Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82647 | Vistes de la Roca Foradada de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vistes-de-la-roca-foradada-de-montserrat | <p>'Vistes de la 'Roca Foradada' de Montserrat des del castell de Granera'. La Granària, 26, 2010.</p> | <p>Fenòmen natural que es repeteix cada any el dia 6 de gener i es pot observar des del castell de Granera. En el moment de la posta de sol, la llum del capvespre il·lumina la silueta de la muntanya de Montserrat. Alhora, els raigs del sol passen a través de la coneguda Roca Foradada de Montserrat i incideixen en la façana de ponent dels castell de Granera.</p> | 08095-311 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82647-foto-08095-311-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82492 | Túnel del torrent de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-torrent-de-trens | XIX | Cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Túnel de desaigüe excavat al terreny natural de la zona, i disposat en sentit est-oest sota del camí que va a Monistrol de Calders des de la carretera de Sant Llorenç Savall. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada en filades regulars i lligada en sec. L'accés o boca de la banda de llevant presenta una llinda plana de pedra al capdamunt de l'obertura, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La boca de llevant, en canvi, està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent. Des del nivell de circulació del camí s'observa com la part superior del túnel està formada per grans lloses de pedra.</p> | 08095-156 | Torrent de Trens | 41.7224900,2.0367200 | 419877 | 4619414 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82492-foto-08095-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82492-foto-08095-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82492-foto-08095-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82490 | Túnel del revolt de la Coforna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-revolt-de-la-coforna | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XIX-XX | La boca de llevant està coberta d'abundant vegetació. | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i assentada damunt la roca natural de la zona. L'accés o boca de ponent està formada per un arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Aquesta obertura està emmarcada per dos contraforts laterals que la protegeixen, rematats amb lloses de pedra planes. Aquesta boca rep les aigües que baixen de l'horta de l'Agulló mitjançant un salt d'uns 5 metres. La boca de llevant, per contra, està completament coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-154 | Carretera BV-1245, km. 7 | 41.7373100,2.0734800 | 422953 | 4621025 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82490-foto-08095-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82490-foto-08095-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82490-foto-08095-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La paraula coforna indica un lloc estret i fondo. Podria fer referència al baixant que segons les informacions consultades hi ha des del revolt i fins al pantà del Marcet. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82491 | Túnel del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-marcet | XX | Cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Túnel de desaigüe excavat al terreny natural de la zona i disposat sota del camí d'accés a la fàbrica del Marcet, en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada en filades regulars. L'accés o boca de la banda de ponent presenta una llinda plana de pedra al capdamunt de l'obertura. La boca de llevant, en canvi, està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent del Marcet, on desemboca.</p> | 08095-155 | Fàbrica del Marcet | 41.7395100,2.0776400 | 423301 | 4621266 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82491-foto-08095-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82491-foto-08095-155-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82489 | Túnel de la carretera de Castellterçol V | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-v | XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via des del nord-est en sentit sud-oest. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, amb els murs laterals bastits en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb ciment. El paviment interior està empedrat. Per contra, la part superior del túnel està delimitada amb grans blocs de pedra picada rectangulars, disposats sota l'asfalt de la via. Els dos accessos o boques estan delimitats amb contraforts laterals rematats amb carreus de pedra.</p> | 08095-153 | Carretera BV-1245, km. 8 | 41.7323200,2.0718600 | 422812 | 4620473 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82489-foto-08095-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82489-foto-08095-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82489-foto-08095-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82488 | Túnel de la carretera de Castellterçol IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-iv | XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, amb els murs laterals bastits en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb ciment. Els dos accessos o boques estan delimitats amb contraforts laterals de pedra. Els contraforts de la boca de ponent estan rematats amb lloses planes de pedra, mentre que els de la banda de llevant estan reformats amb ciment. Aquesta obertura està delimitada mitjançant dos pedrons circulars de pedra, situats al marge de la carretera.</p> | 08095-152 | Carretera BV-1245, km. 6,4 | 41.7397100,2.0769300 | 423242 | 4621289 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82488-foto-08095-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82488-foto-08095-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82488-foto-08095-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82487 | Túnel de la carretera de Castellterçol III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-iii | XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via des del nord-est en sentit sud-oest. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, amb els murs laterals bastits en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb ciment. El paviment interior està format per la mateixa roca natural de la zona, tot i que regularitzada. Per contra, la part superior del túnel està delimitada amb grans blocs de pedra picada rectangulars, disposats sota l'asfalt de la via. Els dos accessos o boques estan delimitats amb contraforts laterals rematats amb carreus de pedra. La boca del costat sud-oest està delimitada mitjançant dos pedrons circulars de pedra, situats al marge de la carretera.</p> | 08095-151 | Carretera BV-1245, km. 8,6 | 41.7313500,2.0675000 | 422448 | 4620369 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82487-foto-08095-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82487-foto-08095-151-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82486 | Túnel de la carretera de Castellterçol II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-ii | XIX-XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit nord-sud. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, bastida en pedra escairada de mida mitjana disposada de manera regular. L'accés o boca de migdia està emmarcada amb carreuons de pedra als laterals i amb la part superior rematada amb carreus de pedra poligonals. La boca de ponent, en canvi, està completament tapada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-150 | Carretera BV-1245, km. 8,7 | 41.7319300,2.0665000 | 422366 | 4620434 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82486-foto-08095-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82486-foto-08095-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82486-foto-08095-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82485 | Túnel de la carretera de Castellterçol I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-i | XIX-XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada de manera regular i assentada damunt la roca natural de la zona. L'accés o boca de llevant està emmarcada amb carreus de pedra, amb un contrafort lateral que la protegeix. Tant el contrafort com el mur que emmarca el túnel per la banda de tramuntana estan rematats amb carreus de pedra treballats. La boca de ponent, en canvi, és força més petita. Està bastida en pedra i recull les aigües de la cuneta de la via. Està indicada mitjançant un pedró circular.</p> | 08095-149 | Carretera BV-1245, km. 7,1 | 41.7355800,2.0738700 | 422983 | 4620833 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82485-foto-08095-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82485-foto-08095-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82485-foto-08095-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82406 | Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trens | <p>'Concert a Trens'. La Granària, 41, 2016, p. 12-13. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 86-87. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 171-176 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb una inscripció de la que se'n extreu l'any 1687, tot i que hi ha altres símbols. Damunt seu hi ha un arc de descàrrega apuntat i bastit en maons disposats a plec de llibre. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La del pis, damunt del portal, té l'ampit motllurat i la llinda gravada amb l'any 1687 i una creu grega central. La del seu costat també té l'ampit motllurat i està tapiada amb maons. Majoritàriament, la resta d'obertures d'aquest volum són rectangulars i estan bastides amb carreus de pedra, amb algun brancal bastit en maons i d'altres reparacions més recents. Destaca, de la façana de migdia, un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra i maons, i el fet que la majoria de finestres dels pisos superiors compten amb petits arcs apuntats de descàrrega damunt de les llindes. Adossats a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha dos volums rectangulars més, amb teulades d'un sol vessant i distribuïts en un sol nivell, o bé en planta baixa i pis. D'aquest darrer, en destaca una finestra rectangular alpis, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. Alhora, adossat a la façana de llevant, hi ha un petit volum rectangular, bastit en pedra i maons. En darrer terme, adossat a la façana de migdia del cos principal, hi ha un altre volum rectangular auxiliar amb teulada d'un vessant i organitzat en un nivell. El conjunt arquitectònic es complementa amb un volum aïllat, situat a l'extrem sud-est de la masia, corresponent a unes antigues corts. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb una solera de bigues i llates de fusta, i organitzat en un nivell. A l'interior es conserven dos pilars bastits amb maons, tot i que arranjats. L'altre volum aïllat que complementa el conjunt està situat al costat del camí d'accés a l'edifici, a l'entrada. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el sostre interior embigat, i un sol nivell. L'accés a l'interior està emmarcat amb maons. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra.</p> | 08095-70 | Torrent de la Font de Trens | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. Tot i que no es pot assegurar, és probable que la construcció es correspongui amb 'Entraens', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom 'Trehens' torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. La masia de Trens tenia el número 3 i era propietat de 'Ramon Trens'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de Trens' (Pont, 2016: 49). L'any 2016, dins dels actes del festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert davant la façana principal, un taller de sega de blat a mà i una degustació de pans amb cereals antics (espelta i forment). En l'actualitat, la casa està tancada i no hi arriba el corrent elèctric. Segons sembla, el seu interior està intacte, sense reformes recents.</p> | 41.7156200,2.0549100 | 421382 | 4618634 | 1687 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82406-foto-08095-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82406-foto-08095-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82406-foto-08095-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana principal, al costat del portal d'accés, hi ha un banc de pedra corregut. Segons la documentació consultada i les entrevistes concertades, la masia també es coneix com Traens (nom derivat de la pronunciació de la gent de la zona). | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82518 | Tram empedrat del camí de la font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-empedrat-del-cami-de-la-font-nova | XX | <p>Tram empedrat situat al bell mig del camí de la Font Nova, just a la zona on fa pujada en direcció al camí de Monistrol de Calders i el barri del Castell, un cop passada la font. Amida aproximadament uns 50 metres de longitud. Aquest tram està emmarcat pel marge rocós de la zona, per la banda de llevant, mentre que a ponent compta amb muret bastit en pedra sense treballar de diverses mides. La via està formada per un paviment de pedres irregulars de diverses mides, encaixades al subsòl i disposades en filades més o menys regulars, sobretot a la part central. S'observa algun reforç lligat amb ciment a la banda de llevant de la via.</p> | 08095-182 | Camí de la Font Nova | 41.7260400,2.0586900 | 421709 | 4619788 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82518-foto-08095-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82518-foto-08095-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82518-foto-08095-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82420 | Torre de l'aigua de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua-de-trens | <p>'Dipòsit per trencament de càrregues'. La Granària, 22, 2009, p. 21. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XXI | <p>Torre de planta quadrada coberta amb una teulada de dues vessants, amb el carener eixamplat i un ràfec motllurat, que està bastida amb teula àrab vidrada. La façana principal, orientada a la carretera, compta amb una porta rectangular metàl·lica i un rellotge a la part superior del parament. És circular, amb l'esfera de color blanc i els números en negre (tant els números romans com els aràbics). Presenta una inscripció en llatí que diu: 'Et qui sidit, veniat; et qui vult, accipiat acqua vitae gratis'. També apareix l'any de construcció: 'Anno Domini MMIX'. Damunt seu hi ha una placa rectangular encastada al parament, bastida en rajola blanca vidrada decorada i amb la següent inscripció: 'EXCM. AJUNTAMENT DE GRANERA/AIGÜES POTABLES/TRENCAMENT DE TRAENS'. També hi ha l'escut del municipi i l'any de construcció. Entre el rellotge i la placa hi ha un desaigüe de ceràmica vidrada verda, que representa el cap d'un animal. La façana de ponent compta amb el sortidor d'una font encastat i decorat amb un relleu circular. També hi ha una petita obertura rectangular que deixa veure el dipòsit que hi ha a l'interior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular.</p> | 08095-84 | Carretera de Sant Llorenç Savall | <p>Es tracta d'un dipòsit que trenca les càrregues de l'aigua pública per millorar-ne la pressió.</p> | 41.7195700,2.0561400 | 421489 | 4619072 | 2009 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82420-foto-08095-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82420-foto-08095-84-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82508 | Tomba del Moro de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-moro-de-lotzet | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i serra de l'Obac. Barcelona: Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Servei de Parcs Naturals [Inèdit] (Granera 02/02/SLO. 007). FERRANDO I ROIG, Antoni (1985). 'La tomba del moro de l'Ocset (Granera) i les sepultures de les Roquisses (Rellinars)'. Butlletí UES, 72-73. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 6. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 56. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Text normatiu. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | IX-XII | <p>Tomba aïllada situada a l'extrem de llevant d'un turonet rocós al nord-est de la masia de l'Otzet, prop del camí del serrat del Moro. Està excavada a la roca, amb una orientació sud-oest a nord-est i és del tipus antropomorf. Les parets interiors defineixen un perfil còncau, amb els extrems arrodonits i l'encaix per la tapa que la protegia, la qual no es conserva. Amida 1,94m de llargada per 0,40m de profunditat, amb 0,48m d'amplada a la capçalera i 0,20m als peus.</p> | 08095-172 | Serrat del Moro | <p>Segons sembla, la tomba fou oberta durant la dècada dels anys 30 del segle XX. Quan plou, l'estructura s'omple d'aigua i serveix d'abeurador pels animals, inclosos els gossos dels caçadors.</p> | 41.7247700,2.0324900 | 419528 | 4619671 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82508-foto-08095-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82508-foto-08095-172-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Donat que no es va documentar cap tipus de resta arqueològica relacionada amb la tomba, la cronologia establerta abarca des del segle IX i fins al XII, període en el que aquest tipus de tombes són característiques. Segons Antoni Ferrando, prop de la masia de la Roca, a la zona del torrent del mateix nom, hi ha un altra tomba excavada a la roca. El jaciment està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac i forma part del seu pla especial de protecció. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82409 | Tantinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tantinya | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 83-84. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 130-135 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta irregular, formada per diversos cossos adossats i amb un espai de barri o pati interior tancat. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al pati, presenta un portal d'accés reformat rectangular bastit amb maons i diverses finestres també rectangulars, amb els brancals fets amb carreus de pedra i també amb maons i les llindes planes. De la façana de ponent destaca una finestra balconera emmarcada amb pedra. Tancant el pati per la banda de llevant hi ha dos volums auxiliars rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un nivell, destinats al bestiar. Alhora, delimitant el pati per la banda de migdia, hi ha un altre volum de planta irregular amb teulada d'un sol vessant i obertures rectangulars. Delimitant l'accés al pati per la banda de ponent hi ha un altre cos adossat amb teulada de dues vessants i un sol nivell. L'accés al pati es fa mitjançant un portal rectangular protegit amb un voladís de teula àrab de dues aigües. La resta de volums estan adossats a la façana de tramuntana. Són rectangulars, amb teulades d'un i dos vessants i distribuïts en un i dos nivells. És probable que el més petit es correspongui amb un forn. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. Alguns dels paraments presenten un revestiment arrebossat.</p> | 08095-73 | Baga de Tantinyà | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La masia de 'Tantiñá' tenia el número 5 i era propietat de 'Miquel Font'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Tantinya' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7207400,2.0742000 | 422993 | 4619185 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82409-foto-08095-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82409-foto-08095-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82524 | Serra del barri del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-barri-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Serra aïllada situada al bell mig de la zona d'aparcament dels restaurant l'Esclopet, a la banda de ponent de l'edifici. Es tracta d'una serra de ferro per treballar la fusta, formada per dues grans rodes superposades i unides per un braç arquejat, que també sosté la taula utilitzada per sostenir les peces que calia tallar o bé treballar. Al bell mig del braç arquejat hi ha el nom en relleu de l'empresa comercialitzadora: 'MENNA CLARAMUNT / SABADELL-ESPAÑA'. En l'actualitat, la serra està anclada damunt d'un basament rectangular bastit amb pedra, maons i ciment.</p> | 08095-188 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>Va ser la primera serra elèctrica per treballar la fusta que va existir, aproximadament a principis del segle XX. Tipologicament es tracta d'una serra de cinta. En origen era propietat de la masia de La Riera. Fou col·locada pel sr. Pere Genescà al seu emplaçament actual.</p> | 41.7289200,2.0588200 | 421723 | 4620107 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82524-foto-08095-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82524-foto-08095-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82524-foto-08095-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82575 | Sequoia de l'horta del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-lhorta-del-carner | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XX | <p>Sequoia (Sequoia semprevirens) situada al costat de la font de l'horta del Carner, al costat de la llera del torrent. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 15 metres. Té un robust tronc central completament rectilini. El brancatge neix des de la base del tronc, és més espès i tupit a la part superior i té una forma allargassada lleugerament apuntada.</p> | 08095-239 | Torrent de les Gavinetes | <p>Fou plantada pels antics propietaris dels terrenys, juntament amb d'altres espècies (avets, pins), cap a mitjans dels anys 50 del segle XX. Es regava amb l'aigua de la font i la bassa que hi ha al seu costat.</p> | 41.7274000,2.0937700 | 424628 | 4619907 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82575-foto-08095-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82575-foto-08095-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82513 | Sepultura de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-lolleret | <p>Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 08-04-2019]. Http://invarque.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | III-I a.C. | Cobert de vegetació. Zona emboscada. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a uns 300m de distància a ponent de la masia enrunada de l'Olleret, dalt d'un petit turonet i prop d'una casa de fusta de recent construcció, al nord-oest. Es tracta d'una possible tomba excavada al terreny del turó i datada dins del període ibèric. Durant la prospecció de la zona, efectuada a principis de l'any 2019, es va observar una possible alineació de pedres que podria tenir la intenció de tapar les restes, tot i que no es pot assegurar. El lloc fou indicat pel sr. Pere Genescà de Granera.</p> | 08095-177 | Coll de Muntanya - Coll de la Baga del Miracle | <p>Els materials arqueològics documentats estan custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV). Segons la Carta arqueològica d'Espanya de l'any 1945, en un lloc anomenat Ollerich del terme municipal de Granera s'hi va trobar ceràmica ibèrica. Alhora, l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPA) ha mantingut el topònim original del jaciment (Ollerich) donat que s'utilitzava a principis del segle XX, tal i com indica un mapa de minutes de la zona datat l'any 1914. Segons aquest mateix inventari, el jaciment es localitza entre els termes municipals de Granera i Castellterçol, tot i que la informació disponible a l'espai web del Geoportal del Patrimoni Cultural, la inclou només al municipi de Castellterçol.</p> | 41.7491800,2.0475500 | 420811 | 4622367 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82513-foto-08095-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82513-foto-08095-177-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades són aproximades. | 81 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82349 | Santa Cecília de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia-de-granera | <p>CARRERAS CANDI, Francesc (1891). 'Noves'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 2. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 157-158. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 134-136. GAMELL, Genís (2017). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. 'La capella de Sant Cecília'. La Granària, 42, 2017, p. 8-11. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992b). 'Santa Cecília de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 40-43. NAVINÉS, Jordi (2010). 'L'ermita de Santa Cecília de Granera'. La Granària, 26. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1478-1479. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 362. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 109. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p. 226-227. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XI/XX | <p>Església d'una sola nau amb un absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó completament refeta i separada en dos trams per un arc toral de reforç situat al centre de la nau. Aquest arc està recolzat damunt de dues pilastres bastides en pedra i amb les impostes motllurades. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de quart d'esfera i compta amb un arc presbiterial amb les impostes de pedra motllurades també. Tant aquest absis, que està decorat amb pintures murals romàniques, com el mur de tramuntana formen part de l'obra original. A l'exterior, l'absis presenta una decoració formada per cinc bandes separades amb sis lesenes, amb un sòcol i un ràfec de pedra. Cada banda compta amb dues arcuacions llombardes amb mènsula. El temple s'ilumina mitjançant dues finestres d'arc de mig punt adovellades de doble esqueixada (una d'elles tapiada) obertes al mur de migdia i una altra finestra de les mateixes característiques oberta al centre de l'absis. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha un rosetó o òcul circular adovellat. Ambdues obertures estan emmarcades amb una gran arcada amb dos muntants laterals i les impostes motllurades. La façana està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull rematat amb una creu llatina de ferro. La construcció està bastida en pedra desbastada de mida mitjana lligada amb morter i disposada en filades regulars. La construcció original també utilitza petits carreus de pedra. A l'interior, tant la volta com la part superior dels murs estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08095-3 | Carretera BV-1245, km. 9,7 | <p>La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1065 i el situa dins d'un alou o propietat que el monestir de Santa Cecília de Montserrat tenia a Granera. Aquest alou ja estava documentat des de l'any 971. Posteriorment, l'any 1187 apareix un personatge anomenat 'Arnaldi Sancte Cecilie de Granera' (Arnau de Santa Cecília de Granera) com a testimoni juntament amb Berenguer de Centelles del testament del noble Guillem de Berguedà. El temple tenia cementiri propi i un edifici proper, anomenat la Caseta de Santa Cecília, que segons algunes informacions podria haver estat la seva rectoria, tot i que no hi ha fonament per creure que havia estat la parròquia original del terme. Pel que sembla hi vivia l'ermità encarregat de l'edifici. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, el temple era utilitzat com a magatzem del cementiri veí, que fou construït l'any 1892. El temple s'ensorrà sobtadament el 15 de maig de l'any 1924, restant dempeus l'absis i un tram del mur de tramuntana, i quedant les pintures murals a la intempèrie. Fins al seu enderroc, un quadre pintat l'any 1703 tapava tant l'absis com les pintures (amb l'enderroc fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí). Pels voltants de l'any 1950 es va construïr un tram de la volta absidial per protegir les pintures de les inclemències del temps. L'any 1975, la Diputació de Barcelona es va encarregar de la rehabilitació del temple mitjançant el seu arquitecte Camil Pallàs, que aprofità per separar el temple del cementiri. El finançament per aquesta obra provenia de la mateixa Diputació, així com dels donatius dels fidels, rifes, etc. Finalment, el temple fou retornat al culte el 5 de setembre de l'any 1976. El 17 d'abril de l'any 1977 es va consagrar un nou altar. Actualment, el temple fa les funcions de parròquia durant l'hivern (des de passat Sant Martí fins a Sant Josep aproximadament).</p> | 41.7255500,2.0616300 | 421953 | 4619730 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82349-foto-08095-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82349-foto-08095-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82349-foto-08095-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82350 | Sant Martí de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-granera | <p>ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 134. FERRER I ALÒS, Llorenç (2000). 'El Moianès en els segles XVIII i XIX: de l'especialització llanera a la decadència per manca d'aigua'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 68. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 79. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1971). 'Retaules antics'. Ausa, 69. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 327-328. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1972). 'Tres inventaris antics'. Ausa, 71-72. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 36-40. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992a). 'Sant Martí de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 38-39. NAVINÉS, Jordi (2015). 'L'església de Sant Martí de Granera'. La Granària, 35. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1477-1478. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 108-109. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 34. SITJES I MOLINS, Xavier (1992). 'Retaules desapareguts, inèdits (II)'. Dovella, 43-44. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 59-60. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XIII/XVIII | <p>Església de grans dimensions i d'una sola nau, amb dues capelles laterals per banda i un absis capçat a llevant. De fet, adossat a la façana de llevant del temple, hi ha un edifici que havia acollit l'antiga seu de l'ajuntament que amaga completament aquesta estructura, tot i que és visible des del seu interior. Es tracta d'un absis semicircular i sobrealçat, que conserva un fris d'arcuacions llombardes molt evolucionades i està bastit amb carreus de pedra ben escairats disposats en filades regulars. Pertany a la renovació del temple duta a terme en el segle XIII. Alhora, des de l'interior de l'església, aquest absis està amagat darrera d'un envà profusament decorat que integra una fornícula d'arc de mig punt apetxinada, amb la imatge de Sant Martí. La nau està coberta amb una volta de canó apuntada, separada en tres trams per arcs torals que descansen damunt d'una cornisa motllurada que recorre els dos murs laterals de la nau fins al fons de l'absis, que està cobert amb una petita volta de canó. Aquests trams estan decorats amb arestes i plafons en relleu situats al centre de la volta. Les capelles laterals estan cobertes amb voltes de canó i també de creueria amb claus de volta centrals. S'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt motllurats amb les impostes motllurades, exceptuant el de la capella del Roser que és apuntat i bastit en pedra. Als peus del temple hi ha el cor, obert a la nau central mitjançant un gran arc rebaixat. La sagristia està situada a la banda de migdia de l'absis i presenta una finestra quadrada emmarcada en pedra, mentre que a la banda nord hi ha la capella del Santíssim, coberta amb una volta de canó molt rebaixada i il·luminada amb una finestra d'arc rebaixat també. El temple compta amb un petit baptisteri situat sota del cor. El campanar està situat a l'extrem de ponent de l'edifici, damunt de l'anterior façana principal del temple. Es tracta d'un cos elevat de planta quadrada, amb teulada de quatre vessants i ràfec de teula àrab, que compta amb obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. L'actual façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, amb l'intradós motllurat i la llinda plana. Està decorada i gravada amb la següent inscripció: 'DIE 24 DE MARS. / 1774 / ALABAT SIA EL SAGRAT COR DE JESÚS'. La façana de ponent, que fou bastida al segle XIII, compta amb un portal d'arc de mig punt emmarcat en pedra i actualment tapiat, que conserva una decoració bisellada i les restes d'un fris de mitges boles molt degradat. Damunt seu hi ha una gran rossassa de forma ovalada bastida en pedra també, tot i que reformada. L'aparell d'aquesta façana és de carreus de mida mitjana disposats en filades regulars. De la façana de tramuntana destaca el fris bastit en pedra i sostingut amb petites mènsules sense decoració, i el mateix tipus d'aparell d'obra que el de la façana de ponent. Exceptuant les façanes nord i oest, la resta de la construcció presenta els paraments coberts amb un revestiment arrebossat que deixa entreveure l'aparell de pedra de l'obra.</p> | 08095-4 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1040 i apareix mencionada dins de la documentació del monestir de Sant Benet del Bages. A partir de l'any 1068, altres referències documentals donen constància de la seva continuïtat. Durant el segle XIII, el temple és renovat dins de l'etapa final del romànic. D'aquest període es conserva el fris de pedra sostingut amb mènsules del parament de tramuntana, el portal tapiat i la rossassa del mur de ponent, i l'absis, que queda amagat per l'edifici adossat a la banda de llevant del temple. L'any 1357, hi ha constància de l'existència d'altars dedicats a Sant Martí, Santa Maria i Sant Bartomeu. El 1613 s'afegeixen dues capelles laterals dedicades al Roser i a Sant Isidre. El retaule major del temple, actualment desaparegut, fou contractat l'any 1626. L'any 1778 s'obre el portal d'accés principal i es renova l'interior dins de l'estil barroc. Està agregada a Sant Andreu de Castellcir. Actualment, en el temple s'hi han celebrat alguns concerts de música clàssica donada la bona sonoritat que té.</p> | 41.7254000,2.0572300 | 421587 | 4619718 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82350-foto-08095-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82350-foto-08095-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|96|119|92 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82416 | Salvatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salvatges | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76-77. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 37, 43, 98. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 147-152 [Inèdit].</p> | XX | <p>Masia aïllada completament rehabilitada, formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular, organitzada en una planta. Els dos volums laterals presenten les cobertes de teula àrab de dues aigües, mentre que el central compta amb teulada d'un sol vessant. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars amb els brancals bastits amb pedra i les llindes de fusta decorades amb sanefes de pedra apuntades al damunt. El portal d'accés principal té la llinda decorada. La construcció està bastida en pedra desbastada disposada de forma regular, tot i que amb els paraments arrebossats i pintats. També compta amb carreus embellint les cantoneres i alguns ràfecs de teula àrab en determinades façanes. El conjunt arquitectònic es complementa amb tres cossos adossats aïllats de nova planta, situats al sud-oest del volum principal. Presenten teulades de dues vessants i estan organitzats en un únic nivell. Aquests volums estan en construcció. El cos situat a l'extrem de tramuntana integra un portal d'arc de mig punt reaprofitat, que està emmarcat en pedra i té les impostes motllurades. En darrer terme, a la banda de migdia de la finca hi ha una torre de planta circular amb obertures bastides amb maons a la part superior, que correspon a un colomar.</p> | 08095-80 | Camí de Salvatges | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, és probable que el nom de Salvatges s'origini a partir del cognom Salavanyes, documentat al fogatge de l'any 1497 dins del lloc de Granera i de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Salvatges pertany a la sufragània de Sant Julià d'Úixols. Posteriorment, el nom Salvatges torna a aparèixer al fogatge de l'any 1553, en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Malgrat aquestes referències, tenim constància que l'any 1213 un personatge anomenat 'Pere Salvatges' conreava unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages i dins de la batllia del mas Carner (Pladevall, 1991: 37). La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La masia de 'Salvatjes' tenia el número 7 i era propietat de 'Jose Pineda'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Salvajes' (Pont, 2016: 48). Tenim notícia, també, que la casa havia estat propietat de l'industrial del tèxtil de Castellterçol Joan Maria Roger i Gallés, probablement a mitjans del segle XX. L'edifici original fou enderrocat a principis del segle XX donat el seu estat de ruïna. Els materials constructius foren reaprofitats per construïr la casa actual.</p> | 41.7170100,2.0911100 | 424395 | 4618756 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82416-foto-08095-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82416-foto-08095-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82433 | Safareig de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-rectoria | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l'església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat. En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l'interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l'extrem sud-oest del safareig. En l'actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.</p> | 08095-97 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Es tracta d'un dels dos safareigs públics que hi havia a Granera, juntament amb la bassa del Prat. L'aigua de la bassa superior omplia el safareig inferior i també servia per regar els horts dels voltants. Aquesta bassa era coneguda com el Viver. Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la pica de pedra que hi ha al costat de la bassa fou tallada d'una sola peça.</p> | 41.7253000,2.0576400 | 421621 | 4619706 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82433-foto-08095-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82433-foto-08095-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82433-foto-08095-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82343 | Ruïnes del carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-del-carrer-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII | Completament enrunat. | <p>Edifici enrunat i sense coberta de planta rectangular, que conserva bona part dels murs perimetrals del mateix. De fet, els murs de ponent i tramuntana són els que conserven més alçada, mentre que els de llevant i migdia tenen menys alçat i la part superior arranjada per evitar desprendiments. La façana principal, orientada a ponent, conserva el portal d'accés És d'obertura rectangular, amb els brancals bastits en pedra desbastada i la llinda plana de fusta. L'interior està completament cobert de vegetació i conserva el revestiment original que cobria els paraments. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb morter de calç.</p> | 08095-26 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>En origen, l'edifici era un cobert propietat del castell de Granera tot i que actualment pertany a la mateixa propietat que la casa de cal Rossell.</p> | 41.7290600,2.0584600 | 421694 | 4620123 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, a l'interior del recinte es conserven les restes d'un cup de vi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82556 | Roca de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-laliga-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 72.</p> | <p>Formació rocosa situada a l'extrem de llevant del petit turó de planta irregular, que està situat a l'extrem nord-est de la serra del Pedró, damunt del camí de Vila-rúbia. Es tracta d'una punta acinglerada de pedra calcària, força separada de la resta de la serra i amb els contorns escarpats. Està colonitzada sobretot per vegetació arbustiva, tot i que també hi ha alzines i pins.</p> | 08095-220 | Serra del Pedró | 41.7390700,2.0637800 | 422148 | 4621230 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82556-foto-08095-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82556-foto-08095-220-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el nom de la roca prové del fet que els ocells s'hi instal·laven. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82504 | Roca de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-laliga | <p>BATISTA NOGUERA, Ricard (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Instituto de Prehistoria i Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona, p. 295. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 72. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | No localitzat i probablement destruït. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la vessant de llevant de la Roca de l'Àliga, a la zona delimitada entre la serra de Granera i la serra Pelada, en un entorn emboscat. Es tracta d'un possible sepulcre de fosa, que presentava una orientació est-oest. Als seus voltants s'hi van documentar fragments de ceràmica.</p> | 08095-168 | Roca de l'Àliga | <p>Fou documentat per l'arqueòleg Ricard Batista (1962), que assegurava que el jaciment es trobava a la vessant de ponent del turó localitzat entre els masos de La Manyosa i l'Agulló, tot i que en aquell moment ja estava destruït. Segons les informacions aportades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPA), durant l'elaboració de la Carta Arquelògica l'any 1983, s'indica que la situació del jaciment és a la serra Pelada, a l'est del turó de la Roca de l'Àliga. En aquest sentit i malgrat aquestes informacions, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, dins la Carta Arqueològica del Vallès Oriental realitzada l'any 1984, hi ha un jaciment anomenat 'Dolmen de la roca d'Àliga'. S'especifica que el jaciment està destruït i no es conserva cap tipus de resta. També menciona que estava situat en una zona de bosc mixt a la vessant de la Roca de l'Àliga i que fou excavat per pastors. L'any 2017, en la revisió efectuada de la mateixa carta, no es va poder documentar cap dada arqueològica relacionada amb el jaciment en tota l'àrea prospectada.</p> | 41.7405000,2.0692800 | 422607 | 4621383 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82504-foto-08095-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82504-foto-08095-168-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A grans trets, el jaciment es pot adscriure al període del Neolític Mig-Recent (3500-2500 a.C). Les coordenades són aproximades. S'han mantingut les coordenades establertes a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82519 | Resclosa del torrent de la font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-torrent-de-la-font-de-buc | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Resclosa situada dins del torrent de la Font de Buc, en perpendicular al cabal del corrent , en sentit est-oest. Es tracta d'un mur de formigó amb basament, assentat damunt de la llera rocosa del torrent. Al seu costat hi ha una construcció mig enrunada i coberta de vegetació, que es podria tractar del sobreexidor. La resclosa permetia acumular l'aigua del seu curs per regar els conreus que hi havia al seu entorn.</p> | 08095-183 | Torrent de la Font de Buc | 41.7293300,2.0367600 | 419889 | 4620173 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fou construïda amb la intenció d'acumular l'aigua del torrent en aquest punt per poder regar. Pot estar relacionada, de manera inicial, amb el cultiu de la vinya donat que a la zona propera al torrent hi ha diverses barraques de pedra seca. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82473 | Rellotge de sol de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lotzet | XVIII-XX | Molt degradat i sense gnòmon. | <p>Rellotge de sol situat a la façana de migdia de la masia de l'Otzet. Està pintat damunt d'un revestiment arrebossat i emblanquinat de perfil rectangular, situat en una de les cantonades de la façana. Està orientat al sud i presenta una forma ametllada formada amb un perfil doble. Ha perdut el gnòmon i el seu interior està molt degradat, tot i que s'observen residualment les marques horaries sense numeració.</p> | 08095-137 | Paratge de l'Otzet | 41.7231200,2.0307600 | 419382 | 4619489 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82473-foto-08095-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82473-foto-08095-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82473-foto-08095-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac i forma part del seu pla especial de protecció. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82472 | Rellotge de sol de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-paissa | XVIII-XIX | Molt degradat i despintat. | <p>Rellotge de sol molt degradat situat a la façana de migdia de la Païssa, damunt del parament que tapia una antiga obertura datada l'any 1777. És de perfil rectangular amb un coronament piramidal i està pintat damunt del revestiment que cobreix el parament. Està orientat al sud, amb un gnòmon de vareta de ferro. S'observen residualment les marques horaries, sense numeració. Per les restes conservades, el rellotge estava pintat de color blanc.</p> | 08095-136 | Pla de l'Óssol | 41.7168600,2.0670700 | 422395 | 4618761 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82472-foto-08095-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82472-foto-08095-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82471 | Rellotge de sol de can Vilaplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vilaplana | <p>Https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XX | <p>Rellotge de sol situat a la cara de llevant de la torre de can Vilaplana, a la part superior del parament. Està format per un plafó quadrat de 16 rajoles vidrades, amb un rellotge circular de tres cercles amb emmarcament quadrat, tot de color blau. Presenta un gnòmon de vareta orientat al sud-est, amb una rosa dels vents al centre. La numeració és romana i les marques horàries van de les 4 a les 8. Dins del cercle més gran hi ha la representació dels signes del zodíac. A les quatre cantonades del plafó hi ha quatre flors representades.</p> | 08095-135 | Camí de la Font Nova - Barri del Castell | 41.7276700,2.0589800 | 421735 | 4619968 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82471-foto-08095-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82471-foto-08095-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82471-foto-08095-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82503 | Relleu del castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-del-castell-de-granera | <p>Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 08-04-2019].</p> | XX | <p>Relleu situat al marge de ponent del camí que dóna accés al castell de Granera, damunt de la roca natural que caracteritza la zona. Es tracta d'un baix relleu esculpit a la roca, amb el que sembla la representació d'una cara masculina de perfil ovalat. Al seu costat, sembla insinuar-se una mà. També s'observen restes de pintura de color blau.</p> | 08095-167 | Serra del Castell | <p>El relleu és obra d'un veí de la població.</p> | 41.7305700,2.0576100 | 421625 | 4620291 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82503-foto-08095-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82503-foto-08095-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82503-foto-08095-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82479 | Refrany del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-diable | <p>COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 55. PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 498.</p> | XVIII-XX | <p>'De Granera, el diable n'era'.</p> | 08095-143 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82414 | Puigdomènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdomenech | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 66-67. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. NAVINÉS, Jordi (2013). 'Les masies de Granera. Mas Puigdomènec'. La Granària, 31. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 98. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 142-146 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES/1577/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVIII-XXI | En rehabilitació. | <p>Masia aïllada en procés de rehabilitació, que ha estat força transformada. Consta de dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de dues vessants inacabada, amb el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa i dos pisos. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre cos rectangular amb coberta de dues vessants, i organitzat en un sol nivell. En general, la construcció presenta majoritàriament obertures reformades de nova factura. A la façana principal, orientada a migdia, hi ha un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus i una altra porta rectangular bastida en pedra també. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb carreus als brancals, llindes planes i ampits motllurats (la que està situada damunt del pis té la llinda decorada amb un doble arc apuntat). També hi ha quatre petites finestres d'obertura quadrada, tres a la planta baixa i una al pis, emmarcades amb carreus de pedra. La façana de llevant compta amb dues finestres d'arc de mig punt bessones situades a la segona planta i bastides amb maons. Al primer pis hi ha tres finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i els ampits motllurats. També hi ha un petit volum rectangular adossat a aquest parament. De la façana de ponent destaca un finestral triple d'arc conopial, tot i que de nova factura també, i una antiga finestra emmarcada amb carreus de pedra i reconvertida en un finestral rectangular. A l'interior de l'edifici s'observen portals d'arc rebaixat, apuntat i de mig punt bastits en pedra i una pica de pedra integrada dins d'una fornícula. La construcció està bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada regularment i lligada amb morter, amb pedres de tamany més petit per regularitzar les filades. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. Davant de la façana principal hi ha un volum bastit en pedra força enrunat, que té un dels murs de perímetre semicircular i compta amb una planta soterrada. Aquest volum, que en origen estava destinat a les tasques agropecuàries, està fonamentat en la roca natural de la zona i presenta un espai cobert amb volta de canó bastida en pedra. El sostre d'aquest espai soterrat regularitza l'espai davanter de la façana principal.</p> | 08095-78 | Serra de Puigdomènec | <p>La masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497 com 'Puig Domènech', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas pertany a la sufragània de Sant Julià d'Úixols i, posteriorment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Can Puig Domenech' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7240600,2.0852200 | 423913 | 4619544 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82414-foto-08095-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82414-foto-08095-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat del camí que dóna accés a la masia hi ha un antic cobert enrunat. Al seu voltant hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9540), que estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82493 | Pont del torrent de la font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-font-de-buc | XIX | Cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Petit pont que permet el pas del torrent de la Font de Buc, al costat del punt on aquest s'uneix al torrent de la Rectoria. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, disposada en sentit est-oest delimitant el camí que circula pel damunt. Està bastida en pedres sense treballar de diverses mides, disposades en una filada i encastades al sòl. Estan lligades en sec. La boca de la banda de ponent presenta dues pedres planes sostingudes per un bloc de pedra rectangular que les sosté. L'aigua discorre a través d'ella fins a la banda de llevant, tot i que aquesta part està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent.</p> | 08095-157 | Torrent de la Font de Buc - Torrent de la Rectoria | 41.7288700,2.0374400 | 419945 | 4620121 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82516 | Pont del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-marcet | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'Les matinals pel Moianès es va passejar per Granera'. La Granària, 43, 2017, p. 14.</p> | XIX-XX | <p>Pont aïllat de grans dimensions situat damunt del torrent del Marcet. Està format per un sol arc rebaixat bastit amb carreus de pedra, amb les cantoneres arranjades. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre els brancals i l'arc. La resta de l'estructura està feta en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment. La part superior o tauler està delimitat per dues baranes de pedra que formen part de l'estructura. Estan rematades amb una filada de pedra escairada amb els cantos arrodonits. El tauler està format pel propi paviment de la carretera.</p> | 08095-180 | Carretera BV-1245, km. 6,1 | 41.7419000,2.0790700 | 423423 | 4621530 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82516-foto-08095-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82516-foto-08095-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82516-foto-08095-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82527 | Placa del Casal de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-casal-de-granera | <p>'Notícies de Granera. Acte d'inauguració del Casal de Granera'. La Granària, 27, 2011.</p> | XXI | <p>Placa rectangular de fusta treballada i ornamentada, que està formada per dos gravats diferenciats: el nom de l'edifici i la representació d'una figura femenina, que sosté l'escut de Granera en una mà. Amb l'altre braç assenyala el nom de la construcció. La placa també inclou dues plaques metàl·liques encastades i gravades. La més gran fa referència a la refoma del Casal i dóna les gràcies a l'Associació Recreativa de Granera i als seus socis fundadors. Està datada el mes de juliol del 2011. La petita, en canvi, fa referència a la inauguració de la reforma per part de l'Honorable Conseller sr. Josep Lluís Cleries.</p> | 08095-191 | Camí de la Clota, s/n - Barri del Castell | <p>La placa és obra de l'artista Fernando Mas Autillo i commemora les obres de rehabilitació i reforma del Casal de Granera, inaugurat el mes de juliol de l'any 2011.</p> | 41.7283700,2.0600500 | 421825 | 4620045 | 2011 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82527-foto-08095-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82527-foto-08095-191-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fernando Mas Autillo | 119|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82523 | Placa del Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-nou | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Placa situada a la façana de ponent de la casa de cal Vila. Està formada per una única rajola vidrada de color blanc, encastada a la part superior del parament i amb la inscripció 'CALLE NUEVA' de color negre.</p> | 08095-187 | Carrer Nou - Barri de Baix | 41.7305800,2.0627100 | 422049 | 4620288 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82523-foto-08095-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82523-foto-08095-187-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És una de les plaques d'època franquista que es conserven a la població. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82522 | Placa del carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Placa situada a la façana de llevant de la casa de cal Tiana, orientada al carrer del Castell. Està formada per una única rajola vidrada de color blanc, encastada a la part superior del parament i amb la inscripció 'CALLE DEL CASTILLO' de color negre.</p> | 08095-186 | Carrer del Castell - Barri de Baix | 41.7283500,2.0591500 | 421750 | 4620044 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82522-foto-08095-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82522-foto-08095-186-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-02-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És una de les plaques d'època franquista que es conserven a la població. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82501 | Pintures murals de Santa Cecília de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-santa-cecilia-de-granera | <p>BARRAL I ALTET, Xavier (2000). Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1. Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, p. 479. FORCADA I SALVADÓ, Ignasi; ROSSELL I FORCADA, Martí (2000). Itineraris pel Moianès. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. 'La capella de Sant Cecília'. La Granària, 42, 2017, p. 8-11. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992b). 'Santa Cecília de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 42. NAVINÉS, Jordi (2010). 'L'ermita de Santa Cecília de Granera'. La Granària, 26. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1479-1480. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 362. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p. 226-227. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XII | Força degradades i despintades. | <p>Restes d'unes pintures murals situades a la conca absidial del temple de Santa Cecília de Granera, a la part superior de la mateixa, des de la part inferior de la finestra fins al final de l'estructura. Les restes pictòriques no presenten un estat de conservació gens òptim, han perdut bona part de la coloració original i el dibuix de la part inferior del mur. Tot i això, mostren un predomini de la línia en la concepció del dibuix. Representen un Crist en majestat (Pantocrator) de grans dimensions situat dins d'una mandorla apuntada formada per dues faixes en paral·lel, que alhora està sostinguda per quatre àngels. La imatge central està nimbada, asseguda i en actitut de beneïr (s'intueix una mà alçada i en l'altre el llibre). Vesteix una túnica decorada amb bandes ondulades i va descalç. Els àngels, que mostren moviment, estan situats en parelles a cada banda de la mandorla. Estan nimbats, amb les ales desplegades, els braços estesos cap a la mandorla i van vestits amb túniques llargues. És probable que a la part inferior del mur, que actualment està molt degradada, hi hagués una decoració en franges i cortinatge inferior.</p> | 08095-165 | Ermita de Santa Cecília | <p>L'església s'ensorrà sobtadament el 15 de maig de l'any 1924, restant dempeus l'absis i un tram del mur de tramuntana, i quedant les pintures murals a la intempèrie. Fins aquest moment, un quadre pintat l'any 1703 tapava tant l'absis com les pintures (amb l'enderroc fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí). Pels voltants de l'any 1950 es va reconstruïr un tram de la volta absidial per protegir les pintures de les inclemències del temps, tot i que continuaren quedant exposades. Finalment, l'any 1975 la Diputació de Barcelona es va encarregar de la rehabilitació del temple, finalitzada l'any següent.</p> | 41.7255800,2.0616900 | 421958 | 4619734 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82501-foto-08095-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82501-foto-08095-165-2.jpg | Inexistent | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la datació de les pintures ha anat oscil·lant entre la segona meitat del segle XI i la primera del segle XIII, els darrers estudis han establert la seva datació a finals del segle XII i han estat relacionades amb els corrents més evolucionats del romànic, tot i que el seu estat de conservació no permet una observació del tot òptima. | 92|119|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82502 | Pintures murals de Sant Martí de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-marti-de-granera | <p>GUBERN CLAPÉS, Margarida (2015). 'Granera, l'altar del Roser, el pintor Alfons Gubern'. La Granària, 37, p. 26-28. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | XX | <p>Pintures murals situades a la capella del Roser de l'església parroquial de Sant Martí de Granera, situada a la banda de tramuntana de la nau central. Les pintures estan ubicades al mur central de la capella, envoltant la fornícula d'arc apuntat que alberga la imatge de la Verge amb el nen. Emmarcant aquesta imatge hi ha una sèrie de personatges situats a banda i banda, que representen els diversos estaments de la societat, des de personatges religiosos nimbats fins als diversos membres d'una família pagesa, passant per destacats prohoms. A la part inferior hi ha una decoració formada per cortinatges que alhora emmarquen l'altar, mentre que damunt de la fornícula hi ha la representació del castell de Granera i de les primeres cases del barri del Castell, tot coronat pel colom de l'Esperit Sant. Les pintures estan rematades per una cartel·la on es llegeix la següent inscripció: 'REGINA SACRATISSIMI ROSARII ORA PRO NOBIS'.</p> | 08095-166 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Les pintures són obra del pintor i paisatgista Alfons Gubern i Campreciós. Li foren encarregades l'any 1952. Durant la seva realització, el pintor s'instal·là a Granera.</p> | 41.7254000,2.0572300 | 421587 | 4619718 | 1952 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82502-foto-08095-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82502-foto-08095-166-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alfons Gubern i Campreciós | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82552 | Pantà del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-del-marcet | <p>COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Neteja del pantà del Marcet'. La Granària, 30, 2012, p. 7-8. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). 'Sortida per un sector del moianès'. Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. Http://moianes.net/ [Consulta: 14-05-2019].</p> | XX | <p>Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta irregular allargassada, amb més amplada a la banda de tramuntana. Compta amb una gran presa situada al seu extrem nord i una altra de menors dimensions situada a la banda sud, ambdues amb la intenció de retenir les aigües per afavorir la productivitat de la fàbrica textil del Marcet, situada a tramuntana. El pantà amida uns 300m de longitud per uns 70m d'amplada al nord, i uns 25m a la banda sud.</p> | 08095-216 | Torrent del Marcet - Carretera BV-1245, km. 6,7 | 41.7361300,2.0750500 | 423082 | 4620893 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El pantà està relacionat amb la colònia tèxtil del Marcet, situada a la seva banda de tramuntana i datada als anys 40 del segle XX. L'any 2012 es fer una campanya de neteja del pantà, promoguda pel cos d'agents rurals de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, i realitzada per un grup de voluntaris de la població de Granera. En l'actualitat, la zona és utilitzada pels banyistes i pescadors de la zona. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82553 | Pantà de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-baix | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34.</p> | XX | Afectat per l'abundant vegetació que cobreix la zona. | <p>Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta més o menys rectangular, adaptada a l'orografia de la vall i compta amb dues presses situades als extrems de tramuntana i migdia, bastides amb ciment. Aquestes construccions estan relacionades amb la fàbrica textil del Marcet, situada al seu costat de tramuntana. El pantà amida uns 150m de longitud per una mitjana d'uns 15m d'amplada, tot i que a la seva banda sud és més ample. Està tocant a l'inici del pantà del Marcet, situat al sud.</p> | 08095-217 | Torrent del Marcet - Carretera BV-1245, km. 6,5 | 41.7377100,2.0766500 | 423217 | 4621067 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82553-foto-08095-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82553-foto-08095-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82379 | Pallissa de can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-can-creus | <p>PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 262-265 [Inèdit].</p> | XVII-XVIII | La coberta està en força mal estat i les façanes un pèl degradades. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia, i l'edifici està organitzat en un sol nivell. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta i una llosa de pedra plana a mode de voladís. Conserva un dels brancals originals, bastit amb maons. Damunt seu hi ha una finestra d'obertura irregular sota coberta, amb l'ampit i els brancals de pedra i la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08095-43 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>Tot i que en origen la construcció estava destinada al bestiar, sembla ser que en algun moment fou habitada segons les informacions aportades per l'Ajuntament de Granera.</p> | 41.7329700,2.0661600 | 422339 | 4620550 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82379-foto-08095-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82379-foto-08095-43-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82512 | Necròpolis de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lotzet | <p>FERRANDO I ROIG, Antoni (1992). 'La Sivella de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 105-108.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 52-55.</span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> <p> </p> | IX-XII | <p>Possible jaciment arqueològic situat prop de la carretera que va de Granera a Sant Llorenç Savall, a pocs metres de l'encreuament amb el camí que condueix a la masia de l'Otzet i prop del camí que porta al turó del Cogull. Es tracta d'una possible necròpolis formada per diverses tombes de llosa, situades prop d'uns murs de pedra seca esglaonats i localitzades durant l'arranjament d'un camí.</p> | 08095-176 | Coll de la Descàrrega | <p>A principis dels anys 70 del segle XX, una màquina excavadora que arranjava la carretera que va de Granera a Sant Llorenç Savall va localitzar unes tombes de llosa les quals va mutilar per la meitat. Estaven situades prop de la masia de l'Otzet. Amb l'eixamplament del camí entre finals dels anys 80 i principis dels anys 90, les tombes foren destruïdes, tot i que no es descarta que n'hi hagi més. És força probable que la sivella visigòtica de Granera, datada al segle VII i actualment desapareguda, procedís d'aquesta necròpolis. Alhora, la tomba del moro de l'Otzet també està situada prop d'aquesta zona.</p> | 41.7169300,2.0368400 | 419880 | 4618796 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82512-foto-08095-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82512-foto-08095-176-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'ha mantingut la datació establerta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Les coordenades són aproximades. El jaciment està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82506 | Necròpolis de l'església de Sant Martí de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lesglesia-de-sant-marti-de-granera | <p>Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XIII-XVIII | Probablement malmès. | <p>Jaciment arqueològic situat a la banda de ponent de l'església parroquial de Sant Martí de Granera, dins del recinte delimitat amb una tanca bastida en pedra, davant de l'antiga façana principal del temple. Es tracta d'una sèrie d'inhumacions o enterraments excavats al subsòl, els quals es localitzaren de manera fortuïta mitjançant l'acció de les màquines excavadores que treballaven a la zona. No es va realitzar cap control ni seguiment arqueològic. És altament probable que hi continuïn havent restes inhumades.</p> | 08095-170 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | 41.7254500,2.0570000 | 421568 | 4619724 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82506-foto-08095-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82506-foto-08095-170-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cronologia establerta està relacionada amb les dates de les renovacions i reformes documentades a l'església parroquial de Sant Martí. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82551 | Mirador del Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-cucut | <p>La Granària, 3, 2004, p. 2. Http://www.moianes.net/ (Consulta: 13-05-2019). Http://www.moianesmes.cat/ (Consulta: 13-05-2019). Http://www.granera.cat/ (Consulta: 13-05-2019).</p> | XIX | <p>Mirador situat a l'extrem de migdia del barri del Castell, elevat respecte el nivell de circulació del camí de Monistrol de Calders i a peu pla respecte el carrer del Castell. Presenta una planta irregular allargassada i està fonamentat damunt d'un talús de terra delimitat amb rocalla. Consta de dues parts disposades a diferent nivell. A la zona baixa, a la que s'accedeix pel carrer del Castell, hi ha un banc de fusta i una font, i està delimitada amb pedres respecte el carrer. A la part amb més alçada hi ha l'escultura de la Nena i un plafó metàl·lic senyalitzat amb les muntanyes i els cims que es poden observar des d'aquest enclavament (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.). També es gaudeix d'unes bones vistes del barri i del castell de Granera. Compta amb un paviment enllosat a tota la superfície i està delimitat amb una tanca de fusta a la zona on hi ha el desnivell.</p> | 08095-215 | Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell | <p>Aquest mirador fou inaugurat l'any 2004, subvencionat per la Diputació de Barcelona i gestionat pel Consorci del Moianès.</p> | 41.7275600,2.0593300 | 421764 | 4619956 | 2004 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82551-foto-08095-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82551-foto-08095-215-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82419 | Mas Sicart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sicart | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVII-XVIII | Completament enrunat. | <p>Restes d'un edifici aïllat i completament enrunat del que pràcticament no se'n conserva res. L'abundant vegetació que cobreix les restes fa impossible una descripció més acurada. Amb tot, podem dir que estava bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular.</p> | 08095-83 | Serra Pelada | <p>Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la masia apareix documentada des de l'any 1658.</p> | 41.7391400,2.0660900 | 422340 | 4621235 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82419-foto-08095-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82419-foto-08095-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel sr. Pere Genescà. Les coordenades són aproximades. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82411 | Mas Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-clapers | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 39. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Les masies de Granera. Mas Clapers'. La Granària, 26, 2010. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 238-242 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVII-XVIII | Enrunada. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, envoltada de camps de conreu. La construcció ha perdut completament la coberta, tot i que per les restes conservades, sembla que en origen era de dues vessants. Alhora, probablement estava distribuïda en planta baixa i pis. Es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació (les façanes nord i sud són les que conserven un major alçat dels murs). La de tramuntana presenta dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra, una d'elles força malmesa. Per contra, a la façana de migdia hi ha una antiga obertura d'arc de mig punt bastida en pedra i actualment tapiada (no es descarta que es correspongui amb la façana principal). De la façana de llevant es conserva una finestra i una porta rectangulars, amb llindes de fusta. La cantonada sud-oest de la construcció està reforçada amb un contrafort de pedra. L'interior està força enrunat i cobert de vegetació. En general, la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter.</p> | 08095-75 | Pla de l'Óssol | <p>La masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1553, dins del lloc de Sant Martí de Granera i de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. El mas Clapers tenia el número 4 i era propietat de 'Isidro Riera'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de Clapers' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7164800,2.0669600 | 422385 | 4618719 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82411-foto-08095-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82411-foto-08095-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82411-foto-08095-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82403 | L'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lotzet | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i serra de l'Obac. Barcelona: Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Servei de Parcs Naturals [Inèdit] (Granera 02/01/SLO. 006). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 59. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Text normatiu. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998 [Inèdit]. NAVINÉS, Jordi (2012). 'Les masies de Granera. Mas l'Otzet'. La Granària, 30, p. 17-19. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 193-198 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://trailsantllorenc.blogspot.com/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Està bastida damunt d'una plataforma rocosa elevada i compta amb un espai de barri o pati interior tancat. S'hi accedeix mitjançant un gran portal d'accés rectangular orientat a llevant, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Està protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb mènsules de fusta. El volum principal, situat a la banda de ponent de la construcció, presenta una planta en forma d'L, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al pati interior. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. En general, el volum presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. A la façana principal hi ha un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat. De la façana de migdia destaca un portal d'arc rebaixat bastit en pedra, a la planta baixa, i una finestra doble d'arc conopial trilobulat, amb una columneta central amb capitell i les impostes motllurades, al pis. Adossats a la banda de tramuntana del volum principal hi ha quatre cossos rectangulars en diferents estats de conservació, tots ells organitzats en un sol nivell. Els de la banda de ponent no tenen coberta, mentre que els de llevant compten amb teulades d'un sol vessant. Alhora, adossats a la banda de migdia del volum principal, hi ha diversos cossos de planta rectangular força enrunats, que majoritàriament presentaven cobertes d'una i dues vessants (actualment enrunades). El volum adossat a la façana principal, i que tanca el pati interior pel sud, està distribuït en planta baixa i pis. Destaquen, a la seva façana de migdia, un rellotge de sol i una finestra doble d'arcs de mig punt, amb les impostes motllurades i carreus als brancals. També cal mencionar, al seu costat, una finestra rectangular tapiada amb totxo que conserva els brancals bastits amb carreus decorats. En general, la construcció està bastida en carreuons de pedra disposada en filades regulars. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra ben treballats.</p> | 08095-67 | Paratge de l'Otzet | <p>El nom de la masia deriva del mot llatí 'licetum', que vol dir alzinar o grup d'alzines. En català antic va donar la forma 'Oltzet' que, poc després, derivà en Otzet. Durant el segle XIV, l'edifici formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera, i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior. Ja al segle XV, la masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Lonzet subirà', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, tot i que denominada com 'Olzet' i amb l'àlies Carner, dins del lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. La masia de l'Otzet tenia el número 6 i era propietat de 'Jose Pineda'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de el lleset' (Pont, 2016: 49).</p> | 41.7231200,2.0307600 | 419382 | 4619489 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82403-foto-08095-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82403-foto-08095-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82403-foto-08095-67-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està inclosa dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac i forma part del seu pla especial de protecció. En el camí d'accés a la construcció hi ha una bassa de fang de planta irregular, que s'omple amb l'aigua de pluja. A l'exterior del recinte, a la banda de migdia, hi ha les restes de l'antiga era bastida en cairons. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82410 | L'Óssol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lossol | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 58-59. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 183-187 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, bastida damunt d'una plataforma rocosa elevada que domina tots els camps de conreu que hi ha al voltant. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. També destaquen dues petites obertures rectangulars, a mode d'espitlleres. La façana de ponent presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en pedra, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra també. Les finestres tenen la mateixa tipologia que les del parament de llevant. Adossat a al costat d'aquest darrer accés hi ha un volum rectangular amb coberta de maons semiesfèrica. A la cantonada sud-oest de la construcció, en el pis superior, hi ha una terrassa oberta amb un sostre embigat, sostingut amb un pilar amb capitell de pedra. El parament de tramuntana compta amb un ample contrafort adossat. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, que presenta una successió de petites obertures rectangulars, a mode d'espitlleres, que probablement es corresponguin amb forats de ventilació. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Algunes cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. El conjunt es complementa amb un volum rectangular aïllat, situat a la banda nord-oest de l'edifici. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i s'organitza en un sol nivell. Compta amb un gran portal d'arc de mig punt a la façana de ponent i un altre de rectangular a la de llevant.</p> | 08095-74 | Pla de l'Óssol | <p>La masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1497 amb dos registres diferents, 'Osol' i 'Osoll', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 com a 'Orsol', dins del lloc de Sant Martí de Granera i de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. L''Osul' tenia el número 3 i era propietat de 'Miquel Osul'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa del Oso' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7179400,2.0660000 | 422307 | 4618882 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82410-foto-08095-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82410-foto-08095-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la banda de tramuntana de l'edifici es conserven les restes de l'antiga era, bastida amb cairons. Una rampa empedrada delimita la part de llevant de la masia i dóna accés al portal d'aquest banda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82399 | L'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lolleret | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Les masies de Granera. Mas l'Olleret'. La Granària, 27, 2011. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49 [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Https://excursionismecientific.wordpress.com/category/moianes/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XVIII | Enrunada. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats. Per les restes conservades, sembla que en origen estava distribuïda en planta baixa i pis i tenia una coberta de dues vessants, que ha perdut completament. Tot i això es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació. Les de llevant i tramuntana són de les més ben conservades. En general, la construcció presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, o bé amb els brancals fets de maons i alguna llinda de fusta. De la façana de llevant destaca un portal d'accés rectangular amb un dels brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. A ponent es conserva una espitllera bastida amb carreus de pedra i una obertura d'arc rebaixat de pedra també. L'interior de la construcció està força enrunat i cobert de vegetació. Tot i això es conserva el forn, de planta rectangular arrodonida i bastit en pedra i maons. En destaca la boca, bastida en pedra i amb la fogaina a sota. A la cantonada de ponent de l'edifici hi ha un volum de planta circular que integra un gran cup de vi al seu interior, amb accés des de la masia i també des de l'exterior. Està bastit amb cairons de ceràmica vidrada de color marró. Alhora, al costat de llevant de l'edifici, hi ha un volum de planta rectangular aïllat i força enrunat, que probablement havia servit de cort o quadra. En general, tota la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter. Alguns dels paraments interiors conserven el revestiment arrebossat que els cobria.</p> | 08095-63 | Serra de l'Olleret | <p>En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa Ollerich' (Pont, 2016: 49). És probable que el raïm fos introduït dins del cup de vi mitjançant una rampa exterior.</p> | 41.7492300,2.0514800 | 421138 | 4622369 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82399-foto-08095-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82399-foto-08095-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82545 | Llegenda del presoner de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-presoner-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, al castell de Granera hi havia empresonat un noble o personatge de bona família. Aquesta creença rau en el fet que una de les dues finestres gòtiques del castell estava enreixada. Si tenim en compte que aquestes finestres estan situades a la sala noble del castell, la creença que el presoner pertanyia a la noblesa (o similar) agafa volada.</p> | 08095-209 | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/