Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82399 | L'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lolleret | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Les masies de Granera. Mas l'Olleret'. La Granària, 27, 2011. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49 [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Https://excursionismecientific.wordpress.com/category/moianes/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XVIII | Enrunada. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats. Per les restes conservades, sembla que en origen estava distribuïda en planta baixa i pis i tenia una coberta de dues vessants, que ha perdut completament. Tot i això es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació. Les de llevant i tramuntana són de les més ben conservades. En general, la construcció presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, o bé amb els brancals fets de maons i alguna llinda de fusta. De la façana de llevant destaca un portal d'accés rectangular amb un dels brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. A ponent es conserva una espitllera bastida amb carreus de pedra i una obertura d'arc rebaixat de pedra també. L'interior de la construcció està força enrunat i cobert de vegetació. Tot i això es conserva el forn, de planta rectangular arrodonida i bastit en pedra i maons. En destaca la boca, bastida en pedra i amb la fogaina a sota. A la cantonada de ponent de l'edifici hi ha un volum de planta circular que integra un gran cup de vi al seu interior, amb accés des de la masia i també des de l'exterior. Està bastit amb cairons de ceràmica vidrada de color marró. Alhora, al costat de llevant de l'edifici, hi ha un volum de planta rectangular aïllat i força enrunat, que probablement havia servit de cort o quadra. En general, tota la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter. Alguns dels paraments interiors conserven el revestiment arrebossat que els cobria.</p> | 08095-63 | Serra de l'Olleret | <p>En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa Ollerich' (Pont, 2016: 49). És probable que el raïm fos introduït dins del cup de vi mitjançant una rampa exterior.</p> | 41.7492300,2.0514800 | 421138 | 4622369 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82399-foto-08095-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82399-foto-08095-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82513 | Sepultura de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-lolleret | <p>Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 08-04-2019]. Http://invarque.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | III-I a.C. | Cobert de vegetació. Zona emboscada. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a uns 300m de distància a ponent de la masia enrunada de l'Olleret, dalt d'un petit turonet i prop d'una casa de fusta de recent construcció, al nord-oest. Es tracta d'una possible tomba excavada al terreny del turó i datada dins del període ibèric. Durant la prospecció de la zona, efectuada a principis de l'any 2019, es va observar una possible alineació de pedres que podria tenir la intenció de tapar les restes, tot i que no es pot assegurar. El lloc fou indicat pel sr. Pere Genescà de Granera.</p> | 08095-177 | Coll de Muntanya - Coll de la Baga del Miracle | <p>Els materials arqueològics documentats estan custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV). Segons la Carta arqueològica d'Espanya de l'any 1945, en un lloc anomenat Ollerich del terme municipal de Granera s'hi va trobar ceràmica ibèrica. Alhora, l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPA) ha mantingut el topònim original del jaciment (Ollerich) donat que s'utilitzava a principis del segle XX, tal i com indica un mapa de minutes de la zona datat l'any 1914. Segons aquest mateix inventari, el jaciment es localitza entre els termes municipals de Granera i Castellterçol, tot i que la informació disponible a l'espai web del Geoportal del Patrimoni Cultural, la inclou només al municipi de Castellterçol.</p> | 41.7491800,2.0475500 | 420811 | 4622367 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82513-foto-08095-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82513-foto-08095-177-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades són aproximades. | 81 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82589 | Barraca codi 8493 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8493 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX/XX | <p>Barraca de pedra seca actualment reconvertida en un forn exterior a mode de barbacoa. És del tipus aèria adossada al marge i està orientada al sud. La seva planta és circular i la coberta conserva la falsa cúpula original, tot i que amb la part superior arranjada amb ciment i adaptada al forn. L'antic portal d'accés és d'obertura rectangular i amb la llinda plana. A l'interior hi ha un mur de pedra a mitja alçada on s'assenta el forn prefabricat pròpiament dit. Actualment, l'accés a la barraca està tancat amb una cadena metàl·lica.</p> | 08095-253 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7490200,2.0483800 | 420880 | 4622348 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82589-foto-08095-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82589-foto-08095-253-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82496 | Escala de la serra de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-la-serra-de-lolleret | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7260 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XIX | <p>Escala de marge adossada a una de les feixes de pedra seca de la zona, que actualment ha estat arranjada. Consta de cinc esglaons rectangulars formats per grans lloses de pedra planes, delimitats per un mur lateral disposat transversalment a la feixa.</p> | 08095-160 | Serra de l'Olleret | <p>Les escales de marge estaven pensades per estalviar temps alhora de moure's d'un marge (o feixa) a un altre. En ocasions estaven encadenades, permetent pujar vàries feixes alhora.</p> | 41.7490200,2.0483700 | 420879 | 4622348 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82496-foto-08095-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82496-foto-08095-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82496-foto-08095-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'escala està situada dins d'una finca tancada amb una cadena. Bàsicament, els esglaons podien estar encastats dins del marge o bé adossats a aquest en forma d'escala. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82579 | Barraca codi 6238 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-6238 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevadíssim estat d'enderroc. No ha estat restaurada.</p> | 08095-243 | Coll de Muntanya | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7489800,2.0456900 | 420656 | 4622346 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82579-foto-08095-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82579-foto-08095-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82579-foto-08095-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82474 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-i | XXI | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al costat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'un bloc de formigó de planta rectangular, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara orientada a migdia hi ha l'escut de Granera coronat amb el nom de l'ajuntament, mentre que a la cara oposada hi ha l'escut de Castellterçol i el nom del seu ajuntament. Sota les inscripcions hi ha l'any 2004 i les inicials 'JVF'.</p> | 08095-138 | Serra de l'Olleret | 41.7489000,2.0517600 | 421161 | 4622332 | 2004 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82636 | Barraca de la serra de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-lolleret | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera, integrada en un marge de pedra seca i orientada a migdia. La seva planta és rectangular, lleugerament ovalada, i està coberta amb una falsa cúpula, amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb gran blocs de pedra. No ha estat restaurada i està completament afectada i amagada per l'abundant vegetació arbustiva de la zona.</p> | 08095-300 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7489000,2.0498300 | 421000 | 4622334 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82636-foto-08095-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82636-foto-08095-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82636-foto-08095-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82427 | Bassa de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-lolleret | XVIII-XIX | Completament coberta de vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada a la banda de llevant de la masia de l'Olleret, al bell mig d'una zona boscosa. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximada, que presenta una planta ovalada. Es troba en desús, amb l'interior ple de vegetació, pedres i arbres, i amb alguna esllavissada de les parets que delimiten el seu perímetre.</p> | 08095-91 | Serra de l'Olleret | <p>La bassa era propietat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.</p> | 41.7487600,2.0518500 | 421168 | 4622316 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82427-foto-08095-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82427-foto-08095-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82427-foto-08095-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82588 | Barraca codi 8492 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8492 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior i rematada amb un bloc de pedra disposat en vertical. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb una doble llinda plana i els brancals bastits amb grans blocs de pedra escairats. Ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la barraca està tancat amb una tanca metàl·lica.</p> | 08095-252 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7484200,2.0493400 | 420959 | 4622281 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82588-foto-08095-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82588-foto-08095-252-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82481 | Fita de la serra de l'Olleret I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-de-lolleret-i | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de tramuntana del camí. Es tracta d'un prisma de pedra granítica i planta rectangular, anclat al terreny natural de la zona. A la cara frontal de la peça, que està orientada al camí, hi ha gravades les següents inicials: 'JR'. Aquestes lletres estan pintades de color negre. A pocs metres al sud-est d'aquest element hi ha una altra fita de les mateixes característiques situada dins del bosc. Tot i això, aquest element està situat dins del terme municipal de Castellterçol.</p> | 08095-145 | Serra de l'Olleret | <p>Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7482400,2.0519800 | 421178 | 4622258 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82481-foto-08095-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82481-foto-08095-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82481-foto-08095-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82587 | Barraca codi 8491 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8491 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Alt grau d'enderroc, que afecta sobretot a la coberta. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. També ha perdut la part superior del portal d'accés, que presenta una obertura rectangular i un dels brancals bastit amb gran blocs de pedra. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).</p> | 08095-251 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7479900,2.0461300 | 420691 | 4622236 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82587-foto-08095-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82587-foto-08095-251-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82484 | Fita de la serra de l'Olleret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-de-lolleret-ii | XVII | <p>Fita aïllada situada en una zona boscosa prop del camí que porta al coll de la baga del Miracle, a la banda de migdia del mateix. La peça està ubicada als peus d'una alzina. Es tracta d'un bloc de granit ben treballat de planta quadrada, amb el perfil superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara superior hi ha inscrita una creu grega. La fita es troba en la divisòria que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol.</p> | 08095-148 | Serra de l'Olleret | 41.7477500,2.0523600 | 421209 | 4622204 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82484-foto-08095-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82484-foto-08095-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82484-foto-08095-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La presència de la creu fa pensar que es podria tractar d'una antiga fita que marcava els límits de la demarcació d'una parròquia, tot i que no es pot assegurar. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82586 | Barraca codi 8490 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8490 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior. S'observa un voladís integrat a la mateixa coberta i disposat a tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb grans blocs de pedra escairats. A l'interior es conserva un cocó d'obertura rectangular. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).</p> | 08095-250 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7476000,2.0467200 | 420740 | 4622192 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82586-foto-08095-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82586-foto-08095-250-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82590 | Barraca codi 8494 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8494 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada a l'est. La seva planta és quadrada i presenta una falsa cúpula bastida amb lloses planes. Està coberta de terra a l'exterior i rematada amb una llosa de pedra disposada en vertical. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, més estret a la part superior i amb la llinda plana. Ha estat restaurada.</p> | 08095-254 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7475700,2.0518900 | 421170 | 4622184 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82590-foto-08095-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82590-foto-08095-254-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82585 | Barraca codi 8489 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8489 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevadíssim estat d'enderroc. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).</p> | 08095-249 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7474500,2.0478600 | 420835 | 4622175 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82585-foto-08095-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82585-foto-08095-249-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82584 | Barraca codi 8488 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8488 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Ha estat restaurada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior, i amb diverses plantes de romaní plantades al damunt. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta i disposat a tot el seu perímetre.</p> | 08095-248 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7473500,2.0492500 | 420950 | 4622162 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82584-foto-08095-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82584-foto-08095-248-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82593 | Barraca codi 8700 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8700 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Força afectada per l'eixamplament del camí que li dóna accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un gran enderroc que afecta part de la coberta, el portal d'accés i el lateral de tramuntana de la construcció. Aquest fet es deu a l'eixamplament del camí que li dóna accés. No ha estat restaurada i està coberta amb branques de pi que intenten amagar-la.</p> | 08095-257 | Serra de l'Olleret - Torrent de Cisnolla | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7469100,2.0538500 | 421332 | 4622109 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82593-foto-08095-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82593-foto-08095-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82593-foto-08095-257-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82591 | Barraca codi 8495 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8495 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Força enderrocada i coberta de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és circular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. També ha perdut la part superior del portal d'accés, que presenta una obertura rectangular. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació del marge.</p> | 08095-255 | Baga de Vila-rúbia - Torrent de Cisnolla | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7459600,2.0578000 | 421659 | 4622000 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82591-foto-08095-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82591-foto-08095-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82591-foto-08095-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82578 | Barraca codi 4758 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-4758 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Té la coberta enderrocada i està completament coberta de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és circular (2m de diàmetre) i té la coberta completament enderrocada. El gruix de les parets és de 0,85m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una alçada de 1,5m i una amplada de 0,45m. També compta amb una finestra oberta a la part posterior de l'accés i aprofita la roca natural del terreny com a part de la construcció. No ha estat restaurada.</p> | 08095-242 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7455000,2.0554300 | 421462 | 4621951 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82578-foto-08095-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82578-foto-08095-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82578-foto-08095-242-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82592 | Barraca codi 8496 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8496 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada i la vegetació no en permet l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és quadrada i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb la llinda plana i un arc de descàrrega a la part superior de perfil triangular. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació del marge, que fa pràcticament impossible el seu accés.</p> | 08095-256 | Baga de Vila-rúbia - Torrent de Cisnolla | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7454400,2.0575900 | 421641 | 4621942 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82592-foto-08095-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82592-foto-08095-256-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82476 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-iii | XVII | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa prop de la baga de Vila-rúbia i del torrent de Cisnolla. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. En una de les seves cares hi ha restes d'una possible inscripció, tot i que no s'aprecia bé.</p> | 08095-140 | Baga de Vila-rúbia | 41.7450200,2.0567900 | 421574 | 4621897 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82620 | Barraca codi 12712 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12712 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, integrada a una de les feixes de la zona i orientada al nord. Presenta una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes, amb un petit enderroc a la part superior. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una estreta i llarga llinda. L'interior té molt poca alçada, però és molt profund. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-284 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7446800,2.0454000 | 420627 | 4621869 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82620-foto-08095-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82620-foto-08095-284-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82577 | Barraca codi 4757 - Barraca del Girbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-4757-barraca-del-girbau | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019). Http://granera.cat/ (Consulta: 20-05-2019). Http://moianes.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Afectada per la vegetació dels marges del camí. | <p>Barraca de pedra seca integrada al marge de tramuntana que delimita el camí i orientada al sud. La seva planta és circular (2m de diàmetre) i està coberta amb una falsa cúpula. L'alçada interior és de 2m, amb un gruix de parets de 0,90m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una alçada de 1,70m i una amplada de 0,65m. Damunt de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega d'obertura triangular, bastit amb tres lloses. També s'observen les restes d'un voladís disposat, en origen, damunt de l'accés. No ha estat restaurada.</p> | 08095-241 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca està situada davant del forn d'obra del Girbau i compta amb unes escales de pedra seca situades al seu costat de ponent.</p> | 41.7444000,2.0526400 | 421228 | 4621831 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82577-foto-08095-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82577-foto-08095-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82577-foto-08095-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. La barraca està senyalitzada amb una fita contemporània instal·lada per l'Ecomuseu del Moianès. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82621 | Barraca codi 12713 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12713 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una doble llinda plana i els brancals bastits amb roca natural de la zona i blocs de pedra escairats. L'interior compta amb banc per seure bastit amb lloses de pedra planes. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-285 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7444000,2.0488600 | 420914 | 4621835 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82621-foto-08095-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82621-foto-08095-285-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82495 | Escala de la barraca del Girbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-la-barraca-del-girbau | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7260 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XIX | <p>Escala de marge volada que presenta els graons encastats en un marge de pedra seca de la banda de tramuntana del camí. Consta de tres esglaons formats amb lloses de pedra rectangulars de la mateixa mida. Està situada al costat de la barraca del Girbau.</p> | 08095-159 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>Les escales de marge estaven pensades per estalviar temps alhora de moure's d'un marge (o feixa) a un altre. En ocasions estaven encadenades, permetent pujar vàries feixes alhora.</p> | 41.7443900,2.0525600 | 421222 | 4621830 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82495-foto-08095-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82495-foto-08095-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82495-foto-08095-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Bàsicament, els esglaons podien estar encastats dins del marge o bé adossats a aquest en forma d'escala. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82475 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-ii | <p>Https://excursionismecientific.wordpress.com/ [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVII | Lleugerament coberta de molsa i líquens. | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al nord-oest del còdol del Castellar. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. Amida uns 60 centimetres d'alçada per uns 20 centímetres d'amplada. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la representació d'un castell, probable referència al municipi de Castellterçol. Per contra, la cara de migdia presenta l'any 1676 i la representació d'una olla o caldera.</p> | 08095-139 | La Trona - Còdol del Castellar | <p>És probable que la representació de l'olla faci referència al municipi de Calders (Moianès), tot i que no limita territorialment amb Granera.</p> | 41.7442000,2.0587800 | 421739 | 4621804 | 1676 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es podria tractar d'una fita que fes referència a l'antic límit medieval entre les baronies de Calders i Granera. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 82460 | Forn d'obra del Girbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-girbau | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 41. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 24-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 24-04-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | Força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra aïllat i situat al marge de migdia del camí. Està format per una cambra de combustió de planta quadrada, bastida amb pedra de diverses mides disposada de manera regular. Presenta una obertura rectangular força degradada, emmarcada en pedra desbastada i situada a peu del camí. L'accés a la cambra es feia per la banda de migdia, que està força enrunada. Encara es conserva una boca rectangular bastida en pedra. Al seu interior hi ha l'accés a la fogaina inferior, mitjançant una obertura d'arc rebaixat lleugerament apuntat i bastit en maons.</p> | 08095-124 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>Es tracta d'una construcció en funcionament encara durant del primer quart del segle XX, on es coïen totxos i rajoles (fins i tot es comercialitzaven). Va ser el darrer forn actiu del municipi. La darrera cuïta, que estava destinada a l'arranjament de la sala del Girbau de Baix, no es va arribar a instal·lar quedant els totxos i les rajoles a l'assecador del forn (encara se'n troba algun vestigi). Aquest assecador era a la feixa situada davant del forn, a l'altra banda del camí. Es col·locaven les peces tant al damunt de la feixa com als seus peus, en filades. Al seu costat hi havia la bassa d'on s'extreïa l'argila per poder-los fabricar. El forn va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7439500,2.0538300 | 421327 | 4621780 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82460-foto-08095-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82460-foto-08095-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82460-foto-08095-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El forn està senyalitzat amb una fita contemporània instal·lada per l'Ecomuseu del Moianès. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82442 | Font de la Manyosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-manyosa | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53.</p> | XIX-XX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font situada al marge de ponent del torrent de la Manyosa, dins la llera del mateix. Es tracta d'una deu que brolla d'una mina, el registre de la qual està situat al costat de la font (portella de ferro). L'aigua brolla mitjançant un tub metàl·lic encastat al marge del torrent. Està forrat amb pedra sense treballar disposada irregularment. L'aigua cau dins d'una pica rectangular excavada al subsòl.</p> | 08095-106 | Torrent de la Manyosa | 41.7437600,2.0647100 | 422231 | 4621749 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82442-foto-08095-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82442-foto-08095-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82442-foto-08095-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un tub de plàstic negre conduïa l'aigua de la font fins a la masia de la Manyosa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82400 | La Manyosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-manyosa | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats l'any 1658). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53, 79, 84. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'La Manyosa, referències històriques'. La Granària, 3, 2004, p. 8. NAVINÉS, Jordi (2013). 'Les masies de Granera. Mas La Manyosa'. La Granària, 32, p. 33-35. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39, 109-110. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 111-117 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.lamanyosa.com/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII/XX | <p>Masia aïllada de grans dimensions i completament rehabilitada, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal consta de sis cossos rectangulars, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé en un sol nivell. En general, aquests volums presenten obertures rectangulars i d'arc rebaixat emmarcades en pedra i també en maons. Al bell mig d'aquest conjunt, sobresortint en alçada, destaca una torre quadrada amb teulada de quatre vessants, amb els paraments arrebossats i pintats. Adossada a la façana de ponent del conjunt hi ha la capella, actualment convertida en menjador. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un absis semicircular, amb finestrals d'arc de mig punt emmarcats en pedra. També compta amb un petit campanar d'espadanya, protegit amb una teulada de dues vessants. Al seu costat, en un nivell superior, hi ha un porxo rectangular obert a l'exterior mitjançant sis arcs de mig punt bastits amb maons. En general, tots aquests volums estan bastits en pedra desbastada disposada regularment. Davant de la façana principal, que està orientada a tramuntana, hi ha un altre porxo de planta rectangular aïllat, format per deu obertures d'arc de mig punt que també estan bastides en maons. Tancant l'espai davanter per la banda de ponent hi ha un volum rectangular d'obra de maons vistos i teulada d'un vessant i, a continuació, un altre cos rectangular amb teulada de dues aigües i bastit en pedra. L'espai davanter està delimitat per una tanca de pedra a la banda nord. En ella s'hi obre un portal monumental delimitat amb pilars de maons decorats, i amb un frontó triangular amb el nom de la construcció. La construcció es complementa amb una sèrie de volums aïllats situats a la banda de tramuntana i ponent de la construcció.</p> | 08095-64 | Quintana de la Manyosa - Carretera de Granera BV-1245, km. 6,1 | <p>Durant el segle XIV, l'edifici formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera, i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior. A mitjans del segle XVI, la Manyosa apareix mencionada en el fogatge de l'any 1553, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia apareix mencionada en la documentació consultada datada l'any 1658. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de la Mañosa' (Pont, 2016: 48). Pels voltants de l'any 1980, el propietari de la finca Josep M. Roger i Amat inicià un gran projecte de rehabilitació i reforma de tot el conjunt arquitectònic, que s'ha estat duent a terme fins als darrers anys. La capella, d'estil neoromànic i construïda en aquesta època (Pladevall, 1991: 109), estava dedicada a Sant Humbert i també se la coneixia com la capella dels Templers. L'absis fou pintat al fresc pel pintor Carles Arola, amb un discurs iconogràfic relacionat amb l'orde dels Templers i la llegenda del Sant Grial (pel que sembla, en l'actualitat aquestes pintures han desaparegut). De fet, avui en dia, la capella s'aprecia arquitectònicament des de l'exterior. Internament, en canvi, ha estat reconvertida en un ampli menjador, tot i que conserva l'espai arquitectònic de l'absis. Pels voltants dels anys 90, a l'edifici s'hi reunia la 'Confraria de Ballesters Caçadors de la Ploma' (Pladevall, 1991: 110). L'any 2005, la masia fou adquirida per l'Associació Cultural La Manyosa. En l'actualitat funciona com a casa de turisme rural i també s'hi fan cursos, entre d'altres activitats. A la pàgina web de la Manyosa hi ha publicats uns comentaris històrics sobre l'origen de la construcció que no s'han pogut contrastar. Segons l'historiador Antoni Pladevall, el propietari Josep M. Roger i Amat és l'autor d'aquesta història 'inventada', que fou publicada mitjançant un opuscle imprès a Barcelona l'any 1980, i titulat 'La Manyosa de Sant Martí de Granera'.</p> | 41.7435300,2.0674300 | 422457 | 4621721 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82400-foto-08095-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82400-foto-08095-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior del recinte principal, damunt de la zona d'aparcament, hi ha una creu llatina situada damunt d'una columna arrebossada amb la base quadrada de pedra. Una de les imatges s'ha extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82641 | Barraca de la Manyosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-manyosa | XIX-XX | <p>Barraca situada a la banda de migdia del perfil acinglerat on es fonamenta la masia de La Manyosa, sota d'aquesta i prop del torrent del mateix nom. Es tracta d'una barraca de planta més o menys rectangular, excavada a la roca natural de la zona. De fet, una de les diàclasis d'aquesta cinglera li fa de voladís. Probablement era utilitzada per aixoplugar-se i guardar-hi les eines.</p> | 08095-305 | Camí de la Quintana de la Manyosa | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps.</p> | 41.7435000,2.0688400 | 422574 | 4621717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82641-foto-08095-305-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82455 | Font del Girbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-girbau | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 50. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. Http://granera.cat/ [Consulta: 22-04-2019].</p> | XVII-XIX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del torrent del Girbau, en una zona completament emboscada i plena de vegetació. La font està integrada dins d'una fornícula d'arc apuntat bastida en pedra disposada a sardinell. Està situada damunt d'un mur bastit en pedra disposada regularment, que compta amb una petita obertura circular que deixa passar l'aigua. Aquesta aigua cau en una mena de canalització delimitada amb un altre mur de pedra, que discorre en paral·lel al curs del torrent.</p> | 08095-119 | Torrent del Girbau | 41.7431100,2.0545000 | 421381 | 4621687 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82455-foto-08095-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82455-foto-08095-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions aportades per l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, es tracta d'una font de mina que també tenia una gran bassa pràcticament perduda. El lloc on està situada la font és de díficil accés donada l'abundant vegetació que cobreix la zona. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82566 | Balma de la Manyosa - la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-manyosa-la-bauma | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53.</p> | XX | Completament tapada per la vegetació de la zona. | <p>Balma situada a la banda de migdia del perfil acinglerat on es fonamenta la masia de La Manyosa, sota d'aquesta i prop del torrent del mateix nom. Es tracta d'una àmplia balma natural de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i completament coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Presenta una considerable profunditat i compta amb una sèrie d'estructures davanteres bastides amb totxo, que probablement corresponen a uns coberts destinats a les tasques agropecuàries del mas. Aquestes estructures estan completament colonitzades per la vegetació, sobretot esbarzers. A la banda de ponent hi ha altres petites balmes i concavitats que caracteritzen la roca.</p> | 08095-230 | Quintana de la Manyosa | 41.7430400,2.0681900 | 422520 | 4621666 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La gent de la contrada també la coneix amb el nom de La Bauma. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82627 | Barraca codi 16006 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-16006 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en el marge de terra del terreny i està orientada a l'oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, lleugerament trapezoïdal, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. Té un diàmetre i una alçada d'uns 2m. No ha estat restaurada.</p> | 08095-291 | Torrent del Girbau - Baga de Caldat | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7427000,2.0449900 | 420590 | 4621650 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82429 | Bassa del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-coll | XVIII-XIX | Coberta de vegetació i força desdibuixada. | <p>Bassa de grans dimensions situada al bell mig del torrent, sota el camí de Granera a Monistrol de Calders. Presenta una planta irregular i dues zones diferenciades, una part allargassada delimitada per un mur de pedra i una altra part més arrodonida amb canyes. S'observen algunes restes de murs fets en pedra pels voltants de l'estructura. Es troba envoltada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-93 | Torrent de Caldat | 41.7421900,2.0423900 | 420373 | 4621596 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82461 | Forn d'obra del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-coll | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 41. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra aïllat i situat al marge de migdia del camí. Està format per una cambra de combustió de planta rectangular bastida amb maons, amb les parets interiors rubefactades per l'acció del foc i les altes temperatures que soportava. L'accés a la cambra es feia per la banda de migdia mitjançant dues boques d'arc rebaixat bastides amb pedra desbastada disposada a sardinell. Aquest mur, força degradat, està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de les boques s'observen els accessos a la fogaina inferior, mitjançant dues obertures irregulars obertes a l'argila.</p> | 08095-125 | Camí de Granera a Monistrol de Calders | 41.7421600,2.0408500 | 420245 | 4621594 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82461-foto-08095-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82461-foto-08095-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82461-foto-08095-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta del forn de coure rajoles, teules, etc., de la masia del Coll. També es coneix com el Fornot del Coll. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82609 | Barraca codi 11807 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11807 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, integrada a una de les feixes de pedra seca de la zona i orientada al sud-oest. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes i acabada en un voladís que envolta tota la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una gran llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. A l'interior hi ha un bloc rectangular de pedra a mode de banqueta. No ha estat restaurada i està afectada per la vegetació de la zona. Davant seu, a la banda de migdia, hi ha dues fileres de murs de pedra seca disposats en paral·lel que delimiten un camí en direcció a les masies del Girbau.</p> | 08095-273 | Sender dels Plans del Girbau | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7420700,2.0521700 | 421186 | 4621573 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82609-foto-08095-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82609-foto-08095-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82609-foto-08095-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82516 | Pont del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-marcet | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'Les matinals pel Moianès es va passejar per Granera'. La Granària, 43, 2017, p. 14.</p> | XIX-XX | <p>Pont aïllat de grans dimensions situat damunt del torrent del Marcet. Està format per un sol arc rebaixat bastit amb carreus de pedra, amb les cantoneres arranjades. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre els brancals i l'arc. La resta de l'estructura està feta en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment. La part superior o tauler està delimitat per dues baranes de pedra que formen part de l'estructura. Estan rematades amb una filada de pedra escairada amb els cantos arrodonits. El tauler està format pel propi paviment de la carretera.</p> | 08095-180 | Carretera BV-1245, km. 6,1 | 41.7419000,2.0790700 | 423423 | 4621530 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82516-foto-08095-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82516-foto-08095-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82516-foto-08095-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82398 | El Girbau de Dalt - El Girbau Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-girbau-de-dalt-el-girbau-sobira | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 49. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34-35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. 'Les masies de Granera. El Girbau Subirà (el Girbau de Dalt)'. La Granària, 28, 2011, p. 30-32. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 90, 233-237 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XVI-XVIII | Enrunada. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. En origen estava distribuïda en planta baixa i dos nivells superiors. Ha perdut completament la coberta i l'interior està enrunat i cobert de vegetació. Tot i això es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació. La façana principal, orientada a llevant, conserva un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat actualment tapiat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Damunt del portal destaca una finestra d'arc conopial, amb una roseta decorativa central i l'ampit motllurat. La finestra del seu costat té la llinda decorada amb una incisió a mode d'arc conopial i l'ampit motllurat també. A la planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb carreus de pedra. Adossat a l'extrem de tramuntana d'aquest parament hi ha un petit volum quadrat que integra una tina circular bastida en cairons. La façana de tramuntana estàforça degrada,mentre que la de ponent compta amb obertures rectangulars fetes de maons. A migdia s'observen dos portals d'arc rebaixat bastits en pedra, dues finestres rectangulars amb els ampits motllurats al pis superior i un contrafort de grans dimensions adossat al parament. La construcció està bastida en pedra de diverses mides amb els paraments arrebossats.</p> | 08095-62 | Plans del Girbau | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Girbau subirà', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom Girbau torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia continua apareixent mencionada en la documentació consultada de mitjans del segle XVII. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, a finals del segle XIX, els carlins instal·laren a l'edifici una mena d'hospital de campanya per als ferits en els combats de les rodalies. Prop de la casa hi havia un cementiri on enterraven els seus morts. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Jorobao de Dalt' (Pont, 2016: 49).</p> | 41.7417400,2.0545200 | 421381 | 4621534 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82398-foto-08095-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82398-foto-08095-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82398-foto-08095-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està afectada per la declaració d'hàbitats d'interès comunitari (HIC), definit per la Directiva d'hàbitats de la UE amb el codi 9540 Pinedes mediterrànies, essent una zona no prioritaria. En cas d'intervenció caldrà respectar la vegetació actual associada a l'hàbitat. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82497 | Escala del Girbau de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-del-girbau-de-dalt | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7260 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XIX | Coberta de vegetació. | <p>Escala de marge volada, que presenta els graons encastats en un marge de pedra seca situat entre les masies del Girbau de Dalt i el de Baix,tot i que pertany a la primera. Consta de sis esglaons formats amb lloses de pedra rectangulars de diferents mides.</p> | 08095-161 | Plans del Girbau | <p>Les escales de marge estaven pensades per estalviar temps alhora de moure's d'un marge (o feixa) a un altre. En ocasions estaven encadenades, permetent pujar vàries feixes alhora.</p> | 41.7415800,2.0544300 | 421374 | 4621517 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82497-foto-08095-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82497-foto-08095-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82497-foto-08095-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'escala està situada dins d'una finca tancada amb una cadena. Bàsicament, els esglaons podien estar encastats dins del marge o bé adossats a aquest en forma d'escala. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82397 | El Girbau de Baix - El Girbau Jussà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-girbau-de-baix-el-girbau-jussa | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 50. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 90, 228-232 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada i rehabilitada que consta de diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal consta de dos cossos rectangulars adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El de tramuntana està distribuït en planta baixa i dos pisos, mentre que el de migdia s'organitza només en dos nivells. Alhora, adossats a la banda de migdia, hi ha dos volums més. Ambdós són rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, algunes d'elles amb els ampits motllurats. Destaca la finestra doble situada damunt del portal, amb una de les llindes decorada a mode d'arc conopial doble. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i totes elles estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Destaca una de les finestres de la façana de llevant, amb la llinda gravada amb la data 1596 i, al seu costat, una obertura d'arc de mig punt tapiada amb carreus de pedra. Davant d'aquest parament hi ha un espai de pati pavimentat. De la façana de migdia destaca una llinda gravada a mode d'arc conopial, amb una creu llatina central. També cal mencionar una terrassa oberta al pis superior i situada a l'extrem sud-est de la construcció. En darrer terme, tancant els volums adossats, hi ha un cos rectangular amb teulada de dues vessants i organitzat en un sol nivell, de recent factura. Compta amb una successió de quatre finestrals d'arcs de mig punt bastits en maons, a la façana de migdia, i un petit volum semicircular amb coberta de teula àrab adossat a la façana de llevant. En general, tots els volums que conformen la construcció estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran en determinats volums. La masia es complementa amb una sèrie de coberts i volums aïllats situats a la banda sud-est de la construcció. Destaca el cos situat a migdia, de planta rectangular i amb una finestra doble d'arc de mig punt bastida amb carreus, i situada a la façana de ponent.</p> | 08095-61 | Plans del Girbau | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Girbau jusà', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom Girbau torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia continua apareixent mencionada en la documentació consultada de mitjans del segle XVII i, posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Jorobao de Avach' (Pont, 2016: 49). Finalment, durant la dècada dels anys 60 del segle XX, l'edifici estigué deshabitat. En l'actualitat, la construcció s'utilitza de segona residència.</p> | 41.7415000,2.0541500 | 421350 | 4621508 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82397-foto-08095-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82397-foto-08095-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82397-foto-08095-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està afectada per la declaració d'hàbitats d'interès comunitari (HIC), definit per la Directiva d'hàbitats de la UE amb el codi 9540 Pinedes mediterrànies, essent una zona no prioritaria. En cas d'intervenció caldrà respectar la vegetació actual associada a l'hàbitat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82565 | Balma del còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | <p>Petita balma situada a l'extrem nord-oest del còdol del Castellar, a la base del mateix. Està formada per l'erosió de la pedra del còdol, probablement causada per l'acció de l'aigua i el vent al llarg del temps. Presenta una planta allargassada, oberta per la cara de ponent i delimitada pel propi desnivell de la zona, tot i que també hi ha algun bloc de pedra. No és gaire profunda i no compta amb cap estructura construïda. Cal destacar, oberta al seu extrem de tramuntana, una escletxa vertical de perfil irregular, a través de la que es pot veure el camí de la serra de Granera. Sembla coincidir amb l'extrem separat del còdol.</p> | 08095-229 | Còdol del Castellar | <p>Segons sembla, temps enrera s'hi havia refugiat un home.</p> | 41.7411100,2.0595600 | 421800 | 4621460 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82565-foto-08095-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82565-foto-08095-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82468 | Creu del Còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34.</p> | XX | <p>Creu aïllada situada al cim del còdol del Castellar, a l'extrem de tramuntana de la plataforma superior que caracteritza la formació rocosa. Es tracta d'una creu llatina de ferro, pintada de color negre i assentada damunt d'un basament de pedra de planta quadrada. En aquest basament hi ha gravada la següent inscripció: '14-8-93'.</p> | 08095-132 | Còdol del Castellar | 41.7409800,2.0596100 | 421804 | 4621445 | 1993 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82468-foto-08095-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82468-foto-08095-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82468-foto-08095-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions consultades, la creu original és petita i està gravada al sòl rocós del turó, al costat de l'estret corriol que li dóna accés per la seva banda esquerra. Posteriorment es va instal·lar l'actual creu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82511 | Alineacions de forats picats a la roca del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alineacions-de-forats-picats-a-la-roca-del-pedro | <p>FERRANDO I ROIG, Antoni (1990). 'Les alineacions de forats picats a la Roca del Pedró (Granera-Moianès)'. Butlletí UES, 90. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 4-5. FERRANDO I ROIG, Antoni (1992). 'Les alineacions de forats picats a la Roca del Pedró (Granera-Moianès)'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 31-33. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. NAVINÉS, Jordi; GENESCÀ I GIRBAU, Pere; GENESCÀ I BELLMUNT, Pere (2009). 'Històries bèl·liques de Granera'. La Granària, 22, p. 25-29. SITJES I MOLINS, Xavier (2002). 'Un castell de fusta al Bages, a Granera'. Dovella, 76. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 29-31. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019]. Https://excursionismecientific.wordpress.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | IX-X | <p>Jaciment arqueològic situat al cim del Còdol del Castellar, un promontori rocós situat a la banda de tramuntana de la serra de Granera. Aquest cim té una superfície plana d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Està format per uns 35 forats de secció circular excavats a la roca, amb un diàmetre d'entre 15 i 25cm. Estan disposats en tres filades disposades de nord a sud, una al centre de la superficíe i les altres dues als laterals i prop dels límits de la roca, que convergeixen a la banda nord. Cada filera està formada per uns vuit forats. També hi ha algun altre forat entre les filades i una cubeta ovalada i molt erosionada a la banda de migdia. Els forats han estat interpretats com els encaixos per fonamentar una estructura utilitzada com a lloc de guaita i vigilància dins del període altmedieval, donada la seva situació estratègica. Una altra hipòtesi la situada a mitjans del segle XII.</p> | 08095-175 | Còdol del Castellar | <p>Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica l'any 2016, no es va localitzar cap resta arqueològica relacionada amb el jaciment.</p> | 41.7409100,2.0595900 | 421802 | 4621438 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82511-foto-08095-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82511-foto-08095-175-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els veïns de Granera coneixen la roca del Pedró com el Còdol del Castellar. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82554 | Còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | <p>Formació rocosa situada a l'extrem de tramuntana de la serra de Granera i culminada per un banc de roca de planta irregular allargassada, amb la superfície del cim aplanada i tallat verticalment en tot el seu contorn. Geològicament està formada per conglomerats calcaris característics de la zona. El cim té una superfície d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Amida, aproximadament, uns 35m de longitud per uns 15m a la part amb més amplada. A la banda nord, el còdol té un bloc separat de la resta del volum. L'accés al cim es fa per la banda de migdia, mitjançant un estret i empinat corriol que el connecta amb el camí de la serra de Granera, el qual s'agafa des del camí de Vila-rúbia. A la part superior hi ha un vèrtex geodèsic, una creu i les restes d'una possible torre de guaita medieval, així com unes instal·lacions més modernes situades en una cota lleugerament inferior. Compta amb unes vistes panoràmiques immillorables de la contrada.</p> | 08095-218 | Serra de Granera | 41.7409100,2.0595900 | 421802 | 4621438 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82554-foto-08095-218-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82504 | Roca de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-laliga | <p>BATISTA NOGUERA, Ricard (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Instituto de Prehistoria i Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona, p. 295. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 72. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | No localitzat i probablement destruït. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la vessant de llevant de la Roca de l'Àliga, a la zona delimitada entre la serra de Granera i la serra Pelada, en un entorn emboscat. Es tracta d'un possible sepulcre de fosa, que presentava una orientació est-oest. Als seus voltants s'hi van documentar fragments de ceràmica.</p> | 08095-168 | Roca de l'Àliga | <p>Fou documentat per l'arqueòleg Ricard Batista (1962), que assegurava que el jaciment es trobava a la vessant de ponent del turó localitzat entre els masos de La Manyosa i l'Agulló, tot i que en aquell moment ja estava destruït. Segons les informacions aportades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPA), durant l'elaboració de la Carta Arquelògica l'any 1983, s'indica que la situació del jaciment és a la serra Pelada, a l'est del turó de la Roca de l'Àliga. En aquest sentit i malgrat aquestes informacions, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, dins la Carta Arqueològica del Vallès Oriental realitzada l'any 1984, hi ha un jaciment anomenat 'Dolmen de la roca d'Àliga'. S'especifica que el jaciment està destruït i no es conserva cap tipus de resta. També menciona que estava situat en una zona de bosc mixt a la vessant de la Roca de l'Àliga i que fou excavat per pastors. L'any 2017, en la revisió efectuada de la mateixa carta, no es va poder documentar cap dada arqueològica relacionada amb el jaciment en tota l'àrea prospectada.</p> | 41.7405000,2.0692800 | 422607 | 4621383 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82504-foto-08095-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82504-foto-08095-168-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A grans trets, el jaciment es pot adscriure al període del Neolític Mig-Recent (3500-2500 a.C). Les coordenades són aproximades. S'han mantingut les coordenades establertes a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82581 | Barraca codi 8444 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8444 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral, situat a la banda de llevant. L'abundant vegetació de la zona fa molt complicat el seu accés.</p> | 08095-245 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7400500,2.0406500 | 420226 | 4621360 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82488 | Túnel de la carretera de Castellterçol IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-iv | XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, amb els murs laterals bastits en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb ciment. Els dos accessos o boques estan delimitats amb contraforts laterals de pedra. Els contraforts de la boca de ponent estan rematats amb lloses planes de pedra, mentre que els de la banda de llevant estan reformats amb ciment. Aquesta obertura està delimitada mitjançant dos pedrons circulars de pedra, situats al marge de la carretera.</p> | 08095-152 | Carretera BV-1245, km. 6,4 | 41.7397100,2.0769300 | 423242 | 4621289 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82488-foto-08095-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82488-foto-08095-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82488-foto-08095-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82580 | Barraca codi 8402 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8402 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al nord-est. La seva planta és irregular i està determinada per la roca natural de la zona, la qual forma part de la seva construcció. Està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana i un dels brancals està format amb la pròpia roca de la zona. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral, situat a la banda de ponent.</p> | 08095-244 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7396800,2.0397300 | 420149 | 4621319 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82580-foto-08095-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82580-foto-08095-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82580-foto-08095-244-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82491 | Túnel del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-marcet | XX | Cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Túnel de desaigüe excavat al terreny natural de la zona i disposat sota del camí d'accés a la fàbrica del Marcet, en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada en filades regulars. L'accés o boca de la banda de ponent presenta una llinda plana de pedra al capdamunt de l'obertura. La boca de llevant, en canvi, està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent del Marcet, on desemboca.</p> | 08095-155 | Fàbrica del Marcet | 41.7395100,2.0776400 | 423301 | 4621266 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82491-foto-08095-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82491-foto-08095-155-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82499 | Cocó del Coll II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-del-coll-ii | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7253 [Consulta: 26-04-2019].</p> | XIX | Tapiat i cobert de vegetació. | <p>Cocó de marge doble que està integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona i orientat a l'oest. Presenta dues grans obertures rectangulars superposades, amb les llindes planes i els brancals formats amb pedra de diverses mides sense treballar. Els dos cocons estan tapiats amb pedres i terra de la zona.</p> | 08095-163 | Quintana del Coll | <p>Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.</p> | 41.7395000,2.0409500 | 420250 | 4621298 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82499-foto-08095-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82499-foto-08095-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82499-foto-08095-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.