Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97341 | Can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginebreda-0 | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1996). 'El patrimoni gelidenc, un futur ben incert'. </span><em>Programa de Festa Major 1996</em><span>. pp. 75-80.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span><em>Programa Festa Major 2004</em><span>. p 86.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (1987). Anarquistes a Gelida. Programa Festa Major 2005. pp. 39 - 42.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVI - XVIII -XX | Masia amb intervencions contemporànies de manteniment que mantenen les característiques de tradicionals del mas. | <p>Es tracta d'una gran masia de Gelida, una de les més singulars per característiques i història al terme.</p> <p>El conjunt arquitectònic el formen el cos principal de la masia constituït a partir d'un gran mas de dos cossos, i un conjunt important de coberts i estructures agrícoles, envoltant una gran era. Els cossos principals són amb coberta a doble vessant i la façana principal està orientada al sud-est.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic està distribuïda en planta baixa, dos pisos i unes grans golfes amb arquets. Podem veure una bona portalada amb arc de mig punt, dovelles i brancals de pedra acompanyada d'una finestra amb reixa de forja. A l'extrem del cos, orientació sud, possiblement en una ampliació de la façana si ens fixem en la distància entre sortides, possiblement del segle XIX, hi trobem una sortida en planta baixa a un terrat balustrat fet amb maó pla, i a sobre un balcó amb barana de forja. En aquesta mateixa ampliació, façana sud, destaca una eixida, a l'alçada de les golfes amb galeria de tres arcs de mig punt, la central més gran ubicada sota el carener.</p> <p>El cos més modern, consta de grans arcades a la planta baixa amb un pis i golfes. Orientat al sud hi trobem l'obertura de la galeria a planta baixa, amb balcó i barana de forja flanquejat per finestrals quadrats a banda i banda del pis, i una seqüència de quatre arquets a les golfes.</p> <p>L'era es troba alçada davant l'entrada de la casa i aguantada per un important mur de contenció que salva el desnivell del vessant de la muntanya. La casa disposa d'un safareig de dues basses. Al voltant hi ha el conjunt de coberts adaptats a l'explotació contemporània.</p> <p>Cal lamentar la pèrdua del rellotge de sol, possiblement tapat en una de les últimes reformes de la casa.</p> | 08091-254 | Pròxima a can Rossell i can Farigola. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a principis del segle XVI. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>El llinatge Ginebreda, d'origen antic, es remunta al segle XIV a Gelida, on es troba relacionat amb un lloc anomenat la Ginebreda o sa Ginebreda. L'any 1393, Francesc Bertran, senyor de Gelida, va establir a Ramon Ginebreda en el mas de la Joncosa, una propietat que seria capbrevada pel seu besnet Felip Ginebreda l'any 1513. A mitjan segle XVII, la propietat es va començar a cognominar Font, Ginebreda o Font i Ginebreda fins al segle XIX. Al llarg dels segles XIX i principis del XX, membres de la família Font-Ginebreda van ocupar posicions destacables com alcaldes de Gelida. A principis de segle XX la casa fou venuda a l'actual propietat sent l'últim canvi de mans. En qualsevol cas, Rovira recull que gràcies a Josep <span>Bayot</span> i Rossell se sap que can Ginebreda, originalment, era en un altre lloc, entre l'actual edificació i can Rossell.<br /> <br /> En una etapa ja contemporània, Andreu Guiu, recull les confiscacions de propietats per part dels anarquistes al terme durant la Guerra Civil. Durant els mesos d'agost, setembre i octubre de 1936, es va intensificar l'activitat de confiscacions a Gelida per part del Comitè, afectant diverses propietats tant urbanes com rústiques. Entre aquestes, es van registrar sis locals eclesiàstics, set cases del nucli urbà i diverses propietats agrícoles, una granja i cinc finques rústiques, en les quals figurava can Ginebreda.</p> <p>Pròxim a can Ginebreda, hi ha la Capella de la Mare de Déu de la Font de la Salut promoguda per Josep Font i Ginebreda. Carafí, al seu article de l'any 2022 al programa de Festa Major radiografia la capella. El 21 de setembre de 1724, dins el recinte de Sant Pere del Castell, que estava decorat amb elements barrocs com altars, motllures i guixeries, es va realitzar la solemne entronització de la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Aquesta figura, una delicada talla de fusta de l'època barroca, originària de can Ginebreda, havia estat deixada per un francès allotjat a la masia. Amb el temps i després de negociacions amb el propietari Josep Font i Ginebreda, els rectors de la parròquia van traslladar la imatge primer a l'església del castell i, posteriorment, a l'actual parròquia, on tant l'altar com la imatge serien destruïts l'any 1936.<br /> <br /> Com a mostra de la seva devoció, Josep Font i Ginebreda va construir una capella al costat de la font de la seva finca. Malgrat això, no s'hi va establir mai un culte oficial, ja que els rectors de la parròquia de Gelida van impedir-ho i van aconseguir traslladar la imatge a l'església del castell. Des de llavors, la capella ha servit únicament com a magatzem per a les eines de camp i com a refugi.</p> | 41.4223877,1.8634325 | 405025 | 4586271 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214204537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214223529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214365916.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214379395.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214848790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214955639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707215013550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-ginebreda01v-salvany.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97342 | Rellotge de sol de ca l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lhostal | XIX | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat de grans dimensions. Està situat en un lloc prominent de la façana principal, centrat i proper a la crugia.</p> <p>Està emmarcat per un requadre gruixut de color groc terrós. El traçat és senzill i amb poca ornamentació, tan sols dues sanefes a costat i costat cobrint la part alta dels laterals. El pol és un sol senzill antropomorf de la boca del qual surt el gnom metàl·lic.</p> <p>Disposa de línies horàries, marques de les mitges hores i la numeració aràbiga marca de les sis del matí a les dues de la tarda. A la capçalera hi podem llegir la datació, '<em>ANY 1825'</em>.</p> | 08091-255 | A darrera de les Cases Noves, al costat de cal Piula. Carretera BV-2249, al quilòmetre 2. | <p>La datació del rellotge apareix inscrita al mateix dibuix, el 1825. Es troba a la façana principal de ca l'Hostal, una antiga casa que també era coneguda com la casa de la recol·lecta, segurament perquè era on es pagava els delmes de la baronia de Gelida.</p> | 41.4470200,1.8535900 | 404239 | 4589017 | 1825 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97342-1716583947600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97342-1716583947636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97342-1716583947672.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97346 | Capella de la Mare de Déu de la Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-font-de-la-salut | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span><em>Programa Festa Major 2004</em><span>. pp. 86.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>JULIÀ Joaquim (2022) El Cor Parroquial. Programa Festa Major 2022. pp. 138.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp.31-35.</span></p> <p> </p> | XVIII | Estructuralment la capella està en bon estat, no obstant això, ha estat reconvertida en cobert agrícola. No presenta elements arquitectònics d'interès. | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant que havia estat construïda com a capella, malgrat que mai ha estat utilitzada en aquest sentit. Posteriorment reaprofitada com a cobert agrícola. Actualment tapiada.</p> <p>Destaca el ràfec de la coberta i la porta amb funcions de garatge o cobert fet en època contemporània. A la façana principal, oberta orientada al mas de can Ginebreda, s'observa tapiat una porta amb llinda i brancals de pedra i un arc de descàrrega per sobre la llinda fet amb llosetes disposades a plec de llibre.</p> <p>Les cantoneres de tota la capella són grans blocs de pedra repicats.</p> | 08091-256 | Pròxima a can Ginebreda, al paratge de la font de can Ginebreda. | <p>Pròxim a can Ginebreda, hi ha la capella de la Mare de Déu de la Font de la Salut promoguda per Josep Font i Ginebreda. Carafí, al seu article de l'any 2022 al programa de Festa Major radiografia la capella. El 21 de setembre de 1724, dins el recinte de Sant Pere del Castell, que estava decorat amb elements barrocs com altars, motllures i guixeries, es va realitzar la solemne entronització de la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Aquesta figura, una delicada talla de fusta de l'època barroca, originària de can Ginebreda, havia estat deixada per un francès allotjat a la masia. Amb el temps i després de negociacions amb el propietari Josep Font i Ginebreda, els rectors de la parròquia van traslladar la imatge primer a l'església del Castell. Com a mostra de la seva devoció, Josep Font i Ginebreda va construir una capella al costat de la font de la seva finca. Malgrat això, no s'hi va establir mai un culte oficial, ja que els rectors de la parròquia de Gelida van impedir-ho i van aconseguir traslladar la imatge a l'església del Castell. Des de llavors, la capella ha servit únicament com a magatzem per a les eines de camp i com a refugi.</p> <p>Tant l'altar com la imatge serien destruïts l'any 1936. Actualment, es venera una rèplica en guix de la imatge original de la Mare de Déu de la Salut, i la seva festivitat se celebra el dilluns de Pasqua Florida. Fins a l'any 1971, la celebració va experimentar una disminució en la seva tradicional esplendor, durant la qual se solien repartir panets beneïts denominats 'el pa i l'empenta' i es duia a terme la venda o subhasta de ventalls per part de l'Administració. Des del 1972, la festivitat va ser parcialment restaurada, restablint el repartiment del 'pa de la caritat' i la realització dels goigs, danses tradicionals i sardanes. La recuperació d'aquestes tradicions va ser liderada per l'equip de recerca, amb el suport econòmic de l'Ajuntament per cobrir el cost dels panets, una iniciativa que perdura fins avui.</p> <p><span>En el seu article de l'any 2022 sobre temes del cor parroquial, tracta els Goigs de la Mare de Déu de la Salut de Gelida. D'aquesta peça en destaca que aquests es canten el dilluns de pasqua, evidenciant que les preocupacions per la salut han estat constants al llarg de la història, amb els fidels encomanant-se a la Mare de Déu en cerca de salut. Julià apunta que la música original dels goigs es va perdre i que va ser substituïda per una nova composició creada pel mestre Pere Vallribera. Aquesta nova música va ser interpretada per primera vegada el 4 d'abril de 1983 pel cor parroquial a l'església de Sant Pere de Gelida, sota la direcció de Pere Pallarès. A més, Julià remarca la segona estrofa del text, que reflecteix els mals més comuns de l'època, subratllant així la rellevància històrica i cultural dels goigs dins la comunitat.</span></p> | 41.4201933,1.8637115 | 405045 | 4586027 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97346-pic1707210681195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97346-pic1707210656018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97346-pic1707210720790.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Font i Ginebreda (promotor) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97347 | Can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farigola-4 | <p><span>CARAFÍ, Enric (2003).</span><em> </em><span>'Gelidencs que ens han deixat'. Programa Festa Major 2003. p. 41.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVI - XVIII - XX | <p>Can Farigola és una de les masies històriques de Gelida. Es troba a la concentració de grans masos com can Ginebreda o can Rossell. La masia és un conjunt d'ampliacions d'un cos original que es van adossant, malgrat tot, sembla que el cos original hauria estat rectangular amb coberta a doble vessant i orientada principalment al sud-oest.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic revisat l'any 2015, es tracta de tres casals ajuntats formen aquesta masia de planta, pis i golfes amb una façana plana i molt massissa i una coberta inclinada a una única aigua ha estat profundament transformada. Els principals elements que destaquen de la façana són el portal amb arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra, situat al centre de la façana. A la façana posterior s'observen algunes finestres interessants amb llinda i brancals de pedra, i dues geminades tapiades que haurien tingut funcions de galeria sota el carener amb arc de mig punt feta de maó. S'ha adossat un cos contemporani, actualment el més alt del mas, amb galeria de mig punt. Disposa d'un conjunt de coberts agrícoles adossat al mas i entorn de l'era ubicada davant de la façana principal.</p> | 08091-257 | Carretera de Gelida a Sant Sadurní d'Anoia, pel camí de can Torrents de les Oliveres que va a la font Freda i un cop es troba el caminet a l'esquerra que hi ha la font cal agafar a la dreta un camí que puja fins a can Farigola, i també a can Rossell de la Muntanya. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a principis del segle XVI. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>Can Farigola o <span>Frigola</span>, es pot situar entorn de mitjan segle XVII a Gelida. Els orígens de la masia es troben relacionats amb l'acte de compravenda de l'heretat coneguda inicialment com a can Duran de la Muntanya i posteriorment com a can Rossell de la Muntanya, datat l'any 1665, es registra que Miquel <span>Frigola</span> posseïa dues parcel·les de terreny. Una d'aquestes parcel·les era coneguda com el camp del Còdol i l'altra, un segment de muntanya anomenat del <span>Curpinar</span>, on <span>Frigola</span> havia construït una petita caseta o barraqueta, en la qual residia amb la seva esposa i família. Aquesta propietat, denominada can Farigola, representa una segregació de l'heretat més gran de can Duran de la Muntanya.<br /> <br /> Miquel <span>Frigola</span>, originari de Barcelona i fill de Ramon <span>Frigola</span>, qui ostentava el tractament de noblesa 'donzell', es va casar a Gelida l'any 1655 amb Magdalena Martí i Escuder, nascuda el 1628, provinent de la família de can Martí de Dalt o de la Torrevella. Amb el pas del temps, el cognom <span>Frigola</span> va evolucionar a Farigola.</p> | 41.4286343,1.8654804 | 405205 | 4586962 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97347-pic1709722154410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97347-pic1709722133270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97347-pic1709722197643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97347-pic1709722415666.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97347-pic1709722431749.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97349 | Rellotge de sol de can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pasqual | XIX | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular esgrafiat i pintat.</p> <p>Es troba enfonsat respecte de la façana, formant un marge a l'estil guardapols. Està envoltat per una sanefa amb motius vegetals. El pol, situat a la part alta del rellotge i descentrat, és un sol radiant des d'on surt el gnòmon metàl·lic.</p> <p>En una banda hi podem llegir 'ANY' i a l'altra '1808'. Disposa de línies horàries i marques de mitges hores. La numeració és aràbiga i marca de les onze del matí a les vuit del vespre.</p> <p>El rellotge ocupa una part prominent de la façana principal.</p> | 08091-258 | A la masia de can Pasqual, a la carretera BV-2249, abans d'arribar a les Cases Noves. | <p>El rellotge data de 1808 i es troba a la façana principal de can Pasqual, una masia antiga, del segle XV.</p> | 41.4455700,1.8587900 | 404671 | 4588850 | 1808 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97349-1716586817331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97349-1716586817365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97349-1716586817297.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Estèticament, és un rellotge molt semblant al de la masia Bargalló. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97350 | Cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldiri-2 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> | XVIII - XX | <p>Es tracta d'una masia de planta quadrangular amb coberta a dues aigües orientada al sud-oest. Està ubicada al barri del Puig, en la concentració principal de cases d'aquesta àrea. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic la casa consta de planta baixa, pis i golfes sota teulada. De la façana en ressalten la porta amb arc de mig punt feta amb dovelles de pedra situada al centre de la façana i el rellotge de sol, malgrat que està molt desdibuixat. La distribució d'obertures és clàssica amb dues finestres petites que flanquegen la porta principal i al pis, un balcó central amb barana de forja flanquejat dues finestres quadrangulars i ampit de pedra. El parament de la casa és de pedra i les altres façanes, tot i tenir petits finestrons rectangulars, no disposa de més elements a destacar.<br /> <br /> Disposa d'una bassa quadrangular d'aigua per servir de rec, alhora que hi ha disposades tres pedres amb funció de rentador.</p> | 08091-259 | Camí del Puig, 35. | <p><span><span><span>L'origen del barri del Puig el trobem amb la masia de la Masó i la capella de Santa Magdalena, ubicades al terme de Gelida establerts com una comanda agrícola lligada a l'orde del Temple. La primera referència documentada de la Masó es remunta a l'any 1309, segons consta en un registre que la identifica com a part de la comanda templera de la Joncosa. Posteriorment, l'any 1486, la propietat va passar a la família Duran. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la capella de Santa Magdalena, també propietat dels Duran, no es disposa de documentació que sigui anterior al segle XVI, tot i que és possible una existència anterior, possiblement coincidint amb la comanda templera. Segons testimonis orals, davant de la capella es troben tombes d'època medieval. Un destacat altar policromat del segle XVI, dedicat a Santa Magdalena i del qual només resta una fotografia de 1915, va ser destruït durant la Guerra Civil.</span></span></span></p> <p>No es disposen de dates sobre l'origen del mas, ara bé, per característiques arquitectòniques el podríem situar al segle XVIII o anterior.</p> | 41.4364127,1.8471166 | 403683 | 4587846 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655278758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655293556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655325264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655343305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655352651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655383559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655392110.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97351 | Can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual-2 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>RIUS, Lluís (2013). “Jardins, masies i arbres simbòlics” Programa Festa Major, 2013, p.71-72.</span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28</span>.</p> | XVI - XVIII - XX | <p>La masia de can Pasqual és una masia molt ben estructurada en la que el cos principal de la masia, orientada al sud-est està flanquejada per una línia de coberts agrícoles i l'era en posició frontal. El perímetre de l'era està clos amb una tanca feta a principis del segle XX. A la part posterior de la casa s'hi troba el celler.</p> <p>El cos principal del mas és de planta quadrangular amb coberta a doble vessant. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, la distribució és de planta baixa amb pis i golfes. De la façana principal en destaquen el portal de mig punt amb grans dovelles i brancals de pedra polida descentrat de l'eix de la coberta. En aquesta façana la planta baixa no disposa de més obertures. Al pis, hi trobem dues finestres quadrangulars, regularitzades en etapa contemporània i un balcó amb barana de forja ubicat sota el carener. Menció a part però, el rellotge de sol de gran qualitat i estat de conservació que ocupa una part prominent de la façana principal..</p> <p>A la façana posterior, hi podem veure algunes finestres més repartides entre la planta baixa i pis, sense cap element destacat. A la part interior de l'era o el pati, S'ha adaptat l'entrada al mas, i trobem una portalada amb arc de mig punt. Destaca el pou ubicat en un dels laterals de l'era. L'espai entre el celler i la casa tenia un accés exterior per aquest costa, tancat amb una porta massissa de ferro i fusta i una petita teuladeta.<br /> <br /> El celler disposa de coberta de fusta i teula a doble vessant i actualment acull la sala d'esdeveniments i l'exposició de la col·lecció familiar a partir d'una mosta d'eines i maquinària agrícola que demostren l'activitat de la finca amb la vinya, el celler i l'elaboració de vi tradicionalment al llarg dels segles. La sala dividida en dos nivells, separen la part baixa on ara hi ha un espai més destinat a actes de grup més nombrós, i l'espai ubicat a la part superior on s'exposen peces més de detall en vitrina, i es fan actes més de tast en petit format. Un conjunt de plafons explicatius a la paret acaben d'explicar de manera més extensiva la història de la casa i la família.<br /> <br /> A l'exterior de la casa, entre la carretera i la façana de ponent, hi ha un petit jardí romàntic que Lluís Riu (2013) descriu com un espai adornat per una palmera i xiprers retallats, els quals confereixen un aire que evoca els jardins indians. L'element botànic més distintiu és una morera centenària d'imponent tronc, que comparteix estructura arbòria amb una figuera i un lledoner. La diversitat de la seva capçada també es veu enriquida per la presència d'una petita palmera.<br /> <br /> Actualment, a can Pasqual tot i que l'activitat principal és la vinya, també elaboren una petita quantitat de vi i cava amb marca pròpia que dona molt valor afegit a la visita del conjunt.</p> | 08091-260 | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Pasqual es pot resseguir fins a l'any 1214, quan es documenta el mas Palau dins el terme de Gelida, pertanyent a la parròquia de Sant Pere, mitjançant una venda i concessió realitzada per Vidal de Palau i la seva esposa Berenguera a Arnau d'Olivella, prior de Santa Maria de Montserrat. El 1513, es registra que Sebastià Canals posseïa el mas Palau jussà i altres propietats heretades del seu pare, Joan Canals, que al seu torn les havia adquirit de Ponç Canals, avi de Sebastià, el qual les va comprar l'any 1458 a la filla de Pere Llobet. Al mateix temps, es menciona un altre mas, propietat de Bernat Rovira del Molí, que anys després es trobava en ruïnes.<br /> El fogatge de 1515 fa esment de la vídua Canals, indicant que probablement no tenien descendència. El mateix any, Jaume Pascual apareix com a procurador dels senyors de Gelida, i el 1528 com a majordom del castell de Gelida. El 22 de desembre de 1531, el batlle de Gelida, Joan Mas, per manament de Joan d'Erill-Orcau, senyor de Gelida i consort d'Anna Violant Bertran, atorga la possessió del mas Canals a Jaume Pascual, establert com a fundador de la nissaga dels Pascual fins a l'actualitat. Un document de 1598 menciona una ratificació de l'any 1557.<br /> El fogatge de 1553 torna a esmentar Jaume Pascual. Diversos membres de la família Pascual van exercir com a batlles de Gelida: Joan Pascual i Canals (1667-1692), Joan Pau Pascual i Sàbat (1805-1806), i Antoni Pascual i Domènec (1833, 1843-1844 i 1852-1854). En un inventari dels bens de Joan Pau Pascual i Sàbat (+1812), es descriuen detalladament els continguts de la casa i les propietats, 11 botes al celler interior i 18 botes al celler exterior, així com diverses peces de terra conreades a rabassa morta. A part dels treballs pagesos, del 1806 al 1808, com a mínim, se'n tragué carbó de pedra.</p> <p>Segons l'inventari de Patrimoni Arquitectònic, el 1808 s'hi elaborava aiguardent i el 1880, com arreu, la fil·loxera destruí les vinyes de la casa, les quals s'hagueren de refer totalment amb ceps americans.</p> <p>El jardí (RIU, 2013) va ser creat al voltant de l'any 1887 per Antoni Pascual i Roig, motivat pel desig de la seva esposa, la senyora Francesca Fosalba i Llonc, de recrear l'ambient del jardí familiar de Collbató, el seu lloc d'origen.</p> <p>Per altra banda, com a referència contemporània, <span>Enric Carafí descriu la reobertura de la masia de Can Pasqual l'any 2021 com un esdeveniment destacat per al poble. Segons Carafí, el celler can Pasqual va inaugurar recentment el Vitiespai, un nou espai de tast ubicat entre les vinyes. Aquest espai permet als visitants degustar els productes del celler i participar en activitats culturals com música i poesia en directe. Fundat el 1531 i recentment reactivat després d'un període de letargia, el celler can Pasqual se suma a la tendència creixent al Penedès de combinar l'enoturisme amb la promoció de productes locals i activitats culturals.</span></p> <p>Una de les figures rellevants del municipi fou fill de can Pasqual. Es tracta de Joan Pascual i Batlle.</p> | 41.4456417,1.8586475 | 404659 | 4588858 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716583947858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716583947896.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586816885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-1716586817331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97351-pic1712826833604.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97352 | Esquerda del torrent de Sant Miquel, o Forat del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-del-torrent-de-sant-miquel-o-forat-del-vent | <p>Es tracta d'una cova de 19 m de fondària i de 57 m de recorregut. La litologia són roques calcàries.</p> <p>Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal. Té dues entrades horitzontals a peu del cingle. Està senyalitzat amb indicadors del <em>Forat del Vent</em>.</p> | 08091-261 | En un cingle entre el torrent de Sant Miquel i el de la Femosa. | <p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p> | 41.4349500,1.8812800 | 406534 | 4587646 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 97354 | Masia la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-la-talaia | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> | XIX-XX | La casa està en desús, però s'han fet intervencions a la façana i coberta per mantenir-ne l'estructura. L'entorn està tancat perquè no s'hi pugui accedir. | <p>Masia de planta rectangular amb una coberta única de doble vessant que cobreix tota l'amplada del mas, que és més estret que ample. Edifici simètric de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>Disposa d'una portalada amb marc de maó i arc rebaixat al centre de l'eix del carener flanquejat per dos grans finestrals quadrangulars amb reixa de forja. Al pis hi ha tres finestres iguals amb reixa i ampit de pedra. La finestra central, modificada, havia estat una sortida amb balcó similar a la d'altres masos del terme. A les golfes un gran òcul central sota el carener.</p> <p>L'element més destacat de la façana és un gran rellotge de sol en bon estat comparativament amb la façana, malgrat que està clarament amenaçat de pèrdua.</p> <p>Disposa d'un cobert adossat sense interès patrimonial.</p> | 08091-262 | Passat, i una mica abans d'arribar a can Batllvell, a la dreta i recte, en direcció a la Rierussa per la carena. | <p><span><span><span>L'historiador </span></span></span><span><span><span>Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIX. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La història de la propietat durant el segle XIX i part del XX fou el d'una entitat independent, en possessió de la família Almirall. Posteriorment, després de 1950, aquesta propietat va ser reincorporada a can Batllevell. La família Almirall té les seves arrels a can Duran del Puig, iniciant amb Pau Almirall-Duran i Romegosa com a hereu, i el seu germà, Josep, qui es va casar l'any 1797 amb Margarida Oller i Costa. D'aquesta unió va nàixer Pau Almirall i Oller, que va obrir la línia de cal Cap d'Arengada, mentre que Josep Almirall i Oller, germà de Pau, va establir la línia de la Talaia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Respecte al rellotge de sol datat de 1883, es troben unes inicials A P N que encara no han pogut ser atribuïdes a cap individu concret. Es considera molt probable que Josep Almirall i Oller, juntament amb Francisca Morera i Rius, fossin els primers a construir o habitar la Talaia al voltant de l'any 1850.</span></span></span></p> | 41.4522923,1.8504667 | 403986 | 4589605 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97354-pic1715867672144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97354-pic1715867609286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97354-pic1715867640517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97354-pic1715867682725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97354-pic1715870071048.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97378 | Can Batllevell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batllevell | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span><em>Programa Festa Major 2005</em><span>. pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></span></p> | XIV - XVI - XVIII - XX | Sembla que l'edifici principal està en bon estat, malgrat que alguns dels coberts i estructures adjacents van quedar pendents de reformar. | <p>Masia de planta rectangular en què al mas central principal li han anat adjuntant altres cossos.</p> <p>El principal disposa de cobert a doble vessant amb una porta lleugerament desviada de l'eix del vel vèrtex de la teulada. La porta amb arc de mig punt i dovelles de pedra, té pintat a l'arc la data '1598'. En general, és un edifici de planta baixa, pis i golfes les quals presenten tres finestrons paral·lels amb arc de mig punt.</p> <p>A la dreta de l'edifici principal hi ha un adossat de major altura que també presenta portalada amb arc de mig punt finestra rectangular i tres arquets a les golfes amb coberta a doble vessant. A l'esquerra presenta un parell d'adossats més als quals s'accedeix a través d'una tercera porta, menor, amb arc.</p> <p>Entremig dels dos cossos hi ha un pou de base rodona amb coberta de teula i coronat per una bola. En conjunt la façana ha estat força restaurada i no permet veure gaires detalls de l'estructura original.<br /> <br /> Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, la masia fou refeta, juntament amb els cossos annexos a mitjan segle XX.</p> | 08091-263 | Per la carretera que va a Sant Llorenç d'Hortons en un trencall a ma dreta, km. 5,500, passada l'heretat de can Cartró. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat es pot resseguir fins que Francesc Bertran, senyor de Gelida, va establir a Guillem Prats el 16 de setembre de 1379 tres masos denominats de la Llena, Gaià i Savall, els quals anys més tard van ser posseïts per Joan Prats, fill de Guillem. L'any 1453, Antoni Bertran, també senyor de Gelida, va confirmar la possessió d'un mas anomenat <span>Mansum</span> <span>vocatum</span> <span>Bauluc</span> (<span>Bauluç</span>) a Joan Prats el 26 de juny de 1453, en un acte d'atribució a <span>Barthomey</span> <span>Arbert</span>. Registres anteriors, dels anys 1327 i 1346, documenten a Bartomeu <span>Arbert</span> i a un masover anomenat Jaume de <span>Baulús</span>, respectivament. En 1513, Francesc Bertran va realitzar un nou establiment de tots els masos prèviament acumulats a Joan Miquel, els masos <span>Baulús</span>, Gaià, i <span>Çallena</span>. El mas Gaià es troba dins del terme de Sant Llorenç d'Hortons. L'any 1736, es documenta a Pau Miquel, conegut com <span>lo</span> batlle vell, com a posseïdor d'una parcel·la de vuit jornals. Diversos registres de fogatge dels anys 1515 i 1553 mencionen a membres de la família Miquel, i en aquest últim també a Pere Duran al mas Campanyà. Registres de les primícies de la rectoria a finals del segle XVI i una capbrevació de 1623 citen a Llorenç Font i Pere Font, respectivament.<br /> <br /> El mas Campanyà, anteriorment conegut com a <span>Baulús</span> i àlies Bartomeu <span>Arbert</span>, era conegut el 1598 com mas Font. Un testament datat el 19 de gener de 1568 per Pere Campanyà nomena Llorenç Font com a hereu universal, resident al mas Campanyà, i inclou una disposició per a la seva fillola Magdalena Font. El seguiment d'aquesta masia es torna complicat amb informació escassa dels segles XVII i XVIII fins a les notes incloses en la darrera capbrevació del segle XIX. Per exemple, l'any 1736 no es va realitzar cap capbrevació per aquesta propietat, i es disposa només d'una nota sobre la propietat veïna, can Mata de l'Abelló, que menciona els límits amb l'heretat coneguda com a <span>Batllevell</span> i anteriorment de Pere Font.<br /> <br /> Aquesta denominació de masia prové del sobrenom aplicat a Jaume Miquel de les Planes i Ros, conegut com <span>lo</span> batlle Vell. Entre els anys 1638 i 1641, va ocupar càrrecs municipals com sotsbatlle i procurador per al vescomte de Jóc, i va ser batlle de Gelida de 1644 a 1658. Va ser un dels responsables de l'obertura del primer llibre del Comú o de l'Ajuntament d'aquella època, que es conserva a l'Arxiu Històric Municipal de Gelida.<br /> <br /> L'any 1828, Josep Guitard, fill de Climent Guitard, va declarar la possessió de les propietats En <span>Batllevell</span> i En Mata de l'Abelló, sense esmentar la Talaia, ja que aquesta era una masoveria o propietat dels Almirall, integrada a can <span>Batllevell</span>.<br /> <br /> Durant els anys <span>40</span>, la propietat va ser venuda pels Bonastre als germans Francesc i Maria Antònia <span>Sert</span> i <span>Welsch</span>, de la casa del comte de <span>Sert</span>. El comte de <span>Sert</span> va vendre la propietat en 1949 a Miquel Canals i Claramunt, qui va realitzar reformes i ampliacions, la Talaia, i anys més tard la va vendre als Giró.</p> <p>Pel que fa a les referències contemporànies més recents, l'any 2005, la propietat de can <span>Batllevell</span>, en possessió de la família Giró, va ser aprovada per convertir-se en el primer <span>enohotel</span> del Penedès i també de Catalunya. Aquesta decisió va marcar l'inici de la fase d'estudi i del desenvolupament del projecte arquitectònic. Posteriorment, l'Ajuntament de Gelida va aprovar la requalificació d'usos de la masia per fer-la compatible amb aquest nou equipament.</p> | 41.4555369,1.8436807 | 403424 | 4589974 | 1598 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97378-pic1712673850982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97378-pic1712673679236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97378-pic1712673768280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97378-pic1712673786591.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-10-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97379 | Casa Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mas | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1993) 'Les primeres generacions de “Els Mas”, nissaga de paletes constructors i arquitectes de Gelida'. Programa Festa Major 1993. pp. 61- 66.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span><em>Programa Festa Major 2022</em><span>. pp. 66 - 71.</span></span></p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de dues crugies, assimilable a la tipologia d'edificis de senyors de Joan <span>Pascual</span> i Batlle.</p> <p>Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos, amb teulada a doble vessant paral·lel al carrer. A la planta baixa hi trobem dues portalades amb arc rebaixat, possiblement una per accedir al pis, i la segona com a local comercial.</p> <p>Al pis dues sortides a un ampli balcó corregut barana de forja. El segon pis disposa de tres arquets amb columnetes i un ampli ràfec amb mènsules.</p> <p>La façana està embellida amb la presència de grans carreu cantoners perfilats i lleugerament <span>aboixardats</span>.</p> | 08091-264 | Carrer Major, 43. | <p>Francesc Mas <span>Romañà</span>, nascut a Gelida (1825-1903), pertanyia a la segona generació dels Mas, una destacada nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida. Fill de <span>Mariano</span> Mas Morros (Capellades 1799 - Gelida 1880) i de Vicenta <span>Romañà</span> Borràs (Piera 1806 - Gelida 1886). Francesc ves casa el 1850 amb Maria Civil Vendrell (Gelida, 1831-1900). El matrimoni es va establir al carrer Major 43, domicili que ha continuat sent la casa pairal dels Mas fins a l'actualitat. Francesc i Maria van tenir sis fills: Vicenta, Rosa, <span>Mariano</span>, Lluís, Joan i Teresa. <span>Mariano</span> i Lluís van ser els continuadors de l'activitat dels Mas com a constructors a Gelida.<br /> <br /> Professionalment, Francesc va aconseguir millorar significativament la posició econòmica i social de la família Mas. La seva carrera va marcar la consolidació de l'ofici familiar i va establir una presència influent en la construcció a Gelida. Va col·laborar sovint en les obres projectades pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> <span>Batlle</span>, encara que Francesc Mas no va arribar a l'hegemonia que els seus fills van aconseguir.</p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer del Pi, al tombant del segle XX, encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer. </span></span></span></p> | 41.4403277,1.8632341 | 405034 | 4588263 | 1920 segons el Cadastre | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97379-1716583949390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97379-pxl20231127103432023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97379-pxl20231127103444428.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97380 | Cal Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pallares | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat (2018). 'Les botigues de la meva infància. El comerç és vida'. Programa Festa Major 2018. pp. 28-42.</span></p> | XX | <p>Edifici d'estil neoclàssic entre mitgeres de planta baixa i pis.</p> <p>És una parcel·la estreta que només disposa d'un gran portal amb arc rebaixat flanquejat per dues pilastres amb volutes. Una petita cornisa separa el pis en el qual un balcó de planta semicircular sobresurt de la façana amb barana de forja. La sortida està decorada amb un frontó semicircular.</p> <p>El tester està rematat amb corba i un petit fris d'escaquer i a sota, un respirall decorat amb una orla.</p> <p>A l'interior del portal hi ha una placa ceràmica en la que es llegeix Cal Pallarès.</p> | 08091-265 | Carrer Major, 42. | <p><span>Cal Pallarès era una botiga familiar situada a la vora de la plaça dels Màrtirs. La dirigia l'Annita Pallarès, qui juntament amb el seu germà Pere Pallarès i altres membres de la família, gestionava el negoci. La botiga es dedicava a la venda d'electrodomèstics, com ara neveres i televisions, així com vaixelles i coberteries. També ofereixen serveis relacionats amb la preparació de llistes de noces. El taller familiar es trobava darrere la casa, i Pere Pallarès, a més de ser venedor, era electricista i director de la Coral Intimitat. El fill de Pere, Carles, també ajudava en el negoci, i la Cristina Jorba, esposa de Pere, tenia un planxador en la mateixa plaça. La família tenia una forta vinculació amb la música, i la filla del matrimoni, Carme, impartia classes de piano a la mateixa propietat.</span></p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer del pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer. </span></span></span></p> | 41.4404519,1.8632424 | 405035 | 4588277 | 1921 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97380-1716583949220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97380-pxl20231127103537509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97380-1716583949151.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97382 | Cova de la Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-cabra | <p>Es tracta d'una cova de 4 x 8 m d'entrada amb una galeria a peu pla de 12 m de longitud que es va estrenyent. La litologia són roques calcàries.</p> <p>Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal. Està senyalitzat amb indicadors del <em>Forat del Vent</em> que és a uns 60 m.</p> | 08091-266 | En un cingle entre el torrent de Sant Miquel i el de la Femosa. | <p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p> | 41.4352300,1.8807900 | 406494 | 4587678 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 97383 | Cova de la Duna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-duna | <p>Es tracta d'una cova petita de 2 m de profunditat on hi ha un pou amb una caiguda de 3,7 m.</p> <p>La litologia és roques, dolomies. Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal.</p> | 08091-267 | A mig camí entre el Collet de Montcau i el Montcau, al tram planer del camí, seguir la carena en direcció nord uns 400 m. | <p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p> | 41.4152500,1.8717100 | 405706 | 4585470 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 97387 | Casa Lluís Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lluis-aragall | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2019). 'L'arxiu Gelidenc: un any més d'activitats i dinamisme que no para!'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2019 pp. 29-37.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>'. </em><span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span><em>Programa Festa Major 2022</em><span>. pp. 66 - 71.</span></span></p> | XX | <p>L'edifici, de planta baixa i dos pisos, està situat en una parcel·la cantonera entre els carrers Marquès de Gelida i Sant Roc, i connecta per la façana posterior amb la casa de can Rius del Campanar.</p> <p>La façana principal, orientada al carrer Marquès de Gelida i a la plaça de l'església, és distingida pel seu caràcter noucentista. La porta d'entrada, situada a la façana del carrer Sant Roc, està subtilment decorada amb una garlanda floral sobre la llinda. Les finestres quadrangulars als diferents pisos de la façana del carrer Sant Roc són funcionalment simples i sense ornaments destacats.<span><span><span><span> Durant la dècada dels anys 1980 fou modificada tota la part superior de l’edifici afegint-hi un pis i enderrocant la torratxa original.</span></span></span></span><br /> <br /> En contrast, la façana del carrer Marquès de Gelida és visualment més atractiva, presentant dos grans finestrals rectangulars a la planta baixa, que inclouen baranes de forja i decoracions florals sobre les llindes, així com porticons de fusta. Al primer pis, l'estructura es caracteritza per una doble sortida a un balcó corregut, amb barana de forja. Pel que fa al segon pis, es desplega una ampla balconada que segueix la cantonada arrodonida de l'edifici de factura contemporània. A partir del segon pis la façana i terrat ha estat lleugerament modificada del que era el projecte inicial.</p> | 08091-268 | Carrer Sant Roc, 2. | <p>La casa Aragall fou construïda l'any 1919 per l'empresari i constructor Barceloní i també resident a Gelida com a estiuejant Lluís Aragall Pujol. Lluís Aragall era un dels cinc fills de Josep Aragall Güell el qual havia nascut a Corbera de Llobregat l'any 1840. Va traslladar-se a Gelida l'any 1857 per exercir com a manobre en algun dels equips de paletes locals de l'època. Cap a l'any 1864, ja establert com a paleta d'ofici, es va casar amb Josepa Pujol Llopis, nascuda a Gelida l'any 1840. Després de créixer professionalment a Gelida van fer el salt a Barcelona amb els seus fills. Lluís Aragall Pujol va tornar a Gelida i va ser el promotor de l'edifici situat com el del carrer de Sant Roc número 2. El projecte de la casa va ser realitzat l'any 1921 per Josep Masdéu i Puigdemasa (1852-1930), arquitecte Barceloní responsable d'edificis singulars com can Sala a Barcelona o Can Comamala a Sant Vicenç dels Horts. La construcció va ser executada per l'empresa Josep Colomer i Josep Xandri, seguint les especificacions del disseny original de Masdéu.<br /> <br /> Josep Colomer Bertran (1888-1962), conegut com el <em>Paleta Nou</em> es va casar amb Carme Xandri Bassó i poc després, a principis dels anys vint, va fundar l'empresa Colomer i Xandri amb el seu cunyat Josep Xandri Bassó. L'empresa va destacar-se en el sector de la construcció a Gelida fins a l'esclat de la Guerra, ja que poc després d'acabar-se el conflicte es va dissoldre l'activitat. Colomer, nascut a Arenys de Munt, havia arribat al poble de la mà de Josep Aragall i Güell, i el seu inici al poble està estretament lligat a l'activitat d'aquest paleta i promotor del poble.<br /> <br /> El número 2 fou la residència del matrimoni Lluís Aragall Pujol i Teresa Valls i <span>Rosell</span>, la qual morí l'any 2019 als 104 anys sent la persona de més edat en aquells moments de la població i que la historiadora Montserrat Rovira havia entrevistat en el seu llibre de memòria oral sobre la guerra civil, 'Els joves del 36. República, guerra civil i postguerra a Gelida', publicat el 2017.</p> | 41.4400190,1.8652323 | 405201 | 4588227 | 1919-1921 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97387-pic1717070448424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97387-pic1717070458162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97387-pic1717070475544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97387-pic1717070488254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97387-pic1717070497833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97387-pic1717070514741.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-01 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Masdéu Puigdemasa (arquitecte); Lluís Aragall Pujol (promotor) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97389 | Casa Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aragall | <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span><em>Programa Festa Major 2022</em><span>. pp. 66 - 71.</span></span></p> | XIX | La façana ha estat restaurada a principis dels anys 2000. | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos.</p> <p>A la planta baixa s'ubicaven dues portes, una d'accés al pis, i una segona per un local comercial (actualment reconvertida en finestra). Malgrat que el projecte està dissenyat amb les dues portes amb perfils rectes, l'edifici es va bastir amb perfils amb arc rebaixat. Els dos pisos presenten la mateixa distribució feta amb un balcó amb barana de forja sobre l'eix del local comercial i finestra rectangular sobre l'eix de la porta.</p> <p>El projecte coronava l'edifici amb un tester recte i actualment ha estat substituït pel ràfec de la coberta de teula. Sota el primer balcó presenta un tipus de mènsula en la qual s'inscriu l'any '1885'.</p> | 08091-269 | Carrer Major, 81. | <p>Josep Aragall Güell el qual havia nascut a Corbera de Llobregat l'any 1840 va traslladar-se a Gelida l'any 1857 per exercir com a manobre en algun dels equips de paletes locals de l'època. Cap a l'any 1864, ja establert com a paleta d'ofici, es va casar amb Josepa Pujol Llopis, nascuda a Gelida l'any 1840. El matrimoni va tenir cinc fills i professionalment el negoci familiar va anar creixent considerablement a Gelida com a paleta i promotor d'obres. Posteriorment, van fer el salt a Barcelona amb els seus fills. El seu fill, Lluís Aragall Pujol va tornar a Gelida i va ser el promotor de l'edifici situat com el del carrer de Sant Roc número 2 entre altres.</p> <p>Pel que fa a l'edifici, a principis dels anys noranta del segle XIX, Josep Aragall va construir dues cases botiga situada al carrer de la Barceloneta número 22. Aquestes van ser projectades l'any 1880 per l'arquitecte Laureano Arroyo i Velasco.</p> <p>Posteriorment, l'any 1885, Josep Aragall va procedir a la reforma de l'immoble situat al número 81 del carrer Major per establir-hi la seva residència la qual havia estat projectada pel mestre d'obres Joan Pascual Batlle. Per característiques tipològiques es podria englobar la casa entre mitgeres del tipus casa-botiga. Aquest model, possiblement el més nombrós dels que va projectar Joan Pascual i Batlle, corresponen a la demanda de tota mena de comerciants i petits artesans. Són edificis senzills i sobris. Estil neoclàssic generalment, on destaca la simetria i proporcionalitat. La distribució és bàsica amb la planta baixa pel local comercial, i l'habitatge al primer o segon pis.</p> | 41.4407700,1.8620901 | 404940 | 4588313 | 1885 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97389-1717603406957.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97389-1717603406844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97389-1717603406888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97389-1717603406923.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97390 | Can Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coma-0 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span><em>Programa Festa Major 2022</em><span>. pp. 66 - 71.</span></span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat (2018). 'Les botigues de la meva infància. El comerç és vida'. Programa Festa Major 2018. pp. 28-42.</span></p> | XIX | La casa està en bon estat estructuralment, però la façana està una mica castigada i els baixos han estat modificats per adaptar-se al local comercial actual. | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa ha estat modificada per adaptar-hi la botiga de can Coma. El primer pis presenta un balcó central amb barana de forja i una única obertura. El segon pis presenta la mateixa distribució. Com a elements embellidors de la façana podem observar unes fines cornises que projecten les línies dels balcons del primer i segon pis, i un tester, balustrat.<br /> <br /> Per característiques tipològiques es podria englobar en la tipologia de casa entre mitgeres del tipus casa-botiga, possiblement, el més nombrós dels que va projectar Joan <span>Pascual</span> i Batlle segons descriu Rosselló (1988). Aquest tipus corresponen a la demanda que hi havia per part de tota mena de comerciants i petits artesans. Són edificis senzills i sobris. Estil neoclàssic generalment, on destaca la simetria i proporcionalitat. La distribució és bàsica amb la planta baixa pel local comercial, i l'habitatge al primer o segon pis.</p> | 08091-270 | Carrer Major, 33. | <p>Francesc Mas <span>Romañà</span>, nascut a Gelida (1825-1903), pertanyia a la segona generació dels Mas, una destacada nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida. Fill de <span>Mariano</span> Mas Morros (Capellades 1799 - Gelida 1880) i de Vicenta <span>Romañà</span> Borràs (Piera 1806 - Gelida 1886). Francesc ves casa el 1850 amb Maria Civil Vendrell (Gelida, 1831-1900). El matrimoni es va establir al carrer Major número 43, domicili que ha continuat sent la casa pairal dels Mas fins a l'actualitat. Francesc i Maria van tenir sis fills: Vicenta, Rosa, <span>Mariano</span>, Lluís, Joan i Teresa. <span>Mariano</span> i Lluís van ser els continuadors de l'activitat dels Mas com a constructors a Gelida.<br /> <br /> Professionalment, Francesc va aconseguir millorar significativament la posició econòmica i social de la família Mas. La seva carrera va marcar la consolidació de l'ofici familiar i va establir una presència influent en la construcció a Gelida. Va col·laborar sovint en les obres projectades pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> <span>Batlle</span>, encara que Francesc Mas no va arribar a l'hegemonia que els seus fills van aconseguir.<br /> <br /> Va construir de nombrosos edificis, majoritàriament dissenyats pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> <span>Batlle</span>. Entre aquests, destaquen les cases de menestrals can Coma (1884) i cal Dagà (1884), ubicades al carrer Major als números 33 i 45, respectivament.<br /> <br /> Pel que fa a la botiga de can Coma, situada al número 33 del carrer Major, és una botiga històrica que inicialment va obrir les portes el 1924 al carrer de la Barceloneta número 12. L'any 1939, el negoci va ser traslladat a la seva ubicació actual. Els fundadors, Ramon Coma Font i Maria Rovira Montserrat, van iniciar l'empresa, que posteriorment va ser continuada pel seu fill, Rafel Coma i la seva esposa <span>Conxita</span> Terrades. Actualment, la tercera generació, Rafel Coma Terrades i Micaela <span>Cobos</span> continuen al taulell segons explica Montserrat Rovira (2018) en la seva radiografia del carrer Major.</p> | 41.4402638,1.8636277 | 405068 | 4588255 | 1884 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97390-1716583949424.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | Can Coma és un bon exemple el tipus casa-botiga projectats per Joan Pascual i Batlle. | 99 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97391 | Cal Dagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-daga | <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span><em>Programa Festa Major 2022</em><span>. pp. 66 - 71.</span></span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat (2018). 'Les botigues de la meva infància. El comerç és vida'. Programa Festa Major 2018. pp. 28-42.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002 pp. 33-45.</span></p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa en la qual hi hauria hagut un local comercial ha estat adaptada com a entrada d'habitatge malgrat que manté la distribució original de doble porta (una pel pis més petita, i una de més central pel local comercial).</p> <p>El primer pis presenta un balcó central decorat amb mènsules amb barana de forja i una única obertura. El segon pis presenta la mateixa distribució. Com a elements embellidors de la façana podem observar unes fines cornises que projecten les línies dels balcons del primer i segon pis. L'edifici es remata a la part superior per una cornisa més pronunciada amb mènsules geminades en cinc grups. L'element més característic de l'edifici és la notable barana de forja del primer pis, en la qual es pot llegir la data '1898'.</p> <p>Per característiques tipològiques es podria englobar en la tipologia de casa entre mitgeres del tipus casa-botiga, possiblement, el més nombrós dels que va projectar Joan Pascual i Batlle segons descriu Rosselló (1988). Aquest tipus corresponen a la demanda que hi havia per part de tota mena de comerciants i petits artesans. Són edificis senzills i sobris. Estil neoclàssic generalment, on destaca la simetria i proporcionalitat. La distribució és bàsica amb la planta baixa pel local comercial, i l'habitatge al primer o segon pis.</p> | 08091-271 | Carrer Major, 45. | <p>Francesc Mas <span>Romañà</span>, nascut a Gelida (1825-1903), pertanyia a la segona generació dels Mas, una destacada nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida. Fill de <span>Mariano</span> Mas Morros (Capellades 1799 - Gelida 1880) i de Vicenta <span>Romañà</span> Borràs (Piera 1806 - Gelida 1886). Francesc ves casa el 1850 amb Maria Civil Vendrell (Gelida, 1831-1900). El matrimoni es va establir al carrer Major 43, domicili que ha continuat sent la casa pairal dels Mas fins a l'actualitat. Francesc i Maria van tenir sis fills: Vicenta, Rosa, <span>Mariano</span>, Lluís, Joan i Teresa. <span>Mariano</span> i Lluís van ser els continuadors de l'activitat dels Mas com a constructors a Gelida.<br /> <br /> Professionalment, Francesc va aconseguir millorar significativament la posició econòmica i social de la família Mas. La seva carrera va marcar la consolidació de l'ofici familiar i va establir una presència influent en la construcció a Gelida. Va col·laborar sovint en les obres projectades pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> <span>Batlle</span>, encara que Francesc Mas no va arribar a l'hegemonia que els seus fills van aconseguir.<br /> <br /> Va construir de nombrosos edificis, majoritàriament dissenyats pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> <span>Batlle</span>. Entre aquests, destaquen les cases de menestrals can Coma (1884) i cal Dagà (1884), ubicades al carrer Major als números 33 i 45, respectivament.</p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les Papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la Vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila</span></span></span></p> | 41.4403307,1.8631670 | 405029 | 4588263 | 1898 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97391-1716583949356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97391-1716583949322.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | Can Dagà és un bon exemple el tipus casa-botiga projectats per Joan Pascual i Batlle. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97392 | Casa del carrer Mossèn Jaume Via, 55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mossen-jaume-via-55 | <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>'. </em><span>Miscel·lània Penedesenca. 1990 p 493-512</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span><em>Programa Festa Major 2022</em><span>. p 66 - 71</span></p> | XX | <p>Casa neoclàssica ubicada a la cantonada entre el carrer Mossèn Jaume Via i la graonada del carrer Sant Jordi fins al passeig circumval·lació.</p> <p>És un edifici de planta quadrangular amb coberta a doble vessant paral·lel al carrer, patí posterior i està distribuït amb planta baixa i pis. La façana principal s'orienta al carrer Mossèn Jaume Via de la qual destaca la portalada amb arc rebaixat al centre flanquejada per dos grans finestrals amb reixa que estan emmarcades simulant brancals. Una gran cornisa amb mènsules voltades separa el pis, en el qual només veiem tres finestres rectangulars sense més decoració i que corresponen a una ampliació posterior que no figurava al projecte inicial.</p> <p>Disposa d'una segona façana exterior amb el carrer Sant Jordi, tot i que només disposa de dos finestrals amb reixa a la planta baixa i tres més al pis sense elements decoratius rellevants.</p> | 08091-272 | Carrer Mossèn Jaume via, 55. | <p><span>Lluís Mas va destacar per la seva labor en la construcció de diverses cases de renda de diferents tipologies per a explotació pròpia. Entre elles, sobresurt la casa situada al carrer Mossèn Jaume Via número 55, construïda l'any 1901. Aquest immoble va ser projectat i edificat per Lluís Mas actuant com a mestre pràctic o mestre constructor, mostrant la seva capacitat i versatilitat en l'arquitectura residencial. </span></p> <p><span><span><span>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s’ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romañà, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil (1861-1942), es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil (1863-1906) es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans van construir la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida. A partir del 1900, l'activitat dels germans Mas es va caracteritzar per avançar cap al domini ple del sector de la construcció local i per la seva creativitat. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes.</span></span></span></p> | 41.4398471,1.8641299 | 405109 | 4588209 | 1901 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97392-img20231127113815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97392-img20231127113755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97392-img20231127113746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97392-programes-festa-major-2015-2023-article-els-paletes-de-gelida.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Lluís Mas i Civil | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97393 | Jaciment paleontològic de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-julia | <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> | <p>Es tracta d'un jaciment paleontològic que dataria del miocè inferior, en un talús davant mateix de la masia enrunada de Can Julià. De tots els jaciments de Gelida, el de Can Julià va ser el que va lliurar un nombre de restes més elevades i més rellevants de les primeres intervencions que es van fer el 1952 per <span>Crusafont</span> i <span>Villalta</span> i el 1955 per <span>Crusafont</span>, <span>Villalta</span> i <span>Truyols</span>. Aquestes restes, segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, són fèlids, mastodonts (<span>Gomphotherium</span>), <span>rinoceròntids</span> (<span>Plesiaceratherium</span> <span>mirallesi</span>), suids, cèrvids i d'altres herbívors a més d'alguns <span>microvertebrats</span> (<span>lagomorfs ocotònids</span> del gènere <span>Lagopsis</span>).</p> <p>Més tard, durant estudis dels anys 1980, Cabrera i Agustí recolliren mostres de gasteròpodes i d'alguns rosegadors, sobretot glírids. També l'<span>eòmid</span> <span>Ligerimys</span> <span>ellipticus</span> i el <span>cricetodòntid</span> <span>Megacricetodon</span> <span>minor</span> <span>primitivus</span>, troballes que permeten correlacionar el jaciment amb la MN4 (<span>Aragonià</span> inferior, Miocè inferior).<br /> <br /> De manera més recent, a partir de 2005, continuen els treballs paleontològics al jaciment, amb els paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel <span>Crusafont</span> ubicat a Sabadell i on hi ha els materials excavats durant les campanyes d'estudi.</p> | 08091-273 | Al costat de Can Julià, a peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.<br /> <br /> A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració.</p> <p>Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can <span>Calopa</span> (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època.</p> <p>Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel <span>Crusafont</span>, Josep F. De <span>Villalta</span> i Jaume <span>Truyols</span>, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4249500,1.8462600 | 403594 | 4586575 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849736121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849725612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849718844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849742475.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97394 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-7 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XVIII | <p>L'edifici principal, de planta baixa i un pis, presenta una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud-est. Disposa d'una ampliació per la façana posterior, consistint en una estructura de planta baixa més dos pisos, que es complementa amb un magatzem d'una sola planta situat a la façana nord-oest. A la façana sud de l'edifici principal, es troba un annex de planta baixa més dos pisos amb una coberta a un vessant, al qual està adossat un altre volum de planta baixa més un pis amb coberta plana. Adossats a la façana sud, hi ha diversos magatzems d'una sola planta amb terrat.</p> <p>Els elements més interessants els trobem a la façana principal, on destaca l'arc rebaixat amb brancals i dovelles de pedra ubicat al centre de la façana lleugerament descentrat de l'eix que marca el carener de la coberta. La façana ha estat intervinguda a principis dels anys 2020 retirant l'arrebossat de la planta baixa i mostrant el parament de pedra de l'edifici sense devastar i cantoneres. Al pis s'obren quatre finestres, dues de menors als extrems i dues de més grans al centre, amb ampit de pedra totes, deixant l'espai al centre sota el carener pel gran rellotge de sol quadrangular.</p> | 08091-274 | Barri de les Cases Noves de Gelida, a sota, per un camí que va a cal Piula. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XVIII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de l'Hostal es pot seguir inicialment conegut com l'antic hostal i també com la casa de la recol·lecta, probablement servia per recaptar els delmes de la baronia de Gelida. Els senyors de Gelida, Domènec de Dalmau i d'Amat i el marquès de Cerdanyola, Josep Maria d'<span>Arróspide</span> i de Marimon, van vendre l'immoble l'any 1856 a la família Sàbat, originària de can Sàbat de la Pujada, per un preu de 2.125 lliures barceloneses. La línia de propietaris Sàbat va començar amb Joan Sàbat i <span>Fossalba</span>, passant per Josep Sàbat i Estella, nascut a Gelida l'any 1751, que es va casar l'any 1788 amb Teresa Alàs i Gol de Subirats. Aquest matrimoni va iniciar la línia de Ramon Sàbat i Alàs, qui va adquirir l'Hostal del barri de les Cases Noves de Gelida. Una altra branca familiar va començar amb Camil Sàbat i <span>Sabaté</span> casat amb Remei <span>Tubella</span> i Torrents, i els seus descendents continuaren la línia. Ramon Sàbat i Alàs va començar la línia de l'Hostal que va culminar amb Josep <span>Galofré</span> i Sàbat, que durant els anys cinquanta i seixanta va operar una fàbrica de gel en aquesta ubicació. Josep <span>Galofré</span> i Sàbat va ser alcalde de Gelida entre 1972 i 1979. Els descendents van vendre la propietat l'any 2000.<br /> <br /> En relació amb un altre hostal a la baronia de Gelida, específicament a Sant Joan <span>Samora</span> (Sant Llorenç d'Hortons), documents històrics des del segle XVI indiquen la presència de dos hostals: can Bros, a la Beguda Alta, i l'Hostal, dit d'En Josa, a la Beguda Baixa, inicialment conegut com el mas Pèlag, amb una font important a la zona. L'hostal de la Beguda Baixa es menciona ja en documents del segle XVI com un lloc d'estada per viatgers del camí Ral. Un document de 1558 indica que l'hostal de St. Joan <span>Samora</span> era propietat d'Enric <span>Despalau</span>, senyor de Gelida.</p> <p><span><span><span><span>L’origen de l’hostal de les Cases Noves estava relacionat amb el molí fariner de Cal Piula. Els pagesos que anaven a moldre el blat s’hostatjaven en aquest hostal.</span></span></span></span></p> | 41.4471034,1.8535432 | 404235 | 4589026 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97394-1716583947672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97394-1716583947328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97394-1716583947531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97394-1716583947565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97394-1716583947636.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97395 | Can Rossell de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossell-de-la-muntanya | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024,</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. p 85-89,</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27,</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XIV - XVI - XVIII - XX | Podria col·lapsar si no s'actua aviat per consolidar un dels cossos principals. | <p>El mas es compon de dos volums principals que formen una L, la qual defineix l'extrem sud de l'<span>era</span> murada amb accés mitjançant una porta al mur. L'accés principal al mas per l'edifici principal ubicat al nord del conjunt.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta de planta baixa, pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud. L'altre cos principal presenta la mateixa configuració, però amb el carener perpendicular a la façana sud establint la disposició en planta de L. El pati està tancat a l'est per un cobert agrícola amb coberta a dues aigües i a l'oest per altres cossos. En el lateral oest del pati, unes escales exteriors proporcionen accés a la zona oest del conjunt, on es troben diferents edificacions agrícoles annexes que s'han desenvolupat progressivament. Aquestes construccions han creat una estructura complexa amb tres patis formats per tres edificacions agrícoles completes i dues parcialment en ruïnes.<br /> <br /> Per característiques de l'edifici es pot ressaltar que en general, malgrat que presenta un estat d'amenaça per col·lapse en alguns punts és interessant el fet que conserva molts elements de l'estructura original. Destaca la galeria amb arcs i barana de forja del cos principal ubicat a les golfes, amb així com el gran balcó corregut amb barana de forja (parcialment esfondrat). Al costat del balcó s'observa les restes de què semblarien dos rellotges de sol sobreposats (un rodó i un quadrangular) dels quals només en quedaria un gnòmon. En alguns paraments esfondrats s'observa l'ús de tàpia com a alternativa a la pedra. Un dels patis s'usa actualment com a cobert agrícola.</p> <p>Tot el conjunt és amenaçat per l'avançat estat d'enrunament de la casa.</p> | 08091-275 | Pista direcció a can Farigola o can Voltà. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Rossell de la Muntanya es pot continuar traçant algunes de les toponímies antigues del mateix lloc documentades com Lo Mas de la o sa Joncosa i després can Duran de la Muntanya. Els orígens del mas de la Joncosa es remunten potencialment al segle XII, com indica una donació al Temple documentada l'any 1142, referint-se a un lloc anomenat <em>Junchosam </em>tot i que Rossell no confirma aquesta hipòtesi. En qualsevol cas, una nova referència, document l'any 1393, en el que el senyor de Gelida va establir a Ramon Ginebreda en el mas sa Joncosa. El 1448, Joan Ginebreda de la Joncosa, hereu de can Ginebreda, és mencionat en una reunió del sindicat remença. El 1513, Felip Ginebreda va capbrevar el mas de la Joncosa. A mitjan segle XVI, però es fa un salt a la propietat de la qual Rossell tampoc n'ha pogut confirmar exactament el procés, a partir del qual Francesc Duran de la Muntanya, probablement procedent de can Duran del Puig, va adquirir la propietat. El pas de la família Ginebreda a la família Duran podria haver-se donat a través de línies maternes.</p> <p>El 1598, Felip Duran de la Muntanya, fill de Francesc, posseïa el mas, com també en la capbrevació de 1623. Elisabet Duran de la Muntanya i Julià-Ferrer, última pubilla que va morir el 1670, i el seu germà, Pere Joan, mort el 1642 sense descendència, són figures clau en la transició de la propietat. El 16 de desembre de 1665, Elisabet Duran va vendre can Duran de la Muntanya a Josep Rossell i Bosc, document que es conserva a la parròquia de Corbera.</p> <p>Els Rossell, procedents de can Rossell de la Llena i oriünds de Subirats, van establir una nova branca de la família a Gelida. Francesc Rossell i Bosc, rector de Gelida des de 1653 fins a 1683, va facilitar la compra de la propietat pel seu germà Josep, primer Rossell de la Muntanya. Aquesta família va donar lloc a diverses branques a Gelida, incloent-hi cal Maco, cal Perejoanet i cal Quico Fuster. Alguns membres de la família Rossell van servir com batlles i alcaldes de Gelida, destacant-se figures com Josep Rossell de la Muntanya i Peixó en diverses ocasions entre 1741 i 1774, i Josep Rossell de la Muntanya i Amat (1801-1802), entre d'altres.</p> | 41.4261225,1.8645054 | 405120 | 4586684 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721760795-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721191821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721219878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721295377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721313615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721331195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721365522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721424110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721440921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721276445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721455352.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97398 | La torre de Lloselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-lloselles | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Notes de toponímia i camins'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. p 22-28.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2008). 'Els Lloselles i la seva relació amb Gelida'. Programa Festa Major 2008. pp. 59-63</span>.</p> | XVI - XVIII -XX | L'edifici principal està en bon estat i cuidat, però hi ha un conjunt de coberts i annexos que presenten problemes estructurals diversos. | <p>L'estructura principal és un gran casal amb una coberta a tres vessants, de planta rectangular, que segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta de planta baixa, dos pisos i golfes o tinell. Adossat a la façana est, hi ha un petit annex d'una sola planta destinat a cuina. La planta baixa de l'edifici principal està formada per un conjunt de voltes i murs de contenció, que inclouen espitlleres de defensa i una galeria porxada datada del segle XVIII.</p> <p>A l'extrem est de la base fortificada, es troba un templet a quatre vents amb una coberta a quatre aigües. Hi ha també una masoveria annexa de planta baixa més un pis, amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Davant del casal principal, una sèrie de coberts d'una sola planta conformen dos patis interiors. Al sud, a l'altre banda del camí d'accés, s'ubica una gran nau de cellers amb voltes datades de 1773, que està adossada a una petita torre. Addicionalment, al sud de la masoveria, hi ha un conjunt de coberts agrícoles d'una sola planta.</p> <p>Patrimonialment, el conjunt és un dels més interessants del terme municipal de Gelida. En detall, els elements arquitectònics singulars són nombrosos i inclouen cantoneres, brancals de portes, arcs dovellats de pedra, llindes, així com un rellotge de sol. Els coberts, que combinen maó i pedra, juntament amb la distribució d'espais interns, són especialment notables. Aquesta propietat serveix com un excel·lent exemple de masia fortificada i demostra l'evolució d'una casa forta a través del temps.</p> | 08091-276 | Carretera de Gelida a Martorell C-234b, al km 6400 després de les guixeres abandonades, i poc abans d'arribar a Miralles, a la dreta un trencall on es troben els vivers. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de la torre de Lloselles es pot seguir a partir d'altres noms coneguts com el mas Almirall antigament, la torre del Cavaller i a partir del segle XIX trobem una deformació de Lloselles per Roselles, topònim que encara se sent avui dia.</p> <p>Els orígens de la propietat dels Lloselles documentats per Rovira es remunten al mas Almirall de Gelida, documentat des de 1414, quan una compravenda del convent de Miralles menciona a Guillem Almirall, ja difunt el 1419, com a propietari. Guillem tenia tres fills: Miquel, l'hereu, Guillem, que es traslladà a Sant Joan Samora, i Joan, que anà a Sant Vicenç dels Horts. Miquel morí el 1424 sense deixar testament, ocasió en la qual es realitzà un extens inventari dels seus béns. Estava casat amb Blanquina i tenien diversos fills: Guillem, Gaspar, Francesc o Francesca, Violant i Elionor. Precisament, Elionor Almirall, pubilla de la família, es casà amb Joan Terme de la Parra, pagès de Gelida, que el 1453 reconegué el mas Almirall àlies dez Terme. Un dels seus fills, Francesc Terme, es casà el 1467 amb Antònia Ginebreda. El 1513, uns documents mencionen a una Violant, propietària i hereva de Miquel Almirall, presumptament Violant Terme i Ginebreda, esposa de Pere de Lloselles, cavaller. Aquest últim, nomenat cavaller per Ferran II el 1509, tingué un plet amb el senyor de Gelida, Francesc Bertran, guanyant la possessió d'un mas a Gelida, possiblement el mas Almiral, tot i que Rovira no ha pogut documentar aquest fet.</p> <p>Pere Joan de Lloselles, també cavaller, apareix en el fogatge de 1515 fent estada a l'hostal de Sant Joan Samora. Els Lloselles es documenten a Gelida els segles XVI, XVII i XVIII, i en concret els decennis de 1630 a 1650 en neixen diversos fills que són batejats a Sant Pere de Gelida. Al segle XVIII i XIX, els Lloselles residien a Martorell, on més tard es documenten diverses propietats en possessió de la família, així com a Barcelona.</p> <p>Altres referències documentades per Rovira són, per exemple, un inventari de 1676 que descriu l'estat de la casa com 'molt derruyda, cremada y derrocada' i menciona una explotació de guix 'dalt en la muntanya hy ha una guixera ab dos o tres forns per coure lo guix'.</p> <p>En un altre àmbit, funerari, els Lloselles rebien sepultura al convent de Casa de Déu, dels frares agustins de Miralles, des del segle XVI al XIX, al terra de l'altar de Sta. Mònica, davant el portal de l'església. Una làpida conservada al convent data del 1807 i esmenta a Josep de Lloselles i de Lleopard (Martorell 1754-1807). Les relacions amb els veïns també són diverses, com per exemple el cas de Maria Anna de Lloselles i Fontanilles, de la família Lloselles, es casà el 1715 a Gelida amb l'hereu de can Santfí, Pau Santfí i Mas de la Cauma. Es conserva un epistolari entre Maria Anna i l'abat de Poblet, oncle seu. El 1889, Ramon Domènec Perés i Perés es casà amb Amèlia Paque Olworton, anglesa. Els seus descendents inclouen a Dominga, casada amb Elies Rogent i Massó, i els seus fills continuen les línies familiars.</p> | 41.4484524,1.8822026 | 406631 | 4589144 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712667931167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712667664369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712667864516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712667876216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712667888218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712667962201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712667993685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712668002582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712668019154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712668048101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712668065822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712668081952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712668098540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97398-pic1712668139428.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97415 | Can Martí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-dalt | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (2005). 'Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra'. Programa Festa Major 2005. pp. 64-66.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. Programa Festa Major 2017. pp 75-76</span></p> | XIV - XVI - XVIII - XX | <p>Can Martí de Dalt és una de les masies històriques del municipi, i una de les particularitats és la senzillesa d'estructures. Es tracta d'una masia, de forma rectangular i composta per cinc crugies. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic presenta una estructura de planta baixa més un pis i golfes, coberta per una teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal orientada al sud.</p> <p>La masia conserva diversos elements arquitectònics antics, com ara arcs (un d'ells datat l'any 1661). A la façana principal destaca la gran portalada amb arc de mig punt i dovelles (la clau data de l'any 1606) i brancals de pedra finestres amb brancals i llindes picades i sobretot, el rellotge de sol conservat a la façana. A la façana posterior, també són interessants les petites finestres que poblen els diferents pisos, especialment les de la planta baixa que incorporen un barrat interior de forja. L'interior de la masia és notable, amb una àmplia entrada, menjador, cuina i sala. També en les dependències interiors del mas hi ha espai per sitges, cellers i cups. A les golfes, es destaquen les grans encavallades de fusta i els vestigis d'una capelleta pertanyent a l'antiga zona de menjador, decorada amb estucs i pintures d'època barroca.</p> <p>A banda i banda del cos central, s'hi annexen dos cossos laterals amb estructura similar, destacant-se en un la presència d'una torre de secció quadrada i en l'altre un cos destinat a cups. La façana sud del conjunt acull un pati tancat per murs que inclou un pou i diverses voltes que s'adossen al mur oriental. A la zona oest del perímetre exterior, es troba una nau agrícola de planta baixa amb una coberta a dues aigües. L'estructura original va ser construïda entre els segles XIII i XV, amb ampliacions posteriors al segle XVIII.</p> | 08091-277 | Carretera de Gelida a Sant Sadurní d'Anoia, C-243b passat el Puig, un trencall a la dreta davant de la urbanització. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Martí de Dalt es pot seguir a partir d'altres noms documentats com el mas de la Torrevella. Torrevella (s. XIV), malgrat tot, les dades tenen alguns buits, especialment en les etapes més antigues segles XIV - XV en el què Rovira tampoc pont confirmar les relacions directes familiars amb la casa, més enllà de confirmar-ne la coincidència de noms i de llocs vinculats a Gelida, Torrevella i Can Martí de Dalt. La publicació de Ramon Rovira (2017) sobre l'anàlisi de documents del segle XIV, revelava que la família Torrevella, destacada per la seva activitat mercantil a Barcelona, va adquirir les rendes de la baronia de Gelida dels comtes de Pallars. El treball de Rovira esmenta l'existència de dos masos històrics amb el nom de la Torrevella: can Martí de Dalt o de la Torrevella, que encara conserva el topònim, i can Julià. A més, l'estudi inclou una investigació en curs sobre l'existència d'una torre, possiblement de naturalesa defensiva, associada al mas Torrevella o de la Torrevella, subratllant la necessitat de més recerca per confirmar aquesta hipòtesi.<br /> <br /> Pel que fa a la documentació pròpiament, Rovira, ha pogut documentar com a data més antiga que durant la visita pastoral de 1306, es menciona un rector anomenat Guillem Torrevella a l'església de Sant Joan <span>Samora</span>, que és sufragània de Sant Pere. El 1314, el mateix Guillem actua com a notari, encara que no es detalla si pertany a la família Torrevella de períodes posteriors. L'any 1327, dos documents revelen la relació de la família Torrevella amb els comtes de Pallars: un indica que Arnau Roger, hereu de la comtessa de Pallars, manté els acords realitzats per la seva mare amb Ramon de Torrevella; l'altre mostra que Bernat de Torrevella recollia censos en diners o espècies per Arnau Roger en les parròquies de Gelida i de Sant Joan <span>Samora</span>. Un pergamí conservat en l'arxiu parroquial identifica <span>els Torrevella</span> com a mercaders de Barcelona que van adquirir tots els censos del terme del castell de Gelida. Altres referències en què coincideix el terme i el cognom estan documentades per Rovira, com el cas d'un individu anomenat Pere Torrevella treballa com a comptador per la Casa de Masó (o quadra de la Joncosa o de la Masó) per a Marià d'<span>Arborea</span>, essent a la vegada ciutadà lliure i advocat del senyor l'any 1346, entre altres. A finals del segle XVI, l'any 1598, en un acte de capbrevació, els cònjuges Violant Font i Miquel, juntament amb Pere Martí de la Torrevella, rebent la confirmació per carta precària d'usufructuaris del mas de la Torrevella i una peça de terra de la <span>Carabaçola</span> per part de Maria d'Erill i Bertran, senyora de Gelida i esposa d'Antoni de Perapertusa. El llistat de les primícies a finals del segle XVI descriu la casa de Pere Martí de la Torrevella i una caseta annexa. Al segle XVIII es produeix un canvi de nom a través de l'enllaç amb Pau Llopard, de Corbera de Llobregat, els descendents dels quals adopten els cognoms Llopard-Martí. Joan Llopard-Martí i Domènec, casat l'any 1796 amb Francesca Margarit-Julià-Ferrer i Romegosa, hereva de can Julià, on la seva mare, Teresa Romegosa, és feta hereva preventiva segons els capítols matrimonials, després de la mort del germà de Francesca sense descendència. Després, Francesca es casa en segones núpcies amb Josep Torres. Finalment, la propietat de can Julià, originàriament de la Torrevella, passa a la família Llopard de can Martí de Dalt i de Baix, amb Antoni Llopard-Martí i Margarit-Julià-Ferrer destacant-se en diverses ocasions com a alcalde de Gelida.<br /> <br /> En una etapa més contemporània de la masia, Andreu Guiu (2005) recull un conflicte entre els veïns i refugiats instal·lats a can Martí de Dalt. Cap a finals de 1937, es va intensificar un conflicte d'ordre públic entre un grup de refugiats allotjats a can Martí de Dalt i els residents dels barris del Puig i la Valenciana. Els veïns, en una instància dirigida a l'alcalde, van expressar la seva preocupació per robatoris d'hortalisses, arbres fruiters i ceps per part dels refugiats, i per insults rebuts quan intentaven confrontar-los. La queixa va ser formalitzada a l'Alcaldia i al Departament de Governació, el qual va autoritzar l'ús de la força pública per part de l'alcalde per mantenir l'ordre i processar els delinqüents. No obstant això, les fonts orals proporcionen una visió alternativa de la situació dels refugiats. Segons aquestes fonts, el nombre de refugiats era menor, aproximadament entre 25 i 30, majoritàriament andalusos. Aquests, segons els testimonis, vivien en condicions precàries a la masia després que la masovera abandonés el lloc a la mort del seu marit al front. Se'ls descriu com prims i necessitats, venent glans a la masia veïna de can Martí de Baix per obtenir petits ingressos. La interacció amb els locals era mínima, limitant-se a l'entorn immediat de la masia. Després de la guerra, can Martí de Dalt va quedar en ruïnes, evidenciant les dificultats extremes sofertes durant el conflicte.</p> | 41.4266675,1.8489217 | 403819 | 4586763 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856377657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856109693.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856134159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856146290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856156478.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856250678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856258558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856305161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856324046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856330336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856353356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856365338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856390771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856417545.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2024-11-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97420 | Can Martí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-baix-0 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> | XIX - XX | <p>Can Martí de Baix és una de les masies històriques del terme actualment reconvertida en celler i, possiblement, una de les masies més grans i més ben conservades del terme.</p> <p>El complex arquitectònic està format per un ampli casal de tipus basilical de planta rectangular. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic l'edifici principal està distribuït dues plantes més planta baixa, en les quals hi ha unes galeries porxades amb arcs de mig punt situades a les façanes nord i oest de la casa. Adossat a la façana oest, es troba un porxo amb terrassa i arcs de mig punt, acompanyats de dos coberts agrícoles situats en els laterals.</p> <p>Pel que fa a la façana sud, dos cossos porxats de planta baixa i un magatzem de planta baixa i pis, formen un pati ampli on es localitza una piscina contemporània en el que hauria estat un espai d'era de la masia. A poca distància del conjunt principal, però separat i al sud d'aquest, s'hi localitzen els coberts destinats a la protecció de dipòsits contemporanis.</p> <p>Un edifici d'aquestes característiques i amb la història acumulada i bon estat en el qual es conserva, disposa a l'interior d'un vast repertori d'espais i elements de mobiliari interessants. En aquest cas es pot destacar els grans cellers amb voltes i caves subterrànies utilitzades per a la producció de cava. Altres espais rellevants segons se'n desprèn del Catàleg de masies són l'entrada, la llar de foc, el menjador, la cuina i les habitacions. Exteriorment, es poden destacar a les diferents façanes alguns detalls arquitectònics com arcs i brancals i llindes de pedra, malgrat que és un edifici sobri pel que fa a ornamentació de murs i finestres, sent les galeries porxades interiors un dels elements més destacats del conjunt.</p> <p>Per altra banda, la masia, també disposava d'una masoveria separada. Per característiques de l'edifici es podria preveure de planta baixa i coberta a dues aigües. La masia disposa d'un conjunt de coberts i altres edificis d'ús de magatzem i agrícola amb coberta de teula a uns i dos vessants. També esmentar, que el mas disposa d'un baluard lateral completa l'estructura del casal, situat arran del riu Anoia, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic.</p> <p>Finalment, cal esmentar la presència d'alguns elements afegits al mas com els plafons ceràmics decoratius o algunes peces de tradició agrícola o vitivinícola. És especialment rellevant la mostra de premses exteriors de grans dimensions que es troben exposades al jardí. També és rellevant el gran plafó ceràmic explicatiu i il·lustratiu de la finca Torelló amb referències a les masies de can Martí de Dalt i de Baix, així com la ubicació i noms de les vinyes, presumiblement col·locat l'any 1999 amb una distribució de 12x30 rajoles més les peces que fan de marc de color blau.</p> | 08091-278 | Carretera de Gelida a Sant Sadurní d'Anoia, Cava Torelló. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XVIII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>En el cas de can Martí de Baix Rovira, documenta el mas com una propietat que ha format part del patrimoni de can Martí de Dalt des de sempre, i amb una existència de la masia pròxima a mitjan segle XIX com a molt. Segons Rovira, tot i que l'inventari de capbreu dels anys 1826-32 no registra l'existència de dues cases, altres documents indiquen la presència d'una segona casa dins la propietat ja en aquella època, com ho demostra la documentació de compliment pasqual.</p> <p>Un inventari de l'any 1869 ja reconeix clarament la presència de dues cases dins de la propietat de can Martí. Pel que fa a l'activitat de la masia, sembla que la producció vinculada a la vinya ha estat des d'inici, tot i que en un primer moment, vinculada a la producció d'aiguardent. Documents des de l'any 1832 assenyalen la presència d'una oficina dedicada a aquesta activitat dins de can Martí de Baix.</p> <p>Registres de la 'Contribución Industrial y de Comercio de l'Ajuntament de Gelida' mostren anotacions rellevants: l'any 1846, Antonio Llopart dirigeix una fàbrica d'aiguardent, pagant 66,24 rals de billó per semestre; el 1847, Antoni Llopard paga anualment 133,14 rals de billó. Aquesta activitat va continuar fins a la baixa de la fàbrica l'any 1861, quan Antoni Llopard i Batlle pagava 318,50 rals.</p> <p>Des de l'any 1951, Francesc Torelló i Casanoves, casat amb Josepa Llopart i Mir, inicia la fabricació de cava.</p> | 41.4347336,1.8496701 | 403893 | 4587657 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857751207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857184024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857206212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857223148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857281214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857330482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857381875.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857411170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857441132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857449956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857462737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857502816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857552421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857654150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97420-pic1715857729571.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97421 | Jaciment paleontològic de can Martí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-marti-de-dalt | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>Es tracta d'un jaciment paleontològic que dataria del miocè inferior. Les primeres intervencions que es van fer el 1952 per Crusafont i Villalta i el 1955 per Crusafont, Villalta i Truyols. Les restes que s'hi van trobar en destaquen, segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Paleontològic, la descripció d'una nova espècie de felí, 'Felis vireti', la de restes de carnívors amphiciònids, d'un mustèlid, dels artiodàctils Lagomerix, Procervulus i Paleomeryx (cérvols primitius), del petit artiodàctil Cainotherium, d'un suïd Bunostriodon (Eurolistriodon), i entre els proboscidis la de les primeres restes dels mastodons Gomphotherium.</p> <p>Més tard, durant estudis dels anys 1980, Cabrera i Agustí recolliren mostres de gasteròpodes i d'alguns rosegadors cricètids (Megacricetodon minor primitivus, Democricetodon aff. hispanicus), eòmids (Eumyarion candeloni, Ligerimys ellipticus, Ligerimys florancei) i glírids (Pseudodryomys simplicedens, Peridryomys grup jaegeri-aquatillis, Peridryomys murinus, Glirudinus gracilis, Glirudinus modestus, Paraglis astacensis). La troballa de l'eòmid Ligerimys ellipticus i el cricetodòntid Megacricetodon minor primitivus permeten correlacionar el jaciment amb la MN4 (Aragonià inferior, Miocè inferior).</p> <p>De manera més recent, a partir de 2005, continuen els treballs paleontològics al jaciment, amb els paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, on hi ha el material extret durant les campanyes d'estudi.</p> | 08091-279 | Entorn de can Martí de Dalt, al punt quilomètric 12 de la carretera C-243b. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.</p> <p>A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració. Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can Calopa (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel Crusafont, Josep F. De Villalta i Jaume Truyols, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4263100,1.8495300 | 403869 | 4586722 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849330120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849339263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849350504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849363502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849372382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849382766.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97475 | Font del carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-la-font-0 | XX | <p>Es tracta d'una font adossada a la paret d'una casa, gairebé a la cantonada, i de reduïdes dimensions.</p> <p>És feta d'obra i arrebossada i el tret estètic distintiu més destacat n'és l'acabat en volta peraltada. El broc és metàl·lic i amb polsador i la pica és un reixat envoltat per un marc arrodonit fet del mateix material que la resta de l'obra. En brolla aigua de la xarxa municipal.</p> <p>Estèticament, és molt semblant a les fonts del mig i de baix de La Valenciana.</p> | 08091-280 | Cruïlla del carrer de la Font amb el carrer Major. | <p>Durant el primer terç de segle XX i amb especial intensitat durant els anys de la Segona República, moltes de les fonts properes o dins del nucli urbà van ser arranjades per complir amb les noves exigències sanitàries.</p> <p>No es coneix la datació exacta, però la semblança amb la font Valenciana de Baix, que data de 1934, i la seva pròpia localització ens fan pensar que es podria tractar d'alguna d'aquestes fonts arranjades.</p> | 41.4408300,1.8620100 | 404933 | 4588320 | Ca. 1934 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97475-pic1717052020549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97475-pic1717052007076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97475-pic1717052012480.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97476 | Entorn d'Interès Geològic de Salvatallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-dinteres-geologic-de-salvatallat | <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís(2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>Es tracta d'una llosa de terra endurida i reclinada, amb formes ondulades. Es va formar fa entre 16,4 i 14,6 milions d'anys, o sigui, al Miocè inferior - mitjà, quan tota aquesta plataforma era submarina i les transgressions i regressions marines se succeïen.</p> <p>És un tipus de formació geològica força corrent al Penedès.</p> | 08091-281 | Es troba al tram baix del torrent de Can Torrents. | <p>Entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers es parla de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.</p> <p>A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració.</p> <p>Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del molí de can Calopa (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època.</p> <p>Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel Crusafont, Josep F. De Villalta i Jaume Truyols, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4394600,1.8581700 | 404610 | 4588172 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97476-pic1715853213373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97476-pic1715853246976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97476-pic1715853233531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97476-pic1715853202834.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97485 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-7 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVIII-XX | <p>La masia de la Ferreria és una de les masies històriques del terme tant per les característiques arquitectòniques com per història.</p> <p>L'edifici consta de tres façanes visibles i la quarta és compartida amb la masia de Can Castany. La masia ha estat considerablement transformada respecte a la seva aparença original. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya disposa de planta baixa i pis, amb una coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal, orientada cap a l'est. Adossat a la façana principal, i de planta baixa i pis generant un cos allargat la coberta del qual esdevé el gran terrat de la casa, que originalment haurien estat coberts agrícoles.</p> <p>El portal d'entrada està lleugerament descentrat cap a la dreta respecte a l'eix central de la façana i conserva una dovella amb una rosella gravada, una ferradura, l'any '175(?)' i el nom de l'amo, 'Pere Civil'. A la mateixa façana principal, ressalta una barana de balcó forjada amb gran detall, datada en 1863.</p> <p>Segons l'Inventari, interiorment destaca l'espaiosa entrada de l'antiga ferreria, amb tres arcs de mig punt (un d'ells parcialment ocult). En aquest espai central s'hi localitza l'era del mas que queda pràcticament envoltat pels coberts agrícoles i cossos adossats. A la façana sud, hi ha disposades quatre finestres quadrades a la planta baixa, i tres més al pis, sense cap element destacat, més enllà de dues reixes de forja bombades. Al pis hi trobem un petit balconet amb barana de forja. A l'extrem sud, hi ha un cos adossat contemporani de planta baixa i pis sense interès patrimonial. Els murs exteriors del mas, en algun punt del tram sud-oest, inclouen restes d'espitlleres que haurien tingut un ús defensiu de l'habitatge.</p> <p>Separat del casal cap al sud, es troba un extens celler de planta baixa amb coberta a dues aigües. El conjunt es completa amb dos coberts situats fora del mur, un adossat a la façana nord del casal i l'altre a la façana sud del celler i diversos coberts agrícoles. Les referències sobre la capacitat interior que es descriuen a l'Inventari, suggereixen que podien albergar aproximadament 100 botes de vi, procedents de les vinyes dels parcers que cultivaven les terres de la propietat.</p> | 08091-282 | Carretera de Gelida a Satnt Llorenç d'Hortons, després del trencall que va a can Miquel de les Planes, el següent trencall a l'esquerra hi ha les masies de la Ferreria i can Castany. | <p><span><span><span>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La història de la propietat de la Ferreria es pot seguir a partir d'altres noms documentats com El Puig de Casanova. La documentació analitzada per Rovira, identifica Guillem II de Cervelló va establir, l'any 1264, i donar a la Universitat de Gelida una ferreria, comprometent-se a assignar un ferrer perquè els pagesos poguessin fabricar i reparar eines noves (com ara falçs i corbelles, entre altres tipus d'eines) per al treball agrícola, a canvi d'un cens anual que seria abonat cada Nadal, el qual ascendia a vuit o deu diners, depenent de si els treballs eren fets amb un parell de bous o amb més d'un parell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No obstant això, prèviament, el testament de Bernat de Gelida, de 1197, va llegar al seu fill Pere de Gelida la casa de Casanova, que possiblement correspon al lloc anomenat puig de Casanova, esmentat fins al segle XVI segons els estudis de Rovira. Posteriorment, l'any 1479, Pere Dansa, donzell i senyor de la baronia de Gelida, concedeix a Jaume Taraval o Traval el mas Taraval 'in loco vocato Casanova', que posteriorment passà a la família Civil. El capbreu de 1513 indica que la ferreria era posseïda per Miquel Moragues, fill de Joan i Constança Castellet, havent-la heretat aquesta última del seu pare Jaume i ell del seu avi Guillem Castellet per un establiment realitzat l'any 1405.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIV, Rovira no ha pogut confirmar la propietat de la família Ossó, i ja al segle XVI és propietat dels Sibil. La família Sibil o Civil va mantenir la propietat de la ferreria fins que els successors de Miquel Civil i Vilà la van vendre l'any 1930, la propietat actual. Per altra banda, el mas de Can Castany, també va passar a ser propietat dels Civil el segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Enric Carafí (2002) documenta el fet que al segle XVIII hi havia constància d'una fassina (</span></span>fàbrica de licors destil·lats)<span><span> a la Ferreria.</span></span></span></p> | 41.4440896,1.8425167 | 403310 | 4588704 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670202258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712669796803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670028066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670099230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670218998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670242581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670257032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670286344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97485-pic1712670318391.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97492 | Ca n'Oller de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noller-de-la-muntanya | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XV -XVII - XIX - XX | Consta que el conjunt està en bon estat, malgrat no s'hi ha pogut accedir per fer-ne la visita. | <p><span><span><span>Segons el Catàleg de Masies i cases rurals de Gelida, el casal de Ca n'Oller de la Muntanya està format per dos cossos laterals de planta baixa més un pis, amb teulada a un vessant, i un cos central de planta baixa més dos pisos, amb teulada a dos vessants i carener paral·lel a la façana principal orientada al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana oest hi ha adossada una capella de cos rectangular, amb coberta a dos vessants i espadanya. A través d'un pati a la façana est, s'accedeix als cellers situats al sud i a l'antiga masoveria, la qual presenta un rellotge de sol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana est del celler es troba un porxo. Al sud del conjunt principal hi ha un altre antic celler amb una marquesina per a vehicles i un magatzem adossats. A l'est del conjunt es troba un magatzem de planta baixa amb coberta a dues aigües i una altra marquesina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les construccions modernes, s'inclou un edifici de planta baixa de forma octogonal, un gran cobert agrícola actualment destinat a pista esportiva i quadres, un cobert agrícola situat a l'entrada de la finca i l'habitatge del vigilant situat a l'exterior del recinte tancat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal hi ha esgrafiats amb el símbol de la creu, els noms de Jesús, Maria i Joseph, i una data incompleta de '179(?)'.</span></span></span></p> | 08091-283 | S'hi pot anar des del castell de Gelida pel camí de l'antic Ciment, muntanya amunt. També s'hi pot anar per la carretera de Gelida a Corbera, per la urbanització del Safari vers direcció al castell i Gelida. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de ca n'Oller de la Muntanya es pot seguir a partir d'altres noms documentats com e<span>l</span> Puig de Casanova. Al segle XV, el mas de la <span>Mollela</span> estava en possessió de Miquel Llobet, segons consta en un establiment de l'any 1483 realitzat per Violant, esposa de Francesc Bertran, senyor de Gelida. Posteriorment, l'any 1513, Pere Carafí del mas Viver, actualment conegut com a can Carafí de Sant Joan <span>Samora</span>, va capbrevar el mas de la <span>Mollela</span>.</p> <p>Actualment, els detalls sobre la transmissió de propietat de Llobet a Carafí i de Carafí a Mallol no estan clars. Més endavant, l'any 1621, Pere Mallol va fer testament en favor del seu fill Salvador i, en segon terme, a favor de la seva filla Magdalena, qui esdevindria la pubilla i que es va casar amb Bartomeu Oller i Domènec, fill de Bartomeu Oller i Castany, germà de l'hereu de can <span>Perejoanet</span>, i de Joana Domènec. Finalment Rovira, també anota sobre el seu estudi de la masia que la data que hi ha a la dovella de la capella de la Mercè porta l'any 1631 que segurament pertanyia d'un altre portal perquè l'oratori és del segle XX (1954).</p> <p><span>Els Oller</span> van mantenir la propietat fins al segle XX, quan la van vendre als Oms. L'any 1993 es va vendre a R. Andújar i, deu anys més tard, l'<span>any</span> 2004 a <span>Profitable</span> Investiment, S. L.</p> | 41.4281436,1.8815374 | 406546 | 4586890 | 08091 | Gelida | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97492-img2189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97492-img2187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97492-pic1709729202631.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97493 | Can Castany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castany-2 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XII - XIV - XVI - XVIII - XX | Malgrat no s'hi ha pogut accedir, sembla que l'estat general és bo. | <p>Al Catàleg de Masies i cases rurals de Gelida, es descriu la masia amb un disseny basilical amb una planta rectangular coberta a dos vessants, tenint el carener perpendicular a la façana principal orientada cap a l'oest.</p> <p>Composta per planta baixa, primer pis i golfes, el cos central és més elevat i disposa de tres arcs. Adossada a la façana est i adjacent a <span>La</span> Ferreria, l'estructura principal té dos edificis laterals adossats.</p> <p>A la façana nord, formant un pati en forma de L, se situa un altre habitatge de planta rectangular, coberta a dues aigües, amb planta baixa, primer pis i golfes. A la façana sud, sobre un magatzem, s'ha construït un porxo, darrere del qual hi ha un pati estret en el límit amb <span>La</span> Ferreria, on es localitzen uns coberts adossats a la paret mitgera. Tancant el pati per l'oest, on es troba la porta d'entrada al recinte, hi ha una antiga masoveria sota la qual se situa un magatzem.</p> <p>Al nord d'aquest conjunt, es troba un altre pati format per un conjunt de tres edificis semisoterrats situats al vessant nord del turonet, un habitatge contemporani adossat als habitatges tradicionals, i la façana nord.</p> <p>Són remarcables el pati amb palmeres i els elements arquitectònics modernistes en l'entrada i el garatge.</p> | 08091-284 | Carretera de Gelida a Sant Llorenç d'Hortons, al nucli de la Ferreria, a l'esquerra. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. El Mas disposa d'un llarg historial de compra-vendes i canvis de mans.</p> <p>La història de la propietat de Can Castany es pot seguir a partir d'altres noms documentats com el de dos masos aglevats anomenats el Puig de Casanova i de <span>Cogomàs</span>. En el testament de Bernat de Gelida, 1197, aquest va deixar al seu fill Pere de Gelida la casa de Casanova, que possiblement correspon al mateix lloc. L'any 1238, Guillem de <span>Cogomàs</span> i la seva esposa Elisenda van realitzar una donació a la capella de Sant Miquel consistent en un ciri de dues lliures. Aquesta fundació estava garantida sobre el camp de les Figueres, propietat del monestir de Sant Pau de Barcelona, localitzat a prop del mas de <span>Cogomàs</span>, amb afrontacions que el situen al sud respecte als honors de Casanova. Al llarg dels segles XIV, XV i XV Rovira ha pogut anar resseguint els moviments familiars vinculats al mas. A mitjan segle XVII, els Castany, que l'havien comprat amb anterioritat, van vendre / deixar en herència els masos al convent de Santa Caterina de Barcelona. Segons un inventari dels béns de Pere Civil de l'any 1775, la família Civil va adquirir les propietats entre 1736 i abans de 1775, mantenint la propietat fins que Miquel Civil i Massana la va vendre l'any 1902 a Ramon Riba i Pla, qui posteriorment la va revendre l'any 1928 a Gil <span>Carreras</span> i <span>Estruch</span>. La propietat va passar després a les seves filles bessones Mercè i Teresa <span>Carreras</span> i <span>Arolas</span>. Mercè <span>Carreras</span> i <span>Arolas</span>, casada amb Antoni <span>Masana</span> i Llopart, va traspassar la propietat als seus fills Carme, vídua de Martí Coma i Rovira, qui va ser alcalde de Gelida (1979-1983), i Gil, casat amb Maria Teresa Casamitjana, actuals propietaris. Actualment, aquests elaboren vi i cava.</p> | 41.4442182,1.8422002 | 403283 | 4588718 | 08091 | Gelida | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97493-pic1712672859643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97493-pic1712672713512.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97495 | Jaciment arqueològic de ca n'Oller de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-ca-noller-de-la-muntanya | <p><span><span>AAVV (1998). </span><em>Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. Programa Festa Major 2018, pp. 64-72.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> | VII - I aC. | Es desconeix la localització del jaciment, només que se'n conserven dues peces de molí al Museu Vicenç Ros de Martorell. | <p>Es tracta d'un jaciment que dataria del període del ferro - Ibèric, entre els segles VII i I aC. L'any 1990 s'hi van trobar dues peces de molí de granet, rotatori d'època ibèrica.</p> <p>Actualment, aquestes peces són al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.</p> | 08091-285 | La localització exacta del jaciment és imprecisa, però seria als voltants de ca n'Oller de la Muntanya, prop del coll d'Oller. | <p>La localització del jaciment és desconeguda. El 1998 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica no va ser possible precisar-ne les coordenades.</p> | 41.4279400,1.8813800 | 406533 | 4586868 | 08091 | Gelida | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97495-img2187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97495-img2188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97495-pic1709729083149.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97502 | Jaciment arqueològic de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-roig | <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> | <p>Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, el 2007 es van trobar en aquest jaciment força ceràmica iberoromana i material constructiu d'època romana.</p> <p>Les peces ceràmiques eren 12 fragments de ceràmica comuna oxidada, un fragment d'àmfora ibèrica, quatre fragments de ceràmica comuna reduïda, tres de <em>terra sigil·lata</em>, un de ceràmica blava, un fragment de ceràmica de parets fines i quatre d'àmfora itàlica i una vora de tègula romana.</p> | 08091-286 | En una finca de vinyes a tocar de can Roig del mas Osset. | <p>La prospecció arqueològica va començar el 19 de gener i va acabar el 30 de maig del 2007, sota el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval' (2005-2008), finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència.</p> <p>El promotor va ser el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser dirigit per Cristian Folch i Jordi Gibert.</p> | 41.4341500,1.8315000 | 402374 | 4587612 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97502-pic1717058480747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97502-pic1717058501085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97502-pic1717058509595.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | EPA | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97503 | Capella de Santa Magdalena del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-magdalena-del-puig | <p><span>(1986) 'Cal dignificar la Capella del Puig'. Programa Festa Major 1986. pp. 82 - 85.</span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2018, pp. 64-72.</span></span></p> <p>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</p> <p><span>MAURI, Alfred (2022). 'Morir a Gelida al segle XVII'. Programa Festa Major 2022. pp. 72-75.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). 'Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli?' 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></p> | XVI - XX | S'ha documentat algunes esquerdes importants a l'estructura de les quals s'ha d'estar atent. | <p>La capella de Santa Magdalena del Puig, localitzada entre el barri del Puig i el torrent de la <span>Vallbardina</span> i envoltada de camps, presenta una estructura arquitectònica de planta rectangular amb una capçalera de forma quadrada orientada a l'est i coberta de teula a dos vessants. La construcció és austera, realitzada amb pedra i reforçada amb contraforts pels dos laterals.</p> <p>A la façana nord, una petita cambra amb parament de pedra adossada a la capçalera fa funcions de sagristia L'entrada, orientada a l'oest presenta una porta amb arc de mig punt feta amb dovelles i brancals de pedra. A sobre, només presenta un ull de bou i, en el mateix eix del vèrtex de la coberta, corona la capella un <span>campanaret</span> d'espadanya d'un sol ull i una campana.<br /> <br /> Els elements originals i més interessants de la capella són la campana, les lloses sepulcrals interiors, i el tapaboques de la porta d'entrada. Recentment, s'ha incorporat diferents elements litúrgics o vinculats a la capella (goigs, una fotografia i un poema) al seu interior que acaben de completar-ne el conjunt.</p> <p>Pel que fa a les lloses sepulcrals interiors exhibeixen l'escut dels Bertran, qui foren senyors de la baronia de Gelida estan ubicades a la sagristia. Es tracta de quatre lloses de les quals una presenta quatre escuts, dues presenten dos escuts, i, la més petita de dimensions, només un escut esculpit.</p> | 08091-287 | Ubicada enmig d'unes vinyes situades entre el barri del Puig i el torrent de la Vallbardina. | <p><span><span><span>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major de 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 proposava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. A la Comanda també se li pot </span></span></span>vincular l'origen de la capella de Santa Magdalena. A finals del segle XV, l'any 1482, la propietat va passar a la família Duran. La família Duran, també fou propietària de la capella de Santa Magdalena, encara que segons Rovira, no hi ha documentació anterior al segle XVI que en demostri l'existència, malgrat que creu que és probable que existís amb anterioritat vinculada a la comanda templera.</p> <p>Segons testimonis orals, davant de la capella es troben tombes d'època medieval. Malgrat tot, Mauri (2022) cita la identificació d'un enterrament a la capella de l'any 1652. L'any 1664 és renovar la teulada amb la teula que va donar en Font, veí del Puig, a bon compte de la pensió de l'any 1652.</p> <p>Algunes de les darreres actuacions de recuperació de la Capella, explicades per Enric Carafí (2018), plantegen els episodis viscuts per l'edifici durant la Guerra Civil. El juliol de 1936, va ser incendiada i saquejada i la coberta destruïda, salvant-se només l'arc de pedra. Del mobiliari interior, l'altar policromat del segle XVI, dedicat a Sta. Magdalena i del qual només resta una fotografia de 1915, també va ser destruït Després del conflicte, veïns del Puig van reconstruir la teulada, van restaurar l'arc de pedra, van instal·lar una nova porta i el senyor Peret de Cal Llorenç va adquirir una nova imatge de la patrona, que des de 1940 presideix el temple en substitució del mobiliari litúrgic perdut. D'entre els pocs objectes salvats de la destrucció, es conserva la campana de l'any 1849 (la primera es col·loca l'any 1696) amb una perforació de bala, una bacina de plata amb la imatge titular (actualment desapareguda), l'ara de pedra de l'altar, i un tapaboques de ferro forjat amb motius florals, originalment fixat a la porta d'entrada.</p> <p>Pel què fa al tapaboques, Enric Carafí en fa un resum històric de com es va perdre el 1936 i com s'ha pogut recuperar i col·locar novament a l'emplaçament original l'any 2019. El tapaboques, possiblement forjat als segles XVII - XVIII, tenia originalment una longitud de 2,13 cm, que corresponia a la mida de la porta de Santa Magdalena. Després que la porta cremés amb la resta de l'edifici el juliol del 1936, va arribar a Gelida un serraller vilafranquí, Antoni <span>Giralt</span>, el qual comprà una partida de ferros vells, entre els quals figurava el tapaboques. Pocs anys després, <span>Giralt</span> el va regalar al Museu de Vilafranca, que el va col·locar a la porta d'entrada de l'actual <span>Vinseum</span>. Aquesta ha estat la seva ubicació fins que es va fer la reforma de l'edifici i es va modificar la porta de l'actual <span>Vinseum</span>. Aprofitant la reforma, per mitjà d'un conveni signat i diverses gestions personals entre l'Associació d'Amics del Castell, presidida pel senyor Alfred Mauri, el <span>Vinseum</span> i la col·laboració generosa de Manuel Ruiz, de l'empresa establerta al Puig i La Valenciana, <span>DeMetall</span>, i del pintor Jordi <span>Marimón</span>, es va poder aconseguir la recol·locació de la peça a l'entrada de la capella. Pel que fa a la peça en si, fruit de l'adaptació al <span>Vinseum</span>, se li va afegir una peça de ferro de 0,61 cm que imitava l'original i que ha estat retirada exposada sota el cor com a testimoni del seu recorregut.<br /> <br /> Finalment, esmentar les donacions a la capella segons les notes de Carafí recollides a l'article del Programa de Festa Major de l'any 2018 les peces incorporades per vestir la capella són un parell de setials donats per E. Carafí, un tapís que representa santa Rita donat pel matrimoni <span>Rosell</span>-<span>Cusó</span>, i un que representa sant Francesc d'Assís i Jesús a la creu (1922) pintat Rosa M. Llopart i Mir donat per la família Almirall de Can Duran. A l'interior també hi ha una còpia del poeta gelidenc Jaume Vila, 'Santa Magdalena' que glossa la capella, i una mostra de tres goigs diferents de la Santa. També una làmpada donada per Antoni Carafí.</p> | 41.4377479,1.8482083 | 403776 | 4587993 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-pic1712657450101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-pic1712657571672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-pic1712657563352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-pic1712657496972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97503-img2159.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Des del 2019, a raó d'un litigi entre el bisbat i la propietat on es troba la capella, no s'hi celebra missa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97504 | Jaciment paleontològic Cases de La Valenciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-cases-de-la-valenciana | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni paleontològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | Les lones instal·lades per protegir el jaciment estan força deteriorades. | <p>Segons l'Inventari Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, es tracta d'un jaciment que dataria del Miocè inferior. Va ser descobert el 1955 pel Dr. Miquel Crusafont el 1955, qui també havia localitzat els jaciments propers de Can Martí Vell i Can Julià. En la primera intervenció hi trobà restes de cèrvids, tragúlids i amficiònids.</p> <p>Anys més tard, el 2011, arran de la prospecció feta amb motiu de la remodelació de la carretera C-243b, Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia, es va trobar al jaciment algunes restes de vertebrats (un fragment d'estèrnum d'un gran mamífer, possiblement de rinoceròtid). Aquesta troballa va motivar una següent intervenció que descobrí diversos ossos (vèrtebres sacres, fragments de pelvis, una epífisi distal de fèmur i diverses costelles) corresponents a un rinoceròtid de talla petita corresponent al gènere Plesiaceratherium en bon estat de conservació i en associació anatòmica.</p> <p>El 2012, una nova excavació va donar com a resultat la recuperació de més de 200 restes fòssils corresponents a diferents espècies de macrovertebrats incloent rinoceròtids, suids i d'altres mamífers, i també rèptils: testudines i crocodrílis, i un nombre semblant de dents postcanines de micromamífers (rosegadors, lagomorfs, insectívors i marsupials). Cal destacar la troballa de les restes atribuïbles a un sol individu de Plesiaceratherium que se sumen a les recuperades durant les prospeccions de 2011 i permeten conèixer nous detalls sobre la morfologia d'aquest rinoceròtid. També es van localitzar restes postcranials corresponents a aparentment un únic individu de la tortuga gegant Cheirogaster.</p> <p>El 2014 es van trobar 50 restes noves de macrovertebrats i 68 més el 2015, a banda de recollir tones de sediments que resten en estudi.</p> <p><span><span><span>A les cases de La Valenciana s'ha localitzat un dels jaciments més rics del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès. El registre fòssil d'aquests jaciments inclou rèptils com tortugues gegants i cocodrils, grans mamífers com hienes, amficiònids, rinoceronts, artiodàctils, proboscidis, així com petits mamífers com rosegadors, lagomorfs, glírids, eòmids i cricètids. Aquests fòssils representen un ecosistema càlid sub-tropical amb grans boscos de laurisilves, indicatius d'un màxim climàtic.</span></span></span></p> | 08091-288 | A la carretera C-243b, poc després del punt quilomètric 11. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.</p> <p>A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració. Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can Calopa (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel Crusafont, Josep F. De Villalta i Jaume Truyols, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> <p><span><span><span>El fons del Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), guarda una extensa col·lecció de materials fòssils acumulats a través de les diverses campanyes d'excavació realitzades al municipi. L'equip de paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, dirigit pel Dr. Isaac Casanovas, ha estat excavant des de l'any 2011 en aquests importants jaciments paleontològics de grans vertebrats. Juntament amb el jaciment dels Casots a Subirats, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el 1995 pel seu valor paleontològic, constitueixen un dels registres fòssils de grans mamífers més rellevants d'Europa.</span></span></span></p> | 41.4302700,1.8543200 | 404275 | 4587156 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97504-pic1715848612538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97504-pic1715848652851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97504-jaciments-paleontologics-de-gelida.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | En la recreació del paisatge feta per Oscar Sanisidro es pot veure una proposta de com podria ser l'entorn dels jaciments de Gelida a finals del Miocè inferior, fa uns 16,5-16 Ma. Aquests jaciments corresponien a petites zones lacustres o entollades entorn de les quals creixeria una vegetació exuberant de tipus subtropical. Lluny d'aquestes àrees humides l'ambient seria força més àrid. Al centre de la il·lustració dos gossos-ós del gènere Amphicyon, els carnívors més grans d'aquella època, sorprenen un exemplar del rinoceront sense banyes Dromoceratherium mirallesi. En primer terme el cérvol primitiu Procervulus fuig de l'escena. A la riba del llac, entre la boira, podem distingir el suid Listriodon (a l'esquerra) i el tragúlid Dorcatherium (a la dreta). Al fons de la imatge dos mastodonts del gènere Gomphotherium, dotats d'un cap llarg amb quatre ullals, passen prop d'un grup de tortugues gegants del gènere Titanochelon. La vegetació representada es basa en les restes recuperades en altres jaciments del Miocè inferior i mitjà de la conca del Vallès-Penedès, ja que no s'han recuperat restes de plantes als jaciments de Gelida. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97507 | Jaciment arqueològic meandre del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-meandre-del-puig | <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> | VII - I aC. | <p>Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, el 2007 es van trobar en superfície d'aquest jaciment inèdit fragments de material ceràmic d'època ibèrica.</p> <p>Es tractava d'un fragment informe de ceràmica reduïda, un fragment informe de ceràmica vidrada, vint fragments informes de ceràmica oxidada i vuit fragments informes de ceràmica tipus sandvitx.</p> | 08091-289 | En un camp al meandre del Puig, molt a prop del riu Anoia. | <p>La prospecció arqueològica va començar el 19 de gener i va acabar el 30 de maig del 2007, sota el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval' (2005-2008), finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència.</p> <p>El promotor va ser el Departament de Ciències de l'Antiguitat i edat mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser dirigit per Cristian Folch i Jordi Gibert.</p> | 41.4405300,1.8397300 | 403071 | 4588312 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97507-pic1715851604091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97507-pic1715851608989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97507-pic1715851615097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97507-pic1715851629576.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97510 | Jaciment arqueològic de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-placa-de-lesglesia | <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> | Es desconeix l'estat de conservació perquè no s'ha arribat a excavar. | <p>Es tracta d'un possible jaciment arqueològic per excavar. L'any 2005 es va fer una intervenció arqueològica preventiva a la plaça de l'Església motivada per unes reformes urbanístiques de la mateixa plaça. Es tractava d'una prospecció geofísica amb georadar per detectar possibles estructures al subsòl sense necessitat d'excavar.</p> <p>El resultat va ser, a banda dels serveis atribuïbles a les xarxes de canalització i altres serveis urbans, la detecció d'una estructura complexa identificada com una possible resta arqueològica al terç nord de la plaça. Als altres dos terços de la plaça s'hi va detectar altres estructures. No es va poder determinar l'existència de cavitats a sota de la plaça.</p> <p>Per conèixer bé si les estructures detectades poden tenir interès arqueològic s'hauria de procedir a una excavació arqueològica.</p> | 08091-290 | Plaça de l'Església, s/n. | <p>El tipus de prospecció va ser la realització de 142 radagrames o transectes de prospecció paral·lels amb una separació de 25 cm.</p> <p>Amb la informació recollida es processaren 20 plantes consecutives que mostren una imatge tridimensional d'uns 2,90 m d'alçada en total.</p> | 41.4398700,1.8650000 | 405181 | 4588210 | 08091 | Gelida | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97510-pic1717070370762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97510-pic1717070400534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97510-pic1717070425451.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97520 | Fanal del Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-del-montcau | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> | XX | <p>Fanal modernista, fabricat a mitjans dels anys 1920 amb estructura de ferro forjat. Aquesta peça va ser el resultat d'una col·laboració entre el forjador Àngel Rull i el fonedor Torres.</p> <p>El fanal reposa sobre una peanya de base ovalada, la qual està decorada amb un trencadís al llarg de tot el seu perfil exterior. La superfície superior plana de la peanya està dissenyada per servir com un banc per seure. En el centre de la peanya, es troba ancorat el fanal, que incorpora reforços en forma de volutes per augmentar la solidesa de la base.</p> <p>El fust està ornamentat amb una banda decorativa en espiral que s'estén fins a arribar a les quatre il·luminacions que sobresurten de l'estructura.</p> <p>L'acabat del fanal està embellit amb filigranes i motius florals, també realitzats en forja.</p> | 08091-291 | Plaça de l'Església, s/n. | <p>El 1925, el forjador i serraller barceloní Àngel Rull es construí una torre a l'avinguda Colomer i al poc d'arribar al poble construiria el fanal de la plaça de l'Església amb la col·laboració del fonedor Torres.</p> <p>Amb la modernització de l'enllumenat dels anys 1970 i després d'un temps abandonat al costat de l'escorxador, el fanal seria traslladat a l'escola Montcau. Allà es va convertir en un símbol de l'escola i va adoptar el seu nom, ja que fins aleshores sempre se l'havia conegut amb el nom de 'la <span>Farola</span>'.</p> <p>Al cap de trenta anys, i amb l'opinió pública dividida, l'ajuntament va decidir tornar a moure'l i el 2008 va ser restaurat i recol·locat al seu lloc original.</p> | 41.4398800,1.8649800 | 405180 | 4588211 | Anys 20 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97520-pxl20231127104709741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97520-pxl20231127104722649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97520-pxl20231127104732247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97520-pxl20231127104741846.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Àngel Rull, i el fonedor Torres | 105|119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97527 | Can Roig de mas Osset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-de-mas-osset | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XV-XX | No s'hi va poder accedir. Les característiques exteriors fan pensar en un estat regular en condicions estructurals, si bé caldria poder fer la visita per precisar més. | <p><span><span><span>Segons el Catàleg de Masies i cases rurals de Gelida, es descriu el casal com de planta rectangular i distribuït amb planta baixa i dos pisos amb una coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada cap al sud-est. L'edifici està construït sobre les restes de l'antic mas Osset, que encara es pot observar en la part posterior de la casa, format per un cos rectangular de planta baixa i pis amb coberta a dos vessants. Al sud-oest del volum principal i separat per un passadís d'aproximadament 5 m d'amplada, es localitza un conjunt compacte de construccions agrícoles de planta baixa amb cobertes inclinades de teula àrab i cobert de fibrociment. La façana sud-oest del volum està connectada amb l'entrada principal al recinte murat. Al nord-est del conjunt, trobem una masoveria de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües i un pati murat adjacent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentat en arxius parroquials i municipals des del segle XVI, l'estructura actual, de caràcter neoclàssic, presenta una façana amb finestres i balcons simètrics i una distribució interior tradicional, incloent-hi una gran entrada, menjador, cuina, cellers i una sala superior que distribueix l'accés a les habitacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als voltants s'ubiquen diversos corrals, galliners i antics cellers, mentre que davant de l'edifici es conserven les restes d'un jardí d'estil romàntic. Destaca una espitllera situada a l'angle superior de l'edifici.</span></span></span></p> | 08091-292 | A 1,5 km del Pas de Piles a la dreta cap a can bosc d'Anoia i polígons. De la carretera que va de Gelida a Sant Sadurní d'Anoia. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Roig de mas Osset es pot seguir a partir d'altres noms documentats, ja que Roig és un sobrenom, possiblement del segle XIX, segons tradició oral i antigament s'hauria nomenat <span>lo</span> mas Osset o <span>lo</span> mas de N'Osset. Segons Rovira, és complicat identificar-ne la fase fundacional del mas, però documentació del segle XIV indica la presència del cognom Ossó o variants similars, com l'alberg de Bernat Ossó <span>dez</span> Casanova (1346) i la referència a un Bernat, un Jaume i un Berenguer Ossó l'any 1367. El 1488, Jaume <span>Destorret</span> i <span>Casasaja</span> i Violant Bertran i de Malla, senyors de Gelida, establiren el mas de N'Osset o el mas Osset a Jaume Parellada. El 1513, aquest mas fou confessat per Bernat Parellada, de Subirats, fill de Jaume. En aquest punt, Rovira també ressalta la problemàtica per identificar el traspàs dels Parellada <span>als Llopard</span>, ja que no està documentat, però ja en la capbrevació de 1598 es registra una nova carta precària a Pere Llopard, fill de Jaume i de Sebastiana, citat en el fogatge de 1553 com Jaumí Llopard del mas Osset.</p> <p><span>Els Llopard</span> mantingueren la propietat fins al segle XIX, quan Josepa Llopard i Mitjans, la pubilla, es casà amb Joan Gol i Pasqual el 1842. <span>Els Gol</span>, originaris de Piera a finals del segle XVIII, eren masovers de Can <span>Santfí</span> i vengueren la propietat a mitjan segle XX als Bosch, de Can Bosc d'Anoia, del terme de Subirats, i aquests posteriorment a la família Bori i als de Fortuny, de la Torre-ramona, vers l'any 1969, qui la vengueren a la propietat actual.</p> | 41.4342570,1.8321741 | 402430 | 4587624 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97527-pic1717058312669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97527-pic1717058280087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97527-pic1717058407815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97527-pic1717058425946.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97528 | Molí de vent i pou de la torre de l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-i-pou-de-la-torre-de-lalbet | <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. </span><em>Programa Festa Major 2007</em><span>. pp. 88 - 93.</span></span></p> | XIX | Li manca el molí i les aspes. La torre d'elevació es troba en perfecte estat. | <p>Aquest molí bombava l'aigua del pou que hi ha just davall. La torre és aïllada, de planta quadrangular i de tres plantes d'alçada. Està coronat amb una terrassa amb una barana de protecció de forja. Cal destacar-ne les cadenes cantoneres fetes de maó a vista, així com els marcs de les moltes finestres que té.</p> <p>Segueix una estètica industrial. Es tracta d'un antic molí de vent que fa dècades que és en desús i sense les aspes.</p> | 08091-293 | A l'entrada de la torre de l'Albet, tot just passat el pont de Sant Salvador sobre el riu Anoia. | <p>La torre de l'Albet és de 1881 per encàrrec de Josep Albet Quintana, que en aquells anys era regidor de l'Ajuntament de Gelida i membre de la Junta d'obres. L'arquitecte va ser, Laureano Arroyo i Velasco, qui fou arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887.</p> <p>Arroyo i Velasco, barceloní, es va formar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on s'havien de formar tots els arquitectes catalans entre 1850 i 1872.</p> <p>Com en la majoria dels projectes de cases aïllades d'estiueig que plantejaven els mestres d'obres de l'època, Arroyo i Velasco projecta la torre de l'Albet amb una simetria que es manté tant en planta com en façanes. És una torre de planta quadrangular amb un semisoterrani, dues plantes i una torratxa.</p> <p>Amb tota probabilitat, la construcció del molí estarà lligat a la construcció de la casa.</p> | 41.4510100,1.8665300 | 405325 | 4589445 | 1881 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97528-img2121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97528-img2123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97528-img2124.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte) | La localització del pou a pocs metres del curs del riu Anoia i l'aiguabarreig amb la Rierussa segurament afavoreix que el nivell freàtic de l'aigua es mantingui a nivells alts durant la major part de l'any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97529 | Can Rossell de la Llena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossell-de-la-llena | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2021, pp. 43.</span></span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XIV - XXI | L'edific principal té la coberta ensorrada però la nova propietat està treballant per recuperar tot el conjunt arquitectònic. De moment han recuperat els coberts reconvertits en cellers. | <p><span><span><span>Es tracta d'un casal de planta rectangular, d'una planta més un pis, amb coberta a dos vessants, el carener de la qual es troba perpendicular a la façana principal orientada cap a l'est. A les façanes sud i oest, es localitzen edificacions agrícoles adossades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada al sud, es caracteritza per un gran portal amb brancals i dovelles de pedra ben polida situat al centre i sota l'eix del carener flanquejada per dues finestres. Al pis, pocs elements més queden destacables, més enllà dels brancals de la finestra principal ubicada sobre la porta i els ampits de pedra de les altres dues que la flanquegen. Una de les façanes laterals, esbotzada, permet veure les restes d'un forn a l'interior. Disposa d'un cobert adossat, amb arc rebaixat fet amb maons al qual se li ha fet la coberta nova, perquè sigui una terrassa de la nova casa. Els murs interiors estan fets parcialment de tàpia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els coberts, recuperats per la nova activitat del celler Muscàndia, són adossats a un vessant fet de pedra i tàpia amb portes i finestres amb marc de maó i arc rebaixat.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> | 08091-294 | Des de can Miquel de les Planes per un camí que va a Espiells o les cases de ca l'Isidre. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Rossell de la Llena es pot seguir a partir d'altres noms documentats com, Llena (s. XIV-XV), Vidal, de Subirats (s. XV). <span>Ravella</span>, d'Ordal (Subirats), (s. XVIII-XIX), Freixes, de Barcelona, (s. XIX) hereus: de Llanes, de Lleida, Pujades, de Barcelona i Torroja, de Reus, (s. XIX) venen: Bosch de <span>Noya</span>, de Subirats (s. XIX-XX) fins a la propietat actual des de l'any 2019.</p> <p>No obstant això, Rovira va identificar, en un pergamí de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, la menció de Bernat Llena i Guillem Llena i l'any 1327, Pere sa Llena (Sallena). Malgrat tot, és l'any 1445, Antoni Bertran, senyor de Gelida, quan atorga el mas de la Llena a Pasqual Vidal. Per diferents relacions matrimonials, la propietat passa a mans dels Bosc al segle XVI i amb els Rossell el segle XVII.</p> <p>Els Rossell de la Llena s'extingeixen al segle XVIII i, amb la venda de la propietat, aquesta passa als Ravella, tancant la nissaga dels Rossell, tot i que diverses branques dels Rossell continuaran al poble, com Can Rossell de la Muntanya, cal Paco Maco, cal Perejonet i cal Quico Fuster.</p> <p>Josep Ravella i Feu compra la propietat de can Rossell de la Llena el 1754, la qual perdura a les mans de la família fins al segle XIX. Els hereus d'aquest,els Llanes, els Pujades i els Torroja, venen la propietat a Ramon Bosch de Noya i Vias, de Subirats, l'any 1885. Els Bosch de Noya mantenen la propietat que és venuda a la propietat actual d'Eduard Viader qui està reviscolant la casa sota l'etiqueta de Celler Muscàndia. El juny de 2019 es va aprovar la reforma dels edificis adjacents al mas per poder instal·lar un celler. La casa està en fase de reconstrucció.</p> <p>Com a curiositat històrica, els plànols i amidaments de la fina La Llena van ser elaborats per Antoni Gaudí l'any 1883 guardats a Can Bosch d'Anoia, però amb una còpia existent a l'Arxiu Gelidenc Maria Morera Martí i Pere Carafí Pascual.</p> | 41.4358175,1.8267721 | 401981 | 4587803 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059575989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059545607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059863324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059582795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059609030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059647115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059677014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059710250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059737309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059775332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059789665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059796855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059822697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059837354.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97530 | Rellotge de sol del carrer dels Tarongers, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-dels-tarongers-20 | XX | Es troba en una façana que dona a un pati interior. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular esgrafiat i monocromàtic.</p> <p>Té un marc ornamentat amb motius vegetals. El pol és un sol antropomorf situat a la part alta central. De la boca en surt el gnom metàl·lic. Les línies horàries s'han dibuixat simulant els meridians i, de manera ornamental, hi ha dibuixats també els paral·lels.</p> <p>La numeració és aràbiga i indica les hores entre les set del matí i les sis de la tarda.</p> <p>El lema, a baix de tot i també ornamentat amb motius vegetals és: '<em>QUI TÉ SOL, QUÈ MÉS VOL?'.</em></p> | 08091-295 | Carrer dels Tarongers, 20. | <p>El rellotge és d'època recent, data de 1987.</p> | 41.4368900,1.8704000 | 405628 | 4587874 | 1987 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97530-captura-de-pantalla-2024-06-17-132658.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | J. Amat B. | Al racó de baix a la dreta hi figura el nom de l'autor, 'J. Amat B.'. | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97531 | Rellotge de sol de can Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-camprodon | XX | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular fet amb un mosaic de vint rajoles ceràmiques quadrades.</p> <p>La distribució és de quatre rajoles d'ample per cinc d'alçada. Té dibuixat un marc ornamentat amb motius vegetals de tonalitats groga i verda. El pol és un sol radiant antropomorf groc de la boca del qual surt el gnom metàl·lic. Té línies horàries i marques de mitges hores.</p> <p>La numeració és romana i marca de les set del matí a les tres de la tarda.</p> | 08091-296 | A la carretera de Corbera de Llobregat, en una casa poc després de sortir del poble. | <p>Tot i ser un rellotge de rajola, el de can Camprodon es tracta d'un encàrrec personalitzat on s'ha tingut en compte l'orientació de la façana i és de la dècada de 1980.</p> | 41.4430900,1.8718300 | 405757 | 4588560 | Anys 80 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97531-captura-de-pantalla-2024-06-17-132922.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Semper Gnomon / Martínez de la Puente, Enric / Castanys, Valentí | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97532 | Salt de can Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-raimundet-0 | <p>RIUS, Lluís (2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major, 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>El salt de la <span>Rierussa</span> est roba situat en el torrent de la <span>Rierussa</span>, un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral que neix prop de Masquefa (Comarca de l'Anoia) i entra al terme de Gelida des de Sant Llorenç d'Hortons, unint-se per l'esquerra al riu Anoia.</p> <p>El salt d'aigua és a pocs metres, per sota de la línia d'AVE que travessa el municipi i a tocar del jaciment arqueològic de la pedrera romana. En aquest tram del torrent, les argiles blaves, més erosives, deixant pas a una plataforma rocosa formada per arenisques per on l'aigua transcorre fins a caure per un salt d'uns 6 m d'alçada, produint un gorg, d'un metre i mig a dos metres de fondària.</p> <p>En el punt del salt, la <span>Rierussa</span> separa els límits administratius de Gelida i Sant Llorenç d'Hortons.</p> | 08091-297 | La Rierussa. Al nord del terme municipal, per sota can Raimundet. | <p>Segons el paleontòleg Lluís Rius (2014), el torrent de la <span>Rierussa</span> es caracteritza per ser el cabal d'aigua més regular dins del terme municipal de Gelida. Històricament, nombrosos propietaris agrícoles en depenen, fins al punt d'haver estat font històrica de discussions. Conflictes que van culminar amb la segregació del poble de Sant Llorenç d'Hortons de Gelida l'any 1828. Aquesta decisió va ser impulsada per la voluntat dels agricultors de Sant Llorenç d'Hortons de gestionar directament els seus recursos hídrics.</p> <p>El recorregut del torrent per la masia de Can Raimundet, situat a la llera esquerra, serveix com a exemple d'aprofitament dels recursos geològics del torrent. L'antiga pedrera de can Raimundet fou explotada per subministrar material a l'obra romana del pont del Diable, com indiquen les tècniques d'extracció visibles al capdavant de la pedrera i la seva composició mineralògica característica.</p> <p>La proximitat a l'antiga via romana justificava l'existència de pedreres per a la construcció de grans infraestructures viàries com les dels termes de Castellbisbal i Martorell. Aquesta roca endurida, procedent d'antics dipòsits marins, és responsable de diversos salts d'aigua dispersos per la plana del paisatge. El torrent de la Rierussa, sota la mateixa masia de can Raimundet i en el bosc de la Ferreria, hi trobem un salt d'aigua adornat amb falzia de pou i caracteritzat per una bassa al fons, que constitueix un dels pocs racons salvatges que permeten un refugi de biodiversitat, proporcionant un hàbitat protector per a mamífers com teixons i senglars.</p> <p>El salt es troba dins l'àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana.</p> | 41.4606266,1.8559706 | 404457 | 4590525 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97532-pic1717054705152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97532-pic1717054742687.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97532-pic1717054848192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97532-pic1717054861038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97532-pic1717056149847.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97535 | La Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rierussa-0 | <p>CASANOVAS, Maria Lourdes, et col. (1972). 'Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida)'. Acta Geológica Hispánica, t. VII.</p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pp. 14- 19.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). <span><span>Enoturisme i interpretació del paisatge com a recurs turístic diferencial</span></span></span><span>. Institut d'Estudis Penedesencs, 2019, nº 35 pp. 51-64</span></p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014 pp. 28-30.</span></p> | <p>La Rierussa és un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral amb la capçalera a Masquefa (l'Anoia), travessa de nord a sud tot el terme de Gelida i desemboca al riu Anoia, a prop de l'actual Depuradora. Després de l'Anoia, és l'eix hidrogràfic més important del municipi.</p> <p>El seu curs transcorre sobre un terreny format al Miocè fortament erosionat. El Baix i l'Alt Penedès (RIUS, 2019) i part de Vallès, durant el Miocè mitjà, època compresa entre els 16,2 i 10 milions d'anys, va patir un canvi ecològic dràstic que incrementà els nivells dels oceans, fenomen que, combinat amb un enfonsament del subsòl penedesenc, propicià la intrusió d'aigües oceàniques. Aquestes dues circumstàncies són les responsables de les formacions geològiques marines que avui trobem a Gelida. Aquesta transgressió marina, amb diferents pulsacions, es mantingué gairebé uns dos milions d'anys, temps suficient per a crear entorns ecològics veritablement submarins.</p> <p>El cabal hidràulic no és constant i flueix amb discontinuïtat segons l'època de l'any. Destaquen salts d'aigua importants com el de La Pedrera, de 15 m d'alçada, o el de Can Raimundet, on la sorra desapareix i deixa pas a una plataforma rocosa formada per sorrenques de ciment calcari i argiles per on l'aigua transcorre fins a caure 6 m en un clot d'uns dos metres de fondària on alenteix el curs per un llit sorrenc.</p> <p>Si a la plataforma del salt hi ha una elevada presència de restes fòssils marins, a les parets del talús de Can Raimundet (Sant Llorenç d'Hortons) s'observen els diferents sediments intercalats de graves i conglomerats testimoni d'un passat marí.</p> | 08091-298 | Nord-est del municipi. | <p>Segons el paleontòleg Lluís Rius (2014), el torrent de la <span>Rierussa</span> es caracteritza per ser el cabal d'aigua més regular dins del terme municipal de Gelida després del riu Anoia. Històricament, nombrosos propietaris agrícoles en depenen, fins al punt d'haver estat font històrica de discussions. Conflictes que van culminar amb la segregació del poble de Sant Llorenç d'Hortons de Gelida l'any 1828. Aquesta decisió va ser impulsada per la voluntat dels agricultors de Sant Llorenç d'Hortons de gestionar directament els seus recursos hídrics. En un tram de gairebé 4,3 km la Rierussa fa de límit de terme efectiu entre els dos municipis.<br /> El recorregut del torrent per la masia de Can Raimundet, situat a la llera esquerra, serveix com a exemple d'aprofitament dels recursos geològics del torrent. L'antiga pedrera de Can Raimundet fou explotada per subministrar material a l'obra romana del Pont del Diable, com indiquen les tècniques d'extracció visibles al capdavant de la pedrera i la seva composició mineralògica característica. La proximitat a l'antiga via romana justificava l'existència de pedreres per a la construcció de grans infraestructures viàries com les dels termes de Castellbisbal i Martorell. Aquesta roca endurida, procedent d'antics dipòsits marins, és responsable de diversos salts d'aigua dispersos per la plana del paisatge.</p> <p>El torrent de la Rierussa, sota la mateixa masia de Can Raimundet i en el bosc de la Ferreria, hi trobem un salt d'aigua adornat amb falzia de pou i caracteritzat per una bassa al fons, que constitueix un dels pocs racons salvatges que permeten un refugi de biodiversitat, proporcionant un hàbitat protector per a mamífers com teixons i senglars. El salt es troba dins l'àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana.</p> <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà. A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració. Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can Calopa (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel Crusafont, Josep F. De Villalta i Jaume Truyols, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4602004,1.8562120 | 404477 | 4590477 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97535-1710932047210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97535-pic1717054861038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97535-pic1717056149847.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97536 | Rellotge de sol del Molí Vell - Fàbrica Guarro - Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-vell-fabrica-guarro-casas | XIX | Se'n desconeix l'estat de conservació perquè no s'ha pogut observar. | <p>Segons l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans, es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat de color vermell maó.</p> <p>A la part alta hi trobem el lema escrit en castellà i lletres majúscules '<em>NADIA PASE POR ESE VIVIR SIN QUE DIGA POR SU VIDA QUE FUE CONSSEVIDA MARIA CON LA ORACION AVE MARIA'</em>.</p> <p>A baix, i emmarcat en un rectangle apaïsat ornamentat amb motius vegetals, hi ha el rellotge. El pol és un sol antropomorf d'on surt el gnòmon metàl·lic a l'altura del nas.</p> <p>A banda i banda del sol hi trobem la datació: 'ANY 1889'. Disposa de línies horàries i la numeració aràbiga marca des de les cinc del matí a les dues de la tarda.</p> | 08091-299 | A la fàbrica de Can Guarro. | <p>La datació del rellotge és l'any 1889.</p> | 41.4493900,1.8691200 | 405539 | 4589263 | 1889 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97536-imatge-inventari.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97537 | Rellotge de sol de cal Font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-font-del-puig | XX | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular apaïsat fet amb una mena de morter imitant la pedra i simulant un baix relleu.</p> <p>El gnòmon metàl·lic té el seu pol en el centre d'un sol que ocupa la part central superior del conjunt. Al centre hi podem llegir el lema en llatí: 'VOLAT IRREPARABILE TEMPUS'.</p> <p>No té línies horàries i la numeració romana marca de les sis del matí a les cinc de la tarda. A cadascun dels quatre extrems hi trobem petites representacions d'oficis.</p> <p>Es tracta d'un rellotge de fabricació, col·locat posteriorment.</p> | 08091-300 | A cal Font, al barri del Puig. | <p>Segons l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans és de 1990.</p> | 41.4359100,1.8481500 | 403768 | 4587789 | 1990 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97537-1712676200737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97537-1712676200822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97537-1712676200994.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97541 | Pedrera romana de la Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-romana-de-la-rierussa-0 | <p>AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAURI, A.; GALINDO, J.; ALVAREZ, A.(1999). 'La seqüència constructiva del Pont del Diable (Martorell)'. A: Jornades sobre el Pont del Diable, 1999.</p> | II aC. - V dC. | <p>El front d'explotació de la pedrera es troba dins del terme de Sant Llorenç d'Hortons, l'àrea protegida d'influència del jaciment arqueològic s'estén parcialment al terme municipal de Gelida.</p> <p>L'antiga pedrera de can Raimundet, explotada durant l'època romana, exhibeix marques de treball i retalls a la roca mare, els quals representen el negatiu del material extret. Aquest material, provinent de roca endurida originada en antics dipòsits marins, contribueix a la formació del salt de can Raimundet.</p> | 08091-301 | Al nord-est del terme municipal, entre la Rierussa i el camí de can Raimundet. | <p>Al marge esquerre de la riera de la Rierussa, entre la mateixa riera i el camí de can Raimundet, es localitza un front de pedrera. Durant l'any 2003, es va realitzar el seguiment arqueològic de les obres de construcció de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Zaragoza-Barcelona-Frontera Francesa (Tram: Gelida-Sant Llorenç d'Hortons), específicament en el Subtram XI B.</p> <p>L'anàlisi geològica dels diferents tipus de carreus utilitzats en la construcció del pont del Diable (Martorell-Castellbisbal) va revelar que alguns d'aquests carreus procedien del tipus de pedra que aflora a la pedrera de la Rierussa. Atès que no existeix constància documental sobre l'explotació d'aquesta pedrera durant les èpoques medieval i moderna, les traces visibles d'extracció de carreus a la pedrera probablement corresponen a l'època romana.</p> | 41.4605283,1.8560521 | 404464 | 4590514 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97541-pic1717054668049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97541-pic1717054676671.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97541-pic1717054685621.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97543 | Rellotge de sol de casa de Miquel Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-casa-de-miquel-carafi | XXI | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical en forma de papallona.</p> <p>Queda a l'interior de dos triangles de grans dimensions esgrafiats a la façana. L'ornamentació exterior del rellotge és una mena de cordatge senzill. El pol del gnòmon és a la part superior central. Disposa de línies horàries i marca de sis a sis en numeració romana.</p> <p>Es tracta d'un rellotge de fabricació industrial seriada i col·locat posteriorment.</p> | 08091-302 | Carrer de les Cases Noves, 34. | <p>Segons l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans és de l'any 2000.</p> | 41.4459000,1.8544400 | 404308 | 4588891 | 2000 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97543-pic1712827130808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97543-pic1712827097044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97543-pic1712827118073.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97544 | Can Cartró - masia Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cartro-masia-rius | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. </span><em>Programa de Festa Major 1997</em><span>. pp. 86-94.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (2016). 'Los Castillejos'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Lluís (2018). “</span><em>Jardins Personals</em><span>” Programa Festa Major, 2019, pp..81-85.</span></span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XIV - XX | Malgrat que no s'hi ha pogut accedir entorn de la masia, consta que es troba en bon estat al Catàleg de Masies. | <p>Segons el Catàleg de Masies i cases rurals de Gelida es tracta d'un conjunt arquitectònic de grans dimensions situat en una posició orogràfica elevada que n'acaba de ressaltar el conjunt alhora que és un mirador de la plana per ell mateix gràcies a la construcció de grans murs de contenció de pedra i formigó.</p> <p>Està compost per un cos principal que inclou la masia original i el primer celler i la capella. Disposa d'una zona enjardinada a l'extrem est de la plataforma. El conjunt ha estat molt modificat a la segona meitat del segle XX i es fa difícil discernir les estructures originals del mas, ja que per exemple, de la masia original les cantoneres o les grans dovelles visibles a la façana principal són també de la segona meitat del segle XX així com les obertures regularitzades i els paraments pintats. El cos principal disposa d'un claustre adossat a la façana sud, una ermita a la façana oest, i dos cellers. A l'oest, el recinte es tanca amb un edifici porxat de planta baixa més un pis, que delimita l'entrada al recinte. A la façana sud, es completa amb un llarg porxo amb arcs de mig punt. A l'exterior del recinte murat, hi ha una edificació totalment reformada amb coberta plana de planta baixa més un pis. Disposa d'una plaça porticada amb arcs de mig punt. Totes les edificacions dins del recinte murat tenen planta baixa, excepte els edificis principals vinculats a la masia, i presenten cobertes a dues aigües amb careners paral·lels als costats llargs dels edificis. Disposa també d'un pòrtic exempt format per carreus de pedra amb arcs rebaixats.</p> <p>Segons Lluís Rius (2018), Lluís <span>Riudor</span> i Carol (director de Parcs i Jardins de Barcelona a mitjan segle XX) va ser el responsable de l'enjardinament del jardí de la casa Maluquer de Gelida l'any 1948. És possible que les intervencions paisatgístiques realitzades a can <span>Cartró</span> de Gelida (finca Rius) també fossin de la seva firma. Un dels trets distintius de la finca Rius, comparada amb altres propietats de l'entorn, és el seu aspecte general i vista, que evoca més un paisatge mediterrani típic de la Toscana que no el paisatge característic del Penedès. L'entrada de la finca, flanquejada per xiprers i oliveres disposats alternativament, crea una línia visual directa cap a l'entrada principal. En lloc de plàtans, es van optar per plantar xiprers als marges del camí d'accés, conferint així a la finca un aspecte distintiu en comparació amb el paisatge predominant en altres centres productors de vi de la regió.</p> | 08091-303 | Carretera de Gelida a Sant Llorenç d'Hortons Km. 4,500. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a finals de segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat coneguda popularment com a Can <span>Cartró</span>, ara coneguda com a Masia Rius es pot seguir a partir d'altres noms documentats. De fet, originalment, havien estat dos masos anomenats <span>lo</span> mas de la Vall i <span>lo</span> mas <span>Puigbert</span> (o d'En Puig Esbert). També s'havia dit can Nicolau. Segons documentació antiga, estudiada per Rovira, al segle XIV, els cognoms Asbert o <span>Arbert</span>, així com <span>Ça</span> Vall o Sa Vall, apareixen associats als masos esmentats. Sembla que el 1491, els senyors de Gelida van concedir l'establiment a Bernat Casanoves, però no va ser fins al 1513 que Francesc Bertran va atorgar un nou establiment al seu fill Guerau Casanoves. El cens de 1515 registra aquest Guerau Casanoves, i el de 1553 a Sebastià Nicolau. A finals del segle XVI, documents registren la propietat a nom de Sebastià Nicolau de la Ferreria i més tard als seus hereus del mas de la Vall. La propietat va passar <span>dels Casanoves</span> als Nicolau, originaris de Castellbisbal, i posteriorment <span>als Cartró</span>, de can <span>Cartró</span> de la Riera, més tard anomenada la Pedrera, de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons.</p> <p>Les últimes germanes <span>Cartró</span> es van casar amb dos germans Rius, i els seus descendents encara resideixen a Gelida. A finals del segle XIX, la propietat va ser venuda pels <span>Cartrons</span> als Trabal, i més tard els hereus d'aquests la van vendre a les germanes Mercè i Teresa <span>Carreras</span> i <span>Arolas</span> l'any 1936, que possiblement eren propietàries de can Castany. Anys més tard, els Rius-Erill van adquirir la propietat, que recentment ha estat venuda a l'Heretat d'Espiells, Juvé <span>y</span> Camps. Actualment, la propietat es coneix com a can Rius, però per molts habitants de Gelida encara és coneguda com a can <span>Cartró</span>.</p> <p><span><span><span>El nom de masia Rius el recull a partir de la profunda reforma que Jaume Rius Nolla va dur a terme al mas, a mitjan segle XX. Jaume Rius era fill de Josep Rius i Antònia Nolla, era descendent de ca l'Agustinet del carrer Major de Gelida, però va néixer al carrer de l'Església de l'Hospitalet de Llobregat on s'havien establert els seus progenitors. Professionalment, Jaume Rius va ser propietari de Construccions Rius va ser un promotor immobiliari amb activitat ja als anys 1930. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra Jaume Rius va invertir en diferents promocions a Gelida: la masia Rius (ara propietat de Juvé i Camps), les torres, i les obres de la plaça del Pi, la casa familiar del carrer Sant Antoni i les d'estil pagesívol del carrer Anoia. En tots ells, la participació de l'Arquitecte Francisco Portillo Quintana va ser important.</span></span></span></p> | 41.4518158,1.8363985 | 402810 | 4589569 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049656.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-foto-capella-autor.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La masia disposa d'una petita capella amb una campana, la Montserrat, a l'espadanya de la capella advocada a la Mare de Déu de Montserrat. A partir de la documentació bibliogràfica es pot dir que la capella és una edifici interessant pel que fa a la decoració, malgrat que no hi hem tingut accés. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml