Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 83095 | Camp del Cep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-cep | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22.</p> | XVIII-XIX | Amb la coberta esfondrada i amenaçat ruïna malgrat tingui les parets encara altes | <p>Construcció de planta més aviat quadrangular situada a l'extrem més oriental del municipi a l'antic camí que conduïa amb la vall del riu Saldes per la zona del collet d'Eina i damunt d'uns planells del camp del Cep. Aquest edifici es compon de una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt cavalls i llates de fusta (avui desapareguda) i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a llevant. Hi ha un predomini del massís respecte el buit concentrant la majoria de les obertures a migdia i llevant i resumides amb simples finestres allinades en fusta. L'aparell dels seus murs és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, i units amb argamassa de calç de color ocre i col·locats en filades més aviat irregulars. Tant sols són en pedra picada les cantonades.</p> | 08093-185 | A l'est de Cal Noguera mirant a la vall del riu Eina i a l'extrem més oriental del municipi | <p>Masia esmentada per primera vegada el 1863 segons E. Martín, 2005 en l'amillarament de 1863. En aquest document (ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863) extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22, el cap de casa era a mans de Josep Campà, estava ocupada per 5 persones majors de 7 anys i pagava una contribució rural de 389 rals, 48 rals d'urbana i 60 per a caps de bestiar. Referent a les dades del cadastre de 1776 desconeixem a quina casa pertanyia ja que el cognom Campà apareix moltes vegades i en diferents llocs ja que es tractava d'una de les famílies més potentades. (AHG. Cadastre de 1776). Consta que la casa no va sobreviure el flux migrador de 1900 entenent que va quedar abandonada.</p> | 42.2326100,1.8364200 | 403986 | 4676259 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83095-foto-08093-185-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla correspondre amb la clàssica masia erigida al llarg de l'època moderna per acollir els jornalers nouvinguts per a conrear noves terres a canvi d'una llar que sovint s'erigia en indrets inhòspits com seria el cas de la present casa que malgrat estigués al costat d'un antic camí ral que connectava amb el veïnat de Vilella i Vallcebre per l'anomenat camí del tabac i un estret engorjat quedava molt allunyada dels nuclis habitats. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83093 | Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noguera-1 | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí; MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny; ; DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 015 o Cal Noguera. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses; AHG. Cadastre de 1776; ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22. AAP. Rotlle 1108.</p> | XVII-XIX | Masia abandonada i amb la coberta enfonsada que amenaça en enderrocar-se | <p>Antiga masia situada en uns planells a la riba esquerra del torrent de Ca l'Estevenó i al final de la clotada del mateix nom i mirant a sud-est en un replà a la falda de la muntanya. Consta d'un edifici de tes cossos de planta rectangular allargassada i compost per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana de migdia on s'obre la porta d'entrada. En quant a la distribució de les obertures en les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit especialment les façanes nord, oest i est que són pràcticament cegues i tant sols hi ha obertures a la façana principal. A la planta baixa hi trobem dues portes obertes a la crugia de més a llevant de les quals una permet l'accés a l'habitatge i l'altre a les quadres. A la planta primera s'obren 3 finestres més amb bastiment i llinda de fusta i al sota teulada una darrera per a il·luminar les golfes. L'aparell de les façanes és divers a partir de murs de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb un morter de calç de color ocre i disposats en filades més aviat irregulars, murs amb fàbrica de tàpia i murs de paret seca. Interiorment s'estructura amb quadres a la planta baixa i cuina i menjador al pis principal amb el forn de pa situat a l'extrem de mes a llevant i amb la boca d'entrada construïda en pedra picada formant un bloc monolític. El volum exterior del forn queda embegut per l'allargament de la crugia est. Adossat a l'extrem sud-oest hi ha un cos rectangular amb pilars de maçoneria i cobert amb teulada a un sol vessant,avui esfondrada que era emprat com a pallissa. Entre aquest cos i la masia hi havia l'espai de l'era de batre el gra delimitat per murs de pedra seca. El conjunt es troba en avançat estat de ruïna i amenaça en caure. A l'oest de la casa s'endevina el cos de les pallisses, de planta rectangular i cobert de vegetació.</p> | 08093-183 | Al marge dret del torrent de Ca l'Estevenó en uns planells que miren a sud-est cap a la vall d'Eina | <p>La família Noguera natural de Saldes o Vallcebre es troba esmentada a Gisclareny a partir de 1755. de fet en un document consultat per E. Martín i procedent del fons de la família Medinacel·li a l'arxiu de l'abadia de Poblet esmenta el pagament de censos als senyors barons de Bagà (AAP. Rotlle 1108) esmenta que miquel Noguera pagava 3 sous. Mariano Noguera el 1761 arrendava cal Ros i entre 1764 i 1765 era de les cases que pagaven més cens (Martín, E. 2005). En el cadastre de 1776 Miquel Noguera tenia la casa núm.15 i posseïa 4 cases al seu nom i pagava 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 1 lliura, 7 sous i 1 diner de cadastre reial i 1 sou i 8 diners per a caps de bestiar (AHG. Cadastre de 1776). En quant a Mariano Noguera amb la casa núm 61 pagava molt més de contribució atès que corresponia amb el mas Campà o cal Ros. En l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual, amillarament 1863) i extret de Martín, E; 2005. Annex 21 esmenta que el cap de casa era a mans de Joan Noguera. Hi havia 7 persones majors de 7 anys i pagava 355 rals de contribució rural, 48 d'urbana i 78 per a caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori del 1900 i es va abandonar a mitjans del segle XX.</p> | 42.2359100,1.8315000 | 403585 | 4676630 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83093-foto-08093-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83093-foto-08093-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83093-foto-08093-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta masia sembla que partia d'una estructura simple de dos cossos de Planta baixa i primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica que amb el temps es va anar ampliant a llevant afegint-hi dues crugies més amb fàbrica de tàpia i pedra seca que va comportar l'allargament de la coberta est amb l'aparença existent. Sembla datar de mitjans del segle XVII. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83074 | La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-portella-3 | CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.41;MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55. .ACA llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863; AHG. cadastre de 1776 | XVIII-XIX | Enderrocada i coberta de vegetació | Ruïnes d'una casa o barraca situada a l'est del coll de l'Escriga a sota d'unes roques en un indret que es coneix com 'la Portella' o petit pas d'un antic camí veïnal que permetia baixar a Turboans pel vessant solell. La casa o mé sben dit la barraca està orientada a sud i aprofita una balma per a construïr-hi els seus murs. Es conserva encara part del mur de tancament sud construït amb aparell de pedra seca, mal treballada i escairada, unida en sec i col·locada en filades més aviat irregulars. L'alçada que es conserva de mur oscil·la entre els 50 i 75 cm i encara conserva algunes de les cantonades amb pedra més ben treballada. Al voltant seu s'endevinen restes de murs de feixa i de petits conreus molt precàris. | 08093-164 | A la part est del coll de l'escriga en un petit pas que hi ha cap al vessant sud | Documentalment no ens apareix enlloc aquesta casa que tant sols és citada per F. Caballè (Caballè i Cantalapiedra, F 1995) amb la qual cosa i degut a la proximitat amb la casa de l'Escriga s'hauria de relacionar com a part vinculant amb aquesta darrera. Segons Martín Desconeixem l'origen d'aquesta casa que segurament es remuntaria a inici de l'època moderna. Segons Martín, la casa de l'Escriga comença a ser esmentada el 1683, tot i que la documentació que s'ha conservat és més pròpia del segle XVIII i XIX. De fet el mateix Martín afirma que el segle XVIII una família procedent de Bagà, ocupa aquest mas des de 1704 fins a principi de segle XX. (Martín, E; 2005 annex.10) . Val a dir que el 1744 un tal Eudald Dachs, procedent possiblement de Gòsol té la casa de l'Escriga. La casa (heredat del coll d'Escrigu) surt esmentada en un document sobre els pagadors de les rendes i censos de les baronies de Pinós datat de 1755 i en el que contempla un pagament de 1 quartera de forment, 1 quartera d'ordi, 1 quartera de civada i 2 capons valorats en 5 lliures i 13 sous (Martín, E 2005).Font original arxiu abaia de Poblet. El cadastre de 1776 (AHG) esmenta que en nom de Ramon Costa (Escriga) hi havia 5 habitants, pagaven 3 lliures i 10 sous de cadastre personal, 1 llura, 8 sous i 11 diners de cadastre reial i 7 sous i 8 diners per a caps de Bestiar. En nom de Joan Dachs hi havia 3 persones (potser el mas de l'Escriga de baix ja que la casa era mes aviat petita per ancabir-hi 2 famílies) i pagaven un total de 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 8 diners de cadastre reial i 8 diners de caps de bestiar. Val a dir que el mateix cadastre hi ha un capítol per la casa de l'esqueriga habitada am 3 habitants i amb un pagament de 2 lliures, 3 sous i 5 diners de cadastre reial.Posteriorment en el doument de 1863 (AMG) i Martín, 2005 la casa tenia com a cap de família un tal Bonaventura i Puig. Hi havia 2 persones majors de 7 anys i pagven una contribució rural de 464 rals. La mateixa casa no va patir el flux migratori del segle XIX i principi del XX, raó de la qual a principi de 1900 la casa ja figura com a abandonada. | 42.2360400,1.8047800 | 401381 | 4676675 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83074-foto-08093-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83074-foto-08093-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83074-foto-08093-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquest tipus d'hàbitat respon a un model molt simple d'hàbitat ocupacional que aprofita les balmes i afloraments rocosos per a adossar-hi els murs de les cases. Respondria al mateix model de casa similar a Cal Peret de la Roca (fitxa 85), i també a la casa de cal Bisbe (fitxa 81) | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83094 | Alzina de Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-noguera | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Medi ambient i Habitatge. Parc Natural del Cadí Moixeró.</p> | No està protegida però es situa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró i s'aplica la mateixa protecció del parc | <p>Important alzina centenària situada en uns planells al costat de la casa de Cal Noguera i del camí de Ca l'Estevenó. Es tracta d'un arbre amb unes característiques monumentals i amb un tronc que medeix més d'un metre d'amplada i que té una copa que abraça gairebé els 5-6 metres al seu voltant. Es tracta d'un arbre que no està protegit però que es podria considerar com a arbre monumental degut a la seva magnitud. Sembla correspondre amb un exemplar de més de 400 anys</p> | 08093-184 | En uns planells a l'oest de Cal Noguera i a tocar el camí ral | 42.2365000,1.8311400 | 403556 | 4676696 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83094-foto-08093-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83094-foto-08093-184-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important alzina que denomina la ruta 'r' de Gisclareny i matrcada en verd i blanc com a sender local que parteix de la Collada de Turbians, baixa per Rocadecans Ca l'Estevenó continua a Vilella i retorna al coll de Turbians | 94 | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 83096 | Roc dels Quatrre batlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-dels-quatrre-batlles | MARTIN, E (2005) Una mirada sobre la història de Gisclareny. TORRES, C. A. (1905). Pirineu Català 'El Bergadà' IT. 114 de Bagà a Saldes per l'estret de Llúria. DDAA (2007). Inventari de camins ramaders del Berguedà. Camí de Gisclareny (ICR, 92). | Cobert de vegetació i d'arbres | Roc o cim de la serra de Gisclareny damunt del bac extremer (TM.de Bagà) i Santa Fè de Quer que delimita quatre termes municipals (Guardiola de Berguedà, Bagà, Gisclareny i Vallcebre). Era punt de reunió entre els batlles dels diversos municipis per tractar termes relacionats amb les pastures els emprius i els drets de barra. Es troba al costat del camí ral de Bagà a Gisclareny passant pel pas dels Portells i seguir en direcció a la Collada de Turbians per Rocadecans. Actualment és un punt cobert de vegetació i hi existeix un punt geodèsic i una fita de delimitació | 08093-186 | A l'extrem merdional del terme municipal de Gisclareny al capdamunt del bac extremer | La història d'aquest camí es remuntaria en ápoca medieval quan servia per enllaçar els nuclis de Bagà amb Gisclareny per la collada de Turbians. Aquest camí és esmantat per E. Martín (Martín, 2005) com una de les vies que permetia connectar la part més oriental del municipi amb els nuclis de Cal Noguera, Cal Estevenó, Rocadecans amb la part central. A l'anventari de Camins remaders del Berguedà (DDAA. 2007 Inventari de Camins ramaders del Berguedà) surt esmentat com a 'camí de Gisclareny' a la fitxa ICR.92. Aquest camí enllaçava mb el camí de Bagà a Gòsol (ICR.40) passant per Gisclareny al veïnat de Berta. De la csa de Rocadecans passava a la collada de Turbians i baixava per les costes de Cal pere Vilella fins a Cal Ralé on hi havia dret a abeurada i d'allí continuava pel vessant solell fins a Sant Miquel. De sant Miquel segui el ytraçat de la pista actual fins a Berta on es trobava amb l'encreuament del camí de Bagà a Gòsol i el que baixava a Espunya. (Camí de Maçaners). Aquest camí és citat en un mapa a escala 1:50.000 com a camí vell de Gòsol datat de 1949 i també en un topografic de 1:50.000 vell de la Pobla de Lillet datat de 1952 i denominat ' Camino de Santa Fe' referint-se a Santa Fè de Quer (TM de Bagà) | 42.2370100,1.8450300 | 404703 | 4676737 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83096-foto-08093-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83096-foto-08093-186-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El roc és pas obligat del camí de Bagà a Gisclareny. Aquest camí figura inventariat amb la fitxa núm ICR.92 o camí de Gisclareny a l'inventari de camins ramaders del Berguedà (DDAA; 2007. Inventari de camins ramaders del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà). Aquest camí que surt del monestir de Sant Llorenç es dirigeix als plans de Rebollet, cal Viudu i s'enfila pels obacs de la vaga major fins al roc dels Quatre batlles. D'allí segueix cap els plans de la casa de Rocadecans, Cal Raler i arriba a Sant Miquel en forma de carrera. També tenia algunes variants que permetien connectar amb el camí de Vilella (fitxa. 182) per mitjà de les costes de Rocadecans i el torrent de Ca L'Estevenó (fitxa 180). | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 83092 | Camí de Vilella. Tram de Ca l'Estevenó a Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vilella-tram-de-ca-lesteveno-a-cal-noguera | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 014 o Ca l'Estevenó. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses. DDAA (2007) Inventari de camins ramaders del Berguedà (iCR85). Consell Comarcal del Berguedà. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22.</p> | XVI-XIX | Mantingut com a sender local i marcat en verd i blanc | <p>Tram de camí ral que enllaça les cases de Cal Noguera i Ca l'Estevenó i Camp del Cep. Correspon amb un tram del camí que unia aquestes cases per la part baixa i que partint del nucli de Vilella connectava amb el camí descrit a la fitxa 180. Es tracta d'un tram empedrat d'uns 250 m voltat de murs de pedra seca i feixes de conreu que permet salvar el desnivell orogràfic existent pel pas del torrent de Ca l'Estevenó. Està pavimentat en alguns trams amb còdols de riu col·locats de cantó i units amb argamassa de calç. L'espai que separa les cases dels camps de conreu està delimitat amb murs de pedra seca a manera de 'carreres'. Aquest camí es fa servir per a ús veïnal.</p> | 08093-182 | Tram empedrat a sota Ca l'Estevenó (Ajuntament de Gisclareny. Av Roser S/N 08695) | <p>Possiblement la història d'aquest camí ens aniria lligada amb l'origen de la casa de Ca L'Estevenó i Cal Noguera que semblen remuntar-se el segle XVIII. De fet E. Martín (Martín; 2005) troba documentació de la casa a partir de 1863 (ACA llibrets de compliment Pasqual. Amillarament 1863) extret de Martín, 2005. Annex 21. esmenta que el cap de casa era Anton Pons, estava ocupada per 7 persones majors de 7 anys i pagava 284 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 60 de caps de bestiar. Anteriorment a aquesta data i tal com succeïa amb la casa de Cal Parleta no sabem a quin Pons es referiria ja que al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776)hi ha la casa núm.76 de Pera Pons que es podria relacionar amb aquesta ja que hi havia 5 cases (comptant coberts i quadres); estava habitada per 3 persones i pagava 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 12 sous i 4 diners de cadastre reial i no se sap que pagava de bestiar. L'altre pons que surt esmentat correspondria amb el Mateu de Vilella, possiblement. La casa va sobreviure el flux migrador de 1900 i consta que deuria estar ocupada fins a mitjans de segle XX. Amb tot pensem que el camí ja existia d'abans ja que permetia connectar els veïnats de Vilella i Cal Noguera amb l'antic nucli de Llenes i la riera de Saldes. Aquest camí segons l'inventari de camins ramaders apareix esmentat la seva meitat al mapa 1:50.000 de la Pobla de Lillet de 1951 i també al mapa 1:50.00 vell de Gósol i datat de 1949.</p> | 42.2376700,1.8295500 | 403427 | 4676828 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83092-foto-08093-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83092-foto-08093-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83092-foto-08093-182-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí construït en el mateix moment que la casa i les veïnes de Cal Noguera i camp del Cep per enllaçar amb els veïnats de Vilella i possiblement també amb la riera de Saldes i el camí esmentat a la fitxa núm. 180 Segons l'inventari de camins ramaders del Berguedà (DDAA. 2007. Inventari de camins ramaders del Berguedà) aquest camí conegut com el camí del tabac coincideix amb la fitxa núm. ICR.85 del Collet d'Eina a Gisclareny. Partia de la carrerada del Vilar i Llenes (TM. Guardiola de Berguedà), continuava per la vessant solella pel camp de la canal, continuava a Camp del Cep i arribava a Cal Noguera .Actualment es fa servir com a sender local de la ruta 'r' de Gisclareny que volta per 'l'alzina' | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83091 | Ca l'Estevenó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteveno-1 | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 014 o Ca l'Estevenó. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22.</p> | XVII-XIX | Malgrat que la casa estigui encara dempeus està deshabitada, amb la porta esbotzada i a mercè de les inclemències del temps | <p>Conjunt arquitectònic de la masia de Ca l'Estvenó situada al marge esquerra del torrent de Ca L'Estevenó en un indret enclotat a sota de la Coma Escura i plans de Rocadecans. Està compost per un seguit de cossos; la casa principal, les pallisses i les quadres organitzades a l'entorn d'un espai obert o era delimitada per un mur o baluard de pedra. La casa principal es situa a l'extrem oest del conjunt en una terrassa artificial formada per murs de contenció. És de planta rectangular allargassada amb dues crugies separades per murs mitgers i estructurada en planta baixa i un primer pis i golfa cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant on s'obre la porta d'entrada a les dues crugies de més al nord i coberta d'un únic vessant a la crugia sud. En quant a la distribució i organització de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit especialment als murs de tramuntana, on en sobresurt el volum semicircular del forn de pa, el de ponent i finalment el de migdia. Tant sols presenta obertures la façana principal que mira a l'est on hi ha la porta d'entrada coronada en arc rebaixat i una porta allindada en fusta al seu costat i dues balconeres amb balcó de barana de ferro situat al mateix pla que la façana a l'alçada del primer pis. A sota la teulada hi ha dues finestres més que coincideixen amb l'àmbit de les golfes. L'aparell i fàbrica dels seus murs és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars i horitzontals. Tant sols són en pedra picada les cantonades principals i els muntants de les portes de la planta baixa. Interiorment trobem les quadres i els estables a la planta baixa pavimentats en llosa de pedra i amb les menjadores encara conservades. En un costat hi ha l'escala que puja al primer pis, pavimentat en posts de fusta i separat per envans també de fusta. En aquesta planta hi trobem el menjador i sal ad'estar amb la cuina, la campana de la llar de foc i el forn així com altres habitacions. Adossat a l'extrem nord-est hi ha les marques d'un cos quadrangular coberta amb teulada a un únic vessant i sostingut per murs i pilars de maçoneria el qual s'emprava com a pallissa. Aquest cos està parcialment esfondrat. A la banda oposada de la casa principal hi ha un altre volum rectangular d'una única planta cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a l'oest mirant a l'era. Les façanes són completament cegues llevat de la que mira a l'era on hi ha les obertures de la pallissa. La unió d'aquest cos amb la resta de dependències de la masia es fa mitjançant un mur o baluard de pedra seca al qual s'hi accedeix per un portal d'entrada obert al nord al costat del camí que hi accedeix. El conjunt s'assenta en un vessant de la muntanya el qual és salvat mitjançant escales i rampes de pedra. Fora d'aquest nucli centralitzat i al costat del camí de Cal Noguera hi ha un tercer cos, avui enderrocat que era emprat com a graner i que estava cobert amb teulada a dues vessants.</p> | 08093-181 | Al costat esquerra del torrent de Ca l'Estevenó a sota de Rocadecans i mirant a la riera de Saldes | <p>L'origen de la casa de Ca L'Estevenó sembla remuntar-se el segle XVIII. De fet E. Martín (Martín; 2005) troba documentació de la casa a partir de 1863 (ACA llibrets de compliment Pasqual. Amillarament 1863) extret de Martín, 2005. Annex 21. esmenta que el cap de casa era Anton Pons, estava ocupada per 7 persones majors de 7 anys i pagava 284 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 60 de caps de bestiar. Anteriorment a aquesta data i tal com succeïa amb la casa de Cal Parleta no sabem a quin Pons es referiria ja que al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776)hi ha la casa núm.76 de Pera Pons que es podria relacionar amb aquesta ja que hi havia 5 cases (comptant coberts i quadres); estava habitada per 3 persones i pagava 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 12 sous i 4 diners de cadastre reial i no se sap que pagava de bestiar. L'altre pons que surt esmentat correspondria amb el Mateu de Vilella, possiblement. La casa va sobreviure el flux migratori de 1900 i consta deurua estar ocupada fins a mitjans de segle XX. Actualment està deshabitada.</p> | 42.2380500,1.8293600 | 403412 | 4676871 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83091-foto-08093-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83091-foto-08093-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83091-foto-08093-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Construcció que sembla datar de mitjans del segle XVII o XVIII i no s'hi aprecien gaires reformes. Sembla que el cos originari de la casa correspon amb la part de més a tramuntana i el més recent és a migdia però no s'hi endevinen masses reformes | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83090 | Camí de Cal Noguera a Rocadecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-noguera-a-rocadecans | <p>MARTIN, E (2005) Una mirada sobre la història de Gisclareny DDAA (2007). Inventari de camins ramaders del Berguedà.</p> | XIV-XIX | Sender en ús com a camí veïnal i com a sender local de l'itinerari de 'l'alzina'. Ruta R de Gisclareny | <p>Tram de camí empedrat que permetia enllaçar les cases de Cal Noguera, Ca l'Estevenó i Camp del Cep amb Rocadecans i el camí ral que provenia de Bagà per l'obaga Major i es dirigia a Gisclareny passant per Sant Miquel de Turbians. El tram que es conserva en més bon estat del camí és el que passa pel costat del torrent de Ca l'Estevenó fins a les cases homònimes de Ca l'Estevenó i també de Cal Noguera. Aquest camí segueix les corbes de nivelll amb alguns trams de pujada que estan salvats per mitjà de graons i empedrats de còdols de riu col·locats de cantó i delimitats per murs de pedra seca a manera de 'carreres'. Forma algues recolzades i revolts i travessa alguns graus. El tram superior des de que s'abandona el torrent fins que enllaça amb el camí ral de Bagà a Gisclareny per Turbians i Quer està pràcticament desaparegut. El camí està senyalitzat com a ruta de sender local (verd i blanc) amb l'itinerari 'r' o de l'alzina. Es conserva en bon estat ja que el camí encara es fa servir per accedir a les cases esmentades i també com a sender local.</p> | 08093-180 | Tram que surt de Cal Noguera i va a Rocadecans (Ajuntament de Gisclareny. Av Roser S/N 08695) | <p>Aquest tram de camí no ens surt esmentat per enlloc tot i que queda clar que i tal com hem especificat a l'apartat de les observacions que servia per comunicar les cases de la part baixa del torrent de Ca l'Estevenó ( Ca l'Estevenó, Cal Noguera i Camp del Cep) amb les de la part alta i al costat del camí ral de Bagà; és a dir Rocadecans, La Barraca (de cal Noguera) a mig camí i sota unes feixes i cal Misèria a l'extrem més meridional i prop del Portell i roc dels quatre batlles. És possible que aquesta via enllacés amb la riera de saldes per la part baixa i amb el camí del collet d'Eina a Gósol passant per Grallera i Bósoms. Amb tot no deixa de ser una hipòtesi. No figura inventariat al catàleg de camins ramaders del Berguedà (DDAA, 2007. Inventari de camins ramaders del Berguedà) ni tampoc en el llistat de camins o catàleg de camins veïnals que va fer la Diputació de Barcelona el 1855 en un intent de millorar-ne el seu traçat. Sembla clar que la principal via d'accés a aquest petit veïnat es feia per la part baixa des del nucli de Vilella</p> | 42.2384000,1.8293100 | 403408 | 4676909 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83090-foto-08093-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83090-foto-08093-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83090-foto-08093-180-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segurament es tractava d'un camí veïnal que connectava les cases de Cal Noguera, Ca l'Estevenó i Camp del Cep amb Rocadecans. Per tractar-se d'un camí veïnal té alguns trams notables amb empedrat de còdols de riu i graons per a salvar el desnivell que fan pensar en un camí ral. Possiblememt aquest camí de camp del cep hauria connectat amb la riera de Saldes i el camí de Guardiola a Gósol passant per Fréixens, considerant-lo com un ramal de connexió entre dues vies ramaderes importants; la de Bagà a Gisclareny per Turbians i la del Collet d'Eina a Gósol per la vall del riu Eina. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83118 | Restes d'altres molins al molí de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-daltres-molins-al-moli-de-vilella | AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 01. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex, 21 i 22. | XIV-XIX | Malgrat estigui en desús es conserven en bon estat mig coberts de llot i solatge | A sota del molí nou de Vilella hi ha una terrassa artificial que a sota seu acull els carcavans de dos molins més que podrien ser el molí escairador i altres i que podrien correspondre amb els vestigis de molins més antics, per ara no coneguts. El primer d'ells es situa en una terrassa que hi ha sota el carcavà del molí 'nou' a la banda de més a llevant. Conserva encara la volta del seu carcavà en arc de mig punt lleugerament apuntat i amb les dovelles de pedra tosca on al seu fons hi ha encara el rodet amb les pales, el dau i l'arbre o tronc que el connectava amb la part superior. A la part superior s'parecia el forat però ha desparegut completament l'estructura superior. Al costat sud-est d'aquest primer carcavà n'hi ha un de segon encara més curiós i rar que el primer ja que la sortida del carcavà està excavada a la roca natural o tosca formant una mena de 'cova' i destacant especialment la volta interior del carcavà de planta circular formant cúpula de pedra tosca ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i formant filades més aviat regulars. Al mig de la part suerior hi ha un ull circular d'on hi ha l'arbre o tronc de fusta que el connectava amb la sala de les moles, avui desapareguda. | 08093-208 | Sota del molí nou de Vilella en un aobaga a sota sdel veïnat i al costat del torrent | Malgrat que no es tingui constància d'un molí situat en aquest indret en época medieval, pensem que aquests dos carcavans corresponen amb els vestigis d'un molí d'aquestes característiques ja que tant la forma de tallar les pedres com el sistema constructiu recorden a molins d'aquesta época. Tot i axí caldria fer-hi una exploració arqueològica per a poder-ho confirmar.Malgrat això del molí de Vilella no en tenim masses referències escrites doncs, Si Francesc Caballè (Caballè o Cantalapiedra, F; 1996) esmenta que va funcionar fins el segle XVII quant es va reemplaçar pel nou; Eduard Martín especifica que no hi ha constància d'un molí a Vilella fins el segle XIX. Malgrat tot. Gener Aymaní en el seu llibre de 'Els molins fariners de la vall del Bastereny' argumenta el mateix que Caballè dient que el molí vell va funcionar fins el segle XIX i afegeix que el 1894 els dos molins eren habitats. Sembla ser que ambdós edificis són contemporànis malgrat denominar-se vell i nou. En el cadastre de 1776 sembla correspondre amb la casa núm.69 a nom de Josep Casadessús on hi tenia 2 cases, estava habitat per 4 persones i pagava 2 lliures i 18 sous de cadastre personal, 4 lliures, 19 sous i 9 diners de cadastre reial i 15 sous i 2 diners per a caps de bestiar. En l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) extret de Martín; 2005 Annex 21. especifica que la casa del molí (molí nou) estava a mans de Ramon Casadessus on hi vivien persones majors de 7 anys i pagaven una contribuciói rural de 131 rals i 72 d'urbana. No especifica res per als caps de bestiar. El 1815 el masover de la casa era Martí Casadessús i el 1851és propietat d'un home de Bagà i el masover és Ramón Casadesús. La casa va sobreviure el flux migratòri de 1900 i va quedar abandonada. Actualment està rehabilitada i ben conservada. | 42.2405000,1.8228600 | 402879 | 4677150 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83118-foto-08093-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83118-foto-08093-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83118-foto-08093-208-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests dos carcavans tant per la seva forma, tipologia i manera de treballar les pedres semblen correspondre amb els vestigis de molins més antics situats al mateix indret que l'actual i que van ser reaprofitats per a encaixar-hi els mecanismes i maquinària del molí de l'oli i l'escairador del molí de vilella. La presencia de carcavans en forma circular i acabats en cúpula fa que sigui un element insòlit i rar en els molins fariners ja que era molt poc habitual. En quant a la topologia del molí correspon als models més evolucionats de molí de cup o tipus 'C' de Josep Nuet i Jordi Bolós, caracteritzats per basses que acumulen l'alçada necessària perque l'aigua guanyi forá mitjançant un salt aconseguit pel fort desnivell entre la bassa i el carcavà del molí i moure el rodet per fer funcionar el seu mecanisme. El molí del Puig (fitxa 24). El molí de Cal Cerdanyola (fitxa 11) seria un model de molí molt més rudimentari i del tipus 'A' segons Nuet i Badia i Jordi Bolós i Masclans. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83117 | Molí nou de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-vilella | AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà; BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 01. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses); AHG. Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex, 21 i 22. | XVII-XIX | Restuarat pel seu propietari com a habitatge i residencia ha conservat la planta baoxa i el soterràni de forma intacte i amb tots els element originaris del molí. | Molí situat uns metres més avall del molí vell de Vilella al costat esquerra del torrent de Vilella i també del torrent de la Font de baix. El conjunt arquitectònic es compòn del casal moliner, la sala de les moles i els carcavans. La bassa es conserva sitjada a la part posterior i el salt és visible en un costat. El casal moliner presenta una planta més aviat rectangular compost per una planta soterràni ocupada pels carcavans, una planta baixa amb la sala de les moles, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a l'est on hi ha la porta d'entrada.Presenta els muntants i la llinda de pedra picada. Damunt seu hi ha una eixida amb balcó de fusta i aixoplugada per una coberta a un únic vessant de teula ceràmica damunt de llates i cavalls de fusta i on hi ha oberta una blaconera i una finestra de tipus allindat. A la planta segona hi ha una darrera obertura allindada coincidint amb les golfes. La façana de migdia hi ha la sortida del carcavà amb volta de canó de tipus encofrat construïda en pedra tosca i on encara hi ha al seu foins el rodet amb el banc, el dau i la clau de l'engegador així com part de l'arbre que connectava amb la sala de moles. Damunt seu hi ha una obertura allindada coincidint amb la sala de les moles i dues més al pis del ddamunt coincidint amb l'habitatge del moliner. La façana oest hi ha aneexionat un cos i volum més tardà i la nord aprofita l'àmbit de l'antiga bassa convertida en aparcament de la casa i el salt amb el cup en un costat. L'aparell constructiu és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. Les cantonades són de pedra més ben desbastada i unida mitjançant argamassa de calç. L'interior de la planta baixa conserva el casal moliner amb tots els elements de la maquinària d'un molí perfectament conservats. Es conserven les moles volanderes i la mola sota amb els corresponents riscles i dins del calaix o caixa de fusta que les protegeix i evita que la farina i el gra caiguéssin. L'arbre o eix del molí que connecta les moles amb el carcavà, el farinal, el vessador, la tremuja amb el canalet per on es dipositava el gra i fins hi tot la cabra per canviar les moles. Es conserva en perfecte estat. El paviment de la sala és de rajola ceràmica disposada de forma reticulada i en un costat hi ha l'escala que permet connectar amb l'estatge del moliner. Aquest es conserva completament reformat i adaptat com a habitatge tot i que manté l'estructura bàsica. | 08093-207 | Al sud del molí vell i al costat del torrent de Vilella. | El molí de Vilella no en tenim masses referències escrites doncs, Si Francesc Caballè (Caballè o Cantalapiedra, F; 1996) esmenta que va funcionar fins el segle XVII quant es va reemplaçar pel nou; Eduard Martín especifica que no hi ha constància d'un molí a Vilella fins el segle XIX. Malgrat tot. Gener Aymaní en el seu llibre de 'Els molins fariners de la vall del Bastereny' argumenta el mateix que Caballè dient que el molí vell va funcionar fins el segle XIX i afegeix que el 1894 els dos molins eren habitats. Sembla ser que ambdós edificis són contemporànis malgrat denominar-se vell i nou. En el cadastre de 1776 sembla correspondre amb la casa núm.69 a nom de Josep Casadessús on hi tenia 2 cases, estava habitat per 4 persones i pagava 2 lliures i 18 sous de cadastre personal, 4 lliures, 19 sous i 9 diners de cadastre reial i 15 sous i 2 diners per a caps de bestiar. En l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) extret de Martín; 2005 Annex 21. especifica que la casa del molí (molí nou) estava a mans de Ramon Casadessus on hi vivien persones majors de 7 anys i pagaven una contribuciói rural de 131 rals i 72 d'urbana. No especifica res per als caps de bestiar. El 1815 el masover de la casa era Martí Casadessús i el 1851és propietat d'un home de Bagà i el masover és Ramón Casadesús. La casa va sobreviure el flux migratòri de 1900 i va quedar abandonada. Actualment està rehabilitada i ben conservada. | 42.2404400,1.8106900 | 401875 | 4677157 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83117-foto-08093-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83117-foto-08093-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83117-foto-08093-207-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La mola sotana funcionava juntament amb la mola superior o 'volandera' en la conversió del blat dipositat en unes tremuges amb farina. Ambdues moles anaven unides amb un eix vertical o arbre. L'arbre o eix del molí era reforçat per unes anelles de ferro per evitar que la fusta s'estellés i anava connectat al coll-ferro, una barra de ferro clavada al capdamunt de l'arbre amb la part inferior amb una secció rectangular, la mitjana cilíndrica i la superior quadrada on s'hi encaixava la nadilla. El coll ferro travessava pel mig les dues moles; la inferior fixe anomenada sotana i la superior mòbil, anomenada volandera. La nadilla era una peça de ferro que tenia la forma de dues pales, amb els extrems més prims que el centre i en la que hi tenia un forat quadrat al centre que s'ajustava a la part superior del coll-ferro. Anava encaixada i ajustada a la part inferior de la mola volandera amb la funció de sostenir-la. La mola volandera amb la part inferior incisa formant cèrcols estava en contacte amb una mola fixe o sotana que tenia un forat al seu centre per al que s'hi encaixava la part cilíndrica del coll ferro. El frec de les dues moles, la volandera en el sentit de les agulles del rellotge i la sotana rígida generava la mòlta del gra. Si la mola volandera tenia unes incisions en forma de cèrcols, la sotana els tenia rectes. La funció d'aquests ratllats era la d'apartar el segó, facilitar la mòlta del gra i ajudar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. Per tal que el gra triturat penetrés al mig de les dues moles; primer calia netejar-lo rentant-lo i deixant-lo en remull unes hores. Després s'assecava i acte seguit es dipositava per un embut de fusta, anomenat tremuja on s'hi accedia per uns graons. Per un conducte, dit el canalet anava a parar a dins de l'ull de la mola volandera, protegida per una caixa de fusta o riscle per evitar que la farina s'escampés. | 119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83116 | Molí vell de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-vilella | AYMANÍ I DOMINGO, G.; 2002. Els molins hidràulics de la vall del Bastereny. Associació Medieval de Bagà. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 01. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex, 21 i 22. | XVII-XIX | Adaptat com a segona residència. Es conserva en bon estat | L'antic molí de Vilella es troba al costat drer del torrent de la font de baix.a fluent del torrent de Vilella en un indret enclotat i hombrívol. Es tracta d'una construcció de planta més aviat rectangular composta per una planta baixa i dues plantes pis cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent. En quant a la distribució i organització de les obertures en façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una concentració de les obertures a la façana de migdia i ponent. La façana de migdia hi té obertes un a porta allindada i dues finestres a l'alçada del primer pis. A la façana de ponent hi ha dues obertures rectangulars a la planta primera i dues més a la segona corresponents a petites finestres. Desconeixem l'indret on es situa el carcavà ja que la sortida ha estat tapiada. L'interior convertit en habitatge ha perdut tota la maquinària de l'antic molí. L'aparell és de maçoneria de pedra mal treballlada i escairada, unida amb argamassa de calç i col·locada en filades més aviat irregulars. Tan sols les cantonades són en pedra ben desbastada. A la part de tramuntana hi ha adossat un cobert de dues plantes amb balcons de barana de fusta. A la part externa hi ha un petit aqüeduste de pedra que sosté un reg o sobreixidor de l'aigua. El conjunt es troba en bon estat | 08093-206 | Al costat del torrent de Vilella i de la font de baix a sota el nucli de Vilella | El molí de Vilella no en tenim masses referències escrites doncs, Si Francesc Caballè (Caballè o Cantalapiedra, F; 1996) esmenta que va funcionar fins el segle XVII quant es va reemplaçar pel nou; Eduard Martín especifica que no hi ha constància d'un molí a Vilella fins el segle XIX. Malgrat tot. Gener Aymaní en el seu llibre de 'Els molins fariners de la vall del Bastereny' argumenta el mateix que Caballè dient que el molí vell va funcionar fins el segle XIX i afegeix que el 1894 els dos molins eren habitats. Sembla ser que ambdós edificis són contemporànis malgrat denominar-se vell i nou. En el cadastre de 1776 sembla correspondre amb la casa núm.69 a nom de Josep Casadessús on hi tenia 2 cases, estava habitat per 4 persones i pagava 2 lliures i 18 sous de cadastre personal, 4 lliures, 19 sous i 9 diners de cadastre reial i 15 sous i 2 diners per a caps de bestiar. En l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) extret de Martín; 2005 Annex 21. especifica que la casa del molí (molí nou) estava a mans de Ramon Casadessus on hi vivien persones majors de 7 anys i pagaven una contribuciói rural de 131 rals i 72 d'urbana. No especifica res per als caps de bestiar. El 1815 el masover de la casa era Martí Casadessús i el 1851és propietat d'un home de Bagà i el masover és Ramón Casadesús. La casa va sobreviure el flux migratòri de 1900 i va quedar abandonada. Actualment està rehabilitada.. | 42.2408800,1.8115500 | 401947 | 4677205 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83116-foto-08093-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83116-foto-08093-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83116-foto-08093-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La mauqinària ha estat desmuntada i els carcavans han estat sitjats de manera que no es poden veure tot i que es pot intuïr la seva sortida. A la part de darrere de la casa encara es pot intuïr l'emplaçament de la bassa o peixera on hi havia el salt. Actualment és un prat i un camp de la casa. | 119|93 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83088 | Rocadecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocadecans | CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 12, 21 i 22. AAP. Rotlle 1108 | XVI-XIX | Sense coberta, amb els forjats dels pisos esfondrats i amenaçant ruïna | Ruïnes de l'antiga masia i coberts de Rocadecans situada en un punt enlairat damunt els planells de Rocadecans al vessant sud-est del cim de Turbians i orientada a la vall de Cal Estevanó. El conjunt arquitectonic presenta una planta més aviat quadrangular i compacte amb el cos principal de la masia situat a tramuntana, els coberts i les pallisses situats a migdia i tancat darrere un mur o baluard que en delimitava l'era de batre. El volum residencial es situa a la part nord i presenta una planta rectangular allargassada amb tres crugies separades per murs mitges i pilars de pedra i estructurada en planta baixa i primer pis i golfes amb coberta a un únic vessant (avui desapareguda) de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta orientada a sud cap a l'era. En quant a la distribució dels seus murs hi ha un predromini del massís a les façanes nord on tant sols en sobresurt el volum quadrangular del forn de pa, la façana est amb dues finestres coronades en llinda de fusta a l'alçada del primer pis i la oest completament cega. La de migdia en canvi hi ha un predomini del buit ja que està ocupada per porxos a la planta baixa i eixides al primer pis(avui desaparegudes) que abracen dues crugies de la façana i estan separades en dos trams mitjançant pilars de maçoneria. La porta d'entrada es situa a la crugia central a darrere del porxo i té els bastiments i llindes de fusta. Al seu costat esquerra una obertura coronada en arc rebaixat dona accés a les quadres. L'escala que connectava amb el primer pis es situava a la crugia central i avui està coberta de runa i enderroc de la casa. Al primer pis hi havia la sala amb la cuina i el forn de pa i algunes habitacions, avui del tot desaparegudes. L'aparell constructiu de la casa és de fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats,units amb argamasa de calç de color ocre i col·locada en filades més aviat irregulars. Tant sols són en pedra picada les cantonades. Davant de la façana sud hi hauria hagut l'era delimitada per un mur o blauard de pedra seca i accessible per un portal obert a ponent. En aquesta part hi haurien adossats els volums de les quadres i les pallisses situats al voltant de l'era i avui pràcticament desparegudes. El conjunt està molt arruïnat malgrat conservi bona part de l'esructura dempeus. | 08093-178 | Masia assentada al sud-est del cim de Turbians i del coll homònim en uns planells sobre Cal Noguera | La casa de Rocadecans tindria un orígen possiblement medieval (Rocadecans vell) com a habitatge construït sota una gran roca o balma 'la roca dels cans' i que amb el temps seria desplaçada uns metres més al sud a l'emplaçament actual formant una masia de mida mitjana. La casa com a tal surt esmentada per primera vegada el 1674 (Martín, E, 2005) en u document que no precisa en detall. Posteriorment el 1716 Joan Campà de Cal Ros hi ven un censal i el 1744 un botiguer de Barcelona hi fa un plet. El 1756 en un document que el mateix Martín va trobar de l'arxiu dels Medinacel·li a l'abadia de Poblet sobre els pagadors de censos als senyors de la baronia de Pinós especifica que per 'Lheretat de Rocadecans es pagava 1 quartera de forment, 1 quartera d'ordi, 1 quartera de civada i 2 capons valorada en 5 lliures i 15 sous' (Martín, E; 2005. Annex. 12). Posteriorment i en el cadastre de 1776 la casa de Rocadecans és de les cases grans que paga més cadastre a part del Puig. Surt esmentada com a casa núm. 68 amb tres cases i a nom de Pere Campà. (una de les cases podria ser el Rocadecans vell). Aquesta casa ocupada per 6 persones pagava una contribució de 4 lliures i8 sous de cadastre personal, 7 lliures 3 sous i 2 diners de cadastre reial i 1 lliura 8 sous i 8 diners per als caps de bestiar. En l'amillaramemt de 1863 (ACA.llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) i extret de Martín, E; 2005. Annex 21 especifica que el cap de casa era Martí Calvés, estava habitada per 3 persones majors de 7 anys i amb un pagament de 446 rals de contribució rural i 48 d'urbana. No especifica res per al bestiar. La casa va sobreviure el flux migratòri del 1900 però deuria quedar abandonada després de la guerra. Avui estpa completament abandonada. | 42.2428800,1.8267900 | 403207 | 4677410 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83088-foto-08093-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83088-foto-08093-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83088-foto-08093-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat el seu estat d'abandó i de ruïna encara es poden identificar diferents fases constructives amb un cos originari situat a les dues crugies de més a l'oest amb aparell i fàbrica de maçoneria més acurada. En aquell moment la coberta hauia estat possiblement a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. Poc després se li va afegir el cos de llevant amb un únic pis i teulada a un únic vessant a mb un aparell més pobre de maçoneria i paret seca. Ja en un moment més avançat es va canviar el sentit de les cobertes unificant´-les en una de sola a un sol vessant i orientada a migdia. Les darreres reformes consistiren amb l'annexió d'una eixida a la façana de migdia i que es cobrí mitjançant un allargament de la teulada principal. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83111 | Cal Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet-0 | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 05 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses) AHG. Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex, 21 i 22</p> | XVIII-XIX | Adaptada i convertida en residència | <p>Construcció situada a l'oest del mas Vaquer (fitxa 200).la qual resta separada per un pas comunitari. Es tracta d'un edifici que ha estat molt restaurat i que presenta una planta més aviat rectangular assentada aprofitant el desnivell del terreny i formada per dues plantes pis i un sota teulada cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. L'aparell constructiu de la masia és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. Únicament són amb aparell de pedra treballada les cantonades i bastiments d'algunes de les obertures. En quant a la distribució de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues portes obertes a la façana de llevant i ponent, i quatre finestres a la façana principal; dues obertes a la planta primera i dues més més petites a nivell del primer pis. A l'alçada del sota coberta hi ha un òcul circular. L'interior ha estat molt reformat per adaptar-lo a residència.</p> | 08093-201 | Al costat del mas Vaquer al nucli de Vilellla a sota del Puigventós i als plans homònims | <p>Casa que sembla ser originaria el 1650 juntament amb cal Vaquer degut a la seva proximitat la qual hi aniria relacionada com a cobert i pallissa de la mateixa. Sembla ser, doncs que la casa deuria pertànyer a la família Còdol de Bagà i va ser adquirida pels Barral ja que segurament correspon amb la casa núm. 79 del cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) a nom de Josep Barral (menor). Aquesta finca tenia 4 cases, habitades per 3 persones i pagava 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 14 sous de cadastre reial i no especifica res per a caps de bestiar. Posteriorment el 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual Amillarament de 1863) extret de Martín. Annex 21. especifica que la casa era a mans de Bonaventura Companyó com a cap de casa, estava habitada per 2 persones majors de 7 anys i pagava 119 rals de contribució rural, 24 d'urbana i no especifica que es pagava per a caps de bestiar. Consta que la casa va sobreviure el flux migrador de 1900. Va ser deshabitada després de la guerra civil i posteriorment rehabilitada per a usos residencials.</p> | 42.2431700,1.8092100 | 401757 | 4677462 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83111-foto-08093-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83111-foto-08093-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83111-foto-08093-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que ha estat molt reformada per adaptar-la a residència tot i que ha sabut mantenir les característiques i trets bàsics i essencials de les cases del terme i municipi de Gisclareny. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83110 | Cal Vaqué, abans Mas Parer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaque-abans-mas-parer | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 04 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses) AHG. Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 10, 21 i 22</p> | XVI-XVIII | Adaptada com a residència. | <p>Edificació que forma part del veïnat de Vilella a l'extrem meridional de la serra de Gisclareny i en uns prats assolellats a sota de Pugventós i al costat esquerra del torrent de la font de baix. Correspon amb una de les tres cases que hi ha habitades juntament amb cal Ponet i Paradís. Cal Toni Joan (mas Llitjós i mas Vilella), Cal Miqueló i Ca L'Anton que estan deshabitades i completament arruïnades. La casa que comparteix era amb cal Ponet (fitxa 201) es compon de dos volums rectangulars disposats de forma esglaonada en terrasses artificials seguint l'orografia del terreny i amb dues crugies cadascun. El cos situat més a migdia s'estructura mitjançant una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La porta es situa a la façana nord. En quant a la distribució de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit sobretot a les façanes est i nord que està embeguda pel cos més antic de la masia. La façana sud es distribueix amb dos finestrals a la planta baixa que substitueixen a antigues finestres rectangulars i tres més a l'alçada del primer pis de les quals la del mig és una obra molt recent. La façana lateral oest és on s'obre la porta d'entrada allindada en fusta i amb dues balconeres al primer pis amb barana de fusta situada a la mateixa línia de façana. L'aparell constructiu és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units mitjançant argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades principals. A la planta baixa s'endevinen traces d'elements més antics construïts en còdols de riu ben desbastats. Aquest volum ha estat restaurat per adaptar-lo a residència. Adossat a tramuntana i en una terrassa més elevada hi ha un segon volum quadrangular que sembla correspondre amb l'obra original de la casa. A diferència de l'anterior no ha estat restaurat i conserva encara els elements originaris. La façana nord és completament cega, la oest s'obre la porta d'entrada allindada en fusta i la sud resta embeguda per l'annexió del cos descrit unes línies més amunt i només en sobresurt el pinyó del carener. Es compon de planta baixa i primer pis, aprofita el desnivell i pendent del terreny i cal destacar que damunt de la porta d'entrada hi ha una petita obertura flanquejada per quatre petits orificis quadrangulars o colomars. L'aparell és de tàpia i maçoneria.</p> | 08093-200 | Al nucli de Vilella a sota de Puigventós i al costat esquerra del Torrent de Vilella ens uns plans | <p>Segon E.Martín (Martín, E; 2005) l'origen d'aquest mas conegut també com a mas Parer es remunta el 1650 a través d'un document del RHB (ACBR. 1727) on esmenta que Josep Barral l'havia adquirit dels senyors de Còdol de Bagà. Extret de Martín; 2005. Annex. 10. Consta que el 1665 un tal Molins compra el mas Llitjós als Campà i posseeix la Casanova de Villella (Martín, 2005. Annex. 10) . El 1684 Maria de Còdol hi estableix Pere Campà del mas Campà (Martín, E; 2005. Annex.10) En el cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) correspon amb la casa núm. 78 a nom de Josep Barral (major) ocupada per 3 cases i 3 persones i amb un pagament de 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 2 lliures, 19 sous i 1 diner de cadastre reial i 2 lliures i 6 sous per a caps de bestiar. Poc després, el 1863 (ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillaranent de 1863) extret de Martín, E; 2005. Annex 21 especifica que el cap de casa era Victor Perarnau. La casa estava ocupada per 8 persones majors de 7 anys i pagava 517 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 260 per als caps de bestiar. L'habitatge va sobreviure el flux migrador del 1900. Tot i així el 1854 Miquel Barral ja vivia a Bagà i hipotecà la propietat. La casa actualment està habitada com a segona residència.</p> | 42.2432300,1.8094500 | 401777 | 4677468 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83110-foto-08093-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83110-foto-08093-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83110-foto-08093-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa construïda i ampliada en tres fases conserva el volum original situat a tramuntana amb la distribució de les obertures, fàbrica constructiva i forjats interiors els quals mostren com deurien ser les cases de Gisclareny a mitjans del segle XVI o principi del segle XVII amb un fort regust medieval i amb estrets vincles amb les construccions situades a la vall del Bastereny com ara als veïnats de Reboll (Guardiola), Tarradelles (Bagà) o fins hi tot Brocà. Sembla tractar-se d'un edifici de mitjans del segle XVI que al llarg del segle XVII es va anar ampliant cap a migdia adquirint la fisonomia actual. L'interior del cos original conserva encara els paviments i part de la distribució inicial. El segon volum està adaptat com a residència. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83089 | Rocadecans Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocadecans-vell | CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 12, 21 i 22. AAP. Rotlle 1108 | XIII-XVIII | Enderrocat i cobert de vegetació | Uns 250 mts. Al nord-est de la casa de Rocadecans i sota d'una gran roca 'la roca dels cans' hi ha les ruïnes d'un antic habitat adossat a la mateixa roca que va ser aprofitada per encaixar-hi l'habitatge i delimitat per murs de pedra seca i també fàbrica de maçoneria amb una planta més aviat quadrangular. L'interior està cobert de vegetació i boixos i no deixa entreveure la forma i diposició que hauria tingut en un orígen. L'alaçada dels murs és variable i s'hi poden identificar dues habitacions adossades a la roca i accessibles per mitjà d'un petit camí delimitat per murs de pedra seca i que parteix del camí ral. | 08093-179 | A sota d'una gran roca o balma a 250 m al nord de la casa i al costat del camí ral de Gisclareny | La casa de Rocadecans tindria un orígen possiblement medieval (Rocadecans vell) com a habitatge construït sota una gran roca o balma 'la roca dels cans' i que amb el temps seria desplaçada uns metres més al sud a l'emplaçament actual formant una masia de mida mitjana. La casa com a tal surt esmentada per primera vegada el 1674 (Martín, E, 2005) en u document que no precisa en detall. Posteriorment el 1716 Joan Campà de Cal Ros hi ven un censal i el 1744 un botiguer de Barcelona hi fa un plet. El 1756 en un document que el mateix Martín va trobar de l'arxiu dels Medinacel·li a l'abadia de Poblet sobre els pagadors de censos als senyors de la baronia de Pinós especifica que per 'Lheretat de Rocadecans es pagava 1 quartera de forment, 1 quartera d'ordi, 1 quartera de civada i 2 capons valorada en 5 lliures i 15 sous' (Martín, E; 2005. Annex. 12). Posteriorment i en el cadastre de 1776 la casa de Rocadecans és de les cases grans que paga més cadastre a part del Puig. Surt esmentada com a casa núm. 68 amb tres cases i a nom de Pere Campà. (una de les cases podria ser el Rocadecans vell). Aquesta casa ocupada per 6 persones pagava una contribució de 4 lliures i8 sous de cadastre personal, 7 lliures 3 sous i 2 diners de cadastre reial i 1 lliura 8 sous i 8 diners per als caps de bestiar. En l'amillaramemt de 1863 (ACA.llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) i extret de Martín, E; 2005. Annex 21 especifica que el cap de casa era Martí Calvés, estava habitada per 3 persones majors de 7 anys i amb un pagament de 446 rals de contribució rural i 48 d'urbana. No especifica res per al bestiar. La casa va sobreviure el flux migratòri del 1900 però deuria quedar abandonada després de la guerra. Avui estpa completament abandonada. | 42.2434800,1.8281200 | 403318 | 4677475 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83089-foto-08093-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83089-foto-08093-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83089-foto-08093-179-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un habitatge que guarda moltes similituds amb les cases de cal Bisbe (fitxa 81), Cal Peret de la Roca (fitxa 85), balmes de cal Quim (fitxa 39), Cal Pasavant (fitxa 165) o les balmes de cal Ros, entre altres. Aquest tipus d'hàbitat tindriaun possible origen medieval malgrat no d'hi hagit realitzat cap prospecció arqueològica. En algun moment va ser emprat com a corral d'ovelles o cabres. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83112 | Cal Toni Joan, mas Llitjós o Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni-joan-mas-llitjos-o-vilella | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 06 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG.Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex, 21 i 22.</p> | XVI-XIX | Amb la coberta esfondrada i mig enderocada | <p>Ruïnes de l'antic mas Vilella o mas Llitjós situat a l'oest de les cases de Cal Vaqué i Cal Ponet i avui cobert de vegetació i mig enderrocat. De l'antic conjunt arquitectònic en resta la casa i els antics coberts annexos al voltant d'una era oberta a llevant i sostinguda per murs de contenció. El volum principal de la casa és de planta rectangular allargassada composta mitjançant dues plantes pis i un sota teulada coberta amb teulada a dues vessants (avui desapareguda) de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia i llevant. Es conserven dempeus les façanes sud, oest i nord mentre que la est ha desaparegut. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit especialment a la façana nord i oest que són pràcticament cegues mentre que la façana sud hi han dues finestres rectangulars allindades en fusta i de reduïdes dimensions amb una espitllera a la planta baixa amb fàbrica de pedra i llinda també de pedra. La façana est ha perdut la majoria de les parets ja que segurament és on hi hauria hagut les eixides que pel sol fet de ser de fusta no s'han conservat. L'aparell constructiu és de murs de maçoneria de carreus de pedra mal treballats, units amb morter de calç de color groguenc i disposats en filades irregulars. Tant sols són en pedra més ben desbastada les cantonades. L'interior és irreconeixible ja que el conjunt està cobert de vegetació. Annex al sud de la casa s'endevina un segon volum quadrangular dedicat a les quadres i pallisses i del que tant sols es conserven les parets de tancament nord amb fàbrica de maçoneria. Tant la casa com els coberts estan tancats darrere un espai obert o era sostinguda també per murs de maçoneria per salvar el desnivell del terreny.</p> | 08093-202 | Al veïnat de Vilella al costat oest dels | <p>La història d'aquest mas conegut com a mas Llitjós i mas Vilella i després cal Toni Joan la trobaríem esmentada per primera vegada segons Martín (Martín, E; 2005. Annex. 10) a partir de 1652 quant formava part dels senyors de Còdol de Bagà, de fet es té documentat que el 1665 Antoni Joan Campà paga censos als senyors pel mas Llitjós i venut a la família Molins el 1665 (Martín, E; 2005. Annex 10).El 1749 Esteve Campà compra el mas Llitjós o mas Vilella a la família dels Còdol entenent que aquesta s'havia fet a mans d'aquest mas entre els anys 1665 i 1749. En el cadastre de 1776 aquest mas hi figura esmentat (AHG. Cadastre 1776) amb la casa núm. 81 a nom de Esteve Campà. Aquesta finca tenia una sola casa ocupada per 5 persones i pagava 3 lliures i 10 sous de cadastre personal, 5 lliures,1 sou i 7 diners de cadastre reial i 1 lliura i 7 sous per als caps de bestiar. Posteriorment i en el que fa referència a l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 i extret de Martín. E; 2005. Annex 21) el cap de casa era a mans de Josep Tomàs. Estava ocupada per 2 persones majors de 7 anys i pagava 492 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 90 per al bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori del 1900 i consta que ava quedar abandonada després de la guerra. Actualment és en ruïnes.</p> | 42.2432900,1.8086500 | 401711 | 4677476 | 08093 | Gisclareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83112-foto-08093-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83112-foto-08093-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83112-foto-08093-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'estructura de l'edifici respon als cànons característiques de les masies de la part de Vilella amb cossos rectangulars, dues plantes pis i coberta de teula amb els coberts i pallisses annexos i tancats darrere un espai obert o era que està delimitat per murs i baluards de pedra. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83115 | Cal Pep, Cal Peró i Cal Toixen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-cal-pero-i-cal-toixen | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex, 21 i 22</p> | XVII-XVIII | Cobert de vegetació i completament arruïnat | <p>Ruïnes de tres cases corresponents amb Cal Pep, cal Toixen i Cal Peró (vell) situades a la terrassa de sota la casa de Cal Miqueló i Ca L'Anton i damunt de Cal Toni Joan, Cal Ponet i Cal Vaquer. Es tracta d'un conjunt de ruïnes mig cobertes de vegetació que defineixen almenys aquestes tres cases. Es tracta de tres construccions de planta rectangular, d'una o dues plantes i cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Totes tres han perdut la coberta i part de les parets de manera que es fa difícil entendre la seva antiga disposició que molt segur hauria estat similar a les cases descrites a les fitxes anteriors. La distribució de les façanes és amb obertures allindades i murs de maçoneria i pedra mal treballada. La situada més a l'esquerra conserva encara la cantonada sud-oest i la sud-est amb aparell de maçoneria i cantonades ben treballades. La segona conserva part del mur tester sud amb fàbrica de maçoneria així com algun cobert i annex i la darrera no s'hi ha pogut accedir degut a la vegetació que la cobreix. S'hi endevina encara alguna obertura a la planta baixa</p> | 08093-205 | A sota les cases de Cal Miqueló i Ca L'anton i damunt cal Toni Joan i a l'esquerra de Cal Ponet | <p>Es tracta de tres cases conegudes com a Cal Toixen, Cal Pep i Cal Peró les quals segons A. Martín estan documentades a partir del segle XVII o XVIII. Segons el mateix Martín cal Toixen s'esmenta per primera vegada el 1784. Al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) la casa de Cal Toixen no sabem a qui pertanyia atès que es canviaven de nom. El que si que sabem és que el 1863 (ACA llibrets de compliment Pasqual.Amillarament de 1863) la casa de Cal Toixen era de Miquel Guix. Estava ocupada per 2 persones i pagava 70 rals de contribució rural i 24 d'urbana. Aquesta casa va sobreviure el flux migratòri del 1900 i va quedar de seguida abandonada. La casa següent a Cal Mateu o Pep estava a mans de Mateu Ardariu en el cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) amb la casa núm. 77 a nom de Mateu Ardariu. Sembla correspondre més a aquesta segona possibilitat ja que el cognom Arderiu era comú a Vilella. Pagava 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 1 lliura, 4 sous i 1 diner de cadastre reial i res per a caps de bestiar. Aquesta mateixa casa en l'amillarament de 1863 (ACA llibrets de compliment Pasqual.Amillarament de 1863. extret de Martín. Annex 21 i 22 especifica que era a mans de Josep Arderiu, ocupada per 4 persones. La casa a partir de 1900 passà denominar-se cal Pep. Finalment la darrera casa o Cal peró (vell) s'esmenta al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) amb la casa núm. 73 a nom de Jaume Calvés. H havia 5 cases habitades per 6 persones i pagava un cens de 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 1 lliura, 8 sous i 2 diners de cadastre reial i res com a cap de bestiar. En l'amillarament de 1863 (ACA llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) la casa era a mans de la família de Pere Calvés. Estava habitada per 4 persones majors de 7 anys i pagava una contribució rural de 311 rals i 24 d'urbana. Aquesta casa va sobreviure el flux migratòri de 1900 i consta com a abandonada. Es coneixia com a Cal Peró vell ja que Cal Peró nou és al veïnat de Berta (Cal Tor)</p> | 42.2434700,1.8087600 | 401721 | 4677496 | 08093 | Gisclareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83115-foto-08093-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83115-foto-08093-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83115-foto-08093-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria netejar tot el conjunt i entorn de la vegetació que la recobreix ja que es fa molt difícil accedir-hi i poder identificar les estructures que es conserven | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83114 | Ca L'Anton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton-1 | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 08 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex, 21 i 22</p> | XVII-XVIII | Arruïnada i coberta de vegetació | <p>Ruïnes de la casa de Ca L'Anton situada al veïnat de Vilella al costat de Cal Miqueló i per sobre de l'antic mas de Vilella. Es tracta d'una construcció quadrangular adossada a l'est de Cal Miqueló i formada per una planta rectangular de planta baixa, primer pis coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica, avui inexistent damunt de cavalls i llates i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia i s'organitza mitjançant una porta i dues finestres al primer pis de factura allindada. L'aparell constructiu és el mateix que la veïna casa de Cal Miqueló a base de carreus i fàbrica de maçoneria mal treballada i escairada i unida amb argamassa de calç formant filades més aviat irregulars. L'interior està cobert de vegetació i també de runa.</p> | 08093-204 | Al veïnat de Vilella a sota de Cal Miqueló i damunt de Cal Toni Joan al vessant sud de Puigventós | <p>La història d'aquesta casa va lligada amb la veïna de Ca L'Anton (fitxa 203). Sembla ser que la partició de la casa es va fer el 1776 quan figura al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) amb la finca núm. 72 a nom de Domingo Ardariu on hi havia 5 cases habitades per 3 persones i que pagaven un cadastre personal de 2 lliures i 6 sous, 19 sous i 5 diners de cadastre reial i no especifica que pagava de vapos de bestiar, Posteriorment el 1863 (ACA . Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863, extret de Martín, E; 2005. annex 21 i 22) la casa de Ca L'Anton seria la de cal Mateu o Mingató pel cognom Arderiu. Si fos així Ambdues finques podrien coincidir en una de sola amb diferent nom ja que en el primer cas la casa és ocupada per 4 persones majors de 7 anys i si a la primera no diu res a la segona esmenta que pagava una contribució rural de 168 rals i 48 d'urbana. Aquesta casa va sobreviure el flux migratori del 1900 tot i que ja constava com abandonada.</p> | 42.2436600,1.8088900 | 401732 | 4677517 | 08093 | Gisclareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83114-foto-08093-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83114-foto-08093-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83114-foto-08093-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa adossada a Cal Miqueló i formant part de la mateixa o com a cobert o annex a la mateixa. Sembla correspondre a mitjans del Segle XVII o XVIII. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83113 | Cal Miqueló de dalt i de baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-de-dalt-i-de-baix | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 07 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex, 21 i 22</p> | XVI-XIX | Arruïnada i coberta de vegetació | <p>Ruïnes de dues cases; Cal Miqueló de Dalt i Cal Miqueló de baix situades a la part més alta del nucli de Vilella i orientades a migdia al costat del camí ral de Vilella a les Llenes. La primera i mirant a la part sud damunt d'un petit promontori rocós, està formada pel cos de la masia principal amb la pallissa annexa i tancada darrere una era coberta de bardisses. La masia és de planta rectangular i formada per dues crugies de planta baixa, primer pis i sota teulada coberta amb teulada a dues vessants (avui desapareguda) damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. En quant a l'organització i distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit, especialment a la façana oest i nord que són pràcticament cegues. En canvi la façana sud és on hi ha la de les obertures resoltes mitjançant una porta allindada i amb bastiments de pedra a la planta baixa, avui convertida en un gran esvoranc, i dues finestres allindades en fusta i arc rebaixat interior al primer pis i dues més a la planta superior. A sota el pinyó del mur tester encara es conserven els orificis quadrangulars dels antics colomars. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color ocre i disposats en filades irregulars. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades principals. L'interior avui completament enderrocat es pot endevinar la seva antiga distribució a base de quadres a la planta baixa i cuina-menjador al primer pis. Encara es conserva l'antic aiguamans amb la pica de pedra encastada, la cuina econòmica amb els fogons i el tinell o prestatgeries per a la vaixella. Conserva també restes del seu antic revestiment intern. Adossat a l'est hi ha un segon volum o àmbit de les antigues pallisses cobert amb teulada a un sol vessant i parets de maçoneria. Tant un cos com l'altre estan delimitats per l'espai de l'era situat a llevant i separats de la casa de Cal Miqueló de Dalt mitjançant una carrera del camí ral. La casa de Cal Miqueló de 'dalt' es troba al nord de l'anterior, presenta una planta més aviat quadrada amb una estructura de planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants (desapareguda) de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. La distribució de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit centrant-se la major part de les obertures a llevant que és on hi ha l'era de batre malgrat que avui dia són pràcticament irreconeixibles degut a l'avançat estat de ruïna. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locats en filades irregulars. L'era s'obre a la part de llevant i està construïda damunt importants murs de sosteniment i a la vegada delimitada per un baluard al que s'hi pot accedir per un portal coronat en arc rebaixat de pedra tosca obert a la cantonada sud-est.</p> | 08093-203 | A la part més elevada del nucli de Vilella al costat del camí ral i a sota de Puigventós. | <p>La casa de Cal Miqueló es troba esmentada per primera vegada el 1863 amb el nom de Cal Miqueló de Dalt i Cal Miqueló de baix. Amb tot pensem que la casa podria correspondre o bé amb la casa de 'Cal Rafilat' o 'Cal Rabost' tant esmentades per la documentació escrita (Cadastre de 1776 i Amillarament de 1863), però cal tenir en compte que es tracta de cases que han canviat sovint de nom i per tant resulta difícil saber a quina casa es referia ja que al veïnat de Vilella s'hi troben documentades altres cases que no han pogut ser fitxades. Tot i així sembla que aquesta casa segons la fàbrica dels seus murs sembla una obra de la fi del segle XVI o principi del XVII. Referent a Cal Miqueló pensem que també va ser adquirida pels Campà als senyors de Còdol a mitjans del segle XVII. El nom de Cal Rafilat apareix al 1714. Amb tot al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre 1776) no sabem a quina casa pertany potser la casa núm. 90 dita Miquel Rafilat on hi tenia 5 cases que pagava un cens de 9 sous i 10 diners de cadastre reial i no se sap quant de bestiar. El 1863 segons l'amillarament (ACA llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín,E; 2005. Annex 21 i 22) especifica que la casa estava a mans de Josep Companyó que estava ocupada per 5 persones majors de 7 anys, i pagava 494 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 80 com a caps de bestiar. En nom de Joan Companyó hi havia la casa de Cal Rafilat que pot ser una referència de les dues cases que posseïen juntament amb Cal Miqueló ocupada per 5 persones majors de 7 anys, amb una contribució rural de 186 rals i una urbana de 39. Tant una com l'altra no van sobreviure el flux migrador del 1900 on surten esmentades com a abandonades..</p> | 42.2437000,1.8088500 | 401728 | 4677521 | 08093 | Gisclareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83113-foto-08093-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83113-foto-08093-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83113-foto-08093-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta de dues cases que en un primer moment en deurien ser una de sola que guarda els trets i les característiques més essencials de les cases de Gisclareny a base d'estructures simples amb les quadres i pallisses annexes i tancades darrere duna era de batre el gra. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83109 | Cal Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cacador | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. GENERALITA,T DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Fixa núm. 3352 MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 09 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776 ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21</p> | XVII-XIX | Lat casa es manté ja que se n'ha refet la coberta seguint l'estil tradicional. En canvi la pallissa no ha tingut tanta sort i se n'ha esfondrat part de la teulada. Està deshabitada | <p>Masia construïda en una planells a sota del Bac de Sant Pere al darrere del pas de la guineu i al costat del torrent de Vilella en un indret força enclotat, però alhora assolellat i protegit de les inclemències del temps. Es tracta d'una masia composta per la casa i les pallisses construïdes al seu costat. La casa pròpiament dita és de planta rectangular, amb dues crugies i estructurada mitjançant una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a llevant. Com la majoria de masies del municipi està assentada aprofitant un desnivell del terreny que és salvat mitjançant murs de contenció. En quant a la distribució de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que la nord i oest presenten molt poques obertures i les que hi ha es concentren a la façana est i sud. La façana est o principal es compon de porta d'entrada a la planta baixa alllindada en fusta, dues finestres al primer pis i dues més a sota la teulada. Totes elles són de reduïdes dimensions i amb estructura de bastiments i llindes de fusta. Cal destacar la presencia d'un volum sortint de forma quadrangular a l'alçada del primer pis amb una forma quadrangular que es correspon amb una latrina o amb el forn de pa. La darrera façana o sud hi han quatre obertures més que coincideixen amb la planta primera i segona. En quant a l'aparell i fàbrica constructiva hi ha un predomini de l'obra de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars i horitzontals. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades. També hi ha algunes parts de l'edifici que són amb aparell de tàpia especialment la part superior i també el cos de la latrina. Al sud de la casa i separat de la mateixa hi ha les antigues pallisses de planta rectangular i compostes per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest cos s'obre formant una àmplia eixida que ocupa tota la longitud de la façana i que a la vegada està sostinguda per un pilar de maçoneria central. La façana nord i propera a la casa és massissa i tant a la sud com a l'est s'hi obren dues obertures; una en forma de porta amb bastiments de maó ceràmic que permet accedir a la planta baixa i una segona en forma de finestra coronada per un arc de mig punt de pedra tosca i que il·lumina el primer pis. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb morter de calç de color ocre i col·locada en filades irregulars. La casa i la pallissa resten unides per l'era que s'obre a llevant damunt murs de contenció de pedra seca.</p> | 08093-199 | A sota del Bac de sant Pere en uns plans damunt el torrent i al sud del pas de la Guineu | <p>Segons E. Martín (Martín, 2005) les referències més antigues que tenim sobre aquesta casa són a partir de 1776. de fet és en el cadastre de Gisclareny (AHG. Cadastre de 1776) quan es menciona aquesta casa amb la núm. 61 i corresponent a Mariano Noguera. Segons aquest document la casa tenia 4 cases, estava ocupada per 6 persones majors de 7 anys i pagava 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 4 lliures, 12 sous i 2 diners de cadastre reial i 2 lliures i 15 sous per a caps de bestiar. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863) extret de Martín, E; 2005 Annex 21 especifica que el cap de casa era Josep Guix. Hi havia 6 persones majors de 7 anys i pagava 337 rals de contribució rural, 48 d'urbana i no especifica els caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migrador del 1900 i va quedar deshabitada a mitjans del segle XX. Segons F. Caballè (Caballè i Cantalapiedra, F; 1995) la Beneta de Cal Caçador era famosa per les seves dites i refranys sobre les cases de Gisclareny.</p> | 42.2452500,1.7985000 | 400877 | 4677705 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83109-foto-08093-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83109-foto-08093-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83109-foto-08093-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tant a la casa com a la pallissa s'hi poden observar algunes fases constructives fruit dels diversos creixements que ha tingut la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83007 | Cal Mateu de Pena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-de-pena | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XVIII-XX | En ruïnes i mig coberta de vegetació | <p>Ruïnes d'una casa situada a la zona del Vier o Vià darrere el coll de Jovell i al vessant sud del Pinar. Les ruïnes de la casa guarden molta similitud amb l'anterior casa de Cal Martinet. Presenten una planta més aviat rectangular allargassada, de dos cossos i formada possiblement per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants i la façana orientada a migdia per damunt de la vall del riu Saldes. Resulta molt difícil identificar-ne la seva distribució tot i que segurament era molt similar a les masies de tipus simple del municipi de Gisclareny. L'aparell de la seva fàbrica és de maçoneria molt senzill de pedres mal treballades, unides amb un morter de calç molt feble i disposades en filades irregulars.</p> | 08093-97 | Darrere el coll de Jovell, a la zona del Vier mirant a la vall del Riu Saldes a la zona de Sull | <p>Aquesta casa documentada el segle XVIII sabem que ja existia possiblement abans ja que E. Martín troba notícies que hi van relacionades de forma indirecta a través del mas Asen 'afrontava a solixent amb el camí de Vier segons un document de compra d'un tal Joan Corominas havia fet a la comunitat de preveres de Bagà i conservat al registre de les hipoteques i datat de 1789 (ACB, registre de les hipotecas). Tot i així al cadastre de 1776 esmenta que la casa de Cal Mateu a nom de Mateu Pons (AHG cadastre 1776). Tenia la casa núm 93 habitada per tres persones i pagava una contribució de 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 11 sous i 4 diners de cadastre reial. En el document referent a l'amillaramanet de 1863 la casa estava a mans de Miquel Pons i era habitada per set persones majors de 7 anys, pagant una contribució de 110 rals de cadastre personal, 30 de contribució urbana i 65 per als caps de bestiar (AMG. Amillarament de 1863). Sembla que la casa va sobreviure el flux migartòri del 1900 i va ser abandonada en els anys de la post guerra. Actualment està en ruïnes.</p> | 42.2457800,1.7814600 | 399472 | 4677784 | 08093 | Gisclareny | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83007-foto-08093-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83007-foto-08093-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Possiblement aquesta casa hauria estat l'antiga de Vier o Vie esmentada per la documentació d'època moderna. Encara conserva algunes parets altes. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83080 | Cementiri de Sant Miquel de Turbians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-miquel-de-turbians | <p>BARAUT, C ; (1978) 'les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell'. Urgellia I; BARAUT, C (1981) 'Els documents de l'any 1010-1035 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IV; BARAUT, C (1982) 'Els documents de l'any 1036-1050 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia V. BARAUT, C (1983). ' Els documents de l'any 1051 a 1075 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell' a Urgellia VI. BARAUT, C (1988-89) 'Els documents dels anys1101-1150 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IX; CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí: CIMA I GARRIGÓ, F (1997) Converses amb l'ermità de Sant Miquel de Turbians. Terrassa; CIMA I GARRIGÓ, F (1998). Primavera a Sant Miquel de Turbians. Terrassa; CIMA I GARRIGÓ, F (1994), Retorn a Sant Miquel de Turbians. Terrassa; MARTIN E (20,05 Una mirada sobre la història de Gsclareny.P.15, P.32, 33. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3334; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. Centre d'estudis baganesos; ADCU. Acta de consagració de Sant Miquel Turbians (inèdit), DDAA. (2014). 'Església de Sant Miquel de Turbians. Gisclareny'. Restaurar o reconstruïr. Actualcions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments . Memòria SPAL 2010-2012. P.273-280.</p> | XVII-XVIII | Malgrat estigui fora d'ús aquest recinte es manté en bon estat i cuidat | <p>Al sud de l'església de Sant Miquel i en una terrassa inferior hi ha l'antic cementiri parroquial. Es tracta d'un àmbit separat per un mur de pedra seca el qual separa la terrassa superior on hi ha assentada l'església de la part mes baixa. S'hi accedeix mitjançant un portal coronat per un arc rebaixat de pedra tosca i sostingut per dos pilars de fàbrica de maçoneria de carreus de pedra picada i morter de color ocre. Damunt seu hi ha una petita teulada de teula ceràmica que la protegeix. La porta és de ferro. Al seu interior hi han restes d'antigues esteles de pedra i en cal destacar cinc discs de pedra circulars ben picats de 40 cm de diàmetre x 20 d'alt dispersats a l'interior del recinte i que corresponien amb un pilar d'un antic padró o base d'una creu termenal.</p> | 08093-170 | Davant la façana sud de l'església de Sant Miquel situada al Puig ventós i mirant a Vilella i Saldes | <p>Cementiri de l'antiga parròquia del nucli de Gisclareny consagrada el 948 pel bisbe Guisad II d'Urgell que va consagrar les esglésies de Paradís; Sant Miquel apòstol (actual), Sant Pere (sant Pere del Grau) i Sant Andreu (Gréixer?) al lloc de Paradís dins el comtat de Cerdanya ' van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone' (Cebrià Baraut, C ; 1978. Urgellia I; 1979,Urgellia II, 1981 Urgellia IV , 1982 Urgellia V, 1983 Urgellia VI i 1988 Urgellia IX). Segons SPAL (SPAL, 2013) es tractava de tres altars dins una mateix església. Nosaltres tendim a pensar en tres edificis diferents, doncs les alienes de Sant Pere i de Sant Andreu es troben en llocs propers. L'edifici actual va correspondre amb una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i cap a l'any 1290 la trobem situada en les possessions dels barons de Pinós dins el terme del seu castell que tenien a Gisclareny “ in castro nostro de Gisclasen et in tota parrochia S. Michaelis de Turbians” a través de documents que fan referència a donacions que els vassalls feien als seus senyors. Durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes (Serra i Vilaró, J, 1989 Baronies llibre IIII) .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destcara que al 1326 auesta església va quedar arrendada per 3 anys consecutius per un tal Jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva família “ acostumada”i s'encarregués de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufragànies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastissin una nova rectoria. El 1587 una nova visita pastoral es va poder comprovar com malgrat estigués feta la volta (reconstruïda) no s'havia cobert en llosa i teula. El 1593 la parròquia de Sant Miquel passava a dependre del bisbat de Solsona. Atès l'augment d'importància del barri del Roser amb l'església de Santa Maria va desplaçar el centre de poder a la zona del Roser. El gran distanciament entre els diferents habitants del terme entre veïnats ocasionà fortes disputes per determinar quina havia de ser l'església parroquial ja que uns defensaven la parròquia a Sant Miquel, mentre que els altres defensaven el nou centre de poder. Arrel d'una tempesta de vent es va esfondrar el campanar de Sant Miquel i els veïns i feligresos en costejaren un de nou on hi varen voler col·locar una campana que al final va ser instal·lada al campanar del Roser (Martín, 2005. P. 29). El 1752 es va signar una concòrdia on s'acordava la celebració de misses a Sant Miquel i al Roser. Tot i així la documentació parroquial (Martín, 2005) ADS carpeta Gisclareny centralitza els anys posteriors la parròquia al Roser de manera que Sant Miquel va anar perdent importància. Consta que a principi de segle XX (1813) es van fer algunes reformes com seria la construcció del rellotge de sol a la façana de migdia, el 1803 i es deuria reformar l'altar major. Ës en aquest període quan es deuria bastir la sagristia de dues plantes i es van unificar les dues cobertes en una de sola. Durant el primer terç del segle XX l'església es va convertir en sufragània de la Mare de Déu del Roser i l'antiga rectoria va passar a mans particulars amb el nom de 'Cal Campaner'. La guerra civil va fer desaparèixer els objectes de culte i imatges i a la dècada dels '40 es va abandonar de forma definitiva i només es celebrava ofici el dia de Sant Miquel ( 8 de maig) i el 29 de setembre coincidint amb Sant Gabriel i Sant Rafael. Va ser en aquest mateix moment quant l'habitant de Cal campaner va pintar l'interior en color blau clar i va fer-hi posar una nova campana 'Micaela'. Poc temps després la casa va quedar deshabitada. No vas er fins el novembre de 1998 que l'alcalde de la població Joan Tor sol·licitava a la Diputació de Barcelona suport econòmic per a la restauració de la volta de l'església ja que amenaçava en caure. Prèviament el bisbat de Solsona havia negociat un conveni de cessió de l'església per 30 anys amb l'ajuntament per a poder portar a terme la seva restauració. Poc temps després es va emprendre un estudi històric i arquitectònic i el 29 de novembre de 1999 l'arquitecte i cap de servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona comunicava a la població que s'emprenia la restauració de la coberta del campanar la qual es va portar a terme l'any 2000 i entre el setembre de 2004 i gener de 2005 es va fer la restauració de la coberta de l'església, així com la reparació del cor de fusta. Actualment es troba en bon estat i integrat en un programa de visites culturals en el denominat 'Visites a monuments restaurats per la diputació de Barcelona' on es fa difusió a través d'un opuscle genèric que inclou altres monuments restaurats pel mateix Servei a la comarca del Berguedà, destacant la veïna església de Sant Martí del Puig.</p> | 42.2463500,1.8040700 | 401338 | 4677821 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83080-foto-08093-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83080-foto-08093-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83080-foto-08093-170-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El cementiri està fora d'ús, malgrat es consevi en bon estat ja que el cementiri que avui s'utilitza és de l'església del Roser. | 96|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83079 | Lauda sepulcral encastada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauda-sepulcral-encastada | BARAUT, C ; (1978) 'les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell'. Urgellia I; BARAUT, C (1981) 'Els documents de l'any 1010-1035 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IV; BARAUT, C (1982) 'Els documents de l'any 1036-1050 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia V. BARAUT, C (1983). ' Els documents de l'any 1051 a 1075 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell' a Urgellia VI. BARAUT, C (1988-89) 'Els documents dels anys1101-1150 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IX; CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí: CIMA I GARRIGÓ, F (1997) Converses amb l'ermità de Sant Miquel de Turbians. Terrassa; CIMA I GARRIGÓ, F (1998). Primavera a Sant Miquel de Turbians. Terrassa; CIMA I GARRIGÓ, F (1994), Retorn a Sant Miquel de Turbians. Terrassa; MARTIN, E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny.P.15, P.32, 33. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3334; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. Centre d'estudis baganesos; ADCU. Acta de consagració de Sant Miquel Turbians (inèdit), DDAA. (2014). 'Església de Sant Miquel de Turbians. Gisclareny'. Restaurar o reconstruïr. Actualcions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments . Memòria SPAL 2010-2012. P.273-280. | XVII | Integrat a la fàbrica de l'església però sotmès a les inclemències meteorològiques | Encastada a sota el pinyó del mur tester est d el'església de Sant Miquyel de Turbians i tapiant una antiga obertura hi ha una antiga lauda sepulcral que procedeix d'alguna de les inhumacions del cementiri. Es tracta d'un bloc rectangular d'uns 50 x 50 cm. On hi ha la següent inscripció. 'ANI 1685/TE SEMPRE PE/R DE PORT QUE/CAMINES A LA/MORT' (Tingues sempre per fita que camines a la mort). Es tracta d'un element reaprofitat ja que pareda una obertura del primer pis de la sagristia. | 08093-169 | Lauda sepulcral encastada al mur tester est de l'esglesia de Sant Miquel deTurbians | Antiga parròquia del nucli de Gisclareny consagrada el 948 pel bisbe Guisad II d'Urgell que va consagrar les esglésies de Paradís; Sant Miquel apòstol (actual), Sant pere (sant Pere del Grau) i Sant Andreu (Gréixer?) al lloc de Paradís dins el comtat de Cerdanya ' van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone' (Cebrià Baraut, C ; 1978. Urgellia I; 1979,Urgellia II, 1981 Urgellia IV , 1982 Urgellia V, 1983 Urgellia VI i 1988 Urgellia IX). Segons SPAL (SPAL, 2013) es tractava de tres altars dins una mateix esglési. Nosaltres tendim a pensare n tres edificis diferents, doncs les alienes de Sant pere i de Sant Andre es troben en llocs propers L'edifici actual va correspondre amb una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i cap a l'any 1290 la trobem situada en les possessions dels barons de Pinós dins el terme del seu castell que tenien a Gisclareny “ in castro nostro de Gisclasen et in tota parrochia S. Michaelis de Turbians” a través de documents que fan referència a donacions que els vassalls feien als seus senyors. Durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes (Serra i Vilaró, J, 1989 Baronies llibre IIII) .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destcara que al 1326 auesta església va quedar arendada per 3 anys consecutius per un tal jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva fsamília “ acostumada”i s'encuidés de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufraganies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastíssin una nova rectoria. El 1587 una nova visita pastoral es va podrmcomprovar com malgrat estigués feta la volta (recinstruida) no s'havia cobert en llosa i teula. El 1593 la parròquia de Sant Miquel passava a dependre del bisbat de Solsona. Atès l'augment d'importància del barri del Roser amb l'església de Santa Maria va desplaçar el centre de poder a la zona del Roser. El gran distanciament entre els diferents habitants del terme entre veïnats ocasionà fortes disputes per determinar quina havia de ser l'església parroquial ja que uns defensaven la parroquialitat a Sant Miquel, mentre que els altres defensaven el nou centre de poder. Arrel d'una tempesta de vent es va esfondrar el campanar de Sant Miquel i els veïns i feligresos en costejaren un de nou on hi varen vler col·locar una campana que al final va ser instal·lada al campanar del Roser (Martín, 2005. P. 29). El 1752 es va signar una concòrdia on s'acordava la celebració de misses a Sant Miquel i al Roser. Tot i així la documentació parroquial (Martín, 2005) ADS carpeta Gisclareny centralitza els anys posteriors la parròquia al Roser de manera que Sant Miquel va anar perdent importància. Consta que a principi de segle XX (1813) es van fer algunes reformes com seria la construcció del rellotge de sol a la façana de migdia, el 1803 i es deuria reformar l'altar major. Ës en aquest període quan es deuria bastir la sagristia de dues plantes i es van unificar les dues cobertes en una de sola. Durant el primer terç del segle XX l'església es va convertir en sufragania de la Mare de Déu del Roser i l'antiga rectoria va passar a amns partculars amb el nom de 'Cal Campaner'. La guerra civil va fer desaparèixer els objectes de culte i imatges i a la dècada dels '40 es va abandonar de forma definitiva i només es celebrava ofici el dia de Sant Miquel ( 8 de maig) i el 29 de setembre coincidint amb Sant Gbriel i Sant Rafael. Va ser en aquest matix moment quant l'habitant de Cal campaner va pintar l'interior rn color blau clra i va fer-hi posar una nova campana 'Micaela'. Poc temps després la casa va quedar deshabitada. No vaser fins el novembre de 1998 que l'alcalde de la població Joan Tor sol·licitava a la Diputació de Barcelona suport econòmic per a la restauració de la volta d el'església ja que amenaçava en caure. Prèvimanet el bisbat de Solsona havia negociat un conveni de cessió de l'església per 30 anys amb l'ajuntament per a poder portar a terme la seva restauració. Poc temps després es va emprendre un estudi històric i arquitectònic i el 29 de novembre de 1999 l'arquitecte i cap de servei de Patrimoni Arquitectònic Local comunicava a la població que s'emprenia la restuaració de la coberta del campanar la qual es va portar a terme l'any 2000 i entre el setembre de 2004 i gener de 2005 es va fer la restuaracio de la coberta de l'església, així com la reparació del cor de fusta. Actuament es troba en bon estat i integrat en un programa de visites culturals en el denominat 'Visisites a monuments restaurats per la diputació de Barcelona' on es fa difusió a travésd'un opuscle genèric que inclou altres monuments retaurats perl mateix Servei a la comarca del Berguedà, destcant la veïna església de Sant Martí del Puig. | 42.2464700,1.8041100 | 401342 | 4677834 | 1685 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83079-foto-08093-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83079-foto-08093-169-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 96 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83124 | Aplec de Sant Miquel de Turbians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel-de-turbians | <p>BARAUT, C ; (1978) 'les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell'. Urgellia I; BARAUT, C (1981) 'Els documents de l'any 1010-1035 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IV; BARAUT, C (1982) 'Els documents de l'any 1036-1050 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia V; BARAUT, C (1983). ' Els documents de l'any 1051 a 1075 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell' a Urgellia VI BARAUT, C (1988-89) 'Els documents dels anys1101-1150 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IX. CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí: CIMA I GARRIGÓ, F (1997) Converses amb l'ermità de Sant Miquel de Turbians. Terrassa; CIMA I GARRIGÓ, F (1998). Primavera a Sant Miquel de Turbians. Terrassa. CIMA I GARRIGÓ, F (1994), Retorn a Sant Miquel de Turbians. Terrassa. MARTIN E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny.P.15, P.32, 33;. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3334; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. Centre d'estudis baganesos. ADCU. Acta de consagració de Sant Miquel Turbians (inèdit) DDAA. (2014). 'Església de Sant Miquel de Turbians. Gisclareny'. Restaurar o reconstruïr. Actualcions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments . Memòria SPAL 2010-2012. P.273-280.</p> | Es manté viva pels Gisclarenyesos | <p>Aplec que es celebra en honor al patró de l'antiga parròquia de Sant Miquel (el primer diumenge de maig) on es fa un ofici religiós a l'església de Sant Miquel i en acabat l'ofici es fa repartiment del panet (pa blanc) cuit amb llenya com a vell costum que també es fa en moltes altres esglésies properes com és el cas de Brocà (Guardiola de Berguedà). També s'hi celebra una mica de ball i es canten els goigs de l'arcàngel Miquel.</p> | 08093-214 | A Sant Miquel de Turbians al Puigventós (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Antiga parròquia del nucli de Gisclareny consagrada el 948 pel bisbe Guisad II d'Urgell que va consagrar les esglésies de Paradís; Sant Miquel apòstol (actual), Sant pere (sant Pere del Grau) i Sant Andreu (Gréixer?) al lloc de Paradís dins el comtat de Cerdanya ' van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone' (Cebrià Baraut, C ; 1978. Urgellia I; 1979,Urgellia II, 1981 Urgellia IV , 1982 Urgellia V, 1983 Urgellia VI i 1988 Urgellia IX). Segons SPAL (SPAL, 2013) es tractava de tres altars dins una mateix església. Nosaltres tendim a pensar en tres edificis diferents, doncs les alienes de Sant Pere i de Sant Andreu es troben en llocs propers L'edifici actual va correspondre amb una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i cap a l'any 1290 la trobem situada en les possessions dels barons de Pinós dins el terme del seu castell que tenien a Gisclareny “ in castro nostro de Gisclasen et in tota parrochia S. Michaelis de Turbians” a través de documents que fan referència a donacions que els vassalls feien als seus senyors. Durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes (Serra i Vilaró, J, 1989 Baronies llibre IIII) .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destacar que el 1326 aquesta església va quedar arrendada per 3 anys consecutius per un tal Jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva família “ acostumada”i s'encarregués de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufragànies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastissin una nova rectoria. El 1587 una nova visita pastoral es va poder comprovar com malgrat estigués feta la volta (reconstruïda) no s'havia cobert en llosa i teula. El 1593 la parròquia de Sant Miquel passava a dependre del bisbat de Solsona. Atès l'augment d'importància del barri del Roser amb l'església de Santa Maria va desplaçar el centre de poder a la zona del Roser. El gran distanciament entre els diferents habitants del terme entre veïnats ocasionà fortes disputes per determinar quina havia de ser l'església parroquial ja que uns defensaven la parroquialitat a Sant Miquel, mentre que els altres defensaven el nou centre de poder. Arrel d'una tempesta de vent es va esfondrar el campanar de Sant Miquel i els veïns i feligresos en costejaren un de nou on hi varen voler col·locar una campana que al final va ser instal·lada al campanar del Roser (Martín, 2005. P. 29). El 1752 es va signar una concòrdia on s'acordava la celebració de misses a Sant Miquel i al Roser. Tot i així la documentació parroquial (Martín, 2005) ADS carpeta Gisclareny centralitza els anys posteriors la parròquia al Roser de manera que Sant Miquel va anar perdent importància. Consta que a principi de segle XX (1813) es van fer algunes reformes com seria la construcció del rellotge de sol a la façana de migdia, el 1803 i es deuria reformar l'altar major. És en aquest període quan es deuria bastir la sagristia de dues plantes i es van unificar les dues cobertes en una de sola. Durant el primer terç del segle XX l'església es va convertir en sufragània de la Mare de Déu del Roser i l'antiga rectoria va passar a mans particulars amb el nom de 'Cal Campaner'. La guerra civil va fer desaparèixer els objectes de culte i imatges i a la dècada dels '40 es va abandonar de forma definitiva i només es celebrava ofici el dia de Sant Miquel ( 8 de maig) i el 29 de setembre coincidint amb Sant Gabriel i Sant Rafael. Va ser en aquest mateix moment quant l'habitant de Cal campaner va pintar l'interior en color blau clar i va fer-hi posar una nova campana 'Micaela'. Poc temps després la casa va quedar deshabitada. No va ser fins el novembre de 1998 que l'alcalde de la població Joan Tor sol·licitava a la Diputació de Barcelona suport econòmic per a la restauració de la volta d el'església ja que amenaçava en caure. Abans, però el bisbat de Solsona havia negociat un conveni de cessió de l'església per 30 anys amb l'ajuntament per a poder portar a terme la seva restauració. Poc temps després es va emprendre un estudi històric i arquitectònic i el 29 de novembre de 1999 l'arquitecte i cap de servei de Patrimoni Arquitectònic Local comunicava a la població que s'emprenia la restauració de la coberta del campanar la qual es va portar a terme l'any 2000 i entre el setembre de 2004 i gener de 2005 es va fer la restauració de la coberta de l'església, així com la reparació del cor de fusta. Actualment es troba en bon estat i integrat en un programa de visites culturals en el denominat 'Visites a monuments restaurats per la diputació de Barcelona' on es fa difusió a través d'un opuscle genèric que inclou altres monuments restaurats pel mateix Servei a la comarca del Berguedà, destacant la veïna església de Sant Martí del Puig.</p> | 42.2464700,1.8040400 | 401336 | 4677834 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83124-foto-08093-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83124-foto-08093-214-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa de tradició molt antiga que amb el temps va anar sent substituïda per la festa major del barri del Roser degut a la importància que a mitjans del segle XVIII va anar prenent aquesta nova església en detriment de l'antiga. Tant és així que la festa major fins aleshores celebrada per Sant Isidre, es va traslladar a l'octubre (Martín, E; 2005) | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 83081 | Rectoria o Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-o-cal-campaner | CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí: CIMA I GARRIGÓ, F (1997) Converses amb l'ermità de Sant Miquel de Turbians. Terrassa; CIMA I GARRIGÓ, F (1998). Primavera a Sant Miquel de Turbians. Terrassa; CIMA I GARRIGÓ, F (1994), Retorn a Sant Miquel de Turbians. Terrassa: MARTIN, E (2005) Una mirada sobre la història de Gsclareny.P.28, Annex, 17, 21 i 22; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. Centre d'estudis baganesos; ADCU. Acta de consagració de Sant Miquel Turbians (inèdit), DDAA. (2014). 'Església de Sant Miquel de Turbians. Gisclareny'. Restaurar o reconstruïr. Actualcions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments . Memòria SPAL 2010-2012. P.273-280; AHG. Cadastre de 1776; ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. | XIV-XIX | Abandomada, sense coberta i amenaçant ruïna malgrat tingui les parets altes. L'interior és cobert de vegetació. | Adossat a l'oest de l'església de Sant Miquel de Turbians i formant part d'una mateixa línia de façana hi ha l'antiga rectoria o casa de Cal campaner. Es tracta d'un edifici de mida més aviat quadrangular que ocupa pràcticament la mateixa amplada que el mur tester de l'església i amb dues crugies estructurades mitjançant una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessant sde teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta, avui desapareguda i amb el carener paral·lel a la façana principal.Estaven separades per un mur mitger orientat en sentit est-oest. Les obertures es concentraven a la façana de migdia on hi havia les eixides principals, però l'estat de ruïna ens ho impedeix ja que aquesta façana gairebé ha desaparegut. Per contra es mantenen en tota la seva alçada les façanes de tramuntana i ponent amb dues obertures o finestres situades a l'alçada del primer pis de mida rectangular i allindades en fusta. L'aparell i fàbrica constructuva és de murs de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb un morter de calç de color groguenc i col·locats en filafdes més aviat irregulars. Internament encara es pot entreveure la seva antiga distribució formada per quadres a la planta baixa i amb lescala d'accés al primer pis adossada al mur tester de l'església. Encara conserva els quatre primers garons de pedra. Al primer pis hi havia l'habitatge del rector amb restes de la xemeneia i l'escó al mur nord i dues finestres més de petites dimensions. L'estat és ruïnós. | 08093-171 | Adossat a l'oest de l'església de Sant Miquel de Turbians al Puigventós mirant a Cal Ros. | L'origen d'aquesta casa es podria remuntar en l'época medieval quant a l'església de Sant Miquel de Turbians s'hi van instal·lar una petita comunitat de clergues. (Serra i Vilaró, J; 1989). Segons el mateix serra durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destcara que al 1326 auesta església va quedar arendada per 3 anys consecutius per un tal jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva família “ acostumada”i s'encuidés de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufraganies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastíssin una nova rectoria 'abadia'.(Martín, 2005). Amb la concòrdia establerta amb els feligresos entre les dues parròquies (Sabt Miquel i el Roser) es va decidir col·locar una nova a campana a Sant Miquel i de les despeses serien contribuïdes pels dos bàndols i al rector se li atribuïrien els rendiments de l'arrendament d'unes pastures en comú. En el cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) el rector de Sant Miquel amb el terme de 'comuns rectoria' pagava una contribució de 10 sous i 6 diners de cadastre reial. Val a dir que a partit de 1782 la rectoria es trasllada al veïnat del Roser (fitxa 102) i aleshores es passa a denominar 'Cal Campaner'. Segons Martín (E. Martín, 2005. en el seu annex. 17) els rectors de Sant Miquel van ser: Pere de Peguera el 1255, G. Benet de 1316 a 1324, Jaume Martí de 1324-1326, Pere d'Escariu de 1326 a 1329, Berenguer Plaxens el 1337, Pere d'Escariu 1339-1344, Berenguer Massanés el 1349, Berenguer dez Castells de 1350-1363, Bernat Clarà el 1435, Felip Badia el 1571, Francesc Cosp el 1581, Joan Casas de 1627 a 1652, Miquel Cuquet de 1663 a 1664, Francesc Tor el 1677, Francesc Pujol de 1679 a 1689, Josep Tor de 1689 a 1710, Francesc Bassa de 1711 a 1717, Julià Bover de 1717 a 1730 i Martí Bover de 1745 a 1780. A partir d'aleshores els següents ja corresponen amb la rectoria del Roser. Pel que fa al terme de 'Cal Campaner' ens surt esmentat en els llibrets de compliment Pasqual (ACA . Llibrets de compliment psqual. Amillarament de 1863) extret de Martín, E; 2005 annex 21 i 22, on el cap de casa era a mans de Francesc Roca. La casa era habitada per 6 persones majors de 7 anys, pagava 219 rals de contribució rural, 33 d'urbana. Consta que la casa va sobreviure el flux migratòri de principi del segle XX, i als anys '40 era habitada per en Macià que en va decidir de pintar l'interior de l'església en color blau. Poc després la casa ja era deshabitada. El lloc va ser inspirat per Francesc Cima i Garrigó per escriure el llibre de 'Converses amb l'ermità de Sant Miquel de Turbians', 'Primavera a Sant Miquel de Turbians' i 'retorn a Sant Miquel de Turbians'. | 42.2465000,1.8038700 | 401322 | 4677838 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83081-foto-08093-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83081-foto-08093-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83081-foto-08093-171-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons una imatge antiga conservada al fons fotogràfic de SPAL i relitzada per Joan Francès es pot veure encara l'esglesia de Sant Miquel i part de la rectoria encara dempeus i amb el mur oest conservat en tota la seva alçada. Val adir que als fonaments del mur est de la rectoria i lligant amb el mur oest de l'església s'hi endevina un mur d'uns 50 cm. D'amplada que pren una orientació nord-sud i que està construït amb aparell de carreus de pedra ben treballats i ecairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars. Sembla que es tracta d'un mur medieval que podria correpondre amb els vestigis d'un antiga cela o habitatge per als clergues de sant Miquel | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83083 | Casa de Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-puigventos | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. Centre d'estudis baganesos. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martí, E. Annex 21 i 22.</p> | XIV-XVIII | Ensorrada, completament arruïnada i coberta de vegetació | <p>Ruïnes de la casa de Puigventós situada a l'extrem oest del puig en que es denomina com la mateixa casa en un vessant que mira cap al vilar d'Espunya i Cal Ros. La construcció està assentada aprofitant un desnivell del terreny natural damunt de la roca mare i amb una planta més aviat quadrangular composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta (avui desapareguda) i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La porta principal es situava a la façana est mirant al davant de la casa de cal Campaner. En quant a la distribució de les seves façanes hi ha un major predomini del massís respecte el buit donant la sensació de 'fortalesa'. La façana nord és completament cega, a l'oest s'hi obre una petita finestra a l'alçada del primer pis. La façana sud tants sols hi té oberta una espitllera a la planta baixa i dues finestres allindades en fusta a la planta primera de les que una és de majors proporcions que l'altre. A l'alçada de les golfes se n'endevina una darrera de més petita. L'aparell constructiu és de maçoneria i carreus de pedra més aviat mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locats en filades més aviat irregulars i horitzontals. Les cantonades són en pedra picada de tipus calcari i a nivell de basament s'hi observa una mena de talús a l'extrem sud-oest. Interiorment esta cobert de vegetació i runa i es fa difícil accedir-hi.</p> | 08093-173 | Situada a l'extrem oest del turó de Puigventós a sota de Sant Miquel de Turbians mirant a cal Ros | <p>L'origen de la casa si es té en compte que podria correspondre amb la rectoria erigida en època medieval es remuntaria a mitjans del segle XIV. Joan Serra i Vilaró (serra i Vilaró, 1989) esmenta que s'hi van instal·lar una petita comunitat de clergues. Segons el mateix Serra durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destacar que al 1326 aquesta església va quedar arendada per 3 anys consecutius per un tal Jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva família “ acostumada”i s'encarregués de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufragànies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues que haurien residit en un edifici annex a l'església. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastíssin una nova rectoria. Pensem que aquesta nova rectoria seria la de 'Cal Campaner' i l'antiga es va reconvertir en el mas de Puigventós. Referent a aquest terme en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de Compliment Pasqual. Amillarament 1863) Extret de Martín, 2005. Annex 21 i 22 la casa estava a mans de Miquel Campà del mas Campà. Estava habitada per 3 persones majors de 7 anys, pagava 58 rals de contribució rural, 15 d'urbana i res de caps de bestiar. Al cadastre de 1776 no se sap a qui pertanyia.ja que hi han molts Campà (Domingo, Joan, Pere, Francesc, Esteve...) atès que els Campà posseïen moltes finques a banda de la casa principal de Cal Ros la qual serà descrita en una fitxa a part. La casa no va sobreviure el flux migrador de 1900 ja que consta com abandonada.</p> | 42.2465400,1.8036500 | 401304 | 4677843 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83083-foto-08093-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83083-foto-08093-173-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que el terme de Puigventós no surti esmentat fins el 1863 (Martín, E; 2005) pensem que l'origen d'aquesta construcció és molt antic i possiblement aniria relacionat amb l'antiga rectoria o 'abadia' erigida a partir del segle XIV i reconstruïda el segle XVI i XVII. Tanmateix pensem que la proximitat amb l'església deixant l'espai de la sagrera (actual rectoria adossada) com el seu caràcter i aparença defensiva així com l'aparell constructiu, ens recorda en una construcció d'origen baix medieval amb certs paral·lelismes a edificis del terme municipal i propers. Tot i així sense una exploració arqueològica es fa difícil de determinar. Pensem que el canvi d'emplaçament de la rectoria es produiria a mitjans del segle XVII quan decidiren de bastir l'existent (cal campaner) i l'antiga es convertí en el mas de Puigventós. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83084 | Tram o carrera del Camí de Gisclareny a Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-o-carrera-del-cami-de-gisclareny-a-baga | MARTIN, E (2005) Una mirada sobre la història de Gisclareny. TORRES, C. A. (1905). Pirineu Català 'El Bergadà' IT. 114 de Bagà a Saldes per l'estret de Llúria. DDAA (2007). Inventari de camins ramaders del Berguedà. Camí de Gisclareny (ICR, 92). | En part en desús i amb les pedres caigudes. El camí ral forma part d'un sender local marcat en verd i blanc i amb una ruta marcasda com a 'Turbians' | Arribant a Sant Miquel de Turbians per l'antic camí de Bagà a Gisclareny i a la zona del Planell de les costes o collet que separa el Puigventós dels vessants solells de la serra de Gisclareny es conserva un tram important de l'antic camí ral empedrat i delimitat a banda i banda per murs de pedra seca amb el sistema de les carreres o carrerades per tal de separar l'espai públic dels camins amb les zones d'horta i camps de conreu. Aquest tipus de construcció s'palicava a les entrades i sortides de poblacions i llocs habitats. En aquest cas corresponia amb la proximitat al nucli de Sant Miquel de Turbians. El tram conservat és d'un 250 m pel vessant sud de la serra de Gisclareny fins a la zona o collet de Puigventós on hi ha una bifurcació de camins que pugen a Sant Miquel o contiuen fins al veïnat de Berta. El tram té els murs parcialment enderrocats però encara es pot endevinar el seu traçat. La part del mig està ocupada per alguns arbres. | 08093-174 | A sota de Sant Miquel de Turbians per la vessant nord (Ajuntament de Gisclareny. Av Roser S/N 08695) | La història d'aquest camí es remuntaria en ápoca medieval quan servia per enllaçar els nuclis de Bagà amb Gisclareny per la collada de Turbians. Aquest camí és esmantat per E. Martín (Martín, 2005) com una de les vies que permetia connectar la part més oriental del municipi amb els nuclis de Cal Noguera, Cal Estevenó, Rocadecans amb la part central. A l'anventari de Camins remaders del Berguedà (DDAA. 2007 Inventari de Camins ramaders del Berguedà) surt esmentat com a 'camí de Gisclareny' a la fitxa ICR.92. Aquest camí enllaçava mb el camí de Bagà a Gòsol (ICR.40) passant per Gisclareny al veïnat de Berta. De la csa de Rocadecans passava a la collada de Turbians i baixava per les costes de Cal pere Vilella fins a Cal Ralé on hi havia dret a abeurada i d'allí continuava pel vessant solell fins a Sant Miquel. De sant Miquel segui el ytraçat de la pista actual fins a Bertaon es trobava amb l'encreuament del camí de Bagà a Gòsol i el que baixava a Espunya. (Camí de Maçaners). Aquest camí és citat en un mapa a escala 1:50.000 com a camí vell de Gòsol datat de 1949 i també en un topografic de 1:50.000 vell de la Pobla de Lillet datat de 1952 i denominat ' Camino de Santa Fe' referint-se a Santa Fè de Quer (TM de Bagà) | 42.2471300,1.8060100 | 401499 | 4677905 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83084-foto-08093-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83084-foto-08093-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83084-foto-08093-174-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tram que presenta unes característiques molt similars a latres carreres de la zona. De fet el tram que va del veïnat del Clot del Pou a Coll de la Bena (camí del Puig a Coll de l'Escriga, Berta, Clot del Pou i Coll de la Bena) també presenta unes característiques molt similars aquest tram. El camí figura inventariat amb la fitxa núm ICR.92 o camí de Gisclareny a l'inventari de camins ramaders del Berguedà (DDAA; 2007. Inventari de camins ramaders del Berguedà. Consell Comarcal del berguedà). Aquest camí que surt del monestir de Sant Llorenç es dirigeix als palns de Rebollet, cal Viudu i s'enfila pels obacs de la vaga major fins al roc dels Quatre batlles. D'aallí segueix cap els plans de la casa de Rocadecans, Cal raler i arriba a Sant Miquel per la carrera descrita. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 83075 | Cal Pasavant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pasavant | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.41 MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55, Annex. 21 i 22.</p> | XIII-XIX | Cobert de vegetació i de runa. L'àmbit de la casa està completament enderrocat sora la balma. | <p>Ruïnes d'un antic habitatge situat en els vessants solells de davant les costes de Sant Miquel de Turbians damunt de la casa de Cal Ros i orientat a a sud-oest a sota d'un dels revolts de la pista que va de Berta a la collada de Turbians. Aprofita com a element principal la presència d'una balma o gran roca sortint per a construir-hi els murs de tancament seguint les característiques dels habitatges troglodítics molt comuns a la serra de Gisclareny. El mur de tancament conserva una alçada de 75-80 cm. amb les cantonades encara visibles i un aparell de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç de color rogenc i col·locada en filades més aviat irregulars i horitzontals. L'àmbit d'habitació està completament cobert de vegetació i bardisses ja que està completament deshabitat.</p> | 08093-165 | Al vessant sud de la serra de Gisclareny orientat a sud-oest mirant a Berta i davant de Turbians | <p>Malgrat que la casa no surti esmentada fins a mitjans del segle XIX (ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22, pensem que les característiques del lloc (davant de la parròquia de Sant Miquel de Turbians) damunt del camí ral de Bagà a Gisclareny dins l'alou o vilar d'Espunya i la seva orientació a sud aprofitant una balma o aflorament rocós podria ser alt medieval. Amb tot la manca de prospeccions arqueològiques i de recollida de ceràmica en superfície ja que està recobert d'un fort teixit arbustiu impedeixen precisar-ne la seva datació. El terme de Pasavant no es troba fins aquest amillarament de 1863, on la casa era a mans de Maria Prat. Hi havia 2 persones majors de 7 anys i pagava una contribució rural de 178 rals. La casa surt esmentada el 1900 però ni va sobreviure el flux migrador raó de la qual deuria quedar abandonada de seguida. Com el cas anterior es tractaria de construccions que haurien estat construïdes arran d ela vinguda de nous jornalers en busca d'un tros de terreny i amb unes condicions de vida molt precàries a mitjans del segle XIX que no van poder sobreviure ni tant sols una generació.</p> | 42.2482200,1.8061100 | 401509 | 4678026 | 08093 | Gisclareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83075-foto-08093-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83075-foto-08093-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83075-foto-08093-165-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un habitatge molt similar a la casa de la portella (fitxa 164), i la casa o cova de Cal Bisbe (fitxa. 81), cal Peret de la Roca (fitxa. 85) i les balmes de Cal Quim (fitxa. 39) caracteritzats per ser habitatges troglodítics. Segurament aquest tipus d'habitatge tindria un origen medieval malgrat no s'hagi fet cap prospecció arqueològica al seu entorn (Martín, E; 2005. p.37) | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83087 | Cal Parleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parleta | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22.</p> | XVIII-XX | Arruïnada, coberta de vegetació i runa. | <p>Restes de l'antiga casa de Cal Parleta situada a sota de Cal Pere Vilella molt a prop de la font de cal Pere Vilella al costat del sender local de 'Turbians'. Les ruïnes d'aquesta casa defineixen dos cossos o dos volums; un emprat com a casa principal i un segon com a quadra o pallissa situat a l'oest del primer. La casa defineix un volum més aviat quadrangular d'una o dues crugies amb aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb morter de calç i col·locades en filades més aviat irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades de les parets. Es poden identificar clarament el basament de la paret sud, part de l'est i la oest. La nord queda assentada aprofitant un desnivell del terreny natural. Conserva escasses filades de paret; unes sis amb la qual cosa es fa molt difícil determinar quin nombre de plantes hauria tingut i com hauria estat coberta. El cos annex emprat com a pallissa es conserva mig enderrocat i només es poden identificar algunes filades. El conjunt està completament enderrocat i cobert de vegetació.</p> | 08093-177 | A sota de la casa de Cal Pere Vilella prop e la font de cal Pere Vilella i a les costes de Cal Raler | <p>Com tantes altres cases del municipi de Gisclareny, la casa de Cal Parleta també correspon amb una de les cases que es deurien erigir a partir del 1700 fruit de la vinguda de nous jornalers. Segons Martín (Martín, E; 2005) en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863 i extret de Martín, E; 2005 annex 21 i 22) , el cap de família era en Joan Pons, estava habitada per 6 persones majors de 7 anys, pagava una contribució rural de 210 rals i 36 d'urbana. No s'especifica res per als caps de bestiar. Referent al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) no sabem a quina casa pertanyia ja que amb el cognom Pons hi ha dues cases. Una amb el núm. 33 la qual hi havia 4 cases, habitades per 3 persones que pagaven una contribució de 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 14 sous i 10 diners de cadastre reial i 8 diners per a caps de bestiar. L'altre correspon amb la casa núm. 49 a nom de Cebrià Pons on hi havia 3 cases, habitades per 3 persones i amb un pagament de 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 2 lliures i 8 sous de cadastre reial i 2 sous i 8 diners per al bestiar. Encara existeix en aquest mateix document una altre casa amb el cognom Pons que es correspon amb la casa núm. 76 a nom de Pere Pons i la núm. 93 la qual es correspon amb Cal Mateu de Vilella molt possiblement. La casa no va sobreviure el flux migratori del 1900 i figura com a abandonada.</p> | 42.2486000,1.8220900 | 402828 | 4678050 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83087-foto-08093-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83087-foto-08093-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83087-foto-08093-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa d'estructura simple bastida a mitjans del segle XVII o XVIII per acollir jornalers nouvinguts d'altres indrets que a canvi de conrear les terres d'una gran propietat podien habitar en una casa pròpia. Aquest fet va generar que es construïssin cases arreu i en lloc poc favorables ja fossin prop de penya-segats, balmes, roques... Eren cases d'estructura senzilla de planta quadrada amb una o dues plantes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83065 | Gran Duc (Bubi bubo) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-duc-bubi-bubo | GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de medi ambient i habitatge. Parc Natural del Cadí Moixeró. Opuscle de la fauna Català/anglès. httpp//cimd'aligues.com/bubobubo; www.wikipèdia. Gran duc; | Au protegida degut a la seva escassetat | Ocell de la família dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de grans dimenions entre 66-77 cm de llarg amb el plomall de les orelles llarg i vistosos, els ulls molt grossos i d'un groc daurat i el plomatge d'un lleonat vermell, clapejat de burell fosc. És el més gran dels estrigiformes europeus i habita als boscos de l'Euràsia i Nord de l'Àfrica. A catalunya es troba en regions salvatges i poc habitades, en aquest cas s'han localitzat espcímens a la solana del vessant sud del veïnat del Roser mirant a la vall de Saldes i Sull prop de l'estret de Llúria pel camí del Vier. ¨sr un ocell carnívor que caça tota mena de vertebrats a vagades tant gran com ell. Se l'anomena el gran duc. Se'l pt robar en un àmpli ventall d'hàbitats fins hi tot l'estatge subalpí | 08093-155 | A les roques del vessant sud del veïnat del Roser a la zona del vier i dels estanys mirant a Saldes | Es tracta d'una espècie d'au que es distrbueix a Europa, Àsia i Àfrica. A Amèrica existeix una espècie molt propera que és el Duc de Virgínia que és `present al nord i sud d'Amèrica excpepte el nord i sud d'Alasca on el fred polar impedeix el seu hàbitat. Habita des dels boscos de coníferes als prats basòfils però prefereix xones on hi hagi clarianes. Aquesta espècie a Catalunya es troba gairebé a tot arreu excepte a la Depressió de l'Ebre. A més és l'única espècie d'au noctura de mida grossa que hi ha Catalunya. Es coneixen 8 espècies a Espanya d'aquest tipus d'au. A Europa hi ha dues subespècies que són de mida més petita. Aquest animal es caracteritza per ser un gran caçador molt silenciós ja que les característiques del seu plomatge fan que passi gairebé desaparecebut. | 42.2496000,1.9113800 | 410196 | 4678063 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83065-foto-08093-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83065-foto-08093-155-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta au és molt dificil de poder-la veure ja que habita en paratges i indrets insòlits allunyats de la civilització amb la qual cosa no se n'ha pogut obtenir cap fotografia per part dels tècnics del Parc Natural del Cadí Moixeró raó de la qual les imatges publicades provenen d'altres llocs. Curiosament en els mapes hi ha el topònim de 'niu d'en Duc' marcat en aquestes costes mirant a Vilella i també a les obagues de l'altra costat de la riera de Saldes i pertanyents al municipi de Vallcebre | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 83099 | Sant Pere del Grau d'Escales o d'Espunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-grau-descales-o-despunya | <p>BARAUT, C. ; (1978) 'les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell'. Urgellia I;</p> <p>BARAUT, C. (1981) 'Els documents de l'any 1010-1035 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IV;</p> <p>BARAUT, C. (1982) 'Els documents de l'any 1036-1050 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia V. BARAUT, C (1983). ' Els documents de l'any 1051 a 1075 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell' a Urgellia VI.</p> <p>BARAUT, C. (1988-89) 'Els documents dels anys1101-1150 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IX;</p> <p>BOLÓS MASCLANS, J.; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200.</p> <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F. (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí;</p> | X-XII | Cobert de vegetació i de runa. Caldria una prospecció arqueològica per determinar la seva existència. | <p>Al costat est del pas del Grau i seguint la mateixa carena rocosa de la Gargallosa entre el pas de la Guineu i el pas del Grau hi ha entre dues diaclasi de la mateixa roca, tallades de forma molt regular, el possible emplaçament d'aquesta antiga església, per a molts desapareguda i situada prop del pas del Grau. Es tracta d'un espai més aviat enfonsat excavat a la mateixa roca natural entre uns 2'5 i 3 metres aprofitant l'aflorament de dues diaclasi i deixant un espai de separació d'uns 3 metres aproximadament. Tenint en compte l'orientació est-oest que segueixen les dues esquerdes naturals, les restes de murs que la tanquen en sentit nord-sud amb una possible porta mig amagada per la vegetació ens fa suposar que es tractaria d'una església del tipus 'troglodític' que aprofitaria com a base de suport dels murs laterals, les diaclasi de la Gargallosa i només hauria calgut construir els murs de tancament nord-sud, la capçalera i la coberta. Val a dir que l'espai que resta enfonsat entre ambdues afloracions naturals estan ben picats a la roca i a una alçada suficient per a construir-hi una coberta de fusta.</p> | 08093-189 | Al costat est del pas del Grau en una fissura entre dues diaclasi de la Gargallosa. 25 m. | <p>L'església de Sant Pere del Grau de les escales és documentada per primera vagada en l'acta de consagració de l'església de Sant Miquel de Turbians del 948 fent al·lusió a les tres esglésies de Paradís ' Veniens vir reverentissimus Wisadus episcopus ad consecrandas ecclesias qui sunt sitas in comitatu Cerdaniense, in locum qud est vocitatum Paradiso. Et sunt ipsas ecclesias in honore sancti Archangeli Michaelis et Sancti Petri Apostolis nec bon et Sancti Andree quem reedificaverunt homines de eius terminio...' ( trad. consagrar les esglésies que es troben al comtat de Cerdanya al lloc anomenat Paradís. Aquestes esglésies estan sota l'advocació de sant Miquel Arcàngel, sant Pere apòstol i sant Andreu i van ser reedificades per homes del terme' (ACU. Pergamí original. Carpeta 7). Posteriorment en la documentació referent al monestir de Sant Llorenç prop Bagà datat de 1068 (Serra i Vilaró, J., 1989. Llibre III. P. 1106-107) esmenta l'església de Sant Pere del Grau o d'Espunya arran d'un plet amb l'Abat del monestir de Sant Llorenç i els homes de Maçaners possessió dels barons) per unes terres situades al nord del riu Esna o Eina i davant l'església de Sant Pere d'Espunya en presència del comte de Cerdanya Ramon Guifré, el senyor del castell de Pinós. L'abat defensava que l'alou d'Espunya havia estat cedit feia unes dècades al mateix monestir. El comte donà la raó a l'abat del monestir i va fer evaqüar les terres. Posteriorment en la documentació del monestir de Sant Llorenç i referent a l'abat de Guillem de Ça Vila (Serra i Vilaró, J.; 1989. Llibre III. P.122) datat de 1320 a 1339 apareix esmentada aquesta església dins les confrontacions del terme del castell de Guardiola entre l'abat de sant Llorenç i el rei. Entre els límits fixats calia destacar: ' De Quer a mont Desquos de Calvera, al lloc anomenat Creu de Calvera fins a Gratacorps, descendint a curs d'Aigua a Sant Pere de Grau D'Escala fins a la font d'Argimon...' El mint Desquos de Calvera sembla ser la Roca Tirabal, Gratacorps deu correspondre amb la Garegallosa i el curs d'aigua és el torrent de Vilella. Novament torna a ser esmentada en la documentació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà el 1327 on va ser nomenat vicari perpetu de Sant Pere de Grau d'Escales Bernat de Cambril (Serra i Vilaró, J.; 1989. P-272). En la documentació referent al mas Espunya també es parla del mas de Sant Pere del Grau en al·lusió a aquest pas i a la dita església. A més el nom del mas Espunya prendria a vegades el nom de mas de 'Sant Pere' (Serra i Vilaró, J:; 1989. Llibre II. P.334); Martín, E.: 2005. P.27) en al·lusió a la proximitat a l'església i el pas del grau. Aquesta església a partir de la baixa edat mitjana deixa de ser mencionada entenent-se que va quedar abandonada. El mas per contra continua essent denominat en la documentació posterior com a mas Espunya, mas de Sant Pere del Grau i finalment mas Castell (Martín, 2005; DDAA; 2007; Annex al catàleg de masies i cases rurals de Gisclareny).</p> | 42.2484700,1.7948300 | 400579 | 4678067 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83099-foto-08093-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83099-foto-08093-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83099-foto-08093-189-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-20 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sense una exploració arqueològica datallada es fa dificil saber si aquest hauria estat l'emplaçament originari d'aquesta església. No obstant les característiques físiques del lloc, la proximitat al pas del Grau i també les referències orals que parlen de la troballa d'algunes tombes antropomorfes a prop seu, Serra i Vilaró planteja la hipòtesi que correspongui amb Sant Pere de Graudescales de la Vall d'Ora (Solsonès) però no hi havia cap mena de relació entre aquesta església i les baronies de Bagà i el monestir de Sant Llorenç, raó de la qual pensem que l'església a la que es refereix Serra i Vilaró correspon amb la que estem descrivint en aquesta fitxa | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 83098 | Camí de Maçaners pel Grau de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-macaners-pel-grau-de-les-escales | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200.</p> <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43.</p> <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55.</p> <p>SERRA I VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III</p> <p>DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses).</p> <p>ADCU. Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians.</p> | X-XIX | Camí utilitzat com a pas d'un dels senders locals de Gisclareny denominat ruta 'e' o camí dels Estanys | <p>Antic pas del grau o 'Grau d'Escales' de l'antic camí de Maçaners que passava per l'alou d'Espunya i el Quer-Foradat. Es tracta d'un pas del camí a la serra de la Gargallosa la qual està tallada una mica més avall pel denominat 'pas de la Guineu' o pas del torrent de Vilella. Aquest pas o grau hi han encara les traces de l'antic camí ral de Maçaners excavades a la roca i formant 'escales' ja que el desnivell que presenta és bastant accentuat. Aquesta seria la causa d¡on prové el nom de Grau de les Escales.</p> | 08093-188 | Al lloc del pas del Grau' de les Escales' (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>El pas del grau és un lloc que surt esmentat sovint per la documentació escrita, sobretot medieval on fa referència en la consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 on esmenta l'església de Sant Pere del grau, en les tres esglésies de Paradís 'consagrar les esglésies que es troben al comtat de Cerdanya al lloc anomenat Paradís. Aquestes esglésies estan sota l'advocació de sant Miquel Arcàngel, sant Pere apòstol i sant Andreu i van ser reedificades per homes del terme' (ACU. Pergamí original. Carpeta 7) transcrit per Martín. Posteriorment en la documentació referent al monestir de Sant Llorenç prop Bagà datat de 1068 (Serra i Vilaró, J, 1989. Llibre III. P. 1106-107) esmenta l'església de Sant Pere del Grau o d'Espunya arran d'un plet amb l'abat del monestir de Sant Llorenç i els homes de Maçaners Possessió dels Barons de Pinós) per unes terres situades al nord del riu Esna o Eina i davant l'església de Sant Pere d'Espunya en presència del comte de Cerdanya Ramon Guifrè, el senyor del castell de Pinós. L'abat defensava que l'alou d'Espunya havia estat cedit feia unes dècades al mateix monestir. El comte donà la raó a l'abat del monestir i va fer evacuar les terres. Posteriorment en la documentació del monestir de Sant Llorenç i referent a l'abat de Guillem de Ça Vila (Serra i Vilaró, J ; 1989. Baronies. Llibre III. P.122) datat de 1320 a 1339 apareix esmentada aquesta església dins les confrontacions del terme del castell de Guardiola entre l'abat de sant Llorenç i el rei. Entre els límits fixats calia destacar: ' De Quer a mont Desquos de Calvera, al lloc anomenat Creu de Calvera fins a Gratacorps, descendint a curs d'Aigua a Sant Pere de Grau d'Escala fins a la font d'Argimon...' El mont Desquos de Calvera sembla ser la Roca Tirabal, Gratacorps deu correspondre amb la Gargallosa i el curs d'aigua és el torrent de Vilella. Novament torna a ser esmentada en la documentació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà el 1327 on va ser nomenat vicari perpetu de Sant Pere de Grau d'Escales Bernat de Cambri . (Serra i Vilaró, J; 1989. P-272). En la documentació referent al mas Espunya també es parla del mas de Sant Pere del Grau en al·lusió a aquest pas i a la dita església. A més el nom del mas Espunya prendria a vegades el nom de mas de 'Sant Pere'. (Serra i Vilaró, J; 1989. Baronies Llibre II. P.334) o Martín, E: 2005. P.27) en al·lusió a la proximitat a l'església i el pas del grau. Aquesta església a partir de la baixa edat mitjana deixa de ser mencionada entenent-se que va quedar abandonada. El mas per contra continua essent denominat en la documentació posterior com a mas Espunya, mas de Sant Pere del Grau i finalment mas Castell (Martín, 2005; DDAA; 2007, Annex al catàleg de masies i cases rurals de Gisclareny).</p> | 42.2485800,1.7943300 | 400538 | 4678080 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83098-foto-08093-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83098-foto-08093-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83098-foto-08093-188-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2022-01-20 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest pas o grau no figura inventariat a l'inventari de camins ramaders del Berguedà (DDAA, 2007) Tot i que el camí segurament ja era emprat des d'època medieval ja que en la consagració de Sant Miquel de Turbians esmenta les esglésies de Paradís, entre elles La de Sant Pere del Grau de les Escales el 938 (ACU.Pergamí original. Carpeta 7) que també se la coneixia com a Sant Pere d'espunya . | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 83100 | Font de L'Espunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lespunya | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. Serra i Vilaró , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres. III . DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). ADCU. Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians. AHG (Cadastre de 1776). ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863</p> | Font encara en ús i utilitzada per al reg. | <p>Important font o surgència d'aigua que surt al costat esquerra del Grau i que descendeix fins al torrent de Vilella per la obaga de Sant Pere acumulant un fort desnivell. Aquesta font aprofita les característiques geològiques del paisatge càrstic de la zona on afavoreix que hi hagi circulació d'aigües subterrànies i surgències de fonts com la que estem descrivint. Val a dir que aquesta font que serví per denominar l'alou de L'Espunya deriva segons Martín, E; (2005) del mot llatí 'spongia' o esponja referinint-se a la forma de les roques o tosques de la zona que recorden esponges formades per la carbonatació càlcica de les argiles properes a les fonts com seria el cas. Aquestes formacions es troben a sota del pas del Grau i sembla ser que va ser emprat com a lloc per extreure les pedres tosques i utilitzar-les per a les arcades i les voltes de les construccions.</p> | 08093-190 | Al costat esquerra del pas del Grau en uns planells de damunt seu a la carena de la Gargallosa | <p>La història d'aquesta font va molt lligada amb l'alou de l'Espunya, del qual pren nom a aquestes afloracions rocoses i la mateixa font. El lloc de L'espunya ens surt esmentat per primera vegada segons la documentació antiga en un document datat del 1068 i pertanyent al monestir de Sant Sant Llorenç prop Bagà tot i que pensem que es correspon amb algunes de les donacions que figuren a l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 (ACU, Pergamí original. Carpeta 7). En aquest document els comtes de Cerdanya, Ramon i Adela van donar al monestir l'alou que posseïen al vilar d'Espunya amb les confrontacions del riu Esna (Eina) cap a Sant Sebastià de Sull i ariibava a Querforadat passant pel cim del mont calvera (Gargallosa) 'alede in comitatu Ceritanense, in pago Bagadanense, sive infra terminos de villare de spunia. Quae terminantur ex una parte rivo Esna, et inde vadit ad Sanctum Sebastianum et pervenit de Kero-Foradat... (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III. P.106. Documentació posterior esmenta que l'alou d'Espunya el 1121 és citat com a donació testamentaria per un tal Ramon d'Enveig amb la qual cosa aquest alou ja no pertanyia al monestir de Sant Llorenç sinó en aquest cas a un noble. Tal i com s'ha anat veient el lloc també apareix esmentat de forma indirecta quan es parla de la propera església de Sant Pere del Grau o d'Espunya (Serra i Vilaró,J; 1989. Baronies. Llibre III. P.1106, 1130). Posteriorment i el 1142 l'abat de Sant Llorenç reclama davant del bisbe d'Urgell a Ramon d'Enveig l'alou de Molnell i els que en depenien; entre ells el d'Espunya ja que havien estat retinguts il·legalment 'et donamus Scti. Laurentio de Bagada unum nostrummansum qui est in Mulnel, cum omnibus suis perinentiis et adempramentis, etiamque censibus...Similiter nos omnes praedicti alium mansum qui est ad ripam Bordeo, et Scto Laurentio reddimus et deffinimus cum omnibus suis pertinentiis quae sunt in cunctis locis' (Baronies. Llibre III. P.108). Ja hem vist en la fitxa de Molnell i la de Querforadat que aquest alou d'Espunya pertnayia a Molnell amb la qual cosa i malgrat el document no el citi de forma directa, s'interpreta que es refereix a ell quan parla dels 'altres masos'.Finalment el bisbe va donar la raó a l'abat i els alous van ser retornats al monestir. Consta que el 1558 Sebastià Fabré ven a Bertran Palol el mas Espunya que era sota el domini directe de Sant Llorenç (DDAA, 2007. Annex al catàleg de masies i edificacions rurals de Gisclareny). Entre els segles XVI i XVIII aquest mas té diversos propietaris i entre 1586 a 1663 és venut als Piferrer de Saldes motiu del qual és coneix com a 'mas Piferrer' (Martín, E; 2005. Annex. Núm. 21). En el cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de Gisclareny) el mas Espunya, aleshores mas Castell (casa núm. 59) estava ocupat per 1 casa, pagava 4 lliures, 11 sous i 6 diners de cadastre reial i no especifica el que pagava per a bestiar. Poc després i en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment pasqual, amillarament de 1863) i extret de Martín,E. 2005 annex. 21 no hi figura aquest mas entenent-se que havia quedat abandonat. Documentació posterior no especifica enlloc el terme Espunya però si el del castell (fitxa 192).</p> | 42.2488100,1.7932500 | 400449 | 4678107 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83100-foto-08093-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83100-foto-08093-190-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A sota de la font hi ha una afloració d'argiles carbonatades o 'tosques' denominades espunyes,que van ser explotades per a la construcció d'edificis. Unes característiques similars presenta el subsòl del monestir de Sant Llorenç prop Bagà on al seu vessant nord hi ha un seguit de coves i eremitoris excavats a la mateixa roca o pedra tosca. Possiblement el nom de la font sigui degut a aquests afloraments càrstics. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 83006 | Cal Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-martinet-2 | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 029.</p> | XVIII-XIX | En ruïnes i mig coberta de vegetació. Accessible per una pista | <p>Casa situada a l'oest del coll de Jovell al vessant sud del 'Pinar' mirant damunt la vall de Gresolet a l'alçada de Sant Sebastià de Sull. Es tracta de les ruïnes d'una edificació de planta rectangular allargassada amb tres cossos; un de principal i dos de secundaris adossats a llevant i ponent. Desconeixem el nombre de plantes i com hauria estat resolta la coberta que hom creu que seria a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i mirant cap a la vall de Saldes. També es fa difícil saber com hauria estat distribuïda i quantes plantes hauria tingut, tot i que pensem que només n'hauria tingut una de sola. L'aparell constructiu és amb obra de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i també en sec i col·locats en filades més aviat irregulars. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades que es conserven a l'angle sud-est i també sud-oest. Els murs es conserven de forma fragmentària, alguns encara amb una alçada notable, especialment el mur est on possiblement s'obria la porta d'entrada i on hi hauria l'era de batre situada damunt d'un mur o terrassa. Els altres cossos afegits corresponen a coberts i possiblement pallisses.</p> | 08093-96 | Ruïnes situades al vessant sud del coll de Jovell mirant a la vall de Gresolet i darrere el Pinar. | <p>Aquesta casa no sembla que sigui anterior al segle XVIII ja que el 1776 estava ocupada per Pere Bover (AHG, cadastre de 1776) que posseïa tant sols una casa i pagava 5 lliures, 2 sous i 2 diners de cadastre reial. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 la casa estava a mans de Pere Bover estava habitada per 5 persones majors de 7 anys i pagava 207 rals de contribució rural, 30 de contribució urbana i 148 per a caps de bestiar. Sembla ser que aquest edifici va sobreviure el flux migrador de 1900 i deuria quedar abandonada amb la guerra civil o la post guerra.</p> | 42.2488600,1.7779300 | 399186 | 4678130 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83006-foto-08093-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83006-foto-08093-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83006-foto-08093-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat el seu estat de ruïna, no sembla correspondre una construcció anterior al segle XVIII ja que els seus trets arquitectònics, encara que estigui pràcticament aterrada, són molt similars als de moltes de les cases del municipi de Gisclareny | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83108 | Font de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ros-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Fixa núm. 3351 MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres. III DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 10 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses); AHG.Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 20. ACBR. Registre Hipoteques de 1781.</p> | X-XIX | En ús i emprada com a font de la casa ja que és un punt d'aigua important | <p>Font o surgència natural que neix al costat de l'antic camí ral de Vilella en un clot que hi ha entre la balma i roca de Cal Ros i la vessant oest del Puigventós en un indret obac. La font és aprofitada per a fer zona d'abeurada al costat del camí i està equipada d'un abeurador per al bestiar. Font que sorgeix gràcies a les característiques del terreny càrstic que afavoreix l'aparició de fonts i aqüífers naturals com seria el cas de la present.</p> | 08093-198 | Font que neix en una clotada a sota de Puigventós a l'est de cal Ris al costat dels prats i camí de Vilella. | <p>La història d'aquest mas va molt lligada als masos de Castell i Espunya, esmentats a les fitxes 191 i 192. De fet la seva proximitat geogràfica entre uns i altres fa que es confonguin. Segons E. Martín (Martín, E; 2005. Annex 20) el mas campà és documentat per primera vegada el 1661. es tracta d'un cognom molt arrelat a Gisclareny, especialment al llarg del segles XVII i XVIII on es convertiren en una de les famílies de més prestigi del terme. Consta que Tomas Ros, presbiter de Bagà en fa donació a la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve de Bagà (Martín, E; 2005). Consta que el 1665 Antoni i Joan Campà paguen censos pel mas Llitjós (Cal Vaqué) i també pel mas de Querforadat (mas Espunya o castell) i Rocadecans. Posteriorment el 1703 el procurador del senyor de les baronies fa un establiment a favor de Joan Campà en un camp de cinc jornals en terres properes a Sant Miquel de Turbians. Val a dir que els senyors de les baronies moltes vegades segons E. Martín confonien el mas Campà amb l'anterior mas castell ja que si en la compra del mas Castell el 1758 per part dels Bover del Puig esmenta que abans era el mas Espunya que afrontava amb les terres del mas Ros (RHB. 1781). Per contra el document de compra del mas Ros per part dels Bover ens cita que abans era el mas Espunya i mas Quer (RHB.1781). Val a dir que aquest mas també era conegut com a mas Barbarroja segons un document del Registre de les Hipotecas de Berga datat de 1781. Segons Martín aquesta confusió es deu a que els Bover unificaren els dos masos (Espunya o Castell i mas Campà en un de sol). De fet és en el cadastre de 1776 quant més referències trobem dels Campà al terme de Gisclareny no sols en aquest mas sinó en molts altres (Mas Llitjós de Vilella el 1749, Joan Campà a cal Rabost el 1768 i el 1776 a Cal Ralé. El cadastre identifica el mas campà amb la casa núm. 68 Com una de les cases que més pagaven al terme. Estava a mans de Pere Campà, posseïa 2, 3 i 4 cases i pagava 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 7 lliures, 3 sous i 2 diners de cadastre reial i 11 lliures, 8 sous i 8 diners de caps de bestiar. (AHG.cadastre 1776). Posteriorment la casa arran del matrimoni de Rosa Bover amb Josep Vilella de Brocà el 1831 passa a mans d'aquesta família hizendada de Brocà. Així en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual, amillarament de 1863) la casa està a mans de Domingo Camprubí habitada per 6 persones majors de 7 anys i amb un pagament de 1356 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 1428 per a caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migrdor de 1900 i encara està habitada pels Camprubí de Bagà.</p> | 42.2493000,1.8008800 | 401080 | 4678152 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83108-foto-08093-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83108-foto-08093-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83108-foto-08093-198-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font que encara està en ús i que des de sempre havia estat el principal punt d'aigua per a abastir la casa. La presència d'abundants fonts i torrents en la zona de cal Ros va propiciar que fos una zona explotada des de molt antic per a pastures i conreu de regadius. Aquesta característica i el fet d'estar arrecerat i protegit de les inclemències del temps provocava que fos una de les millors terres del terme apta per als conreus seguida del Clot del Pou i Coll de la Bena.Aquest element explicaria que els masos més antics del terme es trobessin en aquestes terres (Mas Espunya, mas Asen, Over, mas Coll i mas Carbonell). Martín; E. 2005 i que el lloc es denominés a 'Paradís'. | 94|85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83086 | Cal Pere Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vilella | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 013; Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22.</p> | Xvii-XIX. | Restaurada i reconstruïda com a equipament hoteler i casa rural. | <p>Antiga masia de Cal Pere Vilella completament rehabilitada i reconstruïda per ser utilitzada com a hotel rural i casa de turisme rural amb el terme de 'Rústuc Vilella'. La casa és de planta rectangular composta per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt un empostissat de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit atès que la casa s'adapta al nou ús. Tot i així s'obren tres finestres a la planta baixa, tres més al primer pis que donen a una àmplia balconada amb barana de barrots de fusta i dues més al sota teulada. L'aparell és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb morter de calç i col·locat en filades irregulars i horitzontals. Les restes de la casa antiga es conserven a nivell de fonaments.</p> | 08093-176 | Abans d'arribar al coll de Turbians | <p>La casa de cal Pere Vilella en surt esmentada per primera vegada el 1749 segons E.Martín (Martín, E; 2005) la casa de cal Pere Vilella en el cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) no sabem a qui pertanyia ja que la casa rebia noms diversos. En l'amillarament de 1863 (ACA llibrets de complient Pasqual. Amillaremanet de 1863) extret de Martín, E; 2005 annex 21 i 22. especifica que la casa estava a mans de Julià Altarriba i estava habitada per 5 persones majors de 7 anys. L'habitatge va sobreviure l'emigració del 1900 i poc després va quedar deshabitada. Actualment és un hotel rural.</p> | 42.2495400,1.8212300 | 402759 | 4678156 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83086-foto-08093-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83086-foto-08093-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83086-foto-08093-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons una imatge antiga de la casa i facilitada per la mateixa propietat es pot veure com les ruïnes de l'antiga casa es mantenien en una certa alçada amb es parets sud, est i oest. Es pot entreveure com hauria estrat coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. També s'hi podia veure un segon volum rectangular adossat a migdia i emprat molt possiblement com a quadres i pallisses. L'aparell constructiu era de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i fragments de teula i maó a trenca junt. El conjunt es conservava en força mal estat | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83037 | Antic mas de Cal Corominas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-cal-corominas | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.46. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XVII-XIX | Completament arruïnada, coberta de vegetació i d'arbres | <p>Ruïnes de la masia de Cal Corominas situada a l'oest del veïnat del Roser i a sota del Tossal mirant a la vall de Saldes per damunt l'obaga de Sant Pere. Les ruïnes, avui dia mig cobertes de vegetació es componen de la masia propiament dita, de planta quadrangular i d'un cos rectangular o pallisses adossat a ponent i mirant a l'era situada a sud. Segons el que encara es pot desprendre la masia estava formada per un cos principal compost de planta baixa, 1 pis i golfes cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orientava a sud i on possiblement hi hauria hagut la porta d'entrada principal. Encara es poden veure algunes parets altes, especialment a la façana nord i est on encara conserven tota l'alçada i ens permet fer-nos una idea clara de quina hauria estat la distribució d'aquesta antiga masia. La planta baixa s'hi haurien obert algunes obertures de comunicació amb la veïna pallissa, al primer pis hi hauria dues obertures allindades en fusta i al sota teulada dues obertures més coincidint amb el nivell de les golfes. La façana sud no es pot distingir i ha estat impossible accedir-hi ja que està coberta de vegetació i arbusts de la mateixa manera que també ho és el seu interior el qual ha perdut tots els forjats i distribució interna i en el seu lloc hi ha un abundant rebliment de pedres procedent del seu enderroc. L'aparell de les seves façanes és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb morter de calç de color ocre i col·locades en filades més aviat irregulars. Únicament són en filades de pedra picada les cantonades de les parets principals i els bastiments d'algunes de les finestres del primer pis. Adossat a la paret de llevant s'hi endevina un cos de planta rectangular i d'una única planta que correspondria amb les pallisses i els coberts de l'era, completament oberts a sud i coberts amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls de fusta. Les parets són de maçoneria i còdols de riu molt mal treballats i escairats, units amb un morter de calç molt pobre i col·locats en filades aleatòries i irregulars. El conjunt avui és una completa ruïna.</p> | 08093-127 | A l'oest del veïnat del Rosera sota del Tossal i mirant a la vall del riu Saldes | <p>La casa de Cal Corominas, denominada 'cal tres cents· es comença a remuntar el seu orígen en epoca moderna i en concret el segle XVII. Segons E. Martín (Martí, E, 2005 annex.10) especifica que aquesta família era originària de Gósol i eren els posseïdors del mas Asen (mas del Clot), es documenta el 1778 al mas de la Serra un Corominas i la casa denominada com a tal esta documentada el 1780 a mans d'un tal Cristòfol Corominas, dit el creueta el qual tenia i posseïa la casa del veïnat de Berta. En el cadastre de 1776 (AHG, cadastre 1776) aquest Cristofol Corominas tenia tres cases habitades per tres persones, pagava tres lliures i 10 sous de cadastre personal, 5 lliures, 2 sous i 5 diners de cadastre reial i 2 lliures, 2 sous i 8 diners de caps de bestiar. La família Corominas va ser una de les famílies més poderoses de Gisclareny, car un dels descendents va adquirir la casa de Cal Jovell a canvi de Censals. La casa és esmentada a partir de 1689 a partir de la documentació (Martín, 2005. Ob cit). En el document de 1863 i corresponent als amillaraments (ACA. Llibrets de compliment pasqual-amillarament 1863) esmenta que la casa de Cal Corominas estava a mans de Josep Corominas com a cap de casa, hi habitaven 6 persones majors de 7 anys, pagava 979 rals de contribució rural, 72 de contribució urbana i 485 per als caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori del 1900.Va ser abandonada després de la guerra civil.</p> | 42.2493000,1.7867000 | 399910 | 4678169 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa malgrat estigui completament ensorrada segueix i manté les característiques bàsiques de les masies d'estructura simple de Gisclareny que són hereves dels masos medievals. Es compon del cos de la masia, de planta rectangular, dues plantes pis i coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab, amb dues crugies i separades per forjats de fusta. La planta baixa estava dedicada als estables i quadres dels animals i al primer pis l'habitatge amb la sala cuina i menjador, i el forn de pa a darrere la campana de la llar de foc. La darrera planta estava dedicada a les pallisses i els graners. En un costat hi havia la pallissa formada per un cobert amb grans obertures per a poder emmagatzemar la palla i l'alfalç. E. Martín, en el seu llibre de 'una mirada a la història de Gisclareny' en fa una descripció i interpretació molt acurada a la P. 55. Una descripció similar fa. J. Serra i Vilaró en el vol. II de les Baronies de Pinós i Mataplana (p.292) | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83085 | Cal Raler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-raler | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 012; Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses. AHG. Cadastre de 1776; ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22.</p> | XVI-XIX | Retaurada recentement on se n'han fet les cobertes noves, rejuntat les façanes i rehabilitat el seu interior | <p>Edifici de planta angular situat en un vessant solell de la serra de Gisclareny a la dreta del torrent del Clot dels Culledassos i a l'altre costat de la costa de Cal Raler. Consta de dos cossos; la casa propiament dita i l'àmbit de les pallisses i les quadres a la banda sud-est. Ambdós cossos estan units per un únic espai o era terrassada mitjançant murs de contenció i delimitada per parets de pedra seca. La casa és de planta més aviat rectangular, de dues crugies i estructurada mitjançant una planta baixa i un primer pis coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia on hi ha la porta d'entrada. En quant a la distribució i organització de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit tal i com acostuma a ser característic en aquest tipus d'habitatges. La façana sud on s'obre la porta d'entrada està coronada per un arc rebaixat en pedra tosca i flaquejada per dues finestres coronades amb llinda de fusta a cada costat. Al primer pis s'obre una finestra centrada amb la porta i al costat esquerre una segona finestra de reduïdes dimensions. La façana oest està assentada aprofitant el desnivell del terreny i tant sols és visible el pany de mur del primer pis on s'obren dues finestres més realitzades després de la restauració. La façana nord és completament cega i tant sols hi ha oberta una petita finestra coronada amb llinda de fusta a l'alçada del primer pis. En aquesta façana en sobresurt el volum del forn de pa que abraça les dues plantes (PB i P1) i està cobert amb teula ceràmica. Finalment a la façana est s'unifica amb el cos de les pallisses i s'hi obren dues finestres més a diferent alçada. L'aparell constructiu és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb un morter de color ocre i disposats en filades irregulars. Tant sols les cantonades són en pedra picada i ben desbastada. En quant a l'interior està ben rehabilitada i distribuïda i ha sabut mantenir les característiques bàsiques de la masia amb la llar de foc, el forn de pa i l'escó. El cos de les antigues pallisses està adossat a l'extrem sud-est de la casa projectant-se a sud. Té una planta més aviat allargassada i rectangular composta per una planta baixa,un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquest volum hi ha un predomini del buit respecte el massís amb dis finestrals a la PB P1 i P2 que substitueixen les antigues eixides de fusta, la traça de les quals encara és visible i amb dues finestres a la façana est. Les dues de més a l'oest miren a l'era.. L'aparell és e maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color ocre i col·locats en filades més aviat irregulars. A l'extrem sud-oest de la casa i separada de la mateixa hi ha un cos d'una sola planta cobert amb teulada a dues vessants de factura recent que recupera la volumetria d'unes antigues quadres.</p> | 08093-175 | Al vessant sud de la serra de Gisclareny, a l'oest del clot de la Culledassa i al costat de l'antic camí ral de Bagà a Turbians. | <p>Segons E. Martín (Martín, 2005) la primera referència documental de la casa és 1776. De fet surt esmentada al cadastre de Gisclareny (AHG. Cadastre de 1776) on es parla d'un tal Joan Campà a la casa núm. 66 conegut amb el nom de Rale habitada per dues persones, pagava 1 lliura i 4 sous de cadastre personal, 6 sous i 3 diners de cadastre reial i no especifica el que es pagava per als caps de bestiar. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) extret de Martín, E; (2005). Annex, 21 i 22; la casa de Cal Raler estava a mans de Joan Vilella (procedent de Brocà), estava habitada per 6 persones majors de 7 anys i pagava 120 rals per a caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migrador del 1900 i segurament va ser abandonada a mitjans de segle XX. Actualment es troba rehabilitada per a segona residència.</p> | 42.2496700,1.8164800 | 402367 | 4678175 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83085-foto-08093-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83085-foto-08093-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83085-foto-08093-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa ha estat rehabilitada recentment respectant la majoria de parets, obertures i volums de la casa originaria per adaptar-la a segona residència i lloc e vacances. Sembla que correspon amb una obra unitària de mitjans del segle XVIII seguint les característiques bàsiques de l'arquitectura popular de les masies de Gisclareny.Guarda similituds amb Cal Prim, Cal Tesconet, Cal Jovell... | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83107 | Carrerada del camí de Vilella per cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-cami-de-vilella-per-cal-ros | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Fixa núm. 3351 MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA i VIALARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres. III DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 10 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses); AHG.Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 20. ACBR. Registre Hipoteques de 1781.</p> | XII-XIX | Utilitzat com a camí veïnal per anar als camps i la font de Cal Ros. | <p>A sota dels plans de Cal Ros i vorejant la balma homònima seguint en direcció a la font de Cal Ros cap al pas de la Guineu es conserva un notable tram de l'antic camí ral de Vilella a Vallcebre voltat de murs de pedra seca a banda i banda delimitant l'espai públic dels camps de conreu i amb restes del camí empedrat i pavimentat amb còdols de riu.</p> | 08093-197 | A la part est de la casa de Cal Ros en direcció al veïnat de Vilella (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Possiblement la història d'aquest camí ens aniria lligada amb l'origen de la casa de Cal Ros i mas Campà que es remunten el segle XVII (vegeu fitxa.193) tot i que pensem que el camí ja existia de molt abans (època medieval) ja que permetia connectar el castell fener i el vilar d'Espunya amb els veïnats de Vilella, Cal Noguera i la riera de Saldes. Aquest camí segons l'inventari de camins ramaders apareix esmentat a la seva meitat al mapa 1:50.000 de la Pobla de Lillet de 1951 i també al mapa 1:50.00 o mapa vell de Gósol, datat de 1949.</p> | 42.2495300,1.8006500 | 401061 | 4678178 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83107-foto-08093-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83107-foto-08093-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83107-foto-08093-197-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta de l'antic camí de Vallcebre inventariat a la fitxa núm.180. Segons l'inventari de camins ramaders del Berguedà (DDAA. 2007. Inventari de camins ramaders del Berguedà) aquest camí conegut com el camí del tabac coincideix amb la fitxa núm. ICR.85 del Collet d'Eina a Gisclareny. Aquest camí partia de la carrerada del Vilar i Llenes (TM. Guardiola de Berguedà), continuava per la vessant solella pel camp de la canal, passava pel Camp del Cep, Cal Noguera, passava per Vilella, creuava el pas dels Portells i arribava a Cal Ros on es podia accedir a Sant Miquel de Turbians. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83102 | Castell del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-quer | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200.</p> <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43;</p> <p>MARTIN E (20,05). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55.</p> <p>SERRA i VIALARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres. III.</p> <p>DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses) AHG (Cadastre de 1776). ACA: Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863.</p> | XII-XV | La vegetació i la runa que el cobreixen en garanteixen la seva conservació | <p>Ruïnes d'una antiga fortalesa denominada segons la documentació com a castell del Quer, castell Fener o castell d'Espunya i situada en un turó damunt les restes del mas Espunya a sobre del torrent de Gisclareny que fa de frontera natural al nord del bac i Grau de Sant Pere i a prop del Quer Foradat (fitxa 187) damunt d'uns planells propers a cal Ros. El conjunt, avui en ruïnes està cobert de vegetació però s'hi poden endevinar importants estructures. El conjunt arquitectònic està format per dos recintes: un de sobirà situat a la part més alta del turó on hi hauria hagut la torre mestra del castell, de planta quadrangular i d'uns 5 x 3,5 metres i d'una alçada que hauria oscil·lat entre dues i tres plantes seguint els esquemes habituals. Aquest element conserva encara el seu basament amb murs de 90 cm d'ample i construïts mitjançant carreus ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars. Les cantonades són amb pedres ben desbastades i es conserven encara uns 5 filades vistes en els trams mes ben conservats. A sota seu hi hauria un segon recinte més ampli que restaria unit al primer mitjançant una muralla que seguiria l'orografia del terreny. A la banda sud-oest s'hi definiria una dependència de grans dimensions, de planta rectangular i delimitada per la muralla i la roca on s'assenta la torre mestra. Aquest sector està cobert de runa i vegetació però s'hi pot veure encara el mur oest d'uns 100 cm d'ample i construït amb carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades més aviat regulars. Possiblement a l'extrem sud-oest i mirant al bac de Sant Pere hi hauria el camí d'accés, formant diverses colzades i sostingut per murs de pedra seca. Sostenint el segon recinte de muralles i actuant com a contrafort hi hauria una mena d'estructura de planta semicircular simulant una mena de torre i construïda amb murs de paret seca. Sembla ser que encara hi hauria hagut un recinte inferior que hauria englobat les restes del mas Espunya i altres construccions relacionades als peus del castell. D'aquest darrer recinte es conserven alguns murs i alineacions de pedres damunt de la roca natural i amagades per la vegetació.</p> | 08093-192 | Damunt o al costat de les restes del mas Espunya en un turó al nord del bac de Sant Pere, sobre el torrent | <p>El castell que es denominava també 'castell del Quer-foradat' no ens apareix esmentat fins a mitjans del segle XII, malgrat que tal i com s'ha vist el terme Quer ja se'n fa referència en l'acta de consagració de Sant Miquel de Paradís (948) i en la documentació explícita del monestir de Sant Llorenç prop Bagà que fa referència a l'alou d'Espunya, terreny on s'hi va situar posteriorment el castell del Quer. (Bolós-Pagès, 1986). Sembla ser que aquest castell servia per controlar el pas del grau; punt estratègic del camí de Gisclareny a Maçaners per l'obaga de Sant Pere. Segons Serra i Vilaró les notícies d'aquest castell es comencen a esmentar a partir del segle XIII quan arran de la mort de Galceran III de Pinós el 1277 el deixa com a testament al seu fill gran juntament amb altres castells de la baronia. I amb tots els drets i pertinences associats. Posteriorment el 1295 Galceran IV nomena procurador general de diversos castells per tenir un ampli domini dels nobles i cavallers que en depenien. El 1305 la cort del baró reclama al batlle de Vallcebre uns bous que havien estat robats per la gent de Vallcebre a les terres i terme de del castell de Gisclareny. El 1335 es mencionen drets feudals de tasca, questia i servitud que un propietari i arrendatari havien de pagar al senyor del castell de Gisclareny. El 1350 Na marquesa de Pinós ret homenatge al rei com a vassall seu pels castells que tenia a la baronia que posseeix 'en lliure i franc alou'. Arran de la seva mort el 1361 és mencionat com a testament on hi fa una donació de 50 sous per maridar donzelles i pels pobres de Gisclareny. Cap el 1361 en Pere III Galceran de Pinós emet unes ordenacions als batlles dels castells per donar-los instruccions pel que fa a l'enviament de missatges a la cort de la baronia. En la presa de possessió de Bernat I Galceran de Pinós cap el 1383 fa jurament de guardar els privilegis, franqueses, immunitat i bons usos dels castells de la baronia, entre ells el de Gisclareny. El 1390 és venut el càrrec de batlle del castell per tres anys. El 1428 el castell de Gisclareny juntament amb el de Josa, Gósol i Saldes i Gavarrós serveix de fermança de la constitució d'un censal de 14 000 sous venut al baró (Serra i Vilaró, J; 1989. Baronies Llibre I . P. 146, 169, 170, 199. Llibre II P. 24, 48, 303) . Finalment el 1468 en plena guerra civil catalana el capità del castell Nicolau Larigós amb els seus homes Joan Calla, Joan Coll i Pere Quer van a Bagà a reconèixer el nou rei (Baronies. Llibre I. P. 241). En època moderna el castell va quedar abandonat i es va reconvertir en mas (Mas Castell núm. 59 al cadastre de 1776) estava ocupat per 1 casa, pagava 4 lliures, 11 sous i 6 diners de cadastre reial i no especifica el que pagava per a bestiar. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 no hi figura (ACA. Llibrets de compliment pasqual, amillarament de 1863), extret de Martín, E. 2005 annex. 21).</p> | 42.2496935,1.7951594 | 400608 | 4678202 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83102-foto-08093-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83102-foto-08093-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83102-foto-08093-192-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-20 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un important conjunt fortificat que caldria ser estudiat a fons mitjançant una campanya de prospecció arqueològica de neteja i desforestació així com també d'excavació d'algunes cales per determinar tant la cronologia com també l'extensió d'aquest element en relació al mas Espunya, al pas del Grau, l'església de Sant Pere i el camí de Maçaners. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 83004 | Cal Baraut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baraut | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. ; GENERALITAT DE CATALUNYA. Mas Caselles. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 66. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.; ACBR. Registre de les Hipotecas. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XIV-XVIII | Completament arruïnada i coberta de vegetació | <p>Ruïnes de la casa de cal Baraut (Cal Braut) situades a l'oest de cal Prim (fitxa 93) a la zona del veïnat del Clot del Pou i a llevant de Cal Jovell. La casa forma part de les tres masies que hi ha a la zona del Clot i a diferència de les altres dues està completament arruïnada. Amb tot es pot identificar encara la seva antiga distribució formada per dos volums principals; la casa i la pallissa separades per l'espai de l'era tancada darrere un mur o baluard de pedra i voltat de coberts i annexos Malgrat la seva ruïna es conserven algunes imatges antigues de Gisclareny que mostren encara aquesta construcció dempeus. Segons una imatge antiga publicada en el blog de 'Què fer a Gisclareny' i mal denominada com a mas Caselles, es pot veure encara com el cos principal de la masia era de planta rectangular, de tres cossos i estava compost per una planta baixa, 1 pp i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La façana principal s'orientava a migdia i hi havia un predomini del buit respecte el massís ja que bona part de la façana, llevat de la crugia de més a llevant estava ocupada per eixides de fusta que li donaven una imatge molt característica i típica de les masies de Gisclareny. A grans trets la façana es distribuïa mitjançant sèries de balcons de fusta separats per pilars de maçoneria que definien uns trets horitzontals i únicament hi havia com a part plena la crugia est que estava ocupada per petites finestres allindades en fusta. La porta d'entrada es situava en aquesta part també i estava resolta de la mateixa manera. Pel que fa a les façanes laterals i de tramuntana desconeixem com haurien estat distribuïdes ja que la imatge conservada no es pot veure. Tampoc sabem com s'organitzava l'interior malgrat que encara es pugui endevinar que a la planta baixa hi hauria hagut les quadres, al primer pis el menjador, sala d'estar i cuina i a la planta de sota teulada les golfes amb les pallisses. Avui dia es pot endevinar alguna divisió i paret interior, així com també alguna paret revestida de morter i enlluït de color blau. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mall treballada i escairada, unida amb argamassa de calç de color marró i terrós i únicament són en pedra picada les cantonades i algun bastiment de les obertures. Segons es desprèn de la imatge antiga també hi havia algunes parts construïdes amb aparell de tàpia. El segon cos es situava a la part de ponent i estava separat del volum principal de la casa mitjançant l'era de batre el gra. Aquesta construcció o pallissa tenia una planta més aviar rectangular, i distribuïda en una única planta coberta amb teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia mirant a l'era. Tal i com acostuma a passar en aquestes construccions, les façanes són completament cegues o amb poques obertures llevat de la principal que és completament oberta abraçant tota l'amplada de l'edifici i amb un pilar central que sosté la biga i el carener. L'aparell és amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. Avui dia d'aquest segon cos o volum només en resta el seu perímetre ja que està completament cobert de vegetació. Tot el perímetre de la casa estava tancat darrere un mur de maçoneria que a manera de baluard delimitava l'espai domèstic de la zona de conreus. L'accés era per un portal situat davant de la façana aixoplugat sota una petita teulada de teula ceràmica que en protegia l'entrada.</p> | 08093-94 | Al Clot del Pou a ponent de Cal Prim i al nord oest del veïnat del Roser al costat del camí ral. | <p>Sembla que l'origen d'aquest mas podria remuntar-se en època medieval. La seva posició i situació respecte l'orografia del terreny i la proximitat amb el camí ral de Bagà a Gòsol passant per Gisclareny i Coll de la Bena reforcen aquesta hipòtesi. Amb tot i malgrat que el terme de Baraut no apareixi fins el 1756 (Martín, E, 2005) pensem que l'origen de la casa pot ser medieval. De fet el mateix autor esmenta la presència d'un seguit de masos d'època medieval com ara el mas Asen atribuït al mas del clot o cal Prim (fitxa 93) , el mas castell a Espunya, el mas Over o Alber, el mas Coll i el mas Carbonell situats molt a prop del coll de la Bena segons Martín a traves d'un document conservat a l'arxiu municipal de Gisclareny (Martín E; 2005 p.64). Registre hipotecas. D'aquests tres masos llevat del mas coll que Martín interpreta com a cal Pallaró del Coll de la Bena els altres dos possiblement es podrien correspondre amb l'emplaçament de cal Baraut ja que es situen entre el clot del Pou i el Coll de la Bena. La resta es fa difícil de situar-los tot i que molt possiblement el mas Over o el mas Carbonell al·ludeixin amb el lloc referit. Val a dir que ja sigui un com també l'altre eren propietat de la famíla Coll llevat del mas Over que era de la família Calla. Les dues famílies posseïen la majoria dels masos de Gisclareny i a finals del segle XV es van traslladar a Bagà. El terme Baraut apareix a partir de 1756. De fet en un document referent als censos i pagadors dels senyors de Pinós que E. Martín va trobar a l'arxiu de l'abadia de Poblet esmenta que Esteve Baraut pagava 1 cens per la casa. Tot i així al cadastre de 1776, conservat a l'arxiu històric de Gisclareny no especifica a qui pertanyia la casa ja que aquest cadastre és amb el nom dels propietaris de les cases i no sabem qui hi residia. El document que fa referència a l'amillarament de Gisclareny i datat de 1863 esmenta que el cap de família de la casa era Francesc Marginedas, estava habitada per cinc persones majors de 7 anys, pagava 140 ras de contribució rural i 80 per als caps de bestiar. Aquesta casa va sobreviure el flux migrador de principi del segle XX. La casa va quedar deshabitada en els anys de la post guerra. Actualment està completament arruïnada.</p> | 42.2495800,1.7818100 | 399507 | 4678206 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83004-foto-08093-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83004-foto-08093-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83004-foto-08093-94-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons el catàleg de les masies del terme de Gisclareny aquesta casa 'forma part del conjunt del Clot del Pou' i segons comenten ' Les seves dimensions semblen però més pròpies a les masies d'un moment anterior, el dels masos de la baixa edat mitjana i inicis de l'era moderna;i el fet d'estar implantada al bell mig de les terres més bones de la vall de la muntanya l'allunya també de la pobresa en que es va desenvolupar aquell model (masia d'època moderna)'. DD.AA (2007). En una imatge o postal antiga de Gisclareny des del Clot del Pou es pot veure la masia de Cal Prim en primer terme i al seu darrere cal Baraut amb els dos cossos perfectament conservats i amb la teulada sencera, Adossat a l'extrem sud-oest hi havia un cos rectangular o pallisses cobert amb teulada a un sol vessant i amb àmplies obertures tapades amb posts de fust.Aquesta postal de mitjans dels anys' 50 o '60 és una imatge en blanc i negre acolorida i resulta ser anterior a la publicada del 'mas caselles' ja que aquest cos, en aquesta darrera havia desaparegut. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83106 | Balma de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-cal-ros | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200.</p> <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Fixa núm. 3351</p> <p>MARTIN, E. (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55.</p> <p>SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres. III</p> <p>DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa núm. 10 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses); AHG.Cadastre de 1776. ACA: Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 20. ACBR. Registre Hipoteques de 1781.</p> | 2000 AC | S'ha refet la teulada del cobert que hi ha adossat | <p>A sota del colomar de Cal Ros hi ha una balma que antigament havia estat habitada i que actualment s'empra com a cobert per a guardar-hi eines construït amb aparell de maçoneria i cobert amb teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i adossat a la roca mare i natural. Sembla que aquest cobert d'època molt recent aprofitaria les restes d'un hàbitat molt més antic.</p> | 08093-196 | A sota del colomar de Cal Ros i també de la gran roca de darrere la casa a l'oest de Turbians. | <p>Segons les restes arqueològiques recuperades en aquesta balma hom ha pensat que ja era ocupada en èpoques molt remotes, ja fos en l'edat dels metalls o posterior. Tot i així és molt possible que la balma fos ocupada en època medieval com ho foren les coves de cal bisbe, Cal pasavant, La portella, Cal Quim i e aquest cas lligades a l'alou d'Espunya amb tot s'hauria de relacionar en época moderna amb el mas Campa`.La història d'aquest mas va molt lligada als masos de Castell i Espunya, esmentats a les fitxes 191 i 192. De fet la seva proximitat geogràfica entre uns i altres fa que es confonguin. Segons E. Martín (Martín, E; 2005. Annex 20) el mas Campà o cal Ros és documentat per primera vegada el 1661. Es tracta d'un cognom molt arrelat a Gisclareny, especialment al llarg del segles XVII i XVIII on es convertiren en una de les famílies de més prestigi del terme. Consta que Tomas Ros, presbiter de Bagà en fa donació a la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve de Bagà (Martín, E; 2005). A més també se sap que el 1665 Antoni i Joan Campà paguen censos pel mas Llitjós (Cal Vaqué) i també pel mas de Querforadat (mas Espunya o castell) i Rocadecans. Posteriorment el 1703 el procurador del senyor de les baronies fa un establiment a favor de Joan Campà en un camp de cinc jornals en terres properes a Sant Miquel de Turbians. Val a dir que els senyors de les baronies moltes vegades segons E. Martín confonien el mas Campà amb l'anterior mas castell ja que si en la compra del mas Castell el 1758 per part dels Bover del Puig es cita que abans era el mas Espunya que afrontava amb les terres del mas Ros (RHB. 1781). Per contra el document de compra del mas Ros per part dels Bover comenta que abans era el mas Espunya i també mas Quer (RHB.1781). Val a dir que aquest mas també era conegut com a mas Barbarroja segons un document del Registre de les Hipotecas de Berga datat de 1781. Segons Martín aquesta confusió es deu a que els Bover unificaren els dos masos (Espunya o Castell i mas Campà en un de sol). De fet és en el cadastre de 1776 quant més referències trobem dels campà al terme de Gisclareny no sols en aquest mas sinó en molts altres (Mas Llitjós de Vilella el 1749, Joan Campà a cal Rabost el 1768 i el 1776 a Cal Ralé. El cadastre identifica el mas Campà amb la casa núm. 68 Com una de les cases que més pagaven al terme. Estava a mans de Pere Campà, posseïa 2, 3 i 4 cases i pagava 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 7 lliures, 3 sous i 2 diners de cadastre reial i 11 lliures, 8 sous i 8 diners de caps de bestiar. (AHG.cadastre 1776). Posteriorment la casa arran del matrimoni de Rosa Bover amb Josep Vilella de Brocà el 1831 passa a mans d'aquesta família hizendada de Brocà. Així en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual, amillarament de 1863) la casa està a mans de Domingo Camprubí habitada per 6 persones majors de 7 anys i amb un pagament de 1356 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 1428 per a caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori de 1900 i encara està habitada pels Camprubí de Bagà.</p> | 42.2498200,1.8002800 | 401031 | 4678211 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83106-foto-08093-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83106-foto-08093-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83106-foto-08093-196-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-01-21 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al museu comarcal de Berga es conserva al dipòsit i sala de reserva un fragment sense forma de ceràmica reduïda a mà amb pasta grollera de cocció reductora, color marró clar i també gris fosc amb les parets externes i internes de tacte brunyit. No presenta traces ni marques de torn amb la qual cosa fa pensar que sigui ceràmica a mà. Sembla ser una peça corresponent a un període molt remot, potser de la prehistòria. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 83105 | Colomar de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomar-de-cal-ros | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Fixa núm. 3351 MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres. III DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 10 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG.Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 20. ACBR. Registre Hipoteques de 1781.</p> | XIV.XVII | Malgrat estigui protegit de les inclemències meteorològiques per la balma de Cal Ros, ha patit alguna degradació, especialment a la paret frontal on se n'ha enderrocat la part més alta i també la coberta. | <p>Darrere de la casa i damunt de la balma de cal Ros hi ha un colomar penjat a la roca que està sostingut per bigues de fusta. Es tracta d'una curiosa construcció construïda amb aparell de maçoneria i tàpia a una determinada alçada i accessible per un estret camí excavat a la roca natural amb una planta rectangular i diversos pisos d'alçada. Es caracteritza per presentar un seguit d'orificis quadrats d'uns 30 x 30 cm aproximadament i oberts a les seves façanes ja que servia per acollir els coloms missatgers. A la part interna es poden veure les cavitats on hi feien niu els coloms, de forma quadrada i amb un ampit format per una llosa de pedra a la part baixa. Es conserva de manera parcial ja que la paret frontal ha perdut part de la seva alçada i també dels orificis però encara es pot veure l'alçada que hauria tingut per les empremtes de la roca i els orificis de la part interna. S'hi accedeix per una porta lateral de fusta i coronada mitjançant una llinda també de fusta. La coberta hauria estat de teula ceràmica</p> | 08093-195 | Damunt de la balma de darrere de la casa sota una gran roca al sud de la serra de Gisclareny. | <p>Element de provable orígen medieval i relacionat amb el castell del Quer o mas d'Espunya. La història d'aquest mas va molt lligada als masos de Castell i Espunya, esmentats a les fitxes 191 i 192. De fet la seva proximitat geogràfica entre uns i altres fa que es confonguin. Segons E. Martín (Martín, E; 2005. Annex 20) el mas campà és documentat per primera vegada el 1661. es tracta d'un cognom molt arrelat a Gisclareny, especialment al llarg del segles XVII i XVIII on es convertiren en una de les famílies de més prestigi del terme. Consta que Tomas Ros, presbiter de Bagà en fa donació a la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve de Bagà (Martín, E; 2005). Consta que el 1665 Antoni i Joan Campà paguen censos pel mas Llitjós (Cal Vaqué) i també pel mas de Querforadat (mas Espunya o castell) i Rocadecans. Posteriorment el 1703 el procurador del senyor de les baronies fa un establiment a favor de Joan Campà en un camp de cinc jornals en terres properes a Sant Miquel de Turbians. Val a dir que els senyors de les baronies moltes vegades segons E. Martín confonien el mas Campà amb l'anterior mas castell ja que si en la compra del mas Castell el 1758 per part dels Bover del Puig esmenta que abans el mas Espunya afronta amb les terres del mas Ros (RHB. 1781). Per contra el document de compra del mas Ros per part dels Bover esmenta que abans era el mas Espunya i mas Quer (RHB.1781). Val a dir que aquest mas també era conegut com a mas Barbarroja segons un document del Registre de les Hipotecas de Berga datat de 1781. Segons Martín aquesta confusió es deu a que els Bover unificaren els dos masos (Espunya o Castell i mas Campà en un de sol). De fet és en el cadastre de 1776 quant més referències trobem dels campà al terme de Gisclareny no sols en aquest mas sinó en molts altres (Mas Llitjós de Vilella el 1749, Joan Campà a cal Rabost el 1768 i el 1776 a Cal Ralé. El cadastre identifica el mas campà amb la casa núm. 68 Com una de les cases que més pagaven al terme. Estava a mans de Pere Campà, posseïa 2, 3 i 4 cases i pagava 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 7 lliures, 3 sous i 2 diners de cadastre reial i 11 lliures, 8 sous i 8 diners de caps de bestiar. (AHG.cadastre 1776). Posteriorment la casa arran del matrimoni de Rosa Bover amb Josep Vilella de Brocà el 1831 passa a mans d'aquesta família acomodada de Brocà. Així en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual, amillarament de 1863) la casa està a mans de Domingo Camprubí habitada per 6 persones majors de 7 anys i amb un pagament de 1356 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 1428 per a caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratòri de 1900 i encara està habitada pels Camprubí de Bagà.</p> | 42.2498300,1.8002900 | 401032 | 4678212 | 08093 | Gisclareny | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83105-foto-08093-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83105-foto-08093-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83105-foto-08093-195-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest element era molt emprat a l'edat mitjana per acollir els coloms missatgers utilitzats per al correu. Acostumaven a estar situats a les parts altes de les torres dels castells (Ex. Al palau de Bagà es conserven restes de colomars a les parts altes de les antigues torres; Cascante, P 2016. Inèdit) o en edificis exempts. Així per exemple en algunes poblacions de l'alt Urgell com pot ser a Bescaran, Os de Civis es conserven torres-colomars emprades per aquesta funció i també en el castell de les Bons a Encamp; Andorra i a Alins de Vallferrera . Els segles posteriors a l'edat mitjana trobem aquests elements integrats a les masies i cases de pagès i situats a les parts més altes. Així en el cas de Gisclareny n'hi han exemplars a la Casanova (fitxa 132), a cal Vitarella (fitxa 135) i en altres masies del terme. Al municipi de Guardiola hi havia colomars a la casa de Cal Companyó, a la casa gran de Gréixer, a l'Hospitalet i moltes altres. Es tracta d'un element de provable origen medieval i relacionat amb els masos Espunya i Castell. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83103 | Cal Ros o Mas Campà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-o-mas-campa | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71, 200.</p> <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Gisclareny. Columna Albí. P.43.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Fixa núm. 3351</p> <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55.</p> <p>SERRA i VIALARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre III.</p> <p>DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fixa núm. 10 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses).</p> <p>AHG (Cadastre de 1776). ACA: Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E.; 2005. Annex 20. ACBR. Registre Hipoteques de 1781.</p> | XVI-XIX | Els seus propietaris n'han tingut cura i l'han anat rehabilitant mantenint els trets bàsics i més essencials. | <p>Conjunt arquitectònic de l'antic mas Campà o mas de Cal Ros format per la casa principal, l'era de batre el gra, els coberts i les pallisses assentats damunt dels camps de Cal Ros a sota de la balma de Cal Ros i a l'est del castell Fener i a l'oest de Sant Miquel de Turbians. La casa pròpiament dita presenta una planta rectangular de tres crugies seguint els exemples de les masies clàssiques i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia on s'obre també la porta d'entrada. En quant a l'organització i distribució de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit.especialment a les façanes nord, oest i est que són pràcticament cegues i només en sobresurt el volum semicircular del forn de pa. En canvi a la façana de migdia és on trobem la majoria de les obertures de la casa. La porta d'entrada es situa a la crugia central i està resolta mitjançant una obertura quadrangular amb els bastiments i llinda de fusta. A l'alçada del primer s'hi obren tres finestres també rectangulars les quals han estat transformades per a fer-les més petites i damunt seu coincidint amb l'espai de golfa, tres més de les quals la del mig és en forma de balconera. Sota el pinyó de la coberta hi ha una darrera finestra que il·lumina l'àmbit de sota teulada. L'aparell constructiu de la casa és de fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades de les parets principals. Val a dir que a la crugia de mes a llevant hi ha adossat un cobert amb una obertura la planta baixa que ocupa tota l'amplada de la crugia i està coberta mitjançant un arc rebaixat de pedra tosca. Aquesta obertura corresponia amb una antiga cort de porcs de característiques molt similars a la que hi ha a Cal Tasconet (fitxa 141). Damunt seu hi ha una antiga eixida paredada amb un mur de maó i de la que es conserven encara els pilars de sosteniment. Interiorment s'estructura amb tres quadres a la planta baixa; una a cada crugia i comunicades mitjançant portes allindades. El sòl és de lloses de pedra i encara s'hi conserven les menjadores i 'pessebres' del bestiar. Una escala de pedra condueix al primer pis de la casa on hi ha la cuina menjador amb la llar de foc coberta per una gran campana de fusta i pavimentada amb sòl refractari i el l forn de pa obert al fons mitjançant un arc de mig punt buidat en un bloc monolític de pedra picada. Al seu costat hi ha la cuina econòmica i els fogons. Aquesta sala conserva encara l'antic mobiliari de la casa com la pastera, les arques de nuvi i núvia, el banc escó, l'armari de paret, els arquibancs en molt bon estat de conservació. S'hi obren diverses portes de fusta que comuniquen amb les habitacions i alcoves. El sostre de la sala respon al clàssic exemplar de sostre empostissat de bigues de fusta damunt de cavalls i tapajunts. La darrera planta hi havia els graners i dues habitacions més, les sitges de les quals encara es conserven senceres. Davant de la casa hi ha l'antiga era de batre el gra i en la que hi ha construïts a cada costat dos volums més emprats com a pallisses i quadres. El volum obert a ponent és de planta rectangular, de dues plantes i cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de llates i cavalls de fusta, avui substituïts per bigues de formigó i amb el carener paral·lela a la línia de façana. Tal i com acostuma a passar en aquest tipus d'edifici hi ha un predomini del massís respecte el buit excepte a la façana principal on s'obren dues grans eixides que abracen tota l'alçada de l'edifici i que estan sostingudes per un pilar central de maçoneria. L'aparell i fàbrica constructiva és de murs de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb morter de calç de color ocre i col·locat en filades irregulars que s'alternen amb pedra tosca. S'accedeix des de la planta baixa i també per mitjà d'una escala de pedra que condueix al primer pis. El segon cos es situa a llevant de l'era de la casa amb una planta més aviat quadrangular d'un únic pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent amb un gran arc rebaixat de maó ceràmic. La resta de façanes són massisses llevat de la nord on hi ha la porta d'accés a la pallissa. L'aparell constructiu també és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, col·locats en filades irregulars i units amb morter de calç. El conjunt arquitectònic es troba en molt bon estat de conservació.</p> | 08093-193 | Als prats de Cal Ros a l'oest de Sant Miquel de Turbians i prop de la balma homònima | <p>La història d'aquest mas va molt lligada als masos de Castell i Espunya, esmentats a les fitxes 191 i 192. De fet la seva proximitat geogràfica entre uns i altres fa que es confonguin. Segons E. Martín (Martín, E; 2005. Annex 20) el mas Campà és documentat per primera vegada el 1661. es tracta d'un cognom molt arrelat a Gisclareny, especialment al llarg del segles XVII i XVIII on es convertiren en una de les famílies de més prestigi del terme. Consta que Tomas Ros, presbiter de Bagà en fa donació a la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve de Bagà (Martín, E; 2005). Consta que el 1665 Antoni i Joan Campà paguen censos pel mas Llitjós (Cal Vaqué) i també pel mas de Querforadat (mas Espunya o castell) i Rocadecans. Posteriorment el 1703 el procurador del senyor de les baronies fa un establiment a favor de Joan Campà en un camp de cinc jornals en terres properes a Sant Miquel de Turbians. Val a dir que els senyors de les baronies moltes vegades segons E. Martín confonien el mas Campà amb l'anterior mas castell ja que si en la compra del mas Castell el 1758 per part dels Bover del Puig esmenta que abans era el mas Espunya que afrontava amb les terres del mas Ros (RHB. 1781). Per contra el document de compra del mas Ros per part dels Bover esmenta que abans era el mas Espunya i mas Quer (RHB.1781). Val a dir que aquest mas també era conegut com a mas Barbarroja segons un document del Registre de les Hipotecas de Berga datat de 1781. Segons Martín aquesta confusió es deu a que els Bover unificaren els dos masos (Espunya o Castell i mas Campà en un de sol). De fet és en el cadastre de 1776 quant més referències trobem dels Campà al terme de Gisclareny no sols en aquest mas sinó en molts altres (Mas Llitjós de Vilella el 1749, Joan Campà a cal Rabost el 1768 i el 1776 a Cal Ralé). El cadastre identifica el mas Campà amb la casa núm. 68 com una de les cases que més pagaven al terme. Estava a mans de Pere Campà, posseïa 2, 3 i 4 cases i pagava 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 7 lliures, 3 sous i 2 diners de cadastre reial i 11 lliures, 8 sous i 8 diners de caps de bestiar. (AHG.cadastre 1776). Posteriorment la casa arran del matrimoni de Rosa Bover amb Josep Vilella de Brocà el 1831 passa a mans d'aquesta família hisendada de Brocà. Així en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual, amillarament de 1863) la casa està a mans de Domingo Camprubí habitada per 6 persones majors de 7 anys i amb un pagament de 1356 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 1428 per a caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratòri de 1900 i encara està habitada pels Camprubí de Bagà que hi pugen sovint.</p> | 42.2498900,1.7987400 | 400904 | 4678220 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83103-foto-08093-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83103-foto-08093-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83103-foto-08093-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-01-21 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important conjunt arquitectònic que guarda encara els trets i característiques essenscials de les cases de Gisclareny de mida mitjana amb la casa, l'era les quadres i les pallisses i amb trets similars a Cal Jovell (fixa 95), cal Prim (fitxa 93), La casanova (fitxa 132) Cal Endal (fitxa. 134), Cal Vitarella (fitxa 137) i cal Tasconet (fitxa 141), entre altres. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 83076 | Mirador Albert Arilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-albert-arilla | www.gisclareny.cat; | XXI | Espai i àrea d'esbarjo molt ben conservada gràcies a la brigada de manteniment del Parc Natural del Cadí Moixeró i a l'ajuntament de Gisclareny | Mirador construït al vessant sud de la serra de Giscalreny mirant cap a Sant Miquel de Turbians amb vistes a la serra del Cadí, Sant Miquel de Turbians i Pedraforca. Es ttacta d'un notable espai molt ben arranjat amb taules i panells indicadors i de senyalètica del Parc Natural del Cadí Moixeró on s'explqien les característiques del Parc Natural, el seu clima, la fauna i les vistes panoràmiques que s'hi poden veure. | 08093-166 | Davant de Sant Miquel de Turbians al vessant solell de la serra i camí de Turbians | Albert Arilla era un guarda forestal de la reserva de caça del Parc Natural del Cadí Moixeró que va morir l'any 2000 en un accident laboral de muntanya en un lloc molt proper al mirados. Era una col·laborador i organitzador de la cursa de muntanya Pirena on hi va participar en nombroses ocasions atès que el mushing era una de les sevs principals aficions. Ppc després de la seva mort l'ajuntament de Gisclareny i el Parc Natural del Cadí Moixeró van decidir de construïr aquest mirador en homenatge seu. | 42.2500300,1.8035600 | 401302 | 4678230 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83076-foto-08093-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83076-foto-08093-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un ampli espai d'aturada obligatòria quan hom es dirigeix a la collada de Sant Miquel de Turbians, l'església de Sant Miquel i a les rutes de sender local de l'ajuntament de Gisclareny marcades en verd i blanc. Al costat dret del mirador hi ha un monolitd epdra amb la placa commemorativa a la mort del guarda forestal del Parc Natural; Albert Arilla, mort el 2000 | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83005 | Cal Jovell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jovell | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. ; GENERALITAT DE CATALUNYA (2019). Cal Jovell. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; Fitxa 3346. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 63;. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21. ACBR. Registre de les Hipotecas. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XVII-XIX | Recentment se n'ha refet la coberta, s'han rejuntat les façanes i el cos de les pallisses ha estat convertit en apartaments, fet que els buits de les obertures de les eixides i pallisses han estat reconvertits en finestres perdent part de la identitat. | <p>Es tracta d'un important conjunt arquitectònic format per la masia de Cal Jovell amb els seus coberts i quadres annexes i situada a l'extrem més occidental del veïnat del Clot del Pou prop del veïnat del coll de la Bena i al costat del camí ral. Tal i com succeeix amb la resta de construccions de Gisclareny, el conjunt arquitectònic es compon de la masia, les quadres, les pallisses i l'era batre el gra tancades darrere un mur o baluard que les delimita de les zones de conreu. La masia pròpiament dita reuneix les característiques de les masies de tipus clàssic amb una planta rectangular, tres cossos i estructurada mitjançant una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab amb el vessant est formant un ampli voladís i amb estructura de cavalls i llates de fusta. Presenta el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia i on s'obre també la porta d'entrada. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit en totes elles excepte la façana principal que està ocupada majoritàriament per eixides descobertes. Aquesta façana s'organitza mitjançant un porxo cobert amb llindes de fusta i separat per pilars de maçoneria de secció quadrada que sosté un ampli balcó corregut que ocupa tota la longitud de la façana i que a la vegada està cobert per una teulada de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta, fet que li dona una imatge molt característica. En aquest balcó s'hi obren dues balconeres i s'hi conserven dos 'bancs escó' amb respatller de fusta. Damunt seu i coincidint amb el nivell de golfes s'hi obren quatre finestres rectangulars de mida petita. Val a dir que el cos de l'eixida està annex al volum de la casa. Les façanes laterals hi han poques obertures llevat de la façana est on hi ha una eixida oberta al primer pis aixoplugada per un ampli voladís de la coberta. La façana nord i oest estan mancades gairebé d'obertures per a protegir-se dels agents climatològics i cal destacar-ne el volum semicircular del forn de pa existent a la planta baixa. Tant sols s'obre una petita finestra rectangular a l'alçada del primer pis. L'aparell constructiu de la casa és amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color ocre i col·locats en filades més aviat irregulars. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades i els bastiments d'algunes de les obertures de la planta baixa. No hem pogut accedir al seu interior. Adossat a la part sud-est hi ha un segon cos corresponent amb la pallissa amb una planta rectangular de PB +1 PP i cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. L'accés es realitza des de la planta baixa mirant a l'era. En quant a la distribució de les seves façanes hi ha un predomini del buit respecte el massís excepte la façana nord que està integrada al cos principal de la masia i el de llevant que és completament cega. La resta de façanes, especialment la sud i oest, són pràcticament obertes ja que corresponen a l'espai de pallisses. Es caracteritzen per tenir àmplies obertures que abracen l'espai de façana i que estan separades mitjançant pilars de pedra que fan la funció de sostenir les cobertes i que abracen l'alçada de les dues plantes. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra amb treballada i escairada, unida amb morter de calç i col·locada en filades més aviat irregulars i horitzontals. Segons algunes fotografies de principi dels anys'90 aquesta pallissa conservava els trets originals a la façana sud amb el buit de les obertures protegides per posts de fusta col·locades verticalment. Just davant d'aquest àmbit hi ha l'era de batre el gra que està tancada mitjançant un mur o baluard de pedra i maçoneria que l'uneix amb la casa. El portal d'entrada es situa a sud, just davant de l'era i està format per una portada coronada per una llinda de fusta i aixoplugada per una coberta a dues vessants de teula ceràmica. Adossat a ponent hi ha un cos rectangular cobert amb teulada a un sol vessant obert a l'era.</p> | 08093-95 | A l'extrem més occidental del veïnat del Clot del Pou a l'est del Roser i al costat del camí ral de coll de la Bena. | <p>La casa de Cal Jovell no sembla ser anterior al segle XVII. Segons Martín (Martín, E; 2005) aquesta casa es va convertir en una de les masies més importants de Gisclareny el segle XVIII juntament amb la masia del Clot i cal Baraut, entre altres. Segons un document de 1762 la casa de cal Jovell estava a mans de Jaume Tor. De fet al cadastre de 1776 (AHG, cadastre 1776) aquest Jaume Tor posseïa 4 cases, estaven habitades per 6 persones, pagava 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 4 lliures, 6 sous i 8 diners de cadastre reial i 18 sous per als caps de bestiar. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 (AMG, amillarament 1863) la casa de Cal Jovell estava a mans de Pere Tor. Estava habitada per 8 persones majors de 7 anys i pagava una contribució de 619 rals de contribució rural, i 72 d'urbana. Aquesta casa va sobreviure el flux migratori del 1900 i encara avui està habitada com a segona residència.</p> | 42.2497900,1.7808000 | 399424,9 | 4678230,8 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83005-foto-08093-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83005-foto-08093-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83005-foto-08093-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa conserva en molt bon estat els trets bàsics i característiques de les masies de Gisclareny motiu del que es considera l'exemple més clar i ben conservat de masia. Val a dir que el cos de les pallisses ha estat restaurat recentment paredant-ne les grans obertures de la pallissa per convertir-les en finestres i deixant únicament com a testimoni la part de sota coberta que conserva el pilar central i part de les posts de fusta verticals. A la planta baixa també se n'han tapiat les obertures per convertir-les en porta i finestres. La façana del cos principal ha estat rejuntada amb ciment i la teulada ha estat refeta recentment. Analitzant en detall els seus paraments no sembla pas correspondre que sigui una construcció anterior al segle XVII. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83104 | Corts de porcs de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corts-de-porcs-de-cal-ros | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Fixa núm. 3351 MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres. III. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 10 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses); AHG (Cadastre de 1776). ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 20. ACBR. Registre Hipoteques de 1781.</p> | XVII-XVIII | Una d'elles ha estat restaurada i cobert de nou amb teula ceràmica i 'altre es conserva en ruïnes | <p>Darrere la casa de Cal Ros i en direcció nord cap a la balma homònima hi han dues construccions molt singulars, una de les quals està coberta amb teulada i la segona sense coberta. Es tracta de dues corts de porcs de característiques molt similars i de planta rectangular, d'una sola planta construïda amb aparell i fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. Hi té oberta a la façana una obertura coronada en arc rebaixat de pedra tosca, unida amb argamassa de calç i un petit mur de 30 cm d'alt amb fàbrica de maçoneria. De les dues construccions. La primera està més ben conservada ja que se n'ha restaurat la seva coberta, mentre que la segona està completament esfondrada i coberta de vegetació. Semblen correspondre amb elements contemporanis del segle XVII o XVIII.</p> | 08093-194 | Darrere de la casa de Cal Ros a l'oest de Sant Miquel de Turbians i prop de la balma. | <p>La història d'aquest mas va molt lligada als masos de Castell i Espunya, esmentats a les fitxes 191 i 192. De fet la seva proximitat geogràfica entre uns i altres fa que es confonguin. Segons E. Martín (Martín, E; 2005. Annex 20) el mas campà és documentat per primera vegada el 1661. es tracta d'un cognom molt arrelat a Gisclareny, especialment al llarg del segles XVII i XVIII on es convertiren en una de les famílies de més prestigi del terme. Consta que Tomas Ros, presbiter de Bagà en fa donació a la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve de Bagà (Martín, E; 2005). Consta que el 1665 Antoni i Joan Campà paguen censos pel mas Llitjós (Cal Vaqué) i també pel mas de Querforadat (mas Espunya o castell) i Rocadecans. Posteriorment el 1703 el procurador del senyor de les baronies fa un establiment a favor de Joan Campà en un camp de cinc jornals en terres properes a Sant Miquel de Turbians. Val a dir que els senyors de les baronies moltes vegades segons E. Martín confonien el mas Campà amb l'anterior mas castell ja que si en la compra del mas Castell el 1758 per part dels Bover del Puig esmenta que abans el mas Espunya afronta amb les terres del mas Ros (RHB. 1781). Per contra el document de compra del mas Ros per part dels Bover esmenta que abans era el mas Espunya i mas Quer (RHB.1781). Val a dir que aquest mas també era conegut com a mas Barbarroja segons un document del Registre de les Hipotecas de Berga datat de 1781. Segons Martín aquesta confusió es deu a que els Bover unificaren els dos masos (Espunya o Castell i mas Campà en un de sol). Defet és en el cadastre de 1776 quant més referències trobem dels campà al terme de Gisclareny no sols en aquest mas sinó en molts altres (Mas Llitjós de Vilella el 1749, Joan Campà a cal Rabost el 1768 i el 1776 a Cal Ralé. El cadastre identifica el mas campà amb la casa núm. 68 Com una de les cases que més pagaven al terme. Estava a mans de Pere Campà, posseïa 2, 3 i 4 cases i pagava 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 7 lliures, 3 sous i 2 diners de cadastre reial i 11 lliures, 8 sous i 8 diners de caps de bestiar. (AHG.cadastre 1776). Posteriorment la casa arran del matrimoni de Rosa Bover amb Josep Vilella de Brocà el 1831 passa a mans d'aquesta família potentada de Brocà. Així en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual, amillarament de 1863) la casa està a mans de Domingo Camprubí habitada per 6 persones majors de 7 anys i amb un pagament de 1356 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 1428 per a caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratòri de 1900 i encara està habitada pels Camprubí de Bagà.</p> | 42.2500100,1.7989200 | 400919 | 4678233 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83104-foto-08093-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83104-foto-08093-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83104-foto-08093-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes estructures guarden relació amb la que hi ha adossada en un dels coberts de la casa i també amb la de Cal Tasconet (fitxa 141). Corresponen amb construccions de caire popular molt característiques i singulars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83101 | Antic mas d'Espunya, o mas Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-despunya-o-mas-castell | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). ADCU. Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians AHG (Cadastre de 1776) ACA: Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863</p> | X-XVII | Cobert de vegetació, runa i de dificil identificació | <p>Als peus del turó en s'assenta el castell de Gisclareny o castell fener de Cal Ros en el seu vessant oest i a tocar d'una petita torrentera que delimita el pas del grau del castell i uns camps que el separen hi ha les ruïnes d'aquest antic mas d'origen molt remot i pertanyent al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les ruïnes conservades mig cobertes de vegetació delimiten una planta més aviat rectangular construïda mitjançant murs de pedra mal treballats i escairats i units amb morter de calç. Es poden identificar un seguit de murs i almenys dues o tres habitacions properes a la roca mare o natural i al costat del camí que permetia pujar a la fortificació. Tot el conjunt és un gran runam cobert de vegetació i de pedres procedent del seu enderroc que fan difícil identificar-ne algun altre element.</p> | 08093-191 | Al vessant nord de la Gargallosa sota l'obaga de Sant Pere entre el Quer i cal Ros als peus del turó | <p>El lloc de L'espunya ens surt esmentat per primera vegada segons la documentació antiga en un document datat del 1068 i pertanyent al monestir de Sant Sant Llorenç prop Bagà tot i que pensem que es correspon amb algunes de les donacions que figuren a l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 (ACU, Pergamí original. Carpeta 7). En aquest document els comtes de Cerdanya, Ramon i Adela van donar al monestit l'alaou que posseïen al vilar d'Espunya amb les confrontacions del riu Esna (Eina) cap a Sant Sebastià de Sull i ariibava a Querforadat passnt pel cim del mont calvera (Gargallosa) 'alede in comitatu Ceritanense, in pago Bagadanense, sive infra terminos de villare de spunia. Quae terminantur ex una parte rivo Esna, et inde vadit ad Sanctum Sebastianum et pervenit de Kero-Foradat... (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III. P.106. Documentació posterior esmenta que l'alou d'Espunya el 1113Pere Guillem establert en el mas pagava al monestir un cens anual d'una perna de dos argenços, dues gallines, dues fogasses, quatre quarters de vi i dos sesters de cibada ( Martín, E: 2005. P.29 extret de Bolós-Pagès, 1986). El 1121 consta com a donació testamentaria per un tal Ramon d'Enveig amb la qual cosa aquest alou ja no pertanyia al monestir de Sant Llorenç sinó en aquest cas a un noble. Tal i com s'ha anat veient el lloc també apareix esmentat de forma indirecta quan es parla de la propera església de Sant Pere del Grau o d'Espunya (Serra i Vilaró,J; 1989. Baronies. Llibre III. P.1106, 1130). Posteriorment i el 1142 l'abat de Sant Llorenç reclama davant del bisbe d'Urgell a Ramon d'Enveig l'alou de Molnell i els que en depenien; entre ells el d'Espunya ja que havien estat retinguts il·legalment 'et donamus Scti. Laurentio de Bagada unum nostrummansum qui est in Mulnel, cum omnibus suis perinentiis et adempramentis, etiamque censibus...Similiter nos omnes praedicti alium mansum qui est ad ripam Bordeo, et Scto Laurentio reddimus et deffinimus cum omnibus suis pertinentiis quae sunt in cunctis locis' (Baronies. Llibre III. P.108). Ja hem vist en la fitxa de Molnell i la de Querforadat que aquest alou d'Espunya pertanyia a Molnell amb la qual cosa i malgrat el document no el citi de forma directa, s'interpreta que es refereix a ell quan parla dels 'altres masos'.Finalment el bisbe va donar la raó a l'abat i els alous van ser retornats al monestir. Consta que el 1558 Sebastià Fabré ven a Bertran Palol el mas Espunya que era sota el domini directe de Sant Llorenç (DDAA, 2007. Annex al catàleg de masies i edificacions rurals de Gisclareny) Entre els segles XVI i XVIII aquest mas té diversos propietaris i entre 1586 a 1663 és venut als Piferrer de Saldes motiu del qual és coneix com a 'mas Piferrer' (Martín, E; 2005. Annex. Núm. 21). En el cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de Gisclareny) el mas Espunya, aleshores mas Castell (casa núm. 59) estava ocupat per 1 casa, pagava 4 lliures, 11 sous i 6 diners de cadastre reial i no especifica el que pagava per a bestiar. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment pasqual, amillarament de 1863) i extret de Martín,E. 2005 annex. 21 no hi figura aquest mas entenent-se que havia quedat abandonat. Documentació posterior no especifica enlloc el terme Espunya però si el del castell (fitxa 192).</p> | 42.2499800,1.7943600 | 400543 | 4678235 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83101-foto-08093-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83101-foto-08093-191-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-20 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria portar-hi a terme una campanya d'intervenció arqueològica de neteja per poder identificar si hi havia un o més masos dins del vilar i alou d'Espunya tant esmentat per la documentació medieval i objecte de disputa entre senyors. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 83012 | Rectoria de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.25. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P.33-38. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3336 SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. ADS (Arxiu Diocesà de Solsona). Carpeta de Gisclareny i ACA (Notarials. Bagà ) publicats per Martín, AHG. Cadastre de 1776. ACBR (Comptadoria de les hipotecas. Manuals 1768-1779) | XVII-XIX | Fins els annys '80 aquest edifici estava completament abandonat i amenaçant en caure segons algunes imatges antigues. | Es tracta d'un notable edifici situat a l'oest de l'església del Roser que està separat per un petit carrer (un dels tres que hi ha al barri del Roser) que desemboca al davant de la porta de l'església dins al veïnat homònim. L'edifici és de planta rectangular de tres crugies format per una planta baixa, un primer pis i un sota teulada o golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia i on s'obre també una de les portes d'entrada, ja que la principal es situa a la façana est des del carreró. Està assentada damunt d'una terrassa artificial mirant a la vall de Saldes i al pas del 'grau'. En quant a la distribució de es seves façanes hi ha un predomini del massís en totes elles llevat de la façana que s'orienta a migdia on s'hi obre una interessant eixida amb balcons de fusta sostinguts per dos pilars de fusta i coberta amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. Hi donen accés dues balconeres accessibles des del primer pis on hi ha la sala principal que coincideixen amb dues portes de la planta baixa i dues finestres rectangulars a les golfes. La façana lateral hi ha oberta la porta d'entrada flanquejada per una finestra rectangular protegida per una reixa de forja de factura tadana i dues finestres més a l'alçada del primer pis. La façana nord és completament cega i la de ponent es resol amb tres obertures rectangulars a l'alçada del primer i segon pis. L'aparell constructiu és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color ocre i col·locats en filades més aviat irregulars i algune shoritzontals. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades i els muntants d'algunes de ñes obertures de la planta baixa. Cal destacar-ne la cornisa que corona les façanes a base de blocs de pedra tosca en forma de bisell i donant-li una imatge molt característica. No s'ha pogut acedir al seu interior. Adossat a ponent hi ha un cos d'una sola planta i cobert amb teulada a un sol vessant que s'empra com a magatzem i cal destacar que la rectoria està comunicada amb l'església del Roser mitjançant un passadís cobert sostingut mitjançant una llinda de fusta pel damunt del carrer. Es tracta d'un notbale edifici que guarda els valors tradicionals i caractarístics de les masies del terme de Gisclareny | 08093-102 | Al capdamunt del veïnat del Roser a sota de la Gargallosa i orientada a sud dominant el clot del pou | L'orígen d'aquest edifici possiblement es remunta en época medieval quan al costat de l'església del Roser hauria existit algun tipus de construcció, per ara completament despareguda. L'edifici que ens ha arribat als nostres dies sembla correspondre a una obra de mitjans del segle XVII o principi del XVIII, coincidint amb el canvi i trasllat de la parròquia de Gisclareny al veïnat del Roser. L'origen de les rectories es remuntaria arran de la reforma eclesiàstica portrada a terme arran del concili de Trento. De fet en aquest concili s'estableixen un seguit de canvis litúrgics com per exemple la defunció de la confessió com a sagrament i l'obligació de la confessió i comunió anuals que donava un cert poder als clergues per sobre dels seus feligresos. A més l'establiment de de l'anima del purgatòri i l'obsessió por a la mort donava un cert poder als clergues que juntament amb l'enfortiment del celibat diferenciava el clergat respecte la resta dels feligressos. Val a dir que es va posar en àmfasi la formació de rectors que els diferenciava de la resta atès que tenien coneixements de lectura i escriptura i això mostrava encara més la seva diferenciació social. Aquest fet juntament amb l'accés a la recapatació de rendes i impostos la vinculava amb el poder i l'estat. L'església de l'època moderna establia un triple control, el financer basat en la recaptació dels censos i primicies; el control administratiu dels individus a partir dels set llibres sagramentals i el control de les seves relacions socials mitjançant les parròquies. El centre on es portaven a terme aquestes tasques eren les rectories que s'erigiren al costat de l'església. Aquest en seria el cas de Gisclareny on hi consta un rector instal·lat el 1782 a l'emplaçament actual declarava uns ingressos nets de 350 lliures anuals (martín, 2005 p. 28-29). Els anys anteriors la rectoria era a sant Miquel. A més amés al tenir una majoria de població basicament analfabeta, el rector era l'únic que sabia llegir, fet que tribem moltes vegades actuant an funció de notari i escrivent. Aquest fort prestigi social el vinculava amb les famílies més prestigioses i benestants que en el cas de Gisclareny corresponia a les famílies de Josep Tor de Cal Corominas o els Bover de la gran masoveria del Puig. En el cadastre de 1776, la rectoria esmentada com a 'comuns rectoria' pagava 10 sous i 6 diners de cadastre reial. En quant als rectors de la parròquia del Roser, pensem que el primer que ocupà l'emplaçament del lloc existent t en seria Josep Tor (1689-1710) que intercanviava aquesta rectoria amb la de Sant Miquel i el seguiria Francesc Bassa, (1710-17), Julià i Martí Bover ( 1717-1780), Miquel Cabanes ( 1782-1802), Francesc Curiiu (1806-1810), Pere Cdony (1810-1813), Josep Vilaró (1815-1819), Josep Sala (1821-23), Josep Segret (1837), Josep Badia (1847), Jaume Clotet (1849-63), Joan Marlans (1865-66), Miquel Rotllan (1866-96), Jaume Torné (1896-98)i Lluís Quer (1899-1904) entre els més importants. (Martín, E; 2005. Annex. 17). La rectoria també va jugar un paper important en la compra de terres a canvi de censals (Martín, 2005, p.30). La rectoria va ser abandonada per la guerra civil (1936-1939) i després va ser restaurada com a segona residència Consta que de tot aquest munt de rectors Josep Tor i Francesc Pujol en van ser els fundadors de la causa Pia (Martín. P.34) | 42.2499000,1.7865200 | 399896 | 4678236 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83012-foto-08093-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83012-foto-08093-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83012-foto-08093-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'aparença de la rectoria és més pròpia a la d'una masia com Cal Jovell, Cal Prim, cal Tor, Cal Tesconet amb àmplies eixides de fusta oberrtes a la façana sud, coberta a dues vessants, de tres crugies i amb una cornisa de pedra tosca a manera de ràfec de la mateixa factura que la de Santa Magdalena de Faia, Sant Martí del Puig, entre altres. L'estructura d'eixides de dues plantes oberta a la façana de migdia o llevant és similar a la de les grans cases com ara Cal Jovell, cal Prim, Cal Tor o algunes cases del veïnat del coll de la Bena. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 83011 | Gegants de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.48; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. | XX | Es conserven en bon estat a dins de l'església i no han patit masses restauracions | A l'interior de l'església es conserven els dos gegants del municipi que es treuen a ballar el dia de la Festa Major. Es trcata de dos elements en talla de fusta i pasta de paper amb els personatges del Miquel i la Roser al·lusius a les dues parròquies del terme municipal (Santra Maria del Roser i Sant Miquel). Estan vestits de la forma tradicional i catalana amb barretina, capa blava damunt del vestit que tapa el suport de fusta que el sostè en el moment de fer el ball i la Roser, vestida amb la ret al cap i una capa vermella damunt d'un vestit. Aquests gegants es treuen a ballar el dia de la festa Major que acostuma a ser el primer diumenge d'octubre coincidint amb la festivitat de la mare de Déu del Roser. Acostumen a ballar després de la celebració de l'ofici de l'església a la plaça del poble juntament amb els capgrossos ia companyats del ball i sardana pròpia de la població editada per Jordi Pi, el 1987 i versionada per F. Caballè el 1991. Aquesta festa es manté viva i s'ha anat incrementant afegint-hi actes el dia abans com un foc de camp i la representació teatral d'pepisodis de la hstòria de Gisclareny a càrrec de E. Martín. | 08093-101 | A l'església del Roser situada a l'oest de la Gargalllosa al mig del veïnat i sobre el Clot del Pou | Segons E. Martín (Martín, 2005) les primeres referències escrites i orals sobre els gegants de Gisclareny dataria de mitjans del segle XVIII quant en les celebracions de Sant Isidre (festa major petita de Gisclareny i patró dels pagesos) com també en la celebració de la festa de la patrona, el primer cap de setmana d'octubre s'acompanyaven els actes religiosos amb actes de caire més lúdic acompanyats de músics de carrer i encara que no ho esmenti possiblement també gegants i capgrossos. Semblen que també s'empraven com a acompanyament de les processons religioses. Degut a que poc a poc va prendre més importància la festa de la patrona al lloc del Roser i la pagesia va deixar de tenir el pes que tenia, la celebració més important es va traslladar a l'octubre on avui dia encara es celebra cada any. Es gegants daten de 1978. | 42.2500000,1.7863900 | 399885 | 4678247 | 1978 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83011-foto-08093-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83011-foto-08093-101-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els gegants van ser font d'ispiració als gegants de la vila de Bagà. De fet en les primeres trobades de gegants que hi havia a Bagà, els de Gisclareny eren els únics que hi havia més propers del territòri. Els gegants de Gisclareny semblen datar de la dècada dels setanta (1978) | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc