Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82478 | Dita del llop de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llop-de-granera | <p>ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2004). 'Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memoria historica del llop a la comarca del Bages)'. Dovella, 83-84. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 43. Http://topica.dites.cat/2012/10/granera.html [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>'A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort'.</p> | 08095-142 | <p>Segons sembla, a Granera hi havia un hostal anomenat del Llop en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82480 | Dita del llamp de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llamp-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 58.</p> | XVIII-XX | <p>'Au, ves a Granera i que et toqui un llamp'.</p> | 08095-144 | <p>La dita fa referència a un possible fet ocorregut a Granera, relacionat amb el sentit curatiu del llamp. Un veí del poble, en Lluís Rovira, tenia una nafra que no li acabava de curar. Li caigué un llamp al damunt que el travessà de cap a peus i la nafra va desaparèixer.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82479 | Refrany del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-diable | <p>COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 55. PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 498.</p> | XVIII-XX | <p>'De Granera, el diable n'era'.</p> | 08095-143 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 82535 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-4 | <p>Font: fons documental de l'associació Amics dels Goigs. 'Sant Martí, patró de Granera'. La Granària, 4, 2004, p. 12.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DE SANT MARTÍ, Patró de la Parròquia de Granera (Bisbat de Vic): Puix el cel per Vós s'obria,/i el bon Déu us hi acollí:/Ajudeu-nos cada dia/gloriós bisbe Sant Martí. A Sabària, lloc d'Hongria,/Sant Martí, tot excel·lent,/es va escaure l'alegria/de vostre clar naixement./Vostre nom, des d'aquell dia,/els estels van confegir. Jovençá, tot el cor tendre,/rosa que s'ha esbadellat,/de la fe sabeu entendre/tot el misteri amagat. Així la preneu per guia/i així us mena a bon camí. Amb tot goig el vostre pare/una espasa us ha cenyit,/sou soldat, adesiara,/l'espasa us dóna neguit;/deixar-la, tan se valdria/si el portar-la us fa patir. ¡Quin matí de maltempsada!/Vós, a cavall, fredeluc,/se us apropa, mà allargada,/un vell captaire poruc./Espellifat, com patia,/tremolós i secardí!. Surt de la veina l'espasa,/la mà no us ha tremolat,/i tot seguit talla rasa/la capa per la meitat,/que vostra espatlla cobria/i la del vell va a cobrir. Caritat, caritat santa,/santa i dolça caritat,/quan escampes gràcia tanta/a Sant Martí n'has donat,/virtut que tot el guarnia,/virtut que mai no té fi. Per això, mitja nit closa,/Jesús us vé a fer costat,/i us diu la més bella cosa/que mai no haveu escoltat;/us diu que és Ell qui rebia/de vostra capa un bocí. Ell era el pobre captaire,/amor del vostre consol,/flor malmesa al tall de l'aire/d'aquell dia sense sol./Això la fe us acreixia/i el cor us omplí a desdir. I l'espasa abandonàreu,/bondadós vostre posat,/a la religió us donàreu,/pastor místic de ramat./¡Ai, de Vós qui en fugiria/si tan sabeu beneir!. Companyó de Sant Hilari,/vostra mare bategeu,/de la fe en un dolç desvari/fins tres morts ressuciteu./La mitra bé us escauria;/¡qui us la pogués oferir!. I us fan bisbe, ànima pura,/deu de blana humilitat,/i s'acreix vostra figura/quan la crossa heu agafat;/i en l'anell la llum destria/l'amatista amb l'or més fi. Nostra església de Granera/us ha pres per Sant Patró,/i en cada cor que us venera/us hi encenen un llantió,/que tot hora cremaria/si el viure no fos llanguir. Sant Martí, guiatge nostre,/no ens deixeu abandonats;/els nostres camps, nostre sostre/guardeu i els nostres ramats./Lliureu-nos de malaltia,/i assistiu-nos en morir. L'Excm. I Rdm. Sr. Bisbe de Vic, P. Joan Perelló Pou, concedeix 100 dies d'indulgència als qui resin o cantin aquests goigs'.</p> | 08095-199 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Es tracta d'una edició dels Amics dels Goigs datada l'any 1951. La lletra fou composada per Enric Cubas Oliver, mentre que la música és obra de mossèn Francesc Baldelló. Posteriorment se'n va fer una segona edició l'any 1969, per part de la impremta Altés de Barcelona.</p> | 41.7254000,2.0572300 | 421587 | 4619718 | 1951 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82535-foto-08095-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82535-foto-08095-199-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82534 | Goigs de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-cecilia-0 | <p>Font: fons documental de l'associació Amics dels Goigs.</p> | XIX | <p>'GOIGS EN ALABANSA DE LA GLORIOSA VERGE Y MARTIR SANTA CECILIA, que se venera en sa Capella situada en la parroquia de Granera, Bisbat de Vich': Puig al Cel sou collocada,/molt amada,/Cecilia de Cristo Esposa,/Ohiunos Verge gloriosa. Si als organs de Deu cantaban,/y sonaban/alabansas, y llohors/vostres entranyas, y Cor/també cantaban/las glorias al Criador;/ab tantas virtuts dotada/molt amada, (etc). Vostre Espós Valerià/inhumá/pensaba usant de rigor,/poder marxitar la flor,/que vos voliau/dedicar al Criador,/de un Angel foreu guardada,/y defensada, (etc). Almachio Jutge tirá/inhumá/vos demana los tresors/de vostre Cunyát, y Espós; sens reparo/li vareu respondrer vos/que al pobre los guardaba/que ell amaba, (etc). Ab foch una nit, y un dia/ab porfia/tormentaren vostre cos,/pero quedá tan lustrós/com lo dia,/tant blanch, casto, y hermós/fins que sou sacrificada/y degollada, (etc). Vostra vida tant hermosa,/y virtuosa/acabada en lo mon trist,/servireu á Jesucrist/pura y ditxosa;/santa com may se ha vist/en lo Cel sou collocada/y venerada, (etc). En temps de la malaltia/ab porfia/esperám tots alcansar,/que seréu particular/favor, y guia/perdó de Deu impetrar/essent esposa estimada/prensa amada, (etc). Als queus te per advocada/molt sagrada,/Cecilia de Cristo Esposa,/Ohiunos Verge gloriosa.// V. Difussa est gratia in labiis tuis. R. Propterea benedixit te Deus in aeternum.// OREMUS. Deus qui nos annua Beate Caecilie Virginis et Martyris tuae solemnitate laetificas: da, ut quam veneramur oficio, etiam piae conversationis sequamur exemplo. Per'.</p> | 08095-198 | Ermita de Santa Cecília | <p>Aquests goigs foren editats per la Impremta Valls de Vic entre els anys 1814 i 1888.</p> | 41.7255600,2.0616200 | 421952 | 4619732 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82534-foto-08095-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82543 | Dita de les Tres Masies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-les-tres-masies | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 63.</p> | <p>'Otzet, Salvatges i l'Agulló, bevien en porró'.</p> | 08095-207 | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, els tres masos eren propietat del sr. Pineda, antic propietari de la masia de cal Torrents.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 82517 | Camí ral - camí de coll d'Ases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-cami-de-coll-dases | <p>FONT I SENTIAS, Josep (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 24. MIRALLES, Ferran; QUERALT, Arnau; SALA, Pere (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 67. 'Obres al camí ral'. La Granària, 45, 2018, p. 8-9.</p> | X-XXI | <p>Antic camí rural que creua el terme municipal de Granera per la banda de llevant, entre el coll Roig i coll d'Ases. El camí parteix del quilòmetre 2 de la carretera BV-1245 dins del terme municipal de Castellterçol i marxa en direcció sud cap al terme de Granera, al que s'entra uns metres abans d'arribar al coll Roig. El camí travessa els paratges de les Sorreres i les Gavinetes en direcció al serrat de les Pedres, passant per darrera del dipòsit d'aigües de la cova del Penitent. Posteriorment continua per la carena fins a arribar al coll d'Ases, marxant cap al terme municipal de Gallifa. El traçat del camí combina els trams de terra amb d'altres d'asfaltats. Bona part del seu recorregut forma part de la divisòria amb les poblacions de Castellterçol i Gallifa.</p> | 08095-181 | Quintana del Pla Gaià - Coll d'Ases | <p>El tram del camí que discorre entre el Pujolet (Castellterçol) i les finques de Salvatges i els Plans (Gallifa), coincideix amb l'antic ramader de la Cerdanya, que també es coneix com el camí del Vallès o de Moià. Pel que sembla, els pastors feien nit al coll d'Ases. El tram entre la cova del Penitent i el coll d'Ases fou arranjat a principis de l'any 2018.</p> | 41.7142500,2.0993700 | 425079 | 4618442 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cronologia és aproximada. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82559 | Cova del Penitent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-penitent | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 62.</p> | XX | Afectada per la vegetació, amb alguna esllavissada. | <p>Balma de grans dimensions situada sota la cinglera de Salvatges, damunt del camí. El seu accés és difícil donat que cal grimpar pel marge empinat fins a accedir-hi. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia. Presenta les restes d'uns murs que dibuixen una planta rectangular. Estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar i lligada amb morter. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra de la balma presenti unes formes sinuoses i foradades en determinats llocs. També cal destacar, a uns 50m a ponent de la cavitat, unes petites obertures a la roca natural a mode d'aixoplucs.</p> | 08095-223 | Camí de Salvatges - Cinglera de Salvatges | <p>El nom de la cova procedeix del fet que, durant un temps, s'hi va instal·lar un home al que anomenaven Penitent.</p> | 41.7172600,2.0951200 | 424729 | 4618780 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa i situada dins dels límits del projecte de recuperació de l'àliga cuabarrada (entre d'altres espècies). Està situada sota d'una cinglera on hi ha un punt d'observació i alimentació suplementària (PAS) per aquestes espècies. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82564 | Balma del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75.</p> | Coberta de vegetació i amb restes de fogueres recents. | <p>Balma situada a la banda de llevant de la cinglera, per un corriol que s'agafa des del camí que va al camp dels Espernallacs. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i delimitada amb grans blocs de pedra irregulars respecte el desnivell. No és gaire profunda. Un estret corriol la travessa, desembocant en el camí que dóna accés a la masia del Salamó. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra presenti unes formes sinuoses i foradades. No compta amb cap estructura construïda.</p> | 08095-228 | Cinglera del Salamó | <p>Des de sempre, la balma havia servit d'aixopluc de pastors, pobres i bandolers, entre d'altres.</p> | 41.7106000,2.0835600 | 423759 | 4618051 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La balma està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82566 | Balma de la Manyosa - la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-manyosa-la-bauma | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53.</p> | XX | Completament tapada per la vegetació de la zona. | <p>Balma situada a la banda de migdia del perfil acinglerat on es fonamenta la masia de La Manyosa, sota d'aquesta i prop del torrent del mateix nom. Es tracta d'una àmplia balma natural de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i completament coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Presenta una considerable profunditat i compta amb una sèrie d'estructures davanteres bastides amb totxo, que probablement corresponen a uns coberts destinats a les tasques agropecuàries del mas. Aquestes estructures estan completament colonitzades per la vegetació, sobretot esbarzers. A la banda de ponent hi ha altres petites balmes i concavitats que caracteritzen la roca.</p> | 08095-230 | Quintana de la Manyosa | 41.7430400,2.0681900 | 422520 | 4621666 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La gent de la contrada també la coneix amb el nom de La Bauma. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82525 | Banc del barri de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-del-barri-de-lesglesia | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Banc de pedra aïllat situat davant la façana principal de l'església parroquial de Sant Martí. Està format per una gran llosa de pedra rectangular, assentada damunt d'un petit mur que delimita la terrassa davantera del temple. Aquest mur està bastit amb grans blocs de pedra rectangulars, superposats en dues filades. La llosa que fa de seient presenta un encaix rectangular al bell mig de la peça.</p> | 08095-189 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Es tracta del basament d'un altar de l'església de Sant Martí reaprofitat com a banc. És força probable que l'altar fos destruït durant la guerra Civil, quedant a la intempèrie durant molts anys. Fa un temps fou col·locat al seu emplaçament actual.</p> | 41.7252600,2.0571900 | 421583 | 4619702 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82589 | Barraca codi 8493 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8493 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX/XX | <p>Barraca de pedra seca actualment reconvertida en un forn exterior a mode de barbacoa. És del tipus aèria adossada al marge i està orientada al sud. La seva planta és circular i la coberta conserva la falsa cúpula original, tot i que amb la part superior arranjada amb ciment i adaptada al forn. L'antic portal d'accés és d'obertura rectangular i amb la llinda plana. A l'interior hi ha un mur de pedra a mitja alçada on s'assenta el forn prefabricat pròpiament dit. Actualment, l'accés a la barraca està tancat amb una cadena metàl·lica.</p> | 08095-253 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7490200,2.0483800 | 420880 | 4622348 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82589-foto-08095-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82589-foto-08095-253-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82598 | Barraca codi 10363 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10363 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca de grans dimensions situada a la part superior d'un elevat marge. És del tipus aèria adossada al marge i està orientada al sud-oest. Presenta una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior, tot i que hi ha una obertura circular central delimitada amb pedres, a mode de xemeneia. També compta amb un voladís de llosa plana a tot el perímetre de la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura ametllada, amb la llinda plana. Compta amb dues petites finestres rectangulars obertes a les façanes sud-oest i nord-oest. No ha estat restaurada. Per accedir-hi cal grimpar per un irregular corriol ascendent des del camí del torrent.</p> | 08095-262 | Quintana de la Roca | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7341000,2.0357600 | 419812 | 4620704 | 08095 | Granera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82590 | Barraca codi 8494 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8494 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada a l'est. La seva planta és quadrada i presenta una falsa cúpula bastida amb lloses planes. Està coberta de terra a l'exterior i rematada amb una llosa de pedra disposada en vertical. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, més estret a la part superior i amb la llinda plana. Ha estat restaurada.</p> | 08095-254 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7475700,2.0518900 | 421170 | 4622184 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82590-foto-08095-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82590-foto-08095-254-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82580 | Barraca codi 8402 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8402 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al nord-est. La seva planta és irregular i està determinada per la roca natural de la zona, la qual forma part de la seva construcció. Està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana i un dels brancals està format amb la pròpia roca de la zona. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral, situat a la banda de ponent.</p> | 08095-244 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7396800,2.0397300 | 420149 | 4621319 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82580-foto-08095-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82580-foto-08095-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82580-foto-08095-244-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82614 | Barraca codi 11975 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11975 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida per la vegetació, amb la coberta enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al nord. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i té la coberta enderrocada. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda caiguda als seus peus. No ha estat restaurada i el seu interior està completament cobert de vegetació, de la mateixa manera que els seus laterals. En general queda força amagada pels arbusts i esbarzers de la zona.</p> | 08095-278 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7236200,2.0450300 | 420570 | 4619531 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82613 | Barraca codi 11929 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11929 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida per la vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular, tot i que arrodonida, i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés d'obertura trapezoïdal amb la llinda formada per una llosa. L'interior està rebaixat uns 0,50m respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa força difícil el seu accés.</p> | 08095-277 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7243000,2.0429000 | 420394 | 4619609 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82613-foto-08095-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82613-foto-08095-277-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82617 | Barraca codi 12250 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12250 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, una de les bandes de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-281 | Carena de Biguetes - Serrat del Coronell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7186200,2.0559600 | 421473 | 4618966 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82617-foto-08095-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82617-foto-08095-281-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82585 | Barraca codi 8489 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8489 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevadíssim estat d'enderroc. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).</p> | 08095-249 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7474500,2.0478600 | 420835 | 4622175 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82585-foto-08095-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82585-foto-08095-249-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82579 | Barraca codi 6238 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-6238 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevadíssim estat d'enderroc. No ha estat restaurada.</p> | 08095-243 | Coll de Muntanya | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7489800,2.0456900 | 420656 | 4622346 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82579-foto-08095-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82579-foto-08095-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82579-foto-08095-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82588 | Barraca codi 8492 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8492 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior i rematada amb un bloc de pedra disposat en vertical. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb una doble llinda plana i els brancals bastits amb grans blocs de pedra escairats. Ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la barraca està tancat amb una tanca metàl·lica.</p> | 08095-252 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7484200,2.0493400 | 420959 | 4622281 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82588-foto-08095-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82588-foto-08095-252-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82615 | Barraca codi 11976 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11976 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. De fet, la banda de tramuntana de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. L'interior està rebaixat respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un petit cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-279 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7240900,2.0456500 | 420622 | 4619583 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82624 | Barraca codi 13462 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13462 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una llinda plana doble separada mitjançant una petita obertura rectangular. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, restant amagada.</p> | 08095-288 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7326700,2.0507500 | 421057 | 4620531 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82584 | Barraca codi 8488 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8488 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Ha estat restaurada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior, i amb diverses plantes de romaní plantades al damunt. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta i disposat a tot el seu perímetre.</p> | 08095-248 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7473500,2.0492500 | 420950 | 4622162 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82584-foto-08095-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82584-foto-08095-248-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82596 | Barraca codi 10016 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10016 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament engolida per la vegetació de la zona. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és més o menys rectangular i presenta una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana, i una petita obertura a la part posterior (tot i que no s'observa clarament). No ha estat restaurada i té un petit enderroc en un dels laterals. Actualment està completament amagada entre l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-260 | El Segolar | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7146500,2.0714100 | 422753 | 4618511 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82627 | Barraca codi 16006 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-16006 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en el marge de terra del terreny i està orientada a l'oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, lleugerament trapezoïdal, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. Té un diàmetre i una alçada d'uns 2m. No ha estat restaurada.</p> | 08095-291 | Torrent del Girbau - Baga de Caldat | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7427000,2.0449900 | 420590 | 4621650 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82626 | Barraca codi 14441 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-14441 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en un marge de pedra seca que delimita el camí d'accés al pla. De fet, el lateral de ponent i la part posterior estan formats per la pròpia feixa. Està orientada al nord-oest i la seva planta és circular, amb un diàmetre interior de 2,5m. Presenta una coberta de falsa cúpula amb terra a l'exterior, de manera que l'únic lateral visible és el de la banda de llevant. L'accés es fa mitjançant un portal d'arc primitiu o ametllat recolzat al marge. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-290 | Pla de l'Óssol | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7168300,2.0641900 | 422155 | 4618760 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82597 | Barraca codi 10339 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10339 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida pels esbarzers i la vegetació de la zona. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada completament coberta de vegetació, de tal manera que no es poden veure bé les seves característiques. Tot i això, sembla que la seva planta és cicular. S'observen uns grans blocs de pedra irregulars damunt de la coberta, tot i que no s'aprecia si formen part de la construcció o no.</p> | 08095-261 | Camí de Granera a Sant Llorenç Savall | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7203200,2.0626200 | 422029 | 4619149 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82597-foto-08095-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82597-foto-08095-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82597-foto-08095-261-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82595 | Barraca codi 9703 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-9703 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada i la vegetació no en permet l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és cicular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que fa força difícil el seu accés. Està situada sota d'una línia d'alta tensió.</p> | 08095-259 | Trens - Serrat del Clapers | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7150100,2.0617600 | 421951 | 4618560 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82595-foto-08095-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82595-foto-08095-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82595-foto-08095-259-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82599 | Barraca codi 10476 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10476 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. També s'observa un subtil voladís integrat a la mateixa coberta, disposat en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana formada per dues peces i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. Compta amb un contrafort de pedra seca adossat a la seva banda de llevant. No ha estat restaurada.</p> | 08095-263 | Torrent de Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7130400,2.0552400 | 421406 | 4618347 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82599-foto-08095-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82599-foto-08095-263-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82619 | Barraca codi 12402 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12402 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és ovalada i està completament enderrocada, restant només les dues filades inicials de l'estructura. No ha estat restaurada i queda força afectada i amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-283 | Serrat del Clapers | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7125700,2.0644300 | 422170 | 4618287 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82619-foto-08095-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82619-foto-08095-283-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82630 | Barraca codi 17930 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17930 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Alt grau d'enderroc. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta tota la part superior de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. De totes maneres es conserva una petita part de la coberta, de falsa cúpula bastida amb lloses planes. També s'observa que aprofitava la pròpia roca natural com a part de la construcció. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-294 | Torrent de la Rectoria | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7281600,2.0443900 | 420522 | 4620036 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82591 | Barraca codi 8495 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8495 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Força enderrocada i coberta de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és circular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. També ha perdut la part superior del portal d'accés, que presenta una obertura rectangular. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació del marge.</p> | 08095-255 | Baga de Vila-rúbia - Torrent de Cisnolla | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7459600,2.0578000 | 421659 | 4622000 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82591-foto-08095-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82591-foto-08095-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82591-foto-08095-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82635 | Barraca de la serra de cal Cintet II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-cal-cintet-ii | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és rectangular i presenta una coberta de falsa cúpula. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. No ha estat restaurada i està força afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-299 | Serra de cal Cintet | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7213200,2.0400200 | 420150 | 4619281 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82635-foto-08095-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82635-foto-08095-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82635-foto-08095-299-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82618 | Barraca codi 12318 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12318 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc important. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta exterior és circular, mentre que a l'interior és ovalada i força estreta. Alhora està rebaixat respecte el nivell dels camps exteriors. Presenta una coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes, actualment molt enderrocada, amb terra a l'exterior. La banda de l'accés també està completament enderrocada. No ha estat restaurada.</p> | 08095-282 | Pla del Milhomes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7321800,2.0640800 | 422165 | 4620464 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82601 | Barraca codi 10749 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10749 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta i del lateral de l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior enderrocada. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. Al costat d'aquest accés hi ha un lleu enderroc de l'estructura. No ha estat restaurada.</p> | 08095-265 | Sot de Sant Martí | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7277300,2.0553900 | 421437 | 4619978 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82601-foto-08095-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82601-foto-08095-265-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82632 | Barraca codi 18305 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-18305 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc de la coberta i l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta tota la part superior de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. Conserva l'arrencament de la coberta, probablement una falsa cúpula bastida amb lloses planes. Presenta un diàmetre interior d'1,5m. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-296 | Torrent de Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7206900,2.0395700 | 420112 | 4619211 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82592 | Barraca codi 8496 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8496 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada i la vegetació no en permet l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és quadrada i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb la llinda plana i un arc de descàrrega a la part superior de perfil triangular. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació del marge, que fa pràcticament impossible el seu accés.</p> | 08095-256 | Baga de Vila-rúbia - Torrent de Cisnolla | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7454400,2.0575900 | 421641 | 4621942 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82592-foto-08095-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82592-foto-08095-256-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82621 | Barraca codi 12713 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12713 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una doble llinda plana i els brancals bastits amb roca natural de la zona i blocs de pedra escairats. L'interior compta amb banc per seure bastit amb lloses de pedra planes. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-285 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7444000,2.0488600 | 420914 | 4621835 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82621-foto-08095-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82621-foto-08095-285-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82576 | Barraca codi 4756 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-4756 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és circular (1,2m de diàmetre) i està coberta amb una falsa cúpula. L'alçada interior és d'1,5m, amb un gruix de parets de 0,75m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una amplada exterior de 0,45m i una interior de 0,40m. També compta amb una finestra d'obertura quadrada, a la part posterior de l'accés, i s'observen restes d'un voladís disposat en origen a tot el perímetre. No ha estat restaurada.</p> | 08095-240 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7333900,2.0521600 | 421175 | 4620610 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82576-foto-08095-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82576-foto-08095-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82576-foto-08095-240-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82578 | Barraca codi 4758 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-4758 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Té la coberta enderrocada i està completament coberta de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és circular (2m de diàmetre) i té la coberta completament enderrocada. El gruix de les parets és de 0,85m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una alçada de 1,5m i una amplada de 0,45m. També compta amb una finestra oberta a la part posterior de l'accés i aprofita la roca natural del terreny com a part de la construcció. No ha estat restaurada.</p> | 08095-242 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7455000,2.0554300 | 421462 | 4621951 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82578-foto-08095-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82578-foto-08095-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82578-foto-08095-242-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82650 | Barraca dels Pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pobres-0 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 25-02-2020). Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és de ferradura i està coberta amb una falsa cúpula. Tant els murs laterals com el frontal tenen un perfil rectilini, mentre que en el cas del dorsal és arrodonit. L'accés es fa mitjançant un gran portal d'accés rectangular, amb la llinda de llosa plana. L'interior compta amb una alçada considerable (s'hi pot estar dret) i uns 2 metres d'amplada per 1,5 de longitud. No ha estat restaurada.</p> | 08095-314 | Camí de Granera a Sant Llorenç Savall | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca s'anomena dels Pobres en referència a la gent sense recursos que hi feia estada, tot passant pel camí ral que va en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7194400,2.0615900 | 421942 | 4619052 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82650-foto-08095-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82650-foto-08095-314-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i algunes imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. La barraca està identificada amb el codi 20273. Una de les imatges ha esta cedida pel sr. Pere Genescà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82633 | Barraca de cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-cintet | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | Lleuger enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és rectangular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana. Al costat del portal s'observa un lleuger enderroc de l'estructura. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-297 | Serra de cal Cintet | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7216000,2.0528400 | 421217 | 4619300 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82633-foto-08095-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82633-foto-08095-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82633-foto-08095-297-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82581 | Barraca codi 8444 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8444 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral, situat a la banda de llevant. L'abundant vegetació de la zona fa molt complicat el seu accés.</p> | 08095-245 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7400500,2.0406500 | 420226 | 4621360 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82582 | Barraca codi 8445 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8445 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral. L'abundant vegetació del marge fa impossible accedir fins a la barraca.</p> | 08095-246 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7391200,2.0398200 | 420156 | 4621257 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82582-foto-08095-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82582-foto-08095-246-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82602 | Barraca codi 10750 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10750 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc important (coberta i lateral). | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular, tot i que lleugerament quadrada, i està coberta amb una falsa cúpula força enderrocada. De fet, l'enderroc també afecta tota la part posterior de l'estructura. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. L'abundant vegetació de la zona fa molt difícil el seu accés.</p> | 08095-266 | Sot de Sant Martí | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7287000,2.0505300 | 421034 | 4620090 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82602-foto-08095-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82602-foto-08095-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82602-foto-08095-266-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82611 | Barraca codi 11889 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11889 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta i d'un lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta interior és ovalada, tot i que compta amb un afegit lateral que fa que exteriorment sigui irregular. Està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura trapezoïdal, amb la llinda plana. Al seu costat s'observa un enderroc lateral del parament. No ha estat restaurada i està afectada per la vegetació de la zona</p> | 08095-275 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7242400,2.0491000 | 420909 | 4619596 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82605 | Barraca codi 10862 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10862 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes i abundant pedruscall a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. En l'actualitat, l'abundant vegetació de la zona fa impossible el seu accés.</p> | 08095-269 | Serrat de les Puces | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7299600,2.0725300 | 422865 | 4620210 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82605-foto-08095-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82605-foto-08095-269-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82610 | Barraca codi 11854 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11854 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Elevat grau d'enderroc i afectada per la vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta bona part de l'estructura. Ha perdut l'accés, tota la part posterior de l'estructura i bona part de la coberta, tot i que era de falsa cúpula. L'interior està colonitzat per la vegetació arbustiva. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa força difícil el seu accés.</p> | 08095-274 | Serra de cal Cintet | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7210000,2.0437000 | 420456 | 4619242 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82610-foto-08095-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82610-foto-08095-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82610-foto-08095-274-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82640 | Barraca del Barri de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-barri-de-baix | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals completament rehabilitat. La construcció està inclosa dins d'una finca delimitada amb una tanca metàl·lica, fet pel qual no s'ha pogut veure la coberta. Actualment, l'estructura està rehabilitada i la pedra lligada amb morter.</p> | 08095-304 | Prop de can Creus - Barri de Baix | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7322900,2.0668200 | 422393 | 4620474 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.