Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97247 | Font La Valenciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-la-valenciana | XX | <p>La font de La Valenciana és una construcció aïllada, a quatre vents. L'acabat de la coberta és una curiosa forma de volta per aresta, deixant un acabat de volta de mig punt a cadascuna de les quatre façanes.</p> <p>Està construïda amb material d'obra, arrebossada i pintada de color groc terrós. El broc metàl·lic i de polsador es troba a la façana que dona al carrer, a la part alta d'un rectangle rebaixat i allisat, sense pintar. L'aigua cau en una pica quadrangular de cantonades arrodonides feta també d'obra i morter. Al frontó hi trobem esgrafiat i de color vermell un escut de la Generalitat de Catalunya molt senzill i la data '1934'. A les parets laterals també hi trobem rectangles rebaixats de les mateixes dimensions que el de la façana principal, però aquests estan arrebossats i pintats amb el mateix color de la resta d'obra. En un dels laterals hi trobem una porta metàl·lica del registre.<br /> <br /> A la part de darrere hi ha un curiós sistema de múltiples brocs que possiblement era per regular l'ús d'aigua de la font per regs o pel repartiment a les cases.</p> <p>Actualment sembla en desús aquest sistema.</p> | 08091-204 | Al costat de la casa del carrer del Puig, 16. | <p>Durant el primer terç de segle XX i amb especial intensitat durant els anys de la Segona República, moltes de les fonts properes o dins del nucli urbà van ser arranjades per complir amb les noves exigències sanitàries. La datació i la localització de la Font Valenciana ens fan pensar que es podria tractar d'alguna d'aquestes fonts arranjades.</p> | 41.4304700,1.8520900 | 404089 | 4587181 | 1934 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97247-pic1712652601416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97247-pic1712652593351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97247-pic1712652608447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97247-pic1712652633690.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97248 | Antic col·legi El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-collegi-el-puig | <p><span><span><span>CARAFÍ, Francesc (2016) <em>Trobada d’antics alumnes del Col·legi el Puig</em>. Programa de Festa Major. 2016. p. 43.</span></span></span></p> | XX | <p>L'antic col·legi El Puig presenta l'estructura tipus de les escoles modulars construïdes a mitjans dels anys 1960. El model tipus d'aquests edificis era una nau rectangular amb coberta a una sola vessant, inclinada a la part posterior aguantada per un mur amb petites finestres rectangulars, i la part frontal pilars de suport de l'embigat de la coberta.</p> <p>La façana principal disposava d'un porxo d'accés a la zona de la porta que simplement retirava una mica els envans interiors de tancament de la caixa de l'edifici. A continuació, l'espai entre pilars era obert amb grans finestrals verticals per donar llum a l'interior, i la porta d'accés a la façana lateral.</p> <p>El conjunt de les estructures mostren un acabat de les superfícies realitzat amb un revestiment pintat, del qual sobresurten els pilars sobretot amb maó vist. Aquest mòdul permetia annexar-ne més de manera que segons la necessitat d'aulari es podien col·locar dos o tres mòduls de costat. En aquest cas, l'escola del Puig només consta d'un bloc.</p> | 08091-205 | Carrer del Puig, 30 | <p>L'escola del Puig es va construir l'any 1960 fins al curs escolar de l'any 1976. El curs 1977 fou l'any d'obertura de l'escola Montcau i tots els alumnes del Puig i la Valenciana es van desplaçar a la principal de Gelida. L'escola, que era mixta d'inici, fou un requisit del 'Consejo Local de Enseñanza' de Gelida que l'any 1959 va reclamar la necessitat d'una escola al Barri. L'Ajuntament va comprar els terrenys de 1000 m² el 24 d'octubre de 1961. Alguns dels alumnes no només van ser dels dos barris, sinó d'altres punts del municipi.<br /> </p> <p>Actualment, és el local social del barri del Puig.</p> | 41.4362639,1.8462932 | 403613 | 4587830 | 1961 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97248-1712676200012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97248-1712676200055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97248-1712676200094.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-17 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97249 | Font de can Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-felix | XX - XXI | <p>La font de can Fèlix es troba dins del nucli urbà de Gelida, en un xamfrà del carrer del Pi. L'aigua de la font prové de la xarxa municipal i està situada als baixos de la casa, en una entradeta a cobert.</p> <p>La part baixa de la paret està enrajolada de color terrós, amb rajoles de color beix al voltant del broc i de la pica. El sortidor és metàl·lic i de polsador i la seva aigua és recollida en una pica de forma de trapezi.</p> <p>Una rajola firmada per 'Eva L' i situada a la part superior central ens anuncia la '<em>FONT DE CAN FÈLIX'.</em></p> | 08091-206 | Carrer del Pi, 92. | <p>La font es va construir al mateix temps que la casa, que és de finals dels anys 1990 o començament dels anys 2000.</p> | 41.4425800,1.8574300 | 404553 | 4588519 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97249-pic1712826344307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97249-pic1712826328549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97249-pic1712826321107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97249-pic1712826368881.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97250 | Camí de can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-mata | <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> | <p>El camí de can Mata té una amplada força constant de 3 m i no presenta desnivells gaire pronunciats, però sempre perd alçada en direcció a la casa, i continua perdent-ne fins a la Rierussa.</p> <p>Connecta Can Mata d'Abelló amb el camí de Sant Llorenç d'Hortons i amb la Rierussa. Segurament el camí continuava, però a partir d'aquest punt se'n perd la pista per la variant del nord. Pel que fa a la variant de l'est sí que hi trobem continuïtat a l'altra banda de la Rierussa, pel camí de Can Raimundet.</p> <p>El ferm és de terra, sense asfaltar, tot i que en alguns punts s'ha reforçat amb graveta. Circula gairebé sempre envoltat de camps de vinyes.</p> | 08091-207 | Camí que va del camí vell de Sant Llorenç d'Hortons a Gelida, fins a la casa can Mata d'Abelló. | <p>A l'estudi fet per M. Vives i M. Bohigas, el camí de Can Mata ja seria utilitzat durant l'època romana. No descarten que pugui coincidir amb el traçat de la Via Augusta.</p> | 41.4584400,1.8415100 | 403247 | 4590298 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97250-pic1715867115528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97250-pic1715867126072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97250-pic1715867135829.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97252 | Font del Taronger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-taronger | <p><span>ULLÉ, Salvador (2021). L'aigua. Programa de Festa Major 2021. pp. 67-68.</span></p> | XX | <p>Es tracta d'una font de construcció aïllada, a quatre vents. Segueix una estètica naturalista, imitant el tronc d'un arbre.</p> <p>El material utilitzat és morter, acabat amb trencadís de pedra, d'estil modernista. L'aigua de la font prové de la xarxa municipal. El broc es troba a baixa altura i és metàl·lic de polsador. L'aigua cau en una petita pica feta de morter amb les cantonades arrodonides.</p> <p>Està envoltada per una petita zona enjardinada i un banc metàl·lic.</p> | 08091-208 | Camí del castell, 24. | <p>Es desconeix la datació exacta de la font. A principis del segle XX es va fer arribar l'aigua al barri dels Tarongers gràcies als propietaris de can Ollé i la primera actuació pública que es va fer va ser aquesta font, situada davant de cal Vadó.</p> | 41.4372000,1.8689400 | 405507 | 4587910 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97252-1712676202263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97252-1712676202224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97252-1712676202190.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-11 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97253 | Capella del Santíssim de Sant Pere de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-de-sant-pere-de-gelida | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>ROSELLÓ, Joan (2021). </span><em>La capella del Santíssim de l'església de Sant Pere de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 9. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> | XX | <p>L'arquitecte de la capella del Santíssim, Isidre Puig i Boada, va conservar en el seu disseny les mateixes dimensions de la nau que Josep Ros i Ros havia previst en el seu projecte original a finals del segle XIX. La façana principal de la capella, adossada al mur de llevant, està lleugerament retirada de la línia de la façana principal de l'església de Sant Pere.<br /> <br /> La nau de la capella és rectangular i destaca per un sostre enteixinat horitzontal de fusta, format per divuit cassetons rectangulars d'1,75 m per 1,52 m. A l'interior de cada cassetó, es repeteixen quatre peces iguals de terracota amb relleu, conformant un motiu floral central amb formes geomètriques piramidals d'on emergeixen petites estrelles de vuit puntes. La nau limita a migdia amb la porta d'entrada de llinda; a ponent amb el mur de l'església, amb la qual es comunica a través d'una porta vidriera centrada en una arcada de mig punt; a llevant amb la façana del carrer de Sant Roc, on s'obren tres finestres d'arc de mig punt per fora i arc angular per dins tancades amb vitralls; i al nord amb una arcada triomfal de mig punt, oberta al recinte de l'altar. Les finestres al carrer de Sant Roc contenen vitralls amb motius religiosos estilitzats, realitzats en formigó. El disseny d'aquests vitralls va ser creat per l'artista Pau Macià Pons a finals de 1975.<br /> <br /> Dins la nau de la capella, hi ha dos confessionaris d'estil neoclàssic, construïts l'any 1952 pel fuster gelidenc Joan Bartolí i dissenyats per Puig i Boada. Segons Rossell, aquests confessionaris van ser parcialment mutilats l'any 2020.<br /> <br /> L'element més destacat de la capella és l'altar de planta quadrada, delimitat per quatre arcades de mig punt, amb dos arcs cecs a cada costat i un arc que tanca el recinte pel darrere, decorat amb una pintura mural que envolta la porta d'accés a la sagristia. El sostre de l'absis forma una estrella octogonal que conforma una cúpula de maó pla, revestida de mosaic, amb una lluerna de vitrall de colors al centre. El mosaic, obra de Pau Macià, conté tessel·les blanques, grogues, blau turquesa i rivets daurats amb iconografia cristiana amb el tetramorf, les lletres alfa i omega, diferents tipus de creus, fulles de palma, estrelles i cintes amb lemes religiosos (Benedicto, claritas, sapientia, gratiarum acto, honor, virtus, fortitudo i amen). El vitrall al centre de la cúpula, instal·lat l'any 1976 pels històrics Vitrallers Graells de Barcelona, representa l'Agnus Dei vessant la seva sang, flanquejat per les lletres alfa i omega.<br /> <br /> L'última obra d'art afegida a la capella va ser l'any 1991. Es tracta d'una pintura d'Enric Llimona Raymat, realitzada sobre tela i fixada en una base de fusta. Aquesta obra ocupa tot el pany de paret del parament frontal, situat sota l'arc de mig punt que tanca l'espai de l'altar. El mural representa una al·legoria de la protecció divina, simbolitzada per la mà de Déu que s'estén sobre la terra. Aquesta representació inclou cercles dispersos sobre un paisatge agrícola amb ceps i oliveres, que evoca el poble de Gelida i algunes masies, tot presentat de manera identificable però no realista.<br /> <br /> Exteriorment, la coberta de la capella és de teula a doble vessant, coronada per una llanterna de tambor octogonal amb finestres d'arc de mig punt i coronat per un crismó de metall. La façana principal i la lateral tenen poques obertures, destacant la façana principal per la seva simplicitat (manca el pòrtic previst segons el projecte), amb una porta amb arc rebaixat, un òcul sota el carener i una cornisa de maons que segueix el perfil de la coberta.</p> | 08091-209 | Carrer Major, 1. | <p>La capella del Santíssim és una estructura adossada a la nau de l'església parroquial de Sant Pere, objecte d'un estudi detallat per Joan Rosselló, publicat el 2021 en els Quaderns Gelidencs d'Història i Societat.<br /> <br /> L'actual església de Sant Pere ocupa el lloc de l'antiga església de Sant Miquel, documentada des de l'any 1061. Aquesta església d'origen romànic, que va perdurar fins a mitjan segle XIX, va ser enderrocada per construir-ne la nova, juntament amb el vell cementiri i algunes edificacions annexes. El projecte del nou edifici va ser assignat a Francesc Vallès <span>Cuchi</span>, i la primera pedra va ser col·locada l'any 1857. La construcció es va estendre durant deu anys, finalitzant-se el 1867, incloent-hi l'ensorrament d'una arcada de la nau el 1860, i completant-se amb el trasllat dels elements litúrgics definitivament l'any 1871, quan es va obrir al culte sense tenir encara un campanar.<br /> <br /> Per facilitar la construcció del campanar i la capella del Santíssim, Mn. Francesc Xavier <span>Raventós</span> va adquirir terrenys contigus a l'església i va negociar una permuta amb l'Ajuntament per a la re-urbanització de l'espai. Aquest procés es va allargar gairebé vint anys, de 1897 a 1916. El 19 d'abril de 1916, Mn. <span>Raventós</span> va contractar l'arquitecte Josep Ros i Ros per dissenyar la capella del Santíssim, i la primera pedra es va col·locar el 24 d'abril del mateix any. L'encàrrec de la construcció va recaure en el gelidenc Delfí Mas Valls. Les obres van començar amb la demolició de cases afectades, però es van aturar ràpidament a causa de l'esgotament dels recursos econòmics.<br /> <br /> Les obres van ser represes el 1929, ja amb un nou rector a Gelida, Josep <span>Mª</span> <span>Alomà</span> Altisent, i un nou arquitecte, Isidre Puig i Boada. El 1931, la volta estava coberta i es van instal·lar relleus ceràmics als sostres horitzontals de la nau i revestiment ceràmic a les finestres del tambor de la llanterna. Tot i això, les obres van experimentar una nova parada a causa de la Guerra Civil.<br /> <br /> Després de la guerra, mossèn Narcís Saguer Vilar i l'arquitecte Puig i Boada van reprendre l'obra, prioritzant l'acabament de la capella per permetre les celebracions en condicions òptimes. El 1947, la capella es va considerar apta per a la celebració d'actes.<br /> <br /> Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987) va ser un arquitecte català. Puig va estudiar a l'escola d'Arquitectura de Barcelona i va rebre el títol el 1915, fou deixeble i col·laborador de Gaudí. La capella del Santíssim va ser la seva primera obra d'arquitectura religiosa, on va experimentar per primera vegada amb l'aplicació d'algunes formes del seu mestre Gaudí, aconseguint combinar amb èxit el seu estil noucentista amb l'aplicació d'elements i tècniques purament gaudinianes.</p> | 41.4400964,1.8651237 | 405192 | 4588236 | 1916-1929-1976-1991 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97253-pxl20231127104923252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97253-pxl20231127104850722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97253-pxl20231127104933664.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97253-pxl20231127104938831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97253-pxl20231127104947947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97253-pxl20231127104822558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97253-1716583949986.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Isidre Puig i Boada (arquitecte) | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97254 | Bassa del torrent de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-torrent-de-sant-miquel | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XIX - XX | La bassa es troba en bastant bon estat, tot i que presenta alguna esquerda. | <p>Es tracta d'una petita bassa rectangular aixecada amb material d'obra, com ara maons i lloses de pedra, i arrebossada amb morter. Les lloses inclinades en alguns punts del mur fan pensar que també hauria tingut un possible ús com a safareig.</p> <p>L'aigua arriba a la bassa a través d'un broc en un dels murs de contenció que podria ser de l'encaminament d'una font natural d'alguna cota superior. A l'altre extrem de la bassa hi trobem un forat que actuaria de sobreeixidor. Segons fonts orals del veïnat, malgrat estar en un moment de sequera excepcional on bona part de les fonts del poble són seques, la bassa té aigua, i pel broc hi ha un degoteig constant.<br /> <br /> Seguint el camí torrent amunt hi trobem dues basses més, una de més nova i més gran feta de formigó i que manté una fina làmina d'aigua i una altra més antiga, feta de pedra parcialment arrebossada, que està enrunada i en desús.</p> | 08091-210 | Al camí del Racó, uns 100 m després de la masia Bargalló o Racó. | <p>No s'ha trobat referències escrites sobre les basses ni sobre la seva possible datació.</p> | 41.4377400,1.8726700 | 405819 | 4587965 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97254-pic1712823307182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97254-pic1712823318348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97254-pic1712823337998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97254-pic1712823700096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97254-pic1712823737584.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97256 | Pou del meandre del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-meandre-del-puig | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XIX - XX | <p>Es tracta d'un pou excavat a terra i cobert a l'estil d'una cabana de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula.</p> <p>La pedra utilitzada per la seva construcció són còdols de grans dimensions, com també ho és la llinda de l'obertura al vessant nord. Els muntants de l'obertura són verticals. Pràcticament tota l'estructura està coberta per llentiscle.</p> <p>El forat del pou és circular, al centre de l'estructura i es troba destapat. No es pot apreciar la fondària i tampoc si actualment conté aigua.</p> | 08091-211 | Al meandre del Puig, seguint el camí a mà dreta un cop travessada l'autopista AP-7 des del barri del Puig. | <p>En trobar-se en un meandre a poca distància del riu Anoia segurament és un pou que conté aigua pràcticament tot l'any.</p> | 41.4401100,1.8412400 | 403197 | 4588263 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843861706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843877342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843891820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843906342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843922956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843945870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97256-pic1712843935049.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97257 | Resclosa del riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-riu-anoia-0 | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2021, p. 43.</span></span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (). 'Els propietaris de la fàbrica de paper 'La Gelidense' de Gelida (1791-1918)'. Ajuntament de Gelida. Programa de Festa Major 2004. pp. 76-80.</span></p> | XVIII | <p>La resclosa del riu Anoia té la finalitat d'aixecar el nivell de l'aigua per conduir-la, a través d'un canal, al molí paperer conegut com a Molí Nou. Actualment, és un espai que s'ha anat naturalitzant amb bosc de ribera (pollancres, àlbers, oms, freixes...) i també una abundant massa vegetal de canyís.</p> <p>Cal destacar també que hi ha fauna protegida que viu a les proximitats del riu, com són la granota reineta, la tortuga de rierol, la salamandra i l'escarabat <em>Cerambyx Cerdo</em>.</p> | 08091-212 | Es troba a prop de la font del Claró, entre els ponts de l'autopista AP-7 i del ferrocarril. | <p>La resclosa del riu Anoia es va construir entre els anys 1792 i 1794 per subministrar aigua al Molí Nou -actual Gelidense- a través d'un canal. Es tractava d'un gran molí paperer impulsat pel comerciant i navilier barceloní, Fèlix Prat.</p> | 41.4440500,1.8535100 | 404228 | 4588687 | 1792 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97257-pic1712828017157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97257-pic1712828055349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97257-pic1712828071423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97257-pic1712828086850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97257-pic1712828098559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97257-pic1712828137452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97257-pic1712828169015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97257-pic1712828185408.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Fèlix Prat (promotor) | Anualment s'hi celebra el campionat local de pesca fluvial (pesca viva). | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97262 | Can Llopard de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard-de-dalt | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2006). </span><em>El nucli medieval de Gelida</em><span>. Programa Festa Major 2006. pp. 102-105.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli? 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></span></p> | XIV - XVIII -XX - XXI | La masia ha estat restaurada a principis dels anys 2000. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues aigües amb teula ceràmica. L'edifici de planta basilical tradicional disposava d'alguns coberts destinats al bestiar i ferratges, ara reconvertits en dependències de la casa amb usos actuals, que s'estructuren al voltant de l'era de la masia, que ara disposa d'un paviment contemporani.</p> <p>Amb la restauració feta a principis dels 2000 es van mantenir alguns elements d'interès al voltant de la masia. Així per exemple, el més interessant és el rellotge de sol. Però també elements com les restes d'una mola de pedra de molí de grans dimensions, les arcades gòtiques de l'interior o un cup rodó, datat de l'any 1823. Menció a part el cal fer del distribuïdor de l'aigua. Aquest curiós sistema de repartiment, encara en funcionament vigent, és característic del barri.</p> | 08091-213 | Carrer del Puig, 1. | <p><span><span><span>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XVI. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. Val a dir, que existint la possibilitat com altres masies del barri del Puig que l'origen de la masia es pugui relacionar amb la Comanda Templera de la Joncosa / Masó, la veritat és que Rovira comença a traçar la història de can Llopard de Dalt i can Llopard de Baix amb un origen comú que data de la primera meitat del segle XVI, quan el patrimoni es va dividir entre els fills d'Eufrasina Miquel i Joan Llopard. El punt d'inici d'aquesta partició es remunta a l'any 1390, quan Jaume Miquel va adquirir terres i cases del Puig de Sant Pere de Constança, esposa de Jaume Ossó. Aquesta transacció va ser confirmada per Francesc Bertran, senyor de Gelida, i està documentada en la capbrevació de 1513 que relata la successió d'hereus fins a Eufrasina Miquel, esposa de Joan Llopard, segons els capítols matrimonials de Piera de l'any 1503. Aquests documents suggereixen una possible connexió amb els Llopard de Sant Jaume Sesoliveres, de Piera, encara que el document original no s'ha localitzat, presumiblement redactat pel rector de Piera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el fogatge de 1515 no apareixen els Llopard, però en el de 1553 ja s'identifiquen dos membres de la família: Jaume Llopard i Mas, hereu de la propietat i casat amb Rosa Alegre. En absència de descendència directa, Jaume va designar com a hereva universal a la seva germana Maria, casada amb l'hereu de can Torrents de les Oliveres. Després de la mort de Maria, la propietat va romandre en mans dels Torrents fins a aproximadament l'any 1990, quan va ser venuda pels últims hereus Torrents a la família Villena-Pisceda. Posteriorment, la propietat va ser adquirida pels Miquel, que la van reanomenar com a Antic Mas Pere Miquel, en honor als propietaris originals. Altres parcel·les van ser alienades anteriorment pels hereus de can Torrents de les Oliveres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Diversos membres de la família Llopard van ocupar el càrrec de batlle de Gelida, destacant-se Jaume Llopard Dalt (1593-1610), Francesc Llopard de Dalt i Alegre (1739-1740) i Pere Joan Llopard de Dalt i Fàbregues (1783-1784).</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>El Puig</strong></span></span></span></p> <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4347437,1.8496513 | 403891 | 4587658 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1715874229864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1712653481083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1715874189080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1715874277836.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Segons la comissió de patrimoni també es diu: Can Llopart de Dalt. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97263 | Can Llopard de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard-de-baix | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 119-120</p> <p>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> | XVI - XVIII - XX | La masia principal està en bon estat general i estructural, malgrat que consta d'un arrebossat general una mica envellit que li resta atractiu als paraments antics de la masia. Alguns del cobert adjacents han perdut la coberta. | <p>Gran masia històrica del terme de planta quadrangular amb coberta de teula a dues aigües que segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta de planta, pis i golfes amb uns coberts i cellers annexos fets amb parament de pedra i maó, possiblement, fe final del segle XIX o principis del XX.</p> <p>La tipologia de la masia seria tradicional amb una entrada principal a la planta baixa amb el repartiment de les estances principals i unes escales al pis on es trobarien les habitacions. Els principals elements de les façanes són un gran arc dovellat amb la inscripció de la data '1507' i una finestra gòtica geminada amb guardapols ubicada a la façana posterior.</p> <p>La masia disposa d'alguns elements interessants, com un rellotge de sol i conserva els cairons de l'era, en alguns dels quals es poden veure marques de dits o altres inscripcions. Disposa d'una reixa de forja que tanca el pati de l'era i que en un dels extrems hi ha un petit pilaret fet de maó força interessant. També, una gran roda de molí decorant l'entrada.</p> | 08091-214 | Carrer del Puig, 56. | <p><span><span><span>L'historiador local Ramon Rovira ha realitzat un estudi exhaustiu sobre la història de la masia, identificant-ne la documentació més antiga que data del segle XIV. Mitjançant la genealogia de les famílies propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. Can Llopard de Dalt i can Llopard de Baix tenen un origen comú que remunta a la primera meitat del segle XVI, quan el patrimoni es va dividir entre els fills d'Eufrasina Miquel i Joan Llopard. Un document de l'any 1390 revela que Jaume Miquel va adquirir terres i cases al Puig de Sant Pere, compra ratificada pel senyor de Gelida, Francesc Bertran, a Constança, esposa de Jaume Ossó. La capbrevació de 1513 confirma aquesta adquisició i detalla els hereus fins a Eufrasina Miquel, casada amb Joan Llopard segons els capítols matrimonials establerts a Piera el 1503. És probable que aquests Llopard fossin originaris de Sant Jaume Sesoliveres, al terme de Piera, encara que aquest document probablement va ser redactat pel rector de Piera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el fogatge de 1515 no consten els Llopard, però en el 1553 ja apareixen dos membres de la família Llopard: Jaume Llopard (de Dalt) i Joan Llopard del Puig (de Baix). Al llarg dels segles XVI i XVII, els hereus de Can Llopard de Dalt eren generalment anomenats Jaume, mentre que els de Can Llopard de Baix rebien el nom de Joan. La línia del cognom Llopard va continuar fins a Maria Llopard i Rovira, que es va casar l'any 1821 amb l'hereu de can Estruc de Sant Llorenç d'Hortons, Josep Estruc i Font-Ginebreda. El cognom Estruc, originari d'Esparreguera, específicament de can Astruc del Cairat al segle XVII, continua vigent a través de la pubilla actual i del seu germà Josep, amb descendència masculina.<br /> <br /> Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic durant la plaga de la fil·loxera, al voltant de 1881, es va instal·lar a la finca una plantació de ceps americans dels quals en van vendre arreu. L'any 1927, Josep Estruc i Rosell va ser premiat amb un diploma per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre per la qualitat dels seus vins, en ocasió de l'Exposició Annexa al IV Congrés Nacional de Recs. També s’esmenta el fet que disposen d’una talla de Sant Marc datada el 1864 i una Mare de Déu de la Salut, còpia de la qual va ser cremada a la Parròquia el 1936. Aquesta Mare de Déu es troba a la casa des de voltants del 1860, any en què va ser adquirida com a acció de gràcies després que no es produïssin danys quan una biga de la casa es va ensorrar mentre els ocupants dormien.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>El Puig</strong></span></span></span></p> <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4352585,1.8483210 | 403781 | 4587717 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712848547162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712654029407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712653963783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712654174559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712654225801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712846777413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97263-pic1712848534625.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | A la segona meitat del segle XX s'ha incorporat un cos a la masia, en el qual es va col·locar un aplacat de pedra simulant brancals i llindes de les finestres.Segons la comissió de patrimoni també és pot dir: Can Llopart de Baix. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97264 | Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-3 | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> | XVI - XVIII - XX | <p>Masia històrica del barri del Puig de planta rectangular amb coberta a dues aigües amb teula ceràmica. L'edifici de planta basilical tradicional disposava d'alguns coberts destinats al bestiar i ferratges, ara reconvertits en dependències de la casa amb usos actuals, que s'estructuren al voltant de l'era de la masia.</p> <p>El cos central quadrangular de la casa presenta un adossat que continua la inclinació de la coberta. A la planta baixa un gran portal d'arc rebaixat, i una segona portalada pel cos adossat. Al pis trobem es presenten tres finestres rectangulars llises. Finalment, sota teulada, dues petites finestres que segueixen el perfil del carener. Al lateral de la façana d'accés disposa d'un cobert amb arc de mig punt fet amb maó de molt bona qualitat, on guarden algunes eines del camp ja en desús, i un carro ben cuidat. Ornamentalment, destaca la gran glicina que cobreix l'entrada.</p> <p>La casa disposa d'un rellotge de sol de finals del segle XX de morter simulant pedra o algun material similar. També hi ha un pou amb un brocal també de morter contemporani sense interès patrimonial. Aquest pou hauria substituït el pou original de la masia a la segona meitat del segle XX.</p> | 08091-215 | Carrer del Puig, 52. | <p>L'historiador local Ramon Rovira ha realitzat un estudi exhaustiu sobre la història de la masia, identificant-ne la documentació més antiga que data del segle XV. Mitjançant la genealogia de les famílies propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc.</p> <p>Cal Font és una masia situada al camí del Puig, coneguda per la seva posició privilegiada al carener, des d'on es domina una vista del territori gelidenc. Pel que fa als orígens i desenvolupament històric cal mencionar que els primers Miquel de Cal Font del Puig apareixen documentats en capítols matrimonials de l'any 1440, on es menciona que <span>Miquel Miquel</span> (antic nom de la masia) és fill i hereu de Joan Miquel del Puig.</p> <p>Els Miquel del Puig es relacionen estretament amb els de Can Llopard de Dalt i Baix. Rovira <span>hipotitza</span> amb la possibilitat que Cal font s'hagués segregat d'aquestes propietats. La pubilla de la casa a principis del segle XVI, Joana Miquel, es va casar amb Joan Duran, tingué dues filles: Maciana i <span>Jaumeta</span>. Maciana es casà dues vegades, primer amb Miquel <span>Aimeric</span> i després amb Joan Penyella, però no tingué descendència. La seva germana Jaumeta es casà amb Joan Font, àlies Badia, possiblement d'origen francès, i es convertí en pubilla. El seu fill, Joan Font i Duran, heretà la masia i donà el nom a cal Font, que es manté fins a l'actualitat. A més a més, la transmissió familiar i continuïtat ha estat present en aquesta masia.</p> <p>Francisco Font Pujol es casà dues vegades, però no tingué descendència, per la qual cosa la propietat passà a la seva neboda, Francisca Font i <span>Fisa</span>, filla de Pere Font i Pujol. <span>Franscisca</span> es casà l'any 1813 amb Pere Palau i <span>Queral</span>, natural de <span>Seifores</span>, Banyeres del Penedès. Així, el cognom Palau es va anar perpetuant a la família i es va ramificar per la comunitat gelidenca. A Gelida, al carrer del Marquès de Gelida, es troba Cal Toni Font, fundada per un germà de l'hereu de cal Font, amb la data de 1760 gravada al portal. A prop de la masia, destaca la presència d'una torre d'aigües que forma part del sistema de subministrament d'aigua al barri.</p> <p>El Barri del Puig</p> <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4359864,1.8481278 | 403766 | 4587798 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97264-1712676200946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97264-1712676200612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97264-1712676200779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97264-1712676200698.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97264-1712676200861.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97265 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-5 | <p><span><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. (pp. 291-297)</p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). 'Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli?' 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></p> | XV-XXI | <p>Gran masia històrica del terme de Gelida que consta de planta quadrangular amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües paral·lela al carrer.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic la distribució interior és la tradicional amb una gran entrada que dona accés a diferents espais més destinats a la gestió agrícola de la finca (poden ser cups, quadres, magatzems, etc.) i una escala que dona al primer pis on una gran sala distribueix l'espai amb la cuina, menjador i algunes habitacions més públiques per l'activitat de la casa. Al segon pis, hi hauria les habitacions més privades de l'habitatge. Encara quedaria un últim nivell més propi de golfes / graner.</p> <p>La façana principal, orientada al sud, guarda una simetria molt estètica. La planta baixa disposa d'una porta central i dues finestres a banda i banda amb arc de mig punt. El primer pis disposa de tres sortides acabades en angle recte amb balcons individuals de barana de forja. El segon pis hi trobem un balcó central amb barana de forja i dues finestres amb arc de mig punt que mantenen el mateix eix de posició. Sobre les finestres hi trobem dos respiralls ovalats, i al centre destaca un gran rellotge de sol rodó emmarcat amb una mena de guardapols rodó. La façana es remata amb un gran ràfec esgraonat amb maons disposats en dents de serra que com no n'hi ha altre a Gelida.<br /> <br /> Adossada als laterals hi trobem alguns cossos de menor envergadura que s'estenen cap a la part posterior de la casa, propis de l'activitat agrícola del mas. L'espai per ona passa el carrer, és una placeta que originalment, segurament s'hauria utilitzat com a era de la casa. Ara és l'espai per deixar alguns cotxes, i destaca la presència d'una olivera amb un peu de grans dimensions.</p> | 08091-216 | Carretera C-243 Km 11,30. | <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'origen del barri del Puig, doncs, el trobem amb la masia de la Masó a la qual també, possiblement, se li podria vincular la capella de Sta. Magdalena. La primera referència documentada de la Masó la identifica com a part de la comanda templera de la Joncosa. Posteriorment, l'any 1482, la propietat va passar a la família Duran (la Senyora de Gelida Violant, muller de Francesc Bertran, major, establí a en Joan Duran del Puig de Sant Pere la Casa de la Masó), els quals també posseïen la capella de Sta. Magdalena. Segons Rovira, no es disposa de documentació que sigui anterior al segle XVI de la capella, tot i que seria possible una existència anterior que hauria pogut coincidir amb la comanda templera. Segons testimonis orals, davant de la capella es troben tombes d'època medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, la concentració inusual de masies d'època medieval s'explicaria per l'existència d'una explotació agrícola templera que va propiciar el desenvolupament d'un nucli comunitari en la baronia. Les evidències d'aquesta teoria són reforçades pels estudis del Dr. Joan Fuguet i Sans sobre l'organització de nuclis agrícoles o militars templers, així com pel fet que les instal·lacions del mas principal posteriorment van servir com a hospital amb una capella dedicada a Santa Magdalena, una advocació típicament templera, tal com hauria passat amb cal Duran del Puig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per tant, Rosselló establiria la relació que el mas original de Sant Pere i la capella del Puig com la casa de la Masó (capella templera), malgrat no haver-hi documents que ho confirmin i afegint la presència de construccions més antigues i les lloses sepulcrals d'època medieval trobades indicarien aquest origen més antic de la capella. Caldria però, una intervenció arqueològica per verificar l'antiguitat i l'origen exacte de la capella, ja que la documentació existent no permet aprofundir més en la història d'aquest mas templer.</span></span></span></p> | 41.4362800,1.8480876 | 403763 | 4587830 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654431561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654410488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654456931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654474154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654488659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654544265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654588224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97265-pic1712654633868.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97266 | Font de can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-julia-0 | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | XIX - XX | L'estat de conservació de la font és difícil de determinar perquè en el moment de la visita estava en obres de reforma. No s'hi observen defectes estructurals i la bassa adjacent a la mina estava plena d'aigua. | <p>La font està constituïda per dos elements principals: una mina d'aigua i una bassa adjacent.</p> <p>La mina d'aigua, excavada a la paret d'un barranc, està reforçada amb parets, muntants i sostre construïts amb maó pla i morter. Una reixa metàl·lica impedeix l'accés a l'interior, encara que aquesta estructura sembla ser força profunda.</p> <p>La bassa, de forma rectangular, està parcialment soterrada, aprofitant així la diferència d'alçada amb la mina per omplir-se d'aigua. Sobresurt del nivell del terra només un petit mur, d'uns 20 cm d'alçada, construït amb pedra, morter i acabat amb maó pla. Aquesta bassa està coberta i protegida per una reixa metàl·lica i, en el moment de la visita, estava plena d'aigua.</p> | 08091-217 | A les vinyes de can Martí de Dalt, a tocar del fondo de can Julià. | <p>Es desconeix la datació de la mina i la bassa, però el conjunt ja apareix citat en una postal dels anys 1940 en una llista de fonts potables del municipi de Gelida.</p> | 41.4276900,1.8422700 | 403264 | 4586883 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97266-pic1712847877334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97266-pic1712847937797.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97266-pic1712848115370.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97267 | Font alta de La Valenciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-alta-de-la-valenciana | XX | Si bé la font no presenta cap desperfecte estructural, sí que en té en l'àmbit estètic, com les rajoles baixes trencades, algun maó escantellat i alguna petita esquerda. El banc adossat té totes les rajoles del seient escantellades o trencades. | <p>Es tracta d'una font aïllada, a quatre vents. L'aigua que en raja prové de la xarxa municipal.</p> <p>El material emprat per la seva construcció és el maó i morter de ciment. La paret principal i on hi ha el brollador està ornamentada amb rajola ceràmica que dibuixa franges verdes i grogues de la mateixa mesura en diagonal. Les cinc filades més baixes de rajoles estan trencades o escantellades, mentre que les de les cinc de dalt es conserven bé. També de manera ornamental s'hi ha perfilat una coberta a doble vessant fet amb maó.</p> <p>El broc és de polsador i l'aigua la recull una gran pica de marbre de forma rectangular.</p> <p>Adossat a un dels laterals hi ha un petit banquet fet d'obra i decorat amb rajola que actualment es troba molt deteriorada. A la part posterior hi trobem una obertura tancada amb una reixa metàl·lica que anys enrere devia tancar un registre, però que actualment no hi és.</p> | 08091-218 | A dalt de tot del carrer de La Valenciana sud. | <p>Es desconeix la datació de la font, però possiblement és força recent, dels anys 1980 probablement. Estèticament i pels materials utilitzats s'assembla força a la font del carrer Vicenç Perelló, possiblement de la mateixa època.</p> | 41.4284800,1.8549400 | 404324 | 4586957 | Anys 80 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97267-pic1712848924648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97267-pic1712848943585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97267-pic1712848963735.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97267-pic1712848994656.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97268 | Font del mig de La Valenciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig-de-la-valenciana | XX | La font no presenta cap defecte estructural, però en alguns punts l'arrebossat està descrostat i esquerdat. A la part posterior hi té un forat. | <p>Es tracta d'una font aïllada a quatre vents de planta quadrangular. L'aigua que en raja és de la xarxa municipal.</p> <p>És una construcció senzilla feta de material d'obra i arrebossat. La paret on hi ha la canella amb polsador està ornamentada amb un perfil acabat amb arc de mig punt i perfil pla que pràcticament és l'únic detall estètic de la font. L'aigua cau en una pica semicircular a nivell de terra i tancada per un mur baix de perfil arrodonit.</p> <p>Estèticament, és molt semblant a la font de La Valenciana de Baix i a la font del carrer de la Font.</p> | 08091-219 | A mig carrer de La Valenciana sud. | <p>Durant el primer terç de segle XX i amb especial intensitat durant els anys de la Segona República, moltes de les fonts properes o dins del nucli urbà van ser arranjades per complir amb les noves exigències sanitàries.</p> <p>No es coneix la datació exacta, però la semblança amb la Font de La Valenciana de Baix, que data de 1934 i la seva pròpia localització ens fan pensar que es podria tractar d'alguna d'aquestes fonts arranjades.</p> | 41.4293600,1.8537600 | 404227 | 4587056 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97268-pic1715848893856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97268-pic1715848905199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97268-pic1715848912290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97268-pic1715848925078.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97269 | El barri del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barri-del-puig | <p><span><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2018, pp. 64-72.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). 'Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli?' 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></p> | XII - XXI | El barri està en bon estat en general. Es tracta d'un barri històric del municipi bastit a partir de les masies d'origen medieval. Algunes d'aquestes masies es conserven en molt bon estat i serveixen de model per explicar el desenvolupament del barri, així com altres elements moderns i contemporanis dispersos tant d'arquitectura civil com privada que n'acaben de conformar el barri actual. | <p>En un tram gairebé lineal de 550 m es disposa una concentració de masies històriques i edificis de la segona meitat del s. XIX i XX. Les masies, algunes d'elles d'entitat tant per dimensions com per característiques històriques i arquitectòniques, conformen un espai a mig camí entre una concentració urbana i un despoblat.</p> <p>El centre del barri es podria ubicar al voltant de l'antiga escola del Puig, ara convertida en centre social. Ara bé, el tram alineat de masies d'origen medieval com can Llopard de Dalt i Baix, cal Font o, especialment can Duran, teixeixen una trama de grans casals i un territori agrícola cuidat.</p> <p>Un element curiós del barri sense paral·lelismes és el sistema de distribució d'aigua per decantació mitjançant les torres d'aigua fetes de maó de principis de segle XX. Tant el funcionament com les característiques arquitectòniques les converteixen en un valor interessant del barri.</p> | 08091-220 | Barri del Puig, s/n. | <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'origen del barri del Puig, doncs, el trobem amb la masia de la Masó a la qual també, possiblement, se li podria vincular la capella de Sta. Magdalena. L'any 1482, la propietat de la Masó va passar a la família Duran (la Senyora de Gelida Violant, muller de Francesc Bertran, major, establí a en Joan Duran del Puig de Sant Pere la Casa de la Masó), els quals també posseïen la capella de Sta. Magdalena. Segons Rovira, no es disposa de documentació que sigui anterior al segle XVI de la capella, tot i que seria possible una existència anterior que hauria pogut coincidir amb la comanda templera. Segons testimonis orals, davant de la capella es troben tombes d'època medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, la concentració inusual de masies d'època medieval s'explicaria per l'existència d'una explotació agrícola templera que va propiciar el desenvolupament d'un nucli comunitari en la baronia. Les evidències d'aquesta teoria són reforçades pels estudis del Dr. Joan Fuguet i Sans sobre l'organització de nuclis agrícoles o militars templers, així com pel fet que les instal·lacions del mas principal posteriorment van servir com a hospital amb una capella dedicada a Santa Magdalena, una advocació típicament templera, tal com hauria passat amb Cal Duran del Puig. Per tant, Rosselló establiria la relació que el mas original de Sant Pere i la capella del Puig com la casa de la Masó (capella templera), malgrat no haver-hi documents que ho confirmin i afegint la presència de construccions més antigues i les lloses sepulcrals d'època medieval trobades indicarien aquest origen més antic de la capella. Caldria però, una intervenció arqueològica per verificar l'antiguitat i l'origen exacte de la capella, ja que la documentació existent no permet aprofundir més en la història d'aquest mas templer.</span></span></span></p> | 41.4361794,1.8481439 | 403767 | 4587819 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-1712676200413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-pic1715874229864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-pic1712848547162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-1712676200946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-pic1712654431561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-1712676199694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-1712676200178.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97270 | Pou de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-sant-salvador | XIX - XX | La porta es trobava tancada. Es desconeix si el mecanisme de bombeig està operatiu, però es presenta en bon estat estructural. | <p>Es tracta d'un pou de tub circular excavat a terra per extreure l'aigua en l'àmbit freàtic.</p> <p>La torre coberta exterior és de base rodona i tancada. És una construcció que utilitza diversos materials i tècniques. Hi ha des del maó pla en disposició tres quarts tant horitzontal com vertical, maó pla en arc per la coberta, morter de pedra i argamassa tant per construir com per arrebossar i finalment, ciment més modern, suposadament per preservar l'estructura.</p> <p>A la part exterior hi destaca una gran roda metàl·lica amb manovella per accionar la rotació. Aquest moviment rotatiu accionava el bombeig d'aigua cap a la superfície. Una porta de llistons de fusta tanca la porta d'accés al pou, des d'on es pot apreciar la biela del bombeig i la profunditat del pou.</p> | 08091-221 | Gairebé a l'encreuament del carrer Joan Bertran i Llopart amb l'avinguda de Sant Salvador de la Calçada. | 41.4532600,1.8691700 | 405549 | 4589692 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834196376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834204360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834218566.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834229252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834238024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834266941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97270-pic1712834282667.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97272 | Placa del centenari del RCD Espanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-centenari-del-rcd-espanyol | <p><span>NAVALES, Santi (2002). Penya Blanc i Blava de Gelida. Programa de Festa Major 2002. pp. 31-32.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2014). 'Cultura més que mai'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2014, pp. 70-80.</span></span></p> | XXI | <p>La Penya del RCD Espanyol va instal·lar una placa sobre un monòlit per commemorar els 100 anys de la creació de l'entitat esportiva. Aquesta placa va acompanyada d'un arbre plantat identificat com un fals pebrer. Aquest arbre, semblant al salze i sovint utilitzat en jardineria per les seves qualitats de fulla perenne i capacitat per proporcionar ombra, pot arribar a una alçada màxima d'entre 5 i 7 m.</p> | 08091-222 | Encreuament entre l'avinguda de Catalunya i la carretera de Sant Llorenç. | <p>El gener de l'any 2000 es instal·lar el monòlit amb la placa i es va plantar l'arbre en motiu del centenari del club de futbol RCD Espanyol, fundat el 1900 a la ciutat de Barcelona.</p> | 41.4423300,1.8661300 | 405279 | 4588482 | 2000 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97272-1702457471516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97272-1702457471453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97272-1702457471545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97272-1702457471485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97272-1702457471355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97272-1702457471419.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | La placa commemorativa i l'arbre es troben al jardinet dedicat a Maria Àngels Guitart, qui va ser bibliotecària del Casal i Escoles del Molí Vell durant els anys 1920 i 1930. És una plaça enjardinada de dimensions reduïdes amb un desnivell notable al seu centre. La plaça també disposa d'una font de disseny contemporani, construïda amb maons i integrada a la xarxa municipal d'aigua, així com un parell de bancs. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97275 | Barraca 29007 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-29007 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Només s'hi pot accedir a prop per un sender. Després s'ha d'abandonar i caminar entre els matolls. La barraca està enrunada. | <p>Barraca de pedra seca de planta irregular. El seu estat d'enrunament fa difícil saber com eren la coberta, la llinda o els muntants. Sí que es pot endevinar que era de petites dimensions.</p> <p>Actualment, està molt deteriorada, amb molta vegetació a l'accés, l'interior i l'exterior.</p> | 08091-223 | Al Bosc de ca n'Oller, en una forta pendent. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4310000,1.8799500 | 406418 | 4587209 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97275-pic1709727575954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97275-pic1709727615589.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97275-pic1709727630863.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97275-pic1709727647447.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97277 | Barraca partida de can Miquel de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-partida-de-can-miquel-de-les-planes | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La barraca ha perdut completament la coberta, però les parets han estat restaurades i mantingudes i no hi ha perill d'esfondrament. | <p>Es tracta d'una barraca aïllada de pedra seca de planta rectangular.</p> <p>La coberta, avui desapareguda, era d'un sol aiguavés. L'única obertura és la porta d'entrada sense tancament i és a la façana nord. Té els muntants verticals de pedra i un arc de volta rebaixada fet amb maons plans.</p> <p>El gruix de les parets és considerable i no tenen cap mena d'arrebossat.</p> | 08091-224 | A la partida de can Miquel de les Planes, agafant un trencall a mà esquerra abans d'arribar a les vies del TGV. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4404200,1.8339600 | 402589 | 4588306 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670991458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670928026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670939866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670953977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670962129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670970221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670906638.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97278 | Barraca de les vinyes de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-vinyes-de-can-marti | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dona solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una porta metàl·lica tanca l'única obertura de la cabana, amb orientació sud.</span></span></span></p> | 08091-225 | A les vinyes de can Martí de Dalt, a tocar del fondo de can Julià. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4287600,1.8417700 | 403224 | 4587003 | 1901 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847550673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847561874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847571472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847595804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847618029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847635969.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | La llinda té la inscripció de l'any de construcció de la cabana, '1901', una data força tardana per la tipologia de la construcció. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97279 | Barraca 22700 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22700 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba dins d'una finca particular. | <p>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura.</p> <p>L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum, cosa que indica petits desperfectes de la coberta.</p> | 08091-226 | Des de l'encreuament de la Mare de Déu de la Salut, agafar la pista que puja amunt en direcció cap a l'Est. Es troba al costat de la casa del final del camí. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4199900,1.8663900 | 405269 | 4586002 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97279-pic1707212471353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97279-pic1707212486578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97279-pic1707212503920.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97281 | Col·lecció de l'Associació d'Amics del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lassociacio-damics-del-castell | XV-XXI | La col·lecció es troba actualment en condicions de conservació precàries en alguns casos. Actualment, l'Ajuntament de Gelida i els Amics del Castell estan revisant la col·lecció per determinar els elements que es poden conservar i els que no, especialment a causa de la necessitat de l'ajuntament d'utilitzar part de l'espai de magatzematge. S'ha identificat que alguns dels objectes estan considerablement deteriorats per factors ambientals i biològics. | <p><span>Des de 1965, l'Associació d'Amics del Castell ha acumulat una àmplia col·lecció d'objectes antics i elements rescatats a través de procediments municipals, segons estipulen els seus estatuts, que inclouen la creació d'un museu. Aquesta col·lecció, que reflecteix contribucions diverses dels residents de Gelida, ha estat allotjada en diferents ubicacions al llarg del temps: inicialment a la Casa del Senyor des de 1979, seguidament a les Escoles Velles de can Valls, i finalment a les naus municipals de La Gelidense. Els fons que ha recollit l'entitat són completament diversos, ja que la denominació comuna seria estrictament gelidenca, o per origen o per procedència. Això inclou material arqueològic, industrial, costumista, documental, artístic.</span></p> <p>Els fons custodiats per l'entitat es distribueixen en dos emplaçaments. Primerament, l'església de Sant Pere del Castell exhibeix una selecció representativa de les millors peces del fons, repartides entre la nau, l'absis i la sagristia. Destaquen elements com l'altar barroc d'escola castellana de 1782 i l'Adoració dels Tres Reis d'Orient, peces donades per Melcior Collet en 1983. També es presenta una interessant pintura del Castell i el barri dels Tarongers realitzada per Laia Aixalà el 1914, diversos elements associats al castell, com rajoles i fragments de pedra treballada de cases properes, i, sobretot, el magnífic quadre de la Mare de Déu de la Mercè, pintat per Joan Llimona i Bruguera en 1922 i donat per la Família Llimona el 1981.<br /> <br /> El segon espai és el magatzem municipal situat al Polígon de Can Penyella, on la col·lecció és més diversa i inclou predominantment mobiliari, eines i materials domèstics vinculats a la història de Gelida, convertit en un autèntic dipòsit o càpsula del temps costumista del patrimoni material local.</p> | 08091-227 | Plaça de la Vila | <p>L'Associació d'Amics del Castell de Gelida va ser establerta l'any 1965 amb l'objectiu de preservar, protegir i conservar les edificacions i ruïnes del castell de Gelida, així com valorar les construccions, cases, monuments i restes històriques o culturals de l'àmbit de l'antiga baronia de Gelida. En l'actualitat, les activitats de l'associació es coordinen amb l'Ajuntament de Gelida, que és el propietari legal del castell, i amb la parròquia, propietària de l'Església.</p> <p>L'associació manté col·laboracions i contactes amb entitats afins i organismes oficials. El conveni amb l'ajuntament especifica que l'associació té com a principal missió la gestió i coordinació de diverses activitats destinades a explorar la història del castell i del poble, incentivant l'interès i el suport a l'estudi, investigació i difusió del patrimoni.</p> <p>Paral·lelament, s'executen activitats culturals i socials en el castell per promoure el coneixement del patrimoni històric, cultural i natural de la localitat. Les activitats desenvolupades requereixen el suport econòmic derivat de les quotes anuals pagades pels socis, aportacions de l'Ajuntament de Gelida, altres institucions públiques i donacions personals o empresarials.</p> | 41.4409570,1.8631482 | 405028 | 4588333 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911684889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685279.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911686003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911686141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950616.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950764.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950797.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-12-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97282 | Barraca 18360 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18360 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | En línies generals la cabana es troba en força bon estat, però des de l'interior es pot veure com s'hi filtren importants rajos de llum i, segurament, també aigua. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum considerables, cosa que indica desperfectes en parets i coberta. Segurament també té filtracions d'aigua.</span></span></span></p> | 08091-228 | Al camí d'Ordal al mas Granada, resseguint un torrent muntanya amunt cap al bosc de Pedra, a uns 50 m del camí. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4069500,1.8713600 | 405665 | 4584549 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225684687.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225665787.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225705293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225721665.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97283 | Barraca plana de mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-plana-de-mas-granada | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca gran, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dóna solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és obert i des de dins es pot contemplar com no s'escola ni un raig de llum per les parets o coberta, cosa que ens indica el bon estat de l'estructura.</span></span></span></p> | 08091-229 | Al camí del fondo del mas Granada, a uns 300 m del coll de Portell. Està indicada amb un cartell de fusta. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4097700,1.8797700 | 406372 | 4584852 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707223988102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224001565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224017803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224039331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224051461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224071335.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97284 | Barraca del Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cartro | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca gran, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dona solidesa a l'estructura. L'accés és obert i des de dins es pot contemplar com no s'escola ni un raig de llum per les parets o coberta, cosa que ens indica el bon estat de l'estructura. Té una petita obertura a la part posterior a manera de finestra o de respirador.</p> <p>A dins hi trobem dos seients individuals fets amb tronc.</p> | 08091-230 | Al camí del fondo del mas Granada, a uns 500 m del coll de Portell. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4100200,1.8776900 | 406199 | 4584883 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224275646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224289541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224302983.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224316730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224326128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224341283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224354690.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-11-28 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97289 | Cementiri vell del castell de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-vell-del-castell-de-gelida | <p><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021). <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Programa de Festa Major 2021. pp. 151-153.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Macias i Solé, Josep M.; Remolà i Vallverdú, Josep Anton; Mestre, Mireia. (1994) «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Menchon i Bes, Joan. (2001) «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> | IX -XIX | Ha estat excavat a principis dels anys 2000. | <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arqueològic podem estructurar el castell en tres recintes consecutius que s'adapten a la topografia de l'estret promontori on se situa, amb una longitud d'uns 200 metres de punta a punta:</p> <ul> <li> <p>El recinte més alt està format per un clos amb altes muralles, reforçades al punt més elevat per una gran torre semi-el·líptica amb base atalussada que actua com a baluard defensiu per la part de la muntanya. Aquest sector inclou la Plaça del Pedró.</p> </li> <li> <p>El recinte central està protegit per muralles laterals i disposa d'una petita torre quadrada a la dreta i dues més a l'esquerra. En la part inferior, una gran torre de planta rectangular, amb restes d'<em>opus spicatum </em>dins dels murs, custodia l'accés al recinte inferior.</p> </li> <li> <p>El recinte inferior, ubicat al peu de l'església on es troba el cementiri, inclou un cos de guàrdia. Aquest espai ha estat significatiu, especialment després que les tempestes de l'any 2007 causessin l'esfondrament d'una part del mur del cementiri. En aquest lloc, s'han descobert tombes antropomorfes datades dels segles IX-X, evidenciant la seva antiga funció funerària. Espai que fins al segle XIX hi havia emplaçat el cementiri parroquial, i del qual en queden alguns testimonis fotogràfics com les fotografies del Centre Excursionista de Catalunya.</p> </li> </ul> <p>Ja al segle XI, l'estructura corresponent als dos recintes centrals existia amb una extensió idèntica a l'actual, incloent-hi els mateixos elements bàsics. Al segle XII, va ser afegit el primer clos o jussà, on actualment se situa l'església.</p> <p>Amb motiu de l'obertura de l'espai al públic l'any 2022 es va col·locar un poema de Jaume Vila i Pascual en homenatge i record als enterrats al fossar entre els anys 1856 i 1890.</p> | 08091-231 | Sector nord de l'interior del recinte del castell. | <p>La síntesi d'intervencions arqueològiques fetes al castell a partir de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic des de mitjan segle XX fins a la gran actuació pertanyent a l'1% de principis dels anys 2000 han revelat troballes des de ceràmica ibèrica fins a elements de la baixa edat mitjana, distribuïdes en diversos recintes del castell. Al recinte superior, s'han descobert estructures com un possible absis semicircular i una torre amb restes d'opus <span>spicatum</span>, així com un sistema de distribució d'aigües que data de 1983. A més, s'han recuperat quantitats significatives de ceràmica medieval fins al segle XVIII durant les excavacions de la cisterna entre 1975 i 1980. Al recinte central, es va trobar un dipòsit d'aigua l'any 1972, i al recinte inferior, s'ha confirmat la presència d'una necròpolis de tombes antropomorfes del segle X. A més, durant la restauració de l'església entre 1970 i 1979, es van descobrir finestres preromàniques i una ara de la mateixa època. Les intervencions dels anys 1990 van incloure una exploració del 1991 en la torre del recinte jussà, on es van documentar estructures romàniques i paviments de l'època baix medieval. Posteriorment, l'any 1996 es va investigar una zona al sud-est de la torre quadrangular, identificant estructures del segle XIV. L'any 1998, es van realitzar sondejos que van confirmar l'existència d'estructures importants i nivells arqueològics dels segles XVII i baix medieval. Finalment, entre 2001 i 2002, es va excavar l'àrea afectada per la construcció del centre de visitants, confirmant la riquesa arqueològica del lloc.</p> <p>Pel que fa a l'excavació del cementiri, aquesta representa l'última gran intervenció que s'ha realitzat al Castell. Arran dels aiguats de l'any 2007, que van esfondrar part del mur del cementiri, es va fer necessària una intervenció en aquest sector. No obstant això, no es va poder procedir fins a l'any 2021, quan es va realitzar la reconstrucció del mur de tancament. Aquesta obra va permetre documentar, sota els nivells del cementiri del segle XIX, estructures dels segles X-XI. Tot i els dubtes inicials sobre si les obres de consolidació del mur danyarien aquestes estructures més antigues, la intervenció al mur del cementiri va concloure satisfactòriament el 27 de novembre de 2022, havent-se conservat també les fases més antigues. Els resultats de la intervenció han confirmat que es tracta d'un espai funerari que ja era actiu entre els segles IX i X, com ho demostra la documentació de diverses tombes antropomorfes. A més, s'ha constatat una activitat funerària contínua fins a finals del segle XIX, evidenciada pels nínxols i els aixovars funeraris trobats.</p> <p>L'antic cementiri de Sant Miquel, situat a la part baixa del poble, va romandre en servei fins a la posada en funcionament del cementiri ubicat a peus de l'església de Sant Pere del Castell. Aquest va començar a construir-se a partir de l'any 1856 i va continuar actiu fins a la construcció del Cementiri Nou actual l'any 1882. <span><span><span><span>En el marc de l’estudi sobre el Cementiri Nou fet per Joan Rosselló (2012) en documenta la revisió històrica de l’evolució dels diferents fossars al poble. El cementiri de Gelida havia estat històricament, dels segles XI-XIX aproximadament, ubicat al costat de l'església de Sant Miquel, on actualment trobem l'església de Sant Pere. Aquest context canvia el 1850 a raó de la visita pastoral del Bisbe a Gelida, en la qual s'impulsa definitivament el procés de construcció de la nova Església Parroquial. Dos anys després, el bisbat va autoritzar la construcció i que, per tant, afectava el cementiri i n'obligava el trasllat. El nou emplaçament es va ubicar als peus de l'església de Sant Pere del Castell que en aquells moments encara era la parroquial del poble, recuperant un antic clos funerari. El trasllat es va fer el 1856, un any abans d'iniciar-se les obres de la nova Església Parroquial. Malgrat tot, el context de creixement local i demogràfic de la segona meitat del segle XX, va fer obvi que l'espai era obsolet per capacitat i s'estudia un nou emplaçament més planer i accessible, fins que es constitueix el Cementiri Nou actual en unes vinyes de Can Santfí als afores del poble tal com marcava la llei de salut pública vigent l'any 1882. El cop de gràcia del cementiri al castell fou un esfondrament del mur i nínxols un any abans. I amb poc més de dos anys el Rector Parera aconseguí els diners (amb aportacions de veïns) per comprar els terrenys i iniciar el nou cementiri. El 2 de novembre de 1882 fou beneït i l'endemà rebé la primera feligresa.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4364770,1.8684120 | 405461 | 4587830 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-anticcementiri-mdc.png | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Per altra banda, malgrat la immatriculació per part del Bisbat de Sant Feliu de l'església de Sant Pere del Castell com del cementiri vell com a titulars de la propietat, l'any 2021 es va signar un acord, conforme es retornava la titularitat a l'Ajuntament de Gelida d'ambdues propietats. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97290 | Barraca 17152 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17152 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La barraca es troba completament enrunada. | <p>Segurament era<span><span><span> una barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula, per les restes que en queden i per la tipologia de cabanes que hi trobem a prop.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'estat d'enrunament és sever i l'abundant vegetació en complica l'accés i l'observació.</span></span></span></p> | 08091-232 | Al camí de la plana de mas Granada, a 150 m del coll de Portell. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4091900,1.8813800 | 406506 | 4584786 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223758823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223733509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223768072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223800065.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97291 | Barraca 28944 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28944 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La cabana ha sofert algun petit despreniment cap a l'interior des de la cúpula. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. És una barraca de vinya petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura. L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum considerables, cosa que indica desperfectes en parets i coberta i la quantitat de terra acumulada a dins ens indica que segurament també té filtracions d'aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu interior i mig soterrat hi trobem un menut espai obert a la paret del fons que podria haver servit per guardar-hi alguna eina petita. La vegetació de l'entorn és important i fa que sigui difícil de veure des del camí.</span></span></span></p> | 08091-233 | Al camí de can Voltà, a la urbanització Safari. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4188000,1.8748400 | 405973 | 4585860 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220464282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220444125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220485454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220509606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220412596.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97292 | Barraca 18395 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18395 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L'accés és complicat degut a l'espessor del bosc i el matollar. La barraca té un enderrocament parcial de la coberta. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d’una barraca de vinya. </span></span></span>La part central de la coberta s'ha esfondrat cap a l'interior. <span><span><span>La vegetació de l'entorn és molt abundant i fa que sigui impossible de veure des del camí.</span></span></span></p> | 08091-234 | Des del camí de can Voltà a la urbanització Safari agafar un desviament a mà esquerra 300 m després de can Voltà. Al cap d'uns 250 m serem a l'alçada de la cabana, que queda amunt, a mà dreta entre el bosc i els matolls. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4217100,1.8744300 | 405943 | 4586184 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219552752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219603171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219662760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219577827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219503648.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97293 | Els goigs de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-goigs-de-gelida | <p><span><span><span>VALLRIBERA Manuel (2016). <em>Pere Vallribera i Moliné - (Sallent, Bages, 27-01-1903 / Barcelona, 07-03-1990)</em>. Programa Festa Major, pp. 21-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. <em>Programa Festa Major</em> 2021, pp. 43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COR PARROQUIAL (2021). '<em>Cor Parroquial</em>'. <em>Programa Festa Major</em> 2021, pp. 43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JULIÀ Joaquim (2021). 'El <em>Cor Parroquial</em>'. <em>Programa Festa Major</em> 2022, pp. 137.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Els goigs són composicions poètiques dedicades a la Mare de Déu, a Crist, o als sants, amb l'objectiu de donar gràcies pels beneficis rebuts o com a petició per salut física o espiritual. Són himnes de caràcter popular, inicialment compostos per eclesiàstics i més tard també per autors destacats com Jacint Verdaguer i Joan Maragall. La forma més habitual dels goigs són versos heptasíl·labs, amb estrofes que generalment comencen i acaben amb una tornada que es repeteix. La tradició dels goigs es remunta al segle XVII, quan eren impresos en fulls amb una il·lustració del sant a qui estaven dedicats. Aquestes obres han jugat un paper clau en la preservació de la llengua i cultura catalana, sent objecte d'estudi i classificació des de la Renaixença.</p> <p>A Gelida es pot veure una mostra dels Goigs del poble exposats al fons del Museu Parroquial de Gelida exposada a la rectoria els quals estan degudament enquadernats. L'abast dels goigs presents és entre mitjans de segle XIX i segle XX. També consta una col·lecció completa coneguda dels Goigs de Gelida en el fons documental de l'Arxiu Gelidenc Maria Mora Martí i Pere Carafí Pascual.</p> | 08091-235 | <p>Pere Vallribera, compositor reconegut de Gelida, ha creat una varietat d'obres musicals, com la sardana 'Llum de primavera' amb lletra de Ramon Pallejà, també de Gelida. A més, Vallribera és l'autor de la música de diversos goigs dedicats a figures religioses significatives de la comunitat, com sant Pere, sant Roc, santa Llúcia i la Verge de la Salut. Aquestes composicions continuen sent interpretades durant ocasions solemnes a Gelida.<br /> El 2009, Joan <span>Palahí</span> Roca va realitzar una donació destacada a l'Arxiu Gelidenc, consistint en dos goigs procedents de la torre familiar de Can Barba o Monturiol. Una de les peces fetes és un goig dedicat a Teresa Barba de Monturiol, titulat 'Santa Teresa, ora pro nobis'. Aquest document va ser creat el 1888 per l'artista Marià Foix i Prats, un il·lustre dibuixant de Barcelona, i signat pels farmacèutics locals Pere <span>Munner</span> i Alfons Mallat, així com pels metges Rafel <span>Galès</span> i Daniel Girona. Aquesta peça, de gran valor estètic, es conserva en un sobre lacrat. Algunes obres de Marià Foix i Prats també es poden veure a la Sala dels Doctors <span>Galès</span> de les Monges i a l'Associació d'Amics del Castell a Gelida.<br /> Els goigs a Sant Roc continuen essent una part integral de les festivitats a Gelida, especialment durant la festa del sant, on el Cor Parroquial interpreta aquests himnes en un ofici solemne celebrat a l'Església Parroquial. Ramon <span>Cuadros</span>, el 2017, va explicar que les actuacions del Cor Parroquial estan programades segons el calendari popular, i que de les actuacions en dates importants destaca la interpretació dels goigs. No obstant això, el cor no limita el seu repertori només als goigs, sinó que també inclou altres peces musicals variades i harmòniques que s'adapten a la naturalesa de cada celebració.</p> <p>El 2021, Enric Carafí publicava que s'havia descobert un goig desconegut dedicat a Sant Camil de <span>Lelis</span> a la Biblioteca de Montpeller. Fins a aquesta troballa, es creia que a Gelida només existien els goigs de Sant Pere, Sant Roc, Santa Llúcia, Sant Antoni, la Mare de Déu de la Salut, i Santa Magdalena del Puig. El goig de Sant Camil, en castellà, lloa aquest sant com el fundador de la <span>Religión</span> de CC<span>.RR</span>. <span>Ministros</span> de <span>los</span> <span>enfermos</span> i especial advocat dels moribunds, i es cantava a l'església de la parròquia de Gelida fins que aquesta va ser cremada el 1936. Aquest goig probablement va ser editat a finals del segle XIX.<br /> Com a <span>curiositat</span>, existeix un Himne a la Mare de Déu de Montserrat, configurat com un goig, amb lletra de F. <span>Alfonso</span> Orfila i música de Joan Llongueres. Aquest himne va ser estrenat durant els Jocs Florals de Gelida el 25 d'agost de 1946.</p> <p>El Cor Parroquial de Gelida (2021), el més antic de la localitat, és responsable de cantar les misses de les festivitats més solemnes, així com els goigs dedicats a festes particulars i les nadales populars per Nadal. A més, membres del cor col·laboren amb altres agrupacions corals de Gelida i de fora, com l'Agrupació Coral Intimitat, la Coral <span>Vallbardina</span>, la Coral de Santa Llúcia del Casal dels Avis, el cor <span>Canticorum</span>, i la Coral Ars Nova de Martorell.</p> <p>Els goigs, que són composicions poètiques cantades a la Mare de Déu, a Crist o als sants, tenen una importància cultural destacada a Gelida, on el cor interpreta regularment els Goigs de Sant Roc, Santa Llúcia, Sant Pere, els Sants Reis al Castell, i Santa Magdalena al Puig, entre d'altres. Aquestes composicions no només són un element fonamental de la litúrgia, sinó que també serveixen com a eina per a la preservació de la llengua catalana, tenint una presència destacada en la cultura local des de la Renaixença i estan ben documentats en arxius i biblioteques com la de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, la Biblioteca de Montserrat, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i la Biblioteca de Montpeller.</p> | 41.4401319,1.8650979 | 405190 | 4588239 | 08091 | Gelida | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-1712911685098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120327.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-14 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97305 | Rellotge de sol de cal Xic Llonguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-xic-llonguet-0 | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span><em>Programa Festa Major 2004,</em><span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span><em>Programa Festa Major 2022</em><span>. pp. 66 - 71.</span></span></p> | XX | <p>El rellotge de cal Xic Llonguer o ca la Marina és vertical rectangular fet amb un mosaic de dotze rajoles ceràmiques quadrades.</p> <p>La distribució seria de tres rajoles d'ample per quatre d'alçada. L'estètica imita la clàssica ceràmica artística dels oficis catalana. Al centre de l'obra hi trobem un dibuix d'un astrònom al mig d'un prat utilitzant un globus terraqüi i un compàs. A dalt d'aquest un gran sol, la boca del qual és emprada com a pol des d'on surt el gnòmon i les línies horàries.</p> <p>A banda i banda del sol, escrit a manera d'ensenya, el lema del rellotge '<em>tempus fugit'</em>. La numeració és romana i comprèn les hores de VI a VI. Els marges del rellotge queden ornamentats per motius florals blaus, grocs i taronges i per un requadre fi també de color taronja.</p> <p>Està ubicat a dalt de tot de la façana, al centre.</p> | 08091-236 | Carrer del Pi, 10. | <p><span>El número 10 del carrer del Pi havia estat la residència familiar de Pau Voltà Domingo, nascut a Gelida l'any 1821 i de professió paleta. Es va casar amb Antònia Almirall Bujons, nascuda a Gelida l'any 1823, amb la qual va tenir set fills: Antoni, Francesc, Josep, Teresa, Hermínia, Jaume i Carles. El seu fill, Antoni Voltà Almirall va seguir els passos del seu pare en l'ofici de paleta i va continuar residint a l'immoble familiar situat al carrer del Pi, núm. 10.</span></p> <p>Segons Carafí, el núm. 10 del carrer del Pi, és conegut com Cal Xic Llonguet. Pel que fa al rellotge, se'n desconeix la datació, però per les característiques i estil, el podríem ubicar al darrer terç del segle XX.</p> | 41.4416400,1.8604300 | 404802 | 4588412 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97305-img20231212092703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97305-img20231212092651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97305-img20231212092643.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97306 | Rellotge de sol de cal Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-galceran | XX | <p>El de cal Galceran (Cal Ton de Carme, segons l'Inventari de rellotges de sol dels PPCC) és un rellotge de sol vertical rectangular fet amb un mosaic de vint rajoles ceràmiques quadrades.</p> <p>La distribució és de quatre rajoles d'ample per cinc d'alçada. La il·lustració és tot feta en tons blavosos sobre blanc, a excepció del sol, que és de color groc i antropomorf, situat a la part superior central. Tot el requadre està envoltat per una sanefa de motius vegetals.</p> <p>Disposa de línies horàries i marca, en números romans, de set del matí a set de la tarda. A la part baixa hi podem llegir el lema '<em>SOLS MARCO LES HORES BRILLANTS'</em>.</p> | 08091-237 | Carrer del Sol, 29. | <p>Es desconeix la datació del rellotge de can Galceran però per les característiques i estil, el podríem ubicar al darrer terç del segle XX.</p> | 41.4396800,1.8672100 | 405366 | 4588187 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97306-img20231212120635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97306-img20231212120622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97306-img20231212120612.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97307 | Rellotge de sol de cal Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-terra | XX | <p>El de cal Terra és un rellotge de sol vertical rectangular fet amb un mosaic de vint-i-quatre rajoles senceres i amb els marges fets de mitges rajoles. Així doncs, la distribució seria aproximadament de cinc rajoles d'ample per set d'alçada.</p> <p>La policromia emprada és de tons blaus tots els elements dibuixats, els números i les lletres i el groc per dibuixar el sol antropomorf. Disposa de línies horàries i la numeració romana va de les sis del matí a les sis de la tarda.</p> <p>El sol és el pol i el gnòmon metàl·lic surt de la seva boca. A la part baixa hi trobem dibuixades dues il·lustracions de motius vinícoles.</p> <p>A la capçalera hi ha el lema: '<em>JO SENSE SOL I TU SENSE FE ELS DOS NO SOM RES</em>.' A la part baixa, hi ha la inscripció: '<em>1633 CAN TERRA 1989'</em>.</p> | 08091-238 | Carrer Major, 2. | <p>Tot i ser un rellotge de rajola, el de cal Terra es tracta d'un encàrrec personalitzat on s'ha tingut en compte l'orientació de la façana i data de 1989.</p> | 41.4401000,1.8647200 | 405158 | 4588236 | 1989 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97307-pxl20231127104459268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97307-pxl20231127104447500.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Tot i que al rellotge hi trobem escrit can Terra, totes les referències que s'han trobat de la casa la citen cal Terra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97308 | Rellotge de sol de casa Rius-Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-casa-rius-font | XX | <p>El de casa Rius-Font és un rellotge de sol vertical rectangular fet amb un mosaic de sis rajoles quadrades. La distribució d'aquestes és de dues rajoles d'ample per tres d'alçada. Una sanefa amb motius florals de colors marró i groc tanca dos rectangles interiors.</p> <p>El rectangle superior és on s'ubica el rellotge, amb un sol de pol des d'on surt el gnòmon metàl·lic i les línies horàries. La numeració és romana i va des de les nou del matí fins a les set de la tarda.</p> <p>Al rectangle inferior hi ha la inscripció '<em>ÉS HORA DE SER FELIÇ'.</em></p> | 08091-239 | Carrer Pau Sunyol, 9. | <p>El rellotge de casa Rius-Font segurament és un encàrrec, degut a l'assimetria en la distribució de les línies horàries, adaptat a l'orientació de la casa.</p> | 41.4390200,1.8653700 | 405211 | 4588116 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97308-img20231212101111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97308-img20231212101057.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97312 | Murs de pedra del camí de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-del-cami-de-la-creu | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII | Hi ha trams ben conservats, però altres estan enrunats. | <p>S'han agafat els murs de pedra seca del camí de la Creu com a referència, però el que es vol destacar és la gran quantitat de murs que trobem al terme de Gelida. Des de les finques més planes i en vigent explotació agrícola del nord del municipi, fins a les parts més altes de les muntanyes d'Ordal al sud, hi trobem marges de pedra seca de diferents alçades, llargades i tècniques constructives.<br /> <br /> Normalment, les pedres per construir els marges són les que es treuen de desbrossar el terreny que es vol aplanar per poder-lo cultivar. A la part més baixa del terme, on els pendents són menys pronunciats, els marges són més baixos i es troben més separats entre ells. Aquests acostumen a ser construïts amb les pedres més grosses que s'han trobat als camps per dos motius. El primer és perquè així era més ràpida i ferma la construcció, i el segon és perquè, en ser superfícies més grans de terreny, tenien més varietat de pedres a seleccionar.<br /> <br /> A la part sud del terme, a partir del poble, els pendents augmenten i els murs que hi ha tendeixen a ser més alts i més junts entre ells. A la vegada, es pot veure que la varietat de mides dels blocs és més variable, ja que s'aprofita tot el que s'extreu del terreny per economitzar esforços.</p> <p>Els murs de pedra del camí de la Creu es troben en un espai intermedi però més aproximat als de la muntanya. Es pot observar les mides variables de les pedres, la proximitat entre uns murs i uns altres i també l'alçada que tenen.</p> | 08091-240 | Al llarg del camí de la Creu. | <p>Els marges de pedra seca que s'estenen per tota la zona estan estretament vinculats amb el cultiu de la vinya. El punt més àlgid de l'agricultura catalana, quan més demanda de terres cultivables hi va haver, va ser durant el segle XVIII i va anar lligat a un fort creixement demogràfic. Es va necessitar cultivar fins i tot les muntanyes, i per fer-ho s'havien d'anivellar en terrasses. Qui s'encarregava de fer els marges eren els mateixos pagesos, però hi havia els paredadors, que s'hi dedicaven de manera professional. A final del segle XIX l'arribada de la plaga de la fil·loxera va fer perdre del tot el cultiu de la vinya a tot el país. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d'empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s'havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc.</p> <p>Els murs i les barraques que trobem ara pels boscos de Gelida són els vestigis d'aquella expansió agrària del segle XVIII que va transformar el paisatge del país.</p> | 41.4411800,1.8715700 | 405732 | 4588349 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97312-img20231212132428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97312-img20231212132440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97312-img20231212132543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97312-img20231212132958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97312-img20231212133005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97312-img20231212133009.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97317 | Jaciment arqueològic de can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-pasqual | <p><span>CODEX Arqueologia i Patrimoni (2004). </span><em>Memoria de la prospección arqueológica en el tramo V, subtramo II del P.H.N.</em><span> Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</span></p> | 218 - 476 d.C. | El jaciment està parcialment perdut. De fet, només s'evidencia per un tall vertical al terreny. | <p>En un entorn agrícola de finques de vinya, s'ubica can Pasqual. A poca distància de la vinya de les Parets i del nucli de Gelida, ambdós situats a l'altra banda de l'autopista.</p> <p>Just a la part posterior de la casa, en un terreny excavat s'observa un tall vertical en el qual es mostra en secció un lloc d'habitació amb estructures conservades.</p> | 08091-241 | Can Pasqual | <p>En 2004, durant les prospeccions associades a la construcció de les infraestructures del tram V, subtram II del Pla Hidrològic Nacional, es va descobrir en el perfil d'un tall del terreny al nord-oest de can Pasqual, part d'un possible paviment d'<em>opus signinum</em>.</p> <p>Aquest paviment es troba en una cota intermèdia del tall. El paviment podria estar relacionat amb la vinya de les Parets, una vila romana documentada i parcialment excavada per l'afectació de la construcció de l'autopista.</p> | 41.4459031,1.8582371 | 404625 | 4588887 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97317-1716583947968.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97317-1716583948037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97317-1716583948114.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97318 | Can Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-migrat | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (2005). Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra. Programa Festa Major 2005. pp. 64-66.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XIX-XX | Estructuralment, la casa està en bon estat, però les adaptacions contemporànies n'han variat molt la fisonomia original. | <p>Segons l'inventari de Patrimoni Arquitectònic es tracta d'un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes amb coberta a doble vessant. El cos principal, orientat a nord-sud les dues façanes principals, disposa d'una ala de construcció contemporània disposada perpendicular a l'edifici principal.</p> <p>Juntament amb els coberts paral·lels generen un espai interior i una planta del conjunt en forma de U. De l'estructura original se'n pot identificar el volum general del cos més antic. Bona part de les finestres han estat modificades, però encara es pot veure algun ampit de pedra del primer pis.</p> <p>Un element curiós del conjunt és un banc exterior corregut a la façana fet en trencadís a la segona meitat del segle XX.</p> | 08091-242 | Can Migrat, pròxim a can Voltà. | <p>Can Migrat originalment era una casa de pagès i actualment és una segona residència. <span><span><span>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XIX. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. </span></span></span></p> <p>La història de can Migrat s'hauria de veure a través de l'estreta relació entre la masia i la família Voltà, sent aquest edifici una segregació de Can Voltà. Aquesta divisió de propietats es podria haver fet de la mà de Teresa Voltà i Guilera, l'última propietària de cognom Voltà, nascuda a Gelida el 1787-1871. Teresa Voltà contragué matrimoni en quatre ocasions, i del seu segon matrimoni amb Pau Carreres i Solà de Pierola l'any 1817, resultaren tres fills: Maria, Josepa i Vicenç. Durant la meitat del segle XIX, Teresa assignà una parcel·la de terreny per a la construcció d'una residència per a la seva filla Maria, que es casà a Gelida el 1839 amb Josep Llopard Martí <span>Rosell</span> a la que correspondria can Migrat. La propietat de Can Migrat i les seves terres, limiten amb Can Voltà i confronten també amb una altra casa important de l'àrea, Can Rossell de la Muntanya.</p> <p>Sobre can Migrat, Andreu Guiu explica un episodi de tensions entre refugiats i veïns de Gelida durant la Guerra Civil. Segons Guiu, ocorregué un incident violent el 4 de desembre de 1937 a la masia 'can Migrat de la Muntanya', en el context de tensions entre la població local i els refugiats durant la Guerra Civil Espanyola. L'alcalde Antoni Ferrer va enviar a Melcior Almirall, agent de l'autoritat, i Dídac García Cano, sereno, a investigar la situació a la masia. Allà, van descobrir que un individu havia matat quatre conills i havia intentat agredir els habitants de la masia, Josep Llopart Samsó i la seva esposa, qui van buscar ajuda dels veïns. Els veïns van atrapar l'agressor, que més tard es va escapar diverses vegades mentre era transportat per les autoritats, però finalment va ser detingut i probablement lliurat al jutge. 'Dichos habitantes, José Llopart Samsó y su esposa, se fueron en demanda de auxilio; uno a la casa 'Rosell de la Llena' y otro a 'Can Voltà'. A este requerimiento comparecieron al lugar consignado Jaime Adell de 'Can Voltà' y Bautista Estallé Batalla de 'Can Rosell de la Muntanya'. Reunidos conjuntamente persiguieron al asaltante y, al verse conseguido, éste dio un porrazo en la cabeza de Bautista Estallé Batalla, que resultó herido de pronóstico reservado. El delincuente se personó nuevamente a la nombrada casa 'Cal Migrat de la Montanya', rompiendo los cristales de la ventana, por lo que ensangrentó, quedando huellas de sangre suya y de los conejos muertos en la pared de la casa. Los vecinos nombrados consiguieron detenerle y atarle de las manos.'</p> <p>Text identificat per Guiu a partir de la documentació del jutjat de pau de Gelida, anys 1930.</p> | 41.4254617,1.8700722 | 405584 | 4586605 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707216978383.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707216788892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707217009206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707217102709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707217121929.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97324 | Alzina de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-rossell | <p>L'alzina de can Rossell és un arbre majestuós de grans dimensions. Per les dimensions gairebé es pot afirmar que és un arbre centenari.</p> <p>Es troba a tocar dels forns de calç de can Rossell, completament enrunats. Les alzines (<em>Quercus ilex)</em> són arbres de fulla perenne, petita i dentada. La seva escorça és clivellada i el fruit que donen és l'aglà.</p> | 08091-243 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de Can Voltà. | 41.4239400,1.8672700 | 405348 | 4586439 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660669224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660685084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660706413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660721845.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | No està protegida pel registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97325 | Can Toni Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni-oller | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XV-XVIII-XX | La casa es conserva estructuralment bé, i també manté molts dels elements històrics del mas. | <p>Masia tradicional que conserva la planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula ceràmica. Disposa, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, de planta baixa, pis i golfes. Té adossats un parell de cossos laterals. Un d'aquests segueix la mateixa línia de coberta, mentre que el segon, que sembla contemporani, és només de planta baixa. L'element principal de la façana central és un rellotge de sol rodó amb la data de 1945. La façana i el rellotge estan perfectament orientats al sud.</p> <p>Un altre element característic del mas és la pintura de la façana, amb una combinació de color ocre per a la paret i un to vermellós per a les finestres. En aquest cas, totes les obertures, porta i finestres de la planta baixa, i les dues finestres, de dimensions diferents, del pis han estat pintades simulant brancals i llindes de pedra. Una placa pintada a la façana presenta la data '1792'.</p> <p>La masia s'acompanya de coberts agrícoles en pitjor estat, alguns d'ells sense coberta. A la façana posterior també destaquen algunes finestres quadrangulars amb ampit, brancals i llinda de pedra al pis. La façana del primer cos adossat disposa d'una porta senzilla tapiada a la planta baixa i una finestra amb ampit, brancals i llinda de pedra.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08091-244 | Can Toni Oller, al km 6 de la carretera BV-2425. | <p>La masia coneguda com a can Toni Oller, anteriorment denominada mas de la Calma, està ubicada prop d'una carena on convergeixen els termes municipals de Gelida i Castellví, just al revolt de la carretera. Fins fa poc, encara podien observar-se les escasses restes d'aquesta estructura antiga.<br /> <br /> L'historiador local Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. El mas Oller va ser establert per Antoni Oller, qui es presumeix era el pare de Gaspar Oller, a través d'una concessió feta per Antoni Bertran l'any 1453, segons documenta Ramon Rovira <span>Tobella</span> (1996). Durant el segle XVI, Antoni Oller va adquirir tres masies addicionals (1513): el mas Oller, el mas Bosc i el mas de la Calma.<br /> <br /> Amb el pas dels segles, la propietat de can Toni Oller ha canviat de mans diverses vegades. El segle XVI, aquesta coexistia amb una altra masia que va ser demolida en els anys setanta del segle XX i que havia estat ocupada pels Mas de Can <span>Santfí</span> fins al darrer terç del segle XVII. Aquesta propietat es va convertir en un bé compartit entre les famílies Oller i Mas de Can <span>Santfí</span>, amb límits que arribaven fins al riu Anoia. El 1813, Maria Oller i Rius, de la família Oller, es va casar amb Josep Canals i Oller, de Corbera de Llobregat, consolidant així una nova línia familiar a Gelida, que persisteix fins a l'actualitat.</p> | 41.4367988,1.8917245 | 407409 | 4587841 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97325-pic1709730633909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97325-pic1709730501919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97325-pic1709730520139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97325-pic1709730676037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97325-pic1709730695539.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97326 | Can Miquel de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquel-de-les-planes | <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Clarors i ombres en el patrimoni dels Gelidencs'. Programa Festa Major 2002, pp. 113-116.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (1990). 'Gelida després de la Guerra'. Programa Festa Major 2005. pp. 106-111.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVII - XX | <p>L'estructura original del cos principal de la masia és de planta rectangular malgrat que juntament amb la resta de coberts annexos han acabat establint un espai central, assimilable a un era al voltant d'un clos tancat per un gran portal amb teula a doble vessant.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, disposa d'un únic cos afegit a finals del segle passat, també de forma rectangular. Ambdues seccions estan cobertes per teulades a dos vessants i l'edificació consta d'una planta baixa i un pis. La façana mostra a la planta baixa un doble arc embellit per un guardapols fet amb maó pla que segueix el perfil dels arcs, sent el de la porta principal fet amb grans dovelles de pedra. Sobre aquest arc, una gran finestra d'ampit brancal i llinda de pedra en què figura inscrita la data '1618' gravada sobre la llinda de la finestra central.</p> <p>La resta de finestres quadrangulars del pis també disposen d'ampit de pedra, però si els brancals o la llinda ho són, han quedat tapats per l'arrebossat de la façana. L'altre element a destacar de la façana és el rellotge de sol, així com el pati que proporciona un espai privat i protegit. L'entrada principal està marcada per un portal dovellat que afegeix un element arquitectònic distintiu al cos de la casa. La façana posterior disposa de tres balcons amb barana de forja i sortida rectangular sense més elements destacables.<br /> <br /> Al costat de la façana de la porta principal hi ha adossat un cos, possiblement del segle XIX. És de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Destaca el balcó amb barana de forja i una cornisa que embelleix i separa la planta baixa del pis. Aquest cos es remata orientat al sud amb una elegant galeria d'arcs rebaixats feta de maó i terrat fet amb barana de forja i maó pla.<br /> <br /> La resta de coberts del pati són interessants perquè mantenen l'harmonia conjunta del cos, i la combinació de materials de fusta, maó i ferro, si bé hi ha algun cobert més malmès que altres, i s'ha substituït les bigues habituals de fusta per bigues noves de formigó.</p> | 08091-245 | Carretera de Gelida a Sant Llorenç d'Hortons, es pren un trencall a l'esquerra, pròxim a la Ferreria. | <p>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XVI. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. La història de la masia es remunta a l'any 1513, quan Joan Mitjans, fill de Joan i d'Eulàlia, reconeix la propietat i diverses peces de terra. El llinatge de la família continua amb la pubilla Joana Mitjans i Pasqual, que contrau matrimoni al voltant de 1568 amb Andreu Ros. D'aquest enllaç neix una altra pubilla, Magdalena Ros i Mitjans, que formalitza capítols matrimonials l'any 1582 amb Joan Miquel de la Llena i Sàbat del Puig. La successió segueix amb Joan Miquel de les Planes i Ros, germà de Jaume Miquel i Ros, nascut a Gelida el 1607 i mort el 1667. Jaume es casa l'any 1634 amb Paula <span>Daví</span> i <span>Esturgó</span>, de Sant Feliu de Codines, i més tard és conegut com el <em>batlle vell.</em><br /> <br /> La darrera representant dels Miquel, Maria Miquel de les Planes i Soler, es casa al voltant de 1723 amb Francesc Fontanals i Parellada, de Vilobí del Penedès. La successió de la propietat continua amb la seva filla, Maria Fontanals i <span>Marcé</span>, que mor l'any 1988, mantenint el cognom Fontanals fins al final. Posteriorment, la propietat passa a la família <span>Parera</span>, originaris de Sant Sadurní d'Anoia, que inicialment foren masovers i més tard es converteixen en propietaris.</p> <p>Per altra banda, segons Andreu Guiu l'exèrcit franquista va batre amb morters el poble de Gelida des de la posició que havien pres a can Miquel de les Planes, abans d'entrar a la població, el 23 de gener de 1939.</p> | 41.4430441,1.8293685 | 402210 | 4588602 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712671952603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712671938280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712671966211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712671997057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712672008268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712672033114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712672257717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97326-pic1712672281996.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97327 | Can Perejoanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perejoanet | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2014). 'Cultura més que mai'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2014, pp. 70-80.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span><em>Programa Festa Major 2004</em><span>. pp. 86.</span></span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Els llibres de matrícula de Gelida, 1846-1878. Programa Festa Major 2004. pp. 62-66.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XIV - XVI -XVIII -XIX | La casa està en procés d'enrunament. Ha perdut la coberta en bona part de l'estructura de coberts / cellers i el cos principal de la masia, també enfonsada, està amenaçada. | <p>El conjunt de can Perejoanet està format per una masia de planta rectangular, a la qual hi ha adossada una nau de grans dimensions que havia estat un celler. Aquest cos de planta rectangular, ocupa gairebé quatre vegades la superfície de la masia. Els materials constructius principals del conjunt són la pedra, el maó i la fusta, però també destaca la presència de tàpia en el mur de la masia, poc habitual en el terme.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, quan es va fet la descripció abans que l'interior s'enfonsés, constava de planta baixa, pis i golfes. Un dels elements destacats era la presència d'un nombre considerable d'elements estructurals de la casa fets amb pedra treballada. A més dels elements exteriors encara visibles, com les grans dovelles de pedra de la porta amb arc de mig punt, o els brancals, llindes i ampits de les dues finestres principals, es fa esment que a l'interior, molt deteriorat (1982), hi havia una entrada i un menjador-cuina, i una escala que conduïa al pis superior on existien portals amb motllures enguixades de tradició gòtica que donaven accés a les habitacions.</p> <p>Un element encara visible a la façana principal és el rellotge de sol, del qual se n'endevina una forma circular, i del qual es conserva el gnòmon com a principal testimoni.</p> <p>Els coberts adjacents disposen d'un parament de mur de pedra sense desbastar, cantoneres treballades i l'ús de maó en els marcs i llindes (alguns són amb arc rebaixat) de portes i finestres, tot i que algunes obertures menys importants són de fusta.</p> | 08091-246 | Al final del carrer Martí Coma Rovira i l'autopista AP-7. | <p>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XIV. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc.</p> <p>La història de can Perejoanet està estretament vinculada a la família Oller, un cognom present al poble des de la segona meitat del segle XIII, però que al llarg dels segles ha viscut diverses ramificacions, tot i que possiblement parteixen d'un tronc comú, malgrà que, segons Rovira, encara no s'ha pogut contrastar. Les primeres mencions documentades dels Ollers daten de 1264, amb Berenguer Oller. Hi ha, a finals del segle XIV, els Oller de can Perejoanet, els de la Cauma (can Toni Oller), els St. Salvador són més tardans, a finals del s. XV, possiblement, i els de ca n'Oller de la Muntanya que és una línia que surt de can Perejoanet ja principi del XVII. Durant els segles XVII i XVIII, els Oller adopten el nom de Peroller per diferenciar-se d'altres branques familiars. Al segle XVIII, la masia passa a mans de la família Alegre de Castellví de Rosanes a través d'una pubilla, i més tard, a la família Rossell de la Muntanya. Rovira també ha documentat un del mas de l'any 1807 on descriu la masia a l'època: 'Tota aquella casa amb els seus corrals baluards, cellers i altres dependències'. A finals del segle XIX, es van construir grans cellers annexos i, també disposà d'una era i corrals.</p> <p><span><span><span>A tall de curiositat, l'any 1986, en un article de Festa Major, es publicava un breu sobre l'últim carro de Gelida, el qual pertanyia a can Perejoanet. </span></span></span></p> | 41.4463334,1.8744457 | 405980 | 4588917 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97327-img20231212161249.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97327-1702457468405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97327-1702457468437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97327-img20231212161004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97327-img20231212161150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97327-img20231212161219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97327-img20231212161236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97327-img20231212161303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97327-img20231212161317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97327-img20231212161404.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97328 | Can Torrent de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-de-les-oliveres | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XVI - XVIII - XIX - XX | Estructuralment el mas està en bon estat, però queden molt poques evidències de les estructures tradicionals visibles. | <p>El conjunt arquitectònic de can Torrent de les Oliveres és de planta rectangular on s'han fet moltes modificacions respecte als elements més antics del conjunt. Així, es pot parlar d'un edifici principal del mas de planta quadrada, al qual hi ha associats diversos annexos com coberts o magatzems agrícoles, que s'estenen al llarg de la plataforma on està situat el mas, adaptant-se de manera estirada al desnivell del terreny. Aquesta disposició crea un pati intern tancat pel mur de contenció del marge en el vessant oest.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, es tracta d'una masia de planta quadrangular amb coberta a doble vessant que inclou celler, dues plantes, golfes, dues torretes i terrat. Els altres edificis annexos han estat transformats en allotjaments. També es menciona una gran reforma de la casa al segle XIX que va adaptar els volums principals per convertir-la en una casa senyorial. Posteriorment, als anys 1970, es va realitzar una nova reforma integral, resultant en l'aspecte actual del mas.</p> <p>Destaquen els balcons amb baranes de forja i la balustrada del terrat. Especialment a l'entrada principal, és remarcable la portada d'entrada emmarcada per un arc rebaixat amb un balcó suportat per mènsules i barana de forja. Al pis, hi ha tres sortides més amb balcó, essent el central lleugerament més gran que els altres dos, que són d'ampit.</p> | 08091-247 | Bosc de can Torrents. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XVI. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. Així doncs, el primer membre conegut és Pere Llobet de ces Oliveres. Aquest Pere el trobem que fa uns censos als senyors de Gelida l'any 1327: Pere Llobet de ces Oliveres 16 quartans de cereals, cinc sous. Cent anys després, l'any 1440 una àpoca documentada també per Ramon Rovira diu que Eulària Llobet és muller de Guillem Torrents, difunt, de St. Pere de Gelida, filla i hereva universal de Berenguer Llobet de ces Oliveres, també difunt. A partir d'aquest enllaç matrimonial, el seu fill Jaume Torrents i Llobet inicia la continuïtat del cognom Torrents fins a l'actualitat. La finca del Torrent de les Oliveres anirà ampliant-se per mitjà de diferents enllaços matrimonials i herències, incorporant-se altres masos del terme com Can Llopard de Dalt al segle XVIII per exemple.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Alguns membres de la família Torrents de les Oliveres van ocupar càrrecs de representació pública a Gelida durant els segles XVIII i XIX. Entre ells, Salvador Torrents de les Oliveres va ser alcalde entre 1743 i 1744, i Josep Torrents i Oller va ocupar el mateix càrrec entre 1841 i 1842.</span></span></span></span></p> | 41.4345165,1.8664527 | 405295 | 4587615 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97328-pic1712650613648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97328-pic1712650534998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97328-pic1712650600856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97328-pic1712650656025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97328-pic1712650664052.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97329 | Can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-volta | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Clarors i ombres en el patrimoni dels Gelidencs'. Programa Festa Major 2002, pp. 113-116.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (2005) Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra. Programa Festa Major 2005. pp.64-66.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVIII - XIX - XX | <p>La masia de can Voltà és un gran mas històric.</p> <p>L'estructura del cos principal del mas és quadrangular amb coberta a doble vessant, amb la façana principal orientada a l'est. Davant la façana principal s'hi troba l'era de la masia i un parell de coberts agrícoles complementaris també amb coberta de teula ceràmica i bigues de fusta.</p> <p>L'element més característic de la façana, feta de pedra mitjana sense devastar, és la gran portalada amb arc de mig punt amb grans dovelles de pedra rogenca. La façana ha estat reformada a la segona meitat del segle XX incorporant algunes actuacions historicistes, com l'obertura d'una segona porta amb arc de mig punt i la regularització de dues finestres del pis.</p> <p>Les tres actuacions s'acompanyen d'una simulació d'arc, brancals i bigues de pedra fetes amb morter. S'ha incorporat també una galeria a la façana sud.</p> | 08091-248 | Camí de can Rossell, pròxima a can Migrat. | <p>L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>Can Voltà és una masia amb orígens que remunten a l'època medieval, probablement vinculada a la família Ginebreda des de principis del segle XIV. No obstant això, Rovira, documenta el mas amb claredat a partir de mitjan segle XVI amb algunes referències a inventaris del mas i delmes. La masia ha tingut diverses denominacions al llarg dels segles, inclòs '<span>Valtà</span>' i 'Voltà'. Al segle XVI, Bartomeu Voltà, fou batlle de Gelida de 1549 a 1558. Hi ha diversos inventaris detallats de la propietat que daten des de 1596 fins al 1789, que inclouen descripcions de les estances de la masia com la cuina, el menjador, diverses habitacions, l'estable, i un detallat inventari dels béns. Al llarg dels anys, la propietat ha passat per diverses generacions i ha estat testimoni de nombrosos esdeveniments familiars. Teresa Voltà i Guilera, nascuda a Gelida el 1787 i morta el 1871, és una figura destacada en la història recent de la masia. Es va casar quatre vegades, i del seu primer matrimoni amb Francesc Font i Sàbat, va tenir una filla, Vicenta, que va continuar amb la línia familiar a través del seu matrimoni amb Cristòfol Rovira i Piquet. D'un altre matrimoni de Teresa Guilera, també en sorgir la línia de successió de la veïna Can Migrat.</p> | 41.4247227,1.8702802 | 405601 | 4586523 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707216471497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707216387564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707216407307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707216523832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707217266132.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97330 | Camí de Sant Llorenç a Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-a-gelida | <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> | X-XXI | <p>El camí de Sant Llorenç té una amplada constant d'uns 4 m tot i que en alguns punts es fa més estret. No presenta desnivells molt pronunciats, però sempre puja en direcció a Sant Llorenç d'Hortons i baixa en direcció a Gelida fins passat el riu Anoia.</p> <p>Connecta els pobles de Gelida i el de Sant Llorenç. El traçat original del camí ha canviat diversos cops durant els darrers temps, gràcies a la construcció de grans infraestructures que travessen el municipi, com el Tren d'Alta Velocitat, l'autopista AP-7 o el Ferrocarril.</p> <p>El ferm és de terra sense asfaltar tret d'algun petit tram asfaltat. El paisatge més freqüent per on transita són els camps de vinya i, en el tram que passa més proper a can Cartró (actualment casa Rius), hi trobem una llarga filada de xiprers.</p> | 08091-249 | Camí vell que enllaçava Gelida amb Sant Llorenç d'Hortons. | <p>A l'estudi fet per M. Vives i M. Bohigas, el camí de Gelida a Sant Llorenç ja era utilitzat al segle X.</p> | 41.4563800,1.8380700 | 402956 | 4590073 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97330-pic1715866938702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97330-pic1715866949092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97330-pic1715866960858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97330-pic1715866974588.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97336 | Ca l'Emili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lemili | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> | XV - XVIII - XX | Ha estat restaurada a principis dels anys 2000 per adaptar-la com a casa de turisme rural. | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a dos vessants amb la façana principal orientada al sud.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic es tracta d'un volum simple de planta baixa i pis. Tot que ha estat reformada a principis dels anys 2000 es poden observar encara elements estructurals originals en el conjunt de les façanes.</p> <p>Destaca especialment el gran portal dovellat d'arc de mig punt amb pedra rogenca de la porta principal. Un dels elements característics que també mostra la façana de l'edifici és que bona part de l'estructura està feta amb tàpia, dels quals n'hi ha pocs exemples al municipi.</p> | 08091-250 | Ctra. Vilafranca - Gelida C-243c. | <p><span><span><span>L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En referència a Ca l'Emili o Cal Xim segons Rovira, es pot resseguir la traça almenys al segle XIV o XV, encara que la primera referència al fet que es refereix documentada data de 1513, quan era descrita com 'lo mas' i funcionava com un alou de Santa Maria de Montserrat sota la propietat dels Duran del Puig. El 1736, es documenta que anteriorment la propietat era coneguda com 'lo mas Mató', i contenia una petita construcció habitable. Rovira, però també esmenta la possibilitat, tal com diu la Catalunya Romànica, que les arrels siguin del segle XII (vol. XIX, pàg. 124), ara bé, creu que el mas és molt més tardà, amb una cronologia pròxima als segles XIV – XV.<br /> <br /> Durant el segle XVII, la masia va ser habitada pels Pelegrí, que van emparentar amb els Ginebreda; Jerònima Pelegrí es va casar el 1616 amb Joan Ginebreda. Cap a 1644, la família Coll va residir a la propietat. Posteriorment, la masia va ser coneguda com cal Xim, nom derivat de Joaquim Julià-Ferrer i Llopard de Baix, qui junt amb el seu germà va viure a la casa fins a la primera meitat del segle XIX. A principis del segle XX, el mas va ser venut al marquès de Gelida i a Eusebi Güell i de Sentmenat. A la dècada dels setanta, una part del terreny i la casa van ser adquirits per la propietat actual.</span></span></span></p> | 41.4314361,1.8579325 | 404578 | 4587282 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652142559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-img-20240415-wa0042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652124640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652185149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652402636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652158152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-img-20240415-wa0054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-img-20240415-wa0045.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | També coneguda com a Cal Xim.Per indicació de la Comissió de Patrimoni de Gelida, la masia que Rovira anomena Cal Xim s'ha anomenat ca l'Emili, nom amb la qual se la coneix actualment. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97337 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-5 | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>BOFARULL, Manuel (2003) Gelida a les primeres guerres del segle XIX (1a part). La conferència de Gelida, primavera del 1873. Programa Festa Major 2005, pp. 77-80.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2014). 'Cultura més que mai'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2014, pp. 70-80.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (2005) Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra. Programa Festa Major 2005. pp. 64-66.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XVI -XVIII - XX | Casa enrunada. | <p>Edifici completament enrunat i sense coberta, de la qual les restes dels murs presenten una estructura més aviat rectangular. Queden alguns elements molt destacables a la façana com són dos rellotges de sol.</p> <p>El mas també presenta encara una gran portalada principal d'entrada (actualment apuntalada) amb arc de mig punt amb grans dovelles de pedra. En general, el parament dels murs és de pedra, tot i que portes i finestres disposen de maons per fer els marcs, en alguns casos en disposició de plec de llibre, i d'altres amb arcs rebaixats. Algunes finestres disposen de reixa de forja i ampit treballat de pedra. Per les dimensions de la planta era una de les cases grans del terme.<br /> <br /> Segons l'inventari de Patrimoni Arquitectònic, de l'any 1981, es tractava d'una masia coberta a dos vessants, rectangulars, de planta i pis, portal dovellat, 2 rellotges de sol, un d'ells restaurat el 1921, i una elegantíssima palmera al davant. Annexos als cellers, hi ha uns cups rodons que evoquen torres de defensa o absis romànica. L'interior és compost d'entrada, cuina i cellers, a la planta. De l'entrada parteix una escala de pedra que condueix a una espaiosa sala superior, la qual reparteix les habitacions amb uns portals de tradició gòtica com un de la façana principal.<br /> <br /> Com a curiositat queda dempeus encara la palmera de la casa.</p> | 08091-251 | A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. | <p>L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat que més tard seria coneguda com a can Julià s'inicia probablement com una segregació de can Martí de Dalt durant el segle XIV, època en la qual ja es referia a l'edificació com la Torrevella, nom que persistiria fins al segle XVI. La primera referència documentada data de 1513, quan es menciona com '<span>lo</span> mas de la torre vella'. La família <span>Gener</span>, identificada com a hereus antics de la propietat, apareix ja l'any 1441. Gabriela Gener, possible hereva de Benet Gener mencionat en l'arbre genealògic, va realitzar capítols matrimonials l'any 1504 amb Jaume Julià-Ferrer i Sala, originari de St. Julià d'Altura. A partir d'aquí, i fins al segle XVII o XVIII, els cognoms Julià Ferrer o Julià i Ferrer es van fer freqüents.<br /> <br /> El 1706, Maria Julià-Ferrer i Llopard de Dalt es va casar a Gelida amb Vicenç Margarit i Canals de Sant Esteve Sesrovires, fet que va provocar un canvi de cognom en els successors. La besneta de Maria, Francesca Margarit-Julià-Ferrer i Romegosa, es va casar amb l'hereu de can Martí de Dalt i de Baix, Joan Llopard-Martí i Domènec, unificant així els patrimonis de les dues famílies. Aquesta unió es va mantenir fins que M. Rosa Llopart i Mir es va casar amb l'hereu de can Duran del Puig, Hermenegild Almirall i Romeu. Al final del segle XX, es va produir un nou repartiment de les propietats. L'any 1981 el mas ja necessitava una bona restauració, però encara era recuperable, actualment la situació és de ruïna.<br /> <br /> Segons explica Bofarull (2003), durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), la nit del 16 d'agost de 1847, la masia coneguda com a can Julià va ser objecte d'un robatori per part d'una <span>gavilla</span> facciosa. El propietari de la hisenda, descrit com «<span>uno</span> de <span>los</span> <span>hombres</span> de <span>bien</span> del país», va ser segrestat i lligat. Dos dies després del succés, va ser trobat a prop del riu, ferit de diverses punyalades, i va morir poc després. El líder del grup responsable de l'atac era un malfactor conegut com l'Esquilador.<br /> <br /> Segons recull Andreu Guiu (2005) a partir de les fonts orals, es relata que a la masia de Can Julià residia una parella de masovers joves als anys 1930. L'home va ser reclutat per servir al front durant la Guerra Civil, on va perdre la vida. Posteriorment, la seva esposa va abandonar la masia. Durant aquest període, can Julià va ser ocupada temporalment per un grup de catalans, pagesos originaris de Corbera d'Ebre refugiats al poble. Aquest grup disposava de recursos econòmics, cosa que va permetre una estada curta a la masia.</p> | 41.4252992,1.8462543 | 403593 | 4586613 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844965328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844772297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844791222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844799466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844827682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844922572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844977493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845013130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845020621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845079125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845093742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845204454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845212920.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97338 | Rellotge de sol de cal Piula, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-piula-1 | XIX | El rellotge ha desaparegut gairebé completament degut al despreniment de l'arrebossat de la façana on s'ubicava. En queda només una petita part. Tot i això, la casa està en procés de reforma i podria ser que es tornés a pintar. | <p>Per la bibliografia sabem que era un rellotge vertical circular pintat. A la part superior hi havia un escut amb les inicials JSF, que corresponien a Joaquim Serra i Franch (1780 - 1864), que era el propietari del molí fariner i també de l'antiga fàbrica de paper de la Gelidense.</p> <p>A banda i banda de l'escut hi trobàvem la data de l'elaboració del rellotge, el 1854. Disposava de línies horàries i numeració aràbiga.</p> <p>El rellotge de sol ara mateix es pot considerar desaparegut. Només en resta una part pintada.</p> | 08091-252 | A darrera de les Cases Noves, al costat de la masia Casa Hostal. Carretera BV-2249, al quilòmetre 2. | 41.4470300,1.8527700 | 404170 | 4589019 | 1854 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97338-1716583947462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97338-1716583947427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97338-1716583947496.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | L'antic molí fariner es troba actualment en procés de reforma i no és descartable que el rellotge també entri dins dels plans de rehabilitació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97340 | Rellotge de sol de cal Piula, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-piula-2 | XIX | El rellotge es troba molt despintat, sense gnòmon i amb esquerdes importants que afecten al mateix rellotge i a tota la façana. Tot i això, la casa està en procés de reforma i podria ser que es tornés a pintar. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical circular pintat. La part alta del rellotge és ornamentada amb motius vegetals. El pol, excèntric i representat per un sol de color taronjós, no disposa de gnòmon. Les línies horàries són molt juntes, ja que es troba a la façana est de la casa. No hi ha numeració, però es distingeix la línia de les 12 perquè està ornamentada amb una fletxa.</p> | 08091-253 | A darrera de les Cases Noves, al costat de la masia Casa Hostal. Carretera BV-2249, al quilòmetre 2. | <p>Per estètica, podria correspondre a la mateixa època que el rellotge que trobem a la façana sud i que data de 1854.</p> <p>A l'altre rellotge també hi trobem les inicials JSF, que corresponien a Joaquim Serra i Franch (1780 - 1864), que era el propietari del molí fariner i també de l'antiga fàbrica de paper de La Gelidense.</p> | 41.4470300,1.8527700 | 404170 | 4589019 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97340-1716583947394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97340-1716583947427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97340-1716583947496.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | L'antic molí fariner es troba actualment en procés de reforma i no és descartable que el rellotge també entri dins dels plans de rehabilitació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/