Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97018 | Cal Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-damia-1 | XX | L'edifici sembla que gaudeix d'un bon estat estructural. Malgrat tot, la façana comença a acusar el pas dels temps i en un cas amb una càrrega decorativa com aquesta es nota que la intempèrie li passa factura. | <p>Aquest habitatge entre mitgeres consta de planta baixa, un primer pis i golfes sota una coberta de teula àrab a dues aigües, perpendicular al carrer. Situat al límit del nucli antic del poble, segueix l'estil de les torres d'estiueig típiques de carrers com Sant Lluís, i inclou jardins laterals i posteriors.</p> <p>La façana té un capçal esglaonat, amb pinacles als extrems i decoració de motius vegetals. El primer pis disposa d'una extensa balconada correguda amb barana de forja i sortides només als extrems. A la planta baixa, el portal d'entrada està alineat amb la sortida del balcó superior, i al costat oposat, hi ha una finestra rectangular amb barana de forja. Totes les obertures inclouen porticons de fusta de color verd.</p> <p>Com a elements decoratius, la façana destaca per una sanefera de plafó ceràmic amb garlandes policromades de motius vegetals i restes de pintura que simulaven carreus.</p> | 08091-100 | Carrer Vicenç Perelló, 18. | 41.4405016,1.8664634 | 405304 | 4588279 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97018-img20231212121429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97018-img20231212121443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97018-img20231212121452.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97075 | Pont del camí de la font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cami-de-la-font-freda | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX-XX | Pont de pedra de la xarxa de camins. L'estructura és sòlida. | <p>Es tracta d'un pont de la xarxa de camins locals del terme municipal de Gelida.</p> <p>És interessant perquè es tracta d'un pont de poca entitat però amb una bona arcada de pedra. Les dimensions aproximadament són de 12 m amb volta de canó feta de pedra. Tal com esmenta Joan Rosselló (2016) al seu estudi sobre el patrimoni viari i ferroviari de Gelida, l'interès del pont rau precisament per tractar-se d'una obra de caràcter popular.</p> | 08091-128 | Camí de la font Freda. | 41.4300413,1.8691266 | 405512 | 4587114 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97075-pic1715847413492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97075-pic1715847431666.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97075-pic1715847445568.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97075-pic1715847494051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97075-pic1715847520915.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97204 | Espai Natural Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-muntanyes-dordal | <p><span>Tal i com informa el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, les muntanyes d'Ordal, també conegudes com la serra d'Ordal, són una cadena muntanyosa situada entre els municipis de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. El seu punt més alt és el Puig d'Agulles, que arriba als 653 m d'altura. El nom de la serra prové del poble d'Ordal. La serra s'estén en una direcció nord-sud, passant per Vallirana i Cervelló al Baix Llobregat, i continuant a través de Gelida, Subirats i Olesa de Bonesvalls a l'Alt Penedès.</span></p> <p>El massís de l'Ordal és format per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. A diferència del Garraf, els materials silicis més antics afloren amb més freqüència a l'extrem nord-est, en contacte amb la depressió del Llobregat-Penedès. Cal assenyalar l'interès edàfic dels sòls vermells relictes del peu de serra septentrional, que s'alternen amb loess i crostes calcàries. Aquest espai inclou també els penya-segats de Cervelló: àrea de petites dimensions, representativa del paisatge dels terrenys silicis d'aquest territori, que contrasta singularment amb gran part del territori constituït sobre materials carbonatats. És una bona mostra dels sistemes naturals d'aquest medi, que han sofert una forta regressió en els últims anys a conseqüència de l'acció antròpica. Els penya-segats de Cervelló constitueixen un espai de notable singularitat, caracteritzat pels materials silicis triàsics del Buntsandstein i els afloraments de calcàries del Muschelkalk, que determinen formes de relleu molt particulars i de notable interès paisatgístic.</p> <p>Aquest espai natural té una vegetació rupícola amb algunes espècies singulars, i també alguns fragments de vegetació humida de caràcter centreeuropeu que contrasten acusadament amb la vegetació mediterrània dominant. S'ha de remarcar l'interès de la fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, que conté nombrosos elements singulars.</p> <p><strong>Vegetació i Flora</strong></p> <p>A causa de la seva situació geogràfica, més interior que el Garraf, amb un clima xerotèric no tan acusadament marítim i l’alternança més gran dels materials calcaris i silicis, el paisatge presenta caràcters particulars, amb algunes unitats no representades a les terres properes.<br /> <br /> Cal assenyalar la presència en aquest massís d’alguns fragments de vegetació humida, de caràcter centreeuropeu, que contrasten singularment amb la vegetació mediterrània dominant. Així, per exemple, als fondals apareixen petits retalls d’avellanosa amb falgueres (<em>Polysticho-Coryletum</em>) i de gatelleda (<em>Carici-Salicetum catalaunicae</em>; i hi ha alguns obacs amb fragments d’alzinar i roureda amb boix, de caràcter molt més frescal que la resta de vegetació dominant. Cal remarcar també la importància dels matollars termòfils amb càrritx (<em>Ampelodemos mauritanica</em>) que s'hi presenten.<br /> <br /> En conjunt, doncs, el paisatge vegetal és format per un mosaic de comunitats, amb una marcada diversitat florística. Cal assenyalar l’alt interès biogeogràfic de les comunitats rupícoles permanents pròpies dels relleixos rocosos. En aquestes comunitats hi ha diverses espècies molt notables per a la flora catalana, algunes de les quals no es troben enlloc més de Catalunya i fins i tot d'Europa. Aquest és el cas de <em>Crassula campestris</em>, una petita planta herbàcia de caràcter paleotropical que té en aquest Espai la seva única localitat a Europa.<br /> <br /> <strong>Espècies estrictament protegides pel PEIN</strong></p> <ul> <li><em>Crassula campestris</em></li> </ul> <p><strong>Fauna</strong></p> <p>Les comunitats de vertebrats són les típiques d’aquest conjunt de serres litorals, amb espècies típicament forestals, com el teixó (<em>Meles meles</em>), i d’altres més de caràcter rupícola, com la xixella (<em>Columba oenas).</em> Hi figuren també algunes espècies com l’hortolà (<em>Emberiza hortulana</em>) o el trobat (<em>Anthus campestris</em>).<br /> <br /> Tal com passa al massís del Garraf, cal subratllar l’interès de la seva fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, amb nombrosos elements singulars. En aquest sentit, l’Espai conté lepidòpters interessants com ara <em>Euplagia quadripunctaria</em>.</p> | 08091-179 | 41.4108380,1.8662167 | 405241 | 4584986 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97204-pic1707223697636.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | ImpacteEn aquest ENP, l’impacte més remarcable és la pressió antròpica elevada de les zones residencials limítrofes, que comporta una degradació de l’Espai. Aquesta proximitat urbanística a les masses de bosc n’accentua també el risc d’incendi. D’altra banda, també cal esmentar que les extractives de calcària generen forts impactes sobre el relleu i els ecosistemes, així com pols i soroll. A més, cal assenyalar les possibles afectacions de l’escalada, no regulada a l’Espai, com també els abocaments de deixalles que es produeixen en alguns punts.Vulnerabilitat naturalL’Espai presenta comunitats vegetals mediterrànies altament inflamables i amb alt risc d’incendis estivals. D’altra banda, els materials triàsics que formen part del relleu de l’Espai són sensibles a l’erosió. | 2153 | 5.1 | 1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 97218 | Boscos de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-ginebreda | <p>Els boscos de can Ginebreda tenen una extensió de 124,12 ha i s'estenen des de les faldes del Montcau fins a can Ginebreda. Forma part del PEIN Muntanyes d'Ordal. La vegetació dominant és el pi blanc, però també hi podem trobar el roure i l'alzina, puntualment trencats per màquies, brolles i garrigues.</p> <p>A nivell de fauna cal destacar comunitats de vertebrats típiques de les serres litorals, amb espècies com el teixó o la xixella. Cal destacar també la riquesa de fauna invertebrada.</p> <p>Dins d'aquests boscos hi podem trobar algunes fonts, com la font de can Ginebreda, la font del Noguer o la font de les Anteles, alguns forns de calç com els de Baix de can Ginebreda i alguna barraca de vinya feta amb la tècnica de pedra seca.</p> | 08091-186 | És una zona forestal situada a l'est de Martivell. | 41.4215100,1.8582700 | 404592 | 4586179 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875217103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875327942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875466436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875478690.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875593648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875600869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875617671.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 97270 | Pou de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-sant-salvador | XIX - XX | La porta es trobava tancada. Es desconeix si el mecanisme de bombeig està operatiu, però es presenta en bon estat estructural. | <p>Es tracta d'un pou de tub circular excavat a terra per extreure l'aigua en l'àmbit freàtic.</p> <p>La torre coberta exterior és de base rodona i tancada. És una construcció que utilitza diversos materials i tècniques. Hi ha des del maó pla en disposició tres quarts tant horitzontal com vertical, maó pla en arc per la coberta, morter de pedra i argamassa tant per construir com per arrebossar i finalment, ciment més modern, suposadament per preservar l'estructura.</p> <p>A la part exterior hi destaca una gran roda metàl·lica amb manovella per accionar la rotació. Aquest moviment rotatiu accionava el bombeig d'aigua cap a la superfície. Una porta de llistons de fusta tanca la porta d'accés al pou, des d'on es pot apreciar la biela del bombeig i la profunditat del pou.</p> | 08091-221 | Gairebé a l'encreuament del carrer Joan Bertran i Llopart amb l'avinguda de Sant Salvador de la Calçada. | 41.4532600,1.8691700 | 405549 | 4589692 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834196376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834204360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834218566.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834229252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834238024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834266941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834282667.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97324 | Alzina de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-rossell | <p>L'alzina de can Rossell és un arbre majestuós de grans dimensions. Per les dimensions gairebé es pot afirmar que és un arbre centenari.</p> <p>Es troba a tocar dels forns de calç de can Rossell, completament enrunats. Les alzines (<em>Quercus ilex)</em> són arbres de fulla perenne, petita i dentada. La seva escorça és clivellada i el fruit que donen és l'aglà.</p> | 08091-243 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de Can Voltà. | 41.4239400,1.8672700 | 405348 | 4586439 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660669224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660685084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660706413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660721845.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | No està protegida pel registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97338 | Rellotge de sol de cal Piula, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-piula-1 | XIX | El rellotge ha desaparegut gairebé completament degut al despreniment de l'arrebossat de la façana on s'ubicava. En queda només una petita part. Tot i això, la casa està en procés de reforma i podria ser que es tornés a pintar. | <p>Per la bibliografia sabem que era un rellotge vertical circular pintat. A la part superior hi havia un escut amb les inicials JSF, que corresponien a Joaquim Serra i Franch (1780 - 1864), que era el propietari del molí fariner i també de l'antiga fàbrica de paper de la Gelidense.</p> <p>A banda i banda de l'escut hi trobàvem la data de l'elaboració del rellotge, el 1854. Disposava de línies horàries i numeració aràbiga.</p> <p>El rellotge de sol ara mateix es pot considerar desaparegut. Només en resta una part pintada.</p> | 08091-252 | A darrera de les Cases Noves, al costat de la masia Casa Hostal. Carretera BV-2249, al quilòmetre 2. | 41.4470300,1.8527700 | 404170 | 4589019 | 1854 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97338-1716583947462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97338-1716583947427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97338-1716583947496.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | L'antic molí fariner es troba actualment en procés de reforma i no és descartable que el rellotge també entri dins dels plans de rehabilitació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97545 | Rellotge de sol de can Ton Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ton-jepet | XIX - XX | Queda en un pati interior i no es pot observar el seu estat de conservació. Segons se'n desprèn de la fotografia, el marc fet amb ceràmica es va col·locar de manera barroera tapant fins i tot part del dibuix (numeració). | <p>Segons que es pot observar a la fotografia de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans, es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat.</p> <p>Queda emmarcat per una franja de rajola llisa de color maó. El traç del dibuix és senzill i és policromat. El pol és un sol amb les vuit puntes dels rajos grogues i l'interior en forma de gallons de color vermell amb la traçada blanca. El gnòmon, que surt del centre del sol és metàl·lic.</p> <p>El color de fons del rellotge és de color blau cel, les línies horàries i els números d'un color marró fort. Aquests es troben en un marc interior paral·lel a les rajoles pintat de marró sorrenc. La numeració és aràbiga i marca de vuit a cinc.</p> | 08091-304 | Barri de La Valenciana, 12. | 41.4286000,1.8551500 | 404342 | 4586970 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97545-124foto-inventari.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97546 | Rellotge de sol de ca n'Oller de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-noller-de-la-muntanya | XIX - XX | Se'n desconeix l'estat de conservació actual perquè no s'hi ha pogut accedir. Malgrat tot, les darreres imatges conservades, de l'any 2001, es veia molt mal conservat, amb pèrdua de color, despreniments i esquerdes. | <p>Segons que es pot observar a la fotografia de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans, es tracta d'un rellotge vertical rectangular i pintat.</p> <p>Es troba en una façana amb orientació sud. En el moment de la fotografia (2001) es trobava molt deteriorat, però encara s'hi podien intuir les pintures ornamentals en tons vermells i grocs. Segons el catàleg de masies de Gelida, la masia va ser restaurada el 2005 i a les fotos que aporta no hi apareix el rellotge.</p> | 08091-305 | S'hi pot anar des del castell de Gelida pel camí de l'antic Ciment muntanya amunt. També s'hi pot anar per la carretera de Gelida a Corbera per la urbanització del Safari vers direcció al castell i Gelida. | 41.4280400,1.8819800 | 406583 | 4586878 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97546-rovira1992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97546-dalmau2001.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97547 | Rellotge de sol de ca l'Esteve del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesteve-del-puig | XX | El gnòmon està doblegat. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical arrodonit amb base plana fet amb pedra artificial (morter imitant una pedra blanquinosa).</p> <p>De manera ornamental i en relleu hi trobem a la base dos lleons i a la part superior quatre cavalls. El pol se situa a la part superior del rellotge i el gnòmon és metàl·lic i està doblegat. Disposa de línies horàries i marca de sis a sis en numeració romana.</p> <p>Es tracta d'un rellotge de fabricació en sèrie i col·locat posteriorment.</p> | 08091-306 | Carrer del Puig, 45. | 41.4360800,1.8474100 | 403706 | 4587809 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654731178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654776277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654715274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654794732.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97570 | Forn de rajols de can Mata de l'Abelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-rajols-de-can-mata-de-labello | <p><span><span>CAN MATA DE l'ABELLÓ (2019). </span></span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic</em>. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIX - XX | Es desconeix l'estat de conservació perquè no s'hi ha pogut localitzar. En la revisió de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del 25/06/2019 estava en bones condicions. | <p>Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, el forn de rajols de Can Mata de l'Abelló era de planta quadrada i els murs eren de maó. Encara conserva la graella que separava els rajols del fogar.</p> | 08091-316 | A tocar de la masia de can Mata de l'Abelló. | 41.4610500,1.8446500 | 403513 | 4590584 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97570-forns1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97570-forns2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97570-forns3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97570-forns4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97580 | Mirador de can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-can-volta | XX | <p>Des del mirador de can Voltà es pot observar perfectament tota l'extensió de terreny ondulat que s'estén entre les Muntanyes d'Ordal i Montserrat.</p> <p>Dins del mateix espai del mirador hi trobem una cabana de vinya perfectament conservada. És un espai ombrívol i tancat amb un marge de pedra que a la vegada serveix per reposar. A tocar hi trobem unes parets verticals que són molt importants per a la nidificació d'espècies rupícoles, com la merla blava, el roquerol o l'àliga cuabarrada.</p> | 08091-321 | A tocar de can Migrat i de can Voltà. | 41.4264800,1.8692300 | 405515 | 4586719 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97580-pic1707217629627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97580-pic1707217635393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97580-pic1707217647217.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97654 | Fragment de base de premsa del carrer dels Tarongers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-base-de-premsa-del-carrer-dels-tarongers | <p>Gran bloc de pedra rectangular plana que havia estat la base d'una premsa d'oli o vinya i encara es pot veure l'encaix de base rodona on es col·locaria la gàbia.</p> <p>El bloc està partit per la meitat. Similar al que es pot veure al mur de can <span>Santfí</span>. Pel tipus de pedra rogenca, i el lloc on es troba, seria possible que hagués estat un gran carreu del castell reaprofitat per fer-ne la base.