Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82347 | Castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 122-125. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Vol. II. Barcelona: Dalmau, p. 218-224. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 131-136. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GONZÁLEZ REYES, Carlos (2013). 'Encumbramiento de un linaje. Aproximación al ascenso político y económico de los barones de Granera entre los siglos XIII y XV'. Ab Initio, 7, p. 59-86, disponible a www.ab-initio.es. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992). 'Castell de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 34-37. MASÓ, Òscar (2014). 'La presència d'opus spicatum al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i voltants. Inventari aproximat d'un llegat singular que cal preservar'. VIII Trobada d'Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 139-140. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1476-1480. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 360-361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 107-108. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 29-46. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.catalunyamedieval.es/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XII-XIV | Les estances de l'interior estan força enderrocades, sobretot pel que fa a les cobertes. | <p>Edifici de planta poligonal allargassada situat a l'extrem sud-oest de la carena del Castell, presidint el barri al que dóna nom. Està bastit damunt d'un basament rocós natural que li fa de peanya i al qual s'adapta. Conserva tot el perímetre, amb una alçada de murs considerable. Aquestes estructures estan bastides en carreus de pedra lligats amb morter de calç i disposats en filades regulars. L'accés principal està situat a la banda de llevant, és d'arc de mig punt adovellat i està tancat amb una gran reixa de ferro. Al mur de ponent destaquen quatre arquivoltes en gradació que salven la gran escletxa existent al basament rocós, aprofitant d'aquesta manera tot el possible espai constructiu. Aquestes arquivoltes amaguen una poterna que aprofita l'esquerda per escapar del recinte en cas necessari. En aquest mateix parament també destaca una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana sostinguda amb permòdols. A la façana de tramuntana destaca un finestral doble d'arc de mig punt bastit en pedra, amb un pilar central. També hi ha algunes espitlleres i sageteres, que també es troben al mur de ponent, i les restes d'un matacà bastit en pedra també. A l'interior es conserven diverses estances, destacant una sala coberta amb una gran volta de canó i una cisterna excavada a la roca natural.També hi ha les restes d'una capella que presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana monolítica i un òcul de pedra damunt seu. També hi ha altres estances de cronologia i funcionalitat desconeguda, algunes d'elles amb obertures d'arc de mig punt adovellades, d'arc rebaixat i finestres amb festejadors. A l'interior del recinte, al costat de la gran sala, hi ha les restes d'un mur d'opus spicatum.</p> | 08095-1 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>La primera referència documental relacionada amb el castell de Granera (castrum de Granaria) és de l'any 971. Estava integrat al comtat de Manresa. En origen era propietat de la casa comtal de Barcelona, tot i que l'any 1023 fou empenyorat per la comtessa Ermessenda al seu fill Berenguer Ramon I en garantia de la pau que li havia jurat. Posteriorment, el castell fou infeudat als senyors de Balsareny amb anterioritat a l'any 1025. L'any 1046, Bernat Guifré de Balsareny el llega a la seva neboda Guisla a través de la qual passa a mans dels vescomtes de Barcelona, que al seu torn l'infeuden a Arbert de Castellvell a finals del segle XII. Durant el segle XIII, el castell i el seu domini tornen a la casa reial la qual l'infeuda primerament a la família Bell-lloc i després als Gravalosa (1310-1345). L'any 1375, el rei Pere III ven el castell amb tota la jurisdicció i els drets al seu conseller Pere de Planella, restant els Planella com a propietaris fins a finals del segle XVI, passant en aquest moment a la família Despalau. A mitjans del segle XVII, l'any 1642 Maria de Despalau ven el castell i el terme a Jacint Sala i Cervera, que fou nomenat baró de Granera l'any 1643 pel rei Felip IV de Castella. Posteriorment, tant el castell com el títol passen altra vegada als Planella mitjançant una aliança matrimonial i, finalment, als Amat, marquesos de Castellbell. La capella del castell està datada en el segle XVII i està dedicada a Santa Maria. Al segle XX, a la dècada dels anys 70, la Diputació de Barcelona realitzà al castell una campanya de neteja i consolidació i es tancà el recinte. Aquestes tasques foren supervisades per Camil Pallàs. L'any 1994 va patir un incendi i s'hi van fer obres de consolidació. També hi havia un projecte per transformar-lo en hostal o parador turístic que no es dugué a terme.</p> | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82347-foto-08095-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82347-foto-08095-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí que puja fins al portal d'accés principal es troba empedrat. En el lloc on s'inicia aquest camí hi ha un pou excavat al subsòl, actualment delimitat amb una tanca. | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82379 | Pallissa de can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-can-creus | <p>PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 262-265 [Inèdit].</p> | XVII-XVIII | La coberta està en força mal estat i les façanes un pèl degradades. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia, i l'edifici està organitzat en un sol nivell. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta i una llosa de pedra plana a mode de voladís. Conserva un dels brancals originals, bastit amb maons. Damunt seu hi ha una finestra d'obertura irregular sota coberta, amb l'ampit i els brancals de pedra i la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08095-43 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>Tot i que en origen la construcció estava destinada al bestiar, sembla ser que en algun moment fou habitada segons les informacions aportades per l'Ajuntament de Granera.</p> | 41.7329700,2.0661600 | 422339 | 4620550 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82379-foto-08095-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82379-foto-08095-43-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82384 | Cal Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gall | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 49. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XIX-XX | Els revestiments exteriors estan força degradats. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de migdia de cal Merla. Està format per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, orientada a ponent. S'organitza en planta baixa i pis. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars, les de la façana principal amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Per contra, les obertures de les façanes de llevant i migdia estan bastides en pedra i maons, tot i que també presenten un revestiment arrebossat. A l'extrem sud-oest de l'edifici, donant accés al portal d'entrada principal mitjançant unes escales d'obra, hi ha un volum rectangular d'un sol nivell cobert amb una terrassa delimitada amb barana de ferro. Del volum situat a la cantonada nord-oest destaca la coberta, sostinguda amb un sostre de bigues i llates de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment i maons, amb els paraments arrebossats.</p> | 08095-48 | Carrer de Vic - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Gall' tenia el número 7, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Girbau'.</p> | 41.7303400,2.0640300 | 422158 | 4620260 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82384-foto-08095-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82384-foto-08095-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82384-foto-08095-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82402 | El Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carner-0 | <p>BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Dalmau, p. 43, 85, 95. CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 47-48. 'Concert al Carner'. La Granària, 41, 2016, p. 10-11. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 131. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 34-35. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. ORDEIG I MATA, Ramon (1999). Els comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, vol. 1 (p. 384), vol. 2 (p. 912-913, 1009-1010). PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 31-33, 37-39, 43, 93, 94, 97, 98, 107. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 159-164 [Inèdit]. VILA I PURTÍ, Xavier (2008). El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Dalmau, p. 68. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Https://www.enciclopedia.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XVIII | En procés de rehabilitació. | <p>Masia aïllada de grans dimensions i en procés de rehabilitació, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Està bastida damunt d'una plataforma rocosa elevada i compta amb un espai de barri o pati interior tancat. S'hi accedeix mitjançant un gran portal de fusta delimitat amb pilars de maons i protegit amb un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb barbacana de fusta. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati interior, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. A l'extrem de llevant hi ha un altre portal rectangular, amb la llinda de fusta. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades en pedra, majoritàriament amb els ampits motllurats. De fet, tot el volum presenta aquesta tipologia de finestra a la resta de paraments. Adossat a la façana de llevant hi ha les restes d'un volum rectangular que ha perdut la coberta, tot i que era d'un sol vessant i estava organitzat en un sol nivell. Conserva un portal d'accés d'arc de mig punt bastit en maons. La façana de tramuntana compta amb les restes d'un cos rectangular adossat i enrunat, que tenia la coberta d'un sol vessant i estava distribuït en una sola planta. Al seu costat hi ha un volum semicircular corresponent a una cisterna, que conserva una obertura rectangular. La resta de volums s'adossen als extrems de la façana principal, delimitant lateralment el pati interior. A l'extrem de llevant hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta dues grans obertures d'arc de mig punt a la planta baixa, dues d'arc rebaixat al pis i dues més rectangulars, amb les llindes de fusta, a la façana de ponent. Alhora, adossat a l'extrem de ponent del volum principal, hi ha un antic cobert rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una planta. A ponent hi ha un altre volum rectangular amb teulada de vidre i de recent factura. Per últim, als extrems de llevant i migdia del pati, hi ha dos volums de planta rectangular més. El de migdia compta amb grans obertures d'arc de mig punt bastides en pedra i un portal de les mateixes característiques obert a la façana de ponent. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment. Les cantoneres estan embellides amb carreus i pedra desbastada.</p> | 08095-66 | Horta del Carner | <p>La primera referència documental de la masia és de l'any 898 (també és el primer document històric sobre la comarca del Moianès i pertany al fons documental del monestir de Sant Benet del Bages). Es tracta de la venda d'unes terres al lloc anomenat els Carners ('ipsos Carnarius') dins del terme del castell de Terçol, en el terme municipal de Castellterçol (Vila, 2008: 68; Bolós, 2004: 95). Inicialment, les terres de l'actual Moianès formaven part del bisbat de Vic i del comtat d'Osona. Al segle X, aquest comtat quedà dividit en dos: el comtat d'Osona i el de Manresa (es tracta d'una denominació territorial, donat que el comtat de Manresa mai fou organitzat ni dominat per cap noble i sempre va estar unit al d'Osona). A partir d'aquest moment, la majoria de pobles van passar a formar part del comtat de Manresa, Granera inclòs (Vila, 2008: 68). Dins del fons documental de Sant Benet del Bages, el mas ja apareix esmentat en el sector de Sant Julià d'Úixols l'any 946 (Pladevall, 1991: 107). Entre els anys 980 i 1078 s'efectuaren un seguit de donacions de cases amb terres, vinyes, etc al lloc del Carner, encara dins del terme de Castellterçol i en favor del monestir de Sant Benet del Bages. D'aquesta manera, aquest lloc passà a ser propietat del monestir bagenc (Pladevall, 1991: 33, 37). Moltes d'aquestes propietats pertanyien al bisbe Guadamir. Cal mencionar que, des de finals del segle XI, la documentació existent reflecteix que el Carner pertany al terme de Granera i no pas al de Castellterçol, tot i que sempre dins de la parròquia de Sant Julià d'Úixols (Pladevall, 1991: 37). Entre els segles XII i XIV existeixen dos masos Carner, el superior i l'inferior (o també el Carner d'Amunt i el d'Avall) (Pladevall, 1991: 93). L'any 1213 apareix un personatge anomenat 'Joan Calvó del Carner' que conreava unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages (Pladevall, 1991: 37). Hi ha constància documental també que a partir de l'any 1305 i fins el 1385, l'abat de Sant Benet passava comptes amb els hereus del Carner dels béns que aquests administraven a Granera (Pladevall, 1991: 39). El mas també apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370 dins de la sufragània de Sant Julià Úixols. Al segle XV, la masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Carner', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Carner encara pertany a la sufragània de Sant Julià i, posteriorment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 com pertanyent a Jaume Carner, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també, tot i que s'especifica que té un àlies, 'Olzet'. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter de llevant, els números i els seus propietaris. En aquest document hi consta que l'Antonio Carner és el propietari de la casa, identificada amb el número 8, tot i que qui l'habita és en Jose Vila. També menciona que tenia un paller. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa del Carné' (Pont, 2016: 48). L'any 2016, dins del actes del tercer festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert de jazz i cançó francesa a l'arbreda que hi ha a l'entrada a la finca, i una demostració de doma. Segons la documentació consultada, a la construcció hi ha diverses llindes datades i decorades: any 1722 amb l'anagrama de Jesús IHS, una altra llinda datada el 1709, el nom de la construcció i fins i tot uns ocells esculpits (Capdevila, 2001: 48). En l'actualitat, l'edifici està essent objecte d'una gran rehabilitació i reforma que encara no ha finalitzat.</p> | 41.7328700,2.0895000 | 424280 | 4620518 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82402-foto-08095-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82402-foto-08095-66-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca està delimitada amb una tanca metàl·lica. Al costat de la porta que li dóna accés hi ha una bassa de fang de planta irregular, que s'omple amb l'aigua de pluja. A l'exterior de la finca, a l'altra banda del camí, hi ha una destacable arbreda formada per avets i algun exemplar de sequoia. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el nom Carner significa dipòsit de cadàver. Pel que sembla, tot i que no s'ha pogut contrastar, a la zona del Carner hi havia unes tombes probablement medievals (Garcia-Pey, 2004: 35). | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82413 | El Corralot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralot-0 | <p>PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 252-256 [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | Una part de la construcció està enrunada. | <p>Edifici aïllat i envoltat de camps de conreu, que està format per dos cossos adossats organitzats en un sol nivell. El volum principal presenta una coberta de dues vessants de planxa metàl·lica, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada al sud-oest. Presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb maons, i amb els brancals fets de carreus de pedra. A la façana de ponent hi ha dues petites obertures rectangulars bastides en pedra i utilitzades com a forats de ventilació. L'altre volum presenta la part de tramuntana enrunada i sense coberta. La de migdia, en canvi, compta amb una coberta de teula àrab d'un sol vessant i conserva un portal d'accés rectangular, amb un dels brancals bastits en pedra, l'altre reformat amb maons i carreus de pedra i la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de irregularment i lligada amb morter. El volum principal té els paraments arrebossats.</p> | 08095-77 | Pla de l'Óssol | <p>Es tracta d'una antiga borda o corral destinat a les tasques agropecuàries que, segons les informacions aportades per l'Ajuntament de Granera, també fou habitada. Pel que sembla, antigament la construcció era coneguda com a cal Mateu.</p> | 41.7169200,2.0683400 | 422501 | 4618766 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82413-foto-08095-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82413-foto-08095-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82413-foto-08095-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82414 | Puigdomènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdomenech | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 66-67. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. NAVINÉS, Jordi (2013). 'Les masies de Granera. Mas Puigdomènec'. La Granària, 31. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 98. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 142-146 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES/1577/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVIII-XXI | En rehabilitació. | <p>Masia aïllada en procés de rehabilitació, que ha estat força transformada. Consta de dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de dues vessants inacabada, amb el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa i dos pisos. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre cos rectangular amb coberta de dues vessants, i organitzat en un sol nivell. En general, la construcció presenta majoritàriament obertures reformades de nova factura. A la façana principal, orientada a migdia, hi ha un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus i una altra porta rectangular bastida en pedra també. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb carreus als brancals, llindes planes i ampits motllurats (la que està situada damunt del pis té la llinda decorada amb un doble arc apuntat). També hi ha quatre petites finestres d'obertura quadrada, tres a la planta baixa i una al pis, emmarcades amb carreus de pedra. La façana de llevant compta amb dues finestres d'arc de mig punt bessones situades a la segona planta i bastides amb maons. Al primer pis hi ha tres finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i els ampits motllurats. També hi ha un petit volum rectangular adossat a aquest parament. De la façana de ponent destaca un finestral triple d'arc conopial, tot i que de nova factura també, i una antiga finestra emmarcada amb carreus de pedra i reconvertida en un finestral rectangular. A l'interior de l'edifici s'observen portals d'arc rebaixat, apuntat i de mig punt bastits en pedra i una pica de pedra integrada dins d'una fornícula. La construcció està bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada regularment i lligada amb morter, amb pedres de tamany més petit per regularitzar les filades. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. Davant de la façana principal hi ha un volum bastit en pedra força enrunat, que té un dels murs de perímetre semicircular i compta amb una planta soterrada. Aquest volum, que en origen estava destinat a les tasques agropecuàries, està fonamentat en la roca natural de la zona i presenta un espai cobert amb volta de canó bastida en pedra. El sostre d'aquest espai soterrat regularitza l'espai davanter de la façana principal.</p> | 08095-78 | Serra de Puigdomènec | <p>La masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497 com 'Puig Domènech', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas pertany a la sufragània de Sant Julià d'Úixols i, posteriorment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Can Puig Domenech' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7240600,2.0852200 | 423913 | 4619544 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82414-foto-08095-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82414-foto-08095-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat del camí que dóna accés a la masia hi ha un antic cobert enrunat. Al seu voltant hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9540), que estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82418 | El Solà del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-del-sot | <p>CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 24-27. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 81. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 43, 97. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 165-170 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVI-XVIII | Alguns dels volums i cobertes de la construcció estan força enrunats. | <p>Masia aïllada amb un espai de barri o pati interior, que està formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants recrescuda, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els emmarcaments fets amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca, a l'extrem de migdia del parament, una finestra d'arc conopial trilobulat amb les impostes decorades. Les finestres del pis superior estan emmarcades amb maons. De la façana nord-oest també destaca una finestra rectangular emmarcada en pedra, i amb l'intradós motllurat. Aquest volum principal està envoltat de cossos auxiliars de planta rectangular, amb cobertes d'un sol vessant força enrunades. Tancant el pati per la banda de llevant hi ha tres volums aïllats força enrunats. Un d'ells conserva un portal d'arc rebaixat bastit en maons. L'accés al pati es fa per la banda mitjançant un portal rectangular, protegit amb un voladís de dues aigües força enrunat. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i lligada amb morter de calç.</p> | 08095-82 | Torrent del Pererol | <p>El mas apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, dins de la sufragània de Sant Julià Úixols. Posteriorment, la masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Finalment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Fins a finals del segle XX, a la masia hi havia masovers.</p> | 41.7237300,2.1050300 | 425561 | 4619490 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82418-foto-08095-82-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la banda sud-est de la construcció es conserven les restes de l'antiga era, bastida en cairons. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 94|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82421 | Fàbrica del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-marcet | <p>BUBÉ OLLER, Joan (2013). Intervenció en la façana est de Castellterçol i reprogramació de l'antiga fàbrica tèxtil ANLA en complex municipal. (Projecte Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona TECH). Consultat des de https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/18717 COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. COMAS I DURAN, Pere (1985-1988). 'Granera'. Revista Plaça Gran, col. Pobles del Vallès. Granollers. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 54. MEIJIDE FERNÁNDEZ, Andrea (2014). Rehabilitació i canvi d'ús de la colònia tèxtil Manso Agulló a hostal rural. PFG Escola d'Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull [Inèdit]. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). 'Sortida per un sector del Moianès'. Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 455. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.enciclopedia.cat/[Consulta: 15-03-2019].</p> | XX | Algunes de les naus han perdut les cobertes. | <p>Conjunt arquitectònic situat a la banda de llevant del torrent del Marcet i format per tres grans naus industrials, la casa de l'amo i els habitatges pels treballadors. Les naus són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum de la banda de ponent presenta obertures rectangulars i d'arc rebaixat bastides en maons i de grans dimensions. Ha perdut completament la coberta. A l'interior, els espais estan coberts amb sostre de bigues de ferro i revoltons. La part posterior del volum es correspon amb els habitatges pels treballadors. Compta amb obertures rectangulars bastides en maons i té una gran bassa de planta rectangular a l'extrem de migdia. El volum central també compta amb grans finestrals d'obertura rectangular, està bastit en maons i amb els paraments arrebossats. Té la coberta malmesa i està en estat d'abandonament total. Darrera d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular colonitzat per l'abundant vegetació existent a la zona. A la banda de llevant del conjunt, elevada respecte a la resta, hi ha l'antiga casa de l'amo. És rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzada en dos nivells. Presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt. De la façana principal, orientada a migdia, destaca una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. La construcció té els paraments emblanquinats.</p> | 08095-85 | Torrent del Marcet | <p>Segons la documentació consultada, la petita colònia industrial del Marcet té el seu origen en una antiga masia. Entre els anys 1895 i 1905, Joaquim Roger (propietari de l'antiga fàbrica de teixits i filats Roger de Castellterçol) i el seu fill Hipòlit Roger Salabert creen un gran grup industrial amb una nova fàbrica tèxtil a Castellterçol (el Vapor). Segons la documentació consultada referent al municipi de Castellterçol (Bubé Oller, 2013), també funden una fàbrica de tints a Granera (El Marcet) i una fàbrica a Santa Maria de Oló en aquest mateix període. Tot i aquesta dada, és més probable que la construcció de la colònia del Marcet es dugués a terme a partir de l'any 1940. Posteriorment, a mitjans dels anys 60 del segle XX, la propietat de la fàbrica passa a mans de Joaquim Roger i Amat (filatura i cotó), que es parteix la propietat del grup industrial amb el seu germà Josep Maria Roger (teixits). Productivament, el Marcet es dedicava al tint i al blanqueig de teixits i fils. Hi van arribar a treballar una trentena de persones, la majoria veïns de Granera i Castellterçol. La fàbrica cessà la seva producció entre els anys 70 i 80 del segle XX. Actualment, alguns dels edificis estan destinats a habitatges de segona residència.</p> | 41.7385900,2.0774900 | 423288 | 4621164 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82425 | Bassa de cal Quims | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-quims | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34.</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida en una de les feixes del terreny, just en el marge de la mateixa. Està excavada al subsòl i bastida en pedra desbastada de mida mitjana, disposada en filades regulars i amb pedres petites per falcar-les. L'interior compta amb un revestiment lliscat força degradat. També hi ha una escala de dos graons de pedra per accedir-hi i una petita obertura rectangular a la cantonada sud-est de l'estructura. A l'exterior, adossades al mur de llevant per la part inferior, hi ha dues piques rectangulars superposades.</p> | 08095-89 | Camí del Prat - Barri de Baix | 41.7273000,2.0626000 | 422036 | 4619924 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82425-foto-08095-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82425-foto-08095-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82425-foto-08095-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82430 | Bassa del mas Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-mas-clapers | XVIII-XIX | Afectada per la vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada a la banda de migdia del mas Clapers, al bell mig d'una zona boscosa situada al costat del pla de l'Óssol. Presenta una planta ovalada, amb la banda de llevant bastida en pedra sense treballar de diverses mides i sense lligar. L'aigua que la omple no permet saber la seva profunditat. Un corriol envolta tot el perímetre de la bassa.</p> | 08095-94 | Pla de l'Óssol | <p>Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja. Aquesta aigua era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes).</p> | 41.7153300,2.0667000 | 422362 | 4618591 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82431 | Bassa del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-prat | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47, 65. 'Restauració de l'element patrimonial 'Bassa del Prat''. La Granària, 3, 2004. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XIX-XX | Plena de llots i abundant vegetació. | <p>Estructura aïllada de grans dimensions, situada al costat de llevant de la font del Prat, entre aquesta i el camí que travessa el Prat connectant el barri de Baix amb els altres dos nuclis urbans de Granera. Presenta una planta irregular i amida uns 22 metres de llargada per uns 10 d'amplada aproximadament. Està bastida en maons i amb la part superior dels murs arranjada amb pedra ben desbastada de mida mitjana, disposada en filades regulars. A les bandes de llevant i tramuntana té uns rebaixos rectangulars a la part superior dels murs, que faciliten l'accés al seu interior. Una tanca de fusta de nova factura delimita tot el seu perímetre.</p> | 08095-95 | Camí del Prat - Barri de Baix | <p>La bassa s'omple amb l'aigua de la font del Prat, situada al seu costat, i que servia per regar les terres del Prat. Fou utilitzada com a safareig públic fins als anys 70 del segle XX. L'any 2004 fou objecte d'una campanya de neteja i rehabilitació: extracció de més d'un metre de fang i llots, buidatge de la font i instal·lació d'un tub de desaigüe de la font al camí passant per l'interior de la bassa. Des de l'any 2005 i fins al 2016 s'hi va celebrar l'Aplec de la bassa del Prat (cantada d'havaneres, rom cremat i sorteig de productes). Es feia una setmana abans de la Festa Major.</p> | 41.7289600,2.0624200 | 422023 | 4620108 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82431-foto-08095-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82431-foto-08095-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82431-foto-08095-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que sembla, l'estructura integrava uns rentadors de pedra i un abeurador pels cavalls també de pedra que no s'han localitzat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82434 | Font i bassa del Solà del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-del-sola-del-sot | <p>CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 26. CAPDEVILA I OLLER, Joan (2003). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 186. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVII-XVIII | La bassa està coberta de vegetació i la font no raja. | <p>Conjunt situat al marge del camí del Solà, a pocs metres al sud-oest de la masia del Solà del Sot. Està format per la font i una bassa d'emmagatzematge, que estan connectades mitjançant una rasa excavada al subsòl. La font està formada per un dipòsit de planta rectangular ben treballat, integrat dins d'una estructura coberta amb una volta de canó bastida en pedra disposada a sardinell, i coberta de terra i vegetació. Una obertura rectangular emmarcada amb maons i pedra, i tancada amb portella de ferro, dóna accés al dipòsit des de l'exterior. Sota la portella hi ha un broc metàl·lic encastat per on raja l'aigua i una aixeta més moderna. L'aigua cau dins d'una pica rectangular bastida en pedra i excavada al subsòl. Al costat de la font hi ha la bassa de planta rectangular. Està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. La part superior dels murs està rematada amb lloses de pedra rectangulars ben escairades. Amida uns 10 metres de llargada i uns 5 metres d'amplada aproximadament.</p> | 08095-98 | Camí del Solà del Sot | 41.7233200,2.1043500 | 425504 | 4619445 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82434-foto-08095-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82434-foto-08095-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82434-foto-08095-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82435 | Font i bassa de la Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-la-torra | <p>GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XIX-XX | Completament cobert de vegetació. | <p>Conjunt situat sota el marge nord del carrer d'accés al barri del Castell, un cop passat el creuament que porta a la masia de la Torra. Està format per la font i una bassa d'emmagatzematge situada al seu costat. La font està formada per un gran mur adossat al marge del terreny. Està bastit en pedra i presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat. A la part inferior hi ha una obertura rectangular que integra l'aixeta de botó per on brolla l'aigua. Està protegida amb una portella de ferro que es pot obrir verticalment, quedant anclada al mur mitjançant un ganxo i una cadena. Al costat del mur hi ha la bassa. És de planta rectangular, està bastida en pedra i amb un revestiment lliscant a l'interior força degradat. També compta amb una petita estructura bastida en maons, i situada a l'extrem sud-oest de la bassa.</p> | 08095-99 | Barri del Castell | 41.7270100,2.0603000 | 421844 | 4619894 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82435-foto-08095-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82435-foto-08095-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82435-foto-08095-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està senyalitzada amb un petit cartell enganxat a un arbre i compta amb unes escales que baixen des del carrer. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82437 | Font i bassa de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-la-baga | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25, 39. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].</p> | XX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Conjunt situat a la vessant de migdia del torrent del Salamó, en un terreny en pendent situat en els primers contraforts de la serra de l'Óssol. La font està excavada al subsòl i bastida en pedra. Compta amb un broc metàl·lic integrat al marge de pedra, per on brolla l'aigua. Aquesta cau dins d'una pica de planta rectangular bastida en pedra, que presenta un arranjament fet amb maons plans. A partir de la pica, l'aigua escola mitjançant una canalització empedrada que la condueix fins a la bassa. La bassa és de planta irregular allargassada, està excavada al subsòl i actualment coberta de l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-101 | Torrent del Salamó | <p>En origen, la font era utilitzada pels habitants del mas Tantinyà.</p> | 41.7180500,2.0721100 | 422816 | 4618888 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82437-foto-08095-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82437-foto-08095-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82437-foto-08095-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa servia per regar els horts que hi havia sota seu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82438 | Font i bassa de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-trens | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87.</p> | XIX-XX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Conjunt situat a la banda de ponent de la masia de Trens, prop del torrent de la font del mateix nom. La font està situada en el marge d'una de les feixes de la zona, que està bastida en pedra. L'aigua brolla mitjançant una aixeta de nova factura que està encastada al mur. Actualment, l'aixeta compta amb un tub de plàstic negre que marxa en direcció a la bassa. A la part superior del mur hi ha la boca de la mina de la que s'alimenta la font i també la bassa. Aquesta mina està bastida en pedra, de secció rectangular. La bassa està situada al damunt de la font, és de grans dimensions i planta rectangular. Està bastida en maons, amb un revestiment arrebossat a l'exterior i un lliscat interior. Amida uns 15 metres de llargada per uns 5 d'amplada, i està delimitada per una tanca metàl·lica amb pilars de formigó pintats de color blanc i vermell.</p> | 08095-102 | Torrent de la Font de Trens | <p>L'aigua de la bassa servia per regar els horts de la masia de Trens.</p> | 41.7156000,2.0535400 | 421268 | 4618633 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82438-foto-08095-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82438-foto-08095-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82438-foto-08095-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que sembla, un sobreeixidor feia pujar l'aigua fins a la bassa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82444 | Font de les Febres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-febres-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del camí que va del Salamó a Salvatges, en un terreny en pendent pronunciat. Està situada en un replà del terreny, al peu d'un marge rocós on hi ha una escletxa per la que s'escola l'aigua. Està formada per un dipòsit de planta rectangular bastit en pedra i maons, amb una petita coberta de teula àrab d'un sol vessant. Encastat al frontal d'aquesta estructura hi ha una aixeta metàl·lica de botó per on raja l'aigua. Aquesta aigua cau dins d'una pica de planta rectangular delimitada amb maons. L'estructura està coberta de molsa donat el grau d'humitat de la zona. Un corriol ascendent li dóna accés. En els darrers metres cal grimpar lleugerament.</p> | 08095-108 | Torrent de les Febres | <p>L'aigua d'aquesta font tenia fama de ser molt bona per a curar les febres i també per al ronyó. Juntament amb les fonts del Marcet i la Roca, i segons l'època de l'any, es creïa que les seves aigües tenien propietats diferents.</p> | 41.7148200,2.0963300 | 424827 | 4618508 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està senyalitzada amb dos petits cartells identificatius, un al trencant del camí i l'altre damunt de l'estructura, i està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Segons les informacions obtingudes, un veí de Granera la va arranjar i senyalitzar fa pocs anys. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82445 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-3 | <p>'Font Nova'. La Granària, 22, 2009, p. 19-20. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 45. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XX | El revestiment del dipòsit està força degradat. | <p>Font aïllada situada al camí que comunica els barris del Castell i l'Església, en una zona boscosa. Està formada per un gran dipòsit de planta rectangular, adossat al marge rocós de llevant del camí. Està bastit en pedra i maons, i compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix els murs. A la part inferior del frontal d'aquesta estructura hi ha la font pròpiament dita, formada per una obertura d'arc de mig punt que integra l'aixeta metàl·lica de botó per on raja. Una petita portella metàl·lica la protegeix, tot i que està força degradada. L'aigua cau dins d'una pica semicircular excavada al subsòl i bastida en pedra. També hi ha un registre de ventilació metàl·lic i rectangular situat damunt l'aixeta. Al seu costat, i gravat damunt del revestiment, hi ha la data 1949. A banda i banda de l'aixeta hi ha dos bancs de pedra correguts. L'espai situat davant de l'estructura presenta el paviment empedrat.</p> | 08095-109 | Camí de la Font Nova | <p>L'any 2009, la font i el seu entorn foren objecte d'una campanya d'adequació i arranjament. Aquesta campanya consistí en la neteja de la font i del camí que li dóna accés, la pavimentació dels voltants de l'estructura, la instal·lació d'un banc i d'una taula de pícnic i la il·luminació del camí.</p> | 41.7259000,2.0584800 | 421691 | 4619772 | 1949 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82445-foto-08095-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82445-foto-08095-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82445-foto-08095-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la font també és coneguda com la Font de l'Església. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 82451 | Font del Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-capella-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 33.</p> | XX | Tant el seu accés com la font estan cobertes de vegetació. | <p>Font aïllada situada sota el camí que comunica els barris del Castell i l'Església, en una zona boscosa a la que s'accedeix per un corriol descendent darrera de l'església. La font està integrada dins d'un mur adossat en un dels marges del terreny. Està bastit en pedra de diverses mides, disposada irregularment i amb un revestiment arrebossat. La font es troba tancada dins d'una fornícula d'obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra. Està protegida per una portella de ferro tancada amb un pany.</p> | 08095-115 | Sot de Sant Martí | <p>Els terrenys pertanyen al bisbat de Vic. Antigament, el capellà de la parròquia va tancar la font. El sr. Xirau, veí d'una de les cases del voltant, li pagava un tant a canvi de poder agafar aigua.</p> | 41.7258000,2.0578600 | 421640 | 4619762 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82451-foto-08095-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82451-foto-08095-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82451-foto-08095-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82452 | Font i safareig del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-carner | <p>BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Dalmau, p. 95. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 34-35.</p> | XVIII-XX | El mur nord del safareig està força degradat. | <p>Conjunt situat sota la masia del Carner, a la banda sud-oest de la mateixa i al començament del torrent. La font està situada en el marge rocós del terreny. Consisteix en una boca de mina d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb pedra ben escairada. S'intueix l'arrencament d'un arc superior bastit en pedra, tot i que actualment està força degradat. L'interior de l'estructura és rectangular, a mode dipòsit i ple d'aigua. També s'observa algun arranjament més modern. Davant de la font hi ha el safareig, de planta quadrada i bastit en pedra. La part superior dels murs està rematada amb maons plans. En orígen, a la part superior del mur de tramuntana hi havia la zona per rentar, tot i que actualment no queda cap rastre.</p> | 08095-116 | Torrent del Carner | <p>La primera referència documental relacionada amb la font del Carner o 'fonte de ipso Carnero' és de l'any 960 (Bolós, 2004: 95), tot i que no es pot assegurar que es tracti del mateix element. Les peces que formaven el rentador del safareig foren alterades per evitar que els animals hi caiguessin i s'ofeguessin.</p> | 41.7314200,2.0879700 | 424151 | 4620359 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82452-foto-08095-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82452-foto-08095-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82452-foto-08095-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la font és difícil donat que la finca del Carner està delimitada amb tanques metàl·liques que impedeixen el pas. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82453 | Font de l'horta del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-carner | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 35, 51.</p> | XVIII-XX | La bassa està força coberta d'abundant vegetació. | <p>Conjunt situat al sud-est de la masia del Carner, sota el camí que li dóna accés, al marge de llevant del mateix. Consisteix en una boca de mina d'obertura rectangular bastida en pedra i amb un marxapeu ben escairat. L'interior de l'estructura és rectangular i està ple d'aigua. La font està connectada amb una bassa de planta irregular situada al seu davant. Està excavada al subsòl i delimitada amb un mur baix de pedra, tot i que l'abundant vegetació que la cobreix no permet veure si aquesta estructura delimita tot el seu perímetre. A la banda de tramuntana de la bassa hi ha una canalització excavada al subsòl que discorre en paral·lel al torrent. Al costat de la font hi ha les restes d'una pica rectangular de pedra picada.</p> | 08095-117 | Torrent de les Gavinetes | <p>La canalització ajudava a repartir l'aigua a tota la zona, donat que a mitjans del segle XX, en aquests terrenys s'hi cultivaven diferents espècies d'avets i altres arbres.</p> | 41.7273600,2.0936700 | 424620 | 4619903 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82453-foto-08095-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82453-foto-08095-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82453-foto-08095-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tant la font com la bassa servien per regar els horts del voltant i també per abeurar el bestiar. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82457 | Abeuradors de l'Agulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeuradors-de-lagullo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 22-23. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34.</p> | XX | Coberts de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta més o menys rectangular, situada al bell mig d'un torrent que marxa en direcció a la carretera BV-1245, al quilòmetre 7 aproximadament. Es tracta d'un aflorament d'aigua que neix del terra rocós i omple una bassa natural. Per contra, el mur de llevant d'aquesta bassa, que fa de contenció de l'aigua, està bastit en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter. La part superior del mur està rematada amb una filada de pedres ben escairades. L'interior d'aquest mur compta amb un revestiment lliscat. En un dels extrems de la bassa hi ha un registre quadrat modern i a l'altra banda una caseta bastida amb maons.</p> | 08095-121 | Horta de l'Agulló | <p>Antigament, en aquesta zona hi havia unes petites basses on es duïa els animals per abeurar-los.</p> | 41.7376700,2.0715900 | 422796 | 4621067 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A prop de l'estructura hi havia la font de l'Agulló, tot i que no s'ha pogut localitzar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82458 | Forn d'obra de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-trens | <p>Http://granera.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XVII-XIX | Força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra aïllat situat al marge de tramuntana del torrent, prop del camí que li dóna accés. Està format per una cambra de combustió de planta rectangular, bastida amb pedra de diverses mides i lligada amb morter de calç. Les parets interiors estan arrebossades i rubefactades per l'acció del foc i les altes temperatures que soportaven. Amb tot hi ha una inscripció gravada amb l'any 1880. L'accés a la cambra es feia per la banda de migdia mitjançant dues boques d'arc rebaixat bastides amb pedra desbastada disposada a sardinell. Aquest mur és atalussat, seguint el pendent del terreny, i esta bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de les boques s'observen els accessos a la fogaina inferior, mitjançant dues obertures quadrades bastides amb carreus de pedra desbastats.</p> | 08095-122 | Torrent de Trens | <p>És força probable que la data de la cambra de combustió (1880) faci referència a l'any de la darrera cuita, tot i que no es pot assegurar.</p> | 41.7153100,2.0527600 | 421203 | 4618602 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82458-foto-08095-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82458-foto-08095-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82458-foto-08095-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta del forn de coure rajoles, teules, etc., de la masia de Trens. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82459 | Forn d'obra del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-carner | <p>Http://granera.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XVII-XIX | Enrunat i cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra aïllat i situat al marge de llevant d'un camí intern de la finca del Carner, prop del camí que dóna accés a la masia. Està format per una gran cambra de combustió de planta rectangular, bastida amb pedra de diverses mides i lligada amb morter de calç. Les parets interiors estan rubefactades per l'acció del foc i les altes temperatures que soportaven. L'accés a la cambra es feia per la banda de ponent mitjançant dues grans boques d'arc rebaixat bastides amb maons disposats a sardinell. Compten amb arcs de descàrrega superiors bastits en pedra a sardinell també. El mur està fet en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior d'una de les dues boques s'observa l'accés a la fogaina inferior, mitjançant una obertura amb un doble arc rebaixat bastit en maons.</p> | 08095-123 | El Forn del Carner | 41.7314000,2.0892700 | 424259 | 4620355 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82459-foto-08095-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82459-foto-08095-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta del forn de coure rajoles, teules, etc., de la masia del Carner. El seu accés és difícil donat que la finca del Carner està delimitada amb tanques metàl·liques que impedeixen el pas. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82475 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-ii | <p>Https://excursionismecientific.wordpress.com/ [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVII | Lleugerament coberta de molsa i líquens. | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al nord-oest del còdol del Castellar. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. Amida uns 60 centimetres d'alçada per uns 20 centímetres d'amplada. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la representació d'un castell, probable referència al municipi de Castellterçol. Per contra, la cara de migdia presenta l'any 1676 i la representació d'una olla o caldera.</p> | 08095-139 | La Trona - Còdol del Castellar | <p>És probable que la representació de l'olla faci referència al municipi de Calders (Moianès), tot i que no limita territorialment amb Granera.</p> | 41.7442000,2.0587800 | 421739 | 4621804 | 1676 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es podria tractar d'una fita que fes referència a l'antic límit medieval entre les baronies de Calders i Granera. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 82490 | Túnel del revolt de la Coforna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-revolt-de-la-coforna | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XIX-XX | La boca de llevant està coberta d'abundant vegetació. | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i assentada damunt la roca natural de la zona. L'accés o boca de ponent està formada per un arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Aquesta obertura està emmarcada per dos contraforts laterals que la protegeixen, rematats amb lloses de pedra planes. Aquesta boca rep les aigües que baixen de l'horta de l'Agulló mitjançant un salt d'uns 5 metres. La boca de llevant, per contra, està completament coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-154 | Carretera BV-1245, km. 7 | 41.7373100,2.0734800 | 422953 | 4621025 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82490-foto-08095-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82490-foto-08095-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82490-foto-08095-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La paraula coforna indica un lloc estret i fondo. Podria fer referència al baixant que segons les informacions consultades hi ha des del revolt i fins al pantà del Marcet. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82491 | Túnel del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-marcet | XX | Cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Túnel de desaigüe excavat al terreny natural de la zona i disposat sota del camí d'accés a la fàbrica del Marcet, en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada en filades regulars. L'accés o boca de la banda de ponent presenta una llinda plana de pedra al capdamunt de l'obertura. La boca de llevant, en canvi, està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent del Marcet, on desemboca.</p> | 08095-155 | Fàbrica del Marcet | 41.7395100,2.0776400 | 423301 | 4621266 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82491-foto-08095-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82491-foto-08095-155-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82492 | Túnel del torrent de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-torrent-de-trens | XIX | Cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Túnel de desaigüe excavat al terreny natural de la zona, i disposat en sentit est-oest sota del camí que va a Monistrol de Calders des de la carretera de Sant Llorenç Savall. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada en filades regulars i lligada en sec. L'accés o boca de la banda de llevant presenta una llinda plana de pedra al capdamunt de l'obertura, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La boca de llevant, en canvi, està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent. Des del nivell de circulació del camí s'observa com la part superior del túnel està formada per grans lloses de pedra.</p> | 08095-156 | Torrent de Trens | 41.7224900,2.0367200 | 419877 | 4619414 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82492-foto-08095-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82492-foto-08095-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82492-foto-08095-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82493 | Pont del torrent de la font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-font-de-buc | XIX | Cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Petit pont que permet el pas del torrent de la Font de Buc, al costat del punt on aquest s'uneix al torrent de la Rectoria. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, disposada en sentit est-oest delimitant el camí que circula pel damunt. Està bastida en pedres sense treballar de diverses mides, disposades en una filada i encastades al sòl. Estan lligades en sec. La boca de la banda de ponent presenta dues pedres planes sostingudes per un bloc de pedra rectangular que les sosté. L'aigua discorre a través d'ella fins a la banda de llevant, tot i que aquesta part està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent.</p> | 08095-157 | Torrent de la Font de Buc - Torrent de la Rectoria | 41.7288700,2.0374400 | 419945 | 4620121 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82497 | Escala del Girbau de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-del-girbau-de-dalt | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7260 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XIX | Coberta de vegetació. | <p>Escala de marge volada, que presenta els graons encastats en un marge de pedra seca situat entre les masies del Girbau de Dalt i el de Baix,tot i que pertany a la primera. Consta de sis esglaons formats amb lloses de pedra rectangulars de diferents mides.</p> | 08095-161 | Plans del Girbau | <p>Les escales de marge estaven pensades per estalviar temps alhora de moure's d'un marge (o feixa) a un altre. En ocasions estaven encadenades, permetent pujar vàries feixes alhora.</p> | 41.7415800,2.0544300 | 421374 | 4621517 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82497-foto-08095-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82497-foto-08095-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82497-foto-08095-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'escala està situada dins d'una finca tancada amb una cadena. Bàsicament, els esglaons podien estar encastats dins del marge o bé adossats a aquest en forma d'escala. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82499 | Cocó del Coll II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-del-coll-ii | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7253 [Consulta: 26-04-2019].</p> | XIX | Tapiat i cobert de vegetació. | <p>Cocó de marge doble que està integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona i orientat a l'oest. Presenta dues grans obertures rectangulars superposades, amb les llindes planes i els brancals formats amb pedra de diverses mides sense treballar. Els dos cocons estan tapiats amb pedres i terra de la zona.</p> | 08095-163 | Quintana del Coll | <p>Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.</p> | 41.7395000,2.0409500 | 420250 | 4621298 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82499-foto-08095-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82499-foto-08095-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82499-foto-08095-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82500 | Cocó del Segolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-del-segolar | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7253 [Consulta: 26-04-2019].</p> | XIX | L'interior està lleugerament enrunat. | <p>Cocó de marge que està integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona, tot i que en l'actualitat aquest marge o feixa està força desdibuixat. Presenta una orientació sud-oest i està format per una obertura més o menys rectangular, bastida amb la pròpia roca natural de la zona. Als brancals s'observen rastres de l'erosió de la pedra, mentre que la llinda està formada amb un gran bloc de pedra irregular, col·locat en esbiaix.</p> | 08095-164 | El Segolar - Camp de Bonell | <p>Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.</p> | 41.7145000,2.0687200 | 422529 | 4618497 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82500-foto-08095-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82500-foto-08095-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82500-foto-08095-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82507 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo | <p>BOSCH, Josep (1991). 'El neolític antic al Vallès Oriental'. Arraona, 8, III Època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, Museu d'Art de Sabadell, Museu d'Història de Sabadell, p. 9, 10, 20, 25. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat de grans dimensions situada al sud-oest de la masia del Salamó. S'hi accedeix des del camí de la Riera al Salamó, on s'agafa un altre camí a mà esquerra situat uns 50 metres abans de la masia. Aquest camí baixa cap a la riera. En un revolt molt tancat a la dreta hi ha una petita esplanada amb un corriol que dóna accés a la cova. La cavitat està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés, de les quals 5 donen pas a un petit conjunt de galeries reticulars. Els materials arqueològics que s'hi documentaren estan caracteritzats per la presència de fragments de ceràmica amb cordons aplicats, amb incisions epicardials i també un ganivet de sílex, entre d'altres. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-171 | Bosc del Salamó | <p>L'any 1919, Vicenç Renom va realitzar la prospecció i documentació de les terres i materials extrets de la cova del Salamó per un pastor de la zona. L'any 2016, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de resta arqueològica, tot i que s'observaren alguns desprendiments de pedres i restes de fogueres recents.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Cronològicament, el jaciment està comprès entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.). | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82509 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat amb una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries formant una retícula. Pel que sembla, a l'extrem sud-est de la sala més gran, hi ha una cata rectangular de 4x2,5m i 1m de profunditat. Els materials recollits no permeten establir cap cronologia pel jaciment. S'hi accedeix des del quilòmetre 6 de la BV-1245 de Castellterçol a Granera. S'agafa un camí a la banda de migdia de la carretera, que discorre per la banda de ponent del torrent de les Tutes. Al cap de 800m, on la vegetació clareja, cal agafar un corriol una mica desdibuixat que baixa en direcció al torrent, que porta fins a l'entrada de la cova.</p> | 08095-173 | Baga del Marcet | <p>Segons Antoni Pladevall, a la cova s'hi amagaren bandolers i pròfugs de les guerres. El mateix autor les anomena coves o grutes de óles Tutesó. La cata documentada a l'interior de la cova es va realitzar amb anterioritat a l'any 1973.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la cronologia és desconeguda. Els materials estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82510 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat situada a la banda de llevant del torrent de la Riera, damunt d'aquest, en un terreny molt emboscat i disposat en pendent pronunciat. S'hi accedeix des del camí del Marcet, que discorre en paral·lel al torrent. Uns 50 metres abans del pantà del Marcet, cal agafar un corriol a mà dreta, que porta fins a un mur de contenció bastit dins del cabal del torrent. Després de creuar-lo pel damunt, cal pujar el vessant en direcció est fins a la cova. La cavitat està orientada a ponent i presenta una boca d'accés en forma de fissura estreta de 2m de longitud. Desemboca en una sala on es bifurquen tres galeries, tot i que només la de llevant continua cap a l'interior. Es van documentar uns fragments de ceràmica, que estableixen la datació del jaciment dins del període del Bronze Antic. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-174 | Torrent de la Riera | <p>Segons sembla, les restes documentades en aquesta cova foren extretes per aficionats.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment està comprès dins del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.). Autoria de les imatges: Mireia Vera. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82519 | Resclosa del torrent de la font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-torrent-de-la-font-de-buc | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Resclosa situada dins del torrent de la Font de Buc, en perpendicular al cabal del corrent , en sentit est-oest. Es tracta d'un mur de formigó amb basament, assentat damunt de la llera rocosa del torrent. Al seu costat hi ha una construcció mig enrunada i coberta de vegetació, que es podria tractar del sobreexidor. La resclosa permetia acumular l'aigua del seu curs per regar els conreus que hi havia al seu entorn.</p> | 08095-183 | Torrent de la Font de Buc | 41.7293300,2.0367600 | 419889 | 4620173 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fou construïda amb la intenció d'acumular l'aigua del torrent en aquest punt per poder regar. Pot estar relacionada, de manera inicial, amb el cultiu de la vinya donat que a la zona propera al torrent hi ha diverses barraques de pedra seca. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82553 | Pantà de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-baix | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34.</p> | XX | Afectat per l'abundant vegetació que cobreix la zona. | <p>Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta més o menys rectangular, adaptada a l'orografia de la vall i compta amb dues presses situades als extrems de tramuntana i migdia, bastides amb ciment. Aquestes construccions estan relacionades amb la fàbrica textil del Marcet, situada al seu costat de tramuntana. El pantà amida uns 150m de longitud per una mitjana d'uns 15m d'amplada, tot i que a la seva banda sud és més ample. Està tocant a l'inici del pantà del Marcet, situat al sud.</p> | 08095-217 | Torrent del Marcet - Carretera BV-1245, km. 6,5 | 41.7377100,2.0766500 | 423217 | 4621067 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82553-foto-08095-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82553-foto-08095-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82557 | Gorg de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lavellaner | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25.</p> | Abundant vegetació a la zona. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta allargassada i està caracteritzat per una gran paret rocosa situada a la seva banda de llevant. El gorg s'alimenta de l'aigua del propi torrent, tot i que en èpoques humides també rep l'aigua de la roca. El llit del clot és aterrassat, formant una baixada esglaonada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que en dificulta l'accés.</p> | 08095-221 | Torrent de la Riera | <p>Aquest gorg era utilitzat per la gent de Granera per banyar-s'hi i pescar-hi crancs, donat que era una zona on abundaven. Antigament, la gent també hi anava a buscar l'aigua que emanava de la paret rocosa.</p> | 41.7323700,2.0772100 | 423257 | 4620474 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82559 | Cova del Penitent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-penitent | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 62.</p> | XX | Afectada per la vegetació, amb alguna esllavissada. | <p>Balma de grans dimensions situada sota la cinglera de Salvatges, damunt del camí. El seu accés és difícil donat que cal grimpar pel marge empinat fins a accedir-hi. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia. Presenta les restes d'uns murs que dibuixen una planta rectangular. Estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar i lligada amb morter. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra de la balma presenti unes formes sinuoses i foradades en determinats llocs. També cal destacar, a uns 50m a ponent de la cavitat, unes petites obertures a la roca natural a mode d'aixoplucs.</p> | 08095-223 | Camí de Salvatges - Cinglera de Salvatges | <p>El nom de la cova procedeix del fet que, durant un temps, s'hi va instal·lar un home al que anomenaven Penitent.</p> | 41.7172600,2.0951200 | 424729 | 4618780 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa i situada dins dels límits del projecte de recuperació de l'àliga cuabarrada (entre d'altres espècies). Està situada sota d'una cinglera on hi ha un punt d'observació i alimentació suplementària (PAS) per aquestes espècies. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82560 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Cova fossilitzada de 62 metres de recorregut, situada al sud-oest de la masia del Salamó. Està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés. Les 5 primeres són petites concavitats que no penetren al conjunt principal. Les 5 boques restants donen accés a un petit conjunt de galeries reticulars. La cova està excavada en els gresos calcaris datats a l'Eocè i la part superior de la balma està formada per conglomerats també eocènics.</p> | 08095-224 | Bosc del Salamó | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB entre els anys 1964 i 1965. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82561 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 14-05-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 73 metres de recorregut i 4 metres de desnivell, situada a la riba nord-est del torrent de les Tutes. Litològicament està formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i està excavada en una diàclasi en sentit NNE-SSO. Presenta una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries més o menys ortogonals formant una retícula. A pocs metres de l'accés principal en direcció sud, es localitzen un seguit d'entrades intercomunicades i reticulades, algunes d'elles comunicades amb la principal (tot i que impracticables).</p> | 08095-225 | Baga del Marcet | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB l'agost de l'any 1957. Posteriorment, el mes de gener de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82562 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 55 metres de recorregut i 3 metres de desnivell, litològicament formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i excavada en una petita diàclasi en sentit nord-sud i est-oest. Presenta una boca principal formada per una estreta fisura que s'allarga uns dos metres fins al vestíbul o saleta d'entrada, des d'on es bifurquen tres galeries. Les galeries de tramuntana i migdia són curtes i estretes, mentre que la de llevant és més gran. Amida uns 0,40m d'amplada, per uns 2-2,5m d'alçada i 12m de longitud. Una altra galeria s'obre a la meitat del seu recorregut, amb 5m de longitud i de secció estreta. Al seu tram final, la galeria principal desemboca en una altra galeria disposada en perpendicular. Cap a l'esquerra no té continuitat mentre que cap a la dreta compta amb una longitud d'uns 20m. A la meitat del seu recorregut es localitza una nova bifurcació en sentit nord, de 5m de longitud.</p> | 08095-226 | Torrent de la Riera | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB el setembre de l'any 1964. També hi ha constancia de la presencia d'alguns membres del TIM Sabadell l'any 1966 (un grafit a la sala d'entrada en dóna constancia). Posteriorment, el mes de juny de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82564 | Balma del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75.</p> | Coberta de vegetació i amb restes de fogueres recents. | <p>Balma situada a la banda de llevant de la cinglera, per un corriol que s'agafa des del camí que va al camp dels Espernallacs. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i delimitada amb grans blocs de pedra irregulars respecte el desnivell. No és gaire profunda. Un estret corriol la travessa, desembocant en el camí que dóna accés a la masia del Salamó. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra presenti unes formes sinuoses i foradades. No compta amb cap estructura construïda.</p> | 08095-228 | Cinglera del Salamó | <p>Des de sempre, la balma havia servit d'aixopluc de pastors, pobres i bandolers, entre d'altres.</p> | 41.7106000,2.0835600 | 423759 | 4618051 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La balma està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82567 | Bassa de cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-cintet | Afectada pels esbarzers. | <p>Bassa natural situada a poca distancia al nord-est de les restes de cal Cintet, al costat d'uns camps de conreu que encara es treballen. Està excavada al subsòl i presenta una planta irregular arrodonida, formada per l'embassament de l'aigua de pluja. La presencia continua d'aigua ha fet crèixer vegetació al seu interior i als seus voltants.</p> | 08095-231 | Serra de cal Cintet | 41.7223100,2.0534200 | 421266 | 4619378 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82567-foto-08095-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82567-foto-08095-231-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 82572 | Alzina de la font del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.</p> | S'observen marques d'antigues branques que foren tallades. | <p>Exemplar situat al costat de la font del Salamó, al sud-est de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) molt esvelt, que presenta un tronc central allargassat i inclinat envers el desnivell del torrent. A la part superior, aquest tronc es bifurca en dos, amb la mateixa capçada compartida. Aquesta capçada està formada per un brancatge de força amplada. La copa té una forma arrodonida amb un canó aproximat d'1,85 metres i una amplada d'uns 14 metres.</p> | 08095-236 | Torrent de la Font del Salamó | 41.7117500,2.0837600 | 423777 | 4618179 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82573 | Boix de la font del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-de-la-font-del-coll | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 40.</p> | Colonitzat per la vegetació del seu voltant. | <p>Exemplar situat a la vessant de migdia del torrent de la Roca, sota la font de la masia del Coll. Es tracta d'un destacat exemplar de boix comú (Buxus sempervirens) d'uns 2 metres d'alçada total, format per un brancatge tupit i espès. La copa té una forma arrodonida, amb un canó aproximat d'uns 0,60 metres. En l'actualitat, aquest exemplar està força afectat per la vegetació que l'envolta, que és sobretot arbustiva.</p> | 08095-237 | Torrent de la Roca | 41.7360400,2.0416400 | 420303 | 4620913 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82574 | Desmai del barri del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desmai-del-barri-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | Força descuidat. | <p>Exemplar situat a la zona d'aparcament del restaurant l'Esclopet, a la seva banda de ponent. Es tracta d'un exemplar de desmai (Salix babylonica) de grans dimensions, que presenta un curt i estret tronc central, lleugerament inclinat. A la part superior, aquest tronc es ramifica en tres grans brancades de les quals surten les branques més fines on hi ha les fulles. Aquestes branques toquen al sòl i les fulles són estretes i serrades, de color verd clar. La capçada, de grans dimensions i perfil ovalat, amida entre 8 i 9 metres de longitud.</p> | 08095-238 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7288800,2.0588000 | 421722 | 4620103 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82574-foto-08095-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82574-foto-08095-238-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antigament hi havia altres exemplars en la mateixa zona. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82577 | Barraca codi 4757 - Barraca del Girbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-4757-barraca-del-girbau | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019). Http://granera.cat/ (Consulta: 20-05-2019). Http://moianes.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Afectada per la vegetació dels marges del camí. | <p>Barraca de pedra seca integrada al marge de tramuntana que delimita el camí i orientada al sud. La seva planta és circular (2m de diàmetre) i està coberta amb una falsa cúpula. L'alçada interior és de 2m, amb un gruix de parets de 0,90m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una alçada de 1,70m i una amplada de 0,65m. Damunt de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega d'obertura triangular, bastit amb tres lloses. També s'observen les restes d'un voladís disposat, en origen, damunt de l'accés. No ha estat restaurada.</p> | 08095-241 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca està situada davant del forn d'obra del Girbau i compta amb unes escales de pedra seca situades al seu costat de ponent.</p> | 41.7444000,2.0526400 | 421228 | 4621831 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82577-foto-08095-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82577-foto-08095-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82577-foto-08095-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. La barraca està senyalitzada amb una fita contemporània instal·lada per l'Ecomuseu del Moianès. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82581 | Barraca codi 8444 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8444 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral, situat a la banda de llevant. L'abundant vegetació de la zona fa molt complicat el seu accés.</p> | 08095-245 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7400500,2.0406500 | 420226 | 4621360 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82594 | Barraca codi 8851 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8851 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc al lateral i envoltada de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de la construcció. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada i presenta un petit enderroc en un dels laterals. Des de la barraca hi ha unes bones vistes de la Mola i el Montcau.</p> | 08095-258 | Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7124200,2.0588200 | 421703 | 4618275 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82594-foto-08095-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82594-foto-08095-258-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82596 | Barraca codi 10016 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10016 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament engolida per la vegetació de la zona. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és més o menys rectangular i presenta una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana, i una petita obertura a la part posterior (tot i que no s'observa clarament). No ha estat restaurada i té un petit enderroc en un dels laterals. Actualment està completament amagada entre l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-260 | El Segolar | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7146500,2.0714100 | 422753 | 4618511 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc