Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49810 | Escultura de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-roc | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'.</p> | XVIII-XIX | <p>A l'angle sud-est del creuer es localitza una escultura exempta de Sant Roc, copatró de l'església. Està representat amb els atributs de pelegrí, és a dir, amb el barret, la capa amb la petxina i el llarg bastó. Es tracta d'una escultura que substitueix la que es va cremar durant la guerra que va ser donada a la parròquia per l'arquitecte Alexandre Soler que la va comprar a un antiquari. Als peus del Sant hi ha la representació del gos, típic en la simbologia del Sant. Segons la llegenda, Sant Roc, que era natural d'Occitània, pelegrinà a Roma en el moment més àlgid de la pesta negra trobant-se molts malalts pel camí. Tan és així que es va dedicar a atendre'ls i a conviure amb la seva malaltia, fins que, malauradament, es va contagiar. Seguint amb la llegenda, un gos que passava per les afores de la ciutat de Roma se'n va compadir i a força de llepar-li les nafres el va guarir. A més, el gos cada dia pispava un pa i li portava per tal d'alimentar-lo. Per això l'escultura presenta en la imatge de Sant Roc, les nafres ensangonades a la cama dreta i el gos als seus peus. Antigament era tradició posar una imatge d'aquest sant a l'entrada de les poblacions, a fi de protegir-les de les epidèmies.</p> | 08092-169 | a l'església de Santa Eulàlia de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>Es podria inscriure dins la imagineria barroca de finals del XVIII, fins i tot d'inicis del XIX.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49810-foto-08092-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49810-foto-08092-169-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49839 | Construcció de rellotges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-rellotges | <p>-AMENÓS, Ll. : (2002): 'Aportacions a l'estudi dels antics rellotges domèstics catalans: els exemplars conservats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona', a Salobre. Butlletí del Centre d'Estudis Josep Baralt, número 12, p.9-11 (Arenys de Mar). -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1990): 'Els Puigferrat, rellotgers de Gironella al segle XVIII', a El Vilatà, número 83, pàgs. 56-57. -FARRÉ, E. (1990): 'Els antics rellotgers de Gironella', a El Vilatà, número 82, p.59-61. -FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (2002): 'Rellotges i rellotgers de la conca del Llobregat.' XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sant Vicenç de Castellet 2001, p. 209-218. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. -XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008): El rellotge català. El Papiol: Efadós.</p> | XVIII | Es tracta d'una tècnica artesanal del segle XVIII, recollida a través de la bibliografia i els testimonis materials conservats. | <p>Durant el segle XVIII Gironella va comptar amb un taller de rellotges, conegut especialment per la construcció de rellotges domèstics. Aquest taller s'atribueix a la nissaga de rellotgers Puigferrat, procedents del Lluçanès i que s'instal·laren a Gironella durant el segle XVIII. Del taller gironellenc es creu que poden procedir vint exemplars, dels quals però, només set compten amb la inscripció de la vila de procedència. En el cas dels rellotges fabricats a Gironella, i a diferència d'exemplars d'altres tallers, no indiquen la data ni el taller o fabricant, només en alguns casos hi ha la inscripció del nom de la vila de procedència. Els rellotges del taller de Gironella generalment tenen unes mides d'entorn a 200x140x110 mm., amb una esfera rectangular situada verticalment, en alguns exemplars amb el nom de 'Gironella' o el text 'Ft en Gironella'. Els rellotges del taller de Gironella disposen d'una única agulla que marca les hores, la qual compta amb un índex més llarg desplaçable que permet programar l'hora del despertador; aquest gira conjuntament amb l'agulla horària i en passar pel costat dret del rellotge dispara el mecanisme del despertador (situat a l'exterior de la caixa). Aquest sistema de despertador és propi dels despertadors monàstics, o rellotge mecànic casolà, dels segles XV i XVI. Aquesta especificitat no s'ha localitzat en altres tallers a excepció d'un exemplar contemporani d'Igualada. Pel que fa al pèndol, en molts casos no és l'original, aquest era curt, situat davant l'esfera i habitualment en forma d'àncora de vaixell. El sistema d'escapament és de paletes, més antic encara que l'escapament català; tant les rodes transmissores com el bastiment són de ferro. La majoria d'exemplars disposen de soneria, alguns toquen les hores i les mitges i altres també els quarts. Tenen autonomia de funcionament per un dia. Un altre tret present en diversos exemplars és que al centre de l'esfera hi ha una figura solar gravada i el disc horari compta amb divisions dels quarts d'hora. Generalment, tant les xifres romanes com els ornaments van ser gravats a la planxa de llautó de l'esfera amb punxó. Es destaca com a característica específica l'existència d'una peça angular de ferro que abraça el rellotge per les parts posterior i inferior i que dóna solidesa a l'estructura. Aquesta característica ha permès atribuir al taller de Gironella alguns exemplars anònims. En relació al conjunt de poblacions productores de rellotges catalans del segle XVIII, els experts defineixen el taller de Gironella com d'elaboració molt més primitiva en quant a la tècnica utilitzada (molt més antiga). Farré i Xarrié han inventariat '20 rellotges, tres esferes i una màquina procedents de Gironella, set dels quals tenen la inscripció acreditativa de la vila de procedència; en dos apareix simplement el nom Gironella i en els sis restants la frase abreujada Ft en Gironella (XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008)) '. Els rellotges inventariats com a procedents de Gironella es conserven en particulars, en entitats públiques i en privades, per exemple: un exemplar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, un al Monestir de Montserrat, dos al Museu Episcopal de Vic, un al Crèdit Andorrà (Andorra), i dos al Museu Comarcal de Manresa (un dels quals amb el nom de Gironella). Dels rellotgers Puigferrat també hi ha constància de la fabricació de rellotges de campanar, es documenta la construcció d'un rellotge per l'església de Gironella al 1748, i un altre exemplar fet el 1795, situat a la torre d'Isanta de Solsona.</p> | 08092-198 | <p>Segons recull la bibliografia, a inicis del segle XVIII a Gironella no hi havia rellotger, raó per la qual el 1728 es va contractar en Joan Puigferrat, de la parròquia de Santa Maria de Merlès, per tal que reparés el rellotge del campanar, fins llavors se'n feia càrrec el mossèn. Aquest rellotger també havia reparat el rellotge del campanar de la parròquia de Sant Joan de Berga, l'any 1727 i altra vegada l'any 1734. L'any 1748, des de Gironella es va tornar a contactar amb Joan Puigferrat per tal que construís un rellotge nou pel campanar; període en que consta que s'oferí al rellotger que es quedés a viure a la vila de Gironella, a canvi, el consistori es faria càrrec dels seus impostos, el rellotger acceptar el tracte i poc després ja es documenta la família vivint-hi. Van ser tres les generacions de la família que van fer de rellotgers a Gironella, Joan Puigferrat (c. 1698- Gironella 1753), Joan Puigferrat i Riambau (Sant Marti de Merlès 1736 - Gironella 1808) i Josep Puigferrat Escaler (Gironella 1776 – c. 1850). Del conjunt de rellotges atribuïbles al taller dels Puigferrat, només uns quants porten inscrit el nom de Gironella, en cap dels exemplars consta la data ni el nom del taller o fabricant (Puigferrat), per tant, no es coneix quin dels rellotgers de la nissaga els va fabricar. De fet els rellotges anònims s'han pogut atribuir a aquest taller i aquesta nissaga per comparació, ja que mostren les mateixes traces i tècniques que els identificats amb el nom de Gironella. Es creu que potser alguns dels rellotges més antics (potser els anònims), podrien haver estat fabricats mentre residien a Sant Martí de Merlès, aproximadament entre 1734 i 1748.</p> | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-01-19 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La tradició rellotgera del segle XVIII a Gironella es caracteritza per la presència d'un taller d'elaboració de rellotges domèstics que a nivell més global (europeu) es podrien situar dins una tipologia manufacturera molt més antiga, entorn a dos segles abans. Aquest fet es deu a que la tecnologia rellotgera europea al segle XVIII havia evolucionat molt, per contra els rellotgers catalans mantenien una tradició molt més rudimentària que no els permetia fer còpies dels nous rellotges del mercat europeu, especialment tenint en compte el cost de les peces d'importació. Aquest fet va afavorir l'existència d'uns artesans catalans (locals) que fabricaven unes màquines senzilles, resistents i força fiables, però amb característiques tècniques antigues (comparant-ho amb les noves produccions europees). La fabricació de rellotges domèstics catalans d'aquest període es caracteritza per una especificitat que els diferencia de la resta i que al 1958, en un moment de descobriment dels rellotges casolans catalans, va ser batejat com 'l'escapament català'; consistent en una solució rudimentària consistent en un dispositiu mecànic que regula l'energia proporcionada pels pèndols tot distribuint-la en intervals regulars per mantenir el pèndol en oscil·lació constant. En conjunt els rellotges domèstics catalans s'ha definit com peces amb un disseny extern força actualitzat, amb esferes en general força similars a les elaborades a Anglaterra i França, però amb una maquinària d'acabats i qualitat més aviat rudimentària i de tradició força antiga; segons expliquen els experts això es deu al fet que aquells rellotgers catalans del segle XVIII el que feien era fabricar en petit, en miniatura, el tipus de rellotge de campanar que coneixien i que era d'un o dos segles anteriors. La tradició rellotgera d'aquest període a Catalunya era de la mà d'artesans que no provenien del món de la rellotgeria, sinó ferrers, manyans,.. i sobretot fabricants d'armes (de la qual Catalunya era un reconegut centre productor). Les poblacions considerades productores de rellotges domèstics catalans, s'ha relacionat a partir de l'existència almenys d'un exemplar amb el seu nom gravat. Actualment es comptabilitzen dotze centres productors: Arenys, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada, Manresa, Mataró, Moià, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa i Vic. En un ventall cronològic ampli que a grans trets es considera des del 1750 fins el 1800, però amb algunes excepcions o distincions pels extrems; així, com a més antic cal referir-se a un exemplar del 1721 de Mataró, tenint en compte que no tots els exemplars disposen de data (en el cas de Gironella, cap exemplar) i altres exemplars que es situen fins el primer terç del segle XIX a Arenys i Moià i un exemplar de la segona meitat del segle XIX de Barcelona. A nivell local, en cada cas es pot parlar d'unes característiques específiques, tot i que es puguin identificar certes similituds o paral·lelismes entre certs tallers. En el cas de Gironella, igual que a Igualada, incorporen un sistema de despertador molt similar. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 49811 | Escultura del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-sant-crist | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'.</p> | XVI | <p>El món cristià ha desenvolupat diverses iconografies per representar Jesús com per exemple el pantocràtor, el maiestas dómini, la majestat o, com en el cas que ens ocupa el Crist Crucificat, amb un caràcter més humà i realista. Aquesta humanització en part es deu a la influència de la pietat franciscana on l'aspecte sofrent preval, sobretot a partir del segle XIII, pel damunt de l'aspecte gloriós anterior (maiestas domini, pantocràtor). El Crist es presenta abatut, realista, gairebé nu a amb les quatre extremitats clavades a la creu amb els dos peus clavats amb un sol clau d'influència gòtica. La imatge, malgrat que és força estilitzada, no deixa de ser naturalista. Encapçala la creu el rètol INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum).</p> | 08092-170 | a l'església de Santa Eulàlia de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>Segons consta a la bibliografia publicada, el Crist es va salvar de la crema del 36 i indiquen que podria ser obra del XVI. Es tracta d'una de les poques peces conservades i procedents de l'església vella de Santa Eulàlia.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49811-foto-08092-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49811-foto-08092-170-3.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 95 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49737 | Antic hàbitat a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-habitat-a-sant-marc | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | IX-X | la roca on hi ha els forats i les marques és gres que es degrada amb facilitat. | <p>En la paret de roca de gres que hi ha a pocs metres darrera de l'església de Sant Marc s'hi localitzen diversos forats realitzats a la mateixa roca, la qual configura un balmat molt suau. Les restes que més destaquen corresponen a tres fileres d'encaixos, la inferior molt més desgastada, i altres marques antròpiques, entre les quals uns solcs per damunt dels encaixos, en aquest cas formant dues línies en angle com la secció d'una coberta a dues vessants. Els encaixos són forats de formes més aviat rectangulars, alguns de més quadrats i alguns altres més arrodonits, disposats alineats versemblantment per servir de punt de suport de bigues de fusta d'una estructura que s'adossaria a la paret. En la part més nord de la roca també hi ha uns graons excavats que faciliten l'accés a la part superior, on s'estén un llarg pla de roca. A la part superior s'identifiquen diversos forats, sobretot de planta circular i altres marques antròpiques. A la zona propera als graons es localitza un altre forat de mides més grans que es creu que podria correspondre a una sepultura.</p> | 08092-96 | A les roques que hi ha a pocs metres a l'oest de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs | <p>Les característiques dels forats, així com la distribució en la paret de roca, fan pensar que es tracta d'un indret que hauria pogut estar ocupat com a zona d'hàbitat en època alt-medieval, segons altres paral·lels similars documentats. L'any 1989 es van dur a terme excavacions arqueològiques a l'indret de Sant Marc per tal de valorar el potencial arqueològic de la zona, en el context de la construcció de la nova carretera C-1411 i després la C-16. Dels diversos sondeigs que es van dur a terme, dues cales es van realitzar prop del balmat (identificat com a sector 4, cales 6 i 7). En les cales realitzades es van localitzar fragments de ceràmica grisa medieval i també de ceràmica moderna, del segle XVI. Sembla que el camí que discorre entre la cinglera i l'església pot haver afectat els sediments de la zona, d'altra banda, hi ha constatada la troballa d'un fragment de ceràmica cardial i diversos esquerdills de sílex, vers l'extrem sud, segurament per l'arrossegament dels sediments.</p> | 42.0189813,1.8766910 | 406997 | 4652494 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2020-05-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al voltant més proper de l'església hi ha altres blocs que també mostren diversos forats i rebaixos. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 49645 | Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-1 | <p>-BUSCALLÀ, M.; BERTRAN, M. (1992): 'L'església parroquial s'obre novament al culte', a El Vilatà, número 95. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981 o 1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici historicista on es barregen estructures neoromàniques i neogòtiques, de planta basilical amb un transsepte, on a l'encreuament amb la nau central i mitjançant quatre arcs torals s'eleva un tambor de secció quadrada amb quatre petxines, fet que permet una secció octogonal a partir de la qual s'eleva la gran cúpula. Els paraments exteriors, majoritàriament, estan constituïts per carreus de pedra irregulars units amb morter llevat de l'estructura de la cúpula que està realitzada amb maó vist. De la façana principal cal destacar l'estructura de la torre campanar que incorpora a la base el portal d'accés a l'interior, un portal neoromànic amb columnetes i capitells sense treballar, i arquivoltes que emmarquen un timpà amb un treball de ferro de forja que incorpora el símbol (crismó) de crist. La capçalera absidal presenta tres absis semicirculars, el central de grans proporcions està reforçat per contraforts i al qual s'adossa una estructura (sagristia) d'una sola planta i coberta de teules a tres vessants. Des de l'exterior es poden observar els rosetons amb vidres emplomats que es disposen en els murs de la nau central pel damunt de les laterals i que il·luminen l'interior, uns rosetons treballats amb traceria neogòtica. Les naus laterals també disposen d'allargades i estretes finestres disposades a cada tram de les naus, entre contraforts, i tres petits ulls de bou a la part superior. Algunes d'aquestes obertures estan tapiades, són únicament motius decoratius exteriors i els seus emmarcaments estan realitzats amb maó vits la qual cosa destaca del parament petri de l'edifici. De l'interior destaca la coberta de la nau central realitzada per trams amb voltes de mocador; a les laterals també s'utilitza aquest mateix sistema de voltes, llevat dels trams del transsepte que són de canó. Destaca l'estructura interior del absis amb dos nivells diferenciats, el primer només consta de columnes adossades i paraments llisos fins a mitja alçada; a partir d'aquest punt desenvolupa les columnes adossades amb capitells rematats per uns arcs trilobats. Entre les columnes s'obren diverses finestres força estretes i el quart d'esfera de la part superior està decorada amb pintures representant la Mare de Déu amb el nen Jesús dins d'una ametlla envoltada dels Reis Mags i pastors. La cúpula també està decorada amb pintures representant el Pantocràtor envoltat pels símbols dels quatre Evangelistes i àngels, sota dels quals s'obren múltiples finestres amb vidres emplomats presentant motius geomètrics i escenes de la vida de la Verge. Les voltes de les cobertes i una gran majoria dels murs interiors estan pintats imitant una disposició de maons de pla col·locats al trencajunt. Els trams de separació de la nau central amb les laterals es divideixen en dos mitjançant unes columnes amb capitells i dos arcs de mig punt; a les impostes hi ha uns plafons esculpits en baix relleu presentant els passos del 'Via Crucis'.</p> | 08092-4 | Al casc antic de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>L'important augment de població experimentat a finals del segle XIX a Gironella, propiciat especialment per la demanada de mà d'obra a les fàbriques tèxtils instal·lades al peu del Llobregat, van propiciar la necessitat de construcció d'una nova església que pogués encabir el creixent volum de vilatans. Al maig de 1892 l'administrador apostòlic de Solsona visità la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella, moment en que el rector li exposà la necessitats de construir una nova església, fet que consta que ell mateix va comprovar. La parròquia i el Bisbat van iniciar els tràmits i converses per la construcció del nou temple, cercar una bona ubicació, així com fer una valoració del cost econòmic de la construcció de l'església. Els delineant Caietà Bohigas realitzar els plànols, la construcció dels fonaments s'inicià l'agost del 1896; les obres no van durar gaire, es van fer part dels fonaments; les obres no podien continuar per manca de recursos econòmics. El 1902 el bisbe va visitar Gironella i va adonar-se de la necessitat urgent del nou temple; en aquella època hi havia opinions contràries a la ubicació escollida per la nova església, alguns consideraven que s'havia de bastir prop de la nova zona de creixement, a la carretera; el bisbe acabà concloent que el lloc escollit amb anterioritat era adequat. El pressupost previst de l'obra va determinar que es decidís vendre l'església vella de Santa Eulàlia, a fi d'aconseguir recursos per tal de fer front a les despeses. La venta es dugué a terme el 1907 al senyor Bassús. Per tal de reduir costos s'acordà realitzar un nou projecte, finalment, el projecte de l'església va anar a càrrec de l'arquitecte Alexandre Soler i March (1874-1949), que era deixeble de Domènech i Montaner, i del qual es coneixen un interessant nombre d'obres alguna a Barcelona, però especialment al Bages i d'altres a Gironella mateix. El 12 d'octubre del 1903 es reprenien les obres, van sorgir alguns contratemps, La primera fase de construcció s'inaugurà el 1905, però no va ser fins el 1958 que es completar l'obra, les darreres obres van ser les del campanar, i s'inaugurà oficialment.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 1905 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49645-foto-08092-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49645-foto-08092-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49645-foto-08092-4-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-01-25 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Alexandre Soler i March (arquitecte) | En la construcció del temple consta que hi col·laborà d'una manera destacada l'industrial Ramon Alsina i Rodergas. El temple conserva un Sant Crist de l'església vella de Santa Eulàlia. L'any 1990 hi va haver un despreniment en un arc de la nau central, fet que va comportà el tancament de l'església durant entorn un any; amb motiu de la reparació d'aquest arc també es van dur a terme altres obres molt necessàries, especialment a el desmunt i la reconstrucció de la teulada de la nau central i reparació de la resta, el reforç de les voltes de la nau central i de les parets exteriors de les capelles laterals del costat esquerre de la nau central, la restauració d'alguns rosetons laterals, a més d'altres actuacions i de l'embelliment interior de l'església. Es deixà per més endavant altres actuacions en la cúpula central, referent als canals i baixants d'aigües, així com l'enderroc de les punxes i boles de la part central més alta de la cúpula. | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 49809 | Escultura de la Mare de Déu de l'església de Santa Maria de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-mare-de-deu-de-lesglesia-de-santa-maria-de-cal-bassacs | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs.</p> | XX | <p>Es tracta d'una escultura exempta representant a la Mare de Déu que presideix l'altar major de l'església realitzada en fusta per l'escultor Lluís Maria Saumells. Presenta una imatge femenina, força estilitzada, amb els braços oberts i el palmell de les mans orientat al front. Aquesta postura és típica de les Verges tutelars, amb un caràcter protector o mediador que intercedeix en la salvació dels homes. D'aquí que als peus presenti l'esfera del món, de tradició medieval, envoltada de tres àngels. De fet és la representació de l'univers tal i com es veia a l'antiguitat passada pel tamís de la fe cristiana, ja que l'esfera simbolitza la forma ideal, la totalitat, la creació perfecte que sorgí de les mans de Déu. La fesomia de la Verge és força clàssica així com també la representació de la túnica que l'embolcalla, típica de les escultures del període clàssic grec.</p> | 08092-168 | Església de Santa Maria de Cal Bassacs | <p>L'escultor és Lluís Maria Saumells i Panadès (Gironella 1915-Tarragona 1999), va estudiar bàsicament a diversos tallers de Barcelona i també a París, on hi va residir des de 1946 al 1948. Després de viatjar per tot Europa ampliant la seva formació com a pintor i escultor s'instal·la a Tarragona on va ser nomenat director de l'Escola d'Art de Tarragona a partir de 1959 exercint tasques docents. De les seves obres cal destacar el polèmic monument a la Batalla de l'Ebre a Tortosa o el de Jaume I a Salou, entre d'altres. Cal a dir que va ser un dels promotors del Museu d'Art Modern de Tarragona. Entre d'altres premis destaca el Sant Jordi atorgat per la Diputació de Barcelona l'any 1958.</p> | 42.0215400,1.8829100 | 407516 | 4652771 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49809-foto-08092-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49809-foto-08092-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49812 | Escultura de Sant Honorat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-honorat | XX | <p>Escultura exempta realitzada en fusta pel veí de Gironella Jordi Tomas segons consta en una placa situada a la peanya de l'escultura amb la següent llegenda: 'Ofrena de les Forneries / Artigas, Ballús, Coma, / Rosell, Rotllant, Vilalta, / A la Parroquia de Gironella / 16 DE MAIG DE 1985 / DISSENYAT I REALITZAT PER / JORDI TOMAS VEÍ DE GIRONELLA'. Al frontis de la peanya i en una altra placa hi diu 'SANT HONORAT'. L'escultura presenta al bisbe Honorat frontalment, en posició hieràtica força inexpressiva i rígida, amb un dels símbols del seu càrrec, la mitra de bisbe ja que ho fou d'Amiens, a més de la pala de forner com a símbol dels flequers. Segons la tradició, Sant Honorat venia de família de forners i havia inventat la manera de fer el pa dels tres crostons, a Catalunya nomenat també com a pa de cantells, pa de merlets, pa fressat, pa de canonge o pa de tres corns. Els forners i flequers de Catalunya van adoptar a Sant Honorat com a patró ja a l'Esta Mitjana, tradició que s'ha mantingut fins els nostres dies.</p> | 08092-171 | a l'església de Santa Eulàlia de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>La placa que hi ha a l'escultura indica que la peça va ser realitzada el 1985 com a ofrena de diferents forners a la parròquia de Santa Eulàlia.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 1985 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jordi Tomàs | 119|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49783 | Fons documental de la parròquia de Santa Eulàlia a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-eulalia-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XVI-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella hi ha 10 llibres de baptismes des de 1555 fins el 1902 de manera ininterrompuda, 4 llibres de matrimonis des del 1752 fins el 1914, i 6 llibres d'òbits d'entre els anys 1735 i 1908. Compta amb 19 plecs de fulls corresponents als expedients de matrimonis des de l'any 1939 fins el 2000. A més, de la documentació referent a l'administració parroquial hi ha documentació referent als comptes de col·lectes manades, llibreta d'ànimes, del Benefici de l'Hospital , La casa del Benefici, Càritas parroquial, Visita domiciliària a la Sagrada Família, Apostolat de l'Oració, Capella de Sant Isidre, Capella de Sant Marc, Capella de Sant Antoni de la carretera, llibretes de comptes de diverses fundacions: Feliu, Novenari, Mn. Vicenç Casals, de Ferrer, Carme Vila, Josep Villaró, Mn. Pere Vila, Mm. Josep Bover, i Simó Munts; que contenen informació referida al període 1957-1976. El fons inclou documentació notarial, dos manuals notarials, un llibre amb dades de 1445 a 1448 i l'altre de 1549 a 1551, a més també hi ha un seguit de documents notarials solts del segle XIX; a més, compta amb la transcripció de 7 pergamins.</p> | 08092-142 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | <p>Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica.</p> | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el fons que es conserva a la parròquia hi ha la resta de llibres de baptismes des de 1902 fins 1976, en total 7 llibres, els llibres de matrimonis des de 1915 fins 1975, i 4 llibres d'òbits des de 1909 fins 1976. La documentació de Viladomiu Nou també és conservada a la parròquia, aquest fons consta de 2 llibres de comptes (1940-1976), un de matrimonis (1940-1976), un d'òbits (1940-1976), un de confirmacions (1943-1976) i un de compliment pasqual (1941-1976), a més de documentació referent a l'administració parroquial des del 1940 fins el 1972. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49780 | Fons imatges de Gironella a l'Arxiu de l' Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-de-gironella-a-larxiu-de-l-ambit-recerques-bergueda | XIX-XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas de Gironella és bastant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, que inclouen fotografies en blanc i negre i en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> | 08092-139 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 49643 | Castell i muralles de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-i-muralles-de-gironella | <p>-BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1993): Gironella i la Guerra de Successió. Barcelona: Edicions de l'Associació Cultural El Vilatà, Col·lecció L'Escambell, núm. 2. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, volum V. Barcelona, Rafael Dalmau editor. -SANTANDREU, M. D. (2014): 'Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de Berga al 1715', a L'Erol, número 121, p. 89-91. -SERRA, R.: (1983): 'El castell de Gironella', a El Vilatà, número 22, p. 19-24. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -SERRA, R., BUSQUETS, J. i VILADÉS, R. (2009): 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII', a L'Erol, número 100, p. 20-29. -VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Les restes més visibles i conegudes del Castell de Gironella corresponen a les restes arquitectòniques situades a l'entorn de l'edifici de l'Ajuntament i altres, aparentment no visibles, integrades en la trama arquitectònica del casc antic de la vila. En el turó on es situa l'edifici de l'Ajuntament es poden observar restes de la torre i del castell, així com part de la muralla. D'una banda, el pany de mur de la muralla del castell la trobem a l'espadat a tocar del riu Llobregat damunt del qual hi ha l'edifici consistorial. Es tracta d'un mur que regularitza la superfície de la roca i que mostra traces de paraments de diferents fases constructives; podent destacar una àmplia part bastida amb un parament de carreus més ben tallats, disposats a trenca-junt i col·locats en filades força regulars. Destaca també el llenç de mur que hi ha a la base de l'edifici de l'Ajuntament, concretament pel costat sud, en el carrer la baixada del castell; conforma un pany de mur atalussat que s'alça mostrant un parament irregular compacte fins l'alçada on hi ha dependències municipals, on hi ha algunes obertures de traça senzilla, amb llinda formada per un petit arc rebaixat fet en maó de pla; aquest mur atalussat actuaria com a fonament del castell. En el seu parament també s'observa més d'una fase constructiva, algunes parts formades per un paredat més regular i amb major presència de carreus, encara que de tall bast, i altres parts bastides amb grans còdols més o menys desbastats, junt amb afloraments de roca a la part inferior del mur. A la confluència sud-oest d'aquest pany de mur i de la muralla de ponent, en l'espadat que s'alça sobre el riu Llobregat, hi ha la torre del castell, també anomenada torre de l'homenatge, que compta amb una estança conegut com la presó. Es tracta d'una torre de planta quadrangular, sobre de la qual s'alça la torre del rellotge, una estructura dels anys trenta del segle XX bastida en maó vist. Els murs de la torre del castell mostren un paredat regular de carreus disposats a trenca-junt en filades força uniformes. Pel costat de llevant, hi ha dues obertures, a les quals s'accedeixen per dos trams diferents d'escala, des del carrer baixada del castell; l'obertura inferior de tall simple i sense cap element arquitectònic destacable, dóna accés a un petit espai conegut com la presó, una reduïda estança en la que hi ha una petita finestreta que dóna llum a l'interior i visibilitat a ponent, vers el riu Llobregat i el pont vell. A la façana est de la torre hi ha un altra obertura que dóna accés al nivell de sobre la presó, en aquest cas és emmarcada amb carreus als brancals i una gran llinda plana de pedra. En aquest cas l'espai interior és de planta irregular, lleugerament més gran que el nivell inferior ja que ocupa més extensió vers el costat nord-est; en aquest espai trobem una escala de fusta de diversos trams per la qual s'accedeix a la part superior de la torre, més concretament a la torre del rellotge i per tant, a la zona on hi ha situada la maquinària del rellotge. Aquest espai de la torre és il·luminat a partir d'un parell de finestres situades la part de ponent. Des de l'interior d'aquesta estança s'observen traces de modificacions de l'estructura en els murs de més a llevant. Altres restes del castell s'observen des del nivell de la plaça de la Vila, formant part del conjunt de l'edifici de l'ajuntament, especialment a l'extrem de ponent, conformant part del clos que delimita un petit pati així com algunes parts de l'arquitectura de l'interior de l'edifici per aquest extrem; en aquests cas, es poden destacar part dels murs i les voltes apuntades fetes en maó de les dependències d'aquesta zona, que tot i ser més modernes, poden ser restes del castell. D'altra banda, part dels murs que formen part del mateix edifici consistorial, especialment als nivells inferiors, mostren un gruix considerable, fet que fa pensar que pot conservar altres restes de murs de l'antic castell.</p> | 08092-2 | Al casc antic de Gironella. Plaça de la Vila, 1. 08680 Gironella | <p>Les notícies referides a Gironella es remunten almenys al segle IX, concretament en l'acta de consagració de l'església de Sant Maria d'Olvan, datada del 899, en que s'esmenta el lloc de 'Gerundela' com un dels límits de l'esmentada església. També consta en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, del 839, però que es considera una falsificació del segle X o XI. El castell de Gironella consta documentat a partir del segle XIII, bàsicament en donacions dels senyors de la Portella sobre terres a Gironella. Fet que confirma que els senyors de la Portella eren els senyors de Gironella, es creu que molt provable que el castell es construí sota el seu poder. El castell de Gironella apareix esmentat en el testament de Bernat de Portella, fet l'any 1243 (Diplomatari la portella, pag. 142 I doc. 78) juntament amb altres castells que estaven també sota el seu domini com la Quar, Roset, Palmerola, Portella, Querol, Montmajor, Balsareny i Castelladral. L'any 1294 el baró de la Portella, Bernat Guillem, obtingué la dot de la seva muller Sibil·la de Pinós; Bernat Guillem I de la Portella i Lluçà, el 1307, va aconseguir del rei tota la Baronia de Gironella. Durant el segle XIII Gironella va anar creixent i configurant-se com un interessant lloc estratègic i de control, entre altres del camí de la sal; el castell de Gironella va esdevenir un indret en el que els senyors de la Portella van apostar i invertir. El fill de Bernat Guillem, Bernat VI de la Portella, va morir sense descendència, passant la Baronia a mans de la Marquesa que es casà amb Pere de Fenollet Vescomte d'Illa i de Canet; passant els dominis de Gironella a mans dels Fenollet. Durant el domini dels Fenollet es coneixen poques notícies. Després de la mort de Pere VIII, la baronia de Gironella, passà dels Fenollet al Pinós, concretament al 1423 per confirmació reial passà a Pere Galceran II de Pinós, que havien reclamat repetidament la seva possessió. Els Pinós tingueren el domini de Gironella fins el segle XVI, tot i que mai hi van tenir residència al castell, el control l'exercien des dels dominis de Bagà. La importància de la vila de Gironella fou reconeguda pels barons de Pinós en diverses ocasions, al 1402, atorga el privilegi d'escollir dos cònsols i quatres jurats per a governar-se. Del període dels Pinós es conserven força notícies, entre les quals que el 1430 Bernat II Galceran va ser a Gironella per retre homenatge als seus homes, o que el 1444 els Pinós van confirmar a Gironella, els privilegis, costums i llibertats; el 1472 Galceran de Pinós, a causa de la guerra civil de Joan II, deslliurava als homes de la Baronia de Gironella del pagament dels censos degut a que els censos s'havien d'invertir en obres al castell i en guaites. Els Barons de Pinós exigien sovint ajudes econòmiques als homes de la seva baronia i cobraven els impostos; d'altra banda, els ingressos que percebia Gironella descendien paulatinament durant alguns anys (1483-1485). Al segle XV el baró de Pinós arrendà el castell de Gironella, al batlle Joan Serra. A finals del segle XV consta que el castell de Gironella era abandonat, queda reflectit en un document del 26 de maig de 1499 (Serra pg. 21 Romànica), de fet en una situació semblant es trobaven les possessions dels barons de Pinós al segle XVI. Al segle XVI la Baronia de Gironella s'integrà al domini dels Agulló, degut a la manca de descendència per part de la família Pinós, fet que comportà que la baronia passés a mans de Maria, filla de Francesc Galceran de Pinós, qui estava casada amb el noble Miquel d'Agulló. A mitjans del segle XVIII, el domini dels Agulló-Pinós fou reclamat pels senyors de Bagà, llavors els ducs d'Alba; sembla que no guanyaren el plet interposat davant la Reial Audiència de Barcelona.</p> | 42.0335600,1.8822800 | 407481 | 4654107 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-20 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'adreça indicada és la de l'Ajuntament, indret on s'ubiquen la majoria de restes visibles. L'accés a la torre de l'homenatge i a la presó és: c/Baixada del castell, 1. A l'interior de la presó, es conserva un petita comuna. (segueix de Història): Durant el període de domini dels Agulló-Pinós, es conserven un destacat nombre de referències de la vila de Gironella amb el bandolerisme, del 1587 es documenta la presència d'hugonots. En època dels Agulló-Pinós, Gironella entrà en un procés de decadència; en gran part derivada pels efectes que les guerres van tenir a la vila, especialment per la de Successió. L'any 1702, Josep Agulló-Pinós obtingué, per part de Felip V, el títol de Marquès de Gironella, com a mostra d'agraïment a la seva fidelitat; tot i la protecció del rei la vila fou cremada, sembla ser que afectant de manera important al castell, fet que determinaria que durant el segle XVIII perdés la seva funció i importància. Posteriorment el títol de Marquès de Gironella passà a mans dels Sentmenat, tot i que acabà essent un títol honorífic, ja que la desamortització els deixà sense els béns patrimonials de Gironella. En el context de la Primera Guerra Carlina, Gironella fou saquejada i incendiada, per part del Comte d'Espanya; els efectes sobre la vila van ser molt importants, molt habitants varen marxar a altres poblacions, consta que el Marquès de Gironella i Sentmenat va cedir la pedra del que devia quedar del castell, als veïns per tal de reconstruir les cases. El títol d Marquesat de Gironella passaria més tard a mans dels Calvo-Encalada i els Febrer. (Rosa Serra i Cat Romànica) Posteriorment, les restes del castell es reaprofitaren i es modificà, durant un temps va ser rectoria i finalment casa consistorial. Avui dia l'edifici de l'Ajuntament està situat en l'emplaçament i aprofitant les restes de l'estructura de l'antic castell. Es reprodueix el text de M. Dolors Santandreu (SANTANDREU: 2014, pg. 90) pel detall de la informació que recull en relació al castell i muralles de Gironella: 'La importància de Gironella queda palesa en la descripció que se'n fa en el document: 'és una petita vila que pertany a D. Miquel d'Agulló i Pinós, marquès de dita vila. Està situada a l'esquerra del Llobregat i a la dreta de la riera de Gironella. De la banda dels conreus està tancada per una bona muralla i quatre torres quadrades, amb una espècie de camí cobert format de paret seca. Del costat del Llobregat, tancada pel castell que té una espècie de torre bastida sobre un penya-segat, i del costat de la riera per una muralla, sobre la qual s'han edificat diverses cases. Hi ha 2 portes, la de Berga, al costat dels conreus, amb una espècie de baluard quadrat de maçoneria que la cobreix; i la del Llobregat que desemboca al pont de maçoneria que és sobre el riu. Dintre el recinte hi ha l'església parroquial servida per un rector i tres preveres, 72 cases i uns 250 habitants. La major part són pagesos pobres que recullen unes 800 quarteres de sègol i 30 càrregues de vi cada any. El castell que forma part del recinte de la vila és a tres quarts d'hora del camí ral de Berga a Vic, i a una hora del de Manresa a Berga. Tot i que només hi ha una torre, té bones muralles. Durant el darrer setge de Barcelona, els miquelets van cremar l'estructura de fusta fent saltar una cantonada, i un cop a dintre empresonaren els 30 minyons que feien guàrdia. Com que les principals cases són construïdes i recolzades a la muralla, només es poden ensorrar les torres i les dues portes, ja que cal conservar els habitatges; s'ha d'ensorrar la torre del castell'. | 94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 49815 | Custòdia de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-de-santa-eulalia | XVIII | <p>Treballada en plata i daurada en algunes de les seves parts. La custòdia de Gironella adopta la forma de sol, al centre del qual es localitza la lúnula on s'hi col·loca l'hòstia consagrada defensada per un vidre i decorada per vuit pedres precioses de color vermell repartides simètricament al voltant de la circumferència de la lúnula. Des d'aquest centre s'escampen els raigs solars que s'obren a tot el perímetre de la circumferència decorats amb diversos angelets alats (puttis) envoltats per núvols. Aquest conjunt està sustentat per un peu que mostra la figura d'un àngel alat amb els braços oberts cap el cel. Damunt del cap hi té també el muntatge d'una joia consistent en la talla d'una pedra preciosa, en aquest cas de color transparent i de forma rectangular, envoltada per quatre petites pedres de les mateixes característiques de menor mesura, però. La peanya pròpiament dita, és a dir la base, és ovalada i presenta un treball decoratiu abarrocat amb quatre caps d'angelets alats.</p> | 08092-174 | Església de Santa Eulàlia, Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>La custòdia (o ostensori) de la parròquia va ser restaurada l'any 1944 segons la llegenda gravada sota el peu de la mateixa: 'GIRONELLA / RESTAURADA EN 1944'. Serveix per a guardar l'hòstia consagrada per presentar-la als fidels. N'hi ha de moltes formes però la més tradicional és la d'un sol, una forma fixada per la tradició a partir del segle XV. El seu origen cal situar-lo en la tradicional festa del Corpus per tal que l'hòstia consagrada sigui visible pels fidels que assisteixen a les festes religioses.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49815-foto-08092-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49815-foto-08092-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49815-foto-08092-174-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49756 | Topalls de fre del tren i altres elements del carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/topalls-de-fre-del-tren-i-altres-elements-del-carrilet | XX | A la plaça de l'estació hi ha conservats uns testimonis de l'antic carrilet o tren de Manresa a Guardiola del Berguedà, en concret un topall de fre i part de les peces de connexió d'un vagó amb un altre junt amb dues rodes. Els topalls que hi ha a la plaça de l'Estació, estan col·locats al costat de la font, es tracta d'un conjunt de quatre bigues de fusta tractada col·locades verticals, encastades a terra i amb una planxa rectangular allargada que les subjecta per la part superior. En les bigues si poden veure una rebaixos, semblen les travesses de les bigues del tren on hi anaven encastats els rails. Hi ha algunes referències que indiquen que en algunes vies secundàries, amb poc moviment o en baixadors de menys importància, hi ha topalls d'aquest estil, de fusta. La funció bàsica del topall és fer de barrera, frenar el tren per tal que no surti de la via. Les peces de connexió d'un vago a un altre, estan col·locades en un bloc rectangular de formigó en el que trobem que a la base hi ha un petit tram de via de tren, dos rails instal·lats damunt travesses de fusta i subjectats amb platines i cargols de ferro, entre les travesses o bigues de fusta grava gran i a sobre dues rodes amb el seu eix. Damunt les rodes hi ha una gran platina de ferro amb un topall i una mànega de fre a cada costat. També disposa de les cadenes i altres peces que permetien la subjecció d'un vago a un altre o a la màquina. Algunes peces de connexió de vagons sovint també eren reutilitzades i instal·lades com topall de fre del tren; en aquest cas s'interpreta que els elements que hi són representats i instal·lats és a manera de record del conjunt les vies i els vagons, en aquest cas, amb només una part. | 08092-115 | A la part nord de la plaça de l'Estació, al costat de les fonts. | La funció dels topalls és impedir que el tren surti de la via, moltes vegades s'aprofitava materials, carrils, travesses de tren, muntats de maneres diverses. L'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, en concret el tram que passava per Gironella es va inaugurar l'any 1887; el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. Als anys 90 del segle XX es finalitzava la llarga reforma de la plaça de l'Estació on es van col·locar aquestes peces, en el seu moment també hi havia reconstruït l'edifici de l'estació. | 42.0350700,1.8802600 | 407316 | 4654276 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49756-foto-08092-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49756-foto-08092-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49715 | Fites de terme a les roques de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-a-les-roques-de-sant-marc | XIX-XX | en conjunt es bo, però la tipologia de roca es degrada amb facilitat. | A la zona de les roques de Sant Marc es localitzen diverses marques de terme; unes són a la part superior del balmat que pocs metres a l'oest de la capella i les altres, les més emblemàtiques, en el mateix pla de roca i fins uns blocs de pedra situats uns metres més cap al sud. Es tracta de fites de terme realitzades rebaixant la roca, conformen una mena de regates, o solcs estrets i allargats, d'entre vint i pico i trenta i pico centímetres de llarg. Podem localitzar diferents formes de marques, com una creu, per tant dues regates creuades, dues regates conformant una forma de T, o una regata amb un forat petitó a cada costat. Les marques situades a capdamunt de la roca, en la zona més propera a la capella de Sant Marc, hi ha col·locada al damunt les marques l'estructura de suport d'una senyera. | 08092-74 | En el pla de roca que s'estén a l'oest i fins sud-oest de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs. | Les marques de terme tenen la funció d'indicar els límits de les diferents parcel·les, per tant, de les diferents propietats. Les marques que es localitzen més a l'extrem d'aquest sector de Sant Marc delimiten, a més, el límit del terme municipal, per tant són fita de partió dels dominis municipals. | 42.0167500,1.8751900 | 406870 | 4652248 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49715-foto-08092-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49715-foto-08092-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les Roques de Sant Marc, a l'oest i sud-oest de la capella fins l'extrem sud de les roques, indret anomenat Fita de les Roques de Sant Marc. Les marques de límit de terme es localitzen en diferent punts de la roca, a l'extrem sud de la placa on hi ha uns grans blocs, també a la part superior dels blocs.En un dels blocs de l'extrem sud-oest, un jove d'Olvan hi van localitzar fa poc temps l'existència d'una inscripció grabada a la roca. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49785 | Cantada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-0 | XIX-XXI | Actualment, durant el cap de setmana de Setmana Santa, els diferents grups de caramellaires recorren carrers i places del municipi oferint les tradicionals cantades de caramelles. Cada colla de caramellaires surt a fer un recorregut, bàsicament durant el dissabte a la tarda i el diumenge al matí, passant (repartint-se) per diferents nuclis on oferir les seves cantades. Com és tradició el diumenge de Pasqua, després de la sortida de missa (a la una) s'ofereix la tradicional trobada de colles de caramellaires a la plaça de la Vila; on s'aplega gran nombre de públic per gaudir de les cantades de cada colla, cadascuna per separat i en finalitzar totes plegades ofereixen una cantada conjunta. Al llarg dels anys els grups participants a la cantada de caramelles han anat canviant, en l'edició del 2018 hi ha participat Les Veus de Gironella, el grup de caramelles de Viladomiu Nou, la Coral Estel i el grup de caramelles de l'Escola de Cal Bassacs. | 08092-144 | en diferents indrets del municipi, la cantada conjunta és a la plaça de la Vila. | Les caramelles són cançons populars, de tradició religiosa i festiva que es canten per Pasqua Florida; l'origen es situa al món rural i, posteriorment, es creu que no és fins al segle XIX, es comença a introduir a les ciutats de la mà de les societats corals . Durant els dies de Pasqua cada grup de cantaires visiten cases i masies, a Gironella actualment sobretot dins els nuclis urbans, tot fent la cantada de caramelles davant de cada casa o en diferents zones de cada barri. Tradicionalment el grup de cantaires era gratificat amb ous, llonganissa i altres aliments, que a la vegada simbolitzava la finalització de la Quaresma. Amb els aliments que es recollien s'acostumava a fer un esmorzar o berenar, i en alguns indrets com és el cas de Gironella una ouada o truitada popular. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49785-foto-08092-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49785-foto-08092-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antigament era tradició que durant la cantada de caramelles es fes recollida de donatius, econòmics amb la barretina, però també es passava amb un cistell per recollir ous els quals es feien servir per l'ouada que s'oferiria la setmana posterior a Pasqua. Actualment, bàsicament es recullen diners que també serveixen per oferir la tradicional Ouada o per costejar altres despeses. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49806 | Roures de la font de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-de-cal-forroll | Al costat de la font de Cal Forroll i a l'entorn més proper, a la zona anomenada la devesa de Cal Forroll, hi ha diversos exemplars de roure, un a tocar mateix de la font. Són exemplars que destaquen per el seu port i dimensions, conformant un petit conjunt destacable. | 08092-165 | uns 50 metres al nord-est de la casa, sota la carretera de Casserres. | 42.0357200,1.8777800 | 407112 | 4654351 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49806-foto-08092-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49806-foto-08092-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 49679 | Capella de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-0 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Capella d'una sola nau, de planta rectangular i amb un petit campanar d'espadanya a la façana principal. Presenta uns murs revestits per un arrebossat comú pintat de blanc del qual destaquen els emmarcaments de pedra les obertures i els carreus disposats fent cantonera als quatre angles de l'edifici. El campanar d'espadanya està realitzat amb obra de maó vist. A la façana principal se situa la porta d'accés a l'interior amb brancals i llinda en forma d'arc de mig punt rebaixat, on a la dovella central s'inscriu la data de 1772 (o és 1778).Al capdamunt del portal se situa un ull de bou amb els emmarcaments de pedra i, a la zona del capcer, s'obre una petita finestra també amb els emmarcaments de pedra. L'espai interior, d'una sola nau, està cobert per una volta de tres trams amb llunetes i pilastres que suporten els arcs faixons. La capçalera absidal és plana i conté una senzilla fornícula, amb emmarcaments de pedra, que conté la figura de Sant Antoni de Pàdua a qui està dedicada la capella. Els murs estan revestits amb un arrebossat simple pintat imitant la disposició de carreus en les pilastres i arcs, llevat de la zona de presbiteri i absis, espais que disposen d'un aplacat de fusta fins a mitja alçada. Als peus de la nau única es disposa una escala amb graons de pedra que condueix a un espai de cor molt senzill, amb una barana de fusta imitant balustres. El paviment és de mosaic hidràulic de dos senzills models presentant dibuixos geomètrics. | 08092-38 | A peu del camí i de la carretera que comunica Cal Bassacs amb Gironella. | La primera referència a una capella dedicada a Sant Antoni a Gironella és de mitjans del segle XVIII en una referència en un llibre d'òbits de la parròquia; en concret és una referència de l'any 1746, en que s'anota la defunció d'un ferrer de Vic arran d'una caiguda en el camí ral deu de Cardona a Gironella, es concreta que el fet es produí '...un poquet mes avall del Oratori de Sant Antoni en lo terme o parroquia de esta vila de Gironella...'. (BUSQUETS, praroquia 128). En el mateix llibre hi consta que un veí de Gironella, en el testament demanà que es portés un braç de cera a la capella de Sant Antoni, a data de 1770. Aquestes notícies ens permeten deixar constància de que a mitjans del segle XVIII ja existia aquesta capella, la qual semblaria que posteriorment va ser objecte d'alguna reforma o modificació, tenint en compte també la referència de la data de la llinda de la porta d'accés, 1772 o 1778. | 42.0281400,1.8824500 | 407487 | 4653505 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49679-foto-08092-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49679-foto-08092-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49679-foto-08092-38-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49683 | Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landal | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | Casa a quatre vents, tot i que la façana posterior està bastida arrambada al marge que conforma el terreny, és de planta rectangular, organitzada en alçat en planta baixa, primera i planta sota-coberta, amb teulada a dues vessants amb el carener en sentit transversal vers la façana principal. Aquesta és orientada al sud, sud-est, mostra la superfície coberta amb un arrebossat senzill amb un acabat pintat, deixant vistos els maons que emmarquen la majoria de les obertures en brancals i/o llindes, i els angles de les cantonades on es veuen els carreus de pedra que els conformen. Les obertures a la façana principal es presenten distribuïdes regularment en tres eixos verticals, totes elles amb emmarcaments de maó vist col·locat pla o en sardinell. En aquest sentit, la porta d'accés a l'interior i la resta d'obertures de la façana principal, excepte la gran obertura central del darrer nivell, són amb una llinda lleugerament escarsera feta amb maons, a més, la porta d'accés i l'obertura del balcó que té damunt tenen també els brancals amb obra vista, en canvi només hi ha maó vist a les llindes de la resta d'obertures d'aquest frontal. Damunt porta d'accés se situa un balcó ampitador, amb barana de ferro de disseny senzill. Al capdamunt i a la zona del capcer es disposa d'una gran obertura (balcó ampitador) amb llinda en forma d'arc de mig punt rebaixat i defensat per una barana de ferro de barrots verticals i passamà senzills; sembla que aquesta obertura és resultat d'una modificació recent. Les façanes laterals disposen de poques obertures, les quals són de configuració una senzilla. Al costat de llevant hi ha adossada l'estructura d'una terrassa amb accés des de la planta primera i conformant un porxo a planta baixa; tot sembla indicar que es tracta d'una moderna estructura afegida en el moment de rehabilitació del conjunt. Davant la casa, en una feixa situada a una cota inferior, hi ha dos edificis que havien estat destinats a paller i bestiar, estan bastits adossats al marge del terreny. L'estructura del paller és de dos nivells amb el carener orientat en perpendicular a la façana principal que obra al sud, a la planta segona disposa d'una gran obertura amb pilar central, típica dels pallers, la qual conserva encara travessers de fusta de tancament. Els murs combinen parts de mur de paredat comú, bàsicament a planta baixa, maó massís emmarcant les obertures, als pilars i part dels tancaments perimetrals del nivell superior. La construcció del costat és d'un sol nivell i teulada a una única vessant; destaca una gran obertura central a la façana sud, feta amb llinda d'arc de mig punt, tota emmarcada amb maó massís. | 08092-42 | Situada al peu del camí que puja a la font de l'Ermita des de la zona de les Eres. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'Cal Andal' i hi consta registrat 'Edaldo Comas'. | 42.0311300,1.8858000 | 407769 | 4653833 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49683-foto-08092-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49683-foto-08092-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49683-foto-08092-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49786 | Festa de Sant Marc i vot de poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marc-i-vot-de-poble | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3 | XVIII-XXI | Coincidint amb el 25 d'abril, diada de Sant Marc, es puja a l'església de Sant Marc per fer el Vot de Poble. Antigament es pujava a peu des de diferents indrets, actualment un nombre important de persones continuen mantenint el costum, alguns pugen en grup, els escolars i altres colles. Els actes consisteixen en una missa, amb la cantada dels goigs, seguida de la benedicció del terme, i posteriorment es reparteix coca amb xocolata i habitualment també una taronja. Ja fa uns anys que un cop acabats aquests actes també s'ofereix algun tipus d'espectacle o activitat més d'animació infantil. | 08092-145 | a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | El vot de poble a l'església de Sant Marc sembla que es va establir a finals del segle XVIII en agraïment per haver deslliurat el municipi de la plaga de llagostes que havia afectat gran part de la Catalunya Central. Per aquest motiu, cada any el dia de la festivitat de Sant Marc els veïns anaven en processó a la capella el dia de Sant Marc, processó presidida per les autoritats religioses i civils. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49786-foto-08092-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49786-foto-08092-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La festa es manté viva, habitualment hi assisteix molta gent; molts anys a l'acte hi va part de l'alumnat d'alguns dels centres de primària del municipi, els de l'Escola de Cal Bassacs sempre hi participen.L'autora de les imatges és Maria Teresa Gómez. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49792 | L'onze de setembre i Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lonze-de-setembre-i-gironella | http://www.11sgironella.cat/presentaci%C3%B3.html | XX-XXI | Coincidint amb l'11 de setembre es realitza la representació de l'Onze de setembre i Gironella, a les roques del pont vell. El dia exacte de les representacions ha anat variant segons com s'escau el calendari, habitualment cada any es realitzen vàries sessions, dues o tres, segons l'any, tot i que en alguna ocasió només s'ha fet una representació. L'emplaçament escollit és l'escenari natural de les roques del riu, el mateix riu, el pont vell, i la part inicial del carrer del pont vell, i amb el casc antic com a decorat de fons que s'integra en la representació de l'obra. L'espectacle es situa en el context de l'11 de setembre de 1714, tot enllaçant-ho amb els fets històrics del 1640. L'escenificació es fa a través de la vivència del Mestre Jordi i la seva família, veïns de Gironella. El fil conductor de l'obra es desenvolupa a través de la figura de l'àvia, la muller del Jordi, qui explica a la seva neta Eulàlia, com es van conèixer els seus besavis i quines conseqüències pot comportar la guerra que estant vivint en aquell moment, el1714, tot basant-se en el que van viure els seus besavis arran de la Guerra dels Segadors, el 1640, i introduint en escena l'episodi de l'agonia i mort de Pau Claris. L'argument gira a la figura de l'avi Jordi, qui com altres voluntaris de Gironella i el Berguedà, el 1714 van marxar de Gironella per anar a defensar Barcelona. Eulàlia, la neta, coneixedora dels fets narrats per l'àvia, marxa amb uns comediants cap a Barcelona a ajudar al seu avi Jordi. La neta ajudarà l'avi en la feina d'enterrador al Fossar de les Moreres, on s'assabentaran de les dificultats que està vivint Barcelona. En aquest context s'introdueixen altres passatges històrics com la caiguda d'en Casanova. Finalitza l'espectacle amb escenes emotives i plenes de simbolisme amb el retorn dels derrotats voluntaris de Gironella. | 08092-151 | a les roques del pont Vell. | La representació es va iniciar l'any 1999 o 2000, i durant 14 anys va està dirigida per Jordi Vallbona, des del 2015 està sota la direcció de Maria Caselles i Joan Rigat. Etapa en la que s'han introduït alguns canvis en l'estructura, bàsicament en la manera d'enllaçar les diferents escenes per tal de fer-lo més dinàmic, també compta amb un narrador a tres veus, que va explicant la història i situant a l'espectador tot aportant dades històriques. El col·lectiu la Gresca van ser els iniciadors d'aquesta representació, que ja des dels seus inicis l'espectacle ha comptat amb la col·laboració de molts veïns i veïnes. Actualment és organitzat per l'Ajuntament de Gironella amb la col·laboració de nombrosos veïns i entitats, així, les darreres edicions ha comptat amb un centenar d'actors a més de figurants, la col·laboració de la Coral V9 de Viladomiu Nou, bombers voluntaris, un grup de timbalers i grallers, i en diverses edicions s'ha comptat amb la lectura per part de mossèn Climent Forner, del poema 'Plany per Catalunya'. | 42.0331300,1.8815200 | 407418 | 4654060 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les escenes emblemàtiques són, a l'inici la cremada del poble, l'afusellament d'uns catalans, el retorn dels derrotats de l'11 de setembre. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 49818 | Edificis carretera de Berga, 14 i 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-carretera-de-berga-14-i-16 | XX | Conjunt de dos edificis d'habitatges construïts entre mitgeres, el del costat nord situat en testera, aquest consta de planta baixa i tres pisos, el darrer resultat d'una remunta posterior, i el del costat sud, organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una petita golfa. Ambdós disposen de coberta a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes principals afronten a la carretera de Gironella a Berga, la C-1411a, i les façanes posteriors a la carretera de Vic. Els dos edificis disposen d'unes façanes principals caracteritzades per un treball d'obra de maó que ornamenta els frontis essencialment amb formes geomètriques força similars entre ambdues tot aportant un valor artístic al conjunt. En el cas de la façana més nord, també compta amb algunes motllures senzilles damunt les obertures de la planta baixa. El tractament la façana posterior és totalment diferent, en aquestes l'acabat és bàsicament llis a partir d'un revestiment de morter senzill. En l'edifici del costat sud, destaca una galeria senzilla en les plantes primera i segona, formades per arcs de mig punt emparellats sense el mainell corresponent; també esmentar, la zona de sota-coberta que compta amb un seguit d'obertures de forma de rombe, a manera de ventilació de l'espai. La característica principal del conjunt és l'acabat de les façanes principals amb l'obra vista de maó i el seu tractament en relleu en que destaca els paraments de la façana a partir d'un dibuix geomètric a base de rombes realitzats amb maons col·locats en relleu. La distribució de les obertures és regular, amb tres registres a cada planta, a la baixa, un portal al centre flanquejat per finestres. | 08092-177 | Carretera de Berga, 14 i 16. 08600 Gironella | La construcció d'aquest edifici cal situar-la a inicis del segle XX, en un moment de creixement i consolidació de la vila de Gironella, iniciada al segle XIX arran de la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, les quals necessitaven de mà d'obra per treballar-hi. Aquesta necessitat va afavorir, entre altres factors, l'augment de població i la construcció de nous edificis. | 42.0390100,1.8800800 | 407307 | 4654714 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49818-foto-08092-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49818-foto-08092-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les característiques d'aquestes habitatges són similars a les de l'edifici del carrer Padró número 6. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49680 | Cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramons | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XVII | La masia manté sencera l'estructura tot i que mostra signes de deteriorament, especialment en algunes parts dels murs de tapia. La masia té ús agrícola i ramader. | Conjunt format per un edifici principal, la masia pròpiament dita, i un seguit de coberts auxiliars típics d'una explotació agrícola ramadera i de cronologies diverses. Pel que fa pròpiament a la masia, aquest mostra un seguit d'elements resultat de les diferents etapes constructives que ha sofert al llarg del temps. En aquest sentit, els murs perimetrals mostren diferents sistemes constructius que van des del paredat comú, passant per la utilització de carreus escairats i ben tallats disposats en filades al trencajunt, fins l'obra de tàpia. Als quatre angles de l'edifici es pot observar la talla de grans carreus disposats en cantonera per tal de donar reforç i que destaquen de l'obra de tàpia. Organitzada en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb una coberta, de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. A la façana principal destaquen el portal d'accés i la disposició d'obertures de la zona central. El portal disposa de brancals formats per grans carreus de pedra escairats, a partir del qual es desenvolupa un arc de mig punt format per grans dovelles de pedra. Pel que fa a les finestres disposen d'emmarcaments notables realitzats amb grans carreus de pedra als brancals i llindes i ampits motllurats monolítics. La mateixa configuració s'observa en les dues finestres a una de les façanes laterals (la més septentrional), on a una d'elles hi ha gravat a la llinda monolítica, trencada, la data de 1666 envoltada de dos cercles amb pètals i damunt la data un tercer cercle amb una creu. A la façana de ponent es pot observar una estructura semicircular que acull el cos del forn de pa, realitzat amb murs de paredat comú força malmès; d'altra banda, també destaca una altra estructura de planta arrodonida, adossada al mur nord i que es desenvolupa fins al nivell de la planta primera i que correspon amb el pou d'aigua. Pel que fa a l'interior es conserva l'estructura i distribució, amb les estances destinades al bestiar, amb les menjadores corresponents, el forn de pa i la zona de la tina de vi. A la primera planta, a la qual s'hi accedeix mitjançant una escala amb graons de pedra, trobem una sala central, o sala menjador, amb la pica, els fogós i amb el foc a terra amb una campana moderna, i estances a cada costat. Una escala de fusta dona accés a les golfes. Els forjats són de bigues de tronc de fusta, llates i encadellats. Les estructures exteriors, destaca algunes de les obrades amb paredat comú, parts del paller i algunes corts, i també altres estructures bastides amb materials moderns. | 08092-39 | A la zona residencial de Cal Ramons, just després d'un revolt molt tancat. | La masia de Cal Ramons es tracta d'una masia que ha experimentat diverses modificacions al llarg dels segles. De fet, en les seves façanes es pot veure la traça clara d'una ampliació, testimoniant que la casa anteriorment era més petita, de dues crugies, la qual posteriorment es va ampliar amb un crugia més al costat de llevant. En els murs d'aquesta ampliació es pot observar una finestra amb la data 1666; per tant, semblaria que amb anterioritat a aquesta data ja existeix una primera masia més petita, la qual a ple segle XVII es va ampliar i probablement adoptant un aspecte força similar a l'actual. Tot i això, al llarg dels segles la masia experimentaria altres modificacions i obres de reforma. Tot i les referències al segle XVII assenyalades i que ens indica l'arquitectura, no hi notícies documentals publicades que informin sobre la masia amb anterioritat al segle XVIII. En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Gironella, hi consta la referència de la parcel·la Cal Ramons. Posteriorment, també consta l'anotació en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, on trobem la referència 'Cal Ramons'. | 42.0238700,1.8892100 | 408041 | 4653023 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49680-foto-08092-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49680-foto-08092-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49680-foto-08092-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49681 | Ca n'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narola | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -IGLÉSIES, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -IGLÉSIES, Josep (1991): El Fogatge de 1497. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Presenta algunes parts deteriorades. | Conjunt format per una masia isolada i diverses construccions annexes pròpies d'una explotació agrícola ramadera. La masia pròpiament dita ha estat objecte d'ampliacions diverses que han contribuït a atorgar-li l'aspecte actual. Organitzada en alçat en planta baixa, un pis i golfes, disposa d'una coberta a dues vessants majoritàriament de teules, amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al sud. L'estructura dels paraments mostra diferents tipus d'acabats, en algunes parts s'observen carreus regulars mentre que a altres zones estan construïdes amb un paredat comú força irregular. A la façana nord de la masia s'observen dues finestres amb emmarcaments interessants com són els brancals de carreus regulars, la llinda monolítica motllurada i un ampit, també motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. En el mur oest de la casa, a nivell de planta primera s'observa una petita estructura sobresortida, a manera de barbacana, està formada per carreus força ben tallats i polits, destacant els permòdols fets per dos grans carreus a cada costat de la base i que mostren els angles exteriors arrodonits; la coberta és de llosa de pedra. A l'extrem nord-est, prop de l'angle de la façana posterior, hi ha un cos afegit realitzat amb grans carreus regulars i una escala de graons monolítics de pedra que dona accés a nivell del primer pis, l'obertura d'accés destaca per estar emmarcada també amb grans carreus als brancals i llinda plana monolítica; es tracta de l'estructura d'una tina, la boixa de la qual es localitza a la part posterior. A la façana lateral oest hi ha adossat en diagonal una estructura de dos nivells amb coberta de teules formant dues vessants. Aquesta estructura presenta una façana, la sud, totalment oberta a l'exterior en els dos pisos mitjançant un pilar de carreus central de pedra a partir del qual arrenquen dues grans arcades de mig punt rebaixades, realitzades amb maó de pla damunt dels quals es desenvolupa l'arcada amb maons col·locats al sardinell. Al d'aquesta estructura s'observen les restes d'altres construccions. A pocs metres davant la façana principal es situen altres construccions destinades a paller i pel bestiar; part del conjunt es trobava unit per un mur de tancament en el que trobem un portal a cada extrem. | 08092-40 | a la zona est del municipi. | La masia de Can l'Arola mostra en les seves superfícies la traça de diferents fases constructives que han anat ampliant i modificant l'estructura de la casa al llarg dels any. L'acabat dels seus murs, les diverses actuacions realitzades així com el fet que només s'ha observat per l'exterior no permet determinar les cronologies precises de l'estructura actual de la masia. Alguns dels elements poden ser resultat d'obres del segle XVII o XVIII, per bé que pot conservar parts més antigues, ja que la masia consta documentada amb anterioritat. Algunes de les referències ens remunten al segle XIV, el 3 desembre 1370, Guillem de Pastell, alias de Forest, casat amb Elisenda, pubilla del mas de Can Arola, féu testament actuant de notari el rector de Gironella, Bartomeu de Casals; en el document nomenava marmessors i assignava 50 sous per sufragis, a més de la petició a que es paguessin els seus deutes i concretant el que altres li devien. (BUSQUETS:20 i SERRA VILARÓ) En el fogatge de 1497 (IGLESIES:1991, 244) hi figura referenciat un tal Jaume Arola en la relació de focs del Gironella, Olvan i Llavaneres; d'altra banda, en el fogatge de 1553, hi consta dues referències amb el mateix cognom, d'una banda Bertomeu Arola i de l'altra, Pere Arola (IGLESIES, 462) En el cadastre de 1772, corresponent al més antic conservat de Gironella, en la partides de les cases de pagès hi consta can Arola, segons explica J. Busquets el terreny rústic del municipi es trobava repartit en poques mans; del total de contribució rústica Can Arola havia de pagar per 145 quarteres, l'extensió més gran del terme segons aquest cadastre. (BUSQUETS:1991,52). En el llibre 'Registro de las cases de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de guerra' de l'any 1856 (AHCB), hi apareix la referència a Can Arola; a més, en el llistat també hi ha referenciat la Sarreta del Arola, podria tractar-se d'una altra casa relacionada amb la mateixa masia, podria ser una masoveria però de la qual no es coneixen més notícies. | 42.0307600,1.8919000 | 408273 | 4653785 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es pot arribar a la masia a través d'un camí sense asfaltar que trobem a l'esquerra del camí de la Talaia, a la part superior de la urbanització de les Eres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 49752 | Creu del pont vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-vell | XX | presenta algunes parts escrostonades. | Creu commemorativa actualment situada al peu de l'inici del pont vell en el seu costat de ponent. Es tracta d'una creu llatina de pedra, probablement artificial, amb el braç vertical molt llarg; ambdós braços mostren decoracions, bàsicament a partir del rebaix de la superfícies. En el fust central una línia incisa a cada cara, i als braços i extrem superior del braç central línies rectes que finalitzen en una forma floral senzilla, el punt de creuament dels braços forma una figura quadrada. Els extrems dels braços laterals i la part superior del vertical finalitzen el forma corba. La base de la creu són dos volums rectangulars, el de sobre més petit amb la inscripció 'SANTA MISION. XI-XXII Marzo MCMXLII', al frontal que dona a la plaça. El punt d'unió de la base amb la creu mostra una motllura decorativa en dos dels laterals. | 08092-111 | A la plaça Doctor Armengou. | Aquesta creu commemora els actes que es dugueren a terme en motiu de la trobada de la Santa Missió, a l'any 1942. | 42.0332400,1.8811800 | 407390 | 4654072 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49752-foto-08092-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49752-foto-08092-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49835 | Creu de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lermita | la creu està rovellada. | Creu de ferro col·locada en una pedra. Es tracta d'una creu llatina, feta a partir d'un barra plana de ferro en els dos braços i una tija de secció quadrangular que està encastada a la pedra. Les mides totals aproximades són 63,7 centímetres d'amplada, 81,5 centímetres d'alçada (incloent la barra que fa de peu, fins a la pedra, l'alçada només de la creu és d'uns 75 cms.) i un gruix aproximat de la placa entorn al centímetre. En el punt d'unió de la creu amb la barra inferior hi ha un element decoratiu a manera d'un anell del qual surten quatre fines tiges, dues a cada costat, conformat volutes senzilles i disposades oposades les unes a les altres. Els extrems dels braços de la creu són lleugerament més amples, que la resta. La cara de la creu que mira al nord conserva restes de línies incises que decoren la superfície. | 08092-194 | En un marge al peu d'un camp, al costat més oest del coberts de la casa c/ Font de l'Ermita núm. 11 | La creu està emplaçada en un marge, just en el límit del terreny de la parcel·la on hi ha la casa i l'inici del camp. | 42.0319200,1.8846500 | 407675 | 4653922 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49835-foto-08092-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49835-foto-08092-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 49845 | Fons l'Aroma Gironellenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-laroma-gironellenca | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX-XX | el material està pendent de valoració i inventari, també seria convenient restaurar algun dels estendards. | Del fons de la desapareguda entitat l'Aroma Gironellense es conserven diversos elements, destaca especialment el conjunt d'estendards, almenys quatre exemplars, tots ells de color vermell o grana amb lletres i dibuixos brodats, també alguns amb altres elements ornamentals, serrells, cintes, etc. Un és quadrat indica Banda de l'Aroma Gironellense, un de triangular amb el text Grup Sardanista l'Aroma Gironellense, un altre de quadrat amb la indicació Rondalla de l'Aroma Gironellense, i un altre estendard molt més elaborat i decorat que la resta en el que hi ha brodat el text Societat Coral L'Aroma Gironellense – Gironella. També compta amb altres peces com cistells, algun instrument com una pandereta i alguns platets, a més de diverses cintes o bandes, junt amb alguns diplomes, cartells i programes, partitures, a més d'altra documentació i peces, tot pendent de valoració i inventari. | 08092-204 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | Els estendards i material del 'coro' l'Aroma gironellense, estaven guardats als antics edificis de l'escola Gironella, actualment es custodien a les dependències de l'Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Es tracta d'una entitat que fa anys que va desaparèixer; els seus orígens els trobem en els anys d'or del noucentisme i l'època d'or dels cors Clavé. Va ser una coral amb una llarga trajectòria, reconeguda, i dirigida per diverses figures com a va ser una coral A finals del segle XIX, sembla que el 1882, es va constituí la societat coral La Lira Gironellense, que formava part de la Federació de Cors de Clavé. La societat va canviar de nom en més d'una ocasió, durant la darrera etapa s'anomenà l'Aroma Gironellenca. Aquesta societat era coneguda i anomenada popularment com El Coro. El cor era només masculí, va ser dirigit entre altres per Josep Font i Parera, músic i autor de diverses sardanes, entre les quals 'Anís Garriga', 'La Festa Major de Gironella', 'Pasqua',.. El Cor també va ser dirigit per Josep Codina Serra, gironellenc, músic i compositor de diverses sardanes, com una versió de la Roseta de Gironella 'A Gironell', 'A la Font del Balç', 'Puigreigenca','Pasqua d'amor', entre altres. L'entitat participava en la cantada anual de Caramelles, i durant anys va organitzar una trobada de corals de la Societat Cors Clavé coincidint amb la Fira de Sant Josep. | 42.0337700,1.8828300 | 407527 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49845-foto-08092-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49845-foto-08092-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49688 | Cal Notxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-notxes | XX | Edifici aïllat a quatre vents i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Presenta murs realitzats amb paredat comú amb carreus irregulars llevat de les quatre cantoneres que disposen de grans carreus ben tallats i escairats. Els emmarcaments de les obertures, brancals, llindes i ampits, la majoria estan fets amb obra de maó vist que destaca del paredat dels murs. Les façanes anterior i posterior presenten una disposició regular d'obertures, mentre que les dues laterals són totalment diferents. Així, la façana principal disposa de tres eixos verticals d'obertures, amb el portal d'accés flanquejat per dues finestres a la planta baixa, tres finestres a la primera i tres balcons ampitadors a la segona formant una galeria (el central ha estat tapiat modernament). Les llindes de la planta baixa, de maó, adopten la forma d'arc escarser mentre que la resta son d'arc de mig punt rebaixat. A la zona del capcer es localitza una petita finestra, centrada, i dues petites obertures en forma de rombe. La façana posterior i a causa del desnivell del terreny s'organitza en dues plantes i golfes, amb tres eixos verticals d'obertures molt senzilles. Així, a la planta baixa es disposa una porta centrada flanquejada per dues finestres, i a la planta superior es localitzen tres finestres, la central és el resultat de la reforma d'un balcó ampitador. A la zona del capcer s'observa una finestra centrada (resultat d'una reforma) i dos rombes laterals seguint el model de la façana principal. La façana lateral més sud-oest i a causa del desnivell del terreny disposa d'una escala exterior, d'un sol tram, que dona accés directament al segon pis prenen com a referència la façana principal. Els graons són d'obra de maó de pla i el replà superior, que s'estén fins a la façana principal, està format per perfils metàl·lics sobre els quals es recolzen els revoltons d'obra. La porta d'accés es senzilla així com la resta d'obertures. La façana oposada no presenta cap element destacable. | 08092-47 | a la carretera de Casserres, al costat oposat dels números 38 i 40. | Les característiques arquitectòniques de la casa indiquen una cronologia d'entorn a finals del segle XIX o inicis del segle XX. Així la seva construcció es situaria en un moment de creixement demogràfic i urbanístic del poble de Gironella, especialment afavorit per la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat al llarg del segle XIX. | 42.0346800,1.8768500 | 407033 | 4654237 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49677 | El Catau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-catau | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | Edifici aïllat a quatre vents, amb una planta gairebé quadrada i organitzat en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte la façana principal. Els murs són de paredat comú força irregular amb les quatre cantoneres reforçades amb grans carreus ben tallats i escairats. A un dels murs laterals s'hi adossa un senzill cobert amb una coberta de teules a una vessant i configuració de murs com la de la casa. A la façana principal presenta, a la planta baixa, el portal d'accés a l'interior amb els brancals realitzats amb grans carreus de pedra i amb una senzilla marquesina que el defensa feta de teules que descansen damunt una biga de fusta suportada per dos pilars de maons massissos. Al primer nivell es disposen dues finestres de dimensions desiguals emmarcades per obra de maons amb llindes en forma d'arc escarser, i el darrer nivell presenta una galeria amb tres obertures rematades per arcs de mig punt i amb els emmarcaments d'obra de maó. El ràfec de la coberta presenta certes deficiències pel que fa a la seva conservació. A les façanes laterals s'observen dues obertures a cadascuna, situades al primer pis i a la zona de golfes, de disseny simple amb els emmarcaments de maó i llindes escarseres. | 08092-36 | Situada a la part oest del terme municipal, a l'extrem del barri de Cal Blau. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'Catal o Catall', que podria correspondre a aquesta masia. | 42.0303500,1.8750900 | 406881 | 4653758 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49677-foto-08092-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49677-foto-08092-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49677-foto-08092-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49648 | Torre de l'amo de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-viladomiu-nou | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Edifici aïllat, a quatre vents, de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa, un pis, una zona de golfes i una estructura central (de planta octogonal amb llanterna) que sobresurt de la cota de la coberta de teules formant quatre vessants. L'actual planta rectangular és el resultat de l'afegit a la façana est d'un cos d'edifici de planta baixa i un pis on hi destaca l'estructura d'una galeria amb arcades de mig punt obrada amb obra vista de maó. L'obra del conjunt esta feta a base d'un paredat comú irregular en els murs de càrrega i obra de obra de maó vist que es localitza, a més de la galeria, a les quatre cantonades, a la cornisa de coronament, als emmarcaments de les obertures (llevat del frontis de l'entrada principal que és de pedra) i en l'estructura central que sobresurt de la coberta. La façana principal, on se situa l'accés a l'interior, presenta un gran portal flanquejat per dues finestres, tots tres elements disposen de llindes lobulades i damunt dels quals es desenvolupa una balconada amb llosa de pedra decorada per quatre mènsules que atorguen al conjunt d'aquesta entrada un caràcter monumental. Pel que fa a la resta d'obertures cal destacar que a la planta baixa es disposen senzilles finestres amb llindes rectes i a la planta pis s'observen balcons ampitadors amb baranes de ferro de fosa d'estrets balustres de disseny senzill. Cal destacar la cornisa de l'edifici, amb un ràfec pronunciat format per un seguit d'arcs (com si es tractés d'una decoració del romànic llombard) que emmarquen ulls de bou quadrilobulats realitzats amb pedra. El cos central que sobresurt de la coberta està format per un tambor octogonal, tot ell d'obra vista de maó, de coberta transitable amb barana amb balustres ceràmics, damunt del qual sobresurt una llanterna amb dues finestres parelles a cadascun del quatre costats, rematada per una estructura de merlets con si es tractes d'un castell medieval. | 08092-7 | A la Colònia Viladomiu nou. Al final del carrer principal. | Tomàs Viladomiu i Bertran va ser en fundador de les colònies de Viladomiu. Viladomiu Vell s'havia fundat a la peça de terra anomenada la Plana de Sant Marc; un cop ja iniciada la seva activitat l'any 1871, tot i que encara calia construir diversos edificis, la família va adquirir el tros de terra anomenat la Clau de Sant Marc, on bastiria la colònia de Viladomiu Nou la qual va començar-se a construir l'any 1880. Amb la constitució de la societat 'Jacinto Viladomiu e Hijos' es pot considerar que comença la història de Viladomiu Nou, és el 1896, moment en el qual es separa de la primera societat la qual continuaria a la colònia Viladomiu Vell; a partir d'aquí els dos Viladomiu, passaren cada un a ser gestionat per una societat, en el cas de Viladomiu Vell per 'Viladomiu Hijos'. En relació a la torre de l'amo, consta que l'any 1899 es trobava en procés de construcció, moment en que també s'havia iniciat la plantació de l'arbrat al carrer. La família Viladomiu es va instal·lar a la torre l'estiu del 1902. L'edifici era utilitzat com a residència temporal dels propietaris de la colònia, els quals habitualment residien a Barcelona. Al llarg dels anys les estades es van anar reduint. Actualment l'edifici funciona com a Centre d'Interpretació de les Colònies del Llobregat, vinculat al Parc Fluvial de les colònies del Llobregat, va obrir al públic el 18 de juliol de 2008; el centre mostra al públic la història i patrimoni del les colònies tèxtils de l'Alt Llobregat a partir d'una exposició i recursos audiovisuals i permet conèixer com es vivia en una torre senyorial de les colònies, concretament espais de la primera planta i golfes es mostren com espai museístic amb el seu mobiliari i objectes d'ús habitual tot reproduint l'ambient de diferents estances. El centre realitza visites guiades, i és punt d'inici de rutes de descoberta del patrimoni industrial, natural i immaterial de les colònies. | 42.0035600,1.8869800 | 407827 | 4650771 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49648-foto-08092-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49648-foto-08092-7-3.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49653 | L'Hotel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhotel | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos on destaca una estructura d'una torre situada a la part més occidental de la façana i que en alçat disposa d'una planta més respecte la resta de l'edifici. La coberta està feta a base de plaques de fibrociment ondulat formant quatre vessants paral·leles, amb dos careners, en aquest cas paral·lels a la façana. Del conjunt destaca l'organització d'espais de la planta baixa on quatre grans columnes amb capitells florals que suporten uns arcs rebaixats, conformen un gran porxo. De les obertures de la primera planta destaca la balconada central, amb dues obertures emmarcades per un arc parabòlic, i a cada costat d'aquesta balconada s'organitzen sengles balcons ampitadors. Totes les baranes d'aquest nivell són de ferro de fosa formant balustres senzills. A la segona planta es disposen quatre balcons ampitadors amb baranes de ferro, en aquest cas de perfils simples. Corona l'edifici una cornisa ondulada amb un ràfec realitzat amb obra de maó que segueix l'estètica modernista. La torre disposa d'un ull de bou a nivell de la segona planta, mentre que a la tercera, que sobresurt de la resta de l'edifici, es disposen tres obertures rematades per arcs de mig punt amb un ràfec ondulat de les mateixes característiques que l'anterior. El revestiment de la façana és simple, realitzat a base d'un arrebossat senzill. | 08092-12 | Avinguda Catalunya, 52. 08680 Gironella. | L'edifici conegut com l'Hotel, es troba avui dia tancat al públic; durant anys, a més, també va ser conegut com l'edifici de Banca Catalana, per haver allotjat l'entitat financera als seus baixos. No és coneguda la data exacta de construcció ni el nom de l'arquitecte autor del projecte; la tipologia constructiva i els detalls ornamentals presents en la façana principal, en conjunt propis de l'estil modernista, indiquen que l'edifici pot ser obra d'inicis de segle XX. La formació i evolució constructiva de l'avinguda Catalunya es concentra des de finals del segle XIX i principis del XX, moment en el que s'enquadraria la construcció d'aquest edifici. | 42.0335400,1.8803300 | 407320 | 4654107 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49653-foto-08092-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49653-foto-08092-12-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49657 | Casa pairal de la família Teixidor-Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-de-la-familia-teixidor-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R. (s/d): Casa pairal Teixidor-Bassacs. Fullet exposició -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Edifici construït entre mitgeres organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. Disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. La porta principal d'accés a l'interior es troba situada a la plaça de la Vila i la façana oposada, sense cap porta d'accés a l'interior, dona a un petit carreró que surt de la plaça de l'església. De l'edifici cal destacar el tractament estructural i decoratiu de la façana principal; estructural en tant que incorpora a la segona planta una galeria formada per quatre grans arcs de mig punt emparellats sense el mainell corresponent, la qual cosa ofereix un aspecte singular. La galeria incorpora una reixa de ferro de forja amb barrots verticals simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota del passamà. A la primera planta incorpora dos balcons ampitadors amb barana de ferro de forja decorada amb reganyols i una finestra simple. A la planta baixa es localitza la porta d'accés a l'interior, una finestra simple amb una reixa de les mateixes característiques que la dels balcons i un modern portal. La zona de golfes destaquen dos ulls de bou decorats amb pintures que reprodueixen motius florals i una garlanda entre tots dos on hi ha inserida la data de 1800 corresponent, anotada en les darreres obres de reforma. Pel que fa al tractament decoratiu, a més dels elements esmentats, destaca el revestiment que disposa d'un aplacat de pedra a la zona de sòcol i la resta de superfície, llevat la zona de les golfes, presenta un arrebossat que imita la disposició de carreus rugosos regulars col·locats al trencajunt. De la façana posterior, és a dir, la que afronta al carreró de la plaça de l'església, destaca la balconada del segon pis que ocupa tota l'amplada de la façana, i els altres nivells disposen de tres finestres simples cadascun. En quan a decoració, reprodueix l'estil de la façana principal només a la superfície de la segona planta. A la tercera façana, la mitgera, la més reformada, destaca una balconada sense obertures però que es comunica amb la galeria de la façana principal, i l'organització d'obertures de la zona de golfes, amb una gran finestral a la zona del capcer amb una llinda en forma d'arc de mig punt, escapçada per un mainell a causa de l'alineació de la façana. A cada costat es localitzen sengles petites finestres rematades per arcs de mig punt. Les tres façanes disposen d'un ràfec de coberta força pronunciat decorat amb caps de bigues. De l'interior, cal fer esment a que la planta baixa conserva el pou de la casa, amb la part visible de l'estructura d'obra nova. La planta segona de l'edifici conserva el pis de la família Teixidor-Bassacs, els espais i part de la decoració del pis que era utilitzat com a habitatge de la família, destaca la sala-menjador amb les pintures ornamentals de parets i sostres, la distribució de les estances amb les seves alcoves i la cuina, reformada incorporant de nou tots els elements que es conservaven. L'edifici acull una col·lecció i espais dedicats al món del tèxtil i a la família Teixidor-Bassacs, i una part referent a la mineria i el carrilet. | 08092-16 | al casc antic. Plaça de la Vila, 1. 08680 Gironella | La construcció o modificació estructural de la casa es situa als inicis del període de creixement urbanístic de Gironella i que tindria el seu moment més destacat a finals del segle XIX i inicis del XX, amb l'augment de població especialment motivat per les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils. Al 1861, el matrimoni format per Joan Teixidor i Raimunda Bassacs es devia traslladar a Gironella, provablement instal·lant-se en aquesta casa de l'actual plaça de la vila. La família Bassacs es documenta a Gironella amb anterioritat al 1717, provinents de Prats de Lluçanès, era una família que ja consten com a paraires; posteriorment es documenten a Berga a partir de diferents societats dedicades al tèxtil i filatura. Pel que fa a la família Teixidor, també es documenta a Berga vinculada a l'ofici de filats o teixits almenys des de mitjans del segle XVIII. En la documentació de l'època, la casa de la família Bassacs a Gironella, era anomenada com la casa del cap del Balç. El matrimoni Teixidor-Bassacs consta que el 1861 tenien una 'fàbrica' a la plaça de l'església amb 10 telers de mà, un ordidor i una màquina de fer bitlles, els productes que fabricaven eren peces de cotó emprant entorn a 7.500 quilos de cotó a l'any. Aquesta fàbrica instal·lada en aquest edifici almenys va estar activa fins el 1896. El matrimoni són els fundadors de la fàbrica de Cal Bassacs, el primer terreny per construir la fàbrica el van adquirir al 1861; posteriorment, al 1871, van comprar una segona peça de terra. Van construir dues fàbriques que van posar a lloguer, mentre el matrimoni continuaria fent funcionar el seu taller al centre de la vila de Gironella. Raimunda Bassacs va morir el 1884 i Joan Teixidor el 1891. | 42.0340700,1.8826100 | 407509 | 4654163 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49657-foto-08092-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49657-foto-08092-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici va ser reformat entorn l'any 2007, durant les obres es van recuperades i conservar diversos elements originaris de la casa, altres han estat realitzats seguint un patró del que es podia observar en algunes fotografies. En les imatges antigues es pot observar que la part superior de la façana principal, des del darrer nivell fins la teulada tenia la superfície corbada unint el plom general del frontis amb el ràfec de la teulada; en aquesta zona les obertures eren dues, de tall rectangular (actualment són circulars) i la superfície estava ornamentada amb pintures.Durant les obres de reforma es va localitzar un maó massís a la teulada, que indica 'AÑO 1800', fet que va determinar als propietaris a indicar aquesta data a la part superior de la façana.La col·lecció i els espais visitables tenen la denominació de Casa-Museu Teixidor-Bassacs i es poden veure prèvia concertació de la visita. A més, de la col·lecció d'objectes, també es pot visitar el pis de la família Teixidor-Bassacs en la que es pot veure com vivia una família benestant al segle XIX i inicis del XX. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49695 | Edifici Plaça de la vila, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-placa-de-la-vila-11 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres amb una façana afrontada a la plaça de la Vila, una segona i tercera que afronta a les escales que s'orienten vers el carrer Baixada del Castell, la tercera façana és estreta, ja que treballa com a paret mitgera amb la finca veïna que disposa de la façana enretirada. L'edifici s'articula en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un semisoterrani amb accés des de la Baixada del Castell a causa del desnivell de la parcel·la. La coberta és de teules formant tres vessants que desguassen a les tres façanes de l'edifici. La principal, afrontada a la plaça de la Vila, disposa, a la planta baixa, d'una botiga amb aparadors de disseny simple, una finestra i la porta d'accés a la caixa d'escala que és del tipus tarja rectangular on hi ha inserida una reixa de ferro de forja amb les inicials 'R V'. A la primera planta es localitza una balconada amb llosa d'obra amb dues obertures (porta i finestra) i una barana de ferro de forja amb barrots helicoïdals que incorporen senzills motius florals i la figura geomètrica d'un cercle com a motiu decoratiu. El segon pis disposa de dues finestres amb emmarcaments d'obra de maó vist que emfatitzen la llinda i l'ampit que son comuns a ambdues finestres. A la façana que s'orienta vers la Baixada del Castell hi destaca una tribuna situada a nivell del primer pis i que ocupa gairebé tota l'amplada de la façana; destaca per tractar-se d'una estructura de tribuna realitzada amb fusta i vidre, la part superior amb vidres de colors a manera ornamental, tot i tenir un tractament senzill aporta un tret distintiu a l'edifici. Al nivell superior, disposa d'una sola obertura simple que obra a un balcó, aquest disposa de barana de les mateixes característiques descrites anteriorment a la façana principal. La façana del darrera, que en part treballa com una paret mitgera, s'observen dues obertures a nivell de la planta semisoterrani (una porta estreta i un balcó ampitador al damunt) i dues senzilles finestres a nivell de la darrera planta. Els paraments exteriors de tot l'edifici estan revestits amb arrebossat simple amb unes lleugeres incisions que imiten un enrajolat comú. Els ràfecs de les cobertes es força pronunciat i suportat per caps de bigues vistes. | 08092-54 | Plaça de la vila, 11. 08600 Gironella | Els tractament de les façanes i els materials que en configuren els diversos elements indiquen una cronologia de principis de segle XX per aquest edifici. De fet, l'immoble es situa dins l'estructura del casc antic de Gironella, en part de l'àrea de configuració urbana més antiga, davant l'església vella de Santa Eulàlia i a tocar de les restes de l'antic castell i muralla de Gironella. És un punt central de la vila, que ha sofert gran nombre d'afectacions i modificacions al llarg dels anys. Les característiques de l'edifici actual podrien situar-se en el context de reformes de la plaça de la Vila. En concret a inicis del 1910 la plaça s'amplià i modificà, tasques que es complementaren el 1913, i al llarg del 1914 es realitzaren actuacions de millora com plantada d'alguns arbres. Tot i això, posteriorment, vers el 1929, es tornarien a iniciar algunes modificacions a la plaça, moment que podria coincidir amb les obres d'actuació a l'edifici ja que és quan es documenta la compra i enderroc, per part de l'Ajuntament, de dues cases adossades a llevant de l'edifici consistorial, i que comportà una modificació i actuació urbanística en aquesta zona. | 42.0334800,1.8827400 | 407519 | 4654097 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49695-foto-08092-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49695-foto-08092-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49695-foto-08092-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49672 | Edifici carrer Padró, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-padro-6 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una zona de golfes a la part posterior. Disposa d'una coberta mixta, és a dir, una zona de terrat pla transitable situada al frontis de la façana principal, i una altra situada a la part posterior conformada per una coberta de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a la façana principal que aixopluga l'espai destinat a golfes. L'edifici fa cantonada amb un pas que mena al carrer del Sol, per la qual cosa disposa d'un frontis a dit pas amb un tractament formal totalment diferent respecte la façana principal, la qual presenta un treball d'obra de maó molt singular que recull la tradició ancestral del treball de l'obra de maó vist que el moviment Modernista, de la mà d'alguns dels seus arquitectes més representatius, eleva a la qualitat d'element artístic. Així doncs, la característica essencial de la façana és el treball d'obra vista de maó i el seu tractament en relleu que destaca cadascun dels elements formals; és a dir, llindes, lloses dels balcons (realitzades amb diverses filades de maons en volada degradada), els permòdols indicatius dels nivells del forjat, així com el treball de la barana del terrat damunt d'una cornisa profusament decorada amb un ràfec significatiu. Tots els paraments de la façana presenten un dibuix geomètric a base de rombes realitzats amb maons col·locats en relleu. L'estructura de les obertures és simètrica, amb tres portals a la planta baixa i quatre balcons a cada nivell. L'accés als habitatges, força estret i del tipus tarja, està flanquejat per dos grans portals rematats amb arcs escarsers. La tarja disposa d'una reixa de ferro de forja que incorpora les inicials 'R M'. Les baranes dels balcons són de ferro de forja amb perfils verticals helicoïdals reblonats i corbs. La façana lateral, la que afronta al pas vers el carrer del Sol, té un tractament totalment diferent, amb obra revestida amb un arrebossat simple sense cap element decoratiu remarcable. S'observen diverses obertures senzilles (petites finestres), dues a nivell de primera planta i tres a la segona. A la part del capcer (zona de golfes) es disposen dues obertures simples. | 08092-31 | Carrer Padró 6. 08600 Gironella | La construcció d'aquest edifici cal situar-la a inicis del segle XX, en un moment de creixement i consolidació de la vila de Gironella, iniciada al segle XIX arran de la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, les quals necessitaven de mà d'obra per treballar-hi. Aquesta necessitat va afavorir, entre altres factors, l'augment de població i la construcció de nous edificis. | 42.0349300,1.8840900 | 407633 | 4654257 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49672-foto-08092-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49672-foto-08092-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49672-foto-08092-31-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49655 | Casa Plaça de la Vila, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-de-la-vila-5 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVIII | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, disposa de dues façanes, la principal afrontada a la plaça de la Vila i la posterior a la plaça de l'Església. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener en paral·lel a la façana principal, la qual s'estructura formant galeries a cada planta. El cos de la galeria destaca a la plaça, tant per la seva composició, com pel fet de que el frontal es troba avançat respecte el conjunt de les línies de façana de les cases del voltant. Així, a nivell de planta baixa, la galeria està conformada per dos arcs carpanells al frontal i un a cada mur lateral, aquests arcs dels laterals són de llum més reduïda i permeten la circulació dels vianants per la vorera; de fet, a nivell de planta baixa la galeria actua a manera de porxo tot donant pas als portals d'accés a l'interior de la casa, el portal principal és format per emmarcaments de carreus de pedra bisellats, amb la data de '1787' inscrita a la dovella central. Al primer pis es repeteix la mateixa composició frontal de galeria amb dos arcs carpanells; en aquest nivell, a façana s'hi observen dues obertures de sortida a la galeria que mostren brancals i llindes de carreus de pedra amb els angles tallats al biaix. Els forjats de la galeria, a nivell de planta baixa i primera, són de bigues de fusta. El segon pis s'estructura de la mateixa manera però en aquest cas les llindes de les dues obertures són rectes i formades directament per el ràfec de la coberta de teules. Les baranes de les galeries de planta primera i golfes són senzilles, de ferro de disseny senzill. La façana posterior té un seguit d'obertures simples amb una disposició irregular. La superfície de les dues façanes disposa d'un revestiment simple a base d'un arrebossat senzill i pintat, no s'observen elements arquitectònics significatius ni tampoc la maçoneria. | 08092-14 | al casc antic. Plaça de la Vila, 5. 08680 Gironella | L'edifici a més, es troba al centre de la vila, en una àrea de configuració antiga, a tocar de les restes del castell per una banda i de l'església vella de Sant Eulàlia per l'altra. L'existència d'una dovella a la porta principal d'accés que indica l'any 1787, ens permet situar la casa al segle XVIII. La construcció de la casa es situaria en un context general de transformació econòmica i en concret de creixement de la indústria tèxtil tradicional, bàsicament la llanera, però especialment de millores i augment productiu del camp, entre les que destaquen les vinculades a la vinya i a la generalització de producció d'altres productes agraris. Aquests canvis van afavorir el desplaçament i la concentració d'indústries a les zones d'interior i muntanya. | 42.0339100,1.8827400 | 407520 | 4654145 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49655-foto-08092-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49655-foto-08092-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49655-foto-08092-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49654 | Casa de veïns Avda. Catalunya, 99 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-veins-avda-catalunya-99 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. La disposició d'obertures de la façana és força regular, amb tres grans portals simètrics a la planta baixa rematats per dobles arcs escarsers realitzats amb obra de maó vist col·locat al sardinell. A nivell de primer i segon pis es distribueixen finestres rectangulars a tot el llarg de l'amplada de la façana separades per uns pilars verticals, realitzats amb maó de pla, que actuen com a brancals de dites obertures i que s'estenen des del nivell del forjat de la planta baixa fins a la cota del coronament de la façana, atorgant al conjunt una visió de verticalitat notable. Els nivells dels forjats hi són indicats amb unes faixes simples de dues filades de maó de pla que sobresurten de forma esglaonada de la línia de façana i col·locades entre els pilars verticals que emmarquen les obertures. Els ampits de les finestres també tenen les mateixes característiques, és a dir, dues filades de maó de pla que sobresurten esglaonadament de la línia de façana. Cal a dir que les finestres del segon nivell han estat reformades per afegir-hi els calaixos per a les persianes enrotllables corresponents. La façana està coronada per una imitació de merlets amb dos petits pinacles laterals, amb el merlet central rematat per un arc de mig punt realitzat amb maons col·locats al sardinell. Una de les obertures laterals dels baixos s'organitza com un passadís que mena a la part posterior de l'edifici, a l'interior del qual es pot observar la tipologia del forjat realitzat a base de bigues de tronc de fusta i revoltons plans de maó, així com el mur lateral d'obra vista amb filades col·locades a trencajunt. Del conjunt destaca la utilització del maó vist que l'estil modernista (moment en què s'emmarca el present edifici), una tècnica que recupera com un dels materials tradicionals de l'arquitectura catalana. | 08092-13 | Avinguda Catalunya, 99. 08680 Gironella | L'augment de població experimentat a Gironella, especialment degut a les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils, va afavorir el creixement urbanístic de Gironella. En aquest context i amb la construcció de la carretera i després la via del tren, des de finals del segle XIX i inicis del XX es van anar construint edificis a banda i banda de la carretera. Es desconeix la data exacta de construcció i l'arquitecte autor del projecte d'aquest edifici; els materials emprats, la tipologia constructiva i d'ornamentació de l'immoble, permeten situar-lo com una obra l'estil modernista, segurament d'inicis de segle XX. | 42.0374400,1.8808900 | 407372 | 4654539 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49654-foto-08092-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49654-foto-08092-13-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49662 | Edifici Avinguda Catalunya, 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-avinguda-catalunya-56 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos (decreixent en alçada), amb una coberta de plaques de fibrociment ondulat formant dues vessats, amb el carener situat en paral·lel a la façana principal afrontada a l'avinguda Catalunya. L'edifici disposa de tres façanes visibles ja que es troba a la cruïlla de l'avinguda de Catalunya amb el carrer Balmes; l'accés als habitatges se situa a la façana de l'avinguda de Catalunya on s'observa una distribució d'obertures regular, amb tres grans portals a la planta baixa i quatre eixos verticals d'obertures a la resta de plantes distribuïts simètricament respecte l'amplada de la façana. Els portals de la planta baixa disposen d'un tractament decoratiu diferenciat, mentre que el portal central (el d'accés al vestíbul que mena a la caixa d'escala) disposa d'un aplacat de pedra artificial que desenvolupa l'estructura d'un arc de triomf rematat per un arc de mig punt amb dovelles col·locades a saltacavall, els dos portals lateral estan rematats per arcs escarsers que descansen damunt de brancals formats per motllures en forma de faixa simple que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les quatre obertures per planta es distribueixen situant dos balcons als laterals i una balconada (amb dues obertures) a la part central, amb lloses d'obra amb volada decreixent segons l'alçada i només les lloses de la primera planta estan decorades amb diverses cartel·les. Totes les obertures disposen d'un tractament simple (llevat de les dues centrals de la primera planta) consistent en uns brancals i llinda en forma de faixa simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana, elements realitzats amb obra de maó vist. Les dues obertures centrals de la planta primera disposen de columnes adossades rematats per capitells acanalats simples damunt dels quals es disposen segles permòdols que emmarquen la inscripció de la data de construcció de l'edifici 'ANY 1908'. Remata la façana una cornisa simple motllurada amb un canaló que recull les aigües pluvials del vessant de la coberta. Les baranes dels balcons són de ferro de forja, amb barrots verticals helicoïdals corbs. El revestiment de la façana és simple, amb un arrebossat senzill on s'han inclòs unes incisions horitzontals formant amples faixes que es desenvolupen a tota l'amplada de la façana. Els nivells de forjats hi són indicats amb una motllura que sobresurt lleugerament de la línia de façana i que es localitza entre les lloses dels balcons. La façana posterior presenta una estructura de galeries, en part obertes a l'exterior. A la primera i segona planta es disposen diverses obertures rematades per arcs de mig punt rebaixats amb els emmarcaments d'obra de maó formant faixes simples que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les obertures que donen a l'exterior presenten una barana de ferro simple, amb barrots i passamà senzills. A la tercera planta varia la distribució i tipologia de les obertures, adoptant la típica forma de galeria de finestres, en aquest cas balcons ampitadors, llevat dels dos centrals, amb baranes de disseny senzill. Corona la façana posterior una cornisa, amb força ràfec, realitzada amb filades esglaonades de maó. La façana afrontada al carrer de Balmes és força senzilla, amb una planta baixa que presenta dos portals simples i tres finestres les quals s'alineen amb tres dels quatre eixos verticals d'obertures que es distribueixen en tota l'amplada de la façana. La tipologia de les obertures de l'eix més occidental correspon a balcons ampitadors amb baranes de ferro senzilles. La resta d'obertures són simples finestres emmarcades per unes senzilles faixes de pintura que contrasta amb el revestiment de la resta de superfície, revestiment realitzat a base d'un arrebossat senzill. Els nivells dels forjats hi són indicats mitjançant una faixa motllurada feta amb peces de pedra artificial que s'estén a tot el llarg de la façana. | 08092-21 | Avinguda. Catalunya, 56. 08680 Gironella | La construcció d'aquest edifici es situa en el context de creixement urbanístic de Gironella, experimentat especialment des de finals del segle XIX i derivat de l'important augment de població, especialment degut a les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils. És un moment en que ja s'han posat en marxa les fàbriques tèxtils del Llobregat, a Gironella, Cal Metre, Cal Bassacs i les de Viladomiu Nou i Vell; de fet és una època de plena expansió de la indústria del tèxtil, les fàbriques es van ampliant al llarg dels anys per anar-se adaptant a les noves necessitats de maquinària i a la demanda creixent. Algunes fotos antigues permeten veure que, en origen, l'edifici comptava amb un cos central sobresortint de la teulada, a manera de torre i situat al centre de la coberta, segurament corresponent a la caixa d'escala. | 42.0337800,1.8804000 | 407326 | 4654133 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49662-foto-08092-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49662-foto-08092-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49662-foto-08092-21-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49667 | Edifici carrer Pont Vell, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-pont-vell-36 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos malgrat que tot sembla indicar que el darrer nivell és el resultat d'una remunta. A la planta baixa s'organitzen tres obertures que donen accés a dos locals i a la zona de vestíbul de la caixa d'escala. Les llindes estan decorades amb ceràmica bicolor formant un escacat i entre les dues obertures més orientals s'observa la data de 1913 inscrita amb peces de ceràmica també bicolor. Pel que fa a les obertures, la façana disposa de tres eixos verticals amb un tractament similar a nivell de les dues primeres plantes, mentre que a la tercera el tractament es més simple. A la primera planta es desenvolupa una balconada amb una llosa ondulada amb barana de ferro de forja amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i sota el passamà. Les tres obertures de la segona planta disposen de balcons individuals, amb lloses motllurades rectangulars i barana de ferro de les mateixes característiques descrites a la planta inferior. Els emmarcaments de les obertures d'aquestes dues plantes estan motllurats i als laterals de la façana es disposen sengles pilastres acanalades que l'emmarquen. Damunt de les obertures d'aquesta segona planta s'aprecia una cornisa contínua motllurada, molt probablement com a remat de l'edifici primitiu abans de procedir a la remunta. Les obertures de la darrera planta donen a una balconada que aprofita el voladís de la cornisa esmentada com a llosa, damunt la qual descansa una barana de ferro de disseny simple, amb barrots verticals i passamà senzill. | 08092-26 | Carrer Pont Vell, 36. 08600 Gironella | L'edifici mostra la data 1913, segurament corresponent a la data de construcció o reforma importantíssima de l'edifici. Es situa doncs, en un moment de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de nous habitatges, el desenvolupament urbanístic de la zona de la carretera, entre altres; degut a la instal·lació de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques i el conseqüent desenvolupament de la vila. La data indicada coincideix també en l'etapa en que s'amplià i modificà la plaça de la Vila, tasques iniciades al 1910, que es complementà el 1913, i al llarg del 1914 es realitzaren actuacions de millora com plantada d'alguns arbres. Tot i això, posteriorment, vers el 1929, es tornarien a iniciar algunes modificacions a la plaça. | 42.0333600,1.8829600 | 407537 | 4654084 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49667-foto-08092-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49667-foto-08092-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49667-foto-08092-26-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49656 | Casa carrer Pont Vell, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-pont-vell-12 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos, encara que la darrera planta sembla ser producte d'una moderna rehabilitació ja que la uniformitat de les obertures de la façana es perd a la darrera planta a causa d'una estructura diferent. Presenta una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer i uns murs obrats amb maó vist. A la planta baixa s'organitza un portal central, del tipus tarja, flanquejat per dos grans portals amb llindes d'arc rebaixat. La tarja, amb llinda d'arc rebaixat, està defensada per una reixa de ferro de forja on s'inclou, entre reganyols decoratius, la data de construcció de l'edifici 'AÑO 1895' i les inicials MS, probablement del propietari de l'edifici. A la primera planta es disposa d'una finestra centrada respecte l'amplada de la façana flanquejada per dos balcons de llosa d'obra reforçada amb perfils metàl·lics, amb barana de ferro de forja amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i sota del passamà. Les llindes de les tres obertures estan realitzades amb maons col·locats al sardinell formant arcs rebaixats. La segona planta disposa de la mateixa estructura d'obertures però, en aquest cas els balcons són ampitadors. El nivell dels forjats hi és indicat amb una faixa simple contínua realitzada amb obra de maó vist. La darrera planta presenta una galeria tancada per una fusteria metàl·lica entre matxons d'obra de maó. Corona la façana un ràfec força pronunciat amb un canaló pel desguàs d'aigües pluvials. Un dels murs mitgers resta vist ja que l'edifici veí queda diversos metres enretirat i es pot apreciar l'obra de maó vist de tota la façana lateral, i una obertura d'accés potser a un nivell semisoterrani. | 08092-15 | al casc antic. Carrer Pont Vell, 12. 08600 Gironella | L'edifici mostra la data 1895, segurament corresponent a la data de construcció de l'edifici, un període de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques. | 42.0332200,1.8824400 | 407494 | 4654069 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49666 | Edifici carrer Pont Vell, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-pont-vell-9 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVIII-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres que disposa de tres façanes, la principal afrontada al carrer del Pont Vell. Organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos i coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. Tot sembla indicar que ha estat objecte d'una moderna rehabilitació que li atorga l'aspecte actual. A la planta baixa de la façana principal es localitza la porta d'accés als habitatges i una segona porta que obra al local corresponent, les dues obertures amb llinda de biga de fusta. A la primera planta s'organitzen dos balcons amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill. La segona planta presenta una galeria força singular ja que està construïda en voladís i suportada per bigues de fusta vistes, que ocupa tota l'amplada de la façana. Està defensada per una barana de ferro simple, decorada amb reganyols a la zona de sòcol, i emmarcada als extrems per sengles bigues de fusta vistes col·locades en vertical. El mur de tancament de la part superior de la galeria el formen tres arcs rebaixats, una estructura que dona al conjunt una visió peculiar. La tercera planta consta de dues obertures, unes simples finestres amb barana de ferro de disseny senzill sota el ràfec de la coberta força pronunciat; segurament resultat de la reforma de la galeria. La façana posterior consta només de planta baixa i dos pisos a causa del desnivell del terrenys on està ubicat l'edifici, amb una porta d'accés a l'interior a la planta baixa, un balcó ampitador, a la planta primera una molt petita finestra i un balcó, també ampitador, sota el ràfec de la coberta al darrer pis. Damunt la llinda del portal de la planta baixa s'observa un gran carreu monolític a mode de llinda que sobresurt del revestiment. La tercera façana, la mitgera i esglaonada, és molt senzilla, amb només quatre petites obertures, una a la cota dels graons del pas (o carrer), dues al pis superior i una a la zona del capcer de la coberta. El revestiment del conjunt és senzill a base d'un arrebossat simple. Destaquen les dues cantoneres de l'edifici realitzades amb grans carreus de pedra que sobresurten del revestiment i emmarquen les façanes. | 08092-25 | Carrer Pont Vell, 9. 08600 Gironella | L'edifici destaca sobretot per la presència d'un la galeria volada, que ocupa dos nivells, la planta segona i golfes; tot i que reformada, sembla que al darrer nivell havia estat una galeria o balcó obert, el qual posteriorment es tanca deixant-hi només finestres. L'immoble no mostra cap element concret que permeti precisar la seva cronologia; la tipologia de murs, encara que poc visibles, així com la presència de restes d'obertures anterior, fa pensar en un edifici de configuració antiga potser del segle XVIII o XIX, i al qual s'hi hauria dut a terme una actuació de reforma posterior. Es tracta d'una construcció bastida adaptant-se a la parcel·la, a la trama urbana del casc antic. | 42.0333300,1.8823900 | 407490 | 4654081 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49666-foto-08092-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49666-foto-08092-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49693 | Edifici Plaça de la vila, 15 - carrer del pont vell, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-placa-de-la-vila-15-carrer-del-pont-vell-17 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVII | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres que ha estat absorbit, en part, per altres edificacions veïnes, fet que es pot apreciar des de la plaça de la Vila on un dels portals d'accés a l'interior de l'edifici està situat sota el porxo de la finca veïna. Aquest portal presenta uns brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallada amb el cantell al biaix i una llinda monolítica, també amb el cantell al biaix, on hi ha inscrita la data: '1688'. Les façanes visibles de l'edifici es situen a la part oposada al portal esmentat, en concret afronten a una petita placeta que forma l'encreuament del carrer del Pont Vell amb un pas que comunica amb la Baixada del Castell. Des d'aquest punt, l'edifici s'articula en alçat en planta baixa i tres pisos, la façana principal obra a la placeta, mostra un interessant portal a la planta baixa realitzat amb grans carreus de pedra als brancals i a la llinda que configura un arc carpanell rebaixat. Al costat del portal s'articula una senzilla finestra amb una reixa de ferro de disseny simple. A tots els nivells s'observen unes balconades, realitzades amb llosa d'obra i reforçaments metàl·lics, que ocupen gairebé la totalitat de l'amplada de la façana i de factura recent. Sota la llosa del primer pis s'observen quatre mènsules treballades en relleu amb motius clàssics. Una de les obertures del primer pis i una altra del segon disposen d'emmarcaments realitzats amb grans carreus de pedra i llinda monolítica, amb els cantells motllurats i bisellats respectivament. Pel que fa als murs només són visibles els elements d'emmarcament esmentats i una cantonera de la façana realitzada amb grans carreus de pedra; la resta de la façana està revestida per un arrebossat senzill. La façana lateral, que afronta al pas de la Baixada del Castell, mostra obertures de tall regular sense cap element arquitectònic visible i la superfície del mur és arrebossada amb un revestiment senzill. L'edifici disposa d'un ràfec de coberta molt pronunciat i que treballa com si es tractés d'una coberta de la balconada del darrer pis. | 08092-52 | Plaça de la vila, 15. 08600 Gironella | L'edifici es situa en ple centre del poble, dins la trama urbana del casc antic de Gironella, i dins el que seria el perímetre emmurallat. Segons el que indica la llinda del portal d'accés a nivell de la plaça de la vila, la casa es situaria en una cronologia de finals del segle XVII. La seva ubicació així com la irregularitat de la seva parcel·la poden indicar que es tracta d'un edifici que ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles i que de fet la seva estructura pot tenir parts més antigues. També mostra modificacions posteriors a la data esmentada, entre les quals reformes recents. | 42.0333800,1.8827600 | 407521 | 4654086 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49693-foto-08092-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49693-foto-08092-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49693-foto-08092-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49685 | Cal Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cantir | -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Edifici d'habitatges isolat, a quatre vents, de planta gairebé quadrada, organitzat en alçat en planta baixa i dos nivells i coberta de teules a dues vessants. El carener es disposa perpendicularment a la façana principal formant dues petites vessants a cada extrem, amb uns ràfecs força pronunciats i decorats amb permòdols realitzats amb obra de maó vist com gairebé tot l'edifici que té els murs perimetrals d'obra vista. El portal d'accés a l'interior de la façana principal disposa d'un senzill porxo damunt del qual hi ha l'estructura d'una galeria en forma de tribuna amb un gran finestral. A cada costa de la tribuna s'organitzen unes balconades amb llosa d'obra i barana de ferro de fosa amb barrots de balustres reblonats a un passamà senzill. Damunt la tribuna s'organitza una petita terrassa corresponent al segon nivell amb una barana de ferro de les mateixes característiques flanquejada per matxons d'obra vista decorats amb un motiu esfèric, probablement de pedra. Totes les obertures disposen de llindes rectes realitzades amb obra vista que sobresurt lleugerament de la línia de façana, així com també els ampits de les finestres. A la façana contraposada s'observa la zona dels baixos realitzada amb paredat comú fins el nivell del forjat, a partir del qual el mur ja és d'obra vista. S'observen algunes obertures tapiades i un gran portal amb brancals de maó vist i llinda de biga de fusta, probablement elements d'una antiga construcció. Les obertures de les façanes laterals segueixen la mateixa configuració i les dels baixos estan tapiades. | 08092-44 | Situada a l'extrem del municipi, a la zona de Cap del Pla. | Les característiques arquitectòniques, especialment l'ús del maó massís vist, permeten indicar una cronologia de les primeres dècades del segle XX per la construcció d'aquesta casa. | 42.0450600,1.8855600 | 407769 | 4655380 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49685-foto-08092-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49685-foto-08092-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa es troba escrita com Cal Càntir i Cal Quintí. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49669 | Local parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-parroquial | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'Escambell, 4. -S/N. (1981): 'Reforma i ampliació de l'edifici 'Centre' de Gironella', a El Vilatà, número 1. -S/N. (1982): 'Casal parroquial: breu història', a El Vilatà, número 15. | XX | Edifici que presenta dos volums diferenciats tant pel que fa a la seva estructura com en l'alçat. Un primer volum, obrat amb obra de maó vist, amb una façana cantonera, s'estén pels carrers de la Fe i de la plaça de l'Església. Un segon volum, també en cantonera, afronta al carrer de la plaça de l'Església i al carrer d'Olvan Alt. El primer volum, construït entre mitgeres, consta de planta baixa i dos nivells amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener orienta en diagonal a l'eix de la cantonada de l'edifici. Presenta una estructura de murs d'obra de paredat comú, aixecada damunt d'un sòcol de grans carreus de pedra, llevat de la darrera planta, amb una estructura diferent, molt probablement obrada amb posterioritat. Les obertures presenten els emmarcaments de maó vist, la qual cosa ofereix al conjunt una destacada singularitat. A la cantonera d'aquest volum i a nivell de la planta baixa, es disposa una doble columna adossada, amb capitell sense relleus que es desenvolupa sota la balconada, realitzada amb carreus de pedra. D'aquest volum destaca la balconada del primer pis que s'estén al llarg de les dues façanes, amb llosa d'obra de maó i barana de ferro de forja amb barrots verticals helicoïdals corbs. Al nivell del primer pis, la cantonera està formada per carreus de pedra buixardada que destaca del paredat comú dels murs. Les obertures de la planta baixa que afronten al carrer de la Fe disposen de llindes en forma d'arc deprimit mentre que les del segon pis són rectes i decorades amb un guardapols de maó que sobresurt lleugerament de la línia de façana. La darrera planta sembla és producte d'una moderna remunta formada per una galeria, que també s'estén per les dues façanes, amb una coberta sustentada per una estructura metàl·lica. El segon volum que fa cantonada als carrers de la plaça de l'Església i al d'Olvan Alt s'organitza en alçat en planta baixa i tres pisos i disposa d'una coberta de teules d'una sola vessant que desguassa al carrer de la Plaça de l'Església. El tractament visual és diferent en tant que els murs estan revestits per un arrebossat comú pintat de blanc, la qual cosa el diferencia clarament de l'anterior, llevat de la planta baixa on s'aprecia un paredat comú irregular amb grans carreu de pedra escairada a la cantonera. D'aquest volum destaquen l'estructura d'obertures de la primera planta configurada per un seguit de finestres d'arc de mig punt emmarcades per arcs ogivals realitzats en el revestiment. Als nivells superiors es localitzen diverses obertures sense cap interès específic. La coberta és de teules amb una sola vessant que desguassa al Carrer d'Olvan Alt. | 08092-28 | Carrer de la fe, 2. 08600 Gironella | El 1908 van finalitzar les obres del local parroquial, que llavors també era seu de l'entitat Centre Catòlic 'La Perla del Llobregat'; tot i que la fundació de l'entitat Centre Catòlic és molt anterior, sembla que dels volts del 1880. Originàriament l'entitat havia tingut seu al carrer Olvan Alt, en un local conegut amb el nom de 'Coro'. El centre acollia activitats culturals molt diverses, teatre, ballades musicals, conferències, etc. algunes de les representacions teatrals més populars eren els Pastorets per Nadal. També acollia representacions de companyies de renom, especialment programades en dates assenyalades. A l'any 1925, s'inaugurà el nou i modern Centre al carrer anomenat Josep Font, consta que es va construir per part dels 'Successors de Ramon Alsina i Rodergas', propietaris de la fàbrica de Cal Metre; en aquest local l'entitat hi va ser fins l'any 1936, durant la guerra el local va ser incendiat. Als anys 1940 l'entitat va tornar a aquest edifici de l'actual carrer de la fe, essent-ne seu altra vegada i on va ser-hi durant molts anys; durant aquests anys l'entitat 'La Perla del Llobregat' va iniciar els tràmits per poder tornar a oferir activitats, però va haver de modificar el seu nom passant-se a denominar 'Centro Católico'. Als anys 80 del segle XX es van realitzar importants obres de reforma, ampliació i adequació de l'edifici, moment en que es va modificar la coberta, tot aixecant-la i creant el darrer nivell de planta. En aquest època l'entitat, tornà a emprendre les seves activitats. | 42.0339300,1.8836400 | 407594 | 4654146 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49650 | Sant Marc de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-viladomiu-vell | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Edifici religiós sota l'advocació de Sant Marc, de planta basilical, amb un campanar adossat a la façana de ponent amb una coberta de pissarra a quatre aigües. La nau central de l'església presenta una coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Les naus laterals també estan cobertes amb teules a una vessant. Els murs de l'església estan realitzats a base d'un paredat comú força rústec llevat de les cantoneres de la zona de l'absis on presenta la talla de carreus regulars, polits i escairats. El campanar, construït amb posterioritat a l'església, presenta uns murs aplacats de pedra disposada en filades regulars tot reproduint una construcció romànica llombarda. La façana està construïda damunt un sòcol de pedra i presenta un revestiment a la resta de superfície realitzat a base d'un arrebossat simple, pintat, amb incisions que formen una disposició de filades carreus col·locats al trencajunt. D'aquesta manera s'emfatitzen els elements arquitectònics que destaquen del fons, com per exemple la rosassa i l'ull de bou situats a la zona del capcer, o el portal amb un frontó curvilini decorat amb permòdols que recolza en dues pilastres d'estil toscà. Tots aquests elements, de pedra, destaquen del revestiment de la façana que està coronada per formes ondulants còncaves i convexes amb una decoració a base de mènsules, pinacles arrodonits i una creu de pedra al capdamunt del capcer. El campanar presenta un portal amb emmarcaments de pedra i una llinda corba que aixopluga un timpà amb un baix relleu que representa el bateig de Jesús amb l'adveniment de l'Esperit Sant en forma de colom. L'interior de la nau central presenta una coberta a base d'una volta de canó dividida en quatre trams, amb llunetes on s'insereixen finestres rematades per un arc de mig punt. A cada tram es formen grans pilastres d'estil compost que recullen els arcs formers i faixons de separació amb les naus laterals. Un gran arquitrau decorat amb petits permòdols recorre l'encaix de la volta amb els murs laterals i a la zona d'entrada es disposa el cor amb una barana de balustres de fusta. L'absis és poligonal cobert amb volta de creueria i cadascun dels panys de mur estan decorats amb pintures representant escenes de la vida de Jesús entre columnes acanalades d'estil compost pintades de color daurat. | 08092-9 | A l'entrada a la colònia Viladomiu Vell. | El 2 de maig del 1868, Tomàs Viladomiu i Bertran i els seus fills, Josep, Jacint i Marc Viladomiu i Montañà, van comprar una peça de terra, anomenada la Plana de Sant Marc, a Josep Feliu i Subirà i a Martí Feliu Farriols, pare i fill. Indret on poc després iniciarien la construcció de la colònia Viladomiu, la qual consta que al 1871 ja estava donada d'alta. Poc temps després i un cop iniciada l'activitat a la fàbrica, Tomàs Viladomiu va adquirir una nova peça de terra, la Clau de Sant Marc, on va començar a construir una nova colònia que amb el temps es denominaria Viladomiu Nou. Un cop posada en funcionament la fàbrica es va anar avançant en la construcció d'altres edificis que havien de configurar la colònia, entre els quals l'església; així l'any 1883 es van iniciar les obres de construcció de l'església, dirigides per el mestre d'obres Valentí Canudes de Casserres. L'any 1885 el temple va ser consagrat i es nomenà el primer capellà. A costat i costat de l'església es van construir les escoles, espai que van ocupar durant molts anys. | 42.0097200,1.8861900 | 407770 | 4651455 | 1885 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49650-foto-08092-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49650-foto-08092-9-3.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Valentí Canudes de Casserres (mestre d'obres) | Per tal que la gent de la colònia no hagués de desplaçar-se fins l'església parroquial de Gironella per assistir als oficis religiosos, s'aconseguí que el capellà de Vilanova de Sagàs, digués una missa a la capella de Sant Marc de Cal Bassacs els dies de festa. Al cap d'uns anys el capellà va ser traslladat. El Sr. Viladomiu va fer construir un oratori als baixos d'un dels habitatges. Per tal de resoldre la qüestió Tomàs Viladomiu va decidir iniciar la construcció de l'església i dotar-la de capellà propi. En el llibre La colònia Viladomiu Vell (1868-1935), escrit pel prevere Ramon Casals, s'hi recullen les diferents obres i compres realitzades per anar dotant l'església del mobiliari, escultures, altars i altres elements litúrgics, així com la seva decoració. | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 49838 | Conjunt de tampons de Manufacturas Viladomiu S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tampons-de-manufacturas-viladomiu-sa | http://imatex.cdmt.es/_cat/fitxa_cerca_resultats.aspx | XX | El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) compta amb un conjunt de tampons procedents de l'empresa Manufacturas Viladomiu S.A. Es tracta d'una col·lecció d'un total de 23 tampons de fusta i metall que eren emprats per marcar les peces de roba un cop acabades i abans de ser enviades al majorista; la majoria dels tampons tenen el nom del dibuix enganxat a la part del darrera. Tots els tampons tenen dibuixos diferents, de temàtiques diverses, bàsicament figures humanes i animals, per exemple una papallona, un lleó, un paó, diferents tipus d'ocells, un cargol, diferents figures humanes, sobretot femenines, de cos sencer o només bust, també n'hi ha algun que són lletres, una corona, un escut, entre altres. Aquests segell servien per marcar les peces de roba de cotó per llençols produïdes a la fàbrica de la colònia Viladomiu Vell. | 08092-197 | Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. C/ Salmerón, 25. Terrassa | Les peces provenen de la fàbrica Manufacturas Viladomiu S.A., de Gironella, més concretament de Viladomiu Vell. Les peces van ser donades al CDMT per part d'un antic treballador de la fàbrica i amb vinculació amb la ciutat de Terrassa, d'aquí que el donatiu es fes en aquest centre. El donant explicà que ell va treballar a la fàbrica fins el 1978, període en que ja no s'empraven els tampons però si que recorda haver vist peces de roba amb les marques dels tampons. Aquestes marques identificaven a cada majorista, així quan es finalitzava una tirada de roba per a un client concret s'assenyalava la peça amb la marca del tampó corresponent; aquestes marques es posaven a la tela de sobre de cada paquet, en alguns casos també es feia amb les inicials del majorista. Per la tipologia de segell, especialment pels dibuixos, es creu que poden ser dels anys 1950-1960. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions recollides en la fitxa han estat recopilades a través del portal web del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, en concret a través del portal IMATEX i a partir de les dades facilitades pel mateix museu. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49797 | Ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lalmorratxa-0 | XX-XXI | El ball de l'Almorratxa és un ball pla, una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. El ball simbolitza un casament, en el que el senyor feudal qui tenia el dret sobre els seus vassalls, era el primer a treure la núvia a ballar. Així, el senyor feudal fa un primer passeig amb la núvia, portant darrera el nuvi i la resta de parelles que conformen el convit, seguidament es situa la núvia i la resta de noies situades davant el seu ballador, moment en que el senyor feudal portant l'almorratxa a la mà, passa davant de totes elles ruixant-les simbòlicament amb l'aigua d'olor de l'almorratxa, un acte que s'interpreta com la demostració de la possessió que té sobre elles. A continuació, les diferents parelles fan una ballada per seguidament donar obertura al ball tot anant cada ballador a buscar un acompanyant d'entre el públic. La dansa es desenvolupa davant la presència del senyor feudal. Pel que fa al vestuari, el senyor feudal porta un vestit de gala negre amb camisa blanca i capa llarga i també negra; a més, va complementat amb barret de copa i l'almorratxa guarnida. El vestit de la núvia està format per una faldilla llarga fins als peus i brusa, que anomenen sac i faldilla, la roba interior són enagos i mitges blanques, com a complements porta pinta i mantellina blanca. La roba de les noies consisteix amb una brusa negra, davantal negre sobre faldilla (actualment taronges), complementat amb braçals negres o blancs fins als colzes i mantellina al cap de color blanc; la roba interior consisteix en calces llargues cenyides fins al genoll, mitja blanca i enagos amb punta. Els nois porten pantalons de pana negra fins a sota el genoll, camisa blanca amb llacet negre, excepte el nuvi que és blau, jaqueta negra de pana, complementat amb faixa i barretina vermelles, i mitja blanca amb calçat negre. El vestuari que s'utilitza és considera que correspon típic al vestuari de gala català del segle XIX. | 08092-156 | es balla a la plaça de la Vila. | El ball de l'Almorratxa es balla a Gironella coincidint amb la Festa Major, actualment es balla el dissabte a la nit, en el context del Festival de la Dansa Folklòrica que fa més de quaranta anys que es realitza, i els darrers anys també es balla el diumenge després de sortir de missa. Tant dissabte com diumenge es representa a la plaça de la Vila, davant l'Ajuntament. La Festa Major de Gironella es celebra el primer cap de setmana després del dia de Sant Roc, que s'escau el dia 16 d'agost. Els orígens d'aquesta dansa es creu que poden ser de l'època baix medieval, ja que en el ball s'escenifica el paper que el senyor feudal tenia en el casament. Aquests tipus de balls plans tenen molta tradició en gran part de la Catalunya Vella. Segons informacions recollides entre els membres que han participat en el ball de l'almorratxa a Gironella, no es sap des de quan es balla però si que hi ha imatges de mitjans de segle XX que testimonien que es realitzava. Mentre va funcionar l'Esbart Sant Jordi, aquesta entitat s'encarregava de representar el ball coincidint amb la Festa Major, però també en altres diades, així com de fer assajos durant l'any. En algunes èpoques l'esbart havia arribat a tenir tres grups de balladors de diferents edats, per tant, hi havia relleu assegurat, altres moments, va ser més difícil comptar amb gent jove. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El ball de l'almorratxa, en algunes classificacions de dansa, també és tipificat com a ball d'objectes, ja que és un tipus de ball en que l'objecte té un paper destacat i sobretot simbòlic dins el desenvolupament de la dansa; així el capdanser, en aquest cas el senyor feudal, porta l'almorratxa a la mà mentre ballen, és part del ball i de fet el ball pren el nom de l'objecte. L'almorratxa (alguns llocs nomenat morratxa i en altres torratxa) és un objecte fi i delicat; es tracta d'un recipient generalment de vidre bufat, amb un broc central més gran i quatre de petits al voltant, decorat i proveït de diferents bocs per a espargir aigua de roses o d'olor, amb el qual sovint es ruixen les balladores o el públic; a Gironella l'almorratxa s'ornamenta amb diverses cintes de colors. En el ball representa el domini del senyor feudal sobre els seus vassalls, i concretament, escenifica i simbolitza el que era el dret de cuixa, que consistia en passar la primera nit amb la núvia.Altres poblacions catalanes on es representen balls de l'almorratxa són a Campdevànol, en el ball de l'aigua-ros de Castellciutat, els anomenats balls del ciri, i, a Lloret de Mar i Sant Oil de Mar. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49704 | Barri Font dels Tòrracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-font-dels-torracs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. | XX | El barri de la Font dels Tòrracs és un petit barri emplaçat a la zona de Cal Bassacs, vers el nord-oest. Conforma un petit nucli de cases format per dos carrers paral·lels i un de perpendicular als altres dos i que els creua per la part central, distribuint més o menys regularment les diferents parcel·les. El barri està caracteritzat per cases, la gran majoria unifamiliars i entre mitgeres, excepte les de cap de carrer; algunes només de planta baixa, i altres de planta baixa i planta primera, amb coberta a dos vessants de teula àrab i el carener paral·lel al carrer. També hi ha algun immoble de més alçada, però són pocs exemples. La majoria de les cases són bastides amb murs d'obra (totxana o maó) amb acabat arrebossat i pintat, en conjunt mostren obertures de línies rectes. El barri compta amb la seu de l'Associació de veïns en un edifici de la zona central, i havia disposat d'una petita capella, avui dia dessacralitzada i destinada a usos comunitaris. | 08092-63 | a uns 300 metres al nord de la barriada de Cal Bassacs. | Al llarg del segle XX, Gironella i les poblacions veïnes, van ser lloc d'arribada de gent provinent de diferents poblacions a la recerca de feina a les fàbriques tèxtils del filats i teixits de cotó que s'havien anat instal·lant al peu del riu Llobregat des del segle XIX i que durant gran part del segle XX. A la vegada, també molta gent arribava a la comarca per treballar a les mines de carbó de l'Alt Berguedà. En aquest context es situa el naixement del barri de la Font dels Tòrracs, sembla que arran de l'arribada d'un grup de persones als anys 50 del segle XX. El barri forma part de la barriada de Cal Bassacs, un nucli originat a partir de la instal·lació de les fàbriques tèxtils de Cal Bassacs. L'escola, l'església, la gran majoria de comerços i altres serveis es localitzaven essencialment al centre de la barriada de Cal Bassacs. Entorn als anys 70, a petició dels veïns de la Font dels Tòrracs i de la conseqüent sol·licitud del mossèn de Cal Bassacs al Bisbat, es va arranjar un edifici com a capella, avui dia destinada a altres usos. | 42.0256500,1.8792200 | 407216 | 4653232 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49704-foto-08092-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49704-foto-08092-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49704-foto-08092-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El barri de la Font dels Tòrracs era conegut popularment com el barri de Cuenca, sembla que degut a que un nombre destacat dels primers residents eren provinents d'aquesta província. La denominació del barri de la Font dels Tòrracs la rep per la font que hi ha situada al nord del nucli, a peu del torrent que discorre per aquest extrem. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49796 | Blat de moro escairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blat-de-moro-escairat | XVIII-XXI | El blat de moro escairat és una varietat de gra gros i de color blanc, molt característica del Berguedà. Rep aquesta denominació perquè prèviament al seu consum el gra s'ha d'escairar que significar pelar o treure la pellofa. El producte es conserva sec, de fet era habitual veure moltes eixides de golfes de les cases de la comarca amb grans tires de blat de moro penjat assecant-se, amb l'espiga penjant i agafades per les clofolles unes amb les altres. Abans de ser cuinat el gra, ja pelat, es posa en remull per tal de que s'estovi i facilitar la seva cocció, ja que és un producte que requereix molta estona de bullir. La manera tradicional de consumir i cuinar aquest producte a Gironella i a la comarca, és fent l'escudella de blat de moro escairat. En essència la recepta consisteix en fer un brou amb carn de porc, el més comú és incloure ossos d'espinada salada, careta (orella i morro) també salada, junt amb algunes verdures, no gaires; hi ha diferents opcions segons cada casa i els gustos de cadascú. | 08092-155 | El cultiu de blat de moro es va introduir al Berguedà al segle XVIII, com a la resta de Catalunya, el seu conreu es va estendre ràpidament. El cuiner berguedà Miquel Màrquez fa uns quants anys va batejar l'escudella de blat de moro escairat com el 'Plat de la Pau'; el cuiner va enviar un tast del plat a diferents personalitats, bàsicament políticscom a missatge de pau. Es considera que Màrquez va recuperar el plat de l'antiga gastronomia berguedana, més que recuperar probablement va aconseguir donar-lo a conèixer i popularitzar-lo més enllà de la comarca, o si més no facilitar que s'incorporés a la cuina de molts restaurants, però sobretot va contribuir a que no es perdés la recepta però sobretot el producte. A Gironella el blat de moro escairat és el producte estrella de la Fira de la Puríssima, durant la qual es serveixen racions de l'escudella de blat de moro. L'any 2017 es va celebrar el 28è tast de blat de moro escairat (en concret de l'escudella de blat de moro escairat). Coincidint amb la Fira diversos restaurants del municipi realitzen plats en base al blat de moro escairat. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 49746 | Sender de Gironella a l'Espunyola (GR-1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gironella-a-lespunyola-gr-1 | XXI | El camí de Gironella a l'Espunyola actualment forma part del traçat del sender de gran recorregut GR-1, que creua bona part de l'àrea prepirinenca d'est a oest, el punt incial és a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins al Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses. La distància total del recorregut en terres catalanes és de 378,16 km, creuant les comarques de l'Alt Empordà, Pla de l'Estany, Garrotxa, Ripollès, Osona, Berguedà, Alt Urgell, Solsonès, La Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà. El tram que creua el municipi de Gironella, forma part de les etapes 12 i 13; l'etapa 12 és Sagàs-Gironella passant per Olvan, amb una distància de 10,77 km, entrant al terme municipal de Gironella per el Cap del Pla, passant per Cal Quintí seguint per el carrer Cap del Pla, després un tram de la carretera de Vic, seguidament va a buscar el carrer de Pedret, el camí de la Muralla i creua el Llobregat per el pont de la carretera. L'etapa 13 és la de Gironella a l'Espunyola, passant per els termes de Casserres, Avià, amb una distància total de l'etapa de 17,11 km; el traçat després de creuar el Llobregat continua paral·lel al riu per el carrer del Balç, entrant ja en terme municipal de Casserres per dirigir-se cap a Sant Vicenç d'Obiols, Graugés, Avià i vers l'Espunyola. | 08092-105 | creue diferents indrets del terme, especialment de la zona nord. | El sender GR-1 es va crear tot resseguint trams d'antics camins, alguns dels quals ramaders, que permetien la comunicació est-oest del territori català. | 42.0440400,1.8847000 | 407697 | 4655268 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest camí és un sender homologat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i com a tal està subjecte a la reglamentació de la mateixa Federació i està senyalitzat amb les marques que l'identifiquen com a sender de gran recorregut, una franja horitzontal blanca i sota una franja horitzontal vermella. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 49743 | Camí de la sal o camí de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-sal-o-cami-de-cardona | GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria; dins 'Dovella', núm. 53, pàgs. 21-28. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades; dins Revista ' L'Erol', núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 13-22. | XII-XX | part del seu traçat no es conserva, com el pas pel pont de Sant Marc. | El camí de la sal de Cardona travessava el municipi de Gironella d'est a oest, creuant el Llobregat a través del pont romànic de Sant Marc, situat on avui dia hi ha la fàbrica tèxtil, i d'aquí es dirigia cap a Casserres passant per la capella de Sant Marc de Cal Bassacs. Del traçat del camí a part de les escasses restes conservades del pont, la part més coneguda i destacable és el traçat del camí al pas per la zona de Sant Marc. En aquesta zona ha quedat testimoniat el trànsit per el camí en marques a la roca, bàsicament són solcs allargats, clarament identificables a les plaques de roca que hi ha cap l'oest de l'església de Sant Marc. | 08092-102 | creua el municipi més o menys d'est a oest. | El camí o ruta de la sal és coneguda també amb els noms de Via salaria o 'Stratae Kardonensis', consta documentada des d'època medieval, de fet el descobriment i explotació de la sal de Cardona es documenta des del segle IX. Els camins que porten a Cardona per proveir-se de sal són diversos i mostren diferents rutes. Així, el camí de les mines de sal de Cardona que passa pel municipi de Gironella, partia de terres orientals de la Catalunya Central i Girona, unint Cardona, Viver i Serrateix, Casserres, Prats de Lluçanès i Vic, a través de diversos camins rals segurament ja existents. I enllaçant amb altres camins que comuniquen amb altres direccions. Documentalment es coneix la referència al camí de Cardona en I'acta de consagració de l'església de Sant Joan de Montdarn (Viver i Serrateix), que data de I'any 922; on consta entre els límits del terme parroquial la referència a 'ipsa strata Kardonense', camí que afronta en dues ocasions amb el terme de l'església consagrada. | 42.0167800,1.8759700 | 406934 | 4652250 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els solcs que es poden observar a la placa de roca que s'estén al sud de l'església de Sant Marc, és un tipus de testimoni del trànsit d'un camí que s'ha documentat en altres zones i altres camins. Aquestes marques s'atribueixen a l'erosió del terreny especialment a causa del pas de bestiar; cal tenir en compte que el camí de la sal és també camí ral i ramader, com passa en diversos camins sovint els trajectes són els mateixos per diferents rutes. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 49750 | El cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cementiri | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX | El cementiri és un conjunt de planta irregular, delimitat per les estructures que acullen els nínxols en tot el seu perímetre i altres distribuïdes en els carrers interiors. La part més antiga del cementiri és la primera part des de la porta d'accés fins la capella. L'accés a l'interior és a través d'una gran portalada en la que hi ha una porta metàl·lica de tres fulles, la practicable habitualment és la central, les tres disposen d'un sòcol de planxa metàl·lica, la part superior dels laterals és de barrots de secció circular decorades amb volutes i altres elements i la fulla central mostra una planxa a la part central amb l'escut de Gironella, envoltat per grans volutes; damunt dels tres batents, l'estructura és fixa, a la part central consta 'ANNO MDCCCXCIII' fet a partir de perfils metàl·lics i emmarcat en requadres, amb més volutes al seu voltant, com a coronament una creu, també metàl·lica, de barrots de secció circular amb els extrems ornamentats amb formes arrodonides,. L'accés es flanquejat per les estructures dels nínxols, que des de l'exterior es mostren a manera de mur de tancament. A l'interior destaca el passatge central amb parterres de vegetació a costat i costat amb grans xiprers i altres espècies arbòries, que desemboca a l'antiga capella, la qual queda disposada just en front de la porta d'accés. La capella és un petit edifici bastit amb murs de carreus de pedra i coberta a dues vessants, disposa d'obertura central en arc de mig punt emmarcada em maó massís amb una porta de reixa metàl·lica; damunt la porta un ull de bou circular fet també amb maó massís, és tapiat amb una creu pintada al centre. L'interior de la capella és molt senzill, amb sostre de volta rebaixada i paviment de maons, és presidida per un Sant Crist. | 08092-109 | a la zona nord del municipi, a l'extrem nord-oest de Cap del Pla. | Fins al moment de construcció del nou cementiri, l'anterior era ubicat dins el poble, just darrera l'església vella de Santa Eulàlia. Aquell cementiri s'havia quedat petit i va ser necessari construir-ne un de nou, al 1982 s'iniciaren les gestions i les obres començaren el 1986. La data indicada en la porta és 1893, any en que es deuria estar totalment finalitzat. | 42.0405600,1.8812500 | 407406 | 4654885 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49750-foto-08092-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49750-foto-08092-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49750-foto-08092-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49696 | Colònia Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | El conjunt fabril de Cal Metre està conformat per un seguit d'estructures destinades a l'ús industrial, bàsicament les naus de la fàbrica, els habitatges dels treballadors i dos altres immobles situats a l'accés a la colònia, també destinats a habitatge; a més, el conjunt compta amb la muralla, un gran mur que a manera de tancament delimita la part de la colònia per el costat est, de fet és un mur que actua de contenció del terreny, que té un marcat desnivell per aquest extrem. Sobre aquestes construccions es situa la Torre, l'edifici destinat a habitatge dels propietaris de la fàbrica. En l'esmentada muralla trobem unes escales que comuniquen la fàbrica amb la torre i a la vegada amb dalt el poble, amb el casc antic. Els edificis de la fàbrica són diverses naus, situades una a continuació de l'altre en sentit lineal nord-sud, en paral·lel al riu, són de diferents cronologies. Dels edificis de la fàbrica destaquen les naus més antigues, ocupen la part central del conjunt, una de les estructures és de tres nivells d'obertures, segurament de dues plantes i amb els murs bastits en paredat comú, coberta de teules a dues aigües; en aquest volum destaca una estructura a manera de torre coberta amb teulada a quatre vents. Les obertures d'aquesta nau són grans finestrals emmarcats amb maó massís que en les llindes conformen arcs rebaixats. Aquest nau per l'extrem més sud té una part que d'habitatges integrats en la mateixa estructura. Les naus de la fàbrica, almenys les estructures més antigues, són de murs de paredat comú amb grans finestrals emmarcats amb maó massís conformant llindes d'arc de mig punt, són cobertes per teulades de teules a dos vessants amb el carener nord-sud seguint l'eix longitudinal de les naus, tot i que no tot el conjunt mostra el mateix alçat, així hi ha una nau amb un nivell d'obertures i una amb tres nivells. La part sud d'aquestes naus compten amb una part destinada a habitatge, integrat en la mateixa estructura de la nau. Aquestes naus més antigues, tenen adossades altres estructures, resultat de l'afegit posterior d'altres volums que es degué anar fent gradualment; així, al punt de connexió d'ambdues naus principals s'alça en un lateral, una estructura a manera de torre, amb una tipologia de materials similar al conjunt tot i que amb més maó a la part superior, destaca a la part superior unes finestretes, tres per façana, i la coberta a quatre aigües; al seu voltant, també s'adossen altres estructures o volums, sembla que antigues oficines. A l'extrem nord, hi ha un dels accessos a l'interior de la fàbrica i a oficines, mostra un acabat diferent de la resta, resultat d'una actuació posterior. A l'extrem sud de la fabrica hi ha diverses estructures i volums resultat de diferents moments constructius. Els habitatges es situen al nord de la fàbrica, conformen un únic bloc amb la mateixa orientació que les naus fabrils, són de dos nivells, també bastits amb mur de paredat comú i obertures amb emmarcaments de maó massís, les portes d'accés als interiors es situen a la façana de ponent, la que obra al riu. A l'extrem nord del conjunt, hi ha uns edificis situats flanquejant l'accés a la fàbrica, són bastits amb la tipologia esmentada pel conjunt, murs de paredat i obertures emmarcades amb maó, material que també es disposa de reforç als angles. | 08092-55 | A la part nord del poble, a peu del riu Llobregat per la riba dreta. | La fàbrica de Cal Metre va ser fundada l'any 1869 per Ramon Alsina i Postius de Berga, conegut amb el nom de Metre, el qual provenia d'una família que es dedicava a la filatura i al teixit de cotó. L'any 1824 es casà amb Lluïsa Rodergas Comellas, filla d'una família berguedana també vinculada a l'ofici dels filats i teixits almenys des del segle XVIII. La fàbrica es va construir a partir de la compra per subhasta de l'antic molí fariner de la vila, del qual es aprofitar l'estructura i es va tornar a posar en funcionament. Així, durant el primer període es comptava amb la fàbrica i el molí. Als anys 70 del segle XIX, van morir primer el pare i després la mare de Ramon Alsina Roderges, qui fou l'hereu i continuador de la fàbrica. Aquest va casar-se amb Filomena Orriols de Castellar de N'Hug; aquest va fer créixer i ampliar les instal·lacions, passant a tenir una gran fàbrica de filats i teixits de cotó i a la vegada, transformar el molí en una farinera adaptada al moment. A la mort de Paral·lelament es va començar a construir la fàbrica de filatura, que poc després, al 1880 s'ampliaria amb una secció destinada al tèxtil. En morir Ramon Alsina, un consell familiar va governar la fàbrica fins a la majoria d'edat del fill Marc Alsina Orriols, a l'any 1923; aquest moriria jove i sense descendència. No es van nomenar hereus fins el 1940, corresponent-li a l'oncle i cosina, Joan i Montserrat Vilella Orriols, que crearien la societat 'S.A. Fabril de Gironella' l'any 1947. La fàbrica tèxtil, en major o menor mesura, va estar activa fins a començaments del segle XXI; actualment només algunes naus tenen altres utilitats diferents. | 42.0362500,1.8821000 | 407470 | 4654406 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49696-foto-08092-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49696-foto-08092-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49696-foto-08092-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Cal Metre està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/