Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97129 | Jardí de can Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-torras | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p><span>RIUS, Lluís, COMPTE, M. Mercè (2018): “Els primers jardins de Gelida” Programa de Festa Major 2018, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, p. 90.</span></p> | XX | El jardí conserva encara molts dels elements originals, si bé, es tracta d'un jardí i, per tant, el fet que la casa estigui desatesa, també fa que cada cop estigui més desdibuixat pel que fa a la tipologia i diversitat de plantes i arbres existents. | <p>Les torres de can Pàmias i can Torras, situades pròximes a la font de Cantillepa, constitueixen exemples paradigmàtics de l'arquitectura noucentista. Ambdues edificacions comparteixen característiques estilístiques semblants i es troben immerses en jardins extensos amb àrees arbrades, aïllats de l'entorn urbà proper, fet que les converteix en punts de referència notables dins del paisatge local.</p> <p>En particular, el disseny de la torre de can Torras destaca per la seva estructura quadrangular, essent una de les torres d'estiueig més distingides de Gelida i un dels primers exemples d'aquest tipus d'estructura en la localitat. L'estil, reminiscent d'un petit palau afrancesat, va ser meticulosament planificat per harmonitzar amb els jardins circumdants, els quals estan poblats de palmeres, pins, avets i vegetació tropical.</p> <p>Lluís Riu i M. Mercè Compte (2018) detallen les principals característiques del jardí original, dissenyat per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot. Tot i que no es pot confirmar explícitament un disseny noucentista mitjançant fotografies, l'estil geomètric incidiria en la visió que Nebot advocava fermament per aquest estil, molt apreciat també pels propietaris. L'accés a la finca es realitza a través d'una reixa de ferro forjat situada al costat esquerre, adornada amb les inicials JT de l'amo (Joan Torras), decoracions geomètriques i una bola de vidre en la seva part superior. L'entrada condueix a un espai verd a l'aire lliure on el disseny paisatgístic integra parterres amb formes orgàniques als costats i davant de l'edifici, així com un parterre central geomètric. Destaca la presència de dues palmeres datileres que emmarquen simètricament la façana. Documentació històrica revela que anteriorment aquest espai acollia espècies arbòries com pollancres, xiprers macrocarpa o eucaliptus.</p> <p>Avui dia, encara és possible observar avets, cedres i una pineda extensa en la part posterior del terreny.</p> | 08091-152 | Carrer Josep Anselm Clavé, 42. | <p>La història de can Torras de Gelida l'hem de situar en el context de finals del segle XIX i el primer quart del segle XX. Situada en el carrer Anselm Clavé aquesta es tracta d'una gran torre residencial d'estiueig.<br /> <br /> Lluís Riu i Mercè Compte (2018) analitzen el fenomen de l'estiueig al poble de Gelida des d'una òptica de pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona, i que va trobar a Gelida un entorn que reunia unes condicions immillorables. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. Aquests llocs, sovint caracteritzats per la presència de fonts, especialment aquelles de propietats medicinals, es van convertir en destinacions predilectes per a aquests grups socials. A mesura que els mitjans de transport es van desenvolupar i millorar, va ser possible consolidar diversos nuclis d'estiueig en localitats anteriorment inaccessibles i allunyades de les zones més afectades per la contaminació urbana. Això va facilitar l'establiment de centres on la burgesia podia evadir-se temporalment de l'ambient urbà contaminat, buscant refugi en entorns més purs i saludables. Aquesta pràctica no només reflectia una cerca de lloc per al descans sinó també una manifestació dels ideals de salut i higiene que predominaven en aquell període. Daniel Garcia Peris (2018) reforça també aquesta característica d'estiueig: '... Gelida ja era motiu d'atracció abans d'edificar-hi algunes cases emblemàtiques de l'estiueig com Can Pàmias i Can <span>Torras</span>.'<br /> <br /> Aquest gran casal construït l'any 1917, en els primers temps d'estiueig a Gelida va ser un projecte de l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (1883 - 1965) i el propietari, l'arquitecte i empresari Joan <span>Torras</span> Puig, un important industrial del sector metal·lúrgic Barceloní, propietari de la Foneria <span>Torras</span> <span>Herreria</span> <span>y</span> <span>Construcciones</span>. <span>Torras</span> i Nebot eren amics de joventut i li encarregà la construcció d'una segona residència a Gelida, per la recomanació mèdica que li havia fet el metge a la seva esposa, Assumpció Ferrer, per tal de trobar un clima més sec. La torre fou remodelada poc després, l'any 1920, pel mestre d'obres Delfí Mas i Valls, membre de la nissaga de constructors i arquitectes Mas de Gelida, incorporant alguns espais i detalls nous a l'edifici, deixant-lo tal com el veiem actualment. La visió de la casa i el jardí a través de la reixa de ferro és l'única de què es disposa des del carrer, ja que la resta del perímetre consta de mur i tanca verda. Nebot també va incorporar al projecte un disseny específic d'estil noucentista per la proposta del jardí.<br /> <br /> Francesc de Paula Nebot i Torrens va completar la seva titulació com a arquitecte el 1909 i va exercir com a catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona a partir de 1912. Director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona durant dos períodes, 1923-1936 i 1940-1953. Fou responsable del projecte de la plaça Catalunya entre 1924 i 1926. Nebot va ser coautor de la remodelació del Palau Reial de Pedralbes amb Eusebi Bona entre 1919 i 1924. Es va destacar per la seva obra en edificis públics marcant l'estil noucentista i reflectint un èmfasi en l'art i l'arquitectura pública i privada.</p> | 41.4365856,1.8658626 | 405248 | 4587845 | 1917 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97129-1712676201831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97129-1712676201876.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97129-pic1712647061674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97129-pic1712647107242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97129-pic1712647236350.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Francesc de Paula Nebot i Torrens (arquitecte) | 106|98 | 2153 | 5.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97132 | Can Panyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panyella-1 | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (2018). </span>Occitans a Gelida durant els segles XVI i XVII (Alt Penedès)<span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 3. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> | XVI - XVIII - XX | L'edifici ha estat completament restaurat per reconvertir la masia en un hotel restaurant. Malgrat la transformació de l'espai, l'elevació d'un pis en algunes parts, algunes estructures originals han estat respectades o com a mínim se'n pot seguir la traça i són reconeixibles, en un intent de fer compatibles les modificacions contemporànies per al nou ús residencial / turístic. | <p>Can Penyella és una de les masies històriques del municipi de Gelida.</p> <p>L'estructura principal de la masia és rectangular, tenint en compte que disposa de tres edificis adossats, sent el del centre el cos principal i que corresponia a la masia pròpiament amb una estructura basilical tradicional. Els altres dos edificis correspondrien a coberts propis del mas, un dels quals correspondria a quadres o similar, i l'altra al celler segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Tots ells amb coberta a doble vessant de teula.</p> <p>La masia pròpiament, estava composta per planta baixa, pis sota teulada. La façana principal del mas s'identifica pel gran portal adovellat que ara centralitza l'entrada a l'hotel. També es visualitza a la façana algunes finestres originals amb llinda i brancals de pedra tallada. A l'interior l'espai estava distribuït amb una gran sala repartidora dels espais de la planta baixa i les habitacions al primer pis. El cobert / celler sembla que havia allotjat fins a seixanta botes i tres cups.</p> <p>Altres espais de la masia eren l'era que ocupa un espai central i també consta que havia tingut un foc de rotllo, del qual se n'ha perdut gairebé tota la traça. Resten visibles alguns panys de paret a la zona de l'era que mostren encara el parament de pedra vista. En el cas del cobert, de les quadres, s'observa una gran porta amb arc rebaixat de maó, que més o menys correspon a l'estructura original, però lleugerament ampliada i rematat amb maó contemporani. A sobre, la finestra original ha estat tapiada, i s'ha col·locat algunes rajoles contemporànies (a l'estil de les antigues rajoles d'oficis) que mostren el procés de fabricació del vi, en el punt on hi havia l'obertura.</p> <p>A la zona d'entrada de l'hotel, s'hi poden veure algunes portes i finestres amb llinda de pedra original més. En general, el conjunt està decorat amb diferents elements de tradició agrícola.</p> | 08091-153 | Carretera de Sant Llorens d'Hortons, entrada polígon industrial de Can Penyella. | <p>L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant-ne les primeres mencions documentals del mas al segle XIII. Això ha estat possible a través de la documentació conservada al Mas Lledoner de Vallirana. A finals del segle XVIII, aproximadament el 1763, Maria Penyella i <span>Bellagarda</span> la qual era hereva de Can Penyella, es va casar amb un membre de la família Romagosa de Lledoner. Aquesta masia també se li han atribuït d'altres denominacions com: <span>Lo</span> Mas Martí.</p> <p>La casa, que ja hauria existit, probablement, durant els segles XIII o XIV, al llarg del temps s'ha anat ampliant amb annexos fins al segle XIX o principis del XX. En l'actualitat, després de ser restaurada, s'ha convertit en un restaurant, mentre que les terres adjacents s'han anat transformant en un polígon industrial. El casal destinat a l'habitatge així com el del bestiar mostren característiques que són pròpies del segle XV gràcies als portals adovellats i les finestres tallades.</p> <p>A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. Cal remarcar que aquesta masia ha tingut diversos propietaris. Des de l'any 1230, Can Penyella ha passat per diverses mans, des dels <span>Ricolf</span> als Pujol. A mitjan segle XV passa a mans dels Penyella, fins a l'enllaç matrimonial amb els Romagosa al segle XVIII. Els Romagosa, amb arrels documentades des del segle XIII, són una presència notable en diverses masies de la comarca. Finalment, als inicis del segle XX, els <span>Anguela</span>, originaris d'Alió, van adquirir la propietat després de ser masovers de la família Romagosa.</p> | 41.4460358,1.8653423 | 405219 | 4588895 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97132-img20231212150732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97132-1702457469814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97132-1702457469848.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97132-1702457469883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97132-img20231212150749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97132-img20231212150759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97132-img20231212150811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97132-img20231212150833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97132-img20231212150947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97132-img20231212151046.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Seqüència dels cognoms del mas segons Rovira:AGH: Ricolf (s. XIII-XIV), Pujol (s. XIV), Codorniu (s. XIV-XV), Penyella, de Begues, (s. XV-XVIII), Romagosa, del Mas Lledoner de Vallirana, (s. XVIII-XX). Venda: Anguela (masovers) (s. XX). | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97140 | Creu de Rocasagna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-rocasagna | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2012). 'Coses de cultura'. </span>Programa Festa Major <span>2012, p. 76-82.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. </span>Programa Festa Major<span> 2021, p. 43.</span></span></p> | XX | La creu ha estat repintada i presenta un bon estat general. L'entorn està relativament descuidat amb brossa i un excés de gargots i firmes sense cap valor tenint en compte que és un entorn boscós. | <p>Es tracta d'una creu de ferro d'aproximadament 4,5 m d'alçada. El disseny correspon a una creu celta caracteritzada per una gran anella situada a la intersecció dels seus braços. </p> <p>A l'interior de cada quadrant de l'anella, està incrustat un vidre de color diferent. L'objectiu principal d'aquesta estructura és permetre que els rajos solars, en travessar els vidres de colors, projectin feixos de llum que puguin ser percebuts com a 'celestial'.</p> <p>En l'actualitat, la superfície de la creu està recoberta amb pintura de color platejat.</p> | 08091-154 | Poca abans del km de la carretera BV-2425, sobre el cap de roc conegut com a Rocasagna. | <p>La Creu de <span>Rocasagna</span>, també coneguda com la <em>creu de les missions</em> o de ferro, va ser col·locada l'1 de gener de l'any 1934 per la parròquia de Gelida. Pocs mesos després una explosió durant els dies dels Fets d'Octubre (6 d'octubre de 1934) la va tombar i poc després es va tornar a col·locar. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el juliol del 1936 fou serrada per la base i tombada de nou. Finalment, l'any 1943-44 fou re col·locada de nou, fins a l'actualitat.<br /> <br /> La creu formava part de l'última etapa del Viacrucis al poble. Tradicionalment, s'havia pujat fins a la <span>Rocasagna</span> i l'any 1934 s'hi va instal·lar la creu.</p> | 41.4424590,1.8731663 | 405868 | 4588489 | 1934 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97140-img20240306170206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97140-img20240306170209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97140-img20240306170251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97140-img20240306170319.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97142 | Premses de vi de cal Drac i cal Bon Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premses-de-vi-de-cal-drac-i-cal-bon-jan | <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2012). 'Coses de cultura'. <em>Programa Festa Major </em>2012, p. 76-82.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. <em>Programa Festa Major</em> 2021, p. 43.</span></span></span></p> | XXI | Les dues premses van ser restaurades abans de posar-se a la rotonda. Estan a l'aire lliure i per tant requereixen un manteniment tan el ferro com la fusta per conservar-les. | <p>Ubicades a la rotonda d'entrada de Gelida que distribueix l'accés al poble, al polígon de Can Penyella o a baix a l'Estació, s'han ubicat per embellir l'entrada dues grans premses de vi.</p> <p>El mecanisme és complet incloent la gàbia en bon estat, el caragol i la palanca manual. Les dues premses han estat instal·lades sobre una mena de sòcol fet de grans còdols de riu, que amaguen la plataforma de formigó on han estat col·locades.</p> <p>Al voltant hi ha un parterre amb alguns peus de cep i una mica més separats uns quants exemplars madurs d'olivera. Dins el perímetre de la rotonda també hi trobem unes grans lletres tallades amb acer amb el nom de Gelida.</p> | 08091-155 | Al centre de la rotonda de Can Penyella. | <p>Durant l'arranjament de la rotonda els anys 2011 i 2012 és feu la instal·lació de les premses de vi al lloc on les veiem actualment. De fet, Enric Carafí (2012) menciona el trasllat d'algunes oliveres, pràcticament centenàries, des del camí de can Sàbat fins a l'estació durant les obres de l'autopista. Aquestes oliveres es van replantar a prop de la rotonda d'entrada a l'autopista. Algunes es troben a l'interior de la rotonda, acompanyant les premses i els ceps, i altres a l'exterior de la cruïlla, quan la carretera ja enfila cap a Gelida. Carafí també fa referència que és el mateix any 2012 quan es van col·locar les dues premses de vi procedents de les masies de cal Drac del Puig i cal Bon Joan de Gelida a la mateixa rotonda.</p> <p>Aquesta intervenció, promoguda per Jordi Carrillo i <span>Giralt</span>, buscava embellir aquesta entrada i mantenir la cura del paisatge, així com la replantació d'una tanca verda que havia estat anteriorment instaurada per minimitzar l'impacte ambiental de l'autopista. El mateix Carafí (2021) menciona el fet que l'adquisició de la premsa va formar part de la compra d'un lot d'objectes i màquines agrícoles provinent de la masia de cal Drac del Puig, entre elles, una de les premses. La segona, fou salvada pel qui en el seu moment era regidor, Gil Coma.</p> | 41.4463132,1.8648326 | 405177 | 4588925 | 2012 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97142-1702457469682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97142-1702457469610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97142-1702457469647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97142-1702457469715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97142-1702457469748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97142-1702457469780.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97144 | Avinguda Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-colomer | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. pp. 493-512.</span></span></p> | XX | <p><span>L'avinguda Colomer es configura com un eix viari destacable per la seva amplitud superior a la mitjana del que existia fins al moment a Gelida, embellit amb una alineació d'arbres i flanquejat per torres residencials d'estiueig a banda i banda, situades en un terreny relativament pla, en contrast amb els desnivells característics del poble. Aquest sector va experimentar un desenvolupament significatiu durant el primer terç del segle XX, convertint-se, ara, en un dels carrers més emblemàtics per a l'observació de l'auge de l'estiueig en la localitat d'aquella època. Aquesta avinguda es caracteritza per una densa concentració de torres i cases de l'estil noucentista, les quals es distingeixen per les seves façanes elegants i jardins ben cuidats. No obstant això, la pèrdua de diverses d'aquestes edificacions ha esvaït parcialment l'encant original de l'avinguda. La casa Pomar o la torre Rourich són bons exemples de l'estil de l'avinguda.</span></p> <p>La primera onada de torres d'estiueig la podem ubicar a la zona del carrer de Sant Lluís i l'aproximació al poble pels vials inferiors. A continuació, amb l'avinguda Colomer, s'inicià un procés una mica diferent, ja que es va urbanitzar un espai nou que havien estat terrenys agrícoles, amb la voluntat expressa i planificació d'establir un nou espai on ubicar les torres d'estiueig. D'aquesta operació urbanística, amb un marcat estil noucentista, en va sorgir l'avinguda Colomer. Després de la guerra, es va produir una altra onada de construcció a la falda del castell, a la zona dels Tarongers. A més d'aquests dos grups, és important mencionar el gran nombre d'estiuejants que es van establir dins del poble.</p> <p><span>Escenari d'algunes pel·lícules d'època. </span>No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea.</p> <p>Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</p> | 08091-156 | Avinguda Colomer, s/n. | <p>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida.</p> <p>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can <span>Santfí</span>, del qual Joan Colomer i <span>Guitart</span> (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso.</p> <p>El 1917 Delfí Mas, de la nissaga de constructors i projectistes de Gelida construeix les dues primeres torres de l'avinguda Colomer, les cases Trabal i Pomar. El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.</p> <p><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. </span></span></span></p> | 41.4404986,1.8682981 | 405458 | 4588277 | 1910 - 1935 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212125546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212123825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-281001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212125307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212121849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212122115.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas | Josep Ros i Ros | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97162 | Carrer del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-carme-1 | <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major, pp. 84-91.</span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XIX-XX | Carrer molt transformat, en el que bona part dels edificis potencialment interessants des d'un punt de vista patrimonial han desaparegut. | <p>El carrer del Carme el podríem dividir en dues meitats. El primer tram, estret i amb un pendent important des del seu inici a l'avinguda Vicenç Perelló correspon a un tipus de carrer propi de la Gelida de primera meitat del segle XIX abans del creixement urbanístic fruit de l'auge de l'estiueig al poble. Característic d'edificis de comparet amb planta baixa i pis o dos pisos a banda i banda una mica segons els casos. Correspon al tipus d'edifici de factura popular i tradicional d'una concentració de poble més o menys agrícola que reflecteix els patrons de desenvolupament urbà característics del segle XVIII i XIX, on els habitatges es disposaven de manera compacta per aprofitar l'espai disponible de forma eficient.<br /> <br /> L'edifici que millor exemplifica aquest tram de carrer, és el número 7, cal <span>Valxorco</span> o cal <span>Barriendos</span>. En el que podem veure un bon exemple d'edifici d'entre mitgeres de planta baixa amb un portal en un costat de l'eix central fet amb brancals de pedra ben treballats i arc rebaixat de maó. L'arrebossat de la façana no permet veure el parament, que s'intueix també de pedra. Al primer pis un balcó amb barana de forja lleugerament bombada i una petita finestra quadrangular, que possiblement coincideix amb el menjador de l'habitatge. Al segon pis, hi observem una eixida amb doble arcada, també rebaixada i decorada amb una imposta feta amb doble maó esgraonat.<br /> <br /> El segon tram de carrer a partir de l'obertura de l'avinguda Colomer, fins al carrer del Sol, és un tram descendent més suau que sorgeix a partir de l'eixamplament urbà i la influència del món de l'estiueig, clarament marcat, per donar accés a l'avinguda Colomer des del carrer del Sol, paradigma de l'urbanisme d'estiueig a Gelida. El carrer ample va permetre la construcció d'algunes cases modernistes amb aparença de planta baixa com el número 36, Cal Roset, el qual té l'accés principal pel carrer Sol sent un edifici de 2 pisos o la desapareguda casa <span>Faustino</span> Gibert, projectada i construïda per <span>Mariano</span> Mas i Civil.<br /> <br /> En aquest tram, l'edifici més exemplificatiu és el número 36, cal Roset, d'estil modernista, ressalta pel frontal decorat amb uns gerros amb garlandes a tall de pinacles. La resta de façana, que sembla de planta baixa per la posició de l'edifici entre els carrers del Sol i Carme, mostra una porta i finestres quadrangulars sense ornamentació.</p> | 08091-157 | Carrer del Carme, s/n. | <p>Tal com s'ha esmentat, el tram més antic del carrer correspon al tipus d'edifici de factura popular i tradicional d'una concentració de poble més o menys agrícola que reflecteix els patrons de desenvolupament urbà característics del segle XVIII i XIX, on els habitatges es disposaven de manera compacta per aprofitar l'espai disponible de forma eficient. De fet, el carrer del Carme a mitjan segle XIX, només tenia aixecades, al seu tram sud les sis primeres edificacions, segons apunta Joan Rosselló (2011).</p> <p>Actualment, aquest carrer ha estat molt transformat i moltes de les cases originals han estat substituïdes a la segona meitat del segle XX per edificis contemporanis. En algunes d'elles, hi havia elements interessants, com els plafons ceràmics com l'existent al núm. 1, en el que es podia veure un plafó de la Verge del Carme, del segle XIX, ara substituït per un de contemporani.</p> <p><span><span><span>Originalment conegut com a carrer de les Banyes, en referència als corrals de cabres que abastien aquesta zona, el carrer té les seves arrels en l'antic camí de Cal Santfí. En els seus inicis, aquest espai era ocupat per cases de pagès i corrals de cabrers, abans de desenvolupar-se com una via urbana vital que connectava el nucli central de Gelida amb l'avinguda Colomer, una zona que més tard esdevindria un lloc d'habitatges de segona residència. El carrer, doncs, evoca a la transformació des de les modestes cases de pagès fins a les construccions més elegants d'estiueig que advoquen a la vida urbana moderna, aquest carrer ens ofereix una mostra molt diversa de la història local.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cases de comparets són la tipologia de les més antigues, que es pot considerar 'urbana' ubicada a Gelida. La podem trobar en carrers principals de finals del segle XVIII o principis del XIX. Es caracteritzen per alineacions d'edificis de planta baixa i pis, generalment, que estan de costat i perpendiculars al carrer. Són plantes generalment allargades amb patis posteriors. A la planta baixa s'hi ubicava el cup i s'hi podia guardar el carro. Podia disposar de celler soterrat, i al pis hi havia les dependències de l'habitatge, cuina, etc. L'ús d'aquesta tipologia és d'un entorn agrícola, i també és present als nuclis i agrupacions de cases fora de Gelida.</span></span></span></p> <p>Tal com recull Mercè Carafí, alguns dels noms de les cases del primer tram del carrer del Carme a principis del segle XX eren el corral on guardava les cabres Joan Ollé de Cal Jan, Cal Redi, cal Dagà (eren boters), cal Tordo, o cal Pepus, en el que hi havia hagut una petita escola a la planta superior, a finals del s. XIX. També Cal Cabrer, cal Xillonguet, cal Vallxorco o Barriendos, on hi havia viscut un dels escombriaires del poble a principis del segle XX. Així mateix, cal Pinyola o cal Vallsminga.</p> | 41.4400079,1.8670213 | 405350 | 4588224 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97162-pic1712825705805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97162-img20231212130957.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97162-img20231212125747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97162-img20231212120555.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97163 | Rellotge de sol de can Llopard de Dalt 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llopard-de-dalt-1 | XIX | El rellotge ha estat repintat durant la restauració de la casa de fa pocs anys. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular, dibuixat sobre una motllura d'obra allisada a mesura.</p> <p>Els colors emprats pel seu dibuix són taronges, vermells i grocs, tots d'un to terrós. Disposa de línies horàries i numeració aràbiga des de dos quarts de cinc del matí a dos quarts de dos del migdia. El pol és un sol groc senzill des d'on arranca el gnòmon metàl·lic. Per sobre d'aquest, hi trobem una ornamentació de motius vegetals en color verdós.</p> <p>El rellotge es troba a dalt de tot i al centre de la façana principal, a tocar de la crugia i ben protegit per un ràfec de considerables dimensions.</p> | 08091-158 | Can Llopard de Dalt, el Puig. | <p>Segons l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans, el rellotge és del segle XIX.</p> | 41.4347100,1.8497400 | 403899 | 4587654 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97163-pic1715874292997.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97163-pic1715874242708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97163-pic1715874321037.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97164 | Cal Vallxorco, o cal Barriendos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vallxorco-o-cal-barriendos | <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> | XVIII - XIX | La façana ha estat restaurada recentment, i s'han preservat amb gust molts dels elements tradicionals de la façana. | <p>L'edifici que millor exemplifica aquest tram de carrer de comparets o cases entremitgeres, és el número 7, cal Valxorco o cal Barriendos.</p> <p>En el què podem veure un bon exemple d'edifici de comparets de planta baixa amb un portal en un costat de l'eix central fet amb brancals de pedra ben treballats i arc rebaixat de maó. L'arrebossat de la façana no permet veure el parament, que s'intueix també de pedra.</p> <p>Al primer pis un balcó amb barana de forja lleugerament bombada i una petita finestra quadrangular, que possiblement coincideix amb el menjador de l'habitatge. Al segon pis, hi observem una eixida o galeria amb doble arcada, també rebaixada i decorada amb una imposta feta amb doble maó esgraonat.</p> <p>La coberta de doble vessant paral·lel al carrer és de ceràmica. A la part posterior de la casa s'hi troba un petit pati.</p> | 08091-159 | Carrer del Carme, 13. | <p><span>Es</span> carrer del Carme és un que el podríem dividir en dues meitats. El primer tram, estret i amb un pendent important des del seu inici a l'avinguda Vicenç Perelló correspon a un tipus de carrer propi de la Gelida de primera meitat del segle XIX abans del creixement urbanístic <span>fruït</span> de l'auge de l'estiueig al poble. Característic d'edificis de comparet amb planta baixa i pis o dos pisos a banda i banda una mica segons els casos. Correspon al tipus d'edifici de factura popular i tradicional d'una concentració de poble més o menys agrícola que reflecteix els patrons de desenvolupament urbà característics del segle XVIII i XIX, on els habitatges es disposaven de manera compacta per aprofitar l'espai disponible de forma eficient.</p> <p><span><span><span>També s'ha conegut popularment el carrer del Carme com carrer de les Banyes, en referència als corrals de cabres que abastien aquesta zona, el carrer té les seves arrels en l'antic camí de Cal Santfí. En els seus inicis, aquest espai era ocupat per cases de pagès i corrals de cabrers, abans de desenvolupar-se com una via urbana vital que connectava el nucli central de Gelida amb l'avinguda Colomer, una zona que més tard esdevindria un lloc d'habitatges de segona residència. El carrer, doncs, evoca a la transformació des de les modestes cases de pagès fins a les construccions més elegants d'estiueig que advoquen a la vida urbana moderna, aquest carrer ens ofereix una mostra molt diversa de la història local.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cases de comparets són la tipologia de les més antigues, que es pot considerar 'urbana' ubicada a Gelida. La podem trobar en carrers principals de finals del segle XVIII o principis del XIX. Es caracteritzen per alineacions d'edificis de planta baixa i pis, generalment, que estan de costat i perpendiculars al carrer. Són plantes generalment allargades amb patis posteriors. A la planta baixa s'hi ubicava el cup i s'hi podia guardar el carro. Podia disposar de celler soterrat, i al pis hi havia les dependències de l'habitatge, cuina, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'ús d'aquesta tipologia és d'un entorn agrícola, i també és present als nuclis i agrupacions de cases fora de Gelida.</span></span></span></p> | 41.4402321,1.8664661 | 405305 | 4588249 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97164-pic1712825760931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97164-pic1712825705805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97164-pic1712825733803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97164-pic1712825743742.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La façana ha estat restaurada recentment. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97165 | Rellotge de sol de can Llopard de Dalt 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llopard-de-dalt-2 | XIX | El rellotge ha estat restaurat i pintat durant la restauració de la casa de fa pocs anys, tot i que una part d'aquest va patir un despreniment i ha quedat sense pintar. Ara és un element decoratiu interior sense gnòmon. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical circular inserit dins un arc guardapols que segurament és degut a la intervenció d'arrebossat per convertir el que era una paret exterior en una d'interior.</p> <p>La part més externa del cercle és decorada per una sanefa dibuixada en color vermell maó i tancada per un cercle del mateix color per la part més externa del rellotge i per un cercle concèntric blau en la part interna. Els números són en escriptura aràbiga i assenyalen les hores entre les nou del matí i les set de la tarda. Disposa de línies horàries.</p> <p>El pol és una flor i no disposa de gnòmon. Per sobre d'aquesta flor hi trobem dibuixats uns motius vegetals senzills. Hi figura l'any '1814'.</p> | 08091-160 | Can Llopard de Dalt, el Puig. | <p>La datació del rellotge apareix inscrita i va ser l'any 1814.</p> | 41.4346400,1.8496100 | 403888 | 4587647 | 1814 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97165-pic1715873087940.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | El rellotge ha quedat com un element decoratiu interior de la casa i el fet que no tingui el gnòmon és per motius de seguretat, ja que queda a mitjana altura. | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97167 | Rellotge de sol de la masia la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masia-la-talaia | XIX | El rellotge es troba força despintat i amb problemes estructurals presents a tota la façana. Ha estat parcialment apedaçat parcialment amb ciment, però, tot i això, una esquerda el travessa verticalment, té despreniments a la part superior i no disposa de gnòmon. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular i esgrafiat. Ocupa un espai prominent a la façana principal.</p> <p>El color emprat per tot el dibuix és el vermell maó sobre el blanc de la façana. Disposa de línies horàries i numeració aràbiga que va des de les vuit del matí fins a les cinc de la tarda, malgrat que els nombres quatre i cinc han desaparegut sota un pedaç de ciment. A la part superior del cercle hi trobem escrit '<em>any 1883'</em> i les inicials '<em>APN'.</em></p> <p>Com a curiositats hi trobem que el pol es troba al centre del cercle i que la numeració va per fora del rellotge. No disposa de gnòmon.</p> | 08091-161 | Al camí de Gelida a Sant Llorenç d'Hortons, a tocar del bosc de can Duran. | <p>La datació del rellotge apareix inscrita i va ser l'any 1883. Segons l'historiador Ramon Rovira, es desconeix a qui pertanyen les inicials APN que figuren al rellotge.</p> | 41.4522400,1.8503800 | 403978 | 4589600 | 1883 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97167-pic1715867708609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97167-pic1715867719263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97167-pic1715870030717.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-11-06 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97170 | Cal Rosset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosset-0 | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII-XIX | La façana de l'edifici del carrer del Carme ha estat repintada recentment. La façana del carrer del sol mostra alguns pagats de morter. És un edifici en un estat regular pel que fa als elements d'interès patrimonial. | <p>Cal Roset és un edifici entre mitgeres ubicat entre el carrer del Sol i el carrer del Carme que també s'adapta al fort desnivell entre els dos.</p> <p>A la façana del carrer del Sol, que entenem la principal, es mostra un edifici de planta baixa més dos pisos i dues crugies. L'accés principal de la planta baixa, actualment s'hauria obert una segona porta, trencant el model més tradicional que establia un accés a la casa, i un accés pel local comercial, taller, estable o activitat diversa a què es dediqués el propietari. En aquest cas, segons les notes recollides per Mercè Carafí, correspondria a una fusteria. En aquest cas, sobre la porta d'entrada veiem una única obertura, feta a partir d'un balcó amb barana de forja, i un terrat que cobreix part de la coberta. Al costat, sobre el local, s'estima un altre balcó central amb barana de forja, acompanyat de dues finestres petites quadrangulars. L'element que més destaca és la galeria del segon pis feta a partir de tres balconets en semicercle i barana de forja. Els tres balcons, acabats amb arc de mig punt, estan descarats amb un fris fet de maó amb dents de serra i rematat per un ràfec important de la coberta. A raó de les fotografies de principis de segle, sembla que aquesta galeria s'hauria transformat a mitjan segle XX i que la galeria original era una doble galeria o eixida similar al que podríem veure a Cal <span>Vallxorco</span> del carrer del Carme per posar un exemple. Possiblement, aquesta intervenció més decorativa, correspongui al moment de construcció de la façana nova pel costat del carrer del Carme, d'estil Modernista.</p> <p>Possiblement, aprofitant l'embranzida de la nova avinguda del carrer Colomer, es va intervenir en la façana de la casa pel costat del carrer del Carme, adaptant-se al nou estil, i seguint una línia similar a la desapareguda Casa Faustino Gibert, projectada i construïda per Mariano Mas i Civil. La façana per aquest costat, ressalta pel frontal decorat amb uns gerros amb garlandes a tall de pinacles. La resta de façana, que sembla de planta baixa per la posició de l'edifici entre els carrers del Sol i Carme, mostra una porta i finestres quadrangulars sense ornamentació.</p> | 08091-162 | Carrer del Carme, 36. | <p><span><span><span>Durant la primera meitat del segle XIX, l'eix principal format pels carrers Marquès de Gelida, Major i Pi va ser el primer punt de desenvolupament urbà. Paral·lelament, altres zones com el carrer del Sol van iniciar un procés d'urbanització similar, utilitzant com a referència el camí carreter de Martorell a Sant Sadurní d'Anoia. Abans del creixement urbà del poble, el carrer del Sol estava ocupat només en una meitat aproximada de l'ocupació actual, establint-se el límit a l'edifici actual número 23, on encara es pot veure la placa del Partit Judicial de Sant Feliu, Província de Barcelona. Aquest tipus de plaques també es poden trobar al carrer Vicenç Perelló i al final del Carrer del Pi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A cal Rosset hi havia a principis de segle XX la fusteria dels Germans Rosset, una de les que tenien més nomenada al poble, i rebien molts dels encàrrecs de la part de fusteria de tota l'activitat constructiva, especialment torres d'estiueig, d'aquella època. </span></span></span></p> | 41.4397647,1.8673848 | 405380 | 4588195 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97170-img20231212120555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97170-img20231212120607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97170-img20231212125747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97170-img20231212125754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97170-img20231212125823.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97179 | Carrer del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-sol-1 | <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII-XIX | El carrer del Sol conserva una de les seves característiques històriques principals: l'absència de construccions en un dels seus costats. Malgrat tot, bona part dels edificis tradicionals del carrer han estat modificats o han desaparegut, i només queden alguns edificis que mostren l'aspecte original del carrer. | <p>Es tracta d'un dels trams d'entrada a la població que han existit des d'època moderna. Aquest punt de transició entre el centre de Gelida i els primers terrenys agrícoles de l'entorn es caracteritza per una tipologia constructiva popular, amb edificacions entre mitgeres que compten amb planta baixa i un o dos pisos superiors.</p> <p>Aquests immobles generalment pertanyien a propietaris involucrats en activitats de manufactura, agrícoles o de servei destinades als carreters, els quals valoraven la ubicació accessible a l'entrada del poble. La posició estratègica d'aquests edificis i la seva façana oberta al carrer els convertia en un mirador privilegiat de la vall i la plana penedesenca, una característica que, malgrat l'expansió urbana, encara es conserva avui dia, encara que la vista original s'ha vist parcialment alterada.</p> | 08091-163 | Carrer del Sol, s/n. | <p>Durant la primera meitat del segle XIX, l'eix principal format pels carrers Marquès de Gelida, Major i Pi va ser el primer punt de desenvolupament urbà.</p> <p>Paral·lelament, altres zones com el carrer del Sol van iniciar un procés d'urbanització similar, utilitzant com a referència el camí carreter de Martorell a Sant Sadurní d'Anoia. Abans del creixement urbà del poble, el carrer del Sol estava ocupat només en una meitat aproximada de l'ocupació actual, establint-se el límit a l'edifici actual número 23, on encara es pot veure la placa del Partit Judicial de Sant Feliu, Província de Barcelona.</p> <p>Aquest tipus de plaques també es poden trobar al carrer Vicenç Perelló i al final del carrer del Pi.</p> | 41.4396903,1.8670642 | 405353 | 4588188 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-368593821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20240306134357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20240306134437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20240306134528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20240306134632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20231212120746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20231212120824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20231212120858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20231212120906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20231212120926.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97182 | Casa familiar Jaume Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-familiar-jaume-colomer | <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> | XIX | La façana ha estat restaurada recentment preservant els valors patrimonials més interessants, com l'estil de les obertures, els materials o la galeria del segon pis. | <p>Aquest edifici, ubicat en el primer tram del carrer del Sol, consta de dues crugies entre mitgeres i manté la tipologia popular característica dels edificis de mitjan segle XIX en aquest carrer. L'estructura inclou una planta baixa, dos pisos i una coberta a doble vessant paral·lel al carrer.</p> <p>La planta baixa està equipada amb dos portals: un que proporciona accés als pisos superiors, acompanyat d'una finestra, i un segon més ample, destinat a l'espai comercial de la propietat. El primer pis compta amb dos balcons asimètrics en la façana, els quals comparteixen un balcó corregut amb barana de forja. Al segon pis, es distingeix una combinació d'una finestra de punt rodó i una galeria o eixida amb doble arc i barana de maó.</p> <p>Les cantoneres de l'edifici, així com els marcs de totes les portes i finestres, estan acabats amb maó pla per embellir-les.</p> | 08091-164 | Carrer del Sol, 15. | <p>El núm. 15 del carrer del Sol és la casa familiar de Jaume Colomer, <em>el Paleta Nou</em>, quan el 1931 s'hi va traslladar a viure amb la seva esposa i filles. L'edifici va esdevenir també el domicili social de l'empresa constructora.</p> <p><span><span><span>Jaume Colomer Bertran (1888-1962) va néixer el 24 de setembre de 1888 a Arenys de Munt, al Maresme, i va aprendre l'ofici de paleta amb el seu germà gran, Josep (1886-1978). A principis del segle XX, els germans Mas Civil dominaven la construcció a Gelida, però la situació va canviar amb l'arribada de Colomer, qui ràpidament es va fer conèixer com El Paleta Nou. Des de la seva arribada a Gelida, guiada per Josep Aragall Güell, un rival anterior dels Mas i proveïdor de materials per a la Casa de la Vila entre 1878 i 1881, Colomer va emergir com el principal competidor dels Mas durant més de quatre dècades.<br /> <br /> El 1913, Colomer es va casar amb Carme Xandri Bassó i poc després, a principis dels anys vint, va fundar l'empresa Colomer i Xandri amb el seu cunyat Josep Xandri Bassó. L'empresa va destacar-se en el sector de la construcció a Gelida fins a 1936, construint més de 4,5 edificacions anuals entre 1921 i 1936, incloses torres d'estiueig, cases de renda, i habitatges per a diversos estrats socials. Els Mas, per la seva banda, van continuar influents en les obres públiques i en projectes per a propietaris influents fins que la Guerra Civil va aturar l'activitat de Colomer i Xandri. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra, es van produir canvis significatius, inclosa la dissolució de la societat Colomer i Xandri a causa de la ruptura amb Josep Xandri, i la incorporació del gendre de Colomer, Joaquim Julià Andavert (1916-1997), a l'empresa. Entre 1940 i 1962, Colomer va continuar construint predominantment torres d'estiueig, però a un ritme més lent. El seu treball culminant va ser la piscina municipal, inaugurada el 1961, marcant l'última obra important de Colomer i un punt destacat en la seva carrera en la construcció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la primera meitat del segle XIX, l'eix principal format pels carrers Marquès de Gelida, Major i Pi va ser el primer punt de desenvolupament urbà. Paral·lelament, altres zones com el carrer del Sol van iniciar un procés d'urbanització similar, utilitzant com a referència el camí carreter de Martorell a Sant Sadurní d'Anoia. Abans del creixement urbà del poble, el carrer del Sol estava ocupat només en una meitat aproximada de l'ocupació actual, establint-se el límit a l'edifici actual número 23, on encara es pot veure la placa del Partit Judicial de Sant Feliu, Província de Barcelona. Aquest tipus de plaques també es poden trobar al carrer Vicenç Perelló i al final del carrer del Pi.</span></span></span></p> | 41.4398416,1.8667967 | 405332 | 4588205 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97182-img20231212120832.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97183 | Ca la Cafetera, o casa Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-cafetera-o-casa-galceran | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> | XX | <p>La casa Galceran és un habitatge de planta baixa més un pis, destacant per un pati jardí adossat al costat de l'habitatge. L'immoble ocupa una parcel·la amb l'amplada de dues crugies, típica en aquest sector del carrer del Sol, però només n'ocupa la meitat, deixant l'altra meitat lliure per al pati jardí.</p> <p>L'habitatge, de planta rectangular, consta d'una façana principal que segueix el patró habitual de porta més finestra a baix, i un balcó amb barana de forja i finestra a l'altura del pis.</p> <p>Un dels elements distintius de la casa és la conservació del pati, que està envoltat per un mur i una reixa de forja decorada amb aplicacions de ceràmica escacada blava, tant als pilars acabats amb punta com a la base de la reixa. Aquest mateix motiu decoratiu es repeteix en els plafons del sòcol de l'escala exterior adossada que permet accedir al pis des del pati.</p> | 08091-165 | Carrer del Sol, 29. | <p><span>La casa Galceran va ser construïda per Jaume Colomer, conegut com el <em>Paleta Nou</em>, l'any 1926. Pocs anys més tard, el 1931, Colomer es va traslladar a residir al carrer del Sol, al número 1 amb la seva família. Aquesta propietat és distintiva dins del seu carrer i destaca per les característiques de la seva tipologia amb pati. Tot i les diferències amb altres construccions, la casa Galceran es podria assimilar a l'estil de torres amb pati utilitzades com a segones residències o cases d'estiueig, encara que és molt més modesta que altres exemples a Gelida. La casa també es coneix com a Ca la Cafetera, ja que segons Mercè Carafí (1998) la mestressa per mirar de guanyar-se una mica millor la vida, portava cafè a domicili.</span></p> <p>Durant la primera meitat del segle XIX, l'eix principal format pels carrers Marquès de Gelida, Major i Pi va ser el primer punt de desenvolupament urbà. Paral·lelament, altres zones com el carrer del Sol van iniciar un procés d'urbanització similar, utilitzant com a referència el camí carreter de Martorell a Sant Sadurní d'Anoia.</p> <p>Abans del creixement urbà del poble, el carrer del Sol estava ocupat només en una meitat aproximada de l'ocupació actual, establint-se el límit a l'edifici actual número 23, on encara es pot veure la placa del Partit Judicial de Sant Feliu, Província de Barcelona. Aquest tipus de plaques també es poden trobar al carrer Vicenç Perelló i al final del carrer del Pi.</p> | 41.4397275,1.8672265 | 405367 | 4588192 | 1926 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97183-img20240306134632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97183-img20240306134602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97183-img20240306134611.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-06 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Jaume Colomer Bertran (constructor) | A la façana hi trobem un rellotge de sol de plafó ceràmic industrial de finals del segle XX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97186 | Carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-4 | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>'. </em><span>Miscel·lània Penedesenca. pp. 493-512.</span></span></p> | XX | El carrer, amb un potencial artístic molt important s'ha anat degradant a partir de nombroses intervencions de dubtós valor en alguns edificis modernistes. Actualment es podria intervenir en algunes façanes que encara tenen elements d'interès, com les cases Tauler. | <p>El carrer Sant Antoni connecta el carrer Major amb el carrer Anoia i va ser construït durant el primer quart del segle XX. La influència modernista és evident en moltes de les cases originals que encara es conserven en aquest carrer. No obstant això, algunes d'aquestes construccions han sofert mutilacions, perdent parts significatives de les seves decoracions, especialment als testers on, en alguns casos, hi havia punxes decoratives. Les cases <span>Tauler</span> (números 21 - 23 i 25), projectades el 1910, han perdut part de la seva decoració original quan es va construir un segon pis, alterant substancialment l'estètica de la zona.<br /> <br /> Un altre element destacat és un plafó ceràmic de Sant Antoni de Pàdua, situat a la cantonada del número 25. Aquest plafó rodó està format per 11 rajoles que representen Sant Antoni amb un porc al costat d'una foguera i un paisatge muntanyenc al fons. Emmarcat en una orla amb motius vegetals, aquest plafó va ser creat per Modest <span>Casademunt</span> entre els anys 1922 i 1925.</p> | 08091-166 | Carrer Sant Antoni, s/n. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Ezequiel Porcel i Alabau (Barcelona 1877-1926) va ser un arquitecte català destacat dins de l'estil modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la primera dècada del segle XX, el mestre d'obres Mariano Mas i Civil, pertanyent a la família de constructors Mas, va realitzar un projecte immobiliari per al prestador Pere Tauler al carrer Sant Antoni. Aquest projecte consistia en la construcció de cinc edificis d'habitatges d'estil modernista, les cases Tauler (números 17 - 19 - 21 - 23 i 25) que van ser projectades el 1910. La major part d'aquests habitatges encara es conserva, tot i que en molts casos s'han perdut les decoracions originals de la façana, especialment els pinacles. Destaca també la presència de dos plafons ceràmics en alguns edificis del carrer, que representen la figura del patró, Sant Antoni.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Alguns dels elements de forja presents al carrer, especialment, els de les cases Tauler, van ser fer per Ceferino Raventós i Masana, nasqué a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manya el feu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manya, de Sant Sadurní. Raventós fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes. </span></span></span></span></span></p> | 41.4409231,1.8602632 | 404787 | 4588332 | 1910 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97186-img20231212094953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97186-img20231212094803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97186-img20231212094848.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97186-img20231212094928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97186-img20231212095035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97186-img20231212094900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97186-img20231212095029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97186-img20231212095052.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ezequiel Porcel i Alabau (arquitecte) | 105|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97187 | Mirador del carrer del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-carrer-del-sol | <p>(2003) <em>Noticiari</em>. Programa Festa Major 2003. pp. 100 - 105.</p> | XXI | <p>Es tracta d'un mirador fet a partir d'una ampliació del mur de contenció del carrer del Sol.</p> <p>Amb l'ampliació que es va fer sobre la zona dels horts, es va millorar la vorera. Amb aquesta millora el mur de contenció fet de pedra i maó va quedar inclòs l'espai pels vianants, i amb la col·locació d'un passamà de metall, s'ha pogut crear un espai mirador de la vall del riu Anoia i la plana penedesenca.</p> | 08091-167 | Carrer del Sol, s/n. | <p>Tradicionalment, s'ha considerat al poble que les vistes des del carrer del Sol són de les millors de Gelida. El juliol de 2002 es va inaugurar aquest mirador per ampliar el pas de vianants.</p> | 41.4398320,1.8664889 | 405306 | 4588204 | 2002 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97187-368593821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97187-1716583949808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97187-1716583949845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97187-1716583949884.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97188 | Rellotge de sol de can Martí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marti-de-dalt | XVIII-XIX | El rellotge es troba en força bones condicions, malgrat que la pintura ha perdut color i, en alguns punts, fins i tot ha arribat a descrostar-se. | <p>Es tracta d'un rellotge de grans dimensions, vertical circular i pintat sobre una base d'obra rectangular.</p> <p>Un requadre de color grogós pràcticament esborrat tancava el cercle que configurava el rellotge. Aquest és de línies simples i no s'hi observa coloració. El pol és un sol senzill d'on surt el gnòmon metàl·lic i les línies horàries i està situat a la part alta. Aquestes línies horàries arriben fins al límit del primer dels dos cercles concèntrics. Entre els dos cercles hi trobem la numeració aràbiga i que marca les hores des de les sis del matí fins a les cinc de la tarda.</p> <p>El rellotge ocupa un espai central de la façana principal.</p> | 08091-168 | Can Martí de Dalt, carretera C-243b punt quilomètric 12,1. | <p>Es desconeix la datació del rellotge, però per característiques similars a altres rellotges del terme ens plantegem un horitzó de principis de finals de segle XVIII i principis de segle XIX.</p> | 41.4267000,1.8489600 | 403822 | 4586766 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856250678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856258558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856267883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856315523.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97189 | Plafons ceràmics de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-ceramics-de-gelida | <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs:més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. p 84-91</span></p> | XIX - XX | En general, estan tots en bon estat si bé, alguns poden mostrar algunes pèrdues o trencaments de la capa ceràmica superficial. | <p>La presència de plafons ceràmics repartits en diferents façanes del poble és un element recorrent, de manera similar com passa amb els rellotges de sol de Gelida que embelleixen les façanes. Alguns dels plafons són de producció industrial contemporània, però també hi ha una bona col·lecció de plafons ceràmics d'autors rellevants i de qualitat artística. Conxita Boncompte ha estudiat aquesta col·lecció ceràmica present en diverses cases del municipi identificant una col·lecció de plafons a ressaltar, alguns dels quals, però, s'han retirat del seu emplaçament original.</p> <p>1- Carrer Major, 28 - Plafó de Vicent Abad que presenta la Verge del Pilar, 1932.</p> <p>2- Carrer Major, 44 - Josep Roig i Ginestós que presenta a Sant Jordi, 1952.</p> <p>3 - Carrer Sant Jordi, 5 - Anònim (possiblement un taller Valencià) que presenta Sant Jordi, anys 1920.</p> <p>4 - Carrer Mn Jaume Via, 65 - Manuel Rodríguez y Pérez de Tudela que presenta Ntro Pdr. Jesús del Gran Poder, anterior a l'any 1926.</p> <p>5 - Carrer Sant Antoni, 25 - Modest de Casademunt que presenta Sant Antoni Abat, 1922 - 1925</p> <p>6 - Carer del Pi, 121, CeràmicSanta Ana (Atribuït), 1945.</p> <p>7 - Carrer del Pi, 67 - Anònim presenta Mare de Déu de Montserrat, 1950.</p> <p>8 - Carrer Sant Miquel, 13, Anònim presenta a Sant Jordi, posterior a 1934</p> <p>9 - Casal Font - Salvador Sunet Urgellès presenta Mare de Déu de Montserrat, 1927.</p> <p>10 - Casal Font - Salvador Sunet Urgellès presenta Sant Jordi, 1927.</p> <p>11 - Can Guarro - Xavier Nogués (atribuït) presenta Sant Domènec i la fàbrica de paper, 1923.</p> <p>12 - La Gelidense - Manuel Maria Mayol Ferrer, presenta Sant Domènec, 1926. (Conservat per l'Associació d'Amics del Castell al magatzem municipal).</p> <p>13 - Carrer Major, 26 - Anònim, Sant Joan Baptista, 1854.</p> <p>14 - Carrer del Carme, 1 - Anònim, Presenta la Verge del Carme, segle XIX. (retirat)</p> <p>15 - Carrer del Sol, 1-3 - Anònim, presenta Immaculada Concepció, final segle XIX. (Només se'n conserven algunes restes)</p> <p>16 - Carrer del Pi, 13 - Anònim, presenta la Verge del Carme, segle XIX. (Retirat)</p> <p>17 - Cal Patró, els Tarongers - Torres (Josep i Joan) presenten la Mare de Déu de Montserrat, 2000.</p> <p> </p> <p> </p> | 08091-169 | Diverses localitzacions | <p>Alguns dels autors, tal com indica Conxita Boncompte en el seu estudi, són autors reconeguts. És el cas dels ceramistes Modest de Casademunt, Salvdor Sunet Urgellès i Xavier Nogués i dels castellonès Vicent Abad. També l'artista Josep Roig i Ginestós. Així mateix, dues obres sevillanes de renom, Manuel Rodríguez y Pérez de Tudela, i l'altra a un taller de Triana, Cerámicas Santa Ana.</p> | 41.4409731,1.8632072 | 405033 | 4588334 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97189-img20231127113826.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97194 | Carrer Mossèn Jaume Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-mossen-jaume-via | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>'. </em><span>Miscel·lània Penedesenca. pp. 493-512.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XX | El carrer està en bon estat en general. Es conserven alguns dels edificis més singulars que es van construir durant el primer terç del segle XX. | <p>El carrer Mossèn Jaume Via, paral·lel al carrer Major, comprèn una distància aproximada de 280 m.</p> <p>El carrer està talla per algunes interseccions que surten perpendiculars del carrer Major, dibuixant 'l'espina de peix' que diversos autors locals han esmentat sovint per explicar el creixement urbà del poble a partir de l'eix principal carrer del Marquès de Gelida - Major - Pi. El tram d'interès del carrer Jaume Via compren la intersecció entre el carrer Sant Jordi i de la Font, amb uns 75 m aproximadament de longitud.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic el carrer disposa d'habitatges als dos costats amb una estructura habitual d'habitatges entre mitgeres, amb soterrani i pati posterior. En aquest tram de carrer hi ha una concentració elevada d'edificis modernistes o amb elements de diversos estils.</p> | 08091-170 | Carrer Mossèn Jaume Via, s/n. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XIX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> | 41.4400160,1.8630302 | 405017 | 4588229 | 1905-1915 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113815.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2025-03-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|105|106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97195 | Carrer de la Barceloneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-barceloneta | <p><span><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XVIII-XIX-XX | El carrer està en bon estat en general. Es conserven alguns dels edificis més singulars que es van construir durant el primer terç del segle XX. | <p>El carrer de la Barceloneta, ubicat al centre de Gelida, té una longitud aproximada de 230 m. Aquest carrer serveix com a testimoni de la història del poble, evidenciat pels edificis que s'hi troben. S'estén entre els carrers de Peracaula i de Sant Lluís, amb un dels seus trams reconegut com a Bé Cultural d'Interès Local. Al seu extrem, unes escales faciliten el pas al carrer de Sant Lluís superant un desnivell.</p> <p>D'acord amb l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, el carrer presenta una diversitat de tipologies arquitectòniques, amb habitatges entre mitgeres que flanquegen ambdues bandes del carrer, constituents generalment per planta baixa i un o dos pisos. En un dels trams, es destaca un grup de construccions en una sola banda, de la tipologia localment coneguda com a comparet. Les cases de comparets, una de les tipologies més antigues que es considera 'urbana' a Gelida, són visibles en els carrers principals des de finals del segle XVIII o principis del XIX. Aquestes construccions són característiques per les seves alineacions d'edificis de planta baixa i un pis, generalment disposades de manera perpendicular al carrer, i amb plantes allargades que inclouen patis posteriors. A la planta baixa solia ubicar-se el cup i un espai per guardar el carro, mentre que el primer pis allotjava les dependències de l'habitatge, com la cuina. Aquesta tipologia era predominantment utilitzada en un context agrícola, i es troba també en agrupacions de cases fora de Gelida.</p> <p>A més, el carrer també alberga dos exemples destacats de cases d'estiueig amb patis i jardins, que representen una tipologia completament diferent i reflecteixen una altra faceta del poble: el fenomen de l'estiueig de la primera meitat del segle XX, com és el cas de les cases Castells i Pallejà.</p> | 08091-171 | Carrer de la Barceloneta, s/n. | <p>Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.</p> <p>L'origen del carrer de la Barceloneta es remunta a finals del segle passat, quan l'arquitecte municipal Laureano Arroyo i Velasco va projectar aquest nou barri, que s'erigiria en el primer eixample de la vila.</p> <p>La història comercial del carrer de la Barceloneta també és notable. Una de les primeres farmàcies del poble es va establir en aquesta via a les últimes dècades del segle XIX, sota el nom de cal <span>Mallatines</span>, en honor al farmacèutic Ildefons Mallat. A més, altres establiments com la fàbrica d'alcohols la Fassina, el Casino Familiar <span>Gelidense</span> i diversos comerços locals van contribuir a la vitalitat i identitat d'aquest carrer al llarg del temps. A l'extrem del carrer, unes escales permeten salvar el desnivell fins al carrer de Sant Lluís.</p> <p>D'altra banda, al carrer de la Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta. Can Castells i la casa Pallejà són dos dels exemples paradigmàtics del carrer. Especialment, la casa Pallejà, domicili del poeta Ramon Pallejà i Camaló, el qual es va convertir en l'escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca.</p> | 41.4416849,1.8636444 | 405070 | 4588413 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97195-1701772727261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97195-1701772728198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97195-1701772728386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97195-foto-model.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97195-1701771990668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97195-42492891-copia.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte) | 98|105|106|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97196 | Carrer de Sant Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-lluis-1 | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span><em>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.</em><span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>'. </em><span>Miscel·lània Penedesenca. pp. 493-512.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XIX-XX | El carrer està en bon estat en general. Es conserven alguns dels edificis més singulars que es van construir durant el primer terç del segle XX. | <p>El carrer Sant Lluís és un carrer central de Gelida que originalment era una pista d'accés des de la zona de baix a l'estació fins a dalt el poble. En aquests moments, té una longitud aproximada de 365 m.</p> <p>Aquest carrer serveix com a testimoni d'una de les etapes daurades de la història del poble, el fenomen de l'estiueig al poble, evidenciat pels edificis que s'hi troben com la casa Jové o la casa Valls popularment coneguda com les Escoles Velles, paradigmes de les grans torres amb jardí dels estiuejants burgesos provinents de l'àrea de Barcelona.</p> <p>S'estén entre els carrers Major i avinguda Catalunya, amb un dels seus trams reconegut com a bé cultural d'interès local. El seu recorregut sinuós és molt característic de la trama urbana de la població.</p> | 08091-172 | Carrer de Sant Lluís, s/n. | <p><span><span><span>Aquest carrer és un dels principals eixos del primer urbanisme d'estiueig a Gelida, que es va desenvolupar al tombant del segle XX. Durant aquesta època emblemàtica, entre els anys 1880 i 1920, van sorgir les primeres grans torres amb jardí, marcant un període de creixement i transformació significatiu per a la localitat. El seu recorregut ofereix una visió clara de l'evolució de l'arquitectura de Gelida.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís, anteriorment conegut com a carrer Salou, es va consolidar com un dels carrers preferits pels constructors i arquitectes de Gelida per al desenvolupament de les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de la fi del segle XIX i principis del XX. Un exemple paradigmàtic d'aquesta arquitectura és la Torre modernista de Can Jové, que va ser reformada l'any 1913 per l'arquitecte Arnau Calvet, o la paradigmàtica Can Valls, que actualment és pública i amb el jardí reconvertit en parc urbà i que permet observar de prop un d'aquests conjunts més genuïns.</span></span></span></p> | 41.4422840,1.8633977 | 405051 | 4588480 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1702457474457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701771990703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701771990924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701772727405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701772727650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701772728134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1702457474892.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|105|106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97198 | La vinya de les Parets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinya-de-les-parets | <p>AGUILERA, Antonio i POU, Josep (1990). Informe: Memòria de la campanya d'excavació de la Vinya de les Parets (Gelida, Alt Penedès). Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural. Àrea de Recerca i Coneixement.</p> <p>GARCIA, Irenea; SUBIRANA, Dani (2022).'Eixamplant els límits històrics de Gelida. El cas de la Vinya de les Parets'. Programa de Festa Major 2022. pp. 75-83.</p> | Segle II - III dC. | Aquesta zona ha patit diverses alteracions. Actualment cobert. Possible conservació parcial d'estructures. | <p>Segons se'n desprèn de l'informe arqueològic fet per Antonio Aguilera <span>Martín</span> i Josep Pou Vallès, així com de l'article publica al programa de Festa Major de l'any 2022 per Irene Garcia i Dani <span>Subirana</span> estaríem davant de les restes d'una possible vila romana amb una cronologia aproximada Romà Alt Imperi / Romà Alt Imperi (50 / 192) / Romà Segle III / Romà Segle III (192 / 284).<br /> <br /> Les dues investigacions arqueològiques que s'han dut a terme en el jaciment de la vinya de Gelida, realitzades respectivament el 1973 i el 1990, han aportat informació fonamental per comprendre l'estructura i la vida en aquest lloc durant l'època romana.<br /> <br /> La primera intervenció, l'any 1973, es va centrar en una àrea que estava en procés de deteriorament, a prop de l'autopista. Durant aquesta excavació es van descobrir dues parets formant un angle, amb una alçada superior als 50 centímetres, així com materials com tègules, ceràmica (sense especificar els tipus), ossos, cendres i alguns elements atribuïbles a un possible sistema de calefacció hipocaust. Aquesta estructura es data aproximadament del segle III dC i suggereix la presència d'una vil·la romana, plantejant-se la possibilitat que estigui relacionada amb l'emplaçament de la '<em><span>mansio</span></em>' <span>AD</span> FINES (Vasos Apol·linars).<br /> <br /> La segona intervenció, l'any 1990, va ser influïda per l'obertura d'una rasa per a la instal·lació de l'oleoducte de <span>CAMPSA</span>, orientat aproximadament d'est a oest. Durant aquesta fase es va delimitar i identificar les restes d'un mur orientat de sud-oest a nord-est i es va netejar l'entorn immediat. Es va observar un mur que tenia aproximadament 8,5 metres de longitud, amb més de 6 metres conservats sense afectar per la rasa, amb dues parets perpendiculars al mur principal al costat nord. Malgrat la manca de pavimentació, es va constatar que el terra natural actuava com a sol de l'estructura habitable. Es va concloure que aquestes restes pertanyien a un únic edifici, construït en una sola fase.<br /> <br /> Les troballes materials inclouen fragments de ceràmica de cuina romana, tègules, totxos, rajoles i fragments diversos.</p> | 08091-173 | Ubicat al costat del talús de l'autopista, s'hi pot accedir des d'una pista que surt del costat de l'Institut, carrer de Joan Pascual i Batlle. | <p>A partir de les intervencions realitzades, es pot concloure que la de 1990 va posar de manifest la part rústica de la vil·la, mentre que la de 1973 havia revelat possibles elements urbans i senyorials, fins i tot amb indicis d'un àmbit termal. La manca de pavimentació en les àrees rústiques, així com la presència de peces com un molí rotatori, reforça la distinció entre les parts urbanes i rurals de la vil·la.<br /> <br /> S'ha plantejat la possibilitat que el jaciment estigui relacionat amb la '<em><span>mansio</span></em>' <span>AD</span> Fines, un lloc de descans o canvi de cavalls en els llargs camins lluny dels nuclis urbans. L'emplaçament prop del riu Anoia, la bona insolació i la proximitat de fonts d'aigua suggereixen una ubicació idònia per a una vil·la d'aquest tipus. No obstant això, encara hi ha opinions divergents sobre la ubicació exacta d'<span>AD</span> Fines, amb algunes interpretacions que situen aquest lloc a l'actual Martorell.<br /> <br /> A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat també s'esmenta els resultats més recents amb les intervencions fetes el 2009. Durant la intervenció arqueològica portada a terme en aquesta zona en motiu de la construcció dels nous peatges de l'autopista, es documentà un mur de 19 m de llargada d'època baix-medieval, amb l'aparent funció d'ordenar el territori (mur de feixa o terrassa de cultiu). D'altra banda, a l'àrea anomenada sector 4 (al nord de l'autopista) es documentà un nivell d'època romana amb fragments ceràmics molt rodats, possiblement provinents del jaciment de can Pasqual (núm. <span>IPAC</span> 18522). L'estat de conservació és dolent donat que aquesta zona ha patit diverses alteracions.</p> <p>L'any 2007, en el marc del projecte d'investigació '<span>Ocupación</span>, <span>organización</span> <span>y</span> defensa del <span>territorio</span> <span>durante</span> la <span>transición</span> medieval 2005-2008', es va realitzar una prospecció arqueològica a la conca mitjana del riu Anoia. Durant la prospecció a la Vinya de les Parets només es va identificar ceràmica moderna, sense poder localitzar el jaciment romà.</p> | 41.4449782,1.8618876 | 404929 | 4588781 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97198-qmem192col001gb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97198-qmem192col003g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97198-qmem192col004gc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97198-a-cebria-g-ribe-mr-senabre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97198-castillo-r.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97198-1716583947784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97198-1716583947821.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97199 | Coves del castell de Gelida (A, B, C) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-castell-de-gelida-a-b-c | <p><span><span><span><span><span><span>VILLAROYA, Erik (2019). Darreres aportacions al coneixement de la prehistòria de Gelida: El material prehistòric de les coves del Castell. Quarderns Gelidencs d'Història i Societat, 7. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></span></p> | És un entorn de balmes a la paret de roca sobre la qual es troba el castell, en el barranc que porta a la font de Cantillepa. | <p>La Cova A, en realitat, es tracta d'una escletxa que coincideix amb una diàclasi amb orientació est-oest. S'ubica a una altura de 280 m sobre el nivell del mar. Aquesta cavitat va ser l'única que va proporcionar materials arqueològics, tot i que no mostrava una sedimentació clara. Actualment, està blocada per un despreniment de roca i és inaccessible. Amb els dibuixos de planta de Josep de la Vega, es pot intuir que el recorregut intern està dividit en dos tubs amb una profunditat similar de 26 m. Entre els artefactes descoberts es troben indústria lítica en sílex, estris de poliment com una destral de basalt i una peça de collaret, així com artefactes de metall i ceràmica, incloent-hi un bol de ceràmica a torn amb decoració pintada.<br /> <br /> Les coves B i C, en canvi, es van revelar com a tubs d'emissió avortats del sistema càrstic i no van proporcionar cap material arqueològic significatiu. La B seria una cova petita, de 3 m d'amplada i 6 m de profunditat. La C és una mica més gran, de fins a 5 m d'amplada i 9 m de profunditat.<br /> <br /> A partir dels elements arqueològics més rellevants, es pot inferir que la Cova A va ser utilitzada durant períodes que abasten des de l'Eneolític-Bronze Antic fins a èpoques ibèriques i romanes, mentre que la 'Cova del G.R.<span>A</span>' es pot adscriure a èpoques ibèriques i romanes. Tot i això, cal destacar que, a causa de la manca de dades sistemàtiques, es planteja la hipòtesi que aquestes coves poguessin haver estat fetes servir com a llocs d'enterrament o per a pràctiques rituals i culturals, tot i que no s'han documentat restes humanes.<br /> <br /> Pel que fa als materials, en l'estudi publicat als Quaderns Gelidencs per Erik <span>Villaroya</span> l'any 2019 es fa un repàs de l'estat actual de les peces. L'estat apreciable en aquell moment era dolent - regular segons l'autor, tenint en compte que alguns dels fragments, especialment els ceràmics s'havien trencat en aquests darrers anys i presentaven problemes de conservació per la part interna. Els materials lítics, si bé conserven millor, opina que haurien sigut de major dimensió, especialment les fulles de sílex, i podria ser que també s'haguessin trencat.<br /> <br /> Els materials lítics provinents del jaciment més destacats són fragments de làmines de sílex de diferent amida de les quals tres podrien correspondre a làmines o ganivets. Un parell de puntes de fletxa, un raspador de pedra calcària, i un fragment de destral de pedra polida i una petita esfera o anella forada també de pedra. De produccions ceràmiques tres fragments amb decoració de cordons, i una vora amb restes de pintura amb motius concèntrics ibèrica. Les peces d'os només són un fragment de punxó i una agulla sencera i un botó piramidal quadrat foradat en V. Finalment, de material metàl·lic s'ha preservat una anella de bronze petita i un fragment d'anella més fina.</p> | 08091-174 | Al Castell de Gelida, al vessant sud de l'espadat del castell. | <p>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la Guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà. Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una fascinant mostra de l'evolució urbana i social de la regió al llarg del temps.</p> <p>Si bé les coves, possiblement ja eren conegudes d'antic, no és fins a mitjan segle XX que se'n reporta l'existència en etapa contemporània. Als voltants del castell, van ser identificades unes coves / balmes durant els mesos de juliol i setembre de 1963. L'exploració i descobriment d'aquestes coves / balmes va ser liderada per membres del Grup de Recerques Arqueològiques del Grup Excursionista de Gràcia. Entre les troballes, es va descobrir material arqueològic només en una de les coves, coneguda com la 'Cova del G.R.A', mentre que l'exploració d'una altra cova i una escletxa no va donar resultats conclusius. Els artefactes recuperats eren fragments de '<em>dolium</em>', un fragment de ceràmica ibèrica comuna, un altre fragment de ceràmica a mà indeterminat, dos fragments de ferro, i una petita destral de basalt. Malauradament, no es disposa de més informació sobre la seva ubicació precisa. Posteriorment, l'any 1977, J de la Vega, coneixent les troballes del 1963, va dur a terme tasques de documentació arqueològica. Durant aquesta investigació, es van identificar un total de tres cavitats, denominades A, B i C, i es va inventariar els materials arqueològics d'una col·lecció particular, els quals provenien d'excavacions clandestines realitzades en aquestes coves.<br /> <br /> Els estudis més recents i comparables de la zona, segons identifica <span>Villaroya</span> ens fan suposar que estaríem davant d'una utilització de la cova per context funerari, si tenim en compte les característiques orogràfiques del lloc, així com la tipologia d'artefactes i restes recuperats, propis d'un aixovar funerari en un període de Calcolític - Bronze antic.<br /> <br /> Ja en una fase contemporània s'ha instal·lat la col·lecció de peces al centre d'interpretació del Castell, que es pot veure al segon pis de l'edifici de recepció de visitants.</p> | 41.4361794,1.8688452 | 405498 | 4587796 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683772.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683895.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911684084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1716059259201.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN|EPA | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1760|1763 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97200 | Col·lecció del Centre d'Interpretació del castell de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-centre-dinterpretacio-del-castell-de-gelida | <p><span><span>AAVV (1986). <em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHON, Joan (2001). «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, 2001, Vol. 26, p. 69-94</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS, Josep M.; REMOLÀ, Josep Anton; MESTRE, Mireia (1994). «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> | X-XX | L'espai té problemes d'humitat i de temperatures molt oscil·lants segons l'època de l'any. Les peces en general estan en bon estat i se'ls fa manteniment. | <p>La col·lecció de peces arqueològiques exposada al Centre d'Interpretació del Castell de Gelida és el conjunt de peces procedents de les troballes i excavacions de les coves del Castell i una petita part del conjunt de peces que han aparegut durant les excavacions del castell i que es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya (dipòsit de Cervera).</p> <p>Es tracta d'algunes de les peces que millor il·lustren i complementen l'exposició temporal que es va col·locar l'any 2003 amb l'obertura del Centre d'Interpretació del Castell de Gelida, i que presenta diferents àmbits temàtics com una explicació del context del perquè de la construcció del castell de Gelida, un repàs sobre els senyors de Gelida i també els pagesos (les relacions feudals) que vivien a redós de la fortificació. El paper de l'església en el seu estil de vida i moments de vida quotidiana o de guerra i defensa.</p> <p>D'entre les peces destaquen diferents peces i materials ceràmics (diferents tipus de recipients i plats domèstics, materials de construcció com canals o rajoles), metall (anelles i guarniments de les cavallerisses així com peces quotidianes de ferro com eines i claus) la pedra (un morter domèstic), etc.</p> <p>Finalment, es presenta a Berenguer Bertran el personatge més singular/ important de la història del castell.</p> | 08091-175 | Interior del castell de Gelida. | <p><span><span><span>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la Guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una peça important de l'evolució urbana i social del terme al llarg del temps. El centre polític del moment era el castell (documentat el 945) i al costat, l'església de Sant Pere, el seu contrapoder (documentada el 998). Paral·lel a aquesta ocupació, també es documenta l'església de Sant Miquel (antic nucli de Gelida on ara hi ha l'església de Sant Pere, amb una cronologia molt pròxima (1080) i que ja estaria vinculada al mateix nucli poblacional del castell. En les etapes del castell i el poblament, segons Rosselló (2011) hi ha clarament dues etapes. Una primera d'enfortiment comtal clarament vinculada al territori de frontera, i una segona d'afebliment progressiu amb l'auge del món feudal en què el poblament es concentra més al voltant de l'església, pujant el pes de l'església de Sant Pere, i del nucli al voltant de Sant Miquel. L'estructura urbana del nou nucli s'estableix al peu del camí del Castell a Sant Llorenç d'Hortons cap al castell que amb els segles desenvoluparan l'eix dels carrers Marquès de Gelida – carrer Major – Carrer del Pi. Al llarg dels segles, el castell ha experimentat diverses fases d'ocupació i reconstrucció, destacant-se en les incursions musulmanes de 1108 que van devastar la regió del Penedès. Al llarg dels segles, el castell ha passat per mans de diversos propietaris, inclòs el notable Berenguer Bertran al segle XIV, qui va executar importants obres de restauració.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al castell s'hi han estat fent excavacions arqueològiques des del 1971 fins a l'actualitat, en tres àrees específiques: els voltants de la torre de forma rectangular, l'accés al castell juntament amb una porció del recinte funerari, i el sector conegut com a Pedró. Ja en un període més recent, s'han dut diverses campanyes d'excavació al castell. Especialment, entre el 1991 i 1998 quan es va intervenir en diferents sectors del castell, que van revelar estructures romàniques i baix-medievals, així com enderrocs datats al segle XVII. Finalment, cal esmentar les dutes a terme entre el 2001 i el 2002 es va continuar amb l'excavació en una àrea afectada per la construcció d'un centre d'acolliment de visitants. Els treballs d'excavació i investigació continuen proporcionant noves dades i interpretacions sobre la història i l'evolució del castell de Gelida. A més, el jaciment té un gran potencial per a futures investigacions arqueològiques que poden aprofundir en la comprensió de la vida quotidiana, l'arquitectura i la societat medieval a la regió del Penedès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l'estudi i gestió del castell, una figura determinant a la segona meitat del segle XX ha estat el paper que ha jugat l'Associació d'Amics del Castell de Gelida des de la seva fundació el 1965. L'entitat ha estat clau tant en les diferents campanyes d'excavació en diferents èpoques, com en la fase més contemporània, encetada a partir del 2003 amb l'obertura del centre d'interpretació del Castell assumint-ne la gestió de l'espai fins a l'actualitat.</span></span></span></p> | 41.4362971,1.8692529 | 405531 | 4587809 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911683582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911684442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911684889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911683544.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Des de la web del Castell de Gelida es defineix el Centre d'Interpretació inaugurat el 2003, com un recurs destinat als visitants que s'ha establert aprofitant part de les estructures d'un castell del segle XIV. Aquest espai multifuncional, distribuït en dues plantes, inclou una àrea d'informació, serveis, una botiga, i una exposició permanent dedicada a la història i importància del castell. El projecte va ser impulsat per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida amb el suport de l'Ajuntament de Gelida i finançament de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Foment. Els seus objectius principals són la conservació, investigació, interpretació i difusió del patrimoni històric i natural de Gelida. Informació addicional sobre el projecte, les instal·lacions i les activitats que s'hi realitzen es pot trobar en els vídeos publicats amb motiu del desè aniversari del centre, el 2013. | 85|94|98|81 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97201 | El castell de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-gelida | <p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>A<span>SSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021) <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Programa de Festa Major 2021. p 151 - 153.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BERGADÀ, Lleó (1932): “Gelida i el castell” a <em>III Aplec Excursionista i de germanor penedesenca</em>.</p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS, Josep M.; REMOLÀ, Josep Anton; MESTRE, Mireia (1994). «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHÓN, Joan (2001). «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> | X-XX | CastellACORD GOV/26/2018, de 26 de juny, pel qual es delimita l'entorn de protecció del castell de Gelida, a Gelida (Alt Penedès).DOGC Núm. 7652 - 28.06.2018 RESOLUCIÓ CLT/ 457/2017, de 27 de febrer, per la qual s'incoa expedient de delimitació de l'entorn de protecció del castell de Gelida, a Gelida (Alt Penedès), i s'obre un període d'informació pública.En aquesta mateixa resolució es deixa sense efecte la incoació de l'entorn que segueix: Castell i entorn incoat per Resolució 13/12/1979 i BOE 25/02/1980Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)Conjunt arqueològic del CastellDeclarat BCIN / Monument històric / 22/04/1949 / R-I-51-5486 / 339-MH-EN / Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949Castell de Gelida i entorn (Els Tarongers) | <p>Les principals característiques històriques del Castell com a monument han estat radiografiades per l'equip de l'Associació d'Amics del Castell:<br /> <br /> <strong>Primeres construccions:</strong><br /> El Castell de Gelida, situat sobre un esperó rocós amb un desnivell sud-est / nord-oest, té les seves primeres estructures en la meitat superior de l'esperó. Una muralla robusta tancava aquesta part superior, mentre una torre rectangular barrava l'accés pel costat inferior, al costat d'una església i un cementiri amb tombes antropomorfes. A la part més alta, una potent muralla definia el recinte sobirà, amb espais d'habitat entre aquesta i la torre inferior.<br /> <br /> <strong>L'església de Sant Pere:</strong><br /> Originalment de planta rectangular amb possible absis quadrangular, l'església de Sant Pere tenia una coberta de teula a doble vessant. Les parets eren de carreus petits, unides amb morter de calç. Aquesta estructura es veia complementada per una finestra geminada de l'època. Actualment, a l'interior hi ha una col·lecció important de peces de diferent tipologia. Està conformada com una col·lecció de peces provinents del Castell, de les excavacions i, alhora, com una mostra de part de la col·lecció recollida per l'Associació d'Amics del Castell des de mitjans dels anys 1960, quan es va constituir. Entitat que gestiona l'equipament històricament.<br /> <br /> La peça més destacada que hi trobem a l'interior és el sarcòfag gòtic de Berenguer <span>Bertrand</span>, i el seu fill, Nicolau <span>Bertrand</span>, senyors de la Baronia de Gelida i gran figura transformadora del castell. També és destacable l'altar barroc (1782) donat pel Dr. Melcior Colet l'any 1980. Finalment, fer una menció a la capella de Sant Roc, copatró del poble, en la que en destaca l'enteixinat del sostre.<br /> <br /> <strong>Desenvolupament del castell fins al segle XIV:</strong><br /> Les modificacions fins al segle XIV inclouen reforços a les torres existents sense ampliar el perímetre del castell. Es dobla la torre est i possiblement es construeix o amplia una torre de planta circular. L'accés al recinte superior es mantenia a través d'una passera sobre el torrent de <span>Cantillepa</span>.<br /> <br /> <strong>Transformacions en l'església de Sant Pere:</strong><br /> Durant aquest període, l'església s'amplia, es reconstrueix l'absis amb una probable planta semicircular i s'afegeixen arcs torals interns per suportar una nova volta de canó, augmentant l'alçada de l'edifici.<br /> <br /> <strong>Berenguer Bertran i les reformes del segle XIV:</strong><br /> El 1367, Berenguer Bertran adquireix el castell en estat ruïnós i inicia un ambiciós projecte de reconstrucció. Es restaura completament el mur caigut i es modifiquen els coronaments de les muralles. Es reconstrueix o amplia la torre i es densifiquen les edificacions i la zona del cementiri. A l'interior de l'església es conserva el sarcòfag nobiliari que esdevé una de les millors peces de la col·lecció que es poden veure al castell. El sarcòfag es presenta com una caixa suportada per dos lleons sobre mènsules de pedra. El sarcòfag està decorat amb l'escut heràldic esculpit emmarcat per quadrilòbuls a banda i banda. El frontal, altre cop dos escuts flanquegen una inscripció al centre: '<span>Asi</span> jauen <span>los</span> molt <span>onrats</span> <span>an</span> B.G.N. <span>é</span> <span>an</span> <span>Choalu</span> <span>Bertrand</span> fill seu, les <span>animas</span> dels quals <span>sian an</span> <span>Gloria</span>.' El sepulcre va ser profanat l'any 1936, resultant en la seva desaparició temporal fins a ser localitzat al Museu Marès i posteriorment retornat.<br /> <br /> <strong>Provisió d'aigua i ús residencial:</strong><br /> Es construeix una mina d'aigua per canalitzar aigua des de dalt del castell mitjançant canonades ceràmiques des de la Font del Senyor. Les reformes permeten un ús militar durant diversos conflictes, però al segle XVI, el castell ja no és residencial i es construeix la Casa del Senyor a baix al poble a tocar de la desapareguda església de Sant Miquel i al peu del camí.<br /> <br /> <strong>Declivi i final del castell:</strong><br /> Després de la guerra de Successió en 1714, el castell es destrueix definitivament per l'obligació del Decret de Nova Planta de Felip V, quedant en ruïnes. Els materials del castell s'utilitzen per a construccions properes i per a forns de calç. L'església de Sant Pere roman <span>dempeus</span>, incorporant el campanar construït amb pedres del castell. També moltes de les cases del voltant reaprofiten materials provinents de la 'pedrera' en la qual s'ha convertit el castell. Aquest és un element molt visible a les cases més antigues del barri dels Tarongers.<br /> <br /> <strong>Últimes edificacions i cementiri parroquial:</strong><br /> El recinte del castell acaba allotjant el cementiri parroquial fins a la construcció del nou cementiri a l'entrada del poble. Això marca la finalització del cicle de vida d'aquest espai històric, que ha vist múltiples fases d'ús des de la seva creació medieval.<br /> <br /> La síntesi d'intervencions arqueològiques realitzades al castell des de mitjan segle XX fins a la important actuació de l'1% Cultural dels anys 2000, recollides en l'Inventari de Patrimoni Arqueològic, ha revelat troballes que van des de ceràmica ibèrica fins a elements de la baixa edat mitjana, repartides en diversos recintes del castell. Al recinte superior, s'han descobert estructures com un possible absis semicircular i una torre amb restes d'<em>opus <span>spicatum</span></em>, juntament amb un sistema de distribució d'aigües que data de 1983. A més, s'han recuperat quantitats significatives de ceràmica medieval fins al segle XVIII durant les excavacions de la cisterna entre 1975 i 1980. Al recinte central es va descobrir un dipòsit d'aigua l'any 1972, i al recinte inferior, s'ha confirmat la presència d'una necròpoli de tombes antropomorfes del segle X. Durant la restauració de l'església, entre 1970 i 1979, es van descobrir finestres preromàniques i una ara de la mateixa època. Les intervencions dels anys 1990 van incloure una exploració el 1991 a la torre del recinte jussà, on es van documentar estructures romàniques i paviments de l'època baix medieval. Posteriorment, l'any 1996, es va investigar una zona al sud-est de la torre quadrangular, identificant estructures del segle XIV. L'any 1998 es van realitzar sondejos que van confirmar l'existència d'estructures importants i nivells arqueològics dels segles XVII i baix medieval. Finalment, entre 2001 i 2002, es va excavar l'àrea afectada per la construcció d'un centre de visitants, confirmant la riquesa arqueològica del lloc. Més recentment, a raó dels aiguats de l'any 2007 que van esfondrar part del mur del cementiri, el 2021 es va procedir a la reconstrucció del mur de tancament. Aquesta intervenció va permetre documentar estructures sota el cementiri que probablement daten dels segles X-XI. El 27 de novembre de 2022, es va concloure la intervenció al mur del cementiri i els treballs arqueològics en aquest espai. Els resultats han identificat que es tracta d'un espai funerari que havia estat actiu des dels segles IX-X fins al XIX, documentant-se un conjunt de tombes antropomorfes i evidenciant una activitat funerària continuada fins a finals del segle XIX, com ho mostren els nínxols i els aixovars funeraris trobats.</p> | 08091-176 | A la part alta del poble, sobre un esperó rocós al costat del barranc de la font de Cantillepa. S'hi accedeix a partir del barri dels Tarongers. | <p>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà.</p> <p>Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una peça important de l'evolució urbana i social del terme al llarg del temps. El centre polític medieval era el castell (documentat el 945) i al costat, l'església de Sant Pere, el seu contrapoder (documentada el 998). Paral·lel a aquesta ocupació, també es documenta l'església de Sant Miquel (antic nucli de Gelida on ara hi ha l'església de Sant Pere), amb una cronologia molt pròxima (1080) i que ja estaria vinculada al mateix nucli poblacional del castell.</p> <p>En les etapes del castell i el poblament, segons Rosselló (2011) hi ha clarament dues etapes. Una primera d'enfortiment comtal clarament vinculada al territori de frontera, i una segona d'afebliment progressiu amb l'auge del món feudal en què el poblament es concentra més al voltant de l'església, pujant el pes de l'església de Sant Pere, i del nucli al voltant de Sant Miquel. L'estructura urbana del nou nucli s'estableix al peu del camí del Castell a Sant Llorenç d'Hortons cap al castell que amb els segles desenvoluparan l'eix dels carrers Marquès de Gelida – carrer Major – carrer del Pi. El castell ha experimentat diverses fases d'ocupació i reconstrucció, destacant-se com a primera les incursions musulmanes de 1108 que van devastar la regió del Penedès.</p> <p>El castell ha passat per mans de diversos propietaris, inclòs el notable Berenguer Bertran al segle XIV, qui hi va executar importants obres de restauració. El 1367, Berenguer Bertran, un ciutadà de Barcelona i banquer influent, va adquirir el castell i va executar importants obres de reparació. Aquestes renovacions van continuar fins al 1375, any en què Bertran va fer el seu testament, indicant la seva voluntat de ser enterrat al castell. El castell de Gelida no va tenir una sort diferent de la majoria dels castells de Catalunya: el 1714 va ser destruït, encara que fos simbòlicament, amb l'enrunament de la torre de l'homenatge. La construcció és en runes ja el 1780, quan el rector demana permís per agafar pedra per a la construcció del campanar de l'església (BERGADÀ, 1932). Serà la penúltima obra al castell; la darrera serà la instal·lació del cementiri, el 1856.</p> <p>Al castell s'hi han estat fent excavacions arqueològiques des del 1971 fins a l'actualitat, en tres àrees específiques: els voltants de la torre de forma rectangular, l'accés al castell juntament amb una porció del recinte funerari, i el sector conegut com a Pedró. Ja en un període més recent, s'han dut diverses campanyes d'excavació al castell. Especialment, entre el 1991 i 1998, quan es va intervenir en diferents sectors del castell, que van revelar estructures romàniques i baix-medievals, així com enderrocs datats al segle XVII. Finalment, cal esmentar les dutes a terme entre el 2001 i el 2002, en què es va continuar amb l'excavació en una àrea afectada per la construcció d'un centre d'acolliment de visitants. Els treballs d'excavació i investigació continuen proporcionant noves dades i interpretacions sobre la història i l'evolució del castell de Gelida. A més, el jaciment té un gran potencial per a futures investigacions arqueològiques que poden aprofundir en la comprensió de la vida quotidiana, l'arquitectura i la societat medieval a la regió del Penedès.</p> <p>Pel que fa a l'estudi i gestió del castell, una figura determinant a la segona meitat del segle XX ha estat el paper que ha jugat l'Associació d'Amics del Castell de Gelida des de la seva fundació el 1965. L'entitat ha estat clau tant en les diferents campanyes d'excavació en diferents èpoques, com en la fase més contemporània, encetada a partir del 2003 amb l'obertura del centre d'interpretació del castell assumint-ne la gestió de l'espai fins a l'actualitat.</p> <p>L'any 2021 el rector de la parròquia de Gelida, Jordi Tres, va cedir la titularitat de l'església i del cementiri del castell al municipi.</p> | 41.4361070,1.8696070 | 405561 | 4587788 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911682522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911683582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911686947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911687128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684812.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 91|92|93|94|96|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97202 | Església de Sant Pere del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-del-castell | <p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021) <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Programa de Festa Major 2021. p 151 - 153</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS, Josep M.; REMOLÀ, Josep Anton; MESTRE, Mireia (1994). «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHÓN, Joan (2001). «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | X - XIV - XVIII | L'església està restaurada i presenta un bon estat general. | <p>El castell de Gelida, situat sobre un esperó rocós amb un desnivell sud-est / nord-oest, té les seves primeres estructures en la meitat superior de l'esperó. Una muralla robusta tancava aquesta part superior, mentre una torre rectangular barrava l'accés pel costat inferior, al costat de l'església de Sant Pere i un cementiri amb tombes antropomorfes.</p> <p>A la part més alta, una potent muralla definia el recinte sobirà al voltant del que es coneix com a plaça del Padró, amb espais d'habitat entre aquesta i la torre inferior. L'església de Sant Pere ocupa l'extrem nord-oest del castell i està ubicada al límit del penya-segat del barranc de <span>Cantillepa</span>, en un espai conegut com a Salt. La planta rectangular amb volta de canó i coberta de teula a doble vessant presenta capelles a banda i banda de la nau i l'absis recte. Les capelles laterals del costat sud són les més significatives. Actualment, la capella de Sant Roc, copatró de la vila, és l'única que preserva el sostre enteixinat policromat. La segona buida de decoració està dedicada al Sant Crist. Al costat nord de la nau hi trobem la capella dedicada a la Mare de Déu de la Salut, i és aproximadament de les mateixes dimensions, i una segona porta d'accés lateral a la nau, que cronològicament hauria pogut ser la porta original o, si més no, la ubicació. Als peus de l'església, on trobem la gran portalada d'accés, hi havia hagut un cor amb barana de guix decorat amb filigranes.<br /> <br /> El campanar actual del segle XVIII és de torre octogonal bastida amb pedra reaprofitada del castell mostrant al seu parament els diversos colors dels materials utilitzats, en substitució de l'antic campanar d'espadanya. Al peu de l'església de l'entrada nord de l'església, a la part baixa de la graonada d'accés construïda al segle XVII com la porta principal actual, s'hi observa encara restes de l'antic cementiri del poble. A part de les restes dels nínxols moderns, s'ha pogut excavar arqueològicament l'espai i s'han pogut documentar antigues tombes de banyera excavades a la roca.</p> | 08091-177 | A la part baixa del recinte emmurallat del castell de Gelida. | <p>L'església de Sant Pere fou, fins a finals del XIX, el centre parroquial del terme i de les esglésies de Sant Miquel, Sant Salvador de la Calçada i Santa Magdalena del Puig, moment en què es construeix la nova església de Sant Pere, al centre del poble, en substitució de la de Sant Miquel, i passa a ser aquesta l'església parroquial. La història de l'església de Sant Pere del castell i el propi el castell han anat lligats, des de les primeres notícies del s. X fins a la destrucció de la guerra de Successió de bona part de l'arquitectura militar i sobrevivint-ne només el temple de tot el conjunt del castell. La gran transformació del castell del segle XIV de la mà del banquer barceloní Berenguer Bertran, nou senyor del castell i que també es nota a l'església, en la qual es fan importants canvis.<br /> <br /> La capella de Sant Roc està dedicada al copatró de Gelida per haver salvat els veïns de la pesta al segle XVI, que va afectar la comarca. Està datada de l'any 1595, igual que la del seu costat, dedicada al Sant Crist. El cor, ubicat als peus fou construït el 1680. Al costat nord de la nau, hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Salut. La talla de fusta de la Verge, que es guardava en una fornícula encara visible, fou cremada durant la Guerra Civil, igual que el retaule monumental barroc de l'absis, encarregat l'any 1696 pel rector de Gelida a l'escultor barceloní Francesc Espill.<br /> <br /> Així doncs, l'església des del seu origen preromànic fins a l'aspecte barroc del segle XVIII va viure notables canvis. És el moment en què es retira el campanar d'espadanya (s. XVI) per construir el campanar de torre actual, amb pedra de l'enrunat castell. La posició de difícil accés del temple ja havia fet que, als peus del castell, al barri dels Tarongers, a l'edifici de la rectoria vella -ara desaparegut- existís una capella, dedicada a Sant Antoni, com a alternativa a l'església de Sant Pere en moments de molt mal temps i que fos complicat accedir al castell.</p> | 41.4363403,1.8686977 | 405485 | 4587814 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911687090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911684959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685797.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911686141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911686725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911686908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911687373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911687406.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós/Cultural | BCIN | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment, a l'interior hi ha una col·lecció important de peces de diferent tipologia. Està conformada com una col·lecció de peces provinents del castell, de les excavacions i, alhora, com una mostra de part de la col·lecció recollida per l'Associació d'Amics del Castell des de mitjans dels anys 1960, quan es va constituir. Entitat que gestiona l'equipament històricament.La peça més destacada que hi trobem a l'interior és el sarcòfag gòtic de Berenguer Bertrand, i el seu fill, Nicolau Bertrand, senyors de la Baronia de Gelida i gran figura transformadora del castell. També és destacable l'altar barroc (1782) donat pel Dr. Melcior Colet l'any 1980. Finalment, fer una menció a la capella de Sant Roc, copatró del poble, en què en destaca l'enteixinat del sostre.El sarcòfag es presenta com una caixa suportada per dos lleons esculpits sobre mènsules de pedra. El sarcòfag està decorat amb l'escut heràldic esculpit emmarcat per quadrilòbuls a banda i banda. El frontal, altre cop dos escuts flanquegen una inscripció al centre: 'Asi jauen los molt onrats an B.G.N. é an Choalu Bertrand fill seu, les animas dels quals sian an Gloria.' El sepulcre va ser profanat l'any 1936, resultant en la seva desaparició temporal fins a ser localitzat al Museu Marès i posteriorment retornat.Per altra banda, malgrat la immatriculació per part del Bisbat de Sant Feliu de l'església de Sant Pere del castell com del cementiri vell com a titulars de la propietat, l'any 2021 es va signar un acord, a mesura que es retornava la titularitat a l'Ajuntament de Gelida d'ambdues propietats. | 91|92|96|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97203 | Sarcòfag de la família Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-la-familia-bertran | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em><span> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span>CATALÀ, Pere (1999). <em>Contribució a l’estudi dels Bertran (s. XIV), família senyorial de Gelida.</em> </span>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia<span>, (20), pp. 381-390.</span></p> <p>LLOBET, Elisenda; MAURI, Alfred; CONTI, Lorenzo; FIOCCA, Miriam; VINCENTI, Marina (2018): <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida</em>.</p> <p><span><span>LLORACH, Salvador; COSTA, Montserrat (1995). '</span><em>Els sarcòfags medievals de Gelida</em><span>'. Programa Festa Major 1995. pp. 162-165.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred (1984). </span><em>El proveiment d'aigua al castell de Gelida</em><span>. Programa Festa Major 1984. pp. 80-82.</span></span></p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (1989). '</span><em>Francesc Bertran, senyor de gelida, al servei de Pere IV de Catalunya. 1464-1466</em><span>'. Ajuntament de Gelida. Programa Festa Major 1989. pp 86-90.</span></span></p> | XIV | Ha estat restaurat l'any 2018. | <p><span><span><span>El sarcòfag és una obra escultòrica de baix relleu i escultura a ple volum, amb policromies i daurats. Presenta una caixa suportada per dos lleons sobre mènsules de pedra. Tal com descriu Llorach i Costa el 1995 el sarcòfag està decorat amb escuts ogivals dins un cercle quadrilobar a banda i banda. Els quatre escuts contenen la mateixa càrrega, les armes dels Bertran, senyo del Castell i terme. Són: de gules (vermell) , un geminat d'or en banda. L'escut del frontal flanquegen un epitafi escrit amb lletra gòtica rodona al centre que diu: 'ASI JAU LOS MOLT HONRATS AN B[ERE]NG[UER] BERTRA[N] E AN CHOLAU[N] FILL SEU, LES ANIMES DELS QUALS SIA[N] A[N] GLO[RIA]' El sepulcre va ser profanat l'any 1936, resultant en la seva desaparició temporal fins a ser localitzat al Museu Marès i posteriorment retornat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dimensions: </span></span></span><span><span><span>Caixa rectangular de 92 m de llarg, alçada 37, 5 cm i amplada 34 cm. El gruix és de 4,5 cm. La tapa (l'actual no és la que li pertoca. És la que li van posar al Museu Marès) faria: 100 cm , 21 cm i amplada 45 cm. Pel que fa als dos lleonets del peu: Llargària 48 cm, alçada 29 cm i amplada 20 cm.</span></span></span></p> <p>Durant la restauració es va identificar rastre de preparació de blanc de plom, sobre les lletres de la inscripció i les vores del sarcòfag. També hi ha rastres de color verd, vermell, groc, terra de siena cremat, marró sobre els escuts d'armes i lleons. Pel que fa als elements vegetals de les cantonades s'ha identificat daurat, així com de manera intercalada a la inscripció. També es va identificar una rascada del lateral amb la possibilitat que fous a causa dels cops rebuts l'any 1936 per obrir-lo.</p> | 08091-178 | Església de Sant Pere del castell. | <p>Tal com sembla que va deixar escrit el mateix Berenguer Bertran, el 1375 fa testament ordenant ser enterrat a l'església de Sant Pere del castell si mor en ell o en lloc proper. La posició original no hauria estat al presbiteri, sinó possiblement als peus de la nau de l'església, però l'obertura de la porta del costat de ponent l'any 1609, hauria pogut provocar un trasllat al centre de la nau.<br /> <br /> Així devia succeir, ja que a l'església es conserva la seva sepultura (LLOBET et alii, 2018). Això va fer que la seva localització dins de l'església de Sant Pere del Castell fos inamovible fins a l'any 1936, quan fou saquejada l'església amb l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1937, un grup d'amics del Centre Excursionista Rodamon de Barcelona, salvaren el sarcòfag després d'haver fet una visita al castell i adonar-se que el sarcòfag restava malmès i abandonat dins del temple. Davant del dubte que seria destruït, aquest grup d'aficionats a l'arqueologia, paleontologia i en definitiva, amants del patrimoni, van optar per tornar a Gelida i recuperar i guardar el sarcòfag. L'any 1938 el sarcòfag va ser guardat als subterranis del Palau Nacional del Montjuïc.<br /> <br /> A mitjans dels anys 1970 Enric Carafí va identificar el sarcòfag al pati del Museu Marès de Barcelona. Un cop identificat Josep Boncompte, juntament amb Rafael Vidal, van fer les gestions oportunes perquè es retornés la peça a Gelida. Això ocorregué l'any 1979, col·locant-se a l'esquerra del presbiteri. El sarcòfag ha estat restaurat l'any 2018 amb el suport i assessorament del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.</p> | 41.4363142,1.8688157 | 405495 | 4587811 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911686908.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història i la genealogia de la família Bertran, identificant la seva documentació més antiga. A partir de la genealogia de la família n'ha estudiat l'evolució del castell. En qualsevol cas, fem menció del seu estudi revisat l'any 2012.Berenguer Bertran, un destacat ciutadà de Barcelona i banquer, va ser el XXI senyor de Gelida entre 1367 i 1375. Durant aquest període, va proporcionar diversos préstecs al rei Pere III i va oferir crèdits a la Generalitat de Catalunya en el context de la guerra contra Castella, avançant també diversos tributs reials. El 22 de maig de 1367, Bertran va adquirir la baronia de Gelida i la quadra de Masó per dotze mil florins d'or d'Eimeric VI, vescomte de Narbona. Després d'aquesta compra, va deixar l'activitat bancària i va decidir reconstruir el castell de Gelida, que es trobava en estat ruïnós i no oferia protecció ni refugi adequats en temps de guerra. Aquest projecte va desencadenar un llarg conflicte amb els habitants de Gelida, que va culminar amb una concòrdia sentenciada pel jutge Marc Llaurador de Vilafranca del Penedès, estipulant les obligacions de cada part i permetent la reforma del castell amb noves construccions i milloraments. El 1374, Bertran va comprar la castlania de la baronia als sub-feudataris locals, iniciant un canvi en l'administració feudal que progressivament va passar a mans de la població local de Gelida. Berenguer Bertran va casar-se amb Sibil·la Otilionis de Falset i va testar el 12 de juny de 1375 a Barcelona, disposant que si moria dins del terme del castell de Gelida, fos enterrat allà i deixant una dotació a l'església de Sant Pere del Castell. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97204 | Espai Natural Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-muntanyes-dordal | <p><span>Tal i com informa el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, les muntanyes d'Ordal, també conegudes com la serra d'Ordal, són una cadena muntanyosa situada entre els municipis de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. El seu punt més alt és el Puig d'Agulles, que arriba als 653 m d'altura. El nom de la serra prové del poble d'Ordal. La serra s'estén en una direcció nord-sud, passant per Vallirana i Cervelló al Baix Llobregat, i continuant a través de Gelida, Subirats i Olesa de Bonesvalls a l'Alt Penedès.</span></p> <p>El massís de l'Ordal és format per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. A diferència del Garraf, els materials silicis més antics afloren amb més freqüència a l'extrem nord-est, en contacte amb la depressió del Llobregat-Penedès. Cal assenyalar l'interès edàfic dels sòls vermells relictes del peu de serra septentrional, que s'alternen amb loess i crostes calcàries. Aquest espai inclou també els penya-segats de Cervelló: àrea de petites dimensions, representativa del paisatge dels terrenys silicis d'aquest territori, que contrasta singularment amb gran part del territori constituït sobre materials carbonatats. És una bona mostra dels sistemes naturals d'aquest medi, que han sofert una forta regressió en els últims anys a conseqüència de l'acció antròpica. Els penya-segats de Cervelló constitueixen un espai de notable singularitat, caracteritzat pels materials silicis triàsics del Buntsandstein i els afloraments de calcàries del Muschelkalk, que determinen formes de relleu molt particulars i de notable interès paisatgístic.</p> <p>Aquest espai natural té una vegetació rupícola amb algunes espècies singulars, i també alguns fragments de vegetació humida de caràcter centreeuropeu que contrasten acusadament amb la vegetació mediterrània dominant. S'ha de remarcar l'interès de la fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, que conté nombrosos elements singulars.</p> <p><strong>Vegetació i Flora</strong></p> <p>A causa de la seva situació geogràfica, més interior que el Garraf, amb un clima xerotèric no tan acusadament marítim i l’alternança més gran dels materials calcaris i silicis, el paisatge presenta caràcters particulars, amb algunes unitats no representades a les terres properes.<br /> <br /> Cal assenyalar la presència en aquest massís d’alguns fragments de vegetació humida, de caràcter centreeuropeu, que contrasten singularment amb la vegetació mediterrània dominant. Així, per exemple, als fondals apareixen petits retalls d’avellanosa amb falgueres (<em>Polysticho-Coryletum</em>) i de gatelleda (<em>Carici-Salicetum catalaunicae</em>; i hi ha alguns obacs amb fragments d’alzinar i roureda amb boix, de caràcter molt més frescal que la resta de vegetació dominant. Cal remarcar també la importància dels matollars termòfils amb càrritx (<em>Ampelodemos mauritanica</em>) que s'hi presenten.<br /> <br /> En conjunt, doncs, el paisatge vegetal és format per un mosaic de comunitats, amb una marcada diversitat florística. Cal assenyalar l’alt interès biogeogràfic de les comunitats rupícoles permanents pròpies dels relleixos rocosos. En aquestes comunitats hi ha diverses espècies molt notables per a la flora catalana, algunes de les quals no es troben enlloc més de Catalunya i fins i tot d'Europa. Aquest és el cas de <em>Crassula campestris</em>, una petita planta herbàcia de caràcter paleotropical que té en aquest Espai la seva única localitat a Europa.<br /> <br /> <strong>Espècies estrictament protegides pel PEIN</strong></p> <ul> <li><em>Crassula campestris</em></li> </ul> <p><strong>Fauna</strong></p> <p>Les comunitats de vertebrats són les típiques d’aquest conjunt de serres litorals, amb espècies típicament forestals, com el teixó (<em>Meles meles</em>), i d’altres més de caràcter rupícola, com la xixella (<em>Columba oenas).</em> Hi figuren també algunes espècies com l’hortolà (<em>Emberiza hortulana</em>) o el trobat (<em>Anthus campestris</em>).<br /> <br /> Tal com passa al massís del Garraf, cal subratllar l’interès de la seva fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, amb nombrosos elements singulars. En aquest sentit, l’Espai conté lepidòpters interessants com ara <em>Euplagia quadripunctaria</em>.</p> | 08091-179 | 41.4108380,1.8662167 | 405241 | 4584986 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97204-pic1707223697636.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | ImpacteEn aquest ENP, l’impacte més remarcable és la pressió antròpica elevada de les zones residencials limítrofes, que comporta una degradació de l’Espai. Aquesta proximitat urbanística a les masses de bosc n’accentua també el risc d’incendi. D’altra banda, també cal esmentar que les extractives de calcària generen forts impactes sobre el relleu i els ecosistemes, així com pols i soroll. A més, cal assenyalar les possibles afectacions de l’escalada, no regulada a l’Espai, com també els abocaments de deixalles que es produeixen en alguns punts.Vulnerabilitat naturalL’Espai presenta comunitats vegetals mediterrànies altament inflamables i amb alt risc d’incendis estivals. D’altra banda, els materials triàsics que formen part del relleu de l’Espai són sensibles a l’erosió. | 2153 | 5.1 | 1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 97205 | Mirador Adolf Galés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-adolf-gales | <p>(1971) 'Un segle de Medicina i Farmàcia a Gelida. Homenatge als Doctors Rafel i Adolf Galés, gelidencs exemplars', a Programa de Festa Major, 1971. pp. 31-34.</p> | XXI | <p>Es tracta d'un mirador adaptat en un espai amb bancs, orientat a la plana del Penedès i emmarcat per les muntanyes de Montserrat.</p> <p>L'espai comprèn una zona amb tres oliveres madures, bancs per descansar i contemplar el paisatge amb una barana de fusta que en limita el perímetre. L'espai es complementa amb la instal·lació que s'hi va fer de l'Arc de Pedra de la portalada d'entrada de Can Sàbat de la Pujada. El mirador està dedicat al metge gelidenc Adolf <span>Galés</span>.</p> | 08091-180 | Al costat de la rotonda d'entrada al poble, on acaba la carretera C-243b. | <p>Adolf Galés i Pujol (Gelida 1896 - 1963) va ser una institució a Gelida, ja que va ser tota la vida professional metge al poble. És una figura molt estimada i popular per la població, la qual li va retre homenatge pòstum posant el seu nom a aquest mirador l'any 2003. El Dr. Adolf Galés, va exercir com a metge des del 10 de novembre de 1925, heretant del seu pare, el Dr. Rafel Galés el càrrec durant trenta-vuit anys. Estava casat amb la Sra. M. Josefa Torres. Durant la Guerra Civil, va veure temporalment substituïda la seva plaça l'any 1937, però la tornà a recuperar. Adolf Galés va estar en actiu fins a la vigília de la Festa Major d'agost de 1963, moment en què va morir.</p> <p>Pel que fa a l'estructura, segons la placa commemorativa, es tracta de l'arc del portal de cal Sàbat de la Pujada, amb una cronologia aproximada del segle XVI. També s'indica que va ser una donació de J. A. Segura Montalban a l'Ajuntament de Gelida a la tardor del 2004.</p> | 41.4440815,1.8713370 | 405717 | 4588671 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97205-1702457470682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97205-1702457470715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97205-1702457470881.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97207 | Rellotge de sol de ca l'Emili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lemili | XVIII - XIX | El rellotge es troba en bones condicions, tot i que la pintura s'ha esborrat lleugerament. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular i pintat sobre un arrebossat que podria ser calç.</p> <p>La pintura emprada sobre fons blanc és un vermell rosat per tots els elements del rellotge. El rectangle està envoltat per una sanefa senzilla i sobre ella hi ha les marques horàries senceres i les mitges hores. Com a curiositat hi ha les dues numeracions, la romana i l'aràbiga i va des de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda. Un gran sol antropomorf i radiant ocupa la part central superior del conjunt.</p> <p>El gnòmon metàl·lic està instal·lat entre les celles d'aquest sol.</p> | 08091-181 | Can Parenostres, al punt quilomètric 10,5 de la carretera C-243b. | <p>Es desconeix la datació del rellotge. Per característiques possiblement és un rellotge del segle XIX.</p> <p>Ca l'Emili és actualment una casa de turisme rural. Segons la pàgina web de la casa, l'existència del mas està documentat del segle XII. Per altra banda, l<span><span><span>'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. Abans, però, cal esmentar el fet que a raó de les indicacions de la Comissió de Patrimoni de Gelida, la masia que Rovira anomena cal Xim l'hem anomenat ca l'Emili. Rovira, però també esmenta la possibilitat, tal com diu la Catalunya Romànica, que les arrels siguin del segle XII (vol. XIX, pàg. 124), ara bé, creu que el mas és molt més tardà, amb una cronologia pròxima als segles XIV – XV.</span></span></span></p> | 41.4313500,1.8578800 | 404574 | 4587272 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97207-pic1712652185149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97207-pic1712652158152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97207-pic1712652170547.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Emili Julià | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97208 | Carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pi-0 | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span><em>Programa Festa Major 2004,</em><span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XVIII-XIX-XX | El carrer està en bon estat en general. Es tracta d'un carrer històric de la població bastit a partir de cases populars principalment d'abans del creixement urbà de la segona meitat del segle XIX del qual se'n conserven alguns que serveixen de model per explicar aquell urbanisme, i detalls arquitectònics dispersos d'alguns altres al llarg del carrer després d'haver estat profundament reformats. | <p>El carrer del Pi té una longitud d'uns 340 m. Comença al seu extrem superior a una alçada de 162 m, on connecta amb el carrer Major, així com amb els inicis dels carrers Lluís <span>Guarro</span> i Sant Antoni. A l'extrem inferior, situat a una altitud de 128 m, el carrer enllaça amb el carrer de can Sàbat i amb el camí de les Cases Noves. Enric Carafí, en el seu article 'Un carrer amb molta història' de l'any 2003, explica que el nom del Pi prové d'un pi centenari i gegantí que existia fins a 1939 o 1940 davant de cal Calderer (Civil). Durant la urbanització de la plaça del Pi a mitjans dels anys quaranta, es va plantar un nou pi que va morir en la dècada dels seixanta per negligència municipal. A principis dels anys 1980, se'n va plantar un altre que encara perdura.<br /> <br /> Pel que fa als edificis, el carrer es caracteritza per la presència de cases de comparets, una tipologia d'habitatge considerada urbana a Gelida, típica dels carrers principals de finals del segle XVIII o principis del XIX. Aquests edificis solen tenir una planta baixa i un pis, alineats i perpendiculars al carrer, amb plantes allargades i patis al darrere. En la planta baixa solia haver-hi espai per a guardar el carro i potser un celler soterrat, mentre que el pis contenia les dependències de l'habitatge, inclosa la cuina.<br /> <br /> Entre els edificis més notables, es troba la casa noucentista d'Andreu Esteve o ca la Maria <span>Curriana</span>, construïda el 1924 per l'arquitecte barceloní Ramon <span>Raventós</span> i Ferrerons. També destaca ca <span>l'Altimires</span>, un gran casal del segle XVIII restaurat a principis dels anys 2000, situat davant de la plaça i flanquejat pels edificis Rius d'estil neoclàssic. Cal Senyor Ramon Comajuncosa, datada de 1903, presenta una façana i un jardí davanter en estat deteriorat, però conserva l'atractiu de la façana de principis del segle XX.</p> <p>També s'observa un grup d'edificis més humils i populars, propis del segle XIX, com els dels números 61-63-65 i 67, alguns dels quals estan en molt mal estat, però ofereixen una perspectiva de com era originalment el carrer. Aquest carrer havia tingut una intensa activitat comercial, de tallers, o derivats de l'activitat agrícola dels seus propietaris, ja que es tractava d'un eix molt important del poble. Encara es conserven alguns elements arquitectònics interessants i originals com portals de pedra, un rellotge de sol pintat al final del carrer a cal Fèlix, i plafons ceràmics per posar alguns exemples, tot i que alguns d'aquests elements com el rellotge de sol de cal Gep del Negre o de cal Altimires s'han perdut o altres com el plafó ceràmic de la Mare de Déu del Carme de ca l'Enric Parés, del segle XIX, que fou retirat però conservat. També s'han afegit nous elements decoratius amb el temps com alguns nous rellotges de sol ceràmics.</p> | 08091-182 | Carrer del Pi, s/n. | <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer del Pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer. </span></span></span></p> | 41.4422458,1.8588299 | 404669 | 4588481 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457472401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-img20231212092332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-img20231212092359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-img20231212092703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-img20231212092817.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-img20231212093541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-img20231212093733.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97212 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-2 | <p><span><span>JUAN I SERRAHIMA, Jordi (2003). 'L'Agenda 21 de Gelida'. </span><em>Programa de Festa Major 2003</em><span>. p. 82.</span></span></p> | <p>El riu Anoia travessa el terme municipal de Gelida amb un traçat força paral·lel a l'autopista AP-7 i al del Ferrocarril de Barcelona a Sant Vicenç de Calders. Durant el seu trajecte pel poble està acompanyat d'un ric i variat paisatge de bosc de ribera (hi trobem pollancres, àlbers, oms, freixes...) i també canyís i boga. A l'alçada del pont de Sant Salvador de la Calçada, hi ha una petita extensió d'horts de reduïdes dimensions molt treballats.</p> <p>Cal destacar també que hi ha fauna protegida que viu a les proximitats del riu, com són la granota reineta, la tortuga de rierol, la salamandra i l'escarabat Cerambix Cerdo.</p> <p>L'Anoia, de 68 quilòmetres de recorregut i un cabal molt variable, és un dels darrers afluents del riu Llobregat (a l'altura de Martorell) i durant el seu pas per Gelida rep les aigües dels torrents del Fondo de Sant Isidre, del Fondo de Parellada, del Fondo del Garró, del torrent de Vallbardina, del torrent de Cal Joncoses, del torrent de Sant Miquel, del torrent de l'Artiga, del torrent de la Fenosa i de la Rierussa.</p> | 08091-183 | El riu Anoia travessa el terme de Gelida, entrant per les finques vinícoles de can Martí de Baix des de Subirats i sortint per la Vinya del Vicenç al límit de terme entre Gelida, Sant Esteve Sesrovires i Castellví de Rosanes. | <p>S'han identificat diverses referències a antics molins que aprofitaven la força hidràulica del riu. Entre aquests, destaquen can Piula, cal Banyes, el Molí Nou (actualment conegut com La Gelidense) i el Molí Vell, actualment la fàbrica de paper Guarro-Casas, SL.</p> <p>Respecte a les dues fàbriques papereres, des del començament de la seva activitat, es beneficiaren significativament del desviament d'aigües del riu a través d'una resclosa i un canal específicament dissenyat per aquest propòsit.</p> <p>La seva aigua també ha regat històricament nombrosos horts del poble. Un dels afluents més importants al poble, a part dels diversos barrancs, és la Rierussa.</p> | 41.4460700,1.8500500 | 403942 | 4588915 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932046882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1712676199266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-pic1712828121325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-pic1712828176086.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97216 | Els Pins de la plaça del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pins-de-la-placa-del-pi | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span><em>Programa Festa Major 2004, p</em><span>p. 74-75.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XX | Els dos exemplars estan en bon estat, malgrat que creixen en un espai excessivament estret i competeixen per ocupar-lo. Un d'ells de menor creixement s'ha corbat per buscar la llum que li tapa el principal i comença a entrar en conflicte amb el cablejat del carrer. | <p>Es tracta de dos exemplars de pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) ubicats a la zona de parc central en un parterre ovalat que té funcions de rotonda viària a la plaça, flanquejada pels edificis Rius. La plaça es va reformar l'any 1940, moment en què es construeixen els dos blocs residencials de la mà de l'arquitecte Francisco <span>Portillo</span> Quintana (1878 - 1968). El conjunt de cases, conegudes popularment com a 'Cases Rius'.<br /> <br /> Els dos pins que creixen en un espai excessivament petit competeixen per ocupar-lo i un d'ells, de menor creixement, s'ha corbat per buscar la llum que li tapa el principal. La copa dels dos exemplars sumada, fa uns 6 metres de diàmetre, aproximadament.</p> <p>Els dos peus es troben col·locats dins d'una mena de torreta de grans dimensions, elevada sobre el terreny, de base rodona i amb un banc corregut al seu voltant, amb un acabat rajola ceràmica vermellosa.</p> | 08091-184 | Plaça del Pi, s/n. | <p>Enric Carafí, en el seu article 'Un carrer amb molta història' de l'any 2003, explica que el nom del carrer del Pi prové d'un pi centenari i gegantí que existia fins a 1939 o 1940 davant de cal Calderer (Civil). Durant la urbanització de la plaça del Pi a mitjans dels anys quaranta, es va plantar un nou pi que va morir a la dècada dels seixanta per negligència municipal. A principis dels anys 1980, es van plantar els dos peus que encara perduren.</p> | 41.4418879,1.8593127 | 404709 | 4588441 | Dècada 1980 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97216-img20231212094006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97216-1716583947157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97216-1716583947191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97216-1716583947223.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Es tracta d'un element simbòlic de la població, més que per l'actual dimensió dels dos arbres. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97217 | Casa Jaume Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-vila | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span><em>Programa Festa Major 2004,</em><span> pp. 74-75.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>La casa familiar Vila es presenta com un ampli casal de planta quadrangular amb una coberta a doble vessant de teula ceràmica, orientada perpendicularment al carrer.</p> <p>Aquesta propietat inclou un pati/jardí, accessible des del carrer i mitjançant una escala lateral. L'estructura de l'edifici consta d'una planta baixa, un primer pis, i un sota-teulada o golfes.</p> <p>En la planta baixa, la porta principal està lleugerament descentrada respecte a l'eix de simetria i està flanquejada per tres finestres rectangulars protegides per un porticó de fusta. Al primer pis, s'observen cinc finestres rectangulars llises, cadascuna amb un ampit ornamental realitzat amb maons disposats en forma de dents de serra. A més, l'edifici està dotat de tres respiralls triangulars construïts amb maó i un ràfec esgraonat a dos nivells, també decorats amb maons disposats en dents de serra, afegint un detall distintiu a la façana.</p> | 08091-185 | Carrer del Pi, 45. | <p>Casa familiar del poeta local Jaume Vila i <span>Pascual</span> (1890-1969) en la que va viure tota la vida. Els fons de l'autor foren donats per la seva filla, Teresa Vila, l'any 2005 a la biblioteca que porta el seu nom.</p> <p>Jaume Vila, nascut a Gelida el 22 de febrer de 1890, es va formar com a fuster i entrar a treballar a La <span>Gelidense</span> on restaria tota la seva vida professional. Pel que fa a la vocació poètica va publicar el seu únic recull de poemes l'any 1931, anomenat 'Hores rurals'. En aquest període, influït per la seva amistat amb Octavi Saltor, l'autor va obtenir nombrosos premis als Jocs Florals, incloent-hi el premi 'La Clavellina d'Argent' pel seu poemari 'Les quatre clarors de la vida' (1928) a Perpinyà. Després de la guerra, va desenvolupar una intensa activitat cultural als Lluïsos, on escrivia les lletres de les cançons musicades per Mercè Coma, i també va participar activament al Centre Recreatiu i Cultural. Com a autor teatral prolífic, una de les seves obres més conegudes és 'Esparvers de camí ral', que va ser representada amb gran èxit per l'Elenc Artístic Montserrat als anys cinquanta. Els seus poemes són reconeguts per capturar paisatges i indrets entranyables del poble.</p> <p>Actualment, el fons inclou escrits i obres originals, així com altres materials manuscrits de l'autor. En concret consta de 20 caixes d'arxiu, està dividit en 5 caixes que contenen obra poètica, teatral i documentació personal i diversa de l'autor, i 15 caixes de llibres i publicacions. Un dels compromisos amb la família en el moment de cessió fou que seria custodiat per la biblioteca i romandria accessible als estudiosos. Paral·lelament, el municipi s'ocupa de fer-ne la seva edició i difusió.</p> | 41.4421694,1.8588701 | 404673 | 4588472 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97217-17024574730720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97217-17024574731060.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97218 | Boscos de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-ginebreda | <p>Els boscos de can Ginebreda tenen una extensió de 124,12 ha i s'estenen des de les faldes del Montcau fins a can Ginebreda. Forma part del PEIN Muntanyes d'Ordal. La vegetació dominant és el pi blanc, però també hi podem trobar el roure i l'alzina, puntualment trencats per màquies, brolles i garrigues.</p> <p>A nivell de fauna cal destacar comunitats de vertebrats típiques de les serres litorals, amb espècies com el teixó o la xixella. Cal destacar també la riquesa de fauna invertebrada.</p> <p>Dins d'aquests boscos hi podem trobar algunes fonts, com la font de can Ginebreda, la font del Noguer o la font de les Anteles, alguns forns de calç com els de Baix de can Ginebreda i alguna barraca de vinya feta amb la tècnica de pedra seca.</p> | 08091-186 | És una zona forestal situada a l'est de Martivell. | 41.4215100,1.8582700 | 404592 | 4586179 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875217103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875327942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875466436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875478690.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875593648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875600869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875617671.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 97226 | Torre Comajuncosas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-comajuncosas | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | Segle XIX - XX | <p>Torre d'estiueig de planta quadrangular amb gran jardí que l'envolta, però que atípicament, disposa de la façana principal que dona al carrer, en aquest cas, el carrer Sant Lluís. Aquest format poc habitual amb la façana vista era una particularitat d'aquesta torre i la torre Monturiol, totes dues projectades pel mestre d'obra Joan Pascual i Batlle els anys 1886 i 1887.</p> <p>Originalment, l'edifici disposava només de planta baixa amb la coberta formant un gran terrat pla amb una torratxa central ara desapareguda. No obstant això, actualment disposa d'un segon pis amb galeria a la façana frontal aguantat per pilars de base quadrada rectes i barana balustrada construïda posteriorment independentment d'altres transformacions fetes a la casa del seu disseny original de finals del segle XIX.</p> <p>Joan Rosselló (2018) explica molt bé les característiques d'aquesta torre en el seu estudi sobre el mestre d'obres Josep Pascual i Batlle. La distribució interior es basava a partir d'un eix de simetria central amb rebedor i distribuïdor a partir del qual habitacions, cuina i menjador es repartien, amb la galeria al fons amb vista al jardí.</p> <p>L'element més destacat de l'edifici original són les decoracions que emmarquen la porta principal d'entrada que dona al carrer Sant Lluís i les dues finestres a banda i banda. Les dues finestres, amb ampit, estan emmarcades per un guardapols amb arquet de mig punt, igual que la porta, i tres aplicacions forals. Els elements com les diferents cornises s'han perdut amb la construcció de la galeria. La façana era d'estil neoclàssic, tal com els altres edificis benestants de Pascual i Batlle, malgrat que en aquest cas, abunden elements eclèctics segons l'estudi de Rosselló.</p> | 08091-187 | Carrer Sant Lluís, 35. | <p>La torre Comajuncosas va ser un encàrrec de Joan Comajuncosas i Almirall, qui era propietari de la finca de Can Joncoses, i fou alcalde de Gelida entre els períodes 1871-1872 i 1890-1891.</p> <p>L'edifici està ubicat en el carrer Sant Lluís sent el camí d'ascens des de l'estació de ferrocarril principal a finals del segle XIX. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Forma part de les torres d'estiueig amb jardí, i com la torre Monturiol, van tenir la particularitat que no estaven isolades dins del jardí sinó amb la façana principal al carrer.<br /> <br /> En el cas de la torre Comajuncosas el mestre d'obres Joan <span>Pascual, que </span>era fill de Gelida, va ser responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials. Segons els estudis de Joan Rosselló i <span>Raventós</span>, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. <span>Pascual</span> i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.<br /> <br /> La tipologia denominada casa 'aïllada' per Joan Rosselló i <span>Raventós</span> és clau per entendre l'evolució urbana de Gelida a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest estil d'edifici 'casa-torre' serà l'avantguarda de les torres d'estiueig en la que es basa el potencial transformador de la població a principis del segle XX i que n'explica molts dels canvis socials i econòmics. Així doncs, <span>Pascual</span> i Batlle va ser un dels precursors del moviment amb moltes de les seves obres en la fase inicial dels últims vint anys del segle XIX. En aquestes cases aïllades, <span>Batlle</span> aprofundirà en els seus elements decoratius experimentats ja a les cases de senyors. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra <span>aboixardada</span> a la façana. Bona part de les noves construccions 'aïllades' s'ubicaran al carrer Sant Lluís.</p> | 41.4423775,1.8632649 | 405040 | 4588491 | 1887 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97226-1701772727449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97226-1701772727516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97226-1701772727549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97226-1701772727616.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97226-1701772727650.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97227 | Placa Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-anselm-clave-1 | <p>(1977) <em>Al Funi es deia...</em> Programa de Festa Major. p. 10.</p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). </span><em>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. </em>Agrupació Coral Intimitat; Unió del Casal Gelidenc; Ajuntament de Gelida.</span></p> | XX | <p>Placa de marbre esculpida en baix relleu, en la que figura el perfil del musicòleg Josep Anselm Clavé, acompanyada amb una partitura amb on figuren unes notes i la inscripció 'J.A. CLAVÉ'.</p> <p>La placa està collada a la paret per quatre suports metàl·lics.</p> | 08091-188 | Mur de Can Santfí. Inici del carrer Anselm Clavé on enllaça amb el carrer del Sol i carrer de Sant Miquel. | <p>El 1972, la Coral Intimitat va viure una jornada de celebració. A part d'estrenar un nou estendard es va descobrir una làpida en recordança del fundador de les societats corals Josep Anselm Clavé al mur de Can <span>Santfí</span>, a l'entrada de la font de Sant Miquel.</p> <p>Aquella mateixa jornada es va fer un sentit homenatge a Joan Miró i Sans, l'Avi Miró, cantaire històric. Joan Miró, fou l'encarregat de destapar la placa en l'acte posterior a la missa que es va celebrar aquell dia. En aquell acte tots els cantaires van interpretar l'obra de J. A. Clavé,<em> Les flors de maig</em>. La notícia queda recollida al programa de Festa Major de l'any 1977 i també plenament documentada en el llibre homenatge a la trajectòria de la Societat Coral Artesans - Agrupació Coral Intimitat publicat l'any de la celebració del centenari de l'entitat, el 1998.</p> | 41.4392821,1.8680996 | 405440 | 4588141 | 1977 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97227-img20240306134845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97227-1716236110034.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La Coral Intimitat és una agrupació vocal masculina dedicada a la interpretació i difusió de la música tradicional catalana i d'arreu. Originada com el Cor d'Artesans de Gelida l'any 1897, aquest cor ha mantingut l'activitat al llarg del segle XX, amb moments de gran expectació al poble.Una curiositat és que els estatuts de l'època imposaven sancions econòmiques per evitar la filtració prematura de les novetats musicals, una pesseta a qui filtrés alguna de les noves cançons del repertori. Poc després de la Guerra Civil, el grup va adoptar el nom de Coral Intimitat, un canvi habitual entre les corals de l'època. Un dels esdeveniments remarcables en la seva història va ser la recuperació dels cants de caramelles el 1949, quan els membres del cor i el pianista van recórrer els carrers de Gelida dalt d'un camió.Actualment, la Coral Intimitat és membre de la Federació de Cors de Clavé. Compta amb setze cantaires repartits en tres registres vocals: tenors primers, tenors segons i baixos. El repertori inclou una àmplia varietat de peces musicals, i el cor està obert a noves incorporacions de cantants. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97229 | Gegantons de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-gelida | XXI | <p>Els gegantons estan representats per en Roc, un artesà paperer, en homenatge a la tradició paperera de Gelida, i per la Llúcia, una dona erudita amb profunds coneixements en herbes remeieres i curatives.</p> <p>Per tenir cura d'ells i fer-los ballar es va formar una colla de gegantons amb membres de l'entitat que se'n fan càrrec. Les dimensions aproximades dels gegantons és de 2,40 m d'alçada i una base quadrada de 75 cm aprox. i amplada de 90 cm al nivell de braços.</p> | 08091-190 | Carrer Mossèn Jaume Via, 17. | <p>L'Esbart <span>Rocasagna</span> de Gelida és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la preservació i promoció de la dansa tradicional i la cultura popular. El grup es va formar l'any 1967 amb la Sra. <span>Carmen</span> <span>Pallarés</span> i una colla d'entusiastes de la cultura i la dansa popular.</p> <p>Actualment, formem part de l'entitat unes 200 persones dividides en diverses seccions: Escola de Dansa, Cos de Dansa, grup d'adults, gegantons, junta, equip tècnic i majordomia, que participen en esdeveniments culturals dins i fora de Gelida. L'organització manté un repertori variat de més de cent peces de danses tradicionals i contemporànies, amb l'objectiu de fomentar la cohesió i integració social a través de la dansa. Al repertori de l'Esbart s'hi recullen danses recuperades, vives, costumistes i d'altres de creació. L'Esbart <span>Rocasagna</span> ha comptat amb directors que han creat espectacles propis, demostrant que és possible la convivència de la tradició amb la creació i la innovació.</p> <p>El 2014, es va avaluar el rol i la imatge dels gegantons dins de l'entitat. En aquest context, es va presentar una proposta per a la renovació del vestuari i la imatge dels gegantons Roc i Llúcia, amb l'objectiu d'atorgar-los una nova identitat visual que els integrés plenament als elements de la cercavila de la Festa Major de Gelida. L'encàrrec de desenvolupament va ser atorgat a Blanca Ferrer, la dissenyadora que va crear els gegantons l'any 2000. La proposta actual busca que els gegantons representin motius característics de Gelida. El nou vestuari va ser elaborat per un equip de voluntaris coordinats per la secció de majordomia de l'esbart, en col·laboració amb la mateixa dissenyadora. Els gegantons antics, de principis de 1980 es van abandonar i perdre definitivament poc després d'haver-los creat, per l'excés de pes.<br /> <br /> Una investigació musical va revelar unes partitures inèdites del mestre Orpí, flabiolaire destacat de Gelida a principis del segle XX. A partir d'aquestes composicions, es van desenvolupar dues danses que van ser estrenades el juny de 2015 durant el Festival d'estiu de l'escola de dansa de l'Esbart. Les coreografies també han estat originalment creades pels membres de la mateixa colla de gegantons. Des d'aquest moment, acompanyats per la colla de grallers de l'esbart, els gegantons participen en les danses durant la Cercavila de la Festa Major i, tradicionalment, a la Fira de Santa Llúcia.</p> | 41.4397848,1.8639582 | 405094 | 4588201 | 2014 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97229-img20240206195451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97229-img20240206195455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97229-img20240206195505.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Blanca Ferrer | L'any 1984, durant els actes de Festa Major, es van batejar els Gegants i el Drac de Gelida. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97230 | Campanar de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sant-pere | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> | XIX | <p>El campanar és una torre de planta rectangular que ocupa l'extrem est de la nau. Està bastit amb murs de maó integrat al volum de l'església fins al nivell del carener de la coberta, moment en què la torre s'eleva i les cantoneres es bisellen per passar el tronc a vuit costats. Dividit en dues parts per una cornisa central, al tram inferior hi trobem quatre ulls de bou i al tram superior quatre finestres rematades amb arc de mig punt en les que s'allotgen les campanes. Coronant el campanar, també separat per una cornisa, resta un cos menor, també de planta octogonal envoltada per un mirador amb barana de forja. Disposa quatre finestres menors amb arc de mig punt situades al mateix eix, que les altres finestres i ulls de bou que es complementen amb uns frontals punxeguts. Finalment, la coberta d'agulla remata l'estructura amb un destacable vidriat ceràmic vermell.</p> <p>Interiorment, l'accés a la part superior del campanar es fa a través d'una escala amb volta catalana i una escala de caragol metàl·lica. Actualment, al campanar només hi ha dues campanes, la Miquela i la Roser, ubicades al tram inferior.</p> <p>Estilísticament, es pot vincular a l'eclecticisme tenint en compte les formes i detalls utilitzats per decorar la torre i coronament, en la mesura que aquest fet també reforçaria la idea d'atribució del disseny a Joan <span>Pascual</span> i Batlle. De fet, els paral·lelismes decoratius de cornises i trencaaigües de les finestres, per posar dos exemples, s'acosten molt a l'estil mostrat a l'edifici de les Monges, que sí que n'està ben documentada l'autoria de <span>Pascual</span> i Batlle.</p> | 08091-191 | Carrer Major, 1. | <p>Sense gairebé documentació històrica, segons l'estudi de Rosselló (2018), el campanar de Gelida és una figura rellevant del paisatge urbà de Gelida. El campanar es va inaugurar per la Festa Major de l'any 1895 i segons consta, l'única referència fins al moment és una crònica de <em>La Vanguardia</em> del 16 d'agost de 1895. El rector del moment fou <span>Josep Parera</span> i es desconeix l'autor del projecte, si bé, per converses amb membres de la família, Rosselló apunta que l'autor hauria pogut ser Joan <span>Pascual</span> i Batlle.</p> <p>Joan Pascual i Batlle (1841-1925), fill de Gelida, va ser un mestre d'obres de la població, responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. Pascual i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.</p> | 41.4402598,1.8651344 | 405193 | 4588253 | 1895 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97230-pxl20231127104817355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97230-img20240306122230.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Social | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (atribuït) | 102|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97231 | Ball de Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-12 | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>BANCHS, Narcís (2009). </span><em>El ball de bastons de Gelida: 175 anys</em><span>. Autoedició.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2003). 'El 50è aniversari dels Nous Bastoners de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>2003, pp. 13-15.</span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span>El ball de bastons és una dansa tradicional popular en els Països Catalans i altres regions d'Europa i la Mediterrània. Aquesta dansa utilitza bastons com a element central, que els ballarins fan xocar entre ells al compàs de la música. La dansa ha estat una part important de diverses festes i celebracions històriques, la qual cosa ha donat lloc a una varietat d'estils en indumentària, coreografies, músiques i acompanyaments musicals, mostrant una rica diversitat regional.</span></p> <p>El repertori de valls de la Colla Vella, es calcula en una quinzena: La Processó, el Ball Nou, Xotis de Cares, Xotis de Punts, Contradansa, Negrito, Bonanova, Pastoreta, Clavell, la Polca, l'Esmunyegada, l'Exercici, Pavana, Ball de St. Pau i la Dragona. La Colla nova va incorporar set valls nous com són La Polca Airosa, Vals Típic, Vals Jota, Petit Xotis, Polca Pasqua Florida, la Moreneta. Una de les evolucions importants del grup fou a partir dels anys 1980 amb la incorporació dels balls d'espases al repertori, si bé només es representen en escenari.</p> <p>L'acompanyament musical tradicional havia estat el flabiol, però a mitjans dels anys 1980 s'hi incorporaren un parell de tambors, i a vegades, dos flabiols més.</p> | 08091-192 | <p>Segons les referències de tradició oral recollides per Mercè Carafí (1998) no se'n coneix l'antiguitat, però és parlar que ja es ballava al segle XVIII o abans al poble. La celebració dels balls de bastons al poble ha sigut permanent des que se'n té record, si bé hi ha hagut alguna aturada, com consta amb la parada per culpa de la Guerra Civil de 1936-39. Malgrat tot, després de la guerra es va reunir de cop el grup de bastoners de Gelida, l'Agrupació de Bastoners, coneguda popularment com 'La Colla Vella'.<br /> <br /> Les dates de celebració de balls de bastons al poble eren assenyalades, coincidint amb les festes de Pasqua, Festa Major, i posteriorment s'ha incorporat la festa de la Vellesa, i excepcionalment, s'havia celebrat també 'el dia de la <span>Liberación</span>'.<br /> <br /> La història del grup de ball de bastons al poble va començar a canviar a partir de l'any 1947 quan dos membres de la Colla Vella, els germans Andreu i Joan Comajuncosa, s'escindeixen del grup i formen La Colla Nova. 'La Colla Nova' no tarda massa a ser reconeguda i obtindran alguns premis significatius pel món bastoner de Gelida (Albinyana 1950 - Balsareny 1952). Aquests èxits, però, aviat es van veure altre cop alterats, amb una nova escissió del grup, i es funda 'Grup de Danses Nous Bastoners de Gelida' de la mà, altra volta, dels germans Comajuncosa. La nova colla també va obtenir importants reconeixements com el 2n premi al Concurs Internacional de Cançons i Danses de Sant Sebastià l'any 1954. La nova entitat fins i tot va tenir una projecció exterior, visitant en diverses ocasions la Catalunya Nord i França.<br /> <br /> Pel que fa a les colles infantils, la incorporació de la primera fou l'any 1953, quan l'Andreu i en Joan <span>Comajuncosas</span>, van adaptar el ball de bastons gelidenc per a infants entre els set i els dotze anys.<br /> <br /> En 1981, per celebrar la VI Trobada de Bastoners de Catalunya a Gelida, per commemorar l'esdeveniment es va col·locar un monument al carrer de la Barceloneta. Durant la celebració, les diferents colles gelidenques van aconseguir un èxit notable.<br /> <br /> L'estudi del Ball de Bastons a Gelida, gaudeix d'una publicació de l'any 1944, 'El ball de bastons de Gelida' actualment exhaurida, que segons Carafí (2003) inclou un pròleg de Joan Roca i Miracle, destacat promotor i apassionat d'aquestes danses durant els seus estius a la Torre Monturiol de Gelida, de gran antiguitat. A més, l'obra conté contribucions de l'erudit investigador i folklorista Aureli Capmany i les partitures musicals del flabiolaire Antoni Orpí. L'edició original és extremadament rara, limitada a només 33 exemplars numerats i actualment és considerada introbable. Estava impresa sobre una donació de paper de la Casa <span>Guarro</span>, i cobertes de pell. Posteriorment, amb la col·laboració del mateix Enric Carafí, Marino <span>Gutierrez</span> i la família Roca se'n feu una segona edició l'any 1989, incorporant la història dels següents cinquanta anys de vida del ball a Gelida.<br /> <br /> L'any 2003 morí l'històric bastoner, representat i cap de colla gelidenc, Joan Comajuncosa.</p> | 41.4410193,1.8632233 | 405034 | 4588340 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97231-bastoners-de-gelida.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97232 | Barraca del mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-granada | <p><span>PEREZ, Àlvar Mn. (2005), 'Boires rogenques. La persecució religiosa de 1936-1939 a Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 67-76.</span></p> | XX | La cabana presenta algunes esquerdes importants a les parets i també algun petit despreniment a la coberta. | <p><span><span><span>La barraca del mas Granada és de pedra arrebossada amb una argamassa de fang. La coberta és de teula àrab de doble vessant. L’única obertura és la porta i té els brancals i l’arc rebaixat fets de maó pla i està orientada al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’arc hi veiem la inscripció <em>“MAS GRANADA” JULIOL 1949 AV'.</em> Es pot accedir a l’interior perquè la porta no té tancament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De dins les parets de pedra estan arrebossades de ciment. Les bigues de tronc de fusta aguanten el sota-teula d’encadellat ceràmic. En una cantonada hi trobem una llar de foc a terra amb la campana extractora feta de maó pla, igual que la xemeneia. El terra no està treballat.</span></span></span></p> | 08091-193 | Al camí d'Ordal a mas Granada, prop de la plana de mas Granada i de la font del mas Granada. | <p><span><span><span>Durant els primers dies de l’aixecament feixista de 1936, concretament entre el 20 i el 25 de juliol, el cap dels carlins, Agustí Estruch, i el mossèn de Gelida, Martí Mariner, van estar amagats pels voltants del mas Granada. La data de juliol de 1949 segurament correspon a unes obres d'arranjament de la cabana.</span></span></span></p> | 41.4090300,1.8751900 | 405988 | 4584775 | Primera meitat | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843791702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843803307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843817499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843832074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843844759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843853804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843862674.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins del PEIN Muntanyes d'Ordal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |
| 97233 | Font del mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-granada | XIX - XX | <p><span><span><span>Es tracta d’una font senzilla, amb un broc metàl·lic que surt d’un pany de paret quadrangular fet de pedra i arrebossat de petites dimensions. Una pica de pedres quadrada en recull l’aigua. La font no té polsador ni canella. En el moment de la visita no hi rajava aigua, </span></span>no</span> obstant això, la presència de molsa sota el broc i la densa vegetació circumdant suggereixen que aquesta encara és operativa i és freqüentada, com indica el sender ben definit que connecta aquesta estructura amb el camí principal.</p> <p><span><span><span>A pocs metres de la font hi trobem una mena de dipòsit soterrani de formigó i cobert que segurament emmagatzema l’aigua de la font quan hi ha excedent.</span></span></span></p> | 08091-194 | Al camí d'Ordal al mas Granada, prop de la plana del mas Granada i de la barraca del mas Granada. | <p><span><span><span>No es té referència de l’any de construcció. Es troba molt a prop de la barraca de tàpia del mas Granada que va ser reformada l’any 1949. Podria ser que el condicionament més recent de la font es fes també aleshores.</span></span></span></p> | 41.4088000,1.8740500 | 405893 | 4584751 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844079518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844042413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844091074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844101023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844066324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844048399.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97234 | Font del carrer Vicens Perelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-vicens-perello | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | XX | <p>La font es troba al mur d'una casa del carrer Vicenç Perelló, dins el nucli urbà de Gelida.</p> <p>Està dividida en tres cossos emmarcats i separats per maons a mode ornamental. El conjunt és simètric i els dos cossos laterals són merament decoratius. La rajola ceràmica catalana és la que marca un tret distintiu a la font, amb una combinació de dos colors, groc i verd dibuixant dos quadrats verds a cadascun dels cossos laterals i un al central, que també està envoltat per una sanefa seguint el mateix estil. Aquest tipus de sanefa també el trobem a la base de la font, per davall de la línia de maons.</p> <p>A la part central hi trobem la canella amb polsador i l'aigua cau sobre la pica rectangular, envoltada també per maons.</p> | 08091-195 | Carrer Vicenç Perelló, 1. | <p>Es desconeix l'any de la construcció, però és recent, de finals dels anys 1980 com a molt antiga. Anteriorment, el carrer tenia una casa més, cal Pepus, que el 1880 havia acollit una escola, més tard una sala de ball i fins al 1909 era el Centre Parroquial. Passats els anys seria el taller de manyà, mecànic i ferreteria de Pere Almirall.</p> <p>El carrer que feia cantonada amb el carrer del Sol es deia carrer Concepció. Amb la desaparició de cal Pepus el carrer s'anomenarà Vicenç Perelló i, segons les fotografies aèries això passa a finals de 1980 o inicis dels 1990.</p> <p>Estèticament i pels materials utilitzats s'assembla força a la font alta de la Valenciana, possiblement de la mateixa època.</p> | 41.4401200,1.8661500 | 405278 | 4588237 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97234-pic1712825795534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97234-pic1712825808042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97234-pic1712825820901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97234-pic1712825836397.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97238 | La cançó de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canco-de-gelida | <p>(1985) Cançó de Gelida. Programa de Festa Major. 1985. p. 57.</p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). </span><em>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. </em><span>Gelida.</span></span></p> <p>DOMÈNECH, Josep (2017) LA FESTA MAJOR DELS ANYS 1901-1925 Cròniques publicades al diari La Vanguardia. Programa de Festa Major. 2017. pp. 22 - 28.</p> | XX | <p>Catalunya té un poble que <span>ovira</span><br /> amb ulls amorosos la muntanya blava<br /> on la Verge morena baixava<br /> i on les flors <span>al</span> mirar-la s'obrien.<br /> Montserrat l'hi digueren <span>perqué</span> eren<br /> les dents d'una serra sos pics <span>gegantívols</span>,<br /> que deixaren en boscos ombrívols<br /> els gegants forjadors d'eixa terra.<br /> I és tan bella la blava muntanya<br /> que per veure-la el poblet <span>a tothora</span><br /> va enfilant-se, del bosc a la vora,<br /> I pels puigs ses masies escampa.<br /> També el poble té un nom escaient<br /> que rellisca com aigua gelada<br /> de les fonts de la bella encontrada<br /> on Gelida son niu vingué a fer.<br /> Entre pins que són lliures i mascles<br /> com la rasa que viu a sa ombra;<br /> entre el-mar de ses vinyes sens nombre<br /> que la sang de la terra ens donarem;<br /> <span>tan</span> sos fills que en tenir-lo l'adoren<br /> com aquells que en deixar-lo l'enyoren,<br /> tots li diuen: bell poble, fes vial<br /> Fes-te gran, tu que tens l'alegria!<br /> R. O. <span>Perés</span></p> | 08091-196 | <p>Poema romàntic de R. D. <span>Perés</span>, publicat en un programa de la «<span>Fiesta</span> de <span>Caridad</span>» celebrada el 6 de setembre de 1915 a l'envelat del cafè vell de Gelida. Segons el programa de Festa Major de l'any 1925, es desconeixia qui era exactament R. D. <span>Perés</span>, però probablement formava part de la colònia estiuenca, que va organitzar la festa.<br /> <br /> L'any 1918, a <em>La <span>Vanguardia</span></em> es publicava aquesta referència: El <span>joven</span> <span>don</span> Santiago Valls, <span>á</span> <span>petición</span> del <span>público</span>, <span>recitó</span> la <span>hermosa</span> <span>poesía</span> del <span>conocido</span> <span>literato</span> <span>don</span> <span>Ramón</span> D. Parés «La cançó de Gelida».<br /> <br /> Carafí (1997) resumeix l'aparició de 'La cançó de Gelida'. Dins dels concerts benèfics que cada any organitzava la colònia d'estiuencs gelidencs, el setembre de 1916, els Artesans estrenen Himne a Gelida o La cançó de Gelida, lletra de l'escriptor modernista Ramon D. <span>Parès</span> i música de Ramon Pallejà, arranjada pel mestre Francesc Peracaula. Peracaula fou músic, historiador i secretari municipal, i autor de l'única monografia de Gelida, titulada Gelida, notes per a sa història, publicada el 1906.</p> | 41.4409872,1.8631777 | 405031 | 4588337 | 1916 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97238-385874374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97238-1716302104773.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ramon D. Perés (lletra) Ramon Pallejà (música) Francesc Peracaula i Massagué (arranjaments) | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97240 | Font de can Sàbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sabat | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | XX | La font i el seu entorn han patit vandalisme amb unes pintades fetes amb aerosol. Paral·lelament, la paret on està incrustada la font mostra danys atribuïbles a l'acció de l'aigua, incloent-hi un deteriorament notable de l'arrebossat i de la totxana situada a la part inferior. | <p>La font de can Sàbat es troba al fons d'una petita placeta senzilla i lleugerament enjardinada amb dues moreres i dos bancs metàl·lics. Al replà dels quatre esglaons del fons de la plaça i enmig de lliris per una banda i d'heura per l'altra, hi trobem la font.</p> <p>La font és una construcció molt senzilla adossada al mur d'obra arrebossada. És un rectangle emmarcat per maons i amb el fons de rajola com la que s'ha utilitzat per fer el replà i les escales. La font té dos brolladors, un de broc senzill sense polsador ni maneta a la part més baixa i l'altre una rajola per sobre, és de polsador. L'aigua cau a les pedres la pica, que també està contornada per maons i és plena de molsa.</p> <p>Just al costat de la font hi trobem un altre brollador, aquest sense broc, que fa un degoteig constant i ha creat una important massa de molsa i humitat. Del costat del replà hi surten unes escales cap amunt per pujar al carrer de sobre, força més elevat que el camí de can Sàbat.</p> | 08091-197 | Camí de can Sàbat, 37. | <p>Es desconeix la datació de l'adequació de la font i de la placeta, però possiblement sigui recent, dels anys 1990.</p> | 41.4432100,1.8584800 | 404642 | 4588588 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97240-pic1712826588142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97240-pic1712826605014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97240-pic1712826616972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97240-pic1712826630649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97240-pic1712826643895.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97240-pic1712826654599.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97240-pic1712826666881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97240-pic1712826675373.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97241 | El carro de la carn de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carro-de-la-carn-de-gelida | XX | <p>Carro de dues rodes amb accés per la part posterior. A l'interior hi ha un recobriment de planxa de zenc per poder-lo neteja bé.</p> <p>La carrosseria és feta de fusta amb una sèrie de reixetes fetes també de fusta. Es tractava d'un transport alimentari, si bé, al lateral s'hi pot llegir pintat <span><span><span>AYUNTAMIENTO DE GELIDA i a la part posterior dividit entre els dos portons d'obertura posterior, amb el mateix tipus de lletra: AYUNTAMIENTO DE GELIDA - TRANSPORTE DE CARNES</span></span></span>.</p> <p>Les dimensions aproximades són 2,33 x 3,60 x 1,54 m.</p> | 08091-198 | Museu del Traginer, carrer dels Traginers, 5, 08700 Igualada. | <p><span>El Museu del Traginer – Col·lecció Antoni Ros</span> explica l’evolució del transport tant de mercaderies com de persones emprant energies de sang, i alhora mostra les relacions entre els diferents oficis que feien possible el desenvolupament del fet traginer a casa nostra. L’àmplia representació d’eines i utensilis que acumulen aquests oficis, juntament amb la presència dels diferents carros, carruatges, selles i guarniments fan de la Col·lecció Antoni Ros un veritable museu de les arts i els oficis aplicats al món del transport a la Catalunya moderna.</p> <p>El Sr. Antoni Ros el va restaurar en el moment d'ingressar la peça al museu. El carro o tartana és de principis del segle XX. L'ús era el del transport de carns des de l'escorxador a la carnisseria. Fou inventariat per Jordina Sales, l'any 1993.</p> | 41.4409731,1.8631589 | 405029 | 4588334 | Primera meitat | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97241-museudeltraginerigualada-carrodelacarndelaviladegelida.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-12-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97243 | Casa Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-castellvi | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2016). 'Al peu del canó'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2012, pp. 75-86.</span></span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XIX-XXI | La casa està en molt bon estat. La façana ha estat restaurada a principis del segle XXI, malgrat tot, les modificacions dels baixos per modificar la porta i ampliar el local comercial han restat elegància formal a la façana la qual ha perdut l'equilibri del disseny original. | <p>L'edifici és una casa entre mitgeres de les quals Joan Rosselló (2018) identifica amb les cases de Senyor. Aquests edificis són possibles gràcies a la unió de dues parcel·les. A la part posterior, generalment s'hi deixava espai per un jardí.</p> <p>La distribució interna en tres crugies deixava la central per les estances de serveis i escales, i la posterior i davantera, amb millor il·luminació per habitacions i estances. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra buixardada a la façana.</p> <p>La planta baixa de la casa ha estat modificada traslladant la porta d'entrada del centre original, a un lateral, per ampliar-ne el local comercial. A partir del primer pis ja trobem la façana original, en què tres balcons individuals, el central lleugerament més ample, i tots amb barana de forja, permeten la sortida de tres grans portes amb persiana enrotllada. Les tres sortides del balcó les quals estan decorades amb cornises lineals amb mènsules voltades.</p> <p>El segon pis es caracteritza per un balcó corregut també de barana de forja amb sis sortides. Una gran cornisa de trencaaigües separa el tester recte amb un arquet de mig punt al centre, en el qual figura la data de construcció, 1891.</p> | 08091-200 | Carrer Major, 47. | <p>La casa Castellví és, juntament amb la casa <span>Pascual</span> Boatella, l'única casa del tipus senyor que <span>Pascual</span> <span>Batlle</span> va construir. En aquest cas, la propietat era de Lluís Castellví Vendrell, comerciant Barceloní, el qual es va construir la casa com a residència familiar d'estiu l'any 1891.</p> <p>El mes de juny de l'any 2017 la comunitat de propietaris de la casa de Lluís Castellví va iniciar la seva restauració. Els treballs han inclòs la retirada de marbres inapropiats situats a la planta baixa. Durant les tasques de restauració, a la capçalera es va pintar la data de construcció, 1891, que s'havia perdut.</p> | 41.4403317,1.8631750 | 405030 | 4588263 | 1891 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97243-pxl20231127103323557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97243-pxl20231127103336051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97243-pxl20231127103345210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97243-pxl20231127103356708.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97244 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-29 | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>'. </em><span>Miscel·lània Penedesenca. pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XIX -XX | El carrer està en bon estat en general malgrat que l'activitat comercial ha adaptat alguns dels edificis d'interès patrimonial modificant-ne els baixos dels locals. Malgrat tot, alguns s'ha restaurat les façanes d'alguns edificis que han recuperat la seva presència. | <p>El carrer Major, amb una longitud d'uns 360 m, s'inicia al seu extrem superior a una alçada de 193 m a la plaça de l'Església i desemboca a l'extrem inferior a 162 m d'altitud, on connecta amb el carrer del Pi i cruïlla amb el carrer Sant Antoni i carrer Lluís Guarro. La seva estructura urbana, que remunta al segle XIX i es descriu com una espina de peix (Rosselló, 2011), es va establir sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Des dels inicis, aquest tram va ser edificat a banda i banda amb una alineació gairebé idèntica a l'actual. A mitjan segle XIX, els edificis orientats al sud-oest estaven més desenvolupats que els del nord-est. Un dels trams inicials més densos és el que està situat entre els carrers Mossèn Mariné i de la Barceloneta.</p> <p>La importància d'aquest eix va augmentar significativament amb la consolidació urbana a la part alta, marcat per la construcció de la plaça de l'església i l'església de Sant Pere a mitjan segle XIX. L'edificació completa a banda i banda del carrer es va completar a finals d'aquest mateix segle. A més, la connexió del carrer Major amb la Barceloneta va vincular els dos centres d'interès de la població: el poder eclesiàstic i el poder civil, amb la nova casa de la Vila i les primeres torres d'estiueig de major poder adquisitiu.</p> <p>El mestre d'obres Joan Pascual i Batlle va ser una figura clau durant aquest període, desenvolupant cases per a la classe benestant a imatge de la seva pròpia casa familiar, la casa Pascual Boatell, o la casa Castellví, casa residencial d'estiu del comerciant Barceloní Josep Castellví. Caracteritzades per un estil neoclàssic, aquestes edificacions reflectien l'augment del poder adquisitiu i la capacitat econòmica dels seus promotors, mostrant una tendència cap a una estructura més residencial que d'estiueig, en el que s'ha conegut com les cases de Senyors entre mitgeres.</p> <p>La re urbanització de la plaça de l'església a principis del segle XX va consolidar definitivament l'eix tal com es coneix avui en dia. Posteriorment, l'expansió urbana de la ciutat es va dirigir cap a carrers paral·lels, deixant al carrer Major els canvis mínims estructurals amb reformes o substitucions d'edificis en parcel·les ja edificades per més cases de senyors o edificis d'interès públic o d'entitats.</p> | 08091-201 | Carrer Major, s/n. | <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> | 41.4402874,1.8637021 | 405073 | 4588258 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97244-pxl20231127103618023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97244-pxl20231127103156868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97244-pxl20231127103417223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97244-pxl20231127103506703.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 99|102|105|119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97245 | Casino Familiar Gelidense o 'Coru' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-familiar-gelidense-o-coru | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1977). 'El Centre Cultural i recreatiu: 100 anys'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>1977, pp. 15.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XIX | L'edifici ha estat restaurat recentment. | <p>Els elements més singulars els tenim en els dos balcons de la façana amb barana de forja. Anteriorment a aquesta darrera reforma, els marcs de totes les portes i finestres eren amb un acabat en punt rodó. En una reforma recent, les obertures de la façana principal han passat a tenir angles rectes i a més s'ha tornat a obrir una porta que havia estat tapiada -en aquesta sí que s'ha mantingut el punt rodó i embellit amb ceràmica- i s'ha ampliat l'altra porta per esdevenir entrada de garatge. La façana lateral sí que ha conservat la morfologia anterior, amb les mateixes tres finestres acabades en punt rodó. Com a element a tenir en compte, a la part més alta de les façanes, pràcticament a la cornisa hi trobem embelliments ceràmics que, possiblement, haguessin format part de l'edifici original sobrevivint a totes les reformes posteriors.</p> <p>La reforma actual pràcticament no ha alterat els volums i característiques històriques de l'edifici.</p> | 08091-202 | Carrer Major, 58. | <p>A principis de segle (CARAFÍ 1998) a Gelida hi havia tres cafès, tots ells concentrats al carrer Major. El Cafè Vell, el Centre Recreatiu Cultural, conegut com el '<span>Centru</span>' i d'on sorgiria el 1933, el Casal Gelidenc, al costat de l'actual pista de ball construïda el 1947. I el tercer cafè, l'edifici que ens ocupa, era Casino Familiar <span>Gelidense</span> o '<span>Coru</span>' o Cafè del Ramonet (1880), i on va néixer el 1897 la Societat Coral Artesans que el 1917 construiria, al mateix carrer, l'Actual Unió del Casal Gelidenc.<br /> <br /> L'edifici del <span>Coru</span> (CARAFÍ 1977) tenia la planta baixa ocupada pel cafè, en el qual penjava un quadre que evocava el Corpus de Sang de 1640 i d'altres amb dites i refranys. Fins i tot fa una referència a una cita de Vallribera que deia 'a la tarda dels diumenges, hi havia ball amb piano de maneta 'al <span>Coru</span>', i amb piano de tecles, que tocava amb tanta empenta el pianista gelidenc Pau Sunyol o <span>Pauet</span> (propietari de l'edifici) que fins alguna vegada tenyia amb sang dels dits la blancor dels dòcils marfils'.</p> <p>El Centre va funcionar fins a l'any 1933 quan es va construir el nou Casal Gelidenc. Després de la Guerra Civil va ser seu social del <span>Frente</span> de <span>Juventudes</span>.<br /> <br /> L'edifici ha estat reformat l'any 2021.</p> | 41.4414898,1.8607744 | 404830 | 4588395 | 1880 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97245-pic1712821274577.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97245-pic1712821332837.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-17 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97246 | Font Valenciana de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-valenciana-de-baix | XX | <p>Es tracta d'una font senzilla construïda amb maó arrebossat i morter i forma un habitacle de tres parets on el broc, metàl·lic i de polsador, és a la del fons.</p> <p>Aquesta és ornamentada amb un arc de volta peraltada i just sota la volta hi podem llegir '1934' escrit sobre el morter. L'aigua, segurament de la xarxa municipal, cau en una pica també de morter i quadrangular, ocupant tota la part baixa de l'esmentat habitacle. Les dues parets laterals són llises, sense ornamentació, i la de la dreta ha patit algun desperfecte a la part exterior.</p> <p>Estèticament, és molt semblant a la font del mig de la Valenciana i a la font del carrer de la Font.</p> | 08091-203 | Davant del número 5 del carrer del Puig. | <p>Durant el primer terç de segle XX i amb especial intensitat durant els anys de la Segona República, moltes de les fonts properes o dins del nucli urbà van ser arranjades per complir amb les noves exigències sanitàries. La datació i la localització de la font Valenciana de Baix ens fan pensar que es podria tractar d'alguna d'aquestes fonts arranjades.</p> | 41.4321500,1.8512300 | 404020 | 4587368 | 1934 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97246-pic1712653094510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97246-pic1712653104821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97246-pic1712653113144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97246-pic1712653131263.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.