</p> | 08091-348 | Carrer dels Tarongers, davant del número 8. | 41.4373397,1.8695641 | 405559 | 4587924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97654-img20231212171155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97654-img20231212171200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97654-img20231212171209.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97657 | Fragment de base de premsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-base-de-premsa | <p>Gran bloc de pedra quadrangular plana amb un doble acanalat que marca l'espai on hi hauria la gàbia del que havia estat la base o plat d'una premsa d'oli o vinya.</p> <p>El bloc sencer és similar al que es pot veure al carrer dels tarongers, malgrat que sigui la meitat. Pel tipus de pedra rogenca, seria possible que hagués estat un gran carreu del castell reaprofitat per fer-ne la base.</p> <p>El plat de la premsa es troba just davant de can Sàbat de la Pujada, probablement sent aquest el seu origen.</p> <p> </p> <p> </p> | 08091-349 | Carrer de Vilafranca, 4. | 41.4428108,1.8595916 | 404734 | 4588543 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97657-1702457472067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97657-1702457472101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97657-1702457472136.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97843 | Pel·lícula 'Las largas vacaciones del 36' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-las-largas-vacaciones-del-36 | <p><span>Morera, Albert (2012). “Pregó de Festa Major 2011” Programa Festa Major, 2012, pp. 8-11.</span></p> | XX | <p>Pel·lícula rodada l'any 1975-76 en el que el poble de Gelida va tenir un paper molt important com escenari i teló de fons. Principalment, l'avinguda Colomer com epicentre dels esdeveniments.</p> <p>La sinopsi de la pel·lícula centra el context de La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va sorprendre moltes persones que es trobaven en plenes vacances estivals. En un petit poble proper a Barcelona, diverses famílies amigues van decidir romandre en les seves residències d'estiu fins a la finalització del conflicte. Per als infants, aquestes van representar unes vacances llargues i inesperades. A mesura que el conflicte s'intensificava, l'actitud dels adults començava a canviar: alguns es desplaçaven diàriament a la ciutat per mantenir el seu treball; altres, en canvi, es veien obligats a romandre ocults a causa de la seva ideologia.</p> <p>La pel·lícula 'Las largas vacaciones del 1936' va ser dirigida per Jaime Camino, qui també exercia com a guionista juntament amb Manuel Gutiérrez Aragón. La banda sonora va ser composta per Xavier Montsalvatge. En l'àmbit de la fotografia, Fernando Arribas va ser un dels principals responsables que Gelida fos una de les localitzacions. Pel que fa al repartiment, va comptar amb la participació de diversos intèrprets destacats del cinema espanyol. Les principals actrius van ser Concha Velasco, Analía Gadé, Ángela Molina, Charo Soriano, Karin Pascual, María Luisa Fernández, Concha Bardem, María Tordera i Carme Molina. Pel que fa als principals actors van ser José Sacristán, Francisco Rabal, Ismael Merlo, Vicente Parra, José Vivó, Alejo Oller, Javier Pérez Sala, Jorge Pueyo, Jorge Pons, Juan Torres, Carlos Lucena i Alfredo Luchetti.</p> | 08091-401 | <p>'<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36' és una producció cinematogràfica espanyola de 1976, dirigida per Jaime Camino. Representa la primera incursió en el tema de la Guerra Civil Espanyola des d'una perspectiva no propagandística, àmbit en el qual la censura va intervenir de manera activa. Jaime Camino (Barcelona, 1936-2015), va ser un director de cinema que va dedicar fins a set pel·lícules a la Guerra Civil, les seves arrels i les seves conseqüències. A banda de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', entre les seves obres més conegudes es troben '<span>Dragón</span> <span>Rapide</span>' així com els documentals 'La <span>vieja</span> <span>memoria</span>' i '<span>Los</span> <span>niños</span> de <span>Rusia</span>'.<br /> <br /> La pel·lícula es va rodar coincidint amb la mort del dictador Franco. Malgrat que es va estrenar el 1976 va tenir problemes importants de censura. El periodista Francisco <span>Ocaña</span> en va fer una ressenya en la qual explicava algunes particularitats de la pel·lícula amb relació a la censura. <span>Ocaña</span> va escriure que l'escena final, era protagonitzada per un batalló de les tropes mores que s'endinsava en un petit poble català (Gelida) i el saquejava. Aquesta és l'escena final de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', però molt pocs l'han vista. La censura, en un dels seus últims actes, la va mutilar l'any 1976. L'explicació oficial era que 'les tropes mores no van arribar a entrar a Barcelona'. Extraoficialment, però, les ferides de la Guerra Civil i del franquisme encara pesaven.</p> <p>La pel·lícula va ser una de les primeres aproximacions cinematogràfiques a la guerra des del bàndol dels vençuts, i la primera en què les seves intencions no eren propagandístiques. I això encara no es podia permetre. Inicialment seleccionada per estrenar-se al Festival de <span>Cannes</span> el maig de 1976, la pel·lícula, inspirada en els records infantils del mateix director, finalment no es va projectar a causa de la controvertida escena de les tropes mores (altres fonts apunten que ja havia estat seleccionada anteriorment pel Festival de Venècia). Mesos més tard, va succeir el mateix a Venècia, i va ser a Berlín on finalment va participar i va obtenir el premi de la Crítica Internacional. En un article de Diego <span>Galán</span> per la revista <span>Triunfo</span>, titulat 'No <span>hay</span> <span>vacaciones</span> para la censura', es detallava fins i tot que per primera vegada en un '<span>Telediario</span>' es va arribar a parlar de les restriccions del règim al món del cinema.<br /> </p> | 41.4409751,1.8631482 | 405028 | 4588336 | 1976 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Lúdic/Cultural | 2024-11-25 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Jaime Camino (director) | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 97036 | Torre Haeffner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-haeffner | <p><span><span>CARAFÍ I MORERA, Enric i CIVIL I VALLÈS, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilícia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, pp. 97-98.</span></span></p> | XX | <p>La torre Haffner és una torre d'estiueig construïda del primer terç del segle XX.</p> <p>És un edifici de planta baixa, pis i golfes amb planta similar estructuralment a la casa Raurich. La coberta és a quatre vessants amb un acabat tipus holandès amb boles decoratives sobre el carener i amb una barbacana àmplia amb suport de fusta.</p> <p>La casa està envoltada d'un jardí i forma part d'un nucli residencial a l'avinguda Colomer. L'element més característic és la distribució simètrica dels finestrals de la façana. Disposa de dues grans finestres rectangulars al pis sota de tres finestres amb arc de mig punt i columnetes ubicades sota la teulada i separades per una fina cornisa del pis, totes amb porticons de fusta.</p> | 08091-116 | Avinguda Colomer, 23. | <p><span><span><span><a>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can Santfí, del qual Joan Colomer i Guitart (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a bé cultural d'interès local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>El propietari de la casa fou Juli Haeffner Batella, qui tenia un negoci de filatèlia a Barcelona, i era estiuejant al poble. L'arquitecte de la torre Haeffner fou Carlos Martínez, mentre que el constructor va ser Joaquim Mas i Palau (1888-1960), de la nissaga dels Mas constructors i promotors gelidencs. El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. Malgrat que les obres públiques de l'Ajuntament semblaven dominades pels Mas Mariano i Joaquim, Delfí Mas també va intervenir en algunes construccions institucionals. Així com la incorporació professional de Delfí Mas va ser molt ràpida, la llarga vida de Mariano Mas va determinar que durant molts anys les tasques d'aquest i les del seu fill se sobreposessin. El període d'influència de Joaquim Mas va ser entre 1925 i 1950, marcat pels seus inicis com a responsable més directe del negoci familiar. A partir de la construcció del funicular el 1924, el fenomen de l'estiueig va accelerar-se, i Joaquim Mas va continuar construint cases de renda, signades generalment per Ros i Ros. A partir del 1928, va iniciar els contactes amb l'arquitecte Carlos Martínez, col·laborant en el projecte del Casal Gelidenc el 1931. A partir de 1928, Joaquim Mas va obrir contacte amb l'arquitecte Carlos Martínez, qui va ser el projectista de diverses obres significatives d'aquell període. Entre elles es troben la Torre Pàmies (1928), la casa Cardús (1928), la torre Solé i Recasens (1929), i la torre Haeffner (1930), totes construïdes per Joaquim Mas. Aquesta col·laboració va marcar un moment destacat en la carrera de Mas, consolidant la seva reputació com a constructor d'importants edificis residencials.</span></span></span></p> | 41.4410133,1.8690169 | 405519 | 4588332 | 1930 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97036-img20231212123814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97036-img20231212123825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97036-img20231212123846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97036-img20231212125048.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97036-img20231212125224.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-16 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Carlos Martínez Sánchez | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97035 | Torre Raurich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-raurich | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Torres Badia' Programa Festa Major 1987, p. 61 - 63.</p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilícia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, pp. 97-98.</span></span></p> | XX | <p>La torre Raurich és una torre d'estiueig construïda del primer terç del segle XX.</p> <p>Amb característiques estructurals similars a la casa Serra, és un edifici de planta baixa, pis i golfes amb planta quadrangular. La coberta és a dos vessants perpendiculars al carrer amb un acabat tipus holandès amb una barbacana àmplia amb suport de fusta. La casa està envoltada d'un jardí i forma part d'un nucli residencial a l'avinguda Colomer.</p> <p>L'element més característic és la distribució simètrica dels finestrals de la façana. Disposa de dues grans finestres acabades amb arc de mig punt al pis amb un balcó al centre, que està col·locat sobre una tribuna de la planta baixa, que és flanquejada per dues finestres més, totes amb porticons de fusta.</p> <p>A sota el vèrtex de la coberta, podem veure-hi un respirall decorat.</p> | 08091-115 | Avinguda Colomer, 27. | <p><span><span><span><a>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can Santfí, del qual Joan Colomer i Guitart (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a bé cultural d'interès local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</a></span></span></span></p> <p>La Torre Raurich és un projecte de <span><span><span>l'arquitecte Josep Ros i Ros (Martorell 1885 - 1951). Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir.</span></span></span></p> | 41.4409369,1.8688104 | 405501 | 4588325 | 1935 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97035-img20231212125001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97035-img20231212125018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97035-img20231212125224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97035-463564437.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97034 | Torre Clanchet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-clanchet | <p><span><span>CARAFÍ , Enric i CIVIL , Joan(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilícia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, pp. 97-98.</span></span></p> | XX | <p>La torre Clanchet és una torre d'estiueig construïda del primer terç del segle XX.</p> <p>Amb característiques estructurals similars a la casa Serra, estaríem parlant d'un edifici de planta baixa, pis amb planta quadrangular. La coberta amb teulada a quatre vents.</p> <p>La casa està envoltada d'un jardí i forma part d'un nucli residencial a l'avinguda Colomer. Un element característic és la distribució simètrica de les finestres acabades amb arc rebaixat i porticó de fusta. En podem veure dues a la planta baixa i dues al pis.</p> <p>L'element més característic, però és el porxo d'entrada, per sobre del qual s'hi ha adaptat un terrat amb una galeria parcialment coberta amb porticons de fusta que no era en el projecte original.</p> | 08091-114 | Avinguda Colomer, 25. | <p><span><span><span><a>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de can Santfí, del qual Joan Colomer i Guitart (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a bé cultural d'interès local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</a></span></span></span></p> | 41.4409469,1.8688130 | 405501 | 4588326 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97034-pic1712825040734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97034-pic1712825054947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97034-463564437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97034-img20231212125224.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97328 | Can Torrent de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-de-les-oliveres | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XVI - XVIII - XIX - XX | Estructuralment el mas està en bon estat, però queden molt poques evidències de les estructures tradicionals visibles. | <p>El conjunt arquitectònic de can Torrent de les Oliveres és de planta rectangular on s'han fet moltes modificacions respecte als elements més antics del conjunt. Així, es pot parlar d'un edifici principal del mas de planta quadrada, al qual hi ha associats diversos annexos com coberts o magatzems agrícoles, que s'estenen al llarg de la plataforma on està situat el mas, adaptant-se de manera estirada al desnivell del terreny. Aquesta disposició crea un pati intern tancat pel mur de contenció del marge en el vessant oest.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, es tracta d'una masia de planta quadrangular amb coberta a doble vessant que inclou celler, dues plantes, golfes, dues torretes i terrat. Els altres edificis annexos han estat transformats en allotjaments. També es menciona una gran reforma de la casa al segle XIX que va adaptar els volums principals per convertir-la en una casa senyorial. Posteriorment, als anys 1970, es va realitzar una nova reforma integral, resultant en l'aspecte actual del mas.</p> <p>Destaquen els balcons amb baranes de forja i la balustrada del terrat. Especialment a l'entrada principal, és remarcable la portada d'entrada emmarcada per un arc rebaixat amb un balcó suportat per mènsules i barana de forja. Al pis, hi ha tres sortides més amb balcó, essent el central lleugerament més gran que els altres dos, que són d'ampit.</p> | 08091-247 | Bosc de can Torrents. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XVI. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. Així doncs, el primer membre conegut és Pere Llobet de ces Oliveres. Aquest Pere el trobem que fa uns censos als senyors de Gelida l'any 1327: Pere Llobet de ces Oliveres 16 quartans de cereals, cinc sous. Cent anys després, l'any 1440 una àpoca documentada també per Ramon Rovira diu que Eulària Llobet és muller de Guillem Torrents, difunt, de St. Pere de Gelida, filla i hereva universal de Berenguer Llobet de ces Oliveres, també difunt. A partir d'aquest enllaç matrimonial, el seu fill Jaume Torrents i Llobet inicia la continuïtat del cognom Torrents fins a l'actualitat. La finca del Torrent de les Oliveres anirà ampliant-se per mitjà de diferents enllaços matrimonials i herències, incorporant-se altres masos del terme com Can Llopard de Dalt al segle XVIII per exemple.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Alguns membres de la família Torrents de les Oliveres van ocupar càrrecs de representació pública a Gelida durant els segles XVIII i XIX. Entre ells, Salvador Torrents de les Oliveres va ser alcalde entre 1743 i 1744, i Josep Torrents i Oller va ocupar el mateix càrrec entre 1841 i 1842.</span></span></span></span></p> | 41.4345165,1.8664527 | 405295 | 4587615 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97328-pic1712650613648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97328-pic1712650534998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97328-pic1712650600856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97328-pic1712650656025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97328-pic1712650664052.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97558 | Torre de l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lalbet | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>1988, pp. 44-61.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2019). 'L'arxiu Gelidenc: un any més d'activitats i dinamisme que no para!'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2019, pp. 29-37.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Dolors Colomer i Guitart, una dona culta a cavall dels segles XIX i XX'. Programa Festa Major 2021, pp. 28-33.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> | XIX | Restaurada al s. XXI | <p>Segons el Catàleg de Masies, la torre Albet és un gran casal de planta quadrada que disposa de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula ceràmica a dues aigües, coronada per una torratxa. La façana principal, orientada al sud presenta una escala monumental exterior d'accés a la planta principal, de dos braços cada un amb dos trams rectes i replans de quart de volta, que flanquegen l'entrada a la planta baixa. Un templet sobre la porta principal sosté el balcó central del pis superior. Disposa d'una distribució simètrica de les finestres a cada façana i pis, totes amb arc rebaixat, i barana, balustrada al segon pis. El tester de la torre, que el conforma un frontó recte amb pilarets, està separat per una gran cornisa lineal. El corona a la façana principal un gran rellotge de sol.</p> <p>A l'extrem sud del conjunt, un edifici porticat amb arcs rebaixats de maó ceràmic i un templet superior de dues crugies en la part central, que inclou tres arcs de mig punt sobre cada arc inferior, delimita l'estructura. Coberts per a vehicles de construcció recent estan situats a banda i banda del volum principal, i una quadra es troba a l'extrem nord-oest. A l'entrada sud del recinte, es localitza una torre, dipòsit de planta quadrada. També destaca, hereva de l'antic jardí de la torre, l'exemplar de palmera encara viu dels diversos que hi havia al poble.</p> <p>Els darrers anys la casa i jardí ha viscut un procés de restauració molt important.</p> | 08091-311 | <p><span><span><span><span>Josep Albet, professionalment, va exercir com a balaire al Molí Vell i va ser propietari de fàbriques de paper a Sant Pere de Riudebitlles. El balaire era la persona que d’acord amb els amos de la fàbrica la feia funcionar posant-hi les “bales” de draps o paper per treure’n el producte final: el paper. Fou creador de la marca de paper filtre 'Albet'. A més, va participar activament en la vida política local com a membre de l'Ajuntament, identificant-se amb l'afiliació carlina. Albet va morir l'any 1904, però abans havia fet construir el 1881, la Torre de l'Albet ubicada al barri de Sant Salvador de la Calçada i va establir un ampli poder comercial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La Torre de l'Albet és de 1881 per encàrrec de Josep Albet Quintana, que en aquells anys era regidor de l'Ajuntament de Gelida i membre de la Junta d'obres. L'arquitecte va ser, Laureano Arroyo y Velasco, qui fou arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887. Després d'acabar les obres de la Casa de la Vila, Arroyo es va posar a treballar amb la torre Albet.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Laureano Arroyo y Velasco, nascut a Barcelona el 30 d'agost de 1847, va ser el primer arquitecte municipal de Gelida. Va cursar els estudis d'arquitectura a Madrid, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, on va obtenir el seu títol el 24 de novembre de 1875. Com era habitual en els projectes d'aquesta època per a cases aïllades d'estiueig, Arroyo y Velasco va dissenyar la Torre de l'Albet mantenint una simetria tant en la planta com en les façanes. La Torre Albet, juntament amb la Rectoria i la Casa de la Vila, conformen la trilogia d'obres arquitectòniques destacables a Gelida de la mà d'Arroyo y Velasco. Malgrat que la seva formació estigués vinculada a l'historicisme acadèmic, en aquestes obres de Gelida es manifesta clarament una inclinació cap a les formulacions de l'arquitectura eclèctica, incorporant elements de la tradició romàntica, estil que va persistir al llarg de la seva trajectòria professional.</span></span></span></span></p> | 41.4515766,1.8662006 | 405299 | 4589509 | 1881 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2128.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte) | 102|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96947 | Cal Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cardus | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. Programa Festa Major 1988, pp. 44-61.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512</span></span>.</p> | Segle XIX | <p>Edifici cantoner que ocupa l'extrem d'illes que afronten amb el carrer Sant Jordi i carrer Jaume via pel lateral.</p> <p>La planta és particular, gairebé amb forma d'ela i disposa d'un jardí que obre al carrer Jaume Via amb una atractiva tanca ondulada feta de maó. La distribució segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab i terrat amb torratxa. La casa, cantonera amb els dos carrers disposa acabats diferents a cada façana. Pel carrer Jaume Via podem veure una distribució de 2 balcons senzills amb barana de forja per pis amb una finestra central. Per aquest costat només hi ha la gran reixa de la porta rematada amb arc rebaixat de maons i dues boles decoratives, però no hi ha porta a l'edifici.</p> <p>La façana del carrer Sant Jordi mostra una porta senzilla amb 4 finestres, una de les quals ha estat tapiada. Al primer pis s'observen sis finestres i al pis superior, només tres. Totes elles tenen la particularitat que s'ha simulat brancals de pedra rematada amb arc rebaixat. L'estil arquitectònic de la casa s'assimila més a un historicisme senzill.</p> <p>L'altre element destacat, a part del tancament del jardí, és el gran plafó ceràmic de Sant Jordi ubicat a la cantonada de la casa.</p> | 08091-74 | Carrer Sant Jordi, 1-3. Cantonada amb el carrer Mossèn Jaume Via. | <p><span><span><span><span>La casa és construïda al 1886 per Jaume Cardús, contractista i propietari. Més tard, durant la dècada dels anys 20 va ser ampliada amb un jardí noucentista i es col·locà un plafó ceràmic de Sant Jordi a la cantonada. A l’interior també es col·locaren arrambadors ceràmics.</span></span></span></span></p> <p>La casa Cardús, o ca l'Esparter com es coneixia a finals del segle XIX, va jugar un paper important al poble, ja que foren les primeres instal·lacions que van utilitzar les Monges Franciscanes al poble com a escola, fins que van tenir a la seva disposició el nou edifici (CARAFÍ 1988). Les instal·lacions de ca l'Esparter, que prèviament havien estat preparades per la Sra. Dolors <span>Colomer</span> de Can <span>Santfí</span>, juntament amb altres dames, foren visitades per la delegació de les Monges desplaçada al poble de la mà del rector Plàcid <span>Vilarubias</span>. La residència la trobaren completament equipada amb tot el parament necessari i pocs dies després, es van iniciar les classes amb un total de 30 alumnes. Van residir en aquesta ubicació durant aproximadament set anys. Cap als dos anys, el senyor Joan Colomer va donar el terreny necessari per a la construcció de l'actual col·legi i capella de les Monges. La Mare Brígida Gili va ser, doncs, la mare superiora que va fundar el convent escola de Gelida inicialment el 1888, malgrat que fou a ca l'Esparter.<span><span><span><span> Van residir en aquesta ubicació mentre es construïa el nou edifici escola.</span></span></span></span><span><span><span> <span>També va ser la seu de les Escoles Nacionals de nenes fins a la construcció de l’actual escola Montcau</span></span></span></span>.</p> | 41.4401547,1.8625809 | 404980 | 4588244 | Datada a la façana 1886 i reformada als anys 1920 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127114004.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97098 | Plaça dels Tarongers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-tarongers | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | Espai públic força degradat. | <p>La plaça dels tarongers, és un espai rectangular envoltat per un jardí, relativament senzill amb presència de xiprers que l'emmarquen.</p> <p>Aquest pati central està envoltat de residències unifamiliars, construïdes a partir de la postguerra, d'estil regionalista.</p> | 08091-142 | Plaça dels Tarongers, s/n. | <p><span><span><span>Al peu del castell i l’església es va establir una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers, que a principis del segle XX, eren poc més de cinc masies. L’edifici principal de l’àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, la qual disposava d’una torre barroca i englobava la capella de Sant Antoni, per si era de menester en cas de mal temps i no es podia pujar a Sant Pere del castell. El rector hi va residir, fins a la construcció de l’actual rectoria al centre del poble, l’any 1881. El barri el formaven masies com ca n’Oller, cal Nogués, cal Patró, cal Reli, cal Manó, cal Vadó o cal Petit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys 1940, es va consolidar la urbanització del castell, que durant un temps gairebé va substituir el nom del barri. Actualment, s’ha imposat de nou el nom històric del barri dels Tarongers. </span></span></span></p> <p>La plaça dels tarongers construïda als anys 1940 és un espai vertebrat al voltant d'un conjunt de cases regionalistes. Rosselló (2011) descriu com a partir de 1945 es va començar la urbanització dels terrenys dels Tarongers, que van acollir les '<em>viviendas protegidas</em>'. El barri, inicialment s'havia planificat per habitatges unifamiliars amb jardí, organitzats entorn de la plaça. El projecte fou de Manuel Baldric i Tibau, i es va finalitzar l'any 1948. Aquest espai, inicialment previst com un entorn popular, va acabar esdevenint un lloc de concentració de la nova burgesia de l'època.</p> <p><span>Manuel Baldrich i Tibau (Tarragona, 1911 - Barcelona, 1966) va ser un arquitecte i urbanista destacat de Catalunya. El 1944, va ser nomenat arquitecte de la Diputació de Barcelona i, quatre anys després, el 1948, director de l'Oficina d'Urbanisme provincial. Un dels seus projectes més importants va ser el complex de les Llars Mundet, construït entre 1954 i 1957 al barri de la Vall d'Hebron de Barcelona. Aquest conjunt inclou 3000 habitatges, una església i diversos equipaments socials. A més, Baldrich va ser l'autor de diversos plans urbanístics per a ciutats com Martorell, Vilanova i la Geltrú, Malgrat de Mar, Taradell, Terrassa, Mataró, Sabadell, Igualada, Sitges, Vic, Berga i Manresa, contribuint significativament al desenvolupament urbanístic de moltes localitats catalanes, especialment de la província de Barcelona.</span></p> | 41.4374794,1.8681063 | 405438 | 4587942 | 1945-48 | 08091 | Gelida | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97098-img20240516083220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97098-img20240516083257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97098-img20240516083345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97098-img20240516083441.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Manuel Baldrich i Tibau (arquitecte) | La plaça dels Tarongers és un espai catalogat com a BCIL perquè presenta una mostra de la voluntat històrica continuista del poble de Gelida, de reprendre, després de la Guerra Civil, la tradició d'estiueig al poble. El valor de l'espai el rep més per la voluntat que representa, que per la qualitat arquitectònica / urbana de la plaça. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97785 | Festa Major del Puig i La Valenciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-puig-i-la-valenciana | <p><span><span><span><span><span>(1986).'Festa Major del Puig i la Valenciana'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. p. 93.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1968). 'Festa major de Santa Magdalena del Puig'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 99-106.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La festa major del Puig i la Valenciana es porta a terme el Dilluns de Pasqua Granada als barris que porten el seu nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha hagut actes com la missa a la capella de Santa Magdalena i posterior aperitiu, la cursa popular del Puig, actuacions dels Bastoners, de l’Esbart i dels Castellers, concerts entre vinyes, guarniment de façanes, animació infantil, concurs de fotografia, ball, sopar popular, etc.</span></span></span></p> | 08091-385 | <p><span><span><span>Antigament, se celebrava la Festa Major del Puig en homenatge a Santa Magdalena, el 22 de juliol, però com que eren dates en què la gent treballava al camp, es va decidir canviar la data al Dilluns de Pasqua Granada, que era una festivitat versàtil que podia escaure entre el maig i el juny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els organitzadors de la festa eren els de can Llopart de Baix. Guarnien l’ermita amb herbes aromàtiques i garlandes amb flors naturals i de paper, ornaments litúrgics i altres elements. Aleshores, a partir de les 11:00 h, i després del repic de campanes, es procedia a fer la cerimònia amb el cor parroquial i la recollida d’almoina. Després, dinar de Festa Major seguit de ball i actuacions dels Bastoners o de l’Esbart.</span></span></span></p> | 41.4362599,1.8462664 | 403611 | 4587830 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97785-captura-de-pantalla-2024-06-12-162534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97785-captura-de-pantalla-2024-06-12-162645.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97196 | Carrer de Sant Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-lluis-1 | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span><em>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.</em><span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>'. </em><span>Miscel·lània Penedesenca. pp. 493-512.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XIX-XX | El carrer està en bon estat en general. Es conserven alguns dels edificis més singulars que es van construir durant el primer terç del segle XX. | <p>El carrer Sant Lluís és un carrer central de Gelida que originalment era una pista d'accés des de la zona de baix a l'estació fins a dalt el poble. En aquests moments, té una longitud aproximada de 365 m.</p> <p>Aquest carrer serveix com a testimoni d'una de les etapes daurades de la història del poble, el fenomen de l'estiueig al poble, evidenciat pels edificis que s'hi troben com la casa Jové o la casa Valls popularment coneguda com les Escoles Velles, paradigmes de les grans torres amb jardí dels estiuejants burgesos provinents de l'àrea de Barcelona.</p> <p>S'estén entre els carrers Major i avinguda Catalunya, amb un dels seus trams reconegut com a bé cultural d'interès local. El seu recorregut sinuós és molt característic de la trama urbana de la població.</p> | 08091-172 | Carrer de Sant Lluís, s/n. | <p><span><span><span>Aquest carrer és un dels principals eixos del primer urbanisme d'estiueig a Gelida, que es va desenvolupar al tombant del segle XX. Durant aquesta època emblemàtica, entre els anys 1880 i 1920, van sorgir les primeres grans torres amb jardí, marcant un període de creixement i transformació significatiu per a la localitat. El seu recorregut ofereix una visió clara de l'evolució de l'arquitectura de Gelida.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís, anteriorment conegut com a carrer Salou, es va consolidar com un dels carrers preferits pels constructors i arquitectes de Gelida per al desenvolupament de les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de la fi del segle XIX i principis del XX. Un exemple paradigmàtic d'aquesta arquitectura és la Torre modernista de Can Jové, que va ser reformada l'any 1913 per l'arquitecte Arnau Calvet, o la paradigmàtica Can Valls, que actualment és pública i amb el jardí reconvertit en parc urbà i que permet observar de prop un d'aquests conjunts més genuïns.</span></span></span></p> | 41.4422840,1.8633977 | 405051 | 4588480 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1702457474457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701771990703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701771990924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701772727405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701772727650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701772728134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1702457474892.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|105|106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97027 | Can Santfí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santfi | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XIV - XVIII - XX | L'edifici ha estat molt restaurat. Està en molt bones condicions, però s'ha desdibuixat una mica l'edifici original. | <p>Originalment, era una masia isolada, que ha quedat integrada dins la trama urbana.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic el mas consta de dos pisos i golfes amb una distribució clàssica interior, si bé les últimes reformes n'han modificat l'interior.</p> <p>Actualment, la façana és molt llisa i només ressalten algunes pedres cantoneres. Consta d'una escala d'accés directe al pis de construcció contemporània. Les altres obertures són finestres quadrangulars, a les quatre façanes sense decoració. Només una finestra geminada sota el vèrtex de la teulada a la façana principal. Totes elles semblen obertures contemporànies. La façana havia estat decorada amb aplicacions ceràmiques de Josep Colomer, actualment presenta un arrebossat llis amb un acabat de color blanc.</p> | 08091-107 | Carrer del Carme, 43 - 63. | <p><span><span><span>Can Santfí és una masia </span></span></span> més integrada dins la trama urbana actual de Gelida, destacant la importància històrica que havia tingut la pagesia al municipi.<span><span><span> La masia era inicialment una petita explotació agrícola, centrada en la producció de cultius locals i l'atenció del bestiar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gelida ha estat, fins a la segona meitat del segle XVIII, un municipi amb un poblament dispers que presentava una activitat agrícola principalment. El centre d'aquestes explotacions era la masia, amb el conjunt d’edificis i terres associada a cada propietat. Paral·lelament, el nucli de Sant Miquel, embrió del poble de la Gelida actual, era un petit llogarret amb no més d'una dotzena d'edificis fins a la primera meitat del XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas ja està documentat al segle XIV, concretament l'any 1390 a raó d'un document emfitèutic, tal com recull Ramon Rovira i Tobella (2005). Al segle XIV el mas esdevé propietat dels Santfí, després de ser venuda al Senyor del Castell i Baronia de Gelida, Berenguer Bertrand. L'edifici ha anat vivint reformes al llarg dels segles, però no és fins al segle XX quan és comença a transformar significativament. La primera que ressaltaríem és les modificacions de la mà del ceramista Josep Colomer, qui aplica al mas un conjunt d'aplicacions ceràmiques interiors i exteriors molt singulars. La segona és finals del segle XX quan l'edifici viu una actualització contemporània, desdibuixant bastant l'estructura original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El valor històric i artístic de la masia sobresurt a partir de les decoracions modernistes i noucentistes que adornen les parets i el jardí en mans de Josep Colomer, un destacat ceramista de principis de segle XX. Josep Colomer va arribar a desenvolupar les seves habilitats artístiques de manera autodidàctica en l'art de la ceràmica, i malgrat tot, va arribar a ser una figura destacada del panorama artístic català dels anys vint i trenta. J. Corredor Matheos constata al seu article com el primer terç del segle XX va ser un període d'extraordinària riquesa cultural a Catalunya i en aquest cas Colomer es va distingir pel seu singular enfocament en les arts plàstiques. Tal com explica Mercè Carafí al llibre Abans, tot i que va cursar estudis de farmàcia, finalitzant-los el 1900, sempre es va sentir atret per tot punt vinculat a les exposicions artístiques de l'Exposició Universal. Colomer s'incorpora al context modernista, on es buscava combinar la tradició amb la innovació, inspirat en figures com Gaudí i Josep Maria Jujol. A diferència d'alguns artistes contemporanis, Colomer va emprendre el seu treball d'una forma més solitària, motivat per un esperit d'iniciativa. La seva residència i taller, Can Santfí, es van convertir en l'epicentre de la creativitat. És aquí on Colomer va desenvolupar un estil propi molt basat en l'estil modernista i noucentista. Al jardí de Cant Santfí va incorporar una cova amb obres que consistien en mosaics que evocaven elements naturals i animals, més específicament llangardaixos, serps o felins. Aquests reflectien una estètica que recordava tant a Gaudí com als patrons hispanoàrabs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, l'entrada de Can Santfí destaca per una decoració blava que simbolitza l'interès de Colomer per l'harmonia espacial i formal. A banda de la seva obra en ceràmica, Colomer també es va aventurar en el disseny de vidre decorat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Colomer era hàbil en el collage, incorporant fragments d'ampolles de cava en les seves creacions, afegint un toc original al seu treball. Segons el llibre </span></span><em><span>Abans</span></em><span><span><span><span><span><span>, també es va dedicar a la producció de cava sota la marca 'Colomer de les Valls', comercialitzat tant a Catalunya com a França.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4395656,1.8683678 | 405463 | 4588173 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97027-img20231212125941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97027-img20231212125852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97027-img20231212131437.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96251 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-11 | <p><span>2012 (2012). 'Ha passat un any...' Equip d'informatius de Ràdio Gelida. Programa Festa Major 2012. pp. 152-162.</span></p> <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). <em>POUM de Gelida</em>. Gelida.</span></p> | XX | El seu estat de conservació és bo. Va ser reformat el 2011, canviant-ne la distribució interior per adaptar-lo al nou ús. La reforma la va dirigir l’arquitecte Narcís Tusell. | <p><span><span><span><span>El centre cívic de l’escorxador és un edifici de planta rectangular a quatre vents i coberta de dues vessants de teula àrab. La façana principal, orientada a l’est i de composició simètrica, està acabada amb un capcer ondulat fet amb totxo vist, recurs que també s'ha utilitzat en les cantoneres i els finestrals de les dues façanes laterals. A la mateixa façana principal hi ha una obertura en arc de mig punt amb cornisa a la part inferior dividida en tres parts. Està parcialment tapiada amb maons disposats en gelosia. Les gelosies representen una solució estètica i pràctica, que satisfà tant les necessitats ornamentals com les funcionals, permeten la ventilació interior a la vegada que embelleixen l’edificació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici és d'estil noucentista i també d’estètica industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'arquitecte de l'edifici va ser Josep Ros i Ros, que va néixer a Martorell el 1885, on també va morir l’any 1951. Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. Responsable del projecte sobre la plaça de la República, s’adapta al nou règim i es manté com a arquitecte municipal després de la Guerra. Fou autor del monument dels Màrtirs, ubicat a l’actual plaça de la vila, i que es va mantenir fins al 1979.</span></span></span></p> | 08091-1 | Plaça de l'Escorxador, s/n. | <p><span><span><span>Com el seu nom indica, abans de ser centre cívic havia estat l’escorxador municipal. En acabar l’activitat industrial va passar a ser un magatzem municipal fins que, després de la rehabilitació el 2011, va esdevenir el centre cívic actual.</span></span></span></p> | 41.4417231,1.8577644 | 404579 | 4588424 | 1940 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468921.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2024-10-16 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | L’edifici donava nom a la plaça on està ubicat, abans que canviés a plaça Josep Ros. Actualment fa les funcions de centre cívic.El Centre Cívic l’Escorxador (CCE) és un equipament comunitari polivalent que ofereix espais adequats per a activitats culturals, socials, cíviques i formatives de petit i mitjà format, organitzades tant per l'Ajuntament com per entitats, associacions i col·lectius del municipi. El centre compta amb una sala teatre equipada amb projector i capacitat per a 50 persones, així com un buc d'assaig musical. Els serveis i activitats disponibles inclouen el préstec de sales, formació per a joves i adults amb l'Aula de Llengües (català i anglès), cursos de costura amb màquina de cosir (nivells 1 i 2), tallers de memòria i alfabetització per a la gent gran, Terapeutic Dance per a la tercera edat, sessions de Pilates, Actijoves, i també és la seu de la Creu Roja a Gelida. | 98|106 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97792 | Festes majors de barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-majors-de-barri | <p><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>Cada barri de Gelida organitza una petita festa major del seu veïnat. La celebració acostuma a ser un sopar popular i després el ball.</p> <p>Així és com ho fan els veïns dels barris de les Cases Noves, del carrer Major, del carrer Dr. Galés, del carrer de la Barceloneta, de l'avinguda Europa, de Martivell, del Safari i del Funicular. A Sant Salvador de la Calçada també hi organitzen un sorteig i al carrer del Pi hi fan, a més a més, el tradicional 'ball del fanalet' i fan festa infantil el diumenge.</p> | 08091-390 | Diferents barris de Gelida. | <p><span><span><span>Des de finals de juny, un cop passat sant Joan, fins a finals de juliol o inicis d’agost, tenen lloc les festes majors de barri, organitzades pels seus veïns en col·laboració amb l’ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitualment se celebren en dissabte, amb sopars populars al carrer i ball de nit. D’aquesta manera, els sis barris de Gelida com són els del Martivell, el barri del Pi, les Cases Noves, la Fanga, Sant Salvador i Safari celebren la seva pròpia festa major, que acaben desembocant a mitjan agost a la Festa Major de Sant Roc.</span></span></span></p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97792-carrer-del-pi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97792-festa-major-safari.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97232 | Barraca del mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-granada | <p><span>PEREZ, Àlvar Mn. (2005), 'Boires rogenques. La persecució religiosa de 1936-1939 a Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 67-76.</span></p> | XX | La cabana presenta algunes esquerdes importants a les parets i també algun petit despreniment a la coberta. | <p><span><span><span>La barraca del mas Granada és de pedra arrebossada amb una argamassa de fang. La coberta és de teula àrab de doble vessant. L’única obertura és la porta i té els brancals i l’arc rebaixat fets de maó pla i està orientada al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’arc hi veiem la inscripció <em>“MAS GRANADA” JULIOL 1949 AV'.</em> Es pot accedir a l’interior perquè la porta no té tancament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De dins les parets de pedra estan arrebossades de ciment. Les bigues de tronc de fusta aguanten el sota-teula d’encadellat ceràmic. En una cantonada hi trobem una llar de foc a terra amb la campana extractora feta de maó pla, igual que la xemeneia. El terra no està treballat.</span></span></span></p> | 08091-193 | Al camí d'Ordal a mas Granada, prop de la plana de mas Granada i de la font del mas Granada. | <p><span><span><span>Durant els primers dies de l’aixecament feixista de 1936, concretament entre el 20 i el 25 de juliol, el cap dels carlins, Agustí Estruch, i el mossèn de Gelida, Martí Mariner, van estar amagats pels voltants del mas Granada. La data de juliol de 1949 segurament correspon a unes obres d'arranjament de la cabana.</span></span></span></p> | 41.4090300,1.8751900 | 405988 | 4584775 | Primera meitat | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843791702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843803307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843817499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843832074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843844759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843853804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843862674.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins del PEIN Muntanyes d'Ordal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |
| 97170 | Cal Rosset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosset-0 | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII-XIX | La façana de l'edifici del carrer del Carme ha estat repintada recentment. La façana del carrer del sol mostra alguns pagats de morter. És un edifici en un estat regular pel que fa als elements d'interès patrimonial. | <p>Cal Roset és un edifici entre mitgeres ubicat entre el carrer del Sol i el carrer del Carme que també s'adapta al fort desnivell entre els dos.</p> <p>A la façana del carrer del Sol, que entenem la principal, es mostra un edifici de planta baixa més dos pisos i dues crugies. L'accés principal de la planta baixa, actualment s'hauria obert una segona porta, trencant el model més tradicional que establia un accés a la casa, i un accés pel local comercial, taller, estable o activitat diversa a què es dediqués el propietari. En aquest cas, segons les notes recollides per Mercè Carafí, correspondria a una fusteria. En aquest cas, sobre la porta d'entrada veiem una única obertura, feta a partir d'un balcó amb barana de forja, i un terrat que cobreix part de la coberta. Al costat, sobre el local, s'estima un altre balcó central amb barana de forja, acompanyat de dues finestres petites quadrangulars. L'element que més destaca és la galeria del segon pis feta a partir de tres balconets en semicercle i barana de forja. Els tres balcons, acabats amb arc de mig punt, estan descarats amb un fris fet de maó amb dents de serra i rematat per un ràfec important de la coberta. A raó de les fotografies de principis de segle, sembla que aquesta galeria s'hauria transformat a mitjan segle XX i que la galeria original era una doble galeria o eixida similar al que podríem veure a Cal <span>Vallxorco</span> del carrer del Carme per posar un exemple. Possiblement, aquesta intervenció més decorativa, correspongui al moment de construcció de la façana nova pel costat del carrer del Carme, d'estil Modernista.</p> <p>Possiblement, aprofitant l'embranzida de la nova avinguda del carrer Colomer, es va intervenir en la façana de la casa pel costat del carrer del Carme, adaptant-se al nou estil, i seguint una línia similar a la desapareguda Casa Faustino Gibert, projectada i construïda per Mariano Mas i Civil. La façana per aquest costat, ressalta pel frontal decorat amb uns gerros amb garlandes a tall de pinacles. La resta de façana, que sembla de planta baixa per la posició de l'edifici entre els carrers del Sol i Carme, mostra una porta i finestres quadrangulars sense ornamentació.</p> | 08091-162 | Carrer del Carme, 36. | <p><span><span><span>Durant la primera meitat del segle XIX, l'eix principal format pels carrers Marquès de Gelida, Major i Pi va ser el primer punt de desenvolupament urbà. Paral·lelament, altres zones com el carrer del Sol van iniciar un procés d'urbanització similar, utilitzant com a referència el camí carreter de Martorell a Sant Sadurní d'Anoia. Abans del creixement urbà del poble, el carrer del Sol estava ocupat només en una meitat aproximada de l'ocupació actual, establint-se el límit a l'edifici actual número 23, on encara es pot veure la placa del Partit Judicial de Sant Feliu, Província de Barcelona. Aquest tipus de plaques també es poden trobar al carrer Vicenç Perelló i al final del Carrer del Pi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A cal Rosset hi havia a principis de segle XX la fusteria dels Germans Rosset, una de les que tenien més nomenada al poble, i rebien molts dels encàrrecs de la part de fusteria de tota l'activitat constructiva, especialment torres d'estiueig, d'aquella època. </span></span></span></p> | 41.4397647,1.8673848 | 405380 | 4588195 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97170-img20231212120555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97170-img20231212120607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97170-img20231212125747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97170-img20231212125754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97170-img20231212125823.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97503 | Capella de Santa Magdalena del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-magdalena-del-puig | <p><span>(1986) 'Cal dignificar la Capella del Puig'. Programa Festa Major 1986. pp. 82 - 85.</span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2018, pp. 64-72.</span></span></p> <p>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</p> <p><span>MAURI, Alfred (2022). 'Morir a Gelida al segle XVII'. Programa Festa Major 2022. pp. 72-75.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). 'Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli?' 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></p> | XVI - XX | S'ha documentat algunes esquerdes importants a l'estructura de les quals s'ha d'estar atent. | <p>La capella de Santa Magdalena del Puig, localitzada entre el barri del Puig i el torrent de la <span>Vallbardina</span> i envoltada de camps, presenta una estructura arquitectònica de planta rectangular amb una capçalera de forma quadrada orientada a l'est i coberta de teula a dos vessants. La construcció és austera, realitzada amb pedra i reforçada amb contraforts pels dos laterals.</p> <p>A la façana nord, una petita cambra amb parament de pedra adossada a la capçalera fa funcions de sagristia L'entrada, orientada a l'oest presenta una porta amb arc de mig punt feta amb dovelles i brancals de pedra. A sobre, només presenta un ull de bou i, en el mateix eix del vèrtex de la coberta, corona la capella un <span>campanaret</span> d'espadanya d'un sol ull i una campana.<br /> <br /> Els elements originals i més interessants de la capella són la campana, les lloses sepulcrals interiors, i el tapaboques de la porta d'entrada. Recentment, s'ha incorporat diferents elements litúrgics o vinculats a la capella (goigs, una fotografia i un poema) al seu interior que acaben de completar-ne el conjunt.</p> <p>Pel que fa a les lloses sepulcrals interiors exhibeixen l'escut dels Bertran, qui foren senyors de la baronia de Gelida estan ubicades a la sagristia. Es tracta de quatre lloses de les quals una presenta quatre escuts, dues presenten dos escuts, i, la més petita de dimensions, només un escut esculpit.</p> | 08091-287 | Ubicada enmig d'unes vinyes situades entre el barri del Puig i el torrent de la Vallbardina. | <p><span><span><span>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major de 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 proposava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. A la Comanda també se li pot </span></span></span>vincular l'origen de la capella de Santa Magdalena. A finals del segle XV, l'any 1482, la propietat va passar a la família Duran. La família Duran, també fou propietària de la capella de Santa Magdalena, encara que segons Rovira, no hi ha documentació anterior al segle XVI que en demostri l'existència, malgrat que creu que és probable que existís amb anterioritat vinculada a la comanda templera.</p> <p>Segons testimonis orals, davant de la capella es troben tombes d'època medieval. Malgrat tot, Mauri (2022) cita la identificació d'un enterrament a la capella de l'any 1652. L'any 1664 és renovar la teulada amb la teula que va donar en Font, veí del Puig, a bon compte de la pensió de l'any 1652.</p> <p>Algunes de les darreres actuacions de recuperació de la Capella, explicades per Enric Carafí (2018), plantegen els episodis viscuts per l'edifici durant la Guerra Civil. El juliol de 1936, va ser incendiada i saquejada i la coberta destruïda, salvant-se només l'arc de pedra. Del mobiliari interior, l'altar policromat del segle XVI, dedicat a Sta. Magdalena i del qual només resta una fotografia de 1915, també va ser destruït Després del conflicte, veïns del Puig van reconstruir la teulada, van restaurar l'arc de pedra, van instal·lar una nova porta i el senyor Peret de Cal Llorenç va adquirir una nova imatge de la patrona, que des de 1940 presideix el temple en substitució del mobiliari litúrgic perdut. D'entre els pocs objectes salvats de la destrucció, es conserva la campana de l'any 1849 (la primera es col·loca l'any 1696) amb una perforació de bala, una bacina de plata amb la imatge titular (actualment desapareguda), l'ara de pedra de l'altar, i un tapaboques de ferro forjat amb motius florals, originalment fixat a la porta d'entrada.</p> <p>Pel què fa al tapaboques, Enric Carafí en fa un resum històric de com es va perdre el 1936 i com s'ha pogut recuperar i col·locar novament a l'emplaçament original l'any 2019. El tapaboques, possiblement forjat als segles XVII - XVIII, tenia originalment una longitud de 2,13 cm, que corresponia a la mida de la porta de Santa Magdalena. Després que la porta cremés amb la resta de l'edifici el juliol del 1936, va arribar a Gelida un serraller vilafranquí, Antoni <span>Giralt</span>, el qual comprà una partida de ferros vells, entre els quals figurava el tapaboques. Pocs anys després, <span>Giralt</span> el va regalar al Museu de Vilafranca, que el va col·locar a la porta d'entrada de l'actual <span>Vinseum</span>. Aquesta ha estat la seva ubicació fins que es va fer la reforma de l'edifici i es va modificar la porta de l'actual <span>Vinseum</span>. Aprofitant la reforma, per mitjà d'un conveni signat i diverses gestions personals entre l'Associació d'Amics del Castell, presidida pel senyor Alfred Mauri, el <span>Vinseum</span> i la col·laboració generosa de Manuel Ruiz, de l'empresa establerta al Puig i La Valenciana, <span>DeMetall</span>, i del pintor Jordi <span>Marimón</span>, es va poder aconseguir la recol·locació de la peça a l'entrada de la capella. Pel que fa a la peça en si, fruit de l'adaptació al <span>Vinseum</span>, se li va afegir una peça de ferro de 0,61 cm que imitava l'original i que ha estat retirada exposada sota el cor com a testimoni del seu recorregut.<br /> <br /> Finalment, esmentar les donacions a la capella segons les notes de Carafí recollides a l'article del Programa de Festa Major de l'any 2018 les peces incorporades per vestir la capella són un parell de setials donats per E. Carafí, un tapís que representa santa Rita donat pel matrimoni <span>Rosell</span>-<span>Cusó</span>, i un que representa sant Francesc d'Assís i Jesús a la creu (1922) pintat Rosa M. Llopart i Mir donat per la família Almirall de Can Duran. A l'interior també hi ha una còpia del poeta gelidenc Jaume Vila, 'Santa Magdalena' que glossa la capella, i una mostra de tres goigs diferents de la Santa. També una làmpada donada per Antoni Carafí.</p> | 41.4377479,1.8482083 | 403776 | 4587993 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-pic1712657450101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-pic1712657571672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-pic1712657563352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-pic1712657496972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2159.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Des del 2019, a raó d'un litigi entre el bisbat i la propietat on es troba la capella, no s'hi celebra missa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97200 | Col·lecció del Centre d'Interpretació del castell de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-centre-dinterpretacio-del-castell-de-gelida | <p><span><span>AAVV (1986). <em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHON, Joan (2001). «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, 2001, Vol. 26, p. 69-94</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS, Josep M.; REMOLÀ, Josep Anton; MESTRE, Mireia (1994). «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> | X-XX | L'espai té problemes d'humitat i de temperatures molt oscil·lants segons l'època de l'any. Les peces en general estan en bon estat i se'ls fa manteniment. | <p>La col·lecció de peces arqueològiques exposada al Centre d'Interpretació del Castell de Gelida és el conjunt de peces procedents de les troballes i excavacions de les coves del Castell i una petita part del conjunt de peces que han aparegut durant les excavacions del castell i que es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya (dipòsit de Cervera).</p> <p>Es tracta d'algunes de les peces que millor il·lustren i complementen l'exposició temporal que es va col·locar l'any 2003 amb l'obertura del Centre d'Interpretació del Castell de Gelida, i que presenta diferents àmbits temàtics com una explicació del context del perquè de la construcció del castell de Gelida, un repàs sobre els senyors de Gelida i també els pagesos (les relacions feudals) que vivien a redós de la fortificació. El paper de l'església en el seu estil de vida i moments de vida quotidiana o de guerra i defensa.</p> <p>D'entre les peces destaquen diferents peces i materials ceràmics (diferents tipus de recipients i plats domèstics, materials de construcció com canals o rajoles), metall (anelles i guarniments de les cavallerisses així com peces quotidianes de ferro com eines i claus) la pedra (un morter domèstic), etc.</p> <p>Finalment, es presenta a Berenguer Bertran el personatge més singular/ important de la història del castell.</p> | 08091-175 | Interior del castell de Gelida. | <p><span><span><span>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la Guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una peça important de l'evolució urbana i social del terme al llarg del temps. El centre polític del moment era el castell (documentat el 945) i al costat, l'església de Sant Pere, el seu contrapoder (documentada el 998). Paral·lel a aquesta ocupació, també es documenta l'església de Sant Miquel (antic nucli de Gelida on ara hi ha l'església de Sant Pere, amb una cronologia molt pròxima (1080) i que ja estaria vinculada al mateix nucli poblacional del castell. En les etapes del castell i el poblament, segons Rosselló (2011) hi ha clarament dues etapes. Una primera d'enfortiment comtal clarament vinculada al territori de frontera, i una segona d'afebliment progressiu amb l'auge del món feudal en què el poblament es concentra més al voltant de l'església, pujant el pes de l'església de Sant Pere, i del nucli al voltant de Sant Miquel. L'estructura urbana del nou nucli s'estableix al peu del camí del Castell a Sant Llorenç d'Hortons cap al castell que amb els segles desenvoluparan l'eix dels carrers Marquès de Gelida – carrer Major – Carrer del Pi. Al llarg dels segles, el castell ha experimentat diverses fases d'ocupació i reconstrucció, destacant-se en les incursions musulmanes de 1108 que van devastar la regió del Penedès. Al llarg dels segles, el castell ha passat per mans de diversos propietaris, inclòs el notable Berenguer Bertran al segle XIV, qui va executar importants obres de restauració.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al castell s'hi han estat fent excavacions arqueològiques des del 1971 fins a l'actualitat, en tres àrees específiques: els voltants de la torre de forma rectangular, l'accés al castell juntament amb una porció del recinte funerari, i el sector conegut com a Pedró. Ja en un període més recent, s'han dut diverses campanyes d'excavació al castell. Especialment, entre el 1991 i 1998 quan es va intervenir en diferents sectors del castell, que van revelar estructures romàniques i baix-medievals, així com enderrocs datats al segle XVII. Finalment, cal esmentar les dutes a terme entre el 2001 i el 2002 es va continuar amb l'excavació en una àrea afectada per la construcció d'un centre d'acolliment de visitants. Els treballs d'excavació i investigació continuen proporcionant noves dades i interpretacions sobre la història i l'evolució del castell de Gelida. A més, el jaciment té un gran potencial per a futures investigacions arqueològiques que poden aprofundir en la comprensió de la vida quotidiana, l'arquitectura i la societat medieval a la regió del Penedès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l'estudi i gestió del castell, una figura determinant a la segona meitat del segle XX ha estat el paper que ha jugat l'Associació d'Amics del Castell de Gelida des de la seva fundació el 1965. L'entitat ha estat clau tant en les diferents campanyes d'excavació en diferents èpoques, com en la fase més contemporània, encetada a partir del 2003 amb l'obertura del centre d'interpretació del Castell assumint-ne la gestió de l'espai fins a l'actualitat.</span></span></span></p> | 41.4362971,1.8692529 | 405531 | 4587809 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911683582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911684442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911684889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911683544.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Des de la web del Castell de Gelida es defineix el Centre d'Interpretació inaugurat el 2003, com un recurs destinat als visitants que s'ha establert aprofitant part de les estructures d'un castell del segle XIV. Aquest espai multifuncional, distribuït en dues plantes, inclou una àrea d'informació, serveis, una botiga, i una exposició permanent dedicada a la història i importància del castell. El projecte va ser impulsat per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida amb el suport de l'Ajuntament de Gelida i finançament de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Foment. Els seus objectius principals són la conservació, investigació, interpretació i difusió del patrimoni històric i natural de Gelida. Informació addicional sobre el projecte, les instal·lacions i les activitats que s'hi realitzen es pot trobar en els vídeos publicats amb motiu del desè aniversari del centre, el 2013. | 85|94|98|81 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97576 | Cementiri nou de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-nou-de-gelida | <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2016). 'Al peu del canó'. <em>Programa Festa Major</em> 2012, pp. 75-86.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2017). 'Anem creixent i no ens cansarem'. <em>Programa Festa Major</em> 2017, pp. 56-66.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAURI, Alfred (2022). 'Morir a Gelida al segle XVII'. Programa Festa Major 2022, pp. 72-75.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2019). 'La saleta íntima.Una mirada al passat'. Programa de Festa Major 2019, pp.. 51-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2021). 'Tren, camins i carretera. Un viatge al passat'. Programa de Festa Major 2021, pp.. 34-38.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. <em>Programa Festa Major 2022</em>. pp. 66 - 71.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span>El cementiri nou de Gelida ocupa una superfície aproximada de 2400 m², dels quals 1800 m² pertanyen al recinte original de planta rectangular orientat al nord, mentre que els 600 m² restants aprox. són resultat d'una ampliació realitzada a principis dels anys 2000.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els plànols originals del projecte, firmats per l'arquitecte barceloní Ubaldo Iranzo Eiras del febrer de 1882 han estat estudiats i publicats per Joan Rosselló (2012) així com l'estudi del cementiri sencer. Els plànols detallen un recinte de planta rectangular de 50 m x 30 m, amb un camí perimetral. Es contemplava la construcció de quatre filades de nínxols adossats a la tanca perimetral, una porta d'entrada, una capella, un espai central dominat per una creu amb l'ossera situada just a sota, una fossa comuna, una sala per a autòpsies, un dipòsit per a útils i una àrea reservada, sense nínxols, a l'esquerra de l'entrada per a l'enterrament de persones no catòliques. En total, el disseny preveia la construcció de 564 nínxols.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D'aquell disseny, però, se'n van fer alguns canvis finals, que en van mantenir la dimensió total, però en van modificar la distribució interna, tal com és avui dia. El cementiri està envoltat per un mur perimetral format per una paret contínua de nínxols que arriba fins a 5 nivells d'alçada, coberts per teules. L'espai interior està dividit en dues grans àrees per una línia central de nínxols. L'accés es realitza a través de la porta principal, que destaca per una imponent reixa de ferro forjat de dues fulles, amb la data 'año 1889' inscrita en la part superior en ferro calat. La porta està flanquejada per dues columnes amb base, fust cilíndric i capitells, coronades per un frontó llis i triangular flanquejat per dos acroteris, amb una creu. Dins del recinte, un ampli passadís central, flanquejat per dues fileres de xiprers, condueix fins a la capella situada al fons. Al llarg d'aquest passadís, es troben petites zones enjardinades i diversos monuments funeraris a banda i banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els elements més notables, destaca el panteó modernista de la Família Montserrat (propietaris de la torre modernista de ca la Sara) realitzada per l'escultor Antoni Pujol que presenta la figura d'un àngel recolzat en una creu i en posició afligida davant la tomba familiar que porta, com a ofrena, un ram de flors a les mans. Aquest element de l'àngel i la creu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és rellevant els dos panteons familiars situats a les cantonades del recinte superior. Tots dos són descoberts i tancats amb porta de doble fulla de forja. El primer (nord-oest) correspon a les famílies de Can Rossell de la Muntanya i, el segon (nord-est) a la família de Can Santfí. El panteó de Can Rossell presenta un túmul de pedres amb una creu al capdamunt. Disposa d'una única làpida i una reixa amb les inicials 'JR' embotides a la planxa i la data '1890' coronada amb una creu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El de Cal Santfí acull dues tombes: la de la família Colomer i la de la família Albet. Disposa d'un altar amb peanya amb tres fornícules. Tot i que comença a mostrar signes de degradació en bona part dels elements decoratius encara és massiva la incrustació de pedra de petites dimensions. Són interessants els dos pinacles de maó, característics de finals del segle XIX, que coronen els pilars de la porta d'entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre panteó rellevant del cementiri és el panteó-capella de la família Boatell, el qual tot i ser una peça seriada, és prou eloqüent per explicar alguns episodis de les arts industrials i els oficis artístics de la història de Gelida. També el panteó de la família Coma Clavé.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El panteó-capella de la família Viladot, construït a principis dels anys cinquanta, després de la mort del farmacèutic barceloní, Dr. Joan Viladot Cardona (1888-1951) té dos nivells i és el més gran del cementiri. Possiblement fet per l'arquitecte gelidenc Armand Mas Tulla (1919-1988), gendre del farmacèutic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és element d'interès la làpida de la sepultura de Pau Suñol (1857-1934), d'estil modernista realitzat a Vilafranca, que inclou dos retrats amb placa esmaltada. L'accés a l'àrea nova es fa per un lateral del mur en el qual s'ha obert un pas al nou recinte, que també disposa d'un segon accés a l'exterior. En aquest espai, destaca la presència d'una exposició d'antigues làpides rellevants per l'antiguitat o per la qualitat de la seva fàbrica, les quals han estat exposades penjades en un pany de paret llis del mur.</span></span></span></p> | 08091-320 | Carretera de Corbera, 9. | <p><span><span><span>El cementiri parroquial (1882-1889), va ser projectat per l'arquitecte Ubaldo Iranzo Eiras. La capella va ser construïda el 1882 any en què també es va beneir i es va rebre les primeres sepultures, malgrat que el recinte fos inaugurat el 1889.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ubaldo Iranzo Eiras (1854-1923) va ser un arquitecte català que se situa cronològicament dins de la primera generació d'arquitectes modernistes. Durant els anys setanta del segle XIX, va cursar els seus estudis a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, període durant el qual va compartir aules amb Antoni Gaudí. Junts, van col·laborar amb el mestre d'obres Josep Fontserè en el projecte del Parc de la Ciutadella, així com amb l'arquitecte Francesc de Paula del Villar Lozano en l'absis i el cambril de la basílica del Monestir de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de llicenciar-se com a arquitecte l'any 1879, Iranzo va assumir el càrrec d'arquitecte municipal de Sant Sadurní d'Anoia, on va exercir des de 1882 fins al 1900. Aquest període en la seva carrera professional va influir en l'encàrrec que li va ser atorgat per dissenyar el nou cementiri parroquial de Gelida.</span></span></span></p> | 41.4431486,1.8700764 | 405611 | 4588569 | 1882 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-1712911687915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-1702457471217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-1702457471148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-1702457471084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817492765.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817602068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817730015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817754237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817816619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817938576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712818301937.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ubaldo Iranzo Eiras (arquitecte) | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97032 | Casa Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-trabal | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). 'Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2013,<span> pp. 63 - 70.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. Programa Festa Major 2016, pp. 86-90.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Torres Badia' Programa Festa Major 1987, pp. 61 - 63.</p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilicia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, p. 97-98.</span></span></p> | XX | <p>La casa Trabal és una torre d'estiueig construïda l'any 1918, el mateix any que es construeix la veïna Casa Pomar i dissenyades pel mateix arquitecte, Josep Pausas i Coll.</p> <p>És un edifici de planta baixa i rectangular, amb subterrani i coberta amb teulada a dos vessants i acabat tipus holandès perpendicular al carrer, formant un gran ràfec a tot el perímetre de la casa. Totes les obertures tenen aplicacions decoratives fetes amb ceràmica blava i les finestres tenen porticons de fusta. Els elements més característics són el tester amb la triple finestra rectangular vertical de la façana principal i la coberta de pissarra.</p> <p>La casa està envoltada d'un jardí tancat i forma part d'un nucli residencial a l'avinguda Colomer.</p> | 08091-112 | Avinguda Colomer, 19. | <p><span><span><span>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can Santfí, del qual Joan Colomer i Guitart (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer continua mantenint el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</span></span></span></p> <p>El 1917 Delfí Mas, de la nissaga de constructors i projectistes de Gelida construeix les dues primeres torres de l'avinguda Colomer, les cases Trabal i Pomar. El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.</p> <p><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època.</span></span></span></p> | 41.4405890,1.8680298 | 405436 | 4588287 | 1918 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97032-img20231212125410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97032-pic1712825224546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97032-pic1712825245146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97032-pic1712825259958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97032-281001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97032-img20231212125224.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-16 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Pausas i Coll (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97615 | Jardí industrial de La Gelidense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-industrial-de-la-gelidense | <p><span>CARAFÍ, Enric (1987). El Centre recreatiu i cultural 1877-1987: 110 anys d’història gelidenca. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span><em>Programa Festa Major 2005</em><span>. pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Programa de Festa Major 2018, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, pp.90.</span></p> | XIX | Malgrat que és un ampli espai verd, la concepció de jardí ha quedat molt desdibuixada amb el pas dels temps i ha perdut bona part dels elements que el van fer un jardí excepcional. | <p><span><span><span><span>El parc o jardí de La Gelidense és una àrea verda aproximada 11.000 m2 incloent la via d'accés entremig de la doble línia de plataners. Per accedir a la fàbrica paperera era imprescindible travessar un passatge flanquejat per plataners similar a moltes entrades de poblacions catalanes. Abans, però, una gran portalada amb coberta a doble vessant i porta de doble fulla de ferro forjat obria pas a l'interior del recinte de la fàbrica. Ubicat en una àmplia parcel·la al sector nord del recinte, al costat del riu, el jardí originalment va destacar per les seves grans dimensions i diversitat arbòria, incloent-hi una glorieta artística de fusta i vidres de colors, tal com la descriu l'historiador Ramon Rovira, així com un estany amb un brollador central de marbre blanc, que actualment es troba al pati del Centre Cultural Municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Val a dir que en aquest moment, l'aspecte del parc ha canviat significativament i es troba en un estat força degradat i desdibuixat del que havia sigut. En qualsevol cas, es manté, però, la presència d'una àmplia representació d'arbres (de grans dimensions) com oms, til·lers, plataners, àlbers, lledoners, llorers, robínies i un parell d'espècies força singulars. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'una banda, les palmeres (Trachycarpus fortunei) de les quals cada cop en queden menys al municipi i que van tenir una implementació important com a arbre 'selecte'. De l'altra, també sorprèn especialment la presència de sequoies (sequoia sempervirens), una varietat no gegantina de les famoses sequoies americanes, que aporten un aire exòtic al lloc.</span></span></span></span></p> | 08091-329 | A l'interior del recinte industrial de la fàbrica de La Gelidense, actualment reconvertit en polígon industrial. | <p><span><span><span>El parc del molí nou, o La Gelidense com també es coneix, fou concebut, tal com Lluís Riu (2018) l'identifica de jardí industrial i per transmetre un prestigi empresarial fora de l'abast dels capitals menors, com a marca distintiva de seriositat i solvència econòmica. Així doncs, a les característiques pròpies de la diversitat d'espècies presents al jardí, com les grans dimensions de l'espai, i la característica entrada amb l'avinguda de plataners, el Marquès de Gelida, Joaquim Jover i Costas (Barcelona, 1854 - 1922). Joaquim Jover va ser un industrial i navilier que va fundar l'empresa de navegació Jover i Serra i va participar com a accionista en el Banc de Barcelona. El seu negoci principal se centrava en la indústria naviliera. Com a reconeixement al seu suport que fa oferir al Regne d'Espanya per prestar els seus vaixells de manera gratuïta durant la repatriació d'oficials i soldats malalts després del desastre de Cuba (1898), se li va concedir el Marquesat de Gelida. L'entrada de Jover a Gelida, però, fou a raó del fet que va heretar diversos negocis al poble del seu oncle, Joaquim Serra, incloent-hi la fàbrica paperera La Gelidense, també coneguda com el Molí Nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc de La Gelidense, doncs, ha estat al llarg del segle XX un espai molt ben vist pels treballadors, i la població en general, fins al punt que moltes de les celebracions patronals, segons Rosselló, a la tarda, la celebració es traslladava a les fàbriques, alternant-se amb el molí Nou (Can Guarro), on es gaudia de la festa dins un parc molt ben cuidat. Cada 4 d'agost, es commemorava la Diada de Sant Domènec a Gelida, un esdeveniment de significativa rellevància per a la comunitat paperera local, amb Sant Domènec com a patró. Les festivitats eren coordinades alternativament per comissions representants del molí Vell i del molí Nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els esdeveniments consistien principalment en un àpat comunal. Tal com explica Pere Cartró al pregó de Festa Major de l'any 2003, a mitjan segle XX, després d'una missa matinal a l'església parroquial, les activitats recreatives prenien lloc, destacant-se un partit de bàsquet altament competitiu entre els treballadors de les dues fàbriques, així com la pràctica de sardanes. Durant aquesta jornada, el servei de funicular no cessava, facilitant així l'accés i la participació del veïnat.</span></span></span></p> | 41.4495380,1.8645430 | 405157 | 4589284 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600173360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600175040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600175510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600176340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600177230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-pic17158632712010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-pic1715863339825.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96264 | Rellotge de sol de Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-felix | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</span></p> | XVIII-XIX-XX | Repintat entre els anys 2010 i 2020 | <p>Es tracta d'un rellotge de sol esgrafiat a la façana principal de Cal Fèlix, el número 84 del carrer del Pi. Ubicat a una alçada bastant important per les característiques del carrer, es troba gairebé sota la crugia de la teulada, en un segon pis. El rellotge és quadrangular amb les línies horàries de 6 del matí a les 5 de la tarda pintades amb color negre/marró sobre fons cru però sense cap numeració de les hores. També té assenyalades amb línies més curtes 2/4 de 7, 2/4 de 9, 2/4 de 4 i 2/4 de 5.</p> <p>El pol és una semicircumferència d'on surt el gnòmon que és una vareta metàl·lica. El perfil del quadrat està marcat també amb pintura negre/marró.</p> <p>Segons una fotografia de l'any 2006 de la web de la Societat Catalana de Gnomònica, abans de la restauració de la façana actual, s'observa un rellotge completament desdibuixat en una paret de fons blanc, en el que s'aprecien les línies amb dificultat i sense gnòmon.</p> | 08091-12 | Carrer del Pi, 86. | <p><span><span><span>El rellotge probablement està associat a la construcció de can Fèlix, amb una cronologia de l’habitatge que les característiques arquitectòniques ens situa clarament a un edifici anterior al segle XX. A més a més, podem observar una placa ceràmica del <em>'partido de S. Felio de Llobregat'</em> característica de la segona meitat de segle XIX, malgrat que l’edifici pugui probablement anterior. Cal tenir present que el carrer és dels més antics del poble, sent cal Fèlix una de les cases més grosses del carrer, i possiblement també de les més antigues. </span></span></span></p> <p>L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila.</p> <p>El carrer del pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer.</p> | 41.4425937,1.8576443 | 404571 | 4588520 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96264-1702457473588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96264-1702457473655.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96337 | Rellotge de sol de can Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-migrat | XIX | S’ha pintat la paret de blanc i no s’ha respectat el rellotge. El gnòmon està mal encarat | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical esgrafiat sobre la façana. El gnòmon és una vareta metàl·lica simple i està ubicat a la façana sud de la casa.</span></span></span></p> | 08091-15 | A can Migrat, al camí de la Font Freda. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de Can Migrat, una masia agrícola típica de la comarca. Aquesta es devia reformar en algun moment del segle XX, afectant al rellotge, que en aquell moment segurament va perdre la numeració.</span></span></span></p> | 41.4254000,1.8700500 | 405582 | 4586598 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217210489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217174847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217195269.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-11 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96435 | Rellotge de sol de can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-farigola | XIX | Tot i tenir una petita esquerda a la part superior, el rellotge es troba en bon estat i marca bé les hores. La pintura està lleugerament erosionada | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical dibuixat en color vermell maó, sobre una base en baix relleu de ciment i de forma quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té les línies que marquen les hores i els números entre les 9 del matí i les 7 de la tarda. També hi ha la inscripció “Any 1814” a banda i banda del gnòmon. Tot això a l’interior d’un cercle dibuixat amb la mateixa pintura i ornamentat amb una sanefa. Hi ha una altra línia resseguint el ressaltat del quadrat de ciment, també amb la mateixa pintura i l’espai entre el quadrat i el cercle està omplert amb puntets pintats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gnòmon és metàl·lic i està ubicat a la façana sud i principal de la casa.</span></span></span></p> | 08091-16 | A can Farigola, a uns 600 m de la font Freda camí de can Rossell. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de can Farigola, una masia agrícola que primerament es coneixia com la Barraqueta d’en Farigola. Amb els anys es va anar ampliant amb magatzems annexos per guardar vehicles i eines fins a configurar l’aspecte que té actualment.</span></span></span></p> | 41.4285000,1.8653800 | 405197 | 4586948 | 1814 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722431749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722415666.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97068 | Font de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel-2 | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1982). 'Les Fonts de Gelida, un mite inesgotable'. </span>Programa Festa Major 1982<span>. pp. 10-12.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | La urbanització a mitjans dels anys 1940 va desdibuixar força l'entorn. L'espai habilitat com una plaça més del poble, conserva la font, si bé, s'ha col·locat un mur de morter, entenem que de contenció, sobre la font que en castiga la visió global de l'espai. | <p>La font de Sant Miquel es troba situada dins del nucli urbà de Gelida. Consta de dos brocs metàl·lics sense polsador que surten de la part baixa de la paret empedrada que fa de marge al vessant de la muntanya. Les dues piques estan emmarcades per una filada de maó baix i pla i enmig, al pany de paret hi trobem la porta metàl·lica del registre. A banda i banda de la font hi trobem el banc corregut fet amb lloses de pedra.</p> <p>Tot l'espai és altament antropitzat i, arran de les obres dels anys 1940 per tal de soterrar el torrent de Sant Miquel, molts elements emblemàtics del conjunt de la font es van retirar. L'exemple més singular que va desaparèixer i, possiblement, el de més valor patrimonial va ser el safareig. Ara l'espai més proper a la font i en forma de semicercle es troba enrajolat. El conjunt és ara mateix un parc ombradiu gràcies als plataners.</p> | 08091-124 | Torrent de Sant Miquel a l'alçada del pont de la carretera del carrer Anselm Clavé. | <p><span><span><span>El sistema hidrològic que flueix al subsòl de Gelida fa que històricament sorgeixin un nombre important de fonts naturals repartides per l'actual terme de Gelida. Aquestes fonts, conegudes històricament pels veïns van ser un dels recursos més valorats durant segles, tenint en compte el senzill fet que no existia aigua corrent. Anar a buscar aigua per beure o per rentar la roba feia que la necessitat d'anar a la font fos gairebé diària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La qualitat de les aigües de Gelida, però, fa un salt de popularitat a partir de la irrupció de l'estiueig al tombant del segle XX. Lluís Rius (2018) vincula la qualitat de les aigües com un dels factors d'atracció de visitants considerant que l'estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. Aquests llocs, sovint caracteritzats per la presència de fonts, especialment aquelles de propietats medicinals, es van convertir en destinacions predilectes per a aquests grups socials. A Gelida, la font de Cantillepa n'era la principal atracció.<br /> <br /> Actualment, el poble, conscient que les fonts són un bé d'interès públic, n'ha catalogat algunes de les més significatives i populars, ja sigui per la tradició, per l'entorn o per la qualitat de les aigües. Alguns exemples en són la Font Freda, la de Can Ginebreda, la del Senyor, la de Cal Torrents, la de Sant Miquel, la de Can Voltà, la de la Barbuda, la font del Noguer, la de Can Panyella, la del Claro o la font de Cantillepa. Si bé algunes també s'han perdut com la font del Racó o la dels Caçadors. No obstant això, a mitjans dels anys 1980 la consideració sobre l'interès de les fonts com a entorns d'interès paisatgístic, natural i cultural, estava en certa regressió. Fruit d'aquesta situació, Enric Carafí publicava al programa de Festa Major, un extens recull sobre les notes bibliogràfiques que s'han publicat al llarg del segle XX de les fonts de Gelida, d'ençà que Pelegrí Torelló i Borràs i Francesc Peracaula i Massagué publicaren '<em>Gelida, notes per a sa història tretes dels arxius de l'iglésia parroquial y del ajuntament</em>' (1906).</span></span></span></p> | 41.4388508,1.8682216 | 405449 | 4588094 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97068-img20231212165046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97068-img20231212165006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97068-img20231212165026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97068-img20231212165114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97068-292001_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | BCIL | 2024-11-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | El safareig de la font de Sant Miquel era un dels més concorreguts de tot el poble. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97673 | Tocs de campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tocs-de-campanes-0 | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Els tocs que encara es conserven avui dia són els de <strong>peus junts</strong> o <strong>difunts</strong>, que varien en funció de si el difunt és home o dona, el de <strong>bateig</strong>, els <strong>tocs de missa</strong> i l’<strong>avemaria</strong>. Els que ja no s’utilitzen són el de <strong>bon temps</strong>, <strong>foc</strong>, <strong>albat</strong> i <strong>vigília</strong>, que es pot fer avui dia però de forma ocasional. </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Toc de repic de festa o vigília. </strong>S’executava en les vigílies de dies festius, els dissabtes, o en els mateixos festius, a les 14:00 h del dia abans. També per anunciar l’inici de festes importants: Rams, Pasqua Florida, Festa Major, Santa Llúcia, Nadal, etc. Quan les festes anaven acompanyades de celebracions litúrgiques, s’avisava mitja hora abans. L’execució dels repics de festa consistia a pujar al campanar, desenganxar les cordes per tocar des de baix i enganxar-les per picar des de dalt, a dues mans i repicant a ritme ràpid i que sonessin les dues campanes alhora. El temps de durada era d’entre 10 i 15 minuts. També es podia fer algun cop per batejos i casaments. El toc dels batejos no es fa tant com abans. Calia pagar una quantitat concreta per anunciar la bona notícia.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de l’Avemaria o Angelus. </span></span></span></strong><span><span><span>S’executava cada dia tot l’any, a les 7:00 h, les 13:00 h i les 19:00 h. Servia per anunciar que començava el dia i per anunciar l’hora de dinar als pagesos, així com per anunciar l’hora del final de la jornada laboral. El toc es feia en memòria i rebia el nom de l’anunciació a la Mare de Déu. La seva execució consisteix des de baix al campanar tres tocs lents en campana gran, tres tocs lents en campana petita i tres tocs lents en campana gran, deixant que entre toc i toc es perdés el so abans de tocar la següent.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de Missa. </span></span></span></strong><span><span><span>S’executava cada dia tot l’any. El primer toc es feia mitja hora abans de començar; el segon, un quart d’hora abans, i el tercer, en el moment de començar. En el moment de la consagració quan el sacerdot alçava el calze, es feia un altre toc. Durant la Setmana Santa, però, les campanes quedaven mudes per escenificar el dol de l’església per la mort de Crist, fins al dissabte de Glòria. La seva execució consistia des de baix del campanar dotze tocs seguits amb campana gran, tretze tocs seguits amb campana petita, i catorze tocs seguits amb campana gran. Les campanades dotze, tretze i catorze seguides s’enllaçaven amb el mateix ritme. En acabar s’havia de deixar que es perdés el so abans de fer els tocs finals amb la grossa, amb tres, dues o una campanada, segons sigui el primer, segon o tercer avís.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de Rosari. </span></span></span></strong><span><span><span>Inicialment, s’executava a les 16:00 h i anys més tard, a les 19:00 h. Es realitzava de la mateixa manera que el de la missa, però sense els tres tocs finals. La seva execució també era la mateixa, consistia des de baix del campanar dotze tocs seguits amb campana gran, tretze tocs seguits amb campana petita, i catorze tocs seguits amb campana gran. Les campanades dotze, tretze i catorze seguides s’enllaçaven amb el mateix ritme. </span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc d’albat. </span></span></span></strong><span><span><span>S’executava quan moria un nen o nena que encara no havia fet la comunió, ja que es considerava que era una ànima pura i innocent. La seva execució consistia des de baix del campanar, i amb la campana petita, un toc lent fins que se’n perdia el so, i dos de seguits fins que se’n perdia el so. Tot plegat es repetia unes vint vegades.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de bon temps. </span></span></span></strong><span><span><span>S’acostumava a executar quan venien núvols carregats de tempesta o pedra. Es deia que amb el so de les campanes, els núvols es desfeien i ajudaven a salvar les collites dels pagesos. La seva execució consistia des de baix del campanar, alternar les campanes, primer la petita i després la gran, seguint sempre el mateix ritme durant uns minuts. </span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de morts o difunts. </span></span></span></strong><span><span><span>En el cas que el difunt hagués mort durant el dia, s’executava sense importar-ne el moment. Si moria durant la nit, s’executava al matí tot just després de l’Avemaria. Antigament, per Tots Sants es tocava a morts cada mitja hora, a partir de les quatre fins a les set, l’hora del rosari. La seva execució consistia des de baix del campanar a tocar les dues campanes alhora o tocar a peus junts, i se sabia si el difunt era home, perquè es feien tres tocs al principi per als homes, i dos per a les dones. Per als homes, es feia una campanada lenta fins que se’n perdia el so, i dues de seguides fins que se’n perdia el so. Es repetia fins a tres vegades. Després d’una pausa de mig minut, es tornava a començar. Quan s’acabava, s’iniciava el toc de morts. Per a les dones, es feia una campanada lenta fins que se’n perdia el so, i dues de seguides fins que se’n perdia el so. Es repetia dues vegades. Després d’una pausa de mig minut, es tornava a començar. I quan s’acabava, es començava el toc de morts. Tant per homes com per dones, el toc de morts consistia en una campanada lenta amb la campana gran fins que se’n perdia el so, i una campanada lenta amb la campana petita fins que se’n perdia el so. Repetició de fins a 40 vegades. Anteriorment, tot plegat es tocava tres vegades: el dia de l’enterrament, mitja hora abans d’entrar a l’església, quan entrava el rector a l’església, i amb el cos del difunt i en sortir de l’església.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de rebato o de foc. </span></span></span></strong><span><span><span>S’executava antigament, quan hi havia algun avís per incendis a l’estiu o qualsevol alarma que fes una crida a la mobilització de la població. Tenien un so continuat i persistent.</span></span></span></p> | 08091-355 | Carrer Barceloneta, 12-18. | <p><span><span><span>Els campaners eren els encarregats de fer sonar les campanes. Tant homes com dones, individualment o de forma col·lectiva. Cada època de l’any, a l’hora que tocava, o quan hi havia una emergència. Sempre havien d’estar a punt. </span></span></span><span><span><span>Avui dia la figura del campaner ha desaparegut o han estat substituïts per l’automatització. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Cantí tocava les campanes de Sant Pere del castell fins que es va traslladar la nova parròquia, i Josep Ferran Domingo, que tocava les de la parròquia a principis del segle XX. Joan Pascual i Clua (Joanet del Cadiraire) va ser el campaner de Gelida fins als anys 1950, i compaginava la feina fent de cadiraire i d’enterramorts. La seva esposa Brígida Blanch i Descàrrega també l’ajudava en la seva tasca. Després va venir Ramon Torres Pastoret, que també exercia de paleta i també rebia l’ajuda de la seva esposa, Maria Ferrer i Solsona, i dels seus fills. No obstant això, els horaris i les obligacions que comporten exercir l’ofici de campaner fan incompatible compaginar-ho amb altres feines. Es té constància d’alguns tocs de campana que hi ha hagut al llarg del temps a Gelida, documentats a l’arxiu parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La referència més antiga data del 1698, pel que fa als tocs de missa. S’oficiava de manera regular a Sant Pere del castell i a l’antiga capella de Sant Miquel fins al trasllat de la parròquia el 1871. Consistia en dues misses cada diumenge o dia de festa. A Sant Pere, mitja hora abans de la sortida de sol, tres tocs i inici del Rosari. La segona missa, a sant Miquel en hora competent també amb tres tocs. Hi ha també referències a les festes de Nadal i del dia dels Difunts, i també referències a l’ús de campanes en enterraments i en el moment de combregar.</span></span></span></p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97673-1712911686275.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97673-img20240306124418.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97673-pic1717070641152.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97662 | Fons de la col·lecció d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-colleccio-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum | <p><span><span><span>Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Gelida. Alguns materials que formen part de la col·lecció de minerals, inclou exemplars de cristall de Guix i cristalls romboèdrics de calcita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi formen part alguns materials arqueològics, com les dues peces de molí rotatori de granit procedent de l'entorn de ca n'Oller de la Muntanya d'època ibèrica o els materials procedents d'excavacions dutes a terme al castell. En aquest cas són, principalment ceràmiques baix-medievals i modernes del buidatge de la cisterna i fragments de ceràmica ibèrica a torn, a mà i campaniana A i B, tant al recinte del castell com al vessant, recollides en diferents excavacions. </span></span></span><span><span><span>Com a peça de grans dimensions, destaca un plat de premsa de calcària de forma quadrangular plana amb dos encaixos quadrats, un a cada costat curt, per encaixar-hi els suports verticals i a la cara superior amb un doble acanalat que marca l'espai on hi hauria la gàbia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Vinseum, custodia de la col·lecció paleontològica exemplars procedents de diferents punts del municipi. Pel que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de gasteròpodes de diverses espècies. També són interessants, els fragments i exemplars de diferents dents de peix, algunes de les quals són de rajades. Destaca l'espina caudal d'una rajada en forma allargada, d'arçó. Al final hi ha uns petits denticles a banda i banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Juntament amb el material arqueològic i paleontològic, el museu també es guarda el fons documental del poble vinculat a la redacció de la carta arqueològica del municipi.</span></span></span></p> | 08091-351 | Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès | <p><span><span><span>Els diferents minerals i diversos materials de la col·lecció paleontològica van ser recollits en la majora dels casos a mitjans dels anys 1940, i en bona part dels casos per part del Mossèn Lluís Via. Els materials arqueològics, ja són provinents d'etapa més recent, sent la majoria d'ells d'excavacions regulades a principis dels anys 2000.</span></span></span></p> | 41.4409490,1.8631724 | 405030 | 4588332 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97662-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97662-sin-titulo-11.jpg | Legal i física | Antic|Medieval|Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 80|85|123 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97644 | Fons geològic i paleontològic a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-geologic-i-paleontologic-a-linstitut-catala-de-paleontologia-miquel-crusafont-icp | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni paleontològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p><span><span><span>El fons del Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), guarda una extensa col·lecció de materials fòssils acumulats a través de les diverses campanyes d'excavació realitzades al municipi. L'equip de paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, dirigit pel Dr. Isaac Casanovas, ha estat excavant des de l'any 2011 en aquests importants jaciments paleontològics de grans vertebrats. Juntament amb el jaciment dels Casots a Subirats, declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN) el 1995 pel seu valor paleontològic, constitueixen un dels registres fòssils de grans mamífers més rellevants d'Europa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els jaciments de Gelida són de can Martí Vell i can Julià, i sobretot, el jaciment de les cases de La Valenciana el qual mereix una atenció especial. A les cases de La Valenciana s'ha localitzat un dels jaciments més rics del Miocè inferior de la Conca del Vallès-Penedès. El registre fòssil d'aquests jaciments inclou rèptils com tortugues gegants i cocodrils, grans mamífers com hienes, amficiònids, rinoceronts, artiodàctils, proboscidis, així com petits mamífers com rosegadors, lagomorfs, glírids, eòmids i cricètids. Aquests fòssils representen un ecosistema càlid subtropical amb grans boscos de laurisilves, indicatius d'un màxim climàtic.</span></span></span></p> <p>En la recreació del paisatge feta per Oscar Sanisidro podem veure una proposta de com podria ser l'entorn dels jaciments de Gelida a finals del Miocè inferior, fa uns 16,5-16 Ma. Aquests jaciments corresponien a petites zones lacustres o entollades entorn de les quals creixeria una vegetació exuberant de tipus subtropical. Lluny d'aquestes àrees humides l'ambient seria força més àrid. Al centre de la il·lustració, dos gossos-ós del gènere Amphicyon, els carnívors més grans d'aquella època, sorprenen un exemplar del rinoceront sense banyes Dromoceratherium mirallesi. En primer terme, el cérvol primitiu Procervulus fuig de l'escena. A la riba del llac, entre la boira, podem distingir el suid Listriodon (a l'esquerra) i el tragúlid Dorcatherium (a la dreta). Al fons de la imatge, dos mastodonts del gènere Gomphotherium, dotats d'un cap llarg amb quatre ullals, passen prop d'un grup de tortugues gegants del gènere Titanochelon. La vegetació representada es basa en les restes recuperades en altres jaciments del miocè inferior i mitjà de la conca del Vallès-Penedès, ja que no s'han recuperat restes de plantes als jaciments de Gelida.</p> | 08091-344 | Carrer de l'Escola Industrial, 23. 08201 Sabadell | <p><span><span><span>Els jaciments situats als entorns de Gelida són coneguts des de fa més de 60 anys. Crusafont i Villalta (1952), així com Crusafont, Villalta i Truyols (1955), van citar la presència de restes de macrovertebrats en els afloraments de lutites situats als marges de la carretera de Martorell a Rubí, identificant sempre aquestes restes en capes de color grisós o blanquinós. En aquest context, es van definir els jaciments de les Cases de la Valenciana, de Can Martí Vell i Can Julià, tots ells molt propers entre si.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), establert el novembre de 2006, és una fundació que continua l'obra de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, originàriament creat l'any 1969. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta nova entitat es va constituir amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona. El focus de l'entitat està en la recerca, conservació i divulgació de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya. L'ICP es dedica a fomentar la investigació de calibre internacional, a preservar el patrimoni paleontològic, i a facilitar una transferència de coneixement i aplicacions cap a la societat de manera efectiva.</span></span></span></p> | 41.4409691,1.8631804 | 405031 | 4588334 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97644-jaciments-paleontologics-de-gelida.jpg | Legal i física | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont serveix com a centre de difusió paleontològica, dedicant-se a la divulgació dels mètodes emprats en l'excavació, estudi i conservació del patrimoni paleontològic. A més, mitjançant les seves exposicions i activitats, el museu es compromet a exposar alguns dels fòssils més emblemàtics de la seva col·lecció al públic general. | 125 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97799 | Festa Major de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-gelida | XX-XXI | <p>La Festa Major de Gelida se celebra a mitjan agost en honor al copatró Sant Roc. Com totes les festes majors, cada any hi ha petites modificacions respecte als anys anteriors i al llarg dels anys hi ha actes que desapareixen i d'altres que es consoliden.</p> <p>Així doncs, actes tradicionals de la festa major era el repic de campanes per anunciar l'inici de la festa, els tambors i la posterior cercavila sorollosa ha estat substituït per l'encesa d'una traca. Els balls tradicionals que han perdurat fins avui són les sardanes, els balls de bastons i l'Esbart. L'elecció de la pubilla va deixar de fer-se el 2013. Els castells es fan de manera regular des del 2004. Una altra tradició que s'ha consolidat des del 1991 són els versots, una mena de poesia on es critica la política municipal del darrer any. Un dels actes que ha anat entrant i sortint de la festa major són les serenates, que ja apareixen al primer programa de festa major, el 1927.<br /> <br /> Si alguna cosa cal destacar de la festa major de Gelida respecte de la dels altres pobles és el llibre-programa de Festa Major. El primer any que es va editar va ser el 1927 i que contenia el programa d'actes, alguns poemes, poques fotografies i anuncis de comerços locals; l'any següent va incloure més fotografies.</p> <p>Cada any va anar creixent i, a banda de fotografies, es van començar a publicar articles de temàtica local. De l'any 1951 al 1956 l'edità la Unió del Casal Gelidenc, quan l'Ajuntament de Gelida se'n fa càrrec i es passa a dir Programa Oficial. Per aquestes dates ja eren nombrosos els poetes que publicaven al programa, com Jaume Vila, Tomàs Roig i Llop, Ramon Pallejà o Artur J. Palau Ximenes. L'any 1960 es donà menys pes a la poesia per tornar a posar la fotografia com a element més rellevant.</p> <p>Actualment, el Programa és un extens recull científic, cultural i social de tot el que passa al poble, a la comarca i al país.</p> | 08091-392 | Carrer Barceloneta, 12-18. | <p><span><span><span>Es tenen les primeres notícies de festes majors des del segle XIV. És l’esdeveniment de celebració de caràcter social per excel·lència d’un nucli urbà, barri, poble o ciutat, que evoca la seva història cultural, els seus fets religiosos, laborals o folklòrics. Les festes majors mostren la tradició, els costums i la litúrgia de ser en els seus orígens una celebració religiosa, un aplec en una ermita o una capella, una veneració a un patró d’una església, una missa de gràcies sobre algun fet esdevingut de bona ventura, que va anar omplint-se amb la celebració d’altres festes de caràcter popular o profà i van anar forjant una idea de participació popular, de moviment col·lectiu i d’actitud comunitària. Les festes majors en general s’han hagut d’anar adequant als nous temps i també a les necessitats i expectatives dels vilatans, que treballaven moltes hores i amb poc temps de lleure, sumat a les limitacions de moviment de la societat en general, cos que feia que l’arribada de la festa major suposés tot un esdeveniment. En el món rural, aquestes dates coincidien amb el recés de la feina del camp, i tenia caràcter familiar, ja que reunia els membres i sovint amics més propers a taula i es feia balanç de l’any. Es feia ús de vestits de festa major i d’àpats poc habituals i cars, que acabaven després amb la festa, l’envelat, l’orquestra i els espectacles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cas de Gelida, la Festa Major es fa en honor de Sant Roc, copatró del municipi, ja que la llegenda diu que al segle XVII va poder expulsar la pesta negra del poble. Se celebra a mitjan agost.</span></span></span></p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 1927 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97799-portada-1927.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97799-presentaciopfm4.jpeg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97778 | Diada de Sant Pau al castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-pau-al-castell | <p><span><span><span><span><span>(1979). 'Castell actualitat'. <em>Programa Festa Major 1979</em>. p 27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(1982). 'Patrimoni artístic: un altre any de feina'. <em>Programa Festa Major 1982</em>. p. 22.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>(1986). 'Amics del Castell'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 43-45.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). <em>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. </em>Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1966). 'Gelida y el seu Castell'. <em>Programa Festa Major 1966</em>. p 22.</span></span></span></span></span></p> | XX | Organitza la diada l'Associació dels Amics del Castell de Gelida. | <p><span><span><span>La diada de Sant Pau (25 de gener) és una trobada de caràcter litúrgic organitzada per l’Associació Amics del Castell de Gelida, que té lloc al recinte fortificat de Sant Pere del Castell i que serveix també per impulsar la recuperació, difusió, conservació i recerca del patrimoni municipal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en el toc de missa del campanar de l’església, missa solemne cantada pel cor parroquial, sota la direcció de Carme Pallarès i Joaquim Julià, en què s’interpreten els goigs dels Sants Reis, originals que van ser donats pel doctor Melcior Colet (1898-1984), en una cerimònia oficiada pel mossèn i engalanada amb guarniments florals. Sovint s’hi ha fet captes extraordinàries per al manteniment i millora del temple, donacions artístiques, concerts, exposicions o projeccions. En acabar, es podien adquirir els tortells de Sant Pau, i també es podien adquirir les publicacions. Un cop finalitzada, es feia la trobada i assemblea dels socis i amics de l’Associació.</span></span></span></p> | 08091-381 | Al recinte fortificat de Sant Pere del Castell. | <p><span><span><span>Joan Rosselló va escriure un article per la revista de la Festa Major del 1966 en què apel·lava a la conscienciació general de l’estat d’abandó del castell i advocava perquè, un cop el castell passés a mans de l’ajuntament, i amb la col·laboració de la recentment creada Associació dels Amics del Castell de Gelida (21 de novembre de 1965), es condicionés i se’n restaurés el recinte per dinamitzar-lo i tornar-hi a fer activitats culturals, aplecs i trobades, entre les quals la Diada de Sant Pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El traspàs es va produir el 1967, quan l’Ajuntament el va comprar a la família Altimires. En els anys posteriors es va anar condicionant tot el recinte i la plaça del Pedró va ser restaurada el 1974. La missa se celebrava a l’església del castell, amb cant de missa solemne per part del cor parroquial i oficiada pel mossèn.</span></span></span></p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97778-gelida-diada-santa-pau-202465a6b087e24fd.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Associació dels Amics del Castell de Gelida | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97354 | Masia la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-la-talaia | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> | XIX-XX | La casa està en desús, però s'han fet intervencions a la façana i coberta per mantenir-ne l'estructura. L'entorn està tancat perquè no s'hi pugui accedir. | <p>Masia de planta rectangular amb una coberta única de doble vessant que cobreix tota l'amplada del mas, que és més estret que ample. Edifici simètric de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>Disposa d'una portalada amb marc de maó i arc rebaixat al centre de l'eix del carener flanquejat per dos grans finestrals quadrangulars amb reixa de forja. Al pis hi ha tres finestres iguals amb reixa i ampit de pedra. La finestra central, modificada, havia estat una sortida amb balcó similar a la d'altres masos del terme. A les golfes un gran òcul central sota el carener.</p> <p>L'element més destacat de la façana és un gran rellotge de sol en bon estat comparativament amb la façana, malgrat que està clarament amenaçat de pèrdua.</p> <p>Disposa d'un cobert adossat sense interès patrimonial.</p> | 08091-262 | Passat, i una mica abans d'arribar a can Batllvell, a la dreta i recte, en direcció a la Rierussa per la carena. | <p><span><span><span>L'historiador </span></span></span><span><span><span>Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIX. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La història de la propietat durant el segle XIX i part del XX fou el d'una entitat independent, en possessió de la família Almirall. Posteriorment, després de 1950, aquesta propietat va ser reincorporada a can Batllevell. La família Almirall té les seves arrels a can Duran del Puig, iniciant amb Pau Almirall-Duran i Romegosa com a hereu, i el seu germà, Josep, qui es va casar l'any 1797 amb Margarida Oller i Costa. D'aquesta unió va nàixer Pau Almirall i Oller, que va obrir la línia de cal Cap d'Arengada, mentre que Josep Almirall i Oller, germà de Pau, va establir la línia de la Talaia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Respecte al rellotge de sol datat de 1883, es troben unes inicials A P N que encara no han pogut ser atribuïdes a cap individu concret. Es considera molt probable que Josep Almirall i Oller, juntament amb Francisca Morera i Rius, fossin els primers a construir o habitar la Talaia al voltant de l'any 1850.</span></span></span></p> | 41.4522923,1.8504667 | 403986 | 4589605 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97354-pic1715867672144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97354-pic1715867609286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97354-pic1715867640517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97354-pic1715867682725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97354-pic1715870071048.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97485 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-7 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVIII-XX | <p>La masia de la Ferreria és una de les masies històriques del terme tant per les característiques arquitectòniques com per història.</p> <p>L'edifici consta de tres façanes visibles i la quarta és compartida amb la masia de Can Castany. La masia ha estat considerablement transformada respecte a la seva aparença original. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya disposa de planta baixa i pis, amb una coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal, orientada cap a l'est. Adossat a la façana principal, i de planta baixa i pis generant un cos allargat la coberta del qual esdevé el gran terrat de la casa, que originalment haurien estat coberts agrícoles.</p> <p>El portal d'entrada està lleugerament descentrat cap a la dreta respecte a l'eix central de la façana i conserva una dovella amb una rosella gravada, una ferradura, l'any '175(?)' i el nom de l'amo, 'Pere Civil'. A la mateixa façana principal, ressalta una barana de balcó forjada amb gran detall, datada en 1863.</p> <p>Segons l'Inventari, interiorment destaca l'espaiosa entrada de l'antiga ferreria, amb tres arcs de mig punt (un d'ells parcialment ocult). En aquest espai central s'hi localitza l'era del mas que queda pràcticament envoltat pels coberts agrícoles i cossos adossats. A la façana sud, hi ha disposades quatre finestres quadrades a la planta baixa, i tres més al pis, sense cap element destacat, més enllà de dues reixes de forja bombades. Al pis hi trobem un petit balconet amb barana de forja. A l'extrem sud, hi ha un cos adossat contemporani de planta baixa i pis sense interès patrimonial. Els murs exteriors del mas, en algun punt del tram sud-oest, inclouen restes d'espitlleres que haurien tingut un ús defensiu de l'habitatge.</p> <p>Separat del casal cap al sud, es troba un extens celler de planta baixa amb coberta a dues aigües. El conjunt es completa amb dos coberts situats fora del mur, un adossat a la façana nord del casal i l'altre a la façana sud del celler i diversos coberts agrícoles. Les referències sobre la capacitat interior que es descriuen a l'Inventari, suggereixen que podien albergar aproximadament 100 botes de vi, procedents de les vinyes dels parcers que cultivaven les terres de la propietat.</p> | 08091-282 | Carretera de Gelida a Satnt Llorenç d'Hortons, després del trencall que va a can Miquel de les Planes, el següent trencall a l'esquerra hi ha les masies de la Ferreria i can Castany. | <p><span><span><span>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La història de la propietat de la Ferreria es pot seguir a partir d'altres noms documentats com El Puig de Casanova. La documentació analitzada per Rovira, identifica Guillem II de Cervelló va establir, l'any 1264, i donar a la Universitat de Gelida una ferreria, comprometent-se a assignar un ferrer perquè els pagesos poguessin fabricar i reparar eines noves (com ara falçs i corbelles, entre altres tipus d'eines) per al treball agrícola, a canvi d'un cens anual que seria abonat cada Nadal, el qual ascendia a vuit o deu diners, depenent de si els treballs eren fets amb un parell de bous o amb més d'un parell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No obstant això, prèviament, el testament de Bernat de Gelida, de 1197, va llegar al seu fill Pere de Gelida la casa de Casanova, que possiblement correspon al lloc anomenat puig de Casanova, esmentat fins al segle XVI segons els estudis de Rovira. Posteriorment, l'any 1479, Pere Dansa, donzell i senyor de la baronia de Gelida, concedeix a Jaume Taraval o Traval el mas Taraval 'in loco vocato Casanova', que posteriorment passà a la família Civil. El capbreu de 1513 indica que la ferreria era posseïda per Miquel Moragues, fill de Joan i Constança Castellet, havent-la heretat aquesta última del seu pare Jaume i ell del seu avi Guillem Castellet per un establiment realitzat l'any 1405.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIV, Rovira no ha pogut confirmar la propietat de la família Ossó, i ja al segle XVI és propietat dels Sibil. La família Sibil o Civil va mantenir la propietat de la ferreria fins que els successors de Miquel Civil i Vilà la van vendre l'any 1930, la propietat actual. Per altra banda, el mas de Can Castany, també va passar a ser propietat dels Civil el segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Enric Carafí (2002) documenta el fet que al segle XVIII hi havia constància d'una fassina (</span></span>fàbrica de licors destil·lats)<span><span> a la Ferreria.</span></span></span></p> | 41.4440896,1.8425167 | 403310 | 4588704 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670202258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712669796803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670028066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670099230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670218998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670242581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670257032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670286344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670318391.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97336 | Ca l'Emili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lemili | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> | XV - XVIII - XX | Ha estat restaurada a principis dels anys 2000 per adaptar-la com a casa de turisme rural. | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a dos vessants amb la façana principal orientada al sud.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic es tracta d'un volum simple de planta baixa i pis. Tot que ha estat reformada a principis dels anys 2000 es poden observar encara elements estructurals originals en el conjunt de les façanes.</p> <p>Destaca especialment el gran portal dovellat d'arc de mig punt amb pedra rogenca de la porta principal. Un dels elements característics que també mostra la façana de l'edifici és que bona part de l'estructura està feta amb tàpia, dels quals n'hi ha pocs exemples al municipi.</p> | 08091-250 | Ctra. Vilafranca - Gelida C-243c. | <p><span><span><span>L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En referència a Ca l'Emili o Cal Xim segons Rovira, es pot resseguir la traça almenys al segle XIV o XV, encara que la primera referència al fet que es refereix documentada data de 1513, quan era descrita com 'lo mas' i funcionava com un alou de Santa Maria de Montserrat sota la propietat dels Duran del Puig. El 1736, es documenta que anteriorment la propietat era coneguda com 'lo mas Mató', i contenia una petita construcció habitable. Rovira, però també esmenta la possibilitat, tal com diu la Catalunya Romànica, que les arrels siguin del segle XII (vol. XIX, pàg. 124), ara bé, creu que el mas és molt més tardà, amb una cronologia pròxima als segles XIV – XV.<br /> <br /> Durant el segle XVII, la masia va ser habitada pels Pelegrí, que van emparentar amb els Ginebreda; Jerònima Pelegrí es va casar el 1616 amb Joan Ginebreda. Cap a 1644, la família Coll va residir a la propietat. Posteriorment, la masia va ser coneguda com cal Xim, nom derivat de Joaquim Julià-Ferrer i Llopard de Baix, qui junt amb el seu germà va viure a la casa fins a la primera meitat del segle XIX. A principis del segle XX, el mas va ser venut al marquès de Gelida i a Eusebi Güell i de Sentmenat. A la dècada dels setanta, una part del terreny i la casa van ser adquirits per la propietat actual.</span></span></span></p> | 41.4314361,1.8579325 | 404578 | 4587282 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652142559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-img-20240415-wa0042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652124640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652185149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652402636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652158152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-img-20240415-wa0054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-img-20240415-wa0045.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | També coneguda com a Cal Xim.Per indicació de la Comissió de Patrimoni de Gelida, la masia que Rovira anomena Cal Xim s'ha anomenat ca l'Emili, nom amb la qual se la coneix actualment. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97262 | Can Llopard de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard-de-dalt | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2006). </span><em>El nucli medieval de Gelida</em><span>. Programa Festa Major 2006. pp. 102-105.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli? 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></span></p> | XIV - XVIII -XX - XXI | La masia ha estat restaurada a principis dels anys 2000. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues aigües amb teula ceràmica. L'edifici de planta basilical tradicional disposava d'alguns coberts destinats al bestiar i ferratges, ara reconvertits en dependències de la casa amb usos actuals, que s'estructuren al voltant de l'era de la masia, que ara disposa d'un paviment contemporani.</p> <p>Amb la restauració feta a principis dels 2000 es van mantenir alguns elements d'interès al voltant de la masia. Així per exemple, el més interessant és el rellotge de sol. Però també elements com les restes d'una mola de pedra de molí de grans dimensions, les arcades gòtiques de l'interior o un cup rodó, datat de l'any 1823. Menció a part el cal fer del distribuïdor de l'aigua. Aquest curiós sistema de repartiment, encara en funcionament vigent, és característic del barri.</p> | 08091-213 | Carrer del Puig, 1. | <p><span><span><span>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XVI. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. Val a dir, que existint la possibilitat com altres masies del barri del Puig que l'origen de la masia es pugui relacionar amb la Comanda Templera de la Joncosa / Masó, la veritat és que Rovira comença a traçar la història de can Llopard de Dalt i can Llopard de Baix amb un origen comú que data de la primera meitat del segle XVI, quan el patrimoni es va dividir entre els fills d'Eufrasina Miquel i Joan Llopard. El punt d'inici d'aquesta partició es remunta a l'any 1390, quan Jaume Miquel va adquirir terres i cases del Puig de Sant Pere de Constança, esposa de Jaume Ossó. Aquesta transacció va ser confirmada per Francesc Bertran, senyor de Gelida, i està documentada en la capbrevació de 1513 que relata la successió d'hereus fins a Eufrasina Miquel, esposa de Joan Llopard, segons els capítols matrimonials de Piera de l'any 1503. Aquests documents suggereixen una possible connexió amb els Llopard de Sant Jaume Sesoliveres, de Piera, encara que el document original no s'ha localitzat, presumiblement redactat pel rector de Piera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el fogatge de 1515 no apareixen els Llopard, però en el de 1553 ja s'identifiquen dos membres de la família: Jaume Llopard i Mas, hereu de la propietat i casat amb Rosa Alegre. En absència de descendència directa, Jaume va designar com a hereva universal a la seva germana Maria, casada amb l'hereu de can Torrents de les Oliveres. Després de la mort de Maria, la propietat va romandre en mans dels Torrents fins a aproximadament l'any 1990, quan va ser venuda pels últims hereus Torrents a la família Villena-Pisceda. Posteriorment, la propietat va ser adquirida pels Miquel, que la van reanomenar com a Antic Mas Pere Miquel, en honor als propietaris originals. Altres parcel·les van ser alienades anteriorment pels hereus de can Torrents de les Oliveres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Diversos membres de la família Llopard van ocupar el càrrec de batlle de Gelida, destacant-se Jaume Llopard Dalt (1593-1610), Francesc Llopard de Dalt i Alegre (1739-1740) i Pere Joan Llopard de Dalt i Fàbregues (1783-1784).</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>El Puig</strong></span></span></span></p> <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4347437,1.8496513 | 403891 | 4587658 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1715874229864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1712653481083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1715874189080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1715874277836.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Segons la comissió de patrimoni també es diu: Can Llopart de Dalt. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97263 | Can Llopard de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard-de-baix | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 119-120</p> <p>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> | XVI - XVIII - XX | La masia principal està en bon estat general i estructural, malgrat que consta d'un arrebossat general una mica envellit que li resta atractiu als paraments antics de la masia. Alguns del cobert adjacents han perdut la coberta. | <p>Gran masia històrica del terme de planta quadrangular amb coberta de teula a dues aigües que segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta de planta, pis i golfes amb uns coberts i cellers annexos fets amb parament de pedra i maó, possiblement, fe final del segle XIX o principis del XX.</p> <p>La tipologia de la masia seria tradicional amb una entrada principal a la planta baixa amb el repartiment de les estances principals i unes escales al pis on es trobarien les habitacions. Els principals elements de les façanes són un gran arc dovellat amb la inscripció de la data '1507' i una finestra gòtica geminada amb guardapols ubicada a la façana posterior.</p> <p>La masia disposa d'alguns elements interessants, com un rellotge de sol i conserva els cairons de l'era, en alguns dels quals es poden veure marques de dits o altres inscripcions. Disposa d'una reixa de forja que tanca el pati de l'era i que en un dels extrems hi ha un petit pilaret fet de maó força interessant. També, una gran roda de molí decorant l'entrada.</p> | 08091-214 | Carrer del Puig, 56. | <p><span><span><span>L'historiador local Ramon Rovira ha realitzat un estudi exhaustiu sobre la història de la masia, identificant-ne la documentació més antiga que data del segle XIV. Mitjançant la genealogia de les famílies propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. Can Llopard de Dalt i can Llopard de Baix tenen un origen comú que remunta a la primera meitat del segle XVI, quan el patrimoni es va dividir entre els fills d'Eufrasina Miquel i Joan Llopard. Un document de l'any 1390 revela que Jaume Miquel va adquirir terres i cases al Puig de Sant Pere, compra ratificada pel senyor de Gelida, Francesc Bertran, a Constança, esposa de Jaume Ossó. La capbrevació de 1513 confirma aquesta adquisició i detalla els hereus fins a Eufrasina Miquel, casada amb Joan Llopard segons els capítols matrimonials establerts a Piera el 1503. És probable que aquests Llopard fossin originaris de Sant Jaume Sesoliveres, al terme de Piera, encara que aquest document probablement va ser redactat pel rector de Piera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el fogatge de 1515 no consten els Llopard, però en el 1553 ja apareixen dos membres de la família Llopard: Jaume Llopard (de Dalt) i Joan Llopard del Puig (de Baix). Al llarg dels segles XVI i XVII, els hereus de Can Llopard de Dalt eren generalment anomenats Jaume, mentre que els de Can Llopard de Baix rebien el nom de Joan. La línia del cognom Llopard va continuar fins a Maria Llopard i Rovira, que es va casar l'any 1821 amb l'hereu de can Estruc de Sant Llorenç d'Hortons, Josep Estruc i Font-Ginebreda. El cognom Estruc, originari d'Esparreguera, específicament de can Astruc del Cairat al segle XVII, continua vigent a través de la pubilla actual i del seu germà Josep, amb descendència masculina.<br /> <br /> Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic durant la plaga de la fil·loxera, al voltant de 1881, es va instal·lar a la finca una plantació de ceps americans dels quals en van vendre arreu. L'any 1927, Josep Estruc i Rosell va ser premiat amb un diploma per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre per la qualitat dels seus vins, en ocasió de l'Exposició Annexa al IV Congrés Nacional de Recs. També s’esmenta el fet que disposen d’una talla de Sant Marc datada el 1864 i una Mare de Déu de la Salut, còpia de la qual va ser cremada a la Parròquia el 1936. Aquesta Mare de Déu es troba a la casa des de voltants del 1860, any en què va ser adquirida com a acció de gràcies després que no es produïssin danys quan una biga de la casa es va ensorrar mentre els ocupants dormien.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>El Puig</strong></span></span></span></p> <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4352585,1.8483210 | 403781 | 4587717 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712848547162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712654029407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712653963783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712654174559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712654225801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712846777413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712848534625.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | A la segona meitat del segle XX s'ha incorporat un cos a la masia, en el qual es va col·locar un aplacat de pedra simulant brancals i llindes de les finestres.Segons la comissió de patrimoni també és pot dir: Can Llopart de Baix. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97350 | Cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldiri-2 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> | XVIII - XX | <p>Es tracta d'una masia de planta quadrangular amb coberta a dues aigües orientada al sud-oest. Està ubicada al barri del Puig, en la concentració principal de cases d'aquesta àrea. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic la casa consta de planta baixa, pis i golfes sota teulada. De la façana en ressalten la porta amb arc de mig punt feta amb dovelles de pedra situada al centre de la façana i el rellotge de sol, malgrat que està molt desdibuixat. La distribució d'obertures és clàssica amb dues finestres petites que flanquegen la porta principal i al pis, un balcó central amb barana de forja flanquejat dues finestres quadrangulars i ampit de pedra. El parament de la casa és de pedra i les altres façanes, tot i tenir petits finestrons rectangulars, no disposa de més elements a destacar.<br /> <br /> Disposa d'una bassa quadrangular d'aigua per servir de rec, alhora que hi ha disposades tres pedres amb funció de rentador.</p> | 08091-259 | Camí del Puig, 35. | <p><span><span><span>L'origen del barri del Puig el trobem amb la masia de la Masó i la capella de Santa Magdalena, ubicades al terme de Gelida establerts com una comanda agrícola lligada a l'orde del Temple. La primera referència documentada de la Masó es remunta a l'any 1309, segons consta en un registre que la identifica com a part de la comanda templera de la Joncosa. Posteriorment, l'any 1486, la propietat va passar a la família Duran. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la capella de Santa Magdalena, també propietat dels Duran, no es disposa de documentació que sigui anterior al segle XVI, tot i que és possible una existència anterior, possiblement coincidint amb la comanda templera. Segons testimonis orals, davant de la capella es troben tombes d'època medieval. Un destacat altar policromat del segle XVI, dedicat a Santa Magdalena i del qual només resta una fotografia de 1915, va ser destruït durant la Guerra Civil.</span></span></span></p> <p>No es disposen de dates sobre l'origen del mas, ara bé, per característiques arquitectòniques el podríem situar al segle XVIII o anterior.</p> | 41.4364127,1.8471166 | 403683 | 4587846 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655278758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655293556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655325264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655343305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655352651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655383559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655392110.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97079 | Torre Badia, o torre del Barco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-badia-o-torre-del-barco | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). 'Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2013<span>. pp. 63-70.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. Programa Festa Major 2016 pp. 86-90</span></p> | XX | <p><span>La Torre Badia és una torre d'estiueig de la dècada de 1930, situada a l'avinguda Colomer. </span></p> <p><span>Es caracteritza per ser un edifici isolat ubicat en un pati amb jardí. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, consta d'una planta rectangular que inclou una planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab i l'edifici presenta un sòcol de pedra. L'estil racionalista de la torre es manifesta en les seves línies angulars, observables tant en les obertures de portes i finestres com en les línies de la façana. </span></p> <p><span>L'edifici no incorpora decoracions exteriors i tots els tancaments són llisos. A més, disposa d'un terrat que està envoltat per una barana de tub. </span></p> <p><span>Afegir, que el nom popular de <em>torre del Barco</em> pren a partir de la similitud a la coberta d'un vaixell. </span></p> | 08091-131 | Carrer de Vista Alegre, 2. | <p><span><span><span>La Torre Badia o també nomenada Torre del Barco és un edifici d'estiueig, segons els estudis de Rosselló (2014) que data de 1934 dissenyada per l'arquitecte alemany Wilhelm Krebs (1906-1964), qui va viure a Barcelona entre 1930 i 1936 i va realitzar, més endavant, una obra important a Guatemala. Aquest edifici singular de la localitat gelidenca mostra una influència del moviment arquitectònic racionalista català. Cal mencionar que el racionalisme arquitectònic va emergir com una resposta radical a les formes monumentals i ornamentals del noucentisme, adoptant una perspectiva més funcionalista i que es busca una estètica més basada en la proporció i l'equilibri. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com indica Rosselló (2014), a Catalunya el moviment del racionalisme es va veure representat principalment pel GATPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània). Aquest grup principalment va promoure l'ús de materials i mètodes constructius innovadors, així com la supressió de la decoració supèrflua. Ara bé, aquesta torre no només incorpora elements racionalistes sinó que també destaca per element estilístics inspirats en vaixells, fenomen conegut com a '<em>estil barco</em>'. Així, la seva morfologia presenta elements com: finestres corredisses horitzontals, baranes de tub de secció circular i altres elements típics d'aquest estil, tot mantenint una prevalença de l'horitzontalitat i una escassa ornamentació, en consonància amb els criteris racionalistes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre Badia o torre del Barco com es coneix més popularment, fou construïda per la parella de constructors Colomer Xandri l'any 1934, juntament amb la casa coneguda com la Torre de 2 cases Badia, bastida un any després, el 1935. Totes dues pràcticament veïnes als carrers Vista Alegre 2-4 i 6-8 respectivament. Segons Rosselló, a diferència d'altres autors, es tracta de les dues úniques construccions d'estil racionalista que trobem al municipi. L'edifici fou, oficialment signat per l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros. Josep Ros i Ros (Martorell 1885 - 1951). Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. Aquests dos edificis van passar a formar part de la concentració de torres d'estiueig a l'Avinguda Colomer i voltants.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</a></span></span></span></p> | 41.4413833,1.8696177 | 405570 | 4588373 | 1934 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97079-pic1712646362217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97079-pic1712646335189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97079-pic1712646256603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97079-pic1712646291426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97079-pic1712646317553.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-16 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Wilhelm Krebs (arquitecte) | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/