Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49711 | Xemeneia Viladomiu Nou-La Seda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-viladomiu-nou-la-seda | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | La xemeneia de la fàbrica de la Seda de la colònia Viladomiu Nou disposa d'una base quadrada d'uns 2 metres de costat, sobre la qual es desenvolupa el fust de la xemeneia, de forma troncocònica; base i fust són de maó massís, la part superior del fust disposa de diversos anells, a manera de motllura, també fets de maó massís. L'alçada de la xemeneia és d'entorn els 20 metres. | 08092-70 | Situada a l'extrem nord de la zona industrial, al costat de la nau de la Seda. | Viladomiu Nou disposa de dues xemeneies en el seu recinte industrial, aquesta és la més moderna, del moment de construcció de les naus de La Seda. Aquestes es van començar a bastir el 1947 per tal de produir raió, en aquest període l'empresa que gestionava Viladomiu Nou era la societat Efasa, vinculada a la mateixa família Viladomiu. L'any 1948 la nau ja estava construïda i es va començar a bastir 'la carbonera i el generador de vapor per a la màquina de parar i la calefacció d'aquesta nova fàbrica' (SOLER: 2005, 238). La producció d'aquest material va tenir pocs anys de durada, sembla que a mitjans del anys 50, la nau de la Seda també es va destinar al cotó. | 42.0041500,1.8875500 | 407875 | 4650836 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2005,47) informa que la xemeneia està 'situada a tocar de les rampes d'entrada de carbó, la carbonera i el canal industrial.' la xemeneia disposa d'una escala interior.Viladomiu Nou està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49836 | Vestuari del ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestuari-del-ball-de-lalmorratxa | XIX-XXI | El vestuari que s'utilitza en el Ball de l'Almorratxa es considera que correspon al típic vestuari de gala català del segle XIX. La majoria de peces que s'utilitzen van ser recopilades per part l'Esbart, després pels amics de l'Almorratxa i actualment per l'Ajuntament. Tot i que es compta amb un ampli conjunt de peces, algunes les porta personalment cada ballador o balladora, com les sabates, les mitges, la majoria d'enagos, les camises dels nois i el vestit del nuvi. Després de la desaparició de l'esbart dansaire, tot el vestuari que tenia l'entitat, junt amb les peces més específiques del Ball de l'Almorratxa, el guarda l'Ajuntament. Algunes de les peces de roba són el vestit de la núvia incloent els enagos; les faldilles, camises i mantellines de les balladores inclosa la de la núvia; la capa, un faixí i una ruixa del nuvi; pantalons i jaquetes dels nois, entre altres. A més, també compta amb unes almorratxes, una pinta i un barret de copa adquirit recentment per part del consistori. El conjunt de vestuari inclou diversitat de peces, algunes de les quals en època de l'esbart eren utilitzades per representar altres balls. Pel que fa al vestuari dels balladors del ball de l'Almorratxa, el senyor feudal porta un vestit de gala negre amb camisa blanca i capa llarga, també negra; a més, va complementat amb sabates negres, barret de copa i l'almorratxa guarnida. El vestit de la núvia està format per sac i faldilles, o sigui brusa i una faldilla llarga fins als peus; la faldilla és recte de davant amb plecs al costat i darrera, la jaqueta o brusa és de cos cenyit amb una mica de farbalà a la part baixa, coll de tireta i mànigues de pernil (amples de la part superior i cenyides al braç). Pel que fa a la roba interior són enagos i mitges blanques, com a complements porta sabates negres, pinta i mantellina blanca, a més d'altres elements com poden ser arracades, algun collaret o algun fermall per la mantellina. La roba de les noies consisteix amb una brusa negra de màniga curta o tres quarts, davantal negre acabat amb puntes sobre la faldilla, la qual és de plecs suaus (actualment de color rosat o granat), pot anar complementat amb mitenes negres o blanques fins als colzes i mantellina al cap de color blanc; la roba interior consisteix amb enagos amb punta i mitja blanca. Els nois porten pantalons de pana negra fins a sota el genoll, camisa blanca amb llacet negre, excepte el nuvi que és blau o negre, jaqueta negra de pana, complementat amb faixa i a vegades barretina, també porten mitja blanca amb calçat negre, sovint amb sivella o llacet. | 08092-195 | en dependències municipals. | Tradicionalment el vestuari era de cada ballador o balladora. Sembla que una de les peces de roba més antigues del conjunt és la capa del nuvi. Part de la roba de les noies és dels anys 60 del segle XX, moment en que es comencen a fer algunes peces de roba per part del propi esbart, dissenyant-les de manera que fos fàcil adaptar-les per a diferents balladores. El vestit de la núvia es va estrenar l'any 1978 o 1979, excepte els enagos que són més vells. La roba dels nois, pantalons i jaquetes, es van fer a finals dels anys 80. També d'aquesta època són les mantellines. Actualment, les peces que eren del fons de l'Esbart les guarda l'Ajuntament de Gironella, qui l'ha ampliat i té en propietat una almorratxa, la pinta de la núvia, que la van comprar a Saragossa l'any 2017 i el barret del feudal, comprat també l'any 2017 als Encants de Barcelona, es tracta d'un barret fabricat a Barcelona i que té uns 100 anys o més. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49836-foto-08092-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49836-foto-08092-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per l'elaboració de la fitxa s'ha comptat amb la col·laboració de Lourdes Lladó, qui va ser balladora del ball de l'Almorratxa durant molts anys, junt amb altres membres de la seva família; de fet, van formar part activa de l'Esbart i posteriorment, quan va desaparèixer van continuar mantenint actiu el ball junt amb altres persones del poble, Lluís Boix, Josep Soler i Josep Puig. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49648 | Torre de l'amo de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-viladomiu-nou | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Edifici aïllat, a quatre vents, de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa, un pis, una zona de golfes i una estructura central (de planta octogonal amb llanterna) que sobresurt de la cota de la coberta de teules formant quatre vessants. L'actual planta rectangular és el resultat de l'afegit a la façana est d'un cos d'edifici de planta baixa i un pis on hi destaca l'estructura d'una galeria amb arcades de mig punt obrada amb obra vista de maó. L'obra del conjunt esta feta a base d'un paredat comú irregular en els murs de càrrega i obra de obra de maó vist que es localitza, a més de la galeria, a les quatre cantonades, a la cornisa de coronament, als emmarcaments de les obertures (llevat del frontis de l'entrada principal que és de pedra) i en l'estructura central que sobresurt de la coberta. La façana principal, on se situa l'accés a l'interior, presenta un gran portal flanquejat per dues finestres, tots tres elements disposen de llindes lobulades i damunt dels quals es desenvolupa una balconada amb llosa de pedra decorada per quatre mènsules que atorguen al conjunt d'aquesta entrada un caràcter monumental. Pel que fa a la resta d'obertures cal destacar que a la planta baixa es disposen senzilles finestres amb llindes rectes i a la planta pis s'observen balcons ampitadors amb baranes de ferro de fosa d'estrets balustres de disseny senzill. Cal destacar la cornisa de l'edifici, amb un ràfec pronunciat format per un seguit d'arcs (com si es tractés d'una decoració del romànic llombard) que emmarquen ulls de bou quadrilobulats realitzats amb pedra. El cos central que sobresurt de la coberta està format per un tambor octogonal, tot ell d'obra vista de maó, de coberta transitable amb barana amb balustres ceràmics, damunt del qual sobresurt una llanterna amb dues finestres parelles a cadascun del quatre costats, rematada per una estructura de merlets con si es tractes d'un castell medieval. | 08092-7 | A la Colònia Viladomiu nou. Al final del carrer principal. | Tomàs Viladomiu i Bertran va ser en fundador de les colònies de Viladomiu. Viladomiu Vell s'havia fundat a la peça de terra anomenada la Plana de Sant Marc; un cop ja iniciada la seva activitat l'any 1871, tot i que encara calia construir diversos edificis, la família va adquirir el tros de terra anomenat la Clau de Sant Marc, on bastiria la colònia de Viladomiu Nou la qual va començar-se a construir l'any 1880. Amb la constitució de la societat 'Jacinto Viladomiu e Hijos' es pot considerar que comença la història de Viladomiu Nou, és el 1896, moment en el qual es separa de la primera societat la qual continuaria a la colònia Viladomiu Vell; a partir d'aquí els dos Viladomiu, passaren cada un a ser gestionat per una societat, en el cas de Viladomiu Vell per 'Viladomiu Hijos'. En relació a la torre de l'amo, consta que l'any 1899 es trobava en procés de construcció, moment en que també s'havia iniciat la plantació de l'arbrat al carrer. La família Viladomiu es va instal·lar a la torre l'estiu del 1902. L'edifici era utilitzat com a residència temporal dels propietaris de la colònia, els quals habitualment residien a Barcelona. Al llarg dels anys les estades es van anar reduint. Actualment l'edifici funciona com a Centre d'Interpretació de les Colònies del Llobregat, vinculat al Parc Fluvial de les colònies del Llobregat, va obrir al públic el 18 de juliol de 2008; el centre mostra al públic la història i patrimoni del les colònies tèxtils de l'Alt Llobregat a partir d'una exposició i recursos audiovisuals i permet conèixer com es vivia en una torre senyorial de les colònies, concretament espais de la primera planta i golfes es mostren com espai museístic amb el seu mobiliari i objectes d'ús habitual tot reproduint l'ambient de diferents estances. El centre realitza visites guiades, i és punt d'inici de rutes de descoberta del patrimoni industrial, natural i immaterial de les colònies. | 42.0035600,1.8869800 | 407827 | 4650771 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49648-foto-08092-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49648-foto-08092-7-3.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49768 | Placa a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-anselm-clave | XX | Placa commemorativa a la figura d'Anselm Clavé, consta d'una placa de marbre blanc emmarcada en una peça que sembla de pedra, amb quatre formes arrodonides a cada angle on hi ha els cargols de subjecció, tres dels quals tenen peces metàl·liques decoratives a sobre. La placa central indica 'LA VILA DE GIRONELLA EN HOMENATGE A JOSEP ANSELM CLAVE. ANY 1926'. La peça del contorn està decorada amb formes vegetals senzilles gravades a la pedra, i un petit baix relleu d'una lira a la part superior, a la part inferior, sota el nom una mena de cartel·la on hi ha inscrit: 'Fou fundador de las Societats Corals d'Espanya'. | 08092-127 | A la façana de l'edifici més nord de l'extrem de ponent del carrer Anselm Clavé. | Tal i com indica en la placa commemoratiu, aquest es va instal·lar l'any 1926 en homenatge al fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu; es va dedicar a la política, a la música i també va ser escriptor; va néixer a Barcelona el 21 d'abril de 1824 i morí el 24 de febrer de 1874. La col·locació de la plaça és de dos anys després del centenari del seu naixement. | 42.0356300,1.8836100 | 407594 | 4654335 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49768-foto-08092-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49768-foto-08092-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49757 | Escultura Tomàs Viladomiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-tomas-viladomiu | XX | L'escultura dedicada a Tomàs Viladomiu i Bertran està col·locada al costat nord-est de l'església, en un angle de la vorera. Es tracta d'una escultura commemorativa formada per un monòlit allargat, en el que a la cara frontal hi ha un baix relleu de Tomà Viladomiu, el seu nom està gravat sota del bust, i a la part central de la peça hi ha també gravat el text: 'Els obrers en recordança del Fundador d'aquesta Colònia Fabril en 1868'; i a sota, Viladomiu Vell – 1957. El placa de pedra està col·locada damunt un petita base, també de pedra. El monument està col·locat en un racó on també hi ha un petit estany amb una font vertical i arbusts disposats a manera de tanca perimetral. | 08092-116 | A la plaça de l'església de la colònia Viladomiu Vell. | Tal i com indica en el monument commemoratiu, aquest es va instal·lar l'any 1957 en homenatge al fundador de la colònia Tomàs Viladomiu, per part dels treballadors de l'antiga fàbrica i colònia. | 42.0097400,1.8859900 | 407754 | 4651458 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49757-foto-08092-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49757-foto-08092-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49769 | Monument al pubillatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pubillatge | XXI | Monument en homenatge al pubillatge, es tracta d'una gran planxa metàl·lica instal·lada verticalment, amb una base formada per un rectangle també de planxa, tot ancorat al paviment. A la planxa hi ha cisellat el text: 'La Vila de Gironella a tot el moviment del pubillatge per haver acollit el certamen d'elecció de la Pubilla i l'Hereu de Catalunya 2008' i més avall: 'Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l'aigua de llum que brolli de les pedres d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres' i també Gironella, 27 de setembre de 2008. | 08092-128 | A la plaça de l'església, a la part posterior de l'eglésia vella de Santa Eulàlia. | Tal com indica la mateixa placa, aquesta es va instal·lar per homenatjar el movimnet del pubillatge i per commemorar la celebració de l'elecció de la Pubilla i l'Hereu de Catalunya l'any 2008. | 42.0336700,1.8830900 | 407548 | 4654118 | 2008 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49769-foto-08092-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49769-foto-08092-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49819 | Pintures murals de l'església de Santa Maria de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-lesglesia-de-santa-maria-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. | XX | Pintures murals realitzades amb la tècnica de l'encàustica, caracteritzada per l'ús de la cera per tal d'aglutinar els pigments, estan situades al lateral dret (entrant) i continuen pel frontal del cor. L'autora presenta sis escenes de la vida de la Verge en un estil figuratiu força estilitzat, gairebé infantil, on predominen les figures emmarcades per elements arquitectònics i, en el seu defecte, en fons multicolor com el de les escenes del cor. Segueixen un ordre cronològic començant per les que estan a tocar del presbiteri, on es presenta el casament de Josep i Maria acompanyats per un cor de tres àngels. A continuació el tema de l'anunciació amb l'àngel Gabriel i la Verge emmarcada entre dues columnes d'estil jònic amb un fons general multicolor. El tercer tema fa referència a la trobada de la Verge, acompanyada per dos àngels, amb la seva cosina Elisabet que estava embarassada de Joan Baptista, dins d'un marc paisatgístic molt senzill presentant unes construccions i uns arbres. El quart tema és el de naixement de Jesús amb la típica representació de l'àngel anunciant el fet als pastors, seguit pel pessebre amb Maria, Josep, en Nen Jesús i el bou i la mula, seguit per diversos pastors músic que toquen flautes i canten lloances. Tot plegat dins d'un paisatge nocturn accentuat pel color blau de la part superior ple d'estels. Aquest quart tema es desenvolupa també en part ja a la zona del cor, on s'hi troben la il·luminació de la saviesa a la Verge i als onze apòstols (o baixada de l'Esperit Sant, Pentecosta) i, a continuació el darrer tema, l'ascensió al cel de la Verge envoltada d'àngels i apòstols. Aquests dos últims temes projectats damunt d'un fons multicolor. | 08092-178 | carrer Estudis Bassacs, núm. 1. 08680 Cal Bassacs, Gironella | Són obra de Roser Agell i Cisa (Barcelona 1924); va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i després a Roma on va conèixer al Pintor Jaume Muxart i Domènech amb el qual es va casar l'any 1958. El seu treball és bàsicament el d'il·lustradora de llibres infantils (Cavall Fort) i disseny de il·lustracions per a llibres i targetes. Darrerament també ha conreat la pintura abstracte com també ha realitzat un treball ingent com a dibuixant i gravadora. | 42.0215400,1.8829100 | 407516 | 4652771 | 1962 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49819-foto-08092-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49819-foto-08092-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Roser Agell i Cisa | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 49722 | Capelleta de l'edifici del carrer Olvan Alt, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-ledifici-del-carrer-olvan-alt-24 | XX | Entre la finca número 24 i la 22, i a nivell del primer pis es localitza una placa amb la inscripció següent: '1906 JOSE PUIGFERRAT', damunt de la quals hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu de la Guia. Es tracta d'una petita capelleta religiosa consistent en una fornícula rebaixada al mur que acull la imatge. L'obertura és de llinda en arc apuntat, tota emmarcada per una faixa de maó massís vist, lleugerament sobresortit del plom de la façana, compta amb un coronament en motllura que perfila la faixa de l'arc, també fet en maó massís. A la base de la fornícula hi ha una cartel·la de fusta, pintada de blanc i, en blau, la inscripció Verge de la Guia. A manera de coberta hi ha una planxa metàl·lica posada formant dues vessants. | 08092-81 | A la façana principal de l'edifici número 22 i 24, del carrer Olvan Alt. | Sota la capella hi ha una placa que indica, José Puigferrat i l'any 1906, data corresponent a l'època de construcció de la casa. | 42.0336400,1.8838700 | 407613 | 4654114 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49722-foto-08092-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49722-foto-08092-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49722-foto-08092-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49660 | Escola Fedac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-fedac | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Es tracta d'un conjunt de volums que conformen els actuals espais de l'escola dels quals destaca el cos d'edifici afrontat al carrer Sant Joan Baptista de la Salle i el cos lateral afrontat al carrer Pompeu Fabra on es disposa un mur de tanca i el portal d'accés a la zona del pati de lleure. Afrontat al primer carrer es localitza un edifici allargassat, de planta rectangular i d'un sol nivell, amb una coberta de teules a dues vessants i carener paral·lel a l'eix longitudinal. Aquest eix es veu trencat per una coberta transversal corresponent a un cos central que sobresurt de l'eix de façana i remat curvilini que emfatitza la monumentalitat de l'edifici i on es disposa el portal d'accés a l'interior. Pel que fa als murs, aquests són de paredat comú que es desenvolupa damunt d'un sòcol de grans carreus de pedra; també es localitzen grans carreus de pedres a les cantoneres i formant unes pilastres que emmarquen les obertures i sobresurten lleugerament de la línia de façana. Disposa de sis grans obertures, de caràcter monumental, amb llindes en forma d'arc escarser i emmarcaments d'arrebossat imitant grans carreus. El portal del cos central, amb llinda d'arc de mig punt, disposa d'uns emmarcaments realitzats amb grans carreus de pedra que destaquen de la superfície revestida amb un arrebossat comú pintat. El cos d'edifici amb façana al carrer Pompeu Fabra d'un sol nivell en alçat, de planta rectangular i una coberta de teules a dues vessants amb el carener en paral·lel al carrer, presenta els murs revestits amb un arrebossat simple i finestres simples. A partir d'aquest cos es desenvolupa una tanca perimetral corresponent al pati interior, amb una porta metàl·lica d'accés, construïda entre dos matxons d'obra. Les façanes interiors presenten una estructura similar però amb uns tractaments de les superfície més senzilla; així, el cos principal presenta un revestiment senzill i uns emmarcaments de portes i finestres a base de faixes simples que sobresurten lleugerament de la línia de façana; totes les finestres rematades per arcs rebaixats i el portal central per un arc ogival. El cos afrontat a Pompeu Fabra també disposa de senzilles finestres i porta d'accés, la superfície de la qual està separada de les finestres per una pilastra de carreus de pedra com a únic element significatiu d'aquest cos. | 08092-19 | Carrer Sant Joan Baptista de la Salle, 2. 08680 Gironella | Segons les informacions recollides en la web de la mateixa escola, ens indica que 'La història de l'escola es remunta a l'estiu de 1922 quan els industrials tèxtils de Gironella i voltants, construeixen una escola amb la finalitat d'instruir i d'educar gratuïtament els fills dels treballadors de les colònies. Es posa en funcionament el curs 1924-25, sota la direcció dels Germans de les Escoles Cristianes. Oficialment rebé el nom de: 'Escuelas benéficas de Gironella'. Quan els Germans de la Salle van voler deixar l'escola, el batlle va proposar a les Gnes. Dominiques Fundades per Pare Coll que se'n fessin càrrec. A finals d'agost de 1968 s'hi van instal·lar i iniciaren els curs amb 83 matrícules. La disminució actual de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, ha impulsat la creació de la fundació FEDAC (Fundació Educativa Privada Dominiques Anunciata Pare Coll) per tal de garantir la continuïtat del carisma de les nostres escoles, aquesta fundació està formada per 24 escoles arreu de Catalunya'. Font: http://www.fedac.cat/gironella.php/s/historia/115 | 42.0336300,1.8789400 | 407205 | 4654118 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49660-foto-08092-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49660-foto-08092-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49736 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia | XII? | No hi gaires notícies del jaciment. | El jaciment anomenat La Talaia es situa en uns camps a uns 200 metres al nord de la masia de La Talaia. La informació recollida referent a aquest jaciment és de fonts orals, recopilades per part de l'historiador Josep Camprubí. Les dades indiquen que en Ramon Sabater, veí de Gironella, realitzant treballs agrícoles al camp amb el seu ruc se li va enfonsar una pota, consta que en el lloc hi havia quatre sepultures de lloses, sense aixovar i orientades oest-est. D'altra banda, un veí de la masia de La Talaia informava que les sepultures eren sis o set. | 08092-95 | En uns camps a uns 200 metres al nord de la masia de La Talaia. | Segons les informacions recollides a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català el jaciment podria ser d'època medieval. La denominació del jaciment és per la proximitat amb la masia de La Talaia. | 42.0327300,1.8889000 | 408028 | 4654007 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49736-foto-08092-95-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La troballa del jaciment va ser atzarosa.No encaixen les coordenades que aporta la fitxa de l'IPA amb la descripció de l'indret que aporta. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49741 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX-XX | La plaça de la Vila constitueix un espai central del poble de Gironella a la zona del casc antic, a grans trets està delimitada per l'edifici consistorial al costat sud-est, i una filera de cases per el costat de llevant que s'estén fins l'església vella de Santa Eulàlia, i a la part més de ponent, la plaça obre damunt el riu Llobregat, zona on el tall natural de roca ha facilitat que la plaça quedi oberta per aquest extrem a manera de balconada sobre el riu i la resta de la vila que s'estén a l'altra banda. En aquesta part de ponent, un mur de pedra delimita i fa de barana per aquest extrem, a la part central del qual hi ha l'accés a l'ascensor que permet salvar el desnivell d'aquesta cota del poble amb la part baixa, en concret amb el camí de Cal Metre. L'extrem oest, on la plaça queda delimitada de manera natural per el penya-segat de la roca, es correspon també a la zona on hi ha restes conservades de l'antiga muralla de tancament de la vila, visibles sobretot des de la part baixa, i restes de la torre de l'homenatge, a l'extrem on hi ha l'edifici consistorial. De fet l'edifici consistorial està bastit damunt les restes de l'antic castell de Gironella, del qual a més de les esmentades també es conserven altres estructures més tardanes a nivell de la cota de la plaça. Així, la plaça queda en part configurada per restes i per tant, per estructures de l'antic castell i recinte emmurallat, per les restes del mateix castell, a l'emplaçament de l'edifici de l'Ajuntament i per tant, avui també delimitada per el mateix edifici consistorial i diversos edificis d'habitatges. La torre de l'homenatge presideix l'extrem sud-oest de la plaça, punt emblemàtic on a l'època de la república es va construir la torre del rellotge; es tracta d'una torre de planta quadrada bastida amb maó massís, just damunt l'antiga torre del castell. La torre del rellotge allotja la maquinària del rellotge al seu interior, disposa de tres esferes, una a cada façana excepte en la de més a llevant; la torre és coronada per la infraestructura del carilló. Aquet extrem de la plaça, torre de l'homenatge i campanar, amb el riu Llobregat i el pont vell constitueix una de les imatges més emblemàtiques de la vila. La plaça de la Vila és a més, la plaça que acull el mercat setmanal que es fa els dimecres. També és lloc de celebració de moltes festes i actes culturals o institucionals. | 08092-100 | al casc antic de Gironella, davant l'Ajuntament. | No és fins a inicis del segle XX que la plaça es comença a configurar com a tal, sembla que fins llavors, la petita plaça de l'Església, la qual s'obria davant de l'església vella de Santa Eulàlia era la plaça central d'aquesta zona. De fet a la zona del costat i davant de l'Ajuntament i l'església hi havia dos coberts (corrals), els quals en data 1910 eren oferts per comprar per part de la seva propietària Francesca Rovira a l'Ajuntament a fi d'engrandir la plaça. Amb la compra i posterior enderroc s'inicià la configuració de la plaça. Poc després, el 1912 es presentà el projecte per engrandir la plaça, des de l'extrem de l'actual casa dels Teixidor-Bassacs fins l'antiga torre del castell, en línia recta; en el context d'aquesta reforma, la propietari de la casa de l'extrem del balç, actual casa Teixidor-Bassacs (plaça de la Vila,núm. 1) va fer donació d'un hort que tenia a l'actual entrada de la plaça, amb l'objectiu que pogués servir de carrer d'entrada i que per tant, permetria connectar amb el camí que portava a la carretera. En el decurs de les obres de la plaça va cedir l'arc de descàrrega del mur que es construïa, per tant, del mur de contenció del tall de la roca, fet que va determinar un endarreriment de les obres. Consta que en data de febrer de 1913 les obres ja estaven acabades. Al llarg del 1914 es realitzaren actuacions de millora com la plantada d'alguns arbres. Tot i això, posteriorment, vers el 1929, es tornarien a iniciar algunes modificacions a la plaça, moment que en es documenta la compra i enderroc, per part de l'Ajuntament, de dues cases adossades a llevant de l'edifici consistorial, i que comportà una modificació i actuació urbanística en aquesta zona. A mitjans segle XX s'enderrocà un edifici que va permetre connectar directament la plaça de la Vila amb la plaça de l'Església. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49741-foto-08092-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49741-foto-08092-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49741-foto-08092-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons referencia Josep Busquets, la plaça de la Vila 'en els últims cent cinquanta anys la plaça de la Vila ha canviat cinc vegades de nom. Fins a mitjans del segle passat (s. XIX) s'anomenà plaça de l'Església, ja que davant de l'actual Ajuntament quasi no hi havia plaça u qyedava més centrada enfront de l'església vella. Després es digué plaça Constitucional fins al 1932, quan se li canvià el nom per plaça de la República (encara es guarda una artística placa de coure amb aquesta inscripció). En acabar-se la Guerra Civil, s'anomenà plaça de José Antonio i, en recuperar-se la democràcia, se la batejà de nou amb el nom de la plaça de la Vila.' (BUSQUETS, J. i altres:1999 ,239) | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49663 | Edifici carrer Balmes, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-balmes-1 | -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges aïllat, a quatre vents, format per diverses estructures amb alçats diferents i amb una coberta de teules de quatre vessants. Organitzat el alçat en planta baixa i dos pisos disposa d'una estructura adossada a la façana meridional que es correspon amb la caixa d'escala, la qual sobresurt lleugerament de la línia de façana. L'accés principal, situat a la façana oriental, es troba elevat respecte la cota de la vorera, per la qual cosa es disposa d'una estructura paral·lela al carrer on a cada extrem s'organitzen les escales corresponents per tal d'assolir la cota del portal d'accés als habitatges. Aquest està flanquejat per dues obertures formant una estructura d'una planta en alçat i coberta amb terrat pla llevat de la part central que disposa d'una planta superior, també coberta amb terrat pla transitable. La disposició i característiques de les obertures és força irregular, amb balconades a les façanes meridional i septentrional només a nivell de primer pis i a la façana occidental, també a nivell de primer pis, disposa de balcons ampitadors amb baranes de ferro de forja amb barrots verticals helicoïdals. Totes les obertures de la planta baixa i del primer pis disposen d'uns emmarcaments fets a base d'unes faixes motllurades simples als ampits i llindes; les faixes dels brancals simulen una disposició de carreus esglaonat. Tots aquests emmarcaments sobresurten lleugerament del revestiment de la façana. Les obertures del darrer nivell són simples, sense cap tipus d'emmarcament. El revestiment de les façanes és senzill realitzat a base d'un arrebossat simple sense cap element decoratiu destacable, llevat del contrast cromàtic que la pintura de color ocre de les faixes d'emmarcament presenta respecte la resta de façanes pintades de color blanc. | 08092-22 | Carrer Balmes, 1. 08680 Gironella | No és coneguda la data exacta de construcció ni el nom de l'arquitecte autor del projecte; la tipologia constructiva i els detalls ornamentals d'elements dels espais comuns, podrien com a molt situar l'edifici cap als anys 20 o 30 del segle XX, sense que s'hagi pogut confirmar aquesta data. Tanmateix, l'actual edifici compta amb una remunta no originària que en suposà l'afegit d'un nivell de planta. Així, semblaria doncs que la seva construcció es realitza en un moment en que la carretera ja s'ha urbanitzat, si més no en gran part. | 42.0340600,1.8808600 | 407364 | 4654164 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49663-foto-08092-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49663-foto-08092-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49726 | Premsa de vi de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-gironella | -COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages. -COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (1995): 'Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda', a L'Erol, núm. 48, pp. 10-14. | XVI-XVIII | Les estructures corresponents a la premsa de vi estan conservades en una codina de roca sorrenca a l'entrada nord del poble. Les restes conservades en negatiu, rebaixades a la roca, indiquen que es tractaria d'una premsa de cargol central descendent encaixada a la roca. Així, es tracta d'unes cavitats o rebaixos realitzats a la roca en forma de creu de dimensions considerables, que de fet constitueix el vestigi conservat de la premsa. Les mides màximes aproximades de la creu són 2,26 m. d'alçada per 1,67 m. d'amplada. Al costat nord de la creu també hi ha dos encaixos quadrangulars rebaixats i a la part interior de la creu també s'observa un altre rebaix menor, de forma també força quadrada. (COROMINES: 2017, pg.336-337) | 08092-85 | Al peu de la carretera C-16z a l'entrada nord de Gironella. | No hi ha referències que permetin acotar una cronologia per aquest element, tot i que es tracta d'una tipologia de premsa que es situen dins un ventall cronològic del segle XVI al XVIII. | 42.0377100,1.8810700 | 407387 | 4654569 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49726-foto-08092-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49726-foto-08092-85-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-06-20 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas, que han estudiat i inventariat gran nombre de peces relacionades amb la producció del vi al Berguedà i algunes comarques veïnes, consideren que les premses verticals de cargol central descendent amb el bastiment de fusta són el tipus de premses antigues més desconegut. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49837 | Forn d'obra de Sant Marc I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-sant-marc-i | OLIVARES, D. (1997): 'El forn de Cal Bassacs' a L'Erol núm 55. Àmbit de Recerques. Berga, 1997. | XIX-XX | actualment no són visibles les restes. | Es tracta d'una estructura d'un forn d'obra, per tant, de producció de material destinat sobretot a la construcció, com maons i teules. La localització del forn va ser casual, fet que va facilitar que es realitzés una excavació arqueològica. El forn consta de dues cambres de combustió soterrades i independents, cadascuna amb la seva boca d'alimentació. Damunt les cambres de combustió hi havia la graella, de característiques diferents en cada cambra; aquestes graelles, definides per una base amb forats per on es repartia la calor, constituïen la cambra de cuita. Damunt les graelles es dipositava l'obra crua per tal de ser sotmesa a la cocció a partir del calor generat a través de la cambra inferior, la de combustió. Durant els treballs arqueològics també es va identificar una zona de treball a l'exterior del forn, on es feien tasques com les càrregues de combustible, llenya, o la neteja de la instal·lació. | 08092-196 | En uns camps al nord-est de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, al costat oposat de la C-16. | No es va localitzar que facilités l'atribució cronològica de l'estructura, però en el material d'obra aparegut s'identifica una tipologia de maó característica de principis del segle XX, conegut popularment com doca. Les característiques dels murs i l'estructura de les cambres permeten situar el forn en un context cronològic modern i contemporani, podria ser fins i tot del segle XIX, coincidint amb el creixement industrial de la zona, que comportar la construcció de diverses fàbriques a peu de riu a la vegada que la construcció d'habitatges per acollir els treballadors nouvinguts. L'excavació del forn de Cal Bassacs es portà a terme entre els d ies 14 i 19 del març de 1994, a càrrec d'Arqueociència S.C.P. | 42.0204400,1.8794800 | 407230 | 4652653 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El forn es va localitzar durant la realització de treballs agrícoles al camp de la casa dels Clots de Sant Marc, on està ubicat. Les arreus van topar amb una estructura que va deixar al descobert un forat, cosa que va determinar la realització d'una excavació arqueològica d'urgència. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49676 | Els Clots de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-clots-de-sant-marc | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | una part de la casa ha cedit recentment. | Es tracta d'un habitatge isolat a quatre vents amb diversos coberts adossats situat al final d'un camí rural continuació del carrer dels Clots. El seu estat de conservació és molt precari amb diverses zones que amenacen ruïna i algunes parts que han caigut recentment. L'edifici principal és de planta rectangular, amb una coberta de teules a dues aigües i amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal. Part del cos principal està ensorrat fins a la primera crugia. Tot sembla indicar que aquesta primera crugia és el resultat de l'ampliació d'una primitiva estructura. En alçat s'articula en planta baixa, pis i golfes i els paraments presenten diverses metodologies de construcció. A nivell de planta i pis s'observa un parament realitzat a base d'un paredat comú, amb carreus irregulars, amb el reforç de carreus escairats a les cantoneres, mentre que a la zona corresponent a la primitiva construcció s'observa que a partir del primer nivell els murs són de tàpia. A causa de l'esfondrament de part de la façana s'han perdut l'estructura de galeria de la planta pis i de les golfes, on només s'aprecien restes de les arcades de mig punt. Les obertures que presenta no tenen cap element destacable. Disposa de coberts adossats i exempts que envolten l'edifici principal, corresponents a estances típiques d'una explotació agrària i ramadera. Majoritàriament construïts de forma senzilla amb maó i totxanes i cobertes a una vessant de teules i de plaques de fibrociment ondulat. | 08092-35 | a l'oest de la barriada de Cal Bassacs, i proper a la capella de Sant Marc. | No es coneixen notícies històriques d'aquesta masia, la qual podria datar del segle XVIII-XIX amb una ampliació posterior. En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Gironella, hi consta la referència de la parcel·la Clots de Sant Marc, la qual consta que era de Ventura Teixidor, de Valldoriola. Documentalment, consta l'anotació en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, on trobem la referència 'Clots de Sant March', en relació al qual hi consta referenciat Ramon Calveras. | 42.0216900,1.8790600 | 407197 | 4652792 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49675 | Cal Lluent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluent | XIX | actualment està deshabitada i tancada. Mostra clars signes de deteriorament i alguns desperfectes. | Senzilla masia de planta baixa i un pis, de planta rectangular amb una coberta de teules formant dues vessants i carener paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Tot sembla indicar que en un moment indeterminat es procedí a l'ampliació d'una estructura preexistent, tal i com ho demostra la disposició de grans carreus de pedra de cantonera al costat de la porta d'accés i a la façana posterior, sense cap tipus de lligam amb el paredat comú del mur que s'hi adossa. A les quatre cantoneres de l'edifici es disposen grans carreus ben tallats i escairats. La majoria d'obertures estan actualment tapiades i a una de les façanes s'hi adossa una escala exterior realitzada amb volta catalana i graons d'obra que menen al pis superior on hi ha una porta tapiada, al costat de la qual s'observa una finestra amb els emmarcaments de pedra, llinda monolítica i ampit motllurat que sobresurt de la línia de façana. Altres finestres, situades a la façana oposada, tenen els emmarcaments d'obra de maó. A l'interior es pot observar el forjat, de bigues de tronc de fusta, llates i maó de pla. | 08092-34 | Situada dalt d'un turó davant de Viladomiu Vell, a l'est, i a l'altra banda del riu. | No es coneixen notícies històriques d'aquesta masia, la qual podria datar del segle XIX amb una ampliació posterior. Es tracta d'una casa que hauria funcionat com a masoveria. La seva proximitat al límit del terme municipal, així com el fet que formi part d'una finca mare més gran, situada al municipi veí, pot determinar que en alguna documentació no s'hi localitzi. | 42.0087500,1.8882400 | 407939 | 4651346 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49675-foto-08092-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49675-foto-08092-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49718 | Rellotge de sol de Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-feliu | XIX | El rellotge de sol de Cal Feliu està situat a la façana sud de la casa, a nivell de la planta primera, entre el balcó central i el balcó del costat de ponent. Es tracta d'un rellotge vertical amb l'estil inclinat, està format a partir d'un plafó que sobresurt lleugerament del plom de la façana amb una forma esquemàtica de caseta, és a dir un rectangle amb un triangle damunt. El plafó a més té unes rajoles sobresortides col·locades a manera de voladís de teulada. El plafó està pintat hi hi ha representades les marques de les hores i mitges hores, de cinc a set, amb el números pintat en numeració aràbiga. A la part superior hi ha anotat: ANY 1848. | 08092-77 | A la façana sud de la casa de Cal Feliu. | No es coneix la data exacta de construcció de la masia de Cal Feliu, tot i que es creu que podria ser del segle XVIII encara que amb modificacions de períodes posteriors. És probable que la data que indica el rellotge de sol, el 1848, coincideixi amb alguna obra de reforma o ampliació de la masia. | 42.0200600,1.8849100 | 407679 | 4652605 | 1848 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49718-foto-08092-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49718-foto-08092-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49718-foto-08092-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49728 | Bòbila o teuleria de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-o-teuleria-de-cal-forroll | XIX-XX | en general l'estructura està força ben conservada però mostra algunes parts que s'estan malmeten. | La bòbila de Cal Forroll està definida per un edifici de planta irregular, conformada en base a una estructura de planta allargada, tendint a una forma rectangular amb l'extrem sud-est arrodonit, i un cos adossat al costat nord-est, tendint el conjunt a una planta en forma de L invertida. Estructura principal, el cos o la nau allargada és de dos nivells, i coberta a quatre aigües amb el carener nord-oest a sud-est seguint l'orientació de la nau. L'edifici està bastit adossat al terreny en el costat de ponent, facilitant l'accés a peu pla a nivell de planta primera per aquest costat. L'edifici comptava amb diversos accessos a la planta semisoterrània. L'interior està conformat per una gran cambra o túnel que conforma una mena de figura oval allargada, en la que hi ha diversos accessos cap a l'exterior. Interiorment, les parets són bastides amb obra, maons, i part rebaixada en el terreny natural, el túnel té coberta de volta, en alguns trams de mig punt i en altres apuntat, fet tot en maó massís com a continuació de le parets. A l'exterior gran part dels murs són de blocs de pedra en els que també hi ha alguns maons intercalats. El nivell superior i el cos adossat a l'extrem més nord són bastits amb material d'obra força contemporani, bàsicament totxanes i maons de diverses tipologies i acabats. | 08092-87 | Al costat sud-oest de la casa de Cal Forroll. | No es coneix la data en que es va posar en funcionament aquesta bòbila, és probable que ja funcionés al segle XIX coincidint amb l'època de creixement de població i urbanístic, moment en que es requeria molt material constructiu d'obra; també és l'època en que es construeixen les fàbriques tèxtils a peu del riu Llobregat. Tampoc s'ha pogut conèixer la data exacta de tancament de la bòvila, a les primeres dècades del segle XX encara funcionava, hi ha algun veí del poble d'edat molt avançada hi havia treballat. Després del seu tancament, al llarg dels anys la bòvila ha tingut diversos usos. | 42.0349800,1.8768900 | 407037 | 4654270 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons ens han explicat i com és habitual, la cambra inferior era la cambra de cocció, on es col·locava la llenya que feia de combustible a fi de generar calor per la cocció de l'obra; a la planta superior es disposaven les peces repartides convenientment per tal de que la cocció fos homogènia. A l'exterior hi havia les zones de treball on es preparaven les peces que després s'haurien de coure. La matèria prima per l'elaboració de les peces provenia de la mateixa zona, l'argila d'uns afloraments propers i comptaven amb aigua que arribava fins allà mateix. Els propietaris encara conserven alguns motlles de fusta de teules i maons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49754 | Font de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermita-0 | XIX | La font de l'Ermita està ubicada per sota del camí asfaltat de l'Ermita, pocs metres després del revolt de Ca l'Andal venint de les Eres. El vessant del turó en aquest indret està orientat cap al sud-oest. Les estructures que trobem al lloc són la font pròpiament i un safareig al costat. La font està bastida en el mateix marge a partir d'un senzill frontal, fet a partir d'un petit mur bastit de pedres i morter en el que hi ha el brollador de l'aigua, un simple tub metàl·lic; l'aigua vessa en una pica feta de maons damunt una base de pedres i morter. Al costat de la font, hi ha l'estructura d'un petit safareig, és de planta més o menys quadrada, bastit arrambat al marge del terreny, tot aprofitant-lo per la part posterior, la de llevant; els murs del dipòsit del safareig són de pedra, damunt d'aquests en tres dels seus costats s'alça un tram de paret d'obra revestida en morter; per el costat de ponent, el coronament del mur és inclinat amb la superfície de maó, a fi de facilitar el rentat de la roba. Una tanca metàl·lica junt amb les parets d'obra delimiten el safareig. A la base nord del safareig hi ha un brollador d'aigua a manera de sobreeixidor, segurament del mateix safareig, disposa d'un frontal fet a manera de mur de pedra. Entre el safareig i la font passa el camí que creua per aquest indret, en aquest punt supera el desnivell amb alguns graons de pedra. | 08092-113 | a la zona de l'Ermita, al sud-oest del casc antic. | No es coneix la data de construcció de l'estructura de la font, sembla que almenys podria haver estat bastida al segle XIX o inicis del XX, coincidint en un moment de gran creixement de la població de Gironella i amb la construcció de diverses cases a la zona de l'Ermita. | 42.0313900,1.8847900 | 407686 | 4653863 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49754-foto-08092-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49754-foto-08092-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49761 | Font de Cal Paquenyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-paquenyo | XIX-XX | L'estructura està força malmesa i l'entorn degradat. | La font està situada al costat de llevant dels horts, delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny, fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter. En el mur principal hi ha el brollador que vessava l'aigua a una pica de planta ovalada. Al lloc hi ha unes banyeres que acumulen l'aigua per regar. El nom de la font li dóna la casa propera. | 08092-120 | Al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d'Olvan o de la riba. | No es coneix la data de construcció de l'estructura de la font, la proximitat la nucli antic de Gironella fa pensar que es tracta d'una font que pot haver estat condicionada des de temps enrera. Alguns dels elements que es poden veure a l'entorn immediat són de cronologia contemporània. | 42.0330800,1.8842700 | 407645 | 4654051 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49761-foto-08092-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49761-foto-08092-120-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49788 | Ouada de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-viladomiu-nou | XX-XXI | L'Ouada de Viladomiu Nou es celebra a la plaça de Viladomiu Nou quinze dies després de Pasqua, a la tarda del diumenge. L'acte és organitzat per l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou amb la colla de caramelles de Viladomiu. En els diferents llocs on ofereixen cantada els veïns els agraeixen la cantada amb donatius, els diners són recollits amb barretina i els productes de menjar amb un cistell; actualment el més comú és que la gent ofereixi diners. Amb el que es recull es fa l'ouada popular a la plaça de Viladomiu i en cas de pluja es trasllada als col·legis. Les truites es fan al foc a terra i del que es vulgui, de cansalada, d'alls tendres,... | 08092-147 | a la plaça de la Colònia. | No es coneix amb exactitud des de quan es fa la cantada de caramelles i l'ouada, sembla però que des de molt als inicis de la fundació de la colònia. Si més, no hi ha fotografies antigues de principis de segle XX que així ho testimonien. Anys enrere l'ouada es celebrava a la font de Vilanova, prop de la Guàrdia de Sagàs. | 42.0043700,1.8860700 | 407753 | 4650862 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La colla de caramelles de Viladomiu durant el cap de setmana de la Pasqua Florida surten a cantar caramelles per Puig-Reig, el Guixaró, Viladomiu Vell, Gironella i Viladomiu Nou, on fan dues cantades al passeig, una a la plaça, a tots els carrers i també a la granja. La colla de cantaires també assisteix el diumenge a la trobada de caramelles que es celebra a la plaça de la Vila de Gironella. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 49719 | Rellotge de sol de Cal Puig Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-puig-sala | http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 | XX | El rellotge de sol de Cal Puig Sala està situat a la façana sud de la casa, ocupant tota l'amplada de l'estret frontis que té per aquest extrem. Es tracta d'un rellotge vertical declinant, està pintat a la façana formant un arc apuntat invertit en el que hi ha indicades les marques horàries referents a les hores i mitges hores, i a la part superior un cercle de maó sobresortit del plom de la façana dins el qual hi ha la barreta metàl·lica del rellotge. El dibuix del rellotge està pintat en blanc amb les línies en negre i les hores en vermell, aquestes estan indicades en numeració aràbiga. Per sobre del rellotge hi ha un coronament ornamental, a manera de guardapols, fet en maó massís, i per damunt una mena de gelosia que també ornamenta la façana i actua de coronament del rellotge. Sota del rellotge, en grans lletres pintades de color blau indica: CASA PUIG SALA. | 08092-78 | A la façana sud de Cal Puig Sala. Casa Puig Sala, avinguda de Catalunya, 115. 08600 Gironella | No consta cap referència cronològica, la casa és obra del segle XX. | 42.0364100,1.8800300 | 407299 | 4654426 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Consta en l'inventari de la societat catalana de gnomònica amb al referència 2739. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49827 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-3 | XVIII-XIX | la casa està en procés d'enrunament força avançat. | Les restes de la masia de La Barraca es localitzen a peu del camí que condueix cap a la masia cal Cotna, prop del camí que porta de Can Gironella cap a la zona de l'Ermita passant per Cal Beulaiga. Actualment les restes de la masia es troben en estat d'enrunament, tot i que es conserva gran part dels murs de façana, alguns fins alçada de la planta primera, en canvi altres mostren menys alçada. La masia estava conformada per l'edifici principal, la casa, a la qual s'hi adossava algun annex i també un paller o cobert a pocs metres al sud de la casa. L'estructura de la casa mostra una construcció de planta rectangular, sembla que amb la façana principal orientada vers el sud sud-oest. Els murs són de paredat comú fet a partir d'alguns carreus i pedres irregulars de mides diverses, tot cohesionat amb morter de calç, a les cantoneres blocs de pedra més o menys ben tallats; part dels seus murs, sobretot els de interiors, són de tàpia, conservant-se encara alguns trams. De la casa es conserva part d'alguna finestra amb els angles de carreus de pedra i alguna amb muntants i llinda de maó massís, sembla que en aquest cas és d'algun dels annexes adossats a la casa. A escassos metres al sud de la casa es conserva gran part d'un cobert, sembla que destinat a bestiar i magatzem; l'estructura és de paredat comú, fet de pedres irregulars i alguns carreus desbastats junt amb material d'obra; la meitat de l'estructura es conserva fins a nivell de teulada mantenint-se encara les bigues i llates. A la façana principal, conservada sobretot en la meitat est, conserva la porta d'accés formada per llinda plana de bigues de fusta i muntants de carreus més o menys ben tallats. Al davant d'aquest edifici s'hi adossava una altra estructura destinada a també a magatzem i/o bestiar, en aquest cas es tracta d'una estructura contemporània feta de totxanes. | 08092-186 | a la zona nord-est del municipi, prop de la zona de l'Ermita. | Les restes conservades de la masia La Barraca mostren unes característiques que poden correspondre a un ampli ventall cronològic sense que es pugui observar cap element que permeti precisar una cronologia. Tanmateix, els materials i característiques poden correspondre a un edifici del finals del segle XVIII o XIX, amb algun element clarament del XIX i XX. | 42.0341400,1.8889700 | 408036 | 4654164 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els edificis estan bastits directament sobre un pla de roca, el qual a més també era utilitzat com a era; a la zona de l'est de la casa hi ha un seguit de forats de planta circular, a maneres de forats de pal.La masia es troba en un indret molt obert amb camps de conreu al seu voltant. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49838 | Conjunt de tampons de Manufacturas Viladomiu S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tampons-de-manufacturas-viladomiu-sa | http://imatex.cdmt.es/_cat/fitxa_cerca_resultats.aspx | XX | El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) compta amb un conjunt de tampons procedents de l'empresa Manufacturas Viladomiu S.A. Es tracta d'una col·lecció d'un total de 23 tampons de fusta i metall que eren emprats per marcar les peces de roba un cop acabades i abans de ser enviades al majorista; la majoria dels tampons tenen el nom del dibuix enganxat a la part del darrera. Tots els tampons tenen dibuixos diferents, de temàtiques diverses, bàsicament figures humanes i animals, per exemple una papallona, un lleó, un paó, diferents tipus d'ocells, un cargol, diferents figures humanes, sobretot femenines, de cos sencer o només bust, també n'hi ha algun que són lletres, una corona, un escut, entre altres. Aquests segell servien per marcar les peces de roba de cotó per llençols produïdes a la fàbrica de la colònia Viladomiu Vell. | 08092-197 | Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. C/ Salmerón, 25. Terrassa | Les peces provenen de la fàbrica Manufacturas Viladomiu S.A., de Gironella, més concretament de Viladomiu Vell. Les peces van ser donades al CDMT per part d'un antic treballador de la fàbrica i amb vinculació amb la ciutat de Terrassa, d'aquí que el donatiu es fes en aquest centre. El donant explicà que ell va treballar a la fàbrica fins el 1978, període en que ja no s'empraven els tampons però si que recorda haver vist peces de roba amb les marques dels tampons. Aquestes marques identificaven a cada majorista, així quan es finalitzava una tirada de roba per a un client concret s'assenyalava la peça amb la marca del tampó corresponent; aquestes marques es posaven a la tela de sobre de cada paquet, en alguns casos també es feia amb les inicials del majorista. Per la tipologia de segell, especialment pels dibuixos, es creu que poden ser dels anys 1950-1960. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions recollides en la fitxa han estat recopilades a través del portal web del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, en concret a través del portal IMATEX i a partir de les dades facilitades pel mateix museu. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49731 | Plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-1 | XI-XII | les restes localitzades van ser estudiades i els materials i les restes humanes localtizades dipositades. | La plaça de l'església de Gironella té en primer terme l'església nova de Santa Eulàlia (inaugurada el 1905), i en segon terme la part posterior de l'església vella de Santa Eulàlia (del període gòtic), l'absis i el campanar; a més de diversos edificis que la delimiten. Arran de les obres de pavimentació i urbanització de la plaça, durant les quals es va obrir una rasa (de 14 m. de llarg i 1,30 m. d'amplada i una profunditat màxima de 64 cm.), per construir el fonament d'un mur, es localitzaren un grup de restes òssies humanes. Aquest fet determinà una intervenció arqueològica d'urgència. Així, els treballs arqueològics van permetre identificar un retall de planta circular al fons de la rasa corresponent a una fossa de 122 cm de diàmetre, 134 cm de fondària i al fons de la fossa, uns 90 cm de diàmetre. En el rebliment de la fossa es van identificar fragments de ceràmica de sis peces diferents, la majoria de fragments corresponents a una olla de vora polilobulada i de cronologia entorn als segles XI-XII, a més de fragments d'altres tres olles i un bol. | 08092-90 | al casc antic de Gironella. Plaça de l'església | Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. | 42.0357600,1.8843100 | 407652 | 4654349 | 08092 | Gironella | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'excavació realtizada a la plaça va comportar únicament la valoració de l'estratigrafia i les restes aparegudes a la zona on es va actuar a l'entorn de la rasa de fonamentació d'un mur. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 49732 | Cal Cortadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cortadeta | -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | III | El jaciment es va localitzar arran de les obres de construcció d'una casa nova a la parcel·la del carrer de l'ermita número 13. A pocs metres de la zona on s'havien de construir els fonaments de la casa es van identificar en el terreny dues taques pròximes entre sí, que mostraven una coloració diferenciada de la resta del terreny, i en les que s'hi localitzaren, en superfície, fragments de 'tegulae' i 'imbrice', teules d'època romana. Es va dur a terme un seguiment arqueològic de l'obra sense que es localitzessin altres restes. D'altra banda, els resultats de l'excavació de les restes identificades inicialment va comportar la identificació i excavació de les restes de dues fosses, en el rebliment de les quals es van localitzar fragments ceràmics de cronologia tardo-romana. | 08092-91 | al sud-est del casc antic, a la zona de la Font de l'Ermita.C/ Font de l'ermita, 13. 08600 Gironella | Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. | 42.0315300,1.8851800 | 407718 | 4653878 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49732-foto-08092-91-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El jaciment ha estat estudiat i valorat a partir de tres intervencions arqueològiques, una primera fase en que es va realitzar el seguiment arqueològic de les obres de construcció de la casa, sota la direcció de Jordi Guàrdia, en data 19 de gener de 1996. Posteriorment es va dur a terme l'excavació d'urgència dirigida per Montserrat Trias, entre el 17 i 26 de juny de 1996, durant la qual es van excavar les dues fosses. Finalment, entre el 16 de març i l'11 de novembre de 1998, es van dur a terme prospeccions arqueològiques sense remoció del terreny, dirigides per Ramon Martí, dins el projecte d'investigació de l'ocupació a la plana central del Berguedà de l'UAB (Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix imperial romana fins l'alta edat mitjana, Ramon Martí Castelló i Josep Camprubí Sensada); dins aquest projecte una de les zones que es prospectà va ser Cal Cortadeta i una àmplia extensió de la zona de la Font de l'Ermita. | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49703 | Nucli antic de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-gironella | -BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1993): Gironella i la Guerra de Successió. Barcelona: Edicions de l'Associació Cultural El Vilatà, Col·lecció L'Escambell, núm. 2. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, volum V. Barcelona, Rafael Dalmau editor. -SANTANDREU, M. D. (2014): 'Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de Berga al 1715', a L'Erol, número 121, p. 89-91. -SERRA, R.: (1983): 'El castell de Gironella', a El Vilatà, número 22, p. 19-24. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -SERRA, R., BUSQUETS, J. i VILADÉS, R. (2009): 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII', a L'Erol, número 100, p. 20-29. -VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII-XX | El nucli antic de Gironella comprèn, a grans trets, els carrers i edificis ubicats en l'entorn del turó on es bastí el castell de Gironella i l'església vella de Santa Eulàlia, delimitat per el riu Llobregat a ponent i al sud i est la riera de la Riba, i vers el nord aproximadament fins quasi la carretera de Vic. Gran part dels carrers del casc antic estan caracteritzat per la seva adaptació al terreny, al turó, amb un nombre important de carrers estrets, molts amb desnivell i sinuosos, alguns empedrats i alguns només accessibles a peu i/o amb escales i amb placetes amagades entre els carrers. Una configuració formada, en gran part, a partir de la trama urbana d'origen medieval que s'anà creant a l'entorn de l'església de Santa Eulàlia i a redós del castell i les seves muralles. Aquell primer nucli que es gestà en època medieval aniria creixent i desenvolupant-se en època gòtica i barroca, assolint un major assentament en època industrial, a partir de la implantació de fàbriques tèxtils a peu del riu Llobregat; fet que va afavorir un creixement de població i urbanístic, que tot i que a Gironella significà la creació de noves zones urbanes com la carretera, també va determinar un augment de població i de construcció de cases al casc antic, o millora d'alguns edificis existents. La formació i modificacions al llarg dels anys de les places de davant de l'església vella de Santa Eulàlia, la plaça de la Vila i també la construcció de la plaça de l'església junt amb la construcció de la mateixa església nova de Santa Eulàlia, l'actual, també van anar determinant part de la configuració urbanística del casc antic. La majoria de les cases del casc antic són cases de planta baixa i un o dos pisos més golfes, tot i que també n'hi ha de tres plantes; generalment són cases entre mitgeres i amb coberta a dues vessants de teula àrab. | 08092-62 | El conjunt de carrers i edificis situats al turó entorn a l'església i castell. | Les notícies referides a Gironella es remunten almenys al segle IX, concretament en l'acta de consagració de l'església de Sant Maria d'Olvan, el 899, en que s'esmenta el lloc de 'Gerundela' com un dels límits de l'esmentada església. La creació del nucli de Gironella va estretament lligada amb la formació del castell de Gironella, el qual consta documentat a partir del segle XIII, bàsicament en donacions dels senyors de la Portella sobre terres a Gironella. Fet que confirma que els senyors de la Portella eren els senyors de Gironella, es creu que el castell es construí sota el seu domini. Bernat Guillem I de la Portella i Lluçà, el 1307, va aconseguir del rei tota la Baronia de Gironella. Durant el segle XIII i XIV Gironella va anar creixent i configurant-se com un interessant lloc estratègic i de control, entre altres del camí de la sal. Del segle XIV data la construcció de l'església vella de Santa Eulàlia. El fill de Bernat Guillem, Bernat VI de la Portella, va morir sense descendència, passant la Baronia a mans de la Marquesa que es casà amb Pere de Fenollet Vescomte d'Illa i de Canet; passant els dominis de Gironella a mans dels Fenollet. Després de la mort de Pere VIII, la baronia de Gironella, passà dels Fenollet al Pinós, concretament al 1423 per confirmació reial passà a Pere Galceran II de Pinós, que havien reclamat repetidament la seva possessió. Els Pinós tingueren el domini de Gironella fins el segle XVI, tot i que mai hi van tenir residència al castell, el control l'exercien des dels dominis de Bagà. La importància de la vila de Gironella fou reconeguda pels barons de Pinós en diverses ocasions, al 1402, atorga el privilegi d'escollir dos cònsols i quatres jurats per a governar-se. Del període dels Pinós es conserven força notícies, entre les quals que el 1430 Bernat II Galceran va ser a Gironella per retre homenatge als seus homes, o que el 1444 els Pinós van confirmar a Gironella, els privilegis, costums i llibertats; el 1472 Galceran de Pinós, a causa de la guerra civil de Joan II, deslliurava als homes de la Baronia de Gironella del pagament dels censos. Al segle XV el baró de Pinós arrendà el castell de Gironella, al batlle Joan Serra. A finals del segle XV consta que el castell de Gironella es trobava abandonat. Al segle XVI la Baronia de Gironella s'integrà al domini dels Agulló, degut a la manca de descendència per part de la família Pinós, fet que comportà que la baronia passés a mans de Maria, filla de Francesc Galceran de Pinós, qui estava casada amb el noble Miquel d'Agulló. A mitjans del segle XVIII, el domini dels Agulló-Pinós fou reclamat pels senyors de Bagà, llavors els ducs d'Alba. Durant el període de domini dels Agulló-Pinós, es conserven un destacat nombre de referències de la vila de Gironella amb el bandolerisme, del 1587 es documenta la presència d'hugonots. En època dels Agulló-Pinós, Gironella entrà en un procés de decadència; en gran part derivada pels efectes que les guerres van tenir a la vila, especialment per la de Successió. L'any 1702, Josep Agulló-Pinós obtingué, per part de Felip V, el títol de Marquès de Gironella, com a mostra d'agraïment a la seva fidelitat; tot i la protecció del rei la vila fou cremada, sembla ser que afectant de manera important al castell, fet que determinaria que durant el segle XVIII perdés la seva funció i importància. Posteriorment el títol de Marquès de Gironella passà a mans dels Sentmenat, tot i que acabà essent un títol honorífic, ja que la desamortització els deixà sense els béns patrimonials de Gironella. (segueix a observacions) | 42.0335700,1.8827000 | 407516 | 4654107 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49703-foto-08092-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49703-foto-08092-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49703-foto-08092-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (segueix d'història): En el context de la Primera Guerra Carlina, Gironella fou saquejada i incendiada, per part del Comte d'Espanya; els efectes sobre la vila van ser molt importants, molt habitants varen marxar a altres poblacions, consta que el Marquès de Gironella i Sentmenat va cedir la pedra del que devia quedar del castell, als veïns per tal de reconstruir les cases. El títol de Marquesat de Gironella passaria més tard a mans dels Calvo-Encalada i els Febrer. El nucli antic de Gironella experimentà un creixement important al llarg del segle XVIII, però sobretot durant el segle XIX i inicis del XX, amb la construcció i ocupació de la gran majoria de parcel·les disponibles arran de la gran demanda d'habitatges sobretot per allotjar el volum de persones arribades per treballar a les fàbriques tèxtils. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49715 | Fites de terme a les roques de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-a-les-roques-de-sant-marc | XIX-XX | en conjunt es bo, però la tipologia de roca es degrada amb facilitat. | A la zona de les roques de Sant Marc es localitzen diverses marques de terme; unes són a la part superior del balmat que pocs metres a l'oest de la capella i les altres, les més emblemàtiques, en el mateix pla de roca i fins uns blocs de pedra situats uns metres més cap al sud. Es tracta de fites de terme realitzades rebaixant la roca, conformen una mena de regates, o solcs estrets i allargats, d'entre vint i pico i trenta i pico centímetres de llarg. Podem localitzar diferents formes de marques, com una creu, per tant dues regates creuades, dues regates conformant una forma de T, o una regata amb un forat petitó a cada costat. Les marques situades a capdamunt de la roca, en la zona més propera a la capella de Sant Marc, hi ha col·locada al damunt les marques l'estructura de suport d'una senyera. | 08092-74 | En el pla de roca que s'estén a l'oest i fins sud-oest de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs. | Les marques de terme tenen la funció d'indicar els límits de les diferents parcel·les, per tant, de les diferents propietats. Les marques que es localitzen més a l'extrem d'aquest sector de Sant Marc delimiten, a més, el límit del terme municipal, per tant són fita de partió dels dominis municipals. | 42.0167500,1.8751900 | 406870 | 4652248 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49715-foto-08092-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49715-foto-08092-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les Roques de Sant Marc, a l'oest i sud-oest de la capella fins l'extrem sud de les roques, indret anomenat Fita de les Roques de Sant Marc. Les marques de límit de terme es localitzen en diferent punts de la roca, a l'extrem sud de la placa on hi ha uns grans blocs, també a la part superior dels blocs.En un dels blocs de l'extrem sud-oest, un jove d'Olvan hi van localitzar fa poc temps l'existència d'una inscripció grabada a la roca. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49785 | Cantada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-0 | XIX-XXI | Actualment, durant el cap de setmana de Setmana Santa, els diferents grups de caramellaires recorren carrers i places del municipi oferint les tradicionals cantades de caramelles. Cada colla de caramellaires surt a fer un recorregut, bàsicament durant el dissabte a la tarda i el diumenge al matí, passant (repartint-se) per diferents nuclis on oferir les seves cantades. Com és tradició el diumenge de Pasqua, després de la sortida de missa (a la una) s'ofereix la tradicional trobada de colles de caramellaires a la plaça de la Vila; on s'aplega gran nombre de públic per gaudir de les cantades de cada colla, cadascuna per separat i en finalitzar totes plegades ofereixen una cantada conjunta. Al llarg dels anys els grups participants a la cantada de caramelles han anat canviant, en l'edició del 2018 hi ha participat Les Veus de Gironella, el grup de caramelles de Viladomiu Nou, la Coral Estel i el grup de caramelles de l'Escola de Cal Bassacs. | 08092-144 | en diferents indrets del municipi, la cantada conjunta és a la plaça de la Vila. | Les caramelles són cançons populars, de tradició religiosa i festiva que es canten per Pasqua Florida; l'origen es situa al món rural i, posteriorment, es creu que no és fins al segle XIX, es comença a introduir a les ciutats de la mà de les societats corals . Durant els dies de Pasqua cada grup de cantaires visiten cases i masies, a Gironella actualment sobretot dins els nuclis urbans, tot fent la cantada de caramelles davant de cada casa o en diferents zones de cada barri. Tradicionalment el grup de cantaires era gratificat amb ous, llonganissa i altres aliments, que a la vegada simbolitzava la finalització de la Quaresma. Amb els aliments que es recollien s'acostumava a fer un esmorzar o berenar, i en alguns indrets com és el cas de Gironella una ouada o truitada popular. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49785-foto-08092-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49785-foto-08092-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antigament era tradició que durant la cantada de caramelles es fes recollida de donatius, econòmics amb la barretina, però també es passava amb un cistell per recollir ous els quals es feien servir per l'ouada que s'oferiria la setmana posterior a Pasqua. Actualment, bàsicament es recullen diners que també serveixen per oferir la tradicional Ouada o per costejar altres despeses. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49694 | Edifici Plaça de la vila, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-placa-de-la-vila-12 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVIII-XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i que des de la plaça de la Vila s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, però des de la part posterior (pas que comunica la Baixada de la Muralla amb la placeta del carrer del Pont Vell) l'alçat és de planta baixa i quatre pisos. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a la façana principal. L'estructura d'obertures de la façana que afronta a la plaça és senzilla, amb una porta d'accés als habitatges força estreta i una botiga a la planta baixa, un balcó i una finestra a la primera planta i dues finestres a la segona. La llosa del balcó és d'obra amb una barana d'obra ceràmica (teules) entre matxons. Les quatre obertures disposen d'unes llindes i part dels brancals d'emmarcament decorades per una faixa simple i formes geomètriques que sobresurt lleugerament del revestiment de la façana, que està fet a base d'un arrebossat simple. El ràfec de la coberta és força pronunciat i està recolzat damunt de caps de bigues. Una part de la façana posterior resta amagada per un edifici que s'hi adossa formant un pas inferior a nivell dels baixos, els murs dels quals estan realitzats a base d'un paredat comú molt rústec, revestit per un arrebossat comú a partir de la segona planta. Pel que fa a les obertures, presenta dues portes a la planta baixa amb grans llindes planes de pedra monolítica, una finestra als dos primers nivells, i dues a partir del tercer. Totes les obertures són simples i sense elements ornamentals destacables. | 08092-53 | Plaça de la vila, 12. 08600 Gironella | Les característiques de l'edifici a nivell de façana de la plaça de la vila, ens mostren una estructura de factura contemporània, de les primeres dècades del segle XX, per contra la façana posterior que afronta al pas que comunica la Baixada de la Muralla amb la placeta del carrer del pont vell, mostra una façana bastida en murs de pedra en la que destaquen les obertures d'accés a nivell de planta baixa. Tot i ser obertures senzilles mostren unes llindes que destaquen per la robustesa. Els elements visibles no permeten apuntar cronologies concretes però poden situar-se entorn a finals del segle XVII o XVIII. | 42.0334300,1.8827500 | 407520 | 4654092 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49694-foto-08092-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49694-foto-08092-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49694-foto-08092-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49685 | Cal Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cantir | -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Edifici d'habitatges isolat, a quatre vents, de planta gairebé quadrada, organitzat en alçat en planta baixa i dos nivells i coberta de teules a dues vessants. El carener es disposa perpendicularment a la façana principal formant dues petites vessants a cada extrem, amb uns ràfecs força pronunciats i decorats amb permòdols realitzats amb obra de maó vist com gairebé tot l'edifici que té els murs perimetrals d'obra vista. El portal d'accés a l'interior de la façana principal disposa d'un senzill porxo damunt del qual hi ha l'estructura d'una galeria en forma de tribuna amb un gran finestral. A cada costa de la tribuna s'organitzen unes balconades amb llosa d'obra i barana de ferro de fosa amb barrots de balustres reblonats a un passamà senzill. Damunt la tribuna s'organitza una petita terrassa corresponent al segon nivell amb una barana de ferro de les mateixes característiques flanquejada per matxons d'obra vista decorats amb un motiu esfèric, probablement de pedra. Totes les obertures disposen de llindes rectes realitzades amb obra vista que sobresurt lleugerament de la línia de façana, així com també els ampits de les finestres. A la façana contraposada s'observa la zona dels baixos realitzada amb paredat comú fins el nivell del forjat, a partir del qual el mur ja és d'obra vista. S'observen algunes obertures tapiades i un gran portal amb brancals de maó vist i llinda de biga de fusta, probablement elements d'una antiga construcció. Les obertures de les façanes laterals segueixen la mateixa configuració i les dels baixos estan tapiades. | 08092-44 | Situada a l'extrem del municipi, a la zona de Cap del Pla. | Les característiques arquitectòniques, especialment l'ús del maó massís vist, permeten indicar una cronologia de les primeres dècades del segle XX per la construcció d'aquesta casa. | 42.0450600,1.8855600 | 407769 | 4655380 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49685-foto-08092-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49685-foto-08092-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa es troba escrita com Cal Càntir i Cal Quintí. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49692 | Edifici c. Pont Vell, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-pont-vell-15 | XIX | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres on tot sembla indicar que ha estat objecte de modificacions successives realitzades amb el pas del temps. Actualment presenta una estructura en alçat de planta baixa i tres pisos i una coberta de teules formant tres vessants, les quals s'adapten a l'estructura de la parcel·la que a la vegada s'adapta a la corba del carrer i a la placeta que es forma a la confluència del pas que comunica amb la Baixada del Castell. La manca de revestiments a la façana deixen veure l'estructura dels murs, un paredat comú de carreus irregulars llevat de la cantonera de l'edifici que està feta de grans carreus de pedra tallada de forma regular. A les llindes de les obertures dels balcons i de les finestres s'observen arcs de descàrrega realitzats amb maons col·locats al sardinell i les obertures corresponents al segon pis, inicialment amb una llinda en forma d'arc escarser, han estat modificades per tal d'enquibir-hi una moderna fusteria. El balcó, situat al primer pis damunt la porta d'accés a un local dels baixos, disposa d'una llosa d'obra amb reforços de ferro i barana de ferro de barrots simples. Tanmateix hi ha diversos balcons ampitadors, molt probablement antigues finestres reformades, amb baranes de ferro de barrots senzills. A la darrera planta s'observen diverses obertures sense emmarcaments ni fusteria. Tot sembla indicar que la coberta està refeta i suportada per perfils metàl·lics, amb un ràfec d'escassa volada que incorpora un canaló de desguàs d'aigües pluvials. | 08092-51 | Carrer Pont Vell, 15. 08600 Gironella | Les característiques arquitectòniques que mostren les façanes, poden correspondre a una obra bastida en unes cronologies des de finals del segle XIX o inicis del XX. Es situaria en un context de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques. A més, en aquest període la part antiga del poble, situada a l'entorn de les restes de l'antic castell i de l'església de Santa Eulàlia, també experimentarà modificacions importants, tant amb la construcció de noves cases com amb la reforma d'altres; ja que a més del creixement demogràfic, aquesta zona encara arrossegava els efectes que va patir Gironella amb la crema de gran part del poble durant la primera Guerra Carlina, la reconstrucció de les cases afectades es va fer al llarg de molts anys. | 42.0333200,1.8826300 | 407510 | 4654080 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49692-foto-08092-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49692-foto-08092-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49692-foto-08092-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49644 | Santa Eulàlia, església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-esglesia-vella | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XIV-XX | Es tracta d'un edifici religiós que ha sofert al llarg del temps nombroses modificacions que han variat substancialment el seu aspecte original. Actualment es conserva una nau, de planta rectangular orientada est-oest, amb un absis poligonal adossat al qual s'aixeca l'estructura d'un antic campanar, format per una torre massissa que s'alça en el lloc on hi havia el transsepte de l'edifici primitiu. Exteriorment presenta uns paraments realitzats amb carreus escairats i disposats en filades regulars i col·locats a trencajunts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici; de fet és el resultat d'una intervenció contemporània que sobreposa una estructura de bigues i peus drets de ferro damunt l'antiga coberta (de lloses, visible en l'espai sota coberta). En aquest espai interior de la coberta es poden observar les direccionalitats de les voltes de la nau i del que resta de l'antic transsepte. A la façana principal s'observen les modernes intervencions en el portal d'accés i en l'ull de bou situat damunt el portal, així com quatre finestres de mig punt tapiades amb obra de maó vist. La façana lateral està defensada per un tancament translúcid i damunt del qual s'observa un ull de bou i un seguit de finestres de mig punt tapiades apreciables des de l'interior de la coberta. A l'interior de la nau es pot observar la coberta a base d'una volta de canó apuntada que es desenvolupa fins a la zona de presbiteri; a partir d'aquest punt, la coberta de l'absis adopta la forma de volta de creueria, amb les nervadures corresponents i la clau de volta amb el relleu presentant a Santa Eulàlia i els atributs del seu martiri (palma i creu) així com dues pinyes que fan referència a la família Pinós. En el mur sud de la nau s'observen tres grans arcades de mig punt que descansen damunt grans pilastres, llevat de la central que disposa d'un suport de secció circular. La torre campanar presenta una doble filera d'obertures, les de la inferior són altes i estretes coronades per un arc de mig punt, i les superiors més baixes. L'accés al capdamunt de la torre es realitza mitjançant un escala de cargol de graons de pedra que s'eleva fins la zona de les finestres inferiors. | 08092-3 | Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | Les característiques arquitectòniques que mostra l'edifici de l'església vella de Santa Eulàlia no es corresponen amb la que hauria estat la primitiva església de Gironella, així, en la bibliografia s'esmenta que podria haver ocupat el mateix emplaçament (BUSQUETS, 2005) tot i que hi ha opinions que reflecteixen el desconeixement exacte de la seva ubicació i que podria haver estat situada en un altre indret (VVAA: 1989). El nom de Gironella consta esmentat en la relació de parròquies que apareixen a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, document considerat una falsificació del segle X o XI. En l'acta de consagració de Santa Maria d'Olvan, del 9 de novembre de 899, consta Gironella com un dels límits de l'esmentada església; moment en que es creu que l'església o capella existent a Gironella podria estar vinculada directament a l'església de Santa Maria d'Olvan, la qual es trobava dins les possessions dels senyors de la Portella, que també tenien Gironella com a part dels seus dominis. La primera referència coneguda sobre la parròquia de Gironella (BUSQUETS, 2005: 10-11, 137-138) és en un document datat el 15 de maig de 1118, que tracta sobre les desavinences per el delme de Gironella entre Arbert, capellà d'Olvan, i Guerald Guifred, lloctinent dels senyors de la Portella. Posteriorment, del 1222, data un document que es considera com la primera referència a una comunitat plenament constituïda referida a Gironella , el document es conserva a l'Arxiu Parroquial de Gironella i és el més antic del fons de la parròquia. Es tracta d'una venda d'una casa feta per Guillelmus de Londoncel i la seva muller Nina a Bernat, capellà, per un import de trenta sous de moneda de Barcelona. El document descriu la localització i els límits de la propietat, es fa difícil identificar la ubicació concreta de l'immoble, es considera que aquest edifici podria estar destinat a dotar de casa parroquial una esglesiola que devia fer poc s'havia constituït o en fase de formació. Durant el segle XIII hi ha diverses notícies documentals que testimonien l'existència de culte a Santa Eulàlia, però sense que hi hagi referències directes ni notícies que permetin identificar la seva ubicació. Alguns estudis (VVAA: 1989, 148) plantegen la hipòtesis que potser la primera església dedicada a Santa Eulàlia no ha arribat als nostres dies i que l'església que avui anomenem església vella de Santa Eulàlia és obra del barons de Pinós, que a la segona meitat del segle XIV, en un context d'esplendor econòmic, social i polític; a més coincideix amb la tipologia gòtica visible. Segons Busquets la informació més antiga de l'església Vella de Santa Eulàlia és la data de la seva consagració el 7 de setembre de 1329; la data és recollida de manera indirecta a partir d'un comentari en el Llibre de Baptismes de la parròquia de l'any 1625 en que s'esmenta el dia i mes, i posteriorment l'any és citat en una resposta a un qüestionari del 1789. Del 1328 data la constitució del benefici eclesiàstic de Sant Joan i Sant Marc a l'església de Santa Eulàlia, poc després el rector Ramon de Gironella, al 1332 va fer bastir un nou altar sota l'advocació de Sant Joan Apòstol Evangelista i Sant Joan Baptista, tot concedint-li censos concrets. Del 27 de juliol del 1445 data un establiment en el que consta una referència a la torre de nova construcció que és al costat del cementiri i que es creu que podria correspondre a la torre del campanar (BUSQUETS, 2005, 23). Al llarg dels anys es van documentant nombroses referències a donacions, establiments, i altres mencions a la parròquia de Santa Eulàlia. Un document datat el 1552 fa referència documenta que es va fer una assemblea extraordinària a l'església de Santa Eulàlia, per part dels homes de la baronia de Gironella, que va ser presidida pel Sr. Galceran de Pinós i Cardona. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està inclòs en el Pre-Catàleg de les Normes urbanístiques de la revisió del Pla general, amb el número 1, dins el Nivell 2 Edificis i elements a protegir.També té consideració de jaciment arqueològic, s'hi van dur a terme treballs arqueològics i de restauració durant els anys 80 del segle XX, a càrrec del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. (segueix d'Història): L'arc triomfal de l'absis té gravada la data 1627, de fet a la primera meitat del segle XVII, es situen algunes de les importants obres de reforma del temple, segons els resultats proporcionats per l'arqueologia (VVAA: 1989). Segurament coincidint amb el període del rector Joan Puig, qui consta que impulsà les obres d'ampliació de l'església, construint les capelles de la banda dreta, engrandint el presbiteri i aixecant el campanar. (BUSQUETS: 2005, 34) Poques notícies es conserven o són conegudes durant un llarg període, sembla que degut a les vicissituds històriques esdevingudes, afegint-hi també que el 1838 en el context de la Primera Guerra Carlina es produí la crema del poble de Gironella, i al 1936 part de l'arxiu parroquial va ser destruït; són alguns dels fets que compliquen el coneixement de notícies de l'església. A finals del segle XIX, Gironella incrementà de manera important la seva població, degut especialment a la industrialització; aquest fet fou determinant perquè la parròquia i el Bisbat es decidissin a construir una nova església que permetés acollir el volum de població del moment. Per tal de facilitar assumir el cost de l'obra, el bisbat va decidir vendre l'església vella de Santa Eulàlia; la venta es dugué a terme el 1907 al senyor Ballús, un particular. Es dessacralitzà l'edifici i s'adequà a les noves necessitats d'ocupació; durant els decennis següents el temple va tenir diverses utilitats, entre les quals, habitatge als pisos superiors, i a nivell de planta baixa va tenir un ampli ventall d'usos al llarg dels anys, així l'absis fou taller de fusteria, la nau es va compartimentar per acollir diferents negocis com barberia i ferreteria. Les diferents obres per encabir els nous usos afectaren de manera destacada l'estructura arquitectònica del temple. El 1924, el llogater, el Sr. Fígols, comprà l'edifici i modificà la planta baixa per instal·lar-hi una fàbrica de fideus, la qual patí un incendi. Posteriorment acollí un teler. Les plantes superiors van deixar de ser emprades com a habitatge per ser utilitzades com a centre cultural i club cultural de jovent. Fou seu del Club Excursionista Sant Jordi, comptant amb un espai per jocs i acollint els assajos de sardanes i de la coral, i també va acollir un bar; l'antiga església va esdevenir un lloc de trobada de la gent jove del poble. Entre altres raons, les dificultats de manteniment de l'edifici, especialment davant el mal estat del campanar, van determinar que el 1971 el propietari cedís l'edifici a l'Ajuntament, finalment el 1972 es va fer efectiva la cessió. A partir d'aquí el consistori va iniciar tràmits amb la Diputació de Barcelona per poder realitzar la seva restauració i adequació als nous usos. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49688 | Cal Notxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-notxes | XX | Edifici aïllat a quatre vents i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Presenta murs realitzats amb paredat comú amb carreus irregulars llevat de les quatre cantoneres que disposen de grans carreus ben tallats i escairats. Els emmarcaments de les obertures, brancals, llindes i ampits, la majoria estan fets amb obra de maó vist que destaca del paredat dels murs. Les façanes anterior i posterior presenten una disposició regular d'obertures, mentre que les dues laterals són totalment diferents. Així, la façana principal disposa de tres eixos verticals d'obertures, amb el portal d'accés flanquejat per dues finestres a la planta baixa, tres finestres a la primera i tres balcons ampitadors a la segona formant una galeria (el central ha estat tapiat modernament). Les llindes de la planta baixa, de maó, adopten la forma d'arc escarser mentre que la resta son d'arc de mig punt rebaixat. A la zona del capcer es localitza una petita finestra, centrada, i dues petites obertures en forma de rombe. La façana posterior i a causa del desnivell del terreny s'organitza en dues plantes i golfes, amb tres eixos verticals d'obertures molt senzilles. Així, a la planta baixa es disposa una porta centrada flanquejada per dues finestres, i a la planta superior es localitzen tres finestres, la central és el resultat de la reforma d'un balcó ampitador. A la zona del capcer s'observa una finestra centrada (resultat d'una reforma) i dos rombes laterals seguint el model de la façana principal. La façana lateral més sud-oest i a causa del desnivell del terreny disposa d'una escala exterior, d'un sol tram, que dona accés directament al segon pis prenen com a referència la façana principal. Els graons són d'obra de maó de pla i el replà superior, que s'estén fins a la façana principal, està format per perfils metàl·lics sobre els quals es recolzen els revoltons d'obra. La porta d'accés es senzilla així com la resta d'obertures. La façana oposada no presenta cap element destacable. | 08092-47 | a la carretera de Casserres, al costat oposat dels números 38 i 40. | Les característiques arquitectòniques de la casa indiquen una cronologia d'entorn a finals del segle XIX o inicis del segle XX. Així la seva construcció es situaria en un moment de creixement demogràfic i urbanístic del poble de Gironella, especialment afavorit per la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat al llarg del segle XIX. | 42.0346800,1.8768500 | 407033 | 4654237 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49730 | Forats a la roca a la llera de la riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-a-la-llera-de-la-riera-dolvan | el pas de l'aigua va erosionant la roca. | En una placa de roca on la riera d'Olvan configura un salt, s'observen diversos encaixos circulars, més o menys alineats i a banda i banda del torrent. Al costat mateix, actualment hi ha un petit mur que actua de presa, formant una petita bassa que facilita l'aprofitament de les aigües per els horts del voltant. Sembla que els encaixos poden ser les restes negatives d'una antiga presa de fusta, que hauria conformat una petita bassa o dels forats on s'encaixava l'estructura d'una palanca per facilitar creuar el torrent. | 08092-89 | a la llera de la riera d'Olvan, al costat de la passarel·la que comunica la zona de l'ermita | La zona entorn a la riera, especialment aigües avall des d'aquest punt i fins a desaiguar al Llobregat, està envoltat de diverses feixes i parcel·les d'horts. Una zona conreada de valor paisatgístic i social. La zona ha estat lloc d'ocupació agrícola des d'antic, de fet la riera discorre en paral·lel al turó on hi havia el poble vell de Gironella, per tant, el recinte emmurallat. Segurament, la proximitat a la vila medieval ha afavorit l'aprofitament de les aigües i de les terres fèrtils del voltant del torrent des d'antic. | 42.0330300,1.8845300 | 407667 | 4654045 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49730-foto-08092-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49730-foto-08092-89-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49784 | Festa Major de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XX-XXI | La Festa Major de Gironella es celebra el primer cap de setmana després del dia de Sant Roc, que s'escau el dia 16 d'agost. Els actes que es desenvolupen han anat variant al llarg dels anys, per bé que n'hi ha alguns que es van mantenint. La durada dels dies de celebració també han anat variant al llarg dels anys, actualment dura uns set dies de festa incloent actes culturals i esportius, a més, també de religiosos. Tot i que els actes principals són similars any rere any (sardanes, concert pel jovent, ball de gala, espectacle infantil, concerts, torneig de futbol, etc.); el programa de la Festa Major de Gironella inclou dos actes centrals, un el dissabte a la nit que és el Festival de Dansa Folklòrica amb Els Amics de l'Almorratxa i altres esbarts convidats i l'altre acte, que és la solemne Ballada de l'Almorratxa el diumenge al migdia. Aquests dos actes es celebren a la plaça de la Vila, escenari d'altres actes de la festa els quals són repartits per diferents indrets del poble. | 08092-143 | en diferents indrets del poble. | La vila de Gironella va rebre el privilegi, concedit pel rei Martí l'Humà l'any 1405, de poder celebrar mercat cada dijous i fira per Sant Martí i els següents vuit dies. L'any 1642 els jurats de Gironella acordaren traslladar la fira a l'agost, al dia de Sant Roc, que de fet, junt amb la diada de Sant Marc i la de Santa Eulàlia, eren les dues festes més importants de Gironella. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49784-foto-08092-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49784-foto-08092-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les activitats han anat canviant al llarg dels anys, però es manté una estructura força similar, incloent com és habitual en la majoria de festes majors inclou actes per petits, joves i grans, balls de diferents tipus, ofici religiós, entre altres. L'any 2016 es va celebrar els 25 anys del pubillatge de Gironella.En motiu de la missa major es fa cantada de goig en honor a Sant Roc. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49646 | Torre de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Es tracta d'un gran edifici a quatre vents format per diverses estructures que conformen una arquitectura monumental, síntesi, estilísticament parlant, de l'arquitectura historicista i modernista. S'estructura en alçat, majoritàriament, en planta baixa i tres pisos, amb una coberta monumental bicolor de diverses vessants formades per teules ceràmiques verdes i vermelles. De planta quadrada, incorpora a una de les façanes un atri a la planta baixa i damunt una tribuna, una estructura que es reprodueix a la resta d'alçats donant al conjunt l'aspecte de torre adossada, la qual cosa potencia l'aspecte casteller del conjunt. A més, a la part central sobresurt un cos d'edifici de planta rectangular amb llanterna coberta per teules, del qual destaca l'estructura de merlets i la decoració amb arcuacions que imiten el romànic llombard, decoració que també es localitza en els frisos de les cobertes i en la torre adossada. En resum, la utilització d'elements estructurals associats a l'arquitectura medieval és una constant en tot l'edifici. Un exemple d'aquest medievalisme són els grups de finestres trigeminades rematades amb arcs de mig punt i separades per columnetes que es localitzen a tota la darrera planta, o les decoracions d'impostes dels guardapols de les obertures que en alguns casos reprodueixen motius florals. Per que fa a la decoració de caràcter modernista cal destacar, a la coberta de l'edifici, la decoració de diverses xemeneies revestides amb ceràmica de colors formant un mosaic o trencadís que reforça, juntament amb altres motius decoratius el caràcter modernista de l'edifici. També són interessants les decoracions dels frontis de les lloses del balcons i balconades, realitzades amb ceràmica vidriada que reprodueixen motius florals. Damunt del portal principal es localitza un balcó amb una barana singular formada per òculs quadrilobulats amb una llosa d'obra realitzada amb biguetes de ferro i revoltons de maó de pla revestits i pintats amb motius geomètrics. En aquesta mateixa façana principal, a l'alçada de la llinda de la segona planta es localitza un escut amb la lletra B, inicial del propietari inicial de la torre. Tota l'obra està revestida per un arrebossat que imita filades irregulars de carreus de pedra. En resum, un edifici monumental que reprodueix el caràcter de castell medieval amb decoracions que remeten a l'estil modernista. | 08092-5 | A la barriada de Cal Bassacs, al costat de l'antiga fàbrica tèxtil. c/Indústria, 25. 08680 Gironella | La torre dels amos de Cal Bassacs com a la majoria de les colònies tèxtils es va bastir com a habitatge dels propietaris, generalment temporal; es tracta d'un gran edifici senyorial que també té la funció d'espai de domini, la seva monumentalitat afavoreix el simbolisme de l'edifici mostrant que l'empresari és l'amo i exterioritzant el seu nivell social i econòmic. Els propietaris fundadors de la fàbrica i colònia de Cal Bassacs va ser el matrimoni format per Joan Teixidor i Ballús i Raimunda Bassacs i Fornell, de Berga i Gironella respectivament. Ambdues famílies vinculades al ram de la filatura i/o tèxtil amb anterioritat al construcció de la fàbrica de Cal Bassacs, almenys des del segle XVIII. Els primeres notícies relacionades amb la fàbrica s'inicien a principis dels anys seixanta del segle XIX, primer amb la compra dels terrenys i seguidament amb l'inici de les obres de la fàbrica, finalment acabarien construint dues fàbriques. La família Teixidor-Bassacs, també tenien un taller a la seva residència habitual, situada a l'actual plaça de la Vila de Gironella. El negoci amb les fàbriques de Cal Bassacs va ser bàsicament el lloguer de les mateixes, tot i que alguns dels successors també hi fundà empresa dedicada a filats i teixits. La Torre consta que es va construir pels volts de l'any 1900; als anys cinquanta del segle XX va acollir el col·legi dels 'hermanos de Cristo trabajador', entorn als anys seixanta i setanta del segle XX es va bastir una nova nau a la zona del jardí que fa ser utilitzada com a magatzem de la fàbrica. La torre disposava d'una capella situada a nivell de planta baixa, al costat est de la porta principal d'accés, i la qual tenia accés directe; aquesta va fer utilitzada durant uns anys per celebrar les misses fins que es va construir l'església parroquial de Santa Maria de Cal Bassacs. Els darrers anys de la fàbrica tèxtil, part de la torre també es va utilitzar com a magatzem de la fàbrica. | 42.0223800,1.8848300 | 407676 | 4652863 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49646-foto-08092-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49646-foto-08092-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49646-foto-08092-5-3.jpg | Inexistent | Historicista|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 116|105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49649 | Torre de l'amo de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-viladomiu-vell | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | xx | L'edifici conserva l'estructura però es veu abandonat i informacions indiquen que gran part dels interiors es van enderrocar. | Es tracta d'una torre senyorial aïllada, amb una planta rectangular formada per quatre cossos distribuïts de manera que conformen un pati interior, tots quatre organitzats en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, i amb unes cobertes de teules formant dues vessants amb els carenes en paral·lel a cadascun dels quatre costats. Al cos d'edifici afrontat al carrer de Puig Llançada s'adossa una torre que sobresurt de la resta de construccions, coberta amb teules a quatre vessants, que atorga al conjunt el caràcter de torre senyorívola. Cada façana té un tractament diferent pel que fa a la tipologia i disposició de les obertures, això sí, totes elles emmarcades per obra de maó vist que destaquen dels murs blancs realitzats amb un paredat comú revestit per un arrebossat senzill llevat de la planta baixa on el revestiment imita un paredat de grans carreus disposats de forma irregular. Adossada a la torre s'organitza una escala exterior d'un sol tram, amb barana d'obra de maó, que mena al primer pis on hi ha un mirador singular realitzat amb obra de maó, de base hexagonal, amb quatre columnetes ceràmiques de color verd i capitells florals, també ceràmics i de color verd que suporten uns falsos arcs esglaonats damunt dels quals s'organitza un segon mirador descobert amb barana d'obra vista en voladís suportada per permòdols, també d'obra vista de maó. A cada costat de l'entrada principal es disposen sengles atris formats per tres arcs apuntats en cantonera, damunt del quals es disposa un petit terrat pla transitable i amb baranes de senzills balustres d'obra de maó vist. Dos dels arcs inferiors arrenquen d'un pilar d'obra vista realitzat seguint una estructura helicoïdal. El revestiment del conjunt està en força mal estat, amb esvorancs que deixen entreveure l'obra de paredat comú dels murs. El revestiment de totes les cantoneres imita grans carreus escairats que atorguen al conjunt un caràcter de castell medieval. | 08092-8 | A l'entrada a la colònia Viladomiu Vell. | La torre de l'amo de Viladomiu Vell consta que es construir el 1910 (CASALS:2002, 49); com en totes les colònies la Torre es construïa com a residència dels propietaris de la fàbrica i la colònia, dels amos. Habitualment es tractava d'edificis monumentals, d'estils historicistes o modernistes, que esdevenien símbol del poder social i econòmic dels senyors. Els primers passos per la construcció de la fàbrica de Viladomiu Vell es van realitzar el 2 de maig del 1868, quan Tomàs Viladomiu i Bertran i els seus fills, Josep, Jacint i Marc Viladomiu i Montañà, van comprar una peça de terra, anomenada la Plana de Sant Marc, a Josep Feliu i Subirà i a Martí Feliu Farriols, pare i fill. El 1871 consta que la fàbrica ja estava donada d'alta. Inicialment, al segon pis de la fàbrica s'hi van construir habitatges pels treballadors i també pel senyor Viladomiu, que hi visqué fins el 1878. Any que es va començar a bastir la torre de residència dels amos; consta que als baixos hi posà la fusteria de la fàbrica. | 42.0099100,1.8856300 | 407724 | 4651477 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49649-foto-08092-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49649-foto-08092-8-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49745 | Camí de la ruta de les Colònies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-ruta-de-les-colonies | XX | El traçat de la ruta de les colònies és un itinerari que recorre el curs del riu Llobregat passant per les antigues colònies tèxtils des de Cal Rosal, a Olvan, fins la Colònia Prat, a Puig-Reig i continua fins a Balsareny ja dins la comarca del Bages. Pel tram de Gironella, passa per les fàbriques de Cal Metre, Colònia Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou. El traçat passa per diferents paisatges, trams urbans, zones de camps de conreu i també bosc. Durant el recorregut el senderista va gran part del recorregut en paral·lel al riu Llobregat. | 08092-104 | creua el municipi de nord a sud | La ruta de les Colònies (PR-C144) es va crear com a sender a finals del segle XX, tot i que es tracta d'un camí que utilitza gran part de les antigues rutes i vies de comunicació nord-sud entre de les diferents colònies tèxtils situades a peu del riu Llobregat. En general està conformada per els trams de camí emprats en època de funcionament de les fàbriques. | 42.0119800,1.8869800 | 407839 | 4651706 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49745-foto-08092-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49745-foto-08092-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest camí està senyalitzat amb marques blanques i grogues, com a sender de petit recorregut, identificat com a PR-C144. En el seu traçat a més es van localitzant alguns panells informatius a més, en diverses de les colònies hi ha panells explicatius.Actualment el sender no figura en el registre de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49734 | Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-cal-bassacs-0 | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs' a El Vilatà, número 25. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | IX-XIX | algunes zones estan erosionades. | El jaciment de Sant Marc de Cal Bassacs ocupa una extensa àrea que inclou diferents tipus d'estructures i restes que permeten documentar una àmplia ocupació de l'indret des de la prehistòria. D'una banda, hi ha una paret de roca allargada que conforma un petit balmat o abric i en la que es localitzen un seguit d'estructures negatives, bàsicament forats i alguns rebaixos de traça lineal. Al peu de la roca un estrat ... a redós d'aquest abric es van anar desenvolupant diferents hàbitats. D'altra banda, hi ha l'església, la petita capella de Sant Marc que s'adossa a un gran roc que en origen respondria a una possible estructura eremítica dels segles IX-X, i a la que posteriorment s'adossaria una església en època romànica tot incorporant la roca a manera d'absis. La roca destaca en el conjunt podent destacar que interiorment està totalment excavada conformant un espai còncau que actua a manera d'absis (durant un període va funcionar com a sagristia); a la part central de la roca, mirant a ponent hi ha excavada una petita finestreta. L'església actual és resultat de cronologies posteriors, així al segle XIV hi hauria una església que modificaria l'anterior romànica; posteriorment, ja al segle XVIII es bastí la capella actual aprofitant algunes parts de l'església romànica; al segle XIX s'hi realitzaren algunes modificacions importants. Aquest indret és lloc de pas del camí de la Sal que comunicava Vic amb Cardona, aquest fet determina la importància del lloc, essent un punt estratègic en el traçat del camí al seu pas per el municipi de Gironella. El conjunt d'elements existents a l'indret de Sant Marc, han determinat que s'hagin realitzat diverses excavacions a la zona, que han permès concretar algunes cronologies, una hipòtesis de periodització de l'ocupació del lloc i en especial poder establir una seqüència de les diferents fases de la capella, així com la identificació de noves estructures, elements o estrats i fases d'ocupació. | 08092-93 | Al sud-oest de la barriada de Cal Bassacs. | La roca a la que s'adossà la capella de Sant Marc, conforma l'element més característic i emblemàtic del conjunt. A part de la finestreta i l'espai funcional del seu interior, també cal esmentar que mostra alguns altres rebaixos i una mena d'encaixos; així, damunt la finestreta compta amb un petit canaló, realitzat rebaixant la roca, i a manera de desaigua conformant com el perfil de dues vessants d'una coberta. Al costat d'aquest roc central hi ha altres rocs que també mostren evidències negatives. | 42.0205800,1.8780200 | 407110 | 4652670 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les excavacions d'urgència realitzades a l'indret al 1989 en diferents sondeigs entorn de l'església va diferenciar quatre sectors a partir dels quals s'excavà. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 49792 | L'onze de setembre i Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lonze-de-setembre-i-gironella | http://www.11sgironella.cat/presentaci%C3%B3.html | XX-XXI | Coincidint amb l'11 de setembre es realitza la representació de l'Onze de setembre i Gironella, a les roques del pont vell. El dia exacte de les representacions ha anat variant segons com s'escau el calendari, habitualment cada any es realitzen vàries sessions, dues o tres, segons l'any, tot i que en alguna ocasió només s'ha fet una representació. L'emplaçament escollit és l'escenari natural de les roques del riu, el mateix riu, el pont vell, i la part inicial del carrer del pont vell, i amb el casc antic com a decorat de fons que s'integra en la representació de l'obra. L'espectacle es situa en el context de l'11 de setembre de 1714, tot enllaçant-ho amb els fets històrics del 1640. L'escenificació es fa a través de la vivència del Mestre Jordi i la seva família, veïns de Gironella. El fil conductor de l'obra es desenvolupa a través de la figura de l'àvia, la muller del Jordi, qui explica a la seva neta Eulàlia, com es van conèixer els seus besavis i quines conseqüències pot comportar la guerra que estant vivint en aquell moment, el1714, tot basant-se en el que van viure els seus besavis arran de la Guerra dels Segadors, el 1640, i introduint en escena l'episodi de l'agonia i mort de Pau Claris. L'argument gira a la figura de l'avi Jordi, qui com altres voluntaris de Gironella i el Berguedà, el 1714 van marxar de Gironella per anar a defensar Barcelona. Eulàlia, la neta, coneixedora dels fets narrats per l'àvia, marxa amb uns comediants cap a Barcelona a ajudar al seu avi Jordi. La neta ajudarà l'avi en la feina d'enterrador al Fossar de les Moreres, on s'assabentaran de les dificultats que està vivint Barcelona. En aquest context s'introdueixen altres passatges històrics com la caiguda d'en Casanova. Finalitza l'espectacle amb escenes emotives i plenes de simbolisme amb el retorn dels derrotats voluntaris de Gironella. | 08092-151 | a les roques del pont Vell. | La representació es va iniciar l'any 1999 o 2000, i durant 14 anys va està dirigida per Jordi Vallbona, des del 2015 està sota la direcció de Maria Caselles i Joan Rigat. Etapa en la que s'han introduït alguns canvis en l'estructura, bàsicament en la manera d'enllaçar les diferents escenes per tal de fer-lo més dinàmic, també compta amb un narrador a tres veus, que va explicant la història i situant a l'espectador tot aportant dades històriques. El col·lectiu la Gresca van ser els iniciadors d'aquesta representació, que ja des dels seus inicis l'espectacle ha comptat amb la col·laboració de molts veïns i veïnes. Actualment és organitzat per l'Ajuntament de Gironella amb la col·laboració de nombrosos veïns i entitats, així, les darreres edicions ha comptat amb un centenar d'actors a més de figurants, la col·laboració de la Coral V9 de Viladomiu Nou, bombers voluntaris, un grup de timbalers i grallers, i en diverses edicions s'ha comptat amb la lectura per part de mossèn Climent Forner, del poema 'Plany per Catalunya'. | 42.0331300,1.8815200 | 407418 | 4654060 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les escenes emblemàtiques són, a l'inici la cremada del poble, l'afusellament d'uns catalans, el retorn dels derrotats de l'11 de setembre. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 49679 | Capella de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-0 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Capella d'una sola nau, de planta rectangular i amb un petit campanar d'espadanya a la façana principal. Presenta uns murs revestits per un arrebossat comú pintat de blanc del qual destaquen els emmarcaments de pedra les obertures i els carreus disposats fent cantonera als quatre angles de l'edifici. El campanar d'espadanya està realitzat amb obra de maó vist. A la façana principal se situa la porta d'accés a l'interior amb brancals i llinda en forma d'arc de mig punt rebaixat, on a la dovella central s'inscriu la data de 1772 (o és 1778).Al capdamunt del portal se situa un ull de bou amb els emmarcaments de pedra i, a la zona del capcer, s'obre una petita finestra també amb els emmarcaments de pedra. L'espai interior, d'una sola nau, està cobert per una volta de tres trams amb llunetes i pilastres que suporten els arcs faixons. La capçalera absidal és plana i conté una senzilla fornícula, amb emmarcaments de pedra, que conté la figura de Sant Antoni de Pàdua a qui està dedicada la capella. Els murs estan revestits amb un arrebossat simple pintat imitant la disposició de carreus en les pilastres i arcs, llevat de la zona de presbiteri i absis, espais que disposen d'un aplacat de fusta fins a mitja alçada. Als peus de la nau única es disposa una escala amb graons de pedra que condueix a un espai de cor molt senzill, amb una barana de fusta imitant balustres. El paviment és de mosaic hidràulic de dos senzills models presentant dibuixos geomètrics. | 08092-38 | A peu del camí i de la carretera que comunica Cal Bassacs amb Gironella. | La primera referència a una capella dedicada a Sant Antoni a Gironella és de mitjans del segle XVIII en una referència en un llibre d'òbits de la parròquia; en concret és una referència de l'any 1746, en que s'anota la defunció d'un ferrer de Vic arran d'una caiguda en el camí ral deu de Cardona a Gironella, es concreta que el fet es produí '...un poquet mes avall del Oratori de Sant Antoni en lo terme o parroquia de esta vila de Gironella...'. (BUSQUETS, praroquia 128). En el mateix llibre hi consta que un veí de Gironella, en el testament demanà que es portés un braç de cera a la capella de Sant Antoni, a data de 1770. Aquestes notícies ens permeten deixar constància de que a mitjans del segle XVIII ja existia aquesta capella, la qual semblaria que posteriorment va ser objecte d'alguna reforma o modificació, tenint en compte també la referència de la data de la llinda de la porta d'accés, 1772 o 1778. | 42.0281400,1.8824500 | 407487 | 4653505 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49679-foto-08092-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49679-foto-08092-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49679-foto-08092-38-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49799 | A Gironella o La Roseta de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-gironella-o-la-roseta-de-gironella | -BRIZ, P. (1874): Cançons de la terra, volum IV. -SERRA I VILARÓ, J. (1989): El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà. -V.V.A.A. (1985): 'Arrels. Viles i Pobles'. Vol IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985. | XIX-XX | És una cançó tradicional catalana que tant és coneguda sota el nom de 'La Roseta de Gironella' com 'A Gironella'. La tonada és molt popular i coneguda a tota la comarca, tocant-se per celebrar ballades en diverses trobades o aplecs. La versió més coneguda i popular és la que es canten tres estrofes i la tornada. La lletra parla d'una història d'amor no correspost. Hi ha una versió molt més llarga i desconeguda. Es conserven partitures amb música diferent, tot i que amb semblances. La lletra diu: A Gironella / una vila tan bella, / n'hi ha una donzella / que a mi em fa penar. / Si els seus ho volen, / se n'aconsolen, / desitjaria / poguer-m'hi casar. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua; / jo en vaig i en vinc / de la vora, vora del riu. / Ara i com sempre, / Rosa, Roseta, / ara i com sempre / l'amor manteniu. La segona estrofa: Quatre vegades / la n'he demanada, / quatre vegades / que m'han dit que no. / Quatre vegades, / quatre carbasses; / Déu en conservi / la bona llavor. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. I la tercera estrofa: Quan ja en passava / pels plans de Corbera / em giro enradera / i em poso a plorar. / Ai! Adéu vila / de Gironella / tu n'ets la causa / si me'n 'tinc d''anar. I altra vegada la tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. | 08092-158 | La primera notícia de la cançó de la que es té constància és la que recull Pelai Briz l'any 1874 dins el cançoner 'Cançons de la Terra' en el volum IV. Amb posterioritat, també apareix publicada l'any 1913 al 'Cançoner del Calic' de Mossèn Serra i Vilaró i l'any 1926 dins l'Obra del Cançoner popular, cantada per un veí de Sant Julià de Cerdanyola. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el web Càntut es poden escoltar diverses gravacions de la cançó, totes referenciades amb el nom de l'informant, el lloc i data de naixement de la persona i el municipi de residència, la transcripció de la lletra i una mica d'informació general de la cançó. Amés, el cançoner virtual Prodiemus també inclou un text, una transcripció, l'anàlisi musical de la cançó i algunes propostes didàctiques interdisciplinàries. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49770 | Parella de Gegants: el Tomàs i l'Antònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parella-de-gegants-el-tomas-i-lantonia | XX | Els gegants de Gironella-Viladomiu Nou estan formats per dues figures, una femenina i una masculina, el Tomàs i l'Antònia. La figura del gegant del Tomàs té una alçada de 3,65 metres i un pes de 45 quilos. La figura de l'Antònia, té una alçada de 3,60 metres i pesa 43 quilos. Les dues peces es van construir el mateix any, el 1991, el constructor d'ambdues és el mateix autor, Francesc Cisa Camps, de Bagà. | 08092-129 | Naus de la fàbrica de Cal Metre. | La parella representen un matrimoni de burgesos catalans de segle XIX, fundadors i propietaris d'una colònia tèxtil, la de Viladomiu Nou. Els gegants surten en diverses festes i diades locals, com la Festa Major de Gironella, després del 15 d'agost, i també durant la festa major de Viladomiu Nou, però també en altres festes i trobades de gegants. Celebren la seva Trobada de gegants coincidint amb la Fira de la Puríssima, l'any 2016, coincidint amb la Fira de la Puríssima van celebrar els seus 25 anys, moment en que realitzaven la 29ena Trobada de gegants. La parella representen un matrimoni de burgesos catalans de segle XIX, fundadors i propietaris d'una colònia tèxtil, la de Viladomiu Nou. Celebren la seva Trobada de gegants coincidint amb la Fira de la Puríssima; l'any 2016, van celebrar els seus 25 anys, moment en que realitzaven la 29ena Trobada de gegants. Cada any també surten en motiu de la Festa Major de Viladomiu Nou, quan fan una petita trobada amb altres gegants. La parella també surt puntualment per altres festes o diades locals, sovint per la Festa Major de Gironella, a més de participar en altres festes i trobades de gegants que es realitzen en altres poblacions. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 1991 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49770-foto-08092-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49770-foto-08092-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els gegants van ser fets per encàrrec, costejat entre l'Ajuntament de Gironella, l'Associació de Comerciants i l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou, ja que els gegants vells, anomenats el Mustasi i la Ciriaca, estaven molt malmesos, | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49681 | Ca n'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narola | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -IGLÉSIES, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -IGLÉSIES, Josep (1991): El Fogatge de 1497. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Presenta algunes parts deteriorades. | Conjunt format per una masia isolada i diverses construccions annexes pròpies d'una explotació agrícola ramadera. La masia pròpiament dita ha estat objecte d'ampliacions diverses que han contribuït a atorgar-li l'aspecte actual. Organitzada en alçat en planta baixa, un pis i golfes, disposa d'una coberta a dues vessants majoritàriament de teules, amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al sud. L'estructura dels paraments mostra diferents tipus d'acabats, en algunes parts s'observen carreus regulars mentre que a altres zones estan construïdes amb un paredat comú força irregular. A la façana nord de la masia s'observen dues finestres amb emmarcaments interessants com són els brancals de carreus regulars, la llinda monolítica motllurada i un ampit, també motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. En el mur oest de la casa, a nivell de planta primera s'observa una petita estructura sobresortida, a manera de barbacana, està formada per carreus força ben tallats i polits, destacant els permòdols fets per dos grans carreus a cada costat de la base i que mostren els angles exteriors arrodonits; la coberta és de llosa de pedra. A l'extrem nord-est, prop de l'angle de la façana posterior, hi ha un cos afegit realitzat amb grans carreus regulars i una escala de graons monolítics de pedra que dona accés a nivell del primer pis, l'obertura d'accés destaca per estar emmarcada també amb grans carreus als brancals i llinda plana monolítica; es tracta de l'estructura d'una tina, la boixa de la qual es localitza a la part posterior. A la façana lateral oest hi ha adossat en diagonal una estructura de dos nivells amb coberta de teules formant dues vessants. Aquesta estructura presenta una façana, la sud, totalment oberta a l'exterior en els dos pisos mitjançant un pilar de carreus central de pedra a partir del qual arrenquen dues grans arcades de mig punt rebaixades, realitzades amb maó de pla damunt dels quals es desenvolupa l'arcada amb maons col·locats al sardinell. Al d'aquesta estructura s'observen les restes d'altres construccions. A pocs metres davant la façana principal es situen altres construccions destinades a paller i pel bestiar; part del conjunt es trobava unit per un mur de tancament en el que trobem un portal a cada extrem. | 08092-40 | a la zona est del municipi. | La masia de Can l'Arola mostra en les seves superfícies la traça de diferents fases constructives que han anat ampliant i modificant l'estructura de la casa al llarg dels any. L'acabat dels seus murs, les diverses actuacions realitzades així com el fet que només s'ha observat per l'exterior no permet determinar les cronologies precises de l'estructura actual de la masia. Alguns dels elements poden ser resultat d'obres del segle XVII o XVIII, per bé que pot conservar parts més antigues, ja que la masia consta documentada amb anterioritat. Algunes de les referències ens remunten al segle XIV, el 3 desembre 1370, Guillem de Pastell, alias de Forest, casat amb Elisenda, pubilla del mas de Can Arola, féu testament actuant de notari el rector de Gironella, Bartomeu de Casals; en el document nomenava marmessors i assignava 50 sous per sufragis, a més de la petició a que es paguessin els seus deutes i concretant el que altres li devien. (BUSQUETS:20 i SERRA VILARÓ) En el fogatge de 1497 (IGLESIES:1991, 244) hi figura referenciat un tal Jaume Arola en la relació de focs del Gironella, Olvan i Llavaneres; d'altra banda, en el fogatge de 1553, hi consta dues referències amb el mateix cognom, d'una banda Bertomeu Arola i de l'altra, Pere Arola (IGLESIES, 462) En el cadastre de 1772, corresponent al més antic conservat de Gironella, en la partides de les cases de pagès hi consta can Arola, segons explica J. Busquets el terreny rústic del municipi es trobava repartit en poques mans; del total de contribució rústica Can Arola havia de pagar per 145 quarteres, l'extensió més gran del terme segons aquest cadastre. (BUSQUETS:1991,52). En el llibre 'Registro de las cases de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de guerra' de l'any 1856 (AHCB), hi apareix la referència a Can Arola; a més, en el llistat també hi ha referenciat la Sarreta del Arola, podria tractar-se d'una altra casa relacionada amb la mateixa masia, podria ser una masoveria però de la qual no es coneixen més notícies. | 42.0307600,1.8919000 | 408273 | 4653785 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es pot arribar a la masia a través d'un camí sense asfaltar que trobem a l'esquerra del camí de la Talaia, a la part superior de la urbanització de les Eres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 49652 | Can Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -IGLÉSIES, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -IGLÉSIES, Josep (1991): El Fogatge de 1497. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Gran masia de planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa i dos nivells superiors. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. L'accés a l'edifici s'efectua des de la façana més oriental mitjançant un portal amb grans carreus de pedra regulars i escairats en els brancals i amb una gran llinda monolítica que duu una inscripció, avui dia gairebé desapareguda a causa de l'erosió de la pedra. Malgrat tot encara es poden esbrinar diversos caràcters: '....TONI... NELLA... 34'. Segons informacions recollides les lletres corresponen a Antoni Gironella i els números a la data de 1734; a més també hi havia una creu incisa. A la mateixa façana i a nivell de planta baixa s'observen dues grans arcades de mig punt mig tapiades amb sengles portes d'accés. Una d'aquestes arcades està configurada a base de grans carreus de pedra regulars en els brancals i dovelles, també de pedra i regulars, que conformen l'arc de mig punt. La segona arcada disposa d'un revestiment senzill a base d'un arrebossat simple que no deixa observar la configuració dels murs perimetrals. Al primer nivell es localitzen un balcó amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill, i dues finestres amb grans carreus de pedra en els brancals i llindes monolítiques. Pel que fa a la façana de migdia hi destaca una galeria porxada amb llindes d'arc de mig punt, a la primera planta flanquejades per balcons amb llosa d'obra i barana de ferro de forja decorada amb reganyols sota del passamà i al sòcol, i a la segona planta, dues grans obertures d'arcs de mig punt amb barana de ferro de disseny senzill i una finestra senzilla a banda i banda. La façana de ponent disposa de diverses finestres a nivell de la primera planta sense que s'observi cap element destacable. Totes les façanes estan revestides amb un arrebossat simple i uniforme a tot l'edifici. De l'interior destaca la zona dels baixos, estructurats en diverses crugies paral·leles, de la que destaca que algunes estan cobertes per una volta encofrada de pedra i altres amb maó de pla, en alguna crugia també trobem algun arc de reforç fet amb carreus de pedra i altres de maó. La resta dels forjats estan realitzats a base de bigues de fusta amb llates i maons de pla. S'observa varietat de materials i tècniques constructives, resultat de diverses modificacions realitzades al llarg del temps per tal d'adaptar els espais als canvis d'ús. A planta baixa també es conserva l'espai del pastador, amb el forn de pa. A nivell de planta baixa, mostra l'estructura d'una casa senyorial amb una gran sala central; entre altres elements també conserva el pou, situat a l'exterior, però amb accés directe des de la planta primera, a través d'una terrassa. S'ha recollit la informació de que la masia, tot i que actualment tapiades i no visibles, conserva tines per al vi. Altres elements remarcables conservats són una fornal o un viver. La casa té annexa una altra construcció que havia estat la masoveria, en un dels murs hi ha un carreu amb la data 1854. La masia compta amb un clos amb el seus portals, i al seu voltant immediat altres construccions. | 08092-11 | A l'extrem nord-est del terme municipal. Prop de la carretera de Gironella a Vic. | La masia de Can Gironella, mostra diferents fases constructives, les més visibles i importants són les obres del segle XVIII, testimoniades a la llinda de la porta d'accés, la qual té gravada la data 1734 (avui desapareguda parcialment) i també les obres del segle XIX i XX; sembla que segurament és al segle XIX quan es construeix el cos de la galeria que amplia un crugia més la casa per el costat sud. Sembla bastant clar que la casa té amagada en la seva arquitectura, elements o part de l'estructura de cronologies anteriors, es fa difícil identificar-les a simple vista per les reformes i modificacions posteriors i també perquè les seves façanes tenen la superfície arrebossada i pintada, fet que regularitza l'edifici i que no deixa veure traces de possibles estructures anteriors. De tota manera, a nivell de planta baixa el seu interior permet detectar diferents moments constructius poden apuntar que les obres del segle XVIII van comportar un engrandiment de la casa. Les notícies documentals referides a la família Gironella es remunten almenys al segle XIII; consta que Guillem Ramon de Gironella era canonge de la Seu de Girona i trobador, es conserven tres poemes escrits en occità. Un altre personatge, Simon de Gironella va ser veguer de Ripoll i del Ripollès el 1306 i d'Osona, Bages, Berguedà i Ripollès el 1308. Posteriorment, consta que un tal Ramon de Gironella va ser paborde de Lillet entre el 1355 i 1374. També del segle XIV és l'establiment d'un benefici a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs per part de la família Gironella. Hi ha diferents referències documentals que testimonien que una branca de la mateixa família van ser proveïdors de diversos tipus de productes com blat, vi o aiguardent, als Barons de Pinós i Mataplana, suposem que també del moment en que eren barons de Gironella. En el fogatge de 1497 (IGLESIES, 244) hi figura referenciat un tal Pere Gironella en la relació de focs del Gironella, Olvan i Llavaneres; d'altra banda, en el fogatge de 1553, trobem que apareix Joan Gironella, com a cònsol de la parròquia i terme de Gironella. (IGLESIES, 462) En el cadastre de 1772, corresponent al més antic conservat de Gironella, en la partides de les cases de pagès hi consta can Gironella, de fet el terreny rústic del municipi es trobava repartit en poques mans; del total de contribució rústica els pertocava pagar 123 rals, essent una de les principals propietats del terme juntament amb Cal Feliu i ca n'Arola. (AHG) Posteriorment, es sol·licità als ajuntament l'enviament de la relació de cases de pagès i els seus habitants, documentació que consta que s'envià a l'octubre de 1855,(AHG) segurament és la mateixa informació que consta en el llibre 'Registro de las cases de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de guerra' de l'any 1856 (AHCB), on consta que a Can Gironella era de Rosa Gironella. | 42.0394100,1.8917200 | 408271 | 4654746 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família propietària de Can Gironella va mantenir el cognom fins no fa massa generacions, actualment s'ha perdut. Aquest llinatge es vincula directament amb la vila, tot i que no ha estat estudiat, la família explica que la documentació recull que en un moment no concretat, sembla que potser d'inicis de l'època moderna, una branca dels Gironella va rebre aquesta finca, en la que constava el castell o la torre petita, i que l'altra part s'hauria quedat amb el que deuria ser el castell de Gironella pròpiament. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49680 | Cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramons | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XVII | La masia manté sencera l'estructura tot i que mostra signes de deteriorament, especialment en algunes parts dels murs de tapia. La masia té ús agrícola i ramader. | Conjunt format per un edifici principal, la masia pròpiament dita, i un seguit de coberts auxiliars típics d'una explotació agrícola ramadera i de cronologies diverses. Pel que fa pròpiament a la masia, aquest mostra un seguit d'elements resultat de les diferents etapes constructives que ha sofert al llarg del temps. En aquest sentit, els murs perimetrals mostren diferents sistemes constructius que van des del paredat comú, passant per la utilització de carreus escairats i ben tallats disposats en filades al trencajunt, fins l'obra de tàpia. Als quatre angles de l'edifici es pot observar la talla de grans carreus disposats en cantonera per tal de donar reforç i que destaquen de l'obra de tàpia. Organitzada en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb una coberta, de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. A la façana principal destaquen el portal d'accés i la disposició d'obertures de la zona central. El portal disposa de brancals formats per grans carreus de pedra escairats, a partir del qual es desenvolupa un arc de mig punt format per grans dovelles de pedra. Pel que fa a les finestres disposen d'emmarcaments notables realitzats amb grans carreus de pedra als brancals i llindes i ampits motllurats monolítics. La mateixa configuració s'observa en les dues finestres a una de les façanes laterals (la més septentrional), on a una d'elles hi ha gravat a la llinda monolítica, trencada, la data de 1666 envoltada de dos cercles amb pètals i damunt la data un tercer cercle amb una creu. A la façana de ponent es pot observar una estructura semicircular que acull el cos del forn de pa, realitzat amb murs de paredat comú força malmès; d'altra banda, també destaca una altra estructura de planta arrodonida, adossada al mur nord i que es desenvolupa fins al nivell de la planta primera i que correspon amb el pou d'aigua. Pel que fa a l'interior es conserva l'estructura i distribució, amb les estances destinades al bestiar, amb les menjadores corresponents, el forn de pa i la zona de la tina de vi. A la primera planta, a la qual s'hi accedeix mitjançant una escala amb graons de pedra, trobem una sala central, o sala menjador, amb la pica, els fogós i amb el foc a terra amb una campana moderna, i estances a cada costat. Una escala de fusta dona accés a les golfes. Els forjats són de bigues de tronc de fusta, llates i encadellats. Les estructures exteriors, destaca algunes de les obrades amb paredat comú, parts del paller i algunes corts, i també altres estructures bastides amb materials moderns. | 08092-39 | A la zona residencial de Cal Ramons, just després d'un revolt molt tancat. | La masia de Cal Ramons es tracta d'una masia que ha experimentat diverses modificacions al llarg dels segles. De fet, en les seves façanes es pot veure la traça clara d'una ampliació, testimoniant que la casa anteriorment era més petita, de dues crugies, la qual posteriorment es va ampliar amb un crugia més al costat de llevant. En els murs d'aquesta ampliació es pot observar una finestra amb la data 1666; per tant, semblaria que amb anterioritat a aquesta data ja existeix una primera masia més petita, la qual a ple segle XVII es va ampliar i probablement adoptant un aspecte força similar a l'actual. Tot i això, al llarg dels segles la masia experimentaria altres modificacions i obres de reforma. Tot i les referències al segle XVII assenyalades i que ens indica l'arquitectura, no hi notícies documentals publicades que informin sobre la masia amb anterioritat al segle XVIII. En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Gironella, hi consta la referència de la parcel·la Cal Ramons. Posteriorment, també consta l'anotació en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, on trobem la referència 'Cal Ramons'. | 42.0238700,1.8892100 | 408041 | 4653023 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49680-foto-08092-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49680-foto-08092-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49680-foto-08092-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49778 | Fons de material de Gironella al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-de-gironella-al-museu-comarcal-de-berga | VIIIaC-XX | Els materials provinents del municipi de Gironella conservats al Museu Comarcal de Berga, són bàsicament els dels l'excavacions de l'església vella de Santa Eulàlia de Gironella, de Cal Cortadeta, els materials del Clot del Llop i els fragments recollits a l'indret de la Costa de Cal Peu Curt. Inclou materials d'un ventall cronològic molt ampli des de l'Edat dels Metalls fins època contemporània. Entre els tipus de materials custodiats hi ha restes òssies humanes i de fauna, ceràmica de tipologies i èpoques diverses, destacant com a major quantitat les ceràmiques medievals grises i també gran quantitat de ceràmiques modernes; es conserven fragments informes, la gran majoria, però també hi ha formes, vores, anses, bases, etc. A més, també hi ha diferents objectes de metall i alguns fragments informes, destaquem algunes monedes medievals i modernes, una sivella, etc. També hi ha alguns materials lítics . | 08092-137 | Museu de Berga, c/ dels Àngels, s/n. 08600 Berga. | La majoria dels materials van ser recuperats en excavacions realitzades a les darreres dècades del segle XX. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 83|85|94|98|79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49779 | Fons d'imatges de l'Ajuntament de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lajuntament-de-gironella | XX | El fons fotogràfic està format per conjunt de fotografies en color i en blanc i negre. Ocupen uns cinc arxivadors del fons de l'Arxiu Històric Municipal, on són custodiades. Les temàtiques de les imatges són molt diverses, i estan agrupades en la col·lecció d'imatges del Vilatà, les fotografies Homenatge a la vellesa, Futbol, i dues unitats d'instal·lació més on s'inclouen fotografies de gran format qeu van servir per una exposició que es va fer l'any 1990 sota el títol 'Exposició de fotografies històriques de Gironella' i una altra unitat formada per fotografies recollides per diferents persones. | 08092-138 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | La majoria d'imatges són dels anys 80 del segle XX en endavant. | 42.0332800,1.8828400 | 407527 | 4654075 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49779-foto-08092-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49755 | Peces d'una turbina Fontaine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peces-duna-turbina-fontaine | XIX-XX | Les dues peces d'una antiga turbina hidràulica Fontaine estan situades a l'inici de la plaça de Viladomiu Vell, en una parcel·la amb vegetació arbustiva delimitada per un mur de pedra seca; al peu de les peces hi ha una petita placa on es dona informació sobre aquest sistema de turbina. Les peces que trobem són dos grans eixos amb roda dentada, una en cada cas. Cadascuna de les rodes té un dentat que permetia l'acoblament d'una roda amb l'altra, facilitant la transmissió del moviment a través de l'engranatge de la roda vertical, la més gran, cap la roda petita, disposada horitzontalment (damunt i en perpendicular a la gran). La roda vertical disposava a la part baixa d'un roda amb una mena de pales o planxes perpendiculars col·locades de manera convenient, les qual recullen l'empenta de l'aigua que la fa voltar i transmetent el gir a l'engranatge. Un sistema d'embarrats facilitava la transmissió del moviment cap a la sala de màquines. | 08092-114 | A l'extrem oest de la plaça de Viladomiu Nou | La fàbrica de Viladomiu Nou va tenir instal·lada una turbina Fontaine, que era moguda per les aigües que arribaven del canal i la força generada era transmesa cap a la maquinària de la fàbrica. Les turbines hidràuliques van sorgir al segle XIX convertint-se en una important millora en la generació d'energia. La turbina Fontaine és d'origen francès i va suposar un gran avanç en les fàbriques, passant en molts casos a substituir les clàssiques rodes d'aigua verticals de fusta o les màquines de vapor, segons cada cas, fet que va significar un augment de la potència aconseguida. Moltes fàbriques del Llobregat van tenir instal·lades turbines Fontaine, ja que s'adaptava molt bé a desnivells més aviat petits i als cabals del riu Llobregat. Hi ha diversos models de turbina Fontaine, en general s'empra la denominació del seu creador de manera genèrica. | 42.0046600,1.8857300 | 407725 | 4650894 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49755-foto-08092-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49755-foto-08092-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml