Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82488 | Túnel de la carretera de Castellterçol IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-iv | XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, amb els murs laterals bastits en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb ciment. Els dos accessos o boques estan delimitats amb contraforts laterals de pedra. Els contraforts de la boca de ponent estan rematats amb lloses planes de pedra, mentre que els de la banda de llevant estan reformats amb ciment. Aquesta obertura està delimitada mitjançant dos pedrons circulars de pedra, situats al marge de la carretera.</p> | 08095-152 | Carretera BV-1245, km. 6,4 | 41.7397100,2.0769300 | 423242 | 4621289 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82488-foto-08095-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82488-foto-08095-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82488-foto-08095-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||
| 82489 | Túnel de la carretera de Castellterçol V | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-v | XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via des del nord-est en sentit sud-oest. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, amb els murs laterals bastits en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb ciment. El paviment interior està empedrat. Per contra, la part superior del túnel està delimitada amb grans blocs de pedra picada rectangulars, disposats sota l'asfalt de la via. Els dos accessos o boques estan delimitats amb contraforts laterals rematats amb carreus de pedra.</p> | 08095-153 | Carretera BV-1245, km. 8 | 41.7323200,2.0718600 | 422812 | 4620473 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82489-foto-08095-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82489-foto-08095-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82489-foto-08095-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||
| 82490 | Túnel del revolt de la Coforna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-revolt-de-la-coforna | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XIX-XX | La boca de llevant està coberta d'abundant vegetació. | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i assentada damunt la roca natural de la zona. L'accés o boca de ponent està formada per un arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Aquesta obertura està emmarcada per dos contraforts laterals que la protegeixen, rematats amb lloses de pedra planes. Aquesta boca rep les aigües que baixen de l'horta de l'Agulló mitjançant un salt d'uns 5 metres. La boca de llevant, per contra, està completament coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-154 | Carretera BV-1245, km. 7 | 41.7373100,2.0734800 | 422953 | 4621025 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82490-foto-08095-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82490-foto-08095-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82490-foto-08095-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La paraula coforna indica un lloc estret i fondo. Podria fer referència al baixant que segons les informacions consultades hi ha des del revolt i fins al pantà del Marcet. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82491 | Túnel del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-marcet | XX | Cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Túnel de desaigüe excavat al terreny natural de la zona i disposat sota del camí d'accés a la fàbrica del Marcet, en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada en filades regulars. L'accés o boca de la banda de ponent presenta una llinda plana de pedra al capdamunt de l'obertura. La boca de llevant, en canvi, està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent del Marcet, on desemboca.</p> | 08095-155 | Fàbrica del Marcet | 41.7395100,2.0776400 | 423301 | 4621266 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82491-foto-08095-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82491-foto-08095-155-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 82492 | Túnel del torrent de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-torrent-de-trens | XIX | Cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Túnel de desaigüe excavat al terreny natural de la zona, i disposat en sentit est-oest sota del camí que va a Monistrol de Calders des de la carretera de Sant Llorenç Savall. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada en filades regulars i lligada en sec. L'accés o boca de la banda de llevant presenta una llinda plana de pedra al capdamunt de l'obertura, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La boca de llevant, en canvi, està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent. Des del nivell de circulació del camí s'observa com la part superior del túnel està formada per grans lloses de pedra.</p> | 08095-156 | Torrent de Trens | 41.7224900,2.0367200 | 419877 | 4619414 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82492-foto-08095-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82492-foto-08095-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82492-foto-08095-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 82493 | Pont del torrent de la font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-font-de-buc | XIX | Cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Petit pont que permet el pas del torrent de la Font de Buc, al costat del punt on aquest s'uneix al torrent de la Rectoria. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, disposada en sentit est-oest delimitant el camí que circula pel damunt. Està bastida en pedres sense treballar de diverses mides, disposades en una filada i encastades al sòl. Estan lligades en sec. La boca de la banda de ponent presenta dues pedres planes sostingudes per un bloc de pedra rectangular que les sosté. L'aigua discorre a través d'ella fins a la banda de llevant, tot i que aquesta part està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent.</p> | 08095-157 | Torrent de la Font de Buc - Torrent de la Rectoria | 41.7288700,2.0374400 | 419945 | 4620121 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82493-foto-08095-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 82494 | Claper de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claper-de-trens | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7382 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>Claper aïllat situat a l'extrem sud-oest de la masia de Trens, en una de les feixes que delimiten els camps de conreu dels voltants de la masia. El claper està situat en una de les cantonades de la feixa, formant una planta irregular en forma d'L. Està delimitat amb pedres de diverses mides disposades d'una manera força irregular, tot i que en filades i sense lligades en sec. Al damunt, en canvi, hi ha pedruscall.</p> | 08095-158 | Torrent de la Font de Trens | 41.7155100,2.0544900 | 421347 | 4618622 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82494-foto-08095-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82494-foto-08095-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82494-foto-08095-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els clapers són amuntegaments de pedra que tenen per objectiu retirar l'excés d'aquest material d'una zona, per facilitar d'aquesta manera el conreu. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 82495 | Escala de la barraca del Girbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-la-barraca-del-girbau | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7260 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XIX | <p>Escala de marge volada que presenta els graons encastats en un marge de pedra seca de la banda de tramuntana del camí. Consta de tres esglaons formats amb lloses de pedra rectangulars de la mateixa mida. Està situada al costat de la barraca del Girbau.</p> | 08095-159 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>Les escales de marge estaven pensades per estalviar temps alhora de moure's d'un marge (o feixa) a un altre. En ocasions estaven encadenades, permetent pujar vàries feixes alhora.</p> | 41.7443900,2.0525600 | 421222 | 4621830 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82495-foto-08095-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82495-foto-08095-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82495-foto-08095-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Bàsicament, els esglaons podien estar encastats dins del marge o bé adossats a aquest en forma d'escala. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82496 | Escala de la serra de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-la-serra-de-lolleret | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7260 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XIX | <p>Escala de marge adossada a una de les feixes de pedra seca de la zona, que actualment ha estat arranjada. Consta de cinc esglaons rectangulars formats per grans lloses de pedra planes, delimitats per un mur lateral disposat transversalment a la feixa.</p> | 08095-160 | Serra de l'Olleret | <p>Les escales de marge estaven pensades per estalviar temps alhora de moure's d'un marge (o feixa) a un altre. En ocasions estaven encadenades, permetent pujar vàries feixes alhora.</p> | 41.7490200,2.0483700 | 420879 | 4622348 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82496-foto-08095-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82496-foto-08095-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82496-foto-08095-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'escala està situada dins d'una finca tancada amb una cadena. Bàsicament, els esglaons podien estar encastats dins del marge o bé adossats a aquest en forma d'escala. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82497 | Escala del Girbau de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-del-girbau-de-dalt | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7260 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XIX | Coberta de vegetació. | <p>Escala de marge volada, que presenta els graons encastats en un marge de pedra seca situat entre les masies del Girbau de Dalt i el de Baix,tot i que pertany a la primera. Consta de sis esglaons formats amb lloses de pedra rectangulars de diferents mides.</p> | 08095-161 | Plans del Girbau | <p>Les escales de marge estaven pensades per estalviar temps alhora de moure's d'un marge (o feixa) a un altre. En ocasions estaven encadenades, permetent pujar vàries feixes alhora.</p> | 41.7415800,2.0544300 | 421374 | 4621517 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82497-foto-08095-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82497-foto-08095-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82497-foto-08095-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'escala està situada dins d'una finca tancada amb una cadena. Bàsicament, els esglaons podien estar encastats dins del marge o bé adossats a aquest en forma d'escala. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 82498 | Cocó del Coll I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-del-coll-i | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7253 [Consulta: 26-04-2019].</p> | XIX | Tapiat i cobert de vegetació. | <p>Cocó de marge integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona i orientat al sud. Presenta una gran obertura rectangular bastida amb una gran llinda plana i els brancals fets amb pedres de mida mitjana sense treballar. Es troba tapiat amb pedres i terra de la zona.</p> | 08095-162 | Quintana del Coll | <p>Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.</p> | 41.7379000,2.0432000 | 420435 | 4621119 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82498-foto-08095-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82498-foto-08095-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82498-foto-08095-162-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 82499 | Cocó del Coll II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-del-coll-ii | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7253 [Consulta: 26-04-2019].</p> | XIX | Tapiat i cobert de vegetació. | <p>Cocó de marge doble que està integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona i orientat a l'oest. Presenta dues grans obertures rectangulars superposades, amb les llindes planes i els brancals formats amb pedra de diverses mides sense treballar. Els dos cocons estan tapiats amb pedres i terra de la zona.</p> | 08095-163 | Quintana del Coll | <p>Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.</p> | 41.7395000,2.0409500 | 420250 | 4621298 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82499-foto-08095-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82499-foto-08095-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82499-foto-08095-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 82500 | Cocó del Segolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-del-segolar | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7253 [Consulta: 26-04-2019].</p> | XIX | L'interior està lleugerament enrunat. | <p>Cocó de marge que està integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona, tot i que en l'actualitat aquest marge o feixa està força desdibuixat. Presenta una orientació sud-oest i està format per una obertura més o menys rectangular, bastida amb la pròpia roca natural de la zona. Als brancals s'observen rastres de l'erosió de la pedra, mentre que la llinda està formada amb un gran bloc de pedra irregular, col·locat en esbiaix.</p> | 08095-164 | El Segolar - Camp de Bonell | <p>Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.</p> | 41.7145000,2.0687200 | 422529 | 4618497 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82500-foto-08095-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82500-foto-08095-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82500-foto-08095-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 82501 | Pintures murals de Santa Cecília de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-santa-cecilia-de-granera | <p>BARRAL I ALTET, Xavier (2000). Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1. Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, p. 479. FORCADA I SALVADÓ, Ignasi; ROSSELL I FORCADA, Martí (2000). Itineraris pel Moianès. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. 'La capella de Sant Cecília'. La Granària, 42, 2017, p. 8-11. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992b). 'Santa Cecília de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 42. NAVINÉS, Jordi (2010). 'L'ermita de Santa Cecília de Granera'. La Granària, 26. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1479-1480. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 362. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p. 226-227. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.granera.cat/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XII | Força degradades i despintades. | <p>Restes d'unes pintures murals situades a la conca absidial del temple de Santa Cecília de Granera, a la part superior de la mateixa, des de la part inferior de la finestra fins al final de l'estructura. Les restes pictòriques no presenten un estat de conservació gens òptim, han perdut bona part de la coloració original i el dibuix de la part inferior del mur. Tot i això, mostren un predomini de la línia en la concepció del dibuix. Representen un Crist en majestat (Pantocrator) de grans dimensions situat dins d'una mandorla apuntada formada per dues faixes en paral·lel, que alhora està sostinguda per quatre àngels. La imatge central està nimbada, asseguda i en actitut de beneïr (s'intueix una mà alçada i en l'altre el llibre). Vesteix una túnica decorada amb bandes ondulades i va descalç. Els àngels, que mostren moviment, estan situats en parelles a cada banda de la mandorla. Estan nimbats, amb les ales desplegades, els braços estesos cap a la mandorla i van vestits amb túniques llargues. És probable que a la part inferior del mur, que actualment està molt degradada, hi hagués una decoració en franges i cortinatge inferior.</p> | 08095-165 | Ermita de Santa Cecília | <p>L'església s'ensorrà sobtadament el 15 de maig de l'any 1924, restant dempeus l'absis i un tram del mur de tramuntana, i quedant les pintures murals a la intempèrie. Fins aquest moment, un quadre pintat l'any 1703 tapava tant l'absis com les pintures (amb l'enderroc fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí). Pels voltants de l'any 1950 es va reconstruïr un tram de la volta absidial per protegir les pintures de les inclemències del temps, tot i que continuaren quedant exposades. Finalment, l'any 1975 la Diputació de Barcelona es va encarregar de la rehabilitació del temple, finalitzada l'any següent.</p> | 41.7255800,2.0616900 | 421958 | 4619734 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82501-foto-08095-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82501-foto-08095-165-2.jpg | Inexistent | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la datació de les pintures ha anat oscil·lant entre la segona meitat del segle XI i la primera del segle XIII, els darrers estudis han establert la seva datació a finals del segle XII i han estat relacionades amb els corrents més evolucionats del romànic, tot i que el seu estat de conservació no permet una observació del tot òptima. | 92|119|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 82502 | Pintures murals de Sant Martí de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-marti-de-granera | <p>GUBERN CLAPÉS, Margarida (2015). 'Granera, l'altar del Roser, el pintor Alfons Gubern'. La Granària, 37, p. 26-28. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | XX | <p>Pintures murals situades a la capella del Roser de l'església parroquial de Sant Martí de Granera, situada a la banda de tramuntana de la nau central. Les pintures estan ubicades al mur central de la capella, envoltant la fornícula d'arc apuntat que alberga la imatge de la Verge amb el nen. Emmarcant aquesta imatge hi ha una sèrie de personatges situats a banda i banda, que representen els diversos estaments de la societat, des de personatges religiosos nimbats fins als diversos membres d'una família pagesa, passant per destacats prohoms. A la part inferior hi ha una decoració formada per cortinatges que alhora emmarquen l'altar, mentre que damunt de la fornícula hi ha la representació del castell de Granera i de les primeres cases del barri del Castell, tot coronat pel colom de l'Esperit Sant. Les pintures estan rematades per una cartel·la on es llegeix la següent inscripció: 'REGINA SACRATISSIMI ROSARII ORA PRO NOBIS'.</p> | 08095-166 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Les pintures són obra del pintor i paisatgista Alfons Gubern i Campreciós. Li foren encarregades l'any 1952. Durant la seva realització, el pintor s'instal·là a Granera.</p> | 41.7254000,2.0572300 | 421587 | 4619718 | 1952 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82502-foto-08095-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82502-foto-08095-166-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Alfons Gubern i Campreciós | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 82503 | Relleu del castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-del-castell-de-granera | <p>Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 08-04-2019].</p> | XX | <p>Relleu situat al marge de ponent del camí que dóna accés al castell de Granera, damunt de la roca natural que caracteritza la zona. Es tracta d'un baix relleu esculpit a la roca, amb el que sembla la representació d'una cara masculina de perfil ovalat. Al seu costat, sembla insinuar-se una mà. També s'observen restes de pintura de color blau.</p> | 08095-167 | Serra del Castell | <p>El relleu és obra d'un veí de la població.</p> | 41.7305700,2.0576100 | 421625 | 4620291 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82503-foto-08095-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82503-foto-08095-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82503-foto-08095-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 82504 | Roca de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-laliga | <p>BATISTA NOGUERA, Ricard (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Instituto de Prehistoria i Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona, p. 295. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 72. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | No localitzat i probablement destruït. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la vessant de llevant de la Roca de l'Àliga, a la zona delimitada entre la serra de Granera i la serra Pelada, en un entorn emboscat. Es tracta d'un possible sepulcre de fosa, que presentava una orientació est-oest. Als seus voltants s'hi van documentar fragments de ceràmica.</p> | 08095-168 | Roca de l'Àliga | <p>Fou documentat per l'arqueòleg Ricard Batista (1962), que assegurava que el jaciment es trobava a la vessant de ponent del turó localitzat entre els masos de La Manyosa i l'Agulló, tot i que en aquell moment ja estava destruït. Segons les informacions aportades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPA), durant l'elaboració de la Carta Arquelògica l'any 1983, s'indica que la situació del jaciment és a la serra Pelada, a l'est del turó de la Roca de l'Àliga. En aquest sentit i malgrat aquestes informacions, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, dins la Carta Arqueològica del Vallès Oriental realitzada l'any 1984, hi ha un jaciment anomenat 'Dolmen de la roca d'Àliga'. S'especifica que el jaciment està destruït i no es conserva cap tipus de resta. També menciona que estava situat en una zona de bosc mixt a la vessant de la Roca de l'Àliga i que fou excavat per pastors. L'any 2017, en la revisió efectuada de la mateixa carta, no es va poder documentar cap dada arqueològica relacionada amb el jaciment en tota l'àrea prospectada.</p> | 41.7405000,2.0692800 | 422607 | 4621383 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82504-foto-08095-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82504-foto-08095-168-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A grans trets, el jaciment es pot adscriure al període del Neolític Mig-Recent (3500-2500 a.C). Les coordenades són aproximades. S'han mantingut les coordenades establertes a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82505 | Cementiri de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-santa-cecilia | <p>COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 56. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 38. PETIT I MENDIZÀBAL, Maria Àngels; (2000). 'Aportacions significatives del Moianès a la prehistòria de Catalunya: historiografia de les cultures holocèniques'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 7-10. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | No localitzat i probablement destruït. | <p>Possible jaciment arqueològic situat als voltants de l'ermita i del cementiri de Santa Cecília. Es tracta d'un possible dolmen situat a uns 60 metres a ponent del temple, en una zona envoltada de camps de conreu, al sud dels barris del Castell i l'Església. L'any 2016, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es van localitzar dues zones que conservaven pedres al voltant del temple. Davant de la façana principal, sota una alzina, es documentaren tres grans pedres. També es va documentar un amuntegament de pedres a la banda de llevant, en el revolt d'un camí que desemboca en uns camps de conreu. En cap dels dos llocs es va documentar cap resta arqueològica relacionada amb aquesta possible estructura.</p> | 08095-169 | Ermita de Santa Cecília - Carretera BV-1245, km. 9,7 | <p>L'existència d'aquest megàlit s'ha documentat mitjançant les referències bibliogràfiques existents, donat que mai s'ha localitzat cap resta arqueològica associada. Fou documentat per primera vegada per l'arqueòleg Ricard Batista (1961), que ja el recollia com a desaparegut. Dins la Carta Arqueològica del Vallès Oriental realitzada l'any 1984, hi ha un jaciment anomenat 'Dolmen del Cementiri de Santa Cecília'.</p> | 41.7255500,2.0620300 | 421986 | 4619730 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82505-foto-08095-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82505-foto-08095-169-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Calcolític (2200-1800 a.C). S'han mantingut les coordenades establertes a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Són aproximades. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82506 | Necròpolis de l'església de Sant Martí de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lesglesia-de-sant-marti-de-granera | <p>Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XIII-XVIII | Probablement malmès. | <p>Jaciment arqueològic situat a la banda de ponent de l'església parroquial de Sant Martí de Granera, dins del recinte delimitat amb una tanca bastida en pedra, davant de l'antiga façana principal del temple. Es tracta d'una sèrie d'inhumacions o enterraments excavats al subsòl, els quals es localitzaren de manera fortuïta mitjançant l'acció de les màquines excavadores que treballaven a la zona. No es va realitzar cap control ni seguiment arqueològic. És altament probable que hi continuïn havent restes inhumades.</p> | 08095-170 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | 41.7254500,2.0570000 | 421568 | 4619724 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82506-foto-08095-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82506-foto-08095-170-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cronologia establerta està relacionada amb les dates de les renovacions i reformes documentades a l'església parroquial de Sant Martí. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82507 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo | <p>BOSCH, Josep (1991). 'El neolític antic al Vallès Oriental'. Arraona, 8, III Època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, Museu d'Art de Sabadell, Museu d'Història de Sabadell, p. 9, 10, 20, 25. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat de grans dimensions situada al sud-oest de la masia del Salamó. S'hi accedeix des del camí de la Riera al Salamó, on s'agafa un altre camí a mà esquerra situat uns 50 metres abans de la masia. Aquest camí baixa cap a la riera. En un revolt molt tancat a la dreta hi ha una petita esplanada amb un corriol que dóna accés a la cova. La cavitat està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés, de les quals 5 donen pas a un petit conjunt de galeries reticulars. Els materials arqueològics que s'hi documentaren estan caracteritzats per la presència de fragments de ceràmica amb cordons aplicats, amb incisions epicardials i també un ganivet de sílex, entre d'altres. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-171 | Bosc del Salamó | <p>L'any 1919, Vicenç Renom va realitzar la prospecció i documentació de les terres i materials extrets de la cova del Salamó per un pastor de la zona. L'any 2016, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de resta arqueològica, tot i que s'observaren alguns desprendiments de pedres i restes de fogueres recents.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Cronològicament, el jaciment està comprès entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.). | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82508 | Tomba del Moro de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-moro-de-lotzet | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i serra de l'Obac. Barcelona: Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Servei de Parcs Naturals [Inèdit] (Granera 02/02/SLO. 007). FERRANDO I ROIG, Antoni (1985). 'La tomba del moro de l'Ocset (Granera) i les sepultures de les Roquisses (Rellinars)'. Butlletí UES, 72-73. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 6. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 56. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Text normatiu. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | IX-XII | <p>Tomba aïllada situada a l'extrem de llevant d'un turonet rocós al nord-est de la masia de l'Otzet, prop del camí del serrat del Moro. Està excavada a la roca, amb una orientació sud-oest a nord-est i és del tipus antropomorf. Les parets interiors defineixen un perfil còncau, amb els extrems arrodonits i l'encaix per la tapa que la protegia, la qual no es conserva. Amida 1,94m de llargada per 0,40m de profunditat, amb 0,48m d'amplada a la capçalera i 0,20m als peus.</p> | 08095-172 | Serrat del Moro | <p>Segons sembla, la tomba fou oberta durant la dècada dels anys 30 del segle XX. Quan plou, l'estructura s'omple d'aigua i serveix d'abeurador pels animals, inclosos els gossos dels caçadors.</p> | 41.7247700,2.0324900 | 419528 | 4619671 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82508-foto-08095-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82508-foto-08095-172-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Donat que no es va documentar cap tipus de resta arqueològica relacionada amb la tomba, la cronologia establerta abarca des del segle IX i fins al XII, període en el que aquest tipus de tombes són característiques. Segons Antoni Ferrando, prop de la masia de la Roca, a la zona del torrent del mateix nom, hi ha un altra tomba excavada a la roca. El jaciment està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac i forma part del seu pla especial de protecció. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82509 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat amb una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries formant una retícula. Pel que sembla, a l'extrem sud-est de la sala més gran, hi ha una cata rectangular de 4x2,5m i 1m de profunditat. Els materials recollits no permeten establir cap cronologia pel jaciment. S'hi accedeix des del quilòmetre 6 de la BV-1245 de Castellterçol a Granera. S'agafa un camí a la banda de migdia de la carretera, que discorre per la banda de ponent del torrent de les Tutes. Al cap de 800m, on la vegetació clareja, cal agafar un corriol una mica desdibuixat que baixa en direcció al torrent, que porta fins a l'entrada de la cova.</p> | 08095-173 | Baga del Marcet | <p>Segons Antoni Pladevall, a la cova s'hi amagaren bandolers i pròfugs de les guerres. El mateix autor les anomena coves o grutes de óles Tutesó. La cata documentada a l'interior de la cova es va realitzar amb anterioritat a l'any 1973.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la cronologia és desconeguda. Els materials estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 82510 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat situada a la banda de llevant del torrent de la Riera, damunt d'aquest, en un terreny molt emboscat i disposat en pendent pronunciat. S'hi accedeix des del camí del Marcet, que discorre en paral·lel al torrent. Uns 50 metres abans del pantà del Marcet, cal agafar un corriol a mà dreta, que porta fins a un mur de contenció bastit dins del cabal del torrent. Després de creuar-lo pel damunt, cal pujar el vessant en direcció est fins a la cova. La cavitat està orientada a ponent i presenta una boca d'accés en forma de fissura estreta de 2m de longitud. Desemboca en una sala on es bifurquen tres galeries, tot i que només la de llevant continua cap a l'interior. Es van documentar uns fragments de ceràmica, que estableixen la datació del jaciment dins del període del Bronze Antic. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-174 | Torrent de la Riera | <p>Segons sembla, les restes documentades en aquesta cova foren extretes per aficionats.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment està comprès dins del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.). Autoria de les imatges: Mireia Vera. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82511 | Alineacions de forats picats a la roca del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alineacions-de-forats-picats-a-la-roca-del-pedro | <p>FERRANDO I ROIG, Antoni (1990). 'Les alineacions de forats picats a la Roca del Pedró (Granera-Moianès)'. Butlletí UES, 90. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 4-5. FERRANDO I ROIG, Antoni (1992). 'Les alineacions de forats picats a la Roca del Pedró (Granera-Moianès)'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 31-33. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. NAVINÉS, Jordi; GENESCÀ I GIRBAU, Pere; GENESCÀ I BELLMUNT, Pere (2009). 'Històries bèl·liques de Granera'. La Granària, 22, p. 25-29. SITJES I MOLINS, Xavier (2002). 'Un castell de fusta al Bages, a Granera'. Dovella, 76. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 29-31. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019]. Https://excursionismecientific.wordpress.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | IX-X | <p>Jaciment arqueològic situat al cim del Còdol del Castellar, un promontori rocós situat a la banda de tramuntana de la serra de Granera. Aquest cim té una superfície plana d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Està format per uns 35 forats de secció circular excavats a la roca, amb un diàmetre d'entre 15 i 25cm. Estan disposats en tres filades disposades de nord a sud, una al centre de la superficíe i les altres dues als laterals i prop dels límits de la roca, que convergeixen a la banda nord. Cada filera està formada per uns vuit forats. També hi ha algun altre forat entre les filades i una cubeta ovalada i molt erosionada a la banda de migdia. Els forats han estat interpretats com els encaixos per fonamentar una estructura utilitzada com a lloc de guaita i vigilància dins del període altmedieval, donada la seva situació estratègica. Una altra hipòtesi la situada a mitjans del segle XII.</p> | 08095-175 | Còdol del Castellar | <p>Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica l'any 2016, no es va localitzar cap resta arqueològica relacionada amb el jaciment.</p> | 41.7409100,2.0595900 | 421802 | 4621438 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82511-foto-08095-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82511-foto-08095-175-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els veïns de Granera coneixen la roca del Pedró com el Còdol del Castellar. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82512 | Necròpolis de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lotzet | <p>FERRANDO I ROIG, Antoni (1992). 'La Sivella de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 105-108.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 52-55.</span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> <p> </p> | IX-XII | <p>Possible jaciment arqueològic situat prop de la carretera que va de Granera a Sant Llorenç Savall, a pocs metres de l'encreuament amb el camí que condueix a la masia de l'Otzet i prop del camí que porta al turó del Cogull. Es tracta d'una possible necròpolis formada per diverses tombes de llosa, situades prop d'uns murs de pedra seca esglaonats i localitzades durant l'arranjament d'un camí.</p> | 08095-176 | Coll de la Descàrrega | <p>A principis dels anys 70 del segle XX, una màquina excavadora que arranjava la carretera que va de Granera a Sant Llorenç Savall va localitzar unes tombes de llosa les quals va mutilar per la meitat. Estaven situades prop de la masia de l'Otzet. Amb l'eixamplament del camí entre finals dels anys 80 i principis dels anys 90, les tombes foren destruïdes, tot i que no es descarta que n'hi hagi més. És força probable que la sivella visigòtica de Granera, datada al segle VII i actualment desapareguda, procedís d'aquesta necròpolis. Alhora, la tomba del moro de l'Otzet també està situada prop d'aquesta zona.</p> | 41.7169300,2.0368400 | 419880 | 4618796 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82512-foto-08095-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82512-foto-08095-176-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'ha mantingut la datació establerta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Les coordenades són aproximades. El jaciment està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82513 | Sepultura de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-lolleret | <p>Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 08-04-2019]. Http://invarque.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | III-I a.C. | Cobert de vegetació. Zona emboscada. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a uns 300m de distància a ponent de la masia enrunada de l'Olleret, dalt d'un petit turonet i prop d'una casa de fusta de recent construcció, al nord-oest. Es tracta d'una possible tomba excavada al terreny del turó i datada dins del període ibèric. Durant la prospecció de la zona, efectuada a principis de l'any 2019, es va observar una possible alineació de pedres que podria tenir la intenció de tapar les restes, tot i que no es pot assegurar. El lloc fou indicat pel sr. Pere Genescà de Granera.</p> | 08095-177 | Coll de Muntanya - Coll de la Baga del Miracle | <p>Els materials arqueològics documentats estan custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV). Segons la Carta arqueològica d'Espanya de l'any 1945, en un lloc anomenat Ollerich del terme municipal de Granera s'hi va trobar ceràmica ibèrica. Alhora, l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPA) ha mantingut el topònim original del jaciment (Ollerich) donat que s'utilitzava a principis del segle XX, tal i com indica un mapa de minutes de la zona datat l'any 1914. Segons aquest mateix inventari, el jaciment es localitza entre els termes municipals de Granera i Castellterçol, tot i que la informació disponible a l'espai web del Geoportal del Patrimoni Cultural, la inclou només al municipi de Castellterçol.</p> | 41.7491800,2.0475500 | 420811 | 4622367 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82513-foto-08095-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82513-foto-08095-177-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades són aproximades. | 81 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 82514 | Base de canó carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-cano-carli | <p>JAUMOT, Miquel (2016). Caminant per racons del Moianès. 15 itineraris. Valls: Cossetània, p. 97.</p> | XIX | Molt degradat i afectat per la vegetació. | <p>Jaciment arqueològic situat dalt d'un turonet del serrat de les Forques, damunt del collet de Llebre (al sud-oest) i prop del dipòsit d'aigües. Es tracta de les restes del basament d'un antic canó utilitzat durant les guerres carlines. Estan formades per pedres de mida gran desbastades i sense treballar, encaixades al sòl del turó i disposades en paral·lel. Estan agrupades en tres grups, dos en paral·lel al davant i una altra central al darrera (tot i que aquesta última no està gaire ben conservada).</p> | 08095-178 | Serrat de les Forques | <p>L'objectiu d'aquestes bases era evitar el retrocés del canó quan aquest es disparava.</p> | 41.7331300,2.0605700 | 421874 | 4620573 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82514-foto-08095-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82514-foto-08095-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El jaciment està senyalitzat amb una fita contemporània instal·lada per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 82515 | Cementiri de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-granera | <p>GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992). 'Santa Cecília de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 41.</p> | XIX | <p>Recinte de planta rectangular situat al costat de la capella de Santa Cecília. Està format per dos volums aïllats i una tanca de pedra que delimita l'espai respecte l'exterior. La façana principal està orientada al sud-oest i presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb maons, i rematat amb una coberta de teula plana i dues vessants integrada a la tanca. Està coronada amb una creu grega de ferro. Damunt del portal hi ha les restes d'una inscripció gravada damunt del revestiment que cobreix el mur, de la es conserva el següent text: 'REQUIES (·) PACE.'. El portal està tancat amb una porta de ferro treballat, amb un timpà semicircular amb la data 1892. A l'interior, l'espai s'organitza mitjançant un carrer central empedrat disposat longitudinalment i emmarcat amb dues filades de xiprers. En aquest carrer destaca una creu llatina de ferro decorada amb carcanyols i situada damunt d'una peanya de pedra quadrada amb capitell. Els volums que alberguen els nínxols són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i organitzats en tres registres horitzontals diferenciats. Presenten les façanes principals emblanquinades i els nínxols estan bastits mitjançant una obertura d'arc rebaixat. El volum de la banda de llevant és força més gran que l'anterior i compta amb un ràfec superior motllurat. L'altre volum està situat a la cantonada de migdia, al costat de la sala pels difunts. És força més petit i més recent arquitectònicament parlant. La tanca està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, disposat de manera irregular. Els volums que integren els nínxols estan fets en pedra disposada de manera més regular, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada de mida més gran.</p> | 08095-179 | Ermita de Santa Cecília - Carretera de Sant Llorenç Savall | <p>El cementiri respòn a una ampliació efectuada l'any 1892, quan passà a ser de propietat municipal. Antigament, la capella tenia un cementiri propi. El dia de Tots Sants es feia una processó de l'església fins al cementiri resant el rosari i després de la missa. Un cop allà es feia una absolta general per tots els difunts. El passadís que separa el cementiri de la capella de Santa Cecília fou construït durant les obres de rehabilitació del temple, als anys 70 del segle XX.</p> | 41.7255100,2.0617300 | 421961 | 4619726 | 1892 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82515-foto-08095-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82515-foto-08095-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82515-foto-08095-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82516 | Pont del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-marcet | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'Les matinals pel Moianès es va passejar per Granera'. La Granària, 43, 2017, p. 14.</p> | XIX-XX | <p>Pont aïllat de grans dimensions situat damunt del torrent del Marcet. Està format per un sol arc rebaixat bastit amb carreus de pedra, amb les cantoneres arranjades. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre els brancals i l'arc. La resta de l'estructura està feta en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment. La part superior o tauler està delimitat per dues baranes de pedra que formen part de l'estructura. Estan rematades amb una filada de pedra escairada amb els cantos arrodonits. El tauler està format pel propi paviment de la carretera.</p> | 08095-180 | Carretera BV-1245, km. 6,1 | 41.7419000,2.0790700 | 423423 | 4621530 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82516-foto-08095-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82516-foto-08095-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82516-foto-08095-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 82517 | Camí ral - camí de coll d'Ases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-cami-de-coll-dases | <p>FONT I SENTIAS, Josep (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 24. MIRALLES, Ferran; QUERALT, Arnau; SALA, Pere (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 67. 'Obres al camí ral'. La Granària, 45, 2018, p. 8-9.</p> | X-XXI | <p>Antic camí rural que creua el terme municipal de Granera per la banda de llevant, entre el coll Roig i coll d'Ases. El camí parteix del quilòmetre 2 de la carretera BV-1245 dins del terme municipal de Castellterçol i marxa en direcció sud cap al terme de Granera, al que s'entra uns metres abans d'arribar al coll Roig. El camí travessa els paratges de les Sorreres i les Gavinetes en direcció al serrat de les Pedres, passant per darrera del dipòsit d'aigües de la cova del Penitent. Posteriorment continua per la carena fins a arribar al coll d'Ases, marxant cap al terme municipal de Gallifa. El traçat del camí combina els trams de terra amb d'altres d'asfaltats. Bona part del seu recorregut forma part de la divisòria amb les poblacions de Castellterçol i Gallifa.</p> | 08095-181 | Quintana del Pla Gaià - Coll d'Ases | <p>El tram del camí que discorre entre el Pujolet (Castellterçol) i les finques de Salvatges i els Plans (Gallifa), coincideix amb l'antic ramader de la Cerdanya, que també es coneix com el camí del Vallès o de Moià. Pel que sembla, els pastors feien nit al coll d'Ases. El tram entre la cova del Penitent i el coll d'Ases fou arranjat a principis de l'any 2018.</p> | 41.7142500,2.0993700 | 425079 | 4618442 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cronologia és aproximada. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82518 | Tram empedrat del camí de la font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-empedrat-del-cami-de-la-font-nova | XX | <p>Tram empedrat situat al bell mig del camí de la Font Nova, just a la zona on fa pujada en direcció al camí de Monistrol de Calders i el barri del Castell, un cop passada la font. Amida aproximadament uns 50 metres de longitud. Aquest tram està emmarcat pel marge rocós de la zona, per la banda de llevant, mentre que a ponent compta amb muret bastit en pedra sense treballar de diverses mides. La via està formada per un paviment de pedres irregulars de diverses mides, encaixades al subsòl i disposades en filades més o menys regulars, sobretot a la part central. S'observa algun reforç lligat amb ciment a la banda de llevant de la via.</p> | 08095-182 | Camí de la Font Nova | 41.7260400,2.0586900 | 421709 | 4619788 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82518-foto-08095-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82518-foto-08095-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82518-foto-08095-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||
| 82519 | Resclosa del torrent de la font de Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-torrent-de-la-font-de-buc | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Resclosa situada dins del torrent de la Font de Buc, en perpendicular al cabal del corrent , en sentit est-oest. Es tracta d'un mur de formigó amb basament, assentat damunt de la llera rocosa del torrent. Al seu costat hi ha una construcció mig enrunada i coberta de vegetació, que es podria tractar del sobreexidor. La resclosa permetia acumular l'aigua del seu curs per regar els conreus que hi havia al seu entorn.</p> | 08095-183 | Torrent de la Font de Buc | 41.7293300,2.0367600 | 419889 | 4620173 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82519-foto-08095-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fou construïda amb la intenció d'acumular l'aigua del torrent en aquest punt per poder regar. Pot estar relacionada, de manera inicial, amb el cultiu de la vinya donat que a la zona propera al torrent hi ha diverses barraques de pedra seca. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82520 | Era de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-lesglesia | <p>'Obres a l'era de l'església'. La Granària, 28, 2011. SOLER FARGAS, Teresa (2004). 'L'Ecomuseu del Moianès. La valorització del patrimoni preindustrial d'una comarca'. Lauro, 26-27. Granollers: Museu de Granollers, p. 81-87. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 27-04-2019]. Http://www.moianes.net/galeria/ [Consulta: 27-04-2019].</p> | XVII-XX | <p>Plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l'Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila. Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l'estructura, i diverses parts bastides amb cairons d'obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça. La part més destacable del paviment original està situat entre la façana de migdia de la Rectoria i la de tramuntana de la Casa de la Vila. Un dels cairons està gravat amb l'any 1678, mentre que l'altre està decorat. Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi. La darrera part feta amb cairons originals està adossada a la façana de ponent de l'ajuntament. En ella hi ha instal·lats un banc de pedra amb un encaix central i una font de ferro. Finalment, a la cantonada de ponent hi ha instal·lat un parc infantil.</p> | 08095-184 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | 41.7252400,2.0568500 | 421555 | 4619700 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82520-foto-08095-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82520-foto-08095-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82520-foto-08095-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'era de l'Església era l'espai comú per batre del barri de l'Església. Fou arranjada l'any 2011. Les obres d'execució foren gestionades i finançades per l'Ecomuseu del Moianès. L'espai ha estat inclòs com una de les radials d'aquest museu dins de la comarca i està dedicat a l'explotació dels recursos animals. Un plafó informatiu explica el projecte i la seva funcionalitat. L'altre plafó fa referència als greus incendis que cremaren en alguns dels municipis de la comarca l'any 2003, Granera inclòs. El banc de pedra està format per dos grans blocs de pedra rectangulars que sostenen el basament d'un altar de l'església de Sant Martí, que probablement fou destruït durant la guerra Civil. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 82521 | La Nena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena | <p>NAVINÉS, Jordi (2007). 'Els nostres artistes'. La Granària, 13, p. 16-17. 'IV Firartesania de Granera'. La Granària, 13, p. 10. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9858 (Consulta: 27-04-2019). Http://www.granera.cat/ (Consulta: 27-04-2019).</p> | XXI | <p>Escultura aïllada situada al mirador del Cucut, a l'entrada al barri del Castell. Es tracta d'una escultura de bronze que representa una figura femenina infantil de tamany real. Porta un vestit de tirants i els cabells recollits amb una cua. Està recolzada damunt d'un mur de pedra amb el coronament inclinat a mode de balcó, i assentada damunt d'una peanya de pedra. L'escultura mira cap a ponent, on hi ha unes grans vistes del terme.</p> | 08095-185 | Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell | 41.7275600,2.0593300 | 421764 | 4619956 | 2007 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82521-foto-08095-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82521-foto-08095-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mª Antònia Tomàs Sanleandre | L'escultura fou inaugurada dins dels actes de la IV Firartesania de Granera, celebrada el mes de maig de l'any 2007. És obra de l'escultora local Mª Antònia Tomàs Sanleandre. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 82522 | Placa del carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Placa situada a la façana de llevant de la casa de cal Tiana, orientada al carrer del Castell. Està formada per una única rajola vidrada de color blanc, encastada a la part superior del parament i amb la inscripció 'CALLE DEL CASTILLO' de color negre.</p> | 08095-186 | Carrer del Castell - Barri de Baix | 41.7283500,2.0591500 | 421750 | 4620044 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82522-foto-08095-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82522-foto-08095-186-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-02-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És una de les plaques d'època franquista que es conserven a la població. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 82523 | Placa del Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-nou | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Placa situada a la façana de ponent de la casa de cal Vila. Està formada per una única rajola vidrada de color blanc, encastada a la part superior del parament i amb la inscripció 'CALLE NUEVA' de color negre.</p> | 08095-187 | Carrer Nou - Barri de Baix | 41.7305800,2.0627100 | 422049 | 4620288 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82523-foto-08095-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82523-foto-08095-187-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És una de les plaques d'època franquista que es conserven a la població. | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 82524 | Serra del barri del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-barri-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XX | <p>Serra aïllada situada al bell mig de la zona d'aparcament dels restaurant l'Esclopet, a la banda de ponent de l'edifici. Es tracta d'una serra de ferro per treballar la fusta, formada per dues grans rodes superposades i unides per un braç arquejat, que també sosté la taula utilitzada per sostenir les peces que calia tallar o bé treballar. Al bell mig del braç arquejat hi ha el nom en relleu de l'empresa comercialitzadora: 'MENNA CLARAMUNT / SABADELL-ESPAÑA'. En l'actualitat, la serra està anclada damunt d'un basament rectangular bastit amb pedra, maons i ciment.</p> | 08095-188 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>Va ser la primera serra elèctrica per treballar la fusta que va existir, aproximadament a principis del segle XX. Tipologicament es tracta d'una serra de cinta. En origen era propietat de la masia de La Riera. Fou col·locada pel sr. Pere Genescà al seu emplaçament actual.</p> | 41.7289200,2.0588200 | 421723 | 4620107 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82524-foto-08095-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82524-foto-08095-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82524-foto-08095-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 82525 | Banc del barri de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-del-barri-de-lesglesia | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Banc de pedra aïllat situat davant la façana principal de l'església parroquial de Sant Martí. Està format per una gran llosa de pedra rectangular, assentada damunt d'un petit mur que delimita la terrassa davantera del temple. Aquest mur està bastit amb grans blocs de pedra rectangulars, superposats en dues filades. La llosa que fa de seient presenta un encaix rectangular al bell mig de la peça.</p> | 08095-189 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Es tracta del basament d'un altar de l'església de Sant Martí reaprofitat com a banc. És força probable que l'altar fos destruït durant la guerra Civil, quedant a la intempèrie durant molts anys. Fa un temps fou col·locat al seu emplaçament actual.</p> | 41.7252600,2.0571900 | 421583 | 4619702 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 82527 | Placa del Casal de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-casal-de-granera | <p>'Notícies de Granera. Acte d'inauguració del Casal de Granera'. La Granària, 27, 2011.</p> | XXI | <p>Placa rectangular de fusta treballada i ornamentada, que està formada per dos gravats diferenciats: el nom de l'edifici i la representació d'una figura femenina, que sosté l'escut de Granera en una mà. Amb l'altre braç assenyala el nom de la construcció. La placa també inclou dues plaques metàl·liques encastades i gravades. La més gran fa referència a la refoma del Casal i dóna les gràcies a l'Associació Recreativa de Granera i als seus socis fundadors. Està datada el mes de juliol del 2011. La petita, en canvi, fa referència a la inauguració de la reforma per part de l'Honorable Conseller sr. Josep Lluís Cleries.</p> | 08095-191 | Camí de la Clota, s/n - Barri del Castell | <p>La placa és obra de l'artista Fernando Mas Autillo i commemora les obres de rehabilitació i reforma del Casal de Granera, inaugurat el mes de juliol de l'any 2011.</p> | 41.7283700,2.0600500 | 421825 | 4620045 | 2011 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82527-foto-08095-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82527-foto-08095-191-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fernando Mas Autillo | 119|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 82528 | Gegants de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-granera | <p>LAGLERA, Ascensi et al. (1998). Gegants del Vallès Oriental. [Granollers]: Consell Comarcal del Vallès Oriental, p. 84-86. 'La nova geganta de Granera'. La Granària, 17, 2008. NAVINÉS, Jordi (2008). 'Com ha estat feta la geganta 'Palmira''. La Granària, 18, p. 11-18.</p> | XX-XXI | <p>Parella de gegants de grans dimensions, que fan referència a diversos aspectes de la història del municipi. Els gegant original s'anomena Baró Asler. Té una alçada de 2,30m i un pes de 45 kg. Està fet de pasta de paper (el bust i les mans) i fusta (estructura). El seu rostre és asimètric i va vestit amb una cassaca vermella, amb puntes blanques a les mànigues i el coll. També porta un trident en una de les mans. La geganta es diu Palmira i està formada per una estructura de fusta, amb els braços i el cap articulats mitjançant cables i politges. El seu cos està fet amb xarxa metàl·lica de galliner i una capa de paper de diari encolat i pintat. La geganta porta un vestit d'època, una bossa d'herbes remeieres a la cintura i un collaret daurat amb l'escut de Granera. En darrer terme també hi ha un capgròs que representa un drac, amb el morro de color verd i el coll vermell.</p> | 08095-192 | Camí de la Clota, s/n - Barri del Castell | <p>Els gegants de Granera ballen per la Festa Major anual i també en d'altres actes que s'havien organitzat al municipi, com per exemple la Firartesania (actualment ja no es celebra). El Baró Asler fou construït l'any 1976 per iniciativa del sr. Àlvar Vilaplana i l'Associació Recreativa de Granera. La roba fou confeccionada pels veïns del poble. Està inspirat en la famosa sèrie de dibuixos animats 'Mazinger Z', en concret en el baró Ashler, que tenia una meitat de la cara masculina i l'altra femenina . Es va estrenar l'1 de setembre de l'any 1976, dins dels actes de la Festa Major de Granera. Anava acompanyat per sis capgrossos actualment desapareguts. L'any 1992 va desfilar a la festa d'en Tallaferro i la Griselda de Castellterçol. La geganta Palmira fou construïda pel sr. Josep Maria Barnet i presentada en societat el 30 d'agost de 2008 al Casal de Granera. Els seus padrins són els gegants de Castellcir. La figura està dissenyada amb totes les comoditats per al portador: materials tous recobrint l'estructura de fusta i anelles metàl·liques lleugeres per evitar que trepitgés la roba. El seu nom fa referència a una antiga veïna del poble molt estimada i recordada, que coneixia molts remeis naturals i tenia una vocació altruïsta cap als malats.</p> | 41.7283700,2.0600500 | 421825 | 4620045 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82528-foto-08095-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82528-foto-08095-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82528-foto-08095-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 82530 | Col·lecció de Granera al Museu d'Història de Sabadell (MHS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-dhistoria-de-sabadell-mhs | <p>Font: fons documental del Museu d'Història de Sabadell. Http://museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del jaciment arqueològic de la Cova del Salamó, que es conserven als magatzems del Museu d'Història de Sabadell (MHS). Aquests materials es corresponen amb fragments de ceràmica informes, nanses, vores, petxines,fragments de fulla i esclats de sílex, quars i lidita. Alguns dels fragments ceràmics presenten decoracions amb cordons pessigats i aplicats, d'altres amb cordons curvilinis i incisions típiques epicardials, així com una tubular vertical del tipus de Montboló, datada dins del Neolític mitjà català. Destaca un ganivet de sílex cremat de secció trapezoïdal i una destral polida de tall encrostonat. En relació a aquesta destral, cal dir que no s'especifica si forma part del mateix jaciment o no (fou una recol·lecció). La datació establerta per aquests materials està compresa entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.).</p> | 08095-194 | Museu d'Història de Sabadell. Carrer de Sant Antoni, 13, Sabadell | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 79|78 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 82532 | Fons d'imatges digitals de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-digitals-de-granera | XIX-XX | <p>Fons d'imatges digital creat l'any 2012 i situat a l'ajuntament del municipi. Es tracta d'una compilació d'imatges creada amb la intenció de preservar i conservar les fotografies antigues existents, i que són de propietat privada, relacionades amb la població de Granera. L'arxiu integra més d'un centenar d'imatges de temàtica diversa en format digital, la majoria de les quals han estat cedides pels veïns del poble (els originals són digitalitzats i retornats als seus propietaris). No s'inclouen les imatges posteriors a l'any 1980.</p> | 08095-196 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | <p>La creació d'aquest arxiu digital fou una iniciativa del sr. Jordi Navinés.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82532-foto-08095-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82532-foto-08095-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel sr. Pere Genescà. | 119|98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 82533 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-granera | <p>Http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-granera [Consulta: 28-04-2109].</p> | <p>L'Arxiu Municipal de Granera integra el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. També aplega fons d'altres institucions. Conté bona part del patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. Aquesta informació es troba instal·lada en prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. Presenta un abast cronològic que va des del segle XVIII fins a l'actualitat. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1721), Hisenda (1719), Proveïments (1941), Serveis socials (1914), Sanitat (1910), Obres i Urbanisme (1909), Seguretat pública (1910), Serveis Militars (1882), Població (1856), Eleccions (1886), Ensenyament (1896), Cultura (1974) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1919). Alhora, també integra el fons del jutjat de pau (1863-2005) i el fons de la biblioteca i hemeroteca legislativa, les Reials Cèdules (1744-1849).</p> | 08095-197 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | 41.7253900,2.0574000 | 421601 | 4619717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La primera actuació arxivística d'aquest arxiu la va realizar l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, des del 18 d'octubre al 22 de desembre de l'any 2000. El 23 de juliol del 2004, l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 82534 | Goigs de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-cecilia-0 | <p>Font: fons documental de l'associació Amics dels Goigs.</p> | XIX | <p>'GOIGS EN ALABANSA DE LA GLORIOSA VERGE Y MARTIR SANTA CECILIA, que se venera en sa Capella situada en la parroquia de Granera, Bisbat de Vich': Puig al Cel sou collocada,/molt amada,/Cecilia de Cristo Esposa,/Ohiunos Verge gloriosa. Si als organs de Deu cantaban,/y sonaban/alabansas, y llohors/vostres entranyas, y Cor/també cantaban/las glorias al Criador;/ab tantas virtuts dotada/molt amada, (etc). Vostre Espós Valerià/inhumá/pensaba usant de rigor,/poder marxitar la flor,/que vos voliau/dedicar al Criador,/de un Angel foreu guardada,/y defensada, (etc). Almachio Jutge tirá/inhumá/vos demana los tresors/de vostre Cunyát, y Espós; sens reparo/li vareu respondrer vos/que al pobre los guardaba/que ell amaba, (etc). Ab foch una nit, y un dia/ab porfia/tormentaren vostre cos,/pero quedá tan lustrós/com lo dia,/tant blanch, casto, y hermós/fins que sou sacrificada/y degollada, (etc). Vostra vida tant hermosa,/y virtuosa/acabada en lo mon trist,/servireu á Jesucrist/pura y ditxosa;/santa com may se ha vist/en lo Cel sou collocada/y venerada, (etc). En temps de la malaltia/ab porfia/esperám tots alcansar,/que seréu particular/favor, y guia/perdó de Deu impetrar/essent esposa estimada/prensa amada, (etc). Als queus te per advocada/molt sagrada,/Cecilia de Cristo Esposa,/Ohiunos Verge gloriosa.// V. Difussa est gratia in labiis tuis. R. Propterea benedixit te Deus in aeternum.// OREMUS. Deus qui nos annua Beate Caecilie Virginis et Martyris tuae solemnitate laetificas: da, ut quam veneramur oficio, etiam piae conversationis sequamur exemplo. Per'.</p> | 08095-198 | Ermita de Santa Cecília | <p>Aquests goigs foren editats per la Impremta Valls de Vic entre els anys 1814 i 1888.</p> | 41.7255600,2.0616200 | 421952 | 4619732 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82534-foto-08095-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 82535 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-4 | <p>Font: fons documental de l'associació Amics dels Goigs. 'Sant Martí, patró de Granera'. La Granària, 4, 2004, p. 12.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DE SANT MARTÍ, Patró de la Parròquia de Granera (Bisbat de Vic): Puix el cel per Vós s'obria,/i el bon Déu us hi acollí:/Ajudeu-nos cada dia/gloriós bisbe Sant Martí. A Sabària, lloc d'Hongria,/Sant Martí, tot excel·lent,/es va escaure l'alegria/de vostre clar naixement./Vostre nom, des d'aquell dia,/els estels van confegir. Jovençá, tot el cor tendre,/rosa que s'ha esbadellat,/de la fe sabeu entendre/tot el misteri amagat. Així la preneu per guia/i així us mena a bon camí. Amb tot goig el vostre pare/una espasa us ha cenyit,/sou soldat, adesiara,/l'espasa us dóna neguit;/deixar-la, tan se valdria/si el portar-la us fa patir. ¡Quin matí de maltempsada!/Vós, a cavall, fredeluc,/se us apropa, mà allargada,/un vell captaire poruc./Espellifat, com patia,/tremolós i secardí!. Surt de la veina l'espasa,/la mà no us ha tremolat,/i tot seguit talla rasa/la capa per la meitat,/que vostra espatlla cobria/i la del vell va a cobrir. Caritat, caritat santa,/santa i dolça caritat,/quan escampes gràcia tanta/a Sant Martí n'has donat,/virtut que tot el guarnia,/virtut que mai no té fi. Per això, mitja nit closa,/Jesús us vé a fer costat,/i us diu la més bella cosa/que mai no haveu escoltat;/us diu que és Ell qui rebia/de vostra capa un bocí. Ell era el pobre captaire,/amor del vostre consol,/flor malmesa al tall de l'aire/d'aquell dia sense sol./Això la fe us acreixia/i el cor us omplí a desdir. I l'espasa abandonàreu,/bondadós vostre posat,/a la religió us donàreu,/pastor místic de ramat./¡Ai, de Vós qui en fugiria/si tan sabeu beneir!. Companyó de Sant Hilari,/vostra mare bategeu,/de la fe en un dolç desvari/fins tres morts ressuciteu./La mitra bé us escauria;/¡qui us la pogués oferir!. I us fan bisbe, ànima pura,/deu de blana humilitat,/i s'acreix vostra figura/quan la crossa heu agafat;/i en l'anell la llum destria/l'amatista amb l'or més fi. Nostra església de Granera/us ha pres per Sant Patró,/i en cada cor que us venera/us hi encenen un llantió,/que tot hora cremaria/si el viure no fos llanguir. Sant Martí, guiatge nostre,/no ens deixeu abandonats;/els nostres camps, nostre sostre/guardeu i els nostres ramats./Lliureu-nos de malaltia,/i assistiu-nos en morir. L'Excm. I Rdm. Sr. Bisbe de Vic, P. Joan Perelló Pou, concedeix 100 dies d'indulgència als qui resin o cantin aquests goigs'.</p> | 08095-199 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Es tracta d'una edició dels Amics dels Goigs datada l'any 1951. La lletra fou composada per Enric Cubas Oliver, mentre que la música és obra de mossèn Francesc Baldelló. Posteriorment se'n va fer una segona edició l'any 1969, per part de la impremta Altés de Barcelona.</p> | 41.7254000,2.0572300 | 421587 | 4619718 | 1951 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82535-foto-08095-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82535-foto-08095-199-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82536 | Fons documental de Granera a l'Arxiu Episcopal de Vic (ABEV) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-episcopal-de-vic-abev | <p>Font: fons documental de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. GALOBART I SOLER, Josep (2002). 'Els dos antics retaules majors de l'església parroquial de Sant Martí de Granera'. Modilianum, 27. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 43-56. GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 39, p. 12-14. GAMELL, Genís (2017). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. 'No pagar els deutes al 1613'. La Granària, 45, 2018, p. 14. ORDEIG I MATA, Ramon (2000). Diplomatari de la catedral de Vic. Segle XI. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, Arxiu i Biblioteca Episcopals, p. 359-361, 661-662. Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 06-02-2019].</p> | XI-XX | <p>Fons documental de Granera dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta de la documentació relacionada amb l'arxiu parroquial de Sant Martí de Granera i també el registre de Visites Pastorals efectuades a Granera, les quals tenen un abast cronològic entre els anys 1331 i 1857. La documentació de l'arxiu parroquial és la següent: llibres sacramentals de confirmacions (1586-1611) i matrimonis (1586-1854), vària sacramental (1587-1613), aniversaris i celebracions (1601-1802), llevadors de rendes (1740-1773), confraria del Roser (1648-1935), manuals notarials (1512-1745), capítols matrimonials (1646-1727), testaments (1574-1729), actes notarials (1541-1850), registres de documents (1801-1900) i vària notarial (1726-1826). També hi ha custodiades tres àpoques datades entre els anys 1672 i 1675, que estan relacionades amb la construcció del retaule major de Sant Martí de Granera. I, finalment, destaquen dos pergamins relacionats amb Granera datats al segle XI, i inventariats dins del fons del capítol de la catedral de Vic. Aquests documents estan datats als anys 1045 i 1074.</p> | 08095-200 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, Vic | <p>Relacionat amb l'arxiu parroquial de l'església de Sant Martí, cal dir que no hi ha cap tipus de documentació custodiada al temple, tot i que a l'ajuntament es guarden els llibres sacramentals des de l'any 1860 i fins a l'actualitat. Al mateix temps, la Consueta de Granera està dipositada a la sagristia de l'església parroquial.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82537 | Fons documental de Granera a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg.137, Reg. 3808; Perg. 469, Reg. 3483; Perg. 193, Reg. 3484; Perg. 483, Reg. 21345). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIV-XVII | <p>Conjunt de quatre pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Granera. Estan datats en els anys 1331, 1435, 158(·) i 1605 i fan referència a una àpoca i un rebut en concepte de lluïció. Resten dos dels pergamins per identificar encara. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals.</p> | 08095-201 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 82538 | Fons documental de Granera a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc | <p>ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (2014). 'Ingressos'. ANC. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37, p. 34. Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIV-XX | <p>Fons documental de Granera custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació està inventariada dins de 26 fons i col·leccions, entre els que destaca el fons del Llinatge Moixó-Marquesos de Sant Mori: plets civils entre el Reial Patrimoni i els senyors jurisdiccionals de Granera, datats entre els segles XVI i XVII. També cal destacar la presència de 18 pergamins sobre el mas La Manyosa de Granera, datats entre els anys 1353 i 1612 i instegrats dins de la col·lecció de pergamins de la família Oranías. Un altre fons que destaca és el fons de la Segona República de la Generalitat de Catalunya (Comitè d'Apropiacions, Direcció General de l'Administració Local i Junta de Seguretat Interior), datat entre els anys 1936 i 1939. En darrer terme cal mencionar els fons de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya (Governació, Política Territorial, Comerç i Turisme, etc), que són els més nombrosos, i el de la Fundació Concepció Rabell, vídua de Romaguera (que integra fitxes de les masies de Granera), així com algunes imatges de diversos elements del terme municipal, datades als anys 70 del segle XX, entre d'altres.</p> | 08095-202 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33, Sant Cugat del Vallès | <p>Els pergamins sobre el mas La Manyosa de Granera foren ingressats a l'arxiu l'any 2014.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Física | Modern|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 82539 | Fons documental de Granera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-de-la-corona-darago-aca | <p>Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Http://www.culturaydeporte.gob.es/archivos-aca/ca/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIII-XVIII | <p>Fons documental de Granera custodiat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La documentació està inventariada dins dels fons i les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIII i XVIII. Es tracta d'un total de 5 fons documentals: el fons de l'Arxiu Reial (Reial Cancelleria), on hi ha pergamins del temps de Jaume I (any 1263) i registres del regnat de Felip I el Prudent (es tracta de donacions, llicències i vendes relacionades amb Granera i datades entre els anys 1564 i 1587); el fons del Consell d'Aragó (col·lecció de lligalls datats entre 1605 i 1642); el fons de la Reial Audiència (1765-1847); el fons del Reial Patrimoni (censos i precaris del baró de Granera entre 1717 i 1756) i, finalment, el fons d'Ordes religiosos i militars (llevador de la sagristia de Sant Martí de Granera datat l'any 1557 i pertanyent al fons de la desamortització eclesiàstica).</p> | 08095-203 | Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. | 94|119 | 56 | 3.2 | 1760 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 82540 | Fons documental de Granera al SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-al-spal | <p>Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> | XX | <p>Fons documental de Granera custodiat a l'arxiu del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i està datada entre els anys 1915 i 1980. La documentació textual en suport paper està relacionada tant amb el castell de Granera (cartes, informes, factures, diligències, etc., entre els anys 1928 i 1975) com amb l'ermita de Santa Cecília i el seu cementiri (informes del seu estat de conservació, oficis, diligències, etc., entre els anys 1932 i 1971). També hi ha una quarantena d'imatges fotogràfiques relacionades, tant amb els dos edificis anteriors com amb algunes masies del terme, entre d'altres. Les imatges estan datades entre el 1915 i 1980.</p> | 08095-204 | Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Carrer Comte d'Urgell, 187, Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.