Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97324 | Alzina de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-rossell | <p>L'alzina de can Rossell és un arbre majestuós de grans dimensions. Per les dimensions gairebé es pot afirmar que és un arbre centenari.</p> <p>Es troba a tocar dels forns de calç de can Rossell, completament enrunats. Les alzines (<em>Quercus ilex)</em> són arbres de fulla perenne, petita i dentada. La seva escorça és clivellada i el fruit que donen és l'aglà.</p> | 08091-243 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de Can Voltà. | 41.4239400,1.8672700 | 405348 | 4586439 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660669224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660685084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660706413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660721845.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | No està protegida pel registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97544 | Can Cartró - masia Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cartro-masia-rius | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. </span><em>Programa de Festa Major 1997</em><span>. pp. 86-94.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (2016). 'Los Castillejos'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Lluís (2018). “</span><em>Jardins Personals</em><span>” Programa Festa Major, 2019, pp..81-85.</span></span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XIV - XX | Malgrat que no s'hi ha pogut accedir entorn de la masia, consta que es troba en bon estat al Catàleg de Masies. | <p>Segons el Catàleg de Masies i cases rurals de Gelida es tracta d'un conjunt arquitectònic de grans dimensions situat en una posició orogràfica elevada que n'acaba de ressaltar el conjunt alhora que és un mirador de la plana per ell mateix gràcies a la construcció de grans murs de contenció de pedra i formigó.</p> <p>Està compost per un cos principal que inclou la masia original i el primer celler i la capella. Disposa d'una zona enjardinada a l'extrem est de la plataforma. El conjunt ha estat molt modificat a la segona meitat del segle XX i es fa difícil discernir les estructures originals del mas, ja que per exemple, de la masia original les cantoneres o les grans dovelles visibles a la façana principal són també de la segona meitat del segle XX així com les obertures regularitzades i els paraments pintats. El cos principal disposa d'un claustre adossat a la façana sud, una ermita a la façana oest, i dos cellers. A l'oest, el recinte es tanca amb un edifici porxat de planta baixa més un pis, que delimita l'entrada al recinte. A la façana sud, es completa amb un llarg porxo amb arcs de mig punt. A l'exterior del recinte murat, hi ha una edificació totalment reformada amb coberta plana de planta baixa més un pis. Disposa d'una plaça porticada amb arcs de mig punt. Totes les edificacions dins del recinte murat tenen planta baixa, excepte els edificis principals vinculats a la masia, i presenten cobertes a dues aigües amb careners paral·lels als costats llargs dels edificis. Disposa també d'un pòrtic exempt format per carreus de pedra amb arcs rebaixats.</p> <p>Segons Lluís Rius (2018), Lluís <span>Riudor</span> i Carol (director de Parcs i Jardins de Barcelona a mitjan segle XX) va ser el responsable de l'enjardinament del jardí de la casa Maluquer de Gelida l'any 1948. És possible que les intervencions paisatgístiques realitzades a can <span>Cartró</span> de Gelida (finca Rius) també fossin de la seva firma. Un dels trets distintius de la finca Rius, comparada amb altres propietats de l'entorn, és el seu aspecte general i vista, que evoca més un paisatge mediterrani típic de la Toscana que no el paisatge característic del Penedès. L'entrada de la finca, flanquejada per xiprers i oliveres disposats alternativament, crea una línia visual directa cap a l'entrada principal. En lloc de plàtans, es van optar per plantar xiprers als marges del camí d'accés, conferint així a la finca un aspecte distintiu en comparació amb el paisatge predominant en altres centres productors de vi de la regió.</p> | 08091-303 | Carretera de Gelida a Sant Llorenç d'Hortons Km. 4,500. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a finals de segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat coneguda popularment com a Can <span>Cartró</span>, ara coneguda com a Masia Rius es pot seguir a partir d'altres noms documentats. De fet, originalment, havien estat dos masos anomenats <span>lo</span> mas de la Vall i <span>lo</span> mas <span>Puigbert</span> (o d'En Puig Esbert). També s'havia dit can Nicolau. Segons documentació antiga, estudiada per Rovira, al segle XIV, els cognoms Asbert o <span>Arbert</span>, així com <span>Ça</span> Vall o Sa Vall, apareixen associats als masos esmentats. Sembla que el 1491, els senyors de Gelida van concedir l'establiment a Bernat Casanoves, però no va ser fins al 1513 que Francesc Bertran va atorgar un nou establiment al seu fill Guerau Casanoves. El cens de 1515 registra aquest Guerau Casanoves, i el de 1553 a Sebastià Nicolau. A finals del segle XVI, documents registren la propietat a nom de Sebastià Nicolau de la Ferreria i més tard als seus hereus del mas de la Vall. La propietat va passar <span>dels Casanoves</span> als Nicolau, originaris de Castellbisbal, i posteriorment <span>als Cartró</span>, de can <span>Cartró</span> de la Riera, més tard anomenada la Pedrera, de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons.</p> <p>Les últimes germanes <span>Cartró</span> es van casar amb dos germans Rius, i els seus descendents encara resideixen a Gelida. A finals del segle XIX, la propietat va ser venuda pels <span>Cartrons</span> als Trabal, i més tard els hereus d'aquests la van vendre a les germanes Mercè i Teresa <span>Carreras</span> i <span>Arolas</span> l'any 1936, que possiblement eren propietàries de can Castany. Anys més tard, els Rius-Erill van adquirir la propietat, que recentment ha estat venuda a l'Heretat d'Espiells, Juvé <span>y</span> Camps. Actualment, la propietat es coneix com a can Rius, però per molts habitants de Gelida encara és coneguda com a can <span>Cartró</span>.</p> <p><span><span><span>El nom de masia Rius el recull a partir de la profunda reforma que Jaume Rius Nolla va dur a terme al mas, a mitjan segle XX. Jaume Rius era fill de Josep Rius i Antònia Nolla, era descendent de ca l'Agustinet del carrer Major de Gelida, però va néixer al carrer de l'Església de l'Hospitalet de Llobregat on s'havien establert els seus progenitors. Professionalment, Jaume Rius va ser propietari de Construccions Rius va ser un promotor immobiliari amb activitat ja als anys 1930. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra Jaume Rius va invertir en diferents promocions a Gelida: la masia Rius (ara propietat de Juvé i Camps), les torres, i les obres de la plaça del Pi, la casa familiar del carrer Sant Antoni i les d'estil pagesívol del carrer Anoia. En tots ells, la participació de l'Arquitecte Francisco Portillo Quintana va ser important.</span></span></span></p> | 41.4518158,1.8363985 | 402810 | 4589569 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049656.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-foto-capella-autor.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La masia disposa d'una petita capella amb una campana, la Montserrat, a l'espadanya de la capella advocada a la Mare de Déu de Montserrat. A partir de la documentació bibliogràfica es pot dir que la capella és una edifici interessant pel que fa a la decoració, malgrat que no hi hem tingut accés. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97012 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-18 | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> | XIX - XXI | <p>La Casa de la Vila, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, tots coberts amb teula àrab. L'estructura ha experimentat diverses reformes que accentuen el seu estil eclèctic tot i que els elements més característics són neoclàssics.</p> <p>L'edifici presenta dues façanes distintives: l'original, que és l'única part que resta de l'estructura històrica, orientada cap al carrer de la Barceloneta, i una façana moderna que dona a la plaça de la Vila, reflectint la funcionalitat contemporània de l'ajuntament. L'edifici manté en la seva façana original elements neoclàssics característics de l'arquitectura pública de l'època, amb una composició simètrica i harmoniosa.</p> <p>La planta baixa ofereix tres grans portalades amb arcs de mig punt, mentre que el primer pis es destaca per un ample balcó que ocupa la longitud amb tres sortides, protegit per una barana de forja. Aquest balcó, element freqüent en aquest tipus d'edificis, està adornat amb frontons, sent triangular el del centre i circulars als extrems. El segon pis compta amb tres finestres rectangulars amb baranes d'ampit de forja. Els dos pisos estan separats per una cornisa recta. Un imponent frontó triangular corona el capçal de l'edifici. Les altres finestres, tant a aquesta façana com al carrer Colom, són rectangulars, alternant-se amb algunes que consten amb ampit i mènsula al primer pis i baranes de forja al segon.</p> <p>Arquitectònicament, l'edifici n'esbiaixa a la cantonada, ajustat per acomodar una finestra per pis, i a la planta baixa s'ha afegit recentment un rellotge de l'estació de ferrocarril i una font. La cornisa de la resta de l'estructura és completament llisa i recta. La façana que dona a la plaça de la Vila contrasta amb l'anterior, adoptant un estil contemporani que no intenta fusionar-se amb l'edifici antic, optant per maximitzar la lluminositat a les oficines municipals amb una funcionalitat plena.</p> | 08091-96 | Carrer Barceloneta, 12-18. | <p>L'edifici de l'Ajuntament de Gelida, dissenyat per l'arquitecte <span>Laureano</span> Arroyo, va començar a construir-se l'any 1879 en un terreny que era un antic oliverar propietat de Can Rius.</p> <p>De l'ambiciós projecte inicial dissenyat per l'arquitecte municipal Laureano Arroyo i Velasco (1848-1919) que havia planificat com Ajuntament i escola municipal, només es va completar el cos principal, inaugurat l'any 1880. L'estructura presenta una tipologia eclèctica amb elements classicistes, típics en l'arquitectura pública de l'època. Al llarg dels anys, l'edifici ha experimentat diverses intervencions: una reforma interior el 1924 a càrrec de l'arquitecte Josep Ros. Josep Ros i Ros (Martorell el 1885- 1951) va ser l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. En la reforma de l'any 1924 hi van participar la nissaga de constructors Mas, els quals a part de les construccions de torres d'estiueig, també van participar de l'execució d'obra pública, com en aquest cas. Una remodelació de la façana el 1951 que va mantenir la volumetria original, i una important rehabilitació l'any 2004. Aquesta última va integrar l'edifici a la nova plaça de la Vila, ubicació de l'actual entrada principal.<br /> L'any 2001, el concurs de l'Ajuntament per dur a terme la reforma de la Casa de la Vila, el re-disseny de la plaça de la Vila i la construcció d'un aparcament soterrat fou guanyat i executat pels arquitectes Pere Pons i Sílvia Julián l'any 2004. Aquesta intervenció va re-configurar el centre urbà, dotant l'antic edifici d'una moderna façana que ara actua com a entrada principal, tot mantenint les façanes originals del segle XIX.</p> <p>El renovat Ajuntament va ser inaugurat l'any 2004, marcant un punt d'inflexió en la centralitat urbana del lloc. Una actuació que repetiria Armando Mas, amb la reforma de la façana de la Casa de la Vila i l'ordenació de la placa altre cop l'any 1951.</p> | 41.4409530,1.8631589 | 405029 | 4588332 | 1880 - 2004 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771992072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771991697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771991840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771991941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771992008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771992139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045378.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045338.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte) | Cal fer menció també que a l'interior de l'edifici es pot trobar un conjunt de peces interessants i rellevants històricament del municipi. Les més singulars són tres bancs originals del Funicular de ferro i fusta que estan repartits a diferents nivells dels passadissos i punts d'espera de despatxos. Un segon element interessant, és el rellotge de paret que havia estat present a l'estació de tren des de la seva construcció al darrer terç del segle XX. Finalment, algunes obres pictòriques, auques i fotografies repartides per diferents espais, degudament emmarcades. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96616 | Pont FFCC Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ffcc-sant-salvador | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span><em>Programa Festa Major 1965</em><span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span><em>Programa de Festa Major 2016</em><span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX - XX | Es troba en un bon estat de conservació. | <p>Si es pren la carretera que passa per l'entrada del polígon industrial de La <span>Gelidense</span> a pocs metres d'aquesta hi ha una mitjana, o illa de tràfic. Un cop allí ja es pot observar l'element.<span> Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</span> El pont és un tipus d'estructura de ferro principalment en estructura, pedra i formigó a les bases dels pilars. El pont té una llargada aproximada de 123 m amb una alçada de 85 m passa per sobre del riu Anoia i dona connexió entre l'Estació de Ferrocarril de Gelida i Sant Salvador de la Calçada, proporcionant una ruta vital per al transport de mercaderies i passatgers. La velocitat màxima per travessar el pont és de 140 km/h segons la senyalització física. Es troba a uns 300 m de distància de l'estació de Gelida.</p> <p>Els materials constructius que s'observen són acer, pedra i maó, sent les pilastres les úniques parts que es conserven de l'estructura original. Està format per tres trams (ROSSELLÓ, 2016) d'acer amb perfil d'arc molt rebaixat. Dos d'aquests trams, situats als extrems, tenen una llum de 36,65 m, mentre que el tram central té una llum de 49,36 m.</p> <p>L'estructura del pont inclou dos estreps i dues piles amb una forma allargada, consistent en un rectangle amb dos semicercles a les extremitats. Està construït amb pedra recoberta de maó massís vist, i utilitza carreus de pedra sorrenca de color vermellós en les bases, les cantoneres i els coronaments superiors.</p> | 08091-55 | Vial d'accés a Sant Salvador de la Calçada i al molí Nou (La Gelidense), i, per la seva proximitat, a l'estació i al molí Vell (can Guarro). | <p>La història de la línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders es caracteritza per dues etapes distintes, dividides en les seccions de Manresa a Barcelona i de Barcelona a Sant Vicenç de Calders. Els primers passos d'aquesta ruta es remunten a l'any 1854, quan es va inaugurar el tram inicial del ferrocarril de Barcelona a Martorell, que sortia de l'estació original a la plaça de Catalunya i s'estenia fins a Molins de Rei. Posteriorment, va ser ampliat per arribar a l'estació provisional de Martorell el 1856 i finalment a l'estació definitiva el 1859, des d'on la línia es va expandir cap a Tarragona el 1865. La història de Gelida es vincula amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, a càrrec de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (<span>TBF</span>). L'any 1891, aquesta línia es va integrar a la companyia Madrid a <span>Zaragoza</span> <span>y</span> <span>Alicante</span> (<span>MZA</span>), mentre que el 1941 l'estació de Gelida va passar a formar part de RENFE. L'electrificació de la línia es va dur a terme el 1957. El 1986, la finalització de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va suposar la transformació de l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a la configuració actual. Finalment, el 2005, l'estació de Gelida va passar a ser gestionada per ADIF.</p> <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari de Gelida de Rosselló (2016) <span>l'arribada del ferrocarril a Gelida va tenir un impacte econòmic significatiu i va contribuir de manera decisiva al desenvolupament de l'estiueig. Això es va veure reflectit en l'augment de la població, que va créixer de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887.</span></p> <p><span>La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, inicialment constituïts per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. Amb el pas del temps, al llarg dels 150 anys des de la seva construcció, els taulers originals han estat reemplaçats, però els pilars originals romanen en bon estat. Aquesta longevitat es pot atribuir al fet que, durant la seva construcció, es van dissenyar els pilars amb la capacitat de suportar una ampliació futura a dues vies ferroviàries.</span></p> | 41.4503400,1.8685500 | 405493 | 4589369 | 1865 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713216044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713226453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713250808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713264037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713294307.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Rodalies de Catalunya | Està destinat a l'ús ferroviari i forma part de la línia R4 de Sant Vicenç de Calders a Manresa. Altres dades de la línia són que transporta 29 milions de passatgers per any. Hi ha una mitjana de 134.213 viatgers en dia laborable i circulen una mitjana de 162 trens cada dia laborable. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97352 | Esquerda del torrent de Sant Miquel, o Forat del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-del-torrent-de-sant-miquel-o-forat-del-vent | <p>Es tracta d'una cova de 19 m de fondària i de 57 m de recorregut. La litologia són roques calcàries.</p> <p>Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal. Té dues entrades horitzontals a peu del cingle. Està senyalitzat amb indicadors del <em>Forat del Vent</em>.</p> | 08091-261 | En un cingle entre el torrent de Sant Miquel i el de la Femosa. | <p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p> | 41.4349500,1.8812800 | 406534 | 4587646 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 97723 | Casal de molí Vell - Fàbrica Guarro Casas S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-moli-vell-fabrica-guarro-casas-sa | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida,<em> 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Casal del Molí Vell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JULIÀ, Montse (1988). La Biblioteca: un hàbit més. Programa Festa Major 1988, p. 131.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VINYES, Josep M., CARAFÍ, Enric, i ROVIRA, Ramon (1998). <em>Guarro Casas, 300 anys d’història 1698-1998</em>. Guarro.</span></span></span></p> | XX | No s'ha pogut accedir a l'espai. S'ignora l'estat tot i que consta que l'any 2019 era bo, tan pel que fa a l'edifici com de la col·lecció, segons se'n desprèn de les imatges vinculades a la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, el casal del Molí Vell està ubicat en una posició central del recinte, davant la fase més antiga de la fàbrica. És una construcció de planta rectangular distribuïda en dues plantes d'estil noucentista, amb una coberta ceràmica a quatre vessants. Destaca una gran escala monumental de dos braços que dona accés al pis mitjançant dos trams rectes amb replà d'un quart de volta. En un dels laterals es troba un porxo (actualment tancat), coronat a l'alçada del primer pis per una terrassa amb balustres. L'obra, que incorpora elements constructius tradicionals de les masies, s'inscriu dins del llenguatge noucentista.</p> <p>El Casal del Molí Vell va ser construït amb l'objectiu d'instal·lar-hi el menjador del personal de la fàbrica <span>Guarro</span> a la planta baixa, així com una escola i una biblioteca al primer pis. Actualment, el menjador s'utilitza com a seu de les oficines de l'empresa i la biblioteca ha estat convertida en un museu.</p> <p>Un altre element històric de la fàbrica, rellevant pel seu destacat impacte visual, és la xemeneia industrial, que actualment és l'única que queda de les que hi havia hagut al poble. A la façana del casal, hi figura una placa inscrita en homenatge a Lluís <span>Guarro</span> que diu: 'Al Senyor Lluís <span>Guarro</span> i <span>Casas</span>, fundador de les Escoles del Casal del Molí Vell. Els antics alumnes en reconeixença. XVI-X-MCMXLIX'.</p> <p>A prop també s'hi pot trobar un monòlit, col·locat el 1939, on figura un bust de marbre de Lluís <span>Guarro</span> amb la inscripció: 'A Lluís <span>Guarro</span> <span>Casas</span>. Els qui l'anomenàrem patró i el recordem com a pare'. Al costat, s'acompanya d'un petit enjardinament amb un estany i rosers.</p> <p>Finalment, cal esmentar un plafó ceràmic col·locat a la façana l'any 1950 amb la imatge de Sant Domènec, patró de l'aigua pels pagesos i dels paperers a la conca de l'Anoia.</p> <p>De la fitxa del POUM de Gelida núm. E1-57 incorpora una petita descripció dels volums més antics de la fàbrica. Concretament, cita com a punts interessants el nucli antic forma per dos edificis rectangulars a quatre vents i de quatre plantes, un d'ells també en compte amb un cos enlairat. Malgrat les moltes ampliacions de noves naus a l'entorn, l'edifici principal conserva l'estil primitiu exteriorment. Cal destacar-hi piques de pedra per fer el paper a mà, el rellotge de sol de 1889 i el portal principal del Molí Vell, en el qual es pot veure una dovella amb forma d'escut on s'observa l'anagrama Marià i la data 1783, que és l'origen fundacional de l'edifici.</p> | 08091-366 | Can Guarro, s/n. | <p>El casal del Molí Vell, també conegut com a fàbrica de paper L. Guarro Casas S.A., ha estat i és un pilar de la història industrial de Gelida.</p> <p>Tal com publica Mercè Carafí a l<em>'Abans</em>, el molí Vell va començar la seva història a les terres de can Valls l'any 1782. L'any 1783, la família Guarro arrendà dues construccions a Gelida, població situada al costat del riu Anoia, que després d'haver-lo reconstruït en un sol edifici i de millorar-ne la qualitat productiva, el van destinar a la fabricació de paper. En aquest nou molí paperer els Guarro començaren a fabricar paper de barba. D'aquesta manera, la casa Guarro s'instal·là a Gelida, on s'hi ha estat fins avui. Els terrenys adquirits per la família Guarro, al seu torn, havien estat propietat d'un llibreter i impressor barceloní, Carles Gibert i Tutó, el qual ja havia destinat els edificis a l'activitat paperera anys abans, rebent la llicència d'establiment d'un molí paperer l'any 1770.</p> <p>Els autors del llibre homenatge del 300 aniversari, Josep M. Vinyes, Enric Carafí i Ramon Rovira (1998), posen el focus com a figures clau sobre Josep Guarro Calvet (1796 – 1853) qui serà el motor de les activitats de l'empresa gairebé durant tota la primera meitat del segle XIX i un dels seus descendents a tombar del segle XX, Wenceslao Guarro i Menor (1842-1890). Wenceslao, ben posicionat econòmicament i socialment, fou l'impulsor de l'empresa al canvi de segle, després del què semblava un lleuger declivi al darrer terç del segle XIX. La visió emprenedora de Wenceslao el va portar a introduir la fabricació del paper de fumar i la patent de cartolines per a les baralles de naips l'any 1889. També va promoure les exportacions a les Amèriques. A finals del segle XIX la fàbrica ja treballava 24 hores.</p> <p>Durant el segle XIX els fabricants de paper, que solien ser els propietaris dels molins, només s'encarregaven de comprar les matèries primeres i de vendre el paper amb el seu nom i la seva marca. Per fabricar-lo contractaven un balaire, una persona que s'encarregava de la manufactura i de donar allotjament i menjar als treballadors. Josep Albet Quintana fou el balaire del molí Vell de Gelida durant les últimes dècades del segle passat, fins al 1900, any en què el succeí el seu parent Romul Torrrents Albet.</p> <p>A les mans de la seva dona, Camil·la Casa i Jover després de la mort del fill i el marit, la Viuda de Wenceslao Guarro va continuar la projecció de l'empresa.</p> <p>El següent responsable fou Lluís Guarro qui feu el gran salt internacional i de qualitat de l'empresa, fins al punt que subministrava el paper oficial d'estats com Argentina, Bolívia, Veneçuela, Cuba o Mèxic a principis de segle XX, guanyant-se el nom popular de la marca Guarro com '<em>el papel catalán</em>'. La transformació i innovació industrial al primer terç del segle XX era constant. Lluís Guarro també va ser el responsable de suprimir el sistema de balaires, promocionà la qualitat de la producció, consolidà la marca i tingué espai per desenvolupar una gran projecció social amb la creació del casal del molí Vell. Lluís Guarro fou una figura molt respectada a tots els àmbits, fins al punt que el comitè d'empresa durant la col·lectivització dels anys de la guerra, va portar el seu nom: Empresa Col·lectivitzada Ll. Guarro Casas. Després de tres anys d'exili per les seves idees catalanistes, a principis dels anys 1940 va recuperar l'empresa al capdavant de la qual va estar fins a la seva mort l'any 1950. A partir de Lluís Guarro, es va deixar el model més paternalista per fer al pas a la Societat Anònima.</p> <p>La dècada dels seixanta es caracteritza per la transició industrial a les pastes blanquejades de cel·lulosa que van permetre duplicar la producció de paper en escassos cinc anys, així com la innovació en nous materials d'ús editorial i d'enquadernació (Guaflex i Geltex). Els anys 1970 es caracteritzen per l'expansió dels nous productes derivats i la concreció de noves filials per atendre les necessitats dels nous sectors com el calçat. La dècada dels 1980 és l'aposta pel mercat comú europeu i una nova ampliació i tecnificació de l'empresa. Els 1990 són anys de moviments de despatxos amb compravendes de capitals francesos fins a la integració de Guarro Casas al grup Arjomari-Prioux. Actualment, la digitalització ha afectat notablement l'empresa, si bé continua buscant estratègies de desenvolupament i continua activa la seva fàbrica a Gelida.</p> <p>Pel que fa a l'edifici del molí Vell, inicialment va tenir funcions de menjador de la fàbrica, així com el primer pis es va convertir en una escola i biblioteca. Montse Julià Torné (1988) afirma que, als volts de 1920, de la mà de Lluís Guarro, es va crear una biblioteca al molí Vell, en un moment en què a Catalunya es fundaven nombroses biblioteques com a elements essencials de cultura i, sobretot, com a entitats al servei de la llengua catalana. Actualment, les funcions del molí Vell s'han adaptat a les necessitats contemporànies; per exemple, el menjador es va reconvertir en un conjunt d'oficines de l'empresa. No obstant això, la biblioteca del primer pis ha mantingut, d'alguna manera, el seu caràcter lúdic-formatiu i es va transformar en un petit museu de la història de la fàbrica per celebrar el 300 aniversari (1698 – 1998) i preservar-ne el llegat industrial i social de la fàbrica. Malauradament, aquesta iniciativa només es va mantenir disponible oberta al públic durant tres anys aproximadament i actualment resta tancada, així com l'accés a la fàbrica des d'un punt de vista cultural.</p> <p>Mercè Carafí (1998), a part de destacar els promotors econòmics de la fàbrica, en subratlla la importància que han tingut històricament els treballadors: 'Els treballadors de les papereres han estat sempre els qui realment han permès que els molins gelidencs se situessin en els primers llocs pel que fa a la qualitat del paper'. Carafí també indica que, acabats els estudis elementals, l'entrada a les fàbriques de paper era una de les sortides habituals per als joves gelidencs.</p> <p>L'impacte de la fàbrica paperera en la localitat de Gelida és innegable. Com remarquen Josep M. Vinyes, Enric Carafí i Ramon Rovira (1998): 'L'existència de les fàbriques de paper a Gelida ha marcat considerablement la història de la vila en els aspectes social, econòmic, laboral i cultural, des de la seva implantació durant les darreres dècades del segle XVIII, avui fa més de dos segles'.</p> <p>Antoni Puig i Gairalt (L'Hospitalet de Llobregat 1887 - Barcelona 1935) va ser un arquitecte i músic català, germà de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt, amb qui va col·laborar en diverses obres. Tot i no tenir la responsabilitat del càrrec d'arquitecte municipal del seu germà, va treballar per a personalitats de la burgesia. La seva carrera, breu i selecta, el va situar entre els primers arquitectes catalans de la seva generació. D'estil noucentista, va perfilar un estil genuïnament català i clàssic alhora. D'aquest període són el casal del molí Vell a Gelida (1920-1921) i la Casa Guarro a Sarrià (1921-1923).</p> | 41.4492646,1.8698967 | 405604 | 4589247 | 1920-1921 | 08091 | Gelida | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97723-img20240306092337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97723-postsal-inicis-segle-xx.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97723-fabricadepaperguarroagelida.jpeg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Antoni Puig i Gairalt (arquitecte) | El fet que no s'hagi pogut accedir a l'interior del recinte de la fàbrica condiciona l'observació d'alguns dels elements. Segons ens han informat, des de finals dels anys 2010 també roman tancat i sense accés el Museu de la Fàbrica, l'arxiu i altres espais d'interès cultural, sense que hi hagi previsió d'obertura o d'accés a investigadors. | 106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96337 | Rellotge de sol de can Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-migrat | XIX | S’ha pintat la paret de blanc i no s’ha respectat el rellotge. El gnòmon està mal encarat | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical esgrafiat sobre la façana. El gnòmon és una vareta metàl·lica simple i està ubicat a la façana sud de la casa.</span></span></span></p> | 08091-15 | A can Migrat, al camí de la Font Freda. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de Can Migrat, una masia agrícola típica de la comarca. Aquesta es devia reformar en algun moment del segle XX, afectant al rellotge, que en aquell moment segurament va perdre la numeració.</span></span></span></p> | 41.4254000,1.8700500 | 405582 | 4586598 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217210489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217174847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217195269.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-11 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97082 | Entorn d'interès geològic a la Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-dinteres-geologic-a-la-rierussa | <p><span><span>AAVV (2018). </span>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida<span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>A l'entorn geològic de la Rierussa hi podem observar amb força claredat el contacte entre els materials argilosos de color vermell a les cotes baixes i com són coberts per materials de coloració grisa d'origen marí.</p> <p>En aquesta coberta superior s'hi troben amb facilitat restes abundants de material fòssil. Aquest encavalcament de capes és degut a un període de transgressió marina que data d'entre 16 i 14 milions d'anys, al miocè inferior-mitjà, quan aquesta terra continental passà a submarina.</p> | 08091-133 | Talús que trobem al nord de les Vinyes de can Duran. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.<br /> <br /> A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració.</p> <p>Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del molí de can <span>Calopa</span> (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel <span>Crusafont</span>, Josep F. De <span>Villalta</span> i Jaume <span>Truyols</span>, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4519500,1.8605300 | 404826 | 4589556 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516160934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516160953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-pic1715868417510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-pic1715868466102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-pic1715868488911.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97093 | Rellotge de sol de can Duran del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-duran-del-puig-0 | <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span>Programa Festa Major 2017<span>. pp. 75-76.</span></p> | XVIII - XIX - XX | La gran majoria de rellotges fets amb plafó ceràmic es troba en bon estat. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical circular inserit dins una motllura a manera de guardapols.</p> <p>És un rellotge de sol molt senzill i només compta amb les línies horàries i petites marques per les mitges hores, esgrafiades i en color taronja terrós. El gnòmon és metàl·lic i projecta la seva ombra més enllà de la motllura. No té cap tipus de numeració ni lema.</p> <p>Es troba situat a gran altura, al centre de la façana principal i protegit per un ràfec esgraonat amb maons disposats en dents de serra de notables dimensions.</p> | 08091-137 | Barri del Puig, 49. | <p>La datació del rellotge és desconeguda, tot i que podria tractar-se d'una obra força antiga, ja que, segons va publicar Ramon Rovira a l'article <em>La Comanda Templera de la Joncosa</em> de Gelida en el programa de la Festa Major de 2017, la masia podria tenir els seus orígens al segle XII.</p> | 41.4362300,1.8481500 | 403768 | 4587825 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97093-pic1712654456931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97093-pic1712654431561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97093-pic1712654474154.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97094 | Rellotge de sol del casal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-casal-font | XX | El rellotge es troba en bon estat de conservació. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular i esgrafiat de grans dimensions.</p> <p>Està ornamentat amb una banda amb motius florals que en ressegueix tot el perímetre. A la part de dalt i sobresortint en forma de semicercle, hi trobem dibuixat un sol amb cara humana, que és l'únic element pintat del rellotge i és de color taronjós. La boca del sol fa de pol des d'on surt el gnòmon metàl·lic i les línies horàries.</p> <p>La numeració és aràbiga i marca de les 8 del matí a les 6 de la tarda. La part baixa del rellotge queda reservada al lema: '<em>Fes, oh Sol, que puga sempre assenyalar hores d'amor i benaurança!'.</em></p> <p>Està ubicat a la part central de la façana.</p> | 08091-138 | Carretera de Sant Sadurní, 9. | <p>Segons l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans, el rellotge data de 1928.</p> | 41.4374700,1.8616400 | 404897 | 4587948 | 1928 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97094-pic1712648346633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97094-pic1712648267660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97094-pic1712648304679.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97101 | Rellotge de sol de cal Dejú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-deju | <p><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Teresina Roca i Comajuncosa, una dona valenta'. Programa Festa Major 2021, pp. 84-85.</span></p> | XIX | Tot i que la pintura està lleugerament erosionada, el seu estat de conservació és bo. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat de grans dimensions.</p> <p>El marc exterior del rellotge és una franja pintada de color ocre, igual que alguns dels ornaments interns en forma de fulles. L'altre color utilitzat per tota la resta d'elements és el vermell. Disposa de línies horàries i de numeració aràbiga que va de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda. El pol és un cercle buit en la meitat superior i amb línies horàries a la part inferior. El gnòmon és una vara metàl·lica.</p> <p>A sobre, hi ha la inscripció '<em>AÑ 1847'</em>, indicant la data de l'obra.</p> | 08091-145 | Carrer del Sol, 11. | <p>La datació del rellotge apareix inscrita a la part superior i va ser l'any 1847.</p> | 41.4398600,1.8666200 | 405317 | 4588207 | 1847 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97101-img20231212120906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97101-img20231212120858.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97103 | Rellotge de sol de cal Noi del Molí, o cal Botifoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-noi-del-moli-o-cal-botifoll | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2022). 'Anar fent via i no perdre l'esperança'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2022, p. 99.</span></span></p> | XIX | El rellotge ha patit un despreniment a la part superior dreta a causa de l'aigua. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular i pintat. Es troba a la part superior dreta de la façana principal de la casa entre mitgeres de cal Noi, també coneguda com cal Botifoll.</p> <p>El requadre exterior és pintat en un color rosat i decorat amb una sanefa en color vermell, que és el mateix color emprat en tota la resta d'elements. El pol és una esfera vermella, del centre de la qual arranca el gnòmon metàl·lic. Disposa de línies horàries i numeració aràbiga que marca de les 10 del matí a les 7 de la tarda.</p> <p>A la part superior hi figura 'AÑO' al marge esquerre i al marge dret hi figura '1828', però el despreniment d'aquesta àrea ho ha esborrat.</p> <p>A la part inferior hi ha una representació de l'església de Sant Pere del Castell de Gelida.</p> | 08091-147 | Les Cases Noves, 52. | <p>La datació del rellotge apareixia inscrita a la part superior i va ser l'any 1828.</p> <p>L'any 1983 es va dur a terme el repintat maldestre. A principis dels anys 2000 es va intentar fer una intervenció de restauració a través de dos especialistes, però el pressupost va ser excessivament elevat i no es va poder dur a terme. Actualment, part de l'element s'ha perdut per les filtracions d'aigua que ha patit, i se n'ha esborrat la data.</p> | 41.4463400,1.8540000 | 404272 | 4588941 | 1828 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-pic1712827426390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-pic1712827437308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-pic1712827455739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-pic1712827575803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-rellotgecanbotifoll.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Fa uns anys s'hi va fer una restauració força barroera on el 10 va passar a ser un 0 i el repintat tampoc va respectar l'original. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97163 | Rellotge de sol de can Llopard de Dalt 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llopard-de-dalt-1 | XIX | El rellotge ha estat repintat durant la restauració de la casa de fa pocs anys. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular, dibuixat sobre una motllura d'obra allisada a mesura.</p> <p>Els colors emprats pel seu dibuix són taronges, vermells i grocs, tots d'un to terrós. Disposa de línies horàries i numeració aràbiga des de dos quarts de cinc del matí a dos quarts de dos del migdia. El pol és un sol groc senzill des d'on arranca el gnòmon metàl·lic. Per sobre d'aquest, hi trobem una ornamentació de motius vegetals en color verdós.</p> <p>El rellotge es troba a dalt de tot i al centre de la façana principal, a tocar de la crugia i ben protegit per un ràfec de considerables dimensions.</p> | 08091-158 | Can Llopard de Dalt, el Puig. | <p>Segons l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans, el rellotge és del segle XIX.</p> | 41.4347100,1.8497400 | 403899 | 4587654 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97163-pic1715874292997.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97163-pic1715874242708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97163-pic1715874321037.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97199 | Coves del castell de Gelida (A, B, C) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-castell-de-gelida-a-b-c | <p><span><span><span><span><span><span>VILLAROYA, Erik (2019). Darreres aportacions al coneixement de la prehistòria de Gelida: El material prehistòric de les coves del Castell. Quarderns Gelidencs d'Història i Societat, 7. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></span></p> | És un entorn de balmes a la paret de roca sobre la qual es troba el castell, en el barranc que porta a la font de Cantillepa. | <p>La Cova A, en realitat, es tracta d'una escletxa que coincideix amb una diàclasi amb orientació est-oest. S'ubica a una altura de 280 m sobre el nivell del mar. Aquesta cavitat va ser l'única que va proporcionar materials arqueològics, tot i que no mostrava una sedimentació clara. Actualment, està blocada per un despreniment de roca i és inaccessible. Amb els dibuixos de planta de Josep de la Vega, es pot intuir que el recorregut intern està dividit en dos tubs amb una profunditat similar de 26 m. Entre els artefactes descoberts es troben indústria lítica en sílex, estris de poliment com una destral de basalt i una peça de collaret, així com artefactes de metall i ceràmica, incloent-hi un bol de ceràmica a torn amb decoració pintada.<br /> <br /> Les coves B i C, en canvi, es van revelar com a tubs d'emissió avortats del sistema càrstic i no van proporcionar cap material arqueològic significatiu. La B seria una cova petita, de 3 m d'amplada i 6 m de profunditat. La C és una mica més gran, de fins a 5 m d'amplada i 9 m de profunditat.<br /> <br /> A partir dels elements arqueològics més rellevants, es pot inferir que la Cova A va ser utilitzada durant períodes que abasten des de l'Eneolític-Bronze Antic fins a èpoques ibèriques i romanes, mentre que la 'Cova del G.R.<span>A</span>' es pot adscriure a èpoques ibèriques i romanes. Tot i això, cal destacar que, a causa de la manca de dades sistemàtiques, es planteja la hipòtesi que aquestes coves poguessin haver estat fetes servir com a llocs d'enterrament o per a pràctiques rituals i culturals, tot i que no s'han documentat restes humanes.<br /> <br /> Pel que fa als materials, en l'estudi publicat als Quaderns Gelidencs per Erik <span>Villaroya</span> l'any 2019 es fa un repàs de l'estat actual de les peces. L'estat apreciable en aquell moment era dolent - regular segons l'autor, tenint en compte que alguns dels fragments, especialment els ceràmics s'havien trencat en aquests darrers anys i presentaven problemes de conservació per la part interna. Els materials lítics, si bé conserven millor, opina que haurien sigut de major dimensió, especialment les fulles de sílex, i podria ser que també s'haguessin trencat.<br /> <br /> Els materials lítics provinents del jaciment més destacats són fragments de làmines de sílex de diferent amida de les quals tres podrien correspondre a làmines o ganivets. Un parell de puntes de fletxa, un raspador de pedra calcària, i un fragment de destral de pedra polida i una petita esfera o anella forada també de pedra. De produccions ceràmiques tres fragments amb decoració de cordons, i una vora amb restes de pintura amb motius concèntrics ibèrica. Les peces d'os només són un fragment de punxó i una agulla sencera i un botó piramidal quadrat foradat en V. Finalment, de material metàl·lic s'ha preservat una anella de bronze petita i un fragment d'anella més fina.</p> | 08091-174 | Al Castell de Gelida, al vessant sud de l'espadat del castell. | <p>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la Guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà. Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una fascinant mostra de l'evolució urbana i social de la regió al llarg del temps.</p> <p>Si bé les coves, possiblement ja eren conegudes d'antic, no és fins a mitjan segle XX que se'n reporta l'existència en etapa contemporània. Als voltants del castell, van ser identificades unes coves / balmes durant els mesos de juliol i setembre de 1963. L'exploració i descobriment d'aquestes coves / balmes va ser liderada per membres del Grup de Recerques Arqueològiques del Grup Excursionista de Gràcia. Entre les troballes, es va descobrir material arqueològic només en una de les coves, coneguda com la 'Cova del G.R.A', mentre que l'exploració d'una altra cova i una escletxa no va donar resultats conclusius. Els artefactes recuperats eren fragments de '<em>dolium</em>', un fragment de ceràmica ibèrica comuna, un altre fragment de ceràmica a mà indeterminat, dos fragments de ferro, i una petita destral de basalt. Malauradament, no es disposa de més informació sobre la seva ubicació precisa. Posteriorment, l'any 1977, J de la Vega, coneixent les troballes del 1963, va dur a terme tasques de documentació arqueològica. Durant aquesta investigació, es van identificar un total de tres cavitats, denominades A, B i C, i es va inventariar els materials arqueològics d'una col·lecció particular, els quals provenien d'excavacions clandestines realitzades en aquestes coves.<br /> <br /> Els estudis més recents i comparables de la zona, segons identifica <span>Villaroya</span> ens fan suposar que estaríem davant d'una utilització de la cova per context funerari, si tenim en compte les característiques orogràfiques del lloc, així com la tipologia d'artefactes i restes recuperats, propis d'un aixovar funerari en un període de Calcolític - Bronze antic.<br /> <br /> Ja en una fase contemporània s'ha instal·lat la col·lecció de peces al centre d'interpretació del Castell, que es pot veure al segon pis de l'edifici de recepció de visitants.</p> | 41.4361794,1.8688452 | 405498 | 4587796 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683772.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683895.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911684084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1716059259201.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN|EPA | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1760|1763 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97207 | Rellotge de sol de ca l'Emili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lemili | XVIII - XIX | El rellotge es troba en bones condicions, tot i que la pintura s'ha esborrat lleugerament. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular i pintat sobre un arrebossat que podria ser calç.</p> <p>La pintura emprada sobre fons blanc és un vermell rosat per tots els elements del rellotge. El rectangle està envoltat per una sanefa senzilla i sobre ella hi ha les marques horàries senceres i les mitges hores. Com a curiositat hi ha les dues numeracions, la romana i l'aràbiga i va des de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda. Un gran sol antropomorf i radiant ocupa la part central superior del conjunt.</p> <p>El gnòmon metàl·lic està instal·lat entre les celles d'aquest sol.</p> | 08091-181 | Can Parenostres, al punt quilomètric 10,5 de la carretera C-243b. | <p>Es desconeix la datació del rellotge. Per característiques possiblement és un rellotge del segle XIX.</p> <p>Ca l'Emili és actualment una casa de turisme rural. Segons la pàgina web de la casa, l'existència del mas està documentat del segle XII. Per altra banda, l<span><span><span>'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. Abans, però, cal esmentar el fet que a raó de les indicacions de la Comissió de Patrimoni de Gelida, la masia que Rovira anomena cal Xim l'hem anomenat ca l'Emili. Rovira, però també esmenta la possibilitat, tal com diu la Catalunya Romànica, que les arrels siguin del segle XII (vol. XIX, pàg. 124), ara bé, creu que el mas és molt més tardà, amb una cronologia pròxima als segles XIV – XV.</span></span></span></p> | 41.4313500,1.8578800 | 404574 | 4587272 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97207-pic1712652185149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97207-pic1712652158152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97207-pic1712652170547.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Emili Julià | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97289 | Cementiri vell del castell de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-vell-del-castell-de-gelida | <p><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021). <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Programa de Festa Major 2021. pp. 151-153.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Macias i Solé, Josep M.; Remolà i Vallverdú, Josep Anton; Mestre, Mireia. (1994) «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Menchon i Bes, Joan. (2001) «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> | IX -XIX | Ha estat excavat a principis dels anys 2000. | <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arqueològic podem estructurar el castell en tres recintes consecutius que s'adapten a la topografia de l'estret promontori on se situa, amb una longitud d'uns 200 metres de punta a punta:</p> <ul> <li> <p>El recinte més alt està format per un clos amb altes muralles, reforçades al punt més elevat per una gran torre semi-el·líptica amb base atalussada que actua com a baluard defensiu per la part de la muntanya. Aquest sector inclou la Plaça del Pedró.</p> </li> <li> <p>El recinte central està protegit per muralles laterals i disposa d'una petita torre quadrada a la dreta i dues més a l'esquerra. En la part inferior, una gran torre de planta rectangular, amb restes d'<em>opus spicatum </em>dins dels murs, custodia l'accés al recinte inferior.</p> </li> <li> <p>El recinte inferior, ubicat al peu de l'església on es troba el cementiri, inclou un cos de guàrdia. Aquest espai ha estat significatiu, especialment després que les tempestes de l'any 2007 causessin l'esfondrament d'una part del mur del cementiri. En aquest lloc, s'han descobert tombes antropomorfes datades dels segles IX-X, evidenciant la seva antiga funció funerària. Espai que fins al segle XIX hi havia emplaçat el cementiri parroquial, i del qual en queden alguns testimonis fotogràfics com les fotografies del Centre Excursionista de Catalunya.</p> </li> </ul> <p>Ja al segle XI, l'estructura corresponent als dos recintes centrals existia amb una extensió idèntica a l'actual, incloent-hi els mateixos elements bàsics. Al segle XII, va ser afegit el primer clos o jussà, on actualment se situa l'església.</p> <p>Amb motiu de l'obertura de l'espai al públic l'any 2022 es va col·locar un poema de Jaume Vila i Pascual en homenatge i record als enterrats al fossar entre els anys 1856 i 1890.</p> | 08091-231 | Sector nord de l'interior del recinte del castell. | <p>La síntesi d'intervencions arqueològiques fetes al castell a partir de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic des de mitjan segle XX fins a la gran actuació pertanyent a l'1% de principis dels anys 2000 han revelat troballes des de ceràmica ibèrica fins a elements de la baixa edat mitjana, distribuïdes en diversos recintes del castell. Al recinte superior, s'han descobert estructures com un possible absis semicircular i una torre amb restes d'opus <span>spicatum</span>, així com un sistema de distribució d'aigües que data de 1983. A més, s'han recuperat quantitats significatives de ceràmica medieval fins al segle XVIII durant les excavacions de la cisterna entre 1975 i 1980. Al recinte central, es va trobar un dipòsit d'aigua l'any 1972, i al recinte inferior, s'ha confirmat la presència d'una necròpolis de tombes antropomorfes del segle X. A més, durant la restauració de l'església entre 1970 i 1979, es van descobrir finestres preromàniques i una ara de la mateixa època. Les intervencions dels anys 1990 van incloure una exploració del 1991 en la torre del recinte jussà, on es van documentar estructures romàniques i paviments de l'època baix medieval. Posteriorment, l'any 1996 es va investigar una zona al sud-est de la torre quadrangular, identificant estructures del segle XIV. L'any 1998, es van realitzar sondejos que van confirmar l'existència d'estructures importants i nivells arqueològics dels segles XVII i baix medieval. Finalment, entre 2001 i 2002, es va excavar l'àrea afectada per la construcció del centre de visitants, confirmant la riquesa arqueològica del lloc.</p> <p>Pel que fa a l'excavació del cementiri, aquesta representa l'última gran intervenció que s'ha realitzat al Castell. Arran dels aiguats de l'any 2007, que van esfondrar part del mur del cementiri, es va fer necessària una intervenció en aquest sector. No obstant això, no es va poder procedir fins a l'any 2021, quan es va realitzar la reconstrucció del mur de tancament. Aquesta obra va permetre documentar, sota els nivells del cementiri del segle XIX, estructures dels segles X-XI. Tot i els dubtes inicials sobre si les obres de consolidació del mur danyarien aquestes estructures més antigues, la intervenció al mur del cementiri va concloure satisfactòriament el 27 de novembre de 2022, havent-se conservat també les fases més antigues. Els resultats de la intervenció han confirmat que es tracta d'un espai funerari que ja era actiu entre els segles IX i X, com ho demostra la documentació de diverses tombes antropomorfes. A més, s'ha constatat una activitat funerària contínua fins a finals del segle XIX, evidenciada pels nínxols i els aixovars funeraris trobats.</p> <p>L'antic cementiri de Sant Miquel, situat a la part baixa del poble, va romandre en servei fins a la posada en funcionament del cementiri ubicat a peus de l'església de Sant Pere del Castell. Aquest va començar a construir-se a partir de l'any 1856 i va continuar actiu fins a la construcció del Cementiri Nou actual l'any 1882. <span><span><span><span>En el marc de l’estudi sobre el Cementiri Nou fet per Joan Rosselló (2012) en documenta la revisió històrica de l’evolució dels diferents fossars al poble. El cementiri de Gelida havia estat històricament, dels segles XI-XIX aproximadament, ubicat al costat de l'església de Sant Miquel, on actualment trobem l'església de Sant Pere. Aquest context canvia el 1850 a raó de la visita pastoral del Bisbe a Gelida, en la qual s'impulsa definitivament el procés de construcció de la nova Església Parroquial. Dos anys després, el bisbat va autoritzar la construcció i que, per tant, afectava el cementiri i n'obligava el trasllat. El nou emplaçament es va ubicar als peus de l'església de Sant Pere del Castell que en aquells moments encara era la parroquial del poble, recuperant un antic clos funerari. El trasllat es va fer el 1856, un any abans d'iniciar-se les obres de la nova Església Parroquial. Malgrat tot, el context de creixement local i demogràfic de la segona meitat del segle XX, va fer obvi que l'espai era obsolet per capacitat i s'estudia un nou emplaçament més planer i accessible, fins que es constitueix el Cementiri Nou actual en unes vinyes de Can Santfí als afores del poble tal com marcava la llei de salut pública vigent l'any 1882. El cop de gràcia del cementiri al castell fou un esfondrament del mur i nínxols un any abans. I amb poc més de dos anys el Rector Parera aconseguí els diners (amb aportacions de veïns) per comprar els terrenys i iniciar el nou cementiri. El 2 de novembre de 1882 fou beneït i l'endemà rebé la primera feligresa.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4364770,1.8684120 | 405461 | 4587830 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-anticcementiri-mdc.png | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Per altra banda, malgrat la immatriculació per part del Bisbat de Sant Feliu de l'església de Sant Pere del Castell com del cementiri vell com a titulars de la propietat, l'any 2021 es va signar un acord, conforme es retornava la titularitat a l'Ajuntament de Gelida d'ambdues propietats. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97305 | Rellotge de sol de cal Xic Llonguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-xic-llonguet-0 | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span><em>Programa Festa Major 2004,</em><span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span><em>Programa Festa Major 2022</em><span>. pp. 66 - 71.</span></span></p> | XX | <p>El rellotge de cal Xic Llonguer o ca la Marina és vertical rectangular fet amb un mosaic de dotze rajoles ceràmiques quadrades.</p> <p>La distribució seria de tres rajoles d'ample per quatre d'alçada. L'estètica imita la clàssica ceràmica artística dels oficis catalana. Al centre de l'obra hi trobem un dibuix d'un astrònom al mig d'un prat utilitzant un globus terraqüi i un compàs. A dalt d'aquest un gran sol, la boca del qual és emprada com a pol des d'on surt el gnòmon i les línies horàries.</p> <p>A banda i banda del sol, escrit a manera d'ensenya, el lema del rellotge '<em>tempus fugit'</em>. La numeració és romana i comprèn les hores de VI a VI. Els marges del rellotge queden ornamentats per motius florals blaus, grocs i taronges i per un requadre fi també de color taronja.</p> <p>Està ubicat a dalt de tot de la façana, al centre.</p> | 08091-236 | Carrer del Pi, 10. | <p><span>El número 10 del carrer del Pi havia estat la residència familiar de Pau Voltà Domingo, nascut a Gelida l'any 1821 i de professió paleta. Es va casar amb Antònia Almirall Bujons, nascuda a Gelida l'any 1823, amb la qual va tenir set fills: Antoni, Francesc, Josep, Teresa, Hermínia, Jaume i Carles. El seu fill, Antoni Voltà Almirall va seguir els passos del seu pare en l'ofici de paleta i va continuar residint a l'immoble familiar situat al carrer del Pi, núm. 10.</span></p> <p>Segons Carafí, el núm. 10 del carrer del Pi, és conegut com Cal Xic Llonguet. Pel que fa al rellotge, se'n desconeix la datació, però per les característiques i estil, el podríem ubicar al darrer terç del segle XX.</p> | 41.4416400,1.8604300 | 404802 | 4588412 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97305-img20231212092703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97305-img20231212092651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97305-img20231212092643.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97306 | Rellotge de sol de cal Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-galceran | XX | <p>El de cal Galceran (Cal Ton de Carme, segons l'Inventari de rellotges de sol dels PPCC) és un rellotge de sol vertical rectangular fet amb un mosaic de vint rajoles ceràmiques quadrades.</p> <p>La distribució és de quatre rajoles d'ample per cinc d'alçada. La il·lustració és tot feta en tons blavosos sobre blanc, a excepció del sol, que és de color groc i antropomorf, situat a la part superior central. Tot el requadre està envoltat per una sanefa de motius vegetals.</p> <p>Disposa de línies horàries i marca, en números romans, de set del matí a set de la tarda. A la part baixa hi podem llegir el lema '<em>SOLS MARCO LES HORES BRILLANTS'</em>.</p> | 08091-237 | Carrer del Sol, 29. | <p>Es desconeix la datació del rellotge de can Galceran però per les característiques i estil, el podríem ubicar al darrer terç del segle XX.</p> | 41.4396800,1.8672100 | 405366 | 4588187 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97306-img20231212120635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97306-img20231212120622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97306-img20231212120612.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97307 | Rellotge de sol de cal Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-terra | XX | <p>El de cal Terra és un rellotge de sol vertical rectangular fet amb un mosaic de vint-i-quatre rajoles senceres i amb els marges fets de mitges rajoles. Així doncs, la distribució seria aproximadament de cinc rajoles d'ample per set d'alçada.</p> <p>La policromia emprada és de tons blaus tots els elements dibuixats, els números i les lletres i el groc per dibuixar el sol antropomorf. Disposa de línies horàries i la numeració romana va de les sis del matí a les sis de la tarda.</p> <p>El sol és el pol i el gnòmon metàl·lic surt de la seva boca. A la part baixa hi trobem dibuixades dues il·lustracions de motius vinícoles.</p> <p>A la capçalera hi ha el lema: '<em>JO SENSE SOL I TU SENSE FE ELS DOS NO SOM RES</em>.' A la part baixa, hi ha la inscripció: '<em>1633 CAN TERRA 1989'</em>.</p> | 08091-238 | Carrer Major, 2. | <p>Tot i ser un rellotge de rajola, el de cal Terra es tracta d'un encàrrec personalitzat on s'ha tingut en compte l'orientació de la façana i data de 1989.</p> | 41.4401000,1.8647200 | 405158 | 4588236 | 1989 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97307-pxl20231127104459268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97307-pxl20231127104447500.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Tot i que al rellotge hi trobem escrit can Terra, totes les referències que s'han trobat de la casa la citen cal Terra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97308 | Rellotge de sol de casa Rius-Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-casa-rius-font | XX | <p>El de casa Rius-Font és un rellotge de sol vertical rectangular fet amb un mosaic de sis rajoles quadrades. La distribució d'aquestes és de dues rajoles d'ample per tres d'alçada. Una sanefa amb motius florals de colors marró i groc tanca dos rectangles interiors.</p> <p>El rectangle superior és on s'ubica el rellotge, amb un sol de pol des d'on surt el gnòmon metàl·lic i les línies horàries. La numeració és romana i va des de les nou del matí fins a les set de la tarda.</p> <p>Al rectangle inferior hi ha la inscripció '<em>ÉS HORA DE SER FELIÇ'.</em></p> | 08091-239 | Carrer Pau Sunyol, 9. | <p>El rellotge de casa Rius-Font segurament és un encàrrec, degut a l'assimetria en la distribució de les línies horàries, adaptat a l'orientació de la casa.</p> | 41.4390200,1.8653700 | 405211 | 4588116 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97308-img20231212101111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97308-img20231212101057.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97317 | Jaciment arqueològic de can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-pasqual | <p><span>CODEX Arqueologia i Patrimoni (2004). </span><em>Memoria de la prospección arqueológica en el tramo V, subtramo II del P.H.N.</em><span> Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</span></p> | 218 - 476 d.C. | El jaciment està parcialment perdut. De fet, només s'evidencia per un tall vertical al terreny. | <p>En un entorn agrícola de finques de vinya, s'ubica can Pasqual. A poca distància de la vinya de les Parets i del nucli de Gelida, ambdós situats a l'altra banda de l'autopista.</p> <p>Just a la part posterior de la casa, en un terreny excavat s'observa un tall vertical en el qual es mostra en secció un lloc d'habitació amb estructures conservades.</p> | 08091-241 | Can Pasqual | <p>En 2004, durant les prospeccions associades a la construcció de les infraestructures del tram V, subtram II del Pla Hidrològic Nacional, es va descobrir en el perfil d'un tall del terreny al nord-oest de can Pasqual, part d'un possible paviment d'<em>opus signinum</em>.</p> <p>Aquest paviment es troba en una cota intermèdia del tall. El paviment podria estar relacionat amb la vinya de les Parets, una vila romana documentada i parcialment excavada per l'afectació de la construcció de l'autopista.</p> | 41.4459031,1.8582371 | 404625 | 4588887 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97317-1716583947968.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97317-1716583948037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97317-1716583948114.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97342 | Rellotge de sol de ca l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lhostal | XIX | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat de grans dimensions. Està situat en un lloc prominent de la façana principal, centrat i proper a la crugia.</p> <p>Està emmarcat per un requadre gruixut de color groc terrós. El traçat és senzill i amb poca ornamentació, tan sols dues sanefes a costat i costat cobrint la part alta dels laterals. El pol és un sol senzill antropomorf de la boca del qual surt el gnom metàl·lic.</p> <p>Disposa de línies horàries, marques de les mitges hores i la numeració aràbiga marca de les sis del matí a les dues de la tarda. A la capçalera hi podem llegir la datació, '<em>ANY 1825'</em>.</p> | 08091-255 | A darrera de les Cases Noves, al costat de cal Piula. Carretera BV-2249, al quilòmetre 2. | <p>La datació del rellotge apareix inscrita al mateix dibuix, el 1825. Es troba a la façana principal de ca l'Hostal, una antiga casa que també era coneguda com la casa de la recol·lecta, segurament perquè era on es pagava els delmes de la baronia de Gelida.</p> | 41.4470200,1.8535900 | 404239 | 4589017 | 1825 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97342-1716583947600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97342-1716583947636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97342-1716583947672.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97349 | Rellotge de sol de can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pasqual | XIX | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular esgrafiat i pintat.</p> <p>Es troba enfonsat respecte de la façana, formant un marge a l'estil guardapols. Està envoltat per una sanefa amb motius vegetals. El pol, situat a la part alta del rellotge i descentrat, és un sol radiant des d'on surt el gnòmon metàl·lic.</p> <p>En una banda hi podem llegir 'ANY' i a l'altra '1808'. Disposa de línies horàries i marques de mitges hores. La numeració és aràbiga i marca de les onze del matí a les vuit del vespre.</p> <p>El rellotge ocupa una part prominent de la façana principal.</p> | 08091-258 | A la masia de can Pasqual, a la carretera BV-2249, abans d'arribar a les Cases Noves. | <p>El rellotge data de 1808 i es troba a la façana principal de can Pasqual, una masia antiga, del segle XV.</p> | 41.4455700,1.8587900 | 404671 | 4588850 | 1808 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97349-1716586817331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97349-1716586817365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97349-1716586817297.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Estèticament, és un rellotge molt semblant al de la masia Bargalló. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97382 | Cova de la Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-cabra | <p>Es tracta d'una cova de 4 x 8 m d'entrada amb una galeria a peu pla de 12 m de longitud que es va estrenyent. La litologia són roques calcàries.</p> <p>Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal. Està senyalitzat amb indicadors del <em>Forat del Vent</em> que és a uns 60 m.</p> | 08091-266 | En un cingle entre el torrent de Sant Miquel i el de la Femosa. | <p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p> | 41.4352300,1.8807900 | 406494 | 4587678 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 97383 | Cova de la Duna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-duna | <p>Es tracta d'una cova petita de 2 m de profunditat on hi ha un pou amb una caiguda de 3,7 m.</p> <p>La litologia és roques, dolomies. Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal.</p> | 08091-267 | A mig camí entre el Collet de Montcau i el Montcau, al tram planer del camí, seguir la carena en direcció nord uns 400 m. | <p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p> | 41.4152500,1.8717100 | 405706 | 4585470 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 97393 | Jaciment paleontològic de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-julia | <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> | <p>Es tracta d'un jaciment paleontològic que dataria del miocè inferior, en un talús davant mateix de la masia enrunada de Can Julià. De tots els jaciments de Gelida, el de Can Julià va ser el que va lliurar un nombre de restes més elevades i més rellevants de les primeres intervencions que es van fer el 1952 per <span>Crusafont</span> i <span>Villalta</span> i el 1955 per <span>Crusafont</span>, <span>Villalta</span> i <span>Truyols</span>. Aquestes restes, segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, són fèlids, mastodonts (<span>Gomphotherium</span>), <span>rinoceròntids</span> (<span>Plesiaceratherium</span> <span>mirallesi</span>), suids, cèrvids i d'altres herbívors a més d'alguns <span>microvertebrats</span> (<span>lagomorfs ocotònids</span> del gènere <span>Lagopsis</span>).</p> <p>Més tard, durant estudis dels anys 1980, Cabrera i Agustí recolliren mostres de gasteròpodes i d'alguns rosegadors, sobretot glírids. També l'<span>eòmid</span> <span>Ligerimys</span> <span>ellipticus</span> i el <span>cricetodòntid</span> <span>Megacricetodon</span> <span>minor</span> <span>primitivus</span>, troballes que permeten correlacionar el jaciment amb la MN4 (<span>Aragonià</span> inferior, Miocè inferior).<br /> <br /> De manera més recent, a partir de 2005, continuen els treballs paleontològics al jaciment, amb els paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel <span>Crusafont</span> ubicat a Sabadell i on hi ha els materials excavats durant les campanyes d'estudi.</p> | 08091-273 | Al costat de Can Julià, a peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.<br /> <br /> A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració.</p> <p>Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can <span>Calopa</span> (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època.</p> <p>Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel <span>Crusafont</span>, Josep F. De <span>Villalta</span> i Jaume <span>Truyols</span>, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4249500,1.8462600 | 403594 | 4586575 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849736121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849725612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849718844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849742475.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97421 | Jaciment paleontològic de can Martí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-marti-de-dalt | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>Es tracta d'un jaciment paleontològic que dataria del miocè inferior. Les primeres intervencions que es van fer el 1952 per Crusafont i Villalta i el 1955 per Crusafont, Villalta i Truyols. Les restes que s'hi van trobar en destaquen, segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Paleontològic, la descripció d'una nova espècie de felí, 'Felis vireti', la de restes de carnívors amphiciònids, d'un mustèlid, dels artiodàctils Lagomerix, Procervulus i Paleomeryx (cérvols primitius), del petit artiodàctil Cainotherium, d'un suïd Bunostriodon (Eurolistriodon), i entre els proboscidis la de les primeres restes dels mastodons Gomphotherium.</p> <p>Més tard, durant estudis dels anys 1980, Cabrera i Agustí recolliren mostres de gasteròpodes i d'alguns rosegadors cricètids (Megacricetodon minor primitivus, Democricetodon aff. hispanicus), eòmids (Eumyarion candeloni, Ligerimys ellipticus, Ligerimys florancei) i glírids (Pseudodryomys simplicedens, Peridryomys grup jaegeri-aquatillis, Peridryomys murinus, Glirudinus gracilis, Glirudinus modestus, Paraglis astacensis). La troballa de l'eòmid Ligerimys ellipticus i el cricetodòntid Megacricetodon minor primitivus permeten correlacionar el jaciment amb la MN4 (Aragonià inferior, Miocè inferior).</p> <p>De manera més recent, a partir de 2005, continuen els treballs paleontològics al jaciment, amb els paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, on hi ha el material extret durant les campanyes d'estudi.</p> | 08091-279 | Entorn de can Martí de Dalt, al punt quilomètric 12 de la carretera C-243b. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.</p> <p>A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració. Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can Calopa (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel Crusafont, Josep F. De Villalta i Jaume Truyols, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4263100,1.8495300 | 403869 | 4586722 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849330120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849339263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849350504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849363502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849372382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849382766.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97476 | Entorn d'Interès Geològic de Salvatallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-dinteres-geologic-de-salvatallat | <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís(2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>Es tracta d'una llosa de terra endurida i reclinada, amb formes ondulades. Es va formar fa entre 16,4 i 14,6 milions d'anys, o sigui, al Miocè inferior - mitjà, quan tota aquesta plataforma era submarina i les transgressions i regressions marines se succeïen.</p> <p>És un tipus de formació geològica força corrent al Penedès.</p> | 08091-281 | Es troba al tram baix del torrent de Can Torrents. | <p>Entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers es parla de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.</p> <p>A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració.</p> <p>Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del molí de can Calopa (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època.</p> <p>Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel Crusafont, Josep F. De Villalta i Jaume Truyols, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4394600,1.8581700 | 404610 | 4588172 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97476-pic1715853213373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97476-pic1715853246976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97476-pic1715853233531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97476-pic1715853202834.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97510 | Jaciment arqueològic de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-placa-de-lesglesia | <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> | Es desconeix l'estat de conservació perquè no s'ha arribat a excavar. | <p>Es tracta d'un possible jaciment arqueològic per excavar. L'any 2005 es va fer una intervenció arqueològica preventiva a la plaça de l'Església motivada per unes reformes urbanístiques de la mateixa plaça. Es tractava d'una prospecció geofísica amb georadar per detectar possibles estructures al subsòl sense necessitat d'excavar.</p> <p>El resultat va ser, a banda dels serveis atribuïbles a les xarxes de canalització i altres serveis urbans, la detecció d'una estructura complexa identificada com una possible resta arqueològica al terç nord de la plaça. Als altres dos terços de la plaça s'hi va detectar altres estructures. No es va poder determinar l'existència de cavitats a sota de la plaça.</p> <p>Per conèixer bé si les estructures detectades poden tenir interès arqueològic s'hauria de procedir a una excavació arqueològica.</p> | 08091-290 | Plaça de l'Església, s/n. | <p>El tipus de prospecció va ser la realització de 142 radagrames o transectes de prospecció paral·lels amb una separació de 25 cm.</p> <p>Amb la informació recollida es processaren 20 plantes consecutives que mostren una imatge tridimensional d'uns 2,90 m d'alçada en total.</p> | 41.4398700,1.8650000 | 405181 | 4588210 | 08091 | Gelida | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97510-pic1717070370762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97510-pic1717070400534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97510-pic1717070425451.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97530 | Rellotge de sol del carrer dels Tarongers, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-dels-tarongers-20 | XX | Es troba en una façana que dona a un pati interior. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular esgrafiat i monocromàtic.</p> <p>Té un marc ornamentat amb motius vegetals. El pol és un sol antropomorf situat a la part alta central. De la boca en surt el gnom metàl·lic. Les línies horàries s'han dibuixat simulant els meridians i, de manera ornamental, hi ha dibuixats també els paral·lels.</p> <p>La numeració és aràbiga i indica les hores entre les set del matí i les sis de la tarda.</p> <p>El lema, a baix de tot i també ornamentat amb motius vegetals és: '<em>QUI TÉ SOL, QUÈ MÉS VOL?'.</em></p> | 08091-295 | Carrer dels Tarongers, 20. | <p>El rellotge és d'època recent, data de 1987.</p> | 41.4368900,1.8704000 | 405628 | 4587874 | 1987 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97530-captura-de-pantalla-2024-06-17-132658.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | J. Amat B. | Al racó de baix a la dreta hi figura el nom de l'autor, 'J. Amat B.'. | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97531 | Rellotge de sol de can Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-camprodon | XX | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular fet amb un mosaic de vint rajoles ceràmiques quadrades.</p> <p>La distribució és de quatre rajoles d'ample per cinc d'alçada. Té dibuixat un marc ornamentat amb motius vegetals de tonalitats groga i verda. El pol és un sol radiant antropomorf groc de la boca del qual surt el gnom metàl·lic. Té línies horàries i marques de mitges hores.</p> <p>La numeració és romana i marca de les set del matí a les tres de la tarda.</p> | 08091-296 | A la carretera de Corbera de Llobregat, en una casa poc després de sortir del poble. | <p>Tot i ser un rellotge de rajola, el de can Camprodon es tracta d'un encàrrec personalitzat on s'ha tingut en compte l'orientació de la façana i és de la dècada de 1980.</p> | 41.4430900,1.8718300 | 405757 | 4588560 | Anys 80 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97531-captura-de-pantalla-2024-06-17-132922.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Semper Gnomon / Martínez de la Puente, Enric / Castanys, Valentí | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97536 | Rellotge de sol del Molí Vell - Fàbrica Guarro - Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-vell-fabrica-guarro-casas | XIX | Se'n desconeix l'estat de conservació perquè no s'ha pogut observar. | <p>Segons l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans, es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat de color vermell maó.</p> <p>A la part alta hi trobem el lema escrit en castellà i lletres majúscules '<em>NADIA PASE POR ESE VIVIR SIN QUE DIGA POR SU VIDA QUE FUE CONSSEVIDA MARIA CON LA ORACION AVE MARIA'</em>.</p> <p>A baix, i emmarcat en un rectangle apaïsat ornamentat amb motius vegetals, hi ha el rellotge. El pol és un sol antropomorf d'on surt el gnòmon metàl·lic a l'altura del nas.</p> <p>A banda i banda del sol hi trobem la datació: 'ANY 1889'. Disposa de línies horàries i la numeració aràbiga marca des de les cinc del matí a les dues de la tarda.</p> | 08091-299 | A la fàbrica de Can Guarro. | <p>La datació del rellotge és l'any 1889.</p> | 41.4493900,1.8691200 | 405539 | 4589263 | 1889 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97536-imatge-inventari.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97537 | Rellotge de sol de cal Font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-font-del-puig | XX | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular apaïsat fet amb una mena de morter imitant la pedra i simulant un baix relleu.</p> <p>El gnòmon metàl·lic té el seu pol en el centre d'un sol que ocupa la part central superior del conjunt. Al centre hi podem llegir el lema en llatí: 'VOLAT IRREPARABILE TEMPUS'.</p> <p>No té línies horàries i la numeració romana marca de les sis del matí a les cinc de la tarda. A cadascun dels quatre extrems hi trobem petites representacions d'oficis.</p> <p>Es tracta d'un rellotge de fabricació, col·locat posteriorment.</p> | 08091-300 | A cal Font, al barri del Puig. | <p>Segons l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans és de 1990.</p> | 41.4359100,1.8481500 | 403768 | 4587789 | 1990 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97537-1712676200737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97537-1712676200822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97537-1712676200994.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97543 | Rellotge de sol de casa de Miquel Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-casa-de-miquel-carafi | XXI | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical en forma de papallona.</p> <p>Queda a l'interior de dos triangles de grans dimensions esgrafiats a la façana. L'ornamentació exterior del rellotge és una mena de cordatge senzill. El pol del gnòmon és a la part superior central. Disposa de línies horàries i marca de sis a sis en numeració romana.</p> <p>Es tracta d'un rellotge de fabricació industrial seriada i col·locat posteriorment.</p> | 08091-302 | Carrer de les Cases Noves, 34. | <p>Segons l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans és de l'any 2000.</p> | 41.4459000,1.8544400 | 404308 | 4588891 | 2000 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97543-pic1712827130808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97543-pic1712827097044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97543-pic1712827118073.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97545 | Rellotge de sol de can Ton Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ton-jepet | XIX - XX | Queda en un pati interior i no es pot observar el seu estat de conservació. Segons se'n desprèn de la fotografia, el marc fet amb ceràmica es va col·locar de manera barroera tapant fins i tot part del dibuix (numeració). | <p>Segons que es pot observar a la fotografia de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans, es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat.</p> <p>Queda emmarcat per una franja de rajola llisa de color maó. El traç del dibuix és senzill i és policromat. El pol és un sol amb les vuit puntes dels rajos grogues i l'interior en forma de gallons de color vermell amb la traçada blanca. El gnòmon, que surt del centre del sol és metàl·lic.</p> <p>El color de fons del rellotge és de color blau cel, les línies horàries i els números d'un color marró fort. Aquests es troben en un marc interior paral·lel a les rajoles pintat de marró sorrenc. La numeració és aràbiga i marca de vuit a cinc.</p> | 08091-304 | Barri de La Valenciana, 12. | 41.4286000,1.8551500 | 404342 | 4586970 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97545-124foto-inventari.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97547 | Rellotge de sol de ca l'Esteve del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesteve-del-puig | XX | El gnòmon està doblegat. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical arrodonit amb base plana fet amb pedra artificial (morter imitant una pedra blanquinosa).</p> <p>De manera ornamental i en relleu hi trobem a la base dos lleons i a la part superior quatre cavalls. El pol se situa a la part superior del rellotge i el gnòmon és metàl·lic i està doblegat. Disposa de línies horàries i marca de sis a sis en numeració romana.</p> <p>Es tracta d'un rellotge de fabricació en sèrie i col·locat posteriorment.</p> | 08091-306 | Carrer del Puig, 45. | 41.4360800,1.8474100 | 403706 | 4587809 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654731178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654776277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654715274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654794732.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97548 | Rellotge de sol de la Torre de l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-de-lalbet | <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. </span><em>Programa Festa Major 2007</em><span>. pp. 88 - 93.</span></span></p> | XIX | La casa està en ple procés de reforma. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular fet amb material d'obra i presideix el frontó de la façana principal de la casa.</p> <p>El seu interior és de color salmó i el cercle en motllura exterior, i on trobem la numeració aràbiga, és blanc. Disposa de línies horàries i el gnòmon, a la part alta central del rellotge, és metàl·lic.</p> <p>Davall del rellotge, hi trobem la datació de la casa i, amb tota probabilitat, del rellotge: '1881'.</p> | 08091-307 | A la torre de l'Albet, tot just passat el pont de Sant Salvador sobre el riu Anoia. | <p>La torre de l'Albet és de 1881 per encàrrec de Josep Albet Quintana, que en aquells anys era regidor de l'Ajuntament de Gelida i membre de la Junta d'obres. L'arquitecte va ser, Laureano Arroyo y Velasco, qui fou arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887.</p> <p>Arroyo y Velasco, barceloní, es va formar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on s'havien de formar tots els arquitectes catalans entre 1850 i 1872.</p> <p>Com en la majoria dels projectes de cases aïllades d'estiueig que plantejaven els mestres d'obres de l'època, Arroyo y Velasco projecta la Torre de l'Albet amb una simetria que es manté tant en planta com en façanes. És una torre de planta quadrangular amb un semisoterrani, dues plantes i una torratxa.</p> | 41.4514800,1.8662100 | 405299 | 4589498 | 1881 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97548-ampliacio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97548-dalmau2001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97548-img2122.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97556 | Entorn d'Interès Geològic can Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-dinteres-geologic-can-raimundet | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni paleontològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span><span>CABRERA, Lluís; CALVET, Francesc; GUIMERÀ, Joan; PERMANYER, Albert. (1991). 'El registro sedimentario Miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y del Camp: Organización secuencial y relaciones tectónica-sedimentación.' 1er Congreso del Grupo Español del Terciario. Editado por Colombo, Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASANOVAS, Maria Lourdes; CALZADA, Sesbastian; SANTAFÉ, José Vicente. (1972). 'Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida).' Acta Geológica Hispánica, 5.</span></span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>Localitzat en un meandre del torrent de la <span>Rierussa</span>, als peus de la masia de can <span>Raimundet</span>, es troba un entorn geològic rellevant.</p> <p>L'erosió de la riera ha desvetllat una sèrie terrígena significativa, indispensable per a la interpretació dels diversos episodis miocens de transgressió i regressió marines. Aquest lloc destaca per presentar l'únic aflorament geològic de la depressió, amb una extensió remarcable de seixanta metres de sediments. Aquests sediments són essencials per examinar les condicions subaquàtiques de les conques costaneres, específicament en relació amb la incursió de sediments procedents del prelitoral cap a les zones marines.</p> <p>El canvi cap a una major continentalitat és evident en les parets del talús de can <span>Raimundet</span> en la seva ruta per la riera de la <span>Rierussa</span>. Aquestes parets exhibeixen una transició des d'un ambient de fons de badia, ric en llims i argiles i de color blau en la secció inferior, cap a condicions més detrítiques, característiques d'ambients de planures submergides com deltes i estuaris, visibles en la secció superior del talús.</p> <p>Aquesta sèrie ha motivat diversos estudis geològics i paleontològics.</p> | 08091-309 | Meandre de la Rierussa sota la casa de can Raimundet (Sant Llorenç d'Hortons). | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.</p> <p> </p> | 41.4615351,1.8550694 | 404384 | 4590627 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97556-pic1717054933243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97556-pic1717055058841.jpg | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97102 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-gelida | <p><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2014). 'Cultura més que mai'. <em>Programa Festa Major</em> 2014, pp. 70-80.</span></span></span></span></p> | XIII - XX | L'arxiu va ser traslladat a l'Arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat per raons de conservació, segons notes de Ramon Rovira, ja que a Gelida no es donaven les condicions suficients per preservar-lo. Actualment es troba en bones condicions. | <p>Ramon Rovira Tobella, arxiver i conservador durant l'última etapa de l'arxiu parroquial al poble, abans de la transferència a l'Arxiu Històric del Bisbat en va fer un informe i un article divulgatiu (2014) dels principals documents de l'arxiu. A l'informe s'explica les característiques principals de la documentació. La documentació és diversa, des del segle XIII fins a documentació contemporània. Ramon destacava com als més destacats els fons notarials més de mil cinc-centes actes testamentàries (1424 -1954) i més de tres-centes capitulacions matrimonials fins a 1739 a Gelida. També, un grup de pergamins datats entre els segles XIII i XVII en un volum d'una setantena aproximadament. En grau més baix, els llibres sacramentals. 33 llibres: 16 de baptismes (1562-2013), 7 de matrimonis (1570-2012) i 10 d'òbits (1565-2013). I per la seva diversitat, la documentació i lligalls diversos vinculats temes notarials, confraries, llicències, àpoques, debitoris, procures, capbreus, censals, compres, vendes, plets, consuetes, comptes, llevadors, correspondència eclesiàstica i comunal, expedients religiosos. Un volum de documentació que s'estima en més de 10 metres lineals.</p> <p>Actualment, en el quadre de classificació del Bisbat hi figuren els apartats següents:</p> <ul> <li>Civil i senyorial (1533-XX). Aquest bloc inclou documents relacionats amb la gestió civil i senyorial de la parròquia.</li> <li>Confraries i associacions (1599-1877). Engloba els registres de diverses confraries i associacions religioses, <span>Nostre Senyora</span> del Roser (1608-1877), Sant Crist (1815), Sant Lluc (1675), Sant Roc (1599-1773), i Sant <span>Vicenç de Paul</span> (1740-1853).</li> <li>Consuetes (1646-1953). Aquest bloc conté documents consuetudinaris que registren pràctiques i tradicions locals, cobrint un període extens des de 1646 fins a 1953.</li> <li>Correspondència (1714-1910). Inclou tota la correspondència oficial i personal associada amb la parròquia, documentada des de l'any 1714 fins a 1910.</li> <li>Demografia (1884-1927). Conté censos parroquials que proporcionen informació demogràfica sobre la comunitat, cobrint els anys de 1884 a 1927.</li> <li>Dispersa (segle XVI-XX). Aquesta secció inclou diversos documents no classificats en altres categories, abastant des del segle XVI fins al XX.</li> <li>Economia (1552-1882). Aquest bloc està vinculat a l'obra i inclou documents econòmics com a Causes Pies, Censals, Comptes dels bacins, Llevador de l'oli, Llibres de rendes i la Sagristia.</li> <li>Impresos (1725-1912). Recull impresos diversos des de l'any 1725 fins a 1912.</li> <li>Inventaris parroquials (1729-1870). Documents que detallen els inventaris de béns de la parròquia, des de 1729 fins a 1870.</li> <li>Misses i aniversaris (1450-1985). Inclou diversos registres sobre misses i aniversaris celebrats dins la parròquia, amb documents que van des de l'any 1450 fins a 1985.</li> <li>Notarial (1343-1954). Abarca una àmplia gamma de documents notarials, capítols matrimonials, inventaris, manuals notarials, i testaments.</li> <li>Sacramental (1562-1933). Conté registres sacramentals com baptismes, confirmacions, defuncions, a més de diversos documents sacramentals.</li> <li>Visites pastorals i documents episcopals (1678-2012)</li> <li>Engloba llicències episcopals des de 1678 fins a 1941 i 1907, i visites pastorals registrades des de 1740 fins a 2012.</li> </ul> | 08091-146 | Carrer d'Armenteres, 35 - 08980 Sant Feliu de Llobregat | <p>El 10 d'abril de 2014 es feu efectiu el trasllat del fons de l'arxiu parroquial, a l'Arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu. L'abast de l'arxiu és del segle XIII la documentació més antiga fins a documents contemporanis. La documentació de l'arxiu va sobreviure a la crema indiscriminada de l'any 1936, quan el veí de Gelida, Martí Planas i Gras, en aquells moments agutzil del poble, juntament amb els germans Jaume i Antoni Llopart i Voltà, el van amagar sota l'escala de l'Ajuntament. Malgrat tot, una part de la documentació fou cremada, juntament amb part de la biblioteca d'un oncle dels germans Llopart, que era jesuïta, amb la voluntat de convèncer el comitè revolucionari que era tota la documentació existent a l'arxiu.</p> <p>El responsable de l'arxiu en l'etapa última fins al seu trasllat a l'Arxiu històric Diocesà del Bisbat de Sant Feliu en fou l'historiador Ramon Rovira i Tobella. El fons ha estat cedit a l'Arxiu del Bisbat, però només en dipòsit, ja que la titularitat s'ha mantingut a la Parròquia de Sant Pere de Gelida. Prèviament, hi havia hagut intents d'organització, així doncs, un dels darrers rectors de Gelida, mossèn Jaume Duch i Fumadó (1986-1991), va iniciar una reordenació dels fons que el mateix Ramon Rovira va continuar amb la llicència del rector Isidre Gras i Civit (1991-2014).</p> | 41.4409449,1.8631724 | 405030 | 4588331 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97102-pxl20231127104822558.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97106 | fons documental de l'Arxiu Municipal de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gelida | La documentació està perfectament ordenada i conservada en una bateria d'armaris compactes. | <p>L'arxiu municipal conté l'arxiu històric de l'Ajuntament de Gelida, en les seves diferents etapes des d'aproximadament des de l'any 1641 i sent l'Ajuntament l'hereu en etapa democràtica de les diferents eines i corporacions que han representat l'administració municipal des del segle XVII.</p> <p>La part més important es compren de les diferents branques de l'administració local del poble. No obstant això, també inclou fons d'entitats, fons personals, administratius o empresarials. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual.</p> <p>Segons la descripció que Josep Conejo Mundatda va fer de l'evolució de l'arxiu l'any 2016, s'han executat diverses actuacions sobre el fons municipal. La primera intervenció la va realitzar l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès l'any 1988. Van realitzar un primer inventari de tota la documentació municipal quant a unitat d'instal·lació. Aquesta intervenció no va comportar l'organització del dipòsit de l'arxiu, ni la neteja dels documents, ni el seu arxivament. La segona intervenció, que va finalitzar el 1991, va centrar-se en la documentació municipal històrica, anterior al 1963. Es va seguir la classificació de l'inventari fet per l'Arxiu Històric Comarcal, però aquesta vegada va ser una intervenció completa sobre un total de 250 unitats d'instal·lació. Posteriorment, el 1995, es va fer una transferència de 223 unitats d'instal·lació i 75 llibres, que va seguir la classificació provinent de les oficines. Finalment, la darrera intervenció ha estat la realitzada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona des del 20 de març del 2001 fins al 19 de febrer de 2002. El 7 d'abril del 2005 l'Ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> <p>El quadre de fons, penjat a la web municipal ens mostra l'existència de documentació de l'Ajuntament (1641 - actualitat) en primer lloc. La documentació del fons del Jutjat de Pau ha estat guardada conjuntament amb el fons municipal a les dependències de l'ajuntament, sense una separació clara entre els dos fons, exceptuant els llibres del registre Civil que s'han conservat a les oficines del Jutjat. Els llibres de registre civil de naixements 17 llibres (1877-2009) / matrimonis 31 llibres (1872 - 2009) / defuncions 22 llibres (1873-2009). A partir de l'any 2009 es va començar a informatitzar les dades. El Consorci Entitat Mixta Xarxa Viària i l'Estació de Gelida - RENFE entre els anys 1936 -1993. També disposa d'un nombre important de fons privats que inicien les sèries des d'inicis del segle XIX fins a l'actualitat, com fons de masies, com Ca l'Oller (1821-1960) o fons familiars com Família Palahí-Solà (1817 - 1997). També empresarials com La Gelidense, SA (1920 - 1973) per posar alguns exemples.</p> <p>L'arxiu municipal està distribuït en dos espais diferenciats. El primer es troba dins les dependències de l'edifici principal de l'Ajuntament, mentre que el segon es localitza en un espai habilitat per a arxiu a l'edifici del CIC, conegut popularment com el Col·legi de les Monges Franciscanes. Aquests fons no són originàriament municipals, sinó que es componen de cessions o donacions efectuades a l'Arxiu Municipal. Aquests es van instal·lar inicialment al CIC durant els anys 80/90, a causa de la falta d'espai adequat en l'Ajuntament en aquell moment. La decisió de mantenir els fons en aquesta ubicació es va prendre posteriorment, motivada per la limitada capacitat de l'espai de dipòsit disponible a l'Ajuntament.</p> | 08091-148 | Plaça de la Vila, 12. | <p>La documentació ha estat conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins als anys vuitanta, amb les primeres intervencions sobre els fons de l'Arxiu Municipal de Gelida.</p> <p>A partir de l’any 2005, quan l’Ajuntament de Gelida signa el conveni d’adhesió al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, aquesta col·lecció només s’incrementarà amb petites donacions fetes a l’Arxiu Municipal.</p> <p>El Servei d'Arxiu Municipal de Gelida és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Gelida. L'Arxiu Municipal de Gelida forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005.</p> | 41.4409449,1.8631482 | 405028 | 4588331 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-img20230327101723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1716583948796.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Es pot consultar el quadre de fons complet a la web municipal. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97203 | Sarcòfag de la família Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-la-familia-bertran | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em><span> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span>CATALÀ, Pere (1999). <em>Contribució a l’estudi dels Bertran (s. XIV), família senyorial de Gelida.</em> </span>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia<span>, (20), pp. 381-390.</span></p> <p>LLOBET, Elisenda; MAURI, Alfred; CONTI, Lorenzo; FIOCCA, Miriam; VINCENTI, Marina (2018): <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida</em>.</p> <p><span><span>LLORACH, Salvador; COSTA, Montserrat (1995). '</span><em>Els sarcòfags medievals de Gelida</em><span>'. Programa Festa Major 1995. pp. 162-165.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred (1984). </span><em>El proveiment d'aigua al castell de Gelida</em><span>. Programa Festa Major 1984. pp. 80-82.</span></span></p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (1989). '</span><em>Francesc Bertran, senyor de gelida, al servei de Pere IV de Catalunya. 1464-1466</em><span>'. Ajuntament de Gelida. Programa Festa Major 1989. pp 86-90.</span></span></p> | XIV | Ha estat restaurat l'any 2018. | <p><span><span><span>El sarcòfag és una obra escultòrica de baix relleu i escultura a ple volum, amb policromies i daurats. Presenta una caixa suportada per dos lleons sobre mènsules de pedra. Tal com descriu Llorach i Costa el 1995 el sarcòfag està decorat amb escuts ogivals dins un cercle quadrilobar a banda i banda. Els quatre escuts contenen la mateixa càrrega, les armes dels Bertran, senyo del Castell i terme. Són: de gules (vermell) , un geminat d'or en banda. L'escut del frontal flanquegen un epitafi escrit amb lletra gòtica rodona al centre que diu: 'ASI JAU LOS MOLT HONRATS AN B[ERE]NG[UER] BERTRA[N] E AN CHOLAU[N] FILL SEU, LES ANIMES DELS QUALS SIA[N] A[N] GLO[RIA]' El sepulcre va ser profanat l'any 1936, resultant en la seva desaparició temporal fins a ser localitzat al Museu Marès i posteriorment retornat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dimensions: </span></span></span><span><span><span>Caixa rectangular de 92 m de llarg, alçada 37, 5 cm i amplada 34 cm. El gruix és de 4,5 cm. La tapa (l'actual no és la que li pertoca. És la que li van posar al Museu Marès) faria: 100 cm , 21 cm i amplada 45 cm. Pel que fa als dos lleonets del peu: Llargària 48 cm, alçada 29 cm i amplada 20 cm.</span></span></span></p> <p>Durant la restauració es va identificar rastre de preparació de blanc de plom, sobre les lletres de la inscripció i les vores del sarcòfag. També hi ha rastres de color verd, vermell, groc, terra de siena cremat, marró sobre els escuts d'armes i lleons. Pel que fa als elements vegetals de les cantonades s'ha identificat daurat, així com de manera intercalada a la inscripció. També es va identificar una rascada del lateral amb la possibilitat que fous a causa dels cops rebuts l'any 1936 per obrir-lo.</p> | 08091-178 | Església de Sant Pere del castell. | <p>Tal com sembla que va deixar escrit el mateix Berenguer Bertran, el 1375 fa testament ordenant ser enterrat a l'església de Sant Pere del castell si mor en ell o en lloc proper. La posició original no hauria estat al presbiteri, sinó possiblement als peus de la nau de l'església, però l'obertura de la porta del costat de ponent l'any 1609, hauria pogut provocar un trasllat al centre de la nau.<br /> <br /> Així devia succeir, ja que a l'església es conserva la seva sepultura (LLOBET et alii, 2018). Això va fer que la seva localització dins de l'església de Sant Pere del Castell fos inamovible fins a l'any 1936, quan fou saquejada l'església amb l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1937, un grup d'amics del Centre Excursionista Rodamon de Barcelona, salvaren el sarcòfag després d'haver fet una visita al castell i adonar-se que el sarcòfag restava malmès i abandonat dins del temple. Davant del dubte que seria destruït, aquest grup d'aficionats a l'arqueologia, paleontologia i en definitiva, amants del patrimoni, van optar per tornar a Gelida i recuperar i guardar el sarcòfag. L'any 1938 el sarcòfag va ser guardat als subterranis del Palau Nacional del Montjuïc.<br /> <br /> A mitjans dels anys 1970 Enric Carafí va identificar el sarcòfag al pati del Museu Marès de Barcelona. Un cop identificat Josep Boncompte, juntament amb Rafael Vidal, van fer les gestions oportunes perquè es retornés la peça a Gelida. Això ocorregué l'any 1979, col·locant-se a l'esquerra del presbiteri. El sarcòfag ha estat restaurat l'any 2018 amb el suport i assessorament del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.</p> | 41.4363142,1.8688157 | 405495 | 4587811 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911686908.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història i la genealogia de la família Bertran, identificant la seva documentació més antiga. A partir de la genealogia de la família n'ha estudiat l'evolució del castell. En qualsevol cas, fem menció del seu estudi revisat l'any 2012.Berenguer Bertran, un destacat ciutadà de Barcelona i banquer, va ser el XXI senyor de Gelida entre 1367 i 1375. Durant aquest període, va proporcionar diversos préstecs al rei Pere III i va oferir crèdits a la Generalitat de Catalunya en el context de la guerra contra Castella, avançant també diversos tributs reials. El 22 de maig de 1367, Bertran va adquirir la baronia de Gelida i la quadra de Masó per dotze mil florins d'or d'Eimeric VI, vescomte de Narbona. Després d'aquesta compra, va deixar l'activitat bancària i va decidir reconstruir el castell de Gelida, que es trobava en estat ruïnós i no oferia protecció ni refugi adequats en temps de guerra. Aquest projecte va desencadenar un llarg conflicte amb els habitants de Gelida, que va culminar amb una concòrdia sentenciada pel jutge Marc Llaurador de Vilafranca del Penedès, estipulant les obligacions de cada part i permetent la reforma del castell amb noves construccions i milloraments. El 1374, Bertran va comprar la castlania de la baronia als sub-feudataris locals, iniciant un canvi en l'administració feudal que progressivament va passar a mans de la població local de Gelida. Berenguer Bertran va casar-se amb Sibil·la Otilionis de Falset i va testar el 12 de juny de 1375 a Barcelona, disposant que si moria dins del terme del castell de Gelida, fos enterrat allà i deixant una dotació a l'església de Sant Pere del Castell. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97241 | El carro de la carn de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carro-de-la-carn-de-gelida | XX | <p>Carro de dues rodes amb accés per la part posterior. A l'interior hi ha un recobriment de planxa de zenc per poder-lo neteja bé.</p> <p>La carrosseria és feta de fusta amb una sèrie de reixetes fetes també de fusta. Es tractava d'un transport alimentari, si bé, al lateral s'hi pot llegir pintat <span><span><span>AYUNTAMIENTO DE GELIDA i a la part posterior dividit entre els dos portons d'obertura posterior, amb el mateix tipus de lletra: AYUNTAMIENTO DE GELIDA - TRANSPORTE DE CARNES</span></span></span>.</p> <p>Les dimensions aproximades són 2,33 x 3,60 x 1,54 m.</p> | 08091-198 | Museu del Traginer, carrer dels Traginers, 5, 08700 Igualada. | <p><span>El Museu del Traginer – Col·lecció Antoni Ros</span> explica l’evolució del transport tant de mercaderies com de persones emprant energies de sang, i alhora mostra les relacions entre els diferents oficis que feien possible el desenvolupament del fet traginer a casa nostra. L’àmplia representació d’eines i utensilis que acumulen aquests oficis, juntament amb la presència dels diferents carros, carruatges, selles i guarniments fan de la Col·lecció Antoni Ros un veritable museu de les arts i els oficis aplicats al món del transport a la Catalunya moderna.</p> <p>El Sr. Antoni Ros el va restaurar en el moment d'ingressar la peça al museu. El carro o tartana és de principis del segle XX. L'ús era el del transport de carns des de l'escorxador a la carnisseria. Fou inventariat per Jordina Sales, l'any 1993.</p> | 41.4409731,1.8631589 | 405029 | 4588334 | Primera meitat | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97241-museudeltraginerigualada-carrodelacarndelaviladegelida.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-12-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97281 | Col·lecció de l'Associació d'Amics del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lassociacio-damics-del-castell | XV-XXI | La col·lecció es troba actualment en condicions de conservació precàries en alguns casos. Actualment, l'Ajuntament de Gelida i els Amics del Castell estan revisant la col·lecció per determinar els elements que es poden conservar i els que no, especialment a causa de la necessitat de l'ajuntament d'utilitzar part de l'espai de magatzematge. S'ha identificat que alguns dels objectes estan considerablement deteriorats per factors ambientals i biològics. | <p><span>Des de 1965, l'Associació d'Amics del Castell ha acumulat una àmplia col·lecció d'objectes antics i elements rescatats a través de procediments municipals, segons estipulen els seus estatuts, que inclouen la creació d'un museu. Aquesta col·lecció, que reflecteix contribucions diverses dels residents de Gelida, ha estat allotjada en diferents ubicacions al llarg del temps: inicialment a la Casa del Senyor des de 1979, seguidament a les Escoles Velles de can Valls, i finalment a les naus municipals de La Gelidense. Els fons que ha recollit l'entitat són completament diversos, ja que la denominació comuna seria estrictament gelidenca, o per origen o per procedència. Això inclou material arqueològic, industrial, costumista, documental, artístic.</span></p> <p>Els fons custodiats per l'entitat es distribueixen en dos emplaçaments. Primerament, l'església de Sant Pere del Castell exhibeix una selecció representativa de les millors peces del fons, repartides entre la nau, l'absis i la sagristia. Destaquen elements com l'altar barroc d'escola castellana de 1782 i l'Adoració dels Tres Reis d'Orient, peces donades per Melcior Collet en 1983. També es presenta una interessant pintura del Castell i el barri dels Tarongers realitzada per Laia Aixalà el 1914, diversos elements associats al castell, com rajoles i fragments de pedra treballada de cases properes, i, sobretot, el magnífic quadre de la Mare de Déu de la Mercè, pintat per Joan Llimona i Bruguera en 1922 i donat per la Família Llimona el 1981.<br /> <br /> El segon espai és el magatzem municipal situat al Polígon de Can Penyella, on la col·lecció és més diversa i inclou predominantment mobiliari, eines i materials domèstics vinculats a la història de Gelida, convertit en un autèntic dipòsit o càpsula del temps costumista del patrimoni material local.</p> | 08091-227 | Plaça de la Vila | <p>L'Associació d'Amics del Castell de Gelida va ser establerta l'any 1965 amb l'objectiu de preservar, protegir i conservar les edificacions i ruïnes del castell de Gelida, així com valorar les construccions, cases, monuments i restes històriques o culturals de l'àmbit de l'antiga baronia de Gelida. En l'actualitat, les activitats de l'associació es coordinen amb l'Ajuntament de Gelida, que és el propietari legal del castell, i amb la parròquia, propietària de l'Església.</p> <p>L'associació manté col·laboracions i contactes amb entitats afins i organismes oficials. El conveni amb l'ajuntament especifica que l'associació té com a principal missió la gestió i coordinació de diverses activitats destinades a explorar la història del castell i del poble, incentivant l'interès i el suport a l'estudi, investigació i difusió del patrimoni.</p> <p>Paral·lelament, s'executen activitats culturals i socials en el castell per promoure el coneixement del patrimoni històric, cultural i natural de la localitat. Les activitats desenvolupades requereixen el suport econòmic derivat de les quotes anuals pagades pels socis, aportacions de l'Ajuntament de Gelida, altres institucions públiques i donacions personals o empresarials.</p> | 41.4409570,1.8631482 | 405028 | 4588333 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911684889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685279.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911686003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911686141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950616.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950764.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950797.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-12-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97495 | Jaciment arqueològic de ca n'Oller de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-ca-noller-de-la-muntanya | <p><span><span>AAVV (1998). </span><em>Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. Programa Festa Major 2018, pp. 64-72.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> | VII - I aC. | Es desconeix la localització del jaciment, només que se'n conserven dues peces de molí al Museu Vicenç Ros de Martorell. | <p>Es tracta d'un jaciment que dataria del període del ferro - Ibèric, entre els segles VII i I aC. L'any 1990 s'hi van trobar dues peces de molí de granet, rotatori d'època ibèrica.</p> <p>Actualment, aquestes peces són al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.</p> | 08091-285 | La localització exacta del jaciment és imprecisa, però seria als voltants de ca n'Oller de la Muntanya, prop del coll d'Oller. | <p>La localització del jaciment és desconeguda. El 1998 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica no va ser possible precisar-ne les coordenades.</p> | 41.4279400,1.8813800 | 406533 | 4586868 | 08091 | Gelida | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97495-img2187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97495-img2188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97495-pic1709729083149.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97502 | Jaciment arqueològic de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-roig | <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> | <p>Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, el 2007 es van trobar en aquest jaciment força ceràmica iberoromana i material constructiu d'època romana.</p> <p>Les peces ceràmiques eren 12 fragments de ceràmica comuna oxidada, un fragment d'àmfora ibèrica, quatre fragments de ceràmica comuna reduïda, tres de <em>terra sigil·lata</em>, un de ceràmica blava, un fragment de ceràmica de parets fines i quatre d'àmfora itàlica i una vora de tègula romana.</p> | 08091-286 | En una finca de vinyes a tocar de can Roig del mas Osset. | <p>La prospecció arqueològica va començar el 19 de gener i va acabar el 30 de maig del 2007, sota el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval' (2005-2008), finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència.</p> <p>El promotor va ser el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser dirigit per Cristian Folch i Jordi Gibert.</p> | 41.4341500,1.8315000 | 402374 | 4587612 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97502-pic1717058480747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97502-pic1717058501085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97502-pic1717058509595.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | EPA | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97504 | Jaciment paleontològic Cases de La Valenciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-cases-de-la-valenciana | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni paleontològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | Les lones instal·lades per protegir el jaciment estan força deteriorades. | <p>Segons l'Inventari Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, es tracta d'un jaciment que dataria del Miocè inferior. Va ser descobert el 1955 pel Dr. Miquel Crusafont el 1955, qui també havia localitzat els jaciments propers de Can Martí Vell i Can Julià. En la primera intervenció hi trobà restes de cèrvids, tragúlids i amficiònids.</p> <p>Anys més tard, el 2011, arran de la prospecció feta amb motiu de la remodelació de la carretera C-243b, Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia, es va trobar al jaciment algunes restes de vertebrats (un fragment d'estèrnum d'un gran mamífer, possiblement de rinoceròtid). Aquesta troballa va motivar una següent intervenció que descobrí diversos ossos (vèrtebres sacres, fragments de pelvis, una epífisi distal de fèmur i diverses costelles) corresponents a un rinoceròtid de talla petita corresponent al gènere Plesiaceratherium en bon estat de conservació i en associació anatòmica.</p> <p>El 2012, una nova excavació va donar com a resultat la recuperació de més de 200 restes fòssils corresponents a diferents espècies de macrovertebrats incloent rinoceròtids, suids i d'altres mamífers, i també rèptils: testudines i crocodrílis, i un nombre semblant de dents postcanines de micromamífers (rosegadors, lagomorfs, insectívors i marsupials). Cal destacar la troballa de les restes atribuïbles a un sol individu de Plesiaceratherium que se sumen a les recuperades durant les prospeccions de 2011 i permeten conèixer nous detalls sobre la morfologia d'aquest rinoceròtid. També es van localitzar restes postcranials corresponents a aparentment un únic individu de la tortuga gegant Cheirogaster.</p> <p>El 2014 es van trobar 50 restes noves de macrovertebrats i 68 més el 2015, a banda de recollir tones de sediments que resten en estudi.</p> <p><span><span><span>A les cases de La Valenciana s'ha localitzat un dels jaciments més rics del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès. El registre fòssil d'aquests jaciments inclou rèptils com tortugues gegants i cocodrils, grans mamífers com hienes, amficiònids, rinoceronts, artiodàctils, proboscidis, així com petits mamífers com rosegadors, lagomorfs, glírids, eòmids i cricètids. Aquests fòssils representen un ecosistema càlid sub-tropical amb grans boscos de laurisilves, indicatius d'un màxim climàtic.</span></span></span></p> | 08091-288 | A la carretera C-243b, poc després del punt quilomètric 11. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.</p> <p>A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració. Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can Calopa (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel Crusafont, Josep F. De Villalta i Jaume Truyols, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> <p><span><span><span>El fons del Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), guarda una extensa col·lecció de materials fòssils acumulats a través de les diverses campanyes d'excavació realitzades al municipi. L'equip de paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, dirigit pel Dr. Isaac Casanovas, ha estat excavant des de l'any 2011 en aquests importants jaciments paleontològics de grans vertebrats. Juntament amb el jaciment dels Casots a Subirats, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el 1995 pel seu valor paleontològic, constitueixen un dels registres fòssils de grans mamífers més rellevants d'Europa.</span></span></span></p> | 41.4302700,1.8543200 | 404275 | 4587156 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97504-pic1715848612538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97504-pic1715848652851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97504-jaciments-paleontologics-de-gelida.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | En la recreació del paisatge feta per Oscar Sanisidro es pot veure una proposta de com podria ser l'entorn dels jaciments de Gelida a finals del Miocè inferior, fa uns 16,5-16 Ma. Aquests jaciments corresponien a petites zones lacustres o entollades entorn de les quals creixeria una vegetació exuberant de tipus subtropical. Lluny d'aquestes àrees humides l'ambient seria força més àrid. Al centre de la il·lustració dos gossos-ós del gènere Amphicyon, els carnívors més grans d'aquella època, sorprenen un exemplar del rinoceront sense banyes Dromoceratherium mirallesi. En primer terme el cérvol primitiu Procervulus fuig de l'escena. A la riba del llac, entre la boira, podem distingir el suid Listriodon (a l'esquerra) i el tragúlid Dorcatherium (a la dreta). Al fons de la imatge dos mastodonts del gènere Gomphotherium, dotats d'un cap llarg amb quatre ullals, passen prop d'un grup de tortugues gegants del gènere Titanochelon. La vegetació representada es basa en les restes recuperades en altres jaciments del Miocè inferior i mitjà de la conca del Vallès-Penedès, ja que no s'han recuperat restes de plantes als jaciments de Gelida. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97507 | Jaciment arqueològic meandre del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-meandre-del-puig | <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> | VII - I aC. | <p>Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, el 2007 es van trobar en superfície d'aquest jaciment inèdit fragments de material ceràmic d'època ibèrica.</p> <p>Es tractava d'un fragment informe de ceràmica reduïda, un fragment informe de ceràmica vidrada, vint fragments informes de ceràmica oxidada i vuit fragments informes de ceràmica tipus sandvitx.</p> | 08091-289 | En un camp al meandre del Puig, molt a prop del riu Anoia. | <p>La prospecció arqueològica va començar el 19 de gener i va acabar el 30 de maig del 2007, sota el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval' (2005-2008), finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència.</p> <p>El promotor va ser el Departament de Ciències de l'Antiguitat i edat mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser dirigit per Cristian Folch i Jordi Gibert.</p> | 41.4405300,1.8397300 | 403071 | 4588312 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97507-pic1715851604091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97507-pic1715851608989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97507-pic1715851615097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97507-pic1715851629576.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97644 | Fons geològic i paleontològic a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-geologic-i-paleontologic-a-linstitut-catala-de-paleontologia-miquel-crusafont-icp | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni paleontològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p><span><span><span>El fons del Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), guarda una extensa col·lecció de materials fòssils acumulats a través de les diverses campanyes d'excavació realitzades al municipi. L'equip de paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, dirigit pel Dr. Isaac Casanovas, ha estat excavant des de l'any 2011 en aquests importants jaciments paleontològics de grans vertebrats. Juntament amb el jaciment dels Casots a Subirats, declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN) el 1995 pel seu valor paleontològic, constitueixen un dels registres fòssils de grans mamífers més rellevants d'Europa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els jaciments de Gelida són de can Martí Vell i can Julià, i sobretot, el jaciment de les cases de La Valenciana el qual mereix una atenció especial. A les cases de La Valenciana s'ha localitzat un dels jaciments més rics del Miocè inferior de la Conca del Vallès-Penedès. El registre fòssil d'aquests jaciments inclou rèptils com tortugues gegants i cocodrils, grans mamífers com hienes, amficiònids, rinoceronts, artiodàctils, proboscidis, així com petits mamífers com rosegadors, lagomorfs, glírids, eòmids i cricètids. Aquests fòssils representen un ecosistema càlid subtropical amb grans boscos de laurisilves, indicatius d'un màxim climàtic.</span></span></span></p> <p>En la recreació del paisatge feta per Oscar Sanisidro podem veure una proposta de com podria ser l'entorn dels jaciments de Gelida a finals del Miocè inferior, fa uns 16,5-16 Ma. Aquests jaciments corresponien a petites zones lacustres o entollades entorn de les quals creixeria una vegetació exuberant de tipus subtropical. Lluny d'aquestes àrees humides l'ambient seria força més àrid. Al centre de la il·lustració, dos gossos-ós del gènere Amphicyon, els carnívors més grans d'aquella època, sorprenen un exemplar del rinoceront sense banyes Dromoceratherium mirallesi. En primer terme, el cérvol primitiu Procervulus fuig de l'escena. A la riba del llac, entre la boira, podem distingir el suid Listriodon (a l'esquerra) i el tragúlid Dorcatherium (a la dreta). Al fons de la imatge, dos mastodonts del gènere Gomphotherium, dotats d'un cap llarg amb quatre ullals, passen prop d'un grup de tortugues gegants del gènere Titanochelon. La vegetació representada es basa en les restes recuperades en altres jaciments del miocè inferior i mitjà de la conca del Vallès-Penedès, ja que no s'han recuperat restes de plantes als jaciments de Gelida.</p> | 08091-344 | Carrer de l'Escola Industrial, 23. 08201 Sabadell | <p><span><span><span>Els jaciments situats als entorns de Gelida són coneguts des de fa més de 60 anys. Crusafont i Villalta (1952), així com Crusafont, Villalta i Truyols (1955), van citar la presència de restes de macrovertebrats en els afloraments de lutites situats als marges de la carretera de Martorell a Rubí, identificant sempre aquestes restes en capes de color grisós o blanquinós. En aquest context, es van definir els jaciments de les Cases de la Valenciana, de Can Martí Vell i Can Julià, tots ells molt propers entre si.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), establert el novembre de 2006, és una fundació que continua l'obra de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, originàriament creat l'any 1969. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta nova entitat es va constituir amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona. El focus de l'entitat està en la recerca, conservació i divulgació de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya. L'ICP es dedica a fomentar la investigació de calibre internacional, a preservar el patrimoni paleontològic, i a facilitar una transferència de coneixement i aplicacions cap a la societat de manera efectiva.</span></span></span></p> | 41.4409691,1.8631804 | 405031 | 4588334 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97644-jaciments-paleontologics-de-gelida.jpg | Legal i física | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont serveix com a centre de difusió paleontològica, dedicant-se a la divulgació dels mètodes emprats en l'excavació, estudi i conservació del patrimoni paleontològic. A més, mitjançant les seves exposicions i activitats, el museu es compromet a exposar alguns dels fòssils més emblemàtics de la seva col·lecció al públic general. | 125 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97662 | Fons de la col·lecció d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-colleccio-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum | <p><span><span><span>Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Gelida. Alguns materials que formen part de la col·lecció de minerals, inclou exemplars de cristall de Guix i cristalls romboèdrics de calcita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi formen part alguns materials arqueològics, com les dues peces de molí rotatori de granit procedent de l'entorn de ca n'Oller de la Muntanya d'època ibèrica o els materials procedents d'excavacions dutes a terme al castell. En aquest cas són, principalment ceràmiques baix-medievals i modernes del buidatge de la cisterna i fragments de ceràmica ibèrica a torn, a mà i campaniana A i B, tant al recinte del castell com al vessant, recollides en diferents excavacions. </span></span></span><span><span><span>Com a peça de grans dimensions, destaca un plat de premsa de calcària de forma quadrangular plana amb dos encaixos quadrats, un a cada costat curt, per encaixar-hi els suports verticals i a la cara superior amb un doble acanalat que marca l'espai on hi hauria la gàbia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Vinseum, custodia de la col·lecció paleontològica exemplars procedents de diferents punts del municipi. Pel que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de gasteròpodes de diverses espècies. També són interessants, els fragments i exemplars de diferents dents de peix, algunes de les quals són de rajades. Destaca l'espina caudal d'una rajada en forma allargada, d'arçó. Al final hi ha uns petits denticles a banda i banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Juntament amb el material arqueològic i paleontològic, el museu també es guarda el fons documental del poble vinculat a la redacció de la carta arqueològica del municipi.</span></span></span></p> | 08091-351 | Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès | <p><span><span><span>Els diferents minerals i diversos materials de la col·lecció paleontològica van ser recollits en la majora dels casos a mitjans dels anys 1940, i en bona part dels casos per part del Mossèn Lluís Via. Els materials arqueològics, ja són provinents d'etapa més recent, sent la majoria d'ells d'excavacions regulades a principis dels anys 2000.</span></span></span></p> | 41.4409490,1.8631724 | 405030 | 4588332 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97662-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97662-sin-titulo-11.jpg | Legal i física | Antic|Medieval|Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 80|85|123 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97700 | Fons de la col·lecció del Museu Molí Paperer de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-colleccio-del-museu-moli-paperer-de-capellades | <p><span><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2017). 'Anem creixent i no ens cansarem'. <em>Programa Festa Major</em> 2017, pp. 56-66.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DOMÈNECH,Josep (2012). 'Joaquim Jover i Costas, Primer Marquès De Gelida. Notícies publicades al diari La Vanguardia entre els anys 1881 i 1900.' Programa de Festa Major 2012, pp. 96-101.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Lluís i COMPTE, Maria Mercè (2018). “Els primers jardins de Gelida” a <em>Programa Festa Major Gelida 2018</em>, pp.88-93.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1971). 'Don Lleó Bergadé Girona'. Programa de Festa Major 1971, pp. 46.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Ramon (2005). “Els propietaris de la fàbrica de paper La Gelidense de Gelida (1791-1918) <em>a Programa de Festa Major Gelida 2005</em>, pp.76-79. </span></span></span></p> | XX | <p>Entre els fons del Museu Molí Paperer de Capellades hi ha una col·lecció força extensa de 139 registres, de materials provinents de la fàbrica paperera de La <span>Gelidense</span>.</p> <p>Són diversos materials com caixons de fusta, material d'oficina, documentació i fotografies, motlles, segells, formes per emmotllar paper, peces per mesurar gramatge, planxes d'impressió, diverses eines de tallers i pròpies de l'activitat paperera, marcadors de temps, guillotina, balances, premses, tipografies d'impressió mòbils, sedassos.</p> <p>La cronologia de les peces no és clara, i possiblement, són peces de la segona meitat del segle XX tot i que algunes podrien ser antigues, ja que l'activitat de la fàbrica va ser continuada, i per tant no es pot descartar aquesta possibilitat. Tot el conjunt procedeix de la recuperació de la fàbrica per part de diversos membres de l'Associació d'Amics del Castell en una fase d'abandó de les instal·lacions poc després del tancament de la fàbrica.</p> | 08091-358 | Carrer Pau Casals, 10, 08786 Capellades | <p>Tots els fons procedents de la fàbrica paperera de La Gelidense estan actualment dipositats al Museu Molí Paperer de Capellades, a l'espera de la possibilitat que hi hagi un espai dedicat a explicar el paper d'aquesta indústria a l'etapa contemporània del poble. Després del tancament de la fàbrica, l'any 1978, el regidor de l'època, Lluís Morera i Arrufat, juntament amb l'historiador Enric Carafí Morera, van recollir l'any 1980 en nom de l'Associació d'Amics del Castell i la voluntat d'exposar-se en el futur museu de Gelida les peces i eines per fer paper a mà del molí per a la seva conservació.</p> <p>Inicialment, el fons es va emmagatzemar a les antigues cotxeres del molí Nou, i posteriorment, es va organitzar una aula de paper a l'edifici de 'Les Monges' on poder-lo exposar mínimament. Aquest espai didàctic va tenir una existència breu, i l'Ajuntament va retornar tot el material als magatzems municipals, on es van perdre algunes peces després de diferents neteges per falta d'espai. Finalment, l'any 2018, L'Ajuntament de Gelida i l'Associació d'Amics del Castell, que custodiava aquests fons, va col·laborar en el trasllat dels mateixos com un dipòsit al Museu Molí Paperer de Capellades, on romanen actualment.</p> <p>El Museu Molí Paperer de Capellades està ubicat a l’antic molí paperer “Molí de la Vila”, que conserva l’estructura pròpia dels molins paper del segle XVIII. Al costat del molí hi ha la Bassa, una surgència d’aigua, procedent de l'aqüífer Carme-Capellades, que era utilitzada per 16 molins paperers: els molins de la Costa.</p> <p>Entre els segles XVIII i XIX, Capellades i el seu entorn van constituir un dels centres paperers més importants de l’Estat espanyol, especialitzat en paper de barba de primera qualitat i paper de fumar, fabricants com els Romaní, Soteras, Guarro, Serra o Romeu, entre d’altres, abastien gran part del mercat espanyol, d’Amèrica del sud i Filipines. Al museu, el visitant pot veure tot el procés de fabricació des que entrava el drap fins que en sortia el paper acabat.</p> | 41.4409610,1.8631428 | 405028 | 4588333 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97700-page-paper-fet-ma-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97700-pic1709713725491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97700-programes-festa-major-2003-2014.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.