Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82337 | Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-5 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 03-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. Aquests volums són de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la següent inscripció: '17IHS04'. Damunt seu hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit motllurat. A l'extrem de tramuntana del parament hi ha una altra finestra emmarcada amb carreus de pedra, llinda plana i ampit motllurat, així com una petita obertura rectangular bastida amb maons Per contra, a l'extrem de migdia, hi ha un altre portal rectangular amb un dels brancals fet de carreus de pedra, l'altre bastit amb maons i la llinda de fusta. Destaca el volum adossat a migdia de la construcció principal, el qual presenta una galeria al pis coberta amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars bastits amb maons. Aquesta galeria està delimitada amb una barana de gelosia ceràmica geomètrica. Alhora, adossats a aquest volum, trobem un cos de planta quadrada que presenta un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció i un petit volum de planta circular cobert amb teulada d'un vessant, que podria correspondre a un antic cup de vi. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08095-20 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Paraire' tenia el número 15 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Ramon Mundet'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, aquest edifici rep el nom de l'activitat que antigament s'hi desenvolupava, donat que s'hi treballava amb telers.</p> | 41.7291400,2.0583200 | 421682 | 4620132 | 1704 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82337-foto-08095-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82337-foto-08095-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82337-foto-08095-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82338 | Cal Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rossell-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47, 69, 80, 83. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 70. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i reformat que consta de diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum original és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos. Les obertures dels pisos inferiors són rectangulars i amb llindes de fusta sostingudes amb permódols de pedra restituïts. Per contra, al pis superior, hi ha finestres d'arc de mig punt arrebossades i sostingudes amb pilars de pedra. Adossat a l'extrem de migdia de l'edifici hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en tres nivells. Presenta un porxo a la planta baixa i finestres de les mateixes característiques que les anteriors als pisos. Alhora, adossat a l'extrem de ponent del volum principal, hi ha una torre de planta circular bastida en pedra i emmerletada, que correspon a un antic cup de vi actualment reformat. Alhora, adossada a l'extrem de tramuntana de la construcció, hi ha una capella de planta rectangular i bastida en pedra, amb un portal d'obertura rectangular, òcul superior i campanar d'espadanya coronat amb una creu. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular i amb la part superior dels paraments arrebossada i pintada.</p> | 08095-21 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>La construcció d'aquest edifici, entre els anys 1959 i 1960, va comportar la desaparició de diverses cases que es trobaven a la zona com cal Rei, cal Tano o cal Ferrer. La capella de la construcció està dedicada a Sant Pere Apòstol.</p> | 41.7294400,2.0582200 | 421674 | 4620165 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82338-foto-08095-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82338-foto-08095-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82338-foto-08095-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82341 | Cal Sever | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sever | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 80. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>Edifici aïllat amb un pati davanter pavimentat i una zona enjardinada lateral. Està format per dos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Ambdós volums són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Majoritàriament presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, les finestres del pis amb porticons de fusta mentre que les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro treballades. Damunt del portal d'accés principal, orientat a migdia, destaca un voladís de teula àrab de tres vessants sostingut amb una barbacana de fusta. Davant la façana principal, a l'altra banda del pati, hi ha un altre edifici de planta rectangular format per dos cossos adossats organitzats en un sol nivell: el principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, mentre que l'altre té una teulada d'un sol vessant i està bastit damunt la roca natural de la zona. La construcció compta amb tres portals rectangulars amb les llindes de fusta i un altre accés d'obertura irregular i llinda de fusta també. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb morter, amb algunes reparacions bastides en maons i bona part de la façana principal revestida.</p> | 08095-24 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>Antigament, l'edifici havia estat la seu del cafè del barri.</p> | 41.7285900,2.0588600 | 421726 | 4620071 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82341-foto-08095-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82341-foto-08095-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82344 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-7 | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i reformat envoltat d'una zona enjardinada i situat per sota de l'antic camí que condueix a Monistrol de Calders. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, exceptuant la finestra del pis superior de la façana principal, emmarcada amb quatre carreus de pedra. El darrer volum està adossat a la façana principal de l'edifici. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en dos nivells. A la planta baixa destaca un portal rectangular amb portella de fusta i, al pis, una galeria oberta delimitada amb una balaustrada ceràmica amb motius geomètrics. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades.</p> | 08095-27 | Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell | 41.7281000,2.0587100 | 421713 | 4620016 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82344-foto-08095-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82344-foto-08095-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82344-foto-08095-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82349 | Santa Cecília de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia-de-granera | <p>CARRERAS CANDI, Francesc (1891). 'Noves'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 2. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 157-158. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 134-136. GAMELL, Genís (2017). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. 'La capella de Sant Cecília'. La Granària, 42, 2017, p. 8-11. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992b). 'Santa Cecília de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 40-43. NAVINÉS, Jordi (2010). 'L'ermita de Santa Cecília de Granera'. La Granària, 26. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1478-1479. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 362. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 109. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p. 226-227. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XI/XX | <p>Església d'una sola nau amb un absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó completament refeta i separada en dos trams per un arc toral de reforç situat al centre de la nau. Aquest arc està recolzat damunt de dues pilastres bastides en pedra i amb les impostes motllurades. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de quart d'esfera i compta amb un arc presbiterial amb les impostes de pedra motllurades també. Tant aquest absis, que està decorat amb pintures murals romàniques, com el mur de tramuntana formen part de l'obra original. A l'exterior, l'absis presenta una decoració formada per cinc bandes separades amb sis lesenes, amb un sòcol i un ràfec de pedra. Cada banda compta amb dues arcuacions llombardes amb mènsula. El temple s'ilumina mitjançant dues finestres d'arc de mig punt adovellades de doble esqueixada (una d'elles tapiada) obertes al mur de migdia i una altra finestra de les mateixes característiques oberta al centre de l'absis. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha un rosetó o òcul circular adovellat. Ambdues obertures estan emmarcades amb una gran arcada amb dos muntants laterals i les impostes motllurades. La façana està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull rematat amb una creu llatina de ferro. La construcció està bastida en pedra desbastada de mida mitjana lligada amb morter i disposada en filades regulars. La construcció original també utilitza petits carreus de pedra. A l'interior, tant la volta com la part superior dels murs estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08095-3 | Carretera BV-1245, km. 9,7 | <p>La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1065 i el situa dins d'un alou o propietat que el monestir de Santa Cecília de Montserrat tenia a Granera. Aquest alou ja estava documentat des de l'any 971. Posteriorment, l'any 1187 apareix un personatge anomenat 'Arnaldi Sancte Cecilie de Granera' (Arnau de Santa Cecília de Granera) com a testimoni juntament amb Berenguer de Centelles del testament del noble Guillem de Berguedà. El temple tenia cementiri propi i un edifici proper, anomenat la Caseta de Santa Cecília, que segons algunes informacions podria haver estat la seva rectoria, tot i que no hi ha fonament per creure que havia estat la parròquia original del terme. Pel que sembla hi vivia l'ermità encarregat de l'edifici. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, el temple era utilitzat com a magatzem del cementiri veí, que fou construït l'any 1892. El temple s'ensorrà sobtadament el 15 de maig de l'any 1924, restant dempeus l'absis i un tram del mur de tramuntana, i quedant les pintures murals a la intempèrie. Fins al seu enderroc, un quadre pintat l'any 1703 tapava tant l'absis com les pintures (amb l'enderroc fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí). Pels voltants de l'any 1950 es va construïr un tram de la volta absidial per protegir les pintures de les inclemències del temps. L'any 1975, la Diputació de Barcelona es va encarregar de la rehabilitació del temple mitjançant el seu arquitecte Camil Pallàs, que aprofità per separar el temple del cementiri. El finançament per aquesta obra provenia de la mateixa Diputació, així com dels donatius dels fidels, rifes, etc. Finalment, el temple fou retornat al culte el 5 de setembre de l'any 1976. El 17 d'abril de l'any 1977 es va consagrar un nou altar. Actualment, el temple fa les funcions de parròquia durant l'hivern (des de passat Sant Martí fins a Sant Josep aproximadament).</p> | 41.7255500,2.0616300 | 421953 | 4619730 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82349-foto-08095-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82349-foto-08095-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82349-foto-08095-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82350 | Sant Martí de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-granera | <p>ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 134. FERRER I ALÒS, Llorenç (2000). 'El Moianès en els segles XVIII i XIX: de l'especialització llanera a la decadència per manca d'aigua'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 68. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 79. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1971). 'Retaules antics'. Ausa, 69. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 327-328. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1972). 'Tres inventaris antics'. Ausa, 71-72. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 36-40. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992a). 'Sant Martí de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 38-39. NAVINÉS, Jordi (2015). 'L'església de Sant Martí de Granera'. La Granària, 35. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1477-1478. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 108-109. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 34. SITJES I MOLINS, Xavier (1992). 'Retaules desapareguts, inèdits (II)'. Dovella, 43-44. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 59-60. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XIII/XVIII | <p>Església de grans dimensions i d'una sola nau, amb dues capelles laterals per banda i un absis capçat a llevant. De fet, adossat a la façana de llevant del temple, hi ha un edifici que havia acollit l'antiga seu de l'ajuntament que amaga completament aquesta estructura, tot i que és visible des del seu interior. Es tracta d'un absis semicircular i sobrealçat, que conserva un fris d'arcuacions llombardes molt evolucionades i està bastit amb carreus de pedra ben escairats disposats en filades regulars. Pertany a la renovació del temple duta a terme en el segle XIII. Alhora, des de l'interior de l'església, aquest absis està amagat darrera d'un envà profusament decorat que integra una fornícula d'arc de mig punt apetxinada, amb la imatge de Sant Martí. La nau està coberta amb una volta de canó apuntada, separada en tres trams per arcs torals que descansen damunt d'una cornisa motllurada que recorre els dos murs laterals de la nau fins al fons de l'absis, que està cobert amb una petita volta de canó. Aquests trams estan decorats amb arestes i plafons en relleu situats al centre de la volta. Les capelles laterals estan cobertes amb voltes de canó i també de creueria amb claus de volta centrals. S'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt motllurats amb les impostes motllurades, exceptuant el de la capella del Roser que és apuntat i bastit en pedra. Als peus del temple hi ha el cor, obert a la nau central mitjançant un gran arc rebaixat. La sagristia està situada a la banda de migdia de l'absis i presenta una finestra quadrada emmarcada en pedra, mentre que a la banda nord hi ha la capella del Santíssim, coberta amb una volta de canó molt rebaixada i il·luminada amb una finestra d'arc rebaixat també. El temple compta amb un petit baptisteri situat sota del cor. El campanar està situat a l'extrem de ponent de l'edifici, damunt de l'anterior façana principal del temple. Es tracta d'un cos elevat de planta quadrada, amb teulada de quatre vessants i ràfec de teula àrab, que compta amb obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. L'actual façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, amb l'intradós motllurat i la llinda plana. Està decorada i gravada amb la següent inscripció: 'DIE 24 DE MARS. / 1774 / ALABAT SIA EL SAGRAT COR DE JESÚS'. La façana de ponent, que fou bastida al segle XIII, compta amb un portal d'arc de mig punt emmarcat en pedra i actualment tapiat, que conserva una decoració bisellada i les restes d'un fris de mitges boles molt degradat. Damunt seu hi ha una gran rossassa de forma ovalada bastida en pedra també, tot i que reformada. L'aparell d'aquesta façana és de carreus de mida mitjana disposats en filades regulars. De la façana de tramuntana destaca el fris bastit en pedra i sostingut amb petites mènsules sense decoració, i el mateix tipus d'aparell d'obra que el de la façana de ponent. Exceptuant les façanes nord i oest, la resta de la construcció presenta els paraments coberts amb un revestiment arrebossat que deixa entreveure l'aparell de pedra de l'obra.</p> | 08095-4 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1040 i apareix mencionada dins de la documentació del monestir de Sant Benet del Bages. A partir de l'any 1068, altres referències documentals donen constància de la seva continuïtat. Durant el segle XIII, el temple és renovat dins de l'etapa final del romànic. D'aquest període es conserva el fris de pedra sostingut amb mènsules del parament de tramuntana, el portal tapiat i la rossassa del mur de ponent, i l'absis, que queda amagat per l'edifici adossat a la banda de llevant del temple. L'any 1357, hi ha constància de l'existència d'altars dedicats a Sant Martí, Santa Maria i Sant Bartomeu. El 1613 s'afegeixen dues capelles laterals dedicades al Roser i a Sant Isidre. El retaule major del temple, actualment desaparegut, fou contractat l'any 1626. L'any 1778 s'obre el portal d'accés principal i es renova l'interior dins de l'estil barroc. Està agregada a Sant Andreu de Castellcir. Actualment, en el temple s'hi han celebrat alguns concerts de música clàssica donada la bona sonoritat que té.</p> | 41.7254000,2.0572300 | 421587 | 4619718 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82350-foto-08095-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82350-foto-08095-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|96|119|92 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82354 | Cal Cava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cava | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 38, 42.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, que està orientada al carreró de la plaça de l'Església, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de maons disposats a plec de llibre. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al seu costat hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb maons i protegida amb una senzilla barana de ferro. A l'extrem de ponent del parament hi ha dues finestres rectangulars, la de la planta baixa bastida en maons i la del pis amb l'ampit de pedra motllurat i la llinda de fusta restituïda. La façana de migdia, orientada a l'església parroquial de Sant Martí, també compta amb un portal rectangular que dóna accés al pis. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra ascendents. L'obertura conserva un dels brancals originals, bastit amb carreus de pedra, i la llinda plana monolítica. També es conserva un dels permòdols de pedra que sostenien aquesta llinda, gravat amb una creu grega decorada. Al costat hi ha una finestra rectangular emmarcada en pedra. La façana de tramuntana presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maons i tres finestres rectangulars al pis, dues de les quals tenen els emmarcaments bastits amb carreus de pedra. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides disposada irregularment. A les cantoneres es conserven pedres desbastades a mode de carreus.</p> | 08095-8 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | 41.7255600,2.0565300 | 421529 | 4619736 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82354-foto-08095-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82354-foto-08095-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82358 | Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici aïllat de planta irregular, format per quatre cossos adossats. Els dos volums centrals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, orientada al camí. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i el marxapeu de pedra. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. L'altre volum, adossat a la banda de llevant, està organitzat en planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit de pedra motllurat. En canvi, al pis superior, hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular,amb barana de ferro i bastida en maons. Davant d'aquest volum hi ha un porxo reformat cobert amb teulada d'un sol vessant i delimitat amb tanques de fusta en dos dels seus costats. Adossat a la cantonada nord-est d'aquest cos hi ha un petit volum auxiliar destinat al bestiar. Presenta la teulada d'un sol vessant, amb un petit espai cobert amb una volta de canó a la planta baixa i una finestra rectangular amb llinda de fusta al pis. La resta de volums, també auxiliars, es situen a la banda de ponent del conjunt arquitectònic. Són bastits en pedra i maó i estaven destinats al bestiar.En general, tota la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada regularment i lligada amb abundant morter.</p> | 08095-12 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Creus' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Isidro Sanllahí'.</p> | 41.7328800,2.0675500 | 422454 | 4620539 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82359 | Cal Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret-2 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60, 68. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs de llosa, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La construcció compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell, amb els brancals fets amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb llindes de fusta que han estat reformades. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. S'observen diverses parts del parament reparades amb maons.</p> | 08095-13 | Carrer del Castell, 11 - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Rectoret' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'José Mundet'. Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, la casa també és coneguda com a cal Güell. Per altra banda, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'identificà durant un temps amb el nom de la Pallissa, tot i que no es descarta que aquesta denominació faci referència a una altra edificació propera i no pas a la mateixa construcció.</p> | 41.7289300,2.0585000 | 421697 | 4620109 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82360 | Can Santlleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santlleir | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55, 79, 84. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XX | <p>Edifici cantoner amb jardí posterior, format per dos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum davanter és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb obertures d'arc rebaixat al pis inferior i d'arc de mig punt al superior, totes elles amb els emmarcaments arrebossats. El volum posterior, també de planta rectangular i amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, està distribuït en planta baixa i dos pisos. En aquest cas, les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i porticons de fusta vermells. Adossat a l'extrem de migdia de la construcció hi ha un porxo de planta irregular que protegeix l'accés a l'interior, el qual es fa mitjançant dos portals d'obertura rectangular. Aquest porxo, que s'obre a l'exterior mitjançant dos arcs de mig punt de diferent mesura, està cobert per una gran terrassa al nivell del primer pis que està delimitada amb una barana d'obra decorada amb gelosia. Aquesta barana es repeteix a la tanca que delimita la finca vers el sud i també en una petita terrassa adossada al volum posterior de la construcció. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular i amb diverses parts del parament arrebossades.</p> | 08095-14 | Carrer del Castell, 5 - Barri del Castell | <p>En l'actualitat, la construcció està segregada en dos habitatges independents. Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, en aquesta casa hi havia viscut el metge del poble durant uns anys. Per altra banda, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, un dels habitatges era conegut com a cal Teixidor donat que els seus habitants treballaven amb telers de mà. Alhora, l'habitatge identificat amb el número 5 s'anomenava cal Mestre perquè hi havia viscut el mestre del poble.</p> | 41.7287900,2.0586700 | 421711 | 4620093 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82360-foto-08095-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82360-foto-08095-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82360-foto-08095-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82365 | Can Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riereta | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60, 71. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 02-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat format per quatre cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum original és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al tram esglaonat del carrer, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb quatre carreus. Les obertures del pis es corresponen amb dues finestres rectangulars amb els brancals fets de carreus, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a l'extrem de migdia hi ha un volum de planta irregular organitzat en dos nivells i cobert amb una terrassa al pis. A la banda de llevant hi ha un altre volum reformat de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en planta baixa i pis. S'hi accedeix des del camí que puja al castell de Granera, mitjançant un portal d'arc rebaixat. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un darrer volum rectangular reformat, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-19 | Carrer del Castell, 16 - Barri del Castell | 41.7291900,2.0584500 | 421693 | 4620137 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82365-foto-08095-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82365-foto-08095-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82365-foto-08095-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82367 | Can Serra - la Premsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-la-premsa | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 65. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, amb accés a la finca des del la carretera BV-1245, abans del trencant que dóna accés a cal Taulís. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb pedra i amb els brancals fets amb carreus. Està protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Al seu costat hi ha una petta obertura rectangular tancada amb una portella de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra rectangular emmarcada amb tres carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. Adossat a la façana de ponent hi ha un gran porxo ubicat a l'alçada de la divisòria entre els dos nivells. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant que està sostinguda amb diversos pilars fets amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, tot i que les cantoneres estan embellides amb pedres desbastades de mida gran.</p> | 08095-31 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Serra' tenia el número 1, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Raimon Mundet'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. L'edifici també s'identificava amb el nom de La Premsa. Això es deu al fet que els pagesos de Granera hi portaven el raïm a premsar, ja que era l'única premsa existent al poble. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, a la porta d'entrada hi ha una inscripció gravada: 'Ramon Vila del Mas 1806' (aquesta dada no s'ha pogut contrastar).</p> | 41.7303700,2.0627700 | 422054 | 4620265 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82367-foto-08095-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82367-foto-08095-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82367-foto-08095-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82370 | Ca la Toia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-toia | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | Completament enrunat | <p>Edifici enrunat i sense coberta de planta rectangular, que conserva bona part dels murs perimetrals del mateix. De fet, els trams més ben conservats són els paraments de llevant i tramuntana. A llevant es conserven dues petites finestres rectangulars emmarcades en pedra, mentre que la façana de tramuntana, que està orientada al carrer Nou, compta amb un portal rectangular amb la llinda de fusta que actualment està tapiat. L'interior de l'edifici està completament cobert de vegetació, tot i que encara s'observa la distribució interior de les estances. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb abundant morter de calç. És probable que en origen la construcció estigués formada per dos cossos adossats, tal i com es pot observar a la façana de tramuntana.</p> | 08095-34 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cala Toya' tenia el número 4, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'José Sors'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7308800,2.0630100 | 422074 | 4620321 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82370-foto-08095-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82370-foto-08095-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82372 | Cal Cec i cal Casanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cec-i-cal-casanelles | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 38, 68. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat amb jardí lateral i accés a la finca des del carrer Nou. El volum principal és conegut com a cal Cec. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures de la construcció són rectangulars, algunes d'elles emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. També s'observa alguna finestra amb la llinda de fusta. Adossat a l'extrem sud-est hi ha un petit volum de planta quadrada distribuït en dos nivells i amb obertures rectangulars. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular. L'altre volum, reformat i situat davant de la façana de migdia de l'anterior, és conegut com a cal Casanelles. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El cos de llevant compta amb una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, mentre que el de ponent té una coberta de teula àrab d'un sol vessant. L'edifici presenta obertures rectangulars reformades amb les llindes de fusta. Està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular.</p> | 08095-36 | Carrer Nou, 11 - Barri de Baix | <p>En l'actualitat, els dos edificis formen part de la mateixa propietat. Ambdues construccions apareixen mencionades en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'actual edifici de cal Cec també era conegut com 'Cal Rafel'. Tenia el número 11, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'José Valls'. Al mateix temps, 'Cal Casanellas' estava deshabitat i ocupava el número 10. El llistat també el situa a la vorera esquerra del carrer, com a propietat de 'Isidro Clusellas'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el portal d'accés a cal Cec té la llinda gravada amb la data 1715 i una creu. Per altra banda, segons les informacions publicades a la revista municipal La Granària, l'any gravat a la llinda és 1755.</p> | 41.7314600,2.0640100 | 422158 | 4620384 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82372-foto-08095-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82372-foto-08095-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82372-foto-08095-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82373 | Cal Vilatovar - cal Pere Xich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilatovar-cal-pere-xich | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 89. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. L'actual façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons i diverses finestres rectangulars amb les llindes de fusta restituïdes. Algunes d'aquestes obertures tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i d'altres amb maons. Adossat al parament hi ha un porxo rectangular amb teulada d'un sol vessant, sostingut amb bigues de fusta i pilars de pedra. La façana de ponent presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra i amb les llindes planes de fusta, exceptuant les dues finestres laterals del pis que han estat reformades. El parament està rematat amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum de planta rectangular i menors dimensions, amb teulada de dues vessants i organitzat en una única planta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada de mida gran.</p> | 08095-37 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareixen mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici també era conegut com 'Cal Pera Chic'. Tenia els números 8 i 9 i estava situat a la vorera esquerra del carrer. L'edifici es trobava habitat i era propietat de 'Pedro Comellas'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7316500,2.0637700 | 422138 | 4620406 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82373-foto-08095-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82373-foto-08095-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82373-foto-08095-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82375 | Cal Renom - Cal Camas - Ca l'Anneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-renom-cal-camas-ca-lanneta | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 24. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat amb jardí lateral i situat a la vorera de migdia del carrer Nou, just en el punt on el carrer fa un revolt en direcció a la carretera BV-1245. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Damunt seu hi ha una finestra també rectangular emmarcada en pedra i amb la llinda plana. A les façanes de ponent i tramuntana, en canvi, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat també en dos nivells. Presenta senzilles finestres rectangulars, tot i que la seva particularitat és que està assentat damunt la roca natural del terreny que aflora en aquest punt. Adossat a la banda de tramuntana, just en la divisòria entre els dos volums anteriors, hi ha un mur bastit en pedra que conserva una finestra rectangular emmarcada amb carreus a l'alçada del pis. La cantonera de tramuntana està embellida amb pedres desbastades de mida gran. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb alguns dels paraments arrebossats i pintats. A l'extrem de ponent del jardí hi ha un petit volum rectangular amb teulada de dues aigües i organitzat en un sol nivell, que presenta un portal rectangular amb llinda de fusta i un proxo obert a l'exterior en un dels extrems. Aquesta construcció també està bastida en pedra de diverses mides disposada de forma regular.</p> | 08095-39 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal Camas'. Tenia el número 14, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Juan Fontseca'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també fou conegut amb el nom de ca l'Anneta i només se'n va reconstruïr una part, fet pel qual el volum principal de l'actual construcció presenta la teulada d'un sol vessant. Pel que sembla, la part que no es va reconstruïr constituïa un habitatge independent.</p> | 41.7315200,2.0647900 | 422223 | 4620390 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82375-foto-08095-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82375-foto-08095-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82375-foto-08095-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82376 | Can Xuclà - cal Calsanou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xucla-cal-calsanou | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78, 90. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici aïllat i reformat amb jardí lateral, situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. Està format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta coberta està disposada a diferent nivell donat que la part posterior està més alçada que l'anterior. Alhora, l'edifici està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d'accés està protegit per un voladís cobert amb teulada d'un sol vessant. A l'extrem de llevant del parament hi ha un porxo adossat amb teulada d'un sol vessant. La resta de volums que conformen la construcció estan adossats a la banda de llevant. Es tracta de quatre cossos auxiliars coberts amb teulades d'un sol vessant i amb obertures rectangulars. Davant la façana principal hi ha un espai pavimentat a mode de terrassa delimitat amb barana de ferro i un volum rectangular aïllat amb la coberta d'un sol vessant, porxo superior i obertures rectangulars a la planta baixa. Tant aquest volum com el cos principal estan bastits en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades de mida gran. Els volums auxiliars, en canvi, presenten un revestiment arrebossat i pintats als paraments exteriors.</p> | 08095-40 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal Calsanou'. Tenia el número 15, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Joaquim Coll'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també fou conegut amb el nom de cal Sanou.</p> | 41.7318600,2.0645300 | 422202 | 4620428 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82376-foto-08095-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82376-foto-08095-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82376-foto-08095-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82377 | Cal Sant Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-xic | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 80. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i reformat envoltat de pati, situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra i amb la porta de ferro. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars. Les del cos de migdia tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, mentre que les del volum de tramuntana estan bastides en pedra desbastada. De fet, tot aquest volum està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment. De la façana de llevant destaca un porxo cobert amb una terrassa a l'extrem de tramuntana i una galeria oberta al pis i situada a l'extrem de migdia. Davant de la façana principal hi ha un volum aïllat auxiliar de planta rectangular, amb teula d'un sol vessant i organitzat en una única planta.</p> | 08095-41 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal San Xich'. Tenia el número 17, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'José Font'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7322100,2.0648800 | 422231 | 4620467 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82377-foto-08095-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82377-foto-08095-41-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82378 | Can Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquel-1 | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 56. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici aïllat i reformat envoltat d'una zona enjardinada, situat a uns 50 metres al nord del carrer Nou. De fet, la finca té accés des d'aquest carrer i també des del camí de Vila-rúbia, a la part superior del barri de Baix. L'edifici està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. Majoritàriament, la construcció compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. També hi ha finestres emmarcades en pedra i un portal d'arc de mig punt. Adossats a la façana de llevant hi ha dos cossos rectangulars més amb teulades d'un sol nivell. La construcció té els paraments arrebossats i pintats. A la banda de ponent del volum principal, al costat del camí que dóna accés a la finca des del nord, hi ha dos volums rectangulars més amb coberta de teula àrab d'un sol vessant. A l'extrem més elevat de la finca, al costat del camí de Vila-rúbia (GR-177), hi ha un volum rectangular més recent. També hi ha una porta d'accés delimitada amb dos pilars de maons i una placa encastada en un d'aquests pilars amb el nom de la construcció. Per la banda de migdia, la finca està delimitada amb una tanca bastida en pedra a la que s'accedeix des del carrer Nou. Té un portal rectangular protegit amb un voladís de teula àrab.</p> | 08095-42 | Carrer Nou, s/n - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal Miquel'. Tenia el número 7, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Miquel Girbau'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb cairons a plec de llibre i dues finestres petites amb els brancals i les llindes planes bastides en pedra.</p> | 41.7317600,2.0630100 | 422075 | 4620419 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82378-foto-08095-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82378-foto-08095-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82378-foto-08095-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82379 | Pallissa de can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-can-creus | <p>PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 262-265 [Inèdit].</p> | XVII-XVIII | La coberta està en força mal estat i les façanes un pèl degradades. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia, i l'edifici està organitzat en un sol nivell. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta i una llosa de pedra plana a mode de voladís. Conserva un dels brancals originals, bastit amb maons. Damunt seu hi ha una finestra d'obertura irregular sota coberta, amb l'ampit i els brancals de pedra i la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08095-43 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>Tot i que en origen la construcció estava destinada al bestiar, sembla ser que en algun moment fou habitada segons les informacions aportades per l'Ajuntament de Granera.</p> | 41.7329700,2.0661600 | 422339 | 4620550 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82379-foto-08095-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82379-foto-08095-43-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82382 | Can Roca - cal Borrec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-cal-borrec | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 28, 71. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XX | <p>Edifici cantoner amb jardí lateral, adossat a la façana de tramuntana de cal Canyelles. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. Adossats a la façana de tramuntana hi ha els altres dos volums. El davanter està organitzat en un únic nivell i cobert amb una terrassa al pis delimitada amb barana de ferro. Unes escales exteriors donen accés a aquesta terrassa des del carrer. El posterior, en canvi, presenta una teulada d'un sol vessant disposada a diferent nivell i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Tant el portal com les dues finestres de la planta baixa estan decorats amb guardapols superior motllurat i ornamentat amb una sanefa floral a la part superior. Al pis, en canvi, hi ha tres petites finestres amb els ampits enrajolats i sostinguts damunt una motllura rectilínia que marca la divisòria entre les dues plantes. Damunt l'obertura central hi ha un relleu coronat encastat al parament amb les inicials 'VR'. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un gran sòcol de pedra aplacada tant a la façana principal com a la de tramuntana. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre petit volum auxiliar de planta rectangular.</p> | 08095-46 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Burrech' tenia el número 16 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Sebastian Comellas'.</p> | 41.7311700,2.0648200 | 422225 | 4620352 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82382-foto-08095-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82382-foto-08095-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82382-foto-08095-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82384 | Cal Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gall | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 49. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XIX-XX | Els revestiments exteriors estan força degradats. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de migdia de cal Merla. Està format per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, orientada a ponent. S'organitza en planta baixa i pis. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars, les de la façana principal amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Per contra, les obertures de les façanes de llevant i migdia estan bastides en pedra i maons, tot i que també presenten un revestiment arrebossat. A l'extrem sud-oest de l'edifici, donant accés al portal d'entrada principal mitjançant unes escales d'obra, hi ha un volum rectangular d'un sol nivell cobert amb una terrassa delimitada amb barana de ferro. Del volum situat a la cantonada nord-oest destaca la coberta, sostinguda amb un sostre de bigues i llates de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment i maons, amb els paraments arrebossats.</p> | 08095-48 | Carrer de Vic - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Gall' tenia el número 7, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Girbau'.</p> | 41.7303400,2.0640300 | 422158 | 4620260 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82384-foto-08095-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82384-foto-08095-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82384-foto-08095-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82399 | L'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lolleret | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Les masies de Granera. Mas l'Olleret'. La Granària, 27, 2011. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49 [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Https://excursionismecientific.wordpress.com/category/moianes/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XVIII | Enrunada. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats. Per les restes conservades, sembla que en origen estava distribuïda en planta baixa i pis i tenia una coberta de dues vessants, que ha perdut completament. Tot i això es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació. Les de llevant i tramuntana són de les més ben conservades. En general, la construcció presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, o bé amb els brancals fets de maons i alguna llinda de fusta. De la façana de llevant destaca un portal d'accés rectangular amb un dels brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. A ponent es conserva una espitllera bastida amb carreus de pedra i una obertura d'arc rebaixat de pedra també. L'interior de la construcció està força enrunat i cobert de vegetació. Tot i això es conserva el forn, de planta rectangular arrodonida i bastit en pedra i maons. En destaca la boca, bastida en pedra i amb la fogaina a sota. A la cantonada de ponent de l'edifici hi ha un volum de planta circular que integra un gran cup de vi al seu interior, amb accés des de la masia i també des de l'exterior. Està bastit amb cairons de ceràmica vidrada de color marró. Alhora, al costat de llevant de l'edifici, hi ha un volum de planta rectangular aïllat i força enrunat, que probablement havia servit de cort o quadra. En general, tota la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter. Alguns dels paraments interiors conserven el revestiment arrebossat que els cobria.</p> | 08095-63 | Serra de l'Olleret | <p>En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa Ollerich' (Pont, 2016: 49). És probable que el raïm fos introduït dins del cup de vi mitjançant una rampa exterior.</p> | 41.7492300,2.0514800 | 421138 | 4622369 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82399-foto-08095-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82399-foto-08095-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82404 | Biguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biguetes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 27. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 211-215 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular bastit en maons. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de pedra. La de l'extrem de tramuntana del pis compta amb l'ampit motllurat i la llinda gravada amb una inscripció de díficil lectura: 'FRANCISCO BIGA (...)'. La resta d'obertures del volum també són rectangulars i estan emmarcades amb maons i pedra. Adossat a la façana de ponent hi ha un petit volum rectangulat organitzat en un sol nivell, i amb teulada d'un vessant. Alhora, adossat al parament de migdia, hi ha un altre petit volum rectangular amb teulada d'un vessant i obertures rectangulars. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. A la banda nord-est de la construcció hi ha un volum aïllat enrunat, que ha perdut la coberta, tot i que era d'un sol vessant. Probablement compta amb un portal emmarcat amb maons. El volum està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb una de les cantoneres feta de maons.</p> | 08095-68 | Carena de Biguetes | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. La masia de Biguetes tenia el número 7 i era propietat de 'Joaquim Bigas'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Can Biguetas' (Pont, 2016: 49).</p> | 41.7197100,2.0459100 | 420638 | 4619096 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82404-foto-08095-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82404-foto-08095-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82404-foto-08095-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82405 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-3 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 29, 38. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 257-261 [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | Enrunada. | <p>Edifici aïllat i enrunat de planta rectangular, completament cobert de vegetació. La construcció ha perdut la coberta i bona part de l'alçat dels murs perimetrals. Els paraments més ben conservats estan situats a la banda de tramuntana. Estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter. La cantonada de tramuntana està embellida amb pedra desbastada de mida gran. A la façana nord es conserva una petita finestra rectangular bastida en pedra. L'interior de la construcció està cobert de vegetació. A l'extrem de llevant es conserva un cos elevat respecte la resta del conjunt. És de planta circular, força enrunat i probablement corresponia a una sitja o tina. Està bastit en pedra , amb un revestiment arrebossat a l'interior.</p> | 08095-69 | Serra de cal Cintet | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. 'Cal Sintet' tenia el número 4 i era propietat de 'Lorenzo Torras'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Can Sintet' (Pont, 2016: 49).</p> | 41.7215200,2.0531000 | 421239 | 4619291 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82405-foto-08095-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82405-foto-08095-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82405-foto-08095-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82420 | Torre de l'aigua de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua-de-trens | <p>'Dipòsit per trencament de càrregues'. La Granària, 22, 2009, p. 21. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XXI | <p>Torre de planta quadrada coberta amb una teulada de dues vessants, amb el carener eixamplat i un ràfec motllurat, que està bastida amb teula àrab vidrada. La façana principal, orientada a la carretera, compta amb una porta rectangular metàl·lica i un rellotge a la part superior del parament. És circular, amb l'esfera de color blanc i els números en negre (tant els números romans com els aràbics). Presenta una inscripció en llatí que diu: 'Et qui sidit, veniat; et qui vult, accipiat acqua vitae gratis'. També apareix l'any de construcció: 'Anno Domini MMIX'. Damunt seu hi ha una placa rectangular encastada al parament, bastida en rajola blanca vidrada decorada i amb la següent inscripció: 'EXCM. AJUNTAMENT DE GRANERA/AIGÜES POTABLES/TRENCAMENT DE TRAENS'. També hi ha l'escut del municipi i l'any de construcció. Entre el rellotge i la placa hi ha un desaigüe de ceràmica vidrada verda, que representa el cap d'un animal. La façana de ponent compta amb el sortidor d'una font encastat i decorat amb un relleu circular. També hi ha una petita obertura rectangular que deixa veure el dipòsit que hi ha a l'interior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular.</p> | 08095-84 | Carretera de Sant Llorenç Savall | <p>Es tracta d'un dipòsit que trenca les càrregues de l'aigua pública per millorar-ne la pressió.</p> | 41.7195700,2.0561400 | 421489 | 4619072 | 2009 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82420-foto-08095-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82420-foto-08095-84-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82421 | Fàbrica del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-marcet | <p>BUBÉ OLLER, Joan (2013). Intervenció en la façana est de Castellterçol i reprogramació de l'antiga fàbrica tèxtil ANLA en complex municipal. (Projecte Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona TECH). Consultat des de https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/18717 COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. COMAS I DURAN, Pere (1985-1988). 'Granera'. Revista Plaça Gran, col. Pobles del Vallès. Granollers. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 54. MEIJIDE FERNÁNDEZ, Andrea (2014). Rehabilitació i canvi d'ús de la colònia tèxtil Manso Agulló a hostal rural. PFG Escola d'Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull [Inèdit]. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). 'Sortida per un sector del Moianès'. Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 455. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.enciclopedia.cat/[Consulta: 15-03-2019].</p> | XX | Algunes de les naus han perdut les cobertes. | <p>Conjunt arquitectònic situat a la banda de llevant del torrent del Marcet i format per tres grans naus industrials, la casa de l'amo i els habitatges pels treballadors. Les naus són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum de la banda de ponent presenta obertures rectangulars i d'arc rebaixat bastides en maons i de grans dimensions. Ha perdut completament la coberta. A l'interior, els espais estan coberts amb sostre de bigues de ferro i revoltons. La part posterior del volum es correspon amb els habitatges pels treballadors. Compta amb obertures rectangulars bastides en maons i té una gran bassa de planta rectangular a l'extrem de migdia. El volum central també compta amb grans finestrals d'obertura rectangular, està bastit en maons i amb els paraments arrebossats. Té la coberta malmesa i està en estat d'abandonament total. Darrera d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular colonitzat per l'abundant vegetació existent a la zona. A la banda de llevant del conjunt, elevada respecte a la resta, hi ha l'antiga casa de l'amo. És rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzada en dos nivells. Presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt. De la façana principal, orientada a migdia, destaca una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. La construcció té els paraments emblanquinats.</p> | 08095-85 | Torrent del Marcet | <p>Segons la documentació consultada, la petita colònia industrial del Marcet té el seu origen en una antiga masia. Entre els anys 1895 i 1905, Joaquim Roger (propietari de l'antiga fàbrica de teixits i filats Roger de Castellterçol) i el seu fill Hipòlit Roger Salabert creen un gran grup industrial amb una nova fàbrica tèxtil a Castellterçol (el Vapor). Segons la documentació consultada referent al municipi de Castellterçol (Bubé Oller, 2013), també funden una fàbrica de tints a Granera (El Marcet) i una fàbrica a Santa Maria de Oló en aquest mateix període. Tot i aquesta dada, és més probable que la construcció de la colònia del Marcet es dugués a terme a partir de l'any 1940. Posteriorment, a mitjans dels anys 60 del segle XX, la propietat de la fàbrica passa a mans de Joaquim Roger i Amat (filatura i cotó), que es parteix la propietat del grup industrial amb el seu germà Josep Maria Roger (teixits). Productivament, el Marcet es dedicava al tint i al blanqueig de teixits i fils. Hi van arribar a treballar una trentena de persones, la majoria veïns de Granera i Castellterçol. La fàbrica cessà la seva producció entre els anys 70 i 80 del segle XX. Actualment, alguns dels edificis estan destinats a habitatges de segona residència.</p> | 41.7385900,2.0774900 | 423288 | 4621164 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82425 | Bassa de cal Quims | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-quims | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34.</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida en una de les feixes del terreny, just en el marge de la mateixa. Està excavada al subsòl i bastida en pedra desbastada de mida mitjana, disposada en filades regulars i amb pedres petites per falcar-les. L'interior compta amb un revestiment lliscat força degradat. També hi ha una escala de dos graons de pedra per accedir-hi i una petita obertura rectangular a la cantonada sud-est de l'estructura. A l'exterior, adossades al mur de llevant per la part inferior, hi ha dues piques rectangulars superposades.</p> | 08095-89 | Camí del Prat - Barri de Baix | 41.7273000,2.0626000 | 422036 | 4619924 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82425-foto-08095-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82425-foto-08095-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82425-foto-08095-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82426 | Bassa de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-ginebreda | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34.</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta quadrada, situada a la banda de llevant de la casa de can Ginebreda. Està semiexcavada al subsòl i bastida amb maons, amb un revestiment arrebossat a l'exterior. El passamà està bastit amb maons disposats a mescla. L'interior compta amb un revestiment lliscat força degradat i està cobert d'una abundant vegetació, on fins i tot hi ha arbres.</p> | 08095-90 | Camí de cal Peu de Cingle, 5 - Barri de Baix | 41.7307500,2.0654500 | 422277 | 4620304 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82429 | Bassa del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-coll | XVIII-XIX | Coberta de vegetació i força desdibuixada. | <p>Bassa de grans dimensions situada al bell mig del torrent, sota el camí de Granera a Monistrol de Calders. Presenta una planta irregular i dues zones diferenciades, una part allargassada delimitada per un mur de pedra i una altra part més arrodonida amb canyes. S'observen algunes restes de murs fets en pedra pels voltants de l'estructura. Es troba envoltada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-93 | Torrent de Caldat | 41.7421900,2.0423900 | 420373 | 4621596 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82430 | Bassa del mas Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-mas-clapers | XVIII-XIX | Afectada per la vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada a la banda de migdia del mas Clapers, al bell mig d'una zona boscosa situada al costat del pla de l'Óssol. Presenta una planta ovalada, amb la banda de llevant bastida en pedra sense treballar de diverses mides i sense lligar. L'aigua que la omple no permet saber la seva profunditat. Un corriol envolta tot el perímetre de la bassa.</p> | 08095-94 | Pla de l'Óssol | <p>Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja. Aquesta aigua era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes).</p> | 41.7153300,2.0667000 | 422362 | 4618591 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82433 | Safareig de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-rectoria | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l'església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat. En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l'interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l'extrem sud-oest del safareig. En l'actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.</p> | 08095-97 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Es tracta d'un dels dos safareigs públics que hi havia a Granera, juntament amb la bassa del Prat. L'aigua de la bassa superior omplia el safareig inferior i també servia per regar els horts dels voltants. Aquesta bassa era coneguda com el Viver. Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la pica de pedra que hi ha al costat de la bassa fou tallada d'una sola peça.</p> | 41.7253000,2.0576400 | 421621 | 4619706 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82433-foto-08095-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82433-foto-08095-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82433-foto-08095-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82434 | Font i bassa del Solà del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-del-sola-del-sot | <p>CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 26. CAPDEVILA I OLLER, Joan (2003). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 186. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVII-XVIII | La bassa està coberta de vegetació i la font no raja. | <p>Conjunt situat al marge del camí del Solà, a pocs metres al sud-oest de la masia del Solà del Sot. Està format per la font i una bassa d'emmagatzematge, que estan connectades mitjançant una rasa excavada al subsòl. La font està formada per un dipòsit de planta rectangular ben treballat, integrat dins d'una estructura coberta amb una volta de canó bastida en pedra disposada a sardinell, i coberta de terra i vegetació. Una obertura rectangular emmarcada amb maons i pedra, i tancada amb portella de ferro, dóna accés al dipòsit des de l'exterior. Sota la portella hi ha un broc metàl·lic encastat per on raja l'aigua i una aixeta més moderna. L'aigua cau dins d'una pica rectangular bastida en pedra i excavada al subsòl. Al costat de la font hi ha la bassa de planta rectangular. Està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. La part superior dels murs està rematada amb lloses de pedra rectangulars ben escairades. Amida uns 10 metres de llargada i uns 5 metres d'amplada aproximadament.</p> | 08095-98 | Camí del Solà del Sot | 41.7233200,2.1043500 | 425504 | 4619445 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82434-foto-08095-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82434-foto-08095-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82434-foto-08095-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82439 | Font i safareig de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-la-riera | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 70.</p> | XIX | Coberta d'abundant vegetació i força enrunat. | <p>Conjunt situat a la banda de ponent del torrent, sota la masia de la Riera. Presenta una estructura de planta quadrada, amb coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb un sostre de bigues de fusta, que integra un pou. Està bastida en pedra i maons, amb una obertura rectangular amb llinda de fusta. A la façana de migdia hi ha gravat l'any 1898. Adossada a la banda de ponent hi ha la font, formada per una gran pica de pedra treballada i planta circular, amb una coberta de pedra irregular. Sota seu hi ha una altra pica circular on queia l'aigua. Al seu costat hi ha el safareig, de planta rectangular i bastit en maons i pedra disposada de manera irregular. Està força afectat per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-103 | Torrent de la Riera | 41.7227800,2.0676900 | 422454 | 4619417 | 1898 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82439-foto-08095-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82439-foto-08095-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82439-foto-08095-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82441 | Font de Caldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-caldat | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 29.</p> | XVIII-XIX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font situada al marge de migdia del torrent de la font de Caldat. S'hi accedeix mitjançant un corriol que descendeix de les roques de Caldat. Es tracta d'una deu natural que brolla d'una mina situada a la part inferior d'una roca, mitjançant una obertura més o menys rectangular. L'aigua cau al fons del torrent quedant embassada. El seu accés és molt dífícil donada l'abundant vegetació que hi ha a la zona.</p> | 08095-105 | Torrent de Caldat | <p>Antigament, a l'hivern rajava de forma abundant, mentre que a l'estiu només emanava un filet d'aigua.</p> | 41.7354900,2.0544100 | 421365 | 4620841 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82451 | Font del Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-capella-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 33.</p> | XX | Tant el seu accés com la font estan cobertes de vegetació. | <p>Font aïllada situada sota el camí que comunica els barris del Castell i l'Església, en una zona boscosa a la que s'accedeix per un corriol descendent darrera de l'església. La font està integrada dins d'un mur adossat en un dels marges del terreny. Està bastit en pedra de diverses mides, disposada irregularment i amb un revestiment arrebossat. La font es troba tancada dins d'una fornícula d'obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra. Està protegida per una portella de ferro tancada amb un pany.</p> | 08095-115 | Sot de Sant Martí | <p>Els terrenys pertanyen al bisbat de Vic. Antigament, el capellà de la parròquia va tancar la font. El sr. Xirau, veí d'una de les cases del voltant, li pagava un tant a canvi de poder agafar aigua.</p> | 41.7258000,2.0578600 | 421640 | 4619762 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82451-foto-08095-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82451-foto-08095-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82451-foto-08095-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82456 | Font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 90. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. Http://granera.cat/ [Consulta: 22-04-2019]. Http://moianes.net/ [Consulta: 22-04-2019].</p> | XX | <p>Font aïllada situada al bell mig del carrer Nou, a la banda de tramuntana del mateix. Es tracta d'una font de mina formada per un dipósit rectangular de grans dimensions, inserit en un marge del terreny. Està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. La font pròpiament dita està ubicada a la part inferior del mur de migdia del dipòsit. Consta d'una obertura rectangular amb l'interior revestit i una aixeta metàl·lica de botó. En el revestiment hi ha gravada una data il·legible. L'aigua cau dins d'una pica rectangular excavada al subsòl, que està oberta per la banda de llevant i connectada a una canalització que marxa en direcció al carrer. Al costat de l'obertura es conserva una frontissa de ferro que corresponia a un antiga portella de tancament actualment despareguda.</p> | 08095-120 | Carrer Nou - Barri de Baix | 41.7312100,2.0629900 | 422073 | 4620358 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82456-foto-08095-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82456-foto-08095-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82456-foto-08095-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82462 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-9 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61, 86. La Granària, 30, 2012, p. 1. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 217 [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 24-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | <p>Creu aïllada situada a la part més elevada del turó. Es tracta d'una creu llatina de formigó, assentada damunt d'un basament de pedra de planta més o menys rectangular. La creu compta amb una inscripció gravada a la cara nord, la qual fa referència a la Santa Missió ('Santa Mision') i l'any 1941. Des de la banda de ponent hi ha unes pedres treballades a mode d'escales per facilitar el seu accés.</p> | 08095-126 | Turó de la Torra | <p>L'indret on s'ubica la creu també és conegut com la creu de la Torra. La gent del poble va erigir aquesta creu en substitució de la creu del Pedró, que estava situada al cim del turó del mateix nom i els quedava força més lluny del poble. La creu originària era de ferro forjat i fou malmesa durant la guerra Civil (any 1936). Antigament, els dilluns de Pasqua es feia una processó des de l'església de Sant Martí fins a la creu, i allà es beneïa el terme. Tot i que es deixà de celebrar a finals del segle XX, a partir de l'any 2016 es va recuperar la tradició de beneïr el terme.</p> | 41.7260800,2.0596000 | 421785 | 4619791 | 1941 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82462-foto-08095-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82462-foto-08095-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82462-foto-08095-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82467 | Creu de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-cecilia | <p>'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34. Http://moianes.net/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | <p>Creu aïllada situada darrera l'ermita de Santa Cecília, a l'inici de l'esplanada que hi ha. Es tracta d'una creu llatina de ferro, assentada damunt d'un pilar de planta quadrada format per sis blocs de pedra. Alhora, aquest pilar està situat damunt d'un basament de planta circular bastit amb pedres ben escairades. La creu està ornamentada amb reganyols en espiral disposats simètricament i situats als voltants de l'encreuament dels braços. Al bell mig hi ha una flor decorativa en forma de creu grega.</p> | 08095-131 | Ermita de Santa Cecília - Carretera BV-1245, km. 9,7 | <p>Inicialment, la creu estava situada a la tanca d'una finca particular, davant del garatge de cal Cucut, on ara hi ha el mirador del mateix nom. Amb l'arranjament de l'entorn de l'ermita de Santa Cecília als anys 70 del segle XX , es va traslladar al lloc actual i es va col·locar damunt del pilar.</p> | 41.7256100,2.0621900 | 422000 | 4619737 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82467-foto-08095-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82467-foto-08095-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82467-foto-08095-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82469 | Creu de Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-llebre | <p>FERRÉS I MARCET, Joan (1926). 'Creu de Llebra'. Butlletí del Centre Excursionista Sabadell. Any II, núm. 9 (maig-juny 1926), p. 129-130. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43, 52. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34.</p> | XX | <p>Creu aïllada situada damunt d'una roca natural de la zona, a la part superior del collet. Es tracta d'una creu llatina de ferro treballat, amb els extrems dels braços laterals decorats i el superior més ample que la resta. Tota la peça conserva restes de pintura negre.</p> | 08095-133 | Collet de Llebre | <p>Segons les informacions consultades, el nom del coll (i per extensió de la creu) prové d'un fet ocorregut a Granera que està relacionat amb el món de la bruixeria. Temps enrera, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre en el punt on hi ha la creu. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu commemoraria aquest fet.</p> | 41.7334400,2.0612400 | 421930 | 4620607 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82469-foto-08095-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82469-foto-08095-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82469-foto-08095-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82470 | Creu dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-capellans | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 33.</p> | XVIII | <p>Creu aïllada inscrita damunt d'una roca natural de la zona, a la vessant de ponent de la serra del Pedró, molt a prop del camí que recorre la carena. Aquesta roca està situada just en un revolt pronunciat que fa el corriol que puja cap a la carena, des del collet de Llebre, i està incisa en el frontal de ponent de la roca, que està orientada al corriol. La creu és llatina i està emmarcada lateralment per dos dels números de l'any al que fa referència, 1737. Malgrat això, els dos darrers números estan força degradats i no es pot assegurar que l'any en qüestió sigui aquest.</p> | 08095-134 | Serra del Pedró | <p>Tot i que la creu està datada al segle XVIII, en la documentació consultada de mitjans del segle XVII, apareix mencionada la zona com 'Lo Grau dels Capellans'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la creu commemora el lloc on van matar un vicari de Granera que anava a dir missa a Sant Llogari de la Sala, actualment dins del terme de Castellterçol.</p> | 41.7358400,2.0629700 | 422077 | 4620872 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82471 | Rellotge de sol de can Vilaplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vilaplana | <p>Https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XX | <p>Rellotge de sol situat a la cara de llevant de la torre de can Vilaplana, a la part superior del parament. Està format per un plafó quadrat de 16 rajoles vidrades, amb un rellotge circular de tres cercles amb emmarcament quadrat, tot de color blau. Presenta un gnòmon de vareta orientat al sud-est, amb una rosa dels vents al centre. La numeració és romana i les marques horàries van de les 4 a les 8. Dins del cercle més gran hi ha la representació dels signes del zodíac. A les quatre cantonades del plafó hi ha quatre flors representades.</p> | 08095-135 | Camí de la Font Nova - Barri del Castell | 41.7276700,2.0589800 | 421735 | 4619968 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82471-foto-08095-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82471-foto-08095-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82471-foto-08095-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82472 | Rellotge de sol de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-paissa | XVIII-XIX | Molt degradat i despintat. | <p>Rellotge de sol molt degradat situat a la façana de migdia de la Païssa, damunt del parament que tapia una antiga obertura datada l'any 1777. És de perfil rectangular amb un coronament piramidal i està pintat damunt del revestiment que cobreix el parament. Està orientat al sud, amb un gnòmon de vareta de ferro. S'observen residualment les marques horaries, sense numeració. Per les restes conservades, el rellotge estava pintat de color blanc.</p> | 08095-136 | Pla de l'Óssol | 41.7168600,2.0670700 | 422395 | 4618761 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82472-foto-08095-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82472-foto-08095-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82474 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-i | XXI | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al costat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'un bloc de formigó de planta rectangular, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara orientada a migdia hi ha l'escut de Granera coronat amb el nom de l'ajuntament, mentre que a la cara oposada hi ha l'escut de Castellterçol i el nom del seu ajuntament. Sota les inscripcions hi ha l'any 2004 i les inicials 'JVF'.</p> | 08095-138 | Serra de l'Olleret | 41.7489000,2.0517600 | 421161 | 4622332 | 2004 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82476 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-iii | XVII | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa prop de la baga de Vila-rúbia i del torrent de Cisnolla. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. En una de les seves cares hi ha restes d'una possible inscripció, tot i que no s'aprecia bé.</p> | 08095-140 | Baga de Vila-rúbia | 41.7450200,2.0567900 | 421574 | 4621897 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82478 | Dita del llop de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llop-de-granera | <p>ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2004). 'Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memoria historica del llop a la comarca del Bages)'. Dovella, 83-84. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 43. Http://topica.dites.cat/2012/10/granera.html [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>'A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort'.</p> | 08095-142 | <p>Segons sembla, a Granera hi havia un hostal anomenat del Llop en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82479 | Refrany del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-diable | <p>COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 55. PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 498.</p> | XVIII-XX | <p>'De Granera, el diable n'era'.</p> | 08095-143 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 82480 | Dita del llamp de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llamp-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 58.</p> | XVIII-XX | <p>'Au, ves a Granera i que et toqui un llamp'.</p> | 08095-144 | <p>La dita fa referència a un possible fet ocorregut a Granera, relacionat amb el sentit curatiu del llamp. Un veí del poble, en Lluís Rovira, tenia una nafra que no li acabava de curar. Li caigué un llamp al damunt que el travessà de cap a peus i la nafra va desaparèixer.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82481 | Fita de la serra de l'Olleret I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-de-lolleret-i | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de tramuntana del camí. Es tracta d'un prisma de pedra granítica i planta rectangular, anclat al terreny natural de la zona. A la cara frontal de la peça, que està orientada al camí, hi ha gravades les següents inicials: 'JR'. Aquestes lletres estan pintades de color negre. A pocs metres al sud-est d'aquest element hi ha una altra fita de les mateixes característiques situada dins del bosc. Tot i això, aquest element està situat dins del terme municipal de Castellterçol.</p> | 08095-145 | Serra de l'Olleret | <p>Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7482400,2.0519800 | 421178 | 4622258 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82481-foto-08095-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82481-foto-08095-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82481-foto-08095-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82482 | Fita del mas Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-mas-clapers | XVIII-XIX | <p>Fita aïllada situada a l'extrem sud-est de la bassa de mas Clapers, al costat del corriol que l'envolta. Es tracta d'un bloc de pedra picada treballada de planta rectangular, amb una de les cantonades de la cara superior escapçada i anclat al subsòl. Al seu costat, delimitant la peça, hi ha tres lloses de pedra planes encastades al terra.</p> | 08095-146 | Pla de l'Óssol | 41.7153400,2.0667600 | 422367 | 4618592 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82482-foto-08095-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82482-foto-08095-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82482-foto-08095-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.