Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49847 | Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-catalunya-0 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX-XX | L'Avinguda Catalunya és el carrer principal del nucli de Gironella, discorre de nord a sud, paral·lel al riu Llobregat pel seu costat de ponent; al final del nucli i de l'avinguda la carretera creua a l'altra banda del riu a través del pont nou. Durant molts anys aquest vial ha estat denominat popularment com la carretera, ja que de fet es va construir com la carretera de Sallent a Berga, funció que va mantenir durant molts anys. Urbanísticament està configurat per cases entre mitgeres a costat i costat, excepte el tram on hi ha la plaça de l'Estació, testimoni de l'emplaçament de l'antiga estació del tren. La majoria de les cases són de planta baixa i dues plantes pis, encara que també hi ha alguns edificis amb només una planta pis i d'altres, de tres pisos, o més, en aquest darrer cas són blocs de construcció més contemporània. La majoria d'immobles són de murs de pedra de paredat comú o maó massís, o combinant els dos materials, en origen pràcticament tots eren amb les parets revestides i alguns amb obra de maó vist; en diverses façanes hi ha alguns elements decoratius, en conjunt més aviat senzills. La majoria dels edificis d'origen mostren baranes, reixes i alguns altres elements de forja. El gran volum d'edificis són de construcció de finals del segle XIX i inicis del segle XX, podent-se resseguir una cronologia d'ocupació de les parcel·les pràcticament continuada en el temps. Es tracta d'un tipus d'edificis, bàsicament destinats a comerç a la planta baixa i habitatges a les plantes superiors. | 08092-206 | al centre del poble. | L'Avinguda Catalunya és la denominació actual de la carretera, nom amb el que encara algunes persones anomenen aquest carrer. Les obres de la primera carretera de Sallent a Berga s'iniciaren el 1847. El disseny del projecte inicial no experimentar diverses modificacions en el seu traçat, fet que determinaria que les obres s'allarguessin més del previst. No va ser fins els anys 1863 i 1865 que es va construir el pont nou. La construcció d'aquesta infraestructura havia estat llargament reclamada per diferents autoritats. L'any 1887 es va posar en funcionament el tram del tren de Manresa a Olvan que passava per Gironella, aquesta infraestructura es va construir paral·lela a la carretera, creuant en el tram de dins a Gironella per el traçat de la mateixa Avinguda Catalunya. La construcció de la carretera, acompanyat de la implantació de diverses fàbriques tèxtils a peu del riu Llobregat, va afavorir el ràpid desenvolupament urbanístic de la zona. La població de Gironella va créixer considerablement des de mitjans del segle XIX fins als anys 70 del segle XX, el primer i més important creixement va facilitar l'expansió del poble en aquesta zona de la carretera i el seu entorn. La carretera experimentaria importants canvis al llarg dels anys, l'any 1972 es va tancar la línia de tren. Anys més tard, l'important augment del turisme va comportar la construcció de variants fora de les poblacions. L'avinguda és el centre neuràlgic del poble, eix comercial i punt de trobada i de realització d'alguns esdeveniments festius, com la Fira de Sant Josep. | 42.0332000,1.8802100 | 407309 | 4654069 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49847-foto-08092-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49847-foto-08092-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La construcció de la carretera de fet va afavorir la construcció d'una nova zona urbana i d'habitatges a peu d'aquest vial. En paral·lel al desenvolupament urbanístic de la carretera va anar-se ocupant altres parcel·les d'aquesta zona, molt més planera que la del casc antic. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 49846 | Ofrena al riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-al-riu-llobregat | -AMADES, J. (1982): Costumari Català. Barcelona, Salvat editores i Edicions 62. | no és un costum vigent, va ser recollit per Joan Amades. | Joan Amades recull en el seu costumari, que coincidint amb Sant Cristòfol (10 de juliol), al matí era costum de llençar tres panets petits al Llobregat per tal que no s'hi ofegués ningú durant any, així com per demanar que no hi hagués cap riuada que causés mal. | 08092-205 | riu Llobrehat, al pas per Gironella, en el pont Vell. | 42.0332800,1.8825900 | 407506 | 4654075 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'un costum recollit per Joan Amades del qual no es té constància actualment. Es tractaria d'un tipus de ritual d'ofrena al riu com a mostra d'agraïment i pregant per tal que no hi hagués cap desgràcia relacionada amb el riu. | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 49845 | Fons l'Aroma Gironellenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-laroma-gironellenca | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX-XX | el material està pendent de valoració i inventari, també seria convenient restaurar algun dels estendards. | Del fons de la desapareguda entitat l'Aroma Gironellense es conserven diversos elements, destaca especialment el conjunt d'estendards, almenys quatre exemplars, tots ells de color vermell o grana amb lletres i dibuixos brodats, també alguns amb altres elements ornamentals, serrells, cintes, etc. Un és quadrat indica Banda de l'Aroma Gironellense, un de triangular amb el text Grup Sardanista l'Aroma Gironellense, un altre de quadrat amb la indicació Rondalla de l'Aroma Gironellense, i un altre estendard molt més elaborat i decorat que la resta en el que hi ha brodat el text Societat Coral L'Aroma Gironellense – Gironella. També compta amb altres peces com cistells, algun instrument com una pandereta i alguns platets, a més de diverses cintes o bandes, junt amb alguns diplomes, cartells i programes, partitures, a més d'altra documentació i peces, tot pendent de valoració i inventari. | 08092-204 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | Els estendards i material del 'coro' l'Aroma gironellense, estaven guardats als antics edificis de l'escola Gironella, actualment es custodien a les dependències de l'Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Es tracta d'una entitat que fa anys que va desaparèixer; els seus orígens els trobem en els anys d'or del noucentisme i l'època d'or dels cors Clavé. Va ser una coral amb una llarga trajectòria, reconeguda, i dirigida per diverses figures com a va ser una coral A finals del segle XIX, sembla que el 1882, es va constituí la societat coral La Lira Gironellense, que formava part de la Federació de Cors de Clavé. La societat va canviar de nom en més d'una ocasió, durant la darrera etapa s'anomenà l'Aroma Gironellenca. Aquesta societat era coneguda i anomenada popularment com El Coro. El cor era només masculí, va ser dirigit entre altres per Josep Font i Parera, músic i autor de diverses sardanes, entre les quals 'Anís Garriga', 'La Festa Major de Gironella', 'Pasqua',.. El Cor també va ser dirigit per Josep Codina Serra, gironellenc, músic i compositor de diverses sardanes, com una versió de la Roseta de Gironella 'A Gironell', 'A la Font del Balç', 'Puigreigenca','Pasqua d'amor', entre altres. L'entitat participava en la cantada anual de Caramelles, i durant anys va organitzar una trobada de corals de la Societat Cors Clavé coincidint amb la Fira de Sant Josep. | 42.0337700,1.8828300 | 407527 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49845-foto-08092-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49845-foto-08092-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 49844 | La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. -SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona, Terminus. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | La Mina és un pont o falç túnel, situat a la carretera de Gironella, l'antiga C-1411, al seu pas per la barriada de Cal Bassacs. Aquesta infraestructura permetia el pas del tren per la part inferior, a manera de túnel, i per sobre, la carretera, per tant, el trànsit rodat i els vianants. L'estructura del túnel, parets i volta, està bastida amb grans blocs de pedra de gres, tallats i més o menys polits, conformant un pas cobert en volta de mig punt; a cada extrem l'obertura mostra un acabat en arc de mig punt de dovelles de carreus també amb acabat polit, de la mateixa manera que en els muntans i la paret frontal. Els talussos d'accés al túnel van ser bastits també amb grans blocs de pedra, en part dels quals les reparacions posteriors van ser fetes amb formigó encofrat. La llargada aproximada del túnel és d'uns 30 metres. La part superior del túnel està conformat per la calçada de la carretera, l'antiga C-1411. A l'extrem més nord, passat l'actual plaça o pàrquing que hi ha en aquest indret, el tren tornava a creuar la carretera, en aquest punt el pas era regulat per una barrera a nivell, controlada per un persona que es trobava situada en una caseta al costat mateix de la font del Tirai o de Cal Bassacs. Entorn als anys 80 del segle XX, es van instal·lar unes escales metàl·liques a cada extrem per tal de facilitar el creuament de la carretera als vianants, en una època en que la carretera principal continuava transitant pel mig de Cal Bassacs i del municipi, just en un període en que el trànsit de vehicles va augmentar considerablement. | 08092-203 | ubicat al pas de la carretera de Gironella per Cal Bassacs. | Aquest túnel forma part del traçat de l'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, el tram Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887, l'arribada del primer tren a Gironella va ser el 28 de gener de 1887. Pel que fa a la construcció de la carretera de Sallent a Berga va ser anterior, es va iniciar al 1847, sembla que part de les obres al pas per Gironella es van dur a terme entre el 1863 i el 1865. No s'ha localitzat informació que concreti si el pont ja es va preveure en el moment de construcció de la carretera o realment es va bastir amb posterioritat, en el període de construcció de la infraestructura del tren, moment que sembla més probable. | 42.0207200,1.8843600 | 407635 | 4652679 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49844-foto-08092-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49844-foto-08092-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49843 | Llegenda El prometatge del Marquès de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-prometatge-del-marques-de-gironella | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Quan els hereus dels marquesos de Gironella desitjaven casar-se, esperaven a anunciar-ho per Festa Major. Aleshores, en presència de tots els seus súbdits, escollien d'entre les seves vassalles la donzella que més els plaïa i la treien a ballar. En convidar la noia, li oferien una joia que equivalia a un requeriment de prometatge. D'aquí que aquest ball prengués el nom del Ball de la Marquesa . El Marquès esdevenia capdanser del ball, i després el seguien els seus familiars, majordoms i servents preferits. Els vassalls, per poder-hi entrar, havien de rebre el permís del Marquès, el qual, a la vegada, els indicava si podien ballar o no amb la noia que havien escollit.' | 08092-202 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons comenta el mateix autor, 'mantenim aquí el nom recollit per la llegenda, però de ben segur que aquest ball és el mateix Ball de l'Almorratxa que, encara avui, es dansa a la vila de Gironella per la Festa Major.' | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 49842 | Llegenda El Pont del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-pont-del-diable | FÀBREGA i ENFEDAQUE, ALBERT (2000): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell Edicions. Col·lecció Popular Llegendes, 2. Sant Vicenç de Castellet, 2000, pàg. 22. RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | En relació a la llegenda del pont del diable, Albert Rumbo, qui ha realitzat una recopilació de llegendes, aporta i explica que hi ha diverses llegendes o versions de la llegenda del pont del Diable contextualitzades a Gironella. L'autor n'ha recollit tres, dues de les quals versen una història en la que apareix el Diable. Una de les quals diu així: 'Fa molts i molts anys que cada vespre una vella havia d'anar a buscar aigua travessant el riu Llobregat just per l'indret on actualment resta aquest pont enrunat. Un bon dia, li va sortir a l'encontre un homenàs i li va proposar de fer-li un pont a canvi de l'ànima del primer ésser viu que el travessés. La vella hi va accedir enormement agraïda, puix a partir que el pont fos construït no s'hauria de mullar més els peus. El Dimoni va treballar dur durant tota la nit, i just l'endemà a la mateixa hora ja tenia el pont acabat. Fou aleshores que va arribar la velleta disposada a travessar-lo per tal d'anar a buscar aigua. El dimoni la mirava des de l'altra riba del riu tot fregant-se les mans, doncs ja veia seva l'ànima d'aquella pobra dona. La vella, però, que no tenia un pèl de toixa, just arribar a les primeres pedres del pont, i abans de trepitjar-lo, va obrir un cabasset que portava i en va treure un gat que, de seguida, s'enfilà al pont i el travessà. Així, la vella s'acontentà pel fet de tenir un pont per poder travessar el riu a l'hora d'anar a buscar aigua i el Dimoni s'hagué de conformar amb l'ànima d'un gat, el primer ésser viu que havia travessat el pont.' Una segona llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable, conta que 'per anar a busca aigua, la minyona de Cal Viader, un pagesia benestant de Gironella, havia de travessar el riu per una palanca que oferia més perills que no pas seguretat. A més, cada cop que el riu baixava gros s'enduia la palanca i aleshores la noia havia de creuar el Llobregat molt més avall, amb la qual cosa perdia molt de temps. Tan tipa i avorrida estava d'aquesta situació que un matí, just l'endemà d'una d'aquelles pluges torrencials que havien fet desaparèixer el pas, va oferir donar de bona gana l'ànima al mateix Diable si al dia següent, just abans de cantar el gall, tenia un pont segur per tal de travessar el curs fluvial. Just en acabar d'oferir-se se li aparegué el Dimoni en forma humana i li prengué la paraula. Aquella mateixa nit, tan bon punt es va fer fosc, una munió d'éssers estranys es va posar a treballar desesperadament per tal de construir un pont que resistís els embats de l'aigua. Espantada i penedida, la minyona va córrer a explicar el què li havia passat a la seva mestressa. Aquesta la tranquil·litzà i li assegurà que si tenia confiança en ella no li passaria res ni mai més hauria de patir per anar a buscar aigua. Poc abans de l'hora en què el gall havia de cantar, tal i com era costum, la mestressa i la minyona se n'anaren al corral i tiraren un perol d'aigua bullent al damunt de l'adormit animal. Aquest, desesperat i esfereït, es posà a cantar com mai ho havia fet, just en el precís moment que els treballadors del pont procuraven de col·locar les baranes per tal de finalitzar la seva obra. Fou així com el Dimoni perdé la juguesca, la minyona salvà l'ànima i els de Can Viader van disposar de pont per tal de travessar el riu. Això si, sense barana.' La casa de Cal Viader es troba ubicada força propera al pont del Diable de Cal Bassacs, aigües avall del riu Llobregat. | 08092-201 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Una tercera llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable de Gironella, narra que 'fa molts i molts segles que els senyors de Gironella mantenien una forta brega amb els senyors de Bastareny. Aquesta disputa fou decidida, a favor dels primers, per la força de les armes. En el tractat signat per tal de posar pau entre ambdues famílies s'obligava els de Bastareny a construir un pont sobre el riu Llobregat. Aquests compliren el tracte, i un cop finalitzat, a causa de les penalitats sofertes en construir-lo per força i a desgrat, lluny de casa i en profit dels seus enemics, el batejaren amb el nom de Pont del Diable.' En aquest cas, es tracta d'una llegenda d'una tipologia ben diferent a les anteriors, en les quals la presencia del maligne és l'eix central de la llegenda.Els textos de les llegendes han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor en el qual s'inclou un seguit de dades i comentaris que complementen i contextualitzen les llegendes. Albert Rumbo també informa que 'alguna versió, més literària i amb poca consistència argumental, ens parla de 'la noia de cal Pere Vell' (BOVET BARNADAS, Ramon: El Pont del Diable, dins Queralt n. 5, Berga, desembre de 1953, pàg. 8).El pont està ubicat al riu Llobregat al seu pas per Cal Bassacs. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 49841 | Llegenda El mosso de Cerdanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-mosso-de-cerdanya | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'una vegada, a la casa de Cerdanyà de Sagàs buscaven un mosso. Assabentat del fet, un dia hi va anar un xicot per demanar si el volien llogar, doncs s'havia discutit amb el majordom de la fàbrica on treballava i havia plegat. El noi, que era decidit, treballador i enèrgic, ben aviat va convèncer als seus nous amos. Al cap de poc temps, el noi va conèixer una noia de Can Gironella. La seva amistat era molt bona, i ben aviat, aquesta es va convertir en festeig. Els dies feiners, quan el noi acabava el jornal anava a festejar. Aquest fet va caure malament a algun altre xicot que, pel què sembla, també era pretendent de la noia. Un dia, quan el noi anava a festejar, es va trobar un veí amb el qual van fer petar la xerrada. Aquest darrer, veient la pressa del xicot, li va preguntar on anava, i el Mosso de Cerdanyà li respongué que se n'anava a festejar, doncs feia dies que per culpa de la feina no havia pogut veure la seva xicota i ja se'n frissava. El veí li va recomanar que no plegués tard, i que era preferible que a posta de sol ja tornés a ser a casa. El Mosso de Cerdanyà li respongué que ja tenia edat per plegar quan ell cregués oportú i que no entenia perquè li feia aquella recomanació. El veí li digué que ho feia pel seu bé, perquè no volia que li passés res, i li va recordar que, com bé sabia, la noia tenia un altre pretendent al qual el molestava, i molt, el seu festeig. El Mosso de Cerdanyà li va respondre que no patís, que ell no en tenia pas de por, i que per si de cas, portava com sempre el revòlver a la butxaca i que el tenia ben carregat de munició. En sentir això, el veí el va advertir que si les seves sospites eren certes de ben poc li serviria el revòlver, i li va recordar que de dies per festejar en quedaven molts, i que de vida, en canvi, només en tenia una. I dit això, els dos homes es va acomiadar. Resulta que el noi anava a festejar a Gironella, on vivien els seus pares i la seva germana i on la seva xicota passava les nits, a casa d'uns parents, perquè treballava a la fàbrica al torn del matí. El Mosso de Cerdanyà no va fer cas de les recomanacions del seu veí i, si diferència hi havia, encara va plegar més tard de festejar que els altres dies. Quan ja va ser un bon tros fora del poble i es va tornar a encaminar cap a Sagàs, va veure una forma estranya al mig del bosc. Enmig de la foscor, el xicot no podia distingir què era. Així que, poc a poc, el noi s'hi va anar atansant, i quan ja va tenir la misteriosa forma a una distància que ell considerava que hi podia arribar amb un tret, va mirar d'endevinar de què es tractava. La silueta en qüestió tenia forma de persona, però enmig de la foscor no acabava d'identificar de qui o de què es tractava. Així les coses, el noi li va preguntar qui era i què hi feia allà al mig palplantat. La misteriosa forma ni es va moure ni va respondre, motiu pel qual el mosso, que no tenia por, es va començar a posar un xic nerviós. Fou aleshores quan advertí l'estranya silueta que si no responia dispararia a matar. La resposta de la forma fou la mateixa, ni un sol gest ni un sol mot, la qual cosa va acabar d'atemorir el xicot. Amb la por que li amarava els ossos, el Mosso de Cerdanyà va treure el revòlver i va començar a disparar contra la misteriosa silueta fins a buidar totalment el carregador. En acabar, però, l'estanya forma continuava igualment immòbil al mig del pas. (Segueix a observacions) | 08092-200 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) El noi es va pensar que es tractava d'un fantasma i que els trets no li havien fet cap mena d'efecte, motiu pel qual es va espantar molt i arrencà a córrer una altra vegada en direcció a Gironella, cap a casa dels seus pares. Com que no els volia despertar, va trucar a la finestra de l'habitació de la seva germana, i aquesta el va deixar entrar. La germana, en veure'l tan desesperat i amb la cara com desfigurada de l'ensurt, li va demanar que li passava, i el noi li contà tot seguit el seu mal encontre. Li va explicar, però, amb molts treballs, ja que amb prou feines podia parlar, doncs li resultava molt difícil d'articular les paraules. Just quan va acabar d'explicar el seu relat, el noi es va quedar sense veu i va restar mut per sempre més. Hom deia que de l'ensurt se li havien glaçat les sangs. Quan els seus coneguts ho van saber, van començar a indagar per tal de saber què li havia passat, i al final van acabar creient que tot plegat havia estat culpa del majordom de la fàbrica que no volia que festegés amb la seva xicota. Resulta que aquest havia anat a veure una Bruixa per tal d'apartar el pretendent de la noia i tenir el camí lliure.'En relació a la llegenda, Albert Rumbo comenta que 'malgrat tractar-se d'un relat força extens i desenvolupat, la llegenda sembla presentar-se'ns inacabada, doncs no se'ns explica si el majordom rep cap càstig, si la parella acaba junta... Malgrat el fet que aparegui una Bruixa com a possible causant de l'aparició que tan afecta el Mosso, hem cregut millor situar aquesta llegenda a l'actual categoria temàtica, D'Apareguts i Ànimes en pena, que no pas a la De Bruixes i Bruixots, doncs considerem que en el desenvolupament del relat hi prima el fet de l'aparició per sobre de la circumstància de qui l'ha provocat. Ignorem si aquest relat pot partir d'un esdeveniment real o no, però en qualsevol cas, si és així, caldria situar el naixement de la història, amb tota probabilitat, a la segona meitat del segle XIX, doncs així ens ho fan pressuposar les constats referències que hi trobem a la industrialització de la nostra comarca.'El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 49840 | Llegenda El nom de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-nom-de-gironella | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Hom afirma que el nom de Gironella vol dir Girona petita, doncs fou fundada per uns pescadors gironins que volien fer tornar or els còdols i la sorra de la vora del Llobregat.' | 08092-199 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 49839 | Construcció de rellotges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-rellotges | <p>-AMENÓS, Ll. : (2002): 'Aportacions a l'estudi dels antics rellotges domèstics catalans: els exemplars conservats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona', a Salobre. Butlletí del Centre d'Estudis Josep Baralt, número 12, p.9-11 (Arenys de Mar). -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1990): 'Els Puigferrat, rellotgers de Gironella al segle XVIII', a El Vilatà, número 83, pàgs. 56-57. -FARRÉ, E. (1990): 'Els antics rellotgers de Gironella', a El Vilatà, número 82, p.59-61. -FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (2002): 'Rellotges i rellotgers de la conca del Llobregat.' XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sant Vicenç de Castellet 2001, p. 209-218. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. -XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008): El rellotge català. El Papiol: Efadós.</p> | XVIII | Es tracta d'una tècnica artesanal del segle XVIII, recollida a través de la bibliografia i els testimonis materials conservats. | <p>Durant el segle XVIII Gironella va comptar amb un taller de rellotges, conegut especialment per la construcció de rellotges domèstics. Aquest taller s'atribueix a la nissaga de rellotgers Puigferrat, procedents del Lluçanès i que s'instal·laren a Gironella durant el segle XVIII. Del taller gironellenc es creu que poden procedir vint exemplars, dels quals però, només set compten amb la inscripció de la vila de procedència. En el cas dels rellotges fabricats a Gironella, i a diferència d'exemplars d'altres tallers, no indiquen la data ni el taller o fabricant, només en alguns casos hi ha la inscripció del nom de la vila de procedència. Els rellotges del taller de Gironella generalment tenen unes mides d'entorn a 200x140x110 mm., amb una esfera rectangular situada verticalment, en alguns exemplars amb el nom de 'Gironella' o el text 'Ft en Gironella'. Els rellotges del taller de Gironella disposen d'una única agulla que marca les hores, la qual compta amb un índex més llarg desplaçable que permet programar l'hora del despertador; aquest gira conjuntament amb l'agulla horària i en passar pel costat dret del rellotge dispara el mecanisme del despertador (situat a l'exterior de la caixa). Aquest sistema de despertador és propi dels despertadors monàstics, o rellotge mecànic casolà, dels segles XV i XVI. Aquesta especificitat no s'ha localitzat en altres tallers a excepció d'un exemplar contemporani d'Igualada. Pel que fa al pèndol, en molts casos no és l'original, aquest era curt, situat davant l'esfera i habitualment en forma d'àncora de vaixell. El sistema d'escapament és de paletes, més antic encara que l'escapament català; tant les rodes transmissores com el bastiment són de ferro. La majoria d'exemplars disposen de soneria, alguns toquen les hores i les mitges i altres també els quarts. Tenen autonomia de funcionament per un dia. Un altre tret present en diversos exemplars és que al centre de l'esfera hi ha una figura solar gravada i el disc horari compta amb divisions dels quarts d'hora. Generalment, tant les xifres romanes com els ornaments van ser gravats a la planxa de llautó de l'esfera amb punxó. Es destaca com a característica específica l'existència d'una peça angular de ferro que abraça el rellotge per les parts posterior i inferior i que dóna solidesa a l'estructura. Aquesta característica ha permès atribuir al taller de Gironella alguns exemplars anònims. En relació al conjunt de poblacions productores de rellotges catalans del segle XVIII, els experts defineixen el taller de Gironella com d'elaboració molt més primitiva en quant a la tècnica utilitzada (molt més antiga). Farré i Xarrié han inventariat '20 rellotges, tres esferes i una màquina procedents de Gironella, set dels quals tenen la inscripció acreditativa de la vila de procedència; en dos apareix simplement el nom Gironella i en els sis restants la frase abreujada Ft en Gironella (XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008)) '. Els rellotges inventariats com a procedents de Gironella es conserven en particulars, en entitats públiques i en privades, per exemple: un exemplar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, un al Monestir de Montserrat, dos al Museu Episcopal de Vic, un al Crèdit Andorrà (Andorra), i dos al Museu Comarcal de Manresa (un dels quals amb el nom de Gironella). Dels rellotgers Puigferrat també hi ha constància de la fabricació de rellotges de campanar, es documenta la construcció d'un rellotge per l'església de Gironella al 1748, i un altre exemplar fet el 1795, situat a la torre d'Isanta de Solsona.</p> | 08092-198 | <p>Segons recull la bibliografia, a inicis del segle XVIII a Gironella no hi havia rellotger, raó per la qual el 1728 es va contractar en Joan Puigferrat, de la parròquia de Santa Maria de Merlès, per tal que reparés el rellotge del campanar, fins llavors se'n feia càrrec el mossèn. Aquest rellotger també havia reparat el rellotge del campanar de la parròquia de Sant Joan de Berga, l'any 1727 i altra vegada l'any 1734. L'any 1748, des de Gironella es va tornar a contactar amb Joan Puigferrat per tal que construís un rellotge nou pel campanar; període en que consta que s'oferí al rellotger que es quedés a viure a la vila de Gironella, a canvi, el consistori es faria càrrec dels seus impostos, el rellotger acceptar el tracte i poc després ja es documenta la família vivint-hi. Van ser tres les generacions de la família que van fer de rellotgers a Gironella, Joan Puigferrat (c. 1698- Gironella 1753), Joan Puigferrat i Riambau (Sant Marti de Merlès 1736 - Gironella 1808) i Josep Puigferrat Escaler (Gironella 1776 – c. 1850). Del conjunt de rellotges atribuïbles al taller dels Puigferrat, només uns quants porten inscrit el nom de Gironella, en cap dels exemplars consta la data ni el nom del taller o fabricant (Puigferrat), per tant, no es coneix quin dels rellotgers de la nissaga els va fabricar. De fet els rellotges anònims s'han pogut atribuir a aquest taller i aquesta nissaga per comparació, ja que mostren les mateixes traces i tècniques que els identificats amb el nom de Gironella. Es creu que potser alguns dels rellotges més antics (potser els anònims), podrien haver estat fabricats mentre residien a Sant Martí de Merlès, aproximadament entre 1734 i 1748.</p> | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-01-19 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La tradició rellotgera del segle XVIII a Gironella es caracteritza per la presència d'un taller d'elaboració de rellotges domèstics que a nivell més global (europeu) es podrien situar dins una tipologia manufacturera molt més antiga, entorn a dos segles abans. Aquest fet es deu a que la tecnologia rellotgera europea al segle XVIII havia evolucionat molt, per contra els rellotgers catalans mantenien una tradició molt més rudimentària que no els permetia fer còpies dels nous rellotges del mercat europeu, especialment tenint en compte el cost de les peces d'importació. Aquest fet va afavorir l'existència d'uns artesans catalans (locals) que fabricaven unes màquines senzilles, resistents i força fiables, però amb característiques tècniques antigues (comparant-ho amb les noves produccions europees). La fabricació de rellotges domèstics catalans d'aquest període es caracteritza per una especificitat que els diferencia de la resta i que al 1958, en un moment de descobriment dels rellotges casolans catalans, va ser batejat com 'l'escapament català'; consistent en una solució rudimentària consistent en un dispositiu mecànic que regula l'energia proporcionada pels pèndols tot distribuint-la en intervals regulars per mantenir el pèndol en oscil·lació constant. En conjunt els rellotges domèstics catalans s'ha definit com peces amb un disseny extern força actualitzat, amb esferes en general força similars a les elaborades a Anglaterra i França, però amb una maquinària d'acabats i qualitat més aviat rudimentària i de tradició força antiga; segons expliquen els experts això es deu al fet que aquells rellotgers catalans del segle XVIII el que feien era fabricar en petit, en miniatura, el tipus de rellotge de campanar que coneixien i que era d'un o dos segles anteriors. La tradició rellotgera d'aquest període a Catalunya era de la mà d'artesans que no provenien del món de la rellotgeria, sinó ferrers, manyans,.. i sobretot fabricants d'armes (de la qual Catalunya era un reconegut centre productor). Les poblacions considerades productores de rellotges domèstics catalans, s'ha relacionat a partir de l'existència almenys d'un exemplar amb el seu nom gravat. Actualment es comptabilitzen dotze centres productors: Arenys, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada, Manresa, Mataró, Moià, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa i Vic. En un ventall cronològic ampli que a grans trets es considera des del 1750 fins el 1800, però amb algunes excepcions o distincions pels extrems; així, com a més antic cal referir-se a un exemplar del 1721 de Mataró, tenint en compte que no tots els exemplars disposen de data (en el cas de Gironella, cap exemplar) i altres exemplars que es situen fins el primer terç del segle XIX a Arenys i Moià i un exemplar de la segona meitat del segle XIX de Barcelona. A nivell local, en cada cas es pot parlar d'unes característiques específiques, tot i que es puguin identificar certes similituds o paral·lelismes entre certs tallers. En el cas de Gironella, igual que a Igualada, incorporen un sistema de despertador molt similar. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 49838 | Conjunt de tampons de Manufacturas Viladomiu S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tampons-de-manufacturas-viladomiu-sa | http://imatex.cdmt.es/_cat/fitxa_cerca_resultats.aspx | XX | El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) compta amb un conjunt de tampons procedents de l'empresa Manufacturas Viladomiu S.A. Es tracta d'una col·lecció d'un total de 23 tampons de fusta i metall que eren emprats per marcar les peces de roba un cop acabades i abans de ser enviades al majorista; la majoria dels tampons tenen el nom del dibuix enganxat a la part del darrera. Tots els tampons tenen dibuixos diferents, de temàtiques diverses, bàsicament figures humanes i animals, per exemple una papallona, un lleó, un paó, diferents tipus d'ocells, un cargol, diferents figures humanes, sobretot femenines, de cos sencer o només bust, també n'hi ha algun que són lletres, una corona, un escut, entre altres. Aquests segell servien per marcar les peces de roba de cotó per llençols produïdes a la fàbrica de la colònia Viladomiu Vell. | 08092-197 | Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. C/ Salmerón, 25. Terrassa | Les peces provenen de la fàbrica Manufacturas Viladomiu S.A., de Gironella, més concretament de Viladomiu Vell. Les peces van ser donades al CDMT per part d'un antic treballador de la fàbrica i amb vinculació amb la ciutat de Terrassa, d'aquí que el donatiu es fes en aquest centre. El donant explicà que ell va treballar a la fàbrica fins el 1978, període en que ja no s'empraven els tampons però si que recorda haver vist peces de roba amb les marques dels tampons. Aquestes marques identificaven a cada majorista, així quan es finalitzava una tirada de roba per a un client concret s'assenyalava la peça amb la marca del tampó corresponent; aquestes marques es posaven a la tela de sobre de cada paquet, en alguns casos també es feia amb les inicials del majorista. Per la tipologia de segell, especialment pels dibuixos, es creu que poden ser dels anys 1950-1960. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions recollides en la fitxa han estat recopilades a través del portal web del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, en concret a través del portal IMATEX i a partir de les dades facilitades pel mateix museu. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 49837 | Forn d'obra de Sant Marc I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-sant-marc-i | OLIVARES, D. (1997): 'El forn de Cal Bassacs' a L'Erol núm 55. Àmbit de Recerques. Berga, 1997. | XIX-XX | actualment no són visibles les restes. | Es tracta d'una estructura d'un forn d'obra, per tant, de producció de material destinat sobretot a la construcció, com maons i teules. La localització del forn va ser casual, fet que va facilitar que es realitzés una excavació arqueològica. El forn consta de dues cambres de combustió soterrades i independents, cadascuna amb la seva boca d'alimentació. Damunt les cambres de combustió hi havia la graella, de característiques diferents en cada cambra; aquestes graelles, definides per una base amb forats per on es repartia la calor, constituïen la cambra de cuita. Damunt les graelles es dipositava l'obra crua per tal de ser sotmesa a la cocció a partir del calor generat a través de la cambra inferior, la de combustió. Durant els treballs arqueològics també es va identificar una zona de treball a l'exterior del forn, on es feien tasques com les càrregues de combustible, llenya, o la neteja de la instal·lació. | 08092-196 | En uns camps al nord-est de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, al costat oposat de la C-16. | No es va localitzar que facilités l'atribució cronològica de l'estructura, però en el material d'obra aparegut s'identifica una tipologia de maó característica de principis del segle XX, conegut popularment com doca. Les característiques dels murs i l'estructura de les cambres permeten situar el forn en un context cronològic modern i contemporani, podria ser fins i tot del segle XIX, coincidint amb el creixement industrial de la zona, que comportar la construcció de diverses fàbriques a peu de riu a la vegada que la construcció d'habitatges per acollir els treballadors nouvinguts. L'excavació del forn de Cal Bassacs es portà a terme entre els d ies 14 i 19 del març de 1994, a càrrec d'Arqueociència S.C.P. | 42.0204400,1.8794800 | 407230 | 4652653 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El forn es va localitzar durant la realització de treballs agrícoles al camp de la casa dels Clots de Sant Marc, on està ubicat. Les arreus van topar amb una estructura que va deixar al descobert un forat, cosa que va determinar la realització d'una excavació arqueològica d'urgència. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 49836 | Vestuari del ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestuari-del-ball-de-lalmorratxa | XIX-XXI | El vestuari que s'utilitza en el Ball de l'Almorratxa es considera que correspon al típic vestuari de gala català del segle XIX. La majoria de peces que s'utilitzen van ser recopilades per part l'Esbart, després pels amics de l'Almorratxa i actualment per l'Ajuntament. Tot i que es compta amb un ampli conjunt de peces, algunes les porta personalment cada ballador o balladora, com les sabates, les mitges, la majoria d'enagos, les camises dels nois i el vestit del nuvi. Després de la desaparició de l'esbart dansaire, tot el vestuari que tenia l'entitat, junt amb les peces més específiques del Ball de l'Almorratxa, el guarda l'Ajuntament. Algunes de les peces de roba són el vestit de la núvia incloent els enagos; les faldilles, camises i mantellines de les balladores inclosa la de la núvia; la capa, un faixí i una ruixa del nuvi; pantalons i jaquetes dels nois, entre altres. A més, també compta amb unes almorratxes, una pinta i un barret de copa adquirit recentment per part del consistori. El conjunt de vestuari inclou diversitat de peces, algunes de les quals en època de l'esbart eren utilitzades per representar altres balls. Pel que fa al vestuari dels balladors del ball de l'Almorratxa, el senyor feudal porta un vestit de gala negre amb camisa blanca i capa llarga, també negra; a més, va complementat amb sabates negres, barret de copa i l'almorratxa guarnida. El vestit de la núvia està format per sac i faldilles, o sigui brusa i una faldilla llarga fins als peus; la faldilla és recte de davant amb plecs al costat i darrera, la jaqueta o brusa és de cos cenyit amb una mica de farbalà a la part baixa, coll de tireta i mànigues de pernil (amples de la part superior i cenyides al braç). Pel que fa a la roba interior són enagos i mitges blanques, com a complements porta sabates negres, pinta i mantellina blanca, a més d'altres elements com poden ser arracades, algun collaret o algun fermall per la mantellina. La roba de les noies consisteix amb una brusa negra de màniga curta o tres quarts, davantal negre acabat amb puntes sobre la faldilla, la qual és de plecs suaus (actualment de color rosat o granat), pot anar complementat amb mitenes negres o blanques fins als colzes i mantellina al cap de color blanc; la roba interior consisteix amb enagos amb punta i mitja blanca. Els nois porten pantalons de pana negra fins a sota el genoll, camisa blanca amb llacet negre, excepte el nuvi que és blau o negre, jaqueta negra de pana, complementat amb faixa i a vegades barretina, també porten mitja blanca amb calçat negre, sovint amb sivella o llacet. | 08092-195 | en dependències municipals. | Tradicionalment el vestuari era de cada ballador o balladora. Sembla que una de les peces de roba més antigues del conjunt és la capa del nuvi. Part de la roba de les noies és dels anys 60 del segle XX, moment en que es comencen a fer algunes peces de roba per part del propi esbart, dissenyant-les de manera que fos fàcil adaptar-les per a diferents balladores. El vestit de la núvia es va estrenar l'any 1978 o 1979, excepte els enagos que són més vells. La roba dels nois, pantalons i jaquetes, es van fer a finals dels anys 80. També d'aquesta època són les mantellines. Actualment, les peces que eren del fons de l'Esbart les guarda l'Ajuntament de Gironella, qui l'ha ampliat i té en propietat una almorratxa, la pinta de la núvia, que la van comprar a Saragossa l'any 2017 i el barret del feudal, comprat també l'any 2017 als Encants de Barcelona, es tracta d'un barret fabricat a Barcelona i que té uns 100 anys o més. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49836-foto-08092-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49836-foto-08092-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per l'elaboració de la fitxa s'ha comptat amb la col·laboració de Lourdes Lladó, qui va ser balladora del ball de l'Almorratxa durant molts anys, junt amb altres membres de la seva família; de fet, van formar part activa de l'Esbart i posteriorment, quan va desaparèixer van continuar mantenint actiu el ball junt amb altres persones del poble, Lluís Boix, Josep Soler i Josep Puig. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49835 | Creu de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lermita | la creu està rovellada. | Creu de ferro col·locada en una pedra. Es tracta d'una creu llatina, feta a partir d'un barra plana de ferro en els dos braços i una tija de secció quadrangular que està encastada a la pedra. Les mides totals aproximades són 63,7 centímetres d'amplada, 81,5 centímetres d'alçada (incloent la barra que fa de peu, fins a la pedra, l'alçada només de la creu és d'uns 75 cms.) i un gruix aproximat de la placa entorn al centímetre. En el punt d'unió de la creu amb la barra inferior hi ha un element decoratiu a manera d'un anell del qual surten quatre fines tiges, dues a cada costat, conformat volutes senzilles i disposades oposades les unes a les altres. Els extrems dels braços de la creu són lleugerament més amples, que la resta. La cara de la creu que mira al nord conserva restes de línies incises que decoren la superfície. | 08092-194 | En un marge al peu d'un camp, al costat més oest del coberts de la casa c/ Font de l'Ermita núm. 11 | La creu està emplaçada en un marge, just en el límit del terreny de la parcel·la on hi ha la casa i l'inici del camp. | 42.0319200,1.8846500 | 407675 | 4653922 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49835-foto-08092-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49835-foto-08092-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 49834 | Pont del canal de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-canal-de-viladomiu-vell | XIX | Pont de pedra d'un sol ull, format per un arc rebaixat fet en dovelles de pedra ben tallada i polida, i els murs de paredat de pedres de mides més aviat grans i formes irregulars, tot unit amb morter de calç. El pont permet creuar el canal de la fàbrica i poder accedir a part dels horts que hi ha a l'altra banda del canal, així com arribar a la palanca que permet creuar el riu Llobregat. | 08092-193 | sobre el canal de la fàbrica de Viladomiu Vell. | El maig del 1868 l'empresa 'Viladomiu e Hijos', propietària de Viladomiu Vell va sol·licitar l'aprofitament d'aigües per la fàbrica que volia construir als terrenys de la Plana de Sant Marc. Al 1871 la fàbrica va iniciar la seva activitat. A inicis del 1898 es sol·licità reformar la presa a la vegada que augmentar-ne l'alçada, és probable que la construcció d'aquest pont dati d'entorn al moment que es modificà la presa i el cabal del canal. | 42.0098100,1.8865800 | 407803 | 4651465 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49834-foto-08092-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49834-foto-08092-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Viladomiu Vell està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49833 | Pont del canal de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-canal-de-viladomiu-nou | - PINEDA, B. (2008): Recuperació del patrimoni industrial català. Les colònies tèxtils. (722-TES-CA-3821; tutor: Robert Vergés) UPCommons, http://hdl.handle.net/2099.1/6566 -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XX | Pont que permet creuar el canal de la fàbrica de Viladomiu Nou. Es tracta d'un pont d'estructura metàl·lica, compta amb bigues de gelosia i biguetes. El paviment actualment és de formigó, i les baranes són de disseny simple, unes senzilles barres verticals i travessers horitzontals de secció circular. | 08092-192 | sobre el canal de la fàbrica de Viladomiu Nou. | La família Viladomiu va fundar la Colònia de Viladomiu Nou l'any 1880, a l'indret anomenat Grau de Sant Marc; la mateixa família, uns anys abans, en concret el 1871, havia posat en marxa la colònia de Viladomiu Vell. La primera resclosa per la fàbrica de Viladomiu Nou es va bastir el 1879 i era de fusta. El 1909 es va sol·licitar la substitució de la presa per una de pedra i a la vegada poder augmentar el salt; el 1911 l'empresa obtingué la concessió de major aprofitament hidràulic. Es probable que la construcció d'aquest pont sigui del moment en que es modifica la presa i per tant, també el cabal del canal. | 42.0038700,1.8881100 | 407921 | 4650804 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49833-foto-08092-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49833-foto-08092-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Viladomiu Nou està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 49832 | Barana oficines de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barana-oficines-de-cal-metre | XX | Es tracta d'una barana de l'escala que comunica des de la planta baixa als nivells superiors (planta primera i segona) de la zona d'oficines de la fàbrica de Cal Metre. La barana de fet és una estructura bàsicament d'obra que ressegueix de manera continua els trams d'escala i replans delimitant l'ull d'escala rectangular. L'element distintiu de l'escala el conforma el barrot o pilar d'arrencada i el passamà o barana. Aquests elements són tots de fusta amb acabat al vernís, conformant un element decoratiu. El pilar d'arrencada compta amb un seguit de formes de tiges recargolades des de la base, la qual és més ample i lleugerament més decorada, la secció del pilar d'arrencada en va reduint amb l'alçada. Les tiges del pilar es converteixen de manera continua en el passamà de l'escala, des del pilar d'arrencada fins el final de l'escala. El passamà es recolza sobre barrots que a la vegada estan disposats sobre una peça de fusta que cobreix la part superior de la barana d'obra. Els barrots són de forma lleugerament corbada, la seva secció tendeix a quadrangular, tot i que amb els angles acabat amb arrodonit. | 08092-191 | a la zona d'oficines de la fàbrica de Cal Metre. A l'extrem nord del complex fabril | La barana podria ser obra del moment d'ampliació de la nau de la fàbrica per l'extrem nord. Les característiques constructives podrien correspondre a una obra d'inicis de la segona meitat del segle XX. Segons expliquen, la barana va ser realitzada pel Figueres, o sigui pel propi taller de fusteria de la fàbrica. | 42.0359800,1.8821200 | 407471 | 4654376 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49832-foto-08092-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49832-foto-08092-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 49831 | Sala-menjador casa Teixidor-Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-menjador-casa-teixidor-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. (s/d): Casa pairal Teixidor-Bassacs. Fullet exposició | XIX-XX | La sala-menjador de la casa Teixidor-Bassacs està situada a la segona planta de l'edifici, ubicada a la banda sud, obrint a la galeria que obra a la plaça de la Vila. Es tracta d'una sala en la que hi ha el mobiliari propi d'un menjador, un rellotge de peu, armari encastat i objectes que permeten veure com es vivia en una casa del segle XIX o inicis del XX. De l'estança destaquen les pintures murals de les parets i sostre. A les parets, aproximadament la meitat inferior està pintada amb motius geomètrics i unes sanefes en les que es combinen formes geomètriques i florals, i la part superior, els principals panys de paret es mostren dividits en plafons dins els quals hi ha pintures de paisatges, totes elles diferents, i en les que sembla que es poden veure representades les quatre estacions de l'any, entre altres. El sostre també està pintat, un cop amb un combinació de formes geomètriques, florals i també ocells. | 08092-190 | Plaça de la Vila, 1. 08680 Gironella | El propietari de la casa Museu Teixidor-Bassacs, Juan Ramon Ruiz, ha anat recollint, comprant, netejant i reparant tots els objectes i materials que mostra a l'espai expositiu. La família Teixidor-Bassacs va tenir un taller de telers manuals en funcionament als baixos de la casa. Als anys 60 del segle XIX el matrimoni format per Joan Teixidor Ballús i Raimunda Bassacs i Fornell fundaven la fàbrica i colònia de Cal Bassacs. A finals del segle XX, la casa va ser adquirida pels propietaris actuals, els quals van iniciar la reforma i rehabilitació de l'edifici; al tombant del segle XX al XXI la casa Museu Teixidor-Bassacs va esdevenir un espai privat visitable. | 42.0340700,1.8826100 | 407509 | 4654163 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49831-foto-08092-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49831-foto-08092-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pis disposa de diverses estances, dormitoris amb alcova, i la cuina, totes conserven mobiliari, algunes restes de pintures i paviments de l'època. El conjunt del pis i de les estances han estat reformades i en algunes s'han reproduït algunes les traces de les pintures que havien localitzat en les tasques de rehabilitació. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 49830 | Portalada edifici plaça de l'església, 4 - carrer Olvan Alt, número 5. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-edifici-placa-de-lesglesia-4-carrer-olvan-alt-numero-5 | XVII | algunes parts del portal, bàsicament un muntant i la part superior de les dovelles de l'arc tenen un revestiment de ciment pòrtland. | Es tracta d'una gran portalada de l'edifici plaça de l'església número 4, però que es localitza en la façana posterior, la qual afronta al carrer Olvan Alt. És un portal adovellat definint un arc més o menys de mig punt, una mica sobrealçat, està format per dotze grans dovelles i la clau, de pedra ben tallada i polida; en la dovella de la clau hi ha la data 1649 gravada. Els brancals només és visible en el muntant esquerre, on hia ha alguns carreus tot i que no són molt regulars; l'altre muntant està cobert per un arrebossat de ciment. | 08092-189 | carrer Olvan Alt, número 5. Gironella | La finca on està situada el portal és en un carrer que forma part de la trama urbana baix medieval, trobant-se dins el recinte emmurallat. | 42.0336800,1.8834200 | 407576 | 4654119 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49830-foto-08092-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49830-foto-08092-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49830-foto-08092-189-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La portalada forma part d'un edifici entre mitgeres que disposa de dues façanes, l'una afronta al carrer plaça de l'església i l'altra al carrer Olvan Alt. La portalada es localitza en el carrer Olvan Alt, per bé, que la referència cadastral de la finca es relaciona amb l'adreça de la façana que afronta al carrer de l'església, concretament el número 4. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 49829 | Llinda edifici c. del Roser, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-edifici-c-del-roser-22 | XIX | Llinda plana monolítica de pedra ben tallada, picada i polida. Al centre de la llinda hi ha una cartel·la dins la qual hi ha inscrita la data 1841. | 08092-188 | C/ del Roser, 22 Gironella | Aquesta llinda forma part de les darreres cases del carrer del Roser per l'extrem de llevant, on dóna a la riera d'Olvan. El carrer del Roser forma part de la trama urbana de la vila emmurallada baix medieval; de fet, els edificis que afronten pel costat sud del carrer i per la riera d'Olvan per la part posterior de les façanes, limiten amb el que va ser el recinte emmurallat, el qual sembla que seguia la mateixa traça del carrer del Roser per la part sud. Les cases situades en aquest emplaçament podrien conservar restes de la muralla. Pel que fa a la llinda, es tracta d'una peça del segle XIX tal i com indica la data que hi ha gravada, és provable que la data indica la cronologia d'alguna reforma realitzada a la casa, la qual pot ser de cronologia molt anterior, o almenys pot conservar restes d'època anterior. | 42.0334900,1.8836300 | 407593 | 4654097 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49829-foto-08092-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49829-foto-08092-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49829-foto-08092-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La llinda forma part d'un de les portes d'accés a l'interior de la casa, és una obertura de línies rectes, amb la llinda plana i els brancals de carreus de pedra també d'acabat ben tallat i polit. A la mateixa façana de la casa hi ha una altra obertura de llinda adovellada formant un arc rebaixat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49828 | Edifici c. del Roser,14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-del-roser14 | XVII-XIX | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. Disposa de dos eixos verticals d'obertures simètriques. A la planta baixa destaca el portal d'accés, amb brancals d'obra de maó massís i llinda de fusta, una estructura que substitueix un antic portal dovellat de pedra del qual encara es poden observar restes encastats entre els matxons d'obra. Una petita finestra completa les obertures de la planta baixa, l'estructura de la qual respon a una probable modificació d'una obertura més antiga. Disposa de brancals d'obra de maó massís damunt dels quals descansa una llinda monolítica de pedra. Els parament de la planta baixa són de paredat irregular on es combinen grans i petits carreus de forma irregular, mentre que la resta de nivells disposa d'un arrebossat senzill. Pel que fa a les obertures del primer nivell responen a la tipologia de balcons, amb llosa d'obra amb reforç metàl·lics i barana de ferro de disseny senzill amb barrots verticals de secció quadrada reblonats a un passamà de ferro, un perfil també senzill sense ornamentacions. Cal mencionar que la disposició de la llosa d'un dels balcons coincideix amb la situació de les dovelles de l'antic portal; per tant es pot assenyalar que aquests balcons són el producte de la reforma d'una estructura edilícia més antiga. Pel que fa a les dues obertures que donen als balcons, aquestes tenen els brancals realitzats amb grans carreus de pedra damunt dels quals es disposa d'una llinda monolítica també de pedra que adopta la forma d'un lleuger arc escarser. Les dues obertures del segon nivell responen a la tipologia de balcons ampitadors, amb unes baranes de ferro de les mateixes característiques descrites a la planta inferior. També disposen d'uns emmarcaments d'obertures de les mateixes característiques; és a dir, grans carreus de pedra que conformen els brancals que suporten una llinda monolítica de pedra lleugerament escarsera. Les dues obertures de la darrera planta difereixen de la resta i és probable que es tracti d'una remunta, ja que són dues finestres senzilles amb un ampit que sobresurt lleugerament del revestiment de la façana probablement realitzat amb pedra artificial. Tota la façana, llevat de la planta baixa, està revestida per un arrebossat senzill sense que s'observi cap element decoratiu remarcable. | 08092-187 | c/ del Roser, número 14. Gironella | Aquesta casa està emplaçada en un dels carrers que formen part de la trama urbana medieval de la vila de Gironella; de fet, les cases que afronten al carrer pel costat sud limitaven amb la muralla pel costat de la riera d'Olvan, situada al sud. En aquest sentit, els edificis d'aquest costat del carrer poden conservar restes de l'antic recinte emmurallat. Les característiques visibles en façana permeten veure que la casa ha experimentat una modificació important que pot datar de finals del segle XVIII o inicis del XIX, actuació realitzada sobre l'estructura de cronologia anterior. De l'estructura antiga només s'identifica les restes d'un gran portal adovellat, força modificat per la reforma posterior; podria tractar-se d'un portal del segle XVII o XVIII, sense que es pugui concretar més pel poc detall visible conservat. | 42.0333500,1.8833200 | 407567 | 4654082 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49828-foto-08092-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49828-foto-08092-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49828-foto-08092-187-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 49827 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-3 | XVIII-XIX | la casa està en procés d'enrunament força avançat. | Les restes de la masia de La Barraca es localitzen a peu del camí que condueix cap a la masia cal Cotna, prop del camí que porta de Can Gironella cap a la zona de l'Ermita passant per Cal Beulaiga. Actualment les restes de la masia es troben en estat d'enrunament, tot i que es conserva gran part dels murs de façana, alguns fins alçada de la planta primera, en canvi altres mostren menys alçada. La masia estava conformada per l'edifici principal, la casa, a la qual s'hi adossava algun annex i també un paller o cobert a pocs metres al sud de la casa. L'estructura de la casa mostra una construcció de planta rectangular, sembla que amb la façana principal orientada vers el sud sud-oest. Els murs són de paredat comú fet a partir d'alguns carreus i pedres irregulars de mides diverses, tot cohesionat amb morter de calç, a les cantoneres blocs de pedra més o menys ben tallats; part dels seus murs, sobretot els de interiors, són de tàpia, conservant-se encara alguns trams. De la casa es conserva part d'alguna finestra amb els angles de carreus de pedra i alguna amb muntants i llinda de maó massís, sembla que en aquest cas és d'algun dels annexes adossats a la casa. A escassos metres al sud de la casa es conserva gran part d'un cobert, sembla que destinat a bestiar i magatzem; l'estructura és de paredat comú, fet de pedres irregulars i alguns carreus desbastats junt amb material d'obra; la meitat de l'estructura es conserva fins a nivell de teulada mantenint-se encara les bigues i llates. A la façana principal, conservada sobretot en la meitat est, conserva la porta d'accés formada per llinda plana de bigues de fusta i muntants de carreus més o menys ben tallats. Al davant d'aquest edifici s'hi adossava una altra estructura destinada a també a magatzem i/o bestiar, en aquest cas es tracta d'una estructura contemporània feta de totxanes. | 08092-186 | a la zona nord-est del municipi, prop de la zona de l'Ermita. | Les restes conservades de la masia La Barraca mostren unes característiques que poden correspondre a un ampli ventall cronològic sense que es pugui observar cap element que permeti precisar una cronologia. Tanmateix, els materials i característiques poden correspondre a un edifici del finals del segle XVIII o XIX, amb algun element clarament del XIX i XX. | 42.0341400,1.8889700 | 408036 | 4654164 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els edificis estan bastits directament sobre un pla de roca, el qual a més també era utilitzat com a era; a la zona de l'est de la casa hi ha un seguit de forats de planta circular, a maneres de forats de pal.La masia es troba en un indret molt obert amb camps de conreu al seu voltant. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 49826 | La Donzella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donzella | XVIII-XIX | Actualment es conserven poques restes dempeus de la masia. | Les restes de la masia de La Donzella es localitzen a peu del camí que condueix cap a la masia de La Serreta, la qual és la finca mare. Actualment es conserva poca cosa, bàsicament una paret. La situació de la masia és en un pla de roca, en el que a un extrem hi ha una petita codina de roca, de fet aquesta era utilitzada com a paret o punt de suport de part de les estructures. De fet, la única paret que es conserva es troba bastida arrambada a aquesta roca, es tracta d'una paret de la que es conserva fins a dos pisos d'alçada, és de murs de paredat comú fet de pedres irregulars i morter de calç, es conserven restes de revestiment i encara s'hi poden veure els encaixos de les bigues. La masia constava de dues estructures, el paller, del que es conserva aquesta paret, i la casa, situada uns metres al davant i de la qual avui dia no s'observen restes; entre ambdues hi havia el pla de l'era, una gran placa de roca. La ubicació de la masia és en un indret envoltat de camps sobretot per sud i llevant, i bosc a la resta. | 08092-185 | a la zona est del municipi, prop de la pista asfaltada que porta a la Guàrdia de Sagàs. | En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Municipal de Gironella consta La Donzella com una de les cases de pagès del municipi. Amb anterioritat a aquesta data, també consten referencies a aquesta data, de mitjans del segle XVI i XVII en els registres de baptismes de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella (ADS). En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'La Donzella', en que hi consta registrat José Fíguls. Les poques restes visibles només permeten apuntar una cronologia relativa per aquestes estructures, que per la tipologia de materials poden adscriure's a un ampli ventall cronològic, a grans trets poden correspondre a restes del segle XIX. Tot i això, l'existència de la masia La Donzella pot situar-se en unes dates molt anteriors, ja que consten referències al llinatge i nom de la Donzella des de temps més enrere. En aquest sentit, encara que no es pot confirmar amb certitud la correspondència del llinatge Donzella amb la ubicació exacta en el mateix indret d'una masia més antiga, degut bàsicament a la manca de restes arquitectòniques visibles més antigues, però si que permeten apuntar l'existència de referències documentals que aporten notícies del nom la Donzella amb anterioritat al segle XIX. La masia La Donzella junt amb La Serreta (també dins el municipi de Gironella) formen part de la masia Canelles, una gran masia situada dins el terme municipal de Sagàs. Aquesta finca es documenta des de finals de l'època medieval; l'heretat compta amb diverses masoveries repartides per diferents municipis, una de les quals la mateixa Donzella. | 42.0234600,1.8937900 | 408419 | 4652973 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49826-foto-08092-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49826-foto-08092-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49826-foto-08092-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Davant les restes de la casa discorre el camí que porta fins la masia de La Serreta, una antiga casa de pagès del segle XVIII, ambdues comparteixen part comuna de la seva història, formant part de la mateixa propietat. Aquesta darrera avui dia totalment reconstruïda i reformada en casa de turisme rural.La Donzella és coneguda per part de la gent, especialment de Cal Bassacs, perquè anys enrere, sobretot la canalla de l'escola de Cal Bassacs, anaven als plans de la Donzella a celebrar el dijous llarder. La majoria de camps que es localitzen a la zona est de la masia, gran part dels quals també davant La Serreta, de fet reben els noms de camps de la Donzella. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 49825 | Els Clots de Can Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-clots-de-can-gironella | XVIII-XX | Masia formada per la casa, el paller i uns annexes adossats, tot el conjunt definint una planta de forma allargada. La casa, situada al centre és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i segona, té teulada a dos vessants amb el carener orientat d'est a oest. L'estructura és de murs de paredat comú i parts de tàpia, amb cantoneres de carreus força ben tallats i polits. La casa compta amb diferents portes d'accés, la principal és a la façana sud, de llinda de fusta i brancals de pedra picada i polida, en la que destaquen uns carreus, potser reaprofitats en els que hi ha gravats alguns números; a la porta s'hi accedeix a través d'un petit cos adossat a manera de cancell, de planta baixa i amb coberta a un sol vessant; una altra porta la trobem a la façana sud, llinda de fusta i brancals en part de pedra i en part de maó massís, potser resultat d'una modificació posterior. Pel que fa a les finestres, la majoria són obertures de tall rectangular, també resultat de modificacions posteriors, bàsicament emmarcades en maó massís tot i que en alguna s'observa algun carreu; en les façanes nord i est es poden veure algunes antigues finestres avui tapiades, excepte una que encara està en ús, aquestes són de llinda, brancals i ampit de pedra picada i polida. Destaca a la façana de llevant una doble obertura situada a la segona planta, centrada sota el carener, l'emmarcament és de maó massís, a la llinda formant arcs rebaixats; aquestes obertures donen a balcons ampitadors amb baranes també de maó massís. Al costat de llevant hi ha adossat l'edifici destinat a paller i magatzem, és de dos nivells, teulada també a dos vessants seguint la mateixa orientació que la casa però a un nivell molt inferior. Els murs són de paredat amb carreus i pedres irregulars, junt amb alguna part amb maons, les cantoneres són de carreus ben tallats. Pel que fa a les obertures, destaca la presència de les característiques grans obertures dels pallers, en aquest cas, situades a la façana de llevant del nivell superior, són delimitades pels mateixos pilars que conformen les cantoneres i el pilar central. La resta d'obertures, portes a la planta baixa i finestres a les façanes laterals, són bàsicament emmarcades en maó massís. La masia compta amb altres annexes de menor entitat. | 08092-184 | Situada l'extrem nord-est del municipi. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'Clots de can Gironella'. La casa és una masoveria de la gran masia de Can Gironella. En conjunt gran part dels elements visibles semblen correspondre a una estructura del segle XIX amb modificacions i ampliacions del segle XX, tot i això alguns elements poden correspondre al segle XVIII. | 42.0367300,1.8981300 | 408798 | 4654442 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49825-foto-08092-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49825-foto-08092-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 49824 | Cal Roget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roget-0 | XIX | Petita masia formada per dos edificis principals, junt amb alguns annexos menors, tot construït directament sobre la roca. La casa consta de planta baixa i un pis, és de planta rectangular amb coberta de teules a dues vessants i carener paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici; la façana principal està orientada al sud. Sembla que en un moment indeterminat es procedí a l'ampliació d'una primera estructura, engrandint-la pel costat de llevant. El conjunt d'obertures de l'estructura més antiga són senzilles, la majoria sense elements arquitectònics visibles degut al revestiment que cobreix gran part de la superfície de les façanes; la porta d'accés de l'estructura primigènia és a nivell de planta baixa, disposa d'una llinda plana formada per una biga de fusta. A l'extrem est, en el cos ampliat, tot i que també mostra les cantoneres de carreus de pedra, aquests són diferents als dels angles de ponent, en el punt d'unió d'ambdós volums podem veure un pilar de maó massís, material que també forma part dels emmarcaments de les obertures d'aquest costat, amb llindes d'arc rebaixat i brancals, tot de maó massís. Els murs, dels quals és visible el material constructiu, són de paredat comú. A la façana principal de l'ampliació hi ha dues portes d'accés; una a nivell de planta baixa i l'altra dóna accés a la planta primera, a aquesta s'hi accedeix a partir d'una escala exterior realitzada amb volta catalana i graons d'obra. A les façanes nord i est hi ha annexes adossats, aquests són de planta baixa i coberta a un vessant. A pocs metres a llevant hi ha l'altre edifici, és de dos nivells, tot i que la seva ubicació en una zona en desnivell determina que per l'extrem oest la façana sigui de menys alçada i amb obertures d'accés que donen directament a la planta superior. Els murs són de paredat comú, amb cantoneres de carreus més o menys ben tallats i polits, i coberta a dues vessants; la planta és rectangular amb un reclau a l'extrem de ponent. L'edifici compta amb obertures d'accés en tres de les seves façanes, a la façana nord hi ha tres accessos, es tracta d'obertures formades per brancals de carreus o pedres no diferenciades del parament del mur i llinda plana de biga de fusta, les finestres són senzills registres sense elements diferenciadors; a la façana est només hi ha finestres, a nivell de planta baixa són de tipus espitllera i a la planta primera són de carreus als muntants i llinda de biga de fusta; a la façana sud, trobem el mateix tipus d'obertures en la porta d'accés i finestra. Aquest edifici també compta amb una ampliació per l'extrem oest, en aquest hi ha dues portes d'accés, quedant situades a la façana de ponent, són de brancals de maó massís i llinda de fusta, una escala de pocs graons permet accedir al nivell de cadascuna de les obertures. | 08092-183 | Situada dalt d'un turó de roca, a l'extrem est del barri de Cal Blau, al final del carrer Joan Miró. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'Cal Roget'. En conjunt gran part dels elements visibles semblen correspondre a una estructura del segle XIX amb modificacions i ampliacions del segle XX, tot i això alguns elements podrien correspondre al segle XVIII. | 42.0334900,1.8755100 | 406921 | 4654106 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49824-foto-08092-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49824-foto-08092-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49824-foto-08092-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 49823 | Fornal de Can Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornal-de-can-gironella | XIX | Es tracta d'un taller per forjar, la fornal està situada davant la façana sud de la masia de Can Gironella, en un clos tancat que hi ha en aquesta part de la masia. Els elements estan disposats a la paret sud d'aquest tancament, a l'extrem de la cantonada de ponent hi ha l'espai d'un foc a terra amb la seva campana o xemeneia que disposa de clemàstecs. Uns metres més enllà, en la mateixa paret hi ha una altra estructura feta en maó massís, a manera de fornal per escalfar i treballar les peces de ferro. El taller conserva diverses eines, a més del foc a terra amb campana i la fogaina on s'escalfa el ferro, aquesta compta amb una gran manxa manual, que conforma l'element més destacat del conjunt i que tenia la funció d'aportar aire al foc a fi de facilitar la combustió i augmentar la temperatura en els moments necessaris. Entre les eines conservades compta amb estenalles, diferents martells i altres eines. | 08092-182 | Masia de Can Gironella, al pati que hi ha al davant de la façana sud de la casa. | Algunes masies, especialment grans masies, disposaven d'una petita farga per tal de reparar i fer alguns estris, eines i objectes per la masia. | 42.0394100,1.8917200 | 408271 | 4654746 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49823-foto-08092-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49823-foto-08092-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 49822 | Mural dels Gegants de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-dels-gegants-de-gironella | 1996 | Mural que reprodueix la imatge de mig cos en amunt dels Gegants de Gironella, el Tomàs i l'Antònia. Es tracta d'una pintura mural realitzada sobre el suport de la mateixa paret, revestida, amb pintura de base i a sobre dibuixat i pintat reproduint els gegants. Estan dibuixats 'Gegants de Gironella 25 anys'. | 08092-181 | Passatge de l'Almorratxa, a la paret de l'edifici que acull la seu de l'Agrupament Escoltes | El mural es va realitzar coincidint amb el 25è aniversari de la construcció dels Gegants que es va celebrar en el marc de la Festa Major de l'any 1996. L'autor del mural és l'artista Txema Rico. | 42.0337700,1.8829600 | 407538 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49822-foto-08092-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49822-foto-08092-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Txema Rico | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49821 | Picaporta de Cal Perolé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picaporta-de-cal-perole | XX | Picaporta de ferro forjat situat a la porta principal de l'edifici número 3 del carrer pont vell. La peça està formada per una part mòbil i una fixa que encaixa el picaporta a la porta. La part mòbil està formada per una ferradura en la que a la part baixa hi ha un petit cap esquemàtic que conforma la part que colpeja la porta. La ferradura està unida a la part fixa a través d'una senzilla barra de secció circular. La peça que està subjectada a la porta, compta amb una forma de mà que agafa la part mòbil del picaporta. | 08092-180 | C/Pont Vell, 3 | Els picaporta constitueixen unes peces, generalment de metall de ferro o de llautó, que es troben col·locades a les portes per a poder trucar colpejant sobre la mateixa. | 42.0333100,1.8822000 | 407474 | 4654079 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49821-foto-08092-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49821-foto-08092-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 49820 | Vitralls de l'església de Santa Eulàlia de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-lesglesia-de-santa-eulalia-de-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. | XX | La majoria de vitralls de les finestres i rosasses de l'església presenten composicions geomètriques i florals amb vidres de diferents mides i colors, llevat de les que estan situades al mur de llevant de la cúpula on es presenten vidrieres figuratives. Aquestes estan disposades formant un retaule, amb una zona central i dues laterals amb figures de diferents mesures. Al centre destaca, a la part superior, una imatge asseguda que bé podria tractar-se de Crist o de Déu Pare Creador, amb la bola del món a la mà esquerre i en acte de beneir amb la dreta. A sota, la imatge de Santa Filomena, dreta, amb una espassa a la mà dreta i un llibre obert; porta corona en senyal de princesa filla d'un rei que governava un estat grec. Els vitralls laterals presenten a la part inferior als quatre evangelistes amb els seus símbols corresponents: a l'esquerre, Sant Mateu i Sant Marc (àngel i lleó) i a la dreta Sant Joan i Sant Lluc (àliga i el brau). A la part superior dels laterals es representa, a la dreta Sant Joan Evangelista i a l'esquerre un personatge femení agenollat portant unes flors a les mans (lliris), probablement es tracti de l'escena de l'anunciació a la Verge malgrat hi manca l'àngel. | 08092-179 | Església de Santa Eulàlia. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | L'any 1946 es restauraven part de les vidrieres. Les de la cúpula van ser restaurades completament l'any 1950 per l'empresa Vitrall-Art de Barcelona amb un cost de 26.747 ptes aportades pel senyor Climent Vilella. | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49820-foto-08092-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49820-foto-08092-179-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49819 | Pintures murals de l'església de Santa Maria de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-lesglesia-de-santa-maria-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. | XX | Pintures murals realitzades amb la tècnica de l'encàustica, caracteritzada per l'ús de la cera per tal d'aglutinar els pigments, estan situades al lateral dret (entrant) i continuen pel frontal del cor. L'autora presenta sis escenes de la vida de la Verge en un estil figuratiu força estilitzat, gairebé infantil, on predominen les figures emmarcades per elements arquitectònics i, en el seu defecte, en fons multicolor com el de les escenes del cor. Segueixen un ordre cronològic començant per les que estan a tocar del presbiteri, on es presenta el casament de Josep i Maria acompanyats per un cor de tres àngels. A continuació el tema de l'anunciació amb l'àngel Gabriel i la Verge emmarcada entre dues columnes d'estil jònic amb un fons general multicolor. El tercer tema fa referència a la trobada de la Verge, acompanyada per dos àngels, amb la seva cosina Elisabet que estava embarassada de Joan Baptista, dins d'un marc paisatgístic molt senzill presentant unes construccions i uns arbres. El quart tema és el de naixement de Jesús amb la típica representació de l'àngel anunciant el fet als pastors, seguit pel pessebre amb Maria, Josep, en Nen Jesús i el bou i la mula, seguit per diversos pastors músic que toquen flautes i canten lloances. Tot plegat dins d'un paisatge nocturn accentuat pel color blau de la part superior ple d'estels. Aquest quart tema es desenvolupa també en part ja a la zona del cor, on s'hi troben la il·luminació de la saviesa a la Verge i als onze apòstols (o baixada de l'Esperit Sant, Pentecosta) i, a continuació el darrer tema, l'ascensió al cel de la Verge envoltada d'àngels i apòstols. Aquests dos últims temes projectats damunt d'un fons multicolor. | 08092-178 | carrer Estudis Bassacs, núm. 1. 08680 Cal Bassacs, Gironella | Són obra de Roser Agell i Cisa (Barcelona 1924); va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i després a Roma on va conèixer al Pintor Jaume Muxart i Domènech amb el qual es va casar l'any 1958. El seu treball és bàsicament el d'il·lustradora de llibres infantils (Cavall Fort) i disseny de il·lustracions per a llibres i targetes. Darrerament també ha conreat la pintura abstracte com també ha realitzat un treball ingent com a dibuixant i gravadora. | 42.0215400,1.8829100 | 407516 | 4652771 | 1962 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49819-foto-08092-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49819-foto-08092-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Roser Agell i Cisa | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 49818 | Edificis carretera de Berga, 14 i 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-carretera-de-berga-14-i-16 | XX | Conjunt de dos edificis d'habitatges construïts entre mitgeres, el del costat nord situat en testera, aquest consta de planta baixa i tres pisos, el darrer resultat d'una remunta posterior, i el del costat sud, organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una petita golfa. Ambdós disposen de coberta a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes principals afronten a la carretera de Gironella a Berga, la C-1411a, i les façanes posteriors a la carretera de Vic. Els dos edificis disposen d'unes façanes principals caracteritzades per un treball d'obra de maó que ornamenta els frontis essencialment amb formes geomètriques força similars entre ambdues tot aportant un valor artístic al conjunt. En el cas de la façana més nord, també compta amb algunes motllures senzilles damunt les obertures de la planta baixa. El tractament la façana posterior és totalment diferent, en aquestes l'acabat és bàsicament llis a partir d'un revestiment de morter senzill. En l'edifici del costat sud, destaca una galeria senzilla en les plantes primera i segona, formades per arcs de mig punt emparellats sense el mainell corresponent; també esmentar, la zona de sota-coberta que compta amb un seguit d'obertures de forma de rombe, a manera de ventilació de l'espai. La característica principal del conjunt és l'acabat de les façanes principals amb l'obra vista de maó i el seu tractament en relleu en que destaca els paraments de la façana a partir d'un dibuix geomètric a base de rombes realitzats amb maons col·locats en relleu. La distribució de les obertures és regular, amb tres registres a cada planta, a la baixa, un portal al centre flanquejat per finestres. | 08092-177 | Carretera de Berga, 14 i 16. 08600 Gironella | La construcció d'aquest edifici cal situar-la a inicis del segle XX, en un moment de creixement i consolidació de la vila de Gironella, iniciada al segle XIX arran de la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, les quals necessitaven de mà d'obra per treballar-hi. Aquesta necessitat va afavorir, entre altres factors, l'augment de població i la construcció de nous edificis. | 42.0390100,1.8800800 | 407307 | 4654714 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49818-foto-08092-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49818-foto-08092-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les característiques d'aquestes habitatges són similars a les de l'edifici del carrer Padró número 6. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49817 | Eremitori de Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-de-sant-marc-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs' a El Vilatà, número 25. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X | Es tracta d'un bloc de pedra de tipus sorrenc al qual, en època medieval, s'hi construí adossada una petita església (capella); es creu que inicialment aquest roc probablement va ser emprat com a ermitori. Posteriorment, amb la construcció de la capella passà a tenir funcions d'absis. Exteriorment aquesta roca mostra una forma que tendeix a piramidal, en la que destaca que aproximadament a la zona central hi ha una petita finestreta, en part excavada en la mateixa roca i en part construïda amb carreus i morter. Aquesta finestra està emmarcada per carreus de pedra més o menys ben tallats i polits, un per costat, és feta a manera d'espitllera d'una esqueixada simple. També en la cara externa del bloc es poden observar la presència d'alguns encaixos i rebaixos a la superfície del penyal. Des de l'interior de la nau l'església, la roca mostra un gran rebaix conformant un espai buit a manera d'absis, amb la part superior en forma de coberta de mitja cúpula tot definint un arc de mig punt a la part frontal. Les mides aproximades de la planta de l'absis són uns 3 metres i mig d'ample i de fondària, defineix una planta en forma de semicercle realçat. En la superfície de l'interior de l'absis es poden observar les marques produïdes per les eines en el treball de picat de la roca per extreure pedra i allisar la superfície. Actualment l'espai s'utilitza com altar, tot i que durant anys va fer funcions de sagristia, disposant d'un envà que separava aquest de la nau. | 08092-176 | a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | Es creu que un primer període, que s'inscriuria dins el període preromànic, segurament al segle X, aquest roc podria haver estat emprat com a ermitori. Posteriorment, en època romànica sembla que es va construir una primera església, moment en que el roc passà a tenir funcions d'absis, passant a conformar la capçalera del temple. En el període medieval, l'església experimentaria diferents modificacions, constatant una actuació destacada al segle XIV. De tota manera, l'actual temple és una estructura essencialment barroca dels segles XVIII i XIX, però que mostra i aprofita restes d'estructures i fases constructives anteriors. A nivell documental es conserven poques referències conegudes de l'església de Sant Marc; d'època medieval consten l'establiment d'un benefici sacerdotal i diverses deixes per misses en testaments dels segles XIV i XV. La majoria de notícies es remunten a l'època moderna i contemporània. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49817-foto-08092-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49817-foto-08092-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49817-foto-08092-176-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 91|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49815 | Custòdia de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-de-santa-eulalia | XVIII | <p>Treballada en plata i daurada en algunes de les seves parts. La custòdia de Gironella adopta la forma de sol, al centre del qual es localitza la lúnula on s'hi col·loca l'hòstia consagrada defensada per un vidre i decorada per vuit pedres precioses de color vermell repartides simètricament al voltant de la circumferència de la lúnula. Des d'aquest centre s'escampen els raigs solars que s'obren a tot el perímetre de la circumferència decorats amb diversos angelets alats (puttis) envoltats per núvols. Aquest conjunt està sustentat per un peu que mostra la figura d'un àngel alat amb els braços oberts cap el cel. Damunt del cap hi té també el muntatge d'una joia consistent en la talla d'una pedra preciosa, en aquest cas de color transparent i de forma rectangular, envoltada per quatre petites pedres de les mateixes característiques de menor mesura, però. La peanya pròpiament dita, és a dir la base, és ovalada i presenta un treball decoratiu abarrocat amb quatre caps d'angelets alats.</p> | 08092-174 | Església de Santa Eulàlia, Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>La custòdia (o ostensori) de la parròquia va ser restaurada l'any 1944 segons la llegenda gravada sota el peu de la mateixa: 'GIRONELLA / RESTAURADA EN 1944'. Serveix per a guardar l'hòstia consagrada per presentar-la als fidels. N'hi ha de moltes formes però la més tradicional és la d'un sol, una forma fixada per la tradició a partir del segle XV. El seu origen cal situar-lo en la tradicional festa del Corpus per tal que l'hòstia consagrada sigui visible pels fidels que assisteixen a les festes religioses.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49815-foto-08092-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49815-foto-08092-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49815-foto-08092-174-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 49814 | Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local referent al municipi de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-referent-al-municipi-de-gironella | XX-XXI | El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses documents vinculats al municipi de Gironella, bàsicament, relacionat amb l'Església vella de Santa Eulàlia, arran de l'estudi, excavació, documentació i restauració que es va realitzar des del mateix servei. Així, s'inclouen diferents documents corresponents als diferents estudis i memòries realitzades del monument o del material aparegut en l'excavació, així com algun expedient administratiu; també inclou diversos estudis, projectes bàsics i/o executius elaborats pel servei, a més dels corresponents a l'església de Santa Eulàlia, també els estudis previs i el projecte executiu per la instal·lació d'un ascensor a la riba esquerra del riu, l'Estudi històric del tram oest de la muralla de Gironella i el seu entorn, entre altres. | 08092-173 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | diversos autors | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 49812 | Escultura de Sant Honorat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-honorat | XX | <p>Escultura exempta realitzada en fusta pel veí de Gironella Jordi Tomas segons consta en una placa situada a la peanya de l'escultura amb la següent llegenda: 'Ofrena de les Forneries / Artigas, Ballús, Coma, / Rosell, Rotllant, Vilalta, / A la Parroquia de Gironella / 16 DE MAIG DE 1985 / DISSENYAT I REALITZAT PER / JORDI TOMAS VEÍ DE GIRONELLA'. Al frontis de la peanya i en una altra placa hi diu 'SANT HONORAT'. L'escultura presenta al bisbe Honorat frontalment, en posició hieràtica força inexpressiva i rígida, amb un dels símbols del seu càrrec, la mitra de bisbe ja que ho fou d'Amiens, a més de la pala de forner com a símbol dels flequers. Segons la tradició, Sant Honorat venia de família de forners i havia inventat la manera de fer el pa dels tres crostons, a Catalunya nomenat també com a pa de cantells, pa de merlets, pa fressat, pa de canonge o pa de tres corns. Els forners i flequers de Catalunya van adoptar a Sant Honorat com a patró ja a l'Esta Mitjana, tradició que s'ha mantingut fins els nostres dies.</p> | 08092-171 | a l'església de Santa Eulàlia de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>La placa que hi ha a l'escultura indica que la peça va ser realitzada el 1985 com a ofrena de diferents forners a la parròquia de Santa Eulàlia.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 1985 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jordi Tomàs | 119|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 49811 | Escultura del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-sant-crist | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'.</p> | XVI | <p>El món cristià ha desenvolupat diverses iconografies per representar Jesús com per exemple el pantocràtor, el maiestas dómini, la majestat o, com en el cas que ens ocupa el Crist Crucificat, amb un caràcter més humà i realista. Aquesta humanització en part es deu a la influència de la pietat franciscana on l'aspecte sofrent preval, sobretot a partir del segle XIII, pel damunt de l'aspecte gloriós anterior (maiestas domini, pantocràtor). El Crist es presenta abatut, realista, gairebé nu a amb les quatre extremitats clavades a la creu amb els dos peus clavats amb un sol clau d'influència gòtica. La imatge, malgrat que és força estilitzada, no deixa de ser naturalista. Encapçala la creu el rètol INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum).</p> | 08092-170 | a l'església de Santa Eulàlia de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>Segons consta a la bibliografia publicada, el Crist es va salvar de la crema del 36 i indiquen que podria ser obra del XVI. Es tracta d'una de les poques peces conservades i procedents de l'església vella de Santa Eulàlia.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49811-foto-08092-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49811-foto-08092-170-3.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 95 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49810 | Escultura de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-roc | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'.</p> | XVIII-XIX | <p>A l'angle sud-est del creuer es localitza una escultura exempta de Sant Roc, copatró de l'església. Està representat amb els atributs de pelegrí, és a dir, amb el barret, la capa amb la petxina i el llarg bastó. Es tracta d'una escultura que substitueix la que es va cremar durant la guerra que va ser donada a la parròquia per l'arquitecte Alexandre Soler que la va comprar a un antiquari. Als peus del Sant hi ha la representació del gos, típic en la simbologia del Sant. Segons la llegenda, Sant Roc, que era natural d'Occitània, pelegrinà a Roma en el moment més àlgid de la pesta negra trobant-se molts malalts pel camí. Tan és així que es va dedicar a atendre'ls i a conviure amb la seva malaltia, fins que, malauradament, es va contagiar. Seguint amb la llegenda, un gos que passava per les afores de la ciutat de Roma se'n va compadir i a força de llepar-li les nafres el va guarir. A més, el gos cada dia pispava un pa i li portava per tal d'alimentar-lo. Per això l'escultura presenta en la imatge de Sant Roc, les nafres ensangonades a la cama dreta i el gos als seus peus. Antigament era tradició posar una imatge d'aquest sant a l'entrada de les poblacions, a fi de protegir-les de les epidèmies.</p> | 08092-169 | a l'església de Santa Eulàlia de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>Es podria inscriure dins la imagineria barroca de finals del XVIII, fins i tot d'inicis del XIX.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49810-foto-08092-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49810-foto-08092-169-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49809 | Escultura de la Mare de Déu de l'església de Santa Maria de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-mare-de-deu-de-lesglesia-de-santa-maria-de-cal-bassacs | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs.</p> | XX | <p>Es tracta d'una escultura exempta representant a la Mare de Déu que presideix l'altar major de l'església realitzada en fusta per l'escultor Lluís Maria Saumells. Presenta una imatge femenina, força estilitzada, amb els braços oberts i el palmell de les mans orientat al front. Aquesta postura és típica de les Verges tutelars, amb un caràcter protector o mediador que intercedeix en la salvació dels homes. D'aquí que als peus presenti l'esfera del món, de tradició medieval, envoltada de tres àngels. De fet és la representació de l'univers tal i com es veia a l'antiguitat passada pel tamís de la fe cristiana, ja que l'esfera simbolitza la forma ideal, la totalitat, la creació perfecte que sorgí de les mans de Déu. La fesomia de la Verge és força clàssica així com també la representació de la túnica que l'embolcalla, típica de les escultures del període clàssic grec.</p> | 08092-168 | Església de Santa Maria de Cal Bassacs | <p>L'escultor és Lluís Maria Saumells i Panadès (Gironella 1915-Tarragona 1999), va estudiar bàsicament a diversos tallers de Barcelona i també a París, on hi va residir des de 1946 al 1948. Després de viatjar per tot Europa ampliant la seva formació com a pintor i escultor s'instal·la a Tarragona on va ser nomenat director de l'Escola d'Art de Tarragona a partir de 1959 exercint tasques docents. De les seves obres cal destacar el polèmic monument a la Batalla de l'Ebre a Tortosa o el de Jaume I a Salou, entre d'altres. Cal a dir que va ser un dels promotors del Museu d'Art Modern de Tarragona. Entre d'altres premis destaca el Sant Jordi atorgat per la Diputació de Barcelona l'any 1958.</p> | 42.0215400,1.8829100 | 407516 | 4652771 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49809-foto-08092-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49809-foto-08092-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49808 | Escola de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-viladomiu-vell | XX | Les escoles de Viladomiu Vell, situades a l'edifici del davant de l'església de Sant Marc de Viladomiu Vell, conserva els espais interiors de les dues aules que havien conformat l'escola de la colònia. Ambdues aules encara disposen de mobiliari i objectes de l'antiga escola. Els espais compten amb grans finestrals que faciliten l'entrada de llum natural; a la part posterior de l'escola es surt cap el que era el pati de l'escola. Ambdues aules compten amb la tarima on es col·locava el o la mestra, l'aula més gran encara conserva la pissarra pintada a la paret, l'escriptori del mestre, alguns quadres, creus, o un calendari escolar penjats a les parets. L'aula gran disposa d'un armari amb vidres, en el que es conserva una col·lecció de llibres de l'escola. Conserven nombrosos pupitres, junt amb alguna altra taula i cadires, i algun banc també de l'escola. A l'espai es custodien els diversos objectes que s'han conservat de l'escola, com regles, altres objectes per prendre mesures o fer càlculs, així com un armari amb que acull una petita col·lecció de fòssils o ampolletes de vidre. | 08092-167 | Carrer Puig d'Alp, Escala 1 1r 1a 08680 Gironella | L'any 1871, Tomàs Viladomiu instal·là una fàbrica de teixits a l'indret que posteriorment s'anomenaria Viladomiu Vell, seguidament i mica en mica va anar construint els primers pisos pels treballadors, l'església, la torre, altres blocs de pisos pels treballadors,.. formant una colònia tèxtil. En una primera època les escoles de Viladomiu Vell eren a l'edifici del costat de l'església, adossat a ponent. | 42.0093700,1.8859700 | 407752 | 4651417 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49808-foto-08092-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49808-foto-08092-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'escola és de l'Associació de Veïns de Viladomiu Vell, qui en té cura i vetlla per la seva conservació. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49807 | Costa de Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-cal-peu-curt | només consta que s'han recollit fragments de materials. | Es tracta d'una zona en la que s'han localitzat diverses troballes ceràmiques i lítiques, inclou un fragment de molí de barca, un altre fragment de molí, diversos fragments de ceràmica informes corresponents a diferents vasos, a més d'una ceràmica cardial. La varietat del conjunt de fragments recollits sembla indicar que una ocupació de l'indret i per tant segurament l'existència d'un jaciment a la zona. | 08092-166 | a uns 200 metres al nord-oest de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | 42.0203100,1.8749500 | 406855 | 4652643 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49807-foto-08092-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, concretament per Josep Sànchez. Les imatges del material arqueològic són de la Societat d'Arqueologia del Berguedà i del Museu Comarcal de Berga. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 49806 | Roures de la font de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-de-cal-forroll | Al costat de la font de Cal Forroll i a l'entorn més proper, a la zona anomenada la devesa de Cal Forroll, hi ha diversos exemplars de roure, un a tocar mateix de la font. Són exemplars que destaquen per el seu port i dimensions, conformant un petit conjunt destacable. | 08092-165 | uns 50 metres al nord-est de la casa, sota la carretera de Casserres. | 42.0357200,1.8777800 | 407112 | 4654351 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49806-foto-08092-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49806-foto-08092-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 49805 | Roure de cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-ramons | es tracta d'un exemplar mort, encara que de fa poc temps. | El roure de Cal Ramons es troba situat al mig d'un revolt molt tancat que de l'inici de la urbanització de Cal Ramons, quedant emplaçat a l'oest de la masia. Es tracta de fet d'un exemplar mort, de fa poc temps, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dos grans branques, tot i que comptava amb una tercera, la qual es va podar fa poc temps. Les dimensions del roure són difícils de calcular per la seva dimensió i per trobar-se en un terreny amb un pendent acusat; a la part central del tronc, aproximadament a l'alçada d'un metre des del terra a la de dalt, supera els tres metres i mig de diàmetre. En desconeixem l'edat però per les dimensions es correspon a un exemplar que podria ser d'uns centenars d'anys. | 08092-164 | a la urbanització de Cal Ramons. | 42.0239100,1.8886600 | 407995 | 4653028 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49805-foto-08092-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49805-foto-08092-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 49804 | Jardins de l'Escola Pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-lescola-publica | -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Els jardins de l'escola pública de Gironella, es troben a l'entrada de l'escola des de l'Avinguda de Catalunya. Es tracta d'una zona de jardí en la que es combinen estructures arquitectòniques senzilles, mobiliari urbà i els diferents arbres, arbustos i plantes. La distribució és en diferents nivells de terrasses, tot augmentant la cota des de nivell del carrer fins la cota del pati de l'escola. Al jardí hi ha diferents tipus d'arbres, la majoria de port considerable, l'espècie predominat és el pi, tot i que també hi ha grans cedres, entre altres. En un dels parterres hi ha una espai format per arbustos de poca alçada conformant formes de decoratives. La majoria de racons combinen bancs, pilars, o altres elements arquitectònics amb la vegetació. | 08092-163 | Avinguda Catalunya, 105. 08680 Gironella | L'any 1926 l'Ajuntament va iniciar la construcció de l'escola. La inauguració oficial es va fer el 29 d'abril de 1928. Sembla que el jardí és obra ja del moment de construcció del centre educatiu. | 42.0359300,1.8797600 | 407276 | 4654373 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49804-foto-08092-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49804-foto-08092-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49803 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-0 | El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el municipi de Gironella. El riu neix a les fonts del Llobregat, a Castellar de n'Hug, i discorre pel territori català en direcció S-E a la seva desembocadura al Prat de Llobregat on conforma el seu delta. Es tracta d'un dels principals rius de Catalunya. En el municipi de Gironella el riu ha desenvolupat un paper molt important, més en un municipi petit d'extensió com Gironella, així, al llarg del seu recorregut per dins el terme municipal s'hi van instal·lar quatre grans fabriques tèxtils, fent ús al màxim de les possibilitats que oferia. Aquestes fàbriques han estat fàbriques de colònia, afavorint la proximitat dels nuclis urbans a redós del riu, les colònies estan instal·lades més o menys a toca, la majoria d'elles compten amb grans extensions d'horts al costat mereix del riu. A més a més, el poble de Gironella s'ha desenvolupat a redós del riu i a partir del segle XIX a banda i banda, fent que el Llobregat formi part indiscutible del poble. L'entorn del riu ofereix una gran diversitat d'hàbitats, tot i que al llarg dels anys s'ha anat reduint com a conseqüència de l'activitat humana i de les obres que ha realitzat al riu o a les seves lleres. Tot i això, el bosc de ribera que acompanya al Llobregat comporta una rica biodiversitat tant a nivell de flora com fauna. S'ha de valorar el riu en tota la seva importància, ja que té un rol clau com a connector biològic entre els diferents espais naturals per els que discorre. | 08092-162 | creua el municipi de nord a sud. | Al llarg de la història les aigües de riu Llobregat han aprofitades per nombroses activitats, com regar horts o la conducció de part de les seves aigües per moure molins, sobretot fariners. Al llarg del segles XIX i XX, la seva explotació es va intensificar assolint un aprofitament màxim per el funcionament de les nombroses fàbriques tèxtils que es van anar instal·lant al peu del riu, així com per la producció d'energia hidroelèctrica, en alguns casos emprada a les mateixes fàbriques. En el seu trajecte hi ha nombroses rescloses i canals que desvien l'aigua per el seu aprofitament. La conca del riu Llobregat també compta amb un embassament, el de la Baells. Dins el nucli urbà el poble ha utilitzat històricament les aigües per activitats diverses, en els darreres dècades s'ha començat a integrar el riu com a part del paisatge del municipi, especialment del poble i adequat la seva llera per el passeig i l'esbargiment. | 42.0326200,1.8813500 | 407403 | 4654003 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49803-foto-08092-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49803-foto-08092-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Gironella va patir la gran riuada del 1982. Al llarg del seu tram dins el municipi de Gironella, el riu és creuat per un bon nombre de ponts i palanques. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 49802 | Goigs a Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni | XIX-XX | Els goigs dedicats a Sant Antoni de Pàdua són cantats per l'Aplec que es celebra a la capella, coincidint amb el dia del sant patró, el 13 de juny. La versió actual inclou una fotografia de l'escultura de Sant Antoni que hi ha a l'església. L'entrada i la tornada dels goigs diu: 'Puix l'amor que us fa preguera / vostres goigs ens ha dictat: / Vostra aroma miraclera / escampeu per caritat.' Inclou una estrofa que es indica 'Els devots de Gironella / ben sovint amb gran fervor, / vénen a vostra capella / a honrar llur Protector. / Des de prop la carretera / beneïu tot el veïnat./ Vostra aroma.' | 08092-161 | A la capella de Sant Antoni | Es conserven alguns documents de goigs de Sant Antoni impresos a Manresa al Taller Ignasi Abadal. | 42.0281400,1.8824500 | 407487 | 4653505 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49802-foto-08092-161-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 49801 | Goigs a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-marc | XIX-XX | Els goigs dedicats a Sant Marc Evangelista són cantats al final de la missa celebrada a la capella de Sant Marc el dia de l'aplec, al 25 d'abril. La versió actual inclou una fotografia de l'escultura de Sant Marc que hi ha a l'església. L'entrada i la tornada dels goigs diu: 'El devot que us implora / puix oïu amb pietat: / ajudeu-nos a tota hora / evangelista sant Marc.' Inclou una estrofa que es indica 'La Vila de Gironella / tots els anys en professó / celebra en eixa Capella / la festa del sant Patró; / la fe sempre es corrobora / amb aital solemnitat.' L'actual document de goigs és imprès a les Gràfiques Molins de Berga, sense indicació de data. | 08092-160 | es canten a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | Es conserven alguns documents de goigs de Sant Marc impresos a Manresa al Taller Ignasi Abadal. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49801-foto-08092-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 49800 | Goigs a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-roc | XVII-XXI | Els goigs dedicats a Sant Roc són cantats al final de la missa celebrada a l'església de Santa Eulàlia de Gironella el dia del sant patró, el 16 d'agost, i la missa major del diumenge de Festa Major, que es celebra el cap de setmana després del dia de Sant Roc. La capçalera dels goigs indica 'Goigs del Glorios Sant Roch. Protector de Gironella'. La versió actual inclou una fotografia de l'escultura de Sant Roc que hi ha a l'església i que pot datar del segle XVI o XVII. La tornada dels goigs diu: 'Puix que Déu amb sa clemència / ens ha dat tal Protector: / Guardeu-nos de pestilència / Sant Roch, noble Confessor.' | 08092-159 | es canten a l'Església de Santa Eulàlia. | En motiu de la missa major es fa cantada de goig en honor a Sant Roc, els més antics conservats van ser impresos de l'any 1675 al taller d'Ignasi Abadal de Manresa. | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49800-foto-08092-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49800-foto-08092-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 49799 | A Gironella o La Roseta de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-gironella-o-la-roseta-de-gironella | -BRIZ, P. (1874): Cançons de la terra, volum IV. -SERRA I VILARÓ, J. (1989): El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà. -V.V.A.A. (1985): 'Arrels. Viles i Pobles'. Vol IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985. | XIX-XX | És una cançó tradicional catalana que tant és coneguda sota el nom de 'La Roseta de Gironella' com 'A Gironella'. La tonada és molt popular i coneguda a tota la comarca, tocant-se per celebrar ballades en diverses trobades o aplecs. La versió més coneguda i popular és la que es canten tres estrofes i la tornada. La lletra parla d'una història d'amor no correspost. Hi ha una versió molt més llarga i desconeguda. Es conserven partitures amb música diferent, tot i que amb semblances. La lletra diu: A Gironella / una vila tan bella, / n'hi ha una donzella / que a mi em fa penar. / Si els seus ho volen, / se n'aconsolen, / desitjaria / poguer-m'hi casar. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua; / jo en vaig i en vinc / de la vora, vora del riu. / Ara i com sempre, / Rosa, Roseta, / ara i com sempre / l'amor manteniu. La segona estrofa: Quatre vegades / la n'he demanada, / quatre vegades / que m'han dit que no. / Quatre vegades, / quatre carbasses; / Déu en conservi / la bona llavor. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. I la tercera estrofa: Quan ja en passava / pels plans de Corbera / em giro enradera / i em poso a plorar. / Ai! Adéu vila / de Gironella / tu n'ets la causa / si me'n 'tinc d''anar. I altra vegada la tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. | 08092-158 | La primera notícia de la cançó de la que es té constància és la que recull Pelai Briz l'any 1874 dins el cançoner 'Cançons de la Terra' en el volum IV. Amb posterioritat, també apareix publicada l'any 1913 al 'Cançoner del Calic' de Mossèn Serra i Vilaró i l'any 1926 dins l'Obra del Cançoner popular, cantada per un veí de Sant Julià de Cerdanyola. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el web Càntut es poden escoltar diverses gravacions de la cançó, totes referenciades amb el nom de l'informant, el lloc i data de naixement de la persona i el municipi de residència, la transcripció de la lletra i una mica d'informació general de la cançó. Amés, el cançoner virtual Prodiemus també inclou un text, una transcripció, l'anàlisi musical de la cançó i algunes propostes didàctiques interdisciplinàries. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49798 | La música del ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-musica-del-ball-de-lalmorratxa | XX | La música del ball de l'almorratxa forma part del repertori de música tradicional i popular. En relació a la partitura que actualment, i de fa anys, s'utilitza per ballar la dansa de Gironella és música de cobla; la partitura comença amb compàs ternari simple i continua amb binari compost. Està composta per corxeres i negres. | 08092-157 | es balla a la plaça de la Vila. | L'any 1945 es va fer un arranjament corresponent a una harmonització i instrumentació simple, a càrrec de Francesc Juanola de la Cobla de Manresa, per poder-se tocar amb cobla. Fa anys, es va fer un enregistrament de la música tocant la Cobla Contemporània, ja que l'Esbart Sant Jordi no en tenien cap de gravada. Durant molts anys el ball de l'almorratxa junt amb la resta de balls i danses que es representaven durant el Festival de Dansa Folklòrica eren a càrrec d'una cobla, és de fa uns anys que la música és enregistrada. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49798-foto-08092-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49798-foto-08092-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 49797 | Ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lalmorratxa-0 | XX-XXI | El ball de l'Almorratxa és un ball pla, una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. El ball simbolitza un casament, en el que el senyor feudal qui tenia el dret sobre els seus vassalls, era el primer a treure la núvia a ballar. Així, el senyor feudal fa un primer passeig amb la núvia, portant darrera el nuvi i la resta de parelles que conformen el convit, seguidament es situa la núvia i la resta de noies situades davant el seu ballador, moment en que el senyor feudal portant l'almorratxa a la mà, passa davant de totes elles ruixant-les simbòlicament amb l'aigua d'olor de l'almorratxa, un acte que s'interpreta com la demostració de la possessió que té sobre elles. A continuació, les diferents parelles fan una ballada per seguidament donar obertura al ball tot anant cada ballador a buscar un acompanyant d'entre el públic. La dansa es desenvolupa davant la presència del senyor feudal. Pel que fa al vestuari, el senyor feudal porta un vestit de gala negre amb camisa blanca i capa llarga i també negra; a més, va complementat amb barret de copa i l'almorratxa guarnida. El vestit de la núvia està format per una faldilla llarga fins als peus i brusa, que anomenen sac i faldilla, la roba interior són enagos i mitges blanques, com a complements porta pinta i mantellina blanca. La roba de les noies consisteix amb una brusa negra, davantal negre sobre faldilla (actualment taronges), complementat amb braçals negres o blancs fins als colzes i mantellina al cap de color blanc; la roba interior consisteix en calces llargues cenyides fins al genoll, mitja blanca i enagos amb punta. Els nois porten pantalons de pana negra fins a sota el genoll, camisa blanca amb llacet negre, excepte el nuvi que és blau, jaqueta negra de pana, complementat amb faixa i barretina vermelles, i mitja blanca amb calçat negre. El vestuari que s'utilitza és considera que correspon típic al vestuari de gala català del segle XIX. | 08092-156 | es balla a la plaça de la Vila. | El ball de l'Almorratxa es balla a Gironella coincidint amb la Festa Major, actualment es balla el dissabte a la nit, en el context del Festival de la Dansa Folklòrica que fa més de quaranta anys que es realitza, i els darrers anys també es balla el diumenge després de sortir de missa. Tant dissabte com diumenge es representa a la plaça de la Vila, davant l'Ajuntament. La Festa Major de Gironella es celebra el primer cap de setmana després del dia de Sant Roc, que s'escau el dia 16 d'agost. Els orígens d'aquesta dansa es creu que poden ser de l'època baix medieval, ja que en el ball s'escenifica el paper que el senyor feudal tenia en el casament. Aquests tipus de balls plans tenen molta tradició en gran part de la Catalunya Vella. Segons informacions recollides entre els membres que han participat en el ball de l'almorratxa a Gironella, no es sap des de quan es balla però si que hi ha imatges de mitjans de segle XX que testimonien que es realitzava. Mentre va funcionar l'Esbart Sant Jordi, aquesta entitat s'encarregava de representar el ball coincidint amb la Festa Major, però també en altres diades, així com de fer assajos durant l'any. En algunes èpoques l'esbart havia arribat a tenir tres grups de balladors de diferents edats, per tant, hi havia relleu assegurat, altres moments, va ser més difícil comptar amb gent jove. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El ball de l'almorratxa, en algunes classificacions de dansa, també és tipificat com a ball d'objectes, ja que és un tipus de ball en que l'objecte té un paper destacat i sobretot simbòlic dins el desenvolupament de la dansa; així el capdanser, en aquest cas el senyor feudal, porta l'almorratxa a la mà mentre ballen, és part del ball i de fet el ball pren el nom de l'objecte. L'almorratxa (alguns llocs nomenat morratxa i en altres torratxa) és un objecte fi i delicat; es tracta d'un recipient generalment de vidre bufat, amb un broc central més gran i quatre de petits al voltant, decorat i proveït de diferents bocs per a espargir aigua de roses o d'olor, amb el qual sovint es ruixen les balladores o el públic; a Gironella l'almorratxa s'ornamenta amb diverses cintes de colors. En el ball representa el domini del senyor feudal sobre els seus vassalls, i concretament, escenifica i simbolitza el que era el dret de cuixa, que consistia en passar la primera nit amb la núvia.Altres poblacions catalanes on es representen balls de l'almorratxa són a Campdevànol, en el ball de l'aigua-ros de Castellciutat, els anomenats balls del ciri, i, a Lloret de Mar i Sant Oil de Mar. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49796 | Blat de moro escairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blat-de-moro-escairat | XVIII-XXI | El blat de moro escairat és una varietat de gra gros i de color blanc, molt característica del Berguedà. Rep aquesta denominació perquè prèviament al seu consum el gra s'ha d'escairar que significar pelar o treure la pellofa. El producte es conserva sec, de fet era habitual veure moltes eixides de golfes de les cases de la comarca amb grans tires de blat de moro penjat assecant-se, amb l'espiga penjant i agafades per les clofolles unes amb les altres. Abans de ser cuinat el gra, ja pelat, es posa en remull per tal de que s'estovi i facilitar la seva cocció, ja que és un producte que requereix molta estona de bullir. La manera tradicional de consumir i cuinar aquest producte a Gironella i a la comarca, és fent l'escudella de blat de moro escairat. En essència la recepta consisteix en fer un brou amb carn de porc, el més comú és incloure ossos d'espinada salada, careta (orella i morro) també salada, junt amb algunes verdures, no gaires; hi ha diferents opcions segons cada casa i els gustos de cadascú. | 08092-155 | El cultiu de blat de moro es va introduir al Berguedà al segle XVIII, com a la resta de Catalunya, el seu conreu es va estendre ràpidament. El cuiner berguedà Miquel Màrquez fa uns quants anys va batejar l'escudella de blat de moro escairat com el 'Plat de la Pau'; el cuiner va enviar un tast del plat a diferents personalitats, bàsicament políticscom a missatge de pau. Es considera que Màrquez va recuperar el plat de l'antiga gastronomia berguedana, més que recuperar probablement va aconseguir donar-lo a conèixer i popularitzar-lo més enllà de la comarca, o si més no facilitar que s'incorporés a la cuina de molts restaurants, però sobretot va contribuir a que no es perdés la recepta però sobretot el producte. A Gironella el blat de moro escairat és el producte estrella de la Fira de la Puríssima, durant la qual es serveixen racions de l'escudella de blat de moro. L'any 2017 es va celebrar el 28è tast de blat de moro escairat (en concret de l'escudella de blat de moro escairat). Coincidint amb la Fira diversos restaurants del municipi realitzen plats en base al blat de moro escairat. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml