Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82440 | Font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-buc | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 28.</p> | XVIII-XIX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font situada al marge de llevant del torrent de la font de Buc, amb accés des de l'interior del torrent. Es tracta d'una deu natural que brolla de la part inferior d'una roca. El seu accés és molt dífícil donada l'abundant vegetació que hi ha a la zona.</p> | 08095-104 | Torrent de Font de Buc | <p>Antigament, la font rajava molt. Pel que sembla i en determinades ocasions, la gent que vivia a l'Otzet hi anava a buscar aigua amb barrals, entre d'altres.</p> | 41.7219500,2.0368700 | 419889 | 4619354 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82440-foto-08095-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82440-foto-08095-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82440-foto-08095-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82441 | Font de Caldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-caldat | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 29.</p> | XVIII-XIX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font situada al marge de migdia del torrent de la font de Caldat. S'hi accedeix mitjançant un corriol que descendeix de les roques de Caldat. Es tracta d'una deu natural que brolla d'una mina situada a la part inferior d'una roca, mitjançant una obertura més o menys rectangular. L'aigua cau al fons del torrent quedant embassada. El seu accés és molt dífícil donada l'abundant vegetació que hi ha a la zona.</p> | 08095-105 | Torrent de Caldat | <p>Antigament, a l'hivern rajava de forma abundant, mentre que a l'estiu només emanava un filet d'aigua.</p> | 41.7354900,2.0544100 | 421365 | 4620841 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82443 | Font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de llevant del torrent de la Riera. Està formada per un broc metàl·lic per on raja l'aigua, que està encastat al marge rocós. L'aigua cau dins d'una pica de planta semicircular bastida en pedra. En l'actualitat està coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-107 | Torrent de la Riera | <p>Antigament, la zona era plena d'avellaners. Segons sembla hi havia un exemplar molt gran que amb les seves branques tocava la llera del torrent.</p> | 41.7328700,2.0773100 | 423266 | 4620529 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82443-foto-08095-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82443-foto-08095-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82443-foto-08095-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del camí del Marcet, per un corriol que creua el torrent. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82444 | Font de les Febres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-febres-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del camí que va del Salamó a Salvatges, en un terreny en pendent pronunciat. Està situada en un replà del terreny, al peu d'un marge rocós on hi ha una escletxa per la que s'escola l'aigua. Està formada per un dipòsit de planta rectangular bastit en pedra i maons, amb una petita coberta de teula àrab d'un sol vessant. Encastat al frontal d'aquesta estructura hi ha una aixeta metàl·lica de botó per on raja l'aigua. Aquesta aigua cau dins d'una pica de planta rectangular delimitada amb maons. L'estructura està coberta de molsa donat el grau d'humitat de la zona. Un corriol ascendent li dóna accés. En els darrers metres cal grimpar lleugerament.</p> | 08095-108 | Torrent de les Febres | <p>L'aigua d'aquesta font tenia fama de ser molt bona per a curar les febres i també per al ronyó. Juntament amb les fonts del Marcet i la Roca, i segons l'època de l'any, es creïa que les seves aigües tenien propietats diferents.</p> | 41.7148200,2.0963300 | 424827 | 4618508 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està senyalitzada amb dos petits cartells identificatius, un al trencant del camí i l'altre damunt de l'estructura, i està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Segons les informacions obtingudes, un veí de Granera la va arranjar i senyalitzar fa pocs anys. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82455 | Font del Girbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-girbau | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 50. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. Http://granera.cat/ [Consulta: 22-04-2019].</p> | XVII-XIX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del torrent del Girbau, en una zona completament emboscada i plena de vegetació. La font està integrada dins d'una fornícula d'arc apuntat bastida en pedra disposada a sardinell. Està situada damunt d'un mur bastit en pedra disposada regularment, que compta amb una petita obertura circular que deixa passar l'aigua. Aquesta aigua cau en una mena de canalització delimitada amb un altre mur de pedra, que discorre en paral·lel al curs del torrent.</p> | 08095-119 | Torrent del Girbau | 41.7431100,2.0545000 | 421381 | 4621687 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82455-foto-08095-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82455-foto-08095-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions aportades per l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, es tracta d'una font de mina que també tenia una gran bassa pràcticament perduda. El lloc on està situada la font és de díficil accés donada l'abundant vegetació que cobreix la zona. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82509 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat amb una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries formant una retícula. Pel que sembla, a l'extrem sud-est de la sala més gran, hi ha una cata rectangular de 4x2,5m i 1m de profunditat. Els materials recollits no permeten establir cap cronologia pel jaciment. S'hi accedeix des del quilòmetre 6 de la BV-1245 de Castellterçol a Granera. S'agafa un camí a la banda de migdia de la carretera, que discorre per la banda de ponent del torrent de les Tutes. Al cap de 800m, on la vegetació clareja, cal agafar un corriol una mica desdibuixat que baixa en direcció al torrent, que porta fins a l'entrada de la cova.</p> | 08095-173 | Baga del Marcet | <p>Segons Antoni Pladevall, a la cova s'hi amagaren bandolers i pròfugs de les guerres. El mateix autor les anomena coves o grutes de óles Tutesó. La cata documentada a l'interior de la cova es va realitzar amb anterioritat a l'any 1973.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la cronologia és desconeguda. Els materials estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82510 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat situada a la banda de llevant del torrent de la Riera, damunt d'aquest, en un terreny molt emboscat i disposat en pendent pronunciat. S'hi accedeix des del camí del Marcet, que discorre en paral·lel al torrent. Uns 50 metres abans del pantà del Marcet, cal agafar un corriol a mà dreta, que porta fins a un mur de contenció bastit dins del cabal del torrent. Després de creuar-lo pel damunt, cal pujar el vessant en direcció est fins a la cova. La cavitat està orientada a ponent i presenta una boca d'accés en forma de fissura estreta de 2m de longitud. Desemboca en una sala on es bifurquen tres galeries, tot i que només la de llevant continua cap a l'interior. Es van documentar uns fragments de ceràmica, que estableixen la datació del jaciment dins del període del Bronze Antic. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-174 | Torrent de la Riera | <p>Segons sembla, les restes documentades en aquesta cova foren extretes per aficionats.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment està comprès dins del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.). Autoria de les imatges: Mireia Vera. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82557 | Gorg de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lavellaner | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25.</p> | Abundant vegetació a la zona. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta allargassada i està caracteritzat per una gran paret rocosa situada a la seva banda de llevant. El gorg s'alimenta de l'aigua del propi torrent, tot i que en èpoques humides també rep l'aigua de la roca. El llit del clot és aterrassat, formant una baixada esglaonada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que en dificulta l'accés.</p> | 08095-221 | Torrent de la Riera | <p>Aquest gorg era utilitzat per la gent de Granera per banyar-s'hi i pescar-hi crancs, donat que era una zona on abundaven. Antigament, la gent també hi anava a buscar l'aigua que emanava de la paret rocosa.</p> | 41.7323700,2.0772100 | 423257 | 4620474 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82559 | Cova del Penitent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-penitent | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 62.</p> | XX | Afectada per la vegetació, amb alguna esllavissada. | <p>Balma de grans dimensions situada sota la cinglera de Salvatges, damunt del camí. El seu accés és difícil donat que cal grimpar pel marge empinat fins a accedir-hi. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia. Presenta les restes d'uns murs que dibuixen una planta rectangular. Estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar i lligada amb morter. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra de la balma presenti unes formes sinuoses i foradades en determinats llocs. També cal destacar, a uns 50m a ponent de la cavitat, unes petites obertures a la roca natural a mode d'aixoplucs.</p> | 08095-223 | Camí de Salvatges - Cinglera de Salvatges | <p>El nom de la cova procedeix del fet que, durant un temps, s'hi va instal·lar un home al que anomenaven Penitent.</p> | 41.7172600,2.0951200 | 424729 | 4618780 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa i situada dins dels límits del projecte de recuperació de l'àliga cuabarrada (entre d'altres espècies). Està situada sota d'una cinglera on hi ha un punt d'observació i alimentació suplementària (PAS) per aquestes espècies. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82562 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 55 metres de recorregut i 3 metres de desnivell, litològicament formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i excavada en una petita diàclasi en sentit nord-sud i est-oest. Presenta una boca principal formada per una estreta fisura que s'allarga uns dos metres fins al vestíbul o saleta d'entrada, des d'on es bifurquen tres galeries. Les galeries de tramuntana i migdia són curtes i estretes, mentre que la de llevant és més gran. Amida uns 0,40m d'amplada, per uns 2-2,5m d'alçada i 12m de longitud. Una altra galeria s'obre a la meitat del seu recorregut, amb 5m de longitud i de secció estreta. Al seu tram final, la galeria principal desemboca en una altra galeria disposada en perpendicular. Cap a l'esquerra no té continuitat mentre que cap a la dreta compta amb una longitud d'uns 20m. A la meitat del seu recorregut es localitza una nova bifurcació en sentit nord, de 5m de longitud.</p> | 08095-226 | Torrent de la Riera | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB el setembre de l'any 1964. També hi ha constancia de la presencia d'alguns membres del TIM Sabadell l'any 1966 (un grafit a la sala d'entrada en dóna constancia). Posteriorment, el mes de juny de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82581 | Barraca codi 8444 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8444 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral, situat a la banda de llevant. L'abundant vegetació de la zona fa molt complicat el seu accés.</p> | 08095-245 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7400500,2.0406500 | 420226 | 4621360 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82581-foto-08095-245-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82582 | Barraca codi 8445 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8445 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral. L'abundant vegetació del marge fa impossible accedir fins a la barraca.</p> | 08095-246 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7391200,2.0398200 | 420156 | 4621257 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82582-foto-08095-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82582-foto-08095-246-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82583 | Barraca codi 8446 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8446 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb la coberta enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i té tota la coberta enderrocada, amb vegetació a l'interior. Presenta un portal d'accés d'obertura troncopiramidal, amb una doble llinda plana. No ha estat mai restaurada. L'abundant vegetació de la zona fa molt difícil el seu accés.</p> | 08095-247 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7382800,2.0390300 | 420089 | 4621165 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82583-foto-08095-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82583-foto-08095-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82583-foto-08095-247-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82592 | Barraca codi 8496 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8496 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada i la vegetació no en permet l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és quadrada i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb la llinda plana i un arc de descàrrega a la part superior de perfil triangular. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació del marge, que fa pràcticament impossible el seu accés.</p> | 08095-256 | Baga de Vila-rúbia - Torrent de Cisnolla | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7454400,2.0575900 | 421641 | 4621942 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82592-foto-08095-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82592-foto-08095-256-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82598 | Barraca codi 10363 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10363 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca de grans dimensions situada a la part superior d'un elevat marge. És del tipus aèria adossada al marge i està orientada al sud-oest. Presenta una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior, tot i que hi ha una obertura circular central delimitada amb pedres, a mode de xemeneia. També compta amb un voladís de llosa plana a tot el perímetre de la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura ametllada, amb la llinda plana. Compta amb dues petites finestres rectangulars obertes a les façanes sud-oest i nord-oest. No ha estat restaurada. Per accedir-hi cal grimpar per un irregular corriol ascendent des del camí del torrent.</p> | 08095-262 | Quintana de la Roca | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7341000,2.0357600 | 419812 | 4620704 | 08095 | Granera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82623 | Barraca codi 13153 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13153 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria integrada en un marge de pedra de la zona i orientada a l'oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. A l'interior hi ha un cocó rectangular situat a la part inferior del mur. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que en dificulta el seu accés.</p> | 08095-287 | Carena de Biguetes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7202200,2.0448200 | 420548 | 4619154 | 08095 | Granera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82623-foto-08095-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82623-foto-08095-287-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82648 | Cova de Salvatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-salvatges | <p>'Caminada popular'. La Granària, 37, 2015, p. 6.</p> | Alguns despreniments a l'interior i una plaga d'insectes. | <p>Cova situada prop de l'encreuament entre els camins de Salvatges i Puigdomènec, sota aquesta darrera masia, amagada per una gran roca que amaga la boca de la cavitat. Està formada per una estreta fisura a la roca, que s'allarga uns metres fins a un petit vestíbul o saleta des d'on es bifurquen dues galeries. Aquestes galeries són petites i estretes, tot i que no s'ha pogut verificar la seva longitud i característiques donat que actualment estan força colgades pels despreniments de roques que ha experimentat la cavitat.</p> | 08095-312 | Solella de la Frau de la Riera | 41.7224500,2.0863100 | 424002 | 4619364 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82648-foto-08095-312-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les imatges han estat cedides pel sr. Pere Genescà. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82337 | Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-5 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 03-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. Aquests volums són de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la següent inscripció: '17IHS04'. Damunt seu hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit motllurat. A l'extrem de tramuntana del parament hi ha una altra finestra emmarcada amb carreus de pedra, llinda plana i ampit motllurat, així com una petita obertura rectangular bastida amb maons Per contra, a l'extrem de migdia, hi ha un altre portal rectangular amb un dels brancals fet de carreus de pedra, l'altre bastit amb maons i la llinda de fusta. Destaca el volum adossat a migdia de la construcció principal, el qual presenta una galeria al pis coberta amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars bastits amb maons. Aquesta galeria està delimitada amb una barana de gelosia ceràmica geomètrica. Alhora, adossats a aquest volum, trobem un cos de planta quadrada que presenta un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció i un petit volum de planta circular cobert amb teulada d'un vessant, que podria correspondre a un antic cup de vi. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08095-20 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Paraire' tenia el número 15 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Ramon Mundet'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, aquest edifici rep el nom de l'activitat que antigament s'hi desenvolupava, donat que s'hi treballava amb telers.</p> | 41.7291400,2.0583200 | 421682 | 4620132 | 1704 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82337-foto-08095-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82337-foto-08095-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82337-foto-08095-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82338 | Cal Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rossell-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47, 69, 80, 83. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 70. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i reformat que consta de diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum original és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos. Les obertures dels pisos inferiors són rectangulars i amb llindes de fusta sostingudes amb permódols de pedra restituïts. Per contra, al pis superior, hi ha finestres d'arc de mig punt arrebossades i sostingudes amb pilars de pedra. Adossat a l'extrem de migdia de l'edifici hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en tres nivells. Presenta un porxo a la planta baixa i finestres de les mateixes característiques que les anteriors als pisos. Alhora, adossat a l'extrem de ponent del volum principal, hi ha una torre de planta circular bastida en pedra i emmerletada, que correspon a un antic cup de vi actualment reformat. Alhora, adossada a l'extrem de tramuntana de la construcció, hi ha una capella de planta rectangular i bastida en pedra, amb un portal d'obertura rectangular, òcul superior i campanar d'espadanya coronat amb una creu. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular i amb la part superior dels paraments arrebossada i pintada.</p> | 08095-21 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>La construcció d'aquest edifici, entre els anys 1959 i 1960, va comportar la desaparició de diverses cases que es trobaven a la zona com cal Rei, cal Tano o cal Ferrer. La capella de la construcció està dedicada a Sant Pere Apòstol.</p> | 41.7294400,2.0582200 | 421674 | 4620165 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82338-foto-08095-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82338-foto-08095-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82338-foto-08095-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82339 | Cal Taió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taio | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 83. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta trapezoïdal, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Al seu costat hi ha un carreu de pedra allargassat gravat amb una imatge religiosa i un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció. Damunt seu, dins la imprompta d'una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada, destaca un bloc de pedra encastat decorat amb una cara humana. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars. Destaquen les del pis superior, la de migdia amb els brancals bastits amb maons i la llinda plana de pedra, mentre que la de tramuntana està emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. A la part superior del parament destaca un cairó de pedra gravat i decorat amb dues figures humanes i una creu grega encerclada. De la façana de migdia, que es fonamenta damunt la roca del terreny i presenta el parament arrebossat, destaca la finestra del pis. És d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides i maons, disposat de forma regular.</p> | 08095-22 | Carrer de Monistrol, 2 - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Tayó' tenia el número 2 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Francisco Cuivach'.</p> | 41.7283400,2.0589900 | 421737 | 4620043 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82339-foto-08095-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82339-foto-08095-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82339-foto-08095-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana principal hi ha un banc de pedra corregut. El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82340 | Cal Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tiana | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner i reformat de planta trapezoïdal, format per dos cossos adossats. El volum davanter presenta la coberta plana i està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són d'arc rebaixat i estan bastides amb maons, disposats a sardinell a les llindes. Destaca la finestra situada al costat del portal, la qual conserva la llinda de pedra plana. La part superior de la construcció està coberta per un terrat delimitat amb un plafó d'obra i barana de fusta a la façana principal. El volum posterior presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars bastides en pedra i maons. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides, disposada regularment.</p> | 08095-23 | Carrer de Monistrol, 1 - Barri del Castell | 41.7283700,2.0591000 | 421746 | 4620046 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82340-foto-08095-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82340-foto-08095-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82340-foto-08095-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82341 | Cal Sever | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sever | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 80. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>Edifici aïllat amb un pati davanter pavimentat i una zona enjardinada lateral. Està format per dos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Ambdós volums són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Majoritàriament presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, les finestres del pis amb porticons de fusta mentre que les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro treballades. Damunt del portal d'accés principal, orientat a migdia, destaca un voladís de teula àrab de tres vessants sostingut amb una barbacana de fusta. Davant la façana principal, a l'altra banda del pati, hi ha un altre edifici de planta rectangular format per dos cossos adossats organitzats en un sol nivell: el principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, mentre que l'altre té una teulada d'un sol vessant i està bastit damunt la roca natural de la zona. La construcció compta amb tres portals rectangulars amb les llindes de fusta i un altre accés d'obertura irregular i llinda de fusta també. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb morter, amb algunes reparacions bastides en maons i bona part de la façana principal revestida.</p> | 08095-24 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>Antigament, l'edifici havia estat la seu del cafè del barri.</p> | 41.7285900,2.0588600 | 421726 | 4620071 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82341-foto-08095-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82341-foto-08095-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82342 | Cal Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mir-0 | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>Casa formada per dos volums arquitectònics aïllats i una zona enjardinada situada a la banda de tramuntana de la finca. El volum original, amb la façana orientada al tram esglaonat del carrer del Castell, és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel al parament principal. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat en pedra i una finestra rectangular reformada amb la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular. L'altre volum està situat a la banda de llevant de la finca. És de planta quadrada, amb una teulada de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Aquest volum presenta obertures majoritàriament rectangulars, les de la planta baixa emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, mentre que les del pis tenen els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats, un sòcol de pedra i les cantoneres embellides amb pedres desbastades.</p> | 08095-25 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7294800,2.0586300 | 421708 | 4620170 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82342-foto-08095-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82342-foto-08095-25-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici, que també fou conegut com la Casa Petita, pertany a la mateixa propietat que la casa de cal Rossell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82343 | Ruïnes del carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-del-carrer-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII | Completament enrunat. | <p>Edifici enrunat i sense coberta de planta rectangular, que conserva bona part dels murs perimetrals del mateix. De fet, els murs de ponent i tramuntana són els que conserven més alçada, mentre que els de llevant i migdia tenen menys alçat i la part superior arranjada per evitar desprendiments. La façana principal, orientada a ponent, conserva el portal d'accés És d'obertura rectangular, amb els brancals bastits en pedra desbastada i la llinda plana de fusta. L'interior està completament cobert de vegetació i conserva el revestiment original que cobria els paraments. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb morter de calç.</p> | 08095-26 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>En origen, l'edifici era un cobert propietat del castell de Granera tot i que actualment pertany a la mateixa propietat que la casa de cal Rossell.</p> | 41.7290600,2.0584600 | 421694 | 4620123 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, a l'interior del recinte es conserven les restes d'un cup de vi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82344 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-7 | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i reformat envoltat d'una zona enjardinada i situat per sota de l'antic camí que condueix a Monistrol de Calders. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, exceptuant la finestra del pis superior de la façana principal, emmarcada amb quatre carreus de pedra. El darrer volum està adossat a la façana principal de l'edifici. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en dos nivells. A la planta baixa destaca un portal rectangular amb portella de fusta i, al pis, una galeria oberta delimitada amb una balaustrada ceràmica amb motius geomètrics. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades.</p> | 08095-27 | Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell | 41.7281000,2.0587100 | 421713 | 4620016 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82344-foto-08095-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82344-foto-08095-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82344-foto-08095-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82345 | Can Vilaplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaplana | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat d'un gran jardí, que està delimitat amb una tanca bastida en pedra de diverses mides disposada en filades. És de planta irregular i està format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa i pis. A l'extrem de tramuntana se li adossa un altre cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. Al seu costat hi ha un volum de planta quadrada a mode de torre, que està distribuït en planta baixa i dos pisos, i cobert amb una teulada de quatre vessants. Al parament de migdia hi ha un rellotge de sol. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, algunes amb els emmarcaments bastits en pedra i d'altres arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb pedra en el volum principal.</p> | 08095-28 | Camí de la Font Nova - Barri del Castell | 41.7276700,2.0589800 | 421735 | 4619968 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82345-foto-08095-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82345-foto-08095-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82345-foto-08095-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat del camí d'entrada a la finca, en el jardí, hi ha una pedra de molí amb encaix i el nom de la construcció gravat. Encastats a la tanca que delimita el recinte hi ha dos plafons rectangulars de ceràmica, un amb el nom de la casa i la senyera i l'altre amb un fragment d'un poema de Joan Maragall. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82346 | El Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal-4 | <p>'Notícies de Granera. Acte d'inauguració del Casal de Granera'. La Granària, 27, 2011. Https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/117928/inaugurat-centre-civic-granera [Consulta: 04-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 04-04-2019].</p> | XX | <p>Edifici aïllat i rehabilitat de planta irregular format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta. Al seu costat hi ha un plafó amb el nom de la construcció i la data de fundació, 27-8-1977. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars i amb les llindes de fusta. Els paraments combinen l'aplacat de pedra amb el revestiment arrebossat. Adossat a la façana de ponent hi ha un porxo amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta i pilars bastits amb maons. Alhora, adossats a la façana de tramuntana, hi ha dos volums auxiliars més. El de ponent presenta una teulada de dos vessants mentre que el de llevant només d'una, i ambdós estan organitzats en una única planta. Tenen els paraments arrebossats i pintats. A l'interior de l'edifici hi ha una sala gran amb escenari i un Punt d'Informació de la Diputació de barcelona amb servei de bar. Dins del recinte on s'ubica la construcció hi ha la piscina municipal i una gran zona d'aparcament i esbarjo.</p> | 08095-29 | Camí de la Clota, s/n - Barri del Castell | <p>El Casal de Granera és un espai polivalent al servei dels ciutadants del poble. Es tracta d'un projecte inicial d'una de les entitats del poble, l'Associació Recreativa de Granera, per tal de tenir un local on reunir-se i programar activitats. La construcció fou inaugurada el 27 d'agost de l'any 1977. Posteriorment, l'edifici fou reformat per l'Ajuntament de Granera amb el finançament de la Generalitat de Catalunya. Aquesta reforma fou inaugurada el 30 de juliol de l'any 2011.</p> | 41.7283700,2.0600500 | 421825 | 4620045 | 1977 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82346-foto-08095-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82346-foto-08095-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82346-foto-08095-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una placa commemorativa instal·lada a l'interior de l'edifici deixa constància de la reforma efectuada a la construcció. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82347 | Castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 122-125. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Vol. II. Barcelona: Dalmau, p. 218-224. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 131-136. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GONZÁLEZ REYES, Carlos (2013). 'Encumbramiento de un linaje. Aproximación al ascenso político y económico de los barones de Granera entre los siglos XIII y XV'. Ab Initio, 7, p. 59-86, disponible a www.ab-initio.es. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992). 'Castell de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 34-37. MASÓ, Òscar (2014). 'La presència d'opus spicatum al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i voltants. Inventari aproximat d'un llegat singular que cal preservar'. VIII Trobada d'Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 139-140. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1476-1480. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 360-361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 107-108. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 29-46. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.catalunyamedieval.es/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XII-XIV | Les estances de l'interior estan força enderrocades, sobretot pel que fa a les cobertes. | <p>Edifici de planta poligonal allargassada situat a l'extrem sud-oest de la carena del Castell, presidint el barri al que dóna nom. Està bastit damunt d'un basament rocós natural que li fa de peanya i al qual s'adapta. Conserva tot el perímetre, amb una alçada de murs considerable. Aquestes estructures estan bastides en carreus de pedra lligats amb morter de calç i disposats en filades regulars. L'accés principal està situat a la banda de llevant, és d'arc de mig punt adovellat i està tancat amb una gran reixa de ferro. Al mur de ponent destaquen quatre arquivoltes en gradació que salven la gran escletxa existent al basament rocós, aprofitant d'aquesta manera tot el possible espai constructiu. Aquestes arquivoltes amaguen una poterna que aprofita l'esquerda per escapar del recinte en cas necessari. En aquest mateix parament també destaca una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana sostinguda amb permòdols. A la façana de tramuntana destaca un finestral doble d'arc de mig punt bastit en pedra, amb un pilar central. També hi ha algunes espitlleres i sageteres, que també es troben al mur de ponent, i les restes d'un matacà bastit en pedra també. A l'interior es conserven diverses estances, destacant una sala coberta amb una gran volta de canó i una cisterna excavada a la roca natural.També hi ha les restes d'una capella que presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana monolítica i un òcul de pedra damunt seu. També hi ha altres estances de cronologia i funcionalitat desconeguda, algunes d'elles amb obertures d'arc de mig punt adovellades, d'arc rebaixat i finestres amb festejadors. A l'interior del recinte, al costat de la gran sala, hi ha les restes d'un mur d'opus spicatum.</p> | 08095-1 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>La primera referència documental relacionada amb el castell de Granera (castrum de Granaria) és de l'any 971. Estava integrat al comtat de Manresa. En origen era propietat de la casa comtal de Barcelona, tot i que l'any 1023 fou empenyorat per la comtessa Ermessenda al seu fill Berenguer Ramon I en garantia de la pau que li havia jurat. Posteriorment, el castell fou infeudat als senyors de Balsareny amb anterioritat a l'any 1025. L'any 1046, Bernat Guifré de Balsareny el llega a la seva neboda Guisla a través de la qual passa a mans dels vescomtes de Barcelona, que al seu torn l'infeuden a Arbert de Castellvell a finals del segle XII. Durant el segle XIII, el castell i el seu domini tornen a la casa reial la qual l'infeuda primerament a la família Bell-lloc i després als Gravalosa (1310-1345). L'any 1375, el rei Pere III ven el castell amb tota la jurisdicció i els drets al seu conseller Pere de Planella, restant els Planella com a propietaris fins a finals del segle XVI, passant en aquest moment a la família Despalau. A mitjans del segle XVII, l'any 1642 Maria de Despalau ven el castell i el terme a Jacint Sala i Cervera, que fou nomenat baró de Granera l'any 1643 pel rei Felip IV de Castella. Posteriorment, tant el castell com el títol passen altra vegada als Planella mitjançant una aliança matrimonial i, finalment, als Amat, marquesos de Castellbell. La capella del castell està datada en el segle XVII i està dedicada a Santa Maria. Al segle XX, a la dècada dels anys 70, la Diputació de Barcelona realitzà al castell una campanya de neteja i consolidació i es tancà el recinte. Aquestes tasques foren supervisades per Camil Pallàs. L'any 1994 va patir un incendi i s'hi van fer obres de consolidació. També hi havia un projecte per transformar-lo en hostal o parador turístic que no es dugué a terme.</p> | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82347-foto-08095-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82347-foto-08095-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí que puja fins al portal d'accés principal es troba empedrat. En el lloc on s'inicia aquest camí hi ha un pou excavat al subsòl, actualment delimitat amb una tanca. | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82348 | Ca l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larola-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 45. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.catalunyamedieval.es/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVIII-XX | <p>Edifici cantoner format per dos grans cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal, situat a la banda de tramuntana de la construcció, està completament rehabilitat. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat de nova construcció, amb el relleu d'un escut a la clau. Emmarcant aquesta obertura hi ha un seguit de petites finestres rectangulars de pedra a mode d'espitlleres, situades a la banda nord, i dues finestres rectangulars de mida normal emmarcades en pedra, a la banda sud. Al pis, damunt del portal, hi ha dos grans finestrals de triple arc conopial trilobulat amb columnetes i capitells decorats, de recent factura. Aquestes obertures estan emmarcades amb finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i les llindes planes sostingudes amb permòdols. A la cantonada nord-oest del volum hi ha un cos elevat de planta quadrada a mode de torre. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants i obertures rectangulars emmarcades en pedra. Tant aquest cos com el volum principal tenen un destacable ràfec de rajola vidrada acolorida, sostingut amb una barbacana de fusta ornamentada. Adossat a la façana de migdia hi ha un segon volum de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra a la planta baixa i una galeria oberta mitjançant dos grans arcs de mig punt al pis. Aquesta galeria compta amb un sostre embigat de fusta a l'interior. Adossada a l'extrem sud-oest destaca una torre de planta quadrada amb obertures rectangulars i rematada per un matacà bastit amb maons. Està bastida en carreus de pedra a la part inferior i pedra sense treballar de diverses mides a la resta del parament. Compta amb una escala adossada a la façana de llevant i un portal d'accés rectangular al pis superior.</p> | 08095-2 | Carrer de Vic - Barri de Baix | 41.7300900,2.0636400 | 422126 | 4620233 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82348-foto-08095-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82348-foto-08095-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82348-foto-08095-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la torre està donada d'alta com a BCIN d'acord amb el decret sobre protecció de castells del 22 d'abril de 1949, les informacions aportades pel sr. Pere Genescà asseguren que fou bastida a la dècada dels anys 80 del segle XX damunt d'un cup de vi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82349 | Santa Cecília de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia-de-granera | <p>CARRERAS CANDI, Francesc (1891). 'Noves'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 2. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 157-158. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 134-136. GAMELL, Genís (2017). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. 'La capella de Sant Cecília'. La Granària, 42, 2017, p. 8-11. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992b). 'Santa Cecília de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 40-43. NAVINÉS, Jordi (2010). 'L'ermita de Santa Cecília de Granera'. La Granària, 26. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1478-1479. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 362. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 109. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p. 226-227. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XI/XX | <p>Església d'una sola nau amb un absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó completament refeta i separada en dos trams per un arc toral de reforç situat al centre de la nau. Aquest arc està recolzat damunt de dues pilastres bastides en pedra i amb les impostes motllurades. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de quart d'esfera i compta amb un arc presbiterial amb les impostes de pedra motllurades també. Tant aquest absis, que està decorat amb pintures murals romàniques, com el mur de tramuntana formen part de l'obra original. A l'exterior, l'absis presenta una decoració formada per cinc bandes separades amb sis lesenes, amb un sòcol i un ràfec de pedra. Cada banda compta amb dues arcuacions llombardes amb mènsula. El temple s'ilumina mitjançant dues finestres d'arc de mig punt adovellades de doble esqueixada (una d'elles tapiada) obertes al mur de migdia i una altra finestra de les mateixes característiques oberta al centre de l'absis. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha un rosetó o òcul circular adovellat. Ambdues obertures estan emmarcades amb una gran arcada amb dos muntants laterals i les impostes motllurades. La façana està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull rematat amb una creu llatina de ferro. La construcció està bastida en pedra desbastada de mida mitjana lligada amb morter i disposada en filades regulars. La construcció original també utilitza petits carreus de pedra. A l'interior, tant la volta com la part superior dels murs estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08095-3 | Carretera BV-1245, km. 9,7 | <p>La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1065 i el situa dins d'un alou o propietat que el monestir de Santa Cecília de Montserrat tenia a Granera. Aquest alou ja estava documentat des de l'any 971. Posteriorment, l'any 1187 apareix un personatge anomenat 'Arnaldi Sancte Cecilie de Granera' (Arnau de Santa Cecília de Granera) com a testimoni juntament amb Berenguer de Centelles del testament del noble Guillem de Berguedà. El temple tenia cementiri propi i un edifici proper, anomenat la Caseta de Santa Cecília, que segons algunes informacions podria haver estat la seva rectoria, tot i que no hi ha fonament per creure que havia estat la parròquia original del terme. Pel que sembla hi vivia l'ermità encarregat de l'edifici. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, el temple era utilitzat com a magatzem del cementiri veí, que fou construït l'any 1892. El temple s'ensorrà sobtadament el 15 de maig de l'any 1924, restant dempeus l'absis i un tram del mur de tramuntana, i quedant les pintures murals a la intempèrie. Fins al seu enderroc, un quadre pintat l'any 1703 tapava tant l'absis com les pintures (amb l'enderroc fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí). Pels voltants de l'any 1950 es va construïr un tram de la volta absidial per protegir les pintures de les inclemències del temps. L'any 1975, la Diputació de Barcelona es va encarregar de la rehabilitació del temple mitjançant el seu arquitecte Camil Pallàs, que aprofità per separar el temple del cementiri. El finançament per aquesta obra provenia de la mateixa Diputació, així com dels donatius dels fidels, rifes, etc. Finalment, el temple fou retornat al culte el 5 de setembre de l'any 1976. El 17 d'abril de l'any 1977 es va consagrar un nou altar. Actualment, el temple fa les funcions de parròquia durant l'hivern (des de passat Sant Martí fins a Sant Josep aproximadament).</p> | 41.7255500,2.0616300 | 421953 | 4619730 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82349-foto-08095-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82349-foto-08095-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82349-foto-08095-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82350 | Sant Martí de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-granera | <p>ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 134. FERRER I ALÒS, Llorenç (2000). 'El Moianès en els segles XVIII i XIX: de l'especialització llanera a la decadència per manca d'aigua'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 68. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 79. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1971). 'Retaules antics'. Ausa, 69. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 327-328. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1972). 'Tres inventaris antics'. Ausa, 71-72. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 36-40. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992a). 'Sant Martí de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 38-39. NAVINÉS, Jordi (2015). 'L'església de Sant Martí de Granera'. La Granària, 35. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1477-1478. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 108-109. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 34. SITJES I MOLINS, Xavier (1992). 'Retaules desapareguts, inèdits (II)'. Dovella, 43-44. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 59-60. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XIII/XVIII | <p>Església de grans dimensions i d'una sola nau, amb dues capelles laterals per banda i un absis capçat a llevant. De fet, adossat a la façana de llevant del temple, hi ha un edifici que havia acollit l'antiga seu de l'ajuntament que amaga completament aquesta estructura, tot i que és visible des del seu interior. Es tracta d'un absis semicircular i sobrealçat, que conserva un fris d'arcuacions llombardes molt evolucionades i està bastit amb carreus de pedra ben escairats disposats en filades regulars. Pertany a la renovació del temple duta a terme en el segle XIII. Alhora, des de l'interior de l'església, aquest absis està amagat darrera d'un envà profusament decorat que integra una fornícula d'arc de mig punt apetxinada, amb la imatge de Sant Martí. La nau està coberta amb una volta de canó apuntada, separada en tres trams per arcs torals que descansen damunt d'una cornisa motllurada que recorre els dos murs laterals de la nau fins al fons de l'absis, que està cobert amb una petita volta de canó. Aquests trams estan decorats amb arestes i plafons en relleu situats al centre de la volta. Les capelles laterals estan cobertes amb voltes de canó i també de creueria amb claus de volta centrals. S'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt motllurats amb les impostes motllurades, exceptuant el de la capella del Roser que és apuntat i bastit en pedra. Als peus del temple hi ha el cor, obert a la nau central mitjançant un gran arc rebaixat. La sagristia està situada a la banda de migdia de l'absis i presenta una finestra quadrada emmarcada en pedra, mentre que a la banda nord hi ha la capella del Santíssim, coberta amb una volta de canó molt rebaixada i il·luminada amb una finestra d'arc rebaixat també. El temple compta amb un petit baptisteri situat sota del cor. El campanar està situat a l'extrem de ponent de l'edifici, damunt de l'anterior façana principal del temple. Es tracta d'un cos elevat de planta quadrada, amb teulada de quatre vessants i ràfec de teula àrab, que compta amb obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. L'actual façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, amb l'intradós motllurat i la llinda plana. Està decorada i gravada amb la següent inscripció: 'DIE 24 DE MARS. / 1774 / ALABAT SIA EL SAGRAT COR DE JESÚS'. La façana de ponent, que fou bastida al segle XIII, compta amb un portal d'arc de mig punt emmarcat en pedra i actualment tapiat, que conserva una decoració bisellada i les restes d'un fris de mitges boles molt degradat. Damunt seu hi ha una gran rossassa de forma ovalada bastida en pedra també, tot i que reformada. L'aparell d'aquesta façana és de carreus de mida mitjana disposats en filades regulars. De la façana de tramuntana destaca el fris bastit en pedra i sostingut amb petites mènsules sense decoració, i el mateix tipus d'aparell d'obra que el de la façana de ponent. Exceptuant les façanes nord i oest, la resta de la construcció presenta els paraments coberts amb un revestiment arrebossat que deixa entreveure l'aparell de pedra de l'obra.</p> | 08095-4 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1040 i apareix mencionada dins de la documentació del monestir de Sant Benet del Bages. A partir de l'any 1068, altres referències documentals donen constància de la seva continuïtat. Durant el segle XIII, el temple és renovat dins de l'etapa final del romànic. D'aquest període es conserva el fris de pedra sostingut amb mènsules del parament de tramuntana, el portal tapiat i la rossassa del mur de ponent, i l'absis, que queda amagat per l'edifici adossat a la banda de llevant del temple. L'any 1357, hi ha constància de l'existència d'altars dedicats a Sant Martí, Santa Maria i Sant Bartomeu. El 1613 s'afegeixen dues capelles laterals dedicades al Roser i a Sant Isidre. El retaule major del temple, actualment desaparegut, fou contractat l'any 1626. L'any 1778 s'obre el portal d'accés principal i es renova l'interior dins de l'estil barroc. Està agregada a Sant Andreu de Castellcir. Actualment, en el temple s'hi han celebrat alguns concerts de música clàssica donada la bona sonoritat que té.</p> | 41.7254000,2.0572300 | 421587 | 4619718 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82350-foto-08095-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82350-foto-08095-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|96|119|92 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82351 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-14 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 69. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal es troba adossat al mur de migdia de l'església parroquial de Sant Martí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb els brancals bastits amb carreus de pedra, i la llinda de pedra gravada amb la inscripció 'AVE·MARIA·PURISSIMA' i un relleu central coronat amb una creu. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars. Les de la planta baixa i el pis superior tenen els emmarcaments arrebossats, mentre que les dues finestres laterals del nivell principal estan bastides amb carreus de pedra i les llindes planes d'arc conopial. Adossat a la façana de migdia d'aquest mateix volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta finestres rectangulars bastides en maons a la planta baixa i una galeria reformada d'arcs de mig punt al pis superior. El darrer volum que conforma la construcció està adossat a la banda de ponent de l'edifici principal. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i s'organitza en planta baixa, pis i golfes. Compta amb finestres rectangulars de diverses mides emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. En aquest mateix parament, i formant part del volum principal, també hi ha finestres rectangulars bastides amb maons. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb les cantoneres fetes de carreus. La façana principal, per contra, presenta el parament arrebossat.</p> | 08095-5 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer de la Plaça, els números de carrer i els seus propietaris. La rectoria tenia el número 5 i era propietat de 'Jayme Oliveras'. Probablement, la casa fou reformada coincidint amb la reforma del temple parroquial.</p> | 41.7253300,2.0570500 | 421572 | 4619710 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82351-foto-08095-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82351-foto-08095-5-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat del portal d'accés hi ha un plafó de ceràmica blanca vidrada amb el nom de la construcció. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82352 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-12 | <p>'Artistes del marbre a Granera'. La Granària, 9, 2006, p. 8. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Està protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Unes escales de pedra en sentit descendent donen accés al portal des de la plaça de l'Església. Actualment, l'accés a l'edifici consistorial es fa per la plaça de l'Era, directament al primer pis. El portal d'accés té les mateixes característiques que l'anterior. Al seu costat, encastat al parament, hi ha un plafó de mosaic de ceràmica amb l'escut de Granera (un castell emmmarcat per dues espigues de blat), rematat amb una corona. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantonades bastides en pedra.</p> | 08095-6 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | <p>Segons un llistat del districte municipal de Granera datat l'any 1880, on consten els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris, l'ajuntament de la vila estava situat en aquest carrer, tenia el número 23 i es situava a la vorera esquerra. En aquest mateix document, però situat al número 1 del 'carrer de la Plaça' (actual plaça de l'Església), consta que l'edifici que ens ocupa havia albergat les instal·lacions de l'escola de Granera. L'escut de la façana de tramuntana és obra de dos veïns del municipi, l'Antoni Pastor i en Josep Mª Barnet.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82352-foto-08095-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82352-foto-08095-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82352-foto-08095-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, l'edifici alberga les dependències de l'Ajuntament de Granera. L'escut de la façana de tramuntana està format amb petites tessel·les de marbre tallades i polides. Hi ha un total de 624 peces: 324 peces de color gris, 100 blanques, 12 grogues i 11 negres, i la corona té 146 peces grogues, 25 blanques, 2 vermelles i 4 verdes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82353 | Cal Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-4 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 42, 86. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici reformat de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb un jardí lateral. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any '17..' i una creu llatina central. També compta amb un arc de descàrrega superior. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb finestres rectangulars reformades i protegides amb porticons de fusta, inclosa una galeria de vidre a la planta superior. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides disposada regularment.</p> | 08095-7 | Plaça de l'Església, 4 - Barri de l'Església | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer de la Plaça, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Costa' tenia el número 2 i era propietat de 'Pedro Riera'.</p> | 41.7255900,2.0564400 | 421521 | 4619740 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82353-foto-08095-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82353-foto-08095-7-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey identifica l'edifici amb el nom de cal Torrents, segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, la casa és coneguda com a cal Costa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82354 | Cal Cava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cava | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 38, 42.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, que està orientada al carreró de la plaça de l'Església, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de maons disposats a plec de llibre. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al seu costat hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb maons i protegida amb una senzilla barana de ferro. A l'extrem de ponent del parament hi ha dues finestres rectangulars, la de la planta baixa bastida en maons i la del pis amb l'ampit de pedra motllurat i la llinda de fusta restituïda. La façana de migdia, orientada a l'església parroquial de Sant Martí, també compta amb un portal rectangular que dóna accés al pis. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra ascendents. L'obertura conserva un dels brancals originals, bastit amb carreus de pedra, i la llinda plana monolítica. També es conserva un dels permòdols de pedra que sostenien aquesta llinda, gravat amb una creu grega decorada. Al costat hi ha una finestra rectangular emmarcada en pedra. La façana de tramuntana presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maons i tres finestres rectangulars al pis, dues de les quals tenen els emmarcaments bastits amb carreus de pedra. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides disposada irregularment. A les cantoneres es conserven pedres desbastades a mode de carreus.</p> | 08095-8 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | 41.7255600,2.0565300 | 421529 | 4619736 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82354-foto-08095-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82354-foto-08095-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82355 | Ca l'Utesà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lutesa | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 88, 89. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat i reformat amb pati posterior, format per dos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum de tramuntana presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats i pintats. A la façana principal, que està orientada a llevant, destaca un porxo davanter amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars de pedra i bigues de fusta. El portal d'accés conserva algun tram del brancal original bastit amb maons. L'altre volum, adossat a la banda de migdia, presenta una coberta de teula àrab de tres vessants i consta de planta baixa i pis. També compta amb totes les obertures rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats i pintats. De la façana principal destaca un carreu cantoner gravat amb la data 1787 i un voladís de teula àrab que separa la divisòria entre les dues plantes. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb carreus de pedra a les cantoneres del volum de migdia.</p> | 08095-9 | Plaça de l'Església, 2-2A - Barri de l'Església | <p>En l'actualitat, la construcció està segregada en dos habitatges independents. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, antigament l'edifici era conegut amb el nom de Vila Maria donat que en ella hi vivia una dona gran i sola que es deia així.</p> | 41.7254600,2.0564500 | 421522 | 4619725 | 1787 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82355-foto-08095-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82355-foto-08095-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, la casa també és coneguda com a cal Gómez. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82356 | Cal Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-3 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 63, 86, 90.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta en forma d'L, amb un pati davanter enllosat i una zona enjardinada lateral. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats, tot i que algunes han estat reformades modernament. Destaca una de les finestres de la façana de llevant, amb la llinda gravada amb la data 1788 i una creu llatina central. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal destaca un tram de mur bastit en pedra que conserva un portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció es complementa amb un volum rectangular adossat a la façana de ponent de l'edifici principal. Presenta una coberta de teula d'àrab d'un sol vessant combinada amb un terrat davanter delimitat amb barana de ferro, i està organitzat en un sol nivell. Tancant el conjunt arquitectònic per la banda de ponent hi ha un altre volum rectangular reformat amb teulada d'un sol vessant i distribuït en un sol nivell, actualment reformat.</p> | 08095-10 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | 41.7258200,2.0562600 | 421507 | 4619765 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82356-foto-08095-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82356-foto-08095-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també fou conegut amb els noms de cal Pineda i can Xirau. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82357 | La Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torra | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 85. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 216-221 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada bastida damunt d'una plataforma rocosa i situada a la part més elevada del turó. Està formada per diversos cossos adossats, amb un espai de barri o pati interior, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal, situat a l'extrem nord-oest de la construcció, presenta una coberta de teula àrab prefabricada de dues vessants, disposada a diferent nivell, i amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, amb accés des del barri, compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra. També destaca el balcó del pis, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de tamuntana compta amb quatre finestres rectangulars, una d'elles de petites dimensions i la de les golfes amb l'emmarcament arrebossat. Les altres dues presenten els emmarcaments bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Una de les llindes està gravada amb l'any 1765. Les obertures de la façana de ponent també són rectangulars i mb els emmarcaments arrebossats. Destaca un finestral emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, que té sortida a un balcó simple amb llosana motllurada. Adossat a la banda de migdia d'aquest parament hi ha un petit volum rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant, i organitzat en un únic nivell. Al seu costat, donant accés al barri des de l'exterior, hi ha un porxo amb coberta plana bastit amb biguetes de formigó prefabricat que integra el portal d'accés principal, que compta amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana. Adossats a l'extrem nord-est del volum principal hi ha dos cossos rectangulars, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i organitzats en dos nivells. Presenten obertures retangulars amb els emmarcaments arrebossats. Tancant el conjunt arquitectònic per la banda de migdia hi ha diversos cossos adossats, entre els que destaquen un volum rectangular bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment, i amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, i l'antiga pallissa de la masia, bastida en pedra sense treballar i totxo, distribuïda en dues plantes i amb la teulada de dues aigües. Els volums principals estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides lligada amb morter de calç i amb els paraments arrebossats, tot i que en diverses parts està força degradat. A la banda de ponent de la masia hi ha dos volums auxiliars de planta rectangular i bastits amb totxo.</p> | 08095-11 | Turó de la Torra | <p>La primera referència documental relacionada amb el cognom de la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. Malgrat aquestes referències, la construcció actual està datada entre els segles XVIII i XIX. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La Torra tenia el número 1 i era propietat de 'Ramon Torra'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Mas de la Torre' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7259400,2.0603300 | 421845 | 4619775 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82357-foto-08095-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82357-foto-08095-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82357-foto-08095-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'espai de barri o pati interior té el paviment empedrat. En aquest mateix espai també hi ha dos bancs de pedra adossats als paraments. Adossada a la façana de tramuntana del volum principal hi ha una bassa de planta rectangular amb lliscat interior i unes escales d'obra per accedir al seu interior. Recull l'aigua de pluja procedent de les canaleres de la construcció. Al costat del camí d'accés a la masia, a la banda de ponent, hi ha les restes d'una bassa de fang que recollia l'aigua de pluja. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82358 | Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici aïllat de planta irregular, format per quatre cossos adossats. Els dos volums centrals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, orientada al camí. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i el marxapeu de pedra. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. L'altre volum, adossat a la banda de llevant, està organitzat en planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit de pedra motllurat. En canvi, al pis superior, hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular,amb barana de ferro i bastida en maons. Davant d'aquest volum hi ha un porxo reformat cobert amb teulada d'un sol vessant i delimitat amb tanques de fusta en dos dels seus costats. Adossat a la cantonada nord-est d'aquest cos hi ha un petit volum auxiliar destinat al bestiar. Presenta la teulada d'un sol vessant, amb un petit espai cobert amb una volta de canó a la planta baixa i una finestra rectangular amb llinda de fusta al pis. La resta de volums, també auxiliars, es situen a la banda de ponent del conjunt arquitectònic. Són bastits en pedra i maó i estaven destinats al bestiar.En general, tota la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada regularment i lligada amb abundant morter.</p> | 08095-12 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Creus' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Isidro Sanllahí'.</p> | 41.7328800,2.0675500 | 422454 | 4620539 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82359 | Cal Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret-2 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60, 68. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs de llosa, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La construcció compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell, amb els brancals fets amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb llindes de fusta que han estat reformades. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. S'observen diverses parts del parament reparades amb maons.</p> | 08095-13 | Carrer del Castell, 11 - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Rectoret' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'José Mundet'. Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, la casa també és coneguda com a cal Güell. Per altra banda, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'identificà durant un temps amb el nom de la Pallissa, tot i que no es descarta que aquesta denominació faci referència a una altra edificació propera i no pas a la mateixa construcció.</p> | 41.7289300,2.0585000 | 421697 | 4620109 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82359-foto-08095-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82360 | Can Santlleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santlleir | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55, 79, 84. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XX | <p>Edifici cantoner amb jardí posterior, format per dos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum davanter és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb obertures d'arc rebaixat al pis inferior i d'arc de mig punt al superior, totes elles amb els emmarcaments arrebossats. El volum posterior, també de planta rectangular i amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, està distribuït en planta baixa i dos pisos. En aquest cas, les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i porticons de fusta vermells. Adossat a l'extrem de migdia de la construcció hi ha un porxo de planta irregular que protegeix l'accés a l'interior, el qual es fa mitjançant dos portals d'obertura rectangular. Aquest porxo, que s'obre a l'exterior mitjançant dos arcs de mig punt de diferent mesura, està cobert per una gran terrassa al nivell del primer pis que està delimitada amb una barana d'obra decorada amb gelosia. Aquesta barana es repeteix a la tanca que delimita la finca vers el sud i també en una petita terrassa adossada al volum posterior de la construcció. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular i amb diverses parts del parament arrebossades.</p> | 08095-14 | Carrer del Castell, 5 - Barri del Castell | <p>En l'actualitat, la construcció està segregada en dos habitatges independents. Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, en aquesta casa hi havia viscut el metge del poble durant uns anys. Per altra banda, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, un dels habitatges era conegut com a cal Teixidor donat que els seus habitants treballaven amb telers de mà. Alhora, l'habitatge identificat amb el número 5 s'anomenava cal Mestre perquè hi havia viscut el mestre del poble.</p> | 41.7287900,2.0586700 | 421711 | 4620093 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82360-foto-08095-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82360-foto-08095-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82360-foto-08095-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82361 | Can Coderch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coderch | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 90. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec de teula àrab. Està distribuït en planta baixa i pis, amb un destacable portal d'accés d'arc de mig punt adovellat. Damunt seu hi ha un finestral d'arc escarser arrebossat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Té sortida a un balcó simple amb la llosana de pedra i barana de reixa de ferro. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb llindes de fusta que han estat reformades. La del pis és doble i està emmarcada amb carreus de pedra. Damunt de la finestra de la planta baixa es conserven les restes d'una llinda bastida amb maons disposats a sardinell, que probablement corresponia a una antiga obertura tapiada. L'altre volum és de planta rectangular, amb la coberta plana i organitzat en un sol nivell. Ha estat reformat i presenta una única obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment.</p> | 08095-15 | Carrer del Castell, 9 - Barri del Castell | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'hauria pogut identificar durant un temps amb el nom de cal Xecó. En aquest sentit, la construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Chacó' tenia el número 7 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Bartolomé Otzet'.</p> | 41.7288400,2.0586000 | 421705 | 4620099 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82361-foto-08095-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82361-foto-08095-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, l'edifici és conegut actualment com a cal Coderch. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82362 | Ca la Palmira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-palmira-0 | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars reformades a la planta baixa, mentre que al pis destaquen tres finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra a tot el perímetre de la construcció. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular organitzat en una sola planta i cobert amb una terrassa al pis, delimitada amb barana de fusta. Presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-16 | Carrer de Monistrol, 5 - Barri del Castell | 41.7283800,2.0588700 | 421727 | 4620047 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82362-foto-08095-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82362-foto-08095-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, l'edifici és conegut actualment com a ca la Palmira. El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82363 | Cal Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campas | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 02-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, amb un jardí posterior equipat amb dos volums auxiliars més. El volum principal està format per tres cossos adossats que presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. Els dos volums de migdia estan distribuïts en planta baixa i pis, mentre que el de tramuntana s'organitza en un sol nivell, amb una gran obertura rectangular reformada. La façana principal de l'edifici, orientada a ponent, presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits en pedra desbastada i la llinda feta de maons disposats a plec de llibre. Al seu costat, i encastat al parament, hi ha un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció. La façana de migdia presenta obertures rectangulars amb les llindes de fusta restituïdes i està rematada amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra. La façana de llevant, orientada al jardí, compta amb un volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa al pis. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, exceptuant el volum de tramuntana que està arrebossat. Aïllats a la banda de tramuntana del pati hi ha dos volums de planta rectangular adossats, amb teulades de dues vessants i organitzats en un sol nivell. Al pati també hi ha un pou bastit amb pedra.</p> | 08095-17 | Carrer del Castell, 14 - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Campás' tenia el número 14 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'José Torras'.</p> | 41.7283900,2.0592200 | 421756 | 4620048 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82363-foto-08095-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82363-foto-08095-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82363-foto-08095-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, l'edifici està destinat a allotjament turístic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82364 | L'Esclopet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesclopet | <p>Http://www.granera.cat/ [Consulta: 02-04-2019].</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de soterrani i planta baixa. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un porxo davanter que protegeix la meitat del parament, mentre que a l'altra meitat hi ha una obertura d'arc de mig punt i un portal rectangular amb llinda de fusta, ambdós bastits amb maons. La façana de llevant també compta amb un porxo de les mateixes característiques que l'anterior: ambdós presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan sostinguts amb una solera de bigues i llates de fusta. Les obertures d'aquest parament es corresponen amb grans finestrals reformats, orientats a una terrassa lateral que cobreix les dependències del soterrani. En aquest nivell, les obertures també són rectangulars i estan protegides amb voladisos de teula àrab sostinguts amb permòdols de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-18 | Carrer del Castell, 16 - Barri del Castell | 41.7286400,2.0592300 | 421757 | 4620076 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82364-foto-08095-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82364-foto-08095-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82364-foto-08095-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastat al parament de la façana principal hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida, amb el nom de la construcció i decorat amb motius florals. En l'actualitat, l'edifici està destinat al sector de la restauració. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82365 | Can Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riereta | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60, 71. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 02-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat format per quatre cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum original és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al tram esglaonat del carrer, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb quatre carreus. Les obertures del pis es corresponen amb dues finestres rectangulars amb els brancals fets de carreus, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a l'extrem de migdia hi ha un volum de planta irregular organitzat en dos nivells i cobert amb una terrassa al pis. A la banda de llevant hi ha un altre volum reformat de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en planta baixa i pis. S'hi accedeix des del camí que puja al castell de Granera, mitjançant un portal d'arc rebaixat. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un darrer volum rectangular reformat, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-19 | Carrer del Castell, 16 - Barri del Castell | 41.7291900,2.0584500 | 421693 | 4620137 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82365-foto-08095-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82365-foto-08095-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82365-foto-08095-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82366 | Cal Taulís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taulis | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 04-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, amb accés a la finca des del carrer Nou i també des de la carretera BV-1245. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre cos de planta rectangular cobert amb teulada de dues vessants, tot i que organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell i els brancals amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un antic portal amb les mateixes característiques actualment transformat en una finestra, i un gran finestral d'obertura retangular amb la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de pedra. Aquesta façana està protegida amb un porxo adossat a l'alçada de la divisòria entre els dos nivells. Està cobert amb una teulada d'un sol vessant sostinguda amb un sostre de bigues i pilars de fusta. La façana de llevant de l'edifici presenta petites finestres rectangulars bastides amb maons, tot i que amb reparacions revestides o de pedra. La construcció compta amb un revestiment arrebossat als paraments i amb les cantoneres del volum principal embellides amb pedres desbastades.</p> | 08095-30 | Carrer Nou, 1 - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Taulís' tenia el número 18, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Clapers'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7303300,2.0622900 | 422014 | 4620261 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82366-foto-08095-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82366-foto-08095-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82366-foto-08095-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està situat a un nivell inferior respecte el nivell de circulació actual del carrer Nou i està destinat a allotjament turístic. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'identifica amb el nom de cal Teulís. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82367 | Can Serra - la Premsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-la-premsa | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 65. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, amb accés a la finca des del la carretera BV-1245, abans del trencant que dóna accés a cal Taulís. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb pedra i amb els brancals fets amb carreus. Està protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Al seu costat hi ha una petta obertura rectangular tancada amb una portella de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra rectangular emmarcada amb tres carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. Adossat a la façana de ponent hi ha un gran porxo ubicat a l'alçada de la divisòria entre els dos nivells. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant que està sostinguda amb diversos pilars fets amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, tot i que les cantoneres estan embellides amb pedres desbastades de mida gran.</p> | 08095-31 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Serra' tenia el número 1, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Raimon Mundet'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. L'edifici també s'identificava amb el nom de La Premsa. Això es deu al fet que els pagesos de Granera hi portaven el raïm a premsar, ja que era l'única premsa existent al poble. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, a la porta d'entrada hi ha una inscripció gravada: 'Ramon Vila del Mas 1806' (aquesta dada no s'ha pogut contrastar).</p> | 41.7303700,2.0627700 | 422054 | 4620265 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82367-foto-08095-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82367-foto-08095-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82367-foto-08095-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82368 | Cal Vila - ca la Mundeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-ca-la-mundeta | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57, 89. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i amb jardí lateral, amb accés a la finca des del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums tenen les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures de l'edifici són rectangulars. Les originals estan bastides amb maons i algunes conserven les llindes de fusta, mentre que les reformades tenen els emmarcaments arrebossats. Encastada a la façana de ponent es conserva una antiga placa amb el nom del carrer. Davant la façana principal hi ha un tram del jardí enllosat. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular.</p> | 08095-32 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cala Mundeta' tenia el número 2, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Raymunda Criach'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el sobrenom de Mundeta procedeix del diminutiu del nom Raimunda. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7306200,2.0627900 | 422056 | 4620292 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82368-foto-08095-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82368-foto-08095-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82368-foto-08095-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està situat a un nivell inferior respecte el nivell de circulació actual del carrer Nou. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82369 | Ca l'Enric - cal Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenric-cal-llogari | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 45, 57. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat amb jardí posterior i accés a la finca des del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums tenen les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular protegit per una tribuna sostinguda amb dos pilars. Hi té sortida un finestral rectangular amb porticó de fusta situat al pis superior. La tribuna és de grans dimensions i està caracteritzada per una balaustrada d'obra. Al costat hi ha un gran finestral d'arc rebaixat situat a la planta baixa i una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt al pis. Aquestes obertures estan protegides amb unes balaustrades d'obra que presenten les mateixes característiques que l'anterior. Totes les obertures d'aquest parament tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix el mur. A la part superior, emmarcant el finestral que dóna accés a la tribuna, hi ha gravada la següent inscripció: 'VILLA ENRICH'. De la façana de tramuntana, orientada al carrer Nou, destaca el ràfec de dents de serra. A la façana de llevant s'observa clarament un recreixement de l'edifici original amb la construcció del pis superior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb bona part dels paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-33 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Llogari' tenia el número 3, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Mariano Riera'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7307500,2.0629000 | 422065 | 4620307 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82369-foto-08095-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82369-foto-08095-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la casa també fou coneguda amb el nom de ca la Mundeta, tot i que aquesta informació s'atribueix localment a la casa veïna de cal Vila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc