Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97020 | Edificis Rius 1-5 i 6-9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-rius-1-5-i-6-9 | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004, p<span>p. 74-75.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (2016). 'Los Castillejos'. </span>Programa Festa Major<span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dos edificis confrontats a banda i banda de la plaça amb l'espai públic enjardinat al centre.</p> <p>Els edificis són de tipus formalista amb influències neoclàssiques, constituït per diverses unitats residencials repartides en un total de nou pisos repartit en els docs blocs a raó d'1-5 i 6-9.</p> <p>El cos central dels edificis consta de tres i dos habitatges respectivament amb planta baixa i pis. A cada extrem de l'edifici, es troben dos blocs addicionals, més alts, que aporten un caràcter més distingit a l'estructura, i estan coronats per teulades a quatre aigües. La coberta dels blocs centrals presenta una configuració a doble vessant amb orientació paral·lela a la plaça, destacant-se per una cornisa recta decorativa i una sèrie de pinacles a la façana. Cada unitat disposa d'un balcó amb frontó triangular i finestres quadrangulars.</p> <p>Les entrades inclouen un porxo amb arc de mig punt i un petit pati delimitat per pilarets de pedra i reixes de ferro. A tall decoratiu, també podem observar uns medallons a la façana amb els relleus de diferents caps.</p> | 08091-101 | Plaça del Pi, 1-9. | <p>La plaça del Pi ha estat històricament un espai obert al centre de l'eix i carrer que suposava la connexió de la part baixa del poble amb el castell. L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila.</p> <p>El carrer del Pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer. De fet, la plaça era un espai obert i en el que hi havia alguna era, com la de cal <span>Quissu</span>, on entre altres, es batia el blat del mas, i l'antic rec que discorria pel carrer Anoia. L'ambient de barri s'ha mantingut històricament celebrant les seves festes d'estiu.<br /> <br /> La plaça es va reformar l'any 1940, moment en què es construeixen els dos blocs residencials de la mà de l'arquitecte Francisco Portillo Quintana (1878 - 1968). El conjunt de cases, conegudes popularment com a 'Cases Rius'. Enric Carafí al programa de Festa Major va fer una descripció molt acurada de l'evolució de la plaça.<br /> <br /> Al voltant dels anys 1944-1945, en un sector que anteriorment ocupaven els horts de Cal Toni Font, Cal l'Alió o Bartrolí, Cal l'<span>Andreuet</span> i Cal Poc Oli Gran - Llopart, el constructor Jaume Rius i Nolla va desenvolupar una sèrie de torres. Aquestes construccions van donar lloc a la configuració actual de la plaça del Pi, seguint els dissenys de l'arquitecte Francisco <span>Portillo</span> Quintana. En el marc d'aquest projecte, Rius també va urbanitzar l'entorn obrint el carrer Anoia. Originalment, aquesta zona incloïa timbes i un camí al costat del qual corria el rec d'aigües provinents de Sant Miquel i de la Deu del <span>Santfí</span>, utilitzades per regar diversos horts i omplir els safareigs locals, com els de cal Calderer i cal Romà, llocs on molts veïns rentaven.<br /> <br /> La nova plaça, que més tard va rebre el nom de Jaume Rius en reconeixement del seu desenvolupador, es va convertir en el lloc on se celebra anualment la festa local. A finals dels anys setanta, va recuperar el seu nom popular. Tal com apunta Rosselló (2011), el 1947 es van edificar el primer grup de 5 cases, cantó ponent, i el 1950, el segon grup de quatre a llevant.</p> <p>Jaume Rius Nolla, fill de Josep Rius i Antònia Nolla, era descendent de ca l'<span>Agustinet</span> del carrer Major de Gelida, però va néixer al carrer de l'Església de l'Hospitalet de Llobregat on s'havien establert els seus progenitors. Professionalment, Jaume Rius va ser propietari de Construccions Rius va ser un promotor immobiliari amb activitat ja als anys 1930. Després de la guerra Jaume Rius va invertir en diferents promocions a Gelida. La masia Rius, ara propietat de Juvé i Camps, les torres, i les obres de la plaça del Pi, la casa familiar del carrer Sant Antoni i les d'estil pagesívol del carrer Anoia. En tots ells, la participació de l'Arquitecte Francisco <span>Portillo</span> Quintana.</p> | 41.4420102,1.8591636 | 404697 | 4588454 | 1945-1947 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97020-pxl20231127113249332-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97020-pxl20231127113235614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97020-img20231212094029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97020-img20231212094114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97020-img20231212094210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97020-img20231212093909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97020-img20231212093947.jpg | Legal | Neoclàssic|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Francisco Portillo Quintana (arquitecte) | 99|120|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97022 | Casa Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (2016). 'Los Castillejos'. </span>Programa Festa Major<span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> | XX | <p>Es tracta d'una casa d'estiueig d'arquitectura formalista amb alguns elements de clàssics.</p> <p>La casa disposa de planta baixa i pis amb un gran terrat balustrat que li fa de coberta. La casa es caracteritza per la porxada amb arc de mig punt a la planta baixa, i pels dos grans balcons, balustrats amb sengles sortides rectes. Disposa d'una curiosa finestra rodona al centre de la façana.</p> <p>També són interessants els dos grans fanals ubicats a la cantonada del carrer Anoia de forja, un dels quals mostra un drac. El pati està envoltat per una tanca de forja.</p> | 08091-102 | Carrer Anoia, 2. | <p>La plaça del Pi es va reformar l'any 1940, moment en què es construeixen els dos blocs residencials de la mà de l'arquitecte Francisco Portillo Quintana (1878 - 1968). El conjunt de cases, conegudes popularment com a 'Cases Rius'. Del mateix moment és construcció de la Casa Rius del promotor Jaume Rius.</p> <p>Enric Carafí al programa de Festa Major va fer una descripció molt acurada de l'evolució de la plaça i dels edificis de l'entorn. Al voltant dels anys 1944-1945, en un sector que anteriorment ocupaven els horts de cal Toni Font, cal l'Alió o Bartrolí, Cal l'<span>Andreuet</span> i cal Poc Oli Gran - Llopart, el constructor Jaume Rius i Nolla va desenvolupar una sèrie de torres. Aquestes construccions van donar lloc a la configuració actual de la plaça del Pi, seguint els dissenys de l'arquitecte Francisco <span>Portillo</span> Quintana. En el marc d'aquest projecte, Rius també va urbanitzar l'entorn obrint el carrer Anoia. Originalment, aquesta zona incloïa timbes i un camí al costat del qual corria el rec d'aigües provinents de Sant Miquel i de la Deu del <span>Santfí</span>, utilitzades per regar diversos horts i omplir els safareigs locals, com els de cal Calderer i cal Romà, llocs on molts veïns rentaven. La nova plaça, que més tard va rebre el nom de Jaume Rius en reconeixement del seu desenvolupador, es va convertir en el lloc on se celebra anualment la festa local. A finals dels anys setanta, va recuperar el seu nom popular.</p> <p>Jaume Rius Nolla, fill de Josep Rius i Antònia Nolla, era descendent de ca l'<span>Agustinet</span> del carrer Major de Gelida, però va néixer al carrer de l'Església de l'Hospitalet de Llobregat on s'havien establert els seus progenitors. Professionalment, Jaume Rius va ser propietari de Construccions Rius va ser un promotor immobiliari amb activitat ja als anys 1930. Després de la guerra Jaume Rius va invertir en diferents promocions a Gelida. La masia Rius, ara propietat de Juvé i Camps, les torres, i les obres de la plaça del Pi, la casa familiar del carrer Sant Antoni i les d'estil pagesívol del carrer Anoia.</p> | 41.4417080,1.8592295 | 404702 | 4588421 | 1940-45 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97022-img20231212094416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97022-img20231212094430.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Francisco Portillo Quintana (arquitecte) | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97023 | Rellotge de Sol de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia | XVIII - XIX | La conservació del rellotge és deficient, tot i que seria recuperable malgrat que està molt despintat, però la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol circular a façana sud i a la part alta, ben bé a la crugia i sota un bon ràfec que li ha ofert una bona protecció. Es troba dibuixat sobre un baix relleu d'obra allisat. S'intueix la cromia de les línies horàries, possiblement de color vermell maó i també el dibuix d'un cercle al pol. Del centre d'aquest cercle emergeix el gnòmon metàl·lic.</p> <p>Can Julià es troba en un estat d'enrunament avançat i ha perdut completament totes les cobertes. La paret on es troba el rellotge presenta esquerdes severes, alguna de les quals l'afecta ja directament.</p> | 08091-103 | A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>El rellotge forma part de l'antiga masia de Can Julià, de la que es té ja referències a principis del segle XVI. Llavors era coneguda amb el nom <em>'lo mas de la torre vella'.</em></p> | 41.4252400,1.8464900 | 403613 | 4586606 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845079125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712844977493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845093742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712844965328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845020621.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97024 | Cafè de la Pista de la Unió del Casal Gelidenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-de-la-pista-de-la-unio-del-casal-gelidenc | <p><span><span>(1962). '</span>Consideracions sobre la Societat 'Union del Casal Gelidense'<span>'. </span>Programa Festa Major<span> 1962.</span></span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940</span><em>. </em><span>Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics</span><em>. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). </span>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. <span>Gelida.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span>Programa Festa Major<span> 2016, pp. 51-59</span></span>.</p> | XX | <p>L'edifici presenta una estructura rectangular amb una coberta a dues aigües. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consta de dues plantes: la primera disposa de voltes fetes amb rajola, mentre que la segona té el sostre pla i inclou decoració de l'estil 'art déco'.</p> <p>Un aspecte destacat de l'edifici és l'interior lluminós gràcies als grans finestrals a banda i banda. A la part esquerra de la façana, hi ha un balcó longitudinal on la barana exhibeix l'escut de Catalunya, un detall que es repeteix també en dues de les finestres dels altells, tot i que en una d'aquestes l'escut ha desaparegut.</p> <p>La façana més interessant és la principal, on trobem la porta d'accés, que consta d'un gran portal central amb arc de mig punt i porta de vidre. La façana és llisa i només disposa d'una petita finestra sota el carener. El tester segueix el doble vessant de la coberta, i està embellit amb un acabat amb arc de mig punt a l'alçada del carener de la coberta. Per característiques arquitectòniques l'edifici s'assimila a una nau industrial dels anys 1930.</p> <p>L'element més destacat del conjunt és el pati o perímetre que acompanya el recinte. Actualment, encara conserva la gran pista de ball, lleugerament rebaixada del nivell del terreny. Està degudament pavimentada. La pista està envoltada per una zona de taules arbrada amb moreres. L'últim element singular és la tribuna, central a la pista, on s'ubicaven les orquestres, grups o cobles per als concerts i dies de ball. Aquesta tribuna, coberta amb una petita teulada, té pintat el nom de la Unió del Casal Gelidenc.</p> | 08091-104 | Carrer 11 de setembre, 10-20. | <p>El Casal Gelidenc, hereu del grup del Centre Recreatiu i Cultural va engegar a partir de 1930 una campanya per la construcció del nou Cafè de la Pista del Casal Gelidenc i així poder deixar el local particular del carrer Major. L'edifici es va acabar l'any 1933. Als anys 1930 era palesa la rivalitat entre les dues entitats del moment: el Casal Gelidenc i la Societat Coral Artesans. Ambdues rivalitzaven per veure qui feia els actes més lluïts, malgrat que s'acabarien fusionant anys després, i s'ha convertit en el local que popularment es coneix Pista jardí. Per tal de finançar les obres es va fer una sèrie de participacions populars. Estaven signades pel president d'aquell any, Jaume Julià, el secretari Josep Valls i el tresorer Leonci Guilera. En les notes de crèdit hi figurava el fet que l'entitat estava legalment constituïda segons Estatuts i Reglament Interior, aprovats pel governador Civil de la Província, el 3 de febrer de 1930. Enric Carafí (1998) va recuperar aquesta informació pel seu llibre sobre l'entitat Societat Coral Artesans Agrupació Coral Intimitat (1897-1997) cent anys de música i cultura a Gelida.<br /> <br /> L'obra de construcció del nou edifici va caure en mans de la nissaga de constructors Mas. Concretament, Joaquim Mas, qui l'any 1931 es va ocupar d'iniciar els treballs. En canvi l'arquitecte en aquest projecte va estar Josep Ros i Ros. El treball de Joan Rosselló i <span>Raventós</span> (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de <span>Mariano</span> Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, <span>Mariano</span> Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. Després de la mort prematura de Lluís Mas, el seu germà gran, <span>Mariano</span>, va assumir el seu llegat. A poc a poc, el fill de <span>Mariano</span>, Joaquim Mas i Palau, es va incorporar al negoci, tal com el fill de Lluís, Delfí Mas i Valls. Així com la incorporació professional de Delfí Mas va ser molt ràpida, la llarga vida de <span>Mariano</span> Mas va determinar que durant molts anys les tasques d'aquest i les del seu fill se sobreposessin. El període d'influència de Joaquim Mas va ser entre 1925 i 1950, marcat pels seus inicis com a responsable més directe del negoci familiar. A partir de la construcció del funicular el 1924, el fenomen de l'estiueig va accelerar-se, i Joaquim Mas va continuar construint cases de renda, signades generalment per Ros i Ros. A partir del 1928, va iniciar els contactes amb l'arquitecte Carlos Martínez, col·laborant en el projecte del Casal Gelidenc el 1931.</p> | 41.4410234,1.8642721 | 405122 | 4588339 | 1933 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97024-img20231127122030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97024-img20231127122214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97024-img20231127122432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97024-img20231127122455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97024-img20231127122535.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Carlo Martínez (arquitecte) / Joaquim Mas (constructor) | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97025 | Rellotge de Sol de Can Julià (façana posterior) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia-facana-posterior | XVIII - XIX | El rellotge està molt desgastat, gairebé sense pintura. A més, la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals | <p>Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical i muntat sobre una base en baix relleu rectangular. S'aprecia restes de pintura blanca, però si hi havia algun tipus de línia horària ha quedat completament esborrada. El gnòmon és metàl·lic. Aquesta façana no té gairebé ràfec, cosa que ha avançat el deteriorament del rellotge.</p> <p>Can Julià es troba en un estat d'enrunament avançat i ha perdut completament totes les cobertes. La paret on es troba el rellotge presenta esquerdes severes.</p> | 08091-105 | A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>El rellotge forma part de l'antiga masia de Can Julià, de la que es té ja referències a principis del segle XVI. Llavors era coneguda amb el nom <em>'lo mas de la torre vella'.</em></p> | 41.4252400,1.8465700 | 403620 | 4586606 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97025-pic1712845212920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97025-pic1712845204454.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97026 | Ca l'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laltimires | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII - XX | <p>La masia, que ha quedat inserida dins la trama urbana de Gelida, consta d'un edifici principal de planta rectangular i tres plantes, amb una coberta a doble vessant paral·lel al carrer.</p> <p>A principis del segle XX, la masia va ser transformada en torre d'estiueig, període durant el qual es van construir diversos coberts, porxos i terrasses al jardí que envolta la casa. Dels elements originals, destaca especialment la portalada, orientada cap al carrer del Pi i construïda amb maons. A la mateixa zona de l'edifici, destaca un gran terrat amb barana balustrada i dues grans finestres geminades, també de maó de gairell. L'edifici ha experimentat nombroses restauracions i transformacions, i com passa amb altres edificacions del poble, sovint resulta difícil diferenciar les estructures originals de les intervencions més modernes.</p> <p>Les finestres de la façana que dona a la ronda del president Macià, amb llinda i brancals de pedra, semblen ser originals. A la part posterior de la casa, hi ha el passatge Altimires, que originàriament servia com accés al gran jardí de la torre. Amb el temps, l'espai del jardí s'ha reduït a mesura que es facilitava l'accés a les cases del carrer del Pi des del carrer de Lluís Guarro. Encara es pot veure un portal d'entrada al passatge Altimires, caracteritzat per dos pilars de maó coronats amb grans boles a tall de pinacle i una reixa de forja de doble batent que porta la inscripció: 'Particular / Casa de Altimires'.</p> <p>La projecció del carrer de Lluís Guarro fou obra de Jaume Sanlley Molist, mestre d'obres, l'any 1924, moment, en el que possiblement s'establia aquest portal.</p> | 08091-106 | Carrer del Pi, 38. | <p>L'important nombre de masies situades en el terme de Gelida no fa res més que reflectir les arrels agrícoles dels més vells assentaments a la vila. La masia era inicialment una petita explotació agrícola, centrada en la producció de cultius locals i l'atenció del bestiar. Gelida ha estat, fins a la segona meitat del segle XVIII, un hàbitat dispers que presentava una explotació agrícola. El centre d'aquestes explotacions era l'entitat anomenada masia, conjunt d'habitacles i terres, mentre que la vila de Sant Miquel, embrió del poble de la Gelida actual, era un petit centre amb no més d'una dotzena d'edificis fins a la primera meitat del XVIII.</p> <p><span><span><span>La història de Ca l'Altimires és la crònica d'una masia que ha vist passar els segles a mans de diversos propietaris. Els orígens d'aquesta propietat noucentista es donen al segle XVIII, quan era coneguda més específicament amb el nom de: Mas Sàbat o d'Andreu Sàbat. L'edifici que es coneix avui dia com Ca l'Altimires va pertànyer de l'heretat de Can Sàbat al segle XVIII. Més tard, el 1800, va ser adquirit per Felip Leblond i Buller. Aquest va ser precisament qui va anar adquirint i ampliant les seves possessions a Gelida, incloent-hi el mateix castell gelidenc a través de diverses transaccions documentades i registrades. Més endavant va passar a mans de la família Altimires, d'aquí el seu nom actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el pas dels anys, Ca l'Altimires ha estat testimoni de diferents canvis en la seva propietat així com en la seva funció. Cal esmentar el fet que moltes de les cases que hi ha al voltant d'aquesta propietat pagaven censos als amos d'aquesta masia. Aquest fet no s'ha d'obviar, ja que demostra la seva importància com a propietat terratinent que conseqüentment va donar origen a altres habitatges de la localitat. Ja en el segle XX aquesta va passar a ser torre d'estiueig.</span></span></span></p> | 41.4421232,1.8596023 | 404734 | 4588466 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457472538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-img20231212093733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457476760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457476861.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97027 | Can Santfí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santfi | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XIV - XVIII - XX | L'edifici ha estat molt restaurat. Està en molt bones condicions, però s'ha desdibuixat una mica l'edifici original. | <p>Originalment, era una masia isolada, que ha quedat integrada dins la trama urbana.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic el mas consta de dos pisos i golfes amb una distribució clàssica interior, si bé les últimes reformes n'han modificat l'interior.</p> <p>Actualment, la façana és molt llisa i només ressalten algunes pedres cantoneres. Consta d'una escala d'accés directe al pis de construcció contemporània. Les altres obertures són finestres quadrangulars, a les quatre façanes sense decoració. Només una finestra geminada sota el vèrtex de la teulada a la façana principal. Totes elles semblen obertures contemporànies. La façana havia estat decorada amb aplicacions ceràmiques de Josep Colomer, actualment presenta un arrebossat llis amb un acabat de color blanc.</p> | 08091-107 | Carrer del Carme, 43 - 63. | <p><span><span><span>Can Santfí és una masia </span></span></span> més integrada dins la trama urbana actual de Gelida, destacant la importància històrica que havia tingut la pagesia al municipi.<span><span><span> La masia era inicialment una petita explotació agrícola, centrada en la producció de cultius locals i l'atenció del bestiar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gelida ha estat, fins a la segona meitat del segle XVIII, un municipi amb un poblament dispers que presentava una activitat agrícola principalment. El centre d'aquestes explotacions era la masia, amb el conjunt d’edificis i terres associada a cada propietat. Paral·lelament, el nucli de Sant Miquel, embrió del poble de la Gelida actual, era un petit llogarret amb no més d'una dotzena d'edificis fins a la primera meitat del XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas ja està documentat al segle XIV, concretament l'any 1390 a raó d'un document emfitèutic, tal com recull Ramon Rovira i Tobella (2005). Al segle XIV el mas esdevé propietat dels Santfí, després de ser venuda al Senyor del Castell i Baronia de Gelida, Berenguer Bertrand. L'edifici ha anat vivint reformes al llarg dels segles, però no és fins al segle XX quan és comença a transformar significativament. La primera que ressaltaríem és les modificacions de la mà del ceramista Josep Colomer, qui aplica al mas un conjunt d'aplicacions ceràmiques interiors i exteriors molt singulars. La segona és finals del segle XX quan l'edifici viu una actualització contemporània, desdibuixant bastant l'estructura original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El valor històric i artístic de la masia sobresurt a partir de les decoracions modernistes i noucentistes que adornen les parets i el jardí en mans de Josep Colomer, un destacat ceramista de principis de segle XX. Josep Colomer va arribar a desenvolupar les seves habilitats artístiques de manera autodidàctica en l'art de la ceràmica, i malgrat tot, va arribar a ser una figura destacada del panorama artístic català dels anys vint i trenta. J. Corredor Matheos constata al seu article com el primer terç del segle XX va ser un període d'extraordinària riquesa cultural a Catalunya i en aquest cas Colomer es va distingir pel seu singular enfocament en les arts plàstiques. Tal com explica Mercè Carafí al llibre Abans, tot i que va cursar estudis de farmàcia, finalitzant-los el 1900, sempre es va sentir atret per tot punt vinculat a les exposicions artístiques de l'Exposició Universal. Colomer s'incorpora al context modernista, on es buscava combinar la tradició amb la innovació, inspirat en figures com Gaudí i Josep Maria Jujol. A diferència d'alguns artistes contemporanis, Colomer va emprendre el seu treball d'una forma més solitària, motivat per un esperit d'iniciativa. La seva residència i taller, Can Santfí, es van convertir en l'epicentre de la creativitat. És aquí on Colomer va desenvolupar un estil propi molt basat en l'estil modernista i noucentista. Al jardí de Cant Santfí va incorporar una cova amb obres que consistien en mosaics que evocaven elements naturals i animals, més específicament llangardaixos, serps o felins. Aquests reflectien una estètica que recordava tant a Gaudí com als patrons hispanoàrabs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, l'entrada de Can Santfí destaca per una decoració blava que simbolitza l'interès de Colomer per l'harmonia espacial i formal. A banda de la seva obra en ceràmica, Colomer també es va aventurar en el disseny de vidre decorat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Colomer era hàbil en el collage, incorporant fragments d'ampolles de cava en les seves creacions, afegint un toc original al seu treball. Segons el llibre </span></span><em><span>Abans</span></em><span><span><span><span><span><span>, també es va dedicar a la producció de cava sota la marca 'Colomer de les Valls', comercialitzat tant a Catalunya com a França.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4395656,1.8683678 | 405463 | 4588173 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97027-img20231212125941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97027-img20231212125852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97027-img20231212131437.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97028 | Can Sàbat de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabat-de-la-pujada | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: clarors i ombres'. </span>Programa Festa Major <span>2004, pp. 86-89.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</span></span></span></p> | Segle XVI - XIX - XX | L'estat de l'edifici és bo, malgrat està completament desdibuixat i transformat des d'un punt de vista d'elements patrimonials d'interès. | <p>Can Sàbat de la Pujada es tracta d'un casal de dimensions molt grans amb relació als edificis de tot el veïnat.</p> <p>L'edifici, de planta quadrangular, consta de celler amb voltes i pilastres, i tres pisos que està enganxada a la masia original del qual es va preservar alguns elements com un portal dovellat del segle XVI i finestres tallades, amb un gran pati amb rajoles del XVIII.</p> <p>El 2004 es va traslladar el portal al mirador de Montserrat. Tot el conjunt de gran casal del 1883 va quedar desfigurat als anys 60 quan es va transformar en un bloc d'habitatges. Actualment, les façanes de l'edifici mostren un acabat gris de morter, del qual només en destaca, a la façana principal alguns elements decoratius de la cornisa i dels marcs de les finestres.</p> | 08091-108 | Carrer de Vilafranca, 4. | <p>Can Sàbat de la Pujada és una masia integrada dins la trama urbana actual de Gelida, destacant la importància històrica que havia tingut la pagesia al municipi. Originàriament, la masia era una petita explotació agrícola, centrada en la producció de cultius locals i l'atenció al bestiar. Fins a la segona meitat del segle XVIII, Gelida era un municipi amb un poblament dispers, caracteritzat per una activitat agrícola predominant. El centre d'aquestes explotacions era la masia, que incloïa un conjunt d'edificis i terres associats a cada propietat. Paral·lelament, el nucli de Sant Miquel, que seria l'embrió de l'actual poble de Gelida, era un petit llogarret amb no més d'una dotzena d'edificis fins a la primera meitat del XVIII.<br /> <br /> Les arrels de la masia s'estenen fins al segle XIII, quan era coneguda com a Mas Palau Sobirà o Can Pasqual. El cognom Sàbat ha estat documentat per Ramon Rovira des de l'any 1346. Aquesta masia també testimonia l'auge vitivinícola que va experimentar la regió penedesenca a finals del segle XIX i principis del XX. El celler i la maquinària conservada són testimonis clars d'aquesta prosperitat. Cal destacar que el Sr. Jaume Carafí i Domingo, descendent de la Sra. Agnès <span>Boatell</span>, va adquirir aquesta finca el 31 de març de 1897. És ell qui conserva una col·lecció de documents històrics de la casa que daten de 1600, essent els més destacats els plànols de la nova casa, datats el 14 de novembre de 1883 i signats per Pere Ros i Tort, mestre d'obres de Martorell.</p> <p>El casal va ser construït el 1883, però als anys seixanta va ser alterat i transformat en habitatges, perdent principalment la seva estètica rural amb la construcció de nous elements com la pallissa o la caseta. Can Sàbat de la Pujada ha esdevingut un símbol cultural urbà important, essent l'origen del barri de Can Sàbat. Malgrat les transformacions i els canvis de propietat al llarg dels anys, l'interès a Gelida per preservar la història i el patrimoni de Can Sàbat de la Pujada és evident en diverses iniciatives locals, com el trasllat de l'arc del mirador de Montserrat i el trull d'oli de la Plaça Triangular al poble. Pel que fa a l'arc: es tracta de l'arc del portal de Can Sàbat de la Pujada, amb una cronologia aproximada del segle XVI, donat a l'Ajuntament de Gelida per J. A. Segura Montalban a la tardor del 2004.</p> <p>El trull d'oli, situat a la plaça Triangular, té una placa commemorativa que indica que és del segle XVIII, donat a l'Ajuntament de Gelida per Josep Parellada el 1987.</p> | 41.4429194,1.8595299 | 404729 | 4588555 | 1883 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97028-1702457472336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97028-1702457471902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97028-1702457472303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97028-1702457472204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97028-1702457472270.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Pere Ros i Tort (mestre d'obres) | Tal com apunta l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, l'entorn urbà del voltant de Can Sàbat és complicat d'ordenar urbanísticament. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97029 | Torre Pomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pomar | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990 pp. 493-512.</span></span></p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilicia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, pp. 97-98.</span></span></p> | XX | A banda que la casa estigui protegida legalment, l'avinguda Colomer, amb la menció específica a les característiques arquitectòniques tant dels espais urbans comuns, com les cases i torres d'estiueig històriques que engloba, també estan protegides com a bé cultural d'interès local BCIL / Immoble / 8401-I / Aprovació definitiva comissió, urbanisme / 25/01/2015 / DOGC / 05/06/2015 / POUM C1-09. | <p><span>La Torre Pomar és una paradigmàtica torre d'estiueig construïda l'any 1918. Consta d'una estructura rectangular amb subterrani i planta, coberta amb teulada a dos vessants perpendicular al carrer, i disposa d'una gran terrassa porxada i elegant. La torre està envoltada d'un jardí i forma part d'un nucli residencial a l'avinguda Colomer. L'element més característic és el tester arrodonit de la façana principal. L'acompanyen a l'harmonia de les formes, la regularitat de finestres amb reixa de forja i les diferents aplicacions i combinacions de ceràmica blava.</span></p> <p>Carme Yeste defineix les característiques noucentistes de la Torre Pomar. L'enfocament noucentista, que busca diferenciar-se del modernisme, es troba representat a la Torre Pomar que destaca per un porxo dòric i un capçal de façana amb ondulacions. Aquest conjunt de trets és típic del noucentisme, que també es caracteritza per les seves línies clarament mediterrànies.</p> | 08091-109 | Avinguda Colomer, 21. | <p>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida.</p> <p>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can <span>Santfí</span>, del qual Joan Colomer i <span>Guitart</span> (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'Avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a bé cultural d'interès local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</p> <p><span>El projecte de la Torre Pomar va ser obra del promotor Lluís Pomar i arquitecte José Pausas Coll. Durant els anys 70, la casa va servir d'escenari per a la pel·lícula '<em>Las Largas Vacaciones del 36</em>' de Jaume Camino. El film narra els esdeveniments que van tenir lloc quan la burgesia barcelonina acabava d'instal·lar-se als seus caus d'estiu, just abans de l'esclat de la Guerra Civil el 18 de juliol.</span></p> <p>El 1917 Delfí Mas, de la nissaga de constructors i projectistes de Gelida construeix les dues primeres torres de l'avinguda Colomer, les cases Trabal i Pomar. El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.</p> <p><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. </span></span></span></p> | 41.4406813,1.8682840 | 405457 | 4588297 | 1918 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97029-img20231212125339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97029-img20231212125224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97029-img20231212125244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97029-img20231212125307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97029-281001.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Pausas i Coll (arquitecte) | S'ha indicat el nom de l'element com a Torre Pomar per indicació de la Comissió de Patrimoni de Gelida. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97030 | Torre Gaynés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gaynes | <p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p 16. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span>Programa Festa Major<span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilicia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, pp. 97-98</span></span>.</p> | XX | <p>Torre d'estil noucentista adaptada al desnivell del terreny mitjançant un conjunt de graons decorats amb barana balustrada. La torre és un exemple de torre d'estiueig aïllada per un jardí, situada a la cantonada del carrer de la Font-freda. L'edifici, de planta quadrangular, disposa de planta baixa, pis amb coberta a quatre vessants de teula àrab i un altell a mode de torratxa com a element característic. Aquest altell compta amb tres finestres rectangulars a la façana principal i destaca pel tester triangular amb ondulacions, elements que també es reprodueixen a la façana posterior. La porta d'accés a la planta baixa està protegida per una porxada que fa funcions de terrassa al primer pis. A la façana oest, hi ha una tribuna que també funciona com a terrassa al pis. Les finestres amb arc rebaixat a la planta baixa i rectangulars al pis disposen de porticons de fusta. La resta de finestres no són simples amb ampit ceràmic blau.</p> <p>Destaquen en aquesta edificació les escalinates d'accés i les balustrades de les terrasses, així com la diversitat de volums i formes malgrat les seves dimensions reduïdes. Aquesta casa forma part del context de torres d'estiueig de l'Avinguda Colomer.</p> | 08091-110 | Carrer Sant Pere amb Carrer Font Freda. | <p>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935, s'engloba al moviment urbanístic i immobiliari del primer terç del segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina al poble, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. El desenvolupament de l'Avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can <span>Santfí</span>, del qual Joan Colomer i <span>Guitart</span> (1878 - 1936) n'era propietari. Va ser projectada amb una visió plenament contemporània de zona residencial, amb un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso.</p> <p>La Torre Gaynés era propietat de Josep Gaynés Nat, el projecte va ser de Josep Ros i Ros i l'obra fou de la constructora de Jaume Colomer i Josep Xandri. La Torre Raurich és un projecte de <span><span><span>l'arquitecte Josep Ros i Ros (Martorell 1885 - 1951). Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Jaume Colomer Bertran (1888-1962) va néixer el 24 de setembre de 1888 a Arenys de Munt, al Maresme, i va aprendre l'ofici de paleta amb el seu germà gran, Josep (1886-1978). A principis del segle XX, els germans Mas Civil dominaven la construcció a Gelida, però la situació va canviar amb l'arribada de Colomer, qui ràpidament es va fer conèixer com El Paleta Nou. Des de la seva arribada a Gelida, guiada per Josep Aragall Güell, un rival anterior dels Mas i proveïdor de materials per a la Casa de la Vila entre 1878 i 1881, Colomer va emergir com el principal competidor dels Mas durant més de quatre dècades. El 1913, Colomer es va casar amb Carme Xandri Bassó i poc després, a principis dels anys vint, va fundar l'empresa Colomer i Xandri amb el seu cunyat Josep Xandri Bassó. L'empresa va destacar-se en el sector de la construcció a Gelida fins a 1936, construint més de 4,5 edificacions anuals entre 1921 i 1936, incloses torres d'estiueig, cases de renda, i habitatges per a diversos estrats socials. Els Mas, per la seva banda, van continuar influents en les obres públiques i en projectes per a propietaris influents fins que la Guerra Civil va aturar l'activitat de Colomer i Xandri. Després de la guerra, es van produir canvis significatius, inclosa la dissolució de la societat Colomer i Xandri a causa de la ruptura amb Josep Xandri, i la incorporació del gendre de Colomer, Joaquim Julià Andavert (1916-1997), a l'empresa. Entre 1940 i 1962, Colomer va continuar construint predominantment torres d'estiueig, però a un ritme més lent. El seu treball culminant va ser la piscina municipal, inaugurada el 1961, marcant l'última obra important de Colomer i un punt destacat en la seva carrera en la construcció.</span></span></span></p> | 41.4409761,1.8698135 | 405585 | 4588328 | 1930 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97030-img20231212124331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97030-img20231212124313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97030-img20231212124357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97030-img20231212124413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97030-img20231212124435.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97031 | Casa Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-serra-1 | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). 'Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2013,<span> pp. 63 - 70.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. Programa Festa Major 2016, pp. 86-90.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Torres Badia' Programa Festa Major 1987 , pp. 61 - 63.</p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilícia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, pp. 97-98.</span></span></p> | XX | <p>La Casa Serra és una torre d'estiueig construïda el primer terç del segle XX i presenta l'estil de casa isolada enmig de la parcel·la amb un jardí al seu voltant, formant part del nucli residencial a l'avinguda Colomer. És un edifici de planta baixa, pis i golfes amb planta quadrangular. La coberta és de teula a doble vessant perpendicular al carrer. La porta d'accés, ubicada al centre de la façana presenta dues finestres quadrangulars a banda i banda. La porta s'ubica dins d'un porxo amb pilars rectes que suporten una terrassa quadrangular amb barana d'obra i maó que presenten una barana, balustrada en X. Un element característic és la distribució de les finestres del pis i l'<span>altell</span> acabades amb triangle. Totes les obertures són de porticons de fusta. La tanca del jardí és una reixa de forja amb una gran porta de dues fulles, també de forja emmarcada en dos pilars rectes.</p> | 08091-111 | Avinguda Colomer, 11. | <p><span>Segons Rosselló (2013), Agustí Mas Sauris, tot i que va realitzar relativament pocs projectes, és l’autor de la Casa Serra Gual, construïda l'any 1908. Aquesta edificació, situada a l’avinguda de Colomer 17, i actualment coneguda com la Torre Rosell Riera, no presenta un valor arquitectònic destacat. No obstant això, representa un antecedent històric important en la urbanització de l’avinguda de Colomer, la qual va començar a desenvolupar-se a partir de 1916 seguint els models de ciutat-jardí. Agustí Mas Sauris, que va obtenir el títol de mestre d'obres l'any 1871, va exercir majoritàriament a Barcelona, en zones com Sant Gervasi, Gràcia i Sarrià, fins al 1918. A més, va presidir el Centre de Mestres d'Obres de 1904 a 1905 i va formar part de la Junta el 1910.</span></p> <p>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida. El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can <span>Santfí</span>, del qual Joan Colomer i <span>Guitart</span> (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt.</p> <p>L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi.</p> <p>Aquesta via, protegida com a bé cultural d'interès local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</p> | 41.4404785,1.8677858 | 405415 | 4588275 | 1910 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97031-img20231212125527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97031-281001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97031-img20231212125546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97031-pic1712825305477.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97031-pic1712825322889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97031-img20231212125224.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Agustí Mas Sauris (mestre d'obres) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97032 | Casa Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-trabal | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). 'Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2013,<span> pp. 63 - 70.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. Programa Festa Major 2016, pp. 86-90.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Torres Badia' Programa Festa Major 1987, pp. 61 - 63.</p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilicia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, p. 97-98.</span></span></p> | XX | <p>La casa Trabal és una torre d'estiueig construïda l'any 1918, el mateix any que es construeix la veïna Casa Pomar i dissenyades pel mateix arquitecte, Josep Pausas i Coll.</p> <p>És un edifici de planta baixa i rectangular, amb subterrani i coberta amb teulada a dos vessants i acabat tipus holandès perpendicular al carrer, formant un gran ràfec a tot el perímetre de la casa. Totes les obertures tenen aplicacions decoratives fetes amb ceràmica blava i les finestres tenen porticons de fusta. Els elements més característics són el tester amb la triple finestra rectangular vertical de la façana principal i la coberta de pissarra.</p> <p>La casa està envoltada d'un jardí tancat i forma part d'un nucli residencial a l'avinguda Colomer.</p> | 08091-112 | Avinguda Colomer, 19. | <p><span><span><span>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can Santfí, del qual Joan Colomer i Guitart (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer continua mantenint el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</span></span></span></p> <p>El 1917 Delfí Mas, de la nissaga de constructors i projectistes de Gelida construeix les dues primeres torres de l'avinguda Colomer, les cases Trabal i Pomar. El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.</p> <p><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època.</span></span></span></p> | 41.4405890,1.8680298 | 405436 | 4588287 | 1918 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97032-img20231212125410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97032-pic1712825224546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97032-pic1712825245146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97032-pic1712825259958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97032-281001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97032-img20231212125224.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-16 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Pausas i Coll (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97033 | Torre Casabó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-casabo | <p><span><span>CARAFÍ I MORERA, Enric i CIVIL I VALLÈS, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilícia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, pp. 97-98.</span></span></p> | XX | <p>La torre <span>Casabó</span> és una torre d'estiueig construïda del primer terç del segle XX.</p> <p>Amb característiques estructurals similars a la casa Serra, és un edifici de planta baixa, pis i golfes amb planta quadrangular. La coberta amb teulada a dues vessants perpendicular al carrer. La casa està envoltada d'un jardí i forma part d'un nucli residencial a l'avinguda Colomer.</p> <p>L'element més característic és la distribució simètrica dels finestrals de la façana. Disposa de dues grans finestres rectangulars al pis amb un balcó al centre, i a la planta baixa dues més flanquegen la porta central. Totes les finestres són de porticons de fusta.</p> | 08091-113 | Avinguda Colomer, 17. | <p>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida.</p> <p>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can <span>Santfí</span>, del qual Joan Colomer i <span>Guitart</span> (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'Avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a bé cultural d'interès local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.<br /> <br /> Les cases dels Srs. Canals, Bolet i <span>Casabó</span>, els números 11 - 13 i 15 respectivament, van ser les primeres torres d'estiuejants que es van construir a Gelida.</p> | 41.4407620,1.8684831 | 405473 | 4588305 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-img20231212125147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-img20231212125155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-img20231212125202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-463564437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-img20231212125224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-pic1712825095409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-pic1712825110974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-pic1712825133476.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97034 | Torre Clanchet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-clanchet | <p><span><span>CARAFÍ , Enric i CIVIL , Joan(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilícia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, pp. 97-98.</span></span></p> | XX | <p>La torre Clanchet és una torre d'estiueig construïda del primer terç del segle XX.</p> <p>Amb característiques estructurals similars a la casa Serra, estaríem parlant d'un edifici de planta baixa, pis amb planta quadrangular. La coberta amb teulada a quatre vents.</p> <p>La casa està envoltada d'un jardí i forma part d'un nucli residencial a l'avinguda Colomer. Un element característic és la distribució simètrica de les finestres acabades amb arc rebaixat i porticó de fusta. En podem veure dues a la planta baixa i dues al pis.</p> <p>L'element més característic, però és el porxo d'entrada, per sobre del qual s'hi ha adaptat un terrat amb una galeria parcialment coberta amb porticons de fusta que no era en el projecte original.</p> | 08091-114 | Avinguda Colomer, 25. | <p><span><span><span><a>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de can Santfí, del qual Joan Colomer i Guitart (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a bé cultural d'interès local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</a></span></span></span></p> | 41.4409469,1.8688130 | 405501 | 4588326 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97034-pic1712825040734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97034-pic1712825054947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97034-463564437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97034-img20231212125224.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97035 | Torre Raurich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-raurich | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Torres Badia' Programa Festa Major 1987, p. 61 - 63.</p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilícia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, pp. 97-98.</span></span></p> | XX | <p>La torre Raurich és una torre d'estiueig construïda del primer terç del segle XX.</p> <p>Amb característiques estructurals similars a la casa Serra, és un edifici de planta baixa, pis i golfes amb planta quadrangular. La coberta és a dos vessants perpendiculars al carrer amb un acabat tipus holandès amb una barbacana àmplia amb suport de fusta. La casa està envoltada d'un jardí i forma part d'un nucli residencial a l'avinguda Colomer.</p> <p>L'element més característic és la distribució simètrica dels finestrals de la façana. Disposa de dues grans finestres acabades amb arc de mig punt al pis amb un balcó al centre, que està col·locat sobre una tribuna de la planta baixa, que és flanquejada per dues finestres més, totes amb porticons de fusta.</p> <p>A sota el vèrtex de la coberta, podem veure-hi un respirall decorat.</p> | 08091-115 | Avinguda Colomer, 27. | <p><span><span><span><a>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can Santfí, del qual Joan Colomer i Guitart (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a bé cultural d'interès local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</a></span></span></span></p> <p>La Torre Raurich és un projecte de <span><span><span>l'arquitecte Josep Ros i Ros (Martorell 1885 - 1951). Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir.</span></span></span></p> | 41.4409369,1.8688104 | 405501 | 4588325 | 1935 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97035-img20231212125001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97035-img20231212125018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97035-img20231212125224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97035-463564437.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97036 | Torre Haeffner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-haeffner | <p><span><span>CARAFÍ I MORERA, Enric i CIVIL I VALLÈS, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilícia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, pp. 97-98.</span></span></p> | XX | <p>La torre Haffner és una torre d'estiueig construïda del primer terç del segle XX.</p> <p>És un edifici de planta baixa, pis i golfes amb planta similar estructuralment a la casa Raurich. La coberta és a quatre vessants amb un acabat tipus holandès amb boles decoratives sobre el carener i amb una barbacana àmplia amb suport de fusta.</p> <p>La casa està envoltada d'un jardí i forma part d'un nucli residencial a l'avinguda Colomer. L'element més característic és la distribució simètrica dels finestrals de la façana. Disposa de dues grans finestres rectangulars al pis sota de tres finestres amb arc de mig punt i columnetes ubicades sota la teulada i separades per una fina cornisa del pis, totes amb porticons de fusta.</p> | 08091-116 | Avinguda Colomer, 23. | <p><span><span><span><a>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can Santfí, del qual Joan Colomer i Guitart (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a bé cultural d'interès local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>El propietari de la casa fou Juli Haeffner Batella, qui tenia un negoci de filatèlia a Barcelona, i era estiuejant al poble. L'arquitecte de la torre Haeffner fou Carlos Martínez, mentre que el constructor va ser Joaquim Mas i Palau (1888-1960), de la nissaga dels Mas constructors i promotors gelidencs. El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. Malgrat que les obres públiques de l'Ajuntament semblaven dominades pels Mas Mariano i Joaquim, Delfí Mas també va intervenir en algunes construccions institucionals. Així com la incorporació professional de Delfí Mas va ser molt ràpida, la llarga vida de Mariano Mas va determinar que durant molts anys les tasques d'aquest i les del seu fill se sobreposessin. El període d'influència de Joaquim Mas va ser entre 1925 i 1950, marcat pels seus inicis com a responsable més directe del negoci familiar. A partir de la construcció del funicular el 1924, el fenomen de l'estiueig va accelerar-se, i Joaquim Mas va continuar construint cases de renda, signades generalment per Ros i Ros. A partir del 1928, va iniciar els contactes amb l'arquitecte Carlos Martínez, col·laborant en el projecte del Casal Gelidenc el 1931. A partir de 1928, Joaquim Mas va obrir contacte amb l'arquitecte Carlos Martínez, qui va ser el projectista de diverses obres significatives d'aquell període. Entre elles es troben la Torre Pàmies (1928), la casa Cardús (1928), la torre Solé i Recasens (1929), i la torre Haeffner (1930), totes construïdes per Joaquim Mas. Aquesta col·laboració va marcar un moment destacat en la carrera de Mas, consolidant la seva reputació com a constructor d'importants edificis residencials.</span></span></span></p> | 41.4410133,1.8690169 | 405519 | 4588332 | 1930 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97036-img20231212123814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97036-img20231212123825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97036-img20231212123846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97036-img20231212125048.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97036-img20231212125224.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-16 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Carlos Martínez Sánchez | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97037 | Rellotge de Sol de can Miquel de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-miquel-de-les-planes | XVIII - XIX | El rellotge es troba en bon estat de conservació, tot i que en algun punt s'ha esborrat una mica la pintura. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical i muntat sobre una base en baix relleu rectangular allisada.</p> <p>Es troba a la façana sud-est i el seu disseny és asimètric, amb les línies horàries que van de les VI a les II, en números romans. El pol és un cercle roig una mica despintat i situat cap al marge superior dret del rectangle des d'on arranca el gnòmon, que és metàl·lic. La pintura utilitzada tant per les línies horàries, com pel pol o els números és de color vermell maó i el fons és de color taronja fluix terrós.</p> <p>El rellotge està situat al centre de la façana, ocupant un lloc preeminent.</p> | 08091-117 | Seguint el camí que surt des de la Ferreria, a la carretera de Gelida a Sant Llorenç d'Hortons, uns 400 m passades les vies del Tren d'Alta Velocitat. | <p>El rellotge forma part de la masia de can Miquel de les Planes o Can Parera. Es tracta d'una masia antiga, possiblement anterior al segle XVI i que anteriorment era conegut com <em>'Lo mas Perelló de Llobany'</em>.</p> | 41.4430800,1.8292800 | 402202 | 4588606 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97037-pic1712672008268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97037-pic1712672022398.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97037-pic1712671938280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97037-pic1712671952603.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97039 | Rellotges de Sol de can Rossell de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-rossell-de-la-muntanya | XIX | Notes de conservació: El conjunt dels dos rellotges està molt desgastat, gairebé sense pintura, amb un gnòmon desaparegut i un despreniment considerable. A més, la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals. | <p>Es tracta d'un conjunt de dos rellotges verticals de grans dimensions, situats justament un damunt de l'altre. Són dos rellotges pintats a façana i s'intueix que eren força ornamentats tot i que la pintura que en queda, sobretot del rellotge superior, sigui escassa.</p> <p>El rellotge superior és de forma rectangular vertical. Dels dos és el que es troba pitjor conservat. No es conserven línies horàries ni números. A la part inferior s'entreveuen unes restes de pintura a manera d'ornamentació en forma de cortinatge. El gnòmon és una vara metàl·lica.</p> <p>El rellotge inferior és semicircular. Una sanefa pintada és l'element que en delimita el contorn. Es conserven les línies horàries amb numeració aràbiga. Hi ha escrit l'any de la construcció, 1814. El pol és un sol dibuixat i no té gnòmon. Pateix un important despreniment, fruit del deteriorament de tota la façana i casa. Els colors emprats per dibuixar-lo són el vermell maó i el blau.</p> <p>Tot el conjunt és amenaçat per l'avançat estat d'enrunament de la casa.</p> | 08091-118 | Des de Gelida, agafar el camí de la font Freda. Des d'aquí, agafar el camí de can Farigola. Can Rossell de la Muntanya és seguint aquest mateix camí uns 400 m després de Can Farigola. | <p>Can Rossell de la Muntanya és una de les masies més antigues del poble. Conegut antigament com 'Lo mas de la Joncosa' o 'Lo mas de sa Joncosa', podria ser que aparegués ja en una referència escrita de 1142 on es parla d'un lloc anomenat 'Junchosam'.</p> | 41.4262300,1.8645300 | 405122 | 4586696 | 1814 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97039-pic1709721276445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97039-pic1709721257345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97039-pic1709721455352.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97040 | Rellotge de sol de can Toni Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-toni-oller | XIX - XX | El rellotge es troba en bon estat de conservació. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical, de forma circular i gravat a baix relleu a la façana sud i principal de la masia.</p> <p>Destaca pels tres cercles concèntrics. A l'interior del primer s'hi ubiquen les línies horàries que conflueixen a la part superior i des d'on arranca el gnòmon metàl·lic. Damunt el gnòmon i a la part més alta del primer cercle hi trobem l'any de remodelació del rellotge, '1945'. Entre el primer i el segon cercle hi trobem els números, de 6 a 6 en numeració aràbiga. El tercer cercle tanca tot el conjunt i és merament ornamental. A banda del baix relleu, s'ha reforçat tota la traçada amb pintura de color vermell maó.</p> <p>Es troba protegit per un bon ràfec que n'afavoreix la bona conservació.</p> | 08091-119 | Can Toni Oller és al camí que surt del punt quilomètric 6 de la carretera Bv-2425. | <p>Malgrat l'any que figura en el rellotge és 1945, hi ha una fotografia de Josep Salvany i datada l'any 1925 que ja demostra la seva existència.</p> | 41.4367200,1.8916900 | 407407 | 4587832 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97040-pic1709730776102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97040-pic1709730746163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97040-pic1709730762880.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97049 | Pont FFCC de les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ffcc-de-les-cases-noves | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span>Programa Festa Major 1965<span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX-XX | <p><span>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</span></p> <p><span>El pont té una estructura diferent per a cadascuna de les dues vies. L'estructura de la via que es troba al costat sud-est és similar a la del pont de Sant Salvador. L'estructura de la via del costat sud-est té una longitud total de 103,5 m i està formada per tres trams amb un perfil d'arc molt rebaixat. Els dos trams situats als extrems tenen una llum de 31,20 m cadascun, mentre que el tram central té una llum de 41,10 m. Per altra banda, l'estructura del costat nord-oest està feta de formigó. El pont té una llargada de 101 m i està format per sis ulls. Els dos ulls extrems són de volta de canó amb una llum de 7,87 m cada un, mentre que els quatre centrals presenten arcs de mig punt amb una llum de 18,57 m. </span></p> <p><span>Aquests últims estan alleugerits amb obertures verticals d'arquets de mig punt. Tres dels ulls del pont reposen sobre les piles originals de 1865 i comparteixen característiques constructives i formals amb les del pont de Sant Salvador. </span></p> | 08091-120 | Sobre el riu Anoia, i al costat de la resclosa. | <p>La història de la línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders es caracteritza per dues etapes distintes, dividides en les seccions de Manresa a Barcelona i de Barcelona a Sant Vicenç de Calders. Els primers passos d'aquesta ruta es remunten a l'any 1854, quan es va inaugurar el tram inicial del ferrocarril de Barcelona a Martorell, que sortia de l'estació original a la plaça de Catalunya i s'estenia fins a Molins de Rei. Posteriorment, va ser ampliat per arribar a l'estació provisional de Martorell el 1856 i finalment a l'estació definitiva el 1859, des d'on la línia es va expandir cap a Tarragona el 1865.</p> <p>La història de Gelida es vincula amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, a càrrec de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (<span>TBF</span>). L'any 1891, aquesta línia es va integrar a la companyia Madrid a <span>Zaragoza</span> <span>y</span> <span>Alicante</span> (<span>MZA</span>), mentre que el 1941 l'estació de Gelida va passar a formar part de RENFE. L'electrificació de la línia es va dur a terme el 1957. El 1986, la finalització de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va suposar la transformació de l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a la configuració actual. Finalment, el 2005, l'estació de Gelida va passar a ser gestionada per ADIF.</p> <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari de Gelida de Rosselló (2016) <span>l'arribada del ferrocarril a Gelida va tenir un impacte econòmic significatiu i va contribuir de manera decisiva al desenvolupament de l'estiueig. Això es va veure reflectit en l'augment de la població, que va créixer de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887. La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, inicialment constituïts per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. </span></p> <p><span>L'estructura del pont de les Cases Noves està dividida en dos. La via situada al costat sud-est va ser construïda amb la implantació de la doble via, que va entrar en funcionament l'any 1982. Per al costat nord-oest, l'estructura està feta de formigó, però la data exacta de la seva construcció és desconeguda. Tres dels ulls del pont reposen sobre les piles originals de 1865 i els altres tres ulls estan suportats per bases de nova construcció.</span></p> | 41.4439971,1.8525213 | 404145 | 4588683 | 1865 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-pic1712669107521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-pic1712669131236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-pic1712669170924.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-11-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97050 | Pont FFCC del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ffcc-del-puig | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span>Programa Festa Major 1965<span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX - XX | <p>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</p> <p>El pont manté les estructures de suport originals, les quals presenten un disseny coincident amb el dels ponts de Sant Salvador i les Cases Noves. La longitud total de l'estructura és de 103,50 m, i aquesta es divideix en tres trams d'acer, cada un amb un perfil d'arc significativament rebaixat, similar a l'observat en el pont de Sant Salvador. Els trams situats als extrems de l'estructura tenen una llum de 31,20 m, mentre que el tram central disposa d'una llum de 41,15 m.</p> <p>La configuració del pont és bidireccional, allotjant dues vies ferroviàries.</p> | 08091-121 | Està situat a la desembocadura del torrent de Vallbardina al riu Anoia. | <p>La història de la línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders comença l'any 1854 amb la inauguració del tram de ferrocarril que connectava Barcelona, sortint de l'estació original a la plaça de Catalunya, fins a Molins de Rei. Aquesta ruta es va ampliar posteriorment, arribant a l'estació provisional de Martorell el 1856 i a l'estació definitiva el 1859. L'expansió va continuar fins a Tarragona, iniciant-se el 1865, vinculant-se així amb la història de Gelida amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, gestionada per la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (TBF). L'any 1891, aquesta línia va ser integrada a la companyia Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA). L'electrificació de la línia, realitzada el 1957, va ser un altre moment destacat en la seva evolució. Posteriorment, el 1941, l'estació de Gelida va ser incorporada a RENFE, reforçant la seva importància en la xarxa ferroviària nacional. El 1986, l'acabament de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va transformar l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a les necessitats actuals del servei. Finalment, el 2005, la gestió de l'estació va passar a mans d'ADIF.</p> <p>Des del punt de vista del patrimoni, segons l'estudi de Rosselló (2016), l'arribada del ferrocarril a Gelida va impulsar econòmicament la regió i va ser crucial en el desenvolupament de l'estiueig, reflectint-se en un augment de la població de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887.</p> <p>La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, formats inicialment per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. Amb el pas del temps, tot i que els taulers originals han estat reemplaçats, els pilars originals es mantenen en bon estat, destacant-se per haver estat dissenyats amb la previsió de suportar una futura ampliació a dues vies ferroviàries.</p> | 41.4407157,1.8485785 | 403811 | 4588323 | 1865 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97050-img2197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97050-img2194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97050-img2193.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97051 | Estació FFCC Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-ffcc-gelida | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span>Programa Festa Major 1965<span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX - XX | Es conserva l'estació i els serveis higiènics, si bé, s'han perdut elements originals de l'entorn de l'estació. En condicions generals bones com a espai d'ús civil, però patrimonialment ha perdut elements i alguns de contemporanis han desdibuixat la visió original de l'estació. | <p><span>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades patrimonials de l'edifici de l'estació se centren en els edificis conservats de la seva inauguració. </span></p> <p><span>Construït l'any 1864, originàriament, disposava d'una sola planta a la qual posteriorment se li va afegir una planta superior destinada a l'habitatge del cap d'estació. L'estructura és de planta rectangular, amb dimensions aproximades de 17 x 7 m, i té una coberta de quatre vessants, inicialment realitzada amb teula àrab. </span></p> <p><span>L'edifici conserva la seva estructura original, incloent-hi façanes laterals cegues. Les façanes de l'entrada i les que donen a les vies estan distribuïdes en cinc eixos verticals, amb portals i finestres d'arc rebaixat que estan coronats amb trencaaigües motllurats. </span></p> <p><span>Els acabats inclouen paraments de maó pintat, cornises perimetrals i baixants de fosa vistos que simulen columnes, conferint un aspecte distintiu i funcional a l'edifici.</span></p> | 08091-122 | Estació de ferrocarril, a tocar del polígon industrial de La Gelidense. | <p>L'edifici de l'estació data de 1864, però la història de l'actual Línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders comença l'any 1854 amb la inauguració del tram de ferrocarril que connectava Barcelona, sortint de l'estació original a la plaça de Catalunya, fins a Molins de Rei. Aquesta ruta es va ampliar posteriorment, arribant a l'estació provisional de Martorell el 1856 i a l'estació definitiva el 1859. L'expansió va continuar fins a Tarragona, iniciant-se el 1865, vinculant-se així amb la història de Gelida amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, gestionada per la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (<span>TBF</span>). L'any 1891, aquesta línia va ser integrada a la companyia Madrid a <span>Zaragoza</span> <span>y</span> <span>Alicante</span> (<span>MZA</span>). L'electrificació de la línia, realitzada el 1957, va ser un altre moment destacat en la seva evolució.</p> <p>Posteriorment, el 1941, l'estació de Gelida va ser incorporada a RENFE, reforçant la seva importància en la xarxa ferroviària nacional. El 1986, l'acabament de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va transformar l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a les necessitats actuals del servei. Finalment, el 2005, la gestió de l'estació va passar a mans d'ADIF.<br /> <br /> Des del punt de vista del patrimoni, segons l'estudi de Rosselló (2016), l'arribada del ferrocarril a Gelida va impulsar econòmicament la regió i va ser crucial en el desenvolupament de l'estiueig, reflectint-se en un augment de la població de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887. La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, formats inicialment per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. Amb el pas del temps, tot i que els taulers originals han estat reemplaçats, els pilars originals es mantenen en bon estat, destacant-se per haver estat dissenyats amb la previsió de suportar una futura ampliació a dues vies ferroviàries.</p> <p>Alguns episodis recollits per Rosselló (2016) relaten atacs i moments singulars que ha patit l'estació al llarg dels seus <span>150</span> anys de vida. Cal esmentar prèviament el paper imprescindible que ha tingut l'estació durant l'etapa contemporània de Gelida, sense la qual no es podria entendre cap dels motors econòmics d'aquests anys. L'arribada del ferrocarril ha estat un fet cabdal a la història del poble, i l'estació ha estat una de les baules importants de la cadena.</p> <p>Poc després de la construcció, durant els anys 1872 i 1873, en el context de la tercera guerra Carlina (1872-1876), l'estació i el pont de Sant Salvador van ser escenaris de destacats moviments i accions militars amb la participació de generals carlins com Joan Castells i Martí Miret, així com altres figures rellevants del moviment carlí com Domingo Masachs (el Nas-ratat) i els Cadiraires. Entre les accions, es va intentar un xoc entre dos trens al pont per inutilitzar-lo, un comboi de mercaderies va ser descarrilat, una de les piles del pont va ser barrinada per destruir-la, i l'estació va ser incendiada. Anys després, ja al segle XX, i en context altre cop de guerra civil, després de l'obertura de les presons el juliol de 1936, un ex treballador de l'estació va liderar una onada de violència a Gelida que va començar el 19 de juliol, resultant en l'incendi de l'església parroquial l'endemà. En plena postguerra, el 6 d'octubre de 1940, l'estació de Gelida va ser testimoni de l'arribada d'un tren vestit amb l'esvàstica nazi, transportant membres de l'organització KdF de la colònia alemanya de Barcelona en un acte propagandístic d'exaltació del nacionalsocialisme alemany. Finalment, el 13 d'agost de 1976, un comboi de nou vagons carregats de clorur de vinil procedent de les instal·lacions de Solvay a Martorell va descarrilar aparatosament a l'estació de Gelida, provocant una considerable alarma entre els residents de la zona per la perillositat del carregament.</p> | 41.4485127,1.8653905 | 405227 | 4589169 | 1864 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457468989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469539.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97052 | Pont de la font de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-de-sant-miquel | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span><em>Programa de Festa Major 2016</em><span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XX | <p>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions. El pont de la font de Sant Miquel, situat en un context urbà, té una longitud de 50 m i supera un desnivell de 12 m. La seva construcció consta de dos grans murs laterals de maó vist i un únic ull central amb una volta de canó, que ofereix una llum de 5 m, fabricada amb maó massís. L'estructura del pont és extremadament massissa en comparació altres estructures viàries més lleugeres de l'època.<br /> <br /> La principal reforma que se li ha fet al pont no n'ha alterat especialment la fisonomia original. Tenint en compte que era una estructura estreta que ràpidament va ser utilitzada pels veïns per salvar el desnivell, quan l'augment del trànsit el va començar a fer insegur, calgué plantejar-ne una ampliació. En aquest sentit, el tauler del pont ha estat ampliat en dues ocasions, usant un voladís afegit als laterals que no n'ha pervertit l'estructura original. L'última ampliació també es va plantejar per millorar-ne l'accessibilitat de vianants.</p> <p>El pont està íntimament lligat a l'espai urbà per la proximitat de la font de Sant Miquel, d'ençà que el torrent fou soterrat, i el pas per l'ull central del pont s'ha convertit en un element més de l'entorn de la font i del paisatge local.</p> | 08091-123 | Font de Sant Miquel - Carretera C-243-b - Carrer Anselm Clavé, al seu pas intern a Gelida. | <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari i viari de Gelida de Rosselló (2016) l'arribada de la carretera i el paratge de Sant Miquel estan estretament lligats. Situat a prop del poble de Gelida és l'entorn de la font de Sant Miquel és caracteritzat per la seva abundància d'aigua, motiu pel qual ha estat històricament apreciat pels veïns. Gràcies a la seva proximitat al poble, ara integrat dins la trama urbana, i la disponibilitat d'aigua, al llarg dels anys, el lloc va acollir els antics safaretjos públics i abeuradors d'animals. També ha estat un espai freqüentat per l'oci i passejos, convertint-se en un dels llocs favorits dels editors de postals durant els segles XIX i XX. El nom del paratge prové de l'antiga vila de Sant Miquel, que és l'origen del poble de Gelida.</p> <p><span><span><span><span>La carretera no va arribar a Gelida fins a l'any 1909. En concret era la carretera de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. El tram del terme de Gelida salva nombrosos torrents i en aquest cas, salva el curs del torrent de Sant Miquel, actualment soterrat, amb el pont. El pont actual és la reconstrucció feta l'any 1940 després que fos volat durant la retirada republicana el dia 23 de gener de 1939, juntament ponts dels torrents del Fons del Garró, de can Parenostres, de Vallbardina i de la Guixera. Les ampliacions en voladís del pont han estat dutes a terme de manera contemporània. </span></span></span></span></p> | 41.4390187,1.8679547 | 405427 | 4588113 | 1909 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97052-img20240306135134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97052-img20240306135235.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97068 | Font de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel-2 | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1982). 'Les Fonts de Gelida, un mite inesgotable'. </span>Programa Festa Major 1982<span>. pp. 10-12.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | La urbanització a mitjans dels anys 1940 va desdibuixar força l'entorn. L'espai habilitat com una plaça més del poble, conserva la font, si bé, s'ha col·locat un mur de morter, entenem que de contenció, sobre la font que en castiga la visió global de l'espai. | <p>La font de Sant Miquel es troba situada dins del nucli urbà de Gelida. Consta de dos brocs metàl·lics sense polsador que surten de la part baixa de la paret empedrada que fa de marge al vessant de la muntanya. Les dues piques estan emmarcades per una filada de maó baix i pla i enmig, al pany de paret hi trobem la porta metàl·lica del registre. A banda i banda de la font hi trobem el banc corregut fet amb lloses de pedra.</p> <p>Tot l'espai és altament antropitzat i, arran de les obres dels anys 1940 per tal de soterrar el torrent de Sant Miquel, molts elements emblemàtics del conjunt de la font es van retirar. L'exemple més singular que va desaparèixer i, possiblement, el de més valor patrimonial va ser el safareig. Ara l'espai més proper a la font i en forma de semicercle es troba enrajolat. El conjunt és ara mateix un parc ombradiu gràcies als plataners.</p> | 08091-124 | Torrent de Sant Miquel a l'alçada del pont de la carretera del carrer Anselm Clavé. | <p><span><span><span>El sistema hidrològic que flueix al subsòl de Gelida fa que històricament sorgeixin un nombre important de fonts naturals repartides per l'actual terme de Gelida. Aquestes fonts, conegudes històricament pels veïns van ser un dels recursos més valorats durant segles, tenint en compte el senzill fet que no existia aigua corrent. Anar a buscar aigua per beure o per rentar la roba feia que la necessitat d'anar a la font fos gairebé diària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La qualitat de les aigües de Gelida, però, fa un salt de popularitat a partir de la irrupció de l'estiueig al tombant del segle XX. Lluís Rius (2018) vincula la qualitat de les aigües com un dels factors d'atracció de visitants considerant que l'estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. Aquests llocs, sovint caracteritzats per la presència de fonts, especialment aquelles de propietats medicinals, es van convertir en destinacions predilectes per a aquests grups socials. A Gelida, la font de Cantillepa n'era la principal atracció.<br /> <br /> Actualment, el poble, conscient que les fonts són un bé d'interès públic, n'ha catalogat algunes de les més significatives i populars, ja sigui per la tradició, per l'entorn o per la qualitat de les aigües. Alguns exemples en són la Font Freda, la de Can Ginebreda, la del Senyor, la de Cal Torrents, la de Sant Miquel, la de Can Voltà, la de la Barbuda, la font del Noguer, la de Can Panyella, la del Claro o la font de Cantillepa. Si bé algunes també s'han perdut com la font del Racó o la dels Caçadors. No obstant això, a mitjans dels anys 1980 la consideració sobre l'interès de les fonts com a entorns d'interès paisatgístic, natural i cultural, estava en certa regressió. Fruit d'aquesta situació, Enric Carafí publicava al programa de Festa Major, un extens recull sobre les notes bibliogràfiques que s'han publicat al llarg del segle XX de les fonts de Gelida, d'ençà que Pelegrí Torelló i Borràs i Francesc Peracaula i Massagué publicaren '<em>Gelida, notes per a sa història tretes dels arxius de l'iglésia parroquial y del ajuntament</em>' (1906).</span></span></span></p> | 41.4388508,1.8682216 | 405449 | 4588094 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97068-img20231212165046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97068-img20231212165006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97068-img20231212165026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97068-img20231212165114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97068-292001_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | BCIL | 2024-11-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | El safareig de la font de Sant Miquel era un dels més concorreguts de tot el poble. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97069 | Pont vell de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-sant-miquel | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XVIII-XX | El pont és visible principalment pel costat inferior del barranc, però conserva en bon estat el seu arc apuntat. | <p>Pont històric del poble de Gelida que permetia salvar el desnivell del barranc de Sant Miquel, d'una manera més planera.</p> <p>Consta d'un doble arc apuntat i una volta ogival. Actualment, el pont no presenta un molt bon estat, tenint en compte que les obres d'urbanització del barranc que s'han fet fins al moment no l'han contemplat de manera que se'n pugui consolidar l'estructura. La vegetació pel costat d'entrada del barranc n'impedeix la visibilitat.</p> <p>El pont cobreix una distància de 12 m.</p> | 08091-125 | Carrer de Guillem de Cervelló, al seu pas sobre el torrent de Sant Miquel. | <p>El pont formava part de l'antic camí veïnal a Sant Sadurní d'Anoia.</p> | 41.4386969,1.8690799 | 405521 | 4588076 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97069-1702457468334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97069-1702457468369.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-10-16 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97070 | Pont de les Cases Noves - Carretera de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-cases-noves-carretera-de-sant-llorenc | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. </span>Programa Festa Major<span> 2018, pp. 64-72.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XX | Ha tingut diverses intervencions, fet pel qual només es conserven els pilars originals. | <p>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</p> <p>Es tracta d'un pont de formigó armat. El tauler és una estructura nervada de 173 m de llarg que es recolzen sobre els estreps amb bigues. Els pilars del pont són de fàbrica amb una distància d'entre 8,40 i 11 m amb els extrems arrodonits i simulen carreus.</p> <p>Les baranes de ferro forjat presenten un estil noucentista en els seus acabats.</p> | 08091-126 | Carretera BV-2249 al seu pas per sobre del riu Anoia. | <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari i viari de Gelida de Joan Rosselló (2016), la construcció de la carretera de Gelida a Sant Llorenç es comença a projectar a partir de la creació de la línia de ferrocarrils, ja que se'n va alterar el recorregut. L'any 1908 es va presentar el recorregut definitiu per can Cartró i la Ferreria, però no va ser fins als anys 1922 -24 que no es va resoldre el pas per sobre del riu Anoia amb el pont. El projecte, però, que data de 1913-15, no es feu efectiu fins a principis dels anys 1920, quan se'n va executar el pressupost entre el 1922-24.</p> <p>El pont fou destruït pels seus extrems durant la retirada republicana de 1939, el 23 de gener, i es va refer seguint el projecte d'Eduard Peña, l'any 1941-42.</p> <p>Enric Carafí (2018) esmenta la particularitat sobre les baranes restaurades i rehabilitades en la darrera restauració del pont, moment en el qual es va ampliar la plataforma superior per millorar-ne el pas de vianants. Les baranes van ser promogudes l'any 1915 per Ramon Riba i Pla, propietari de Can Castany, qui va liderar una campanya de subscripció per finançar les despeses de l'enginyer encarregat de redactar els plànols. El total recaptat va ascendir a 1.750 pessetes, segons un registre publicat que es conserva en l'Arxiu Gelidenc Maria Morera Martí i Pere Carafí <span>Pascual</span>. Un total de 74 individus de Gelida i Sant Llorenç van participar-hi i, a raó d'una fotografia de l'obra en construcció present al programa de Festa Major de l'any 1928, possiblement es va iniciar molts anys més tard de la subscripció popular.</p> | 41.4446204,1.8527171 | 404162 | 4588751 | 1922-1924 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-pic1712669236466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-imatge-de-whatsapp-2024-06-21-a-les-143138f2edf2a5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-pic1712669170924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-imatge-de-whatsapp-2024-06-21-a-les-1431377bd3907b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-imatge-de-whatsapp-2024-06-21-a-les-1431386428234c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-imatge-de-whatsapp-2024-06-21-a-les-143138f8ea34ad.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97073 | Pont Bv-2249 sobre el FFCC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-bv-2249-sobre-el-ffcc | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XX | L'estructura del pont és l'original, si bé, el teuler ha estat refet contemporàniament, i la volta ha quedat parcialment tapada per un reforç de formigó, també contemporani. | <p>Segons l'estudi de Joan Rosselló (2016), les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</p> <p>Rosselló apunta que l'estructura és l'original, malgrat l'intent de voladura durant la Guerra Civil, ja que no el van esfondrar i només va quedar malmès exteriorment. A mitjans dels anys 1980, es va ampliar el tauler per permetre el pas en ambdós sentits de la carretera.</p> <p>Les dimensions aproximades són de 25 m de llargada, d'un sol ull amb volta de canó. Està construït de pedra i els cantoners estan embellits amb carreus treballats.</p> | 08091-127 | Pont de la carretera Bv-2249 a Sant Llorenç d'Hortons sobre el ferrocarril, a l'alçada de Les Cases Noves. | <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari i viari de Gelida de Joan Rosselló (2016), la construcció de la carretera de Gelida a Sant Llorenç es comença a projectar a partir de la creació de la línia de ferrocarrils, ja que se'n va alterar el recorregut. L'any 1908 es va presentar el recorregut definitiu per can <span>Cartró</span> i la Ferreria i, segurament, també se'n va deixar perfilada aquesta obra civil.</p> <p>Tal i com va passar amb la carretera, la construcció de la via de tren va comportar també la construcció del pont per tal de superar la nova barrera viària. Al principi dels anys 1980 es va desdoblar la plataforma per fer-la més ampla.</p> | 41.4464580,1.8562657 | 404462 | 4588952 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97073-pic1715864947199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97073-pic1715865034455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97073-pic1715865044689.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97073-pic1715865074174.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97073-pic1715865082173.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97075 | Pont del camí de la font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cami-de-la-font-freda | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX-XX | Pont de pedra de la xarxa de camins. L'estructura és sòlida. | <p>Es tracta d'un pont de la xarxa de camins locals del terme municipal de Gelida.</p> <p>És interessant perquè es tracta d'un pont de poca entitat però amb una bona arcada de pedra. Les dimensions aproximadament són de 12 m amb volta de canó feta de pedra. Tal com esmenta Joan Rosselló (2016) al seu estudi sobre el patrimoni viari i ferroviari de Gelida, l'interès del pont rau precisament per tractar-se d'una obra de caràcter popular.</p> | 08091-128 | Camí de la font Freda. | 41.4300413,1.8691266 | 405512 | 4587114 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97075-pic1715847413492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97075-pic1715847431666.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97075-pic1715847445568.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97075-pic1715847494051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97075-pic1715847520915.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97076 | Pont del casal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-casal-font | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span>Programa Festa Major<span> 2016. pp. 86-90.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XX | El pont està en bon estat, però ha estat vandalitzat amb pintades i un entorn molt brut i deixalles. | <p>Segons l'estudi de Joan Rosselló (2016) les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</p> <p>Es tracta d'un pont que amb una alçada màxima de 5,5 m que enllaça el turó on estava situat el casal Font, actual residència Sant Jordi, amb la pista d'accés fins a enllaçar amb la carretera de Sant Sadurní. La llargada aproximada del pont és de 37 m i és construït amb pedra, morter i maons. Disposa de set ulls amb voltes <span>escarseres</span>, de 4,2 m de llum, de maó a sardinell vist recolzades sobre pilars de planta rectangular. Les baranes, també massisses de maó i pedra.</p> <p>Joan Rosselló també indica que el pont es tancava amb una gran portalada, ara desapareguda, abans d'iniciar-se el pas.</p> | 08091-129 | Accés al casal Font. | <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari i viari de Gelida de Rosselló (2016) <span>l'any de construcció del pont és el 1927, mateix any de construcció del casal Font, propietat d'Alexandre Font, qui finançar l'obra. </span></p> <p><span>Alexandre Font i Pla va néixer a Barcelona el 29 d'abril de 1876 i va morir en aquesta mateixa ciutat el 9 d'abril de 1949. Va ser un empresari i escriptor associat al moviment de la Renaixença. Va escriure articles i obres de narrativa costumista. Un cop ja tenia 24 anys, el gener de 1900, va contraure matrimoni amb Dolors Mateu, originària de Gelida, amb qui va tenir cinc fills. A partir d'aleshores, va viure entre Gelida i Barcelona. Font i Pla va ser un dels primers residents de Gelida a adquirir un automòbil, l'any 1909. El 1928, ja completament establert en la vida social de Gelida, va traslladar la seva residència a la masia Casal Font, situada a la Coma, que ell mateix havia promogut. La seva mort va passar desapercebuda pels mitjans de l'època.</span></p> <p><span>Segons Rosselló, la construcció del pont s'atribueix al mestre d'obres Josep Masdeu Puigdemasa, i la construcció fou obra del 'Paleta nou', Jaume Colomer. <span><span>Jaume Colomer Bertran (1888-1962) va néixer el 24 de setembre de 1888 a Arenys de Munt, al Maresme, i va aprendre l'ofici de paleta amb el seu germà gran, Josep (1886-1978). A principis del segle XX, els germans Mas Civil dominaven la construcció a Gelida, però la situació va canviar amb l'arribada de Colomer, qui ràpidament es va fer conèixer com El Paleta Nou. Des de la seva arribada a Gelida, guiada per Josep Aragall Güell, un rival anterior dels Mas i proveïdor de materials per a la Casa de la Vila entre 1878 i 1881, Colomer va emergir com el principal competidor dels Mas durant més de quatre dècades.<br /> <br /> El 1913, Colomer es va casar amb Carme Xandri Bassó i poc després, a principis dels anys vint, va fundar l'empresa Colomer i Xandri amb el seu cunyat Josep Xandri Bassó. L'empresa va destacar-se en el sector de la construcció a Gelida fins a 1936, construint més de 4,5 edificacions anuals entre 1921 i 1936, incloses torres d'estiueig, cases de renda, i habitatges per a diversos estrats socials. Els Mas, per la seva banda, van continuar influents en les obres públiques i en projectes per a propietaris influents fins que la Guerra Civil va aturar l'activitat de Colomer i Xandri. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra, es van produir canvis significatius, inclosa la dissolució de la societat Colomer i Xandri a causa de la ruptura amb Josep Xandri, i la incorporació del gendre de Colomer, Joaquim Julià Andavert (1916-1997), a l'empresa. Entre 1940 i 1962, Colomer va continuar construint predominantment torres d'estiueig, però a un ritme més lent. El seu treball culminant va ser la piscina municipal, inaugurada el 1961, marcant l'última obra important de Colomer i un punt destacat en la seva carrera en la construcció.</span></span></span></p> | 41.4372894,1.8624294 | 404963 | 4587927 | 1927 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97076-pic1712648140867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97076-pic1712648150227.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Jaume Colomer Bertran (constructor); Josep Masdeu Puigdemasa (mestre d'obra) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97077 | Casal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-font | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). 'Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2013,<span> pp. 63-70.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span>Programa Festa Major<span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33-42.</span></p> | XX | Edifici completament restaurat i transformat en residència de la tercera edat. | <p>Es tracta d'un gran casal que, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya pretén crear els volums d'una masia tradicional catalana. Per aquest motiu disposa d'una gran coberta a dos vessants orientats al sud amb planta quadrangular.</p> <p>Es compon de baixos i dos pisos, a la part més alta que és el cost central. El segon pis actua de mirador. Les galeries estan fetes amb arc de mig punt seguint el model tradicional català, igual com la gran porta dovellada. Disposa d'un rellotge de sol i plafons ceràmics a la façana.</p> <p>Interiorment, hi hauria una gran sala amb llar de foc a la planta baixa, i un pis d'habitacions al primer.</p> | 08091-130 | Carretera de Sant Sadurní, final del camí de La Coma. | <p>El casal Font és una construcció promoguda per Alexandre Font i Pla va néixer a Barcelona el 29 d'abril de 1876 i va morir en aquesta mateixa ciutat el 9 d'abril de 1949. Va ser un empresari i escriptor associat al moviment de la Renaixença. Va escriure articles i obres de narrativa costumista. A 24 anys, el gener de 1900, va contraure matrimoni amb Dolors Mateu, originària de Gelida, amb qui va tenir cinc fills. A partir d'aleshores, va viure entre Gelida i Barcelona. Font i Pla va ser un dels primers residents de Gelida a adquirir un automòbil, l'any 1909. El 1928, ja completament establert en la vida social de Gelida, va traslladar la seva residència a la masia Casal Font, situada a la Coma, que ell mateix havia promogut. La seva mort va passar desapercebuda pels mitjans de l'època. Font, que havia passat molts estius a Gelida i era part d'un grup cultural que s'hi establí a començaments i finals de segle, va veure la inauguració de la seva casa celebrada en cercles literaris de Barcelona, inclòs l'Ateneu i el Cafè Colom els quals publicaren un llibret, amb 33 exemplars, titulat, 'La Casa Nova' amb autors de la talla de Ferran Agulló, Joaquim Cabot, Enrich de Fuentes.</p> <p><span>Roselló</span> (2013) atribueix el projecte a Josep Masdeu i Puigdemasa (1815 - 1930). Puigdemasa només disposa de dos projectes al terme de Gelida, la Casa Aragall (1921) i el Casal Font (1927) una fita de la imatge de Gelida i que Masdeu va projectar, simulant una masia del tipus basilical canònica catalana. Masdeu Puigdemasa es va titular de mestre d'obres el 1872 i la seva obra es va moure entre l'eclecticisme i el modernisme. Per altra banda, la construcció correspondria a segons Rosselló, al mestre d'obres Josep Masdeu Puigdemasa, i la construcció fou obra del 'Paleta nou', Jaume Colomer. Jaume Colomer Bertran (1888-1962) va néixer el 24 de setembre de 1888 a Arenys de Munt, al Maresme, i va aprendre l'ofici de paleta amb el seu germà gran, Josep (1886-1978). A principis del segle XX, els germans Mas Civil dominaven la construcció a Gelida, però la situació va canviar amb l'arribada de Colomer, qui ràpidament es va fer conèixer com E<em>l Paleta Nou.</em> Des de la seva arribada a Gelida, guiada per Josep Aragall Güell, un rival anterior dels Mas i proveïdor de materials per a la Casa de la Vila entre 1878 i 1881, Colomer va emergir com el principal competidor dels Mas durant més de quatre dècades.<br /> <br /> El 1913, Colomer es va casar amb Carme Xandri Bassó i poc després, a principis dels anys vint, va fundar l'empresa Colomer i Xandri amb el seu cunyat Josep Xandri Bassó. L'empresa va destacar-se en el sector de la construcció a Gelida fins a 1936, construint més de 4,5 edificacions anuals entre 1921 i 1936.</p> | 41.4375347,1.8617105 | 404903 | 4587954 | 1927 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97077-pic1712648250263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97077-901001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97077-901002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97077-pic1712647727782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97077-pic1712647759924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97077-pic1712648196214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97077-pic1712648220364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97077-pic1712648267660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97077-pic1712648304679.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Masdeu i Puigdemasa (atribuït) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97079 | Torre Badia, o torre del Barco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-badia-o-torre-del-barco | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). 'Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2013<span>. pp. 63-70.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. Programa Festa Major 2016 pp. 86-90</span></p> | XX | <p><span>La Torre Badia és una torre d'estiueig de la dècada de 1930, situada a l'avinguda Colomer. </span></p> <p><span>Es caracteritza per ser un edifici isolat ubicat en un pati amb jardí. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, consta d'una planta rectangular que inclou una planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab i l'edifici presenta un sòcol de pedra. L'estil racionalista de la torre es manifesta en les seves línies angulars, observables tant en les obertures de portes i finestres com en les línies de la façana. </span></p> <p><span>L'edifici no incorpora decoracions exteriors i tots els tancaments són llisos. A més, disposa d'un terrat que està envoltat per una barana de tub. </span></p> <p><span>Afegir, que el nom popular de <em>torre del Barco</em> pren a partir de la similitud a la coberta d'un vaixell. </span></p> | 08091-131 | Carrer de Vista Alegre, 2. | <p><span><span><span>La Torre Badia o també nomenada Torre del Barco és un edifici d'estiueig, segons els estudis de Rosselló (2014) que data de 1934 dissenyada per l'arquitecte alemany Wilhelm Krebs (1906-1964), qui va viure a Barcelona entre 1930 i 1936 i va realitzar, més endavant, una obra important a Guatemala. Aquest edifici singular de la localitat gelidenca mostra una influència del moviment arquitectònic racionalista català. Cal mencionar que el racionalisme arquitectònic va emergir com una resposta radical a les formes monumentals i ornamentals del noucentisme, adoptant una perspectiva més funcionalista i que es busca una estètica més basada en la proporció i l'equilibri. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com indica Rosselló (2014), a Catalunya el moviment del racionalisme es va veure representat principalment pel GATPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània). Aquest grup principalment va promoure l'ús de materials i mètodes constructius innovadors, així com la supressió de la decoració supèrflua. Ara bé, aquesta torre no només incorpora elements racionalistes sinó que també destaca per element estilístics inspirats en vaixells, fenomen conegut com a '<em>estil barco</em>'. Així, la seva morfologia presenta elements com: finestres corredisses horitzontals, baranes de tub de secció circular i altres elements típics d'aquest estil, tot mantenint una prevalença de l'horitzontalitat i una escassa ornamentació, en consonància amb els criteris racionalistes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre Badia o torre del Barco com es coneix més popularment, fou construïda per la parella de constructors Colomer Xandri l'any 1934, juntament amb la casa coneguda com la Torre de 2 cases Badia, bastida un any després, el 1935. Totes dues pràcticament veïnes als carrers Vista Alegre 2-4 i 6-8 respectivament. Segons Rosselló, a diferència d'altres autors, es tracta de les dues úniques construccions d'estil racionalista que trobem al municipi. L'edifici fou, oficialment signat per l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros. Josep Ros i Ros (Martorell 1885 - 1951). Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. Aquests dos edificis van passar a formar part de la concentració de torres d'estiueig a l'Avinguda Colomer i voltants.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</a></span></span></span></p> | 41.4413833,1.8696177 | 405570 | 4588373 | 1934 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97079-pic1712646362217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97079-pic1712646335189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97079-pic1712646256603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97079-pic1712646291426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97079-pic1712646317553.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-16 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Wilhelm Krebs (arquitecte) | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97080 | Masia Bargalló (Racó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-bargallo-raco | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII -XX | Edifici completament transformat exteriorment. En bon estat estructural però amb pocs elements històrics identificables exteriorment. | <p>Masia històrica del terme de Gelida, isolada amb els coberts i estructures tradicionals de l'explotació agrícola que l'envolten. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya es tracta d'un edifici de planta rectangular ubicada en una zona elevada amb bona visibilitat de l'entorn. Les característiques arquitectòniques tradicionals de l'edifici de les façanes exteriors ja no són visibles arran de les reformes de l'edifici a la segona meitat del segle XX. Segons l'inventari consta que a l'interior es conserva una arcada de mig punt.<br /> <br /> L'element més característic visible de les façanes exteriors és un rellotge de Sol circular ubicat a la façana de migjorn. Si bé, actualment està molt tapat per la galeria exterior de la casa.<br /> <br /> Dels espais exteriors, és interessant el safareig que s'acompanya amb una petita caseta de maó vist de principis de segle XX, molt possiblement a raó de les característiques estilístiques.</p> | 08091-132 | Camí del Racó | <p>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XIV. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc.</p> <p>En aquest context, l'any 1327 es documenta un Guillem Armengol. Ja al segle XVI, específicament l'any 1513, es fa referència al mas <span>Armengou</span> i, l'any 1736, se cita explícitament un mas Armengol <span>vuÿ</span> del Racó, una denominació associada al mas ja des del segle XVI. Durant el segle XVIII, concretament el 1722, Francesc Alegre ven les propietats als Bargalló, una família originària de Sant Esteve Sesrovires, procedent de can Bargalló, un cognom que encara perdura en la propietat.</p> | 41.4380359,1.8712773 | 405703 | 4588000 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97080-pic1712822824404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97080-pic1712822843543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97080-pic1712822866451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97080-pic1712822978780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97080-pic1712823021535.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97080-pic1712823051144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97080-pic1712822775539.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Malgrat que a la majora d'inventaris s'identifica el nom de la masia com El Racó, segons la Comissió de Patrimoni de Gelida, identifiquem el nom de la masia com Masia Bargalló.La masia també havia estat coneguda amb noms com Lo mas Armengou (Armengol) o Lo mas Galimany. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97082 | Entorn d'interès geològic a la Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-dinteres-geologic-a-la-rierussa | <p><span><span>AAVV (2018). </span>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida<span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>A l'entorn geològic de la Rierussa hi podem observar amb força claredat el contacte entre els materials argilosos de color vermell a les cotes baixes i com són coberts per materials de coloració grisa d'origen marí.</p> <p>En aquesta coberta superior s'hi troben amb facilitat restes abundants de material fòssil. Aquest encavalcament de capes és degut a un període de transgressió marina que data d'entre 16 i 14 milions d'anys, al miocè inferior-mitjà, quan aquesta terra continental passà a submarina.</p> | 08091-133 | Talús que trobem al nord de les Vinyes de can Duran. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.<br /> <br /> A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració.</p> <p>Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del molí de can <span>Calopa</span> (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel <span>Crusafont</span>, Josep F. De <span>Villalta</span> i Jaume <span>Truyols</span>, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4519500,1.8605300 | 404826 | 4589556 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516160934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516160953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-pic1715868417510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-pic1715868466102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-pic1715868488911.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97083 | Rellotge de sol de la masia Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masia-bargallo | XIX | Rellotge en bon estat. És difícil de saber si preserva la pintura original, però almenys no ha estat repintat en les últimes reformes. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical circular, pintat a la façana sud i principal de la masia. Destaca per una sanefa circular exterior.</p> <p>A l'interior, les línies horàries conflueixen a la part superior, d'on arranca el gnòmon metàl·lic. Al voltant d'aquest gnòmon, està pintat un sol dins d'un cercle de color vermell maó. Flanquejant el gnòmon, es troben les dues últimes xifres de l'any de remodelació del rellotge, '1807'. Els colors interiors de la pintura inclouen el blau al centre i el blanc en la franja on apareix la numeració aràbiga.<br /> <br /> Actualment, el rellotge està inserit en l'espai que ocupa una galeria de pas. Aquesta ubicació possiblement millora la seva preservació, en estar menys exposat, però pot desvirtuar-ne l'ús i l'aspecte original.</p> | 08091-134 | Sortint de la població de Gelida, carrer del Sol, un camí a l'esquerra sobre i abans de font de Sant Miquel, amunt. | <p>El rellotge dataria de l'any 1807 segons la pintura.</p> | 41.4380656,1.8711948 | 405696 | 4588004 | 1807 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97083-pic1712822775539-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97083-pic1712822747043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97083-pic1712822824404.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Malgrat que a la majora d'inventaris s'identifica el nom de la masia com El Racó, segons la Comissió de Patrimoni de Gelida, identifiquem el nom de la masia com Masia Bargalló. Estèticament, és un rellotge molt semblant al de can Pasqual. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97084 | Ca n'Oller dels Tarongers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noller-dels-tarongers | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XIX | Edifici en bon estat. Ha estat bastant reformada l'estructura original. La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic esmenta que l'edifici està en mal estat i que els Amics del Castell vetllaven perquè la propietat millorés l'estat de la casa. D'ençà que es va publicar aquest fet ha canviat completament veient l'estat general de l'edifici. | <p><br /> Ca n'Oller dels Tarongers és una masia històrica del municipi, situada originalment en un grup de 4-5 cases al peu del castell de Gelida i en el barri conegut com els Tarongers, presenta una estructura arquitectònica de planta rectangular amb una teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal està orientada a l'oest, amb el carener de la teulada perpendicular al carrer. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, l'edifici consta de planta baixa i dos pisos. L'interior està organitzat al voltant d'un vestíbul que dona accés als cellers o baixos i una escala que condueix al primer pis, on es troben les estances principals, com la cuina i el menjador. El segon pis es destina a habitacions, graners i altres dependències. La façana principal, simètrica en la distribució de les obertures, ha estat completament restaurada, mantenint una distribució similar a l'original però amb obertures regularitzades. Aquesta consta de dos balcons centrals, amb el superior acabat en arc de mig punt, flanquejats per una finestra a cada costat.</p> <p>Elements destacables de l'estructura original inclouen les cantoneres de pedra i dues portes de planta baixa amb arcs de mig punt. A la façana lateral, cap als coberts posteriors, es pot observar el parament de pedra original.</p> | 08091-135 | Carrer Plana de Ca n'Oller 2-10. | <p>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva construcció a principis del segle XIX. <span>Josep Oller de la Muntanya i Canyameres va adquirir una parcel·la de terra a Francesc Pujol i Olivella, del cal Manó, per a la construcció d'un habitatge, a partir d'un cens de dues lliures i cinc sous, tal com es detalla en l'establiment i la confessió realitzada per Josep Oller. Anys després es va convertir en casa de segona residència per la família Oller de la Muntanya. A partir d'aquí els traspassos familiars i vendes s'han succeït fins arribar a la propietat actual. </span></p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, la casa es va construir a partir de la pedra provinent per la destrucció castell pel decret de Nova Planta de Felip V, i la destrucció de les fortificacions del Principat.</p> <p>Al peu del castell i de l'església es va formar una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers. A principis del segle XX, aquesta zona comptava amb poc més de cinc masies. L'edifici principal de l'àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, que incloïa una torre d'estil barroc i englobava la capella de Sant Antoni, utilitzada <span>quan</span> el mal temps impedia l'accés a Sant Pere del Castell. El rector hi va residir fins a la construcció de l'actual rectoria al centre del poble, l'any 1881. El barri estava format per masies com ca n'Oller, cal Nogués, cal Patró, cal <span>Reli</span>, cal <span>Manó</span>, cal <span>Vadó</span> o cal Petit.</p> | 41.4372934,1.8692261 | 405531 | 4587919 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-img202312121710170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-img202312121710360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-img202312121711250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-397952369.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | S'esmenta a la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que els revoltons del sostre del primer pis, porten gravat el nom de l'enguixador del qual n'ignorem l'estat actual, així com la pila de pedres tallades procedents del Castell -mènsules, capitells, etc.La casa havia tingut un jardí a la façana principal, de finals del segle XIX ara desaparegut. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97086 | Cal Folch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-folch | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XV - XVIII -XX | L'edifici està en bon estat, però està completament transformat del que era la masia original, i només s'intueixen alguns pocs elements originals, com algun pany de paret i alguna finestra a la façana. | <p>Masia històrica de la zona dels Tarongers completament transformada a finals del segle XX del seu aspecte original. Les ampliacions n'han desdibuixat la forma original, i només s'observen alguns panys de paret de pedra i alguna finestra o porta amb llinda de pedra, que s'estima que és original.</p> <p>Part del material de construcció de la masia, hauria sortit de la pedra del castell, com moltes de les masies de la vora, com és constatat amb algunes cantoneres tallades de pedra roja com la del castell, existents i visibles en alguna paret del mas restaurat.</p> | 08091-136 | Camí del castell, 1. | <p>L'actual Cal <span>Folch</span>, havia estat propietat dels germans Santiago i Francesc Margarit i Simó bona part del segle XX. No obstant això, el mas, històricament ha estat conegut com a mas Barceló, <span>cal</span> Torrents de la Plaça, cal Petit de la Plaça, cal <span>Canyivell</span>. L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XV. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. En aquest context, l'any 1448 es coneix la referència de Francesc Barceló, sastre, del lloc de Gelida al segle XV. El mas passa per diverses successions familiars i compravendes, tal com documenta Rivera, així el 1736 ho capbreva Pau Petit, el 1826 ho capbreva Agustina Petit, muller de Joan Riber, mestre de cases, i el 1916 Jaume <span>Ribé</span> i Rosa Sabé venen part de la propietat a Josep Castellví i Lluís Martí la partida de <span>Cantillepa</span>. Fins a la compra de la propietat actual a finals del segle XX.</p> <p><span><span><span>Al peu del castell i l’església es va establir una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers, que a principis del segle XX, eren poc més de cinc masies. L’edifici principal de l’àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, la qual disposava d’una torre barroca i englobava la capella de Sant Antoni, per si era de menester en cas de mal temps i no es podia pujar a Sant Pere del Castell. El rector hi va residir, fins a la construcció de l’actual rectoria al centre del poble, l’any 1881. El barri el formaven masies com ca n’Oller, cal Nogués, cal Patró, cal Reli, cal Manó, cal Vadó o cal Petit (mas Barceló / actual cal Folch). </span></span></span></p> | 41.4370773,1.8687876 | 405494 | 4587896 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-1712676202352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-1712676202153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-img20231212172255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-pic1712648883442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-pic1712648943649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-pic1712649005735_0.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97093 | Rellotge de sol de can Duran del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-duran-del-puig-0 | <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span>Programa Festa Major 2017<span>. pp. 75-76.</span></p> | XVIII - XIX - XX | La gran majoria de rellotges fets amb plafó ceràmic es troba en bon estat. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical circular inserit dins una motllura a manera de guardapols.</p> <p>És un rellotge de sol molt senzill i només compta amb les línies horàries i petites marques per les mitges hores, esgrafiades i en color taronja terrós. El gnòmon és metàl·lic i projecta la seva ombra més enllà de la motllura. No té cap tipus de numeració ni lema.</p> <p>Es troba situat a gran altura, al centre de la façana principal i protegit per un ràfec esgraonat amb maons disposats en dents de serra de notables dimensions.</p> | 08091-137 | Barri del Puig, 49. | <p>La datació del rellotge és desconeguda, tot i que podria tractar-se d'una obra força antiga, ja que, segons va publicar Ramon Rovira a l'article <em>La Comanda Templera de la Joncosa</em> de Gelida en el programa de la Festa Major de 2017, la masia podria tenir els seus orígens al segle XII.</p> | 41.4362300,1.8481500 | 403768 | 4587825 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97093-pic1712654456931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97093-pic1712654431561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97093-pic1712654474154.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97094 | Rellotge de sol del casal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-casal-font | XX | El rellotge es troba en bon estat de conservació. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular i esgrafiat de grans dimensions.</p> <p>Està ornamentat amb una banda amb motius florals que en ressegueix tot el perímetre. A la part de dalt i sobresortint en forma de semicercle, hi trobem dibuixat un sol amb cara humana, que és l'únic element pintat del rellotge i és de color taronjós. La boca del sol fa de pol des d'on surt el gnòmon metàl·lic i les línies horàries.</p> <p>La numeració és aràbiga i marca de les 8 del matí a les 6 de la tarda. La part baixa del rellotge queda reservada al lema: '<em>Fes, oh Sol, que puga sempre assenyalar hores d'amor i benaurança!'.</em></p> <p>Està ubicat a la part central de la façana.</p> | 08091-138 | Carretera de Sant Sadurní, 9. | <p>Segons l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans, el rellotge data de 1928.</p> | 41.4374700,1.8616400 | 404897 | 4587948 | 1928 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97094-pic1712648346633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97094-pic1712648267660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97094-pic1712648304679.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97095 | Festa de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-llucia-0 | <p><span>JULIÀ, Montserrat. (2020). </span>Santa Llúcia, retrat d'una festa: Guia històrica<span>. Ajuntament de Gelida i Comissió de Festes de Santa Llúcia.</span></p> | XVIII - XIX - XX | Actualment la festa de Santa Llúcia és una de les festes que gaudeix de més bona salut al poble. | <p><span><span><span>La festa de Santa Llúcia, que se celebra a Gelida el 13 de desembre, és considerada la festa major d'hivern de la localitat. Aquest esdeveniment es distingeix tant per la seva celebració gastronòmica com per la diversitat d'actes que l'acompanyen. L'element més destacat de la festa és l'escudella, un plat tradicional elaborat amb carn, llegums i verdura, cuinat en perols i foc de llenya seguint mètodes tradicionals que preserven el seu sabor característic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La preparació d'aquesta festa és a càrrec de la Comissió de Festes de Santa Llúcia. Els preparatius comencen el dia 12 de desembre amb la posada en remull de patates, mongetes i cigrons, a més del lligat de les botifarres que posteriorment seran escaldades. L'encesa del foc, la llenya de la qual ha estat recollida per voluntaris setmanes abans, s'inicia a les cinc de la matinada del dia 13 al pati dels Lluïsos, lloc tradicional de celebració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els aliments que es cuinaran al caldo són preparats a l'edifici de les monges. Al llarg dels anys, la recepta de l'escudella ha mantingut la seva essència amb mínimes modificacions, destacant la contribució del fumat del foc de llenya que n'enriqueix el sabor.</span></span></span></p> | 08091-139 | Plaça de la Vila, 12. | <p><span><span><span>Originàriament litúrgica, com és habitual en festes associades al santoral, aquesta celebració té arrels documentades des del segle XVIII. S’ha documentat que les primeres cerimònies incloïen una missa cantada a l'església de Sant Pere del Castell, segons la <em>Consueta i Notes històriques de la parròquia de Gelida</em> en què mossèn Francesc Xavier Raventós va deixar escrit a principis de segle XX: <em>'13 de desembre, Festa de Santa Llúcia, tothom fa festa, a les 6 del matí la primera missa i a les 10, Ofici amb orquestra, a càrrec de l'Administració i Germandat de Santa Llúcia. Després es fa la benedicció de la sopa als pobres de la plaça. A les 3 de la tarda hi ha rosari cantat amb orquestra'.</em><br /> <br /> Històricament, la festa es finançava mitjançant la sol·licitud de contribucions en espècies a les masies i en diners a les fàbriques i residències locals, inclosos els estiuejants. Aquest suport econòmic va permetre millorar l'oferta culinària de la festa, passant de servir brou a oferir escudella amb vianda. Durant el primer terç del segle XX, fins a l'esclat de la Guerra Civil, la festa va ser gestionada per la parròquia i els administradors, que també preservaven la imatge de la Santa, la qual va ser destruïda durant la Guerra Civil, l'any 1936.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la restauració de la festa l'any 1940 es va reposar la imatge i es va establir un nou format que persisteix fins a l'actualitat, inclosa la cuita d'escudella, cercaviles amb la participació de les autoritats, administradors i la cobla, i un ofici solemne cantat. La recuperació de la festa ha comptat amb la implicació directa de les famílies que tradicionalment han ostentat el rol d'administradors (famílies Rius, Julià i Esteve) i la col·laboració municipal i oberta a tots els particulars que volguessin. Des de 1991, els esdeveniments associats s'han ampliat, incorporant una fira d'artesans, entitats culturals i recreatives, així com el <em>Llúciafoc</em>, una revetlla organitzada pels Diables de Gelida al vespre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Festa de Santa Llúcia de Gelida és oficialment Patrimoni festiu de Catalunya des de la resolució del 3 de gener de 2022.</span></span></span></p> | 41.4409972,1.8631938 | 405032 | 4588338 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97095-2023-coccio-cal-terra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97095-afegint-butifarra-2000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97095-benediccio-escudella-2015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97095-coccio-1983.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Festa d'interès | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El 'Fons Santa Llúcia', és un fons documental de l'entitat amb documentació de les activitats i arxiu fotogràfic es troba al fons local de la Biblioteca Jaume Vila.El fons disposa d'imatges dels fotògrafs Ramon Tarrida Armengol i Pere Palomera Martínez.Tal com s'indica a la fitxa pròpia de l'Arxiu Municipal referent a la còpia digital present a l'Ajuntament, la documentació del 'Fons de Santa Llúcia' ha estat conservada a les dependències de la Comissió fins a la signatura del conveni de cessió amb la Biblioteca Jaume Vila i Pascual, on es conserva el fons en paper. Aquest fons es va digitalitzar l’any 2011 i a l’Arxiu Municipal només es troba la documentació digitalitzada i descrita. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2210 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97096 | Rellotge de sol de la torre de Lloselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-de-lloselles | XIX-XX | El rellotge es troba pràcticament despintat i costa distingir-lo de la resta de la façana. A banda de la pintura, la paret presenta diverses esquerdes que travessen el rellotge. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat a la façana.</p> <p>S'aprecia una mena d'arc de cortina a la part superior del rectangle a manera ornamental. També es pot veure que tenia dibuixades les línies horàries, però no es pot arribar a distingir si disposava d'algun lema o si la numeració era romana o aràbiga.</p> <p>El gnòmon es conserva i és metàl·lic.</p> | 08091-140 | Carretera C-243b, punt quilomètric 6,4. | <p>Es desconeix la datació del rellotge, l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans té anotat que podria ser del segle XIX tot i que no es pot confirmar.</p> | 41.4483400,1.8821300 | 406625 | 4589132 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97096-pic1712667908096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97096-pic1712667876216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97096-pic1712667888218.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97097 | Can Presas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-presas | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>Can Presas és un casal de gran magnitud amb una estructura quadrangular que inclou planta baixa, pis i golfes.</p> <p>L'edifici està cobert per una teulada a doble vessant de teula ceràmica i destaca per una torratxa, que inicialment podria haver estat concebuda com a mirador de la casa. Aquest element es caracteritza per una sèrie de petites finestres separades per columnetes i arcs de mig punt, que proporcionen un aspecte distintiu a la coberta a quatre vents de la torratxa. El ràfec de l'edifici està decorat amb mènsules de fusta.</p> <p>Situada a l'extrem de la urbanització del castell, al barri dels Tarongers, la casa està rodejada per un ampli pati amb jardí, al qual s'accedeix a través d'una escalinata de pedra. Un porxo completa aquest espai exterior. Les obertures de l'habitatge, inclòs portes i finestres, són de forma rectangular i simples, amb porticons de fusta.</p> <p>Destaquen especialment dues finestres geminades situades sota el carener de la teulada. Finalment, l'edifici està fonamentat sobre un sòcol de pedra i maó que enriqueix la seva estètica.</p> | 08091-141 | Carrer dels Tarongers, 17. | <p>Can Presas, segons l'estudi de Gemma Alonso, es tracta d'un edifici construït l'any 1924 al barri dels Tarongers, pel seu propietari i que li dona el nom, Adrià Presas i Piqué. L'arquitecte fou Juli Maria Fossas i Martínez, nascut a Barcelona el 1868 i mort el 1945, va ser un arquitecte modernista titulat el 18 d'agost de 1890. Fill de Modest Fossas i Pi, també arquitecte, Juli Maria va començar a treballar en la secció d'ornament de l'Ajuntament de Barcelona l'any 1900. A més, va ocupar el càrrec d'arquitecte municipal en diverses localitats catalanes, incloent-hi Malgrat de Mar, el Masnou i Arenys de Mar.</p> <p><span><span><span>Al peu del castell i l’església es va establir una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers, que a principis del segle XX, eren poc més de cinc masies. L’edifici principal de l’àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, la qual disposava d’una torre barroca i englobava la capella de Sant Antoni, per si era de menester en cas de mal temps i no es podia pujar a Sant Pere del castell. El rector hi va residir, fins a la construcció de l’actual rectoria al centre del poble, l’any 1881. El barri el formaven masies com ca n’Oller, cal Nogués, cal Patró, cal Reli, cal Manó, cal Vadó o cal Petit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys 1940, es va consolidar la urbanització del castell, que durant un temps gairebé va substituir el nom del barri. Actualment, s’ha imposat de nou el nom històric del barri dels Tarongers. </span></span></span></p> | 41.4370019,1.8716696 | 405734 | 4587884 | 1924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97097-1712911684122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97097-1712911684159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97097-img20231212171710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97097-img20231212171726.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97097-pic1712823183037.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Juli Maria Fossas i Martínez (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97098 | Plaça dels Tarongers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-tarongers | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | Espai públic força degradat. | <p>La plaça dels tarongers, és un espai rectangular envoltat per un jardí, relativament senzill amb presència de xiprers que l'emmarquen.</p> <p>Aquest pati central està envoltat de residències unifamiliars, construïdes a partir de la postguerra, d'estil regionalista.</p> | 08091-142 | Plaça dels Tarongers, s/n. | <p><span><span><span>Al peu del castell i l’església es va establir una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers, que a principis del segle XX, eren poc més de cinc masies. L’edifici principal de l’àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, la qual disposava d’una torre barroca i englobava la capella de Sant Antoni, per si era de menester en cas de mal temps i no es podia pujar a Sant Pere del castell. El rector hi va residir, fins a la construcció de l’actual rectoria al centre del poble, l’any 1881. El barri el formaven masies com ca n’Oller, cal Nogués, cal Patró, cal Reli, cal Manó, cal Vadó o cal Petit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys 1940, es va consolidar la urbanització del castell, que durant un temps gairebé va substituir el nom del barri. Actualment, s’ha imposat de nou el nom històric del barri dels Tarongers. </span></span></span></p> <p>La plaça dels tarongers construïda als anys 1940 és un espai vertebrat al voltant d'un conjunt de cases regionalistes. Rosselló (2011) descriu com a partir de 1945 es va començar la urbanització dels terrenys dels Tarongers, que van acollir les '<em>viviendas protegidas</em>'. El barri, inicialment s'havia planificat per habitatges unifamiliars amb jardí, organitzats entorn de la plaça. El projecte fou de Manuel Baldric i Tibau, i es va finalitzar l'any 1948. Aquest espai, inicialment previst com un entorn popular, va acabar esdevenint un lloc de concentració de la nova burgesia de l'època.</p> <p><span>Manuel Baldrich i Tibau (Tarragona, 1911 - Barcelona, 1966) va ser un arquitecte i urbanista destacat de Catalunya. El 1944, va ser nomenat arquitecte de la Diputació de Barcelona i, quatre anys després, el 1948, director de l'Oficina d'Urbanisme provincial. Un dels seus projectes més importants va ser el complex de les Llars Mundet, construït entre 1954 i 1957 al barri de la Vall d'Hebron de Barcelona. Aquest conjunt inclou 3000 habitatges, una església i diversos equipaments socials. A més, Baldrich va ser l'autor de diversos plans urbanístics per a ciutats com Martorell, Vilanova i la Geltrú, Malgrat de Mar, Taradell, Terrassa, Mataró, Sabadell, Igualada, Sitges, Vic, Berga i Manresa, contribuint significativament al desenvolupament urbanístic de moltes localitats catalanes, especialment de la província de Barcelona.</span></p> | 41.4374794,1.8681063 | 405438 | 4587942 | 1945-48 | 08091 | Gelida | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97098-img20240516083220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97098-img20240516083257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97098-img20240516083345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97098-img20240516083441.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Manuel Baldrich i Tibau (arquitecte) | La plaça dels Tarongers és un espai catalogat com a BCIL perquè presenta una mostra de la voluntat històrica continuista del poble de Gelida, de reprendre, després de la Guerra Civil, la tradició d'estiueig al poble. El valor de l'espai el rep més per la voluntat que representa, que per la qualitat arquitectònica / urbana de la plaça. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97099 | Rellotge de sol de cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-baldiri-0 | XIX - XX | El rellotge està molt despintat, amb defectes importants, com esquerdes o petits despreniments, i el gnòmon doblegat. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular pintat i emmarcat amb un quadrat.</p> <p>Es pot apreciar que disposava de línies horàries, però no es pot distingir si hi havia algun lema o quin tipus de numeració tenia. La pintura emprada per dibuixar-lo era de color vermell maó.</p> <p>El gnòmon metàl·lic està doblegat.</p> | 08091-143 | Barri del Puig, 35-37. | <p>Es desconeix la datació del rellotge, l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans no n'aporta cap informació.</p> | 41.4363500,1.8470500 | 403677 | 4587839 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97099-pic1712655293556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97099-pic1712655278758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97099-pic1712655343305.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Hi ha la voluntat de restaurar-lo per part de la propietat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97100 | Llinda de la rectoria vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-rectoria-vella | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII | L'estat és bo, malgrat que és una llinda completament desnaturalitzada de la seva posició natural. | <p><span>La llinda o llosa de la rectoria vella està formada per una gran llosa de pedra de color vermellós, que possiblement hauria estat reaprofitada d'un enderroc del castell (tenint en compte la coloració i tipus de la pedra). </span></p> <p><span>Sobre la llinda està gravat l'any '17 . GRAV RECTOR . 80'. Les xifres podrien correspondre a l'any 1780, i segons el Rectorilogi recopilat per Ramon Rovira, 'GRAUV RECTOR' podria fer referència a Pere Joan Grau, qui va ser rector de Gelida entre 1739 i 1771, any en què va morir el 5 d'abril.</span></p> <p><span>La llosa, inserida dins del mur de tancament del jardí del carrer de les Escales de la Rectoria Vella, 7 correspondria a la parcel·la on hi havia hagut l'edifici de la rectoria vella.</span></p> | 08091-144 | Carrer Escales de la Rectoria Vella, 7. | <p>La rectoria vella, tal com indica la placa de la plaça és un edifici que desaparegué l'any 1966 amb la urbanització i construcció de la parcel·la. La rectoria era l'edifici principal del barri i alguns dels elements que la feien ressaltar eren la torre barroca la capella de Sant Antoni, utilitzada en cas que el mal temps impedís pujar a Sant Pere del Castell. El rector va residir allà fins a la construcció de la nova rectoria al centre del poble l'any 1881.<br /> <br /> Al peu del castell i de l'església, es va establir una petita concentració de cases coneguda com els Tarongers. Ramon Rovira, sobre l'origen del barri també en va fer les aportacions. Concretament, des dels segles XVI fins al XVIII, diversos nuclis de cases del terme mostraven potencial de creixement. Un d'aquests era el de la Ferreria, anomenat el Puig de Casanova, i un altre era el dels Tarongers, així anomenat per una casa coneguda com 'la Casa dels Tarongers', probablement situada prop de ca n'Oller dels Tarongers en direcció al Racó, que comptava amb dues a quatre cases. El creixement dels Tarongers va començar a ser notable a partir de mitjan segle XVIII i va augmentar durant el segle XIX.<br /> <br /> A principis del segle XX, el barri tenia poc més de cinc cases. El barri estava format per masies com ca n'Oller, cal Nogués, cal Patró, cal <span>Reli</span>, cal <span>Manó</span>, cal <span>Vadó</span> o cal Petit. Als anys 1940, es va consolidar la urbanització del castell, que durant un temps va substituir gairebé el nom del barri.</p> <p>Actualment, el nom històric del barri dels Tarongers s'ha imposat de nou.</p> | 41.4374111,1.8687299 | 405489 | 4587933 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97100-1712676202001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97100-1712676201958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97100-1712676202044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97100-1712676202081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97100-1712676202117.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-17 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97101 | Rellotge de sol de cal Dejú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-deju | <p><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Teresina Roca i Comajuncosa, una dona valenta'. Programa Festa Major 2021, pp. 84-85.</span></p> | XIX | Tot i que la pintura està lleugerament erosionada, el seu estat de conservació és bo. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat de grans dimensions.</p> <p>El marc exterior del rellotge és una franja pintada de color ocre, igual que alguns dels ornaments interns en forma de fulles. L'altre color utilitzat per tota la resta d'elements és el vermell. Disposa de línies horàries i de numeració aràbiga que va de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda. El pol és un cercle buit en la meitat superior i amb línies horàries a la part inferior. El gnòmon és una vara metàl·lica.</p> <p>A sobre, hi ha la inscripció '<em>AÑ 1847'</em>, indicant la data de l'obra.</p> | 08091-145 | Carrer del Sol, 11. | <p>La datació del rellotge apareix inscrita a la part superior i va ser l'any 1847.</p> | 41.4398600,1.8666200 | 405317 | 4588207 | 1847 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97101-img20231212120906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97101-img20231212120858.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97102 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-gelida | <p><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2014). 'Cultura més que mai'. <em>Programa Festa Major</em> 2014, pp. 70-80.</span></span></span></span></p> | XIII - XX | L'arxiu va ser traslladat a l'Arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat per raons de conservació, segons notes de Ramon Rovira, ja que a Gelida no es donaven les condicions suficients per preservar-lo. Actualment es troba en bones condicions. | <p>Ramon Rovira Tobella, arxiver i conservador durant l'última etapa de l'arxiu parroquial al poble, abans de la transferència a l'Arxiu Històric del Bisbat en va fer un informe i un article divulgatiu (2014) dels principals documents de l'arxiu. A l'informe s'explica les característiques principals de la documentació. La documentació és diversa, des del segle XIII fins a documentació contemporània. Ramon destacava com als més destacats els fons notarials més de mil cinc-centes actes testamentàries (1424 -1954) i més de tres-centes capitulacions matrimonials fins a 1739 a Gelida. També, un grup de pergamins datats entre els segles XIII i XVII en un volum d'una setantena aproximadament. En grau més baix, els llibres sacramentals. 33 llibres: 16 de baptismes (1562-2013), 7 de matrimonis (1570-2012) i 10 d'òbits (1565-2013). I per la seva diversitat, la documentació i lligalls diversos vinculats temes notarials, confraries, llicències, àpoques, debitoris, procures, capbreus, censals, compres, vendes, plets, consuetes, comptes, llevadors, correspondència eclesiàstica i comunal, expedients religiosos. Un volum de documentació que s'estima en més de 10 metres lineals.</p> <p>Actualment, en el quadre de classificació del Bisbat hi figuren els apartats següents:</p> <ul> <li>Civil i senyorial (1533-XX). Aquest bloc inclou documents relacionats amb la gestió civil i senyorial de la parròquia.</li> <li>Confraries i associacions (1599-1877). Engloba els registres de diverses confraries i associacions religioses, <span>Nostre Senyora</span> del Roser (1608-1877), Sant Crist (1815), Sant Lluc (1675), Sant Roc (1599-1773), i Sant <span>Vicenç de Paul</span> (1740-1853).</li> <li>Consuetes (1646-1953). Aquest bloc conté documents consuetudinaris que registren pràctiques i tradicions locals, cobrint un període extens des de 1646 fins a 1953.</li> <li>Correspondència (1714-1910). Inclou tota la correspondència oficial i personal associada amb la parròquia, documentada des de l'any 1714 fins a 1910.</li> <li>Demografia (1884-1927). Conté censos parroquials que proporcionen informació demogràfica sobre la comunitat, cobrint els anys de 1884 a 1927.</li> <li>Dispersa (segle XVI-XX). Aquesta secció inclou diversos documents no classificats en altres categories, abastant des del segle XVI fins al XX.</li> <li>Economia (1552-1882). Aquest bloc està vinculat a l'obra i inclou documents econòmics com a Causes Pies, Censals, Comptes dels bacins, Llevador de l'oli, Llibres de rendes i la Sagristia.</li> <li>Impresos (1725-1912). Recull impresos diversos des de l'any 1725 fins a 1912.</li> <li>Inventaris parroquials (1729-1870). Documents que detallen els inventaris de béns de la parròquia, des de 1729 fins a 1870.</li> <li>Misses i aniversaris (1450-1985). Inclou diversos registres sobre misses i aniversaris celebrats dins la parròquia, amb documents que van des de l'any 1450 fins a 1985.</li> <li>Notarial (1343-1954). Abarca una àmplia gamma de documents notarials, capítols matrimonials, inventaris, manuals notarials, i testaments.</li> <li>Sacramental (1562-1933). Conté registres sacramentals com baptismes, confirmacions, defuncions, a més de diversos documents sacramentals.</li> <li>Visites pastorals i documents episcopals (1678-2012)</li> <li>Engloba llicències episcopals des de 1678 fins a 1941 i 1907, i visites pastorals registrades des de 1740 fins a 2012.</li> </ul> | 08091-146 | Carrer d'Armenteres, 35 - 08980 Sant Feliu de Llobregat | <p>El 10 d'abril de 2014 es feu efectiu el trasllat del fons de l'arxiu parroquial, a l'Arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu. L'abast de l'arxiu és del segle XIII la documentació més antiga fins a documents contemporanis. La documentació de l'arxiu va sobreviure a la crema indiscriminada de l'any 1936, quan el veí de Gelida, Martí Planas i Gras, en aquells moments agutzil del poble, juntament amb els germans Jaume i Antoni Llopart i Voltà, el van amagar sota l'escala de l'Ajuntament. Malgrat tot, una part de la documentació fou cremada, juntament amb part de la biblioteca d'un oncle dels germans Llopart, que era jesuïta, amb la voluntat de convèncer el comitè revolucionari que era tota la documentació existent a l'arxiu.</p> <p>El responsable de l'arxiu en l'etapa última fins al seu trasllat a l'Arxiu històric Diocesà del Bisbat de Sant Feliu en fou l'historiador Ramon Rovira i Tobella. El fons ha estat cedit a l'Arxiu del Bisbat, però només en dipòsit, ja que la titularitat s'ha mantingut a la Parròquia de Sant Pere de Gelida. Prèviament, hi havia hagut intents d'organització, així doncs, un dels darrers rectors de Gelida, mossèn Jaume Duch i Fumadó (1986-1991), va iniciar una reordenació dels fons que el mateix Ramon Rovira va continuar amb la llicència del rector Isidre Gras i Civit (1991-2014).</p> | 41.4409449,1.8631724 | 405030 | 4588331 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97102-pxl20231127104822558.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97103 | Rellotge de sol de cal Noi del Molí, o cal Botifoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-noi-del-moli-o-cal-botifoll | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2022). 'Anar fent via i no perdre l'esperança'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2022, p. 99.</span></span></p> | XIX | El rellotge ha patit un despreniment a la part superior dreta a causa de l'aigua. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular i pintat. Es troba a la part superior dreta de la façana principal de la casa entre mitgeres de cal Noi, també coneguda com cal Botifoll.</p> <p>El requadre exterior és pintat en un color rosat i decorat amb una sanefa en color vermell, que és el mateix color emprat en tota la resta d'elements. El pol és una esfera vermella, del centre de la qual arranca el gnòmon metàl·lic. Disposa de línies horàries i numeració aràbiga que marca de les 10 del matí a les 7 de la tarda.</p> <p>A la part superior hi figura 'AÑO' al marge esquerre i al marge dret hi figura '1828', però el despreniment d'aquesta àrea ho ha esborrat.</p> <p>A la part inferior hi ha una representació de l'església de Sant Pere del Castell de Gelida.</p> | 08091-147 | Les Cases Noves, 52. | <p>La datació del rellotge apareixia inscrita a la part superior i va ser l'any 1828.</p> <p>L'any 1983 es va dur a terme el repintat maldestre. A principis dels anys 2000 es va intentar fer una intervenció de restauració a través de dos especialistes, però el pressupost va ser excessivament elevat i no es va poder dur a terme. Actualment, part de l'element s'ha perdut per les filtracions d'aigua que ha patit, i se n'ha esborrat la data.</p> | 41.4463400,1.8540000 | 404272 | 4588941 | 1828 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-pic1712827426390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-pic1712827437308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-pic1712827455739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-pic1712827575803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-rellotgecanbotifoll.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Fa uns anys s'hi va fer una restauració força barroera on el 10 va passar a ser un 0 i el repintat tampoc va respectar l'original. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97106 | fons documental de l'Arxiu Municipal de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gelida | La documentació està perfectament ordenada i conservada en una bateria d'armaris compactes. | <p>L'arxiu municipal conté l'arxiu històric de l'Ajuntament de Gelida, en les seves diferents etapes des d'aproximadament des de l'any 1641 i sent l'Ajuntament l'hereu en etapa democràtica de les diferents eines i corporacions que han representat l'administració municipal des del segle XVII.</p> <p>La part més important es compren de les diferents branques de l'administració local del poble. No obstant això, també inclou fons d'entitats, fons personals, administratius o empresarials. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual.</p> <p>Segons la descripció que Josep Conejo Mundatda va fer de l'evolució de l'arxiu l'any 2016, s'han executat diverses actuacions sobre el fons municipal. La primera intervenció la va realitzar l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès l'any 1988. Van realitzar un primer inventari de tota la documentació municipal quant a unitat d'instal·lació. Aquesta intervenció no va comportar l'organització del dipòsit de l'arxiu, ni la neteja dels documents, ni el seu arxivament. La segona intervenció, que va finalitzar el 1991, va centrar-se en la documentació municipal històrica, anterior al 1963. Es va seguir la classificació de l'inventari fet per l'Arxiu Històric Comarcal, però aquesta vegada va ser una intervenció completa sobre un total de 250 unitats d'instal·lació. Posteriorment, el 1995, es va fer una transferència de 223 unitats d'instal·lació i 75 llibres, que va seguir la classificació provinent de les oficines. Finalment, la darrera intervenció ha estat la realitzada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona des del 20 de març del 2001 fins al 19 de febrer de 2002. El 7 d'abril del 2005 l'Ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> <p>El quadre de fons, penjat a la web municipal ens mostra l'existència de documentació de l'Ajuntament (1641 - actualitat) en primer lloc. La documentació del fons del Jutjat de Pau ha estat guardada conjuntament amb el fons municipal a les dependències de l'ajuntament, sense una separació clara entre els dos fons, exceptuant els llibres del registre Civil que s'han conservat a les oficines del Jutjat. Els llibres de registre civil de naixements 17 llibres (1877-2009) / matrimonis 31 llibres (1872 - 2009) / defuncions 22 llibres (1873-2009). A partir de l'any 2009 es va començar a informatitzar les dades. El Consorci Entitat Mixta Xarxa Viària i l'Estació de Gelida - RENFE entre els anys 1936 -1993. També disposa d'un nombre important de fons privats que inicien les sèries des d'inicis del segle XIX fins a l'actualitat, com fons de masies, com Ca l'Oller (1821-1960) o fons familiars com Família Palahí-Solà (1817 - 1997). També empresarials com La Gelidense, SA (1920 - 1973) per posar alguns exemples.</p> <p>L'arxiu municipal està distribuït en dos espais diferenciats. El primer es troba dins les dependències de l'edifici principal de l'Ajuntament, mentre que el segon es localitza en un espai habilitat per a arxiu a l'edifici del CIC, conegut popularment com el Col·legi de les Monges Franciscanes. Aquests fons no són originàriament municipals, sinó que es componen de cessions o donacions efectuades a l'Arxiu Municipal. Aquests es van instal·lar inicialment al CIC durant els anys 80/90, a causa de la falta d'espai adequat en l'Ajuntament en aquell moment. La decisió de mantenir els fons en aquesta ubicació es va prendre posteriorment, motivada per la limitada capacitat de l'espai de dipòsit disponible a l'Ajuntament.</p> | 08091-148 | Plaça de la Vila, 12. | <p>La documentació ha estat conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins als anys vuitanta, amb les primeres intervencions sobre els fons de l'Arxiu Municipal de Gelida.</p> <p>A partir de l’any 2005, quan l’Ajuntament de Gelida signa el conveni d’adhesió al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, aquesta col·lecció només s’incrementarà amb petites donacions fetes a l’Arxiu Municipal.</p> <p>El Servei d'Arxiu Municipal de Gelida és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Gelida. L'Arxiu Municipal de Gelida forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005.</p> | 41.4409449,1.8631482 | 405028 | 4588331 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-img20230327101723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1716583948796.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Es pot consultar el quadre de fons complet a la web municipal. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97111 | Can Pàmias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pamias | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span><span>GARCÍA, Daniel (2018). “Les fonts de Gelida: ara i abans” a Programa de Festa Major, Ajuntament Gelida, 2018 pp.56-57. </span></span></span></p> <p><span>RIUS, Lluís i COMPTE, M. Mercè (2018): “Els primers jardins de Gelida” Programa de Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018 p.90</span></p> | XX | L'edifici i el jardí estàn en molt bon estat. | <p>La Torre de Can Pàmias i la Torre de Can Torras, ambdues situades a prop de la font de Cantillepa, són exemples destacats d'arquitectura noucentista i comparteixen característiques estilístiques similars. Aquestes torres d'estiueig es troben enmig d'extensos jardins amb zones boscoses, isolades del context urbà immediat, la qual cosa les fa punts de referència destacats en el paisatge local.</p> <p>El disseny de l'edifici Can Pàmias, en particular, destaca per la seva forma quadrangular i una alçada notòria, accentuada per la presència d'una torratxa-mirador i la verticalitat de la seva coberta. La disposició de l'edifici inclou una planta baixa parcialment excavada, dos pisos superiors, i un altell situat sota el ràfec de la coberta. La torratxa, situada lateralment respecte a la resta de l'estructura, disposa de grans finestrals verticals distribuïts en tres per cada costat, i està coronada per una coberta a quatre vents.</p> <p>El portal principal de l'edifici està protegit per un porxo d'entrada. La coberta, feta de teula, està adornada amb boles decoratives, i els ràfecs estan embellits amb mènsules de fusta. Les finestres i les portes balcó de l'edifici són rectangulars, amb arcs escarsers i ampliacions en les finestres, i estan equipades amb porticons de fusta, afegint un toc rústic i tradicional a l'estructura modernista de l'edifici.</p> | 08091-150 | Carrer Anselm Clavé, núm. 8 | <p>La història de Can Pàmias a Gelida l'hem de situar en el context de finals del segle XIX i el primer quart del segle XX. Situada en el carrer Anselm Clavé aquesta es tracta d'una gran torre residencial d'estiueig.<br /> <br /> Lluís Riu i Mercè Compte (2018) analitzen el fenomen de l'estiueig al poble de Gelida des d'una òptica de pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona, i que va trobar a Gelida un entorn que reunia unes condicions immillorables. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. Aquests llocs, sovint caracteritzats per la presència de fonts, especialment aquelles de propietats medicinals, es van convertir en destinacions predilectes per a aquests grups socials. A mesura que els mitjans de transport es van desenvolupar i millorar, va ser possible consolidar diversos nuclis d'estiueig en localitats anteriorment inaccessibles i allunyades de les zones més afectades per la contaminació urbana. Això va facilitar l'establiment de centres on la burgesia podia evadir-se temporalment de l'ambient urbà contaminat, buscant refugi en entorns més purs i saludables. Aquesta pràctica no només reflectia una cerca de lloc per al descans sinó també una manifestació dels ideals de salut i higiene que predominaven en aquell període. Daniel Garcia Peris (2018) reforça també aquesta característica d'estiueig: '... Gelida ja era motiu d'atracció abans d'edificar-hi algunes cases emblemàtiques de l'estiueig com Can Pàmias i Can <span>Torras</span>.'<br /> <br /> Aquest gran casal va estar erigit el 1928, en els primers temps d'estiueig a Gelida, juntament amb altres edificis com Can <span>Torras</span>. Josep <span>Pamias</span> Corrons, empresari de Barcelona, va encarregar la construcció d'aquesta residència a Carles Martínez Sánchez, un arquitecte que va anar desenvolupant la seva carrera amb èxit a diverses localitats com: Barcelona, Gelida, Santa Perpètua de Mogoda, Berga i Cornellà. La casa d'estil noucentista va ser construïda en mans de Joaquim Mas i Palau.<br /> <br /> El constructor de la Torre <span>Haeffner</span> fou Joaquim Mas i Palau (1888-1960), de la nissaga dels Mas constructors i promotors gelidencs. El treball de Joan Rosselló i <span>Raventós</span> (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de <span>Mariano</span> Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, <span>Mariano</span> Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. Malgrat que les obres públiques de l'Ajuntament semblaven dominades pels Mas <span>Mariano</span> i Joaquim, Delfí Mas també va intervenir en algunes construccions institucionals. Així com la incorporació professional de Delfí Mas va ser molt ràpida, la llarga vida de <span>Mariano</span> Mas va determinar que durant molts anys les tasques d'aquest i les del seu fill se sobreposessin. El període d'influència de Joaquim Mas va ser entre 1925 i 1950, marcat pels seus inicis com a responsable més directe del negoci familiar. A partir de la construcció del funicular el 1924, el fenomen de l'estiueig va accelerar-se, i Joaquim Mas va continuar construint cases de renda, signades generalment per Ros i Ros. A partir del 1928, va iniciar els contactes amb l'arquitecte Carlos Martínez, col·laborant en el projecte del Casal Gelidenc el 1931. A partir de 1928, Joaquim Mas va <span>iniciar</span> contactes amb l'arquitecte Carlos Martínez, qui va ser el projectista de diverses obres significatives d'aquell període. Entre elles es troben la Torre Pàmias (1928), la casa Cardús (1928), la torre <span>Solé</span> i Recasens (1929), i la torre <span>Haeffner</span> (1930), totes construïdes per Joaquim Mas. Aquesta col·laboració va marcar un moment destacat en la carrera de Mas, consolidant la seva reputació com a constructor d'importants edificis residencials.<br /> <br /> Durant la Guerra Civil, el Comitè Local de Milícies Antifeixistes, es va establir a Can Pàmias, entre altres punts del poble. Històricament, el jardí de Can Pàmias ha destacat pel bosquet i considerat un dels espais més valorats, però sobretot per la Palmera que destacava en el jardí.</p> | 41.4373336,1.8655568 | 405224 | 4587928 | 1928 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97111-1712676201735.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97111-pic1712649866037.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-18 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Carlos Martínez | Segons la senyalització de la Ruta Modernista figura el nom de les torres com Can Pàmias i Can Torras, tot i que també s'anomena a les dues torres Can Pàmies i Can Torres. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97116 | Can Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torras-1 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>RIUS, Lluís, COMPTE, M. Mercè (2018): “Els primers jardins de Gelida” Programa de Festa Major 2018, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, p. 90.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca, pp. 493-512.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XX | La casa mostra símptomes d'abandonament. | <p>La torre de can Pàmias i la torre de can Torras, ambdues situades a prop de la font de <span>Cantillepa</span>, són exemples destacats d'arquitectura noucentista i comparteixen característiques estilístiques similars. Aquestes torres d'estiueig es troben enmig d'extensos jardins amb zones boscoses, isolades del context urbà immediat, la qual cosa les fa punts de referència destacats en el paisatge local.<br /> <br /> El disseny de l'edifici can Torras, en particular, destaca per la seva forma quadrangular. Es tracta d'una de les torres més elegants del terme de Gelida, i també un dels primers exemples de grans torres d'estiueig construïdes al poble.</p> <p>D'estil afrancesat amb aire de palauet francès la teulada de pissarra destaca especialment per la mansarda. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic l'edifici destaca per disposar d'unes grans sales interiors, l'extraordinària qualitat dels materials utilitzats i els jardins que l'envolten amb palmeres, pins, avets i plantes tropicals.</p> | 08091-151 | Carrer Josep Anselm Clavé, 42. | <p>La història de can Torras de Gelida l'hem de situar en el context de finals del segle XIX i el primer quart del segle XX. Situada en el carrer Anselm Clavé aquesta es tracta d'una gran torre residencial d'estiueig.<br /> <br /> Lluís Riu i Mercè Compte (2018) analitzen el fenomen de l'estiueig al poble de Gelida des d'una òptica de pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona, i que va trobar a Gelida un entorn que reunia unes condicions immillorables. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. Aquests llocs, sovint caracteritzats per la presència de fonts, especialment aquelles de propietats medicinals, es van convertir en destinacions predilectes per a aquests grups socials. A mesura que els mitjans de transport es van desenvolupar i millorar, va ser possible consolidar diversos nuclis d'estiueig en localitats anteriorment inaccessibles i allunyades de les zones més afectades per la contaminació urbana. Això va facilitar l'establiment de centres on la burgesia podia evadir-se temporalment de l'ambient urbà contaminat, buscant refugi en entorns més purs i saludables. Aquesta pràctica no només reflectia una cerca de lloc per al descans sinó també una manifestació dels ideals de salut i higiene que predominaven en aquell període. Daniel Garcia Peris (2018) reforça també aquesta característica d'estiueig: '... Gelida ja era motiu d'atracció abans d'edificar-hi algunes cases emblemàtiques de l'estiueig com Can Pàmias i Can <span>Torras</span>.'<br /> <br /> Aquest gran casal construït l'any 1917, en els primers temps d'estiueig a Gelida va ser un projecte de l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (1883 - 1965) i el propietari, l'arquitecte i empresari Joan Torras Puig, un important industrial del sector metal·lúrgic Barceloní, propietari de la Foneria Torras Herreria y Construcciones. Torras i Nebot eren amics de joventut i li encarregà la construcció d'una segona residència a Gelida, per la recomanació mèdica que li havia fet el metge a la seva esposa, Assumpció Ferrer, per tal de trobar un clima més sec. La torre fou remodelada poc després, l'any 1920, pel mestre d'obres Delfí Mas i Valls, membre de la nissaga de constructors i arquitectes Mas de Gelida, incorporant alguns espais i detalls nous a l'edifici, deixant-lo tal com el veiem actualment. La visió de la casa i el jardí a través de la reixa de ferro és l'única de què es disposa des del carrer, ja que la resta del perímetre consta de mur i tanca verda. Nebot també va incorporar al projecte un disseny específic d'estil noucentista per la proposta del jardí.</p> <p>Francesc de Paula Nebot i Torrens va completar la seva titulació com a arquitecte el 1909 i va exercir com a catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona a partir de 1912. Director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona durant dos períodes, 1923-1936 i 1940-1953. Fou responsable del projecte de la plaça Catalunya entre 1924 i 1926. Nebot va ser coautor de la remodelació del Palau Reial de Pedralbes amb Eusebi Bona entre 1919 i 1924. Es va destacar per la seva obra en edificis públics marcant l'estil noucentista i reflectint un èmfasi en l'art i l'arquitectura pública i privada.<br /> <br /> El treball de Joan Rosselló i <span>Raventós</span> (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.<br /> <br /> Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l'activitat, fins al punt d'implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s'ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de <span>Mariano</span> Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions.<br /> <br /> L'herència constructiva de <span>Mariano</span> Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, <span>Mariano</span> Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament.<br /> <br /> La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls (1887-1960) a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. Malgrat que les obres públiques de l'Ajuntament semblaven dominades pels Mas <span>Mariano</span> i Joaquim, Delfí Mas també va intervenir en algunes construccions institucionals.</p> | 41.4365776,1.8658787 | 405250 | 4587844 | 1917 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97116-1712911686651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97116-1712676201735.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97116-1712676201831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97116-pic1712647061674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97116-pic1712647107242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97116-pic1712648689543.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Francesc de Paula Nebot i Torrens (arquitecte) | Segons la senyalització de la Ruta Modernista, figura el nom de les torres com Can Pàmias i Can Torras, tot i que també s'anomena a les dues torres Can Pàmies i Can Torres. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/