Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82478 | Dita del llop de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llop-de-granera | <p>ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2004). 'Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memoria historica del llop a la comarca del Bages)'. Dovella, 83-84. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 43. Http://topica.dites.cat/2012/10/granera.html [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>'A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort'.</p> | 08095-142 | <p>Segons sembla, a Granera hi havia un hostal anomenat del Llop en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82479 | Refrany del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-diable | <p>COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 55. PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 498.</p> | XVIII-XX | <p>'De Granera, el diable n'era'.</p> | 08095-143 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 82480 | Dita del llamp de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llamp-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 58.</p> | XVIII-XX | <p>'Au, ves a Granera i que et toqui un llamp'.</p> | 08095-144 | <p>La dita fa referència a un possible fet ocorregut a Granera, relacionat amb el sentit curatiu del llamp. Un veí del poble, en Lluís Rovira, tenia una nafra que no li acabava de curar. Li caigué un llamp al damunt que el travessà de cap a peus i la nafra va desaparèixer.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82543 | Dita de les Tres Masies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-les-tres-masies | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 63.</p> | <p>'Otzet, Salvatges i l'Agulló, bevien en porró'.</p> | 08095-207 | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, els tres masos eren propietat del sr. Pineda, antic propietari de la masia de cal Torrents.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 82544 | Llegenda del collet de la Creu de Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-collet-de-la-creu-de-llebre | <p>FERRÉS I MARCET, Joan (1926). 'Creu de Llebra'. Butlletí del Centre Excursionista Sabadell. Any II, núm. 9 (maig-juny 1926), p. 129-130. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43.</p> | <p>Temps enrera, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven i malmetien les collites. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre a la zona del collet de Llebre. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu que està situada en aquest punt commemoraria aquest fet. Alhora hi ha una altra versió d'aquests fets: un vicari que anava a la Sala de Sant Llogari a dir-hi missa va veure una dona que es despullava i deixava la roba a terra, transformant-se en llebre. El vicari li va amagar la roba i es va esperar que tornés. Quan va tornar, el vicari li va dir que li tornaria la roba si li deia on havia anat. La dona li digué que havia anat a casa seva a posar unes agulles negres a les banyes del bous.</p> | 08095-208 | 41.7334400,2.0612400 | 421930 | 4620607 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta llegenda està relacionada amb el món de la bruixeria. | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 82545 | Llegenda del presoner de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-presoner-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, al castell de Granera hi havia empresonat un noble o personatge de bona família. Aquesta creença rau en el fet que una de les dues finestres gòtiques del castell estava enreixada. Si tenim en compte que aquestes finestres estan situades a la sala noble del castell, la creença que el presoner pertanyia a la noblesa (o similar) agafa volada.</p> | 08095-209 | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 82546 | Llegenda del gos fidel del castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gos-fidel-del-castell-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 24.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, el senyor del castell de Granera va tornar al poble set anys després d'haver marxat a la guerra. En arribar al castell, i després de no haver donat senyals de vida durant tot aquest temps, es va trobar amb una situació familiar força complicada: la seva dona s'havia casat amb un altre home en creure que ell havia mort, el fill estava a punt de casar-se amb una dona de mala reputació i la seva filla amb l'hereu del seu pitjor enemic, la seva mare festejava amb un jove servent i els seus vassalls li havien perdut el respecte en favor de la seva muller. L'únic que va estar content de veure'l fou el seu gos, que anava amb ell arreu. Per tot això, el senyor de Granera nomenà al gos com l'hereu de tots els seus béns.</p> | 08095-210 | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 82547 | Llegenda de la Roca dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-dels-enamorats | <p>PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 48. VILÀ, Jordi (2017). 'La llegenda del Roc del Cornut'. La Granària, 43, p. 24.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, les noies casadores de Granera anaven al peu d'una roca aïllada que tenia la part superior arrodonida i estava situada en el camí de Granera a Sant Llorenç Savall. Un cop allà llençaven una pedra rodona al cim de la roca. Si la pedra quedava aturada al cim, volia dir que aquell any trobarien xicot i es podrien casar. Existeix una variant d'aquesta llegenda que situa els fets a l'anomenat roc del Cornut, situat dins del terme de Sant Llorenç Savall, sota del coll de Trens. Al segle XIII, els fidels de Granera es reunien a l'ermita de Santa Cecília, protectora de la virtut de les noies. Aquesta santa i sant Climent es van enamorar, però donat el comportament agossarat del sant envers ella, santa Cecília el va rebutjar i el va fer marxar. Donada la insistència del pretendent, un dia la santa el va perseguir amb pedres a les mans i al davantal fins a l'ermita de Sant Feliu de l'Armengol (actual Vallcàrcara). Li llançà una de les pedres per foragitar-lo, mentre les altres li queien del davantal prop d'aquest emplaçament, quedant immòbils al mateix lloc. És l'anomenat roc del Cornut, que actualment es correspon amb una formació rocosa de perfil irregular i força pendent. La creença diu que si la primera pedra que es llença queda aturada al cim del roc, la persona que l'ha llençat es casarà en un any. Si s'aconsegueix al segon intent, trigarà dos anys i així successivament.</p> | 08095-211 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 82548 | Llegenda de la Tomba del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-tomba-del-moro | <p>PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 70.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, en el segle X, el cabdill Al-Mansur i el seu fill Abdal·là ben Al-Mansur lluitaren la ràtzia contra el comte de Barcelona. Després d'aquesta, Abdal·là no es trobava bé i els metges li aconsellaren d'anar a un lloc d'alçada. Per aquest motiu pare i fill s'instal·laren al castell de Granera. Amb la recuperació d'Abdal·là, tots dos sortien a cavall per les terres de Granera, essent un dels llocs preferits del noi el promontori rocós situat al nord-est de la masia de l'Otzet, des d'on contemplava unes magnífiques vistes del castell. Abdal·là recaigué en la seva malaltia i, des del castell estant, observava la seva roca preferida. Un cop mort, el seu pare ordenà que s'excavés una tomba en aquesta roca, orientada a la Meca. El dia del seu enterrament, l'exèrcit escoltà el cos embolcallat amb un llençol fins a la roca, on quedà enterrat.</p> | 08095-212 | 41.7247700,2.0324900 | 419528 | 4619671 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 82538 | Fons documental de Granera a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc | <p>ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (2014). 'Ingressos'. ANC. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37, p. 34. Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIV-XX | <p>Fons documental de Granera custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació està inventariada dins de 26 fons i col·leccions, entre els que destaca el fons del Llinatge Moixó-Marquesos de Sant Mori: plets civils entre el Reial Patrimoni i els senyors jurisdiccionals de Granera, datats entre els segles XVI i XVII. També cal destacar la presència de 18 pergamins sobre el mas La Manyosa de Granera, datats entre els anys 1353 i 1612 i instegrats dins de la col·lecció de pergamins de la família Oranías. Un altre fons que destaca és el fons de la Segona República de la Generalitat de Catalunya (Comitè d'Apropiacions, Direcció General de l'Administració Local i Junta de Seguretat Interior), datat entre els anys 1936 i 1939. En darrer terme cal mencionar els fons de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya (Governació, Política Territorial, Comerç i Turisme, etc), que són els més nombrosos, i el de la Fundació Concepció Rabell, vídua de Romaguera (que integra fitxes de les masies de Granera), així com algunes imatges de diversos elements del terme municipal, datades als anys 70 del segle XX, entre d'altres.</p> | 08095-202 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33, Sant Cugat del Vallès | <p>Els pergamins sobre el mas La Manyosa de Granera foren ingressats a l'arxiu l'any 2014.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Física | Modern|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82539 | Fons documental de Granera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-de-la-corona-darago-aca | <p>Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Http://www.culturaydeporte.gob.es/archivos-aca/ca/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIII-XVIII | <p>Fons documental de Granera custodiat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La documentació està inventariada dins dels fons i les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIII i XVIII. Es tracta d'un total de 5 fons documentals: el fons de l'Arxiu Reial (Reial Cancelleria), on hi ha pergamins del temps de Jaume I (any 1263) i registres del regnat de Felip I el Prudent (es tracta de donacions, llicències i vendes relacionades amb Granera i datades entre els anys 1564 i 1587); el fons del Consell d'Aragó (col·lecció de lligalls datats entre 1605 i 1642); el fons de la Reial Audiència (1765-1847); el fons del Reial Patrimoni (censos i precaris del baró de Granera entre 1717 i 1756) i, finalment, el fons d'Ordes religiosos i militars (llevador de la sagristia de Sant Martí de Granera datat l'any 1557 i pertanyent al fons de la desamortització eclesiàstica).</p> | 08095-203 | Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. | 94|119 | 56 | 3.2 | 1760 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82536 | Fons documental de Granera a l'Arxiu Episcopal de Vic (ABEV) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-episcopal-de-vic-abev | <p>Font: fons documental de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. GALOBART I SOLER, Josep (2002). 'Els dos antics retaules majors de l'església parroquial de Sant Martí de Granera'. Modilianum, 27. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 43-56. GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 39, p. 12-14. GAMELL, Genís (2017). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. 'No pagar els deutes al 1613'. La Granària, 45, 2018, p. 14. ORDEIG I MATA, Ramon (2000). Diplomatari de la catedral de Vic. Segle XI. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, Arxiu i Biblioteca Episcopals, p. 359-361, 661-662. Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 06-02-2019].</p> | XI-XX | <p>Fons documental de Granera dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta de la documentació relacionada amb l'arxiu parroquial de Sant Martí de Granera i també el registre de Visites Pastorals efectuades a Granera, les quals tenen un abast cronològic entre els anys 1331 i 1857. La documentació de l'arxiu parroquial és la següent: llibres sacramentals de confirmacions (1586-1611) i matrimonis (1586-1854), vària sacramental (1587-1613), aniversaris i celebracions (1601-1802), llevadors de rendes (1740-1773), confraria del Roser (1648-1935), manuals notarials (1512-1745), capítols matrimonials (1646-1727), testaments (1574-1729), actes notarials (1541-1850), registres de documents (1801-1900) i vària notarial (1726-1826). També hi ha custodiades tres àpoques datades entre els anys 1672 i 1675, que estan relacionades amb la construcció del retaule major de Sant Martí de Granera. I, finalment, destaquen dos pergamins relacionats amb Granera datats al segle XI, i inventariats dins del fons del capítol de la catedral de Vic. Aquests documents estan datats als anys 1045 i 1074.</p> | 08095-200 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, Vic | <p>Relacionat amb l'arxiu parroquial de l'església de Sant Martí, cal dir que no hi ha cap tipus de documentació custodiada al temple, tot i que a l'ajuntament es guarden els llibres sacramentals des de l'any 1860 i fins a l'actualitat. Al mateix temps, la Consueta de Granera està dipositada a la sagristia de l'església parroquial.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82394 | Capella de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-bigues | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 26, 79. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 70. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 224 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta dos portals d'accés d'arc rebaixat bastits amb maons. El parament està rematat amb un campanar d'espadanya cobert amb un sostre enllosat de dues vessants, amb una obertura de mig punt per la campana i coronat amb una creu llatina de ferro. La façana de ponent compta amb una finestra rectangular amb els brancals bastits amb maons i la llinda plana de pedra. A les façanes de tramuntana i llevant hi ha dues petites finestres a mode d'espitllera i bastides en pedra. A l'interior hi ha un petit altar rectangular, una llar de foc cantonera i un banc de pedra. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides lligada amb abundant morter. Les cantoneres estan embellides amb pedres desbastades de mida gran.</p> | 08095-58 | Baga de Bigues | <p>En origen, la capella era una barraca o borda de pastor de grans dimensions que fou transformada. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la capella també es coneix com l'ermita de Sant Martí i fou obra dels propietaris del mas Bigues, Núria Pujol i Albert Blasi. No ha estat mai consagrada.</p> | 41.7339000,2.0521700 | 421176 | 4620666 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82394-foto-08095-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82394-foto-08095-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82394-foto-08095-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossats a la façana principal, a banda i banda dels accessos, hi ha dos bancs de pedra simples. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82422 | Bassa de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-bigues | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada al bell mig d'una zona boscosa, al costat d'un camí intern de la finca del mas Bigues. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximadament i de planta irregular, que compta amb un pas horitzontal també excavat des del camí per facilitar el seu accés. Es troba en desús i amb l'interior ple de vegetació.</p> | 08095-86 | Baga de Bigues | <p>És probable que la bassa fos propietat de la masia de Bigues. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.</p> | 41.7318700,2.0543700 | 421357 | 4620439 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82422-foto-08095-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82422-foto-08095-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82422-foto-08095-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82576 | Barraca codi 4756 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-4756 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és circular (1,2m de diàmetre) i està coberta amb una falsa cúpula. L'alçada interior és d'1,5m, amb un gruix de parets de 0,75m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una amplada exterior de 0,45m i una interior de 0,40m. També compta amb una finestra d'obertura quadrada, a la part posterior de l'accés, i s'observen restes d'un voladís disposat en origen a tot el perímetre. No ha estat restaurada.</p> | 08095-240 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7333900,2.0521600 | 421175 | 4620610 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82576-foto-08095-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82576-foto-08095-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82576-foto-08095-240-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82624 | Barraca codi 13462 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13462 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una llinda plana doble separada mitjançant una petita obertura rectangular. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, restant amagada.</p> | 08095-288 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7326700,2.0507500 | 421057 | 4620531 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82625 | Barraca codi 13611 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13611 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc de la coberta i la part posterior. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta i de la part posterior de l'estructura. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada.</p> | 08095-289 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7313700,2.0552100 | 421426 | 4620382 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82409 | Tantinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tantinya | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 83-84. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 130-135 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta irregular, formada per diversos cossos adossats i amb un espai de barri o pati interior tancat. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al pati, presenta un portal d'accés reformat rectangular bastit amb maons i diverses finestres també rectangulars, amb els brancals fets amb carreus de pedra i també amb maons i les llindes planes. De la façana de ponent destaca una finestra balconera emmarcada amb pedra. Tancant el pati per la banda de llevant hi ha dos volums auxiliars rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un nivell, destinats al bestiar. Alhora, delimitant el pati per la banda de migdia, hi ha un altre volum de planta irregular amb teulada d'un sol vessant i obertures rectangulars. Delimitant l'accés al pati per la banda de ponent hi ha un altre cos adossat amb teulada de dues vessants i un sol nivell. L'accés al pati es fa mitjançant un portal rectangular protegit amb un voladís de teula àrab de dues aigües. La resta de volums estan adossats a la façana de tramuntana. Són rectangulars, amb teulades d'un i dos vessants i distribuïts en un i dos nivells. És probable que el més petit es correspongui amb un forn. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. Alguns dels paraments presenten un revestiment arrebossat.</p> | 08095-73 | Baga de Tantinyà | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La masia de 'Tantiñá' tenia el número 5 i era propietat de 'Miquel Font'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Tantinya' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7207400,2.0742000 | 422993 | 4619185 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82409-foto-08095-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82409-foto-08095-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82476 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-iii | XVII | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa prop de la baga de Vila-rúbia i del torrent de Cisnolla. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. En una de les seves cares hi ha restes d'una possible inscripció, tot i que no s'aprecia bé.</p> | 08095-140 | Baga de Vila-rúbia | 41.7450200,2.0567900 | 421574 | 4621897 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82578 | Barraca codi 4758 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-4758 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Té la coberta enderrocada i està completament coberta de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és circular (2m de diàmetre) i té la coberta completament enderrocada. El gruix de les parets és de 0,85m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una alçada de 1,5m i una amplada de 0,45m. També compta amb una finestra oberta a la part posterior de l'accés i aprofita la roca natural del terreny com a part de la construcció. No ha estat restaurada.</p> | 08095-242 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7455000,2.0554300 | 421462 | 4621951 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82578-foto-08095-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82578-foto-08095-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82578-foto-08095-242-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82584 | Barraca codi 8488 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8488 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Ha estat restaurada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior, i amb diverses plantes de romaní plantades al damunt. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta i disposat a tot el seu perímetre.</p> | 08095-248 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7473500,2.0492500 | 420950 | 4622162 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82584-foto-08095-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82584-foto-08095-248-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82585 | Barraca codi 8489 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8489 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevadíssim estat d'enderroc. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).</p> | 08095-249 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7474500,2.0478600 | 420835 | 4622175 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82585-foto-08095-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82585-foto-08095-249-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82586 | Barraca codi 8490 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8490 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior. S'observa un voladís integrat a la mateixa coberta i disposat a tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb grans blocs de pedra escairats. A l'interior es conserva un cocó d'obertura rectangular. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).</p> | 08095-250 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7476000,2.0467200 | 420740 | 4622192 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82586-foto-08095-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82586-foto-08095-250-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82587 | Barraca codi 8491 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8491 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Alt grau d'enderroc, que afecta sobretot a la coberta. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. També ha perdut la part superior del portal d'accés, que presenta una obertura rectangular i un dels brancals bastit amb gran blocs de pedra. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).</p> | 08095-251 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7479900,2.0461300 | 420691 | 4622236 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82587-foto-08095-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82587-foto-08095-251-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82620 | Barraca codi 12712 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12712 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, integrada a una de les feixes de la zona i orientada al nord. Presenta una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes, amb un petit enderroc a la part superior. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una estreta i llarga llinda. L'interior té molt poca alçada, però és molt profund. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-284 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7446800,2.0454000 | 420627 | 4621869 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82620-foto-08095-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82620-foto-08095-284-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82591 | Barraca codi 8495 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8495 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Força enderrocada i coberta de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és circular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. També ha perdut la part superior del portal d'accés, que presenta una obertura rectangular. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació del marge.</p> | 08095-255 | Baga de Vila-rúbia - Torrent de Cisnolla | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7459600,2.0578000 | 421659 | 4622000 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82591-foto-08095-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82591-foto-08095-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82591-foto-08095-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82592 | Barraca codi 8496 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8496 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada i la vegetació no en permet l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és quadrada i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb la llinda plana i un arc de descàrrega a la part superior de perfil triangular. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació del marge, que fa pràcticament impossible el seu accés.</p> | 08095-256 | Baga de Vila-rúbia - Torrent de Cisnolla | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7454400,2.0575900 | 421641 | 4621942 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82592-foto-08095-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82592-foto-08095-256-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82509 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat amb una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries formant una retícula. Pel que sembla, a l'extrem sud-est de la sala més gran, hi ha una cata rectangular de 4x2,5m i 1m de profunditat. Els materials recollits no permeten establir cap cronologia pel jaciment. S'hi accedeix des del quilòmetre 6 de la BV-1245 de Castellterçol a Granera. S'agafa un camí a la banda de migdia de la carretera, que discorre per la banda de ponent del torrent de les Tutes. Al cap de 800m, on la vegetació clareja, cal agafar un corriol una mica desdibuixat que baixa en direcció al torrent, que porta fins a l'entrada de la cova.</p> | 08095-173 | Baga del Marcet | <p>Segons Antoni Pladevall, a la cova s'hi amagaren bandolers i pròfugs de les guerres. El mateix autor les anomena coves o grutes de óles Tutesó. La cata documentada a l'interior de la cova es va realitzar amb anterioritat a l'any 1973.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la cronologia és desconeguda. Els materials estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82561 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 14-05-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 73 metres de recorregut i 4 metres de desnivell, situada a la riba nord-est del torrent de les Tutes. Litològicament està formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i està excavada en una diàclasi en sentit NNE-SSO. Presenta una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries més o menys ortogonals formant una retícula. A pocs metres de l'accés principal en direcció sud, es localitzen un seguit d'entrades intercomunicades i reticulades, algunes d'elles comunicades amb la principal (tot i que impracticables).</p> | 08095-225 | Baga del Marcet | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB l'agost de l'any 1957. Posteriorment, el mes de gener de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82549 | EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-sant-llorenc-del-munt-i-lobac | <p>Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic, 1998 [Inèdit]. PÉREZ, Pau (2007). 'El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en l'inventari d'espais d'interès geològic'. VI Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 155-159. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-288, 296-297, 301-310, 316-317 [Inèdit]. VILA I PURTÍ, Xavier (2008). El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Dalmau. Https://parcs.diba.cat/web/santllorenc/normativa [Consulta: 13-05-2019]. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2019].</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural (EIN) de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana i està format per dos massissos muntanyosos que formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats trobem el Montcau, de 1056m d'alçada i la Mola de 1103m. L'orografia és resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Això fa que el terreny sigui rocós i escarpat, amb cingleres i falles profundes. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna. Al territori poden diferenciar-se dos dominis de vegetació: l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i l'alzina interior, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. L'EIN s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i del Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees (municipis: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses). El municipi de Granera compta amb 396,54 hectàrees de superfície (un 16,5% del territori municipal) dins dels límits de l'EIN situades a la banda de ponent i migdia del terme, i inclou la masia de l'Otzet i el jaciment arqueològic de la tomba del Moro de l'Otzet (ambdós inclosos dins del seu pla especial de protecció). L'EIN està regulat pel Pla especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que va ser aprovat en data 24 de juliol de 1972 i publicada la seva aprovació en el BOE núm. 87, de l'11 d'abril de 1973. Posteriorment va ser declarat parc natural pel Decret 106/1987, de 20 de febrer de 1987, i publicada la seva modificació en el DOGC núm. 827, del 10 d'abril de 1987. L'any 1994, la Diputació de Barcelona va iniciar una modificació del pla especial a petició de diversos ajuntaments, que va comportar una notable ampliació. La seva aprovació definitiva va ser publicada al DOGC número 2721, del 9 de setembre de 1998. Alhora, també es regeix pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010) i està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).</p> | 08095-213 | Banda de ponent i migdia del terme muncipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, la totalitat dels espais inclosos dins l'EIN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> | 41.7218900,2.0269700 | 419066 | 4619356 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82549-foto-08095-213-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània (número identificador ES5110010) i com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les serres de Sant Llorenç i l'Obac, les quals al seu torn formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El municipi de Granera compta amb 387,6 hectàrees de superfície dins dels límits d'aquesta zona. La gran diversitat de biòtops, associada al manteniment de recursos tròfics del territori i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui considerat un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània. El característic relleu, amb gran quantitat de parets rocoses, faciliten la presència de comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Es considera com una de les zones importants de cria a Catalunya d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82435 | Font i bassa de la Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-la-torra | <p>GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XIX-XX | Completament cobert de vegetació. | <p>Conjunt situat sota el marge nord del carrer d'accés al barri del Castell, un cop passat el creuament que porta a la masia de la Torra. Està format per la font i una bassa d'emmagatzematge situada al seu costat. La font està formada per un gran mur adossat al marge del terreny. Està bastit en pedra i presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat. A la part inferior hi ha una obertura rectangular que integra l'aixeta de botó per on brolla l'aigua. Està protegida amb una portella de ferro que es pot obrir verticalment, quedant anclada al mur mitjançant un ganxo i una cadena. Al costat del mur hi ha la bassa. És de planta rectangular, està bastida en pedra i amb un revestiment lliscant a l'interior força degradat. També compta amb una petita estructura bastida en maons, i situada a l'extrem sud-oest de la bassa.</p> | 08095-99 | Barri del Castell | 41.7270100,2.0603000 | 421844 | 4619894 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82435-foto-08095-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82435-foto-08095-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82435-foto-08095-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està senyalitzada amb un petit cartell enganxat a un arbre i compta amb unes escales que baixen des del carrer. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82537 | Fons documental de Granera a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg.137, Reg. 3808; Perg. 469, Reg. 3483; Perg. 193, Reg. 3484; Perg. 483, Reg. 21345). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIV-XVII | <p>Conjunt de quatre pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Granera. Estan datats en els anys 1331, 1435, 158(·) i 1605 i fan referència a una àpoca i un rebut en concepte de lluïció. Resten dos dels pergamins per identificar encara. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals.</p> | 08095-201 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82507 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo | <p>BOSCH, Josep (1991). 'El neolític antic al Vallès Oriental'. Arraona, 8, III Època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, Museu d'Art de Sabadell, Museu d'Història de Sabadell, p. 9, 10, 20, 25. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat de grans dimensions situada al sud-oest de la masia del Salamó. S'hi accedeix des del camí de la Riera al Salamó, on s'agafa un altre camí a mà esquerra situat uns 50 metres abans de la masia. Aquest camí baixa cap a la riera. En un revolt molt tancat a la dreta hi ha una petita esplanada amb un corriol que dóna accés a la cova. La cavitat està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés, de les quals 5 donen pas a un petit conjunt de galeries reticulars. Els materials arqueològics que s'hi documentaren estan caracteritzats per la presència de fragments de ceràmica amb cordons aplicats, amb incisions epicardials i també un ganivet de sílex, entre d'altres. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-171 | Bosc del Salamó | <p>L'any 1919, Vicenç Renom va realitzar la prospecció i documentació de les terres i materials extrets de la cova del Salamó per un pastor de la zona. L'any 2016, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de resta arqueològica, tot i que s'observaren alguns desprendiments de pedres i restes de fogueres recents.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Cronològicament, el jaciment està comprès entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.). | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82560 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Cova fossilitzada de 62 metres de recorregut, situada al sud-oest de la masia del Salamó. Està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés. Les 5 primeres són petites concavitats que no penetren al conjunt principal. Les 5 boques restants donen accés a un petit conjunt de galeries reticulars. La cova està excavada en els gresos calcaris datats a l'Eocè i la part superior de la balma està formada per conglomerats també eocènics.</p> | 08095-224 | Bosc del Salamó | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB entre els anys 1964 i 1965. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 82571 | Alzina del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.</p> | <p>Exemplar situat dins del bosc, tot i que arran dels camps de conreu situats a la banda de ponent de la masia del Salamó. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) que presenta un robust tronc central força recte, que alhora està bifurcat en dos troncs diferenciats. Al seu torn, un d'aquests troncs es ramifica en tres troncs diferenciats. Tots ells comparteixen la mateixa capçada, formada per un brancatge sinuós i recargolat. La copa, amb un brancatge espès, té una forma arrodonida amb un canó d'uns 2 metres i una amplada d'uns 11 metres.</p> | 08095-235 | Bosc del Salamó | 41.7134800,2.0818900 | 423624 | 4618372 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82571-foto-08095-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82571-foto-08095-235-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 82622 | Barraca codi 13093 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13093 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. Presenta una planta més o menys circular i està completament enderrocada. Només es conserva la primera filada de la construcció, bastida amb grans blocs de pedra natural de la zona. És probable que fos malmesa durant l'adequació dels camins que té al voltant.</p> | 08095-286 | Camp de Bonell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7121100,2.0732700 | 422905 | 4618228 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82461 | Forn d'obra del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-coll | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 41. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra aïllat i situat al marge de migdia del camí. Està format per una cambra de combustió de planta rectangular bastida amb maons, amb les parets interiors rubefactades per l'acció del foc i les altes temperatures que soportava. L'accés a la cambra es feia per la banda de migdia mitjançant dues boques d'arc rebaixat bastides amb pedra desbastada disposada a sardinell. Aquest mur, força degradat, està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de les boques s'observen els accessos a la fogaina inferior, mitjançant dues obertures irregulars obertes a l'argila.</p> | 08095-125 | Camí de Granera a Monistrol de Calders | 41.7421600,2.0408500 | 420245 | 4621594 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82461-foto-08095-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82461-foto-08095-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82461-foto-08095-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta del forn de coure rajoles, teules, etc., de la masia del Coll. També es coneix com el Fornot del Coll. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82597 | Barraca codi 10339 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10339 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida pels esbarzers i la vegetació de la zona. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada completament coberta de vegetació, de tal manera que no es poden veure bé les seves característiques. Tot i això, sembla que la seva planta és cicular. S'observen uns grans blocs de pedra irregulars damunt de la coberta, tot i que no s'aprecia si formen part de la construcció o no.</p> | 08095-261 | Camí de Granera a Sant Llorenç Savall | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7203200,2.0626200 | 422029 | 4619149 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82597-foto-08095-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82597-foto-08095-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82597-foto-08095-261-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82650 | Barraca dels Pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pobres-0 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 25-02-2020). Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és de ferradura i està coberta amb una falsa cúpula. Tant els murs laterals com el frontal tenen un perfil rectilini, mentre que en el cas del dorsal és arrodonit. L'accés es fa mitjançant un gran portal d'accés rectangular, amb la llinda de llosa plana. L'interior compta amb una alçada considerable (s'hi pot estar dret) i uns 2 metres d'amplada per 1,5 de longitud. No ha estat restaurada.</p> | 08095-314 | Camí de Granera a Sant Llorenç Savall | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca s'anomena dels Pobres en referència a la gent sense recursos que hi feia estada, tot passant pel camí ral que va en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7194400,2.0615900 | 421942 | 4619052 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82650-foto-08095-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82650-foto-08095-314-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i algunes imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. La barraca està identificada amb el codi 20273. Una de les imatges ha esta cedida pel sr. Pere Genescà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82344 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-7 | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i reformat envoltat d'una zona enjardinada i situat per sota de l'antic camí que condueix a Monistrol de Calders. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, exceptuant la finestra del pis superior de la façana principal, emmarcada amb quatre carreus de pedra. El darrer volum està adossat a la façana principal de l'edifici. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en dos nivells. A la planta baixa destaca un portal rectangular amb portella de fusta i, al pis, una galeria oberta delimitada amb una balaustrada ceràmica amb motius geomètrics. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades.</p> | 08095-27 | Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell | 41.7281000,2.0587100 | 421713 | 4620016 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82344-foto-08095-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82344-foto-08095-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82344-foto-08095-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 82521 | La Nena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena | <p>NAVINÉS, Jordi (2007). 'Els nostres artistes'. La Granària, 13, p. 16-17. 'IV Firartesania de Granera'. La Granària, 13, p. 10. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9858 (Consulta: 27-04-2019). Http://www.granera.cat/ (Consulta: 27-04-2019).</p> | XXI | <p>Escultura aïllada situada al mirador del Cucut, a l'entrada al barri del Castell. Es tracta d'una escultura de bronze que representa una figura femenina infantil de tamany real. Porta un vestit de tirants i els cabells recollits amb una cua. Està recolzada damunt d'un mur de pedra amb el coronament inclinat a mode de balcó, i assentada damunt d'una peanya de pedra. L'escultura mira cap a ponent, on hi ha unes grans vistes del terme.</p> | 08095-185 | Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell | 41.7275600,2.0593300 | 421764 | 4619956 | 2007 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82521-foto-08095-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82521-foto-08095-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mª Antònia Tomàs Sanleandre | L'escultura fou inaugurada dins dels actes de la IV Firartesania de Granera, celebrada el mes de maig de l'any 2007. És obra de l'escultora local Mª Antònia Tomàs Sanleandre. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82551 | Mirador del Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-cucut | <p>La Granària, 3, 2004, p. 2. Http://www.moianes.net/ (Consulta: 13-05-2019). Http://www.moianesmes.cat/ (Consulta: 13-05-2019). Http://www.granera.cat/ (Consulta: 13-05-2019).</p> | XIX | <p>Mirador situat a l'extrem de migdia del barri del Castell, elevat respecte el nivell de circulació del camí de Monistrol de Calders i a peu pla respecte el carrer del Castell. Presenta una planta irregular allargassada i està fonamentat damunt d'un talús de terra delimitat amb rocalla. Consta de dues parts disposades a diferent nivell. A la zona baixa, a la que s'accedeix pel carrer del Castell, hi ha un banc de fusta i una font, i està delimitada amb pedres respecte el carrer. A la part amb més alçada hi ha l'escultura de la Nena i un plafó metàl·lic senyalitzat amb les muntanyes i els cims que es poden observar des d'aquest enclavament (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.). També es gaudeix d'unes bones vistes del barri i del castell de Granera. Compta amb un paviment enllosat a tota la superfície i està delimitat amb una tanca de fusta a la zona on hi ha el desnivell.</p> | 08095-215 | Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell | <p>Aquest mirador fou inaugurat l'any 2004, subvencionat per la Diputació de Barcelona i gestionat pel Consorci del Moianès.</p> | 41.7275600,2.0593300 | 421764 | 4619956 | 2004 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82551-foto-08095-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82551-foto-08095-215-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82416 | Salvatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salvatges | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76-77. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 37, 43, 98. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 147-152 [Inèdit].</p> | XX | <p>Masia aïllada completament rehabilitada, formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular, organitzada en una planta. Els dos volums laterals presenten les cobertes de teula àrab de dues aigües, mentre que el central compta amb teulada d'un sol vessant. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars amb els brancals bastits amb pedra i les llindes de fusta decorades amb sanefes de pedra apuntades al damunt. El portal d'accés principal té la llinda decorada. La construcció està bastida en pedra desbastada disposada de forma regular, tot i que amb els paraments arrebossats i pintats. També compta amb carreus embellint les cantoneres i alguns ràfecs de teula àrab en determinades façanes. El conjunt arquitectònic es complementa amb tres cossos adossats aïllats de nova planta, situats al sud-oest del volum principal. Presenten teulades de dues vessants i estan organitzats en un únic nivell. Aquests volums estan en construcció. El cos situat a l'extrem de tramuntana integra un portal d'arc de mig punt reaprofitat, que està emmarcat en pedra i té les impostes motllurades. En darrer terme, a la banda de migdia de la finca hi ha una torre de planta circular amb obertures bastides amb maons a la part superior, que correspon a un colomar.</p> | 08095-80 | Camí de Salvatges | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, és probable que el nom de Salvatges s'origini a partir del cognom Salavanyes, documentat al fogatge de l'any 1497 dins del lloc de Granera i de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Salvatges pertany a la sufragània de Sant Julià d'Úixols. Posteriorment, el nom Salvatges torna a aparèixer al fogatge de l'any 1553, en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Malgrat aquestes referències, tenim constància que l'any 1213 un personatge anomenat 'Pere Salvatges' conreava unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages i dins de la batllia del mas Carner (Pladevall, 1991: 37). La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La masia de 'Salvatjes' tenia el número 7 i era propietat de 'Jose Pineda'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Salvajes' (Pont, 2016: 48). Tenim notícia, també, que la casa havia estat propietat de l'industrial del tèxtil de Castellterçol Joan Maria Roger i Gallés, probablement a mitjans del segle XX. L'edifici original fou enderrocat a principis del segle XX donat el seu estat de ruïna. Els materials constructius foren reaprofitats per construïr la casa actual.</p> | 41.7170100,2.0911100 | 424395 | 4618756 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82416-foto-08095-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82416-foto-08095-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82447 | Font de l'hort del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75-76. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Font aïllada situada al marge dret del camí que va del Salamó a Salvatges. Està formada per una estructura de planta rectangular excavada al subsòl i bastida en pedra de diverses mides disposada regularment. Els murs estan rematats amb una filada de maons plans. La font pròpiament dita està situada al seu interior i s'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra de diversos graons. Consta d'un broc metàl·lic per on raja l'aigua i al seu costat una aixeta (també s'observen altres tubs encastats al parament, actualment en desús). Al costat de la font hi ha una caseta rectangular amb teulada d'un sol vessant i una canalització excavada al subsòl i delimitada amb pedra, que condueix l'aigua que emana del marge rocós fins a la font.</p> | 08095-111 | Camí de Salvatges | <p>Antigament, la font subministrava una bassa actualment desapareguda, que estava situada a l'altre costat del camí i amb la que es regava l'hort de la masia del Salamó.</p> | 41.7117700,2.0861200 | 423974 | 4618179 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82447-foto-08095-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82447-foto-08095-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82447-foto-08095-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la font també és coneguda com la font de la Baga del Salamó. Alhora, l'Institut Cartogràfic de Catalunya, la identifica com la font Nova del Salamó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82559 | Cova del Penitent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-penitent | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 62.</p> | XX | Afectada per la vegetació, amb alguna esllavissada. | <p>Balma de grans dimensions situada sota la cinglera de Salvatges, damunt del camí. El seu accés és difícil donat que cal grimpar pel marge empinat fins a accedir-hi. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia. Presenta les restes d'uns murs que dibuixen una planta rectangular. Estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar i lligada amb morter. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra de la balma presenti unes formes sinuoses i foradades en determinats llocs. També cal destacar, a uns 50m a ponent de la cavitat, unes petites obertures a la roca natural a mode d'aixoplucs.</p> | 08095-223 | Camí de Salvatges - Cinglera de Salvatges | <p>El nom de la cova procedeix del fet que, durant un temps, s'hi va instal·lar un home al que anomenaven Penitent.</p> | 41.7172600,2.0951200 | 424729 | 4618780 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa i situada dins dels límits del projecte de recuperació de l'àliga cuabarrada (entre d'altres espècies). Està situada sota d'una cinglera on hi ha un punt d'observació i alimentació suplementària (PAS) per aquestes espècies. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82607 | BARRACA CODI 10898 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10898 | NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019). | XIX | La part superior de la coberta està enderrocada i està tapada per la vegetació. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. Tot i això, la part posterior de l'estructura s'assenta damunt del vessant de la zona. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana i prima i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. No ha estat restaurada. | 08095-271 | Camí de Tantinyà | A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. | 41.7209500,2.0717200 | 422787 | 4619211 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 82390 | Can Guillem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guillem | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 51, 63, 78. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 54-56, 247-251 [Inèdit].</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb jardí i piscina, format per tres cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Una motllura rectilínia recorre el perímetre de la construcció al nivell d'aquesta coberta. Damunt seu hi ha un plafó d'obra a mode de barana. L'edifici està constituït en planta baixa semisoterrada i pis. La façana de tramuntana presenta quatre finestres rectangulars (una d'elles tapiada) amb els emmarcaments motllurats i protegides per quatre voladissos de teula àrab sostinguts amb mènsules de fusta. Damunt de cada finestra hi ha una petita obertura rectangular ornamentada per ventilar la coberta. La façana de ponent compta amb un portal d'arc rebaixat i un gran finestral rectangular, ambdós amb els emmarcaments motllurats. Aquesta obertura compta amb una petita barana de ferro i està protegida per un voladís de teula àrab sostingut amb mènsules de fusta. La façana de llevant compta amb una finestra rectangular amb les mateixes característiques que en els casos anteriors i un òcul motllurat a la part superior del parament. La façana està rematada amb tres esferes ornamentals situades damunt del plafó d'obra de la coberta. Pel que fa a la façana de migdia (principal) està orientada al jardí, que es troba separat de la piscina mitjançant un mur. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un gran sòcol i una motllura disposada a mode de carreus a les cantoneres. Adossat a l'extrem nord-est del volum principal hi ha un cos rectangular a mode de magatzem, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Compta amb un portal rectangular de grans dimensions, amb porta de fusta, i està arrebossat i pintat amb el mateix sòcol anterior. Alhora, adossat a la façana de migdia d'aquest volum i també a la de llevant del volum principal, hi ha un petit cos rectangular amb la cantonada arrodonida, amb teulada d'un sol vessant i ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Al seu costat hi ha la piscina i prop d'aquesta, i adossat al mur que la delimita del jardí, un petit volum rectangular amb teulada de tres vessants i elmateix ràfec que en el cas anterior. Aquestes construcció tenen els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-54 | Camí de cal Peu de Cingle, 3 - Barri de Baix | <p>L'edifici fou construït per en Francesc Guillem, probablement a principis del segle XX. En origen, l'edifici actual estava format per tres habitatges independents que foren enderrocats, un dels quals es deia cal Pinyoc. Aquest habitatge apareix mencionat en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Piñoch' tenia el número 12 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Font'. Can Guillem, juntament amb les cases desaparegudes de cal Sant i el Peu de Cingle, formaven un petit veïnat a l'inici del barri de Baix.</p> | 41.7304900,2.0655400 | 422284 | 4620275 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82390-foto-08095-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82390-foto-08095-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82390-foto-08095-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un dels accessos a la finca està situat a l'extrem nord-oest, donant pas a la façana de llevant. Es tracta d'una porta de ferro treballat, que està delimitada amb dos pilars bastits amb maons i rematats amb un coronament esglaonat. Unes escales d'obra adossades al volum secundari donen accés a l'espai de la piscina des del carrer. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 82391 | Can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginebreda | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 42, 49. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 243-246 [Inèdit].</p> | XX | <p>Edifici aïllat i reformat constituït per dos cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec perimetral sostingut amb mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. La resta d'obertures de la construcció (portals, finestres i finestres balconeres) són rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament. Adossat a la façana de ponent hi ha un porxo de grans dimensions, cobert amb teulada de dues vessants i embigat de fusta, i sostingut amb pilars de fusta. Unes escales d'obra li donen accés des de l'exterior. L'altre volum, adossat a l'extrem de migdia de la façana principal, és de planta rectangular, organitzat en un únic nivell i cobert amb una terrassa al pis delimitada amb barana de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-55 | Camí de cal Peu de Cingle, 5 - Barri de Baix | 41.7307300,2.0652900 | 422264 | 4620302 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82391-foto-08095-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82391-foto-08095-55-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El paviment situat davant de la façana principal està enllosat. Alhora, adossats al mateix parament, hi ha dos bancs de pedra simples. Al costat de llevant hi ha una bassa de grans dimensions. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici es coneix com a cal Ginebreda pel cognom d'una família estiuejant de Sabadell, que només eren els llogaters i no els propietaris com apareix a la citada obra.També apareix citada com a cal Conill tant al catàleg de masies com a l'obra d'Enric Garcia-Pey, tot i que no en sabem l'origen d'aquesta denominació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82426 | Bassa de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-ginebreda | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34.</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta quadrada, situada a la banda de llevant de la casa de can Ginebreda. Està semiexcavada al subsòl i bastida amb maons, amb un revestiment arrebossat a l'exterior. El passamà està bastit amb maons disposats a mescla. L'interior compta amb un revestiment lliscat força degradat i està cobert d'una abundant vegetació, on fins i tot hi ha arbres.</p> | 08095-90 | Camí de cal Peu de Cingle, 5 - Barri de Baix | 41.7307500,2.0654500 | 422277 | 4620304 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 82358 | Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici aïllat de planta irregular, format per quatre cossos adossats. Els dos volums centrals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, orientada al camí. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i el marxapeu de pedra. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. L'altre volum, adossat a la banda de llevant, està organitzat en planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit de pedra motllurat. En canvi, al pis superior, hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular,amb barana de ferro i bastida en maons. Davant d'aquest volum hi ha un porxo reformat cobert amb teulada d'un sol vessant i delimitat amb tanques de fusta en dos dels seus costats. Adossat a la cantonada nord-est d'aquest cos hi ha un petit volum auxiliar destinat al bestiar. Presenta la teulada d'un sol vessant, amb un petit espai cobert amb una volta de canó a la planta baixa i una finestra rectangular amb llinda de fusta al pis. La resta de volums, també auxiliars, es situen a la banda de ponent del conjunt arquitectònic. Són bastits en pedra i maó i estaven destinats al bestiar.En general, tota la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada regularment i lligada amb abundant morter.</p> | 08095-12 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Creus' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Isidro Sanllahí'.</p> | 41.7328800,2.0675500 | 422454 | 4620539 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc