Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
49643 | Castell i muralles de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-i-muralles-de-gironella | <p>-BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1993): Gironella i la Guerra de Successió. Barcelona: Edicions de l'Associació Cultural El Vilatà, Col·lecció L'Escambell, núm. 2. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, volum V. Barcelona, Rafael Dalmau editor. -SANTANDREU, M. D. (2014): 'Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de Berga al 1715', a L'Erol, número 121, p. 89-91. -SERRA, R.: (1983): 'El castell de Gironella', a El Vilatà, número 22, p. 19-24. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -SERRA, R., BUSQUETS, J. i VILADÉS, R. (2009): 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII', a L'Erol, número 100, p. 20-29. -VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Les restes més visibles i conegudes del Castell de Gironella corresponen a les restes arquitectòniques situades a l'entorn de l'edifici de l'Ajuntament i altres, aparentment no visibles, integrades en la trama arquitectònica del casc antic de la vila. En el turó on es situa l'edifici de l'Ajuntament es poden observar restes de la torre i del castell, així com part de la muralla. D'una banda, el pany de mur de la muralla del castell la trobem a l'espadat a tocar del riu Llobregat damunt del qual hi ha l'edifici consistorial. Es tracta d'un mur que regularitza la superfície de la roca i que mostra traces de paraments de diferents fases constructives; podent destacar una àmplia part bastida amb un parament de carreus més ben tallats, disposats a trenca-junt i col·locats en filades força regulars. Destaca també el llenç de mur que hi ha a la base de l'edifici de l'Ajuntament, concretament pel costat sud, en el carrer la baixada del castell; conforma un pany de mur atalussat que s'alça mostrant un parament irregular compacte fins l'alçada on hi ha dependències municipals, on hi ha algunes obertures de traça senzilla, amb llinda formada per un petit arc rebaixat fet en maó de pla; aquest mur atalussat actuaria com a fonament del castell. En el seu parament també s'observa més d'una fase constructiva, algunes parts formades per un paredat més regular i amb major presència de carreus, encara que de tall bast, i altres parts bastides amb grans còdols més o menys desbastats, junt amb afloraments de roca a la part inferior del mur. A la confluència sud-oest d'aquest pany de mur i de la muralla de ponent, en l'espadat que s'alça sobre el riu Llobregat, hi ha la torre del castell, també anomenada torre de l'homenatge, que compta amb una estança conegut com la presó. Es tracta d'una torre de planta quadrangular, sobre de la qual s'alça la torre del rellotge, una estructura dels anys trenta del segle XX bastida en maó vist. Els murs de la torre del castell mostren un paredat regular de carreus disposats a trenca-junt en filades força uniformes. Pel costat de llevant, hi ha dues obertures, a les quals s'accedeixen per dos trams diferents d'escala, des del carrer baixada del castell; l'obertura inferior de tall simple i sense cap element arquitectònic destacable, dóna accés a un petit espai conegut com la presó, una reduïda estança en la que hi ha una petita finestreta que dóna llum a l'interior i visibilitat a ponent, vers el riu Llobregat i el pont vell. A la façana est de la torre hi ha un altra obertura que dóna accés al nivell de sobre la presó, en aquest cas és emmarcada amb carreus als brancals i una gran llinda plana de pedra. En aquest cas l'espai interior és de planta irregular, lleugerament més gran que el nivell inferior ja que ocupa més extensió vers el costat nord-est; en aquest espai trobem una escala de fusta de diversos trams per la qual s'accedeix a la part superior de la torre, més concretament a la torre del rellotge i per tant, a la zona on hi ha situada la maquinària del rellotge. Aquest espai de la torre és il·luminat a partir d'un parell de finestres situades la part de ponent. Des de l'interior d'aquesta estança s'observen traces de modificacions de l'estructura en els murs de més a llevant. Altres restes del castell s'observen des del nivell de la plaça de la Vila, formant part del conjunt de l'edifici de l'ajuntament, especialment a l'extrem de ponent, conformant part del clos que delimita un petit pati així com algunes parts de l'arquitectura de l'interior de l'edifici per aquest extrem; en aquests cas, es poden destacar part dels murs i les voltes apuntades fetes en maó de les dependències d'aquesta zona, que tot i ser més modernes, poden ser restes del castell. D'altra banda, part dels murs que formen part del mateix edifici consistorial, especialment als nivells inferiors, mostren un gruix considerable, fet que fa pensar que pot conservar altres restes de murs de l'antic castell.</p> | 08092-2 | Al casc antic de Gironella. Plaça de la Vila, 1. 08680 Gironella | <p>Les notícies referides a Gironella es remunten almenys al segle IX, concretament en l'acta de consagració de l'església de Sant Maria d'Olvan, datada del 899, en que s'esmenta el lloc de 'Gerundela' com un dels límits de l'esmentada església. També consta en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, del 839, però que es considera una falsificació del segle X o XI. El castell de Gironella consta documentat a partir del segle XIII, bàsicament en donacions dels senyors de la Portella sobre terres a Gironella. Fet que confirma que els senyors de la Portella eren els senyors de Gironella, es creu que molt provable que el castell es construí sota el seu poder. El castell de Gironella apareix esmentat en el testament de Bernat de Portella, fet l'any 1243 (Diplomatari la portella, pag. 142 I doc. 78) juntament amb altres castells que estaven també sota el seu domini com la Quar, Roset, Palmerola, Portella, Querol, Montmajor, Balsareny i Castelladral. L'any 1294 el baró de la Portella, Bernat Guillem, obtingué la dot de la seva muller Sibil·la de Pinós; Bernat Guillem I de la Portella i Lluçà, el 1307, va aconseguir del rei tota la Baronia de Gironella. Durant el segle XIII Gironella va anar creixent i configurant-se com un interessant lloc estratègic i de control, entre altres del camí de la sal; el castell de Gironella va esdevenir un indret en el que els senyors de la Portella van apostar i invertir. El fill de Bernat Guillem, Bernat VI de la Portella, va morir sense descendència, passant la Baronia a mans de la Marquesa que es casà amb Pere de Fenollet Vescomte d'Illa i de Canet; passant els dominis de Gironella a mans dels Fenollet. Durant el domini dels Fenollet es coneixen poques notícies. Després de la mort de Pere VIII, la baronia de Gironella, passà dels Fenollet al Pinós, concretament al 1423 per confirmació reial passà a Pere Galceran II de Pinós, que havien reclamat repetidament la seva possessió. Els Pinós tingueren el domini de Gironella fins el segle XVI, tot i que mai hi van tenir residència al castell, el control l'exercien des dels dominis de Bagà. La importància de la vila de Gironella fou reconeguda pels barons de Pinós en diverses ocasions, al 1402, atorga el privilegi d'escollir dos cònsols i quatres jurats per a governar-se. Del període dels Pinós es conserven força notícies, entre les quals que el 1430 Bernat II Galceran va ser a Gironella per retre homenatge als seus homes, o que el 1444 els Pinós van confirmar a Gironella, els privilegis, costums i llibertats; el 1472 Galceran de Pinós, a causa de la guerra civil de Joan II, deslliurava als homes de la Baronia de Gironella del pagament dels censos degut a que els censos s'havien d'invertir en obres al castell i en guaites. Els Barons de Pinós exigien sovint ajudes econòmiques als homes de la seva baronia i cobraven els impostos; d'altra banda, els ingressos que percebia Gironella descendien paulatinament durant alguns anys (1483-1485). Al segle XV el baró de Pinós arrendà el castell de Gironella, al batlle Joan Serra. A finals del segle XV consta que el castell de Gironella era abandonat, queda reflectit en un document del 26 de maig de 1499 (Serra pg. 21 Romànica), de fet en una situació semblant es trobaven les possessions dels barons de Pinós al segle XVI. Al segle XVI la Baronia de Gironella s'integrà al domini dels Agulló, degut a la manca de descendència per part de la família Pinós, fet que comportà que la baronia passés a mans de Maria, filla de Francesc Galceran de Pinós, qui estava casada amb el noble Miquel d'Agulló. A mitjans del segle XVIII, el domini dels Agulló-Pinós fou reclamat pels senyors de Bagà, llavors els ducs d'Alba; sembla que no guanyaren el plet interposat davant la Reial Audiència de Barcelona.</p> | 42.0335600,1.8822800 | 407481 | 4654107 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-20 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'adreça indicada és la de l'Ajuntament, indret on s'ubiquen la majoria de restes visibles. L'accés a la torre de l'homenatge i a la presó és: c/Baixada del castell, 1. A l'interior de la presó, es conserva un petita comuna. (segueix de Història): Durant el període de domini dels Agulló-Pinós, es conserven un destacat nombre de referències de la vila de Gironella amb el bandolerisme, del 1587 es documenta la presència d'hugonots. En època dels Agulló-Pinós, Gironella entrà en un procés de decadència; en gran part derivada pels efectes que les guerres van tenir a la vila, especialment per la de Successió. L'any 1702, Josep Agulló-Pinós obtingué, per part de Felip V, el títol de Marquès de Gironella, com a mostra d'agraïment a la seva fidelitat; tot i la protecció del rei la vila fou cremada, sembla ser que afectant de manera important al castell, fet que determinaria que durant el segle XVIII perdés la seva funció i importància. Posteriorment el títol de Marquès de Gironella passà a mans dels Sentmenat, tot i que acabà essent un títol honorífic, ja que la desamortització els deixà sense els béns patrimonials de Gironella. En el context de la Primera Guerra Carlina, Gironella fou saquejada i incendiada, per part del Comte d'Espanya; els efectes sobre la vila van ser molt importants, molt habitants varen marxar a altres poblacions, consta que el Marquès de Gironella i Sentmenat va cedir la pedra del que devia quedar del castell, als veïns per tal de reconstruir les cases. El títol d Marquesat de Gironella passaria més tard a mans dels Calvo-Encalada i els Febrer. (Rosa Serra i Cat Romànica) Posteriorment, les restes del castell es reaprofitaren i es modificà, durant un temps va ser rectoria i finalment casa consistorial. Avui dia l'edifici de l'Ajuntament està situat en l'emplaçament i aprofitant les restes de l'estructura de l'antic castell. Es reprodueix el text de M. Dolors Santandreu (SANTANDREU: 2014, pg. 90) pel detall de la informació que recull en relació al castell i muralles de Gironella: 'La importància de Gironella queda palesa en la descripció que se'n fa en el document: 'és una petita vila que pertany a D. Miquel d'Agulló i Pinós, marquès de dita vila. Està situada a l'esquerra del Llobregat i a la dreta de la riera de Gironella. De la banda dels conreus està tancada per una bona muralla i quatre torres quadrades, amb una espècie de camí cobert format de paret seca. Del costat del Llobregat, tancada pel castell que té una espècie de torre bastida sobre un penya-segat, i del costat de la riera per una muralla, sobre la qual s'han edificat diverses cases. Hi ha 2 portes, la de Berga, al costat dels conreus, amb una espècie de baluard quadrat de maçoneria que la cobreix; i la del Llobregat que desemboca al pont de maçoneria que és sobre el riu. Dintre el recinte hi ha l'església parroquial servida per un rector i tres preveres, 72 cases i uns 250 habitants. La major part són pagesos pobres que recullen unes 800 quarteres de sègol i 30 càrregues de vi cada any. El castell que forma part del recinte de la vila és a tres quarts d'hora del camí ral de Berga a Vic, i a una hora del de Manresa a Berga. Tot i que només hi ha una torre, té bones muralles. Durant el darrer setge de Barcelona, els miquelets van cremar l'estructura de fusta fent saltar una cantonada, i un cop a dintre empresonaren els 30 minyons que feien guàrdia. Com que les principals cases són construïdes i recolzades a la muralla, només es poden ensorrar les torres i les dues portes, ja que cal conservar els habitatges; s'ha d'ensorrar la torre del castell'. | 94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
49725 | Contrapès d'una premsa de Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-duna-premsa-de-ca-landal | -COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages. | El contrapès de Ca l'Andal està emplaçat prop de la casa, en un marge al costat d'un camp. Es tracta d'un bloc de gres que mesura entorn als 74 cms de llargada per 66 cms d'amplada, es desconeix la fondària per trobar-se encaixat al terreny. A la part central hi ha l'encaix que servia com a subjecció central del coixinet de retenció del cargol. Es desconeix si el seu emplaçament es correspon a la seva situació originària, però els germans Coromines creuen que pot estar situat a prop del lloc originari; segons els càlculs de Coromines pot tenir un pes aproximat de 360 quilos. (COROMINES: 2017, pg.70) | 08092-84 | La casa està situada al peu del camí que puja a la font de l'Ermita des de la zona de les Eres. | Aquest tipus de contrapès de premsa està documentat des de l'època medieval. | 42.0311300,1.8858000 | 407769 | 4653833 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49725-foto-08092-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49725-foto-08092-84-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta peça hauria actuat com a contrapès d'una antiga premsa de biga per fer el premsat del raïm per eleborar vi. Aquest tipus de contrapès està catalogat pels germans Coromines com el tipus A, es tracta d'un 'contrapès amb el forat d'allotjament de l'extrem del cargol proveït d'entalles trapezials 'ala de mosca' convergents i més amples pel cantó de dins per tal d'encastar-hi les falques' que subjectarien les peces frontals del cargol, l'eix del qual aniria col·locat vertical a la part central del forat rebaixat de la pedra i acoblat amb altres peces, tot segurament de fusta. (COROMINES: 2017, pg.28-32)Les imatges han estat facilitades per Ramon i Jaume Coromines, autors del llibre 'Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana.' | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49728 | Bòbila o teuleria de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-o-teuleria-de-cal-forroll | XIX-XX | en general l'estructura està força ben conservada però mostra algunes parts que s'estan malmeten. | La bòbila de Cal Forroll està definida per un edifici de planta irregular, conformada en base a una estructura de planta allargada, tendint a una forma rectangular amb l'extrem sud-est arrodonit, i un cos adossat al costat nord-est, tendint el conjunt a una planta en forma de L invertida. Estructura principal, el cos o la nau allargada és de dos nivells, i coberta a quatre aigües amb el carener nord-oest a sud-est seguint l'orientació de la nau. L'edifici està bastit adossat al terreny en el costat de ponent, facilitant l'accés a peu pla a nivell de planta primera per aquest costat. L'edifici comptava amb diversos accessos a la planta semisoterrània. L'interior està conformat per una gran cambra o túnel que conforma una mena de figura oval allargada, en la que hi ha diversos accessos cap a l'exterior. Interiorment, les parets són bastides amb obra, maons, i part rebaixada en el terreny natural, el túnel té coberta de volta, en alguns trams de mig punt i en altres apuntat, fet tot en maó massís com a continuació de le parets. A l'exterior gran part dels murs són de blocs de pedra en els que també hi ha alguns maons intercalats. El nivell superior i el cos adossat a l'extrem més nord són bastits amb material d'obra força contemporani, bàsicament totxanes i maons de diverses tipologies i acabats. | 08092-87 | Al costat sud-oest de la casa de Cal Forroll. | No es coneix la data en que es va posar en funcionament aquesta bòbila, és probable que ja funcionés al segle XIX coincidint amb l'època de creixement de població i urbanístic, moment en que es requeria molt material constructiu d'obra; també és l'època en que es construeixen les fàbriques tèxtils a peu del riu Llobregat. Tampoc s'ha pogut conèixer la data exacta de tancament de la bòvila, a les primeres dècades del segle XX encara funcionava, hi ha algun veí del poble d'edat molt avançada hi havia treballat. Després del seu tancament, al llarg dels anys la bòvila ha tingut diversos usos. | 42.0349800,1.8768900 | 407037 | 4654270 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons ens han explicat i com és habitual, la cambra inferior era la cambra de cocció, on es col·locava la llenya que feia de combustible a fi de generar calor per la cocció de l'obra; a la planta superior es disposaven les peces repartides convenientment per tal de que la cocció fos homogènia. A l'exterior hi havia les zones de treball on es preparaven les peces que després s'haurien de coure. La matèria prima per l'elaboració de les peces provenia de la mateixa zona, l'argila d'uns afloraments propers i comptaven amb aigua que arribava fins allà mateix. Els propietaris encara conserven alguns motlles de fusta de teules i maons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
49732 | Cal Cortadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cortadeta | -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | III | El jaciment es va localitzar arran de les obres de construcció d'una casa nova a la parcel·la del carrer de l'ermita número 13. A pocs metres de la zona on s'havien de construir els fonaments de la casa es van identificar en el terreny dues taques pròximes entre sí, que mostraven una coloració diferenciada de la resta del terreny, i en les que s'hi localitzaren, en superfície, fragments de 'tegulae' i 'imbrice', teules d'època romana. Es va dur a terme un seguiment arqueològic de l'obra sense que es localitzessin altres restes. D'altra banda, els resultats de l'excavació de les restes identificades inicialment va comportar la identificació i excavació de les restes de dues fosses, en el rebliment de les quals es van localitzar fragments ceràmics de cronologia tardo-romana. | 08092-91 | al sud-est del casc antic, a la zona de la Font de l'Ermita.C/ Font de l'ermita, 13. 08600 Gironella | Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. | 42.0315300,1.8851800 | 407718 | 4653878 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49732-foto-08092-91-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El jaciment ha estat estudiat i valorat a partir de tres intervencions arqueològiques, una primera fase en que es va realitzar el seguiment arqueològic de les obres de construcció de la casa, sota la direcció de Jordi Guàrdia, en data 19 de gener de 1996. Posteriorment es va dur a terme l'excavació d'urgència dirigida per Montserrat Trias, entre el 17 i 26 de juny de 1996, durant la qual es van excavar les dues fosses. Finalment, entre el 16 de març i l'11 de novembre de 1998, es van dur a terme prospeccions arqueològiques sense remoció del terreny, dirigides per Ramon Martí, dins el projecte d'investigació de l'ocupació a la plana central del Berguedà de l'UAB (Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix imperial romana fins l'alta edat mitjana, Ramon Martí Castelló i Josep Camprubí Sensada); dins aquest projecte una de les zones que es prospectà va ser Cal Cortadeta i una àmplia extensió de la zona de la Font de l'Ermita. | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
49644 | Santa Eulàlia, església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-esglesia-vella | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XIV-XX | Es tracta d'un edifici religiós que ha sofert al llarg del temps nombroses modificacions que han variat substancialment el seu aspecte original. Actualment es conserva una nau, de planta rectangular orientada est-oest, amb un absis poligonal adossat al qual s'aixeca l'estructura d'un antic campanar, format per una torre massissa que s'alça en el lloc on hi havia el transsepte de l'edifici primitiu. Exteriorment presenta uns paraments realitzats amb carreus escairats i disposats en filades regulars i col·locats a trencajunts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici; de fet és el resultat d'una intervenció contemporània que sobreposa una estructura de bigues i peus drets de ferro damunt l'antiga coberta (de lloses, visible en l'espai sota coberta). En aquest espai interior de la coberta es poden observar les direccionalitats de les voltes de la nau i del que resta de l'antic transsepte. A la façana principal s'observen les modernes intervencions en el portal d'accés i en l'ull de bou situat damunt el portal, així com quatre finestres de mig punt tapiades amb obra de maó vist. La façana lateral està defensada per un tancament translúcid i damunt del qual s'observa un ull de bou i un seguit de finestres de mig punt tapiades apreciables des de l'interior de la coberta. A l'interior de la nau es pot observar la coberta a base d'una volta de canó apuntada que es desenvolupa fins a la zona de presbiteri; a partir d'aquest punt, la coberta de l'absis adopta la forma de volta de creueria, amb les nervadures corresponents i la clau de volta amb el relleu presentant a Santa Eulàlia i els atributs del seu martiri (palma i creu) així com dues pinyes que fan referència a la família Pinós. En el mur sud de la nau s'observen tres grans arcades de mig punt que descansen damunt grans pilastres, llevat de la central que disposa d'un suport de secció circular. La torre campanar presenta una doble filera d'obertures, les de la inferior són altes i estretes coronades per un arc de mig punt, i les superiors més baixes. L'accés al capdamunt de la torre es realitza mitjançant un escala de cargol de graons de pedra que s'eleva fins la zona de les finestres inferiors. | 08092-3 | Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | Les característiques arquitectòniques que mostra l'edifici de l'església vella de Santa Eulàlia no es corresponen amb la que hauria estat la primitiva església de Gironella, així, en la bibliografia s'esmenta que podria haver ocupat el mateix emplaçament (BUSQUETS, 2005) tot i que hi ha opinions que reflecteixen el desconeixement exacte de la seva ubicació i que podria haver estat situada en un altre indret (VVAA: 1989). El nom de Gironella consta esmentat en la relació de parròquies que apareixen a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, document considerat una falsificació del segle X o XI. En l'acta de consagració de Santa Maria d'Olvan, del 9 de novembre de 899, consta Gironella com un dels límits de l'esmentada església; moment en que es creu que l'església o capella existent a Gironella podria estar vinculada directament a l'església de Santa Maria d'Olvan, la qual es trobava dins les possessions dels senyors de la Portella, que també tenien Gironella com a part dels seus dominis. La primera referència coneguda sobre la parròquia de Gironella (BUSQUETS, 2005: 10-11, 137-138) és en un document datat el 15 de maig de 1118, que tracta sobre les desavinences per el delme de Gironella entre Arbert, capellà d'Olvan, i Guerald Guifred, lloctinent dels senyors de la Portella. Posteriorment, del 1222, data un document que es considera com la primera referència a una comunitat plenament constituïda referida a Gironella , el document es conserva a l'Arxiu Parroquial de Gironella i és el més antic del fons de la parròquia. Es tracta d'una venda d'una casa feta per Guillelmus de Londoncel i la seva muller Nina a Bernat, capellà, per un import de trenta sous de moneda de Barcelona. El document descriu la localització i els límits de la propietat, es fa difícil identificar la ubicació concreta de l'immoble, es considera que aquest edifici podria estar destinat a dotar de casa parroquial una esglesiola que devia fer poc s'havia constituït o en fase de formació. Durant el segle XIII hi ha diverses notícies documentals que testimonien l'existència de culte a Santa Eulàlia, però sense que hi hagi referències directes ni notícies que permetin identificar la seva ubicació. Alguns estudis (VVAA: 1989, 148) plantegen la hipòtesis que potser la primera església dedicada a Santa Eulàlia no ha arribat als nostres dies i que l'església que avui anomenem església vella de Santa Eulàlia és obra del barons de Pinós, que a la segona meitat del segle XIV, en un context d'esplendor econòmic, social i polític; a més coincideix amb la tipologia gòtica visible. Segons Busquets la informació més antiga de l'església Vella de Santa Eulàlia és la data de la seva consagració el 7 de setembre de 1329; la data és recollida de manera indirecta a partir d'un comentari en el Llibre de Baptismes de la parròquia de l'any 1625 en que s'esmenta el dia i mes, i posteriorment l'any és citat en una resposta a un qüestionari del 1789. Del 1328 data la constitució del benefici eclesiàstic de Sant Joan i Sant Marc a l'església de Santa Eulàlia, poc després el rector Ramon de Gironella, al 1332 va fer bastir un nou altar sota l'advocació de Sant Joan Apòstol Evangelista i Sant Joan Baptista, tot concedint-li censos concrets. Del 27 de juliol del 1445 data un establiment en el que consta una referència a la torre de nova construcció que és al costat del cementiri i que es creu que podria correspondre a la torre del campanar (BUSQUETS, 2005, 23). Al llarg dels anys es van documentant nombroses referències a donacions, establiments, i altres mencions a la parròquia de Santa Eulàlia. Un document datat el 1552 fa referència documenta que es va fer una assemblea extraordinària a l'església de Santa Eulàlia, per part dels homes de la baronia de Gironella, que va ser presidida pel Sr. Galceran de Pinós i Cardona. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està inclòs en el Pre-Catàleg de les Normes urbanístiques de la revisió del Pla general, amb el número 1, dins el Nivell 2 Edificis i elements a protegir.També té consideració de jaciment arqueològic, s'hi van dur a terme treballs arqueològics i de restauració durant els anys 80 del segle XX, a càrrec del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. (segueix d'Història): L'arc triomfal de l'absis té gravada la data 1627, de fet a la primera meitat del segle XVII, es situen algunes de les importants obres de reforma del temple, segons els resultats proporcionats per l'arqueologia (VVAA: 1989). Segurament coincidint amb el període del rector Joan Puig, qui consta que impulsà les obres d'ampliació de l'església, construint les capelles de la banda dreta, engrandint el presbiteri i aixecant el campanar. (BUSQUETS: 2005, 34) Poques notícies es conserven o són conegudes durant un llarg període, sembla que degut a les vicissituds històriques esdevingudes, afegint-hi també que el 1838 en el context de la Primera Guerra Carlina es produí la crema del poble de Gironella, i al 1936 part de l'arxiu parroquial va ser destruït; són alguns dels fets que compliquen el coneixement de notícies de l'església. A finals del segle XIX, Gironella incrementà de manera important la seva població, degut especialment a la industrialització; aquest fet fou determinant perquè la parròquia i el Bisbat es decidissin a construir una nova església que permetés acollir el volum de població del moment. Per tal de facilitar assumir el cost de l'obra, el bisbat va decidir vendre l'església vella de Santa Eulàlia; la venta es dugué a terme el 1907 al senyor Ballús, un particular. Es dessacralitzà l'edifici i s'adequà a les noves necessitats d'ocupació; durant els decennis següents el temple va tenir diverses utilitats, entre les quals, habitatge als pisos superiors, i a nivell de planta baixa va tenir un ampli ventall d'usos al llarg dels anys, així l'absis fou taller de fusteria, la nau es va compartimentar per acollir diferents negocis com barberia i ferreteria. Les diferents obres per encabir els nous usos afectaren de manera destacada l'estructura arquitectònica del temple. El 1924, el llogater, el Sr. Fígols, comprà l'edifici i modificà la planta baixa per instal·lar-hi una fàbrica de fideus, la qual patí un incendi. Posteriorment acollí un teler. Les plantes superiors van deixar de ser emprades com a habitatge per ser utilitzades com a centre cultural i club cultural de jovent. Fou seu del Club Excursionista Sant Jordi, comptant amb un espai per jocs i acollint els assajos de sardanes i de la coral, i també va acollir un bar; l'antiga església va esdevenir un lloc de trobada de la gent jove del poble. Entre altres raons, les dificultats de manteniment de l'edifici, especialment davant el mal estat del campanar, van determinar que el 1971 el propietari cedís l'edifici a l'Ajuntament, finalment el 1972 es va fer efectiva la cessió. A partir d'aquí el consistori va iniciar tràmits amb la Diputació de Barcelona per poder realitzar la seva restauració i adequació als nous usos. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
49648 | Torre de l'amo de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-viladomiu-nou | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Edifici aïllat, a quatre vents, de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa, un pis, una zona de golfes i una estructura central (de planta octogonal amb llanterna) que sobresurt de la cota de la coberta de teules formant quatre vessants. L'actual planta rectangular és el resultat de l'afegit a la façana est d'un cos d'edifici de planta baixa i un pis on hi destaca l'estructura d'una galeria amb arcades de mig punt obrada amb obra vista de maó. L'obra del conjunt esta feta a base d'un paredat comú irregular en els murs de càrrega i obra de obra de maó vist que es localitza, a més de la galeria, a les quatre cantonades, a la cornisa de coronament, als emmarcaments de les obertures (llevat del frontis de l'entrada principal que és de pedra) i en l'estructura central que sobresurt de la coberta. La façana principal, on se situa l'accés a l'interior, presenta un gran portal flanquejat per dues finestres, tots tres elements disposen de llindes lobulades i damunt dels quals es desenvolupa una balconada amb llosa de pedra decorada per quatre mènsules que atorguen al conjunt d'aquesta entrada un caràcter monumental. Pel que fa a la resta d'obertures cal destacar que a la planta baixa es disposen senzilles finestres amb llindes rectes i a la planta pis s'observen balcons ampitadors amb baranes de ferro de fosa d'estrets balustres de disseny senzill. Cal destacar la cornisa de l'edifici, amb un ràfec pronunciat format per un seguit d'arcs (com si es tractés d'una decoració del romànic llombard) que emmarquen ulls de bou quadrilobulats realitzats amb pedra. El cos central que sobresurt de la coberta està format per un tambor octogonal, tot ell d'obra vista de maó, de coberta transitable amb barana amb balustres ceràmics, damunt del qual sobresurt una llanterna amb dues finestres parelles a cadascun del quatre costats, rematada per una estructura de merlets con si es tractes d'un castell medieval. | 08092-7 | A la Colònia Viladomiu nou. Al final del carrer principal. | Tomàs Viladomiu i Bertran va ser en fundador de les colònies de Viladomiu. Viladomiu Vell s'havia fundat a la peça de terra anomenada la Plana de Sant Marc; un cop ja iniciada la seva activitat l'any 1871, tot i que encara calia construir diversos edificis, la família va adquirir el tros de terra anomenat la Clau de Sant Marc, on bastiria la colònia de Viladomiu Nou la qual va començar-se a construir l'any 1880. Amb la constitució de la societat 'Jacinto Viladomiu e Hijos' es pot considerar que comença la història de Viladomiu Nou, és el 1896, moment en el qual es separa de la primera societat la qual continuaria a la colònia Viladomiu Vell; a partir d'aquí els dos Viladomiu, passaren cada un a ser gestionat per una societat, en el cas de Viladomiu Vell per 'Viladomiu Hijos'. En relació a la torre de l'amo, consta que l'any 1899 es trobava en procés de construcció, moment en que també s'havia iniciat la plantació de l'arbrat al carrer. La família Viladomiu es va instal·lar a la torre l'estiu del 1902. L'edifici era utilitzat com a residència temporal dels propietaris de la colònia, els quals habitualment residien a Barcelona. Al llarg dels anys les estades es van anar reduint. Actualment l'edifici funciona com a Centre d'Interpretació de les Colònies del Llobregat, vinculat al Parc Fluvial de les colònies del Llobregat, va obrir al públic el 18 de juliol de 2008; el centre mostra al públic la història i patrimoni del les colònies tèxtils de l'Alt Llobregat a partir d'una exposició i recursos audiovisuals i permet conèixer com es vivia en una torre senyorial de les colònies, concretament espais de la primera planta i golfes es mostren com espai museístic amb el seu mobiliari i objectes d'ús habitual tot reproduint l'ambient de diferents estances. El centre realitza visites guiades, i és punt d'inici de rutes de descoberta del patrimoni industrial, natural i immaterial de les colònies. | 42.0035600,1.8869800 | 407827 | 4650771 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49648-foto-08092-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49648-foto-08092-7-3.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49664 | Edifici carrer Pont Vell, 19 (Arxiu històric) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-pont-vell-19-arxiu-historic | XVIII-XIX | Es tracta d'un antic edifici, força reformat, construït entre mitgeres situat a la cantonada que forma la corba del carrer, amb forta pendent, per la qual cosa s'incorporen graons en el seu itinerari per salvar els desnivells. Per aquest motiu l'edifici s'organitza en alçat en planta baixa i tres nivells a la cota més baixa del carrer i en planta baixa i dos pisos a la zona alta, a tocar l'encreuament amb el carrer del Roser. La coberta és de teules, a tres vessants que s'adapten a la corba del carrer. Presenta tots els murs construïts amb carreus de pedra irregulars segellats amb morter de calç, llevat de les cantonades que presenta grans carreus escairats i ben tallats. Resseguint els murs es poden apreciar grans carreus paredats que molt probablement corresponien a alguns elements que destaquen del conjunt, en concret les restes i traces d'antigues obertures (brancals o emmarcaments de finestres) avui dia tapiades; es tracta de brancals de carreus i llindes planes monolítiques, ben tallades i polides, en algun cas amb senzilles incisions a manera ornamental; en una de les finestres del carrer pont vell podem veure la data 1772 incisa. La façana situada a la cota baixa presenta una estreta porta a la planta baixa amb una llinda de biga de fusta que també serveix de llinda d'una petita finestra. Destaquen les dues balconades situades als dos darrers nivells, amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill amb reganyols decoratius, on hi ha diverses obertures de format irregular i llindes d'arcs rebaixats realitzades amb carreus de pedra irregulars. A la façana de la cota alta es disposa d'un ample portal amb llinda en forma d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres, una d'elles paredada on es poden observar els elements d'emmarcament de grans carreus i a la a la cota més alta dels baixos hi ha una segona porta en aquest cas senzilla, sense emmarcaments destacables. A la primera planta es disposen quatre obertures de factura desigual, una d'elles amb muntants de grans carreus, i a la darrera planta s'observen tres balcons ampitadors. Val a dir que és un edifici que ha sofert nombroses modificacions per tal adaptar-lo a les noves funcions d'arxiu històric, entre les actuacions realitzades s'han modificat obertures, amb la creació de nous registres per tal de situar-los en el nivell de cota adequat a la reforma. De l'interior, destacar que la planta baixa a nivell de la placeta del carrer del pont, obra a un petit espai cobert amb volta de canó de pedra encofrada; a nivell de planta segona, es conserven els forjats de bigues de fusta i també podem veure restes de paviments de terra hidràulic. | 08092-23 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | L'edifici es situa dins l'antiga trama urbana del casc antic, just en el carrer del pont vell, el qual rep el nom perquè comunica la part alta de la vila amb el pont gòtic que permetia creuar el riu Llobregat al pas per la vila. És un carrer de configuració antiga. Les característiques arquitectòniques dels elements antics conservats, fan pensar en una estructura que podria correspondre al segle XVIII o XIX, i amb reformes posteriors, a més de la darrera i important obra de reforma i adequació als nous usos. | 42.0332800,1.8828400 | 407527 | 4654075 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49664-foto-08092-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49664-foto-08092-23-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici acull l'Arxiu Municipal, el qual es va inaugurar el 27 de març de 2015, porta el nom de Josep Busquets, en homenatge a qui va ser historiador i arxiver municipal. L'arxiu es situa en una de les plantes de l'edifici, les altres es destinen a altres usos. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49735 | Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-2 | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XIV-XX | L'església de Santa Eulàlia de Gironella va ser objecte d'un estudi arqueològic del seu subsòl i de les restes arquitectòniques del conjunt per tal de poder extreure uns resultats de les diferents fases constructives de l'edifici, identificar les diverses actuacions a les que s'havia sotmès l'església i sobretot poder documentar el subsòl de l'església i completar les notícies històriques conegudes. Els resultats de l'excavació, en relació a l'estratigrafia identificada al subsòl, van proporcionar pocs resultats. Cal tenir en compte, que els diferents usos que va tenir l'església després de la seva venda a un particular, va comportar una modificació substancial del terra de la nau i l'afectació del mateix; així un part important de l'estratigrafia i un gran nombre de les actuacions documentades corresponen a les darreres ocupacions de l'edifici durant el segle XX. Una de les conclusions més destacades és que no s'han localitzat restes d'estructures anteriors al moment de construcció de la nau, dada que contrasta amb les notícies documentals que esmenten l'existència d'una església dedicada a Santa Eulàlia amb anterioritat als segles XIII-XIV, de la que no es coneix el seu emplaçament. Els resultats van concloure que l'edifici originari és pot situar cronològicament a la segona meitat del segle XIV, moment en que estaria format per una nau rectangular amb la seva capçalera, amb un paviment de terra batuda. Una segona fase que es creu que podria situar-se pels volts del segle XVI, corresponent a la creació de la cripta dels barons de Gironella. Una tercera fase que inclou un seguit d'intervencions al conjunt de l'església, com la reconstrucció de l'absis gòtic, actuació que es creu que podria ser del 1628 (data gravada a l'arc triomfal del nou absis), en la reconstrucció del qual s'emprà la gran majoria de materials de l'anterior absis del segle XIV, raó per la qual manté un estil que recorda al gòtic. En aquesta fase també es pavimentà amb cairons la nau i el presbiteri, s'obriren capelles al mur de migdia i s'excavà el sepulcre de la confraria del Roser i la tomba situada prop de la mateixa capella del Roser i dues altres tombes, entre altres actuacions. I altres fases corresponents al conjunt d'actuacions realitzades a l'immoble després de que fos venut a un particular a inicis del segle XX, les quals inclouen diverses obres per tal d'adaptar els espais als nous usos i que van afectar considerablement el subsòl i l'estructura de l'església. Durant l'excavació a part de la identificació d'una seqüència cronològica i estratigràfica, es van localitzar diferents restes i materials, entre els quals un ampli i variat conjunt de ceràmiques medievals i modernes, de diferents tipologies, formes i informes, també materials constructius, alguns metalls i diverses restes òssies tant de fauna com humanes. Del conjunt ceràmic esmentar la localització de diversos fragments del primer quart del segle XVII, ceràmica de reflexos metàl·lics i vidrades, i també diversos fragments de ceràmica grisa d'època medieval, a més d'un fragment de ceràmica ibèrica i un de protocampaniana. I pel que fa al metall, esmentar tres peces, un diner de Barcelona de l'època de Jaume I el conqueridor (1213-1276), una moneda de dos cèntims del Govern Provisional de 1870 i una medalla religiosa del segle XIX o XX. | 08092-94 | Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | L'església vella de Santa Eulàlia correspon a un edifici bastit en època gòtica, probablement a mitjans del segle XIV, tot i que també es conserven restes que indicarien la possibilitat que pugui recular fins a finals del segle XIII; en el context de domini dels Pinós. L'edifici que ha arribat als nostres dies és el resultat de diferents modificacions al llarg del segles, que han modificat considerablement l'edifici gòtic. L'església va ser parroquial fins a finals del segle XIX, l'església nova de Santa Eulàlia es va inaugurar el 1905 per tal de donar cabuda al creixement poblacional que estava experimentant la vila. L'església vella de Santa Eulàlia es va vendre a un particular per tal de poder fer front a les despeses de la construcció del nou temple. A finals del 1971 el propietari i l'ajuntament van posar-se d'acord en la cessió de l'edifici a l'Ajuntament, finalment el 1972 es va fer efectiva. A partir d'aquell moment, el consistori va iniciar tràmits amb la Diputació de Barcelona per poder realitzar la seva restauració i adequació als nous usos, actuació que comportà també l'excavació arqueològica prèvia. Les obres de restauració van finalitzar l'any 1990. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49735-foto-08092-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49735-foto-08092-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49735-foto-08092-94-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el paviment actual de la nau s'identifica la ubicació i part d'algunes de les tombes. L'excavació arqueològica de l'interior de l'església vella de Santa Eulàlia es va dur a terme l'any 1985 sota la direcció d'Àlvar Caixal i Mata. | 93|94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
49774 | Exposició permanent Torre de l'amo de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/exposicio-permanent-torre-de-lamo-de-viladomiu-nou | XIX-XX | Els espais interiors del primer pis i golfes, mostren com es vivia en una torre senyorial de les colònies tèxtils a inicis de segle XX, es tracta d'una col·lecció de mobiliari, roba i objectes disposats en les diferents estances reproduint l'ambient de l'època. La col·lecció és extensa, reuneix un gran nombre de peces bàsicament del segle XX, el mobiliari típic de les habitacions els llits, tauletes, algun armari, els moble propis d'un menjador, taula i cadires, amb un munt d'objectes d'ús quotidià plats, coberts, cristalleria, també hi ha un piano, etc. | 08092-133 | a la Colònica Viladomiu, en diferents espais de la Torre. | A inicis del segle XX l'edifici va ser restaurat per convertir-lo en seu del centre d'interpretació de la història i del patrimoni de les colònies tèxtils de l'Alt Llobregat, actualment és propietat de l'Ajuntament i continua funcionant com a centre d'interpretació de les colònies tèxtils oferint entre altres, la visita a espais interiors. | 42.0035600,1.8869800 | 407827 | 4650771 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49774-foto-08092-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49774-foto-08092-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En paral·lel a l'edifici es pot veure una exposició sobre el món de les colònies i el seu patrimoni. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49776 | Farmàcia Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farmacia-homs | -PUJOL, J. (2014): 'La farmàcia Homs de Gironella. Notes històriques', Quaderns de Divulgació Històrica de Gironella, número 3. https://farmaciabovetfranch.com/ca/ | XIX | La farmàcia Bovent Franch ha preservat l'antiga farmàcia del segle XIX, concretament l'espai de venda al públic, conegut com Farmàcia Homs. Conserva objectes, mobiliari i l'estructura d'armaris encastats a la paret, aquests són armaris tancats a la part baixa, i a la part superior, una estructura conformada per diversos arcs apuntats sustentats en petites columnes entre cadascun i amb lleixes al seu interior. Als prestatges laterals hi ha disposada la col·lecció de pots blancs de ceràmica per als extractes (99 pots del segle XIX), a la part frontal (el cordialer) trobem les ampolletes de vidre amb tintures i pólvores. L'estructura dels prestatges és de fusta i decorada amb pintures que imiten marbrejats. A costat i costat dels prestatges centrals, hi ha els bustos d'Hipòcretes i el de Galeno, un a cada costat. El mostrador és de fusta conformant formes també d'arcs apuntats a la part frontal i sobre el mostrador una barana també de fusta decorada amb formes circulars. L'espai compta a més amb d'altres elements d'interès, com balances de precisió, un pindoler, llibres, etc. També conserva una col·lecció d'orles de graduació en farmàcia dels membres de la família, en concret la de Miquel Homs és del 1874, sembla que potser de les més antigues conservades a Catalunya. | 08092-135 | Avda. Catalunya, 30. 08680 Gironella | La farmàcia fa ser fundada el 1877 per Miquel Homs i Quer. L'any 2003, la besnéta i propietari de la farmàcia Lourdes Ricart i Bovet va restaurar-la, tot recuperant els colors i l'aspecte original de parets i mobiliari, tal com indica la mateixa pàgina web de la farmàcia 'la farmàcia presenta una tonalitat verdosa i la pintura a l'oli del sostre mostra una sanefa amb ornamentació floral de colors vermells, verds i ocres'; actualment es pot concertar cita per poder-la visitar. | 42.0323400,1.8804300 | 407326 | 4653973 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49776-foto-08092-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49776-foto-08092-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La farmàcia Homs està ubicada en la mateixa casa que s'instal·là el fundador del negoci, Miquel Homs i Quer a finals del segle XIX. Es tracta d'una casa situada a l'Avinguda Catalunya número 30, la qual conserva l'estructura de l'època, formada per semisoterrani, planta baixa i planta pis, amb unes petites golfes. La façana és d'obertures distribuides uniformement, totes amb emmarcament de maó massís, i amb la superfície de les façanes coberta per un revestiment senzill. A la façana posterior es conserva la galeria de la planta primera, formada per arcs de mig punt volats, sense columna de suport. De l'interior destaca la conservació de diverses pintures en parets i sostres. La casa havia tingut un ampli jardí a la zona posterior, on es cultivaven algunes de les plantes emprades en la farmàcia. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
49778 | Fons de material de Gironella al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-de-gironella-al-museu-comarcal-de-berga | VIIIaC-XX | Els materials provinents del municipi de Gironella conservats al Museu Comarcal de Berga, són bàsicament els dels l'excavacions de l'església vella de Santa Eulàlia de Gironella, de Cal Cortadeta, els materials del Clot del Llop i els fragments recollits a l'indret de la Costa de Cal Peu Curt. Inclou materials d'un ventall cronològic molt ampli des de l'Edat dels Metalls fins època contemporània. Entre els tipus de materials custodiats hi ha restes òssies humanes i de fauna, ceràmica de tipologies i èpoques diverses, destacant com a major quantitat les ceràmiques medievals grises i també gran quantitat de ceràmiques modernes; es conserven fragments informes, la gran majoria, però també hi ha formes, vores, anses, bases, etc. A més, també hi ha diferents objectes de metall i alguns fragments informes, destaquem algunes monedes medievals i modernes, una sivella, etc. També hi ha alguns materials lítics . | 08092-137 | Museu de Berga, c/ dels Àngels, s/n. 08600 Berga. | La majoria dels materials van ser recuperats en excavacions realitzades a les darreres dècades del segle XX. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 83|85|94|98|79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49779 | Fons d'imatges de l'Ajuntament de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lajuntament-de-gironella | XX | El fons fotogràfic està format per conjunt de fotografies en color i en blanc i negre. Ocupen uns cinc arxivadors del fons de l'Arxiu Històric Municipal, on són custodiades. Les temàtiques de les imatges són molt diverses, i estan agrupades en la col·lecció d'imatges del Vilatà, les fotografies Homenatge a la vellesa, Futbol, i dues unitats d'instal·lació més on s'inclouen fotografies de gran format qeu van servir per una exposició que es va fer l'any 1990 sota el títol 'Exposició de fotografies històriques de Gironella' i una altra unitat formada per fotografies recollides per diferents persones. | 08092-138 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | La majoria d'imatges són dels anys 80 del segle XX en endavant. | 42.0332800,1.8828400 | 407527 | 4654075 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49779-foto-08092-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
49780 | Fons imatges de Gironella a l'Arxiu de l' Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-de-gironella-a-larxiu-de-l-ambit-recerques-bergueda | XIX-XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas de Gironella és bastant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, que inclouen fotografies en blanc i negre i en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> | 08092-139 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
49782 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gironella | XV-XXI | L'arxiu municipal de Gironella està repartit bàsicament en dues dependències, a l'arxiu històric a l'edifici del carrer del pont vell i la resta, el volum més ampli, a l'edifici de Sant Tomàs (bàsicament documentació de administrativa i de gestió del consistori); a més també compta amb una part encara a les golfes de l'edifici de l'Ajuntament. Actualment gran part de la documentació de l'arxiu està classificada i ordenada, tot i que encara queda una quantitat de metres lineals pendents d'ordenar, inventariar i classificar. L'arxiu ocupa un volum aproximat de 735,30 metres lineals de prestatgeries. La documentació conservada s'inicia l'any 1405 amb el llibre de privilegis, el següent document és del 1586, i segueix documentació ja fins l'actualitat amb petits buits. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. A més, dels documents més antics esmentats, conserva un conjunt de notables del segle XVII, Actes de l'Ajuntament des de 1607, Censals des del 1639, el Llibre del Molí de la vila de 1643 a 1729, ordinacions, el cadastre de 1732 i l'amillarament de 1772, entre altres. També compta amb col·leccions com la del El Vilatà, publicacions, d'estampes i recordatoris de defunció, goigs, moltes són col·leccions parcials. La documentació està ordenada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona; les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. | 08092-141 | C/ Pont Vell, 19, c/ Sant Joan Baptista de la Salle, 4 i Plaça de la Vila, 1 . 08680 Gironella | Durant anys Josep M. Busquets va fer algunes tasques d'arxiver, classificant i ordenant la documentació. Prèviament no s'havia realitzat cap altra tipus d'actuació de classificació. Després de la mort de Busquets, l'Ajuntament es va fer càrrec de part de l'organització, classificació i inventari de l'arxiu històric. I actualment, des del 2016, es fa a través de la Diputació de Barcelona. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'Arxiu de Gironella és el tercer arxiu de la comarca a destacar en relació al volum i tipologia de documentació que conserva, després del de Berga i Bagà. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49783 | Fons documental de la parròquia de Santa Eulàlia a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-eulalia-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XVI-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella hi ha 10 llibres de baptismes des de 1555 fins el 1902 de manera ininterrompuda, 4 llibres de matrimonis des del 1752 fins el 1914, i 6 llibres d'òbits d'entre els anys 1735 i 1908. Compta amb 19 plecs de fulls corresponents als expedients de matrimonis des de l'any 1939 fins el 2000. A més, de la documentació referent a l'administració parroquial hi ha documentació referent als comptes de col·lectes manades, llibreta d'ànimes, del Benefici de l'Hospital , La casa del Benefici, Càritas parroquial, Visita domiciliària a la Sagrada Família, Apostolat de l'Oració, Capella de Sant Isidre, Capella de Sant Marc, Capella de Sant Antoni de la carretera, llibretes de comptes de diverses fundacions: Feliu, Novenari, Mn. Vicenç Casals, de Ferrer, Carme Vila, Josep Villaró, Mn. Pere Vila, Mm. Josep Bover, i Simó Munts; que contenen informació referida al període 1957-1976. El fons inclou documentació notarial, dos manuals notarials, un llibre amb dades de 1445 a 1448 i l'altre de 1549 a 1551, a més també hi ha un seguit de documents notarials solts del segle XIX; a més, compta amb la transcripció de 7 pergamins.</p> | 08092-142 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | <p>Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica.</p> | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el fons que es conserva a la parròquia hi ha la resta de llibres de baptismes des de 1902 fins 1976, en total 7 llibres, els llibres de matrimonis des de 1915 fins 1975, i 4 llibres d'òbits des de 1909 fins 1976. La documentació de Viladomiu Nou també és conservada a la parròquia, aquest fons consta de 2 llibres de comptes (1940-1976), un de matrimonis (1940-1976), un d'òbits (1940-1976), un de confirmacions (1943-1976) i un de compliment pasqual (1941-1976), a més de documentació referent a l'administració parroquial des del 1940 fins el 1972. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49784 | Festa Major de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XX-XXI | La Festa Major de Gironella es celebra el primer cap de setmana després del dia de Sant Roc, que s'escau el dia 16 d'agost. Els actes que es desenvolupen han anat variant al llarg dels anys, per bé que n'hi ha alguns que es van mantenint. La durada dels dies de celebració també han anat variant al llarg dels anys, actualment dura uns set dies de festa incloent actes culturals i esportius, a més, també de religiosos. Tot i que els actes principals són similars any rere any (sardanes, concert pel jovent, ball de gala, espectacle infantil, concerts, torneig de futbol, etc.); el programa de la Festa Major de Gironella inclou dos actes centrals, un el dissabte a la nit que és el Festival de Dansa Folklòrica amb Els Amics de l'Almorratxa i altres esbarts convidats i l'altre acte, que és la solemne Ballada de l'Almorratxa el diumenge al migdia. Aquests dos actes es celebren a la plaça de la Vila, escenari d'altres actes de la festa els quals són repartits per diferents indrets del poble. | 08092-143 | en diferents indrets del poble. | La vila de Gironella va rebre el privilegi, concedit pel rei Martí l'Humà l'any 1405, de poder celebrar mercat cada dijous i fira per Sant Martí i els següents vuit dies. L'any 1642 els jurats de Gironella acordaren traslladar la fira a l'agost, al dia de Sant Roc, que de fet, junt amb la diada de Sant Marc i la de Santa Eulàlia, eren les dues festes més importants de Gironella. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49784-foto-08092-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49784-foto-08092-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les activitats han anat canviant al llarg dels anys, però es manté una estructura força similar, incloent com és habitual en la majoria de festes majors inclou actes per petits, joves i grans, balls de diferents tipus, ofici religiós, entre altres. L'any 2016 es va celebrar els 25 anys del pubillatge de Gironella.En motiu de la missa major es fa cantada de goig en honor a Sant Roc. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
49785 | Cantada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-0 | XIX-XXI | Actualment, durant el cap de setmana de Setmana Santa, els diferents grups de caramellaires recorren carrers i places del municipi oferint les tradicionals cantades de caramelles. Cada colla de caramellaires surt a fer un recorregut, bàsicament durant el dissabte a la tarda i el diumenge al matí, passant (repartint-se) per diferents nuclis on oferir les seves cantades. Com és tradició el diumenge de Pasqua, després de la sortida de missa (a la una) s'ofereix la tradicional trobada de colles de caramellaires a la plaça de la Vila; on s'aplega gran nombre de públic per gaudir de les cantades de cada colla, cadascuna per separat i en finalitzar totes plegades ofereixen una cantada conjunta. Al llarg dels anys els grups participants a la cantada de caramelles han anat canviant, en l'edició del 2018 hi ha participat Les Veus de Gironella, el grup de caramelles de Viladomiu Nou, la Coral Estel i el grup de caramelles de l'Escola de Cal Bassacs. | 08092-144 | en diferents indrets del municipi, la cantada conjunta és a la plaça de la Vila. | Les caramelles són cançons populars, de tradició religiosa i festiva que es canten per Pasqua Florida; l'origen es situa al món rural i, posteriorment, es creu que no és fins al segle XIX, es comença a introduir a les ciutats de la mà de les societats corals . Durant els dies de Pasqua cada grup de cantaires visiten cases i masies, a Gironella actualment sobretot dins els nuclis urbans, tot fent la cantada de caramelles davant de cada casa o en diferents zones de cada barri. Tradicionalment el grup de cantaires era gratificat amb ous, llonganissa i altres aliments, que a la vegada simbolitzava la finalització de la Quaresma. Amb els aliments que es recollien s'acostumava a fer un esmorzar o berenar, i en alguns indrets com és el cas de Gironella una ouada o truitada popular. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49785-foto-08092-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49785-foto-08092-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antigament era tradició que durant la cantada de caramelles es fes recollida de donatius, econòmics amb la barretina, però també es passava amb un cistell per recollir ous els quals es feien servir per l'ouada que s'oferiria la setmana posterior a Pasqua. Actualment, bàsicament es recullen diners que també serveixen per oferir la tradicional Ouada o per costejar altres despeses. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49792 | L'onze de setembre i Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lonze-de-setembre-i-gironella | http://www.11sgironella.cat/presentaci%C3%B3.html | XX-XXI | Coincidint amb l'11 de setembre es realitza la representació de l'Onze de setembre i Gironella, a les roques del pont vell. El dia exacte de les representacions ha anat variant segons com s'escau el calendari, habitualment cada any es realitzen vàries sessions, dues o tres, segons l'any, tot i que en alguna ocasió només s'ha fet una representació. L'emplaçament escollit és l'escenari natural de les roques del riu, el mateix riu, el pont vell, i la part inicial del carrer del pont vell, i amb el casc antic com a decorat de fons que s'integra en la representació de l'obra. L'espectacle es situa en el context de l'11 de setembre de 1714, tot enllaçant-ho amb els fets històrics del 1640. L'escenificació es fa a través de la vivència del Mestre Jordi i la seva família, veïns de Gironella. El fil conductor de l'obra es desenvolupa a través de la figura de l'àvia, la muller del Jordi, qui explica a la seva neta Eulàlia, com es van conèixer els seus besavis i quines conseqüències pot comportar la guerra que estant vivint en aquell moment, el1714, tot basant-se en el que van viure els seus besavis arran de la Guerra dels Segadors, el 1640, i introduint en escena l'episodi de l'agonia i mort de Pau Claris. L'argument gira a la figura de l'avi Jordi, qui com altres voluntaris de Gironella i el Berguedà, el 1714 van marxar de Gironella per anar a defensar Barcelona. Eulàlia, la neta, coneixedora dels fets narrats per l'àvia, marxa amb uns comediants cap a Barcelona a ajudar al seu avi Jordi. La neta ajudarà l'avi en la feina d'enterrador al Fossar de les Moreres, on s'assabentaran de les dificultats que està vivint Barcelona. En aquest context s'introdueixen altres passatges històrics com la caiguda d'en Casanova. Finalitza l'espectacle amb escenes emotives i plenes de simbolisme amb el retorn dels derrotats voluntaris de Gironella. | 08092-151 | a les roques del pont Vell. | La representació es va iniciar l'any 1999 o 2000, i durant 14 anys va està dirigida per Jordi Vallbona, des del 2015 està sota la direcció de Maria Caselles i Joan Rigat. Etapa en la que s'han introduït alguns canvis en l'estructura, bàsicament en la manera d'enllaçar les diferents escenes per tal de fer-lo més dinàmic, també compta amb un narrador a tres veus, que va explicant la història i situant a l'espectador tot aportant dades històriques. El col·lectiu la Gresca van ser els iniciadors d'aquesta representació, que ja des dels seus inicis l'espectacle ha comptat amb la col·laboració de molts veïns i veïnes. Actualment és organitzat per l'Ajuntament de Gironella amb la col·laboració de nombrosos veïns i entitats, així, les darreres edicions ha comptat amb un centenar d'actors a més de figurants, la col·laboració de la Coral V9 de Viladomiu Nou, bombers voluntaris, un grup de timbalers i grallers, i en diverses edicions s'ha comptat amb la lectura per part de mossèn Climent Forner, del poema 'Plany per Catalunya'. | 42.0331300,1.8815200 | 407418 | 4654060 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les escenes emblemàtiques són, a l'inici la cremada del poble, l'afusellament d'uns catalans, el retorn dels derrotats de l'11 de setembre. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
49795 | Festival de Dansa Folklòrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-de-dansa-folklorica | XX-XXI | En el context de la Festa Major de Gironella, com un dels actes centrals el dissabte a la nit es celebra el Festival de Dansa Folklòrica amb Els Amics de l'Almorratxa i altres esbarts catalans convidats, habitualment són dos però en algunes edicions n'hi havia tres. En el marc del festival es representa el ball de l'Almorratxa, seguidament cadascun dels esbarts balla una de les seves danses, i així, alternativament, cada grup va fent les seves ballades. Actualment, la música que sona és enregistrada però durant molts anys es tocava en directe. | 08092-154 | a la plaça de la Vila. | El Festival de la Dansa Folklòrica es va començar a celebrar l'any 1970, l'any 2017 ha assolit la quaranta-vuitena edició. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
49797 | Ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lalmorratxa-0 | XX-XXI | El ball de l'Almorratxa és un ball pla, una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. El ball simbolitza un casament, en el que el senyor feudal qui tenia el dret sobre els seus vassalls, era el primer a treure la núvia a ballar. Així, el senyor feudal fa un primer passeig amb la núvia, portant darrera el nuvi i la resta de parelles que conformen el convit, seguidament es situa la núvia i la resta de noies situades davant el seu ballador, moment en que el senyor feudal portant l'almorratxa a la mà, passa davant de totes elles ruixant-les simbòlicament amb l'aigua d'olor de l'almorratxa, un acte que s'interpreta com la demostració de la possessió que té sobre elles. A continuació, les diferents parelles fan una ballada per seguidament donar obertura al ball tot anant cada ballador a buscar un acompanyant d'entre el públic. La dansa es desenvolupa davant la presència del senyor feudal. Pel que fa al vestuari, el senyor feudal porta un vestit de gala negre amb camisa blanca i capa llarga i també negra; a més, va complementat amb barret de copa i l'almorratxa guarnida. El vestit de la núvia està format per una faldilla llarga fins als peus i brusa, que anomenen sac i faldilla, la roba interior són enagos i mitges blanques, com a complements porta pinta i mantellina blanca. La roba de les noies consisteix amb una brusa negra, davantal negre sobre faldilla (actualment taronges), complementat amb braçals negres o blancs fins als colzes i mantellina al cap de color blanc; la roba interior consisteix en calces llargues cenyides fins al genoll, mitja blanca i enagos amb punta. Els nois porten pantalons de pana negra fins a sota el genoll, camisa blanca amb llacet negre, excepte el nuvi que és blau, jaqueta negra de pana, complementat amb faixa i barretina vermelles, i mitja blanca amb calçat negre. El vestuari que s'utilitza és considera que correspon típic al vestuari de gala català del segle XIX. | 08092-156 | es balla a la plaça de la Vila. | El ball de l'Almorratxa es balla a Gironella coincidint amb la Festa Major, actualment es balla el dissabte a la nit, en el context del Festival de la Dansa Folklòrica que fa més de quaranta anys que es realitza, i els darrers anys també es balla el diumenge després de sortir de missa. Tant dissabte com diumenge es representa a la plaça de la Vila, davant l'Ajuntament. La Festa Major de Gironella es celebra el primer cap de setmana després del dia de Sant Roc, que s'escau el dia 16 d'agost. Els orígens d'aquesta dansa es creu que poden ser de l'època baix medieval, ja que en el ball s'escenifica el paper que el senyor feudal tenia en el casament. Aquests tipus de balls plans tenen molta tradició en gran part de la Catalunya Vella. Segons informacions recollides entre els membres que han participat en el ball de l'almorratxa a Gironella, no es sap des de quan es balla però si que hi ha imatges de mitjans de segle XX que testimonien que es realitzava. Mentre va funcionar l'Esbart Sant Jordi, aquesta entitat s'encarregava de representar el ball coincidint amb la Festa Major, però també en altres diades, així com de fer assajos durant l'any. En algunes èpoques l'esbart havia arribat a tenir tres grups de balladors de diferents edats, per tant, hi havia relleu assegurat, altres moments, va ser més difícil comptar amb gent jove. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El ball de l'almorratxa, en algunes classificacions de dansa, també és tipificat com a ball d'objectes, ja que és un tipus de ball en que l'objecte té un paper destacat i sobretot simbòlic dins el desenvolupament de la dansa; així el capdanser, en aquest cas el senyor feudal, porta l'almorratxa a la mà mentre ballen, és part del ball i de fet el ball pren el nom de l'objecte. L'almorratxa (alguns llocs nomenat morratxa i en altres torratxa) és un objecte fi i delicat; es tracta d'un recipient generalment de vidre bufat, amb un broc central més gran i quatre de petits al voltant, decorat i proveït de diferents bocs per a espargir aigua de roses o d'olor, amb el qual sovint es ruixen les balladores o el públic; a Gironella l'almorratxa s'ornamenta amb diverses cintes de colors. En el ball representa el domini del senyor feudal sobre els seus vassalls, i concretament, escenifica i simbolitza el que era el dret de cuixa, que consistia en passar la primera nit amb la núvia.Altres poblacions catalanes on es representen balls de l'almorratxa són a Campdevànol, en el ball de l'aigua-ros de Castellciutat, els anomenats balls del ciri, i, a Lloret de Mar i Sant Oil de Mar. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49798 | La música del ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-musica-del-ball-de-lalmorratxa | XX | La música del ball de l'almorratxa forma part del repertori de música tradicional i popular. En relació a la partitura que actualment, i de fa anys, s'utilitza per ballar la dansa de Gironella és música de cobla; la partitura comença amb compàs ternari simple i continua amb binari compost. Està composta per corxeres i negres. | 08092-157 | es balla a la plaça de la Vila. | L'any 1945 es va fer un arranjament corresponent a una harmonització i instrumentació simple, a càrrec de Francesc Juanola de la Cobla de Manresa, per poder-se tocar amb cobla. Fa anys, es va fer un enregistrament de la música tocant la Cobla Contemporània, ja que l'Esbart Sant Jordi no en tenien cap de gravada. Durant molts anys el ball de l'almorratxa junt amb la resta de balls i danses que es representaven durant el Festival de Dansa Folklòrica eren a càrrec d'una cobla, és de fa uns anys que la música és enregistrada. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49798-foto-08092-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49798-foto-08092-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
49799 | A Gironella o La Roseta de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-gironella-o-la-roseta-de-gironella | -BRIZ, P. (1874): Cançons de la terra, volum IV. -SERRA I VILARÓ, J. (1989): El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà. -V.V.A.A. (1985): 'Arrels. Viles i Pobles'. Vol IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985. | XIX-XX | És una cançó tradicional catalana que tant és coneguda sota el nom de 'La Roseta de Gironella' com 'A Gironella'. La tonada és molt popular i coneguda a tota la comarca, tocant-se per celebrar ballades en diverses trobades o aplecs. La versió més coneguda i popular és la que es canten tres estrofes i la tornada. La lletra parla d'una història d'amor no correspost. Hi ha una versió molt més llarga i desconeguda. Es conserven partitures amb música diferent, tot i que amb semblances. La lletra diu: A Gironella / una vila tan bella, / n'hi ha una donzella / que a mi em fa penar. / Si els seus ho volen, / se n'aconsolen, / desitjaria / poguer-m'hi casar. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua; / jo en vaig i en vinc / de la vora, vora del riu. / Ara i com sempre, / Rosa, Roseta, / ara i com sempre / l'amor manteniu. La segona estrofa: Quatre vegades / la n'he demanada, / quatre vegades / que m'han dit que no. / Quatre vegades, / quatre carbasses; / Déu en conservi / la bona llavor. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. I la tercera estrofa: Quan ja en passava / pels plans de Corbera / em giro enradera / i em poso a plorar. / Ai! Adéu vila / de Gironella / tu n'ets la causa / si me'n 'tinc d''anar. I altra vegada la tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. | 08092-158 | La primera notícia de la cançó de la que es té constància és la que recull Pelai Briz l'any 1874 dins el cançoner 'Cançons de la Terra' en el volum IV. Amb posterioritat, també apareix publicada l'any 1913 al 'Cançoner del Calic' de Mossèn Serra i Vilaró i l'any 1926 dins l'Obra del Cançoner popular, cantada per un veí de Sant Julià de Cerdanyola. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el web Càntut es poden escoltar diverses gravacions de la cançó, totes referenciades amb el nom de l'informant, el lloc i data de naixement de la persona i el municipi de residència, la transcripció de la lletra i una mica d'informació general de la cançó. Amés, el cançoner virtual Prodiemus també inclou un text, una transcripció, l'anàlisi musical de la cançó i algunes propostes didàctiques interdisciplinàries. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49814 | Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local referent al municipi de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-referent-al-municipi-de-gironella | XX-XXI | El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses documents vinculats al municipi de Gironella, bàsicament, relacionat amb l'Església vella de Santa Eulàlia, arran de l'estudi, excavació, documentació i restauració que es va realitzar des del mateix servei. Així, s'inclouen diferents documents corresponents als diferents estudis i memòries realitzades del monument o del material aparegut en l'excavació, així com algun expedient administratiu; també inclou diversos estudis, projectes bàsics i/o executius elaborats pel servei, a més dels corresponents a l'església de Santa Eulàlia, també els estudis previs i el projecte executiu per la instal·lació d'un ascensor a la riba esquerra del riu, l'Estudi històric del tram oest de la muralla de Gironella i el seu entorn, entre altres. | 08092-173 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | diversos autors | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
49831 | Sala-menjador casa Teixidor-Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-menjador-casa-teixidor-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. (s/d): Casa pairal Teixidor-Bassacs. Fullet exposició | XIX-XX | La sala-menjador de la casa Teixidor-Bassacs està situada a la segona planta de l'edifici, ubicada a la banda sud, obrint a la galeria que obra a la plaça de la Vila. Es tracta d'una sala en la que hi ha el mobiliari propi d'un menjador, un rellotge de peu, armari encastat i objectes que permeten veure com es vivia en una casa del segle XIX o inicis del XX. De l'estança destaquen les pintures murals de les parets i sostre. A les parets, aproximadament la meitat inferior està pintada amb motius geomètrics i unes sanefes en les que es combinen formes geomètriques i florals, i la part superior, els principals panys de paret es mostren dividits en plafons dins els quals hi ha pintures de paisatges, totes elles diferents, i en les que sembla que es poden veure representades les quatre estacions de l'any, entre altres. El sostre també està pintat, un cop amb un combinació de formes geomètriques, florals i també ocells. | 08092-190 | Plaça de la Vila, 1. 08680 Gironella | El propietari de la casa Museu Teixidor-Bassacs, Juan Ramon Ruiz, ha anat recollint, comprant, netejant i reparant tots els objectes i materials que mostra a l'espai expositiu. La família Teixidor-Bassacs va tenir un taller de telers manuals en funcionament als baixos de la casa. Als anys 60 del segle XIX el matrimoni format per Joan Teixidor Ballús i Raimunda Bassacs i Fornell fundaven la fàbrica i colònia de Cal Bassacs. A finals del segle XX, la casa va ser adquirida pels propietaris actuals, els quals van iniciar la reforma i rehabilitació de l'edifici; al tombant del segle XX al XXI la casa Museu Teixidor-Bassacs va esdevenir un espai privat visitable. | 42.0340700,1.8826100 | 407509 | 4654163 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49831-foto-08092-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49831-foto-08092-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pis disposa de diverses estances, dormitoris amb alcova, i la cuina, totes conserven mobiliari, algunes restes de pintures i paviments de l'època. El conjunt del pis i de les estances han estat reformades i en algunes s'han reproduït algunes les traces de les pintures que havien localitzat en les tasques de rehabilitació. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
49836 | Vestuari del ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestuari-del-ball-de-lalmorratxa | XIX-XXI | El vestuari que s'utilitza en el Ball de l'Almorratxa es considera que correspon al típic vestuari de gala català del segle XIX. La majoria de peces que s'utilitzen van ser recopilades per part l'Esbart, després pels amics de l'Almorratxa i actualment per l'Ajuntament. Tot i que es compta amb un ampli conjunt de peces, algunes les porta personalment cada ballador o balladora, com les sabates, les mitges, la majoria d'enagos, les camises dels nois i el vestit del nuvi. Després de la desaparició de l'esbart dansaire, tot el vestuari que tenia l'entitat, junt amb les peces més específiques del Ball de l'Almorratxa, el guarda l'Ajuntament. Algunes de les peces de roba són el vestit de la núvia incloent els enagos; les faldilles, camises i mantellines de les balladores inclosa la de la núvia; la capa, un faixí i una ruixa del nuvi; pantalons i jaquetes dels nois, entre altres. A més, també compta amb unes almorratxes, una pinta i un barret de copa adquirit recentment per part del consistori. El conjunt de vestuari inclou diversitat de peces, algunes de les quals en època de l'esbart eren utilitzades per representar altres balls. Pel que fa al vestuari dels balladors del ball de l'Almorratxa, el senyor feudal porta un vestit de gala negre amb camisa blanca i capa llarga, també negra; a més, va complementat amb sabates negres, barret de copa i l'almorratxa guarnida. El vestit de la núvia està format per sac i faldilles, o sigui brusa i una faldilla llarga fins als peus; la faldilla és recte de davant amb plecs al costat i darrera, la jaqueta o brusa és de cos cenyit amb una mica de farbalà a la part baixa, coll de tireta i mànigues de pernil (amples de la part superior i cenyides al braç). Pel que fa a la roba interior són enagos i mitges blanques, com a complements porta sabates negres, pinta i mantellina blanca, a més d'altres elements com poden ser arracades, algun collaret o algun fermall per la mantellina. La roba de les noies consisteix amb una brusa negra de màniga curta o tres quarts, davantal negre acabat amb puntes sobre la faldilla, la qual és de plecs suaus (actualment de color rosat o granat), pot anar complementat amb mitenes negres o blanques fins als colzes i mantellina al cap de color blanc; la roba interior consisteix amb enagos amb punta i mitja blanca. Els nois porten pantalons de pana negra fins a sota el genoll, camisa blanca amb llacet negre, excepte el nuvi que és blau o negre, jaqueta negra de pana, complementat amb faixa i a vegades barretina, també porten mitja blanca amb calçat negre, sovint amb sivella o llacet. | 08092-195 | en dependències municipals. | Tradicionalment el vestuari era de cada ballador o balladora. Sembla que una de les peces de roba més antigues del conjunt és la capa del nuvi. Part de la roba de les noies és dels anys 60 del segle XX, moment en que es comencen a fer algunes peces de roba per part del propi esbart, dissenyant-les de manera que fos fàcil adaptar-les per a diferents balladores. El vestit de la núvia es va estrenar l'any 1978 o 1979, excepte els enagos que són més vells. La roba dels nois, pantalons i jaquetes, es van fer a finals dels anys 80. També d'aquesta època són les mantellines. Actualment, les peces que eren del fons de l'Esbart les guarda l'Ajuntament de Gironella, qui l'ha ampliat i té en propietat una almorratxa, la pinta de la núvia, que la van comprar a Saragossa l'any 2017 i el barret del feudal, comprat també l'any 2017 als Encants de Barcelona, es tracta d'un barret fabricat a Barcelona i que té uns 100 anys o més. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49836-foto-08092-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49836-foto-08092-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per l'elaboració de la fitxa s'ha comptat amb la col·laboració de Lourdes Lladó, qui va ser balladora del ball de l'Almorratxa durant molts anys, junt amb altres membres de la seva família; de fet, van formar part activa de l'Esbart i posteriorment, quan va desaparèixer van continuar mantenint actiu el ball junt amb altres persones del poble, Lluís Boix, Josep Soler i Josep Puig. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49838 | Conjunt de tampons de Manufacturas Viladomiu S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tampons-de-manufacturas-viladomiu-sa | http://imatex.cdmt.es/_cat/fitxa_cerca_resultats.aspx | XX | El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) compta amb un conjunt de tampons procedents de l'empresa Manufacturas Viladomiu S.A. Es tracta d'una col·lecció d'un total de 23 tampons de fusta i metall que eren emprats per marcar les peces de roba un cop acabades i abans de ser enviades al majorista; la majoria dels tampons tenen el nom del dibuix enganxat a la part del darrera. Tots els tampons tenen dibuixos diferents, de temàtiques diverses, bàsicament figures humanes i animals, per exemple una papallona, un lleó, un paó, diferents tipus d'ocells, un cargol, diferents figures humanes, sobretot femenines, de cos sencer o només bust, també n'hi ha algun que són lletres, una corona, un escut, entre altres. Aquests segell servien per marcar les peces de roba de cotó per llençols produïdes a la fàbrica de la colònia Viladomiu Vell. | 08092-197 | Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. C/ Salmerón, 25. Terrassa | Les peces provenen de la fàbrica Manufacturas Viladomiu S.A., de Gironella, més concretament de Viladomiu Vell. Les peces van ser donades al CDMT per part d'un antic treballador de la fàbrica i amb vinculació amb la ciutat de Terrassa, d'aquí que el donatiu es fes en aquest centre. El donant explicà que ell va treballar a la fàbrica fins el 1978, període en que ja no s'empraven els tampons però si que recorda haver vist peces de roba amb les marques dels tampons. Aquestes marques identificaven a cada majorista, així quan es finalitzava una tirada de roba per a un client concret s'assenyalava la peça amb la marca del tampó corresponent; aquestes marques es posaven a la tela de sobre de cada paquet, en alguns casos també es feia amb les inicials del majorista. Per la tipologia de segell, especialment pels dibuixos, es creu que poden ser dels anys 1950-1960. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions recollides en la fitxa han estat recopilades a través del portal web del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, en concret a través del portal IMATEX i a partir de les dades facilitades pel mateix museu. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
49839 | Construcció de rellotges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-rellotges | <p>-AMENÓS, Ll. : (2002): 'Aportacions a l'estudi dels antics rellotges domèstics catalans: els exemplars conservats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona', a Salobre. Butlletí del Centre d'Estudis Josep Baralt, número 12, p.9-11 (Arenys de Mar). -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1990): 'Els Puigferrat, rellotgers de Gironella al segle XVIII', a El Vilatà, número 83, pàgs. 56-57. -FARRÉ, E. (1990): 'Els antics rellotgers de Gironella', a El Vilatà, número 82, p.59-61. -FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (2002): 'Rellotges i rellotgers de la conca del Llobregat.' XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sant Vicenç de Castellet 2001, p. 209-218. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. -XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008): El rellotge català. El Papiol: Efadós.</p> | XVIII | Es tracta d'una tècnica artesanal del segle XVIII, recollida a través de la bibliografia i els testimonis materials conservats. | <p>Durant el segle XVIII Gironella va comptar amb un taller de rellotges, conegut especialment per la construcció de rellotges domèstics. Aquest taller s'atribueix a la nissaga de rellotgers Puigferrat, procedents del Lluçanès i que s'instal·laren a Gironella durant el segle XVIII. Del taller gironellenc es creu que poden procedir vint exemplars, dels quals però, només set compten amb la inscripció de la vila de procedència. En el cas dels rellotges fabricats a Gironella, i a diferència d'exemplars d'altres tallers, no indiquen la data ni el taller o fabricant, només en alguns casos hi ha la inscripció del nom de la vila de procedència. Els rellotges del taller de Gironella generalment tenen unes mides d'entorn a 200x140x110 mm., amb una esfera rectangular situada verticalment, en alguns exemplars amb el nom de 'Gironella' o el text 'Ft en Gironella'. Els rellotges del taller de Gironella disposen d'una única agulla que marca les hores, la qual compta amb un índex més llarg desplaçable que permet programar l'hora del despertador; aquest gira conjuntament amb l'agulla horària i en passar pel costat dret del rellotge dispara el mecanisme del despertador (situat a l'exterior de la caixa). Aquest sistema de despertador és propi dels despertadors monàstics, o rellotge mecànic casolà, dels segles XV i XVI. Aquesta especificitat no s'ha localitzat en altres tallers a excepció d'un exemplar contemporani d'Igualada. Pel que fa al pèndol, en molts casos no és l'original, aquest era curt, situat davant l'esfera i habitualment en forma d'àncora de vaixell. El sistema d'escapament és de paletes, més antic encara que l'escapament català; tant les rodes transmissores com el bastiment són de ferro. La majoria d'exemplars disposen de soneria, alguns toquen les hores i les mitges i altres també els quarts. Tenen autonomia de funcionament per un dia. Un altre tret present en diversos exemplars és que al centre de l'esfera hi ha una figura solar gravada i el disc horari compta amb divisions dels quarts d'hora. Generalment, tant les xifres romanes com els ornaments van ser gravats a la planxa de llautó de l'esfera amb punxó. Es destaca com a característica específica l'existència d'una peça angular de ferro que abraça el rellotge per les parts posterior i inferior i que dóna solidesa a l'estructura. Aquesta característica ha permès atribuir al taller de Gironella alguns exemplars anònims. En relació al conjunt de poblacions productores de rellotges catalans del segle XVIII, els experts defineixen el taller de Gironella com d'elaboració molt més primitiva en quant a la tècnica utilitzada (molt més antiga). Farré i Xarrié han inventariat '20 rellotges, tres esferes i una màquina procedents de Gironella, set dels quals tenen la inscripció acreditativa de la vila de procedència; en dos apareix simplement el nom Gironella i en els sis restants la frase abreujada Ft en Gironella (XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008)) '. Els rellotges inventariats com a procedents de Gironella es conserven en particulars, en entitats públiques i en privades, per exemple: un exemplar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, un al Monestir de Montserrat, dos al Museu Episcopal de Vic, un al Crèdit Andorrà (Andorra), i dos al Museu Comarcal de Manresa (un dels quals amb el nom de Gironella). Dels rellotgers Puigferrat també hi ha constància de la fabricació de rellotges de campanar, es documenta la construcció d'un rellotge per l'església de Gironella al 1748, i un altre exemplar fet el 1795, situat a la torre d'Isanta de Solsona.</p> | 08092-198 | <p>Segons recull la bibliografia, a inicis del segle XVIII a Gironella no hi havia rellotger, raó per la qual el 1728 es va contractar en Joan Puigferrat, de la parròquia de Santa Maria de Merlès, per tal que reparés el rellotge del campanar, fins llavors se'n feia càrrec el mossèn. Aquest rellotger també havia reparat el rellotge del campanar de la parròquia de Sant Joan de Berga, l'any 1727 i altra vegada l'any 1734. L'any 1748, des de Gironella es va tornar a contactar amb Joan Puigferrat per tal que construís un rellotge nou pel campanar; període en que consta que s'oferí al rellotger que es quedés a viure a la vila de Gironella, a canvi, el consistori es faria càrrec dels seus impostos, el rellotger acceptar el tracte i poc després ja es documenta la família vivint-hi. Van ser tres les generacions de la família que van fer de rellotgers a Gironella, Joan Puigferrat (c. 1698- Gironella 1753), Joan Puigferrat i Riambau (Sant Marti de Merlès 1736 - Gironella 1808) i Josep Puigferrat Escaler (Gironella 1776 – c. 1850). Del conjunt de rellotges atribuïbles al taller dels Puigferrat, només uns quants porten inscrit el nom de Gironella, en cap dels exemplars consta la data ni el nom del taller o fabricant (Puigferrat), per tant, no es coneix quin dels rellotgers de la nissaga els va fabricar. De fet els rellotges anònims s'han pogut atribuir a aquest taller i aquesta nissaga per comparació, ja que mostren les mateixes traces i tècniques que els identificats amb el nom de Gironella. Es creu que potser alguns dels rellotges més antics (potser els anònims), podrien haver estat fabricats mentre residien a Sant Martí de Merlès, aproximadament entre 1734 i 1748.</p> | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-01-19 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La tradició rellotgera del segle XVIII a Gironella es caracteritza per la presència d'un taller d'elaboració de rellotges domèstics que a nivell més global (europeu) es podrien situar dins una tipologia manufacturera molt més antiga, entorn a dos segles abans. Aquest fet es deu a que la tecnologia rellotgera europea al segle XVIII havia evolucionat molt, per contra els rellotgers catalans mantenien una tradició molt més rudimentària que no els permetia fer còpies dels nous rellotges del mercat europeu, especialment tenint en compte el cost de les peces d'importació. Aquest fet va afavorir l'existència d'uns artesans catalans (locals) que fabricaven unes màquines senzilles, resistents i força fiables, però amb característiques tècniques antigues (comparant-ho amb les noves produccions europees). La fabricació de rellotges domèstics catalans d'aquest període es caracteritza per una especificitat que els diferencia de la resta i que al 1958, en un moment de descobriment dels rellotges casolans catalans, va ser batejat com 'l'escapament català'; consistent en una solució rudimentària consistent en un dispositiu mecànic que regula l'energia proporcionada pels pèndols tot distribuint-la en intervals regulars per mantenir el pèndol en oscil·lació constant. En conjunt els rellotges domèstics catalans s'ha definit com peces amb un disseny extern força actualitzat, amb esferes en general força similars a les elaborades a Anglaterra i França, però amb una maquinària d'acabats i qualitat més aviat rudimentària i de tradició força antiga; segons expliquen els experts això es deu al fet que aquells rellotgers catalans del segle XVIII el que feien era fabricar en petit, en miniatura, el tipus de rellotge de campanar que coneixien i que era d'un o dos segles anteriors. La tradició rellotgera d'aquest període a Catalunya era de la mà d'artesans que no provenien del món de la rellotgeria, sinó ferrers, manyans,.. i sobretot fabricants d'armes (de la qual Catalunya era un reconegut centre productor). Les poblacions considerades productores de rellotges domèstics catalans, s'ha relacionat a partir de l'existència almenys d'un exemplar amb el seu nom gravat. Actualment es comptabilitzen dotze centres productors: Arenys, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada, Manresa, Mataró, Moià, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa i Vic. En un ventall cronològic ampli que a grans trets es considera des del 1750 fins el 1800, però amb algunes excepcions o distincions pels extrems; així, com a més antic cal referir-se a un exemplar del 1721 de Mataró, tenint en compte que no tots els exemplars disposen de data (en el cas de Gironella, cap exemplar) i altres exemplars que es situen fins el primer terç del segle XIX a Arenys i Moià i un exemplar de la segona meitat del segle XIX de Barcelona. A nivell local, en cada cas es pot parlar d'unes característiques específiques, tot i que es puguin identificar certes similituds o paral·lelismes entre certs tallers. En el cas de Gironella, igual que a Igualada, incorporen un sistema de despertador molt similar. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
49845 | Fons l'Aroma Gironellenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-laroma-gironellenca | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX-XX | el material està pendent de valoració i inventari, també seria convenient restaurar algun dels estendards. | Del fons de la desapareguda entitat l'Aroma Gironellense es conserven diversos elements, destaca especialment el conjunt d'estendards, almenys quatre exemplars, tots ells de color vermell o grana amb lletres i dibuixos brodats, també alguns amb altres elements ornamentals, serrells, cintes, etc. Un és quadrat indica Banda de l'Aroma Gironellense, un de triangular amb el text Grup Sardanista l'Aroma Gironellense, un altre de quadrat amb la indicació Rondalla de l'Aroma Gironellense, i un altre estendard molt més elaborat i decorat que la resta en el que hi ha brodat el text Societat Coral L'Aroma Gironellense – Gironella. També compta amb altres peces com cistells, algun instrument com una pandereta i alguns platets, a més de diverses cintes o bandes, junt amb alguns diplomes, cartells i programes, partitures, a més d'altra documentació i peces, tot pendent de valoració i inventari. | 08092-204 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | Els estendards i material del 'coro' l'Aroma gironellense, estaven guardats als antics edificis de l'escola Gironella, actualment es custodien a les dependències de l'Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Es tracta d'una entitat que fa anys que va desaparèixer; els seus orígens els trobem en els anys d'or del noucentisme i l'època d'or dels cors Clavé. Va ser una coral amb una llarga trajectòria, reconeguda, i dirigida per diverses figures com a va ser una coral A finals del segle XIX, sembla que el 1882, es va constituí la societat coral La Lira Gironellense, que formava part de la Federació de Cors de Clavé. La societat va canviar de nom en més d'una ocasió, durant la darrera etapa s'anomenà l'Aroma Gironellenca. Aquesta societat era coneguda i anomenada popularment com El Coro. El cor era només masculí, va ser dirigit entre altres per Josep Font i Parera, músic i autor de diverses sardanes, entre les quals 'Anís Garriga', 'La Festa Major de Gironella', 'Pasqua',.. El Cor també va ser dirigit per Josep Codina Serra, gironellenc, músic i compositor de diverses sardanes, com una versió de la Roseta de Gironella 'A Gironell', 'A la Font del Balç', 'Puigreigenca','Pasqua d'amor', entre altres. L'entitat participava en la cantada anual de Caramelles, i durant anys va organitzar una trobada de corals de la Societat Cors Clavé coincidint amb la Fira de Sant Josep. | 42.0337700,1.8828300 | 407527 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49845-foto-08092-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49845-foto-08092-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
49829 | Llinda edifici c. del Roser, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-edifici-c-del-roser-22 | XIX | Llinda plana monolítica de pedra ben tallada, picada i polida. Al centre de la llinda hi ha una cartel·la dins la qual hi ha inscrita la data 1841. | 08092-188 | C/ del Roser, 22 Gironella | Aquesta llinda forma part de les darreres cases del carrer del Roser per l'extrem de llevant, on dóna a la riera d'Olvan. El carrer del Roser forma part de la trama urbana de la vila emmurallada baix medieval; de fet, els edificis que afronten pel costat sud del carrer i per la riera d'Olvan per la part posterior de les façanes, limiten amb el que va ser el recinte emmurallat, el qual sembla que seguia la mateixa traça del carrer del Roser per la part sud. Les cases situades en aquest emplaçament podrien conservar restes de la muralla. Pel que fa a la llinda, es tracta d'una peça del segle XIX tal i com indica la data que hi ha gravada, és provable que la data indica la cronologia d'alguna reforma realitzada a la casa, la qual pot ser de cronologia molt anterior, o almenys pot conservar restes d'època anterior. | 42.0334900,1.8836300 | 407593 | 4654097 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49829-foto-08092-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49829-foto-08092-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49829-foto-08092-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La llinda forma part d'un de les portes d'accés a l'interior de la casa, és una obertura de línies rectes, amb la llinda plana i els brancals de carreus de pedra també d'acabat ben tallat i polit. A la mateixa façana de la casa hi ha una altra obertura de llinda adovellada formant un arc rebaixat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49830 | Portalada edifici plaça de l'església, 4 - carrer Olvan Alt, número 5. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-edifici-placa-de-lesglesia-4-carrer-olvan-alt-numero-5 | XVII | algunes parts del portal, bàsicament un muntant i la part superior de les dovelles de l'arc tenen un revestiment de ciment pòrtland. | Es tracta d'una gran portalada de l'edifici plaça de l'església número 4, però que es localitza en la façana posterior, la qual afronta al carrer Olvan Alt. És un portal adovellat definint un arc més o menys de mig punt, una mica sobrealçat, està format per dotze grans dovelles i la clau, de pedra ben tallada i polida; en la dovella de la clau hi ha la data 1649 gravada. Els brancals només és visible en el muntant esquerre, on hia ha alguns carreus tot i que no són molt regulars; l'altre muntant està cobert per un arrebossat de ciment. | 08092-189 | carrer Olvan Alt, número 5. Gironella | La finca on està situada el portal és en un carrer que forma part de la trama urbana baix medieval, trobant-se dins el recinte emmurallat. | 42.0336800,1.8834200 | 407576 | 4654119 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49830-foto-08092-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49830-foto-08092-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49830-foto-08092-189-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La portalada forma part d'un edifici entre mitgeres que disposa de dues façanes, l'una afronta al carrer plaça de l'església i l'altra al carrer Olvan Alt. La portalada es localitza en el carrer Olvan Alt, per bé, que la referència cadastral de la finca es relaciona amb l'adreça de la façana que afronta al carrer de l'església, concretament el número 4. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
49832 | Barana oficines de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barana-oficines-de-cal-metre | XX | Es tracta d'una barana de l'escala que comunica des de la planta baixa als nivells superiors (planta primera i segona) de la zona d'oficines de la fàbrica de Cal Metre. La barana de fet és una estructura bàsicament d'obra que ressegueix de manera continua els trams d'escala i replans delimitant l'ull d'escala rectangular. L'element distintiu de l'escala el conforma el barrot o pilar d'arrencada i el passamà o barana. Aquests elements són tots de fusta amb acabat al vernís, conformant un element decoratiu. El pilar d'arrencada compta amb un seguit de formes de tiges recargolades des de la base, la qual és més ample i lleugerament més decorada, la secció del pilar d'arrencada en va reduint amb l'alçada. Les tiges del pilar es converteixen de manera continua en el passamà de l'escala, des del pilar d'arrencada fins el final de l'escala. El passamà es recolza sobre barrots que a la vegada estan disposats sobre una peça de fusta que cobreix la part superior de la barana d'obra. Els barrots són de forma lleugerament corbada, la seva secció tendeix a quadrangular, tot i que amb els angles acabat amb arrodonit. | 08092-191 | a la zona d'oficines de la fàbrica de Cal Metre. A l'extrem nord del complex fabril | La barana podria ser obra del moment d'ampliació de la nau de la fàbrica per l'extrem nord. Les característiques constructives podrien correspondre a una obra d'inicis de la segona meitat del segle XX. Segons expliquen, la barana va ser realitzada pel Figueres, o sigui pel propi taller de fusteria de la fàbrica. | 42.0359800,1.8821200 | 407471 | 4654376 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49832-foto-08092-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49832-foto-08092-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
49770 | Parella de Gegants: el Tomàs i l'Antònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parella-de-gegants-el-tomas-i-lantonia | XX | Els gegants de Gironella-Viladomiu Nou estan formats per dues figures, una femenina i una masculina, el Tomàs i l'Antònia. La figura del gegant del Tomàs té una alçada de 3,65 metres i un pes de 45 quilos. La figura de l'Antònia, té una alçada de 3,60 metres i pesa 43 quilos. Les dues peces es van construir el mateix any, el 1991, el constructor d'ambdues és el mateix autor, Francesc Cisa Camps, de Bagà. | 08092-129 | Naus de la fàbrica de Cal Metre. | La parella representen un matrimoni de burgesos catalans de segle XIX, fundadors i propietaris d'una colònia tèxtil, la de Viladomiu Nou. Els gegants surten en diverses festes i diades locals, com la Festa Major de Gironella, després del 15 d'agost, i també durant la festa major de Viladomiu Nou, però també en altres festes i trobades de gegants. Celebren la seva Trobada de gegants coincidint amb la Fira de la Puríssima, l'any 2016, coincidint amb la Fira de la Puríssima van celebrar els seus 25 anys, moment en que realitzaven la 29ena Trobada de gegants. La parella representen un matrimoni de burgesos catalans de segle XIX, fundadors i propietaris d'una colònia tèxtil, la de Viladomiu Nou. Celebren la seva Trobada de gegants coincidint amb la Fira de la Puríssima; l'any 2016, van celebrar els seus 25 anys, moment en que realitzaven la 29ena Trobada de gegants. Cada any també surten en motiu de la Festa Major de Viladomiu Nou, quan fan una petita trobada amb altres gegants. La parella també surt puntualment per altres festes o diades locals, sovint per la Festa Major de Gironella, a més de participar en altres festes i trobades de gegants que es realitzen en altres poblacions. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 1991 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49770-foto-08092-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49770-foto-08092-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els gegants van ser fets per encàrrec, costejat entre l'Ajuntament de Gironella, l'Associació de Comerciants i l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou, ja que els gegants vells, anomenats el Mustasi i la Ciriaca, estaven molt malmesos, | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
49789 | Festa Major de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-viladomiu-nou | XX-XXI | La Festa Major està organitzada per l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou i hi col·labora pràcticament tot el veïnat. La data de la festa és coincidint amb el dia del Sagrat Cor que s'escau el divendres de la setmana després de Corpus, la festa es desenvolupa durant els tres dies, divendres, dissabte i diumenge. Els actes més consolidats i que any darrera any més o menys es van repetint són actes religiosos, balls o concerts, sardanes, torneigs de petanca, a més d'activitats per la canalla i sopar popular. Així, el divendres es celebra una missa en honor al Sagrat Cor a l'església de la Colònia, dia que hi ha concert i altres actes culturals o lúdics. El dissabte es fan jocs de cucanya i alguna altra activitat per la mainada, a és de torneig de petanca, concert i ball de nit, i també és el dia del sopar popular, que de fa uns anys és una 'mongetada'. Habitualment el diumenge és dia de Torneig de petanca Memorial Ton Ballús, Trobada de plaques de cava, missa solemne, i Trobada de gegants amb cercavila, moment en que els gegants de Gironella-Viladomiu Nou celebren la seva segona trobada anual acompanyats d'altres Gegantons; a la tarda del diumenge també s'ofereix ballada de sardanes. | 08092-148 | en diferents de la Colònia, la plaça, l'església, els col·legis, al passeig i davant la torre. | La Festa Major de la Colònia de Viladomiu Nou, es celebra la setmana després de Corpus, normalment amb actes el divendres, dissabte i diumenge, coincidint amb la celebració del dia del Sagrat Cor, patró de l'església de la colònia. La colònia es va fundar l'any 1880 i l'església es va construir l'any 1905. Durant els actes religiosos de la Festa Major es fa la cantada de goigs dedicats al Sagrat Cor. | 42.0043700,1.8860700 | 407753 | 4650862 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49789-foto-08092-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49789-foto-08092-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2017 el Torneig de petanca Memorial Ton Ballús celebrava la seva 18ena edició, el Torneig local de Doblets de petanca, la 6ena edició i la Trobada i exposició de plaques de cava arribava a la 14ena edició. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49790 | Fira de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-josep | XX-XXI | La Fira de Sant Josep es celebra el cap de setmana després del dia de Sant Josep, es tracta d'una fira comercial, en la que l'exposició de vehicles constitueix l'eix central de la fira, acompanyada de parades d'artesania, comerç local, entitats culturals i socials del poble o comarca, entre altres. Els actes més clàssics que es fan en el marc de la fira són l'exposició del concurs de dibuix infantil (el 2018 s'ha celebrat la 31a edició) i la mostra d'empreses i comerç local en el conjunt de parades o d'estands instal·lats al local del blat. Hi ha a més atraccions per la mainada. Des de l'any 2009 també s'inclou una trobada de cotxes clàssics. En el marc de la Fira es fan diversos actes de caràcter lúdic i cultural que varien cada any, com exposicions; a més, també hi ha espai per atraccions per la mainada. Els actes de la fira han anat canviant i adaptant-se al llarg dels anys, així com els espais on es desenvolupa, els darrers anys hi hagut activitats a l'avinguda de Catalunya i la plaça de l'Estació, el carrer Balmes, carrer Farguell i el Local del Blat, a més de la plaça Maragall. Les edicions del 2017 i 2018 han inclòs actuació castellera a l'Avinguda de Catalunya, a càrrec dels Castellers de Berga i alguna altra colla convidada. | 08092-149 | en diferents indrets del poble: a l'Avinguda Catalunya, la plaça de l'Estació, el local del Blat,.. | La Fira de Sant Josep es va començar a celebrar l'any 1967, inicialment era sota la denominació d'Exposició Industrial i Comercial de l'Alt Llobregat. En aquells anys la fira que es celebrava a Gironella era la fira de Quaresma, coincidint amb el primera diumenge de Quaresma, els actes es feien a la plaça de la Vila. L'any 1966 davant la poca assistència es decidí que calia un canvi de format de fira, plantejant-la com a mostra d'empreses locals i comarcals i passant a realitzar-la a la plaça Pi i Maragall. Amb aquest objectiu dos consellers varen visitar i exposar la proposta de fira a diferents indústries de la comarca. Inicialment, davant la demanda dels veïns de dalt el poble de no quedar-se sense fira, l'ajuntament accedí a que es continués celebrant també la fira de Quaresma. Durant els primers anys de la nova fira els resultats de cada edició va anar oscil·lant, així l'any 1970 consta que va tenir molt d'èxit. L'any 1976 es va incloure la 1ª Trobada de Cors d'en Clavé de l'Alt Llobregat a fi de donar un impuls a la fira. Posteriorment la fira es traslladà de lloc, passant-la a la plaça de l'Estació. Des dels primers anys la fira ha comptant amb la col·laboració dels comerciants del poble. | 42.0338900,1.8801600 | 407306 | 4654146 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49790-foto-08092-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49790-foto-08092-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes edicions s'ha celebrat fira els dos dies del cap de setmana i altres només el diumenge. Els darrers anys la Fira de Sant Josep també és denominada com la Fira del motor. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49791 | Fira de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-purissima | XX-XXI | La Fira de la Puríssima es celebra el dia 8 de desembre en diferents espais del casc antic del poble. (tot i que en les darreres edicions s'han incorporat algunes activitats al local del blat). Es tracta d'una fira considerada nadalenca, d'artesania i tradició, l'eix central des de ja fa moltes edicions o un dels elements importants de la fira és el blat de moro escairat i més concretament l'escudella de blat de moro escairat. Destaca el ja tradicional tast d'aquest plat a la Placeta del nucli antic, on des de primera hora del matí un grup de cuiners i cuineres elaboren el plat de manera tradicional, amb foc a terra i caldera/perol. Coincidint amb la fira diversos restaurants del municipi ofereixen menús especials amb el blat de moro escairat. Altres actes que es realitzen durant la jornada són un esmorzar de germanor amb pa torrat, botifarres, allioli i vi, i la trobada de gegants, a més de concursos de fotografies i el Concurs de Garrofes que l'any 2017 va arribar a la seva 25a edició. Al llarg dels anys els actes paral·lels han anat variant tot comptant amb propostes més adaptades a cada moment. Coincidint amb la Fira de la Puríssima també és moment de l'exposició del concurs de pessebres, a més de cantada de nadales. | 08092-150 | a diferents indrets del casc antic de Gironella, a la Placeta, la plaça de la Vila,.. | La Fira de la Puríssima com a Fira Nadalenc, d'artesania i tradició va iniciar-se l'any 1985, comportant que l'any 2017 s'hagi arribat a la 32a edició. Altres actes que es celebren en el marc de la fira ja fa uns anys que també es venen celebrant ininterrompudament, així, l'any 2017 s'ha fet la 30 edició de la Trobada de Gegants, el 28è tast de blat de moro escairat (en concret de l'escudella de blat de moro escairat) i la 25 edició del Concurs de Garrofes 'Memorial Maria Domènech', a més del 14è concurs d'allioli de codony. | 42.0333000,1.8827500 | 407520 | 4654077 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49791-foto-08092-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49791-foto-08092-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
49793 | Festa Major de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-viladomiu-vell | -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. | XX-XXI | La Festa Major de Viladomiu Vell es celebra el primer cap de setmana cada primer diumenge de juliol, incloent el divendres, dissabte i diumenge. La festa és organitzada per l'Associació de veïns de la Colònia Viladomiu Nou. Actualment el programa de la festa inclou, actes religiosos, culturals i de lleure. El divendres és torn del sopar comunitari de tot el veïnat, el dissabte inclou concurs de dibuix infantil i l'habitual concurs de flors silvestres que té una llarga tradició; pràcticament cada any es fa el concurs de botifarra a la tarda, després de dinar, i al vespre és el torn del sopar acabant amb concert, ball o cantada d'havaneres com a acte central de la Festa Major. El diumenge és el dia de la missa solemne i en acabat la benedicció dels cotxes. Al llarg del diumenge també es realitzen altres activitats, incloent jocs de cucanya per la mainada. | 08092-152 | en diferents de la Colònia, bàsicament a la plaça de l'església i a la mateixa església. | Els primers anys de vida de la colònia i durant molts anys, la festa major es celebrava per Sant Marc, coincidint amb el patró de l'església, però segons explica Mn. Ramon Casals (CASALS:2002) la festa major de Viladomiu Vell no es celebrava amb la mateixa regularitat i exactitud que a altres contrades. Habitualment es feia el cap de setmana posterior al dia del Sant. Tradicionalment els actes que s'anaven mantenint any darrera any eren la missa solemne en honor al patró i ball, durant molts anys a l'envelat, també era molt comú que es fes llevant de taula a fi de costejar les despeses; el programa però era més extens i canviava d'un any a l'altre. Durant molts anys va ser molt habitual incloure castells de focs. Els primers anys la missa es celebrava a la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, però el 1885 en motiu de la inauguració de l'església de la Colònia es va fer Festa Major al setembre, incloent una solemne missa i també altres actes civils. El 1897 es celebrà festa al maig, entre els dies 8 i 11, coincidint amb la inauguració de l'altar del Sagrat Cor de Jesús; l'any 1910 la festa es feu en el context de la inauguració de la casa dels senyors Viladomiu; més tard, el 1923 va ser motiu de festa la inauguració de la llum elèctrica als pisos de la colònia. Durant molts anys la colònia de Viladomiu Vell va acollir la festa dels 'aucells', la qual es va celebrar durant molts anys, amb assistència de nombroses colles o societats ocellaires; la festa no tenia data exacta, la majoria de referències són de finals de juny i juliol. De fet, era una activitat que es va tenir molta acceptació i es va fer al llarg de molt anys. Fins i tot a Viladomiu Vell es va crear una comissió permanent de la festa, no consta la data exacta de la seva fundació; les referències de Mn. Casals indiquen que les festes de l'any 1923 i 1927 van ser de les més sonades. Durant uns anys, als anys 30, no es va celebrar la festa tot i que posteriorment es recuperà. Tot i no tenir referències exactes de la continuïtat o no de la festa, actualment els veïns més grans de la colònia, encara es refereixen a les trobades ocellaires i que no fa massa anys encara s'incloïen al programa de festa major. | 42.0095300,1.8861000 | 407763 | 4651434 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al llarg dels anys han anat variant alguns dels actes, segons els gustos del moment. Actualment i de ja fa anys s'ha inclòs àpats populars com la pernilada i la mongetada, que de fet són l'adaptació dels àpats comunitaris de la festa major de la colònia que s'han anat reinventant. Un dels àpats és només per els veïns i l'altre obert a tothom. En els darrers anys es procura incloure algun acte cultural diferent, com exposicions. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
49718 | Rellotge de sol de Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-feliu | XIX | El rellotge de sol de Cal Feliu està situat a la façana sud de la casa, a nivell de la planta primera, entre el balcó central i el balcó del costat de ponent. Es tracta d'un rellotge vertical amb l'estil inclinat, està format a partir d'un plafó que sobresurt lleugerament del plom de la façana amb una forma esquemàtica de caseta, és a dir un rectangle amb un triangle damunt. El plafó a més té unes rajoles sobresortides col·locades a manera de voladís de teulada. El plafó està pintat hi hi ha representades les marques de les hores i mitges hores, de cinc a set, amb el números pintat en numeració aràbiga. A la part superior hi ha anotat: ANY 1848. | 08092-77 | A la façana sud de la casa de Cal Feliu. | No es coneix la data exacta de construcció de la masia de Cal Feliu, tot i que es creu que podria ser del segle XVIII encara que amb modificacions de períodes posteriors. És probable que la data que indica el rellotge de sol, el 1848, coincideixi amb alguna obra de reforma o ampliació de la masia. | 42.0200600,1.8849100 | 407679 | 4652605 | 1848 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49718-foto-08092-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49718-foto-08092-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49718-foto-08092-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49719 | Rellotge de sol de Cal Puig Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-puig-sala | http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 | XX | El rellotge de sol de Cal Puig Sala està situat a la façana sud de la casa, ocupant tota l'amplada de l'estret frontis que té per aquest extrem. Es tracta d'un rellotge vertical declinant, està pintat a la façana formant un arc apuntat invertit en el que hi ha indicades les marques horàries referents a les hores i mitges hores, i a la part superior un cercle de maó sobresortit del plom de la façana dins el qual hi ha la barreta metàl·lica del rellotge. El dibuix del rellotge està pintat en blanc amb les línies en negre i les hores en vermell, aquestes estan indicades en numeració aràbiga. Per sobre del rellotge hi ha un coronament ornamental, a manera de guardapols, fet en maó massís, i per damunt una mena de gelosia que també ornamenta la façana i actua de coronament del rellotge. Sota del rellotge, en grans lletres pintades de color blau indica: CASA PUIG SALA. | 08092-78 | A la façana sud de Cal Puig Sala. Casa Puig Sala, avinguda de Catalunya, 115. 08600 Gironella | No consta cap referència cronològica, la casa és obra del segle XX. | 42.0364100,1.8800300 | 407299 | 4654426 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Consta en l'inventari de la societat catalana de gnomònica amb al referència 2739. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
49751 | Sortidor del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortidor-del-riu-llobregat | XX | El guèiser del riu Llobregat està construït a la part central del riu, entre els ponts Vell i de les Eres; es tracta d'una estructura formada per un esglaonat de tres cercles descendents en alçada, fets de còdols de riu, al centre de l'estructura hi ha instal·lada la font ornamental. L'espai del riu en aquest punt, compta amb una resclosa de poca alçada, també de pedra, que ocupa tota l'amplada del riu i que facilita la formació d'una bassa just davant el pont Vell. | 08092-110 | Al mig del riu Llobregat al seu pas per l'interior del poble. | L'actuació d'adequació del riu al pas pel mig del poble es va dur a terme a finals del segle XX o inicis del XX. El guèiser ha esdevingut un element ornamental molt associat a la imatge del riu Llobregat al seu pas pel poble. Habitualment, almenys es posa en funcionament coincidint amb les festes i diades assenyalades. | 42.0324200,1.8814500 | 407411 | 4653981 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49751-foto-08092-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49751-foto-08092-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
49752 | Creu del pont vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-vell | XX | presenta algunes parts escrostonades. | Creu commemorativa actualment situada al peu de l'inici del pont vell en el seu costat de ponent. Es tracta d'una creu llatina de pedra, probablement artificial, amb el braç vertical molt llarg; ambdós braços mostren decoracions, bàsicament a partir del rebaix de la superfícies. En el fust central una línia incisa a cada cara, i als braços i extrem superior del braç central línies rectes que finalitzen en una forma floral senzilla, el punt de creuament dels braços forma una figura quadrada. Els extrems dels braços laterals i la part superior del vertical finalitzen el forma corba. La base de la creu són dos volums rectangulars, el de sobre més petit amb la inscripció 'SANTA MISION. XI-XXII Marzo MCMXLII', al frontal que dona a la plaça. El punt d'unió de la base amb la creu mostra una motllura decorativa en dos dels laterals. | 08092-111 | A la plaça Doctor Armengou. | Aquesta creu commemora els actes que es dugueren a terme en motiu de la trobada de la Santa Missió, a l'any 1942. | 42.0332400,1.8811800 | 407390 | 4654072 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49752-foto-08092-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49752-foto-08092-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49755 | Peces d'una turbina Fontaine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peces-duna-turbina-fontaine | XIX-XX | Les dues peces d'una antiga turbina hidràulica Fontaine estan situades a l'inici de la plaça de Viladomiu Vell, en una parcel·la amb vegetació arbustiva delimitada per un mur de pedra seca; al peu de les peces hi ha una petita placa on es dona informació sobre aquest sistema de turbina. Les peces que trobem són dos grans eixos amb roda dentada, una en cada cas. Cadascuna de les rodes té un dentat que permetia l'acoblament d'una roda amb l'altra, facilitant la transmissió del moviment a través de l'engranatge de la roda vertical, la més gran, cap la roda petita, disposada horitzontalment (damunt i en perpendicular a la gran). La roda vertical disposava a la part baixa d'un roda amb una mena de pales o planxes perpendiculars col·locades de manera convenient, les qual recullen l'empenta de l'aigua que la fa voltar i transmetent el gir a l'engranatge. Un sistema d'embarrats facilitava la transmissió del moviment cap a la sala de màquines. | 08092-114 | A l'extrem oest de la plaça de Viladomiu Nou | La fàbrica de Viladomiu Nou va tenir instal·lada una turbina Fontaine, que era moguda per les aigües que arribaven del canal i la força generada era transmesa cap a la maquinària de la fàbrica. Les turbines hidràuliques van sorgir al segle XIX convertint-se en una important millora en la generació d'energia. La turbina Fontaine és d'origen francès i va suposar un gran avanç en les fàbriques, passant en molts casos a substituir les clàssiques rodes d'aigua verticals de fusta o les màquines de vapor, segons cada cas, fet que va significar un augment de la potència aconseguida. Moltes fàbriques del Llobregat van tenir instal·lades turbines Fontaine, ja que s'adaptava molt bé a desnivells més aviat petits i als cabals del riu Llobregat. Hi ha diversos models de turbina Fontaine, en general s'empra la denominació del seu creador de manera genèrica. | 42.0046600,1.8857300 | 407725 | 4650894 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49755-foto-08092-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49755-foto-08092-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
49757 | Escultura Tomàs Viladomiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-tomas-viladomiu | XX | L'escultura dedicada a Tomàs Viladomiu i Bertran està col·locada al costat nord-est de l'església, en un angle de la vorera. Es tracta d'una escultura commemorativa formada per un monòlit allargat, en el que a la cara frontal hi ha un baix relleu de Tomà Viladomiu, el seu nom està gravat sota del bust, i a la part central de la peça hi ha també gravat el text: 'Els obrers en recordança del Fundador d'aquesta Colònia Fabril en 1868'; i a sota, Viladomiu Vell – 1957. El placa de pedra està col·locada damunt un petita base, també de pedra. El monument està col·locat en un racó on també hi ha un petit estany amb una font vertical i arbusts disposats a manera de tanca perimetral. | 08092-116 | A la plaça de l'església de la colònia Viladomiu Vell. | Tal i com indica en el monument commemoratiu, aquest es va instal·lar l'any 1957 en homenatge al fundador de la colònia Tomàs Viladomiu, per part dels treballadors de l'antiga fàbrica i colònia. | 42.0097400,1.8859900 | 407754 | 4651458 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49757-foto-08092-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49757-foto-08092-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
49769 | Monument al pubillatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pubillatge | XXI | Monument en homenatge al pubillatge, es tracta d'una gran planxa metàl·lica instal·lada verticalment, amb una base formada per un rectangle també de planxa, tot ancorat al paviment. A la planxa hi ha cisellat el text: 'La Vila de Gironella a tot el moviment del pubillatge per haver acollit el certamen d'elecció de la Pubilla i l'Hereu de Catalunya 2008' i més avall: 'Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l'aigua de llum que brolli de les pedres d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres' i també Gironella, 27 de setembre de 2008. | 08092-128 | A la plaça de l'església, a la part posterior de l'eglésia vella de Santa Eulàlia. | Tal com indica la mateixa placa, aquesta es va instal·lar per homenatjar el movimnet del pubillatge i per commemorar la celebració de l'elecció de la Pubilla i l'Hereu de Catalunya l'any 2008. | 42.0336700,1.8830900 | 407548 | 4654118 | 2008 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49769-foto-08092-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49769-foto-08092-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49771 | Caixa de pedra (vas de sarcòfag) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-vas-de-sarcofag-0 | Es tracta d'una peça esculpida en un sol bloc de pedra, en forma de prisma rectangular, amb els angle inferiors arrodonits, i rebaixat per l'interior a manera de caixa. Mostra unes mides exteriors màximes de 66 cm d'alçada, 122 cm de llargada i uns 57 cm d'amplada, amb un gruix de les parets d'uns 7 cm. La part superior del contorn de les parets té menys gruix de paret (6 cm), per tal de permetre encaixar-hi una tapa cobertora. Actualment la peça és utilitzada com a jardinera. | 08092-130 | davant la façana de l'església vella de Santa Eulàlia. | 42.0335100,1.8829000 | 407532 | 4654100 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49771-foto-08092-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49771-foto-08092-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49771-foto-08092-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
49777 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-gironella | XX-XXI | La col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Gironella és de l'entorn d'una trentena, els quals es troben en diferents sales de l'edifici consistorial. La col·lecció és formada pel conjunt de quadres guanyadors de les diferents edicions del concurs de pintura ràpida que es celebra anualment. En general les temàtiques dels quadres són diverses, vistes general del parts del municipi, destacant entorns urbans, el cas antic de Gironella i els racons més emblemàtics del terme. Pel que fa a les autories d'alguns dels quadres es poden destacar els pintors: Joan Vila Arimany, Ernest Descals, Lluis Puigrós Puigdellívol, entre altres. | 08092-136 | A diferents espais de l'edifici consistorial | El concurs es realitza coincidint amb la Festa Major, l'any 2017 va arribar a la seva 37ena edició. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49777-foto-08092-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49777-foto-08092-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
49819 | Pintures murals de l'església de Santa Maria de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-lesglesia-de-santa-maria-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. | XX | Pintures murals realitzades amb la tècnica de l'encàustica, caracteritzada per l'ús de la cera per tal d'aglutinar els pigments, estan situades al lateral dret (entrant) i continuen pel frontal del cor. L'autora presenta sis escenes de la vida de la Verge en un estil figuratiu força estilitzat, gairebé infantil, on predominen les figures emmarcades per elements arquitectònics i, en el seu defecte, en fons multicolor com el de les escenes del cor. Segueixen un ordre cronològic començant per les que estan a tocar del presbiteri, on es presenta el casament de Josep i Maria acompanyats per un cor de tres àngels. A continuació el tema de l'anunciació amb l'àngel Gabriel i la Verge emmarcada entre dues columnes d'estil jònic amb un fons general multicolor. El tercer tema fa referència a la trobada de la Verge, acompanyada per dos àngels, amb la seva cosina Elisabet que estava embarassada de Joan Baptista, dins d'un marc paisatgístic molt senzill presentant unes construccions i uns arbres. El quart tema és el de naixement de Jesús amb la típica representació de l'àngel anunciant el fet als pastors, seguit pel pessebre amb Maria, Josep, en Nen Jesús i el bou i la mula, seguit per diversos pastors músic que toquen flautes i canten lloances. Tot plegat dins d'un paisatge nocturn accentuat pel color blau de la part superior ple d'estels. Aquest quart tema es desenvolupa també en part ja a la zona del cor, on s'hi troben la il·luminació de la saviesa a la Verge i als onze apòstols (o baixada de l'Esperit Sant, Pentecosta) i, a continuació el darrer tema, l'ascensió al cel de la Verge envoltada d'àngels i apòstols. Aquests dos últims temes projectats damunt d'un fons multicolor. | 08092-178 | carrer Estudis Bassacs, núm. 1. 08680 Cal Bassacs, Gironella | Són obra de Roser Agell i Cisa (Barcelona 1924); va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i després a Roma on va conèixer al Pintor Jaume Muxart i Domènech amb el qual es va casar l'any 1958. El seu treball és bàsicament el d'il·lustradora de llibres infantils (Cavall Fort) i disseny de il·lustracions per a llibres i targetes. Darrerament també ha conreat la pintura abstracte com també ha realitzat un treball ingent com a dibuixant i gravadora. | 42.0215400,1.8829100 | 407516 | 4652771 | 1962 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49819-foto-08092-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49819-foto-08092-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Roser Agell i Cisa | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
49820 | Vitralls de l'església de Santa Eulàlia de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-lesglesia-de-santa-eulalia-de-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. | XX | La majoria de vitralls de les finestres i rosasses de l'església presenten composicions geomètriques i florals amb vidres de diferents mides i colors, llevat de les que estan situades al mur de llevant de la cúpula on es presenten vidrieres figuratives. Aquestes estan disposades formant un retaule, amb una zona central i dues laterals amb figures de diferents mesures. Al centre destaca, a la part superior, una imatge asseguda que bé podria tractar-se de Crist o de Déu Pare Creador, amb la bola del món a la mà esquerre i en acte de beneir amb la dreta. A sota, la imatge de Santa Filomena, dreta, amb una espassa a la mà dreta i un llibre obert; porta corona en senyal de princesa filla d'un rei que governava un estat grec. Els vitralls laterals presenten a la part inferior als quatre evangelistes amb els seus símbols corresponents: a l'esquerre, Sant Mateu i Sant Marc (àngel i lleó) i a la dreta Sant Joan i Sant Lluc (àliga i el brau). A la part superior dels laterals es representa, a la dreta Sant Joan Evangelista i a l'esquerre un personatge femení agenollat portant unes flors a les mans (lliris), probablement es tracti de l'escena de l'anunciació a la Verge malgrat hi manca l'àngel. | 08092-179 | Església de Santa Eulàlia. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | L'any 1946 es restauraven part de les vidrieres. Les de la cúpula van ser restaurades completament l'any 1950 per l'empresa Vitrall-Art de Barcelona amb un cost de 26.747 ptes aportades pel senyor Climent Vilella. | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49820-foto-08092-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49820-foto-08092-179-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49821 | Picaporta de Cal Perolé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picaporta-de-cal-perole | XX | Picaporta de ferro forjat situat a la porta principal de l'edifici número 3 del carrer pont vell. La peça està formada per una part mòbil i una fixa que encaixa el picaporta a la porta. La part mòbil està formada per una ferradura en la que a la part baixa hi ha un petit cap esquemàtic que conforma la part que colpeja la porta. La ferradura està unida a la part fixa a través d'una senzilla barra de secció circular. La peça que està subjectada a la porta, compta amb una forma de mà que agafa la part mòbil del picaporta. | 08092-180 | C/Pont Vell, 3 | Els picaporta constitueixen unes peces, generalment de metall de ferro o de llautó, que es troben col·locades a les portes per a poder trucar colpejant sobre la mateixa. | 42.0333100,1.8822000 | 407474 | 4654079 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49821-foto-08092-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49821-foto-08092-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
49822 | Mural dels Gegants de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-dels-gegants-de-gironella | 1996 | Mural que reprodueix la imatge de mig cos en amunt dels Gegants de Gironella, el Tomàs i l'Antònia. Es tracta d'una pintura mural realitzada sobre el suport de la mateixa paret, revestida, amb pintura de base i a sobre dibuixat i pintat reproduint els gegants. Estan dibuixats 'Gegants de Gironella 25 anys'. | 08092-181 | Passatge de l'Almorratxa, a la paret de l'edifici que acull la seu de l'Agrupament Escoltes | El mural es va realitzar coincidint amb el 25è aniversari de la construcció dels Gegants que es va celebrar en el marc de la Festa Major de l'any 1996. L'autor del mural és l'artista Txema Rico. | 42.0337700,1.8829600 | 407538 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49822-foto-08092-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49822-foto-08092-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Txema Rico | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
49823 | Fornal de Can Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornal-de-can-gironella | XIX | Es tracta d'un taller per forjar, la fornal està situada davant la façana sud de la masia de Can Gironella, en un clos tancat que hi ha en aquesta part de la masia. Els elements estan disposats a la paret sud d'aquest tancament, a l'extrem de la cantonada de ponent hi ha l'espai d'un foc a terra amb la seva campana o xemeneia que disposa de clemàstecs. Uns metres més enllà, en la mateixa paret hi ha una altra estructura feta en maó massís, a manera de fornal per escalfar i treballar les peces de ferro. El taller conserva diverses eines, a més del foc a terra amb campana i la fogaina on s'escalfa el ferro, aquesta compta amb una gran manxa manual, que conforma l'element més destacat del conjunt i que tenia la funció d'aportar aire al foc a fi de facilitar la combustió i augmentar la temperatura en els moments necessaris. Entre les eines conservades compta amb estenalles, diferents martells i altres eines. | 08092-182 | Masia de Can Gironella, al pati que hi ha al davant de la façana sud de la casa. | Algunes masies, especialment grans masies, disposaven d'una petita farga per tal de reparar i fer alguns estris, eines i objectes per la masia. | 42.0394100,1.8917200 | 408271 | 4654746 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49823-foto-08092-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49823-foto-08092-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml