Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82465 | Col·lecció de Granera al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-darqueologia-de-catalunya-mac | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Granera. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Font: fons documental del Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics que procedeixen de dos dels jaciments arqueològics situats dins del terme municipal de Granera, que estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta de dos lots de materials indeterminats dels jaciments de la Cova de les Tutes (núm. Reg. MAC BCN-47669) i del Forat Negre (núm. Reg. MAC BCN-47684). Es desconeix l'inventari dels mateixos i, per tant, la seva cronologia.</p> | 08095-129 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 82504 | Roca de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-laliga | <p>BATISTA NOGUERA, Ricard (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Instituto de Prehistoria i Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona, p. 295. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 72. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | No localitzat i probablement destruït. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la vessant de llevant de la Roca de l'Àliga, a la zona delimitada entre la serra de Granera i la serra Pelada, en un entorn emboscat. Es tracta d'un possible sepulcre de fosa, que presentava una orientació est-oest. Als seus voltants s'hi van documentar fragments de ceràmica.</p> | 08095-168 | Roca de l'Àliga | <p>Fou documentat per l'arqueòleg Ricard Batista (1962), que assegurava que el jaciment es trobava a la vessant de ponent del turó localitzat entre els masos de La Manyosa i l'Agulló, tot i que en aquell moment ja estava destruït. Segons les informacions aportades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPA), durant l'elaboració de la Carta Arquelògica l'any 1983, s'indica que la situació del jaciment és a la serra Pelada, a l'est del turó de la Roca de l'Àliga. En aquest sentit i malgrat aquestes informacions, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, dins la Carta Arqueològica del Vallès Oriental realitzada l'any 1984, hi ha un jaciment anomenat 'Dolmen de la roca d'Àliga'. S'especifica que el jaciment està destruït i no es conserva cap tipus de resta. També menciona que estava situat en una zona de bosc mixt a la vessant de la Roca de l'Àliga i que fou excavat per pastors. L'any 2017, en la revisió efectuada de la mateixa carta, no es va poder documentar cap dada arqueològica relacionada amb el jaciment en tota l'àrea prospectada.</p> | 41.7405000,2.0692800 | 422607 | 4621383 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82504-foto-08095-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82504-foto-08095-168-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A grans trets, el jaciment es pot adscriure al període del Neolític Mig-Recent (3500-2500 a.C). Les coordenades són aproximades. S'han mantingut les coordenades establertes a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82505 | Cementiri de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-santa-cecilia | <p>COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 56. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 38. PETIT I MENDIZÀBAL, Maria Àngels; (2000). 'Aportacions significatives del Moianès a la prehistòria de Catalunya: historiografia de les cultures holocèniques'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 7-10. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | No localitzat i probablement destruït. | <p>Possible jaciment arqueològic situat als voltants de l'ermita i del cementiri de Santa Cecília. Es tracta d'un possible dolmen situat a uns 60 metres a ponent del temple, en una zona envoltada de camps de conreu, al sud dels barris del Castell i l'Església. L'any 2016, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es van localitzar dues zones que conservaven pedres al voltant del temple. Davant de la façana principal, sota una alzina, es documentaren tres grans pedres. També es va documentar un amuntegament de pedres a la banda de llevant, en el revolt d'un camí que desemboca en uns camps de conreu. En cap dels dos llocs es va documentar cap resta arqueològica relacionada amb aquesta possible estructura.</p> | 08095-169 | Ermita de Santa Cecília - Carretera BV-1245, km. 9,7 | <p>L'existència d'aquest megàlit s'ha documentat mitjançant les referències bibliogràfiques existents, donat que mai s'ha localitzat cap resta arqueològica associada. Fou documentat per primera vegada per l'arqueòleg Ricard Batista (1961), que ja el recollia com a desaparegut. Dins la Carta Arqueològica del Vallès Oriental realitzada l'any 1984, hi ha un jaciment anomenat 'Dolmen del Cementiri de Santa Cecília'.</p> | 41.7255500,2.0620300 | 421986 | 4619730 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82505-foto-08095-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82505-foto-08095-169-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Calcolític (2200-1800 a.C). S'han mantingut les coordenades establertes a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Són aproximades. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82507 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo | <p>BOSCH, Josep (1991). 'El neolític antic al Vallès Oriental'. Arraona, 8, III Època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, Museu d'Art de Sabadell, Museu d'Història de Sabadell, p. 9, 10, 20, 25. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat de grans dimensions situada al sud-oest de la masia del Salamó. S'hi accedeix des del camí de la Riera al Salamó, on s'agafa un altre camí a mà esquerra situat uns 50 metres abans de la masia. Aquest camí baixa cap a la riera. En un revolt molt tancat a la dreta hi ha una petita esplanada amb un corriol que dóna accés a la cova. La cavitat està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés, de les quals 5 donen pas a un petit conjunt de galeries reticulars. Els materials arqueològics que s'hi documentaren estan caracteritzats per la presència de fragments de ceràmica amb cordons aplicats, amb incisions epicardials i també un ganivet de sílex, entre d'altres. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-171 | Bosc del Salamó | <p>L'any 1919, Vicenç Renom va realitzar la prospecció i documentació de les terres i materials extrets de la cova del Salamó per un pastor de la zona. L'any 2016, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de resta arqueològica, tot i que s'observaren alguns desprendiments de pedres i restes de fogueres recents.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Cronològicament, el jaciment està comprès entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.). | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82509 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat amb una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries formant una retícula. Pel que sembla, a l'extrem sud-est de la sala més gran, hi ha una cata rectangular de 4x2,5m i 1m de profunditat. Els materials recollits no permeten establir cap cronologia pel jaciment. S'hi accedeix des del quilòmetre 6 de la BV-1245 de Castellterçol a Granera. S'agafa un camí a la banda de migdia de la carretera, que discorre per la banda de ponent del torrent de les Tutes. Al cap de 800m, on la vegetació clareja, cal agafar un corriol una mica desdibuixat que baixa en direcció al torrent, que porta fins a l'entrada de la cova.</p> | 08095-173 | Baga del Marcet | <p>Segons Antoni Pladevall, a la cova s'hi amagaren bandolers i pròfugs de les guerres. El mateix autor les anomena coves o grutes de óles Tutesó. La cata documentada a l'interior de la cova es va realitzar amb anterioritat a l'any 1973.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la cronologia és desconeguda. Els materials estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82510 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat situada a la banda de llevant del torrent de la Riera, damunt d'aquest, en un terreny molt emboscat i disposat en pendent pronunciat. S'hi accedeix des del camí del Marcet, que discorre en paral·lel al torrent. Uns 50 metres abans del pantà del Marcet, cal agafar un corriol a mà dreta, que porta fins a un mur de contenció bastit dins del cabal del torrent. Després de creuar-lo pel damunt, cal pujar el vessant en direcció est fins a la cova. La cavitat està orientada a ponent i presenta una boca d'accés en forma de fissura estreta de 2m de longitud. Desemboca en una sala on es bifurquen tres galeries, tot i que només la de llevant continua cap a l'interior. Es van documentar uns fragments de ceràmica, que estableixen la datació del jaciment dins del període del Bronze Antic. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-174 | Torrent de la Riera | <p>Segons sembla, les restes documentades en aquesta cova foren extretes per aficionats.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment està comprès dins del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.). Autoria de les imatges: Mireia Vera. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82530 | Col·lecció de Granera al Museu d'Història de Sabadell (MHS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-dhistoria-de-sabadell-mhs | <p>Font: fons documental del Museu d'Història de Sabadell. Http://museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del jaciment arqueològic de la Cova del Salamó, que es conserven als magatzems del Museu d'Història de Sabadell (MHS). Aquests materials es corresponen amb fragments de ceràmica informes, nanses, vores, petxines,fragments de fulla i esclats de sílex, quars i lidita. Alguns dels fragments ceràmics presenten decoracions amb cordons pessigats i aplicats, d'altres amb cordons curvilinis i incisions típiques epicardials, així com una tubular vertical del tipus de Montboló, datada dins del Neolític mitjà català. Destaca un ganivet de sílex cremat de secció trapezoïdal i una destral polida de tall encrostonat. En relació a aquesta destral, cal dir que no s'especifica si forma part del mateix jaciment o no (fou una recol·lecció). La datació establerta per aquests materials està compresa entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.).</p> | 08095-194 | Museu d'Història de Sabadell. Carrer de Sant Antoni, 13, Sabadell | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 79|78 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82533 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-granera | <p>Http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-granera [Consulta: 28-04-2109].</p> | <p>L'Arxiu Municipal de Granera integra el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. També aplega fons d'altres institucions. Conté bona part del patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. Aquesta informació es troba instal·lada en prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. Presenta un abast cronològic que va des del segle XVIII fins a l'actualitat. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1721), Hisenda (1719), Proveïments (1941), Serveis socials (1914), Sanitat (1910), Obres i Urbanisme (1909), Seguretat pública (1910), Serveis Militars (1882), Població (1856), Eleccions (1886), Ensenyament (1896), Cultura (1974) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1919). Alhora, també integra el fons del jutjat de pau (1863-2005) i el fons de la biblioteca i hemeroteca legislativa, les Reials Cèdules (1744-1849).</p> | 08095-197 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | 41.7253900,2.0574000 | 421601 | 4619717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La primera actuació arxivística d'aquest arxiu la va realizar l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, des del 18 d'octubre al 22 de desembre de l'any 2000. El 23 de juliol del 2004, l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82543 | Dita de les Tres Masies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-les-tres-masies | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 63.</p> | <p>'Otzet, Salvatges i l'Agulló, bevien en porró'.</p> | 08095-207 | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, els tres masos eren propietat del sr. Pineda, antic propietari de la masia de cal Torrents.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82544 | Llegenda del collet de la Creu de Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-collet-de-la-creu-de-llebre | <p>FERRÉS I MARCET, Joan (1926). 'Creu de Llebra'. Butlletí del Centre Excursionista Sabadell. Any II, núm. 9 (maig-juny 1926), p. 129-130. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43.</p> | <p>Temps enrera, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven i malmetien les collites. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre a la zona del collet de Llebre. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu que està situada en aquest punt commemoraria aquest fet. Alhora hi ha una altra versió d'aquests fets: un vicari que anava a la Sala de Sant Llogari a dir-hi missa va veure una dona que es despullava i deixava la roba a terra, transformant-se en llebre. El vicari li va amagar la roba i es va esperar que tornés. Quan va tornar, el vicari li va dir que li tornaria la roba si li deia on havia anat. La dona li digué que havia anat a casa seva a posar unes agulles negres a les banyes del bous.</p> | 08095-208 | 41.7334400,2.0612400 | 421930 | 4620607 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta llegenda està relacionada amb el món de la bruixeria. | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82545 | Llegenda del presoner de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-presoner-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, al castell de Granera hi havia empresonat un noble o personatge de bona família. Aquesta creença rau en el fet que una de les dues finestres gòtiques del castell estava enreixada. Si tenim en compte que aquestes finestres estan situades a la sala noble del castell, la creença que el presoner pertanyia a la noblesa (o similar) agafa volada.</p> | 08095-209 | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 82546 | Llegenda del gos fidel del castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gos-fidel-del-castell-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 24.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, el senyor del castell de Granera va tornar al poble set anys després d'haver marxat a la guerra. En arribar al castell, i després de no haver donat senyals de vida durant tot aquest temps, es va trobar amb una situació familiar força complicada: la seva dona s'havia casat amb un altre home en creure que ell havia mort, el fill estava a punt de casar-se amb una dona de mala reputació i la seva filla amb l'hereu del seu pitjor enemic, la seva mare festejava amb un jove servent i els seus vassalls li havien perdut el respecte en favor de la seva muller. L'únic que va estar content de veure'l fou el seu gos, que anava amb ell arreu. Per tot això, el senyor de Granera nomenà al gos com l'hereu de tots els seus béns.</p> | 08095-210 | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 82547 | Llegenda de la Roca dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-dels-enamorats | <p>PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 48. VILÀ, Jordi (2017). 'La llegenda del Roc del Cornut'. La Granària, 43, p. 24.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, les noies casadores de Granera anaven al peu d'una roca aïllada que tenia la part superior arrodonida i estava situada en el camí de Granera a Sant Llorenç Savall. Un cop allà llençaven una pedra rodona al cim de la roca. Si la pedra quedava aturada al cim, volia dir que aquell any trobarien xicot i es podrien casar. Existeix una variant d'aquesta llegenda que situa els fets a l'anomenat roc del Cornut, situat dins del terme de Sant Llorenç Savall, sota del coll de Trens. Al segle XIII, els fidels de Granera es reunien a l'ermita de Santa Cecília, protectora de la virtut de les noies. Aquesta santa i sant Climent es van enamorar, però donat el comportament agossarat del sant envers ella, santa Cecília el va rebutjar i el va fer marxar. Donada la insistència del pretendent, un dia la santa el va perseguir amb pedres a les mans i al davantal fins a l'ermita de Sant Feliu de l'Armengol (actual Vallcàrcara). Li llançà una de les pedres per foragitar-lo, mentre les altres li queien del davantal prop d'aquest emplaçament, quedant immòbils al mateix lloc. És l'anomenat roc del Cornut, que actualment es correspon amb una formació rocosa de perfil irregular i força pendent. La creença diu que si la primera pedra que es llença queda aturada al cim del roc, la persona que l'ha llençat es casarà en un any. Si s'aconsegueix al segon intent, trigarà dos anys i així successivament.</p> | 08095-211 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 82548 | Llegenda de la Tomba del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-tomba-del-moro | <p>PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 70.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, en el segle X, el cabdill Al-Mansur i el seu fill Abdal·là ben Al-Mansur lluitaren la ràtzia contra el comte de Barcelona. Després d'aquesta, Abdal·là no es trobava bé i els metges li aconsellaren d'anar a un lloc d'alçada. Per aquest motiu pare i fill s'instal·laren al castell de Granera. Amb la recuperació d'Abdal·là, tots dos sortien a cavall per les terres de Granera, essent un dels llocs preferits del noi el promontori rocós situat al nord-est de la masia de l'Otzet, des d'on contemplava unes magnífiques vistes del castell. Abdal·là recaigué en la seva malaltia i, des del castell estant, observava la seva roca preferida. Un cop mort, el seu pare ordenà que s'excavés una tomba en aquesta roca, orientada a la Meca. El dia del seu enterrament, l'exèrcit escoltà el cos embolcallat amb un llençol fins a la roca, on quedà enterrat.</p> | 08095-212 | 41.7247700,2.0324900 | 419528 | 4619671 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 82549 | EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-sant-llorenc-del-munt-i-lobac | <p>Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic, 1998 [Inèdit]. PÉREZ, Pau (2007). 'El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en l'inventari d'espais d'interès geològic'. VI Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 155-159. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-288, 296-297, 301-310, 316-317 [Inèdit]. VILA I PURTÍ, Xavier (2008). El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Dalmau. Https://parcs.diba.cat/web/santllorenc/normativa [Consulta: 13-05-2019]. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2019].</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural (EIN) de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana i està format per dos massissos muntanyosos que formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats trobem el Montcau, de 1056m d'alçada i la Mola de 1103m. L'orografia és resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Això fa que el terreny sigui rocós i escarpat, amb cingleres i falles profundes. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna. Al territori poden diferenciar-se dos dominis de vegetació: l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i l'alzina interior, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. L'EIN s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i del Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees (municipis: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses). El municipi de Granera compta amb 396,54 hectàrees de superfície (un 16,5% del territori municipal) dins dels límits de l'EIN situades a la banda de ponent i migdia del terme, i inclou la masia de l'Otzet i el jaciment arqueològic de la tomba del Moro de l'Otzet (ambdós inclosos dins del seu pla especial de protecció). L'EIN està regulat pel Pla especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que va ser aprovat en data 24 de juliol de 1972 i publicada la seva aprovació en el BOE núm. 87, de l'11 d'abril de 1973. Posteriorment va ser declarat parc natural pel Decret 106/1987, de 20 de febrer de 1987, i publicada la seva modificació en el DOGC núm. 827, del 10 d'abril de 1987. L'any 1994, la Diputació de Barcelona va iniciar una modificació del pla especial a petició de diversos ajuntaments, que va comportar una notable ampliació. La seva aprovació definitiva va ser publicada al DOGC número 2721, del 9 de setembre de 1998. Alhora, també es regeix pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010) i està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).</p> | 08095-213 | Banda de ponent i migdia del terme muncipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, la totalitat dels espais inclosos dins l'EIN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> | 41.7218900,2.0269700 | 419066 | 4619356 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82549-foto-08095-213-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània (número identificador ES5110010) i com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les serres de Sant Llorenç i l'Obac, les quals al seu torn formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El municipi de Granera compta amb 387,6 hectàrees de superfície dins dels límits d'aquesta zona. La gran diversitat de biòtops, associada al manteniment de recursos tròfics del territori i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui considerat un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània. El característic relleu, amb gran quantitat de parets rocoses, faciliten la presència de comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Es considera com una de les zones importants de cria a Catalunya d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82550 | EIN Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-gallifa | <p>'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 [Inèdit]. LACASA, Marcos (2016). Projecte recolonització d'un territori d'àliga cuabarrada (Aquila fasciata) al TM de Granera. [Inèdit]. Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 [Inèdit]. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-283, 288, 298-302, 308-309, 316-317 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES/1577/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2019].</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural (EIN) Gallifa està situat a la serralada Prelitoral Catalana i es caracteritza pel seu relleu, constituït per un sistema acinglerat al voltant d'un petit turó, Cingles de Sant Sadurní de Gallifa, que pràcticament no sobrepassa els 900m d'alçada. La presència de cingles i parets rocoses calcàries és especialment important per a la nidificació de la fauna ornitològica, com per exemple part de la població d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) de Catalunya. Cal fer també una menció especial als ocells rupícoles i a la presència d'algunes espècies de moluscs i heteròpters molt rares a Catalunya. La vegetació està representada per les comunitats vegetals rupícoles pròpies de les roques calcàries, així com les pinedes calcícoles que ocupen pràcticament la totalitat de l'espai no format per cingleres. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, de les quals 448,43 pertanyen al terme municipal de Granera i estan situades a l'extrem sud-est del terme municipal. De fet, les finques i masies del Salamó, Salvatges i Tantinyà estan incloses dins dels seus límits, entre d'altres elements patrimonials. L'espai està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).</p> | 08095-214 | Extrem sud-est del terme municipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous hàbitats d'importància comunitària (HIC), però també recollia les ZEPA designades i els HIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, una bona part dels espais inclosos dins l'EIN Gallifa. Des de l'any 2016, a la finca de Salvatges, hi ha en desenvolupament un projecte per intentar recolonitzar el territori d'àliga cuabarrada. S'han establert tres Punts d'Alimentació Suplementària (PAS) amb la intenció d'atraure exemplars d'àliga cuabarrada de població flotant. S'acompanyen d'observatoris camuflats aptes també per a la fotografia dels diversos exemplars. Dins del projecte també s'especifica la presència de les següents espècies d'avifauna: astor, falcó pelegrí, àliga marcenca, xoriguer, aligot, falcó mostatxut, gamarús i el duc.</p> | 41.7187800,2.0835400 | 423767 | 4618959 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82550-foto-08095-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82550-foto-08095-214-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). I alhora, als voltants de la masia del Salamó, hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9340), que també estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. El municipi de Granera compta amb 451 hectàrees de superfície (un 19% del territori municipal) dins dels límits d'aquesta zona, representada per comunitats ecològiques rupícoles pròpies de les roques calcàries de la terra baixa catalana, com per pinedes calcícoles en els espais sense cingles. La zona és d'especial importància per a la nidificació de la fauna ornitològica, destacant l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i altres espècies pròpies de poblaments mediterranis. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82554 | Còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | <p>Formació rocosa situada a l'extrem de tramuntana de la serra de Granera i culminada per un banc de roca de planta irregular allargassada, amb la superfície del cim aplanada i tallat verticalment en tot el seu contorn. Geològicament està formada per conglomerats calcaris característics de la zona. El cim té una superfície d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Amida, aproximadament, uns 35m de longitud per uns 15m a la part amb més amplada. A la banda nord, el còdol té un bloc separat de la resta del volum. L'accés al cim es fa per la banda de migdia, mitjançant un estret i empinat corriol que el connecta amb el camí de la serra de Granera, el qual s'agafa des del camí de Vila-rúbia. A la part superior hi ha un vèrtex geodèsic, una creu i les restes d'una possible torre de guaita medieval, així com unes instal·lacions més modernes situades en una cota lleugerament inferior. Compta amb unes vistes panoràmiques immillorables de la contrada.</p> | 08095-218 | Serra de Granera | 41.7409100,2.0595900 | 421802 | 4621438 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82554-foto-08095-218-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82555 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-4 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61.</p> | <p>Turó situat al nord-oest del nucli urbà del Barri de Baix, dominant tota la plana. El turó s'alça a 844 metres per sobre del nivell del mar i i està situat a l'extrem sud de la serra del Pedró. Presenta un perfil circular delimitat per l'actual camí que li dóna accés, el qual discorre per les bandes de migdia i llevant. Al cim hi ha instal·lada una torre de guaita per la vigilància dels incendis forestals de la Generalitat de Catalunya. La resta de la superficie està coberta per vegetació arbustiva, alguna alzina i pins.</p> | 08095-219 | Turó del Pedró | <p>Antigament, al cim del turó hi havia instal·lada la denominada creu del Pedró, on els dilluns de Pasqua es feia la benedicció del terme de Granera.</p> | 41.7338500,2.0623900 | 422026 | 4620651 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82555-foto-08095-219-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. El camí tradicional de pujada coincideix amb un corriol empinat que discorre per dins del bosc, i s'agafa al collet de Llebre. Un cop arribats a la creu dels Capellans, el corriol dóna accés al camí carener de la serra del Pedró des del qual s'arriba al cim del turó, situat a la banda de migdia. Actualment, des del collet de Llebre, s'agafa un camí ascendent en direcció est i completament assoleiat que dóna accés directe al cim. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82556 | Roca de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-laliga-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 72.</p> | <p>Formació rocosa situada a l'extrem de llevant del petit turó de planta irregular, que està situat a l'extrem nord-est de la serra del Pedró, damunt del camí de Vila-rúbia. Es tracta d'una punta acinglerada de pedra calcària, força separada de la resta de la serra i amb els contorns escarpats. Està colonitzada sobretot per vegetació arbustiva, tot i que també hi ha alzines i pins.</p> | 08095-220 | Serra del Pedró | 41.7390700,2.0637800 | 422148 | 4621230 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82556-foto-08095-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82556-foto-08095-220-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el nom de la roca prové del fet que els ocells s'hi instal·laven. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82557 | Gorg de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lavellaner | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25.</p> | Abundant vegetació a la zona. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta allargassada i està caracteritzat per una gran paret rocosa situada a la seva banda de llevant. El gorg s'alimenta de l'aigua del propi torrent, tot i que en èpoques humides també rep l'aigua de la roca. El llit del clot és aterrassat, formant una baixada esglaonada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que en dificulta l'accés.</p> | 08095-221 | Torrent de la Riera | <p>Aquest gorg era utilitzat per la gent de Granera per banyar-s'hi i pescar-hi crancs, donat que era una zona on abundaven. Antigament, la gent també hi anava a buscar l'aigua que emanava de la paret rocosa.</p> | 41.7323700,2.0772100 | 423257 | 4620474 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82558 | Gorg de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-linfern | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 52.</p> | Afectat per l'abundant vegetació que cobreix el torrent. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta irregular més o menys arrodonida i està caracteritzat per un salt d'aigua format per la roca del torrent, i situat al seu extrem de ponent. El gorg compta amb una escletxa que el travessa, tot i que l'abundant vegetació de la zona no permet la seva observació. De fet, la zona es caracteritza per la presència d'encanyissats i altra vegetació de ribera.</p> | 08095-222 | Torrent de la Riera | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, un pastor de la zona havia provat amb un cabdell de cànem veure quina profunditat tenia l'escletxa que travessa el gorg, tot i que no va aconseguir arribar al final. La gent també anava al gorg a pescar-hi crancs.</p> | 41.7284500,2.0735900 | 422951 | 4620042 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82558-foto-08095-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82558-foto-08095-222-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82560 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Cova fossilitzada de 62 metres de recorregut, situada al sud-oest de la masia del Salamó. Està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés. Les 5 primeres són petites concavitats que no penetren al conjunt principal. Les 5 boques restants donen accés a un petit conjunt de galeries reticulars. La cova està excavada en els gresos calcaris datats a l'Eocè i la part superior de la balma està formada per conglomerats també eocènics.</p> | 08095-224 | Bosc del Salamó | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB entre els anys 1964 i 1965. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82561 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 14-05-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 73 metres de recorregut i 4 metres de desnivell, situada a la riba nord-est del torrent de les Tutes. Litològicament està formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i està excavada en una diàclasi en sentit NNE-SSO. Presenta una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries més o menys ortogonals formant una retícula. A pocs metres de l'accés principal en direcció sud, es localitzen un seguit d'entrades intercomunicades i reticulades, algunes d'elles comunicades amb la principal (tot i que impracticables).</p> | 08095-225 | Baga del Marcet | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB l'agost de l'any 1957. Posteriorment, el mes de gener de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82562 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 55 metres de recorregut i 3 metres de desnivell, litològicament formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i excavada en una petita diàclasi en sentit nord-sud i est-oest. Presenta una boca principal formada per una estreta fisura que s'allarga uns dos metres fins al vestíbul o saleta d'entrada, des d'on es bifurquen tres galeries. Les galeries de tramuntana i migdia són curtes i estretes, mentre que la de llevant és més gran. Amida uns 0,40m d'amplada, per uns 2-2,5m d'alçada i 12m de longitud. Una altra galeria s'obre a la meitat del seu recorregut, amb 5m de longitud i de secció estreta. Al seu tram final, la galeria principal desemboca en una altra galeria disposada en perpendicular. Cap a l'esquerra no té continuitat mentre que cap a la dreta compta amb una longitud d'uns 20m. A la meitat del seu recorregut es localitza una nova bifurcació en sentit nord, de 5m de longitud.</p> | 08095-226 | Torrent de la Riera | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB el setembre de l'any 1964. També hi ha constancia de la presencia d'alguns membres del TIM Sabadell l'any 1966 (un grafit a la sala d'entrada en dóna constancia). Posteriorment, el mes de juny de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82563 | Barraca del Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-milhomes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55.</p> | Completament tapada per la vegetació de la zona. | <p>Petita balma situada a l'extrem nord-est d'una zona emboscada, localitzada a la banda de llevant del pla del Milhomes. Actualment, l'abundant vegetació que cobreix la zona fa pràcticament impossible realitzar una descripció acurada de l'element. Tot i així s'observa un tram de paret formada per la roca natural de la zona i algunes pedres irregulars adaptades a les escletxes que s'hi observen.</p> | 08095-227 | Pla del Milhomes | <p>Durant un temps, la balma fou arranjada i hi vivien dos captaires, un dels quals era conegut com el Milhomes.</p> | 41.7348600,2.0674800 | 422451 | 4620759 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82563-foto-08095-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82563-foto-08095-227-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82564 | Balma del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75.</p> | Coberta de vegetació i amb restes de fogueres recents. | <p>Balma situada a la banda de llevant de la cinglera, per un corriol que s'agafa des del camí que va al camp dels Espernallacs. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i delimitada amb grans blocs de pedra irregulars respecte el desnivell. No és gaire profunda. Un estret corriol la travessa, desembocant en el camí que dóna accés a la masia del Salamó. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra presenti unes formes sinuoses i foradades. No compta amb cap estructura construïda.</p> | 08095-228 | Cinglera del Salamó | <p>Des de sempre, la balma havia servit d'aixopluc de pastors, pobres i bandolers, entre d'altres.</p> | 41.7106000,2.0835600 | 423759 | 4618051 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La balma està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82565 | Balma del còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | <p>Petita balma situada a l'extrem nord-oest del còdol del Castellar, a la base del mateix. Està formada per l'erosió de la pedra del còdol, probablement causada per l'acció de l'aigua i el vent al llarg del temps. Presenta una planta allargassada, oberta per la cara de ponent i delimitada pel propi desnivell de la zona, tot i que també hi ha algun bloc de pedra. No és gaire profunda i no compta amb cap estructura construïda. Cal destacar, oberta al seu extrem de tramuntana, una escletxa vertical de perfil irregular, a través de la que es pot veure el camí de la serra de Granera. Sembla coincidir amb l'extrem separat del còdol.</p> | 08095-229 | Còdol del Castellar | <p>Segons sembla, temps enrera s'hi havia refugiat un home.</p> | 41.7411100,2.0595600 | 421800 | 4621460 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82565-foto-08095-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82565-foto-08095-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82567 | Bassa de cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-cintet | Afectada pels esbarzers. | <p>Bassa natural situada a poca distancia al nord-est de les restes de cal Cintet, al costat d'uns camps de conreu que encara es treballen. Està excavada al subsòl i presenta una planta irregular arrodonida, formada per l'embassament de l'aigua de pluja. La presencia continua d'aigua ha fet crèixer vegetació al seu interior i als seus voltants.</p> | 08095-231 | Serra de cal Cintet | 41.7223100,2.0534200 | 421266 | 4619378 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82567-foto-08095-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82567-foto-08095-231-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 82568 | Alzines de la carena del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-carena-del-marcet | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | <p>Conjunt d'alzines sureres (Quercus suber) situades als marges del camí que puja del Marcet cap al serrat del Calvó, just en un revolt força tancat. Es tracta de diversos exemplars d'alzina surera, que majoritàriament presenten els troncs centrals de perfil sinuós i esvelt, caracteritzats per una escorça gruixuda de color grisenc i rugosa, que fa pensar que mai han estat pelades. Les capçades són, en general, allargassades i estan ramificades tant en branques secundàries com en d'altres de menor embergadura. Les fulles són lleugerament lobulades i dentades, amb diverses tonalitats de verd, de més fosc a més clar. Destaquen dos exemplars del conjunt que presenten una major embergadura que la resta. Ambdues tenen el tronc central bifurcat i aquest, alhora, altra vegada bifurcat.</p> | 08095-232 | Carena del Marcet | 41.7353000,2.0809000 | 423567 | 4620796 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82568-foto-08095-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82568-foto-08095-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Són els únics exemplars d'alzina surera que hi ha en tot el terme municipal. Segons el sr. Pere Genescà, aquests exemplars no són gens comuns al territori i no s'explica com han pogut arribar fins aquest lloc. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82569 | Alzina de l'Agulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lagullo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23.</p> | <p>Exemplar situat dins de la finca de l'Agulló, a la banda de tramuntana del camí que li dóna accés i al costat de diversos volums arquitectònics auxiliars que hi ha situats a la banda de ponent de la casa. Es tracta d'un exemplar d'alzina de grans dimensions, que presenta un robust tronc central que es ramifica en dos troncs que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant. Compta amb un canó aproximat d'uns 2 metres i una capçada d'uns 13 metres.</p> | 08095-233 | Masia de l'Agulló | 41.7353400,2.0698700 | 422650 | 4620810 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82569-foto-08095-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82569-foto-08095-233-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 82570 | Alzina de Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigdomenec | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 67.</p> | <p>Exemplar situat dins de la finca de Puigdomènec, a la banda de tramuntana del camí que li dóna accés, uns metres abans d'arribar a la casa. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) que presenta un robust tronc central, de perfil sinuós i lleugerament inclinat. Alhora es ramifica en tres troncs diferenciats que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada amb un canó d'uns 2,30 metres i una amplada d'uns 7 metres. Està situada al marge del camí.</p> | 08095-234 | Serra de Puigdomènec | 41.7235600,2.0861900 | 423993 | 4619488 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82570-foto-08095-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82570-foto-08095-234-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 82571 | Alzina del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.</p> | <p>Exemplar situat dins del bosc, tot i que arran dels camps de conreu situats a la banda de ponent de la masia del Salamó. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) que presenta un robust tronc central força recte, que alhora està bifurcat en dos troncs diferenciats. Al seu torn, un d'aquests troncs es ramifica en tres troncs diferenciats. Tots ells comparteixen la mateixa capçada, formada per un brancatge sinuós i recargolat. La copa, amb un brancatge espès, té una forma arrodonida amb un canó d'uns 2 metres i una amplada d'uns 11 metres.</p> | 08095-235 | Bosc del Salamó | 41.7134800,2.0818900 | 423624 | 4618372 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82571-foto-08095-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82571-foto-08095-235-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82572 | Alzina de la font del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.</p> | S'observen marques d'antigues branques que foren tallades. | <p>Exemplar situat al costat de la font del Salamó, al sud-est de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) molt esvelt, que presenta un tronc central allargassat i inclinat envers el desnivell del torrent. A la part superior, aquest tronc es bifurca en dos, amb la mateixa capçada compartida. Aquesta capçada està formada per un brancatge de força amplada. La copa té una forma arrodonida amb un canó aproximat d'1,85 metres i una amplada d'uns 14 metres.</p> | 08095-236 | Torrent de la Font del Salamó | 41.7117500,2.0837600 | 423777 | 4618179 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82573 | Boix de la font del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-de-la-font-del-coll | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 40.</p> | Colonitzat per la vegetació del seu voltant. | <p>Exemplar situat a la vessant de migdia del torrent de la Roca, sota la font de la masia del Coll. Es tracta d'un destacat exemplar de boix comú (Buxus sempervirens) d'uns 2 metres d'alçada total, format per un brancatge tupit i espès. La copa té una forma arrodonida, amb un canó aproximat d'uns 0,60 metres. En l'actualitat, aquest exemplar està força afectat per la vegetació que l'envolta, que és sobretot arbustiva.</p> | 08095-237 | Torrent de la Roca | 41.7360400,2.0416400 | 420303 | 4620913 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82574 | Desmai del barri del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desmai-del-barri-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | Força descuidat. | <p>Exemplar situat a la zona d'aparcament del restaurant l'Esclopet, a la seva banda de ponent. Es tracta d'un exemplar de desmai (Salix babylonica) de grans dimensions, que presenta un curt i estret tronc central, lleugerament inclinat. A la part superior, aquest tronc es ramifica en tres grans brancades de les quals surten les branques més fines on hi ha les fulles. Aquestes branques toquen al sòl i les fulles són estretes i serrades, de color verd clar. La capçada, de grans dimensions i perfil ovalat, amida entre 8 i 9 metres de longitud.</p> | 08095-238 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7288800,2.0588000 | 421722 | 4620103 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82574-foto-08095-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82574-foto-08095-238-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antigament hi havia altres exemplars en la mateixa zona. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82647 | Vistes de la Roca Foradada de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vistes-de-la-roca-foradada-de-montserrat | <p>'Vistes de la 'Roca Foradada' de Montserrat des del castell de Granera'. La Granària, 26, 2010.</p> | <p>Fenòmen natural que es repeteix cada any el dia 6 de gener i es pot observar des del castell de Granera. En el moment de la posta de sol, la llum del capvespre il·lumina la silueta de la muntanya de Montserrat. Alhora, els raigs del sol passen a través de la coneguda Roca Foradada de Montserrat i incideixen en la façana de ponent dels castell de Granera.</p> | 08095-311 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82647-foto-08095-311-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82648 | Cova de Salvatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-salvatges | <p>'Caminada popular'. La Granària, 37, 2015, p. 6.</p> | Alguns despreniments a l'interior i una plaga d'insectes. | <p>Cova situada prop de l'encreuament entre els camins de Salvatges i Puigdomènec, sota aquesta darrera masia, amagada per una gran roca que amaga la boca de la cavitat. Està formada per una estreta fisura a la roca, que s'allarga uns metres fins a un petit vestíbul o saleta des d'on es bifurquen dues galeries. Aquestes galeries són petites i estretes, tot i que no s'ha pogut verificar la seva longitud i característiques donat que actualment estan força colgades pels despreniments de roques que ha experimentat la cavitat.</p> | 08095-312 | Solella de la Frau de la Riera | 41.7224500,2.0863100 | 424002 | 4619364 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82648-foto-08095-312-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les imatges han estat cedides pel sr. Pere Genescà. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82513 | Sepultura de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-lolleret | <p>Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 08-04-2019]. Http://invarque.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | III-I a.C. | Cobert de vegetació. Zona emboscada. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a uns 300m de distància a ponent de la masia enrunada de l'Olleret, dalt d'un petit turonet i prop d'una casa de fusta de recent construcció, al nord-oest. Es tracta d'una possible tomba excavada al terreny del turó i datada dins del període ibèric. Durant la prospecció de la zona, efectuada a principis de l'any 2019, es va observar una possible alineació de pedres que podria tenir la intenció de tapar les restes, tot i que no es pot assegurar. El lloc fou indicat pel sr. Pere Genescà de Granera.</p> | 08095-177 | Coll de Muntanya - Coll de la Baga del Miracle | <p>Els materials arqueològics documentats estan custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV). Segons la Carta arqueològica d'Espanya de l'any 1945, en un lloc anomenat Ollerich del terme municipal de Granera s'hi va trobar ceràmica ibèrica. Alhora, l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPA) ha mantingut el topònim original del jaciment (Ollerich) donat que s'utilitzava a principis del segle XX, tal i com indica un mapa de minutes de la zona datat l'any 1914. Segons aquest mateix inventari, el jaciment es localitza entre els termes municipals de Granera i Castellterçol, tot i que la informació disponible a l'espai web del Geoportal del Patrimoni Cultural, la inclou només al municipi de Castellterçol.</p> | 41.7491800,2.0475500 | 420811 | 4622367 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82513-foto-08095-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82513-foto-08095-177-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades són aproximades. | 81 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82511 | Alineacions de forats picats a la roca del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alineacions-de-forats-picats-a-la-roca-del-pedro | <p>FERRANDO I ROIG, Antoni (1990). 'Les alineacions de forats picats a la Roca del Pedró (Granera-Moianès)'. Butlletí UES, 90. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 4-5. FERRANDO I ROIG, Antoni (1992). 'Les alineacions de forats picats a la Roca del Pedró (Granera-Moianès)'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 31-33. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. NAVINÉS, Jordi; GENESCÀ I GIRBAU, Pere; GENESCÀ I BELLMUNT, Pere (2009). 'Històries bèl·liques de Granera'. La Granària, 22, p. 25-29. SITJES I MOLINS, Xavier (2002). 'Un castell de fusta al Bages, a Granera'. Dovella, 76. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 29-31. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019]. Https://excursionismecientific.wordpress.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | IX-X | <p>Jaciment arqueològic situat al cim del Còdol del Castellar, un promontori rocós situat a la banda de tramuntana de la serra de Granera. Aquest cim té una superfície plana d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Està format per uns 35 forats de secció circular excavats a la roca, amb un diàmetre d'entre 15 i 25cm. Estan disposats en tres filades disposades de nord a sud, una al centre de la superficíe i les altres dues als laterals i prop dels límits de la roca, que convergeixen a la banda nord. Cada filera està formada per uns vuit forats. També hi ha algun altre forat entre les filades i una cubeta ovalada i molt erosionada a la banda de migdia. Els forats han estat interpretats com els encaixos per fonamentar una estructura utilitzada com a lloc de guaita i vigilància dins del període altmedieval, donada la seva situació estratègica. Una altra hipòtesi la situada a mitjans del segle XII.</p> | 08095-175 | Còdol del Castellar | <p>Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica l'any 2016, no es va localitzar cap resta arqueològica relacionada amb el jaciment.</p> | 41.7409100,2.0595900 | 421802 | 4621438 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82511-foto-08095-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82511-foto-08095-175-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els veïns de Granera coneixen la roca del Pedró com el Còdol del Castellar. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82508 | Tomba del Moro de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-moro-de-lotzet | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i serra de l'Obac. Barcelona: Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Servei de Parcs Naturals [Inèdit] (Granera 02/02/SLO. 007). FERRANDO I ROIG, Antoni (1985). 'La tomba del moro de l'Ocset (Granera) i les sepultures de les Roquisses (Rellinars)'. Butlletí UES, 72-73. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 6. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 56. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Text normatiu. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | IX-XII | <p>Tomba aïllada situada a l'extrem de llevant d'un turonet rocós al nord-est de la masia de l'Otzet, prop del camí del serrat del Moro. Està excavada a la roca, amb una orientació sud-oest a nord-est i és del tipus antropomorf. Les parets interiors defineixen un perfil còncau, amb els extrems arrodonits i l'encaix per la tapa que la protegia, la qual no es conserva. Amida 1,94m de llargada per 0,40m de profunditat, amb 0,48m d'amplada a la capçalera i 0,20m als peus.</p> | 08095-172 | Serrat del Moro | <p>Segons sembla, la tomba fou oberta durant la dècada dels anys 30 del segle XX. Quan plou, l'estructura s'omple d'aigua i serveix d'abeurador pels animals, inclosos els gossos dels caçadors.</p> | 41.7247700,2.0324900 | 419528 | 4619671 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82508-foto-08095-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82508-foto-08095-172-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Donat que no es va documentar cap tipus de resta arqueològica relacionada amb la tomba, la cronologia establerta abarca des del segle IX i fins al XII, període en el que aquest tipus de tombes són característiques. Segons Antoni Ferrando, prop de la masia de la Roca, a la zona del torrent del mateix nom, hi ha un altra tomba excavada a la roca. El jaciment està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac i forma part del seu pla especial de protecció. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82512 | Necròpolis de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lotzet | <p>FERRANDO I ROIG, Antoni (1992). 'La Sivella de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 105-108.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 52-55.</span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> <p> </p> | IX-XII | <p>Possible jaciment arqueològic situat prop de la carretera que va de Granera a Sant Llorenç Savall, a pocs metres de l'encreuament amb el camí que condueix a la masia de l'Otzet i prop del camí que porta al turó del Cogull. Es tracta d'una possible necròpolis formada per diverses tombes de llosa, situades prop d'uns murs de pedra seca esglaonats i localitzades durant l'arranjament d'un camí.</p> | 08095-176 | Coll de la Descàrrega | <p>A principis dels anys 70 del segle XX, una màquina excavadora que arranjava la carretera que va de Granera a Sant Llorenç Savall va localitzar unes tombes de llosa les quals va mutilar per la meitat. Estaven situades prop de la masia de l'Otzet. Amb l'eixamplament del camí entre finals dels anys 80 i principis dels anys 90, les tombes foren destruïdes, tot i que no es descarta que n'hi hagi més. És força probable que la sivella visigòtica de Granera, datada al segle VII i actualment desapareguda, procedís d'aquesta necròpolis. Alhora, la tomba del moro de l'Otzet també està situada prop d'aquesta zona.</p> | 41.7169300,2.0368400 | 419880 | 4618796 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82512-foto-08095-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82512-foto-08095-176-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'ha mantingut la datació establerta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Les coordenades són aproximades. El jaciment està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82517 | Camí ral - camí de coll d'Ases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-cami-de-coll-dases | <p>FONT I SENTIAS, Josep (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 24. MIRALLES, Ferran; QUERALT, Arnau; SALA, Pere (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 67. 'Obres al camí ral'. La Granària, 45, 2018, p. 8-9.</p> | X-XXI | <p>Antic camí rural que creua el terme municipal de Granera per la banda de llevant, entre el coll Roig i coll d'Ases. El camí parteix del quilòmetre 2 de la carretera BV-1245 dins del terme municipal de Castellterçol i marxa en direcció sud cap al terme de Granera, al que s'entra uns metres abans d'arribar al coll Roig. El camí travessa els paratges de les Sorreres i les Gavinetes en direcció al serrat de les Pedres, passant per darrera del dipòsit d'aigües de la cova del Penitent. Posteriorment continua per la carena fins a arribar al coll d'Ases, marxant cap al terme municipal de Gallifa. El traçat del camí combina els trams de terra amb d'altres d'asfaltats. Bona part del seu recorregut forma part de la divisòria amb les poblacions de Castellterçol i Gallifa.</p> | 08095-181 | Quintana del Pla Gaià - Coll d'Ases | <p>El tram del camí que discorre entre el Pujolet (Castellterçol) i les finques de Salvatges i els Plans (Gallifa), coincideix amb l'antic ramader de la Cerdanya, que també es coneix com el camí del Vallès o de Moià. Pel que sembla, els pastors feien nit al coll d'Ases. El tram entre la cova del Penitent i el coll d'Ases fou arranjat a principis de l'any 2018.</p> | 41.7142500,2.0993700 | 425079 | 4618442 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cronologia és aproximada. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82536 | Fons documental de Granera a l'Arxiu Episcopal de Vic (ABEV) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-episcopal-de-vic-abev | <p>Font: fons documental de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. GALOBART I SOLER, Josep (2002). 'Els dos antics retaules majors de l'església parroquial de Sant Martí de Granera'. Modilianum, 27. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 43-56. GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 39, p. 12-14. GAMELL, Genís (2017). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. 'No pagar els deutes al 1613'. La Granària, 45, 2018, p. 14. ORDEIG I MATA, Ramon (2000). Diplomatari de la catedral de Vic. Segle XI. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, Arxiu i Biblioteca Episcopals, p. 359-361, 661-662. Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 06-02-2019].</p> | XI-XX | <p>Fons documental de Granera dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta de la documentació relacionada amb l'arxiu parroquial de Sant Martí de Granera i també el registre de Visites Pastorals efectuades a Granera, les quals tenen un abast cronològic entre els anys 1331 i 1857. La documentació de l'arxiu parroquial és la següent: llibres sacramentals de confirmacions (1586-1611) i matrimonis (1586-1854), vària sacramental (1587-1613), aniversaris i celebracions (1601-1802), llevadors de rendes (1740-1773), confraria del Roser (1648-1935), manuals notarials (1512-1745), capítols matrimonials (1646-1727), testaments (1574-1729), actes notarials (1541-1850), registres de documents (1801-1900) i vària notarial (1726-1826). També hi ha custodiades tres àpoques datades entre els anys 1672 i 1675, que estan relacionades amb la construcció del retaule major de Sant Martí de Granera. I, finalment, destaquen dos pergamins relacionats amb Granera datats al segle XI, i inventariats dins del fons del capítol de la catedral de Vic. Aquests documents estan datats als anys 1045 i 1074.</p> | 08095-200 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, Vic | <p>Relacionat amb l'arxiu parroquial de l'església de Sant Martí, cal dir que no hi ha cap tipus de documentació custodiada al temple, tot i que a l'ajuntament es guarden els llibres sacramentals des de l'any 1860 i fins a l'actualitat. Al mateix temps, la Consueta de Granera està dipositada a la sagristia de l'església parroquial.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82349 | Santa Cecília de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia-de-granera | <p>CARRERAS CANDI, Francesc (1891). 'Noves'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 2. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 157-158. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 134-136. GAMELL, Genís (2017). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. 'La capella de Sant Cecília'. La Granària, 42, 2017, p. 8-11. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992b). 'Santa Cecília de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 40-43. NAVINÉS, Jordi (2010). 'L'ermita de Santa Cecília de Granera'. La Granària, 26. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1478-1479. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 362. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 109. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p. 226-227. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XI/XX | <p>Església d'una sola nau amb un absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó completament refeta i separada en dos trams per un arc toral de reforç situat al centre de la nau. Aquest arc està recolzat damunt de dues pilastres bastides en pedra i amb les impostes motllurades. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de quart d'esfera i compta amb un arc presbiterial amb les impostes de pedra motllurades també. Tant aquest absis, que està decorat amb pintures murals romàniques, com el mur de tramuntana formen part de l'obra original. A l'exterior, l'absis presenta una decoració formada per cinc bandes separades amb sis lesenes, amb un sòcol i un ràfec de pedra. Cada banda compta amb dues arcuacions llombardes amb mènsula. El temple s'ilumina mitjançant dues finestres d'arc de mig punt adovellades de doble esqueixada (una d'elles tapiada) obertes al mur de migdia i una altra finestra de les mateixes característiques oberta al centre de l'absis. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha un rosetó o òcul circular adovellat. Ambdues obertures estan emmarcades amb una gran arcada amb dos muntants laterals i les impostes motllurades. La façana està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull rematat amb una creu llatina de ferro. La construcció està bastida en pedra desbastada de mida mitjana lligada amb morter i disposada en filades regulars. La construcció original també utilitza petits carreus de pedra. A l'interior, tant la volta com la part superior dels murs estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08095-3 | Carretera BV-1245, km. 9,7 | <p>La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1065 i el situa dins d'un alou o propietat que el monestir de Santa Cecília de Montserrat tenia a Granera. Aquest alou ja estava documentat des de l'any 971. Posteriorment, l'any 1187 apareix un personatge anomenat 'Arnaldi Sancte Cecilie de Granera' (Arnau de Santa Cecília de Granera) com a testimoni juntament amb Berenguer de Centelles del testament del noble Guillem de Berguedà. El temple tenia cementiri propi i un edifici proper, anomenat la Caseta de Santa Cecília, que segons algunes informacions podria haver estat la seva rectoria, tot i que no hi ha fonament per creure que havia estat la parròquia original del terme. Pel que sembla hi vivia l'ermità encarregat de l'edifici. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, el temple era utilitzat com a magatzem del cementiri veí, que fou construït l'any 1892. El temple s'ensorrà sobtadament el 15 de maig de l'any 1924, restant dempeus l'absis i un tram del mur de tramuntana, i quedant les pintures murals a la intempèrie. Fins al seu enderroc, un quadre pintat l'any 1703 tapava tant l'absis com les pintures (amb l'enderroc fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí). Pels voltants de l'any 1950 es va construïr un tram de la volta absidial per protegir les pintures de les inclemències del temps. L'any 1975, la Diputació de Barcelona es va encarregar de la rehabilitació del temple mitjançant el seu arquitecte Camil Pallàs, que aprofità per separar el temple del cementiri. El finançament per aquesta obra provenia de la mateixa Diputació, així com dels donatius dels fidels, rifes, etc. Finalment, el temple fou retornat al culte el 5 de setembre de l'any 1976. El 17 d'abril de l'any 1977 es va consagrar un nou altar. Actualment, el temple fa les funcions de parròquia durant l'hivern (des de passat Sant Martí fins a Sant Josep aproximadament).</p> | 41.7255500,2.0616300 | 421953 | 4619730 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82349-foto-08095-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82349-foto-08095-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82349-foto-08095-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82501 | Pintures murals de Santa Cecília de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-santa-cecilia-de-granera | <p>BARRAL I ALTET, Xavier (2000). Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1. Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, p. 479. FORCADA I SALVADÓ, Ignasi; ROSSELL I FORCADA, Martí (2000). Itineraris pel Moianès. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. 'La capella de Sant Cecília'. La Granària, 42, 2017, p. 8-11. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992b). 'Santa Cecília de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 42. NAVINÉS, Jordi (2010). 'L'ermita de Santa Cecília de Granera'. La Granària, 26. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1479-1480. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 362. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p. 226-227. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XII | Força degradades i despintades. | <p>Restes d'unes pintures murals situades a la conca absidial del temple de Santa Cecília de Granera, a la part superior de la mateixa, des de la part inferior de la finestra fins al final de l'estructura. Les restes pictòriques no presenten un estat de conservació gens òptim, han perdut bona part de la coloració original i el dibuix de la part inferior del mur. Tot i això, mostren un predomini de la línia en la concepció del dibuix. Representen un Crist en majestat (Pantocrator) de grans dimensions situat dins d'una mandorla apuntada formada per dues faixes en paral·lel, que alhora està sostinguda per quatre àngels. La imatge central està nimbada, asseguda i en actitut de beneïr (s'intueix una mà alçada i en l'altre el llibre). Vesteix una túnica decorada amb bandes ondulades i va descalç. Els àngels, que mostren moviment, estan situats en parelles a cada banda de la mandorla. Estan nimbats, amb les ales desplegades, els braços estesos cap a la mandorla i van vestits amb túniques llargues. És probable que a la part inferior del mur, que actualment està molt degradada, hi hagués una decoració en franges i cortinatge inferior.</p> | 08095-165 | Ermita de Santa Cecília | <p>L'església s'ensorrà sobtadament el 15 de maig de l'any 1924, restant dempeus l'absis i un tram del mur de tramuntana, i quedant les pintures murals a la intempèrie. Fins aquest moment, un quadre pintat l'any 1703 tapava tant l'absis com les pintures (amb l'enderroc fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí). Pels voltants de l'any 1950 es va reconstruïr un tram de la volta absidial per protegir les pintures de les inclemències del temps, tot i que continuaren quedant exposades. Finalment, l'any 1975 la Diputació de Barcelona es va encarregar de la rehabilitació del temple, finalitzada l'any següent.</p> | 41.7255800,2.0616900 | 421958 | 4619734 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82501-foto-08095-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82501-foto-08095-165-2.jpg | Inexistent | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la datació de les pintures ha anat oscil·lant entre la segona meitat del segle XI i la primera del segle XIII, els darrers estudis han establert la seva datació a finals del segle XII i han estat relacionades amb els corrents més evolucionats del romànic, tot i que el seu estat de conservació no permet una observació del tot òptima. | 92|119|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82347 | Castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 122-125. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Vol. II. Barcelona: Dalmau, p. 218-224. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 131-136. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GONZÁLEZ REYES, Carlos (2013). 'Encumbramiento de un linaje. Aproximación al ascenso político y económico de los barones de Granera entre los siglos XIII y XV'. Ab Initio, 7, p. 59-86, disponible a www.ab-initio.es. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992). 'Castell de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 34-37. MASÓ, Òscar (2014). 'La presència d'opus spicatum al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i voltants. Inventari aproximat d'un llegat singular que cal preservar'. VIII Trobada d'Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 139-140. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1476-1480. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 360-361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 107-108. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 29-46. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.catalunyamedieval.es/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XII-XIV | Les estances de l'interior estan força enderrocades, sobretot pel que fa a les cobertes. | <p>Edifici de planta poligonal allargassada situat a l'extrem sud-oest de la carena del Castell, presidint el barri al que dóna nom. Està bastit damunt d'un basament rocós natural que li fa de peanya i al qual s'adapta. Conserva tot el perímetre, amb una alçada de murs considerable. Aquestes estructures estan bastides en carreus de pedra lligats amb morter de calç i disposats en filades regulars. L'accés principal està situat a la banda de llevant, és d'arc de mig punt adovellat i està tancat amb una gran reixa de ferro. Al mur de ponent destaquen quatre arquivoltes en gradació que salven la gran escletxa existent al basament rocós, aprofitant d'aquesta manera tot el possible espai constructiu. Aquestes arquivoltes amaguen una poterna que aprofita l'esquerda per escapar del recinte en cas necessari. En aquest mateix parament també destaca una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana sostinguda amb permòdols. A la façana de tramuntana destaca un finestral doble d'arc de mig punt bastit en pedra, amb un pilar central. També hi ha algunes espitlleres i sageteres, que també es troben al mur de ponent, i les restes d'un matacà bastit en pedra també. A l'interior es conserven diverses estances, destacant una sala coberta amb una gran volta de canó i una cisterna excavada a la roca natural.També hi ha les restes d'una capella que presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana monolítica i un òcul de pedra damunt seu. També hi ha altres estances de cronologia i funcionalitat desconeguda, algunes d'elles amb obertures d'arc de mig punt adovellades, d'arc rebaixat i finestres amb festejadors. A l'interior del recinte, al costat de la gran sala, hi ha les restes d'un mur d'opus spicatum.</p> | 08095-1 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>La primera referència documental relacionada amb el castell de Granera (castrum de Granaria) és de l'any 971. Estava integrat al comtat de Manresa. En origen era propietat de la casa comtal de Barcelona, tot i que l'any 1023 fou empenyorat per la comtessa Ermessenda al seu fill Berenguer Ramon I en garantia de la pau que li havia jurat. Posteriorment, el castell fou infeudat als senyors de Balsareny amb anterioritat a l'any 1025. L'any 1046, Bernat Guifré de Balsareny el llega a la seva neboda Guisla a través de la qual passa a mans dels vescomtes de Barcelona, que al seu torn l'infeuden a Arbert de Castellvell a finals del segle XII. Durant el segle XIII, el castell i el seu domini tornen a la casa reial la qual l'infeuda primerament a la família Bell-lloc i després als Gravalosa (1310-1345). L'any 1375, el rei Pere III ven el castell amb tota la jurisdicció i els drets al seu conseller Pere de Planella, restant els Planella com a propietaris fins a finals del segle XVI, passant en aquest moment a la família Despalau. A mitjans del segle XVII, l'any 1642 Maria de Despalau ven el castell i el terme a Jacint Sala i Cervera, que fou nomenat baró de Granera l'any 1643 pel rei Felip IV de Castella. Posteriorment, tant el castell com el títol passen altra vegada als Planella mitjançant una aliança matrimonial i, finalment, als Amat, marquesos de Castellbell. La capella del castell està datada en el segle XVII i està dedicada a Santa Maria. Al segle XX, a la dècada dels anys 70, la Diputació de Barcelona realitzà al castell una campanya de neteja i consolidació i es tancà el recinte. Aquestes tasques foren supervisades per Camil Pallàs. L'any 1994 va patir un incendi i s'hi van fer obres de consolidació. També hi havia un projecte per transformar-lo en hostal o parador turístic que no es dugué a terme.</p> | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82347-foto-08095-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82347-foto-08095-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí que puja fins al portal d'accés principal es troba empedrat. En el lloc on s'inicia aquest camí hi ha un pou excavat al subsòl, actualment delimitat amb una tanca. | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82506 | Necròpolis de l'església de Sant Martí de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lesglesia-de-sant-marti-de-granera | <p>Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XIII-XVIII | Probablement malmès. | <p>Jaciment arqueològic situat a la banda de ponent de l'església parroquial de Sant Martí de Granera, dins del recinte delimitat amb una tanca bastida en pedra, davant de l'antiga façana principal del temple. Es tracta d'una sèrie d'inhumacions o enterraments excavats al subsòl, els quals es localitzaren de manera fortuïta mitjançant l'acció de les màquines excavadores que treballaven a la zona. No es va realitzar cap control ni seguiment arqueològic. És altament probable que hi continuïn havent restes inhumades.</p> | 08095-170 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | 41.7254500,2.0570000 | 421568 | 4619724 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82506-foto-08095-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82506-foto-08095-170-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cronologia establerta està relacionada amb les dates de les renovacions i reformes documentades a l'església parroquial de Sant Martí. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82539 | Fons documental de Granera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-de-la-corona-darago-aca | <p>Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Http://www.culturaydeporte.gob.es/archivos-aca/ca/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIII-XVIII | <p>Fons documental de Granera custodiat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La documentació està inventariada dins dels fons i les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIII i XVIII. Es tracta d'un total de 5 fons documentals: el fons de l'Arxiu Reial (Reial Cancelleria), on hi ha pergamins del temps de Jaume I (any 1263) i registres del regnat de Felip I el Prudent (es tracta de donacions, llicències i vendes relacionades amb Granera i datades entre els anys 1564 i 1587); el fons del Consell d'Aragó (col·lecció de lligalls datats entre 1605 i 1642); el fons de la Reial Audiència (1765-1847); el fons del Reial Patrimoni (censos i precaris del baró de Granera entre 1717 i 1756) i, finalment, el fons d'Ordes religiosos i militars (llevador de la sagristia de Sant Martí de Granera datat l'any 1557 i pertanyent al fons de la desamortització eclesiàstica).</p> | 08095-203 | Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. | 94|119 | 56 | 3.2 | 1760 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82350 | Sant Martí de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-granera | <p>ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 134. FERRER I ALÒS, Llorenç (2000). 'El Moianès en els segles XVIII i XIX: de l'especialització llanera a la decadència per manca d'aigua'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 68. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 79. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1971). 'Retaules antics'. Ausa, 69. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 327-328. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1972). 'Tres inventaris antics'. Ausa, 71-72. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 36-40. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992a). 'Sant Martí de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 38-39. NAVINÉS, Jordi (2015). 'L'església de Sant Martí de Granera'. La Granària, 35. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1477-1478. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 108-109. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 34. SITJES I MOLINS, Xavier (1992). 'Retaules desapareguts, inèdits (II)'. Dovella, 43-44. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 59-60. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XIII/XVIII | <p>Església de grans dimensions i d'una sola nau, amb dues capelles laterals per banda i un absis capçat a llevant. De fet, adossat a la façana de llevant del temple, hi ha un edifici que havia acollit l'antiga seu de l'ajuntament que amaga completament aquesta estructura, tot i que és visible des del seu interior. Es tracta d'un absis semicircular i sobrealçat, que conserva un fris d'arcuacions llombardes molt evolucionades i està bastit amb carreus de pedra ben escairats disposats en filades regulars. Pertany a la renovació del temple duta a terme en el segle XIII. Alhora, des de l'interior de l'església, aquest absis està amagat darrera d'un envà profusament decorat que integra una fornícula d'arc de mig punt apetxinada, amb la imatge de Sant Martí. La nau està coberta amb una volta de canó apuntada, separada en tres trams per arcs torals que descansen damunt d'una cornisa motllurada que recorre els dos murs laterals de la nau fins al fons de l'absis, que està cobert amb una petita volta de canó. Aquests trams estan decorats amb arestes i plafons en relleu situats al centre de la volta. Les capelles laterals estan cobertes amb voltes de canó i també de creueria amb claus de volta centrals. S'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt motllurats amb les impostes motllurades, exceptuant el de la capella del Roser que és apuntat i bastit en pedra. Als peus del temple hi ha el cor, obert a la nau central mitjançant un gran arc rebaixat. La sagristia està situada a la banda de migdia de l'absis i presenta una finestra quadrada emmarcada en pedra, mentre que a la banda nord hi ha la capella del Santíssim, coberta amb una volta de canó molt rebaixada i il·luminada amb una finestra d'arc rebaixat també. El temple compta amb un petit baptisteri situat sota del cor. El campanar està situat a l'extrem de ponent de l'edifici, damunt de l'anterior façana principal del temple. Es tracta d'un cos elevat de planta quadrada, amb teulada de quatre vessants i ràfec de teula àrab, que compta amb obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. L'actual façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, amb l'intradós motllurat i la llinda plana. Està decorada i gravada amb la següent inscripció: 'DIE 24 DE MARS. / 1774 / ALABAT SIA EL SAGRAT COR DE JESÚS'. La façana de ponent, que fou bastida al segle XIII, compta amb un portal d'arc de mig punt emmarcat en pedra i actualment tapiat, que conserva una decoració bisellada i les restes d'un fris de mitges boles molt degradat. Damunt seu hi ha una gran rossassa de forma ovalada bastida en pedra també, tot i que reformada. L'aparell d'aquesta façana és de carreus de mida mitjana disposats en filades regulars. De la façana de tramuntana destaca el fris bastit en pedra i sostingut amb petites mènsules sense decoració, i el mateix tipus d'aparell d'obra que el de la façana de ponent. Exceptuant les façanes nord i oest, la resta de la construcció presenta els paraments coberts amb un revestiment arrebossat que deixa entreveure l'aparell de pedra de l'obra.</p> | 08095-4 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1040 i apareix mencionada dins de la documentació del monestir de Sant Benet del Bages. A partir de l'any 1068, altres referències documentals donen constància de la seva continuïtat. Durant el segle XIII, el temple és renovat dins de l'etapa final del romànic. D'aquest període es conserva el fris de pedra sostingut amb mènsules del parament de tramuntana, el portal tapiat i la rossassa del mur de ponent, i l'absis, que queda amagat per l'edifici adossat a la banda de llevant del temple. L'any 1357, hi ha constància de l'existència d'altars dedicats a Sant Martí, Santa Maria i Sant Bartomeu. El 1613 s'afegeixen dues capelles laterals dedicades al Roser i a Sant Isidre. El retaule major del temple, actualment desaparegut, fou contractat l'any 1626. L'any 1778 s'obre el portal d'accés principal i es renova l'interior dins de l'estil barroc. Està agregada a Sant Andreu de Castellcir. Actualment, en el temple s'hi han celebrat alguns concerts de música clàssica donada la bona sonoritat que té.</p> | 41.7254000,2.0572300 | 421587 | 4619718 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82350-foto-08095-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82350-foto-08095-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|96|119|92 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82537 | Fons documental de Granera a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg.137, Reg. 3808; Perg. 469, Reg. 3483; Perg. 193, Reg. 3484; Perg. 483, Reg. 21345). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIV-XVII | <p>Conjunt de quatre pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Granera. Estan datats en els anys 1331, 1435, 158(·) i 1605 i fan referència a una àpoca i un rebut en concepte de lluïció. Resten dos dels pergamins per identificar encara. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals.</p> | 08095-201 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/