Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96259 | Puig d’Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles | El radar meteorològic té un impacte visual de diversos quilòmetres. | <p>És un cim de 652 m d'altitud sobre el nivell del mar, essent el més alt de les Muntanyes de l'Ordal, i fa de límit de terme amb Corbera de Llobregat. Al cim hi trobem tres elements destacats.</p> <p>El més cridaner i visible des de llarga distància és el radar meteorològic, instal·lat l'any 1992. Hi trobem també una caseta de guaita forestal per control i prevenció d'incendis en molt mal estat de conservació. El tercer element que hi ha al cim és un vèrtex geodèsic.</p> <p>El cim està inclòs dins del repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que consisteix a pujar 100 cims dels 522 que la FEEC té en la llista dels més representatius i emblemàtics.</p> | 08091-7 | <p><span><span><span>Qui va instal·lar el radar meteorològic el 1992 va ser l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), però l’any 1996 se’n va instal·lar un altre molt a prop, al Puig Bernat, entre els municipis d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Vallirana (Baix Llobregat). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest segon radar el van impulsar el Departament de Medi Ambient, Televisió de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’empresa Kavouras arran de la dificultat d’obtenir les dades meteorològiques del primer radar, propietat de l’AEMET.</span></span></span></p> | 41.4081000,1.8849500 | 406803 | 4584662 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707223697636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222865545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222835266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222879623.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc. Forma part de les muntanyes de Can Rigol, que a la vegada queda incorporat dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96602 | Font de la Matxitxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-matxitxa | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | La font es troba pràcticament desapareguda sota la vegetació. S'intueix la seva localització gràcies al cartell de fusta. Per arribar-hi s'ha de seguir un corriol bastant poc concorregut. | <p>Es tracta d'una font que està molt determinada pel seu entorn el qual es troba en mala conservació i conseqüentment determinarà l'estat de l'element. A simple vista no es pot determinar ni el broc ni la surgència d'on vessa principalment el recurs hídric ni tampoc per on desemboca, ja que es troba en una zona molt frondosa i nemorosa. Ara bé, es pot saber que l'aigua que brolla d'aquesta font amb l'ajuda d'una bona xarxa de rec tota l'aigua no aprofitada per la font és conduïda cap al mateix torrent que podem trobar-hi pròximament a l'element, el torrent de Vallbardina.</p> <p>El que sí es pot observar amb claredat, és el cartell indicatiu de la respectiva font el qual conté els diferents topònims que s'hi poden atribuir a la font com: 'Font de la Matxitxa o de l'Hort Nou'.</p> | 08091-50 | Des del camí de Gelida a la font Freda, agafar un petit sender que surt a mà dreta a uns 400 m de la font Freda. Seguir el sender durant uns 300 m. | <p>Es tracta d'una font sense infraestructura, una surgència natural.</p> | 41.4302800,1.8657600 | 405231 | 4587145 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724048881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724059425.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Tant el cartell de fusta com l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'anomenen amb els dos noms: Font de la Matxitxa i Font de l'Hort Nou. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97144 | Avinguda Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-colomer | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. pp. 493-512.</span></span></p> | XX | <p><span>L'avinguda Colomer es configura com un eix viari destacable per la seva amplitud superior a la mitjana del que existia fins al moment a Gelida, embellit amb una alineació d'arbres i flanquejat per torres residencials d'estiueig a banda i banda, situades en un terreny relativament pla, en contrast amb els desnivells característics del poble. Aquest sector va experimentar un desenvolupament significatiu durant el primer terç del segle XX, convertint-se, ara, en un dels carrers més emblemàtics per a l'observació de l'auge de l'estiueig en la localitat d'aquella època. Aquesta avinguda es caracteritza per una densa concentració de torres i cases de l'estil noucentista, les quals es distingeixen per les seves façanes elegants i jardins ben cuidats. No obstant això, la pèrdua de diverses d'aquestes edificacions ha esvaït parcialment l'encant original de l'avinguda. La casa Pomar o la torre Rourich són bons exemples de l'estil de l'avinguda.</span></p> <p>La primera onada de torres d'estiueig la podem ubicar a la zona del carrer de Sant Lluís i l'aproximació al poble pels vials inferiors. A continuació, amb l'avinguda Colomer, s'inicià un procés una mica diferent, ja que es va urbanitzar un espai nou que havien estat terrenys agrícoles, amb la voluntat expressa i planificació d'establir un nou espai on ubicar les torres d'estiueig. D'aquesta operació urbanística, amb un marcat estil noucentista, en va sorgir l'avinguda Colomer. Després de la guerra, es va produir una altra onada de construcció a la falda del castell, a la zona dels Tarongers. A més d'aquests dos grups, és important mencionar el gran nombre d'estiuejants que es van establir dins del poble.</p> <p><span>Escenari d'algunes pel·lícules d'època. </span>No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea.</p> <p>Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</p> | 08091-156 | Avinguda Colomer, s/n. | <p>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida.</p> <p>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can <span>Santfí</span>, del qual Joan Colomer i <span>Guitart</span> (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso.</p> <p>El 1917 Delfí Mas, de la nissaga de constructors i projectistes de Gelida construeix les dues primeres torres de l'avinguda Colomer, les cases Trabal i Pomar. El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.</p> <p><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. </span></span></span></p> | 41.4404986,1.8682981 | 405458 | 4588277 | 1910 - 1935 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212125546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212123825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-281001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212125307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212121849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212122115.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas | Josep Ros i Ros | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97189 | Plafons ceràmics de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-ceramics-de-gelida | <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs:més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. p 84-91</span></p> | XIX - XX | En general, estan tots en bon estat si bé, alguns poden mostrar algunes pèrdues o trencaments de la capa ceràmica superficial. | <p>La presència de plafons ceràmics repartits en diferents façanes del poble és un element recorrent, de manera similar com passa amb els rellotges de sol de Gelida que embelleixen les façanes. Alguns dels plafons són de producció industrial contemporània, però també hi ha una bona col·lecció de plafons ceràmics d'autors rellevants i de qualitat artística. Conxita Boncompte ha estudiat aquesta col·lecció ceràmica present en diverses cases del municipi identificant una col·lecció de plafons a ressaltar, alguns dels quals, però, s'han retirat del seu emplaçament original.</p> <p>1- Carrer Major, 28 - Plafó de Vicent Abad que presenta la Verge del Pilar, 1932.</p> <p>2- Carrer Major, 44 - Josep Roig i Ginestós que presenta a Sant Jordi, 1952.</p> <p>3 - Carrer Sant Jordi, 5 - Anònim (possiblement un taller Valencià) que presenta Sant Jordi, anys 1920.</p> <p>4 - Carrer Mn Jaume Via, 65 - Manuel Rodríguez y Pérez de Tudela que presenta Ntro Pdr. Jesús del Gran Poder, anterior a l'any 1926.</p> <p>5 - Carrer Sant Antoni, 25 - Modest de Casademunt que presenta Sant Antoni Abat, 1922 - 1925</p> <p>6 - Carer del Pi, 121, CeràmicSanta Ana (Atribuït), 1945.</p> <p>7 - Carrer del Pi, 67 - Anònim presenta Mare de Déu de Montserrat, 1950.</p> <p>8 - Carrer Sant Miquel, 13, Anònim presenta a Sant Jordi, posterior a 1934</p> <p>9 - Casal Font - Salvador Sunet Urgellès presenta Mare de Déu de Montserrat, 1927.</p> <p>10 - Casal Font - Salvador Sunet Urgellès presenta Sant Jordi, 1927.</p> <p>11 - Can Guarro - Xavier Nogués (atribuït) presenta Sant Domènec i la fàbrica de paper, 1923.</p> <p>12 - La Gelidense - Manuel Maria Mayol Ferrer, presenta Sant Domènec, 1926. (Conservat per l'Associació d'Amics del Castell al magatzem municipal).</p> <p>13 - Carrer Major, 26 - Anònim, Sant Joan Baptista, 1854.</p> <p>14 - Carrer del Carme, 1 - Anònim, Presenta la Verge del Carme, segle XIX. (retirat)</p> <p>15 - Carrer del Sol, 1-3 - Anònim, presenta Immaculada Concepció, final segle XIX. (Només se'n conserven algunes restes)</p> <p>16 - Carrer del Pi, 13 - Anònim, presenta la Verge del Carme, segle XIX. (Retirat)</p> <p>17 - Cal Patró, els Tarongers - Torres (Josep i Joan) presenten la Mare de Déu de Montserrat, 2000.</p> <p> </p> <p> </p> | 08091-169 | Diverses localitzacions | <p>Alguns dels autors, tal com indica Conxita Boncompte en el seu estudi, són autors reconeguts. És el cas dels ceramistes Modest de Casademunt, Salvdor Sunet Urgellès i Xavier Nogués i dels castellonès Vicent Abad. També l'artista Josep Roig i Ginestós. Així mateix, dues obres sevillanes de renom, Manuel Rodríguez y Pérez de Tudela, i l'altra a un taller de Triana, Cerámicas Santa Ana.</p> | 41.4409731,1.8632072 | 405033 | 4588334 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97189-img20231127113826.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97204 | Espai Natural Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-muntanyes-dordal | <p><span>Tal i com informa el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, les muntanyes d'Ordal, també conegudes com la serra d'Ordal, són una cadena muntanyosa situada entre els municipis de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. El seu punt més alt és el Puig d'Agulles, que arriba als 653 m d'altura. El nom de la serra prové del poble d'Ordal. La serra s'estén en una direcció nord-sud, passant per Vallirana i Cervelló al Baix Llobregat, i continuant a través de Gelida, Subirats i Olesa de Bonesvalls a l'Alt Penedès.</span></p> <p>El massís de l'Ordal és format per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. A diferència del Garraf, els materials silicis més antics afloren amb més freqüència a l'extrem nord-est, en contacte amb la depressió del Llobregat-Penedès. Cal assenyalar l'interès edàfic dels sòls vermells relictes del peu de serra septentrional, que s'alternen amb loess i crostes calcàries. Aquest espai inclou també els penya-segats de Cervelló: àrea de petites dimensions, representativa del paisatge dels terrenys silicis d'aquest territori, que contrasta singularment amb gran part del territori constituït sobre materials carbonatats. És una bona mostra dels sistemes naturals d'aquest medi, que han sofert una forta regressió en els últims anys a conseqüència de l'acció antròpica. Els penya-segats de Cervelló constitueixen un espai de notable singularitat, caracteritzat pels materials silicis triàsics del Buntsandstein i els afloraments de calcàries del Muschelkalk, que determinen formes de relleu molt particulars i de notable interès paisatgístic.</p> <p>Aquest espai natural té una vegetació rupícola amb algunes espècies singulars, i també alguns fragments de vegetació humida de caràcter centreeuropeu que contrasten acusadament amb la vegetació mediterrània dominant. S'ha de remarcar l'interès de la fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, que conté nombrosos elements singulars.</p> <p><strong>Vegetació i Flora</strong></p> <p>A causa de la seva situació geogràfica, més interior que el Garraf, amb un clima xerotèric no tan acusadament marítim i l’alternança més gran dels materials calcaris i silicis, el paisatge presenta caràcters particulars, amb algunes unitats no representades a les terres properes.<br /> <br /> Cal assenyalar la presència en aquest massís d’alguns fragments de vegetació humida, de caràcter centreeuropeu, que contrasten singularment amb la vegetació mediterrània dominant. Així, per exemple, als fondals apareixen petits retalls d’avellanosa amb falgueres (<em>Polysticho-Coryletum</em>) i de gatelleda (<em>Carici-Salicetum catalaunicae</em>; i hi ha alguns obacs amb fragments d’alzinar i roureda amb boix, de caràcter molt més frescal que la resta de vegetació dominant. Cal remarcar també la importància dels matollars termòfils amb càrritx (<em>Ampelodemos mauritanica</em>) que s'hi presenten.<br /> <br /> En conjunt, doncs, el paisatge vegetal és format per un mosaic de comunitats, amb una marcada diversitat florística. Cal assenyalar l’alt interès biogeogràfic de les comunitats rupícoles permanents pròpies dels relleixos rocosos. En aquestes comunitats hi ha diverses espècies molt notables per a la flora catalana, algunes de les quals no es troben enlloc més de Catalunya i fins i tot d'Europa. Aquest és el cas de <em>Crassula campestris</em>, una petita planta herbàcia de caràcter paleotropical que té en aquest Espai la seva única localitat a Europa.<br /> <br /> <strong>Espècies estrictament protegides pel PEIN</strong></p> <ul> <li><em>Crassula campestris</em></li> </ul> <p><strong>Fauna</strong></p> <p>Les comunitats de vertebrats són les típiques d’aquest conjunt de serres litorals, amb espècies típicament forestals, com el teixó (<em>Meles meles</em>), i d’altres més de caràcter rupícola, com la xixella (<em>Columba oenas).</em> Hi figuren també algunes espècies com l’hortolà (<em>Emberiza hortulana</em>) o el trobat (<em>Anthus campestris</em>).<br /> <br /> Tal com passa al massís del Garraf, cal subratllar l’interès de la seva fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, amb nombrosos elements singulars. En aquest sentit, l’Espai conté lepidòpters interessants com ara <em>Euplagia quadripunctaria</em>.</p> | 08091-179 | 41.4108380,1.8662167 | 405241 | 4584986 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97204-pic1707223697636.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | ImpacteEn aquest ENP, l’impacte més remarcable és la pressió antròpica elevada de les zones residencials limítrofes, que comporta una degradació de l’Espai. Aquesta proximitat urbanística a les masses de bosc n’accentua també el risc d’incendi. D’altra banda, també cal esmentar que les extractives de calcària generen forts impactes sobre el relleu i els ecosistemes, així com pols i soroll. A més, cal assenyalar les possibles afectacions de l’escalada, no regulada a l’Espai, com també els abocaments de deixalles que es produeixen en alguns punts.Vulnerabilitat naturalL’Espai presenta comunitats vegetals mediterrànies altament inflamables i amb alt risc d’incendis estivals. D’altra banda, els materials triàsics que formen part del relleu de l’Espai són sensibles a l’erosió. | 2153 | 5.1 | 1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 97212 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-2 | <p><span><span>JUAN I SERRAHIMA, Jordi (2003). 'L'Agenda 21 de Gelida'. </span><em>Programa de Festa Major 2003</em><span>. p. 82.</span></span></p> | <p>El riu Anoia travessa el terme municipal de Gelida amb un traçat força paral·lel a l'autopista AP-7 i al del Ferrocarril de Barcelona a Sant Vicenç de Calders. Durant el seu trajecte pel poble està acompanyat d'un ric i variat paisatge de bosc de ribera (hi trobem pollancres, àlbers, oms, freixes...) i també canyís i boga. A l'alçada del pont de Sant Salvador de la Calçada, hi ha una petita extensió d'horts de reduïdes dimensions molt treballats.</p> <p>Cal destacar també que hi ha fauna protegida que viu a les proximitats del riu, com són la granota reineta, la tortuga de rierol, la salamandra i l'escarabat Cerambix Cerdo.</p> <p>L'Anoia, de 68 quilòmetres de recorregut i un cabal molt variable, és un dels darrers afluents del riu Llobregat (a l'altura de Martorell) i durant el seu pas per Gelida rep les aigües dels torrents del Fondo de Sant Isidre, del Fondo de Parellada, del Fondo del Garró, del torrent de Vallbardina, del torrent de Cal Joncoses, del torrent de Sant Miquel, del torrent de l'Artiga, del torrent de la Fenosa i de la Rierussa.</p> | 08091-183 | El riu Anoia travessa el terme de Gelida, entrant per les finques vinícoles de can Martí de Baix des de Subirats i sortint per la Vinya del Vicenç al límit de terme entre Gelida, Sant Esteve Sesrovires i Castellví de Rosanes. | <p>S'han identificat diverses referències a antics molins que aprofitaven la força hidràulica del riu. Entre aquests, destaquen can Piula, cal Banyes, el Molí Nou (actualment conegut com La Gelidense) i el Molí Vell, actualment la fàbrica de paper Guarro-Casas, SL.</p> <p>Respecte a les dues fàbriques papereres, des del començament de la seva activitat, es beneficiaren significativament del desviament d'aigües del riu a través d'una resclosa i un canal específicament dissenyat per aquest propòsit.</p> <p>La seva aigua també ha regat històricament nombrosos horts del poble. Un dels afluents més importants al poble, a part dels diversos barrancs, és la Rierussa.</p> | 41.4460700,1.8500500 | 403942 | 4588915 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932046882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1712676199266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-pic1712828121325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-pic1712828176086.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97218 | Boscos de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-ginebreda | <p>Els boscos de can Ginebreda tenen una extensió de 124,12 ha i s'estenen des de les faldes del Montcau fins a can Ginebreda. Forma part del PEIN Muntanyes d'Ordal. La vegetació dominant és el pi blanc, però també hi podem trobar el roure i l'alzina, puntualment trencats per màquies, brolles i garrigues.</p> <p>A nivell de fauna cal destacar comunitats de vertebrats típiques de les serres litorals, amb espècies com el teixó o la xixella. Cal destacar també la riquesa de fauna invertebrada.</p> <p>Dins d'aquests boscos hi podem trobar algunes fonts, com la font de can Ginebreda, la font del Noguer o la font de les Anteles, alguns forns de calç com els de Baix de can Ginebreda i alguna barraca de vinya feta amb la tècnica de pedra seca.</p> | 08091-186 | És una zona forestal situada a l'est de Martivell. | 41.4215100,1.8582700 | 404592 | 4586179 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875217103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875327942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875466436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875478690.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875593648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875600869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875617671.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 97324 | Alzina de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-rossell | <p>L'alzina de can Rossell és un arbre majestuós de grans dimensions. Per les dimensions gairebé es pot afirmar que és un arbre centenari.</p> <p>Es troba a tocar dels forns de calç de can Rossell, completament enrunats. Les alzines (<em>Quercus ilex)</em> són arbres de fulla perenne, petita i dentada. La seva escorça és clivellada i el fruit que donen és l'aglà.</p> | 08091-243 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de Can Voltà. | 41.4239400,1.8672700 | 405348 | 4586439 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660669224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660685084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660706413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660721845.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | No està protegida pel registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97352 | Esquerda del torrent de Sant Miquel, o Forat del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-del-torrent-de-sant-miquel-o-forat-del-vent | <p>Es tracta d'una cova de 19 m de fondària i de 57 m de recorregut. La litologia són roques calcàries.</p> <p>Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal. Té dues entrades horitzontals a peu del cingle. Està senyalitzat amb indicadors del <em>Forat del Vent</em>.</p> | 08091-261 | En un cingle entre el torrent de Sant Miquel i el de la Femosa. | <p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p> | 41.4349500,1.8812800 | 406534 | 4587646 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 97382 | Cova de la Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-cabra | <p>Es tracta d'una cova de 4 x 8 m d'entrada amb una galeria a peu pla de 12 m de longitud que es va estrenyent. La litologia són roques calcàries.</p> <p>Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal. Està senyalitzat amb indicadors del <em>Forat del Vent</em> que és a uns 60 m.</p> | 08091-266 | En un cingle entre el torrent de Sant Miquel i el de la Femosa. | <p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p> | 41.4352300,1.8807900 | 406494 | 4587678 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 97383 | Cova de la Duna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-duna | <p>Es tracta d'una cova petita de 2 m de profunditat on hi ha un pou amb una caiguda de 3,7 m.</p> <p>La litologia és roques, dolomies. Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal.</p> | 08091-267 | A mig camí entre el Collet de Montcau i el Montcau, al tram planer del camí, seguir la carena en direcció nord uns 400 m. | <p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p> | 41.4152500,1.8717100 | 405706 | 4585470 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 97510 | Jaciment arqueològic de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-placa-de-lesglesia | <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> | Es desconeix l'estat de conservació perquè no s'ha arribat a excavar. | <p>Es tracta d'un possible jaciment arqueològic per excavar. L'any 2005 es va fer una intervenció arqueològica preventiva a la plaça de l'Església motivada per unes reformes urbanístiques de la mateixa plaça. Es tractava d'una prospecció geofísica amb georadar per detectar possibles estructures al subsòl sense necessitat d'excavar.</p> <p>El resultat va ser, a banda dels serveis atribuïbles a les xarxes de canalització i altres serveis urbans, la detecció d'una estructura complexa identificada com una possible resta arqueològica al terç nord de la plaça. Als altres dos terços de la plaça s'hi va detectar altres estructures. No es va poder determinar l'existència de cavitats a sota de la plaça.</p> <p>Per conèixer bé si les estructures detectades poden tenir interès arqueològic s'hauria de procedir a una excavació arqueològica.</p> | 08091-290 | Plaça de l'Església, s/n. | <p>El tipus de prospecció va ser la realització de 142 radagrames o transectes de prospecció paral·lels amb una separació de 25 cm.</p> <p>Amb la informació recollida es processaren 20 plantes consecutives que mostren una imatge tridimensional d'uns 2,90 m d'alçada en total.</p> | 41.4398700,1.8650000 | 405181 | 4588210 | 08091 | Gelida | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97510-pic1717070370762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97510-pic1717070400534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97510-pic1717070425451.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97532 | Salt de can Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-raimundet-0 | <p>RIUS, Lluís (2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major, 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>El salt de la <span>Rierussa</span> est roba situat en el torrent de la <span>Rierussa</span>, un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral que neix prop de Masquefa (Comarca de l'Anoia) i entra al terme de Gelida des de Sant Llorenç d'Hortons, unint-se per l'esquerra al riu Anoia.</p> <p>El salt d'aigua és a pocs metres, per sota de la línia d'AVE que travessa el municipi i a tocar del jaciment arqueològic de la pedrera romana. En aquest tram del torrent, les argiles blaves, més erosives, deixant pas a una plataforma rocosa formada per arenisques per on l'aigua transcorre fins a caure per un salt d'uns 6 m d'alçada, produint un gorg, d'un metre i mig a dos metres de fondària.</p> <p>En el punt del salt, la <span>Rierussa</span> separa els límits administratius de Gelida i Sant Llorenç d'Hortons.</p> | 08091-297 | La Rierussa. Al nord del terme municipal, per sota can Raimundet. | <p>Segons el paleontòleg Lluís Rius (2014), el torrent de la <span>Rierussa</span> es caracteritza per ser el cabal d'aigua més regular dins del terme municipal de Gelida. Històricament, nombrosos propietaris agrícoles en depenen, fins al punt d'haver estat font històrica de discussions. Conflictes que van culminar amb la segregació del poble de Sant Llorenç d'Hortons de Gelida l'any 1828. Aquesta decisió va ser impulsada per la voluntat dels agricultors de Sant Llorenç d'Hortons de gestionar directament els seus recursos hídrics.</p> <p>El recorregut del torrent per la masia de Can Raimundet, situat a la llera esquerra, serveix com a exemple d'aprofitament dels recursos geològics del torrent. L'antiga pedrera de can Raimundet fou explotada per subministrar material a l'obra romana del pont del Diable, com indiquen les tècniques d'extracció visibles al capdavant de la pedrera i la seva composició mineralògica característica.</p> <p>La proximitat a l'antiga via romana justificava l'existència de pedreres per a la construcció de grans infraestructures viàries com les dels termes de Castellbisbal i Martorell. Aquesta roca endurida, procedent d'antics dipòsits marins, és responsable de diversos salts d'aigua dispersos per la plana del paisatge. El torrent de la Rierussa, sota la mateixa masia de can Raimundet i en el bosc de la Ferreria, hi trobem un salt d'aigua adornat amb falzia de pou i caracteritzat per una bassa al fons, que constitueix un dels pocs racons salvatges que permeten un refugi de biodiversitat, proporcionant un hàbitat protector per a mamífers com teixons i senglars.</p> <p>El salt es troba dins l'àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana.</p> | 41.4606266,1.8559706 | 404457 | 4590525 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97532-pic1717054705152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97532-pic1717054742687.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97532-pic1717054848192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97532-pic1717054861038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97532-pic1717056149847.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97535 | La Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rierussa-0 | <p>CASANOVAS, Maria Lourdes, et col. (1972). 'Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida)'. Acta Geológica Hispánica, t. VII.</p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pp. 14- 19.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). <span><span>Enoturisme i interpretació del paisatge com a recurs turístic diferencial</span></span></span><span>. Institut d'Estudis Penedesencs, 2019, nº 35 pp. 51-64</span></p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014 pp. 28-30.</span></p> | <p>La Rierussa és un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral amb la capçalera a Masquefa (l'Anoia), travessa de nord a sud tot el terme de Gelida i desemboca al riu Anoia, a prop de l'actual Depuradora. Després de l'Anoia, és l'eix hidrogràfic més important del municipi.</p> <p>El seu curs transcorre sobre un terreny format al Miocè fortament erosionat. El Baix i l'Alt Penedès (RIUS, 2019) i part de Vallès, durant el Miocè mitjà, època compresa entre els 16,2 i 10 milions d'anys, va patir un canvi ecològic dràstic que incrementà els nivells dels oceans, fenomen que, combinat amb un enfonsament del subsòl penedesenc, propicià la intrusió d'aigües oceàniques. Aquestes dues circumstàncies són les responsables de les formacions geològiques marines que avui trobem a Gelida. Aquesta transgressió marina, amb diferents pulsacions, es mantingué gairebé uns dos milions d'anys, temps suficient per a crear entorns ecològics veritablement submarins.</p> <p>El cabal hidràulic no és constant i flueix amb discontinuïtat segons l'època de l'any. Destaquen salts d'aigua importants com el de La Pedrera, de 15 m d'alçada, o el de Can Raimundet, on la sorra desapareix i deixa pas a una plataforma rocosa formada per sorrenques de ciment calcari i argiles per on l'aigua transcorre fins a caure 6 m en un clot d'uns dos metres de fondària on alenteix el curs per un llit sorrenc.</p> <p>Si a la plataforma del salt hi ha una elevada presència de restes fòssils marins, a les parets del talús de Can Raimundet (Sant Llorenç d'Hortons) s'observen els diferents sediments intercalats de graves i conglomerats testimoni d'un passat marí.</p> | 08091-298 | Nord-est del municipi. | <p>Segons el paleontòleg Lluís Rius (2014), el torrent de la <span>Rierussa</span> es caracteritza per ser el cabal d'aigua més regular dins del terme municipal de Gelida després del riu Anoia. Històricament, nombrosos propietaris agrícoles en depenen, fins al punt d'haver estat font històrica de discussions. Conflictes que van culminar amb la segregació del poble de Sant Llorenç d'Hortons de Gelida l'any 1828. Aquesta decisió va ser impulsada per la voluntat dels agricultors de Sant Llorenç d'Hortons de gestionar directament els seus recursos hídrics. En un tram de gairebé 4,3 km la Rierussa fa de límit de terme efectiu entre els dos municipis.<br /> El recorregut del torrent per la masia de Can Raimundet, situat a la llera esquerra, serveix com a exemple d'aprofitament dels recursos geològics del torrent. L'antiga pedrera de Can Raimundet fou explotada per subministrar material a l'obra romana del Pont del Diable, com indiquen les tècniques d'extracció visibles al capdavant de la pedrera i la seva composició mineralògica característica. La proximitat a l'antiga via romana justificava l'existència de pedreres per a la construcció de grans infraestructures viàries com les dels termes de Castellbisbal i Martorell. Aquesta roca endurida, procedent d'antics dipòsits marins, és responsable de diversos salts d'aigua dispersos per la plana del paisatge.</p> <p>El torrent de la Rierussa, sota la mateixa masia de Can Raimundet i en el bosc de la Ferreria, hi trobem un salt d'aigua adornat amb falzia de pou i caracteritzat per una bassa al fons, que constitueix un dels pocs racons salvatges que permeten un refugi de biodiversitat, proporcionant un hàbitat protector per a mamífers com teixons i senglars. El salt es troba dins l'àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana.</p> <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà. A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració. Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can Calopa (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel Crusafont, Josep F. De Villalta i Jaume Truyols, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4602004,1.8562120 | 404477 | 4590477 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97535-1710932047210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97535-pic1717054861038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97535-pic1717056149847.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97556 | Entorn d'Interès Geològic can Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-dinteres-geologic-can-raimundet | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni paleontològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span><span>CABRERA, Lluís; CALVET, Francesc; GUIMERÀ, Joan; PERMANYER, Albert. (1991). 'El registro sedimentario Miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y del Camp: Organización secuencial y relaciones tectónica-sedimentación.' 1er Congreso del Grupo Español del Terciario. Editado por Colombo, Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASANOVAS, Maria Lourdes; CALZADA, Sesbastian; SANTAFÉ, José Vicente. (1972). 'Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida).' Acta Geológica Hispánica, 5.</span></span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>Localitzat en un meandre del torrent de la <span>Rierussa</span>, als peus de la masia de can <span>Raimundet</span>, es troba un entorn geològic rellevant.</p> <p>L'erosió de la riera ha desvetllat una sèrie terrígena significativa, indispensable per a la interpretació dels diversos episodis miocens de transgressió i regressió marines. Aquest lloc destaca per presentar l'únic aflorament geològic de la depressió, amb una extensió remarcable de seixanta metres de sediments. Aquests sediments són essencials per examinar les condicions subaquàtiques de les conques costaneres, específicament en relació amb la incursió de sediments procedents del prelitoral cap a les zones marines.</p> <p>El canvi cap a una major continentalitat és evident en les parets del talús de can <span>Raimundet</span> en la seva ruta per la riera de la <span>Rierussa</span>. Aquestes parets exhibeixen una transició des d'un ambient de fons de badia, ric en llims i argiles i de color blau en la secció inferior, cap a condicions més detrítiques, característiques d'ambients de planures submergides com deltes i estuaris, visibles en la secció superior del talús.</p> <p>Aquesta sèrie ha motivat diversos estudis geològics i paleontològics.</p> | 08091-309 | Meandre de la Rierussa sota la casa de can Raimundet (Sant Llorenç d'Hortons). | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.</p> <p> </p> | 41.4615351,1.8550694 | 404384 | 4590627 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97556-pic1717054933243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97556-pic1717055058841.jpg | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97572 | Cim del Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-montcau | <p>El Montcau és un cim emblemàtic de Gelida i es troba a 644 m d'altitud. El cim forma part del límit del terme amb el municipi de Subirats amb qui el comparteixen.</p> <p>Dalt de tot, una enorme roca simbolitza el cim i hi ha fixada una placa de planxa instal·lada per l'Ajuntament de Gelida on indica el nom i l'altitud. Just al costat hi trobem la bústia metàl·lica amb el llibre de visites instal·lat pel Club Excursionista de Gelida.</p> <p>El mateix club organitza cada any per Nadal la mítica excursió fins al Cim del Montcau.</p> | 08091-318 | És un dels cims de les Muntanyes d'Ordal. Fa de límit de terme amb Subirats. | <p>El sender de Gran Recorregut GR 5, també conegut com a 'Sender dels miradors', hi passa a tocar. Es tracta d'un itinerari de 234 quilòmetres que travessa l'Alt Penedès, el Garraf, l'Anoia, el Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Maresme, començant i acabant a Sitges i Canet de Mar.</p> | 41.4109400,1.8658100 | 405207 | 4584998 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845525878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845539682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845554003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845574582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845592938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845878475.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc i és dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97635 | Campana Paquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-paquita | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. p.p 85-94.</span></span></span></span></span></p> | XX | No s'ha pogut visitar la capella de la Mercè, i no s'ha pogut veure la campana. | <p><span><span><span>La campana Paquita s'ubica a l'espadanya de la capella de la Mare de Déu de la Mercè.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1954, però se'n desconeix el fonedor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té un diàmetre de 40 cm i un pes de 37 kg. Disposa d'un jou de fusta.</span></span></span></p> | 08091-336 | A la capella de la Mare de Déu de la Mercè de ca n'Oller de la Muntanya. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella de la Mercè de ca n'Oller de la Muntanya està adossada a una antiga masia amb un portal d’accés que data del segle XVII. Propietat de Rafael Andújar. Una espadanya corona la façana, amb la campana Paquita. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi havia una altra campana més petita que va ser robada.</span></span></span></p> | 41.4281100,1.8812600 | 406523 | 4586887 | 1954 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2024-12-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97637 | Campana Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-montserrat-0 | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> | XX | No s'ha pogut visitar la capella de la Mare de Déu de Montserrat, i no s'ha pogut veure la campana. | <p><span><span><span>La campana Montserrat s'ubica a l'espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1954 per Barberí d'Olot. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té un diàmetre de 36 cm i un pes de 27 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa d'un jou de ferro, i té com a decoració la Mare de Déu de Montserrat, les claus de Sant Pere, una tiara papal i les graelles de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08091-337 | A la capella de la Mare de Déu de Montserrat de can Cartró. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat hi ha instal·lada la campana Montserrat, i actualment la propietat és de Juvé i Camps.</span></span></span></p> | 41.4516200,1.8363600 | 402806 | 4589547 | 1954 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2024-12-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Barberí d’Olot | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97791 | Fons documental Radio Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-radio-gelida | XX - XXI | Arxiu del mitjà. No és accessible al públic. | <p><span><span><span>Ràdio Gelida és una entitat activa en la vida comunitària organitzant i col·laborant en diverses activitats locals. Entre aquestes, destaquen 'El patge de la ràdio' durant les festes de Nadal, diverses iniciatives de la festa major com la cursa 'Funimetrada', així com campanyes solidàries. L'emissora també es fa present en actes significatius del municipi, com els plens municipals, la missa del gall, i les cobertures d'eleccions. També fa alguns especials durant festivitats significatives com Santa Llúcia i la Festa Major.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons documental de l'entitat inclou una àmplia varietat de materials, entre els quals destaca la documentació administrativa i funcional associada als diversos programes i activitats que s'han desenvolupat des de la seva fundació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, posseeix un valuós fons sonor que compila registres des de l'any 1981, el qual es conserva meticulosament en l'arxiu del Centre d'Iniciatives Culturals (CIC) a l’edifici de Les Monges.</span></span></span></p> | 08091-389 | Carrer Mossèn Jaume Via, 17. | <p>La primera emissió de Ràdio Gelida va tenir lloc el 21 d'agost de 1981, coincidint amb la festa major de la localitat.</p> <p>Des d'aleshores, l'emissora ha continuat oferint programació, destacant-se especialment programes de temàtiques locals, com les notícies dels dissabtes.</p> <p>L'emissora opera en el dial 107.6 de l'FM i és gestionada pel Patronat Municipal de Ràdio Gelida. El consell redactor és l'encarregat de la gestió diària, incloent-hi la programació i la coordinació de les activitats en les quals la ràdio participa durant l'any.</p> <p>El funcionament és a partir de voluntaris. Des de la direcció, s'encoratja a tota la comunitat a participar activament per assegurar la continuïtat d'una ràdio pròpia per a Gelida en el futur.</p> | 41.4398029,1.8640280 | 405100 | 4588204 | 1981 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 97843 | Pel·lícula 'Las largas vacaciones del 36' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-las-largas-vacaciones-del-36 | <p><span>Morera, Albert (2012). “Pregó de Festa Major 2011” Programa Festa Major, 2012, pp. 8-11.</span></p> | XX | <p>Pel·lícula rodada l'any 1975-76 en el que el poble de Gelida va tenir un paper molt important com escenari i teló de fons. Principalment, l'avinguda Colomer com epicentre dels esdeveniments.</p> <p>La sinopsi de la pel·lícula centra el context de La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va sorprendre moltes persones que es trobaven en plenes vacances estivals. En un petit poble proper a Barcelona, diverses famílies amigues van decidir romandre en les seves residències d'estiu fins a la finalització del conflicte. Per als infants, aquestes van representar unes vacances llargues i inesperades. A mesura que el conflicte s'intensificava, l'actitud dels adults començava a canviar: alguns es desplaçaven diàriament a la ciutat per mantenir el seu treball; altres, en canvi, es veien obligats a romandre ocults a causa de la seva ideologia.</p> <p>La pel·lícula 'Las largas vacaciones del 1936' va ser dirigida per Jaime Camino, qui també exercia com a guionista juntament amb Manuel Gutiérrez Aragón. La banda sonora va ser composta per Xavier Montsalvatge. En l'àmbit de la fotografia, Fernando Arribas va ser un dels principals responsables que Gelida fos una de les localitzacions. Pel que fa al repartiment, va comptar amb la participació de diversos intèrprets destacats del cinema espanyol. Les principals actrius van ser Concha Velasco, Analía Gadé, Ángela Molina, Charo Soriano, Karin Pascual, María Luisa Fernández, Concha Bardem, María Tordera i Carme Molina. Pel que fa als principals actors van ser José Sacristán, Francisco Rabal, Ismael Merlo, Vicente Parra, José Vivó, Alejo Oller, Javier Pérez Sala, Jorge Pueyo, Jorge Pons, Juan Torres, Carlos Lucena i Alfredo Luchetti.</p> | 08091-401 | <p>'<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36' és una producció cinematogràfica espanyola de 1976, dirigida per Jaime Camino. Representa la primera incursió en el tema de la Guerra Civil Espanyola des d'una perspectiva no propagandística, àmbit en el qual la censura va intervenir de manera activa. Jaime Camino (Barcelona, 1936-2015), va ser un director de cinema que va dedicar fins a set pel·lícules a la Guerra Civil, les seves arrels i les seves conseqüències. A banda de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', entre les seves obres més conegudes es troben '<span>Dragón</span> <span>Rapide</span>' així com els documentals 'La <span>vieja</span> <span>memoria</span>' i '<span>Los</span> <span>niños</span> de <span>Rusia</span>'.<br /> <br /> La pel·lícula es va rodar coincidint amb la mort del dictador Franco. Malgrat que es va estrenar el 1976 va tenir problemes importants de censura. El periodista Francisco <span>Ocaña</span> en va fer una ressenya en la qual explicava algunes particularitats de la pel·lícula amb relació a la censura. <span>Ocaña</span> va escriure que l'escena final, era protagonitzada per un batalló de les tropes mores que s'endinsava en un petit poble català (Gelida) i el saquejava. Aquesta és l'escena final de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', però molt pocs l'han vista. La censura, en un dels seus últims actes, la va mutilar l'any 1976. L'explicació oficial era que 'les tropes mores no van arribar a entrar a Barcelona'. Extraoficialment, però, les ferides de la Guerra Civil i del franquisme encara pesaven.</p> <p>La pel·lícula va ser una de les primeres aproximacions cinematogràfiques a la guerra des del bàndol dels vençuts, i la primera en què les seves intencions no eren propagandístiques. I això encara no es podia permetre. Inicialment seleccionada per estrenar-se al Festival de <span>Cannes</span> el maig de 1976, la pel·lícula, inspirada en els records infantils del mateix director, finalment no es va projectar a causa de la controvertida escena de les tropes mores (altres fonts apunten que ja havia estat seleccionada anteriorment pel Festival de Venècia). Mesos més tard, va succeir el mateix a Venècia, i va ser a Berlín on finalment va participar i va obtenir el premi de la Crítica Internacional. En un article de Diego <span>Galán</span> per la revista <span>Triunfo</span>, titulat 'No <span>hay</span> <span>vacaciones</span> para la censura', es detallava fins i tot que per primera vegada en un '<span>Telediario</span>' es va arribar a parlar de les restriccions del règim al món del cinema.<br /> </p> | 41.4409751,1.8631482 | 405028 | 4588336 | 1976 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Lúdic/Cultural | 2024-11-25 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Jaime Camino (director) | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 97317 | Jaciment arqueològic de can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-pasqual | <p><span>CODEX Arqueologia i Patrimoni (2004). </span><em>Memoria de la prospección arqueológica en el tramo V, subtramo II del P.H.N.</em><span> Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</span></p> | 218 - 476 d.C. | El jaciment està parcialment perdut. De fet, només s'evidencia per un tall vertical al terreny. | <p>En un entorn agrícola de finques de vinya, s'ubica can Pasqual. A poca distància de la vinya de les Parets i del nucli de Gelida, ambdós situats a l'altra banda de l'autopista.</p> <p>Just a la part posterior de la casa, en un terreny excavat s'observa un tall vertical en el qual es mostra en secció un lloc d'habitació amb estructures conservades.</p> | 08091-241 | Can Pasqual | <p>En 2004, durant les prospeccions associades a la construcció de les infraestructures del tram V, subtram II del Pla Hidrològic Nacional, es va descobrir en el perfil d'un tall del terreny al nord-oest de can Pasqual, part d'un possible paviment d'<em>opus signinum</em>.</p> <p>Aquest paviment es troba en una cota intermèdia del tall. El paviment podria estar relacionat amb la vinya de les Parets, una vila romana documentada i parcialment excavada per l'afectació de la construcció de l'autopista.</p> | 41.4459031,1.8582371 | 404625 | 4588887 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97317-1716583947968.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97317-1716583948037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97317-1716583948114.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97662 | Fons de la col·lecció d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-colleccio-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum | <p><span><span><span>Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Gelida. Alguns materials que formen part de la col·lecció de minerals, inclou exemplars de cristall de Guix i cristalls romboèdrics de calcita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi formen part alguns materials arqueològics, com les dues peces de molí rotatori de granit procedent de l'entorn de ca n'Oller de la Muntanya d'època ibèrica o els materials procedents d'excavacions dutes a terme al castell. En aquest cas són, principalment ceràmiques baix-medievals i modernes del buidatge de la cisterna i fragments de ceràmica ibèrica a torn, a mà i campaniana A i B, tant al recinte del castell com al vessant, recollides en diferents excavacions. </span></span></span><span><span><span>Com a peça de grans dimensions, destaca un plat de premsa de calcària de forma quadrangular plana amb dos encaixos quadrats, un a cada costat curt, per encaixar-hi els suports verticals i a la cara superior amb un doble acanalat que marca l'espai on hi hauria la gàbia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Vinseum, custodia de la col·lecció paleontològica exemplars procedents de diferents punts del municipi. Pel que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de gasteròpodes de diverses espècies. També són interessants, els fragments i exemplars de diferents dents de peix, algunes de les quals són de rajades. Destaca l'espina caudal d'una rajada en forma allargada, d'arçó. Al final hi ha uns petits denticles a banda i banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Juntament amb el material arqueològic i paleontològic, el museu també es guarda el fons documental del poble vinculat a la redacció de la carta arqueològica del municipi.</span></span></span></p> | 08091-351 | Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès | <p><span><span><span>Els diferents minerals i diversos materials de la col·lecció paleontològica van ser recollits en la majora dels casos a mitjans dels anys 1940, i en bona part dels casos per part del Mossèn Lluís Via. Els materials arqueològics, ja són provinents d'etapa més recent, sent la majoria d'ells d'excavacions regulades a principis dels anys 2000.</span></span></span></p> | 41.4409490,1.8631724 | 405030 | 4588332 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97662-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97662-sin-titulo-11.jpg | Legal i física | Antic|Medieval|Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 80|85|123 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 96453 | Campana Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-miquela | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997,</em> p. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988,</em> p. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> | XX | En bon estat, si bé, està embrutida, especialment pels excrements de coloms i altres aus. | <p><span><span><span>Campana de la parròquia de Sant Pere amb un diàmetre de 101 cm i un pes de 614 kg. En aquest cas, té un jou de ferro que va ser substituït l'any 2004 per un de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S’hi pot observar inscripcions epigràfiques en relleu que diuen: <em>Construïda essent rector mossèn Francesc Xavier Raventós. Obrers Pere Rossell, Anton Pascual i Josep Rosell, batlle de Gelida. Padrins D. Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida.</em> A més a més també ostenta elements decoratius interessants com: Àngels; custòdia; calze; tiara papal; encensers; bàculs; raïms; cintes; orla de fruits i fulles de roure; creu. </span></span></span></p> | 08091-26 | Carrer Major, 1. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el campanar de l’església parroquial de Sant Pere podem trobar-hi dues campanes: la Roser i la Miquela. En aquest cas la Miquela fou fosa l’any 1906 per part del fonedor: Moisés Díez de Palència. </span></span></span></p> | 41.4402600,1.8651300 | 405193 | 4588253 | 1906 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96453-img20240306122509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96453-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-175248225657a9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-11-25 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Moisés Díez | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96454 | Campana Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-roser | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997,</em> p. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988,</em> p. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> | XIX | En bon estat, si bé, està embrutida, especialment pels excrements de coloms i altres aus. | <p><span><span><span>Campana de la parròquia de Sant Pere amb un diàmetre de 83 cm i amb un pes de 331 kg i amb un jou de fusta que no correspon a l’original de ferro que fou substituït l’any 2004. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es poden </span></span></span><span><span><span>observar inscripcions epigràfiques en relleu: <em>Bonabra.e Ysidro Pallès me feren en Barcelona Me feren essent rector al R.D. Jaume Planas, Obrer Franco. Bargalló y padrins Franco. Y Maria Font Fontanals.</em> A més a més la campana també té decoracions com: Calze; imatge de la Mare de Déu del Roser; imatge possiblement de Sant Pere; orla amb motius vegetals i raïms; dues campanes. </span></span></span></p> | 08091-27 | Carrer Major, 1. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el campanar de l’església parroquial de Sant Pere podem trobar-hi dues campanes: La Roser i la Miquela. En aquest cas la Roser fou fosa l’any 1849 i fou fruit de la col·lecció del fonedor Bonaventura i Isidre Pallès, Barcelona. </span></span></span></p> | 41.4402600,1.8651300 | 405193 | 4588253 | 1849 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-17524894a5b2c3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-img20240306122309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-img20240306122334.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-11-25 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Bonaventura i Isidre Pallès | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96464 | Casa Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-terra | <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></p> <p><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2002). Orígens de la capella de Sant Miquel i de la vila de Gelida. Programa Festa Major 2002, pp. 63 - 64.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2013, pp. 63 - 70.</span></p> | XIX | <p>L'edifici, situat al començament del carrer Major i flanquejat per mitgeres, consta d'una planta baixa, dos pisos i golfes. La façana simètrica està estructurada en tres portals amb petits arcs rebaixats a peu de carrer, tres balcons al primer pis, tres balcons d'ampit al segon pis i tres finestrons rectangulars a les golfes. Aquesta es reorienta lleugerament cap a la dreta, adaptant-se al perfil del carrer, i presenta un segon parament que manté la mateixa tipologia i distribució d'obertures en cada planta.</p> <p>Com a element distintiu, sota el balcó principal s'inscriu la data de construcció, 1887, i es destaquen els balcons de forja.</p> | 08091-30 | Carrer Major, 5-7. | <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> <p>L'edifici fou obra del mestre d'obres Josep Llopart (ROSSELLÓ,2013). Josep Llopart Batlle, un mestre d'obres originari de Vilafranca, va obtenir el seu títol l'any 1872. Es té constància que va desenvolupar la major part de la seva activitat professional a Vilafranca del Penedès entre 1877 i 1906. A Gelida, durant l'any 1879, Llopart Batlle va exercir com a agrimensor per a l'Ajuntament, realitzant tasques d'amidament dels edificis públics, carrers i camins. A més, va elaborar diversos projectes de menor envergadura i, l'any 1881, va dissenyar un projecte per a una casa de renda, que va resultar particularment interessant.</p> <p>Aquesta edificació, coneguda com la casa Casanovas o casa Terra, ubicada al carrer Major núm. 5 i 7, no va ser completada fins a l'any 1887.</p> | 41.4400384,1.8646637 | 405153 | 4588230 | 1887 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306115800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306115814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306124650.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Llopart i Batlle (mestre d'obres) | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96475 | Forn de la torre Lloselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-torre-lloselles | <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><span>Gelida. Retrats d’un temps. </span><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2005).'La pedrera de la Guixera: un malson que les conviccions i la tenacitat han esvaït'. Programa de Festa Major 2005, pp. 47-49.</span></p> | XX | La torre es troba pràcticament descalçada del terreny, que presenta una erosió important per davall de la base de la mateixa torre. La coberta de la torre es troba en runes i les bigues de formigó de la plataforma superior pengen dels ferros de l’armament de manera perillosa. Carena amunt es veu construccions en estat ruïnós que devien formar part del complex industrial del forn. | <p><span><span><span>També conegut com Les Guixeres o forn de les Guixeres, es tracta d'un forn industrial de grans dimensions. Consta de diverses construccions, de les quals, la més rellevant de totes és la torre circular, amb la plataforma superior enrunada i que feia la funció de forn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la base disposa de dues grans obertures hauria de servir per introduir o retirar el material cuit. Està feta de pedra amb filades de maó. Just a la vora hi ha unes grandioses sitges de ferro en bon estat, comparativament amb l'estat en el qual es troba la resta de les instal·lacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Passat aquest conjunt i seguint el caminet que passa pel costat de la torre hi trobem el que queda de la plataforma d'una màquina matxucadora que ha estat desballestada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un forn de calç hidràulica que, a diferència de la més habitual, es coïa amb carbó de pedra en lloc de coure's amb llenya. D'aquests tipus de forns també se'n deia guixeres.</span></span></span></p> | 08091-39 | Gairebé al km 7 de la carretera C-243b direcció a Gelida, agafar un camí a mà esquerra. Es veu des de la carretera. | <p>La cronologia d'activitat del forn és difícil de precisar. Si bé per la tipologia d'instal·lacions el podríem ubicar al primer terç del segle XX. Segons la cartografia històrica del municipi, l'any 1926 encara no s'havia instal·lat, i ja era una realitat l'any 1946 segons les ortofotos fetes a partir d'aquell any, tot i que no eren les construccions que avui en dia podem observar.</p> <p>L'any 1990 l'Ajuntament de Gelida va autoritzar una llicència d'explotació de la guixera i és quan es van aixecar les construccions descrites. La llicència es va derogar el 1992, arran d'un canvi de govern municipal i abans que l'activitat extractiva comencés.</p> <p>Després d'un periple llarg de processos judicials, finalment el 2005 l'Ajuntament de Gelida va ser exonerat de qualsevol responsabilitat patrimonial vers l'empresa impulsora del projecte.</p> | 41.4458200,1.8803200 | 406470 | 4588854 | 1990 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707233830780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707233866706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234241366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234297426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234356176.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96616 | Pont FFCC Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ffcc-sant-salvador | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span><em>Programa Festa Major 1965</em><span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span><em>Programa de Festa Major 2016</em><span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX - XX | Es troba en un bon estat de conservació. | <p>Si es pren la carretera que passa per l'entrada del polígon industrial de La <span>Gelidense</span> a pocs metres d'aquesta hi ha una mitjana, o illa de tràfic. Un cop allí ja es pot observar l'element.<span> Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</span> El pont és un tipus d'estructura de ferro principalment en estructura, pedra i formigó a les bases dels pilars. El pont té una llargada aproximada de 123 m amb una alçada de 85 m passa per sobre del riu Anoia i dona connexió entre l'Estació de Ferrocarril de Gelida i Sant Salvador de la Calçada, proporcionant una ruta vital per al transport de mercaderies i passatgers. La velocitat màxima per travessar el pont és de 140 km/h segons la senyalització física. Es troba a uns 300 m de distància de l'estació de Gelida.</p> <p>Els materials constructius que s'observen són acer, pedra i maó, sent les pilastres les úniques parts que es conserven de l'estructura original. Està format per tres trams (ROSSELLÓ, 2016) d'acer amb perfil d'arc molt rebaixat. Dos d'aquests trams, situats als extrems, tenen una llum de 36,65 m, mentre que el tram central té una llum de 49,36 m.</p> <p>L'estructura del pont inclou dos estreps i dues piles amb una forma allargada, consistent en un rectangle amb dos semicercles a les extremitats. Està construït amb pedra recoberta de maó massís vist, i utilitza carreus de pedra sorrenca de color vermellós en les bases, les cantoneres i els coronaments superiors.</p> | 08091-55 | Vial d'accés a Sant Salvador de la Calçada i al molí Nou (La Gelidense), i, per la seva proximitat, a l'estació i al molí Vell (can Guarro). | <p>La història de la línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders es caracteritza per dues etapes distintes, dividides en les seccions de Manresa a Barcelona i de Barcelona a Sant Vicenç de Calders. Els primers passos d'aquesta ruta es remunten a l'any 1854, quan es va inaugurar el tram inicial del ferrocarril de Barcelona a Martorell, que sortia de l'estació original a la plaça de Catalunya i s'estenia fins a Molins de Rei. Posteriorment, va ser ampliat per arribar a l'estació provisional de Martorell el 1856 i finalment a l'estació definitiva el 1859, des d'on la línia es va expandir cap a Tarragona el 1865. La història de Gelida es vincula amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, a càrrec de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (<span>TBF</span>). L'any 1891, aquesta línia es va integrar a la companyia Madrid a <span>Zaragoza</span> <span>y</span> <span>Alicante</span> (<span>MZA</span>), mentre que el 1941 l'estació de Gelida va passar a formar part de RENFE. L'electrificació de la línia es va dur a terme el 1957. El 1986, la finalització de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va suposar la transformació de l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a la configuració actual. Finalment, el 2005, l'estació de Gelida va passar a ser gestionada per ADIF.</p> <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari de Gelida de Rosselló (2016) <span>l'arribada del ferrocarril a Gelida va tenir un impacte econòmic significatiu i va contribuir de manera decisiva al desenvolupament de l'estiueig. Això es va veure reflectit en l'augment de la població, que va créixer de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887.</span></p> <p><span>La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, inicialment constituïts per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. Amb el pas del temps, al llarg dels 150 anys des de la seva construcció, els taulers originals han estat reemplaçats, però els pilars originals romanen en bon estat. Aquesta longevitat es pot atribuir al fet que, durant la seva construcció, es van dissenyar els pilars amb la capacitat de suportar una ampliació futura a dues vies ferroviàries.</span></p> | 41.4503400,1.8685500 | 405493 | 4589369 | 1865 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713216044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713226453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713250808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713264037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713294307.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Rodalies de Catalunya | Està destinat a l'ús ferroviari i forma part de la línia R4 de Sant Vicenç de Calders a Manresa. Altres dades de la línia són que transporta 29 milions de passatgers per any. Hi ha una mitjana de 134.213 viatgers en dia laborable i circulen una mitjana de 162 trens cada dia laborable. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96945 | Fons documental de l'Arxiu Biblioteca Jaume Vila i Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-biblioteca-jaume-vila-i-pascual | XX | La Biblioteca es troba en un estat de conservació molt bo així com el seu arxiu i fons documental, ja que es tracta d'una biblioteca inaugurada el 1988. Malgrat tot, hi ha problemes d'espai, pel fet que les sales de consultes han quedat petites després de més de trenta anys d'activitat. | <p>La biblioteca es troba en el mateix carrer Major, en un estat de conservació excel·lent. L’edifici és una part del centre cultural històric del municipi i conté diversos espais per a oferir els serveis corresponents. L'espai es divideix en dues zones diferenciades: la secció per a adults, situada a la planta baixa, i la secció per a infants, ubicada a la segona planta. A més, hi ha espais lúdics per a joves lectors i per als seus acompanyants.</p> <p>A la planta inferior, es pot trobar l’arxiu de la biblioteca, situat en una sala amb un armari amb portes. L'arxiu es focalitza en la col·lecció local Jaume Vila i inclou diversos fons arxivístics. Entre aquests fons, destaquen els següents:</p> <ol> <li> <p>El fons de col·lecció local, que conté capçaleres locals, com ara 'Cantillepa', que daten de 1971, així com butlletins de l’ajuntament, com 'El Balcó', i el calendari de l’Esbart (1989-1996). Aquest fons també conté altres materials d’àmbit local.</p> </li> <li> <p>El fons de Santa Llúcia, que inclou diferents elements i arxius d’exposició i digitalització generats per la comissió de Santa Llúcia, com ara plats, cartells i documents.</p> </li> <li> <p>El fons Jaume Vila, que es va incorporar a l'arxiu l'any 2005 i se centra principalment en l'autor local, el poeta Jaume Vila i <span>Pascual</span> (1890-1965). Aquest fons inclou escrits i obres originals, així com altres materials manuscrits de l'autor. En concret consta de 20 caixes d'arxiu, està dividit en 5 caixes que contenen obra poètica, teatral i documentació personal i diversa de l'autor, i 15 caixes de llibres i publicacions. Un dels compromisos amb la família en el moment de cessió fou que seria custodiat per la biblioteca i romandria accessible als estudiosos. Paral·lelament, el municipi s'ocupa de fer-ne la seva edició i difusió.</p> </li> <li> <p>El fons Amics del Castell, que conté programes d’activitats i jornades organitzades per l'Associació d’Amics del Castell. Aquest fons està actualment en procés de digitalització.</p> </li> </ol> | 08091-72 | Carrer Major, 51. | <p>La Biblioteca Jaume Vila va ser inaugurada el 1988 i forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Els seus serveis inclouen la consulta i préstec de documents, la connexió gratuïta a internet i el préstec interbibliotecari. La biblioteca també compta amb un valuós fons de col·lecció local que inclou llibres i documentació sobre el municipi. A més, s'encarrega de l'edició de llibres de temàtica local, com la col·lecció Raima, i organitza nombroses activitats, com ara hores del conte, tallers, clubs de lectura, xerrades, exposicions, certàmens i presentacions de llibres.</p> <p>Des de la seva inauguració, la biblioteca ha recopilat fons propis de totes les activitats desenvolupades al municipi. També ha reunit exemplars de les diferents publicacions bibliogràfiques d'àmbit local, que són accessibles al fons bibliogràfic local. Actualment, la biblioteca és objecte d'una campanya ciutadana que busca obtenir una nova ubicació amb més espai disponible, ja que el local actual ha esdevingut insuficient.</p> <p>La biblioteca porta el nom del poeta gelidenc Jaume Vila i Pascual (1890 - 1965). Els fons de l'autor foren donats per la seva filla, Teresa Vila, l'any 2005. Jaume Vila va publicar el seu únic recull de poemes l'any 1931, anomenat 'Hores rurals'.</p> <p>En aquest període, influït per la seva amistat amb Octavi Saltor, l'autor va obtenir nombrosos premis als Jocs Florals, incloent-hi el premi 'La Clavellina d'Argent' pel seu poemari 'Les quatre clarors de la vida' (1928) a Perpinyà. Després de la guerra, va desenvolupar una intensa activitat cultural als Lluïsos, on escrivia les lletres de les cançons musicades per Mercè Coma, i també va participar activament al Centre Recreatiu i Cultural. Com a autor teatral prolífic, una de les seves obres més conegudes és 'Esparvers de camí ral', que va ser representada amb gran èxit per l'Elenc Artístic Montserrat als anys 50. Els seus poemes són reconeguts per capturar paisatges i indrets entranyables del poble.</p> | 41.4403618,1.8629028 | 405007 | 4588267 | 1988 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162042_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162948.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96965 | Casa Kessler (Les sedes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-kessler-les-sedes | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GUIU, Andreu (2006). República, guerra i postguerra a Gelida (Col·lecció local de Gelida, núm. 2). Editorial Raima, Ajuntament de Gelida, 3 de vuit i Biblioteca de Gelida.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. Programa Festa Major 2016, pp. 86-90.</span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat. (2017). Els joves del 36: República, guerra civil i postguerra a Gelida (CAT). Edicions i Propostes Culturals Andana, SL.</span></p> | XX | <p><span><span><span>Es tracta d'un edifici ubicat en una cantonada entre els carrers Sant Lluís i Colom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'element més característic de l'edifici és a la façana del carrer Sant Lluís, en el que podem veure una tribuna i la part frontal de la torratxa, amb uns pilars que la capcen. A la mateixa façana trobem una tribuna amb mènsules i els cantoners lleugerament decorats amb perfils clàssics. Per sota la tribuna una porta rectangular i dues finestres quadrades flanquejant-la completen la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici sense decoració a la façana, amb la cantonada arrodonida. La façana del carrer colom disposa de 3 finestres a la planta baixa i quatre al pis, sense simetria. La casa no té coberta, ja que la cobreix un gran terrat envoltat amb barana de forja i pilarets. Sense elements decoratius, comparteix algunes línies estructurals amb la casa Aragall.</span></span></span></p> | 08091-80 | Carrer Sant Lluís, 20. | <p>L'edifici <span>Kessler</span> és una fàbrica que va ser construïda l'any 1924 pels constructors Josep Xandri i el Colomer. Originalment, l'emplaçament havia estat un solar on es muntava un envelat durant la Festa Major. La propietat va pertànyer inicialment a la família Ventura fins a l'any 1940, moment en què la família <span>Kessler</span>, que prèviament llogava l'edifici per a la seva fàbrica de teixits de punt, va adquirir-la definitivament.<br /> <br /> Coneguda com 'Les Sedes', la fàbrica oferia una alternativa laboral a moltes noies del poble, comparada amb les fàbriques de paper. Ja el 1925, tenia 25 treballadores i els respectius capatassos, dedicant-se a la producció de bufandes, xals, mantons de Manila i altres peces. Cap als anys 1960, l'assortiment va expandir-se per incloure cortinatges, caçadores i altres articles de punt.<br /> <br /> La planta baixa allotjava les màquines ordidores, mentre que els despatxos i el magatzem, on s'empaquetava el producte final, es trobaven al pis superior. Originalment, la façana de 1925 era lleugerament diferent, sense tribuna i amb dos petits balcons, balustrats sobre les finestres al costat de l'entrada. Durant els anys 1960, l'empresa va créixer fins a gairebé 60 empleats.<br /> <br /> Durant la Guerra Civil, la família <span>Kessler</span> va marxar a Alemanya, el seu país d'origen. La gestió de l'empresa va ser assumida per l'alcalde d'ERC de l'època, Àngel <span>Ollé</span>, un sastre del poble. La producció no va cessar durant aquest període, fabricant caçadores per a l'exèrcit republicà. Acabada la guerra, la família <span>Kessler</span> va retornar i va recuperar el control de la fàbrica sense incidències.</p> <p>Es pot llegir una extensa entrevista sobre la història del segle XX de la família Kessler al llibre de Montserrat Rovira.</p> | 41.4413611,1.8628612 | 405005 | 4588378 | 1924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96965-img20240306140659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96965-img20240306140736.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Xandri i el Colomer | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96972 | Jardí de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-valls | <p><span>CARAFÍ, Enric, CIVIL, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. Programa Festa Major 1972. p. 16.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> | XIX-XX | La part que en queda del jardí de la casa, correspon al parc municipal de les escoles velles. En general, està en bon estat, si bé, el tram de tanca del jardí original de la torre de can Valls, que toca al tram del carrer de Sant Lluís, té força punts malmesos de la reixa de forja. Alguns han estat restaurats i d'altres s'han trencat recentment, essent fins i tot perillós. | <p>Aquest edifici projectat per Joan Pascual i Batlle correspondria al tipus torre d'estiueig aïllada habitual a finals del segle XIX a Gelida. L'edifici, tot i estar dins del nucli urbà de Gelida, està envoltat per un pati amb jardí i presenta una planta gairebé quadrada. És important ressaltar les restes del jardí que encara envolta l'edifici, inclosa l'antiga zona del garatge, ara reconvertida en l'habitatge del masover. Es tracta només d'una part de l'ampli jardí amb reminiscències romàntiques que havia envoltat la torre i que segons l'article d'Enric Carafí i Joan Civil, la Gelida Modernista publicat l'any 1972 al Programa de Festa Major, constava de plantes exòtiques de gran bellesa ornamental. També una cova de creació fantàstica que actualment està tapiada.<br /> <br /> Lluís Rius i Mercè Compte en el seu estudi d'alguns dels jardins més singulars de Gelida fan una explicació de les principals característiques que havia tingut el jardí de can Valls en origen i que es podria definir com un jardí burgès. La residència es va projectar com un palauet clàssic entorn del qual s'hi havia disposat un jardí magnífic en el qual les vistes a la muntanya de Montserrat gairebé formaven part de pati com si es tractés d'un quadre en una habitació.</p> <p>El de can Valls, en ser una de les primeres torres d'estiueig, també va ser un dels primers jardins privats a Gelida, abans que aquesta localitat es consolidés com un centre d'estiueig, fet que li atorgà també un valor afegit pel valor de ser una de les obres primerenques de Pascual i Batlle. Un altre dels elements interessants que cal destacar, és el fet que el jardí es va dissenyar per oferir una certa intimitat respecte al carrer Sant Lluís, tenint en compte que ja es podia considerar gairebé dins de la trama urbana a l'època. Disposava d'una tanca de forja i pilarets de maó, encara visible al tram de l'entrada original al carrer Sant Lluís.</p> <p>El jardí contemplava diferents ambients, i un dels més interessants inclou un espai de fantasia amb un rocam artificiós i una cova, així com una zona productiva configurada com un hort petit a la part posterior. Des del carrer Sant Lluís, la vista del jardí era dominada per una arbreda, probablement d'acàcies (Robínies), que flanquejaven el camí central cap a l'entrada principal de la casa. Els parterres, formats per pedres calcàries col·locades de manera molt irregular i tosca, tenien la doble funció de protegir les plantes florals i compensar els desnivells entre el jardí i la residència, així com els desnivells dins del mateix jardí. El jardí va ser concebut amb la finalitat estètica de l'espai, però també contemplant una esfera funcional com a lloc de descans i privacitat familiar durant l'estiu, i sense menystenir una part productiva també molt interessant a l'època, amb l'hortet destinat al subministrament de verdures fresques per a la família.</p> <p>La senyora Maria Teresa Valls rememora amb nostàlgia la varietat d'arbres fruiters que incloïa pomeres, pruneres, pereres, cirerers, així com ametllers, noguers i un pi pinyer. També hi havia xiprers i rosers, i la glicina que s'usava per emparrar a balustrades i pèrgoles.</p> | 08091-82 | Parc de les Escoles Velles, s/n. | <p>L'any 1891, Joan Valls i Bogatell, prestigiós procurador barceloní i autor del llibre 'Gelida: Notes per a sa història' publicat l'any 1906. Valls va encarregar construir la torre de can Valls com a segona residència, coneguda amb el seu nom, però que popularment també es coneix com les Escoles Velles, perquè durant molt temps, va ser l'escola de primària de Gelida. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és la Casa Jové, reformada l'any 1913 per Arnau Calvet.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és la can Valls projectada pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> i Batlle (1841-1925), fill de Gelida. Batlle va ser responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i <span>Raventós</span>, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada.</p> <p><span>Pascual</span> i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble. Can Valls, doncs, no va ser una excepció i es va dotar d'un jardí de notables dimensions amb un aire romàntic.<br /> <br /> Actualment, el tros que queda del jardí de la torre de can Valls és l'anomenat parc públic de Gelida de les Escoles Velles. El jardí es va transformar en parc públic l'any 2007.</p> | 41.4418085,1.8626775 | 404990 | 4588428 | 1891 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474664.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457475195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457475260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457475294.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97026 | Ca l'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laltimires | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII - XX | <p>La masia, que ha quedat inserida dins la trama urbana de Gelida, consta d'un edifici principal de planta rectangular i tres plantes, amb una coberta a doble vessant paral·lel al carrer.</p> <p>A principis del segle XX, la masia va ser transformada en torre d'estiueig, període durant el qual es van construir diversos coberts, porxos i terrasses al jardí que envolta la casa. Dels elements originals, destaca especialment la portalada, orientada cap al carrer del Pi i construïda amb maons. A la mateixa zona de l'edifici, destaca un gran terrat amb barana balustrada i dues grans finestres geminades, també de maó de gairell. L'edifici ha experimentat nombroses restauracions i transformacions, i com passa amb altres edificacions del poble, sovint resulta difícil diferenciar les estructures originals de les intervencions més modernes.</p> <p>Les finestres de la façana que dona a la ronda del president Macià, amb llinda i brancals de pedra, semblen ser originals. A la part posterior de la casa, hi ha el passatge Altimires, que originàriament servia com accés al gran jardí de la torre. Amb el temps, l'espai del jardí s'ha reduït a mesura que es facilitava l'accés a les cases del carrer del Pi des del carrer de Lluís Guarro. Encara es pot veure un portal d'entrada al passatge Altimires, caracteritzat per dos pilars de maó coronats amb grans boles a tall de pinacle i una reixa de forja de doble batent que porta la inscripció: 'Particular / Casa de Altimires'.</p> <p>La projecció del carrer de Lluís Guarro fou obra de Jaume Sanlley Molist, mestre d'obres, l'any 1924, moment, en el que possiblement s'establia aquest portal.</p> | 08091-106 | Carrer del Pi, 38. | <p>L'important nombre de masies situades en el terme de Gelida no fa res més que reflectir les arrels agrícoles dels més vells assentaments a la vila. La masia era inicialment una petita explotació agrícola, centrada en la producció de cultius locals i l'atenció del bestiar. Gelida ha estat, fins a la segona meitat del segle XVIII, un hàbitat dispers que presentava una explotació agrícola. El centre d'aquestes explotacions era l'entitat anomenada masia, conjunt d'habitacles i terres, mentre que la vila de Sant Miquel, embrió del poble de la Gelida actual, era un petit centre amb no més d'una dotzena d'edificis fins a la primera meitat del XVIII.</p> <p><span><span><span>La història de Ca l'Altimires és la crònica d'una masia que ha vist passar els segles a mans de diversos propietaris. Els orígens d'aquesta propietat noucentista es donen al segle XVIII, quan era coneguda més específicament amb el nom de: Mas Sàbat o d'Andreu Sàbat. L'edifici que es coneix avui dia com Ca l'Altimires va pertànyer de l'heretat de Can Sàbat al segle XVIII. Més tard, el 1800, va ser adquirit per Felip Leblond i Buller. Aquest va ser precisament qui va anar adquirint i ampliant les seves possessions a Gelida, incloent-hi el mateix castell gelidenc a través de diverses transaccions documentades i registrades. Més endavant va passar a mans de la família Altimires, d'aquí el seu nom actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el pas dels anys, Ca l'Altimires ha estat testimoni de diferents canvis en la seva propietat així com en la seva funció. Cal esmentar el fet que moltes de les cases que hi ha al voltant d'aquesta propietat pagaven censos als amos d'aquesta masia. Aquest fet no s'ha d'obviar, ja que demostra la seva importància com a propietat terratinent que conseqüentment va donar origen a altres habitatges de la localitat. Ja en el segle XX aquesta va passar a ser torre d'estiueig.</span></span></span></p> | 41.4421232,1.8596023 | 404734 | 4588466 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457472538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-img20231212093733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457476760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457476861.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97049 | Pont FFCC de les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ffcc-de-les-cases-noves | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span>Programa Festa Major 1965<span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX-XX | <p><span>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</span></p> <p><span>El pont té una estructura diferent per a cadascuna de les dues vies. L'estructura de la via que es troba al costat sud-est és similar a la del pont de Sant Salvador. L'estructura de la via del costat sud-est té una longitud total de 103,5 m i està formada per tres trams amb un perfil d'arc molt rebaixat. Els dos trams situats als extrems tenen una llum de 31,20 m cadascun, mentre que el tram central té una llum de 41,10 m. Per altra banda, l'estructura del costat nord-oest està feta de formigó. El pont té una llargada de 101 m i està format per sis ulls. Els dos ulls extrems són de volta de canó amb una llum de 7,87 m cada un, mentre que els quatre centrals presenten arcs de mig punt amb una llum de 18,57 m. </span></p> <p><span>Aquests últims estan alleugerits amb obertures verticals d'arquets de mig punt. Tres dels ulls del pont reposen sobre les piles originals de 1865 i comparteixen característiques constructives i formals amb les del pont de Sant Salvador. </span></p> | 08091-120 | Sobre el riu Anoia, i al costat de la resclosa. | <p>La història de la línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders es caracteritza per dues etapes distintes, dividides en les seccions de Manresa a Barcelona i de Barcelona a Sant Vicenç de Calders. Els primers passos d'aquesta ruta es remunten a l'any 1854, quan es va inaugurar el tram inicial del ferrocarril de Barcelona a Martorell, que sortia de l'estació original a la plaça de Catalunya i s'estenia fins a Molins de Rei. Posteriorment, va ser ampliat per arribar a l'estació provisional de Martorell el 1856 i finalment a l'estació definitiva el 1859, des d'on la línia es va expandir cap a Tarragona el 1865.</p> <p>La història de Gelida es vincula amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, a càrrec de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (<span>TBF</span>). L'any 1891, aquesta línia es va integrar a la companyia Madrid a <span>Zaragoza</span> <span>y</span> <span>Alicante</span> (<span>MZA</span>), mentre que el 1941 l'estació de Gelida va passar a formar part de RENFE. L'electrificació de la línia es va dur a terme el 1957. El 1986, la finalització de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va suposar la transformació de l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a la configuració actual. Finalment, el 2005, l'estació de Gelida va passar a ser gestionada per ADIF.</p> <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari de Gelida de Rosselló (2016) <span>l'arribada del ferrocarril a Gelida va tenir un impacte econòmic significatiu i va contribuir de manera decisiva al desenvolupament de l'estiueig. Això es va veure reflectit en l'augment de la població, que va créixer de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887. La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, inicialment constituïts per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. </span></p> <p><span>L'estructura del pont de les Cases Noves està dividida en dos. La via situada al costat sud-est va ser construïda amb la implantació de la doble via, que va entrar en funcionament l'any 1982. Per al costat nord-oest, l'estructura està feta de formigó, però la data exacta de la seva construcció és desconeguda. Tres dels ulls del pont reposen sobre les piles originals de 1865 i els altres tres ulls estan suportats per bases de nova construcció.</span></p> | 41.4439971,1.8525213 | 404145 | 4588683 | 1865 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-pic1712669107521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-pic1712669131236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-pic1712669170924.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-11-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97050 | Pont FFCC del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ffcc-del-puig | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span>Programa Festa Major 1965<span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX - XX | <p>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</p> <p>El pont manté les estructures de suport originals, les quals presenten un disseny coincident amb el dels ponts de Sant Salvador i les Cases Noves. La longitud total de l'estructura és de 103,50 m, i aquesta es divideix en tres trams d'acer, cada un amb un perfil d'arc significativament rebaixat, similar a l'observat en el pont de Sant Salvador. Els trams situats als extrems de l'estructura tenen una llum de 31,20 m, mentre que el tram central disposa d'una llum de 41,15 m.</p> <p>La configuració del pont és bidireccional, allotjant dues vies ferroviàries.</p> | 08091-121 | Està situat a la desembocadura del torrent de Vallbardina al riu Anoia. | <p>La història de la línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders comença l'any 1854 amb la inauguració del tram de ferrocarril que connectava Barcelona, sortint de l'estació original a la plaça de Catalunya, fins a Molins de Rei. Aquesta ruta es va ampliar posteriorment, arribant a l'estació provisional de Martorell el 1856 i a l'estació definitiva el 1859. L'expansió va continuar fins a Tarragona, iniciant-se el 1865, vinculant-se així amb la història de Gelida amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, gestionada per la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (TBF). L'any 1891, aquesta línia va ser integrada a la companyia Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA). L'electrificació de la línia, realitzada el 1957, va ser un altre moment destacat en la seva evolució. Posteriorment, el 1941, l'estació de Gelida va ser incorporada a RENFE, reforçant la seva importància en la xarxa ferroviària nacional. El 1986, l'acabament de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va transformar l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a les necessitats actuals del servei. Finalment, el 2005, la gestió de l'estació va passar a mans d'ADIF.</p> <p>Des del punt de vista del patrimoni, segons l'estudi de Rosselló (2016), l'arribada del ferrocarril a Gelida va impulsar econòmicament la regió i va ser crucial en el desenvolupament de l'estiueig, reflectint-se en un augment de la població de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887.</p> <p>La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, formats inicialment per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. Amb el pas del temps, tot i que els taulers originals han estat reemplaçats, els pilars originals es mantenen en bon estat, destacant-se per haver estat dissenyats amb la previsió de suportar una futura ampliació a dues vies ferroviàries.</p> | 41.4407157,1.8485785 | 403811 | 4588323 | 1865 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97050-img2197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97050-img2194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97050-img2193.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97051 | Estació FFCC Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-ffcc-gelida | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span>Programa Festa Major 1965<span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX - XX | Es conserva l'estació i els serveis higiènics, si bé, s'han perdut elements originals de l'entorn de l'estació. En condicions generals bones com a espai d'ús civil, però patrimonialment ha perdut elements i alguns de contemporanis han desdibuixat la visió original de l'estació. | <p><span>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades patrimonials de l'edifici de l'estació se centren en els edificis conservats de la seva inauguració. </span></p> <p><span>Construït l'any 1864, originàriament, disposava d'una sola planta a la qual posteriorment se li va afegir una planta superior destinada a l'habitatge del cap d'estació. L'estructura és de planta rectangular, amb dimensions aproximades de 17 x 7 m, i té una coberta de quatre vessants, inicialment realitzada amb teula àrab. </span></p> <p><span>L'edifici conserva la seva estructura original, incloent-hi façanes laterals cegues. Les façanes de l'entrada i les que donen a les vies estan distribuïdes en cinc eixos verticals, amb portals i finestres d'arc rebaixat que estan coronats amb trencaaigües motllurats. </span></p> <p><span>Els acabats inclouen paraments de maó pintat, cornises perimetrals i baixants de fosa vistos que simulen columnes, conferint un aspecte distintiu i funcional a l'edifici.</span></p> | 08091-122 | Estació de ferrocarril, a tocar del polígon industrial de La Gelidense. | <p>L'edifici de l'estació data de 1864, però la història de l'actual Línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders comença l'any 1854 amb la inauguració del tram de ferrocarril que connectava Barcelona, sortint de l'estació original a la plaça de Catalunya, fins a Molins de Rei. Aquesta ruta es va ampliar posteriorment, arribant a l'estació provisional de Martorell el 1856 i a l'estació definitiva el 1859. L'expansió va continuar fins a Tarragona, iniciant-se el 1865, vinculant-se així amb la història de Gelida amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, gestionada per la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (<span>TBF</span>). L'any 1891, aquesta línia va ser integrada a la companyia Madrid a <span>Zaragoza</span> <span>y</span> <span>Alicante</span> (<span>MZA</span>). L'electrificació de la línia, realitzada el 1957, va ser un altre moment destacat en la seva evolució.</p> <p>Posteriorment, el 1941, l'estació de Gelida va ser incorporada a RENFE, reforçant la seva importància en la xarxa ferroviària nacional. El 1986, l'acabament de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va transformar l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a les necessitats actuals del servei. Finalment, el 2005, la gestió de l'estació va passar a mans d'ADIF.<br /> <br /> Des del punt de vista del patrimoni, segons l'estudi de Rosselló (2016), l'arribada del ferrocarril a Gelida va impulsar econòmicament la regió i va ser crucial en el desenvolupament de l'estiueig, reflectint-se en un augment de la població de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887. La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, formats inicialment per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. Amb el pas del temps, tot i que els taulers originals han estat reemplaçats, els pilars originals es mantenen en bon estat, destacant-se per haver estat dissenyats amb la previsió de suportar una futura ampliació a dues vies ferroviàries.</p> <p>Alguns episodis recollits per Rosselló (2016) relaten atacs i moments singulars que ha patit l'estació al llarg dels seus <span>150</span> anys de vida. Cal esmentar prèviament el paper imprescindible que ha tingut l'estació durant l'etapa contemporània de Gelida, sense la qual no es podria entendre cap dels motors econòmics d'aquests anys. L'arribada del ferrocarril ha estat un fet cabdal a la història del poble, i l'estació ha estat una de les baules importants de la cadena.</p> <p>Poc després de la construcció, durant els anys 1872 i 1873, en el context de la tercera guerra Carlina (1872-1876), l'estació i el pont de Sant Salvador van ser escenaris de destacats moviments i accions militars amb la participació de generals carlins com Joan Castells i Martí Miret, així com altres figures rellevants del moviment carlí com Domingo Masachs (el Nas-ratat) i els Cadiraires. Entre les accions, es va intentar un xoc entre dos trens al pont per inutilitzar-lo, un comboi de mercaderies va ser descarrilat, una de les piles del pont va ser barrinada per destruir-la, i l'estació va ser incendiada. Anys després, ja al segle XX, i en context altre cop de guerra civil, després de l'obertura de les presons el juliol de 1936, un ex treballador de l'estació va liderar una onada de violència a Gelida que va començar el 19 de juliol, resultant en l'incendi de l'església parroquial l'endemà. En plena postguerra, el 6 d'octubre de 1940, l'estació de Gelida va ser testimoni de l'arribada d'un tren vestit amb l'esvàstica nazi, transportant membres de l'organització KdF de la colònia alemanya de Barcelona en un acte propagandístic d'exaltació del nacionalsocialisme alemany. Finalment, el 13 d'agost de 1976, un comboi de nou vagons carregats de clorur de vinil procedent de les instal·lacions de Solvay a Martorell va descarrilar aparatosament a l'estació de Gelida, provocant una considerable alarma entre els residents de la zona per la perillositat del carregament.</p> | 41.4485127,1.8653905 | 405227 | 4589169 | 1864 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457468989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469539.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97052 | Pont de la font de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-de-sant-miquel | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span><em>Programa de Festa Major 2016</em><span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XX | <p>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions. El pont de la font de Sant Miquel, situat en un context urbà, té una longitud de 50 m i supera un desnivell de 12 m. La seva construcció consta de dos grans murs laterals de maó vist i un únic ull central amb una volta de canó, que ofereix una llum de 5 m, fabricada amb maó massís. L'estructura del pont és extremadament massissa en comparació altres estructures viàries més lleugeres de l'època.<br /> <br /> La principal reforma que se li ha fet al pont no n'ha alterat especialment la fisonomia original. Tenint en compte que era una estructura estreta que ràpidament va ser utilitzada pels veïns per salvar el desnivell, quan l'augment del trànsit el va començar a fer insegur, calgué plantejar-ne una ampliació. En aquest sentit, el tauler del pont ha estat ampliat en dues ocasions, usant un voladís afegit als laterals que no n'ha pervertit l'estructura original. L'última ampliació també es va plantejar per millorar-ne l'accessibilitat de vianants.</p> <p>El pont està íntimament lligat a l'espai urbà per la proximitat de la font de Sant Miquel, d'ençà que el torrent fou soterrat, i el pas per l'ull central del pont s'ha convertit en un element més de l'entorn de la font i del paisatge local.</p> | 08091-123 | Font de Sant Miquel - Carretera C-243-b - Carrer Anselm Clavé, al seu pas intern a Gelida. | <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari i viari de Gelida de Rosselló (2016) l'arribada de la carretera i el paratge de Sant Miquel estan estretament lligats. Situat a prop del poble de Gelida és l'entorn de la font de Sant Miquel és caracteritzat per la seva abundància d'aigua, motiu pel qual ha estat històricament apreciat pels veïns. Gràcies a la seva proximitat al poble, ara integrat dins la trama urbana, i la disponibilitat d'aigua, al llarg dels anys, el lloc va acollir els antics safaretjos públics i abeuradors d'animals. També ha estat un espai freqüentat per l'oci i passejos, convertint-se en un dels llocs favorits dels editors de postals durant els segles XIX i XX. El nom del paratge prové de l'antiga vila de Sant Miquel, que és l'origen del poble de Gelida.</p> <p><span><span><span><span>La carretera no va arribar a Gelida fins a l'any 1909. En concret era la carretera de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. El tram del terme de Gelida salva nombrosos torrents i en aquest cas, salva el curs del torrent de Sant Miquel, actualment soterrat, amb el pont. El pont actual és la reconstrucció feta l'any 1940 després que fos volat durant la retirada republicana el dia 23 de gener de 1939, juntament ponts dels torrents del Fons del Garró, de can Parenostres, de Vallbardina i de la Guixera. Les ampliacions en voladís del pont han estat dutes a terme de manera contemporània. </span></span></span></span></p> | 41.4390187,1.8679547 | 405427 | 4588113 | 1909 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97052-img20240306135134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97052-img20240306135235.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97070 | Pont de les Cases Noves - Carretera de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-cases-noves-carretera-de-sant-llorenc | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. </span>Programa Festa Major<span> 2018, pp. 64-72.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XX | Ha tingut diverses intervencions, fet pel qual només es conserven els pilars originals. | <p>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</p> <p>Es tracta d'un pont de formigó armat. El tauler és una estructura nervada de 173 m de llarg que es recolzen sobre els estreps amb bigues. Els pilars del pont són de fàbrica amb una distància d'entre 8,40 i 11 m amb els extrems arrodonits i simulen carreus.</p> <p>Les baranes de ferro forjat presenten un estil noucentista en els seus acabats.</p> | 08091-126 | Carretera BV-2249 al seu pas per sobre del riu Anoia. | <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari i viari de Gelida de Joan Rosselló (2016), la construcció de la carretera de Gelida a Sant Llorenç es comença a projectar a partir de la creació de la línia de ferrocarrils, ja que se'n va alterar el recorregut. L'any 1908 es va presentar el recorregut definitiu per can Cartró i la Ferreria, però no va ser fins als anys 1922 -24 que no es va resoldre el pas per sobre del riu Anoia amb el pont. El projecte, però, que data de 1913-15, no es feu efectiu fins a principis dels anys 1920, quan se'n va executar el pressupost entre el 1922-24.</p> <p>El pont fou destruït pels seus extrems durant la retirada republicana de 1939, el 23 de gener, i es va refer seguint el projecte d'Eduard Peña, l'any 1941-42.</p> <p>Enric Carafí (2018) esmenta la particularitat sobre les baranes restaurades i rehabilitades en la darrera restauració del pont, moment en el qual es va ampliar la plataforma superior per millorar-ne el pas de vianants. Les baranes van ser promogudes l'any 1915 per Ramon Riba i Pla, propietari de Can Castany, qui va liderar una campanya de subscripció per finançar les despeses de l'enginyer encarregat de redactar els plànols. El total recaptat va ascendir a 1.750 pessetes, segons un registre publicat que es conserva en l'Arxiu Gelidenc Maria Morera Martí i Pere Carafí <span>Pascual</span>. Un total de 74 individus de Gelida i Sant Llorenç van participar-hi i, a raó d'una fotografia de l'obra en construcció present al programa de Festa Major de l'any 1928, possiblement es va iniciar molts anys més tard de la subscripció popular.</p> | 41.4446204,1.8527171 | 404162 | 4588751 | 1922-1924 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-pic1712669236466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-imatge-de-whatsapp-2024-06-21-a-les-143138f2edf2a5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-pic1712669170924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-imatge-de-whatsapp-2024-06-21-a-les-1431377bd3907b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-imatge-de-whatsapp-2024-06-21-a-les-1431386428234c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-imatge-de-whatsapp-2024-06-21-a-les-143138f8ea34ad.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97073 | Pont Bv-2249 sobre el FFCC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-bv-2249-sobre-el-ffcc | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XX | L'estructura del pont és l'original, si bé, el teuler ha estat refet contemporàniament, i la volta ha quedat parcialment tapada per un reforç de formigó, també contemporani. | <p>Segons l'estudi de Joan Rosselló (2016), les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</p> <p>Rosselló apunta que l'estructura és l'original, malgrat l'intent de voladura durant la Guerra Civil, ja que no el van esfondrar i només va quedar malmès exteriorment. A mitjans dels anys 1980, es va ampliar el tauler per permetre el pas en ambdós sentits de la carretera.</p> <p>Les dimensions aproximades són de 25 m de llargada, d'un sol ull amb volta de canó. Està construït de pedra i els cantoners estan embellits amb carreus treballats.</p> | 08091-127 | Pont de la carretera Bv-2249 a Sant Llorenç d'Hortons sobre el ferrocarril, a l'alçada de Les Cases Noves. | <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari i viari de Gelida de Joan Rosselló (2016), la construcció de la carretera de Gelida a Sant Llorenç es comença a projectar a partir de la creació de la línia de ferrocarrils, ja que se'n va alterar el recorregut. L'any 1908 es va presentar el recorregut definitiu per can <span>Cartró</span> i la Ferreria i, segurament, també se'n va deixar perfilada aquesta obra civil.</p> <p>Tal i com va passar amb la carretera, la construcció de la via de tren va comportar també la construcció del pont per tal de superar la nova barrera viària. Al principi dels anys 1980 es va desdoblar la plataforma per fer-la més ampla.</p> | 41.4464580,1.8562657 | 404462 | 4588952 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97073-pic1715864947199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97073-pic1715865034455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97073-pic1715865044689.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97073-pic1715865074174.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97073-pic1715865082173.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97076 | Pont del casal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-casal-font | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span>Programa Festa Major<span> 2016. pp. 86-90.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XX | El pont està en bon estat, però ha estat vandalitzat amb pintades i un entorn molt brut i deixalles. | <p>Segons l'estudi de Joan Rosselló (2016) les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</p> <p>Es tracta d'un pont que amb una alçada màxima de 5,5 m que enllaça el turó on estava situat el casal Font, actual residència Sant Jordi, amb la pista d'accés fins a enllaçar amb la carretera de Sant Sadurní. La llargada aproximada del pont és de 37 m i és construït amb pedra, morter i maons. Disposa de set ulls amb voltes <span>escarseres</span>, de 4,2 m de llum, de maó a sardinell vist recolzades sobre pilars de planta rectangular. Les baranes, també massisses de maó i pedra.</p> <p>Joan Rosselló també indica que el pont es tancava amb una gran portalada, ara desapareguda, abans d'iniciar-se el pas.</p> | 08091-129 | Accés al casal Font. | <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari i viari de Gelida de Rosselló (2016) <span>l'any de construcció del pont és el 1927, mateix any de construcció del casal Font, propietat d'Alexandre Font, qui finançar l'obra. </span></p> <p><span>Alexandre Font i Pla va néixer a Barcelona el 29 d'abril de 1876 i va morir en aquesta mateixa ciutat el 9 d'abril de 1949. Va ser un empresari i escriptor associat al moviment de la Renaixença. Va escriure articles i obres de narrativa costumista. Un cop ja tenia 24 anys, el gener de 1900, va contraure matrimoni amb Dolors Mateu, originària de Gelida, amb qui va tenir cinc fills. A partir d'aleshores, va viure entre Gelida i Barcelona. Font i Pla va ser un dels primers residents de Gelida a adquirir un automòbil, l'any 1909. El 1928, ja completament establert en la vida social de Gelida, va traslladar la seva residència a la masia Casal Font, situada a la Coma, que ell mateix havia promogut. La seva mort va passar desapercebuda pels mitjans de l'època.</span></p> <p><span>Segons Rosselló, la construcció del pont s'atribueix al mestre d'obres Josep Masdeu Puigdemasa, i la construcció fou obra del 'Paleta nou', Jaume Colomer. <span><span>Jaume Colomer Bertran (1888-1962) va néixer el 24 de setembre de 1888 a Arenys de Munt, al Maresme, i va aprendre l'ofici de paleta amb el seu germà gran, Josep (1886-1978). A principis del segle XX, els germans Mas Civil dominaven la construcció a Gelida, però la situació va canviar amb l'arribada de Colomer, qui ràpidament es va fer conèixer com El Paleta Nou. Des de la seva arribada a Gelida, guiada per Josep Aragall Güell, un rival anterior dels Mas i proveïdor de materials per a la Casa de la Vila entre 1878 i 1881, Colomer va emergir com el principal competidor dels Mas durant més de quatre dècades.<br /> <br /> El 1913, Colomer es va casar amb Carme Xandri Bassó i poc després, a principis dels anys vint, va fundar l'empresa Colomer i Xandri amb el seu cunyat Josep Xandri Bassó. L'empresa va destacar-se en el sector de la construcció a Gelida fins a 1936, construint més de 4,5 edificacions anuals entre 1921 i 1936, incloses torres d'estiueig, cases de renda, i habitatges per a diversos estrats socials. Els Mas, per la seva banda, van continuar influents en les obres públiques i en projectes per a propietaris influents fins que la Guerra Civil va aturar l'activitat de Colomer i Xandri. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra, es van produir canvis significatius, inclosa la dissolució de la societat Colomer i Xandri a causa de la ruptura amb Josep Xandri, i la incorporació del gendre de Colomer, Joaquim Julià Andavert (1916-1997), a l'empresa. Entre 1940 i 1962, Colomer va continuar construint predominantment torres d'estiueig, però a un ritme més lent. El seu treball culminant va ser la piscina municipal, inaugurada el 1961, marcant l'última obra important de Colomer i un punt destacat en la seva carrera en la construcció.</span></span></span></p> | 41.4372894,1.8624294 | 404963 | 4587927 | 1927 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97076-pic1712648140867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97076-pic1712648150227.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Jaume Colomer Bertran (constructor); Josep Masdeu Puigdemasa (mestre d'obra) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97098 | Plaça dels Tarongers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-tarongers | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | Espai públic força degradat. | <p>La plaça dels tarongers, és un espai rectangular envoltat per un jardí, relativament senzill amb presència de xiprers que l'emmarquen.</p> <p>Aquest pati central està envoltat de residències unifamiliars, construïdes a partir de la postguerra, d'estil regionalista.</p> | 08091-142 | Plaça dels Tarongers, s/n. | <p><span><span><span>Al peu del castell i l’església es va establir una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers, que a principis del segle XX, eren poc més de cinc masies. L’edifici principal de l’àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, la qual disposava d’una torre barroca i englobava la capella de Sant Antoni, per si era de menester en cas de mal temps i no es podia pujar a Sant Pere del castell. El rector hi va residir, fins a la construcció de l’actual rectoria al centre del poble, l’any 1881. El barri el formaven masies com ca n’Oller, cal Nogués, cal Patró, cal Reli, cal Manó, cal Vadó o cal Petit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys 1940, es va consolidar la urbanització del castell, que durant un temps gairebé va substituir el nom del barri. Actualment, s’ha imposat de nou el nom històric del barri dels Tarongers. </span></span></span></p> <p>La plaça dels tarongers construïda als anys 1940 és un espai vertebrat al voltant d'un conjunt de cases regionalistes. Rosselló (2011) descriu com a partir de 1945 es va començar la urbanització dels terrenys dels Tarongers, que van acollir les '<em>viviendas protegidas</em>'. El barri, inicialment s'havia planificat per habitatges unifamiliars amb jardí, organitzats entorn de la plaça. El projecte fou de Manuel Baldric i Tibau, i es va finalitzar l'any 1948. Aquest espai, inicialment previst com un entorn popular, va acabar esdevenint un lloc de concentració de la nova burgesia de l'època.</p> <p><span>Manuel Baldrich i Tibau (Tarragona, 1911 - Barcelona, 1966) va ser un arquitecte i urbanista destacat de Catalunya. El 1944, va ser nomenat arquitecte de la Diputació de Barcelona i, quatre anys després, el 1948, director de l'Oficina d'Urbanisme provincial. Un dels seus projectes més importants va ser el complex de les Llars Mundet, construït entre 1954 i 1957 al barri de la Vall d'Hebron de Barcelona. Aquest conjunt inclou 3000 habitatges, una església i diversos equipaments socials. A més, Baldrich va ser l'autor de diversos plans urbanístics per a ciutats com Martorell, Vilanova i la Geltrú, Malgrat de Mar, Taradell, Terrassa, Mataró, Sabadell, Igualada, Sitges, Vic, Berga i Manresa, contribuint significativament al desenvolupament urbanístic de moltes localitats catalanes, especialment de la província de Barcelona.</span></p> | 41.4374794,1.8681063 | 405438 | 4587942 | 1945-48 | 08091 | Gelida | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97098-img20240516083220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97098-img20240516083257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97098-img20240516083345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97098-img20240516083441.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Manuel Baldrich i Tibau (arquitecte) | La plaça dels Tarongers és un espai catalogat com a BCIL perquè presenta una mostra de la voluntat històrica continuista del poble de Gelida, de reprendre, després de la Guerra Civil, la tradició d'estiueig al poble. El valor de l'espai el rep més per la voluntat que representa, que per la qualitat arquitectònica / urbana de la plaça. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97187 | Mirador del carrer del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-carrer-del-sol | <p>(2003) <em>Noticiari</em>. Programa Festa Major 2003. pp. 100 - 105.</p> | XXI | <p>Es tracta d'un mirador fet a partir d'una ampliació del mur de contenció del carrer del Sol.</p> <p>Amb l'ampliació que es va fer sobre la zona dels horts, es va millorar la vorera. Amb aquesta millora el mur de contenció fet de pedra i maó va quedar inclòs l'espai pels vianants, i amb la col·locació d'un passamà de metall, s'ha pogut crear un espai mirador de la vall del riu Anoia i la plana penedesenca.</p> | 08091-167 | Carrer del Sol, s/n. | <p>Tradicionalment, s'ha considerat al poble que les vistes des del carrer del Sol són de les millors de Gelida. El juliol de 2002 es va inaugurar aquest mirador per ampliar el pas de vianants.</p> | 41.4398320,1.8664889 | 405306 | 4588204 | 2002 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97187-368593821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97187-1716583949808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97187-1716583949845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97187-1716583949884.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97205 | Mirador Adolf Galés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-adolf-gales | <p>(1971) 'Un segle de Medicina i Farmàcia a Gelida. Homenatge als Doctors Rafel i Adolf Galés, gelidencs exemplars', a Programa de Festa Major, 1971. pp. 31-34.</p> | XXI | <p>Es tracta d'un mirador adaptat en un espai amb bancs, orientat a la plana del Penedès i emmarcat per les muntanyes de Montserrat.</p> <p>L'espai comprèn una zona amb tres oliveres madures, bancs per descansar i contemplar el paisatge amb una barana de fusta que en limita el perímetre. L'espai es complementa amb la instal·lació que s'hi va fer de l'Arc de Pedra de la portalada d'entrada de Can Sàbat de la Pujada. El mirador està dedicat al metge gelidenc Adolf <span>Galés</span>.</p> | 08091-180 | Al costat de la rotonda d'entrada al poble, on acaba la carretera C-243b. | <p>Adolf Galés i Pujol (Gelida 1896 - 1963) va ser una institució a Gelida, ja que va ser tota la vida professional metge al poble. És una figura molt estimada i popular per la població, la qual li va retre homenatge pòstum posant el seu nom a aquest mirador l'any 2003. El Dr. Adolf Galés, va exercir com a metge des del 10 de novembre de 1925, heretant del seu pare, el Dr. Rafel Galés el càrrec durant trenta-vuit anys. Estava casat amb la Sra. M. Josefa Torres. Durant la Guerra Civil, va veure temporalment substituïda la seva plaça l'any 1937, però la tornà a recuperar. Adolf Galés va estar en actiu fins a la vigília de la Festa Major d'agost de 1963, moment en què va morir.</p> <p>Pel que fa a l'estructura, segons la placa commemorativa, es tracta de l'arc del portal de cal Sàbat de la Pujada, amb una cronologia aproximada del segle XVI. També s'indica que va ser una donació de J. A. Segura Montalban a l'Ajuntament de Gelida a la tardor del 2004.</p> | 41.4440815,1.8713370 | 405717 | 4588671 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97205-1702457470682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97205-1702457470715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97205-1702457470881.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97216 | Els Pins de la plaça del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pins-de-la-placa-del-pi | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span><em>Programa Festa Major 2004, p</em><span>p. 74-75.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XX | Els dos exemplars estan en bon estat, malgrat que creixen en un espai excessivament estret i competeixen per ocupar-lo. Un d'ells de menor creixement s'ha corbat per buscar la llum que li tapa el principal i comença a entrar en conflicte amb el cablejat del carrer. | <p>Es tracta de dos exemplars de pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) ubicats a la zona de parc central en un parterre ovalat que té funcions de rotonda viària a la plaça, flanquejada pels edificis Rius. La plaça es va reformar l'any 1940, moment en què es construeixen els dos blocs residencials de la mà de l'arquitecte Francisco <span>Portillo</span> Quintana (1878 - 1968). El conjunt de cases, conegudes popularment com a 'Cases Rius'.<br /> <br /> Els dos pins que creixen en un espai excessivament petit competeixen per ocupar-lo i un d'ells, de menor creixement, s'ha corbat per buscar la llum que li tapa el principal. La copa dels dos exemplars sumada, fa uns 6 metres de diàmetre, aproximadament.</p> <p>Els dos peus es troben col·locats dins d'una mena de torreta de grans dimensions, elevada sobre el terreny, de base rodona i amb un banc corregut al seu voltant, amb un acabat rajola ceràmica vermellosa.</p> | 08091-184 | Plaça del Pi, s/n. | <p>Enric Carafí, en el seu article 'Un carrer amb molta història' de l'any 2003, explica que el nom del carrer del Pi prové d'un pi centenari i gegantí que existia fins a 1939 o 1940 davant de cal Calderer (Civil). Durant la urbanització de la plaça del Pi a mitjans dels anys quaranta, es va plantar un nou pi que va morir a la dècada dels seixanta per negligència municipal. A principis dels anys 1980, es van plantar els dos peus que encara perduren.</p> | 41.4418879,1.8593127 | 404709 | 4588441 | Dècada 1980 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97216-img20231212094006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97216-1716583947157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97216-1716583947191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97216-1716583947223.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Es tracta d'un element simbòlic de la població, més que per l'actual dimensió dels dos arbres. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97227 | Placa Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-anselm-clave-1 | <p>(1977) <em>Al Funi es deia...</em> Programa de Festa Major. p. 10.</p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). </span><em>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. </em>Agrupació Coral Intimitat; Unió del Casal Gelidenc; Ajuntament de Gelida.</span></p> | XX | <p>Placa de marbre esculpida en baix relleu, en la que figura el perfil del musicòleg Josep Anselm Clavé, acompanyada amb una partitura amb on figuren unes notes i la inscripció 'J.A. CLAVÉ'.</p> <p>La placa està collada a la paret per quatre suports metàl·lics.</p> | 08091-188 | Mur de Can Santfí. Inici del carrer Anselm Clavé on enllaça amb el carrer del Sol i carrer de Sant Miquel. | <p>El 1972, la Coral Intimitat va viure una jornada de celebració. A part d'estrenar un nou estendard es va descobrir una làpida en recordança del fundador de les societats corals Josep Anselm Clavé al mur de Can <span>Santfí</span>, a l'entrada de la font de Sant Miquel.</p> <p>Aquella mateixa jornada es va fer un sentit homenatge a Joan Miró i Sans, l'Avi Miró, cantaire històric. Joan Miró, fou l'encarregat de destapar la placa en l'acte posterior a la missa que es va celebrar aquell dia. En aquell acte tots els cantaires van interpretar l'obra de J. A. Clavé,<em> Les flors de maig</em>. La notícia queda recollida al programa de Festa Major de l'any 1977 i també plenament documentada en el llibre homenatge a la trajectòria de la Societat Coral Artesans - Agrupació Coral Intimitat publicat l'any de la celebració del centenari de l'entitat, el 1998.</p> | 41.4392821,1.8680996 | 405440 | 4588141 | 1977 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97227-img20240306134845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97227-1716236110034.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La Coral Intimitat és una agrupació vocal masculina dedicada a la interpretació i difusió de la música tradicional catalana i d'arreu. Originada com el Cor d'Artesans de Gelida l'any 1897, aquest cor ha mantingut l'activitat al llarg del segle XX, amb moments de gran expectació al poble.Una curiositat és que els estatuts de l'època imposaven sancions econòmiques per evitar la filtració prematura de les novetats musicals, una pesseta a qui filtrés alguna de les noves cançons del repertori. Poc després de la Guerra Civil, el grup va adoptar el nom de Coral Intimitat, un canvi habitual entre les corals de l'època. Un dels esdeveniments remarcables en la seva història va ser la recuperació dels cants de caramelles el 1949, quan els membres del cor i el pianista van recórrer els carrers de Gelida dalt d'un camió.Actualment, la Coral Intimitat és membre de la Federació de Cors de Clavé. Compta amb setze cantaires repartits en tres registres vocals: tenors primers, tenors segons i baixos. El repertori inclou una àmplia varietat de peces musicals, i el cor està obert a noves incorporacions de cantants. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97229 | Gegantons de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-gelida | XXI | <p>Els gegantons estan representats per en Roc, un artesà paperer, en homenatge a la tradició paperera de Gelida, i per la Llúcia, una dona erudita amb profunds coneixements en herbes remeieres i curatives.</p> <p>Per tenir cura d'ells i fer-los ballar es va formar una colla de gegantons amb membres de l'entitat que se'n fan càrrec. Les dimensions aproximades dels gegantons és de 2,40 m d'alçada i una base quadrada de 75 cm aprox. i amplada de 90 cm al nivell de braços.</p> | 08091-190 | Carrer Mossèn Jaume Via, 17. | <p>L'Esbart <span>Rocasagna</span> de Gelida és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la preservació i promoció de la dansa tradicional i la cultura popular. El grup es va formar l'any 1967 amb la Sra. <span>Carmen</span> <span>Pallarés</span> i una colla d'entusiastes de la cultura i la dansa popular.</p> <p>Actualment, formem part de l'entitat unes 200 persones dividides en diverses seccions: Escola de Dansa, Cos de Dansa, grup d'adults, gegantons, junta, equip tècnic i majordomia, que participen en esdeveniments culturals dins i fora de Gelida. L'organització manté un repertori variat de més de cent peces de danses tradicionals i contemporànies, amb l'objectiu de fomentar la cohesió i integració social a través de la dansa. Al repertori de l'Esbart s'hi recullen danses recuperades, vives, costumistes i d'altres de creació. L'Esbart <span>Rocasagna</span> ha comptat amb directors que han creat espectacles propis, demostrant que és possible la convivència de la tradició amb la creació i la innovació.</p> <p>El 2014, es va avaluar el rol i la imatge dels gegantons dins de l'entitat. En aquest context, es va presentar una proposta per a la renovació del vestuari i la imatge dels gegantons Roc i Llúcia, amb l'objectiu d'atorgar-los una nova identitat visual que els integrés plenament als elements de la cercavila de la Festa Major de Gelida. L'encàrrec de desenvolupament va ser atorgat a Blanca Ferrer, la dissenyadora que va crear els gegantons l'any 2000. La proposta actual busca que els gegantons representin motius característics de Gelida. El nou vestuari va ser elaborat per un equip de voluntaris coordinats per la secció de majordomia de l'esbart, en col·laboració amb la mateixa dissenyadora. Els gegantons antics, de principis de 1980 es van abandonar i perdre definitivament poc després d'haver-los creat, per l'excés de pes.<br /> <br /> Una investigació musical va revelar unes partitures inèdites del mestre Orpí, flabiolaire destacat de Gelida a principis del segle XX. A partir d'aquestes composicions, es van desenvolupar dues danses que van ser estrenades el juny de 2015 durant el Festival d'estiu de l'escola de dansa de l'Esbart. Les coreografies també han estat originalment creades pels membres de la mateixa colla de gegantons. Des d'aquest moment, acompanyats per la colla de grallers de l'esbart, els gegantons participen en les danses durant la Cercavila de la Festa Major i, tradicionalment, a la Fira de Santa Llúcia.</p> | 41.4397848,1.8639582 | 405094 | 4588201 | 2014 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97229-img20240206195451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97229-img20240206195455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97229-img20240206195505.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Blanca Ferrer | L'any 1984, durant els actes de Festa Major, es van batejar els Gegants i el Drac de Gelida. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97238 | La cançó de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canco-de-gelida | <p>(1985) Cançó de Gelida. Programa de Festa Major. 1985. p. 57.</p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). </span><em>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. </em><span>Gelida.</span></span></p> <p>DOMÈNECH, Josep (2017) LA FESTA MAJOR DELS ANYS 1901-1925 Cròniques publicades al diari La Vanguardia. Programa de Festa Major. 2017. pp. 22 - 28.</p> | XX | <p>Catalunya té un poble que <span>ovira</span><br /> amb ulls amorosos la muntanya blava<br /> on la Verge morena baixava<br /> i on les flors <span>al</span> mirar-la s'obrien.<br /> Montserrat l'hi digueren <span>perqué</span> eren<br /> les dents d'una serra sos pics <span>gegantívols</span>,<br /> que deixaren en boscos ombrívols<br /> els gegants forjadors d'eixa terra.<br /> I és tan bella la blava muntanya<br /> que per veure-la el poblet <span>a tothora</span><br /> va enfilant-se, del bosc a la vora,<br /> I pels puigs ses masies escampa.<br /> També el poble té un nom escaient<br /> que rellisca com aigua gelada<br /> de les fonts de la bella encontrada<br /> on Gelida son niu vingué a fer.<br /> Entre pins que són lliures i mascles<br /> com la rasa que viu a sa ombra;<br /> entre el-mar de ses vinyes sens nombre<br /> que la sang de la terra ens donarem;<br /> <span>tan</span> sos fills que en tenir-lo l'adoren<br /> com aquells que en deixar-lo l'enyoren,<br /> tots li diuen: bell poble, fes vial<br /> Fes-te gran, tu que tens l'alegria!<br /> R. O. <span>Perés</span></p> | 08091-196 | <p>Poema romàntic de R. D. <span>Perés</span>, publicat en un programa de la «<span>Fiesta</span> de <span>Caridad</span>» celebrada el 6 de setembre de 1915 a l'envelat del cafè vell de Gelida. Segons el programa de Festa Major de l'any 1925, es desconeixia qui era exactament R. D. <span>Perés</span>, però probablement formava part de la colònia estiuenca, que va organitzar la festa.<br /> <br /> L'any 1918, a <em>La <span>Vanguardia</span></em> es publicava aquesta referència: El <span>joven</span> <span>don</span> Santiago Valls, <span>á</span> <span>petición</span> del <span>público</span>, <span>recitó</span> la <span>hermosa</span> <span>poesía</span> del <span>conocido</span> <span>literato</span> <span>don</span> <span>Ramón</span> D. Parés «La cançó de Gelida».<br /> <br /> Carafí (1997) resumeix l'aparició de 'La cançó de Gelida'. Dins dels concerts benèfics que cada any organitzava la colònia d'estiuencs gelidencs, el setembre de 1916, els Artesans estrenen Himne a Gelida o La cançó de Gelida, lletra de l'escriptor modernista Ramon D. <span>Parès</span> i música de Ramon Pallejà, arranjada pel mestre Francesc Peracaula. Peracaula fou músic, historiador i secretari municipal, i autor de l'única monografia de Gelida, titulada Gelida, notes per a sa història, publicada el 1906.</p> | 41.4409872,1.8631777 | 405031 | 4588337 | 1916 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97238-385874374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97238-1716302104773.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ramon D. Perés (lletra) Ramon Pallejà (música) Francesc Peracaula i Massagué (arranjaments) | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97248 | Antic col·legi El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-collegi-el-puig | <p><span><span><span>CARAFÍ, Francesc (2016) <em>Trobada d’antics alumnes del Col·legi el Puig</em>. Programa de Festa Major. 2016. p. 43.</span></span></span></p> | XX | <p>L'antic col·legi El Puig presenta l'estructura tipus de les escoles modulars construïdes a mitjans dels anys 1960. El model tipus d'aquests edificis era una nau rectangular amb coberta a una sola vessant, inclinada a la part posterior aguantada per un mur amb petites finestres rectangulars, i la part frontal pilars de suport de l'embigat de la coberta.</p> <p>La façana principal disposava d'un porxo d'accés a la zona de la porta que simplement retirava una mica els envans interiors de tancament de la caixa de l'edifici. A continuació, l'espai entre pilars era obert amb grans finestrals verticals per donar llum a l'interior, i la porta d'accés a la façana lateral.</p> <p>El conjunt de les estructures mostren un acabat de les superfícies realitzat amb un revestiment pintat, del qual sobresurten els pilars sobretot amb maó vist. Aquest mòdul permetia annexar-ne més de manera que segons la necessitat d'aulari es podien col·locar dos o tres mòduls de costat. En aquest cas, l'escola del Puig només consta d'un bloc.</p> | 08091-205 | Carrer del Puig, 30 | <p>L'escola del Puig es va construir l'any 1960 fins al curs escolar de l'any 1976. El curs 1977 fou l'any d'obertura de l'escola Montcau i tots els alumnes del Puig i la Valenciana es van desplaçar a la principal de Gelida. L'escola, que era mixta d'inici, fou un requisit del 'Consejo Local de Enseñanza' de Gelida que l'any 1959 va reclamar la necessitat d'una escola al Barri. L'Ajuntament va comprar els terrenys de 1000 m² el 24 d'octubre de 1961. Alguns dels alumnes no només van ser dels dos barris, sinó d'altres punts del municipi.<br /> </p> <p>Actualment, és el local social del barri del Puig.</p> | 41.4362639,1.8462932 | 403613 | 4587830 | 1961 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97248-1712676200012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97248-1712676200055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97248-1712676200094.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-17 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97598 | Capella del cementiri nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-nou | <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2016). 'Al peu del canó'. <em>Programa Festa Major</em> 2012, pp. 75-86.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2017). 'Anem creixent i no ens cansarem'. <em>Programa Festa Major</em> 2017, pp. 56-66.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAURI, Alfred (2022). 'Morir a Gelida al segle XVII'. Programa Festa Major 2022. pp. 72-75.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2019). 'La saleta íntima.Una mirada al passat'. Programa de Festa Major 2019, pp. 51-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2021). 'Tren, camins i carretera. Un viatge al passat'. Programa de Festa Major 2021, pp. 34-38.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. <em>Programa Festa Major 2022</em>. pp. 66 - 71.</span></span></span></p> | XIX | <p>En el marc de l'estudi sobre el cementiri nou fet per Joan Rosselló (2012) també documenta les característiques de la capella.</p> <p>Edifici de planta quadrangular amb coberta a dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, amb volta de maó i dos arcs cecs de mig punt laterals. La façana principal, orientada a la porta de sortida en línia recta, presenta una estructura senzilla. Un gran arc de mig punt queda tancat per una porta de forja de dues fulles. A sobre, un petit òcul.</p> <p>El seu parament llis només és interceptat per un trencaaigües motllurat sobre el portal, una cornisa inferior horitzontal, i una cornisa superior que remarca el pinyó i l'arrencada de la coberta.</p> <p>Corona la capella una creu de pedra artificial.</p> | 08091-324 | Carretera de Corbera, 9. | <p>La capella, així com el cementiri, data de l'any 1882 i el projecte està firmat per <span>Ubaldo</span> Iranzo <span>Eiras</span>. La capella va ser construïda el 1882, any en què també es va beneir i es va rebre les primeres sepultures, malgrat que el recinte fos inaugurat el 1889.</p> <p>Originalment, estava presidida per un retaule de fusta de formes clàssiques que es va deteriorar amb el temps i va ser desmuntat durant els anys seixanta. I, segons indicacions de mossèn Francesc Pujol, es tractava d'una peça irrecuperable. Malgrat tot, es va conservar únicament el Sant Crist de metall i dues petites làmpades neogòtiques.</p> <p>Els darrers anys, un grup ampli de veïns, amb la col·laboració de l'Associació d'Amics del Castell, es van encarregar de dignificar-ne l'espai. L'actual làmpada del sostre va ser donada per ca l'Andreu de Sant Joan <span>Samora</span>, on anteriorment estava situada en la capella d'aquest nucli. Els dos bancs del presbiteri procedeixen de Cal Llop (Juli <span>Juncosas</span>), donats pels seus hereus. Els bancs de la nau, el quadre de la Puríssima, els canelobres i la creu de l'altar provenen de la capella de les Monges. Les tres columnes de fusta, que han estat adaptades, provenen de l'església parroquial. Pere Martorell Torrents va contribuir amb una col·lecció significativa d'estampes i dos tapissos destinats a la capella del cementiri, així com diverses imatges per al Museu Parroquial. L'any 2016, l'ajuntament va instal·lar vidres a la reixa i l'òcul per a una millor conservació de tot el conjunt artístic interior. Montse Mas Viladot i els seus germans van donar al municipi uns tapissos destinats a la capella del cementiri, els quals van ser restaurats per l'ajuntament i inaugurats per la festivitat de Tots Sants de l'any 2015. Els tapissos representen Sant Antoni, dues Sagrades Famílies i una escena romàntica.</p> | 41.4429943,1.8704123 | 405638 | 4588551 | 1882 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97598-1702457471084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97598-1702457471217.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ubaldo Iranzo Eiras (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97599 | Monument dels caiguts del cementiri nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-dels-caiguts-del-cementiri-nou | <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2016). 'Al peu del canó'. <em>Programa Festa Major</em> 2012, pp. 75-86.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2017). 'Anem creixent i no ens cansarem'. <em>Programa Festa Major</em> 2017, pp. 56-66.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAURI, Alfred (2022). 'Morir a Gelida al segle XVII'. Programa Festa Major 2022. pp. 72-75.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2019). 'La saleta íntima. Una mirada al passat'. Programa de Festa Major 2019, pp. 51-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2021). 'Tren, camins i carretera. Un viatge al passat'. Programa de Festa Major 2021, pp. 34-38.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. <em>Programa Festa Major 2022</em>. pp. 66 - 71.</span></span></span></p> | XX | Hi ha horaris de visita. | <p>En una posició simètrica respecte al panteó de la família Montserrat, i situat a la dreta de la portalada del cementiri, es troba un panteó erigit en memòria dels ciutadans de Gelida que van morir el 21 d'agost de 1936, coincidint amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> <p>A diferència dels altres panteons mencionats, destinats a famílies locals o estiuejants, aquest monument pertany a un col·lectiu, les famílies de Gelida que van patir els tràgics esdeveniments dels primers dies de Guerra, i que, alineades amb el bàndol revoltat, van erigir aquest monument funerari.</p> <p>El monument es caracteritza per un rigor compositiu, seguint les normes d'austeritat de l'època i sense elements decoratius superflus. El panteó consta d'un recinte de planta rectangular, elevat sobre dos graons respecte al nivell del sòl, i inclou una tomba lleugerament elevada amb una làpida de marbre que porta la inscripció: 'Propiedad de las familias de los mártires'.</p> <p>El perímetre està delimitat per un cadenat sostingut per dues columnes de ferro forjat, i un cos central elevat de planta rectangular, amb tres volums: el central, coronat per una creu sobre peanya, i els laterals, més alts, rematats amb un frontó triangular.</p> <p>Els paraments frontals dels dos volums laterals mostren els noms dels divuit gelidencs morts, mentre que el volum central inclou la inscripció: 'A la memoria de los caídos por Dios y por la Patria vilmente asesinados en Gelida el 21 de agosto de 1936'.</p> | 08091-325 | Carretera de Corbera, 9. | <p>Segons l'estudi de Joan Rosselló (2012) del cementiri nou, en referència al monument dels caiguts, l'autoria del disseny del panteó no està documentada, però estima la possibilitat que, per les característiques i la seva cronologia, podria atribuir-se a l'arquitecte Josep Ros i Ros (1885-1951).</p> <p>L'octubre de 2016, l'Arxiu Gelidenc Maria Morera Martí i Pere Carafí Pascual va rebre la donació de Magda Valls Riba i Josep Lluís Oliva Fumanal d'un conjunt de documentació i fotografies del final de la Guerra Civil a Gelida. El recull de fotografies, que inicialment eren 13, però només se'n conserven 7, del mes d'agost de 1939, documenten l'enterrament de les víctimes assassinades el 20 d'agost de 1936. Entre aquestes, destaquen dues fotografies de la col·locació de la primera pedra del monument als caiguts del cementiri. A més, es va rebre un estat de comptes detallant la construcció d'un panteó al cementiri de Gelida, també de l'any 1939, redactat íntegrament en català.</p> <p>Posteriorment, l'any 2021, també va rebre la donació d'un diploma titulat <em>Cuadro de Honor de los mártires caidos por Dios y por España</em>. <em>Gelida</em>, que fa referència a part dels 21 assassinats a Gelida l'any 1936 en iniciar-se la Guerra Civil.<br /> Al bosc de can Rial, terme de Subirats, lloc on el 1936 foren assassinats el capellà de Gelida, mossèn Martí Mariner, i Agustí <span>Estruch</span> <span>Bernis</span> de can Llopart de Baix del Puig, hi ha una placa memorialística.</p> | 41.4431750,1.8700150 | 405606 | 4588571 | 1939-1940 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97599-1702457471084-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97599-1702457471217-copia.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) atribuït | Actualment, existeix una placa a l'interior del cementiri en favor de la Memòria Històrica dedicada als defensors de la República a Gelida. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97614 | Monument dels caiguts de La Gelidense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-dels-caiguts-de-la-gelidense | XX | <p>El monument dels caiguts de La <span>Gelidense</span> presenta una estructura similar a un panteó funerari a partir d'una graonada feta amb blocs de pedra perfectament escairada a diferents nivells, sobre la qual una gran làpida acabada amb arc de mig punt, fet amb dovelles i dos pilarets laterals per consolidar la làpida central amb el text inscrit.</p> <p>El monument està ubicat a escassos 3 m del mur del jardí. El costat del mur és llis sense inscripcions.</p> <p>El costat orientat a la fàbrica presenta un text en record als cinc veïns del poble i treballadors de la fàbrica '<span>Gelidenses</span> <span>fusilados</span> en MCMXXXVI' durant la Guerra Civil que van morir per Déu, per Espanya, i també (és la particularitat d'aquest monument) '(...) por <span>su</span> <span>fidelidad</span> a <span>la empresa</span>'.</p> | 08091-328 | Jardí de la Gelidense o molí nou. Polígon industrial de La Gelidense. | <p>El monument, segons consta a la làpida, va ser col·locat l'any 1942.</p> | 41.4494355,1.8638536 | 405099 | 4589274 | 1942 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97614-1710932047964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97614-1710932048006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97614-1710932048090.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97615 | Jardí industrial de La Gelidense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-industrial-de-la-gelidense | <p><span>CARAFÍ, Enric (1987). El Centre recreatiu i cultural 1877-1987: 110 anys d’història gelidenca. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span><em>Programa Festa Major 2005</em><span>. pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Programa de Festa Major 2018, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, pp.90.</span></p> | XIX | Malgrat que és un ampli espai verd, la concepció de jardí ha quedat molt desdibuixada amb el pas dels temps i ha perdut bona part dels elements que el van fer un jardí excepcional. | <p><span><span><span><span>El parc o jardí de La Gelidense és una àrea verda aproximada 11.000 m2 incloent la via d'accés entremig de la doble línia de plataners. Per accedir a la fàbrica paperera era imprescindible travessar un passatge flanquejat per plataners similar a moltes entrades de poblacions catalanes. Abans, però, una gran portalada amb coberta a doble vessant i porta de doble fulla de ferro forjat obria pas a l'interior del recinte de la fàbrica. Ubicat en una àmplia parcel·la al sector nord del recinte, al costat del riu, el jardí originalment va destacar per les seves grans dimensions i diversitat arbòria, incloent-hi una glorieta artística de fusta i vidres de colors, tal com la descriu l'historiador Ramon Rovira, així com un estany amb un brollador central de marbre blanc, que actualment es troba al pati del Centre Cultural Municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Val a dir que en aquest moment, l'aspecte del parc ha canviat significativament i es troba en un estat força degradat i desdibuixat del que havia sigut. En qualsevol cas, es manté, però, la presència d'una àmplia representació d'arbres (de grans dimensions) com oms, til·lers, plataners, àlbers, lledoners, llorers, robínies i un parell d'espècies força singulars. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'una banda, les palmeres (Trachycarpus fortunei) de les quals cada cop en queden menys al municipi i que van tenir una implementació important com a arbre 'selecte'. De l'altra, també sorprèn especialment la presència de sequoies (sequoia sempervirens), una varietat no gegantina de les famoses sequoies americanes, que aporten un aire exòtic al lloc.</span></span></span></span></p> | 08091-329 | A l'interior del recinte industrial de la fàbrica de La Gelidense, actualment reconvertit en polígon industrial. | <p><span><span><span>El parc del molí nou, o La Gelidense com també es coneix, fou concebut, tal com Lluís Riu (2018) l'identifica de jardí industrial i per transmetre un prestigi empresarial fora de l'abast dels capitals menors, com a marca distintiva de seriositat i solvència econòmica. Així doncs, a les característiques pròpies de la diversitat d'espècies presents al jardí, com les grans dimensions de l'espai, i la característica entrada amb l'avinguda de plataners, el Marquès de Gelida, Joaquim Jover i Costas (Barcelona, 1854 - 1922). Joaquim Jover va ser un industrial i navilier que va fundar l'empresa de navegació Jover i Serra i va participar com a accionista en el Banc de Barcelona. El seu negoci principal se centrava en la indústria naviliera. Com a reconeixement al seu suport que fa oferir al Regne d'Espanya per prestar els seus vaixells de manera gratuïta durant la repatriació d'oficials i soldats malalts després del desastre de Cuba (1898), se li va concedir el Marquesat de Gelida. L'entrada de Jover a Gelida, però, fou a raó del fet que va heretar diversos negocis al poble del seu oncle, Joaquim Serra, incloent-hi la fàbrica paperera La Gelidense, també coneguda com el Molí Nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc de La Gelidense, doncs, ha estat al llarg del segle XX un espai molt ben vist pels treballadors, i la població en general, fins al punt que moltes de les celebracions patronals, segons Rosselló, a la tarda, la celebració es traslladava a les fàbriques, alternant-se amb el molí Nou (Can Guarro), on es gaudia de la festa dins un parc molt ben cuidat. Cada 4 d'agost, es commemorava la Diada de Sant Domènec a Gelida, un esdeveniment de significativa rellevància per a la comunitat paperera local, amb Sant Domènec com a patró. Les festivitats eren coordinades alternativament per comissions representants del molí Vell i del molí Nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els esdeveniments consistien principalment en un àpat comunal. Tal com explica Pere Cartró al pregó de Festa Major de l'any 2003, a mitjan segle XX, després d'una missa matinal a l'església parroquial, les activitats recreatives prenien lloc, destacant-se un partit de bàsquet altament competitiu entre els treballadors de les dues fàbriques, així com la pràctica de sardanes. Durant aquesta jornada, el servei de funicular no cessava, facilitant així l'accés i la participació del veïnat.</span></span></span></p> | 41.4495380,1.8645430 | 405157 | 4589284 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600173360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600175040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600175510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600176340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600177230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-pic17158632712010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-pic1715863339825.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.