Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49659 | Escola Pública de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-publica-de-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | L'escola pública Gironella està conformada per diversos edificis, en concret dos edificis de planta allargada, orientats nord-sud, situats en paral·lel i de característiques similars, que es troben units per un cos de tipologia diferenciada i cronologia més recent que els anteriors; aquest cos està disposat perpendicular als altres dos, situat al seu extrem més de llevant i actua també a manera de porxo i espai de connexió entre les dues estructures esmentades anteriorment. Els dos edificis principals corresponen a les estructures originàries de l'època de construcció de l'escola, estan bastits amb murs de carreus lleugerament encoixinats i a les cantoneres carreus d'acabat més polit i regular. Ambdós també mostren un sòcol de pedra format per peces de mides molt més grans. El conjunt de les obertures mostra una distribució regular i simètrica en les diferents façanes. El volum situat més al sud, en la seva façana est és on es situa l'antic d'accés principal a l'escola, el qual s'assoleix a partir d'una escala de graons de pedra. Aquesta façana de llevant destaca de la resta del conjunt per un tractament diferenciat, remarcat per la part central que té menor alçada respecte de la resta; fet que determina, que a nivell de coberta, els extrems es desenvolupin a més alçada tot ressaltant el frontis. Així, la part central d'aquesta façana compta amb obertures que destaquen de la resta, són uns finestrals de llinda en arc de mig punt i en un costat l'obertura d'accés principal, coronada per una llinda plana monolítica; a cada extrem de la façana trobem obertures de tall rectangular amb emmarcaments fets amb maó massís, aquesta tipologia és la mateixa que hi ha en la resta de façanes i en el edifici situat més al nord. La resta de façanes d'aquest volum i el volum situar més al nord, mostren una mateixa distribució i acabats de les obertures; a les façanes principals, a la part central, grans finestres de tall rectangular emmarcades per una senzilla faixa de maó massís (la mateixa tipologia que a les façanes laterals) i als extrems, tres finestres en cada cas, també emmarcades amb maó massís i coronades per una mena de guardapols, també fet amb maó massís. Les cobertes de les naus originàries són a quatre vessants amb teula àrab, tenint en compte que un part del vessant de llevant del volum sud és a un nivell inferior a la resta, fet que determina que aquest volum mostrin més vessants. Entre els dos edificis antics hi ha el pati central. | 08092-18 | Avinguda Catalunya, 105. 08680 Gironella | Com en altres poblacions, l'escola va estar durant anys sense edifici propi ni estable. A partir del 1910 es va començar a parlar de la necessitat de construir un edifici per l'escola; un cop presa de decisió, es va creure que el millor indret era al barri de la carretera (Busquets, pg. 242). Els tràmits es van anar endarrerint i no és fins el 1922 que consta la compra de dos patis destinats a construir-hi l'escola, llavors anomenat el grup escolar. Finalment, el 1926 l'Ajuntament va iniciar la construcció de l'escola. La inauguració oficial es va fer el 29 d'abril de 1928. Amb l'escola es va construir la casa dels mestres, la qual es trobava situada a continuació de l'edifici més nord; es tractava de d'una construcció, que amb els anys també van tenir altres funcions com la de llar d'infants i darrerament menjador de l'escola. A la segona meitat del segle XX (sembla que als anys 80) es va realitzar l'ampliació d'un cos de factura més recent i que fa les funcions de porxo i facilita la mobilitat entre els espais. També al llarg dels anys es van anar fent altres obres i actuacions menors. Actualment la casa dels mestres s'han enderrocat, degut a que des de finals del 2017 i durant el 2018 s'estan duent a terme obres d'ampliació de l'escola, amb la construcció d'un nou edifici a l'espai on hi havia les cases dels mestres, junt amb altres actuacions en el conjunt existent. | 42.0363500,1.8797000 | 407272 | 4654419 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49659-foto-08092-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49659-foto-08092-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49660 | Escola Fedac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-fedac | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Es tracta d'un conjunt de volums que conformen els actuals espais de l'escola dels quals destaca el cos d'edifici afrontat al carrer Sant Joan Baptista de la Salle i el cos lateral afrontat al carrer Pompeu Fabra on es disposa un mur de tanca i el portal d'accés a la zona del pati de lleure. Afrontat al primer carrer es localitza un edifici allargassat, de planta rectangular i d'un sol nivell, amb una coberta de teules a dues vessants i carener paral·lel a l'eix longitudinal. Aquest eix es veu trencat per una coberta transversal corresponent a un cos central que sobresurt de l'eix de façana i remat curvilini que emfatitza la monumentalitat de l'edifici i on es disposa el portal d'accés a l'interior. Pel que fa als murs, aquests són de paredat comú que es desenvolupa damunt d'un sòcol de grans carreus de pedra; també es localitzen grans carreus de pedres a les cantoneres i formant unes pilastres que emmarquen les obertures i sobresurten lleugerament de la línia de façana. Disposa de sis grans obertures, de caràcter monumental, amb llindes en forma d'arc escarser i emmarcaments d'arrebossat imitant grans carreus. El portal del cos central, amb llinda d'arc de mig punt, disposa d'uns emmarcaments realitzats amb grans carreus de pedra que destaquen de la superfície revestida amb un arrebossat comú pintat. El cos d'edifici amb façana al carrer Pompeu Fabra d'un sol nivell en alçat, de planta rectangular i una coberta de teules a dues vessants amb el carener en paral·lel al carrer, presenta els murs revestits amb un arrebossat simple i finestres simples. A partir d'aquest cos es desenvolupa una tanca perimetral corresponent al pati interior, amb una porta metàl·lica d'accés, construïda entre dos matxons d'obra. Les façanes interiors presenten una estructura similar però amb uns tractaments de les superfície més senzilla; així, el cos principal presenta un revestiment senzill i uns emmarcaments de portes i finestres a base de faixes simples que sobresurten lleugerament de la línia de façana; totes les finestres rematades per arcs rebaixats i el portal central per un arc ogival. El cos afrontat a Pompeu Fabra també disposa de senzilles finestres i porta d'accés, la superfície de la qual està separada de les finestres per una pilastra de carreus de pedra com a únic element significatiu d'aquest cos. | 08092-19 | Carrer Sant Joan Baptista de la Salle, 2. 08680 Gironella | Segons les informacions recollides en la web de la mateixa escola, ens indica que 'La història de l'escola es remunta a l'estiu de 1922 quan els industrials tèxtils de Gironella i voltants, construeixen una escola amb la finalitat d'instruir i d'educar gratuïtament els fills dels treballadors de les colònies. Es posa en funcionament el curs 1924-25, sota la direcció dels Germans de les Escoles Cristianes. Oficialment rebé el nom de: 'Escuelas benéficas de Gironella'. Quan els Germans de la Salle van voler deixar l'escola, el batlle va proposar a les Gnes. Dominiques Fundades per Pare Coll que se'n fessin càrrec. A finals d'agost de 1968 s'hi van instal·lar i iniciaren els curs amb 83 matrícules. La disminució actual de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, ha impulsat la creació de la fundació FEDAC (Fundació Educativa Privada Dominiques Anunciata Pare Coll) per tal de garantir la continuïtat del carisma de les nostres escoles, aquesta fundació està formada per 24 escoles arreu de Catalunya'. Font: http://www.fedac.cat/gironella.php/s/historia/115 | 42.0336300,1.8789400 | 407205 | 4654118 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49660-foto-08092-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49660-foto-08092-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49671 | Edifici Agrupament Escoltes i Guies Sebastià Montraveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-agrupament-escoltes-i-guies-sebastia-montraveta | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVIII-XIX | Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per diverses estructures fusionades amb comunicacions interiors, estructures de diferents estils situades entre la plaça de l'església i a la plaça de la Vila. Afrontada a la plaça de l'església s'aixeca la primera d'aquestes estructures, de planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes amb coberta de teules a dues vessants i carener transversal vers la plaça. Disposa de dues obertures a la planta baixa afrontades al passatge de l'Almorratxa, un portal amb llinda d'arc escarser i una finestra amb llinda d'arc rebaixat. En el dos pisos s'obren dues obertures per nivell, alternant balcons ampitadors i una finestra, obertures de disseny senzill. La façana afrontada a la plaça de l'Església té una disposició d'obertures irregular, destacant un balcó a la primera planta, amb llosa de pedra i barana de disseny senzill, i un segon balcó gairebé ampitador a la segona planta, amb barana de ferro i barrots verticals helicoïdals. Una segona estructura s'adossa a la primera amb una estructura original per la seva forma com per la textura dels seus murs. Té l'aspecte una torre de tres nivells obrada amb un paredat comú amb molts elements obrats amb obra vista de maó com les cantoneres, els emmarcaments de les obertures, el ràfec de la coberta decorada amb permòdols i la barana superior. A la planta baixa disposa d'una obertura amb brancals i llinda amb arcs rebaixats en degradació d'obra vista de maó. A primer nivell es disposa una finestra, també amb emmarcaments de maó vist, profusament treballada amb l'obra vista, i a la darrera planta i damunt d'un ampit format per diverses filades de maó en voladís, es disposen tres finestres bessones rematades per arcs apuntats. La façana que afronta al passatge de l'Almorratxa no disposa d'obertures i s'hi adossa la tercera estructura consistent en un cos d'edifici de planta rectangular amb diverses obertures de baix interès arquitectònic, organitzada en tres nivells i coberta de teules a dues vessants. A la planta superior s'aprecia un pas exterior que comunica amb el darrer nivell de l'estructura de la torre, un curt passadís amb una barana de ferro de disseny senzill. | 08092-30 | Plaça de l'església s.n. i plaça de la Vila, 6. 08600 Gironella | L'edifici actual és resultat de diverses reformes i modificacions al llarg dels anys, a més, les característiques del conjunt ens indiquen que en origen es podia haver tractat de dues finques diferents que posteriorment es van unir o comunicar. L'edifici a més, es troba al centre de la vila, en una àrea de configuració antiga, a tocar de les restes del castell per una banda i de l'església vella de Sant Eulàlia per l'altra. Tot i que no mostra cap element que permeti indicar la cronologia de l'edifici que afronta a la plaça de la vila, aquest pot remuntar-se al segle XVIII o XIX, tenint en compte la configuració antiga de la plaça. D'altra banda, per la part de la plaça de l'església, la part antiga de l'edifici també pot remuntar-se a unes mateixes cronologies, per bé, que una part de l'edifici, la que afronta amb el passatge de l'Almorratxa podria ser obra de finals o segurament més aviat d'inicis del segle XX coincidint amb el final del modernisme. | 42.0338500,1.8828800 | 407531 | 4654138 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49671-foto-08092-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49671-foto-08092-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49671-foto-08092-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici és seu de l'Agrupament Escolta i Guia Sebastià Montraveta. Als anys 60 del segle XX, el primer agrupament escolta tenia la seu a l'església vella, sembla que pels volts del 1965. Poc després ja van passar a tenir la seu a l'actual edifici, on primer només ocupaven el primer pis. Al 1973 l'agrupament va adoptar el nom d'Agrupament Escola Àusias March, el qual posteriorment es modificaria per l'actual.A la façana lateral de l'edifici que afronta al passatge de l'Almorratxa s'hi va realitzar un mural de commemoració del 25è aniversari dels gegants de la vila. | 98|116|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49674 | Torre de l'ascensor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lascensor | http://www.diba.cat/web/seep/butlleti-territori-i-ciutat/-/newsletter/53616886/61/173267157/accessibilitat-i-patrimoni-recuperacio-de-la-torre-del-castell-de-merola-i-nou-acces-al-centre-historic-de-gironella http://arquinfad.org/premisfad/edicions-anteriors/?edicio/2016/obra/8503/ https://www.diba.cat/web/sala-de-premsa/-/l-ascensor-de-gironella-seleccionat-al-pavello-espanyol-de-la-biennal-d-arquitectura-de-venecia http://www.regio7.cat/bergueda/2016/06/08/lascensor-gironella-premi-votacio-popular/365008.html http://www.aquibergueda.cat/2016/06/08/115574/ https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/6179/ascensor/gironella/guanyador/popular/dels/premis/fad | XXI | L'estructura de l'ascensor de connexió del centre històric de la vila amb la part baixa de peu de riu, en concret amb el camí de Cal Metre, és una estructura vertical, bastida a manera de torre. Es tracta d'una construcció realitzada a partir d'una estructura metàl·lica, el nucli que acull la infraestructura de l'ascensor pròpiament, que a la part baixa compta amb un acabat en vidre, i la resta fins al seu coronament és un revestiment d'obra vista, el material és col·locat generant un seguit de petites obertures que conjunt permeten que entri la llum i que es pugui mínimament veure la vista, l'exterior. | 08092-33 | Ubicat al passatge de Cal Metre i a la plaça de la Vila, punts de comunicació de l'infraestructura. | Al llarg del segle XX i ja des de finals del segle XIX, la vila de Gironella va anar experimentant un creixement important de població i conseqüentment de construcció de nous edificis i de nous barris. Així en aquestes dates es va iniciar el desenvolupament urbanístic de la carretera, amb la construcció d'edificis a banda i banda de la carretera i de la via del tren, les dues grans infraestructures de comunicació que també facilitarien i comportarien millores a la població. Amb això també es va produir un desplaçament de part de la població del poble vell cap a la zona de la carretera, tot i això, també s'anirien reformant cases i construint-ne de noves a la zona del casc antic, i amb el pas dels anys, també desenvolupant-se nous carrers als entorns de la carretera de Vic. Amb el pas dels anys, i especialment acusat a les darreres dècades del segle XX i inicis del XX, el casc antic de Gironella i la zona del voltant de la carretera de Vic i Cap del Pla, veurien desaparèixer un munt de comerços que de mica en mica anirien tancant i alguns desplaçant-se cap a la carretera, l'Avinguda de Catalunya. Així, amb els anys, l'avinguda de Catalunya s'ha convertit en l'eix comercial de Gironella i també tota la part baixa del poble és on hi ha més quantitat de serveis. La diferencia del nivell entre el centre històric i la zona de l'avinguda és molt marcada. Aquest fet sumat a que al casc antic i zones properes hi ha un volum destacat de gent d'edat avançada que hi resideix, va determinar a posar en marxa el projecte de connexió de les dues zones a partir de la construcció de l'ascensor. En paral·lel a la instal·lació d'aquesta infraestructura també es duia a terme una actuació al passatge de Cal Metre, un dels punts de connexió de l'ascensor, que posaria en valor aquesta àrea de la vila. El projecte va ser encarregat i dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, a l'arquitecte Carles Enrich. L'obra es va inaugurar l'agost del 2015. La intervenció paisatgística a l'entorn del camí de Cal Metre és va realitzar el 2017. La intervenció de l'ascensor sota el nom del projecte Nou accés al Centre històric de Gironella, va quedar finalista al Premi FAD (Foment de les Arts Decoratives) Ciutat i Paisatge 2016 i va guanyar el premi de votació popular dels premis del FAD. En la valoració del jurat dels Premis FAD, entre altres aspectes es va destacar : '...L'ascensor és una invitació al futur, a la rehabilitació del camí de Cal Metre que recupera el llegat històric de les estructures de fabricació de la indústria tèxtil. Cal valorar la delicadesa del lloc exacte destinat a aquesta balisa vertical, així com l'elecció del material, que oculta i revela aquest equipament modern..' | 42.0338300,1.8823800 | 407490 | 4654137 | 2015 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49674-foto-08092-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49674-foto-08092-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Carles Enrich Gimenez (Arquitecte) | L'estructura de l'ascensor es bastí a manera de torre, mostrant complicitats amb elements de l'arquitectura i patrimoni de l'entorn, d'una banda a un costat té les antigues restes del castell de Gironella, un pany de muralla i les restes de la torre de l'homenatge damunt la qual s'instal·là la torre del rellotge, també d'obra vista, i a l'altra banda, trobem l'antiga fàbrica tèxtil de Cal Metre, amb els seus edificis fabrils entre els quals, la xemeneia del vapor, mig amagada entre les estructures de la fàbrica. Així, aquesta construcció és vista com que cerca connectar la nova infraestructura amb el patrimoni industrial i el patrimoni històric de l'entorn immediat.Així, la construcció de l'ascensor sumat a la intervenció paisatgística de recuperació del camí de Cal Metre també cercava i posa en valor el patrimoni històric fabril.El projecte també va estar exposat a la Biennal de Venècia de l'edició del 2016 | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 49682 | Escola de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. http://ceipsantmarc.blogspot.com/ | XX | L'escola pública de Bassacs està conformada per diversos edificis situats ocupant una illa més o menys triangular entre els carrers Estudis, Barcelona i Miquel Martí i Pol, a l'extrem nord-oest de la qual hi ha la parcel·la on hi ha l'església de Santa Maria de Cal Bassacs. L'actual escola està conformada per diversos edificis, a l'extrem sud-est hi ha els edificis més antics i a l'oposat, vers nord-oest, els de construcció posteriors (a més d'estructures prefabricades més recents); entre aquests, al centre, hi ha l'ampli espai destinat a pati. A la part central i sud de la parcel·la hi ha la casa de la mestra. Els edificis més antics estan formats per diversos volums situats i adossats un al costat de l'altre configurant una planta irregular per el conjunt; destaquen dos volums de planta rectangular més grans a l'entorn dels quals es disposen la resta de volums, tots són de d'un sol nivell de planta Els edificis centrals tenen coberta a dos vessants, els volums que hi estan adossats segueixen la mateixa inclinació de les cobertes principals; excepte el cos que configura l'antic accés, el qual mostra la inclinació de la coberta perpendicular a les altres, la qual està situada a una cota inferior. Una part dels murs d'aquests edificis, bàsicament els que afronten més directament al carrer Miquel Martí i Pol, estan bastits amb murs de carreus amb un acabat més o menys d'encoixinat bast; la resta de murs mostren les parets revestides i pintades i només en alguns casos, carreus vistos als angles i un sòcol de pedra a tot el contorn. La majoria de finestres estan obertes a les façanes principals, les que obren a sud-est formades per grans finestrals de línies rectes emmarcats en maó massís, i les que obren al nord-est i algunes a les façanes laterals, finestres de línies senzilles, la majoria amb ampit de maó massís; també a les façanes laterals dels volums centrals, sota el carener, hi ha unes finestres centrals fetes en arc també en maó massís, segurament a manera de ventilació de l'espai de sota-coberta. Aquest conjunt compta amb un parell d'accessos a l'interior, segurament el principal de l'època d'origen és el que es troba més a prop del carrer Miquel Martí i Pol, just en la façana lateral del volum de més a l'est, on hi ha un petit cos que sobresurt del plom de la façana, l'accés és a través d'una porta formada en el mateix tipus de parament de murs de pedra i flanquejada per una finestra a cada costat. L'altre accés és a la banda oposada, la que obra al pati central. A l'extrem nord-oest del pati trobem un volum construït posteriorment, es tracta d'un cos de planta allargada format per un sol nivell i amb coberta a una vessant; compta amb la característica configuració d'un frontal distribuït per diversos pilars entre els quals s'obren els finestrals, excepte a la part central del cos on hi ha les portes d'accés a les aules. Els murs són de maó massís visible en els murs laterals i alguns dels pilars, i acabat revestit i pintat a la resta. La casa de la mestra és un edifici de planta baixa, planta primera i golfa només a la part central; compta amb accés des del pati de l'escola i accés directe des del carrer a nivell de planta primera. És un edifici de planta rectangular, compta amb un volum central amb coberta a dos vessants, i dos volums laterals, un a cada costat, que tenen coberta a un sol vessant seguin la inclinació del volum central; els murs estan revestits amb un arrebossat senzill. Tot el conjunt està delimitat per una tanca perimetral en la que s'obren els diferents accessos al recinte. | 08092-41 | C/ Miquel Martí i Pol, 22. Cal Bassacs, Gironella | L'origen de l'escola de Cal Bassacs és arran de les peticions d'un grup de pares i mares de la barriada a l'Ajuntament de Gironella; segons consta a l'arxiu i recollit en un llibre fet per Josep Busquets i per la mateixa Escola ('L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc'), a inicis de l'any 1926 es va transmetre al consistori la necessitat de disposar d'una escola a la barriada de Cal Bassacs, especialment motivat per el nombre d'infants a la zona i per les dificultats del trajecte fins a Gironella, on s'havien de desplaçar per poder assistir a escola. L'Ajuntament va fer els primers passos per resoldre la situació. Es va contactar amb el Sr. Salvador Fusté, propietari de la fàbrica de Cal Bassacs, per resoldre el problema; aquest va fer-se càrrec de la construcció d'un local per tal d'acollir l'escola. A la tardor del mateix any, el Patronat de l'Escola Mixta Bassacs es feia càrrec del lloguer del local que havia d'acollir l'escola; en ser una escola particular, els promotors van fer-se càrrec de trobar, contractar i pagar els mestres. Els primers mestres va ser el matrimoni Benina, vingut d'Andalusia. Durant uns anys l'escola va estar mantinguda per el Sr. Fusté i l'Ajuntament, amb alguna petita aportació de les famílies. L'escola es degué posar en funcionament el mateix 1926. Arran de les peticions dels mestres per tal de poder comptar amb una major dotació econòmica que els permeti continuar al càrrec de l'Escola, entorn al 1932 es comença a tractar la necessitat de convertir l'escola en oficial, fet que permetria disposar de mestres designats i pagats per l'Estat i sobretot per tal que l'escola pogués ser totalment gratuïta per a les famílies. Temporalment la petició s'aturaria i es mantindria com escola municipal, ja que el Sr. Fusté oferí la possibilitat que pogués ser totalment gratuïta si hi col·laborava l'ajuntament. A inicis del 1934 l'ajuntament acordà iniciar els tràmits per la concessió d'una escola nacional a Cal Bassacs, calia reformar-la i ampliar-la ja que resultava petita pel nombre d'alumnes. S'encarregà el projecte a l'arquitecte Emili Porta. L'any 1934 també se li encarregà el projecte de construcció d'una casa per a cadascun dels dos mestres que es preveia que arribarien per atendre l'escola, aquest però no es realitzà, de fet de la construcció de la casa dels mestres no se'n tornà a parlar fins inicis dels anys 50. El novembre del 1934 consta registrada la referència a que l'escola de Bassacs finalment s'havia convertit en pública, poc després prengueren càrrec els mestres públics, Antoni Saludes i Anna Baltasar. Durant l'any 1935 es va poder tirar endavant la construcció del nou edifici de l'escola, que havia de permetre acollir el volum d'alumnes, així al llarg d'aquest any consten diferents referències a l'evolució de les obres i d'altres aspectes relatius a les necessitats del centre. El nou edifici comptava amb dues aules, una per a nens i una altra per a nenes, amb una capacitat d'uns 80 alumnes, junt amb altre dependències (magatzem, banys, etc.) i un gran pati exterior. El curs 1936-1937, el primer sencer al nou edifici de l'escola es va poder iniciar amb normalitat tot i l'inici de la Guerra Civil. L'any 1953 s'inicià la construcció de l'edifici dels mestres, sota la direcció de l'arquitecte Emili Porta; sembla que es va inaugurar a inicis del 1954. Tot i que a inicialment encara no hi va residir cap mestre. A finals dels anys 60 hi ha diverses peticions per part de l'ajuntament a la Junta Provincial de Construccions Escolars, per demanar que a Cal Bassacs es construís un parvulari i habitatges pels mestres. També es recullen les peticions referents a obres de reforma i manteniment dels edificis existents. Tot i que a la bibliografia no queda aclarit, sembla que al 1969 o inicis dels anys 70 l'escola va sol·licitar la conversió en escola mixta, tot i la negativa de l'inspector es va concedir. | 42.0211700,1.8835500 | 407568 | 4652730 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49682-foto-08092-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49682-foto-08092-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'escola de Cal Bassacs, durant molts anys anomenada com Col·legi Públic de Bassacs, l'any 1990 va passar a denominar-se Col·legi Públic Sant Marc, a partir del resultat d'una enquesta realitzada entre les família. L'any 1993 es tancar l'escola de Viladomiu Nou, l'alumnat de les colònies Viladomiu passaren a l'escola de Cal Bassacs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49717 | Font de Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-feliu | XX | La font està situada al marge del camí que surt de davant la casa de Cal Feliu cap als horts situats sota la casa, al sud. La font està situada en al peu del mur de contenció del marge del camí, formant un espai angular, a la base del qual hi ha els brolladors d'aigua. En l'angle format per els murs de contenció trobem, en un costat un petit dipòsit d'acumulació d'aigua, amb una portella que obra davant mateix de la font i a l'altra costat, la font pròpiament. La font disposa de dos brolladors d'aigua encastats al mur que aboquen l'aigua a un petit cup delimitat per blocs de pedra desbastats. Al mur de la font hi ha una petita cartel·la feta de morter amb la inscripció 'AÑ DE 1922'. Una curta escala amb graons de pedra de forma més o menys semicircular, faciliten baixar a la cota de la font. | 08092-76 | Al sud-oest de la casa de Cal Feliu. | La casa de Cal Feliu disposa de la seva pròpia font d'aigua que prové de la zona de Sant Marc, dins les seva propietat, i que discorria fins la casa. Al llarg dels anys l'aigua s'anà canalitzant, emmagatzemant i aprofitant, entre altres, a partir de les estructures del font, el viver i safareig. | 42.0199100,1.8846000 | 407653 | 4652589 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El camí que surt del davant de la casa, a pocs metres hi ha la font i per sota, en la feixa de sota del camí, trobem el viver i el safareig. Al seu voltant hi ha les hortes, que aprofiten l'aigua sobrant de la font, el viver i el safareig. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49731 | Plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-1 | XI-XII | les restes localitzades van ser estudiades i els materials i les restes humanes localtizades dipositades. | La plaça de l'església de Gironella té en primer terme l'església nova de Santa Eulàlia (inaugurada el 1905), i en segon terme la part posterior de l'església vella de Santa Eulàlia (del període gòtic), l'absis i el campanar; a més de diversos edificis que la delimiten. Arran de les obres de pavimentació i urbanització de la plaça, durant les quals es va obrir una rasa (de 14 m. de llarg i 1,30 m. d'amplada i una profunditat màxima de 64 cm.), per construir el fonament d'un mur, es localitzaren un grup de restes òssies humanes. Aquest fet determinà una intervenció arqueològica d'urgència. Així, els treballs arqueològics van permetre identificar un retall de planta circular al fons de la rasa corresponent a una fossa de 122 cm de diàmetre, 134 cm de fondària i al fons de la fossa, uns 90 cm de diàmetre. En el rebliment de la fossa es van identificar fragments de ceràmica de sis peces diferents, la majoria de fragments corresponents a una olla de vora polilobulada i de cronologia entorn als segles XI-XII, a més de fragments d'altres tres olles i un bol. | 08092-90 | al casc antic de Gironella. Plaça de l'església | Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. | 42.0357600,1.8843100 | 407652 | 4654349 | 08092 | Gironella | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'excavació realtizada a la plaça va comportar únicament la valoració de l'estratigrafia i les restes aparegudes a la zona on es va actuar a l'entorn de la rasa de fonamentació d'un mur. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 49734 | Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-cal-bassacs-0 | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs' a El Vilatà, número 25. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | IX-XIX | algunes zones estan erosionades. | El jaciment de Sant Marc de Cal Bassacs ocupa una extensa àrea que inclou diferents tipus d'estructures i restes que permeten documentar una àmplia ocupació de l'indret des de la prehistòria. D'una banda, hi ha una paret de roca allargada que conforma un petit balmat o abric i en la que es localitzen un seguit d'estructures negatives, bàsicament forats i alguns rebaixos de traça lineal. Al peu de la roca un estrat ... a redós d'aquest abric es van anar desenvolupant diferents hàbitats. D'altra banda, hi ha l'església, la petita capella de Sant Marc que s'adossa a un gran roc que en origen respondria a una possible estructura eremítica dels segles IX-X, i a la que posteriorment s'adossaria una església en època romànica tot incorporant la roca a manera d'absis. La roca destaca en el conjunt podent destacar que interiorment està totalment excavada conformant un espai còncau que actua a manera d'absis (durant un període va funcionar com a sagristia); a la part central de la roca, mirant a ponent hi ha excavada una petita finestreta. L'església actual és resultat de cronologies posteriors, així al segle XIV hi hauria una església que modificaria l'anterior romànica; posteriorment, ja al segle XVIII es bastí la capella actual aprofitant algunes parts de l'església romànica; al segle XIX s'hi realitzaren algunes modificacions importants. Aquest indret és lloc de pas del camí de la Sal que comunicava Vic amb Cardona, aquest fet determina la importància del lloc, essent un punt estratègic en el traçat del camí al seu pas per el municipi de Gironella. El conjunt d'elements existents a l'indret de Sant Marc, han determinat que s'hagin realitzat diverses excavacions a la zona, que han permès concretar algunes cronologies, una hipòtesis de periodització de l'ocupació del lloc i en especial poder establir una seqüència de les diferents fases de la capella, així com la identificació de noves estructures, elements o estrats i fases d'ocupació. | 08092-93 | Al sud-oest de la barriada de Cal Bassacs. | La roca a la que s'adossà la capella de Sant Marc, conforma l'element més característic i emblemàtic del conjunt. A part de la finestreta i l'espai funcional del seu interior, també cal esmentar que mostra alguns altres rebaixos i una mena d'encaixos; així, damunt la finestreta compta amb un petit canaló, realitzat rebaixant la roca, i a manera de desaigua conformant com el perfil de dues vessants d'una coberta. Al costat d'aquest roc central hi ha altres rocs que també mostren evidències negatives. | 42.0205800,1.8780200 | 407110 | 4652670 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les excavacions d'urgència realitzades a l'indret al 1989 en diferents sondeigs entorn de l'església va diferenciar quatre sectors a partir dels quals s'excavà. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 49737 | Antic hàbitat a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-habitat-a-sant-marc | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | IX-X | la roca on hi ha els forats i les marques és gres que es degrada amb facilitat. | <p>En la paret de roca de gres que hi ha a pocs metres darrera de l'església de Sant Marc s'hi localitzen diversos forats realitzats a la mateixa roca, la qual configura un balmat molt suau. Les restes que més destaquen corresponen a tres fileres d'encaixos, la inferior molt més desgastada, i altres marques antròpiques, entre les quals uns solcs per damunt dels encaixos, en aquest cas formant dues línies en angle com la secció d'una coberta a dues vessants. Els encaixos són forats de formes més aviat rectangulars, alguns de més quadrats i alguns altres més arrodonits, disposats alineats versemblantment per servir de punt de suport de bigues de fusta d'una estructura que s'adossaria a la paret. En la part més nord de la roca també hi ha uns graons excavats que faciliten l'accés a la part superior, on s'estén un llarg pla de roca. A la part superior s'identifiquen diversos forats, sobretot de planta circular i altres marques antròpiques. A la zona propera als graons es localitza un altre forat de mides més grans que es creu que podria correspondre a una sepultura.</p> | 08092-96 | A les roques que hi ha a pocs metres a l'oest de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs | <p>Les característiques dels forats, així com la distribució en la paret de roca, fan pensar que es tracta d'un indret que hauria pogut estar ocupat com a zona d'hàbitat en època alt-medieval, segons altres paral·lels similars documentats. L'any 1989 es van dur a terme excavacions arqueològiques a l'indret de Sant Marc per tal de valorar el potencial arqueològic de la zona, en el context de la construcció de la nova carretera C-1411 i després la C-16. Dels diversos sondeigs que es van dur a terme, dues cales es van realitzar prop del balmat (identificat com a sector 4, cales 6 i 7). En les cales realitzades es van localitzar fragments de ceràmica grisa medieval i també de ceràmica moderna, del segle XVI. Sembla que el camí que discorre entre la cinglera i l'església pot haver afectat els sediments de la zona, d'altra banda, hi ha constatada la troballa d'un fragment de ceràmica cardial i diversos esquerdills de sílex, vers l'extrem sud, segurament per l'arrossegament dels sediments.</p> | 42.0189813,1.8766910 | 406997 | 4652494 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2020-05-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al voltant més proper de l'església hi ha altres blocs que també mostren diversos forats i rebaixos. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 49738 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-2 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | El pont vell és un pont d'origen gòtic, del qual es conserva només una part; l'actual pont és una estructura resultat de diferents fases constructives. De fet el pont gòtic sembla que estava format per un sol arc i permetia salvar el pas del riu des de l'inici del carrer del pont fins la roca que hi ha al mig del riu, per tant, correspon a part de l'estructura de llevant. Aquesta part més antiga mostra un arc apuntat, d'esquena d'ase, i un de més petit, rebaixat, tot fet amb carreus desbastats i pedra irregular unit amb morter de calç. A la cara nord del pont, en el tram antic, hi ha un estrep o trencaaigües de secció triangular. L'actual pont mostra una planta irregular, que dibuixa una lleugera ziga-zaga. L'extrem més de ponent del pont mostra, la part central amb tres petits arcs de mig punt i un arc de llum molt més gran a l'extrem més de ponent, tots aquests fets amb maó massís als arcs i la resta amb pedra. El pont disposa de baranes de pedra amb coronament de maó massís i paviment de lloses. Els arcs dels extrems est i oest és per on habitualment discorre l'aigua, la resta, més petits, queden situats a la zona de la roca que hi ha enmig del riu. | 08092-97 | ubicat al pas del riu Llobregat per el centre de la vila | El pont vell consta referenciat al segle XIV, sembla que a l'any 1369 s'estava construint segons consta en un llegat testamentari; en aquest moment estaria configurat per un pont de més curt recorregut facilitant salvar les aigües en l'extrem de llevant del riu, facilitant un pas des de la part baixa del carrer del pont vell fins la roca de mig del riu. Consta que des de finals del segle XIX l'Ajuntament tenia previst allargar el pont; sembla que a més part de la roca del riu hauria estat rebaixada per tal d'aprofitar-la per la construcció de la carretera, fet que havia facilitat que en períodes que augmentava el cabal del riu, aquest es dividís en dos ramals, un a cada costat de la roca com avui dia. En aquest període hi havia dos trams, el gòtic i un tram a l'extrem de ponent, des de la roca fins al carrer. En aquesta època, a finals del segle XIX i inicis del segle XX, el barri de la carretera havia crescut considerablement, fet que feia més necessària l'ampliació del pont o un de nou; en aquell moment es van valorar les diferents opcions. Finalment al 1915, es plantejar que era més adequat disposar d'un únic pont, així el resultat va acabar tenint un aspecte com l'actual. | 42.0333000,1.8817300 | 407435 | 4654078 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49738-foto-08092-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49738-foto-08092-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49738-foto-08092-97-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 93|98|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49740 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-1 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX | El pont Nou o de la carretera és un pont de dues grans arcades centrals d'arcs rebaixats, separades per un pilar que descansa a la mateixa llera del riu. A cada extrem del pont hi ha una obertura en arc, aquestes són de configuració diferenciada, ja que al costat de llevant hi ha el canal de la fàbrica de Cal Metre. Tot el pont és de carreus de pedra ben tallats i polits. El pilar central té tallamar a cada cara, que dibuixa una semicircumferència de grans carreus coronada per una cornisa senzilla amb acabat arrodonit, els laterals dels arcs centrals es recolzen en 'semi-pilars' amb el mateix acabat que el central. El paviment i baranes han estat substituïdes al llarg dels anys. | 08092-99 | ubicat al pas del riu Llobregat a l'entrada del poble per el nord. | El pont forma part de la primera carretera de Sallent a Berga, les obres de la qual s'iniciaren el 1847. El projecte inicial no preveia la construcció d'aquest pont, ja que el disseny del traçat contemplava que a l'alçada del pati de l'Escola Pública la carretera continuaria recta cap a la font del Balç; finalment el projecte es modificà amb el conseqüent retard i la construcció d'aquest pont. Sembla que la seva construcció es va dur a terme entre els anys 1863 i 1865. | 42.0368900,1.8808800 | 407370 | 4654478 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49740-foto-08092-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49740-foto-08092-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons informacions recollides per Josep Busquets, els picapedreres que van bastir el pont, com a mostra d'agraïment per no haver patit cap accident, van construir una creu de pedra que es va situar a la roca del pont vell i que es documenta en diverses fotografies antigues. (BUSQUETS, J. i altres: 1999, 138) | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49741 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX-XX | La plaça de la Vila constitueix un espai central del poble de Gironella a la zona del casc antic, a grans trets està delimitada per l'edifici consistorial al costat sud-est, i una filera de cases per el costat de llevant que s'estén fins l'església vella de Santa Eulàlia, i a la part més de ponent, la plaça obre damunt el riu Llobregat, zona on el tall natural de roca ha facilitat que la plaça quedi oberta per aquest extrem a manera de balconada sobre el riu i la resta de la vila que s'estén a l'altra banda. En aquesta part de ponent, un mur de pedra delimita i fa de barana per aquest extrem, a la part central del qual hi ha l'accés a l'ascensor que permet salvar el desnivell d'aquesta cota del poble amb la part baixa, en concret amb el camí de Cal Metre. L'extrem oest, on la plaça queda delimitada de manera natural per el penya-segat de la roca, es correspon també a la zona on hi ha restes conservades de l'antiga muralla de tancament de la vila, visibles sobretot des de la part baixa, i restes de la torre de l'homenatge, a l'extrem on hi ha l'edifici consistorial. De fet l'edifici consistorial està bastit damunt les restes de l'antic castell de Gironella, del qual a més de les esmentades també es conserven altres estructures més tardanes a nivell de la cota de la plaça. Així, la plaça queda en part configurada per restes i per tant, per estructures de l'antic castell i recinte emmurallat, per les restes del mateix castell, a l'emplaçament de l'edifici de l'Ajuntament i per tant, avui també delimitada per el mateix edifici consistorial i diversos edificis d'habitatges. La torre de l'homenatge presideix l'extrem sud-oest de la plaça, punt emblemàtic on a l'època de la república es va construir la torre del rellotge; es tracta d'una torre de planta quadrada bastida amb maó massís, just damunt l'antiga torre del castell. La torre del rellotge allotja la maquinària del rellotge al seu interior, disposa de tres esferes, una a cada façana excepte en la de més a llevant; la torre és coronada per la infraestructura del carilló. Aquet extrem de la plaça, torre de l'homenatge i campanar, amb el riu Llobregat i el pont vell constitueix una de les imatges més emblemàtiques de la vila. La plaça de la Vila és a més, la plaça que acull el mercat setmanal que es fa els dimecres. També és lloc de celebració de moltes festes i actes culturals o institucionals. | 08092-100 | al casc antic de Gironella, davant l'Ajuntament. | No és fins a inicis del segle XX que la plaça es comença a configurar com a tal, sembla que fins llavors, la petita plaça de l'Església, la qual s'obria davant de l'església vella de Santa Eulàlia era la plaça central d'aquesta zona. De fet a la zona del costat i davant de l'Ajuntament i l'església hi havia dos coberts (corrals), els quals en data 1910 eren oferts per comprar per part de la seva propietària Francesca Rovira a l'Ajuntament a fi d'engrandir la plaça. Amb la compra i posterior enderroc s'inicià la configuració de la plaça. Poc després, el 1912 es presentà el projecte per engrandir la plaça, des de l'extrem de l'actual casa dels Teixidor-Bassacs fins l'antiga torre del castell, en línia recta; en el context d'aquesta reforma, la propietari de la casa de l'extrem del balç, actual casa Teixidor-Bassacs (plaça de la Vila,núm. 1) va fer donació d'un hort que tenia a l'actual entrada de la plaça, amb l'objectiu que pogués servir de carrer d'entrada i que per tant, permetria connectar amb el camí que portava a la carretera. En el decurs de les obres de la plaça va cedir l'arc de descàrrega del mur que es construïa, per tant, del mur de contenció del tall de la roca, fet que va determinar un endarreriment de les obres. Consta que en data de febrer de 1913 les obres ja estaven acabades. Al llarg del 1914 es realitzaren actuacions de millora com la plantada d'alguns arbres. Tot i això, posteriorment, vers el 1929, es tornarien a iniciar algunes modificacions a la plaça, moment que en es documenta la compra i enderroc, per part de l'Ajuntament, de dues cases adossades a llevant de l'edifici consistorial, i que comportà una modificació i actuació urbanística en aquesta zona. A mitjans segle XX s'enderrocà un edifici que va permetre connectar directament la plaça de la Vila amb la plaça de l'Església. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49741-foto-08092-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49741-foto-08092-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49741-foto-08092-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons referencia Josep Busquets, la plaça de la Vila 'en els últims cent cinquanta anys la plaça de la Vila ha canviat cinc vegades de nom. Fins a mitjans del segle passat (s. XIX) s'anomenà plaça de l'Església, ja que davant de l'actual Ajuntament quasi no hi havia plaça u qyedava més centrada enfront de l'església vella. Després es digué plaça Constitucional fins al 1932, quan se li canvià el nom per plaça de la República (encara es guarda una artística placa de coure amb aquesta inscripció). En acabar-se la Guerra Civil, s'anomenà plaça de José Antonio i, en recuperar-se la democràcia, se la batejà de nou amb el nom de la plaça de la Vila.' (BUSQUETS, J. i altres:1999 ,239) | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49742 | Plaça de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lestacio | XX | La plaça de l'Estació ocupa una extensa àrea al costat est de l'Avinguda Catalunya, entre el carrer Balmes i el bloc de pisos de davant l'Escola Pública i per l'altra banda, amb alguns edificis i part del carrer Farguell. Gran part de la zona havia estat ocupada per l'antiga estació del tren de Manresa a Guardiola de Berguedà, que li dóna nom a la plaça. Un espai públic que ocupa una àrea considerable, fet que determina la importància urbanística del mateix i l'ús social de l'espai, ja que a més es situa a l'espai central del poble, la via més cèntrica i concorreguda, estant a més en el centre de l'eix comercial de la vila, l'Avinguda de Catalunya. A grans trets, la plaça disposa d'una passeig paral·lel a l'avinguda a l'extrem nord del qual es va traslladar l'antiga estació del tren, de la qual avui només es conserven els pilars i un pany de paret; a la part nord també hi ha unes fonts a partir d'una estructura d'obra amb tres brolladors de tub metàl·lics, l'aigua discorre per la superfície de l'estructura i des d'aquest conjunt es canalitza cap al sud, a partir d'una estructura de canal fins una estructura rectangular a manera d'estany. A la plaça també hi ha una gran pista, l'espai central de la plaça, a l'extrem de la qual hi ha instal·lats jocs infantils; aquesta plaça permet la comunicació dels vianants de l'avinguda cap al carrer Farguell. Al costat de les fonts es hi ha col·locats uns elements relacionats amb el tren, un topall de fre i un tros curt de via amb diversos elements. | 08092-101 | a la zona de l'Avinguda. Ocupa una extensa àrea de la part central de l'avinguda de Catalunya. | Després del tancament definitiu del servei de tren i durant anys es va anar quedant sense ús gran part d'aquesta zona, la qual era essencialment destinada a camp de pals, punt d'acumulació de mercaderies, intercanvi de vies, etc. amb els anys es va fer una primera remodelació de l'espai. No va ser fins als anys 80 del segle XX que es va iniciar els tràmits per la reforma de la plaça; un procés que va ser molt llarg i amb alguns entrebancs. El projecte es va decidir per concurs d'idees realitzat a finals del 1985, essent seleccionat el projecte presentat per Estudi 33 d'Arquitectura, de l'arquitecte Xavier Gómez Mendez; el projecte definitiu es va presentar a finals de l'any 1988, les dificultats i desacords per tirar-lo endavant van acabar determinant que es dividís en dues fases. Les obres es van iniciar al maig del 1987 i es van anar allargant durant diversos anys, molts més dels previstos. El projecte va comportar el trasllat de l'antiga estació de tren, la nova estructura es veuria finalment desmuntada el 2004, el desmuntatge es va fer per raons de seguretat degut al mal estat de la coberta. Actualment es conserven de manera testimonial un seguit de columnes, junt amb un pany de paret, que havien estat punt de suport de la coberta, després del seu trasllat. Els darrers dos o tres anys, l'Ajuntament de Gironella ha iniciat tràmits per tal d'elaborar un nou projecte de reforma de la plaça que entre altres ha d'incloure l'estació de busos. | 42.0348000,1.8803600 | 407324 | 4654246 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49742-foto-08092-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49742-foto-08092-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La plaça de l'Estació configura un espai públic clau dins l'urbanisme de Gironella, emplaçada en una zona molt cèntrica, entorn a l'eix comercial, punt de trobada i lloc de realització de moltes festes (Festa major, Fira de Sant Josep) i altres usos. El record d'aquell antic passat de l'estació de tren, avui dia només es conserva testimonialment amb els topalls del tren col·locats amb funció ornamental a l'extrem sud de les fonts. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49743 | Camí de la sal o camí de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-sal-o-cami-de-cardona | GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria; dins 'Dovella', núm. 53, pàgs. 21-28. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades; dins Revista ' L'Erol', núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 13-22. | XII-XX | part del seu traçat no es conserva, com el pas pel pont de Sant Marc. | El camí de la sal de Cardona travessava el municipi de Gironella d'est a oest, creuant el Llobregat a través del pont romànic de Sant Marc, situat on avui dia hi ha la fàbrica tèxtil, i d'aquí es dirigia cap a Casserres passant per la capella de Sant Marc de Cal Bassacs. Del traçat del camí a part de les escasses restes conservades del pont, la part més coneguda i destacable és el traçat del camí al pas per la zona de Sant Marc. En aquesta zona ha quedat testimoniat el trànsit per el camí en marques a la roca, bàsicament són solcs allargats, clarament identificables a les plaques de roca que hi ha cap l'oest de l'església de Sant Marc. | 08092-102 | creua el municipi més o menys d'est a oest. | El camí o ruta de la sal és coneguda també amb els noms de Via salaria o 'Stratae Kardonensis', consta documentada des d'època medieval, de fet el descobriment i explotació de la sal de Cardona es documenta des del segle IX. Els camins que porten a Cardona per proveir-se de sal són diversos i mostren diferents rutes. Així, el camí de les mines de sal de Cardona que passa pel municipi de Gironella, partia de terres orientals de la Catalunya Central i Girona, unint Cardona, Viver i Serrateix, Casserres, Prats de Lluçanès i Vic, a través de diversos camins rals segurament ja existents. I enllaçant amb altres camins que comuniquen amb altres direccions. Documentalment es coneix la referència al camí de Cardona en I'acta de consagració de l'església de Sant Joan de Montdarn (Viver i Serrateix), que data de I'any 922; on consta entre els límits del terme parroquial la referència a 'ipsa strata Kardonense', camí que afronta en dues ocasions amb el terme de l'església consagrada. | 42.0167800,1.8759700 | 406934 | 4652250 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els solcs que es poden observar a la placa de roca que s'estén al sud de l'església de Sant Marc, és un tipus de testimoni del trànsit d'un camí que s'ha documentat en altres zones i altres camins. Aquestes marques s'atribueixen a l'erosió del terreny especialment a causa del pas de bestiar; cal tenir en compte que el camí de la sal és també camí ral i ramader, com passa en diversos camins sovint els trajectes són els mateixos per diferents rutes. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 49744 | Pont del carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrilet | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XIX | en conjunt es conserva en bon estat però hi ha diversa quantitat de vegetació que ha crescut al mig del pont. | El pont del carrilet al seu pas per la Riera de Clarà al costat de la colònia Viladomiu Nou va ser forma part del traçat de l'antic tren de Manresa a Guardiola de Berguedà. Es tracta d'un pont format per murs d'encofrat de formigó, que sembla correspondre a un reforç o reparació de l'estructura antiga de murs de pedra. Compta amb quatre arcs de mig punt de mides iguals i un de més petit a cada extrem. El paviment actual és de pedra trencada (grava gran), les baranes són biguetes de formigó verticals i tubs de secció circular disposats horitzontalment. | 08092-103 | ubicat al pas de la riera de Clarà, tocant a Viladomiu Nou. | El pont forma part del traçat de l'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, el tram Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887, any que es creu que pot coincidir amb l'acabament de la construcció del pont. | 42.0046800,1.8841100 | 407591 | 4650898 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49744-foto-08092-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49744-foto-08092-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont està ubicat en la partió dels termes municipals de Gironella i Casserres. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 49745 | Camí de la ruta de les Colònies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-ruta-de-les-colonies | XX | El traçat de la ruta de les colònies és un itinerari que recorre el curs del riu Llobregat passant per les antigues colònies tèxtils des de Cal Rosal, a Olvan, fins la Colònia Prat, a Puig-Reig i continua fins a Balsareny ja dins la comarca del Bages. Pel tram de Gironella, passa per les fàbriques de Cal Metre, Colònia Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou. El traçat passa per diferents paisatges, trams urbans, zones de camps de conreu i també bosc. Durant el recorregut el senderista va gran part del recorregut en paral·lel al riu Llobregat. | 08092-104 | creua el municipi de nord a sud | La ruta de les Colònies (PR-C144) es va crear com a sender a finals del segle XX, tot i que es tracta d'un camí que utilitza gran part de les antigues rutes i vies de comunicació nord-sud entre de les diferents colònies tèxtils situades a peu del riu Llobregat. En general està conformada per els trams de camí emprats en època de funcionament de les fàbriques. | 42.0119800,1.8869800 | 407839 | 4651706 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49745-foto-08092-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49745-foto-08092-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest camí està senyalitzat amb marques blanques i grogues, com a sender de petit recorregut, identificat com a PR-C144. En el seu traçat a més es van localitzant alguns panells informatius a més, en diverses de les colònies hi ha panells explicatius.Actualment el sender no figura en el registre de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49746 | Sender de Gironella a l'Espunyola (GR-1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gironella-a-lespunyola-gr-1 | XXI | El camí de Gironella a l'Espunyola actualment forma part del traçat del sender de gran recorregut GR-1, que creua bona part de l'àrea prepirinenca d'est a oest, el punt incial és a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins al Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses. La distància total del recorregut en terres catalanes és de 378,16 km, creuant les comarques de l'Alt Empordà, Pla de l'Estany, Garrotxa, Ripollès, Osona, Berguedà, Alt Urgell, Solsonès, La Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà. El tram que creua el municipi de Gironella, forma part de les etapes 12 i 13; l'etapa 12 és Sagàs-Gironella passant per Olvan, amb una distància de 10,77 km, entrant al terme municipal de Gironella per el Cap del Pla, passant per Cal Quintí seguint per el carrer Cap del Pla, després un tram de la carretera de Vic, seguidament va a buscar el carrer de Pedret, el camí de la Muralla i creua el Llobregat per el pont de la carretera. L'etapa 13 és la de Gironella a l'Espunyola, passant per els termes de Casserres, Avià, amb una distància total de l'etapa de 17,11 km; el traçat després de creuar el Llobregat continua paral·lel al riu per el carrer del Balç, entrant ja en terme municipal de Casserres per dirigir-se cap a Sant Vicenç d'Obiols, Graugés, Avià i vers l'Espunyola. | 08092-105 | creue diferents indrets del terme, especialment de la zona nord. | El sender GR-1 es va crear tot resseguint trams d'antics camins, alguns dels quals ramaders, que permetien la comunicació est-oest del territori català. | 42.0440400,1.8847000 | 407697 | 4655268 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest camí és un sender homologat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i com a tal està subjecte a la reglamentació de la mateixa Federació i està senyalitzat amb les marques que l'identifiquen com a sender de gran recorregut, una franja horitzontal blanca i sota una franja horitzontal vermella. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 49748 | Font de la Plaça Doctor Armengou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-doctor-armengou | XX | La font de la plaça Doctor Armengou és una font de construcció actual, que substitueix una d'anterior. La font està instal·lada en una senzilla estructura d'obra revestida de morter, amb un coronament senzill, a costat i costat de la part frontal de la font grans còdols de riu en delimiten l'accés. L'entorn de la font està condicionat com a parc infantil amb diverses jocs per la canalla, també hi ha bancs, i plataners que ofereixen una bona ombra. L'espai està delimitat per un mur d'obra de planta circular per la banda de la plaça i totalment obert amb vistes al riu Llobregat i a dalt el poble. A l'extrem est de la plaça hi ha una creu commemorativa. | 08092-107 | Al peu del riu Llobregat, al costat de l'inici del pont vell, davant el local del blat. | El racó on hi ha la font fa molts anys que disposa de jocs infantils i que és lloc destinat al lleure i repòs. Ha estat un lloc molt popular i concorregut, tradicionalment molt veïns i veïnes hi anaven a buscar l'aigua. | 42.0334100,1.8811800 | 407390 | 4654091 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de l'inici del pont vell també hi havia hagut uns safareigs públics, al peu de la roca i davant de l'edifici de l'Hospital. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 49750 | El cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cementiri | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX | El cementiri és un conjunt de planta irregular, delimitat per les estructures que acullen els nínxols en tot el seu perímetre i altres distribuïdes en els carrers interiors. La part més antiga del cementiri és la primera part des de la porta d'accés fins la capella. L'accés a l'interior és a través d'una gran portalada en la que hi ha una porta metàl·lica de tres fulles, la practicable habitualment és la central, les tres disposen d'un sòcol de planxa metàl·lica, la part superior dels laterals és de barrots de secció circular decorades amb volutes i altres elements i la fulla central mostra una planxa a la part central amb l'escut de Gironella, envoltat per grans volutes; damunt dels tres batents, l'estructura és fixa, a la part central consta 'ANNO MDCCCXCIII' fet a partir de perfils metàl·lics i emmarcat en requadres, amb més volutes al seu voltant, com a coronament una creu, també metàl·lica, de barrots de secció circular amb els extrems ornamentats amb formes arrodonides,. L'accés es flanquejat per les estructures dels nínxols, que des de l'exterior es mostren a manera de mur de tancament. A l'interior destaca el passatge central amb parterres de vegetació a costat i costat amb grans xiprers i altres espècies arbòries, que desemboca a l'antiga capella, la qual queda disposada just en front de la porta d'accés. La capella és un petit edifici bastit amb murs de carreus de pedra i coberta a dues vessants, disposa d'obertura central en arc de mig punt emmarcada em maó massís amb una porta de reixa metàl·lica; damunt la porta un ull de bou circular fet també amb maó massís, és tapiat amb una creu pintada al centre. L'interior de la capella és molt senzill, amb sostre de volta rebaixada i paviment de maons, és presidida per un Sant Crist. | 08092-109 | a la zona nord del municipi, a l'extrem nord-oest de Cap del Pla. | Fins al moment de construcció del nou cementiri, l'anterior era ubicat dins el poble, just darrera l'església vella de Santa Eulàlia. Aquell cementiri s'havia quedat petit i va ser necessari construir-ne un de nou, al 1982 s'iniciaren les gestions i les obres començaren el 1986. La data indicada en la porta és 1893, any en que es deuria estar totalment finalitzat. | 42.0405600,1.8812500 | 407406 | 4654885 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49750-foto-08092-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49750-foto-08092-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49750-foto-08092-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49753 | Font de Cal Bassacs o del Tirai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bassacs-o-del-tirai | XIX-XX | L'estructura de la font està bastida a la base del mur on hi ha les escales per arribar a la zona de les escoles i l'església des d'aquest indret. El frontal de la font està encaixat en el mateix mur de contenció del terreny, és un mur bastit amb grans blocs de pedra. El frontal en sí és un mur de pedra i maons que està delimitat, per la part superior, per un arc de mig punt fet a partir de dues fileres de maons i damunt un petit voladís a manera de teulada a dos vessants, també fet en maó massís. Entre l'arc i el voladís és paret de maó, sembla que a l'interior de l'estructura que defineix hi havia el dipòsit d'aigua. En el frontal hi ha l'aixeta pròpiament, senzilla de llautó, i al costat un tub de sobreeixidor. Damunt plaques indicatives, una d'aigua no potable, i l'altra, que assenyala que l'aixeta és d'aigua clorada i el tub d'aigua no clorada. A la base de la font un petit receptacle delimitat per maons. | 08092-112 | Al peu de la carretera que comunica Cal Bassacs amb Gironella, la C-16z | El carrilet passava just al peu de la font, de fet en algunes fotografies antigues es pot veure que en aquest indret hi havia instal·lada una petita caseta i les barreres per regular la circulació del tren i la resta de vehicles, ja que en aquest punt el tren creuava la carretera. La barriada de Cal Bassacs, es va començar a desenvolupar com a tal a partir de la construcció de la fàbrica tèxtil i colònia a finals dels anys 60 del segle XIX. | 42.0219500,1.8841800 | 407622 | 4652816 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49753-foto-08092-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49753-foto-08092-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49754 | Font de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermita-0 | XIX | La font de l'Ermita està ubicada per sota del camí asfaltat de l'Ermita, pocs metres després del revolt de Ca l'Andal venint de les Eres. El vessant del turó en aquest indret està orientat cap al sud-oest. Les estructures que trobem al lloc són la font pròpiament i un safareig al costat. La font està bastida en el mateix marge a partir d'un senzill frontal, fet a partir d'un petit mur bastit de pedres i morter en el que hi ha el brollador de l'aigua, un simple tub metàl·lic; l'aigua vessa en una pica feta de maons damunt una base de pedres i morter. Al costat de la font, hi ha l'estructura d'un petit safareig, és de planta més o menys quadrada, bastit arrambat al marge del terreny, tot aprofitant-lo per la part posterior, la de llevant; els murs del dipòsit del safareig són de pedra, damunt d'aquests en tres dels seus costats s'alça un tram de paret d'obra revestida en morter; per el costat de ponent, el coronament del mur és inclinat amb la superfície de maó, a fi de facilitar el rentat de la roba. Una tanca metàl·lica junt amb les parets d'obra delimiten el safareig. A la base nord del safareig hi ha un brollador d'aigua a manera de sobreeixidor, segurament del mateix safareig, disposa d'un frontal fet a manera de mur de pedra. Entre el safareig i la font passa el camí que creua per aquest indret, en aquest punt supera el desnivell amb alguns graons de pedra. | 08092-113 | a la zona de l'Ermita, al sud-oest del casc antic. | No es coneix la data de construcció de l'estructura de la font, sembla que almenys podria haver estat bastida al segle XIX o inicis del XX, coincidint en un moment de gran creixement de la població de Gironella i amb la construcció de diverses cases a la zona de l'Ermita. | 42.0313900,1.8847900 | 407686 | 4653863 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49754-foto-08092-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49754-foto-08092-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49758 | Font de Cal Pere Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pere-vell | XIX-XX | no s'identifica el safareig. | La font brolla per un tub metàl·lic situat a la part central d'un mur de carreus de pedra de poca alçada i coronat per una filada de maons massissos posats de pla. Consta del brollador de la font i un altre petit tub metàl·lic corresponent al sobreeixidor, per tant, segurament disposa d'un petit dipòsit darrera del mur. L'aigua vessa damunt la roca, amb pedres que en delimiten una mena de receptacle. Just davant hi havia un petit safareig de parets de pedra. | 08092-117 | Al peu del riu Llobregat, davant la fàbrica de Cal Bassacs i sota la casa de Cal Perevell. | La font està a tocar de la Fàbrica de Cal Bassacs fundada al 1868 pel matrimoni format per Joan Teixidó i Raimunda Bassacs. Al costat de la font hi ha l'actual pont que permet creuar el riu, abans de la riuada de Cal Bassacs el pas era per una palanca situada al costat nord de la font, davant d'una de les portes d'accés posterior a la fàbrica. Un metres aigües més amunt hi ha les restes de l'antic pont romànic de Sant Marc. A tocar de la font hi ha la casa de Cal Perevell que li dona nom. La zona propera a la fàbrica de la mateixa manera que tot el municipi va experimentar nombrosos canvis arran de la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, entre altres, amb un augment important de població i la construcció de nous habitatges. | 42.0225300,1.8866300 | 407825 | 4652877 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49758-foto-08092-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49758-foto-08092-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49758-foto-08092-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Pel que fa al safareig no s'ha pogut confirmar està enrunat o si està cobert per la terra i vegetació arran de la neteja de la llera del riu. | 119|98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49759 | Font de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-forroll | XX | La font està situada en un clot que queda ubicat per sota de la carretera de Casserres, a l'altra banda de la qual hi ha la casa de Cal Forroll i al peu del camí que puja del carrer dels Estudis. La font disposa d'un petit frontal, un mur fet de pedra, còdols i morter, a la part baixa del qual hi ha el brollador, un petit forat rectangular realitzat en el mateix mur amb un tros de tub metàl·lic que vessa l'aigua en una pica de planta rectangular feta de maons. El frontal de la font està parcialment revestit amb morter de calç en el que hi figura 'Any 1934' en un requadre fet al mateix morter. El lloc està condicionat amb bancs i hi ha uns roures que donen ombra a l'indret. | 08092-118 | Al peu de la carretera de Casserres, a l'alçada de Cal Forroll. | Es tracta de la font de l'antiga masia de Cal Forroll, que li dona nom. La casa està documentada des d'època medieval. | 42.0356700,1.8777800 | 407112 | 4654346 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49759-foto-08092-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49759-foto-08092-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49760 | Font dels Tòrracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-torracs | XX | La font està col·locada en el marge del costat nord del torrent, després de creuar-lo per una petita palanca. Les estructures que conformen la font configuren una mena de placeta o racó amb les estructures de la font i un banc al marge i un mur de pedra de poca alçada que delimita el conjunt per el costat del torrent. La font consta de dues estructures; a l'extrem nord, a tocar del mur que delimita el conjunt, una estructura de poca alçada, a la part frontal de la qual hi ha l'aixeta que vessa a una petita pica en forma de planta semicircular feta de maó massís, l'estructura és feta de parets d'obra revestides amb arrebossat senzill i amb algunes parts amb rajoles a manera de trencadís; al seu costat, a la part central, un altre frontal, format per una paret d'alçat rectangular amb la superfície coberta per un revestiment de morter, amb un fris a la part superior fet en maons col·locats verticalment i coronat per un arc de mig punt, també de maó, al centre del qual està cobert de trosset de rajoles i la inscripció 'Any 1937'; a la part baixa del frontal hi ha el brollador i a la base una petita pica en forma de planta semicircular com l'anterior. A continuació, també adossat en el mateix marge, un banc fet de pedres i el seient de maó. A l'extrem nord d'aquests elements, sobre la font hi ha una petita fornícula amb una Verge al seu interior. En aquest indret el torrent fa una petita basseta a partir d'un tall de roca de poca alçada, en la qual hi ha instal·lada una escultura metàl·lica d'un peix i uns joncs. El lloc està condicionat amb una taula i bancs. | 08092-119 | Situada al nord-oest del barri de la Font dels Tòrracs, a la zona de Cal Bassacs. | La Font dels Tòrracs es troba al costat de la barriada a la que dóna nom, un barri construït pels volts dels anys 50 del segle XX per acollir l'augment de població arribada per treballar sobretot a les fàbriques tèxtils. | 42.0264200,1.8779200 | 407110 | 4653319 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49760-foto-08092-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49760-foto-08092-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49761 | Font de Cal Paquenyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-paquenyo | XIX-XX | L'estructura està força malmesa i l'entorn degradat. | La font està situada al costat de llevant dels horts, delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny, fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter. En el mur principal hi ha el brollador que vessava l'aigua a una pica de planta ovalada. Al lloc hi ha unes banyeres que acumulen l'aigua per regar. El nom de la font li dóna la casa propera. | 08092-120 | Al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d'Olvan o de la riba. | No es coneix la data de construcció de l'estructura de la font, la proximitat la nucli antic de Gironella fa pensar que es tracta d'una font que pot haver estat condicionada des de temps enrera. Alguns dels elements que es poden veure a l'entorn immediat són de cronologia contemporània. | 42.0330800,1.8842700 | 407645 | 4654051 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49761-foto-08092-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49761-foto-08092-120-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49762 | Font de la Guerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guerra | XIX-XX | La font natural que queda ubicada al peu d'una placa de roca, al costat de la Riera d'Olvan o de la Riba. En un petit clot ombrívol, hi ha un roc en el qual brolla l'aigua. | 08092-121 | Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna | 42.0393100,1.8873000 | 407905 | 4654740 | 08092 | Gironella | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 49763 | Font del Cuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cuc | XX | La font queda emplaçada en un clot a un extrem del carrer Olvan Alt prop del trencall que porta cap al Padró. L'espai de la font està delimitat per uns murs de pedra i obra, una part d'aflorament de roca i una part de blocs de ciment. El frontal de la font té la superfície revestida de morter de ciment en el que hi ha un tub metàl·lic com a brollador. Damunt uns blocs de formigó amb una tanca metàl·lica de registre. Unes escales de graons estret faciliten baixar fins la font des de la cota de carrer. | 08092-122 | Al peu del carrer Olvan Alt, a l'extrem més de llevant. | Gran part de l'estructura on hi ha emplaçada la font és obra d'època contemporània, per bé que la proximitat de la font al nucli antic de Gironella i més concretament al camí de sortida d'un dels seus portals, fa pensar que la font pot haver estat condicionada des de temps enrera. | 42.0350900,1.8845100 | 407668 | 4654274 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49763-foto-08092-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49763-foto-08092-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49764 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc | XX | La font està situada en un clot en una zona de camps, compta amb una estructura senzilla, un frontal de maó massís en el que hi ha l'aixeta. Adossat al frontal hi ha un cup, una pica de planta rectangular, feta d'obra i amb la superfície de les parets amb arrebossat lliscat. | 08092-123 | Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna | Els elements arquitectònics que conformen la font són de construcció contemporània. | 42.0396400,1.8848700 | 407704 | 4654779 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 49765 | Font de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gibert | XX | La font està situada en un clot, compta amb una estructura senzilla, un petit dipòsit de maons en el qual hi ha l'aixeta. Sobre el dipòsit hi ha construït un petit mur de blocs de ciment, una filada només, per tal de facilitar que la terra que es va desprenent del marge no tapi l'estructura. | 08092-124 | Zona oest del Cap del Pla, entre el carrer Pedraforca i la C-16z | L'estructura actual de la font està bastida amb materials de cronologia contemporània. | 42.0404400,1.8796900 | 407277 | 4654873 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Queda una mica amagada, fet que fa més difícil localitzar-la. La font rep el nom de la casa que és a pocs metres al nord. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 49766 | Font dels Dipòsits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-diposits | XX | La font està situada en un petit parc, a l'extrem sud dels carrers Pedret i Cadí. La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l'aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter. El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos. El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu. | 08092-125 | A Cap del Pla, a l'extrem sud del carrer Pedret ,a pocs metres dels dipòsits d'aigua municipal | La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX; al llarg dels anys l'entorn immediant, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació. Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires. | 42.0373100,1.8824100 | 407497 | 4654523 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49766-foto-08092-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49766-foto-08092-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49767 | Font de Cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ramons | XX | l'estructura està degradada. | La font està formada per una estructura que conforma un petit dipòsit quadrangular, fet de maons foradats i morter de ciment pòrtland; a la part frontal hi ha un tub metàl·lic per on brolla l'aigua. | 08092-126 | A la urbanització de Cal Ramons, entre els carrers Serres de Biure i Pla de Corbera. | Els materials que conformen l'estructura de la font són de cronologia contemporània, segurament del darrer terç del segle XX, coincidint amb l'època de creació de la urbanització. | 42.0255800,1.8895500 | 408071 | 4653213 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49767-foto-08092-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49772 | Rellotge de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lajuntament | XX | Rellotge de campanar ubicat a l'edifici de l'Ajuntament de Gironella, més concretament a la torre del rellotge, una estructura de planta quadrada bastida amb maó massís damunt l'antiga torre de l'homenatge del castell de Gironella. Exteriorment disposa de tres esferes, una en cadascuna de les seves quatre cares, excepte en la que dona cap a l'església de Santa Eulàlia. A l'interior es conserva la maquinària, el pèndul i els pesos. Recolzada sobre una estructura de fusta hi ha la bancada, tota de ferro, on hi van situats els mecanismes i els seus engranatges, els eixos i pinyons, rodes, contrapesos, hi ha peces de ferro, acer i altres de llautó, els pesos són de ferro. Compta amb els corresponents cilindres per a moure els tres diferents tipus de senyals, les hores, les mitges i els quarts d'hora, i les manovelles per a donar corda al rellotge. Damunt el campanar hi ha l'estructura metàl·lica que sosté les dues campanes del rellotge. El rellotge és obra de Manufactures Blasco de Roquetes (Tarragona). | 08092-131 | A la torre-campanar de l'ajuntament. | El torre campanar del rellotge es va construir en època de la República, moment en que també s'instal·là el rellotge. El rellotger Climent, de Gironella, és la persona que fa anys s'encarrega del rellotge, aproximadament de finals dels anys 70. Realitza un manteniment mínim d'un cop per setmana, normalment consisteix en collar peces, engreixar i netejar. Fa anys el rellotger va fer instal·lar un motor elèctric, per tant requereix estar pendent que no treguin la llum, si és així a vegades cal remuntar-lo. | 42.0335600,1.8822700 | 407480 | 4654107 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49772-foto-08092-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49772-foto-08092-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el mateix espai podem veure-hi un full emmarcat en el que hi ha les indicacions per al correcte manteniment del rellotge. L'accés habitual al rellotge és a través del mateix ajuntament. Una escala de fusta de diversos trams, llarga i estreta permetia accedir-hi des de la torre de l'homenatge. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49787 | Ouada de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-sant-marc | XX-XXI | L'Ouada es celebra a Sant Marc de Cal Bassacs la setmana després de Pasqua. L'acte és organitzat per algunes de les colles de cantaires de caramelles, que canten caramelles la setmana anterior coincidint la Setmana Santa; en la celebració de l'any 2018 s'ha organitzat per la Coral l'Escola de Cal Bassacs. De fet, durant les cantades de caramelles es recullen diners entre altres per poder fer l'ouada. Antigament, en passar a cantar per les cases del poble i de les masies, era més comú que els veïns donessin ous, llonganissa o altres productes als cantaires, menjar que era compartit el dia de l'ouada. El dia de l'acte es cuinen i reparteixen entrepans de truita entre tots els assistents. | 08092-146 | a les roques i explanada que hi ha al voltant de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | 42.0187900,1.8771000 | 407031 | 4652472 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 49788 | Ouada de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-viladomiu-nou | XX-XXI | L'Ouada de Viladomiu Nou es celebra a la plaça de Viladomiu Nou quinze dies després de Pasqua, a la tarda del diumenge. L'acte és organitzat per l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou amb la colla de caramelles de Viladomiu. En els diferents llocs on ofereixen cantada els veïns els agraeixen la cantada amb donatius, els diners són recollits amb barretina i els productes de menjar amb un cistell; actualment el més comú és que la gent ofereixi diners. Amb el que es recull es fa l'ouada popular a la plaça de Viladomiu i en cas de pluja es trasllada als col·legis. Les truites es fan al foc a terra i del que es vulgui, de cansalada, d'alls tendres,... | 08092-147 | a la plaça de la Colònia. | No es coneix amb exactitud des de quan es fa la cantada de caramelles i l'ouada, sembla però que des de molt als inicis de la fundació de la colònia. Si més, no hi ha fotografies antigues de principis de segle XX que així ho testimonien. Anys enrere l'ouada es celebrava a la font de Vilanova, prop de la Guàrdia de Sagàs. | 42.0043700,1.8860700 | 407753 | 4650862 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La colla de caramelles de Viladomiu durant el cap de setmana de la Pasqua Florida surten a cantar caramelles per Puig-Reig, el Guixaró, Viladomiu Vell, Gironella i Viladomiu Nou, on fan dues cantades al passeig, una a la plaça, a tots els carrers i també a la granja. La colla de cantaires també assisteix el diumenge a la trobada de caramelles que es celebra a la plaça de la Vila de Gironella. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 49796 | Blat de moro escairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blat-de-moro-escairat | XVIII-XXI | El blat de moro escairat és una varietat de gra gros i de color blanc, molt característica del Berguedà. Rep aquesta denominació perquè prèviament al seu consum el gra s'ha d'escairar que significar pelar o treure la pellofa. El producte es conserva sec, de fet era habitual veure moltes eixides de golfes de les cases de la comarca amb grans tires de blat de moro penjat assecant-se, amb l'espiga penjant i agafades per les clofolles unes amb les altres. Abans de ser cuinat el gra, ja pelat, es posa en remull per tal de que s'estovi i facilitar la seva cocció, ja que és un producte que requereix molta estona de bullir. La manera tradicional de consumir i cuinar aquest producte a Gironella i a la comarca, és fent l'escudella de blat de moro escairat. En essència la recepta consisteix en fer un brou amb carn de porc, el més comú és incloure ossos d'espinada salada, careta (orella i morro) també salada, junt amb algunes verdures, no gaires; hi ha diferents opcions segons cada casa i els gustos de cadascú. | 08092-155 | El cultiu de blat de moro es va introduir al Berguedà al segle XVIII, com a la resta de Catalunya, el seu conreu es va estendre ràpidament. El cuiner berguedà Miquel Màrquez fa uns quants anys va batejar l'escudella de blat de moro escairat com el 'Plat de la Pau'; el cuiner va enviar un tast del plat a diferents personalitats, bàsicament políticscom a missatge de pau. Es considera que Màrquez va recuperar el plat de l'antiga gastronomia berguedana, més que recuperar probablement va aconseguir donar-lo a conèixer i popularitzar-lo més enllà de la comarca, o si més no facilitar que s'incorporés a la cuina de molts restaurants, però sobretot va contribuir a que no es perdés la recepta però sobretot el producte. A Gironella el blat de moro escairat és el producte estrella de la Fira de la Puríssima, durant la qual es serveixen racions de l'escudella de blat de moro. L'any 2017 es va celebrar el 28è tast de blat de moro escairat (en concret de l'escudella de blat de moro escairat). Coincidint amb la Fira diversos restaurants del municipi realitzen plats en base al blat de moro escairat. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 49803 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-0 | El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el municipi de Gironella. El riu neix a les fonts del Llobregat, a Castellar de n'Hug, i discorre pel territori català en direcció S-E a la seva desembocadura al Prat de Llobregat on conforma el seu delta. Es tracta d'un dels principals rius de Catalunya. En el municipi de Gironella el riu ha desenvolupat un paper molt important, més en un municipi petit d'extensió com Gironella, així, al llarg del seu recorregut per dins el terme municipal s'hi van instal·lar quatre grans fabriques tèxtils, fent ús al màxim de les possibilitats que oferia. Aquestes fàbriques han estat fàbriques de colònia, afavorint la proximitat dels nuclis urbans a redós del riu, les colònies estan instal·lades més o menys a toca, la majoria d'elles compten amb grans extensions d'horts al costat mereix del riu. A més a més, el poble de Gironella s'ha desenvolupat a redós del riu i a partir del segle XIX a banda i banda, fent que el Llobregat formi part indiscutible del poble. L'entorn del riu ofereix una gran diversitat d'hàbitats, tot i que al llarg dels anys s'ha anat reduint com a conseqüència de l'activitat humana i de les obres que ha realitzat al riu o a les seves lleres. Tot i això, el bosc de ribera que acompanya al Llobregat comporta una rica biodiversitat tant a nivell de flora com fauna. S'ha de valorar el riu en tota la seva importància, ja que té un rol clau com a connector biològic entre els diferents espais naturals per els que discorre. | 08092-162 | creua el municipi de nord a sud. | Al llarg de la història les aigües de riu Llobregat han aprofitades per nombroses activitats, com regar horts o la conducció de part de les seves aigües per moure molins, sobretot fariners. Al llarg del segles XIX i XX, la seva explotació es va intensificar assolint un aprofitament màxim per el funcionament de les nombroses fàbriques tèxtils que es van anar instal·lant al peu del riu, així com per la producció d'energia hidroelèctrica, en alguns casos emprada a les mateixes fàbriques. En el seu trajecte hi ha nombroses rescloses i canals que desvien l'aigua per el seu aprofitament. La conca del riu Llobregat també compta amb un embassament, el de la Baells. Dins el nucli urbà el poble ha utilitzat històricament les aigües per activitats diverses, en els darreres dècades s'ha començat a integrar el riu com a part del paisatge del municipi, especialment del poble i adequat la seva llera per el passeig i l'esbargiment. | 42.0326200,1.8813500 | 407403 | 4654003 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49803-foto-08092-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49803-foto-08092-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Gironella va patir la gran riuada del 1982. Al llarg del seu tram dins el municipi de Gironella, el riu és creuat per un bon nombre de ponts i palanques. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 49804 | Jardins de l'Escola Pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-lescola-publica | -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Els jardins de l'escola pública de Gironella, es troben a l'entrada de l'escola des de l'Avinguda de Catalunya. Es tracta d'una zona de jardí en la que es combinen estructures arquitectòniques senzilles, mobiliari urbà i els diferents arbres, arbustos i plantes. La distribució és en diferents nivells de terrasses, tot augmentant la cota des de nivell del carrer fins la cota del pati de l'escola. Al jardí hi ha diferents tipus d'arbres, la majoria de port considerable, l'espècie predominat és el pi, tot i que també hi ha grans cedres, entre altres. En un dels parterres hi ha una espai format per arbustos de poca alçada conformant formes de decoratives. La majoria de racons combinen bancs, pilars, o altres elements arquitectònics amb la vegetació. | 08092-163 | Avinguda Catalunya, 105. 08680 Gironella | L'any 1926 l'Ajuntament va iniciar la construcció de l'escola. La inauguració oficial es va fer el 29 d'abril de 1928. Sembla que el jardí és obra ja del moment de construcció del centre educatiu. | 42.0359300,1.8797600 | 407276 | 4654373 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49804-foto-08092-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49804-foto-08092-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49806 | Roures de la font de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-de-cal-forroll | Al costat de la font de Cal Forroll i a l'entorn més proper, a la zona anomenada la devesa de Cal Forroll, hi ha diversos exemplars de roure, un a tocar mateix de la font. Són exemplars que destaquen per el seu port i dimensions, conformant un petit conjunt destacable. | 08092-165 | uns 50 metres al nord-est de la casa, sota la carretera de Casserres. | 42.0357200,1.8777800 | 407112 | 4654351 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49806-foto-08092-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49806-foto-08092-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 49807 | Costa de Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-cal-peu-curt | només consta que s'han recollit fragments de materials. | Es tracta d'una zona en la que s'han localitzat diverses troballes ceràmiques i lítiques, inclou un fragment de molí de barca, un altre fragment de molí, diversos fragments de ceràmica informes corresponents a diferents vasos, a més d'una ceràmica cardial. La varietat del conjunt de fragments recollits sembla indicar que una ocupació de l'indret i per tant segurament l'existència d'un jaciment a la zona. | 08092-166 | a uns 200 metres al nord-oest de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | 42.0203100,1.8749500 | 406855 | 4652643 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49807-foto-08092-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, concretament per Josep Sànchez. Les imatges del material arqueològic són de la Societat d'Arqueologia del Berguedà i del Museu Comarcal de Berga. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 49808 | Escola de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-viladomiu-vell | XX | Les escoles de Viladomiu Vell, situades a l'edifici del davant de l'església de Sant Marc de Viladomiu Vell, conserva els espais interiors de les dues aules que havien conformat l'escola de la colònia. Ambdues aules encara disposen de mobiliari i objectes de l'antiga escola. Els espais compten amb grans finestrals que faciliten l'entrada de llum natural; a la part posterior de l'escola es surt cap el que era el pati de l'escola. Ambdues aules compten amb la tarima on es col·locava el o la mestra, l'aula més gran encara conserva la pissarra pintada a la paret, l'escriptori del mestre, alguns quadres, creus, o un calendari escolar penjats a les parets. L'aula gran disposa d'un armari amb vidres, en el que es conserva una col·lecció de llibres de l'escola. Conserven nombrosos pupitres, junt amb alguna altra taula i cadires, i algun banc també de l'escola. A l'espai es custodien els diversos objectes que s'han conservat de l'escola, com regles, altres objectes per prendre mesures o fer càlculs, així com un armari amb que acull una petita col·lecció de fòssils o ampolletes de vidre. | 08092-167 | Carrer Puig d'Alp, Escala 1 1r 1a 08680 Gironella | L'any 1871, Tomàs Viladomiu instal·là una fàbrica de teixits a l'indret que posteriorment s'anomenaria Viladomiu Vell, seguidament i mica en mica va anar construint els primers pisos pels treballadors, l'església, la torre, altres blocs de pisos pels treballadors,.. formant una colònia tèxtil. En una primera època les escoles de Viladomiu Vell eren a l'edifici del costat de l'església, adossat a ponent. | 42.0093700,1.8859700 | 407752 | 4651417 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49808-foto-08092-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49808-foto-08092-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'escola és de l'Associació de Veïns de Viladomiu Vell, qui en té cura i vetlla per la seva conservació. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49833 | Pont del canal de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-canal-de-viladomiu-nou | - PINEDA, B. (2008): Recuperació del patrimoni industrial català. Les colònies tèxtils. (722-TES-CA-3821; tutor: Robert Vergés) UPCommons, http://hdl.handle.net/2099.1/6566 -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XX | Pont que permet creuar el canal de la fàbrica de Viladomiu Nou. Es tracta d'un pont d'estructura metàl·lica, compta amb bigues de gelosia i biguetes. El paviment actualment és de formigó, i les baranes són de disseny simple, unes senzilles barres verticals i travessers horitzontals de secció circular. | 08092-192 | sobre el canal de la fàbrica de Viladomiu Nou. | La família Viladomiu va fundar la Colònia de Viladomiu Nou l'any 1880, a l'indret anomenat Grau de Sant Marc; la mateixa família, uns anys abans, en concret el 1871, havia posat en marxa la colònia de Viladomiu Vell. La primera resclosa per la fàbrica de Viladomiu Nou es va bastir el 1879 i era de fusta. El 1909 es va sol·licitar la substitució de la presa per una de pedra i a la vegada poder augmentar el salt; el 1911 l'empresa obtingué la concessió de major aprofitament hidràulic. Es probable que la construcció d'aquest pont sigui del moment en que es modifica la presa i per tant, també el cabal del canal. | 42.0038700,1.8881100 | 407921 | 4650804 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49833-foto-08092-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49833-foto-08092-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Viladomiu Nou està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49834 | Pont del canal de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-canal-de-viladomiu-vell | XIX | Pont de pedra d'un sol ull, format per un arc rebaixat fet en dovelles de pedra ben tallada i polida, i els murs de paredat de pedres de mides més aviat grans i formes irregulars, tot unit amb morter de calç. El pont permet creuar el canal de la fàbrica i poder accedir a part dels horts que hi ha a l'altra banda del canal, així com arribar a la palanca que permet creuar el riu Llobregat. | 08092-193 | sobre el canal de la fàbrica de Viladomiu Vell. | El maig del 1868 l'empresa 'Viladomiu e Hijos', propietària de Viladomiu Vell va sol·licitar l'aprofitament d'aigües per la fàbrica que volia construir als terrenys de la Plana de Sant Marc. Al 1871 la fàbrica va iniciar la seva activitat. A inicis del 1898 es sol·licità reformar la presa a la vegada que augmentar-ne l'alçada, és probable que la construcció d'aquest pont dati d'entorn al moment que es modificà la presa i el cabal del canal. | 42.0098100,1.8865800 | 407803 | 4651465 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49834-foto-08092-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49834-foto-08092-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Viladomiu Vell està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49844 | La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. -SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona, Terminus. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | La Mina és un pont o falç túnel, situat a la carretera de Gironella, l'antiga C-1411, al seu pas per la barriada de Cal Bassacs. Aquesta infraestructura permetia el pas del tren per la part inferior, a manera de túnel, i per sobre, la carretera, per tant, el trànsit rodat i els vianants. L'estructura del túnel, parets i volta, està bastida amb grans blocs de pedra de gres, tallats i més o menys polits, conformant un pas cobert en volta de mig punt; a cada extrem l'obertura mostra un acabat en arc de mig punt de dovelles de carreus també amb acabat polit, de la mateixa manera que en els muntans i la paret frontal. Els talussos d'accés al túnel van ser bastits també amb grans blocs de pedra, en part dels quals les reparacions posteriors van ser fetes amb formigó encofrat. La llargada aproximada del túnel és d'uns 30 metres. La part superior del túnel està conformat per la calçada de la carretera, l'antiga C-1411. A l'extrem més nord, passat l'actual plaça o pàrquing que hi ha en aquest indret, el tren tornava a creuar la carretera, en aquest punt el pas era regulat per una barrera a nivell, controlada per un persona que es trobava situada en una caseta al costat mateix de la font del Tirai o de Cal Bassacs. Entorn als anys 80 del segle XX, es van instal·lar unes escales metàl·liques a cada extrem per tal de facilitar el creuament de la carretera als vianants, en una època en que la carretera principal continuava transitant pel mig de Cal Bassacs i del municipi, just en un període en que el trànsit de vehicles va augmentar considerablement. | 08092-203 | ubicat al pas de la carretera de Gironella per Cal Bassacs. | Aquest túnel forma part del traçat de l'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, el tram Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887, l'arribada del primer tren a Gironella va ser el 28 de gener de 1887. Pel que fa a la construcció de la carretera de Sallent a Berga va ser anterior, es va iniciar al 1847, sembla que part de les obres al pas per Gironella es van dur a terme entre el 1863 i el 1865. No s'ha localitzat informació que concreti si el pont ja es va preveure en el moment de construcció de la carretera o realment es va bastir amb posterioritat, en el període de construcció de la infraestructura del tren, moment que sembla més probable. | 42.0207200,1.8843600 | 407635 | 4652679 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49844-foto-08092-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49844-foto-08092-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49715 | Fites de terme a les roques de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-a-les-roques-de-sant-marc | XIX-XX | en conjunt es bo, però la tipologia de roca es degrada amb facilitat. | A la zona de les roques de Sant Marc es localitzen diverses marques de terme; unes són a la part superior del balmat que pocs metres a l'oest de la capella i les altres, les més emblemàtiques, en el mateix pla de roca i fins uns blocs de pedra situats uns metres més cap al sud. Es tracta de fites de terme realitzades rebaixant la roca, conformen una mena de regates, o solcs estrets i allargats, d'entre vint i pico i trenta i pico centímetres de llarg. Podem localitzar diferents formes de marques, com una creu, per tant dues regates creuades, dues regates conformant una forma de T, o una regata amb un forat petitó a cada costat. Les marques situades a capdamunt de la roca, en la zona més propera a la capella de Sant Marc, hi ha col·locada al damunt les marques l'estructura de suport d'una senyera. | 08092-74 | En el pla de roca que s'estén a l'oest i fins sud-oest de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs. | Les marques de terme tenen la funció d'indicar els límits de les diferents parcel·les, per tant, de les diferents propietats. Les marques que es localitzen més a l'extrem d'aquest sector de Sant Marc delimiten, a més, el límit del terme municipal, per tant són fita de partió dels dominis municipals. | 42.0167500,1.8751900 | 406870 | 4652248 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49715-foto-08092-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49715-foto-08092-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les Roques de Sant Marc, a l'oest i sud-oest de la capella fins l'extrem sud de les roques, indret anomenat Fita de les Roques de Sant Marc. Les marques de límit de terme es localitzen en diferent punts de la roca, a l'extrem sud de la placa on hi ha uns grans blocs, també a la part superior dels blocs.En un dels blocs de l'extrem sud-oest, un jove d'Olvan hi van localitzar fa poc temps l'existència d'una inscripció grabada a la roca. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49723 | Escut de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-santa-eulalia | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XX | Relleu realitzat en pedra situat a l'entrada de l'església vella de Santa Eulàlia. Pren la forma d'escut encapçalat per una corona de la qual pengen unes garlandes que emmarquen l'escut pròpiament dit, on es presenta la procedència de la Santa mitjançant l'escut de Barcelona i la seva representació davant la creu sostenint una palma, símbol del seu martiri. A la part inferior s'aprecia un encadenat del qual penja un objecte indeterminat. | 08092-82 | Església vella de Santa Eulàlia. Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | L'església vella de Santa Eulàlia és el resultat de diferents reformes i modificacions realtizades sobre l'església originària d'estil gòtil, probablement de mitjans del segle XIV, moment en el que comptaria amb una nau rectangular i una capçalera gòtica culminada amb la clau de volta. Les notícies documentals indiquen que amb anterioritat hi hauria hagut una altra església també dedicada a Santa Eulàlia, de la que es desconeix l'ubicació exacte. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49723-foto-08092-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49723-foto-08092-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49723-foto-08092-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49747 | Traçat de l'antiga via del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tracat-de-lantiga-via-del-tren | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. -SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona, Terminus. PERARNAU, J. (1981): 'El carrilet Manresa-Berga. Aproximació a les influències sòcio-econòmiques', a Dovella, número 3, p. 9-14. SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | parts del trajecte han desaparegut. | El tren que unia les poblacions de Manresa i Guardiola de Berguedà era un infraestructura ferroviària de via única estreta (750 mm). A Manresa enllaçava amb la línia de Barcelona i a Guardiola de Berguedà enllaçava amb la línia que arribava fins la fàbrica del Clot del Moro (Castellar de n'Hug). Dins del terme municipal de Gironella hi havia una estació, la de Gironella, i un baixador a Viladomiu. La via entrava dins de l'actual terme municipal de Gironella creuant per la riera de Clarà, on el límit termeneja amb Casserres, continuant pel túnel que hi ha just després passant sobre Viladomiu Vell i continuant cap a Cal Bassacs, al seu pas per aquesta colònia creuava un falç túnel, de fet un pont de la carretera anomenat per la gent de la zona la mina, d'aquí continua altra vegada al costat est de la carretera fins arribar al centre de Gironella, on hi havia l'estació, a continuació sortia de la població per el pont de la carretera on creuava el Llobregat col·locant-se paral·lel al riu i a la carretera per continuar pel costat de llevant fins la sortida del municipi en direcció a Olvan. En creuar el Llobregat el traçat es separava lleugerament de la carretera per tal de superar el gir, passant per entre dos talls de la roca però continuant paral·lel a la carretera. En el seu trajecte per Gironella, passava per un pont el de la riera de Clarà, d'uns 75 m. de llarg, el túnel entre les colònies Viladomiu, d'uns 140 metres de foradada, i la mina o túnel del pont de la carretera de Cal Bassacs, d'uns 27 m. A la zona de l'actual plaça de l'Estació hi havia una gran explanada d'una serradora i a tocar l'edifici de l'estació pròpiament. | 08092-106 | es conserven diferents trams del trajecte, a Viladomiu Nou, Cal Bassacs i Gironella. | Infraestructura ferroviària de via única estreta (750 mm) que unia les poblacions de Manresa i Guardiola de Berguedà. A Manresa enllaçava amb la línia de Barcelona i a Guardiola de Berguedà enllaçava amb la línia que arribava fins la fàbrica del Clot del Moro (Castellar de n'Hug). El carrilet es va anar posant en marxa per trams, així, el tram del carrilet de Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887. El tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. A finals dels anys 80 del segle XX es va iniciar la remodelació a fons de la plaça de l'estació de Gironella, època en que encara es conservava l'edifici de l'estació; arran de les obres es va desmuntar l'estructura i posteriorment es reconstruir en una zona propera a la seva ubicació, l'any 2004 l'estructura es desmuntava definitivament. | 42.0231800,1.8840500 | 407613 | 4652952 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49747-foto-08092-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49747-foto-08092-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49756 | Topalls de fre del tren i altres elements del carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/topalls-de-fre-del-tren-i-altres-elements-del-carrilet | XX | A la plaça de l'estació hi ha conservats uns testimonis de l'antic carrilet o tren de Manresa a Guardiola del Berguedà, en concret un topall de fre i part de les peces de connexió d'un vagó amb un altre junt amb dues rodes. Els topalls que hi ha a la plaça de l'Estació, estan col·locats al costat de la font, es tracta d'un conjunt de quatre bigues de fusta tractada col·locades verticals, encastades a terra i amb una planxa rectangular allargada que les subjecta per la part superior. En les bigues si poden veure una rebaixos, semblen les travesses de les bigues del tren on hi anaven encastats els rails. Hi ha algunes referències que indiquen que en algunes vies secundàries, amb poc moviment o en baixadors de menys importància, hi ha topalls d'aquest estil, de fusta. La funció bàsica del topall és fer de barrera, frenar el tren per tal que no surti de la via. Les peces de connexió d'un vago a un altre, estan col·locades en un bloc rectangular de formigó en el que trobem que a la base hi ha un petit tram de via de tren, dos rails instal·lats damunt travesses de fusta i subjectats amb platines i cargols de ferro, entre les travesses o bigues de fusta grava gran i a sobre dues rodes amb el seu eix. Damunt les rodes hi ha una gran platina de ferro amb un topall i una mànega de fre a cada costat. També disposa de les cadenes i altres peces que permetien la subjecció d'un vago a un altre o a la màquina. Algunes peces de connexió de vagons sovint també eren reutilitzades i instal·lades com topall de fre del tren; en aquest cas s'interpreta que els elements que hi són representats i instal·lats és a manera de record del conjunt les vies i els vagons, en aquest cas, amb només una part. | 08092-115 | A la part nord de la plaça de l'Estació, al costat de les fonts. | La funció dels topalls és impedir que el tren surti de la via, moltes vegades s'aprofitava materials, carrils, travesses de tren, muntats de maneres diverses. L'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, en concret el tram que passava per Gironella es va inaugurar l'any 1887; el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. Als anys 90 del segle XX es finalitzava la llarga reforma de la plaça de l'Estació on es van col·locar aquestes peces, en el seu moment també hi havia reconstruït l'edifici de l'estació. | 42.0350700,1.8802600 | 407316 | 4654276 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49756-foto-08092-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49756-foto-08092-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49768 | Placa a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-anselm-clave | XX | Placa commemorativa a la figura d'Anselm Clavé, consta d'una placa de marbre blanc emmarcada en una peça que sembla de pedra, amb quatre formes arrodonides a cada angle on hi ha els cargols de subjecció, tres dels quals tenen peces metàl·liques decoratives a sobre. La placa central indica 'LA VILA DE GIRONELLA EN HOMENATGE A JOSEP ANSELM CLAVE. ANY 1926'. La peça del contorn està decorada amb formes vegetals senzilles gravades a la pedra, i un petit baix relleu d'una lira a la part superior, a la part inferior, sota el nom una mena de cartel·la on hi ha inscrit: 'Fou fundador de las Societats Corals d'Espanya'. | 08092-127 | A la façana de l'edifici més nord de l'extrem de ponent del carrer Anselm Clavé. | Tal i com indica en la placa commemoratiu, aquest es va instal·lar l'any 1926 en homenatge al fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu; es va dedicar a la política, a la música i també va ser escriptor; va néixer a Barcelona el 21 d'abril de 1824 i morí el 24 de febrer de 1874. La col·locació de la plaça és de dos anys després del centenari del seu naixement. | 42.0356300,1.8836100 | 407594 | 4654335 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49768-foto-08092-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49768-foto-08092-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49805 | Roure de cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-ramons | es tracta d'un exemplar mort, encara que de fa poc temps. | El roure de Cal Ramons es troba situat al mig d'un revolt molt tancat que de l'inici de la urbanització de Cal Ramons, quedant emplaçat a l'oest de la masia. Es tracta de fet d'un exemplar mort, de fa poc temps, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dos grans branques, tot i que comptava amb una tercera, la qual es va podar fa poc temps. Les dimensions del roure són difícils de calcular per la seva dimensió i per trobar-se en un terreny amb un pendent acusat; a la part central del tronc, aproximadament a l'alçada d'un metre des del terra a la de dalt, supera els tres metres i mig de diàmetre. En desconeixem l'edat però per les dimensions es correspon a un exemplar que podria ser d'uns centenars d'anys. | 08092-164 | a la urbanització de Cal Ramons. | 42.0239100,1.8886600 | 407995 | 4653028 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49805-foto-08092-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49805-foto-08092-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 49835 | Creu de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lermita | la creu està rovellada. | Creu de ferro col·locada en una pedra. Es tracta d'una creu llatina, feta a partir d'un barra plana de ferro en els dos braços i una tija de secció quadrangular que està encastada a la pedra. Les mides totals aproximades són 63,7 centímetres d'amplada, 81,5 centímetres d'alçada (incloent la barra que fa de peu, fins a la pedra, l'alçada només de la creu és d'uns 75 cms.) i un gruix aproximat de la placa entorn al centímetre. En el punt d'unió de la creu amb la barra inferior hi ha un element decoratiu a manera d'un anell del qual surten quatre fines tiges, dues a cada costat, conformat volutes senzilles i disposades oposades les unes a les altres. Els extrems dels braços de la creu són lleugerament més amples, que la resta. La cara de la creu que mira al nord conserva restes de línies incises que decoren la superfície. | 08092-194 | En un marge al peu d'un camp, al costat més oest del coberts de la casa c/ Font de l'Ermita núm. 11 | La creu està emplaçada en un marge, just en el límit del terreny de la parcel·la on hi ha la casa i l'inici del camp. | 42.0319200,1.8846500 | 407675 | 4653922 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49835-foto-08092-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49835-foto-08092-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml