Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
49731 Plaça de l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-1 XI-XII les restes localitzades van ser estudiades i els materials i les restes humanes localtizades dipositades. La plaça de l'església de Gironella té en primer terme l'església nova de Santa Eulàlia (inaugurada el 1905), i en segon terme la part posterior de l'església vella de Santa Eulàlia (del període gòtic), l'absis i el campanar; a més de diversos edificis que la delimiten. Arran de les obres de pavimentació i urbanització de la plaça, durant les quals es va obrir una rasa (de 14 m. de llarg i 1,30 m. d'amplada i una profunditat màxima de 64 cm.), per construir el fonament d'un mur, es localitzaren un grup de restes òssies humanes. Aquest fet determinà una intervenció arqueològica d'urgència. Així, els treballs arqueològics van permetre identificar un retall de planta circular al fons de la rasa corresponent a una fossa de 122 cm de diàmetre, 134 cm de fondària i al fons de la fossa, uns 90 cm de diàmetre. En el rebliment de la fossa es van identificar fragments de ceràmica de sis peces diferents, la majoria de fragments corresponents a una olla de vora polilobulada i de cronologia entorn als segles XI-XII, a més de fragments d'altres tres olles i un bol. 08092-90 al casc antic de Gironella. Plaça de l'església Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. 42.0357600,1.8843100 407652 4654349 08092 Gironella Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'excavació realtizada a la plaça va comportar únicament la valoració de l'estratigrafia i les restes aparegudes a la zona on es va actuar a l'entorn de la rasa de fonamentació d'un mur. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49733 Balma dels ossos del Clot del Llop https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos-del-clot-del-llop Petita balma de poca alçada, en la que es van localitzar i excavar uns enterraments per part del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga. En un estrat d'argiles molt compactes es van excavar les restes corresponents a diversos individus, que es creu que podien correspondre al període eneolític. En el decurs de la intervenció arqueològica també es van recollir un parell de fragments informes de ceràmica feta a mà, de les quals no consta l'adscripció cronològica. 08092-92 A l'oest del barri de la Font dels Tòrracs, en una codina propera a una granja. El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, va realitzar diverses intervencions arqueològiques especialment entre els anys 70 i 80 del segle XX. Els materials i restes recollides durant la intervenció arqueològica es van dipositar al Museu de Berga. 42.0270000,1.8754800 406909 4653386 08092 Gironella Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les referències UTM i el conjunt de dades són recollides a partir de la corresponent fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49746 Sender de Gironella a l'Espunyola (GR-1) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gironella-a-lespunyola-gr-1 XXI El camí de Gironella a l'Espunyola actualment forma part del traçat del sender de gran recorregut GR-1, que creua bona part de l'àrea prepirinenca d'est a oest, el punt incial és a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins al Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses. La distància total del recorregut en terres catalanes és de 378,16 km, creuant les comarques de l'Alt Empordà, Pla de l'Estany, Garrotxa, Ripollès, Osona, Berguedà, Alt Urgell, Solsonès, La Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà. El tram que creua el municipi de Gironella, forma part de les etapes 12 i 13; l'etapa 12 és Sagàs-Gironella passant per Olvan, amb una distància de 10,77 km, entrant al terme municipal de Gironella per el Cap del Pla, passant per Cal Quintí seguint per el carrer Cap del Pla, després un tram de la carretera de Vic, seguidament va a buscar el carrer de Pedret, el camí de la Muralla i creua el Llobregat per el pont de la carretera. L'etapa 13 és la de Gironella a l'Espunyola, passant per els termes de Casserres, Avià, amb una distància total de l'etapa de 17,11 km; el traçat després de creuar el Llobregat continua paral·lel al riu per el carrer del Balç, entrant ja en terme municipal de Casserres per dirigir-se cap a Sant Vicenç d'Obiols, Graugés, Avià i vers l'Espunyola. 08092-105 creue diferents indrets del terme, especialment de la zona nord. El sender GR-1 es va crear tot resseguint trams d'antics camins, alguns dels quals ramaders, que permetien la comunicació est-oest del territori català. 42.0440400,1.8847000 407697 4655268 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquest camí és un sender homologat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i com a tal està subjecte a la reglamentació de la mateixa Federació i està senyalitzat amb les marques que l'identifiquen com a sender de gran recorregut, una franja horitzontal blanca i sota una franja horitzontal vermella. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49748 Font de la Plaça Doctor Armengou https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-doctor-armengou XX La font de la plaça Doctor Armengou és una font de construcció actual, que substitueix una d'anterior. La font està instal·lada en una senzilla estructura d'obra revestida de morter, amb un coronament senzill, a costat i costat de la part frontal de la font grans còdols de riu en delimiten l'accés. L'entorn de la font està condicionat com a parc infantil amb diverses jocs per la canalla, també hi ha bancs, i plataners que ofereixen una bona ombra. L'espai està delimitat per un mur d'obra de planta circular per la banda de la plaça i totalment obert amb vistes al riu Llobregat i a dalt el poble. A l'extrem est de la plaça hi ha una creu commemorativa. 08092-107 Al peu del riu Llobregat, al costat de l'inici del pont vell, davant el local del blat. El racó on hi ha la font fa molts anys que disposa de jocs infantils i que és lloc destinat al lleure i repòs. Ha estat un lloc molt popular i concorregut, tradicionalment molt veïns i veïnes hi anaven a buscar l'aigua. 42.0334100,1.8811800 407390 4654091 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A la zona de l'inici del pont vell també hi havia hagut uns safareigs públics, al peu de la roca i davant de l'edifici de l'Hospital. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49762 Font de la Guerra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guerra XIX-XX La font natural que queda ubicada al peu d'una placa de roca, al costat de la Riera d'Olvan o de la Riba. En un petit clot ombrívol, hi ha un roc en el qual brolla l'aigua. 08092-121 Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna 42.0393100,1.8873000 407905 4654740 08092 Gironella Difícil Regular Inexistent Patrimoni moble Element urbà Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49764 Font del Vicenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc XX La font està situada en un clot en una zona de camps, compta amb una estructura senzilla, un frontal de maó massís en el que hi ha l'aixeta. Adossat al frontal hi ha un cup, una pica de planta rectangular, feta d'obra i amb la superfície de les parets amb arrebossat lliscat. 08092-123 Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna Els elements arquitectònics que conformen la font són de construcció contemporània. 42.0396400,1.8848700 407704 4654779 08092 Gironella Difícil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49765 Font de Can Gibert https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gibert XX La font està situada en un clot, compta amb una estructura senzilla, un petit dipòsit de maons en el qual hi ha l'aixeta. Sobre el dipòsit hi ha construït un petit mur de blocs de ciment, una filada només, per tal de facilitar que la terra que es va desprenent del marge no tapi l'estructura. 08092-124 Zona oest del Cap del Pla, entre el carrer Pedraforca i la C-16z L'estructura actual de la font està bastida amb materials de cronologia contemporània. 42.0404400,1.8796900 407277 4654873 08092 Gironella Difícil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Queda una mica amagada, fet que fa més difícil localitzar-la. La font rep el nom de la casa que és a pocs metres al nord. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49780 Fons imatges de Gironella a l'Arxiu de l' Àmbit Recerques Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-de-gironella-a-larxiu-de-l-ambit-recerques-bergueda XIX-XX <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas de Gironella és bastant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, que inclouen fotografies en blanc i negre i en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> 08092-139 Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> 42.0336000,1.8825100 407500 4654111 08092 Gironella Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-01-28 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49787 Ouada de Sant Marc https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-sant-marc XX-XXI L'Ouada es celebra a Sant Marc de Cal Bassacs la setmana després de Pasqua. L'acte és organitzat per algunes de les colles de cantaires de caramelles, que canten caramelles la setmana anterior coincidint la Setmana Santa; en la celebració de l'any 2018 s'ha organitzat per la Coral l'Escola de Cal Bassacs. De fet, durant les cantades de caramelles es recullen diners entre altres per poder fer l'ouada. Antigament, en passar a cantar per les cases del poble i de les masies, era més comú que els veïns donessin ous, llonganissa o altres productes als cantaires, menjar que era compartit el dia de l'ouada. El dia de l'acte es cuinen i reparteixen entrepans de truita entre tots els assistents. 08092-146 a les roques i explanada que hi ha al voltant de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs 42.0187900,1.8771000 407031 4652472 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49788 Ouada de Viladomiu Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-viladomiu-nou XX-XXI L'Ouada de Viladomiu Nou es celebra a la plaça de Viladomiu Nou quinze dies després de Pasqua, a la tarda del diumenge. L'acte és organitzat per l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou amb la colla de caramelles de Viladomiu. En els diferents llocs on ofereixen cantada els veïns els agraeixen la cantada amb donatius, els diners són recollits amb barretina i els productes de menjar amb un cistell; actualment el més comú és que la gent ofereixi diners. Amb el que es recull es fa l'ouada popular a la plaça de Viladomiu i en cas de pluja es trasllada als col·legis. Les truites es fan al foc a terra i del que es vulgui, de cansalada, d'alls tendres,... 08092-147 a la plaça de la Colònia. No es coneix amb exactitud des de quan es fa la cantada de caramelles i l'ouada, sembla però que des de molt als inicis de la fundació de la colònia. Si més, no hi ha fotografies antigues de principis de segle XX que així ho testimonien. Anys enrere l'ouada es celebrava a la font de Vilanova, prop de la Guàrdia de Sagàs. 42.0043700,1.8860700 407753 4650862 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La colla de caramelles de Viladomiu durant el cap de setmana de la Pasqua Florida surten a cantar caramelles per Puig-Reig, el Guixaró, Viladomiu Vell, Gironella i Viladomiu Nou, on fan dues cantades al passeig, una a la plaça, a tots els carrers i també a la granja. La colla de cantaires també assisteix el diumenge a la trobada de caramelles que es celebra a la plaça de la Vila de Gironella. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49792 L'onze de setembre i Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/lonze-de-setembre-i-gironella http://www.11sgironella.cat/presentaci%C3%B3.html XX-XXI Coincidint amb l'11 de setembre es realitza la representació de l'Onze de setembre i Gironella, a les roques del pont vell. El dia exacte de les representacions ha anat variant segons com s'escau el calendari, habitualment cada any es realitzen vàries sessions, dues o tres, segons l'any, tot i que en alguna ocasió només s'ha fet una representació. L'emplaçament escollit és l'escenari natural de les roques del riu, el mateix riu, el pont vell, i la part inicial del carrer del pont vell, i amb el casc antic com a decorat de fons que s'integra en la representació de l'obra. L'espectacle es situa en el context de l'11 de setembre de 1714, tot enllaçant-ho amb els fets històrics del 1640. L'escenificació es fa a través de la vivència del Mestre Jordi i la seva família, veïns de Gironella. El fil conductor de l'obra es desenvolupa a través de la figura de l'àvia, la muller del Jordi, qui explica a la seva neta Eulàlia, com es van conèixer els seus besavis i quines conseqüències pot comportar la guerra que estant vivint en aquell moment, el1714, tot basant-se en el que van viure els seus besavis arran de la Guerra dels Segadors, el 1640, i introduint en escena l'episodi de l'agonia i mort de Pau Claris. L'argument gira a la figura de l'avi Jordi, qui com altres voluntaris de Gironella i el Berguedà, el 1714 van marxar de Gironella per anar a defensar Barcelona. Eulàlia, la neta, coneixedora dels fets narrats per l'àvia, marxa amb uns comediants cap a Barcelona a ajudar al seu avi Jordi. La neta ajudarà l'avi en la feina d'enterrador al Fossar de les Moreres, on s'assabentaran de les dificultats que està vivint Barcelona. En aquest context s'introdueixen altres passatges històrics com la caiguda d'en Casanova. Finalitza l'espectacle amb escenes emotives i plenes de simbolisme amb el retorn dels derrotats voluntaris de Gironella. 08092-151 a les roques del pont Vell. La representació es va iniciar l'any 1999 o 2000, i durant 14 anys va està dirigida per Jordi Vallbona, des del 2015 està sota la direcció de Maria Caselles i Joan Rigat. Etapa en la que s'han introduït alguns canvis en l'estructura, bàsicament en la manera d'enllaçar les diferents escenes per tal de fer-lo més dinàmic, també compta amb un narrador a tres veus, que va explicant la història i situant a l'espectador tot aportant dades històriques. El col·lectiu la Gresca van ser els iniciadors d'aquesta representació, que ja des dels seus inicis l'espectacle ha comptat amb la col·laboració de molts veïns i veïnes. Actualment és organitzat per l'Ajuntament de Gironella amb la col·laboració de nombrosos veïns i entitats, així, les darreres edicions ha comptat amb un centenar d'actors a més de figurants, la col·laboració de la Coral V9 de Viladomiu Nou, bombers voluntaris, un grup de timbalers i grallers, i en diverses edicions s'ha comptat amb la lectura per part de mossèn Climent Forner, del poema 'Plany per Catalunya'. 42.0331300,1.8815200 407418 4654060 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Algunes de les escenes emblemàtiques són, a l'inici la cremada del poble, l'afusellament d'uns catalans, el retorn dels derrotats de l'11 de setembre. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49793 Festa Major de Viladomiu Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-viladomiu-vell -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. XX-XXI La Festa Major de Viladomiu Vell es celebra el primer cap de setmana cada primer diumenge de juliol, incloent el divendres, dissabte i diumenge. La festa és organitzada per l'Associació de veïns de la Colònia Viladomiu Nou. Actualment el programa de la festa inclou, actes religiosos, culturals i de lleure. El divendres és torn del sopar comunitari de tot el veïnat, el dissabte inclou concurs de dibuix infantil i l'habitual concurs de flors silvestres que té una llarga tradició; pràcticament cada any es fa el concurs de botifarra a la tarda, després de dinar, i al vespre és el torn del sopar acabant amb concert, ball o cantada d'havaneres com a acte central de la Festa Major. El diumenge és el dia de la missa solemne i en acabat la benedicció dels cotxes. Al llarg del diumenge també es realitzen altres activitats, incloent jocs de cucanya per la mainada. 08092-152 en diferents de la Colònia, bàsicament a la plaça de l'església i a la mateixa església. Els primers anys de vida de la colònia i durant molts anys, la festa major es celebrava per Sant Marc, coincidint amb el patró de l'església, però segons explica Mn. Ramon Casals (CASALS:2002) la festa major de Viladomiu Vell no es celebrava amb la mateixa regularitat i exactitud que a altres contrades. Habitualment es feia el cap de setmana posterior al dia del Sant. Tradicionalment els actes que s'anaven mantenint any darrera any eren la missa solemne en honor al patró i ball, durant molts anys a l'envelat, també era molt comú que es fes llevant de taula a fi de costejar les despeses; el programa però era més extens i canviava d'un any a l'altre. Durant molts anys va ser molt habitual incloure castells de focs. Els primers anys la missa es celebrava a la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, però el 1885 en motiu de la inauguració de l'església de la Colònia es va fer Festa Major al setembre, incloent una solemne missa i també altres actes civils. El 1897 es celebrà festa al maig, entre els dies 8 i 11, coincidint amb la inauguració de l'altar del Sagrat Cor de Jesús; l'any 1910 la festa es feu en el context de la inauguració de la casa dels senyors Viladomiu; més tard, el 1923 va ser motiu de festa la inauguració de la llum elèctrica als pisos de la colònia. Durant molts anys la colònia de Viladomiu Vell va acollir la festa dels 'aucells', la qual es va celebrar durant molts anys, amb assistència de nombroses colles o societats ocellaires; la festa no tenia data exacta, la majoria de referències són de finals de juny i juliol. De fet, era una activitat que es va tenir molta acceptació i es va fer al llarg de molt anys. Fins i tot a Viladomiu Vell es va crear una comissió permanent de la festa, no consta la data exacta de la seva fundació; les referències de Mn. Casals indiquen que les festes de l'any 1923 i 1927 van ser de les més sonades. Durant uns anys, als anys 30, no es va celebrar la festa tot i que posteriorment es recuperà. Tot i no tenir referències exactes de la continuïtat o no de la festa, actualment els veïns més grans de la colònia, encara es refereixen a les trobades ocellaires i que no fa massa anys encara s'incloïen al programa de festa major. 42.0095300,1.8861000 407763 4651434 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al llarg dels anys han anat variant alguns dels actes, segons els gustos del moment. Actualment i de ja fa anys s'ha inclòs àpats populars com la pernilada i la mongetada, que de fet són l'adaptació dels àpats comunitaris de la festa major de la colònia que s'han anat reinventant. Un dels àpats és només per els veïns i l'altre obert a tothom. En els darrers anys es procura incloure algun acte cultural diferent, com exposicions. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49795 Festival de Dansa Folklòrica https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-de-dansa-folklorica XX-XXI En el context de la Festa Major de Gironella, com un dels actes centrals el dissabte a la nit es celebra el Festival de Dansa Folklòrica amb Els Amics de l'Almorratxa i altres esbarts catalans convidats, habitualment són dos però en algunes edicions n'hi havia tres. En el marc del festival es representa el ball de l'Almorratxa, seguidament cadascun dels esbarts balla una de les seves danses, i així, alternativament, cada grup va fent les seves ballades. Actualment, la música que sona és enregistrada però durant molts anys es tocava en directe. 08092-154 a la plaça de la Vila. El Festival de la Dansa Folklòrica es va començar a celebrar l'any 1970, l'any 2017 ha assolit la quaranta-vuitena edició. 42.0337600,1.8825800 407506 4654129 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49814 Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local referent al municipi de Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-referent-al-municipi-de-gironella XX-XXI El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses documents vinculats al municipi de Gironella, bàsicament, relacionat amb l'Església vella de Santa Eulàlia, arran de l'estudi, excavació, documentació i restauració que es va realitzar des del mateix servei. Així, s'inclouen diferents documents corresponents als diferents estudis i memòries realitzades del monument o del material aparegut en l'excavació, així com algun expedient administratiu; també inclou diversos estudis, projectes bàsics i/o executius elaborats pel servei, a més dels corresponents a l'església de Santa Eulàlia, també els estudis previs i el projecte executiu per la instal·lació d'un ascensor a la riba esquerra del riu, l'Estudi històric del tram oest de la muralla de Gironella i el seu entorn, entre altres. 08092-173 C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. 42.0336000,1.8825100 407500 4654111 08092 Gironella Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga diversos autors 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49837 Forn d'obra de Sant Marc I https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-sant-marc-i OLIVARES, D. (1997): 'El forn de Cal Bassacs' a L'Erol núm 55. Àmbit de Recerques. Berga, 1997. XIX-XX actualment no són visibles les restes. Es tracta d'una estructura d'un forn d'obra, per tant, de producció de material destinat sobretot a la construcció, com maons i teules. La localització del forn va ser casual, fet que va facilitar que es realitzés una excavació arqueològica. El forn consta de dues cambres de combustió soterrades i independents, cadascuna amb la seva boca d'alimentació. Damunt les cambres de combustió hi havia la graella, de característiques diferents en cada cambra; aquestes graelles, definides per una base amb forats per on es repartia la calor, constituïen la cambra de cuita. Damunt les graelles es dipositava l'obra crua per tal de ser sotmesa a la cocció a partir del calor generat a través de la cambra inferior, la de combustió. Durant els treballs arqueològics també es va identificar una zona de treball a l'exterior del forn, on es feien tasques com les càrregues de combustible, llenya, o la neteja de la instal·lació. 08092-196 En uns camps al nord-est de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, al costat oposat de la C-16. No es va localitzar que facilités l'atribució cronològica de l'estructura, però en el material d'obra aparegut s'identifica una tipologia de maó característica de principis del segle XX, conegut popularment com doca. Les característiques dels murs i l'estructura de les cambres permeten situar el forn en un context cronològic modern i contemporani, podria ser fins i tot del segle XIX, coincidint amb el creixement industrial de la zona, que comportar la construcció de diverses fàbriques a peu de riu a la vegada que la construcció d'habitatges per acollir els treballadors nouvinguts. L'excavació del forn de Cal Bassacs es portà a terme entre els d ies 14 i 19 del març de 1994, a càrrec d'Arqueociència S.C.P. 42.0204400,1.8794800 407230 4652653 08092 Gironella Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El forn es va localitzar durant la realització de treballs agrícoles al camp de la casa dels Clots de Sant Marc, on està ubicat. Les arreus van topar amb una estructura que va deixar al descobert un forat, cosa que va determinar la realització d'una excavació arqueològica d'urgència. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49839 Construcció de rellotges https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-rellotges <p>-AMENÓS, Ll. : (2002): 'Aportacions a l'estudi dels antics rellotges domèstics catalans: els exemplars conservats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona', a Salobre. Butlletí del Centre d'Estudis Josep Baralt, número 12, p.9-11 (Arenys de Mar). -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1990): 'Els Puigferrat, rellotgers de Gironella al segle XVIII', a El Vilatà, número 83, pàgs. 56-57. -FARRÉ, E. (1990): 'Els antics rellotgers de Gironella', a El Vilatà, número 82, p.59-61. -FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (2002): 'Rellotges i rellotgers de la conca del Llobregat.' XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sant Vicenç de Castellet 2001, p. 209-218. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. -XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008): El rellotge català. El Papiol: Efadós.</p> XVIII Es tracta d'una tècnica artesanal del segle XVIII, recollida a través de la bibliografia i els testimonis materials conservats. <p>Durant el segle XVIII Gironella va comptar amb un taller de rellotges, conegut especialment per la construcció de rellotges domèstics. Aquest taller s'atribueix a la nissaga de rellotgers Puigferrat, procedents del Lluçanès i que s'instal·laren a Gironella durant el segle XVIII. Del taller gironellenc es creu que poden procedir vint exemplars, dels quals però, només set compten amb la inscripció de la vila de procedència. En el cas dels rellotges fabricats a Gironella, i a diferència d'exemplars d'altres tallers, no indiquen la data ni el taller o fabricant, només en alguns casos hi ha la inscripció del nom de la vila de procedència. Els rellotges del taller de Gironella generalment tenen unes mides d'entorn a 200x140x110 mm., amb una esfera rectangular situada verticalment, en alguns exemplars amb el nom de 'Gironella' o el text 'Ft en Gironella'. Els rellotges del taller de Gironella disposen d'una única agulla que marca les hores, la qual compta amb un índex més llarg desplaçable que permet programar l'hora del despertador; aquest gira conjuntament amb l'agulla horària i en passar pel costat dret del rellotge dispara el mecanisme del despertador (situat a l'exterior de la caixa). Aquest sistema de despertador és propi dels despertadors monàstics, o rellotge mecànic casolà, dels segles XV i XVI. Aquesta especificitat no s'ha localitzat en altres tallers a excepció d'un exemplar contemporani d'Igualada. Pel que fa al pèndol, en molts casos no és l'original, aquest era curt, situat davant l'esfera i habitualment en forma d'àncora de vaixell. El sistema d'escapament és de paletes, més antic encara que l'escapament català; tant les rodes transmissores com el bastiment són de ferro. La majoria d'exemplars disposen de soneria, alguns toquen les hores i les mitges i altres també els quarts. Tenen autonomia de funcionament per un dia. Un altre tret present en diversos exemplars és que al centre de l'esfera hi ha una figura solar gravada i el disc horari compta amb divisions dels quarts d'hora. Generalment, tant les xifres romanes com els ornaments van ser gravats a la planxa de llautó de l'esfera amb punxó. Es destaca com a característica específica l'existència d'una peça angular de ferro que abraça el rellotge per les parts posterior i inferior i que dóna solidesa a l'estructura. Aquesta característica ha permès atribuir al taller de Gironella alguns exemplars anònims. En relació al conjunt de poblacions productores de rellotges catalans del segle XVIII, els experts defineixen el taller de Gironella com d'elaboració molt més primitiva en quant a la tècnica utilitzada (molt més antiga). Farré i Xarrié han inventariat '20 rellotges, tres esferes i una màquina procedents de Gironella, set dels quals tenen la inscripció acreditativa de la vila de procedència; en dos apareix simplement el nom Gironella i en els sis restants la frase abreujada Ft en Gironella (XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008)) '. Els rellotges inventariats com a procedents de Gironella es conserven en particulars, en entitats públiques i en privades, per exemple: un exemplar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, un al Monestir de Montserrat, dos al Museu Episcopal de Vic, un al Crèdit Andorrà (Andorra), i dos al Museu Comarcal de Manresa (un dels quals amb el nom de Gironella). Dels rellotgers Puigferrat també hi ha constància de la fabricació de rellotges de campanar, es documenta la construcció d'un rellotge per l'església de Gironella al 1748, i un altre exemplar fet el 1795, situat a la torre d'Isanta de Solsona.</p> 08092-198 <p>Segons recull la bibliografia, a inicis del segle XVIII a Gironella no hi havia rellotger, raó per la qual el 1728 es va contractar en Joan Puigferrat, de la parròquia de Santa Maria de Merlès, per tal que reparés el rellotge del campanar, fins llavors se'n feia càrrec el mossèn. Aquest rellotger també havia reparat el rellotge del campanar de la parròquia de Sant Joan de Berga, l'any 1727 i altra vegada l'any 1734. L'any 1748, des de Gironella es va tornar a contactar amb Joan Puigferrat per tal que construís un rellotge nou pel campanar; període en que consta que s'oferí al rellotger que es quedés a viure a la vila de Gironella, a canvi, el consistori es faria càrrec dels seus impostos, el rellotger acceptar el tracte i poc després ja es documenta la família vivint-hi. Van ser tres les generacions de la família que van fer de rellotgers a Gironella, Joan Puigferrat (c. 1698- Gironella 1753), Joan Puigferrat i Riambau (Sant Marti de Merlès 1736 - Gironella 1808) i Josep Puigferrat Escaler (Gironella 1776 – c. 1850). Del conjunt de rellotges atribuïbles al taller dels Puigferrat, només uns quants porten inscrit el nom de Gironella, en cap dels exemplars consta la data ni el nom del taller o fabricant (Puigferrat), per tant, no es coneix quin dels rellotgers de la nissaga els va fabricar. De fet els rellotges anònims s'han pogut atribuir a aquest taller i aquesta nissaga per comparació, ja que mostren les mateixes traces i tècniques que els identificats amb el nom de Gironella. Es creu que potser alguns dels rellotges més antics (potser els anònims), podrien haver estat fabricats mentre residien a Sant Martí de Merlès, aproximadament entre 1734 i 1748.</p> 42.0337600,1.8825800 407506 4654129 08092 Gironella Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Científic 2023-01-19 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La tradició rellotgera del segle XVIII a Gironella es caracteritza per la presència d'un taller d'elaboració de rellotges domèstics que a nivell més global (europeu) es podrien situar dins una tipologia manufacturera molt més antiga, entorn a dos segles abans. Aquest fet es deu a que la tecnologia rellotgera europea al segle XVIII havia evolucionat molt, per contra els rellotgers catalans mantenien una tradició molt més rudimentària que no els permetia fer còpies dels nous rellotges del mercat europeu, especialment tenint en compte el cost de les peces d'importació. Aquest fet va afavorir l'existència d'uns artesans catalans (locals) que fabricaven unes màquines senzilles, resistents i força fiables, però amb característiques tècniques antigues (comparant-ho amb les noves produccions europees). La fabricació de rellotges domèstics catalans d'aquest període es caracteritza per una especificitat que els diferencia de la resta i que al 1958, en un moment de descobriment dels rellotges casolans catalans, va ser batejat com 'l'escapament català'; consistent en una solució rudimentària consistent en un dispositiu mecànic que regula l'energia proporcionada pels pèndols tot distribuint-la en intervals regulars per mantenir el pèndol en oscil·lació constant. En conjunt els rellotges domèstics catalans s'ha definit com peces amb un disseny extern força actualitzat, amb esferes en general força similars a les elaborades a Anglaterra i França, però amb una maquinària d'acabats i qualitat més aviat rudimentària i de tradició força antiga; segons expliquen els experts això es deu al fet que aquells rellotgers catalans del segle XVIII el que feien era fabricar en petit, en miniatura, el tipus de rellotge de campanar que coneixien i que era d'un o dos segles anteriors. La tradició rellotgera d'aquest període a Catalunya era de la mà d'artesans que no provenien del món de la rellotgeria, sinó ferrers, manyans,.. i sobretot fabricants d'armes (de la qual Catalunya era un reconegut centre productor). Les poblacions considerades productores de rellotges domèstics catalans, s'ha relacionat a partir de l'existència almenys d'un exemplar amb el seu nom gravat. Actualment es comptabilitzen dotze centres productors: Arenys, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada, Manresa, Mataró, Moià, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa i Vic. En un ventall cronològic ampli que a grans trets es considera des del 1750 fins el 1800, però amb algunes excepcions o distincions pels extrems; així, com a més antic cal referir-se a un exemplar del 1721 de Mataró, tenint en compte que no tots els exemplars disposen de data (en el cas de Gironella, cap exemplar) i altres exemplars que es situen fins el primer terç del segle XIX a Arenys i Moià i un exemplar de la segona meitat del segle XIX de Barcelona. A nivell local, en cada cas es pot parlar d'unes característiques específiques, tot i que es puguin identificar certes similituds o paral·lelismes entre certs tallers. En el cas de Gironella, igual que a Igualada, incorporen un sistema de despertador molt similar. 60 4.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49840 Llegenda El nom de Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-nom-de-gironella RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Hom afirma que el nom de Gironella vol dir Girona petita, doncs fou fundada per uns pescadors gironins que volien fer tornar or els còdols i la sorra de la vora del Llobregat.' 08092-199 42.0337600,1.8825800 407506 4654129 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49841 Llegenda El mosso de Cerdanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-mosso-de-cerdanya RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'una vegada, a la casa de Cerdanyà de Sagàs buscaven un mosso. Assabentat del fet, un dia hi va anar un xicot per demanar si el volien llogar, doncs s'havia discutit amb el majordom de la fàbrica on treballava i havia plegat. El noi, que era decidit, treballador i enèrgic, ben aviat va convèncer als seus nous amos. Al cap de poc temps, el noi va conèixer una noia de Can Gironella. La seva amistat era molt bona, i ben aviat, aquesta es va convertir en festeig. Els dies feiners, quan el noi acabava el jornal anava a festejar. Aquest fet va caure malament a algun altre xicot que, pel què sembla, també era pretendent de la noia. Un dia, quan el noi anava a festejar, es va trobar un veí amb el qual van fer petar la xerrada. Aquest darrer, veient la pressa del xicot, li va preguntar on anava, i el Mosso de Cerdanyà li respongué que se n'anava a festejar, doncs feia dies que per culpa de la feina no havia pogut veure la seva xicota i ja se'n frissava. El veí li va recomanar que no plegués tard, i que era preferible que a posta de sol ja tornés a ser a casa. El Mosso de Cerdanyà li respongué que ja tenia edat per plegar quan ell cregués oportú i que no entenia perquè li feia aquella recomanació. El veí li digué que ho feia pel seu bé, perquè no volia que li passés res, i li va recordar que, com bé sabia, la noia tenia un altre pretendent al qual el molestava, i molt, el seu festeig. El Mosso de Cerdanyà li va respondre que no patís, que ell no en tenia pas de por, i que per si de cas, portava com sempre el revòlver a la butxaca i que el tenia ben carregat de munició. En sentir això, el veí el va advertir que si les seves sospites eren certes de ben poc li serviria el revòlver, i li va recordar que de dies per festejar en quedaven molts, i que de vida, en canvi, només en tenia una. I dit això, els dos homes es va acomiadar. Resulta que el noi anava a festejar a Gironella, on vivien els seus pares i la seva germana i on la seva xicota passava les nits, a casa d'uns parents, perquè treballava a la fàbrica al torn del matí. El Mosso de Cerdanyà no va fer cas de les recomanacions del seu veí i, si diferència hi havia, encara va plegar més tard de festejar que els altres dies. Quan ja va ser un bon tros fora del poble i es va tornar a encaminar cap a Sagàs, va veure una forma estranya al mig del bosc. Enmig de la foscor, el xicot no podia distingir què era. Així que, poc a poc, el noi s'hi va anar atansant, i quan ja va tenir la misteriosa forma a una distància que ell considerava que hi podia arribar amb un tret, va mirar d'endevinar de què es tractava. La silueta en qüestió tenia forma de persona, però enmig de la foscor no acabava d'identificar de qui o de què es tractava. Així les coses, el noi li va preguntar qui era i què hi feia allà al mig palplantat. La misteriosa forma ni es va moure ni va respondre, motiu pel qual el mosso, que no tenia por, es va començar a posar un xic nerviós. Fou aleshores quan advertí l'estranya silueta que si no responia dispararia a matar. La resposta de la forma fou la mateixa, ni un sol gest ni un sol mot, la qual cosa va acabar d'atemorir el xicot. Amb la por que li amarava els ossos, el Mosso de Cerdanyà va treure el revòlver i va començar a disparar contra la misteriosa silueta fins a buidar totalment el carregador. En acabar, però, l'estanya forma continuava igualment immòbil al mig del pas. (Segueix a observacions) 08092-200 42.0337600,1.8825800 407506 4654129 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació) El noi es va pensar que es tractava d'un fantasma i que els trets no li havien fet cap mena d'efecte, motiu pel qual es va espantar molt i arrencà a córrer una altra vegada en direcció a Gironella, cap a casa dels seus pares. Com que no els volia despertar, va trucar a la finestra de l'habitació de la seva germana, i aquesta el va deixar entrar. La germana, en veure'l tan desesperat i amb la cara com desfigurada de l'ensurt, li va demanar que li passava, i el noi li contà tot seguit el seu mal encontre. Li va explicar, però, amb molts treballs, ja que amb prou feines podia parlar, doncs li resultava molt difícil d'articular les paraules. Just quan va acabar d'explicar el seu relat, el noi es va quedar sense veu i va restar mut per sempre més. Hom deia que de l'ensurt se li havien glaçat les sangs. Quan els seus coneguts ho van saber, van començar a indagar per tal de saber què li havia passat, i al final van acabar creient que tot plegat havia estat culpa del majordom de la fàbrica que no volia que festegés amb la seva xicota. Resulta que aquest havia anat a veure una Bruixa per tal d'apartar el pretendent de la noia i tenir el camí lliure.'En relació a la llegenda, Albert Rumbo comenta que 'malgrat tractar-se d'un relat força extens i desenvolupat, la llegenda sembla presentar-se'ns inacabada, doncs no se'ns explica si el majordom rep cap càstig, si la parella acaba junta... Malgrat el fet que aparegui una Bruixa com a possible causant de l'aparició que tan afecta el Mosso, hem cregut millor situar aquesta llegenda a l'actual categoria temàtica, D'Apareguts i Ànimes en pena, que no pas a la De Bruixes i Bruixots, doncs considerem que en el desenvolupament del relat hi prima el fet de l'aparició per sobre de la circumstància de qui l'ha provocat. Ignorem si aquest relat pot partir d'un esdeveniment real o no, però en qualsevol cas, si és així, caldria situar el naixement de la història, amb tota probabilitat, a la segona meitat del segle XIX, doncs així ens ho fan pressuposar les constats referències que hi trobem a la industrialització de la nostra comarca.'El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49842 Llegenda El Pont del diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-pont-del-diable FÀBREGA i ENFEDAQUE, ALBERT (2000): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell Edicions. Col·lecció Popular Llegendes, 2. Sant Vicenç de Castellet, 2000, pàg. 22. RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) En relació a la llegenda del pont del diable, Albert Rumbo, qui ha realitzat una recopilació de llegendes, aporta i explica que hi ha diverses llegendes o versions de la llegenda del pont del Diable contextualitzades a Gironella. L'autor n'ha recollit tres, dues de les quals versen una història en la que apareix el Diable. Una de les quals diu així: 'Fa molts i molts anys que cada vespre una vella havia d'anar a buscar aigua travessant el riu Llobregat just per l'indret on actualment resta aquest pont enrunat. Un bon dia, li va sortir a l'encontre un homenàs i li va proposar de fer-li un pont a canvi de l'ànima del primer ésser viu que el travessés. La vella hi va accedir enormement agraïda, puix a partir que el pont fos construït no s'hauria de mullar més els peus. El Dimoni va treballar dur durant tota la nit, i just l'endemà a la mateixa hora ja tenia el pont acabat. Fou aleshores que va arribar la velleta disposada a travessar-lo per tal d'anar a buscar aigua. El dimoni la mirava des de l'altra riba del riu tot fregant-se les mans, doncs ja veia seva l'ànima d'aquella pobra dona. La vella, però, que no tenia un pèl de toixa, just arribar a les primeres pedres del pont, i abans de trepitjar-lo, va obrir un cabasset que portava i en va treure un gat que, de seguida, s'enfilà al pont i el travessà. Així, la vella s'acontentà pel fet de tenir un pont per poder travessar el riu a l'hora d'anar a buscar aigua i el Dimoni s'hagué de conformar amb l'ànima d'un gat, el primer ésser viu que havia travessat el pont.' Una segona llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable, conta que 'per anar a busca aigua, la minyona de Cal Viader, un pagesia benestant de Gironella, havia de travessar el riu per una palanca que oferia més perills que no pas seguretat. A més, cada cop que el riu baixava gros s'enduia la palanca i aleshores la noia havia de creuar el Llobregat molt més avall, amb la qual cosa perdia molt de temps. Tan tipa i avorrida estava d'aquesta situació que un matí, just l'endemà d'una d'aquelles pluges torrencials que havien fet desaparèixer el pas, va oferir donar de bona gana l'ànima al mateix Diable si al dia següent, just abans de cantar el gall, tenia un pont segur per tal de travessar el curs fluvial. Just en acabar d'oferir-se se li aparegué el Dimoni en forma humana i li prengué la paraula. Aquella mateixa nit, tan bon punt es va fer fosc, una munió d'éssers estranys es va posar a treballar desesperadament per tal de construir un pont que resistís els embats de l'aigua. Espantada i penedida, la minyona va córrer a explicar el què li havia passat a la seva mestressa. Aquesta la tranquil·litzà i li assegurà que si tenia confiança en ella no li passaria res ni mai més hauria de patir per anar a buscar aigua. Poc abans de l'hora en què el gall havia de cantar, tal i com era costum, la mestressa i la minyona se n'anaren al corral i tiraren un perol d'aigua bullent al damunt de l'adormit animal. Aquest, desesperat i esfereït, es posà a cantar com mai ho havia fet, just en el precís moment que els treballadors del pont procuraven de col·locar les baranes per tal de finalitzar la seva obra. Fou així com el Dimoni perdé la juguesca, la minyona salvà l'ànima i els de Can Viader van disposar de pont per tal de travessar el riu. Això si, sense barana.' La casa de Cal Viader es troba ubicada força propera al pont del Diable de Cal Bassacs, aigües avall del riu Llobregat. 08092-201 42.0337600,1.8825800 407506 4654129 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Una tercera llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable de Gironella, narra que 'fa molts i molts segles que els senyors de Gironella mantenien una forta brega amb els senyors de Bastareny. Aquesta disputa fou decidida, a favor dels primers, per la força de les armes. En el tractat signat per tal de posar pau entre ambdues famílies s'obligava els de Bastareny a construir un pont sobre el riu Llobregat. Aquests compliren el tracte, i un cop finalitzat, a causa de les penalitats sofertes en construir-lo per força i a desgrat, lluny de casa i en profit dels seus enemics, el batejaren amb el nom de Pont del Diable.' En aquest cas, es tracta d'una llegenda d'una tipologia ben diferent a les anteriors, en les quals la presencia del maligne és l'eix central de la llegenda.Els textos de les llegendes han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor en el qual s'inclou un seguit de dades i comentaris que complementen i contextualitzen les llegendes. Albert Rumbo també informa que 'alguna versió, més literària i amb poca consistència argumental, ens parla de 'la noia de cal Pere Vell' (BOVET BARNADAS, Ramon: El Pont del Diable, dins Queralt n. 5, Berga, desembre de 1953, pàg. 8).El pont està ubicat al riu Llobregat al seu pas per Cal Bassacs. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49843 Llegenda El prometatge del Marquès de Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-prometatge-del-marques-de-gironella RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Quan els hereus dels marquesos de Gironella desitjaven casar-se, esperaven a anunciar-ho per Festa Major. Aleshores, en presència de tots els seus súbdits, escollien d'entre les seves vassalles la donzella que més els plaïa i la treien a ballar. En convidar la noia, li oferien una joia que equivalia a un requeriment de prometatge. D'aquí que aquest ball prengués el nom del Ball de la Marquesa . El Marquès esdevenia capdanser del ball, i després el seguien els seus familiars, majordoms i servents preferits. Els vassalls, per poder-hi entrar, havien de rebre el permís del Marquès, el qual, a la vegada, els indicava si podien ballar o no amb la noia que havien escollit.' 08092-202 42.0337600,1.8825800 407506 4654129 08092 Gironella Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons comenta el mateix autor, 'mantenim aquí el nom recollit per la llegenda, però de ben segur que aquest ball és el mateix Ball de l'Almorratxa que, encara avui, es dansa a la vila de Gironella per la Festa Major.' 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49846 Ofrena al riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-al-riu-llobregat -AMADES, J. (1982): Costumari Català. Barcelona, Salvat editores i Edicions 62. no és un costum vigent, va ser recollit per Joan Amades. Joan Amades recull en el seu costumari, que coincidint amb Sant Cristòfol (10 de juliol), al matí era costum de llençar tres panets petits al Llobregat per tal que no s'hi ofegués ningú durant any, així com per demanar que no hi hagués cap riuada que causés mal. 08092-205 riu Llobrehat, al pas per Gironella, en el pont Vell. 42.0332800,1.8825900 407506 4654075 08092 Gironella Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es tracta d'un costum recollit per Joan Amades del qual no es té constància actualment. Es tractaria d'un tipus de ritual d'ofrena al riu com a mostra d'agraïment i pregant per tal que no hi hagués cap desgràcia relacionada amb el riu. 63 4.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49642 Sant Marc de Cal Bassacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-cal-bassacs -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs' a El Vilatà, número 25. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. X/XVIII Església d'una sola nau que fou bastida adossada a una roca per la part de la capçalera, roca que actua a manera d'absis, i als peus, un porxo (o atri). L'església està orientada de sud-est a nord-oest, amb la porta d'ingrés al costat sud-est; la coberta de la nau és a dues vessants amb el carener en el sentit de la nau. L'actual temple és una estructura essencialment barroca (segles XVIII i XIX) però que mostra i aprofita restes d'estructures o fases anteriors. Pel que fa a la roca, aquesta s'ha interpretat com un antic eremitori (del segle X); exteriorment la roca té una forma més aviat piramidal, en la que destaca una petita finestra conformada per tres blocs monolítics, per la part interior, la roca ha estat excavada conformant un espai còncau, al qual s'accedeix per una obertura d'arc de mig punt i al fons, la finestra oberta a la part més o menys central; actualment l'espai acull l'altar. A la façana principal s'hi adossa un atri que protegeix l'accés al temple, es tracta d'una estructura amb un basament i barana de paredat de pedra i tres pilars de carreus que suporten la coberta, la qual és a doble vessant seguint l'orientació de la nau del temple; l'accés a l'atri és per uns graons. La nau està bastida amb un paredat conformat per murs de carreus i pedres de tall irregular amb cantoneres de carreus més aviat grans, escairats i polits; en els paraments s'observa la traça de diferents moments constructius. A la cantonera sud-oest de la façana principal hi ha un carreu amb la data 1749 inscrita. Als mur laterals de la nau destaca un gran contrafort a cada costat, el qual sembla que es degué construir poc després o en el moment d'alçar la nau de l'església i amb l'objectiu de contrarestar la força de la volta de la nau i del cor; un dels carreus dels contraforts té gravada la data 1852. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés és una porta adovellada emmarcada per un guardapols i amb impostes també sobresortides, seguint la motllura del guardapols; en tres de les dovelles, a la clau i als salmers, destaca la presència d'uns grafits incisos que representen tres castells o torres. La porta es considera un element reaprofitat de l'antic temple d'època medieval, segurament del segle XIV. Damunt la porta, més concretament per damunt la coberta del porxo, trobem dos ulls de bou i rematant la façana una petita finestreta; esmentar també que la façana principal és coronada per una senzilla espadanya d'una sola obertura que conté una petita campana. Les finestres dels murs laterals, una en cadascun, són emmarcades en brancals i llindes de carreus. L'interior de la nau és cobert amb volta de quatre trams amb llunetes; els arcs torals descansen sobre falses pilastres. Als peus hi ha el cor suportat sobre dos arc escarsers de carreus de pedra, l'accés és a partir d'una escala de graons de pedra. El paviment de la nau és essencialment de maons, en el qual s'hi conserven la traça i les restes d'alguns elements localitzats en les excavacions arqueològiques, uns forats de pal i restes de murs. 08092-1 Al sud-oest de la barriada de Cal Bassacs. Arquitectònicament, l'edifici que ha arribat als nostres dies és resultat de diverses fases constructives, per bé que el volum visible és essencialment d'època moderna i contemporània, del segles XVIII i XIX. La roca que conforma l'actual absis s'ha identificat com una estructura d'època pre-romànica, segurament d'entorn al segle IX-X, moment en que podria haver funcionat com a ermitori. Posteriorment, ja en època baix-medieval es degué construir una capella adossada a la roca, algunes referències la situen entorn al segle XIII, tot i que els resultats de excavacions arqueològiques indiquen al segle XIV; data que concordaria amb la porta d'accés, la qual s'ha dit que pot estar reaprofitada. En època més tardana, al segle XVIII, es degué modificar i reformar considerablement l'edifici medieval; un carreu d'una de les cantoneres de la nau té la data de 1749, possiblement testimoni del moment d'aquesta important obra de reconstrucció. En aquesta fase es degué ampliar i alçar la nau, a més de reformes en el seu interior. Posteriorment es degueren construir els contraforts existents a les façanes laterals, ja que s'hi pot veure la data 1853 inscrita en un dels carreus; aquesta actuació es degué realitzar per tal de suportar el pes de la volta i un nou arc que es va construir com a reforç del cor. Les notícies conegudes sobre l'església de Sant Marc són escasses i es remunten a l'època moderna i contemporània. Cal esmentar que la devoció per Sant Marc si que es documenta ja d'antic, consten l'establiment d'un benefici sacerdotal i diverses deixes per misses en testaments dels segles XIV i XV. En la visita parroquial a l'església de Santa Eulàlia de Gironella del segle XVII no hi figura esmentada Sant Marc com a sufragània. En data 11 de setembre de 1712 consta que es va reunir el consell general de Gironella (BUSQUETS, pp. 66) amb permís del batlle general, Joan Codina, i a petició del cònsol i de Mn. Joan Gironella, es proposà construir una casa per al beneficiat de Sant Marc (el mateix Joan Gironella), per tal d'augmentar la devoció. La proposta era construir una casa al costat de la capella per tal que hi habités i tingués cura de Sant Marc. Segons consta en la bibliografia (Busquets, 66), ja en un consell celebrat al maig del mateix any s'hi esmenta que la capella es trobava en males condicions, de fet, s'havia acordat la seva reconstrucció i ampliació. El consell acordà construir la casa, junt amb altres acords referents a la persona que hi hauria de viure. Tot i que segons figura en la documentació i referencia Busquets, calgué negociar la compra dels terrenys, ja que el propietari no s'hi avenia, finalment es va aconseguir un acord i signà la compra-venda. Les obres de reconstrucció de l'església degueren trigar una mica en realitzar-se, si coincideix amb la data que consta en un carreu d'una cantonera, el 1749. Segons cita la bibliografia (Busquets 66) també es va construir un retaule nou, amb data 1739, segons el llibre del Comú. Probablement es tracta del retaule barroc destruït durant la guerra civil, i que apareix reproduït en alguns goigs. Al segle XIX consta que s'hi celebrava missa almenys un cop a la setmana, fins que es va fer l'altar dedicat al Sant a l'església de Santa Eulàlia, moment en que es passà a celebrar en aquest altar. 42.0187000,1.8769500 407018 4652462 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49642-foto-08092-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49642-foto-08092-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49642-foto-08092-1-3.jpg Legal Romànic|Modern|Barroc|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A la part exterior de la roca, a la que s'adossa la nau de l'església, s'hi poden veure alguns encaixos i rebaixos.A l'interior del temple, en part del mur més de ponent, s'hi pot veure un tros de pany de mur que s'ha deixat vist, sense revestiment, i que mostra un parament de carreus que es diferencia de la resta, sembla que poden ser restes del temple medieval.Durant anys l'interior de la nau mostrava una fesomia diferent, la roca excavada era separada de la nau per un envà i era utilitzada com a sagristia.Els goigs són cantats per Sant Marc, moment de celebració del vot del poble. Es desconeix l'origen exacte d'aquesta celebració; la primera referència escrita de la processó de Sant Marc es remunta al 1696, a Berga es documenta al 1687 la plaga de la llagosta i l'establiment del vot de pujar a Queralt per Sant Marc. Podria ser que d'aquesta època també dati l'origen del vot a Sant Marc a Gironella. 92|94|96|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49643 Castell i muralles de Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-i-muralles-de-gironella <p>-BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1993): Gironella i la Guerra de Successió. Barcelona: Edicions de l'Associació Cultural El Vilatà, Col·lecció L'Escambell, núm. 2. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, volum V. Barcelona, Rafael Dalmau editor. -SANTANDREU, M. D. (2014): 'Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de Berga al 1715', a L'Erol, número 121, p. 89-91. -SERRA, R.: (1983): 'El castell de Gironella', a El Vilatà, número 22, p. 19-24. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -SERRA, R., BUSQUETS, J. i VILADÉS, R. (2009): 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII', a L'Erol, número 100, p. 20-29. -VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> XIII <p>Les restes més visibles i conegudes del Castell de Gironella corresponen a les restes arquitectòniques situades a l'entorn de l'edifici de l'Ajuntament i altres, aparentment no visibles, integrades en la trama arquitectònica del casc antic de la vila. En el turó on es situa l'edifici de l'Ajuntament es poden observar restes de la torre i del castell, així com part de la muralla. D'una banda, el pany de mur de la muralla del castell la trobem a l'espadat a tocar del riu Llobregat damunt del qual hi ha l'edifici consistorial. Es tracta d'un mur que regularitza la superfície de la roca i que mostra traces de paraments de diferents fases constructives; podent destacar una àmplia part bastida amb un parament de carreus més ben tallats, disposats a trenca-junt i col·locats en filades força regulars. Destaca també el llenç de mur que hi ha a la base de l'edifici de l'Ajuntament, concretament pel costat sud, en el carrer la baixada del castell; conforma un pany de mur atalussat que s'alça mostrant un parament irregular compacte fins l'alçada on hi ha dependències municipals, on hi ha algunes obertures de traça senzilla, amb llinda formada per un petit arc rebaixat fet en maó de pla; aquest mur atalussat actuaria com a fonament del castell. En el seu parament també s'observa més d'una fase constructiva, algunes parts formades per un paredat més regular i amb major presència de carreus, encara que de tall bast, i altres parts bastides amb grans còdols més o menys desbastats, junt amb afloraments de roca a la part inferior del mur. A la confluència sud-oest d'aquest pany de mur i de la muralla de ponent, en l'espadat que s'alça sobre el riu Llobregat, hi ha la torre del castell, també anomenada torre de l'homenatge, que compta amb una estança conegut com la presó. Es tracta d'una torre de planta quadrangular, sobre de la qual s'alça la torre del rellotge, una estructura dels anys trenta del segle XX bastida en maó vist. Els murs de la torre del castell mostren un paredat regular de carreus disposats a trenca-junt en filades força uniformes. Pel costat de llevant, hi ha dues obertures, a les quals s'accedeixen per dos trams diferents d'escala, des del carrer baixada del castell; l'obertura inferior de tall simple i sense cap element arquitectònic destacable, dóna accés a un petit espai conegut com la presó, una reduïda estança en la que hi ha una petita finestreta que dóna llum a l'interior i visibilitat a ponent, vers el riu Llobregat i el pont vell. A la façana est de la torre hi ha un altra obertura que dóna accés al nivell de sobre la presó, en aquest cas és emmarcada amb carreus als brancals i una gran llinda plana de pedra. En aquest cas l'espai interior és de planta irregular, lleugerament més gran que el nivell inferior ja que ocupa més extensió vers el costat nord-est; en aquest espai trobem una escala de fusta de diversos trams per la qual s'accedeix a la part superior de la torre, més concretament a la torre del rellotge i per tant, a la zona on hi ha situada la maquinària del rellotge. Aquest espai de la torre és il·luminat a partir d'un parell de finestres situades la part de ponent. Des de l'interior d'aquesta estança s'observen traces de modificacions de l'estructura en els murs de més a llevant. Altres restes del castell s'observen des del nivell de la plaça de la Vila, formant part del conjunt de l'edifici de l'ajuntament, especialment a l'extrem de ponent, conformant part del clos que delimita un petit pati així com algunes parts de l'arquitectura de l'interior de l'edifici per aquest extrem; en aquests cas, es poden destacar part dels murs i les voltes apuntades fetes en maó de les dependències d'aquesta zona, que tot i ser més modernes, poden ser restes del castell. D'altra banda, part dels murs que formen part del mateix edifici consistorial, especialment als nivells inferiors, mostren un gruix considerable, fet que fa pensar que pot conservar altres restes de murs de l'antic castell.</p> 08092-2 Al casc antic de Gironella. Plaça de la Vila, 1. 08680 Gironella <p>Les notícies referides a Gironella es remunten almenys al segle IX, concretament en l'acta de consagració de l'església de Sant Maria d'Olvan, datada del 899, en que s'esmenta el lloc de 'Gerundela' com un dels límits de l'esmentada església. També consta en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, del 839, però que es considera una falsificació del segle X o XI. El castell de Gironella consta documentat a partir del segle XIII, bàsicament en donacions dels senyors de la Portella sobre terres a Gironella. Fet que confirma que els senyors de la Portella eren els senyors de Gironella, es creu que molt provable que el castell es construí sota el seu poder. El castell de Gironella apareix esmentat en el testament de Bernat de Portella, fet l'any 1243 (Diplomatari la portella, pag. 142 I doc. 78) juntament amb altres castells que estaven també sota el seu domini com la Quar, Roset, Palmerola, Portella, Querol, Montmajor, Balsareny i Castelladral. L'any 1294 el baró de la Portella, Bernat Guillem, obtingué la dot de la seva muller Sibil·la de Pinós; Bernat Guillem I de la Portella i Lluçà, el 1307, va aconseguir del rei tota la Baronia de Gironella. Durant el segle XIII Gironella va anar creixent i configurant-se com un interessant lloc estratègic i de control, entre altres del camí de la sal; el castell de Gironella va esdevenir un indret en el que els senyors de la Portella van apostar i invertir. El fill de Bernat Guillem, Bernat VI de la Portella, va morir sense descendència, passant la Baronia a mans de la Marquesa que es casà amb Pere de Fenollet Vescomte d'Illa i de Canet; passant els dominis de Gironella a mans dels Fenollet. Durant el domini dels Fenollet es coneixen poques notícies. Després de la mort de Pere VIII, la baronia de Gironella, passà dels Fenollet al Pinós, concretament al 1423 per confirmació reial passà a Pere Galceran II de Pinós, que havien reclamat repetidament la seva possessió. Els Pinós tingueren el domini de Gironella fins el segle XVI, tot i que mai hi van tenir residència al castell, el control l'exercien des dels dominis de Bagà. La importància de la vila de Gironella fou reconeguda pels barons de Pinós en diverses ocasions, al 1402, atorga el privilegi d'escollir dos cònsols i quatres jurats per a governar-se. Del període dels Pinós es conserven força notícies, entre les quals que el 1430 Bernat II Galceran va ser a Gironella per retre homenatge als seus homes, o que el 1444 els Pinós van confirmar a Gironella, els privilegis, costums i llibertats; el 1472 Galceran de Pinós, a causa de la guerra civil de Joan II, deslliurava als homes de la Baronia de Gironella del pagament dels censos degut a que els censos s'havien d'invertir en obres al castell i en guaites. Els Barons de Pinós exigien sovint ajudes econòmiques als homes de la seva baronia i cobraven els impostos; d'altra banda, els ingressos que percebia Gironella descendien paulatinament durant alguns anys (1483-1485). Al segle XV el baró de Pinós arrendà el castell de Gironella, al batlle Joan Serra. A finals del segle XV consta que el castell de Gironella era abandonat, queda reflectit en un document del 26 de maig de 1499 (Serra pg. 21 Romànica), de fet en una situació semblant es trobaven les possessions dels barons de Pinós al segle XVI. Al segle XVI la Baronia de Gironella s'integrà al domini dels Agulló, degut a la manca de descendència per part de la família Pinós, fet que comportà que la baronia passés a mans de Maria, filla de Francesc Galceran de Pinós, qui estava casada amb el noble Miquel d'Agulló. A mitjans del segle XVIII, el domini dels Agulló-Pinós fou reclamat pels senyors de Bagà, llavors els ducs d'Alba; sembla que no guanyaren el plet interposat davant la Reial Audiència de Barcelona.</p> 42.0335600,1.8822800 407481 4654107 08092 Gironella Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Altres BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-20 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'adreça indicada és la de l'Ajuntament, indret on s'ubiquen la majoria de restes visibles. L'accés a la torre de l'homenatge i a la presó és: c/Baixada del castell, 1. A l'interior de la presó, es conserva un petita comuna. (segueix de Història): Durant el període de domini dels Agulló-Pinós, es conserven un destacat nombre de referències de la vila de Gironella amb el bandolerisme, del 1587 es documenta la presència d'hugonots. En època dels Agulló-Pinós, Gironella entrà en un procés de decadència; en gran part derivada pels efectes que les guerres van tenir a la vila, especialment per la de Successió. L'any 1702, Josep Agulló-Pinós obtingué, per part de Felip V, el títol de Marquès de Gironella, com a mostra d'agraïment a la seva fidelitat; tot i la protecció del rei la vila fou cremada, sembla ser que afectant de manera important al castell, fet que determinaria que durant el segle XVIII perdés la seva funció i importància. Posteriorment el títol de Marquès de Gironella passà a mans dels Sentmenat, tot i que acabà essent un títol honorífic, ja que la desamortització els deixà sense els béns patrimonials de Gironella. En el context de la Primera Guerra Carlina, Gironella fou saquejada i incendiada, per part del Comte d'Espanya; els efectes sobre la vila van ser molt importants, molt habitants varen marxar a altres poblacions, consta que el Marquès de Gironella i Sentmenat va cedir la pedra del que devia quedar del castell, als veïns per tal de reconstruir les cases. El títol d Marquesat de Gironella passaria més tard a mans dels Calvo-Encalada i els Febrer. (Rosa Serra i Cat Romànica) Posteriorment, les restes del castell es reaprofitaren i es modificà, durant un temps va ser rectoria i finalment casa consistorial. Avui dia l'edifici de l'Ajuntament està situat en l'emplaçament i aprofitant les restes de l'estructura de l'antic castell. Es reprodueix el text de M. Dolors Santandreu (SANTANDREU: 2014, pg. 90) pel detall de la informació que recull en relació al castell i muralles de Gironella: 'La importància de Gironella queda palesa en la descripció que se'n fa en el document: 'és una petita vila que pertany a D. Miquel d'Agulló i Pinós, marquès de dita vila. Està situada a l'esquerra del Llobregat i a la dreta de la riera de Gironella. De la banda dels conreus està tancada per una bona muralla i quatre torres quadrades, amb una espècie de camí cobert format de paret seca. Del costat del Llobregat, tancada pel castell que té una espècie de torre bastida sobre un penya-segat, i del costat de la riera per una muralla, sobre la qual s'han edificat diverses cases. Hi ha 2 portes, la de Berga, al costat dels conreus, amb una espècie de baluard quadrat de maçoneria que la cobreix; i la del Llobregat que desemboca al pont de maçoneria que és sobre el riu. Dintre el recinte hi ha l'església parroquial servida per un rector i tres preveres, 72 cases i uns 250 habitants. La major part són pagesos pobres que recullen unes 800 quarteres de sègol i 30 càrregues de vi cada any. El castell que forma part del recinte de la vila és a tres quarts d'hora del camí ral de Berga a Vic, i a una hora del de Manresa a Berga. Tot i que només hi ha una torre, té bones muralles. Durant el darrer setge de Barcelona, els miquelets van cremar l'estructura de fusta fent saltar una cantonada, i un cop a dintre empresonaren els 30 minyons que feien guàrdia. Com que les principals cases són construïdes i recolzades a la muralla, només es poden ensorrar les torres i les dues portes, ja que cal conservar els habitatges; s'ha d'ensorrar la torre del castell'. 94|85 46 1.2 1771 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49644 Santa Eulàlia, església vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-esglesia-vella -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. XIV-XX Es tracta d'un edifici religiós que ha sofert al llarg del temps nombroses modificacions que han variat substancialment el seu aspecte original. Actualment es conserva una nau, de planta rectangular orientada est-oest, amb un absis poligonal adossat al qual s'aixeca l'estructura d'un antic campanar, format per una torre massissa que s'alça en el lloc on hi havia el transsepte de l'edifici primitiu. Exteriorment presenta uns paraments realitzats amb carreus escairats i disposats en filades regulars i col·locats a trencajunts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici; de fet és el resultat d'una intervenció contemporània que sobreposa una estructura de bigues i peus drets de ferro damunt l'antiga coberta (de lloses, visible en l'espai sota coberta). En aquest espai interior de la coberta es poden observar les direccionalitats de les voltes de la nau i del que resta de l'antic transsepte. A la façana principal s'observen les modernes intervencions en el portal d'accés i en l'ull de bou situat damunt el portal, així com quatre finestres de mig punt tapiades amb obra de maó vist. La façana lateral està defensada per un tancament translúcid i damunt del qual s'observa un ull de bou i un seguit de finestres de mig punt tapiades apreciables des de l'interior de la coberta. A l'interior de la nau es pot observar la coberta a base d'una volta de canó apuntada que es desenvolupa fins a la zona de presbiteri; a partir d'aquest punt, la coberta de l'absis adopta la forma de volta de creueria, amb les nervadures corresponents i la clau de volta amb el relleu presentant a Santa Eulàlia i els atributs del seu martiri (palma i creu) així com dues pinyes que fan referència a la família Pinós. En el mur sud de la nau s'observen tres grans arcades de mig punt que descansen damunt grans pilastres, llevat de la central que disposa d'un suport de secció circular. La torre campanar presenta una doble filera d'obertures, les de la inferior són altes i estretes coronades per un arc de mig punt, i les superiors més baixes. L'accés al capdamunt de la torre es realitza mitjançant un escala de cargol de graons de pedra que s'eleva fins la zona de les finestres inferiors. 08092-3 Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella Les característiques arquitectòniques que mostra l'edifici de l'església vella de Santa Eulàlia no es corresponen amb la que hauria estat la primitiva església de Gironella, així, en la bibliografia s'esmenta que podria haver ocupat el mateix emplaçament (BUSQUETS, 2005) tot i que hi ha opinions que reflecteixen el desconeixement exacte de la seva ubicació i que podria haver estat situada en un altre indret (VVAA: 1989). El nom de Gironella consta esmentat en la relació de parròquies que apareixen a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, document considerat una falsificació del segle X o XI. En l'acta de consagració de Santa Maria d'Olvan, del 9 de novembre de 899, consta Gironella com un dels límits de l'esmentada església; moment en que es creu que l'església o capella existent a Gironella podria estar vinculada directament a l'església de Santa Maria d'Olvan, la qual es trobava dins les possessions dels senyors de la Portella, que també tenien Gironella com a part dels seus dominis. La primera referència coneguda sobre la parròquia de Gironella (BUSQUETS, 2005: 10-11, 137-138) és en un document datat el 15 de maig de 1118, que tracta sobre les desavinences per el delme de Gironella entre Arbert, capellà d'Olvan, i Guerald Guifred, lloctinent dels senyors de la Portella. Posteriorment, del 1222, data un document que es considera com la primera referència a una comunitat plenament constituïda referida a Gironella , el document es conserva a l'Arxiu Parroquial de Gironella i és el més antic del fons de la parròquia. Es tracta d'una venda d'una casa feta per Guillelmus de Londoncel i la seva muller Nina a Bernat, capellà, per un import de trenta sous de moneda de Barcelona. El document descriu la localització i els límits de la propietat, es fa difícil identificar la ubicació concreta de l'immoble, es considera que aquest edifici podria estar destinat a dotar de casa parroquial una esglesiola que devia fer poc s'havia constituït o en fase de formació. Durant el segle XIII hi ha diverses notícies documentals que testimonien l'existència de culte a Santa Eulàlia, però sense que hi hagi referències directes ni notícies que permetin identificar la seva ubicació. Alguns estudis (VVAA: 1989, 148) plantegen la hipòtesis que potser la primera església dedicada a Santa Eulàlia no ha arribat als nostres dies i que l'església que avui anomenem església vella de Santa Eulàlia és obra del barons de Pinós, que a la segona meitat del segle XIV, en un context d'esplendor econòmic, social i polític; a més coincideix amb la tipologia gòtica visible. Segons Busquets la informació més antiga de l'església Vella de Santa Eulàlia és la data de la seva consagració el 7 de setembre de 1329; la data és recollida de manera indirecta a partir d'un comentari en el Llibre de Baptismes de la parròquia de l'any 1625 en que s'esmenta el dia i mes, i posteriorment l'any és citat en una resposta a un qüestionari del 1789. Del 1328 data la constitució del benefici eclesiàstic de Sant Joan i Sant Marc a l'església de Santa Eulàlia, poc després el rector Ramon de Gironella, al 1332 va fer bastir un nou altar sota l'advocació de Sant Joan Apòstol Evangelista i Sant Joan Baptista, tot concedint-li censos concrets. Del 27 de juliol del 1445 data un establiment en el que consta una referència a la torre de nova construcció que és al costat del cementiri i que es creu que podria correspondre a la torre del campanar (BUSQUETS, 2005, 23). Al llarg dels anys es van documentant nombroses referències a donacions, establiments, i altres mencions a la parròquia de Santa Eulàlia. Un document datat el 1552 fa referència documenta que es va fer una assemblea extraordinària a l'església de Santa Eulàlia, per part dels homes de la baronia de Gironella, que va ser presidida pel Sr. Galceran de Pinós i Cardona. 42.0335500,1.8830300 407543 4654105 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-3.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Està inclòs en el Pre-Catàleg de les Normes urbanístiques de la revisió del Pla general, amb el número 1, dins el Nivell 2 Edificis i elements a protegir.També té consideració de jaciment arqueològic, s'hi van dur a terme treballs arqueològics i de restauració durant els anys 80 del segle XX, a càrrec del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. (segueix d'Història): L'arc triomfal de l'absis té gravada la data 1627, de fet a la primera meitat del segle XVII, es situen algunes de les importants obres de reforma del temple, segons els resultats proporcionats per l'arqueologia (VVAA: 1989). Segurament coincidint amb el període del rector Joan Puig, qui consta que impulsà les obres d'ampliació de l'església, construint les capelles de la banda dreta, engrandint el presbiteri i aixecant el campanar. (BUSQUETS: 2005, 34) Poques notícies es conserven o són conegudes durant un llarg període, sembla que degut a les vicissituds històriques esdevingudes, afegint-hi també que el 1838 en el context de la Primera Guerra Carlina es produí la crema del poble de Gironella, i al 1936 part de l'arxiu parroquial va ser destruït; són alguns dels fets que compliquen el coneixement de notícies de l'església. A finals del segle XIX, Gironella incrementà de manera important la seva població, degut especialment a la industrialització; aquest fet fou determinant perquè la parròquia i el Bisbat es decidissin a construir una nova església que permetés acollir el volum de població del moment. Per tal de facilitar assumir el cost de l'obra, el bisbat va decidir vendre l'església vella de Santa Eulàlia; la venta es dugué a terme el 1907 al senyor Ballús, un particular. Es dessacralitzà l'edifici i s'adequà a les noves necessitats d'ocupació; durant els decennis següents el temple va tenir diverses utilitats, entre les quals, habitatge als pisos superiors, i a nivell de planta baixa va tenir un ampli ventall d'usos al llarg dels anys, així l'absis fou taller de fusteria, la nau es va compartimentar per acollir diferents negocis com barberia i ferreteria. Les diferents obres per encabir els nous usos afectaren de manera destacada l'estructura arquitectònica del temple. El 1924, el llogater, el Sr. Fígols, comprà l'edifici i modificà la planta baixa per instal·lar-hi una fàbrica de fideus, la qual patí un incendi. Posteriorment acollí un teler. Les plantes superiors van deixar de ser emprades com a habitatge per ser utilitzades com a centre cultural i club cultural de jovent. Fou seu del Club Excursionista Sant Jordi, comptant amb un espai per jocs i acollint els assajos de sardanes i de la coral, i també va acollir un bar; l'antiga església va esdevenir un lloc de trobada de la gent jove del poble. Entre altres raons, les dificultats de manteniment de l'edifici, especialment davant el mal estat del campanar, van determinar que el 1971 el propietari cedís l'edifici a l'Ajuntament, finalment el 1972 es va fer efectiva la cessió. A partir d'aquí el consistori va iniciar tràmits amb la Diputació de Barcelona per poder realitzar la seva restauració i adequació als nous usos. 93|94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49645 Santa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-1 <p>-BUSCALLÀ, M.; BERTRAN, M. (1992): 'L'església parroquial s'obre novament al culte', a El Vilatà, número 95. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981 o 1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> XX <p>Es tracta d'un edifici historicista on es barregen estructures neoromàniques i neogòtiques, de planta basilical amb un transsepte, on a l'encreuament amb la nau central i mitjançant quatre arcs torals s'eleva un tambor de secció quadrada amb quatre petxines, fet que permet una secció octogonal a partir de la qual s'eleva la gran cúpula. Els paraments exteriors, majoritàriament, estan constituïts per carreus de pedra irregulars units amb morter llevat de l'estructura de la cúpula que està realitzada amb maó vist. De la façana principal cal destacar l'estructura de la torre campanar que incorpora a la base el portal d'accés a l'interior, un portal neoromànic amb columnetes i capitells sense treballar, i arquivoltes que emmarquen un timpà amb un treball de ferro de forja que incorpora el símbol (crismó) de crist. La capçalera absidal presenta tres absis semicirculars, el central de grans proporcions està reforçat per contraforts i al qual s'adossa una estructura (sagristia) d'una sola planta i coberta de teules a tres vessants. Des de l'exterior es poden observar els rosetons amb vidres emplomats que es disposen en els murs de la nau central pel damunt de les laterals i que il·luminen l'interior, uns rosetons treballats amb traceria neogòtica. Les naus laterals també disposen d'allargades i estretes finestres disposades a cada tram de les naus, entre contraforts, i tres petits ulls de bou a la part superior. Algunes d'aquestes obertures estan tapiades, són únicament motius decoratius exteriors i els seus emmarcaments estan realitzats amb maó vits la qual cosa destaca del parament petri de l'edifici. De l'interior destaca la coberta de la nau central realitzada per trams amb voltes de mocador; a les laterals també s'utilitza aquest mateix sistema de voltes, llevat dels trams del transsepte que són de canó. Destaca l'estructura interior del absis amb dos nivells diferenciats, el primer només consta de columnes adossades i paraments llisos fins a mitja alçada; a partir d'aquest punt desenvolupa les columnes adossades amb capitells rematats per uns arcs trilobats. Entre les columnes s'obren diverses finestres força estretes i el quart d'esfera de la part superior està decorada amb pintures representant la Mare de Déu amb el nen Jesús dins d'una ametlla envoltada dels Reis Mags i pastors. La cúpula també està decorada amb pintures representant el Pantocràtor envoltat pels símbols dels quatre Evangelistes i àngels, sota dels quals s'obren múltiples finestres amb vidres emplomats presentant motius geomètrics i escenes de la vida de la Verge. Les voltes de les cobertes i una gran majoria dels murs interiors estan pintats imitant una disposició de maons de pla col·locats al trencajunt. Els trams de separació de la nau central amb les laterals es divideixen en dos mitjançant unes columnes amb capitells i dos arcs de mig punt; a les impostes hi ha uns plafons esculpits en baix relleu presentant els passos del 'Via Crucis'.</p> 08092-4 Al casc antic de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella <p>L'important augment de població experimentat a finals del segle XIX a Gironella, propiciat especialment per la demanada de mà d'obra a les fàbriques tèxtils instal·lades al peu del Llobregat, van propiciar la necessitat de construcció d'una nova església que pogués encabir el creixent volum de vilatans. Al maig de 1892 l'administrador apostòlic de Solsona visità la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella, moment en que el rector li exposà la necessitats de construir una nova església, fet que consta que ell mateix va comprovar. La parròquia i el Bisbat van iniciar els tràmits i converses per la construcció del nou temple, cercar una bona ubicació, així com fer una valoració del cost econòmic de la construcció de l'església. Els delineant Caietà Bohigas realitzar els plànols, la construcció dels fonaments s'inicià l'agost del 1896; les obres no van durar gaire, es van fer part dels fonaments; les obres no podien continuar per manca de recursos econòmics. El 1902 el bisbe va visitar Gironella i va adonar-se de la necessitat urgent del nou temple; en aquella època hi havia opinions contràries a la ubicació escollida per la nova església, alguns consideraven que s'havia de bastir prop de la nova zona de creixement, a la carretera; el bisbe acabà concloent que el lloc escollit amb anterioritat era adequat. El pressupost previst de l'obra va determinar que es decidís vendre l'església vella de Santa Eulàlia, a fi d'aconseguir recursos per tal de fer front a les despeses. La venta es dugué a terme el 1907 al senyor Bassús. Per tal de reduir costos s'acordà realitzar un nou projecte, finalment, el projecte de l'església va anar a càrrec de l'arquitecte Alexandre Soler i March (1874-1949), que era deixeble de Domènech i Montaner, i del qual es coneixen un interessant nombre d'obres alguna a Barcelona, però especialment al Bages i d'altres a Gironella mateix. El 12 d'octubre del 1903 es reprenien les obres, van sorgir alguns contratemps, La primera fase de construcció s'inaugurà el 1905, però no va ser fins el 1958 que es completar l'obra, les darreres obres van ser les del campanar, i s'inaugurà oficialment.</p> 42.0341400,1.8834500 407579 4654170 1905 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49645-foto-08092-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49645-foto-08092-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49645-foto-08092-4-3.jpg Legal Neoclàssic|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2024-01-25 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Alexandre Soler i March (arquitecte) En la construcció del temple consta que hi col·laborà d'una manera destacada l'industrial Ramon Alsina i Rodergas. El temple conserva un Sant Crist de l'església vella de Santa Eulàlia. L'any 1990 hi va haver un despreniment en un arc de la nau central, fet que va comportà el tancament de l'església durant entorn un any; amb motiu de la reparació d'aquest arc també es van dur a terme altres obres molt necessàries, especialment a el desmunt i la reconstrucció de la teulada de la nau central i reparació de la resta, el reforç de les voltes de la nau central i de les parets exteriors de les capelles laterals del costat esquerre de la nau central, la restauració d'alguns rosetons laterals, a més d'altres actuacions i de l'embelliment interior de l'església. Es deixà per més endavant altres actuacions en la cúpula central, referent als canals i baixants d'aigües, així com l'enderroc de les punxes i boles de la part central més alta de la cúpula. 99|116|98 45 1.1 1761 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49646 Torre de Cal Bassacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-bassacs -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX-XX Es tracta d'un gran edifici a quatre vents format per diverses estructures que conformen una arquitectura monumental, síntesi, estilísticament parlant, de l'arquitectura historicista i modernista. S'estructura en alçat, majoritàriament, en planta baixa i tres pisos, amb una coberta monumental bicolor de diverses vessants formades per teules ceràmiques verdes i vermelles. De planta quadrada, incorpora a una de les façanes un atri a la planta baixa i damunt una tribuna, una estructura que es reprodueix a la resta d'alçats donant al conjunt l'aspecte de torre adossada, la qual cosa potencia l'aspecte casteller del conjunt. A més, a la part central sobresurt un cos d'edifici de planta rectangular amb llanterna coberta per teules, del qual destaca l'estructura de merlets i la decoració amb arcuacions que imiten el romànic llombard, decoració que també es localitza en els frisos de les cobertes i en la torre adossada. En resum, la utilització d'elements estructurals associats a l'arquitectura medieval és una constant en tot l'edifici. Un exemple d'aquest medievalisme són els grups de finestres trigeminades rematades amb arcs de mig punt i separades per columnetes que es localitzen a tota la darrera planta, o les decoracions d'impostes dels guardapols de les obertures que en alguns casos reprodueixen motius florals. Per que fa a la decoració de caràcter modernista cal destacar, a la coberta de l'edifici, la decoració de diverses xemeneies revestides amb ceràmica de colors formant un mosaic o trencadís que reforça, juntament amb altres motius decoratius el caràcter modernista de l'edifici. També són interessants les decoracions dels frontis de les lloses del balcons i balconades, realitzades amb ceràmica vidriada que reprodueixen motius florals. Damunt del portal principal es localitza un balcó amb una barana singular formada per òculs quadrilobulats amb una llosa d'obra realitzada amb biguetes de ferro i revoltons de maó de pla revestits i pintats amb motius geomètrics. En aquesta mateixa façana principal, a l'alçada de la llinda de la segona planta es localitza un escut amb la lletra B, inicial del propietari inicial de la torre. Tota l'obra està revestida per un arrebossat que imita filades irregulars de carreus de pedra. En resum, un edifici monumental que reprodueix el caràcter de castell medieval amb decoracions que remeten a l'estil modernista. 08092-5 A la barriada de Cal Bassacs, al costat de l'antiga fàbrica tèxtil. c/Indústria, 25. 08680 Gironella La torre dels amos de Cal Bassacs com a la majoria de les colònies tèxtils es va bastir com a habitatge dels propietaris, generalment temporal; es tracta d'un gran edifici senyorial que també té la funció d'espai de domini, la seva monumentalitat afavoreix el simbolisme de l'edifici mostrant que l'empresari és l'amo i exterioritzant el seu nivell social i econòmic. Els propietaris fundadors de la fàbrica i colònia de Cal Bassacs va ser el matrimoni format per Joan Teixidor i Ballús i Raimunda Bassacs i Fornell, de Berga i Gironella respectivament. Ambdues famílies vinculades al ram de la filatura i/o tèxtil amb anterioritat al construcció de la fàbrica de Cal Bassacs, almenys des del segle XVIII. Els primeres notícies relacionades amb la fàbrica s'inicien a principis dels anys seixanta del segle XIX, primer amb la compra dels terrenys i seguidament amb l'inici de les obres de la fàbrica, finalment acabarien construint dues fàbriques. La família Teixidor-Bassacs, també tenien un taller a la seva residència habitual, situada a l'actual plaça de la Vila de Gironella. El negoci amb les fàbriques de Cal Bassacs va ser bàsicament el lloguer de les mateixes, tot i que alguns dels successors també hi fundà empresa dedicada a filats i teixits. La Torre consta que es va construir pels volts de l'any 1900; als anys cinquanta del segle XX va acollir el col·legi dels 'hermanos de Cristo trabajador', entorn als anys seixanta i setanta del segle XX es va bastir una nova nau a la zona del jardí que fa ser utilitzada com a magatzem de la fàbrica. La torre disposava d'una capella situada a nivell de planta baixa, al costat est de la porta principal d'accés, i la qual tenia accés directe; aquesta va fer utilitzada durant uns anys per celebrar les misses fins que es va construir l'església parroquial de Santa Maria de Cal Bassacs. Els darrers anys de la fàbrica tèxtil, part de la torre també es va utilitzar com a magatzem de la fàbrica. 42.0223800,1.8848300 407676 4652863 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49646-foto-08092-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49646-foto-08092-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49646-foto-08092-5-3.jpg Inexistent Historicista|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 116|105 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49647 Sagrat Cor de Jesús de Viladomiu Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor-de-jesus-de-viladomiu-nou -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XX Es tracta d'un edifici religiós d'una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal, amb una façana monumental flanquejada per dues torres bessones. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a l'eix longitudinal de la nau. Els murs exteriors de l'edifici estan construïts amb carreus força regulars disposats en filades al trencajunt, amb junta de morter, i totes les cantoneres dels murs presenten juntes de maó vist. Les dues torres, de planta quadrada amb els angles en biaix, estan construïdes amb obra vista de maó. La façana presenta un remat en forma de frontó esglaonat i al capdamunt hi ha un plafó amb la data de construcció de l'edifici: 'ANY 1905'. També conté un rosetó amb vidrieres emplomades i un portal monumental en forma d'arc de triomf flanquejat per pilastres adossades d'estil toscà i un arquitrau on s'insereix la següent llegenda: 'A la memoria d'en Tomàs Viladomiu i Bertran en bona recordança, aixecaren eix temple son fill Jacinto i son net March en l'any del Senyor MCMV'. El portal, rematat per un arc de mig punt, conté un timpà amb el baix relleu d'un bust d'un Sagrat Cor flanquejat per angelets tot honorant la advocació de l'església al Sagrat Cor de Jesús. Alineades amb les dues torres es localitzen sis petites finestres rematades per arcs de mig punt i amb emmarcaments de maó vist. Les dues torres, destinades a contenir les campanes i un gran rellotge, estan rematades per una coberta plana i un fris de permòdols decoratius realitzats, com tota l'obra de les torres, amb obra de maó. Els espais interiors el conformen una nau única i les capelles laterals, amb un absis poligonal amb una coberta en volta de creueria i una clau de volta policromada amb el relleu d'un colom, símbol de l'Esperit Sant. En el mur central de l'absis s'obre una fornícula amb l'escultura de Jesús, el Sagrat Cor al qual està dedicada l'església. La coberta de la nau única és una volta de canó amb arcs faixons que delimiten els espais de les capelles laterals en trams, els quals descansen en pilastres amb capitells d'ordre compost. A cada tram s'obren dues llunetes amb sengles ulls de bou amb vidres emplomats. Pel que fa a les capelles laterals, aquestes estan separades de la nau per arcs formers de mig punt que descansen sobre capitells i pilastres d'estil toscà. L'altar major està cobert per l'estructura d'un baldaquí de coberta plana sostinguda per quatre pilars acanalats d'ordre compost. A cada costa del presbiteri s'obren sengles portes d'accés a la sagristia emmarcades per un ordre clàssic de pilastres amb un arquitrau rematat per un frontó. A la capçalera de la nau hi ha una zona de cor situat en alçat a la zona de l'arquitrau de la coberta que s'estructura damunt un gran arc escarser recolzat en els murs laterals de la nau. Pel que fa a la decoració, a banda del mobiliari i altres elements escultòrics, cal destacar unes pintures murals realitzades en els plafons lliures de l'absis dedicades a moments de prèdica de Jesús acompanyat d'alguns apòstols i del miracle del repartiment dels pans i peixos. 08092-6 A la Colònia Viladomiu Nou. Al carrer principal de la colònia, davant el parc. La colònia de Viladomiu Nou va ser fundada per la família Viladomiu, va començar-se a construir l'any 1880, la mateixa nissaga uns anys abans, 1871, havia inaugurat la colònia i fàbrica de Viladomiu a la Plana de Sant Marc, la qual amb el temps passaria a denominar-se Viladomiu Vell. Encara en procés de construcció de la fàbrica i colònia de Viladomiu Vell, Tomàs Viladomiu i els seus fills, van comprar uns terrenys anomenats la Clau de Sant Marc, on iniciarien el nou projecte de la colònia Viladomiu Nou; les obres s'iniciaren ja havent començat l'activitat fabril a Viladomiu Vell. Pel que fa a l'església del Sagrat Cor de Jesús sembla que la primera pedra es va posar al 1904, (SOLER pg. 101), la direcció de les obres va anar a càrrec del paleta de Casserres Valentí Canudas; els treballs de fusteria es van realitzar al mateix taller de la fàbrica. Consta que els germans Viladomiu van encarregar esculpir una talla del Sagrat Cor de Jesús pe presidir l'altar i també un relleu de pedra que s'instal·là damunt la portalada; també es van fer dues campanes amb els noms de Teresa i Pilar, corresponents als noms de les seves mullers, totes dues es van instal·lar al campanar nord. La construcció del temple va acabar l'any 1905, així consta en la llinda sobre la portalada d'entrada, on diu 'A la memoria d'en Tomàs Viladomiu i Bertran en bona recordança, aixecaren eix temple son fill Jacinto i son net March en l'any del Senyor MCMV' i més amunt, coronant la façana dins un plafó, també indica 'Any 1905'. Els germans Jacint i Marc Viladomiu i Montañà van dedicar l'església a la memòria del seu pare i avi, el pare de fet va ser el fundador de les dues colònies de Viladomiu. La inauguració es va fer el dia 1 d'octubre del 1905 amb la presència i benedicció del Bisbe de Solsona. En el context de la guerra civil, l'any 1936 l'església va patir algunes destrosses i van desaparèixer les dues campanyes. L'any 1940 es realitzaren obres de reforma per tal de tornar a deixar l'església en condicions. Entre l'any 1954 i el 1955 es realitzaren algunes obres com la construcció de dos nous altars, el de la Puríssima i el de Sant Josep, es col·locar un nou paviment, es van obrir unes obertures circulars a les parets de l'església i s'hi col·locaren uns vitralls, es revestiren els pilars i construí cornises de pedra artificial, renovació de les fonts baptismals, entre altres. 42.0042800,1.8857300 407724 4650852 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49647-foto-08092-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49647-foto-08092-6-3.jpg Inexistent Historicista Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 116 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49648 Torre de l'amo de Viladomiu Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-viladomiu-nou -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX-XX Edifici aïllat, a quatre vents, de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa, un pis, una zona de golfes i una estructura central (de planta octogonal amb llanterna) que sobresurt de la cota de la coberta de teules formant quatre vessants. L'actual planta rectangular és el resultat de l'afegit a la façana est d'un cos d'edifici de planta baixa i un pis on hi destaca l'estructura d'una galeria amb arcades de mig punt obrada amb obra vista de maó. L'obra del conjunt esta feta a base d'un paredat comú irregular en els murs de càrrega i obra de obra de maó vist que es localitza, a més de la galeria, a les quatre cantonades, a la cornisa de coronament, als emmarcaments de les obertures (llevat del frontis de l'entrada principal que és de pedra) i en l'estructura central que sobresurt de la coberta. La façana principal, on se situa l'accés a l'interior, presenta un gran portal flanquejat per dues finestres, tots tres elements disposen de llindes lobulades i damunt dels quals es desenvolupa una balconada amb llosa de pedra decorada per quatre mènsules que atorguen al conjunt d'aquesta entrada un caràcter monumental. Pel que fa a la resta d'obertures cal destacar que a la planta baixa es disposen senzilles finestres amb llindes rectes i a la planta pis s'observen balcons ampitadors amb baranes de ferro de fosa d'estrets balustres de disseny senzill. Cal destacar la cornisa de l'edifici, amb un ràfec pronunciat format per un seguit d'arcs (com si es tractés d'una decoració del romànic llombard) que emmarquen ulls de bou quadrilobulats realitzats amb pedra. El cos central que sobresurt de la coberta està format per un tambor octogonal, tot ell d'obra vista de maó, de coberta transitable amb barana amb balustres ceràmics, damunt del qual sobresurt una llanterna amb dues finestres parelles a cadascun del quatre costats, rematada per una estructura de merlets con si es tractes d'un castell medieval. 08092-7 A la Colònia Viladomiu nou. Al final del carrer principal. Tomàs Viladomiu i Bertran va ser en fundador de les colònies de Viladomiu. Viladomiu Vell s'havia fundat a la peça de terra anomenada la Plana de Sant Marc; un cop ja iniciada la seva activitat l'any 1871, tot i que encara calia construir diversos edificis, la família va adquirir el tros de terra anomenat la Clau de Sant Marc, on bastiria la colònia de Viladomiu Nou la qual va començar-se a construir l'any 1880. Amb la constitució de la societat 'Jacinto Viladomiu e Hijos' es pot considerar que comença la història de Viladomiu Nou, és el 1896, moment en el qual es separa de la primera societat la qual continuaria a la colònia Viladomiu Vell; a partir d'aquí els dos Viladomiu, passaren cada un a ser gestionat per una societat, en el cas de Viladomiu Vell per 'Viladomiu Hijos'. En relació a la torre de l'amo, consta que l'any 1899 es trobava en procés de construcció, moment en que també s'havia iniciat la plantació de l'arbrat al carrer. La família Viladomiu es va instal·lar a la torre l'estiu del 1902. L'edifici era utilitzat com a residència temporal dels propietaris de la colònia, els quals habitualment residien a Barcelona. Al llarg dels anys les estades es van anar reduint. Actualment l'edifici funciona com a Centre d'Interpretació de les Colònies del Llobregat, vinculat al Parc Fluvial de les colònies del Llobregat, va obrir al públic el 18 de juliol de 2008; el centre mostra al públic la història i patrimoni del les colònies tèxtils de l'Alt Llobregat a partir d'una exposició i recursos audiovisuals i permet conèixer com es vivia en una torre senyorial de les colònies, concretament espais de la primera planta i golfes es mostren com espai museístic amb el seu mobiliari i objectes d'ús habitual tot reproduint l'ambient de diferents estances. El centre realitza visites guiades, i és punt d'inici de rutes de descoberta del patrimoni industrial, natural i immaterial de les colònies. 42.0035600,1.8869800 407827 4650771 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49648-foto-08092-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49648-foto-08092-7-3.jpg Legal Historicista Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 116 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49649 Torre de l'amo de Viladomiu Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-viladomiu-vell -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. xx L'edifici conserva l'estructura però es veu abandonat i informacions indiquen que gran part dels interiors es van enderrocar. Es tracta d'una torre senyorial aïllada, amb una planta rectangular formada per quatre cossos distribuïts de manera que conformen un pati interior, tots quatre organitzats en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, i amb unes cobertes de teules formant dues vessants amb els carenes en paral·lel a cadascun dels quatre costats. Al cos d'edifici afrontat al carrer de Puig Llançada s'adossa una torre que sobresurt de la resta de construccions, coberta amb teules a quatre vessants, que atorga al conjunt el caràcter de torre senyorívola. Cada façana té un tractament diferent pel que fa a la tipologia i disposició de les obertures, això sí, totes elles emmarcades per obra de maó vist que destaquen dels murs blancs realitzats amb un paredat comú revestit per un arrebossat senzill llevat de la planta baixa on el revestiment imita un paredat de grans carreus disposats de forma irregular. Adossada a la torre s'organitza una escala exterior d'un sol tram, amb barana d'obra de maó, que mena al primer pis on hi ha un mirador singular realitzat amb obra de maó, de base hexagonal, amb quatre columnetes ceràmiques de color verd i capitells florals, també ceràmics i de color verd que suporten uns falsos arcs esglaonats damunt dels quals s'organitza un segon mirador descobert amb barana d'obra vista en voladís suportada per permòdols, també d'obra vista de maó. A cada costat de l'entrada principal es disposen sengles atris formats per tres arcs apuntats en cantonera, damunt del quals es disposa un petit terrat pla transitable i amb baranes de senzills balustres d'obra de maó vist. Dos dels arcs inferiors arrenquen d'un pilar d'obra vista realitzat seguint una estructura helicoïdal. El revestiment del conjunt està en força mal estat, amb esvorancs que deixen entreveure l'obra de paredat comú dels murs. El revestiment de totes les cantoneres imita grans carreus escairats que atorguen al conjunt un caràcter de castell medieval. 08092-8 A l'entrada a la colònia Viladomiu Vell. La torre de l'amo de Viladomiu Vell consta que es construir el 1910 (CASALS:2002, 49); com en totes les colònies la Torre es construïa com a residència dels propietaris de la fàbrica i la colònia, dels amos. Habitualment es tractava d'edificis monumentals, d'estils historicistes o modernistes, que esdevenien símbol del poder social i econòmic dels senyors. Els primers passos per la construcció de la fàbrica de Viladomiu Vell es van realitzar el 2 de maig del 1868, quan Tomàs Viladomiu i Bertran i els seus fills, Josep, Jacint i Marc Viladomiu i Montañà, van comprar una peça de terra, anomenada la Plana de Sant Marc, a Josep Feliu i Subirà i a Martí Feliu Farriols, pare i fill. El 1871 consta que la fàbrica ja estava donada d'alta. Inicialment, al segon pis de la fàbrica s'hi van construir habitatges pels treballadors i també pel senyor Viladomiu, que hi visqué fins el 1878. Any que es va començar a bastir la torre de residència dels amos; consta que als baixos hi posà la fusteria de la fàbrica. 42.0099100,1.8856300 407724 4651477 08092 Gironella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49649-foto-08092-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49649-foto-08092-8-3.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 105 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49650 Sant Marc de Viladomiu Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-viladomiu-vell -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX Edifici religiós sota l'advocació de Sant Marc, de planta basilical, amb un campanar adossat a la façana de ponent amb una coberta de pissarra a quatre aigües. La nau central de l'església presenta una coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Les naus laterals també estan cobertes amb teules a una vessant. Els murs de l'església estan realitzats a base d'un paredat comú força rústec llevat de les cantoneres de la zona de l'absis on presenta la talla de carreus regulars, polits i escairats. El campanar, construït amb posterioritat a l'església, presenta uns murs aplacats de pedra disposada en filades regulars tot reproduint una construcció romànica llombarda. La façana està construïda damunt un sòcol de pedra i presenta un revestiment a la resta de superfície realitzat a base d'un arrebossat simple, pintat, amb incisions que formen una disposició de filades carreus col·locats al trencajunt. D'aquesta manera s'emfatitzen els elements arquitectònics que destaquen del fons, com per exemple la rosassa i l'ull de bou situats a la zona del capcer, o el portal amb un frontó curvilini decorat amb permòdols que recolza en dues pilastres d'estil toscà. Tots aquests elements, de pedra, destaquen del revestiment de la façana que està coronada per formes ondulants còncaves i convexes amb una decoració a base de mènsules, pinacles arrodonits i una creu de pedra al capdamunt del capcer. El campanar presenta un portal amb emmarcaments de pedra i una llinda corba que aixopluga un timpà amb un baix relleu que representa el bateig de Jesús amb l'adveniment de l'Esperit Sant en forma de colom. L'interior de la nau central presenta una coberta a base d'una volta de canó dividida en quatre trams, amb llunetes on s'insereixen finestres rematades per un arc de mig punt. A cada tram es formen grans pilastres d'estil compost que recullen els arcs formers i faixons de separació amb les naus laterals. Un gran arquitrau decorat amb petits permòdols recorre l'encaix de la volta amb els murs laterals i a la zona d'entrada es disposa el cor amb una barana de balustres de fusta. L'absis és poligonal cobert amb volta de creueria i cadascun dels panys de mur estan decorats amb pintures representant escenes de la vida de Jesús entre columnes acanalades d'estil compost pintades de color daurat. 08092-9 A l'entrada a la colònia Viladomiu Vell. El 2 de maig del 1868, Tomàs Viladomiu i Bertran i els seus fills, Josep, Jacint i Marc Viladomiu i Montañà, van comprar una peça de terra, anomenada la Plana de Sant Marc, a Josep Feliu i Subirà i a Martí Feliu Farriols, pare i fill. Indret on poc després iniciarien la construcció de la colònia Viladomiu, la qual consta que al 1871 ja estava donada d'alta. Poc temps després i un cop iniciada l'activitat a la fàbrica, Tomàs Viladomiu va adquirir una nova peça de terra, la Clau de Sant Marc, on va començar a construir una nova colònia que amb el temps es denominaria Viladomiu Nou. Un cop posada en funcionament la fàbrica es va anar avançant en la construcció d'altres edificis que havien de configurar la colònia, entre els quals l'església; així l'any 1883 es van iniciar les obres de construcció de l'església, dirigides per el mestre d'obres Valentí Canudes de Casserres. L'any 1885 el temple va ser consagrat i es nomenà el primer capellà. A costat i costat de l'església es van construir les escoles, espai que van ocupar durant molts anys. 42.0097200,1.8861900 407770 4651455 1885 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49650-foto-08092-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49650-foto-08092-9-3.jpg Inexistent Historicista Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Valentí Canudes de Casserres (mestre d'obres) Per tal que la gent de la colònia no hagués de desplaçar-se fins l'església parroquial de Gironella per assistir als oficis religiosos, s'aconseguí que el capellà de Vilanova de Sagàs, digués una missa a la capella de Sant Marc de Cal Bassacs els dies de festa. Al cap d'uns anys el capellà va ser traslladat. El Sr. Viladomiu va fer construir un oratori als baixos d'un dels habitatges. Per tal de resoldre la qüestió Tomàs Viladomiu va decidir iniciar la construcció de l'església i dotar-la de capellà propi. En el llibre La colònia Viladomiu Vell (1868-1935), escrit pel prevere Ramon Casals, s'hi recullen les diferents obres i compres realitzades per anar dotant l'església del mobiliari, escultures, altars i altres elements litúrgics, així com la seva decoració. 116 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49651 Santa Maria de Cal Bassacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-cal-bassacs -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX Es tracta d'una església de moderna construcció realitzada majoritàriament amb formigó armat i ferro. De planta rectangular i amb una coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a l'eix longitudinal, a l'exterior disposa d'un atri a la façana principal realitzat amb peus drets metàl·lics i coberta de formigó armat formant voltes sexpartides. Damunt l'atri i a la façana, es presenta un gran finestral amb estructura de formigó armat flanquejat per un rellotge i un plafó amb el relleu de la Mare de Déu, sota de la qual es pot llegir 'STA M. D. BASSACHS'. Del conjunt destaca l'estructura d'un campanar al costat de tramuntana format per quatre alts pilars de formigó lligats per plataformes de formigó que es distribueixen al llarg de l'alçada disposant, en el darrer tram, les campanes corresponents. A la façana del campanar es disposa d'una galeria de les mateixes característiques de l'atri i que enllaça amb aquest. A la façana oposada s'observa l'estructura d'uns contraforts que sustenten els tirants metàl·lics de la coberta i entre els quals s'obren grans finestrals amb vidres emplomats amb motius abstractes geomètrics. L'exterior de l'absis presenta una superfície plana decorada amb una creu i disposa una senzilla estructura adossada (sagristia) que comunica amb el presbiteri, coberta a dues aigües amb teules. De l'interior cal destacar el gran espai, de nau única, i el sistema de suport de la coberta, uns tirants metàl·lics que formen les dues vessants i que recolzen en els contraforts laterals. Entre els contraforts es disposen uns arcs escarsers a mitja alçada la qual cosa permet situar els confessionaris i les portes d'accés a altres serveis de l'església. Damunt d'aquestes arcades discorre una faixa pintada que recorre la nau i la barana del cor que s'aixeca als peus de la nau. Les pintures presenten escenes de la vida de la Verge: l'anunciació, els esposoris, naixement i la visitació, obra de l'estudi de Bonamusa i Tomàs, de Barcelona. També cal destacar l'altar que reprodueix un frontal romànic de pedra, amb la figura del Crist Majestat, els símbols dels quatre evangelistes amb els Apòstols. Presideix l'absis una escultura representant la Verge. 08092-10 A la barriada de Cal Bassacs, al carrer Estudis Bassacs, núm. 1. 08680 Cal Bassacs, Gironella La construcció i posada en funcionament de les fàbriques de Cal Bassacs va facilitar que mica en mica es creés una barriada a la zona propera a la carretera i via del tren, on s'anaren construint alguns habitatges. Inicialment, per tal d'assistir als oficis religiosos s'havien de desplaçar a l'església parroquial de Gironella, excepte quan hi havia ofici a Sant Marc. Com que la torre disposava d'una capella situada a nivell de planta baixa, al costat est de la porta principal d'accés, i la qual tenia accés directe; aquesta va fer utilitzada durant anys per celebrar les litúrgies. Aquesta capella va ser utilitzada fins la construcció de l'església de Cal Bassacs. Sembla que l'origen de la construcció de l'església es deriva de la petició del rector de Gironella, Mn. Pere Vila, sol·licitant al Bisbat que la capella de la torre dels amos fos declarada filial de la parroquial de Gironella; les raons eren bàsicament per tal d'oferir un millor servei religiós a la comunitat, tot destinant-hi un capellà, s'al·legava la distancia amb l'església de Santa Eulàlia de Gironella i el volum de població de la barriada de Cal Bassacs, entre altres. El Bisbe va resoldre declarà filial la capella de la Torre fins que es construís una església nova a la barriada. Bernarda de Martín Llobet, vídua de Salvador Fusté Teixidor, va fer donació d'uns terrenys per la construcció de l'església. El setembre de 1957 l'arquitecte Ramon Masferrer Homs va presentar el projecte, memòria i pressupost per la construcció de l'església. El novembre del 1957 es començà l'obra, al setembre del 1958 ja s'havia cobert. Al 1960 es documenten diverses obres interiors, al 1961 es comença la construcció del campanar, al març del 1962 s'instal·là l'electricitat, al mes de maig es col·locaren les campanes, entre altres. El dia 6 de maig del 1962 es beneïa i inaugurava l'església de Santa Maria de Cal Bassacs, amb presència del Bisbe, diversos preveres, la família Fusté i Minoves que havien col·laborat també econòmicament en la construcció del temple, l'alcalde i el jutge, entre altres. 42.0215400,1.8829100 407516 4652771 1962 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49651-foto-08092-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49651-foto-08092-10-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Ramon Masferrer Homs (arquitecte). Lluís Saumells Panadés (escultor). 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49652 Can Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gironella -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -IGLÉSIES, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -IGLÉSIES, Josep (1991): El Fogatge de 1497. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII Gran masia de planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa i dos nivells superiors. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. L'accés a l'edifici s'efectua des de la façana més oriental mitjançant un portal amb grans carreus de pedra regulars i escairats en els brancals i amb una gran llinda monolítica que duu una inscripció, avui dia gairebé desapareguda a causa de l'erosió de la pedra. Malgrat tot encara es poden esbrinar diversos caràcters: '....TONI... NELLA... 34'. Segons informacions recollides les lletres corresponen a Antoni Gironella i els números a la data de 1734; a més també hi havia una creu incisa. A la mateixa façana i a nivell de planta baixa s'observen dues grans arcades de mig punt mig tapiades amb sengles portes d'accés. Una d'aquestes arcades està configurada a base de grans carreus de pedra regulars en els brancals i dovelles, també de pedra i regulars, que conformen l'arc de mig punt. La segona arcada disposa d'un revestiment senzill a base d'un arrebossat simple que no deixa observar la configuració dels murs perimetrals. Al primer nivell es localitzen un balcó amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill, i dues finestres amb grans carreus de pedra en els brancals i llindes monolítiques. Pel que fa a la façana de migdia hi destaca una galeria porxada amb llindes d'arc de mig punt, a la primera planta flanquejades per balcons amb llosa d'obra i barana de ferro de forja decorada amb reganyols sota del passamà i al sòcol, i a la segona planta, dues grans obertures d'arcs de mig punt amb barana de ferro de disseny senzill i una finestra senzilla a banda i banda. La façana de ponent disposa de diverses finestres a nivell de la primera planta sense que s'observi cap element destacable. Totes les façanes estan revestides amb un arrebossat simple i uniforme a tot l'edifici. De l'interior destaca la zona dels baixos, estructurats en diverses crugies paral·leles, de la que destaca que algunes estan cobertes per una volta encofrada de pedra i altres amb maó de pla, en alguna crugia també trobem algun arc de reforç fet amb carreus de pedra i altres de maó. La resta dels forjats estan realitzats a base de bigues de fusta amb llates i maons de pla. S'observa varietat de materials i tècniques constructives, resultat de diverses modificacions realitzades al llarg del temps per tal d'adaptar els espais als canvis d'ús. A planta baixa també es conserva l'espai del pastador, amb el forn de pa. A nivell de planta baixa, mostra l'estructura d'una casa senyorial amb una gran sala central; entre altres elements també conserva el pou, situat a l'exterior, però amb accés directe des de la planta primera, a través d'una terrassa. S'ha recollit la informació de que la masia, tot i que actualment tapiades i no visibles, conserva tines per al vi. Altres elements remarcables conservats són una fornal o un viver. La casa té annexa una altra construcció que havia estat la masoveria, en un dels murs hi ha un carreu amb la data 1854. La masia compta amb un clos amb el seus portals, i al seu voltant immediat altres construccions. 08092-11 A l'extrem nord-est del terme municipal. Prop de la carretera de Gironella a Vic. La masia de Can Gironella, mostra diferents fases constructives, les més visibles i importants són les obres del segle XVIII, testimoniades a la llinda de la porta d'accés, la qual té gravada la data 1734 (avui desapareguda parcialment) i també les obres del segle XIX i XX; sembla que segurament és al segle XIX quan es construeix el cos de la galeria que amplia un crugia més la casa per el costat sud. Sembla bastant clar que la casa té amagada en la seva arquitectura, elements o part de l'estructura de cronologies anteriors, es fa difícil identificar-les a simple vista per les reformes i modificacions posteriors i també perquè les seves façanes tenen la superfície arrebossada i pintada, fet que regularitza l'edifici i que no deixa veure traces de possibles estructures anteriors. De tota manera, a nivell de planta baixa el seu interior permet detectar diferents moments constructius poden apuntar que les obres del segle XVIII van comportar un engrandiment de la casa. Les notícies documentals referides a la família Gironella es remunten almenys al segle XIII; consta que Guillem Ramon de Gironella era canonge de la Seu de Girona i trobador, es conserven tres poemes escrits en occità. Un altre personatge, Simon de Gironella va ser veguer de Ripoll i del Ripollès el 1306 i d'Osona, Bages, Berguedà i Ripollès el 1308. Posteriorment, consta que un tal Ramon de Gironella va ser paborde de Lillet entre el 1355 i 1374. També del segle XIV és l'establiment d'un benefici a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs per part de la família Gironella. Hi ha diferents referències documentals que testimonien que una branca de la mateixa família van ser proveïdors de diversos tipus de productes com blat, vi o aiguardent, als Barons de Pinós i Mataplana, suposem que també del moment en que eren barons de Gironella. En el fogatge de 1497 (IGLESIES, 244) hi figura referenciat un tal Pere Gironella en la relació de focs del Gironella, Olvan i Llavaneres; d'altra banda, en el fogatge de 1553, trobem que apareix Joan Gironella, com a cònsol de la parròquia i terme de Gironella. (IGLESIES, 462) En el cadastre de 1772, corresponent al més antic conservat de Gironella, en la partides de les cases de pagès hi consta can Gironella, de fet el terreny rústic del municipi es trobava repartit en poques mans; del total de contribució rústica els pertocava pagar 123 rals, essent una de les principals propietats del terme juntament amb Cal Feliu i ca n'Arola. (AHG) Posteriorment, es sol·licità als ajuntament l'enviament de la relació de cases de pagès i els seus habitants, documentació que consta que s'envià a l'octubre de 1855,(AHG) segurament és la mateixa informació que consta en el llibre 'Registro de las cases de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de guerra' de l'any 1856 (AHCB), on consta que a Can Gironella era de Rosa Gironella. 42.0394100,1.8917200 408271 4654746 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La família propietària de Can Gironella va mantenir el cognom fins no fa massa generacions, actualment s'ha perdut. Aquest llinatge es vincula directament amb la vila, tot i que no ha estat estudiat, la família explica que la documentació recull que en un moment no concretat, sembla que potser d'inicis de l'època moderna, una branca dels Gironella va rebre aquesta finca, en la que constava el castell o la torre petita, i que l'altra part s'hauria quedat amb el que deuria ser el castell de Gironella pròpiament. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49653 L'Hotel https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhotel -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XX Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos on destaca una estructura d'una torre situada a la part més occidental de la façana i que en alçat disposa d'una planta més respecte la resta de l'edifici. La coberta està feta a base de plaques de fibrociment ondulat formant quatre vessants paral·leles, amb dos careners, en aquest cas paral·lels a la façana. Del conjunt destaca l'organització d'espais de la planta baixa on quatre grans columnes amb capitells florals que suporten uns arcs rebaixats, conformen un gran porxo. De les obertures de la primera planta destaca la balconada central, amb dues obertures emmarcades per un arc parabòlic, i a cada costat d'aquesta balconada s'organitzen sengles balcons ampitadors. Totes les baranes d'aquest nivell són de ferro de fosa formant balustres senzills. A la segona planta es disposen quatre balcons ampitadors amb baranes de ferro, en aquest cas de perfils simples. Corona l'edifici una cornisa ondulada amb un ràfec realitzat amb obra de maó que segueix l'estètica modernista. La torre disposa d'un ull de bou a nivell de la segona planta, mentre que a la tercera, que sobresurt de la resta de l'edifici, es disposen tres obertures rematades per arcs de mig punt amb un ràfec ondulat de les mateixes característiques que l'anterior. El revestiment de la façana és simple, realitzat a base d'un arrebossat senzill. 08092-12 Avinguda Catalunya, 52. 08680 Gironella. L'edifici conegut com l'Hotel, es troba avui dia tancat al públic; durant anys, a més, també va ser conegut com l'edifici de Banca Catalana, per haver allotjat l'entitat financera als seus baixos. No és coneguda la data exacta de construcció ni el nom de l'arquitecte autor del projecte; la tipologia constructiva i els detalls ornamentals presents en la façana principal, en conjunt propis de l'estil modernista, indiquen que l'edifici pot ser obra d'inicis de segle XX. La formació i evolució constructiva de l'avinguda Catalunya es concentra des de finals del segle XIX i principis del XX, moment en el que s'enquadraria la construcció d'aquest edifici. 42.0335400,1.8803300 407320 4654107 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49653-foto-08092-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49653-foto-08092-12-3.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 105 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49654 Casa de veïns Avda. Catalunya, 99 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-veins-avda-catalunya-99 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XX Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. La disposició d'obertures de la façana és força regular, amb tres grans portals simètrics a la planta baixa rematats per dobles arcs escarsers realitzats amb obra de maó vist col·locat al sardinell. A nivell de primer i segon pis es distribueixen finestres rectangulars a tot el llarg de l'amplada de la façana separades per uns pilars verticals, realitzats amb maó de pla, que actuen com a brancals de dites obertures i que s'estenen des del nivell del forjat de la planta baixa fins a la cota del coronament de la façana, atorgant al conjunt una visió de verticalitat notable. Els nivells dels forjats hi són indicats amb unes faixes simples de dues filades de maó de pla que sobresurten de forma esglaonada de la línia de façana i col·locades entre els pilars verticals que emmarquen les obertures. Els ampits de les finestres també tenen les mateixes característiques, és a dir, dues filades de maó de pla que sobresurten esglaonadament de la línia de façana. Cal a dir que les finestres del segon nivell han estat reformades per afegir-hi els calaixos per a les persianes enrotllables corresponents. La façana està coronada per una imitació de merlets amb dos petits pinacles laterals, amb el merlet central rematat per un arc de mig punt realitzat amb maons col·locats al sardinell. Una de les obertures laterals dels baixos s'organitza com un passadís que mena a la part posterior de l'edifici, a l'interior del qual es pot observar la tipologia del forjat realitzat a base de bigues de tronc de fusta i revoltons plans de maó, així com el mur lateral d'obra vista amb filades col·locades a trencajunt. Del conjunt destaca la utilització del maó vist que l'estil modernista (moment en què s'emmarca el present edifici), una tècnica que recupera com un dels materials tradicionals de l'arquitectura catalana. 08092-13 Avinguda Catalunya, 99. 08680 Gironella L'augment de població experimentat a Gironella, especialment degut a les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils, va afavorir el creixement urbanístic de Gironella. En aquest context i amb la construcció de la carretera i després la via del tren, des de finals del segle XIX i inicis del XX es van anar construint edificis a banda i banda de la carretera. Es desconeix la data exacta de construcció i l'arquitecte autor del projecte d'aquest edifici; els materials emprats, la tipologia constructiva i d'ornamentació de l'immoble, permeten situar-lo com una obra l'estil modernista, segurament d'inicis de segle XX. 42.0374400,1.8808900 407372 4654539 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49654-foto-08092-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49654-foto-08092-13-3.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 105 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49655 Casa Plaça de la Vila, 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-de-la-vila-5 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XVIII Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, disposa de dues façanes, la principal afrontada a la plaça de la Vila i la posterior a la plaça de l'Església. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener en paral·lel a la façana principal, la qual s'estructura formant galeries a cada planta. El cos de la galeria destaca a la plaça, tant per la seva composició, com pel fet de que el frontal es troba avançat respecte el conjunt de les línies de façana de les cases del voltant. Així, a nivell de planta baixa, la galeria està conformada per dos arcs carpanells al frontal i un a cada mur lateral, aquests arcs dels laterals són de llum més reduïda i permeten la circulació dels vianants per la vorera; de fet, a nivell de planta baixa la galeria actua a manera de porxo tot donant pas als portals d'accés a l'interior de la casa, el portal principal és format per emmarcaments de carreus de pedra bisellats, amb la data de '1787' inscrita a la dovella central. Al primer pis es repeteix la mateixa composició frontal de galeria amb dos arcs carpanells; en aquest nivell, a façana s'hi observen dues obertures de sortida a la galeria que mostren brancals i llindes de carreus de pedra amb els angles tallats al biaix. Els forjats de la galeria, a nivell de planta baixa i primera, són de bigues de fusta. El segon pis s'estructura de la mateixa manera però en aquest cas les llindes de les dues obertures són rectes i formades directament per el ràfec de la coberta de teules. Les baranes de les galeries de planta primera i golfes són senzilles, de ferro de disseny senzill. La façana posterior té un seguit d'obertures simples amb una disposició irregular. La superfície de les dues façanes disposa d'un revestiment simple a base d'un arrebossat senzill i pintat, no s'observen elements arquitectònics significatius ni tampoc la maçoneria. 08092-14 al casc antic. Plaça de la Vila, 5. 08680 Gironella L'edifici a més, es troba al centre de la vila, en una àrea de configuració antiga, a tocar de les restes del castell per una banda i de l'església vella de Sant Eulàlia per l'altra. L'existència d'una dovella a la porta principal d'accés que indica l'any 1787, ens permet situar la casa al segle XVIII. La construcció de la casa es situaria en un context general de transformació econòmica i en concret de creixement de la indústria tèxtil tradicional, bàsicament la llanera, però especialment de millores i augment productiu del camp, entre les que destaquen les vinculades a la vinya i a la generalització de producció d'altres productes agraris. Aquests canvis van afavorir el desplaçament i la concentració d'indústries a les zones d'interior i muntanya. 42.0339100,1.8827400 407520 4654145 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49655-foto-08092-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49655-foto-08092-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49655-foto-08092-14-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49656 Casa carrer Pont Vell, 12 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-pont-vell-12 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XIX Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos, encara que la darrera planta sembla ser producte d'una moderna rehabilitació ja que la uniformitat de les obertures de la façana es perd a la darrera planta a causa d'una estructura diferent. Presenta una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer i uns murs obrats amb maó vist. A la planta baixa s'organitza un portal central, del tipus tarja, flanquejat per dos grans portals amb llindes d'arc rebaixat. La tarja, amb llinda d'arc rebaixat, està defensada per una reixa de ferro de forja on s'inclou, entre reganyols decoratius, la data de construcció de l'edifici 'AÑO 1895' i les inicials MS, probablement del propietari de l'edifici. A la primera planta es disposa d'una finestra centrada respecte l'amplada de la façana flanquejada per dos balcons de llosa d'obra reforçada amb perfils metàl·lics, amb barana de ferro de forja amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i sota del passamà. Les llindes de les tres obertures estan realitzades amb maons col·locats al sardinell formant arcs rebaixats. La segona planta disposa de la mateixa estructura d'obertures però, en aquest cas els balcons són ampitadors. El nivell dels forjats hi és indicat amb una faixa simple contínua realitzada amb obra de maó vist. La darrera planta presenta una galeria tancada per una fusteria metàl·lica entre matxons d'obra de maó. Corona la façana un ràfec força pronunciat amb un canaló pel desguàs d'aigües pluvials. Un dels murs mitgers resta vist ja que l'edifici veí queda diversos metres enretirat i es pot apreciar l'obra de maó vist de tota la façana lateral, i una obertura d'accés potser a un nivell semisoterrani. 08092-15 al casc antic. Carrer Pont Vell, 12. 08600 Gironella L'edifici mostra la data 1895, segurament corresponent a la data de construcció de l'edifici, un període de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques. 42.0332200,1.8824400 407494 4654069 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 105|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49657 Casa pairal de la família Teixidor-Bassacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-de-la-familia-teixidor-bassacs -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R. (s/d): Casa pairal Teixidor-Bassacs. Fullet exposició -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVIII-XIX Edifici construït entre mitgeres organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. Disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. La porta principal d'accés a l'interior es troba situada a la plaça de la Vila i la façana oposada, sense cap porta d'accés a l'interior, dona a un petit carreró que surt de la plaça de l'església. De l'edifici cal destacar el tractament estructural i decoratiu de la façana principal; estructural en tant que incorpora a la segona planta una galeria formada per quatre grans arcs de mig punt emparellats sense el mainell corresponent, la qual cosa ofereix un aspecte singular. La galeria incorpora una reixa de ferro de forja amb barrots verticals simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota del passamà. A la primera planta incorpora dos balcons ampitadors amb barana de ferro de forja decorada amb reganyols i una finestra simple. A la planta baixa es localitza la porta d'accés a l'interior, una finestra simple amb una reixa de les mateixes característiques que la dels balcons i un modern portal. La zona de golfes destaquen dos ulls de bou decorats amb pintures que reprodueixen motius florals i una garlanda entre tots dos on hi ha inserida la data de 1800 corresponent, anotada en les darreres obres de reforma. Pel que fa al tractament decoratiu, a més dels elements esmentats, destaca el revestiment que disposa d'un aplacat de pedra a la zona de sòcol i la resta de superfície, llevat la zona de les golfes, presenta un arrebossat que imita la disposició de carreus rugosos regulars col·locats al trencajunt. De la façana posterior, és a dir, la que afronta al carreró de la plaça de l'església, destaca la balconada del segon pis que ocupa tota l'amplada de la façana, i els altres nivells disposen de tres finestres simples cadascun. En quan a decoració, reprodueix l'estil de la façana principal només a la superfície de la segona planta. A la tercera façana, la mitgera, la més reformada, destaca una balconada sense obertures però que es comunica amb la galeria de la façana principal, i l'organització d'obertures de la zona de golfes, amb una gran finestral a la zona del capcer amb una llinda en forma d'arc de mig punt, escapçada per un mainell a causa de l'alineació de la façana. A cada costat es localitzen sengles petites finestres rematades per arcs de mig punt. Les tres façanes disposen d'un ràfec de coberta força pronunciat decorat amb caps de bigues. De l'interior, cal fer esment a que la planta baixa conserva el pou de la casa, amb la part visible de l'estructura d'obra nova. La planta segona de l'edifici conserva el pis de la família Teixidor-Bassacs, els espais i part de la decoració del pis que era utilitzat com a habitatge de la família, destaca la sala-menjador amb les pintures ornamentals de parets i sostres, la distribució de les estances amb les seves alcoves i la cuina, reformada incorporant de nou tots els elements que es conservaven. L'edifici acull una col·lecció i espais dedicats al món del tèxtil i a la família Teixidor-Bassacs, i una part referent a la mineria i el carrilet. 08092-16 al casc antic. Plaça de la Vila, 1. 08680 Gironella La construcció o modificació estructural de la casa es situa als inicis del període de creixement urbanístic de Gironella i que tindria el seu moment més destacat a finals del segle XIX i inicis del XX, amb l'augment de població especialment motivat per les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils. Al 1861, el matrimoni format per Joan Teixidor i Raimunda Bassacs es devia traslladar a Gironella, provablement instal·lant-se en aquesta casa de l'actual plaça de la vila. La família Bassacs es documenta a Gironella amb anterioritat al 1717, provinents de Prats de Lluçanès, era una família que ja consten com a paraires; posteriorment es documenten a Berga a partir de diferents societats dedicades al tèxtil i filatura. Pel que fa a la família Teixidor, també es documenta a Berga vinculada a l'ofici de filats o teixits almenys des de mitjans del segle XVIII. En la documentació de l'època, la casa de la família Bassacs a Gironella, era anomenada com la casa del cap del Balç. El matrimoni Teixidor-Bassacs consta que el 1861 tenien una 'fàbrica' a la plaça de l'església amb 10 telers de mà, un ordidor i una màquina de fer bitlles, els productes que fabricaven eren peces de cotó emprant entorn a 7.500 quilos de cotó a l'any. Aquesta fàbrica instal·lada en aquest edifici almenys va estar activa fins el 1896. El matrimoni són els fundadors de la fàbrica de Cal Bassacs, el primer terreny per construir la fàbrica el van adquirir al 1861; posteriorment, al 1871, van comprar una segona peça de terra. Van construir dues fàbriques que van posar a lloguer, mentre el matrimoni continuaria fent funcionar el seu taller al centre de la vila de Gironella. Raimunda Bassacs va morir el 1884 i Joan Teixidor el 1891. 42.0340700,1.8826100 407509 4654163 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49657-foto-08092-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49657-foto-08092-16-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'edifici va ser reformat entorn l'any 2007, durant les obres es van recuperades i conservar diversos elements originaris de la casa, altres han estat realitzats seguint un patró del que es podia observar en algunes fotografies. En les imatges antigues es pot observar que la part superior de la façana principal, des del darrer nivell fins la teulada tenia la superfície corbada unint el plom general del frontis amb el ràfec de la teulada; en aquesta zona les obertures eren dues, de tall rectangular (actualment són circulars) i la superfície estava ornamentada amb pintures.Durant les obres de reforma es va localitzar un maó massís a la teulada, que indica 'AÑO 1800', fet que va determinar als propietaris a indicar aquesta data a la part superior de la façana.La col·lecció i els espais visitables tenen la denominació de Casa-Museu Teixidor-Bassacs i es poden veure prèvia concertació de la visita. A més, de la col·lecció d'objectes, també es pot visitar el pis de la família Teixidor-Bassacs en la que es pot veure com vivia una família benestant al segle XIX i inicis del XX. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49658 Torre de Cal Metre https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-metre -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX Gran edifici aïllat, a quatre vents, de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes (resultat d'una remunta posterior), amb una coberta a quatre vessants de teules. Presenta una estructura de murs realitzats amb paredat comú llevat dels emmarcaments de les obertures realitzades amb pedra ben tallada i escairada. També a les quatre cantoneres es disposen grans carreus de pedra de reforç. L'organització d'obertures és regular a les quatre façanes, regular tant per la situació com per la tipologia, combinant balcons a les dues façanes més estretes, i balcons als extrems emmarcant finestres a les més amples. Les lloses del balcons són de pedra i les baranes de ferro de fosa. Totes les obertures tenen unes llindes en forma d'arc escarser llevat del portal central de la façana afrontada al carrer Pas de la Muralla que és de mig punt. A la façana posterior, la de migdia, té un volum annexat, aproximadament en el centre d'aquesta façana, a manera de galeria o tribuna, de materials i acabats de cronologies més modernes a la resta, i resultat d'una modificació tardana. A nivell de forjat de la segona planta s'observa una motllura que en forma de faixa decorada amb permòdols recorre les quatre façanes, damunt de la qual s'organitza l'estructura del darrer pis que s'articula a base d'uns matxons rectangulars d'obra de maó vista formant un seguit d'obertures, gairebé quadrades, damunt les quals descansa l'estructura de la coberta a quatre vessants. Aquesta darrera planta contrasta amb la regularitat compositiva del conjunt, el qual ofereix una imatge de gran casalot senyorial. De fet, el darrer nivell és resultat d'una remunta posterior que modifica l'edifici, ja que amb fotografies antigues es pot veure que anteriorment acabava amb un terrat de coberta plana en la que sobresortia un cos central de planta rectangular, segurament corresponent a la caixa d'escala. L'edifici es troba en una gran parcel·la que té un perímetre emmurallat i que per el costat del carrer Pas de la Muralla forma un clos; aquest espai conforma una àmplia zona enjardinada de la casa. 08092-17 Carrer pas de la Muralla, 1. 08680 Gironella La fàbrica de Cal Metre va ser fundada l'any 1869 per Ramon Alsina i Postius de Berga, conegut amb el nom de Metre, el qual provenia d'una família que es dedicava a la filatura i al teixit de cotó. L'any 1824 es casà amb Lluïsa Rodergas Comellas, filla d'una família berguedana també vinculada a l'ofici dels filats i teixits almenys des del segle XVIII. La fàbrica es va construir a partir de la compra per subhasta de l'antic molí fariner de la vila, del qual es aprofitar l'estructura i es va tornar a posar en funcionament. Paral·lelament es va començar a construir la fàbrica de filatura, que poc després, al 1880 s'ampliaria amb una secció destinada al tèxtil. La torre era l'edifici de residència dels propietaris, els amos, i que utilitzaven temporalment; la família Alsina, com la majoria d'empresaris del tèxtil de l'època residien habitualment a Barcelona. La torre era el símbol del poder econòmic i social en el conjunt de la colònia, de fet, habitualment, si les característiques del terreny ho permetien, era construïda en un nivell del terreny per sobre de la fàbrica. La torre de Cal Metre mostra unes característiques arquitectòniques més senzilles que altres de les colònies tèxtils berguedanes, en aquest cas seguint un estil més proper a 'la tradició de la masia senyorial de finals del segle XVIII i començaments del XIX' (SERRA:2000, 45). Es considera que va ser una de les primeres torres senyorials de les colònies de la part alta del Llobregat. 42.0350300,1.8830500 407547 4654269 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49658-foto-08092-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49658-foto-08092-17-3.jpg Inexistent Historicista Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Algunes imatges antigues permeten identificar una capella a la part posterior de la casa, a la zona del jardí. 116 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49659 Escola Pública de Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-publica-de-gironella -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX L'escola pública Gironella està conformada per diversos edificis, en concret dos edificis de planta allargada, orientats nord-sud, situats en paral·lel i de característiques similars, que es troben units per un cos de tipologia diferenciada i cronologia més recent que els anteriors; aquest cos està disposat perpendicular als altres dos, situat al seu extrem més de llevant i actua també a manera de porxo i espai de connexió entre les dues estructures esmentades anteriorment. Els dos edificis principals corresponen a les estructures originàries de l'època de construcció de l'escola, estan bastits amb murs de carreus lleugerament encoixinats i a les cantoneres carreus d'acabat més polit i regular. Ambdós també mostren un sòcol de pedra format per peces de mides molt més grans. El conjunt de les obertures mostra una distribució regular i simètrica en les diferents façanes. El volum situat més al sud, en la seva façana est és on es situa l'antic d'accés principal a l'escola, el qual s'assoleix a partir d'una escala de graons de pedra. Aquesta façana de llevant destaca de la resta del conjunt per un tractament diferenciat, remarcat per la part central que té menor alçada respecte de la resta; fet que determina, que a nivell de coberta, els extrems es desenvolupin a més alçada tot ressaltant el frontis. Així, la part central d'aquesta façana compta amb obertures que destaquen de la resta, són uns finestrals de llinda en arc de mig punt i en un costat l'obertura d'accés principal, coronada per una llinda plana monolítica; a cada extrem de la façana trobem obertures de tall rectangular amb emmarcaments fets amb maó massís, aquesta tipologia és la mateixa que hi ha en la resta de façanes i en el edifici situat més al nord. La resta de façanes d'aquest volum i el volum situar més al nord, mostren una mateixa distribució i acabats de les obertures; a les façanes principals, a la part central, grans finestres de tall rectangular emmarcades per una senzilla faixa de maó massís (la mateixa tipologia que a les façanes laterals) i als extrems, tres finestres en cada cas, també emmarcades amb maó massís i coronades per una mena de guardapols, també fet amb maó massís. Les cobertes de les naus originàries són a quatre vessants amb teula àrab, tenint en compte que un part del vessant de llevant del volum sud és a un nivell inferior a la resta, fet que determina que aquest volum mostrin més vessants. Entre els dos edificis antics hi ha el pati central. 08092-18 Avinguda Catalunya, 105. 08680 Gironella Com en altres poblacions, l'escola va estar durant anys sense edifici propi ni estable. A partir del 1910 es va començar a parlar de la necessitat de construir un edifici per l'escola; un cop presa de decisió, es va creure que el millor indret era al barri de la carretera (Busquets, pg. 242). Els tràmits es van anar endarrerint i no és fins el 1922 que consta la compra de dos patis destinats a construir-hi l'escola, llavors anomenat el grup escolar. Finalment, el 1926 l'Ajuntament va iniciar la construcció de l'escola. La inauguració oficial es va fer el 29 d'abril de 1928. Amb l'escola es va construir la casa dels mestres, la qual es trobava situada a continuació de l'edifici més nord; es tractava de d'una construcció, que amb els anys també van tenir altres funcions com la de llar d'infants i darrerament menjador de l'escola. A la segona meitat del segle XX (sembla que als anys 80) es va realitzar l'ampliació d'un cos de factura més recent i que fa les funcions de porxo i facilita la mobilitat entre els espais. També al llarg dels anys es van anar fent altres obres i actuacions menors. Actualment la casa dels mestres s'han enderrocat, degut a que des de finals del 2017 i durant el 2018 s'estan duent a terme obres d'ampliació de l'escola, amb la construcció d'un nou edifici a l'espai on hi havia les cases dels mestres, junt amb altres actuacions en el conjunt existent. 42.0363500,1.8797000 407272 4654419 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49659-foto-08092-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49659-foto-08092-18-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49660 Escola Fedac https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-fedac -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX Es tracta d'un conjunt de volums que conformen els actuals espais de l'escola dels quals destaca el cos d'edifici afrontat al carrer Sant Joan Baptista de la Salle i el cos lateral afrontat al carrer Pompeu Fabra on es disposa un mur de tanca i el portal d'accés a la zona del pati de lleure. Afrontat al primer carrer es localitza un edifici allargassat, de planta rectangular i d'un sol nivell, amb una coberta de teules a dues vessants i carener paral·lel a l'eix longitudinal. Aquest eix es veu trencat per una coberta transversal corresponent a un cos central que sobresurt de l'eix de façana i remat curvilini que emfatitza la monumentalitat de l'edifici i on es disposa el portal d'accés a l'interior. Pel que fa als murs, aquests són de paredat comú que es desenvolupa damunt d'un sòcol de grans carreus de pedra; també es localitzen grans carreus de pedres a les cantoneres i formant unes pilastres que emmarquen les obertures i sobresurten lleugerament de la línia de façana. Disposa de sis grans obertures, de caràcter monumental, amb llindes en forma d'arc escarser i emmarcaments d'arrebossat imitant grans carreus. El portal del cos central, amb llinda d'arc de mig punt, disposa d'uns emmarcaments realitzats amb grans carreus de pedra que destaquen de la superfície revestida amb un arrebossat comú pintat. El cos d'edifici amb façana al carrer Pompeu Fabra d'un sol nivell en alçat, de planta rectangular i una coberta de teules a dues vessants amb el carener en paral·lel al carrer, presenta els murs revestits amb un arrebossat simple i finestres simples. A partir d'aquest cos es desenvolupa una tanca perimetral corresponent al pati interior, amb una porta metàl·lica d'accés, construïda entre dos matxons d'obra. Les façanes interiors presenten una estructura similar però amb uns tractaments de les superfície més senzilla; així, el cos principal presenta un revestiment senzill i uns emmarcaments de portes i finestres a base de faixes simples que sobresurten lleugerament de la línia de façana; totes les finestres rematades per arcs rebaixats i el portal central per un arc ogival. El cos afrontat a Pompeu Fabra també disposa de senzilles finestres i porta d'accés, la superfície de la qual està separada de les finestres per una pilastra de carreus de pedra com a únic element significatiu d'aquest cos. 08092-19 Carrer Sant Joan Baptista de la Salle, 2. 08680 Gironella Segons les informacions recollides en la web de la mateixa escola, ens indica que 'La història de l'escola es remunta a l'estiu de 1922 quan els industrials tèxtils de Gironella i voltants, construeixen una escola amb la finalitat d'instruir i d'educar gratuïtament els fills dels treballadors de les colònies. Es posa en funcionament el curs 1924-25, sota la direcció dels Germans de les Escoles Cristianes. Oficialment rebé el nom de: 'Escuelas benéficas de Gironella'. Quan els Germans de la Salle van voler deixar l'escola, el batlle va proposar a les Gnes. Dominiques Fundades per Pare Coll que se'n fessin càrrec. A finals d'agost de 1968 s'hi van instal·lar i iniciaren els curs amb 83 matrícules. La disminució actual de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, ha impulsat la creació de la fundació FEDAC (Fundació Educativa Privada Dominiques Anunciata Pare Coll) per tal de garantir la continuïtat del carisma de les nostres escoles, aquesta fundació està formada per 24 escoles arreu de Catalunya'. Font: http://www.fedac.cat/gironella.php/s/historia/115 42.0336300,1.8789400 407205 4654118 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49660-foto-08092-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49660-foto-08092-19-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49661 Edificis Avinguda Catalunya, 40-42 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-avinguda-catalunya-40-42 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XIX Es tracta de dues finques d'habitatges d'idèntica estructura, construïdes entre mitgeres i organitzades en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant dues vessants i carener orientat en paral·lel al carrer. Destaca del conjunt el treball d'obra vista de maó dels murs i dels elements que emmarquen les obertures, la qual cosa atorga als dos edificis una evident singularitat. L'organització d'obertures de les dues finques és la mateixa, amb un portal d'accés a la zona de vestíbul de la caixa d'escala; aquest portal és del tipus tarja, defensada per una reixa de ferro de forja, en tots dos casos amb la mateixa configuració, formant, entre reganyols decoratius, un escut, la data (ANO 1896) i sota la data les inicials P i R. A banda i banda dels portals es disposen sengles obertures a botigues, rematades per arcs de mig punt llevat les de la finca número 40 que han estat reformades i actualment disposen de llindes rectes. El primer pis presenta una organització d'obertures també idèntica, dos balcons als extrems i una balconada central amb lloses d'obra decorades amb permòdols ceràmics, amb baranes de ferro amb perfils verticals i passamà simples, decorats amb reganyols situats sota del passamà i a la zona de sòcol. La segona planta disposa d'un tractament estructural d'obertures talment com una galeria, amb pilars d'impostes ceràmiques des de les quals arrenquen arcs de mig punt de les sis obertures de cada finca, entre les quals es disposa una barana de ferro de disseny senzill similar al dels balcons de la planta inferior. A aquesta galeria hi afronten diverses obertures simples. El ràfec de la coberta es poc pronunciat, també d'obra de maó, i està decorat amb permòdols ceràmics. 08092-20 Avinguda Catalunya 40-42. 08600 Gironella El poble de Gironella al llarg del segle XIX va patir els efectes de les Guerres Carlines, especialment conegut és l'episodi de la crema del poble durant la Primera Carlinada. El poble va quedar molt afectat i mica en mica es va anar reconstruint, tot i això, a partir de l'arribada de la carretera que passava per l'altra banda del riu i a peu d'aquest, i que més tard que també seria el lloc de pas del tren, molts veïns es van anar construint les cases noves a redós de la carretera, del nou barri creixent. Així, la construcció d'aquest edifici es situa en el context de creixement urbanístic de Gironella, experimentat especialment des de finals del segle XIX i derivat de l'important augment de població, especialment degut a les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils. És un moment en que ja s'han posat en marxa les fàbriques tèxtils del Llobregat, a Gironella, Cal Metre, Cal Bassacs i les de Viladomiu Nou i Vell; de fet és una època de plena expansió de la indústria del tèxtil, les fàbriques es van ampliant al llarg dels anys per anar-se adaptant a les noves necessitats de maquinària i a la demanda creixent. 42.0330300,1.8804000 407325 4654050 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49661-foto-08092-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49661-foto-08092-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49661-foto-08092-20-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 105|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49662 Edifici Avinguda Catalunya, 56 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-avinguda-catalunya-56 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos (decreixent en alçada), amb una coberta de plaques de fibrociment ondulat formant dues vessats, amb el carener situat en paral·lel a la façana principal afrontada a l'avinguda Catalunya. L'edifici disposa de tres façanes visibles ja que es troba a la cruïlla de l'avinguda de Catalunya amb el carrer Balmes; l'accés als habitatges se situa a la façana de l'avinguda de Catalunya on s'observa una distribució d'obertures regular, amb tres grans portals a la planta baixa i quatre eixos verticals d'obertures a la resta de plantes distribuïts simètricament respecte l'amplada de la façana. Els portals de la planta baixa disposen d'un tractament decoratiu diferenciat, mentre que el portal central (el d'accés al vestíbul que mena a la caixa d'escala) disposa d'un aplacat de pedra artificial que desenvolupa l'estructura d'un arc de triomf rematat per un arc de mig punt amb dovelles col·locades a saltacavall, els dos portals lateral estan rematats per arcs escarsers que descansen damunt de brancals formats per motllures en forma de faixa simple que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les quatre obertures per planta es distribueixen situant dos balcons als laterals i una balconada (amb dues obertures) a la part central, amb lloses d'obra amb volada decreixent segons l'alçada i només les lloses de la primera planta estan decorades amb diverses cartel·les. Totes les obertures disposen d'un tractament simple (llevat de les dues centrals de la primera planta) consistent en uns brancals i llinda en forma de faixa simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana, elements realitzats amb obra de maó vist. Les dues obertures centrals de la planta primera disposen de columnes adossades rematats per capitells acanalats simples damunt dels quals es disposen segles permòdols que emmarquen la inscripció de la data de construcció de l'edifici 'ANY 1908'. Remata la façana una cornisa simple motllurada amb un canaló que recull les aigües pluvials del vessant de la coberta. Les baranes dels balcons són de ferro de forja, amb barrots verticals helicoïdals corbs. El revestiment de la façana és simple, amb un arrebossat senzill on s'han inclòs unes incisions horitzontals formant amples faixes que es desenvolupen a tota l'amplada de la façana. Els nivells de forjats hi són indicats amb una motllura que sobresurt lleugerament de la línia de façana i que es localitza entre les lloses dels balcons. La façana posterior presenta una estructura de galeries, en part obertes a l'exterior. A la primera i segona planta es disposen diverses obertures rematades per arcs de mig punt rebaixats amb els emmarcaments d'obra de maó formant faixes simples que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les obertures que donen a l'exterior presenten una barana de ferro simple, amb barrots i passamà senzills. A la tercera planta varia la distribució i tipologia de les obertures, adoptant la típica forma de galeria de finestres, en aquest cas balcons ampitadors, llevat dels dos centrals, amb baranes de disseny senzill. Corona la façana posterior una cornisa, amb força ràfec, realitzada amb filades esglaonades de maó. La façana afrontada al carrer de Balmes és força senzilla, amb una planta baixa que presenta dos portals simples i tres finestres les quals s'alineen amb tres dels quatre eixos verticals d'obertures que es distribueixen en tota l'amplada de la façana. La tipologia de les obertures de l'eix més occidental correspon a balcons ampitadors amb baranes de ferro senzilles. La resta d'obertures són simples finestres emmarcades per unes senzilles faixes de pintura que contrasta amb el revestiment de la resta de superfície, revestiment realitzat a base d'un arrebossat senzill. Els nivells dels forjats hi són indicats mitjançant una faixa motllurada feta amb peces de pedra artificial que s'estén a tot el llarg de la façana. 08092-21 Avinguda. Catalunya, 56. 08680 Gironella La construcció d'aquest edifici es situa en el context de creixement urbanístic de Gironella, experimentat especialment des de finals del segle XIX i derivat de l'important augment de població, especialment degut a les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils. És un moment en que ja s'han posat en marxa les fàbriques tèxtils del Llobregat, a Gironella, Cal Metre, Cal Bassacs i les de Viladomiu Nou i Vell; de fet és una època de plena expansió de la indústria del tèxtil, les fàbriques es van ampliant al llarg dels anys per anar-se adaptant a les noves necessitats de maquinària i a la demanda creixent. Algunes fotos antigues permeten veure que, en origen, l'edifici comptava amb un cos central sobresortint de la teulada, a manera de torre i situat al centre de la coberta, segurament corresponent a la caixa d'escala. 42.0337800,1.8804000 407326 4654133 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49662-foto-08092-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49662-foto-08092-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49662-foto-08092-21-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49663 Edifici carrer Balmes, 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-balmes-1 -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX Es tracta d'un edifici d'habitatges aïllat, a quatre vents, format per diverses estructures amb alçats diferents i amb una coberta de teules de quatre vessants. Organitzat el alçat en planta baixa i dos pisos disposa d'una estructura adossada a la façana meridional que es correspon amb la caixa d'escala, la qual sobresurt lleugerament de la línia de façana. L'accés principal, situat a la façana oriental, es troba elevat respecte la cota de la vorera, per la qual cosa es disposa d'una estructura paral·lela al carrer on a cada extrem s'organitzen les escales corresponents per tal d'assolir la cota del portal d'accés als habitatges. Aquest està flanquejat per dues obertures formant una estructura d'una planta en alçat i coberta amb terrat pla llevat de la part central que disposa d'una planta superior, també coberta amb terrat pla transitable. La disposició i característiques de les obertures és força irregular, amb balconades a les façanes meridional i septentrional només a nivell de primer pis i a la façana occidental, també a nivell de primer pis, disposa de balcons ampitadors amb baranes de ferro de forja amb barrots verticals helicoïdals. Totes les obertures de la planta baixa i del primer pis disposen d'uns emmarcaments fets a base d'unes faixes motllurades simples als ampits i llindes; les faixes dels brancals simulen una disposició de carreus esglaonat. Tots aquests emmarcaments sobresurten lleugerament del revestiment de la façana. Les obertures del darrer nivell són simples, sense cap tipus d'emmarcament. El revestiment de les façanes és senzill realitzat a base d'un arrebossat simple sense cap element decoratiu destacable, llevat del contrast cromàtic que la pintura de color ocre de les faixes d'emmarcament presenta respecte la resta de façanes pintades de color blanc. 08092-22 Carrer Balmes, 1. 08680 Gironella No és coneguda la data exacta de construcció ni el nom de l'arquitecte autor del projecte; la tipologia constructiva i els detalls ornamentals d'elements dels espais comuns, podrien com a molt situar l'edifici cap als anys 20 o 30 del segle XX, sense que s'hagi pogut confirmar aquesta data. Tanmateix, l'actual edifici compta amb una remunta no originària que en suposà l'afegit d'un nivell de planta. Així, semblaria doncs que la seva construcció es realitza en un moment en que la carretera ja s'ha urbanitzat, si més no en gran part. 42.0340600,1.8808600 407364 4654164 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49663-foto-08092-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49663-foto-08092-22-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49664 Edifici carrer Pont Vell, 19 (Arxiu històric) https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-pont-vell-19-arxiu-historic XVIII-XIX Es tracta d'un antic edifici, força reformat, construït entre mitgeres situat a la cantonada que forma la corba del carrer, amb forta pendent, per la qual cosa s'incorporen graons en el seu itinerari per salvar els desnivells. Per aquest motiu l'edifici s'organitza en alçat en planta baixa i tres nivells a la cota més baixa del carrer i en planta baixa i dos pisos a la zona alta, a tocar l'encreuament amb el carrer del Roser. La coberta és de teules, a tres vessants que s'adapten a la corba del carrer. Presenta tots els murs construïts amb carreus de pedra irregulars segellats amb morter de calç, llevat de les cantonades que presenta grans carreus escairats i ben tallats. Resseguint els murs es poden apreciar grans carreus paredats que molt probablement corresponien a alguns elements que destaquen del conjunt, en concret les restes i traces d'antigues obertures (brancals o emmarcaments de finestres) avui dia tapiades; es tracta de brancals de carreus i llindes planes monolítiques, ben tallades i polides, en algun cas amb senzilles incisions a manera ornamental; en una de les finestres del carrer pont vell podem veure la data 1772 incisa. La façana situada a la cota baixa presenta una estreta porta a la planta baixa amb una llinda de biga de fusta que també serveix de llinda d'una petita finestra. Destaquen les dues balconades situades als dos darrers nivells, amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill amb reganyols decoratius, on hi ha diverses obertures de format irregular i llindes d'arcs rebaixats realitzades amb carreus de pedra irregulars. A la façana de la cota alta es disposa d'un ample portal amb llinda en forma d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres, una d'elles paredada on es poden observar els elements d'emmarcament de grans carreus i a la a la cota més alta dels baixos hi ha una segona porta en aquest cas senzilla, sense emmarcaments destacables. A la primera planta es disposen quatre obertures de factura desigual, una d'elles amb muntants de grans carreus, i a la darrera planta s'observen tres balcons ampitadors. Val a dir que és un edifici que ha sofert nombroses modificacions per tal adaptar-lo a les noves funcions d'arxiu històric, entre les actuacions realitzades s'han modificat obertures, amb la creació de nous registres per tal de situar-los en el nivell de cota adequat a la reforma. De l'interior, destacar que la planta baixa a nivell de la placeta del carrer del pont, obra a un petit espai cobert amb volta de canó de pedra encofrada; a nivell de planta segona, es conserven els forjats de bigues de fusta i també podem veure restes de paviments de terra hidràulic. 08092-23 Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella L'edifici es situa dins l'antiga trama urbana del casc antic, just en el carrer del pont vell, el qual rep el nom perquè comunica la part alta de la vila amb el pont gòtic que permetia creuar el riu Llobregat al pas per la vila. És un carrer de configuració antiga. Les característiques arquitectòniques dels elements antics conservats, fan pensar en una estructura que podria correspondre al segle XVIII o XIX, i amb reformes posteriors, a més de la darrera i important obra de reforma i adequació als nous usos. 42.0332800,1.8828400 407527 4654075 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49664-foto-08092-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49664-foto-08092-23-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'edifici acull l'Arxiu Municipal, el qual es va inaugurar el 27 de març de 2015, porta el nom de Josep Busquets, en homenatge a qui va ser historiador i arxiver municipal. L'arxiu es situa en una de les plantes de l'edifici, les altres es destinen a altres usos. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49665 Edifici carrer Pont Vell, 21 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-pont-vell-21 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres amb dues façanes ja que fa cantonera amb el carrer del Pont Vell i la plaça de la vila. En alçat s'organitza en planta baixa i dos pisos però a causa del desnivell del carrer del Pont Vell, en aquest carrer s'organitza una planta semisoterrani. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener transversal vers la façana afrontada a la plaça. Una de les particularitats de l'edifici rau en l'estructura de la façana principal on s'organitzen uns baixos formant un porxo que també aixopluga el portal d'accés de la finca veïna, un portal amb una llinda de pedra monolítica amb la data de 1688 inscrita. El porxo està format per tres arcs de mig punt, dos afrontats a la plaça i el tercer al carrer del Pont Vell. Al primer pis s'organitza una balconada que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana; amb llosa de pedra, disposa d'una barana de ferro de forja amb barrots verticals i passamà simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota del passamà. A la segona planta es localitzen dos balcons de les mateixes característiques. La façana està revestida per un arrebossat simple decorat amb senzilles pintures geomètriques a les llindes i la part superior dels brancals de les obertures. A la zona del capcer s'observa la data: 'ANY 1915' pintada en un plafó rectangular. La façana afrontada al carrer del Pont Vell i a nivell del semisoterrani, s'observa un senzill portal i una finestra corresponents al local que aprofita l'espai d'aquest nivell. Els nivells superiors només disposen d'una obertura per planta alineades verticalment amb el portal del semisoterrani, amb una finestra senzilla a nivell de planta baixa (respecte la plaça de la Vila) i un balcó a cadascun dels nivells superiors amb les mateixes característiques descrites, és a dir, llosa de pedra i barana de ferro de forja decorada amb reganyols. La façana està revestida amb un arrebossat simple, pintat i amb els mateixos elements decoratius a les dues obertures dels balcons. Els ràfecs de les cobertes, força pronunciats, mostren caps de bigues a mode de permòdols decoratius. 08092-24 Carrer Pont Vell, 21. 08680 Gironella L'edifici mostra la data 1915, segurament corresponent a la data de construcció de l'edifici, un període de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques. La data indicada coincideix també en l'etapa en que s'amplià i modificar la plaça de la Vila, tasques iniciades al 1910, i que entre el 1913 i 1914 s'acabaren de completar. Tot i això, posteriorment, vers el 1929 tornaria a iniciar algunes modificacions. 42.0333800,1.8828600 407529 4654086 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49665-foto-08092-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49665-foto-08092-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49665-foto-08092-24-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En alguna fotografia antiga podem veure que l'edifici originàriament tenia un acabat diferent a nivell de façana principal. L'edifici compta amb uns baixos que obren a la plaça i que han acollit diversos comerços al llarg dels anys, les plantes superiors han estat destinades a habitatge. 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49666 Edifici carrer Pont Vell, 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-pont-vell-9 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XVIII-XX Edifici d'habitatges construït entre mitgeres que disposa de tres façanes, la principal afrontada al carrer del Pont Vell. Organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos i coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. Tot sembla indicar que ha estat objecte d'una moderna rehabilitació que li atorga l'aspecte actual. A la planta baixa de la façana principal es localitza la porta d'accés als habitatges i una segona porta que obra al local corresponent, les dues obertures amb llinda de biga de fusta. A la primera planta s'organitzen dos balcons amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill. La segona planta presenta una galeria força singular ja que està construïda en voladís i suportada per bigues de fusta vistes, que ocupa tota l'amplada de la façana. Està defensada per una barana de ferro simple, decorada amb reganyols a la zona de sòcol, i emmarcada als extrems per sengles bigues de fusta vistes col·locades en vertical. El mur de tancament de la part superior de la galeria el formen tres arcs rebaixats, una estructura que dona al conjunt una visió peculiar. La tercera planta consta de dues obertures, unes simples finestres amb barana de ferro de disseny senzill sota el ràfec de la coberta força pronunciat; segurament resultat de la reforma de la galeria. La façana posterior consta només de planta baixa i dos pisos a causa del desnivell del terrenys on està ubicat l'edifici, amb una porta d'accés a l'interior a la planta baixa, un balcó ampitador, a la planta primera una molt petita finestra i un balcó, també ampitador, sota el ràfec de la coberta al darrer pis. Damunt la llinda del portal de la planta baixa s'observa un gran carreu monolític a mode de llinda que sobresurt del revestiment. La tercera façana, la mitgera i esglaonada, és molt senzilla, amb només quatre petites obertures, una a la cota dels graons del pas (o carrer), dues al pis superior i una a la zona del capcer de la coberta. El revestiment del conjunt és senzill a base d'un arrebossat simple. Destaquen les dues cantoneres de l'edifici realitzades amb grans carreus de pedra que sobresurten del revestiment i emmarquen les façanes. 08092-25 Carrer Pont Vell, 9. 08600 Gironella L'edifici destaca sobretot per la presència d'un la galeria volada, que ocupa dos nivells, la planta segona i golfes; tot i que reformada, sembla que al darrer nivell havia estat una galeria o balcó obert, el qual posteriorment es tanca deixant-hi només finestres. L'immoble no mostra cap element concret que permeti precisar la seva cronologia; la tipologia de murs, encara que poc visibles, així com la presència de restes d'obertures anterior, fa pensar en un edifici de configuració antiga potser del segle XVIII o XIX, i al qual s'hi hauria dut a terme una actuació de reforma posterior. Es tracta d'una construcció bastida adaptant-se a la parcel·la, a la trama urbana del casc antic. 42.0333300,1.8823900 407490 4654081 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49666-foto-08092-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49666-foto-08092-25-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49667 Edifici carrer Pont Vell, 36 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-pont-vell-36 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos malgrat que tot sembla indicar que el darrer nivell és el resultat d'una remunta. A la planta baixa s'organitzen tres obertures que donen accés a dos locals i a la zona de vestíbul de la caixa d'escala. Les llindes estan decorades amb ceràmica bicolor formant un escacat i entre les dues obertures més orientals s'observa la data de 1913 inscrita amb peces de ceràmica també bicolor. Pel que fa a les obertures, la façana disposa de tres eixos verticals amb un tractament similar a nivell de les dues primeres plantes, mentre que a la tercera el tractament es més simple. A la primera planta es desenvolupa una balconada amb una llosa ondulada amb barana de ferro de forja amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i sota el passamà. Les tres obertures de la segona planta disposen de balcons individuals, amb lloses motllurades rectangulars i barana de ferro de les mateixes característiques descrites a la planta inferior. Els emmarcaments de les obertures d'aquestes dues plantes estan motllurats i als laterals de la façana es disposen sengles pilastres acanalades que l'emmarquen. Damunt de les obertures d'aquesta segona planta s'aprecia una cornisa contínua motllurada, molt probablement com a remat de l'edifici primitiu abans de procedir a la remunta. Les obertures de la darrera planta donen a una balconada que aprofita el voladís de la cornisa esmentada com a llosa, damunt la qual descansa una barana de ferro de disseny simple, amb barrots verticals i passamà senzill. 08092-26 Carrer Pont Vell, 36. 08600 Gironella L'edifici mostra la data 1913, segurament corresponent a la data de construcció o reforma importantíssima de l'edifici. Es situa doncs, en un moment de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de nous habitatges, el desenvolupament urbanístic de la zona de la carretera, entre altres; degut a la instal·lació de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques i el conseqüent desenvolupament de la vila. La data indicada coincideix també en l'etapa en que s'amplià i modificà la plaça de la Vila, tasques iniciades al 1910, que es complementà el 1913, i al llarg del 1914 es realitzaren actuacions de millora com plantada d'alguns arbres. Tot i això, posteriorment, vers el 1929, es tornarien a iniciar algunes modificacions a la plaça. 42.0333600,1.8829600 407537 4654084 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49667-foto-08092-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49667-foto-08092-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49667-foto-08092-26-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49668 Edifici carrer Roser, 8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-roser-8 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XVIII Es tracta d'un immoble que mostra dues façanes, ja que en aquest punt el carrer fa com una petita placeta, a la qual la finca número 8 hi té una lloc destacat. L'immoble es correspon amb un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules de dues vessants. Tot sembla indicar que l'immoble ha estat objecte de reformes que li han conferit l'aspecte actual. D'aquest immoble destaquen diverses de les seves obertures, almenys en la part visible de les façanes que afronten al carrer del Roser. La façana afrontada al carrer Roser presenta un gran portal amb un arc de mig punt de pedra format per set grans dovelles i una finestra damunt amb uns emmarcaments singulars, consistents en uns brancals formats per tres grans carreus amb el cantell bisellat i una llinda monolítica també amb el cantell bisellat; al costat més occidental i al costat d'aquesta finestra, s'observa una segona obertura de dimensions més reduïdes sense cap tipus d'emmarcament. A la planta superior es localitza una senzilla obertura, és similar a l'anterior, situada sota el ràfec de la coberta i decorada amb permòdols com a caps de bigues. La façana transversal al carrer Roser (que afronta a la mena de placeta que conforma el carrer) presenta una senzilla porta als baixos i a nivell de primer pis una finestra de característiques semblants a les descrites anteriorment, és a dir, brancals de pedra amb l'angle bisellat i llinda monolítica també bisellada, en aquesta els angles a més mostren una senzilla motllura. A nivell del segon pis presenta l'estructura d'un balcó amb llosa de pedra amb barana de barrots verticals simples. En aquesta façana, situada gairebé a tocar la cantonada i a nivell de la llinda de la porta de la planta baixa, hi ha encastada l'estructura d'una fornícula amb la imatge de la Verge i el nen Jesús. 08092-27 Carrer Roser, 8. 08600 Gironella L'edifici es situa dins la trama urbana del casc antic, el que seria dins el perímetre emmurallat de finals del període baix-medieval. Per la part posterior la finca afronta a la riera d'Olvan, en el perímetre mateix del que es creu que podria correspondre a la muralla de tancament de la vila. Així, l'edifici, especialment per la part posterior pot conservar restes arquitectòniques relacionables amb l'estructura del recinte murallat. Pel que fa a les restes més visibles des del carrer del Roser, mostra una tipologia, que també es pot identificar en altres punts del carrer, que poden correspondre a un edifici del segle XVII. Cal anotar que la muralla, també pot haver tingut més d'un perímetre de tancament, que pot haver evolucionat i sofert algunes modificacions arran de les reformes de reparació que s'hi van haver d'anar realtizant. 42.0332800,1.8831800 407555 4654075 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49668-foto-08092-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49668-foto-08092-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49668-foto-08092-27-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'edifici pot amargar en la seva estructura restes arquitectòniques del recinte emmurallat, així com elements o parts de l'edifici que pertanyin a cronologies anteriors a l'esmentat segle XVII. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49669 Local parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-parroquial -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'Escambell, 4. -S/N. (1981): 'Reforma i ampliació de l'edifici 'Centre' de Gironella', a El Vilatà, número 1. -S/N. (1982): 'Casal parroquial: breu història', a El Vilatà, número 15. XX Edifici que presenta dos volums diferenciats tant pel que fa a la seva estructura com en l'alçat. Un primer volum, obrat amb obra de maó vist, amb una façana cantonera, s'estén pels carrers de la Fe i de la plaça de l'Església. Un segon volum, també en cantonera, afronta al carrer de la plaça de l'Església i al carrer d'Olvan Alt. El primer volum, construït entre mitgeres, consta de planta baixa i dos nivells amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener orienta en diagonal a l'eix de la cantonada de l'edifici. Presenta una estructura de murs d'obra de paredat comú, aixecada damunt d'un sòcol de grans carreus de pedra, llevat de la darrera planta, amb una estructura diferent, molt probablement obrada amb posterioritat. Les obertures presenten els emmarcaments de maó vist, la qual cosa ofereix al conjunt una destacada singularitat. A la cantonera d'aquest volum i a nivell de la planta baixa, es disposa una doble columna adossada, amb capitell sense relleus que es desenvolupa sota la balconada, realitzada amb carreus de pedra. D'aquest volum destaca la balconada del primer pis que s'estén al llarg de les dues façanes, amb llosa d'obra de maó i barana de ferro de forja amb barrots verticals helicoïdals corbs. Al nivell del primer pis, la cantonera està formada per carreus de pedra buixardada que destaca del paredat comú dels murs. Les obertures de la planta baixa que afronten al carrer de la Fe disposen de llindes en forma d'arc deprimit mentre que les del segon pis són rectes i decorades amb un guardapols de maó que sobresurt lleugerament de la línia de façana. La darrera planta sembla és producte d'una moderna remunta formada per una galeria, que també s'estén per les dues façanes, amb una coberta sustentada per una estructura metàl·lica. El segon volum que fa cantonada als carrers de la plaça de l'Església i al d'Olvan Alt s'organitza en alçat en planta baixa i tres pisos i disposa d'una coberta de teules d'una sola vessant que desguassa al carrer de la Plaça de l'Església. El tractament visual és diferent en tant que els murs estan revestits per un arrebossat comú pintat de blanc, la qual cosa el diferencia clarament de l'anterior, llevat de la planta baixa on s'aprecia un paredat comú irregular amb grans carreu de pedra escairada a la cantonera. D'aquest volum destaquen l'estructura d'obertures de la primera planta configurada per un seguit de finestres d'arc de mig punt emmarcades per arcs ogivals realitzats en el revestiment. Als nivells superiors es localitzen diverses obertures sense cap interès específic. La coberta és de teules amb una sola vessant que desguassa al Carrer d'Olvan Alt. 08092-28 Carrer de la fe, 2. 08600 Gironella El 1908 van finalitzar les obres del local parroquial, que llavors també era seu de l'entitat Centre Catòlic 'La Perla del Llobregat'; tot i que la fundació de l'entitat Centre Catòlic és molt anterior, sembla que dels volts del 1880. Originàriament l'entitat havia tingut seu al carrer Olvan Alt, en un local conegut amb el nom de 'Coro'. El centre acollia activitats culturals molt diverses, teatre, ballades musicals, conferències, etc. algunes de les representacions teatrals més populars eren els Pastorets per Nadal. També acollia representacions de companyies de renom, especialment programades en dates assenyalades. A l'any 1925, s'inaugurà el nou i modern Centre al carrer anomenat Josep Font, consta que es va construir per part dels 'Successors de Ramon Alsina i Rodergas', propietaris de la fàbrica de Cal Metre; en aquest local l'entitat hi va ser fins l'any 1936, durant la guerra el local va ser incendiat. Als anys 1940 l'entitat va tornar a aquest edifici de l'actual carrer de la fe, essent-ne seu altra vegada i on va ser-hi durant molts anys; durant aquests anys l'entitat 'La Perla del Llobregat' va iniciar els tràmits per poder tornar a oferir activitats, però va haver de modificar el seu nom passant-se a denominar 'Centro Católico'. Als anys 80 del segle XX es van realitzar importants obres de reforma, ampliació i adequació de l'edifici, moment en que es va modificar la coberta, tot aixecant-la i creant el darrer nivell de planta. En aquest època l'entitat, tornà a emprendre les seves activitats. 42.0339300,1.8836400 407594 4654146 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 116|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
49670 Edifici carrer Olvan Alt, 20, 22 i 24 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-olvan-alt-20-22-i-24 -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. XX Es tracta del conjunt de tres finques d'habitatges que presenten una configuració unitària, organitzades en alçat en dues plantes semisoterrani (a causa del desnivell del terreny), planta baixa i dos pisos, amb una coberta de plaques de fibrociment ondulat formant dues vessants, amb el carener orientat en paral·lel al carrer Olvan Alt. A causa del desnivell del terreny, la façana que afronta a la zona posterior, és a dir, a la Riera de la Riba, presenta un alçat de cinc plantes, mentre que l'alçat des del carrer Olvan Alt és de planta baixa i dos pisos. Les façanes principals de les tres finques s'adapten a la curvatura del carrer i presenten una estructura i disposició d'obertures similar la qual cosa fa que sigui un conjunt força unitari. A la planta baixa es combinen les portals d'accés a la zona de vestíbul de la caixa d'escala i els d'accés als locals, sent els primers del tipus tarja rematats per arcs de mig punt i els segons rematats per arcs escarsers. Totes les obertures dels dos pisos, amb llindes en forma d'arc escarser, menen a balcons de lloses força estretes fetes d'obra amb reforçament de ferro. Les baranes dels balcons també són idèntiques, amb barrots verticals i passamà simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota el passamà. Els murs presenten una obra de paredat comú amb carreus irregulars que s'assenta en un sòcol de grans blocs de pedra; els emmarcaments de totes les obertures estan realitzats amb obra de maó que destaquen de la resta del parament, així com també disposa del reforçament de la cantonera de la façana del número 24. Entre la finca número 24 i la 22, i a nivell del primer pis es localitza una placa amb la inscripció següent: '1906 JOSE PUIGFERRAT', damunt de la quals hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu de la Guia. La façana posterior també és unitària i es disposen les galeries dels habitatges, unes obertures rematades totes elles per arcs escarsers. Alguns dels espais d'aquestes galeries han estat reformats i tancats a l'exterior conservant, en la seva majoria, la barana de ferro de disseny senzill amb reganyols a la zona de sòcol i sota el passamà. La planta inferior disposa d'una passera que recorre, a mode de balconada, tota l'amplada dels tres edificis, una estructura metàl·lica probablement no original de l'edifici. La façana disposa d'un revestiment senzill fet a base d'un arrebossat simple. 08092-29 Carrer Olvan Alt, 20, 22 i 24. 08600 Gironella L'edifici té una placa que indica la data 1906, que probablement correspon a la data en que es va bastir aquest edifici. Així, la construcció d'aquest edifici es situa en un moment de creixement i consolidació de la vila de Gironella, iniciada al segle XIX arran de la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, les quals necessitaven de mà d'obra per treballar-hi. Aquesta necessitat va afavorir, entre altres factors, l'augment de població i la construcció de nous edificis. 42.0336400,1.8838700 407613 4654114 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49670-foto-08092-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49670-foto-08092-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49670-foto-08092-29-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En la façana de l'edifici hi ha una placa en la que, a part de la data 1906, indica José Puigferrat, no tenim constància de notícies que ens informin sobre aquest personatge, segurament el seu propietari. De tota manera, el cognom ens remet a la família de rellotgers Puigferrat que durant el segle XVIII es va instal·lar a Gironella i van fer funcionar un taller de rellotges. No s'ha pogut aclarir ni confirmar el vincle entre ambdós Puigferrat però en no sé un nom massa comú, pot fer pensar en descendents de la família de rellotgers.L'edifici és conegut popularment com els vint pisos. 119|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml