Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
96259 Puig d’Agulles https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles El radar meteorològic té un impacte visual de diversos quilòmetres. <p>És un cim de 652 m d'altitud sobre el nivell del mar, essent el més alt de les Muntanyes de l'Ordal, i fa de límit de terme amb Corbera de Llobregat. Al cim hi trobem tres elements destacats.</p> <p>El més cridaner i visible des de llarga distància és el radar meteorològic, instal·lat l'any 1992. Hi trobem també una caseta de guaita forestal per control i prevenció d'incendis en molt mal estat de conservació. El tercer element que hi ha al cim és un vèrtex geodèsic.</p> <p>El cim està inclòs dins del repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que consisteix a pujar 100 cims dels 522 que la FEEC té en la llista dels més representatius i emblemàtics.</p> 08091-7 <p><span><span><span>Qui va instal·lar el radar meteorològic el 1992 va ser l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), però l’any 1996 se’n va instal·lar un altre molt a prop, al Puig Bernat, entre els municipis d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Vallirana (Baix Llobregat). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest segon radar el van impulsar el Departament de Medi Ambient, Televisió de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’empresa Kavouras arran de la dificultat d’obtenir les dades meteorològiques del primer radar, propietat de l’AEMET.</span></span></span></p> 41.4081000,1.8849500 406803 4584662 08091 Gelida Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707223697636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222865545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222835266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222879623.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2024-10-31 00:00:00 Gerard Panadés INSITU SL Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc. Forma part de les muntanyes de Can Rigol, que a la vegada queda incorporat dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal. 2153 5.1 1786 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96441 Barraca 11119 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11119 <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> XVIII - XIX - XX <p><span><span><span>La barraca, de pedra seca, és de planta circular amb una falsa cúpula i dimensions moderades. Com moltes de les barraques de la zona, està coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de la vegetació que creix a sobre. Té un diàmetre interior de 160 cm i augmenta fins als 240 cm al mig de l'estructura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca la porta, que mesura 60 cm d'ample i 120 cm d'alt. A més, la barraca està envoltada per murs de pedra d'uns 70 cm d'alçada.</span></span></span></p> 08091-20 <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> 41.4423100,1.8738300 405923 4588472 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740837086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740850746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740881264.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Desconeguda La barraca de pedra seca es troba en un costat de la rasa de la carretera de BV-2425 quan travessa el pla que hi havia pròxim a la Creu de la Roca Sagna quedant aquesta totalment descoberta després dels treballs necessaris per a netejar els vorals de la carretera. 98|119|94 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96451 Barraca 21751 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21751 <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> XVIII - XIX - XX Una de les cantonades està parcialment enderrocada. <p><span><span><span>Cabana de pedra seca que ha sofert un enderroc parcial en una de les cantonades. La planta, que és irregular, podria considerar-se el·líptica i està orientada al sud, amb la porta d'accés feta amb una llinda plana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'interior està cobert amb una falsa cúpula i és pràcticament circular.</span></span></span></p> 08091-24 <p>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d'empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s'havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc.</p> <p>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d'eines com d'aixopluc i algunes, fins i tot, s'havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</p> 41.4397500,1.8746300 405986 4588186 08091 Gelida Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742331007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742347134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742380766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742413039.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Desconeguda Malgrat l'entorn boscós, hi ha un corriol que hi permet accedir sense massa dificultat des de la pista forestal. L'accés a la pista està tancat i només s'hi pot arribar a peu. 98|119|94 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96452 Barraca 26814 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-26814 <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> XVIII-XIX-XX Ha patit un petit enderroc. Es troba engolida pel bosc i està farcida de deixalles. <p>Cabana de pedra seca situada a peu de pista. Té una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula. Es tracta d'un tipus de construcció adossada al marge, de petites dimensions. Tot i que està deteriorada, es manté estructuralment en peu, tot i que pateix un petit enderroc.</p> <p>Cal destacar-ne la porta amb una llinda plana.</p> 08091-25 <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> 41.4408400,1.8742300 405954 4588308 08091 Gelida Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741740849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741760707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741832655.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-07-10 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Desconeguda Requereix una neteja de deixalles de l'interior i el voltant. 98|119|94 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97204 Espai Natural Muntanyes d'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-muntanyes-dordal <p><span>Tal i com informa el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, les muntanyes d'Ordal, també conegudes com la serra d'Ordal, són una cadena muntanyosa situada entre els municipis de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. El seu punt més alt és el Puig d'Agulles, que arriba als 653 m d'altura. El nom de la serra prové del poble d'Ordal. La serra s'estén en una direcció nord-sud, passant per Vallirana i Cervelló al Baix Llobregat, i continuant a través de Gelida, Subirats i Olesa de Bonesvalls a l'Alt Penedès.</span></p> <p>El massís de l'Ordal és format per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. A diferència del Garraf, els materials silicis més antics afloren amb més freqüència a l'extrem nord-est, en contacte amb la depressió del Llobregat-Penedès. Cal assenyalar l'interès edàfic dels sòls vermells relictes del peu de serra septentrional, que s'alternen amb loess i crostes calcàries. Aquest espai inclou també els penya-segats de Cervelló: àrea de petites dimensions, representativa del paisatge dels terrenys silicis d'aquest territori, que contrasta singularment amb gran part del territori constituït sobre materials carbonatats. És una bona mostra dels sistemes naturals d'aquest medi, que han sofert una forta regressió en els últims anys a conseqüència de l'acció antròpica. Els penya-segats de Cervelló constitueixen un espai de notable singularitat, caracteritzat pels materials silicis triàsics del Buntsandstein i els afloraments de calcàries del Muschelkalk, que determinen formes de relleu molt particulars i de notable interès paisatgístic.</p> <p>Aquest espai natural té una vegetació rupícola amb algunes espècies singulars, i també alguns fragments de vegetació humida de caràcter centreeuropeu que contrasten acusadament amb la vegetació mediterrània dominant. S'ha de remarcar l'interès de la fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, que conté nombrosos elements singulars.</p> <p><strong>Vegetació i Flora</strong></p> <p>A causa de la seva situació geogràfica, més interior que el Garraf, amb un clima xerotèric no tan acusadament marítim i l’alternança més gran dels materials calcaris i silicis, el paisatge presenta caràcters particulars, amb algunes unitats no representades a les terres properes.<br /> <br /> Cal assenyalar la presència en aquest massís d’alguns fragments de vegetació humida, de caràcter centreeuropeu, que contrasten singularment amb la vegetació mediterrània dominant. Així, per exemple, als fondals apareixen petits retalls d’avellanosa amb falgueres (<em>Polysticho-Coryletum</em>) i de gatelleda (<em>Carici-Salicetum catalaunicae</em>; i hi ha alguns obacs amb fragments d’alzinar i roureda amb boix, de caràcter molt més frescal que la resta de vegetació dominant. Cal remarcar també la importància dels matollars termòfils amb càrritx (<em>Ampelodemos mauritanica</em>) que s'hi presenten.<br /> <br /> En conjunt, doncs, el paisatge vegetal és format per un mosaic de comunitats, amb una marcada diversitat florística. Cal assenyalar l’alt interès biogeogràfic de les comunitats rupícoles permanents pròpies dels relleixos rocosos. En aquestes comunitats hi ha diverses espècies molt notables per a la flora catalana, algunes de les quals no es troben enlloc més de Catalunya i fins i tot d'Europa. Aquest és el cas de <em>Crassula campestris</em>, una petita planta herbàcia de caràcter paleotropical que té en aquest Espai la seva única localitat a Europa.<br /> <br /> <strong>Espècies estrictament protegides pel PEIN</strong></p> <ul> <li><em>Crassula campestris</em></li> </ul> <p><strong>Fauna</strong></p> <p>Les comunitats de vertebrats són les típiques d’aquest conjunt de serres litorals, amb espècies típicament forestals, com el teixó (<em>Meles meles</em>), i d’altres més de caràcter rupícola, com la xixella (<em>Columba oenas).</em> Hi figuren també algunes espècies com l’hortolà (<em>Emberiza hortulana</em>) o el trobat (<em>Anthus campestris</em>).<br /> <br /> Tal com passa al massís del Garraf, cal subratllar l’interès de la seva fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, amb nombrosos elements singulars. En aquest sentit, l’Espai conté lepidòpters interessants com ara <em>Euplagia quadripunctaria</em>.</p> 08091-179 41.4108380,1.8662167 405241 4584986 08091 Gelida Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97204-pic1707223697636.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic/Lúdic/Cultural Xarxa natura 2000 2024-07-15 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL ImpacteEn aquest ENP, l’impacte més remarcable és la pressió antròpica elevada de les zones residencials limítrofes, que comporta una degradació de l’Espai. Aquesta proximitat urbanística a les masses de bosc n’accentua també el risc d’incendi. D’altra banda, també cal esmentar que les extractives de calcària generen forts impactes sobre el relleu i els ecosistemes, així com pols i soroll. A més, cal assenyalar les possibles afectacions de l’escalada, no regulada a l’Espai, com també els abocaments de deixalles que es produeixen en alguns punts.Vulnerabilitat naturalL’Espai presenta comunitats vegetals mediterrànies altament inflamables i amb alt risc d’incendis estivals. D’altra banda, els materials triàsics que formen part del relleu de l’Espai són sensibles a l’erosió. 2153 5.1 1764 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97231 Ball de Bastons https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-12 <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>BANCHS, Narcís (2009). </span><em>El ball de bastons de Gelida: 175 anys</em><span>. Autoedició.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2003). 'El 50è aniversari dels Nous Bastoners de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>2003, pp. 13-15.</span></span></p> XVIII-XXI <p><span>El ball de bastons és una dansa tradicional popular en els Països Catalans i altres regions d'Europa i la Mediterrània. Aquesta dansa utilitza bastons com a element central, que els ballarins fan xocar entre ells al compàs de la música. La dansa ha estat una part important de diverses festes i celebracions històriques, la qual cosa ha donat lloc a una varietat d'estils en indumentària, coreografies, músiques i acompanyaments musicals, mostrant una rica diversitat regional.</span></p> <p>El repertori de valls de la Colla Vella, es calcula en una quinzena: La Processó, el Ball Nou, Xotis de Cares, Xotis de Punts, Contradansa, Negrito, Bonanova, Pastoreta, Clavell, la Polca, l'Esmunyegada, l'Exercici, Pavana, Ball de St. Pau i la Dragona. La Colla nova va incorporar set valls nous com són La Polca Airosa, Vals Típic, Vals Jota, Petit Xotis, Polca Pasqua Florida, la Moreneta. Una de les evolucions importants del grup fou a partir dels anys 1980 amb la incorporació dels balls d'espases al repertori, si bé només es representen en escenari.</p> <p>L'acompanyament musical tradicional havia estat el flabiol, però a mitjans dels anys 1980 s'hi incorporaren un parell de tambors, i a vegades, dos flabiols més.</p> 08091-192 <p>Segons les referències de tradició oral recollides per Mercè Carafí (1998) no se'n coneix l'antiguitat, però és parlar que ja es ballava al segle XVIII o abans al poble. La celebració dels balls de bastons al poble ha sigut permanent des que se'n té record, si bé hi ha hagut alguna aturada, com consta amb la parada per culpa de la Guerra Civil de 1936-39. Malgrat tot, després de la guerra es va reunir de cop el grup de bastoners de Gelida, l'Agrupació de Bastoners, coneguda popularment com 'La Colla Vella'.<br /> <br /> Les dates de celebració de balls de bastons al poble eren assenyalades, coincidint amb les festes de Pasqua, Festa Major, i posteriorment s'ha incorporat la festa de la Vellesa, i excepcionalment, s'havia celebrat també 'el dia de la <span>Liberación</span>'.<br /> <br /> La història del grup de ball de bastons al poble va començar a canviar a partir de l'any 1947 quan dos membres de la Colla Vella, els germans Andreu i Joan Comajuncosa, s'escindeixen del grup i formen La Colla Nova. 'La Colla Nova' no tarda massa a ser reconeguda i obtindran alguns premis significatius pel món bastoner de Gelida (Albinyana 1950 - Balsareny 1952). Aquests èxits, però, aviat es van veure altre cop alterats, amb una nova escissió del grup, i es funda 'Grup de Danses Nous Bastoners de Gelida' de la mà, altra volta, dels germans Comajuncosa. La nova colla també va obtenir importants reconeixements com el 2n premi al Concurs Internacional de Cançons i Danses de Sant Sebastià l'any 1954. La nova entitat fins i tot va tenir una projecció exterior, visitant en diverses ocasions la Catalunya Nord i França.<br /> <br /> Pel que fa a les colles infantils, la incorporació de la primera fou l'any 1953, quan l'Andreu i en Joan <span>Comajuncosas</span>, van adaptar el ball de bastons gelidenc per a infants entre els set i els dotze anys.<br /> <br /> En 1981, per celebrar la VI Trobada de Bastoners de Catalunya a Gelida, per commemorar l'esdeveniment es va col·locar un monument al carrer de la Barceloneta. Durant la celebració, les diferents colles gelidenques van aconseguir un èxit notable.<br /> <br /> L'estudi del Ball de Bastons a Gelida, gaudeix d'una publicació de l'any 1944, 'El ball de bastons de Gelida' actualment exhaurida, que segons Carafí (2003) inclou un pròleg de Joan Roca i Miracle, destacat promotor i apassionat d'aquestes danses durant els seus estius a la Torre Monturiol de Gelida, de gran antiguitat. A més, l'obra conté contribucions de l'erudit investigador i folklorista Aureli Capmany i les partitures musicals del flabiolaire Antoni Orpí. L'edició original és extremadament rara, limitada a només 33 exemplars numerats i actualment és considerada introbable. Estava impresa sobre una donació de paper de la Casa <span>Guarro</span>, i cobertes de pell. Posteriorment, amb la col·laboració del mateix Enric Carafí, Marino <span>Gutierrez</span> i la família Roca se'n feu una segona edició l'any 1989, incorporant la història dels següents cinquanta anys de vida del ball a Gelida.<br /> <br /> L'any 2003 morí l'històric bastoner, representat i cap de colla gelidenc, Joan Comajuncosa.</p> 41.4410193,1.8632233 405034 4588340 08091 Gelida Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97231-bastoners-de-gelida.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-07-05 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 119 62 4.4 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97238 La cançó de Gelida https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canco-de-gelida <p>(1985) Cançó de Gelida. Programa de Festa Major. 1985. p. 57.</p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). </span><em>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. </em><span>Gelida.</span></span></p> <p>DOMÈNECH, Josep (2017) LA FESTA MAJOR DELS ANYS 1901-1925 Cròniques publicades al diari La Vanguardia. Programa de Festa Major. 2017. pp. 22 - 28.</p> XX <p>Catalunya té un poble que <span>ovira</span><br /> amb ulls amorosos la muntanya blava<br /> on la Verge morena baixava<br /> i on les flors <span>al</span> mirar-la s'obrien.<br /> Montserrat l'hi digueren <span>perqué</span> eren<br /> les dents d'una serra sos pics <span>gegantívols</span>,<br /> que deixaren en boscos ombrívols<br /> els gegants forjadors d'eixa terra.<br /> I és tan bella la blava muntanya<br /> que per veure-la el poblet <span>a tothora</span><br /> va enfilant-se, del bosc a la vora,<br /> I pels puigs ses masies escampa.<br /> També el poble té un nom escaient<br /> que rellisca com aigua gelada<br /> de les fonts de la bella encontrada<br /> on Gelida son niu vingué a fer.<br /> Entre pins que són lliures i mascles<br /> com la rasa que viu a sa ombra;<br /> entre el-mar de ses vinyes sens nombre<br /> que la sang de la terra ens donarem;<br /> <span>tan</span> sos fills que en tenir-lo l'adoren<br /> com aquells que en deixar-lo l'enyoren,<br /> tots li diuen: bell poble, fes vial<br /> Fes-te gran, tu que tens l'alegria!<br /> R. O. <span>Perés</span></p> 08091-196 <p>Poema romàntic de R. D. <span>Perés</span>, publicat en un programa de la «<span>Fiesta</span> de <span>Caridad</span>» celebrada el 6 de setembre de 1915 a l'envelat del cafè vell de Gelida. Segons el programa de Festa Major de l'any 1925, es desconeixia qui era exactament R. D. <span>Perés</span>, però probablement formava part de la colònia estiuenca, que va organitzar la festa.<br /> <br /> L'any 1918, a <em>La <span>Vanguardia</span></em> es publicava aquesta referència: El <span>joven</span> <span>don</span> Santiago Valls, <span>á</span> <span>petición</span> del <span>público</span>, <span>recitó</span> la <span>hermosa</span> <span>poesía</span> del <span>conocido</span> <span>literato</span> <span>don</span> <span>Ramón</span> D. Parés «La cançó de Gelida».<br /> <br /> Carafí (1997) resumeix l'aparició de 'La cançó de Gelida'. Dins dels concerts benèfics que cada any organitzava la colònia d'estiuencs gelidencs, el setembre de 1916, els Artesans estrenen Himne a Gelida o La cançó de Gelida, lletra de l'escriptor modernista Ramon D. <span>Parès</span> i música de Ramon Pallejà, arranjada pel mestre Francesc Peracaula. Peracaula fou músic, historiador i secretari municipal, i autor de l'única monografia de Gelida, titulada Gelida, notes per a sa història, publicada el 1906.</p> 41.4409872,1.8631777 405031 4588337 1916 08091 Gelida Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97238-385874374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97238-1716302104773.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2024-07-05 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Ramon D. Perés (lletra) Ramon Pallejà (música) Francesc Peracaula i Massagué (arranjaments) 98 62 4.4 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97293 Els goigs de Gelida https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-goigs-de-gelida <p><span><span><span>VALLRIBERA Manuel (2016). <em>Pere Vallribera i Moliné - (Sallent, Bages, 27-01-1903 / Barcelona, 07-03-1990)</em>. Programa Festa Major, pp. 21-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. <em>Programa Festa Major</em> 2021, pp. 43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COR PARROQUIAL (2021). '<em>Cor Parroquial</em>'. <em>Programa Festa Major</em> 2021, pp. 43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JULIÀ Joaquim (2021). 'El <em>Cor Parroquial</em>'. <em>Programa Festa Major</em> 2022, pp. 137.</span></span></span></p> XIX - XX <p>Els goigs són composicions poètiques dedicades a la Mare de Déu, a Crist, o als sants, amb l'objectiu de donar gràcies pels beneficis rebuts o com a petició per salut física o espiritual. Són himnes de caràcter popular, inicialment compostos per eclesiàstics i més tard també per autors destacats com Jacint Verdaguer i Joan Maragall. La forma més habitual dels goigs són versos heptasíl·labs, amb estrofes que generalment comencen i acaben amb una tornada que es repeteix. La tradició dels goigs es remunta al segle XVII, quan eren impresos en fulls amb una il·lustració del sant a qui estaven dedicats. Aquestes obres han jugat un paper clau en la preservació de la llengua i cultura catalana, sent objecte d'estudi i classificació des de la Renaixença.</p> <p>A Gelida es pot veure una mostra dels Goigs del poble exposats al fons del Museu Parroquial de Gelida exposada a la rectoria els quals estan degudament enquadernats. L'abast dels goigs presents és entre mitjans de segle XIX i segle XX. També consta una col·lecció completa coneguda dels Goigs de Gelida en el fons documental de l'Arxiu Gelidenc Maria Mora Martí i Pere Carafí Pascual.</p> 08091-235 <p>Pere Vallribera, compositor reconegut de Gelida, ha creat una varietat d'obres musicals, com la sardana 'Llum de primavera' amb lletra de Ramon Pallejà, també de Gelida. A més, Vallribera és l'autor de la música de diversos goigs dedicats a figures religioses significatives de la comunitat, com sant Pere, sant Roc, santa Llúcia i la Verge de la Salut. Aquestes composicions continuen sent interpretades durant ocasions solemnes a Gelida.<br /> El 2009, Joan <span>Palahí</span> Roca va realitzar una donació destacada a l'Arxiu Gelidenc, consistint en dos goigs procedents de la torre familiar de Can Barba o Monturiol. Una de les peces fetes és un goig dedicat a Teresa Barba de Monturiol, titulat 'Santa Teresa, ora pro nobis'. Aquest document va ser creat el 1888 per l'artista Marià Foix i Prats, un il·lustre dibuixant de Barcelona, i signat pels farmacèutics locals Pere <span>Munner</span> i Alfons Mallat, així com pels metges Rafel <span>Galès</span> i Daniel Girona. Aquesta peça, de gran valor estètic, es conserva en un sobre lacrat. Algunes obres de Marià Foix i Prats també es poden veure a la Sala dels Doctors <span>Galès</span> de les Monges i a l'Associació d'Amics del Castell a Gelida.<br /> Els goigs a Sant Roc continuen essent una part integral de les festivitats a Gelida, especialment durant la festa del sant, on el Cor Parroquial interpreta aquests himnes en un ofici solemne celebrat a l'Església Parroquial. Ramon <span>Cuadros</span>, el 2017, va explicar que les actuacions del Cor Parroquial estan programades segons el calendari popular, i que de les actuacions en dates importants destaca la interpretació dels goigs. No obstant això, el cor no limita el seu repertori només als goigs, sinó que també inclou altres peces musicals variades i harmòniques que s'adapten a la naturalesa de cada celebració.</p> <p>El 2021, Enric Carafí publicava que s'havia descobert un goig desconegut dedicat a Sant Camil de <span>Lelis</span> a la Biblioteca de Montpeller. Fins a aquesta troballa, es creia que a Gelida només existien els goigs de Sant Pere, Sant Roc, Santa Llúcia, Sant Antoni, la Mare de Déu de la Salut, i Santa Magdalena del Puig. El goig de Sant Camil, en castellà, lloa aquest sant com el fundador de la <span>Religión</span> de CC<span>.RR</span>. <span>Ministros</span> de <span>los</span> <span>enfermos</span> i especial advocat dels moribunds, i es cantava a l'església de la parròquia de Gelida fins que aquesta va ser cremada el 1936. Aquest goig probablement va ser editat a finals del segle XIX.<br /> Com a <span>curiositat</span>, existeix un Himne a la Mare de Déu de Montserrat, configurat com un goig, amb lletra de F. <span>Alfonso</span> Orfila i música de Joan Llongueres. Aquest himne va ser estrenat durant els Jocs Florals de Gelida el 25 d'agost de 1946.</p> <p>El Cor Parroquial de Gelida (2021), el més antic de la localitat, és responsable de cantar les misses de les festivitats més solemnes, així com els goigs dedicats a festes particulars i les nadales populars per Nadal. A més, membres del cor col·laboren amb altres agrupacions corals de Gelida i de fora, com l'Agrupació Coral Intimitat, la Coral <span>Vallbardina</span>, la Coral de Santa Llúcia del Casal dels Avis, el cor <span>Canticorum</span>, i la Coral Ars Nova de Martorell.</p> <p>Els goigs, que són composicions poètiques cantades a la Mare de Déu, a Crist o als sants, tenen una importància cultural destacada a Gelida, on el cor interpreta regularment els Goigs de Sant Roc, Santa Llúcia, Sant Pere, els Sants Reis al Castell, i Santa Magdalena al Puig, entre d'altres. Aquestes composicions no només són un element fonamental de la litúrgia, sinó que també serveixen com a eina per a la preservació de la llengua catalana, tenint una presència destacada en la cultura local des de la Renaixença i estan ben documentats en arxius i biblioteques com la de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, la Biblioteca de Montserrat, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i la Biblioteca de Montpeller.</p> 41.4401319,1.8650979 405190 4588239 08091 Gelida Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-1712911685098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120327.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós/Cultural Inexistent 2024-10-14 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 119|98 56 3.2 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97351 Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual-2 <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>RIUS, Lluís (2013). “Jardins, masies i arbres simbòlics” Programa Festa Major, 2013, p.71-72.</span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28</span>.</p> XVI - XVIII - XX <p>La masia de can Pasqual és una masia molt ben estructurada en la que el cos principal de la masia, orientada al sud-est està flanquejada per una línia de coberts agrícoles i l'era en posició frontal. El perímetre de l'era està clos amb una tanca feta a principis del segle XX. A la part posterior de la casa s'hi troba el celler.</p> <p>El cos principal del mas és de planta quadrangular amb coberta a doble vessant. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, la distribució és de planta baixa amb pis i golfes. De la façana principal en destaquen el portal de mig punt amb grans dovelles i brancals de pedra polida descentrat de l'eix de la coberta. En aquesta façana la planta baixa no disposa de més obertures. Al pis, hi trobem dues finestres quadrangulars, regularitzades en etapa contemporània i un balcó amb barana de forja ubicat sota el carener. Menció a part però, el rellotge de sol de gran qualitat i estat de conservació que ocupa una part prominent de la façana principal..</p> <p>A la façana posterior, hi podem veure algunes finestres més repartides entre la planta baixa i pis, sense cap element destacat. A la part interior de l'era o el pati, S'ha adaptat l'entrada al mas, i trobem una portalada amb arc de mig punt. Destaca el pou ubicat en un dels laterals de l'era. L'espai entre el celler i la casa tenia un accés exterior per aquest costa, tancat amb una porta massissa de ferro i fusta i una petita teuladeta.<br /> <br /> El celler disposa de coberta de fusta i teula a doble vessant i actualment acull la sala d'esdeveniments i l'exposició de la col·lecció familiar a partir d'una mosta d'eines i maquinària agrícola que demostren l'activitat de la finca amb la vinya, el celler i l'elaboració de vi tradicionalment al llarg dels segles. La sala dividida en dos nivells, separen la part baixa on ara hi ha un espai més destinat a actes de grup més nombrós, i l'espai ubicat a la part superior on s'exposen peces més de detall en vitrina, i es fan actes més de tast en petit format. Un conjunt de plafons explicatius a la paret acaben d'explicar de manera més extensiva la història de la casa i la família.<br /> <br /> A l'exterior de la casa, entre la carretera i la façana de ponent, hi ha un petit jardí romàntic que Lluís Riu (2013) descriu com un espai adornat per una palmera i xiprers retallats, els quals confereixen un aire que evoca els jardins indians. L'element botànic més distintiu és una morera centenària d'imponent tronc, que comparteix estructura arbòria amb una figuera i un lledoner. La diversitat de la seva capçada també es veu enriquida per la presència d'una petita palmera.<br /> <br /> Actualment, a can Pasqual tot i que l'activitat principal és la vinya, també elaboren una petita quantitat de vi i cava amb marca pròpia que dona molt valor afegit a la visita del conjunt.</p> 08091-260 <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Pasqual es pot resseguir fins a l'any 1214, quan es documenta el mas Palau dins el terme de Gelida, pertanyent a la parròquia de Sant Pere, mitjançant una venda i concessió realitzada per Vidal de Palau i la seva esposa Berenguera a Arnau d'Olivella, prior de Santa Maria de Montserrat. El 1513, es registra que Sebastià Canals posseïa el mas Palau jussà i altres propietats heretades del seu pare, Joan Canals, que al seu torn les havia adquirit de Ponç Canals, avi de Sebastià, el qual les va comprar l'any 1458 a la filla de Pere Llobet. Al mateix temps, es menciona un altre mas, propietat de Bernat Rovira del Molí, que anys després es trobava en ruïnes.<br /> El fogatge de 1515 fa esment de la vídua Canals, indicant que probablement no tenien descendència. El mateix any, Jaume Pascual apareix com a procurador dels senyors de Gelida, i el 1528 com a majordom del castell de Gelida. El 22 de desembre de 1531, el batlle de Gelida, Joan Mas, per manament de Joan d'Erill-Orcau, senyor de Gelida i consort d'Anna Violant Bertran, atorga la possessió del mas Canals a Jaume Pascual, establert com a fundador de la nissaga dels Pascual fins a l'actualitat. Un document de 1598 menciona una ratificació de l'any 1557.<br /> El fogatge de 1553 torna a esmentar Jaume Pascual. Diversos membres de la família Pascual van exercir com a batlles de Gelida: Joan Pascual i Canals (1667-1692), Joan Pau Pascual i Sàbat (1805-1806), i Antoni Pascual i Domènec (1833, 1843-1844 i 1852-1854). En un inventari dels bens de Joan Pau Pascual i Sàbat (+1812), es descriuen detalladament els continguts de la casa i les propietats, 11 botes al celler interior i 18 botes al celler exterior, així com diverses peces de terra conreades a rabassa morta. A part dels treballs pagesos, del 1806 al 1808, com a mínim, se'n tragué carbó de pedra.</p> <p>Segons l'inventari de Patrimoni Arquitectònic, el 1808 s'hi elaborava aiguardent i el 1880, com arreu, la fil·loxera destruí les vinyes de la casa, les quals s'hagueren de refer totalment amb ceps americans.</p> <p>El jardí (RIU, 2013) va ser creat al voltant de l'any 1887 per Antoni Pascual i Roig, motivat pel desig de la seva esposa, la senyora Francesca Fosalba i Llonc, de recrear l'ambient del jardí familiar de Collbató, el seu lloc d'origen.</p> <p>Per altra banda, com a referència contemporània, <span>Enric Carafí descriu la reobertura de la masia de Can Pasqual l'any 2021 com un esdeveniment destacat per al poble. Segons Carafí, el celler can Pasqual va inaugurar recentment el Vitiespai, un nou espai de tast ubicat entre les vinyes. Aquest espai permet als visitants degustar els productes del celler i participar en activitats culturals com música i poesia en directe. Fundat el 1531 i recentment reactivat després d'un període de letargia, el celler can Pasqual se suma a la tendència creixent al Penedès de combinar l'enoturisme amb la promoció de productes locals i activitats culturals.</span></p> <p>Una de les figures rellevants del municipi fou fill de can Pasqual. Es tracta de Joan Pascual i Batlle.</p> 41.4456417,1.8586475 404659 4588858 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716583947858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716583947896.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586816885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-pic1712826833604.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu BCIL 2024-07-12 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Desconeguda 98|119|94 46 1.2 1761 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97558 Torre de l'Albet https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lalbet <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>1988, pp. 44-61.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2019). 'L'arxiu Gelidenc: un any més d'activitats i dinamisme que no para!'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2019, pp. 29-37.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Dolors Colomer i Guitart, una dona culta a cavall dels segles XIX i XX'. Programa Festa Major 2021, pp. 28-33.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> XIX Restaurada al s. XXI <p>Segons el Catàleg de Masies, la torre Albet és un gran casal de planta quadrada que disposa de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula ceràmica a dues aigües, coronada per una torratxa. La façana principal, orientada al sud presenta una escala monumental exterior d'accés a la planta principal, de dos braços cada un amb dos trams rectes i replans de quart de volta, que flanquegen l'entrada a la planta baixa. Un templet sobre la porta principal sosté el balcó central del pis superior. Disposa d'una distribució simètrica de les finestres a cada façana i pis, totes amb arc rebaixat, i barana, balustrada al segon pis. El tester de la torre, que el conforma un frontó recte amb pilarets, està separat per una gran cornisa lineal. El corona a la façana principal un gran rellotge de sol.</p> <p>A l'extrem sud del conjunt, un edifici porticat amb arcs rebaixats de maó ceràmic i un templet superior de dues crugies en la part central, que inclou tres arcs de mig punt sobre cada arc inferior, delimita l'estructura. Coberts per a vehicles de construcció recent estan situats a banda i banda del volum principal, i una quadra es troba a l'extrem nord-oest. A l'entrada sud del recinte, es localitza una torre, dipòsit de planta quadrada. També destaca, hereva de l'antic jardí de la torre, l'exemplar de palmera encara viu dels diversos que hi havia al poble.</p> <p>Els darrers anys la casa i jardí ha viscut un procés de restauració molt important.</p> 08091-311 <p><span><span><span><span>Josep Albet, professionalment, va exercir com a balaire al Molí Vell i va ser propietari de fàbriques de paper a Sant Pere de Riudebitlles. El balaire era la persona que d’acord amb els amos de la fàbrica la feia funcionar posant-hi les “bales” de draps o paper per treure’n el producte final: el paper. Fou creador de la marca de paper filtre 'Albet'. A més, va participar activament en la vida política local com a membre de l'Ajuntament, identificant-se amb l'afiliació carlina. Albet va morir l'any 1904, però abans havia fet construir el 1881, la Torre de l'Albet ubicada al barri de Sant Salvador de la Calçada i va establir un ampli poder comercial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La Torre de l'Albet és de 1881 per encàrrec de Josep Albet Quintana, que en aquells anys era regidor de l'Ajuntament de Gelida i membre de la Junta d'obres. L'arquitecte va ser, Laureano Arroyo y Velasco, qui fou arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887. Després d'acabar les obres de la Casa de la Vila, Arroyo es va posar a treballar amb la torre Albet.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Laureano Arroyo y Velasco, nascut a Barcelona el 30 d'agost de 1847, va ser el primer arquitecte municipal de Gelida. Va cursar els estudis d'arquitectura a Madrid, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, on va obtenir el seu títol el 24 de novembre de 1875. Com era habitual en els projectes d'aquesta època per a cases aïllades d'estiueig, Arroyo y Velasco va dissenyar la Torre de l'Albet mantenint una simetria tant en la planta com en les façanes. La Torre Albet, juntament amb la Rectoria i la Casa de la Vila, conformen la trilogia d'obres arquitectòniques destacables a Gelida de la mà d'Arroyo y Velasco. Malgrat que la seva formació estigués vinculada a l'historicisme acadèmic, en aquestes obres de Gelida es manifesta clarament una inclinació cap a les formulacions de l'arquitectura eclèctica, incorporant elements de la tradició romàntica, estil que va persistir al llarg de la seva trajectòria professional.</span></span></span></span></p> 41.4515766,1.8662006 405299 4589509 1881 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2128.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2024-10-02 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte) 102|98 46 1.2 1761 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97643 Corral de can Ginebreda, o les Comes https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-ginebreda-o-les-comes XVIII -XIX L'edifici està enrunat de fa temps. Només queden els murs exteriors. <p>Edifici de planta rectangular de grans dimensions. L'edifici està completament absorbit pel bosc.</p> <p>La coberta fa anys que està ensorrada. A raó de què s'observa al seu interior, es podria aventurar que podria ser un edifici de planta baixa i un altell. Tot el lateral sembla que disposava d'algunes finestres fetes amb maó a plec de llibre.</p> 08091-343 <p>En la planimetria actual del municipi, el lloc es reconeix localment com 'corral de Can Ginebreda', tot i que el mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya el registra sota el nom de 'Les Comes'.</p> <p>Aquest edifici podria correspondre a un cobert agrícola pertanyent a la masia de can Ginebreda.</p> <p>Ja a mitjans dels anys 1950, l'estructura havia perdut la seva coberta original. En aquell temps, els camps cultivats encara se situaven relativament propers a l'edifici. Actualment, la totalitat de l'àrea ha estat engolida per la vegetació forestal, tant les antigues feixes de cultiu com l'entorn immediat del corral.</p> 41.4160599,1.8611680 404827 4585571 08091 Gelida Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712676199475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-ortofoto-1956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712676199520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712676199567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712911681743.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2024-07-08 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Desconeguda 98|119|94 45 1.1 1786 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97742 Personatges carnavalescos de l'Esparriot i la Mandonguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/personatges-carnavalescos-de-lesparriot-i-la-mandonguera <p><span>VINYES, Josep M., CARAFÍ, Enric, i ROVIRA, Ramon (1998). <em>Guarro Casas, 300 anys d’història 1698-1998</em>. Guarro.</span></p> XIX - XX Aquesta tradició s'ha perdut. <p><span><span><span>Dels diversos costums carnavalescos, el més vinculat a la fàbrica Guarro, a causa de la massiva participació del seu personal, era sens dubte l'Esparriot i la Mandonguera. Aquests personatges, creats per la mentalitat popular, prenien vida el mateix diumenge de Carnaval: dos homes, un disfressat de dona, vestits amb la indumentària especial que els caracteritzava, es lligaven a les cames picarols o una esquella, a fi que, en passar pels carrers amb la comparsa de nois i noies, el soroll i l'estridència de la comitiva fos més intens.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No s'acabava el soroll amb una sola colla, sinó que en sortien dues, ja que a finals del segle passat el poble estava pràcticament dividit en dos partits. Tant és així, que dins de la mateixa fàbrica els treballadors d'una banda amb prou feines es parlaven amb els de l'altra. Cada bàndol, doncs, feia sortir la seva colla d'Esparriot i Mandonguera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D'aquí naixia el costum anomenat el Dansot, festa celebrada el Dijous Gras en la qual participaven tots els treballadors d'aquesta indústria. A fi que hi poguessin participar més plenament, el ball es concedia mitja hora o tres quarts d'hora de festa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta festa, el jovent del poble baixava amb torxes o teies enceses que prèviament havien anat a buscar al bosc de can Torrent de les Oliveres, i en arribar a la fàbrica, s'ajuntaven amb tot el personal que els esperava. Un cop hi eren tots, s'agafaven de les mans els uns amb els altres, formant una llarga cua i donant voltes pels edificis i jardins, cantant i ballant. Quan, a causa de l'estretor de l'edifici, el que anava davant es trobava amb el que anava al darrere de tot, s'enllaçaven l'un amb l'altre i, formant com una espècie de sardana, començaven a fer voltes vertiginosament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La lletra de les cançons que cantaven i que ha estat possible recuperar deia:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“... A la torre xica / a la torre gran / n’hi ha una Pepa / que l’estimen tant./ Aixequeu el peu jovent, / jovent de la galindaina / jovent de l’alegrament...”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bona part de la gent del poble i fins i tot de l'altra fàbrica (el Molí Nou i La Gelidense) baixaven a la fàbrica expressament per a veure el Dansot. Les noies que hi prenien part, en veure's contemplades per la gent, tenien una altra cançó que deia:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“... som papereres del paper doble / i murmurades, murmurades / murmurades i mirades per aquests badocs...”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre costum carnavalesc era que un home del poble es cobrís tot el cos amb greix i, després, es col·loqués dins una bóta plena de plomes de gallina i pollastre, procurant que tot el cos quedés ben cobert. Dos altres homes portaven la bóta, simulant portar-la a casa d'algun boter. Quan trobaven algú pel carrer, deixaven la bóta a terra i feien com si s'eixuguessin la suor, instant que aprofitava l'home dins la bóta per posar-se dret i espantar la gent movent-se com un ocell que intenta volar.</span></span></span></p> 08091-375 <p>Vinyes, Carafí i Rovira (1998) en el llibre homenatge del 300 aniversari de la Fàbrica <span>Guarro</span> recullen la tradició històrica vinculada a dos personatges grotescos del carnaval: L'<span>Esparriot</span> i la <span>Mandonguera</span>.</p> <p><span><span><span>Dins dels costums tradicionals, un dels que més aviat va arrelar en les pràctiques de la fàbrica fou el Carnaval, ja durant la segona meitat del segle passat i possiblement anteriorment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les festes carnavalesques començaven pràcticament el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre. A partir d'aquest dia fins a l'inici de la quaresma, tant els joves com els adults no deixaven passar cap festa sense fer alguna activitat que recordés el període festiu en què es trobaven.</span></span></span></p> 41.4409892,1.8631643 405029 4588337 08091 Gelida Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97742-1710932048744.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús Inexistent 2024-07-12 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Desconeguda 119 63 4.5 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97785 Festa Major del Puig i La Valenciana https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-puig-i-la-valenciana <p><span><span><span><span><span>(1986).'Festa Major del Puig i la Valenciana'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. p. 93.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1968). 'Festa major de Santa Magdalena del Puig'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 99-106.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La festa major del Puig i la Valenciana es porta a terme el Dilluns de Pasqua Granada als barris que porten el seu nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha hagut actes com la missa a la capella de Santa Magdalena i posterior aperitiu, la cursa popular del Puig, actuacions dels Bastoners, de l’Esbart i dels Castellers, concerts entre vinyes, guarniment de façanes, animació infantil, concurs de fotografia, ball, sopar popular, etc.</span></span></span></p> 08091-385 <p><span><span><span>Antigament, se celebrava la Festa Major del Puig en homenatge a Santa Magdalena, el 22 de juliol, però com que eren dates en què la gent treballava al camp, es va decidir canviar la data al Dilluns de Pasqua Granada, que era una festivitat versàtil que podia escaure entre el maig i el juny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els organitzadors de la festa eren els de can Llopart de Baix. Guarnien l’ermita amb herbes aromàtiques i garlandes amb flors naturals i de paper, ornaments litúrgics i altres elements. Aleshores, a partir de les 11:00 h, i després del repic de campanes, es procedia a fer la cerimònia amb el cor parroquial i la recollida d’almoina. Després, dinar de Festa Major seguit de ball i actuacions dels Bastoners o de l’Esbart.</span></span></span></p> 41.4362599,1.8462664 403611 4587830 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97785-captura-de-pantalla-2024-06-12-162534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97785-captura-de-pantalla-2024-06-12-162645.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-07-12 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL 119|98 2116 4.1 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97787 Nans de Gelida https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-gelida <p><span>CARAFÍ, Enric (2023). 'Vicenç Perelló I Pons (1891-1917) Un dandi a la Gelida modernista'. Programa Festa Major 2023, pp. 82 - 91.</span></p> <p><span>S.A., <em>Fulletó els Nans centenaris de Gelida</em>, Ajuntament de Gelida, Regidora de Cultura. </span></p> XXI <p>Els quatre Nans de Gelida, tenen unes mides aproximades de 40 x 80 cm. Es tracta de dues parelles, una de jove i una de la tercera edat a jutjar per les faccions que presenten. Els actuals Nans de Gelida, estrenats l'any 2022 van ser un regal altre cop a la ciutat, de la mà de Montserrat Rovira i Casadevall. Aquesta reproducció es va fer a partir d'una única fotografia que consta de l'existència dels Nans de 1916, així com del dibuix que feu Joan Amades, publicat al Volum 3 del Costumari Català, i en el qual només figuren 3 dels quatre capgrossos. Segons E. Carafí, possiblement Amades va dibuixar els Nans de Gelida, a partir de la fotografia, ja que només n'hi figuren 3, i en realitat al poble n'hi havia quatre. Segons el fulletó publicat per l'Ajuntament de Gelida, els nans de Gelida eren particularment similars als Nans Nous de la Patum de Berga.</p> <p>Els capgrossos són figures de cartró pedra o altres materials lleugers, amb caps desproporcionadament grans en relació amb el cos, que sovint estan vestits amb roba vistosa i de colors vius. Aquests personatges són manipulats per persones que els porten sobre les espatlles i que ballen i desfilen al ritme de la música, interactuant amb el públic, especialment amb els nens.</p> 08091-387 <p>Els Nans o capgrossos van ser un regal de Vicenç Perelló al poble per la festa major de l'any 1916. En un context de crisi municipal, va decidir regalar quatre capgrossos al poble, per obsequiar-ne la Festa Major. </p> <p>Vicenç Perelló nascut a Barcelona el 1891 i morí el 1917. Possiblement el relaciona amb Gelida la recerca d'un entorn més saludable per viure, motiu pel qual es traslladà al poble com estiuejant per fer estades a cal Nen. De família ben posicionada i amb recursos econòmics, era propietari de la Llibreria Perelló que acabaria sent Editorial Perelló. Va estar, malgrat la seva joventut, molt implicat i en contacte amb la colònia cultural de Gelida.<br /> <br /> En una acta municipal de l'any 1916, del 26 d'agost, es fa constar l'agraïment municipal pel regal dels 5 capgrossos, amb les seves pertinents vestimentes, perquè puguin acompanyar els seguicis populars de les passades i actes de Festa Major. Els capgrossos possiblement van desaparèixer durant la Guerra Civil, ja que segons explica Carafí (2023) als inventaris municipals hi figuren des de l'any 1916 fins a l'any 1934.<br /> <br /> Els Nans actuals són obra de l'escultor Ramon <span>Aumedes</span> i <span>Farré</span> (1950), originari de Guissona i resident a Granollers. <span>Aumedes</span> va establir el seu propi taller el 1973, on ha treballat de forma ininterrompuda i exclusiva fins a l'actualitat. A partir de l'any 1984, ha combinat la seva activitat en l'escultura amb la construcció de gegants, dracs, caps grossos i altres peces de grans dimensions. Aquest treball es va fer al seu taller, anomenat 'Taller <span>Sarandaca</span>', ubicat dins les instal·lacions de la Fàbrica de les Arts Roca Umbert a Granollers.<br /> <br /> Joan Amades (1935), va definir la funció dels Nans de Gelida, en la seva publicació: 'Gegants, <span>Nans</span> i altres entremesos'. Diu: 'Els Nans, doncs, són una conseqüència de l'existència dels Gegants, i sols tenen raó de ser al costat d'aquests, prop dels quals sempre es troben. Amb <span>el pas </span>del temps s'han desviat de la raó de ser inicial, d'estret parentiu amb els Gegants, i han format comparses isolades del tot. En algunes localitats petites on no poden sostenir una parella de Gegants, mantenen una nombrosa paleta de Nans, com al Pla de Cabra, Gelida, Menàrguens i d'altres'.<br /> <br /> Tot i tenir la referència que Perelló els va regalar al poble l'any 1916, els Nans de Gelida molt possiblement són més antics. Sovint els Nans podien ser llogats per altres localitats fins al moment en què se n'efectuava la compra, i els personatges que es venien eren els que el taller de fabricació tenien en estoc.</p> 41.4409851,1.8631911 405032 4588337 2022 08091 Gelida Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-amades.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948305.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-07-12 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Ramon Aumedes i Farré (escultor) 98 52 2.2 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97823 Festa de Serra la Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-serra-la-vella <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></p> XX Va desaparèixer el 1940. <p>La Serra la Vella era una tradició que se celebrava la tarda de dijous de Quaresma, quan la canalla no tenia escola. Per grups, anaven pel poble amb una senyera demanant a la gent que ja els esperava: 'Voleu que serrem?' Llavors es cantava la cançó de Serra la Vella que feia així:</p> <blockquote> <p><em>Serra la vella,</em></p> <p><em>que caga l'escudella,</em></p> <p><em>dilluns i dimarts serrareu el cabàs.</em></p> <p> </p> <p><em>Les noies maques al dematí</em></p> <p><em>canten i reguen el seu jardí.</em></p> <p><em>Jo també rego el meu hortet,</em></p> <p><em>faves i pèsols i julivert.</em></p> <p> </p> <p><em>Set setmanes de Quaresma</em></p> <p><em>ja estem tips de bacallà,</em></p> <p><em>arengades fregides i</em></p> <p><em>uns pebrots confitats.</em></p> <p> </p> <p><em>No teniu res per la petita</em></p> <p><em>ni tampoc per la més gran</em></p> <p><em>ni per la mitjana que és</em></p> <p><em>com la flor del diamant.</em></p> <p> </p> <p><em>Quatre de vi, quatre de pa,</em></p> <p><em>si voleu que serrem més,</em></p> <p><em>vinga duros, vinga duros,</em></p> <p><em>si voleu que serrem més,</em></p> <p><em>vinga duros i diners.</em></p> </blockquote> <p>Tot fent veure que serraven amb un tronc i una serra petita que portaven i a canvi rebien ous, fruites seques... que guardaven al cistell i després repartien a parts iguals.</p> 08091-395 <p>La festa de Serra la Vella va deixar de fer-se als anys 1940.</p> 41.4409500,1.8631600 405029 4588332 08091 Gelida Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97823-photo2024-06-1313-49-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97823-photo2024-06-1313-49-34.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús Inexistent 2024-07-09 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL 119|98 62 4.4 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97843 Pel·lícula 'Las largas vacaciones del 36' https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-las-largas-vacaciones-del-36 <p><span>Morera, Albert (2012). “Pregó de Festa Major 2011” Programa Festa Major, 2012, pp. 8-11.</span></p> XX <p>Pel·lícula rodada l'any 1975-76 en el que el poble de Gelida va tenir un paper molt important com escenari i teló de fons. Principalment, l'avinguda Colomer com epicentre dels esdeveniments.</p> <p>La sinopsi de la pel·lícula centra el context de La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va sorprendre moltes persones que es trobaven en plenes vacances estivals. En un petit poble proper a Barcelona, diverses famílies amigues van decidir romandre en les seves residències d'estiu fins a la finalització del conflicte. Per als infants, aquestes van representar unes vacances llargues i inesperades. A mesura que el conflicte s'intensificava, l'actitud dels adults començava a canviar: alguns es desplaçaven diàriament a la ciutat per mantenir el seu treball; altres, en canvi, es veien obligats a romandre ocults a causa de la seva ideologia.</p> <p>La pel·lícula 'Las largas vacaciones del 1936' va ser dirigida per Jaime Camino, qui també exercia com a guionista juntament amb Manuel Gutiérrez Aragón. La banda sonora va ser composta per Xavier Montsalvatge. En l'àmbit de la fotografia, Fernando Arribas va ser un dels principals responsables que Gelida fos una de les localitzacions. Pel que fa al repartiment, va comptar amb la participació de diversos intèrprets destacats del cinema espanyol. Les principals actrius van ser Concha Velasco, Analía Gadé, Ángela Molina, Charo Soriano, Karin Pascual, María Luisa Fernández, Concha Bardem, María Tordera i Carme Molina. Pel que fa als principals actors van ser José Sacristán, Francisco Rabal, Ismael Merlo, Vicente Parra, José Vivó, Alejo Oller, Javier Pérez Sala, Jorge Pueyo, Jorge Pons, Juan Torres, Carlos Lucena i Alfredo Luchetti.</p> 08091-401 <p>'<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36' és una producció cinematogràfica espanyola de 1976, dirigida per Jaime Camino. Representa la primera incursió en el tema de la Guerra Civil Espanyola des d'una perspectiva no propagandística, àmbit en el qual la censura va intervenir de manera activa. Jaime Camino (Barcelona, 1936-2015), va ser un director de cinema que va dedicar fins a set pel·lícules a la Guerra Civil, les seves arrels i les seves conseqüències. A banda de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', entre les seves obres més conegudes es troben '<span>Dragón</span> <span>Rapide</span>' així com els documentals 'La <span>vieja</span> <span>memoria</span>' i '<span>Los</span> <span>niños</span> de <span>Rusia</span>'.<br /> <br /> La pel·lícula es va rodar coincidint amb la mort del dictador Franco. Malgrat que es va estrenar el 1976 va tenir problemes importants de censura. El periodista Francisco <span>Ocaña</span> en va fer una ressenya en la qual explicava algunes particularitats de la pel·lícula amb relació a la censura. <span>Ocaña</span> va escriure que l'escena final, era protagonitzada per un batalló de les tropes mores que s'endinsava en un petit poble català (Gelida) i el saquejava. Aquesta és l'escena final de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', però molt pocs l'han vista. La censura, en un dels seus últims actes, la va mutilar l'any 1976. L'explicació oficial era que 'les tropes mores no van arribar a entrar a Barcelona'. Extraoficialment, però, les ferides de la Guerra Civil i del franquisme encara pesaven.</p> <p>La pel·lícula va ser una de les primeres aproximacions cinematogràfiques a la guerra des del bàndol dels vençuts, i la primera en què les seves intencions no eren propagandístiques. I això encara no es podia permetre. Inicialment seleccionada per estrenar-se al Festival de <span>Cannes</span> el maig de 1976, la pel·lícula, inspirada en els records infantils del mateix director, finalment no es va projectar a causa de la controvertida escena de les tropes mores (altres fonts apunten que ja havia estat seleccionada anteriorment pel Festival de Venècia). Mesos més tard, va succeir el mateix a Venècia, i va ser a Berlín on finalment va participar i va obtenir el premi de la Crítica Internacional. En un article de Diego <span>Galán</span> per la revista <span>Triunfo</span>, titulat 'No <span>hay</span> <span>vacaciones</span> para la censura', es detallava fins i tot que per primera vegada en un '<span>Telediario</span>' es va arribar a parlar de les restriccions del règim al món del cinema.<br /> </p> 41.4409751,1.8631482 405028 4588336 1976 08091 Gelida Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Lúdic/Cultural 2024-11-25 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Jaime Camino (director) 55 3.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97527 Can Roig de mas Osset https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-de-mas-osset <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> XV-XX No s'hi va poder accedir. Les característiques exteriors fan pensar en un estat regular en condicions estructurals, si bé caldria poder fer la visita per precisar més. <p><span><span><span>Segons el Catàleg de Masies i cases rurals de Gelida, es descriu el casal com de planta rectangular i distribuït amb planta baixa i dos pisos amb una coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada cap al sud-est. L'edifici està construït sobre les restes de l'antic mas Osset, que encara es pot observar en la part posterior de la casa, format per un cos rectangular de planta baixa i pis amb coberta a dos vessants. Al sud-oest del volum principal i separat per un passadís d'aproximadament 5 m d'amplada, es localitza un conjunt compacte de construccions agrícoles de planta baixa amb cobertes inclinades de teula àrab i cobert de fibrociment. La façana sud-oest del volum està connectada amb l'entrada principal al recinte murat. Al nord-est del conjunt, trobem una masoveria de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües i un pati murat adjacent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentat en arxius parroquials i municipals des del segle XVI, l'estructura actual, de caràcter neoclàssic, presenta una façana amb finestres i balcons simètrics i una distribució interior tradicional, incloent-hi una gran entrada, menjador, cuina, cellers i una sala superior que distribueix l'accés a les habitacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als voltants s'ubiquen diversos corrals, galliners i antics cellers, mentre que davant de l'edifici es conserven les restes d'un jardí d'estil romàntic. Destaca una espitllera situada a l'angle superior de l'edifici.</span></span></span></p> 08091-292 A 1,5 km del Pas de Piles a la dreta cap a can bosc d'Anoia i polígons. De la carretera que va de Gelida a Sant Sadurní d'Anoia. <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Roig de mas Osset es pot seguir a partir d'altres noms documentats, ja que Roig és un sobrenom, possiblement del segle XIX, segons tradició oral i antigament s'hauria nomenat <span>lo</span> mas Osset o <span>lo</span> mas de N'Osset. Segons Rovira, és complicat identificar-ne la fase fundacional del mas, però documentació del segle XIV indica la presència del cognom Ossó o variants similars, com l'alberg de Bernat Ossó <span>dez</span> Casanova (1346) i la referència a un Bernat, un Jaume i un Berenguer Ossó l'any 1367. El 1488, Jaume <span>Destorret</span> i <span>Casasaja</span> i Violant Bertran i de Malla, senyors de Gelida, establiren el mas de N'Osset o el mas Osset a Jaume Parellada. El 1513, aquest mas fou confessat per Bernat Parellada, de Subirats, fill de Jaume. En aquest punt, Rovira també ressalta la problemàtica per identificar el traspàs dels Parellada <span>als Llopard</span>, ja que no està documentat, però ja en la capbrevació de 1598 es registra una nova carta precària a Pere Llopard, fill de Jaume i de Sebastiana, citat en el fogatge de 1553 com Jaumí Llopard del mas Osset.</p> <p><span>Els Llopard</span> mantingueren la propietat fins al segle XIX, quan Josepa Llopard i Mitjans, la pubilla, es casà amb Joan Gol i Pasqual el 1842. <span>Els Gol</span>, originaris de Piera a finals del segle XVIII, eren masovers de Can <span>Santfí</span> i vengueren la propietat a mitjan segle XX als Bosch, de Can Bosc d'Anoia, del terme de Subirats, i aquests posteriorment a la família Bori i als de Fortuny, de la Torre-ramona, vers l'any 1969, qui la vengueren a la propietat actual.</p> 41.4342570,1.8321741 402430 4587624 08091 Gelida Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97527-pic1717058312669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97527-pic1717058280087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97527-pic1717058407815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97527-pic1717058425946.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu BCIL 2024-07-08 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Desconeguda 98|119|94 46 1.2 1761 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97751 Lledoner de can Ginebreda https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-ginebreda <p><span><span>BOADA, Martí, BOADA, Arnau (</span><span>2011)</span><span>. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Edicions Brau.</span></span></p> <p>El lledoner (<em>celtis australis</em>) de can Ginebreda és un arbre gegantí amb un perímetre del tronc a 1,3 m del terra de 4,41 m i de 5,49 m a la base.</p> <p>Fa 14,76 m d'alçada i un ample de la capçada de 16,89 m.</p> 08091-377 A Can Ginebreda. <p>Es desconeix l'edat exacta de l'arbre, però en una foto de 1930 (aprox.) del fons Cuyàs ja ens mostra un arbre monumental.</p> 41.4217300,1.8639700 405069 4586197 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97751-cuyas4208full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97751-pic1707214223529.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2024-07-09 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL 98 2151 5.2 1786 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97537 Rellotge de sol de cal Font del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-font-del-puig XX <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular apaïsat fet amb una mena de morter imitant la pedra i simulant un baix relleu.</p> <p>El gnòmon metàl·lic té el seu pol en el centre d'un sol que ocupa la part central superior del conjunt. Al centre hi podem llegir el lema en llatí: 'VOLAT IRREPARABILE TEMPUS'.</p> <p>No té línies horàries i la numeració romana marca de les sis del matí a les cinc de la tarda. A cadascun dels quatre extrems hi trobem petites representacions d'oficis.</p> <p>Es tracta d'un rellotge de fabricació, col·locat posteriorment.</p> 08091-300 A cal Font, al barri del Puig. <p>Segons l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans és de 1990.</p> 41.4359100,1.8481500 403768 4587789 1990 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97537-1712676200737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97537-1712676200822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97537-1712676200994.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic BCIL 2024-07-08 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL 119|98 47 1.3 1761 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96435 Rellotge de sol de can Farigola https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-farigola XIX Tot i tenir una petita esquerda a la part superior, el rellotge es troba en bon estat i marca bé les hores. La pintura està lleugerament erosionada <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical dibuixat en color vermell maó, sobre una base en baix relleu de ciment i de forma quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té les línies que marquen les hores i els números entre les 9 del matí i les 7 de la tarda. També hi ha la inscripció “Any 1814” a banda i banda del gnòmon. Tot això a l’interior d’un cercle dibuixat amb la mateixa pintura i ornamentat amb una sanefa. Hi ha una altra línia resseguint el ressaltat del quadrat de ciment, també amb la mateixa pintura i l’espai entre el quadrat i el cercle està omplert amb puntets pintats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gnòmon és metàl·lic i està ubicat a la façana sud i principal de la casa.</span></span></span></p> 08091-16 A can Farigola, a uns 600 m de la font Freda camí de can Rossell. <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de can Farigola, una masia agrícola que primerament es coneixia com la Barraqueta d’en Farigola. Amb els anys es va anar ampliant amb magatzems annexos per guardar vehicles i eines fins a configurar l’aspecte que té actualment.</span></span></span></p> 41.4285000,1.8653800 405197 4586948 1814 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722431749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722415666.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BCIL|Àrea especial de protecció 2024-07-10 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda 119|98 47 1.3 1761|1786 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96337 Rellotge de sol de can Migrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-migrat XIX S’ha pintat la paret de blanc i no s’ha respectat el rellotge. El gnòmon està mal encarat <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical esgrafiat sobre la façana. El gnòmon és una vareta metàl·lica simple i està ubicat a la façana sud de la casa.</span></span></span></p> 08091-15 A can Migrat, al camí de la Font Freda. <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de Can Migrat, una masia agrícola típica de la comarca. Aquesta es devia reformar en algun moment del segle XX, afectant al rellotge, que en aquell moment segurament va perdre la numeració.</span></span></span></p> 41.4254000,1.8700500 405582 4586598 08091 Gelida Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217210489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217174847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217195269.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BCIL|Àrea especial de protecció 2024-10-11 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda 119|98 47 1.3 1761|1786 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97267 Font alta de La Valenciana https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-alta-de-la-valenciana XX Si bé la font no presenta cap desperfecte estructural, sí que en té en l'àmbit estètic, com les rajoles baixes trencades, algun maó escantellat i alguna petita esquerda. El banc adossat té totes les rajoles del seient escantellades o trencades. <p>Es tracta d'una font aïllada, a quatre vents. L'aigua que en raja prové de la xarxa municipal.</p> <p>El material emprat per la seva construcció és el maó i morter de ciment. La paret principal i on hi ha el brollador està ornamentada amb rajola ceràmica que dibuixa franges verdes i grogues de la mateixa mesura en diagonal. Les cinc filades més baixes de rajoles estan trencades o escantellades, mentre que les de les cinc de dalt es conserven bé. També de manera ornamental s'hi ha perfilat una coberta a doble vessant fet amb maó.</p> <p>El broc és de polsador i l'aigua la recull una gran pica de marbre de forma rectangular.</p> <p>Adossat a un dels laterals hi ha un petit banquet fet d'obra i decorat amb rajola que actualment es troba molt deteriorada. A la part posterior hi trobem una obertura tancada amb una reixa metàl·lica que anys enrere devia tancar un registre, però que actualment no hi és.</p> 08091-218 A dalt de tot del carrer de La Valenciana sud. <p>Es desconeix la datació de la font, però possiblement és força recent, dels anys 1980 probablement. Estèticament i pels materials utilitzats s'assembla força a la font del carrer Vicenç Perelló, possiblement de la mateixa època.</p> 41.4284800,1.8549400 404324 4586957 Anys 80 08091 Gelida Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97267-pic1712848924648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97267-pic1712848943585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97267-pic1712848963735.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97267-pic1712848994656.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social Inexistent 2024-07-05 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda 119|98 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97342 Rellotge de sol de ca l'Hostal https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lhostal XIX <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat de grans dimensions. Està situat en un lloc prominent de la façana principal, centrat i proper a la crugia.</p> <p>Està emmarcat per un requadre gruixut de color groc terrós. El traçat és senzill i amb poca ornamentació, tan sols dues sanefes a costat i costat cobrint la part alta dels laterals. El pol és un sol senzill antropomorf de la boca del qual surt el gnom metàl·lic.</p> <p>Disposa de línies horàries, marques de les mitges hores i la numeració aràbiga marca de les sis del matí a les dues de la tarda. A la capçalera hi podem llegir la datació, '<em>ANY 1825'</em>.</p> 08091-255 A darrera de les Cases Noves, al costat de cal Piula. Carretera BV-2249, al quilòmetre 2. <p>La datació del rellotge apareix inscrita al mateix dibuix, el 1825. Es troba a la façana principal de ca l'Hostal, una antiga casa que també era coneguda com la casa de la recol·lecta, segurament perquè era on es pagava els delmes de la baronia de Gelida.</p> 41.4470200,1.8535900 404239 4589017 1825 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97342-1716583947600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97342-1716583947636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97342-1716583947672.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic BCIL 2024-07-08 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda 119|98 47 1.3 1761 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97338 Rellotge de sol de cal Piula, 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-piula-1 XIX El rellotge ha desaparegut gairebé completament degut al despreniment de l'arrebossat de la façana on s'ubicava. En queda només una petita part. Tot i això, la casa està en procés de reforma i podria ser que es tornés a pintar. <p>Per la bibliografia sabem que era un rellotge vertical circular pintat. A la part superior hi havia un escut amb les inicials JSF, que corresponien a Joaquim Serra i Franch (1780 - 1864), que era el propietari del molí fariner i també de l'antiga fàbrica de paper de la Gelidense.</p> <p>A banda i banda de l'escut hi trobàvem la data de l'elaboració del rellotge, el 1854. Disposava de línies horàries i numeració aràbiga.</p> <p>El rellotge de sol ara mateix es pot considerar desaparegut. Només en resta una part pintada.</p> 08091-252 A darrera de les Cases Noves, al costat de la masia Casa Hostal. Carretera BV-2249, al quilòmetre 2. 41.4470300,1.8527700 404170 4589019 1854 08091 Gelida Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97338-1716583947462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97338-1716583947427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97338-1716583947496.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2024-07-08 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda L'antic molí fariner es troba actualment en procés de reforma i no és descartable que el rellotge també entri dins dels plans de rehabilitació. 119|98 47 1.3 1761 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97340 Rellotge de sol de cal Piula, 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-piula-2 XIX El rellotge es troba molt despintat, sense gnòmon i amb esquerdes importants que afecten al mateix rellotge i a tota la façana. Tot i això, la casa està en procés de reforma i podria ser que es tornés a pintar. <p>Es tracta d'un rellotge vertical circular pintat. La part alta del rellotge és ornamentada amb motius vegetals. El pol, excèntric i representat per un sol de color taronjós, no disposa de gnòmon. Les línies horàries són molt juntes, ja que es troba a la façana est de la casa. No hi ha numeració, però es distingeix la línia de les 12 perquè està ornamentada amb una fletxa.</p> 08091-253 A darrera de les Cases Noves, al costat de la masia Casa Hostal. Carretera BV-2249, al quilòmetre 2. <p>Per estètica, podria correspondre a la mateixa època que el rellotge que trobem a la façana sud i que data de 1854.</p> <p>A l'altre rellotge també hi trobem les inicials JSF, que corresponien a Joaquim Serra i Franch (1780 - 1864), que era el propietari del molí fariner i també de l'antiga fàbrica de paper de La Gelidense.</p> 41.4470300,1.8527700 404170 4589019 08091 Gelida Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97340-1716583947394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97340-1716583947427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97340-1716583947496.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2024-07-08 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda L'antic molí fariner es troba actualment en procés de reforma i no és descartable que el rellotge també entri dins dels plans de rehabilitació. 119|98 47 1.3 1761 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96528 Font Freda https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-4 <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> XVIII - XX Tant el sender que hi mena, com la mateixa font i el seu entorn es troben en perfectes condicions de manteniment. <p>La font Freda és un brollador d'aigua que sorgeix d'una roca sense polsador ni canella. A la roca, per sobre d'on surt el broc metàl·lic d'on raja l'aigua, hi trobem la inscripció amb el nom de la font i una data escrita, aparentment el 20 de juliol de 1934, que se suposa que fou l'any del condicionament de la font.</p> <p>Tot l'entorn està condicionat com a àrea de descans, amb el terra enllosat de pedra i uns bancs de roca a banda i banda de la font. En un d'ells s'hi pot llegir la inscripció 'Per els Enamorats'. Es troba a tocar del Torrent de Vallbardina i a tocar de la zona de descans hi ha un pontet de fusta per a vianants per travessar-lo. Tot el conjunt es troba en una zona ombrívola que satisfà les necessitats de refresc de vilatans i viatgers.</p> <p>A la font s'hi arriba a través d'un sender amb barana que continua més enllà de la font i el pont de fusta.</p> <p>Malgrat trobar-nos dins d'un període de sequera extrema i que la majoria de les fonts que s'han documentat en aquest mapa es troben seques, la font Freda manté un rajolí d'aigua constant.</p> 08091-44 A l'encreuament del camí de la font Freda amb el camí de can Farigola. <p>La inscripció que podem llegir a la pedra suggereix que la font està condicionada, almenys, des de l'any 1934.</p> 41.4277200,1.8708400 405652 4586855 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723123223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723160194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723138795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709722876074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723181183.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2024-10-31 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda 98|119|94 47 1.3 1786 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97528 Molí de vent i pou de la torre de l'Albet https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-i-pou-de-la-torre-de-lalbet <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. </span><em>Programa Festa Major 2007</em><span>. pp. 88 - 93.</span></span></p> XIX Li manca el molí i les aspes. La torre d'elevació es troba en perfecte estat. <p>Aquest molí bombava l'aigua del pou que hi ha just davall. La torre és aïllada, de planta quadrangular i de tres plantes d'alçada. Està coronat amb una terrassa amb una barana de protecció de forja. Cal destacar-ne les cadenes cantoneres fetes de maó a vista, així com els marcs de les moltes finestres que té.</p> <p>Segueix una estètica industrial. Es tracta d'un antic molí de vent que fa dècades que és en desús i sense les aspes.</p> 08091-293 A l'entrada de la torre de l'Albet, tot just passat el pont de Sant Salvador sobre el riu Anoia. <p>La torre de l'Albet és de 1881 per encàrrec de Josep Albet Quintana, que en aquells anys era regidor de l'Ajuntament de Gelida i membre de la Junta d'obres. L'arquitecte va ser, Laureano Arroyo i Velasco, qui fou arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887.</p> <p>Arroyo i Velasco, barceloní, es va formar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on s'havien de formar tots els arquitectes catalans entre 1850 i 1872.</p> <p>Com en la majoria dels projectes de cases aïllades d'estiueig que plantejaven els mestres d'obres de l'època, Arroyo i Velasco projecta la torre de l'Albet amb una simetria que es manté tant en planta com en façanes. És una torre de planta quadrangular amb un semisoterrani, dues plantes i una torratxa.</p> <p>Amb tota probabilitat, la construcció del molí estarà lligat a la construcció de la casa.</p> 41.4510100,1.8665300 405325 4589445 1881 08091 Gelida Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97528-img2121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97528-img2123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97528-img2124.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-07-08 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte) La localització del pou a pocs metres del curs del riu Anoia i l'aiguabarreig amb la Rierussa segurament afavoreix que el nivell freàtic de l'aigua es mantingui a nivells alts durant la major part de l'any. 119|98 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97826 Habitatge a la plana de can Pascual 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-plana-de-can-pascual-1 <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> XX Sembla estar en bon estat, però no s'ha pogut accedir-hi per comprovar-ho. <p>Es tracta d'un conjunt d'edificacions adossades. Són un habitatge i tres magatzems.</p> <p>La façana principal de l'habitatge és a la cara sud i consta de planta baixa i primer pis. La coberta és a un sol vessant de teula àrab i inclinada a nord. De fet, la façana nord acaba tenint només planta baixa a causa de la inclinació de la coberta.</p> <p>La resta de volums també són amb cobertes d'un sol vessant.</p> 08091-398 A l'inici de la carretera BV-2249 cap a Sant Llorenç d'Hortons, a mà dreta. <p>Segons el Catàleg de masies de Gelida, la casa data de 1924.</p> 41.4468900,1.8618800 404931 4588993 1924 08091 Gelida Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97826-facana.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97826-context.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2024-07-09 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda 119|98 46 1.2 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97827 Habitatge a la plana de can Pasqual 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-plana-de-can-pasqual-2 <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> XX Sembla estar en bon estat, però no s'ha pogut accedir-hi per comprovar-ho. <p>Es tracta d'un habitatge aïllat de reduïdes dimensions i de planta baixa.</p> <p>La coberta és a dos vessants i de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, que és la sud i que té un capcer ondulat. També disposa d'un petit magatzem adossat amb la coberta de teula àrab i d'un sol vessant.</p> 08091-399 A l'inici de la carretera BV-2249 cap a Sant Llorenç d'Hortons, a mà dreta. <p>Segons el Catàleg de masies de Gelida, la casa data de 1946.</p> 41.4467500,1.8614800 404897 4588978 1946 08091 Gelida Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97827-facana.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97827-lateral.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2024-07-09 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda 119|98 46 1.2 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96601 Font de Cantillepa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cantillepa <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> XVIII - XX Es troba en un bon estat de conservació, tant la font com l'entorn de l'element. <p>Actualment, el conjunt estructural de la font està format principalment de blocs de pedra roja. Aquests blocs elaboren una cobertura en l'element. Al mig de l'estructura de pedra es pot trobar el broc metàl·lic del qual hi vessa el recurs hídric corresponent, ara bé, en aquest cas no s'ha pogut observar, ja que l'espai on hi ha el broc es trobava inundat per la mateixa aigua de la font. A més una mica més amunt també hi ha dos cartells informatius.</p> <p>El primer, situat en la part baix-esquerra, fa referència al fet que l'aigua proporcionada per la font no és apta pel consum. En canvi, l'altre cartell està destinat a mostrar un fragment d'un poema de l'autor local Ramon Pallejà i Camaló. El fragment diu: 'Em plau ton cant, fontana, amb plors d'argent, de música preuada, recites suaument encantada un conte de fades...'.</p> <p>El broc i els cartells que es troben al centre de l'element estan envoltats d'uns bancs de pedra que per tal d'accedir-hi, cal baixar uns esglaons pel costat dret de la font.</p> 08091-49 A l'inici del camí del Castell des de la carretera C-243b. <p>El nom a la font també és utilitzat per la cèlebre revista local del municipi. La formació del nom pot venir arran de la influència del mas de Cantillepa o així com del compost dels mots 'càntir' i 'llepa', que vol evocar l'expressió de llepar el càntir. A més a més, antigament hi havia el rumor de què la font era curativa, principalment per als mals de pedra i ronyó.</p> <p>El re-disseny i forma actual es va fer l'any 1946 a mans d'Armand Mas i Tulla.</p> 41.4364300,1.8673300 405371 4587826 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-font-cantillepa-mdc.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170432.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL La font ha experimentat un procés evolutiu notable el qual ha acabat conformant el seu bon aspecte actual. Serà a partir de la meitat del segle XX que l'estructura conformarà l'aspecte actual. En l'emplaçament de la font podem destacar-hi una gran esplanada o plaça on hi ha diversos arbres així com un seient de pedra. Pel que fa als arbres són plataners. 98|119|94 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97615 Jardí industrial de La Gelidense https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-industrial-de-la-gelidense <p><span>CARAFÍ, Enric (1987). El Centre recreatiu i cultural 1877-1987: 110 anys d’història gelidenca. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span><em>Programa Festa Major 2005</em><span>. pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Programa de Festa Major 2018, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, pp.90.</span></p> XIX Malgrat que és un ampli espai verd, la concepció de jardí ha quedat molt desdibuixada amb el pas dels temps i ha perdut bona part dels elements que el van fer un jardí excepcional. <p><span><span><span><span>El parc o jardí de La Gelidense és una àrea verda aproximada 11.000 m2 incloent la via d'accés entremig de la doble línia de plataners. Per accedir a la fàbrica paperera era imprescindible travessar un passatge flanquejat per plataners similar a moltes entrades de poblacions catalanes. Abans, però, una gran portalada amb coberta a doble vessant i porta de doble fulla de ferro forjat obria pas a l'interior del recinte de la fàbrica. Ubicat en una àmplia parcel·la al sector nord del recinte, al costat del riu, el jardí originalment va destacar per les seves grans dimensions i diversitat arbòria, incloent-hi una glorieta artística de fusta i vidres de colors, tal com la descriu l'historiador Ramon Rovira, així com un estany amb un brollador central de marbre blanc, que actualment es troba al pati del Centre Cultural Municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Val a dir que en aquest moment, l'aspecte del parc ha canviat significativament i es troba en un estat força degradat i desdibuixat del que havia sigut. En qualsevol cas, es manté, però, la presència d'una àmplia representació d'arbres (de grans dimensions) com oms, til·lers, plataners, àlbers, lledoners, llorers, robínies i un parell d'espècies força singulars. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'una banda, les palmeres (Trachycarpus fortunei) de les quals cada cop en queden menys al municipi i que van tenir una implementació important com a arbre 'selecte'. De l'altra, també sorprèn especialment la presència de sequoies (sequoia sempervirens), una varietat no gegantina de les famoses sequoies americanes, que aporten un aire exòtic al lloc.</span></span></span></span></p> 08091-329 A l'interior del recinte industrial de la fàbrica de La Gelidense, actualment reconvertit en polígon industrial. <p><span><span><span>El parc del molí nou, o La Gelidense com també es coneix, fou concebut, tal com Lluís Riu (2018) l'identifica de jardí industrial i per transmetre un prestigi empresarial fora de l'abast dels capitals menors, com a marca distintiva de seriositat i solvència econòmica. Així doncs, a les característiques pròpies de la diversitat d'espècies presents al jardí, com les grans dimensions de l'espai, i la característica entrada amb l'avinguda de plataners, el Marquès de Gelida, Joaquim Jover i Costas (Barcelona, 1854 - 1922). Joaquim Jover va ser un industrial i navilier que va fundar l'empresa de navegació Jover i Serra i va participar com a accionista en el Banc de Barcelona. El seu negoci principal se centrava en la indústria naviliera. Com a reconeixement al seu suport que fa oferir al Regne d'Espanya per prestar els seus vaixells de manera gratuïta durant la repatriació d'oficials i soldats malalts després del desastre de Cuba (1898), se li va concedir el Marquesat de Gelida. L'entrada de Jover a Gelida, però, fou a raó del fet que va heretar diversos negocis al poble del seu oncle, Joaquim Serra, incloent-hi la fàbrica paperera La Gelidense, també coneguda com el Molí Nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc de La Gelidense, doncs, ha estat al llarg del segle XX un espai molt ben vist pels treballadors, i la població en general, fins al punt que moltes de les celebracions patronals, segons Rosselló, a la tarda, la celebració es traslladava a les fàbriques, alternant-se amb el molí Nou (Can Guarro), on es gaudia de la festa dins un parc molt ben cuidat. Cada 4 d'agost, es commemorava la Diada de Sant Domènec a Gelida, un esdeveniment de significativa rellevància per a la comunitat paperera local, amb Sant Domènec com a patró. Les festivitats eren coordinades alternativament per comissions representants del molí Vell i del molí Nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els esdeveniments consistien principalment en un àpat comunal. Tal com explica Pere Cartró al pregó de Festa Major de l'any 2003, a mitjan segle XX, després d'una missa matinal a l'església parroquial, les activitats recreatives prenien lloc, destacant-se un partit de bàsquet altament competitiu entre els treballadors de les dues fàbriques, així com la pràctica de sardanes. Durant aquesta jornada, el servei de funicular no cessava, facilitant així l'accés i la participació del veïnat.</span></span></span></p> 41.4495380,1.8645430 405157 4589284 08091 Gelida Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600173360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600175040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600175510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600176340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600177230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-pic17158632712010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-pic1715863339825.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-07-08 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 98 2153 5.1 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97637 Campana Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-montserrat-0 <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> XX No s'ha pogut visitar la capella de la Mare de Déu de Montserrat, i no s'ha pogut veure la campana. <p><span><span><span>La campana Montserrat s'ubica a l'espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1954 per Barberí d'Olot. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té un diàmetre de 36 cm i un pes de 27 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa d'un jou de ferro, i té com a decoració la Mare de Déu de Montserrat, les claus de Sant Pere, una tiara papal i les graelles de Sant Llorenç.</span></span></span></p> 08091-337 A la capella de la Mare de Déu de Montserrat de can Cartró. <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat hi ha instal·lada la campana Montserrat, i actualment la propietat és de Juvé i Camps.</span></span></span></p> 41.4516200,1.8363600 402806 4589547 1954 08091 Gelida Restringit Regular Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2024-12-04 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Barberí d’Olot 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97635 Campana Paquita https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-paquita <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. p.p 85-94.</span></span></span></span></span></p> XX No s'ha pogut visitar la capella de la Mercè, i no s'ha pogut veure la campana. <p><span><span><span>La campana Paquita s'ubica a l'espadanya de la capella de la Mare de Déu de la Mercè.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1954, però se'n desconeix el fonedor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té un diàmetre de 40 cm i un pes de 37 kg. Disposa d'un jou de fusta.</span></span></span></p> 08091-336 A la capella de la Mare de Déu de la Mercè de ca n'Oller de la Muntanya. <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella de la Mercè de ca n'Oller de la Muntanya està adossada a una antiga masia amb un portal d’accés que data del segle XVII. Propietat de Rafael Andújar. Una espadanya corona la façana, amb la campana Paquita. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi havia una altra campana més petita que va ser robada.</span></span></span></p> 41.4281100,1.8812600 406523 4586887 1954 08091 Gelida Restringit Regular Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2024-12-04 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96614 Font del Xim https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xim <p><span>1964 (1964). 'Obras realizadas durante los XXV años de paz'. Programa de Festa Major 1964, pp. 27-29.</span></p> XIX - XX Les diverses parts que formen part de la font presenten algun tipus de desgast. L'abundant vegetació impedeix contemplar l'element completament. <p>La font del Xim està formada per diversos elements. El més modern i que ens trobem en primera instància és una caseta de registre feta d'obra i arrebossada i amb coberta prefabricada. A la porta metàl·lica que el tanca hi ha escrit 'Deu del Xim'.</p> <p>El broc es troba dins d'un cubicle fet de maons i descobert. Al fons s'hi pot observar el broc, segurament metàl·lic, amb una canella esfèrica. Just al costat hi trobem una petita obertura a la paret del marge feta amb maons i tancada amb una reixa de ferro que possiblement era una antiga canalització.</p> <p>A tocar d'aquestes tres estructures i a un nivell inferior hi trobem un gran dipòsit d'aigua amb coberta tot fet de formigó.</p> 08091-53 A la carretera C-243b de Gelida en direcció a Martivell, agafar un camí que baixa a mà dreta a l'alçada de can Parenostres. Seguir aquest camí durant uns 150 m fins a la font. <p>S'ignora dades històriques de la font. Les reformes són contemporànies. Possiblement de la segona meitat del segle XX. L'aigua de la font és conduïda fins al Puig, on omple els dipòsits que reparteixen l'aigua a tot el barri.</p> 41.4318800,1.8594600 404707 4587329 08091 Gelida Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205172412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205206037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205291186.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205322438.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Desconeguda A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya s'anomena déu de la Xim. A la porta metàl·lica del registre el nom que hi figura és 'Déu del Xim'. 119|98 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96550 Font de can Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torrents <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Daniel (2018). 'Les fonts de Gelida: ara i abans'. Programa de Festa Major 2018, pp. 56-57.</span></p> XIX-XX Es troba en bones condicions de conservació. L'únic desperfecte que s'hi observa és que s'ha despenjat la rajoleta amb la placa on hi figura el nom de la font. <p>Es tracta d'una font molt senzilla on s'aprecien intervencions de conservació en diferents èpoques. S'hi combina la part més original feta amb pedra, amb la més moderna, feta amb ciment. Es troba a tocar de l'àrea recreativa de can Torrents, cosa que fa que sigui freqüentada.<br /> <br /> La font en si són dos brolladors, un al costat de l'altre. Possiblement, el de baix, que és de goma, sigui més modern i hagi substituït el de dalt, que és metàl·lic. Actualment de cap dels dos en surt aigua.<br /> <br /> A una banda del brollador hi trobem una construcció petita, feta amb maons i arrebossada amb ciment, i que està tancada amb una porta metàl·lica que segurament tanca el registre de la font. A l'altra banda hi ha un banc de pedra que aprofita el pendent de la paret de la muntanya per fer-hi el <span>recolzament</span>, també de pedra.</p> 08091-46 A la carretera C-243b punt quilomètric 9,5. <p>Les inicials PT de la porta metàl·lica que tanca el registre són les de Pere Torrents, propietari de la font als anys 1950. L'esplanada pavimentada del davant de la font havia estat una bassa.</p> 41.4329400,1.8654600 405210 4587440 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204418474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204440103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204452507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204428545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204474174.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-07-10 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda 119|98 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97504 Jaciment paleontològic Cases de La Valenciana https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-cases-de-la-valenciana <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni paleontològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> Les lones instal·lades per protegir el jaciment estan força deteriorades. <p>Segons l'Inventari Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, es tracta d'un jaciment que dataria del Miocè inferior. Va ser descobert el 1955 pel Dr. Miquel Crusafont el 1955, qui també havia localitzat els jaciments propers de Can Martí Vell i Can Julià. En la primera intervenció hi trobà restes de cèrvids, tragúlids i amficiònids.</p> <p>Anys més tard, el 2011, arran de la prospecció feta amb motiu de la remodelació de la carretera C-243b, Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia, es va trobar al jaciment algunes restes de vertebrats (un fragment d'estèrnum d'un gran mamífer, possiblement de rinoceròtid). Aquesta troballa va motivar una següent intervenció que descobrí diversos ossos (vèrtebres sacres, fragments de pelvis, una epífisi distal de fèmur i diverses costelles) corresponents a un rinoceròtid de talla petita corresponent al gènere Plesiaceratherium en bon estat de conservació i en associació anatòmica.</p> <p>El 2012, una nova excavació va donar com a resultat la recuperació de més de 200 restes fòssils corresponents a diferents espècies de macrovertebrats incloent rinoceròtids, suids i d'altres mamífers, i també rèptils: testudines i crocodrílis, i un nombre semblant de dents postcanines de micromamífers (rosegadors, lagomorfs, insectívors i marsupials). Cal destacar la troballa de les restes atribuïbles a un sol individu de Plesiaceratherium que se sumen a les recuperades durant les prospeccions de 2011 i permeten conèixer nous detalls sobre la morfologia d'aquest rinoceròtid. També es van localitzar restes postcranials corresponents a aparentment un únic individu de la tortuga gegant Cheirogaster.</p> <p>El 2014 es van trobar 50 restes noves de macrovertebrats i 68 més el 2015, a banda de recollir tones de sediments que resten en estudi.</p> <p><span><span><span>A les cases de La Valenciana s'ha localitzat un dels jaciments més rics del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès. El registre fòssil d'aquests jaciments inclou rèptils com tortugues gegants i cocodrils, grans mamífers com hienes, amficiònids, rinoceronts, artiodàctils, proboscidis, així com petits mamífers com rosegadors, lagomorfs, glírids, eòmids i cricètids. Aquests fòssils representen un ecosistema càlid sub-tropical amb grans boscos de laurisilves, indicatius d'un màxim climàtic.</span></span></span></p> 08091-288 A la carretera C-243b, poc després del punt quilomètric 11. <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.</p> <p>A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració. Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can Calopa (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel Crusafont, Josep F. De Villalta i Jaume Truyols, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> <p><span><span><span>El fons del Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), guarda una extensa col·lecció de materials fòssils acumulats a través de les diverses campanyes d'excavació realitzades al municipi. L'equip de paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, dirigit pel Dr. Isaac Casanovas, ha estat excavant des de l'any 2011 en aquests importants jaciments paleontològics de grans vertebrats. Juntament amb el jaciment dels Casots a Subirats, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el 1995 pel seu valor paleontològic, constitueixen un dels registres fòssils de grans mamífers més rellevants d'Europa.</span></span></span></p> 41.4302700,1.8543200 404275 4587156 08091 Gelida Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97504-pic1715848612538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97504-pic1715848652851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97504-jaciments-paleontologics-de-gelida.jpg Inexistent Neògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic/Cultural Inexistent 2024-11-28 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL En la recreació del paisatge feta per Oscar Sanisidro es pot veure una proposta de com podria ser l'entorn dels jaciments de Gelida a finals del Miocè inferior, fa uns 16,5-16 Ma. Aquests jaciments corresponien a petites zones lacustres o entollades entorn de les quals creixeria una vegetació exuberant de tipus subtropical. Lluny d'aquestes àrees humides l'ambient seria força més àrid. Al centre de la il·lustració dos gossos-ós del gènere Amphicyon, els carnívors més grans d'aquella època, sorprenen un exemplar del rinoceront sense banyes Dromoceratherium mirallesi. En primer terme el cérvol primitiu Procervulus fuig de l'escena. A la riba del llac, entre la boira, podem distingir el suid Listriodon (a l'esquerra) i el tragúlid Dorcatherium (a la dreta). Al fons de la imatge dos mastodonts del gènere Gomphotherium, dotats d'un cap llarg amb quatre ullals, passen prop d'un grup de tortugues gegants del gènere Titanochelon. La vegetació representada es basa en les restes recuperades en altres jaciments del Miocè inferior i mitjà de la conca del Vallès-Penedès, ja que no s'han recuperat restes de plantes als jaciments de Gelida. 125|123 1792 5.3 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97531 Rellotge de sol de can Camprodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-camprodon XX <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular fet amb un mosaic de vint rajoles ceràmiques quadrades.</p> <p>La distribució és de quatre rajoles d'ample per cinc d'alçada. Té dibuixat un marc ornamentat amb motius vegetals de tonalitats groga i verda. El pol és un sol radiant antropomorf groc de la boca del qual surt el gnom metàl·lic. Té línies horàries i marques de mitges hores.</p> <p>La numeració és romana i marca de les set del matí a les tres de la tarda.</p> 08091-296 A la carretera de Corbera de Llobregat, en una casa poc després de sortir del poble. <p>Tot i ser un rellotge de rajola, el de can Camprodon es tracta d'un encàrrec personalitzat on s'ha tingut en compte l'orientació de la façana i és de la dècada de 1980.</p> 41.4430900,1.8718300 405757 4588560 Anys 80 08091 Gelida Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97531-captura-de-pantalla-2024-06-17-132922.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic BCIL 2024-07-08 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Semper Gnomon / Martínez de la Puente, Enric / Castanys, Valentí 119 47 1.3 1761 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97536 Rellotge de sol del Molí Vell - Fàbrica Guarro - Casas https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-vell-fabrica-guarro-casas XIX Se'n desconeix l'estat de conservació perquè no s'ha pogut observar. <p>Segons l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans, es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat de color vermell maó.</p> <p>A la part alta hi trobem el lema escrit en castellà i lletres majúscules '<em>NADIA PASE POR ESE VIVIR SIN QUE DIGA POR SU VIDA QUE FUE CONSSEVIDA MARIA CON LA ORACION AVE MARIA'</em>.</p> <p>A baix, i emmarcat en un rectangle apaïsat ornamentat amb motius vegetals, hi ha el rellotge. El pol és un sol antropomorf d'on surt el gnòmon metàl·lic a l'altura del nas.</p> <p>A banda i banda del sol hi trobem la datació: 'ANY 1889'. Disposa de línies horàries i la numeració aràbiga marca des de les cinc del matí a les dues de la tarda.</p> 08091-299 A la fàbrica de Can Guarro. <p>La datació del rellotge és l'any 1889.</p> 41.4493900,1.8691200 405539 4589263 1889 08091 Gelida Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97536-imatge-inventari.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic BCIL 2024-07-08 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL 119 47 1.3 1761 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97349 Rellotge de sol de can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pasqual XIX <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular esgrafiat i pintat.</p> <p>Es troba enfonsat respecte de la façana, formant un marge a l'estil guardapols. Està envoltat per una sanefa amb motius vegetals. El pol, situat a la part alta del rellotge i descentrat, és un sol radiant des d'on surt el gnòmon metàl·lic.</p> <p>En una banda hi podem llegir 'ANY' i a l'altra '1808'. Disposa de línies horàries i marques de mitges hores. La numeració és aràbiga i marca de les onze del matí a les vuit del vespre.</p> <p>El rellotge ocupa una part prominent de la façana principal.</p> 08091-258 A la masia de can Pasqual, a la carretera BV-2249, abans d'arribar a les Cases Noves. <p>El rellotge data de 1808 i es troba a la façana principal de can Pasqual, una masia antiga, del segle XV.</p> 41.4455700,1.8587900 404671 4588850 1808 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97349-1716586817331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97349-1716586817365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97349-1716586817297.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic BCIL 2024-07-08 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda Estèticament, és un rellotge molt semblant al de la masia Bargalló. 119|98 47 1.3 1761 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97201 El castell de Gelida https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-gelida <p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>A<span>SSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021) <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Programa de Festa Major 2021. p 151 - 153.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BERGADÀ, Lleó (1932): “Gelida i el castell” a <em>III Aplec Excursionista i de germanor penedesenca</em>.</p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS, Josep M.; REMOLÀ, Josep Anton; MESTRE, Mireia (1994). «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHÓN, Joan (2001). «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> X-XX CastellACORD GOV/26/2018, de 26 de juny, pel qual es delimita l'entorn de protecció del castell de Gelida, a Gelida (Alt Penedès).DOGC Núm. 7652 - 28.06.2018 RESOLUCIÓ CLT/ 457/2017, de 27 de febrer, per la qual s'incoa expedient de delimitació de l'entorn de protecció del castell de Gelida, a Gelida (Alt Penedès), i s'obre un període d'informació pública.En aquesta mateixa resolució es deixa sense efecte la incoació de l'entorn que segueix: Castell i entorn incoat per Resolució 13/12/1979 i BOE 25/02/1980Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)Conjunt arqueològic del CastellDeclarat BCIN / Monument històric / 22/04/1949 / R-I-51-5486 / 339-MH-EN / Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949Castell de Gelida i entorn (Els Tarongers) <p>Les principals característiques històriques del Castell com a monument han estat radiografiades per l'equip de l'Associació d'Amics del Castell:<br /> <br /> <strong>Primeres construccions:</strong><br /> El Castell de Gelida, situat sobre un esperó rocós amb un desnivell sud-est / nord-oest, té les seves primeres estructures en la meitat superior de l'esperó. Una muralla robusta tancava aquesta part superior, mentre una torre rectangular barrava l'accés pel costat inferior, al costat d'una església i un cementiri amb tombes antropomorfes. A la part més alta, una potent muralla definia el recinte sobirà, amb espais d'habitat entre aquesta i la torre inferior.<br /> <br /> <strong>L'església de Sant Pere:</strong><br /> Originalment de planta rectangular amb possible absis quadrangular, l'església de Sant Pere tenia una coberta de teula a doble vessant. Les parets eren de carreus petits, unides amb morter de calç. Aquesta estructura es veia complementada per una finestra geminada de l'època. Actualment, a l'interior hi ha una col·lecció important de peces de diferent tipologia. Està conformada com una col·lecció de peces provinents del Castell, de les excavacions i, alhora, com una mostra de part de la col·lecció recollida per l'Associació d'Amics del Castell des de mitjans dels anys 1960, quan es va constituir. Entitat que gestiona l'equipament històricament.<br /> <br /> La peça més destacada que hi trobem a l'interior és el sarcòfag gòtic de Berenguer <span>Bertrand</span>, i el seu fill, Nicolau <span>Bertrand</span>, senyors de la Baronia de Gelida i gran figura transformadora del castell. També és destacable l'altar barroc (1782) donat pel Dr. Melcior Colet l'any 1980. Finalment, fer una menció a la capella de Sant Roc, copatró del poble, en la que en destaca l'enteixinat del sostre.<br /> <br /> <strong>Desenvolupament del castell fins al segle XIV:</strong><br /> Les modificacions fins al segle XIV inclouen reforços a les torres existents sense ampliar el perímetre del castell. Es dobla la torre est i possiblement es construeix o amplia una torre de planta circular. L'accés al recinte superior es mantenia a través d'una passera sobre el torrent de <span>Cantillepa</span>.<br /> <br /> <strong>Transformacions en l'església de Sant Pere:</strong><br /> Durant aquest període, l'església s'amplia, es reconstrueix l'absis amb una probable planta semicircular i s'afegeixen arcs torals interns per suportar una nova volta de canó, augmentant l'alçada de l'edifici.<br /> <br /> <strong>Berenguer Bertran i les reformes del segle XIV:</strong><br /> El 1367, Berenguer Bertran adquireix el castell en estat ruïnós i inicia un ambiciós projecte de reconstrucció. Es restaura completament el mur caigut i es modifiquen els coronaments de les muralles. Es reconstrueix o amplia la torre i es densifiquen les edificacions i la zona del cementiri. A l'interior de l'església es conserva el sarcòfag nobiliari que esdevé una de les millors peces de la col·lecció que es poden veure al castell. El sarcòfag es presenta com una caixa suportada per dos lleons sobre mènsules de pedra. El sarcòfag està decorat amb l'escut heràldic esculpit emmarcat per quadrilòbuls a banda i banda. El frontal, altre cop dos escuts flanquegen una inscripció al centre: '<span>Asi</span> jauen <span>los</span> molt <span>onrats</span> <span>an</span> B.G.N. <span>é</span> <span>an</span> <span>Choalu</span> <span>Bertrand</span> fill seu, les <span>animas</span> dels quals <span>sian an</span> <span>Gloria</span>.' El sepulcre va ser profanat l'any 1936, resultant en la seva desaparició temporal fins a ser localitzat al Museu Marès i posteriorment retornat.<br /> <br /> <strong>Provisió d'aigua i ús residencial:</strong><br /> Es construeix una mina d'aigua per canalitzar aigua des de dalt del castell mitjançant canonades ceràmiques des de la Font del Senyor. Les reformes permeten un ús militar durant diversos conflictes, però al segle XVI, el castell ja no és residencial i es construeix la Casa del Senyor a baix al poble a tocar de la desapareguda església de Sant Miquel i al peu del camí.<br /> <br /> <strong>Declivi i final del castell:</strong><br /> Després de la guerra de Successió en 1714, el castell es destrueix definitivament per l'obligació del Decret de Nova Planta de Felip V, quedant en ruïnes. Els materials del castell s'utilitzen per a construccions properes i per a forns de calç. L'església de Sant Pere roman <span>dempeus</span>, incorporant el campanar construït amb pedres del castell. També moltes de les cases del voltant reaprofiten materials provinents de la 'pedrera' en la qual s'ha convertit el castell. Aquest és un element molt visible a les cases més antigues del barri dels Tarongers.<br /> <br /> <strong>Últimes edificacions i cementiri parroquial:</strong><br /> El recinte del castell acaba allotjant el cementiri parroquial fins a la construcció del nou cementiri a l'entrada del poble. Això marca la finalització del cicle de vida d'aquest espai històric, que ha vist múltiples fases d'ús des de la seva creació medieval.<br /> <br /> La síntesi d'intervencions arqueològiques realitzades al castell des de mitjan segle XX fins a la important actuació de l'1% Cultural dels anys 2000, recollides en l'Inventari de Patrimoni Arqueològic, ha revelat troballes que van des de ceràmica ibèrica fins a elements de la baixa edat mitjana, repartides en diversos recintes del castell. Al recinte superior, s'han descobert estructures com un possible absis semicircular i una torre amb restes d'<em>opus <span>spicatum</span></em>, juntament amb un sistema de distribució d'aigües que data de 1983. A més, s'han recuperat quantitats significatives de ceràmica medieval fins al segle XVIII durant les excavacions de la cisterna entre 1975 i 1980. Al recinte central es va descobrir un dipòsit d'aigua l'any 1972, i al recinte inferior, s'ha confirmat la presència d'una necròpoli de tombes antropomorfes del segle X. Durant la restauració de l'església, entre 1970 i 1979, es van descobrir finestres preromàniques i una ara de la mateixa època. Les intervencions dels anys 1990 van incloure una exploració el 1991 a la torre del recinte jussà, on es van documentar estructures romàniques i paviments de l'època baix medieval. Posteriorment, l'any 1996, es va investigar una zona al sud-est de la torre quadrangular, identificant estructures del segle XIV. L'any 1998 es van realitzar sondejos que van confirmar l'existència d'estructures importants i nivells arqueològics dels segles XVII i baix medieval. Finalment, entre 2001 i 2002, es va excavar l'àrea afectada per la construcció d'un centre de visitants, confirmant la riquesa arqueològica del lloc. Més recentment, a raó dels aiguats de l'any 2007 que van esfondrar part del mur del cementiri, el 2021 es va procedir a la reconstrucció del mur de tancament. Aquesta intervenció va permetre documentar estructures sota el cementiri que probablement daten dels segles X-XI. El 27 de novembre de 2022, es va concloure la intervenció al mur del cementiri i els treballs arqueològics en aquest espai. Els resultats han identificat que es tracta d'un espai funerari que havia estat actiu des dels segles IX-X fins al XIX, documentant-se un conjunt de tombes antropomorfes i evidenciant una activitat funerària continuada fins a finals del segle XIX, com ho mostren els nínxols i els aixovars funeraris trobats.</p> 08091-176 A la part alta del poble, sobre un esperó rocós al costat del barranc de la font de Cantillepa. S'hi accedeix a partir del barri dels Tarongers. <p>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà.</p> <p>Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una peça important de l'evolució urbana i social del terme al llarg del temps. El centre polític medieval era el castell (documentat el 945) i al costat, l'església de Sant Pere, el seu contrapoder (documentada el 998). Paral·lel a aquesta ocupació, també es documenta l'església de Sant Miquel (antic nucli de Gelida on ara hi ha l'església de Sant Pere), amb una cronologia molt pròxima (1080) i que ja estaria vinculada al mateix nucli poblacional del castell.</p> <p>En les etapes del castell i el poblament, segons Rosselló (2011) hi ha clarament dues etapes. Una primera d'enfortiment comtal clarament vinculada al territori de frontera, i una segona d'afebliment progressiu amb l'auge del món feudal en què el poblament es concentra més al voltant de l'església, pujant el pes de l'església de Sant Pere, i del nucli al voltant de Sant Miquel. L'estructura urbana del nou nucli s'estableix al peu del camí del Castell a Sant Llorenç d'Hortons cap al castell que amb els segles desenvoluparan l'eix dels carrers Marquès de Gelida – carrer Major – carrer del Pi. El castell ha experimentat diverses fases d'ocupació i reconstrucció, destacant-se com a primera les incursions musulmanes de 1108 que van devastar la regió del Penedès.</p> <p>El castell ha passat per mans de diversos propietaris, inclòs el notable Berenguer Bertran al segle XIV, qui hi va executar importants obres de restauració. El 1367, Berenguer Bertran, un ciutadà de Barcelona i banquer influent, va adquirir el castell i va executar importants obres de reparació. Aquestes renovacions van continuar fins al 1375, any en què Bertran va fer el seu testament, indicant la seva voluntat de ser enterrat al castell. El castell de Gelida no va tenir una sort diferent de la majoria dels castells de Catalunya: el 1714 va ser destruït, encara que fos simbòlicament, amb l'enrunament de la torre de l'homenatge. La construcció és en runes ja el 1780, quan el rector demana permís per agafar pedra per a la construcció del campanar de l'església (BERGADÀ, 1932). Serà la penúltima obra al castell; la darrera serà la instal·lació del cementiri, el 1856.</p> <p>Al castell s'hi han estat fent excavacions arqueològiques des del 1971 fins a l'actualitat, en tres àrees específiques: els voltants de la torre de forma rectangular, l'accés al castell juntament amb una porció del recinte funerari, i el sector conegut com a Pedró. Ja en un període més recent, s'han dut diverses campanyes d'excavació al castell. Especialment, entre el 1991 i 1998, quan es va intervenir en diferents sectors del castell, que van revelar estructures romàniques i baix-medievals, així com enderrocs datats al segle XVII. Finalment, cal esmentar les dutes a terme entre el 2001 i el 2002, en què es va continuar amb l'excavació en una àrea afectada per la construcció d'un centre d'acolliment de visitants. Els treballs d'excavació i investigació continuen proporcionant noves dades i interpretacions sobre la història i l'evolució del castell de Gelida. A més, el jaciment té un gran potencial per a futures investigacions arqueològiques que poden aprofundir en la comprensió de la vida quotidiana, l'arquitectura i la societat medieval a la regió del Penedès.</p> <p>Pel que fa a l'estudi i gestió del castell, una figura determinant a la segona meitat del segle XX ha estat el paper que ha jugat l'Associació d'Amics del Castell de Gelida des de la seva fundació el 1965. L'entitat ha estat clau tant en les diferents campanyes d'excavació en diferents èpoques, com en la fase més contemporània, encetada a partir del 2003 amb l'obertura del centre d'interpretació del castell assumint-ne la gestió de l'espai fins a l'actualitat.</p> <p>L'any 2021 el rector de la parròquia de Gelida, Jordi Tres, va cedir la titularitat de l'església i del cementiri del castell al municipi.</p> 41.4361070,1.8696070 405561 4587788 08091 Gelida Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911682522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911683582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911686947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911687128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684812.jpg Legal i física Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Científic/Lúdic/Cultural BCIN 2024-11-28 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 91|92|93|94|96|85 46 1.2 1760 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97202 Església de Sant Pere del castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-del-castell <p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021) <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Programa de Festa Major 2021. p 151 - 153</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS, Josep M.; REMOLÀ, Josep Anton; MESTRE, Mireia (1994). «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHÓN, Joan (2001). «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> X - XIV - XVIII L'església està restaurada i presenta un bon estat general. <p>El castell de Gelida, situat sobre un esperó rocós amb un desnivell sud-est / nord-oest, té les seves primeres estructures en la meitat superior de l'esperó. Una muralla robusta tancava aquesta part superior, mentre una torre rectangular barrava l'accés pel costat inferior, al costat de l'església de Sant Pere i un cementiri amb tombes antropomorfes.</p> <p>A la part més alta, una potent muralla definia el recinte sobirà al voltant del que es coneix com a plaça del Padró, amb espais d'habitat entre aquesta i la torre inferior. L'església de Sant Pere ocupa l'extrem nord-oest del castell i està ubicada al límit del penya-segat del barranc de <span>Cantillepa</span>, en un espai conegut com a Salt. La planta rectangular amb volta de canó i coberta de teula a doble vessant presenta capelles a banda i banda de la nau i l'absis recte. Les capelles laterals del costat sud són les més significatives. Actualment, la capella de Sant Roc, copatró de la vila, és l'única que preserva el sostre enteixinat policromat. La segona buida de decoració està dedicada al Sant Crist. Al costat nord de la nau hi trobem la capella dedicada a la Mare de Déu de la Salut, i és aproximadament de les mateixes dimensions, i una segona porta d'accés lateral a la nau, que cronològicament hauria pogut ser la porta original o, si més no, la ubicació. Als peus de l'església, on trobem la gran portalada d'accés, hi havia hagut un cor amb barana de guix decorat amb filigranes.<br /> <br /> El campanar actual del segle XVIII és de torre octogonal bastida amb pedra reaprofitada del castell mostrant al seu parament els diversos colors dels materials utilitzats, en substitució de l'antic campanar d'espadanya. Al peu de l'església de l'entrada nord de l'església, a la part baixa de la graonada d'accés construïda al segle XVII com la porta principal actual, s'hi observa encara restes de l'antic cementiri del poble. A part de les restes dels nínxols moderns, s'ha pogut excavar arqueològicament l'espai i s'han pogut documentar antigues tombes de banyera excavades a la roca.</p> 08091-177 A la part baixa del recinte emmurallat del castell de Gelida. <p>L'església de Sant Pere fou, fins a finals del XIX, el centre parroquial del terme i de les esglésies de Sant Miquel, Sant Salvador de la Calçada i Santa Magdalena del Puig, moment en què es construeix la nova església de Sant Pere, al centre del poble, en substitució de la de Sant Miquel, i passa a ser aquesta l'església parroquial. La història de l'església de Sant Pere del castell i el propi el castell han anat lligats, des de les primeres notícies del s. X fins a la destrucció de la guerra de Successió de bona part de l'arquitectura militar i sobrevivint-ne només el temple de tot el conjunt del castell. La gran transformació del castell del segle XIV de la mà del banquer barceloní Berenguer Bertran, nou senyor del castell i que també es nota a l'església, en la qual es fan importants canvis.<br /> <br /> La capella de Sant Roc està dedicada al copatró de Gelida per haver salvat els veïns de la pesta al segle XVI, que va afectar la comarca. Està datada de l'any 1595, igual que la del seu costat, dedicada al Sant Crist. El cor, ubicat als peus fou construït el 1680. Al costat nord de la nau, hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Salut. La talla de fusta de la Verge, que es guardava en una fornícula encara visible, fou cremada durant la Guerra Civil, igual que el retaule monumental barroc de l'absis, encarregat l'any 1696 pel rector de Gelida a l'escultor barceloní Francesc Espill.<br /> <br /> Així doncs, l'església des del seu origen preromànic fins a l'aspecte barroc del segle XVIII va viure notables canvis. És el moment en què es retira el campanar d'espadanya (s. XVI) per construir el campanar de torre actual, amb pedra de l'enrunat castell. La posició de difícil accés del temple ja havia fet que, als peus del castell, al barri dels Tarongers, a l'edifici de la rectoria vella -ara desaparegut- existís una capella, dedicada a Sant Antoni, com a alternativa a l'església de Sant Pere en moments de molt mal temps i que fos complicat accedir al castell.</p> 41.4363403,1.8686977 405485 4587814 08091 Gelida Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911687090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911684959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685797.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911686141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911686725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911686908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911687373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911687406.jpg Legal Pre-romànic|Romànic|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós/Cultural BCIN 2024-07-04 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Actualment, a l'interior hi ha una col·lecció important de peces de diferent tipologia. Està conformada com una col·lecció de peces provinents del castell, de les excavacions i, alhora, com una mostra de part de la col·lecció recollida per l'Associació d'Amics del Castell des de mitjans dels anys 1960, quan es va constituir. Entitat que gestiona l'equipament històricament.La peça més destacada que hi trobem a l'interior és el sarcòfag gòtic de Berenguer Bertrand, i el seu fill, Nicolau Bertrand, senyors de la Baronia de Gelida i gran figura transformadora del castell. També és destacable l'altar barroc (1782) donat pel Dr. Melcior Colet l'any 1980. Finalment, fer una menció a la capella de Sant Roc, copatró del poble, en què en destaca l'enteixinat del sostre.El sarcòfag es presenta com una caixa suportada per dos lleons esculpits sobre mènsules de pedra. El sarcòfag està decorat amb l'escut heràldic esculpit emmarcat per quadrilòbuls a banda i banda. El frontal, altre cop dos escuts flanquegen una inscripció al centre: 'Asi jauen los molt onrats an B.G.N. é an Choalu Bertrand fill seu, les animas dels quals sian an Gloria.' El sepulcre va ser profanat l'any 1936, resultant en la seva desaparició temporal fins a ser localitzat al Museu Marès i posteriorment retornat.Per altra banda, malgrat la immatriculació per part del Bisbat de Sant Feliu de l'església de Sant Pere del castell com del cementiri vell com a titulars de la propietat, l'any 2021 es va signar un acord, a mesura que es retornava la titularitat a l'Ajuntament de Gelida d'ambdues propietats. 91|92|96|85 45 1.1 1760 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97277 Barraca partida de can Miquel de les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-partida-de-can-miquel-de-les-planes <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> XIX-XX La barraca ha perdut completament la coberta, però les parets han estat restaurades i mantingudes i no hi ha perill d'esfondrament. <p>Es tracta d'una barraca aïllada de pedra seca de planta rectangular.</p> <p>La coberta, avui desapareguda, era d'un sol aiguavés. L'única obertura és la porta d'entrada sense tancament i és a la façana nord. Té els muntants verticals de pedra i un arc de volta rebaixada fet amb maons plans.</p> <p>El gruix de les parets és considerable i no tenen cap mena d'arrebossat.</p> 08091-224 A la partida de can Miquel de les Planes, agafant un trencall a mà esquerra abans d'arribar a les vies del TGV. <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> 41.4404200,1.8339600 402589 4588306 08091 Gelida Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670991458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670928026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670939866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670953977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670962129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670970221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670906638.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-07-05 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda 119|98 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97548 Rellotge de sol de la Torre de l'Albet https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-de-lalbet <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. </span><em>Programa Festa Major 2007</em><span>. pp. 88 - 93.</span></span></p> XIX La casa està en ple procés de reforma. <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular fet amb material d'obra i presideix el frontó de la façana principal de la casa.</p> <p>El seu interior és de color salmó i el cercle en motllura exterior, i on trobem la numeració aràbiga, és blanc. Disposa de línies horàries i el gnòmon, a la part alta central del rellotge, és metàl·lic.</p> <p>Davall del rellotge, hi trobem la datació de la casa i, amb tota probabilitat, del rellotge: '1881'.</p> 08091-307 A la torre de l'Albet, tot just passat el pont de Sant Salvador sobre el riu Anoia. <p>La torre de l'Albet és de 1881 per encàrrec de Josep Albet Quintana, que en aquells anys era regidor de l'Ajuntament de Gelida i membre de la Junta d'obres. L'arquitecte va ser, Laureano Arroyo y Velasco, qui fou arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887.</p> <p>Arroyo y Velasco, barceloní, es va formar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on s'havien de formar tots els arquitectes catalans entre 1850 i 1872.</p> <p>Com en la majoria dels projectes de cases aïllades d'estiueig que plantejaven els mestres d'obres de l'època, Arroyo y Velasco projecta la Torre de l'Albet amb una simetria que es manté tant en planta com en façanes. És una torre de planta quadrangular amb un semisoterrani, dues plantes i una torratxa.</p> 41.4514800,1.8662100 405299 4589498 1881 08091 Gelida Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97548-ampliacio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97548-dalmau2001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97548-img2122.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic BCIL 2024-07-08 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL 119|98 47 1.3 1761 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97266 Font de can Julià https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-julia-0 <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> XIX - XX L'estat de conservació de la font és difícil de determinar perquè en el moment de la visita estava en obres de reforma. No s'hi observen defectes estructurals i la bassa adjacent a la mina estava plena d'aigua. <p>La font està constituïda per dos elements principals: una mina d'aigua i una bassa adjacent.</p> <p>La mina d'aigua, excavada a la paret d'un barranc, està reforçada amb parets, muntants i sostre construïts amb maó pla i morter. Una reixa metàl·lica impedeix l'accés a l'interior, encara que aquesta estructura sembla ser força profunda.</p> <p>La bassa, de forma rectangular, està parcialment soterrada, aprofitant així la diferència d'alçada amb la mina per omplir-se d'aigua. Sobresurt del nivell del terra només un petit mur, d'uns 20 cm d'alçada, construït amb pedra, morter i acabat amb maó pla. Aquesta bassa està coberta i protegida per una reixa metàl·lica i, en el moment de la visita, estava plena d'aigua.</p> 08091-217 A les vinyes de can Martí de Dalt, a tocar del fondo de can Julià. <p>Es desconeix la datació de la mina i la bassa, però el conjunt ja apareix citat en una postal dels anys 1940 en una llista de fonts potables del municipi de Gelida.</p> 41.4276900,1.8422700 403264 4586883 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97266-pic1712847877334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97266-pic1712847937797.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97266-pic1712848115370.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu Inexistent 2024-07-05 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda 119|98 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97278 Barraca de les vinyes de can Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-vinyes-de-can-marti <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dona solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una porta metàl·lica tanca l'única obertura de la cabana, amb orientació sud.</span></span></span></p> 08091-225 A les vinyes de can Martí de Dalt, a tocar del fondo de can Julià. <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> 41.4287600,1.8417700 403224 4587003 1901 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847550673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847561874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847571472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847595804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847618029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847635969.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu Inexistent 2024-07-05 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda La llinda té la inscripció de l'any de construcció de la cabana, '1901', una data força tardana per la tipologia de la construcció. 119|98 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96468 Font de can Voltà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-volta <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> XVIII - XX La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font, que no té aigua. Disposava d’un banc d’obra que es troba molt deteriorat i d’una taula rodona de pedra massissa que ha caigut i s’ha escantellat. <p><span><span><span>La de can Voltà o font del Roure rep el nom o bé pel gran roure que la presideix o per la masia que hi ha ben a prop. Es tracta d’una font amb un entorn condicionat com a àrea de descans, amb un banc fet d’obra i una taula de pedra que, combinat amb l’ombra de l’arbre i de l’entorn boscós, satisfeia les necessitats de vilatans i viatgers. El brollador queda just al peu del roure, davall del cartell de fusta que indica font del Roure o de can Voltà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es troba molt descuidada i seca.</span></span></span></p> 08091-33 A l’altra banda del camí d’entrada a can Voltà. <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. A pocs metres de distància s’observa una petita bassa engolida per la vegetació que devia acumular l’aigua de la font.</span></span></span></p> 41.4236800,1.8716700 405715 4586406 08091 Gelida Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218463248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218401733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218420509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218428507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218483594.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2024-07-10 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda El nom que rep a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic és font de Can Voltà, però es coneix també amb el nom de font del Roure. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. 98|119|94 47 1.3 1786 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97383 Cova de la Duna https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-duna <p>Es tracta d'una cova petita de 2 m de profunditat on hi ha un pou amb una caiguda de 3,7 m.</p> <p>La litologia és roques, dolomies. Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal.</p> 08091-267 A mig camí entre el Collet de Montcau i el Montcau, al tram planer del camí, seguir la carena en direcció nord uns 400 m. <p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p> 41.4152500,1.8717100 405706 4585470 08091 Gelida Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2024-07-08 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97268 Font del mig de La Valenciana https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig-de-la-valenciana XX La font no presenta cap defecte estructural, però en alguns punts l'arrebossat està descrostat i esquerdat. A la part posterior hi té un forat. <p>Es tracta d'una font aïllada a quatre vents de planta quadrangular. L'aigua que en raja és de la xarxa municipal.</p> <p>És una construcció senzilla feta de material d'obra i arrebossat. La paret on hi ha la canella amb polsador està ornamentada amb un perfil acabat amb arc de mig punt i perfil pla que pràcticament és l'únic detall estètic de la font. L'aigua cau en una pica semicircular a nivell de terra i tancada per un mur baix de perfil arrodonit.</p> <p>Estèticament, és molt semblant a la font de La Valenciana de Baix i a la font del carrer de la Font.</p> 08091-219 A mig carrer de La Valenciana sud. <p>Durant el primer terç de segle XX i amb especial intensitat durant els anys de la Segona República, moltes de les fonts properes o dins del nucli urbà van ser arranjades per complir amb les noves exigències sanitàries.</p> <p>No es coneix la datació exacta, però la semblança amb la Font de La Valenciana de Baix, que data de 1934 i la seva pròpia localització ens fan pensar que es podria tractar d'alguna d'aquestes fonts arranjades.</p> 41.4293600,1.8537600 404227 4587056 08091 Gelida Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97268-pic1715848893856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97268-pic1715848905199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97268-pic1715848912290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97268-pic1715848925078.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social Inexistent 2024-07-05 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda 119|98 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97337 Can Julià https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-5 <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>BOFARULL, Manuel (2003) Gelida a les primeres guerres del segle XIX (1a part). La conferència de Gelida, primavera del 1873. Programa Festa Major 2005, pp. 77-80.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2014). 'Cultura més que mai'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2014, pp. 70-80.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (2005) Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra. Programa Festa Major 2005. pp. 64-66.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> XVI -XVIII - XX Casa enrunada. <p>Edifici completament enrunat i sense coberta, de la qual les restes dels murs presenten una estructura més aviat rectangular. Queden alguns elements molt destacables a la façana com són dos rellotges de sol.</p> <p>El mas també presenta encara una gran portalada principal d'entrada (actualment apuntalada) amb arc de mig punt amb grans dovelles de pedra. En general, el parament dels murs és de pedra, tot i que portes i finestres disposen de maons per fer els marcs, en alguns casos en disposició de plec de llibre, i d'altres amb arcs rebaixats. Algunes finestres disposen de reixa de forja i ampit treballat de pedra. Per les dimensions de la planta era una de les cases grans del terme.<br /> <br /> Segons l'inventari de Patrimoni Arquitectònic, de l'any 1981, es tractava d'una masia coberta a dos vessants, rectangulars, de planta i pis, portal dovellat, 2 rellotges de sol, un d'ells restaurat el 1921, i una elegantíssima palmera al davant. Annexos als cellers, hi ha uns cups rodons que evoquen torres de defensa o absis romànica. L'interior és compost d'entrada, cuina i cellers, a la planta. De l'entrada parteix una escala de pedra que condueix a una espaiosa sala superior, la qual reparteix les habitacions amb uns portals de tradició gòtica com un de la façana principal.<br /> <br /> Com a curiositat queda dempeus encara la palmera de la casa.</p> 08091-251 A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. <p>L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat que més tard seria coneguda com a can Julià s'inicia probablement com una segregació de can Martí de Dalt durant el segle XIV, època en la qual ja es referia a l'edificació com la Torrevella, nom que persistiria fins al segle XVI. La primera referència documentada data de 1513, quan es menciona com '<span>lo</span> mas de la torre vella'. La família <span>Gener</span>, identificada com a hereus antics de la propietat, apareix ja l'any 1441. Gabriela Gener, possible hereva de Benet Gener mencionat en l'arbre genealògic, va realitzar capítols matrimonials l'any 1504 amb Jaume Julià-Ferrer i Sala, originari de St. Julià d'Altura. A partir d'aquí, i fins al segle XVII o XVIII, els cognoms Julià Ferrer o Julià i Ferrer es van fer freqüents.<br /> <br /> El 1706, Maria Julià-Ferrer i Llopard de Dalt es va casar a Gelida amb Vicenç Margarit i Canals de Sant Esteve Sesrovires, fet que va provocar un canvi de cognom en els successors. La besneta de Maria, Francesca Margarit-Julià-Ferrer i Romegosa, es va casar amb l'hereu de can Martí de Dalt i de Baix, Joan Llopard-Martí i Domènec, unificant així els patrimonis de les dues famílies. Aquesta unió es va mantenir fins que M. Rosa Llopart i Mir es va casar amb l'hereu de can Duran del Puig, Hermenegild Almirall i Romeu. Al final del segle XX, es va produir un nou repartiment de les propietats. L'any 1981 el mas ja necessitava una bona restauració, però encara era recuperable, actualment la situació és de ruïna.<br /> <br /> Segons explica Bofarull (2003), durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), la nit del 16 d'agost de 1847, la masia coneguda com a can Julià va ser objecte d'un robatori per part d'una <span>gavilla</span> facciosa. El propietari de la hisenda, descrit com «<span>uno</span> de <span>los</span> <span>hombres</span> de <span>bien</span> del país», va ser segrestat i lligat. Dos dies després del succés, va ser trobat a prop del riu, ferit de diverses punyalades, i va morir poc després. El líder del grup responsable de l'atac era un malfactor conegut com l'Esquilador.<br /> <br /> Segons recull Andreu Guiu (2005) a partir de les fonts orals, es relata que a la masia de Can Julià residia una parella de masovers joves als anys 1930. L'home va ser reclutat per servir al front durant la Guerra Civil, on va perdre la vida. Posteriorment, la seva esposa va abandonar la masia. Durant aquest període, can Julià va ser ocupada temporalment per un grup de catalans, pagesos originaris de Corbera d'Ebre refugiats al poble. Aquest grup disposava de recursos econòmics, cosa que va permetre una estada curta a la masia.</p> 41.4252992,1.8462543 403593 4586613 08091 Gelida Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844965328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844772297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844791222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844799466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844827682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844922572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844977493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845013130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845020621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845079125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845093742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845204454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845212920.jpg Legal Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2024-07-12 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL Desconeguda 105|119|98 45 1.1 1761 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97023 Rellotge de Sol de Can Julià https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia XVIII - XIX La conservació del rellotge és deficient, tot i que seria recuperable malgrat que està molt despintat, però la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals. <p>Es tracta d'un rellotge de sol circular a façana sud i a la part alta, ben bé a la crugia i sota un bon ràfec que li ha ofert una bona protecció. Es troba dibuixat sobre un baix relleu d'obra allisat. S'intueix la cromia de les línies horàries, possiblement de color vermell maó i també el dibuix d'un cercle al pol. Del centre d'aquest cercle emergeix el gnòmon metàl·lic.</p> <p>Can Julià es troba en un estat d'enrunament avançat i ha perdut completament totes les cobertes. La paret on es troba el rellotge presenta esquerdes severes, alguna de les quals l'afecta ja directament.</p> 08091-103 A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. <p>El rellotge forma part de l'antiga masia de Can Julià, de la que es té ja referències a principis del segle XVI. Llavors era coneguda amb el nom <em>'lo mas de la torre vella'.</em></p> 41.4252400,1.8464900 403613 4586606 08091 Gelida Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845079125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712844977493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845093742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712844965328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845020621.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIL 2024-07-03 00:00:00 Gerard Panadés. INSITU SL Desconeguda 119|94 47 1.3 1761 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5