Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50460 | Gorg del Biarritz o de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-biarritz-o-de-la-casa-nova | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Gorg de la riera de Guardiola situat a prop de la Casa Nova, en un indret on la vall és força ampla i suau, amb una interessant vegetació de ribera i enmig d'un paratge de gran bellesa que, durant molts anys, ha estat un dels indrets emblemàtics de Sant Salvador de Guardiola. El curs de la riera discorre per una gran codina de roca grisosa amb tres desnivells esglaonats que adopten forma el·líptica, en els quals s'hi succeeixen petites cascades que cauen sobre tolls relativament profunds. Fruit de l'erosió de l'aigua, la roca de la llera adopta unes formes arrodonides i capritxoses. En una petita esplanada aterrassada del costat de llevant encara s'hi poden veure les restes del que havia estat un 'merendero' molt concorregut fins a la dècada de 1970, amb bancs de pedra, una xemeneia de barbacoa i les restes d'una font, avui seca. Uns 25 metres al nord hi ha una barraca derruïda que a l'interior conserva una curiosa comuna que utilitzaven els banyistes. Una altra barraca interessant es troba al marge esquerre de la riera. En aquest cas la construcció té només dues parets i aprofita com a sostre la roca de la cinglera. A ambdós costats de la llera són ben visibles uns interessants forats excavats a la roca. Tots són circulars i amiden uns 15 cms. De diàmetre, amb una profunditat variable de fins a 30 cm. Estan disposats més o menys en dobles fileres força llargues, d'uns 10 metres. Al costat de ponent les fileres són encara més llargues però irregulars. Forats de característiques similars són molt habituals en altres punts de la riera (per exemple a les Escodines de Comasua o al Gorg de l'Oller) però desconeixem quina és la funció que tenien. Probablement servien per encastar-hi pals que devien conformar algun tipus d'infraestructura relacionada amb l'aprofitament de la riera. És possible que els forats més propers al curs de l'aigua sostinguessin una palanca per facilitar el pas, però la resta de forats no sembla que s'avinguin amb aquesta funció. Una altra possibilitat és que sostinguessin una resclosa de fusta, però la disposició força irregular del conjunt fa difícil de pensar-ho. I més, tenint en compte que és al tram final del gorg, a la dreta del darrer desnivell, on hi ha ben identificades les estructures d'inici del canal que regava els horts de la Casa Nova i de l'Enric de la Serra. Efectivament, en aquest punt hi trobem diversos forats quadrats (a diferència dels anteriors, que són rodons) que sostenien la resclosa i possibilitaven l'inici del rec, protegit en aquest primer tram per un sòlid mur de pedra. | 08098-1 | Riera de Guardiola | Les aigües de la riera de Guardiola van ser aprofitades per a usos de treball des de temps antics. Concretament en aquest gorg hi trobem uns forats a la roca de funció desconeguda i també l'inici d'un ampli i cabalós canal que servia per regar els horts de la casa denominada L'Hort de la Riera (o Casa Nova) i també els horts de l'Enric de la Serra. Probablement es tracta d'una obra del segle XIX. Més recentment, aquest gorg era un dels llocs més concorreguts on la gent anava a banyar-s'hi, i a la dècada de 1960 s'hi va habilitar el 'merendero' fins que, uns anys més tard, la urbanització del Calvet va ocupar gran part del territori proper i va provocar la contaminació d'una aigua que fins aleshores era netíssima. Fa uns anys ha entrat en funcionament la depuradora d'aigües residuals, situada aigües amunt del gorg. | 41.6929400,1.7962900 | 399833 | 4616385 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50461 | Gorg de l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-loller | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Gorg de la riera de Guardiola en un bonic paratge, al fons d'una vall relativament estreta. En el segon tram, més abrupte, d'aquest curs fluvial al seu pas pel terme municipal es succeeixen petites cascades i gorgs. En aquest punt la riera s'eixampla, flanquejada per un rocam de forma el·líptica, amb un petit desnivell que provoca un saltant d'aigua i, a continuació, es forma un toll força ample i cabalós. Pel costat de llevant, a la riba esquerra, transcorre el rec que subministra aigua al pou de glaç, situat uns 400 metres aigües avall. El rec està excavat a la terra, però en aquest sector no és gaire visible. | 08098-2 | Riera de Guardiola | 41.6921600,1.8060500 | 400644 | 4616287 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50461-foto-08098-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50461-foto-08098-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50462 | La Llosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llosa | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Espectacular codina formada per una superfície de roca calcària fossilífera d'unes tres hectàrees, situada al costat dret la riera de Guardiola, més avall de l'estret meandre. Es tracta d'una gran roca calcària solcada per nombroses esquerdes paral·leles on hi neix l'aigua i hi creix la vegetació; concretament joncs, boixos i falsos alardens. L'erosió de les esquerdes o diaclasses ha anat formant uns esvorancs considerables. El rocam acaba amb un petit desnivell a l'extrem est per on la riera fa un salt d'aigua amb un toll posterior. Prop d'aquest punt la riera recull les aigües d'un torrent que baixa del sector de la Solana del Genovès, al nord. La desembocadura d'aquest torrent ha estat canalitzada amb un tram excavat a la roca i és el punt de captació d'un rec que discorre per la riba esquerra, el qual subministrava aigua al pou de glaç de la riera de Guardiola, situat uns 500 metres aigües avall. | 08098-3 | Riera de Guardiola | 41.6917000,1.8035400 | 400434 | 4616238 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50462-foto-08098-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50462-foto-08098-3-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50463 | Meandre de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Meandre molt pronunciat que fa la riera de Guardiola en un dels paratges més verges i de més gran bellesa, passats uns 300 metres del gorg de Biarritz i abans de la Llosa i del gorg de l'Oller, molt a prop de la Casa Nova i del Pinyot. La geologia d'aquesta zona, al tram final del curs de la riera, determina un relleu abrupte, format per sediments eocènics d'origen marí, de colors grisencs, compactes i difícils d'erosionar (calcàries, fossilíferes, margues, gresos i conglomerats). Això fa que la riera s'encaixoni i descrigui un seguit de meandres, flanquejats per cingles rocallosos. El meandre està encaixat entre les roques i envolta una mena de 'península' allargada d'uns 200 metres de longitud i una amplada de tan sols 90 metres en el seu 'istme'. El curs de la riera és flanquejat per una interessant vegetació de ribera i, un cop fet el gir, el tram sud discorre sobre una ampla i llarga codina. | 08098-4 | Riera de Guardiola | 41.6887700,1.7975200 | 399929 | 4615920 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50463-foto-08098-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50463-foto-08098-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50464 | Boscos de l'Obaga de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-lobaga-de-lotzet | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. | Àrea boscosa, situada a l'entorn d'on hi ha el pou de glaç, que es compta entre els llocs del Bages on la vegetació primitiva està més ben conservada. En aquest punt la riera de Guardiola forma uns espectaculars espadats rocosos. La zona més interessant és a l'obaga de l'Otzet, al vessant nord-oest de la serra de l'Otzet, que abasta una extensió considerable, d'unes 25 ha pel cap baix, amb bosc de roures i aurons negres majoritàriament. Val a dir que l'auró negre és un arbre o arbust molt abundant a gran part del Bages, el qual forma alguns bosquets probablement únics a Catalunya. D'especial interès és la zona més propera al pou de glaç, ja que no es va cremar en l'incendi de 1986 i constitueix una veritable joia per als botànics: al sotabosc hi trobem arbustos com els boixos, marfulls i galzerans. I també altres espècies més rares, com l'arbre moixera del pastor (Sorbus torminalis) o l'arbust espantallops (Colutea arborescens). | 08098-5 | Serra de l'Otzet | La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però des d'aleshores els arbustos i els arbres han rebrotat amb força. La part no cremada, precisament la més propera al pou de glaç, és la que ha conservat les característiques botàniques més interessants. | 41.6887300,1.8089100 | 400877 | 4615903 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es tracta d'una zona de difícil accés a causa de l'important desnivell entre la carena de la serra de l'Otzet i la riera de Guardiola. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50465 | Vall de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 143-150. | Alguns trams estan força afectats per urbanitzacions o pel pas de carreteres. | Espai natural no protegit, però que està inclòs en la Guia d'espais d'interès natural del Bages (AADD, 1997: 143). La conca d'aquesta riera es pot dividir en dues parts ben diferenciades. En el primer tram (des del naixement de la riera fins a poc més de mig quilòmetre aigües avall del pont de Salelles) la riera discorre per una vall de vessants poc inclinats i coberts de vegetació. El segon tram (a partir del punt esmentat fins a la seva desembocadura al riu Cardener) la riera s'encaixona i en un tram curt descriu un seguit de meandres pronunciats, flanquejats per cingles rocallosos. Aquest canvi té una base geològica, ja que la zona suau correspon bàsicament a material sedimentari d'origen eocènic continental, de colors vermellosos propis de la formació d'Artés (conglomerats, margues i gresos), mentre que la zona de relleu abrupte és formada per sediments eocènics d'origen marí, de colors grisencs, més compactes i difícils d'erosionar (calcàries, fossilíferes, margues, gresos i conglomerats). El tram final, més amunt de Cornet (ja en terme de Castellgalí) és una fondalada feréstega i solitària d'una bellesa paisatgística espectacular. En aquest segon tram s'hi succeeixen petites cascades que cauen sobre gorgs relativament profunds, entre els quals destaquen el de Biarritz o de la casa Nova i el de l'Oller, mentre que l'espectacular Gorg Salt queda ja fora del terme. Altres indrets destacats d'interès geològic són el meandre que hi ha uns 300 m aigües avall de la Casa Nova, el qual forma una mena de península allargada, i l'espectacular codina d'unes tres hectàrees de superfície anomenada la Llosa. La major part de la zona és coberta per boscos on predomina el pi blanc. També hi ha pinasses en alguns racons obacs i roures, que estan en franca expansió, mentre que a la zona més pròxima a l'aigua hi trobem la característica vegetació de ribera. A les brolles s'hi pot trobar bruc d'hivern, l'arboç i, sobretot, l'auró negre. Aquest últim és un arbust localment molt abundant a gran part del Bages, el qual forma alguns bosquets probablement únics a Catalunya. Pel que fa a la fauna, al tram final de la riera, de la Llosa en avall, abunden els crancs de riu americans i no són rars els bernats pescaires que vénen a capturar-los. També s'hi ha detectat la presència de l'agró roig, un ocell poc freqüent al Bages, i del duc, que niua al capdamunt d'alguna de les cingleres més alteroses. Des del punt de vista geològic, cal destacar també la presència d'abundants fòssils en el segon tram de la vall, corresponent a l'Eocè marí. | 08098-6 | Riera de Guardiola | A partir de la dècada de 1970 les urbanitzacions van ocupar una gran part del territori al sector est del terme municipal. Aquest augment de la població va fer que una riera netíssima, amb gorgs on molta gent s'hi banyava, es tornés francament bruta des dels abocaments de Sant Salvador de Guardiola en avall. Fa uns anys va entrar en funcionament la depuradora d'aigües residuals, situada una mica més avall del pont de Salelles. Aquesta àrea també ha estat força afectada pels incendis forestals. El d'octubre de 1980 va afectar gairebé totes les clapes de bosc baix situades al nord de la carretera d'Igualada (C-37) amb l'excepció d'un petit retall a la zona de la Penyora, el qual va cremar el juliol del 1986 junt amb extenses àrees situades al sud de la carretera. | 41.6865800,1.7755400 | 398096 | 4615703 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50465-foto-08098-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50465-foto-08098-6-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50476 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 17-18, 28. | XIX-XX | Actualment desapareguda | Festa avui desapareguda que se celebrava a Sant Salvador de Guardiola i també a Salelles, com en molts altres llocs, el dia de Sant Antoni Abat (17 de gener): patró dels traginers i dels animals de peu rodó. Al migdia i al vespre de la vigília es feien sonar les campanes amb els tocs corresponents per anunciar la festa. L'endemà, a punta d'alba, el rector celebrava una missa matinal, per si algun pagès tenia intenció d'anar a treballar. La festa pròpiament dita començava abans de l'Ofici solemne, amb una cercavila que s'iniciava a la plaça de la Creu al so de la música d'una orquestra. L'encapçalaven les autoritats, els veïns i una coral amb el seu estendard (normalment la Lira). Seguidament, a la plaça de l'església es procedia a la benedicció dels animals, acte que era acompanyat també amb diverses peces de música. A la tarda, després del rosari, es feia un breu concert a la plaça de la Creu a càrrec del cor la Lira (en alguna ocasió també l'havia fet el cor de la Unió). S'acabava amb una ballada de sardanes. A Salelles es celebrava una missa i després el celebrant sortia a la plaça i es procedia a la benedicció dels animals, que algun any arribaven a ser més d'una quarantena. Hi havia qui aquell dia 'donava festa' als animals de ferradura o els hi donava un àpat extra. Aquestes descripcions corresponen a la festa tal com es feia al primer quart de segle XX. Més endavant, amb la progressiva motorització del transport, va deixar de celebrar-se. | 08098-17 | Sant Salvador de Guardiola; Salelles | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50477 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies-0 | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 23-26. | XIX-XX | Festa desapareguda | La Festa de les noies o de les Filles de Maria, avui desapareguda, va ser promoguda a Salelles per l'associació pia amb aquest mateix nom des de finals del segle XIX. Era dedicada a les noies del poble i es celebrava el darrer diumenge de maig, a l'entorn del mes de Maria. Aquest dia es celebraven un reguitzell d'actes pietosos. Començava amb una missa matinal, en la qual moltes nenes del poble feien la primera comunió. El cor de les Filles de Maria hi interpretava alguns cants per donar solemnitat a l'acte, que en algunes circumstàncies comptava amb la presència d'un cor de cant gregorià de Manresa. Seguia la cerimònia d'acceptació de les noves combregants a l'associació, i la imposició de la medalla de la Puríssima, acreditativa de la seva pertinença al grup. Amb el cant d'un Trisagi s'iniciava la resta d'actes: sermó i prèdica (generalment per un prevere forà), rés del Rosari i processó al voltant de la sagrera de Salelles. Hi eren presents les banderes de Sant Sadurní, sant Isidre i la Puríssima. Aquest era l'ordre habitual, però el dia d'aquesta festa tenia preferència la bandera blanca de la Puríssima, portada per les noies, que en aquesta ocasió anava en primer lloc. Tancava la corrua de les dones l'estendard, a mans de les administradores de l'associació. El tabernacle amb la imatge de la Verge era el que solia obrir el pas a tota la concurrència. En alguns casos una orquestra amenitzava la desfilada. Durant el transcurs de la processó les més petites eren les encarregades de proveir-se de flors boscanes per ornar l'altar i, a més, emplenar les paneres que s'anaven buidant durant el seguici. En arribar a l'església finalitzava la festa amb el besamans a la Verge: s'oferia als assistents perquè el besessin un llarg llaç de color blau i blanc, que provenia del tabernacle i portava la medalla de la Verge. Mentrestant, les noies més petites amb les paneres ja buides, iniciaven l'acapte per recollir fons per l'associació. | 08098-18 | Salelles | L'associació pia Filles de Maria té el seu origen a l'església de Santa Clara de Barcelona l'any 1850. Estava formada per joves adolescents i dones solteres, i ràpidament s'estengué per altres parròquies catalanes, sobretot durant els anys 1870-1880. A la parròquia de Salelles la va introduir el rector Llogari Torruella el 2 de juny de 1879. Aquest mateix any també començava l'ensenyament gratuït per nens i nenes sota l'empara de la parròquia de Salelles. L'associació es regia per una administradora i dues ajudantes, càrrecs que se succeïen per rigorós torn. Solien encarregar-se d'actes de pietat diversos: processons, acaptes, cants litúrgics, adoctrinament d'infants, el mes de Maria i, de manera destacada, la diada de les noies. | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50478 | Joc de Cap o Punta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-cap-o-punta | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 69-70. | XX | A principis de segle XX, segons una àvia de Salelles, les nenes del poble, a més de jugar a saltar corda o fins i tot a patacons, practicaven un joc menys conegut en el qual hi intervenien la decisió, l'enginy i la capacitat d'observació del contrincant. La xiqueta més decidida solia prendre la iniciativa i deia: '...cabellera en porto'. La companya que acceptava el repte contestava: 'entro!' La primera es posava una sèrie d'agulles de cap al palmell de la mà, tancava i preguntava: 'endevina quants en porto'. L'altra jugadora responia un, dos, tres... o els que fos. De nou l'apostant, tot assenyalant la mà tancada, requeria que la companya es decidís: 'cap o punta?' Si ho encertava, es feia amb les agulles de la companya; si no, li calia lliurar a l'altra la diferència. Si no disposaven d'agulles de cap comptaven amb una variant, que consistia en prescindir de la pregunta de 'cap o punta' i fer la partida amb pinyons. | 08098-19 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50479 | Llegenda dels lladregots i la Creu de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-lladregots-i-la-creu-de-salelles | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. SARRET ARBÓS, Joaquim (1913). 'Les creus de pedra del terme de Manresa', Butlletí del Centre excursionista de la Comarca de Bages, núm. 60, 61,62 (març-agost, 1913), p. 354-356. | Llegenda referida a la Creu de Salelles que recull l'erudit manresà Marià Vallès i que apareix publicada al butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Tracta d'uns lladregots que, després d'haver fet un robatori a Salelles, un d'ells s'enfila a la creu, tot bevent i renegant. La creu cedeix, cau a terra i li esclafa el cap. Tot seguit es provoca una tempesta amb trons que s'emporta els lladregots i ningú no els torna a veure. Fins que un matí la gent de Salelles veu que n'hi ha un a terra. La creu s'ha quedat sense braços. És per això que la creu que aleshores hi havia (la que hi ha actualment és una altra) era de ferro. L'autor de l'article al butlletí del CECB és Joaquim SARRET i ARBÓS (1913), que diu 'd'aquesta creu s'hi conta l'hermosa llegenda que la reproduim d'en Marián Vallés'. La llegenda apareix en vers, i és del tot evident que fou el mateix Marià Vallès (el qual, a més d'advocat, arxiver i empresari, va ser també poeta de la Renaixença) qui li donà aquest format i en féu una recreació literària. La reproduïm literalment: Tots ells manta al còll / trabuc a la drèta, / la daga al costat / y ‘l crim en la testa, / uns quants lladregots / tornant de Salelles, / al pèu de la creu / partien la prèsa. Un d'ells, el mès gran, / contá la moneda, / s'alsá y del sarró / tragué la botella. / -Companys: -els digué,- / ¡beguèm, y a fer fèyna, / que Deu, mentres tant / fará centinella!- / Y al cim de la creu / s'enfila ab llestèsa. / Allá, escamarlat, / traguèja y renega: / la grèsca que hi mòu, / fa espant y ferèsa... / -¡Ni Cristo es tant alt!- / cridá, y tots se'n rèyen!... / De sopte, la creu / sos brassos de pedra / cedèx, recruxint, / y cauen a tèrra, / batent y esclafant / el cap de l'heretje. La vòlta del cèl / abans riallera, / fa por, retronant, / de núvols rublèrta. / Gemecs que fa 'l mon, / rompent la tempesta, / ressònen sovint / per valls y congestes, / y ‘l vent udolant / als lladres s'emmèna. Tant lluny se'ls ne du, / tant lluny, que la tèrra / may mès n'ha vist cap, / ni rastre, ni mèna. Tan sòls un matí / la gent de Salelles / vegé còm la creu, / ab brassos de pedra, / tenia pe ‘l còll / a un d'ells allá a terra. Sens brassos restá, / mes sempre ben ferma!... Si un dia hi passèu / anant a Salelles, / veurèulos d'acer, / mès alts de lo que eren, / unint y abrassant / el cèl ab la tèrra. | 08098-20 | Creu de Salelles | Tot i que no s'ha trobat esmentada en documents antics, l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós creu que era una de les fites que separava el terme jurisdiccional del veguer de Manresa respecte al senyor de Salelles, que era el paborde de Manresa. La creu podria indicar també el límit de la quadra autònoma de Salelles. Antigament, El territori de la parròquia de Salelles pertanyia a Manresa per bé que com una quadra autònoma, però entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Probablement aquest va ser el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si va ser en aquest moment o una mica més endavant; concretament el 1592 quan després del Concili de Trento foren suprimides les canòniques regulars catalanes i la jurisdicció de Salelles va passar a la Corona. Les creus de terme marcaven els nous límits de la ciutat. Així doncs, aquesta creu indicava el límit de la parròquia (abans que al segle XIX fos ampliada) i també del municipi de Salelles, ja com a entitat independent. Entre 1833 i 1840, amb la nova organització municipal, Salelles s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola, però la creu continua sent una fita de l'actual terme municipal. Per aquest indret hi passava el camí ral de Manresa a Igualada, el qual es dirigia vers la sagrera de Salelles, però no sembla que en aquest punt hi hagués cap cruïlla de camins. La creu antiga, possiblement gòtica, es va perdre i només se n'ha conservat el sòcol i els graons. Més tard hi hagué una creu de ferro. Sarret i Arbós fa una interessant descripció de la creu a principis de segle XX: 's'axeca sobre dugues graus, que representen molta antiguitat, al ensemps que la columna y el capitell en el que hi ha esculpides en ses quatre cares les imatges de Sant Sadurní, patró del terme, y les de Sant Maurici, Sant Fruitós y Santa Agnés, patrons de Manresa, rodejades de fullatjes, notablement treballades. La creu devia trencarse a discurs dels anys, y fou substituida per una de ferro, modèrna y molt senzilla'. Segons Sarret i Arbós, la columna i el capitell podrien ser obra del segle XV. És a la creu de ferro que es refereix la llegenda recollida per Marià Vallès. L'any 1947 s'hi van col·locar la columna i la creu actuals, de pedra, tal com es llegeix en una inscripció. | 41.7034800,1.7949600 | 399739 | 4617556 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50480 | Relats de serps i dones que alleten | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relats-de-serps-i-dones-que-alleten | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. J.G. (1928). 'Folklore Comarcal. III supersticions', Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 125 (desembre, 1928), pp. 250-252. | En un article del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages de l'any 1928 es recullen diverses tradicions orals relacionades amb la creença popular molt generalitzada que les serps, normalment serps blanques, persegueixen les dones que alleten amb la finalitat de beure la llet quan dormen, o fins i tot que les fan adormir per aconseguir el seu fi. Segons el saber popular, les dones tenen una relació especial amb les dones, mentre que els llangardaixos la tindrien amb els homes. Un dels orígens d'aquest tema es pot remuntar al mateix relat bíblic de la temptació de la serp a Eva en l'expulsió del Paradís. Així mateix, com és conegut, les dones remeieres utilitzaven la pell de serp en moltes de les seves receptes. Recollim tres d'aquests relats referits a casos de Sant Salvador de Guardiola, els dos primers de l'esmentat butlletí del CECB (J.G., 1928: 251) i el tercer recollit més recentment per Jaume Capdevila Plans l'octubre de 1995. En el primer cas es tracta d'una àvia d'una masia del terme que solia contar que quan cridava la filla gran dues o tres vegades en tornar de l'hort se li apareixia una serp que li plantava cara i li feia llengotes. Una vegada que la serp va perseguir-la, amb grans bufecs, la gent de la casa hi acudí als crits d'auxili i van matar la serp. El segon diu que hi havia certa masia de Salelles en la qual els mossos tenien el costum d'anar a fer la migdiada en una alzina propera. Aprofitant la fresca, la dona de la casa també hi solia anar a alletar el seu fill, però vet aquí que amb pocs dies l'infant va quedar decandit fins al punt que pensaven que es moriria. Un dia al vespre van veure com, per una obertura que deixava la porta tancada del carrer, hi entrava una serp. En voler-la matar, la serp va escapar-se pel mateix forat i, com que era fosc, no pogueren perseguir-la perquè es va endinsar en el bosc. Pocs dies després els homes de la masoveria, com de costum, van anar a fer migdiada sota l'alzina. Quan estaven adormits un d'ells va sentir una forta estreta al coll i, en voler-se deslliurar del lligam que l'oprimia, va notar que era una serp que se li havia entortolligat. Amb una rebatuda, afluixant i tibant, va poder arrencar-se la serp i, ajudat pel seu pare, va matar-la. Després d'això, al cap de pocs dies la criatura va tornar a posar-se bona i grassa. La seva mare va assegurar que feia pocs dies que ella també havia quedat adormida sota l'alzina i que, en despertar-se, va sentir una fressa entre la fullaraca. Ja en aquell moment va creure que era la serp la que l'havia fet adormir i que li xuclava la llet. L'autor de l'article afirma que 'd'aquest cas puc assegurar que vaig veure el jove masover amb el coll embolicat de resultes de l'apretada de la serp i de l'estrebada a l'arrencar-la. Després m'ensenyaren la serp morta, que la salaren per remei i amb aquesta ocasió em varen explicar el què acabo de transcriure (J.G., 1928: 252)'. El tercer relat arriba de la veu d'una persona entrada en anys a qui la seva mare li explicava, quan ell era petit, que una serp que rondava per l'indret feia adormir una mare que alletava un infant. Mentre dormia, la serp li xuclava la llet i el pobre menut s'acontentava tot xuclant la cua de la serp que aquesta li acostava, sense que aconseguís apaivagar la gana. En aquest cas no sabem com va acabar la història, molt probablement la mort de la serp (GUÍXOLA, 1995). | 08098-21 | Indeterminat | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 50481 | Serps que mamen de les ovelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serps-que-mamen-de-les-ovelles | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. J.G. (1928). 'Folklore Comarcal. III supersticions', Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 125 (desembre, 1928), p. 252. | XIX | En un article del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages de l'any 1928 on es recullen diverses tradicions orals relacionades amb serps i l'alletament de les dones s'hi inclou un relat similar que, en aquest cas, té com a 'víctimes' les ovelles d'un ramat. Diu així: 'En l'any 1902, en el pla de roques de l'hostal de Coll d'Arbós de Guardiola, hi havia parat un remat molt gros que venia de pasturar per la muntanya. Un dels pastors havia tallat la llengua a una serp blanca de set pams i li treia el greix que portava, que per cert en tenia molt. En preguntar-li on l'havia morta i què en volia fer de la llengua i del greix, va respondre: la serp l'he morta allà quan mamava d'una ovella, que em va senyalar, i feia dies que seguia el remat: el greix el guardo per remei de molts mals i la llengua servei per a penjar-la al coll de les criatures que mamen i amb això no els costa de treure el dentat. La llengua de la serp les dones me la paguen a cinc pessetes i així és que val la pena que la guardi. En acabar aquest enraonament, continuà la conversa sobre diferents casos que havia vist com les serps bevien la llet de les ovelles, cabres i fins de les vaques (J.G., 1928: 252)'. És interessant constatar com, a començaments de segle XX, aquestes tradicions relacionades amb serps són plenament vigents, com també ho són els múltiples usos remeiers que es donava a les diferents parts d'aquest rèptil. | 08098-22 | Pla de les Roques de l'hostal de Coll d'Arboç | 41.6775500,1.7873400 | 399064 | 4614686 | 1902 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50483 | La caldera de la masia del Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caldera-de-la-masia-del-valldeperes | ESTRUCH SUBIRANA, Maria (2003). 'De l'infern al cel, passant pel purgatori i visitant les bruixes (la toponímia esotèrica del Bages)', Dovella, núm. 82 (hivern, 2003), Manresa, p.26. http://mariaestruch.blogspot.com.es/2009/01/de-linfern-al-cel-passant-pel-purgatori.html | Segons s'explica, a la masia de Valldeperes hi havia una mosso que tenia poders i això va provocar algun episodi de màgia. Feien bullir la calderada, que no bullia mai, per més llenya que posessin a la fogaina, fins que el mosso deia que bulliria, i llavors fugia tota l'aigua del recipient. | 08098-24 | Masia de Valldeperes | 41.6513300,1.7104400 | 392620 | 4611868 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 50485 | Dites populars sobre el temps a Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-sobre-el-temps-a-salelles | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 77, 79, 80, 82, 88, 89. | XIX-XX | Les dites i refranys sobre aspectes meteorològics, especialment en relació amb els treballs del camp, es compten entre les més generalitzades arreu. En el llibre 'Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles', de Fèlix Fargas i Morera, hi trobem les següents dites sobre aspectes del temps circumscrites a aquesta zona: En relació als camps dels plans de Salelles, es deia que si des de les carenes de Castellfollit del Boix 'per Nadal els sembrats no es veuen verdejar, mala anyada hi haurà'. Quan el tren encara anava amb màquines de carbó es deia que si se sentia abans d'entrar al túnel, pel cantó de Manresa, era senyal de pluja; si se sentia a la sortida del túnel, pel cantó de Calaf, era senyal de vent. Si les roques de Montserrat porten caperó (és a dir, si tenen boira) a la tarda hi haurà un canvi de temps. A Salelles la marinada arriba des de les roques de Montserrat, més o menys del dret de Santa Cecília i, a l'estiu, sol arribar a primeres hores de la tarda. No és molt forta, però és fresca i humida. Quan fa molta calor a l'estiu els pagesos solen dir: 'Bé, a la tarda ja arribarà la marinada'. A Salelles el 'vent de la fam' també l'anomenen vent del Camp de Tarragona o marinada borda. És un vent fort i sec que bufa del cantó d'Igualada i crema les plantes, principalment els sembrats. Fa la seva presència a les rodalies d'abril, maig i començament de juny. Els pagesos el consideren un dels vents més dolents per al camp; d'aquí ve el nom molt generalitzat de vent de la fam. També es deia que si hi ha un temporal de muntanya cap al cantó de Núria al cap de tres dies ja el tenim aquí. | 08098-26 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50488 | Beneir una branca d'arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beneir-una-branca-darc | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 78. | XIX-XX | A Salelles el dia de sant Pere Màrtir (29 d'abril) es beneïa una branca d'arç i se'n posava un brot sobre les barraques de les vinyes per guardar-les de pedregades. | 08098-29 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50489 | Sarau del most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarau-del-most | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 71. | XIX-XX | Festa desapareguda | Salelles ha estat un poble molt orientat al conreu de la vinya i a l'elaboració del vi, com ho demostra la importància del seu Celler Cooperatiu. Una de les festes típiques de la verema al Bages era el sarau del most, que es feia a molts pobles aprofitant que a les cases hi havia collidors o veremadors vinguts de fora, els quals cada any s'allotjaven amb la mateixa família, fet que propiciava que els habitants els consideressin com si fossin del poble. Els diumenges a la tarda, cap al final de la verema, s'organitzaven tirades de bitlles catalanes, salts a corda i altres jocs populars. Al capvespre, a la sala de festes del poble o a l'era, s'organitzava un ball. Aquest costum a Salelles es va conservar durant molts anys. | 08098-30 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50490 | El forat de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-de-lolla | ALSINA, Valentí (1997). 'El forat de l'olla'. Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. | XIX-XX | Segons una història transmesa de pares a fills, durant una de les guerres carlines que van tenir lloc al segle XIX un senyor adinerat de Manresa, esporuguit per l'arribada de les tropes i davant la possibilitat que li robessin els diners, va decidir enterrar-los al bosc. Va escollir el bosc d'en Torres, avui conegut com bosc de Pladesants; concretament un indret molt amagat, en un altiplà que hi ha amunt del torrent de la Por, a mà esquerra. A les nits de lluna plena va anar picant al damunt d'una pedra pinyolenca tova fins que hi va fer un forat en forma d'olla, ample de la base i més estret al coll, on hi va enterrar el tresor dins d'una gerra. També va fer un planell on descrivia el lloc i el va amagar. Però vet aquí que l'acabalat manresà va morir a conseqüència de la guerra i el tresor va quedar amagat. Un dia, un masover del mas Casanoves que s'havia assegut sobre l'olla un munt de vegades mentre els gossos anaven caçant pels voltants, es va trobar el mapa que descrivia amb pèls i senyals el lloc on es trobava el tresor. Es diu que a partir d'aleshores els caçadors i boscaires que rondaven per aquell llogarret van veure sempre més el forat en forma d'olla, però sense la gerra. Encara avui es conserva aquest forat gràcies a que fa carena. Prop del forat s'hi fan força llenegues, i algunes persones grans quan anaven a buscar bolets per aquest indret deien que anaven a 'visitar l'olla'. | 08098-31 | Bosc de Pladesants | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50494 | Barraca de pedra seca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4072) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta lleugerament el·líptica amb porta rectangular amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-35 | Prop de Comasua | 41.6636000,1.7282800 | 394125 | 4613208 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una de les pedres interiors de la porta d'entrada hi ha escrita la data 1942 i un dibuix d'un vehicle i un personatge. No se sap si aquesta data pot correspondre a la data de construcció o és una afegit posterior. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50495 | Barraca de pedra seca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-2 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4075) | XIX-XX | Petit enderroc exterior | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular amb llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-36 | Prop de Codorniu | 41.6594700,1.7369100 | 394837 | 4612739 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50496 | Barraca de pedra seca 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-3 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4073) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta lleugerament el·líptica amb porta rectangular amb llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-37 | Prop de Codorniu | 41.6597500,1.7395200 | 395055 | 4612767 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50497 | Barraca de pedra seca 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-4 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4074) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-38 | Prop de Codorniu | 41.6572600,1.7372700 | 394863 | 4612493 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50498 | Barraca de pedra seca 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-5 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4076) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i una espitllera. | 08098-39 | Prop de l'Enric de la Torre | 41.6549700,1.7389600 | 395000 | 4612237 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50499 | Barraca de pedra seca 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-6 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4077) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-40 | Prop de la Devesa | 41.6492300,1.7426100 | 395295 | 4611595 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50501 | Barraca de pedra seca 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-8 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3298) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. Té restes del voladís. | 08098-42 | Prop de l'Escurcell | 41.6606700,1.7814800 | 398550 | 4612819 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50502 | Barraca de pedra seca 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-9 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3294) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. Té ràfec de pedres a la coberta. | 08098-43 | Prop de l'Escurcell | 41.6605800,1.7888900 | 399167 | 4612800 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50503 | Barraca de pedra seca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-10 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3295) | XIX-XX | Petit enderroc exterior | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-44 | Prop de l'Escurcell | 41.6584900,1.7885700 | 399137 | 4612569 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50504 | Barraca de pedra seca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-11 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3296) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-45 | Prop de l'Escurcell | 41.6578100,1.7885500 | 399134 | 4612493 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50505 | Barraca de pedra seca 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-12 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3292) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-46 | A l'Escurcell | 41.6579400,1.7822300 | 398608 | 4612515 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50506 | Barraca de pedra seca 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-13 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3293) | XIX-XX | Petit enderroc exterior | Barraca de pedra seca de planta irregular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-47 | A l'Escurcell | 41.6574300,1.7831500 | 398684 | 4612457 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50507 | Barraca de pedra seca 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-14 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3290) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-48 | Prop de l'Escurcell | 41.6560900,1.7773800 | 398201 | 4612315 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50508 | Barraca de pedra seca 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-15 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3291) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-49 | Prop de l'Escurcell | 41.6554800,1.7798700 | 398408 | 4612245 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50509 | Barraca de pedra seca 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-16 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3303) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-50 | A Coll d'Arboç | 41.6769700,1.7840600 | 398790 | 4614626 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50510 | Barraca de pedra seca 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-17 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 9294) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-51 | Prop de cal Nano | 41.6761900,1.7913700 | 399397 | 4614531 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50512 | Barraca de pedra seca 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-19 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3302) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-53 | Prop de la Guíxola | 41.6728300,1.7870200 | 399030 | 4614163 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50513 | Barraca de pedra seca 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-20 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3301) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-54 | Al pla del Brunet | 41.6701700,1.7870500 | 399028 | 4613867 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50514 | Barraca de pedra seca 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-21 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3300) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-55 | 41.6696100,1.7835500 | 398736 | 4613809 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 50515 | Barraca de pedra seca 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-22 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3299) | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-56 | 41.6676800,1.7819400 | 398599 | 4613597 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||||
| 50516 | Barraca de pedra seca 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-23 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10414) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-57 | A la serra de Gallcanta | 41.6892700,1.7374600 | 394931 | 4616047 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50517 | Barraca de pedra seca 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-24 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10410) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-58 | A la serra de Gallcanta | 41.6857800,1.7369400 | 394882 | 4615660 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50518 | Barraca de pedra seca 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-25 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10409) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-59 | Prop del mas Orpina | 41.6796400,1.7468800 | 395700 | 4614967 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50519 | Barraca de pedra seca 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-26 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10411) | XIX-XX | Sostre esfondrat | Barraca de pedra seca de planta rectangular, de 2,20 x 2,50 m. El gruix de les parets és de 50 cm. Hi ha una finestra i un armari. La porta estava situada en un angle de la construcció, però els enderrocs l'han tapada. | 08098-60 | A la serra de Gallcanta, prop de la masia del Rauric | 41.6993700,1.7551500 | 396420 | 4617147 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50520 | Barraca de pedra seca 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-27 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Ignasi SIVILLÀ LLOBET(codi 8742) | XIX-XX | Esfondrament exterior important | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular. | 08098-61 | A la serra de Barquets | 41.7045100,1.7664600 | 397369 | 4617704 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50521 | Barraca de pedra seca 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-28 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7994) | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-62 | Al Racó del Martí, prop de cal Casanoves | 41.6952500,1.7593400 | 396762 | 4616685 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50522 | Barraca de pedra seca 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-29 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7995) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-63 | Al Racó del Martí, prop de cal Casanoves | 41.6939900,1.7599000 | 396806 | 4616544 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50523 | Barraca de pedra seca 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-30 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7993) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-64 | Als Camps del Manel, prop de cal Casanoves | 41.6936400,1.7620300 | 396983 | 4616503 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50524 | Barraca de pedra seca 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-31 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7999) | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té una espitllera. | 08098-65 | Prop de cal Casanoves | 41.6918600,1.7550500 | 396399 | 4616313 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50525 | Barraca de pedra seca 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-32 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7998) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i una fornícula. | 08098-66 | A l'oest del camp del Xacó, prop del mas Coll | 41.6891600,1.7553700 | 396422 | 4616013 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50526 | Barraca de pedra seca 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-33 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 8000) | XIX-XX | Esfondrament exterior important | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-67 | Prop del mas Coll | 41.6869400,1.7569000 | 396545 | 4615765 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50529 | Barraca de pedra seca 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-36 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9539) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó a l'interior. | 08098-70 | Als camps de Pladesanç | 41.6904700,1.7744100 | 398008 | 4616136 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50531 | Barraca de pedra seca 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-38 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9996) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i dues espitlleres, així com un ràfec de pedres planes que rematen la coberta. | 08098-72 | A la Vinya de la Teresa, prop de la Plana | 41.6870200,1.7662200 | 397321 | 4615763 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml