Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82346 | El Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal-4 | <p>'Notícies de Granera. Acte d'inauguració del Casal de Granera'. La Granària, 27, 2011. Https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/117928/inaugurat-centre-civic-granera [Consulta: 04-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 04-04-2019].</p> | XX | <p>Edifici aïllat i rehabilitat de planta irregular format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta. Al seu costat hi ha un plafó amb el nom de la construcció i la data de fundació, 27-8-1977. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars i amb les llindes de fusta. Els paraments combinen l'aplacat de pedra amb el revestiment arrebossat. Adossat a la façana de ponent hi ha un porxo amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta i pilars bastits amb maons. Alhora, adossats a la façana de tramuntana, hi ha dos volums auxiliars més. El de ponent presenta una teulada de dos vessants mentre que el de llevant només d'una, i ambdós estan organitzats en una única planta. Tenen els paraments arrebossats i pintats. A l'interior de l'edifici hi ha una sala gran amb escenari i un Punt d'Informació de la Diputació de barcelona amb servei de bar. Dins del recinte on s'ubica la construcció hi ha la piscina municipal i una gran zona d'aparcament i esbarjo.</p> | 08095-29 | Camí de la Clota, s/n - Barri del Castell | <p>El Casal de Granera és un espai polivalent al servei dels ciutadants del poble. Es tracta d'un projecte inicial d'una de les entitats del poble, l'Associació Recreativa de Granera, per tal de tenir un local on reunir-se i programar activitats. La construcció fou inaugurada el 27 d'agost de l'any 1977. Posteriorment, l'edifici fou reformat per l'Ajuntament de Granera amb el finançament de la Generalitat de Catalunya. Aquesta reforma fou inaugurada el 30 de juliol de l'any 2011.</p> | 41.7283700,2.0600500 | 421825 | 4620045 | 1977 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82346-foto-08095-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82346-foto-08095-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82346-foto-08095-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una placa commemorativa instal·lada a l'interior de l'edifici deixa constància de la reforma efectuada a la construcció. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82445 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-3 | <p>'Font Nova'. La Granària, 22, 2009, p. 19-20. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 45. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XX | El revestiment del dipòsit està força degradat. | <p>Font aïllada situada al camí que comunica els barris del Castell i l'Església, en una zona boscosa. Està formada per un gran dipòsit de planta rectangular, adossat al marge rocós de llevant del camí. Està bastit en pedra i maons, i compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix els murs. A la part inferior del frontal d'aquesta estructura hi ha la font pròpiament dita, formada per una obertura d'arc de mig punt que integra l'aixeta metàl·lica de botó per on raja. Una petita portella metàl·lica la protegeix, tot i que està força degradada. L'aigua cau dins d'una pica semicircular excavada al subsòl i bastida en pedra. També hi ha un registre de ventilació metàl·lic i rectangular situat damunt l'aixeta. Al seu costat, i gravat damunt del revestiment, hi ha la data 1949. A banda i banda de l'aixeta hi ha dos bancs de pedra correguts. L'espai situat davant de l'estructura presenta el paviment empedrat.</p> | 08095-109 | Camí de la Font Nova | <p>L'any 2009, la font i el seu entorn foren objecte d'una campanya d'adequació i arranjament. Aquesta campanya consistí en la neteja de la font i del camí que li dóna accés, la pavimentació dels voltants de l'estructura, la instal·lació d'un banc i d'una taula de pícnic i la il·luminació del camí.</p> | 41.7259000,2.0584800 | 421691 | 4619772 | 1949 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82445-foto-08095-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82445-foto-08095-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82445-foto-08095-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la font també és coneguda com la Font de l'Església. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 82478 | Dita del llop de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llop-de-granera | <p>ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2004). 'Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memoria historica del llop a la comarca del Bages)'. Dovella, 83-84. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 43. Http://topica.dites.cat/2012/10/granera.html [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>'A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort'.</p> | 08095-142 | <p>Segons sembla, a Granera hi havia un hostal anomenat del Llop en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82479 | Refrany del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-diable | <p>COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 55. PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 498.</p> | XVIII-XX | <p>'De Granera, el diable n'era'.</p> | 08095-143 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82480 | Dita del llamp de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llamp-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 58.</p> | XVIII-XX | <p>'Au, ves a Granera i que et toqui un llamp'.</p> | 08095-144 | <p>La dita fa referència a un possible fet ocorregut a Granera, relacionat amb el sentit curatiu del llamp. Un veí del poble, en Lluís Rovira, tenia una nafra que no li acabava de curar. Li caigué un llamp al damunt que el travessà de cap a peus i la nafra va desaparèixer.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82483 | Fita del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-pedro | XVIII-XX | <p>Fita aïllada situada a la banda de llevant del cim del Pedró, en una zona emboscada. Es tracta d'un bloc de pedra de grans dimensions i planta rectangular, amb la part superior arrodonida. Es troba anclada al subsòl i emmarcada per tres grans lloses de pedra situades a terra, en tres de les seves cares, a mode de falca.</p> | 08095-147 | El Pedró | 41.7348800,2.0633600 | 422108 | 4620765 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82483-foto-08095-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82483-foto-08095-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82483-foto-08095-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82520 | Era de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-lesglesia | <p>'Obres a l'era de l'església'. La Granària, 28, 2011. SOLER FARGAS, Teresa (2004). 'L'Ecomuseu del Moianès. La valorització del patrimoni preindustrial d'una comarca'. Lauro, 26-27. Granollers: Museu de Granollers, p. 81-87. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 27-04-2019]. Http://www.moianes.net/galeria/ [Consulta: 27-04-2019].</p> | XVII-XX | <p>Plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l'Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila. Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l'estructura, i diverses parts bastides amb cairons d'obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça. La part més destacable del paviment original està situat entre la façana de migdia de la Rectoria i la de tramuntana de la Casa de la Vila. Un dels cairons està gravat amb l'any 1678, mentre que l'altre està decorat. Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi. La darrera part feta amb cairons originals està adossada a la façana de ponent de l'ajuntament. En ella hi ha instal·lats un banc de pedra amb un encaix central i una font de ferro. Finalment, a la cantonada de ponent hi ha instal·lat un parc infantil.</p> | 08095-184 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | 41.7252400,2.0568500 | 421555 | 4619700 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82520-foto-08095-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82520-foto-08095-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82520-foto-08095-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'era de l'Església era l'espai comú per batre del barri de l'Església. Fou arranjada l'any 2011. Les obres d'execució foren gestionades i finançades per l'Ecomuseu del Moianès. L'espai ha estat inclòs com una de les radials d'aquest museu dins de la comarca i està dedicat a l'explotació dels recursos animals. Un plafó informatiu explica el projecte i la seva funcionalitat. L'altre plafó fa referència als greus incendis que cremaren en alguns dels municipis de la comarca l'any 2003, Granera inclòs. El banc de pedra està format per dos grans blocs de pedra rectangulars que sostenen el basament d'un altar de l'església de Sant Martí, que probablement fou destruït durant la guerra Civil. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82525 | Banc del barri de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-del-barri-de-lesglesia | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Banc de pedra aïllat situat davant la façana principal de l'església parroquial de Sant Martí. Està format per una gran llosa de pedra rectangular, assentada damunt d'un petit mur que delimita la terrassa davantera del temple. Aquest mur està bastit amb grans blocs de pedra rectangulars, superposats en dues filades. La llosa que fa de seient presenta un encaix rectangular al bell mig de la peça.</p> | 08095-189 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Es tracta del basament d'un altar de l'església de Sant Martí reaprofitat com a banc. És força probable que l'altar fos destruït durant la guerra Civil, quedant a la intempèrie durant molts anys. Fa un temps fou col·locat al seu emplaçament actual.</p> | 41.7252600,2.0571900 | 421583 | 4619702 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82541 | Festa Major de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-granera | <p>GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 7. NAVINÉS, Jordi (2009). 'Te'n recordes?'. La Granària, 21, p. 30-31.</p> | XX | <p>La Festa Major de Granera es celebra el darrer cap de setmana d'agost. En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics, i té una durada de dos dies. D'entre els actes més destacats hi ha el tradicional repic de campanes que dóna inici a la festa, el cercavila pels carrers i camins del poble amb els gegants que finalitza al bosquet de cal Bellmunt, la caminada popular, la missa solemne i el sopar popular. La resta d'actes van canviant en funció de cada edició: pintada del mural de la Festa Major, concurs de paelles, exposicions fotogràfiques, havaneres, gimcanes, concursos, etc.</p> | 08095-205 | Nucli urbà de Granera | <p>Antigament, la Festa Major es celebrava el primer diumenge de setembre, honorant Sant Mateu Apòstol, co-patró de la parròquia. Es feia una processó fins a l'església, on es posava la relíquia del sant damunt de l'altar i s'oficiava la missa solemne. Un cop finalitzada, la relíquia era venerada per la gent del poble. A principis del segle XXI i durant diverses edicions, els actes s'iniciaven el cap de setmana anterior al de la festa. Alhora, altres actes destacables que s'han anat realitzant són el partit de futbol enfangat o la baixada d'andròmines També s'havien ballat sardanes. Entre els anys 2005 i 2006 es van realitzar també dues edicions del l'Aplec de la bassa del Prat.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82541-foto-08095-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82541-foto-08095-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82541-foto-08095-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Granera. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82543 | Dita de les Tres Masies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-les-tres-masies | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 63.</p> | <p>'Otzet, Salvatges i l'Agulló, bevien en porró'.</p> | 08095-207 | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, els tres masos eren propietat del sr. Pineda, antic propietari de la masia de cal Torrents.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82551 | Mirador del Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-cucut | <p>La Granària, 3, 2004, p. 2. Http://www.moianes.net/ (Consulta: 13-05-2019). Http://www.moianesmes.cat/ (Consulta: 13-05-2019). Http://www.granera.cat/ (Consulta: 13-05-2019).</p> | XIX | <p>Mirador situat a l'extrem de migdia del barri del Castell, elevat respecte el nivell de circulació del camí de Monistrol de Calders i a peu pla respecte el carrer del Castell. Presenta una planta irregular allargassada i està fonamentat damunt d'un talús de terra delimitat amb rocalla. Consta de dues parts disposades a diferent nivell. A la zona baixa, a la que s'accedeix pel carrer del Castell, hi ha un banc de fusta i una font, i està delimitada amb pedres respecte el carrer. A la part amb més alçada hi ha l'escultura de la Nena i un plafó metàl·lic senyalitzat amb les muntanyes i els cims que es poden observar des d'aquest enclavament (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.). També es gaudeix d'unes bones vistes del barri i del castell de Granera. Compta amb un paviment enllosat a tota la superfície i està delimitat amb una tanca de fusta a la zona on hi ha el desnivell.</p> | 08095-215 | Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell | <p>Aquest mirador fou inaugurat l'any 2004, subvencionat per la Diputació de Barcelona i gestionat pel Consorci del Moianès.</p> | 41.7275600,2.0593300 | 421764 | 4619956 | 2004 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82551-foto-08095-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82551-foto-08095-215-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82552 | Pantà del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-del-marcet | <p>COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Neteja del pantà del Marcet'. La Granària, 30, 2012, p. 7-8. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). 'Sortida per un sector del moianès'. Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. Http://moianes.net/ [Consulta: 14-05-2019].</p> | XX | <p>Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta irregular allargassada, amb més amplada a la banda de tramuntana. Compta amb una gran presa situada al seu extrem nord i una altra de menors dimensions situada a la banda sud, ambdues amb la intenció de retenir les aigües per afavorir la productivitat de la fàbrica textil del Marcet, situada a tramuntana. El pantà amida uns 300m de longitud per uns 70m d'amplada al nord, i uns 25m a la banda sud.</p> | 08095-216 | Torrent del Marcet - Carretera BV-1245, km. 6,7 | 41.7361300,2.0750500 | 423082 | 4620893 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El pantà està relacionat amb la colònia tèxtil del Marcet, situada a la seva banda de tramuntana i datada als anys 40 del segle XX. L'any 2012 es fer una campanya de neteja del pantà, promoguda pel cos d'agents rurals de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, i realitzada per un grup de voluntaris de la població de Granera. En l'actualitat, la zona és utilitzada pels banyistes i pescadors de la zona. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82554 | Còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | <p>Formació rocosa situada a l'extrem de tramuntana de la serra de Granera i culminada per un banc de roca de planta irregular allargassada, amb la superfície del cim aplanada i tallat verticalment en tot el seu contorn. Geològicament està formada per conglomerats calcaris característics de la zona. El cim té una superfície d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Amida, aproximadament, uns 35m de longitud per uns 15m a la part amb més amplada. A la banda nord, el còdol té un bloc separat de la resta del volum. L'accés al cim es fa per la banda de migdia, mitjançant un estret i empinat corriol que el connecta amb el camí de la serra de Granera, el qual s'agafa des del camí de Vila-rúbia. A la part superior hi ha un vèrtex geodèsic, una creu i les restes d'una possible torre de guaita medieval, així com unes instal·lacions més modernes situades en una cota lleugerament inferior. Compta amb unes vistes panoràmiques immillorables de la contrada.</p> | 08095-218 | Serra de Granera | 41.7409100,2.0595900 | 421802 | 4621438 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82554-foto-08095-218-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82556 | Roca de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-laliga-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 72.</p> | <p>Formació rocosa situada a l'extrem de llevant del petit turó de planta irregular, que està situat a l'extrem nord-est de la serra del Pedró, damunt del camí de Vila-rúbia. Es tracta d'una punta acinglerada de pedra calcària, força separada de la resta de la serra i amb els contorns escarpats. Està colonitzada sobretot per vegetació arbustiva, tot i que també hi ha alzines i pins.</p> | 08095-220 | Serra del Pedró | 41.7390700,2.0637800 | 422148 | 4621230 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82556-foto-08095-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82556-foto-08095-220-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el nom de la roca prové del fet que els ocells s'hi instal·laven. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82564 | Balma del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75.</p> | Coberta de vegetació i amb restes de fogueres recents. | <p>Balma situada a la banda de llevant de la cinglera, per un corriol que s'agafa des del camí que va al camp dels Espernallacs. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i delimitada amb grans blocs de pedra irregulars respecte el desnivell. No és gaire profunda. Un estret corriol la travessa, desembocant en el camí que dóna accés a la masia del Salamó. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra presenti unes formes sinuoses i foradades. No compta amb cap estructura construïda.</p> | 08095-228 | Cinglera del Salamó | <p>Des de sempre, la balma havia servit d'aixopluc de pastors, pobres i bandolers, entre d'altres.</p> | 41.7106000,2.0835600 | 423759 | 4618051 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La balma està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82565 | Balma del còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | <p>Petita balma situada a l'extrem nord-oest del còdol del Castellar, a la base del mateix. Està formada per l'erosió de la pedra del còdol, probablement causada per l'acció de l'aigua i el vent al llarg del temps. Presenta una planta allargassada, oberta per la cara de ponent i delimitada pel propi desnivell de la zona, tot i que també hi ha algun bloc de pedra. No és gaire profunda i no compta amb cap estructura construïda. Cal destacar, oberta al seu extrem de tramuntana, una escletxa vertical de perfil irregular, a través de la que es pot veure el camí de la serra de Granera. Sembla coincidir amb l'extrem separat del còdol.</p> | 08095-229 | Còdol del Castellar | <p>Segons sembla, temps enrera s'hi havia refugiat un home.</p> | 41.7411100,2.0595600 | 421800 | 4621460 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82565-foto-08095-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82565-foto-08095-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82647 | Vistes de la Roca Foradada de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vistes-de-la-roca-foradada-de-montserrat | <p>'Vistes de la 'Roca Foradada' de Montserrat des del castell de Granera'. La Granària, 26, 2010.</p> | <p>Fenòmen natural que es repeteix cada any el dia 6 de gener i es pot observar des del castell de Granera. En el moment de la posta de sol, la llum del capvespre il·lumina la silueta de la muntanya de Montserrat. Alhora, els raigs del sol passen a través de la coneguda Roca Foradada de Montserrat i incideixen en la façana de ponent dels castell de Granera.</p> | 08095-311 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82647-foto-08095-311-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 82651 | Col·lecció de vares municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-vares-municipals | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 25-02-2020].</p> | XIX-XX | <p>Col·lecció formada per tres vares de les següents autoritats civils municipals: alcalde, jutge de pau i agutzil. Es tracta de tres bastons de fusta d'aproximadament un metre de longitud, amb les empunyadures i els basaments metàl·lics. Alhora estan ornamentats amb uns cordons negres lligats als extrems superiors i rematats amb unes espigues metàl·liques. La col·lecció es completa amb una corneta metàl·lica semi-corbada, amb un broquet a la boquilla i una corda enrotllada per evitar relliscades.</p> | 08095-315 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | <p>Les vares deriven dels antics bastons de comandament, que eren usats com a insígnia d'autoritat. Les espigues que ornamenten les vares estan relacionades amb les espigues de blat que hi ha presents a l'escut de Granera, les quals fan referència al 'gra', mot del qual deriva el nom de la població. La corneta era utilitzada per l'agutzil, el qual la tocava abans de fer els pregons.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82651-foto-08095-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82651-foto-08095-315-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82343 | Ruïnes del carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-del-carrer-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII | Completament enrunat. | <p>Edifici enrunat i sense coberta de planta rectangular, que conserva bona part dels murs perimetrals del mateix. De fet, els murs de ponent i tramuntana són els que conserven més alçada, mentre que els de llevant i migdia tenen menys alçat i la part superior arranjada per evitar desprendiments. La façana principal, orientada a ponent, conserva el portal d'accés És d'obertura rectangular, amb els brancals bastits en pedra desbastada i la llinda plana de fusta. L'interior està completament cobert de vegetació i conserva el revestiment original que cobria els paraments. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb morter de calç.</p> | 08095-26 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>En origen, l'edifici era un cobert propietat del castell de Granera tot i que actualment pertany a la mateixa propietat que la casa de cal Rossell.</p> | 41.7290600,2.0584600 | 421694 | 4620123 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82343-foto-08095-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, a l'interior del recinte es conserven les restes d'un cup de vi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82347 | Castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 122-125. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Vol. II. Barcelona: Dalmau, p. 218-224. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 131-136. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GONZÁLEZ REYES, Carlos (2013). 'Encumbramiento de un linaje. Aproximación al ascenso político y económico de los barones de Granera entre los siglos XIII y XV'. Ab Initio, 7, p. 59-86, disponible a www.ab-initio.es. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992). 'Castell de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 34-37. MASÓ, Òscar (2014). 'La presència d'opus spicatum al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i voltants. Inventari aproximat d'un llegat singular que cal preservar'. VIII Trobada d'Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 139-140. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1476-1480. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 360-361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 107-108. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 29-46. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.catalunyamedieval.es/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XII-XIV | Les estances de l'interior estan força enderrocades, sobretot pel que fa a les cobertes. | <p>Edifici de planta poligonal allargassada situat a l'extrem sud-oest de la carena del Castell, presidint el barri al que dóna nom. Està bastit damunt d'un basament rocós natural que li fa de peanya i al qual s'adapta. Conserva tot el perímetre, amb una alçada de murs considerable. Aquestes estructures estan bastides en carreus de pedra lligats amb morter de calç i disposats en filades regulars. L'accés principal està situat a la banda de llevant, és d'arc de mig punt adovellat i està tancat amb una gran reixa de ferro. Al mur de ponent destaquen quatre arquivoltes en gradació que salven la gran escletxa existent al basament rocós, aprofitant d'aquesta manera tot el possible espai constructiu. Aquestes arquivoltes amaguen una poterna que aprofita l'esquerda per escapar del recinte en cas necessari. En aquest mateix parament també destaca una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana sostinguda amb permòdols. A la façana de tramuntana destaca un finestral doble d'arc de mig punt bastit en pedra, amb un pilar central. També hi ha algunes espitlleres i sageteres, que també es troben al mur de ponent, i les restes d'un matacà bastit en pedra també. A l'interior es conserven diverses estances, destacant una sala coberta amb una gran volta de canó i una cisterna excavada a la roca natural.També hi ha les restes d'una capella que presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana monolítica i un òcul de pedra damunt seu. També hi ha altres estances de cronologia i funcionalitat desconeguda, algunes d'elles amb obertures d'arc de mig punt adovellades, d'arc rebaixat i finestres amb festejadors. A l'interior del recinte, al costat de la gran sala, hi ha les restes d'un mur d'opus spicatum.</p> | 08095-1 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>La primera referència documental relacionada amb el castell de Granera (castrum de Granaria) és de l'any 971. Estava integrat al comtat de Manresa. En origen era propietat de la casa comtal de Barcelona, tot i que l'any 1023 fou empenyorat per la comtessa Ermessenda al seu fill Berenguer Ramon I en garantia de la pau que li havia jurat. Posteriorment, el castell fou infeudat als senyors de Balsareny amb anterioritat a l'any 1025. L'any 1046, Bernat Guifré de Balsareny el llega a la seva neboda Guisla a través de la qual passa a mans dels vescomtes de Barcelona, que al seu torn l'infeuden a Arbert de Castellvell a finals del segle XII. Durant el segle XIII, el castell i el seu domini tornen a la casa reial la qual l'infeuda primerament a la família Bell-lloc i després als Gravalosa (1310-1345). L'any 1375, el rei Pere III ven el castell amb tota la jurisdicció i els drets al seu conseller Pere de Planella, restant els Planella com a propietaris fins a finals del segle XVI, passant en aquest moment a la família Despalau. A mitjans del segle XVII, l'any 1642 Maria de Despalau ven el castell i el terme a Jacint Sala i Cervera, que fou nomenat baró de Granera l'any 1643 pel rei Felip IV de Castella. Posteriorment, tant el castell com el títol passen altra vegada als Planella mitjançant una aliança matrimonial i, finalment, als Amat, marquesos de Castellbell. La capella del castell està datada en el segle XVII i està dedicada a Santa Maria. Al segle XX, a la dècada dels anys 70, la Diputació de Barcelona realitzà al castell una campanya de neteja i consolidació i es tancà el recinte. Aquestes tasques foren supervisades per Camil Pallàs. L'any 1994 va patir un incendi i s'hi van fer obres de consolidació. També hi havia un projecte per transformar-lo en hostal o parador turístic que no es dugué a terme.</p> | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82347-foto-08095-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82347-foto-08095-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí que puja fins al portal d'accés principal es troba empedrat. En el lloc on s'inicia aquest camí hi ha un pou excavat al subsòl, actualment delimitat amb una tanca. | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82358 | Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici aïllat de planta irregular, format per quatre cossos adossats. Els dos volums centrals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, orientada al camí. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i el marxapeu de pedra. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. L'altre volum, adossat a la banda de llevant, està organitzat en planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit de pedra motllurat. En canvi, al pis superior, hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular,amb barana de ferro i bastida en maons. Davant d'aquest volum hi ha un porxo reformat cobert amb teulada d'un sol vessant i delimitat amb tanques de fusta en dos dels seus costats. Adossat a la cantonada nord-est d'aquest cos hi ha un petit volum auxiliar destinat al bestiar. Presenta la teulada d'un sol vessant, amb un petit espai cobert amb una volta de canó a la planta baixa i una finestra rectangular amb llinda de fusta al pis. La resta de volums, també auxiliars, es situen a la banda de ponent del conjunt arquitectònic. Són bastits en pedra i maó i estaven destinats al bestiar.En general, tota la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada regularment i lligada amb abundant morter.</p> | 08095-12 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Creus' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Isidro Sanllahí'.</p> | 41.7328800,2.0675500 | 422454 | 4620539 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82358-foto-08095-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82370 | Ca la Toia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-toia | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | Completament enrunat | <p>Edifici enrunat i sense coberta de planta rectangular, que conserva bona part dels murs perimetrals del mateix. De fet, els trams més ben conservats són els paraments de llevant i tramuntana. A llevant es conserven dues petites finestres rectangulars emmarcades en pedra, mentre que la façana de tramuntana, que està orientada al carrer Nou, compta amb un portal rectangular amb la llinda de fusta que actualment està tapiat. L'interior de l'edifici està completament cobert de vegetació, tot i que encara s'observa la distribució interior de les estances. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb abundant morter de calç. És probable que en origen la construcció estigués formada per dos cossos adossats, tal i com es pot observar a la façana de tramuntana.</p> | 08095-34 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cala Toya' tenia el número 4, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'José Sors'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7308800,2.0630100 | 422074 | 4620321 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82370-foto-08095-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82370-foto-08095-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82379 | Pallissa de can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-can-creus | <p>PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 262-265 [Inèdit].</p> | XVII-XVIII | La coberta està en força mal estat i les façanes un pèl degradades. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia, i l'edifici està organitzat en un sol nivell. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta i una llosa de pedra plana a mode de voladís. Conserva un dels brancals originals, bastit amb maons. Damunt seu hi ha una finestra d'obertura irregular sota coberta, amb l'ampit i els brancals de pedra i la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08095-43 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>Tot i que en origen la construcció estava destinada al bestiar, sembla ser que en algun moment fou habitada segons les informacions aportades per l'Ajuntament de Granera.</p> | 41.7329700,2.0661600 | 422339 | 4620550 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82379-foto-08095-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82379-foto-08095-43-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82380 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-5 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, que actualment està adossat a una construcció més recent. Està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, que està orientada al camí. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb els brancals i la llinda bastits amb maons. Al seu costat hi ha un plafó rectangular de rajola vidrada acolorida amb el nom de la casa. La resta d'obertures es corresponen amb finestres d'arc rebaixat de diferents mesures, amb els emmarcaments bastits amb maons. La finestra situada damunt del portal és rectangular i conserva la llinda de pedra original. La façana de tramuntana compta amb un portal rectangular i una petita finestra rectangular al pis bastida amb carreus de pedra. L'altre volum, adossat a la banda de migdia, està organitzat en planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una finestra d'arc rebaixat bastida en maons, mentre que al primer pis hi ha dues finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Una d'elles conserva l'ampit de pedra motllurat. Al bell mig d'aquestes dues obertures hi ha les restes d'un rellotge de sol del que només en resta el gnòmon de vareta i restes de pintura al parament. A la planta superior hi ha dues finestres balconeres d'arc de mig punt sostingudes amb un pilar bastit amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i amb els paraments arrebossats. El volum principal està rematat amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra. S'observa una reparació del mur, probablement efectuada per arranjar la coberta.</p> | 08095-44 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Martí' tenia el número 19 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Martín Oller'.</p> | 41.7331500,2.0681000 | 422500 | 4620568 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82380-foto-08095-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82380-foto-08095-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82380-foto-08095-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A banda i banda del portal hi ha dos bancs adossats a la façana i bastits en pedra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82384 | Cal Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gall | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 49. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XIX-XX | Els revestiments exteriors estan força degradats. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de migdia de cal Merla. Està format per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, orientada a ponent. S'organitza en planta baixa i pis. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars, les de la façana principal amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Per contra, les obertures de les façanes de llevant i migdia estan bastides en pedra i maons, tot i que també presenten un revestiment arrebossat. A l'extrem sud-oest de l'edifici, donant accés al portal d'entrada principal mitjançant unes escales d'obra, hi ha un volum rectangular d'un sol nivell cobert amb una terrassa delimitada amb barana de ferro. Del volum situat a la cantonada nord-oest destaca la coberta, sostinguda amb un sostre de bigues i llates de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment i maons, amb els paraments arrebossats.</p> | 08095-48 | Carrer de Vic - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Gall' tenia el número 7, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Girbau'.</p> | 41.7303400,2.0640300 | 422158 | 4620260 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82384-foto-08095-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82384-foto-08095-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82384-foto-08095-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82398 | El Girbau de Dalt - El Girbau Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-girbau-de-dalt-el-girbau-sobira | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 49. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34-35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. 'Les masies de Granera. El Girbau Subirà (el Girbau de Dalt)'. La Granària, 28, 2011, p. 30-32. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 90, 233-237 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XVI-XVIII | Enrunada. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. En origen estava distribuïda en planta baixa i dos nivells superiors. Ha perdut completament la coberta i l'interior està enrunat i cobert de vegetació. Tot i això es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació. La façana principal, orientada a llevant, conserva un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat actualment tapiat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Damunt del portal destaca una finestra d'arc conopial, amb una roseta decorativa central i l'ampit motllurat. La finestra del seu costat té la llinda decorada amb una incisió a mode d'arc conopial i l'ampit motllurat també. A la planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb carreus de pedra. Adossat a l'extrem de tramuntana d'aquest parament hi ha un petit volum quadrat que integra una tina circular bastida en cairons. La façana de tramuntana estàforça degrada,mentre que la de ponent compta amb obertures rectangulars fetes de maons. A migdia s'observen dos portals d'arc rebaixat bastits en pedra, dues finestres rectangulars amb els ampits motllurats al pis superior i un contrafort de grans dimensions adossat al parament. La construcció està bastida en pedra de diverses mides amb els paraments arrebossats.</p> | 08095-62 | Plans del Girbau | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Girbau subirà', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom Girbau torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia continua apareixent mencionada en la documentació consultada de mitjans del segle XVII. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, a finals del segle XIX, els carlins instal·laren a l'edifici una mena d'hospital de campanya per als ferits en els combats de les rodalies. Prop de la casa hi havia un cementiri on enterraven els seus morts. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Jorobao de Dalt' (Pont, 2016: 49).</p> | 41.7417400,2.0545200 | 421381 | 4621534 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82398-foto-08095-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82398-foto-08095-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82398-foto-08095-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està afectada per la declaració d'hàbitats d'interès comunitari (HIC), definit per la Directiva d'hàbitats de la UE amb el codi 9540 Pinedes mediterrànies, essent una zona no prioritaria. En cas d'intervenció caldrà respectar la vegetació actual associada a l'hàbitat. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82399 | L'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lolleret | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Les masies de Granera. Mas l'Olleret'. La Granària, 27, 2011. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49 [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Https://excursionismecientific.wordpress.com/category/moianes/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XVIII | Enrunada. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats. Per les restes conservades, sembla que en origen estava distribuïda en planta baixa i pis i tenia una coberta de dues vessants, que ha perdut completament. Tot i això es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació. Les de llevant i tramuntana són de les més ben conservades. En general, la construcció presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, o bé amb els brancals fets de maons i alguna llinda de fusta. De la façana de llevant destaca un portal d'accés rectangular amb un dels brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. A ponent es conserva una espitllera bastida amb carreus de pedra i una obertura d'arc rebaixat de pedra també. L'interior de la construcció està força enrunat i cobert de vegetació. Tot i això es conserva el forn, de planta rectangular arrodonida i bastit en pedra i maons. En destaca la boca, bastida en pedra i amb la fogaina a sota. A la cantonada de ponent de l'edifici hi ha un volum de planta circular que integra un gran cup de vi al seu interior, amb accés des de la masia i també des de l'exterior. Està bastit amb cairons de ceràmica vidrada de color marró. Alhora, al costat de llevant de l'edifici, hi ha un volum de planta rectangular aïllat i força enrunat, que probablement havia servit de cort o quadra. En general, tota la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter. Alguns dels paraments interiors conserven el revestiment arrebossat que els cobria.</p> | 08095-63 | Serra de l'Olleret | <p>En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa Ollerich' (Pont, 2016: 49). És probable que el raïm fos introduït dins del cup de vi mitjançant una rampa exterior.</p> | 41.7492300,2.0514800 | 421138 | 4622369 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82399-foto-08095-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82399-foto-08095-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82405 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-3 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 29, 38. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 257-261 [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | Enrunada. | <p>Edifici aïllat i enrunat de planta rectangular, completament cobert de vegetació. La construcció ha perdut la coberta i bona part de l'alçat dels murs perimetrals. Els paraments més ben conservats estan situats a la banda de tramuntana. Estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter. La cantonada de tramuntana està embellida amb pedra desbastada de mida gran. A la façana nord es conserva una petita finestra rectangular bastida en pedra. L'interior de la construcció està cobert de vegetació. A l'extrem de llevant es conserva un cos elevat respecte la resta del conjunt. És de planta circular, força enrunat i probablement corresponia a una sitja o tina. Està bastit en pedra , amb un revestiment arrebossat a l'interior.</p> | 08095-69 | Serra de cal Cintet | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. 'Cal Sintet' tenia el número 4 i era propietat de 'Lorenzo Torras'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Can Sintet' (Pont, 2016: 49).</p> | 41.7215200,2.0531000 | 421239 | 4619291 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82405-foto-08095-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82405-foto-08095-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82405-foto-08095-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82411 | Mas Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-clapers | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 39. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Les masies de Granera. Mas Clapers'. La Granària, 26, 2010. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 238-242 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVII-XVIII | Enrunada. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, envoltada de camps de conreu. La construcció ha perdut completament la coberta, tot i que per les restes conservades, sembla que en origen era de dues vessants. Alhora, probablement estava distribuïda en planta baixa i pis. Es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació (les façanes nord i sud són les que conserven un major alçat dels murs). La de tramuntana presenta dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra, una d'elles força malmesa. Per contra, a la façana de migdia hi ha una antiga obertura d'arc de mig punt bastida en pedra i actualment tapiada (no es descarta que es correspongui amb la façana principal). De la façana de llevant es conserva una finestra i una porta rectangulars, amb llindes de fusta. La cantonada sud-oest de la construcció està reforçada amb un contrafort de pedra. L'interior està força enrunat i cobert de vegetació. En general, la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter.</p> | 08095-75 | Pla de l'Óssol | <p>La masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1553, dins del lloc de Sant Martí de Granera i de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. El mas Clapers tenia el número 4 i era propietat de 'Isidro Riera'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de Clapers' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7164800,2.0669600 | 422385 | 4618719 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82411-foto-08095-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82411-foto-08095-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82411-foto-08095-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82412 | La Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paissa-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 188-192 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVIII | Ha perdut la coberta. Els paraments de llevant i tramuntana estan força enrunats. | <p>Edifici aïllat i mig enrunat de planta rectangular, envoltat de camps de conreu. La construcció ha perdut completament la coberta, tot i que conserva bona part de la solera de llates i bigues de fusta que la sostenia. Era de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i estava distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra, amb brancals fets amb carreus de pedra també. Al pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals bastits amb maons, l'ampit motllurat de pedra i la llinda de fusta. Tot i això, aquesta part de la construcció està força enrunada. A la façana de ponent es conserven dues petites finestres rectangulars bastides amb maons. Una d'elles conserva la llinda i l'ampit de pedra. La façana de migdia conserva les restes tapiades d'un antic portal d'arc de mig punt adovellat. La dovella central està gravada amb l'any 1777. Damunt del parament que tapia l'obertura hi ha les restes d'un rellotge de sol. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un volum rectangular força enrunat i cobert de vegetació, que conserva un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons, i situat a la banda de ponent. En general, la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de irregularment i lligada amb morter.</p> | 08095-76 | Pla de l'Óssol | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. 'La Paisa' tenia el número 8 i era propietat de 'Vicente Comellas'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Pahisa' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7168600,2.0670700 | 422395 | 4618761 | 1777 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82412-foto-08095-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82412-foto-08095-76-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta de la pallissa del mas Clapers, situat al seu costat. Durant un temps, una part de l'edifici fou destinat a habitatge de segona residència. Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 82413 | El Corralot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralot-0 | <p>PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 252-256 [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | Una part de la construcció està enrunada. | <p>Edifici aïllat i envoltat de camps de conreu, que està format per dos cossos adossats organitzats en un sol nivell. El volum principal presenta una coberta de dues vessants de planxa metàl·lica, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada al sud-oest. Presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb maons, i amb els brancals fets de carreus de pedra. A la façana de ponent hi ha dues petites obertures rectangulars bastides en pedra i utilitzades com a forats de ventilació. L'altre volum presenta la part de tramuntana enrunada i sense coberta. La de migdia, en canvi, compta amb una coberta de teula àrab d'un sol vessant i conserva un portal d'accés rectangular, amb un dels brancals bastits en pedra, l'altre reformat amb maons i carreus de pedra i la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de irregularment i lligada amb morter. El volum principal té els paraments arrebossats.</p> | 08095-77 | Pla de l'Óssol | <p>Es tracta d'una antiga borda o corral destinat a les tasques agropecuàries que, segons les informacions aportades per l'Ajuntament de Granera, també fou habitada. Pel que sembla, antigament la construcció era coneguda com a cal Mateu.</p> | 41.7169200,2.0683400 | 422501 | 4618766 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82413-foto-08095-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82413-foto-08095-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82413-foto-08095-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82414 | Puigdomènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdomenech | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 66-67. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. NAVINÉS, Jordi (2013). 'Les masies de Granera. Mas Puigdomènec'. La Granària, 31. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 98. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 142-146 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES/1577/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVIII-XXI | En rehabilitació. | <p>Masia aïllada en procés de rehabilitació, que ha estat força transformada. Consta de dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de dues vessants inacabada, amb el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa i dos pisos. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre cos rectangular amb coberta de dues vessants, i organitzat en un sol nivell. En general, la construcció presenta majoritàriament obertures reformades de nova factura. A la façana principal, orientada a migdia, hi ha un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus i una altra porta rectangular bastida en pedra també. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb carreus als brancals, llindes planes i ampits motllurats (la que està situada damunt del pis té la llinda decorada amb un doble arc apuntat). També hi ha quatre petites finestres d'obertura quadrada, tres a la planta baixa i una al pis, emmarcades amb carreus de pedra. La façana de llevant compta amb dues finestres d'arc de mig punt bessones situades a la segona planta i bastides amb maons. Al primer pis hi ha tres finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i els ampits motllurats. També hi ha un petit volum rectangular adossat a aquest parament. De la façana de ponent destaca un finestral triple d'arc conopial, tot i que de nova factura també, i una antiga finestra emmarcada amb carreus de pedra i reconvertida en un finestral rectangular. A l'interior de l'edifici s'observen portals d'arc rebaixat, apuntat i de mig punt bastits en pedra i una pica de pedra integrada dins d'una fornícula. La construcció està bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada regularment i lligada amb morter, amb pedres de tamany més petit per regularitzar les filades. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. Davant de la façana principal hi ha un volum bastit en pedra força enrunat, que té un dels murs de perímetre semicircular i compta amb una planta soterrada. Aquest volum, que en origen estava destinat a les tasques agropecuàries, està fonamentat en la roca natural de la zona i presenta un espai cobert amb volta de canó bastida en pedra. El sostre d'aquest espai soterrat regularitza l'espai davanter de la façana principal.</p> | 08095-78 | Serra de Puigdomènec | <p>La masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497 com 'Puig Domènech', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas pertany a la sufragània de Sant Julià d'Úixols i, posteriorment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Can Puig Domenech' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7240600,2.0852200 | 423913 | 4619544 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82414-foto-08095-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82414-foto-08095-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat del camí que dóna accés a la masia hi ha un antic cobert enrunat. Al seu voltant hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9540), que estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82417 | Casalot de Coll d'Ases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-de-coll-dases | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34.</p> | XIX-XX | Completament enrunat. | <p>Restes d'un edifici aïllat i completament enrunat que possiblement presentés una planta rectangular. L'abundant vegetació que cobreix les restes fa impossible una descripció més acurada. Amb tot, podem dir que estava bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular. Pel que sembla, les restes conservades correspondrien als fonaments de la construcció. Prop de les restes hi ha una fita de pedra de planta rectangular, que compta amb una de les cantonades de la cara superior degradada.</p> | 08095-81 | Carena de coll d'Ases | <p>Es tracta d'un antic hostal situat al peu del camí Ral (entre Granera i Gallifa), que fou conegut com l'Hostal de Salvatges. El nom actual procedeix del seu estat de ruïna.</p> | 41.7134000,2.0982800 | 424987 | 4618349 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82417-foto-08095-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82417-foto-08095-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82417-foto-08095-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les restes estan incloses dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82418 | El Solà del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-del-sot | <p>CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 24-27. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 81. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 43, 97. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 165-170 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVI-XVIII | Alguns dels volums i cobertes de la construcció estan força enrunats. | <p>Masia aïllada amb un espai de barri o pati interior, que està formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants recrescuda, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els emmarcaments fets amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca, a l'extrem de migdia del parament, una finestra d'arc conopial trilobulat amb les impostes decorades. Les finestres del pis superior estan emmarcades amb maons. De la façana nord-oest també destaca una finestra rectangular emmarcada en pedra, i amb l'intradós motllurat. Aquest volum principal està envoltat de cossos auxiliars de planta rectangular, amb cobertes d'un sol vessant força enrunades. Tancant el pati per la banda de llevant hi ha tres volums aïllats força enrunats. Un d'ells conserva un portal d'arc rebaixat bastit en maons. L'accés al pati es fa per la banda mitjançant un portal rectangular, protegit amb un voladís de dues aigües força enrunat. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i lligada amb morter de calç.</p> | 08095-82 | Torrent del Pererol | <p>El mas apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, dins de la sufragània de Sant Julià Úixols. Posteriorment, la masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Finalment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Fins a finals del segle XX, a la masia hi havia masovers.</p> | 41.7237300,2.1050300 | 425561 | 4619490 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82418-foto-08095-82-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la banda sud-est de la construcció es conserven les restes de l'antiga era, bastida en cairons. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 94|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82419 | Mas Sicart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sicart | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVII-XVIII | Completament enrunat. | <p>Restes d'un edifici aïllat i completament enrunat del que pràcticament no se'n conserva res. L'abundant vegetació que cobreix les restes fa impossible una descripció més acurada. Amb tot, podem dir que estava bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular.</p> | 08095-83 | Serra Pelada | <p>Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la masia apareix documentada des de l'any 1658.</p> | 41.7391400,2.0660900 | 422340 | 4621235 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82419-foto-08095-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82419-foto-08095-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel sr. Pere Genescà. Les coordenades són aproximades. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82421 | Fàbrica del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-marcet | <p>BUBÉ OLLER, Joan (2013). Intervenció en la façana est de Castellterçol i reprogramació de l'antiga fàbrica tèxtil ANLA en complex municipal. (Projecte Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona TECH). Consultat des de https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/18717 COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. COMAS I DURAN, Pere (1985-1988). 'Granera'. Revista Plaça Gran, col. Pobles del Vallès. Granollers. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 54. MEIJIDE FERNÁNDEZ, Andrea (2014). Rehabilitació i canvi d'ús de la colònia tèxtil Manso Agulló a hostal rural. PFG Escola d'Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull [Inèdit]. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). 'Sortida per un sector del Moianès'. Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 455. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.enciclopedia.cat/[Consulta: 15-03-2019].</p> | XX | Algunes de les naus han perdut les cobertes. | <p>Conjunt arquitectònic situat a la banda de llevant del torrent del Marcet i format per tres grans naus industrials, la casa de l'amo i els habitatges pels treballadors. Les naus són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum de la banda de ponent presenta obertures rectangulars i d'arc rebaixat bastides en maons i de grans dimensions. Ha perdut completament la coberta. A l'interior, els espais estan coberts amb sostre de bigues de ferro i revoltons. La part posterior del volum es correspon amb els habitatges pels treballadors. Compta amb obertures rectangulars bastides en maons i té una gran bassa de planta rectangular a l'extrem de migdia. El volum central també compta amb grans finestrals d'obertura rectangular, està bastit en maons i amb els paraments arrebossats. Té la coberta malmesa i està en estat d'abandonament total. Darrera d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular colonitzat per l'abundant vegetació existent a la zona. A la banda de llevant del conjunt, elevada respecte a la resta, hi ha l'antiga casa de l'amo. És rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzada en dos nivells. Presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt. De la façana principal, orientada a migdia, destaca una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. La construcció té els paraments emblanquinats.</p> | 08095-85 | Torrent del Marcet | <p>Segons la documentació consultada, la petita colònia industrial del Marcet té el seu origen en una antiga masia. Entre els anys 1895 i 1905, Joaquim Roger (propietari de l'antiga fàbrica de teixits i filats Roger de Castellterçol) i el seu fill Hipòlit Roger Salabert creen un gran grup industrial amb una nova fàbrica tèxtil a Castellterçol (el Vapor). Segons la documentació consultada referent al municipi de Castellterçol (Bubé Oller, 2013), també funden una fàbrica de tints a Granera (El Marcet) i una fàbrica a Santa Maria de Oló en aquest mateix període. Tot i aquesta dada, és més probable que la construcció de la colònia del Marcet es dugués a terme a partir de l'any 1940. Posteriorment, a mitjans dels anys 60 del segle XX, la propietat de la fàbrica passa a mans de Joaquim Roger i Amat (filatura i cotó), que es parteix la propietat del grup industrial amb el seu germà Josep Maria Roger (teixits). Productivament, el Marcet es dedicava al tint i al blanqueig de teixits i fils. Hi van arribar a treballar una trentena de persones, la majoria veïns de Granera i Castellterçol. La fàbrica cessà la seva producció entre els anys 70 i 80 del segle XX. Actualment, alguns dels edificis estan destinats a habitatges de segona residència.</p> | 41.7385900,2.0774900 | 423288 | 4621164 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82422 | Bassa de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-bigues | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada al bell mig d'una zona boscosa, al costat d'un camí intern de la finca del mas Bigues. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximadament i de planta irregular, que compta amb un pas horitzontal també excavat des del camí per facilitar el seu accés. Es troba en desús i amb l'interior ple de vegetació.</p> | 08095-86 | Baga de Bigues | <p>És probable que la bassa fos propietat de la masia de Bigues. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.</p> | 41.7318700,2.0543700 | 421357 | 4620439 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82422-foto-08095-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82422-foto-08095-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82422-foto-08095-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82423 | Bassa de can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-creus | <p>Http://granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació i amb esllavissades. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada al bell mig d'una zona boscosa situada damunt de la masia de can Creus. Està formada per un rebaix d'uns dos metres de profunditat aproximada, que presenta una planta ovalada. Es troba en desús, amb l'interior ple de vegetació, pedres i arbres, i amb alguna esllavissada de les parets que delimiten el seu perímetre.</p> | 08095-87 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La bassa era propietat de la masia de can Creus. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.</p> | 41.7332100,2.0675700 | 422456 | 4620576 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82423-foto-08095-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82423-foto-08095-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82423-foto-08095-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82424 | Bassa de cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-marti-0 | <p>Http://granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada al marge del camí que comunica el barri de Baix amb la masia de l'Agulló, al costat d'un camp. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximat, que presenta una planta ovalada i força allargassada d'uns 6 metres aproximats. Es troba en desús, amb l'interior ple de petjades de senglars i fins i tot un arbre, i amb alguna esllavissada de les parets que delimiten el seu perímetre.</p> | 08095-88 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La bassa era propietat de la masia de cal Martí. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.</p> | 41.7341300,2.0681700 | 422507 | 4620677 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82424-foto-08095-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82424-foto-08095-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82424-foto-08095-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82425 | Bassa de cal Quims | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-quims | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34.</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida en una de les feixes del terreny, just en el marge de la mateixa. Està excavada al subsòl i bastida en pedra desbastada de mida mitjana, disposada en filades regulars i amb pedres petites per falcar-les. L'interior compta amb un revestiment lliscat força degradat. També hi ha una escala de dos graons de pedra per accedir-hi i una petita obertura rectangular a la cantonada sud-est de l'estructura. A l'exterior, adossades al mur de llevant per la part inferior, hi ha dues piques rectangulars superposades.</p> | 08095-89 | Camí del Prat - Barri de Baix | 41.7273000,2.0626000 | 422036 | 4619924 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82425-foto-08095-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82425-foto-08095-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82425-foto-08095-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82426 | Bassa de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-ginebreda | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34.</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta quadrada, situada a la banda de llevant de la casa de can Ginebreda. Està semiexcavada al subsòl i bastida amb maons, amb un revestiment arrebossat a l'exterior. El passamà està bastit amb maons disposats a mescla. L'interior compta amb un revestiment lliscat força degradat i està cobert d'una abundant vegetació, on fins i tot hi ha arbres.</p> | 08095-90 | Camí de cal Peu de Cingle, 5 - Barri de Baix | 41.7307500,2.0654500 | 422277 | 4620304 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82427 | Bassa de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-lolleret | XVIII-XIX | Completament coberta de vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada a la banda de llevant de la masia de l'Olleret, al bell mig d'una zona boscosa. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximada, que presenta una planta ovalada. Es troba en desús, amb l'interior ple de vegetació, pedres i arbres, i amb alguna esllavissada de les parets que delimiten el seu perímetre.</p> | 08095-91 | Serra de l'Olleret | <p>La bassa era propietat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.</p> | 41.7487600,2.0518500 | 421168 | 4622316 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82427-foto-08095-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82427-foto-08095-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82427-foto-08095-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82428 | Bassa de Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-puigdomenec | <p>Informació oral: Miquel Hans [Entrevista: 21-03-2019].</p> | XIX-XX | Plena de fang. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada a la banda de migdia del camí que dóna accés a la masia Puigdomènec, a la qual pertany. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximada, que presenta una planta més o menys rectangular. Es troba en desús, envoltada de l'abundant vegetació que caracteritza la zona i amb l'interior ple de fang i rastres dels senglars.</p> | 08095-92 | Serra de Puigdomènec | <p>Segons les informacions obtingudes, la bassa fou excavada pels propietaris de la masia i s'omplia d'aigua mitjançant una canalització excavada al subsòl, que la transportava des d'una deu desconeguda.</p> | 41.7228100,2.0882400 | 424163 | 4619402 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82428-foto-08095-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82428-foto-08095-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82428-foto-08095-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, la bassa està colonitzada pels senglars. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82429 | Bassa del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-coll | XVIII-XIX | Coberta de vegetació i força desdibuixada. | <p>Bassa de grans dimensions situada al bell mig del torrent, sota el camí de Granera a Monistrol de Calders. Presenta una planta irregular i dues zones diferenciades, una part allargassada delimitada per un mur de pedra i una altra part més arrodonida amb canyes. S'observen algunes restes de murs fets en pedra pels voltants de l'estructura. Es troba envoltada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-93 | Torrent de Caldat | 41.7421900,2.0423900 | 420373 | 4621596 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 82430 | Bassa del mas Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-mas-clapers | XVIII-XIX | Afectada per la vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada a la banda de migdia del mas Clapers, al bell mig d'una zona boscosa situada al costat del pla de l'Óssol. Presenta una planta ovalada, amb la banda de llevant bastida en pedra sense treballar de diverses mides i sense lligar. L'aigua que la omple no permet saber la seva profunditat. Un corriol envolta tot el perímetre de la bassa.</p> | 08095-94 | Pla de l'Óssol | <p>Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja. Aquesta aigua era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes).</p> | 41.7153300,2.0667000 | 422362 | 4618591 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82431 | Bassa del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-prat | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47, 65. 'Restauració de l'element patrimonial 'Bassa del Prat''. La Granària, 3, 2004. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XIX-XX | Plena de llots i abundant vegetació. | <p>Estructura aïllada de grans dimensions, situada al costat de llevant de la font del Prat, entre aquesta i el camí que travessa el Prat connectant el barri de Baix amb els altres dos nuclis urbans de Granera. Presenta una planta irregular i amida uns 22 metres de llargada per uns 10 d'amplada aproximadament. Està bastida en maons i amb la part superior dels murs arranjada amb pedra ben desbastada de mida mitjana, disposada en filades regulars. A les bandes de llevant i tramuntana té uns rebaixos rectangulars a la part superior dels murs, que faciliten l'accés al seu interior. Una tanca de fusta de nova factura delimita tot el seu perímetre.</p> | 08095-95 | Camí del Prat - Barri de Baix | <p>La bassa s'omple amb l'aigua de la font del Prat, situada al seu costat, i que servia per regar les terres del Prat. Fou utilitzada com a safareig públic fins als anys 70 del segle XX. L'any 2004 fou objecte d'una campanya de neteja i rehabilitació: extracció de més d'un metre de fang i llots, buidatge de la font i instal·lació d'un tub de desaigüe de la font al camí passant per l'interior de la bassa. Des de l'any 2005 i fins al 2016 s'hi va celebrar l'Aplec de la bassa del Prat (cantada d'havaneres, rom cremat i sorteig de productes). Es feia una setmana abans de la Festa Major.</p> | 41.7289600,2.0624200 | 422023 | 4620108 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82431-foto-08095-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82431-foto-08095-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82431-foto-08095-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que sembla, l'estructura integrava uns rentadors de pedra i un abeurador pels cavalls també de pedra que no s'han localitzat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82432 | Font del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 26, 47, 65. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XIX-XX | Està inundada. | <p>Estructura aïllada situada a l'extrem de ponent del Prat, al costat del camí que el travessa connectant el barri de Baix amb els altres dos nuclis urbans de Granera. Presenta una planta rectangular i integra en el seu interior un dipòsit també rectangular, que està cobert amb una volta de canó bastida en pedra. L'accés a aquest dipòsit es fa mitjançant una portella de ferro rectangular, ubicada sota un espai rectangular cobert amb una volta de canó bastida en pedra i maons disposats a plec de llibre. S'accedeix a aquest espai mitjançant un passadís que neix al camí i discorre en paral·lel a la bassa del Prat, situada al costat de la font. La font pròpiament dita està ubicada a la part inferior del mur de llevant del dipòsit, tot i que actualment està completament inundada. Presenta un arc apuntat bastit en maons que protegeix l'aixeta per on raja l'aigua. Aquest espai està delimitat per un mur bastit en maons, que el separa del mur de ponent de la bassa, i té accés per unes escales de pedra que neixen davant la volta on hi ha la portella. A la part superior del mur de llevant del dipòsit hi ha una petita obertura rectangular bastida en pedra, a mode de canalització. Damunt del dipòsit, a la part superior d'una de les feixes que hi ha a la zona, hi ha una petita caseta de planta quadrada bastida en maons, amb la coberta de teula àrab de dues vessants.</p> | 08095-96 | Camí del Prat - Barri de Baix | <p>La font havia estat propietat del mas de Bigues, situat al camí de Granera a Monistrol de Calders.</p> | 41.7289700,2.0622800 | 422011 | 4620110 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82432-foto-08095-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82432-foto-08095-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82432-foto-08095-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la documentació consultada i les entrevistes concertades, també es coneix com la font del Parat (nom derivat de la pronunciació de la gent de la zona). La seva aigua, amb la que es regaven les terres del Prat, conté ferro. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82433 | Safareig de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-rectoria | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l'església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat. En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l'interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l'extrem sud-oest del safareig. En l'actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.</p> | 08095-97 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Es tracta d'un dels dos safareigs públics que hi havia a Granera, juntament amb la bassa del Prat. L'aigua de la bassa superior omplia el safareig inferior i també servia per regar els horts dels voltants. Aquesta bassa era coneguda com el Viver. Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la pica de pedra que hi ha al costat de la bassa fou tallada d'una sola peça.</p> | 41.7253000,2.0576400 | 421621 | 4619706 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82433-foto-08095-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82433-foto-08095-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82433-foto-08095-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 82434 | Font i bassa del Solà del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-del-sola-del-sot | <p>CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 26. CAPDEVILA I OLLER, Joan (2003). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 186. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVII-XVIII | La bassa està coberta de vegetació i la font no raja. | <p>Conjunt situat al marge del camí del Solà, a pocs metres al sud-oest de la masia del Solà del Sot. Està format per la font i una bassa d'emmagatzematge, que estan connectades mitjançant una rasa excavada al subsòl. La font està formada per un dipòsit de planta rectangular ben treballat, integrat dins d'una estructura coberta amb una volta de canó bastida en pedra disposada a sardinell, i coberta de terra i vegetació. Una obertura rectangular emmarcada amb maons i pedra, i tancada amb portella de ferro, dóna accés al dipòsit des de l'exterior. Sota la portella hi ha un broc metàl·lic encastat per on raja l'aigua i una aixeta més moderna. L'aigua cau dins d'una pica rectangular bastida en pedra i excavada al subsòl. Al costat de la font hi ha la bassa de planta rectangular. Està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. La part superior dels murs està rematada amb lloses de pedra rectangulars ben escairades. Amida uns 10 metres de llargada i uns 5 metres d'amplada aproximadament.</p> | 08095-98 | Camí del Solà del Sot | 41.7233200,2.1043500 | 425504 | 4619445 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82434-foto-08095-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82434-foto-08095-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82434-foto-08095-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 82435 | Font i bassa de la Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-la-torra | <p>GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XIX-XX | Completament cobert de vegetació. | <p>Conjunt situat sota el marge nord del carrer d'accés al barri del Castell, un cop passat el creuament que porta a la masia de la Torra. Està format per la font i una bassa d'emmagatzematge situada al seu costat. La font està formada per un gran mur adossat al marge del terreny. Està bastit en pedra i presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat. A la part inferior hi ha una obertura rectangular que integra l'aixeta de botó per on brolla l'aigua. Està protegida amb una portella de ferro que es pot obrir verticalment, quedant anclada al mur mitjançant un ganxo i una cadena. Al costat del mur hi ha la bassa. És de planta rectangular, està bastida en pedra i amb un revestiment lliscant a l'interior força degradat. També compta amb una petita estructura bastida en maons, i situada a l'extrem sud-oest de la bassa.</p> | 08095-99 | Barri del Castell | 41.7270100,2.0603000 | 421844 | 4619894 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82435-foto-08095-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82435-foto-08095-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82435-foto-08095-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està senyalitzada amb un petit cartell enganxat a un arbre i compta amb unes escales que baixen des del carrer. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.