Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82347 | Castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 122-125. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Vol. II. Barcelona: Dalmau, p. 218-224. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 131-136. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GONZÁLEZ REYES, Carlos (2013). 'Encumbramiento de un linaje. Aproximación al ascenso político y económico de los barones de Granera entre los siglos XIII y XV'. Ab Initio, 7, p. 59-86, disponible a www.ab-initio.es. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992). 'Castell de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 34-37. MASÓ, Òscar (2014). 'La presència d'opus spicatum al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i voltants. Inventari aproximat d'un llegat singular que cal preservar'. VIII Trobada d'Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 139-140. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1476-1480. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 360-361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 107-108. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 29-46. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.catalunyamedieval.es/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XII-XIV | Les estances de l'interior estan força enderrocades, sobretot pel que fa a les cobertes. | <p>Edifici de planta poligonal allargassada situat a l'extrem sud-oest de la carena del Castell, presidint el barri al que dóna nom. Està bastit damunt d'un basament rocós natural que li fa de peanya i al qual s'adapta. Conserva tot el perímetre, amb una alçada de murs considerable. Aquestes estructures estan bastides en carreus de pedra lligats amb morter de calç i disposats en filades regulars. L'accés principal està situat a la banda de llevant, és d'arc de mig punt adovellat i està tancat amb una gran reixa de ferro. Al mur de ponent destaquen quatre arquivoltes en gradació que salven la gran escletxa existent al basament rocós, aprofitant d'aquesta manera tot el possible espai constructiu. Aquestes arquivoltes amaguen una poterna que aprofita l'esquerda per escapar del recinte en cas necessari. En aquest mateix parament també destaca una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana sostinguda amb permòdols. A la façana de tramuntana destaca un finestral doble d'arc de mig punt bastit en pedra, amb un pilar central. També hi ha algunes espitlleres i sageteres, que també es troben al mur de ponent, i les restes d'un matacà bastit en pedra també. A l'interior es conserven diverses estances, destacant una sala coberta amb una gran volta de canó i una cisterna excavada a la roca natural.També hi ha les restes d'una capella que presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana monolítica i un òcul de pedra damunt seu. També hi ha altres estances de cronologia i funcionalitat desconeguda, algunes d'elles amb obertures d'arc de mig punt adovellades, d'arc rebaixat i finestres amb festejadors. A l'interior del recinte, al costat de la gran sala, hi ha les restes d'un mur d'opus spicatum.</p> | 08095-1 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>La primera referència documental relacionada amb el castell de Granera (castrum de Granaria) és de l'any 971. Estava integrat al comtat de Manresa. En origen era propietat de la casa comtal de Barcelona, tot i que l'any 1023 fou empenyorat per la comtessa Ermessenda al seu fill Berenguer Ramon I en garantia de la pau que li havia jurat. Posteriorment, el castell fou infeudat als senyors de Balsareny amb anterioritat a l'any 1025. L'any 1046, Bernat Guifré de Balsareny el llega a la seva neboda Guisla a través de la qual passa a mans dels vescomtes de Barcelona, que al seu torn l'infeuden a Arbert de Castellvell a finals del segle XII. Durant el segle XIII, el castell i el seu domini tornen a la casa reial la qual l'infeuda primerament a la família Bell-lloc i després als Gravalosa (1310-1345). L'any 1375, el rei Pere III ven el castell amb tota la jurisdicció i els drets al seu conseller Pere de Planella, restant els Planella com a propietaris fins a finals del segle XVI, passant en aquest moment a la família Despalau. A mitjans del segle XVII, l'any 1642 Maria de Despalau ven el castell i el terme a Jacint Sala i Cervera, que fou nomenat baró de Granera l'any 1643 pel rei Felip IV de Castella. Posteriorment, tant el castell com el títol passen altra vegada als Planella mitjançant una aliança matrimonial i, finalment, als Amat, marquesos de Castellbell. La capella del castell està datada en el segle XVII i està dedicada a Santa Maria. Al segle XX, a la dècada dels anys 70, la Diputació de Barcelona realitzà al castell una campanya de neteja i consolidació i es tancà el recinte. Aquestes tasques foren supervisades per Camil Pallàs. L'any 1994 va patir un incendi i s'hi van fer obres de consolidació. També hi havia un projecte per transformar-lo en hostal o parador turístic que no es dugué a terme.</p> | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82347-foto-08095-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82347-foto-08095-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí que puja fins al portal d'accés principal es troba empedrat. En el lloc on s'inicia aquest camí hi ha un pou excavat al subsòl, actualment delimitat amb una tanca. | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82356 | Cal Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-3 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 63, 86, 90.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta en forma d'L, amb un pati davanter enllosat i una zona enjardinada lateral. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats, tot i que algunes han estat reformades modernament. Destaca una de les finestres de la façana de llevant, amb la llinda gravada amb la data 1788 i una creu llatina central. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal destaca un tram de mur bastit en pedra que conserva un portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció es complementa amb un volum rectangular adossat a la façana de ponent de l'edifici principal. Presenta una coberta de teula d'àrab d'un sol vessant combinada amb un terrat davanter delimitat amb barana de ferro, i està organitzat en un sol nivell. Tancant el conjunt arquitectònic per la banda de ponent hi ha un altre volum rectangular reformat amb teulada d'un sol vessant i distribuït en un sol nivell, actualment reformat.</p> | 08095-10 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | 41.7258200,2.0562600 | 421507 | 4619765 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82356-foto-08095-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82356-foto-08095-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també fou conegut amb els noms de cal Pineda i can Xirau. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82436 | Font i bassa del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-del-marcet | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XX | <p>Conjunt situat damunt de les construccions que conformen la fàbrica del Marcet, a la banda de llevant i prop de la casa de l'amo. Presenta una bassa de grans dimensions i planta irregular, que està bastida en pedra i compta amb un revestiment arrebossat tant interior com exterior. La bassa està separada per un mur central bastit en pedra, que compta amb una canalització superior coberta amb una filada de teula àrab. Aquesta canalització s'alimenta de l'aigua que brolla del marge de llevant, just a sota d'un volum d'arc rebaixat bastit en pedra, que integra un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb la imatge de la verge de la Mercè. A l'altre extrem, l'aigua brolla mitjançant un broc metàl·lic i cau dins d'una pica troncopiramidal de pedra, que està elevada i integrada al mur de ponent de la bassa. Per accedir al broc hi ha tres graons semicirculars de pedra també.</p> | 08095-100 | Pantà del Marcet | 41.7384100,2.0780300 | 423332 | 4621144 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82436-foto-08095-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82436-foto-08095-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82436-foto-08095-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font es situa en una pineda enjardinada amb taules de pedra. Al costat de tramuntana de la bassa hi ha un banc corregut de pedra, adossat al marge de llevant de la zona. Pel que sembla, el sobreixidor s'escorre per sota l'esplanada on es situa la font, anant a parar al torrent de la Riera, força més avall. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82437 | Font i bassa de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-la-baga | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25, 39. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].</p> | XX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Conjunt situat a la vessant de migdia del torrent del Salamó, en un terreny en pendent situat en els primers contraforts de la serra de l'Óssol. La font està excavada al subsòl i bastida en pedra. Compta amb un broc metàl·lic integrat al marge de pedra, per on brolla l'aigua. Aquesta cau dins d'una pica de planta rectangular bastida en pedra, que presenta un arranjament fet amb maons plans. A partir de la pica, l'aigua escola mitjançant una canalització empedrada que la condueix fins a la bassa. La bassa és de planta irregular allargassada, està excavada al subsòl i actualment coberta de l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-101 | Torrent del Salamó | <p>En origen, la font era utilitzada pels habitants del mas Tantinyà.</p> | 41.7180500,2.0721100 | 422816 | 4618888 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82437-foto-08095-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82437-foto-08095-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82437-foto-08095-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa servia per regar els horts que hi havia sota seu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82438 | Font i bassa de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-trens | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87.</p> | XIX-XX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Conjunt situat a la banda de ponent de la masia de Trens, prop del torrent de la font del mateix nom. La font està situada en el marge d'una de les feixes de la zona, que està bastida en pedra. L'aigua brolla mitjançant una aixeta de nova factura que està encastada al mur. Actualment, l'aixeta compta amb un tub de plàstic negre que marxa en direcció a la bassa. A la part superior del mur hi ha la boca de la mina de la que s'alimenta la font i també la bassa. Aquesta mina està bastida en pedra, de secció rectangular. La bassa està situada al damunt de la font, és de grans dimensions i planta rectangular. Està bastida en maons, amb un revestiment arrebossat a l'exterior i un lliscat interior. Amida uns 15 metres de llargada per uns 5 d'amplada, i està delimitada per una tanca metàl·lica amb pilars de formigó pintats de color blanc i vermell.</p> | 08095-102 | Torrent de la Font de Trens | <p>L'aigua de la bassa servia per regar els horts de la masia de Trens.</p> | 41.7156000,2.0535400 | 421268 | 4618633 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82438-foto-08095-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82438-foto-08095-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82438-foto-08095-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que sembla, un sobreeixidor feia pujar l'aigua fins a la bassa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82439 | Font i safareig de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-la-riera | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 70.</p> | XIX | Coberta d'abundant vegetació i força enrunat. | <p>Conjunt situat a la banda de ponent del torrent, sota la masia de la Riera. Presenta una estructura de planta quadrada, amb coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb un sostre de bigues de fusta, que integra un pou. Està bastida en pedra i maons, amb una obertura rectangular amb llinda de fusta. A la façana de migdia hi ha gravat l'any 1898. Adossada a la banda de ponent hi ha la font, formada per una gran pica de pedra treballada i planta circular, amb una coberta de pedra irregular. Sota seu hi ha una altra pica circular on queia l'aigua. Al seu costat hi ha el safareig, de planta rectangular i bastit en maons i pedra disposada de manera irregular. Està força afectat per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-103 | Torrent de la Riera | 41.7227800,2.0676900 | 422454 | 4619417 | 1898 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82439-foto-08095-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82439-foto-08095-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82439-foto-08095-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82440 | Font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-buc | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 28.</p> | XVIII-XIX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font situada al marge de llevant del torrent de la font de Buc, amb accés des de l'interior del torrent. Es tracta d'una deu natural que brolla de la part inferior d'una roca. El seu accés és molt dífícil donada l'abundant vegetació que hi ha a la zona.</p> | 08095-104 | Torrent de Font de Buc | <p>Antigament, la font rajava molt. Pel que sembla i en determinades ocasions, la gent que vivia a l'Otzet hi anava a buscar aigua amb barrals, entre d'altres.</p> | 41.7219500,2.0368700 | 419889 | 4619354 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82440-foto-08095-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82440-foto-08095-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82440-foto-08095-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82441 | Font de Caldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-caldat | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 29.</p> | XVIII-XIX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font situada al marge de migdia del torrent de la font de Caldat. S'hi accedeix mitjançant un corriol que descendeix de les roques de Caldat. Es tracta d'una deu natural que brolla d'una mina situada a la part inferior d'una roca, mitjançant una obertura més o menys rectangular. L'aigua cau al fons del torrent quedant embassada. El seu accés és molt dífícil donada l'abundant vegetació que hi ha a la zona.</p> | 08095-105 | Torrent de Caldat | <p>Antigament, a l'hivern rajava de forma abundant, mentre que a l'estiu només emanava un filet d'aigua.</p> | 41.7354900,2.0544100 | 421365 | 4620841 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82442 | Font de la Manyosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-manyosa | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53.</p> | XIX-XX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font situada al marge de ponent del torrent de la Manyosa, dins la llera del mateix. Es tracta d'una deu que brolla d'una mina, el registre de la qual està situat al costat de la font (portella de ferro). L'aigua brolla mitjançant un tub metàl·lic encastat al marge del torrent. Està forrat amb pedra sense treballar disposada irregularment. L'aigua cau dins d'una pica rectangular excavada al subsòl.</p> | 08095-106 | Torrent de la Manyosa | 41.7437600,2.0647100 | 422231 | 4621749 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82442-foto-08095-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82442-foto-08095-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82442-foto-08095-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un tub de plàstic negre conduïa l'aigua de la font fins a la masia de la Manyosa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82443 | Font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de llevant del torrent de la Riera. Està formada per un broc metàl·lic per on raja l'aigua, que està encastat al marge rocós. L'aigua cau dins d'una pica de planta semicircular bastida en pedra. En l'actualitat està coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-107 | Torrent de la Riera | <p>Antigament, la zona era plena d'avellaners. Segons sembla hi havia un exemplar molt gran que amb les seves branques tocava la llera del torrent.</p> | 41.7328700,2.0773100 | 423266 | 4620529 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82443-foto-08095-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82443-foto-08095-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82443-foto-08095-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del camí del Marcet, per un corriol que creua el torrent. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82444 | Font de les Febres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-febres-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del camí que va del Salamó a Salvatges, en un terreny en pendent pronunciat. Està situada en un replà del terreny, al peu d'un marge rocós on hi ha una escletxa per la que s'escola l'aigua. Està formada per un dipòsit de planta rectangular bastit en pedra i maons, amb una petita coberta de teula àrab d'un sol vessant. Encastat al frontal d'aquesta estructura hi ha una aixeta metàl·lica de botó per on raja l'aigua. Aquesta aigua cau dins d'una pica de planta rectangular delimitada amb maons. L'estructura està coberta de molsa donat el grau d'humitat de la zona. Un corriol ascendent li dóna accés. En els darrers metres cal grimpar lleugerament.</p> | 08095-108 | Torrent de les Febres | <p>L'aigua d'aquesta font tenia fama de ser molt bona per a curar les febres i també per al ronyó. Juntament amb les fonts del Marcet i la Roca, i segons l'època de l'any, es creïa que les seves aigües tenien propietats diferents.</p> | 41.7148200,2.0963300 | 424827 | 4618508 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està senyalitzada amb dos petits cartells identificatius, un al trencant del camí i l'altre damunt de l'estructura, i està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Segons les informacions obtingudes, un veí de Granera la va arranjar i senyalitzar fa pocs anys. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82445 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-3 | <p>'Font Nova'. La Granària, 22, 2009, p. 19-20. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 45. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XX | El revestiment del dipòsit està força degradat. | <p>Font aïllada situada al camí que comunica els barris del Castell i l'Església, en una zona boscosa. Està formada per un gran dipòsit de planta rectangular, adossat al marge rocós de llevant del camí. Està bastit en pedra i maons, i compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix els murs. A la part inferior del frontal d'aquesta estructura hi ha la font pròpiament dita, formada per una obertura d'arc de mig punt que integra l'aixeta metàl·lica de botó per on raja. Una petita portella metàl·lica la protegeix, tot i que està força degradada. L'aigua cau dins d'una pica semicircular excavada al subsòl i bastida en pedra. També hi ha un registre de ventilació metàl·lic i rectangular situat damunt l'aixeta. Al seu costat, i gravat damunt del revestiment, hi ha la data 1949. A banda i banda de l'aixeta hi ha dos bancs de pedra correguts. L'espai situat davant de l'estructura presenta el paviment empedrat.</p> | 08095-109 | Camí de la Font Nova | <p>L'any 2009, la font i el seu entorn foren objecte d'una campanya d'adequació i arranjament. Aquesta campanya consistí en la neteja de la font i del camí que li dóna accés, la pavimentació dels voltants de l'estructura, la instal·lació d'un banc i d'una taula de pícnic i la il·luminació del camí.</p> | 41.7259000,2.0584800 | 421691 | 4619772 | 1949 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82445-foto-08095-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82445-foto-08095-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82445-foto-08095-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la font també és coneguda com la Font de l'Església. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 82357 | La Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torra | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 85. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 216-221 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada bastida damunt d'una plataforma rocosa i situada a la part més elevada del turó. Està formada per diversos cossos adossats, amb un espai de barri o pati interior, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal, situat a l'extrem nord-oest de la construcció, presenta una coberta de teula àrab prefabricada de dues vessants, disposada a diferent nivell, i amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, amb accés des del barri, compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra. També destaca el balcó del pis, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de tamuntana compta amb quatre finestres rectangulars, una d'elles de petites dimensions i la de les golfes amb l'emmarcament arrebossat. Les altres dues presenten els emmarcaments bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Una de les llindes està gravada amb l'any 1765. Les obertures de la façana de ponent també són rectangulars i mb els emmarcaments arrebossats. Destaca un finestral emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, que té sortida a un balcó simple amb llosana motllurada. Adossat a la banda de migdia d'aquest parament hi ha un petit volum rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant, i organitzat en un únic nivell. Al seu costat, donant accés al barri des de l'exterior, hi ha un porxo amb coberta plana bastit amb biguetes de formigó prefabricat que integra el portal d'accés principal, que compta amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana. Adossats a l'extrem nord-est del volum principal hi ha dos cossos rectangulars, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i organitzats en dos nivells. Presenten obertures retangulars amb els emmarcaments arrebossats. Tancant el conjunt arquitectònic per la banda de migdia hi ha diversos cossos adossats, entre els que destaquen un volum rectangular bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment, i amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, i l'antiga pallissa de la masia, bastida en pedra sense treballar i totxo, distribuïda en dues plantes i amb la teulada de dues aigües. Els volums principals estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides lligada amb morter de calç i amb els paraments arrebossats, tot i que en diverses parts està força degradat. A la banda de ponent de la masia hi ha dos volums auxiliars de planta rectangular i bastits amb totxo.</p> | 08095-11 | Turó de la Torra | <p>La primera referència documental relacionada amb el cognom de la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. Malgrat aquestes referències, la construcció actual està datada entre els segles XVIII i XIX. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La Torra tenia el número 1 i era propietat de 'Ramon Torra'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Mas de la Torre' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7259400,2.0603300 | 421845 | 4619775 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82357-foto-08095-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82357-foto-08095-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82357-foto-08095-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'espai de barri o pati interior té el paviment empedrat. En aquest mateix espai també hi ha dos bancs de pedra adossats als paraments. Adossada a la façana de tramuntana del volum principal hi ha una bassa de planta rectangular amb lliscat interior i unes escales d'obra per accedir al seu interior. Recull l'aigua de pluja procedent de les canaleres de la construcció. Al costat del camí d'accés a la masia, a la banda de ponent, hi ha les restes d'una bassa de fang que recollia l'aigua de pluja. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82446 | Font de l'hort del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-del-pi | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII-XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font situada al marge de tramuntana del torrent de l'Hort del Pi, orientada a l'interior del torrent. Es tracta d'una deu natural que brolla de la part inferior d'una roca. La seva localització és complicada donada l'abundant vegetació que hi ha al torrent.</p> | 08095-110 | Torrent de l'Hort del Pi | 41.7261500,2.0737900 | 422965 | 4619786 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82446-foto-08095-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82446-foto-08095-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82446-foto-08095-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82447 | Font de l'hort del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75-76. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Font aïllada situada al marge dret del camí que va del Salamó a Salvatges. Està formada per una estructura de planta rectangular excavada al subsòl i bastida en pedra de diverses mides disposada regularment. Els murs estan rematats amb una filada de maons plans. La font pròpiament dita està situada al seu interior i s'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra de diversos graons. Consta d'un broc metàl·lic per on raja l'aigua i al seu costat una aixeta (també s'observen altres tubs encastats al parament, actualment en desús). Al costat de la font hi ha una caseta rectangular amb teulada d'un sol vessant i una canalització excavada al subsòl i delimitada amb pedra, que condueix l'aigua que emana del marge rocós fins a la font.</p> | 08095-111 | Camí de Salvatges | <p>Antigament, la font subministrava una bassa actualment desapareguda, que estava situada a l'altre costat del camí i amb la que es regava l'hort de la masia del Salamó.</p> | 41.7117700,2.0861200 | 423974 | 4618179 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82447-foto-08095-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82447-foto-08095-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82447-foto-08095-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la font també és coneguda com la font de la Baga del Salamó. Alhora, l'Institut Cartogràfic de Catalunya, la identifica com la font Nova del Salamó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82448 | Font del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XIX-XX | L'entorn està força degradat i la font pràcticament no raja. | <p>Font aïllada situada a l'inici del torrent del mateix nom, en un terreny en pendent pronunciat, al peu d'un marge rocós. Està formada per un dipòsit de planta més o menys rectangular bastit en pedra. Actualment, la part superior d'aquest dipòsit està degradada i tapada amb un plàstic negre. Encastada al frontal d'aquesta estructura, a la part inferior, hi ha una aixeta metàl·lica de botó per on raja l'aigua, que està inserida dins d'una imprompta rectangular. L'aigua cau dins d'una canalització excavada al subsòl, que està delimitada per un mur de pedra lligat amb abundant morter i d'un metre d'alçada aproximada. La canalització marxa en direcció al torrent.</p> | 08095-112 | Torrent de la Font del Salamó | 41.7117200,2.0837700 | 423778 | 4618175 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82448-foto-08095-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82448-foto-08095-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82448-foto-08095-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82449 | Font de l'Óssol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lossol | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 59.</p> | XIX-XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del camí que va de la Riera al Salamó, uns metres més endavant del trencall que porta a la masia de l'Óssol, tocant al paviment del camí. Actualment, el seu accés és pràcticament impossible donada la gran quantitat de vegetació que hi ha a la zona. Consta, simplement, d'una portella rectangular metàl·lica que protegeix la boca de mina que originava la font, tancada al seu interior.</p> | 08095-113 | Torrent de la Riera | 41.7192200,2.0673100 | 422418 | 4619023 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82449-foto-08095-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82449-foto-08095-113-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està tocant els límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Segons sembla comptava amb una pica on la gent hi anava a omplir els càntirs. Actualment, la deu està tancada dins de la portella. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82450 | Font de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 73, 79-80. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de llevant del torrent de la Font de Buc, prop de l'aiguabarreig amb el torrent de la Rectoria. Actualment, el seu accés és pràcticament impossible donada la gran quantitat de vegetació que hi ha a la zona i que la fan inaccesible. Consta, simplement, d'un broc metàl·lic encastat en una escletxa del marge rocós d'on brolla l'aigua.</p> | 08095-114 | Torrent de la Font de Buc | <p>Segons sembla, la font fou arranjada l'any 1994 (teòricament, una inscripció en dóna fe, tot i que aquesta dada no es va poder contrastar donada l'abundant vegetació que actualment cobreix l'element). Un cop arranjada passà a denominar-se com la Font de Sant Miquel.</p> | 41.7278100,2.0371800 | 419922 | 4620004 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82450-foto-08095-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82450-foto-08095-114-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està tocant els límits de l'Espai d'Interès Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, era coneguda antigament com la Font del Rossell, donat el cognom del propietari de les terres. Posteriorment passà a denominar-se com la Font de Sant Miquel. Les coordenades són aproximades. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari de fonts de Catalunya. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82451 | Font del Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-capella-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 33.</p> | XX | Tant el seu accés com la font estan cobertes de vegetació. | <p>Font aïllada situada sota el camí que comunica els barris del Castell i l'Església, en una zona boscosa a la que s'accedeix per un corriol descendent darrera de l'església. La font està integrada dins d'un mur adossat en un dels marges del terreny. Està bastit en pedra de diverses mides, disposada irregularment i amb un revestiment arrebossat. La font es troba tancada dins d'una fornícula d'obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra. Està protegida per una portella de ferro tancada amb un pany.</p> | 08095-115 | Sot de Sant Martí | <p>Els terrenys pertanyen al bisbat de Vic. Antigament, el capellà de la parròquia va tancar la font. El sr. Xirau, veí d'una de les cases del voltant, li pagava un tant a canvi de poder agafar aigua.</p> | 41.7258000,2.0578600 | 421640 | 4619762 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82451-foto-08095-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82451-foto-08095-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82451-foto-08095-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82452 | Font i safareig del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-carner | <p>BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Dalmau, p. 95. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 34-35.</p> | XVIII-XX | El mur nord del safareig està força degradat. | <p>Conjunt situat sota la masia del Carner, a la banda sud-oest de la mateixa i al començament del torrent. La font està situada en el marge rocós del terreny. Consisteix en una boca de mina d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb pedra ben escairada. S'intueix l'arrencament d'un arc superior bastit en pedra, tot i que actualment està força degradat. L'interior de l'estructura és rectangular, a mode dipòsit i ple d'aigua. També s'observa algun arranjament més modern. Davant de la font hi ha el safareig, de planta quadrada i bastit en pedra. La part superior dels murs està rematada amb maons plans. En orígen, a la part superior del mur de tramuntana hi havia la zona per rentar, tot i que actualment no queda cap rastre.</p> | 08095-116 | Torrent del Carner | <p>La primera referència documental relacionada amb la font del Carner o 'fonte de ipso Carnero' és de l'any 960 (Bolós, 2004: 95), tot i que no es pot assegurar que es tracti del mateix element. Les peces que formaven el rentador del safareig foren alterades per evitar que els animals hi caiguessin i s'ofeguessin.</p> | 41.7314200,2.0879700 | 424151 | 4620359 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82452-foto-08095-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82452-foto-08095-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82452-foto-08095-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la font és difícil donat que la finca del Carner està delimitada amb tanques metàl·liques que impedeixen el pas. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82453 | Font de l'horta del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-carner | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 35, 51.</p> | XVIII-XX | La bassa està força coberta d'abundant vegetació. | <p>Conjunt situat al sud-est de la masia del Carner, sota el camí que li dóna accés, al marge de llevant del mateix. Consisteix en una boca de mina d'obertura rectangular bastida en pedra i amb un marxapeu ben escairat. L'interior de l'estructura és rectangular i està ple d'aigua. La font està connectada amb una bassa de planta irregular situada al seu davant. Està excavada al subsòl i delimitada amb un mur baix de pedra, tot i que l'abundant vegetació que la cobreix no permet veure si aquesta estructura delimita tot el seu perímetre. A la banda de tramuntana de la bassa hi ha una canalització excavada al subsòl que discorre en paral·lel al torrent. Al costat de la font hi ha les restes d'una pica rectangular de pedra picada.</p> | 08095-117 | Torrent de les Gavinetes | <p>La canalització ajudava a repartir l'aigua a tota la zona, donat que a mitjans del segle XX, en aquests terrenys s'hi cultivaven diferents espècies d'avets i altres arbres.</p> | 41.7273600,2.0936700 | 424620 | 4619903 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82453-foto-08095-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82453-foto-08095-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82453-foto-08095-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tant la font com la bassa servien per regar els horts del voltant i també per abeurar el bestiar. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82454 | Font del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 40.</p> | XVIII-XIX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada en el marge de tramuntana de la quintana del Coll,sota de la masia. En l'actualitat, l'abundant vegetació que cobreix la zona fa impossible la seva documentació. Tot i així, s'observa un petit embassament d'aigua de planta irregular, que emana del marge rocós. Destaca la presència d'un gran llorer al costat de la bassa.</p> | 08095-118 | Quintana del Coll | <p>Pel que sembla, l'aigua sortia de la roca formant un bassal. Posteriorment es va construïr un dipòsit al mig del torrent de la Roca, amb una aixeta per a regular la sortida de l'aigua i un sobreeixidor per fer-la arribar fins a la font.</p> | 41.7367600,2.0425200 | 420377 | 4620993 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82454-foto-08095-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82454-foto-08095-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82454-foto-08095-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions aportades per l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, es tracta d'una font de mina integrada en una capelleta. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82455 | Font del Girbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-girbau | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 50. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. Http://granera.cat/ [Consulta: 22-04-2019].</p> | XVII-XIX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del torrent del Girbau, en una zona completament emboscada i plena de vegetació. La font està integrada dins d'una fornícula d'arc apuntat bastida en pedra disposada a sardinell. Està situada damunt d'un mur bastit en pedra disposada regularment, que compta amb una petita obertura circular que deixa passar l'aigua. Aquesta aigua cau en una mena de canalització delimitada amb un altre mur de pedra, que discorre en paral·lel al curs del torrent.</p> | 08095-119 | Torrent del Girbau | 41.7431100,2.0545000 | 421381 | 4621687 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82455-foto-08095-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82455-foto-08095-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions aportades per l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, es tracta d'una font de mina que també tenia una gran bassa pràcticament perduda. El lloc on està situada la font és de díficil accés donada l'abundant vegetació que cobreix la zona. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82358 | Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici aïllat de planta irregular, format per quatre cossos adossats. Els dos volums centrals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, orientada al camí. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i el marxapeu de pedra. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. L'altre volum, adossat a la banda de llevant, està organitzat en planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit de pedra motllurat. En canvi, al pis superior, hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular,amb barana de ferro i bastida en maons. Davant d'aquest volum hi ha un porxo reformat cobert amb teulada d'un sol vessant i delimitat amb tanques de fusta en dos dels seus costats. Adossat a la cantonada nord-est d'aquest cos hi ha un petit volum auxiliar destinat al bestiar. Presenta la teulada d'un sol vessant, amb un petit espai cobert amb una volta de canó a la planta baixa i una finestra rectangular amb llinda de fusta al pis. La resta de volums, també auxiliars, es situen a la banda de ponent del conjunt arquitectònic. Són bastits en pedra i maó i estaven destinats al bestiar.En general, tota la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada regularment i lligada amb abundant morter.</p> | 08095-12 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Creus' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Isidro Sanllahí'.</p> | 41.7328800,2.0675500 | 422454 | 4620539 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82456 | Font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 90. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. Http://granera.cat/ [Consulta: 22-04-2019]. Http://moianes.net/ [Consulta: 22-04-2019].</p> | XX | <p>Font aïllada situada al bell mig del carrer Nou, a la banda de tramuntana del mateix. Es tracta d'una font de mina formada per un dipósit rectangular de grans dimensions, inserit en un marge del terreny. Està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. La font pròpiament dita està ubicada a la part inferior del mur de migdia del dipòsit. Consta d'una obertura rectangular amb l'interior revestit i una aixeta metàl·lica de botó. En el revestiment hi ha gravada una data il·legible. L'aigua cau dins d'una pica rectangular excavada al subsòl, que està oberta per la banda de llevant i connectada a una canalització que marxa en direcció al carrer. Al costat de l'obertura es conserva una frontissa de ferro que corresponia a un antiga portella de tancament actualment despareguda.</p> | 08095-120 | Carrer Nou - Barri de Baix | 41.7312100,2.0629900 | 422073 | 4620358 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82456-foto-08095-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82456-foto-08095-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82456-foto-08095-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82457 | Abeuradors de l'Agulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeuradors-de-lagullo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 22-23. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34.</p> | XX | Coberts de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta més o menys rectangular, situada al bell mig d'un torrent que marxa en direcció a la carretera BV-1245, al quilòmetre 7 aproximadament. Es tracta d'un aflorament d'aigua que neix del terra rocós i omple una bassa natural. Per contra, el mur de llevant d'aquesta bassa, que fa de contenció de l'aigua, està bastit en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter. La part superior del mur està rematada amb una filada de pedres ben escairades. L'interior d'aquest mur compta amb un revestiment lliscat. En un dels extrems de la bassa hi ha un registre quadrat modern i a l'altra banda una caseta bastida amb maons.</p> | 08095-121 | Horta de l'Agulló | <p>Antigament, en aquesta zona hi havia unes petites basses on es duïa els animals per abeurar-los.</p> | 41.7376700,2.0715900 | 422796 | 4621067 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A prop de l'estructura hi havia la font de l'Agulló, tot i que no s'ha pogut localitzar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82458 | Forn d'obra de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-trens | <p>Http://granera.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XVII-XIX | Força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra aïllat situat al marge de tramuntana del torrent, prop del camí que li dóna accés. Està format per una cambra de combustió de planta rectangular, bastida amb pedra de diverses mides i lligada amb morter de calç. Les parets interiors estan arrebossades i rubefactades per l'acció del foc i les altes temperatures que soportaven. Amb tot hi ha una inscripció gravada amb l'any 1880. L'accés a la cambra es feia per la banda de migdia mitjançant dues boques d'arc rebaixat bastides amb pedra desbastada disposada a sardinell. Aquest mur és atalussat, seguint el pendent del terreny, i esta bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de les boques s'observen els accessos a la fogaina inferior, mitjançant dues obertures quadrades bastides amb carreus de pedra desbastats.</p> | 08095-122 | Torrent de Trens | <p>És força probable que la data de la cambra de combustió (1880) faci referència a l'any de la darrera cuita, tot i que no es pot assegurar.</p> | 41.7153100,2.0527600 | 421203 | 4618602 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82458-foto-08095-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82458-foto-08095-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82458-foto-08095-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta del forn de coure rajoles, teules, etc., de la masia de Trens. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82459 | Forn d'obra del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-carner | <p>Http://granera.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XVII-XIX | Enrunat i cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra aïllat i situat al marge de llevant d'un camí intern de la finca del Carner, prop del camí que dóna accés a la masia. Està format per una gran cambra de combustió de planta rectangular, bastida amb pedra de diverses mides i lligada amb morter de calç. Les parets interiors estan rubefactades per l'acció del foc i les altes temperatures que soportaven. L'accés a la cambra es feia per la banda de ponent mitjançant dues grans boques d'arc rebaixat bastides amb maons disposats a sardinell. Compten amb arcs de descàrrega superiors bastits en pedra a sardinell també. El mur està fet en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior d'una de les dues boques s'observa l'accés a la fogaina inferior, mitjançant una obertura amb un doble arc rebaixat bastit en maons.</p> | 08095-123 | El Forn del Carner | 41.7314000,2.0892700 | 424259 | 4620355 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82459-foto-08095-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82459-foto-08095-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta del forn de coure rajoles, teules, etc., de la masia del Carner. El seu accés és difícil donat que la finca del Carner està delimitada amb tanques metàl·liques que impedeixen el pas. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82460 | Forn d'obra del Girbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-girbau | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 41. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 24-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 24-04-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | Força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra aïllat i situat al marge de migdia del camí. Està format per una cambra de combustió de planta quadrada, bastida amb pedra de diverses mides disposada de manera regular. Presenta una obertura rectangular força degradada, emmarcada en pedra desbastada i situada a peu del camí. L'accés a la cambra es feia per la banda de migdia, que està força enrunada. Encara es conserva una boca rectangular bastida en pedra. Al seu interior hi ha l'accés a la fogaina inferior, mitjançant una obertura d'arc rebaixat lleugerament apuntat i bastit en maons.</p> | 08095-124 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>Es tracta d'una construcció en funcionament encara durant del primer quart del segle XX, on es coïen totxos i rajoles (fins i tot es comercialitzaven). Va ser el darrer forn actiu del municipi. La darrera cuïta, que estava destinada a l'arranjament de la sala del Girbau de Baix, no es va arribar a instal·lar quedant els totxos i les rajoles a l'assecador del forn (encara se'n troba algun vestigi). Aquest assecador era a la feixa situada davant del forn, a l'altra banda del camí. Es col·locaven les peces tant al damunt de la feixa com als seus peus, en filades. Al seu costat hi havia la bassa d'on s'extreïa l'argila per poder-los fabricar. El forn va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7439500,2.0538300 | 421327 | 4621780 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82460-foto-08095-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82460-foto-08095-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82460-foto-08095-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El forn està senyalitzat amb una fita contemporània instal·lada per l'Ecomuseu del Moianès. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82461 | Forn d'obra del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-coll | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 41. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra aïllat i situat al marge de migdia del camí. Està format per una cambra de combustió de planta rectangular bastida amb maons, amb les parets interiors rubefactades per l'acció del foc i les altes temperatures que soportava. L'accés a la cambra es feia per la banda de migdia mitjançant dues boques d'arc rebaixat bastides amb pedra desbastada disposada a sardinell. Aquest mur, força degradat, està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de les boques s'observen els accessos a la fogaina inferior, mitjançant dues obertures irregulars obertes a l'argila.</p> | 08095-125 | Camí de Granera a Monistrol de Calders | 41.7421600,2.0408500 | 420245 | 4621594 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82461-foto-08095-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82461-foto-08095-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82461-foto-08095-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta del forn de coure rajoles, teules, etc., de la masia del Coll. També es coneix com el Fornot del Coll. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82462 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-9 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61, 86. La Granària, 30, 2012, p. 1. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 217 [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 24-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | <p>Creu aïllada situada a la part més elevada del turó. Es tracta d'una creu llatina de formigó, assentada damunt d'un basament de pedra de planta més o menys rectangular. La creu compta amb una inscripció gravada a la cara nord, la qual fa referència a la Santa Missió ('Santa Mision') i l'any 1941. Des de la banda de ponent hi ha unes pedres treballades a mode d'escales per facilitar el seu accés.</p> | 08095-126 | Turó de la Torra | <p>L'indret on s'ubica la creu també és conegut com la creu de la Torra. La gent del poble va erigir aquesta creu en substitució de la creu del Pedró, que estava situada al cim del turó del mateix nom i els quedava força més lluny del poble. La creu originària era de ferro forjat i fou malmesa durant la guerra Civil (any 1936). Antigament, els dilluns de Pasqua es feia una processó des de l'església de Sant Martí fins a la creu, i allà es beneïa el terme. Tot i que es deixà de celebrar a finals del segle XX, a partir de l'any 2016 es va recuperar la tradició de beneïr el terme.</p> | 41.7260800,2.0596000 | 421785 | 4619791 | 1941 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82462-foto-08095-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82462-foto-08095-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82462-foto-08095-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82463 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-2 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XVIII | <p>Creu aïllada situada davant de la façana principal de l'església parroquial de Sant Martí. Es tracta d'una creu llatina de ferro amb el perfil ondulat, assentada damunt d'un basament de pedra de planta quadrada. Aquest basament amida aproximadament un metre d'alçada per uns 50 centímetres d'amplada. Està format per un pilar rematat amb un capitell i coronat amb un volum piramidal. El paviment que envolta la creu està empedrat.</p> | 08095-127 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Pel que sembla, en origen aquesta creu estava situada al turó de la Torra, però com que quedava lluny del barri de l'Església fou traslladada al seu emplaçament actual. Entre d'altres manifestacions s'hi feia la processó i benedicció de l'Olivera, actualment desapareguda.</p> | 41.7253300,2.0572400 | 421588 | 4619710 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82463-foto-08095-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82463-foto-08095-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82463-foto-08095-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, aquesta creu té la denominació de creu del Pedró. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82464 | Col·lecció de Granera al Museu d'Art de Sabadell (MAS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-dart-de-sabadell-mas | <p>Font: fons documental del Museu d'Art de Sabadell. Http://museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | <p>Col·lecció d'art formada per un total de quatre obres pictòriques relacionades amb el terme municipal de Granera, que es conserven i custodien al Museu d'Art de Sabadell (MAS). La col·lecció està formada per un dibuix en paper de la parròquia de Sant Martí de Granera, obra de Manuel Rallo Bono i datada pels voltants dels anys 50 del segle XX (núm. registre 10216); un oli sobre tela d'un paisatge de Granera, obra de Joan Vilatobà Fígols i datat durant la primera meitat del segle XX (núm. registre 10668-041); un oli sobre fusta anomenat 'La carreta de Granera', atribuït al pintor Alfons Gubern Campreciós i datat l'any 1952 (núm. registre 1858); i un dibuix en cartolina de l'ermita de Santa Cecília de Granera, obra d'Agustí Masvidal Salavert i datat l'any 1981 (núm. Registre 6145).</p> | 08095-128 | Museu d'Art de Sabadell. Carrer del Doctor Puig, 16, Sabadell | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82464-foto-08095-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82464-foto-08095-128-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel Museu d'Art de Sabadell. | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82465 | Col·lecció de Granera al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-darqueologia-de-catalunya-mac | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Granera. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Font: fons documental del Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics que procedeixen de dos dels jaciments arqueològics situats dins del terme municipal de Granera, que estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta de dos lots de materials indeterminats dels jaciments de la Cova de les Tutes (núm. Reg. MAC BCN-47669) i del Forat Negre (núm. Reg. MAC BCN-47684). Es desconeix l'inventari dels mateixos i, per tant, la seva cronologia.</p> | 08095-129 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 82359 | Cal Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret-2 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60, 68. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs de llosa, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La construcció compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell, amb els brancals fets amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb llindes de fusta que han estat reformades. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. S'observen diverses parts del parament reparades amb maons.</p> | 08095-13 | Carrer del Castell, 11 - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Rectoret' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'José Mundet'. Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, la casa també és coneguda com a cal Güell. Per altra banda, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'identificà durant un temps amb el nom de la Pallissa, tot i que no es descarta que aquesta denominació faci referència a una altra edificació propera i no pas a la mateixa construcció.</p> | 41.7289300,2.0585000 | 421697 | 4620109 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82467 | Creu de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-cecilia | <p>'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34. Http://moianes.net/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | <p>Creu aïllada situada darrera l'ermita de Santa Cecília, a l'inici de l'esplanada que hi ha. Es tracta d'una creu llatina de ferro, assentada damunt d'un pilar de planta quadrada format per sis blocs de pedra. Alhora, aquest pilar està situat damunt d'un basament de planta circular bastit amb pedres ben escairades. La creu està ornamentada amb reganyols en espiral disposats simètricament i situats als voltants de l'encreuament dels braços. Al bell mig hi ha una flor decorativa en forma de creu grega.</p> | 08095-131 | Ermita de Santa Cecília - Carretera BV-1245, km. 9,7 | <p>Inicialment, la creu estava situada a la tanca d'una finca particular, davant del garatge de cal Cucut, on ara hi ha el mirador del mateix nom. Amb l'arranjament de l'entorn de l'ermita de Santa Cecília als anys 70 del segle XX , es va traslladar al lloc actual i es va col·locar damunt del pilar.</p> | 41.7256100,2.0621900 | 422000 | 4619737 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82467-foto-08095-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82467-foto-08095-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82467-foto-08095-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82468 | Creu del Còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34.</p> | XX | <p>Creu aïllada situada al cim del còdol del Castellar, a l'extrem de tramuntana de la plataforma superior que caracteritza la formació rocosa. Es tracta d'una creu llatina de ferro, pintada de color negre i assentada damunt d'un basament de pedra de planta quadrada. En aquest basament hi ha gravada la següent inscripció: '14-8-93'.</p> | 08095-132 | Còdol del Castellar | 41.7409800,2.0596100 | 421804 | 4621445 | 1993 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82468-foto-08095-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82468-foto-08095-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82468-foto-08095-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions consultades, la creu original és petita i està gravada al sòl rocós del turó, al costat de l'estret corriol que li dóna accés per la seva banda esquerra. Posteriorment es va instal·lar l'actual creu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82469 | Creu de Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-llebre | <p>FERRÉS I MARCET, Joan (1926). 'Creu de Llebra'. Butlletí del Centre Excursionista Sabadell. Any II, núm. 9 (maig-juny 1926), p. 129-130. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43, 52. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34.</p> | XX | <p>Creu aïllada situada damunt d'una roca natural de la zona, a la part superior del collet. Es tracta d'una creu llatina de ferro treballat, amb els extrems dels braços laterals decorats i el superior més ample que la resta. Tota la peça conserva restes de pintura negre.</p> | 08095-133 | Collet de Llebre | <p>Segons les informacions consultades, el nom del coll (i per extensió de la creu) prové d'un fet ocorregut a Granera que està relacionat amb el món de la bruixeria. Temps enrera, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre en el punt on hi ha la creu. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu commemoraria aquest fet.</p> | 41.7334400,2.0612400 | 421930 | 4620607 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82469-foto-08095-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82469-foto-08095-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82469-foto-08095-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82470 | Creu dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-capellans | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 33.</p> | XVIII | <p>Creu aïllada inscrita damunt d'una roca natural de la zona, a la vessant de ponent de la serra del Pedró, molt a prop del camí que recorre la carena. Aquesta roca està situada just en un revolt pronunciat que fa el corriol que puja cap a la carena, des del collet de Llebre, i està incisa en el frontal de ponent de la roca, que està orientada al corriol. La creu és llatina i està emmarcada lateralment per dos dels números de l'any al que fa referència, 1737. Malgrat això, els dos darrers números estan força degradats i no es pot assegurar que l'any en qüestió sigui aquest.</p> | 08095-134 | Serra del Pedró | <p>Tot i que la creu està datada al segle XVIII, en la documentació consultada de mitjans del segle XVII, apareix mencionada la zona com 'Lo Grau dels Capellans'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la creu commemora el lloc on van matar un vicari de Granera que anava a dir missa a Sant Llogari de la Sala, actualment dins del terme de Castellterçol.</p> | 41.7358400,2.0629700 | 422077 | 4620872 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82471 | Rellotge de sol de can Vilaplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vilaplana | <p>Https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XX | <p>Rellotge de sol situat a la cara de llevant de la torre de can Vilaplana, a la part superior del parament. Està format per un plafó quadrat de 16 rajoles vidrades, amb un rellotge circular de tres cercles amb emmarcament quadrat, tot de color blau. Presenta un gnòmon de vareta orientat al sud-est, amb una rosa dels vents al centre. La numeració és romana i les marques horàries van de les 4 a les 8. Dins del cercle més gran hi ha la representació dels signes del zodíac. A les quatre cantonades del plafó hi ha quatre flors representades.</p> | 08095-135 | Camí de la Font Nova - Barri del Castell | 41.7276700,2.0589800 | 421735 | 4619968 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82471-foto-08095-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82471-foto-08095-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82471-foto-08095-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82472 | Rellotge de sol de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-paissa | XVIII-XIX | Molt degradat i despintat. | <p>Rellotge de sol molt degradat situat a la façana de migdia de la Païssa, damunt del parament que tapia una antiga obertura datada l'any 1777. És de perfil rectangular amb un coronament piramidal i està pintat damunt del revestiment que cobreix el parament. Està orientat al sud, amb un gnòmon de vareta de ferro. S'observen residualment les marques horaries, sense numeració. Per les restes conservades, el rellotge estava pintat de color blanc.</p> | 08095-136 | Pla de l'Óssol | 41.7168600,2.0670700 | 422395 | 4618761 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82472-foto-08095-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82472-foto-08095-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82473 | Rellotge de sol de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lotzet | XVIII-XX | Molt degradat i sense gnòmon. | <p>Rellotge de sol situat a la façana de migdia de la masia de l'Otzet. Està pintat damunt d'un revestiment arrebossat i emblanquinat de perfil rectangular, situat en una de les cantonades de la façana. Està orientat al sud i presenta una forma ametllada formada amb un perfil doble. Ha perdut el gnòmon i el seu interior està molt degradat, tot i que s'observen residualment les marques horaries sense numeració.</p> | 08095-137 | Paratge de l'Otzet | 41.7231200,2.0307600 | 419382 | 4619489 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82473-foto-08095-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82473-foto-08095-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82473-foto-08095-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac i forma part del seu pla especial de protecció. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82474 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-i | XXI | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al costat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'un bloc de formigó de planta rectangular, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara orientada a migdia hi ha l'escut de Granera coronat amb el nom de l'ajuntament, mentre que a la cara oposada hi ha l'escut de Castellterçol i el nom del seu ajuntament. Sota les inscripcions hi ha l'any 2004 i les inicials 'JVF'.</p> | 08095-138 | Serra de l'Olleret | 41.7489000,2.0517600 | 421161 | 4622332 | 2004 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82475 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-ii | <p>Https://excursionismecientific.wordpress.com/ [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVII | Lleugerament coberta de molsa i líquens. | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al nord-oest del còdol del Castellar. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. Amida uns 60 centimetres d'alçada per uns 20 centímetres d'amplada. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la representació d'un castell, probable referència al municipi de Castellterçol. Per contra, la cara de migdia presenta l'any 1676 i la representació d'una olla o caldera.</p> | 08095-139 | La Trona - Còdol del Castellar | <p>És probable que la representació de l'olla faci referència al municipi de Calders (Moianès), tot i que no limita territorialment amb Granera.</p> | 41.7442000,2.0587800 | 421739 | 4621804 | 1676 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es podria tractar d'una fita que fes referència a l'antic límit medieval entre les baronies de Calders i Granera. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 82360 | Can Santlleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santlleir | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55, 79, 84. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XX | <p>Edifici cantoner amb jardí posterior, format per dos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum davanter és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb obertures d'arc rebaixat al pis inferior i d'arc de mig punt al superior, totes elles amb els emmarcaments arrebossats. El volum posterior, també de planta rectangular i amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, està distribuït en planta baixa i dos pisos. En aquest cas, les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i porticons de fusta vermells. Adossat a l'extrem de migdia de la construcció hi ha un porxo de planta irregular que protegeix l'accés a l'interior, el qual es fa mitjançant dos portals d'obertura rectangular. Aquest porxo, que s'obre a l'exterior mitjançant dos arcs de mig punt de diferent mesura, està cobert per una gran terrassa al nivell del primer pis que està delimitada amb una barana d'obra decorada amb gelosia. Aquesta barana es repeteix a la tanca que delimita la finca vers el sud i també en una petita terrassa adossada al volum posterior de la construcció. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular i amb diverses parts del parament arrebossades.</p> | 08095-14 | Carrer del Castell, 5 - Barri del Castell | <p>En l'actualitat, la construcció està segregada en dos habitatges independents. Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, en aquesta casa hi havia viscut el metge del poble durant uns anys. Per altra banda, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, un dels habitatges era conegut com a cal Teixidor donat que els seus habitants treballaven amb telers de mà. Alhora, l'habitatge identificat amb el número 5 s'anomenava cal Mestre perquè hi havia viscut el mestre del poble.</p> | 41.7287900,2.0586700 | 421711 | 4620093 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82360-foto-08095-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82360-foto-08095-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82360-foto-08095-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82476 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-iii | XVII | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa prop de la baga de Vila-rúbia i del torrent de Cisnolla. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. En una de les seves cares hi ha restes d'una possible inscripció, tot i que no s'aprecia bé.</p> | 08095-140 | Baga de Vila-rúbia | 41.7450200,2.0567900 | 421574 | 4621897 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82477 | Fita de terme entre Granera i Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-gallifa | XVIII-XIX | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Gallifa, situada a uns 10 metres a ponent del camí Ral, a llevant de les restes del Casalot de coll d'Ases. Es tracta d'un bloc de pedra picada treballada de planta rectangular, amb les cantonades de la cara superior arrodonides.</p> | 08095-141 | Carena de Coll d'Ases | 41.7133400,2.0991400 | 425059 | 4618342 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82477-foto-08095-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82477-foto-08095-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82477-foto-08095-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82478 | Dita del llop de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llop-de-granera | <p>ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2004). 'Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memoria historica del llop a la comarca del Bages)'. Dovella, 83-84. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 43. Http://topica.dites.cat/2012/10/granera.html [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>'A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort'.</p> | 08095-142 | <p>Segons sembla, a Granera hi havia un hostal anomenat del Llop en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82479 | Refrany del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-diable | <p>COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 55. PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 498.</p> | XVIII-XX | <p>'De Granera, el diable n'era'.</p> | 08095-143 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 82480 | Dita del llamp de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llamp-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 58.</p> | XVIII-XX | <p>'Au, ves a Granera i que et toqui un llamp'.</p> | 08095-144 | <p>La dita fa referència a un possible fet ocorregut a Granera, relacionat amb el sentit curatiu del llamp. Un veí del poble, en Lluís Rovira, tenia una nafra que no li acabava de curar. Li caigué un llamp al damunt que el travessà de cap a peus i la nafra va desaparèixer.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/