Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50855 | Bosc de les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-les-creus | http://sellares.blogspot.com.es/p/instagram.html Anònim (2015).'De Sant Salvador a la premsa mundial', Regió 7, (9 d'octubre 2015). MERINO, Olga (2015). 'Marc Sellarès: faig un ritual de dol al bosc cremat'. El Peródico (26 octubre 2015). | XXI | Intervenció artística realitzada per Marc Sellarès en una area de bosc afectada per l'incendi forestal d'Òdena del 2015, que també va afectar els termes del Bruc i Sant Salvador de Guardiola. L'artista de Guardiola Marc Sellarès hi ha portat a terme una iniciativa singular, tot transformant el bosc cremat en un cementiri metafòric format per un seguit de creus fetes amb els troncs dels pins calcinats. L'àrea objecte d'aquesta intervenció abasta un ampli espai situat vora la carretera de can Maçana (BP 1101) i de la urbanització de ca l'Esteve. La major part és dintre del municipi del Bruc però les primeres creus col·locades són dins el terme de Sant Salvador de Guardiola. Consta d'unes 600 creus, però està previst que acabi passant de les 800. Les creus oscil·len entre els 2 i els 10 metres d'alçada. Sellarès ha concebut aquesta intervenció com un 'ritual de dol' i com un 'acte d'amor vers la natura i el territori'. Inicialment l'àrea escollida es trobava més apartada, però va desplaçar-la perquè volia compartir aquest dol amb els 'espectadors' que serien els automobilistes que passen per la carretera. Després de la publicació en mitjans locals, la notícia d'aquesta iniciativa artística i de conscienciació social ha tingut ressò en mitjans de tot el món: Rússia, Lituània, Veneçuela, Panamà, Paraguai i Mèxic entre d'altres, i ha arribat fins i tot a ser portada de l'edició europea del 'The Wall Street journal'. En principi Sellarès es proposava aquesta actuació com una obra efímera, però davant la resposta de les administracions, que han manifestat que la volen preservar el màxim temps possible, ara es planteja com anirà evolucionant al ritme propi de la natura. | 08098-396 | Sector sud del terme municipal | Marc Sellarès Cots va començar aquesta intervenció poc després de l'incendi de juliol de 2015, concretament a l'agost, i durant els mesos següents la va anar ampliant en una àrea cada vegada més gran. El 6 de març de 2016 al Bosc de les Creus s'hi va rodar un videoclip del grup musical 'Scandal Jackson', i el cap de setmana següent va servir d'exterior per al rodatge d'un curtmetratge, juntament amb un carrer del nucli de Guardiola. També s'hi han fet diversos cursos de 'light painting' per part del fotògraf murcià conegut com 'el niño de las luces'. Marc Sellarès (Guardiola 1973) té un màster en creació artística i és llicenciat en Belles Arts, en l'especialitat d'escultura. Ha realitzat unes 150 accions, intervencions i exposicions, tant a Catalunya com a fora. Ha guanyat diversos premis, entre els quals 8 primers premis d'escultura, i té obra en diverses col·leccions, tant públiques com privades. De manera regular viatja a Kurdistan, Marroc, Palestina i Kósovo, entre d'altres països, per participar en projectes compromesos d'art contemporani. També és membre actiu de l'associació cultural La Guíxola, de Sant Salvador de Guardiola, estudiós en temes històrics i naturals, i especialista en les batalles del Bruc. | 41.6452300,1.7592100 | 396671 | 4611131 | 2015 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50855-foto-08098-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50855-foto-08098-396-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50727 | Monument commemoratiu dels Fargas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-dels-fargas | Anònim. Els Fargas. Salelles-Manresa (1710-1982). Edició familiar. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 108. FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 - 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa, p. 9-10. | XXI | Monument commemoratiu a la família Fargas, molt estretament vinculada al poble de Salelles. Està situat en una zona enjardinada al costat de la carretera d'accés al poble, prop del cementiri. Consisteix en una estructura de ciment que adopta la forma de tres pilars amb una cavitat central, una forma que recorda una mà amb tres dits aixecats. La part central té unes lletres metàl·liques que proclamen en nom 'Fargas' i una placa amb la següent inscripció: 'En record del Valentí, el Fèlix i l'Oleguer Fargas Brunet i de totes les nissagues Fargas d'arreu. Salelles, 2003'. | 08098-268 | Camí d'accés a Salelles | La família Fargas vivia a cal Sastre Nestet, de Castellgalí. A mitjan segle XIX els tres fills d'aquella casa, Valentí, Fèlix i Oleguer Fargas Brunet arriben a la parròquia de Salelles, on es fan una casa, treballen terres a parceria i compren a poc a poc algunes peces de terra. A la generació següent, els seus hereus es van quedar amb el patrimoni dels pares i els fills segons fundaren de nou una casa a Salelles mateix, sovint amb l'ajuda dels seus germans i parents, mentre que algunes filles es van emparentar amb els seus cosins. A la tercera generació el procés va ser similar. D'aquesta manera sorgia una nissaga de petits pagesos amb un entramat familiar molt ben travat. Així, de les cases primeres (cal Nestet, cal Fèlix i ca l'Oleguer) n'acabaran sorgint d'altres de noves, totes elles amb el nom de pila de qui les habitava: cal Fèlix de la Mina, cal Quico, cal Ramon, cal Pere, cal Joan, cal Lluís, cal Celdoni, cal Valentí, casa Nova de la Creu i cal Daniel. Algunes d'aquestes cases es troben situades a la parròquia de Salelles, però ja en terme de Manresa. El cas dels Fargas és un exemple de com famílies de petits pagesos, amb l'ajuda d'una estreta xarxa de solidaritats familiars i amb el seu esforç i treball tenaç, s'obren camí en una petita comunitat rural com la que formava la parròquia de Salelles, a la qual la nissaga dels Fargas ha estat estretament vinculada en els darrers 150 anys. L'any 1983 els Fargas van celebrar una primera trobada de persones portadores d'aquest cognom. | 41.7024600,1.7919200 | 399484 | 4617447 | 2003 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50727-foto-08098-268-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50538 | Barraca de pedra seca 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-45 | GUÀRDIA, Jordi. (2004). Memòria de l'excavació arqueològica realitzada en dues barraques de vinya (elements 8 i 10), en la zona de la variant de la carretera C-37 Igualada-Manresa, Tram II Castellfollit del Boix-Sant Salvador de Guardiola). Mem. Núm. 4972 PIERA, Marc. (2006). Control tècnic del desmuntatge, trasllat i restitució d'una barraca de vinya (element 10) documentada en el nou traçat de la C-37. Sant Salvador de Guardiola, Bages. Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume PLANS MAESTRA (codi 6085). | XXI | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Les mides són: 2 m a l'interior, amb murs d'un metre de gruix. Està feta amb blocs irregulars de pedra seca. L'alçada màxima és de 2,20 m. Té una porta de 1.40m d'alçada per 0.60m d'amplada. Al seu interior presenta un parell d'obertures cegues a mode de fresqueres. La coberta està formada per vàries filades de lloses de pedra planes. Per sobre d'aquestes lloses hi ha una petita capa de terra per impermeabilitzar la construcció. | 08098-79 | Parc del carrer Dr. Trueta, al polígon industrial de Salelles | Aquesta barraca va ser documentada en els treballs de seguiment arqueològic amb motiu de les obres de la carretera C-37 de Manresa a Igualada l'any 2004. Posteriorment es decidí desmuntar-la i traslladar-la a la seva ubicació actual. Es va identificar com a element 10. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Jordi Guàrdia i Marc Piera Teixidó. La reconstrucció de la barraca va anar a càrrec de Jordi Torras. | 41.6990400,1.7929300 | 399563 | 4617066 | 2002 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50881 | Font de la Plaça de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-salelles | XX | Font situada a la plaça de Salelles l'any 1994, que consisteix en una llosa de pedra vertical amb l'escut de Salelles gravat i una pica de pedra que té al seu interior una receptacle més petit. L'aigua raja d'un brollador metàl·lic amb polsador encastat a la llosa. El relleu és obra de l'escultor Esteve Pujol Chamorro, i reprodueix un escut de Salelles no oficial, dissenyat als volts de 1945 per Florenci Freixes. A la part central aquest emblema incorpora l'escut de Manresa (amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi), al costat esquerre hi ha unes espigues i, a la dreta, una mitra i bàcul de bisbe. Sobre les quatre barres hi ha el símbol de la muntanya de Montserrat i, a la part superior, la silueta de l'església de Salelles. | 08098-422 | Plaça de Salelles | 41.7016300,1.7859100 | 398983 | 4617361 | 1994 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50881-foto-08098-422-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Firma en un angle de la llosa: E. Pujol, 1994. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50553 | Monument al llinatge dels Masats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-llinatge-dels-masats | GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 421. MASACHS ALAVEDRA, Valentí (1979). Els Masachs o Masats al Bages -un llinatge sense història. Manresa. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 049). | XX | Monument commemoratiu dedicat a les diferents branques del llinatge dels Masats que es troba emplaçat a l'era de la casa pairal amb el mateix nom. Consta d'una base o pedestal de pedra de planta semi-circular sobre el qual s'aixeca una mena d'estela en forma d'estrella irregular revestida amb lloses de pedra. A la part frontal té encastades quatre plaques amb quatre escuts heràldics de llinatges medievals corresponents als cognoms 'Masachs, Masach, Masat i Massat'. A la part inferior té una làpida amb la següent inscripció: '4-10-1987. Constructor Pere Aznar Gargallo'. | 08098-94 | A la casa Masats (a l'era) | La Casa Masats és un mas d'origen medieval amb una llarga història. Des de l'any 1956 els Masats han celebrat periòdicament uns aplecs familiars on es retroben les diverses branques a la casa pairal. El present monument va ser construït per Pere Aznar Gargallo amb motiu d'una de les trobades, l'any 1987. | 41.6611200,1.7720800 | 397768 | 4612880 | 1987 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Pere Aznar Gargallo (constructor) | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50624 | Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-salvador-de-guardiola | Anònim (2015). L'escola (1880-1990): un segle de records. Reculls de la Guíxola, núm. 3. Cercle Cultural La Guíxola. Sant Salvador de Guardiola. | XX | Edifici construït l'any 1960 com a escola pública, i àmpliament reformat en anys posteriors, que actualment acull l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola. El conjunt és format per un cos central, de planta rectangular, amb diversos cossos de planta irregular a llevant i un cos rectangular a ponent (l'antiga casa dels mestres i actualment biblioteca), més un pati a migdia. El cos central només té planta baixa i és cobert amb teulada a un sol vessant, mentre que els annexos de ponent, situats en un terreny amb desnivell, tenen una planta inferior que acull magatzems municipals i altres dependències. L'edifici conserva ben clarament el seu caràcter d'arquitectura escolar, sense cap element especialment remarcable. A l'interior, les antigues aules s'han reconvertit en despatxos municipals. Exteriorment, les façanes principals que donen al pati combinen l'obra de maó vist amb grans finestrals. La part de llevant, obrada en forma de diferents cossos zigzaguejants, també presenta grans finestrals i persianes. | 08098-165 | Carrer de Dalt, núm. 19 (nucli urbà de Guardiola) | Aquest edifici s'inaugurà l'any 1960 com a nova seu de les Escoles públiques. Als seus inicis, constava de dos espais separats: un per als nens i un altre per a les nenes. El conjunt també tenia dos habitatges per als mestres (actual Biblioteca i local de l'associació La Guíxola). Ara és la seu de l'Ajuntament, però fins arribar a aquesta situació el consistori guardiolenc ha passat per molt diverses ubicacions. Es desconeix on era la seu del consistori en bona part del segle XIX i amb anterioritat. Ja al final d'aquesta centúria i durant bona part del segle XX va estar emplaçat als baixos de l'edifici núm. 15-17 del carrer de la Creu. També hi havia hagut dependències municipals a la casa del davant (núm. 16). L'edifici núm. 15-17 va acollir l'Ajuntament fins a mitjan de la dècada de 1970, quan es traslladà a les Escoles perquè en aquesta època el nombre d'alumnes havia disminuït molt. L'ajuntament ocupava l'ala esquerra de l'edifici. Al final de la dècada de 1980 diverses campanyes per promocionar la Guarderia i l'Escola, juntament amb l'increment dels habitants de les urbanitzacions, van fer que l'Escola tornés a guanyar volum. Aleshores es decidí construir un edifici nou per a l'Ajuntament, en una cantonada del carrer de la Creu. Mentre l'edifici no estava acabat l'Ajuntament es trasllada provisionalment a l'edifici de La Sala durant un període breu, fins que el 1987 s'inaugurava la nova seu. Així mateix, entre 1991 i 1992 s'aprofità per fer obres d'ampliació i millora a l'Escola. Finalment, l'any 2009 s'inaugurava un nou edifici molt més ampli per a l'escola, i des d'aquest moment les antigues escoles tornen a acollir les dependències de l'Ajuntament. El projecte arquitectònic va anar a càrrec de Jaume Espinal Farré. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 1960 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50624-foto-08098-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50624-foto-08098-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jaume Espinal Farré (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50589 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-1 | XX | Creu de pedra construïda amb motiu d'una Santa Missió de l'any 1954 i emplaçada al nucli urbà de Sant Salvador de Guardiola. S'assenta sobre un bloc de pedra, diferenciat de la resta, que l'aïlla del paviment. Al damunt, la creu consta d'un sòcol de planta quadrada, una base cúbica i, a la part superior, una creu llatina de secció quadrada. En una de les cares del bloc cúbic s'hi pot llegir la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ 14-XI-1954'. | 08098-130 | Avinguda de la Generalitat, cruïlla amb carrer de la Creu (nucli urbà de Guardiola) | Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Durant les dècades de 1940 i 1950 van tenir una important revifada i se'n van fer a moltes poblacions. | 41.6806100,1.7671600 | 397389 | 4615050 | 1954 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50589-foto-08098-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50793 | Trinxeres de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-la-guerra-civil | XX | Algunes de les trinxeres es troben mig esfondrades. | Conjunt de petites trinxeres fetes el dia abans que les tropes franquistes entressin a Sant Salvador de Guardiola, el 24 de gener de 1939. Es troben situades vora la Pòpia del Montgròs, que és el cim més alt del terme, i l‘inici de la serra de Gallcanta. Des d'aquí es té una bona vista del poble de Guardiola i de can Miralda, el mas on hi havia aquarterades les tropes republicanes. Hem pogut identificar un total de cinc trinxeres, situades en dos sectors pròxims: tres més al sud, pròximes a la Pòpia del Montgròs (trinxeres 1, 2 i 3), i dues més al nord (trinxeres 4 i 5). Probablement, però, n'hi ha algunes més. Es tracta de trinxeres petites i de construcció precària, ja que van servir una sola nit. Consisteixen en un senzill amuntegament de pedres tot formant un petit muret de planta més o menys corba. Les trinxeres es troben a una distància regular entre elles, d'uns 40 metres de separació, i segueixen més o menys la mateixa cota. Les tres del sector meridional es troben a uns 645 metres d'altitud. Les dues del sector nord es troben a una cota d'uns 620 metres. | 08098-324 | Pòpia del Montgròs i serra de Gallcanta | A partir del 22 de gener de 1939 les tropes franquistes van entrar al Bages procedents de Calaf i van ocupar Castelltallat, Fonollosa, Aguilar de Segarra, Rajadell... El dia 24 van entrar a Sant Salvador de Guardiola, des d'on van preparar l'assalt a Manresa per la carretera d'Igualada. A Guardiola les tropes republicanes es trobaven aquarterades a can Miralda, una masia amb una situació dominant ja que en època medieval havia estat el castell. | 41.6892800,1.7315900 | 394443 | 4616055 | 1939 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50793-foto-08098-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50793-foto-08098-324-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès Cots.Coordenades UTM de totes les trinxeres. Trinxera 1: 394437;4616009. Trinxera 2: 394443;4616055. Trinxera 3: 394449;4616122. Trinxera 4: 394632;4616495. Trinxera 5: 394640; 4616559.***tinc el dubte si hauria de ser element arquitectònic o jaciment arqueològic | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50856 | Mort de la Guerra Civil prop de La Botiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mort-de-la-guerra-civil-prop-de-la-botiguera | XX | En aquest indret, a la cuneta de la carretera vella d'Igualada (C-37 z) al km. 86,2, prop de la casa de la Botiguera, hi van trobar un home mort poc després de finalitzada la Guerra Civil de 1936. Diferents testimonis afirmen haver vist el difunt tirat a la cuneta, el qual després va ser enterrat al mig del camp. Era un home de mitjana edat, força alt, vestit de paisà, amb bótes i jaqueta. A partir de diverses font orals, s'ha pogut identificar com un veí de la masia de cal Miquel, de Castellfollit del Boix, el qual durant la guerra era el cap del Comitè Revolucionari del poble. No tenia fills; només una germana. Anys més tard, un familiar va visitar aquest indret i el va reconèixer com el lloc on el difunt estava enterrat, però ni llavors ni en el moment dels fets els familiars van voler que fos enterrat al cementiri. Segons testimonis de la casa de la Botiguera (propietaris del camp) el lloc on hi havia l'enterrament estava marcat amb unes pedres i no es llaurava. | 08098-397 | 41.6828100,1.7637900 | 397112 | 4615298 | 1939 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50856-foto-08098-397-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons diversos testimonis, durant els anys de la guerra es va trobar un altre mort en un lloc proper: al viver que hi ha prop de la Font Nova.Informació oral facilitada per Marc Sellarès Cots, Pere Sellarès Llobet (Peret de cal Nen), Ester Martín (de La Botiguera) i Sr. Antonio (de cal Ton Muset, Castellfollit del Boix). | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50722 | Cal Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluis-0 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 045). | XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que ha conservat la tipologia i els volums originaris. El conjunt és format pel cos residencial més diversos coberts que formen un clos tancat. L'habitatge és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, i disposa de planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una construcció austera, sense elements d'especial interès. La façana principal, encarada a migdia, es distribueix mitjançant tres obertures a cada planta disposades regularment, en el primer pis amb un ampli balcó de construcció més recent, sostingut per dues columnes que fan de porxo. Sota el porxo hi ha el portal principal de la casa. En la resta de façanes les obertures tenen una disposició més irregular. Actualment els murs són arrebossats i pintats. A la part posterior es conserven sis tines. A l'altra banda, al costat sud, la casa té adossats diversos coberts antics, amb base de pedra i sobrealçats amb maó. A la dècada de 1960 es construí una granja al costat de llevant. | 08098-263 | Parròquia de Salelles | Antigament les terres on s'ubica aquesta casa eren conegudes amb el nom de les Guitardes, pertanyien a la Rectoria de Salelles i eren administrades per la cas de cal Tatjé. Posteriorment la finca s'unificà i quedà en mans del mas Suanya. El fundador d'aquesta casa fou Lluís Codina Arnau, avi de l'actual propietari. Era el germà petit de la família de cal Sastre, de Salelles. L'any 1922 es va assabentar que el propietari del mas Suanya estava poc interessat en aquestes terres i les volia vendre. El comprador de la finca de les Guitardes era Josep Balaguer Martí, del mas Suanya, ja en terme de Manresa. Altres parts de la finca les van comprar els amos del mas Calvet i de l'Enric de la Serra. L'any 1922 Lluís Codina es posà en contacte immediatament amb l'apoderat de la venda, que era Joan Farreras Permanyer (de la masia de les Farreres). Després d'unes llargues i complexes negociacions, Lluís Codina com a representant dels pagesos de Salelles, va aconseguir arribar a un acord col·lectiu mitjançant el qual els parcers que treballven les diferents parcel·les van poder accedir a la propietat. En els anys posteriors molts d'ells van construir-hi petites casetes que actualment formen part del veïnat dispers de Salelles (FARGAS, 2012: 163-170). L'any 1926 Lluís Codina va construir una tina en aquest indret i l'any següent aixecà la casa. Les tines van funcionar poc temps a ple rendiment, ja que el mateix 1926 es fundava la Cooperativa de Salelles i des d'aleshores l'elaboració del vi es va portar a fer en aquest celler. La filla i pubilla de Lluís Codina fou Teresa Codina Comellas, que es casà amb Joaquim Fargas Font. | 41.7032300,1.7854400 | 398946 | 4617540 | 1927 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50722-foto-08098-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50722-foto-08098-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50722-foto-08098-263-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana de llevant: 'LL C. Any 1927'Informació oral facilitada per Josep Fargas Codina i Rosa Fargas Codina. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50770 | Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 051). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 149. | XX | Casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat el volum i la tipologia originàris. Forma part de la parròquia de Salelles i es troba situada a l'esplanada que s'estén al nord d'aquest nucli de població. Està formada per una construcció allargassada amb tres cossos diferenciats, fruit de l'ampliació en diverses fases des de la part de llevant, on es troba el cos originari, cap a ponent. El cos residencial originari era de planta quadrada i més tard s'eixamplà lleugerament per la part posterior. Consta de planta baixa més pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Els murs són de pedra, arrebossats i, a la part davantera, pintats de blanc. Es tracta d'una construcció popular senzilla, amb una distribució de tres obertures simètriques a la façana principal. L'accés es fa per una escala que condueix directament a una terrassa situada al primer pis. L'interior, que disposa a la planta baixa d'un petit celler i antigament també estable, ha conservat els embigats de fusta i en general la tipologia constructiva tradicional. El cos intermig, d'una alçada lleugerament superior, és de planta quadrada i té un cobert adossat a la part posterior. Presenta la particularitat d'uns grans finestrals al pis central, ja que va ser concebut com una galeria-cosidor. El cos residencial de ponent és una obra ja molt recent. Darrera la casa hi ha un interessant pou que serveix encara per regar els horts i proporciona també aigua per a ús domèstic. És d'una gran amplitud i fondària, i a l'interior conserva una bomba antiga que ja no funciona. | 08098-301 | Parròquia de Salelles | Aquesta casa fou construïda per Lluís Casals Centelles l'any 1924. Era fill de Mateu Casals (i d'aquí ve el sobrenom de la casa) i estava casat amb Conxita Vendrell. Anteriorment aquesta família vivia com a masovers en una casa a la finca del mas Suanya, en terme de Manresa, en el lloc conegut com el Pla de Maria. Avui s'hi conserva una casa mig ensorrada amb el nom de Cal Mateu Vell. Uns anys abans, el 1922, la família s'assabentà que els propietaris del mas Suanya venien la gran finca que tenien a Salelles, coneguda amb el nom de les Guitardes, als diferents parcers que la treballaven. Els Casals van aprofitar l'ocasió i s'afegiren a l'acord col·lectiu per la venda dels terrenys, el qual es troba a l'origen d'un bon grapat de cases que es van construir aquest anys escampades entorn del nucli de Salelles. Lluís Casals va ser un dels fundadors del Celler Cooperatiu de Salelles. El seu fill, Mateu Casals, va continuar treballant la terra, especialment una bona extensió de vinya que conservava en terrenys de l'antiga masoveria del Suanya. També va treballar uns anys al Celler Cooperatiu, on feia funcions d'enòleg. Després de la Guerra Civil, entorn de 1947, va fer construir el cos intermig de la casa, que havia de ser un habitatge per la seva única filla: Aurèlia Casals Tomàs. Ella i els seus descendents són els que encara avui habiten la casa. Entorn del 1999 es construí un nou habitatge a ponent, edificat sobre uns antics galliners que tenien dos pisos d'alçada. | 41.7071000,1.7874300 | 399118 | 4617967 | 1924 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50770-foto-08098-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50770-foto-08098-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50770-foto-08098-301-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Aurèlia Casals Tomàs. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50803 | El Puig o Casa Nova del Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-o-casa-nova-del-brunet | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 067). | XX | Casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat parcialment els volums i la tipologia originàries, tot i que substancialment alterada per reconstruccions recents. Tot el conjunt queda tancat dins d'un clos. El cos residencial es troba a l'angle nord-oest i és de planta rectangular, amb coberta a un sol vessant, tot i que antigament era a dos vessants. Consta de planta baixa més un pis. La construcció originària era de pedra, però s'hi ha aixecat les golfes amb obra de maó per aconseguir guanyar un pis. La façana principal, encarada a migdia, és arrebossada i pintada de blanc, i conserva un antic portal de fusta. A llevant la casa té adossat un antic cobert i, al costat nord, una altre de construcció molt moderna i fet de maó, però que conserva al seu interior diverses tines. En total la casa té set tines quadrades. Aïllada de la casa, al costat sudest, hi ha una antiga pallissa que s'ha habilitat com a vivenda. La meitat d'aquest cos disposa d'una planta i l'altra meitat de dues. Al sud-oest, entre la pallissa i una piscina, trobem un altre cobert. | 08098-334 | Sector est del terme, prop del mas Brunet | Aquesta casa es va construir durant la verema de 1924. Era propietat del masover del mas Brunet, el qual es troba molt proper, i d'aquí ve el nom de Casa Nova del Brunet. Els actuals propietaris van adquirir la casa entorn de 1960 i li han donat el nou del Puig. Precisament molt a prop d'aquí hi ha les ruïnes del mas Puig de l'Escuder, d'origen medieval, però que no té cap vincla amb aquesta casa moderna. | 41.6713400,1.7896200 | 399244 | 4613994 | 1924 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50803-foto-08098-334-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50628 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-0 | GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 426. | XX | Habitatge i part de les naus en estat precari. | Antiga fàbrica tèxtil de Sant Salvador de Guardiola, formada per tres naus de planta rectangular que inclouen l'habitatge que ocupava el director de la fàbrica. Es tracta d'un edifici representatiu de l'arquitectura fabril de principis i mitjans del segle XX, sense elements d'especial rellevància. La nau més antiga és la que es troba al nord: una construcció d'una sola planta amb coberta a dues aigües que a la façana lateral conserva uns típics finestrals dobles, protegits exteriorment per reixes de ferro. Entorn de 1948 el conjunt s'amplià amb dues naus noves, lleugerament més llargues i altes. El conjunt es va tancar amb una capçalera a llevant, formada per una façana de maó que unifica les tres naus. A l'angle nord-oest la casa del director s'aixeca en part sobre la primera nau, amb un pis damunt seu, i també amb un cos adossat de tres plantes que sobresurt. Es tracta d'un habitatge característic dels anys quaranta o cinquanta, amb una tribuna en voladís que té un petit terrat al damunt. Una part de l'habitatge va ser reconstruït després de patir un incendi. La façana principal, a ponent, és formada per la casa, la primera nau, que conserva el portal originari amb un finestral a banda i banda, més les dues naus següents, amb grans portals metàl·lics moderns. Al davant té un pati més o menys enjardinat i, en un costat, un pou d'aigua. Segons sembla, es tracta d'un pou força profund però que no va arribar a trobar aigua. | 08098-169 | Carrer de la Indústria, s/n (nucli urbà de Guardiola) | A principis del segle XX l'arribada de l'energia elèctrica va permetre que molts pobles que fins aleshores havien quedat al marge del procés d'industrialització perquè estaven lluny dels principals cursos fluvials poguessin acollir les primeres fàbriques. Esteve Mercadal Monconill, el propietari de la casa anomenada cal Pujolar Vell, situada a l'actual carrer de la Moreneta, era un home emprenedor que feia de pagès i també de prestamista. Segons fonts orals, ell va fer construir la primera nau de la fàbrica en terrenys de la seva heretat, molt a prop de la casa. L'industrial Sr. Balleset hi va instal·lar una fàbrica de teixits, que va obrir l'any 1922 i va funcionar fins el 1935. Després de la Guerra Civil l'industrial Miquel Blàvia Pallarès va recuperar les instal·lacions, reconvertides en fàbrica de gases. Entorn de 1948 el recinte es va ampliar amb les dues noves naus situades al sud. Fins que no van estar enllestides durant un temps van funcionar alguns telers de la fàbrica a l'edifici de la Cooperativa. Els anys cinquanta i seixanta van ser el període àlgid. La fàbrica tenia 44 telers i donava ocupació a un bon nombre de dones, que treballaven en dos torns. Moltes eren noies immigrants vingudes amb les seva famílies d'Andalusia, i algunes es van casar amb joves del poble. El propietari de la fàbrica s'encarregava de trobar cases al poble perquè s'establissin aquestes famílies nouvingudes. La fàbrica va tancar les portes entorn de la dècada de 1980. Actualment una part de les naus acull magatzems municipals, mentre que l'habitatge resta abandonat. | 41.6809600,1.7703200 | 397653 | 4615085 | 1922 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50628-foto-08098-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50628-foto-08098-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Valentí Alsina i per Elvira Cots Mercadal. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50469 | Pont de ca l'Isidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lisidro | CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1991). 'Transports i comunicació', a Història de la ciutat de Manresa (1900-1950). Caixa d'Estalvis de Manresa, vol. I., p. 181-204. GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, p.14-19. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). TORRAS RIBÉ, Josep M. (1991). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona, Rafael Dalmau Editor. | XX | Pont de la carretera vella d'Igualada (C-37 Z) sobre la riera de Guardiola, situat poc després del Km 87 d'aquesta via, vora la urbanització del Calvet. La tipologia constructiva és la mateixa que els altres ponts de la zona, tant els de la carretera de can Maçana com els de la carretera d'Igualada, ja que tots van ser construïts a la mateixa època (el 1916 els primers i el 1920 els segons). El pont té una llargària d'uns 40 m i consta de tres arcs escarsers, amb les voltes formigonades. Els dos pilars són de planta oval i estan rematats amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus disposats en filades més o menys horitzontals. La part superior ha estat eixamplada posteriorment per fer la carretera més ampla, encabir-hi un voral per a vianants i baranes metàl·liques. El pont està situat a la vora d'una esplanada adequada com a zona de pícnic al costat de la riera. | 08098-10 | Urbanització del Calvet. | El camí de Manresa a Igualada és molt antic i hi ha indicis per creure que té un origen romà. La primera referència documental és força reculada: l'any 978 es fa esment d'un gual a la riera de Cornet, poc més avall de la font del Calvet (GASOL, 1984: 16), i al segle XI n'hi ha altres esments. En època medieval i moderna era un dels camins rals del Bages, amb un itinerari més occidental que l'anomenat camí de Montserrat, que més tard va ser conegut com a carretera de can Maçana. Al principi del segle XIX, amb la transformació d'aquesta via en la primera carretera apta per al trànsit de carruatges al Bages, la carretera de can Maçana va guanyar protagonisme i es convertí en la principal comunicació amb Barcelona, mentre que l'antic camí ral d'Igualada va esdevenir una via molt secundària (PIÑERO, 2013). L'itinerari era el següent: sortint de Manresa, el camí enfilava pel lloc conegut com Coll Manresa (actualment la Bellavista), passava pel mas del Xup, on travessava la riera de Rajadell i entrava a l'actual terme de Sant Salvador de Guardiola per la creu de Salelles. Passava pel poble de Salelles i descendia fins a trobar la riera de Guardiola, vora l'actual pont. A partir d'aquí tornava a coincidir pràcticament amb el traçat de la carretera. Continuava pel costat de ponent de la riera de Guardiola i la creuava a la resclosa que hi ha passada la casa del Calvet per dirigir-se cap al poble de Guardiola, que travessava pel carrer d'Igualada. Continuava per la casa de Comasua i pel coll de Gosèn cap a Maians, i després per Òdena fins Igualada. No és fins a principis del segle XX que el camí ral d'Igualada es transforma en una carretera moderna (l'actual C-37). En un principi es va adequar el tram entre Igualada i Maians. L'acabament per connectar amb Sant Salvador de Guardiola i amb la carretera de can Maçana no es va activar fins l'any 1916. Cal situar en aquest moment, doncs, la construcció dels ponts. El 1920, amb la carretera acabada, s'inaugurà la línia de transport regular en autobús per part de la companyia Hispano-Igualadina. | 41.6865800,1.7741700 | 397982 | 4615704 | 1919-20 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50469-foto-08098-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50470 | Pont de Comasua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-comasua | CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1991). 'Transports i comunicació', a Història de la ciutat de Manresa (1900-1950). Caixa d'Estalvis de Manresa, vol. I., p. 181-204. GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, p.14-19. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). TORRAS RIBÉ, Josep M. (1991). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona, Rafael Dalmau Editor. | XX | Pont de la carretera vella d'Igualada (C-37 Z) sobre la riera de Guardiola, situat al km 83,5 d'aquesta via, més o menys un km al N-E de la masia que té el mateix nom. Té unes dimensions mitjanes i consta d'un sol arc, sostingut per dues bases d'uns 8 metres d'amplada a banda i banda de la riera. L'aparell és fet amb grossos carreus disposats en filades més o menys horitzontals que formen els dos llenços d'angles arrodonits. L'arc és escarser i està reforçat amb una capa de formigó. La part superior ha estat eixamplada posteriorment per fer la carretera més ampla, encabir-hi un voral per a vianants i baranes de formigó. El pont està situat en un interessant paratge on la llera de la riera forma una gran codina, coneguda com les Escodines de Comasua. Adossada a la base del costat de llevant conserva restes d'una petita estructura de pedra i maó lligada amb argamassa. Té uns 4 metres de llarg i la part superior plana. No sembla que es tracti d'un pont o palanca anterior, ja que l'estructura s'entrega al pilar del pont i, per tant, és posterior. Tal vegada fos alguna mena d'instal·lació relacionada amb la riera o el pas d'un camí, malgrat que no es pot descartar del tot que correspongui a un primitiu pont, més estret. | 08098-11 | El camí de Manresa a Igualada és molt antic i hi ha indicis per creure que té un origen romà. La primera referència documental és força reculada: l'any 978 es fa esment d'un gual a la riera de Cornet, poc més avall de la font del Calvet (GASOL, 1984: 16), i al segle XI n'hi ha altres esments. En època medieval i moderna era un dels camins rals del Bages, amb un itinerari més occidental que l'anomenat camí de Montserrat, que més tard va ser conegut com a carretera de can Maçana. Al principi del segle XIX, amb la transformació d'aquesta via en la primera carretera apta per al trànsit de carruatges al Bages, la carretera de can Maçana va guanyar protagonisme i es convertí en la principal comunicació amb Barcelona, mentre que l'antic camí ral d'Igualada va esdevenir una via molt secundària (PIÑERO, 2013). L'itinerari era el següent: sortint de Manresa, el camí enfilava pel lloc conegut com Coll Manresa (actualment la Bellavista), passava pel mas del Xup, on travessava la riera de Rajadell i entrava a l'actual terme de Sant Salvador de Guardiola per la creu de Salelles. Passava pel poble de Salelles i descendia fins a trobar la riera de Guardiola, vora l'actual pont. A partir d'aquí tornava a coincidir pràcticament amb el traçat de la carretera. Continuava pel costat de ponent de la riera de Guardiola i la creuava a la resclosa que hi ha passada la casa del Calvet per dirigir-se cap al poble de Guardiola, que travessava pel carrer d'Igualada. Continuava per la casa de Comasua i pel coll de Gosèn cap a Maians, i després per Òdena fins Igualada. No és fins a principis del segle XX que el camí ral d'Igualada es transforma en una carretera moderna (l'actual C-37). En un principi es va adequar el tram entre Igualada i Maians. L'acabament per connectar amb Sant Salvador de Guardiola i amb la carretera de can Maçana no es va activar fins l'any 1916. Cal situar en aquest moment, doncs, la construcció dels ponts. El 1920, amb la carretera acabada, s'inaugurà la línia de transport regular en autobús per part de la companyia Hispano-Igualadina. | 41.6672500,1.7435000 | 395398 | 4613595 | 1919-20 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50470-foto-08098-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50470-foto-08098-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50471 | Pont de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-salelles | GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, p.14-19. OLIVERAS SAMITIER, Josep (1985). Desenvolupament industrial i evolució urbana a Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, cap. 2.4 'Les comunicacions', p. 48-53. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). TORRAS RIBÉ, Josep M. (1991). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona, Rafael Dalmau Editor. | XX | Pont de la carretera de can Maçana (BP-1101) sobre la riera de Guardiola, situat poc després del Km 13 d'aquesta via, prop del nucli de Salelles i de la urbanització del Genovès. La tipologia constructiva és la mateixa que els altres ponts de la zona, tant els de la carretera de can Maçana com els de la carretera d'Igualada, ja que tots van ser construïts a la mateixa època (el 1916 els primers i el 1920 els segons). El pont té una llargària d'uns 35 m i consta de tres arcs escarsers, amb les voltes formigonades. Els dos pilars són de planta oval i estan rematats amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus d'obra poligonal. A la part superior s'hi ha afegit modernament una barana metàl·lica. Abans que es construís el pont l'any 1916 en aquest mateix punt hi havia un gual per on es travessava la riera, del qual no en queda cap rastre. Al costat del pont hi ha un magatzem del servei de manteniment de carreteres de la Diputació de Barcelona, just al lloc on fins no fa gaire hi havia l'antiga caseta dels peons caminers. | 08098-12 | L'anomenat camí de Montserrat, amb un itinerari més meridional que el camí ral de Manresa a Igualada, es pot considerar l'antecedent de la carretera de Can Maçana. Està documentat ja al segle XVII, però el seu traçat era molt dificultós i accidentat, i tenia fama de ser un dels pitjors camins, cosa que va motivar múltiples queixes. Al segle XVIII, quan es van impulsar una xarxa de carreteres reials a tot Espanya, i molt especialment la de Madrid a Barcelona (actual A-2), es van fer importants obres de millora en aquest camí, que sovint utilitzaven els visitants il·lustres per accedir al santuari montserratí des de la banda de l'Anoia. La moderna carretera de can Maçana, que anava de Manresa al Bruc i permetia enllaçar amb la carretera reial, va ser el primer camí carreter del Bages i es convertí en la principal via de comunicació amb Barcelona, substituint l'antic camí ral de Coll de Davi. L'obra es va dur a terme entre els anys 1804 i 1835, amb un traçat que és pràcticament el mateix que l'actual. L'any 1873 aquesta carretera es va declarar provincial, ja que els municipis afectats tenien serioses dificultats per fer front a les constants obres de manteniment que comportava. Uns anys abans, el 1863 ja s'havien nomenat uns peons caminers encarregats de manera permanent del seu manteniment. Fins no fa gaires anys encara es conservava una caseta destinada als peons caminers just al trencall entre les dues carreteres. Al principi la carretera no tenia cap pont, i els cursos fluvials es passaven mitjançant guals. Segons conta en un projecte de la Diputació sobre 'puentes para suprimir los vados de las rieras de Guardiola y Rajadell', l'any 1914 es van construir els ponts sobre ambdues rieres: el de Salelles i el del Xup, ja en terme de Manresa (PIÑERO, 2013: 22). Pel que fa a l'itinerari del camí, és probable que inicialment passés pel poble de Guardiola i aquí es separés del camí d'Igualada, enfilant en direcció sud-est, potser pel camí de can Miralda o potser pel camí que passa pel raval de cal Parrot i va a parar a l'antic Hostalet del Brunet, i d'aquí seguiria cap al Bruc per un traçat similar a l'actual. A principis del segle XIX, en habilitar-se el camí carreter, es devia projectar un traçat nou més o menys similar a l'actual, passant per l'Hostalet del Brunet (una construcció d'aquesta època), per l'hostal de can Pinyot i cap al lloc on hi ha el pont de Salelles. Aquí el camí s'ajuntava amb el d'Igualada i enfilaria cap al poble de Salelles. En algun moment entre finals del segle XIX i començament del XX (possiblement el 1914, quan es van construir els ponts) es devia obrir el traçat totalment rectilini que transcorre per l'actual benzinera i polígon industrial, el qual ja apareix en el mapa de 1918. | 41.6956900,1.7886100 | 399198 | 4616699 | 1914 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50471-foto-08098-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50471-foto-08098-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50622 | Pont del Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-calvet | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 164. FERRER, Llorenç (1982). 'Genealogia de la família Soler i March. Aspectes sòcio-econòmics'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 33-37. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. | XX | En ruïna, pràcticament desaparegut. | Restes d'un antic pont que travessava la riera de Guardiola de camí cap a la masia del Calvet, situada a uns 100 m. Actualment en queden uns pocs vestigis just a l'inici d'un meandre i al costat també d'una corba de la carretera vella d'Igualada (C-37 z). El pont es mantenia dempeus fins l'any 2000, quan una riuada se'l va emportar. Segons les fotografies antigues, era un pont estret (no apte per a carruatges) format per dos arcs i amb una barana de ferro a la part superior. Avui en resten tan sols els fonaments del primer arc, situats al terreny en pendent vora la riera. S'hi poden veure uns poques filades d'un mur de maçoneria lligat amb morter, de 1,20 m d'amplada. A l'altre costat de la riera, entremig de la vegetació, queden restes d'un mur corresponent a la continuació del pont. Molt a prop, en aquesta riba dreta de la riera, hi havia el molí del Calvet, del qual actualment no se'n veu cap rastre. Aquest pont enllaçava amb l'antic camí ral de Manresa a Igualada, que tenia un recorregut similar a l'actual carretera. Entorn de 1920 aquest camí s'havia transformat ja en la carretera moderna. La zona al voltant de la riera i el camí fins la masia del Calvet es troben en un entorn de vegetació de ribera d'un gran interès. | 08098-163 | Fins ara el mas del Calvet no s'ha pogut relacionar amb cap dels noms de masos que estan documentats en època medieval. Al segle XVIII sí que apareix ja com a masia del Calvet, i era una de les importants. Des de principis d'aquest segle era propietat de la família Soler, blanquers de Manresa que tenien la casa principal al carrer Galceran Andreu i a Sant Salvador de Guardiola posseïen també el mas Graells. A mitjan segle XVIII el mas Calvet tenia una capacitat de 160 càrgues de vi, una oficina d'aiguardent i un molí fariner. Durant aquest segle els hereus van ser Joan Baptista Soler, Josep Soler Vilomara i Joan Baptista Soler Soler. Aquest últim era comerciant i industrial, i va morir el 1810, encara posseïdor dels dos masos (FERRER, 1982: 33-36). Uns anys després els Soler s'emparentarien amb els March, donant lloc a una de les famílies manresanes més notables en la qual hi trobem representants il·lustres com el polític i historiador Leonci Soler i March. En el cadastre de 1780 encara hi consta el molí fariner del mas Calvet, que és l'única activitat industrial registrada al municipi. Segons es pot apreciar en una fotografia antiga, al segle XIX la masia es devia ampliar amb un nou cos residencial. Llavors la casa tenia una capella, adossada al costat nord. A principis de segle XX continuava en poder dels Soler. Concretament, Leonci Soler i March va engrandir la finca comprant una part dels terrenys de cal Pinyot Vell (FARGAS, 2012: 164). Aquesta va ser una època d'esplendor i sembla que s'hi feien grans festes. Segons sembla, també s'hi feien reunions de sectors tradicionalistes i carlins. L'any 1906, segons consta en una fotografia, es va construir el pont que travessava la riera del Calvet i continuava per un camí particular que anava a parar a la font del Calvet, sota la masia. Aquest pont fou destruït per la riuada de l'any 2000. Leonci Soler i March va morir l'any 1932. Durant la Guerra Civil foren assassinats alguns membres de la família dels masovers d'aquesta masia. El següent propietari fou el fill de Leonci: Lluís Soler i Terol, doctor en medicina, dret i també dramaturg. Sembla ser que el seu fill va intentar ingressar-lo en una institució psiquiàtrica. Morí l'any 1958. Una mica abans, entorn de 1954, Narcís Torrentó, un gran propietari de Viver i Serrateix, va comprar el Graell i el Calvet. A la dècada de 1970 les dues finques es van vendre i la nova propietat va promoure, de manera il·legal, la gran urbanització anomenada del Calvet. A la dècada de 1990 es portà a terme la rehabilitació de la masia, que es trobava en estat de semi-ruïna. Des d'aleshores acull un centre de dia, CAP i casal cívic. | 41.6865300,1.7794300 | 398420 | 4615693 | 1906 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50622-foto-08098-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50622-foto-08098-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50726 | Creu de can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-batlle | XX | Creu de pedra emplaçada a la masia de can Batlle, en el que actualment és una zona enjardinada al sud-oest de la casa. Està formada per un pedestal de planta octogonal amb quatre graons. El fust de la creu també és de secció octogonal i comença amb un basament més ample. A la part superior té un capitell amb gravats i, al damunt, la creu, feta d'una pedra més blanca i col·locada recentment. | 08098-267 | Masia de can Batlle | Segons la inscripció, la creu devia ser constuïda l'any 1906 i el 1950 es devia restaurar. Entorn del 2010 va ser reposada la part de la creu pròpiament, ja que havia quedat malmesa a causa d'una tempesta. | 41.6911800,1.7610300 | 396896 | 4616231 | 1906 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al basament de la columna: 'SPES MEA IN COELO. ANY 1906'.Inscripció al basament de la columna: '19-9-50'. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50481 | Serps que mamen de les ovelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serps-que-mamen-de-les-ovelles | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. J.G. (1928). 'Folklore Comarcal. III supersticions', Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 125 (desembre, 1928), p. 252. | XIX | En un article del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages de l'any 1928 on es recullen diverses tradicions orals relacionades amb serps i l'alletament de les dones s'hi inclou un relat similar que, en aquest cas, té com a 'víctimes' les ovelles d'un ramat. Diu així: 'En l'any 1902, en el pla de roques de l'hostal de Coll d'Arbós de Guardiola, hi havia parat un remat molt gros que venia de pasturar per la muntanya. Un dels pastors havia tallat la llengua a una serp blanca de set pams i li treia el greix que portava, que per cert en tenia molt. En preguntar-li on l'havia morta i què en volia fer de la llengua i del greix, va respondre: la serp l'he morta allà quan mamava d'una ovella, que em va senyalar, i feia dies que seguia el remat: el greix el guardo per remei de molts mals i la llengua servei per a penjar-la al coll de les criatures que mamen i amb això no els costa de treure el dentat. La llengua de la serp les dones me la paguen a cinc pessetes i així és que val la pena que la guardi. En acabar aquest enraonament, continuà la conversa sobre diferents casos que havia vist com les serps bevien la llet de les ovelles, cabres i fins de les vaques (J.G., 1928: 252)'. És interessant constatar com, a començaments de segle XX, aquestes tradicions relacionades amb serps són plenament vigents, com també ho són els múltiples usos remeiers que es donava a les diferents parts d'aquest rèptil. | 08098-22 | Pla de les Roques de l'hostal de Coll d'Arboç | 41.6775500,1.7873400 | 399064 | 4614686 | 1902 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50788 | Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 069). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 36,37, 109, 150. FARGAS MORERA, Fèlix (2013). És la història d'un camió. Salelles. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans, situada a la parròquia de Salelles, que ha conservat molt bé el volum i la tipologia originàries. Es tracta d'una construcció senzilla, pràcticament sense cap tipus d'element ornamental, que adopta una planta allargassada a partir d'un cos residencial al qual se li han afegit ampliacions a banda i banda, així com dues rengleres de coberts, una a la part davantera i una altra a la part posterior, tot formant un clos tancat. El cos residencial principal és de planta quadrada, amb coberta dues aigúes, i disposa de planta baixa més uns pis i golfes. La façana principal, perfectament orientada cap a migdia, té una composició simètrica, amb tres eixos d'obertures, a la segona planta en forma de balcons. El portal és rematat amb arc escarser. Per la part posterior la casa té una altra porta que dóna accés directament a la primera planta, ja que la construcció està emplaçada en un terreny amb desnivell i per aquesta banda té una planta manys. Entorn dels anys 1940-50 la casa es va ampliar amb nous cossos a banda i banda i amb dues naus de tipologia fabril, situades als dos extrems de la construcció. La nau del costat de llevant, feta amb maó, presenta una coronament en forma de frontó esgraonat. A l'interior la casa ha conservat força bé la tipologia tradicional. La planta baixa semisoterrada s'ha convertit actualment en cava. Alguns dels elements arquitectònicament més interessants es troben als coberts. A la part posterior hi ha una construcció de pedra amb dues tines cilíndriques. Al seu costat s'hi ha adossat un gran cobert que acull les instal·lacions modernes del celler. A la part davantera de la casa hi ha un altre arrenglerament amb diferents coberts de pedra adossats, els quals ocupen una bona superfície. Antigament l'accés al recinte de la casa es feia per aquest costat. Adossat a la casa hi ha un pou de construcció més recent i, fora del recinte, l'anomenat pou de les heures, que és anterior a la casa i podria tenir una gran antiguitat. També hi ha dues sínies de tracció animal: una proveïa d'aigua la casa i l'altre els horts. A la casa es conserva una bona col·lecció d'utillatge agrícola antic; una part exposat a la zona enjardinada de l'entorn. | 08098-319 | Parròquia de Salelles | L'indret al voltant d'aquest casa és anomenat des d'antic com les Fonts Joanes. És un lloc on hi havia diferents afloraments naturals d'aigua i on també hi passa un torrent que, amb els anys, ha estat canalitzat i desviat artificialment del seu curs natural. Encara avui es conserva un pou, anomenat Pou de l'heura, que és anterior a la casa i molt antic, i que tradicionalment havia servit com a pou públic. Així doncs, les Fonts Joanes era un indret frondós, situat al costat de l'anomenat camí dels Sagraments, un lloc on s'hi solien fer festes i trobades. El mas Soler Fumat, situat prop de cal Tinet, ja en terme de Manresa i actualment desaparegut, tenia el domini d'aquestes terres. La casa, però, és una construcció de l'any 1898, i s'hi va començar a habitar a partir de 1903. La van fundar Francesc Fargas Playà, nascut a cal Nestet i fill de Valentí Fargas Brunet, que era el gran dels tres germans Fargas que van arribar a Salelles procedents de Castellgalí. Francesc era casat amb Dolors Tatjé Company, germana d'Anna Tatjé, que era la muller de Pere Tomàs, el fundador de la casa veïna de cal Pere. El fill i hereu de Francesc i Dolors, conegut com el Valentí de cal Quico, era casat amb Trinitat Morera Vila, de Marganell. Fou un gran impulsor del Celler Cooperatiu de Salelles. Valentí i el seu germà Fèlix van engrandir les terres de l'heretat i s'introduïren en el sector del transport. Primer amb carros, transportant fustes i graves per a la construcció i també per a les obres de les carreteres que en aquells anys impulsava la Diputació. Més tard van comprar un camió. Des de sempre la casa va tenir una gran dedicació envers el conreu de la vinya, especialment en èpoques més recents, quan es va acollir a un programa experimental impulsat per la Diputació de Barcelona. Joaquim Fargas Fargas, fill de l'actual propietari, va impulsar entorn de 1982 la marca del celler conegut com a Fargas Fargas. Va renovar les instal·lacions vitivinícoles i va ser dels primers a plantar les varietats de ceps internacionals. Avui Fargas Fargas és una marca de prestigi, inclosa dins la Denominació d'Origen Pla de Bages. | 41.7052100,1.7913700 | 399443 | 4617753 | 1898 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50788-foto-08098-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50788-foto-08098-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50788-foto-08098-319-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de fusta que hi ha a la porta del cos de llevant (i que originàriament corresponia al portal principal): 1898.Inscripció sobre la finestra del segon pis de la casa: 1903.Inscripció a la llinda de formigó de la nau lateral de maó: 1945. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50730 | Cementiri de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-salelles | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 94-98. TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit), p. 17, 33. | XIX | Cementiri de Salelles, situat al costat del camí d'accés al poble i actualment envoltat per un polígon industrial. Està format per un recinte tancat de planta quadrada que ha estat ampliat pels costats nord i est. El mur principal, que dóna a la carretera, té un senzill portal de punt rodó emmarcat amb pedra i és coronat per un frontó curvilini amb una làpida de marbre negre i una creu al capdamunt . La inscripció de la làpida diu el següent: 'Detura't oh caminant / i prega a Déu per nosaltres / si vols que després els altres / per tu facin un altre tant'. L'interior és ambientat amb quatre xiprers i té un altar amb una creu. Als costats hi ha les galeries de nínxols, distribuïts entorn del pati central. Un corredor lateral condueix als nínxols que s'han construït a la part posterior i lateral en l'ampliació. | 08098-271 | Camí de Salelles | El primitiu cementiri de Salelles era al costat de la façana principal de l'església. Després que el 1867 el bisbe corroborés les disposicions del govern que instaven a traslladar-lo fora del poble, la construcció del nou cementiri es va dur a terme el 1879, i el 2 de novembre d'aquest mateix anys es va beneir. Estava situat en un terreny cedit per l'hisendat Ramon Argullol, i aquesta elecció no va estar exempta de polèmica ja que alguns parroquians (majoritàriament els antics; és a dir, els feligresos de Salelles que formaven part de la parròquia amb anterioritat a la seva ampliació cap a territori de Manresa) no la veien amb bons ulls. El 1879 també s'aprovà el reglament per la possessió de nínxols. Els treballs de construcció del nou cementiri i l'exhumació de les restes de l'antic van costar 1.695 pessetes. Segons diu Mn. Llogari Torruella, sobre el portal del cementiri s'hi va col·locar una placa amb la següent inscripció: 'Ay! Detente, passatjant,/ I a Déu prega per nosaltres, / Si desitjas que los altres, / Per tu fassan altre tant.' Els anys 1960 la làpida es va canviar per la que hi ha actualment, amb un text pràcticament idèntic però escrit amb ortografia catalana actualitzada. | 41.7027500,1.7928000 | 399558 | 4617478 | 1879 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50730-foto-08098-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50730-foto-08098-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50696 | Capella de ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-ca-lesteve | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 031). | XIX | Capella situada a la masia de ca l'Esteve, integrada en la mateixa construcció compacta de la casa, concretament a la façana sud-est. Està formada per un cos de planta rectangular de petites dimensions, amb coberta a dues aigües. Exteriorment només és visible la façana principal on hi ha el portal d'accés. Es tracta d'una obra senzilla feta amb maçoneria. El portal és emmarcat amb llinda i brancals de pedra i, al seu damunt, té un senzill òcul de petites dimensions. L'element més curiós és el gravat que es troba a la llinda, que inclou unes lletres escrites amb una estranya grafia (a l'esquerra) i després la inscripció: '1872 C.P.· Davant de l'entrada té una mena d'atri descobert, amb una certa elevació respecte al terreny amb pendent que situa l'entrada de la capella al nivell del primer pis de la masia. A l'interior la nau és coberta amb volta escarsera. Tot l'interior es enguixat i conserva unes motllures simples en pilars i cornisa. No s'han conservat elements litúrgics. Actualment la capella és fora de culte. | 08098-237 | Masia de ca l'Esteve (urbanització de ca l'Esteve). | No disposem de cap notícia antiga sobre aquest gran mas que, per les seves característiques constructives, podria ser originari de l'època medieval o, com a mínim, dels segles XVI-XVII. En el seu llibre sobre el castell de Guardiola, Jaume Capdevila no el relaciona amb cap dels masos medievals. Les úniques referències concretes que en tenim són les inscripcions que conserva. En una de les portes hi consta l'any 1771. Segons una altra inscripció, la capella de la masia fou construïda el 1872 per algú que responia a les inicials 'C.P.' Ja al segle XX els propietaris eren de Barcelona i a la casa hi vivia un masover. Més recentment no hi vivia ningú i la persona que se n'encarregava era Josep Bacardit. Durant la dècada de 1930 i fins el 1948 aproximadament a la finca de ca l'Esteve s'hi va conrear palitre, una planta que s'utilitzava per fer insecticida TDT. Sembla ser que l'any 1936 una talla de fusta que provenia de l'església medieval de Sant Quintí, situada molt a prop de can Roca, es guardava a la capella de ca l'Esteve. En esclatar la Guerra Civil fou amagada en prevenció de que fos destruïda per la gent del comitè revolucionari de Guardiola, format per cinc treballadors de la carretera d'Igualada capitanejats per Nemésio Pérez Pérez. Un dia un home del poble, de cognom Vila, va trobar la talla amagada al bosc i la va lliurar als membres del comitè local que, suposadament, l'haurien cremada, tot i que del cert no se'n sap res. D'altra banda, el campanar de la capella de la masia fou destruït fa molt pocs anys. A partir de la segona meitat de la dècada de 1970 en les terres del mas s'hi va formar la urbanització de ca l'Esteve, que avui ocupa una superfície força àmplia. Entorn de 2012 s'ha establert a la masia el centre budista Kadampa, vinculat a l'organització internacional NKT-IKBU. Per tal d'adequar el conjunt s'han fet obres de rehabilitació que han estat executades amb molt bon gust i seguint un criteri respectuós envers la construcció tradicional. Actualment el centre ofereix un ampli programa d'activitats i també la possibilitat de fer-hi estades. | 41.6584700,1.7582500 | 396612 | 4612602 | 1872 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50696-foto-08098-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50696-foto-08098-237-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50642 | Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 070). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. Consta d'un cos residencial amb un petit cos més baix adossat a llevant i un cobert adossat a ponent (de construcció moderna) L'habitatge és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos i coberta a dues aigües. Actualment els murs són a pedra vista, però a la part baixa encara es conserven restes de l'arrebossat. La façana principal, encarada al sud-est, té un porxo de fusta de construcció moderna, tot i que antigament ja n'hi havia un de similar sobre dos pilars de maó. Sota el porxo hi ha el portal, rematat amb una senzilla llinda de fusta. La façana té una distribució regular de finestres (una a cada costat del portal i tres a cadascun dels pisos) les quals estan emmarcades amb maó i, algunes, tenen llinda de fusta. A la façana lateral s'hi ha obert algunes finestres noves, i a la façana posterior es conserven les originàries, de distribució més irregular. Rere la casa es conserva una antiga cisterna, reformada l'any 1940 segons una inscripció. Antigament aquesta petita cisterna estava coberta sota terra, ja que el nivell del sòl en aquesta part era més alt. La casa no conserva coberts antics ni rastre de cap tina. L'interior continua mantenint les característiques tradicionals, per exemple l'embigat de fusta. L'entorn de la casa es troba actualment enjardinat i amb diversos horts situats a un nivell inferior. | 08098-183 | Sector occidental del terme | Segons consta en el Registre de la Propietat, aquesta casa fou construïda l'any 1858 per un tal Ramon Gall. Era fill de la masia de cal Gall, propera però ja en terme de Castellfollit del Boix. En terres d'aquest mas l'hereu va cedir unes vinyes i terrenys per construir la casa. Ja a la segona meitat del segle XX, la casa va passar per diferents propietaris fins que entorn del 2003 la va comprar Carles Garcia, l'actual propietari, i posteriorment va portar-hi a terme importants reformes. | 41.6503300,1.7223500 | 393610 | 4611742 | 1858 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50642-foto-08098-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50642-foto-08098-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50642-foto-08098-183-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Camí d'accés restringit per una cadena.Informació oral facilitada per Carles Garcia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50570 | Ca l'Antònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantonia | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 001). | XIX | Casa adossada a cal Valentinet que forma part del nucli del Parrot. Es tracta d'una construcció de l'any 1850. Per tant, més moderna i amb un estil pròxim a les construccions fabrils que contracta amb la resta de cases del barri, més antigues i de tipus popular. Tot i que la seva planta és lleugerament trapezial, l'estructuració de l'edifici és perfectament regular i simètrica. La façana principal dóna a migdia i té una porta central i tres finestres simètriques a la part superior, amb una petita obertura de ventilació sota la teulada. La façana lateral dóna a la carretera i té dues sèries de tres finestres disposades regularment, les del nivell superior més grans. Tots els murs són arrebossats. La casa consta d'una planta semisoterrada més planta baixa. Pel costat de llevant, entre aquesta casa i la de cal Valentinet, hi ha dos porxos amb embigat de fusta. A migdia, a l'altre costat del carreró, té una construcció recent adossada a cal Bacrisa amb cobert fet de totxana on hi ha el garatge més un tram porxat que serveix de llenyer. | 08098-111 | Raval del Parrot (nucli) | El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. Aquesta casa la van construir el 1850 els propietaris de la casa veïna de cal Valentinet. | 41.6671900,1.7737200 | 397914 | 4613552 | 1850 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50570-foto-08098-111-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50545 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-3 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 081). | XIX-XX | Casa de pagès de planta rectangular amb coberts adossats al costat sud que configuren un espai tancat en forma trapezial. L'habitatge té coberta a dues aigües i consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal i el portal estan encarats a migdia i donen a un pati. Les parets són arrebossades i presenten pocs elements destacables. A la façana de ponent hi ha un petit balcó i una gran porta d'accés al pati de la casa, per on entraven els carros. Al costat de llevant hi ha una terrassa fruit d'una remodelació recent i un tancat amb un jardí. A l'interior, la planta baixa conserva les voltes de pedra del que havia estat el celler. El cobert de migdia és actualment un garatge però antigament havia servit per aixoplugar els carros, quan la casa feia funcions d'hostal. | 08098-86 | Raval de Coll d'Arbós | Pere Moncunill va ser qui va construir aquesta casa l'any 1821, segons consta a les escriptures, i el seu nom originari era cal Casetà. Com la resta de cases de pagès del sector de Coll d'Arboç, l'establiment es va fer en terres del mas Enric de la Serra, i fins fa poc encara pagaven un cens anual en espècies per cap d'any. Entorn de 1980 aquestes cases van fer una redempció conjunta dels censos per poder accedir plenament a la propietat. La casa havia fet funcions d'hostal, per bé que sense servei de pernoctacions. L'altre hostal de la carretera de can Maçana en terme de Sant Salvador de Guardiola era el del Brunet. Quan passaven les diligències feien els canvis de cavalls a l'hostal de can Maçana i, deien, que des d'allà els animals tornaven sols fins a cal Teixidor. Més endavant hi solien fer parada els transportistes de les agències, que deixaven els carros en el cobert de grans dimensions al costat del pati. Més endavant, cap a la segona meitat del segle XX, encara hi feien parada els pastors de la transhumància entre el Berguedà i Vilafranca. La família dels propietaris va passar per diverses generacions sense descendència masculina i els casaments de les pubilles van fer que s'anés canviant el nom. A la primera meitat del segle XX va entrar com a pubill Esteve Cots, el qual treballava amb un teler. D'aquí els noms de cal Cots i de cal Teixidor amb els quals s'ha conegut la casa. | 41.6797700,1.7875600 | 399086 | 4614933 | 1821 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50545-foto-08098-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50545-foto-08098-86-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Notícies orals facilitades per Pilar Parrot | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50879 | Llinda de ca la Marcelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-la-marcelina | XVIII | Una caixa de la instal·lació elèctrica forada parcialment la llinda. | Llinda de pedra d'un antic portal de la casa de ca la Marcelina, situada en un petit raval al final del carrer de Dalt. És de forma rectangular i consta d'un gravat central on, emmarcat en una orla, hi ha escrit l'any 1786. Al costat dret d'aquesta inscripció hi ha gravada la figura d'unes tisores, probablement en al·lusió a l'ofici de sastre de qui va construir la casa. El portal, amb brancals fets de carreus, està situat a la planta semi-soterrània i antigament constituïa l'accés principal a la casa. | 08098-420 | Ca la Marcelina (Carrer Rosa d'Abril) | Aquest petit raval, situat al final del carrer de Dalt i prop de l'anomenat 'Camí Missader' estava format per tres cases: ca la Marcelina (actualment molt reformada), cal Serra i cal Jepet. Ca la Marcelina té una inscripció del 1786 i és la més antiga de totes. La de cal Jepet té una inscripció de 1821. Possiblement, les altres dues, que són molt similars, tinguin el seu origen en aquest moment de principis del segle XIX. Igual que les cases del raval del carrer de Dalt, aquestes també estaven situades dins la propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat del camí era de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Segons sembla, les tisores de la llinda identificaven l'ofici d'un antic sastre que devia ser el que va construir la casa el 1786. En una altra inscripció apareix el nom d'un tal Angel(?) Puig, el qual es diu que 'féu fer la present obra' i que podria correspondre a aquest sastre. Les bigues del celler estan socarrades i, segons tradició oral, es deu al fet que durant les guerres napoleòniques els francesos van incendiar la casa, igual que van fer amb altres de l'entorn. Els habitants de la casa eren la família Vila, almenys des de tres generacions enrere. Josep Vila Seubas era el pare del darrer propietari. El sobrenom de la casa ve d'una iaia que es deia Marcelina. Segons expliquen, era molt coneguda perquè ajudava a tothom que podia. Durant la Guerra Civil en aquesta casa s'hi va instal·lar un destacament de soldats del bàndol franquista. | 41.6765300,1.7642800 | 397143 | 4614600 | 1786 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50879-foto-08098-420-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la casa es conserven restes d'una antiga llinda amb inscripcions: '[ANGEL] PUIG FEU FER LA PRESENT OBRA'.Informació oral facilitada per Olímpia Martínez. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50600 | Llinda de la casa del carrer Igualada, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-del-carrer-igualada-12 | XVIII | Llinda de pedra amb inscripció que es conserva com a testimoni a la façana de la casa del carrer Igualada, núm. 12. Està situada entre la porta d'entrada i el garatge d'aquesta casa totalment reformada. La llinda, de forma rectangular, té inscrit l'any 1777 amb les xifres intercalades a banda i banda d'una creu central, que té insinuada a la seva base la forma del mont Calvari. L'edifici va ser reformat l'any 1968, segons consta en una inscripció feta sobre el ciment de la façana. | 08098-141 | Carrer Igualada, núm. 12 (nucli urbà de Guardiola) | 41.6795100,1.7659200 | 397284 | 4614929 | 1777 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50600-foto-08098-141-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50657 | Cal Mas Ferrer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-ferrer-vell | XVIII-XX | Casa de pagès que forma part del nucli urbà de Guardiola situada, junt amb altres del mateix estil, al carrer de Dalt. Es tracta d'una construcció aïllada, emplaçada en un petit promontori a la part més alta del carrer. La casa ha conservat més o menys els volums originaris, tot i que exteriorment es troba força modificada. Està formada per un cos residencial de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Consta d'una planta semisoterrània, plata baixa i golfes. Per la part exterior no conserva elements d'especial interès: els murs han estat arrebossats amb ciment i les obertures són pràcticament totes fetes de nou. Té un petit cos adossat al costat sud i diversos coberts a la part posterior. | 08098-198 | Carrer de Dalt, núm. 60 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader' de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Segons documents conservats a la casa, cal Mas Ferrer Vell es va construir el 1770 i podria ser la primera del conjunt, emplaçada a dalt d'un turonet que domina la zona. | 41.6773600,1.7653700 | 397235 | 4614691 | 1770 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50657-foto-08098-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50657-foto-08098-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50657-foto-08098-198-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50842 | Fita de terme 6 entre Sant Salvador de Guardiola i Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-6-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-rajadell | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. | XVII | Inscripció en una roca que en el projecte de replantejament de la demarcació entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell es reconeix com a fita de terme, identificada com la número 6. Està situada a la divisòria de la serra de la Melera, en el punt on passa a dir-se serra de Gallcanta, a uns 130 metres al sud-oest del portell del Rauric. Consisteix en una inscripció, feta en una afloració rocosa que forma una petita cinglera, que diu: 'SERA/GALL/CANTA 1691'. | 08098-383 | Extrem nord del terme municipal | Segons la mateixa inscripció, aquesta fita pot datar-se a l'any 1691. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. Es constata, però, un canvi entre el que apareix en el projecte, en el qual consta com a fita 5, i el que apareix en la resolució, on apareix com a fita 6. | 41.7007800,1.7455500 | 395623 | 4617315 | 1681 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50842-foto-08098-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50842-foto-08098-383-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50617 | Rectoria de l'església de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lesglesia-de-sant-salvador-de-guardiola | Autors diversos (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció guies, núm. 4. Manresa, p. 229. BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi; (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 478. [CAPDEVILA PLANS, Jaume] (1996). 'La campana del segle XVII' i 'Retaule barroc del segle XVII'. Quaderns de la Guíxola, núm.3 (abril de 1996), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1999). 'Sant Salvador de Guardiola, parroquial del segle XVII'. Quaderns de la Guíxola, núm. 8 (abril de 1999), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 426-427. | XVII-XIX | Edifici de la rectoria de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, adossada al costat de llevant de l'església. Es tracta d'una construcció austera, en la línia de la mateixa església, que exteriorment ha conservat la tipologia i els volums originaris. És de planta rectangular amb un petit cos més modern, probablement del segle XIX, adossat a llevant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. A la façana principal, paral·lela a la de l'església, té un portal rematat amb un arc escarser adovellat i, al damunt, un balcó emmarcat amb llinda i brancals. L'únic element ornamental és el gravat de la llinda del balcó, on hi llegim la següent inscripció: 'RE-MICHAEL- 1643 - PUYADES'. La resta d'obertures de la façana han estat modificades modernament. A la façana posterior hi ha diverses finestres de distribució irregular, alguna emmarcada amb brancals i llinda de pedra. La façana de llevant disposa de cinc finestres de distribució més simètrica i emmarcades amb maó, situades al pis superior, i una altra a la planta baixa. Les parets llueixen actualment un arrebossat més modern que el de l'església, amb les pedres cantoneres a la vista. L'interior de l'edifici va ser totalment remodelat entorn de 1999, junt amb la resta del conjunt i l'entorn, que es va enjardinar. En un vidre del portal d'entrada, així com també a l'interior, es conserven pintures fetes recentment. | 08098-158 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | La primera església de Sant Salvador de Guardiola es trobava en una altra ubicació, més a prop de l'antic castell de Guardiola. A mig camí en l'ascens al turó on aquest estava assentat, i on actualment hi ha el mas Miralda. Al segle X hi ha notícies d'un prevere de nom Ennegó que molt probablement residia al castell de Guardiola i tenia cura de la seva capella. L'església de Sant Salvador de Guardiola com a tal, situada als peus del castell, és documentada per primera vegada el 1038. Des del 1111 se'n coneix la condició de parròquia, amb el nom de Sant Salvador del castell de Guardiola, al comtat de Manresa. Aquest any hi consta un tal Ot com a prevere del castell. Dels segles XIII i XIV en coneixem algunes notícies disperses: el 1279 el rector era Pere de Puig (procedent del mas Puig d'Escuder). El 1284 el rector era Joahnnis (fill del mas Joan, actualment Brunet) i sabem que el senyor del castell havia donat a la parroquial el drets anomenats 'exitus et pueribus' i de tasca i fruits de la terra, els quals constituïen una de les fonts d'ingressos de la parròquia. Al final del segle XIII i principi del XIV el rector era Pere Pasqual, el qual manifesta ser pare de Jaume Pasqual. Per tant, és possible que es tractés d'un prevere concubinari. Entorn de 1330 es registra com a rector Raimon de Mata. El 1336 consta com a rector Galindo de Monte Curvo (originari de Montcorbau, Vall d'Aran). El 1344 el rector sembla que era Guillem Galdí. El 1345 Berenguer de Vilaseca fa estada a l'església parroquial sense ser-ne rector. El 1380 el rector és Bernat d'Eclesiolis. Les notícies continuen sent molt escasses fins al segle XVII. A partir d'aquest moment es troben més notícies de rectors, ecònoms o vicaris, tot i que no són suficients per elaborar un rectorologi pròpiament dit (CAPDEVILA, 1999: 73). L'any 1640 el culte es trasllada a un nou temple que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a l'actual nucli urbà. Probablement es va triar el lloc on hi havia la rectoria, ja que per construir la nova església s'hagué de desmantellar un 'casalot'. A partir d'aquest moment les notícies es refereixen a la nova església i l'antiga queda fora de culte. Anteriorment (a les darreries del segle XVI o principi del XVII) es construí una església d'estil gòtic al costat de la parroquial romànica, per a la qual s'utilitzà la pedra d'un mur lateral de l'antiga. En aquest moment l'església romànica es trobava en molt mal estat, fins al punt que ja no s'hi podia fer la litúrgia i s'optà per utilitzar la nova església d'estil gòtic. L'any 1632 es registren unes despeses importants que podrien correspondre a les obres de la nova església. Aquesta va adquirir l'advocació de Santa Maria de Gràcia, ja que va conservar la imatge romànica dedicada a aquesta Mare de Déu. L'any 1861, segons l'informe d'una visita pastoral, la capella de Gràcia es trobava en estat ruïnós i s'hi prohibeix dir missa. Antigament el mobiliari litúrgic de la capella incloïa també una pintura de gran interès: el famós retaule de la Transfiguració del Senyor, la més antiga de les obres documentades del pintor Lluís Borrassà, de l'any 1404. Aquest políptic fou venut per la família Miralda (propietaris de la capella de Gràcia) a l'arquitecte i historiador de l'art Alexandre Soler i March a la dècada de 1920. Actualment pertany a la col·lecció Muñoz, de Barcelona, després d'haver estat exposat una llarga temporada al Museu d'Art de Catalunya. Entorn de la dècada de 1970 l'estudiós del romànic Xavier Sitjes va fer una excavació a l'església romànica a fi de deduir-ne la planta. (Continua a Observacions) | 41.6729500,1.7649800 | 397196 | 4614202 | 1643 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50617-foto-08098-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50617-foto-08098-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50617-foto-08098-158-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Rajola a la façana amb la inscripció: 'Cuartel de Medio Dia'. Aquest tipus de rajola es troba en altres cases i se'n desconeix el significat, però tal vegada podria fer referència a algun tipus de compartimentació del terme en districtes.(Continuació Història): L'any 1640, doncs, el culte es trasllada al temple actual, que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a la zona on hi havia la majoria de masos (en aquesta època encara tots dispersos), probablement en el lloc on hi havia la rectoria. L'impulsor de l'obra fou el rector Miquel Pujades, que va comptar amb l'ajuda d'una comissió formada per ell, el batlle, dos jurats del govern municipal i dos propietaris de masos benestants. La traça o projecte de l'obra s'encarregà a l'escultor manresà Joan Generes, que en el contracte consta com a 'fuster'. En l'obra hi va participar un encarregat de proveir i transportar la pedra necessària, que s'havia d'extreure de la finca del mas Miralda i per la qual es desmantellà un 'casalot' arruïnat, possiblement la rectoria vella, i el mestre de cases Jaume Roca amb els seus fills. Devien començar l'any 1639 i tres anys més tard, el 29 de setembre de 1642, s'inaugurava la nova església. El preu estipulat van ser 300 lliures, però probablement hi hagué despeses sobreafegides, les quals van motivar l'endeutament de la parròquia. Immediatament després es construí al costat de l'església una nova casa rectoral que, segons es dedueix de la llinda del portal, el 1643 ja era enllestida (CAPDEVILA, 1999).La parròquia tenia tres confraries: dedicades a Sant Salvador (titular de l'església), Sant Isidre (documentada a mitjan segle XVII) i el Roser. D'aquesta última és l'única de la qual se n'ha conservat un llibre. Va néixer l'any 1606 i el 1614 va ser refundada i confirmada, iniciant de nou el llibre de registre. La confraria del Roser era regida per dos administradors i diversos 'capitans'. Cal dir que també a principis del segle XVII es construí la capella del Roser a la parroquial de Salelles.L'any 1616 hi ha constància que a l'església parroquial s'hi va col·locar una nova campana (CAPDEVILA, 1996: 3). L'església tenia un retaule barroc del segle XVII, d'autor desconegut, del qual se'n coneix una fotografia parcial feta abans de la seva destrucció el 1936 (CAPDEVILA, 1996). D'aquest retaule només se n'han conservat les imatges de sant Marc i sant Valentí. Al darrer quart del segle XIX es feren obres a la sagristia i s'aixecà la capella del Santíssim, que el 1896 ja era acabada.Des de finals del segle XIX els mossens al front de la parròquia han estat els següents. 1892: Antonio Pujals (regent); 1894: Mn. Josep Colomer (ecònom); 1899: Mn. Ramon Manubens (rector); 1921: Mn. Josep Sanfeliu (rector durant 13 anys); 1924: Mn. Gaspar Verdaguer i Colomer; 1928: Mn. Josep Grifé (nou ecònom); 1935: Mn. Melcior Rovira (rector, morí assassinat el 1936); 1948: Mn. Vicenç Mussach; 1948: Mn. Josep Feu Sala (ecònom); 1948: Mn. Francesc Xavier Falgueres (rector); 1955: Mn. Lluís Toneu (rector fins 1958); 1958: Mn. Jaume Tuneu Blancafort (rector fins 1997); 1997: Mn. Amat Berenguer; 2001: Mn. Celestí Durich; 2005: Mn. Amat Berenguer; 2006: Mn. Josep Morros. L'any 1999 es va inaugurar una remodelació general que es va fer a tot el conjunt: els murs interiors es van deixar a pedra vista, es van fer importants obres a l'interior de la rectoria i s'adequà l'enjardinament exterior. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50616 | Rellotge de sol de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-parroquial-de-sant-salvador-de-guardiola | Web Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans (http://www.gnomonica.cat/bd_res.CFM). Ref. 2277. | XVII | Rellotge de sol situat a l'angle sud-oest de la façana de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola. Està format per dos carreus fets amb un tipus de pedra diferent. En el carreu superior simplement hi trobem la inscripció: 'AÑI'. En el carreu inferior, d'un color més blanquinós, hi ha les marques horàries del rellotge i el ferro del punter. A la part inferior shi pot llegir '1640', que és la mateixa data que consta al portal de l'església. Pel constat exterior la forma d'aquest carreu és irregular. Això junt amb el fet que és un tipus de pedra diferent podria indicar que aquest bloc va ser reaprofitat d'un altre emplaçament. | 08098-157 | Façana de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | L'actual església parroquial de Sant Salvador de Guardiola fou construïda a mitjan segle XVII i consagrada l'any 1640, la mateixa data que consta al rellotge. | 41.6728300,1.7647600 | 397177 | 4614189 | 1640 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50616-foto-08098-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50616-foto-08098-157-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50897 | Llinda de l'oratori de l'Enric de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-loratori-de-lenric-de-la-serra | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 027). CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 75, 82. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia. FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 - 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa, p. 5. | XVII | Llinda de pedra que forma part d'una porta situada a la masia de l'Enric de la Serra, concretament a la façana sud que dóna a una galeria. És de forma rectangular i, a la part inferio, té unes motllures que emmarquen la porta. La llinda conté un interessant gravat amb els següents elements: la data 1615, l'acrònim 'IHS' amb una creu i, just al damunt, un curiós gravat amb les figures del Sol i la Lluna. Molt probablement aquesta era la porta per on s'accedia a l'oratori de la masia, del qual no n'ha quedat cap vestigi. | 08098-438 | A la Masia Enric de la Serra | Aquest mas estava situat vora el camí tradicional, probablement d'origen molt antic, que anava de Guardiola a Castellgalí. A més, la seva ubicació coincidia amb el punt divisori dels antics termes de Salelles, Guardiola i Castellgalí. Per això a l'interior d'una sala de la casa hi havia una fita amb la partició dels tres termes. En època medieval aquest mas era conegut amb el nom de Sa Serra, després Antic de la Serra i posteriorment va derivar en la forma 'Enric de la Serra'. Sabem que l'any 1268 hi habitava un tal 'Gº de Sa Serra' (CAPDEVILA, 2006: 82), mentre que el 1322 ho feia Berenguer de Serra, i el senyor alodial era P. Andreu, de Manresa. El primer reconeixia un deute o empenyorament de 200 sous amb el seu senyor (CAPDEVILA, 2006: 75). Al segle XVIII la família que l'habitava eren els Puig i Enrich, que conreaven la terra directament. Però al segle XIX Domingo Puig ja vivia a Manresa i tenia 134,5 quarteres i 17 parcel·les cedides a rabassa morta. Era, doncs, un dels principals masos de la parròquia de Salelles. Entre finals del segle XVIII i principis del XIX a les terres del mas, que tenien una gran extensió, els propietaris van facilitar diversos establiments al sector de Coll d'Arbós perquè s'hi construïssin un seguit de casetes, situades a la zona d'encreuament entre el camí de can Maçana i el camí de Castellgalí. Entre aquestes hi trobem ca la Dolores, cal Tonet Ferrer, cal Francisquet, cal Teixidor o la casa Isidro Parrot (ca la Iaia). Els habitants d'aquestes noves cases eren parcers que conreaven vinyes del mas i pagaven també un cens anual per les cases al propietari de l'Enric de la Torre. A principis del segle XX el propietari del mas, que exercia com a advocat a Manresa i era propietari també d'un casal a la plaça de la Reforma en aquesta ciutat, va separar-se de la seva esposa per conviure amb una minyona, amb la qual es va acabar casant en segones núpcies. Va tenir fills amb les dues dones, però els fills de la segona esposa es van quedar amb la propietat del mas. En aquesta època el propietari va fer construir el nou habitatge on residia la segona muller. Posteriorment, després de certs conflictes pels drets successoris, va comprar la finca l'actual propietari, Josep Pla, entorn de 1980. En aquest moment els habitants de les casetes de Coll d'Arbós van aconseguir un acord col·lectiu per redimir els censos i poder accedir a la plena propietat. Ja a principis del segle XX a l'Enric de la Serra hi havia dues famílies de masovers: els Barturó (que més endavant van traslladar-se ca cal Pinyot Vell) i els parrot (entre ells el popular acordionista Cristòfol Parrot, que solia tocar des de la terrassa de la casa). | 41.6839700,1.8046900 | 400518 | 4615379 | 1615 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50897-foto-08098-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50897-foto-08098-438-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50460 | Gorg del Biarritz o de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-biarritz-o-de-la-casa-nova | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Gorg de la riera de Guardiola situat a prop de la Casa Nova, en un indret on la vall és força ampla i suau, amb una interessant vegetació de ribera i enmig d'un paratge de gran bellesa que, durant molts anys, ha estat un dels indrets emblemàtics de Sant Salvador de Guardiola. El curs de la riera discorre per una gran codina de roca grisosa amb tres desnivells esglaonats que adopten forma el·líptica, en els quals s'hi succeeixen petites cascades que cauen sobre tolls relativament profunds. Fruit de l'erosió de l'aigua, la roca de la llera adopta unes formes arrodonides i capritxoses. En una petita esplanada aterrassada del costat de llevant encara s'hi poden veure les restes del que havia estat un 'merendero' molt concorregut fins a la dècada de 1970, amb bancs de pedra, una xemeneia de barbacoa i les restes d'una font, avui seca. Uns 25 metres al nord hi ha una barraca derruïda que a l'interior conserva una curiosa comuna que utilitzaven els banyistes. Una altra barraca interessant es troba al marge esquerre de la riera. En aquest cas la construcció té només dues parets i aprofita com a sostre la roca de la cinglera. A ambdós costats de la llera són ben visibles uns interessants forats excavats a la roca. Tots són circulars i amiden uns 15 cms. De diàmetre, amb una profunditat variable de fins a 30 cm. Estan disposats més o menys en dobles fileres força llargues, d'uns 10 metres. Al costat de ponent les fileres són encara més llargues però irregulars. Forats de característiques similars són molt habituals en altres punts de la riera (per exemple a les Escodines de Comasua o al Gorg de l'Oller) però desconeixem quina és la funció que tenien. Probablement servien per encastar-hi pals que devien conformar algun tipus d'infraestructura relacionada amb l'aprofitament de la riera. És possible que els forats més propers al curs de l'aigua sostinguessin una palanca per facilitar el pas, però la resta de forats no sembla que s'avinguin amb aquesta funció. Una altra possibilitat és que sostinguessin una resclosa de fusta, però la disposició força irregular del conjunt fa difícil de pensar-ho. I més, tenint en compte que és al tram final del gorg, a la dreta del darrer desnivell, on hi ha ben identificades les estructures d'inici del canal que regava els horts de la Casa Nova i de l'Enric de la Serra. Efectivament, en aquest punt hi trobem diversos forats quadrats (a diferència dels anteriors, que són rodons) que sostenien la resclosa i possibilitaven l'inici del rec, protegit en aquest primer tram per un sòlid mur de pedra. | 08098-1 | Riera de Guardiola | Les aigües de la riera de Guardiola van ser aprofitades per a usos de treball des de temps antics. Concretament en aquest gorg hi trobem uns forats a la roca de funció desconeguda i també l'inici d'un ampli i cabalós canal que servia per regar els horts de la casa denominada L'Hort de la Riera (o Casa Nova) i també els horts de l'Enric de la Serra. Probablement es tracta d'una obra del segle XIX. Més recentment, aquest gorg era un dels llocs més concorreguts on la gent anava a banyar-s'hi, i a la dècada de 1960 s'hi va habilitar el 'merendero' fins que, uns anys més tard, la urbanització del Calvet va ocupar gran part del territori proper i va provocar la contaminació d'una aigua que fins aleshores era netíssima. Fa uns anys ha entrat en funcionament la depuradora d'aigües residuals, situada aigües amunt del gorg. | 41.6929400,1.7962900 | 399833 | 4616385 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50461 | Gorg de l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-loller | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Gorg de la riera de Guardiola en un bonic paratge, al fons d'una vall relativament estreta. En el segon tram, més abrupte, d'aquest curs fluvial al seu pas pel terme municipal es succeeixen petites cascades i gorgs. En aquest punt la riera s'eixampla, flanquejada per un rocam de forma el·líptica, amb un petit desnivell que provoca un saltant d'aigua i, a continuació, es forma un toll força ample i cabalós. Pel costat de llevant, a la riba esquerra, transcorre el rec que subministra aigua al pou de glaç, situat uns 400 metres aigües avall. El rec està excavat a la terra, però en aquest sector no és gaire visible. | 08098-2 | Riera de Guardiola | 41.6921600,1.8060500 | 400644 | 4616287 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50461-foto-08098-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50461-foto-08098-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50462 | La Llosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llosa | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Espectacular codina formada per una superfície de roca calcària fossilífera d'unes tres hectàrees, situada al costat dret la riera de Guardiola, més avall de l'estret meandre. Es tracta d'una gran roca calcària solcada per nombroses esquerdes paral·leles on hi neix l'aigua i hi creix la vegetació; concretament joncs, boixos i falsos alardens. L'erosió de les esquerdes o diaclasses ha anat formant uns esvorancs considerables. El rocam acaba amb un petit desnivell a l'extrem est per on la riera fa un salt d'aigua amb un toll posterior. Prop d'aquest punt la riera recull les aigües d'un torrent que baixa del sector de la Solana del Genovès, al nord. La desembocadura d'aquest torrent ha estat canalitzada amb un tram excavat a la roca i és el punt de captació d'un rec que discorre per la riba esquerra, el qual subministrava aigua al pou de glaç de la riera de Guardiola, situat uns 500 metres aigües avall. | 08098-3 | Riera de Guardiola | 41.6917000,1.8035400 | 400434 | 4616238 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50462-foto-08098-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50462-foto-08098-3-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50463 | Meandre de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Meandre molt pronunciat que fa la riera de Guardiola en un dels paratges més verges i de més gran bellesa, passats uns 300 metres del gorg de Biarritz i abans de la Llosa i del gorg de l'Oller, molt a prop de la Casa Nova i del Pinyot. La geologia d'aquesta zona, al tram final del curs de la riera, determina un relleu abrupte, format per sediments eocènics d'origen marí, de colors grisencs, compactes i difícils d'erosionar (calcàries, fossilíferes, margues, gresos i conglomerats). Això fa que la riera s'encaixoni i descrigui un seguit de meandres, flanquejats per cingles rocallosos. El meandre està encaixat entre les roques i envolta una mena de 'península' allargada d'uns 200 metres de longitud i una amplada de tan sols 90 metres en el seu 'istme'. El curs de la riera és flanquejat per una interessant vegetació de ribera i, un cop fet el gir, el tram sud discorre sobre una ampla i llarga codina. | 08098-4 | Riera de Guardiola | 41.6887700,1.7975200 | 399929 | 4615920 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50463-foto-08098-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50463-foto-08098-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50464 | Boscos de l'Obaga de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-lobaga-de-lotzet | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. | Àrea boscosa, situada a l'entorn d'on hi ha el pou de glaç, que es compta entre els llocs del Bages on la vegetació primitiva està més ben conservada. En aquest punt la riera de Guardiola forma uns espectaculars espadats rocosos. La zona més interessant és a l'obaga de l'Otzet, al vessant nord-oest de la serra de l'Otzet, que abasta una extensió considerable, d'unes 25 ha pel cap baix, amb bosc de roures i aurons negres majoritàriament. Val a dir que l'auró negre és un arbre o arbust molt abundant a gran part del Bages, el qual forma alguns bosquets probablement únics a Catalunya. D'especial interès és la zona més propera al pou de glaç, ja que no es va cremar en l'incendi de 1986 i constitueix una veritable joia per als botànics: al sotabosc hi trobem arbustos com els boixos, marfulls i galzerans. I també altres espècies més rares, com l'arbre moixera del pastor (Sorbus torminalis) o l'arbust espantallops (Colutea arborescens). | 08098-5 | Serra de l'Otzet | La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però des d'aleshores els arbustos i els arbres han rebrotat amb força. La part no cremada, precisament la més propera al pou de glaç, és la que ha conservat les característiques botàniques més interessants. | 41.6887300,1.8089100 | 400877 | 4615903 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es tracta d'una zona de difícil accés a causa de l'important desnivell entre la carena de la serra de l'Otzet i la riera de Guardiola. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50465 | Vall de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 143-150. | Alguns trams estan força afectats per urbanitzacions o pel pas de carreteres. | Espai natural no protegit, però que està inclòs en la Guia d'espais d'interès natural del Bages (AADD, 1997: 143). La conca d'aquesta riera es pot dividir en dues parts ben diferenciades. En el primer tram (des del naixement de la riera fins a poc més de mig quilòmetre aigües avall del pont de Salelles) la riera discorre per una vall de vessants poc inclinats i coberts de vegetació. El segon tram (a partir del punt esmentat fins a la seva desembocadura al riu Cardener) la riera s'encaixona i en un tram curt descriu un seguit de meandres pronunciats, flanquejats per cingles rocallosos. Aquest canvi té una base geològica, ja que la zona suau correspon bàsicament a material sedimentari d'origen eocènic continental, de colors vermellosos propis de la formació d'Artés (conglomerats, margues i gresos), mentre que la zona de relleu abrupte és formada per sediments eocènics d'origen marí, de colors grisencs, més compactes i difícils d'erosionar (calcàries, fossilíferes, margues, gresos i conglomerats). El tram final, més amunt de Cornet (ja en terme de Castellgalí) és una fondalada feréstega i solitària d'una bellesa paisatgística espectacular. En aquest segon tram s'hi succeeixen petites cascades que cauen sobre gorgs relativament profunds, entre els quals destaquen el de Biarritz o de la casa Nova i el de l'Oller, mentre que l'espectacular Gorg Salt queda ja fora del terme. Altres indrets destacats d'interès geològic són el meandre que hi ha uns 300 m aigües avall de la Casa Nova, el qual forma una mena de península allargada, i l'espectacular codina d'unes tres hectàrees de superfície anomenada la Llosa. La major part de la zona és coberta per boscos on predomina el pi blanc. També hi ha pinasses en alguns racons obacs i roures, que estan en franca expansió, mentre que a la zona més pròxima a l'aigua hi trobem la característica vegetació de ribera. A les brolles s'hi pot trobar bruc d'hivern, l'arboç i, sobretot, l'auró negre. Aquest últim és un arbust localment molt abundant a gran part del Bages, el qual forma alguns bosquets probablement únics a Catalunya. Pel que fa a la fauna, al tram final de la riera, de la Llosa en avall, abunden els crancs de riu americans i no són rars els bernats pescaires que vénen a capturar-los. També s'hi ha detectat la presència de l'agró roig, un ocell poc freqüent al Bages, i del duc, que niua al capdamunt d'alguna de les cingleres més alteroses. Des del punt de vista geològic, cal destacar també la presència d'abundants fòssils en el segon tram de la vall, corresponent a l'Eocè marí. | 08098-6 | Riera de Guardiola | A partir de la dècada de 1970 les urbanitzacions van ocupar una gran part del territori al sector est del terme municipal. Aquest augment de la població va fer que una riera netíssima, amb gorgs on molta gent s'hi banyava, es tornés francament bruta des dels abocaments de Sant Salvador de Guardiola en avall. Fa uns anys va entrar en funcionament la depuradora d'aigües residuals, situada una mica més avall del pont de Salelles. Aquesta àrea també ha estat força afectada pels incendis forestals. El d'octubre de 1980 va afectar gairebé totes les clapes de bosc baix situades al nord de la carretera d'Igualada (C-37) amb l'excepció d'un petit retall a la zona de la Penyora, el qual va cremar el juliol del 1986 junt amb extenses àrees situades al sud de la carretera. | 41.6865800,1.7755400 | 398096 | 4615703 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50465-foto-08098-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50465-foto-08098-6-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50466 | Pou de glaç de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 31. SERRA SELLARÈS, Francesc (2013). L'Oller del Mas. Dels orígens als nostres dies. Manresa, p. 148. | XVIII-XIX | Pou de glaç situat en el punt d'intersecció entre els termes municipals de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Manresa, el qual conserva restes d'un aqüeducte que proporcionava aigua a través d'un rec. El pou està situat en un indret força obac, als peus de la serra del Talló, a la paret d'una gran cinglera que puja des de la llera de la riera, de manera que la paret nord del pou queda al descobert i visible. Té una estructura circular, amb una obertura superior de forma rectangular situada al capdamunt de la coberta feta amb volta semi-esfèrica. L'accés és per la part posterior, on té un curiós túnel soterrat que condueix a una finestra situada a una alçada de 3,60 m respecte al fons. Les mesures d'aquest pou són força originals, ja que gairebé té la mateixa alçada que amplada: aproximadament uns 7 metres. El pou té associada una interessant infraestructura hidràulica consistent en un rec, que té l'origen a la zona coneguda com la Llosa, i que conduïa l'aigua al llarg d'uns 500 m tot travessant al final la riera de Guardiola mitjançant un aqüeducte que hi havia al costat del pou, actualment força arruïnat. L'aigua que provenia del rec desembocava en una estructura adjacent al pou, de la qual solament queden pedres escampades i amuntegades. En aquest punt hi devia haver una bassa on l'aigua quedava estancada i es glaçava per, després, poder-la trossejar i introduir-la al pou. Tal vegada també acollia algun tipus de barraca per aixoplugar el personal que hi treballava. Cal dir que relativament a prop, a la veïna riera de Rajadell, hi ha un altre pou de glaç, aquest en terme de Manresa. El pou de Guardiola es trobava a prop del camí de bast que anava de Manresa a Montserrat pel serrat del Talló, la vall d'Artigas i el Turó de la Calzina, cosa que fa pensar que el seu mercat principal era la ciutat de Manresa. | 08098-7 | Riera de Guardiola, prop de la serra de l'Otzet | Aquest pou podria ser obre del segle XVIII. Fou construït pels amos del mas Oller, propietaris del terreny, que es troba força proper però situat ja en terme de Manresa. El 1783 aquest mas tenia dos pous de glaç, segons consta en un inventari i era, segons sembla, un dels masos que produïa més glaç de la comarca. La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però la zona més propera al pou es va poder salvar i conserva una àrea boscosa d'un gran interès botànic. L'aqüeducte es conservava dempeus fins l'any 2000, quan el fort aiguat que també va afectar Montserrat es va endur bona part de l'obra. | 41.6890500,1.8087800 | 400866 | 4615938 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50466-foto-08098-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50466-foto-08098-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50466-foto-08098-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Zona de difícil accés, amb grans cingleres de forts desnivells, sobretot per la banda sud. | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50467 | Aqüeducte del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-pou-de-glac-0 | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 31. SERRA SELLARÈS, Francesc (2013). L'Oller del Mas. Dels orígens als nostres dies. Manresa, p. 148. | XVIII-XIX | En ruïna, amb restes constructives escampades vora la riera. | Restes de l'aqüeducte que formava part del rec que subministrava aigua al pou de glaç de la riera de Guardiola. Procedia de la zona coneguda com la Llosa, uns 500 m aigües amunt. Es troba al costat mateix del pou, en un indret obac als peus de la serra del Talló. El rec venia de la banda nord, però no és visible fins uns 200 metres de distància de l'aqüeducte, el qual salva el desnivell provocat pel pas de la riera de Guardiola. Estava format per tres o quatre arcs, però actualment només se'n conserven restes d'algunes pilastres. Concretament, al costat nord de la riera hi ha el mur que donava inici a l'aqüeducte, en el qual s'insinua l'arrencada del primer arc. Aquest mur té una amplada de 1,40 m, però s'observa clarament que en un principi era més prim i posteriorment va ser eixamplat. La part superior, on hi havia el caixer o conducte per on discorria l'aigua, no s'ha conservat. Més endavant, al mig de la riera, hi ha les restes dels dos pilars següents. En l'estat actual de la riera no queda clar si hi havia un tercer pilar abans d'arribar a l'altra costat de la riera. Els dos pilars conservats tenen una planta més o menys triangular i l'aparell és fet amb pedra i lligada amb morter. Sembla que al final del seu traçat l'aqüeducte feia un gir cap a la dreta per desembocar al costat del pou, al lloc on hi ha les restes d'una construcció que devia ser una bassa. Aquí és on l'aigua quedava estancada i es glaçava per, després, poder-la trossejar i introduir al pou. En diferents punts de la riba esquerra són ben visibles restes de carreus escampats i fins i tot un fragment d'arc força sencer. | 08098-8 | Riera de Guardiola, vora el pou de glaç | El pou de glaç podria ser obre del segle XVIII, i el més probable és que fos construït pels propietaris del mas Oller, força proper però situat ja en terme de Manresa. El 1783 aquest mas tenia dos pous de glaç, segons consta en un inventari i era, segons sembla, un dels masos que produïa més glaç de la comarca. Cal suposar que l'aqüeducte i el rec és fet al mateix moment que el pou. La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però la zona més propera al pou es va poder salvar i conserva una àrea boscosa d'un gran interès botànic. L'aqüeducte es conservava dempeus fins l'any 2000, quan el fort aiguat que també va afectar Montserrat es va endur bona part de l'obra. | 41.6892300,1.8087500 | 400864 | 4615958 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50467-foto-08098-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50467-foto-08098-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50467-foto-08098-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Zona de difícil accés, amb grans cingleres de forts desnivells, sobretot per la banda sud. | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50468 | Rec del Pou de Glaç de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-pou-de-glac-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 31. SERRA SELLARÈS, Francesc (2013). L'Oller del Mas. Dels orígens als nostres dies. Manresa, p. 148. | XVIII-XIX | Rec perdut en alguns trams, envaït per la vegetació. El punt de captació es troba actualment cobert per una vegetació que pot pertorbar la conservació de les estructures. Seria interessant desbrossar-ho i netejar-ho. | Rec que subministrava aigua al pou de glaç de la riera de Guardiola. El punt de captació es troba uns 500 m més amunt de la riera, just passada la gran codina coneguda com la Llosa, en el punt on es recullen les aigües d'un torrent que baixa, al nord, de la zona de la Solana del Genovès. L'aigua d'aquest torrent estava canalitzada a la part final de la desembocadura, amb un petit tram excavat a la roca que, mitjançant una comporta, permetia desviar el cabal cap al rec o bé desguassar a la riera. En el primer tram el rec és força estret (uns 40 cms.) i discorre per la paret d'una balcera, delimitat a la part externa per un petit mur de pedra. Continua en direcció sud, sempre per la riba esquerra de la riera, passant pel gorg de l'Oller. Més endavant el rec s'eixampla, excavat al sòl natural fins a una amplada d'uns dos metres. Uns 200 metres abans d'arribar al pou se'n perd el rastre a causa de les alteracions que ha sofert el terreny. El rec continuava per una trajectòria en diagonal que es retroba amb la riera després que aquesta faci un gir cap a l'est, just al punt on hi ha un aqüeducte, actualment en ruïna, per on travessava la riera. A l'altre costat, el rec desembocava a tocar del pou de glaç, en un lloc on queden restes del que devia ser una bassa on l'aigua quedava estancada i es congelava per, després, poder ser trossejada i introduïda al pou. Abans del punt d'inici del rec, en una rasa paral·lela al torrent principal que baixa de la Solana del Genovès, ja en terme municipal de Manresa (UTM ETRS 59: 400485; 4616505) hi ha una barraca al costat d'una esplanada amb restes d'estructures que conserven canalitzacions o dipòsits de funció desconeguda però que semblen relacionades amb la captació o l'aprofitament d'aigües del torrent, el qual més avall serà canalitzat cap al rec. | 08098-9 | Riera de Guardiola | El pou de glaç podria ser obre del segle XVIII, i el més probable és que fos construït pels propietaris del mas Oller, força proper però situat ja en terme de Manresa. El 1783 aquest mas tenia dos pous de glaç, segons consta en un inventari i era, segons sembla, un dels masos que produïa més glaç de la comarca. Cal suposar que l'aqüeducte i el rec és fet al mateix moment que el pou. La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però la zona més propera al pou es va poder salvar i conserva una àrea boscosa d'un gran interès botànic. L'aqüeducte es conservava dempeus fins l'any 2000, quan el fort aiguat que també va afectar Montserrat es va endur bona part de l'obra. | 41.6926400,1.8052200 | 400576 | 4616341 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50468-foto-08098-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50468-foto-08098-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50468-foto-08098-9-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Zona de difícil accés, amb grans cingleres de forts desnivells. | 94|119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50472 | Hostal del Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-brunet | GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, p.14-19. OLIVERAS SAMITIER, Josep (1985). Desenvolupament industrial i evolució urbana a Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, cap. 2.4 'Les comunicacions', p. 48-53. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). | XIX | Estructures fràgils i sense teulada, en perill d'esfondrament. | Antic hostal de la carretera de can Maçana, actualment en ruïnes però que ha conservat bé la tipologia constructiva originària. Està situat a la cruïlla d'aquesta carretera amb el camí que va al Parrot. És una edificació aïllada, de planta quadrada i amb restes d'una coberta a doble vessant que era més llarga per ponent. A grans trets, sembla correspondre a una sola fase constructiva (probablement del segle XVIII o principi del XIX) amb uns pocs afegitons molt més moderns. L'obra és força senzilla, amb murs fets de maçoneria semi-arrebossats i, en diversos punts, continuats amb tova a la part alta. Es tracta d'un edifici d'obra popular amb pocs elements rellevants. La façana principal mira a ponent i té un portal amb arc escarser, actualment semi-derruït. El mur de ponent té tres petites finestres amb llindes i brancals de pedra, i a l'angle nord-est hi ha un arc força gran que podria haver estat una obertura d'accés posterior. L'espai interior es divideix en tres naus (la central, com a mínim, de dues plantes). Les dues naus de llevant possiblement acollien l'habitatge i hostatgeria, mentre que la de ponent devia fer funcions de quadra o cavallerisses, tot i que no en quedin rastres visibles. Al seu extrem (al costat nord-oest,) té adossat un petit cos que servia com a pallissa, on s'hi devia guardar el farratge per als animals. En un moment força recent (a la segona meitat del segle XX) l'edifici es va acondicionar per a la càrrega i descàrrega, amb un moll de formigó per a camions i altres estructures a l'interior de l'estança. | 08098-13 | Aquest era l'hostal més important de la carretera de can Maçana, junt amb el que hi havia a can Maçana. Construïda sobre l'antic camí de Montserrat, documentat ja al segle XVII, la moderna carretera de can Maçana, que anava de Manresa al Bruc i permetia enllaçar amb la carretera reial, va ser el primer camí carreter del Bages i es convertí en la principal via de comunicació amb Barcelona, substituint l'antic camí ral de Coll de Davi. L'obra es va dur a terme entre els anys 1804 i 1835, amb un traçat que és pràcticament el mateix que l'actual. L'any 1873 aquesta carretera es va declarar provincial, ja que els municipis afectats tenien serioses dificultats per fer front a les constants obres de manteniment que requeria. És probable que en un principi el camí de can Maçana seguís des de Manresa el mateix itinerari que el cami ral d'Igualada i se'n bifurqués al poble de Guardiola, tot enfilant en direcció sud-est potser pel camí de can Miralda (cal recordar que aquesta masia era l'antic castell de Guardiola) o potser pel camí que passa pel raval de cal Parrot i va a parar a l'antic Hostalet del Brunet. A principis del segle XIX, en habilitar-se el camí carreter, es devia projectar un traçat nou més o menys similar a l'actual, passant per l'Hostalet del Brunet (PIÑERO, 2013). L'edifici de l'hostal el va fer construir Jaume Llobet, propietari del mas Parrot de la Carretera, a principis del segle XIX, i l'any 1833 obtenia el permís oficial per tenir hostal i taverna ; és a dir, incloent pernoctacions i àpats. En el document on es concedeix el permís (conservat al mas) Jaume Llobet declara que posseeix una casa 'capaz para comodidad de pasageros y arrieros con sus caballerías y a propósito mesón y taberna a un mismo tiempo, y de mucho interés al público por la particular circunstancia de que cuando en tiempos lluviosos vienen las rieras de Cornet y Rajadell no queda otro punto a los pasageros y arrieros que la dicha casa para quedar detenidos y acomodados hasta poder vadear las dichas rieras.' En una memòria inclosa en el mateix document es calcula que el trànsit diari és de 'dos o tres i algun carro', i es declara que la casa té quatre 'aposentos', sala i cuina, més una quadra que mesura 75 pams de llarg i 21 d'ample, així com un corral per a la col·locació de carros unit a la mateixa casa de 75 per 25 pams. Jaume Llobet també declara que els terrenys són seus per haver-los adquirit dels seus majors i la casa per haver-la fet edificar. La propietat està subjecte al domini directe del Sr. Joaquím Grases Cortés i Dalmau, de Barcelona, i té un cens anual de 6 diners. El dret a tenir hostal s'aprova amb una entrada de 200 reals i un cens anual de 20 reals. A poca distància hi havia un altre hostal: el de Coll d'Arboç (actualment cal Teixidor), aquest sense pernoctacions. Ja fora del terme, hi havia l'hostal de can Maçana, construït l'any 1802. L'Hostal del Brunet va continuar fent funcions d'hostal fins la Guerra Civil de 1936, quan fou enderrocat. Posteriorment es va construir la pallissa, que entorn de 1969 va incendiar-se. Els anys següents una empresa de Manresa va utilitzar la casa com a magatzem i va habilitar-hi un moll per a camions. | 41.6658100,1.7795100 | 398394 | 4613392 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50472-foto-08098-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50472-foto-08098-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50472-foto-08098-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la façana principal es conserven uns curiosos plafons publicitaris de rajola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50473 | Masia del Rauric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-rauric | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 19, 20, 44, 82, 160. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 098). | XI-XIX | Mas en ruïnes | Antic mas d'origen medieval, de dimensions molt modestes i actualment en ruïna. Es troba emplaçat en un petit altiplà que té a la seva esquena el turó de la Melera, dins la serra de Gallcanta i, al davant, una excepcional vista sobre Montserrat. El conjunt adopta una planta rectangular de forma molt allargassada, amb l'habitatge a la part de llevant i uns coberts amb tines més moderns adossats al costat de ponent. Crida l'atenció les dimensions sorprenentment reduïdes del cos residencial en una mas que ja es troba documentat al segle XI. Aquesta part de la construcció, de planta més o menys rectangular, es troba pràcticament tota derruïda, amb les pedres escampades per terra. Els murs són de pedra amb les cantoneres escairades i té algun afegit de maó més modern. L'habitatge devia tenir planta baixa més un pis, i té adossades a la part posterior dues tines cilíndriques, les boixes de les quals donen a sengles cambres cobertes amb volta de pedra. Els coberts de ponent, que acullen instal·lacions relacionades amb l'elaboració del vi, són força més moderns, possiblement de final del segle XVIII o del XIX. Aquesta part de la construcció s'assenta sobre un terreny amb desnivell, amb dues tines a la part posterior, on cadascuna té una rampa o escala d'accés. A la part davantera hi trobem coberts més baixos on hi ha les boixes i que segurament acollien les instal·lacions del vi. L'estança situada més a la dreta possiblement corresponia a un corral, ja que té un dipòsit subterrani on hi devien anar a parar els fems. | 08098-14 | Serra de Gallcanta | En època medieval aquest mas era conegut amb el nom de Collbaix, en les seves diverses formes: colbas, Coibàs, Collebassio degut a la seva proximitat amb el turó que al segle XI era anomenat d'aquesta manera i que no s'ha de confondre amb l'emblemàtica muntanya situada a Sant Joan de Vilatorrada que té el mateix nom. El mas ja apareix esmentat en el document de l'any 1078 que descriu el terme de la ciutat de Manresa, i es troba per tant al límit entre aquest terme i el del castell de Guardiola. El 1272 residia al mas un tal Berenguer de Collbaix. Al segle XIV hi continua la família amb el nom Collbaix, i el 1325 Guillem, fill del mas Collbaix, es traslladà a la torre de la Guíxola, que defensava la part de llevant del terme. (CAPDEVILA, 2006: 19, 20). L'any 1324 una filla d'aquest mas, Guillerma de Collbaix, va signar un document per entrar com a monja al monestir de Sant Cristòfol de Manresa, avui desaparegut però que estava situat on actualment hi ha la Torre de Santa Caterina (CAPDEVILA, 2006: 44). Posteriorment, el mas va adoptar el nom de la masia o la masia del Rauric. | 41.7000100,1.7507300 | 396053 | 4617223 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50473-foto-08098-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50473-foto-08098-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50473-foto-08098-14-3.jpg | Legal | Popular|Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|85|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50474 | Cal Plantat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-plantat | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 065). | XVIII-XIX | Mas en ruïnes | Casa de pagès o petita masia en ruïnes, emplaçada en un altiplà entre turons, al peu de la Pòpia del Montgròs: el cim més meridional de la serra de Gallcanta. L'edificació conserva la tipologia constructiva tradicional, probablement dels segles XVIII-XIX. És de planta quadrada i té un cobert aïllat al costat de migdia. Els murs, que es conserven a una alçada desigual, són fets de maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres. A banda d'una obertura força gran rematada amb un arc de maó, a la façana de migdia, la resta de finestres que hi devia haver han quedat derruïdes. L'interior es troba totalment envaït per la vegetació, però s'hi distingeixen algunes estructures. La casa devia tenir planta baixa més un pis. Ha conservat dues tines cilíndriques. Una a la façana est, amb unes escales d'accés i una cisterna adossada. L'altra, possiblement més antiga, ja que té els cairons sense vidrar, es troba a la cantonada sud-oest. Uns metres a ponent trobem un seguit de pedres escampades que devien correspondre a un altre cobert. | 08098-15 | Carena de cal Plantat, prop de Set-rengs | No coneixem cap notícia històrica d'aquest petit mas que, per la seva tipologia, sembla una construcció dels segles XVIII i XIX. L'any 1926 s'hi devia fer alguna reforma, segons es dedueix de la inscripció. Entorn de 1980 la casa va quedar deshabitada, cosa que ha afavorit el seu ràpid deteriorament. | 41.6809100,1.7341600 | 394643 | 4615123 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50474-foto-08098-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50474-foto-08098-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50474-foto-08098-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la paret de llevant: 1926. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50475 | Festa Major de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-salvador-de-guardiola | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells cotums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 6-14. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 205. | XIX-XXI | La Festa Major de Sant Salvador de Guardiola es celebra actualment el primer diumenge d'agost, en les proximitats de la diada de la Transfiguració del Senyor (6 d'agost), coneguda popularment com el Sant Salvador, patró de la parròquia. El mateix 6 d'agost es celebra la missa amb cant dels Goigs a Sant Salvador. Els actes comencen el divendres i duren tres o quatre dies. El programa consisteix en un pregó i una diversitat d'actes que sol incloure sardanes, havaneres i sardinada popular, balls de nit, teatre, futbol, tornejos de bitlla catalana, petanca i altres activitats esportives, concurs d'andròmines, i concert. | 08098-16 | Sant Salvador de Guardiola | A principis de segle XX l'escenari principal de la festa era la plaça de la Creu i el carrer Igualada, que s'engalanaven amb una il·luminació 'a la veneciana'; és a dir, amb fanalets de paper i serpentines multicolors. Els actes més habituals eren revetlles, serenates, concerts, sardanes i altres activitats de caràcter lúdic. Segons un programa de l'any 1904, la Festa Major constava dels següents actes: La vigília es feia un repic de campanes per anunciar la festa i, a les 8 del vespre, passada de torxes portades pels nois del poble. Els joves s'aplegaven a la plaça de la Creu a fi de començar la passada. Les torxes , preparades prèviament, es posaven a la venda a preus assequibles. Se solien fer amb la brancada d'un matoll anomenat atxa barrejada amb trunyella, de manera que la combinació produïa una flama vistosa. Els joves feien giravoltar les atxes tot formant figures diverses en la foscor. El dia de la festivitat es celebrava missa solemne, cantada i amb acompanyament d'orquestra, i s'acabava entonant els Goigs de Sant Salvador. A les 12 començava a la Casa rectoral una acapta o 'Llevant de Taula' per sufragar les despeses de la festa. Se n'encarregaven les noies del poble, sota l'empara de la confraria de les Filles de Maria. Era el moment que tothom es reunia al voltant d'una taula amb la companyia del seus familiars. Les noies, vestides amb les seves millors gales, passaven casa per casa i recollien les donacions del cap de casa. A la tarda es cantava el rosari. El darrer dia de la festa es feia una fontada, organitzada pel jovent del poble. Sembla que normalment es feia a la font del Cu-cut, tot i que el 1904 es va canviar per la Font del Pastor (al mas Brunet). La festa es completava amb algun acte de caire recreatiu. El 1904 va consistir en una actuació del prestidigitador manresà Josep Bosch. El programa deixa clar que aquest espectacle està basat en 'les lleis físiques naturals que en res afectes a la religió catòlica'. En els dos dies següents es celebraven sengles misses i processó de cap de mes. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50475-foto-08098-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50475-foto-08098-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50476 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 17-18, 28. | XIX-XX | Actualment desapareguda | Festa avui desapareguda que se celebrava a Sant Salvador de Guardiola i també a Salelles, com en molts altres llocs, el dia de Sant Antoni Abat (17 de gener): patró dels traginers i dels animals de peu rodó. Al migdia i al vespre de la vigília es feien sonar les campanes amb els tocs corresponents per anunciar la festa. L'endemà, a punta d'alba, el rector celebrava una missa matinal, per si algun pagès tenia intenció d'anar a treballar. La festa pròpiament dita començava abans de l'Ofici solemne, amb una cercavila que s'iniciava a la plaça de la Creu al so de la música d'una orquestra. L'encapçalaven les autoritats, els veïns i una coral amb el seu estendard (normalment la Lira). Seguidament, a la plaça de l'església es procedia a la benedicció dels animals, acte que era acompanyat també amb diverses peces de música. A la tarda, després del rosari, es feia un breu concert a la plaça de la Creu a càrrec del cor la Lira (en alguna ocasió també l'havia fet el cor de la Unió). S'acabava amb una ballada de sardanes. A Salelles es celebrava una missa i després el celebrant sortia a la plaça i es procedia a la benedicció dels animals, que algun any arribaven a ser més d'una quarantena. Hi havia qui aquell dia 'donava festa' als animals de ferradura o els hi donava un àpat extra. Aquestes descripcions corresponen a la festa tal com es feia al primer quart de segle XX. Més endavant, amb la progressiva motorització del transport, va deixar de celebrar-se. | 08098-17 | Sant Salvador de Guardiola; Salelles | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50477 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies-0 | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 23-26. | XIX-XX | Festa desapareguda | La Festa de les noies o de les Filles de Maria, avui desapareguda, va ser promoguda a Salelles per l'associació pia amb aquest mateix nom des de finals del segle XIX. Era dedicada a les noies del poble i es celebrava el darrer diumenge de maig, a l'entorn del mes de Maria. Aquest dia es celebraven un reguitzell d'actes pietosos. Començava amb una missa matinal, en la qual moltes nenes del poble feien la primera comunió. El cor de les Filles de Maria hi interpretava alguns cants per donar solemnitat a l'acte, que en algunes circumstàncies comptava amb la presència d'un cor de cant gregorià de Manresa. Seguia la cerimònia d'acceptació de les noves combregants a l'associació, i la imposició de la medalla de la Puríssima, acreditativa de la seva pertinença al grup. Amb el cant d'un Trisagi s'iniciava la resta d'actes: sermó i prèdica (generalment per un prevere forà), rés del Rosari i processó al voltant de la sagrera de Salelles. Hi eren presents les banderes de Sant Sadurní, sant Isidre i la Puríssima. Aquest era l'ordre habitual, però el dia d'aquesta festa tenia preferència la bandera blanca de la Puríssima, portada per les noies, que en aquesta ocasió anava en primer lloc. Tancava la corrua de les dones l'estendard, a mans de les administradores de l'associació. El tabernacle amb la imatge de la Verge era el que solia obrir el pas a tota la concurrència. En alguns casos una orquestra amenitzava la desfilada. Durant el transcurs de la processó les més petites eren les encarregades de proveir-se de flors boscanes per ornar l'altar i, a més, emplenar les paneres que s'anaven buidant durant el seguici. En arribar a l'església finalitzava la festa amb el besamans a la Verge: s'oferia als assistents perquè el besessin un llarg llaç de color blau i blanc, que provenia del tabernacle i portava la medalla de la Verge. Mentrestant, les noies més petites amb les paneres ja buides, iniciaven l'acapte per recollir fons per l'associació. | 08098-18 | Salelles | L'associació pia Filles de Maria té el seu origen a l'església de Santa Clara de Barcelona l'any 1850. Estava formada per joves adolescents i dones solteres, i ràpidament s'estengué per altres parròquies catalanes, sobretot durant els anys 1870-1880. A la parròquia de Salelles la va introduir el rector Llogari Torruella el 2 de juny de 1879. Aquest mateix any també començava l'ensenyament gratuït per nens i nenes sota l'empara de la parròquia de Salelles. L'associació es regia per una administradora i dues ajudantes, càrrecs que se succeïen per rigorós torn. Solien encarregar-se d'actes de pietat diversos: processons, acaptes, cants litúrgics, adoctrinament d'infants, el mes de Maria i, de manera destacada, la diada de les noies. | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50478 | Joc de Cap o Punta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-cap-o-punta | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 69-70. | XX | A principis de segle XX, segons una àvia de Salelles, les nenes del poble, a més de jugar a saltar corda o fins i tot a patacons, practicaven un joc menys conegut en el qual hi intervenien la decisió, l'enginy i la capacitat d'observació del contrincant. La xiqueta més decidida solia prendre la iniciativa i deia: '...cabellera en porto'. La companya que acceptava el repte contestava: 'entro!' La primera es posava una sèrie d'agulles de cap al palmell de la mà, tancava i preguntava: 'endevina quants en porto'. L'altra jugadora responia un, dos, tres... o els que fos. De nou l'apostant, tot assenyalant la mà tancada, requeria que la companya es decidís: 'cap o punta?' Si ho encertava, es feia amb les agulles de la companya; si no, li calia lliurar a l'altra la diferència. Si no disposaven d'agulles de cap comptaven amb una variant, que consistia en prescindir de la pregunta de 'cap o punta' i fer la partida amb pinyons. | 08098-19 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50479 | Llegenda dels lladregots i la Creu de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-lladregots-i-la-creu-de-salelles | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. SARRET ARBÓS, Joaquim (1913). 'Les creus de pedra del terme de Manresa', Butlletí del Centre excursionista de la Comarca de Bages, núm. 60, 61,62 (març-agost, 1913), p. 354-356. | Llegenda referida a la Creu de Salelles que recull l'erudit manresà Marià Vallès i que apareix publicada al butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Tracta d'uns lladregots que, després d'haver fet un robatori a Salelles, un d'ells s'enfila a la creu, tot bevent i renegant. La creu cedeix, cau a terra i li esclafa el cap. Tot seguit es provoca una tempesta amb trons que s'emporta els lladregots i ningú no els torna a veure. Fins que un matí la gent de Salelles veu que n'hi ha un a terra. La creu s'ha quedat sense braços. És per això que la creu que aleshores hi havia (la que hi ha actualment és una altra) era de ferro. L'autor de l'article al butlletí del CECB és Joaquim SARRET i ARBÓS (1913), que diu 'd'aquesta creu s'hi conta l'hermosa llegenda que la reproduim d'en Marián Vallés'. La llegenda apareix en vers, i és del tot evident que fou el mateix Marià Vallès (el qual, a més d'advocat, arxiver i empresari, va ser també poeta de la Renaixença) qui li donà aquest format i en féu una recreació literària. La reproduïm literalment: Tots ells manta al còll / trabuc a la drèta, / la daga al costat / y ‘l crim en la testa, / uns quants lladregots / tornant de Salelles, / al pèu de la creu / partien la prèsa. Un d'ells, el mès gran, / contá la moneda, / s'alsá y del sarró / tragué la botella. / -Companys: -els digué,- / ¡beguèm, y a fer fèyna, / que Deu, mentres tant / fará centinella!- / Y al cim de la creu / s'enfila ab llestèsa. / Allá, escamarlat, / traguèja y renega: / la grèsca que hi mòu, / fa espant y ferèsa... / -¡Ni Cristo es tant alt!- / cridá, y tots se'n rèyen!... / De sopte, la creu / sos brassos de pedra / cedèx, recruxint, / y cauen a tèrra, / batent y esclafant / el cap de l'heretje. La vòlta del cèl / abans riallera, / fa por, retronant, / de núvols rublèrta. / Gemecs que fa 'l mon, / rompent la tempesta, / ressònen sovint / per valls y congestes, / y ‘l vent udolant / als lladres s'emmèna. Tant lluny se'ls ne du, / tant lluny, que la tèrra / may mès n'ha vist cap, / ni rastre, ni mèna. Tan sòls un matí / la gent de Salelles / vegé còm la creu, / ab brassos de pedra, / tenia pe ‘l còll / a un d'ells allá a terra. Sens brassos restá, / mes sempre ben ferma!... Si un dia hi passèu / anant a Salelles, / veurèulos d'acer, / mès alts de lo que eren, / unint y abrassant / el cèl ab la tèrra. | 08098-20 | Creu de Salelles | Tot i que no s'ha trobat esmentada en documents antics, l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós creu que era una de les fites que separava el terme jurisdiccional del veguer de Manresa respecte al senyor de Salelles, que era el paborde de Manresa. La creu podria indicar també el límit de la quadra autònoma de Salelles. Antigament, El territori de la parròquia de Salelles pertanyia a Manresa per bé que com una quadra autònoma, però entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Probablement aquest va ser el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si va ser en aquest moment o una mica més endavant; concretament el 1592 quan després del Concili de Trento foren suprimides les canòniques regulars catalanes i la jurisdicció de Salelles va passar a la Corona. Les creus de terme marcaven els nous límits de la ciutat. Així doncs, aquesta creu indicava el límit de la parròquia (abans que al segle XIX fos ampliada) i també del municipi de Salelles, ja com a entitat independent. Entre 1833 i 1840, amb la nova organització municipal, Salelles s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola, però la creu continua sent una fita de l'actual terme municipal. Per aquest indret hi passava el camí ral de Manresa a Igualada, el qual es dirigia vers la sagrera de Salelles, però no sembla que en aquest punt hi hagués cap cruïlla de camins. La creu antiga, possiblement gòtica, es va perdre i només se n'ha conservat el sòcol i els graons. Més tard hi hagué una creu de ferro. Sarret i Arbós fa una interessant descripció de la creu a principis de segle XX: 's'axeca sobre dugues graus, que representen molta antiguitat, al ensemps que la columna y el capitell en el que hi ha esculpides en ses quatre cares les imatges de Sant Sadurní, patró del terme, y les de Sant Maurici, Sant Fruitós y Santa Agnés, patrons de Manresa, rodejades de fullatjes, notablement treballades. La creu devia trencarse a discurs dels anys, y fou substituida per una de ferro, modèrna y molt senzilla'. Segons Sarret i Arbós, la columna i el capitell podrien ser obra del segle XV. És a la creu de ferro que es refereix la llegenda recollida per Marià Vallès. L'any 1947 s'hi van col·locar la columna i la creu actuals, de pedra, tal com es llegeix en una inscripció. | 41.7034800,1.7949600 | 399739 | 4617556 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50480 | Relats de serps i dones que alleten | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relats-de-serps-i-dones-que-alleten | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. J.G. (1928). 'Folklore Comarcal. III supersticions', Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 125 (desembre, 1928), pp. 250-252. | En un article del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages de l'any 1928 es recullen diverses tradicions orals relacionades amb la creença popular molt generalitzada que les serps, normalment serps blanques, persegueixen les dones que alleten amb la finalitat de beure la llet quan dormen, o fins i tot que les fan adormir per aconseguir el seu fi. Segons el saber popular, les dones tenen una relació especial amb les dones, mentre que els llangardaixos la tindrien amb els homes. Un dels orígens d'aquest tema es pot remuntar al mateix relat bíblic de la temptació de la serp a Eva en l'expulsió del Paradís. Així mateix, com és conegut, les dones remeieres utilitzaven la pell de serp en moltes de les seves receptes. Recollim tres d'aquests relats referits a casos de Sant Salvador de Guardiola, els dos primers de l'esmentat butlletí del CECB (J.G., 1928: 251) i el tercer recollit més recentment per Jaume Capdevila Plans l'octubre de 1995. En el primer cas es tracta d'una àvia d'una masia del terme que solia contar que quan cridava la filla gran dues o tres vegades en tornar de l'hort se li apareixia una serp que li plantava cara i li feia llengotes. Una vegada que la serp va perseguir-la, amb grans bufecs, la gent de la casa hi acudí als crits d'auxili i van matar la serp. El segon diu que hi havia certa masia de Salelles en la qual els mossos tenien el costum d'anar a fer la migdiada en una alzina propera. Aprofitant la fresca, la dona de la casa també hi solia anar a alletar el seu fill, però vet aquí que amb pocs dies l'infant va quedar decandit fins al punt que pensaven que es moriria. Un dia al vespre van veure com, per una obertura que deixava la porta tancada del carrer, hi entrava una serp. En voler-la matar, la serp va escapar-se pel mateix forat i, com que era fosc, no pogueren perseguir-la perquè es va endinsar en el bosc. Pocs dies després els homes de la masoveria, com de costum, van anar a fer migdiada sota l'alzina. Quan estaven adormits un d'ells va sentir una forta estreta al coll i, en voler-se deslliurar del lligam que l'oprimia, va notar que era una serp que se li havia entortolligat. Amb una rebatuda, afluixant i tibant, va poder arrencar-se la serp i, ajudat pel seu pare, va matar-la. Després d'això, al cap de pocs dies la criatura va tornar a posar-se bona i grassa. La seva mare va assegurar que feia pocs dies que ella també havia quedat adormida sota l'alzina i que, en despertar-se, va sentir una fressa entre la fullaraca. Ja en aquell moment va creure que era la serp la que l'havia fet adormir i que li xuclava la llet. L'autor de l'article afirma que 'd'aquest cas puc assegurar que vaig veure el jove masover amb el coll embolicat de resultes de l'apretada de la serp i de l'estrebada a l'arrencar-la. Després m'ensenyaren la serp morta, que la salaren per remei i amb aquesta ocasió em varen explicar el què acabo de transcriure (J.G., 1928: 252)'. El tercer relat arriba de la veu d'una persona entrada en anys a qui la seva mare li explicava, quan ell era petit, que una serp que rondava per l'indret feia adormir una mare que alletava un infant. Mentre dormia, la serp li xuclava la llet i el pobre menut s'acontentava tot xuclant la cua de la serp que aquesta li acostava, sense que aconseguís apaivagar la gana. En aquest cas no sabem com va acabar la història, molt probablement la mort de la serp (GUÍXOLA, 1995). | 08098-21 | Indeterminat | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml