Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49692 | Edifici c. Pont Vell, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-pont-vell-15 | XIX | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres on tot sembla indicar que ha estat objecte de modificacions successives realitzades amb el pas del temps. Actualment presenta una estructura en alçat de planta baixa i tres pisos i una coberta de teules formant tres vessants, les quals s'adapten a l'estructura de la parcel·la que a la vegada s'adapta a la corba del carrer i a la placeta que es forma a la confluència del pas que comunica amb la Baixada del Castell. La manca de revestiments a la façana deixen veure l'estructura dels murs, un paredat comú de carreus irregulars llevat de la cantonera de l'edifici que està feta de grans carreus de pedra tallada de forma regular. A les llindes de les obertures dels balcons i de les finestres s'observen arcs de descàrrega realitzats amb maons col·locats al sardinell i les obertures corresponents al segon pis, inicialment amb una llinda en forma d'arc escarser, han estat modificades per tal d'enquibir-hi una moderna fusteria. El balcó, situat al primer pis damunt la porta d'accés a un local dels baixos, disposa d'una llosa d'obra amb reforços de ferro i barana de ferro de barrots simples. Tanmateix hi ha diversos balcons ampitadors, molt probablement antigues finestres reformades, amb baranes de ferro de barrots senzills. A la darrera planta s'observen diverses obertures sense emmarcaments ni fusteria. Tot sembla indicar que la coberta està refeta i suportada per perfils metàl·lics, amb un ràfec d'escassa volada que incorpora un canaló de desguàs d'aigües pluvials. | 08092-51 | Carrer Pont Vell, 15. 08600 Gironella | Les característiques arquitectòniques que mostren les façanes, poden correspondre a una obra bastida en unes cronologies des de finals del segle XIX o inicis del XX. Es situaria en un context de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques. A més, en aquest període la part antiga del poble, situada a l'entorn de les restes de l'antic castell i de l'església de Santa Eulàlia, també experimentarà modificacions importants, tant amb la construcció de noves cases com amb la reforma d'altres; ja que a més del creixement demogràfic, aquesta zona encara arrossegava els efectes que va patir Gironella amb la crema de gran part del poble durant la primera Guerra Carlina, la reconstrucció de les cases afectades es va fer al llarg de molts anys. | 42.0333200,1.8826300 | 407510 | 4654080 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49692-foto-08092-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49692-foto-08092-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49692-foto-08092-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 49693 | Edifici Plaça de la vila, 15 - carrer del pont vell, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-placa-de-la-vila-15-carrer-del-pont-vell-17 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVII | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres que ha estat absorbit, en part, per altres edificacions veïnes, fet que es pot apreciar des de la plaça de la Vila on un dels portals d'accés a l'interior de l'edifici està situat sota el porxo de la finca veïna. Aquest portal presenta uns brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallada amb el cantell al biaix i una llinda monolítica, també amb el cantell al biaix, on hi ha inscrita la data: '1688'. Les façanes visibles de l'edifici es situen a la part oposada al portal esmentat, en concret afronten a una petita placeta que forma l'encreuament del carrer del Pont Vell amb un pas que comunica amb la Baixada del Castell. Des d'aquest punt, l'edifici s'articula en alçat en planta baixa i tres pisos, la façana principal obra a la placeta, mostra un interessant portal a la planta baixa realitzat amb grans carreus de pedra als brancals i a la llinda que configura un arc carpanell rebaixat. Al costat del portal s'articula una senzilla finestra amb una reixa de ferro de disseny simple. A tots els nivells s'observen unes balconades, realitzades amb llosa d'obra i reforçaments metàl·lics, que ocupen gairebé la totalitat de l'amplada de la façana i de factura recent. Sota la llosa del primer pis s'observen quatre mènsules treballades en relleu amb motius clàssics. Una de les obertures del primer pis i una altra del segon disposen d'emmarcaments realitzats amb grans carreus de pedra i llinda monolítica, amb els cantells motllurats i bisellats respectivament. Pel que fa als murs només són visibles els elements d'emmarcament esmentats i una cantonera de la façana realitzada amb grans carreus de pedra; la resta de la façana està revestida per un arrebossat senzill. La façana lateral, que afronta al pas de la Baixada del Castell, mostra obertures de tall regular sense cap element arquitectònic visible i la superfície del mur és arrebossada amb un revestiment senzill. L'edifici disposa d'un ràfec de coberta molt pronunciat i que treballa com si es tractés d'una coberta de la balconada del darrer pis. | 08092-52 | Plaça de la vila, 15. 08600 Gironella | L'edifici es situa en ple centre del poble, dins la trama urbana del casc antic de Gironella, i dins el que seria el perímetre emmurallat. Segons el que indica la llinda del portal d'accés a nivell de la plaça de la vila, la casa es situaria en una cronologia de finals del segle XVII. La seva ubicació així com la irregularitat de la seva parcel·la poden indicar que es tracta d'un edifici que ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles i que de fet la seva estructura pot tenir parts més antigues. També mostra modificacions posteriors a la data esmentada, entre les quals reformes recents. | 42.0333800,1.8827600 | 407521 | 4654086 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49693-foto-08092-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49693-foto-08092-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49693-foto-08092-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 49694 | Edifici Plaça de la vila, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-placa-de-la-vila-12 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVIII-XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i que des de la plaça de la Vila s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, però des de la part posterior (pas que comunica la Baixada de la Muralla amb la placeta del carrer del Pont Vell) l'alçat és de planta baixa i quatre pisos. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a la façana principal. L'estructura d'obertures de la façana que afronta a la plaça és senzilla, amb una porta d'accés als habitatges força estreta i una botiga a la planta baixa, un balcó i una finestra a la primera planta i dues finestres a la segona. La llosa del balcó és d'obra amb una barana d'obra ceràmica (teules) entre matxons. Les quatre obertures disposen d'unes llindes i part dels brancals d'emmarcament decorades per una faixa simple i formes geomètriques que sobresurt lleugerament del revestiment de la façana, que està fet a base d'un arrebossat simple. El ràfec de la coberta és força pronunciat i està recolzat damunt de caps de bigues. Una part de la façana posterior resta amagada per un edifici que s'hi adossa formant un pas inferior a nivell dels baixos, els murs dels quals estan realitzats a base d'un paredat comú molt rústec, revestit per un arrebossat comú a partir de la segona planta. Pel que fa a les obertures, presenta dues portes a la planta baixa amb grans llindes planes de pedra monolítica, una finestra als dos primers nivells, i dues a partir del tercer. Totes les obertures són simples i sense elements ornamentals destacables. | 08092-53 | Plaça de la vila, 12. 08600 Gironella | Les característiques de l'edifici a nivell de façana de la plaça de la vila, ens mostren una estructura de factura contemporània, de les primeres dècades del segle XX, per contra la façana posterior que afronta al pas que comunica la Baixada de la Muralla amb la placeta del carrer del pont vell, mostra una façana bastida en murs de pedra en la que destaquen les obertures d'accés a nivell de planta baixa. Tot i ser obertures senzilles mostren unes llindes que destaquen per la robustesa. Els elements visibles no permeten apuntar cronologies concretes però poden situar-se entorn a finals del segle XVII o XVIII. | 42.0334300,1.8827500 | 407520 | 4654092 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49694-foto-08092-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49694-foto-08092-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49694-foto-08092-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 49695 | Edifici Plaça de la vila, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-placa-de-la-vila-11 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres amb una façana afrontada a la plaça de la Vila, una segona i tercera que afronta a les escales que s'orienten vers el carrer Baixada del Castell, la tercera façana és estreta, ja que treballa com a paret mitgera amb la finca veïna que disposa de la façana enretirada. L'edifici s'articula en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un semisoterrani amb accés des de la Baixada del Castell a causa del desnivell de la parcel·la. La coberta és de teules formant tres vessants que desguassen a les tres façanes de l'edifici. La principal, afrontada a la plaça de la Vila, disposa, a la planta baixa, d'una botiga amb aparadors de disseny simple, una finestra i la porta d'accés a la caixa d'escala que és del tipus tarja rectangular on hi ha inserida una reixa de ferro de forja amb les inicials 'R V'. A la primera planta es localitza una balconada amb llosa d'obra amb dues obertures (porta i finestra) i una barana de ferro de forja amb barrots helicoïdals que incorporen senzills motius florals i la figura geomètrica d'un cercle com a motiu decoratiu. El segon pis disposa de dues finestres amb emmarcaments d'obra de maó vist que emfatitzen la llinda i l'ampit que son comuns a ambdues finestres. A la façana que s'orienta vers la Baixada del Castell hi destaca una tribuna situada a nivell del primer pis i que ocupa gairebé tota l'amplada de la façana; destaca per tractar-se d'una estructura de tribuna realitzada amb fusta i vidre, la part superior amb vidres de colors a manera ornamental, tot i tenir un tractament senzill aporta un tret distintiu a l'edifici. Al nivell superior, disposa d'una sola obertura simple que obra a un balcó, aquest disposa de barana de les mateixes característiques descrites anteriorment a la façana principal. La façana del darrera, que en part treballa com una paret mitgera, s'observen dues obertures a nivell de la planta semisoterrani (una porta estreta i un balcó ampitador al damunt) i dues senzilles finestres a nivell de la darrera planta. Els paraments exteriors de tot l'edifici estan revestits amb arrebossat simple amb unes lleugeres incisions que imiten un enrajolat comú. Els ràfecs de les cobertes es força pronunciat i suportat per caps de bigues vistes. | 08092-54 | Plaça de la vila, 11. 08600 Gironella | Els tractament de les façanes i els materials que en configuren els diversos elements indiquen una cronologia de principis de segle XX per aquest edifici. De fet, l'immoble es situa dins l'estructura del casc antic de Gironella, en part de l'àrea de configuració urbana més antiga, davant l'església vella de Santa Eulàlia i a tocar de les restes de l'antic castell i muralla de Gironella. És un punt central de la vila, que ha sofert gran nombre d'afectacions i modificacions al llarg dels anys. Les característiques de l'edifici actual podrien situar-se en el context de reformes de la plaça de la Vila. En concret a inicis del 1910 la plaça s'amplià i modificà, tasques que es complementaren el 1913, i al llarg del 1914 es realitzaren actuacions de millora com plantada d'alguns arbres. Tot i això, posteriorment, vers el 1929, es tornarien a iniciar algunes modificacions a la plaça, moment que podria coincidir amb les obres d'actuació a l'edifici ja que és quan es documenta la compra i enderroc, per part de l'Ajuntament, de dues cases adossades a llevant de l'edifici consistorial, i que comportà una modificació i actuació urbanística en aquesta zona. | 42.0334800,1.8827400 | 407519 | 4654097 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49695-foto-08092-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49695-foto-08092-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49695-foto-08092-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 49696 | Colònia Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | El conjunt fabril de Cal Metre està conformat per un seguit d'estructures destinades a l'ús industrial, bàsicament les naus de la fàbrica, els habitatges dels treballadors i dos altres immobles situats a l'accés a la colònia, també destinats a habitatge; a més, el conjunt compta amb la muralla, un gran mur que a manera de tancament delimita la part de la colònia per el costat est, de fet és un mur que actua de contenció del terreny, que té un marcat desnivell per aquest extrem. Sobre aquestes construccions es situa la Torre, l'edifici destinat a habitatge dels propietaris de la fàbrica. En l'esmentada muralla trobem unes escales que comuniquen la fàbrica amb la torre i a la vegada amb dalt el poble, amb el casc antic. Els edificis de la fàbrica són diverses naus, situades una a continuació de l'altre en sentit lineal nord-sud, en paral·lel al riu, són de diferents cronologies. Dels edificis de la fàbrica destaquen les naus més antigues, ocupen la part central del conjunt, una de les estructures és de tres nivells d'obertures, segurament de dues plantes i amb els murs bastits en paredat comú, coberta de teules a dues aigües; en aquest volum destaca una estructura a manera de torre coberta amb teulada a quatre vents. Les obertures d'aquesta nau són grans finestrals emmarcats amb maó massís que en les llindes conformen arcs rebaixats. Aquest nau per l'extrem més sud té una part que d'habitatges integrats en la mateixa estructura. Les naus de la fàbrica, almenys les estructures més antigues, són de murs de paredat comú amb grans finestrals emmarcats amb maó massís conformant llindes d'arc de mig punt, són cobertes per teulades de teules a dos vessants amb el carener nord-sud seguint l'eix longitudinal de les naus, tot i que no tot el conjunt mostra el mateix alçat, així hi ha una nau amb un nivell d'obertures i una amb tres nivells. La part sud d'aquestes naus compten amb una part destinada a habitatge, integrat en la mateixa estructura de la nau. Aquestes naus més antigues, tenen adossades altres estructures, resultat de l'afegit posterior d'altres volums que es degué anar fent gradualment; així, al punt de connexió d'ambdues naus principals s'alça en un lateral, una estructura a manera de torre, amb una tipologia de materials similar al conjunt tot i que amb més maó a la part superior, destaca a la part superior unes finestretes, tres per façana, i la coberta a quatre aigües; al seu voltant, també s'adossen altres estructures o volums, sembla que antigues oficines. A l'extrem nord, hi ha un dels accessos a l'interior de la fàbrica i a oficines, mostra un acabat diferent de la resta, resultat d'una actuació posterior. A l'extrem sud de la fabrica hi ha diverses estructures i volums resultat de diferents moments constructius. Els habitatges es situen al nord de la fàbrica, conformen un únic bloc amb la mateixa orientació que les naus fabrils, són de dos nivells, també bastits amb mur de paredat comú i obertures amb emmarcaments de maó massís, les portes d'accés als interiors es situen a la façana de ponent, la que obra al riu. A l'extrem nord del conjunt, hi ha uns edificis situats flanquejant l'accés a la fàbrica, són bastits amb la tipologia esmentada pel conjunt, murs de paredat i obertures emmarcades amb maó, material que també es disposa de reforç als angles. | 08092-55 | A la part nord del poble, a peu del riu Llobregat per la riba dreta. | La fàbrica de Cal Metre va ser fundada l'any 1869 per Ramon Alsina i Postius de Berga, conegut amb el nom de Metre, el qual provenia d'una família que es dedicava a la filatura i al teixit de cotó. L'any 1824 es casà amb Lluïsa Rodergas Comellas, filla d'una família berguedana també vinculada a l'ofici dels filats i teixits almenys des del segle XVIII. La fàbrica es va construir a partir de la compra per subhasta de l'antic molí fariner de la vila, del qual es aprofitar l'estructura i es va tornar a posar en funcionament. Així, durant el primer període es comptava amb la fàbrica i el molí. Als anys 70 del segle XIX, van morir primer el pare i després la mare de Ramon Alsina Roderges, qui fou l'hereu i continuador de la fàbrica. Aquest va casar-se amb Filomena Orriols de Castellar de N'Hug; aquest va fer créixer i ampliar les instal·lacions, passant a tenir una gran fàbrica de filats i teixits de cotó i a la vegada, transformar el molí en una farinera adaptada al moment. A la mort de Paral·lelament es va començar a construir la fàbrica de filatura, que poc després, al 1880 s'ampliaria amb una secció destinada al tèxtil. En morir Ramon Alsina, un consell familiar va governar la fàbrica fins a la majoria d'edat del fill Marc Alsina Orriols, a l'any 1923; aquest moriria jove i sense descendència. No es van nomenar hereus fins el 1940, corresponent-li a l'oncle i cosina, Joan i Montserrat Vilella Orriols, que crearien la societat 'S.A. Fabril de Gironella' l'any 1947. La fàbrica tèxtil, en major o menor mesura, va estar activa fins a començaments del segle XXI; actualment només algunes naus tenen altres utilitats diferents. | 42.0362500,1.8821000 | 407470 | 4654406 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49696-foto-08092-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49696-foto-08092-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49696-foto-08092-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Cal Metre està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49697 | Colònia Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-viladomiu-nou | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. - PINEDA, B. (2008): Recuperació del patrimoni industrial català. Les colònies tèxtils. (722-TES-CA-3821; tutor: Robert Vergés) UPCommons, http://hdl.handle.net/2099.1/6566 -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX-XX | Els terrenys que ocupa la colònia Viladomiu Nou formaven part de la mateixa propietat de Cal Feliu, a qui uns anys abans Tomàs Viladomiu Bertran havia adquirit una parcel·la la Plana de Sant Marc per construir la colònia que després s'anomenaria Viladomiu Vell; aquesta nova parcel·la anomenada la Clau de Sant Marc (i altres que adquiriria a posteriori), defineixen un meandre del riu Llobregat, just per sota de Viladomiu Vell, en el que a partir del 1880??? i durant xxxx període, s'hi anà bastint la colònia: La part productiva, la fàbrica i edificis annexes està situada a peu de riu, en paral·lel a aquest, amb la resclosa i el canal. I els edificis més emblemàtics de la colònia, situats tots al nivell superior i que conformen el conjunt d'habitatges dels treballadors, l'església, la torra de l'amo, les escoles, la plaça i el passeig. La colònia s'anà construint gradualment, tot acollint i ampliant serveis i habitatges a mesura que calien. La colònia compta amb un carrer principal, el d'entrada al nucli, carrer colònia Viladomi Nou, on es disposa una primera filera de cases adossades a l'església, amb el parc al davant i a continuació els carrers paral·lels i perpendiculars al carrer central; en aquests carrers es disposen els blocs de pisos de la colònia. Destaquen els dos grans blocs de pisos, ocupen tota la llargada de cadascun dels carrer i estan construïts a partir d'una mateixa tipologia d'estructura repetitiva; cada bloc disposa de la seva façana principal on es situa una gran galeria a la que, a nivell de planta baixa, es situen els portals d'accés a les escales de veïns i a partir de la que es distribueixen els habitatges, configurats per una mateixa estructura i distribució. En el cas del bloc situat més al nord, la façana de galeria obra a tramuntana, vers l'església, i consta de tres plantes; en el bloc més sud, la galeria està disposada al costat sud, obra al passeig i també és de tres nivells; ambdues galeries estan configurades per grans obertures a partir de pilars centrals i llindes en arcs rebaixats. Els habitatges del carrer principal, a l'entrada i fins a tocar a l'esglési,a són casetes de planta baixa i pis. El passeig està flanquejat a un costat, per l'esmentat bloc de pisos, de més a llevant, i a l'altra banda de carrer, una filera de cases de planta baixa i pis. El passeig compta amb unes fileres de plataners, amb bancs per seure i és on es situaven/concentraven alguns dels serveis, la botiga, el bar, teatre-cinema i les escoles. Al final dels carrers, es disposa la torre de l'amo, situada en un punt elevat respecte de la fàbrica i amb vistes a aquesta. La colònia disposa d'un camí asfaltat que connecta amb la veïna colònia del Guixaró, vial construït pels Viladomiu, a fi de connectar les dues fàbriques i colònies de la mateixa propietat, ja que el 1929 havien adquirit la colònia del Guixaró. | 08092-56 | A l'extrem sud del municipi, a peu de riu Llobregat. | La família Viladomiu es considera una de les famílies d'industrials o empresaris del tèxtil més ben documentades de Catalunya, fet que testimonia la importància d'aquesta nissaga. Els orígens es situen al segle XVI a Vilada; a mitjans del mateix segle es traslladaren a Berga, on es dedicarien a la manufactura de la llana i el lli. Al llarg dels segles, les generacions dels Viladomiu es van documentant en diferents activitats vinculades a la fabricació de teixits o filats, així com la seva evolució i desenvolupament productiu adaptant-se a les necessitats i demanades de cada època; passant de la fabricació totalment artesanal en telers manuals de fusta fins a la important producció tèxtil en els telers mecànics a les fàbriques del peu del Llobregat. Al segle XVIII Tomàs Viladomiu Obiols es casa amb Antònia Bertran Martí, de 'cal Rei' de Sallent i s'instal·la en aquest població, on va néixer Tomàs Viladomiu i Bertran, fundador de les colònies Viladomiu. Al 1874 Tomàs Viladomiu va fundar la colònia industrial tèxtil de Viladomiu Vell, llavors coneguda com la Plana de Sant Marc. Un cop la fàbrica de Viladomiu havia iniciat el seu funcionament; els Viladomiu van adquirir una nova parcel·la, la Clau de Sant Marc, més al sud de Viladomiu Vell, on iniciaren la construcció d'una nova colònia. La fundació de Viladomiu Nou es pot situar l'any 1880, moment en que es van començar a construir la nova colònia a l'indret anomenat Plana de Sant Marc; inicialment formada per la fàbrica, una nau industrial, i un bloc per acollir els treballadors; aquest primer edifici d'habitatges es va construir al carrer de baix, paral·lel a la vora del riu. Juntament amb la construcció d'aquestes primeres edificacions també es va bastí el canal que permetia conduir l'aigua cap a la fàbrica. Es considera que el naixement de la colònia Viladomiu Nou com a colònia independent de Viladomiu Vell és el 1897, quan els germans Josep i Jacint Viladomiu, es divideixen l'herència del pare i fundador, Tomàs Viladomiu; moment en el que la colònia deixa d'anomenar-se la Clau de Sant Marc i passar a denominar-se Viladomiu Nou i a estar gestionada per l'empresa de nova fundació 'Tomàs Viladomiu i fill'. A partir d'aquí iniciaria el seu propi recorregut, convertir-se en una important colònia tèxtil, amb la construcció de nous habitatges, edificis i incorporació de serveis, i amb l'ampliació de la primera petita fàbrica. El 1886 es construïren nous habitatges situats en un terreny més pla, sobre la fàbrica. A mitjans de l'any 1900 es va iniciar la construcció d'altres nous habitatges de la colònia, la construcció de l'església i de la torre dels amos. Aquestes noves edificacions es van inaugurar l'any 1905, seguidament es van realitzar millores en els carrers de la colònia. La producció augmentava i la fàbrica i colònia també. Al 1929 els Viladomiu amplien el negoci amb la compra de la colònia Guixaró i posteriorment, als anys 60 del segle XX, construïen la fàbrica de Can Llop a Olvan. L'any 1936 la fàbrica i la colònia van ser col·lectivitzades per la Generalitat. Després de la Guerra Civil s'inicia l'ampliació de serveis, amb la guarderia infantil i maternal (1943), ampliació i millores dels habitatges, un poliesportiu (1948), botigues, ampliació del carrer Nou (1951) que s'havia construït el 1929, construcció del nou edifici de les escoles (1957). Als anys 80 del segle XX arribava la crisi, així el 1982 Viladomiu Nou és veié afectada comportant la suspensió de pagaments de l'empresa 'S.A. Viladomiu'; es va crear la Cooperativa Laboral dels Treballadors que funcionaria fins el 1988, la nova empresa 'Comercial Viladomiu S.A.' faria suspensió de pagaments el 1989 i el 1991 tancaria la fàbrica. Al llarg de les darreres dècades del segle XX i amb les diferents crisis i finalment el tancament de la fàbrica, les necessitats de mà d'obra anaren disminuint i per tant, amb els anys també van anar marxant veïns amb la conseqüent despoblació de la colònia. | 42.0039200,1.8859000 | 407738 | 4650812 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49697-foto-08092-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49697-foto-08092-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49697-foto-08092-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Viladomiu Nou està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).Sortosament Viladomiu Nou, va veure com les naus de la fàbrica continuarien actives amb altres negocis, actualment encara està en ple funcionament i expansió, de fet, recentment s'ha aprovat l'ampliació del recinte industrial. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49698 | Fàbrica de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-viladomiu-nou | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. - PINEDA, B. (2008): Recuperació del patrimoni industrial català. Les colònies tèxtils. (722-TES-CA-3821; tutor: Robert Vergés) UPCommons, http://hdl.handle.net/2099.1/6566 -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX-XX | La fàbrica de la colònia Viladomiu Nou està formada per un conjunt de construccions de diferents èpoques en les quals destaca especialment un conjunt allargat, paral·lel al riu, format per una gran nau principal a la que s'annexen altres naus i estructures. Aquest conjunt té integrades i modificades les naus més antigues; els volums centrals de les naus mostren gran part dels murs de paredat de pedra, amb grans obertures que conformen finestrals la majoria de línies rectes; portes i finestres combinen maó massís i llindes encofrades, segons els volums. La coberta és a dues vessants i de teula àrab; les naus principals tenen dos nivells de coberta, ja que una té menor alçada, la sud, mentre que la part nord d'aquest conjunt té més nivells de planta. Entre els volums que s'adossen hi ha diversitat d'acabats, responent a diferents èpoques constructives i amb diferents funcionalitats; així, destaquen dos volums, que sobresurten de la coberta general de la nau, són a manera de torre amb coberta a quatre aigües, sembla que destinats a escala de comunicació interior. A l'extrem nord del conjunt industrial hi ha una altra gran nau, coneguda amb el nom de La Seda, que es bastí a finals dels anys 40 del segle XX; és una obra que combina murs de pedra amb maó massís, principalment col·locat conformant els pilars, i amb combinació amb parts encofrades, en destaca la gran estructura o esquelet interior a base de bigues metàl·liques, algunes conformant gelosies. També té grans finestrals rectangulars, distribuïts regularment en dos nivells, la coberta és a dues vessants i té alguns volums a quatres aigües que sobresurten del nivell de la nau. El conjunt industrial es complementa amb un seguit d'altres edificis de menor volum. | 08092-57 | A l'extrem sud del municipi. A la part sud de la colònia, a peu de riu Llobregat. | La família Viladomiu, propietària de la colònia Viladomiu Vell, que en els seus inicis s'anomenava la Plana de Sant Marc, per el nom que rebien els terrenys on s'havia instal·lat la fàbrica i colònia; va iniciar la compra de nous terrenys amb l'objectiu d'iniciar la construcció d'una nova colònia, en aquest cas els terrenys eren a la Clau de sant Marc (nom que inicialment rebria el nou projecte de fabrica i colònia), unes i altres parcel·les havien estat comprades a Josep i Martí Feliu, de Cal Feliu. La compra seria a nom de la raó social 'Tomás Viladomiu e Hijos', als anys 1870 i 1871, i uns altres al 1876. Les obres s'iniciaren a partir del 1880 després de que la fàbrica de Viladomiu Vell hagués iniciat l'activitat i a fi de poder satisfer l'alta demanada de filats i teixits de cotó. La construcció de la nova fàbrica es va planificar també com a colònia, per tal d'aprofitar els beneficis que suposava la llei de colònies agrícoles i industrials. El naixement de Viladomiu Nou de manera independent, ja separada de Viladomiu Vell, l'empresa matriu, es va fer el 1887, quan els germans Josep i Jacint Viladomiu divideixen l'herència i la Clau de Sant Marc passa definitivament a denominar-se Viladomi Nou i d'altra banda, també la Plana de Sant Marc passaria a ser Viladomiu Vell. Inicialment era una petita colònia, la fabrica era una nau més petita de només planta baixa i un pis, alguns annexes per els batans, la turbina, etc. i dos blocs d'habitatges; cap al 1900 es va construir l'església i la torre, mica en mica aniria creixent, construint nous edificis o engrandint els existents i ampliant els seus serveis. Coincidint amb la mort de Jacint Viladomiu (1901), l'hereu, el seu fill Marc, es feu càrrec de la fàbrica i colònia, en un moment de ple creixement i expansió. Aquest context va determinar a ampliar l'aprofitament hidràulic i la construcció d'una nova resclosa, que permetés disposar de la força hidràulica necessària. Al 1916 la fàbrica disposaria de dues turbines generadores d'energia a partir de la força hidràulica. El creixement de l'empresa continua amb la compra el 1929 de la colònia del Guixaró, a tocar de Viladomiu Nou, raó per la qual es va construir un camí que comuniqués ambdues colònies. En aquest període el negoci canvia la tipologia de societat, passant a ser 'S.A. Viladomiu'. L'alta demanada de filats i teixits de cotó determina una gran ampliació de la fàbrica (es va allargar 40 metres els dos pisos de la nau industrial), en aquest moment la fàbrica . Al llarg d'aquests anys i posteriors la colònia també creix amb l'ampliació d'habitatges i de serveis. A inicis dels anys 60 del segle XX, es separen els actius de la colònia de Viladomiu Nou dels del Guixaró; Viladomiu Nou es manté en la societat 'S.A. Viladomiu', la qual poc després inicia la construcció de la fàbrica de can Llop a Olvan. Als anys 80 del segle XX arribava la crisi, així el 1982 Viladomiu Nou és veié afectada, comportant la suspensió de pagaments de l'empresa 'S.A. Viladomiu'; es va crear la Cooperativa Laboral dels Treballadors que funcionaria fins el 1988, la nova empresa 'Comercial Viladomiu S.A.' faria suspensió de pagaments el 1989 i el 1991 tancaria la fàbrica. Amb els anys, les naus de la fàbrica acollirien altres negocis, actualment encara està en ple funcionament i expansió, de fet, recentment s'ha aprovat l'ampliació del recinte industrial a l'empresa Balvitex. | 42.0029300,1.8867600 | 407808 | 4650701 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49698-foto-08092-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49698-foto-08092-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49698-foto-08092-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En data 2008, segons recull Bosco Pineda, a la seva Tesina 'Recuperació del patrimoni industrial català. Les colònies tèxtils', i en relació a la colònia de Viladomiu Nou escriu:'En quan a l'activitat industrial, només s'ocupa un 35% de l'espai disponible, amb lesempreses Balvitex SL, Vicatex SL i fusteria Fèlix Rodriguez. L'empresa Colonia VidalSA té en propietat el Salt d'aigua, l'edifici La Seda edifici caldera, antiga fusteria,casetes magatzems, edifici motors, edifici dipòsit gas-oil vora teatre. L'edifici industriales troba en un bon estat de conservació però no s'aprofita totalment.' (Recuperació del patrimoni industrial català. Les colònies tèxtils. 722-TES-CA-3821 - Bosco Pineda Lleó, http://hdl.handle.net/2099.1/6566)La Colònia Viladomiu Nou està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49699 | Colònia Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-viladomiu-vell | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou2. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX-Xx | La colònia de Viladomiu Vell està situat entorn a a un quilòmetre al sud de Cal Bassacs. Es tracta d'una colònia construïda en paral·lel al riu, de nord a sud, a l'entrada de la colònia trobem a un costat l'església (junt amb algun edifici annex) i a l'altre costat, la torre dels amos; un tros més amunt el xalet del director. Així, en primer lloc els espais més emblemàtics, de poder simbòlic, l'església i la torre, després la part central destinat als habitatges dels treballadors, i a la part final, la zona industrial, la fàbrica. Els habitatges estan distribuïts amb tres fileres de blocs paral·leles que configuren l'espai urbà, carrers i places; així, al carrer superior, el de més a ponent, hi ha dos blocs disposats en filera, un a continuació de l'altre; a grans trets es tracta d'uns edificis de planta rectangular allargada, formada per tres plantes de pisos (planta baixa i dues plantes) i una planta semisoterrània accessible des del carrer de sota, ja que el terreny té un lleuger desnivell, aquest són destinats bàsicament a garatges. La façana principal que obra al carrer de Puig Sacalm, és la característica façana de galeries, conformada per tres fileres o carrers de galeria obertes amb obertures d'arcs rebaixats suportats sobre pilars; en aquesta façana s'obren els accessos a les plantes baixes i a les caixes d'escala d'accés als pisos superiors. Tres de les façanes laterals d'aquests blocs es mantenen sense revestiment, permetent veure els murs que són de pedra amb reforç de maó massís a les cantoneres i en els emmarcaments de les obertures, en el cas del bloc més nord, conformant a més un guardapols decoratiu; en aquest mateix, podem veure les obertures de la façana lateral sud a nivell de planta baixa compta amb les obertures emmarcades en carreus de pedra. Els altres blocs, un al carrer o filera central i dos al carrer de baix, col·locats també un a continuació de l'altre, són també de planta rectangular allargada, de tres plantes (baixa i dos pisos) i coberta a dos vessants de teula àrab amb un ràfec decorat amb una combinació geomètrica feta amb maó massís; els murs mostren la planta baixa feta de carreus de pedra i la resta amb la superfície arrebossada i pintada; les obertures en les façanes principals i laterals són de tall recte i distribuïdes regularment, els portals d'accés a les escales interiors obren en tots ells al carrer Puig Llançada; les façanes posteriors (al bloc més de ponent obra a l'oest i en els blocs més de llevant obren al riu a l'est) disposen d'obertures que donaven a galeries amb balcó, la majoria de les quals avui dia modificades i tancades. El bloc de pisos del costat est situat davant l'església, té planta en forma de L invertida, comptant amb un volum que es situa davant l'església i que acollia les escoles i espais comunitaris. Entre ambdós hi ha la plaça principal de la colònia, la de l'església. Delimitada entre les tres fileres de blocs i a l'extrem sud l'accés a la fàbrica, hi ha una altra plaça; el carrer de Puig Sacalm, el carrer de dalt, és a manera de passeig, amb bancs i plataners. | 08092-58 | A l'extrem sud del municipi, a peu de riu Llobregat. | La colònia Viladomiu Vell, va ser fundada per Tomàs Viladomiu Bertran, membre d'una nissaga vinculada a la indústria de filats i teixits des d'antic. Els orígens de la família es documenten des d'inicis del segle XVI a Vilada, des d'on es traslladaran a Berga. Al llarg dels anys es coneixen nombroses notícies que documenten la relació dels Viladomiu amb la manufactura tèxtil, mostrant l'evolució i creixement dels seus negocis a partir de l'adaptació a les noves demandes i necessitats de cada període. El pare de Tomàs Viladomiu va traslladar-se a Sallent en casar-se amb Antònia Bertran, de la casa Cal Rei, població on continuaria dedicat als filats i teixits, i on va néixer el fundador de les colònies Viladomiu, qui continuaria les trajectòria de negoci de la família. Tomàs Viladomiu Bertran va decidir-se a instal·lar una fàbrica i colònia riu Llobregat aigües amunt, veient les possibilitats que oferia la zona, encara escassament industrialitzada. La ubicació escollida van ser els terrenys de la Plana de Santa Marc, que comprà als germans Feliu. A partir del 1868 s'inicia la història de la colònia de Viladomiu amb la sol·licitud d'aprofitament d'aigües per construir una fabrica, les obres s'iniciarien amb la construcció d'una primera nau, la resclosa i canal, i els primers edificis per allotjar els treballadors. Posteriorment la colònia aniria creixent i incorporant elements, l'església (1885), la muralla, la torre (1910), les escoles, ampliant els blocs de pisos, ampliant la fàbrica, etc. Un cop havia arrencat la producció (1871), l'empresa 'Viladomiu e Hijos', va comprar i iniciar els tràmits per construir una nova colònia en uns terrenys situats més al sud de Viladomiu Vell. En aquest cas, els terrenys es van comprar a la mateixa família, la parcel·la on es construiria el nou projecte es denominava la Clau de Sant Marc, les denominacions dels terrenys s'emprarien mentre van estar les dues colònies sota la mateixa empresa; a partir del 1896, els fills de Tomàs Viladomiu parteixen l'herència i cada colònia Viladomiu Vell i Viladomiu Nou passen a estar gestionades per empreses diferents. El 1882 l'empresa va aconseguir l'estatut de colònia agrícola i industrial que li permetia beneficiar-se de determinades exempcions fiscals. Des de la fundació de la colònia Viladomiu Nou i fins el 1989 va estar gestionada per diferents empreses vinculades a la família Viladomiu. La gestió de la colònia i fàbrica de Viladomiu Nou es va fer a través de diferents empreses, ja que al llarg dels anys van anar canviant: 1869-1887: Viladomiu e Hijos, 1888-1896: Viladomiu Hijos, a partir d'aquí cada colònia Viladomiu emprèn el seu propi camí empresarial, 1896-1906: José Viladomiu Montañá, 1907-1927: José y Jacinto Viladomiu; 1928-1934: José Viladomiu Senmartí; 1934-1989: Manufacturas Viladomiu S.A. | 42.0092600,1.8853000 | 407696 | 4651405 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49699-foto-08092-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49699-foto-08092-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49699-foto-08092-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Viladomiu Vell està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).A l'extrem sud del conjunt hi ha la zona industrial, la fàbrica, amb accés a través d'un gran portal obert en el mur perimetral de delimitació de l'espai fabril; a la zona d'accés hi ha alguns edificis bastits a ple segle XX, entre els quals les oficines, la bàscula, etc. Del conjunt productiu destaca la gran nau central de planta rectangular allargada, tres nivells d'obertures i coberta de teula àrab a dues vessants; al seu voltant hi ha altres naus i edificis, diverses de les estructures adossades a la nau central, mostren volumetries i acabats diversos, tractant-se d'edificis de diferents funcionalitats i cronologies. Al costat nord del conjunt s'alçava la xemeneia de la màquina de vapor, avui dia desapareguda. Paral·lel al riu i a la colònia, circula el canal que condueix l'aigua des de la resclosa, situada uns metres aigües amunt, fins la fàbrica; també cal destacar la zona d'horts situada al voltant del canal. A pocs metres de la torre de l'amo també hi ha el xalet del director, una estructura de casa a quatre vents adossada al terreny per el costat de ponent, de planta baixa, primera i planta sota-coberta; en el primer pis, destaca la galeria a manera de balconada continua coberta i el nivell de planta sota-coberta que es desenvolupa en la mateixa coberta, mostrant només façanes laterals entre els diferents plans de teulada; la teulada és de teula plana de ceràmica amb ràfecs suportats per caps de biga de fusta. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49700 | Fàbrica de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-viladomiu-vell | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou2. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX-XX | Només està ocupada i activa una part del recinte i de les naus industrials, actualment, la resta estan en desús. | La colònia de Viladomiu Vell s'estén per una extensió de forma allargada a peu de riu Llobregat, té una distribució a partir d'un carrer central que dóna entrada a la colònia amb els edificis singulars, la torre de l'amo i l'església a l'entrada, seguit dels blocs de pisos i els espais comuns i al fons l'àrea industrial. El recinte fabril està delimitat en gran part per un mur perimetral i a un costat el canal; a l'extrem nord hi ha el portal d'accés, que dóna directament a una plaça on hi ha la bàscula, l'edifici de despatxos i accés a diferents naus. El conjunt compta amb una gran nau central de planta rectangular allargada, de tres pisos i coberta de teula àrab a dues vessants; actualment la coberta és sostinguda per columnes de ferro colat i bigues metàl·liques, que van substituir els antics embigats de fusta. Els murs són de pedra coberts per un arrebossat senzill i acabat pintat; compta amb grans finestrals de tall rectangular distribuïdes uniformement. Es pot veure una altra nau més petita amb acabats similars. A més, compta amb un seguit d'altres edificis annexes, entre els quals el taller de serralleria, la torre del muntacàrregues i alguns magatzems. | 08092-59 | A la part sud del municipi. A l'extrem sud de la colònia, a peu de riu Llobregat. | La colònia Viladomiu Vell, va ser fundada per Tomàs Viladomiu Bertran, membre d'una nissaga vinculada a la indústria de filats i teixits des d'antic. Els orígens de la família es documenten des d'inicis del segle XVI a Vilada, des d'on es traslladaran a Berga. Al llarg dels anys es coneixen nombroses notícies que documenten la relació dels Viladomiu amb la manufactura tèxtil, mostrant l'evolució i creixement dels seus negocis a partir de l'adaptació a les noves demandes i necessitats de cada període. El pare de Tomàs Viladomiu va traslladar-se a Sallent en casar-se amb Antònia Bertran, de la casa Cal Rei, població on continuaria dedicat als filats i teixits, i on va néixer el fundador de les colònies Viladomiu, qui continuaria les trajectòria de negoci de la família. Tomàs Viladomiu Bertran va decidir-se a instal·lar una fàbrica i colònia riu Llobregat aigües amunt, veient les possibilitats que oferia la zona, encara escassament industrialitzada. La ubicació escollida van ser els terrenys de la Plana de Santa Marc, que comprà als germans Feliu. A partir del 1868 s'inicia la història de la colònia de Viladomiu amb la sol·licitud d'aprofitament d'aigües per construir una fabrica, les obres s'iniciarien amb la construcció d'una primera nau, la resclosa i canal, i els primers edificis per allotjar els treballadors. Posteriorment la colònia aniria creixent i incorporant elements, l'església (1885), la muralla, la torre (1910), les escoles, ampliant els blocs de pisos, ampliant la fàbrica, etc. Un cop havia arrencat la producció (1871), l'empresa 'Viladomiu e Hijos', va comprar i iniciar els tràmits per construir una nova colònia en uns terrenys situats més al sud de Viladomiu Vell. En aquest cas, els terrenys es van comprar a la mateixa família, la parcel·la on es construiria el nou projecte es denominava la Clau de Sant Marc, les denominacions dels terrenys s'emprarien mentre van estar les dues colònies sota la mateixa empresa; a partir del 1896, els fills de Tomàs Viladomiu parteixen l'herència i cada colònia Viladomiu Vell i Viladomiu Nou passen a estar gestionades per empreses diferents. El 1882 l'empresa va aconseguir l'estatut de colònia agrícola i industrial que li permetia beneficiar-se de determinades exempcions fiscals. Des de la fundació de la colònia Viladomiu Nou i fins el 1989 va estar gestionada per diferents empreses vinculades a la família Viladomiu. La gestió de la colònia i fàbrica de Viladomiu Nou es va fer a través de diferents empreses, ja que al llarg dels anys van anar canviant: 1869-1887: Viladomiu e Hijos, 1888-1896: Viladomiu Hijos, a partir d'aquí cada colònia Viladomiu emprèn el seu propi camí empresarial, 1896-1906: José Viladomiu Montañá, 1907-1927: José y Jacinto Viladomiu; 1928-1934: José Viladomiu Senmartí; 1934-1989: Manufacturas Viladomiu S.A. | 42.0080300,1.8851500 | 407682 | 4651269 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49700-foto-08092-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49700-foto-08092-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49700-foto-08092-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Viladomiu Vell està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 49701 | Colònia de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | actualment només és ocupada una parti important del recinte fabril; la torre no té cap ús i els habitatges dels treballadors estan desocupats i descuidats. | La colònia tèxtil de Cal Bassacs està conformada per el recinte fabril o industrial, el conjunt de diferents naus que es disposen alineades una a continuació de l'altra, junt amb magatzems, espais destinats a oficines, al davant de la fàbrica es localitzen els edificis destinats a allotjar treballadors, i en una gran parcel·la, delimitada per un mur de tancament, la torre, la residència dels senyors que incloïa una petita capella, al voltant de la torre hi ha uns jardins i també una construcció més moderna. La majestuositat de la torre, a més de trobar-se emplaçada presidint el conjunt també destaca per les seves dimensions, les característiques constructives i el treball ornamental dels seus acabats. Pel que fa als habitatges per els treballadors, aquests estan situats al davant de la fàbrica per el costat de ponent conformant un carrer, anomenat carrer indústria; el conjunt està format per edificis de planta baixa, i dues plantes pis, amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a l'eix del carrer. Mostren un total de quatre portals d'accés a les respectives escales interiors; sembla que es tracta d'edificis construïts en diferents etapes, a grans trets les façanes, excepte l'edifici de més al nord, la resta disposen d'obertures que a planta baixa disposen d'emmarcaments de maó massís (porta d'accés a l'escala interior, portal d'accés a la planta baixa i alguna finestra) amb llindes d'arc rebaixat, la resta d'obertures són simples, de línies rectes; destacar que l'edifici que afronta amb el situat a l'extrem nord, disposa d'obertures a balcons amb voladís. Pel que fa a l'edifici de l'extrem nord del conjunt, aquest destaca per tenir una distribució regular de les seves obertures, tots amb emmarcament de maó massís, de les que destaca la finestra central de la planta primera amb una col·locació dels maons diferenciada. En l'edifici de l'extrem més sud, es pot veure que està bastit en part amb murs de pedra en algunes parts i la resta de toves, i a les cantoneres carreus de pedra ben tallada. i en part de toves A la part posterior, trobem diferents tipus d'obertures, en un cas, el de més al sud, només disposa de finestres senzilles, les dues següents són amb galeries a cada planta, aquestes de línies rectes i la resta disposen de galeries amb obertures formades per arcs de mig punt tot i que d'acabats diferents, i combinades amb finestres. | 08092-60 | a la barriada de Cal Bassacs, a peu del riu Llobregat, uns 800 metres al sud del poble de Gironella. | El matrimoni format per Raimunda Bassacs i Joan Teixidor i Ballús van ser els fundadors de la fàbrica de Cal Bassacs. La nissaga Bassacs era originària de Prats de Lluçanès, on feien de paraires, es van traslladar a Gironella, on ja hi consten al 1717. A finals del segle XVIII i primera meitat del segle XIX, van formar part de diverses companyies de filatura i teixit de cotó. Pel que fa a la família Teixidor, era originària de Berga i també es documenta la seva dedicació als filats i teixits de cotó durant molts anys, al segle XVII consten la seva participació en una societat berguedana. El 1861 el matrimoni resideix a Gironella, més concretament a la que actualment s'anomena plaça de la Vila, llavors plaça de l'església, on consta que tenien un taller amb 10 telers de mà, un ordidor i una màquina de fer bitlles, es té constància que el 1896 aquest taller encara funcionava. A l'abril de 1861 el matrimoni va comprar una peça de terra a Maria i Ramon Fígols de Gironella, al peu del Llobregat a toca del pont de Sant Marc i per tant a peu del camí. El 30 de maig de 1862, Joan Teixidor va demanar permís a l'Ajuntament de Gironella per construir un molí fariner de dues moles i una fàbrica als terres adquirits. L'inici de les obres s'iniciaren el 1869, amb les obres de la resclosa i l'obtenció del permís per construir un molí amb dues moles i una rúbrica. Sembla que el model inicial es modificar, ja que el molí no es va construir i van bastir dues rúbriques. Al 1871 van comprar un nou tros de terra, moment en el que costa que la fàbrica ja tenia 158 pams de llarg per 14 d'ample. L'any 1872 van obtenir permís per extreure pedra del llit del riu amb la recomanació que no s'afectés les restes del pont de Sant Marc. Per tal de fer front, a les necessitats de capital per la fàbrica de Cal Bassacs, el matrimoni també comprà una casa a Avià amb 11 telers, una màquina de bitlles i un ordidor. Una altra font de finançament, va ser externa, concretament arran d'una hipoteca feta amb Antoni Manent Llonch, qui fou fundador de la colònia Manent de Puig-reig entre altres negocis; el deute es tancar el 1884. Consta que a mesura que anaven construir naus, les llogaven a petits empresaris. El 1880 Miquel i Josep Santesteban hi tenien 12 i 10 telers respectivament. El 1884 una de les dues fàbriques devia estar totalment acabada, ja que consta que la van llogar a l'empresa de Manresa 'Antoni Torra e Hijos y Cía', passava a acollir més de 4000 fusos i 94 telers mecànics. Una altra part fou llogada a 'Estapé Camps' que hi instal·lar 12 telers mecànics. Una de les rúbriques va ser donada en vida al fill Antoni, qui la posà en funcionament, la donació fou confirmada en el testament de Joan Teixidor Ballús, que morí al 1891. En el moment de la seva mort consta que les dues fàbriques ja estaven acabades, també els magatzems i les cases per els treballadors. Els hereus dels seus béns vans ser la seva filla Concepció Teixidor Bassacs i el seu gendre Josep Fusté Teixidor. Els fills continuaren el negoci amb línies diferents. Antoni, malalt, va acabar llogant la fàbrica a altres industrials; a la seva mort, la fàbrica va recaure, part en mans de la seva dona Carme Vila Marces, i part a la seva filla i hereva, Carme Teixidor Vila. L'hereva va continuar llogant la fàbrica, un dels empresaris que l'arrendà va ser Josep Sanglàs i Alsina de Manlleu, que es dedicà a la fabricació de maquinaria destinada a la filatura de cotó, essent considerada la primera empresa catalana d'aquestes característiques, va arribar a tenir una plantilla de 300 treballadors als anys XX. Amb la mort prematura de l'hereva, la mare, Carme Vila rebé la fàbrica, qui la va llogar a l'empresa 'Josep Fusté i Cia.', els familiars que feien anar l'altra part de la fàbrica de Cal Bassacs, la que havia rebut Concepció Teixidor (muller de Josep Fusté). (segueix a observacions) | 42.0226100,1.8853400 | 407719 | 4652888 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49701-foto-08092-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49701-foto-08092-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49701-foto-08092-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Destacar que a la façana principal dels habitatges destaca un dels edificis que compten amb dos balcons amb voladís, un sobre de l'altre, el de la planta baixa és de voladís de fusta suportat per biguetes de fusta, a manera de permòdols, i el del pis de sobre és de biguetes metàl·liques amb rajols i també caps de bigues de fusta a manera de permòdols i tirant de ferro. Les baranes en un i altre són de barrocs senzills amb decoració de volutes al sòcol i sota el passamà.Cal Bassacs està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).(segueix d'Història): Amb la mort de Carme Vila, la part de la fàbrica passa a Ricard Teixidor Masjuan, qui el 1946 crearia la societat 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. La fàbrica heretada per la Concepció Teixidor, havia anat estant destinada a fabricació directa per part de l'empresa de la família, l'esmentada 'Josep Fusté Teixidor y Cia'. El 31 de maig de 1914 es va cremar la fàbrica; Concepció ja vídua, va rebre l'ajuda del director Esteve Esparbé Garriga. Tot i l'aturada que implicà l'incendi, es va reprendre l'activitat i el 1919 llogà la fàbrica veïna als parents. Durant uns anys van funcionar dues raons socials a les fàbriques de Cal Bassacs. El fill de la Concepció Teixidor, Salvador Fusté va casar-se el 1920 amb Bernada de Martín i Llobet de Berga. Salvador va morir jove, va fer hereu el seu nebot, Josep M. Minoves Fusté, seria el principal accionista de la companyia 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. No va ser fins al finals del segle XX que les dues famílies hereves de les fàbriques de Cal Bassacs van formar una única empresa, unint les dues fàbriques en la mateixa societat anònima. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 49702 | Fàbrica de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | tot i que en conjunt està força ben conservat, gran part de les façanes de les naus que donen a la banda del riu estan descuidades. | La fàbrica de Cal Bassacs està conformada per diferents naus disposades, com és més comú, en paral·lel al riu, fet que determina que el conjunt prengui una forma allargada. Les diferents naus i construccions que conformen el recinte fabril són resultat de la suma d'edificis bastits en diferents períodes i de les modificacions que hagin experimentat. De fet la fàbrica de Cal Bassacs està conformada per la suma de dues fàbriques, les quals van funcionar de manera independent i totalment separades durant anys. En conjunt la majoria de les naus són de murs de pedra combinat amb maó massís. Així, podem distingir dos grans volums de naus, la més al sud amb tres nivells horitzontals d'obertures, en conjunt grans finestrals amb llinda d'arc rebaixat, emmarcades amb maó massís, coberta de teula àrab a dos vessants; a l'extrem sud s'hi adossa una estructura de menys alçada que havia disposat d'una zona de càrrega per el costat de migdia, avui tancat i incorporat a l'estructura. La nau més nord, també de tres nivells d'obertures, grans finestrals, emmarcades amb maó massís conformant arcs rebaixats a les llindes, excepte el darrer nivell que són finestres més petits i de línies rectes. Aquesta nau també de coberta a dos vessants té menor alçada que l'anterior. Les façanes d'una i altra nau, per el costat de llevant tenien diverses construccions adossades. Per la façana de ponent podem veure altres volums adossats, entre aquests destaquen dues construccions a manera de torre i que sobresurten de les cotes de les cobertes. A la nau més nord, per el costat de ponent s'amplià posteriorment amb una altra nau, aquesta formada per grans finestrals de línies rectes, amb la superfície dels murs arrebossades, i també coberta a dos vessants; a l'extrem sud d'aquesta nau es disposa una façana a manera d'entrada principal a la fàbrica, espai que va acollir oficines, i que destaca per mostrar un tractament de la façana que combina murs amb acabat arrebossat de la superfície, franges de maó massís, i una faixa amb rajoles ceràmiques decorades amb motius florals. Fer esment que a l'extrem nord, més modernament es va fer una ampliació amb la construcció d'una altra nau, d'acabats molt diferents per ser materials més moderns. La fàbrica conserva la xemeneia del vapor. | 08092-61 | a la barriada de Cal Bassacs, a peu del riu Llobregat, uns 800 metres al sud del poble de Gironella. | El matrimoni format per Raimunda Bassacs i Joan Teixidor i Ballús van ser els fundadors de la fàbrica de Cal Bassacs. A l'abril de 1861 el matrimoni va comprar una peça de terra a Maria i Ramon Fígols de Gironella, al peu del Llobregat a toca del pont de Sant Marc i per tant a peu del camí. El 30 de maig de 1862, Joan Teixidor va demanar permís a l'Ajuntament de Gironella per construir un molí fariner de dues moles i una fàbrica als terres adquirits. L'inici de les obres s'iniciaren el 1869, amb les obres de la resclosa i l'obtenció del permís per construir un molí amb dues moles i una rúbrica. Sembla que el model inicial es modificar, ja que el molí no es va construir i van bastir dues rúbriques. Al 1871 van comprar un nou tros de terra, moment en el que costa que la fàbrica ja tenia 158 pams de llarg per 14 d'ample. L'any 1872 van obtenir permís per extreure pedra del llit del riu amb la recomanació que no s'afectés les restes del pont de Sant Marc. Per tal de fer front, a les necessitats de capital per la fàbrica de Cal Bassacs, el matrimoni també comprà una casa a Avià amb 11 telers, una màquina de bitlles i un ordidor. Una altra font de finançament, va ser externa, concretament arran d'una hipoteca feta amb Antoni Manent Llonch, qui fou fundador de la colònia Manent de Puig-reig entre altres negocis; el deute es tancar el 1884. Consta que a mesura que anaven construir naus, les llogaven a petits empresaris. El 1880 Miquel i Josep Santesteban hi tenien 12 i 10 telers respectivament. El 1884 una de les dues fàbriques devia estar totalment acabada, ja que consta que la van llogar a l'empresa de Manresa 'Antoni Torra e Hijos y Cía', passava a acollir més de 4000 fusos i 94 telers mecànics. Una altra part fou llogada a 'Estapé Camps' que hi instal·lar 12 telers mecànics. Una de les rúbriques va ser donada en vida al fill Antoni, qui la posà en funcionament, la donació fou confirmada en el testament de Joan Teixidor Ballús, que morí al 1891. En el moment de la seva mort consta que les dues fàbriques ja estaven acabades, també els magatzems i les cases per els treballadors. Els hereus dels seus béns vans ser la seva filla Concepció Teixidor Bassacs i el seu gendre Josep Fusté Teixidor. Els fills continuaren el negoci amb línies diferents. Antoni, malalt, va acabar llogant la fàbrica a altres industrials; a la seva mort, la fàbrica va recaure, part en mans de la seva dona Carme Vila Marces, i part a la seva filla i hereva, Carme Teixidor Vila. L'hereva va continuar llogant la fàbrica, un dels empresaris que l'arrendà va ser Josep Sanglàs i Alsina de Manlleu, que es dedicà a la fabricació de maquinaria destinada a la filatura de cotó, essent considerada la primera empresa catalana d'aquestes característiques, va arribar a tenir una plantilla de 300 treballadors als anys XX. Amb la mort prematura de l'hereva, la mare, Carme Vila rebé la fàbrica, qui la va llogar a l'empresa 'Josep Fusté i Cia.', els familiars que feien anar l'altra part de la fàbrica de Cal Bassacs, la que havia rebut Concepció Teixidor (muller de Josep Fusté). Amb la mort de Carme Vila, la part de la fàbrica passa a Ricard Teixidor Masjuan, qui el 1946 crearia la societat 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. La fàbrica heretada per la Concepció Teixidor, havia anat estant destinada a fabricació directa per part de l'empresa de la família, l'esmentada 'Josep Fusté Teixidor y Cia'. El 31 de maig de 1914 es va cremar la fàbrica; Concepció ja vídua, va rebre l'ajuda del director Esteve Esparbé Garriga. Tot i l'aturada que implicà l'incendi, es va reprendre l'activitat i el 1919 llogà la fàbrica veïna als parents. Durant uns anys van funcionar dues raons socials a les fàbriques de Cal Bassacs. (segueix a observacions) | 42.0229000,1.8857000 | 407749 | 4652919 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49702-foto-08092-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49702-foto-08092-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49702-foto-08092-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Bassacs està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).(segueix d'Història): El fill de la Concepció Teixidor, Salvador Fusté va casar-se el 1920 amb Bernada de Martín i Llobet de Berga. Salvador va morir jove, va fer hereu el seu nebot, Josep M. Minoves Fusté, seria el principal accionista de la companyia 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. No va ser fins al finals del segle XX que les dues famílies hereves de les fàbriques de Cal Bassacs van formar una única empresa, unint les dues fàbriques en la mateixa societat anònima. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 49703 | Nucli antic de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-gironella | -BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1993): Gironella i la Guerra de Successió. Barcelona: Edicions de l'Associació Cultural El Vilatà, Col·lecció L'Escambell, núm. 2. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, volum V. Barcelona, Rafael Dalmau editor. -SANTANDREU, M. D. (2014): 'Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de Berga al 1715', a L'Erol, número 121, p. 89-91. -SERRA, R.: (1983): 'El castell de Gironella', a El Vilatà, número 22, p. 19-24. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -SERRA, R., BUSQUETS, J. i VILADÉS, R. (2009): 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII', a L'Erol, número 100, p. 20-29. -VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII-XX | El nucli antic de Gironella comprèn, a grans trets, els carrers i edificis ubicats en l'entorn del turó on es bastí el castell de Gironella i l'església vella de Santa Eulàlia, delimitat per el riu Llobregat a ponent i al sud i est la riera de la Riba, i vers el nord aproximadament fins quasi la carretera de Vic. Gran part dels carrers del casc antic estan caracteritzat per la seva adaptació al terreny, al turó, amb un nombre important de carrers estrets, molts amb desnivell i sinuosos, alguns empedrats i alguns només accessibles a peu i/o amb escales i amb placetes amagades entre els carrers. Una configuració formada, en gran part, a partir de la trama urbana d'origen medieval que s'anà creant a l'entorn de l'església de Santa Eulàlia i a redós del castell i les seves muralles. Aquell primer nucli que es gestà en època medieval aniria creixent i desenvolupant-se en època gòtica i barroca, assolint un major assentament en època industrial, a partir de la implantació de fàbriques tèxtils a peu del riu Llobregat; fet que va afavorir un creixement de població i urbanístic, que tot i que a Gironella significà la creació de noves zones urbanes com la carretera, també va determinar un augment de població i de construcció de cases al casc antic, o millora d'alguns edificis existents. La formació i modificacions al llarg dels anys de les places de davant de l'església vella de Santa Eulàlia, la plaça de la Vila i també la construcció de la plaça de l'església junt amb la construcció de la mateixa església nova de Santa Eulàlia, l'actual, també van anar determinant part de la configuració urbanística del casc antic. La majoria de les cases del casc antic són cases de planta baixa i un o dos pisos més golfes, tot i que també n'hi ha de tres plantes; generalment són cases entre mitgeres i amb coberta a dues vessants de teula àrab. | 08092-62 | El conjunt de carrers i edificis situats al turó entorn a l'església i castell. | Les notícies referides a Gironella es remunten almenys al segle IX, concretament en l'acta de consagració de l'església de Sant Maria d'Olvan, el 899, en que s'esmenta el lloc de 'Gerundela' com un dels límits de l'esmentada església. La creació del nucli de Gironella va estretament lligada amb la formació del castell de Gironella, el qual consta documentat a partir del segle XIII, bàsicament en donacions dels senyors de la Portella sobre terres a Gironella. Fet que confirma que els senyors de la Portella eren els senyors de Gironella, es creu que el castell es construí sota el seu domini. Bernat Guillem I de la Portella i Lluçà, el 1307, va aconseguir del rei tota la Baronia de Gironella. Durant el segle XIII i XIV Gironella va anar creixent i configurant-se com un interessant lloc estratègic i de control, entre altres del camí de la sal. Del segle XIV data la construcció de l'església vella de Santa Eulàlia. El fill de Bernat Guillem, Bernat VI de la Portella, va morir sense descendència, passant la Baronia a mans de la Marquesa que es casà amb Pere de Fenollet Vescomte d'Illa i de Canet; passant els dominis de Gironella a mans dels Fenollet. Després de la mort de Pere VIII, la baronia de Gironella, passà dels Fenollet al Pinós, concretament al 1423 per confirmació reial passà a Pere Galceran II de Pinós, que havien reclamat repetidament la seva possessió. Els Pinós tingueren el domini de Gironella fins el segle XVI, tot i que mai hi van tenir residència al castell, el control l'exercien des dels dominis de Bagà. La importància de la vila de Gironella fou reconeguda pels barons de Pinós en diverses ocasions, al 1402, atorga el privilegi d'escollir dos cònsols i quatres jurats per a governar-se. Del període dels Pinós es conserven força notícies, entre les quals que el 1430 Bernat II Galceran va ser a Gironella per retre homenatge als seus homes, o que el 1444 els Pinós van confirmar a Gironella, els privilegis, costums i llibertats; el 1472 Galceran de Pinós, a causa de la guerra civil de Joan II, deslliurava als homes de la Baronia de Gironella del pagament dels censos. Al segle XV el baró de Pinós arrendà el castell de Gironella, al batlle Joan Serra. A finals del segle XV consta que el castell de Gironella es trobava abandonat. Al segle XVI la Baronia de Gironella s'integrà al domini dels Agulló, degut a la manca de descendència per part de la família Pinós, fet que comportà que la baronia passés a mans de Maria, filla de Francesc Galceran de Pinós, qui estava casada amb el noble Miquel d'Agulló. A mitjans del segle XVIII, el domini dels Agulló-Pinós fou reclamat pels senyors de Bagà, llavors els ducs d'Alba. Durant el període de domini dels Agulló-Pinós, es conserven un destacat nombre de referències de la vila de Gironella amb el bandolerisme, del 1587 es documenta la presència d'hugonots. En època dels Agulló-Pinós, Gironella entrà en un procés de decadència; en gran part derivada pels efectes que les guerres van tenir a la vila, especialment per la de Successió. L'any 1702, Josep Agulló-Pinós obtingué, per part de Felip V, el títol de Marquès de Gironella, com a mostra d'agraïment a la seva fidelitat; tot i la protecció del rei la vila fou cremada, sembla ser que afectant de manera important al castell, fet que determinaria que durant el segle XVIII perdés la seva funció i importància. Posteriorment el títol de Marquès de Gironella passà a mans dels Sentmenat, tot i que acabà essent un títol honorífic, ja que la desamortització els deixà sense els béns patrimonials de Gironella. (segueix a observacions) | 42.0335700,1.8827000 | 407516 | 4654107 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49703-foto-08092-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49703-foto-08092-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49703-foto-08092-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (segueix d'història): En el context de la Primera Guerra Carlina, Gironella fou saquejada i incendiada, per part del Comte d'Espanya; els efectes sobre la vila van ser molt importants, molt habitants varen marxar a altres poblacions, consta que el Marquès de Gironella i Sentmenat va cedir la pedra del que devia quedar del castell, als veïns per tal de reconstruir les cases. El títol de Marquesat de Gironella passaria més tard a mans dels Calvo-Encalada i els Febrer. El nucli antic de Gironella experimentà un creixement important al llarg del segle XVIII, però sobretot durant el segle XIX i inicis del XX, amb la construcció i ocupació de la gran majoria de parcel·les disponibles arran de la gran demanda d'habitatges sobretot per allotjar el volum de persones arribades per treballar a les fàbriques tèxtils. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49704 | Barri Font dels Tòrracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-font-dels-torracs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. | XX | El barri de la Font dels Tòrracs és un petit barri emplaçat a la zona de Cal Bassacs, vers el nord-oest. Conforma un petit nucli de cases format per dos carrers paral·lels i un de perpendicular als altres dos i que els creua per la part central, distribuint més o menys regularment les diferents parcel·les. El barri està caracteritzat per cases, la gran majoria unifamiliars i entre mitgeres, excepte les de cap de carrer; algunes només de planta baixa, i altres de planta baixa i planta primera, amb coberta a dos vessants de teula àrab i el carener paral·lel al carrer. També hi ha algun immoble de més alçada, però són pocs exemples. La majoria de les cases són bastides amb murs d'obra (totxana o maó) amb acabat arrebossat i pintat, en conjunt mostren obertures de línies rectes. El barri compta amb la seu de l'Associació de veïns en un edifici de la zona central, i havia disposat d'una petita capella, avui dia dessacralitzada i destinada a usos comunitaris. | 08092-63 | a uns 300 metres al nord de la barriada de Cal Bassacs. | Al llarg del segle XX, Gironella i les poblacions veïnes, van ser lloc d'arribada de gent provinent de diferents poblacions a la recerca de feina a les fàbriques tèxtils del filats i teixits de cotó que s'havien anat instal·lant al peu del riu Llobregat des del segle XIX i que durant gran part del segle XX. A la vegada, també molta gent arribava a la comarca per treballar a les mines de carbó de l'Alt Berguedà. En aquest context es situa el naixement del barri de la Font dels Tòrracs, sembla que arran de l'arribada d'un grup de persones als anys 50 del segle XX. El barri forma part de la barriada de Cal Bassacs, un nucli originat a partir de la instal·lació de les fàbriques tèxtils de Cal Bassacs. L'escola, l'església, la gran majoria de comerços i altres serveis es localitzaven essencialment al centre de la barriada de Cal Bassacs. Entorn als anys 70, a petició dels veïns de la Font dels Tòrracs i de la conseqüent sol·licitud del mossèn de Cal Bassacs al Bisbat, es va arranjar un edifici com a capella, avui dia destinada a altres usos. | 42.0256500,1.8792200 | 407216 | 4653232 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49704-foto-08092-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49704-foto-08092-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49704-foto-08092-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El barri de la Font dels Tòrracs era conegut popularment com el barri de Cuenca, sembla que degut a que un nombre destacat dels primers residents eren provinents d'aquesta província. La denominació del barri de la Font dels Tòrracs la rep per la font que hi ha situada al nord del nucli, a peu del torrent que discorre per aquest extrem. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49705 | Barriada de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | La barriada de Cal Bassacs és un petit nucli de població que s'originà a partir de la instal·lació de les fàbriques de Cal Bassacs, de fet Cal Bassacs és considerat com una colònia, tot i que no va arribar a tenir-ne l'estatus. Amb la construcció de les fàbriques també es va construir un petit grup d'habitatges, a més de la torre i altres edificis, però el nombre d'immobles era petit per allotjar el volum de treballadors; aquest fet segurament va afavorir i facilitar el desenvolupament urbanístic de la barriada. El traçat de la carretera i del tren van ser un factor que va propiciar la construcció de cases al seu entorn, zona que també quedava propera a la fàbrica; així, les àrees més properes a aquestes vies de comunicació, vers la zona de Cal Feliu, el carrer de Sant Marc, i a l'entorn d'on es van construir l'escola i molts anys més tard l'església van anar acollint la construcció d'habitatges i carrers, condicionat també a la disponibilitat de parcel·les. De tota manera, a la zona de Cal Bassacs, a més de les cases i blocs de pisos que s'anirien construint, també hi havia, poques, però algunes masies disperses per la zona. La barriada de Cal Bassacs va anar creixent gradualment, demandant la construcció de l'escola i l'establiment de diversos comerços. El fet que Cal Bassacs com a colònia no disposés d'església, encara que es comptava amb l'església de Sant Marc, va acabar determinant que es sol·licités poder celebrar les litúrgies a la petita capella de la torre dels amos de la colònia, a la vegada que s'iniciaren els tràmits per sol·licitar que el bisbat construís una església; no seria fins als anys 60 del segle XX que s'inauguraria l'església de Santa Maria de Cal Bassacs. | 08092-64 | uns 800 metres al sud del poble de Gironella. | Els orígens de la barriada de Cal Bassacs com a nucli de població es situen a la segona meitat del segle XIX, a partir de la construcció de les fàbriques de Cal Bassacs de la mà del matrimoni format per Raimunda Bassacs i Joan Teixidó. Ambdós vinculats a la producció de filats i teixits i que ja disposaven d'un petit taller amb telers manuals a l'actual plaça de la Vila de Gironella, en la mateixa casa on residien. L'evolució urbanística i demogràfica de la barriada va anar sent gradual ja que les necessitats de mà d'obra a les fàbriques va anar augmentant i afavorint l'assentament de població i la construcció d'habitatges. Al llarg del segle XX Cal Bassacs ha anat creixent i consolidant-se, a les darreres dècades del segle XX ha experimentat un augment de la construcció, avui dia ja consolidat. | 42.0210400,1.8839600 | 407602 | 4652715 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49705-foto-08092-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49705-foto-08092-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49705-foto-08092-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Bassacs com a colònia o barriada compta amb el barri de la Font dels Tòrracs. En el conjunt del municipi i com a nucli de població, actualment Cal Bassacs és la segona àrea amb nombre d'habitants dins el municipi. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49706 | Canal de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX-XX | La resclosa i l'inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l'entrada del canal a la fàbrica, es tracta d'una resclosa de planta lleugerament corbada a l'extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l'entrada d'aigües al canal. A l'inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l'aigua. La resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de Casserres. El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport. És l'única fàbrica del terme municipal que es troba situada al costat de llevant del riu i que per tant el canal discorre per aquesta llera. Al llarg del primer tram del canal, des de la resclosa fins la fàbrica, disposa d'algunes comportes de desguàs. Un cop surt de la fàbrica, el canal discorre un tram d'uns 230 metres cobert, tornant a ser obert l'alçada de sota el Centre d'Atenció Primària, a partir d'aquí encara té un llarg recorregut d'uns 440 metres aproximadament fins a l'alçada del final del nucli urbà on retornar les aigües al Llobregat. | 08092-65 | La resclosa i l'inici del canal es situen uns 550 metres al nord del poble de Gironella. | L'agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l'establiment d'una fàbrica de filats al mateix indret; el projecte contemplava no modificar l'alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l'amplada d'entrada del canal de 4 metres. La petició fou concedida el 1864. Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal. Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual; la concessió no es donà fins el 1879. Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d'una presa nova de pedra, a més d'augmentar-ne l'alçada i també la del canal. | 42.0374500,1.8807600 | 407361 | 4654540 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49706-foto-08092-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49706-foto-08092-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El riu Llobregat i també el canal, formen part de la imatge del poble de Gironella, ja que discorren pel mig del poble actual. Les empreses que gestionaven les fàbriques de Cal Metre i Cal Bassacs, junt amb els Viladomiu van forçar les peticions d'aprofitament hidràulic, tot sol·licitant ampliacions de concessió a fi de quedar-se amb el màxim de sostre hidràulic possible. Alsina i Teixidó en concret per tal d'aprofitar el tram de riu entre Cal Bassacs i Viladomiu Vell; i Viladomiu per tal d'aconseguir augmentar l'alçada de la presa. Les peticions es va resoldre amb la concessió de l'augment de la presa sol·licitat per Viladomiu Vell i la negativa de més concessions del tram sol·licitat per els altres empresaris.La Colònia Cal Metre està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49707 | Xemeneia de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX | Acttualment no s'utilitza, mostra la part superior deteriorada. | La xemeneia de la fàbrica de Cal Metre està ubicada al recinte fabril, envoltada de la nau de la fàbrica i de diversos edificis. Des de l'exterior del recinte industrial, la xemeneia només és visible a partir de la teulada de la construcció on es localitza, un petit annex de planta baixa. Segons informa Ramon Soler 'era de base circular fins a nivell de la teulada i devia amidar uns 6 metres. Avui no en queda cap resta, però el forat orbicular ho dóna a entreveure' (SOLER: 2012, 51). El fust és de planta quadrada i secció lleugerament trapezoïdal, a la part superior mostra un parell de filades de maons que sobresurten del plom del fust, a manera de motllura, i per damunt, un coronament format per diferents filades de maons col·locats en degradació esglaonada. L'alçada aproximada de la xemeneia és d'uns 20 metres. | 08092-66 | A la part sud de la fàbrica de Cal Metre, a tocar del camí. | Cal Metre va ser una de les primeres fàbriques tèxtils a iniciar la seva activitat al municipi de Gironella, va ser fundada per la família Alsina l'any 1869, després de comprar el molí fariner de Gironella. La família Alsina va reformar el molí fariner i el va tornar a posar en marxar, a la vegada que va construir la fàbrica de filats. Amb els anys es modificà el molí convertint-lo en una moderna farinera i s'amplià la fàbrica per convertir-la en fàbrica de filats i teixits de cotó adaptada a les noves necessitats. Entorn al 1914 a la fàbrica funcionaven amb 355 telers mecànics. El 1947 es crea la nova societat gestora de l'empresa sota la raó social S.A. Fabril Gironella. | 42.0353000,1.8825700 | 407508 | 4654300 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49707-foto-08092-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49707-foto-08092-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2012, 43) recull que la xemeneia 'va ser construïda l'any 1861, donant servei més de vuitanta anys'. Cal Metre està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 49708 | Resclosa i canal de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-viladomiu-vell | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou2. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i l'inici del canal de la fàbrica de Viladomiu Vell es situa uns 500 metres riu amunt des de l'entrada del canal a la fàbrica, es tracta d'una resclosa de planta corbada amb l'extrem de ponent més allargat conduint les aigües vers l'inici del canal. La resclosa està feta de grans blocs de pedra, amb la cara sud del mur força vertical. A l'inici del canal hi ha tota la infraestructura de control de la comporta de pas de l'aigua. Al llarg del recorregut del canal hi ha diverses comportes de desguàs. | 08092-67 | La resclosa i l'inici del canal es situen uns 500 metres al nord de Viladomiu Vell | El maig del 1868 l'empresa 'Viladomiu e Hijos', propietària de Viladomiu Vell va sol·licitar l'aprofitament d'aigües per la fàbrica que volia construir als terrenys de la Plana de Sant Marc; a partir d'un projecte del mestre d'obres Joan Camps Prats. La concessió per part del govern civil arribà el juliol del mateix any, permeten construir una presa de 6m. A inicis del 1898 es sol·licità reformar la presa a la vegada que augmentar-ne l'alçada, concedint-se permís a finals d'any, actuació que va suposar comptar amb una presa de 6,45 m d'alçada. | 42.0124900,1.8859200 | 407752 | 4651763 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49708-foto-08092-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49708-foto-08092-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49708-foto-08092-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Viladomiu Vell està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49709 | Resclosa i canal de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-viladomiu-nou | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i el canal de la fàbrica de Viladomiu Nou es situa uns 180 metres riu amunt de la zona industrial, es tracta d'una resclosa de planta lleugerament corbada que condueix les aigües vers la llera de ponent on s'inicia el canal. La resclosa sembla una obra de pedra i formigó, de forma semicircular. La caseta on hi ha instal·lada la maquinària de regulació de l'entrada d'aigua al canal, les comportes, és un edifici bastit en murs de pedra a la part posterior i maó massís a la façana que obra al canal i a les cobertes. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, on es diferencien dos volums, el del costat més de llevant és rectangular amb una façana oberta per arcs de mig punt suportats en pilars i coberta de volta, tot fet amb maó massís; al costat de ponent el volum és a manera de torre, de planta quadrada i de més alçada que l'anterior, amb coberta a quatres aigües. Ambdós disposen d'un ràfec a la teulada ornamentat amb maons col·locats de manera ornamental, diferent en cada volum. | 08092-68 | La resclosa i l'inici del canal es situen uns 180 metres al nord de Viladomiu Vell | L'any 1875 l'empresa 'Viladomiu e Hijos', propietària de Viladomiu Vell i que feia poc acabava d'adquirir nous terrenys per construir una nova fàbrica, la que seria Viladomiu Nou, va sol·licitar-ne la concessió d'aprofitament d'aigües. El projecte amb data de desembre de 1874, a càrrec d'Antoni Roca, era per a cabal d'aigua de 4.534 l/seg, una presa de 3,4 m. alçada sobre el nivell de l'aigua i un salt brut de 6,15 m., calculat per una potència de 267 CV; en aquest període disposaria d'una turbina Fontaine. La concessió es va rebre el maig de 1879 per part del Govern Civil. La primera resclosa construïda per la fàbrica de Viladomiu Nou era de fusta i es va bastir el 1879. El 1909 sol·liciten (Jacint Viladomiu Montañà) la substitució de la presa per una de pedra i a la vegada poder augmentar el salt; el 1911 l'empresa obté la concessió de major aprofitament hidràulic, passant a 4.561 l/seg amb un salt de 7,14 metres. El 1916 la força hidràulica proporcionada per aquest canal farà moure dues turbines suïsses 'Escher Weyss' de 400 CV cadascuna. | 42.0046500,1.8868100 | 407814 | 4650892 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49709-foto-08092-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49709-foto-08092-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49709-foto-08092-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons dades recollides per Vall, Viladomiu Nou té un salt brut de 7,14 m. (VALL: 1999, pg. 59)Viladomiu Nou està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49710 | Xemeneia Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-viladomiu-nou | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | La xemeneia de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou es va construir al 1915, per tal d'acollir una màquina de vapor que dónes suport a la força hidràulica generada a partir de la resclosa i canal. Aquest element està conformat per una base quadrada d'uns 2,20 metres quadrats de costat; està feta de maó massís, mostra a la part superior de la base una filada de maons disposats en vertical conformant una mena de voladís que sobresurt del plom de la base, just en el punt d'unió amb el fust. El fust és de forma troncocònica, d'uns 20 metres d'alçada, tot bastit amb maó massís vist i coronat amb tres anells a la part alta de la xemeneia. A un costat de la base de la xemeneia hi ha una petita caseta de totxana, a manera de magatzem dels horts que hi ha al costat. | 08092-69 | per sota del darrer carrer de la colònia, a uns metres a l'oest i a sobre de les naus de la fàbrica. | Els primers passos per la construcció de la futura fàbrica i colònia de Viladomiu Nou es van realitzar al 1870, per part de Tomàs Viladomiu Bertran, fundador d'aquesta colònia i també de la colònia veïna Viladomiu Vell uns anys abans. Ambdues colònies en els seus orígens es diferencien amb les denominacions de les parcel·les dels terrenys on s'havien instal·lat, la Plana de Sant Marc seria Viladomiu Vell i la Clau de Sant Marc, Viladomiu Nou. Les denominacions definitives es produí arran de la divisió de l'herència del Tomàs Viladomiu Bertran, per part dels seus fills, Josep i Jacint Viladomiu i amb la creació d'una nova raó social que passaria a gestionar Viladomiu Nou de manera independent de la de Viladomiu Vell, l'any 1897. La colònia de Viladomiu Nou es va anar desenvolupant al llarg dels anys amb la construcció de nous edificis com l'església i la torre de l'amo, així com amb la construcció de nous blocs de pisos i mica en mica l'edificació de noves instal·lacions i la creació de nous serveis. L'any 1911 la fàbrica va obtenir la concessió per ampliar l'aprofitament hidràulic, període en que consta que la fàbrica comptava amb el reforç d'una màquina de vapor Wolff de 200 CV. La importància de la família Viladomiu Nou en la indústria dels filats i teixits, té continuïtat amb la compra també de la veïna colònia el Guixaró l'any 1929 i als anys 60 la construcció de la fàbrica de Can Llop a Olvan. Els anys 80 del segle XX la crisi arribà a Viladomiu Nou, comportant la suspensió de pagaments per part de l'empresa l'any 1982. La fàbrica fou assumida per una cooperativa i altres empreses fins al 1991 en que tancà definitivament. Actualment, està ocupada per diversos negocis, gran part de la zona industrial està en mans de l'empresa Balvitex, S.L. | 42.0031800,1.8856600 | 407717 | 4650730 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49710-foto-08092-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49710-foto-08092-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49710-foto-08092-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2005,49) informa que la xemeneia disposa d'una escala interior. A la superfície del fust es poden observar uns ancoratges metàl·lics corresponents a les restes d'un parallamps.Viladomiu Nou està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49711 | Xemeneia Viladomiu Nou-La Seda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-viladomiu-nou-la-seda | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | La xemeneia de la fàbrica de la Seda de la colònia Viladomiu Nou disposa d'una base quadrada d'uns 2 metres de costat, sobre la qual es desenvolupa el fust de la xemeneia, de forma troncocònica; base i fust són de maó massís, la part superior del fust disposa de diversos anells, a manera de motllura, també fets de maó massís. L'alçada de la xemeneia és d'entorn els 20 metres. | 08092-70 | Situada a l'extrem nord de la zona industrial, al costat de la nau de la Seda. | Viladomiu Nou disposa de dues xemeneies en el seu recinte industrial, aquesta és la més moderna, del moment de construcció de les naus de La Seda. Aquestes es van començar a bastir el 1947 per tal de produir raió, en aquest període l'empresa que gestionava Viladomiu Nou era la societat Efasa, vinculada a la mateixa família Viladomiu. L'any 1948 la nau ja estava construïda i es va començar a bastir 'la carbonera i el generador de vapor per a la màquina de parar i la calefacció d'aquesta nova fàbrica' (SOLER: 2005, 238). La producció d'aquest material va tenir pocs anys de durada, sembla que a mitjans del anys 50, la nau de la Seda també es va destinar al cotó. | 42.0041500,1.8875500 | 407875 | 4650836 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2005,47) informa que la xemeneia està 'situada a tocar de les rampes d'entrada de carbó, la carbonera i el canal industrial.' la xemeneia disposa d'una escala interior.Viladomiu Nou està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49712 | Resclosa i canal de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i l'inici del canal de la fàbrica de Cal Bassacs es situa pocs metres riu amunt des de l'entrada del canal a la fàbrica, es tracta d'una resclosa de planta corbada especialment per la meitat de llevant tot desenvolupant-se més recte vers ponent, adoptant la forma del canal i facilitant la conducció de les aigües. La resclosa està feta de grans blocs de pedra, amb la cara sud del mur força vertical. A l'inici del canal hi ha un petit edifici que acull la maquinària de control de la comporta de pas de l'aigua; es tracta d'una estructura de planta rectangular amb coberta a quatre vessants de teula àrab, disposa de diverses obertures, a la façana que obra al canal una que ocupa quasi tota l'amplada a fi de veure bé la circulació de l'aigua pel canal, les obertures i angles estan emmarcats per unes faixes formades per maó massís, el conjunt té la superfície pintada. El canal disposa d'algunes comportes de desguàs. Un cop creua la fàbrica el canal té continuïtat XXX metres aproximadament fins a retornar totalment les aigües al riu. Tot i que també disposa d'una resclosa a l'alçada de la fàbrica, punt habitual de desguàs. | 08092-71 | La resclosa i l'inici del canal es situen uns 180 metres al nord de la fàbrica. | L'octubre del 1861 l'empresa 'Juan Teixidó y Cia', presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la construcció de dues petites fàbriques aprofitant la mateixa presa (a toca del pont de Sant Marc), amb una alçada de presa sobre el nivell de l'aigua de 1,57 meres i un salt brut de 4,17 m. L'abril del 1863 aconseguí la concessió del Govern Civil. A finals del 1868, es presentar el projecte realitzat per Joan Camps Prats, mestre d'obres, per la construcció d'una nova fàbrica a la mateixa zona; amb la respectiva petició d'augment de concessió d'aprofitament hidràulic. La concessió s'aconseguí el juliol del 1869, passant a tenir una alçada de presa de 2 metres, un salt brut de 6,32 m., amb un cabal de 4.233 l/seg., per una potència de 250 CV, per a una turbina Fontaine. El projecte era per 20.000 fusos, 400 telers mecànics i 2 moles de molí fariner. El 1874 es sol·licitar un nou aprofitament per prolongar el canal de desguàs, petició que coincidiria amb una petició de Ramon Alsina Postius, propietari de Cal Metre, per l'aprofitament de les aigües entre Cal Bassacs i Viladomiu Vell. Inicialment la sentència va ser favorable al Sr. Alsina, però finalment es va resoldre a favor de Viladomiu Vell, qui també va sol·licitar una millora de la presa. | 42.0250700,1.8848400 | 407681 | 4653161 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49712-foto-08092-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49712-foto-08092-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49712-foto-08092-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les empreses que gestionaven les fàbriques de Cal Bassacs, dels Alsina i els Viladomiu van forçar les peticions d'aprofitament hidràulic, tot sol·licitant ampliacions de concessió a fi de quedar-se amb el màxim de sostre hidràulic possible, en concret, per tal d'aprofitar el tram de riu entre Cal Bassacs i Viladomiu Vell. Les peticions es va resoldre amb la concessió de l'augment de la presa sol·licitat per Viladomiu Vell i la negativa de més concessions del tram sol·licitat per els altres empresaris.Cal Bassacs està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49713 | Xemeneia de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | mostra una lleugera inclinació cap al sud. | La xemeneia de la fàbrica de Cal Bassacs disposa d'una base quadrada d'uns 2 metres de costat, sobre la qual es desenvolupa el fust de la xemeneia, de forma troncocònica; base i fust són de maó massís, la part superior del fust disposa d'un anell i és coronat per un altres anells formant motllura, tot fet de maó massís. L'alçada de la xemeneia és d'entorn els 18 metres. | 08092-72 | a l'extrem nord de la zona industrial, al costat de les naus més recents. | L'origen de la fàbrica de Cal Bassacs data del 30 de maig de 1862, amb la sol·licitud, per part del matrimoni format per Joan Teixidor i Raimunda Bassacs, per poder construir una fàbrica tèxtil i un molí. Sembla que finalment no es va construir el molí però si dues fàbriques. El matrimoni mantenia el seu taller amb telers destinats al teixit de cotó, a l'edifici on residien, a l'actual plaça de la Vila. Els Teixidó-Bassacs es van dedicar bàsicament al lloguer de les fàbriques a altres empreses, no serà fins anys més tard que funcionaran les dues fàbriques sota la mateixa raó social. El 1917 les societats que feien anar les fàbriques eren Teixidor i Cia i Josep Fusté Teixidor, moment en que passen a ser gestionades per membres de la família propietària o familiars. Les empreses gestores anirien canviant al llarg dels anys. Ricard Teixidor Masjuan, el 1946 crearia la societat 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. No va ser fins al finals del segle XX que les dues famílies hereves de les fàbriques de Cal Bassacs van formar una única empresa, unint les dues fàbriques en la mateixa societat anònima. | 42.0236500,1.8850700 | 407698 | 4653003 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2012 ,45) recull que la xemeneia 'va ser construïda entre els anys 1946-1947'. A la superfície del fust es poden observar uns ancoratges metàl·lics corresponents a les restes d'un parallamps.Cal Bassacs està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 49714 | Grafits de la portalada de Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-de-la-portalada-de-sant-marc-de-cal-bassacs | GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs', a El Vilatà, número 25. SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | els grafits han sofert algunes pintades i incisions que els malmeten. | Els grafits es localitzen a les dovelles de la portalada de l'església de Sant Marc, a Cal Bassacs. Es tracta d'una portalada formada per grans dovelles ben tallades i polides, que disposen d'un guardapols de motllura senzilla que es perllonga fins unir-se amb les impostes també amb motllura. Els brancals de la portalada són tres grans carreus a cada costat. Els grafits es localitzen en tres de les dovelles, a la clau i a les dues primeres dovelles de l'arc, les que toquen amb les impostes. Els grafits reprodueixen dibuixos de castells amb torres amb merlets, en els que està representat el carreuat dels murs, la forma de les obertures de portes i finestres; tot i que esquemàtics, els dibuixos destaquen, entre altres, per els detalls arquitectònics que mostren. La tècnica utilitzada és el grabat a partir d'un traç profund realitzat en els carreus. | 08092-73 | a la portalada de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs. | L'església de Sant Marc és un edifici essencialment bastit al segle XVIII adossant-se a un roc que actua a manera d'absis, el qual es considera que en origen havia estat un eremitori (segles IX-X). La capella però té una evolució cronològica més àmplia, així, a l'estructura pre-romànica de l'eremitori s'hi hauria adossat un primer temple romànic, probablement entorn als segles XII-XIII. Posteriorment al segle XIV el temple hauria sofert una reforma important. Ja vers el 1749 s'hauria construït el temple barroc reaprofitant alguns elements (com la portalada) o restes de les anteriors construccions; finalment al segle XIX es realitzaren altres obres que acabarien d'atorgar a l'edifici un aspecte molt similars a l'actual. Les característiques arquitectòniques de la portalada on hi ha els grafits, la tipologia d'arquitectura reproduïda en els dibuixos i els paral·lelismes existents, fan pensar que els grafits poden situar-se cronològicament al segle XIV. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El detall del grafit de la clau sembla incomplert, fet que fa pensar que la portalada és un element reaprofitat; de fet la majoria d'interpretacions apunten a que la portalada podria correspondre a la porta de l'edifici del segle XIV, la qual posteriorment, arran de l'ampliació o reconstrucció dels segles XVIII s'hauria reaprofitat. | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 49715 | Fites de terme a les roques de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-a-les-roques-de-sant-marc | XIX-XX | en conjunt es bo, però la tipologia de roca es degrada amb facilitat. | A la zona de les roques de Sant Marc es localitzen diverses marques de terme; unes són a la part superior del balmat que pocs metres a l'oest de la capella i les altres, les més emblemàtiques, en el mateix pla de roca i fins uns blocs de pedra situats uns metres més cap al sud. Es tracta de fites de terme realitzades rebaixant la roca, conformen una mena de regates, o solcs estrets i allargats, d'entre vint i pico i trenta i pico centímetres de llarg. Podem localitzar diferents formes de marques, com una creu, per tant dues regates creuades, dues regates conformant una forma de T, o una regata amb un forat petitó a cada costat. Les marques situades a capdamunt de la roca, en la zona més propera a la capella de Sant Marc, hi ha col·locada al damunt les marques l'estructura de suport d'una senyera. | 08092-74 | En el pla de roca que s'estén a l'oest i fins sud-oest de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs. | Les marques de terme tenen la funció d'indicar els límits de les diferents parcel·les, per tant, de les diferents propietats. Les marques que es localitzen més a l'extrem d'aquest sector de Sant Marc delimiten, a més, el límit del terme municipal, per tant són fita de partió dels dominis municipals. | 42.0167500,1.8751900 | 406870 | 4652248 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49715-foto-08092-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49715-foto-08092-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les Roques de Sant Marc, a l'oest i sud-oest de la capella fins l'extrem sud de les roques, indret anomenat Fita de les Roques de Sant Marc. Les marques de límit de terme es localitzen en diferent punts de la roca, a l'extrem sud de la placa on hi ha uns grans blocs, també a la part superior dels blocs.En un dels blocs de l'extrem sud-oest, un jove d'Olvan hi van localitzar fa poc temps l'existència d'una inscripció grabada a la roca. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49716 | Safareig i viver de Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-viver-de-cal-feliu | XIX-XX | actualment estan descuidades, especialment el safareig. | El safareig i viver de Cal Feliu estan situats arrambats a un mur de pedra que fa de mur de contenció del camí, en la feixa que hi ha sota mateix del camí. Les estructures estan situades una al costat de l'altra, emprant com a mur nord, el mateix mur del camí. El viver situat al costat de llevant, és de planta rectangular, bastit amb grans blocs de pedra desbastada conformant carreus; part del seu coronament ha estat reformat amb maó massís. En el frontal del mur del camí hi ha el tub per on arriba l'aigua provinent de la font situada per sobre del camí. Al costat mateix del viver hi ha un petit safareig, és de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l'interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest. El dipòsit està bastit amb murs de maó massís, en els dos angles del costat sud es desenvolupen pilars també de maó massís, que funcionen de suport de la teulada. La coberta, a més dels pilars, es sustenta per la part nord en bigues encaixades en el mur del camí; la teulada, avui en mal estat, és de bigues de fusta, llates i teula àrab. L'entrada de l'aigua és a l'angle nord-est, sembla que aprofitant l'aigua sobrant del viver. | 08092-75 | Al sud-oest de la casa de Cal Feliu. | La casa de Cal Feliu disposa de la seva pròpia font d'aigua que prové de la zona de Sant Marc, dins les seves propietats, i que discorria fins la casa. Al llarg dels anys l'aigua s'anà canalitzant, emmagatzemant i aprofitant, entre altres, a partir de les estructures del viver i safareig. | 42.0198500,1.8844900 | 407644 | 4652582 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49716-foto-08092-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49716-foto-08092-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49716-foto-08092-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El camí que surt del davant de la casa, a pocs metres hi ha la font i per sota, en la feixa de sota del camí, trobem el viver i el safareig. Al seu voltant hi ha les hortes, que aprofiten l'aigua sobrant de la font, el viver i el safareig. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49717 | Font de Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-feliu | XX | La font està situada al marge del camí que surt de davant la casa de Cal Feliu cap als horts situats sota la casa, al sud. La font està situada en al peu del mur de contenció del marge del camí, formant un espai angular, a la base del qual hi ha els brolladors d'aigua. En l'angle format per els murs de contenció trobem, en un costat un petit dipòsit d'acumulació d'aigua, amb una portella que obra davant mateix de la font i a l'altra costat, la font pròpiament. La font disposa de dos brolladors d'aigua encastats al mur que aboquen l'aigua a un petit cup delimitat per blocs de pedra desbastats. Al mur de la font hi ha una petita cartel·la feta de morter amb la inscripció 'AÑ DE 1922'. Una curta escala amb graons de pedra de forma més o menys semicircular, faciliten baixar a la cota de la font. | 08092-76 | Al sud-oest de la casa de Cal Feliu. | La casa de Cal Feliu disposa de la seva pròpia font d'aigua que prové de la zona de Sant Marc, dins les seva propietat, i que discorria fins la casa. Al llarg dels anys l'aigua s'anà canalitzant, emmagatzemant i aprofitant, entre altres, a partir de les estructures del font, el viver i safareig. | 42.0199100,1.8846000 | 407653 | 4652589 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El camí que surt del davant de la casa, a pocs metres hi ha la font i per sota, en la feixa de sota del camí, trobem el viver i el safareig. Al seu voltant hi ha les hortes, que aprofiten l'aigua sobrant de la font, el viver i el safareig. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 49718 | Rellotge de sol de Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-feliu | XIX | El rellotge de sol de Cal Feliu està situat a la façana sud de la casa, a nivell de la planta primera, entre el balcó central i el balcó del costat de ponent. Es tracta d'un rellotge vertical amb l'estil inclinat, està format a partir d'un plafó que sobresurt lleugerament del plom de la façana amb una forma esquemàtica de caseta, és a dir un rectangle amb un triangle damunt. El plafó a més té unes rajoles sobresortides col·locades a manera de voladís de teulada. El plafó està pintat hi hi ha representades les marques de les hores i mitges hores, de cinc a set, amb el números pintat en numeració aràbiga. A la part superior hi ha anotat: ANY 1848. | 08092-77 | A la façana sud de la casa de Cal Feliu. | No es coneix la data exacta de construcció de la masia de Cal Feliu, tot i que es creu que podria ser del segle XVIII encara que amb modificacions de períodes posteriors. És probable que la data que indica el rellotge de sol, el 1848, coincideixi amb alguna obra de reforma o ampliació de la masia. | 42.0200600,1.8849100 | 407679 | 4652605 | 1848 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49718-foto-08092-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49718-foto-08092-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49718-foto-08092-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 49719 | Rellotge de sol de Cal Puig Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-puig-sala | http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 | XX | El rellotge de sol de Cal Puig Sala està situat a la façana sud de la casa, ocupant tota l'amplada de l'estret frontis que té per aquest extrem. Es tracta d'un rellotge vertical declinant, està pintat a la façana formant un arc apuntat invertit en el que hi ha indicades les marques horàries referents a les hores i mitges hores, i a la part superior un cercle de maó sobresortit del plom de la façana dins el qual hi ha la barreta metàl·lica del rellotge. El dibuix del rellotge està pintat en blanc amb les línies en negre i les hores en vermell, aquestes estan indicades en numeració aràbiga. Per sobre del rellotge hi ha un coronament ornamental, a manera de guardapols, fet en maó massís, i per damunt una mena de gelosia que també ornamenta la façana i actua de coronament del rellotge. Sota del rellotge, en grans lletres pintades de color blau indica: CASA PUIG SALA. | 08092-78 | A la façana sud de Cal Puig Sala. Casa Puig Sala, avinguda de Catalunya, 115. 08600 Gironella | No consta cap referència cronològica, la casa és obra del segle XX. | 42.0364100,1.8800300 | 407299 | 4654426 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Consta en l'inventari de la societat catalana de gnomònica amb al referència 2739. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49720 | Capelleta del carrer Pont Vell, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-carrer-pont-vell-9-11 | XIX? | Es tracta d'una petita capelleta religiosa consistent en una fornícula rebaixada al mur que acull un sant Antoni. L'obertura és de llinda en arc de mig punt, tota ella emmarcada en una faixa que sobresurt del plom de la paret, amb una base formada per una motllura sobresortida. La capelleta és coronada per una petita coberta constituïda per dues peces ceràmiques col·locades a manera de teulada. | 08092-79 | A la façana de la casa del carrer pont vell número 11 tocant a la casa número 9 | 42.0333300,1.8824400 | 407494 | 4654081 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49720-foto-08092-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49720-foto-08092-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49720-foto-08092-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||
| 49721 | Capelleta del carrer Roser, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-carrer-roser-8 | XVIII-XIX | La capelleta que acull una Mare de Déu del Roser, està situada a la façana transversal de l'edifici del carrer Roser número 8, gairebé a tocar de la cantonada i a nivell de la llinda de la porta d'accés a la planta baixa. Es tracta d'una fornícula rebaixada al mur; la llinda de l'obertura és forma d'arc de mig punt. Compta amb una base formada per un carreu motllurat trapezoïdal que sobresurt del revestiment de façana, el qual sosté l'estructura de la fornícula amb la imatge de la Verge i el nen Jesús. La fornícula està envoltada als laterals i a la part superior per una superfície lleugerament sobresortida del plom de la paret, com si fossin dos carreus, un a cada costat, amb acabat pintat en blanc i decorat amb motius vegetals i florals en blau; damunt la fornícula, hi ha una mena de teulada que en protegeix l'estructura, tot sobresortint del frontal de la façana, seguint la forma d'arc de mig punt de la fornícula i coronat formant dos vessants fets amb rajola ceràmica. | 08092-80 | A la façana de la casa núm. 8 del carrer del Roser. 08600 Gironella | A la capelleta hi podem veure la data 1-X-97, corresponent segurament a una actuació de restauració o arranjament. La casa on està situada pot datar dels segle XVII o XVIII. Podria tractar-se d'una capella originària del segle XVIII quan es generalitza el culte a aquesta Marededéu. | 42.0332800,1.8831800 | 407555 | 4654075 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49721-foto-08092-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49721-foto-08092-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49721-foto-08092-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 49722 | Capelleta de l'edifici del carrer Olvan Alt, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-ledifici-del-carrer-olvan-alt-24 | XX | Entre la finca número 24 i la 22, i a nivell del primer pis es localitza una placa amb la inscripció següent: '1906 JOSE PUIGFERRAT', damunt de la quals hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu de la Guia. Es tracta d'una petita capelleta religiosa consistent en una fornícula rebaixada al mur que acull la imatge. L'obertura és de llinda en arc apuntat, tota emmarcada per una faixa de maó massís vist, lleugerament sobresortit del plom de la façana, compta amb un coronament en motllura que perfila la faixa de l'arc, també fet en maó massís. A la base de la fornícula hi ha una cartel·la de fusta, pintada de blanc i, en blau, la inscripció Verge de la Guia. A manera de coberta hi ha una planxa metàl·lica posada formant dues vessants. | 08092-81 | A la façana principal de l'edifici número 22 i 24, del carrer Olvan Alt. | Sota la capella hi ha una placa que indica, José Puigferrat i l'any 1906, data corresponent a l'època de construcció de la casa. | 42.0336400,1.8838700 | 407613 | 4654114 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49722-foto-08092-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49722-foto-08092-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49722-foto-08092-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 49723 | Escut de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-santa-eulalia | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XX | Relleu realitzat en pedra situat a l'entrada de l'església vella de Santa Eulàlia. Pren la forma d'escut encapçalat per una corona de la qual pengen unes garlandes que emmarquen l'escut pròpiament dit, on es presenta la procedència de la Santa mitjançant l'escut de Barcelona i la seva representació davant la creu sostenint una palma, símbol del seu martiri. A la part inferior s'aprecia un encadenat del qual penja un objecte indeterminat. | 08092-82 | Església vella de Santa Eulàlia. Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | L'església vella de Santa Eulàlia és el resultat de diferents reformes i modificacions realtizades sobre l'església originària d'estil gòtil, probablement de mitjans del segle XIV, moment en el que comptaria amb una nau rectangular i una capçalera gòtica culminada amb la clau de volta. Les notícies documentals indiquen que amb anterioritat hi hauria hagut una altra església també dedicada a Santa Eulàlia, de la que es desconeix l'ubicació exacte. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49723-foto-08092-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49723-foto-08092-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49723-foto-08092-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 49724 | Forn d'obra de Sant Marc II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-sant-marc-ii | XIX | Actualment està molt cobert de vegetació. | Es tracta d'un antic forn d'obra del qual es conserva gran part de l'estructura, tot i que actualment no es gaire visible per la gran quantitat de vegetació que hi ha crescut. Es pot distingir gran part de les parets fetes de carreus desbastats de pedra, col·locats formant murs lleugerament inclinats o atalussats; en algun dels murs també s'hi poden veure algunes parts amb maó massís. Les mides exteriors de l'estructura fan pensar en un forn que segurament tenia més d'una cambra de cuita. A tocar de l'angle sud-oest de l'estructura del forn hi ha un pou d'aigua, l'estructura és una petita construcció feta de murs de pedra a la base i la resta de maó massís, té coberta a un vessant, amb l'obertura d'accés per treure l'aigua al costat de llevant. | 08092-83 | En uns camps situats sota la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, vers llevant. | Es tracta d'una estructura que pot situar-se en un context cronològic modern i contemporani, segurament del segle XIX i XX, coincidint amb el creixement industrial de la zona, que va comportar la construcció de diverses fàbriques a peu de riu, a la vegada que per la construcció d'habitatges per acollir els treballadors nouvinguts. | 42.0199700,1.8788100 | 407174 | 4652601 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49724-foto-08092-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49724-foto-08092-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49724-foto-08092-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 49725 | Contrapès d'una premsa de Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-duna-premsa-de-ca-landal | -COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages. | El contrapès de Ca l'Andal està emplaçat prop de la casa, en un marge al costat d'un camp. Es tracta d'un bloc de gres que mesura entorn als 74 cms de llargada per 66 cms d'amplada, es desconeix la fondària per trobar-se encaixat al terreny. A la part central hi ha l'encaix que servia com a subjecció central del coixinet de retenció del cargol. Es desconeix si el seu emplaçament es correspon a la seva situació originària, però els germans Coromines creuen que pot estar situat a prop del lloc originari; segons els càlculs de Coromines pot tenir un pes aproximat de 360 quilos. (COROMINES: 2017, pg.70) | 08092-84 | La casa està situada al peu del camí que puja a la font de l'Ermita des de la zona de les Eres. | Aquest tipus de contrapès de premsa està documentat des de l'època medieval. | 42.0311300,1.8858000 | 407769 | 4653833 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49725-foto-08092-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49725-foto-08092-84-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta peça hauria actuat com a contrapès d'una antiga premsa de biga per fer el premsat del raïm per eleborar vi. Aquest tipus de contrapès està catalogat pels germans Coromines com el tipus A, es tracta d'un 'contrapès amb el forat d'allotjament de l'extrem del cargol proveït d'entalles trapezials 'ala de mosca' convergents i més amples pel cantó de dins per tal d'encastar-hi les falques' que subjectarien les peces frontals del cargol, l'eix del qual aniria col·locat vertical a la part central del forat rebaixat de la pedra i acoblat amb altres peces, tot segurament de fusta. (COROMINES: 2017, pg.28-32)Les imatges han estat facilitades per Ramon i Jaume Coromines, autors del llibre 'Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana.' | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 49726 | Premsa de vi de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-gironella | -COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages. -COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (1995): 'Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda', a L'Erol, núm. 48, pp. 10-14. | XVI-XVIII | Les estructures corresponents a la premsa de vi estan conservades en una codina de roca sorrenca a l'entrada nord del poble. Les restes conservades en negatiu, rebaixades a la roca, indiquen que es tractaria d'una premsa de cargol central descendent encaixada a la roca. Així, es tracta d'unes cavitats o rebaixos realitzats a la roca en forma de creu de dimensions considerables, que de fet constitueix el vestigi conservat de la premsa. Les mides màximes aproximades de la creu són 2,26 m. d'alçada per 1,67 m. d'amplada. Al costat nord de la creu també hi ha dos encaixos quadrangulars rebaixats i a la part interior de la creu també s'observa un altre rebaix menor, de forma també força quadrada. (COROMINES: 2017, pg.336-337) | 08092-85 | Al peu de la carretera C-16z a l'entrada nord de Gironella. | No hi ha referències que permetin acotar una cronologia per aquest element, tot i que es tracta d'una tipologia de premsa que es situen dins un ventall cronològic del segle XVI al XVIII. | 42.0377100,1.8810700 | 407387 | 4654569 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49726-foto-08092-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49726-foto-08092-85-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-06-20 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas, que han estudiat i inventariat gran nombre de peces relacionades amb la producció del vi al Berguedà i algunes comarques veïnes, consideren que les premses verticals de cargol central descendent amb el bastiment de fusta són el tipus de premses antigues més desconegut. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49727 | Clau de volta de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-volta-de-santa-eulalia | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XIV | La coberta del absis de l'església Vella de Santa Eulàlia adopta la forma de volta de creueria amb les nervadures i clau de volta corresponent. Dita clau de volta presenta el relleu de la patrona de l'església, Santa Eulàlia, amb els atribuïts del seu martiri (palma i creu) i a cada costat una pinya que fan referència a la baronia de Gironella, una jurisdicció senyorial establerta des del segle XV a partir del primer baró Francesc Galceran i de Pinós. | 08092-86 | Església vella de Santa Eulàlia. Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | L'església vella de Santa Eulàlia és el resultat de diferents reformes i modificacions realtizades sobre l'església originària d'estil gòtil, probablement de mitjans del segle XIV, moment en el que comptaria amb una nau rectangular i una capçalera gòtica culminada amb la clau de volta. Les notícies documentals indiquen que amb anterioritat hi hauria hagut una altra església també dedicada a Santa Eulàlia, de la que es desconeix l'ubicació exacte. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49727-foto-08092-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49727-foto-08092-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49727-foto-08092-86-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 49728 | Bòbila o teuleria de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-o-teuleria-de-cal-forroll | XIX-XX | en general l'estructura està força ben conservada però mostra algunes parts que s'estan malmeten. | La bòbila de Cal Forroll està definida per un edifici de planta irregular, conformada en base a una estructura de planta allargada, tendint a una forma rectangular amb l'extrem sud-est arrodonit, i un cos adossat al costat nord-est, tendint el conjunt a una planta en forma de L invertida. Estructura principal, el cos o la nau allargada és de dos nivells, i coberta a quatre aigües amb el carener nord-oest a sud-est seguint l'orientació de la nau. L'edifici està bastit adossat al terreny en el costat de ponent, facilitant l'accés a peu pla a nivell de planta primera per aquest costat. L'edifici comptava amb diversos accessos a la planta semisoterrània. L'interior està conformat per una gran cambra o túnel que conforma una mena de figura oval allargada, en la que hi ha diversos accessos cap a l'exterior. Interiorment, les parets són bastides amb obra, maons, i part rebaixada en el terreny natural, el túnel té coberta de volta, en alguns trams de mig punt i en altres apuntat, fet tot en maó massís com a continuació de le parets. A l'exterior gran part dels murs són de blocs de pedra en els que també hi ha alguns maons intercalats. El nivell superior i el cos adossat a l'extrem més nord són bastits amb material d'obra força contemporani, bàsicament totxanes i maons de diverses tipologies i acabats. | 08092-87 | Al costat sud-oest de la casa de Cal Forroll. | No es coneix la data en que es va posar en funcionament aquesta bòbila, és probable que ja funcionés al segle XIX coincidint amb l'època de creixement de població i urbanístic, moment en que es requeria molt material constructiu d'obra; també és l'època en que es construeixen les fàbriques tèxtils a peu del riu Llobregat. Tampoc s'ha pogut conèixer la data exacta de tancament de la bòvila, a les primeres dècades del segle XX encara funcionava, hi ha algun veí del poble d'edat molt avançada hi havia treballat. Després del seu tancament, al llarg dels anys la bòvila ha tingut diversos usos. | 42.0349800,1.8768900 | 407037 | 4654270 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons ens han explicat i com és habitual, la cambra inferior era la cambra de cocció, on es col·locava la llenya que feia de combustible a fi de generar calor per la cocció de l'obra; a la planta superior es disposaven les peces repartides convenientment per tal de que la cocció fos homogènia. A l'exterior hi havia les zones de treball on es preparaven les peces que després s'haurien de coure. La matèria prima per l'elaboració de les peces provenia de la mateixa zona, l'argila d'uns afloraments propers i comptaven amb aigua que arribava fins allà mateix. Els propietaris encara conserven alguns motlles de fusta de teules i maons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49729 | Barraca de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-eres | XIX | Es tracta d'una estructura de barraca, bastida adossada al marge, tot conformant un petit edifici a la que s'accedeix per el costat sud. Per el costat nord-est, la part posterior, l'estructura mostra planta semicircular i per el costat oposat, on hi ha la façana principal, és de línia recta. Els murs són bastits amb pedra que irregular, excepte a la façana principal on hi ha més carreus i força ben tallats. En aquest façana hi ha la porta d'accés a l'interior, és una obertura emmarcada amb maó massís a brancals i llinda, aquesta formant un arc molt rebaixat amb els maons col·locats a sardinell. En l'angle est, al costat de la porta hi ha un carreu amb una cartel·la gravada que dins hi ha incises les inicials J.M.J. i l'any 1884. | 08092-88 | A la zona de les Eres, a l'est del Casal d'avis, a la zona d'horts. | La barraca sembla que podien haver constituït part d'una masia que s'ubicava en aquest indret, no s'ha pogut confirmar, però sembla que podria ser la masia de les Eres. Actualment funciona com a barraca d'alguns dels horts que té al voltant. | 42.0324800,1.8825400 | 407501 | 4653986 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49729-foto-08092-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49729-foto-08092-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49729-foto-08092-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 49730 | Forats a la roca a la llera de la riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-a-la-llera-de-la-riera-dolvan | el pas de l'aigua va erosionant la roca. | En una placa de roca on la riera d'Olvan configura un salt, s'observen diversos encaixos circulars, més o menys alineats i a banda i banda del torrent. Al costat mateix, actualment hi ha un petit mur que actua de presa, formant una petita bassa que facilita l'aprofitament de les aigües per els horts del voltant. Sembla que els encaixos poden ser les restes negatives d'una antiga presa de fusta, que hauria conformat una petita bassa o dels forats on s'encaixava l'estructura d'una palanca per facilitar creuar el torrent. | 08092-89 | a la llera de la riera d'Olvan, al costat de la passarel·la que comunica la zona de l'ermita | La zona entorn a la riera, especialment aigües avall des d'aquest punt i fins a desaiguar al Llobregat, està envoltat de diverses feixes i parcel·les d'horts. Una zona conreada de valor paisatgístic i social. La zona ha estat lloc d'ocupació agrícola des d'antic, de fet la riera discorre en paral·lel al turó on hi havia el poble vell de Gironella, per tant, el recinte emmurallat. Segurament, la proximitat a la vila medieval ha afavorit l'aprofitament de les aigües i de les terres fèrtils del voltant del torrent des d'antic. | 42.0330300,1.8845300 | 407667 | 4654045 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49730-foto-08092-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49730-foto-08092-89-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 49731 | Plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-1 | XI-XII | les restes localitzades van ser estudiades i els materials i les restes humanes localtizades dipositades. | La plaça de l'església de Gironella té en primer terme l'església nova de Santa Eulàlia (inaugurada el 1905), i en segon terme la part posterior de l'església vella de Santa Eulàlia (del període gòtic), l'absis i el campanar; a més de diversos edificis que la delimiten. Arran de les obres de pavimentació i urbanització de la plaça, durant les quals es va obrir una rasa (de 14 m. de llarg i 1,30 m. d'amplada i una profunditat màxima de 64 cm.), per construir el fonament d'un mur, es localitzaren un grup de restes òssies humanes. Aquest fet determinà una intervenció arqueològica d'urgència. Així, els treballs arqueològics van permetre identificar un retall de planta circular al fons de la rasa corresponent a una fossa de 122 cm de diàmetre, 134 cm de fondària i al fons de la fossa, uns 90 cm de diàmetre. En el rebliment de la fossa es van identificar fragments de ceràmica de sis peces diferents, la majoria de fragments corresponents a una olla de vora polilobulada i de cronologia entorn als segles XI-XII, a més de fragments d'altres tres olles i un bol. | 08092-90 | al casc antic de Gironella. Plaça de l'església | Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. | 42.0357600,1.8843100 | 407652 | 4654349 | 08092 | Gironella | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'excavació realtizada a la plaça va comportar únicament la valoració de l'estratigrafia i les restes aparegudes a la zona on es va actuar a l'entorn de la rasa de fonamentació d'un mur. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||
| 49732 | Cal Cortadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cortadeta | -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | III | El jaciment es va localitzar arran de les obres de construcció d'una casa nova a la parcel·la del carrer de l'ermita número 13. A pocs metres de la zona on s'havien de construir els fonaments de la casa es van identificar en el terreny dues taques pròximes entre sí, que mostraven una coloració diferenciada de la resta del terreny, i en les que s'hi localitzaren, en superfície, fragments de 'tegulae' i 'imbrice', teules d'època romana. Es va dur a terme un seguiment arqueològic de l'obra sense que es localitzessin altres restes. D'altra banda, els resultats de l'excavació de les restes identificades inicialment va comportar la identificació i excavació de les restes de dues fosses, en el rebliment de les quals es van localitzar fragments ceràmics de cronologia tardo-romana. | 08092-91 | al sud-est del casc antic, a la zona de la Font de l'Ermita.C/ Font de l'ermita, 13. 08600 Gironella | Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. | 42.0315300,1.8851800 | 407718 | 4653878 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49732-foto-08092-91-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El jaciment ha estat estudiat i valorat a partir de tres intervencions arqueològiques, una primera fase en que es va realitzar el seguiment arqueològic de les obres de construcció de la casa, sota la direcció de Jordi Guàrdia, en data 19 de gener de 1996. Posteriorment es va dur a terme l'excavació d'urgència dirigida per Montserrat Trias, entre el 17 i 26 de juny de 1996, durant la qual es van excavar les dues fosses. Finalment, entre el 16 de març i l'11 de novembre de 1998, es van dur a terme prospeccions arqueològiques sense remoció del terreny, dirigides per Ramon Martí, dins el projecte d'investigació de l'ocupació a la plana central del Berguedà de l'UAB (Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix imperial romana fins l'alta edat mitjana, Ramon Martí Castelló i Josep Camprubí Sensada); dins aquest projecte una de les zones que es prospectà va ser Cal Cortadeta i una àmplia extensió de la zona de la Font de l'Ermita. | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49733 | Balma dels ossos del Clot del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos-del-clot-del-llop | Petita balma de poca alçada, en la que es van localitzar i excavar uns enterraments per part del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga. En un estrat d'argiles molt compactes es van excavar les restes corresponents a diversos individus, que es creu que podien correspondre al període eneolític. En el decurs de la intervenció arqueològica també es van recollir un parell de fragments informes de ceràmica feta a mà, de les quals no consta l'adscripció cronològica. | 08092-92 | A l'oest del barri de la Font dels Tòrracs, en una codina propera a una granja. | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, va realitzar diverses intervencions arqueològiques especialment entre els anys 70 i 80 del segle XX. Els materials i restes recollides durant la intervenció arqueològica es van dipositar al Museu de Berga. | 42.0270000,1.8754800 | 406909 | 4653386 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les referències UTM i el conjunt de dades són recollides a partir de la corresponent fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||
| 49734 | Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-cal-bassacs-0 | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs' a El Vilatà, número 25. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | IX-XIX | algunes zones estan erosionades. | El jaciment de Sant Marc de Cal Bassacs ocupa una extensa àrea que inclou diferents tipus d'estructures i restes que permeten documentar una àmplia ocupació de l'indret des de la prehistòria. D'una banda, hi ha una paret de roca allargada que conforma un petit balmat o abric i en la que es localitzen un seguit d'estructures negatives, bàsicament forats i alguns rebaixos de traça lineal. Al peu de la roca un estrat ... a redós d'aquest abric es van anar desenvolupant diferents hàbitats. D'altra banda, hi ha l'església, la petita capella de Sant Marc que s'adossa a un gran roc que en origen respondria a una possible estructura eremítica dels segles IX-X, i a la que posteriorment s'adossaria una església en època romànica tot incorporant la roca a manera d'absis. La roca destaca en el conjunt podent destacar que interiorment està totalment excavada conformant un espai còncau que actua a manera d'absis (durant un període va funcionar com a sagristia); a la part central de la roca, mirant a ponent hi ha excavada una petita finestreta. L'església actual és resultat de cronologies posteriors, així al segle XIV hi hauria una església que modificaria l'anterior romànica; posteriorment, ja al segle XVIII es bastí la capella actual aprofitant algunes parts de l'església romànica; al segle XIX s'hi realitzaren algunes modificacions importants. Aquest indret és lloc de pas del camí de la Sal que comunicava Vic amb Cardona, aquest fet determina la importància del lloc, essent un punt estratègic en el traçat del camí al seu pas per el municipi de Gironella. El conjunt d'elements existents a l'indret de Sant Marc, han determinat que s'hagin realitzat diverses excavacions a la zona, que han permès concretar algunes cronologies, una hipòtesis de periodització de l'ocupació del lloc i en especial poder establir una seqüència de les diferents fases de la capella, així com la identificació de noves estructures, elements o estrats i fases d'ocupació. | 08092-93 | Al sud-oest de la barriada de Cal Bassacs. | La roca a la que s'adossà la capella de Sant Marc, conforma l'element més característic i emblemàtic del conjunt. A part de la finestreta i l'espai funcional del seu interior, també cal esmentar que mostra alguns altres rebaixos i una mena d'encaixos; així, damunt la finestreta compta amb un petit canaló, realitzat rebaixant la roca, i a manera de desaigua conformant com el perfil de dues vessants d'una coberta. Al costat d'aquest roc central hi ha altres rocs que també mostren evidències negatives. | 42.0205800,1.8780200 | 407110 | 4652670 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les excavacions d'urgència realitzades a l'indret al 1989 en diferents sondeigs entorn de l'església va diferenciar quatre sectors a partir dels quals s'excavà. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 49735 | Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-2 | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XIV-XX | L'església de Santa Eulàlia de Gironella va ser objecte d'un estudi arqueològic del seu subsòl i de les restes arquitectòniques del conjunt per tal de poder extreure uns resultats de les diferents fases constructives de l'edifici, identificar les diverses actuacions a les que s'havia sotmès l'església i sobretot poder documentar el subsòl de l'església i completar les notícies històriques conegudes. Els resultats de l'excavació, en relació a l'estratigrafia identificada al subsòl, van proporcionar pocs resultats. Cal tenir en compte, que els diferents usos que va tenir l'església després de la seva venda a un particular, va comportar una modificació substancial del terra de la nau i l'afectació del mateix; així un part important de l'estratigrafia i un gran nombre de les actuacions documentades corresponen a les darreres ocupacions de l'edifici durant el segle XX. Una de les conclusions més destacades és que no s'han localitzat restes d'estructures anteriors al moment de construcció de la nau, dada que contrasta amb les notícies documentals que esmenten l'existència d'una església dedicada a Santa Eulàlia amb anterioritat als segles XIII-XIV, de la que no es coneix el seu emplaçament. Els resultats van concloure que l'edifici originari és pot situar cronològicament a la segona meitat del segle XIV, moment en que estaria format per una nau rectangular amb la seva capçalera, amb un paviment de terra batuda. Una segona fase que es creu que podria situar-se pels volts del segle XVI, corresponent a la creació de la cripta dels barons de Gironella. Una tercera fase que inclou un seguit d'intervencions al conjunt de l'església, com la reconstrucció de l'absis gòtic, actuació que es creu que podria ser del 1628 (data gravada a l'arc triomfal del nou absis), en la reconstrucció del qual s'emprà la gran majoria de materials de l'anterior absis del segle XIV, raó per la qual manté un estil que recorda al gòtic. En aquesta fase també es pavimentà amb cairons la nau i el presbiteri, s'obriren capelles al mur de migdia i s'excavà el sepulcre de la confraria del Roser i la tomba situada prop de la mateixa capella del Roser i dues altres tombes, entre altres actuacions. I altres fases corresponents al conjunt d'actuacions realitzades a l'immoble després de que fos venut a un particular a inicis del segle XX, les quals inclouen diverses obres per tal d'adaptar els espais als nous usos i que van afectar considerablement el subsòl i l'estructura de l'església. Durant l'excavació a part de la identificació d'una seqüència cronològica i estratigràfica, es van localitzar diferents restes i materials, entre els quals un ampli i variat conjunt de ceràmiques medievals i modernes, de diferents tipologies, formes i informes, també materials constructius, alguns metalls i diverses restes òssies tant de fauna com humanes. Del conjunt ceràmic esmentar la localització de diversos fragments del primer quart del segle XVII, ceràmica de reflexos metàl·lics i vidrades, i també diversos fragments de ceràmica grisa d'època medieval, a més d'un fragment de ceràmica ibèrica i un de protocampaniana. I pel que fa al metall, esmentar tres peces, un diner de Barcelona de l'època de Jaume I el conqueridor (1213-1276), una moneda de dos cèntims del Govern Provisional de 1870 i una medalla religiosa del segle XIX o XX. | 08092-94 | Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | L'església vella de Santa Eulàlia correspon a un edifici bastit en època gòtica, probablement a mitjans del segle XIV, tot i que també es conserven restes que indicarien la possibilitat que pugui recular fins a finals del segle XIII; en el context de domini dels Pinós. L'edifici que ha arribat als nostres dies és el resultat de diferents modificacions al llarg del segles, que han modificat considerablement l'edifici gòtic. L'església va ser parroquial fins a finals del segle XIX, l'església nova de Santa Eulàlia es va inaugurar el 1905 per tal de donar cabuda al creixement poblacional que estava experimentant la vila. L'església vella de Santa Eulàlia es va vendre a un particular per tal de poder fer front a les despeses de la construcció del nou temple. A finals del 1971 el propietari i l'ajuntament van posar-se d'acord en la cessió de l'edifici a l'Ajuntament, finalment el 1972 es va fer efectiva. A partir d'aquell moment, el consistori va iniciar tràmits amb la Diputació de Barcelona per poder realitzar la seva restauració i adequació als nous usos, actuació que comportà també l'excavació arqueològica prèvia. Les obres de restauració van finalitzar l'any 1990. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49735-foto-08092-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49735-foto-08092-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49735-foto-08092-94-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el paviment actual de la nau s'identifica la ubicació i part d'algunes de les tombes. L'excavació arqueològica de l'interior de l'església vella de Santa Eulàlia es va dur a terme l'any 1985 sota la direcció d'Àlvar Caixal i Mata. | 93|94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49736 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia | XII? | No hi gaires notícies del jaciment. | El jaciment anomenat La Talaia es situa en uns camps a uns 200 metres al nord de la masia de La Talaia. La informació recollida referent a aquest jaciment és de fonts orals, recopilades per part de l'historiador Josep Camprubí. Les dades indiquen que en Ramon Sabater, veí de Gironella, realitzant treballs agrícoles al camp amb el seu ruc se li va enfonsar una pota, consta que en el lloc hi havia quatre sepultures de lloses, sense aixovar i orientades oest-est. D'altra banda, un veí de la masia de La Talaia informava que les sepultures eren sis o set. | 08092-95 | En uns camps a uns 200 metres al nord de la masia de La Talaia. | Segons les informacions recollides a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català el jaciment podria ser d'època medieval. La denominació del jaciment és per la proximitat amb la masia de La Talaia. | 42.0327300,1.8889000 | 408028 | 4654007 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49736-foto-08092-95-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La troballa del jaciment va ser atzarosa.No encaixen les coordenades que aporta la fitxa de l'IPA amb la descripció de l'indret que aporta. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49737 | Antic hàbitat a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-habitat-a-sant-marc | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | IX-X | la roca on hi ha els forats i les marques és gres que es degrada amb facilitat. | <p>En la paret de roca de gres que hi ha a pocs metres darrera de l'església de Sant Marc s'hi localitzen diversos forats realitzats a la mateixa roca, la qual configura un balmat molt suau. Les restes que més destaquen corresponen a tres fileres d'encaixos, la inferior molt més desgastada, i altres marques antròpiques, entre les quals uns solcs per damunt dels encaixos, en aquest cas formant dues línies en angle com la secció d'una coberta a dues vessants. Els encaixos són forats de formes més aviat rectangulars, alguns de més quadrats i alguns altres més arrodonits, disposats alineats versemblantment per servir de punt de suport de bigues de fusta d'una estructura que s'adossaria a la paret. En la part més nord de la roca també hi ha uns graons excavats que faciliten l'accés a la part superior, on s'estén un llarg pla de roca. A la part superior s'identifiquen diversos forats, sobretot de planta circular i altres marques antròpiques. A la zona propera als graons es localitza un altre forat de mides més grans que es creu que podria correspondre a una sepultura.</p> | 08092-96 | A les roques que hi ha a pocs metres a l'oest de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs | <p>Les característiques dels forats, així com la distribució en la paret de roca, fan pensar que es tracta d'un indret que hauria pogut estar ocupat com a zona d'hàbitat en època alt-medieval, segons altres paral·lels similars documentats. L'any 1989 es van dur a terme excavacions arqueològiques a l'indret de Sant Marc per tal de valorar el potencial arqueològic de la zona, en el context de la construcció de la nova carretera C-1411 i després la C-16. Dels diversos sondeigs que es van dur a terme, dues cales es van realitzar prop del balmat (identificat com a sector 4, cales 6 i 7). En les cales realitzades es van localitzar fragments de ceràmica grisa medieval i també de ceràmica moderna, del segle XVI. Sembla que el camí que discorre entre la cinglera i l'església pot haver afectat els sediments de la zona, d'altra banda, hi ha constatada la troballa d'un fragment de ceràmica cardial i diversos esquerdills de sílex, vers l'extrem sud, segurament per l'arrossegament dels sediments.</p> | 42.0189813,1.8766910 | 406997 | 4652494 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2020-05-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al voltant més proper de l'església hi ha altres blocs que també mostren diversos forats i rebaixos. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||
| 49738 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-2 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | El pont vell és un pont d'origen gòtic, del qual es conserva només una part; l'actual pont és una estructura resultat de diferents fases constructives. De fet el pont gòtic sembla que estava format per un sol arc i permetia salvar el pas del riu des de l'inici del carrer del pont fins la roca que hi ha al mig del riu, per tant, correspon a part de l'estructura de llevant. Aquesta part més antiga mostra un arc apuntat, d'esquena d'ase, i un de més petit, rebaixat, tot fet amb carreus desbastats i pedra irregular unit amb morter de calç. A la cara nord del pont, en el tram antic, hi ha un estrep o trencaaigües de secció triangular. L'actual pont mostra una planta irregular, que dibuixa una lleugera ziga-zaga. L'extrem més de ponent del pont mostra, la part central amb tres petits arcs de mig punt i un arc de llum molt més gran a l'extrem més de ponent, tots aquests fets amb maó massís als arcs i la resta amb pedra. El pont disposa de baranes de pedra amb coronament de maó massís i paviment de lloses. Els arcs dels extrems est i oest és per on habitualment discorre l'aigua, la resta, més petits, queden situats a la zona de la roca que hi ha enmig del riu. | 08092-97 | ubicat al pas del riu Llobregat per el centre de la vila | El pont vell consta referenciat al segle XIV, sembla que a l'any 1369 s'estava construint segons consta en un llegat testamentari; en aquest moment estaria configurat per un pont de més curt recorregut facilitant salvar les aigües en l'extrem de llevant del riu, facilitant un pas des de la part baixa del carrer del pont vell fins la roca de mig del riu. Consta que des de finals del segle XIX l'Ajuntament tenia previst allargar el pont; sembla que a més part de la roca del riu hauria estat rebaixada per tal d'aprofitar-la per la construcció de la carretera, fet que havia facilitat que en períodes que augmentava el cabal del riu, aquest es dividís en dos ramals, un a cada costat de la roca com avui dia. En aquest període hi havia dos trams, el gòtic i un tram a l'extrem de ponent, des de la roca fins al carrer. En aquesta època, a finals del segle XIX i inicis del segle XX, el barri de la carretera havia crescut considerablement, fet que feia més necessària l'ampliació del pont o un de nou; en aquell moment es van valorar les diferents opcions. Finalment al 1915, es plantejar que era més adequat disposar d'un únic pont, així el resultat va acabar tenint un aspecte com l'actual. | 42.0333000,1.8817300 | 407435 | 4654078 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49738-foto-08092-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49738-foto-08092-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49738-foto-08092-97-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 93|98|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 49739 | Pont del diable de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; COROMINAS CAMPS, R.: (2002): 'El pont de Sant Marc i el pont d'Orniu', a L'Erol, número 75, p. 35-41. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -FÀBREGA, A. (2000): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. Sant Vicenç de Castellet: El Farell edicions. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XI-XIV | només es conserva part de l'extrem de llevant. | Les restes que es conserven del pont corresponent a l'estrep de llevant, del qual es poden veure les característiques del parament format per carreus de mides mitjanes, força regulars i disposats més o menys en filades, units amb morter de calç. Les restes ens permeten veure el massissat intern del pont format per pedres irregulars i còdols tot de mides diverses unit amb morter ric en calç. El tros conservat es correspon a l'arrencament de l'arc central i fins i tot l'inici d'un arc lateral; també es pot observar el que deuria correspondre al talla-aigües sembla que de planta triangular. Les notícies documentals conservades indiquen que es tractava d'un pont d'esquena d'ase, amb un gran arc central de mig punt, i a cada costat dos altres arcs de mig punt, de llum molt menor, el de més a l'extrem encara més petit. Segons l'estudi i la reconstrucció planimètrica realitzada per Ramon Corominas, el pont podria haver tingut una amplada de 4,80 metres a l'arrencada del pilar de l'arc central, la qual es reduiria amb l'alçada fins uns 3,90 metres; indica que l'arcada major podria tenir una llum de 22m i la llargada total i aproximada del pont podria ser d'uns 83 metres. (BUSQUETS, J.; COROMINAS, R.:35-39 ). | 08092-98 | al peu de la llera est del riu Llobregat, davant la fàbrica de Cal Bassacs. | El pont de Sant Marc es situa cronològicament dins l'època medieval, segurament una obra d'època romànica, del qual no s'ha pogut concretar més la cronologia (segles XI-XIV). La importància del pont de sant Marc rau en que el camí de la Sal creuava el Llobregat per aquest punt, essent una de les vies de comunicació cap a Casserres, Serrateix i Cardona i vers la banda oposada, a llevant, cap Prats i Vic o prenent direcció més nord, en sentit Borredà, Ripoll i altres terres del nord de Catalunya. Documentalment, en un testament del 1389 consta la referència d'una deixa per les obres del pont de Gironella ( BUSQUETS, COROMINAS:35 ), aquesta notícia apareix però no es pot concretar si és en relació al pont de Sant Marc o al pont vell de Gironella. En el llibre del Comú de Gironella, en data 1649 consta referenciat l'arrendament per subhasta pública del dret de cobrar els impostos relacionats amb el pont (passatges i altres privilegis), així, entre les informacions que hi consten i figura '...lo arrendador que pot fer pagar a qualsevol persona que passara ab bestia de peu rodo per lo pont de St. March tres lliures de moneda Barsa.'. Una altra notícia del pont data del 13 de febrer de 1701, quan es fa referència a l'acord del Consell per tal que s'adobi el que sigui necessari del pont de Sant Marc. (BUSQUETS, COROMINAS:36). També consta referenciat al 1789 en el qüestionari de Francisco de Zamora i, posteriorment, Ramon Farguell de Berga, precisava en relació al pont de Sant Marc, que era un pont elevat, d'un ull extraordinari i molt estret. Unes referències en un albarà d'arrendament del 1830 fan pensar que el pont podria haver quedat malmès durant les primeres dècades del segle XIX. Posteriorment, en data 1861, en el projecte, plànols i alçat conservats arran de la sol·licitud de Joan Teixidó de construcció de la fàbrica de Cal Bassacs, es té informació molt concreta de com era el pont, en aquest moment el pont estava destruït per la part central. L'alçat ens mostra que es tractava d'un pont d'esquena d'ase, amb un gran arc central de mig punt i dos arcs més a cada costat. Inicialment en la resolució de la petició de construcció de la fàbrica, es va demanar que es respectessin les restes del pont, les quals no podien quedar afectades per la construcció de la fàbrica. Uns anys més tard, a finals del 1892 Antoni Teixidó va sol·licitar poder enderrocar el que quedava del pont al costat de la llera on tenia instal·lada la fàbrica, a fi de poder ampliar l'edifici; després de restar a exposició pública es va donar el permís. Al 1904 Josep Vilardell sol·licitar poder enderrocar les restes que quedaven al costat est; se li concedí el permís amb condició que les restes que quedessin dempeus no oferissin cap perill. | 42.0232900,1.8862500 | 407795 | 4652962 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49739-foto-08092-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49739-foto-08092-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49739-foto-08092-98-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont és conegut també amb el nom de Pont de Sant Marc de Cal Bassacs. | 92|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 49740 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-1 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX | El pont Nou o de la carretera és un pont de dues grans arcades centrals d'arcs rebaixats, separades per un pilar que descansa a la mateixa llera del riu. A cada extrem del pont hi ha una obertura en arc, aquestes són de configuració diferenciada, ja que al costat de llevant hi ha el canal de la fàbrica de Cal Metre. Tot el pont és de carreus de pedra ben tallats i polits. El pilar central té tallamar a cada cara, que dibuixa una semicircumferència de grans carreus coronada per una cornisa senzilla amb acabat arrodonit, els laterals dels arcs centrals es recolzen en 'semi-pilars' amb el mateix acabat que el central. El paviment i baranes han estat substituïdes al llarg dels anys. | 08092-99 | ubicat al pas del riu Llobregat a l'entrada del poble per el nord. | El pont forma part de la primera carretera de Sallent a Berga, les obres de la qual s'iniciaren el 1847. El projecte inicial no preveia la construcció d'aquest pont, ja que el disseny del traçat contemplava que a l'alçada del pati de l'Escola Pública la carretera continuaria recta cap a la font del Balç; finalment el projecte es modificà amb el conseqüent retard i la construcció d'aquest pont. Sembla que la seva construcció es va dur a terme entre els anys 1863 i 1865. | 42.0368900,1.8808800 | 407370 | 4654478 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49740-foto-08092-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49740-foto-08092-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons informacions recollides per Josep Busquets, els picapedreres que van bastir el pont, com a mostra d'agraïment per no haver patit cap accident, van construir una creu de pedra que es va situar a la roca del pont vell i que es documenta en diverses fotografies antigues. (BUSQUETS, J. i altres: 1999, 138) | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 49741 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX-XX | La plaça de la Vila constitueix un espai central del poble de Gironella a la zona del casc antic, a grans trets està delimitada per l'edifici consistorial al costat sud-est, i una filera de cases per el costat de llevant que s'estén fins l'església vella de Santa Eulàlia, i a la part més de ponent, la plaça obre damunt el riu Llobregat, zona on el tall natural de roca ha facilitat que la plaça quedi oberta per aquest extrem a manera de balconada sobre el riu i la resta de la vila que s'estén a l'altra banda. En aquesta part de ponent, un mur de pedra delimita i fa de barana per aquest extrem, a la part central del qual hi ha l'accés a l'ascensor que permet salvar el desnivell d'aquesta cota del poble amb la part baixa, en concret amb el camí de Cal Metre. L'extrem oest, on la plaça queda delimitada de manera natural per el penya-segat de la roca, es correspon també a la zona on hi ha restes conservades de l'antiga muralla de tancament de la vila, visibles sobretot des de la part baixa, i restes de la torre de l'homenatge, a l'extrem on hi ha l'edifici consistorial. De fet l'edifici consistorial està bastit damunt les restes de l'antic castell de Gironella, del qual a més de les esmentades també es conserven altres estructures més tardanes a nivell de la cota de la plaça. Així, la plaça queda en part configurada per restes i per tant, per estructures de l'antic castell i recinte emmurallat, per les restes del mateix castell, a l'emplaçament de l'edifici de l'Ajuntament i per tant, avui també delimitada per el mateix edifici consistorial i diversos edificis d'habitatges. La torre de l'homenatge presideix l'extrem sud-oest de la plaça, punt emblemàtic on a l'època de la república es va construir la torre del rellotge; es tracta d'una torre de planta quadrada bastida amb maó massís, just damunt l'antiga torre del castell. La torre del rellotge allotja la maquinària del rellotge al seu interior, disposa de tres esferes, una a cada façana excepte en la de més a llevant; la torre és coronada per la infraestructura del carilló. Aquet extrem de la plaça, torre de l'homenatge i campanar, amb el riu Llobregat i el pont vell constitueix una de les imatges més emblemàtiques de la vila. La plaça de la Vila és a més, la plaça que acull el mercat setmanal que es fa els dimecres. També és lloc de celebració de moltes festes i actes culturals o institucionals. | 08092-100 | al casc antic de Gironella, davant l'Ajuntament. | No és fins a inicis del segle XX que la plaça es comença a configurar com a tal, sembla que fins llavors, la petita plaça de l'Església, la qual s'obria davant de l'església vella de Santa Eulàlia era la plaça central d'aquesta zona. De fet a la zona del costat i davant de l'Ajuntament i l'església hi havia dos coberts (corrals), els quals en data 1910 eren oferts per comprar per part de la seva propietària Francesca Rovira a l'Ajuntament a fi d'engrandir la plaça. Amb la compra i posterior enderroc s'inicià la configuració de la plaça. Poc després, el 1912 es presentà el projecte per engrandir la plaça, des de l'extrem de l'actual casa dels Teixidor-Bassacs fins l'antiga torre del castell, en línia recta; en el context d'aquesta reforma, la propietari de la casa de l'extrem del balç, actual casa Teixidor-Bassacs (plaça de la Vila,núm. 1) va fer donació d'un hort que tenia a l'actual entrada de la plaça, amb l'objectiu que pogués servir de carrer d'entrada i que per tant, permetria connectar amb el camí que portava a la carretera. En el decurs de les obres de la plaça va cedir l'arc de descàrrega del mur que es construïa, per tant, del mur de contenció del tall de la roca, fet que va determinar un endarreriment de les obres. Consta que en data de febrer de 1913 les obres ja estaven acabades. Al llarg del 1914 es realitzaren actuacions de millora com la plantada d'alguns arbres. Tot i això, posteriorment, vers el 1929, es tornarien a iniciar algunes modificacions a la plaça, moment que en es documenta la compra i enderroc, per part de l'Ajuntament, de dues cases adossades a llevant de l'edifici consistorial, i que comportà una modificació i actuació urbanística en aquesta zona. A mitjans segle XX s'enderrocà un edifici que va permetre connectar directament la plaça de la Vila amb la plaça de l'Església. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49741-foto-08092-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49741-foto-08092-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49741-foto-08092-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons referencia Josep Busquets, la plaça de la Vila 'en els últims cent cinquanta anys la plaça de la Vila ha canviat cinc vegades de nom. Fins a mitjans del segle passat (s. XIX) s'anomenà plaça de l'Església, ja que davant de l'actual Ajuntament quasi no hi havia plaça u qyedava més centrada enfront de l'església vella. Després es digué plaça Constitucional fins al 1932, quan se li canvià el nom per plaça de la República (encara es guarda una artística placa de coure amb aquesta inscripció). En acabar-se la Guerra Civil, s'anomenà plaça de José Antonio i, en recuperar-se la democràcia, se la batejà de nou amb el nom de la plaça de la Vila.' (BUSQUETS, J. i altres:1999 ,239) | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.