Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82555 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-4 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61.</p> | <p>Turó situat al nord-oest del nucli urbà del Barri de Baix, dominant tota la plana. El turó s'alça a 844 metres per sobre del nivell del mar i i està situat a l'extrem sud de la serra del Pedró. Presenta un perfil circular delimitat per l'actual camí que li dóna accés, el qual discorre per les bandes de migdia i llevant. Al cim hi ha instal·lada una torre de guaita per la vigilància dels incendis forestals de la Generalitat de Catalunya. La resta de la superficie està coberta per vegetació arbustiva, alguna alzina i pins.</p> | 08095-219 | Turó del Pedró | <p>Antigament, al cim del turó hi havia instal·lada la denominada creu del Pedró, on els dilluns de Pasqua es feia la benedicció del terme de Granera.</p> | 41.7338500,2.0623900 | 422026 | 4620651 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82555-foto-08095-219-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. El camí tradicional de pujada coincideix amb un corriol empinat que discorre per dins del bosc, i s'agafa al collet de Llebre. Un cop arribats a la creu dels Capellans, el corriol dóna accés al camí carener de la serra del Pedró des del qual s'arriba al cim del turó, situat a la banda de migdia. Actualment, des del collet de Llebre, s'agafa un camí ascendent en direcció est i completament assoleiat que dóna accés directe al cim. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82357 | La Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torra | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 85. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 216-221 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada bastida damunt d'una plataforma rocosa i situada a la part més elevada del turó. Està formada per diversos cossos adossats, amb un espai de barri o pati interior, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal, situat a l'extrem nord-oest de la construcció, presenta una coberta de teula àrab prefabricada de dues vessants, disposada a diferent nivell, i amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, amb accés des del barri, compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra. També destaca el balcó del pis, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de tamuntana compta amb quatre finestres rectangulars, una d'elles de petites dimensions i la de les golfes amb l'emmarcament arrebossat. Les altres dues presenten els emmarcaments bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Una de les llindes està gravada amb l'any 1765. Les obertures de la façana de ponent també són rectangulars i mb els emmarcaments arrebossats. Destaca un finestral emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, que té sortida a un balcó simple amb llosana motllurada. Adossat a la banda de migdia d'aquest parament hi ha un petit volum rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant, i organitzat en un únic nivell. Al seu costat, donant accés al barri des de l'exterior, hi ha un porxo amb coberta plana bastit amb biguetes de formigó prefabricat que integra el portal d'accés principal, que compta amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana. Adossats a l'extrem nord-est del volum principal hi ha dos cossos rectangulars, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i organitzats en dos nivells. Presenten obertures retangulars amb els emmarcaments arrebossats. Tancant el conjunt arquitectònic per la banda de migdia hi ha diversos cossos adossats, entre els que destaquen un volum rectangular bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment, i amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, i l'antiga pallissa de la masia, bastida en pedra sense treballar i totxo, distribuïda en dues plantes i amb la teulada de dues aigües. Els volums principals estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides lligada amb morter de calç i amb els paraments arrebossats, tot i que en diverses parts està força degradat. A la banda de ponent de la masia hi ha dos volums auxiliars de planta rectangular i bastits amb totxo.</p> | 08095-11 | Turó de la Torra | <p>La primera referència documental relacionada amb el cognom de la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. Malgrat aquestes referències, la construcció actual està datada entre els segles XVIII i XIX. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La Torra tenia el número 1 i era propietat de 'Ramon Torra'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Mas de la Torre' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7259400,2.0603300 | 421845 | 4619775 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82357-foto-08095-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82357-foto-08095-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82357-foto-08095-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'espai de barri o pati interior té el paviment empedrat. En aquest mateix espai també hi ha dos bancs de pedra adossats als paraments. Adossada a la façana de tramuntana del volum principal hi ha una bassa de planta rectangular amb lliscat interior i unes escales d'obra per accedir al seu interior. Recull l'aigua de pluja procedent de les canaleres de la construcció. Al costat del camí d'accés a la masia, a la banda de ponent, hi ha les restes d'una bassa de fang que recollia l'aigua de pluja. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82462 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-9 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61, 86. La Granària, 30, 2012, p. 1. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 217 [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 24-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | <p>Creu aïllada situada a la part més elevada del turó. Es tracta d'una creu llatina de formigó, assentada damunt d'un basament de pedra de planta més o menys rectangular. La creu compta amb una inscripció gravada a la cara nord, la qual fa referència a la Santa Missió ('Santa Mision') i l'any 1941. Des de la banda de ponent hi ha unes pedres treballades a mode d'escales per facilitar el seu accés.</p> | 08095-126 | Turó de la Torra | <p>L'indret on s'ubica la creu també és conegut com la creu de la Torra. La gent del poble va erigir aquesta creu en substitució de la creu del Pedró, que estava situada al cim del turó del mateix nom i els quedava força més lluny del poble. La creu originària era de ferro forjat i fou malmesa durant la guerra Civil (any 1936). Antigament, els dilluns de Pasqua es feia una processó des de l'església de Sant Martí fins a la creu, i allà es beneïa el terme. Tot i que es deixà de celebrar a finals del segle XX, a partir de l'any 2016 es va recuperar la tradició de beneïr el terme.</p> | 41.7260800,2.0596000 | 421785 | 4619791 | 1941 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82462-foto-08095-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82462-foto-08095-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82462-foto-08095-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82542 | Benedicció del terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-del-terme-0 | <p>'Recuperant antigues tradicions'. La Granària, 39, 2016, p. 7-14. 'Repetirem benedicció del terme'. La Granària, 42, 2017, p. 12. 'La tradicional benedicció del terme'. La Granària, 43, 2017, p. 13. Http://granera.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XX | <p>Manifestació festiva relacionada amb la benedicció del terme i el repartiment dels panets, que es celebra el Dilluns de Pasqua a la creu de la Missió, al costat de la masia de La Torra, a la que s'hi arriba en processó. Consisteix en la benedicció dels quatre punts cardinals del terme i dels tradicionals panets, que posteriorment s'entreguen a tots els assistents.</p> | 08095-206 | Turó de la Torra | <p>Aquesta antiga tradició fou recuperada l'any 2016. L'acte segueix les instruccions que mossèn Genís Gamell deixà escrites a la Consueta de Granera, una guia del funcionament de la parròquia escrita durant la segona meitat del segle XX. Ramón Torra, veí de la població, va recuperar l'antic cove on es duien els panets per beneir.</p> | 41.7260800,2.0596000 | 421785 | 4619791 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82542-foto-08095-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82542-foto-08095-206-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Granera. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82642 | Escala del turó de la Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-del-turo-de-la-torra | XIX | <p>Escala de marge delimitada per una de les feixes de pedra seca de la zona, per la banda ponent. Per la banda de llevant, en canvi, està delimitada per un gran bloc irregular de roca natural de la zona. Consta de diversos esglaons de perfil rectangular, que estan esculpits a la roca natural del terreny. Probablement fou construïda per facilitar l'accés al turó des dels camps de conreu de la banda de llevant.</p> | 08095-306 | Turó de la Torra | 41.7261900,2.0611800 | 421916 | 4619802 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82642-foto-08095-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82642-foto-08095-306-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82595 | Barraca codi 9703 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-9703 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada i la vegetació no en permet l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és cicular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que fa força difícil el seu accés. Està situada sota d'una línia d'alta tensió.</p> | 08095-259 | Trens - Serrat del Clapers | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7150100,2.0617600 | 421951 | 4618560 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82595-foto-08095-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82595-foto-08095-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82595-foto-08095-259-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82594 | Barraca codi 8851 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8851 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc al lateral i envoltada de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de la construcció. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada i presenta un petit enderroc en un dels laterals. Des de la barraca hi ha unes bones vistes de la Mola i el Montcau.</p> | 08095-258 | Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7124200,2.0588200 | 421703 | 4618275 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82594-foto-08095-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82594-foto-08095-258-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82638 | Barraca codi 19227 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-19227 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Força enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular, tot i que lleugerament quadrangular, i presenta tota la part superior de l'estructura completament enderrocada. De fet, només es conserven algunes filades de la construcció i els dos brancals del portal d'accés a l'interior. L'espai interior amida uns 2m de diàmetre. No ha estat restaurada i està força afectada per la vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-302 | Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7131900,2.0604500 | 421840 | 4618359 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82437 | Font i bassa de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-la-baga | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25, 39. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].</p> | XX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Conjunt situat a la vessant de migdia del torrent del Salamó, en un terreny en pendent situat en els primers contraforts de la serra de l'Óssol. La font està excavada al subsòl i bastida en pedra. Compta amb un broc metàl·lic integrat al marge de pedra, per on brolla l'aigua. Aquesta cau dins d'una pica de planta rectangular bastida en pedra, que presenta un arranjament fet amb maons plans. A partir de la pica, l'aigua escola mitjançant una canalització empedrada que la condueix fins a la bassa. La bassa és de planta irregular allargassada, està excavada al subsòl i actualment coberta de l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-101 | Torrent del Salamó | <p>En origen, la font era utilitzada pels habitants del mas Tantinyà.</p> | 41.7180500,2.0721100 | 422816 | 4618888 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82437-foto-08095-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82437-foto-08095-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82437-foto-08095-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa servia per regar els horts que hi havia sota seu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82418 | El Solà del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-del-sot | <p>CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 24-27. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 81. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 43, 97. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 165-170 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVI-XVIII | Alguns dels volums i cobertes de la construcció estan força enrunats. | <p>Masia aïllada amb un espai de barri o pati interior, que està formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants recrescuda, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els emmarcaments fets amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca, a l'extrem de migdia del parament, una finestra d'arc conopial trilobulat amb les impostes decorades. Les finestres del pis superior estan emmarcades amb maons. De la façana nord-oest també destaca una finestra rectangular emmarcada en pedra, i amb l'intradós motllurat. Aquest volum principal està envoltat de cossos auxiliars de planta rectangular, amb cobertes d'un sol vessant força enrunades. Tancant el pati per la banda de llevant hi ha tres volums aïllats força enrunats. Un d'ells conserva un portal d'arc rebaixat bastit en maons. L'accés al pati es fa per la banda mitjançant un portal rectangular, protegit amb un voladís de dues aigües força enrunat. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i lligada amb morter de calç.</p> | 08095-82 | Torrent del Pererol | <p>El mas apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, dins de la sufragània de Sant Julià Úixols. Posteriorment, la masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Finalment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Fins a finals del segle XX, a la masia hi havia masovers.</p> | 41.7237300,2.1050300 | 425561 | 4619490 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82418-foto-08095-82-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la banda sud-est de la construcció es conserven les restes de l'antiga era, bastida en cairons. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 94|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82552 | Pantà del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-del-marcet | <p>COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Neteja del pantà del Marcet'. La Granària, 30, 2012, p. 7-8. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). 'Sortida per un sector del moianès'. Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. Http://moianes.net/ [Consulta: 14-05-2019].</p> | XX | <p>Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta irregular allargassada, amb més amplada a la banda de tramuntana. Compta amb una gran presa situada al seu extrem nord i una altra de menors dimensions situada a la banda sud, ambdues amb la intenció de retenir les aigües per afavorir la productivitat de la fàbrica textil del Marcet, situada a tramuntana. El pantà amida uns 300m de longitud per uns 70m d'amplada al nord, i uns 25m a la banda sud.</p> | 08095-216 | Torrent del Marcet - Carretera BV-1245, km. 6,7 | 41.7361300,2.0750500 | 423082 | 4620893 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El pantà està relacionat amb la colònia tèxtil del Marcet, situada a la seva banda de tramuntana i datada als anys 40 del segle XX. L'any 2012 es fer una campanya de neteja del pantà, promoguda pel cos d'agents rurals de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, i realitzada per un grup de voluntaris de la població de Granera. En l'actualitat, la zona és utilitzada pels banyistes i pescadors de la zona. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82553 | Pantà de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-baix | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34.</p> | XX | Afectat per l'abundant vegetació que cobreix la zona. | <p>Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta més o menys rectangular, adaptada a l'orografia de la vall i compta amb dues presses situades als extrems de tramuntana i migdia, bastides amb ciment. Aquestes construccions estan relacionades amb la fàbrica textil del Marcet, situada al seu costat de tramuntana. El pantà amida uns 150m de longitud per una mitjana d'uns 15m d'amplada, tot i que a la seva banda sud és més ample. Està tocant a l'inici del pantà del Marcet, situat al sud.</p> | 08095-217 | Torrent del Marcet - Carretera BV-1245, km. 6,5 | 41.7377100,2.0766500 | 423217 | 4621067 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82553-foto-08095-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82553-foto-08095-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82421 | Fàbrica del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-marcet | <p>BUBÉ OLLER, Joan (2013). Intervenció en la façana est de Castellterçol i reprogramació de l'antiga fàbrica tèxtil ANLA en complex municipal. (Projecte Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona TECH). Consultat des de https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/18717 COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. COMAS I DURAN, Pere (1985-1988). 'Granera'. Revista Plaça Gran, col. Pobles del Vallès. Granollers. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 54. MEIJIDE FERNÁNDEZ, Andrea (2014). Rehabilitació i canvi d'ús de la colònia tèxtil Manso Agulló a hostal rural. PFG Escola d'Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull [Inèdit]. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). 'Sortida per un sector del Moianès'. Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 455. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.enciclopedia.cat/[Consulta: 15-03-2019].</p> | XX | Algunes de les naus han perdut les cobertes. | <p>Conjunt arquitectònic situat a la banda de llevant del torrent del Marcet i format per tres grans naus industrials, la casa de l'amo i els habitatges pels treballadors. Les naus són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum de la banda de ponent presenta obertures rectangulars i d'arc rebaixat bastides en maons i de grans dimensions. Ha perdut completament la coberta. A l'interior, els espais estan coberts amb sostre de bigues de ferro i revoltons. La part posterior del volum es correspon amb els habitatges pels treballadors. Compta amb obertures rectangulars bastides en maons i té una gran bassa de planta rectangular a l'extrem de migdia. El volum central també compta amb grans finestrals d'obertura rectangular, està bastit en maons i amb els paraments arrebossats. Té la coberta malmesa i està en estat d'abandonament total. Darrera d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular colonitzat per l'abundant vegetació existent a la zona. A la banda de llevant del conjunt, elevada respecte a la resta, hi ha l'antiga casa de l'amo. És rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzada en dos nivells. Presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt. De la façana principal, orientada a migdia, destaca una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. La construcció té els paraments emblanquinats.</p> | 08095-85 | Torrent del Marcet | <p>Segons la documentació consultada, la petita colònia industrial del Marcet té el seu origen en una antiga masia. Entre els anys 1895 i 1905, Joaquim Roger (propietari de l'antiga fàbrica de teixits i filats Roger de Castellterçol) i el seu fill Hipòlit Roger Salabert creen un gran grup industrial amb una nova fàbrica tèxtil a Castellterçol (el Vapor). Segons la documentació consultada referent al municipi de Castellterçol (Bubé Oller, 2013), també funden una fàbrica de tints a Granera (El Marcet) i una fàbrica a Santa Maria de Oló en aquest mateix període. Tot i aquesta dada, és més probable que la construcció de la colònia del Marcet es dugués a terme a partir de l'any 1940. Posteriorment, a mitjans dels anys 60 del segle XX, la propietat de la fàbrica passa a mans de Joaquim Roger i Amat (filatura i cotó), que es parteix la propietat del grup industrial amb el seu germà Josep Maria Roger (teixits). Productivament, el Marcet es dedicava al tint i al blanqueig de teixits i fils. Hi van arribar a treballar una trentena de persones, la majoria veïns de Granera i Castellterçol. La fàbrica cessà la seva producció entre els anys 70 i 80 del segle XX. Actualment, alguns dels edificis estan destinats a habitatges de segona residència.</p> | 41.7385900,2.0774900 | 423288 | 4621164 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82627 | Barraca codi 16006 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-16006 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en el marge de terra del terreny i està orientada a l'oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, lleugerament trapezoïdal, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. Té un diàmetre i una alçada d'uns 2m. No ha estat restaurada.</p> | 08095-291 | Torrent del Girbau - Baga de Caldat | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7427000,2.0449900 | 420590 | 4621650 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82455 | Font del Girbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-girbau | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 50. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. Http://granera.cat/ [Consulta: 22-04-2019].</p> | XVII-XIX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del torrent del Girbau, en una zona completament emboscada i plena de vegetació. La font està integrada dins d'una fornícula d'arc apuntat bastida en pedra disposada a sardinell. Està situada damunt d'un mur bastit en pedra disposada regularment, que compta amb una petita obertura circular que deixa passar l'aigua. Aquesta aigua cau en una mena de canalització delimitada amb un altre mur de pedra, que discorre en paral·lel al curs del torrent.</p> | 08095-119 | Torrent del Girbau | 41.7431100,2.0545000 | 421381 | 4621687 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82455-foto-08095-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82455-foto-08095-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions aportades per l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, es tracta d'una font de mina que també tenia una gran bassa pràcticament perduda. El lloc on està situada la font és de díficil accés donada l'abundant vegetació que cobreix la zona. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82452 | Font i safareig del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-carner | <p>BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Dalmau, p. 95. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 34-35.</p> | XVIII-XX | El mur nord del safareig està força degradat. | <p>Conjunt situat sota la masia del Carner, a la banda sud-oest de la mateixa i al començament del torrent. La font està situada en el marge rocós del terreny. Consisteix en una boca de mina d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb pedra ben escairada. S'intueix l'arrencament d'un arc superior bastit en pedra, tot i que actualment està força degradat. L'interior de l'estructura és rectangular, a mode dipòsit i ple d'aigua. També s'observa algun arranjament més modern. Davant de la font hi ha el safareig, de planta quadrada i bastit en pedra. La part superior dels murs està rematada amb maons plans. En orígen, a la part superior del mur de tramuntana hi havia la zona per rentar, tot i que actualment no queda cap rastre.</p> | 08095-116 | Torrent del Carner | <p>La primera referència documental relacionada amb la font del Carner o 'fonte de ipso Carnero' és de l'any 960 (Bolós, 2004: 95), tot i que no es pot assegurar que es tracti del mateix element. Les peces que formaven el rentador del safareig foren alterades per evitar que els animals hi caiguessin i s'ofeguessin.</p> | 41.7314200,2.0879700 | 424151 | 4620359 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82452-foto-08095-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82452-foto-08095-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82452-foto-08095-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la font és difícil donat que la finca del Carner està delimitada amb tanques metàl·liques que impedeixen el pas. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82453 | Font de l'horta del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-carner | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 35, 51.</p> | XVIII-XX | La bassa està força coberta d'abundant vegetació. | <p>Conjunt situat al sud-est de la masia del Carner, sota el camí que li dóna accés, al marge de llevant del mateix. Consisteix en una boca de mina d'obertura rectangular bastida en pedra i amb un marxapeu ben escairat. L'interior de l'estructura és rectangular i està ple d'aigua. La font està connectada amb una bassa de planta irregular situada al seu davant. Està excavada al subsòl i delimitada amb un mur baix de pedra, tot i que l'abundant vegetació que la cobreix no permet veure si aquesta estructura delimita tot el seu perímetre. A la banda de tramuntana de la bassa hi ha una canalització excavada al subsòl que discorre en paral·lel al torrent. Al costat de la font hi ha les restes d'una pica rectangular de pedra picada.</p> | 08095-117 | Torrent de les Gavinetes | <p>La canalització ajudava a repartir l'aigua a tota la zona, donat que a mitjans del segle XX, en aquests terrenys s'hi cultivaven diferents espècies d'avets i altres arbres.</p> | 41.7273600,2.0936700 | 424620 | 4619903 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82453-foto-08095-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82453-foto-08095-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82453-foto-08095-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tant la font com la bassa servien per regar els horts del voltant i també per abeurar el bestiar. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82575 | Sequoia de l'horta del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-lhorta-del-carner | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XX | <p>Sequoia (Sequoia semprevirens) situada al costat de la font de l'horta del Carner, al costat de la llera del torrent. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 15 metres. Té un robust tronc central completament rectilini. El brancatge neix des de la base del tronc, és més espès i tupit a la part superior i té una forma allargassada lleugerament apuntada.</p> | 08095-239 | Torrent de les Gavinetes | <p>Fou plantada pels antics propietaris dels terrenys, juntament amb d'altres espècies (avets, pins), cap a mitjans dels anys 50 del segle XX. Es regava amb l'aigua de la font i la bassa que hi ha al seu costat.</p> | 41.7274000,2.0937700 | 424628 | 4619907 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82575-foto-08095-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82575-foto-08095-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82444 | Font de les Febres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-febres-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del camí que va del Salamó a Salvatges, en un terreny en pendent pronunciat. Està situada en un replà del terreny, al peu d'un marge rocós on hi ha una escletxa per la que s'escola l'aigua. Està formada per un dipòsit de planta rectangular bastit en pedra i maons, amb una petita coberta de teula àrab d'un sol vessant. Encastat al frontal d'aquesta estructura hi ha una aixeta metàl·lica de botó per on raja l'aigua. Aquesta aigua cau dins d'una pica de planta rectangular delimitada amb maons. L'estructura està coberta de molsa donat el grau d'humitat de la zona. Un corriol ascendent li dóna accés. En els darrers metres cal grimpar lleugerament.</p> | 08095-108 | Torrent de les Febres | <p>L'aigua d'aquesta font tenia fama de ser molt bona per a curar les febres i també per al ronyó. Juntament amb les fonts del Marcet i la Roca, i segons l'època de l'any, es creïa que les seves aigües tenien propietats diferents.</p> | 41.7148200,2.0963300 | 424827 | 4618508 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està senyalitzada amb dos petits cartells identificatius, un al trencant del camí i l'altre damunt de l'estructura, i està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Segons les informacions obtingudes, un veí de Granera la va arranjar i senyalitzar fa pocs anys. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82573 | Boix de la font del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-de-la-font-del-coll | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 40.</p> | Colonitzat per la vegetació del seu voltant. | <p>Exemplar situat a la vessant de migdia del torrent de la Roca, sota la font de la masia del Coll. Es tracta d'un destacat exemplar de boix comú (Buxus sempervirens) d'uns 2 metres d'alçada total, format per un brancatge tupit i espès. La copa té una forma arrodonida, amb un canó aproximat d'uns 0,60 metres. En l'actualitat, aquest exemplar està força afectat per la vegetació que l'envolta, que és sobretot arbustiva.</p> | 08095-237 | Torrent de la Roca | 41.7360400,2.0416400 | 420303 | 4620913 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82439 | Font i safareig de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-la-riera | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 70.</p> | XIX | Coberta d'abundant vegetació i força enrunat. | <p>Conjunt situat a la banda de ponent del torrent, sota la masia de la Riera. Presenta una estructura de planta quadrada, amb coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb un sostre de bigues de fusta, que integra un pou. Està bastida en pedra i maons, amb una obertura rectangular amb llinda de fusta. A la façana de migdia hi ha gravat l'any 1898. Adossada a la banda de ponent hi ha la font, formada per una gran pica de pedra treballada i planta circular, amb una coberta de pedra irregular. Sota seu hi ha una altra pica circular on queia l'aigua. Al seu costat hi ha el safareig, de planta rectangular i bastit en maons i pedra disposada de manera irregular. Està força afectat per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-103 | Torrent de la Riera | 41.7227800,2.0676900 | 422454 | 4619417 | 1898 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82439-foto-08095-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82439-foto-08095-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82439-foto-08095-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82443 | Font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de llevant del torrent de la Riera. Està formada per un broc metàl·lic per on raja l'aigua, que està encastat al marge rocós. L'aigua cau dins d'una pica de planta semicircular bastida en pedra. En l'actualitat està coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-107 | Torrent de la Riera | <p>Antigament, la zona era plena d'avellaners. Segons sembla hi havia un exemplar molt gran que amb les seves branques tocava la llera del torrent.</p> | 41.7328700,2.0773100 | 423266 | 4620529 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82443-foto-08095-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82443-foto-08095-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82443-foto-08095-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del camí del Marcet, per un corriol que creua el torrent. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82449 | Font de l'Óssol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lossol | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 59.</p> | XIX-XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del camí que va de la Riera al Salamó, uns metres més endavant del trencall que porta a la masia de l'Óssol, tocant al paviment del camí. Actualment, el seu accés és pràcticament impossible donada la gran quantitat de vegetació que hi ha a la zona. Consta, simplement, d'una portella rectangular metàl·lica que protegeix la boca de mina que originava la font, tancada al seu interior.</p> | 08095-113 | Torrent de la Riera | 41.7192200,2.0673100 | 422418 | 4619023 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82449-foto-08095-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82449-foto-08095-113-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està tocant els límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Segons sembla comptava amb una pica on la gent hi anava a omplir els càntirs. Actualment, la deu està tancada dins de la portella. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82510 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat situada a la banda de llevant del torrent de la Riera, damunt d'aquest, en un terreny molt emboscat i disposat en pendent pronunciat. S'hi accedeix des del camí del Marcet, que discorre en paral·lel al torrent. Uns 50 metres abans del pantà del Marcet, cal agafar un corriol a mà dreta, que porta fins a un mur de contenció bastit dins del cabal del torrent. Després de creuar-lo pel damunt, cal pujar el vessant en direcció est fins a la cova. La cavitat està orientada a ponent i presenta una boca d'accés en forma de fissura estreta de 2m de longitud. Desemboca en una sala on es bifurquen tres galeries, tot i que només la de llevant continua cap a l'interior. Es van documentar uns fragments de ceràmica, que estableixen la datació del jaciment dins del període del Bronze Antic. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-174 | Torrent de la Riera | <p>Segons sembla, les restes documentades en aquesta cova foren extretes per aficionats.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment està comprès dins del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.). Autoria de les imatges: Mireia Vera. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82557 | Gorg de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lavellaner | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25.</p> | Abundant vegetació a la zona. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta allargassada i està caracteritzat per una gran paret rocosa situada a la seva banda de llevant. El gorg s'alimenta de l'aigua del propi torrent, tot i que en èpoques humides també rep l'aigua de la roca. El llit del clot és aterrassat, formant una baixada esglaonada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que en dificulta l'accés.</p> | 08095-221 | Torrent de la Riera | <p>Aquest gorg era utilitzat per la gent de Granera per banyar-s'hi i pescar-hi crancs, donat que era una zona on abundaven. Antigament, la gent també hi anava a buscar l'aigua que emanava de la paret rocosa.</p> | 41.7323700,2.0772100 | 423257 | 4620474 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82558 | Gorg de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-linfern | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 52.</p> | Afectat per l'abundant vegetació que cobreix el torrent. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta irregular més o menys arrodonida i està caracteritzat per un salt d'aigua format per la roca del torrent, i situat al seu extrem de ponent. El gorg compta amb una escletxa que el travessa, tot i que l'abundant vegetació de la zona no permet la seva observació. De fet, la zona es caracteritza per la presència d'encanyissats i altra vegetació de ribera.</p> | 08095-222 | Torrent de la Riera | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, un pastor de la zona havia provat amb un cabdell de cànem veure quina profunditat tenia l'escletxa que travessa el gorg, tot i que no va aconseguir arribar al final. La gent també anava al gorg a pescar-hi crancs.</p> | 41.7284500,2.0735900 | 422951 | 4620042 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82558-foto-08095-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82558-foto-08095-222-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82562 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 55 metres de recorregut i 3 metres de desnivell, litològicament formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i excavada en una petita diàclasi en sentit nord-sud i est-oest. Presenta una boca principal formada per una estreta fisura que s'allarga uns dos metres fins al vestíbul o saleta d'entrada, des d'on es bifurquen tres galeries. Les galeries de tramuntana i migdia són curtes i estretes, mentre que la de llevant és més gran. Amida uns 0,40m d'amplada, per uns 2-2,5m d'alçada i 12m de longitud. Una altra galeria s'obre a la meitat del seu recorregut, amb 5m de longitud i de secció estreta. Al seu tram final, la galeria principal desemboca en una altra galeria disposada en perpendicular. Cap a l'esquerra no té continuitat mentre que cap a la dreta compta amb una longitud d'uns 20m. A la meitat del seu recorregut es localitza una nova bifurcació en sentit nord, de 5m de longitud.</p> | 08095-226 | Torrent de la Riera | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB el setembre de l'any 1964. També hi ha constancia de la presencia d'alguns membres del TIM Sabadell l'any 1966 (un grafit a la sala d'entrada en dóna constancia). Posteriorment, el mes de juny de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82630 | Barraca codi 17930 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17930 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Alt grau d'enderroc. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta tota la part superior de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. De totes maneres es conserva una petita part de la coberta, de falsa cúpula bastida amb lloses planes. També s'observa que aprofitava la pròpia roca natural com a part de la construcció. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-294 | Torrent de la Rectoria | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7281600,2.0443900 | 420522 | 4620036 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82442 | Font de la Manyosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-manyosa | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53.</p> | XIX-XX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font situada al marge de ponent del torrent de la Manyosa, dins la llera del mateix. Es tracta d'una deu que brolla d'una mina, el registre de la qual està situat al costat de la font (portella de ferro). L'aigua brolla mitjançant un tub metàl·lic encastat al marge del torrent. Està forrat amb pedra sense treballar disposada irregularment. L'aigua cau dins d'una pica rectangular excavada al subsòl.</p> | 08095-106 | Torrent de la Manyosa | 41.7437600,2.0647100 | 422231 | 4621749 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82442-foto-08095-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82442-foto-08095-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82442-foto-08095-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un tub de plàstic negre conduïa l'aigua de la font fins a la masia de la Manyosa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82448 | Font del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XIX-XX | L'entorn està força degradat i la font pràcticament no raja. | <p>Font aïllada situada a l'inici del torrent del mateix nom, en un terreny en pendent pronunciat, al peu d'un marge rocós. Està formada per un dipòsit de planta més o menys rectangular bastit en pedra. Actualment, la part superior d'aquest dipòsit està degradada i tapada amb un plàstic negre. Encastada al frontal d'aquesta estructura, a la part inferior, hi ha una aixeta metàl·lica de botó per on raja l'aigua, que està inserida dins d'una imprompta rectangular. L'aigua cau dins d'una canalització excavada al subsòl, que està delimitada per un mur de pedra lligat amb abundant morter i d'un metre d'alçada aproximada. La canalització marxa en direcció al torrent.</p> | 08095-112 | Torrent de la Font del Salamó | 41.7117200,2.0837700 | 423778 | 4618175 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82448-foto-08095-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82448-foto-08095-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82448-foto-08095-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82572 | Alzina de la font del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.</p> | S'observen marques d'antigues branques que foren tallades. | <p>Exemplar situat al costat de la font del Salamó, al sud-est de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) molt esvelt, que presenta un tronc central allargassat i inclinat envers el desnivell del torrent. A la part superior, aquest tronc es bifurca en dos, amb la mateixa capçada compartida. Aquesta capçada està formada per un brancatge de força amplada. La copa té una forma arrodonida amb un canó aproximat d'1,85 metres i una amplada d'uns 14 metres.</p> | 08095-236 | Torrent de la Font del Salamó | 41.7117500,2.0837600 | 423777 | 4618179 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82406 | Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trens | <p>'Concert a Trens'. La Granària, 41, 2016, p. 12-13. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 86-87. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 171-176 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb una inscripció de la que se'n extreu l'any 1687, tot i que hi ha altres símbols. Damunt seu hi ha un arc de descàrrega apuntat i bastit en maons disposats a plec de llibre. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La del pis, damunt del portal, té l'ampit motllurat i la llinda gravada amb l'any 1687 i una creu grega central. La del seu costat també té l'ampit motllurat i està tapiada amb maons. Majoritàriament, la resta d'obertures d'aquest volum són rectangulars i estan bastides amb carreus de pedra, amb algun brancal bastit en maons i d'altres reparacions més recents. Destaca, de la façana de migdia, un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra i maons, i el fet que la majoria de finestres dels pisos superiors compten amb petits arcs apuntats de descàrrega damunt de les llindes. Adossats a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha dos volums rectangulars més, amb teulades d'un sol vessant i distribuïts en un sol nivell, o bé en planta baixa i pis. D'aquest darrer, en destaca una finestra rectangular alpis, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. Alhora, adossat a la façana de llevant, hi ha un petit volum rectangular, bastit en pedra i maons. En darrer terme, adossat a la façana de migdia del cos principal, hi ha un altre volum rectangular auxiliar amb teulada d'un vessant i organitzat en un nivell. El conjunt arquitectònic es complementa amb un volum aïllat, situat a l'extrem sud-est de la masia, corresponent a unes antigues corts. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb una solera de bigues i llates de fusta, i organitzat en un nivell. A l'interior es conserven dos pilars bastits amb maons, tot i que arranjats. L'altre volum aïllat que complementa el conjunt està situat al costat del camí d'accés a l'edifici, a l'entrada. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el sostre interior embigat, i un sol nivell. L'accés a l'interior està emmarcat amb maons. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra.</p> | 08095-70 | Torrent de la Font de Trens | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. Tot i que no es pot assegurar, és probable que la construcció es correspongui amb 'Entraens', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom 'Trehens' torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. La masia de Trens tenia el número 3 i era propietat de 'Ramon Trens'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de Trens' (Pont, 2016: 49). L'any 2016, dins dels actes del festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert davant la façana principal, un taller de sega de blat a mà i una degustació de pans amb cereals antics (espelta i forment). En l'actualitat, la casa està tancada i no hi arriba el corrent elèctric. Segons sembla, el seu interior està intacte, sense reformes recents.</p> | 41.7156200,2.0549100 | 421382 | 4618634 | 1687 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82406-foto-08095-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82406-foto-08095-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82406-foto-08095-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana principal, al costat del portal d'accés, hi ha un banc de pedra corregut. Segons la documentació consultada i les entrevistes concertades, la masia també es coneix com Traens (nom derivat de la pronunciació de la gent de la zona). | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82438 | Font i bassa de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-trens | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87.</p> | XIX-XX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Conjunt situat a la banda de ponent de la masia de Trens, prop del torrent de la font del mateix nom. La font està situada en el marge d'una de les feixes de la zona, que està bastida en pedra. L'aigua brolla mitjançant una aixeta de nova factura que està encastada al mur. Actualment, l'aixeta compta amb un tub de plàstic negre que marxa en direcció a la bassa. A la part superior del mur hi ha la boca de la mina de la que s'alimenta la font i també la bassa. Aquesta mina està bastida en pedra, de secció rectangular. La bassa està situada al damunt de la font, és de grans dimensions i planta rectangular. Està bastida en maons, amb un revestiment arrebossat a l'exterior i un lliscat interior. Amida uns 15 metres de llargada per uns 5 d'amplada, i està delimitada per una tanca metàl·lica amb pilars de formigó pintats de color blanc i vermell.</p> | 08095-102 | Torrent de la Font de Trens | <p>L'aigua de la bassa servia per regar els horts de la masia de Trens.</p> | 41.7156000,2.0535400 | 421268 | 4618633 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82438-foto-08095-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82438-foto-08095-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82438-foto-08095-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que sembla, un sobreeixidor feia pujar l'aigua fins a la bassa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82494 | Claper de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claper-de-trens | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7382 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>Claper aïllat situat a l'extrem sud-oest de la masia de Trens, en una de les feixes que delimiten els camps de conreu dels voltants de la masia. El claper està situat en una de les cantonades de la feixa, formant una planta irregular en forma d'L. Està delimitat amb pedres de diverses mides disposades d'una manera força irregular, tot i que en filades i sense lligades en sec. Al damunt, en canvi, hi ha pedruscall.</p> | 08095-158 | Torrent de la Font de Trens | 41.7155100,2.0544900 | 421347 | 4618622 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82494-foto-08095-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82494-foto-08095-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82494-foto-08095-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els clapers són amuntegaments de pedra que tenen per objectiu retirar l'excés d'aquest material d'una zona, per facilitar d'aquesta manera el conreu. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82493 | Pont del torrent de la font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-font-de-buc | XIX | Cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Petit pont que permet el pas del torrent de la Font de Buc, al costat del punt on aquest s'uneix al torrent de la Rectoria. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, disposada en sentit est-oest delimitant el camí que circula pel damunt. Està bastida en pedres sense treballar de diverses mides, disposades en una filada i encastades al sòl. Estan lligades en sec. La boca de la banda de ponent presenta dues pedres planes sostingudes per un bloc de pedra rectangular que les sosté. L'aigua discorre a través d'ella fins a la banda de llevant, tot i que aquesta part està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent.</p> | 08095-157 | Torrent de la Font de Buc - Torrent de la Rectoria | 41.7288700,2.0374400 | 419945 | 4620121 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82450 | Font de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 73, 79-80. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de llevant del torrent de la Font de Buc, prop de l'aiguabarreig amb el torrent de la Rectoria. Actualment, el seu accés és pràcticament impossible donada la gran quantitat de vegetació que hi ha a la zona i que la fan inaccesible. Consta, simplement, d'un broc metàl·lic encastat en una escletxa del marge rocós d'on brolla l'aigua.</p> | 08095-114 | Torrent de la Font de Buc | <p>Segons sembla, la font fou arranjada l'any 1994 (teòricament, una inscripció en dóna fe, tot i que aquesta dada no es va poder contrastar donada l'abundant vegetació que actualment cobreix l'element). Un cop arranjada passà a denominar-se com la Font de Sant Miquel.</p> | 41.7278100,2.0371800 | 419922 | 4620004 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82450-foto-08095-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82450-foto-08095-114-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està tocant els límits de l'Espai d'Interès Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, era coneguda antigament com la Font del Rossell, donat el cognom del propietari de les terres. Posteriorment passà a denominar-se com la Font de Sant Miquel. Les coordenades són aproximades. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari de fonts de Catalunya. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82519 | Resclosa del torrent de la font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-torrent-de-la-font-de-buc | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Resclosa situada dins del torrent de la Font de Buc, en perpendicular al cabal del corrent , en sentit est-oest. Es tracta d'un mur de formigó amb basament, assentat damunt de la llera rocosa del torrent. Al seu costat hi ha una construcció mig enrunada i coberta de vegetació, que es podria tractar del sobreexidor. La resclosa permetia acumular l'aigua del seu curs per regar els conreus que hi havia al seu entorn.</p> | 08095-183 | Torrent de la Font de Buc | 41.7293300,2.0367600 | 419889 | 4620173 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fou construïda amb la intenció d'acumular l'aigua del torrent en aquest punt per poder regar. Pot estar relacionada, de manera inicial, amb el cultiu de la vinya donat que a la zona propera al torrent hi ha diverses barraques de pedra seca. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82446 | Font de l'hort del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-del-pi | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII-XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font situada al marge de tramuntana del torrent de l'Hort del Pi, orientada a l'interior del torrent. Es tracta d'una deu natural que brolla de la part inferior d'una roca. La seva localització és complicada donada l'abundant vegetació que hi ha al torrent.</p> | 08095-110 | Torrent de l'Hort del Pi | 41.7261500,2.0737900 | 422965 | 4619786 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82446-foto-08095-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82446-foto-08095-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82446-foto-08095-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82611 | Barraca codi 11889 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11889 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta i d'un lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta interior és ovalada, tot i que compta amb un afegit lateral que fa que exteriorment sigui irregular. Està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura trapezoïdal, amb la llinda plana. Al seu costat s'observa un enderroc lateral del parament. No ha estat restaurada i està afectada per la vegetació de la zona</p> | 08095-275 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7242400,2.0491000 | 420909 | 4619596 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82612 | Barraca codi 11914 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11914 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc important de la part davantera. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera, integrada en un dels marges de pedra seca de la zona i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta la coberta i tota la part davantera de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. Les lloses de la cúpula són aterrades al seu interior. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa difícil el seu accés.</p> | 08095-276 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7243300,2.0452100 | 420586 | 4619610 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82612-foto-08095-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82612-foto-08095-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82612-foto-08095-276-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82613 | Barraca codi 11929 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11929 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida per la vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular, tot i que arrodonida, i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés d'obertura trapezoïdal amb la llinda formada per una llosa. L'interior està rebaixat uns 0,50m respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa força difícil el seu accés.</p> | 08095-277 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7243000,2.0429000 | 420394 | 4619609 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82613-foto-08095-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82613-foto-08095-277-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82614 | Barraca codi 11975 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11975 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida per la vegetació, amb la coberta enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al nord. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i té la coberta enderrocada. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda caiguda als seus peus. No ha estat restaurada i el seu interior està completament cobert de vegetació, de la mateixa manera que els seus laterals. En general queda força amagada pels arbusts i esbarzers de la zona.</p> | 08095-278 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7236200,2.0450300 | 420570 | 4619531 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82615 | Barraca codi 11976 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11976 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. De fet, la banda de tramuntana de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. L'interior està rebaixat respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un petit cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-279 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7240900,2.0456500 | 420622 | 4619583 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82458 | Forn d'obra de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-trens | <p>Http://granera.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XVII-XIX | Força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra aïllat situat al marge de tramuntana del torrent, prop del camí que li dóna accés. Està format per una cambra de combustió de planta rectangular, bastida amb pedra de diverses mides i lligada amb morter de calç. Les parets interiors estan arrebossades i rubefactades per l'acció del foc i les altes temperatures que soportaven. Amb tot hi ha una inscripció gravada amb l'any 1880. L'accés a la cambra es feia per la banda de migdia mitjançant dues boques d'arc rebaixat bastides amb pedra desbastada disposada a sardinell. Aquest mur és atalussat, seguint el pendent del terreny, i esta bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de les boques s'observen els accessos a la fogaina inferior, mitjançant dues obertures quadrades bastides amb carreus de pedra desbastats.</p> | 08095-122 | Torrent de Trens | <p>És força probable que la data de la cambra de combustió (1880) faci referència a l'any de la darrera cuita, tot i que no es pot assegurar.</p> | 41.7153100,2.0527600 | 421203 | 4618602 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82458-foto-08095-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82458-foto-08095-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82458-foto-08095-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta del forn de coure rajoles, teules, etc., de la masia de Trens. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82492 | Túnel del torrent de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-torrent-de-trens | XIX | Cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Túnel de desaigüe excavat al terreny natural de la zona, i disposat en sentit est-oest sota del camí que va a Monistrol de Calders des de la carretera de Sant Llorenç Savall. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada en filades regulars i lligada en sec. L'accés o boca de la banda de llevant presenta una llinda plana de pedra al capdamunt de l'obertura, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La boca de llevant, en canvi, està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent. Des del nivell de circulació del camí s'observa com la part superior del túnel està formada per grans lloses de pedra.</p> | 08095-156 | Torrent de Trens | 41.7224900,2.0367200 | 419877 | 4619414 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82492-foto-08095-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82492-foto-08095-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82492-foto-08095-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82599 | Barraca codi 10476 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10476 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. També s'observa un subtil voladís integrat a la mateixa coberta, disposat en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana formada per dues peces i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. Compta amb un contrafort de pedra seca adossat a la seva banda de llevant. No ha estat restaurada.</p> | 08095-263 | Torrent de Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7130400,2.0552400 | 421406 | 4618347 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82599-foto-08095-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82599-foto-08095-263-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82632 | Barraca codi 18305 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-18305 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc de la coberta i l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta tota la part superior de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. Conserva l'arrencament de la coberta, probablement una falsa cúpula bastida amb lloses planes. Presenta un diàmetre interior d'1,5m. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-296 | Torrent de Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7206900,2.0395700 | 420112 | 4619211 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82440 | Font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-buc | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 28.</p> | XVIII-XIX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font situada al marge de llevant del torrent de la font de Buc, amb accés des de l'interior del torrent. Es tracta d'una deu natural que brolla de la part inferior d'una roca. El seu accés és molt dífícil donada l'abundant vegetació que hi ha a la zona.</p> | 08095-104 | Torrent de Font de Buc | <p>Antigament, la font rajava molt. Pel que sembla i en determinades ocasions, la gent que vivia a l'Otzet hi anava a buscar aigua amb barrals, entre d'altres.</p> | 41.7219500,2.0368700 | 419889 | 4619354 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82440-foto-08095-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82440-foto-08095-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82440-foto-08095-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82429 | Bassa del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-coll | XVIII-XIX | Coberta de vegetació i força desdibuixada. | <p>Bassa de grans dimensions situada al bell mig del torrent, sota el camí de Granera a Monistrol de Calders. Presenta una planta irregular i dues zones diferenciades, una part allargassada delimitada per un mur de pedra i una altra part més arrodonida amb canyes. S'observen algunes restes de murs fets en pedra pels voltants de l'estructura. Es troba envoltada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-93 | Torrent de Caldat | 41.7421900,2.0423900 | 420373 | 4621596 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82441 | Font de Caldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-caldat | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 29.</p> | XVIII-XIX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font situada al marge de migdia del torrent de la font de Caldat. S'hi accedeix mitjançant un corriol que descendeix de les roques de Caldat. Es tracta d'una deu natural que brolla d'una mina situada a la part inferior d'una roca, mitjançant una obertura més o menys rectangular. L'aigua cau al fons del torrent quedant embassada. El seu accés és molt dífícil donada l'abundant vegetació que hi ha a la zona.</p> | 08095-105 | Torrent de Caldat | <p>Antigament, a l'hivern rajava de forma abundant, mentre que a l'estiu només emanava un filet d'aigua.</p> | 41.7354900,2.0544100 | 421365 | 4620841 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml