Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97565 | Cal Borreguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-borreguer | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. Ajuntament de Gelida. 2024.</span></p> | XX | En procés de reconstrucció. | <p>Segons el Catàleg de masies i cases rurals de Gelida, constava de planta baixa més un pis amb coberta a dues aigües, el carener del qual era perpendicular a la façana principal que estava orientada cap al sud. S'acompanya d'un cobert agrícola de planta baixa i rectangular amb coberta de teula formant un pati amb la casa.</p> | 08091-315 | S'accedeix des del PQ 5+100 de la carretera BV-2249 a mà dreta en direcció Gelida des d'on s'agafa el camí de can Torres. Un cop passat can Torres, al peu del torrent del mateix nom. | <p>Edifici de poca entitat construïda a finals de segle XIX o principis del segle XX, possiblement com a masoveria d'algun mas de més de la vora. <span><span><span>Actualment, l'edifici està en ple procés de reconstrucció. <span>És l’única casa que resta d’un carrer. Existia Cal Martí Colet, pare del Dr. Melcior Colet Torrebadella.</span></span></span></span></p> | 41.4446204,1.8256241 | 401899 | 4588782 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97565-1717625003734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97565-1717625003822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97565-1717625003887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97565-1717625003935.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97529 | Can Rossell de la Llena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossell-de-la-llena | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2021, pp. 43.</span></span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XIV - XXI | L'edific principal té la coberta ensorrada però la nova propietat està treballant per recuperar tot el conjunt arquitectònic. De moment han recuperat els coberts reconvertits en cellers. | <p><span><span><span>Es tracta d'un casal de planta rectangular, d'una planta més un pis, amb coberta a dos vessants, el carener de la qual es troba perpendicular a la façana principal orientada cap a l'est. A les façanes sud i oest, es localitzen edificacions agrícoles adossades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada al sud, es caracteritza per un gran portal amb brancals i dovelles de pedra ben polida situat al centre i sota l'eix del carener flanquejada per dues finestres. Al pis, pocs elements més queden destacables, més enllà dels brancals de la finestra principal ubicada sobre la porta i els ampits de pedra de les altres dues que la flanquegen. Una de les façanes laterals, esbotzada, permet veure les restes d'un forn a l'interior. Disposa d'un cobert adossat, amb arc rebaixat fet amb maons al qual se li ha fet la coberta nova, perquè sigui una terrassa de la nova casa. Els murs interiors estan fets parcialment de tàpia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els coberts, recuperats per la nova activitat del celler Muscàndia, són adossats a un vessant fet de pedra i tàpia amb portes i finestres amb marc de maó i arc rebaixat.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> | 08091-294 | Des de can Miquel de les Planes per un camí que va a Espiells o les cases de ca l'Isidre. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Rossell de la Llena es pot seguir a partir d'altres noms documentats com, Llena (s. XIV-XV), Vidal, de Subirats (s. XV). <span>Ravella</span>, d'Ordal (Subirats), (s. XVIII-XIX), Freixes, de Barcelona, (s. XIX) hereus: de Llanes, de Lleida, Pujades, de Barcelona i Torroja, de Reus, (s. XIX) venen: Bosch de <span>Noya</span>, de Subirats (s. XIX-XX) fins a la propietat actual des de l'any 2019.</p> <p>No obstant això, Rovira va identificar, en un pergamí de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, la menció de Bernat Llena i Guillem Llena i l'any 1327, Pere sa Llena (Sallena). Malgrat tot, és l'any 1445, Antoni Bertran, senyor de Gelida, quan atorga el mas de la Llena a Pasqual Vidal. Per diferents relacions matrimonials, la propietat passa a mans dels Bosc al segle XVI i amb els Rossell el segle XVII.</p> <p>Els Rossell de la Llena s'extingeixen al segle XVIII i, amb la venda de la propietat, aquesta passa als Ravella, tancant la nissaga dels Rossell, tot i que diverses branques dels Rossell continuaran al poble, com Can Rossell de la Muntanya, cal Paco Maco, cal Perejonet i cal Quico Fuster.</p> <p>Josep Ravella i Feu compra la propietat de can Rossell de la Llena el 1754, la qual perdura a les mans de la família fins al segle XIX. Els hereus d'aquest,els Llanes, els Pujades i els Torroja, venen la propietat a Ramon Bosch de Noya i Vias, de Subirats, l'any 1885. Els Bosch de Noya mantenen la propietat que és venuda a la propietat actual d'Eduard Viader qui està reviscolant la casa sota l'etiqueta de Celler Muscàndia. El juny de 2019 es va aprovar la reforma dels edificis adjacents al mas per poder instal·lar un celler. La casa està en fase de reconstrucció.</p> <p>Com a curiositat històrica, els plànols i amidaments de la fina La Llena van ser elaborats per Antoni Gaudí l'any 1883 guardats a Can Bosch d'Anoia, però amb una còpia existent a l'Arxiu Gelidenc Maria Morera Martí i Pere Carafí Pascual.</p> | 41.4358175,1.8267721 | 401981 | 4587803 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059575989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059545607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059863324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059582795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059609030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059647115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059677014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059710250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059737309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059775332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059789665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059796855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059822697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059837354.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97037 | Rellotge de Sol de can Miquel de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-miquel-de-les-planes | XVIII - XIX | El rellotge es troba en bon estat de conservació, tot i que en algun punt s'ha esborrat una mica la pintura. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical i muntat sobre una base en baix relleu rectangular allisada.</p> <p>Es troba a la façana sud-est i el seu disseny és asimètric, amb les línies horàries que van de les VI a les II, en números romans. El pol és un cercle roig una mica despintat i situat cap al marge superior dret del rectangle des d'on arranca el gnòmon, que és metàl·lic. La pintura utilitzada tant per les línies horàries, com pel pol o els números és de color vermell maó i el fons és de color taronja fluix terrós.</p> <p>El rellotge està situat al centre de la façana, ocupant un lloc preeminent.</p> | 08091-117 | Seguint el camí que surt des de la Ferreria, a la carretera de Gelida a Sant Llorenç d'Hortons, uns 400 m passades les vies del Tren d'Alta Velocitat. | <p>El rellotge forma part de la masia de can Miquel de les Planes o Can Parera. Es tracta d'una masia antiga, possiblement anterior al segle XVI i que anteriorment era conegut com <em>'Lo mas Perelló de Llobany'</em>.</p> | 41.4430800,1.8292800 | 402202 | 4588606 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97037-pic1712672008268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97037-pic1712672022398.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97037-pic1712671938280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97037-pic1712671952603.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97326 | Can Miquel de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquel-de-les-planes | <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Clarors i ombres en el patrimoni dels Gelidencs'. Programa Festa Major 2002, pp. 113-116.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (1990). 'Gelida després de la Guerra'. Programa Festa Major 2005. pp. 106-111.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVII - XX | <p>L'estructura original del cos principal de la masia és de planta rectangular malgrat que juntament amb la resta de coberts annexos han acabat establint un espai central, assimilable a un era al voltant d'un clos tancat per un gran portal amb teula a doble vessant.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, disposa d'un únic cos afegit a finals del segle passat, també de forma rectangular. Ambdues seccions estan cobertes per teulades a dos vessants i l'edificació consta d'una planta baixa i un pis. La façana mostra a la planta baixa un doble arc embellit per un guardapols fet amb maó pla que segueix el perfil dels arcs, sent el de la porta principal fet amb grans dovelles de pedra. Sobre aquest arc, una gran finestra d'ampit brancal i llinda de pedra en què figura inscrita la data '1618' gravada sobre la llinda de la finestra central.</p> <p>La resta de finestres quadrangulars del pis també disposen d'ampit de pedra, però si els brancals o la llinda ho són, han quedat tapats per l'arrebossat de la façana. L'altre element a destacar de la façana és el rellotge de sol, així com el pati que proporciona un espai privat i protegit. L'entrada principal està marcada per un portal dovellat que afegeix un element arquitectònic distintiu al cos de la casa. La façana posterior disposa de tres balcons amb barana de forja i sortida rectangular sense més elements destacables.<br /> <br /> Al costat de la façana de la porta principal hi ha adossat un cos, possiblement del segle XIX. És de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Destaca el balcó amb barana de forja i una cornisa que embelleix i separa la planta baixa del pis. Aquest cos es remata orientat al sud amb una elegant galeria d'arcs rebaixats feta de maó i terrat fet amb barana de forja i maó pla.<br /> <br /> La resta de coberts del pati són interessants perquè mantenen l'harmonia conjunta del cos, i la combinació de materials de fusta, maó i ferro, si bé hi ha algun cobert més malmès que altres, i s'ha substituït les bigues habituals de fusta per bigues noves de formigó.</p> | 08091-245 | Carretera de Gelida a Sant Llorenç d'Hortons, es pren un trencall a l'esquerra, pròxim a la Ferreria. | <p>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XVI. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. La història de la masia es remunta a l'any 1513, quan Joan Mitjans, fill de Joan i d'Eulàlia, reconeix la propietat i diverses peces de terra. El llinatge de la família continua amb la pubilla Joana Mitjans i Pasqual, que contrau matrimoni al voltant de 1568 amb Andreu Ros. D'aquest enllaç neix una altra pubilla, Magdalena Ros i Mitjans, que formalitza capítols matrimonials l'any 1582 amb Joan Miquel de la Llena i Sàbat del Puig. La successió segueix amb Joan Miquel de les Planes i Ros, germà de Jaume Miquel i Ros, nascut a Gelida el 1607 i mort el 1667. Jaume es casa l'any 1634 amb Paula <span>Daví</span> i <span>Esturgó</span>, de Sant Feliu de Codines, i més tard és conegut com el <em>batlle vell.</em><br /> <br /> La darrera representant dels Miquel, Maria Miquel de les Planes i Soler, es casa al voltant de 1723 amb Francesc Fontanals i Parellada, de Vilobí del Penedès. La successió de la propietat continua amb la seva filla, Maria Fontanals i <span>Marcé</span>, que mor l'any 1988, mantenint el cognom Fontanals fins al final. Posteriorment, la propietat passa a la família <span>Parera</span>, originaris de Sant Sadurní d'Anoia, que inicialment foren masovers i més tard es converteixen en propietaris.</p> <p>Per altra banda, segons Andreu Guiu l'exèrcit franquista va batre amb morters el poble de Gelida des de la posició que havien pres a can Miquel de les Planes, abans d'entrar a la població, el 23 de gener de 1939.</p> | 41.4430441,1.8293685 | 402210 | 4588602 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712671952603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712671938280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712671966211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712671997057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712672008268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712672033114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712672257717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712672281996.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97502 | Jaciment arqueològic de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-roig | <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> | <p>Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, el 2007 es van trobar en aquest jaciment força ceràmica iberoromana i material constructiu d'època romana.</p> <p>Les peces ceràmiques eren 12 fragments de ceràmica comuna oxidada, un fragment d'àmfora ibèrica, quatre fragments de ceràmica comuna reduïda, tres de <em>terra sigil·lata</em>, un de ceràmica blava, un fragment de ceràmica de parets fines i quatre d'àmfora itàlica i una vora de tègula romana.</p> | 08091-286 | En una finca de vinyes a tocar de can Roig del mas Osset. | <p>La prospecció arqueològica va començar el 19 de gener i va acabar el 30 de maig del 2007, sota el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval' (2005-2008), finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència.</p> <p>El promotor va ser el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser dirigit per Cristian Folch i Jordi Gibert.</p> | 41.4341500,1.8315000 | 402374 | 4587612 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97502-pic1717058480747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97502-pic1717058501085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97502-pic1717058509595.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | EPA | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97527 | Can Roig de mas Osset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-de-mas-osset | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XV-XX | No s'hi va poder accedir. Les característiques exteriors fan pensar en un estat regular en condicions estructurals, si bé caldria poder fer la visita per precisar més. | <p><span><span><span>Segons el Catàleg de Masies i cases rurals de Gelida, es descriu el casal com de planta rectangular i distribuït amb planta baixa i dos pisos amb una coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada cap al sud-est. L'edifici està construït sobre les restes de l'antic mas Osset, que encara es pot observar en la part posterior de la casa, format per un cos rectangular de planta baixa i pis amb coberta a dos vessants. Al sud-oest del volum principal i separat per un passadís d'aproximadament 5 m d'amplada, es localitza un conjunt compacte de construccions agrícoles de planta baixa amb cobertes inclinades de teula àrab i cobert de fibrociment. La façana sud-oest del volum està connectada amb l'entrada principal al recinte murat. Al nord-est del conjunt, trobem una masoveria de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües i un pati murat adjacent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentat en arxius parroquials i municipals des del segle XVI, l'estructura actual, de caràcter neoclàssic, presenta una façana amb finestres i balcons simètrics i una distribució interior tradicional, incloent-hi una gran entrada, menjador, cuina, cellers i una sala superior que distribueix l'accés a les habitacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als voltants s'ubiquen diversos corrals, galliners i antics cellers, mentre que davant de l'edifici es conserven les restes d'un jardí d'estil romàntic. Destaca una espitllera situada a l'angle superior de l'edifici.</span></span></span></p> | 08091-292 | A 1,5 km del Pas de Piles a la dreta cap a can bosc d'Anoia i polígons. De la carretera que va de Gelida a Sant Sadurní d'Anoia. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Roig de mas Osset es pot seguir a partir d'altres noms documentats, ja que Roig és un sobrenom, possiblement del segle XIX, segons tradició oral i antigament s'hauria nomenat <span>lo</span> mas Osset o <span>lo</span> mas de N'Osset. Segons Rovira, és complicat identificar-ne la fase fundacional del mas, però documentació del segle XIV indica la presència del cognom Ossó o variants similars, com l'alberg de Bernat Ossó <span>dez</span> Casanova (1346) i la referència a un Bernat, un Jaume i un Berenguer Ossó l'any 1367. El 1488, Jaume <span>Destorret</span> i <span>Casasaja</span> i Violant Bertran i de Malla, senyors de Gelida, establiren el mas de N'Osset o el mas Osset a Jaume Parellada. El 1513, aquest mas fou confessat per Bernat Parellada, de Subirats, fill de Jaume. En aquest punt, Rovira també ressalta la problemàtica per identificar el traspàs dels Parellada <span>als Llopard</span>, ja que no està documentat, però ja en la capbrevació de 1598 es registra una nova carta precària a Pere Llopard, fill de Jaume i de Sebastiana, citat en el fogatge de 1553 com Jaumí Llopard del mas Osset.</p> <p><span>Els Llopard</span> mantingueren la propietat fins al segle XIX, quan Josepa Llopard i Mitjans, la pubilla, es casà amb Joan Gol i Pasqual el 1842. <span>Els Gol</span>, originaris de Piera a finals del segle XVIII, eren masovers de Can <span>Santfí</span> i vengueren la propietat a mitjan segle XX als Bosch, de Can Bosc d'Anoia, del terme de Subirats, i aquests posteriorment a la família Bori i als de Fortuny, de la Torre-ramona, vers l'any 1969, qui la vengueren a la propietat actual.</p> | 41.4342570,1.8321741 | 402430 | 4587624 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97527-pic1717058312669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97527-pic1717058280087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97527-pic1717058407815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97527-pic1717058425946.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97277 | Barraca partida de can Miquel de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-partida-de-can-miquel-de-les-planes | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La barraca ha perdut completament la coberta, però les parets han estat restaurades i mantingudes i no hi ha perill d'esfondrament. | <p>Es tracta d'una barraca aïllada de pedra seca de planta rectangular.</p> <p>La coberta, avui desapareguda, era d'un sol aiguavés. L'única obertura és la porta d'entrada sense tancament i és a la façana nord. Té els muntants verticals de pedra i un arc de volta rebaixada fet amb maons plans.</p> <p>El gruix de les parets és considerable i no tenen cap mena d'arrebossat.</p> | 08091-224 | A la partida de can Miquel de les Planes, agafant un trencall a mà esquerra abans d'arribar a les vies del TGV. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4404200,1.8339600 | 402589 | 4588306 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670991458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670928026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670939866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670953977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670962129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670970221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670906638.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97637 | Campana Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-montserrat-0 | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> | XX | No s'ha pogut visitar la capella de la Mare de Déu de Montserrat, i no s'ha pogut veure la campana. | <p><span><span><span>La campana Montserrat s'ubica a l'espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1954 per Barberí d'Olot. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té un diàmetre de 36 cm i un pes de 27 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa d'un jou de ferro, i té com a decoració la Mare de Déu de Montserrat, les claus de Sant Pere, una tiara papal i les graelles de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08091-337 | A la capella de la Mare de Déu de Montserrat de can Cartró. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat hi ha instal·lada la campana Montserrat, i actualment la propietat és de Juvé i Camps.</span></span></span></p> | 41.4516200,1.8363600 | 402806 | 4589547 | 1954 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2024-12-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Barberí d’Olot | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97544 | Can Cartró - masia Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cartro-masia-rius | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. </span><em>Programa de Festa Major 1997</em><span>. pp. 86-94.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (2016). 'Los Castillejos'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Lluís (2018). “</span><em>Jardins Personals</em><span>” Programa Festa Major, 2019, pp..81-85.</span></span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XIV - XX | Malgrat que no s'hi ha pogut accedir entorn de la masia, consta que es troba en bon estat al Catàleg de Masies. | <p>Segons el Catàleg de Masies i cases rurals de Gelida es tracta d'un conjunt arquitectònic de grans dimensions situat en una posició orogràfica elevada que n'acaba de ressaltar el conjunt alhora que és un mirador de la plana per ell mateix gràcies a la construcció de grans murs de contenció de pedra i formigó.</p> <p>Està compost per un cos principal que inclou la masia original i el primer celler i la capella. Disposa d'una zona enjardinada a l'extrem est de la plataforma. El conjunt ha estat molt modificat a la segona meitat del segle XX i es fa difícil discernir les estructures originals del mas, ja que per exemple, de la masia original les cantoneres o les grans dovelles visibles a la façana principal són també de la segona meitat del segle XX així com les obertures regularitzades i els paraments pintats. El cos principal disposa d'un claustre adossat a la façana sud, una ermita a la façana oest, i dos cellers. A l'oest, el recinte es tanca amb un edifici porxat de planta baixa més un pis, que delimita l'entrada al recinte. A la façana sud, es completa amb un llarg porxo amb arcs de mig punt. A l'exterior del recinte murat, hi ha una edificació totalment reformada amb coberta plana de planta baixa més un pis. Disposa d'una plaça porticada amb arcs de mig punt. Totes les edificacions dins del recinte murat tenen planta baixa, excepte els edificis principals vinculats a la masia, i presenten cobertes a dues aigües amb careners paral·lels als costats llargs dels edificis. Disposa també d'un pòrtic exempt format per carreus de pedra amb arcs rebaixats.</p> <p>Segons Lluís Rius (2018), Lluís <span>Riudor</span> i Carol (director de Parcs i Jardins de Barcelona a mitjan segle XX) va ser el responsable de l'enjardinament del jardí de la casa Maluquer de Gelida l'any 1948. És possible que les intervencions paisatgístiques realitzades a can <span>Cartró</span> de Gelida (finca Rius) també fossin de la seva firma. Un dels trets distintius de la finca Rius, comparada amb altres propietats de l'entorn, és el seu aspecte general i vista, que evoca més un paisatge mediterrani típic de la Toscana que no el paisatge característic del Penedès. L'entrada de la finca, flanquejada per xiprers i oliveres disposats alternativament, crea una línia visual directa cap a l'entrada principal. En lloc de plàtans, es van optar per plantar xiprers als marges del camí d'accés, conferint així a la finca un aspecte distintiu en comparació amb el paisatge predominant en altres centres productors de vi de la regió.</p> | 08091-303 | Carretera de Gelida a Sant Llorenç d'Hortons Km. 4,500. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a finals de segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat coneguda popularment com a Can <span>Cartró</span>, ara coneguda com a Masia Rius es pot seguir a partir d'altres noms documentats. De fet, originalment, havien estat dos masos anomenats <span>lo</span> mas de la Vall i <span>lo</span> mas <span>Puigbert</span> (o d'En Puig Esbert). També s'havia dit can Nicolau. Segons documentació antiga, estudiada per Rovira, al segle XIV, els cognoms Asbert o <span>Arbert</span>, així com <span>Ça</span> Vall o Sa Vall, apareixen associats als masos esmentats. Sembla que el 1491, els senyors de Gelida van concedir l'establiment a Bernat Casanoves, però no va ser fins al 1513 que Francesc Bertran va atorgar un nou establiment al seu fill Guerau Casanoves. El cens de 1515 registra aquest Guerau Casanoves, i el de 1553 a Sebastià Nicolau. A finals del segle XVI, documents registren la propietat a nom de Sebastià Nicolau de la Ferreria i més tard als seus hereus del mas de la Vall. La propietat va passar <span>dels Casanoves</span> als Nicolau, originaris de Castellbisbal, i posteriorment <span>als Cartró</span>, de can <span>Cartró</span> de la Riera, més tard anomenada la Pedrera, de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons.</p> <p>Les últimes germanes <span>Cartró</span> es van casar amb dos germans Rius, i els seus descendents encara resideixen a Gelida. A finals del segle XIX, la propietat va ser venuda pels <span>Cartrons</span> als Trabal, i més tard els hereus d'aquests la van vendre a les germanes Mercè i Teresa <span>Carreras</span> i <span>Arolas</span> l'any 1936, que possiblement eren propietàries de can Castany. Anys més tard, els Rius-Erill van adquirir la propietat, que recentment ha estat venuda a l'Heretat d'Espiells, Juvé <span>y</span> Camps. Actualment, la propietat es coneix com a can Rius, però per molts habitants de Gelida encara és coneguda com a can <span>Cartró</span>.</p> <p><span><span><span>El nom de masia Rius el recull a partir de la profunda reforma que Jaume Rius Nolla va dur a terme al mas, a mitjan segle XX. Jaume Rius era fill de Josep Rius i Antònia Nolla, era descendent de ca l'Agustinet del carrer Major de Gelida, però va néixer al carrer de l'Església de l'Hospitalet de Llobregat on s'havien establert els seus progenitors. Professionalment, Jaume Rius va ser propietari de Construccions Rius va ser un promotor immobiliari amb activitat ja als anys 1930. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra Jaume Rius va invertir en diferents promocions a Gelida: la masia Rius (ara propietat de Juvé i Camps), les torres, i les obres de la plaça del Pi, la casa familiar del carrer Sant Antoni i les d'estil pagesívol del carrer Anoia. En tots ells, la participació de l'Arquitecte Francisco Portillo Quintana va ser important.</span></span></span></p> | 41.4518158,1.8363985 | 402810 | 4589569 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049656.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-foto-capella-autor.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La masia disposa d'una petita capella amb una campana, la Montserrat, a l'espadanya de la capella advocada a la Mare de Déu de Montserrat. A partir de la documentació bibliogràfica es pot dir que la capella és una edifici interessant pel que fa a la decoració, malgrat que no hi hem tingut accés. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97330 | Camí de Sant Llorenç a Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-a-gelida | <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> | X-XXI | <p>El camí de Sant Llorenç té una amplada constant d'uns 4 m tot i que en alguns punts es fa més estret. No presenta desnivells molt pronunciats, però sempre puja en direcció a Sant Llorenç d'Hortons i baixa en direcció a Gelida fins passat el riu Anoia.</p> <p>Connecta els pobles de Gelida i el de Sant Llorenç. El traçat original del camí ha canviat diversos cops durant els darrers temps, gràcies a la construcció de grans infraestructures que travessen el municipi, com el Tren d'Alta Velocitat, l'autopista AP-7 o el Ferrocarril.</p> <p>El ferm és de terra sense asfaltar tret d'algun petit tram asfaltat. El paisatge més freqüent per on transita són els camps de vinya i, en el tram que passa més proper a can Cartró (actualment casa Rius), hi trobem una llarga filada de xiprers.</p> | 08091-249 | Camí vell que enllaçava Gelida amb Sant Llorenç d'Hortons. | <p>A l'estudi fet per M. Vives i M. Bohigas, el camí de Gelida a Sant Llorenç ja era utilitzat al segle X.</p> | 41.4563800,1.8380700 | 402956 | 4590073 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97330-pic1715866938702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97330-pic1715866949092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97330-pic1715866960858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97330-pic1715866974588.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97507 | Jaciment arqueològic meandre del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-meandre-del-puig | <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> | VII - I aC. | <p>Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, el 2007 es van trobar en superfície d'aquest jaciment inèdit fragments de material ceràmic d'època ibèrica.</p> <p>Es tractava d'un fragment informe de ceràmica reduïda, un fragment informe de ceràmica vidrada, vint fragments informes de ceràmica oxidada i vuit fragments informes de ceràmica tipus sandvitx.</p> | 08091-289 | En un camp al meandre del Puig, molt a prop del riu Anoia. | <p>La prospecció arqueològica va començar el 19 de gener i va acabar el 30 de maig del 2007, sota el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval' (2005-2008), finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència.</p> <p>El promotor va ser el Departament de Ciències de l'Antiguitat i edat mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser dirigit per Cristian Folch i Jordi Gibert.</p> | 41.4405300,1.8397300 | 403071 | 4588312 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97507-pic1715851604091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97507-pic1715851608989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97507-pic1715851615097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97507-pic1715851629576.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97256 | Pou del meandre del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-meandre-del-puig | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XIX - XX | <p>Es tracta d'un pou excavat a terra i cobert a l'estil d'una cabana de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula.</p> <p>La pedra utilitzada per la seva construcció són còdols de grans dimensions, com també ho és la llinda de l'obertura al vessant nord. Els muntants de l'obertura són verticals. Pràcticament tota l'estructura està coberta per llentiscle.</p> <p>El forat del pou és circular, al centre de l'estructura i es troba destapat. No es pot apreciar la fondària i tampoc si actualment conté aigua.</p> | 08091-211 | Al meandre del Puig, seguint el camí a mà dreta un cop travessada l'autopista AP-7 des del barri del Puig. | <p>En trobar-se en un meandre a poca distància del riu Anoia segurament és un pou que conté aigua pràcticament tot l'any.</p> | 41.4401100,1.8412400 | 403197 | 4588263 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843861706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843877342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843891820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843906342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843922956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843945870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843935049.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97278 | Barraca de les vinyes de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-vinyes-de-can-marti | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dona solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una porta metàl·lica tanca l'única obertura de la cabana, amb orientació sud.</span></span></span></p> | 08091-225 | A les vinyes de can Martí de Dalt, a tocar del fondo de can Julià. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4287600,1.8417700 | 403224 | 4587003 | 1901 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847550673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847561874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847571472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847595804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847618029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847635969.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | La llinda té la inscripció de l'any de construcció de la cabana, '1901', una data força tardana per la tipologia de la construcció. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97250 | Camí de can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-mata | <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> | <p>El camí de can Mata té una amplada força constant de 3 m i no presenta desnivells gaire pronunciats, però sempre perd alçada en direcció a la casa, i continua perdent-ne fins a la Rierussa.</p> <p>Connecta Can Mata d'Abelló amb el camí de Sant Llorenç d'Hortons i amb la Rierussa. Segurament el camí continuava, però a partir d'aquest punt se'n perd la pista per la variant del nord. Pel que fa a la variant de l'est sí que hi trobem continuïtat a l'altra banda de la Rierussa, pel camí de Can Raimundet.</p> <p>El ferm és de terra, sense asfaltar, tot i que en alguns punts s'ha reforçat amb graveta. Circula gairebé sempre envoltat de camps de vinyes.</p> | 08091-207 | Camí que va del camí vell de Sant Llorenç d'Hortons a Gelida, fins a la casa can Mata d'Abelló. | <p>A l'estudi fet per M. Vives i M. Bohigas, el camí de Can Mata ja seria utilitzat durant l'època romana. No descarten que pugui coincidir amb el traçat de la Via Augusta.</p> | 41.4584400,1.8415100 | 403247 | 4590298 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97250-pic1715867115528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97250-pic1715867126072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97250-pic1715867135829.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97266 | Font de can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-julia-0 | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | XIX - XX | L'estat de conservació de la font és difícil de determinar perquè en el moment de la visita estava en obres de reforma. No s'hi observen defectes estructurals i la bassa adjacent a la mina estava plena d'aigua. | <p>La font està constituïda per dos elements principals: una mina d'aigua i una bassa adjacent.</p> <p>La mina d'aigua, excavada a la paret d'un barranc, està reforçada amb parets, muntants i sostre construïts amb maó pla i morter. Una reixa metàl·lica impedeix l'accés a l'interior, encara que aquesta estructura sembla ser força profunda.</p> <p>La bassa, de forma rectangular, està parcialment soterrada, aprofitant així la diferència d'alçada amb la mina per omplir-se d'aigua. Sobresurt del nivell del terra només un petit mur, d'uns 20 cm d'alçada, construït amb pedra, morter i acabat amb maó pla. Aquesta bassa està coberta i protegida per una reixa metàl·lica i, en el moment de la visita, estava plena d'aigua.</p> | 08091-217 | A les vinyes de can Martí de Dalt, a tocar del fondo de can Julià. | <p>Es desconeix la datació de la mina i la bassa, però el conjunt ja apareix citat en una postal dels anys 1940 en una llista de fonts potables del municipi de Gelida.</p> | 41.4276900,1.8422700 | 403264 | 4586883 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97266-pic1712847877334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97266-pic1712847937797.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97266-pic1712848115370.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97493 | Can Castany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castany-2 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XII - XIV - XVI - XVIII - XX | Malgrat no s'hi ha pogut accedir, sembla que l'estat general és bo. | <p>Al Catàleg de Masies i cases rurals de Gelida, es descriu la masia amb un disseny basilical amb una planta rectangular coberta a dos vessants, tenint el carener perpendicular a la façana principal orientada cap a l'oest.</p> <p>Composta per planta baixa, primer pis i golfes, el cos central és més elevat i disposa de tres arcs. Adossada a la façana est i adjacent a <span>La</span> Ferreria, l'estructura principal té dos edificis laterals adossats.</p> <p>A la façana nord, formant un pati en forma de L, se situa un altre habitatge de planta rectangular, coberta a dues aigües, amb planta baixa, primer pis i golfes. A la façana sud, sobre un magatzem, s'ha construït un porxo, darrere del qual hi ha un pati estret en el límit amb <span>La</span> Ferreria, on es localitzen uns coberts adossats a la paret mitgera. Tancant el pati per l'oest, on es troba la porta d'entrada al recinte, hi ha una antiga masoveria sota la qual se situa un magatzem.</p> <p>Al nord d'aquest conjunt, es troba un altre pati format per un conjunt de tres edificis semisoterrats situats al vessant nord del turonet, un habitatge contemporani adossat als habitatges tradicionals, i la façana nord.</p> <p>Són remarcables el pati amb palmeres i els elements arquitectònics modernistes en l'entrada i el garatge.</p> | 08091-284 | Carretera de Gelida a Sant Llorenç d'Hortons, al nucli de la Ferreria, a l'esquerra. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. El Mas disposa d'un llarg historial de compra-vendes i canvis de mans.</p> <p>La història de la propietat de Can Castany es pot seguir a partir d'altres noms documentats com el de dos masos aglevats anomenats el Puig de Casanova i de <span>Cogomàs</span>. En el testament de Bernat de Gelida, 1197, aquest va deixar al seu fill Pere de Gelida la casa de Casanova, que possiblement correspon al mateix lloc. L'any 1238, Guillem de <span>Cogomàs</span> i la seva esposa Elisenda van realitzar una donació a la capella de Sant Miquel consistent en un ciri de dues lliures. Aquesta fundació estava garantida sobre el camp de les Figueres, propietat del monestir de Sant Pau de Barcelona, localitzat a prop del mas de <span>Cogomàs</span>, amb afrontacions que el situen al sud respecte als honors de Casanova. Al llarg dels segles XIV, XV i XV Rovira ha pogut anar resseguint els moviments familiars vinculats al mas. A mitjan segle XVII, els Castany, que l'havien comprat amb anterioritat, van vendre / deixar en herència els masos al convent de Santa Caterina de Barcelona. Segons un inventari dels béns de Pere Civil de l'any 1775, la família Civil va adquirir les propietats entre 1736 i abans de 1775, mantenint la propietat fins que Miquel Civil i Massana la va vendre l'any 1902 a Ramon Riba i Pla, qui posteriorment la va revendre l'any 1928 a Gil <span>Carreras</span> i <span>Estruch</span>. La propietat va passar després a les seves filles bessones Mercè i Teresa <span>Carreras</span> i <span>Arolas</span>. Mercè <span>Carreras</span> i <span>Arolas</span>, casada amb Antoni <span>Masana</span> i Llopart, va traspassar la propietat als seus fills Carme, vídua de Martí Coma i Rovira, qui va ser alcalde de Gelida (1979-1983), i Gil, casat amb Maria Teresa Casamitjana, actuals propietaris. Actualment, aquests elaboren vi i cava.</p> | 41.4442182,1.8422002 | 403283 | 4588718 | 08091 | Gelida | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97493-pic1712672859643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97493-pic1712672713512.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97485 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-7 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVIII-XX | <p>La masia de la Ferreria és una de les masies històriques del terme tant per les característiques arquitectòniques com per història.</p> <p>L'edifici consta de tres façanes visibles i la quarta és compartida amb la masia de Can Castany. La masia ha estat considerablement transformada respecte a la seva aparença original. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya disposa de planta baixa i pis, amb una coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal, orientada cap a l'est. Adossat a la façana principal, i de planta baixa i pis generant un cos allargat la coberta del qual esdevé el gran terrat de la casa, que originalment haurien estat coberts agrícoles.</p> <p>El portal d'entrada està lleugerament descentrat cap a la dreta respecte a l'eix central de la façana i conserva una dovella amb una rosella gravada, una ferradura, l'any '175(?)' i el nom de l'amo, 'Pere Civil'. A la mateixa façana principal, ressalta una barana de balcó forjada amb gran detall, datada en 1863.</p> <p>Segons l'Inventari, interiorment destaca l'espaiosa entrada de l'antiga ferreria, amb tres arcs de mig punt (un d'ells parcialment ocult). En aquest espai central s'hi localitza l'era del mas que queda pràcticament envoltat pels coberts agrícoles i cossos adossats. A la façana sud, hi ha disposades quatre finestres quadrades a la planta baixa, i tres més al pis, sense cap element destacat, més enllà de dues reixes de forja bombades. Al pis hi trobem un petit balconet amb barana de forja. A l'extrem sud, hi ha un cos adossat contemporani de planta baixa i pis sense interès patrimonial. Els murs exteriors del mas, en algun punt del tram sud-oest, inclouen restes d'espitlleres que haurien tingut un ús defensiu de l'habitatge.</p> <p>Separat del casal cap al sud, es troba un extens celler de planta baixa amb coberta a dues aigües. El conjunt es completa amb dos coberts situats fora del mur, un adossat a la façana nord del casal i l'altre a la façana sud del celler i diversos coberts agrícoles. Les referències sobre la capacitat interior que es descriuen a l'Inventari, suggereixen que podien albergar aproximadament 100 botes de vi, procedents de les vinyes dels parcers que cultivaven les terres de la propietat.</p> | 08091-282 | Carretera de Gelida a Satnt Llorenç d'Hortons, després del trencall que va a can Miquel de les Planes, el següent trencall a l'esquerra hi ha les masies de la Ferreria i can Castany. | <p><span><span><span>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La història de la propietat de la Ferreria es pot seguir a partir d'altres noms documentats com El Puig de Casanova. La documentació analitzada per Rovira, identifica Guillem II de Cervelló va establir, l'any 1264, i donar a la Universitat de Gelida una ferreria, comprometent-se a assignar un ferrer perquè els pagesos poguessin fabricar i reparar eines noves (com ara falçs i corbelles, entre altres tipus d'eines) per al treball agrícola, a canvi d'un cens anual que seria abonat cada Nadal, el qual ascendia a vuit o deu diners, depenent de si els treballs eren fets amb un parell de bous o amb més d'un parell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No obstant això, prèviament, el testament de Bernat de Gelida, de 1197, va llegar al seu fill Pere de Gelida la casa de Casanova, que possiblement correspon al lloc anomenat puig de Casanova, esmentat fins al segle XVI segons els estudis de Rovira. Posteriorment, l'any 1479, Pere Dansa, donzell i senyor de la baronia de Gelida, concedeix a Jaume Taraval o Traval el mas Taraval 'in loco vocato Casanova', que posteriorment passà a la família Civil. El capbreu de 1513 indica que la ferreria era posseïda per Miquel Moragues, fill de Joan i Constança Castellet, havent-la heretat aquesta última del seu pare Jaume i ell del seu avi Guillem Castellet per un establiment realitzat l'any 1405.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIV, Rovira no ha pogut confirmar la propietat de la família Ossó, i ja al segle XVI és propietat dels Sibil. La família Sibil o Civil va mantenir la propietat de la ferreria fins que els successors de Miquel Civil i Vilà la van vendre l'any 1930, la propietat actual. Per altra banda, el mas de Can Castany, també va passar a ser propietat dels Civil el segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Enric Carafí (2002) documenta el fet que al segle XVIII hi havia constància d'una fassina (</span></span>fàbrica de licors destil·lats)<span><span> a la Ferreria.</span></span></span></p> | 41.4440896,1.8425167 | 403310 | 4588704 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670202258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712669796803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670028066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670099230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670218998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670242581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670257032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670286344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670318391.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97378 | Can Batllevell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batllevell | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span><em>Programa Festa Major 2005</em><span>. pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></span></p> | XIV - XVI - XVIII - XX | Sembla que l'edifici principal està en bon estat, malgrat que alguns dels coberts i estructures adjacents van quedar pendents de reformar. | <p>Masia de planta rectangular en què al mas central principal li han anat adjuntant altres cossos.</p> <p>El principal disposa de cobert a doble vessant amb una porta lleugerament desviada de l'eix del vel vèrtex de la teulada. La porta amb arc de mig punt i dovelles de pedra, té pintat a l'arc la data '1598'. En general, és un edifici de planta baixa, pis i golfes les quals presenten tres finestrons paral·lels amb arc de mig punt.</p> <p>A la dreta de l'edifici principal hi ha un adossat de major altura que també presenta portalada amb arc de mig punt finestra rectangular i tres arquets a les golfes amb coberta a doble vessant. A l'esquerra presenta un parell d'adossats més als quals s'accedeix a través d'una tercera porta, menor, amb arc.</p> <p>Entremig dels dos cossos hi ha un pou de base rodona amb coberta de teula i coronat per una bola. En conjunt la façana ha estat força restaurada i no permet veure gaires detalls de l'estructura original.<br /> <br /> Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, la masia fou refeta, juntament amb els cossos annexos a mitjan segle XX.</p> | 08091-263 | Per la carretera que va a Sant Llorenç d'Hortons en un trencall a ma dreta, km. 5,500, passada l'heretat de can Cartró. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat es pot resseguir fins que Francesc Bertran, senyor de Gelida, va establir a Guillem Prats el 16 de setembre de 1379 tres masos denominats de la Llena, Gaià i Savall, els quals anys més tard van ser posseïts per Joan Prats, fill de Guillem. L'any 1453, Antoni Bertran, també senyor de Gelida, va confirmar la possessió d'un mas anomenat <span>Mansum</span> <span>vocatum</span> <span>Bauluc</span> (<span>Bauluç</span>) a Joan Prats el 26 de juny de 1453, en un acte d'atribució a <span>Barthomey</span> <span>Arbert</span>. Registres anteriors, dels anys 1327 i 1346, documenten a Bartomeu <span>Arbert</span> i a un masover anomenat Jaume de <span>Baulús</span>, respectivament. En 1513, Francesc Bertran va realitzar un nou establiment de tots els masos prèviament acumulats a Joan Miquel, els masos <span>Baulús</span>, Gaià, i <span>Çallena</span>. El mas Gaià es troba dins del terme de Sant Llorenç d'Hortons. L'any 1736, es documenta a Pau Miquel, conegut com <span>lo</span> batlle vell, com a posseïdor d'una parcel·la de vuit jornals. Diversos registres de fogatge dels anys 1515 i 1553 mencionen a membres de la família Miquel, i en aquest últim també a Pere Duran al mas Campanyà. Registres de les primícies de la rectoria a finals del segle XVI i una capbrevació de 1623 citen a Llorenç Font i Pere Font, respectivament.<br /> <br /> El mas Campanyà, anteriorment conegut com a <span>Baulús</span> i àlies Bartomeu <span>Arbert</span>, era conegut el 1598 com mas Font. Un testament datat el 19 de gener de 1568 per Pere Campanyà nomena Llorenç Font com a hereu universal, resident al mas Campanyà, i inclou una disposició per a la seva fillola Magdalena Font. El seguiment d'aquesta masia es torna complicat amb informació escassa dels segles XVII i XVIII fins a les notes incloses en la darrera capbrevació del segle XIX. Per exemple, l'any 1736 no es va realitzar cap capbrevació per aquesta propietat, i es disposa només d'una nota sobre la propietat veïna, can Mata de l'Abelló, que menciona els límits amb l'heretat coneguda com a <span>Batllevell</span> i anteriorment de Pere Font.<br /> <br /> Aquesta denominació de masia prové del sobrenom aplicat a Jaume Miquel de les Planes i Ros, conegut com <span>lo</span> batlle Vell. Entre els anys 1638 i 1641, va ocupar càrrecs municipals com sotsbatlle i procurador per al vescomte de Jóc, i va ser batlle de Gelida de 1644 a 1658. Va ser un dels responsables de l'obertura del primer llibre del Comú o de l'Ajuntament d'aquella època, que es conserva a l'Arxiu Històric Municipal de Gelida.<br /> <br /> L'any 1828, Josep Guitard, fill de Climent Guitard, va declarar la possessió de les propietats En <span>Batllevell</span> i En Mata de l'Abelló, sense esmentar la Talaia, ja que aquesta era una masoveria o propietat dels Almirall, integrada a can <span>Batllevell</span>.<br /> <br /> Durant els anys <span>40</span>, la propietat va ser venuda pels Bonastre als germans Francesc i Maria Antònia <span>Sert</span> i <span>Welsch</span>, de la casa del comte de <span>Sert</span>. El comte de <span>Sert</span> va vendre la propietat en 1949 a Miquel Canals i Claramunt, qui va realitzar reformes i ampliacions, la Talaia, i anys més tard la va vendre als Giró.</p> <p>Pel que fa a les referències contemporànies més recents, l'any 2005, la propietat de can <span>Batllevell</span>, en possessió de la família Giró, va ser aprovada per convertir-se en el primer <span>enohotel</span> del Penedès i també de Catalunya. Aquesta decisió va marcar l'inici de la fase d'estudi i del desenvolupament del projecte arquitectònic. Posteriorment, l'Ajuntament de Gelida va aprovar la requalificació d'usos de la masia per fer-la compatible amb aquest nou equipament.</p> | 41.4555369,1.8436807 | 403424 | 4589974 | 1598 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97378-pic1712673850982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97378-pic1712673679236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97378-pic1712673768280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97378-pic1712673786591.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-10-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97645 | Cal Pinya del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pinya-del-puig | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XX | <p>Cal Pinya del Puig és un edifici de planta rectangular que segons el Catàleg de Masies i cases rurals del municipi de Gelida disposa de planta baixa i un pis.</p> <p>La coberta és a dues vessant i el carener és perpendicular a la façana principal, la qual està orientada al sud. Al costat esquerre de la façana principal, s'hi adossa un volum semicilíndric que podria correspondre a algun tipus de pou o cisterna.</p> <p>També disposa d'un cobert, possiblement d'ús agrícola o auxiliar de planta baixa i coberta de teula adossat a la façana nord a la façana est.</p> | 08091-345 | S'accedeix des del barri del Puig, just abans de travessar la línia de Ferrocarrils de Catalunya rodalies C-4, en un trencant a mà esquerra pel camí de cal Pinya. | <p>Segons el Catàleg de Masies i el cadastre, situen la data de construcció de la casa l'any 1900. Les ortofotos de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya mostren la presència de la casa l'any 1946.</p> | 41.4361050,1.8448153 | 403490 | 4587815 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97645-pic1717063346283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97645-pic1717063360094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97645-pic1717063378313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97645-pic1717063418901.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Malgrat tot, la masia no presenta elements visuals que facin pensar que es tracta d'un edifici de principis de segle XX tal com descriu. Aquest fet fa pensar amb una reforma de la casa a mitjan segle XX o la mateixa construcció d'aquesta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97549 | Can Mata de l'Abelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-de-labello | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2021, p 43.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XVI - XVIII - XX | <p><span><span><span>Es presenta un elegant casal de forma rectangular, amb planta baixa més dos pisos i un terrat coronat per balustrades i gerros de terra cuita. Aquest edifici va ser construït a sobre d'una antiga masia a dos vents, parcialment visible, datada al voltant de 1880. Les façanes est i nord estan complementades amb dues edificacions de planta baixa més un pis, així com cinc de planta única que formaven part de l'estructura original de l'antiga masia, caracteritzades per cobertes inclinades i una terrassa pavimentada. Separats del conjunt principal, cap al sud, es troben dos coberts, un amb teulada de teula àrab i l'altre de fibrociment. Destaca un porxo d'accés suportat per dues columnes de ferro colat i una barana de terra cuita, amb accés des del primer pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic, a l'interior manté un estil tradicional: una gran entrada, menjador, cuina i un pis superior amb una sala repartidora plena de mobiliari antic. També s’exhibeix, a l’exterior, una col·lecció acuradament disposada de rodes de molí, piques i corrons. A l'antiga masia es conserva un foc de rotllo amb els tradicionals bancs escó.</span></span></span></p> <p>Aquest edifici va ser construït a sobre d'una antiga masia a dos vents, parcialment visible, datada al voltant de 1880. Les façanes est i nord estan complementades amb dues edificacions de planta baixa més un pis, així com cinc de planta única que formaven part de l'estructura original de l'antiga masia, caracteritzades per cobertes inclinades i una terrassa pavimentada. Separats del conjunt principal, cap al sud, es troben dos coberts, un amb teulada de teula àrab i l'altre de fibrociment. Destaca un porxo d'accés suportat per dues columnes de ferro colat i una barana de terra cuita, amb accés des del primer pis.</p> | 08091-308 | Carretera que connecta Gelida amb Sant Llorenç d'Hortons, poc després de passar la masia de Can Cartró, un desviament a la dreta. | <p>Can Mata de l'Abelló és una masia de Gelida que ha evolucionat significativament amb el pas del temps, tenint en compte que, originàriament, aquest patrimoni estava format per diversos masos aglevats com lo mas Llobet, lo mas Barcelona i lo mas Vilar.</p> <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a principis del segle XVI. Rovira documenta que en una confessió de 1513 feta per Bernat Miquel i la seva esposa Gràcia, els quals posseïen els masos Llobet (antigament dit Pellicer) i el mas Barceló, i, a més a més, el mas Vilar ubicat al terme de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Posteriorment en una altra confessió es farà al·lusió al mas Vilar, especificant que aquest es trobava en un estat ruïnós i aparentment deshabitat.</p> <p>El nom d'aquesta masia, coneguda popularment com a Can Mata de l'Abelló, prové del cognom Mata. El terme 'Abelló' també conegut com a Abayó, Bayó o Balló, és un sobrenom atribuït a Jaume Terme Miquel a finals del segle XVI. Els Terme van ser una de les moltes famílies que van ocupar aquesta masia, tot indica que va començar amb els Miquel, continuant amb els Terme, i després amb els de Mata de Tribes del Bruc. Al segle XVIII, hereten la propietat gelidenca els Castells d'Abrera i posteriorment els Guitard de Can Guitard de Cervelló.</p> <p>Durant el segle XVIII, es va produir la unió de diversos patrimonis: Can Mata, Can Batllevell i Can Guitard de Cervelló. Ja al segle XIX hi va haver una altra ampliació en mans de Josep Bonastre i Fumadó de Sant Joan Samora. Posteriorment al segle XX amb la mort de Joan Ferrer i Bosch d'Anoia s'expandirà més la propietat deixant com a hereves indivises les seves filles. Durant el mateix segle serà quan algunes propietats es vendran com Can Batllevell.</p> <p>Ja en l'actualitat les propietats restants estan repartides entre les tres germanes o els seus successors. </p> | 41.4610165,1.8445927 | 403508 | 4590581 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056292576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056164462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056177440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056221074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056235512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056332022.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97570 | Forn de rajols de can Mata de l'Abelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-rajols-de-can-mata-de-labello | <p><span><span>CAN MATA DE l'ABELLÓ (2019). </span></span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic</em>. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIX - XX | Es desconeix l'estat de conservació perquè no s'hi ha pogut localitzar. En la revisió de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del 25/06/2019 estava en bones condicions. | <p>Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, el forn de rajols de Can Mata de l'Abelló era de planta quadrada i els murs eren de maó. Encara conserva la graella que separava els rajols del fogar.</p> | 08091-316 | A tocar de la masia de can Mata de l'Abelló. | 41.4610500,1.8446500 | 403513 | 4590584 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97570-forns1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97570-forns2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97570-forns3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97570-forns4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97337 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-5 | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>BOFARULL, Manuel (2003) Gelida a les primeres guerres del segle XIX (1a part). La conferència de Gelida, primavera del 1873. Programa Festa Major 2005, pp. 77-80.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2014). 'Cultura més que mai'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2014, pp. 70-80.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (2005) Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra. Programa Festa Major 2005. pp. 64-66.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XVI -XVIII - XX | Casa enrunada. | <p>Edifici completament enrunat i sense coberta, de la qual les restes dels murs presenten una estructura més aviat rectangular. Queden alguns elements molt destacables a la façana com són dos rellotges de sol.</p> <p>El mas també presenta encara una gran portalada principal d'entrada (actualment apuntalada) amb arc de mig punt amb grans dovelles de pedra. En general, el parament dels murs és de pedra, tot i que portes i finestres disposen de maons per fer els marcs, en alguns casos en disposició de plec de llibre, i d'altres amb arcs rebaixats. Algunes finestres disposen de reixa de forja i ampit treballat de pedra. Per les dimensions de la planta era una de les cases grans del terme.<br /> <br /> Segons l'inventari de Patrimoni Arquitectònic, de l'any 1981, es tractava d'una masia coberta a dos vessants, rectangulars, de planta i pis, portal dovellat, 2 rellotges de sol, un d'ells restaurat el 1921, i una elegantíssima palmera al davant. Annexos als cellers, hi ha uns cups rodons que evoquen torres de defensa o absis romànica. L'interior és compost d'entrada, cuina i cellers, a la planta. De l'entrada parteix una escala de pedra que condueix a una espaiosa sala superior, la qual reparteix les habitacions amb uns portals de tradició gòtica com un de la façana principal.<br /> <br /> Com a curiositat queda dempeus encara la palmera de la casa.</p> | 08091-251 | A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. | <p>L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat que més tard seria coneguda com a can Julià s'inicia probablement com una segregació de can Martí de Dalt durant el segle XIV, època en la qual ja es referia a l'edificació com la Torrevella, nom que persistiria fins al segle XVI. La primera referència documentada data de 1513, quan es menciona com '<span>lo</span> mas de la torre vella'. La família <span>Gener</span>, identificada com a hereus antics de la propietat, apareix ja l'any 1441. Gabriela Gener, possible hereva de Benet Gener mencionat en l'arbre genealògic, va realitzar capítols matrimonials l'any 1504 amb Jaume Julià-Ferrer i Sala, originari de St. Julià d'Altura. A partir d'aquí, i fins al segle XVII o XVIII, els cognoms Julià Ferrer o Julià i Ferrer es van fer freqüents.<br /> <br /> El 1706, Maria Julià-Ferrer i Llopard de Dalt es va casar a Gelida amb Vicenç Margarit i Canals de Sant Esteve Sesrovires, fet que va provocar un canvi de cognom en els successors. La besneta de Maria, Francesca Margarit-Julià-Ferrer i Romegosa, es va casar amb l'hereu de can Martí de Dalt i de Baix, Joan Llopard-Martí i Domènec, unificant així els patrimonis de les dues famílies. Aquesta unió es va mantenir fins que M. Rosa Llopart i Mir es va casar amb l'hereu de can Duran del Puig, Hermenegild Almirall i Romeu. Al final del segle XX, es va produir un nou repartiment de les propietats. L'any 1981 el mas ja necessitava una bona restauració, però encara era recuperable, actualment la situació és de ruïna.<br /> <br /> Segons explica Bofarull (2003), durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), la nit del 16 d'agost de 1847, la masia coneguda com a can Julià va ser objecte d'un robatori per part d'una <span>gavilla</span> facciosa. El propietari de la hisenda, descrit com «<span>uno</span> de <span>los</span> <span>hombres</span> de <span>bien</span> del país», va ser segrestat i lligat. Dos dies després del succés, va ser trobat a prop del riu, ferit de diverses punyalades, i va morir poc després. El líder del grup responsable de l'atac era un malfactor conegut com l'Esquilador.<br /> <br /> Segons recull Andreu Guiu (2005) a partir de les fonts orals, es relata que a la masia de Can Julià residia una parella de masovers joves als anys 1930. L'home va ser reclutat per servir al front durant la Guerra Civil, on va perdre la vida. Posteriorment, la seva esposa va abandonar la masia. Durant aquest període, can Julià va ser ocupada temporalment per un grup de catalans, pagesos originaris de Corbera d'Ebre refugiats al poble. Aquest grup disposava de recursos econòmics, cosa que va permetre una estada curta a la masia.</p> | 41.4252992,1.8462543 | 403593 | 4586613 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844965328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844772297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844791222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844799466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844827682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844922572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844977493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845013130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845020621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845079125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845093742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845204454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845212920.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97393 | Jaciment paleontològic de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-julia | <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> | <p>Es tracta d'un jaciment paleontològic que dataria del miocè inferior, en un talús davant mateix de la masia enrunada de Can Julià. De tots els jaciments de Gelida, el de Can Julià va ser el que va lliurar un nombre de restes més elevades i més rellevants de les primeres intervencions que es van fer el 1952 per <span>Crusafont</span> i <span>Villalta</span> i el 1955 per <span>Crusafont</span>, <span>Villalta</span> i <span>Truyols</span>. Aquestes restes, segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, són fèlids, mastodonts (<span>Gomphotherium</span>), <span>rinoceròntids</span> (<span>Plesiaceratherium</span> <span>mirallesi</span>), suids, cèrvids i d'altres herbívors a més d'alguns <span>microvertebrats</span> (<span>lagomorfs ocotònids</span> del gènere <span>Lagopsis</span>).</p> <p>Més tard, durant estudis dels anys 1980, Cabrera i Agustí recolliren mostres de gasteròpodes i d'alguns rosegadors, sobretot glírids. També l'<span>eòmid</span> <span>Ligerimys</span> <span>ellipticus</span> i el <span>cricetodòntid</span> <span>Megacricetodon</span> <span>minor</span> <span>primitivus</span>, troballes que permeten correlacionar el jaciment amb la MN4 (<span>Aragonià</span> inferior, Miocè inferior).<br /> <br /> De manera més recent, a partir de 2005, continuen els treballs paleontològics al jaciment, amb els paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel <span>Crusafont</span> ubicat a Sabadell i on hi ha els materials excavats durant les campanyes d'estudi.</p> | 08091-273 | Al costat de Can Julià, a peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.<br /> <br /> A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració.</p> <p>Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can <span>Calopa</span> (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època.</p> <p>Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel <span>Crusafont</span>, Josep F. De <span>Villalta</span> i Jaume <span>Truyols</span>, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4249500,1.8462600 | 403594 | 4586575 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849736121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849725612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849718844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849742475.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97785 | Festa Major del Puig i La Valenciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-puig-i-la-valenciana | <p><span><span><span><span><span>(1986).'Festa Major del Puig i la Valenciana'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. p. 93.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1968). 'Festa major de Santa Magdalena del Puig'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 99-106.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La festa major del Puig i la Valenciana es porta a terme el Dilluns de Pasqua Granada als barris que porten el seu nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha hagut actes com la missa a la capella de Santa Magdalena i posterior aperitiu, la cursa popular del Puig, actuacions dels Bastoners, de l’Esbart i dels Castellers, concerts entre vinyes, guarniment de façanes, animació infantil, concurs de fotografia, ball, sopar popular, etc.</span></span></span></p> | 08091-385 | <p><span><span><span>Antigament, se celebrava la Festa Major del Puig en homenatge a Santa Magdalena, el 22 de juliol, però com que eren dates en què la gent treballava al camp, es va decidir canviar la data al Dilluns de Pasqua Granada, que era una festivitat versàtil que podia escaure entre el maig i el juny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els organitzadors de la festa eren els de can Llopart de Baix. Guarnien l’ermita amb herbes aromàtiques i garlandes amb flors naturals i de paper, ornaments litúrgics i altres elements. Aleshores, a partir de les 11:00 h, i després del repic de campanes, es procedia a fer la cerimònia amb el cor parroquial i la recollida d’almoina. Després, dinar de Festa Major seguit de ball i actuacions dels Bastoners o de l’Esbart.</span></span></span></p> | 41.4362599,1.8462664 | 403611 | 4587830 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97785-captura-de-pantalla-2024-06-12-162534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97785-captura-de-pantalla-2024-06-12-162645.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97023 | Rellotge de Sol de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia | XVIII - XIX | La conservació del rellotge és deficient, tot i que seria recuperable malgrat que està molt despintat, però la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol circular a façana sud i a la part alta, ben bé a la crugia i sota un bon ràfec que li ha ofert una bona protecció. Es troba dibuixat sobre un baix relleu d'obra allisat. S'intueix la cromia de les línies horàries, possiblement de color vermell maó i també el dibuix d'un cercle al pol. Del centre d'aquest cercle emergeix el gnòmon metàl·lic.</p> <p>Can Julià es troba en un estat d'enrunament avançat i ha perdut completament totes les cobertes. La paret on es troba el rellotge presenta esquerdes severes, alguna de les quals l'afecta ja directament.</p> | 08091-103 | A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>El rellotge forma part de l'antiga masia de Can Julià, de la que es té ja referències a principis del segle XVI. Llavors era coneguda amb el nom <em>'lo mas de la torre vella'.</em></p> | 41.4252400,1.8464900 | 403613 | 4586606 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845079125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712844977493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845093742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712844965328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845020621.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97248 | Antic col·legi El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-collegi-el-puig | <p><span><span><span>CARAFÍ, Francesc (2016) <em>Trobada d’antics alumnes del Col·legi el Puig</em>. Programa de Festa Major. 2016. p. 43.</span></span></span></p> | XX | <p>L'antic col·legi El Puig presenta l'estructura tipus de les escoles modulars construïdes a mitjans dels anys 1960. El model tipus d'aquests edificis era una nau rectangular amb coberta a una sola vessant, inclinada a la part posterior aguantada per un mur amb petites finestres rectangulars, i la part frontal pilars de suport de l'embigat de la coberta.</p> <p>La façana principal disposava d'un porxo d'accés a la zona de la porta que simplement retirava una mica els envans interiors de tancament de la caixa de l'edifici. A continuació, l'espai entre pilars era obert amb grans finestrals verticals per donar llum a l'interior, i la porta d'accés a la façana lateral.</p> <p>El conjunt de les estructures mostren un acabat de les superfícies realitzat amb un revestiment pintat, del qual sobresurten els pilars sobretot amb maó vist. Aquest mòdul permetia annexar-ne més de manera que segons la necessitat d'aulari es podien col·locar dos o tres mòduls de costat. En aquest cas, l'escola del Puig només consta d'un bloc.</p> | 08091-205 | Carrer del Puig, 30 | <p>L'escola del Puig es va construir l'any 1960 fins al curs escolar de l'any 1976. El curs 1977 fou l'any d'obertura de l'escola Montcau i tots els alumnes del Puig i la Valenciana es van desplaçar a la principal de Gelida. L'escola, que era mixta d'inici, fou un requisit del 'Consejo Local de Enseñanza' de Gelida que l'any 1959 va reclamar la necessitat d'una escola al Barri. L'Ajuntament va comprar els terrenys de 1000 m² el 24 d'octubre de 1961. Alguns dels alumnes no només van ser dels dos barris, sinó d'altres punts del municipi.<br /> </p> <p>Actualment, és el local social del barri del Puig.</p> | 41.4362639,1.8462932 | 403613 | 4587830 | 1961 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97248-1712676200012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97248-1712676200055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97248-1712676200094.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-17 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97025 | Rellotge de Sol de Can Julià (façana posterior) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia-facana-posterior | XVIII - XIX | El rellotge està molt desgastat, gairebé sense pintura. A més, la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals | <p>Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical i muntat sobre una base en baix relleu rectangular. S'aprecia restes de pintura blanca, però si hi havia algun tipus de línia horària ha quedat completament esborrada. El gnòmon és metàl·lic. Aquesta façana no té gairebé ràfec, cosa que ha avançat el deteriorament del rellotge.</p> <p>Can Julià es troba en un estat d'enrunament avançat i ha perdut completament totes les cobertes. La paret on es troba el rellotge presenta esquerdes severes.</p> | 08091-105 | A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>El rellotge forma part de l'antiga masia de Can Julià, de la que es té ja referències a principis del segle XVI. Llavors era coneguda amb el nom <em>'lo mas de la torre vella'.</em></p> | 41.4252400,1.8465700 | 403620 | 4586606 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97025-pic1712845212920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97025-pic1712845204454.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97099 | Rellotge de sol de cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-baldiri-0 | XIX - XX | El rellotge està molt despintat, amb defectes importants, com esquerdes o petits despreniments, i el gnòmon doblegat. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular pintat i emmarcat amb un quadrat.</p> <p>Es pot apreciar que disposava de línies horàries, però no es pot distingir si hi havia algun lema o quin tipus de numeració tenia. La pintura emprada per dibuixar-lo era de color vermell maó.</p> <p>El gnòmon metàl·lic està doblegat.</p> | 08091-143 | Barri del Puig, 35-37. | <p>Es desconeix la datació del rellotge, l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans no n'aporta cap informació.</p> | 41.4363500,1.8470500 | 403677 | 4587839 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97099-pic1712655293556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97099-pic1712655278758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97099-pic1712655343305.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Hi ha la voluntat de restaurar-lo per part de la propietat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97350 | Cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldiri-2 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> | XVIII - XX | <p>Es tracta d'una masia de planta quadrangular amb coberta a dues aigües orientada al sud-oest. Està ubicada al barri del Puig, en la concentració principal de cases d'aquesta àrea. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic la casa consta de planta baixa, pis i golfes sota teulada. De la façana en ressalten la porta amb arc de mig punt feta amb dovelles de pedra situada al centre de la façana i el rellotge de sol, malgrat que està molt desdibuixat. La distribució d'obertures és clàssica amb dues finestres petites que flanquegen la porta principal i al pis, un balcó central amb barana de forja flanquejat dues finestres quadrangulars i ampit de pedra. El parament de la casa és de pedra i les altres façanes, tot i tenir petits finestrons rectangulars, no disposa de més elements a destacar.<br /> <br /> Disposa d'una bassa quadrangular d'aigua per servir de rec, alhora que hi ha disposades tres pedres amb funció de rentador.</p> | 08091-259 | Camí del Puig, 35. | <p><span><span><span>L'origen del barri del Puig el trobem amb la masia de la Masó i la capella de Santa Magdalena, ubicades al terme de Gelida establerts com una comanda agrícola lligada a l'orde del Temple. La primera referència documentada de la Masó es remunta a l'any 1309, segons consta en un registre que la identifica com a part de la comanda templera de la Joncosa. Posteriorment, l'any 1486, la propietat va passar a la família Duran. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la capella de Santa Magdalena, també propietat dels Duran, no es disposa de documentació que sigui anterior al segle XVI, tot i que és possible una existència anterior, possiblement coincidint amb la comanda templera. Segons testimonis orals, davant de la capella es troben tombes d'època medieval. Un destacat altar policromat del segle XVI, dedicat a Santa Magdalena i del qual només resta una fotografia de 1915, va ser destruït durant la Guerra Civil.</span></span></span></p> <p>No es disposen de dates sobre l'origen del mas, ara bé, per característiques arquitectòniques el podríem situar al segle XVIII o anterior.</p> | 41.4364127,1.8471166 | 403683 | 4587846 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655278758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655293556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655325264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655343305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655352651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655383559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655392110.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97547 | Rellotge de sol de ca l'Esteve del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesteve-del-puig | XX | El gnòmon està doblegat. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical arrodonit amb base plana fet amb pedra artificial (morter imitant una pedra blanquinosa).</p> <p>De manera ornamental i en relleu hi trobem a la base dos lleons i a la part superior quatre cavalls. El pol se situa a la part superior del rellotge i el gnòmon és metàl·lic i està doblegat. Disposa de línies horàries i marca de sis a sis en numeració romana.</p> <p>Es tracta d'un rellotge de fabricació en sèrie i col·locat posteriorment.</p> | 08091-306 | Carrer del Puig, 45. | 41.4360800,1.8474100 | 403706 | 4587809 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654731178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654776277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654715274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654794732.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97574 | Ca l'Esteve del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-del-puig | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). 'Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli?' 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></span></p> | XVI - XVIII - XX | Estructuralment l'edifici sembla sòlid. | <p>És un gran edifici de planta quadrada que disposa de planta baixa, pis i golfes. Per reformes contemporànies l'edifici ha estat molt transformat, com a mínim dels paraments exteriors, amb la regularització de portes i finestres. Actualment, dels elements originals del mas, destaquen les pedres cantoneres que s'han deixat a la vista. La coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest presenta un ràfec esgraonat a dos nivells. La façana principal hi ha un rellotge de sol adossat fet amb artificial.</p> | 08091-319 | Barri del Puig, a continuació de cal Duran del Puig. | <p>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de principis de segle XVI. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc.</p> <p>Segons Rovira, el mas havia rebut altres noms com '<span>Lo</span> mas Sàbat del Puig de Sant Pere', o '<span>lo</span> mas Miquel'. En qualsevol cas, els primers hereus documentats per Rovira portaven el cognom Duran i, possiblement, procedien de can Duran del Puig, situat a prop del lloc mencionat. Aquesta vinculació es pot observar en el capbreu de 1513, que descriu que 'Joan Sàbat posseïa el mas al Puig de Sant Pere, heretat de Pere Duran, el seu avi matern'.</p> <p>Posteriorment, la propietat va passar als Sàbat, probablement originaris de can Sàbat de la Pujada, on es registren els antecedents més antics dels Sàbat. Encara que no es disposa de documentació que ho certifiqui de manera definitiva, aquesta transmissió és considerada probable. Documentació més precisa troba que els Miquel, procedents de can Rossell de la Llena, del mas de la Llena, van ser els següents propietaris.</p> <p>Al segle XVII, els Esteve, originaris de ca n'Esteve de la Riera de Sant Llorenç d'Hortons, van adquirir la propietat, la qual ha continuat en mans d'aquesta família fins a l'actualitat.</p> | 41.4361191,1.8474680 | 403711 | 4587813 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97574-pic1712654715274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97574-pic1712654731178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97574-pic1712654794732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97574-pic1712654832736.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97627 | Campana de l'ermita de Santa Magdalena del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-lermita-de-santa-magdalena-del-puig | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XIX | La campana té un forat de bala rebut el 1936 durant la Guerra Civil. Possiblement en distorsionarà el so, tot i que aquest impacte possiblement dóna més rellevància a la campana. | <p>Campana sense nom, s'ubica a l'espadanya de Santa Magdalena del Puig.</p> <p>Va ser fosa el 1849 per Bonaventura i Isidre Pallès. Amb un diàmetre de 32,5 cm i un pes de 20 kg.</p> <p>Disposa d'un jou de fusta, renovat l'any 2000 pel fuster Pere Esteve, i té com a decoració una creu i un medalló rodó orlat amb flors. Com a destacat, presenta un forat de bala rebut durant la Guerra Civil.</p> | 08091-330 | Capella de Santa Magdalena del Puig. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'ermita de Santa Magdalena del Puig està documentada el 1142, amb una primera campana a l’espadanya el 1696, el mateix any que es va posar a Sant Salvador de la Calçada. No obstant això, l’actual campana, que no té nom, data del 1849. Com a fet destacat, presenta un forat de bala de la Guerra Civil 1936-1939.</span></span></span></p> | 41.4377100,1.8480200 | 403760 | 4587989 | 1879 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97627-pic1712657480420.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-12-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Bonaventura i Isidre Pallès | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97265 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-5 | <p><span><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. (pp. 291-297)</p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). 'Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli?' 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></p> | XV-XXI | <p>Gran masia històrica del terme de Gelida que consta de planta quadrangular amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües paral·lela al carrer.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic la distribució interior és la tradicional amb una gran entrada que dona accés a diferents espais més destinats a la gestió agrícola de la finca (poden ser cups, quadres, magatzems, etc.) i una escala que dona al primer pis on una gran sala distribueix l'espai amb la cuina, menjador i algunes habitacions més públiques per l'activitat de la casa. Al segon pis, hi hauria les habitacions més privades de l'habitatge. Encara quedaria un últim nivell més propi de golfes / graner.</p> <p>La façana principal, orientada al sud, guarda una simetria molt estètica. La planta baixa disposa d'una porta central i dues finestres a banda i banda amb arc de mig punt. El primer pis disposa de tres sortides acabades en angle recte amb balcons individuals de barana de forja. El segon pis hi trobem un balcó central amb barana de forja i dues finestres amb arc de mig punt que mantenen el mateix eix de posició. Sobre les finestres hi trobem dos respiralls ovalats, i al centre destaca un gran rellotge de sol rodó emmarcat amb una mena de guardapols rodó. La façana es remata amb un gran ràfec esgraonat amb maons disposats en dents de serra que com no n'hi ha altre a Gelida.<br /> <br /> Adossada als laterals hi trobem alguns cossos de menor envergadura que s'estenen cap a la part posterior de la casa, propis de l'activitat agrícola del mas. L'espai per ona passa el carrer, és una placeta que originalment, segurament s'hauria utilitzat com a era de la casa. Ara és l'espai per deixar alguns cotxes, i destaca la presència d'una olivera amb un peu de grans dimensions.</p> | 08091-216 | Carretera C-243 Km 11,30. | <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'origen del barri del Puig, doncs, el trobem amb la masia de la Masó a la qual també, possiblement, se li podria vincular la capella de Sta. Magdalena. La primera referència documentada de la Masó la identifica com a part de la comanda templera de la Joncosa. Posteriorment, l'any 1482, la propietat va passar a la família Duran (la Senyora de Gelida Violant, muller de Francesc Bertran, major, establí a en Joan Duran del Puig de Sant Pere la Casa de la Masó), els quals també posseïen la capella de Sta. Magdalena. Segons Rovira, no es disposa de documentació que sigui anterior al segle XVI de la capella, tot i que seria possible una existència anterior que hauria pogut coincidir amb la comanda templera. Segons testimonis orals, davant de la capella es troben tombes d'època medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, la concentració inusual de masies d'època medieval s'explicaria per l'existència d'una explotació agrícola templera que va propiciar el desenvolupament d'un nucli comunitari en la baronia. Les evidències d'aquesta teoria són reforçades pels estudis del Dr. Joan Fuguet i Sans sobre l'organització de nuclis agrícoles o militars templers, així com pel fet que les instal·lacions del mas principal posteriorment van servir com a hospital amb una capella dedicada a Santa Magdalena, una advocació típicament templera, tal com hauria passat amb cal Duran del Puig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per tant, Rosselló establiria la relació que el mas original de Sant Pere i la capella del Puig com la casa de la Masó (capella templera), malgrat no haver-hi documents que ho confirmin i afegint la presència de construccions més antigues i les lloses sepulcrals d'època medieval trobades indicarien aquest origen més antic de la capella. Caldria però, una intervenció arqueològica per verificar l'antiguitat i l'origen exacte de la capella, ja que la documentació existent no permet aprofundir més en la història d'aquest mas templer.</span></span></span></p> | 41.4362800,1.8480876 | 403763 | 4587830 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654431561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654410488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654456931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654474154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654488659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654544265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654588224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654633868.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97264 | Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-3 | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> | XVI - XVIII - XX | <p>Masia històrica del barri del Puig de planta rectangular amb coberta a dues aigües amb teula ceràmica. L'edifici de planta basilical tradicional disposava d'alguns coberts destinats al bestiar i ferratges, ara reconvertits en dependències de la casa amb usos actuals, que s'estructuren al voltant de l'era de la masia.</p> <p>El cos central quadrangular de la casa presenta un adossat que continua la inclinació de la coberta. A la planta baixa un gran portal d'arc rebaixat, i una segona portalada pel cos adossat. Al pis trobem es presenten tres finestres rectangulars llises. Finalment, sota teulada, dues petites finestres que segueixen el perfil del carener. Al lateral de la façana d'accés disposa d'un cobert amb arc de mig punt fet amb maó de molt bona qualitat, on guarden algunes eines del camp ja en desús, i un carro ben cuidat. Ornamentalment, destaca la gran glicina que cobreix l'entrada.</p> <p>La casa disposa d'un rellotge de sol de finals del segle XX de morter simulant pedra o algun material similar. També hi ha un pou amb un brocal també de morter contemporani sense interès patrimonial. Aquest pou hauria substituït el pou original de la masia a la segona meitat del segle XX.</p> | 08091-215 | Carrer del Puig, 52. | <p>L'historiador local Ramon Rovira ha realitzat un estudi exhaustiu sobre la història de la masia, identificant-ne la documentació més antiga que data del segle XV. Mitjançant la genealogia de les famílies propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc.</p> <p>Cal Font és una masia situada al camí del Puig, coneguda per la seva posició privilegiada al carener, des d'on es domina una vista del territori gelidenc. Pel que fa als orígens i desenvolupament històric cal mencionar que els primers Miquel de Cal Font del Puig apareixen documentats en capítols matrimonials de l'any 1440, on es menciona que <span>Miquel Miquel</span> (antic nom de la masia) és fill i hereu de Joan Miquel del Puig.</p> <p>Els Miquel del Puig es relacionen estretament amb els de Can Llopard de Dalt i Baix. Rovira <span>hipotitza</span> amb la possibilitat que Cal font s'hagués segregat d'aquestes propietats. La pubilla de la casa a principis del segle XVI, Joana Miquel, es va casar amb Joan Duran, tingué dues filles: Maciana i <span>Jaumeta</span>. Maciana es casà dues vegades, primer amb Miquel <span>Aimeric</span> i després amb Joan Penyella, però no tingué descendència. La seva germana Jaumeta es casà amb Joan Font, àlies Badia, possiblement d'origen francès, i es convertí en pubilla. El seu fill, Joan Font i Duran, heretà la masia i donà el nom a cal Font, que es manté fins a l'actualitat. A més a més, la transmissió familiar i continuïtat ha estat present en aquesta masia.</p> <p>Francisco Font Pujol es casà dues vegades, però no tingué descendència, per la qual cosa la propietat passà a la seva neboda, Francisca Font i <span>Fisa</span>, filla de Pere Font i Pujol. <span>Franscisca</span> es casà l'any 1813 amb Pere Palau i <span>Queral</span>, natural de <span>Seifores</span>, Banyeres del Penedès. Així, el cognom Palau es va anar perpetuant a la família i es va ramificar per la comunitat gelidenca. A Gelida, al carrer del Marquès de Gelida, es troba Cal Toni Font, fundada per un germà de l'hereu de cal Font, amb la data de 1760 gravada al portal. A prop de la masia, destaca la presència d'una torre d'aigües que forma part del sistema de subministrament d'aigua al barri.</p> <p>El Barri del Puig</p> <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4359864,1.8481278 | 403766 | 4587798 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97264-1712676200946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97264-1712676200612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97264-1712676200779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97264-1712676200698.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97264-1712676200861.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97269 | El barri del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barri-del-puig | <p><span><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2018, pp. 64-72.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). 'Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli?' 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></p> | XII - XXI | El barri està en bon estat en general. Es tracta d'un barri històric del municipi bastit a partir de les masies d'origen medieval. Algunes d'aquestes masies es conserven en molt bon estat i serveixen de model per explicar el desenvolupament del barri, així com altres elements moderns i contemporanis dispersos tant d'arquitectura civil com privada que n'acaben de conformar el barri actual. | <p>En un tram gairebé lineal de 550 m es disposa una concentració de masies històriques i edificis de la segona meitat del s. XIX i XX. Les masies, algunes d'elles d'entitat tant per dimensions com per característiques històriques i arquitectòniques, conformen un espai a mig camí entre una concentració urbana i un despoblat.</p> <p>El centre del barri es podria ubicar al voltant de l'antiga escola del Puig, ara convertida en centre social. Ara bé, el tram alineat de masies d'origen medieval com can Llopard de Dalt i Baix, cal Font o, especialment can Duran, teixeixen una trama de grans casals i un territori agrícola cuidat.</p> <p>Un element curiós del barri sense paral·lelismes és el sistema de distribució d'aigua per decantació mitjançant les torres d'aigua fetes de maó de principis de segle XX. Tant el funcionament com les característiques arquitectòniques les converteixen en un valor interessant del barri.</p> | 08091-220 | Barri del Puig, s/n. | <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'origen del barri del Puig, doncs, el trobem amb la masia de la Masó a la qual també, possiblement, se li podria vincular la capella de Sta. Magdalena. L'any 1482, la propietat de la Masó va passar a la família Duran (la Senyora de Gelida Violant, muller de Francesc Bertran, major, establí a en Joan Duran del Puig de Sant Pere la Casa de la Masó), els quals també posseïen la capella de Sta. Magdalena. Segons Rovira, no es disposa de documentació que sigui anterior al segle XVI de la capella, tot i que seria possible una existència anterior que hauria pogut coincidir amb la comanda templera. Segons testimonis orals, davant de la capella es troben tombes d'època medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, la concentració inusual de masies d'època medieval s'explicaria per l'existència d'una explotació agrícola templera que va propiciar el desenvolupament d'un nucli comunitari en la baronia. Les evidències d'aquesta teoria són reforçades pels estudis del Dr. Joan Fuguet i Sans sobre l'organització de nuclis agrícoles o militars templers, així com pel fet que les instal·lacions del mas principal posteriorment van servir com a hospital amb una capella dedicada a Santa Magdalena, una advocació típicament templera, tal com hauria passat amb Cal Duran del Puig. Per tant, Rosselló establiria la relació que el mas original de Sant Pere i la capella del Puig com la casa de la Masó (capella templera), malgrat no haver-hi documents que ho confirmin i afegint la presència de construccions més antigues i les lloses sepulcrals d'època medieval trobades indicarien aquest origen més antic de la capella. Caldria però, una intervenció arqueològica per verificar l'antiguitat i l'origen exacte de la capella, ja que la documentació existent no permet aprofundir més en la història d'aquest mas templer.</span></span></span></p> | 41.4361794,1.8481439 | 403767 | 4587819 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-1712676200413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-pic1715874229864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-pic1712848547162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-1712676200946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-pic1712654431561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-1712676199694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-1712676200178.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97093 | Rellotge de sol de can Duran del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-duran-del-puig-0 | <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span>Programa Festa Major 2017<span>. pp. 75-76.</span></p> | XVIII - XIX - XX | La gran majoria de rellotges fets amb plafó ceràmic es troba en bon estat. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical circular inserit dins una motllura a manera de guardapols.</p> <p>És un rellotge de sol molt senzill i només compta amb les línies horàries i petites marques per les mitges hores, esgrafiades i en color taronja terrós. El gnòmon és metàl·lic i projecta la seva ombra més enllà de la motllura. No té cap tipus de numeració ni lema.</p> <p>Es troba situat a gran altura, al centre de la façana principal i protegit per un ràfec esgraonat amb maons disposats en dents de serra de notables dimensions.</p> | 08091-137 | Barri del Puig, 49. | <p>La datació del rellotge és desconeguda, tot i que podria tractar-se d'una obra força antiga, ja que, segons va publicar Ramon Rovira a l'article <em>La Comanda Templera de la Joncosa</em> de Gelida en el programa de la Festa Major de 2017, la masia podria tenir els seus orígens al segle XII.</p> | 41.4362300,1.8481500 | 403768 | 4587825 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97093-pic1712654456931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97093-pic1712654431561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97093-pic1712654474154.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97537 | Rellotge de sol de cal Font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-font-del-puig | XX | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular apaïsat fet amb una mena de morter imitant la pedra i simulant un baix relleu.</p> <p>El gnòmon metàl·lic té el seu pol en el centre d'un sol que ocupa la part central superior del conjunt. Al centre hi podem llegir el lema en llatí: 'VOLAT IRREPARABILE TEMPUS'.</p> <p>No té línies horàries i la numeració romana marca de les sis del matí a les cinc de la tarda. A cadascun dels quatre extrems hi trobem petites representacions d'oficis.</p> <p>Es tracta d'un rellotge de fabricació, col·locat posteriorment.</p> | 08091-300 | A cal Font, al barri del Puig. | <p>Segons l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans és de 1990.</p> | 41.4359100,1.8481500 | 403768 | 4587789 | 1990 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97537-1712676200737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97537-1712676200822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97537-1712676200994.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97557 | Dipòsits d'aigua del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-del-puig | XX | <p>Es tracta d'un mínim de sis dipòsits elevats sobre unes torres fetes de maons plans amb un acabat estèticament bo. Les altures de les torres són diferents en cada cas, però tots són de planta quadrada i tenen el dipòsit a dalt de tot, sobre una plataforma a la qual es pot accedir per una escala de mà exterior.</p> <p>Aquest sistema va ser instal·lat durant els anys 1940 i serveix per proveir d'aigua les masies i cases del nucli del Puig. L'aigua és gestionada per la comunitat de veïns del Puig que tenen un ens específic amb aquest objectiu. Les masies que disposen d'accés a l'aigua, tenen comprada la quantitat d'aigua que reben amb un curiós sistema d'hores, quarts i fins i tot minuts. Aquest sistema de temps és regulat per les posicions i dimensions de les canelles de pas de l'aigua amb relació al dipòsit. L'aigua que omple els dipòsits ve canalitzada des de la font o Déu del <span>Xim</span>, sota de can Parenostres.</p> | 08091-310 | Part baixa del barri del Puig. | <p>Es construeixen durant els anys 1940 i continuen funcionant amb el mateix sistema.</p> | 41.4355800,1.8482200 | 403773 | 4587753 | Anys 40 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654249059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654267083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654281511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654296353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654945972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654966568.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Segons fonts veïnals, el sistema és extremadament precís, tot i que, malauradament, alguna torre s'ha inclinat lleugerament pel moviment del terreny, i n'ha variat una mica el cabal i precisió de temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97503 | Capella de Santa Magdalena del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-magdalena-del-puig | <p><span>(1986) 'Cal dignificar la Capella del Puig'. Programa Festa Major 1986. pp. 82 - 85.</span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2018, pp. 64-72.</span></span></p> <p>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</p> <p><span>MAURI, Alfred (2022). 'Morir a Gelida al segle XVII'. Programa Festa Major 2022. pp. 72-75.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). 'Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli?' 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></p> | XVI - XX | S'ha documentat algunes esquerdes importants a l'estructura de les quals s'ha d'estar atent. | <p>La capella de Santa Magdalena del Puig, localitzada entre el barri del Puig i el torrent de la <span>Vallbardina</span> i envoltada de camps, presenta una estructura arquitectònica de planta rectangular amb una capçalera de forma quadrada orientada a l'est i coberta de teula a dos vessants. La construcció és austera, realitzada amb pedra i reforçada amb contraforts pels dos laterals.</p> <p>A la façana nord, una petita cambra amb parament de pedra adossada a la capçalera fa funcions de sagristia L'entrada, orientada a l'oest presenta una porta amb arc de mig punt feta amb dovelles i brancals de pedra. A sobre, només presenta un ull de bou i, en el mateix eix del vèrtex de la coberta, corona la capella un <span>campanaret</span> d'espadanya d'un sol ull i una campana.<br /> <br /> Els elements originals i més interessants de la capella són la campana, les lloses sepulcrals interiors, i el tapaboques de la porta d'entrada. Recentment, s'ha incorporat diferents elements litúrgics o vinculats a la capella (goigs, una fotografia i un poema) al seu interior que acaben de completar-ne el conjunt.</p> <p>Pel que fa a les lloses sepulcrals interiors exhibeixen l'escut dels Bertran, qui foren senyors de la baronia de Gelida estan ubicades a la sagristia. Es tracta de quatre lloses de les quals una presenta quatre escuts, dues presenten dos escuts, i, la més petita de dimensions, només un escut esculpit.</p> | 08091-287 | Ubicada enmig d'unes vinyes situades entre el barri del Puig i el torrent de la Vallbardina. | <p><span><span><span>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major de 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 proposava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. A la Comanda també se li pot </span></span></span>vincular l'origen de la capella de Santa Magdalena. A finals del segle XV, l'any 1482, la propietat va passar a la família Duran. La família Duran, també fou propietària de la capella de Santa Magdalena, encara que segons Rovira, no hi ha documentació anterior al segle XVI que en demostri l'existència, malgrat que creu que és probable que existís amb anterioritat vinculada a la comanda templera.</p> <p>Segons testimonis orals, davant de la capella es troben tombes d'època medieval. Malgrat tot, Mauri (2022) cita la identificació d'un enterrament a la capella de l'any 1652. L'any 1664 és renovar la teulada amb la teula que va donar en Font, veí del Puig, a bon compte de la pensió de l'any 1652.</p> <p>Algunes de les darreres actuacions de recuperació de la Capella, explicades per Enric Carafí (2018), plantegen els episodis viscuts per l'edifici durant la Guerra Civil. El juliol de 1936, va ser incendiada i saquejada i la coberta destruïda, salvant-se només l'arc de pedra. Del mobiliari interior, l'altar policromat del segle XVI, dedicat a Sta. Magdalena i del qual només resta una fotografia de 1915, també va ser destruït Després del conflicte, veïns del Puig van reconstruir la teulada, van restaurar l'arc de pedra, van instal·lar una nova porta i el senyor Peret de Cal Llorenç va adquirir una nova imatge de la patrona, que des de 1940 presideix el temple en substitució del mobiliari litúrgic perdut. D'entre els pocs objectes salvats de la destrucció, es conserva la campana de l'any 1849 (la primera es col·loca l'any 1696) amb una perforació de bala, una bacina de plata amb la imatge titular (actualment desapareguda), l'ara de pedra de l'altar, i un tapaboques de ferro forjat amb motius florals, originalment fixat a la porta d'entrada.</p> <p>Pel què fa al tapaboques, Enric Carafí en fa un resum històric de com es va perdre el 1936 i com s'ha pogut recuperar i col·locar novament a l'emplaçament original l'any 2019. El tapaboques, possiblement forjat als segles XVII - XVIII, tenia originalment una longitud de 2,13 cm, que corresponia a la mida de la porta de Santa Magdalena. Després que la porta cremés amb la resta de l'edifici el juliol del 1936, va arribar a Gelida un serraller vilafranquí, Antoni <span>Giralt</span>, el qual comprà una partida de ferros vells, entre els quals figurava el tapaboques. Pocs anys després, <span>Giralt</span> el va regalar al Museu de Vilafranca, que el va col·locar a la porta d'entrada de l'actual <span>Vinseum</span>. Aquesta ha estat la seva ubicació fins que es va fer la reforma de l'edifici i es va modificar la porta de l'actual <span>Vinseum</span>. Aprofitant la reforma, per mitjà d'un conveni signat i diverses gestions personals entre l'Associació d'Amics del Castell, presidida pel senyor Alfred Mauri, el <span>Vinseum</span> i la col·laboració generosa de Manuel Ruiz, de l'empresa establerta al Puig i La Valenciana, <span>DeMetall</span>, i del pintor Jordi <span>Marimón</span>, es va poder aconseguir la recol·locació de la peça a l'entrada de la capella. Pel que fa a la peça en si, fruit de l'adaptació al <span>Vinseum</span>, se li va afegir una peça de ferro de 0,61 cm que imitava l'original i que ha estat retirada exposada sota el cor com a testimoni del seu recorregut.<br /> <br /> Finalment, esmentar les donacions a la capella segons les notes de Carafí recollides a l'article del Programa de Festa Major de l'any 2018 les peces incorporades per vestir la capella són un parell de setials donats per E. Carafí, un tapís que representa santa Rita donat pel matrimoni <span>Rosell</span>-<span>Cusó</span>, i un que representa sant Francesc d'Assís i Jesús a la creu (1922) pintat Rosa M. Llopart i Mir donat per la família Almirall de Can Duran. A l'interior també hi ha una còpia del poeta gelidenc Jaume Vila, 'Santa Magdalena' que glossa la capella, i una mostra de tres goigs diferents de la Santa. També una làmpada donada per Antoni Carafí.</p> | 41.4377479,1.8482083 | 403776 | 4587993 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-pic1712657450101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-pic1712657571672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-pic1712657563352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-pic1712657496972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2159.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Des del 2019, a raó d'un litigi entre el bisbat i la propietat on es troba la capella, no s'hi celebra missa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97263 | Can Llopard de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard-de-baix | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 119-120</p> <p>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> | XVI - XVIII - XX | La masia principal està en bon estat general i estructural, malgrat que consta d'un arrebossat general una mica envellit que li resta atractiu als paraments antics de la masia. Alguns del cobert adjacents han perdut la coberta. | <p>Gran masia històrica del terme de planta quadrangular amb coberta de teula a dues aigües que segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta de planta, pis i golfes amb uns coberts i cellers annexos fets amb parament de pedra i maó, possiblement, fe final del segle XIX o principis del XX.</p> <p>La tipologia de la masia seria tradicional amb una entrada principal a la planta baixa amb el repartiment de les estances principals i unes escales al pis on es trobarien les habitacions. Els principals elements de les façanes són un gran arc dovellat amb la inscripció de la data '1507' i una finestra gòtica geminada amb guardapols ubicada a la façana posterior.</p> <p>La masia disposa d'alguns elements interessants, com un rellotge de sol i conserva els cairons de l'era, en alguns dels quals es poden veure marques de dits o altres inscripcions. Disposa d'una reixa de forja que tanca el pati de l'era i que en un dels extrems hi ha un petit pilaret fet de maó força interessant. També, una gran roda de molí decorant l'entrada.</p> | 08091-214 | Carrer del Puig, 56. | <p><span><span><span>L'historiador local Ramon Rovira ha realitzat un estudi exhaustiu sobre la història de la masia, identificant-ne la documentació més antiga que data del segle XIV. Mitjançant la genealogia de les famílies propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. Can Llopard de Dalt i can Llopard de Baix tenen un origen comú que remunta a la primera meitat del segle XVI, quan el patrimoni es va dividir entre els fills d'Eufrasina Miquel i Joan Llopard. Un document de l'any 1390 revela que Jaume Miquel va adquirir terres i cases al Puig de Sant Pere, compra ratificada pel senyor de Gelida, Francesc Bertran, a Constança, esposa de Jaume Ossó. La capbrevació de 1513 confirma aquesta adquisició i detalla els hereus fins a Eufrasina Miquel, casada amb Joan Llopard segons els capítols matrimonials establerts a Piera el 1503. És probable que aquests Llopard fossin originaris de Sant Jaume Sesoliveres, al terme de Piera, encara que aquest document probablement va ser redactat pel rector de Piera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el fogatge de 1515 no consten els Llopard, però en el 1553 ja apareixen dos membres de la família Llopard: Jaume Llopard (de Dalt) i Joan Llopard del Puig (de Baix). Al llarg dels segles XVI i XVII, els hereus de Can Llopard de Dalt eren generalment anomenats Jaume, mentre que els de Can Llopard de Baix rebien el nom de Joan. La línia del cognom Llopard va continuar fins a Maria Llopard i Rovira, que es va casar l'any 1821 amb l'hereu de can Estruc de Sant Llorenç d'Hortons, Josep Estruc i Font-Ginebreda. El cognom Estruc, originari d'Esparreguera, específicament de can Astruc del Cairat al segle XVII, continua vigent a través de la pubilla actual i del seu germà Josep, amb descendència masculina.<br /> <br /> Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic durant la plaga de la fil·loxera, al voltant de 1881, es va instal·lar a la finca una plantació de ceps americans dels quals en van vendre arreu. L'any 1927, Josep Estruc i Rosell va ser premiat amb un diploma per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre per la qualitat dels seus vins, en ocasió de l'Exposició Annexa al IV Congrés Nacional de Recs. També s’esmenta el fet que disposen d’una talla de Sant Marc datada el 1864 i una Mare de Déu de la Salut, còpia de la qual va ser cremada a la Parròquia el 1936. Aquesta Mare de Déu es troba a la casa des de voltants del 1860, any en què va ser adquirida com a acció de gràcies després que no es produïssin danys quan una biga de la casa es va ensorrar mentre els ocupants dormien.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>El Puig</strong></span></span></span></p> <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4352585,1.8483210 | 403781 | 4587717 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712848547162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712654029407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712653963783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712654174559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712654225801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712846777413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712848534625.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | A la segona meitat del segle XX s'ha incorporat un cos a la masia, en el qual es va col·locar un aplacat de pedra simulant brancals i llindes de les finestres.Segons la comissió de patrimoni també és pot dir: Can Llopart de Baix. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97050 | Pont FFCC del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ffcc-del-puig | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span>Programa Festa Major 1965<span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX - XX | <p>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</p> <p>El pont manté les estructures de suport originals, les quals presenten un disseny coincident amb el dels ponts de Sant Salvador i les Cases Noves. La longitud total de l'estructura és de 103,50 m, i aquesta es divideix en tres trams d'acer, cada un amb un perfil d'arc significativament rebaixat, similar a l'observat en el pont de Sant Salvador. Els trams situats als extrems de l'estructura tenen una llum de 31,20 m, mentre que el tram central disposa d'una llum de 41,15 m.</p> <p>La configuració del pont és bidireccional, allotjant dues vies ferroviàries.</p> | 08091-121 | Està situat a la desembocadura del torrent de Vallbardina al riu Anoia. | <p>La història de la línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders comença l'any 1854 amb la inauguració del tram de ferrocarril que connectava Barcelona, sortint de l'estació original a la plaça de Catalunya, fins a Molins de Rei. Aquesta ruta es va ampliar posteriorment, arribant a l'estació provisional de Martorell el 1856 i a l'estació definitiva el 1859. L'expansió va continuar fins a Tarragona, iniciant-se el 1865, vinculant-se així amb la història de Gelida amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, gestionada per la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (TBF). L'any 1891, aquesta línia va ser integrada a la companyia Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA). L'electrificació de la línia, realitzada el 1957, va ser un altre moment destacat en la seva evolució. Posteriorment, el 1941, l'estació de Gelida va ser incorporada a RENFE, reforçant la seva importància en la xarxa ferroviària nacional. El 1986, l'acabament de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va transformar l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a les necessitats actuals del servei. Finalment, el 2005, la gestió de l'estació va passar a mans d'ADIF.</p> <p>Des del punt de vista del patrimoni, segons l'estudi de Rosselló (2016), l'arribada del ferrocarril a Gelida va impulsar econòmicament la regió i va ser crucial en el desenvolupament de l'estiueig, reflectint-se en un augment de la població de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887.</p> <p>La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, formats inicialment per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. Amb el pas del temps, tot i que els taulers originals han estat reemplaçats, els pilars originals es mantenen en bon estat, destacant-se per haver estat dissenyats amb la previsió de suportar una futura ampliació a dues vies ferroviàries.</p> | 41.4407157,1.8485785 | 403811 | 4588323 | 1865 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97050-img2197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97050-img2194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97050-img2193.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97415 | Can Martí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-dalt | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (2005). 'Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra'. Programa Festa Major 2005. pp. 64-66.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. Programa Festa Major 2017. pp 75-76</span></p> | XIV - XVI - XVIII - XX | <p>Can Martí de Dalt és una de les masies històriques del municipi, i una de les particularitats és la senzillesa d'estructures. Es tracta d'una masia, de forma rectangular i composta per cinc crugies. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic presenta una estructura de planta baixa més un pis i golfes, coberta per una teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal orientada al sud.</p> <p>La masia conserva diversos elements arquitectònics antics, com ara arcs (un d'ells datat l'any 1661). A la façana principal destaca la gran portalada amb arc de mig punt i dovelles (la clau data de l'any 1606) i brancals de pedra finestres amb brancals i llindes picades i sobretot, el rellotge de sol conservat a la façana. A la façana posterior, també són interessants les petites finestres que poblen els diferents pisos, especialment les de la planta baixa que incorporen un barrat interior de forja. L'interior de la masia és notable, amb una àmplia entrada, menjador, cuina i sala. També en les dependències interiors del mas hi ha espai per sitges, cellers i cups. A les golfes, es destaquen les grans encavallades de fusta i els vestigis d'una capelleta pertanyent a l'antiga zona de menjador, decorada amb estucs i pintures d'època barroca.</p> <p>A banda i banda del cos central, s'hi annexen dos cossos laterals amb estructura similar, destacant-se en un la presència d'una torre de secció quadrada i en l'altre un cos destinat a cups. La façana sud del conjunt acull un pati tancat per murs que inclou un pou i diverses voltes que s'adossen al mur oriental. A la zona oest del perímetre exterior, es troba una nau agrícola de planta baixa amb una coberta a dues aigües. L'estructura original va ser construïda entre els segles XIII i XV, amb ampliacions posteriors al segle XVIII.</p> | 08091-277 | Carretera de Gelida a Sant Sadurní d'Anoia, C-243b passat el Puig, un trencall a la dreta davant de la urbanització. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Martí de Dalt es pot seguir a partir d'altres noms documentats com el mas de la Torrevella. Torrevella (s. XIV), malgrat tot, les dades tenen alguns buits, especialment en les etapes més antigues segles XIV - XV en el què Rovira tampoc pont confirmar les relacions directes familiars amb la casa, més enllà de confirmar-ne la coincidència de noms i de llocs vinculats a Gelida, Torrevella i Can Martí de Dalt. La publicació de Ramon Rovira (2017) sobre l'anàlisi de documents del segle XIV, revelava que la família Torrevella, destacada per la seva activitat mercantil a Barcelona, va adquirir les rendes de la baronia de Gelida dels comtes de Pallars. El treball de Rovira esmenta l'existència de dos masos històrics amb el nom de la Torrevella: can Martí de Dalt o de la Torrevella, que encara conserva el topònim, i can Julià. A més, l'estudi inclou una investigació en curs sobre l'existència d'una torre, possiblement de naturalesa defensiva, associada al mas Torrevella o de la Torrevella, subratllant la necessitat de més recerca per confirmar aquesta hipòtesi.<br /> <br /> Pel que fa a la documentació pròpiament, Rovira, ha pogut documentar com a data més antiga que durant la visita pastoral de 1306, es menciona un rector anomenat Guillem Torrevella a l'església de Sant Joan <span>Samora</span>, que és sufragània de Sant Pere. El 1314, el mateix Guillem actua com a notari, encara que no es detalla si pertany a la família Torrevella de períodes posteriors. L'any 1327, dos documents revelen la relació de la família Torrevella amb els comtes de Pallars: un indica que Arnau Roger, hereu de la comtessa de Pallars, manté els acords realitzats per la seva mare amb Ramon de Torrevella; l'altre mostra que Bernat de Torrevella recollia censos en diners o espècies per Arnau Roger en les parròquies de Gelida i de Sant Joan <span>Samora</span>. Un pergamí conservat en l'arxiu parroquial identifica <span>els Torrevella</span> com a mercaders de Barcelona que van adquirir tots els censos del terme del castell de Gelida. Altres referències en què coincideix el terme i el cognom estan documentades per Rovira, com el cas d'un individu anomenat Pere Torrevella treballa com a comptador per la Casa de Masó (o quadra de la Joncosa o de la Masó) per a Marià d'<span>Arborea</span>, essent a la vegada ciutadà lliure i advocat del senyor l'any 1346, entre altres. A finals del segle XVI, l'any 1598, en un acte de capbrevació, els cònjuges Violant Font i Miquel, juntament amb Pere Martí de la Torrevella, rebent la confirmació per carta precària d'usufructuaris del mas de la Torrevella i una peça de terra de la <span>Carabaçola</span> per part de Maria d'Erill i Bertran, senyora de Gelida i esposa d'Antoni de Perapertusa. El llistat de les primícies a finals del segle XVI descriu la casa de Pere Martí de la Torrevella i una caseta annexa. Al segle XVIII es produeix un canvi de nom a través de l'enllaç amb Pau Llopard, de Corbera de Llobregat, els descendents dels quals adopten els cognoms Llopard-Martí. Joan Llopard-Martí i Domènec, casat l'any 1796 amb Francesca Margarit-Julià-Ferrer i Romegosa, hereva de can Julià, on la seva mare, Teresa Romegosa, és feta hereva preventiva segons els capítols matrimonials, després de la mort del germà de Francesca sense descendència. Després, Francesca es casa en segones núpcies amb Josep Torres. Finalment, la propietat de can Julià, originàriament de la Torrevella, passa a la família Llopard de can Martí de Dalt i de Baix, amb Antoni Llopard-Martí i Margarit-Julià-Ferrer destacant-se en diverses ocasions com a alcalde de Gelida.<br /> <br /> En una etapa més contemporània de la masia, Andreu Guiu (2005) recull un conflicte entre els veïns i refugiats instal·lats a can Martí de Dalt. Cap a finals de 1937, es va intensificar un conflicte d'ordre públic entre un grup de refugiats allotjats a can Martí de Dalt i els residents dels barris del Puig i la Valenciana. Els veïns, en una instància dirigida a l'alcalde, van expressar la seva preocupació per robatoris d'hortalisses, arbres fruiters i ceps per part dels refugiats, i per insults rebuts quan intentaven confrontar-los. La queixa va ser formalitzada a l'Alcaldia i al Departament de Governació, el qual va autoritzar l'ús de la força pública per part de l'alcalde per mantenir l'ordre i processar els delinqüents. No obstant això, les fonts orals proporcionen una visió alternativa de la situació dels refugiats. Segons aquestes fonts, el nombre de refugiats era menor, aproximadament entre 25 i 30, majoritàriament andalusos. Aquests, segons els testimonis, vivien en condicions precàries a la masia després que la masovera abandonés el lloc a la mort del seu marit al front. Se'ls descriu com prims i necessitats, venent glans a la masia veïna de can Martí de Baix per obtenir petits ingressos. La interacció amb els locals era mínima, limitant-se a l'entorn immediat de la masia. Després de la guerra, can Martí de Dalt va quedar en ruïnes, evidenciant les dificultats extremes sofertes durant el conflicte.</p> | 41.4266675,1.8489217 | 403819 | 4586763 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856377657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856109693.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856134159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856146290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856156478.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856250678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856258558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856305161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856324046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856330336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856353356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856365338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856390771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856417545.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2024-11-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97188 | Rellotge de sol de can Martí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marti-de-dalt | XVIII-XIX | El rellotge es troba en força bones condicions, malgrat que la pintura ha perdut color i, en alguns punts, fins i tot ha arribat a descrostar-se. | <p>Es tracta d'un rellotge de grans dimensions, vertical circular i pintat sobre una base d'obra rectangular.</p> <p>Un requadre de color grogós pràcticament esborrat tancava el cercle que configurava el rellotge. Aquest és de línies simples i no s'hi observa coloració. El pol és un sol senzill d'on surt el gnòmon metàl·lic i les línies horàries i està situat a la part alta. Aquestes línies horàries arriben fins al límit del primer dels dos cercles concèntrics. Entre els dos cercles hi trobem la numeració aràbiga i que marca les hores des de les sis del matí fins a les cinc de la tarda.</p> <p>El rellotge ocupa un espai central de la façana principal.</p> | 08091-168 | Can Martí de Dalt, carretera C-243b punt quilomètric 12,1. | <p>Es desconeix la datació del rellotge, però per característiques similars a altres rellotges del terme ens plantegem un horitzó de principis de finals de segle XVIII i principis de segle XIX.</p> | 41.4267000,1.8489600 | 403822 | 4586766 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856250678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856258558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856267883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856315523.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97421 | Jaciment paleontològic de can Martí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-marti-de-dalt | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>Es tracta d'un jaciment paleontològic que dataria del miocè inferior. Les primeres intervencions que es van fer el 1952 per Crusafont i Villalta i el 1955 per Crusafont, Villalta i Truyols. Les restes que s'hi van trobar en destaquen, segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Paleontològic, la descripció d'una nova espècie de felí, 'Felis vireti', la de restes de carnívors amphiciònids, d'un mustèlid, dels artiodàctils Lagomerix, Procervulus i Paleomeryx (cérvols primitius), del petit artiodàctil Cainotherium, d'un suïd Bunostriodon (Eurolistriodon), i entre els proboscidis la de les primeres restes dels mastodons Gomphotherium.</p> <p>Més tard, durant estudis dels anys 1980, Cabrera i Agustí recolliren mostres de gasteròpodes i d'alguns rosegadors cricètids (Megacricetodon minor primitivus, Democricetodon aff. hispanicus), eòmids (Eumyarion candeloni, Ligerimys ellipticus, Ligerimys florancei) i glírids (Pseudodryomys simplicedens, Peridryomys grup jaegeri-aquatillis, Peridryomys murinus, Glirudinus gracilis, Glirudinus modestus, Paraglis astacensis). La troballa de l'eòmid Ligerimys ellipticus i el cricetodòntid Megacricetodon minor primitivus permeten correlacionar el jaciment amb la MN4 (Aragonià inferior, Miocè inferior).</p> <p>De manera més recent, a partir de 2005, continuen els treballs paleontològics al jaciment, amb els paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, on hi ha el material extret durant les campanyes d'estudi.</p> | 08091-279 | Entorn de can Martí de Dalt, al punt quilomètric 12 de la carretera C-243b. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.</p> <p>A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració. Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can Calopa (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel Crusafont, Josep F. De Villalta i Jaume Truyols, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4263100,1.8495300 | 403869 | 4586722 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849330120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849339263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849350504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849363502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849372382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849382766.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97165 | Rellotge de sol de can Llopard de Dalt 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llopard-de-dalt-2 | XIX | El rellotge ha estat restaurat i pintat durant la restauració de la casa de fa pocs anys, tot i que una part d'aquest va patir un despreniment i ha quedat sense pintar. Ara és un element decoratiu interior sense gnòmon. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical circular inserit dins un arc guardapols que segurament és degut a la intervenció d'arrebossat per convertir el que era una paret exterior en una d'interior.</p> <p>La part més externa del cercle és decorada per una sanefa dibuixada en color vermell maó i tancada per un cercle del mateix color per la part més externa del rellotge i per un cercle concèntric blau en la part interna. Els números són en escriptura aràbiga i assenyalen les hores entre les nou del matí i les set de la tarda. Disposa de línies horàries.</p> <p>El pol és una flor i no disposa de gnòmon. Per sobre d'aquesta flor hi trobem dibuixats uns motius vegetals senzills. Hi figura l'any '1814'.</p> | 08091-160 | Can Llopard de Dalt, el Puig. | <p>La datació del rellotge apareix inscrita i va ser l'any 1814.</p> | 41.4346400,1.8496100 | 403888 | 4587647 | 1814 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97165-pic1715873087940.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | El rellotge ha quedat com un element decoratiu interior de la casa i el fet que no tingui el gnòmon és per motius de seguretat, ja que queda a mitjana altura. | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97262 | Can Llopard de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard-de-dalt | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2006). </span><em>El nucli medieval de Gelida</em><span>. Programa Festa Major 2006. pp. 102-105.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli? 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></span></p> | XIV - XVIII -XX - XXI | La masia ha estat restaurada a principis dels anys 2000. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues aigües amb teula ceràmica. L'edifici de planta basilical tradicional disposava d'alguns coberts destinats al bestiar i ferratges, ara reconvertits en dependències de la casa amb usos actuals, que s'estructuren al voltant de l'era de la masia, que ara disposa d'un paviment contemporani.</p> <p>Amb la restauració feta a principis dels 2000 es van mantenir alguns elements d'interès al voltant de la masia. Així per exemple, el més interessant és el rellotge de sol. Però també elements com les restes d'una mola de pedra de molí de grans dimensions, les arcades gòtiques de l'interior o un cup rodó, datat de l'any 1823. Menció a part el cal fer del distribuïdor de l'aigua. Aquest curiós sistema de repartiment, encara en funcionament vigent, és característic del barri.</p> | 08091-213 | Carrer del Puig, 1. | <p><span><span><span>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XVI. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. Val a dir, que existint la possibilitat com altres masies del barri del Puig que l'origen de la masia es pugui relacionar amb la Comanda Templera de la Joncosa / Masó, la veritat és que Rovira comença a traçar la història de can Llopard de Dalt i can Llopard de Baix amb un origen comú que data de la primera meitat del segle XVI, quan el patrimoni es va dividir entre els fills d'Eufrasina Miquel i Joan Llopard. El punt d'inici d'aquesta partició es remunta a l'any 1390, quan Jaume Miquel va adquirir terres i cases del Puig de Sant Pere de Constança, esposa de Jaume Ossó. Aquesta transacció va ser confirmada per Francesc Bertran, senyor de Gelida, i està documentada en la capbrevació de 1513 que relata la successió d'hereus fins a Eufrasina Miquel, esposa de Joan Llopard, segons els capítols matrimonials de Piera de l'any 1503. Aquests documents suggereixen una possible connexió amb els Llopard de Sant Jaume Sesoliveres, de Piera, encara que el document original no s'ha localitzat, presumiblement redactat pel rector de Piera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el fogatge de 1515 no apareixen els Llopard, però en el de 1553 ja s'identifiquen dos membres de la família: Jaume Llopard i Mas, hereu de la propietat i casat amb Rosa Alegre. En absència de descendència directa, Jaume va designar com a hereva universal a la seva germana Maria, casada amb l'hereu de can Torrents de les Oliveres. Després de la mort de Maria, la propietat va romandre en mans dels Torrents fins a aproximadament l'any 1990, quan va ser venuda pels últims hereus Torrents a la família Villena-Pisceda. Posteriorment, la propietat va ser adquirida pels Miquel, que la van reanomenar com a Antic Mas Pere Miquel, en honor als propietaris originals. Altres parcel·les van ser alienades anteriorment pels hereus de can Torrents de les Oliveres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Diversos membres de la família Llopard van ocupar el càrrec de batlle de Gelida, destacant-se Jaume Llopard Dalt (1593-1610), Francesc Llopard de Dalt i Alegre (1739-1740) i Pere Joan Llopard de Dalt i Fàbregues (1783-1784).</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>El Puig</strong></span></span></span></p> <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4347437,1.8496513 | 403891 | 4587658 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1715874229864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1712653481083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1715874189080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1715874277836.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Segons la comissió de patrimoni també es diu: Can Llopart de Dalt. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97420 | Can Martí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-baix-0 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> | XIX - XX | <p>Can Martí de Baix és una de les masies històriques del terme actualment reconvertida en celler i, possiblement, una de les masies més grans i més ben conservades del terme.</p> <p>El complex arquitectònic està format per un ampli casal de tipus basilical de planta rectangular. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic l'edifici principal està distribuït dues plantes més planta baixa, en les quals hi ha unes galeries porxades amb arcs de mig punt situades a les façanes nord i oest de la casa. Adossat a la façana oest, es troba un porxo amb terrassa i arcs de mig punt, acompanyats de dos coberts agrícoles situats en els laterals.</p> <p>Pel que fa a la façana sud, dos cossos porxats de planta baixa i un magatzem de planta baixa i pis, formen un pati ampli on es localitza una piscina contemporània en el que hauria estat un espai d'era de la masia. A poca distància del conjunt principal, però separat i al sud d'aquest, s'hi localitzen els coberts destinats a la protecció de dipòsits contemporanis.</p> <p>Un edifici d'aquestes característiques i amb la història acumulada i bon estat en el qual es conserva, disposa a l'interior d'un vast repertori d'espais i elements de mobiliari interessants. En aquest cas es pot destacar els grans cellers amb voltes i caves subterrànies utilitzades per a la producció de cava. Altres espais rellevants segons se'n desprèn del Catàleg de masies són l'entrada, la llar de foc, el menjador, la cuina i les habitacions. Exteriorment, es poden destacar a les diferents façanes alguns detalls arquitectònics com arcs i brancals i llindes de pedra, malgrat que és un edifici sobri pel que fa a ornamentació de murs i finestres, sent les galeries porxades interiors un dels elements més destacats del conjunt.</p> <p>Per altra banda, la masia, també disposava d'una masoveria separada. Per característiques de l'edifici es podria preveure de planta baixa i coberta a dues aigües. La masia disposa d'un conjunt de coberts i altres edificis d'ús de magatzem i agrícola amb coberta de teula a uns i dos vessants. També esmentar, que el mas disposa d'un baluard lateral completa l'estructura del casal, situat arran del riu Anoia, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic.</p> <p>Finalment, cal esmentar la presència d'alguns elements afegits al mas com els plafons ceràmics decoratius o algunes peces de tradició agrícola o vitivinícola. És especialment rellevant la mostra de premses exteriors de grans dimensions que es troben exposades al jardí. També és rellevant el gran plafó ceràmic explicatiu i il·lustratiu de la finca Torelló amb referències a les masies de can Martí de Dalt i de Baix, així com la ubicació i noms de les vinyes, presumiblement col·locat l'any 1999 amb una distribució de 12x30 rajoles més les peces que fan de marc de color blau.</p> | 08091-278 | Carretera de Gelida a Sant Sadurní d'Anoia, Cava Torelló. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XVIII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>En el cas de can Martí de Baix Rovira, documenta el mas com una propietat que ha format part del patrimoni de can Martí de Dalt des de sempre, i amb una existència de la masia pròxima a mitjan segle XIX com a molt. Segons Rovira, tot i que l'inventari de capbreu dels anys 1826-32 no registra l'existència de dues cases, altres documents indiquen la presència d'una segona casa dins la propietat ja en aquella època, com ho demostra la documentació de compliment pasqual.</p> <p>Un inventari de l'any 1869 ja reconeix clarament la presència de dues cases dins de la propietat de can Martí. Pel que fa a l'activitat de la masia, sembla que la producció vinculada a la vinya ha estat des d'inici, tot i que en un primer moment, vinculada a la producció d'aiguardent. Documents des de l'any 1832 assenyalen la presència d'una oficina dedicada a aquesta activitat dins de can Martí de Baix.</p> <p>Registres de la 'Contribución Industrial y de Comercio de l'Ajuntament de Gelida' mostren anotacions rellevants: l'any 1846, Antonio Llopart dirigeix una fàbrica d'aiguardent, pagant 66,24 rals de billó per semestre; el 1847, Antoni Llopard paga anualment 133,14 rals de billó. Aquesta activitat va continuar fins a la baixa de la fàbrica l'any 1861, quan Antoni Llopard i Batlle pagava 318,50 rals.</p> <p>Des de l'any 1951, Francesc Torelló i Casanoves, casat amb Josepa Llopart i Mir, inicia la fabricació de cava.</p> | 41.4347336,1.8496701 | 403893 | 4587657 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857751207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857184024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857206212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857223148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857281214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857330482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857381875.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857411170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857441132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857449956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857462737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857502816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857552421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857654150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857729571.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97163 | Rellotge de sol de can Llopard de Dalt 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llopard-de-dalt-1 | XIX | El rellotge ha estat repintat durant la restauració de la casa de fa pocs anys. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular, dibuixat sobre una motllura d'obra allisada a mesura.</p> <p>Els colors emprats pel seu dibuix són taronges, vermells i grocs, tots d'un to terrós. Disposa de línies horàries i numeració aràbiga des de dos quarts de cinc del matí a dos quarts de dos del migdia. El pol és un sol groc senzill des d'on arranca el gnòmon metàl·lic. Per sobre d'aquest, hi trobem una ornamentació de motius vegetals en color verdós.</p> <p>El rellotge es troba a dalt de tot i al centre de la façana principal, a tocar de la crugia i ben protegit per un ràfec de considerables dimensions.</p> | 08091-158 | Can Llopard de Dalt, el Puig. | <p>Segons l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans, el rellotge és del segle XIX.</p> | 41.4347100,1.8497400 | 403899 | 4587654 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97163-pic1715874292997.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97163-pic1715874242708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97163-pic1715874321037.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97212 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-2 | <p><span><span>JUAN I SERRAHIMA, Jordi (2003). 'L'Agenda 21 de Gelida'. </span><em>Programa de Festa Major 2003</em><span>. p. 82.</span></span></p> | <p>El riu Anoia travessa el terme municipal de Gelida amb un traçat força paral·lel a l'autopista AP-7 i al del Ferrocarril de Barcelona a Sant Vicenç de Calders. Durant el seu trajecte pel poble està acompanyat d'un ric i variat paisatge de bosc de ribera (hi trobem pollancres, àlbers, oms, freixes...) i també canyís i boga. A l'alçada del pont de Sant Salvador de la Calçada, hi ha una petita extensió d'horts de reduïdes dimensions molt treballats.</p> <p>Cal destacar també que hi ha fauna protegida que viu a les proximitats del riu, com són la granota reineta, la tortuga de rierol, la salamandra i l'escarabat Cerambix Cerdo.</p> <p>L'Anoia, de 68 quilòmetres de recorregut i un cabal molt variable, és un dels darrers afluents del riu Llobregat (a l'altura de Martorell) i durant el seu pas per Gelida rep les aigües dels torrents del Fondo de Sant Isidre, del Fondo de Parellada, del Fondo del Garró, del torrent de Vallbardina, del torrent de Cal Joncoses, del torrent de Sant Miquel, del torrent de l'Artiga, del torrent de la Fenosa i de la Rierussa.</p> | 08091-183 | El riu Anoia travessa el terme de Gelida, entrant per les finques vinícoles de can Martí de Baix des de Subirats i sortint per la Vinya del Vicenç al límit de terme entre Gelida, Sant Esteve Sesrovires i Castellví de Rosanes. | <p>S'han identificat diverses referències a antics molins que aprofitaven la força hidràulica del riu. Entre aquests, destaquen can Piula, cal Banyes, el Molí Nou (actualment conegut com La Gelidense) i el Molí Vell, actualment la fàbrica de paper Guarro-Casas, SL.</p> <p>Respecte a les dues fàbriques papereres, des del començament de la seva activitat, es beneficiaren significativament del desviament d'aigües del riu a través d'una resclosa i un canal específicament dissenyat per aquest propòsit.</p> <p>La seva aigua també ha regat històricament nombrosos horts del poble. Un dels afluents més importants al poble, a part dels diversos barrancs, és la Rierussa.</p> | 41.4460700,1.8500500 | 403942 | 4588915 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932046882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1712676199266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-pic1712828121325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-pic1712828176086.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97167 | Rellotge de sol de la masia la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masia-la-talaia | XIX | El rellotge es troba força despintat i amb problemes estructurals presents a tota la façana. Ha estat parcialment apedaçat parcialment amb ciment, però, tot i això, una esquerda el travessa verticalment, té despreniments a la part superior i no disposa de gnòmon. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular i esgrafiat. Ocupa un espai prominent a la façana principal.</p> <p>El color emprat per tot el dibuix és el vermell maó sobre el blanc de la façana. Disposa de línies horàries i numeració aràbiga que va des de les vuit del matí fins a les cinc de la tarda, malgrat que els nombres quatre i cinc han desaparegut sota un pedaç de ciment. A la part superior del cercle hi trobem escrit '<em>any 1883'</em> i les inicials '<em>APN'.</em></p> <p>Com a curiositats hi trobem que el pol es troba al centre del cercle i que la numeració va per fora del rellotge. No disposa de gnòmon.</p> | 08091-161 | Al camí de Gelida a Sant Llorenç d'Hortons, a tocar del bosc de can Duran. | <p>La datació del rellotge apareix inscrita i va ser l'any 1883. Segons l'historiador Ramon Rovira, es desconeix a qui pertanyen les inicials APN que figuren al rellotge.</p> | 41.4522400,1.8503800 | 403978 | 4589600 | 1883 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97167-pic1715867708609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97167-pic1715867719263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97167-pic1715870030717.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-11-06 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc