Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96608 | Font de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rossell-0 | XX | L'estat de conservació de la font és correcte, tot i que les obres de manteniment que s'hi han fet al cap dels anys no han respectat l'estètica original. | <p>La font és bastant senzilla i es troba simplement en una paret d'una caseta de la masia de can Rossell.</p> <p>De la mateixa paret sobresurt un mur de pedra on es troba el broc metàl·lic de la font i d'on vessa l'aigua. El broc metàl·lic disposa d'una maneta per regular el funcionament. Sota del broc, a terra, hi ha un forat per on es filtra i reutilitza l'aigua.</p> <p>A pocs metres de distància hi trobem una bassa circular feta d'obra i arrebossada de ciment de notables dimensions que segurament s'omple de la mateixa aigua de la font.</p> | 08091-51 | Al camí de can Rossell a can Ginebreda agafar un desviament a mà esquerra a 100 m de la masia de can Rossell de la Muntanya. | <p>La font segurament és antiga, però el conjunt on es troba actualment és recent.</p> | 41.4247800,1.8657800 | 405225 | 4586534 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721627173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721634521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721644226.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96609 | Font de les Anteles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-anteles | XIX - XX | Del que era la font només es pot trobar un registre modern. Les construccions que devien formar part de la font, on s'intueix una bassa, ara mateix es troba en estat ruïnós i molt emboscat. | <p>Del que era la font de les Anteles en queden les restes d'una construcció quadrangular d'obra que segurament era una bassa. Actualment es troba en runes i molt emboscada.</p> <p>A uns metres d'aquesta s'hi troba una construcció més moderna en forma de cub i feta d'obra, tancada amb una petita porta metàl·lica. Possiblement tanca el registre de l'antiga font, que deu haver estat desviada de l'aflorament original mitjançant alguna conducció subterrània.</p> | 08091-52 | Des de l'encreuament de la Mare de Déu de la Salut, agafar la pista que puja amunt en direcció cap a l'est. Quan el camí giri cap a l'esquerra, agafar un sender que segueix recte durant uns 60 m. | <p>No es té coneixement de la datació de la construcció de la font ni tampoc de l'abandonament d'aquesta, però s'intueix que fa força anys que no s'utilitza la infraestructura original.</p> | 41.4193200,1.8667800 | 405300 | 4585927 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211898586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211782749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211957525.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96614 | Font del Xim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xim | <p><span>1964 (1964). 'Obras realizadas durante los XXV años de paz'. Programa de Festa Major 1964, pp. 27-29.</span></p> | XIX - XX | Les diverses parts que formen part de la font presenten algun tipus de desgast. L'abundant vegetació impedeix contemplar l'element completament. | <p>La font del Xim està formada per diversos elements. El més modern i que ens trobem en primera instància és una caseta de registre feta d'obra i arrebossada i amb coberta prefabricada. A la porta metàl·lica que el tanca hi ha escrit 'Deu del Xim'.</p> <p>El broc es troba dins d'un cubicle fet de maons i descobert. Al fons s'hi pot observar el broc, segurament metàl·lic, amb una canella esfèrica. Just al costat hi trobem una petita obertura a la paret del marge feta amb maons i tancada amb una reixa de ferro que possiblement era una antiga canalització.</p> <p>A tocar d'aquestes tres estructures i a un nivell inferior hi trobem un gran dipòsit d'aigua amb coberta tot fet de formigó.</p> | 08091-53 | A la carretera C-243b de Gelida en direcció a Martivell, agafar un camí que baixa a mà dreta a l'alçada de can Parenostres. Seguir aquest camí durant uns 150 m fins a la font. | <p>S'ignora dades històriques de la font. Les reformes són contemporànies. Possiblement de la segona meitat del segle XX. L'aigua de la font és conduïda fins al Puig, on omple els dipòsits que reparteixen l'aigua a tot el barri.</p> | 41.4318800,1.8594600 | 404707 | 4587329 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205172412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205206037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205291186.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205322438.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya s'anomena déu de la Xim. A la porta metàl·lica del registre el nom que hi figura és 'Déu del Xim'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96615 | Font del Migjorn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-migjorn | XIX - XX | L'estat de conservació de l'espai és bo, tot i que la font sembla tapada. | <p>Un cop baixades les escales que separen la font a l'esquerra hi ha un cartell informatiu el qual indica al públic que l'aigua que proporciona la font en qüestió té cap garantia sanitària.</p> <p>Sota d'aquest cartell hi sobresurt un banc fet d'obra i arrebossat. A la dreta també hi ha un altre banc amb les mateixes característiques i al seu costat es pot trobar la font. En aquest cas no hi ha broc i l'aigua vessa directament d'un forat de la paret i cau en una pica de pedra que és per on desembocarà les restes d'aigua.</p> <p>Just al costat d'aquesta pica hi trobem un petit cubicle d'obra i arrebossat amb ciment tancat amb una porta metàl·lica.</p> | 08091-54 | Just davant del número 24 del carrer Cabernet, de la urbanització Safari. | <p>Una inscripció en una pedra suggereix que l'any de la darrera adequació de l'espai va ser el 1950.</p> | 41.4219400,1.8869900 | 406993 | 4586196 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729562899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729576321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729591553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729615529.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96616 | Pont FFCC Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ffcc-sant-salvador | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span><em>Programa Festa Major 1965</em><span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span><em>Programa de Festa Major 2016</em><span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX - XX | Es troba en un bon estat de conservació. | <p>Si es pren la carretera que passa per l'entrada del polígon industrial de La <span>Gelidense</span> a pocs metres d'aquesta hi ha una mitjana, o illa de tràfic. Un cop allí ja es pot observar l'element.<span> Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</span> El pont és un tipus d'estructura de ferro principalment en estructura, pedra i formigó a les bases dels pilars. El pont té una llargada aproximada de 123 m amb una alçada de 85 m passa per sobre del riu Anoia i dona connexió entre l'Estació de Ferrocarril de Gelida i Sant Salvador de la Calçada, proporcionant una ruta vital per al transport de mercaderies i passatgers. La velocitat màxima per travessar el pont és de 140 km/h segons la senyalització física. Es troba a uns 300 m de distància de l'estació de Gelida.</p> <p>Els materials constructius que s'observen són acer, pedra i maó, sent les pilastres les úniques parts que es conserven de l'estructura original. Està format per tres trams (ROSSELLÓ, 2016) d'acer amb perfil d'arc molt rebaixat. Dos d'aquests trams, situats als extrems, tenen una llum de 36,65 m, mentre que el tram central té una llum de 49,36 m.</p> <p>L'estructura del pont inclou dos estreps i dues piles amb una forma allargada, consistent en un rectangle amb dos semicercles a les extremitats. Està construït amb pedra recoberta de maó massís vist, i utilitza carreus de pedra sorrenca de color vermellós en les bases, les cantoneres i els coronaments superiors.</p> | 08091-55 | Vial d'accés a Sant Salvador de la Calçada i al molí Nou (La Gelidense), i, per la seva proximitat, a l'estació i al molí Vell (can Guarro). | <p>La història de la línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders es caracteritza per dues etapes distintes, dividides en les seccions de Manresa a Barcelona i de Barcelona a Sant Vicenç de Calders. Els primers passos d'aquesta ruta es remunten a l'any 1854, quan es va inaugurar el tram inicial del ferrocarril de Barcelona a Martorell, que sortia de l'estació original a la plaça de Catalunya i s'estenia fins a Molins de Rei. Posteriorment, va ser ampliat per arribar a l'estació provisional de Martorell el 1856 i finalment a l'estació definitiva el 1859, des d'on la línia es va expandir cap a Tarragona el 1865. La història de Gelida es vincula amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, a càrrec de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (<span>TBF</span>). L'any 1891, aquesta línia es va integrar a la companyia Madrid a <span>Zaragoza</span> <span>y</span> <span>Alicante</span> (<span>MZA</span>), mentre que el 1941 l'estació de Gelida va passar a formar part de RENFE. L'electrificació de la línia es va dur a terme el 1957. El 1986, la finalització de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va suposar la transformació de l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a la configuració actual. Finalment, el 2005, l'estació de Gelida va passar a ser gestionada per ADIF.</p> <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari de Gelida de Rosselló (2016) <span>l'arribada del ferrocarril a Gelida va tenir un impacte econòmic significatiu i va contribuir de manera decisiva al desenvolupament de l'estiueig. Això es va veure reflectit en l'augment de la població, que va créixer de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887.</span></p> <p><span>La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, inicialment constituïts per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. Amb el pas del temps, al llarg dels 150 anys des de la seva construcció, els taulers originals han estat reemplaçats, però els pilars originals romanen en bon estat. Aquesta longevitat es pot atribuir al fet que, durant la seva construcció, es van dissenyar els pilars amb la capacitat de suportar una ampliació futura a dues vies ferroviàries.</span></p> | 41.4503400,1.8685500 | 405493 | 4589369 | 1865 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713216044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713226453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713250808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713264037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713294307.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Rodalies de Catalunya | Està destinat a l'ús ferroviari i forma part de la línia R4 de Sant Vicenç de Calders a Manresa. Altres dades de la línia són que transporta 29 milions de passatgers per any. Hi ha una mitjana de 134.213 viatgers en dia laborable i circulen una mitjana de 162 trens cada dia laborable. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96617 | Barraca 15978 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15978 | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XX | Està en perfecte estat, ja que ha estat restaurada | <p>Barraca de pedra seca de planta circular i amb una falsa cúpula. Té una dimensió mitjana.</p> <p>Com la majoria de les barraques del terme, és coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de l'arrelament vegetal. És un tipus de construcció aèria aïllada, amb un tipus de porta de llinda plana i els muntats verticals. S'hi pot accedir sense dificultat i es troba en un entorn de pi blanc.</p> | 08091-56 | Partida can Voltà. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4264000,1.8693600 | 405526 | 4586710 | XIX | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217543786.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217555033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217574166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217595435.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Les seves dimensions suggereixen que podria ser un simple magatzem per guardar-hi les eines de l'explotació agrícola, segurament de vinya tal com es pot deduir de l'esglaonat de la muntanya. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96618 | Trull d'oli de can Sàbat de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-de-can-sabat-de-la-pujada | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004, <span>p. 86.</span></span></p> | XVIII | Es troba ben conservat tot i alguns signes de desgast de la pedra així com algunes petites taques de pintura. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre el final del carrer d'Anoia, just abans que comenci el passeig de la Circumval·lació, al costat del carrer de la font trobem la plaça triangular de Gelida. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El trull de la plaça circular és una estructura de grans dimensions situada a la part sud-oest de la plaça. Es tracta només d'algunes parts del trull, més concretament aquelles fetes de pedra com la mola o la solera, si bé són suficients per evocar al trull sencer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Així doncs, tenim una gran mola, que en aquest cas no és troncocònica, col·locada sobre la solera. Manca la restes de la maquinària que li proferia el moviment circular, que possiblement hauria estat activada per tracció animal. La solera, també de pedra amb la vora elevada, està fet amb grans carreus de pedra, i disposat sobre una primera filada de carreus, també amb base circular. L'estructura s'acompanya d'un dipòsit allargat on entenem que s'hauria dipositat la pasta a l'espera de ser premsada amb els cofins fets amb un sol bloc de pedra repicat. En aquest cas, és una peça molt interessant, perquè l'interior està recoberta de rajoles de ceràmica que tenien una decoració combinada en plafons de quatre. El tercer element que acompanya el trull és un pes de la premsa que entenem que formaven part del mateix molí. El pes és un gran bloc circular que hauria servit de pes de premsa vertical per esprémer la pasta de les olives als cofins i extreure'n l'oli.</span></span></span></span></span></span></p> | 08091-57 | Carrer d’Anoia, 57. | <p>La placa commemorativa indica que es tracta d'un trull d'oli del segle XVIII, donat a l'Ajuntament de Gelida per Josep Parellada el 1987.</p> <p>La masia de can Sàbat de la Pujada, que dona nom al barri de can Sàbat, ha sofert diverses reformes, especialment al segle XIX, quan es va realitzar una important ampliació de l'antic mas documentat del segle XVI, al qual correspon el trull d'oli.</p> <p>Can Sàbat de la Pujada està documentada, segons els estudis de Ramon Rovira i Tobella, des del segle XIII, quan era coneguda com a Can Pasqual. El cognom Sàbat es documenta l'any 1346. La masia original de Can Sàbat, a la qual es va construir un edifici nou l'any 1863 al costat de l'original, va desaparèixer definitivament a finals del segle XX. Abans de la seva desaparició, alguns elements es van traslladar a diferents punts del poble, com l'arc i el mateix trull. Enric Carafí comenta al programa de Festa Major de l'any 2004 el salvament d'aquestes peces fins al seu trasllat a la plaça Triangular a mitjans dels anys 1990.</p> | 41.4405000,1.8614700 | 404887 | 4588284 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044779.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La plaça, tal com indica el mateix nom, té una distribució de l'espai triangular. Està decorada amb un mural al terra que també està fet amb formes triangulars. A la plaça hi ha alguns bancs i que s'acompanyen amb alguns arbres al voltant. El desnivell del carrer s'aguanta amb un mur de contenció per la part alta de la plaça, que està pintat amb un mural que mostra missatges reivindicatius sobre aspectes a millorar socialment. Altres elements que hi podem trobar són, una cartellera d'informació municipal. I la font, a la cantonada est de la plaça, feta amb una gran pedra tallada triangular i una aixeta al centre. | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96619 | Casa del Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-senyor-0 | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. Programa Festa Major 2005, pp. 83-85.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). </span>Guia del castell de Gelida.<span> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVI - XX | En estat d'abandonament. | <p>La casa del Senyor és un gran casal fortificat de planta quadrada, que disposava, originalment, d'una coberta a quatre vessants. L'edifici està distribuït amb soterrani, planta baixa, primer pis i golfes amb pati interior a partir de dos cossos annexos i tres cases entre mitgeres. Segons alguns estudis com els de Ramon <span>Rovira</span>, a finals del s. XVI hi ha constància que hi havia una capella. L'element més característic de l'edifici, sense dubte són les dues torratxes de guaita de base octogonal amb espitlleres. La visibilitat d'aquestes torres permetia el control sobre el camí del castell. Les façanes de la casa no mostren gaires elements més rellevants. Destaquen els grans carreus de pedra cantoners que es mantenen vistos de l'arrebossat general de la façana i que li donen un aire més imponent. Menció a part cal fer de la porta principal d'entrada, ubicada al centre de la façana del camí vell de l'estació. L'arc de mig punt de la porta està fet amb grans dovelles i sobre la clau de l'arc encara es veu bé l'escut nobiliari que pertanyia a les armes de Francesc de Tort i d'Oluja, cònjuge de la Senyora de Gelida (1618-1646), Àngela <span>Despalau</span>.<br /> <br /> L'edifici ha viscut moltes transformacions, i consta que al subsòl de la casa hi havia hagut sitges de gra que podrien datar amb anterioritat a la construcció de l'edifici. <span><span><span><span>Existeix un passadís que va des de la casa a la plaça de l’església. No en tenim constància, només sabem que hi havia unes argolles a la paret. Podríem dir que era un amagatall o lloc de presó.</span></span></span></span> Un dels elements interiors interessants són uns esgrafiats ubicats a la primera planta que mostren alguns vaixells de vela. Actualment, es troba en un estat de conservació deficient i requereix una intervenció de consolidació important.</p> | 08091-58 | Carrer Àngel Guimerà, 11. | <p>La casa del Senyor va ser molt ben estudiada i referenciada per l'historiador i genealogista gelidenc Ramon Rovira <span>Tobella</span>. L'origen de l'edifici es creu que va ser a principis del segle XVI, moment en què, tal com es coneixia el mateix castell, sembla que hauria rebut el mateix nom, castell de Gelida o Castell de baix.</p> <p>Aquest gran casal fortificat va ser edificat a prop de l'església de Sant Miquel, que actualment ja no existeix, perquè es va construir en el mateix emplaçament la nova església parroquial de Sant Pere. L'antiga església romànica de Sant Miquel formava part d'un conjunt que també incloïa altres cases que possiblement va tenir com a nucli més embrionari les construccions del mas Papiol (documentat al segle XIV) situades a vora la capella, i que contemporàniament van conformar can Rius. La Casa del Senyor estava ubicada en un coll anomenat de Sant Miquel, en la confluència de camins que connectaven la vila de Martorell amb el Castell de Gelida, i d'un camí del poble fins al molí fariner a ribes del riu Anoia.</p> <p>La primera referència documental de la casa del Senyor és del segle XVI, quan s'inclou en un inventari dels béns de Paula <span>Despalau</span>, germana de la senyora de Gelida, Marquesa <span>Despalau</span> i d'Erill. Durant el segle XVII, la casa estava en estat d'abandó, com es desprèn de dos inventaris de l'època. En aquest període, els senyors de Gelida feien ús de la masia de can <span>Santfí</span>, a causa del mal estat del castell. En diverses èpoques, la casa del Senyor va ser compartida per altres estadants, com es pot comprovar a través de les llibretes del compliment pasqual dels segles XVII i XVIII. Al llarg del temps, la casa va tenir diverses funcions, incloent-hi la de residència temporal dels senyors, botiga, presó i barber 'cirurgià'.<br /> <br /> L'any 1783, la casa del Senyor, també coneguda com 'el Castell de Baix', va ser venuda a Josep Rossell, un pagès anomenat 'el Maco'. Posteriorment, una part de la casa va ser venuda a Jaume Barceló, 'mestre de cases', que probablement la va reconstruir i ampliar.</p> <p>Una part de la casa va ser la seu de l'Associació dels amics del Castell durant molts anys, fins que va ser abandonada pel seu mal estat. En resum, la casa del Senyor ha estat una part important del patrimoni històric de Gelida, amb una història que es remunta al segle XVI. Ha passat per diversos períodes de prosperitat i abandonament, amb múltiples propietaris i funcions al llarg dels segles. Des del seu ús com a centre de poder local fins a ser habitat temporal dels senyors de Gelida, la casa també va albergar una botiga del poble, una presó i, fins i tot, va servir com a consultori mèdic al segle XVIII.</p> | 41.4400800,1.8658400 | 405252 | 4588233 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110734728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110905749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110745708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110826603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110847451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-img20240306122848.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Històricament, s'ha vist la casa del Senyor des de l'entitat Associació d'Amics del Castell com el lloc idoni per la col·locació del Museu de Gelida. Fins i tot, es va fer un breu intent els primers anys de vida de l'entitat, que l'estat precari de l'edifici va obligar a abandonar. Malgrat tot, la insistència i el focus s'ha mantingut a la recuperació de l'edifici perquè tingui un ús social.Enric Carafí se'n feia ressò altra volta l'any 2005 reiterant que la casa del Senyor, un dels pocs edificis a Gelida que es manté conservat amb valor històric i arquitectònic.L'Associació d'Amics del Castell va accedir a l'edifici l'any 1979 amb l'objectiu de preservar-lo, establir-hi la seva seu, i desenvolupar el museu de la població, aspecte que no s'ha pogut realitzar.L'edifici ha estat dividit en diferents habitatges contemporàniament. | 95|98|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96620 | Casa Miquel Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-valls | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022). 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span>Programa Festa Major 2022, <span>pp. 66 - 71.</span></span></p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant.</p> <p>La façana, que manté la simetria d'obertures a la planta baixa i al pis, consta d'un gran balcó corregut que ocupa l'amplada del pis. La porta principal està ubicada al centre, a la que s'accedeix amb una graonada per vèncer el desnivell del carrer. Disposa de dues finestres amb balcó d'ampit i reixa de forja.</p> <p>L'element més destacat és el frontó superior ondulat, en el que destaca amb un gran '1924' al centre d'un medalló. La casa disposa d'un annex al qual s'entra per un nivell mig pis inferior a la porta d'entrada, a causa del desnivell en el qual destaquen enmig d'ornaments vegetals, dues grans lletres 'MV' que correspondrien a la propietat, Miquel Valls. Al segon pis, hi trobem una altra aplicació de motius decoratius florals a la façana.</p> | 08091-59 | Carrer Marquès de Gelida, 16. | <p>El carrer del Marquès de Gelida, on s'erigeix la casa Miquel Valls, era una important artèria comercial que s'estenia des de la cruïlla de cal <span>Feló</span> del carrer del Sol fins a l'encreuament actual del carrer Major amb el de Sant Jordi, com es pot apreciar en algunes imatges d'inicis del segle XX. La casa Miquel Valls, un bon exemple de modernisme gelidenc, es va construir l'any 1924, tal com ho indica la inscripció al coronament de la seva façana.</p> <p>Pel que fa a l'arquitecte de l'obra hi ha dubtes de l'autoria. Algunes fonts l'atribueixen a l'arquitecte municipal de Gelida entre el 1912 i el 1951 Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - 1951) i d'altres a Josep Masdéu i Puigdemasa (1852-1930), arquitecte barceloní responsable d'edificis singulars com can Sala a Barcelona o can Comamala a Sant Vicenç dels Horts. L'estil modernista de la casa Miquel Valls perdura com una manifestació de la riquesa i la diversitat arquitectònica de Gelida.</p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> | 41.4398800,1.8658900 | 405256 | 4588210 | 1924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121117_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111034626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111236361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111254612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121156_0.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Hi ha dubtes sobre l'autoria. Atribuïda a Josep Ros i Ros o a Josep Masdéu i Puigdemasa. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96621 | Cal Rius (del Campanar) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rius-del-campanar | <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). </span>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. <span>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2006). El nucli medieval de Gelida. Programa Festa Major 2006, pp. 102 - 105.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII - XX | Ha estat molt modificada contemporàniament | <p>Es tracta d'un conglomerat d'edificis, el més antic dels quals seria una masia del segle XIV. Si bé la transformació és tan global, que pràcticament no s'observen volums que es puguin considerar ni originals ni moderns.</p> <p>La gran transformació de l'edifici és del segle XX en què s'uneixen diferents cases. Malgrat tot, s'observen alguns elements antics, dels quals el més interessant l'arc de la porta principal d'entrada a la cada, actualment no visible des del carrer, pel tancament del pati, just davant de la casa del Senyor i en el que a la clau de l'arc hi ha inscrita la data 1755 segons els treballs de Ramon Rovira i Tobella.</p> <p>Un element interessant visible des de l'exterior de la casa és un plafó ceràmic, possiblement de la segona meitat del segle XX que cega una porta feta amb brancals i llinda irregular de pedra, que podria ser original de la casa, tot i que moguda de lloc. Al patí també s'hi observa una premsa de raïm restaurada.</p> | 08091-60 | Passeig Josep Rossell Massana, 10. | <p><span>Cal</span> Rius de Gelida, en la seva configuració actual, emergeix com un mosaic de diverses propietats que han evolucionat al llarg del temps. En el seu origen, es troba una masia i un grup de cases, remuntant-se la més antiga al segle XIV. Al llarg dels segles successius, aquest conjunt ha experimentat reformes i ampliacions, amb unes darreres intervencions durant el segle XX que van transformar tant l'entorn com la mateixa estructura de la casa. Tot i això, alguns elements antics han estat preservats.<br /> <br /> Anteriorment coneguda com a mas Papiol (MAURI, 2006) la propietat actual de cal Rius s'ha convertit en un conglomerat de diferents propietats al llarg dels segles. Ja al segle XVI, es fa referència a diverses cases amb peces de terra adjuntes, ubicades prop de la plaça i l'església de Sant Miquel. Amb gran probabilitat, c<span>al</span> Rius és la continuïtat de la vila de Sant Miquel, que inclou l'antiga església avui desapareguda, documentada ja des de l'any 1061, fins a arribar al mas Papiol del segle XIV. </p> <p>Resulta complex determinar quina de les cases d'aquest conglomerat és la més antiga, donada la successió de reformes i renovacions al llarg dels anys. No obstant això, sembla que la casa que millor reflecteix la continuïtat de la vila de Sant Miquel dels segles XI al XIII és el mas Papiol, situat a la plaça de Sant Miquel al segle XIV. Els registres històrics detallen els noms dels diversos propietaris al llarg dels segles. Des de Guillem Papiol al segle XIV fins a personatges com Pere Llobet al segle XVI i Eloi Llopard al segle XVII. Els Rius van emergir com a figures rellevants en la història de cal Rius a partir del segle XVII, inicialment com a sastres, i posteriorment van expandir les seves possessions adquirint propietats contigües, consolidant així el seu patrimoni. El conjunt de masos que ara conformen c<span>al</span> Rius, no només va ser un centre de residència, sinó també un nucli d'activitat econòmica, amb diverses professions representades com teixidors, fusters, sastres i pagesos al llarg dels segles XV al XVIII.</p> <p>La gran transformació del grup de cases es produeix a la segona meitat del segle XX. En algunes imatges de principis i mitjans de segle XX encara es pot veure la distribució primigènia de l'espai i els masos.</p> | 41.4403200,1.8653700 | 405213 | 4588260 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133556.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96622 | Unió del Casal Gelidenc (Societat Coral d'Artesans) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unio-del-casal-gelidenc-societat-coral-dartesans | <p><span><span>(1962). '</span>Consideracions sobre la Societat 'Union del Casal Gelidense''<span>. </span>Programa Festa Major<span> 1962.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). </span>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. <span>Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil noucentista de l'arquitecte Josep Ros i Ros.</p> <p>De l'edifici original només es preserva la façana principal de l'any 1917, en la qual destaquen les tres grans obertures inferiors. Es tracta d'una façana amb una decoració molt lineal, vertical i simètrica, només trencada per les garlandes fetes amb motius florals, que flanquegen els plafons reservats pels escuts. El central, en el qual veiem l'any 1917 de construcció de l'edifici. A sobre una banda de la qual penja la garlanda, mostra molt despintada el lema 'UNIÓ DEL CASAL GELIDENC'. El text s'acompanya d'unes petites il·lustracions de les quals se'n distingeix només un parell, unes anelles olímpiques i una torre. Els dos plafons amb garlanda dels laterals, també pintat amb un color rogenc, s'hi entreveu una lira flanquejada amb unes branques vegetals, possiblement llorer, i a l'altre costat, dues màscares de teatre envoltades per una cinta. El terreny amb molt desnivell del carrer, requereix una graonada per pujar al nivell de la planta baixa. A l'interior hi podem trobar, com a espai principal, el teatre. <span><span><span><span><span>El taló de l’escenari és una obra anònima de l’any 1925 i va ser restaurat als anys 1990 per l'artista i restaurador gelidenc, Emili Julià Tetas. </span></span></span></span></span>La resta d'instal·lacions estan situades al voltant de la pista jardí, on antigament hi havia la seu social del Casal Gelidenc.<br /> <br /> Aquest edifici, d'unes dimensions molt notables, disposa d'una façana posterior, pel passeig Josep Rossell i Massana. Aquesta façana, també d'estil noucentista, però més simple de formes, disposa d'una porta principal d'entrada al centre flanquejada per dues finestres. Al frontal de l'edifici hi podem veure les dates 1925, any a què correspon el projecte de la sala d'espectacles feta per Josep Ros i Ros s'acompanyava d'una tanca de forja i un afegit lateral. La porta actual no és la projectada l'any 1925. Sobre aquesta hi ha, al centre de la façana, un balcó d'ampit i a sobre, un òcul cec en què figura el nom de l'entitat.</p> <p>Finalment, cal esmentar que també hi podem llegir la data 1899 fent referència als anys fundacionals de l'entitat.</p> | 08091-61 | Carrer Major, 14. | <p>La Unió del Casal Gelidenc es va fundar l'any 1950 arran de la fusió del Casal Gelidenc, fundat el 1933, i la històrica Societat Coral d'Artesans, l'any 1897.</p> <p>La Societat Coral d'Artesans de Gelida té una història fascinant que es remunta al seu origen al segle XIX. Fundada el 1897, segueix els principis establerts pel mestre pioner de les Societats Corals, Josep Anselm Clavé i Camps. En aquella època, els habitants de Gelida treballaven durament als camps i a les fàbriques papereres, amb poques distraccions. Això va fer que la participació en aquesta entitat fos una font d'il·lusió i un descans dels problemes diaris.</p> <p>El local de la Societat Coral d'Artesans va néixer en un dels tres cafès que abans dominaven la vida social del poble. Aquest cafè, conegut popularment com a '<span>Coru</span>', es va establir el 1880 al carrer Major, a la cantonada amb el carrer de la Barceloneta. Aquí va néixer la Societat Coral d'Artesans el 1897, marcant l'inici d'una important trajectòria cultural a Gelida.</p> <p>El casal original de la Societat Coral d'Artesans va ser construït el 1917, seguint el disseny de l'arquitecte Josep Ros i Ros. Aquest edifici, ubicat al carrer Major, va servir com a centre de reunions i activitats culturals per a la comunitat gelidenca. Tot i els obstacles financers, el projecte es va completar, encara que lentament, i va esdevenir un punt de trobada crucial per a la vida social del poble. L'edifici original ha experimentat canvis al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats de la comunitat. Malgrat les reformes interiors, la façana ha mantingut el seu encant noucentista, testimoniatge de la seva rica història. Aquesta façana, ornamentada amb detalls noucentistes, continua sent un símbol de la identitat cultural de Gelida.</p> <p>A més de la seva funció com a seu de la Societat Coral d'Artesans, l'edifici ha tingut altres usos al llarg del temps. Al subsòl, es van descobrir restes de l'antic cementiri de Sant Miquel, recordant la riquesa històrica del lloc.</p> <p>L'arquitecte de l'edifici de la Societat Coral fou Josep Ros i Ros, que va néixer a Martorell el 1885, on també va morir l'any 1951. Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. Actualment, l'entitat consta de cinc seccions: Agrupació Coral Intimitat, Nous Bastoners, Club Esportiu Gelida, Esbart <span>Rocasagna</span> i Grup Artístic Gelada. (CARAFÍ, 1998).<span><span><span> </span></span></span></p> | 41.4402000,1.8643700 | 405129 | 4588248 | 1917 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104314921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-img20231127122045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104227331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104241532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104251353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104302406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104325135.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96623 | Drac de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-gelida | XXI | L'estat de conservació és molt bo, es veu nou i ben cuidat. | <p>El Drac és una figura notablement alta i corpulenta, amb una estatura aproximada d'1,80 m. Està equipat amb una armadura que cobreix diverses parts del seu cos, incloent-hi la cua, el pit, les potes i seccions del cap, reminiscent les armadures utilitzades pels cavalls en l'època medieval. Aquesta armadura incorpora mirallets en certes àrees que, quan són il·luminats, produeixen un efecte brillant, funcionant com a elements decoratius.</p> <p>És d'especial rellevància mencionar les ales del drac, les quals són àmplies i constitueixen les parts més altes de la figura. La cua, característica i distintiva, adopta una forma recaragolada i escamosa, típica dels dracs en la iconografia tradicional.</p> | 08091-62 | Plaça de la Vila, 12. | <p>La Colla de Diables de Gelida es va fundar l'any 2007. Està formada per un equip humà de gairebé una setantena de persones, amb l'objectiu de crear activitats lúdic-festives innovadores al municipi.</p> <p>Han creat diferents activitats com: l'espectacle <em><span>LlúciaFoc</span></em>, el Gènesi del <em><span>LlúciaFoc</span></em>, <em>L'<span>empaitaFoc</span></em> i diversos correfocs. A més a més, aquesta organització compta amb els tabalers que fiquen ritme als espectacles, i des de l'agost del 2010 incorpora una Colla Infantil d'una vintena de nens.</p> <p>En aquest cas el Drac de Gelida neix fruit de la inspiració en els dracs que es troben en alguns escuts heràldics fent referència als senyors de Gelida i al castell. El drac vol seguir la tradició dels típics dracs protectors i en aquest cas pren el rol del drac protector del castell de Gelida.</p> | 41.4408700,1.8634100 | 405050 | 4588323 | 2008 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96623-img202403061305050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96623-img20240306130516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96623-img20240306130528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96623-img20240306130629.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-12-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Dolors Sans | Figura que forma part de la Colla de Diables de Gelida que es va fundar el mes de desembre de 2007 essent la seva primera actuació per la Festa Major de Gelida el 16 d'agost de 2008. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96624 | Casa Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rafols | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ i Morera, Enríc i CIVIL i Vallès, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972,<span> pp. 16.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ali (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant.</p> <p>La planta baixa està lleugerament elevada sobre el nivell del terra. Disposa a la planta baixa d'un gran finestral amb una obertura gairebé circular del mur que es decora per la part inferior amb una reixa de forja amb motius vegetals. A la planta pis hi trobem dues finestres enfonsades respecte al mur amb ampits decorats amb plafons ceràmics d'escaquer blanc-i-blau.</p> <p>L'element més singular és el frontal amb esgrafiats amb motius vegetals i dos pilarets als extrems. Al centre ressalta un plafó ceràmic de la Mare de Déu de Montserrat. La porta principal, a peu de carrer està rematada amb un arc rebaixat. El mur consta d'una sanefa ceràmica a mitjana altura de la porta, que separa un sòcol de pedra, del revestiment de la paret que ha estat treballat simulant carreus.</p> | 08091-63 | Carrer Major, 18 | <p>L'edifici construït l'any 1921 era de Manuel Ràfols Xatart i fou edificat pel mestre d'obres Josep Graner i Prat, nascut a Casserres (Berguedà) el 1844 i mort a Barcelona l'any 1928. Graner va rebre el títol de mestre d'obres l'any 1872 i va tenir una prolífica vida professional amb més de 230 obres identificades.</p> <p><span><span><span>El carrer Major és una de les artèries principals de Gelida, el qual havia estat un dels camins de descens del castell. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.</span></span></span></p> | 41.4402500,1.8641100 | 405108 | 4588253 | 1921 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104007086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104021502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104033333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104053209.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Graner Prat (mestre d'obres) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96625 | Casa Pascual Boatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pascual-boatell | <p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972, <span>p. 16.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span><span>SOLER, Glòria (1995). </span>L’estiueig a Catalunya 1900-1950. <span>Edicions 62.</span></span></p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb soterrani, planta baixa, pis i golfes. A la part posterior disposa de terrat, galeries i jardí.</p> <p>L'edifici amb un marcat estil neoclàssic es caracteritza pel gran balcó corregut que ocupa tota la façana del primer pis, rematat amb una barana ornamentada de forja. A la planta baixa hi trobem la porta principal central, amb un arc rebaixat, així com un gran finestral amb reixa de forja, i una porta d'entrada menor que possiblement donava al despatx comercial de la propietat. Inicialment, va sorgir com un habitatge unifamiliar, però les reformes que es van produir posteriorment van acabar de transformar un dels finestrals en una porta que servia d'accés al pis superior.</p> <p>El frontó superior de la façana està molt ornamentat amb una gran cornisa recta amb mènsules decorades amb motius geomètrics i florals i l'any de construcció, 1892, presidint el centre.</p> <p>A tall de curiositat, és interessant el fanal emplomat amb vitralls que trobem sobre la graonada d'entrada.</p> | 08091-64 | Carrer Major, 41. | <p>La casa Pascual Boatell, també coneguda com a casa Comelles, va ser construïda l'any 1892, pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1925). Va ser la seva residència familiar juntament amb Joana Boatell i Mullerat (1852-1925).</p> <p>Aquesta va ser una de les primeres cases a disposar d'aigua corrent i banys al poble. L'arquitecte va ser responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. Pascual i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble. Dins del grup de cases entre mitgeres, hi podem ubicar les cases de senyors, a les quals pertany la casa Pascual Boatell.</p> <p>Aquests edificis són possibles gràcies a la unió de dues parcel·les. A la part posterior, generalment s'hi deixa espai per un jardí. La distribució interna en tres crugies deixava la central per les estances de serveis i escales, i la posterior i davantera, amb millor il·luminació per habitacions i estances. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra aboixardada a la façana.</p> <p>La casa està situada al carrer Major, una de les artèries principals del poble de Gelida, el qual havia estat un dels camins de descens del castell. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.</p> | 41.4402900,1.8633100 | 405041 | 4588259 | 1892 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103618023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103626054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103639537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103710835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103558104.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | La casa també es coneix com a Casa Comelles - Casa Pepeta Albet - Casa Campanyà, però ha estat definida per la Comissió de Patrimoni de Gelida com a casa Pascual Boatell, com a nom més idoni i representatiu de l'edifici. | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96626 | Centre Cultural Recreatiu, Biblioteca Jaume Vila i Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-recreatiu-biblioteca-jaume-vila-i-pascual | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1987). </span>El Centre recreatiu i cultural 1877-1987: 110 anys d’història gelidenca. <span>Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i LLORET, </span><span> </span><span>(1981). </span>Jaume Vila i Pascual, poeta de Gelida<span>. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>HERNÀNDEZ, M., JULIÀ, M., LÓPEZ, R., & PUJOL, J. (2012). </span>Tríptic del 25è aniversari de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual<span>. Ajuntament de Gelida i Biblioteca Jaume Vila i Pascual.</span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> | XIX | Edifici completament reformat l'any 1987. | <p>Es tracta d'un gran casal entre mitgeres. La façana principal, orientada al carrer Major, és d'estil neoclàssic, amb una particularitat especial: la distribució dels elements principals no és simètrica, trencant l'eix vertical del vèrtex de la teulada.</p> <p>L'edifici constava d'un celler, que ara és la sala d'activitats i arxiu de la Secció Local de la Biblioteca, al qual s'accedeix pel carrer Mossèn Jaume Via. Al centre del pati s'hi pot veure un brollador de finals del segle XIX que pertanyia al parc de la Gelidense. La planta baixa, accessible des del carrer Major, presenta una gran portalada amb arc de mig punt, lleugerament desplaçada de l'eix vertical de l'edifici. La portalada està centrada entre dues finestres, també amb arc de mig punt, tot i que una és molt més estreta que l'altra. Aquest desplaçament de la porta i la finestra es manté al primer pis, on trobem un gran balcó central amb barana de forja. El balcó, però, només té dues sortides, ja que la tercera obertura és una finestra. A la mateixa sala, hi ha tres finestres quadrangulars i un òcul central sota el vèrtex de la teulada, que il·lumina el sostre mort. La façana, decorada amb detalls neoclàssics (pilastres i capitells a les portes i les finestres del balcó), està rematada amb una cornisa que culmina en un gran frontó triangular.</p> <p>A l'interior es conserven alguns elements interessants. L'antiga sala de ball, com expliquen les autores del tríptic editat pel 25è aniversari de la Biblioteca Josep Vila i Pascual, conserva encara alguns elements històrics, com les pilastres amb capitells i el mosaic hidràulic del terra, que data de 1914. El sostre presenta un celras decorat amb florons i motius florals d'estil modernista, originalment pintat pel pintor resident a Gelida Josep Irla Deulofeu, fill de Cervelló. Les pintures de la sala són una reproducció de l'original feta per Emili Julià i Tetas, l'any 1987 durant la restauració de l'edifici, i en una vitrina es poden veure alguns fragments de les pintures originals.</p> | 08091-65 | Carrer Major, 51. | <p>El Centre Recreatiu i Cultural, va ser creat el 1877 com a local d'esbarjo i trobada dels gelidencs, a l'actual número 51 del carrer Major. L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les Papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la Vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila.<br /> <br /> El fulletó de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual recull un interessant repàs històric de l'edifici fet per Marga Hernàndez, Montse Julià, Rafa López i Judit Pujol. En el cas concret de l'edifici del Centre, l'immoble va ser construït l'any 1877, tal com indica la data de la reixa de forja de la façana. Segons l'escriptura d'original de l'edifici, era propietat de Francesc <span>Rosell</span> Rius, el qual treballava al Molí nou o g<span>elidense</span>, propietat de la família Jover. Altres propietaris de l'edifici van ser Pau <span>Suñol</span> i el seu fill, els quals van ocupar-se fins als anys 1930 del funcionament del cafè i, fins i tot, de l'ambient del local tocant el piano, en el cas del seu fill, el '<span>Pauet</span> del <span>Centru</span>'. A partir dels anys vint és conegut com a Centre Recreatiu i Cultural. S'hi feien nombres activitats culturals, concerts i balls de diumenge. També teatre i altres obres de <span>caire</span> popular. Es va establir una rivalitat 'cultural' amb els altres centres de la població que va beneficiar al poble per la gran diversitat d'actes que s'hi duien a terme, esperonats també, per la presència dels estiuejants. Amb la creació de la societat del Casal Gelidenc, l'any 1933, es va buidar d'activitat el Centre Cultural, que va allotjar les escoles fins a la Guerra Civil. A finals dels 1940, l'edifici l'adquireix la Delegació de Falange Española i posteriorment, passa a mans de la <span>Jefatura</span> Local del <span>Movimiento</span>. Finalment, l'any 1964, l'edifici és comprat per l'Ajuntament de Gelida. Ja en etapa democràtica es recupera l'edifici com a espai cultural, i <span>a l'any 1987</span>, es rehabilita amb un projecte de l'arquitecte Joan Rosselló. El 1987 va esdevenir la Biblioteca Jaume Vila <span>Pascual</span> dins del Centre Cultural Municipal.</p> | 41.4403900,1.8628800 | 405005 | 4588270 | 1877 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-pxl20231127103057419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-pxl20231127103156868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-pxl20231127103138706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-pxl20231127103215556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306164152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162901.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-10-01 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Francesc Rosell Rius (promotor) | La Biblioteca Jaume Vila va ser inaugurada l’any 1988. Actualment, forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Els serveis que ofereix són: consulta i préstec de documents, connexió gratuïta a internet, i préstec interbibliotecari. També disposa d’un valuós fons de col·lecció local, amb llibres i documentació relativa al municipi, i procura l’edició de llibres de temàtica local, com la col·lecció Raima. A més, organitza nombroses activitats per a poder-hi participar, com ara les hores del conte, tallers, clubs de lectura, xerrades de tota mena, exposicions, certàmens i presentacions de llibres. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96627 | Torre Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-mir | <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> | XIX | L'estat de conservació de l'edifici és bo. | <p>La torre Mir és una casa senyorial a quatre vents envoltada per un jardí tancat, ben bé al centre de Gelida. La tanca és feta de columnes de maons ornamentades amb capitells en arc i una reixa i porta de ferro.</p> <p>La planta de la casa és quadrangular i està formada per la planta baixa, una primera planta, les golfes i una torratxa. Les cobertes, tant de la teulada de la casa com de la torratxa, són de quatre vessants, teula d'encaix amb cresteria ornamental i un ràfec d'un metre aproximadament. Disposa també d'un porxo posterior.</p> <p>La barreja de diversos estils arquitectònics i l'època en què va ser construïda ens evoquen una estètica eclèctica.</p> | 08091-66 | Carrer Major, 74-84. | <p>Va ser construïda com a torre d'estiueig el 1885 pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle. Va ser la residència del pintor i gravador barceloní Manuel Mir Escudé (1877-1931) i més tard, va ser la torre estival del músic, pedagog i director del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, Pere Vallribera i Moliné (1903-1990).</p> <p>Torre Mir, segons Joan Rosselló i <span>Raventós</span> correspon a la tipologia de 'cases-torre' que el mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> van construir a Gelida durant la dècada dels vuitanta i primers anys dels noranta del segle XIX. Aquesta tipologia va servir de base dels primers casals d'estiueig al poble caracteritzats per un estil més expressionista, que després deixaria pas al modernisme del primer terç del segle XX. Torre Mir és una de les primeres 'cases-torre' i es va construir l'any 1885 juntament amb Can Castells. La torre va constituir un clar exemple de l'època d'edifici amb jardí al davant, que ha arribat pràcticament intacta fins avui.</p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> | 41.4408800,1.8620100 | 404933 | 4588326 | 1885 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-pxl20231127112552036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457472904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457475593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457475626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457472838.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-01 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic hi ha una altra fitxa que es correspon a la mateixa casa. Es tracta del número de registre 2608 i el nom és casa Vallribera Mir. La descripció arquitectònica és força coincident i la informació sobre que era la residència estival del músic Pere Vallribera coincideix amb la informació de la placa informativa de la casa que va elaborar la Comissió de Patrimoni del municipi. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96628 | Cérvol diabòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cervol-diabolic | XXI | L'estat de conservació és molt bo, es veu nou i ben cuidat. | <p>La morfologia del cérvol diabòlic és com el cos d'una persona musculada. La figura, d'aproximadament 130 cm, es recolza sobre les espatlles i, malgrat de tractar-se més d'una tipologia de capgròs, el tors s'estén una mica per amagar les mans del portador. L'estructura s'acompanya amb un parell d'agafadors o manetes a la part frontal que permeten al portador ajupir-se per facilitar el procés de càrrega o substitució de la pirotècnia que porta al cap. La mitologia associada al cérvol fa referència a l'escut de la família Cervelló, que estava representat per un cérvol.<br /> <br /> El disseny està estretament vinculat amb el drac de Gelida. Fins i tot compartiran algunes similituds com els elements de mirall que porta als braços. També es pot identificar l'armadura que incorpora en la part davantera i que comparteix amb l'estil de les armadures del drac. És aquesta connexió amb alguns elements en conjunt de les dues figures la que permet identificar durant les actuacions, la relació entre el Drac de Gelida i el Cérvol Diabòlic.</p> | 08091-67 | Plaça de la Vila, 12. | <p>La Colla de Diables de Gelida es va fundar l'any 2007. Està formada per un equip humà de gairebé una setantena de persones, amb l'objectiu de crear activitats lúdic-festives innovadores al municipi. Han creat diferents activitats com: l'espectacle<em> <span>LlúciaFoc</span></em>, el Gènesi del <em><span>LlúciaFoc</span></em>, <em>L'<span>empaitaFoc</span></em> i diversos correfocs. A més a més, aquesta organització compta amb els tabalers que fiquen ritme als espectacles, i des de l'agost del 2010 incorpora una Colla Infantil d'una vintena de nens.</p> <p>En aquest cas el Cérvol neix fruit de la relació que hi ha amb l'escut de Gelida. El fet és que durant molt de temps l'escut de Gelida va formar part dels senyors de Cervelló i eren precisament aquests senyors els que incorporaven aquest animal en el seu escut familiar.</p> | 41.4408885,1.8635149 | 405058 | 4588325 | 2012 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96628-img202403061304521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96628-img20240306130528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96628-img202403061304561.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Dolors Sans | Figura que forma part de la Colla de Diables de Gelida que es va fundar el mes de desembre de 2007 essent la seva primera actuació per la Festa Major de Gelida el 16 d'agost de 2008.El Cérvol, no obstant això, és un encàrrec que cristal·litza l'any 2012. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96629 | Font de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-llucia-1 | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005<span>. pp. 83-85.</span></span></p> | XX | L'element es troba en bon estat de conservació així com el seu entorn. Tot i que es poden veure alguns signes superficials de desgast pel pas del temps i la intempèrie, està en bon estat en general. | <p>La font de Santa Llúcia es troba al capdamunt d'una escala de pedra del carrer Santa Llúcia.</p> <p>En aquest cas el pes principal de l'estructura està suportat per dos petits murs de maó que sobresurten del terra. Sobre d'aquests reposa la pica, que té una forma rectangular i està feta de pedra picada, a diferència de la resta de l'estructura que és de maó vermell. Sobre la pica que recull l'aigua hi trobem el broc metàl·lic amb polsador.</p> <p>Presidint l'element, hi ha un plafó ceràmic de Santa Llúcia, santa patrona dels cecs i dels malalts de vista i festa tradicional de Gelida, el 13 de desembre. La imatge de Santa Llúcia està identificada amb el seu nom a la part inferior del plafó ceràmic i ella apareix representada amb els seus símbols propis, la palma que ostenta en una de les mans, així com la safata que porta a l'altra mà on hi ha representats els dos ulls que li van arrancar durant el seu martiri.</p> <p>Dalt de tot de l'estructura, hi ha una gran llinda de pedra amb la l'any 1984 esculpit. La resta de l'estructura de la font es converteix en una mena de parterre enjardinat que va resseguint el desnivell de l'escala.</p> | 08091-68 | Carrer Santa Llúcia, 13. | <p>A la part superior hi ha la data, 1984, data d'instal·lació de la font tenint en compte les característiques de construcció contemporànies que mostra. El plafó ceràmic, també de l'any 1984, va ser obra d'un ceramista valencià. Cal fer menció també, que la pica aigüera situada a la font de Santa Llúcia, fou donada per ca l’Andreu de Sant Joan Samora a l'entitat dels Amics del Castell de Gelida, que la van entregar a la població per completar la font.</p> | 41.4395900,1.8657700 | 405245 | 4588178 | 1984 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96629-img20240306133851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96629-img20240306133906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96629-img20240306133842.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96629-img20240306133939.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96633 | Torre Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-riba | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XX | <p>Edifici de planta baixa i golfes, i també consta que amb soterrani segons. La teulada és a doble vessant amb el ràfec de fusta i teula. Originalment, la casa es va projectar com un edifici isolat al centre d'un jardí a l'estil d'algunes torres d'estiueig del poble. De la tanca perimetral encara en queda una part del mur original, fet de maons i forja. Els elements més destacats són a la façana principal, en la qual, ubicat sobre les tres finestres principals trobem uns plafons ceràmics o de terracota que les decoren. S'acompanya cada plafó amb una parella d'ocells flanquejant els costats amb actitud d'aturar el vol sobre els guardapols de les finestres. La part de les golfes consta només d'una finestra amb arc de mig punt situada al centre.</p> <p>A la part posterior hi trobem la galeria i una porxada.</p> | 08091-69 | Carrer Mossèn Jaume Via, 3. | <p>L'expedient de construcció de la casa a l'arxiu municipal de Gelida data de l'any 1925. El seu arquitecte fou Josep Ros i Ros (Martorell, 1885-1951). Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. L'edifici considerat d'estil noucentista es va construir seguint la línia de les cases d'estiueig que es duien a terme a Gelida el primer terç del segle XX. Constava també d'un jardí, si bé ara és de menor dimensió del projectat, tenint en compte que es va adossar una ampliació de la casa.</p> <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s’havia iniciat al 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> | 41.4396000,1.8646900 | 405155 | 4588181 | 1925 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96633-img20231127114856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96633-img20231127114910.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96634 | Casa de Mossèn Jaume Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-mossen-jaume-via | <p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>La casa de mossèn Jaume Via és un notable edifici modernista de façana elegant.</p> <p>L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes, i consta segons fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que disposa de celler i un interior notable, amb plafons ceràmics i mobiliari d'època molt interessants. La façana principal es caracteritza pel gran balcó transversal de la primera planta i el frontó esgraonat que ressegueix el doble vessant de la teulada amb respiralls i mènsules decorades amb temes florals. A banda i banda i trobem dos pilarets que rematen la façana, també decorats amb motius geomètrics. El balcó, amb una barana de forja engloba les tres sortides que estan decorades amb un guardapols lineal, que inspira el perfil propi de la casa. A la planta baixa, la porta principal, situada al centre està flanquejada per dos grans finestrals protegits amb reixa de forja.</p> <p>Malgrat el fort desnivell del carrer, l'edifici és equilibrat i amb una simetria harmònica en conjunt. L'edifici, que fa cantonada incloent el pati i el jardí, està envoltat amb un mur de maó i reixa de forja. Les façanes laterals, pràcticament només tenen una obertura per pis.</p> | 08091-70 | Carrer Mossèn Jaume Via, 11-15. | <p>Construïda l'any 1909, l'arquitecte fou Domènec Boada Piera (Barcelona, 1866 - 1947). Boada es titulà l'any 1893 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i bona part de la seva obra és d'estil modernista. Les seves principals obres, les podem trobar a Barcelona i Terrassa, de les quals en destaca casa de Francisco Cairó al carrer Enric Granados de Barcelona. Correspon a la tradició de torres d'estiueig gelidenques del primer terç de segle XX, el moment àlgid del moviment.</p> <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al número 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> | 41.4397900,1.8641600 | 405111 | 4588202 | 1909 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114535.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114641.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Domènec Boada i Piera (arquitecte) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya també apareix com a casa Senyors Rossell. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96913 | Col·legi i convent de Nostra Senyora de Montserrat, o Col·legi de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-i-convent-de-nostra-senyora-de-montserrat-o-collegi-de-les-monges | <p><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. Programa Festa Major 1988 pp. 44-61.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004<span>. p. 86.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2019). 'L'arxiu Gelidenc: un any més d'activitats i dinamisme que no para!'. </span>Programa Festa Major<span> 2019, pp. 29-37.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> | XIX | Ha estat restaurat recentment 2021-2023. | <p>Conegut popularment com el col·legi de les Monges o l'edifici de les Monges es tracta d'un gran casal de planta en forma d'U.</p> <p>Disposa de planta baixa, dos pisos, un <span>altell</span> o golfes i uns cellers amb volta de rajola. La distribució de la façana principal és de dues portes separades per dues finestres, protegides amb reixa de forja. Al primer pis, el principal, es disposen quatre finestres acabades amb un arc rebaixat i protegides amb un guardapols també en arc. Una gran cornisa separa el primer del segon, on trobem una distribució també de quatre finestres menors acabades amb arc i guardapols. A les golfes hi trobem una sèrie d'11 arquetes petites. Al primer i segon pis hi havia hagut tant les aules com les habitacions de les internes. A la façana del carrer de la baixada de les monges hi trobem una distribució de finestres i obertures similars.</p> <p>En línies generals és un edifici amb una presència imponent en el que la combinació de pedra i maó és elegant. A partir de la gran cornisa la resta de l'elevació de l'edifici és de maó. Aquesta diferència de parament, rau per tractar-se d'una ampliació feta a l'any 1909 de la mà del propi Pascual i Batlle, qui va continuar l'estil arquitectònic de l'edifici. Pascual va coronar la construcció amb unes arcades que il·luminen les golfes, i va completar l'estructura amb una gran teulada de dues vessants (CARAFÍ, 1988). A l'interior es conserven alguns detalls interessant com alguns trams del paviment hidràulic original, unes pintures murals, en les que se'ns presenta una figura vestida amb l'hàbit franciscà i alguns elements de mobiliari original. Entre ells un gran armari de la biblioteca en què actualment s'exposen algunes peces pròpies de l'edifici com la caixeta d'almoines, llibres i altres peces eclesiàstiques.</p> <p>Adossat a la façana principal hi trobem una senzilla capella amb un campanar d'espadanya i una gran rosassa central amb un vitrall emplomat i un fris de petites arcuacions que ressegueixen el perfil de la teulada a doble vessant. L'element actual més singular és el vitrall modernista que es conserva a la rosassa amb el lema de Maria.</p> | 08091-71 | Carrer Mossèn Jaume Via, 17. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p>El 31 de desembre de 1887 van arribar les monges franciscanes a Gelida i el 1890 es van establir en aquest edifici per tal de donar 'instrucció' a les noies de Gelida. La Casa Cardús, o ca l'Esparter com es coneixia a finals del segle XIX va ser les primeres instal·lacions que van utilitzar les Monges Franciscanes al poble com a escola, fins que van tenir a la seva disposició el nou edifici (CARAFÍ 1988). Les instal·lacions de ca l'Esparter, que prèviament havien estat preparades per la Sra. Dolors <span>Colomer</span> de Can <span>Santfí</span>, juntament amb altres dames, foren visitades per la delegació de les Monges desplaçada al poble de la mà del rector Plàcid <span>Vilarubias</span>. La residència la trobaren completament equipada amb tot el parament necessari i pocs dies després, es van iniciar les classes amb un total de 30 alumnes. Set anys després s'inaugurava l'actual edifici del col·legi. Els terrenys, havien estat donats pel Sr. Joan Colomer 5 anys abans, sent espai suficient per a la construcció de l'actual col·legi i capella de les Monges. La Mare Brígida Gili va ser, doncs, la mare superiora que va fundar el convent escola de Gelida inicialment el 1888, malgrat que fou a ca l'Esparter. El col·legi i convent de Nostra Senyora de Montserrat era el nom oficial pel qual es va conèixer l'edifici, malgrat que popularment, ha prevalgut el nom d'edifici de 'Les Monges'. L'edifici, pagat amb la beneficència dels veïns és un projecte arquitectònic del mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1906). El 1909, a conseqüència de l'incendi provocat durant la Setmana Tràgica, que va destruir el col·legi de les Franciscanes del Poble Sec a Barcelona, es va construir un nou pis i golfes que immediatament van allotjar les novícies d'aquesta ordre temporalment fins que van disposar del nou edifici reconstruït a Barcelona. L'obra va ser possible gràcies a <em>Doña </em>Joana, l'esposa de l'arquitecte Pascual. L'estada de les monges al poble es va allargar fins a la dècada de 1970. A partir de llavors s'hi van establir els 'pàrvuls' de les escoles Nacionals a una part de l'edifici. L'edifici ha estat recentment restaurat i inaugurat (2023) i ocupa dependències municipals i espai per entitats culturals, socials i esportives de Gelida, el Centre d'Iniciatives Culturals (CIC).</p> <p>Pel que fa a la capella, inaugurada l'any 1906, ha perdut bona part dels elements originals. L'altar neogòtic de l'interior i tota la imatgeria pertinent fou destruïda i cremada l'any 1936 i no en queda testimoni gràfic que se sàpiga, de moment. El principal element artístic conservat és el vitrall de la rosassa, d'estil modernista de principis de segle XX. L'1 de desembre de 2018 se'n va retirar la reixa que el tapava.</p> | 41.4397938,1.8639904 | 405097 | 4588203 | 1890 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20231127114522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20231127114439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20231127114358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20231127114415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-1716583948629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-1716583948763.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-10-16 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | S'ha denominat Col·legi de Les Monges per indicació de la Comissió de Patrimoni de Gelida.Actualment seu del Centre d'Iniciatives Culturals de Gelida. El CIC és un equipament polivalent que ofereix diversos serveis i activitats impulsats per diferents regidories. És la seu de Ràdio Gelida i acull un hotel d’entitats, on es troben grups com l’Esbart Rocasagna, Teixint Històries, el Grup de Teatre Escoles, l’Assemblea de Joves de Gelida, la Comissió de Festes de Santa Llúcia i Moixaines. A més, ofereix el préstec de sales per a reunions i activitats, compta amb un Espai Jove, 11 punts d’ordinadors amb accés a internet per a consulta, i el Club de Recerca de Feina. Entre les activitats formatives, s’ofereixen un curs d’orientació laboral per a persones aturades i cursos d’informàtica adreçats a la gent gran. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96945 | Fons documental de l'Arxiu Biblioteca Jaume Vila i Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-biblioteca-jaume-vila-i-pascual | XX | La Biblioteca es troba en un estat de conservació molt bo així com el seu arxiu i fons documental, ja que es tracta d'una biblioteca inaugurada el 1988. Malgrat tot, hi ha problemes d'espai, pel fet que les sales de consultes han quedat petites després de més de trenta anys d'activitat. | <p>La biblioteca es troba en el mateix carrer Major, en un estat de conservació excel·lent. L’edifici és una part del centre cultural històric del municipi i conté diversos espais per a oferir els serveis corresponents. L'espai es divideix en dues zones diferenciades: la secció per a adults, situada a la planta baixa, i la secció per a infants, ubicada a la segona planta. A més, hi ha espais lúdics per a joves lectors i per als seus acompanyants.</p> <p>A la planta inferior, es pot trobar l’arxiu de la biblioteca, situat en una sala amb un armari amb portes. L'arxiu es focalitza en la col·lecció local Jaume Vila i inclou diversos fons arxivístics. Entre aquests fons, destaquen els següents:</p> <ol> <li> <p>El fons de col·lecció local, que conté capçaleres locals, com ara 'Cantillepa', que daten de 1971, així com butlletins de l’ajuntament, com 'El Balcó', i el calendari de l’Esbart (1989-1996). Aquest fons també conté altres materials d’àmbit local.</p> </li> <li> <p>El fons de Santa Llúcia, que inclou diferents elements i arxius d’exposició i digitalització generats per la comissió de Santa Llúcia, com ara plats, cartells i documents.</p> </li> <li> <p>El fons Jaume Vila, que es va incorporar a l'arxiu l'any 2005 i se centra principalment en l'autor local, el poeta Jaume Vila i <span>Pascual</span> (1890-1965). Aquest fons inclou escrits i obres originals, així com altres materials manuscrits de l'autor. En concret consta de 20 caixes d'arxiu, està dividit en 5 caixes que contenen obra poètica, teatral i documentació personal i diversa de l'autor, i 15 caixes de llibres i publicacions. Un dels compromisos amb la família en el moment de cessió fou que seria custodiat per la biblioteca i romandria accessible als estudiosos. Paral·lelament, el municipi s'ocupa de fer-ne la seva edició i difusió.</p> </li> <li> <p>El fons Amics del Castell, que conté programes d’activitats i jornades organitzades per l'Associació d’Amics del Castell. Aquest fons està actualment en procés de digitalització.</p> </li> </ol> | 08091-72 | Carrer Major, 51. | <p>La Biblioteca Jaume Vila va ser inaugurada el 1988 i forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Els seus serveis inclouen la consulta i préstec de documents, la connexió gratuïta a internet i el préstec interbibliotecari. La biblioteca també compta amb un valuós fons de col·lecció local que inclou llibres i documentació sobre el municipi. A més, s'encarrega de l'edició de llibres de temàtica local, com la col·lecció Raima, i organitza nombroses activitats, com ara hores del conte, tallers, clubs de lectura, xerrades, exposicions, certàmens i presentacions de llibres.</p> <p>Des de la seva inauguració, la biblioteca ha recopilat fons propis de totes les activitats desenvolupades al municipi. També ha reunit exemplars de les diferents publicacions bibliogràfiques d'àmbit local, que són accessibles al fons bibliogràfic local. Actualment, la biblioteca és objecte d'una campanya ciutadana que busca obtenir una nova ubicació amb més espai disponible, ja que el local actual ha esdevingut insuficient.</p> <p>La biblioteca porta el nom del poeta gelidenc Jaume Vila i Pascual (1890 - 1965). Els fons de l'autor foren donats per la seva filla, Teresa Vila, l'any 2005. Jaume Vila va publicar el seu únic recull de poemes l'any 1931, anomenat 'Hores rurals'.</p> <p>En aquest període, influït per la seva amistat amb Octavi Saltor, l'autor va obtenir nombrosos premis als Jocs Florals, incloent-hi el premi 'La Clavellina d'Argent' pel seu poemari 'Les quatre clarors de la vida' (1928) a Perpinyà. Després de la guerra, va desenvolupar una intensa activitat cultural als Lluïsos, on escrivia les lletres de les cançons musicades per Mercè Coma, i també va participar activament al Centre Recreatiu i Cultural. Com a autor teatral prolífic, una de les seves obres més conegudes és 'Esparvers de camí ral', que va ser representada amb gran èxit per l'Elenc Artístic Montserrat als anys 50. Els seus poemes són reconeguts per capturar paisatges i indrets entranyables del poble.</p> | 41.4403618,1.8629028 | 405007 | 4588267 | 1988 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162042_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162948.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96946 | Casa Raimon Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raimon-mas | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de pisos de lloguer.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, disposa de soterrani, planta baixa, un pis i sota coberta a doble vessant de teula àrab. A cada pis hi ha dos habitatges. L'edifici es caracteritza per una simetria a la façana amb una porta principal al centre flanquejada per quatre finestres, dues per banda, amb reixa de forja. Al pis es pot veure dos balcons petits amb reixa de forja i dues finestres més. Una parella per cada pis.</p> <p>L'element més característic del conjunt és la decoració amb plafons ceràmics vitrificats de color negre, amb motius florals. El ràfec, esgraonat a tres nivells incorpora un últim nivell amb maons disposats en dent de serra i canalera ceràmica amb els baixants exteriors fins al pis. Atès el desnivell del carrer les lluernes van creixent.</p> | 08091-73 | Carrer Jaume Via, 47-49. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. </span></span></span></p> <p>La casa, datada entre 1920 i 1930, és coneguda com la casa Raimon Mas. Els estudis arquitectònics publicats fins ara no concreten si, malgrat el nom amb el qual es coneix la casa, Raimon Mas té alguna relació familiar amb la nissaga de constructors Mas de Gelida.</p> | 41.4400381,1.8626373 | 404984 | 4588232 | 1920-30 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96946-img20231212100058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96946-img20231212100112.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96947 | Cal Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cardus | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. Programa Festa Major 1988, pp. 44-61.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512</span></span>.</p> | Segle XIX | <p>Edifici cantoner que ocupa l'extrem d'illes que afronten amb el carrer Sant Jordi i carrer Jaume via pel lateral.</p> <p>La planta és particular, gairebé amb forma d'ela i disposa d'un jardí que obre al carrer Jaume Via amb una atractiva tanca ondulada feta de maó. La distribució segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab i terrat amb torratxa. La casa, cantonera amb els dos carrers disposa acabats diferents a cada façana. Pel carrer Jaume Via podem veure una distribució de 2 balcons senzills amb barana de forja per pis amb una finestra central. Per aquest costat només hi ha la gran reixa de la porta rematada amb arc rebaixat de maons i dues boles decoratives, però no hi ha porta a l'edifici.</p> <p>La façana del carrer Sant Jordi mostra una porta senzilla amb 4 finestres, una de les quals ha estat tapiada. Al primer pis s'observen sis finestres i al pis superior, només tres. Totes elles tenen la particularitat que s'ha simulat brancals de pedra rematada amb arc rebaixat. L'estil arquitectònic de la casa s'assimila més a un historicisme senzill.</p> <p>L'altre element destacat, a part del tancament del jardí, és el gran plafó ceràmic de Sant Jordi ubicat a la cantonada de la casa.</p> | 08091-74 | Carrer Sant Jordi, 1-3. Cantonada amb el carrer Mossèn Jaume Via. | <p><span><span><span><span>La casa és construïda al 1886 per Jaume Cardús, contractista i propietari. Més tard, durant la dècada dels anys 20 va ser ampliada amb un jardí noucentista i es col·locà un plafó ceràmic de Sant Jordi a la cantonada. A l’interior també es col·locaren arrambadors ceràmics.</span></span></span></span></p> <p>La casa Cardús, o ca l'Esparter com es coneixia a finals del segle XIX, va jugar un paper important al poble, ja que foren les primeres instal·lacions que van utilitzar les Monges Franciscanes al poble com a escola, fins que van tenir a la seva disposició el nou edifici (CARAFÍ 1988). Les instal·lacions de ca l'Esparter, que prèviament havien estat preparades per la Sra. Dolors <span>Colomer</span> de Can <span>Santfí</span>, juntament amb altres dames, foren visitades per la delegació de les Monges desplaçada al poble de la mà del rector Plàcid <span>Vilarubias</span>. La residència la trobaren completament equipada amb tot el parament necessari i pocs dies després, es van iniciar les classes amb un total de 30 alumnes. Van residir en aquesta ubicació durant aproximadament set anys. Cap als dos anys, el senyor Joan Colomer va donar el terreny necessari per a la construcció de l'actual col·legi i capella de les Monges. La Mare Brígida Gili va ser, doncs, la mare superiora que va fundar el convent escola de Gelida inicialment el 1888, malgrat que fou a ca l'Esparter.<span><span><span><span> Van residir en aquesta ubicació mentre es construïa el nou edifici escola.</span></span></span></span><span><span><span> <span>També va ser la seu de les Escoles Nacionals de nenes fins a la construcció de l’actual escola Montcau</span></span></span></span>.</p> | 41.4401547,1.8625809 | 404980 | 4588244 | Datada a la façana 1886 i reformada als anys 1920 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127114004.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96948 | Casa Carme Montserrat Dexeus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carme-montserrat-dexeus | <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.</span></p> | XX | <p><span>L'edifici entre mitgeres, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, consta de soterrani, planta baixa i pis. </span></p> <p><span>La façana principal, orientada al carrer Jaume Via, és simètrica amb un portal central flanquejat per dues grans finestres rectangulars amb reixa de forja. Al pis hi trobem un balcó central amb barana de forja flanquejat per dues finestres rectangulars. La testera arrenca amb una gran cornisa amb quatre mènsules i tres respiralls intercalats. Sobre la cornisa, al centre hi trobem un plafó ceràmic que mostra un sagrat cor, que està coronat per una decoració de motius vegetals. </span></p> <p><span>Un altre element característic de la façana és l'emmarcament de la porta, que es complementa amb flors a les finestres i balcó del pis. La façana mostra alguns detalls estilístics diversos propers al noucentisme i el modernisme.</span></p> | 08091-75 | Carrer Mossèn Jaume Via, 59. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al número 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p>La casa Carme Montserrat Dexeus és un edifici que ubicaríem al 1r terç del segle XX. Segons el cadastre estaríem parlant d'una construcció de l'any 1930, si bé creiem que és anterior per la tipologia arquitectònica de l'edifici. Carme Montserrat Dexeus era estiuejant a Gelida i germana del pintor Cristòfol Montserrat i Jorba (1866-1935) qui va ser un pintor català reconegut especialment pel seu treball en el gènere del retrat durant els segles XIX i XX. Nascut a Barcelona i resident també en aquesta ciutat fins a la seva mort, va deixar un llegat significatiu en el món artístic català. Una de les seves deixebles fou Elvira Malagarriga i <span>Ormart</span>, o <span>Armart</span>, va ser una pintora catalana nascuda a Barcelona el 1886 i morta el 1938. Es va destacar en la creació de retrats, paisatges i naturaleses mortes la qual va pintar en diferents ocasions el poble de Gelida, com en el cas del paisatge que va pintar de la casa Monturiol l'any 1910.</p> | 41.4402070,1.8622335 | 404950 | 4588251 | 1900-1930 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96948-img20231127113647_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96948-img20231127113613.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'anomena com a casa del Senyor Font. S'ha corregit el nom per indicació de la Comissió de Patrimoni de Gelida. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96949 | Cal Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boada | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XX | <p><span>L'edifici entre mitgeres, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, disposa de soterrani, planta baixa i pati posterior, a més d'un terrat. </span></p> <p><span>La coberta és a doble vessant de teula. La façana que només és de la planta baixa és particularment interessant, amb un portal a un costat i una gran finestra rectangular amb reixa de forja acompanyant-la. Just sota la finestra es troba la lluerna. L'element més destacat de la façana és la testera geminada, finalitzada amb dos arcs de mig punt i tres pilarets amb mènsules que suporten dues baranes de forja amb motius florals. Al centre dels dos arcs es troben dos finestrons geminats. </span></p> <p><span>És una façana molt estètica d'estil modernista. </span></p> | 08091-76 | Carrer Mossèn Jaume Via, 63. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p><span>Cal Boada, va ser construïda l'any 1910. <span><span><span>La família Boada encara conserva la propietat de la casa.</span></span></span> El constructor fou Mariano Mas i Civil. </span></p> <p>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.</p> <p>Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s’ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. <span><span><span>L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans van construir la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida. A partir del 1900, l'activitat dels germans Mas es va caracteritzar per avançar cap al domini ple del sector de la construcció local i per la seva creativitat. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'activitat dels Mas com a projectistes va tenir una importància cabdal en la història de l'arquitectura local, ja que va significar la introducció del Modernisme a Gelida. Aquest estil va penetrar a través dels Mas i es va manifestar com un autèntic fenomen popular, principalment en tipologies de cases entre mitgeres. Lluís Mas va ser qui primer va assajar tímidament les fórmules modernistes el 1901 a la casa Francisco Rosell (cal Quico Fuster). Després de la seva mort prematura, el seu germà gran, Mariano, va assumir el seu llegat. A poc a poc, el fill de Mariano, Joaquim Mas i Palau, es va incorporar al negoci, tal com el fill de Lluís, Delfí Mas i Valls.</span></span></span></p> | 41.4402995,1.8620793 | 404938 | 4588261 | 1910 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96949-img20231127113554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96949-img20231127113601.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Mariano Mas i Civil (mestre d'obres) | S'ha denominat cal Boada per indicacions de la Comissió de Patrimoni de Gelida. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96950 | Casa Maria Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-valls | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>RIUS, Lluís i LLANES, Anna(2014). Botànica constructiva i paisatge arbori Quan la natura era font d’inspiració. Programa Festa Major, 2014, pp. 90-95.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XX | <p>Edifici construït entre mitgeres que segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consta de dos plantes i baixos que donen al passeig Circumval·lació.</p> <p>Aquest edifici és un dels més singulars que podem trobar entre mitgeres d'estil modernista a Gelida. La porta d'entrada es troba retirada a l'interior d'un porxo dividit per un gran pilar central. A banda i banda del pilar, es disposen dues grans obertures de pas tancades amb una gran reixa de forja que combina els barrots llisos verticals, amb unes figures geomètriques arrodonides a la part superior. El pilar suporta el pes d'un gran balcó de base rodona, que dona sortida a la tribuna de la façana. El balcó disposa d'una teulada que el cobreix completament. Sota la teuladeta podem llegir amb números romans 'MCMX', que s'identifica amb l'any de construcció. A banda i banda del balcó que sobresurt de l'eix de la façana, hi ha dos balcons més, paral·lels al carrer, amb barana de forja, i que deixen un espai lleugerament retirat en diagonal entre la façana i el carrer. La façana combina el maó vist de color vermellós amb l'arrebossat clar. La teuladeta del balcó rodó combina fusta, ferro i ceràmica amb motius florals per la part interior. El tester es caracteritza per les formes sinuoses amb un espiell central vertical sobre el qual veiem una decoració floral que el corona.</p> <p>Creiem oportú, de cara a aquesta descripció, incorporar una síntesi del treball de Lluís Riu i Anna Llanes sobre la decoració vegetal present a la casa. Entre els elements més característics d'aquesta edificació, destaquen les decoracions vegetals que incorporen una diversitat de materials com ferro i ceràmica. L'ús del ferro és evident en les baranes i la reixa del portal, que exhibeixen formes vegetals i flors elaborades que no només serveixen fins decoratius sinó també funcionals. El balcó arrodonit, suportat per una columna de maó, mostra una combinació de rajoles vidrades formant pàmpols i una barana ondulada que afegeix dinamisme a la façana. Aquests detalls són un reflex de l'objectiu dels artistes modernistes de fusionar elements naturals amb l'arquitectura urbana. A l'interior, els paviments hidràulics de la firma Mosaicos Hidraulicos Vda. E Hijos Juan Vila presenten motius florals i vegetals, ampliant la coherència temàtica a través de l'espai. La decoració de la porta de fusta de pi, que inclou motius de margarides, juntament amb un passamà de forja, completen l'harmonia entre funcionalitat i estètica visual, reafirmant l'intent del dissenyador de crear un entorn que emula un jardí imaginari. Aquests elements no només embelleixen l'estructura, sinó que també promouen una experiència visual i sensorial enriquidora, tant per als residents com per als passants.</p> | 08091-77 | Carrer Mossèn Jaume Via, 65. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p>Edifici construït l'any 1910 per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver (1870-1952), qui fou deixeble d'Antoni Gaudí. La façana és plenament modernista i combina materials com el maó, ferro, fusta, vidre o paviment hidràulic. La propietària de la finca fou Maria Valls era la mare de Delfí Mas, membre de la nissaga de constructors i arquitectes Mas de Gelida.</p> <p><span><span><span>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s’ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls (1887-1960) a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. Malgrat que les obres públiques de l'Ajuntament semblaven dominades pels Mas Mariano i Joaquim, Delfí Mas també va intervenir en algunes construccions institucionals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les reixes ornamentals que configuren tant l'entrada com baranes són de Cerferino Raventós (CARAFÍ 2002). Ceferino Raventós i Masana, nascut a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manyà el féu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manyà, de Sant Sadurní. Raventós fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes.</span></span></span></p> | 41.4403427,1.8620110 | 404932 | 4588266 | 1910 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96950-img20231127113534_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96950-img20231127113443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96950-img20231127113456.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96950-img20231127113517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96950-img20231127113435_0.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Rubió i Bellver (arquitecte) | La casa es coneix també com a casa Delgado. S'ha denominat casa Maria Valls per indicacions de la Comissió de Patrimoni de Gelida. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96951 | Ca l'Adela Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladela-figueras | <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme.d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres d'una crugia que segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consta de soterrani, planta baixa, pis i sota coberta amb teula àrab.</p> <p>L'edifici és cantoner amb el carrer de la Font i s'acompanya d'un pati enjardinat. La façana principal, ubicada al carrer Mossèn Jaume Via és clarament modernista. Destaca la simetria de l'edifici i les línies sinuoses. La planta baixa consta d'un portal recte ubicat desplaçat de l'eix central de la façana. Al seu costat un finestral rectangular amb porticó de fusta i barana d'ampit feta de forja amb motius florals. El pis es caracteritza pel balcó corregut que ocupa tota l'amplada i les dues sortides del balcó. És de línies sinuoses i destaca juntament amb la barana de forja i motius florals. La decoració que emmarca les dues sortides es basa en motius vegetals molt a tall de garlanda. Disposa de dos respiralls també ornamentats amb motius florals. El tester amb línies sinuoses combina també les baranes de forja i una gran orla central en què no hi ha res escrit i segons el projecte hauria disposat l'any de construcció, 1912.</p> <p>És interessant l'ús del color que s'ha fet a la façana combinant els colors crema i vermellosos, que en destaquen molt la decoració.</p> <p>Hi ha altres elements interessants com la porta de fusta i l'agafador. També consta que els mosaics hidràulics interiors són atractius.</p> | 08091-78 | Carrer Mossèn Jaume Via, 71. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p>La casa fou construïda l'any 1912 pel constructor gelidenc Mariano Mas i Civil, de la nissaga de constructors gelidencs Mas. També es coneix com a Casa Figueras, nom derivat de l'antiga propietària Adela Figueras.</p> <p><span><span><span>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s’ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil (1861-1942), es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil (1863-1906) es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans van construir la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida. A partir del 1900, l'activitat dels germans Mas es va caracteritzar per avançar cap al domini ple del sector de la construcció local i per la seva creativitat. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes. L'activitat dels Mas com a projectistes va tenir una importància cabdal en la història de l'arquitectura local, ja que va significar la introducció del Modernisme a Gelida. Aquest estil va penetrar a través dels Mas i es va manifestar com un autèntic fenomen popular, principalment en tipologies de cases entre mitgeres. Lluís Mas va ser qui primer va assajar tímidament les fórmules modernistes el 1901 a la casa Francisco Rosell (cal Quico Fuster). Després de la seva mort prematura, el seu germà gran, Mariano, va assumir el seu llegat. A poc a poc, el fill de Mariano, Joaquim Mas i Palau, es va incorporar al negoci, tal com el fill de Lluís, Delfí Mas i Valls.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les reixes ornamentals que configuren tant l'entrada com baranes són de Cerferino Raventós (CARAFÍ 2002). Ceferino Raventós i Masana, nascut a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manyà el féu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manyà, de Sant Sadurní. Raventós fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes.</span></span></span></p> | 41.4404312,1.8618500 | 404919 | 4588276 | 1912 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127113014_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127112900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127112929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127112954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127113036.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Mariano Mas i Civil (mestre d'obres) | La façana real és lleugerament diferent del projecte previst, tal com es pot veure a la placa interpretativa del recorregut de la ruta municipal de la Gelida Modernista. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96957 | Cal Jové | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jove | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004<span>. p. 86.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan, i MORERA, Lluís. (1988). L'arquitectura paperera al Penedès: Un patrimoni oblidat. Miscel·lània Penedesenca, 12.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'un edifici a quatre vents i terrat que segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consta de tres plantes i un alçat.</p> <p>La planta noble disposa d'un vestíbul general i grans salons en el que destaquen els materials ceràmics en plafons adossats a les parets, pintures i mobles, així com la gran làmpada del menjador. A l'exterior, la façana i el mur de tancament del jardí destaquen per les seves aplicacions ceràmiques i notables reixes de forja. Cal fer menció de la decoració dels pilarets del mur fets amb trencadís. La façana d'accés a la casa la trobem orientada al carrer Sant Lluís, la qual és una façana força simple, que mostra ja alguns detalls decoratius discrets. Consta d'una porta senzilla acabada amb arc de mig punt i un trencadís ceràmic decoratiu. A la planta baixa hi trobem també tres grans finestrals, protegits amb grans reixes de forja. Sobre la porta d'entrada una finestra rectangular dividida, dos balcons d'ampit amb barana de forja i una última finestra. <span>Totes les obertures inclouen discretes aplicacions ceràmiques vitrificades a la part superior</span>. Finalment, una gran cornisa tanca la coberta plana de l'edifici.</p> <p>La façana principal, orientada al sud, és la que dona al jardí. En aquest cas, la simetria li dona més coherència. Al centre amb un <span>altell</span> elevat amb un gran finestral dividit en tres parts que formen una gran obertura amb arc apuntat en conjunt. La coberta del cos central de l'edifici és a doble vessant, i hi podem veure dos finestrals més amb arc de mig punt i dos balcons al segon pis. <span>Finestrals rectangulars decorats amb aplicacions ceràmiques flanquegen cada ala de la casa</span>. El terrat de la casa, ubicat a la cantonada entre el carrer Sant Lluís i el carrer de Montserrat està rematat amb una barana balustrada.</p> <p>L'edifici és de planta rectangular, i la façana orientada a l'est direcció el carrer de Sant Lluís és la més atractiva arquitectònicament. Disposa d'un balcó que té funcions de porxo, però sobretot, es caracteritza per la ubicació d'un arc apuntat al centre del qual hi trobem la porta del balcó. Un plafó ceràmic esgraonat acaba per embellir l'arc cec.</p> | 08091-79 | Carrer Sant Lluís, 13, 15 i 19. | <p>La torre d'estiueig de cal Jové és un edifici a cavall entre el noucentisme de l'edifici original (1886) bastit pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1906) i la reforma que va dur a terme l'arquitecte barceloní Arnald Calvet i Peyronill l'any 1913. El gran jardí que acompanyava la finca ha quedat notablement reduït de la seva dimensió inicial.</p> <p><span><span><span>El carrer Sant Lluís, on es troba la torre, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és cal Jové, reformada l'any 1913 per Arnau Calvet. Però la història de la casa és un bon resum de bona part dels personatges singulars de la història i l'arquitectura de Gelida contemporània.</span></span></span></p> <p>L'any 1886, amb projecte de Joan Pascual i Batlle <span><span><span>(1841-1925), </span></span></span>els germans Mariano i Lluís Mas Civil van construir la casa de Lluís Mas. <span><span><span>Joan Pascual i Batlle, que era fill de Gelida, va ser un mestre d’obres de la població, responsable d’alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d’aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d’edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. La tipologia denominada casa 'aïllada', segons Rosselló i Raventós, és clau per entendre l'evolució urbana de Gelida a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest estil d'edifici 'casa-torre' serà l'avantguarda de les torres d'estiueig de Gelida en la que es basa el potencial transformador de la població a principis del segle XX i que n'explica molts dels canvis socials i econòmics. Així doncs, Pascual i Batlle va ser un dels precursors del moviment amb moltes de les seves obres en la fase inicial dels últims vint anys del segle XIX. En aquestes cases aïllades, Batlle aprofundirà en els seus elements decoratius experimentats ja a les cases de senyors. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra aboixardada a la façana. Bona part de les noves construccions 'aïllades' s'ubicaran al carrer Sant Lluís.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També a partir dels estudis de Rosselló, es pot saber que la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s’ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació, Mariano Mas i Civil (1861-1942) i Lluís Mas i Civil (1863-1906), va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans ja havien construït la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida, la casa Jové.</span></span></span></p> <p>Posteriorment, l'any 1913, el nou propietari de la finca, Josep Mª Jové Arnabat era un comerciant de vins amb seu a Barcelona i a Gelida, reforma la casa unificant-ne dos edificis, amb el projecte amb alguns elements d'estil modernista de l'arquitecte Arnau Calvet i Peyronill (1874-1956). Els estudis de Gemma Alonso, també indiquen algunes reformes posteriors a la casa l'any 1916 feta al garatge, i el 1923 i 1935 a la mateixa casa. Enric Carafí, al programa de Festa Major de l'any 2004 desglossa més la figura de Josep Mª Jové Arnabat, i ho acompanya d'un aclariment important: la casa mai pertànyer al Marquès de Gelida. Els Jové, que eren magatzemistes de vins, disposaven de cellers i magatzems a Barcelona i gaudien d'una destacada posició social. A més de la seva residència a Barcelona, posseïen una torre amb una platja privada a la costa. A Gelida, produïen extracte de vermut, el qual era portat a través del portalet de la baixada del carrer Montserrat.</p> <p> </p> | 41.4414124,1.8624579 | 404971 | 4588384 | 1886-1913 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457475963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457475860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457475995.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457476027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457476230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-pxl20231127113748172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-pxl20231127113916287.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle / Mariano i Lluís Mas Civil / Arnald Calvet i Peyronill | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96965 | Casa Kessler (Les sedes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-kessler-les-sedes | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GUIU, Andreu (2006). República, guerra i postguerra a Gelida (Col·lecció local de Gelida, núm. 2). Editorial Raima, Ajuntament de Gelida, 3 de vuit i Biblioteca de Gelida.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. Programa Festa Major 2016, pp. 86-90.</span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat. (2017). Els joves del 36: República, guerra civil i postguerra a Gelida (CAT). Edicions i Propostes Culturals Andana, SL.</span></p> | XX | <p><span><span><span>Es tracta d'un edifici ubicat en una cantonada entre els carrers Sant Lluís i Colom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'element més característic de l'edifici és a la façana del carrer Sant Lluís, en el que podem veure una tribuna i la part frontal de la torratxa, amb uns pilars que la capcen. A la mateixa façana trobem una tribuna amb mènsules i els cantoners lleugerament decorats amb perfils clàssics. Per sota la tribuna una porta rectangular i dues finestres quadrades flanquejant-la completen la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici sense decoració a la façana, amb la cantonada arrodonida. La façana del carrer colom disposa de 3 finestres a la planta baixa i quatre al pis, sense simetria. La casa no té coberta, ja que la cobreix un gran terrat envoltat amb barana de forja i pilarets. Sense elements decoratius, comparteix algunes línies estructurals amb la casa Aragall.</span></span></span></p> | 08091-80 | Carrer Sant Lluís, 20. | <p>L'edifici <span>Kessler</span> és una fàbrica que va ser construïda l'any 1924 pels constructors Josep Xandri i el Colomer. Originalment, l'emplaçament havia estat un solar on es muntava un envelat durant la Festa Major. La propietat va pertànyer inicialment a la família Ventura fins a l'any 1940, moment en què la família <span>Kessler</span>, que prèviament llogava l'edifici per a la seva fàbrica de teixits de punt, va adquirir-la definitivament.<br /> <br /> Coneguda com 'Les Sedes', la fàbrica oferia una alternativa laboral a moltes noies del poble, comparada amb les fàbriques de paper. Ja el 1925, tenia 25 treballadores i els respectius capatassos, dedicant-se a la producció de bufandes, xals, mantons de Manila i altres peces. Cap als anys 1960, l'assortiment va expandir-se per incloure cortinatges, caçadores i altres articles de punt.<br /> <br /> La planta baixa allotjava les màquines ordidores, mentre que els despatxos i el magatzem, on s'empaquetava el producte final, es trobaven al pis superior. Originalment, la façana de 1925 era lleugerament diferent, sense tribuna i amb dos petits balcons, balustrats sobre les finestres al costat de l'entrada. Durant els anys 1960, l'empresa va créixer fins a gairebé 60 empleats.<br /> <br /> Durant la Guerra Civil, la família <span>Kessler</span> va marxar a Alemanya, el seu país d'origen. La gestió de l'empresa va ser assumida per l'alcalde d'ERC de l'època, Àngel <span>Ollé</span>, un sastre del poble. La producció no va cessar durant aquest període, fabricant caçadores per a l'exèrcit republicà. Acabada la guerra, la família <span>Kessler</span> va retornar i va recuperar el control de la fàbrica sense incidències.</p> <p>Es pot llegir una extensa entrevista sobre la història del segle XX de la família Kessler al llibre de Montserrat Rovira.</p> | 41.4413611,1.8628612 | 405005 | 4588378 | 1924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96965-img20240306140659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96965-img20240306140736.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Xandri i el Colomer | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96971 | Can Valls, o Les escoles velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-o-les-escoles-velles | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric, CIVIL, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004<span>. p. 86.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XIX-XX | Edifici completament restaurat per usos públics. Escola de música. La finca disposa de dues fitxes d'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | <p>Aquest edifici projectat per Joan Pascual Batlle correspondria al tipus torre d'estiueig aïllada habitual a finals del segle XIX a Gelida. L'edifici, tot i estar dins del nucli urbà de Gelida, està envoltat per un pati amb jardí i presenta una planta gairebé quadrada. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'estructura inclou una planta semisoterrada, ajustada al desnivell del terreny, a més d'una planta baixa i un primer pis.</p> <p>La coberta, de tipus pla, està equipada amb un terrat balustrat intercalat per pilastres i un passamà motllurat. Destaca un badalot de quatre plantes que sobresurt de la coberta, coronat per una cornisa i merlets. La distribució de la façana segueix tres eixos de composició vertical. Les obertures, majoritàriament de forma rectangular excepte una de forma ovalada, es reparteixen simètricament en les façanes i presenten marcs motllurats als dos últims pisos. Els diferents nivells de l'edifici són delineats per línies d'imposta motllurades. El revestiment exterior està acabat amb estuc, destacant les bandes horitzontals a la planta baixa que es fan més tènues en el pis superior, i cadenes cantoneres que delimiten els angles de l'estructura. La façana nord està dotada d'una escalinata doble amb balustres, que dona accés a un porxo. Aquest porxo suporta una balconada de balustres que s'estén al llarg de tot el pis superior. Per la seva part, la façana sud presenta una tribuna d'estil modernista de planta poligonal, amb cinc obertures i una barana de ferro de disseny curvilini, funcionant com a balcó per al pis superior. Aquesta tribuna és accessible mitjançant una escala doble. Un fris decoratiu amb motius florals esgrafiat recorre la part superior de la façana, interromput per petites obertures rectangulars.</p> <p>Durant la República dels anys 1930, l'immoble va ser transformat en una escola nacional, ocasió durant la qual es va modificar substancialment la distribució interior original. És important ressaltar les restes del jardí que encara envolta l'edifici, inclosa l'antiga zona del garatge, ara reconvertida en l'habitatge del masover. Es tracta només d'una part de l'ampli jardí amb reminiscències romàntiques que havia envoltat la torre i que segons l'article d'Enric Carafí i Joan Civil, la Gelida Modernista publicat l'any 1972 al Programa de Festa Major, constava de plantes exòtiques de gran bellesa ornamental. També una cova de creació fantàstica que actualment està tapiada.</p> | 08091-81 | Carrer Sant Lluís, 21. | <p>L'any 1891, Joan Valls i Bogatell, prestigiós advocat barceloní, va encarregar construir la torre de Can Valls com a segona residència, coneguda amb el seu nom, però que popularment també es coneix com Les Escoles Velles, perquè durant molt temps, va ser l'escola de primària de Gelida.</p> <p>El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és la Can Valls projectada pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1925), fill de Gelida. Batlle va ser responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. Pascual i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.</p> <p>La tipologia denominada casa 'aïllada' per Joan Rosselló i Raventós és clau per entendre l'evolució urbana de Gelida a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest estil d'edifici 'casa-torre' serà l'avantguarda de les torres d'estiueig de Gelida en la que es basa el potencial transformador de la població a principis del segle XX i que n'explica molts dels canvis socials i econòmics. Així doncs, Pascual i Batlle va ser un dels precursors del moviment amb moltes de les seves obres en la fase inicial dels últims vint anys del segle XIX. En aquestes cases aïllades, Batlle aprofundirà en els seus elements decoratius experimentats ja a les cases de senyors. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra aboixardada a la façana. Bona part de les noves construccions 'aïllades' s'ubicaran al carrer Sant Lluís. La casa de Can Valls viurà en aquesta primera etapa un seguit de reformes l'any 1912, al garatge, i el 1919, 1926 i 1928 (Alonso, 2012).</p> <p>La casa va ser construïda pel mestre d'obres Lluís Mas Civil, de la nissaga de constructors i arquitectes gelidencs Mas. El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l'activitat, fins al punt d'implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s'ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans van construir la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida. A partir del 1900, l'activitat dels germans Mas es va caracteritzar per avançar cap al domini ple del sector de la construcció local i per la seva creativitat. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes.</p> <p>La pervivència de can Valls com a casa d'estiueig familiar es va mantenir al llarg dels anys 1920, durant l'època daurada de l'estiueig burgès al poble. El primer canvi important es va donar l'any 1932, l'ajuntament republicà de l'època va arrendar l'edifici amb l'objectiu de convertir-lo en escola, però no va començar a funcionar com a escola nacional fins als anys 1940. Aquesta funció educativa va continuar fins a l'any 1976, moment en què es va inaugurar l'Escola Montcau. El moment més delicat de la supervivència de l'edifici fou a finals dels anys 1970, quan va ser salvat de ser enderrocat per construir-hi pisos, gràcies a una campanya per a la conservació d'edificis i espais verds liderada per l'Assemblea Democràtica de Gelida i altres col·lectius democràtics conscients de la importància del patrimoni de la població i de necessitat de preservació i protecció.</p> <p>La recerca d'utilitats per l'edifici que en mantingués viva la flama, fa un pas més, a principis dels anys 1990, quan l'edifici va allotjar provisionalment l'institut de secundària, fins que l'Institut Gelida va ser inaugurat l'any 2004. Finalment, el gran salt qualitatiu en el bon estat actual de l'edifici es va donar el 15 d'octubre de 2013, quan l'Ajuntament va aprovar en sessió plenària un expedient per a la contractació de les obres de rehabilitació de l'edifici, destinat a acollir l'Escola de Música Municipal, inaugurada l'any 2014 i vigent fins a l'actualitat. Actualment, el tros que queda del jardí de la torre de can Valls és l'anomenat parc públic de Gelida de Les Escoles Velles. El jardí es va transformar en parc públic l'any 2007.</p> <p>L'escola de Can Valls molts anys va tenir un espai insuficient per encabir tota la canalla, i per això es va continuant fent classe a altres classes d'escola existents: els nens a l'Ajuntament i les nenes a Ca l'Esparter del carrer Sant Jordi. A Can Valls els nens estaven a la primera planta, i separats de les nenes que eren a la segona. Durant la guerra es va distribuir espais de l'hort de la casa, perquè en parelles, els nens i nenes se'n fessin càrrec. L'any 1937, l'edifici es va deshabilitar com escola, i va acollir les instal·lacions de l'aviació Republicana.</p> | 41.4418799,1.8630597 | 405022 | 4588436 | 1891 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457474957.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-17024574744570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457475023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457474728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457474892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457475128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457475260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457475294.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | 99|105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96972 | Jardí de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-valls | <p><span>CARAFÍ, Enric, CIVIL, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. Programa Festa Major 1972. p. 16.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> | XIX-XX | La part que en queda del jardí de la casa, correspon al parc municipal de les escoles velles. En general, està en bon estat, si bé, el tram de tanca del jardí original de la torre de can Valls, que toca al tram del carrer de Sant Lluís, té força punts malmesos de la reixa de forja. Alguns han estat restaurats i d'altres s'han trencat recentment, essent fins i tot perillós. | <p>Aquest edifici projectat per Joan Pascual i Batlle correspondria al tipus torre d'estiueig aïllada habitual a finals del segle XIX a Gelida. L'edifici, tot i estar dins del nucli urbà de Gelida, està envoltat per un pati amb jardí i presenta una planta gairebé quadrada. És important ressaltar les restes del jardí que encara envolta l'edifici, inclosa l'antiga zona del garatge, ara reconvertida en l'habitatge del masover. Es tracta només d'una part de l'ampli jardí amb reminiscències romàntiques que havia envoltat la torre i que segons l'article d'Enric Carafí i Joan Civil, la Gelida Modernista publicat l'any 1972 al Programa de Festa Major, constava de plantes exòtiques de gran bellesa ornamental. També una cova de creació fantàstica que actualment està tapiada.<br /> <br /> Lluís Rius i Mercè Compte en el seu estudi d'alguns dels jardins més singulars de Gelida fan una explicació de les principals característiques que havia tingut el jardí de can Valls en origen i que es podria definir com un jardí burgès. La residència es va projectar com un palauet clàssic entorn del qual s'hi havia disposat un jardí magnífic en el qual les vistes a la muntanya de Montserrat gairebé formaven part de pati com si es tractés d'un quadre en una habitació.</p> <p>El de can Valls, en ser una de les primeres torres d'estiueig, també va ser un dels primers jardins privats a Gelida, abans que aquesta localitat es consolidés com un centre d'estiueig, fet que li atorgà també un valor afegit pel valor de ser una de les obres primerenques de Pascual i Batlle. Un altre dels elements interessants que cal destacar, és el fet que el jardí es va dissenyar per oferir una certa intimitat respecte al carrer Sant Lluís, tenint en compte que ja es podia considerar gairebé dins de la trama urbana a l'època. Disposava d'una tanca de forja i pilarets de maó, encara visible al tram de l'entrada original al carrer Sant Lluís.</p> <p>El jardí contemplava diferents ambients, i un dels més interessants inclou un espai de fantasia amb un rocam artificiós i una cova, així com una zona productiva configurada com un hort petit a la part posterior. Des del carrer Sant Lluís, la vista del jardí era dominada per una arbreda, probablement d'acàcies (Robínies), que flanquejaven el camí central cap a l'entrada principal de la casa. Els parterres, formats per pedres calcàries col·locades de manera molt irregular i tosca, tenien la doble funció de protegir les plantes florals i compensar els desnivells entre el jardí i la residència, així com els desnivells dins del mateix jardí. El jardí va ser concebut amb la finalitat estètica de l'espai, però també contemplant una esfera funcional com a lloc de descans i privacitat familiar durant l'estiu, i sense menystenir una part productiva també molt interessant a l'època, amb l'hortet destinat al subministrament de verdures fresques per a la família.</p> <p>La senyora Maria Teresa Valls rememora amb nostàlgia la varietat d'arbres fruiters que incloïa pomeres, pruneres, pereres, cirerers, així com ametllers, noguers i un pi pinyer. També hi havia xiprers i rosers, i la glicina que s'usava per emparrar a balustrades i pèrgoles.</p> | 08091-82 | Parc de les Escoles Velles, s/n. | <p>L'any 1891, Joan Valls i Bogatell, prestigiós procurador barceloní i autor del llibre 'Gelida: Notes per a sa història' publicat l'any 1906. Valls va encarregar construir la torre de can Valls com a segona residència, coneguda amb el seu nom, però que popularment també es coneix com les Escoles Velles, perquè durant molt temps, va ser l'escola de primària de Gelida. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és la Casa Jové, reformada l'any 1913 per Arnau Calvet.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és la can Valls projectada pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> i Batlle (1841-1925), fill de Gelida. Batlle va ser responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i <span>Raventós</span>, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada.</p> <p><span>Pascual</span> i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble. Can Valls, doncs, no va ser una excepció i es va dotar d'un jardí de notables dimensions amb un aire romàntic.<br /> <br /> Actualment, el tros que queda del jardí de la torre de can Valls és l'anomenat parc públic de Gelida de les Escoles Velles. El jardí es va transformar en parc públic l'any 2007.</p> | 41.4418085,1.8626775 | 404990 | 4588428 | 1891 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474664.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457475195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457475260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457475294.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96973 | La xemeneia dels Olis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-xemeneia-dels-olis | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004<span>. p. 86.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005,<span> pp. 83-85.</span></span></p> | XX | Traslladada del seu emplaçament original. Només hi ha la base de la xemeneia industrial, perquè no es va poder traslladar i conservar tota. La base és l'original. La xemeneia va ser degudament registrada fotogràficament abans de ser desmuntada. | <p>La xemeneia original era la segona xemeneia d'aquestes característiques després de la que encara es troba al recinte de la fàbrica paperera de 'La Fàbrica Guarro - Casas'.</p> <p>Està feta de maó vermell, actualment només hi ha un primer tram. Es troba a la rotonda d'entrada de la carretera de Sant Llorenç d'Hortons.</p> | 08091-83 | Rotonda d'entrada a Gelida de la carretera de Sant Llorens d'Hortons. | <p>Enric Carafí al seu article del programa de festa major de l'any 2004 descriu l'origen de la xemeneia. Aquesta és la segona xemeneia industrial del poble de Gelida i pertanyia a la coneguda popularment com 'la fàbrica dels olis' situada prop de l'estació. En el seu moment la fàbrica va presentar un projecte d'ampliació i actualització d'instal·lacions, proposant l'enderroc de la xemeneia. La funció d'aquesta era, òbviament, expulsar els fums generats de l'extracció d'oli del granet del raïm, durant els anys 1920-30, per mitjà d'uns aparells amb moles de pedra. El producte resultant d'aquesta operació es coneixia com a 'Lagrimol'.</p> <p><span>L'oli de llavors de raïm, un subproducte abundant de la vinificació, s'obté de les llavors del raïm i és ric en diversos àcids grassos com el linoleic, oleic, palmític, esteàric, linolènic i palmitoleic. Aporta una quantitat d'energia comparable a altres olis, amb uns 3.700 kilojoules per 100 grams. Destaca per la seva alta resistència a la calor, amb un punt de fum de 216 °C, que el fa ideal per a fregir. A més, gràcies al seu gust net i suau, és molt utilitzat en amanides i en la fabricació de certes margarines. En l'àmbit de la cosmètica, és apreciat per les seves propietats hidratants i és freqüent en productes de control de la humitat de la pell, així com en aromateràpia. Encara que l'oli conté antioxidants, la quantitat d'aquests pot ser menor depenent del mètode d'extracció, essent més concentrats en el vi negre. Estudis han mostrat que pot augmentar els nivells de colesterol 'bo' (HDL) i reduir el 'dolent' (LDL), oferint beneficis potencials per a la salut cardiovascular.</span></p> <p>L'explotació era propietat de Francesc Font Mateu. L'Ajuntament i la propietat es van posar d'acord en preservar un tram de l'estructura en homenatge a part del passat industrial del poble. La Promotora Castelldefels es va fer càrrec de l'operació. El febrer de l'any 2004 ja estava preparada pel trasllat.</p> | 41.4443198,1.8669422 | 405350 | 4588702 | 1920-1930 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96973-1702457471608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96973-1702457471641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96973-1702457471708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96973-1702457471741.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Tant per dimensions com de pressupost no es va poder afrontar un trasllat de l'estructura completa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96974 | Font del Claro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-claro | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> p 86.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. </span>Programa Festa Major<span> 2021, p. 43.</span></span></p> | XVIII-XXI | Ha estat restaurada a principis dels 2000. | <p>La font del Claro és una font situada en una petita elevació propera al riu Anoia, sota l'ombra d'un imponent plataner.</p> <p>La font està incrustada en un mur de pedra, al centre del qual hi ha un petit arc rebaixat format per dues filades de maons que embelleixen l'entorn. Dues grans piques de pedra recullen l'aigua que flueix de dues canelles diferents. A la base un cercle de maons de gairell evita que s'enfangui l'espai. A banda i banda de les piques, s'estén un banc corregut al llarg del mur de pedra amb la data 1991, construït amb còdols de riu i morter. Al centre de l'espai, s'ubica la soca de l'arbre, i més enllà, es troben les tres grans moles de la fàbrica d'olis antiga, ara convertides en taules elevades sobre peus fets amb pilarets de maons.</p> <p>Recentment, han incorporat uns dels mil·liaris de la ruta de la Via Augusta del Penedès al costat del mur de la font.</p> | 08091-84 | Al peu del riu Anoia, en el punt més pròxim entre el pont del ferrocarril, l'AP7 i la BV-2249, poc abans d'arribar a la deixalleria. | <p>Una de les fonts clàssiques del poble de Gelida. Segons la data gravada al morter fresc, l'any 1991 es va fer una reforma o arranjament de l'espai.<br /> <br /> Enric Carafí al seu article del programa de festa major de l'any 2004 descriu l'origen de les moles. Aquestes moles procedeixen de la coneguda popularment com 'la fàbrica dels olis' situada prop de l'estació. En el seu moment la fàbrica va presentar un projecte d'ampliació i actualització d'instal·lacions, proposant l'enderroc de la xemeneia i d'algunes estructures obsoletes. La funció d'aquestes era l'extracció d'oli del granet del raïm, durant els anys 1920-30, per mitjà d'uns aparells amb moles de pedra. El producte resultant d'aquesta operació es coneixia com a '<span>Lagrimol</span>'.<br /> </p> | 41.4439730,1.8514216 | 404053 | 4588680 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-pic1712668855297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-pic1712668888296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-pic1712668903246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-pic1712668915891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-pic1712668930116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-pic1712669344655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-1712676198801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-1712676198851.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-11-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | L'aigua és apreciada per les persones afectades del ronyó, a causa de la poca duresa que té, per això, antigament es creia que era medicinal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96975 | Plataner de la font del Claro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-font-del-claro | XX | <p>Exemplar de Plataner Comú <em>(Platanus hispanica). </em><span>Aquest arbre caducifoli és notablement resistent i requereix poques cures, però és aconsellable plantar-lo en una zona àmplia per facilitar el seu desenvolupament òptim, i en aquest cas, queda confirmat. </span></p> <p><span>T</span><span>é un tronc </span>de 4,20 m de circumferència, 1,30 m de diàmetre, a la base, i més de 30 m d’alçada.</p> | 08091-85 | Al peu del riu Anoia, en el punt més pròxim entre el pont del ferrocarril, l'AP7 i la BV-2249, poc abans d'arribar a la deixalleria. | <p><span>Segons les dades recollides per Ramon Soler, </span>va ser plantat pel vell de cal Banyes i l’Antoni Llopart (el Magdaló) l’any 1931.</p> | 41.4439388,1.8514323 | 404054 | 4588677 | 1931 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96975-pic1712668840065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96975-pic1712668814591.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96975-pic1712668830435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96975-pic1712668855297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96975-pic1712668930116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96975-pic1712668960614.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-11-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Antoni Llopart (el Magdaló) | 119|98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96992 | Casa Sanromà, o Bell Esguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanroma-o-bell-esguard | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p. 90.</span></p> | XX | En molt bon estat | <p>La casa és un edifici de tipus torre d'estiueig, d'estil palauet francès, amb una planta principalment quadrada. D'aquesta destaca especialment la mansarda de la teulada, que té dues finestres a cada parament. L'edifici disposa de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>Hi destaca la galeria d'arcades amb columnes, que ha estat reconvertida en una terrassa al pis orientada a la cantonada entre el carrer Molí Nou i el carrer Lluís <span>Guarro</span>. Les diferents baranes de forja dels balcons i les obertures de portes i finestres s'han embellit amb una petita cornisa llisa. A la façana que dona al jardí, al pis, podem veure-hi un gran finestral acabat amb un arc de mig punt i una reixa de forja amb motius sinuosos. La façana més interessant, orientada al nord i amb vistes a Montserrat, disposa d'una tribuna amb terrassa a la part superior.</p> <p>Tota la casa està envoltada per un jardí que conserva les mateixes dimensions de l'original. El pati de la parcel·la està envoltat per una tanca que combina pedra, maó roig i reixa de forja. En una de les dues portalades d'entrada al jardí, es pot llegir 'Bell - Esguard' a la reixa. El jardí combina plantes i arbres autòctons amb algunes composicions més pròpies dels jardins francesos, amb arbustos retallats a l'estil romàntic, on destaca un espai tipus mirador amb vistes a Montserrat, tal com explica Lluís Rius al seu article sobre els primers jardins de Gelida, publicat al programa de festa major de l'any 2018.</p> | 08091-86 | Carrer del Molí Nou, 1. | <p><span>Lluís Rius (2018) atribueix l'autoria de la torre a l'arquitecte barceloní Mariano Rius, encara que no n'està del tot segur. Per la seva part, Gemma Alonso (2012) situa la construcció de la torre en l'any 1931, quan Joan Sanromà i Soler va fer-se construir la casa seguint els criteris estètics dels palauets francesos dels segles XVIII i XIX. La casa va rebre el nom de Torre Bell Esguard, tal com es pot llegir a la reixa, en homenatge a l'esposa de Joan Sanromà, Mercè Romagosa. Sanromà va obtenir els fons necessaris després de vendre al diari La Vanguardia una patent que havia adquirit a Alemanya, on havia estat aprenent sobre l'ús de la calcografia tant per a gravats i dibuixos com per a la incipient fotografia.</span></p> <p><span><span><span>El 1924 es va inaugurar el funicular, i ben aviat, es va esdevenir un element potenciador de l’estiueig. L'establiment del carrer Lluís Guarro i els seus carrers perpendiculars va ser un projecte pensat com una operació en favor de la captació de l’estiueig local mitjançant un eixample urbà que va coincidir cronològicament amb la creació de l'emblemàtica Avinguda Colomer. Aquests carrers, situats en els terrenys de la casa Altimires, van començar a ser desenvolupats a partir de 1924, configurant un eixample menor que, entre 1925 i 1927, va veure l'emergència de diverses torres d'estiueig, totes elles d'estil noucentista.</span></span></span></p> | 41.4422928,1.8612304 | 404870 | 4588483 | 1931 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96992-1702457472736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96992-1702457472571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96992-1702457472604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96992-1702457472702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96992-1702457472770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96992-1702457472806.jpg | Inexistent | Romàntic|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Mariano Romaní i Rius (atribució) | 101|105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96993 | Jardí de la casa Sanromà, o Bell Esguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-casa-sanroma-o-bell-esguard | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè (2018). “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, p. 90.</span></p> | XX | <p>Lluís Rius i Mercè Compte, el 2018, van descriure detalladament les característiques romàntiques d'un jardí de tipus burgès com el de Casa Sanromà i que reflecteix tres ànimes diferenciades: una estètica, una productiva i una funcional, similar al jardí de can Valls. L'ànima productiva s'identifica clarament en zones com el safareig i l'horta, on les oliveres originals no només són elements estètics sinó que també continuen produint fruit, a més de proporcionar llenya del bosc de pins. Aquestes àrees són complementades per altres espècies autòctones com figueres, ametllers, avellaners, pins pinyoners, i una glicina que recorre tota la longitud del mur de la propietat a la carretera Antoni Gaudí, ascendent per la barana.<br /> <br /> L'ànima estètica del jardí es manifesta en la glicina, que és clarament ornamental, i continua al llarg del camí d'entrada, que estava flanquejat per baladres, lilàs i mimoses. A més, la façana del jardí posterior presenta una simetria particular amb una gelosia i marges de <span>truana</span>, curosament retallats, que inclouen parterres amb plantes aromàtiques, roses i galzeran. Aquestes són combinades amb arbres fruiters com ametllers i perers, creant una bellesa conjunta que complementa l'estètica general del jardí.<br /> <br /> Finalment, l'ànima funcional es troba en una secció del jardí disposada com a mirador, aprofitant la ubicació estratègica de la casa sobre el paisatge del Penedès. La paret final del camí està lleugerament bombada per facilitar la contemplació de la plana. La presència d'arbres exòtics com la paulònia i la <span>catalpa</span>, probablement proveïts per un cosí de la família, veí del Vendrell i que era importador de plantes tropicals, el qual afegiria un toc distintiu. Aquesta ànima funcional també ofereix un espai de repòs contemplatiu i discret, assimilable a l'espai descrit al Jardí de Can Valls.</p> | 08091-87 | Carrer del Molí Nou, 1. | <p><span>Lluís Rius i Mercè Compte (2018) atribueix l'autoria de la torre a l'arquitecte barceloní Mariano Rius, encara que no n'està del tot segur. Per la seva part, Gemma Alonso (2012) situa la construcció de la torre en l'any 1931, quan Joan Sanromà i Soler va fer-se construir la casa seguint els criteris estètics dels palauets francesos dels segles XVIII i XIX. </span></p> <p><span>La casa va rebre el nom de Torre Bell Esguard, tal com es pot llegir a la reixa, en homenatge a l'esposa de Joan Sanromà, Mercè Romagosa. Sanromà va obtenir els fons necessaris després de vendre al diari La Vanguardia una patent que havia adquirit a Alemanya, on havia estat aprenent sobre l'ús de la calcografia tant per a gravats i dibuixos com per a la incipient fotografia.</span></p> | 41.4423926,1.8609890 | 404850 | 4588494 | 1931 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96993-1702457472571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96993-1702457472604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96993-1702457472636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96993-1702457472806.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 101|98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96994 | Torre Monturiol, o Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-monturiol-o-can-barba | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XIX-XX | <p>La torre Monturiol és un gran casal tipus torre d'estiueig dels que es van construir a finals del segle XIX a Gelida. En aquest cas, la proposta estètica que es va triar és clarament d'influència francesa a l'estil dels palauets existents al segle XVIII i XIX, en el que sobretot és característica la mansarda de la teulada.</p> <p>Destaca la galeria d'arcades, així com la terrassa que disposa de columnes i una coberta de bigues. També es pot observar una peculiar torreta, afegida en una fase posterior de la construcció. La façana, de color crema, que contrasta amb detalls arquitectònics la coberta, possiblement hauria estat pintada amb un altre color originalment, possiblement blanc. També inclou finestres arquejades amb tancaments de color verd.</p> <p>La coberta és de teula vermella i inclou finestres de mansarda. Les finestres de la façana est i oest són tres amb la central com a principal i totes coronades amb una petita agulla i al nord i sud, només una del model petit. Clarament, aquestes obertures donen un toc de distinció decorativa a la teulada. Una torratxa o mirador ressalta a la part superior de l'estructura, probablement oferint vistes panoràmiques. L'edifici també disposa d'una terrassa amb columnes que suporten una coberta de bigues, proporcionant un espai exterior funcional i estètic.</p> <p>El perímetre de la parcel·la està tancat per un mur de pedra i maó amb reixes de forja. Menció especial per la porta de l'entrada en què hi podem veure la data de construcció, '1888', i les inicials '<span>JR'</span>.</p> | 08091-88 | Carrer Sant Lluís, 37. | <p>La torre Monturiol va ser construïda l'any 1888 pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> i <span>Batlle</span> (1841-1906). L'edifici està ubicat en la primera posició del carrer Sant Lluís si el contemplem en òptica de finals del segle XIX a partir del camí d'ascens des de l'estació de ferrocarril. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Forma part de les torres d'estiueig amb els grans jardins romàntics que es delimitaven amb una tanca que trobem al llarg del carrer, com la torre Llobet (1886).<br /> <br /> En el cas de la torre Monturiol el mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> era fill de Gelida i va ser un mestre d'obres de la població, responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i <span>Raventós</span>, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. <span>Pascual</span> i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.<br /> <br /> La tipologia denominada casa 'aïllada' per Joan Rosselló i <span>Raventós</span> és clau per entendre l'evolució urbana de Gelida a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest estil d'edifici 'casa-torre' serà l'avantguarda de les torres d'estiueig de Gelida en la que es basa el potencial transformador de la població a principis del segle XX i que n'explica molts dels canvis socials i econòmics. Així doncs, <span>Pascual</span> i Batlle va ser un dels precursors del moviment amb moltes de les seves obres en la fase inicial dels últims vint anys del segle XIX. En aquestes cases aïllades, <span>Batlle</span> aprofundirà en els seus elements decoratius experimentats ja a les cases de senyors. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra <span>aboixardada</span> a la façana. Bona part de les noves construccions 'aïllades' s'ubicaran al carrer Sant Lluís.<br /> <br /> La torre es coneix també com a can Barba a raó del barceloní Francesc Barba qui la feu construir. Actualment, es coneix popularment com a torre Monturiol a partir de l'ampliació feta l'any 1917 segons projecte de Modest Tauler. Joan Monturiol, propietari en aquells anys, era descendent de l'inventor del submarí <span>Ictineu</span>, Narcís Monturiol.</p> | 41.4424107,1.8637517 | 405081 | 4588494 | 1888-1917 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1701772728168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1701772727856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1701772727825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1702457473721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1701772727794.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle / Modest Tauler | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96995 | Jardí de la torre Monturiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-torre-monturiol | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ I MORERA, Enric i CIVIL I VALLÈS Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 1972.</em><span> p. 16.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XIX-XX | <p>La torre Monturiol és un gran casal tipus torre d'estiueig dels que es van construir a finals del segle XIX a Gelida. En aquest cas, la proposta estètica que es va triar és clarament d'influència francesa a l'estil dels palauets existents al segle XVIII i XIX. L'edifici es va concebre i complementar amb un gran jardí d'estil romàntic.</p> <p>Can Barba disposava d'un jardí que, des del punt de vista visual, era força vertical a causa del desnivell del terreny. Lluís Rius i Mercè Compte (2018) el descriuen com un espai integrat per un petit bosc amb fort desenvolupament arbori. Molt probablement, alguns d'aquests arbres ja existien i van ser incorporats al jardí com a elements autòctons, atès que el triangle que configura el jardí devia ser una zona humida.<span> </span></p> | 08091-89 | Carrer Sant Lluís, 37. | <p>Lluís Rius i Mercè Compte (2018) emmarquen les característiques històriques del jardí en el moviment d'estiueig Gelidenc al voltant del carrer Sant Lluís. Aquest espai de Gelida ràpidament es convertí en un dels primers nuclis arrenglerats de cases d'estiueig de finals del segle XIX, que junt amb el veïnatge d'altres edificacions preexistents, com can Llobet i can Jové, de l'any 1886, i la de can Valls l'any 1891, cercaven les vistes de la plana penedesenca i de la muntanya de Montserrat com a element visual simbòlic. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX.<br /> <br /> L'estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. Aquests llocs, sovint caracteritzats per la presència de fonts, especialment aquelles de propietats medicinals, es van convertir en destinacions predilectes per a aquests grups socials. A mesura que els mitjans de transport es van desenvolupar i millorar, va ser possible consolidar diversos nuclis d'estiueig en localitats anteriorment inaccessibles i allunyades de les zones més afectades per la contaminació urbana. Això va facilitar l'establiment de centres on la burgesia podia evadir-se temporalment de l'ambient urbà contaminat, buscant refugi en entorns més purs i saludables. Aquesta pràctica no només reflectia una cerca de lloc per al descans sinó també una manifestació dels ideals de salut i higiene que predominaven en aquell període.</p> <p>L'any 1910, aquesta verticalitat va sorprendre la pintora Elvira Malagarriga, que immortalitzà l'antic jardí en una de les seves obres. Elvira Malagarriga va centrar-se en el paisatge, el retrat i els motius florals.<br /> <br /> La Torre Monturiol va ser construïda l'any 1888 pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> i <span>Batll</span>e (1841-1906). L'edifici està ubicat en la primera posició del carrer Sant Lluís si el contemplem en òptica de finals del segle XIX a partir del camí d'ascens des de l'estació de ferrocarril. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Forma part de les torres d'estiueig amb els grans jardins romàntics que es delimitaven amb una tanca que trobem al llarg del carrer, com la Torre Llobet (1886).</p> | 41.4424230,1.8639039 | 405093 | 4588495 | 1888 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96995-1701772727825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96995-1701772727856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96995-1702457473721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96995-1702457473758.jpg | Legal | Romàntic|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al jardí existeix un monument a Narcís Monturiol instal·lat l'any 1941 amb el seu bust i la llegenda 'Monturiol, 1819-1866'. | 101|98 | 2153 | 5.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96997 | Brollador de La Gelidense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador-de-la-gelidense | <p><span>CARAFÍ, Enric (1987). El Centre recreatiu i cultural 1877-1987: 110 anys d’història gelidenca. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005,<span> pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè (2018). “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.</span></p> | XIX-XX | <p>El 2018, en el seu article sobre els jardins patrimonials de Gelida, Lluís Rius i Mercè Compte van descriure el parc de La Gelidense com un jardí de prestigi empresarial que simbolitzava seriositat i solvència econòmica. Un dels elements d'aquell jardí monumental és aquest brollador de marbre blanc, que actualment es troba al pati del Centre Cultural Municipal. El brollador està situat al centre d'una bassa octogonal feta de pedra i folrada interiorment amb plaques de marbre. La peanya central, també de base octogonal, es caracteritza pel relleu de quatre caps de lleó dels quals podria sortir aigua de la boca. La peanya està embellida amb decoració vegetal a la part superior i serveix de suport per a un gran plat còncau i rodó decorat amb ondulacions que guarda una làmina d'aigua i permet el vessament pels costats. El centre del brollador és protagonitzat per un sortidor decorat amb quatre peixos.</p> <p> </p> | 08091-90 | Carrer Major, 51. | <p>El parc del Molí Nou, o La <span>Gelidense</span> com també es coneix, fou concebut, tal com Rius i Comte l'identifiquen, com a jardí industrial i per transmetre un prestigi empresarial fora de l'abast dels capitals menors, com a marca distintiva de seriositat i solvència econòmica.</p> <p>Així doncs, a les característiques pròpies de la diversitat d'espècies presents al jardí, com les grans dimensions de l'espai, i la característica entrada amb l'avinguda de plataners, el Marquès de Gelida, Joaquim Jover i <span>Costas</span> va voler atorgar-li un nivell exclusiu. Joaquim Jover (Barcelona, 1854 - 1922) va ser un industrial i navilier que va fundar l'empresa de navegació Jover i Serra i va participar com a accionista en el Banc de Barcelona. El seu negoci principal se centrava en la indústria naviliera. Com a reconeixement al seu suport que fa oferir al Regne d'Espanya per prestar els seus vaixells de manera gratuïta durant la repatriació d'oficials i soldats malalts després del desastre de Cuba (1898), se li va concedir el Marquesat de Gelida. L'entrada de Jover a Gelida, però, fou a raó del fet que va heretar diversos negocis al poble del seu oncle, Joaquim Serra, incloent-hi la fàbrica paperera La <span>Gelidense</span>, també coneguda com el Molí Nou.<br /> <br /> El parc de La <span>Gelidense</span>, doncs, ha estat al llarg del segle XX un espai molt ben vist pels treballadors, i la població en general, fins al punt que moltes de les celebracions patronals, segons <span>Roselló</span>, a la tarda, la celebració es traslladava a les fàbriques, alternant-se, com hem dit. Al Molí Nou es gaudia de la festa dins un parc molt ben cuidat i enjardinat del que avui sols en resta una mínima part abandonada i del que formaven part la glorieta orientalitzant i el mateix brollador.</p> | 41.4401115,1.8627982 | 404998 | 4588239 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96997-1716583948832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96997-img20240306164152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96997-1710932048744.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 101|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96998 | Rellotge de l'estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lestacio-de-tren | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005<span>. pp. 83-85.</span></span></p> | XIX-XX | Fou traslladat del seu emplaçament original a l'actual a mitjans dels anys 2000. | <p>Es tracta d'un gran rellotge (CARAFÍ, 2005) amb dues esferes que es col·loca perpendicular a la façana per tal que es pugui veure l'hora a banda i banda. Les esferes estan lleugerament inclinades sobre el seu eix vertical per facilitar-ne la visibilitat.</p> <p>L'estructura de les esferes és rodona, de ferro colat i vidre i està decorat tal com si estigués dipositada sobre una mènsula volutada. A les esferes hi podem veure un cercle amb els números romans, i a l'interior un segon cercle amb els números aràbiga però comptabilitzant del 13 al 24. El mecanisme de corda, s'activa per mitjà d'un piló, amb una durada aproximada de 15 dies.</p> <p>El fabricant 'Paul Garnier. Horloger Mecani- cien. Rue Taitbout, 6,?, 10,' de París, va produir la maquinària, de bronze, amb el número de fabricació 11066. És un rellotge tipus 'Morez', un estil de rellotgeria desenvolupat a França durant els segles XIX i XX.</p> | 08091-91 | Carrer Barceloneta, 12-18. | <p>L'estació de Gelida, situada al <span>PK</span> 67,1 de la línia Tarragona-Barcelona-Portbou, es troba al nord del nucli urbà, a prop de la vall del riu Anoia, dins el municipi de Gelida a la comarca de l'Alt Penedès. Des del 1924, existeix un funicular, actualment operat per FGC, que connecta l'estació amb el poble. El servei ferroviari va arribar a Gelida el 15 d'abril de 1865 amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell per part de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (<span>TBF</span>). El 1891, la línia va ser annexada a la companyia Madrid a Saragossa i Alacant (<span>MZA</span>), i el 1941, l'estació de Gelida va passar a ser gestionada per RENFE. La línia va ser electrificada el 1957.<br /> <br /> Originalment, l'estació de Gelida comptava amb la via general i dues vies addicionals al costat dret, amb andanes a la via general i una altra entre les dues vies. El 1986, es va completar la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders, re-configurant l'estació a la seva forma actual com a parada. El 2005, l'estació va passar a dependre d'Adif.<br /> <br /> És difícil precisar l'any de fabricació del rellotge, ja que no hi figura cap element distintiu. No obstant això, es creu que podria ser de finals del segle XIX, i no tancant la possibilitat que fos, fins i tot, el rellotge original de l'estació. A principis de 2000 l'ajuntament va fer gestions perquè RENFE cedís algunes peces amb valor patrimonial de l'Estació al poble, com el cas del rellotge. El traspàs es feu efectiu l'octubre del 2004 i fou restaurat pel rellotger gelidenc, Joan Llopart.</p> <p>El rellotge va formar part de l'exposició 'Les campanes: la veu del temps'. I posteriorment es va valorar la col·locació en l'emplaçament actual i en funcionament.</p> | 41.4408866,1.8630007 | 405016 | 4588326 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96998-1701771991697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96998-1701771991731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96998-1701771991765.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96998-1702457468989.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Els rellotges Morez són reconeguts en l'àmbit internacional. | 116|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97000 | Cal Cisco Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisco-carreter | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XVIII - XX | <p>Es tracta d'una casa de comparet, entre mitgeres. Les cases de comparets són la tipologia de les més antigues, que es pot considerar 'urbana' ubicada a Gelida. La podem trobar en carrers principals de finals del segle XVIII o principis del XIX.</p> <p>Es caracteritzen per alineacions d'edificis de planta baixa i pis, generalment, que estan de costat i perpendiculars al carrer. Són plantes generalment allargades amb patis posteriors. A la planta baixa s'hi ubicava el cup i s'hi podia guardar el carro. Podia disposar de celler soterrat, i al pis hi havia les dependències de l'habitatge, cuina, etc. L'ús d'aquesta tipologia és d'un entorn agrícola, i també és present als nuclis i agrupacions de cases fora de Gelida.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, la casa està distribuïda amb celler, planta baixa, entresol i pis amb una coberta de teula àrab a doble vessant.</p> | 08091-92 | Carrer Barceloneta, 24. | <p>En una fotografia de l'any 1910 publicada al llibre '<em>l'Abans</em>' es pot observar la façana de la casa. Mercè Carafí cita l'activitat d'aquells anys de cal Cisco Carreter com a boter i fuster. La casa mostra la tradicional façana de comparet de segle XVIII i XIX del poble. També publicat al llibre <em>Abans</em>, Carafí esmenta el fet que s'anava a cal Cisco Carreter a buscar àrids per a les construccions de les cases, i que part de l'activitat dels carreters a la primera meitat del segle XX fou el transport de sorra o calç.</p> <p>Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.<br /> L'origen del carrer de la Barceloneta es remunta a finals del segle passat, quan l'arquitecte municipal Laureano Arroyo i Velasco va projectar aquest nou barri, que s'erigiria en el primer eixample de la vila. La història comercial del carrer de la Barceloneta també és notable. Una de les primeres farmàcies del poble es va establir en aquesta via a les últimes dècades del segle XIX, sota el nom de cal <span>Mallatines</span>, en honor al farmacèutic Ildefons Mallat. A més, altres establiments com la fàbrica d'alcohols la Fassina, el Casino Familiar <span>Gelidense</span> i diversos comerços locals van contribuir a la vitalitat i identitat d'aquest carrer al llarg del temps. A l'extrem del carrer, unes escales permeten salvar el desnivell fins al carrer de Sant Lluís.<br /> D'altra banda, al carrer de la Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta. Can Castells i la Casa Pallejà són dos dels exemples paradigmàtics del carrer. Especialment, la Casa Pallejà, domicili del poeta Ramon Pallejà i Camaló, el qual es va convertir en l'escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca.</p> | 41.4414456,1.8635304 | 405061 | 4588387 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97000-img20240516092944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97000-42492891-copia.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Aquest edifici és un bon exemple de les construccions tradicionals del poble més populars i original de Gelida anteriors a 1850 i el creixement urbà del poble. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97001 | Cal Mallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mallat | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XIX | <p><span>L'edifici, encaixat entre mitgeres, disposa de planta baixa i dos pisos coberts amb teula àrab. </span></p> <p><span>Els detalls més notables de la façana inclouen un coronament decorat amb aplacats de ceràmica i ornamentació floral d'estil trencadís, així com els emmarcaments de les obertures dels primers i segons pisos. L'arquitectura de l'edifici és de caràcter eclèctic, destacant-se per la fusió de diversos elements estilístics i decoratius. La façana presenta una simetria destacada, amb el portal d'accés principal i el de la botiga situada a la planta baixa, ambdós culminats per arcs rebaixats. El primer pis compta amb un extens balcó corregut que s'estén al llarg de tot l'ample, donant accés als dos balcons individuals. Al segon pis, hi ha també dues sortides a dos balcons independents. Totes aquestes obertures estan protegides per baranes de forja i guardapols rectes que les emmarquen. El remat superior de la façana està decorat amb un arc i dos pilarets rematats per dues boles. </span></p> <p><span>En la restauració de la façana es van retirar les persianes de llibret originals.</span></p> | 08091-93 | Carrer Barceloneta, 17. | <p>La casa es troba a l'inici del carrer de la Barceloneta, davant de l'ajuntament. Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.</p> <p><span><span><span>D'altra banda, al carrer de la Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta.</span></span></span></p> <p>El projectista de l'obra fou Joan Pascual i Batlle (1841-1925), fill de Gelida, qui va ser un mestre d'obres de la població, responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. Pascual i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.</p> <p><span><span><span>En aquest grup hi podem identificar tres tipus funcionals: </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Les cases-botiga / cases-taller / cases-cafè: les més nombroses, corresponen a la demanda de tota classe de comerciants i petits artesans. Són edificis senzills i sobris. Estil neoclàssic generalment, on destaca la simetria i proporcionalitat. La distribució és bàsica amb la planta baixa pel local comercial, i l'habitatge al primer o segon pis. En aquest grup hem de col·locar la casa Mallat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Les cases de veïns: Són edificis destinats a pisos de lloguer, i en alguns casos, són fins i tot, diferents parcel·les d'amos diferents de les quals se'ls unifica la façana amb aparença d'un sol edifici. L'estil és neoclàssic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Les cases de senyors: Aquests edificis són possibles gràcies a la unió de dues parcel·les. A la part posterior, generalment s’hi deixa espai per un jardí. La distribució interna en tres crugies deixava la central per les estances de serveis i escales, i la posterior i davantera, amb millor il·luminació per habitacions i estances. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S’incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra aboixardada a la façana. </span></span></span></p> | 41.4410646,1.8630597 | 405021 | 4588345 | 1881-1884 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97001-1701771991411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97001-1701771991172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97001-1701771991345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97001-1701771991379.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97007 | Torre Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-palleja | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una freda i una de calenta'. Programa Festa Major 2005, pp. 83-85.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MASSANA, Josep Mª; CARAFÍ, Enric (1975). 'Ramon Pallejà i Camaló, una vida forjada en la poesia, la música i l'art'. Programa Festa Major 1975, pp. 54-56.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> | XIX - XX | <p>La casa Pallejà pertany a la tipologia característica de Gelida, relacionada amb el model de torre d'estiueig que inclou casa i pati.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'edifici es distribueix en celler, planta baixa i primer pis, complementada amb un ampli terrat-mirador. El jardí, de dimensions considerables, disposa d'una àrea destinada a hort. D'acord amb l'inventari, entre els elements interiors destacats, però no visibles, hi figuren un colomar adornat amb trencadís ceràmic i decoracions, dibuixos i pintures, de Ramon Pallejà i Camaló.</p> <p>A l'exterior, la façana alineada al carrer Barceloneta mostra bé el seu l'estil modernista malgrat que manté una simetria notable. La planta baixa, que inclou una petita porta secundària d'accés, està dotada de tres grans finestrals rectangulars protegits per reixes de forja. En el primer pis, es troben tres obertures en forma de balcons, dos d'ells més amples i un central més reduït, tots amb baranes de forja. Un element destacat és el coronament de l'edifici, on es poden observar tres respiradors i una cornisa caracteritzada per línies sinuoses.</p> <p>La façana nord, que s'orienta cap a Montserrat, acull els principals balcons i terrasses. Aquesta façana mostra decoracions similars que emmarquen portes i finestres.</p> | 08091-94 | Carrer Barceloneta, 41. | <p><span><span><span>La casa Pallejà es troba a l'extrem del carrer de la Barceloneta. Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes. Segons l'estudi de Gemma Alonso (Alonso 2012) la casa original data de l'any 1884 quan era propietat de Climent Munner Valls. Després d'un possible canvi de mans a mitjans dels anys 1880 amb Francesc Font (que s'acaba traslladant al Casal Font) hauria quedat en mans de Ramon Pallejà Carnicer l'any 1903, moment en què se n'hauria fet la reforma de la casa tal com la veiem avui en dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D'altra banda, al carrer de la Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. A mesura que els mitjans de transport es van desenvolupar i millorar, va ser possible consolidar diversos nuclis d'estiueig en localitats anteriorment inaccessibles i allunyades de les zones més afectades per la contaminació urbana. Això va facilitar l'establiment de centres on la burgesia podia evadir-se temporalment de l'ambient urbà contaminat, buscant refugi en entorns més purs i saludables. Aquesta pràctica no només reflectia una cerca de lloc per al descans sinó també una manifestació dels ideals de salut i higiene que predominaven en aquell període. A Gelida hi van trobar un context idoni.</span></span></span></p> <p>Cal Pallejà fou un escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca. Aquesta casa es rep el nom per ser la torre d'estiueig del poeta local Ramon Pallejà i Camaló, tal com recull la placa, col·locada al 31 d'agost de l'any 1975. A més a més, cal tenir present que durant els mesos de juny a setembre la 'colònia estiuenca' organitzava diferents certàmens literaris i festes al poble. Així doncs, als anys 1908 i 1916, en el marc de cal Pallejà, s'organitzaren uns humorístics Jocs Florals tal com recull Mercè Carafí. De fet, d<span>es de finals del segle XIX i principis del XX, la casa va servir com a residència del poeta Ramon Pallejà i Camaló i, paral·lelament, fou l'escenari de diverses activitats culturals a Gelida. La burgesia barcelonina que estiuejava a la localitat i alguns membres destacats de la societat gelidenca s'hi reunien per celebrar festes modernistes. En aquests esdeveniments, es realitzaven els esmentats jocs florals i representacions teatrals al teatre de la casa, així com actuacions de la Coral de Gelida.</span></p> <p>En el programa de Festa Major de l'any 1975 Josep Mª Massana i Enric Carafí en van glossar la seva figura. Ramon Pallejà va néixer el 1903 a Barcelona, immers en un entorn cultural ric gràcies a la seva família, amb un pare pintor i una mare amant de la poesia. Des de jove, va desenvolupar un profund interès per la pintura i la poesia, influenciat per figures destacades com Dalí, Picasso, Miró i Nonell. Casa seva es va convertir en un lloc de trobada per a músics i artistes, enriquint la seva formació en les arts. Malgrat les dificultats físiques, Pallejà va emergir com un destacat pensador i poeta, la seva obra va guanyar reconeixement i premis en diversos certàmens. Va publicar el seu primer llibre 'Poemes' el 1960, seguit per 'Joies del dolor' el 1971, reflexionant sobre la seva vida marcada per la dificultat i la tristesa. Pallejà va morir el 1973, deixant un llegat durador en poesia i art.</p> | 41.4419784,1.8637571 | 405081 | 4588446 | 1884-1903 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772727954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728751.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97010 | Can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castells-2 | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XIX - XX | <p>La torre de can Castells pertany a la tipologia característica de Gelida, relacionada amb el model de torre d'estiueig que inclou casa i pati.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'edifici es troba en enmig d'altres torres de la mateixa època i dins dels corrents modernistes i noucentistes, aquesta casa ocupa un ampli xamfrà a tres vents. L'edifici es caracteritza per tenir cossos esgraonats que conformen quatre plantes, àmplies terrasses i un jardí. Està coronat per una teulada a dos vessants i un mirador o torratxa-mirador, oferint una estètica de conjunt destacable.</p> <p>Algun element que la fan destacable són les baranes de forja del tancament del jardí i la barana, balustrada de la terrassa mirador. El gran cobert a doble vessant de fusta amb una barbacana important reforçada per unes mènsules allargades, es decora amb unes aplicacions de metall.</p> <p>La distribució en terrasses per adaptar-se al terreny fins al nivell del carrer de Sant Lluís també és un fet molt característic de la torre, especialment vista des del mateix carrer. Sembla que encara es conserva mobiliari d'època a l'interior.</p> | 08091-95 | Carrer Barceloneta, 27-31. | <p>Can Castells es troba al centre del carrer de la Barceloneta. Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes. Segons l'estudi de Gemma Alonso (Alonso 2012) la casa es va bastir originalment l'any 1885 quan era propietat de Ramon Riba <span>Bayona</span>, pel mestre d'obra Joan <span>Pascual</span> i Batlle, amb conformitat de l'arquitecte municipal de Gelida, <span>Laureano</span> Arroyo Velasco. Joan <span>Pascual</span> i Batlle (1841-1925), fill de Gelida, va ser un mestre d'obres de la població, responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i <span>Raventós</span>, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. <span>Pascual</span> i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.<br /> <br /> La tipologia denominada casa 'aïllada' per Joan Rosselló i <span>Raventós</span> és clau per entendre l'evolució urbana de Gelida a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest estil d'edifici 'casa-torre' serà l'avantguarda de les torres d'estiueig de Gelida en la que es basa el potencial transformador de la població a principis del segle XX i que n'explica molts dels canvis socials i econòmics. Així doncs, <span>Pascual</span> i Batlle va ser un dels precursors del moviment amb moltes de les seves obres en la fase inicial dels últims vint anys del segle XIX. En aquestes cases aïllades, <span>Batlle</span> aprofundirà en els seus elements decoratius experimentats ja a les cases de senyors. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra <span>abuixardada</span> a la façana. Bona part de les noves construccions 'aïllades' s'ubicaran al carrer Sant Lluís.<br /> <br /> Als anys 1920, la propietat ja és en mans de Ramon Castells, tal com recull Alonso en el seu estudi. Moment en què de la mà d'<span>Amadeo</span> Llopart, es fa la gran reforma modernista de l'edifici. Una obra a càrrec de <span>Delfín</span> Mas, de la nissaga de mestres d'obra i arquitectes gelidencs. El treball de Joan Rosselló i <span>Raventós</span> (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.<br /> <br /> Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l'activitat, fins al punt d'implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s'ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de <span>Mariano</span> Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. L'herència constructiva de <span>Mariano</span> Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, <span>Mariano</span> Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres, que en aquest cas fou l'arquitecte Amadeu Llopart, i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. Malgrat que les obres públiques de l'Ajuntament semblaven dominades pels Mas <span>Mariano</span> i Joaquim, Delfí Mas també va intervenir en algunes construccions institucionals.</p> | 41.4416044,1.8634701 | 405056 | 4588404 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97010-1701771990739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97010-1701771990603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97010-1701771990668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97010-1701772727369.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Amadeu Llopart i Vilalta | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97012 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-18 | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> | XIX - XXI | <p>La Casa de la Vila, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, tots coberts amb teula àrab. L'estructura ha experimentat diverses reformes que accentuen el seu estil eclèctic tot i que els elements més característics són neoclàssics.</p> <p>L'edifici presenta dues façanes distintives: l'original, que és l'única part que resta de l'estructura històrica, orientada cap al carrer de la Barceloneta, i una façana moderna que dona a la plaça de la Vila, reflectint la funcionalitat contemporània de l'ajuntament. L'edifici manté en la seva façana original elements neoclàssics característics de l'arquitectura pública de l'època, amb una composició simètrica i harmoniosa.</p> <p>La planta baixa ofereix tres grans portalades amb arcs de mig punt, mentre que el primer pis es destaca per un ample balcó que ocupa la longitud amb tres sortides, protegit per una barana de forja. Aquest balcó, element freqüent en aquest tipus d'edificis, està adornat amb frontons, sent triangular el del centre i circulars als extrems. El segon pis compta amb tres finestres rectangulars amb baranes d'ampit de forja. Els dos pisos estan separats per una cornisa recta. Un imponent frontó triangular corona el capçal de l'edifici. Les altres finestres, tant a aquesta façana com al carrer Colom, són rectangulars, alternant-se amb algunes que consten amb ampit i mènsula al primer pis i baranes de forja al segon.</p> <p>Arquitectònicament, l'edifici n'esbiaixa a la cantonada, ajustat per acomodar una finestra per pis, i a la planta baixa s'ha afegit recentment un rellotge de l'estació de ferrocarril i una font. La cornisa de la resta de l'estructura és completament llisa i recta. La façana que dona a la plaça de la Vila contrasta amb l'anterior, adoptant un estil contemporani que no intenta fusionar-se amb l'edifici antic, optant per maximitzar la lluminositat a les oficines municipals amb una funcionalitat plena.</p> | 08091-96 | Carrer Barceloneta, 12-18. | <p>L'edifici de l'Ajuntament de Gelida, dissenyat per l'arquitecte <span>Laureano</span> Arroyo, va començar a construir-se l'any 1879 en un terreny que era un antic oliverar propietat de Can Rius.</p> <p>De l'ambiciós projecte inicial dissenyat per l'arquitecte municipal Laureano Arroyo i Velasco (1848-1919) que havia planificat com Ajuntament i escola municipal, només es va completar el cos principal, inaugurat l'any 1880. L'estructura presenta una tipologia eclèctica amb elements classicistes, típics en l'arquitectura pública de l'època. Al llarg dels anys, l'edifici ha experimentat diverses intervencions: una reforma interior el 1924 a càrrec de l'arquitecte Josep Ros. Josep Ros i Ros (Martorell el 1885- 1951) va ser l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. En la reforma de l'any 1924 hi van participar la nissaga de constructors Mas, els quals a part de les construccions de torres d'estiueig, també van participar de l'execució d'obra pública, com en aquest cas. Una remodelació de la façana el 1951 que va mantenir la volumetria original, i una important rehabilitació l'any 2004. Aquesta última va integrar l'edifici a la nova plaça de la Vila, ubicació de l'actual entrada principal.<br /> L'any 2001, el concurs de l'Ajuntament per dur a terme la reforma de la Casa de la Vila, el re-disseny de la plaça de la Vila i la construcció d'un aparcament soterrat fou guanyat i executat pels arquitectes Pere Pons i Sílvia Julián l'any 2004. Aquesta intervenció va re-configurar el centre urbà, dotant l'antic edifici d'una moderna façana que ara actua com a entrada principal, tot mantenint les façanes originals del segle XIX.</p> <p>El renovat Ajuntament va ser inaugurat l'any 2004, marcant un punt d'inflexió en la centralitat urbana del lloc. Una actuació que repetiria Armando Mas, amb la reforma de la façana de la Casa de la Vila i l'ordenació de la placa altre cop l'any 1951.</p> | 41.4409530,1.8631589 | 405029 | 4588332 | 1880 - 2004 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771992072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771991697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771991840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771991941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771992008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771992139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045378.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045338.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte) | Cal fer menció també que a l'interior de l'edifici es pot trobar un conjunt de peces interessants i rellevants històricament del municipi. Les més singulars són tres bancs originals del Funicular de ferro i fusta que estan repartits a diferents nivells dels passadissos i punts d'espera de despatxos. Un segon element interessant, és el rellotge de paret que havia estat present a l'estació de tren des de la seva construcció al darrer terç del segle XX. Finalment, algunes obres pictòriques, auques i fotografies repartides per diferents espais, degudament emmarcades. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97015 | Torre Delfí Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-delfi-mas | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> | XX | <p>La casa Delfí Mas es defineix per una tipologia característica de Gelida, associada al model de torre d'estiueig que incorpora casa i pati. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'estructura es distribueix en celler, planta baixa, pis i golfes, i inclou un jardí.</p> <p>La planta de l'edifici, en forma de L, té una coberta a quatre vents amb teulada de pissarra acabada en estil holandès. L'interior, accessible des d'un porxo que suporta una galeria, se subdivideix mitjançant una escala central que aporta lluminositat i elegància a l'espai. L'interior destaca per una decoració noucentista diversa. El porxo, amb dos pilars quadrangulars llisos, presenta una barana, balustrada i està protegit per una reixa de forja.</p> <p>A la planta baixa, orientada cap al carrer Àngel Guimerà, es localitza una gran finestra amb arc rebaixat envoltat de motius vegetals. Aquesta finestra està flanquejada per un balcó amb reixa de forja, igualment ornamentat amb motius vegetals. La terrassa ampla que envolta el perímetre del porxo compta amb una barana d'obra i dos pilars de maó que aguanten un element decoratiu similars a dos aglans, a manera de capitells. Disposa de dues sortides.</p> <p>A la façana nord, dos elements sobresurten: les finestres amb ampits de semicercle i una tribuna amb barana balustrada. Addicionalment, el jardí, que està tancat amb una tanca d'obra i reixa de forja, es disposa paral·lel al carrer Àngel Guimerà, beneficiant-se de la posició elevada de la casa que ofereix vistes cap a la plana del Penedès i Montserrat. Recentment, ha perdut alguns elements originals com unes baranes i una pèrgola. Té una façana que està totalment alineada al carrer i al seu jardí lateral i posterior. A la façana orientada a nord destaca un balconet també així com una curiosa triple finestra que donaria llum a una escala interior per pujar al pis.</p> | 08091-97 | Carrer Àngel Guimerà, 3-5. | <p>La torre Delfí Mas rep el nom a raó que havia estat la residència del mateix Delfí Mas i Valls (1887-1960), membre de la nissaga de constructors i arquitectes Mas de Gelida. La prematura mort del seu pare, Lluís Mas i Civil el 1906 va obligar a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època al poble. Malgrat que les obres públiques de l'ajuntament semblaven dominades pels Mas, <span>Mariano</span> i Joaquim, Delfí Mas també va intervenir en algunes construccions institucionals. Així doncs, el 1925, també va construir la seva pròpia residència, actualment coneguda com la Torre del <span>Delfín</span>, malgrat que l'edifici original era de l'arquitecte Ramon <span>Raventós</span> i <span>Farraons</span> (Barcelona 1892-1976) qui l'any 1917 va rebre la seva titulació i va projectar-ne aquesta torre noucentista el 1926. En conjunt, un període intens d'activitat arquitectònica durant els anys 1920 que va incloure tant la nova construcció com la restauració de les torres d'estiueig de l'època.<br /> <br /> El treball de Joan Rosselló i <span>Raventós</span> (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de <span>Mariano</span> Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, <span>Mariano</span> Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament.</p> | 41.4406232,1.8651317 | 405193 | 4588293 | 1926 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97015-img20231127121706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97015-img20231127121738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97015-img20231127121751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97015-img20231127121812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97015-image020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97015-1716583950054.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ramon Raventós i Farrarons | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97016 | Casa del Mestre Josep Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-josep-pascual | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | XX | <p>Edifici que presenta un estil clarament modernista. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya es tracta d'un edifici entre mitgeres que consta només de planta baixa amb coberta de teula àrab i disposa d'un pati posterior.</p> <p>La façana destaca per la seva simetria en les obertures, amb una porta central elevada per dos graons respecte al nivell del terra. A banda i banda de la porta, hi ha dues finestres rectangulars amb petites baranes de forja i porticons de fusta. Les tres obertures estan adornades amb decoracions similars a garlandes que les emmarquen. Un fris de garlandes amb tres ventilacions, també decorades amb detalls vegetals, corona les obertures.</p> <p>La testera de l'edifici inclou quatre pilars que trams sinuosos i rectes formant un frontal. En aquest frontal, il·lustrat amb un esgrafiat, es presenta una placa amb la data de construcció, l'any 1922.</p> | 08091-98 | Carrer de Sant Antoni, 11. | <p>La finca, tal com indica la data de la façana és una construcció de l'any 1922. Segons recull Mercè Carafí, el nom de la casa prové del mestre d'escola Josep Pascual Olivella, conegut com el mestre Pascual, que tenia una escola privada anomenada de Sant Joan durant els anys 1920. Al carrer hi van viure aquells anys tres mestres més.</p> <p>A la primera dècada del segle XX, el mestre d'obres <span>Mariano</span> Mas i Civil, pertanyent a la família de constructors Mas, va realitzar un projecte immobiliari per al prestador Pere Tauler al carrer Sant Antoni. Aquest projecte consistia en la construcció de cinc edificis d'habitatges d'estil modernista.</p> <p>La major part d'aquests habitatges encara es conserva, tot i que en molts casos s'han perdut les decoracions originals de la façana, especialment els pinacles. Destaca també la presència de dos plafons ceràmics en alguns edificis del carrer, que representen la figura del patró, Sant Antoni.</p> | 41.4410972,1.8605243 | 404809 | 4588352 | 1922 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97016-img20231212095102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97016-img20231212095052.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Mariano Mas i Civil (mestre d'obres) | Segons Mercè Carafí (1998), actualment es coneix com a casa Oliva. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97017 | Casa Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-esteve | <p><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. Programa Festa Major 2004, pp. 74-75.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></p> | XX | <p><span>L'edifici té planta baixa i dos pisos, amb una façana alta i estreta que li<span> </span></span><span>dona</span><span><span> </span>verticalitat, i un gran pati enjardinat al costat oest. Al costat est, la façana comparteix una paret mitgera. </span></p> <p><span>La façana principal, orientada al carrer del Pi, té un portal d'entrada desviat de l'eix central i una entrada de garatge contemporània. El primer pis presenta un balcó semicircular amb barana de balustrada, porta bessona i porticons de fusta. Al segon pis, una triple finestra amb baranes està emmarcada amb mènsules<span> </span></span><span>volutades</span><span><span> </span>i un guardapols que imita la cornisa del tester, sobre la qual hi ha una orla amb la data '1924'. </span></p> <p><span>Les façanes laterals tenen finestres rectangulars i balcons amb barana de forja, a més d'un òcul sota la teulada. La cornisa mostra un perfil sinuós, i la coberta és a doble vessant<span> </span></span><span>paral·lel</span><span><span> </span>al carrer.</span></p> | 08091-99 | Carrer del Pi, 27. | <p><span>L'edifici conegut com a casa Esteve, també denominat ca l'Andreuet o casa Rius, va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Raventós i Farrerons el 1924 en el qual s'observa un estil noucentista en el conjunt de la façana. </span></p> <p><span>El projecte original, que es conserva a l'arxiu municipal de Gelida, va ser oficialment presentat el dia 1 d'octubre de 1924. Ramon Reventós i Farrarons (Barcelona 1892-1976) va ser un arquitecte català, titulat l'any 1917. Va ocupar el càrrec de cap del Servei d'Edificis Culturals de l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1928, va dissenyar l'edifici situat al carrer Lleida 9-11, reconegut com la primera construcció de Barcelona associada al moviment racionalista centreeuropeu. A Gelida va desenvolupar un segon projecte que fou la torre familiar de Delfí Mas, al carrer Àngel Guimerà.</span><span> </span></p> | 41.4419010,1.8598759 | 404757 | 4588441 | 1924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97017-img20231212093541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97017-img20231212093555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97017-img20231212093612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97017-pxl20231127113102697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97017-pxl20231127113111728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97017-pxl20231127113127448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97017-pxl20231127113129114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97017-pxl20231127113143229.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ramon Reventós i Farrarons | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97018 | Cal Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-damia-1 | XX | L'edifici sembla que gaudeix d'un bon estat estructural. Malgrat tot, la façana comença a acusar el pas dels temps i en un cas amb una càrrega decorativa com aquesta es nota que la intempèrie li passa factura. | <p>Aquest habitatge entre mitgeres consta de planta baixa, un primer pis i golfes sota una coberta de teula àrab a dues aigües, perpendicular al carrer. Situat al límit del nucli antic del poble, segueix l'estil de les torres d'estiueig típiques de carrers com Sant Lluís, i inclou jardins laterals i posteriors.</p> <p>La façana té un capçal esglaonat, amb pinacles als extrems i decoració de motius vegetals. El primer pis disposa d'una extensa balconada correguda amb barana de forja i sortides només als extrems. A la planta baixa, el portal d'entrada està alineat amb la sortida del balcó superior, i al costat oposat, hi ha una finestra rectangular amb barana de forja. Totes les obertures inclouen porticons de fusta de color verd.</p> <p>Com a elements decoratius, la façana destaca per una sanefera de plafó ceràmic amb garlandes policromades de motius vegetals i restes de pintura que simulaven carreus.</p> | 08091-100 | Carrer Vicenç Perelló, 18. | 41.4405016,1.8664634 | 405304 | 4588279 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97018-img20231212121429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97018-img20231212121443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97018-img20231212121452.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.