Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97673 | Tocs de campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tocs-de-campanes-0 | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Els tocs que encara es conserven avui dia són els de <strong>peus junts</strong> o <strong>difunts</strong>, que varien en funció de si el difunt és home o dona, el de <strong>bateig</strong>, els <strong>tocs de missa</strong> i l’<strong>avemaria</strong>. Els que ja no s’utilitzen són el de <strong>bon temps</strong>, <strong>foc</strong>, <strong>albat</strong> i <strong>vigília</strong>, que es pot fer avui dia però de forma ocasional. </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Toc de repic de festa o vigília. </strong>S’executava en les vigílies de dies festius, els dissabtes, o en els mateixos festius, a les 14:00 h del dia abans. També per anunciar l’inici de festes importants: Rams, Pasqua Florida, Festa Major, Santa Llúcia, Nadal, etc. Quan les festes anaven acompanyades de celebracions litúrgiques, s’avisava mitja hora abans. L’execució dels repics de festa consistia a pujar al campanar, desenganxar les cordes per tocar des de baix i enganxar-les per picar des de dalt, a dues mans i repicant a ritme ràpid i que sonessin les dues campanes alhora. El temps de durada era d’entre 10 i 15 minuts. També es podia fer algun cop per batejos i casaments. El toc dels batejos no es fa tant com abans. Calia pagar una quantitat concreta per anunciar la bona notícia.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de l’Avemaria o Angelus. </span></span></span></strong><span><span><span>S’executava cada dia tot l’any, a les 7:00 h, les 13:00 h i les 19:00 h. Servia per anunciar que començava el dia i per anunciar l’hora de dinar als pagesos, així com per anunciar l’hora del final de la jornada laboral. El toc es feia en memòria i rebia el nom de l’anunciació a la Mare de Déu. La seva execució consisteix des de baix al campanar tres tocs lents en campana gran, tres tocs lents en campana petita i tres tocs lents en campana gran, deixant que entre toc i toc es perdés el so abans de tocar la següent.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de Missa. </span></span></span></strong><span><span><span>S’executava cada dia tot l’any. El primer toc es feia mitja hora abans de començar; el segon, un quart d’hora abans, i el tercer, en el moment de començar. En el moment de la consagració quan el sacerdot alçava el calze, es feia un altre toc. Durant la Setmana Santa, però, les campanes quedaven mudes per escenificar el dol de l’església per la mort de Crist, fins al dissabte de Glòria. La seva execució consistia des de baix del campanar dotze tocs seguits amb campana gran, tretze tocs seguits amb campana petita, i catorze tocs seguits amb campana gran. Les campanades dotze, tretze i catorze seguides s’enllaçaven amb el mateix ritme. En acabar s’havia de deixar que es perdés el so abans de fer els tocs finals amb la grossa, amb tres, dues o una campanada, segons sigui el primer, segon o tercer avís.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de Rosari. </span></span></span></strong><span><span><span>Inicialment, s’executava a les 16:00 h i anys més tard, a les 19:00 h. Es realitzava de la mateixa manera que el de la missa, però sense els tres tocs finals. La seva execució també era la mateixa, consistia des de baix del campanar dotze tocs seguits amb campana gran, tretze tocs seguits amb campana petita, i catorze tocs seguits amb campana gran. Les campanades dotze, tretze i catorze seguides s’enllaçaven amb el mateix ritme. </span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc d’albat. </span></span></span></strong><span><span><span>S’executava quan moria un nen o nena que encara no havia fet la comunió, ja que es considerava que era una ànima pura i innocent. La seva execució consistia des de baix del campanar, i amb la campana petita, un toc lent fins que se’n perdia el so, i dos de seguits fins que se’n perdia el so. Tot plegat es repetia unes vint vegades.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de bon temps. </span></span></span></strong><span><span><span>S’acostumava a executar quan venien núvols carregats de tempesta o pedra. Es deia que amb el so de les campanes, els núvols es desfeien i ajudaven a salvar les collites dels pagesos. La seva execució consistia des de baix del campanar, alternar les campanes, primer la petita i després la gran, seguint sempre el mateix ritme durant uns minuts. </span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de morts o difunts. </span></span></span></strong><span><span><span>En el cas que el difunt hagués mort durant el dia, s’executava sense importar-ne el moment. Si moria durant la nit, s’executava al matí tot just després de l’Avemaria. Antigament, per Tots Sants es tocava a morts cada mitja hora, a partir de les quatre fins a les set, l’hora del rosari. La seva execució consistia des de baix del campanar a tocar les dues campanes alhora o tocar a peus junts, i se sabia si el difunt era home, perquè es feien tres tocs al principi per als homes, i dos per a les dones. Per als homes, es feia una campanada lenta fins que se’n perdia el so, i dues de seguides fins que se’n perdia el so. Es repetia fins a tres vegades. Després d’una pausa de mig minut, es tornava a començar. Quan s’acabava, s’iniciava el toc de morts. Per a les dones, es feia una campanada lenta fins que se’n perdia el so, i dues de seguides fins que se’n perdia el so. Es repetia dues vegades. Després d’una pausa de mig minut, es tornava a començar. I quan s’acabava, es començava el toc de morts. Tant per homes com per dones, el toc de morts consistia en una campanada lenta amb la campana gran fins que se’n perdia el so, i una campanada lenta amb la campana petita fins que se’n perdia el so. Repetició de fins a 40 vegades. Anteriorment, tot plegat es tocava tres vegades: el dia de l’enterrament, mitja hora abans d’entrar a l’església, quan entrava el rector a l’església, i amb el cos del difunt i en sortir de l’església.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de rebato o de foc. </span></span></span></strong><span><span><span>S’executava antigament, quan hi havia algun avís per incendis a l’estiu o qualsevol alarma que fes una crida a la mobilització de la població. Tenien un so continuat i persistent.</span></span></span></p> | 08091-355 | Carrer Barceloneta, 12-18. | <p><span><span><span>Els campaners eren els encarregats de fer sonar les campanes. Tant homes com dones, individualment o de forma col·lectiva. Cada època de l’any, a l’hora que tocava, o quan hi havia una emergència. Sempre havien d’estar a punt. </span></span></span><span><span><span>Avui dia la figura del campaner ha desaparegut o han estat substituïts per l’automatització. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Cantí tocava les campanes de Sant Pere del castell fins que es va traslladar la nova parròquia, i Josep Ferran Domingo, que tocava les de la parròquia a principis del segle XX. Joan Pascual i Clua (Joanet del Cadiraire) va ser el campaner de Gelida fins als anys 1950, i compaginava la feina fent de cadiraire i d’enterramorts. La seva esposa Brígida Blanch i Descàrrega també l’ajudava en la seva tasca. Després va venir Ramon Torres Pastoret, que també exercia de paleta i també rebia l’ajuda de la seva esposa, Maria Ferrer i Solsona, i dels seus fills. No obstant això, els horaris i les obligacions que comporten exercir l’ofici de campaner fan incompatible compaginar-ho amb altres feines. Es té constància d’alguns tocs de campana que hi ha hagut al llarg del temps a Gelida, documentats a l’arxiu parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La referència més antiga data del 1698, pel que fa als tocs de missa. S’oficiava de manera regular a Sant Pere del castell i a l’antiga capella de Sant Miquel fins al trasllat de la parròquia el 1871. Consistia en dues misses cada diumenge o dia de festa. A Sant Pere, mitja hora abans de la sortida de sol, tres tocs i inici del Rosari. La segona missa, a sant Miquel en hora competent també amb tres tocs. Hi ha també referències a les festes de Nadal i del dia dels Difunts, i també referències a l’ús de campanes en enterraments i en el moment de combregar.</span></span></span></p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97673-1712911686275.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97673-img20240306124418.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97673-pic1717070641152.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97694 | Carrer de Sant Jordi, 15-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jordi-15-17 | <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>Es tracta d'una casa petita de planta baixa que fa cantonada entre el carrer Sant Jordi i el passeig Circumval·lació.</p> <p>Té l'estètica de torre d'estiueig de començaments del segle XX, amb un pati que gairebé dona el tomb a la casa. En destaca el voladís d'obra amb teula a tres aigües, igual que la coberta. Les obertures, tant de portes com de finestres són d'arcs de mig punt.</p> <p>La tanca és d'obra i ferro forjat on es pot llegir 'ANY 1936'.</p> | 08091-356 | Carrer de Sant Jordi, 15-17. | <p>El passeig Circumval·lació és una de les obres viàries estratègiques per desenvolupar urbanísticament la població a mitjans dels anys 1930, tot i que no és fins després de la guerra (1946) que se n'obre el primer tram.</p> | 41.4399200,1.8622900 | 404955 | 4588219 | 1936 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97694-img20231212100206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97694-img20231212100212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97694-img20231212100230.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97697 | Paperera La Gelidense, o Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paperera-la-gelidense-o-moli-nou | <p><span><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2017). 'Anem creixent i no ens cansarem'. <em>Programa Festa Major</em> 2017, pp. 56-66.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Lluís i COMPTE, Maria Mercè (2018). “Els primers jardins de Gelida” a <em>Programa Festa Major Gelida 2018</em>, pp. 88-93.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1971). 'Don Lleó Bergadé Girona'. Programa de Festa Major 1971, p. 46.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Ramon (2005). “Els propietaris de la fàbrica de paper La Gelidense de Gelida (1791-1918) <em>a Programa de Festa Major Gelida 2005</em>, pp.76-79.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VVAA (1981). El Molí Nou. <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</em>. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.</span></span></span></p> | XIX - XX | El conjunt de la fàbrica, és tan gran que presenta diversos espais en diverses condicions. L'estat general és més aviat regular - baix, tot i que hi ha algunes instal·lacions contemporànies en bon estat, els edificis històrics mostren cert grau de degradació. | <p><span><span><span>Les dues principals fàbriques de Gelida, els molins Vell i Nou —coneguts també com la Fàbrica Guarro i La Gelidense— van establir-se al peu del riu Anoia per aprofitar-ne la força hidràulica, mitjançant el desviament d'aigua per una resclosa i un canal fins al cor de les instal·lacions papereres. El molí Nou se situava entre el riu i els terrenys de la masia de Can Penyella. En l'actualitat, la superfície total del complex industrial s'estén sobre aproximadament 54.000 m2. Aquest complex inclou habitatges a l'extrem oest, una zona de parc/jardí, instal·lacions properes a l'estació de tren i les naus industrials de la fàbrica. La fàbrica era integrada, gestionant tots els processos fins a la producció de pasta de paper, especialment després de l'entrada de capital basc per part de la família Armendaris, utilitzant pi autòcton.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com detalla Mercè Carafí (1998), la producció de paper a partir de draps era un procés complex que incloïa diferents etapes com el tractament inicial dels drapaires, l'espolsat, la lleixivació, el trinxat i escorregut, el refinament de la pasta segons el gramatge, les tines de barreig, l'arener per refinar i extreure impureses, i l'ús de xarxes de teixit metàl·lic per formar els fulls. Finalment, l'aigua s'extreia i els fulls es traslladaven als assecadors del terrat, així com als assecadors cilíndrics de ferro modern. Amb l'avanç de la industrialització, alguns processos van ser mecanitzats i electrificats, arribant a disposar d'una petita central elèctrica als anys 1950.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels elements més destacats de La Gelidense va ser el jardí impulsat pel Marquès de Gelida, el qual, segons Lluís Riu (2018), constituïa un element de prestigi enfront dels competidors per l'exclusivitat d'alguns dels exemplars arboris presents, així com altres elements decoratius com la glorieta de melis o un brollador (actualment al pati de la Biblioteca Pública). També van jugar un paper molt important les instal·lacions de la fàbrica de l'estació, fins al punt que van servir per instal·lar trens-hospital durant la Guerra Civil (CONDE 1990), a part de tots els serveis industrials continuats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, el nucli antic està format per un gran casal de quatre plantes amb una coberta a dos vessants. A la planta baixa, es conserven elements arquitectònics com arcades de pedra, portals i voltes catalanes de rajola. No obstant això, els pisos superiors han sofert alteracions significatives. Durant els anys trenta, a conseqüència d'un incendi, es va ampliar l'estructura amb la construcció de diverses naus noves, modificacions que van alterar l'arquitectura paperera tradicional de l'edifici antic, especialment els miradors o assecadors, caracteritzats per una filera de finestretes pròximes al ràfec de les teulades. Val a dir, que els principals constructors que van participar en les obres de construcció, tal com apunta Rosselló en diferents articles, va recaure en la nissaga de mestre d'obres i constructors Mas.</span></span></span></p> | 08091-357 | Polígon industrial de La Gelidense. | <p><span><span><span>La història del molí Nou està estretament lligada a la indústria paperera de la comarca. Com altres pobles del Penedès i l'Anoia, Gelida va veure néixer la producció de paper des del segle XVIII, aprofitant la força motriu del mateix riu d'Anoia la qual era canalitzada a través d'una resclosa i un canal. </span></span></span><span><span><span>L'evolució del molí Nou actualment reflecteix també els canvis en la indústria paperera catalana al llarg del temps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX, la conca de l'Anoia es va convertir en un dels principals nuclis industrials del paper a Catalunya, amb Gelida desenvolupant un paper destacat. La fàbrica fundada al voltant de 1780 va anar passant per diverses mans i va experimentar modernitzacions a tenir en compte, com: la introducció de maquinària de fabricació continua, importada de París. Amb el pas del temps, el molí Nou es va anar convertint en un símbol de la prosperitat que estava assolint Gelida, ja que contribuïa de forma directa en el desenvolupament econòmic i social de la localitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels propietaris diversos que van passar per la fàbrica, sense dubte, el principal és Joaquim Jover i Costas, el Marquès de Gelida, el qual va jugar també un paper destacat en la vida econòmica i política de la població. Joaquim Jover i Costas (1854-1922), va ser un destacat industrial català i propietari de La Gelidense. Va ser un important industrial i navilier, fundador de l'empresa de navegació Jover i Serra i va participar com a accionista en el Banc de Barcelona. En reconeixement al seu suport al Regne d'Espanya per prestar els seus vaixells de manera gratuïta durant la repatriació d'oficials i soldats malalts després del desastre de Cuba, se li va concedir el Marquesat de Gelida (1896). L'entrada de Jover a Gelida, es va produir pel fet d'haver heretat del seu oncle, Joaquim Serra, diversos negocis al poble, incloent-hi la fàbrica paperera La Gelidense. Posteriorment, l'any 1906, va pagar dues de les campanes de la nova església de Sant Pere i el rellotge a la vila de Gelida, en un gest de mecenatge i compromís amb la comunitat local.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat la importància del Marquès i el capital, tal com afirma Mercè Carafí (1998) s'ha de tenir en compte també, i valorar, el rol que van desenvolupar els treballadors: 'Els treballadors de les papereres han estat sempre els qui realment han tirat endavant les fàbriques. La seva força de treball unida a la tecnologia va permetre que els molins gelidencs se situessin en els primers llocs, quant a la qualitat del paper'. Cal aclarir que la fàbrica no només va ser un centre de producció, sinó també un element distintiu del paisatge; incorporant un jardí al voltant de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La història de la fàbrica, però canvia radicalment a mitjans dels anys 1970. El molí Nou que havia experimentat crisis i canvis, sobretot al llarg del segle XX (incendis, canvis de propietaris i transformacions en el sector industrials) van acabar minvant la seva rendibilitat i conseqüentment van contribuir al seu declivi. És per aquestes raons que finalment l'activitat paperera va tancar definitivament. Ara bé, el <span>tancament</span> d'aquesta fàbrica va servir per obrir un nou capítol en la història de l'edifici, convertit avui en dia en un complex industrial d'usos diversos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i aquesta transformació el complex industrial continua sent un record de la importància de la indústria paperera en el desenvolupament de la comunitat de Gelida, i alguns dels edificis i espais més singulars n'han patit les conseqüències, s'estan fent esforços per recuperar el complex industrial per la ciutat. La voluntat per recuperar els jardins o l'adaptació d'algunes naus com a magatzems municipals en són alguns exemples. També, però ha patit les conseqüències d’un cert abandó, tot i que Lluís Morera i Enric Carafí en van poder recollir un important nombre de peces de la fàbrica que s’han pogut conservar en els Fons dels Amics del Castell a l’espera de poder-los exposar en algun espai sobre la història paperera del poble.</span></span></span></p> | 41.4487258,1.8639207 | 405104 | 4589195 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97697-pic1709713725491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97698-1710932048430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97697-1710932048590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97697-1710932048744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97697-1710932048819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97697-pic1709713717137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97697-pic1709713851043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97697-pic1709713884246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97697-pic1709714142308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97697-pic1709714161745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97697-planol-gelidens-1884.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97697-programes-festa-major-2003-2014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97697-programes-festa-major-2015-2023.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Productiu | BCIL | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97700 | Fons de la col·lecció del Museu Molí Paperer de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-colleccio-del-museu-moli-paperer-de-capellades | <p><span><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2017). 'Anem creixent i no ens cansarem'. <em>Programa Festa Major</em> 2017, pp. 56-66.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DOMÈNECH,Josep (2012). 'Joaquim Jover i Costas, Primer Marquès De Gelida. Notícies publicades al diari La Vanguardia entre els anys 1881 i 1900.' Programa de Festa Major 2012, pp. 96-101.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Lluís i COMPTE, Maria Mercè (2018). “Els primers jardins de Gelida” a <em>Programa Festa Major Gelida 2018</em>, pp.88-93.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1971). 'Don Lleó Bergadé Girona'. Programa de Festa Major 1971, pp. 46.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Ramon (2005). “Els propietaris de la fàbrica de paper La Gelidense de Gelida (1791-1918) <em>a Programa de Festa Major Gelida 2005</em>, pp.76-79. </span></span></span></p> | XX | <p>Entre els fons del Museu Molí Paperer de Capellades hi ha una col·lecció força extensa de 139 registres, de materials provinents de la fàbrica paperera de La <span>Gelidense</span>.</p> <p>Són diversos materials com caixons de fusta, material d'oficina, documentació i fotografies, motlles, segells, formes per emmotllar paper, peces per mesurar gramatge, planxes d'impressió, diverses eines de tallers i pròpies de l'activitat paperera, marcadors de temps, guillotina, balances, premses, tipografies d'impressió mòbils, sedassos.</p> <p>La cronologia de les peces no és clara, i possiblement, són peces de la segona meitat del segle XX tot i que algunes podrien ser antigues, ja que l'activitat de la fàbrica va ser continuada, i per tant no es pot descartar aquesta possibilitat. Tot el conjunt procedeix de la recuperació de la fàbrica per part de diversos membres de l'Associació d'Amics del Castell en una fase d'abandó de les instal·lacions poc després del tancament de la fàbrica.</p> | 08091-358 | Carrer Pau Casals, 10, 08786 Capellades | <p>Tots els fons procedents de la fàbrica paperera de La Gelidense estan actualment dipositats al Museu Molí Paperer de Capellades, a l'espera de la possibilitat que hi hagi un espai dedicat a explicar el paper d'aquesta indústria a l'etapa contemporània del poble. Després del tancament de la fàbrica, l'any 1978, el regidor de l'època, Lluís Morera i Arrufat, juntament amb l'historiador Enric Carafí Morera, van recollir l'any 1980 en nom de l'Associació d'Amics del Castell i la voluntat d'exposar-se en el futur museu de Gelida les peces i eines per fer paper a mà del molí per a la seva conservació.</p> <p>Inicialment, el fons es va emmagatzemar a les antigues cotxeres del molí Nou, i posteriorment, es va organitzar una aula de paper a l'edifici de 'Les Monges' on poder-lo exposar mínimament. Aquest espai didàctic va tenir una existència breu, i l'Ajuntament va retornar tot el material als magatzems municipals, on es van perdre algunes peces després de diferents neteges per falta d'espai. Finalment, l'any 2018, L'Ajuntament de Gelida i l'Associació d'Amics del Castell, que custodiava aquests fons, va col·laborar en el trasllat dels mateixos com un dipòsit al Museu Molí Paperer de Capellades, on romanen actualment.</p> <p>El Museu Molí Paperer de Capellades està ubicat a l’antic molí paperer “Molí de la Vila”, que conserva l’estructura pròpia dels molins paper del segle XVIII. Al costat del molí hi ha la Bassa, una surgència d’aigua, procedent de l'aqüífer Carme-Capellades, que era utilitzada per 16 molins paperers: els molins de la Costa.</p> <p>Entre els segles XVIII i XIX, Capellades i el seu entorn van constituir un dels centres paperers més importants de l’Estat espanyol, especialitzat en paper de barba de primera qualitat i paper de fumar, fabricants com els Romaní, Soteras, Guarro, Serra o Romeu, entre d’altres, abastien gran part del mercat espanyol, d’Amèrica del sud i Filipines. Al museu, el visitant pot veure tot el procés de fabricació des que entrava el drap fins que en sortia el paper acabat.</p> | 41.4409610,1.8631428 | 405028 | 4588333 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97700-page-paper-fet-ma-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97700-pic1709713725491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97700-programes-festa-major-2003-2014.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97701 | Placa dels defensors de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-defensors-de-la-republica | <p><span>ADROVER, Antoni (2012). 'Memòria històrica a Gelida'. Programa Festa Major 2012. p. 109.</span></p> <p><span>ADROVER, Antoni (2014). 'Memòria històrica al Penedès'. Programa Festa Major 2014. pp. 20-21.</span></p> | XXI | El recinte està tancat i regulat amb horaris de visita | <p>És una placa commemorativa de forma quadrangular i amb el text gravat en relleu negatiu. El material podria ser marbre o granit, i és un homenatge a tots aquells que van morir defensant la República i la democràcia durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> <p>El text és: 'GELIDA ALS CAIGUTS EN DEFENSA DE LA REPÚBLICA I LA DEMOCRÀCIA'.<br /> <br /> És un monument força auster, però solemne, on no se citen noms.</p> | 08091-359 | Carretera de Corbera, 9. | <p>Les Muntanyes d'Ordal van ser una de les darreres línies de defensa per la República davant de l'avançament de l'exèrcit franquista, al tractar-se d'un dels darrers accidents geogràfics d'envergadura abans d'arribar a Barcelona.</p> <p>La defensa en aquestes muntanyes van poder frenar el que ja era pràcticament inevitable durant un dia, però amb un cost altíssim de vides humanes. Segons Antoni Adrover (2014), encara hi ha multitud de restes humanes de soldats enterrats en fosses comunes pel massís d'Ordal.</p> <p>La placa és va col·locar el dia 1 de juliol del 2012.</p> | 41.4431500,1.8700900 | 405611 | 4588569 | 2012 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97701-1702457471217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97701-pic1712817502549.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97707 | Torre del carrer Lluís Guarro, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-carrer-lluis-guarro-9 | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XX | <p>La torre, de planta quadrangular i aïllada, està situada enmig d'un pati tancat per un mur, seguint el model de torres d'estiueig habituals del Gelida a principis del segle XX.</p> <p>L'estructura consta de planta baixa, un primer pis i sota teulada o golfes, amb una coberta a doble vessant de teula ceràmica, perpendicular a la façana principal. Aquesta última, orientada a l'est cap al carrer Montserrat, es caracteritza per un ràfec esgraonat. La façana principal inclou una porxada amb arcs de mig punt, construïda amb maó posat a plec de llibre i coberta de teula. Al pis, un gran finestral central amb barana d'ampit de forja i arc de mig punt està flanquejat per dues finestres quadrangulars. Just sota el vèrtex de la teulada, es localitza una altra finestra amb arc de mig punt corresponent a l'altell.</p> <p>Les façanes laterals presenten una finestra quadrangular cada una. La façana posterior disposa d'un gran terrat balustrat amb una porta d'accés amb arc de mig punt. També podem veure un parell de balcons individuals amb barana de forja i acabats en arc de mig punt. Totes les obertures estan emmarcades amb maó col·locat a plec de llibre.</p> <p>El mur del pati, construït amb pedra i rematat amb una reixa de forja, envolta la torre, situada en una cantonada de la parcel·la. Aquest disposa d'una portalada amb arc i una coberta a doble vessant que facilita l'accés al pati. La porta d'entrada, de forja de doble fulla, destaca per la seva robustesa.</p> <p>El color de la torre destaca per la combinació dels porticons de fusta de color verd, el maó rogenc a plec de llibre, i el blanc de les façanes, creant un contrast visual atractiu.</p> | 08091-360 | Carrer Lluís Guarro, 9. | <p><span><span><span>Segons l’estudi de l’evolució urbana de Rosselló (RIUS, 2011), es contextualitza la construcció d'aquest conjunt de torres dins del creixement urbà que va tenir lloc a la dècada dels anys 1920. </span></span></span></p> <p>L'establiment del carrer Lluís <span>Guarro</span> i els seus carrers perpendiculars va ser un projecte pensat com una operació en favor de la captació de l'estiueig local mitjançant un eixample urbà que va coincidir cronològicament amb la creació de l'emblemàtica avinguda Colomer. Aquests carrers, situats en els terrenys de la casa Altimires, van començar a ser desenvolupats a partir de 1924, configurant un eixample que, entre 1925 i 1927, va veure l'emergència de diverses torres d'estiueig, totes elles d'estil noucentista, tot i que va ser un projecte de menor envergadura que a l'avinguda.</p> | 41.4419563,1.8615416 | 404895 | 4588446 | Anys 20 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97707-1702457476363.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97707-1702457476397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97707-1702457476429.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97708 | Torre del carrer Vicenç Perelló, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-carrer-vicenc-perello-6 | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>La torre, de planta quadrangular i aïllada, està situada enmig d'un pati tancat per un mur, seguint el model de torres d'estiueig habituals del Gelida de primer terç del segle XX.</p> <p>L'estructura consta de planta baixa i sota teulada o golfes, amb una coberta a doble vessant de teula ceràmica i de la qual sobresurten els caps de biga de fusta, paral·lela a la façana principal. Aquesta última, orientada a l'est cap a l'avinguda Colomer en el seu tram final d'unió amb el carrer Vicenç Perelló i avinguda de les Corts Catalanes. La façana principal inclou un porxo amb pilars de maó en espiral, fusta i coberta de teula. Totes les finestres són rectangulars amb acabat arrodonit als angles i un vistós ampit amb plafó ceràmic decorat amb sanefes blaves i blanques.</p> <p>Sota teulada, un gran finestral central i arc rebaixat just sota el vèrtex de la teulada. Les façanes laterals presenten dues finestres quadrangulars com a la principal. Un gran mur de contenció salva el desnivell del terreny, motiu pel qual el jardí és elevat sobre la cantonada amb un mur de pedra i pilarets amb barana de tub. Els pilarets també estan decorats amb una sanefa ceràmica blava i blanca.</p> <p>L'accés al pati es fa per una escala amb porta de dues fulles de forja.</p> | 08091-361 | Carrer Vicenç Perelló, 6. | <p>La torre està ubicada a la parcel·la que uneix l'avinguda Colomer en el seu tram final inferior, i l'avinguda de les Corts Catalanes. Segons el cadastre seria una construcció de finals dels anys 1920, fet que coincidiria amb la cronologia associada a l'avinguda Colomer.</p> <p>El conjunt de cases de l'avinguda, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida.</p> <p>El seu desenvolupament, va ocupar part de la finca de la masia de Can <span>Santfí</span>, del qual Joan Colomer i <span>Guitart</span> (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda.</p> <p>L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet (el qual es va quedar una de les parcel·les convertida en casa Trabal), i l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso.</p> | 41.4413853,1.8680272 | 405437 | 4588376 | Anys 20 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97708-img20231212121828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97708-img20231212121849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97708-img20231212121916.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97708-img20231212122115.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97709 | Rellotge de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lesglesia-de-sant-pere | <p><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. Programa de Festa Major 1997. pp. 86-94.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span>LLOPART, Joan, ROCA, Ernest i CARAFÍ, Enric (2003). 'Patrimoni recuperat. La troballa d’un rellotge a la punta del campanar'. Programa Festa Major 2003. pp. 71-73.</span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2019). Campanes, campanars i campaners de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2021) 'Les golfes de l'església parroquial de Sant Pere de Gelida'. Programa Festa Major 2021. pp. 20-25.</span></p> | XX | <p>El rellotge de l'església de Sant Pere ocupa la part més alta de la façana, al centre del timpà i just per davall de la torratxa de les campanes de les hores i els quarts.</p> <p>És esfèric i la numeració és aràbiga. La maquinària del rellotge, situada a les golfes de l'església just al darrere d'aquest, és original de 1906, tot i que actualment està en desús per utilitzar un sistema més modern.</p> <p>Quan encara funcionava amb la maquinària original, se li havia de donar corda cada 48 hores, cosa que han anat fent diversos funcionaris municipals al llarg dels anys del seu funcionament.</p> | 08091-362 | Carrer Major, 1. | <p>L'any 1906, Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida i amo del molí Nou o La Gelidense, va regalar el rellotge al municipi. Es va comprar a la fàbrica de rellotges de torre i foneria de campanes Moisès Díez, de Palència i va costar 1.832 pessetes. Per la seva instal·lació a la façana de l'església va ser necessària la intervenció de Mariano Mas (mestre d'obres), Jaume Solsona (fuster), el lampista 'Vda. de Jaume Simon', els serrallers Joan Benach i Josep Pasqual i el 'fondista' Ramon Rius de cal Gat Cendrer. La factura total va acabar essent de 2.620,63 ptes. i va ser abastament cobert per la donació, que fou de 6.200 ptes.</p> <p>El 1995, en començar les obres per restaurar el campanar, s'hi va trobar un rellotge del qual ningú tenia coneixement i que feia molts anys que no funcionava. Es tractava d'un rellotge cec (sense esfera per indicar les hores) i tocava els quarts i les hores a través d'unes campanes que es desconeix quines devien ser. La investigació del rellotger local, Joan Llopart, va determinar que la fabricació datava de l'any 1864.</p> | 41.4399500,1.8649900 | 405181 | 4588219 | 1906 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97709-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-175247868f6cc8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97709-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-175247b20d1384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97709-img20240306124418.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97709-img20240306124404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97709-captura-de-pantalla-2024-06-14-135639.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-12-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Moisés Díez | El rellotge va ser un donatiu de Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida, el 1906 i es va comprar a la fàbrica de rellotges de torre i foneria de campanes Moisés Díez, de Palència.A les parets al voltant del rellotge s'hi poden veure curioses anotacions i firmes de diferents èpoques. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97714 | Les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-noves-1 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. </span><em>Programa Festa Major 2007</em><span>. pp. 88 - 93.</span></span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XVIII - XX | <p>El barri de les Cases Noves és una agrupació més o menys compacta de cases, situat a tocar del riu Anoia. Precisament aquest és l'origen de les cases més antigues i dels antics molins fariners, com cal Piula o el proper cal Banyes, que aprofitaven la força de l'aigua per generar el moviment necessari per funcionar. També hi trobem l'antic Hostal, del que reten fonts escrites que daten del segle XVIII i, també la casa Miquel de Carafí, una masia reformada que segurament es dedicava a l'explotació agrícola de les finques que l'envolten en el seu origen.</p> <p>Just a tocar, a l'altra banda de la carretera, s'hi troba la concentració urbana més alta del barri, amb un seguit de cases entre mitgeres, més petites i de caràcter humil que, molt possiblement, fossin les cases que es van anar construint els treballadors dels molins paperers propers, el molí Nou (o La Gelidense) o bé el molí Vell (fàbrica Guarro).</p> | 08091-363 | Barri de les Cases Noves. | <p>Al barri de les Cases Noves hi conviuen masies antigues, com l'antic Hostal, cal Piula o bé la casa de Miquel Carafí, amb construccions més modernes i modestes, probablement de treballadors d'algun dels molins fariners o paperers propers.</p> <p>El plànol d'alineacions del carrer de les Cases noves, fet per Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de 1878 a 1887, i sol·licitat pel propietari de cal Noi del Molí, Jaume Botifoll Carafí el 1886.</p> | 41.4460400,1.8542500 | 404292 | 4588907 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97714-pic1712827575803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97714-pic1712827641059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97714-pic1712827647629.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97720 | Cal Andreuet de les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-andreuet-de-les-cases-noves | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. </span><em>Programa Festa Major 2007</em><span>. pp. 88 - 93.</span></span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XX | <p>Cal <span>Andreuet</span> de les Cases Noves és una casa d'estil modernista entre mitgeres.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos. Cal destacar-ne els detalls enrajolats de la façana i també la capçada feta amb maó pla i rajola. És aquí on trobem escrits els anys '1922', suposadament l'any de la construcció de la casa, i '1993', possiblement l'any de la reforma.</p> <p>Un altre element destacable és la barana de forja del balcó del primer pis.</p> | 08091-364 | Carrer de les Cases Noves, 42. | <p>Al barri de les Cases Noves hi conviuen masies antigues, com l'antic Hostal, cal Piula o bé la casa de Miquel Carafí, amb construccions més modernes i modestes, probablement de treballadors d'algun dels molins fariners o paperers propers.</p> <p>El plànol d'alineacions del carrer de les Cases noves, fet per Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de 1878 a 1887, i sol·licitat pel propietari de cal Noi del Molí, Jaume Botifoll Carafí el 1886.</p> | 41.4461500,1.8541600 | 404285 | 4588919 | 1922 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97720-pic1715865444722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97720-pic1715865463133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97720-pic1715865476971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97720-pic1715865489334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97720-pic1712827641059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97720-pic1712827575803.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97722 | Molí fariner de cal Banyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-fariner-de-cal-banyes | <p><span>CARAFÍ, Enric (2017). 'Anem creixent i no ens cansarem'. Programa Festa Major 2017, pp. 56-66.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2007). 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. </span><em>Programa Festa Major 2007</em><span>. pp. 88 - 93.</span></span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XIX-XX | De l'antic molí en queden tan sols quatre parets i força colgat per l'abundant malesa. No se n'ha pogut apreciar ni la bassa ni la conducció d'aigua. | <p>El molí fariner de cal Banyes ja fa molts anys que està abandonat. No en queda res més que les parets perimetrals. Aquestes eren fetes de morter amb còdols, amb les cantoneres de grans blocs de pedra i les finestres de maó pla. La porta sembla que era acabada amb un arc rebaixat de pedra i els muntants de maó. La coberta era d'una sola vessant. No s'hi observa el rellotge de sol que figura a l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans, que deu haver patit despreniments amb els anys.</p> <p>Ben a tocar de les restes del molí hi ha una casa aïllada, ca l'Alzina, amb la façana principal a cara sud, mirant a l'antic molí. Està formada per una planta baixa i un pis. D'aquesta casa en destaca els muntants, els esglaons i l'arc rebaixat de la porta principal, tots fets de maó pla. També uns respiradors pel soterrani que segueixen la mateixa línia estètica. Al mig de la façana i just damunt de la porta, hi trobem un balcó amb barana de forja i ornamentació senzilla. També és destacable la canalera de teula ceràmica en disposició tortugada que recull l'aigua de la coberta, de doble vessant i de teula àrab. La façana principal està arrebossada, però les altres parets no, i s'aprecia que són de pedra de mides irregulars, algunes d'elles còdols, i argamassa de morter.</p> | 08091-365 | Al costat de la depuradora d'aigua municipal. | <p>El camí de les Cases Noves antigament era conegut com a camí dels molins. Unia el poble amb els molins de cal Banyes o cal Piula, a les Cases Noves, amb Gelida a través del carrer del Pi. No hi ha constància sobre quan va cessar l'activitat el molí de cal Banyes, però sí que hi ha constància que el molí de cal Piula va estar treballant fins a començaments del segle XX.<br /> <br /> Segons l'historiador Ramon Rovira i <span>Tobella</span>, als segles X i XI, es documenta un molí fariner a l'altra banda del riu (tot depèn d'on s'ho mirés el <span>redactant</span> del document) que possiblement es tracta de les restes que hi ha a cal Banyes o a cal Piula.</p> | 41.4421900,1.8535600 | 404229 | 4588480 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97722-img2206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97722-img2204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97722-img2201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97722-img2203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97722-img2207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97722-img2208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97722-img2210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97722-img2211.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97723 | Casal de molí Vell - Fàbrica Guarro Casas S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-moli-vell-fabrica-guarro-casas-sa | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida,<em> 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Casal del Molí Vell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JULIÀ, Montse (1988). La Biblioteca: un hàbit més. Programa Festa Major 1988, p. 131.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VINYES, Josep M., CARAFÍ, Enric, i ROVIRA, Ramon (1998). <em>Guarro Casas, 300 anys d’història 1698-1998</em>. Guarro.</span></span></span></p> | XX | No s'ha pogut accedir a l'espai. S'ignora l'estat tot i que consta que l'any 2019 era bo, tan pel que fa a l'edifici com de la col·lecció, segons se'n desprèn de les imatges vinculades a la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, el casal del Molí Vell està ubicat en una posició central del recinte, davant la fase més antiga de la fàbrica. És una construcció de planta rectangular distribuïda en dues plantes d'estil noucentista, amb una coberta ceràmica a quatre vessants. Destaca una gran escala monumental de dos braços que dona accés al pis mitjançant dos trams rectes amb replà d'un quart de volta. En un dels laterals es troba un porxo (actualment tancat), coronat a l'alçada del primer pis per una terrassa amb balustres. L'obra, que incorpora elements constructius tradicionals de les masies, s'inscriu dins del llenguatge noucentista.</p> <p>El Casal del Molí Vell va ser construït amb l'objectiu d'instal·lar-hi el menjador del personal de la fàbrica <span>Guarro</span> a la planta baixa, així com una escola i una biblioteca al primer pis. Actualment, el menjador s'utilitza com a seu de les oficines de l'empresa i la biblioteca ha estat convertida en un museu.</p> <p>Un altre element històric de la fàbrica, rellevant pel seu destacat impacte visual, és la xemeneia industrial, que actualment és l'única que queda de les que hi havia hagut al poble. A la façana del casal, hi figura una placa inscrita en homenatge a Lluís <span>Guarro</span> que diu: 'Al Senyor Lluís <span>Guarro</span> i <span>Casas</span>, fundador de les Escoles del Casal del Molí Vell. Els antics alumnes en reconeixença. XVI-X-MCMXLIX'.</p> <p>A prop també s'hi pot trobar un monòlit, col·locat el 1939, on figura un bust de marbre de Lluís <span>Guarro</span> amb la inscripció: 'A Lluís <span>Guarro</span> <span>Casas</span>. Els qui l'anomenàrem patró i el recordem com a pare'. Al costat, s'acompanya d'un petit enjardinament amb un estany i rosers.</p> <p>Finalment, cal esmentar un plafó ceràmic col·locat a la façana l'any 1950 amb la imatge de Sant Domènec, patró de l'aigua pels pagesos i dels paperers a la conca de l'Anoia.</p> <p>De la fitxa del POUM de Gelida núm. E1-57 incorpora una petita descripció dels volums més antics de la fàbrica. Concretament, cita com a punts interessants el nucli antic forma per dos edificis rectangulars a quatre vents i de quatre plantes, un d'ells també en compte amb un cos enlairat. Malgrat les moltes ampliacions de noves naus a l'entorn, l'edifici principal conserva l'estil primitiu exteriorment. Cal destacar-hi piques de pedra per fer el paper a mà, el rellotge de sol de 1889 i el portal principal del Molí Vell, en el qual es pot veure una dovella amb forma d'escut on s'observa l'anagrama Marià i la data 1783, que és l'origen fundacional de l'edifici.</p> | 08091-366 | Can Guarro, s/n. | <p>El casal del Molí Vell, també conegut com a fàbrica de paper L. Guarro Casas S.A., ha estat i és un pilar de la història industrial de Gelida.</p> <p>Tal com publica Mercè Carafí a l<em>'Abans</em>, el molí Vell va començar la seva història a les terres de can Valls l'any 1782. L'any 1783, la família Guarro arrendà dues construccions a Gelida, població situada al costat del riu Anoia, que després d'haver-lo reconstruït en un sol edifici i de millorar-ne la qualitat productiva, el van destinar a la fabricació de paper. En aquest nou molí paperer els Guarro començaren a fabricar paper de barba. D'aquesta manera, la casa Guarro s'instal·là a Gelida, on s'hi ha estat fins avui. Els terrenys adquirits per la família Guarro, al seu torn, havien estat propietat d'un llibreter i impressor barceloní, Carles Gibert i Tutó, el qual ja havia destinat els edificis a l'activitat paperera anys abans, rebent la llicència d'establiment d'un molí paperer l'any 1770.</p> <p>Els autors del llibre homenatge del 300 aniversari, Josep M. Vinyes, Enric Carafí i Ramon Rovira (1998), posen el focus com a figures clau sobre Josep Guarro Calvet (1796 – 1853) qui serà el motor de les activitats de l'empresa gairebé durant tota la primera meitat del segle XIX i un dels seus descendents a tombar del segle XX, Wenceslao Guarro i Menor (1842-1890). Wenceslao, ben posicionat econòmicament i socialment, fou l'impulsor de l'empresa al canvi de segle, després del què semblava un lleuger declivi al darrer terç del segle XIX. La visió emprenedora de Wenceslao el va portar a introduir la fabricació del paper de fumar i la patent de cartolines per a les baralles de naips l'any 1889. També va promoure les exportacions a les Amèriques. A finals del segle XIX la fàbrica ja treballava 24 hores.</p> <p>Durant el segle XIX els fabricants de paper, que solien ser els propietaris dels molins, només s'encarregaven de comprar les matèries primeres i de vendre el paper amb el seu nom i la seva marca. Per fabricar-lo contractaven un balaire, una persona que s'encarregava de la manufactura i de donar allotjament i menjar als treballadors. Josep Albet Quintana fou el balaire del molí Vell de Gelida durant les últimes dècades del segle passat, fins al 1900, any en què el succeí el seu parent Romul Torrrents Albet.</p> <p>A les mans de la seva dona, Camil·la Casa i Jover després de la mort del fill i el marit, la Viuda de Wenceslao Guarro va continuar la projecció de l'empresa.</p> <p>El següent responsable fou Lluís Guarro qui feu el gran salt internacional i de qualitat de l'empresa, fins al punt que subministrava el paper oficial d'estats com Argentina, Bolívia, Veneçuela, Cuba o Mèxic a principis de segle XX, guanyant-se el nom popular de la marca Guarro com '<em>el papel catalán</em>'. La transformació i innovació industrial al primer terç del segle XX era constant. Lluís Guarro també va ser el responsable de suprimir el sistema de balaires, promocionà la qualitat de la producció, consolidà la marca i tingué espai per desenvolupar una gran projecció social amb la creació del casal del molí Vell. Lluís Guarro fou una figura molt respectada a tots els àmbits, fins al punt que el comitè d'empresa durant la col·lectivització dels anys de la guerra, va portar el seu nom: Empresa Col·lectivitzada Ll. Guarro Casas. Després de tres anys d'exili per les seves idees catalanistes, a principis dels anys 1940 va recuperar l'empresa al capdavant de la qual va estar fins a la seva mort l'any 1950. A partir de Lluís Guarro, es va deixar el model més paternalista per fer al pas a la Societat Anònima.</p> <p>La dècada dels seixanta es caracteritza per la transició industrial a les pastes blanquejades de cel·lulosa que van permetre duplicar la producció de paper en escassos cinc anys, així com la innovació en nous materials d'ús editorial i d'enquadernació (Guaflex i Geltex). Els anys 1970 es caracteritzen per l'expansió dels nous productes derivats i la concreció de noves filials per atendre les necessitats dels nous sectors com el calçat. La dècada dels 1980 és l'aposta pel mercat comú europeu i una nova ampliació i tecnificació de l'empresa. Els 1990 són anys de moviments de despatxos amb compravendes de capitals francesos fins a la integració de Guarro Casas al grup Arjomari-Prioux. Actualment, la digitalització ha afectat notablement l'empresa, si bé continua buscant estratègies de desenvolupament i continua activa la seva fàbrica a Gelida.</p> <p>Pel que fa a l'edifici del molí Vell, inicialment va tenir funcions de menjador de la fàbrica, així com el primer pis es va convertir en una escola i biblioteca. Montse Julià Torné (1988) afirma que, als volts de 1920, de la mà de Lluís Guarro, es va crear una biblioteca al molí Vell, en un moment en què a Catalunya es fundaven nombroses biblioteques com a elements essencials de cultura i, sobretot, com a entitats al servei de la llengua catalana. Actualment, les funcions del molí Vell s'han adaptat a les necessitats contemporànies; per exemple, el menjador es va reconvertir en un conjunt d'oficines de l'empresa. No obstant això, la biblioteca del primer pis ha mantingut, d'alguna manera, el seu caràcter lúdic-formatiu i es va transformar en un petit museu de la història de la fàbrica per celebrar el 300 aniversari (1698 – 1998) i preservar-ne el llegat industrial i social de la fàbrica. Malauradament, aquesta iniciativa només es va mantenir disponible oberta al públic durant tres anys aproximadament i actualment resta tancada, així com l'accés a la fàbrica des d'un punt de vista cultural.</p> <p>Mercè Carafí (1998), a part de destacar els promotors econòmics de la fàbrica, en subratlla la importància que han tingut històricament els treballadors: 'Els treballadors de les papereres han estat sempre els qui realment han permès que els molins gelidencs se situessin en els primers llocs pel que fa a la qualitat del paper'. Carafí també indica que, acabats els estudis elementals, l'entrada a les fàbriques de paper era una de les sortides habituals per als joves gelidencs.</p> <p>L'impacte de la fàbrica paperera en la localitat de Gelida és innegable. Com remarquen Josep M. Vinyes, Enric Carafí i Ramon Rovira (1998): 'L'existència de les fàbriques de paper a Gelida ha marcat considerablement la història de la vila en els aspectes social, econòmic, laboral i cultural, des de la seva implantació durant les darreres dècades del segle XVIII, avui fa més de dos segles'.</p> <p>Antoni Puig i Gairalt (L'Hospitalet de Llobregat 1887 - Barcelona 1935) va ser un arquitecte i músic català, germà de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt, amb qui va col·laborar en diverses obres. Tot i no tenir la responsabilitat del càrrec d'arquitecte municipal del seu germà, va treballar per a personalitats de la burgesia. La seva carrera, breu i selecta, el va situar entre els primers arquitectes catalans de la seva generació. D'estil noucentista, va perfilar un estil genuïnament català i clàssic alhora. D'aquest període són el casal del molí Vell a Gelida (1920-1921) i la Casa Guarro a Sarrià (1921-1923).</p> | 41.4492646,1.8698967 | 405604 | 4589247 | 1920-1921 | 08091 | Gelida | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97723-img20240306092337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97723-postsal-inicis-segle-xx.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97723-fabricadepaperguarroagelida.jpeg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Antoni Puig i Gairalt (arquitecte) | El fet que no s'hagi pogut accedir a l'interior del recinte de la fàbrica condiciona l'observació d'alguns dels elements. Segons ens han informat, des de finals dels anys 2010 també roman tancat i sense accés el Museu de la Fàbrica, l'arxiu i altres espais d'interès cultural, sense que hi hagi previsió d'obertura o d'accés a investigadors. | 106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97724 | Molí fariner de cal Piula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-fariner-de-cal-piula | <p><span>CARAFÍ, Enric (2017). 'Anem creixent i no ens cansarem'. Programa Festa Major 2017, pp. 56-66.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. </span><em>Programa Festa Major 2007</em><span>. pp. 88 - 93.</span></span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XVIII-XX | El molí es troba en mal estat, però està en plenes obres de rehabilitació. | <p>El molí fariner de cal Piula ara mateix es troba força malmès, però en vies de reforma. Actualment, podem parlar d'un conjunt arquitectònic, ja que a l'edifici original s'hi han anat sumant altres edificacions per satisfer les necessitats de cada època i de cada ús. Per exemple, l'antiga bassa triangular per aconseguir el salt d'aigua va ser assecada i s'hi va construir una mena de cobert agrícola cobrint exactament la mateixa superfície.</p> <p>L'edifici del molí disposava de dos grans rellotges de sol, avui en dia gairebé desapareguts, i d'una galeria al pis de la façana principal amb quatre obertures de volta de canó fetes amb maó d'obra de les que actualment dues estan tapiades.</p> <p>La coberta, de doble vessant i de teula àrab també està en procés de reforma i la canalera de teula ceràmica en disposició tortugada.</p> | 08091-367 | Barri de les Cases Noves, a sota. | <p>El camí de les Cases Noves antigament era conegut com a camí dels Molins. Unia el poble amb els molins de cal Banyes o cal Piula, a les Cases Noves, amb Gelida a través del carrer del Pi. No hi ha constància sobre quan va cessar l'activitat el molí de cal Banyes, però sí que hi ha constància que el molí de cal Piula va estar treballant fins a començaments del segle XX.</p> <p>Segons l'historiador Ramon Rovira i Tobella, als segles X i XI es documenta un molí fariner a l'altra banda del riu (tot depèn d'on s'ho mirés el redactant del document) que possiblement es tracta de les restes que hi ha a cal Banyes o a cal Piula.</p> | 41.4468700,1.8527700 | 404170 | 4589001 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97724-postal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97724-1718100012225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97724-1718100012258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97724-1718100012289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97724-1718100012190.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97727 | Torre del carrer Montserrat,10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-carrer-montserrat10 | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XX | <p>La torre, de planta quadrangular i aïllada, està situada al límit de l'alineament del carrer i al costat d'un gran pati tancat per un mur que fa cantonada a tota l'illa i per tres de les quatre façanes de la torre, seguint el model de torres d'estiueig habituals del Gelida del primer terç del segle XX. L'estructura consta de planta baixa, pis i golfes, amb una coberta a doble vessant de teula ceràmica, de la qual sobresurten els caps de biga de fusta, perpendiculars a la façana principal, orientada a l'oest cap al carrer Montserrat.</p> <p>La façana principal disposa d'una porta central flanquejada per dos grans finestrals rectangulars amb reixa de forja. A sobre, un gran balcó corregut amb un eixamplament central en punt rodó i barana de forja és accessible per tres sortides, totes elles amb porticons de fusta. Finalment, sota el carener, es troba una finestra rectangular amb barana balustrada. Per embellir l'edifici, presenta a les cantonades un ressalt que simula pedres cantoneres.</p> <p>Pel costat més alt del carrer, disposa d'un accés al pati amb dos pilarets i doble porta. La resta del perímetre està tancat amb un mur d'obra esgraonat per salvar el desnivell. A la cantonada amb el carrer Lluís <span>Guarro</span>, es presenta un portal per vianants de forja amb doble fulla. A la part posterior, s'hi ha adossat un cos d'època contemporània sense rellevància arquitectònica.</p> | 08091-368 | Carrer Montserrat, 10. | <p><span><span><span>Segons l’estudi de l’evolució urbana de Rosselló (RIUS, 2011), es contextualitza la construcció d'aquest conjunt de torres dins del creixement urbà que va tenir lloc a la dècada dels anys 1920. </span></span></span></p> <p>L'establiment del carrer Lluís <span>Guarro</span> i els seus carrers perpendiculars com el carrer Montserrat va ser un projecte pensat com una operació en favor de la captació de l'estiueig local mitjançant un eixample urbà que va coincidir cronològicament amb la creació de l'emblemàtica avinguda Colomer.</p> <p>Aquests carrers, situats en els terrenys de la casa Altimires, van començar a ser desenvolupats a partir de 1924, configurant un eixample que, entre 1925 i 1927, va veure l'emergència de diverses torres d'estiueig, totes elles d'estil noucentista, tot i que va ser un projecte de menor envergadura que a l'avinguda.</p> | 41.4417794,1.8620566 | 404939 | 4588426 | Entre 1920 i 1930 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97727-1702457475359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97727-1702457475393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97727-1702457475425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97727-1702457476329.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97730 | Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felix-4 | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</span></p> | XVIII - XIX - XX | Estructuralment, l'edifici està completament reformat de fa poc. S'ha conservat alguns elements originals de la façana. | <p>Cal Fèlix és un gran casal situat a l'extrem baix del carrer del Pi. És un edifici de planta quadrangular amb pati posterior, distribuït en planta baixa i dos pisos. Tot i que l'edifici ha estat completament restaurat, encara conserva alguns elements identificables de l'estructura original. Una característica curiosa de l'edifici és la coberta de teula a doble vessant pel centre, però els extrems també convergeixen cap a l'interior, on es troben els baixants, generant un efecte de serra a la cornisa superior.</p> <p>La porta d'entrada, situada al centre, presenta brancals de pedra i un arc rebaixat de maó disposat a plec de llibre. Al costat d'aquesta porta, es troba una placa ceràmica amb la inscripció: '<span>PUEBLO</span> DE GELIDA / <span>PARTIDO</span> DE SAN <span>FELIO</span> DE / LLOBREGAT <span>PROVINCIA</span> / DE BARCELONA'. La porta està flanquejada per dues finestres quadrangulars que conserven l'embarrat de ferro. Al primer i segon pis destaquen dos balcons individuals amb barana de forja situats a l'eix central. Coronant la façana, encara que descentrat sobre l'eix, hi ha un senzill rellotge de sol quadrangular.</p> | 08091-369 | Carrer del Pi, 84. | <p>L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.</p> <p>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila. El carrer del Pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer.<br /> <br /> Cal Fèlix és pràcticament l'última casa que existia a Gelida ubicada en aquest eix, ja documentada a finals del segle XIX. De fet, es pot dir que tancava el municipi, a mitjan segle XIX, en el moment que es decideix col·locar la placa del partit judicial a la façana. Com a curiositat històrica, s'esmenta en el llibre homenatge del 300 aniversari de la Fàbrica <span>Guarro</span>-<span>Casas</span> que Camil Sàbat o el <em>Senyor <span>Camilo</span></em>, com se'l coneixia popularment, que procedia de cal Fèlix va ser l'home de confiança de Lluís <span>Guarro</span>; actuava com a director, però sense signatura, durant els primers decennis del segle XX.</p> | 41.4425886,1.8577945 | 404583 | 4588520 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97730-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97730-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97730-1702457473517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97730-1702457473552.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97737 | Torre Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-rafols | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span>Programa Festa Major<span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> | XX | <p>La torre, de planta en T i aïllada, està situada enmig d'un pati tancat per un mur, seguint el model de torres d'estiueig habituals del Gelida de primer terç del segle XX.</p> <p>L'estructura consta de planta baixa, i dos pisos, amb una coberta a quatre vents de teula ceràmica. L'edifici disposa d'un terrat balustrat, grans finestrals quadrangulars i tres finestres geminades amb arc de mig punt. El pati de grans dimensions disposa de diferents espais i una gran pèrgola, pràcticament tot envoltat amb una barrera abundant de vegetació.</p> <p>Un element característic de la casa i que està en clar retrocés al poble, i que ha estat associat generalment a un entorn selecte, és la presència de palmeres en els jardins de les torres o en el mateix jardí industrial de La <span>Gelidense</span>, per exemple.</p> | 08091-370 | Avinguda de les Corts Catalanes, 18. | <p>Construïda l'any 1926, la Torre Ràfols, és una torre més de l'expansió de les torres d'estiueig pròximes a l'emblemàtica avinguda Colomer, ja ubicades l'actual avinguda de les Corts Catalanes. Moltes d'aquestes torres d'estiueig, com explica Rosselló (2014) van ser construïdes per l'empresa Colomer i Xandri. Algunes com altres com la Torre Ràfols van ser la Torre <span>Berini</span> (1930), <span>Pelayo</span> Rubió (1934), <span>Raurich</span> (1935), i les dues torres d'<span>Azara</span> (1935), conegudes com <span>Las</span> <span>Marquesitas</span>.<br /> <br /> Jaume Colomer Bertran (1888-1962) va néixer el 24 de setembre de 1888 a Arenys de Munt, al Maresme, i va aprendre l'ofici de paleta amb el seu germà gran, Josep (1886-1978). A principis del segle XX, els germans Mas Civil dominaven la construcció a Gelida, però la situació va canviar amb l'arribada de Colomer, qui ràpidament es va fer conèixer com el <em>Paleta Nou</em>. El 1913, Colomer es va casar amb Carme Xandri Bassó i poc després, a principis dels anys vint, va fundar l'empresa Colomer i Xandri amb el seu cunyat Josep Xandri Bassó. L'empresa va destacar-se en el sector de la construcció a Gelida fins a 1936, construint més de 4,5 edificacions anuals entre 1921 i 1936, incloses torres d'estiueig, cases de renda, i habitatges per a diversos estrats socials. Els Mas, per la seva banda, van continuar influents en les obres públiques i en projectes per a propietaris influents fins que la Guerra Civil va aturar l'activitat de Colomer i Xandri.</p> | 41.4423152,1.8688801 | 405509 | 4588478 | 1926 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97737-img20231212122445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97737-img20231212123333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97737-img20231212122526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97737-img20231212122532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97737-img20231212122640.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97738 | Casal Nostra Senyora del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-nostra-senyora-del-carme | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span>Programa Festa Major<span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> | XX | La façana de l'edifici s'ha anat degradant pels factors atmosfèrics i algunes filtracions i humitats. L'estructura arquitectònica sembla en bon estat. | <p>El gran casal és un edifici de planta quadrangular amb tres plantes, situat entre els carrers del Sol, 38-42, i el carrer Doctor Galès.</p> <p>Aquesta construcció té la particularitat que la porta d'accés principal es troba a la part alta de l'edifici, tenint en compte que el desnivell del terreny li fa guanyar alçada cap al nivell inferior que suposa el carrer Doctor Galès.</p> <p>Les façanes són molt austeres en decoració, amb petits finestrals quadrangulars i alguns balcons d'obra. Destaquen els finestrons ovalats sota la teulada. La coberta és de teula a dos vessants, perpendicular a la façana principal, amb els caps de biga sobresortint a tall de mènsules del ràfec.</p> | 08091-371 | Carrer Rafael Galés, 49. | <p>El Casal Nostra Senyora del Carme, construït l'any 1936, destaca per haver estat un dels primers blocs de pisos edificats a Gelida.</p> <p>Va ser obra de l'empresa Colomer i Xandri. Jaume Colomer Bertran (1888-1962) va néixer el 24 de setembre de 1888 a Arenys de Munt, al Maresme, i va aprendre l'ofici de paleta amb el seu germà gran, Josep (1886-1978). A principis del segle XX, els germans Mas Civil dominaven la construcció a Gelida, però la situació va canviar amb l'arribada de Colomer, qui ràpidament es va fer conèixer com el <em>Paleta Nou</em>. El 1913, Colomer es va casar amb Carme Xandri Bassó i poc després, a principis dels anys vint, va fundar l'empresa Colomer i Xandri amb el seu cunyat Josep Xandri Bassó. L'empresa va destacar-se en el sector de la construcció a Gelida fins a 1936, construint més de 4,5 edificacions anuals entre 1921 i 1936, incloses torres d'estiueig, cases de renda, i habitatges per a diversos estrats socials.</p> <p>Els Mas, per la seva banda, van continuar influents en les obres públiques i en projectes per a propietaris influents fins que la Guerra Civil va aturar l'activitat de Colomer i Xandri.</p> | 41.4394701,1.8674062 | 405382 | 4588163 | 1936 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97738-img20231212120508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97738-img20231212120302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97738-img20231212120311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97738-img20231212120332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97738-img20231212120523.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | empresa Colomer i Xandri | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97739 | Torre Doctor Gamisans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-doctor-gamisans | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span>Programa Festa Major<span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> | XX | <p>La torre, de planta en quadrangular i aïllada, està situada enmig d'un pati tancat per un mur, seguint el model de torres d'estiueig habituals del Gelida de primer terç del segle XX.</p> <p>L'estructura consta de planta baixa i pis amb una torratxa, amb una coberta a quatre vents de teula ceràmica. L'edifici disposa d'un porxo amb doble arc rebaixat i coberta de teula d'accés a la casa, pel nivell superior corresponent a l'avinguda de les Corts Catalanes.</p> <p>Un dels elements més característics de la casa és la torratxa amb coberta a quatre vents i finestres amb punt rodó i un ampit ceràmic.</p> <p>El mur de tancament és una tanca de metall amb pilarets d'obra decorats amb boles. Disposa de terrat balustrat, grans finestrals quadrangulars i tres finestres geminades amb arc de mig punt. El pati de grans dimensions disposa de diferents espais i una gran pèrgola, pràcticament tot envoltat amb una barrera abundant de vegetació.</p> <p>Un element altre característic de la casa, i que ha estat associat generalment a un entorn selecte, és la presència de palmeres en els jardins de les torres o en el mateix jardí industrial de La Gelidense, per exemple.</p> | 08091-372 | Avinguda de les Corts Catalanes, 9. | <p>Construïda l'any 1934, la Torre del Doctor Gamisans, és una torre més de l'expansió de les torres d'estiueig pròximes a l'emblemàtica avinguda Colomer. Moltes d'aquestes torres d'estiueig, com explica Rosselló (2014) van ser construïdes per l'empresa Colomer i Xandri. Algunes com altres com la Torre Ràfols (1926) van ser la Torre <span>Berini</span> (1930), <span>Pelayo</span> Rubió (1934), <span>Raurich</span> (1935), i les dues torres d'<span>Azara</span> (1935), conegudes com <span>Las</span> <span>Marquesitas</span>.<br /> <br /> Jaume Colomer Bertran (1888-1962) va néixer el 24 de setembre de 1888 a Arenys de Munt, al Maresme, i va aprendre l'ofici de paleta amb el seu germà gran, Josep (1886-1978). A principis del segle XX, els germans Mas Civil dominaven la construcció a Gelida, però la situació va canviar amb l'arribada de Colomer, qui ràpidament es va fer conèixer com el <em>Paleta Nou</em>. El 1913, Colomer es va casar amb Carme Xandri Bassó i poc després, a principis dels anys vint, va fundar l'empresa Colomer i Xandri amb el seu cunyat Josep Xandri Bassó. L'empresa va destacar-se en el sector de la construcció a Gelida fins a 1936, construint més de 4,5 edificacions anuals entre 1921 i 1936, incloses torres d'estiueig, cases de renda, i habitatges per a diversos estrats socials.</p> <p>Els Mas, per la seva banda, van continuar influents en les obres públiques i en projectes per a propietaris influents fins que la Guerra Civil va aturar l'activitat de Colomer i Xandri.</p> | 41.4417713,1.8682685 | 405457 | 4588418 | 1934 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97739-dr-gamisans.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97739-dr-gamisans2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97740 | Cal Bitxo de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo-de-sant-salvador | <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> | XVI - XX | L'edifici està en bon estat de conservació estructural, però la transformació ha estat molt important i pràcticament no es poden observar elements destacats de l'estructura original. | <p>Cal Bitxo és una antiga masia aïllada que, amb el creixement del barri de Salt Salvador de la Calçada, ha anat quedant integrada dins de la trama urbana.</p> <p>Es tracta d'un conjunt d'edificis que originalment devien ser la casa principal i construccions agrícoles. El material emprat per la seva construcció segurament és la tàpia reforçada amb algun morter, tal com es pot apreciar en una part de la casa que fa cantonada i que és de les poques que queden sense arrebossar. La coberta de l'habitatge original és a una sola vessant i inclinada cap dins del conjunt, feta amb teula àrab i un ràfec esglaonat i amb serra dentada. A la façana principal, de planta baixa, pis i golfes, hi destaquen tres balcons al primer pis i unes obertures de respiració a les golfes amb ornamentació ceràmica.</p> <p>Tot el conjunt té una estètica molt austera.</p> | 08091-373 | Carrer Mas Perelló, 23. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de principis de segle XVI. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc.</p> <p>Segons ell, Cal Bitxo seria un sobrenom que es devia aplicar a algun hereu durant el segle XIX, originalment es deia mas Perelló. Al segle XVI el trobem citat quan Francesc Bertran, senyor de Gelida, fa una carta precària a un Joan Oller. El cognom Oller es va mantenir en la línia de successió fins al segle XVIII, quan s'enllacen dues pubilles consecutives i passa a ser Torrents, cognom que arriba fins als nostres dies.</p> <p>De Sant Salvador de la Calçada només hi ha referències antigues a dues cases: can Perelló - Oller - Bitxo, per una banda, i la casa-capella de Sant Salvador, que ja apareix citada el 1286. La capella de Sant Salvador va desaparèixer passat el segle XIX i a cal Bitxo se'n conserva una fornícula barroca que data de 1856.</p> <p>Els Oller primer i Torrents després, eren els grans tenidors de les terres de Sant Salvador i durant el segle XIX les van anar venent en emfiteusi, naixent així el barri de Sant Salvador de la Calçada.</p> | 41.4523500,1.8684400 | 405487 | 4589592 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97740-pic1715863672312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97740-pic1715863697935.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97740-pic1715863639419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97740-pic1715863652748.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97741 | Monument 25 aniversari penya blaugrana de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-25-aniversari-penya-blaugrana-de-gelida | <p><span>CARTRÓ, Pere(2003). 'Quan es col·labora amb una entitat i tot va bé, tothom se'n sent orgullós'. Programa de Festa Major 2003. pp. 15-16.</span></p> | XXI | <p><span><span><span>El monument commemoratiu consta d'una estructura composta per una base de la qual emergeixen tres peces quadrangulars de pedra entrellaçades. A la base es pot llegir la inscripció: '25 aniversari: 1978 – 2003 / Gelida 30 març de 2003'. Al revers hi figura: 'VIII TROBADA DE PENYES DE L'ALT I BAIX PENEDÈS GARRAF ANOIA'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera peça mostra l'escut del F.C. Barcelona i, al revers, una imatge d'un cotxe del Funicular. La segona peça presenta una imatge de l'església de Sant Pere i, al revers, un fons amb les quatre barres de la senyera d'on sobresurt una pilota de futbol. Finalment, a la peça superior, es representen l'església de Sant Pere del Castell i un mapa de les comarques de l'Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia, amb la ubicació de Gelida assenyalada amb un punt. </span></span></span></p> <p>L'obra és d'Andreu Llopart, que va signar la peça al lateral de la base.</p> | 08091-374 | Plaça Francesc Xavier Raventós, s/n. | <p><span><span><span>La penya blaugrana de Gelida va celebrar l'any 2003 el seu 25è aniversari, coincidint amb l'organització de la VIII Trobada de Penyes Anoia Penedès Garraf. Els actes commemoratius van comptar amb la presència del president del Barça en funcions, Enric Reyna. Els actes van començar amb una cercavila encapçalada per l'Avi del Barça i els estendards de les penyes de les comarques participants, acompanyats pels grallers i bastoners de Gelida. La comitiva va arribar fins a l'avinguda d'Europa, on es va inaugurar un monument commemoratiu per deixar constància d'aquesta diada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la inauguració, es va celebrar una cerimònia religiosa que va culminar amb la interpretació de 'El Virolai' per la Coral Vallbardina i l'himne del Barça. A la sortida, les actuacions també van actuar l'Esbart Rocasagna i els Nous Bastoners. La jornada va continuar amb un dinar de germanor al Saló d'Espectacles de la Unió del Casal Gelidenc.</span></span></span></p> | 41.4386165,1.8649372 | 405175 | 4588072 | 2003 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593367.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Andreu Llopart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97742 | Personatges carnavalescos de l'Esparriot i la Mandonguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/personatges-carnavalescos-de-lesparriot-i-la-mandonguera | <p><span>VINYES, Josep M., CARAFÍ, Enric, i ROVIRA, Ramon (1998). <em>Guarro Casas, 300 anys d’història 1698-1998</em>. Guarro.</span></p> | XIX - XX | Aquesta tradició s'ha perdut. | <p><span><span><span>Dels diversos costums carnavalescos, el més vinculat a la fàbrica Guarro, a causa de la massiva participació del seu personal, era sens dubte l'Esparriot i la Mandonguera. Aquests personatges, creats per la mentalitat popular, prenien vida el mateix diumenge de Carnaval: dos homes, un disfressat de dona, vestits amb la indumentària especial que els caracteritzava, es lligaven a les cames picarols o una esquella, a fi que, en passar pels carrers amb la comparsa de nois i noies, el soroll i l'estridència de la comitiva fos més intens.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No s'acabava el soroll amb una sola colla, sinó que en sortien dues, ja que a finals del segle passat el poble estava pràcticament dividit en dos partits. Tant és així, que dins de la mateixa fàbrica els treballadors d'una banda amb prou feines es parlaven amb els de l'altra. Cada bàndol, doncs, feia sortir la seva colla d'Esparriot i Mandonguera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D'aquí naixia el costum anomenat el Dansot, festa celebrada el Dijous Gras en la qual participaven tots els treballadors d'aquesta indústria. A fi que hi poguessin participar més plenament, el ball es concedia mitja hora o tres quarts d'hora de festa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta festa, el jovent del poble baixava amb torxes o teies enceses que prèviament havien anat a buscar al bosc de can Torrent de les Oliveres, i en arribar a la fàbrica, s'ajuntaven amb tot el personal que els esperava. Un cop hi eren tots, s'agafaven de les mans els uns amb els altres, formant una llarga cua i donant voltes pels edificis i jardins, cantant i ballant. Quan, a causa de l'estretor de l'edifici, el que anava davant es trobava amb el que anava al darrere de tot, s'enllaçaven l'un amb l'altre i, formant com una espècie de sardana, començaven a fer voltes vertiginosament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La lletra de les cançons que cantaven i que ha estat possible recuperar deia:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“... A la torre xica / a la torre gran / n’hi ha una Pepa / que l’estimen tant./ Aixequeu el peu jovent, / jovent de la galindaina / jovent de l’alegrament...”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bona part de la gent del poble i fins i tot de l'altra fàbrica (el Molí Nou i La Gelidense) baixaven a la fàbrica expressament per a veure el Dansot. Les noies que hi prenien part, en veure's contemplades per la gent, tenien una altra cançó que deia:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“... som papereres del paper doble / i murmurades, murmurades / murmurades i mirades per aquests badocs...”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre costum carnavalesc era que un home del poble es cobrís tot el cos amb greix i, després, es col·loqués dins una bóta plena de plomes de gallina i pollastre, procurant que tot el cos quedés ben cobert. Dos altres homes portaven la bóta, simulant portar-la a casa d'algun boter. Quan trobaven algú pel carrer, deixaven la bóta a terra i feien com si s'eixuguessin la suor, instant que aprofitava l'home dins la bóta per posar-se dret i espantar la gent movent-se com un ocell que intenta volar.</span></span></span></p> | 08091-375 | <p>Vinyes, Carafí i Rovira (1998) en el llibre homenatge del 300 aniversari de la Fàbrica <span>Guarro</span> recullen la tradició històrica vinculada a dos personatges grotescos del carnaval: L'<span>Esparriot</span> i la <span>Mandonguera</span>.</p> <p><span><span><span>Dins dels costums tradicionals, un dels que més aviat va arrelar en les pràctiques de la fàbrica fou el Carnaval, ja durant la segona meitat del segle passat i possiblement anteriorment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les festes carnavalesques començaven pràcticament el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre. A partir d'aquest dia fins a l'inici de la quaresma, tant els joves com els adults no deixaven passar cap festa sense fer alguna activitat que recordés el període festiu en què es trobaven.</span></span></span></p> | 41.4409892,1.8631643 | 405029 | 4588337 | 08091 | Gelida | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97742-1710932048744.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97749 | Pont de Sant Salvador de la Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-salvador-de-la-calcada | <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. Programa de Festa Major 2016. p. 33.</span></p> | XX | <p>El pont és un tauler de 67 m aproximadament amb una amplada de dos carrils i una alçada de 8 m que cobreix la distància que separa les dues ribes del riu Anoia.</p> <p>A l'entrada del pont pel costat de La <span>Gelidense</span> hi figura una placa commemorativa de l'obertura del pas col·locada sobre una gran pedra en què una llosa de marbre blanc porta inscrit:</p> <p>'EN AQUESTA DATA S'INAUGURÀ EL PONT DE SANT SALVADOR DE LA CALÇADA ESSENT PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EL MOLT HONORABLE JORDI PUJOL I SOLEY I ALCALDE DE GELIDA EN <span>MARTÍ</span> COMA I ROVIRA, FRUIT DE LA VOLUNTAT DEL POBLE I DEL BARRI DE GELIDA, 1 DE MAIG DE 1983'.</p> | 08091-376 | Punt on es pot creuar el riu Anoia. | <p>Durant més de cent anys, el pont del ferrocarril va servir com a ruta obligada per als veïns de Sant Salvador que caminaven cap a Gelida per anar a treballar a les fàbriques de paper, assistir a l'escola, fer compres i acudir a l'estació, entre altres activitats.</p> <p>La naturalesa precària i perillosa d'aquest trajecte, que transcorria al costat de la via fèrria, va motivar prolongades reivindicacions per un accés viari adequat al barri i la construcció d'un pont sobre el riu Anoia.</p> <p>Aquesta infraestructura tan esperada no es va materialitzar fins a l'any 1983, sota el mandat del primer ajuntament democràtic, presidit per l'alcalde, Martí Coma Rovira, i fou inaugurat pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, el dia 1 de maig. El pont és un exemple de reivindicació, perseverança i lluita veïnal.</p> | 41.4502819,1.8671876 | 405379 | 4589364 | 1983 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97749-1710932046882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97749-1710932046959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97749-1710932047074.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97751 | Lledoner de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-ginebreda | <p><span><span>BOADA, Martí, BOADA, Arnau (</span><span>2011)</span><span>. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Edicions Brau.</span></span></p> | <p>El lledoner (<em>celtis australis</em>) de can Ginebreda és un arbre gegantí amb un perímetre del tronc a 1,3 m del terra de 4,41 m i de 5,49 m a la base.</p> <p>Fa 14,76 m d'alçada i un ample de la capçada de 16,89 m.</p> | 08091-377 | A Can Ginebreda. | <p>Es desconeix l'edat exacta de l'arbre, però en una foto de 1930 (aprox.) del fons Cuyàs ja ens mostra un arbre monumental.</p> | 41.4217300,1.8639700 | 405069 | 4586197 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97751-cuyas4208full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97751-pic1707214223529.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 98 | 2151 | 5.2 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97764 | Habitatge al costat de can Ginebreda 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-costat-de-can-ginebreda-1 | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XX | Sense tenir danys estructurals, l'edifici presenta algunes esquerdes. | <p>Es tracta d'una construcció senzilla de planta baixa i pis, arrebossada i pintada de color blanc amb les obertures de fusta i de color blau. El material de construcció podria ser la tàpia.</p> <p>La coberta, a doble vessant, és de teula àrab. Té algunes edificacions més modernes i de caràcter més agrícola a la vora, tot i que podria ser que fossin de l'altra masoveria que hi ha just a tocar.</p> | 08091-378 | Darrera de can Ginebreda, pujant al turó. | <p>Les dimensions i la proximitat amb la masia de can Ginebreda fan pensar que possiblement es tractava d'una masoveria d'aquesta casa.</p> <p>Segons el Catàleg de masies i cases rurals de Gelida, és de 1920.</p> | 41.4224300,1.8636600 | 405044 | 4586276 | 1920 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97764-pic1707215013550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97764-pic1707215035464.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 97772 | Habitatge al costat de can Ginebreda 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-costat-de-can-ginebreda-2 | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | A través de les imatges recollides sembla en bon estat, però no s'ha pogut visitar per comprovar-ho. | <p>Es tracta d'un conjunt de dos habitatges senzills adossats, de planta baixa i amb les façanes principals a cara sud. El material de construcció segurament és la tàpia arrebossada.</p> <p>Les cobertes són de dos vessants i de teula àrab.</p> | 08091-379 | Darrera de can Ginebreda, pujant al turó. | <p>Les dimensions i la proximitat amb la masia de can Ginebreda fan pensar que els dos habitatges possiblement es tractaven d'una masoveria d'aquesta casa.</p> <p>Segons el catàleg de masies de Gelida, són de 1955.</p> | 41.4223900,1.8634600 | 405027 | 4586271 | 1955 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97772-imatge-cataleg-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97772-imatge-cataleg-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97772-pic1707215013550.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97773 | Torre avançada del torrent de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-avancada-del-torrent-de-sant-miquel | <p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021) <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Programa de Festa Major 2021. pp. 151 - 153.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2007). 'Gelida, mil nou-cents sis'. Programa Festa Major 2007, pp. 78-80.</span></p> <p><span>ESTRUCH, Josep (2005). 'Cròniques de la Gelida del segle XX. Vicissituds dels migdies escolars (període d’octubre de 1927 a febrer de 1933). II part'. Programa de Festa Major 2005, pp. 59 - 61.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS i Solé, Josep M.; Remolà i Vallverdú, Josep Anton; Mestre, Mireia. «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, 1994, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHON i Bes, Joan. «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, 2001, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> | Les restes de la torre, no són accessibles, ja que s'ha col·locat un mur de tanca. | <p><span><span><span>El castell de Gelida està situat sobre un esperó rocós, orientat en una direcció sud-est / nord-oest, i és accessible exclusivament pels seus extrems superior i inferior. Aquesta estructura geològica està limitada pel torrent de Cantillepa al sud i pel torrent de Sant Miquel al nord, presentant una plana intermèdia que mostra vestigis d'ocupació que podrien remuntar-se a l'època medieval. A la frontera d'aquesta plana amb el penya-segat, que la distingeix del torrent de Sant Miquel, persisteixen les ruïnes d'una construcció, probablement una torre avançada, en un estat notablement deteriorat.<br /> <br /> L'esmentada torre es troba en una elevació rocosa de la plana, la qual ha estat envoltada perimetralment per un mur de maó que podria delimitar un espai destinat a funcions d’hort urbà, jardí privat o similars. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un conjunt d'escales de maó facilita l'accés a les restes de la torre, de les quals sobreviuen escasses filades de maons i, en particular, una cantonada orientada a la part pròxima al carrer.</span></span></span></p> | 08091-380 | Carrer dels Tarongers. | <p>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat.</p> <p>Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la Guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà. Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una peça important de l'evolució urbana i social del terme al llarg del temps. El centre polític del moment era el castell (documentat el 945) i al costat, l'església de Sant Pere, el seu contrapoder (documentada el 998). Paral·lel a aquesta ocupació, també es documenta l'església de Sant Miquel (antic nucli de Gelida) on ara hi ha l'església de Sant Pere, amb una cronologia molt pròxima (1080) i que ja estaria vinculada al mateix nucli poblacional del castell.</p> <p>En les etapes del castell i el poblament, segons Rosselló (2011) hi ha clarament dues etapes. Una primera d'enfortiment comtal clarament vinculada al territori de frontera, i una segona d'afebliment progressiu amb l'auge del món feudal en què el poblament es concentra més al voltant de l'església, pujant el pes de l'església de Sant Pere, i del nucli al voltant de Sant Miquel. L'estructura urbana del nou nucli s'estableix al peu del camí del castell a Sant Llorenç d'Hortons cap al castell que amb els segles desenvoluparan l'eix dels carrers Marquès de Gelida – carrer Major – carrer del Pi. Al llarg dels segles, el castell ha experimentat diverses fases d'ocupació i reconstrucció, destacant-se en les incursions musulmanes de 1108 que van devastar la regió del Penedès. Al llarg dels segles, el castell ha passat per mans de diversos propietaris, inclòs el notable Berenguer Bertran al segle XIV, qui va executar importants obres de restauració.<br /> <br /> La torre avançada del castell segurament va tenir una funció clarament defensiva i de control de l'espai immediat a la plana d'accés al castell i al torrent de Sant Miquel. Malauradament, la torre va patir el desenvolupament industrial de principis de segle XX. La cimentera instal·lada poc més amunt del castell, coneguda com 'El Ciment' era una explotació industrial per a la fabricació de ciment i calç viva. Segons el llibre Gelida, notes per a sa història de F. Peracaula i F. Torelló, l'explotació estava ja activa l'any 1906, i per transportar materials des de la fàbrica fins a l'estació, es va establir una línia aèria mitjançant torratxes metàl·liques que suportaven una vagoneta suspesa (les bases d'aquestes torres de transport encara són visibles actualment).</p> <p>Va ser la construcció d'aquesta línia que la torre medieval en va patir les conseqüències. Durant la instal·lació de la línia de vagonetes, les obres van causar l'escapçament de la torre medieval, ja que afectava el desplaçament de la vagoneta. Malgrat la destrucció parcial, encara es conserva una petita secció de la torre en l'àrea dels Tarongers, testimoni del seu passat medieval.</p> | 41.4373909,1.8705162 | 405639 | 4587929 | 08091 | Gelida | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97773-img20231212171423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97773-img20231212171451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97773-img20231212171505.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | EPA | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 85 | 1754 | 1.4 | 1763 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97778 | Diada de Sant Pau al castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-pau-al-castell | <p><span><span><span><span><span>(1979). 'Castell actualitat'. <em>Programa Festa Major 1979</em>. p 27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(1982). 'Patrimoni artístic: un altre any de feina'. <em>Programa Festa Major 1982</em>. p. 22.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>(1986). 'Amics del Castell'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 43-45.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). <em>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. </em>Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1966). 'Gelida y el seu Castell'. <em>Programa Festa Major 1966</em>. p 22.</span></span></span></span></span></p> | XX | Organitza la diada l'Associació dels Amics del Castell de Gelida. | <p><span><span><span>La diada de Sant Pau (25 de gener) és una trobada de caràcter litúrgic organitzada per l’Associació Amics del Castell de Gelida, que té lloc al recinte fortificat de Sant Pere del Castell i que serveix també per impulsar la recuperació, difusió, conservació i recerca del patrimoni municipal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en el toc de missa del campanar de l’església, missa solemne cantada pel cor parroquial, sota la direcció de Carme Pallarès i Joaquim Julià, en què s’interpreten els goigs dels Sants Reis, originals que van ser donats pel doctor Melcior Colet (1898-1984), en una cerimònia oficiada pel mossèn i engalanada amb guarniments florals. Sovint s’hi ha fet captes extraordinàries per al manteniment i millora del temple, donacions artístiques, concerts, exposicions o projeccions. En acabar, es podien adquirir els tortells de Sant Pau, i també es podien adquirir les publicacions. Un cop finalitzada, es feia la trobada i assemblea dels socis i amics de l’Associació.</span></span></span></p> | 08091-381 | Al recinte fortificat de Sant Pere del Castell. | <p><span><span><span>Joan Rosselló va escriure un article per la revista de la Festa Major del 1966 en què apel·lava a la conscienciació general de l’estat d’abandó del castell i advocava perquè, un cop el castell passés a mans de l’ajuntament, i amb la col·laboració de la recentment creada Associació dels Amics del Castell de Gelida (21 de novembre de 1965), es condicionés i se’n restaurés el recinte per dinamitzar-lo i tornar-hi a fer activitats culturals, aplecs i trobades, entre les quals la Diada de Sant Pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El traspàs es va produir el 1967, quan l’Ajuntament el va comprar a la família Altimires. En els anys posteriors es va anar condicionant tot el recinte i la plaça del Pedró va ser restaurada el 1974. La missa se celebrava a l’església del castell, amb cant de missa solemne per part del cor parroquial i oficiada pel mossèn.</span></span></span></p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97778-gelida-diada-santa-pau-202465a6b087e24fd.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Associació dels Amics del Castell de Gelida | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97781 | Centre d'interpretació del Funicular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-dinterpretacio-del-funicular | <p>CARAFÍ, Enric (1982). Àlbum del Funicular de Gelida 1920-1982. Ajuntament de Gelida.</p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2016). 'Al peu del canó'. Programa Festa Major 2012, pp. 75-86.</span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p>GALLARDO, Joan, & SANS, Joan (2000). El Funicular de Gelida. Els seus primers 75 anys (1924-1999). Ajuntament de Gelida. El Farell Edicions.</p> <p>RIUS, Jaume, et al. (2011). Gelida. Retrats d'un temps. Edicions i propostes culturals Andana.</p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> | XXI | Horari de visita: Dissabtes i diumenges de 10 a 14h. També sota petició. | <p>El Centre d'interpretació del Funicular detalla la història i l'evolució del Funicular de Gelida, així com els esdeveniments cronològics més destacats des de la seva inauguració l'any 1924. Els visitants tenen l'oportunitat d'explorar l'origen del funicular, els detalls de la seva fundació, els serveis que va proporcionar durant els seus primers anys d'operació i el seu impacte en la millora de la mobilitat dels residents de Gelida. El recorregut del centre inclou una sèrie de plafons informatius, objectes històrics característics de la línia ferroviària cedits per l'Associació dels Amics del Castell, la possibilitat de visionar imatges de vídeo històriques realitzades per Ramon <span>Tarrida</span> mentre els visitants seuen en els bancs originals del funicular i una maqueta creada per Jaume <span>Casanovas</span>, que il·lustren el desenvolupament del funicular.<br /> <br /> La sala on s'exposa la col·lecció i on es troba el centre d'interpretació i el punt d'informació turística està ubicada just sobre la sala de màquines de l'estació superior del Funicular. De fet, s'ha habilitat recentment com a terrassa la coberta de l'estació.<br /> <br /> Paral·lelament, el centre funciona com a Punt d'Informació Turística, proporcionant dades sobre els recursos de Gelida i del Penedès. Aquest servei inclou informació sobre allotjament, opcions de restauració i activitats enoturístiques disponibles, que poden ser d'interès per als visitants del Centre d'Interpretació del Funicular.</p> | 08091-382 | Carrer Mossèn Martí Mariné, 9. | <p>La Societat Funicular de Gelida, S.A., constituïda el 1920, va inaugurar el funicular el 1924 amb l'objectiu de connectar l'estació de tren i la zona industrial amb el barri antic de Gelida. La iniciativa, promoguda per Mn. Jaume Via i Torres i l'alcalde Josep Rossell i Massana, va ser reconeguda amb una placa commemorativa en el 25è aniversari de l'operació. Dirigida per l'enginyer Santiago Rubió i Tudurí, la construcció va utilitzar maquinària procedent del Tibidabo i cotxes nous de la casa Estrada de Barcelona. En els seus inicis, el funicular va facilitar el transport de treballadors i va promoure Gelida com a destinació turística.<br /> <br /> Tot i ser rendible fins al 1972, l'auge dels automòbils va iniciar un declivi, culminant en una crisi financera el 1977. L'Ajuntament va assumir el control el 1980 i, després d'una renovació completa, el funicular va ser re-inaugurat el 1982 sota la gestió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Una renovació significativa i la instal·lació de nova maquinària i la modernització de cotxes i vies, es va completar entre el 2006 i el 2007, amb una restauració addicional el 2017. Al Centre d'Interpretació, els visitants aprenen sobre la història i l'impacte del funicular en la mobilitat local.<br /> <br /> El 21 de febrer de 2016 es va inaugurar el Centre d'Interpretació del Funicular, projecte executat pels Ferrocarrils de la Generalitat amb guió de l'historiador gelidenc Enric Carafí. Actualment, el municipi té com a objectiu revitalitzar aquest recurs, amb el suport dels Ferrocarrils de la Generalitat, que preveuen la seva integració en programes educatius i la seva actualització. De moment, l'Ajuntament manté el centre obert durant els caps de setmana i està a l'espera de formalitzar un conveni amb els Amics del Castell per transformar-lo en l'oficina turística de la vila. L'edifici havia tingut funcions de dispensari mèdic o de seu social de la Secció Femenina després de la Guerra Civil. Actualment, ha estat reformat per allotjar el Centre d'Interpretació.</p> <p>Actualment està suspès el servei de visita a l'espai a l'espera que els Ferrocarrils de la Generalitat reactivi la proposta.</p> | 41.4404845,1.8646342 | 405151 | 4588278 | 2016 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97781-img20240306105216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97781-img20240306110450-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97781-img20240306110237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97781-img20240306110423-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97781-img20240306110346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97781-img20240306110442-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97781-img20240306110631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97781-img20240306111154.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya | El centre està ubicat en un espai adjacent a l'estació del Funicular. Està tancat sota règim de visita. L'espai està en bones condicions en general, però presenta importants problemes d'ambient. La humitat, la llum de sol directa que entra pels finestrals i les diferències de temperatura que s'hi poden donar, és un problema important a tenir en compte de cara a la bona preservació de les peces que s'hi exposen. Materials com el paper, cartells o les maquetes són susceptibles a la humitat. També la decoloració pel sol o les altres temperatures poden afectar altres peces exposades.Els materials exposats presenten una diversitat en termes de procedència i titularitat. Entre aquests, destaquen alguns ítems particulars donats directament al centre. Un d'aquests és una gorra, la qual ha estat donada per la seva propietària original. L'Ajuntament també ha rebut donació d'un conjunt de mata-segells i segells commemoratius de l'aniversari del funicular. D'altra banda, quatre plaques informatives han estat cedides pel Centre d'Interpretació per l'Associació dels Amics del Castell. També hi ha algunes peces deixades per alguns veïns de les quals no s'ha fet documentació específica. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97782 | Cantada de caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-4 | <p><span><span><span><span><span>1963 (1963).'Agrupació Coral Intimitat'. <em>Programa Festa Major 1963</em>. p. 14.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>1985 (1985).'Agrupació Coral Intimitat'. <em>Programa Festa Major 1985</em>. p. 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>1988 (1988).'Coral Intimitat'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. p. 77.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). <em>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. </em>Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CLANCHET, Joan (1968). 'Gelida: poble gran!'. <em>Programa Festa Major 1963</em>. pp. 32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPIS, Josep (1993). 'Fent Història... Pasqua Florida de l’any 1929'. <em>Programa Festa Major 1993</em>. pp. 67-69.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TARRIDA, Joan(1999). 'De quan van tornar les Caramelles'. <em>Programa Festa Major 1999</em>. pp. 58-59.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>XURIGUERA, Pau (1999). 'En el 50 aniversari del mestre Pere Pallarès i Guilera com a director de l’Agrupació Coral Intimitat'. <em>Programa Festa Major 1999</em>. pp. 21-23.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>XURIGUERA, Pau (2002). 'Pere Pallarès i Guilera, una llarga vida claveriana'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 17.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Organitzat per la Coral la Intimitat, el Cor Infantil de l’Escola Montcau i l’Esbart Rocasagna. | <p><span><span><span>Els cants de caramelles començaven tradicionalment el dia de la Pasqua Florida, i es feien fent al·lusió a l’arribada de la primavera i fent lloances a Jesús Ressuscitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De bon matí, l’agrupació dels cantaires, abillats amb els tradicionals vestits i la barretina, començaven la ruta cantant sota els balcons, fins i tot en masies i les barriades del terme municipal, i a canvi rebien ous, aviram, fruita seca, com ara ametlles, nous i avellanes, que recollien dels balcons i finestres amb una cistella lligada en un pal llarg. Sovint també podien rebre carquinyolis i un got de vi ranci o dolç, i també se’ls donava diners i alguna mona de pa de pessic. Per la seva part, els cantaires oferien als seus espectadors targetes decorades que incloïen versos i cançons, i també flors de paper elaborades per ells mateixos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es feia la cantada per tots els carrers de la població. Una tradició que es va mantenir posteriorment amb acompanyament d’orquestra (orquestra Triomfal d’Igualada, orquestra Fonts de Manlleu i l’orquestra La Principal de Terrassa, habitualment) i secundats per l’esbart Rocasagna. Finalment, es procedia al cant de caramelles davant de l’ajuntament, com a salutació davant de les autoritats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi col·laboraven l’Ajuntament, la Unió del Casal Gelidenc, les caixes d’estalvis i els mateixos vilatans.</span></span></span></p> | 08091-383 | Carrer de la Barceloneta, 12-18. | <p>Les primeres informacions sobre els cants de caramelles a Gelida daten del 1897, any de la fundació de la Societat Coral Artesans, tot i que amb anterioritat ja hi podien haver grups de cantaires espontanis o vinculats a la parròquia. Les cantades de caramelles s'han fet anualment des dels seus inicis, només interrompudes a causa de la Guerra Civil.</p> <p>Els primers edificis que van acollir representacions teatrals i cants de caramelles van ser cal <span>Pepus</span> i cal Virgili, que va ser seu de la Societat Coral Artesans, ubicada a l'edifici del Cafè del Ramonet, al número 62 del carrer Major fent cantonada amb el carrer de la Barceloneta. Després, el 1917, la Societat es va traslladar en un nou edifici, al mateix carrer, que va acabar esdevenint l'actual Unió del Casal Gelidenc. Malgrat no haver-hi referències documentals, amb tota probabilitat hi havia grups de cantaires molt abans de formar-se la Coral Artesans.</p> <p>Des d'un bon principi, eren cantades per la Coral Artesans, i quan es va desfer el grup els anys de la guerra, van ser represes a principis dels anys 1940, amb intents fallits, però restaurades per la Coral Intimitat, formada per antics cantaires dels Artesans i nous hereus, de manera oficial l'any 1949, coincidint amb la creació d'aquesta Agrupació Coral. La represa va realitzar-se de manera memorable, la nit del Dissabte de Glòria, amb el mestre Pallarès, setze cantors més i el xofer Francesc Julià i <span>Andavert</span>, enfilats dalt d'un camió amb un piano i recorrent els carrers de la població cantant el Ball de Rams. El 1929 també hi va haver caramelles infantils arran de la formació de la Coral Infantil dels Lluïsos. Les nenes portaven una caputxa blanca, aprofitada de les coixineres de dormir, amb vestit blanc, i els nens, camisa blanca i corbata.<br /> <br /> Pere Pallarès Guilera (1920-2001) de ben petit es vincula al món de la música i el cant coral sota la direcció del mestre Francesc Peracaula i <span>Massagué</span>. Dirigeix les Caramelles infantils el 1935 i el 1936, i durant un breu període de la guerra, del 1937 al 1938, i també del 1941 al 1943. Pren la direcció de l'Elenc Artístic Montserrat (1944), i el 1947 forma el cor de Caramelles d'aquest grup. És el punt de sortida de l'actual Coral Intimitat (1949) i la continuació de l'antiga Societat Coral Artesans (1897), desapareguda amb la guerra. En morir el mestre Peracaula el 1947, assumeix la direcció del cor parroquial amb 27 anys. Va ser mestre i director durant 52 anys.</p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 1897 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97782-photo2024-06-1215-35-32.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Societat Coral Artesans | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97784 | Festa de la Mare de Déu de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-de-la-salut | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2022). 'Anar fent via i no perdre l’esperança...'. <em>Programa Festa Major 2022</em>. pp. 93-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PALLEJÀ, Ramon (1971). 'Comentari al marge de la Verge de la Font de la Salut'. <em>Programa Festa Major 1971</em>. p. 26.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | Organitzat per la parròquia, els Bastoners i l'Ajuntament de Gelida. | <p><span><span><span>La diada de la Mare de Déu de la Salut se celebra el Dilluns de Pasqua i consisteix en l’adoració de la imatge de la Mare de Déu, en què es demana protecció davant dels mals i l’alliberament de febres, coixeses i similars, i protecció per a les embarassades. Actualment se celebra l'ofici solemne a l'església parroquial </span></span>amb la interpretació dels Goigs del mestre Pere Vallribera cantat pel Cor Parroquial<span><span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment, la festa s’iniciava amb una solemne processó que passava pel davant dels Lluïsos, el convent de les monges franciscanes, el carrer Sant Jordi, el carrer Major i plaça de l’Església. La imatge la duien els hereus de les masies, que col·laboraven de forma més activa per organitzar la festa. Després de la processó tenia lloc la celebració religiosa, on el cor parroquial cantava l’ofici i els goigs dedicats a la Mare de Déu de la Salut, i on també es repartien pans beneïts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Era l’anomenat Pa de la Caritat o de la Salut, popularment conegut com el Pa i l’Empenta. També es venien ventalls per recaptar diners destinats a la conservació tant de la talla com de la celebració. A partir del 1942, a la celebració s’hi va afegir l’homenatge del poble de Gelida a la gent més gran, que posteriorment va esdevenir la 'Festa de l’Avi'. Posteriorment, també es feien exhibicions dels bastoners i de l’esbart, o audicions de sardanes.</span></span></span></p> | 08091-384 | Carrer Barceloneta, 12-18. | <p><span><span><span>L’origen del culte a la Mare de Déu de la Font de la Salut es remunta a principis del segle XVIII. Segons els documents, un devot forà (es diu que era francès, però podia ser andalús o castellà) es va allotjar un temps a la masia de can Ginebreda a treballar-hi, propietat de Josep Font i Ginebreda, i quan en va marxar, hi va deixar una imatge de la Mare de Déu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Això va provocar el culte en forma d’ofrenes i donacions que hi feien els habitants de Gelida, que hi acudien per veure-la i retre-li homenatge, en una capella instal·lada vora la font de la finca. No obstant això, el rector d’aleshores es va oposar a la veneració de la Mare de Déu i va advocar per venerar-la al lloc que li corresponia, a Sant Pere del Castell. Al mes de setembre de 1724 van portar la talla a Sant Pere del castell, i el 1870, traslladada novament al nou temple parroquial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de llavors, cada Dilluns de Pasqua Florida es fa una celebració en honor seu.</span></span></span></p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97784-pic1707210656018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97784-salut-gelida-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97784-salut-gelida-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | La imatge actual de la Mare de Déu de la Font de la Salut és una reproducció de l'original feta amb guix, ja que va ser destruïda a l'inici de la Guerra Civil, el 1936. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97785 | Festa Major del Puig i La Valenciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-puig-i-la-valenciana | <p><span><span><span><span><span>(1986).'Festa Major del Puig i la Valenciana'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. p. 93.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1968). 'Festa major de Santa Magdalena del Puig'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 99-106.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La festa major del Puig i la Valenciana es porta a terme el Dilluns de Pasqua Granada als barris que porten el seu nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha hagut actes com la missa a la capella de Santa Magdalena i posterior aperitiu, la cursa popular del Puig, actuacions dels Bastoners, de l’Esbart i dels Castellers, concerts entre vinyes, guarniment de façanes, animació infantil, concurs de fotografia, ball, sopar popular, etc.</span></span></span></p> | 08091-385 | <p><span><span><span>Antigament, se celebrava la Festa Major del Puig en homenatge a Santa Magdalena, el 22 de juliol, però com que eren dates en què la gent treballava al camp, es va decidir canviar la data al Dilluns de Pasqua Granada, que era una festivitat versàtil que podia escaure entre el maig i el juny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els organitzadors de la festa eren els de can Llopart de Baix. Guarnien l’ermita amb herbes aromàtiques i garlandes amb flors naturals i de paper, ornaments litúrgics i altres elements. Aleshores, a partir de les 11:00 h, i després del repic de campanes, es procedia a fer la cerimònia amb el cor parroquial i la recollida d’almoina. Després, dinar de Festa Major seguit de ball i actuacions dels Bastoners o de l’Esbart.</span></span></span></p> | 41.4362599,1.8462664 | 403611 | 4587830 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97785-captura-de-pantalla-2024-06-12-162534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97785-captura-de-pantalla-2024-06-12-162645.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97786 | Funifira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/funifira | <p><span><span><span><span><span>2012 (2012). 'Ha passat un any'. <em>Programa Festa Major 2012</em>. p. 157.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2014 (2014). 'Ha passat un any'. <em>Programa Festa Major 2014</em>. p. 175.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2016 (2016). 'AACG i Centre d’Interpretació'. <em>Programa Festa Major 2016</em>. p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2016 (2016). 'Ha passat un any'. <em>Programa Festa Major 2016</em>. p. 199.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2017 (2017). 'Associació d’Amics del Castell de Gelida'. <em>Programa Festa Major 2017</em>. p 150.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2018 (2018). 'L’activitat de l’AACG'. <em>Programa Festa Major 2018</em>. p. 130.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2019 (2019). 'Ha passat un any'. <em>Programa Festa Major 2019</em>. p. 154.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2021 (2021). 'Ha passat un any'. <em>Programa Festa Major 2021</em>. p. 178.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2023 (2023). 'Ha passat un any'. <em>Programa Festa Major 2023</em>. p. 193.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>La Funifira és una fira de tardor organitzada per l’Ajuntament de Gelida que commemora l’aniversari de Funicular de Gelida, inaugurat l’1 de novembre de 1924, i que aglutina diferents activitats relacionades amb l’oci ferroviari, el maquetisme, la gastronomia, el vi i el cava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inaugurada la primera edició el 2010, s’ha anat consolidant amb el pas dels anys. Es porta a terme entrat el mes de novembre. L’Associació Amics del Castell de Gelida hi col·labora activament a través del Centre d’Interpretació del Castell, amb visites guiades al castell, ruta modernista i ruta enoturística. Es tracta, doncs, d’una activitat pensada per a la promoció i dinamització del municipi.</span></span></span></p> | 08091-386 | Carrer Barceloneta, 12-18. | <p><span><span><span>Només en la segona edició ja es van registrar unes vendes de més de 2.600 tiquets gastronòmics i més de 2.000 de degustació de vi i cava. En la quarta edició ja es va comptar amb una quarantena d’expositors i una vintena d’activitats d’àmbit lúdic, cultural i turístic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2015, en la sisena edició, 1.600 persones van pujar al funicular de Gelida, es van servir 4.500 degustacions de vins i caves locals i propostes culinàries dels establiments de Gelida. Recentment, ha coincidit amb el Dia Europeu de l’Enoturisme, amb activitats organitzades també per l’AACG. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2020 es va anul·lar per la COVID. En la seva represa després de la pandèmia, s’hi han dut a terme projectes de cara a la sensibilització en els models de mobilitat, amb l’organització de la primera Fira de la Mobilitat Sostenible, amb exposicions de vehicles elèctrics i híbrids, entre altres activitats. També coincidint amb aquesta edició, es va organitzar la primera Trobada de Clics de Playmobil, amb exposició de diorames, mercat de clics, tallers, inflables i activitats per la quitxalla.</span></span></span></p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 2010 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97786-cartellfunifira2023.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97786-la-bustia-pavello-dissabte-vespre-funifira-2022-scaled.jpeg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Ajuntament de Gelida | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97787 | Nans de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-gelida | <p><span>CARAFÍ, Enric (2023). 'Vicenç Perelló I Pons (1891-1917) Un dandi a la Gelida modernista'. Programa Festa Major 2023, pp. 82 - 91.</span></p> <p><span>S.A., <em>Fulletó els Nans centenaris de Gelida</em>, Ajuntament de Gelida, Regidora de Cultura. </span></p> | XXI | <p>Els quatre Nans de Gelida, tenen unes mides aproximades de 40 x 80 cm. Es tracta de dues parelles, una de jove i una de la tercera edat a jutjar per les faccions que presenten. Els actuals Nans de Gelida, estrenats l'any 2022 van ser un regal altre cop a la ciutat, de la mà de Montserrat Rovira i Casadevall. Aquesta reproducció es va fer a partir d'una única fotografia que consta de l'existència dels Nans de 1916, així com del dibuix que feu Joan Amades, publicat al Volum 3 del Costumari Català, i en el qual només figuren 3 dels quatre capgrossos. Segons E. Carafí, possiblement Amades va dibuixar els Nans de Gelida, a partir de la fotografia, ja que només n'hi figuren 3, i en realitat al poble n'hi havia quatre. Segons el fulletó publicat per l'Ajuntament de Gelida, els nans de Gelida eren particularment similars als Nans Nous de la Patum de Berga.</p> <p>Els capgrossos són figures de cartró pedra o altres materials lleugers, amb caps desproporcionadament grans en relació amb el cos, que sovint estan vestits amb roba vistosa i de colors vius. Aquests personatges són manipulats per persones que els porten sobre les espatlles i que ballen i desfilen al ritme de la música, interactuant amb el públic, especialment amb els nens.</p> | 08091-387 | <p>Els Nans o capgrossos van ser un regal de Vicenç Perelló al poble per la festa major de l'any 1916. En un context de crisi municipal, va decidir regalar quatre capgrossos al poble, per obsequiar-ne la Festa Major. </p> <p>Vicenç Perelló nascut a Barcelona el 1891 i morí el 1917. Possiblement el relaciona amb Gelida la recerca d'un entorn més saludable per viure, motiu pel qual es traslladà al poble com estiuejant per fer estades a cal Nen. De família ben posicionada i amb recursos econòmics, era propietari de la Llibreria Perelló que acabaria sent Editorial Perelló. Va estar, malgrat la seva joventut, molt implicat i en contacte amb la colònia cultural de Gelida.<br /> <br /> En una acta municipal de l'any 1916, del 26 d'agost, es fa constar l'agraïment municipal pel regal dels 5 capgrossos, amb les seves pertinents vestimentes, perquè puguin acompanyar els seguicis populars de les passades i actes de Festa Major. Els capgrossos possiblement van desaparèixer durant la Guerra Civil, ja que segons explica Carafí (2023) als inventaris municipals hi figuren des de l'any 1916 fins a l'any 1934.<br /> <br /> Els Nans actuals són obra de l'escultor Ramon <span>Aumedes</span> i <span>Farré</span> (1950), originari de Guissona i resident a Granollers. <span>Aumedes</span> va establir el seu propi taller el 1973, on ha treballat de forma ininterrompuda i exclusiva fins a l'actualitat. A partir de l'any 1984, ha combinat la seva activitat en l'escultura amb la construcció de gegants, dracs, caps grossos i altres peces de grans dimensions. Aquest treball es va fer al seu taller, anomenat 'Taller <span>Sarandaca</span>', ubicat dins les instal·lacions de la Fàbrica de les Arts Roca Umbert a Granollers.<br /> <br /> Joan Amades (1935), va definir la funció dels Nans de Gelida, en la seva publicació: 'Gegants, <span>Nans</span> i altres entremesos'. Diu: 'Els Nans, doncs, són una conseqüència de l'existència dels Gegants, i sols tenen raó de ser al costat d'aquests, prop dels quals sempre es troben. Amb <span>el pas </span>del temps s'han desviat de la raó de ser inicial, d'estret parentiu amb els Gegants, i han format comparses isolades del tot. En algunes localitats petites on no poden sostenir una parella de Gegants, mantenen una nombrosa paleta de Nans, com al Pla de Cabra, Gelida, Menàrguens i d'altres'.<br /> <br /> Tot i tenir la referència que Perelló els va regalar al poble l'any 1916, els Nans de Gelida molt possiblement són més antics. Sovint els Nans podien ser llogats per altres localitats fins al moment en què se n'efectuava la compra, i els personatges que es venien eren els que el taller de fabricació tenien en estoc.</p> | 41.4409851,1.8631911 | 405032 | 4588337 | 2022 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-amades.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97787-1716583948305.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ramon Aumedes i Farré (escultor) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97790 | Via Augusta del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-augusta-del-penedes | <p>A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM).</p> <p>AGUILERA, Antonio i POU, Josep (1990). Informe: Memòria de la campanya d'excavació de la Vinya de les Parets (Gelida, Alt Penedès). Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural. Area de Recerva i Coneixement. 1990.</p> <p>BOHIGAS, Miquel; NAVARRO, Rosario; VIVES, Miquel (1992): 'Aportaciones al estudio de la Vía Augusta a su paso por el Penedès'. El Miliario Extravagante, Cadis, 38, pp. 17-24.</p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. Programa Festa Major 2018, pp. 64-72.</span></p> <p>GARCIA, Irenea SUBIRANA, Dani (2022).'Eixamplant els límits històrics de Gelida. El cas de la Vinya de les Parets'. Programa de Festa Major 2022. pp. 75-83.</p> <p><span>MAURI, Alfred (2021). 'Arqueologia a Gelida'. Programa Festa Major 2021. pp. 16- 19.</span></p> | I aC. - XXI | <p>La Via Augusta del Penedès és un projecte que ha recreat el recorregut de la Via Augusta a través de les comarques del Baix i Alt Penedès, transformant-la en una ruta de descobriment del territori. Aquest itinerari està estructurat en 7 etapes principals amb 2 variants addicionals, totes de baixa dificultat, amb distàncies entre 6 i 12 km i sense desnivells significatius. El trajecte, que pot ser recorregut en qualsevol direcció, està dissenyat per ser realitzat tant a peu com en bicicleta. Connectant aquests segments, els usuaris poden explorar longitudinalment l'espina dorsal de la comarca del Penedès, proporcionant una experiència integral del paisatge i la cultura locals.</p> <p><span><span><span>La primera etapa de la Via Augusta del Penedès comença a Gelida, concretament al peu de l'estació de tren. Des de l'estació, el camí es dirigeix cap al polígon de La Gelindense i les Cases Noves, travessa el riu Anoia pel pont del camí del Mig (BV-2249), deixa enrere la deixalleria i la fàbrica Unex, i es desvia en direcció la Ferreria. Només a partir d'aquest punt es comença a gaudir del paisatge de vinyes que caracteritza la Via Augusta Penedès i que, de manera general, als voltants de tots els nuclis ha perdut terreny enfront dels polígons industrials i les urbanitzacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La ruta continua pel camí de Can Miquel en un terreny solcat de barrancs fins que arriba al pas de Piles, sobre el riu Anoia. Es creua el pont de la BV-2296 i immediatament després s'agafa el camí de l'esquerra que, amb un pendent acusat, permet arribar al corriol que remunta el curs sinuós del riu Anoia. Se segueix fins a l'altura de can Codorniu, i s'entra a Sant Sadurní d'Anoia pel nord-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte, a part de disposar de la senyalització direccional, incorpora 3 mil·liaris d’acer que completen la ruta i n’afegeixen una càrrega interpretativa al recorregut. A Gelida estan col·locats a Sant Salvador de la Calçada, l'estació de Renfe i prop de la Ferreria.</span></span></span></p> | 08091-388 | Estació de tren de Gelida. | <p><span><span><span>La Via Augusta, una denominació adoptada durant l'Imperi Romà per a la carretera que enllaçava Roma amb l'estret de Gibraltar (Cadis), constituïa una part clau de la xarxa de comunicacions terrestres que permetia el control imperial gràcies a la sofisticada enginyeria romana. Aquesta ruta seguia en gran part un antic camí conegut com la via Heraclea i era vital per al trànsit de mercaderies i moviment de les legions, essencials per imposar el poder de Roma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Travessant els Països Catalans des de Salses i la Jonquera fins als territoris més enllà de l'Ebre, la Via Augusta era l'eix de comunicació principal en aquesta regió. El seu recorregut està ben documentat a través de l'itinerari d'Antoní, els vasos de Vicarello i diversos mil·liaris. Iniciava a Ruscino (actual Castellrosselló, Perpinyà), creuant la serra de l’Albera, probablement pel Portús, i seguia per Gerunda (Girona), arribant a la zona de la Tordera on es bifurcava. Una branca cap a Arrahona (Sabadell) a través del Vallès, i l'altra pel Maresme seguint el camí del Mig actual, passant per Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona), i Barcino (Barcelona), retrobant-se amb la primera branca a Ad Fines (Martorell).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Si es posa el focus al seu pas pel municipi de Gelida, és difícil precisar punts exactes del seu pas pel terme. No obstant això, fossilitzat en la toponímia han quedat algunes evidències simptomàtiques del pas de la Via al poble com per exemple Sant Salvador de la Calçada sembla que estaria referenciant-se a la Via. També restes arqueològiques evidents de la romanització de l’àrea poden vincular-se a la influència de la Via com la vil·la romana de la vinya de les Parets prop de can Pasqual, i diversos vestigis trobats tant en aquesta finca com a la vinya propera a la Ferreria. Alguns dels materials han estat dipositats per l’Associació d’Amics del Castell perquè estiguin exposats al celler de can Pasqual. </span></span></span></p> | 41.4489414,1.8663997 | 405312 | 4589216 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97790-1710932048931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97790-1710932048971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97790-1712676198898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97790-1712676198994.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97790-1710932046729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97790-1710932046805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97790-mapa-via-augusta0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97790-1716586817021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97790-1716583948037.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 83|85|94|98|80 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97791 | Fons documental Radio Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-radio-gelida | XX - XXI | Arxiu del mitjà. No és accessible al públic. | <p><span><span><span>Ràdio Gelida és una entitat activa en la vida comunitària organitzant i col·laborant en diverses activitats locals. Entre aquestes, destaquen 'El patge de la ràdio' durant les festes de Nadal, diverses iniciatives de la festa major com la cursa 'Funimetrada', així com campanyes solidàries. L'emissora també es fa present en actes significatius del municipi, com els plens municipals, la missa del gall, i les cobertures d'eleccions. També fa alguns especials durant festivitats significatives com Santa Llúcia i la Festa Major.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons documental de l'entitat inclou una àmplia varietat de materials, entre els quals destaca la documentació administrativa i funcional associada als diversos programes i activitats que s'han desenvolupat des de la seva fundació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, posseeix un valuós fons sonor que compila registres des de l'any 1981, el qual es conserva meticulosament en l'arxiu del Centre d'Iniciatives Culturals (CIC) a l’edifici de Les Monges.</span></span></span></p> | 08091-389 | Carrer Mossèn Jaume Via, 17. | <p>La primera emissió de Ràdio Gelida va tenir lloc el 21 d'agost de 1981, coincidint amb la festa major de la localitat.</p> <p>Des d'aleshores, l'emissora ha continuat oferint programació, destacant-se especialment programes de temàtiques locals, com les notícies dels dissabtes.</p> <p>L'emissora opera en el dial 107.6 de l'FM i és gestionada pel Patronat Municipal de Ràdio Gelida. El consell redactor és l'encarregat de la gestió diària, incloent-hi la programació i la coordinació de les activitats en les quals la ràdio participa durant l'any.</p> <p>El funcionament és a partir de voluntaris. Des de la direcció, s'encoratja a tota la comunitat a participar activament per assegurar la continuïtat d'una ràdio pròpia per a Gelida en el futur.</p> | 41.4398029,1.8640280 | 405100 | 4588204 | 1981 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 97792 | Festes majors de barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-majors-de-barri | <p><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>Cada barri de Gelida organitza una petita festa major del seu veïnat. La celebració acostuma a ser un sopar popular i després el ball.</p> <p>Així és com ho fan els veïns dels barris de les Cases Noves, del carrer Major, del carrer Dr. Galés, del carrer de la Barceloneta, de l'avinguda Europa, de Martivell, del Safari i del Funicular. A Sant Salvador de la Calçada també hi organitzen un sorteig i al carrer del Pi hi fan, a més a més, el tradicional 'ball del fanalet' i fan festa infantil el diumenge.</p> | 08091-390 | Diferents barris de Gelida. | <p><span><span><span>Des de finals de juny, un cop passat sant Joan, fins a finals de juliol o inicis d’agost, tenen lloc les festes majors de barri, organitzades pels seus veïns en col·laboració amb l’ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitualment se celebren en dissabte, amb sopars populars al carrer i ball de nit. D’aquesta manera, els sis barris de Gelida com són els del Martivell, el barri del Pi, les Cases Noves, la Fanga, Sant Salvador i Safari celebren la seva pròpia festa major, que acaben desembocant a mitjan agost a la Festa Major de Sant Roc.</span></span></span></p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97792-carrer-del-pi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97792-festa-major-safari.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97793 | Fàbrica dels Olis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-dels-olis | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. Programa Festa Major 2004. p 86.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. Programa Festa Major 2005. pp. 83-85.</span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2014). 'Cultura més que mai'. Programa Festa Major 2014, pp. 70-80.</span></span></span></p> | XX | Els edificis estan en procés de degradació. Semblen en desús. | <p><span><span>Els edificis de la casa i la fàbrica dels Olis, situats prop de l'estació de Gelida, formen part d'un complex industrial d’una antiga fàbrica de la qual n’ha desaparegut l’element més característic, la xemeneia de fums. Aquesta xemeneia era la segona que existia al poble, després de l’encara present a la fàbrica Guarro – Casas. </span></span></p> <p><span><span>D'estil noucentista del principi del segle XX, aquests edificis de planta quadrada destaquen per la seva decoració detallada. Presenten finestres elegants amb cobertes amb cornisa i un pilaret de maó amb motius florals que decora la tanca d'entrada.</span></span></p> <p><span><span>Tot i que amb el temps han sofert degradacions i modificacions importants, encara conserven detalls originals com reixes de forja en les finestres i decoracions als marcs, i respiralls a la segona planta per una bona ventilació. Les cobertes planes amb cornises i baranes mantenen un aspecte elegant i funcional.</span></span></p> | 08091-391 | C/ Dels Paperers, 2 N2-6 | <p><span><span>En el seu moment la fàbrica va presentar un projecte d'ampliació i actualització d'instal·lacions, proposant l'enderroc de la xemeneia. La funció d'aquesta era, òbviament, expulsar els fums generats de l'extracció d'oli del granet del raïm, durant els anys 1920-30, per mitjà d'uns aparells amb moles de pedra. El producte resultant d'aquesta operació es coneixia com a 'Lagrimol'.</span></span></p> <p><span><span>L'oli de llavors de raïm, un subproducte abundant de la vinificació, s'obté de les llavors del raïm i és ric en diversos àcids grassos com el linoleic, oleic, palmític, esteàric, linolènic i palmitoleic. Aporta una quantitat d'energia comparable a altres olis, amb uns 3.700 kilojoules per 100 grams. Destaca per la seva alta resistència a la calor, amb un punt de fum de 216 °C, que el fa ideal per a fregir. A més, gràcies al seu gust net i suau, és molt utilitzat en amanides i en la fabricació de certes margarines. En l'àmbit de la cosmètica, és apreciat per les seves propietats hidratants i és freqüent en productes de control de la humitat de la pell, així com en aromateràpia. Encara que l'oli conté antioxidants, la quantitat d'aquests pot ser menor depenent del mètode d'extracció, essent més concentrats en el vi negre. Estudis han mostrat que pot augmentar els nivells de colesterol 'bo' (HDL) i reduir el 'dolent' (LDL), oferint beneficis potencials per a la salut cardiovascular.</span></span></p> <p><span><span>L'explotació era propietat de Francesc Font Mateu, fill </span></span>del novel·lista barceloní i home de negocis Alexandre Font i Pla, qui el 1928 es construiria a l'indret de la Coma l'anomenat casal Font<span><span>. L'Ajuntament i la propietat es van posar d'acord en preservar un tram de l'estructura en homenatge a part del passat industrial del poble.</span></span></p> <p><span><span><span>L’ús del castell com a pedrera des de la seva destrucció per la Guerra de Successió ha estat un procés habitual al poble davant de noves construccions. També va ser el cas d’un dels edificis de la Fàbrica dels Olis, on les restes de les torres van ser reconvertits a principis del segle XX (al voltant de l'any 1906) en el sòcol de l'antic bar de l'Estació, que també funcionava com a habitatge i fàbrica d'olis.</span></span></span></p> | 41.4491520,1.8672359 | 405382 | 4589238 | 1906 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97793-img20231212151819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97793-img20231212151845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97793-img20231212151924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97793-img20231212152011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97793-img20231212152026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97793-img20231212152046.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97799 | Festa Major de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-gelida | XX-XXI | <p>La Festa Major de Gelida se celebra a mitjan agost en honor al copatró Sant Roc. Com totes les festes majors, cada any hi ha petites modificacions respecte als anys anteriors i al llarg dels anys hi ha actes que desapareixen i d'altres que es consoliden.</p> <p>Així doncs, actes tradicionals de la festa major era el repic de campanes per anunciar l'inici de la festa, els tambors i la posterior cercavila sorollosa ha estat substituït per l'encesa d'una traca. Els balls tradicionals que han perdurat fins avui són les sardanes, els balls de bastons i l'Esbart. L'elecció de la pubilla va deixar de fer-se el 2013. Els castells es fan de manera regular des del 2004. Una altra tradició que s'ha consolidat des del 1991 són els versots, una mena de poesia on es critica la política municipal del darrer any. Un dels actes que ha anat entrant i sortint de la festa major són les serenates, que ja apareixen al primer programa de festa major, el 1927.<br /> <br /> Si alguna cosa cal destacar de la festa major de Gelida respecte de la dels altres pobles és el llibre-programa de Festa Major. El primer any que es va editar va ser el 1927 i que contenia el programa d'actes, alguns poemes, poques fotografies i anuncis de comerços locals; l'any següent va incloure més fotografies.</p> <p>Cada any va anar creixent i, a banda de fotografies, es van començar a publicar articles de temàtica local. De l'any 1951 al 1956 l'edità la Unió del Casal Gelidenc, quan l'Ajuntament de Gelida se'n fa càrrec i es passa a dir Programa Oficial. Per aquestes dates ja eren nombrosos els poetes que publicaven al programa, com Jaume Vila, Tomàs Roig i Llop, Ramon Pallejà o Artur J. Palau Ximenes. L'any 1960 es donà menys pes a la poesia per tornar a posar la fotografia com a element més rellevant.</p> <p>Actualment, el Programa és un extens recull científic, cultural i social de tot el que passa al poble, a la comarca i al país.</p> | 08091-392 | Carrer Barceloneta, 12-18. | <p><span><span><span>Es tenen les primeres notícies de festes majors des del segle XIV. És l’esdeveniment de celebració de caràcter social per excel·lència d’un nucli urbà, barri, poble o ciutat, que evoca la seva història cultural, els seus fets religiosos, laborals o folklòrics. Les festes majors mostren la tradició, els costums i la litúrgia de ser en els seus orígens una celebració religiosa, un aplec en una ermita o una capella, una veneració a un patró d’una església, una missa de gràcies sobre algun fet esdevingut de bona ventura, que va anar omplint-se amb la celebració d’altres festes de caràcter popular o profà i van anar forjant una idea de participació popular, de moviment col·lectiu i d’actitud comunitària. Les festes majors en general s’han hagut d’anar adequant als nous temps i també a les necessitats i expectatives dels vilatans, que treballaven moltes hores i amb poc temps de lleure, sumat a les limitacions de moviment de la societat en general, cos que feia que l’arribada de la festa major suposés tot un esdeveniment. En el món rural, aquestes dates coincidien amb el recés de la feina del camp, i tenia caràcter familiar, ja que reunia els membres i sovint amics més propers a taula i es feia balanç de l’any. Es feia ús de vestits de festa major i d’àpats poc habituals i cars, que acabaven després amb la festa, l’envelat, l’orquestra i els espectacles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cas de Gelida, la Festa Major es fa en honor de Sant Roc, copatró del municipi, ja que la llegenda diu que al segle XVII va poder expulsar la pesta negra del poble. Se celebra a mitjan agost.</span></span></span></p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 1927 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97799-portada-1927.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97799-presentaciopfm4.jpeg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97802 | Cases Tauler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-tauler | <p><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. Programa Festa Major 1972. p. 16.</span></p> <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XX | Les cases requereixen una intervenció de recuperació de les façanes per tal de recuperar els principals valors arquitectònics. Els edificis originals han estat força transformats contemporàniament. El cablejat de la façana desvirtua l'estètica. | <p>Les Cases Tauler és un conjunt d'habitatges de tipus comparet que disposaven de pati posterior, però que foren construïts a principis del segle XX. </p> <p>Els habitatges, de planta rectangular, originalment eren de planta baixa, i amb coberta, possiblement plana. Actualment, amb la remunta d'un segon pis a la segona meitat del segle XX es va incorporar una coberta a doble vessant paral·lel a la façana principal del carrer Sant Antoni. La major part d'aquests habitatges encara es conserva, tot i que en molts casos s'han perdut les decoracions originals de la façana, especialment els pinacles tal com es pot veure a la fotografia documentada a l'article sobre el modernisme a Gelida del programa de Festa Major de l'any 1972.</p> <p>Del conjunt d'edificis i dels elements originals que es conserven, en destaquen les finestres i portes d'entrada als habitatges, espacialment pel que fa a les decoracions florals que les emmarquen. També són interessants les reixes de forja conservades (CARAFÍ 2002), la majoria dels quals van ser obra de <span>Ceferino</span> <span>Raventós</span> i <span>Masana</span>, nascut a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manyà el feu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manyà, de Sant Sadurní. <span>Raventós</span> fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes.</p> <p>Finalment, destaca també la presència de dos plafons ceràmics en dos edificis del carrer, que representen la figura del patró, Sant Antoni. És especialment interessant el plafó ubicat al número 25 fet per Modest de <span>Casademunt</span> que presenta Sant Antoni Abat (1922 - 1925) i estudiat per <span>Conxita</span> Boncompte l'any 2022. Finalment, cal esmentar també els respiralls sobre les portes que també són elements funcionals i decoratius en consonància a la qualitat dels edificis.</p> | 08091-393 | Carrer Sant Antoni, 17-19-21-23 i 25 (cantonada amb el carrer Anoia) | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Ezequiel Porcel i Alabau (Barcelona 1877-1926) va ser un arquitecte català destacat dins de l'estil modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la primera dècada del segle XX, el mestre d'obres Mariano Mas i Civil, pertanyent a la família de constructors Mas, va realitzar un projecte immobiliari per al prestador Pere Tauler al carrer Sant Antoni. Aquest projecte consistia en la construcció de cinc edificis d'habitatges d'estil modernista, les Cases Tauler (números 17 - 19 - 21 - 23 i 25), que van ser projectades el 1910. La major part d'aquests habitatges encara es conserva, tot i que en molts casos s'han perdut les decoracions originals de la façana, especialment els pinacles. Destaca també la presència de dos plafons ceràmics en alguns edificis del carrer, que representen la figura del patró, Sant Antoni.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4408746,1.8602950 | 404790 | 4588326 | 1910 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97802-img20231212094928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97802-img20231212094900-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97802-img20231212094936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97802-img20231212094949.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97802-img20231212094953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97802-img20231212095006.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-14 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ezequiel Porcel i Alabau (arquitecte) i Mariano Mas i Civil (mestre d'obres) | 105|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97822 | La llegenda de la cova del Mineral de can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llegenda-de-la-cova-del-mineral-de-can-volta | <p><span><span><span><span><span>1985 (1985).'La llegenda de la cova del Mineral de Can Voltà'. <em>Programa Festa Major 1985</em>. pp.72-73.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>La cova del Mineral de can Voltà té associada una llegenda, arran de la sortida del Club Excursionista de Gràcia el 8 de desembre de 1966.</p> <p>La secció de Recerques Arqueològiques i la secció d'Espeleologia del club, que tenien l'objectiu de fer-hi una prospecció a la recerca de jaciments arqueològics, no van tenir els resultats esperats. Malgrat tot, durant la sortida van coincidir amb el masover de can Voltà, <span>Josep Sendra</span>, i en l'intercanvi d'impressions, el masover els va explicar, segons la història oral, que un centenar d'anys enrere, la cova havia sigut l'escenari de fabricació de moneda falsa.</p> <p>El responsable de l'activitat era conegut com l'<span>Ubac</span> de Corbera, home valent i posseït, segons la gent que el va conèixer, com la Florentina de cal Socarrat, que va ser testimoni de la mort del falsificador de moneda. Alhora, la senyora Florentina havia explicat al senyor <span>Sendra</span> com havia mort l'<span>Ubac</span> de Corbera, en una casa de l'Amunt, a Corbera de Llobregat, envoltat d'un bon nombre de presents i del mateix rector, que hi va acudir per salvar la seva ànima.</p> <p>La sortida es va documentar a la ressenya publicada per Miquel Brasó i <span>Vaqués</span> al butlletí del Club Excursionista de Gràcia, el gener de 1967.</p> | 08091-394 | Camí de can Rossell, pròxima a can Migrat. | <p><span><span><span>Segons la ressenya publicada al Butlletí del Club Excursionista de Gràcia, la cova del Mineral de can Voltà es troba a uns 10 minuts caminant des de can Voltà en direcció sud, seguint el vessant oriental del Montcau. No obstant això, no s'ha pogut localitzar.</span></span></span></p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97822-illustracio.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97823 | Festa de Serra la Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-serra-la-vella | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></p> | XX | Va desaparèixer el 1940. | <p>La Serra la Vella era una tradició que se celebrava la tarda de dijous de Quaresma, quan la canalla no tenia escola. Per grups, anaven pel poble amb una senyera demanant a la gent que ja els esperava: 'Voleu que serrem?' Llavors es cantava la cançó de Serra la Vella que feia així:</p> <blockquote> <p><em>Serra la vella,</em></p> <p><em>que caga l'escudella,</em></p> <p><em>dilluns i dimarts serrareu el cabàs.</em></p> <p> </p> <p><em>Les noies maques al dematí</em></p> <p><em>canten i reguen el seu jardí.</em></p> <p><em>Jo també rego el meu hortet,</em></p> <p><em>faves i pèsols i julivert.</em></p> <p> </p> <p><em>Set setmanes de Quaresma</em></p> <p><em>ja estem tips de bacallà,</em></p> <p><em>arengades fregides i</em></p> <p><em>uns pebrots confitats.</em></p> <p> </p> <p><em>No teniu res per la petita</em></p> <p><em>ni tampoc per la més gran</em></p> <p><em>ni per la mitjana que és</em></p> <p><em>com la flor del diamant.</em></p> <p> </p> <p><em>Quatre de vi, quatre de pa,</em></p> <p><em>si voleu que serrem més,</em></p> <p><em>vinga duros, vinga duros,</em></p> <p><em>si voleu que serrem més,</em></p> <p><em>vinga duros i diners.</em></p> </blockquote> <p>Tot fent veure que serraven amb un tronc i una serra petita que portaven i a canvi rebien ous, fruites seques... que guardaven al cistell i després repartien a parts iguals.</p> | 08091-395 | <p>La festa de Serra la Vella va deixar de fer-se als anys 1940.</p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97823-photo2024-06-1313-49-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97823-photo2024-06-1313-49-34.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97824 | Cal Nogués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nogues | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>Es tracta d'una construcció reformada a principis de segle XX d'aire neoclàssic caracteritzat per la imponent galeria amb columnes i barana, balustrada.</p> <p>L'edifici és de planta rectangular amb coberta dos vessants, paral·lels al carrer. Disposa de planta baixa i pis, així com un jardinet frontal tancat per uns pilarets de maó i reixa de forja, així com pati posterior. La façana principal doncs a part de la galeria amb columnes, disposa d'una triple arcada de mig punt que fa funcions de porxo d'entrada a la porta principal d'accés ubicada al centre.</p> <p>Es remata la façana amb una cornisa llisa sobre la qual es col·loca un frontó central recte amb un medalló al centre, en el que presumiblement, hi hauria figurat la data de construcció de l'edifici.</p> | 08091-396 | Carrer del castell, 29. | <p>Al peu del castell i de l'església es va formar una petita concentració de cases, coneguda com el barri dels Tarongers. A principis del segle XX, aquesta zona comptava amb poc més de cinc masies.</p> <p>L'edifici principal de l'àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, que incloïa una torre d'estil barroc i englobava la capella de Sant Antoni, utilitzada <span>quan</span> el mal temps impedia l'accés a Sant Pere del castell. El rector hi va residir fins a la construcció de l'actual rectoria al centre del poble, l'any 1881.</p> <p>El barri estava format per masies com ca n'Oller, cal Nogués, cal Patró, cal <span>Reli</span>, cal <span>Manó</span>, cal <span>Vadó</span> o cal Petit. La casa de cal Nogués, possiblement va ser reformada a principis de segle XX refent la façana amb un clar estil neoclàssic.</p> | 41.4371527,1.8691577 | 405525 | 4587904 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97824-img20231212170929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97824-img20231212170941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97824-img20231212170955.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97826 | Habitatge a la plana de can Pascual 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-plana-de-can-pascual-1 | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XX | Sembla estar en bon estat, però no s'ha pogut accedir-hi per comprovar-ho. | <p>Es tracta d'un conjunt d'edificacions adossades. Són un habitatge i tres magatzems.</p> <p>La façana principal de l'habitatge és a la cara sud i consta de planta baixa i primer pis. La coberta és a un sol vessant de teula àrab i inclinada a nord. De fet, la façana nord acaba tenint només planta baixa a causa de la inclinació de la coberta.</p> <p>La resta de volums també són amb cobertes d'un sol vessant.</p> | 08091-398 | A l'inici de la carretera BV-2249 cap a Sant Llorenç d'Hortons, a mà dreta. | <p>Segons el Catàleg de masies de Gelida, la casa data de 1924.</p> | 41.4468900,1.8618800 | 404931 | 4588993 | 1924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97826-facana.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97826-context.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97827 | Habitatge a la plana de can Pasqual 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-plana-de-can-pasqual-2 | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XX | Sembla estar en bon estat, però no s'ha pogut accedir-hi per comprovar-ho. | <p>Es tracta d'un habitatge aïllat de reduïdes dimensions i de planta baixa.</p> <p>La coberta és a dos vessants i de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, que és la sud i que té un capcer ondulat. També disposa d'un petit magatzem adossat amb la coberta de teula àrab i d'un sol vessant.</p> | 08091-399 | A l'inici de la carretera BV-2249 cap a Sant Llorenç d'Hortons, a mà dreta. | <p>Segons el Catàleg de masies de Gelida, la casa data de 1946.</p> | 41.4467500,1.8614800 | 404897 | 4588978 | 1946 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97827-facana.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97827-lateral.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97835 | Capella del col·legi i convent de Nostra Senyora de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-collegi-i-convent-de-nostra-senyora-de-montserrat | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004<span>. p. 86.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2019). 'L'arxiu Gelidenc: un any més d'activitats i dinamisme que no para!'. </span>Programa Festa Major<span> 2019, pp. 29-37.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> | XIX | Estructuralment presentava un problema important d'humitats, que s'ha resolt durant les obres del propi col·legi de les Monges. No obstant això, les filtracions i humitats han malmès bastant les pintures interiors. | <p>Capella neoromànica adossada a l'edifici del Col·legi de les Monges. La façana principal, orientada al carrer Mossèn Jaume Via presenta unes línies senzilles. La porta d'entrada amb arc de mig punt i guardapols, està fet amb maó. Al centre de la façana, sota l'eix del carener hi ha un gran òcul que permet encaixar la Rosassa emplomada modernista. Perfilant la coberta a doble vessant perpendicular al carrer hi trobem un fris d'arcuacions cegues. La coberta està rematada amb un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'element actual més singular de l'edifici és el vitrall modernista que es conserva a la rosassa amb el lema de maria.<br /> <br /> A l'interior, la planta és rectangular i absis poligonal. La nau amb arcs torals disposa de pintures murals a banda i banda, refetes després de la Guerra Civil. A l'absis una petita fornícula presenta una imatge de la Verge. Al seu voltant quatre àngels pintats tocant instruments. I, al seu torn, flanquejant aquesta imatge central dues escenes Marianes que inclouen diferents figures vestides amb hàbits franciscans. També a les naus laterals s'observen pintures amb figures abillades amb hàbits franciscans. Destaca una pintura lateral en el que s'il·lustra l'arribada de les monges franciscanes al poble amb la missió d'instituir l'escola femenina. Al fons es representen diferents edificis de Gelida, entre ells, el propi de l'Escola. Disposa d'un petit cor.<br /> <br /> El vitrall de la rosassa és circular amb motius florals i al centre un anagrama de Maria.</p> | 08091-400 | Carrer Mossèn Jaume Via, 21. | <p>La capella, inaugurada l'any 1906, ha perdut bona part dels elements originals. L'altar neogòtic de l'interior i tota la imatgeria pertinent fou destruïda i cremada l'any 1936 i no en queda, testimoni gràfic que se sàpiga, de moment. El principal element artístic conservat és el vitrall de la rosassa, d'estil modernista de principis de segle XX. L'1 de desembre de 2018 se'n va retirar la reixa que el tapava.</p> <p>Pel que fa a la resta de l'edifici, el 31 de desembre de 1887 van arribar les monges franciscanes a Gelida i el 1890 es van establir en l'edifici adjacent per tal de donar 'instrucció' a les noies de Gelida. El col·legi i convent de Nostra Senyora de Montserrat era el nom oficial pel qual es va conèixer l'edifici, malgrat que popularment, ha prevalgut el nom d'edifici de 'Les Monges'. L'edifici, pagat amb la beneficència dels veïns és un projecte arquitectònic del mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1906).</p> | 41.4398350,1.8638201 | 405083 | 4588208 | 1906 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97835-1718382712411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97835-1718382712582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97835-1718382712626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97835-1718382712802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97835-img20231127114358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97835-img20231127114522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97835-1718382712668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97835-1718382712668-v2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97835-1718382712668-v3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97843 | Pel·lícula 'Las largas vacaciones del 36' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-las-largas-vacaciones-del-36 | <p><span>Morera, Albert (2012). “Pregó de Festa Major 2011” Programa Festa Major, 2012, pp. 8-11.</span></p> | XX | <p>Pel·lícula rodada l'any 1975-76 en el que el poble de Gelida va tenir un paper molt important com escenari i teló de fons. Principalment, l'avinguda Colomer com epicentre dels esdeveniments.</p> <p>La sinopsi de la pel·lícula centra el context de La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va sorprendre moltes persones que es trobaven en plenes vacances estivals. En un petit poble proper a Barcelona, diverses famílies amigues van decidir romandre en les seves residències d'estiu fins a la finalització del conflicte. Per als infants, aquestes van representar unes vacances llargues i inesperades. A mesura que el conflicte s'intensificava, l'actitud dels adults començava a canviar: alguns es desplaçaven diàriament a la ciutat per mantenir el seu treball; altres, en canvi, es veien obligats a romandre ocults a causa de la seva ideologia.</p> <p>La pel·lícula 'Las largas vacaciones del 1936' va ser dirigida per Jaime Camino, qui també exercia com a guionista juntament amb Manuel Gutiérrez Aragón. La banda sonora va ser composta per Xavier Montsalvatge. En l'àmbit de la fotografia, Fernando Arribas va ser un dels principals responsables que Gelida fos una de les localitzacions. Pel que fa al repartiment, va comptar amb la participació de diversos intèrprets destacats del cinema espanyol. Les principals actrius van ser Concha Velasco, Analía Gadé, Ángela Molina, Charo Soriano, Karin Pascual, María Luisa Fernández, Concha Bardem, María Tordera i Carme Molina. Pel que fa als principals actors van ser José Sacristán, Francisco Rabal, Ismael Merlo, Vicente Parra, José Vivó, Alejo Oller, Javier Pérez Sala, Jorge Pueyo, Jorge Pons, Juan Torres, Carlos Lucena i Alfredo Luchetti.</p> | 08091-401 | <p>'<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36' és una producció cinematogràfica espanyola de 1976, dirigida per Jaime Camino. Representa la primera incursió en el tema de la Guerra Civil Espanyola des d'una perspectiva no propagandística, àmbit en el qual la censura va intervenir de manera activa. Jaime Camino (Barcelona, 1936-2015), va ser un director de cinema que va dedicar fins a set pel·lícules a la Guerra Civil, les seves arrels i les seves conseqüències. A banda de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', entre les seves obres més conegudes es troben '<span>Dragón</span> <span>Rapide</span>' així com els documentals 'La <span>vieja</span> <span>memoria</span>' i '<span>Los</span> <span>niños</span> de <span>Rusia</span>'.<br /> <br /> La pel·lícula es va rodar coincidint amb la mort del dictador Franco. Malgrat que es va estrenar el 1976 va tenir problemes importants de censura. El periodista Francisco <span>Ocaña</span> en va fer una ressenya en la qual explicava algunes particularitats de la pel·lícula amb relació a la censura. <span>Ocaña</span> va escriure que l'escena final, era protagonitzada per un batalló de les tropes mores que s'endinsava en un petit poble català (Gelida) i el saquejava. Aquesta és l'escena final de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', però molt pocs l'han vista. La censura, en un dels seus últims actes, la va mutilar l'any 1976. L'explicació oficial era que 'les tropes mores no van arribar a entrar a Barcelona'. Extraoficialment, però, les ferides de la Guerra Civil i del franquisme encara pesaven.</p> <p>La pel·lícula va ser una de les primeres aproximacions cinematogràfiques a la guerra des del bàndol dels vençuts, i la primera en què les seves intencions no eren propagandístiques. I això encara no es podia permetre. Inicialment seleccionada per estrenar-se al Festival de <span>Cannes</span> el maig de 1976, la pel·lícula, inspirada en els records infantils del mateix director, finalment no es va projectar a causa de la controvertida escena de les tropes mores (altres fonts apunten que ja havia estat seleccionada anteriorment pel Festival de Venècia). Mesos més tard, va succeir el mateix a Venècia, i va ser a Berlín on finalment va participar i va obtenir el premi de la Crítica Internacional. En un article de Diego <span>Galán</span> per la revista <span>Triunfo</span>, titulat 'No <span>hay</span> <span>vacaciones</span> para la censura', es detallava fins i tot que per primera vegada en un '<span>Telediario</span>' es va arribar a parlar de les restriccions del règim al món del cinema.<br /> </p> | 41.4409751,1.8631482 | 405028 | 4588336 | 1976 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Lúdic/Cultural | 2024-11-25 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Jaime Camino (director) | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 97895 | Cal Palahí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palahi | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940</span><em>. </em><span>Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics</span><em>. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p>RIUS, Jaume et al. (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</p> | XX | Ha estat restaurada recentment. | <p>Presenta una estructura de planta rectangular que inclou planta baixa i un pis. L'edificació segueix una ordenació tradicional amb dos eixos verticals d'obertures.</p> <p>En la planta baixa, destaca una porta amb arc escarser flanquejada per una finestra amb reixa de forja. Al pis superior, s'observen dos balcons amb barana de forja, bombats, entre els quals sobresurt el balcó principal. La decoració de la façana és de caràcter modernista, i es caracteritza per esgrafiats amb motius florals que també es reprodueixen en forma de garlandes esgrafiades que emmarquen els balcons.</p> <p>La part més distingida de l'estructura es localitza en el capcer, on una cornisa sinuosa és coronada amb una palmeta. Just sota aquesta, i al centre de la façana, una orla inclosa emmarca la data de construcció de l'edifici, l'any '1911'. A més, és remarcable el color salmó de la façana i la combinació ocre dels esgrafiats.</p> | 08091-402 | Carrer Major, 100. | <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Tal i com apunten Lacuesta i González en el seu estudi del modernisme a l'àrea de Barcelona i rodalies, el fenomen de l’estiueig incorporava el modernisme com a corrent arquitectònic, i amb ell aquella actitud intel·lectual i cultural d’arrel romàntica. Cal recordar que el fenomen de l’estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat per les corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. </span></span></span></p> | 41.4412310,1.8612861 | 404873 | 4588365 | 1911 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112741396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112751045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112754581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112808560.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Desconeguda | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97911 | Cal Folch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-folch-0 | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940</span><em>. </em><span>Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics</span><em>. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p>RIUS, Jaume et al. (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</p> | XX | Ha estat restaurada recentment recuperant tots els valors patrimonials modernistes de la façana. | <p>Presenta una estructura de planta rectangular que inclou planta baixa i un pis.</p> <p>L'edificació segueix una ordenació tradicional amb dos eixos verticals d'obertures. A la planta baixa, s'ubica, desplaçada a un costat de l'eix central una porta flanquejada per una finestra amb reixa de forja. Al pis superior, s'observa un balcó principal amb barana de forja bombada, acompanyat d'una finestra amb ampit. Les dues obertures estan embarcada amb un guardapols sinuós i porticons de fusta.</p> <p>La decoració de la façana és de caràcter modernista, i es caracteritza per l'estructura decorativa del capcer, on una cornisa sinuosa és coronada amb una palmeta i emmarcada pels extrems per franges verticals sobre culs de llànties. Just sota aquesta, i al centre de la façana, una orla inclosa emmarca un espai rodó en el qual s'hauria ubicat, possiblement la data de construcció. </p> | 08091-403 | Carrer Major, 87. | <p>L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.</p> <p>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila.</p> <p>Tal com apunten <span>Lacuesta</span> i González en el seu estudi del modernisme a l'àrea de Barcelona i <span>rodalies</span>, el fenomen de l'estiueig incorporava el modernisme com a corrent arquitectònic, i amb ell aquella actitud intel·lectual i cultural d'arrel romàntica. Cal recordar que el fenomen de l'estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar.</p> | 41.4408846,1.8618500 | 404920 | 4588326 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97911-1718982188911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97911-1718982188827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97911-1718982188784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97911-1718982188870.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97938 | Col·leccions als Museus de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-als-museus-de-martorell | <p><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. Programa Festa Major 2018, pp. 64-72.</span></p> | Les peces formen part de les col·leccions del museu i cal el seu permís per tenir-hi accés. | <p>Fons existent al Museu Municipal Vicenç Ros:</p> <p>En el fons propi del Museu Municipal Vicenç Ros, es conserven alguns fragments d'un molí rotatori provinent de les restes d’un poblat ibèric que existia al Pujol de l’Oller. Es tracta d'un jaciment que dataria del període Ferro - Ibèric, entre els segles VII i I aC. L'any 1990 s'hi van trobar dues peces de molí de granet, rotatori d'època ibèrica.</p> <p>Fons existent a la Casa Museu de l'Enrajolada:</p> <p>En el fons d'aquest museu, amb número d'inventari E/540, existeix una finestra que va ser recuperada per Francesc Santacana Romeu (1883-1936) abans de 1929 i posteriorment va ser instal·lada en una de les façanes de l'Enrajolada que donen al jardí. Existeix una fotografia antiga que mostra la finestra en la seva ubicació original abans de la desaparició de la masia on estava instal·lada. Les imatges d'arxiu van ser proporcionades per l'historiador gelidenc Ramon Rovira, reconegut expert i investigador de les masies del terme. La finestra E/540 inclou un capitell, una columna i pedres dels muntants, tot procedent de la masia de can Terme de la Parra.</p> | 08091-404 | Museu Municipal Vicenç Ros: Av. Vicenç Ros i Batllevell, s/n, 08760, MartorellL'Enrajolada: C/ de l’Aigua, 1, 08760, Martorell | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros, inaugurat el 1945, va començar amb la col·lecció de ceràmica de Vicenç Ros <span>Batllevell</span> i elements de l'antiga església parroquial de Santa Maria de Martorell, destruïda en la Guerra Civil. Sota la direcció de Ros i amb la col·laboració d'Isidre <span>Clopas</span> <span>Batlle</span> com a conservador, la col·lecció s'amplià durant els anys 40 i 50 mitjançant adquisicions i donacions de la comunitat local. El 1959 es va adaptar el mirador en les antigues cel·les dels caputxins, que actualment alberga l'oficina-biblioteca-arxiu del museu. La col·lecció ha crescut amb el temps afegint fons etnològics, arqueològics, artístics, documentals, i una biblioteca i hemeroteca, gràcies principalment a donacions. Des de 1989 s'han fet treballs de rehabilitació de l'antic convent de Caputxins i de restauració dels fons del museu. Aquests treballs van culminar el 2005, any en què la planta baixa es va reobrir coincidint amb el 60è aniversari de la inauguració del museu.</p> <p>El Museu L'Enrajolada, fundat el 1876, està situat a la casa pairal de la família al carrer d'Anoia, posteriorment rebatejat com carrer F. Santacana. El museu es va configurar al voltant del desenvolupament vital del seu fundador i va ser ampliat significativament pel seu net després del tancament de la farmàcia familiar el 1905, incloent-hi la remodelació de la façana el 1916. Francesc Santacana i Campmany, influenciat pel natzarenisme català, va recopilar restes de palaus i edificis religiosos, així com una col·lecció de pintures d'artistes destacats del període, com Marià Fortuny i Claudi <span>Lorenzale</span>, entre altres. A més, el museu inclou materials de les excavacions arqueològiques locals realitzades probablement per Santacana. Els elements de la col·lecció estan disposats per reflectir la seva funció original, com peces arquitectòniques en les façanes i rajoles decoratives interiors. El museu també preserva mobiliari original, una col·lecció discogràfica, fotografies, i altres elements decoratius.</p> | 41.4409851,1.8631804 | 405031 | 4588337 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97938-id-14445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97938-termedelaparrafinestra1930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97938-termeparra01.jpg | Legal i física | Gòtic|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Segons la revista Cantillepa, de l'any 1980 es va produir un robatori al Museu de Martorell en el qual desaparegueren diferents peces.Entre elles, algunes provinents de Gelida. Concretament, un plat de reflexos metàl·lics, presumptament del segle XV, que portava les claus i la tiara de Sant Pere. Aquest objecte va ser rescatat de la seva possible destrucció per Isidre Clopas i Batlle, conservador dels museus de Martorell, durant una visita feta a l'església del castell l'any 1936. En aquells moments, l'Associació d'Amics del Castell estava en procés de sol·licitar la seva restitució a Gelida.El lladre, tal com es va saber després, va ser el 'conegut' Erik el Belga. Part del material robat va ser progressivament recuperat en els mesos i anys següents. Segons relaten fonts periodístiques de l'època, diversos objectes com pots de farmàcia, gerros i plats de ceràmica van ser retornats el gener de 1981. Posteriorment, dos anys més tard, es va aconseguir recuperar una altra part del material a Alemanya. | 93|81 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml