Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50836 | Fita de terme 20 entre Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-20-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Manresa identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 20. Està situada en un turonet, a uns cinquanta metres a l'est de la carretera C-37, en el punt on hi ha un túnel. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, amb els cantons arrodonits. En la part visible mesura 64 cms. d'alçada per 28 d'amplada i 16 de fondària. En una cara té gravat l'escut de Manresa i el número 134; en l'altra té la inscripció 'SALELLAS'. A la superfície superior té gravada la orientació de la línia del termenal. | 08098-377 | Extrem nord-est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. En tot cas, ha de correspondre al període en què Salelles era encara un municipi independent; per tant, anterior a 1833, quan es va portar a terme la reorganització municipal que comportà la integració de Salelles dins de Sant Salvador de Guardiola. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2430/2015. | 41.7133900,1.7856300 | 398978 | 4618667 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50836-foto-08098-377-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50837 | Fita de terme 21 entre Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-21-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Manresa identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 21. Està situada a uns 175 metres a l'oest de la carretera C-37, en el punt on hi ha un túnel. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, amb els cantons arrodonits. En la part visible mesura 54 cms. d'alçada per 28 d'amplada i 15 de fondària. En una cara té gravat l'escut de Manresa i el número 133; en l'altra té la inscripció 'SALELLAS'. A la superfície superior té gravada la orientació de la línia del termenal. | 08098-378 | Extrem nord-est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. En tot cas, ha de correspondre al període en què Salelles era encara un municipi independent; per tant, anterior a 1833, quan es va portar a terme la reorganització municipal que comportà la integració de Salelles dins de Sant Salvador de Guardiola. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2430/2015. | 41.7129700,1.7825000 | 398717 | 4618625 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50837-foto-08098-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50837-foto-08098-378-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50838 | Fita de terme 22 entre Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-22-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Manresa identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 22. Està situada a la divisòria d'aigües anomenada Obaga del Suanya. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, amb els cantons arrodonits. En la part visible mesura 66 cms. d'alçada per 31 d'amplada i 16 de fondària. En una cara té gravat l'escut de Manresa i el número 134; en l'altra té la inscripció 'SALELLAS'. A la superfície superior té gravada la orientació de la línia del termenal. | 08098-379 | Extrem nor-est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. En tot cas, ha de correspondre al període en què Salelles era encara un municipi independent; per tant, anterior a 1833, quan es va portar a terme la reorganització municipal que comportà la integració de Salelles dins de Sant Salvador de Guardiola. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2430/2015. | 41.7121300,1.7790700 | 398430 | 4618535 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50838-foto-08098-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50838-foto-08098-379-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50839 | Fita de terme 23 de Manresa i 1 de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-23-de-manresa-i-1-de-rajadell | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Manresa i Rajadell, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació dels termes de Manresa i Guardiola com a fita número 23 i en el projecte equivalent entre els termes de Rajadell i Guardiola com a fita número 1. Es situa al cim d'un turó, entre les partides Bosc de l'Argullol (al sud-oest) i Vallformosa (al nord-oest), uns dos metres al nord-oest del corriol que ressegueix el termenal. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte amb base de triangle equilàter. En la part visible mesura 62 cms. d'alçada i 26 per cada costat. En una cara té gravat l'escut de Manresa i el número 130; en una altra cara té gravat 'VALLFORMOSA' (territori que antigament constituïa una demarcació, actualment integrada dins el municipi de Rajadell); en l'altra cara té la inscripció 'SALELLAS'. A la superfície superior té gravada la orientació de les línies dels termenals. | 08098-380 | Extrem nord del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. En tot cas, ha de correspondre al període en què Salelles era encara un municipi independent; per tant, anterior a 1833, quan es va portar a terme la reorganització municipal que comportà la integració de Salelles dins de Sant Salvador de Guardiola. En aquest moment també la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2430/2015. | 41.7110900,1.7774200 | 398291 | 4618422 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50839-foto-08098-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50839-foto-08098-380-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50835 | Fita de terme 18 bis entre Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-18-bis-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | XVIII | Lleugerament escrostonada | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Manresa. Aquesta fita no apareix en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes, però es troba entre les que en aquest treball s'identifiquen amb els números 18 i 19. Està situada al nord de la casa de la Peça. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular amb els cantons arrodonits. En la part visible mesura 63 cms. d'alçada per 29 d'amplada i 14 de fondària. En una cara té gravat l'escut de Manresa però no té número identificatiu; en l'altra està erosionada i no s'hi veu cap inscripció. | 08098-376 | Extrem nord-est del terme municipal | Per les característiques de l'escut gravat, podria ser una fita del segle XVIII, com la majoria de les que es troben en aquesta zona. | 41.7106500,1.7879800 | 399169 | 4618360 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50835-foto-08098-376-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50739 | Barraca de pedra seca 89 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-89 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta rectangular de llinda. La coberta és amb falsa cúpula de pedra, protegida amb un túmul de terra. | 08098-349 | Sector nord-est del terme, prop del túnel de Salelles | 41.7105400,1.7779200 | 398332 | 4618360 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50739-foto-08098-349-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50834 | Fita de terme 18 entre Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-18-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. | XX | Erosionat per la cara de Guardiola | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Manresa identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 18. Està situada a uns 135 metres de la casa anomenada la Peça. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular. En la part visible mesura 52 cms. d'alçada per 30 d'amplada i 15 de fondària. En una cara té gravat l'escut de Manresa i el número 137; en l'altra sembla que té la 'G', però es troba molt borrosa. A la superfície superior té gravada la orientació de la línia del termenal. | 08098-375 | Extrem nord-est del terme municipal | Per la seva tipologia aquesta fita sembla força moderna, probablement del segle XX. Devia col·locar-se en substitució d'una fita del segle XVIII similar a la majoria de les que es troben en aquesta zona. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2430/2015. | 41.7104900,1.7882600 | 399192 | 4618342 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50834-foto-08098-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50834-foto-08098-375-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50724 | La Peça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-peca | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 060). | XIX-XX | Casa de pagès de petites dimensions que ha conservat molt bé la tipologia i el volum originari. Es tracta d'una construcció senzilla emplaçada a dalt d'un petit promontori. L'habitatge és de planta quadrada, amb coberta a dues aigües, i té un cos amb terrassa adossat al costat nord i una altra terrassa, totalment moderna, al costat sud. Disposa de planta baixa més un pis i golfes. La porta d'accés principal, molt senzilla, es troba a la façana sud-oest. Els murs són de pedra i conserven l'arrebossat tradicional. Les obertures són petites i algunes conserven les llindes i brancals de pedra. Al costat de ponent té una cobert antic de pedra, amb coberta a una vessant. La casa és envoltada per un jardí davanter i per camps de conreu. | 08098-265 | Parròquia de Salelles | Per la seva tipologia, podria ser una construcció del final del segle XVIII o començament del XIX. El nom de la casa fa referència a una peça de terra que, antigament, sembla que pertanyia a la Rectoria de Salelles i formava part de la partida anomenada les Guitardes. A principis de segle XX aquestes terres foren comprades pels parcers que les treballaven. Més recentment, la propietat havia pertangut a cal Víctor. | 41.7104500,1.7865900 | 399053 | 4618340 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50724-foto-08098-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50724-foto-08098-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50724-foto-08098-265-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50840 | Fita de terme 2 entre Sant Salvador de Guardiola i Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-2-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-rajadell | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. | XIX | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 2. Està situada dalt d'un turonet, a la partida de l'obaga de Vallformosa. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, de contorns lleugerament irregulars. En la part visible mesura 49 cms. d'alçada per 30 d'amplada i 25 de fondària. En una cara té gravada la inscripció R i en l'altra G. | 08098-381 | Extrem nord del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX. La demarcació de Vallformosa era un municipi independent fins a principis del segle XIX. El fet que aparegui la 'R' de Rajadell i no 'Vallformosa', com succeeix en una altra fita d'aquest sector, és un indicador que la fita del segle XIX o posterior. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7098400,1.7668800 | 397412 | 4618295 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50840-foto-08098-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50840-foto-08098-381-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50536 | Barraca de pedra seca 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-43 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 10670). | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-77 | Prop de la casa de la Peça | 41.7090200,1.7871100 | 399094 | 4618181 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50536-foto-08098-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50833 | Fita de terme 15 entre Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-15-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. | XIX | Trencada i escantellada | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Manresa identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 15. Està situada al nord de la zona de Clot de Llorenç, a uns cent vint metres a l'est de la casa de Cal Tinet. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular. En la part visible mesura 59 cms. d'alçada per 29 d'amplada i 13 de fondària. En una cara té gravada la inscripció 'FARRERAS'; en l'altra 'LL[?]'. En el primer cas la inscripció es refereix a la masia de les Farreras, en terme de Manresa. En l'altra potser a Salelles, però és dubtós. En tot cas, es tracta d'una fita que més aviat sembla de la finca de les Farreras, però que coincideix amb la delimitació dels termes municipals. | 08098-374 | Extrem est del terme municipal | Aquesta fita és una fita atípica, que tal vegada podria correspondre al segle XIX. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2430/2015. | 41.7083400,1.7913000 | 399442 | 4618100 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50833-foto-08098-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50833-foto-08098-374-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50832 | Fita de terme 14 entre Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-14-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. | XIX | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Manresa identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 14. Està situada a la zona anomenada Clot de Llorenç, en el jardi de la casa anomenada cal Rosal i a uns dos-cents metres al nord del Clot del Raguer. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular. En la part visible mesura 50 cms. d'alçada per 30 d'amplada i 15 de fondària. En una cara té gravat l'escut de Manresa i el número 143; en l'altra té la inscripció 'G' i el número 7. A la superfície superior té gravada la orientació de la línia del termenal. | 08098-373 | Extrem est del terme municipal | Aquesta fita, a diferència de la resta d'aquesta zona, deu ser del segle XIX, ja que té gravada la inscripció 'G', al·lusiva a Sant Salvador de Guardiola, en lloc de 'Salellas', tal com apareix en la majoria de les que es troben en aquesta zona. Ha de ser, per tant, posterior a 1833, quan es va portar a terme la reorganització municipal que comportà la integració de Salelles dins de Sant Salvador de Guardiola. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2430/2015. | 41.7076600,1.7929900 | 399581 | 4618023 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50832-foto-08098-373-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50770 | Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 051). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 149. | XX | Casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat el volum i la tipologia originàris. Forma part de la parròquia de Salelles i es troba situada a l'esplanada que s'estén al nord d'aquest nucli de població. Està formada per una construcció allargassada amb tres cossos diferenciats, fruit de l'ampliació en diverses fases des de la part de llevant, on es troba el cos originari, cap a ponent. El cos residencial originari era de planta quadrada i més tard s'eixamplà lleugerament per la part posterior. Consta de planta baixa més pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Els murs són de pedra, arrebossats i, a la part davantera, pintats de blanc. Es tracta d'una construcció popular senzilla, amb una distribució de tres obertures simètriques a la façana principal. L'accés es fa per una escala que condueix directament a una terrassa situada al primer pis. L'interior, que disposa a la planta baixa d'un petit celler i antigament també estable, ha conservat els embigats de fusta i en general la tipologia constructiva tradicional. El cos intermig, d'una alçada lleugerament superior, és de planta quadrada i té un cobert adossat a la part posterior. Presenta la particularitat d'uns grans finestrals al pis central, ja que va ser concebut com una galeria-cosidor. El cos residencial de ponent és una obra ja molt recent. Darrera la casa hi ha un interessant pou que serveix encara per regar els horts i proporciona també aigua per a ús domèstic. És d'una gran amplitud i fondària, i a l'interior conserva una bomba antiga que ja no funciona. | 08098-301 | Parròquia de Salelles | Aquesta casa fou construïda per Lluís Casals Centelles l'any 1924. Era fill de Mateu Casals (i d'aquí ve el sobrenom de la casa) i estava casat amb Conxita Vendrell. Anteriorment aquesta família vivia com a masovers en una casa a la finca del mas Suanya, en terme de Manresa, en el lloc conegut com el Pla de Maria. Avui s'hi conserva una casa mig ensorrada amb el nom de Cal Mateu Vell. Uns anys abans, el 1922, la família s'assabentà que els propietaris del mas Suanya venien la gran finca que tenien a Salelles, coneguda amb el nom de les Guitardes, als diferents parcers que la treballaven. Els Casals van aprofitar l'ocasió i s'afegiren a l'acord col·lectiu per la venda dels terrenys, el qual es troba a l'origen d'un bon grapat de cases que es van construir aquest anys escampades entorn del nucli de Salelles. Lluís Casals va ser un dels fundadors del Celler Cooperatiu de Salelles. El seu fill, Mateu Casals, va continuar treballant la terra, especialment una bona extensió de vinya que conservava en terrenys de l'antiga masoveria del Suanya. També va treballar uns anys al Celler Cooperatiu, on feia funcions d'enòleg. Després de la Guerra Civil, entorn de 1947, va fer construir el cos intermig de la casa, que havia de ser un habitatge per la seva única filla: Aurèlia Casals Tomàs. Ella i els seus descendents són els que encara avui habiten la casa. Entorn del 1999 es construí un nou habitatge a ponent, edificat sobre uns antics galliners que tenien dos pisos d'alçada. | 41.7071000,1.7874300 | 399118 | 4617967 | 1924 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50770-foto-08098-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50770-foto-08098-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50770-foto-08098-301-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Aurèlia Casals Tomàs. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50831 | Fita de terme 13 entre Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-13-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola | XVIII | Escrostonaments, erosió, afectació de fongs. | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Manresa identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 13. Està situada a la zona anomenada Clot de Llorenç, a prop d'una casa i a uns dos-cents metres al nord del Clot del Raguer. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, amb els cantons arrodonits. En una cara té gravat l'escut de Manresa, mentre que el número que hi havia gravat no s'ha conservat. En l'altra té la inscripció 'SALELLAS'. A la superfície superior té gravada la orientació de la línia del termenal. | 08098-372 | Extrem est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. En tot cas, ha de correspondre al període en què Salelles era encara un municipi independent; per tant, anterior a 1833, quan es va portar a terme la reorganització municipal que comportà la integració de Salelles dins de Sant Salvador de Guardiola. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2430/2015. | 41.7067900,1.7934000 | 399614 | 4617926 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50831-foto-08098-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50831-foto-08098-372-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50841 | Fita de terme 3 entre Sant Salvador de Guardiola i Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-3-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-rajadell | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. | XIX | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 3. Està situada a la divisòria de la serra de la Melera. Consisteix en un bloc de pedra de forma irregular. En la part visible mesura 70 cms. d'alçada per 48 d'amplada i 30 de fondària. En una cara té gravada la inscripció R (molt erosionada) i en l'altra G. | 08098-382 | Extrem nord del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX. La demarcació de Vallformosa era un municipi independent fins a principis del segle XIX. El fet que aparegui la 'R' de Rajadell i no 'Vallformosa', com succeeix en una altra fita d'aquest sector, és un indicador que la fita del segle XIX o posterior. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7061700,1.7579900 | 396667 | 4617899 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50841-foto-08098-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50841-foto-08098-382-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50795 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-1 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 061). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 149. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans, que ha conservat la tipologia i, en bona part, els volums originaris. Està situada prop de cal Quico, casa que va ser fundada en els mateixos anys. Consta d'un cos residencial de planta quadrada, amb coberta a doble vessant, i té adossats uns antics coberts (a l'esquerra) i un cos de nova construcció (a la dreta) que fa funcions de garatge. L'habitatge central disposa de planta baixa i dos pisos. La façana principal, encarada al sud-oest, té una composició simètrica amb tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal central i una porta lateral i, al primer pis, un llarg balcó. Actualment les façanes són arrebossades i pintades, i les obertures superiors han estat remodelades. Els antics coberts de ponent s'han adaptat com a habitatge, i s'ha habilitat una àmplia terrassa a l'extrem. En aquesta part es conserva un gran portal fet l'any 1963. L'interior de la casa conserva força bé la tipologia constructiva tradicional, incloent les bigues de fusta originàries. També es conserva una antiga tina, utilitzada com a dipòsit. | 08098-326 | Parròquia de Salelles | L'indret al voltant d'aquest casa és anomenat des d'antic com les Fonts Joanes. És un lloc on hi havia diferents afloraments naturals d'aigua i on també hi passa un torrent que, amb els anys, ha estat canalitzat i desviat artificialment del seu curs natural. Encara avui es conserva un pou, anomenat Pou de l'heura, que és anterior a la casa i molt antic, i que tradicionalment havia servit com a pou públic. Així doncs, les Fonts Joanes era un indret frondós, situat al costat de l'anomenat camí dels Sagraments, un lloc on s'hi solien fer festes i trobades. El mas Soler Fumat, situat prop de cal Tinet, ja en terme de Manresa i actualment desaparegut, tenia el domini d'aquestes terres. La casa fou construïda per Pere Tomàs, fill de la casa de cal Sastret, de Castellfollit del Boix. Devia ser entorn de 1898, any en què es va construir la casa veïna de cal Quico. De fet, Pere Tomàs estava casat amb Anna Tatjé Company, que era germana de Dolors Tatjé, casada amb Francesc Fargas Playà, el fundador de cal Quico. Així doncs, els fundadors dels dos habitatges es van casar cadascun amb una de les germanes. Les germanes Tatjé Company eren filles de ca la Joaquima, del raval de les Farreres, ja en terme de Manresa. De solter Pere Tomàs va fer de mosso a la casa de la Volta de Salelles. Era conegut com el Pere de la Boïga, sobrenom que li venia pel fet d'arrabassar trossos de terra per engrandir la finca tot fent boïgues o formiguers. El fill de Pere fou Arseni Tomàs, i la filla d'aquest Júlia Tomàs Vila, que encara viu a la casa. | 41.7058700,1.7904800 | 399370 | 4617827 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50795-foto-08098-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50795-foto-08098-326-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Portal del cos lateral: AT 1963 (referit a Arseni Tomàs).Informació oral facilitada per Júlia Tomàs Vila. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50797 | Font del Genovès o del Sai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-genoves-o-del-sai | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/GENOV%C3%89S.pdf | Entorn totalment envaït per la vegetació. | Font situada a la confluència d'un torrent anomenat el Rasot, en una petita fondalada. Actualment és coberta de vegetació. La font raja per un tub, i té un cabal baix. Prop de la font hi ha un interessant conjunt d'instal·lacions per a l'aprofitament hidràulic que inclouen una bassa, un pou i restes d'un possible molí d'oli. | 08098-328 | Sector nord del terme, prop de Salelles | 41.7052400,1.7747400 | 398059 | 4617775 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50788 | Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 069). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 36,37, 109, 150. FARGAS MORERA, Fèlix (2013). És la història d'un camió. Salelles. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans, situada a la parròquia de Salelles, que ha conservat molt bé el volum i la tipologia originàries. Es tracta d'una construcció senzilla, pràcticament sense cap tipus d'element ornamental, que adopta una planta allargassada a partir d'un cos residencial al qual se li han afegit ampliacions a banda i banda, així com dues rengleres de coberts, una a la part davantera i una altra a la part posterior, tot formant un clos tancat. El cos residencial principal és de planta quadrada, amb coberta dues aigúes, i disposa de planta baixa més uns pis i golfes. La façana principal, perfectament orientada cap a migdia, té una composició simètrica, amb tres eixos d'obertures, a la segona planta en forma de balcons. El portal és rematat amb arc escarser. Per la part posterior la casa té una altra porta que dóna accés directament a la primera planta, ja que la construcció està emplaçada en un terreny amb desnivell i per aquesta banda té una planta manys. Entorn dels anys 1940-50 la casa es va ampliar amb nous cossos a banda i banda i amb dues naus de tipologia fabril, situades als dos extrems de la construcció. La nau del costat de llevant, feta amb maó, presenta una coronament en forma de frontó esgraonat. A l'interior la casa ha conservat força bé la tipologia tradicional. La planta baixa semisoterrada s'ha convertit actualment en cava. Alguns dels elements arquitectònicament més interessants es troben als coberts. A la part posterior hi ha una construcció de pedra amb dues tines cilíndriques. Al seu costat s'hi ha adossat un gran cobert que acull les instal·lacions modernes del celler. A la part davantera de la casa hi ha un altre arrenglerament amb diferents coberts de pedra adossats, els quals ocupen una bona superfície. Antigament l'accés al recinte de la casa es feia per aquest costat. Adossat a la casa hi ha un pou de construcció més recent i, fora del recinte, l'anomenat pou de les heures, que és anterior a la casa i podria tenir una gran antiguitat. També hi ha dues sínies de tracció animal: una proveïa d'aigua la casa i l'altre els horts. A la casa es conserva una bona col·lecció d'utillatge agrícola antic; una part exposat a la zona enjardinada de l'entorn. | 08098-319 | Parròquia de Salelles | L'indret al voltant d'aquest casa és anomenat des d'antic com les Fonts Joanes. És un lloc on hi havia diferents afloraments naturals d'aigua i on també hi passa un torrent que, amb els anys, ha estat canalitzat i desviat artificialment del seu curs natural. Encara avui es conserva un pou, anomenat Pou de l'heura, que és anterior a la casa i molt antic, i que tradicionalment havia servit com a pou públic. Així doncs, les Fonts Joanes era un indret frondós, situat al costat de l'anomenat camí dels Sagraments, un lloc on s'hi solien fer festes i trobades. El mas Soler Fumat, situat prop de cal Tinet, ja en terme de Manresa i actualment desaparegut, tenia el domini d'aquestes terres. La casa, però, és una construcció de l'any 1898, i s'hi va començar a habitar a partir de 1903. La van fundar Francesc Fargas Playà, nascut a cal Nestet i fill de Valentí Fargas Brunet, que era el gran dels tres germans Fargas que van arribar a Salelles procedents de Castellgalí. Francesc era casat amb Dolors Tatjé Company, germana d'Anna Tatjé, que era la muller de Pere Tomàs, el fundador de la casa veïna de cal Pere. El fill i hereu de Francesc i Dolors, conegut com el Valentí de cal Quico, era casat amb Trinitat Morera Vila, de Marganell. Fou un gran impulsor del Celler Cooperatiu de Salelles. Valentí i el seu germà Fèlix van engrandir les terres de l'heretat i s'introduïren en el sector del transport. Primer amb carros, transportant fustes i graves per a la construcció i també per a les obres de les carreteres que en aquells anys impulsava la Diputació. Més tard van comprar un camió. Des de sempre la casa va tenir una gran dedicació envers el conreu de la vinya, especialment en èpoques més recents, quan es va acollir a un programa experimental impulsat per la Diputació de Barcelona. Joaquim Fargas Fargas, fill de l'actual propietari, va impulsar entorn de 1982 la marca del celler conegut com a Fargas Fargas. Va renovar les instal·lacions vitivinícoles i va ser dels primers a plantar les varietats de ceps internacionals. Avui Fargas Fargas és una marca de prestigi, inclosa dins la Denominació d'Origen Pla de Bages. | 41.7052100,1.7913700 | 399443 | 4617753 | 1898 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50788-foto-08098-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50788-foto-08098-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50788-foto-08098-319-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de fusta que hi ha a la porta del cos de llevant (i que originàriament corresponia al portal principal): 1898.Inscripció sobre la finestra del segon pis de la casa: 1903.Inscripció a la llinda de formigó de la nau lateral de maó: 1945. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50775 | Pou de l'Hort del Sai o de la font del Genovès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lhort-del-sai-o-de-la-font-del-genoves | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 29-32. | Pou en força bon estat, li falta la coberta. Resta d'estructures en estat precari i tota la zona coberta per la vegetació. | Pou d'aigua associat a altres restes que permeten suposar l'existència d'infraestructures relacionades amb l'aprofitament hidràulic del torrent conegut amb el nom del Rasot, al costat del lloc on hi ha la font de l'Hort del Sai. Prop de la font el torrent forma un petit toll o viver en un lloc on hi neix l'aigua. En aquest punt hi ha un petit barranc que forma diversos salts d'aigua cap a una fondalada on hi ha el toll i, a més, hi conflueixen dos torrents. Al costat d'aquest petit toll hi ha restes d'algun mur, que podria haver servit per embassar o canalitzar l'aigua, i també un cobert de pedra. Uns vint metres aigües avall, al costat de llevant del torrent, s'aixeca un pou. És una construcció de pedra força sòlida, de planta rectangular, amb una finestra emmarcada amb maons com a únic accés. L'interior adopta la forma d'un pou de planta rectangular d'una profunditat considerable. Antigament, la petita esplanada que hi ha al voltant era ocupada per horts; d'aquí el nom de l'Hort del Sai. Possiblement aquestes infraestructures tenien com a objectiu proporcionar aigua per al regatge dels horts. A més a més, però, segons Fèlix FARGAS (2012: 29-32), a les vores del torrent aigües avall, abans d'arribar al lloc conegut com la Socarrada, es van trobar diverses pedres de molí mig colgades. Algunes es van recuperar i es troben col·locades actualment en alguns llocs de Salelles: a l'església, al cementiri i en cases particulars. Això fa suposar a Fargas l'existència d'un possible trull o molí d'oli en aquesta zona, el qual podria aprofitar el salt d'aigua natural existent a la zona del viver. Actualment tota la fondalada es troba embrossada i coberta de vegetació, cosa que fa molt difícil l'exploració del terreny. | 08098-306 | Prop de la font de l'Hort del Sai, a Salelles | Segons explica Fèlix FARGAS (2012: 29-32) en el seu llibre sobre Salelles, els terrenys coneguts com l'Hort del Sai eren a prop de l'antic mas Sunyer, actualment derruït, en terrenys de Juan Genovès. Els horts van ser conreats fins l'any 1945. Amb els elements coneguts és molt difícil donar una possible datació d'aquestes restes. L'actual construcció del pou sembla correspondre al segle XIX, però tal vegada l'origen d'aquestes infraestructures sigui força més antic. | 41.7050200,1.7751500 | 398093 | 4617751 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50775-foto-08098-306-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50792 | Sínia de cal Quico 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-quico-2 | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 36,37,150. | XIX-XX | Sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de pistons, la qual ha conservat tota la seva estructura i el mecanisme. Aquesta sínia proporcionava aigua per al consum domèstic de cal Quico, mentre que n'hi havia una altra de propera, vora la casa, que servia per regar els horts. La sínia es troba emplaçada uns 80 metres al sud-oest de cal Quico, vora el torrent conegut com el Rasot del Genovès, que uns metres avall s'ajunta amb el Rasot de la Peça tot formant un nou torrent anomenat el Clot del Reguer. Des d'antic, aquests torrents han estat canalitzats i desviats artificialment del seu curs natural per tal d'aprofitar-ne millor l'aigua. Fins i tot la llera de bona part del torrent està protegida mitjançant marges i enllosat de pedra seca. Tot plegat conforma un sistema d'infraestructures hidràuliques molt interessant que inclou diversos pous i sínies. La sínia pròpiament està formada per una caseta de pedra amb coberta a un vessant, a l'interior de la qual hi trobem un pou de planta rectangular d'una profunditat considerable. Davant la caseta hi ha el mecanisme al voltant del qual donava voltes l'animal. L'arbre o eix de la roda horitzontal és fixat a dues pilastres de formigó. De la part superior en surt el braçol amb el seu balancí, on anava fermat l'animal. A la part inferior una roda horitzontal connecta amb un eix que, mitjançant un engranatge transforma el moviment rotatori horitzontal en moviment rotatori vertical. Una roda vertical, situada a la part baixa de la caseta, feia moure una biela que activava un pistó, el qual feia bombejar l'aigua per l'interior d'una conducció en forma de tub que arribava fins a la casa. La sínia de pistons es va generalitzar ja entrat el segle XX i va substituir la sínia de taps. Aquesta, al seu torn, havia substituït la sínia de catúfols; totes eren activades mitjançant tracció animal. | 08098-323 | Cal Quico (Salelles) | L'indret al voltant de cal Quico és anomenat des d'antic com les Fonts Joanes. És un lloc on hi havia diferents afloraments naturals d'aigua i on també hi passa un torrent que, amb els anys, ha estat canalitzat i desviat artificialment del seu curs natural. Encara avui es conserva un pou, anomenat Pou de l'heura, que és anterior a la casa i molt antic, i que tradicionalment havia servit com a pou públic. Així doncs, les Fonts Joanes era un indret frondós, situat al costat de l'anomenat camí dels Sagraments, un lloc on s'hi solien fer festes i trobades, i que també ha estat aprofitat des de temps antics per a l'agricultura de regadiu. Els terrenys on hi ha la sínia eren una vinya que pertanyia a la casa de cal Tatjé, de Salelles, i segurament foren els amos d'aquesta casa els que van construir el pou, que ja existia quan l'any 1898 es va construir la casa de cal Quico. El fundador de cal Quico fou Francesc Fargas Playà, nascut a cal Nestet i fill de Valentí Fargas Brunet, que era el gran dels tres germans Fargas que van arribar a Salelles procedents de Castellgalí. Francesc era casat amb Dolors Tatjé Company, germana d'Anna Tatjé, que era la muller de Pere Tomàs, el fundador de la casa veïna de cal Pere. El fill i hereu de Francesc i Dolors, conegut com el Valentí de cal Quico, era casat amb Trinitat Morera Vila, de Marganell. El mecanisme de la sínia en el pou es devia introduir entorn dels anys 1920 o 30. La sínia de pistons, moguda per tracció animal, va estar en funcionament fins els volts de 1960, quan va ser substituïda per una bomba elèctrica. | 41.7046100,1.7905700 | 399375 | 4617687 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50792-foto-08098-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50792-foto-08098-323-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Fèlix Fargas Morera. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50520 | Barraca de pedra seca 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-27 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Ignasi SIVILLÀ LLOBET(codi 8742) | XIX-XX | Esfondrament exterior important | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular. | 08098-61 | A la serra de Barquets | 41.7045100,1.7664600 | 397369 | 4617704 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50791 | Sínia de cal Quico 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-quico-1 | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 36,37,150. | XX | Mecanisme i construcció parcialment esfondrats. | Sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, la qual es troba en ruïnes i només conserva part de l'estructura subterrània i del mecanisme exterior. Aquesta sínia proporcionava aigua per a regar els horts, mentre que n'hi havia una altra de propera que subministrava aigua per al consum de cal Quico. La sínia es troba emplaçada uns 50 metres al sud de la casa, a l'altra banda del camí i vora el torrent anomenat el Clot del Reguer. Des d'antic aquest i altres torrents de la zona han estat canalitzats i desviats artificialment del seu curs natural per tal d'aprofitar-ne millor l'aigua. Fins i tot la llera de bona part del torrent està protegida mitjançant marges i enllosat de pedra seca. Tot plegat conforma un sistema d'infraestructures hidràuliques molt interessant que inclou diversos pous i sínies. De la sínia pròpiament se'n conserven restes del cobert de pedra a l'interior del qual hi ha el que queda del pou, mig colgat per l'esfondrament de la construcció. Al costat mateix hi trobem restes d'una estructura feta de maó on estava encastat el mecanisme de la sínia. Mig esfondrades, es conserven les rodes horitzontal i vertical i part de l'engranatge. Es tractava d'una sínia del tipus conegut com a sínia de taps, i la tipologia era semblant a l'altra que encara es conserva molt a prop. | 08098-322 | Cal Quico (Salelles) | L'indret al voltant de cal Quico és anomenat des d'antic com les Fonts Joanes. És un lloc on hi havia diferents afloraments naturals d'aigua i on també hi passa un torrent que, amb els anys, ha estat canalitzat i desviat artificialment del seu curs natural. Encara avui es conserva un pou, anomenat Pou de l'heura, que és anterior a la casa i molt antic, i que tradicionalment havia servit com a pou públic. Així doncs, les Fonts Joanes era un indret frondós, situat al costat de l'anomenat camí dels Sagraments, un lloc on s'hi solien fer festes i trobades, i que també ha estat aprofitat per a l'agricultura de regadiu. Aquesta sínia, que servia per regar els horts de la zona, és probablement més antiga que l'altra que hi ha propera i que proporcionava aigua a la casa. Al principi en aquest punt hi havia una màquina simple per aixecar l'aigua conegut com a grua, que consistia en una palanca que feia pujar una galleda. Amb aquest sistema es regaven els horts. A principis de segle XX Francesc Fargas Playà (fundador de la casa de cal Quico i avi de l'actual propietari) hi va instal·lar una sínia de catúfols, equipada amb catúfols de ferro i moguda ja per tracció animal. Més tard, el mecanisme es substituí pel d'una sínia de taps, que va funcionar fins els volts de 1972, quan va ser substituïda per una bomba de benzina. El mecanisme de l'antiga bomba de taps, però, es conservava encara quan fort aiguat de l'any 2000 va arrasar gairebé tota l'estructura en superfície. La casa de cal Quico és una construcció de l'any 1898, i s'hi va començar a habitar a partir de 1903. La van fundar Francesc Fargas Playà, nascut a cal Nestet i fill de Valentí Fargas Brunet, que era el gran dels tres germans Fargas que van arribar a Salelles procedents de Castellgalí. Francesc era casat amb Dolors Tatjé Company, germana d'Anna Tatjé, que era la muller de Pere Tomàs, el fundador de la casa veïna de cal Pere. El fill i hereu de Francesc i Dolors, conegut com el Valentí de cal Quico, era casat amb Trinitat Morera Vila, de Marganell. | 41.7044900,1.7911500 | 399423 | 4617673 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50791-foto-08098-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50791-foto-08098-322-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Fèlix Fargas Morera. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50479 | Llegenda dels lladregots i la Creu de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-lladregots-i-la-creu-de-salelles | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. SARRET ARBÓS, Joaquim (1913). 'Les creus de pedra del terme de Manresa', Butlletí del Centre excursionista de la Comarca de Bages, núm. 60, 61,62 (març-agost, 1913), p. 354-356. | Llegenda referida a la Creu de Salelles que recull l'erudit manresà Marià Vallès i que apareix publicada al butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Tracta d'uns lladregots que, després d'haver fet un robatori a Salelles, un d'ells s'enfila a la creu, tot bevent i renegant. La creu cedeix, cau a terra i li esclafa el cap. Tot seguit es provoca una tempesta amb trons que s'emporta els lladregots i ningú no els torna a veure. Fins que un matí la gent de Salelles veu que n'hi ha un a terra. La creu s'ha quedat sense braços. És per això que la creu que aleshores hi havia (la que hi ha actualment és una altra) era de ferro. L'autor de l'article al butlletí del CECB és Joaquim SARRET i ARBÓS (1913), que diu 'd'aquesta creu s'hi conta l'hermosa llegenda que la reproduim d'en Marián Vallés'. La llegenda apareix en vers, i és del tot evident que fou el mateix Marià Vallès (el qual, a més d'advocat, arxiver i empresari, va ser també poeta de la Renaixença) qui li donà aquest format i en féu una recreació literària. La reproduïm literalment: Tots ells manta al còll / trabuc a la drèta, / la daga al costat / y ‘l crim en la testa, / uns quants lladregots / tornant de Salelles, / al pèu de la creu / partien la prèsa. Un d'ells, el mès gran, / contá la moneda, / s'alsá y del sarró / tragué la botella. / -Companys: -els digué,- / ¡beguèm, y a fer fèyna, / que Deu, mentres tant / fará centinella!- / Y al cim de la creu / s'enfila ab llestèsa. / Allá, escamarlat, / traguèja y renega: / la grèsca que hi mòu, / fa espant y ferèsa... / -¡Ni Cristo es tant alt!- / cridá, y tots se'n rèyen!... / De sopte, la creu / sos brassos de pedra / cedèx, recruxint, / y cauen a tèrra, / batent y esclafant / el cap de l'heretje. La vòlta del cèl / abans riallera, / fa por, retronant, / de núvols rublèrta. / Gemecs que fa 'l mon, / rompent la tempesta, / ressònen sovint / per valls y congestes, / y ‘l vent udolant / als lladres s'emmèna. Tant lluny se'ls ne du, / tant lluny, que la tèrra / may mès n'ha vist cap, / ni rastre, ni mèna. Tan sòls un matí / la gent de Salelles / vegé còm la creu, / ab brassos de pedra, / tenia pe ‘l còll / a un d'ells allá a terra. Sens brassos restá, / mes sempre ben ferma!... Si un dia hi passèu / anant a Salelles, / veurèulos d'acer, / mès alts de lo que eren, / unint y abrassant / el cèl ab la tèrra. | 08098-20 | Creu de Salelles | Tot i que no s'ha trobat esmentada en documents antics, l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós creu que era una de les fites que separava el terme jurisdiccional del veguer de Manresa respecte al senyor de Salelles, que era el paborde de Manresa. La creu podria indicar també el límit de la quadra autònoma de Salelles. Antigament, El territori de la parròquia de Salelles pertanyia a Manresa per bé que com una quadra autònoma, però entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Probablement aquest va ser el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si va ser en aquest moment o una mica més endavant; concretament el 1592 quan després del Concili de Trento foren suprimides les canòniques regulars catalanes i la jurisdicció de Salelles va passar a la Corona. Les creus de terme marcaven els nous límits de la ciutat. Així doncs, aquesta creu indicava el límit de la parròquia (abans que al segle XIX fos ampliada) i també del municipi de Salelles, ja com a entitat independent. Entre 1833 i 1840, amb la nova organització municipal, Salelles s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola, però la creu continua sent una fita de l'actual terme municipal. Per aquest indret hi passava el camí ral de Manresa a Igualada, el qual es dirigia vers la sagrera de Salelles, però no sembla que en aquest punt hi hagués cap cruïlla de camins. La creu antiga, possiblement gòtica, es va perdre i només se n'ha conservat el sòcol i els graons. Més tard hi hagué una creu de ferro. Sarret i Arbós fa una interessant descripció de la creu a principis de segle XX: 's'axeca sobre dugues graus, que representen molta antiguitat, al ensemps que la columna y el capitell en el que hi ha esculpides en ses quatre cares les imatges de Sant Sadurní, patró del terme, y les de Sant Maurici, Sant Fruitós y Santa Agnés, patrons de Manresa, rodejades de fullatjes, notablement treballades. La creu devia trencarse a discurs dels anys, y fou substituida per una de ferro, modèrna y molt senzilla'. Segons Sarret i Arbós, la columna i el capitell podrien ser obra del segle XV. És a la creu de ferro que es refereix la llegenda recollida per Marià Vallès. L'any 1947 s'hi van col·locar la columna i la creu actuals, de pedra, tal com es llegeix en una inscripció. | 41.7034800,1.7949600 | 399739 | 4617556 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50544 | Creu de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-salelles | <p>Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. Anònim. La Creu de Salellas (díptic). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 119-121. SARRET ARBÓS, Joaquim (1913). 'Les creus de pedra del terme de Manresa', Butlletí del Centre excursionista de la Comarca de Bages, núm. 60, 61,62 (març-agost, 1913), p. 354-356. VILA, Pere (2011). El compromiso secreto, p. 41-48.</p> | XV-XX | <p>Creu de terme situada al costat de la carretera d'Igualada, a la frontera dels termes municipals de Sant Salvador de Guardiola i Manresa. Consta d'un sòcol de planta circular amb tres graons. Sobre aquest s'assenta la creu formada per una base (de planta quadrada que a la part superior es torna octogonal) més fust i capitell octogonals amb una creu llatina al capdamunt, tot de pedra. Els tres graons de la base són antics, possiblement de la creu gòtica originària, mentre que la columna i creu actuals va ser col·locades l'any 1947, tal com indica una inscripció a la base: 'Sta. MISION 9-2-1947'. Abans hi havia una creu de ferro. El geobiòleg Pere VILA (2011: 46-48) en una obra de difusió força coneguda que és una autobiografia novel·lada posa aquest lloc com a exemple de creus de terme que es troben en emplaçaments tel·lúrics potents, indicant un encreuament de dos corrents importants que, segons ell, tenen una amplada considerable (de 6,80 i 6,20 m respectivament) i que segueixen les direccions dels dos camins existents.</p> | 08098-85 | <p>Tot i que no s'ha trobat esmentada en documents antics, l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós creu que era una de les fites que separava el terme jurisdiccional del veguer de Manresa respecte al senyor de Salelles, que era el paborde de Manresa. La creu podria indicar també el límit de la quadra autònoma de Salelles. Antigament, El territori de la parròquia de Salelles pertanyia a Manresa per bé que com una quadra autònoma, però entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Probablement aquest va ser el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si va ser en aquest moment o una mica més endavant; concretament el 1592 quan després del Concili de Trento foren suprimides les canòniques regulars catalanes i la jurisdicció de Salelles va passar a la Corona. Les creus de terme marcaven els nous límits de la ciutat. Així doncs, aquesta creu indicava el límit de la parròquia (abans que al segle XIX fos ampliada) i també del municipi de Salelles, ja com a entitat independent. Entre 1833 i 1840, amb la nova organització municipal, Salelles s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola, però la creu continua sent una fita de l'actual terme municipal. Per aquest indret hi passava el camí ral de Manresa a Igualada, el qual es dirigia vers la sagrera de Salelles, però no sembla que en aquest punt hi hagués cap cruïlla de camins. La creu antiga, possiblement gòtica, es va perdre i només se n'ha conservat el sòcol amb graons. Més tard hi hagué una creu de ferro. SARRET i ARBÓS (1913: 354) fa una interessant descripció de la creu a principis de segle XX: 's'axeca sobre dugues graus, que representen molta antiguitat, al ensemps que la columna y el capitell en el que hi ha esculpides en ses quatre cares les imatges de Sant Sadurní, patró del terme, y les de Sant Maurici, Sant Fruitós y Santa Agnés, patrons de Manresa, rodejades de fullatjes, notablement treballades. La creu devia trencarse a discurs dels anys, y fou substituida per una de ferro, modèrna y molt senzilla'. Segons Sarret i Arbós, la columna i el capitell podrien ser obra del segle XV. Sobre la creu de ferro hi ha referida una llegenda, que recull Marià Vallès, sobre uns lladregots que, després d'haver fet un robatori a Salelles, un d'ells es va enfilar a la creu, tot bevent i renegant. La creu va cedir i va caure a terra. Es provocà una tempesta amb trons que s'emportà els lladregots i ningú els tornà a veure. Fins que un matí la gent va veure com n'hi havia un a terra, i la creu quedà sense braços; és per això la creu que hi havia era de ferro. L'any 1947 s'hi van col·locar la columna i la creu actuals, de pedra, tal com es llegeix en una inscripció. Segons la Geobiologia, la majoria de creus de terme són indicadores d'encreuaments d'aigües subterrànies. Aquesta creu apareix esmentada en el relat novel·lat del geobiòleg d'Igualada Pere VILA (2011: 45-48).</p> | 41.7034700,1.7949600 | 399739 | 4617555 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50544-foto-08098-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50544-foto-08098-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50544-foto-08098-85-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50722 | Cal Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluis-0 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 045). | XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que ha conservat la tipologia i els volums originaris. El conjunt és format pel cos residencial més diversos coberts que formen un clos tancat. L'habitatge és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, i disposa de planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una construcció austera, sense elements d'especial interès. La façana principal, encarada a migdia, es distribueix mitjançant tres obertures a cada planta disposades regularment, en el primer pis amb un ampli balcó de construcció més recent, sostingut per dues columnes que fan de porxo. Sota el porxo hi ha el portal principal de la casa. En la resta de façanes les obertures tenen una disposició més irregular. Actualment els murs són arrebossats i pintats. A la part posterior es conserven sis tines. A l'altra banda, al costat sud, la casa té adossats diversos coberts antics, amb base de pedra i sobrealçats amb maó. A la dècada de 1960 es construí una granja al costat de llevant. | 08098-263 | Parròquia de Salelles | Antigament les terres on s'ubica aquesta casa eren conegudes amb el nom de les Guitardes, pertanyien a la Rectoria de Salelles i eren administrades per la cas de cal Tatjé. Posteriorment la finca s'unificà i quedà en mans del mas Suanya. El fundador d'aquesta casa fou Lluís Codina Arnau, avi de l'actual propietari. Era el germà petit de la família de cal Sastre, de Salelles. L'any 1922 es va assabentar que el propietari del mas Suanya estava poc interessat en aquestes terres i les volia vendre. El comprador de la finca de les Guitardes era Josep Balaguer Martí, del mas Suanya, ja en terme de Manresa. Altres parts de la finca les van comprar els amos del mas Calvet i de l'Enric de la Serra. L'any 1922 Lluís Codina es posà en contacte immediatament amb l'apoderat de la venda, que era Joan Farreras Permanyer (de la masia de les Farreres). Després d'unes llargues i complexes negociacions, Lluís Codina com a representant dels pagesos de Salelles, va aconseguir arribar a un acord col·lectiu mitjançant el qual els parcers que treballven les diferents parcel·les van poder accedir a la propietat. En els anys posteriors molts d'ells van construir-hi petites casetes que actualment formen part del veïnat dispers de Salelles (FARGAS, 2012: 163-170). L'any 1926 Lluís Codina va construir una tina en aquest indret i l'any següent aixecà la casa. Les tines van funcionar poc temps a ple rendiment, ja que el mateix 1926 es fundava la Cooperativa de Salelles i des d'aleshores l'elaboració del vi es va portar a fer en aquest celler. La filla i pubilla de Lluís Codina fou Teresa Codina Comellas, que es casà amb Joaquim Fargas Font. | 41.7032300,1.7854400 | 398946 | 4617540 | 1927 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50722-foto-08098-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50722-foto-08098-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50722-foto-08098-263-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana de llevant: 'LL C. Any 1927'Informació oral facilitada per Josep Fargas Codina i Rosa Fargas Codina. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50830 | Fita de terme 12 entre Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-12-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. | XVIII | Lleugerament erosionada i afectada per fongs | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Manresa identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 12. Està situada a uns vuit metres de la Casa de la Creu, molt a prop de la creu de terme de Salelles. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, amb els cantons arrodonits. En la part visible mesura 100 cms. d'alçada per 30 d'amplada i 15 de fondària. En una cara té gravat l'escut de Manresa i el número 14[?] (incomplet); en l'altra té la inscripció 'SALELLAS'. A uns dos metres hi ha una altra fita sense cap inscripció. | 08098-371 | Extrem est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. En tot cas, ha de correspondre al període en què Salelles era encara un municipi independent; per tant, anterior a 1833, quan es va portar a terme la reorganització municipal que comportà la integració de Salelles dins de Sant Salvador de Guardiola. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2430/2015. | 41.7031800,1.7951600 | 399755 | 4617523 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50830-foto-08098-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50830-foto-08098-371-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50717 | Creu de la Melera / fita de terme 4 entre Sant Salvador de Guardiola i Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-melera-fita-de-terme-4-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-rajadell | Anònim (2014). Festivitat de Sant Marc i repartiment del Panellet. Sant Salvador de Guardiola. Reculls de la Guíxola, núm. 2. Cercle Cultural la Guíxola. BENET CLARÀ, Albert (1985) Història de Manresa, dels orígens al segle XI, Manresa, p. 68. CAPDEVILA, Jaume (2001). 'La Festa del Panellet'. Ressò, núm. 16. Juny 2001. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 78. Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), pp. 15-16, 21-22. | Roca amb una creu gravada i altres perforacions que es troba situada en un punt elevat del turó de la Melera, a un extrem de la serra de Gallcanta. El cim d'aquest turó forma una cresta estreta i allargada que té el punt més alt a la part central (530 m) mentre que els dos extrems són lleugerament més baixos (527 m respectivament). La Melera és el segon cim més alt del municipi, després de la Pòpia del Montgròs (668 m). L'indret es troba en un emplaçament molt especial: sobre una plataforma rocosa que conforma una petita cinglera a l'extrem est de la cresta. A la part més alta hi trobem una roca que sobresurt, amb unes característiques que recorden la forma d'un altar. A la superfície superior, més o menys plana, presenta diferents perforacions. Concretament, una creu llatina de traç molt gruixut, els braços de la qual mesuren 40 x 25 cms. Al punt on es creuen els dos braços té una cavitat lleugerament més fonda. Una mica més avall, més o menys a la part central de la roca, hi ha una cavitat de forma ovalada que mesura 28 cms en la part més llarga i té una profunditat de 15 cms. Finalment, una mica més avall hi ha una cavitat més petita, d'uns 9 cms de diàmetre. Des d'aquest indret s'obté una espectacular vista panoràmica en la qual destaca, al sud, una visió frontal i perfectament perfilada de Montserrat; a l'est veiem el Montcau i la serra de Sant Llorenç del Munt; més al nord, el pla de Bages, la muntanya del Cogulló, el Collbaix i, al fons, les muntanyes del Prepirineu. Les característiques especials d'aquest indret ens indueixen a pensar que podria ser un lloc sagrat des d'èpoques ancestrals, probablement amb un origen precristià. Les dues cavitats suggereixen que la roca podia haver estat utilitzada per fer-hi algun ritual relacionat amb libacions, ofrenes o sacrificis. La cavitat al punt central de la creu reforça aquesta hipòtesi, ja que podria tractar-se d'un forat similar als altres dos posteriorment convertit en una creu. Això explicaria el seu traç notòriament gruixut. La carena de la serra de Gallcanta i el turó de la Melera fan de termenal que separa els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. El document on es fixen els dos termes municipals reconeix oficialment aquesta pedra com una de les fites separadores dels termes (fita 4). D'altra banda, el terme antic de la ciutat de Manresa, documentat als segles X i XI, passava pel lloc on comença la Melera, al coll de Gallcanta (BENET: 68), i també la divisòria entre les parròquies de Salelles i Sant Salvador de Guardiola passava per aquest sector. | 08098-258 | Turó de la Melera | És difícil aventurar la datació d'un indret com aquest per la manca d'elements de context que ens ajudin a precisar. Per les seves característiques especials, considerem que és una hipòtesi plausible que es tracti d'un lloc sagrat ancestral, originat en època antiga o fins i tot prehistòrica. En tot cas, el que és altament probable és que tingui relació amb el ritual de beneir el terme, que a Sant Salvador de Guardiola tenia molt arrelament. Coincidia amb la Festa del Panellet, que es celebrava el 25 d'abril, per Sant Marc, i era la festa més popular del poble. El punt central on tenia lloc aquest ritual era una roca de característiques similars anomenada el Pedró, que està situada al costat de l'església parroquial. Des d'aquest d'aquí es beneïa el territori en les quatre direccions i, en els dies següents, el capellà es desplaçava a les diferents masies del terme per beneir-les. En molts indrets durant aquest ritual es beneïen també les creus i algunes de les fites situades als límits del terme, especialment els cims situats a les cotes més altes. Molt probablement, la creu de Melera era un d'aquests llocs on s'hi feia una benedicció ja que, com hem dit, era un indret per on passaven les particions de diferents termes. La benedicció del terme és un ritual de reminiscències paganes en el qual els feligresos rendien culte al territori del seu entorn i el beneïen per protegir-lo de qualsevol contratemps. Els orígens tant de la benedicció del terme com de la Festa del Panellet cal cercar-los en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El 2008, en el projecte de replantejament del termenal entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7031800,1.7518200 | 396149 | 4617574 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50717-foto-08098-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50717-foto-08098-258-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50872 | Font del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llop | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/DEL%20LLOP.pdf | Entorn boscós sense cuidar i de difícil accés. | Font situada en un dels torrents que conflueixen en el torrent de la Fessona, en una zona boscosa de difícil accés. La font, coberta per una petit reforç de pedra, actualment no té cabal. | 08098-413 | Al torrent de la Fessona, prop del collet dels Quatre termes | 41.7029400,1.7591000 | 396754 | 4617539 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades aproximatives | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50730 | Cementiri de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-salelles | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 94-98. TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit), p. 17, 33. | XIX | Cementiri de Salelles, situat al costat del camí d'accés al poble i actualment envoltat per un polígon industrial. Està format per un recinte tancat de planta quadrada que ha estat ampliat pels costats nord i est. El mur principal, que dóna a la carretera, té un senzill portal de punt rodó emmarcat amb pedra i és coronat per un frontó curvilini amb una làpida de marbre negre i una creu al capdamunt . La inscripció de la làpida diu el següent: 'Detura't oh caminant / i prega a Déu per nosaltres / si vols que després els altres / per tu facin un altre tant'. L'interior és ambientat amb quatre xiprers i té un altar amb una creu. Als costats hi ha les galeries de nínxols, distribuïts entorn del pati central. Un corredor lateral condueix als nínxols que s'han construït a la part posterior i lateral en l'ampliació. | 08098-271 | Camí de Salelles | El primitiu cementiri de Salelles era al costat de la façana principal de l'església. Després que el 1867 el bisbe corroborés les disposicions del govern que instaven a traslladar-lo fora del poble, la construcció del nou cementiri es va dur a terme el 1879, i el 2 de novembre d'aquest mateix anys es va beneir. Estava situat en un terreny cedit per l'hisendat Ramon Argullol, i aquesta elecció no va estar exempta de polèmica ja que alguns parroquians (majoritàriament els antics; és a dir, els feligresos de Salelles que formaven part de la parròquia amb anterioritat a la seva ampliació cap a territori de Manresa) no la veien amb bons ulls. El 1879 també s'aprovà el reglament per la possessió de nínxols. Els treballs de construcció del nou cementiri i l'exhumació de les restes de l'antic van costar 1.695 pessetes. Segons diu Mn. Llogari Torruella, sobre el portal del cementiri s'hi va col·locar una placa amb la següent inscripció: 'Ay! Detente, passatjant,/ I a Déu prega per nosaltres, / Si desitjas que los altres, / Per tu fassan altre tant.' Els anys 1960 la làpida es va canviar per la que hi ha actualment, amb un text pràcticament idèntic però escrit amb ortografia catalana actualitzada. | 41.7027500,1.7928000 | 399558 | 4617478 | 1879 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50730-foto-08098-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50730-foto-08098-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50727 | Monument commemoratiu dels Fargas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-dels-fargas | Anònim. Els Fargas. Salelles-Manresa (1710-1982). Edició familiar. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 108. FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 - 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa, p. 9-10. | XXI | Monument commemoratiu a la família Fargas, molt estretament vinculada al poble de Salelles. Està situat en una zona enjardinada al costat de la carretera d'accés al poble, prop del cementiri. Consisteix en una estructura de ciment que adopta la forma de tres pilars amb una cavitat central, una forma que recorda una mà amb tres dits aixecats. La part central té unes lletres metàl·liques que proclamen en nom 'Fargas' i una placa amb la següent inscripció: 'En record del Valentí, el Fèlix i l'Oleguer Fargas Brunet i de totes les nissagues Fargas d'arreu. Salelles, 2003'. | 08098-268 | Camí d'accés a Salelles | La família Fargas vivia a cal Sastre Nestet, de Castellgalí. A mitjan segle XIX els tres fills d'aquella casa, Valentí, Fèlix i Oleguer Fargas Brunet arriben a la parròquia de Salelles, on es fan una casa, treballen terres a parceria i compren a poc a poc algunes peces de terra. A la generació següent, els seus hereus es van quedar amb el patrimoni dels pares i els fills segons fundaren de nou una casa a Salelles mateix, sovint amb l'ajuda dels seus germans i parents, mentre que algunes filles es van emparentar amb els seus cosins. A la tercera generació el procés va ser similar. D'aquesta manera sorgia una nissaga de petits pagesos amb un entramat familiar molt ben travat. Així, de les cases primeres (cal Nestet, cal Fèlix i ca l'Oleguer) n'acabaran sorgint d'altres de noves, totes elles amb el nom de pila de qui les habitava: cal Fèlix de la Mina, cal Quico, cal Ramon, cal Pere, cal Joan, cal Lluís, cal Celdoni, cal Valentí, casa Nova de la Creu i cal Daniel. Algunes d'aquestes cases es troben situades a la parròquia de Salelles, però ja en terme de Manresa. El cas dels Fargas és un exemple de com famílies de petits pagesos, amb l'ajuda d'una estreta xarxa de solidaritats familiars i amb el seu esforç i treball tenaç, s'obren camí en una petita comunitat rural com la que formava la parròquia de Salelles, a la qual la nissaga dels Fargas ha estat estretament vinculada en els darrers 150 anys. L'any 1983 els Fargas van celebrar una primera trobada de persones portadores d'aquest cognom. | 41.7024600,1.7919200 | 399484 | 4617447 | 2003 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50727-foto-08098-268-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50493 | Retaule del Roser de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-salelles | <p>Anònim (1918). 'La parroquia de Salellas y su Fiesta Mayor', Revista Ilustrada Jorba, núm. 114. Manresa. Desembre 1918. P. 94-95 BOSCH BALLBONA, Joan (1990). Els tallers d'escultura al Bages del segle XVII. Caixa de Manresa, Obra Cultural, Manresa. BOSCH BALLBONA, Joan; PIÑERO, Jordi; et alii (2007). El retaule del Roser de Salelles. Sant Salvador de Guardiola (Bages). Associació per al Museu Comarcal de Manresa, Col·lecció Quaderns d'Estudi del MCM, núm. 2. BOSCH BALLBONA, Joan (2008). 'Conflictes de propietat en els museus. La funció dels museus a debat', Q. Creació artística + patrimoni cultural, núm. 13, Associació per al Museu Comarcal de Manresa (desembre, 2008), p. 5-7. CAPDEVILA, Jaume (2001). 'Salelles, confraria del Roser'. Quaderns de la Guíxola, núm. 10 (octubre de 2001), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 190-191. SERRA, Ramon (2008). 'Salelles reclama el retaule. Entrevista a Mn. López', Q. Creació artística + patrimoni cultural, núm. 13, Associació per al Museu Comarcal de Manresa (desembre, 2008), p. 11.</p> | XVII | Restaurat al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, els anys anteriors al 2007. | <p>Retaule de la capella del Roser de l'església parroquial de Salelles retornat l'any 2016 al seu emplaçament originari, després d'haver format part durant vuitanta anys de la col·lecció del Museu Comarcal de Manresa. Es tracta d'una obra de petites dimensions, de fusta tallada i policromada, una de les mostres primerenques del conjunt de retaules barrocs que s'han conservat al Bages. Amb una estructura marcadament plana i estàtica, pot considerar-se encara una obra de tradició renaixentista o plateresca. S'estructura en tres nivells: un pedestal, un cos central amb predel·la i tres carrers al damunt (els laterals amb tres pisos) i, finalment, un cos superior o àtic, separat per un entaulament, del qual només es conserven dues escenes de les tres que tenia. La temàtica és la característica del cicle del Roser, i compta amb les següents escenes: a la predel·la, Corona d'Espines, Flagel·lació, Anunciació, Camí del Calvari i Oració a l'Hort, més la imatge de la Mare de Déu del Roser, col·locada en una fornícula; al cos central, Ascensió, Presentació al Temple, Visitació, Resurrecció, Pentecosta, Jesús entre els doctors i Adoració dels pastors; i al cos superior, Assumpció, Crucifixió i Coronació. A més de les escenes figurades, es conserven també les columnes (del tipus balustrada i amb capitells corintis), el bancal i el guardapols del retaule. Les parts que manquen, i que en el muntatge actual han estat substituïdes per elements de fusta, són l'entaulament, l'escena superior de l'àtic, que corresponia a la crucifixió, i la imatge central que anava a la fornícula. En substitució s'hi ha col·locat una imatge de la Mare de Déu, flanquejada per sant Domingo de Guzmán i santa Caterina de Siena, que són obres modernes, posteriors a la Guerra Civil. Els treballs d'escultura del retaule van anar a càrrec d'Antoni Vidal (pare) i Miquel Vidal (fill), que són els artesans que figuren al contracte. Però segons Joan BOSCH (2007: 25) també hi va participar Joan Grau. Antoni Vidal és el més limitat tècnicament, i se li atribueix l'escena de la Resurrecció. A Miquel Vidal se li atribueixen les escenes de l'anunciació, l'oració, la flagel·lació, la corona d'espines i la pujada al Calvari. Miquel elabora unes escenes més acurades i unes anatomies més convincents. Joan Grau, malgrat que en aquest moment es troba als inicis de la seva carrera, és l'escultor més dotat i el responsable de les escenes d'un major naturalisme. Se li atribueixen les escenes de la Visitació, Presentació al temple, Ascensió, Adoració dels pastors, Jesús entre els doctors, Pentecosta, Assumpció, Crucifixió i Coronació.</p> | 08098-34 | Església parroquial de Sant Sadurní de Salelles | <p>El retaule del Roser de Salelles és interessant perquè constitueix una de les mostres més primerenques de l'anomenada escola manresana d'escultura barroca o de l'època del barroc. A principis del segle XVII l'església de Salelles s'amplià i s'hi construí una capella del Roser. L'any 1621 es va encarregar un retaule per la nova capella a Antoni i Miquel Vidal, pare i fill, escultors de Mallorca que s'havien establert a Manresa. Sembla que els Vidal van subcontractar part de la feina a Joan Grau, un jove escultor que llavors s'acabava d'instal·lar a la ciutat (BOSCH, 2007) i que acabaria esdevenint un dels principals exponents de l'escultura manresana d'aquest període. Del daurador no se'n té notícia. Segons es desprèn del contracte, a la parròquia existia una confraria del Roser, de la qual el rector n'era el prior i que tenia diversos administradors. El retaule es va conservar a Salelles fins l'any 1936 quan, per tal de preservar-lo de l'imminent saqueig motivat per la guerra, l'Equip de Salvament del Patrimoni de Manresa, encapçalat per Lluís Rubiralta, amb l'ajuda de l'alcade pedani, militant d'ERC, va desmuntar-lo i traslladar-lo a aquesta ciutat, on passà a integrar-se als fons del Museu. Anys més tard, després que les diferents parts del retaule fossin restaurades al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, el 2007 el Museu Comarcal de Manresa inaugurava un nou muntatge d'aquestes peces en una de les sales d'art barroc, alhora que es publicava un llibre monogràfic dedicat al retaule (BOSCH et alii, 2007). Aquests fets, però, van desencadenar una intensa polèmica, que va arribar fins i tot als mitjans de comunicació de nivell català, ja que la parròquia de Salelles i els veïns del poble van impulsar una campanya per reclamar el retorn del retaule (SERRA, 2008; BOSCH, 2008). Després d'un procés judicial que va enfrontar l'associació Pro Retaule de Salelles i l'Ajuntament de Manresa, el 2015 una sentència determinava que el retaule és propietat de la parròquia i que calia restituir-lo al seu lloc originari. El retaule va passar pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat i s'instal·là de nou a la capella del Roser de l'església de Salelles. Enmig d'una gran cobertura mediàtica, el 9 d'abril de 2016 se'n va fer la inauguració. Cal dir que, fins ara, es tracta d'un dels pocs casos en tot l'Estat en què un objecte que ha estat exposat en un museu retorna al seu emplaçament originari.</p> | 41.7018100,1.7859000 | 398982 | 4617381 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50493-foto-08098-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50493-foto-08098-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50493-foto-08098-34-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Escultura: Antoni Vidal (pare); Miquel Vidal (fill); Joan Grau (atribuït) | Al Museu Comarcal de Manresa les peces d'aquest retaules corresponien als següents números d'inventari: MCM 1078-1081, MCM 4221-4226, MCM 4228-4230 i MCM 4232-4233. El bé es BCIN (decret 474/1962 del Ministeri d'Educació Nacional), ja que pertanyia al Museu de Manresa. Però la GC ha incoat expedient especific per declarar-lo BCIN (Res. CLT/2553/2016 de 3 de novembre. DOGC num. 7249 17.11.16) | 96|94 | 52 | 2.2 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 50887 | Rectoria de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-salelles | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Sant Pere de Serra. Mas Joan Morera Brunet·'. Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, P- 16-19. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 071). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 78-83. TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). | XVII-XIX | Edifici que es troba adossat d'una banda a l'església i, de l'altra, al casal Santmartí. Es tracta d'una construcció força alta, construïda al segle XIX i força regular, que consta de planta baixa i dos pisos pel costat sud, on hi ha la façana principal que dóna a la plaça. La composició de la façana és força simètrica i compta amb tres obertures al primer pis, la central amb balcó, i una galeria amb tres finestres arquejades al pis superior. Els murs són actualment a pedra vista i les obertures emmarcades amb maó. La façana posterior, en canvi, és més alta i disposa d'una planta més. Aquí les obertures, també molt regulars, són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'interior de la planta baixa hi podem veure la part exterior de l'absis de l'església, recentment restaurat. També es conserva un portal d'arc rebaixat del segle XVIII, que corresponia a l'antiga façana de la casa coneguda amb el nom de la Lluminària, prrecedent de l'edifici actual. | 08098-428 | Plaça de Salelles | La casa adjacent a l'església s'anomenava antigament Casa de l'Obra o de la Lluminària i encara se'n conserva l'antic portal, del segle XVIII, a l'interior del vestíbul. Més tard aquesta casa fou reconstruïda per acollir la rectoria. Antigament la casa rectoral de Salelles es trobava en mal estat i no era habitable. Per això els rectors no residien a la parròquia sinó que tenien la seva casa a Manresa. L'any 1692 els feligresos van exigir que el capellà, en aquell moment Andreu Bertran, anés a viure a la parròquia, però el rector, al seu torn, argumentava que els feligresos tenien l'obligació de satisfer la còngrua per assegurar el seu manteniment. Aquest any les parts van arribar a un acord de bones intencions, però que no va arribar a fer-se efectiu. El 1729 la disputa per la còngrua es va revifar i el rector, aleshores Francesc Casadesús, va guanyar un plet, però això tampoc serví de res. L'any 1734 Francesc Farreras determinà cedir al rector la casa contigua al temple que s'anomenava Casa de l'Obra o de la Lluminària' amb la condició que el rector l'habités. La casa, però, s'havia de reconstruir i, enmig de diversos plets pels drets de la parròquia que havien d'assegurar el manteniment de l'habitatge, la qüestió de la casa rectoral va quedar encallada fins a principis del segle XIX. Es va fer efectiva el 1826, quan s'hi instal·là el rector. Tot i això, la casa es trobava en mal estat fins que a mitjan segle XIX el rector Llogari Torruella hi va fer obres: va afegir-hi la meitat sud, per la qual cosa fou cobert l'absis romànic amb un de nou, obrat de totxo. També s'hi construí una cisterna (TORROELLA, 1959). L'any 2005 s'hi van fer obres de restauració. Aleshores es va remodelar l'entrada i es restituí l'absis romànic. | 41.7017800,1.7860200 | 398992 | 4617378 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50887-foto-08098-428-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50887-foto-08098-428-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la façana principal s'hi pot veure encastada una curiosa pedra amb una creu gravada.Informació oral facilitada per Rosa Fargas Codina | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50893 | Arxiu parroquial de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-salelles | Anònim (1918). 'La parroquia de Salellas y su Fiesta Mayor', Revista Ilustrada Jorba, núm. 114. Manresa. Desembre 1918. P. 95. MEDINA CAÑELLAS, Immaculada (1992). Salelles, un desconegut del Bages (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal del Bages). TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). | XVI-XXI | Arxiu de la parròquia de Salelles, conservat a l'edifici de la Rectoria, que consta d'un volum reduït de documentació, ja que ha patit diverses destruccions. Pel que fa a sagramentals, es conserva un llibre de baptismes, casaments i defuncions (1582 - 1600), un llibre de confirmacions (a partir de 1919), un llibre supletori de baptismes (a partir de 1914), un llibre supletori de matrimonis (a partir de 1940), un llibre original de defuncions (a partir de 1939), un llibre original de baptismes (a partir de 1939) i els llibres posteriors i més recents corresponents als sagramentals. També es conserven dos llibres de la confraria del Roser (segle XIX), dues caixes amb documentació diversa de l'antic govern municipal i ajuntament de Salelles (1600-1840), una consueta del segle XIX, una consueta de rector Brunet (1818) i un altre llibre de consuetes (principi del segle XX). També es conserven documents d'una visita pastoral de 1940. | 08098-434 | Plaça de Salelles | El lloc de Salelles, situat dins l'antic terme de Manresa, és esmentat per primera vegada l'any 961 en documents de Sant Benet de Bages, concretament en una afrontació de la Vallformosa. L'església apareix citada el 1053, i amb la categoria de parròquia es troba documentada entre el 1025 i el 1050, i confirmada en una relació de parròquies anterior al 1154. A l'entorn de l'església es documenten el cementiri (1119) i una sagrera (1131). L'església formava part de la dotació de la Seu de Manresa, i el paborde d'aquesta canònica en tenia el patronatge i era qui nomenava els rectors. En l'aspecte civil existeix una certa confusió. Antoni Pladevall sosté que era una quadra autònoma i estava sota el domini reial; o sigui que era el veguer del Bages el que hi exercia la jurisdicció plena. Tanmateix, sense desmentir aquesta autonomia com a quadra, en un treball de Marc Torras sobre la pabordia de la Seu de Manresa queda clar que el paborde exercia com a senyor jurisdiccional i tenia a les seves ordres un batlle a Salelles, que a principis del segle XIV era Felip Prat (TORRAS, 2015). A part de la Seu de Manresa, el monestir de Santa Cecília de Montserrat des del segle X tenia possessions també a la parròquia de Salelles, cedides per diversos fidels. Entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat de Manresa va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Aquest va ser també el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si fou en aquest moment o una mica més endavant. Un altre moment important és a finals del segle XVI. El 1582, després del Concili de Trento, la Seu de Manresa va perdre la facultat de nomenar els rectors de Salelles, que va passar al bisbe de Vic juntament amb la facultat de cobrar la part dels delmes i primícies. El 1592 el papa Climent VIII suprimí les canòniques regulars catalanes i, segons alguns autors han suggerit, aleshores la jurisdicció de Salelles podria haver passat a la Corona definitivament (GÓMEZ, 1988: 422). En tot cas, aquest podria ser un nou punt d'inflexió en què es confirmés la independència municipal de Salelles. De fet, els pocs documents que es conserven pertanyents a l'arxiu municipal de Salelles comencen entorn del 1600. Com a mínim des del segle XIV Salelles comptava amb un batlle i dos jurats que exercien la jurisdicció civil immediata, cosa que va perdurar fins a principis del segle XIX. Els rectors de Salelles, però, no residien a la parròquia, sinó que tenien la seva casa a Manresa. L'any 1692 els feligresos van exigir que el capellà, en aquell moment Andreu Bertran, anés a viure a la parròquia, però el rector, al seu torn, argumentava que els feligresos tenien l'obligació de satisfer la còngrua per assegurar el seu manteniment. Aquest any les parts van arribar a un acord de bones intencions, però que no va arribar a fer-se efectiu. Sembla que la casa rectoral es trobava en mal estat i no era habitable. El 1729 la disputa per la còngrua es va revifar i el rector, aleshores Francesc Casadesús, va guanyar un plet, però això tampoc serví de res. L'any 1734 Francesc Farreras determinà cedir al rector la casa contigua al temple que s'anomenava Casa de l'Obra o de la Lluminària amb la condició que el rector l'habités. La casa, però, s'havia de reconstruir i, enmig de diversos plets pels drets de la parròquia que havien d'assegurar el manteniment de l'habitatge, la qüestió de la casa rectoral va quedar encallada fins a principis del segle XIX. Es va fer efectiva el 1826, quan s'hi instal·là el rector. Tot i això, la casa es trobava en mal estat fins que a mitjan segle XIX el rector Llogari Torruella hi va fer obres: va afegir-hi la meitat sud, per la qual cosa es va cobrir l'absis romànic amb un de totxo. També s'hi construí una cisterna (TORROELLA, 1859). (Continua a Observacions) | 41.7017800,1.7860200 | 398992 | 4617378 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50893-foto-08098-434-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació Història). En la seva 'història de la parròquia de Salellas', mossèn Llogari TORRUELLA (1859: 24-35) elabora el rectorologi que comença l'any 1390, amb Berenguer Llovet (Berengario Lupeti) i continua ininterrompudament fins mitjan segle XIX. Segons consta en el document de nomenament del primer rector conegut, B. Lupeti, l'església de Salelles posseïa unes terres des de molt antic anomenades les Guitardes. L'any 1396, s'establiren en emfiteusi a favor de Guillem Gomà, del mas Gomà (avui Tatjé, a Salelles) i es canviaren els tractes (FARGAS, 2012: 24). Més endavant, al s. XVII, quan la família Tatjé va ocupar aquest mas els tractes es van refer. Els s.XVI-XVII són els de més esplendor de la parròquia. A inicis del s.XVII es va construir la capella del Roser, i el 1621 es signava el contracte per construir el retaule que l'havia d'ornar. Aquest moment s'aprofità per reestructurar l'església. També en aquest moment es van portar a terme les principals obres a l'església: reformes a la nau i capelles laterals. L'any 1756 un decret del bisbe de Vic ordenava la unió de la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada a la de Salelles, fet que va motivar un plet pel desacord dels de Vilatorrada, que finalment van aconseguir que el decret fos anul·lat, el 1799, i mantenir així la condició de parròquia independent. Més endavant, amb motiu de la reorganització parroquial de mitjan segle XIX la parròquia veïna de Vallformosa va ser suprimida i agregada a Salelles, però l'arranjament no es va fer efectiu fins el 1877. Aquest any la parròquia de Salelles era classificada com a parròquia rural del primera classe, i se li van agregar diverses cases de la de Manresa. El nombre de feligresos es va triplicar, incorporant-hi masos com les Ferreres, el Suanya, l'Oller o el mas i raval Bon Plantat. Amb aquesta nova divisió parroquial (vigent actualment) la meitat de la parròquia pertany al municipi de Sant Salvador de Guardiola i l'altra meitat a Manresa. Salelles va perdre la seva independència com a municipi l'any 1840. Amb la nova organització municipal iniciada uns anys abans, el 1833, el poble s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola. Cal dir que, en absència d'un ens administratiu fort, la parròquia de Salelles ha exercit tradicionalment la funció d'aglutinar un nucli rural amb identitat pròpia, i va impulsar diverses iniciatives d'interès comunitari: el 1879 la parròquia posava en funcionament l'ensenyament gratuït per a nens i nenes dins de la Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís i Santa Filomena, el 1879 s'inaugurava un nou cementiri, finançat per subscripció parroquial. En aquesta època també existia un Montepio de socors mutus emparat per la parròquia, i el 1918 es va crear el Sindicat Agrícol Catòlic, embrió del futur Celler Cooperatiu de Salelles, fundat el 1926.Pel que fa a l'arxiu parroquial, cal dir que l'any 1811 aquest es va veure afectat per l'incendi que l'Exèrcit napoleònic va perpetrar sobre la ciutat de Manresa. Entre les cases afectades hi havia la del rector de Salelles, on guardava l'arxiu de la parròquia. Es diu que en el moment de l'incendi el rector portava a sobre dos llibres de la confraria del Roser, per això s'han pogut conservar. Durant la Guerra Civil de 1936 també es van destruir alguns llibres i documents de l'arxiu. Actualment l'arxiu es troba en procés de classificació. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50886 | Casal Santmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-santmarti | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Sant Pere de Serra. Mas Joan Morera Brunet'. Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, P- 16-19. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 071). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 78-83. TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). | XVIII-XX | Casa que ha estat tradicionalment propietat de la parròquia de Salelles, adossada a llevant de la rectoria, i que actualment, molt modificada, acull el casal cultural del poble. Es tracta d'un casal originari del segle XVIII però que a la segona meitat del segle XX fou parcialment enderrocat i reconstruït. Està format bàsicament per dos cossos amb diversos coberts adossats als costats de llevant i nord que només tenen una planta. La façana principal, que dóna a l'anomenat Carrerot, és una construcció que ha estat substancialment reformada molt recentment. Consta de planta baixa més dos pisos. L'obra és feta de pedra i té diferents obertures força regulars emmarcades amb maó. | 08098-427 | El Carrerot (nucli de Salelles) | L'anomenat casal Santmartí fou aixecat entorn de 1730 sobre el que havia estat un hort del mas Torra del Padró. El nom de Santmartí prové de la família que el construí. Probablement l'impulsor fou Geroni Santmartí, del qual se'n coneixen documents relatius als matrimoni de tres fills seus. Valentí, Gertrudis i Josep. Devia ser una família modesta, a jutjar per les Condicions econòmiques que s'estableixen en els capítols matrimonials (CAPDEVILA, 1997: 16-10). Segons una tradició oral relatada per una descendent de la família Santmartí (Àngela Santmartí), l'origen d'aquesta nissaga prové d'una parella de nois que van fugir de la Maternitat de Barcelona i, caminant, van arribar fins a Salelles. El mossèn els va acollir i els hauria autoritzat a construir la casa. Després de la família Santmartí van habitar la casa altres famílies. Entorn de 1950 ja feia temps que era desocupada quan la part sud de l'habitatge fou enderrocada perquè sobresortia excessivament i obligava a fer una corba molt pronunciada a l'entrada del poble per aquesta banda. Ja més recentment el casal va ser objecte d'una important restauració i reconstrucció, i el 1998 s'inaugurava com a casal cultural i local social del poble de Salelles. | 41.7017700,1.7862200 | 399009 | 4617377 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50886-foto-08098-427-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del cobert est: 1734.Inscripció en una llinda de la façana: 1995.Informació oral facilitada per Rosa Fargas Codina. | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50885 | Església parroquial de Sant Sadurní de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-sadurni-de-salelles | Anònim (1927). 'Salellas', Indústria i Comerç, revista de propaganda, núm. 8 (3r trimestre), Manresa, p. 9-11. Anònim (1949). 'El altar de San Saturnino (Florones de nuestra historia)'. Salellas, revista cultural. Any XIV, núm. 24 (novembre 1949). Autors diversos (2007). El retaule del Roser de Salelles. Sant Salvador de Guardiola (Bages). Associació per al Museu Comarcal de Manresa, Col·lecció Quaderns d'Estudi del MCM, núm. 2. BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p.480. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Capítols matrimonials, donacions i deixes de fe, creences, últimes voluntats, contractes agrícoles, contractes forestals, testaments'. Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 44. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 24, 78-93, 155-161. FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 - 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa. GASOL, Josep M. (1981). 'Sant Salvador de Guardiola', Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 2: 'El Bages, el Berguedà i el Solsonès'. Barcelona, Enciclopèdia Catalana S.A., p. 120. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 427. MEDINA CAÑELLAS, Immaculada (1992). Salelles, un desconegut del Bages (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal del Bages). PLADEVALL, Antoni. Salelles (treball inèdit). SARRET ARBÓS, Joaquim (1924). Historia religiosa de Manresa. Esglésies i convents, a Monumenta Historica Civitatis Minorisae, vol. IV. Manresa, p. 288-289. TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). Http://www. Salelles.cat/Historia/parroquia.html | XI-XVII | Església romànica (obra del segle XI) amb ampliacions dels segles XVI i XVII que van consistir en la refecció de parts de la nau, la construcció de capelles laterals i l'aixecament d'una capella dedicada al Roser. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, de dimensions modestes, amb l'absis orientat cap a llevant. Pels dos extrems l'església ha quedat adossada a altres construccions: a llevant l'edifici de la rectoria ha absorbit l'absis i, a ponent, ha quedat adossada a dependències de la casa veïna de la Volta. Exteriorment, és una construcció austera, pràcticament sense decoració. En el seu origen el portal es trobava a la façana de ponent, però al segle XVII, coincidint amb la construcció de la capella del Roser, l'edifici es va reestructurar i s'habilità l'actual portal situat a la façana de migdia, que dóna a la plaça del poble. Es tracta d'un portal emmarcat amb grans blocs de pedra i amb una llinda que presenta una fornícula amb la figura, molt erosionada, de Sant Sadurní, titular de la parròquia. També té gravada la data de 1626. Al costat de la porta es conserva una de les dues mènsules que suportaven un antic ossari gòtic de la família del mas Torra. Aquesta façana té una finestra de doble esqueixada força gran. A la façana de ponent hi trobem el campanar d'espadanya romànic, format per dos arcs amb les corresponents campanes. Aquesta obra originària es pot veure després que els anys 1980 es desmuntés un campanar de torre que s'havia construït probablement als segles XIII-XIV. En general, l'aparell exterior de l'edifici és obrat amb filades força irregulars de carreus petits, a excepció del mur nord que, a la part inferior, presenta unes característiques diferenciades i de major qualitat. Aquest tram disposa d'un basament i unes quantes filades al seu damunt fetes amb carreus de majors dimensions, alguns molt erosionats, cosa que denota la seva antiguitat. No descartem que aquesta part pugui correspondre a una construcció anterior a la romànica. De dins de la rectoria estant, és visible l'exterior de l'absis, fet amb un aparell també força regular i decorat amb faixes llombardes. Per la cara nord, la capella del Roser forma un cos de planta quadrada que sobresurt. Al seu interior l'església consta d'una sola nau, coberta amb la volta de canó romànica (actualment revestida de guix) i capçada per l'absis també romànic. A ponent la nau disposa d'un petit cor, obrat a la segona meitat del segle XIX i sustentat sobre una volta de rajola. Als murs laterals, actualment a pedra vista, hi trobem dues capelles molt simples, una a cada banda, que consisteixen en una simple arcada gairebé sense profunditat. A la part esquerre o de l'epístola, en canvi, s'obre, molt més espaiosa, la capella del Roser. És de planta quadrada i coberta amb una volta de creueria de formes molt suaus, amb dues claus de volta que llueixen temes relacionats amb el Roser. Des del 2016 aquesta capella torna a acollir el seu retaule barroc originari, dedicat al tema del Roser. Entre d'altres elements d'interès, a l'interior de l'església hi ha els diferents bancs amb els noms de les antigues famílies de Salelles, restes d'una pintura mural dels segles XVII-XVIII que probablement representa a Sant Sadurní, una pila baptismal, situada a l'esquerra i, a la dreta, una antiga pica d'oli. En diversos punts de les capelles laterals s'hi poden veure imatges modernes (posteriors a la Guerra Civil) que representen, per exemple, Sant Isidre o Sant Antoni Abat. També es conserven les banderes de les confraries de la Mare de Déu del Roser (blanca), de Sant Sadurní (vermella) i de Sant Isidre (verda). | 08098-426 | Salelles | El lloc de Salelles, situat dins l'antic terme de Manresa, és esmentat per primera vegada l'any 961 en documents de Sant Benet de Bages, concretament en una afrontació de la Vallformosa. L'església apareix citada el 1053, i amb la categoria de parròquia es troba documentada entre el 1025 i el 1050, i confirmada en una relació de parròquies anterior al 1154. A l'entorn de l'església es documenten el cementiri (1119) i una sagrera (1131). L'església formava part de la dotació de la Seu de Manresa, i el paborde d'aquesta canònica en tenia el patronatge i era qui nomenava els rectors. En l'aspecte civil existeix una certa confusió. Antoni Pladevall sosté que era una quadra autònoma i estava sota el domini reial; o sigui que era el veguer del Bages el que hi exercia la jurisdicció plena. Tanmateix, sense desmentir aquesta autonomia com a quadra, en un treball de Marc Torras sobre la pabordia de la Seu de Manresa queda clar que el paborde exercia com a senyor jurisdiccional i tenia a les seves ordres un batlle a Salelles, que a principis del segle XIV era Felip Prat (TORRAS, 2015). A part de la Seu de Manresa, el monestir de Santa Cecília de Montserrat des del segle X tenia possessions també a la parròquia de Salelles, cedides per diversos fidels. Entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat de Manresa va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Aquest va ser també el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si fou en aquest moment o una mica més endavant. Un altre moment important és a finals del segle XVI. El 1582, després del Concili de Trento, la Seu de Manresa va perdre la facultat de nomenar els rectors de Salelles, que va passar al bisbe de Vic juntament amb la facultat de cobrar la part dels delmes i primícies. El 1592 el papa Climent VIII suprimí les canòniques regulars catalanes i, segons alguns autors han suggerit, aleshores la jurisdicció de Salelles podria haver passat a la Corona definitivament (GÓMEZ, 1988: 422). En tot cas, aquest podria ser un nou punt d'inflexió en què es confirmés la independència municipal de Salelles. De fet, els pocs documents que es conserven pertanyents a l'arxiu municipal de Salelles comencen entorn del 1600. Com a mínim des del segle XIV Salelles comptava amb un batlle i dos jurats que exercien la jurisdicció civil immediata, cosa que va perdurar fins a principis del segle XIX. Els rectors de Salelles, però, no residien a la parròquia, sinó que tenien la seva casa a Manresa. L'any 1692 els feligresos van exigir que el capellà, en aquell moment Andreu Bertran, anés a viure a la parròquia, però el rector, al seu torn, argumentava que els feligresos tenien l'obligació de satisfer la còngrua per assegurar el seu manteniment. Aquest any les parts van arribar a un acord de bones intencions, però que no va arribar a fer-se efectiu. Sembla que la casa rectoral es trobava en mal estat i no era habitable. El 1729 la disputa per la còngrua es va revifar i el rector, aleshores Francesc Casadesús, va guanyar un plet, però això tampoc serví de res. L'any 1734 Francesc Farreras determinà cedir al rector la casa contigua al temple que s'anomenava Casa de l'Obra o de la Lluminària amb la condició que el rector l'habités. La casa, però, s'havia de reconstruir i, enmig de diversos plets pels drets de la parròquia que havien d'assegurar el manteniment de l'habitatge, la qüestió de la casa rectoral va quedar encallada fins a principis del segle XIX. Es va fer efectiva el 1826, quan s'hi instal·là el rector. Tot i això, la casa es trobava en mal estat fins que a mitjan segle XIX el rector Llogari Torruella hi va fer obres: va afegir-hi la meitat sud, per la qual cosa es va cobrir l'absis romànic amb un de totxo. També s'hi construí una cisterna (TORROELLA, 1859). (Continua a Observacions) | 41.7017400,1.7859000 | 398982 | 4617374 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50885-foto-08098-426-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50885-foto-08098-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50885-foto-08098-426-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 1626.Al camí que voreja Salelles (per l'angle nord-oest) es conserva un bloc de pedra que podria correspondre a la part lateral del sarcòfag gòtic que es situava al costat del portal de l'església. Era el sarcòfag de la família del mas Torra.Informació oral facilitada per Mn. Manel López i per Rosa Fargas Codina.(Continuació Història) En la seva 'història de la parròquia de Salellas', mossèn Llogari TORRUELLA (1859: 24-35) elabora el rectorologi. Aquest comença l'any 1390, amb Berenguer Llovet (Berengario Lupeti) i continua fins mitjan s.XIX. Segons consta en el document de nomenament del primer rector conegut, B. Lupeti, l'església posseïa unes terres des de molt antic anomenades les Guitardes. El 1396 s'establiren en emfiteusi a favor de Guillem Gomà, del mas Gomà (avui Tatjé, a Salelles) i es canviaren els tractes (FARGAS, 2012: 24). Més endavant, al s.XVII, quan la família Tatjé va ocupar aquest mas els tractes es van refer. Els s. XVI-XVII són els de més esplendor. Als inicis del s.XVII es va construir la capella del Roser, i el 1621 es signava el contracte per construir el retaule (veure fixa corresponent). Segons es desprèn del contracte, a la parròquia existia una confraria del Roser. Aquest moment s'aprofità per reestructurar l'església, mitjançant un acord amb la casa veïna de la Volta, que va permetre construir la capella en terrenys seus. D'aquesta manera el portal romànic originari, situat a ponent, s'anul·lava i en aquest lloc s'hi van fer unes tines de la casa de la Volta. Poc després, es construïa l'actual portal, situat a migdia, que té gravada la data de 1626. També en aquest moment es van portar a terme les principals obres a l'església: reformes a la nau i capelles laterals. L'any 1756 un decret del bisbe de Vic ordenava la unió de la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada a la de Salelles, pero fou anul·lat el 1799. Més endavant, la parròquia veïna de Vallformosa va ser suprimida i agregada a Salelles. Al 1877 a la parròquia de Salelles se li van agregar diverses cases de la de Manresa i el nombre de feligresos es va triplicar. Amb aquesta nova divisió parroquial (vigent actualment) la meitat de la parròquia pertany al municipi de Sant Salvador de Guardiola i l'altra meitat a Manresa. Pel que fa a la demografia, sembla que Salelles va gaudir d'una certa puixança a finals de l'edat mitjana, quan era més gran que Guardiola. Al s.XIV tenia 8 focs, i al fogatge de 1515 hi consten 17 focs laics. Al s.XVI Salelles arriba al seu màxim d'habitants. El 1553 tenia 16 cases, comptant-hi els masos dispersos, mentre que el 1686 eren 12. A partir del s.XVII s'inicia una pèrdua progressiva de població. En els cens de 1718 Salelles tenia 87 habitants, mentre que en el de 1787 en tenia 49. En els censos posteriors els habitants de Salelles no es diferencien dels de Guardiola. El 1849 sabem que tenia 42 habitants, i el 1869 tenia 9 cases habitades.Salelles va perdre la seva independència com a municipi l'any 1840. Amb la nova organització municipal iniciada uns anys abans, el 1833, el poble s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola. Des de llavors la parròquia de Salelles ha exercit tradicionalment la funció d'aglutinar un nucli rural amb identitat i activitat pròpia. El 1879 la parròquia posava en funcionament l'ensenyament gratuït i s'inaugurava un nou cementiri. En aquesta època també existia un Montepio de socors mutus emparat per la parròquia, i el 1918 es va crear el Sindicat Agrícol Catòlic, embrió del futur Celler Cooperatiu de Salelles, fundat el 1926. L'any 1867 es construí un nou altar major, el qual fou destruït el 1936 durant la Guerra Civil. En aquest mateix any, es va traslladar el retaule del Roser a Manresa. Els anys 1983-84 es va restituir la imatge originària del campanar d'espadanya romànic, tot enderrocant la torre que hi estava adossada. El 2005, les obres de reforma que es van fer a la rectoria van incloure la restauració de l'absis romànic. | 85|94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50867 | La Volta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-volta | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 093). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 28. FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 - 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa, p. 6. | XI-XIX | Casa pairal de grans dimensions situada al nucli de Salelles i que ha conservat el volum i la tipologia tradicional. Està formada per un cos de planta irregular, adossada per la part posterior amb la Casa Gran i cal Tatjé, i consta de planta baixa més un pis i golfes. El cos principal té coberta a un sol vessant. La façana principal, encarada al nord, és adjacent a l'església i constituïa el límit exterior de l'antiga sagrera per aquesta banda. Es tracta d'una façana força regular, en comparació amb les altres cases del poble. El parament, fet amb carreus petits i actualment a pedra vista, és de força qualitat, però mostra indicis que podria ser fruit de dues cases anteriors ajuntades, ja que té dos portals adovellats (tot i que el de l'esquerra sembla reconstruït), cadascun amb una obertura al seu damunt; la central convertida en balcó. Segons inscripcions a les llindes de les finestres, es tractaria d'obres fetes el 1715 (la part central) i el 1789 (la part esquerre). En una fase posterior, la casa s'allargà cap a la dreta amb una construcció porxada sota la qual discorre el pas de la volta que dóna nom a la casa. Igual que en els casos de cal Tatjé i el Genovès, aquestes voltes permetien conservar el pas que recorria perimetralment l'antic recinte de la sagrera. Es tracta d'una volta escarsera feta de pedra, la qual dóna a un espai descobert que enllaça més endavant amb la volta de cal Tatgé. La façana de ponent, situtada al call que hi ha sota la volta, és força interessant: hi ha dos portals més adovellats, un dels quals donava accés a una masoveria; també diverses finestres i un balcó emmarcats amb llindes i brancals de pedra. Sota la teulada s'estén una barbacana amb bigues de fusta. A ponent, la casa disposa d'una àmplia zona amb diversos coberts de pedra, alguns adossats a la casa i d'altres aïllats. | 08098-408 | Poble de Salelles, núm. 8 | Aquesta és una de les cases situades dins el nucli de l'antiga sagrera de Salelles, documentada explícitament com a tal l'any 1131 però que ben segur era anterior, dels segles X-XI. Antigament la casa era coneguda com a mas Pi, i posteriorment com a mas Corrons o la Volta. Al segle XIX era propietat, igual que el mas Graell o Casa Gran, de la família Argullol, que es comptava entre els principals terratinents de Manresa. Entre els dos masos els Argullol tenien 475,3 quarteres de terra al terme, i 46 peces de terra cedides a parceria. El 1800 la família Argullol engrandí el seu patrimoni afegint-hi el mas Pladesans, que fins aleshores havia estat propietat de la família Calcina. D'aquesta manera va reunir tres heredats en una de sola (FARGAS, 2012: 28). Actualment la casa continua en propietat dels descendents de la família Argullol. | 41.7017200,1.7855600 | 398954 | 4617372 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50867-foto-08098-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50867-foto-08098-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50867-foto-08098-408-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó de la façana: 1715.Inscripció a la finestra esquerra de la façana: 1789.Informació oral facilitada per Glòria Gallifa i Joan Gallifa. | 94|98|85|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50881 | Font de la Plaça de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-salelles | XX | Font situada a la plaça de Salelles l'any 1994, que consisteix en una llosa de pedra vertical amb l'escut de Salelles gravat i una pica de pedra que té al seu interior una receptacle més petit. L'aigua raja d'un brollador metàl·lic amb polsador encastat a la llosa. El relleu és obra de l'escultor Esteve Pujol Chamorro, i reprodueix un escut de Salelles no oficial, dissenyat als volts de 1945 per Florenci Freixes. A la part central aquest emblema incorpora l'escut de Manresa (amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi), al costat esquerre hi ha unes espigues i, a la dreta, una mitra i bàcul de bisbe. Sobre les quatre barres hi ha el símbol de la muntanya de Montserrat i, a la part superior, la silueta de l'església de Salelles. | 08098-422 | Plaça de Salelles | 41.7016300,1.7859100 | 398983 | 4617361 | 1994 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50881-foto-08098-422-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Firma en un angle de la llosa: E. Pujol, 1994. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50477 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies-0 | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 23-26. | XIX-XX | Festa desapareguda | La Festa de les noies o de les Filles de Maria, avui desapareguda, va ser promoguda a Salelles per l'associació pia amb aquest mateix nom des de finals del segle XIX. Era dedicada a les noies del poble i es celebrava el darrer diumenge de maig, a l'entorn del mes de Maria. Aquest dia es celebraven un reguitzell d'actes pietosos. Començava amb una missa matinal, en la qual moltes nenes del poble feien la primera comunió. El cor de les Filles de Maria hi interpretava alguns cants per donar solemnitat a l'acte, que en algunes circumstàncies comptava amb la presència d'un cor de cant gregorià de Manresa. Seguia la cerimònia d'acceptació de les noves combregants a l'associació, i la imposició de la medalla de la Puríssima, acreditativa de la seva pertinença al grup. Amb el cant d'un Trisagi s'iniciava la resta d'actes: sermó i prèdica (generalment per un prevere forà), rés del Rosari i processó al voltant de la sagrera de Salelles. Hi eren presents les banderes de Sant Sadurní, sant Isidre i la Puríssima. Aquest era l'ordre habitual, però el dia d'aquesta festa tenia preferència la bandera blanca de la Puríssima, portada per les noies, que en aquesta ocasió anava en primer lloc. Tancava la corrua de les dones l'estendard, a mans de les administradores de l'associació. El tabernacle amb la imatge de la Verge era el que solia obrir el pas a tota la concurrència. En alguns casos una orquestra amenitzava la desfilada. Durant el transcurs de la processó les més petites eren les encarregades de proveir-se de flors boscanes per ornar l'altar i, a més, emplenar les paneres que s'anaven buidant durant el seguici. En arribar a l'església finalitzava la festa amb el besamans a la Verge: s'oferia als assistents perquè el besessin un llarg llaç de color blau i blanc, que provenia del tabernacle i portava la medalla de la Verge. Mentrestant, les noies més petites amb les paneres ja buides, iniciaven l'acapte per recollir fons per l'associació. | 08098-18 | Salelles | L'associació pia Filles de Maria té el seu origen a l'església de Santa Clara de Barcelona l'any 1850. Estava formada per joves adolescents i dones solteres, i ràpidament s'estengué per altres parròquies catalanes, sobretot durant els anys 1870-1880. A la parròquia de Salelles la va introduir el rector Llogari Torruella el 2 de juny de 1879. Aquest mateix any també començava l'ensenyament gratuït per nens i nenes sota l'empara de la parròquia de Salelles. L'associació es regia per una administradora i dues ajudantes, càrrecs que se succeïen per rigorós torn. Solien encarregar-se d'actes de pietat diversos: processons, acaptes, cants litúrgics, adoctrinament d'infants, el mes de Maria i, de manera destacada, la diada de les noies. | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50478 | Joc de Cap o Punta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-cap-o-punta | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 69-70. | XX | A principis de segle XX, segons una àvia de Salelles, les nenes del poble, a més de jugar a saltar corda o fins i tot a patacons, practicaven un joc menys conegut en el qual hi intervenien la decisió, l'enginy i la capacitat d'observació del contrincant. La xiqueta més decidida solia prendre la iniciativa i deia: '...cabellera en porto'. La companya que acceptava el repte contestava: 'entro!' La primera es posava una sèrie d'agulles de cap al palmell de la mà, tancava i preguntava: 'endevina quants en porto'. L'altra jugadora responia un, dos, tres... o els que fos. De nou l'apostant, tot assenyalant la mà tancada, requeria que la companya es decidís: 'cap o punta?' Si ho encertava, es feia amb les agulles de la companya; si no, li calia lliurar a l'altra la diferència. Si no disposaven d'agulles de cap comptaven amb una variant, que consistia en prescindir de la pregunta de 'cap o punta' i fer la partida amb pinyons. | 08098-19 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50485 | Dites populars sobre el temps a Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-sobre-el-temps-a-salelles | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 77, 79, 80, 82, 88, 89. | XIX-XX | Les dites i refranys sobre aspectes meteorològics, especialment en relació amb els treballs del camp, es compten entre les més generalitzades arreu. En el llibre 'Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles', de Fèlix Fargas i Morera, hi trobem les següents dites sobre aspectes del temps circumscrites a aquesta zona: En relació als camps dels plans de Salelles, es deia que si des de les carenes de Castellfollit del Boix 'per Nadal els sembrats no es veuen verdejar, mala anyada hi haurà'. Quan el tren encara anava amb màquines de carbó es deia que si se sentia abans d'entrar al túnel, pel cantó de Manresa, era senyal de pluja; si se sentia a la sortida del túnel, pel cantó de Calaf, era senyal de vent. Si les roques de Montserrat porten caperó (és a dir, si tenen boira) a la tarda hi haurà un canvi de temps. A Salelles la marinada arriba des de les roques de Montserrat, més o menys del dret de Santa Cecília i, a l'estiu, sol arribar a primeres hores de la tarda. No és molt forta, però és fresca i humida. Quan fa molta calor a l'estiu els pagesos solen dir: 'Bé, a la tarda ja arribarà la marinada'. A Salelles el 'vent de la fam' també l'anomenen vent del Camp de Tarragona o marinada borda. És un vent fort i sec que bufa del cantó d'Igualada i crema les plantes, principalment els sembrats. Fa la seva presència a les rodalies d'abril, maig i començament de juny. Els pagesos el consideren un dels vents més dolents per al camp; d'aquí ve el nom molt generalitzat de vent de la fam. També es deia que si hi ha un temporal de muntanya cap al cantó de Núria al cap de tres dies ja el tenim aquí. | 08098-26 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50486 | Calendari de la Ceba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calendari-de-la-ceba | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 85. | Antigament a Salelles, com en altres llocs, hi havia pagesos que tenien el costum de fer el calendari de la ceba: posaven dotze clofolles de ceba cara enlaire amb un pessic de sal a dins. Les posaven en un reng sobre una taula a la serena de la nit de cap d'any. Segons el resultat de cada clofolla, deien que es coneixia el temps que faria cada mes de l'any. Altres també deien que els dotze primers dies de l'any assenyalaven el temps que faria els dotze mesos de l'any. | 08098-27 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50488 | Beneir una branca d'arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beneir-una-branca-darc | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 78. | XIX-XX | A Salelles el dia de sant Pere Màrtir (29 d'abril) es beneïa una branca d'arç i se'n posava un brot sobre les barraques de les vinyes per guardar-les de pedregades. | 08098-29 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50489 | Sarau del most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarau-del-most | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 71. | XIX-XX | Festa desapareguda | Salelles ha estat un poble molt orientat al conreu de la vinya i a l'elaboració del vi, com ho demostra la importància del seu Celler Cooperatiu. Una de les festes típiques de la verema al Bages era el sarau del most, que es feia a molts pobles aprofitant que a les cases hi havia collidors o veremadors vinguts de fora, els quals cada any s'allotjaven amb la mateixa família, fet que propiciava que els habitants els consideressin com si fossin del poble. Els diumenges a la tarda, cap al final de la verema, s'organitzaven tirades de bitlles catalanes, salts a corda i altres jocs populars. Al capvespre, a la sala de festes del poble o a l'era, s'organitzava un ball. Aquest costum a Salelles es va conservar durant molts anys. | 08098-30 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50743 | Caramelles de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-salelles | Anònim (2013). Un segle de caramelles a Sant Salvador de Guardiola. Reculls de la Guíxola, núm. 1. Cercle Cultural La Guíxola. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 206. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), pp. 52-57. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2007). 'El Roser: un culte ric i divers d'arrels ancestrals'. El retaule del Roser de Salelles. Sant Salvador de Guardiola (Bages). Associació per al Museu Comarcal de Manresa. P. 31-42. VENDRELL, Isidro (1949). 'Las caramellas y su origen'. Salellas, núm. 17. Any XIV. Abril 1949. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 232. | XIX-XXI | Les Caramelles de Salelles, que es celebren per Pasqua Florida, es compten entre les més tradicionals i arrelades de la comarca del Bages. Actualment les cantades s'organitzen a través d'un grup batejat des dels anys 1980 com a Colla del Vi Bo. Al principi aquesta colla estava formada només per homes, però actualment compta amb una participació diversa que es va renovant. La festa comença el dissabte a la tarda amb cantades per algunes cases dels afores i acaba al nucli de Salelles. Els camillaires van vestits amb camisa blanca, llacet vermell i barretina, i porten una cistella guarnida que van passant entre el públic per fer l'acapta. Primer canten els membres de la colla del Vi Bo; habitualment corrandes que fan referència a qüestions locals amb un to picant. Després és el torn dels més petits que, en colles de diferents edats, interpreten alguns balls tradicionals. El diumenge de Glòria continua la festa amb cantades a cal Quico i a d'altres punts de l'entorn, incloent-hi la benzinera i el poble de Guardiola. Durant la missa de la nit la coral de la parròquia fa una actuació. Finalment, el dia 1 de maig els camillaires de les diferents poblacions de l'entorn fan una trobada conjunta, cada any en una localitat diferent, que s'acaba amb un dinar de germanor. | 08098-353 | Salelles | Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Les manifestacions més antigues de les caramelles tenen molta relació amb el culte del Roser, ja que el seu repertori principal eren el goigs dedicats a aquesta advocació. A la parròquia de Salelles ja existia una confraria del Roser l'any 1621, quan es va encarregar precisament la construcció de la capella del Roser, segons es desprèn del contracte. El rector n'era el prior i tenia diversos administradors. És ben probable, doncs, que l'origen de les caramelles de Salelles fos impulsat per aquesta confraria, però no en tenim gaires notícies concretes. Segons un document de la Seu de Manresa (VILAR et alii, 2003: 15-16 ) sembla que l'any 1594 al poble de Salelles uns manresans ja hi van cantar caramelles, acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa. Això indicaria que la tradició de les caramelles ja estava introduïda en aquesta part del Bages. Habitualment, sol afirmar-se que les caramelles es troben molt arrelades a Salelles des de fa 'més d'un segle'. En aquesta època la colla de camillaires solia comptar amb uns trenta o quaranta homes que, amb la vestimenta típica, sortien a cantar el dissabte de Glòria. Cantaven els goigs de la Mare de Déu del Roser a l'església parroquial i, després, sortien a voltar per les masies del veïnat, cantant cançons d'al·leluia i madrigals a les donzelles. A mitjan segle XX Isidre Vendrell Muntaner, veí del raval de les Ferreres i afeccionat a la història i les tradicions, hi va donar un nou impuls. Segons ell mateix explica (VENDRELL, 1949), el 1946 va introduir la modalitat que consistia en dedicar un himne particular a casa masia, glossant les virtuts dels propietaris o bé els encants de les filles de la casa. També Josep Pons Vendrell escrivia cançons. En aquesta època es ballava també el ball de cascavells (un ball estretament vinculat a les Caramelles); concretament en la versió de l'Ametlla de Merola. La melodia era la mateixa que la de Castellfollit del Boix. Els últims anys que es va ballar aquest ball van anar vinculats a l'acordionista de Guardiola Cristòfol Parrot. Després de 1952, però, les caramelles va deixar de fer-se durant força anys. El 1980 la tradició es va reprendre per part de la colla anomenada del Vi Bo i s'ha anat revitalitzant, de manera que ara compta de nou amb una bona participació del jovent de la contrada. El 1985 des del grup d'esplai de Salelles es van incorporar els balls que s'assajaven en col·laboració del Casal Cultural de Dansaires Manresans, posteriorment Grup de Dansa cor de Catalunya. Des del 1992 els dansaires de Salelles assagen ells mateixos els balls. | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50743-foto-08098-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50743-foto-08098-353-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Rosa Fargas Codina. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50746 | Festa Major del Roser a Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-roser-a-salelles | Anònim (1918). 'La parroquia de Salellas y su Fiesta Mayor', Revista Ilustrada Jorba, núm. 114. Manresa. Desembre 1918. P. 94-95. Anònim. Festa de Sant Isidre Llaurador. Parròquia de Salelles. Anònim (2015). Festa Major Salelles. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 206-207. TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). Web Salelles: http://www.salelles.cat/Activitats/fmajor.html | XVI-XXI | El Roser de Maig és la festa major principal de Salelles, i té lloc el segon cap de setmana d'aquest mes. En una data pròxima (15 de maig) es celebra també la festivitat de Sant Isidre, molt arrelada entre els pagesos del lloc. La festa comença el divendres amb un concert. El dissabte es celebra l'acte més emblemàtic: el tradicional concurs de pintura ràpida. Aquest certamen va iniciar-se entorn de l'any 1969 i ha assolit un gran ressò. És considerat entre els més destacats de Catalunya i sol comptar amb la participació de membres del Reial Cercle Artístic de Barcelona entre el jurat. Té diferents modalitats: premi d'aquarel·la (des de 1970), premi de dibuix Isidre Vendrell (des de 1984) i premi de petit format. Els quadres del concurs s'exposen al casal del poble. A la tarda es porta a terme un concurs de dibuix infantil acompanyat de jocs i activitats. Entre d'altres,un concurs de bitlla catalana i una xocolatada. Al vespre s'organitza un foc de camp a l'era del poble i una botifarrada que acaba amb un popular ball de nit. El diumenge es celebra la missa de Festa Major, que compta amb la intervenció de la coral de Salelles. Al final de la missa es canten els goigs de la Mare de Déu del Roser. En sortint, té lloc una rifa popular i, a la tarda, cantada d'havaneres. Durant els caps de setmana posteriors solen programar-se alguns actes més, com la gimcama de cotxes (abans trobada de motos antigues), un partit de futbol que enfronta joves i veterans, una caminada popular o la benedicció de vehicles i maquinària agrícola el dia de Sant Isidre (15 de maig). Una particularitat de la missa, que també es fa en altres festes senyalades, és la benedicció del tortell o de la coca. Des de fa moltes generacions enrere la casa Genovès fa una tradicional ofrena de coca i, en menjar-la, es diu la següent oració: 'Aquesta coca beneïda que em doni salut i vida i em lliuri de tot mal'. | 08098-356 | Salelles | Segons es diu en un programa de la Festa Major (ANÒNIM, 2015), aquesta es remunta a una data anterior al 1500, quan ja està documentat que la Casa Genovès feia ofrena d'una coca al final de la missa. La Festa del Roser de Maig va tradicionalment associada amb la confraria del Roser, que a Salelles ja existia l'any 1621, quan es va encarregar precisament la construcció d'una capella amb aquesta advocació a l'església parroquial, segons es desprèn del contracte d'aquesta obra. El rector n'era el prior i tenia diversos administradors. Aquesta confraria tenia un gran arrelament al poble i era la més important de la parròquia. Probablement era la responsable d'organitzar les populars caramelles ja des d'antic, ja que el seu repertori principal eren el goigs dedicats al Roser. Tant la festa del Roser de Maig com les caramelles, que es fan al voltant de Pasqua, s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera. Tradicionalment, a Salelles aquestes festes han tingut més ressò i arrelament que la pròpia festa patronímica del poble en honor de Sant Sadurní, titular de la parròquia. Per això es considera que és la festa major principal. Ja a mitjan segle XIX, tant per la festa major del Roser com per la festa de Sant Isidre es feia processó junt amb l'ofici (TORROELLA, 1859: 15). Entorn de 1969 es va iniciar el concurs de pintura ràpida, que ha esdevingut l'acte més popular de la festa. L'impulsor va ser Isidre Vendrell Muntaner, veí del raval de les Farreres o del Plantat i gran afeccionat a la història i l'art. Posteriorment, el certamen va comptar també amb la implicació molt directa de Carlota Fargas, que entorn de 1973 va organitzar una biennal que va comptar amb la presència de destacats artistes. | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50746-foto-08098-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50746-foto-08098-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50746-foto-08098-356-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50816 | Festa Major de Sant Sadurní (Salelles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-sadurni-salelles | Anònim (1918). 'La parroquia de Salellas y su Fiesta Mayor', Revista Ilustrada Jorba, núm. 114. Anònim (1949). 'El altar de San Saturnino (Florones de nuestra historia)'. Salellas, revista cultural. Any XIV, núm. 24. Novembre 1949 BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 207. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Capítols matrimonials, donacions i deixes de fe, creences, últimes voluntats, contractes agrícoles, contractes forestals, testaments'. Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 44. CAPDEVILA PLANS, Jaume (2001). 'La Festa del Panellet', Ressò, núm. 16 (juny, 2001). Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), pp. 49-51. TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). | XIX-XX | En honor de sant Sadurní, patró del poble, aquesta festa se celebra litúrgicament el 29 de novembre. Aquest dia té lloc una missa solemne i, actualment sol acompanyar-se d'alguna activitat lúdica, com ara un joc de cassoles. Una particularitat de la missa és que compta amb la benedicció de la coca o tortell, que també es fa en altres misses especials de l'any. Abans aquest acte es feia en el moment de l'ofertori, seguint un procediment molt ritualitzat. Actualment es fa, d'una manera més informal, al final de la missa. En aquesta part final es canten també els goigs de Sant Sadurní. | 08098-357 | Salelles | Segons es diu en un programa de la Festa Major del Roser (ANÒNIM, 2015), aquesta es remunta a una data anterior al 1500, quan ja està documentat que la Casa Genovès feia ofrena d'una coca al final de la missa. En relació amb el ritual de la benedicció del tortell, l'any 1614 hi ha documentat un costum similar: el pa de les ànimes. Consistia en l'oferiment que es feia en el període de dol i en el moment de l'ofertori de la missa matinal d'un pa que solia dur-se dintre d'un cistellet de vímet, juntament amb candeles i diners (CAPDEVILA, 1997: 44; 2001). Sobre la festa major de Sant Sadurní. Sobre la Festa Major de Sant Sadurní en concret, a mitjan segle XIX mossèn Llogari Torruella descriu com era festa en aquest moment: es feia una novena en honor del sant, es celebrava amb gran solemnitat ofici, panegíric, música i processó. A la tarda es feia sermó, novenari de les ànimes i indulgències. La celebració de la Novena s'introduí en temps del rector Llogari Torruella. Aquesta tradició venia de Tolosa de Llenguadoc, on es conserven les relíquies del sant, i es va mantenir fins a mitjan de la dècada de 1940. A començament del segle XX la celebració de la festivitat de Sant Sadurní consistia bàsicament en la celebració de la missa, que comptava amb la particularitat de la benedicció del tortell. Segons una descripció de 1918, en el moment de l'ofertori la mestressa d'una de les cases del poble feia donació d'un gran tortell, posat dins d'un cistell cobert amb un tovalló blanc. L'obrer del temple el presentava a un dels sacerdots, que el beneïa amb una oració al·lusiva a la multiplicació dels cinc pans en el desert. Després el tortell es portava a la sagristia on es tallava en petits trossos. Un cop acabada la missa, el celebrant i després els fidels besaven el portapau (una peça de plata a manera de petit retaule) i finalment prenien un tros de pa del cistell tot resant un Parenostre perquè fossin perdonats els seus pecats. La Festa de Sant Sadurní ha tingut tradicionalment menys ressò que la Festa del Roser de Maig, considerada la festa major principal de Salelles. | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50883 | Poble de Salelles (antiga sagrera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble-de-salelles-antiga-sagrera | Anònim (1927). 'Salellas', Indústria i Comerç, revista de propaganda, núm. 8 (3r trimestre), Manresa, p. 9-11. BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p.480. BENET, Albert (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, P. 455. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núms. 012, 013, 035, 078, 080, 093). FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 - 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa. GASOL, Josep M. (1981). 'Sant Salvador de Guardiola'' Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 2: 'El Bages, el Berguedà i el Solsonès'. Barcelona, Enciclopèdia Catalana S.A., p. 120. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 420, 422, 427. MEDINA CAÑELLAS, Immaculada (1992). Salelles, un desconegut del Bages (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal del Bages). PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). PLADEVALL, Antoni. Salelles (treball inèdit). SARRET ARBÓS, Joaquim (1924). Historia religiosa de Manresa. Esglésies i convents, a Monumenta Historica Civitatis Minorisae, vol. IV. Manresa, p. 288-289. TORRAS SERRA, Marc (2015). 'El segon volum del llibre del paborde de la Seu (1312-1320', Dovella, núm. 117. Manresa (Tardor-Hivern 2015), p. 28. http://www. Salelles.cat/Historia/parroquia.html | X-XXI | Petit nucli urbà que té el seu origen en una sagrera medieval. El poble de Salelles ha mantingut de manera molt notable la seva forma i fesomia tradicional, fins el punt que es pot considerar un dels exemples modèlics de sagrera que es conserven al Bages, juntament amb el cas de Sant Fruitós de Bages. El recinte de l'antiga sagrera es pot deduir perfectament a partir de la forma de les cases. La majoria s'han ampliat lleugerament i han donat peu a passatges porxats sota voltes. Actualment hi ha només quatre cases que es troben dintre de l'antic recinte de la sagrera: la Casa Gran, cal Tatjé, cal Genovès i la Volta, a més de l'església, la rectoria i l'antic casal Santmartí. Les actuals, però, són fruit de successives absorcions de les cases veïnes, de manera que s'han acabat constituint aquests quatre grans casals o quatre masos que formen el nucli del poble. Ja més recentment, al segle XVIII, es van edificar de nova construcció, a tocar del poble però fora de l'antic recinte, dues cases més: la Casablanca i cal Sastre. L'antiga muralla de la sagrera, formada pels murs exteriors de les cases, encara és perfectament visible en algunes façanes. Es caracteritza per un tipus de parament sòlid i compacte, fet amb carreus de tamany mitjà o petit més o menys escairats, pràcticament sense obertures (excepte les que s'hi ha obert recentment) i amb tendència a un cert atal·lussament a la part inferior. En trobem mostres a la façana sud de la Casa Gran, a les façanes sud de cal Tatjé i també oest (sota el passatge amb volta), a les façanes est i sud de cal Genovès (en una d'elles s'hi conserven dues espitlleres) i a la façana nord de la Volta (tot i que en aquest cas el tipus de parament és menys indicatiu). En diversos casos (la Volta, cal Tatjé, cal Genovès) el parament exterior de la muralla ha quedat tancat a l'interior de passatges coberts amb volta que van permetre a les cases ampliar-se exteriorment i guanyar espai bo i respectant els passos exteriors de l'antic recinte murat. L'entrada a l'interior de la Sagrera es devia fer pel costat de llevant mitjançant el carrer actualment anomenat el Carrerot, el qual condueix a la plaça central, que antigament era més petita, ja que era ocupada per una casa (la Casa dels Lleons) enderrocada a les darreries del segle XIX. Aquest accés comunicava per llevant amb el camí ral de Manresa a Igualada, que venia més o menys per on passa actualment la pista asfaltada. Aquest camí devia sortir del poble per l'angle sud-oest i continuava en direcció a Guardiola. Concretament, passava prop de cal Víctor, on seguia vers la riera de Guardiola, al costat del pont. Els dos passatges amb volta, alguns dels quals tenen forma de portals, ja hem dit que són posteriors, probablement dels segles XVII-XVIII, i permetien vorejar la sagrera sense acabar d'entrar-hi. | 08098-424 | Salelles | En documentació molt antiga (segle X) ja apareix esmentat el 'lloc de Salelles'. Aquesta terminologia denota que no es tracta d'un mas, sinó d'un nucli amb una certa entitat i tradició.De fet, l'etimologia del topònim, que deriva del germanisme 'Sal·la', referit a un gran i poderós mas, referma la hipòtesi d'un origen anterior a la sagrera, possiblement en forma d'una vil·la. Fins ara, però, no hem pogut demostrar l'origen romà d'aquest lloc, que considerem força probable, igual com succeeix amb el nucli de Guardiola. El lloc de Salelles, situat dins l'antic terme de Manresa, és esmentat per primera vegada l'any 961 en documents de Sant Benet de Bages, concretament en una afrontació de la Vallformosa. L'església apareix citada el 1053, i amb la categoria de parròquia es troba documentada entre el 1025 i el 1050, i confirmada en una relació de parròquies anterior al 1154. A l'entorn de l'església es documenten el cementiri (1119) i una sagrera (1131). L'església formava part de la dotació de la Seu de Manresa, i el paborde d'aquesta canònica en tenia el patronatge i era qui nomenava els rectors. En l'aspecte civil existeix una certa confusió. Antoni Pladevall sosté que era una quadra autònoma i estava sota el domini reial; o sigui que era el veguer del Bages el que hi exercia la jurisdicció plena. Tanmateix, sense desmentir aquesta autonomia com a quadra, en un treball de Marc Torras sobre el paborde de la Seu de Manresa queda clar que el paborde exercia com a senyor jurisdiccional i tenia a les seves ordres un batlle a Salelles, que a principis del segle XIV era Felip Prat (TORRAS, 2015). A part de la Seu de Manresa, des del segle X el monestir de Santa Cecília de Montserrat tenia possessions també a la parròquia de Salelles, cedides per diversos fidels. El lloc de Salelles estava situat al costat de l'antic camí, probablement d'origen romà, que comunicava Manresa amb Igualada (PIÑERO, 2013). En la documentació del segle XI aquest camí apareix com a 'carretera que va a Salelles' (any 1009). Albert BENET (1985: 455) considera que el camí continuaria cap a Sant Salvador de Guardiola i, potser, cap a Òdena. Des de l'any 1131 apareix esmentada explícitament una sagrera al voltant de l'església. La seva forma no devia ser gaire diferent de la que té el poble actual: un petit conjunt tancat en un clos que formen les façanes de les mateixes cases i que es pot considerar la imatge característica del que van ser les sagreres medievals. L'antiga sagrera incloïa el cementiri i devia tenir un o dos portals. Entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat de Manresa va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Aquest va ser també el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si fou en aquest moment o una mica més endavant. Un altre moment rellevant és a finals del segle XVI. El 1582, després del Concili de Trento, la Seu de Manresa va perdre la facultat de nomenar els rectors de Salelles, que va passar al bisbe de Vic juntament amb la facultat de cobrar la part dels delmes i primícies. El 1592 el papa Climent VIII suprimí les canòniques regulars catalanes i, segons alguns autors han suggerit, aleshores la jurisdicció de Salelles podria haver passat a la Corona definitivament (GÓMEZ, 1988: 422). En tot cas, aquest podria ser un nou punt d'inflexió en què es confirmés la independència municipal de Salelles. De fet, els pocs documents que ens han arribat pertanyents a l'arxiu municipal de Salelles (i actualment conservats a l'Arxiu parroquial) comencen entorn del 1600. Com a mínim des del segle XIV Salelles comptava amb un batlle i dos jurats que exercien la jurisdicció civil immediata, cosa que va perdurar fins a principis del segle XIX. (Continua a Observacions) | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50883-foto-08098-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50883-foto-08098-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50883-foto-08098-424-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació Història)Pel que fa a la demografia, sembla que el petit nucli de Salelles va gaudir d'una certa puixança als segles finals de l'edat mitjana, quan era més gran que el nucli de Guardiola. Al segle XIV tenia 8 focs, i al fogatge de 1515 hi consten 17 focs laics. Al segle XVI el poble de Salelles arriba al seu màxim d'habitants. El 1553 tenia 16 cases, comptant-hi els masos dispersos, mentre que el 1686 eren 12. A partir del segle XVII s'inicia una pèrdua progressiva de població. En els cens de 1718 Salelles tenia 87 habitants, mentre que en el de 1787 en tenia 49. En els censos posteriors els habitants de Salelles ja no es diferencien dels de Sant Salvador de Guardiola. El 1849 sabem que tenia 42 habitants, i el 1869 tenia 9 cases habitades.Salelles va perdre la seva independència com a municipi l'any 1840. Amb la nova organització municipal iniciada uns anys abans, el 1833, el poble s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola. Cal dir que, en absència d'un ens administratiu fort, la parròquia de Salelles ha exercit tradicionalment la funció d'aglutinar un nucli rural amb identitat pròpia, i va impulsar diverses iniciatives d'interès comunitari: el 1879 la parròquia posava en funcionament l'ensenyament gratuït per a nens i nenes dins de la Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís i Santa Filomena, el 1879 s'inaugurava un nou cementiri, finançat per subscripció parroquial. En aquesta època també existia un Montepio de socors mutus emparat per la parròquia, i el 1918 es va crear el Sindicat Agrícol Catòlic, embrió del futur Celler Cooperatiu de Salelles, fundat el 1926.Un episodi important fou la compra col·lectiva, a principis de segle XX, per part d'un bon grapat de pagesos de les terres que treballaven, que formaven part d'una finca antigament coneguda amb el nom de les Guitardes i que havia pertangut a la parròquia. El comprador de la finca de les Guitardes fou Josep Balaguer Martí, del mas Suanya, ja en terme de Manresa. Altres parts de la finca les van comprar els amos del mas Calvet i de l'Enric de la Serra. L'any 1922 la família Balaguer, poc interessada en aquestes terres, tenia intenció de vendre-les i ja tenia emparaulat un comprador. En aquell moment Lluís Codina Arnau (avi dels actuals propietaris de cal Lluís) se'n va assabentar i es posà en contacte immediatament amb l'apoderat de la venda, que era Joan Farreras Permanyer (de la masia de les Farreres). Després d'unes llargues i complexes negociacions, Lluís Codina com a representant dels pagesos de Salelles, va aconseguir arribar a un acord col·lectiu mitjançant el qual els parcers que treballaven les diferents parcel·les van poder accedir a la propietat. En els anys posteriors molts d'ells van construir-hi petites casetes que actualment formen part del veïnat dispers de Salelles. | 98|94|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50776 | La Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-gran | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 13. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 012). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 28, 99. FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 – 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa, p. 6. | XI-XX | Casa pairal de dimensions força grans (tal com el seu nom indica) situada al nucli de Salelles i que ha conservat el volum i la tipologia tradicional, sobretot exteriorment. Està formada per dos cossos de planta més o menys rectangular però força irregulars, tots dos amb coberta a un sol vessant, de manera que les aigües pluvials desembocaven un una cisterna que la casa té adossada al costat de llevant i que dóna a la plaça. El cos davanter és lleugerament més alt i disposa de planta baixa més un pis i golfes, mentre que el cos posterior no té golfes. La façana principal és encarada al sud, per on passa el carrer, i antigament formava part del perímetre exterior de la sagrera. Per això la part baixa conserva un tipus d'aparellat que recorda el d'una muralla, fet amb carreus de tamany mitjà o petit més o menys escairats i amb tendència a un cert atal·lussament a la part inferior. La part més alta d'aquesta façana, i també de la resta de façanes que són visibles, són actualment a pedra vista, i mostren un tipus d'aparellat més regular. A la façana principal, força estreta, hi trobem, de baix a dalt, un portal adovellat, un balcó (reconstruït recentment) i una finestra rematada amb arc. La façana de llevant té adossada la cisterna, de planta rectangular, i, al damunt, es poden veure diverses finestres de la casa fetes amb brancals i llindes de pedra, així com una porta lateral. Sota la teulada hi ha un ràfec fet de maó amb decoració geomètrica. Per la banda nord i oest la casa està adossada a les de la Volta i cal Tatjé respectivament. I per la part nord-oest la construcció fa una mena de queixal que s'endinsa lateralment entre aquestes dues cases. L'interior de l'habitatge tot i haver estat remodelat conserva parcialment la tipologia tradicional, sobretot a la planta baixa. Antigament, la Casa Gran tenia una altra casa adossada al costat est, situada enmig de l'actual plaça. | 08098-307 | Nucli de Salelles, núm. 6 | Aquesta és una de les cases situades dins el nucli de l'antiga sagrera de Salelles, documentada explícitament com a tal l'any 1131 però que ben segur era anterior, possiblement dels segles X-XI. Antigament era coneguda com a mas Balç. Segons un document del 1497 Jaume Graell consta com a resident al mas Balç, que més endavant serà conegut com a Casa Gran i posteriorment amb el nom de la família 'Graell de Salelles'. Al segle XVIII era propietat de la família Calcina, ciutadans honrats de Manresa. Al segle XIX formava part, igual que el mas Corrons (actualment la Volta), del patrimoni dels Argullol, una de les famílies propietàries més acabalades de Manresa. Entre els dos masos els Argullol tenien 475,3 quarteres de terra al terme, i 46 peces de terra cedides a parceria. La casa gran tenia adossada una petita caseta anomenada la Torre del Lleó que es trobava al mig de la plaça. Sembla ser que era com un estatge o casa de l'amo, i tenia diversos caps de lleó esculpits de pedra. Algunes d'aquestes figures encara es conserva en cases de Salelles. Aquesta casa fou enderrocada a finals del segle XIX, però les seves restes encara eren visibles els anys 1940. Els descendents de la família Argullol va continuar posseïnt la casa fins que la van adquirir els actuals propietaris que, entorn de 2010, hi van fer obres de restauració i remodelació importants. La Casa Gran tenia una sínia molt antiga, situada a la riera de Guardiola, prop del pont de Salelles, que serveia per regar els horts d'aquella zona. | 41.7015800,1.7858300 | 398976 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50776-foto-08098-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50776-foto-08098-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50776-foto-08098-307-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Àngels Gangonells i Rosa Fargas Codina. | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50866 | Cal Genovès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genoves | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 42. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 035). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 27 FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 - 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa, p. 5. MEDINA CAÑELLAS, Immaculada (1992). Salelles, un desconegut del Bages (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal del Bages). | XI-XX | Casa pairal de grans dimensions situada al nucli de Salelles, la qual ha conservat molt bé el volum i la tipologia tradicional. Es tracta d'una de les cases arquitectònicament més interessants del nucli, però amb una estructura complexa i totalment atípica, fruit possiblement de l'annexió de diverses cases anteriors i de successives ampliacions. Així, la planta és formada per dos grans cossos paral·lels adossats, força allargats i de planta irregular que adopten una forma escalonada. L'habitatge disposa en general de planta baixa més pis i golfes, tot i que les alçades i les cobertes són diferents en cada part. La façana que dóna llevant marcava el límit exterior de l'antiga sagrera per aquesta banda. A la part baixa hi trobem les restes més ben conservades de tot el recinte murallat del nucli, amb un tipus de parament molt ferm i sense obertures que ha estat parcialment tapat per una construcció posterior, feta amb un tipus de pedra de color diferent. Però encara és perfectament visible un tipus d'aparellat fet amb carreus mitjans, més o menys escantonats i amb tendència a un cert atal·lussament a la part inferior. En aquest tram de façana-muralla s'hi poden veure restes de dues espitlleres. A un extrem d'aquest mur hi ha el porxo cobert amb volta de pedra que és un dels passos per on transcorria el carrer exterior al recinte murat. Igual com en el cas de cal Tatgé i la Volta, aquest pas es va fer per poder allargar la casa cap a l'exterior de l'antic recinte de la Sagrera. Així doncs, aquest es va convertir en un dels accessos al poble de Salelles, que comunicava amb el camí ral de Manresa a Igualada, el qual discorria més o menys per on passa l'actual carretera. Així com a la part baixa pràcticament no hi trobem obertures, la part alta d'aquesta façana presenta una diversitat de construccions més obertes: a la dreta una galeria amb tres arcs de punt rodó fets de maó, a la part central un balcó i a l'esquerra un cos sobrealçat sobre la volta, fet de maó i amb una sèrie de finestres amb persianes exteriors i una terrassa superior. Aquestes obertures amb persianes es van remodelar a principis de segle XX, ja que anteriorment hi havia una galeria amb arcs similar a la de l'altre extrem. La façana de ponent, que dóna a la plaça, té més aviat l'aspecte d'una façana posterior, amb el mur pelat pràcticament sense obertures; només algunes finestres petites a la part alta. Cal dir que antigament bona part de la plaça estava ocupada per una casa que posteriorment va ser derruïda. Al costat dret aquesta façana té una petita terrassa i diferents obertures encarades cap a migdia. Per sota discorre l'espectacular volta de canó feta de pedra i reforçada amb una arcada adovellada a cada extrem. S'anomena la volta del cal Genovès, i a sota hi ha l'entrada principal de la casa. La façana nord, que dóna a l'anomenat Carrerot, és encara més irregular, fruit de diverses remodelacions. El costat esquerre d'aquesta façana és el més antic, obrat majoritàriament al s.XVIII, segons una inscripció. Presenta un portal i diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra i té un petit jardí davanter. El costat dret és fruit de remodelacions fetes possiblement al s.XIX, i compta amb diferents obertures emmarcades amb maó. A l'interior de la casa, que ha conservat de manera molt respectuosa les característiques arquitectòniques tradicionals, hi trobem a la planta baixa diverses voltes de pedra. Les de la part central tenen una orientació en paral·lel amb la volta del carrer, mentre que una altra que es troba al sector pròxim a la plaça té una direcció contrària. També es poden observar dos arcs apuntats que semblen força antics, així com altres de punt rodó.Tanmateix, la distribució interior és extremament complexa i denota una evolució constructiva amb múltiples fases. La part que dona a la plaça acollia antigament l'habitatge dels masovers. Entre d'altres elements d'interès el primer pis de la casa es conserva una enorme xemeneia. | 08098-407 | Poble de Salelles, núm. 9 | Aquesta és una de les cases situades dins el nucli de l'antiga sagrera de Salelles. La sagrera és documentada explícitament com a tal l'any 1131, però ben segur era anterior, possiblement dels segles X-XI. En època medieval aquesta casa es coneixia com a mas Bataya i, al segle XIV, mas Galí. El 1357 Gerald Galí, hereu del mas, va fer un llegat a les esglésies de Sant Sadurní de Salelles, Santa Margarida (avui desapareguda) i Sant Pere de la Serra (avui del Brunet). Al mateix segle XIV ja era habitada per la família Genovès, la qual era procedent d'una antic mas a la zona de Biarritz. Segons tradició oral, els Genovès procedien de la ciutat italiana de Gènova. L'arbre genealògic de la família que es conserva a la casa comença al segle XVI, quan Salvador Genovès es casà en segones núpcies amb Magdalena. L'hereu va ser Francesc Genovès, nascut el 1620 i casat amb Madrona Junyent, de Camps. Seguidament venen els següents hereus: Francesc G., nascut el 1659 i casat amb Victòria Gala, de Vallmanya; Pere G., nascut el 1659 i casat amb Maria Parcerissas, de Guardiola; Joan G., nascut el 1711 i casat amb Margarida Tor; Joan G., nascut el 1795 i casat amb Maria, de Castellbell; Pere G., nascut el 1798 i casat amb Maria Claret, de Maià; Pere G., nascut el 1824 i casat amb Joanna, de Fals; Domingo G., nascut el 1881 i casat amb Rosa Llucià, de Viladecavalls. Ja a començament del segle XX, Josep Genovès Llucià (1876-1952) es casà amb Dolors Miralpeix Rocadesnbosch (1894-1981). Segons es diu, abans de construir-se la casa Rectoral de Salelles, a principis del segle XIX, el rector s'hostatjava a cal Genovès, i encara es conserva una cambra que s'anomenava 'quarto del capellà'. Tradicionalment, cal Genovès ha estat una de les cases principals de Salelles, amb una important extensió de terres a la parròquia i una segona finca molt important al poble de Salo (Sant Mateu de Bages), obtinguda aquesta mitjançant un enllaç matrimonial. Segons es diu, a la casa hi havia un forn on es van fabricar moltes de les rajoles que encara s'hi poden veure. Així mateix, al celler s'hi elaboraven vins amb una marca pròpia, tot i que de consum exclusivament familiar. Durant la Guerra Civil de 1936 la casa va ser saquejada i posteriorment va tornar a ser habitada. Molts dels objectes es van poder salvar perquè foren amagats en un pou. Més recentment, el matrimoni entre Josep Genovès Llucià i Dolors Miralpeix Rocadenbosch va tenir dues filles. La gran es casà amb un advocat de Manresa posseïdor d'un ampli patrimoni en aquesta ciutat i s'hi instal·là a viure. La germana petita, Dolors Genovès Miralpeix, va heretar la casa i les propietats de Salelles. Es casà amb un pubill, i la seva filla és Francina Ramonet Genovès, l'actual propietària. | 41.7015600,1.7861500 | 399003 | 4617353 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50866-foto-08098-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50866-foto-08098-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50866-foto-08098-407-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En diversos punts del perímetre de la casa, a llevant i al nord, es conserven vestigis de tines. Una altra part interessant és l'era, situada a l'est de la casa. Hi trobem un cobert antic (del 1782 segons una inscripció) i una ampli espai pavimentat en part amb lloses de pedra i en part amb rajoles fetes a la mateixa casa.Inscripció a la llinda de la finestra sobre la volta: 1787Inscripció a la finestra de la façana del Carrerot: 1798Inscripció a la porta de la sala: JOAN JANOUES ANY 1776Cobert de l'era: 1782Existeix un treball de tesina sobre la història d'aquesta casa. | 85|94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50865 | Cal Tatjé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tatje | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 080). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 24, 25, 28, 29, 57-77, 167. FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 – 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa, p. 6. | XI-XIX | Casa pairal de grans dimensions situada al poble de Salelles que ha conservat molt integrament la tipologia tradicional. Està formada per dos cossos residencials parcialment adossats més un cobert i, a l'altra banda del carrer, l'era i la pallissa. El cos residencial originari és el que es troba a l'est, però antigament era més petit i més baix, tal com dóna a entendre l'heterogeneïtat del parament. Al llarg dels anys la casa s'amplià i absorví els habitatges veïns situats més a ponent. Actualment el cos de llevant és de planta rectangular amb coberta a dues vessants però d'orientació inversa a l'altre cos. Disposa de planta baixa més un pis i unes àmplies golfes. La façana principal, encarada a migdia, presenta els trets característics d'una masia, amb portal adovellat i tres grans obertues fetes amb llindes i brancals de pedra al primer pis, actualment transformades en balcons. Aquesta edificació marcava el límit exterior sud i oest de l'antiga sagrera. Per això l'aparellat de les façanes, sobretot a la part baixa, és format per carreus més o menys escantonats i és molt sòlid. El mur exterior de la sagrera continuava per la façana de ponent de la casa, que actualment dóna al passatge que discorre entre voltes. Per això en aquest mur la casa conserva un antic portal adovellat així com dues finestres emmarcades amb pedra treballada. Posteriorment, el cos situat més a ponent va quedar integrat amb l'anterior mitjançant un porxo amb volta feta de maó, que travessa sota la casa i connecta amb un altre pas sota la casa de la Volta. Igual com en el cas de cal Genovès, aquestes voltes es van fer per poder engrandir les cases més enllà del perímetre inicial del clos de la sagrera, tot mantenint els passos previs que permetien circular per l'exterior del recinte. Aquesta obra es devia fer pels volts de l'any 1800 i fou impulsada per Joan Tatgé, segons indica una inscripció en una pilastra. Aquest segon cos és més baix i està dominat per una àmplia galeria situada al primer pis i formada per dos arcs escarsers. Més a l'esquera veiem encara dues portes, que devien correspondre a antigues cases. A l'interior la casa ha conservat molt bé la tipologia constructiva d'un casal dels segles XVII-XVIII. A la planta baixa hi ha una cambra amb dos arcs diagragmàtics apuntats on hi havia la premsa, i una altra cambra de característiques similars que feia de celler. També es conserva un interessant pou i quatre tines. Més a ponent trobem un nou cos de dues plantes, lleugerament separat dels dos anteriors, on hi havia dependències de treball. És una construcció probablement ja del segle XIX, amb obertures força grans emmarcades amb maó i, a continuació, un pati tancat. A l'altra banda del carrer hi ha una àmplia era enrajolada molt ben conservada i l'antiga pallissa. | 08098-406 | Al poble de Salelles, núm. 7 | Aquesta és una de les cases situades dins el nucli de l'antiga sagrera de Salelles, documentada explícitament com a tal l'any 1131 però que ben segur era anterior, dels segles X-XI. A les darreries del segle XIV aquesta casa s'anomenava Gomar i, més endavant, Dalmau. Des de 1396, quan s'arribà a un acord amb el rector de la parròquia, aquesta casa tenia al seu càrrec unes terres de l'Església de Salelles d'origen molt antic anomenades les Guitardes. Sembla que no es trobava ningú que les pogués conrear i per això en aquest moment s'establiren en enfiteusi a favor de Guillem Gomà i es canviaren els tractes, per passar de la quarta part a l'onzena (FARGAS, 2012: 24). A partir del segle XVII ja hi ha instal·lada la família Tatgé, que va tenir una gran influència al poble de Salelles. L'iniciador de la nissaga era un fill segon procedent de la masia la Tatgera, de Talamanca. Va arribar a Salelles entorn del 1600 i els seus descendents es van escampar per diferents cases del territori, de manera que encara avui és un cognom habitual a la zona. Des d'aquest moment inicial és conegut l'arbre genealògic de la família Tatjé. Com a successors dels anteriors amos del mas, els Tatjé van fer-se càrrec de les terres de l'església, bona part de les quals sembla que estaven abandonades, i van refer-ne els tractes; uns tractes que ja s'havien modificat l'any 1390. Amb els anys els Tatjé van anar reunint i engrandint una munió de petites parcel·les fins aconseguir una gran propietat unificada. Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, això motivà diversos conflictes amb el rector, que es queixava del fet que els Tatgé donaven prioritat a altres terres i no a les de l'Església i, en conseqüència, els rendiments que n'extreia la parròquia eren baixos. Al seu torn, els feligresos retreien al rector que no anés a viure a la parròquia. Al segle XIX el propietari era Sadurní Tatger. Les terres del mas tenien una extensió de 252,2 quarteres, i les treballaven 12 parcers. Era, doncs, una de les principals heretats de la parròquia de Salelles. Cap a finals del segle XIX, però, els Tatjé van entrar en decadència. L'últim propietari fou Francescs d'Assís Tatjé, que va haver de vendre`s la propietat, incloent-hi la finca de les Guitardes i la casa pairal. El seu hereu, Josep, continuà vivint a la casa però com a masover. El 1913 compraren la finca de l'Otzet, on s'acabarien instal·lant uns anys més tard per iniciar una nova heretat. El comprador de la finca de les Guitardes fou Josep Balaguer Martí, del mas Suanya, ja en terme de Manresa. Altres parts de la finca les van comprar els amos del mas Calvet i de l'Enric de la Serra. L'any 1922 la família Balaguer, poc interessada en aquestes terres, tenia intenció de vendre-les i ja tenia emparaulat un comprador. En aquell moment Lluís Codina Arnau (avi dels actuals propietaris de cal Lluís) se'n va assabentar i es posà en contacte immediatament amb l'apoderat de la venda, que era Joan Farreras Permanyer (de la masia de les Farreres). Després d'unes llargues i complexes negociacions, Lluís Codina com a representant dels pagesos de Salelles, va aconseguir arribar a un acord col·lectiu mitjançant el qual els parcers que treballven les diferents parcel·les van poder accedir a la propietat. En els anys posteriors molts d'ells van construir-hi petites casetes que actualment formen part del veïnat dispers de Salelles. Fruit d'aquest acord conjunt, Josep Pons Masferrer (el Gepet de cal Tatjé), que anys enrere havia estat masover de la casa de la Volta, va poder comprar ell també la casa de cal Tatjé. Els seus descendents directes continuen habitant la casa (FARGAS, 1012: 57-77, 167). Fins l'any 1955 aproximadament la Casablanca formava part de la mateix propietat. Segons sembla, cal Tatgé havia tingut també el mas Pinyot en propietat. Cal Tatjé tenia una sínia situada a la riera de Guardiola, prop del Calvet, que servia per regar els horts d'aquella zona. | 41.7015600,1.7854900 | 398948 | 4617354 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50865-foto-08098-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50865-foto-08098-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50865-foto-08098-406-3.jpg | Legal | Popular|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra de la façana del cos principal: 1681.Inscripció en una llinda interior del cos principal: 1681.Inscripció a la filatra de la galeria: 'Joan Tatge fesit 1800'.Informació oral facilitada per Josep Pons Comellas i Rosa Fargas Codina. | 119|85|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/