Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
49731 Plaça de l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-1 XI-XII les restes localitzades van ser estudiades i els materials i les restes humanes localtizades dipositades. La plaça de l'església de Gironella té en primer terme l'església nova de Santa Eulàlia (inaugurada el 1905), i en segon terme la part posterior de l'església vella de Santa Eulàlia (del període gòtic), l'absis i el campanar; a més de diversos edificis que la delimiten. Arran de les obres de pavimentació i urbanització de la plaça, durant les quals es va obrir una rasa (de 14 m. de llarg i 1,30 m. d'amplada i una profunditat màxima de 64 cm.), per construir el fonament d'un mur, es localitzaren un grup de restes òssies humanes. Aquest fet determinà una intervenció arqueològica d'urgència. Així, els treballs arqueològics van permetre identificar un retall de planta circular al fons de la rasa corresponent a una fossa de 122 cm de diàmetre, 134 cm de fondària i al fons de la fossa, uns 90 cm de diàmetre. En el rebliment de la fossa es van identificar fragments de ceràmica de sis peces diferents, la majoria de fragments corresponents a una olla de vora polilobulada i de cronologia entorn als segles XI-XII, a més de fragments d'altres tres olles i un bol. 08092-90 al casc antic de Gironella. Plaça de l'església Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. 42.0357600,1.8843100 407652 4654349 08092 Gironella Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'excavació realtizada a la plaça va comportar únicament la valoració de l'estratigrafia i les restes aparegudes a la zona on es va actuar a l'entorn de la rasa de fonamentació d'un mur. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49733 Balma dels ossos del Clot del Llop https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos-del-clot-del-llop Petita balma de poca alçada, en la que es van localitzar i excavar uns enterraments per part del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga. En un estrat d'argiles molt compactes es van excavar les restes corresponents a diversos individus, que es creu que podien correspondre al període eneolític. En el decurs de la intervenció arqueològica també es van recollir un parell de fragments informes de ceràmica feta a mà, de les quals no consta l'adscripció cronològica. 08092-92 A l'oest del barri de la Font dels Tòrracs, en una codina propera a una granja. El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, va realitzar diverses intervencions arqueològiques especialment entre els anys 70 i 80 del segle XX. Els materials i restes recollides durant la intervenció arqueològica es van dipositar al Museu de Berga. 42.0270000,1.8754800 406909 4653386 08092 Gironella Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les referències UTM i el conjunt de dades són recollides a partir de la corresponent fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49746 Sender de Gironella a l'Espunyola (GR-1) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gironella-a-lespunyola-gr-1 XXI El camí de Gironella a l'Espunyola actualment forma part del traçat del sender de gran recorregut GR-1, que creua bona part de l'àrea prepirinenca d'est a oest, el punt incial és a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins al Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses. La distància total del recorregut en terres catalanes és de 378,16 km, creuant les comarques de l'Alt Empordà, Pla de l'Estany, Garrotxa, Ripollès, Osona, Berguedà, Alt Urgell, Solsonès, La Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà. El tram que creua el municipi de Gironella, forma part de les etapes 12 i 13; l'etapa 12 és Sagàs-Gironella passant per Olvan, amb una distància de 10,77 km, entrant al terme municipal de Gironella per el Cap del Pla, passant per Cal Quintí seguint per el carrer Cap del Pla, després un tram de la carretera de Vic, seguidament va a buscar el carrer de Pedret, el camí de la Muralla i creua el Llobregat per el pont de la carretera. L'etapa 13 és la de Gironella a l'Espunyola, passant per els termes de Casserres, Avià, amb una distància total de l'etapa de 17,11 km; el traçat després de creuar el Llobregat continua paral·lel al riu per el carrer del Balç, entrant ja en terme municipal de Casserres per dirigir-se cap a Sant Vicenç d'Obiols, Graugés, Avià i vers l'Espunyola. 08092-105 creue diferents indrets del terme, especialment de la zona nord. El sender GR-1 es va crear tot resseguint trams d'antics camins, alguns dels quals ramaders, que permetien la comunicació est-oest del territori català. 42.0440400,1.8847000 407697 4655268 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquest camí és un sender homologat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i com a tal està subjecte a la reglamentació de la mateixa Federació i està senyalitzat amb les marques que l'identifiquen com a sender de gran recorregut, una franja horitzontal blanca i sota una franja horitzontal vermella. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49748 Font de la Plaça Doctor Armengou https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-doctor-armengou XX La font de la plaça Doctor Armengou és una font de construcció actual, que substitueix una d'anterior. La font està instal·lada en una senzilla estructura d'obra revestida de morter, amb un coronament senzill, a costat i costat de la part frontal de la font grans còdols de riu en delimiten l'accés. L'entorn de la font està condicionat com a parc infantil amb diverses jocs per la canalla, també hi ha bancs, i plataners que ofereixen una bona ombra. L'espai està delimitat per un mur d'obra de planta circular per la banda de la plaça i totalment obert amb vistes al riu Llobregat i a dalt el poble. A l'extrem est de la plaça hi ha una creu commemorativa. 08092-107 Al peu del riu Llobregat, al costat de l'inici del pont vell, davant el local del blat. El racó on hi ha la font fa molts anys que disposa de jocs infantils i que és lloc destinat al lleure i repòs. Ha estat un lloc molt popular i concorregut, tradicionalment molt veïns i veïnes hi anaven a buscar l'aigua. 42.0334100,1.8811800 407390 4654091 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A la zona de l'inici del pont vell també hi havia hagut uns safareigs públics, al peu de la roca i davant de l'edifici de l'Hospital. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49762 Font de la Guerra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guerra XIX-XX La font natural que queda ubicada al peu d'una placa de roca, al costat de la Riera d'Olvan o de la Riba. En un petit clot ombrívol, hi ha un roc en el qual brolla l'aigua. 08092-121 Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna 42.0393100,1.8873000 407905 4654740 08092 Gironella Difícil Regular Inexistent Patrimoni moble Element urbà Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49764 Font del Vicenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc XX La font està situada en un clot en una zona de camps, compta amb una estructura senzilla, un frontal de maó massís en el que hi ha l'aixeta. Adossat al frontal hi ha un cup, una pica de planta rectangular, feta d'obra i amb la superfície de les parets amb arrebossat lliscat. 08092-123 Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna Els elements arquitectònics que conformen la font són de construcció contemporània. 42.0396400,1.8848700 407704 4654779 08092 Gironella Difícil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49765 Font de Can Gibert https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gibert XX La font està situada en un clot, compta amb una estructura senzilla, un petit dipòsit de maons en el qual hi ha l'aixeta. Sobre el dipòsit hi ha construït un petit mur de blocs de ciment, una filada només, per tal de facilitar que la terra que es va desprenent del marge no tapi l'estructura. 08092-124 Zona oest del Cap del Pla, entre el carrer Pedraforca i la C-16z L'estructura actual de la font està bastida amb materials de cronologia contemporània. 42.0404400,1.8796900 407277 4654873 08092 Gironella Difícil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Queda una mica amagada, fet que fa més difícil localitzar-la. La font rep el nom de la casa que és a pocs metres al nord. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49780 Fons imatges de Gironella a l'Arxiu de l' Àmbit Recerques Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-de-gironella-a-larxiu-de-l-ambit-recerques-bergueda XIX-XX <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas de Gironella és bastant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, que inclouen fotografies en blanc i negre i en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> 08092-139 Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> 42.0336000,1.8825100 407500 4654111 08092 Gironella Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-01-28 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49787 Ouada de Sant Marc https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-sant-marc XX-XXI L'Ouada es celebra a Sant Marc de Cal Bassacs la setmana després de Pasqua. L'acte és organitzat per algunes de les colles de cantaires de caramelles, que canten caramelles la setmana anterior coincidint la Setmana Santa; en la celebració de l'any 2018 s'ha organitzat per la Coral l'Escola de Cal Bassacs. De fet, durant les cantades de caramelles es recullen diners entre altres per poder fer l'ouada. Antigament, en passar a cantar per les cases del poble i de les masies, era més comú que els veïns donessin ous, llonganissa o altres productes als cantaires, menjar que era compartit el dia de l'ouada. El dia de l'acte es cuinen i reparteixen entrepans de truita entre tots els assistents. 08092-146 a les roques i explanada que hi ha al voltant de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs 42.0187900,1.8771000 407031 4652472 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49788 Ouada de Viladomiu Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-viladomiu-nou XX-XXI L'Ouada de Viladomiu Nou es celebra a la plaça de Viladomiu Nou quinze dies després de Pasqua, a la tarda del diumenge. L'acte és organitzat per l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou amb la colla de caramelles de Viladomiu. En els diferents llocs on ofereixen cantada els veïns els agraeixen la cantada amb donatius, els diners són recollits amb barretina i els productes de menjar amb un cistell; actualment el més comú és que la gent ofereixi diners. Amb el que es recull es fa l'ouada popular a la plaça de Viladomiu i en cas de pluja es trasllada als col·legis. Les truites es fan al foc a terra i del que es vulgui, de cansalada, d'alls tendres,... 08092-147 a la plaça de la Colònia. No es coneix amb exactitud des de quan es fa la cantada de caramelles i l'ouada, sembla però que des de molt als inicis de la fundació de la colònia. Si més, no hi ha fotografies antigues de principis de segle XX que així ho testimonien. Anys enrere l'ouada es celebrava a la font de Vilanova, prop de la Guàrdia de Sagàs. 42.0043700,1.8860700 407753 4650862 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La colla de caramelles de Viladomiu durant el cap de setmana de la Pasqua Florida surten a cantar caramelles per Puig-Reig, el Guixaró, Viladomiu Vell, Gironella i Viladomiu Nou, on fan dues cantades al passeig, una a la plaça, a tots els carrers i també a la granja. La colla de cantaires també assisteix el diumenge a la trobada de caramelles que es celebra a la plaça de la Vila de Gironella. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49792 L'onze de setembre i Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/lonze-de-setembre-i-gironella http://www.11sgironella.cat/presentaci%C3%B3.html XX-XXI Coincidint amb l'11 de setembre es realitza la representació de l'Onze de setembre i Gironella, a les roques del pont vell. El dia exacte de les representacions ha anat variant segons com s'escau el calendari, habitualment cada any es realitzen vàries sessions, dues o tres, segons l'any, tot i que en alguna ocasió només s'ha fet una representació. L'emplaçament escollit és l'escenari natural de les roques del riu, el mateix riu, el pont vell, i la part inicial del carrer del pont vell, i amb el casc antic com a decorat de fons que s'integra en la representació de l'obra. L'espectacle es situa en el context de l'11 de setembre de 1714, tot enllaçant-ho amb els fets històrics del 1640. L'escenificació es fa a través de la vivència del Mestre Jordi i la seva família, veïns de Gironella. El fil conductor de l'obra es desenvolupa a través de la figura de l'àvia, la muller del Jordi, qui explica a la seva neta Eulàlia, com es van conèixer els seus besavis i quines conseqüències pot comportar la guerra que estant vivint en aquell moment, el1714, tot basant-se en el que van viure els seus besavis arran de la Guerra dels Segadors, el 1640, i introduint en escena l'episodi de l'agonia i mort de Pau Claris. L'argument gira a la figura de l'avi Jordi, qui com altres voluntaris de Gironella i el Berguedà, el 1714 van marxar de Gironella per anar a defensar Barcelona. Eulàlia, la neta, coneixedora dels fets narrats per l'àvia, marxa amb uns comediants cap a Barcelona a ajudar al seu avi Jordi. La neta ajudarà l'avi en la feina d'enterrador al Fossar de les Moreres, on s'assabentaran de les dificultats que està vivint Barcelona. En aquest context s'introdueixen altres passatges històrics com la caiguda d'en Casanova. Finalitza l'espectacle amb escenes emotives i plenes de simbolisme amb el retorn dels derrotats voluntaris de Gironella. 08092-151 a les roques del pont Vell. La representació es va iniciar l'any 1999 o 2000, i durant 14 anys va està dirigida per Jordi Vallbona, des del 2015 està sota la direcció de Maria Caselles i Joan Rigat. Etapa en la que s'han introduït alguns canvis en l'estructura, bàsicament en la manera d'enllaçar les diferents escenes per tal de fer-lo més dinàmic, també compta amb un narrador a tres veus, que va explicant la història i situant a l'espectador tot aportant dades històriques. El col·lectiu la Gresca van ser els iniciadors d'aquesta representació, que ja des dels seus inicis l'espectacle ha comptat amb la col·laboració de molts veïns i veïnes. Actualment és organitzat per l'Ajuntament de Gironella amb la col·laboració de nombrosos veïns i entitats, així, les darreres edicions ha comptat amb un centenar d'actors a més de figurants, la col·laboració de la Coral V9 de Viladomiu Nou, bombers voluntaris, un grup de timbalers i grallers, i en diverses edicions s'ha comptat amb la lectura per part de mossèn Climent Forner, del poema 'Plany per Catalunya'. 42.0331300,1.8815200 407418 4654060 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Algunes de les escenes emblemàtiques són, a l'inici la cremada del poble, l'afusellament d'uns catalans, el retorn dels derrotats de l'11 de setembre. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49793 Festa Major de Viladomiu Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-viladomiu-vell -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. XX-XXI La Festa Major de Viladomiu Vell es celebra el primer cap de setmana cada primer diumenge de juliol, incloent el divendres, dissabte i diumenge. La festa és organitzada per l'Associació de veïns de la Colònia Viladomiu Nou. Actualment el programa de la festa inclou, actes religiosos, culturals i de lleure. El divendres és torn del sopar comunitari de tot el veïnat, el dissabte inclou concurs de dibuix infantil i l'habitual concurs de flors silvestres que té una llarga tradició; pràcticament cada any es fa el concurs de botifarra a la tarda, després de dinar, i al vespre és el torn del sopar acabant amb concert, ball o cantada d'havaneres com a acte central de la Festa Major. El diumenge és el dia de la missa solemne i en acabat la benedicció dels cotxes. Al llarg del diumenge també es realitzen altres activitats, incloent jocs de cucanya per la mainada. 08092-152 en diferents de la Colònia, bàsicament a la plaça de l'església i a la mateixa església. Els primers anys de vida de la colònia i durant molts anys, la festa major es celebrava per Sant Marc, coincidint amb el patró de l'església, però segons explica Mn. Ramon Casals (CASALS:2002) la festa major de Viladomiu Vell no es celebrava amb la mateixa regularitat i exactitud que a altres contrades. Habitualment es feia el cap de setmana posterior al dia del Sant. Tradicionalment els actes que s'anaven mantenint any darrera any eren la missa solemne en honor al patró i ball, durant molts anys a l'envelat, també era molt comú que es fes llevant de taula a fi de costejar les despeses; el programa però era més extens i canviava d'un any a l'altre. Durant molts anys va ser molt habitual incloure castells de focs. Els primers anys la missa es celebrava a la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, però el 1885 en motiu de la inauguració de l'església de la Colònia es va fer Festa Major al setembre, incloent una solemne missa i també altres actes civils. El 1897 es celebrà festa al maig, entre els dies 8 i 11, coincidint amb la inauguració de l'altar del Sagrat Cor de Jesús; l'any 1910 la festa es feu en el context de la inauguració de la casa dels senyors Viladomiu; més tard, el 1923 va ser motiu de festa la inauguració de la llum elèctrica als pisos de la colònia. Durant molts anys la colònia de Viladomiu Vell va acollir la festa dels 'aucells', la qual es va celebrar durant molts anys, amb assistència de nombroses colles o societats ocellaires; la festa no tenia data exacta, la majoria de referències són de finals de juny i juliol. De fet, era una activitat que es va tenir molta acceptació i es va fer al llarg de molt anys. Fins i tot a Viladomiu Vell es va crear una comissió permanent de la festa, no consta la data exacta de la seva fundació; les referències de Mn. Casals indiquen que les festes de l'any 1923 i 1927 van ser de les més sonades. Durant uns anys, als anys 30, no es va celebrar la festa tot i que posteriorment es recuperà. Tot i no tenir referències exactes de la continuïtat o no de la festa, actualment els veïns més grans de la colònia, encara es refereixen a les trobades ocellaires i que no fa massa anys encara s'incloïen al programa de festa major. 42.0095300,1.8861000 407763 4651434 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al llarg dels anys han anat variant alguns dels actes, segons els gustos del moment. Actualment i de ja fa anys s'ha inclòs àpats populars com la pernilada i la mongetada, que de fet són l'adaptació dels àpats comunitaris de la festa major de la colònia que s'han anat reinventant. Un dels àpats és només per els veïns i l'altre obert a tothom. En els darrers anys es procura incloure algun acte cultural diferent, com exposicions. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49795 Festival de Dansa Folklòrica https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-de-dansa-folklorica XX-XXI En el context de la Festa Major de Gironella, com un dels actes centrals el dissabte a la nit es celebra el Festival de Dansa Folklòrica amb Els Amics de l'Almorratxa i altres esbarts catalans convidats, habitualment són dos però en algunes edicions n'hi havia tres. En el marc del festival es representa el ball de l'Almorratxa, seguidament cadascun dels esbarts balla una de les seves danses, i així, alternativament, cada grup va fent les seves ballades. Actualment, la música que sona és enregistrada però durant molts anys es tocava en directe. 08092-154 a la plaça de la Vila. El Festival de la Dansa Folklòrica es va començar a celebrar l'any 1970, l'any 2017 ha assolit la quaranta-vuitena edició. 42.0337600,1.8825800 407506 4654129 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49802 Goigs a Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni XIX-XX Els goigs dedicats a Sant Antoni de Pàdua són cantats per l'Aplec que es celebra a la capella, coincidint amb el dia del sant patró, el 13 de juny. La versió actual inclou una fotografia de l'escultura de Sant Antoni que hi ha a l'església. L'entrada i la tornada dels goigs diu: 'Puix l'amor que us fa preguera / vostres goigs ens ha dictat: / Vostra aroma miraclera / escampeu per caritat.' Inclou una estrofa que es indica 'Els devots de Gironella / ben sovint amb gran fervor, / vénen a vostra capella / a honrar llur Protector. / Des de prop la carretera / beneïu tot el veïnat./ Vostra aroma.' 08092-161 A la capella de Sant Antoni Es conserven alguns documents de goigs de Sant Antoni impresos a Manresa al Taller Ignasi Abadal. 42.0281400,1.8824500 407487 4653505 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49802-foto-08092-161-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49803 Riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-0 El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el municipi de Gironella. El riu neix a les fonts del Llobregat, a Castellar de n'Hug, i discorre pel territori català en direcció S-E a la seva desembocadura al Prat de Llobregat on conforma el seu delta. Es tracta d'un dels principals rius de Catalunya. En el municipi de Gironella el riu ha desenvolupat un paper molt important, més en un municipi petit d'extensió com Gironella, així, al llarg del seu recorregut per dins el terme municipal s'hi van instal·lar quatre grans fabriques tèxtils, fent ús al màxim de les possibilitats que oferia. Aquestes fàbriques han estat fàbriques de colònia, afavorint la proximitat dels nuclis urbans a redós del riu, les colònies estan instal·lades més o menys a toca, la majoria d'elles compten amb grans extensions d'horts al costat mereix del riu. A més a més, el poble de Gironella s'ha desenvolupat a redós del riu i a partir del segle XIX a banda i banda, fent que el Llobregat formi part indiscutible del poble. L'entorn del riu ofereix una gran diversitat d'hàbitats, tot i que al llarg dels anys s'ha anat reduint com a conseqüència de l'activitat humana i de les obres que ha realitzat al riu o a les seves lleres. Tot i això, el bosc de ribera que acompanya al Llobregat comporta una rica biodiversitat tant a nivell de flora com fauna. S'ha de valorar el riu en tota la seva importància, ja que té un rol clau com a connector biològic entre els diferents espais naturals per els que discorre. 08092-162 creua el municipi de nord a sud. Al llarg de la història les aigües de riu Llobregat han aprofitades per nombroses activitats, com regar horts o la conducció de part de les seves aigües per moure molins, sobretot fariners. Al llarg del segles XIX i XX, la seva explotació es va intensificar assolint un aprofitament màxim per el funcionament de les nombroses fàbriques tèxtils que es van anar instal·lant al peu del riu, així com per la producció d'energia hidroelèctrica, en alguns casos emprada a les mateixes fàbriques. En el seu trajecte hi ha nombroses rescloses i canals que desvien l'aigua per el seu aprofitament. La conca del riu Llobregat també compta amb un embassament, el de la Baells. Dins el nucli urbà el poble ha utilitzat històricament les aigües per activitats diverses, en els darreres dècades s'ha començat a integrar el riu com a part del paisatge del municipi, especialment del poble i adequat la seva llera per el passeig i l'esbargiment. 42.0326200,1.8813500 407403 4654003 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49803-foto-08092-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49803-foto-08092-162-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Gironella va patir la gran riuada del 1982. Al llarg del seu tram dins el municipi de Gironella, el riu és creuat per un bon nombre de ponts i palanques. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49805 Roure de cal Ramons https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-ramons es tracta d'un exemplar mort, encara que de fa poc temps. El roure de Cal Ramons es troba situat al mig d'un revolt molt tancat que de l'inici de la urbanització de Cal Ramons, quedant emplaçat a l'oest de la masia. Es tracta de fet d'un exemplar mort, de fa poc temps, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dos grans branques, tot i que comptava amb una tercera, la qual es va podar fa poc temps. Les dimensions del roure són difícils de calcular per la seva dimensió i per trobar-se en un terreny amb un pendent acusat; a la part central del tronc, aproximadament a l'alçada d'un metre des del terra a la de dalt, supera els tres metres i mig de diàmetre. En desconeixem l'edat però per les dimensions es correspon a un exemplar que podria ser d'uns centenars d'anys. 08092-164 a la urbanització de Cal Ramons. 42.0239100,1.8886600 407995 4653028 08092 Gironella Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49805-foto-08092-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49805-foto-08092-164-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Simbòlic 2021-05-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49806 Roures de la font de Cal Forroll https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-de-cal-forroll Al costat de la font de Cal Forroll i a l'entorn més proper, a la zona anomenada la devesa de Cal Forroll, hi ha diversos exemplars de roure, un a tocar mateix de la font. Són exemplars que destaquen per el seu port i dimensions, conformant un petit conjunt destacable. 08092-165 uns 50 metres al nord-est de la casa, sota la carretera de Casserres. 42.0357200,1.8777800 407112 4654351 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49806-foto-08092-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49806-foto-08092-165-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49807 Costa de Cal Peu Curt https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-cal-peu-curt només consta que s'han recollit fragments de materials. Es tracta d'una zona en la que s'han localitzat diverses troballes ceràmiques i lítiques, inclou un fragment de molí de barca, un altre fragment de molí, diversos fragments de ceràmica informes corresponents a diferents vasos, a més d'una ceràmica cardial. La varietat del conjunt de fragments recollits sembla indicar que una ocupació de l'indret i per tant segurament l'existència d'un jaciment a la zona. 08092-166 a uns 200 metres al nord-oest de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs 42.0203100,1.8749500 406855 4652643 08092 Gironella Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49807-foto-08092-166-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les dades han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, concretament per Josep Sànchez. Les imatges del material arqueològic són de la Societat d'Arqueologia del Berguedà i del Museu Comarcal de Berga. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49814 Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local referent al municipi de Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-referent-al-municipi-de-gironella XX-XXI El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses documents vinculats al municipi de Gironella, bàsicament, relacionat amb l'Església vella de Santa Eulàlia, arran de l'estudi, excavació, documentació i restauració que es va realitzar des del mateix servei. Així, s'inclouen diferents documents corresponents als diferents estudis i memòries realitzades del monument o del material aparegut en l'excavació, així com algun expedient administratiu; també inclou diversos estudis, projectes bàsics i/o executius elaborats pel servei, a més dels corresponents a l'església de Santa Eulàlia, també els estudis previs i el projecte executiu per la instal·lació d'un ascensor a la riba esquerra del riu, l'Estudi històric del tram oest de la muralla de Gironella i el seu entorn, entre altres. 08092-173 C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. 42.0336000,1.8825100 407500 4654111 08092 Gironella Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga diversos autors 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49835 Creu de l'Ermita https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lermita la creu està rovellada. Creu de ferro col·locada en una pedra. Es tracta d'una creu llatina, feta a partir d'un barra plana de ferro en els dos braços i una tija de secció quadrangular que està encastada a la pedra. Les mides totals aproximades són 63,7 centímetres d'amplada, 81,5 centímetres d'alçada (incloent la barra que fa de peu, fins a la pedra, l'alçada només de la creu és d'uns 75 cms.) i un gruix aproximat de la placa entorn al centímetre. En el punt d'unió de la creu amb la barra inferior hi ha un element decoratiu a manera d'un anell del qual surten quatre fines tiges, dues a cada costat, conformat volutes senzilles i disposades oposades les unes a les altres. Els extrems dels braços de la creu són lleugerament més amples, que la resta. La cara de la creu que mira al nord conserva restes de línies incises que decoren la superfície. 08092-194 En un marge al peu d'un camp, al costat més oest del coberts de la casa c/ Font de l'Ermita núm. 11 La creu està emplaçada en un marge, just en el límit del terreny de la parcel·la on hi ha la casa i l'inici del camp. 42.0319200,1.8846500 407675 4653922 08092 Gironella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49835-foto-08092-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49835-foto-08092-194-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49837 Forn d'obra de Sant Marc I https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-sant-marc-i OLIVARES, D. (1997): 'El forn de Cal Bassacs' a L'Erol núm 55. Àmbit de Recerques. Berga, 1997. XIX-XX actualment no són visibles les restes. Es tracta d'una estructura d'un forn d'obra, per tant, de producció de material destinat sobretot a la construcció, com maons i teules. La localització del forn va ser casual, fet que va facilitar que es realitzés una excavació arqueològica. El forn consta de dues cambres de combustió soterrades i independents, cadascuna amb la seva boca d'alimentació. Damunt les cambres de combustió hi havia la graella, de característiques diferents en cada cambra; aquestes graelles, definides per una base amb forats per on es repartia la calor, constituïen la cambra de cuita. Damunt les graelles es dipositava l'obra crua per tal de ser sotmesa a la cocció a partir del calor generat a través de la cambra inferior, la de combustió. Durant els treballs arqueològics també es va identificar una zona de treball a l'exterior del forn, on es feien tasques com les càrregues de combustible, llenya, o la neteja de la instal·lació. 08092-196 En uns camps al nord-est de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, al costat oposat de la C-16. No es va localitzar que facilités l'atribució cronològica de l'estructura, però en el material d'obra aparegut s'identifica una tipologia de maó característica de principis del segle XX, conegut popularment com doca. Les característiques dels murs i l'estructura de les cambres permeten situar el forn en un context cronològic modern i contemporani, podria ser fins i tot del segle XIX, coincidint amb el creixement industrial de la zona, que comportar la construcció de diverses fàbriques a peu de riu a la vegada que la construcció d'habitatges per acollir els treballadors nouvinguts. L'excavació del forn de Cal Bassacs es portà a terme entre els d ies 14 i 19 del març de 1994, a càrrec d'Arqueociència S.C.P. 42.0204400,1.8794800 407230 4652653 08092 Gironella Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El forn es va localitzar durant la realització de treballs agrícoles al camp de la casa dels Clots de Sant Marc, on està ubicat. Les arreus van topar amb una estructura que va deixar al descobert un forat, cosa que va determinar la realització d'una excavació arqueològica d'urgència. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49839 Construcció de rellotges https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-rellotges <p>-AMENÓS, Ll. : (2002): 'Aportacions a l'estudi dels antics rellotges domèstics catalans: els exemplars conservats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona', a Salobre. Butlletí del Centre d'Estudis Josep Baralt, número 12, p.9-11 (Arenys de Mar). -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1990): 'Els Puigferrat, rellotgers de Gironella al segle XVIII', a El Vilatà, número 83, pàgs. 56-57. -FARRÉ, E. (1990): 'Els antics rellotgers de Gironella', a El Vilatà, número 82, p.59-61. -FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (2002): 'Rellotges i rellotgers de la conca del Llobregat.' XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sant Vicenç de Castellet 2001, p. 209-218. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. -XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008): El rellotge català. El Papiol: Efadós.</p> XVIII Es tracta d'una tècnica artesanal del segle XVIII, recollida a través de la bibliografia i els testimonis materials conservats. <p>Durant el segle XVIII Gironella va comptar amb un taller de rellotges, conegut especialment per la construcció de rellotges domèstics. Aquest taller s'atribueix a la nissaga de rellotgers Puigferrat, procedents del Lluçanès i que s'instal·laren a Gironella durant el segle XVIII. Del taller gironellenc es creu que poden procedir vint exemplars, dels quals però, només set compten amb la inscripció de la vila de procedència. En el cas dels rellotges fabricats a Gironella, i a diferència d'exemplars d'altres tallers, no indiquen la data ni el taller o fabricant, només en alguns casos hi ha la inscripció del nom de la vila de procedència. Els rellotges del taller de Gironella generalment tenen unes mides d'entorn a 200x140x110 mm., amb una esfera rectangular situada verticalment, en alguns exemplars amb el nom de 'Gironella' o el text 'Ft en Gironella'. Els rellotges del taller de Gironella disposen d'una única agulla que marca les hores, la qual compta amb un índex més llarg desplaçable que permet programar l'hora del despertador; aquest gira conjuntament amb l'agulla horària i en passar pel costat dret del rellotge dispara el mecanisme del despertador (situat a l'exterior de la caixa). Aquest sistema de despertador és propi dels despertadors monàstics, o rellotge mecànic casolà, dels segles XV i XVI. Aquesta especificitat no s'ha localitzat en altres tallers a excepció d'un exemplar contemporani d'Igualada. Pel que fa al pèndol, en molts casos no és l'original, aquest era curt, situat davant l'esfera i habitualment en forma d'àncora de vaixell. El sistema d'escapament és de paletes, més antic encara que l'escapament català; tant les rodes transmissores com el bastiment són de ferro. La majoria d'exemplars disposen de soneria, alguns toquen les hores i les mitges i altres també els quarts. Tenen autonomia de funcionament per un dia. Un altre tret present en diversos exemplars és que al centre de l'esfera hi ha una figura solar gravada i el disc horari compta amb divisions dels quarts d'hora. Generalment, tant les xifres romanes com els ornaments van ser gravats a la planxa de llautó de l'esfera amb punxó. Es destaca com a característica específica l'existència d'una peça angular de ferro que abraça el rellotge per les parts posterior i inferior i que dóna solidesa a l'estructura. Aquesta característica ha permès atribuir al taller de Gironella alguns exemplars anònims. En relació al conjunt de poblacions productores de rellotges catalans del segle XVIII, els experts defineixen el taller de Gironella com d'elaboració molt més primitiva en quant a la tècnica utilitzada (molt més antiga). Farré i Xarrié han inventariat '20 rellotges, tres esferes i una màquina procedents de Gironella, set dels quals tenen la inscripció acreditativa de la vila de procedència; en dos apareix simplement el nom Gironella i en els sis restants la frase abreujada Ft en Gironella (XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008)) '. Els rellotges inventariats com a procedents de Gironella es conserven en particulars, en entitats públiques i en privades, per exemple: un exemplar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, un al Monestir de Montserrat, dos al Museu Episcopal de Vic, un al Crèdit Andorrà (Andorra), i dos al Museu Comarcal de Manresa (un dels quals amb el nom de Gironella). Dels rellotgers Puigferrat també hi ha constància de la fabricació de rellotges de campanar, es documenta la construcció d'un rellotge per l'església de Gironella al 1748, i un altre exemplar fet el 1795, situat a la torre d'Isanta de Solsona.</p> 08092-198 <p>Segons recull la bibliografia, a inicis del segle XVIII a Gironella no hi havia rellotger, raó per la qual el 1728 es va contractar en Joan Puigferrat, de la parròquia de Santa Maria de Merlès, per tal que reparés el rellotge del campanar, fins llavors se'n feia càrrec el mossèn. Aquest rellotger també havia reparat el rellotge del campanar de la parròquia de Sant Joan de Berga, l'any 1727 i altra vegada l'any 1734. L'any 1748, des de Gironella es va tornar a contactar amb Joan Puigferrat per tal que construís un rellotge nou pel campanar; període en que consta que s'oferí al rellotger que es quedés a viure a la vila de Gironella, a canvi, el consistori es faria càrrec dels seus impostos, el rellotger acceptar el tracte i poc després ja es documenta la família vivint-hi. Van ser tres les generacions de la família que van fer de rellotgers a Gironella, Joan Puigferrat (c. 1698- Gironella 1753), Joan Puigferrat i Riambau (Sant Marti de Merlès 1736 - Gironella 1808) i Josep Puigferrat Escaler (Gironella 1776 – c. 1850). Del conjunt de rellotges atribuïbles al taller dels Puigferrat, només uns quants porten inscrit el nom de Gironella, en cap dels exemplars consta la data ni el nom del taller o fabricant (Puigferrat), per tant, no es coneix quin dels rellotgers de la nissaga els va fabricar. De fet els rellotges anònims s'han pogut atribuir a aquest taller i aquesta nissaga per comparació, ja que mostren les mateixes traces i tècniques que els identificats amb el nom de Gironella. Es creu que potser alguns dels rellotges més antics (potser els anònims), podrien haver estat fabricats mentre residien a Sant Martí de Merlès, aproximadament entre 1734 i 1748.</p> 42.0337600,1.8825800 407506 4654129 08092 Gironella Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Científic 2023-01-19 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La tradició rellotgera del segle XVIII a Gironella es caracteritza per la presència d'un taller d'elaboració de rellotges domèstics que a nivell més global (europeu) es podrien situar dins una tipologia manufacturera molt més antiga, entorn a dos segles abans. Aquest fet es deu a que la tecnologia rellotgera europea al segle XVIII havia evolucionat molt, per contra els rellotgers catalans mantenien una tradició molt més rudimentària que no els permetia fer còpies dels nous rellotges del mercat europeu, especialment tenint en compte el cost de les peces d'importació. Aquest fet va afavorir l'existència d'uns artesans catalans (locals) que fabricaven unes màquines senzilles, resistents i força fiables, però amb característiques tècniques antigues (comparant-ho amb les noves produccions europees). La fabricació de rellotges domèstics catalans d'aquest període es caracteritza per una especificitat que els diferencia de la resta i que al 1958, en un moment de descobriment dels rellotges casolans catalans, va ser batejat com 'l'escapament català'; consistent en una solució rudimentària consistent en un dispositiu mecànic que regula l'energia proporcionada pels pèndols tot distribuint-la en intervals regulars per mantenir el pèndol en oscil·lació constant. En conjunt els rellotges domèstics catalans s'ha definit com peces amb un disseny extern força actualitzat, amb esferes en general força similars a les elaborades a Anglaterra i França, però amb una maquinària d'acabats i qualitat més aviat rudimentària i de tradició força antiga; segons expliquen els experts això es deu al fet que aquells rellotgers catalans del segle XVIII el que feien era fabricar en petit, en miniatura, el tipus de rellotge de campanar que coneixien i que era d'un o dos segles anteriors. La tradició rellotgera d'aquest període a Catalunya era de la mà d'artesans que no provenien del món de la rellotgeria, sinó ferrers, manyans,.. i sobretot fabricants d'armes (de la qual Catalunya era un reconegut centre productor). Les poblacions considerades productores de rellotges domèstics catalans, s'ha relacionat a partir de l'existència almenys d'un exemplar amb el seu nom gravat. Actualment es comptabilitzen dotze centres productors: Arenys, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada, Manresa, Mataró, Moià, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa i Vic. En un ventall cronològic ampli que a grans trets es considera des del 1750 fins el 1800, però amb algunes excepcions o distincions pels extrems; així, com a més antic cal referir-se a un exemplar del 1721 de Mataró, tenint en compte que no tots els exemplars disposen de data (en el cas de Gironella, cap exemplar) i altres exemplars que es situen fins el primer terç del segle XIX a Arenys i Moià i un exemplar de la segona meitat del segle XIX de Barcelona. A nivell local, en cada cas es pot parlar d'unes característiques específiques, tot i que es puguin identificar certes similituds o paral·lelismes entre certs tallers. En el cas de Gironella, igual que a Igualada, incorporen un sistema de despertador molt similar. 60 4.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49840 Llegenda El nom de Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-nom-de-gironella RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Hom afirma que el nom de Gironella vol dir Girona petita, doncs fou fundada per uns pescadors gironins que volien fer tornar or els còdols i la sorra de la vora del Llobregat.' 08092-199 42.0337600,1.8825800 407506 4654129 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49841 Llegenda El mosso de Cerdanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-mosso-de-cerdanya RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'una vegada, a la casa de Cerdanyà de Sagàs buscaven un mosso. Assabentat del fet, un dia hi va anar un xicot per demanar si el volien llogar, doncs s'havia discutit amb el majordom de la fàbrica on treballava i havia plegat. El noi, que era decidit, treballador i enèrgic, ben aviat va convèncer als seus nous amos. Al cap de poc temps, el noi va conèixer una noia de Can Gironella. La seva amistat era molt bona, i ben aviat, aquesta es va convertir en festeig. Els dies feiners, quan el noi acabava el jornal anava a festejar. Aquest fet va caure malament a algun altre xicot que, pel què sembla, també era pretendent de la noia. Un dia, quan el noi anava a festejar, es va trobar un veí amb el qual van fer petar la xerrada. Aquest darrer, veient la pressa del xicot, li va preguntar on anava, i el Mosso de Cerdanyà li respongué que se n'anava a festejar, doncs feia dies que per culpa de la feina no havia pogut veure la seva xicota i ja se'n frissava. El veí li va recomanar que no plegués tard, i que era preferible que a posta de sol ja tornés a ser a casa. El Mosso de Cerdanyà li respongué que ja tenia edat per plegar quan ell cregués oportú i que no entenia perquè li feia aquella recomanació. El veí li digué que ho feia pel seu bé, perquè no volia que li passés res, i li va recordar que, com bé sabia, la noia tenia un altre pretendent al qual el molestava, i molt, el seu festeig. El Mosso de Cerdanyà li va respondre que no patís, que ell no en tenia pas de por, i que per si de cas, portava com sempre el revòlver a la butxaca i que el tenia ben carregat de munició. En sentir això, el veí el va advertir que si les seves sospites eren certes de ben poc li serviria el revòlver, i li va recordar que de dies per festejar en quedaven molts, i que de vida, en canvi, només en tenia una. I dit això, els dos homes es va acomiadar. Resulta que el noi anava a festejar a Gironella, on vivien els seus pares i la seva germana i on la seva xicota passava les nits, a casa d'uns parents, perquè treballava a la fàbrica al torn del matí. El Mosso de Cerdanyà no va fer cas de les recomanacions del seu veí i, si diferència hi havia, encara va plegar més tard de festejar que els altres dies. Quan ja va ser un bon tros fora del poble i es va tornar a encaminar cap a Sagàs, va veure una forma estranya al mig del bosc. Enmig de la foscor, el xicot no podia distingir què era. Així que, poc a poc, el noi s'hi va anar atansant, i quan ja va tenir la misteriosa forma a una distància que ell considerava que hi podia arribar amb un tret, va mirar d'endevinar de què es tractava. La silueta en qüestió tenia forma de persona, però enmig de la foscor no acabava d'identificar de qui o de què es tractava. Així les coses, el noi li va preguntar qui era i què hi feia allà al mig palplantat. La misteriosa forma ni es va moure ni va respondre, motiu pel qual el mosso, que no tenia por, es va començar a posar un xic nerviós. Fou aleshores quan advertí l'estranya silueta que si no responia dispararia a matar. La resposta de la forma fou la mateixa, ni un sol gest ni un sol mot, la qual cosa va acabar d'atemorir el xicot. Amb la por que li amarava els ossos, el Mosso de Cerdanyà va treure el revòlver i va començar a disparar contra la misteriosa silueta fins a buidar totalment el carregador. En acabar, però, l'estanya forma continuava igualment immòbil al mig del pas. (Segueix a observacions) 08092-200 42.0337600,1.8825800 407506 4654129 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació) El noi es va pensar que es tractava d'un fantasma i que els trets no li havien fet cap mena d'efecte, motiu pel qual es va espantar molt i arrencà a córrer una altra vegada en direcció a Gironella, cap a casa dels seus pares. Com que no els volia despertar, va trucar a la finestra de l'habitació de la seva germana, i aquesta el va deixar entrar. La germana, en veure'l tan desesperat i amb la cara com desfigurada de l'ensurt, li va demanar que li passava, i el noi li contà tot seguit el seu mal encontre. Li va explicar, però, amb molts treballs, ja que amb prou feines podia parlar, doncs li resultava molt difícil d'articular les paraules. Just quan va acabar d'explicar el seu relat, el noi es va quedar sense veu i va restar mut per sempre més. Hom deia que de l'ensurt se li havien glaçat les sangs. Quan els seus coneguts ho van saber, van començar a indagar per tal de saber què li havia passat, i al final van acabar creient que tot plegat havia estat culpa del majordom de la fàbrica que no volia que festegés amb la seva xicota. Resulta que aquest havia anat a veure una Bruixa per tal d'apartar el pretendent de la noia i tenir el camí lliure.'En relació a la llegenda, Albert Rumbo comenta que 'malgrat tractar-se d'un relat força extens i desenvolupat, la llegenda sembla presentar-se'ns inacabada, doncs no se'ns explica si el majordom rep cap càstig, si la parella acaba junta... Malgrat el fet que aparegui una Bruixa com a possible causant de l'aparició que tan afecta el Mosso, hem cregut millor situar aquesta llegenda a l'actual categoria temàtica, D'Apareguts i Ànimes en pena, que no pas a la De Bruixes i Bruixots, doncs considerem que en el desenvolupament del relat hi prima el fet de l'aparició per sobre de la circumstància de qui l'ha provocat. Ignorem si aquest relat pot partir d'un esdeveniment real o no, però en qualsevol cas, si és així, caldria situar el naixement de la història, amb tota probabilitat, a la segona meitat del segle XIX, doncs així ens ho fan pressuposar les constats referències que hi trobem a la industrialització de la nostra comarca.'El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49842 Llegenda El Pont del diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-pont-del-diable FÀBREGA i ENFEDAQUE, ALBERT (2000): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell Edicions. Col·lecció Popular Llegendes, 2. Sant Vicenç de Castellet, 2000, pàg. 22. RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) En relació a la llegenda del pont del diable, Albert Rumbo, qui ha realitzat una recopilació de llegendes, aporta i explica que hi ha diverses llegendes o versions de la llegenda del pont del Diable contextualitzades a Gironella. L'autor n'ha recollit tres, dues de les quals versen una història en la que apareix el Diable. Una de les quals diu així: 'Fa molts i molts anys que cada vespre una vella havia d'anar a buscar aigua travessant el riu Llobregat just per l'indret on actualment resta aquest pont enrunat. Un bon dia, li va sortir a l'encontre un homenàs i li va proposar de fer-li un pont a canvi de l'ànima del primer ésser viu que el travessés. La vella hi va accedir enormement agraïda, puix a partir que el pont fos construït no s'hauria de mullar més els peus. El Dimoni va treballar dur durant tota la nit, i just l'endemà a la mateixa hora ja tenia el pont acabat. Fou aleshores que va arribar la velleta disposada a travessar-lo per tal d'anar a buscar aigua. El dimoni la mirava des de l'altra riba del riu tot fregant-se les mans, doncs ja veia seva l'ànima d'aquella pobra dona. La vella, però, que no tenia un pèl de toixa, just arribar a les primeres pedres del pont, i abans de trepitjar-lo, va obrir un cabasset que portava i en va treure un gat que, de seguida, s'enfilà al pont i el travessà. Així, la vella s'acontentà pel fet de tenir un pont per poder travessar el riu a l'hora d'anar a buscar aigua i el Dimoni s'hagué de conformar amb l'ànima d'un gat, el primer ésser viu que havia travessat el pont.' Una segona llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable, conta que 'per anar a busca aigua, la minyona de Cal Viader, un pagesia benestant de Gironella, havia de travessar el riu per una palanca que oferia més perills que no pas seguretat. A més, cada cop que el riu baixava gros s'enduia la palanca i aleshores la noia havia de creuar el Llobregat molt més avall, amb la qual cosa perdia molt de temps. Tan tipa i avorrida estava d'aquesta situació que un matí, just l'endemà d'una d'aquelles pluges torrencials que havien fet desaparèixer el pas, va oferir donar de bona gana l'ànima al mateix Diable si al dia següent, just abans de cantar el gall, tenia un pont segur per tal de travessar el curs fluvial. Just en acabar d'oferir-se se li aparegué el Dimoni en forma humana i li prengué la paraula. Aquella mateixa nit, tan bon punt es va fer fosc, una munió d'éssers estranys es va posar a treballar desesperadament per tal de construir un pont que resistís els embats de l'aigua. Espantada i penedida, la minyona va córrer a explicar el què li havia passat a la seva mestressa. Aquesta la tranquil·litzà i li assegurà que si tenia confiança en ella no li passaria res ni mai més hauria de patir per anar a buscar aigua. Poc abans de l'hora en què el gall havia de cantar, tal i com era costum, la mestressa i la minyona se n'anaren al corral i tiraren un perol d'aigua bullent al damunt de l'adormit animal. Aquest, desesperat i esfereït, es posà a cantar com mai ho havia fet, just en el precís moment que els treballadors del pont procuraven de col·locar les baranes per tal de finalitzar la seva obra. Fou així com el Dimoni perdé la juguesca, la minyona salvà l'ànima i els de Can Viader van disposar de pont per tal de travessar el riu. Això si, sense barana.' La casa de Cal Viader es troba ubicada força propera al pont del Diable de Cal Bassacs, aigües avall del riu Llobregat. 08092-201 42.0337600,1.8825800 407506 4654129 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Una tercera llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable de Gironella, narra que 'fa molts i molts segles que els senyors de Gironella mantenien una forta brega amb els senyors de Bastareny. Aquesta disputa fou decidida, a favor dels primers, per la força de les armes. En el tractat signat per tal de posar pau entre ambdues famílies s'obligava els de Bastareny a construir un pont sobre el riu Llobregat. Aquests compliren el tracte, i un cop finalitzat, a causa de les penalitats sofertes en construir-lo per força i a desgrat, lluny de casa i en profit dels seus enemics, el batejaren amb el nom de Pont del Diable.' En aquest cas, es tracta d'una llegenda d'una tipologia ben diferent a les anteriors, en les quals la presencia del maligne és l'eix central de la llegenda.Els textos de les llegendes han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor en el qual s'inclou un seguit de dades i comentaris que complementen i contextualitzen les llegendes. Albert Rumbo també informa que 'alguna versió, més literària i amb poca consistència argumental, ens parla de 'la noia de cal Pere Vell' (BOVET BARNADAS, Ramon: El Pont del Diable, dins Queralt n. 5, Berga, desembre de 1953, pàg. 8).El pont està ubicat al riu Llobregat al seu pas per Cal Bassacs. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49843 Llegenda El prometatge del Marquès de Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-prometatge-del-marques-de-gironella RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Quan els hereus dels marquesos de Gironella desitjaven casar-se, esperaven a anunciar-ho per Festa Major. Aleshores, en presència de tots els seus súbdits, escollien d'entre les seves vassalles la donzella que més els plaïa i la treien a ballar. En convidar la noia, li oferien una joia que equivalia a un requeriment de prometatge. D'aquí que aquest ball prengués el nom del Ball de la Marquesa . El Marquès esdevenia capdanser del ball, i després el seguien els seus familiars, majordoms i servents preferits. Els vassalls, per poder-hi entrar, havien de rebre el permís del Marquès, el qual, a la vegada, els indicava si podien ballar o no amb la noia que havien escollit.' 08092-202 42.0337600,1.8825800 407506 4654129 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons comenta el mateix autor, 'mantenim aquí el nom recollit per la llegenda, però de ben segur que aquest ball és el mateix Ball de l'Almorratxa que, encara avui, es dansa a la vila de Gironella per la Festa Major.' 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49846 Ofrena al riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-al-riu-llobregat -AMADES, J. (1982): Costumari Català. Barcelona, Salvat editores i Edicions 62. no és un costum vigent, va ser recollit per Joan Amades. Joan Amades recull en el seu costumari, que coincidint amb Sant Cristòfol (10 de juliol), al matí era costum de llençar tres panets petits al Llobregat per tal que no s'hi ofegués ningú durant any, així com per demanar que no hi hagués cap riuada que causés mal. 08092-205 riu Llobrehat, al pas per Gironella, en el pont Vell. 42.0332800,1.8825900 407506 4654075 08092 Gironella Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es tracta d'un costum recollit per Joan Amades del qual no es té constància actualment. Es tractaria d'un tipus de ritual d'ofrena al riu com a mostra d'agraïment i pregant per tal que no hi hagués cap desgràcia relacionada amb el riu. 63 4.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49649 Torre de l'amo de Viladomiu Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-viladomiu-vell -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. xx L'edifici conserva l'estructura però es veu abandonat i informacions indiquen que gran part dels interiors es van enderrocar. Es tracta d'una torre senyorial aïllada, amb una planta rectangular formada per quatre cossos distribuïts de manera que conformen un pati interior, tots quatre organitzats en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, i amb unes cobertes de teules formant dues vessants amb els carenes en paral·lel a cadascun dels quatre costats. Al cos d'edifici afrontat al carrer de Puig Llançada s'adossa una torre que sobresurt de la resta de construccions, coberta amb teules a quatre vessants, que atorga al conjunt el caràcter de torre senyorívola. Cada façana té un tractament diferent pel que fa a la tipologia i disposició de les obertures, això sí, totes elles emmarcades per obra de maó vist que destaquen dels murs blancs realitzats amb un paredat comú revestit per un arrebossat senzill llevat de la planta baixa on el revestiment imita un paredat de grans carreus disposats de forma irregular. Adossada a la torre s'organitza una escala exterior d'un sol tram, amb barana d'obra de maó, que mena al primer pis on hi ha un mirador singular realitzat amb obra de maó, de base hexagonal, amb quatre columnetes ceràmiques de color verd i capitells florals, també ceràmics i de color verd que suporten uns falsos arcs esglaonats damunt dels quals s'organitza un segon mirador descobert amb barana d'obra vista en voladís suportada per permòdols, també d'obra vista de maó. A cada costat de l'entrada principal es disposen sengles atris formats per tres arcs apuntats en cantonera, damunt del quals es disposa un petit terrat pla transitable i amb baranes de senzills balustres d'obra de maó vist. Dos dels arcs inferiors arrenquen d'un pilar d'obra vista realitzat seguint una estructura helicoïdal. El revestiment del conjunt està en força mal estat, amb esvorancs que deixen entreveure l'obra de paredat comú dels murs. El revestiment de totes les cantoneres imita grans carreus escairats que atorguen al conjunt un caràcter de castell medieval. 08092-8 A l'entrada a la colònia Viladomiu Vell. La torre de l'amo de Viladomiu Vell consta que es construir el 1910 (CASALS:2002, 49); com en totes les colònies la Torre es construïa com a residència dels propietaris de la fàbrica i la colònia, dels amos. Habitualment es tractava d'edificis monumentals, d'estils historicistes o modernistes, que esdevenien símbol del poder social i econòmic dels senyors. Els primers passos per la construcció de la fàbrica de Viladomiu Vell es van realitzar el 2 de maig del 1868, quan Tomàs Viladomiu i Bertran i els seus fills, Josep, Jacint i Marc Viladomiu i Montañà, van comprar una peça de terra, anomenada la Plana de Sant Marc, a Josep Feliu i Subirà i a Martí Feliu Farriols, pare i fill. El 1871 consta que la fàbrica ja estava donada d'alta. Inicialment, al segon pis de la fàbrica s'hi van construir habitatges pels treballadors i també pel senyor Viladomiu, que hi visqué fins el 1878. Any que es va començar a bastir la torre de residència dels amos; consta que als baixos hi posà la fusteria de la fàbrica. 42.0099100,1.8856300 407724 4651477 08092 Gironella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49649-foto-08092-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49649-foto-08092-8-3.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 105 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49653 L'Hotel https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhotel -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XX Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos on destaca una estructura d'una torre situada a la part més occidental de la façana i que en alçat disposa d'una planta més respecte la resta de l'edifici. La coberta està feta a base de plaques de fibrociment ondulat formant quatre vessants paral·leles, amb dos careners, en aquest cas paral·lels a la façana. Del conjunt destaca l'organització d'espais de la planta baixa on quatre grans columnes amb capitells florals que suporten uns arcs rebaixats, conformen un gran porxo. De les obertures de la primera planta destaca la balconada central, amb dues obertures emmarcades per un arc parabòlic, i a cada costat d'aquesta balconada s'organitzen sengles balcons ampitadors. Totes les baranes d'aquest nivell són de ferro de fosa formant balustres senzills. A la segona planta es disposen quatre balcons ampitadors amb baranes de ferro, en aquest cas de perfils simples. Corona l'edifici una cornisa ondulada amb un ràfec realitzat amb obra de maó que segueix l'estètica modernista. La torre disposa d'un ull de bou a nivell de la segona planta, mentre que a la tercera, que sobresurt de la resta de l'edifici, es disposen tres obertures rematades per arcs de mig punt amb un ràfec ondulat de les mateixes característiques que l'anterior. El revestiment de la façana és simple, realitzat a base d'un arrebossat senzill. 08092-12 Avinguda Catalunya, 52. 08680 Gironella. L'edifici conegut com l'Hotel, es troba avui dia tancat al públic; durant anys, a més, també va ser conegut com l'edifici de Banca Catalana, per haver allotjat l'entitat financera als seus baixos. No és coneguda la data exacta de construcció ni el nom de l'arquitecte autor del projecte; la tipologia constructiva i els detalls ornamentals presents en la façana principal, en conjunt propis de l'estil modernista, indiquen que l'edifici pot ser obra d'inicis de segle XX. La formació i evolució constructiva de l'avinguda Catalunya es concentra des de finals del segle XIX i principis del XX, moment en el que s'enquadraria la construcció d'aquest edifici. 42.0335400,1.8803300 407320 4654107 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49653-foto-08092-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49653-foto-08092-12-3.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 105 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49654 Casa de veïns Avda. Catalunya, 99 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-veins-avda-catalunya-99 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XX Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. La disposició d'obertures de la façana és força regular, amb tres grans portals simètrics a la planta baixa rematats per dobles arcs escarsers realitzats amb obra de maó vist col·locat al sardinell. A nivell de primer i segon pis es distribueixen finestres rectangulars a tot el llarg de l'amplada de la façana separades per uns pilars verticals, realitzats amb maó de pla, que actuen com a brancals de dites obertures i que s'estenen des del nivell del forjat de la planta baixa fins a la cota del coronament de la façana, atorgant al conjunt una visió de verticalitat notable. Els nivells dels forjats hi són indicats amb unes faixes simples de dues filades de maó de pla que sobresurten de forma esglaonada de la línia de façana i col·locades entre els pilars verticals que emmarquen les obertures. Els ampits de les finestres també tenen les mateixes característiques, és a dir, dues filades de maó de pla que sobresurten esglaonadament de la línia de façana. Cal a dir que les finestres del segon nivell han estat reformades per afegir-hi els calaixos per a les persianes enrotllables corresponents. La façana està coronada per una imitació de merlets amb dos petits pinacles laterals, amb el merlet central rematat per un arc de mig punt realitzat amb maons col·locats al sardinell. Una de les obertures laterals dels baixos s'organitza com un passadís que mena a la part posterior de l'edifici, a l'interior del qual es pot observar la tipologia del forjat realitzat a base de bigues de tronc de fusta i revoltons plans de maó, així com el mur lateral d'obra vista amb filades col·locades a trencajunt. Del conjunt destaca la utilització del maó vist que l'estil modernista (moment en què s'emmarca el present edifici), una tècnica que recupera com un dels materials tradicionals de l'arquitectura catalana. 08092-13 Avinguda Catalunya, 99. 08680 Gironella L'augment de població experimentat a Gironella, especialment degut a les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils, va afavorir el creixement urbanístic de Gironella. En aquest context i amb la construcció de la carretera i després la via del tren, des de finals del segle XIX i inicis del XX es van anar construint edificis a banda i banda de la carretera. Es desconeix la data exacta de construcció i l'arquitecte autor del projecte d'aquest edifici; els materials emprats, la tipologia constructiva i d'ornamentació de l'immoble, permeten situar-lo com una obra l'estil modernista, segurament d'inicis de segle XX. 42.0374400,1.8808900 407372 4654539 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49654-foto-08092-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49654-foto-08092-13-3.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 105 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49656 Casa carrer Pont Vell, 12 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-pont-vell-12 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XIX Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos, encara que la darrera planta sembla ser producte d'una moderna rehabilitació ja que la uniformitat de les obertures de la façana es perd a la darrera planta a causa d'una estructura diferent. Presenta una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer i uns murs obrats amb maó vist. A la planta baixa s'organitza un portal central, del tipus tarja, flanquejat per dos grans portals amb llindes d'arc rebaixat. La tarja, amb llinda d'arc rebaixat, està defensada per una reixa de ferro de forja on s'inclou, entre reganyols decoratius, la data de construcció de l'edifici 'AÑO 1895' i les inicials MS, probablement del propietari de l'edifici. A la primera planta es disposa d'una finestra centrada respecte l'amplada de la façana flanquejada per dos balcons de llosa d'obra reforçada amb perfils metàl·lics, amb barana de ferro de forja amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i sota del passamà. Les llindes de les tres obertures estan realitzades amb maons col·locats al sardinell formant arcs rebaixats. La segona planta disposa de la mateixa estructura d'obertures però, en aquest cas els balcons són ampitadors. El nivell dels forjats hi és indicat amb una faixa simple contínua realitzada amb obra de maó vist. La darrera planta presenta una galeria tancada per una fusteria metàl·lica entre matxons d'obra de maó. Corona la façana un ràfec força pronunciat amb un canaló pel desguàs d'aigües pluvials. Un dels murs mitgers resta vist ja que l'edifici veí queda diversos metres enretirat i es pot apreciar l'obra de maó vist de tota la façana lateral, i una obertura d'accés potser a un nivell semisoterrani. 08092-15 al casc antic. Carrer Pont Vell, 12. 08600 Gironella L'edifici mostra la data 1895, segurament corresponent a la data de construcció de l'edifici, un període de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques. 42.0332200,1.8824400 407494 4654069 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 105|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49661 Edificis Avinguda Catalunya, 40-42 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-avinguda-catalunya-40-42 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XIX Es tracta de dues finques d'habitatges d'idèntica estructura, construïdes entre mitgeres i organitzades en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant dues vessants i carener orientat en paral·lel al carrer. Destaca del conjunt el treball d'obra vista de maó dels murs i dels elements que emmarquen les obertures, la qual cosa atorga als dos edificis una evident singularitat. L'organització d'obertures de les dues finques és la mateixa, amb un portal d'accés a la zona de vestíbul de la caixa d'escala; aquest portal és del tipus tarja, defensada per una reixa de ferro de forja, en tots dos casos amb la mateixa configuració, formant, entre reganyols decoratius, un escut, la data (ANO 1896) i sota la data les inicials P i R. A banda i banda dels portals es disposen sengles obertures a botigues, rematades per arcs de mig punt llevat les de la finca número 40 que han estat reformades i actualment disposen de llindes rectes. El primer pis presenta una organització d'obertures també idèntica, dos balcons als extrems i una balconada central amb lloses d'obra decorades amb permòdols ceràmics, amb baranes de ferro amb perfils verticals i passamà simples, decorats amb reganyols situats sota del passamà i a la zona de sòcol. La segona planta disposa d'un tractament estructural d'obertures talment com una galeria, amb pilars d'impostes ceràmiques des de les quals arrenquen arcs de mig punt de les sis obertures de cada finca, entre les quals es disposa una barana de ferro de disseny senzill similar al dels balcons de la planta inferior. A aquesta galeria hi afronten diverses obertures simples. El ràfec de la coberta es poc pronunciat, també d'obra de maó, i està decorat amb permòdols ceràmics. 08092-20 Avinguda Catalunya 40-42. 08600 Gironella El poble de Gironella al llarg del segle XIX va patir els efectes de les Guerres Carlines, especialment conegut és l'episodi de la crema del poble durant la Primera Carlinada. El poble va quedar molt afectat i mica en mica es va anar reconstruint, tot i això, a partir de l'arribada de la carretera que passava per l'altra banda del riu i a peu d'aquest, i que més tard que també seria el lloc de pas del tren, molts veïns es van anar construint les cases noves a redós de la carretera, del nou barri creixent. Així, la construcció d'aquest edifici es situa en el context de creixement urbanístic de Gironella, experimentat especialment des de finals del segle XIX i derivat de l'important augment de població, especialment degut a les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils. És un moment en que ja s'han posat en marxa les fàbriques tèxtils del Llobregat, a Gironella, Cal Metre, Cal Bassacs i les de Viladomiu Nou i Vell; de fet és una època de plena expansió de la indústria del tèxtil, les fàbriques es van ampliant al llarg dels anys per anar-se adaptant a les noves necessitats de maquinària i a la demanda creixent. 42.0330300,1.8804000 407325 4654050 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49661-foto-08092-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49661-foto-08092-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49661-foto-08092-20-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 105|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49672 Edifici carrer Padró, 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-padro-6 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una zona de golfes a la part posterior. Disposa d'una coberta mixta, és a dir, una zona de terrat pla transitable situada al frontis de la façana principal, i una altra situada a la part posterior conformada per una coberta de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a la façana principal que aixopluga l'espai destinat a golfes. L'edifici fa cantonada amb un pas que mena al carrer del Sol, per la qual cosa disposa d'un frontis a dit pas amb un tractament formal totalment diferent respecte la façana principal, la qual presenta un treball d'obra de maó molt singular que recull la tradició ancestral del treball de l'obra de maó vist que el moviment Modernista, de la mà d'alguns dels seus arquitectes més representatius, eleva a la qualitat d'element artístic. Així doncs, la característica essencial de la façana és el treball d'obra vista de maó i el seu tractament en relleu que destaca cadascun dels elements formals; és a dir, llindes, lloses dels balcons (realitzades amb diverses filades de maons en volada degradada), els permòdols indicatius dels nivells del forjat, així com el treball de la barana del terrat damunt d'una cornisa profusament decorada amb un ràfec significatiu. Tots els paraments de la façana presenten un dibuix geomètric a base de rombes realitzats amb maons col·locats en relleu. L'estructura de les obertures és simètrica, amb tres portals a la planta baixa i quatre balcons a cada nivell. L'accés als habitatges, força estret i del tipus tarja, està flanquejat per dos grans portals rematats amb arcs escarsers. La tarja disposa d'una reixa de ferro de forja que incorpora les inicials 'R M'. Les baranes dels balcons són de ferro de forja amb perfils verticals helicoïdals reblonats i corbs. La façana lateral, la que afronta al pas vers el carrer del Sol, té un tractament totalment diferent, amb obra revestida amb un arrebossat simple sense cap element decoratiu remarcable. S'observen diverses obertures senzilles (petites finestres), dues a nivell de primera planta i tres a la segona. A la part del capcer (zona de golfes) es disposen dues obertures simples. 08092-31 Carrer Padró 6. 08600 Gironella La construcció d'aquest edifici cal situar-la a inicis del segle XX, en un moment de creixement i consolidació de la vila de Gironella, iniciada al segle XIX arran de la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, les quals necessitaven de mà d'obra per treballar-hi. Aquesta necessitat va afavorir, entre altres factors, l'augment de població i la construcció de nous edificis. 42.0349300,1.8840900 407633 4654257 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49672-foto-08092-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49672-foto-08092-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49672-foto-08092-31-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 105|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49689 Cal Forroll https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forroll -BUSQUETS I CASTELLA, J.: (2008): 'Un cartolari d'Olvan del segle XII', a L'Erol, número 96, p. 33-36. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -IGLÉSIES, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XVII-XVIII Es tracta d'un gran habitatge amb diverses construccions adossades producte d'intervencions que han transformat l'antiga estructura de la masia de la qual encara resten vestigis, com per exemple l'antiga porta d'entrada situada a la banda oposada de l'actual, un portal amb els emmarcaments fets amb dovelles de pedra, amb els angles treballats al biaix, formant una llinda d'arc rebaixat. La planta de l'edifici és rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos amb coberta de teules a quatre vessants; destaca que de la coberta a la zona central i situada en sentit de l'eix longitudinal de l'edifici, s'eleva una planta més respecte la resta de l'edifici, també amb coberta de teules a quatre vessants. A més, a la façana principal, s'hi adossa una estructura que sobresurt de la línia de façana, com si fos una torre adossada, que també sobresurt en alçat respecte la coberta de l'edifici i remata per una coberta de teules a quatre vessants. Aquesta estructura està feta amb obra vista de maó, la qual cosa destaca del conjunt que presenta uns mus exteriors revestits amb un arrebossat simple pintat de blanc, llevat de les quatre cantonades que presenta carreus de pedra. Aquest volum adossat a la façana principal, compta amb una curta escala d'accés que permet assolir la cota de la porta d'accés a la planta primera, nivell en el que actua de porxo; la planta segona es mostra a manera de tribuna. Les quatre façanes presenten diverses obertures amb la mateixa configuració, és a dir, finestres o balcons ampitadors amb les llindes rectes i amb els brancals, llindes i ampits realitzats amb obra de maó vist. Els balcons ampitadors disposen d'unes baranes de ferro de forja disseny complex, amb barrots verticals helicoïdals decorats amb reganyols sota del passamà i figures geomètriques (cercles) a la zona de sòcol. El ràfec de les cobertes és força pronunciat i decorat amb caps de biga i reforços de ferro. El volum que sobresurt de la coberta antigament havia funcionat com a graner. A la façana principal, a tocar de l'angle nord-oest hi ha un altre volum adossat, aquest és bastit amb grans carreus de pedra i disposa d'una estreta escala de graons de pedra per pujar-hi; es tracta d'una estructura que allotja una antiga tina de vi, aquesta està connectada cap a l'interior amb altres estructures de tina que ocupen part dels baixos de la casa. La casa conserva els baixos amb coberta de volta de pedra en alguns casos i amb volta de maó en altres. La part antiga de la casa mostra tres crugies paral·leles, a les quals es va ampliar el volum cap al sud, moment en que es va fer la gran modificació de l'estructura que li confereix la fisonomia actual. La casa compta amb altres estructures de moments cronologies diversos, entre els quals coberts i pallers que es disposen al voltant de la casa i que conformaven un clos tancat, comptava amb un portal d'accés al costat més sud i un altre, encara utilitzat avui dia, per el costat més de ponent. 08092-48 Sortint de Gironella per la carretera de Casserres, on s'acaben les darreres cases, a mà esquerra. L'estructura de la casa de Cal Forroll assenyala la presència de diferents fases constructives que han anat ampliant i modificant l'estructura originària de la masia al llarg dels anys. L'acabat actual uniformitza la casa, especialment exteriorment, fet que no afavoreix la identificació de les diferents etapes constructives. Alguns dels elements visibles a nivell de planta baixa semblaria que poden correspondre a una estructura del segle XVIII, sense que es pugui determinar amb exactitud ni tampoc definir si conserva elements que poden ser més antics. Aquesta estructura es veuria ampliada i totalment reformada a les primeres dècades del segle XX adoptant la fisonomia actual. Documentalment no es coneixen gaire notícies que ens informin de la masia; l'historiador J. Busquets en un article sobre un cartolari del segle XIII, identifica que les Coromines podrien correspondre amb l'antic nom de Cal Forroll de Gironella. Així, consta una referència a un document de l'any 1233 en que s'esmenta a Bernat de Coromines.(BUSQUETS, 2008: p.36). També del segle XIII consta una altra referència directe de la masia, en concret del 26 de setembre del 1245 data una compra realitzada per Ramon de la Portella, fill de Bernat de la Portella, qui ven al monestir de Sant Pere de la Portella tots els alous que té ell i el seu pare a les parròquies de Sant Pere, Sant Pau i Santa Maria de l'Antiguitat, del terme de Casserres; pel preu de 140 unces d'or; l'alou correspon a les masades de 'Casamitjana', d'en Ramon Martí i d'en Bernat de Sant Pere, i als masos de 'Vilaclara', de 'Forroll' i de Barbats. (BOLÓS: 2009, p.315). D'altra banda, en el fogatge de 1553 hi consta una anotació que indica Bertomeu Soroll (IGLÉSIES: pg. 462), que a tall d'hipòtesis fa pensar que podria correspondre a aquesta masia, sense que aquest extrem estigui confirmat. En el cadastre de 1772, corresponent al més antic conservat de Gironella, en la partides de les cases de pagès hi consta can Arola, segons explica J. Busquets el terreny rústic del municipi es trobava repartit en poques mans; del total de contribució rústica Can Arola havia de pagar per 145 quarteres, l'extensió més gran del terme segons aquest cadastre. (BUSQUETS: 1999). Altres referències les trobem ja tardanament, en concret en el llibre 'Registro de las cases de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de guerra' de l'any 1856 (AHCB), hi apareix la referència a Cal Forroll, en la que hi consta 'Juan Mas y Forroll'. 42.0352500,1.8768000 407030 4654300 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49689-foto-08092-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49689-foto-08092-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49689-foto-08092-48-3.jpg Inexistent Noucentisme|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49662 Edifici Avinguda Catalunya, 56 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-avinguda-catalunya-56 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos (decreixent en alçada), amb una coberta de plaques de fibrociment ondulat formant dues vessats, amb el carener situat en paral·lel a la façana principal afrontada a l'avinguda Catalunya. L'edifici disposa de tres façanes visibles ja que es troba a la cruïlla de l'avinguda de Catalunya amb el carrer Balmes; l'accés als habitatges se situa a la façana de l'avinguda de Catalunya on s'observa una distribució d'obertures regular, amb tres grans portals a la planta baixa i quatre eixos verticals d'obertures a la resta de plantes distribuïts simètricament respecte l'amplada de la façana. Els portals de la planta baixa disposen d'un tractament decoratiu diferenciat, mentre que el portal central (el d'accés al vestíbul que mena a la caixa d'escala) disposa d'un aplacat de pedra artificial que desenvolupa l'estructura d'un arc de triomf rematat per un arc de mig punt amb dovelles col·locades a saltacavall, els dos portals lateral estan rematats per arcs escarsers que descansen damunt de brancals formats per motllures en forma de faixa simple que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les quatre obertures per planta es distribueixen situant dos balcons als laterals i una balconada (amb dues obertures) a la part central, amb lloses d'obra amb volada decreixent segons l'alçada i només les lloses de la primera planta estan decorades amb diverses cartel·les. Totes les obertures disposen d'un tractament simple (llevat de les dues centrals de la primera planta) consistent en uns brancals i llinda en forma de faixa simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana, elements realitzats amb obra de maó vist. Les dues obertures centrals de la planta primera disposen de columnes adossades rematats per capitells acanalats simples damunt dels quals es disposen segles permòdols que emmarquen la inscripció de la data de construcció de l'edifici 'ANY 1908'. Remata la façana una cornisa simple motllurada amb un canaló que recull les aigües pluvials del vessant de la coberta. Les baranes dels balcons són de ferro de forja, amb barrots verticals helicoïdals corbs. El revestiment de la façana és simple, amb un arrebossat senzill on s'han inclòs unes incisions horitzontals formant amples faixes que es desenvolupen a tota l'amplada de la façana. Els nivells de forjats hi són indicats amb una motllura que sobresurt lleugerament de la línia de façana i que es localitza entre les lloses dels balcons. La façana posterior presenta una estructura de galeries, en part obertes a l'exterior. A la primera i segona planta es disposen diverses obertures rematades per arcs de mig punt rebaixats amb els emmarcaments d'obra de maó formant faixes simples que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les obertures que donen a l'exterior presenten una barana de ferro simple, amb barrots i passamà senzills. A la tercera planta varia la distribució i tipologia de les obertures, adoptant la típica forma de galeria de finestres, en aquest cas balcons ampitadors, llevat dels dos centrals, amb baranes de disseny senzill. Corona la façana posterior una cornisa, amb força ràfec, realitzada amb filades esglaonades de maó. La façana afrontada al carrer de Balmes és força senzilla, amb una planta baixa que presenta dos portals simples i tres finestres les quals s'alineen amb tres dels quatre eixos verticals d'obertures que es distribueixen en tota l'amplada de la façana. La tipologia de les obertures de l'eix més occidental correspon a balcons ampitadors amb baranes de ferro senzilles. La resta d'obertures són simples finestres emmarcades per unes senzilles faixes de pintura que contrasta amb el revestiment de la resta de superfície, revestiment realitzat a base d'un arrebossat senzill. Els nivells dels forjats hi són indicats mitjançant una faixa motllurada feta amb peces de pedra artificial que s'estén a tot el llarg de la façana. 08092-21 Avinguda. Catalunya, 56. 08680 Gironella La construcció d'aquest edifici es situa en el context de creixement urbanístic de Gironella, experimentat especialment des de finals del segle XIX i derivat de l'important augment de població, especialment degut a les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils. És un moment en que ja s'han posat en marxa les fàbriques tèxtils del Llobregat, a Gironella, Cal Metre, Cal Bassacs i les de Viladomiu Nou i Vell; de fet és una època de plena expansió de la indústria del tèxtil, les fàbriques es van ampliant al llarg dels anys per anar-se adaptant a les noves necessitats de maquinària i a la demanda creixent. Algunes fotos antigues permeten veure que, en origen, l'edifici comptava amb un cos central sobresortint de la teulada, a manera de torre i situat al centre de la coberta, segurament corresponent a la caixa d'escala. 42.0337800,1.8804000 407326 4654133 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49662-foto-08092-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49662-foto-08092-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49662-foto-08092-21-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49665 Edifici carrer Pont Vell, 21 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-pont-vell-21 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres amb dues façanes ja que fa cantonera amb el carrer del Pont Vell i la plaça de la vila. En alçat s'organitza en planta baixa i dos pisos però a causa del desnivell del carrer del Pont Vell, en aquest carrer s'organitza una planta semisoterrani. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener transversal vers la façana afrontada a la plaça. Una de les particularitats de l'edifici rau en l'estructura de la façana principal on s'organitzen uns baixos formant un porxo que també aixopluga el portal d'accés de la finca veïna, un portal amb una llinda de pedra monolítica amb la data de 1688 inscrita. El porxo està format per tres arcs de mig punt, dos afrontats a la plaça i el tercer al carrer del Pont Vell. Al primer pis s'organitza una balconada que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana; amb llosa de pedra, disposa d'una barana de ferro de forja amb barrots verticals i passamà simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota del passamà. A la segona planta es localitzen dos balcons de les mateixes característiques. La façana està revestida per un arrebossat simple decorat amb senzilles pintures geomètriques a les llindes i la part superior dels brancals de les obertures. A la zona del capcer s'observa la data: 'ANY 1915' pintada en un plafó rectangular. La façana afrontada al carrer del Pont Vell i a nivell del semisoterrani, s'observa un senzill portal i una finestra corresponents al local que aprofita l'espai d'aquest nivell. Els nivells superiors només disposen d'una obertura per planta alineades verticalment amb el portal del semisoterrani, amb una finestra senzilla a nivell de planta baixa (respecte la plaça de la Vila) i un balcó a cadascun dels nivells superiors amb les mateixes característiques descrites, és a dir, llosa de pedra i barana de ferro de forja decorada amb reganyols. La façana està revestida amb un arrebossat simple, pintat i amb els mateixos elements decoratius a les dues obertures dels balcons. Els ràfecs de les cobertes, força pronunciats, mostren caps de bigues a mode de permòdols decoratius. 08092-24 Carrer Pont Vell, 21. 08680 Gironella L'edifici mostra la data 1915, segurament corresponent a la data de construcció de l'edifici, un període de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques. La data indicada coincideix també en l'etapa en que s'amplià i modificar la plaça de la Vila, tasques iniciades al 1910, i que entre el 1913 i 1914 s'acabaren de completar. Tot i això, posteriorment, vers el 1929 tornaria a iniciar algunes modificacions. 42.0333800,1.8828600 407529 4654086 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49665-foto-08092-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49665-foto-08092-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49665-foto-08092-24-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En alguna fotografia antiga podem veure que l'edifici originàriament tenia un acabat diferent a nivell de façana principal. L'edifici compta amb uns baixos que obren a la plaça i que han acollit diversos comerços al llarg dels anys, les plantes superiors han estat destinades a habitatge. 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49667 Edifici carrer Pont Vell, 36 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-pont-vell-36 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos malgrat que tot sembla indicar que el darrer nivell és el resultat d'una remunta. A la planta baixa s'organitzen tres obertures que donen accés a dos locals i a la zona de vestíbul de la caixa d'escala. Les llindes estan decorades amb ceràmica bicolor formant un escacat i entre les dues obertures més orientals s'observa la data de 1913 inscrita amb peces de ceràmica també bicolor. Pel que fa a les obertures, la façana disposa de tres eixos verticals amb un tractament similar a nivell de les dues primeres plantes, mentre que a la tercera el tractament es més simple. A la primera planta es desenvolupa una balconada amb una llosa ondulada amb barana de ferro de forja amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i sota el passamà. Les tres obertures de la segona planta disposen de balcons individuals, amb lloses motllurades rectangulars i barana de ferro de les mateixes característiques descrites a la planta inferior. Els emmarcaments de les obertures d'aquestes dues plantes estan motllurats i als laterals de la façana es disposen sengles pilastres acanalades que l'emmarquen. Damunt de les obertures d'aquesta segona planta s'aprecia una cornisa contínua motllurada, molt probablement com a remat de l'edifici primitiu abans de procedir a la remunta. Les obertures de la darrera planta donen a una balconada que aprofita el voladís de la cornisa esmentada com a llosa, damunt la qual descansa una barana de ferro de disseny simple, amb barrots verticals i passamà senzill. 08092-26 Carrer Pont Vell, 36. 08600 Gironella L'edifici mostra la data 1913, segurament corresponent a la data de construcció o reforma importantíssima de l'edifici. Es situa doncs, en un moment de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de nous habitatges, el desenvolupament urbanístic de la zona de la carretera, entre altres; degut a la instal·lació de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques i el conseqüent desenvolupament de la vila. La data indicada coincideix també en l'etapa en que s'amplià i modificà la plaça de la Vila, tasques iniciades al 1910, que es complementà el 1913, i al llarg del 1914 es realitzaren actuacions de millora com plantada d'alguns arbres. Tot i això, posteriorment, vers el 1929, es tornarien a iniciar algunes modificacions a la plaça. 42.0333600,1.8829600 407537 4654084 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49667-foto-08092-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49667-foto-08092-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49667-foto-08092-26-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49673 Cal Cotrina https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cotrina -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX Gran casal format per diversos volums i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos llevat d'un volum lateral que només disposa de planta baixa i pis. Les cobertes de cadascun dels volums és de teules a dues vessants. La característica de l'edifici és la utilització de l'obra vista en la concepció dels murs perimetrals llevat d'un pany de mur obrat amb paredat comú fins a nivell del forjat de la planta baixa. Un d'aquests volums és una torre que destaca del conjunt per la seva major alçada, refeta en la seva part superior (darrer nivell) amb obra de totxana vista que contrasta amb la resta de l'obra vista de maó de tot el conjunt. Gairebé la totalitat de les obertures disposen de llindes en forma d'arc escarser. formats per diverses filades de maó a través, la qual cosa destaca de la resta d'obra vista dels murs. També disposen d'ampits realitzats amb maó de pla que sobresurten lleugerament de la línia de façana, la qual cosa trenca amb la regularitat del conjunt. El volum de la torre disposa d'obertures amb llindes de mig punt diferenciant-se de la resta. L'accés principal a l'interior està localitzat en el cos d'edifici central on mitjançant una escala de sis graons obrats amb obra vista, s'accedeix a la cota de paviment de la planta baixa. Adossada al cos de la torre hi ha una petita estructura de només un nivell, com un porxo cobert amb un portal d'accés en un dels laterals. En el mur lateral obrat amb paredat comú i a nivell de la primera planta s'observen diverses finestres tapiades, així com també una a la planta baixa. Els ràfecs de les cobertes és força pronunciat i està decorat amb caps de bigues de fusta i petits permòdols ceràmics. 08092-32 Carrer de les Eres, s/n. 08600 Gironella La construcció d'aquest edifici cal situar-la a les primeres dècades del segle XX, en un moment de creixement i consolidació de la vila de Gironella, iniciada al segle XIX arran de la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, les quals necessitaven de mà d'obra per treballar-hi. Aquesta necessitat va afavorir, entre altres factors, l'augment de població i la construcció de nous edificis. L'edifici ha rebut diverses denominacions, sovint lligades a la persona que hi residia, el nom més generalitzat és Cal Cotrina per bé que també se l'ha anomenat el Molí. Aquest darrer sembla que el rebia perquè la ubicació de la casa és la mateixa on es trobava un antic molí, tot i que no s'ha pogut confirmar podria haver-se utilitzat part de l'estructura d'aquell antic immoble per bastir aquesta, en concret el mur posterior que té un paredat comú diferent de la resta de l'obra que és de maó vist. En fotografies de principis del segle XX s'identifica una casa que semblaria ocupar el mateix emplaçament que aquesta. 42.0313700,1.8818800 407445 4653864 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49673-foto-08092-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49673-foto-08092-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49673-foto-08092-32-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49684 Torre Anna Rosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-anna-rosa -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX Es tracta d'un edifici aïllat, a quatre vents i inserit en una extensa parcel·la força irregular on part del perímetre està delimitat per la corba tancada de la carretera de Vic, just el punt on se situa la tanca d'entrada a la finca. Aquesta tanca està formada per dos matxons d'obra amb una reixa de ferro de forja on hi ha inserides les inicials 'A R'. L'edifici pròpiament dit és de planta rectangular organitzat en alçat en planta baixa, un pis i golfes amb una coberta de teules a quatre vessants. A un dels laterals s'hi adossa un cos d'edifici de planta baixa i dos pisos en alçat, amb una coberta de teules a quatre vessants, con si es tractés d'una torratxa que atorga al conjunt l'aspecte de torre senyorívola. La façana principal presenta el portal d'accés a l'interior centrada i flanquejada per dues finestres decorades per permòdols a les llindes rectes. El portal està rematat per un arc de mig punt decorat amb baixos relleus florals i damunt del qual es disposa un panell amb una decoració ceràmica que presenta la Mare de Déu de Montserrat i el dibuix d'una partitura que reprodueix el cant del 'Virolai'. A la primera planta es disposen dues senzilles finestres amb ampits motllurats i llindes rectes. La zona de golfes presenta tres petites i senzilles finestres. Les altres façanes presenten un seguit d'obertures senzilles sense una disposició regular. Destaquen les finestres superiors de la torratxa rematades per arcs de mig punt amb una decoració ceràmica bicolor a nivell de les impostes dels arcs. Del conjunt també cal destacar el pronunciat ràfec de les cobertes on s'aprecien els caps de bigues que el sostenen i l'aplacat ceràmic amb motius florals que el decora. Les façanes tenen un revestiment senzill fet a base d'un arrebossat simple. 08092-43 Carretera de Vic, 35. 08680 Gironella La casa és coneguda popularment amb el nom de Torre de la Rampinya, per bé, que porta el nom deTorre Ana Rosa. En alguns llocs trobem la referència a Torre del secretari. 42.0361100,1.8833600 407574 4654389 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49684-foto-08092-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49684-foto-08092-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49684-foto-08092-43-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'edifici és conegut amb el nom de Torre de la Rampinya. Al peu de la carretera de Gironella a Vic, a l'alçada de la confluència amb el carrer del Padró. 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49647 Sagrat Cor de Jesús de Viladomiu Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor-de-jesus-de-viladomiu-nou -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XX Es tracta d'un edifici religiós d'una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal, amb una façana monumental flanquejada per dues torres bessones. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a l'eix longitudinal de la nau. Els murs exteriors de l'edifici estan construïts amb carreus força regulars disposats en filades al trencajunt, amb junta de morter, i totes les cantoneres dels murs presenten juntes de maó vist. Les dues torres, de planta quadrada amb els angles en biaix, estan construïdes amb obra vista de maó. La façana presenta un remat en forma de frontó esglaonat i al capdamunt hi ha un plafó amb la data de construcció de l'edifici: 'ANY 1905'. També conté un rosetó amb vidrieres emplomades i un portal monumental en forma d'arc de triomf flanquejat per pilastres adossades d'estil toscà i un arquitrau on s'insereix la següent llegenda: 'A la memoria d'en Tomàs Viladomiu i Bertran en bona recordança, aixecaren eix temple son fill Jacinto i son net March en l'any del Senyor MCMV'. El portal, rematat per un arc de mig punt, conté un timpà amb el baix relleu d'un bust d'un Sagrat Cor flanquejat per angelets tot honorant la advocació de l'església al Sagrat Cor de Jesús. Alineades amb les dues torres es localitzen sis petites finestres rematades per arcs de mig punt i amb emmarcaments de maó vist. Les dues torres, destinades a contenir les campanes i un gran rellotge, estan rematades per una coberta plana i un fris de permòdols decoratius realitzats, com tota l'obra de les torres, amb obra de maó. Els espais interiors el conformen una nau única i les capelles laterals, amb un absis poligonal amb una coberta en volta de creueria i una clau de volta policromada amb el relleu d'un colom, símbol de l'Esperit Sant. En el mur central de l'absis s'obre una fornícula amb l'escultura de Jesús, el Sagrat Cor al qual està dedicada l'església. La coberta de la nau única és una volta de canó amb arcs faixons que delimiten els espais de les capelles laterals en trams, els quals descansen en pilastres amb capitells d'ordre compost. A cada tram s'obren dues llunetes amb sengles ulls de bou amb vidres emplomats. Pel que fa a les capelles laterals, aquestes estan separades de la nau per arcs formers de mig punt que descansen sobre capitells i pilastres d'estil toscà. L'altar major està cobert per l'estructura d'un baldaquí de coberta plana sostinguda per quatre pilars acanalats d'ordre compost. A cada costa del presbiteri s'obren sengles portes d'accés a la sagristia emmarcades per un ordre clàssic de pilastres amb un arquitrau rematat per un frontó. A la capçalera de la nau hi ha una zona de cor situat en alçat a la zona de l'arquitrau de la coberta que s'estructura damunt un gran arc escarser recolzat en els murs laterals de la nau. Pel que fa a la decoració, a banda del mobiliari i altres elements escultòrics, cal destacar unes pintures murals realitzades en els plafons lliures de l'absis dedicades a moments de prèdica de Jesús acompanyat d'alguns apòstols i del miracle del repartiment dels pans i peixos. 08092-6 A la Colònia Viladomiu Nou. Al carrer principal de la colònia, davant el parc. La colònia de Viladomiu Nou va ser fundada per la família Viladomiu, va començar-se a construir l'any 1880, la mateixa nissaga uns anys abans, 1871, havia inaugurat la colònia i fàbrica de Viladomiu a la Plana de Sant Marc, la qual amb el temps passaria a denominar-se Viladomiu Vell. Encara en procés de construcció de la fàbrica i colònia de Viladomiu Vell, Tomàs Viladomiu i els seus fills, van comprar uns terrenys anomenats la Clau de Sant Marc, on iniciarien el nou projecte de la colònia Viladomiu Nou; les obres s'iniciaren ja havent començat l'activitat fabril a Viladomiu Vell. Pel que fa a l'església del Sagrat Cor de Jesús sembla que la primera pedra es va posar al 1904, (SOLER pg. 101), la direcció de les obres va anar a càrrec del paleta de Casserres Valentí Canudas; els treballs de fusteria es van realitzar al mateix taller de la fàbrica. Consta que els germans Viladomiu van encarregar esculpir una talla del Sagrat Cor de Jesús pe presidir l'altar i també un relleu de pedra que s'instal·là damunt la portalada; també es van fer dues campanes amb els noms de Teresa i Pilar, corresponents als noms de les seves mullers, totes dues es van instal·lar al campanar nord. La construcció del temple va acabar l'any 1905, així consta en la llinda sobre la portalada d'entrada, on diu 'A la memoria d'en Tomàs Viladomiu i Bertran en bona recordança, aixecaren eix temple son fill Jacinto i son net March en l'any del Senyor MCMV' i més amunt, coronant la façana dins un plafó, també indica 'Any 1905'. Els germans Jacint i Marc Viladomiu i Montañà van dedicar l'església a la memòria del seu pare i avi, el pare de fet va ser el fundador de les dues colònies de Viladomiu. La inauguració es va fer el dia 1 d'octubre del 1905 amb la presència i benedicció del Bisbe de Solsona. En el context de la guerra civil, l'any 1936 l'església va patir algunes destrosses i van desaparèixer les dues campanyes. L'any 1940 es realitzaren obres de reforma per tal de tornar a deixar l'església en condicions. Entre l'any 1954 i el 1955 es realitzaren algunes obres com la construcció de dos nous altars, el de la Puríssima i el de Sant Josep, es col·locar un nou paviment, es van obrir unes obertures circulars a les parets de l'església i s'hi col·locaren uns vitralls, es revestiren els pilars i construí cornises de pedra artificial, renovació de les fonts baptismals, entre altres. 42.0042800,1.8857300 407724 4650852 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49647-foto-08092-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49647-foto-08092-6-3.jpg Inexistent Historicista Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 116 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49648 Torre de l'amo de Viladomiu Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-viladomiu-nou -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX-XX Edifici aïllat, a quatre vents, de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa, un pis, una zona de golfes i una estructura central (de planta octogonal amb llanterna) que sobresurt de la cota de la coberta de teules formant quatre vessants. L'actual planta rectangular és el resultat de l'afegit a la façana est d'un cos d'edifici de planta baixa i un pis on hi destaca l'estructura d'una galeria amb arcades de mig punt obrada amb obra vista de maó. L'obra del conjunt esta feta a base d'un paredat comú irregular en els murs de càrrega i obra de obra de maó vist que es localitza, a més de la galeria, a les quatre cantonades, a la cornisa de coronament, als emmarcaments de les obertures (llevat del frontis de l'entrada principal que és de pedra) i en l'estructura central que sobresurt de la coberta. La façana principal, on se situa l'accés a l'interior, presenta un gran portal flanquejat per dues finestres, tots tres elements disposen de llindes lobulades i damunt dels quals es desenvolupa una balconada amb llosa de pedra decorada per quatre mènsules que atorguen al conjunt d'aquesta entrada un caràcter monumental. Pel que fa a la resta d'obertures cal destacar que a la planta baixa es disposen senzilles finestres amb llindes rectes i a la planta pis s'observen balcons ampitadors amb baranes de ferro de fosa d'estrets balustres de disseny senzill. Cal destacar la cornisa de l'edifici, amb un ràfec pronunciat format per un seguit d'arcs (com si es tractés d'una decoració del romànic llombard) que emmarquen ulls de bou quadrilobulats realitzats amb pedra. El cos central que sobresurt de la coberta està format per un tambor octogonal, tot ell d'obra vista de maó, de coberta transitable amb barana amb balustres ceràmics, damunt del qual sobresurt una llanterna amb dues finestres parelles a cadascun del quatre costats, rematada per una estructura de merlets con si es tractes d'un castell medieval. 08092-7 A la Colònia Viladomiu nou. Al final del carrer principal. Tomàs Viladomiu i Bertran va ser en fundador de les colònies de Viladomiu. Viladomiu Vell s'havia fundat a la peça de terra anomenada la Plana de Sant Marc; un cop ja iniciada la seva activitat l'any 1871, tot i que encara calia construir diversos edificis, la família va adquirir el tros de terra anomenat la Clau de Sant Marc, on bastiria la colònia de Viladomiu Nou la qual va començar-se a construir l'any 1880. Amb la constitució de la societat 'Jacinto Viladomiu e Hijos' es pot considerar que comença la història de Viladomiu Nou, és el 1896, moment en el qual es separa de la primera societat la qual continuaria a la colònia Viladomiu Vell; a partir d'aquí els dos Viladomiu, passaren cada un a ser gestionat per una societat, en el cas de Viladomiu Vell per 'Viladomiu Hijos'. En relació a la torre de l'amo, consta que l'any 1899 es trobava en procés de construcció, moment en que també s'havia iniciat la plantació de l'arbrat al carrer. La família Viladomiu es va instal·lar a la torre l'estiu del 1902. L'edifici era utilitzat com a residència temporal dels propietaris de la colònia, els quals habitualment residien a Barcelona. Al llarg dels anys les estades es van anar reduint. Actualment l'edifici funciona com a Centre d'Interpretació de les Colònies del Llobregat, vinculat al Parc Fluvial de les colònies del Llobregat, va obrir al públic el 18 de juliol de 2008; el centre mostra al públic la història i patrimoni del les colònies tèxtils de l'Alt Llobregat a partir d'una exposició i recursos audiovisuals i permet conèixer com es vivia en una torre senyorial de les colònies, concretament espais de la primera planta i golfes es mostren com espai museístic amb el seu mobiliari i objectes d'ús habitual tot reproduint l'ambient de diferents estances. El centre realitza visites guiades, i és punt d'inici de rutes de descoberta del patrimoni industrial, natural i immaterial de les colònies. 42.0035600,1.8869800 407827 4650771 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49648-foto-08092-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49648-foto-08092-7-3.jpg Legal Historicista Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 116 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49650 Sant Marc de Viladomiu Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-viladomiu-vell -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX Edifici religiós sota l'advocació de Sant Marc, de planta basilical, amb un campanar adossat a la façana de ponent amb una coberta de pissarra a quatre aigües. La nau central de l'església presenta una coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Les naus laterals també estan cobertes amb teules a una vessant. Els murs de l'església estan realitzats a base d'un paredat comú força rústec llevat de les cantoneres de la zona de l'absis on presenta la talla de carreus regulars, polits i escairats. El campanar, construït amb posterioritat a l'església, presenta uns murs aplacats de pedra disposada en filades regulars tot reproduint una construcció romànica llombarda. La façana està construïda damunt un sòcol de pedra i presenta un revestiment a la resta de superfície realitzat a base d'un arrebossat simple, pintat, amb incisions que formen una disposició de filades carreus col·locats al trencajunt. D'aquesta manera s'emfatitzen els elements arquitectònics que destaquen del fons, com per exemple la rosassa i l'ull de bou situats a la zona del capcer, o el portal amb un frontó curvilini decorat amb permòdols que recolza en dues pilastres d'estil toscà. Tots aquests elements, de pedra, destaquen del revestiment de la façana que està coronada per formes ondulants còncaves i convexes amb una decoració a base de mènsules, pinacles arrodonits i una creu de pedra al capdamunt del capcer. El campanar presenta un portal amb emmarcaments de pedra i una llinda corba que aixopluga un timpà amb un baix relleu que representa el bateig de Jesús amb l'adveniment de l'Esperit Sant en forma de colom. L'interior de la nau central presenta una coberta a base d'una volta de canó dividida en quatre trams, amb llunetes on s'insereixen finestres rematades per un arc de mig punt. A cada tram es formen grans pilastres d'estil compost que recullen els arcs formers i faixons de separació amb les naus laterals. Un gran arquitrau decorat amb petits permòdols recorre l'encaix de la volta amb els murs laterals i a la zona d'entrada es disposa el cor amb una barana de balustres de fusta. L'absis és poligonal cobert amb volta de creueria i cadascun dels panys de mur estan decorats amb pintures representant escenes de la vida de Jesús entre columnes acanalades d'estil compost pintades de color daurat. 08092-9 A l'entrada a la colònia Viladomiu Vell. El 2 de maig del 1868, Tomàs Viladomiu i Bertran i els seus fills, Josep, Jacint i Marc Viladomiu i Montañà, van comprar una peça de terra, anomenada la Plana de Sant Marc, a Josep Feliu i Subirà i a Martí Feliu Farriols, pare i fill. Indret on poc després iniciarien la construcció de la colònia Viladomiu, la qual consta que al 1871 ja estava donada d'alta. Poc temps després i un cop iniciada l'activitat a la fàbrica, Tomàs Viladomiu va adquirir una nova peça de terra, la Clau de Sant Marc, on va començar a construir una nova colònia que amb el temps es denominaria Viladomiu Nou. Un cop posada en funcionament la fàbrica es va anar avançant en la construcció d'altres edificis que havien de configurar la colònia, entre els quals l'església; així l'any 1883 es van iniciar les obres de construcció de l'església, dirigides per el mestre d'obres Valentí Canudes de Casserres. L'any 1885 el temple va ser consagrat i es nomenà el primer capellà. A costat i costat de l'església es van construir les escoles, espai que van ocupar durant molts anys. 42.0097200,1.8861900 407770 4651455 1885 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49650-foto-08092-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49650-foto-08092-9-3.jpg Inexistent Historicista Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Valentí Canudes de Casserres (mestre d'obres) Per tal que la gent de la colònia no hagués de desplaçar-se fins l'església parroquial de Gironella per assistir als oficis religiosos, s'aconseguí que el capellà de Vilanova de Sagàs, digués una missa a la capella de Sant Marc de Cal Bassacs els dies de festa. Al cap d'uns anys el capellà va ser traslladat. El Sr. Viladomiu va fer construir un oratori als baixos d'un dels habitatges. Per tal de resoldre la qüestió Tomàs Viladomiu va decidir iniciar la construcció de l'església i dotar-la de capellà propi. En el llibre La colònia Viladomiu Vell (1868-1935), escrit pel prevere Ramon Casals, s'hi recullen les diferents obres i compres realitzades per anar dotant l'església del mobiliari, escultures, altars i altres elements litúrgics, així com la seva decoració. 116 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49658 Torre de Cal Metre https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-metre -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX Gran edifici aïllat, a quatre vents, de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes (resultat d'una remunta posterior), amb una coberta a quatre vessants de teules. Presenta una estructura de murs realitzats amb paredat comú llevat dels emmarcaments de les obertures realitzades amb pedra ben tallada i escairada. També a les quatre cantoneres es disposen grans carreus de pedra de reforç. L'organització d'obertures és regular a les quatre façanes, regular tant per la situació com per la tipologia, combinant balcons a les dues façanes més estretes, i balcons als extrems emmarcant finestres a les més amples. Les lloses del balcons són de pedra i les baranes de ferro de fosa. Totes les obertures tenen unes llindes en forma d'arc escarser llevat del portal central de la façana afrontada al carrer Pas de la Muralla que és de mig punt. A la façana posterior, la de migdia, té un volum annexat, aproximadament en el centre d'aquesta façana, a manera de galeria o tribuna, de materials i acabats de cronologies més modernes a la resta, i resultat d'una modificació tardana. A nivell de forjat de la segona planta s'observa una motllura que en forma de faixa decorada amb permòdols recorre les quatre façanes, damunt de la qual s'organitza l'estructura del darrer pis que s'articula a base d'uns matxons rectangulars d'obra de maó vista formant un seguit d'obertures, gairebé quadrades, damunt les quals descansa l'estructura de la coberta a quatre vessants. Aquesta darrera planta contrasta amb la regularitat compositiva del conjunt, el qual ofereix una imatge de gran casalot senyorial. De fet, el darrer nivell és resultat d'una remunta posterior que modifica l'edifici, ja que amb fotografies antigues es pot veure que anteriorment acabava amb un terrat de coberta plana en la que sobresortia un cos central de planta rectangular, segurament corresponent a la caixa d'escala. L'edifici es troba en una gran parcel·la que té un perímetre emmurallat i que per el costat del carrer Pas de la Muralla forma un clos; aquest espai conforma una àmplia zona enjardinada de la casa. 08092-17 Carrer pas de la Muralla, 1. 08680 Gironella La fàbrica de Cal Metre va ser fundada l'any 1869 per Ramon Alsina i Postius de Berga, conegut amb el nom de Metre, el qual provenia d'una família que es dedicava a la filatura i al teixit de cotó. L'any 1824 es casà amb Lluïsa Rodergas Comellas, filla d'una família berguedana també vinculada a l'ofici dels filats i teixits almenys des del segle XVIII. La fàbrica es va construir a partir de la compra per subhasta de l'antic molí fariner de la vila, del qual es aprofitar l'estructura i es va tornar a posar en funcionament. Paral·lelament es va començar a construir la fàbrica de filatura, que poc després, al 1880 s'ampliaria amb una secció destinada al tèxtil. La torre era l'edifici de residència dels propietaris, els amos, i que utilitzaven temporalment; la família Alsina, com la majoria d'empresaris del tèxtil de l'època residien habitualment a Barcelona. La torre era el símbol del poder econòmic i social en el conjunt de la colònia, de fet, habitualment, si les característiques del terreny ho permetien, era construïda en un nivell del terreny per sobre de la fàbrica. La torre de Cal Metre mostra unes característiques arquitectòniques més senzilles que altres de les colònies tèxtils berguedanes, en aquest cas seguint un estil més proper a 'la tradició de la masia senyorial de finals del segle XVIII i començaments del XIX' (SERRA:2000, 45). Es considera que va ser una de les primeres torres senyorials de les colònies de la part alta del Llobregat. 42.0350300,1.8830500 407547 4654269 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49658-foto-08092-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49658-foto-08092-17-3.jpg Inexistent Historicista Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Algunes imatges antigues permeten identificar una capella a la part posterior de la casa, a la zona del jardí. 116 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49646 Torre de Cal Bassacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-bassacs -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX-XX Es tracta d'un gran edifici a quatre vents format per diverses estructures que conformen una arquitectura monumental, síntesi, estilísticament parlant, de l'arquitectura historicista i modernista. S'estructura en alçat, majoritàriament, en planta baixa i tres pisos, amb una coberta monumental bicolor de diverses vessants formades per teules ceràmiques verdes i vermelles. De planta quadrada, incorpora a una de les façanes un atri a la planta baixa i damunt una tribuna, una estructura que es reprodueix a la resta d'alçats donant al conjunt l'aspecte de torre adossada, la qual cosa potencia l'aspecte casteller del conjunt. A més, a la part central sobresurt un cos d'edifici de planta rectangular amb llanterna coberta per teules, del qual destaca l'estructura de merlets i la decoració amb arcuacions que imiten el romànic llombard, decoració que també es localitza en els frisos de les cobertes i en la torre adossada. En resum, la utilització d'elements estructurals associats a l'arquitectura medieval és una constant en tot l'edifici. Un exemple d'aquest medievalisme són els grups de finestres trigeminades rematades amb arcs de mig punt i separades per columnetes que es localitzen a tota la darrera planta, o les decoracions d'impostes dels guardapols de les obertures que en alguns casos reprodueixen motius florals. Per que fa a la decoració de caràcter modernista cal destacar, a la coberta de l'edifici, la decoració de diverses xemeneies revestides amb ceràmica de colors formant un mosaic o trencadís que reforça, juntament amb altres motius decoratius el caràcter modernista de l'edifici. També són interessants les decoracions dels frontis de les lloses del balcons i balconades, realitzades amb ceràmica vidriada que reprodueixen motius florals. Damunt del portal principal es localitza un balcó amb una barana singular formada per òculs quadrilobulats amb una llosa d'obra realitzada amb biguetes de ferro i revoltons de maó de pla revestits i pintats amb motius geomètrics. En aquesta mateixa façana principal, a l'alçada de la llinda de la segona planta es localitza un escut amb la lletra B, inicial del propietari inicial de la torre. Tota l'obra està revestida per un arrebossat que imita filades irregulars de carreus de pedra. En resum, un edifici monumental que reprodueix el caràcter de castell medieval amb decoracions que remeten a l'estil modernista. 08092-5 A la barriada de Cal Bassacs, al costat de l'antiga fàbrica tèxtil. c/Indústria, 25. 08680 Gironella La torre dels amos de Cal Bassacs com a la majoria de les colònies tèxtils es va bastir com a habitatge dels propietaris, generalment temporal; es tracta d'un gran edifici senyorial que també té la funció d'espai de domini, la seva monumentalitat afavoreix el simbolisme de l'edifici mostrant que l'empresari és l'amo i exterioritzant el seu nivell social i econòmic. Els propietaris fundadors de la fàbrica i colònia de Cal Bassacs va ser el matrimoni format per Joan Teixidor i Ballús i Raimunda Bassacs i Fornell, de Berga i Gironella respectivament. Ambdues famílies vinculades al ram de la filatura i/o tèxtil amb anterioritat al construcció de la fàbrica de Cal Bassacs, almenys des del segle XVIII. Els primeres notícies relacionades amb la fàbrica s'inicien a principis dels anys seixanta del segle XIX, primer amb la compra dels terrenys i seguidament amb l'inici de les obres de la fàbrica, finalment acabarien construint dues fàbriques. La família Teixidor-Bassacs, també tenien un taller a la seva residència habitual, situada a l'actual plaça de la Vila de Gironella. El negoci amb les fàbriques de Cal Bassacs va ser bàsicament el lloguer de les mateixes, tot i que alguns dels successors també hi fundà empresa dedicada a filats i teixits. La Torre consta que es va construir pels volts de l'any 1900; als anys cinquanta del segle XX va acollir el col·legi dels 'hermanos de Cristo trabajador', entorn als anys seixanta i setanta del segle XX es va bastir una nova nau a la zona del jardí que fa ser utilitzada com a magatzem de la fàbrica. La torre disposava d'una capella situada a nivell de planta baixa, al costat est de la porta principal d'accés, i la qual tenia accés directe; aquesta va fer utilitzada durant uns anys per celebrar les misses fins que es va construir l'església parroquial de Santa Maria de Cal Bassacs. Els darrers anys de la fàbrica tèxtil, part de la torre també es va utilitzar com a magatzem de la fàbrica. 42.0223800,1.8848300 407676 4652863 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49646-foto-08092-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49646-foto-08092-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49646-foto-08092-5-3.jpg Inexistent Historicista|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 116|105 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49669 Local parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-parroquial -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'Escambell, 4. -S/N. (1981): 'Reforma i ampliació de l'edifici 'Centre' de Gironella', a El Vilatà, número 1. -S/N. (1982): 'Casal parroquial: breu història', a El Vilatà, número 15. XX Edifici que presenta dos volums diferenciats tant pel que fa a la seva estructura com en l'alçat. Un primer volum, obrat amb obra de maó vist, amb una façana cantonera, s'estén pels carrers de la Fe i de la plaça de l'Església. Un segon volum, també en cantonera, afronta al carrer de la plaça de l'Església i al carrer d'Olvan Alt. El primer volum, construït entre mitgeres, consta de planta baixa i dos nivells amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener orienta en diagonal a l'eix de la cantonada de l'edifici. Presenta una estructura de murs d'obra de paredat comú, aixecada damunt d'un sòcol de grans carreus de pedra, llevat de la darrera planta, amb una estructura diferent, molt probablement obrada amb posterioritat. Les obertures presenten els emmarcaments de maó vist, la qual cosa ofereix al conjunt una destacada singularitat. A la cantonera d'aquest volum i a nivell de la planta baixa, es disposa una doble columna adossada, amb capitell sense relleus que es desenvolupa sota la balconada, realitzada amb carreus de pedra. D'aquest volum destaca la balconada del primer pis que s'estén al llarg de les dues façanes, amb llosa d'obra de maó i barana de ferro de forja amb barrots verticals helicoïdals corbs. Al nivell del primer pis, la cantonera està formada per carreus de pedra buixardada que destaca del paredat comú dels murs. Les obertures de la planta baixa que afronten al carrer de la Fe disposen de llindes en forma d'arc deprimit mentre que les del segon pis són rectes i decorades amb un guardapols de maó que sobresurt lleugerament de la línia de façana. La darrera planta sembla és producte d'una moderna remunta formada per una galeria, que també s'estén per les dues façanes, amb una coberta sustentada per una estructura metàl·lica. El segon volum que fa cantonada als carrers de la plaça de l'Església i al d'Olvan Alt s'organitza en alçat en planta baixa i tres pisos i disposa d'una coberta de teules d'una sola vessant que desguassa al carrer de la Plaça de l'Església. El tractament visual és diferent en tant que els murs estan revestits per un arrebossat comú pintat de blanc, la qual cosa el diferencia clarament de l'anterior, llevat de la planta baixa on s'aprecia un paredat comú irregular amb grans carreu de pedra escairada a la cantonera. D'aquest volum destaquen l'estructura d'obertures de la primera planta configurada per un seguit de finestres d'arc de mig punt emmarcades per arcs ogivals realitzats en el revestiment. Als nivells superiors es localitzen diverses obertures sense cap interès específic. La coberta és de teules amb una sola vessant que desguassa al Carrer d'Olvan Alt. 08092-28 Carrer de la fe, 2. 08600 Gironella El 1908 van finalitzar les obres del local parroquial, que llavors també era seu de l'entitat Centre Catòlic 'La Perla del Llobregat'; tot i que la fundació de l'entitat Centre Catòlic és molt anterior, sembla que dels volts del 1880. Originàriament l'entitat havia tingut seu al carrer Olvan Alt, en un local conegut amb el nom de 'Coro'. El centre acollia activitats culturals molt diverses, teatre, ballades musicals, conferències, etc. algunes de les representacions teatrals més populars eren els Pastorets per Nadal. També acollia representacions de companyies de renom, especialment programades en dates assenyalades. A l'any 1925, s'inaugurà el nou i modern Centre al carrer anomenat Josep Font, consta que es va construir per part dels 'Successors de Ramon Alsina i Rodergas', propietaris de la fàbrica de Cal Metre; en aquest local l'entitat hi va ser fins l'any 1936, durant la guerra el local va ser incendiat. Als anys 1940 l'entitat va tornar a aquest edifici de l'actual carrer de la fe, essent-ne seu altra vegada i on va ser-hi durant molts anys; durant aquests anys l'entitat 'La Perla del Llobregat' va iniciar els tràmits per poder tornar a oferir activitats, però va haver de modificar el seu nom passant-se a denominar 'Centro Católico'. Als anys 80 del segle XX es van realitzar importants obres de reforma, ampliació i adequació de l'edifici, moment en que es va modificar la coberta, tot aixecant-la i creant el darrer nivell de planta. En aquest època l'entitat, tornà a emprendre les seves activitats. 42.0339300,1.8836400 407594 4654146 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 116|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49725 Contrapès d'una premsa de Ca l'Andal https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-duna-premsa-de-ca-landal -COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages. El contrapès de Ca l'Andal està emplaçat prop de la casa, en un marge al costat d'un camp. Es tracta d'un bloc de gres que mesura entorn als 74 cms de llargada per 66 cms d'amplada, es desconeix la fondària per trobar-se encaixat al terreny. A la part central hi ha l'encaix que servia com a subjecció central del coixinet de retenció del cargol. Es desconeix si el seu emplaçament es correspon a la seva situació originària, però els germans Coromines creuen que pot estar situat a prop del lloc originari; segons els càlculs de Coromines pot tenir un pes aproximat de 360 quilos. (COROMINES: 2017, pg.70) 08092-84 La casa està situada al peu del camí que puja a la font de l'Ermita des de la zona de les Eres. Aquest tipus de contrapès de premsa està documentat des de l'època medieval. 42.0311300,1.8858000 407769 4653833 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49725-foto-08092-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49725-foto-08092-84-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquesta peça hauria actuat com a contrapès d'una antiga premsa de biga per fer el premsat del raïm per eleborar vi. Aquest tipus de contrapès està catalogat pels germans Coromines com el tipus A, es tracta d'un 'contrapès amb el forat d'allotjament de l'extrem del cargol proveït d'entalles trapezials 'ala de mosca' convergents i més amples pel cantó de dins per tal d'encastar-hi les falques' que subjectarien les peces frontals del cargol, l'eix del qual aniria col·locat vertical a la part central del forat rebaixat de la pedra i acoblat amb altres peces, tot segurament de fusta. (COROMINES: 2017, pg.28-32)Les imatges han estat facilitades per Ramon i Jaume Coromines, autors del llibre 'Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana.' 119 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49726 Premsa de vi de Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-gironella -COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages. -COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (1995): 'Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda', a L'Erol, núm. 48, pp. 10-14. XVI-XVIII Les estructures corresponents a la premsa de vi estan conservades en una codina de roca sorrenca a l'entrada nord del poble. Les restes conservades en negatiu, rebaixades a la roca, indiquen que es tractaria d'una premsa de cargol central descendent encaixada a la roca. Així, es tracta d'unes cavitats o rebaixos realitzats a la roca en forma de creu de dimensions considerables, que de fet constitueix el vestigi conservat de la premsa. Les mides màximes aproximades de la creu són 2,26 m. d'alçada per 1,67 m. d'amplada. Al costat nord de la creu també hi ha dos encaixos quadrangulars rebaixats i a la part interior de la creu també s'observa un altre rebaix menor, de forma també força quadrada. (COROMINES: 2017, pg.336-337) 08092-85 Al peu de la carretera C-16z a l'entrada nord de Gironella. No hi ha referències que permetin acotar una cronologia per aquest element, tot i que es tracta d'una tipologia de premsa que es situen dins un ventall cronològic del segle XVI al XVIII. 42.0377100,1.8810700 407387 4654569 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49726-foto-08092-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49726-foto-08092-85-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-06-20 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Segons els germans Corominas, que han estudiat i inventariat gran nombre de peces relacionades amb la producció del vi al Berguedà i algunes comarques veïnes, consideren que les premses verticals de cargol central descendent amb el bastiment de fusta són el tipus de premses antigues més desconegut. 119 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49730 Forats a la roca a la llera de la riera d'Olvan https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-a-la-llera-de-la-riera-dolvan el pas de l'aigua va erosionant la roca. En una placa de roca on la riera d'Olvan configura un salt, s'observen diversos encaixos circulars, més o menys alineats i a banda i banda del torrent. Al costat mateix, actualment hi ha un petit mur que actua de presa, formant una petita bassa que facilita l'aprofitament de les aigües per els horts del voltant. Sembla que els encaixos poden ser les restes negatives d'una antiga presa de fusta, que hauria conformat una petita bassa o dels forats on s'encaixava l'estructura d'una palanca per facilitar creuar el torrent. 08092-89 a la llera de la riera d'Olvan, al costat de la passarel·la que comunica la zona de l'ermita La zona entorn a la riera, especialment aigües avall des d'aquest punt i fins a desaiguar al Llobregat, està envoltat de diverses feixes i parcel·les d'horts. Una zona conreada de valor paisatgístic i social. La zona ha estat lloc d'ocupació agrícola des d'antic, de fet la riera discorre en paral·lel al turó on hi havia el poble vell de Gironella, per tant, el recinte emmurallat. Segurament, la proximitat a la vila medieval ha afavorit l'aprofitament de les aigües i de les terres fèrtils del voltant del torrent des d'antic. 42.0330300,1.8845300 407667 4654045 08092 Gironella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49730-foto-08092-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49730-foto-08092-89-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49761 Font de Cal Paquenyo https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-paquenyo XIX-XX L'estructura està força malmesa i l'entorn degradat. La font està situada al costat de llevant dels horts, delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny, fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter. En el mur principal hi ha el brollador que vessava l'aigua a una pica de planta ovalada. Al lloc hi ha unes banyeres que acumulen l'aigua per regar. El nom de la font li dóna la casa propera. 08092-120 Al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d'Olvan o de la riba. No es coneix la data de construcció de l'estructura de la font, la proximitat la nucli antic de Gironella fa pensar que es tracta d'una font que pot haver estat condicionada des de temps enrera. Alguns dels elements que es poden veure a l'entorn immediat són de cronologia contemporània. 42.0330800,1.8842700 407645 4654051 08092 Gironella Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49761-foto-08092-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49761-foto-08092-120-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Element urbà Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
49714 Grafits de la portalada de Sant Marc de Cal Bassacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-de-la-portalada-de-sant-marc-de-cal-bassacs GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs', a El Vilatà, número 25. SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIV els grafits han sofert algunes pintades i incisions que els malmeten. Els grafits es localitzen a les dovelles de la portalada de l'església de Sant Marc, a Cal Bassacs. Es tracta d'una portalada formada per grans dovelles ben tallades i polides, que disposen d'un guardapols de motllura senzilla que es perllonga fins unir-se amb les impostes també amb motllura. Els brancals de la portalada són tres grans carreus a cada costat. Els grafits es localitzen en tres de les dovelles, a la clau i a les dues primeres dovelles de l'arc, les que toquen amb les impostes. Els grafits reprodueixen dibuixos de castells amb torres amb merlets, en els que està representat el carreuat dels murs, la forma de les obertures de portes i finestres; tot i que esquemàtics, els dibuixos destaquen, entre altres, per els detalls arquitectònics que mostren. La tècnica utilitzada és el grabat a partir d'un traç profund realitzat en els carreus. 08092-73 a la portalada de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs. L'església de Sant Marc és un edifici essencialment bastit al segle XVIII adossant-se a un roc que actua a manera d'absis, el qual es considera que en origen havia estat un eremitori (segles IX-X). La capella però té una evolució cronològica més àmplia, així, a l'estructura pre-romànica de l'eremitori s'hi hauria adossat un primer temple romànic, probablement entorn als segles XII-XIII. Posteriorment al segle XIV el temple hauria sofert una reforma important. Ja vers el 1749 s'hauria construït el temple barroc reaprofitant alguns elements (com la portalada) o restes de les anteriors construccions; finalment al segle XIX es realitzaren altres obres que acabarien d'atorgar a l'edifici un aspecte molt similars a l'actual. Les característiques arquitectòniques de la portalada on hi ha els grafits, la tipologia d'arquitectura reproduïda en els dibuixos i els paral·lelismes existents, fan pensar que els grafits poden situar-se cronològicament al segle XIV. 42.0187000,1.8769500 407018 4652462 08092 Gironella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-3.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El detall del grafit de la clau sembla incomplert, fet que fa pensar que la portalada és un element reaprofitat; de fet la majoria d'interpretacions apunten a que la portalada podria correspondre a la porta de l'edifici del segle XIV, la qual posteriorment, arran de l'ampliació o reconstrucció dels segles XVIII s'hauria reaprofitat. 119|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5