Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50757 | Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-coll | <p>CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 79, 133. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 017).</p> | XIII-XX | <p>Antic mas d'origen medieval que ha estat pràcticament reconstuït a la dècada de 1950 i transformat en una torre residencial. Està format per un cos de planta rectangular, que probablement correspon a l'antiga casa pairal, al qual s'hi han adossat dos cossos en forma de torres a la façana davantera, de manera que construcció adopta una planta irregular. Consta de planta baixa més dos pisos, i la coberta és a dues aigües excepte a les torres, que tenen teulada a quatre vessants. El ràfec presenta una decoració feta amb maons i, més avall, una petita cornisa de característiques similars marca la separació entre pisos. L'edifici està molt ben emplaçat a l'extrem d'un altiplà amb vistes a Montserrat, gairebé sobre la roca d'un petit promontori. La façana principal de la casa està dominada pels dos cossos en forma de torre i per una petita terrassa intermitja amb balustrada al nivell del primer pis. La torre més ample, a la dreta, està rematada al pis superior amb una galeria formada per finestres arquejades. Els murs són actualment arrebossats i pintats, però han conservat bona part de l'obra feta amb pedra de l'antiga casa, per bé que la distribució interior va ser totalment remodelada en el moment de la reconstrucció. Així, la torre més estreta de l'esquerra s'aixeca sobre el que havia estat una tina. Les obertures presenten una distribució regular però sense elements d'especial interès. A la façana de llevant trobem un balcó balustrat al primer pis. Davant la façana principal s'estén una àmplia zona enjardinada. Al nord, es conserva un antic cobert actualment convertit en habitatge. Al seu voltant hi trobem altres coberts de construcció recent i instal·lacions per a cavalls.</p> | 08098-288 | Sector nord del terme | <p>Segons Jaume Capdevila en època medieval hi havia dos masos Coll: un estava situat a la zona del Brunet i l'altre prop de cal Batlle. El segon es correspon amb l'actual mas Coll. L'any 1282 Bernat de Guardiola ven a Pere Roca, ciutadà de Manresa, tots els drets que té als dos masos Coll. No tenim més notícies d'aquest mas fins al segle XX. Durant aquest temps devia continuar com un mas no excessivament gran. En canvi, la casa veïna de cal Batlle va esdevenir un dels principals masos de Sant Salvador de Guardiola. Entorn de 1950 Josep Gallart Folch va adquirir can Batlle, la masia de Montgròs i, poc després, el mas Coll. Els Gallart procedien d'una família d'indians de la Bisbal d'Empordà que es van establir a Barcelona, on també eren propietaris del Palau de les Heures. Josep Gallart va ocupar un alt càrrec a la companyia d'automòbils Hispano-Suiza i era també col·leccionista de pintura. Josep Gallart va fer una important reforma i ampliació a can Batlle, que s'havia de constituir en la seva casa pairal, i l'any 1952, segons indica una inscripció, va fer una remodelació semblant al mas Coll amb la intenció de convertir-lo en una torre residencial que havia de ser per la seva filla. Els Gallart va estar poc temps a Sant Salvador de Guardiola i van vendre la finca als Riera, de Manresa. Aquests van vendre can Batlle a la família Rosell, propietaris de Piensos Ganador, de Manresa, i el mas Coll a Pere X (s'ha ocultat el cognom per desig dels propietaris actuals). Fa uns anys la casa es va condicionar per acollir una casa de colònies, però aquest projecte no va tenir continuïtat.</p> | 41.6908500,1.7585000 | 396685 | 4616197 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50757-foto-08098-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50757-foto-08098-288-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Gravat en una pedra procedent de la casa: 'Josep Gallart. Any 1952'. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50732 | Arxiu parroquial de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-salvador-de-guardiola | <p>http://www.abev.net/default.htm</p> | XVI-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Salvador de Guardiola, conservat actualment a l'Arxiu Episcopal de Vic, amb el codi 2.68. Consta de 38 unitats documentals en paper, volums i lligalls. Concretament, consta dels següents documents: 5 llibres de baptismes (1600 - 1896), 6 llibres de confirmacions (1711 - 2001), 4 llibres de matrimonis (1599 - 1912), 5 llibres de defuncions (1599 - 1947), un lligall sobre temes diversos sacramentals (1788 - 1891), un volum de misses, aniversaris i celebracions (1960 - 1962), un volum d'administració de l'obra (1583 - 1892), un llibre de visites pastorals (1771 - 2007), un lligall d'inventaris parroquials (1903 - 1933), 2 volums de llevadors de rendes i llibres de comptabilitat (1729 - 1779), 5 unitats sobre confraries (del Roser i altres) així com d'administracions (1606 - 1960), un lligall amb temes diversos d'administració (1561 - 1896), 2 lligalls de manuals notarials (1556 - 1871), un volum de testaments (1554 - 1713), i 2 lligalls amb documents diversos notarials (1532 - 1867). A la parròquia es conserven els llibres de baptismes, matrimonis i defuncions posteriors a les dates esmentades.</p> | 08098-273 | Arxiu Episcopal de Vic (carrer Santa Maria, núm. 1; 08500 - Vic) | <p>La primera església de Sant Salvador de Guardiola es trobava en una altra ubicació, més a prop de l'antic castell de Guardiola. A mig camí en l'ascens al turó on aquest estava assentat, i on actualment hi ha el mas Miralda. Al segle X hi ha notícies d'un prevere de nom Ennegó que molt probablement residia al castell de Guardiola i tenia cura de la seva capella. L'església de Sant Salvador de Guardiola com a tal, situada als peus del castell, és documentada per primera vegada el 1038. Des del 1111 se'n coneix la condició de parròquia, amb el nom de Sant Salvador del castell de Guardiola, al comtat de Manresa. Aquest any hi consta un tal Ot com a prevere del castell. Dels segles XIII i XIV en coneixem algunes notícies disperses: el 1279 el rector era Pere de Puig (procedent del mas Puig d'Escuder). El 1284 el rector era Joahnnis (fill del mas Joan, actualment Brunet) i sabem que el senyor del castell havia donat a la parroquial el drets anomenats 'exitus et pueribus' i de tasca i fruits de la terra, els quals constituïen una de les fonts d'ingressos de la parròquia. Al final del segle XIII i principi del XIV el rector era Pere Pasqual, el qual manifesta ser pare de Jaume Pasqual. Per tant, és possible que es tractés d'un prevere concubinari. Entorn de 1330 es registra com a rector Raimon de Mata. El 1336 consta com a rector Galindo de Monte Curvo (originari de Montcorbau, Vall d'Aran). El 1344 el rector sembla que era Guillem Galdí. El 1345 Berenguer de Vilaseca fa estada a l'església parroquial sense ser-ne rector. El 1380 el rector és Bernat d'Eclesiolis. Les notícies continuen sent molt escasses fins al segle XVII. A partir d'aquest moment es troben més notícies de rectors, ecònoms o vicaris, tot i que no són suficients per elaborar un rectorologi pròpiament dit (CAPDEVILA, 1999: 73). L'any 1640 el culte es trasllada a un nou temple que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a l'actual nucli urbà. Probablement es va triar el lloc on hi havia la rectoria, ja que per construir la nova església s'hagué de desmantellar un 'casalot'. A partir d'aquest moment les notícies es refereixen a la nova església i l'antiga queda fora de culte. Anteriorment (a les darreries del segle XVI o principi del XVII) es construí una església d'estil gòtic al costat de la parroquial romànica, per a la qual s'utilitzà la pedra d'un mur lateral de l'antiga. En aquest moment l'església romànica es trobava en molt mal estat, fins al punt que ja no s'hi podia fer la litúrgia i s'optà per utilitzar la nova església d'estil gòtic. L'any 1632 es registren unes despeses importants que podrien correspondre a les obres de la nova església. Aquesta va adquirir l'advocació de Santa Maria de Gràcia, ja que va conservar la imatge romànica dedicada a aquesta Mare de Déu. L'any 1861, segons l'informe d'una visita pastoral, la capella de Gràcia es trobava en estat ruïnós i s'hi prohibeix dir missa. Antigament el mobiliari litúrgic de la capella incloïa també una pintura de gran interès: el famós retaule de la Transfiguració del Senyor, la més antiga de les obres documentades del pintor Lluís Borrassà, de l'any 1404. Aquest políptic fou venut per la família Miralda (propietaris de la capella de Gràcia) a l'arquitecte i historiador de l'art Alexandre Soler i March a la dècada de 1920. Actualment pertany a la col·lecció Muñoz, de Barcelona, després d'haver estat exposat una llarga temporada al Museu d'Art de Catalunya. Entorn de la dècada de 1970 l'estudiós del romànic Xavier Sitjes va fer una excavació a l'església romànica a fi de deduir-ne la planta. (Continua a Observacions)</p> | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50732-foto-08098-273-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès. (Continuació Història) L'any 1640, doncs, el culte es trasllada al temple actual, que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a la zona on hi havia la majoria de masos (en aquesta època encara tots dispersos), probablement en el lloc on hi havia la rectoria. L'impulsor de l'obra fou el rector Miquel Pujades, que va comptar amb l'ajuda d'una comissió formada per ell, el batlle, dos jurats del govern municipal i dos propietaris de masos benestants. La traça o projecte de l'obra s'encarregà a l'escultor manresà Joan Generes, que en el contracte consta com a 'fuster'. En l'obra hi va participar un encarregat de proveir i transportar la pedra necessària, que s'havia d'extreure de la finca del mas Miralda i per la qual es desmantellà un 'casalot' arruïnat, possiblement la rectoria vella, i el mestre de cases Jaume Roca amb els seus fills. Devien començar l'any 1639 i tres anys més tard, el 29 de setembre de 1642, s'inaugurava la nova església. El preu estipulat van ser 300 lliures, però probablement hi hagué despeses sobreafegides, les quals van motivar l'endeutament de la parròquia. Immediatament després es construí al costat de l'església una nova casa rectoral que, segons es dedueix de la llinda del portal, el 1643 ja era enllestida (CAPDEVILA, 1999). La parròquia tenia tres confraries: dedicades a Sant Salvador (titular de l'església), Sant Isidre (documentada a mitjan segle XVII) i el Roser. D'aquesta última és l'única de la qual se n'ha conservat un llibre. Va néixer l'any 1606 i el 1614 va ser refundada i confirmada, iniciant de nou el llibre de registre. La confraria del Roser era regida per dos administradors i diversos 'capitans'. Cal dir que també a principis del segle XVII es construí la capella del Roser a la parroquial de Salelles. L'any 1616 hi ha constància que a l'església parroquial s'hi va col·locar una nova campana (CAPDEVILA, 1996: 3). L'església tenia un retaule barroc del segle XVII, d'autor desconegut, del qual se'n coneix una fotografia parcial feta abans de la seva destrucció el 1936 (CAPDEVILA, 1996). D'aquest retaule només se n'han conservat les imatges de sant Marc i sant Valentí. Al darrer quart del segle XIX es feren obres a la sagristia i s'aixecà la capella del Santíssim, que el 1896 ja era acabada. Des de finals del segle XIX els mossens al front de la parròquia han estat els següents. 1892: Antonio Pujals (regent); 1894: Mn. Josep Colomer (ecònom); 1899: Mn. Ramon Manubens (rector); 1921: Mn. Josep Sanfeliu (rector durant 13 anys); 1924: Mn. Gaspar Verdaguer i Colomer; 1928: Mn. Josep Grifé (nou ecònom); 1935: Mn. Melcior Rovira (rector, morí assassinat el 1936); 1948: Mn. Vicenç Mussach; 1948: Mn. Josep Feu Sala (ecònom); 1948: Mn. Francesc Xavier Falgueres (rector); 1955: Mn. Lluís Toneu (rector fins 1958); 1958: Mn. Jaume Tuneu Blancafort (rector fins 1997); 1997: Mn. Amat Berenguer; 2001: Mn. Celestí Durich; 2005: Mn. Amat Berenguer; 2006: Mn. Josep Morros. L'any 1999 es va inaugurar una remodelació general que es va fer a tot el conjunt: els murs interiors es van deixar a pedra vista, es van fer importants obres a l'interior de la rectoria i s'adequà l'enjardinament exterior. El fons documental de la parròquia va ser custodiat a les dependències de la rectoria i, durant la Guerra Civil, fou un dels pocs del Bages que s'aconseguí salvar. Segons la versió més fiable, l'agost de 1936 ja hi havia una pila de llibres a punt per cremar quan un avi de la masia del Brunet els va carregar i els va amagar a cal Teixidor. L'any 2007 va ingressar a l'Arxiu Episcopal de Vic l'any 2007. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50742 | Creu de terme de la Torre Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-torre-oms | <p>Creu de terme emplaçada vora la tanca exterior de la Torre Oms, molt propera al nucli de Salelles. Està formada per un pedestal o basament de pedra de planta rectangular, el qual té esculpides quatre motllures en degradació a la part superior. Al damunt hi ha encastada una creu de ferro amb les astes lleugerament eixamplades, a la manera d'una creu paté. Originàriament la creu es trobava emplaçada gairebé a tocar de la tanca de la casa, lleugerament a l'esquerra del portal. L'any 1967 es traslladà a la ubicació actual.</p> | 08098-352 | Torre Oms, prop del nucli de Salelles | <p>No coneixem notícies sobre la construcció d'aquesta creu que, per la tipologia molt clàssica del pedestal, tal vegada podria correspondre als segles XVII-XVIII. Era una de les creus de terme de la parròquia de Salelles i, quan es feia el ritual de beneir el terme, era una de les parades obligades perquè el capellà fes la corresponent benedicció amb el salpàs.</p> | 41.7014900,1.7881500 | 399169 | 4617343 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50742-foto-08098-352-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Oms Cornet. | 94 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 50544 | Creu de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-salelles | <p>Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. Anònim. La Creu de Salellas (díptic). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 119-121. SARRET ARBÓS, Joaquim (1913). 'Les creus de pedra del terme de Manresa', Butlletí del Centre excursionista de la Comarca de Bages, núm. 60, 61,62 (març-agost, 1913), p. 354-356. VILA, Pere (2011). El compromiso secreto, p. 41-48.</p> | XV-XX | <p>Creu de terme situada al costat de la carretera d'Igualada, a la frontera dels termes municipals de Sant Salvador de Guardiola i Manresa. Consta d'un sòcol de planta circular amb tres graons. Sobre aquest s'assenta la creu formada per una base (de planta quadrada que a la part superior es torna octogonal) més fust i capitell octogonals amb una creu llatina al capdamunt, tot de pedra. Els tres graons de la base són antics, possiblement de la creu gòtica originària, mentre que la columna i creu actuals va ser col·locades l'any 1947, tal com indica una inscripció a la base: 'Sta. MISION 9-2-1947'. Abans hi havia una creu de ferro. El geobiòleg Pere VILA (2011: 46-48) en una obra de difusió força coneguda que és una autobiografia novel·lada posa aquest lloc com a exemple de creus de terme que es troben en emplaçaments tel·lúrics potents, indicant un encreuament de dos corrents importants que, segons ell, tenen una amplada considerable (de 6,80 i 6,20 m respectivament) i que segueixen les direccions dels dos camins existents.</p> | 08098-85 | <p>Tot i que no s'ha trobat esmentada en documents antics, l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós creu que era una de les fites que separava el terme jurisdiccional del veguer de Manresa respecte al senyor de Salelles, que era el paborde de Manresa. La creu podria indicar també el límit de la quadra autònoma de Salelles. Antigament, El territori de la parròquia de Salelles pertanyia a Manresa per bé que com una quadra autònoma, però entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Probablement aquest va ser el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si va ser en aquest moment o una mica més endavant; concretament el 1592 quan després del Concili de Trento foren suprimides les canòniques regulars catalanes i la jurisdicció de Salelles va passar a la Corona. Les creus de terme marcaven els nous límits de la ciutat. Així doncs, aquesta creu indicava el límit de la parròquia (abans que al segle XIX fos ampliada) i també del municipi de Salelles, ja com a entitat independent. Entre 1833 i 1840, amb la nova organització municipal, Salelles s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola, però la creu continua sent una fita de l'actual terme municipal. Per aquest indret hi passava el camí ral de Manresa a Igualada, el qual es dirigia vers la sagrera de Salelles, però no sembla que en aquest punt hi hagués cap cruïlla de camins. La creu antiga, possiblement gòtica, es va perdre i només se n'ha conservat el sòcol amb graons. Més tard hi hagué una creu de ferro. SARRET i ARBÓS (1913: 354) fa una interessant descripció de la creu a principis de segle XX: 's'axeca sobre dugues graus, que representen molta antiguitat, al ensemps que la columna y el capitell en el que hi ha esculpides en ses quatre cares les imatges de Sant Sadurní, patró del terme, y les de Sant Maurici, Sant Fruitós y Santa Agnés, patrons de Manresa, rodejades de fullatjes, notablement treballades. La creu devia trencarse a discurs dels anys, y fou substituida per una de ferro, modèrna y molt senzilla'. Segons Sarret i Arbós, la columna i el capitell podrien ser obra del segle XV. Sobre la creu de ferro hi ha referida una llegenda, que recull Marià Vallès, sobre uns lladregots que, després d'haver fet un robatori a Salelles, un d'ells es va enfilar a la creu, tot bevent i renegant. La creu va cedir i va caure a terra. Es provocà una tempesta amb trons que s'emportà els lladregots i ningú els tornà a veure. Fins que un matí la gent va veure com n'hi havia un a terra, i la creu quedà sense braços; és per això la creu que hi havia era de ferro. L'any 1947 s'hi van col·locar la columna i la creu actuals, de pedra, tal com es llegeix en una inscripció. Segons la Geobiologia, la majoria de creus de terme són indicadores d'encreuaments d'aigües subterrànies. Aquesta creu apareix esmentada en el relat novel·lat del geobiòleg d'Igualada Pere VILA (2011: 45-48).</p> | 41.7034700,1.7949600 | 399739 | 4617555 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50544-foto-08098-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50544-foto-08098-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50544-foto-08098-85-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 50492 | Creu de Collsantpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-collsantpere | <p>FERRER, Llorenç; BENET, Albert (1990). Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, p. 346.</p> | XX | Pintades que embruten la làpida. | <p>Creu dedicada a la memòria dels assassinats en aquest lloc, membres de l'Ajuntament d'Artés, l'any 1936 durant la Guerra Civil. Està situada a un costat de la carretera de can Maçana, al lloc conegut com Collsantpere. Sobre la roca s'aixeca un sòcol o pedestal de pedra de forma cúbica amb una creu al damunt. A la part frontal té una làpida de pedra blanca amb la següent inscripció: '<em>En memoria de los doce mártires vecinos de Artés cruelmente inmolados en este lugar el dia 8 Septiembre del año 1936 por la turba revolucionaria. RIP</em>'.</p> | 08098-33 | <p>La nit del 7 al 8 de setembre de 1936 foren assassinats per part del bàndol republicà dotze artesencs a la carretera de can Maçana. Erens els membres de l'Ajuntament, i els seus noms són: Ramon Bou Canudas, Lorenzo Grau Camprubí, Francisco Oliveras Berdajín, Josep Pedragosa Arnaus, Ramon Puig Oliveras, Valentí Rojas Moncunill, Valentí Sallent Alegre, Marcel·lí Sallent Moré, Carlos Sebarroja Quatrecases, Eduardo Sobrevals Berenguer, Joan Soler Feixas i Joan Viñas Rius. Segons sembla, un d'ells va quedar malferit i va poder sobreviure gràcies a l'ajuda oferida pels habitants de la casa pròxima de cal Teixidor.</p> | 41.6747700,1.7845600 | 398828 | 4614381 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50492-foto-08098-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 50748 | Castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guardiola | <p>BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p.477-478. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 9, 13-19, 23-28, 136-139, 145. GASOL, Josep M. (1981). 'Sant Salvador de Guardiola', Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 2: 'El Bages, el Berguedà i el Solsonès'. Barcelona, Enciclopèdia Catalana S.A., p. 118. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 421-422. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 29. Manresa, p. 76-78.</p> | XI-XII | Conservació molt parcial | <p>El castell de Guardiola estava emplaçat el cim d'un turó estratègic i immillorable com a lloc de guaita (de 444 m d'altitud) i amb una molt bona vista sobre les terres de l'entorn, també de l'antic camí que comunicava Manresa i Igualada, el qual passava per l'actual nucli urbà. Les restes del castell es troben al costat de l'actual mas Miralda, que va heretar la propietat del castell. Solament en resten un parell de trams corresponents a l'antiga muralla que encerclava bona part del turó. Concretament, un tram situat al costat sud-est que consisteix en un mur que arriba a uns 5 m d'alçada i que fa 80 cm de gruixària. L'aparell és fet amb blocs de pedra carejats però sense polir, disposats en filades horitzontals i units amb morter. Aquest mur adopta la forma d'una torre quadrada o rectangular i es pot datar als segles XI-XII. El segon tram està situat al costat nord-est i consisteix en un mur d'uns quinze metres de llarg de característiques similars però llis. Entre els dos trams els propietaris de la casa han aixecat en els darrers anys un mur de contenció que ressegueix probablement el que devia ser el perímetre de la muralla. Cal dir que en els flancs sud i oest l'existència d'una cinglera força abrupta proporcionava una bona defensa natural i devia fer menys necessari el mur de protecció. En un document de l'any 1333 ja es fa referència a aquests murs com a 'muro dicti castri de Guardiola'. Altres restes del castell són un vell reixat de forja corresponent a un finestral, una la cisterna que recollia l'aigua de la pluja, possiblement més tardana, i dues pedres inserides a la façana de la capella del castell, dedicada a la Mare de Déu de Gràcia, amb relleus d'un lleó i una torre. Pel que fa a l'edificació del castell, es desconeix quina estructura devia tenir. J. CAPDEVILA (2006, 19) considera que no devia ser gaire gran i possiblement amb dues plantes. A la planta baixa hi hauria la ferreria, el magatzem d'eines i queviures, així com possiblement un espai utilitzat com a presó (el 1311 hi ha constància d'uns detinguts), i a la planta superior les estances del senyor o del castlà. De fet, sembla que el senyor no hi va residir mai. Els que sí l'habitaven eren el castlà, el seu escuder i el batlle. L'any 1355 hi ha notícia de l'existència d'un alberg o hospici al turó on hi ha el castell, el qual seria el primer antecedent del mas Miralda. Possiblement les restes del castell van servir per bastir el gran casal de can Miralda, que és obra majoritàriament dels segles XVI-XVIII. La torre de l'homenatge devia estar situada al cim del turó. Al segle XX ja no en quedava cap rastre; només una gran roca natural de conglomerat que va ser demolida pels volts de 1960 en prevenció de possibles esllavissades. Al seu lloc s'hi construí un dipòsit d'aigua.</p> | 08098-279 | Masia de cal Miralda | <p>El castell de Guardiola era un castell termenat que incloïa l'actual municipi de Sant Salvador de Guardiola, la zona de Vallformosa (actualment de Rajadell) però no el lloc de Salelles, que pertanyia a la ciutat de Manresa. És documentat des de l'any 924, però d'aquests primers moments se'n tenen poques notícies, i es desconeix qui en tenia el domini, tan eminent com feudal. Probablement el domini eminent no pertanyia als comtes de Barcelona, i hom tendeix a creure que va ser una de les famílies més importants establertes a la zona, la del noble Sal·la (fundador del monestir de Sant Benet de Bages) qui va aprisiar les terres i construí el castell. Diversos documents parlen de la 'Guardiola de Salane' o Sal·la, i la situen prop de Marganell i Castellgalí (CAPDEVILA, 2006: 9, 13; GASOL, 1981: 118). Per tot això és molt probable que fos el noble Sal·la qui va fer construir el castell de Guardiola, igual com va aprisiar el castell de Maians i els llocs de Castellfollit del Boix i l'Espelt, que es troben camí d'Igualada. A més, la família de Sal·la tenia diversos béns al terme de Guardiola. El terme 'guardiola', que apareix en els documents del segle X, sembla indicar la prevalença del lloc com a punt estratègic de guaita, però aviat (el 952) ja consta com a castell (kastro), tot i que es conserva el mot diminutiu Guardiola, possiblement en consideració a les dimensions modestes de la fortalesa. El sistema de defensa del castell incloïa dues torres de guaita que controlaven els costats de llevant i de ponent del terme respectivament. La de llevant es trobava en terres del mas Puig d'Escuder, i era coneguda amb el nom de la Guíxola, molt probablement en el mateix emplaçament que la torre actual amb aquest nom, que és del segle XIX. La de ponent estava situada prop del mas Enric de la Torre, en el jaciment que hem anomenat Torre medieval i mas Antic. En els dos casos la vigilància de les torres va esdevenir una tasca hereditària per les famílies que en tenien cura, les quals van adquirir la condició de cavallers i van formar part de la petita noblesa local. La família Puig (Podio) feien d'escuders del castlà i el 1297 aquest els cedí la batllia; és a dir, l'administració general del feu de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 24, 26, 28). La senyoria del castell de Guardiola va tenir molt poca estabilitat i es caracteritza pels continus canvis de titularitat al llarg dels segles. Després del noble Sal·la, el domini passaria al seu fill Sunifred, que sembla que va residir al castell amb la seva esposa Sesenanda (CAPDEVILA, 2006: 23). Del segle XI a la primera meitat del XIII tan sols se'n coneixen alguns noms dispersos: Gigó (1049), Pere de Biure (1183) i Berenguer de Guàrdia (1256). A la segona meitat del segle XIII se'n van fer càrrec els Rajadell, senyors també del terme veí. Després de passar per Pere de Grevalosa, a mitjan segle XIV hi ha documentats diversos membres de la família de Prat. Des de 1355 la senyoria passà a Jaume Desfar, manresà que va ser conseller del rei Pere III, i després al seu fill Tomàs Desfar. A principis del segle XV passà a mans de la família Ses Torres. En plena Guerra Civil catalana apareixen com a resultat de la inestabilitat política successius senyors del castell. Tan sols en un any, el 1463, passà a obediència reial, a Andreu de Peguera i a Hug de Copons. Aquesta darrera família el va posseir més de cent anys, fins el 1585 aproximadament. Després passà a la família Cassedor, que el va tenir durant el segle XVII. El 1739 passà a la família Dalmau. El 1772 n'era senyora la comtessa Isabel Dalmau, titular del marquesat de Moràvia (CAPDEVILA, 2006: 138-139). Pel que fa al rang inferior, els castlans, durant els segles XIII i XIV van assumir aquesta funció la família Guardiola que, com era habitual, van adoptar el nom del castell. Aquesta família està documentada des de principis del segle XIII i va assumir també les castlanies d'altres indrets, com Artés o Mura. (Continua a Observacions)</p> | 41.6709700,1.7623600 | 396974 | 4613985 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50748-foto-08098-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50748-foto-08098-279-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Miralda. Element inclòs al catàleg de béns a protegir del POUM (P3 i A2). (Continuació Història) A mitjan segle XIII el castlà era Guillem de Guardiola, i pels volts de 1308 Pau de Guardiola. Més endavant ja trobem membres d'altres famílies exercint com a castlans: Geraldus de Turii el 1328 i Berenguer d'Òdena el 1346 (CAPDEVILA, 2006: 136-137). També solien residir al castell els batlles, que tenien la funció d'administrar el feu i exercir la justícia. Al segle XIII hi ha constància de Romeu del mas soler i de Pere de Turri com a batlles. A principis del segle XIV ho van va ser Bernat de Talamanca, el seu fill Bartomeu i Jaume Vyastrell. L'any 1355 hi ha notícies d'un alberg o hospici al castell, el qual seria el primer antecedent del mas posterior. J. CAPDEVILA (2006: 16, 145) apunta la possibilitat que fos la família Talamanca qui el va construir entre els anys 1317 i 1355, ja que en algun document apareix com a mas Talamanca, propi de la senyoria del castell. Més tard aquest esdevindrà el mas Miralda. En el fogatge de 1497 ja consta com a resident al castell un membre de la família Miralda: Joan Rafael Miralda, possiblement com a batlle, i el 1566 el batlle era Salvador Miralda (CAPDEVILA, 2006: 19, 26). En un document de 1583 els Miralda s'anomenen hereus del mas Talamanca, àlies Miralda. Al principi del segle XVI la família Miralda va adquirir l'heretat a la família noble Copons, senyors del castell i del terme. En aquest punt el castell es convertí en una masia que ha restat en mans dels Miralda fins a l'actualitat. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 50612 | Imatge de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-marc | <p>[CAPDEVILA PLANS, Jaume] (1996). 'La campana del segle XVII' i 'Retaule barroc del segle XVII'. Quaderns de la Guíxola, núm.3 (abril de 1996), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola.</p> | XVII | <p>Escultura de fusta daurada i policromada que representa sant Marc. Actualment està situada a la tercera capella lateral del costat de l'epístola, però originàriament formava part (juntament amb la imatge de sant Valentí, també conservada) de l'antic retaule barroc que presidia l'altar abans de la Guerra Civil. Sobre un pedestal amb dues motllures s'aixeca la figura del sant, que sosté una ploma a la mà dreta i l'evangeli a l'esquerra. Als seus peus hi trobem la figura del lleó que simbolitza aquest evangelista. El pedestal de fusta motllurat i daurat distingeix aquesta imatge, juntament amb la de sant Valentí, de la resta d'imatges que es conserven a l'església i que són anteriors a la Guerra Civil, però probablement ja del segle XIX. En canvi, la tipologia d'aquest pedestal de fusta s'emmotlla a les característiques d'un retaule barroc de principis del segle XVII. Sant Marc és el segon patró de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, mentre que sant Valentí és el tercer.</p> | 08098-153 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | <p>L'església de Sant Salvador de Guardiola, construïda a mitjan segle XVII i consagrada l'any 1640, tenia un retaule barroc d'autor desconegut del qual se'n coneix una fotografia parcial feta abans de la seva destrucció el 1936 (CAPDEVILA, 1996). Per la seva tipologia (especialment pel tipus de columna en forma de balustrada) es pot datar a mitjan segle XVII. D'aquest retaule només se n'han conservat les imatges de sant Marc i sant Valentí.</p> | 41.6729500,1.7647900 | 397180 | 4614202 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50612-foto-08098-153-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50613 | Imatge de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-valenti | <p>[CAPDEVILA PLANS, Jaume] (1996). 'La campana del segle XVII' i 'Retaule barroc del segle XVII'. Quaderns de la Guíxola, núm.3 (abril de 1996), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola.</p> | XVII | <p>Escultura de fusta daurada i policromada, i abillada amb vestimentes de roba, que representa sant Valentí. Actualment està situada a la tercera capella lateral del costat de l'epístola, però originàriament formava part (juntament amb la imatge de sant Marc, també conservada) de l'antic retaule barroc que presidia l'altar abans de la Guerra Civil. Sobre un pedestal amb dues motllures s'aixeca la figura del sant, que sosté el bàcul de bisbe amb la mà dreta i un llibre obert amb l'esquerra. Porta la mitra al cap i va abillat amb la vestimenta pròpia d'un bisbe. El pedestal de fusta motllurat i daurat distingeix aquesta imatge, juntament amb la de sant Marc, de la resta d'imatges que es conserven a l'església i que són anteriors a la Guerra Civil, però probablement ja del segle XIX. En canvi, la tipologia d'aquest pedestal de fusta s'emmotlla a les característiques d'un retaule barroc de principis del segle XVII. Sant Valentí és el tercer patró de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, mentre que sant Marc és el segon.</p> | 08098-154 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | <p>L'església de Sant Salvador de Guardiola, construïda a mitjan segle XVII i consagrada l'any 1640, tenia un retaule barroc d'autor desconegut del qual se'n coneix una fotografia parcial feta abans de la seva destrucció el 1936 (CAPDEVILA, 1996). Per la seva tipologia (especialment pel tipus de columna en forma de balustrada) es pot datar a mitjan segle XVII. D'aquest retaule només se n'han conservat les imatges de sant Marc i sant Valentí.</p> | 41.6729500,1.7647900 | 397180 | 4614202 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50613-foto-08098-154-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50725 | Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-1 | <p>CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 23-25. CAPDEVILA, Jaume (2001). 'Santa Margarida de can Servitja (avui can Batlle). Sant Salvador de Guardiola. Sant Jaume de l'Erm de Vallhonesta. Sant Vicenç de Castellet. Dues capelles rurals del segle XIII'. Quaderns de la Guíxola, núm. 9 (abril de 2001), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 18, 23, 39, 40-42, 75, 81, 82. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 005).</p> | XIV-XX | <p>Masia de grans dimensions que ha estat una de les més influents en la història recent del municipi. El conjunt consta d'un gran cos residencial més una construcció en forma de U que tanca el recinte per la part nord-est i una gran zona enjardinada al seu entorn. El cos residencial té una planta irregular, i està composta per diversos cossos fruit de diverses ampliacions. Té coberta a dues aigües i consta de planta baixa primer pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-est, presenta un aspecte senyorial, reforçat per la presència d'una torre quadrada, a l'extrem est, i una galeria que ocupa tot el flanc oest. En aquesta façana hi trobem tres portals d'entrada, tots ells acabats amb una arcada adovellada de pedra picada. Al nivell del primer pis les obertures disposen d'un petit balcó. A un dels extrems hi ha la galeria, formada per deu obertures d'arc rebaixat que ocupen les tres façanes d'aquest costat. A l'altre extrem s'aixeca la torre, que arriba a l'alçada d'un tercer pis i en aquest últim nivell disposa d'un seguit d'arcs rebaixats semblants als de la galeria. Les parets exteriors de tot el conjunt estan arrebossades i pintades. L'accés a la casa queda tancat per un cos en forma de U, d'una sola planta i que forma un gran pati interior. Aquesta part, ocupada pels garatges, celler, sala de jocs i habitatge del masover, va ser construida el 1950. Al costat sud-est el recinte adopta la forma d'una gran terrassa amb una balustrada ceràmica.</p> | 08098-266 | Zona central del terme | <p>En època medieval aquest mas es coneixia amb el nom de Cerevigia o Saravivia, i més endavant amb el nom de Servinya o Servitge, però no s'ha de confondre amb el mas proper de can Servitge, al terme de Rajadell. Sabem que l'any 1268 hi residia un tal Guillem de Saravija (CAPDEVILA, 2006: 82). L'any 1317, amb motiu del casament de Berenguer Ceravija amb una filla de Ramon Morera (del mas Centelles de Rajadell) el primer fa donació del mas al seu fill, també anomenat Berenguer, en qualitat d'hereu (CAPDEVILA, 2001). El senyor del mas era Pere de Rocha, de Manresa, que el posseïa a mitges amb Berenguer Morera, un acabalat manresà. Al mas hi residia Berenguer Cerevigia, que el 1307 tenia un deute de 200 sous amb el seu senyor. L'any 1326 Berenguer va pagar al seu senyor, que llavors era 'Perico' de Rocha, la quantitat de 50 sous com a dret de remença perquè la seva filla Romia pogués abandonar el mas amb motiu del seu casament amb un fill del mas Exarcello o Axartell (CAPDEVILA, 2006: 75, 81). A les darreries del segle XVI o primers del XVII els Servitge passen a ser propietaris del mas Montgròs, de manera que Valentí Servitge, fill de Bernat és hereu dels dos masos. Així quedava constituïda una important finca que incloïa una bona part del sector nord-oest del terme. Al primer quart del segle XVIII els Servitge perden la titularitat del mas, que passa a nom de Pere Soler (CAPDEVILA, 1997: 23). Dins l'heretat del mas hi havia la capella, avui desapareguda, de Santa Margarida, documentada des del segle XIII i en la qual hi van residir diverses deodonades. Al segle XVII la capella encara rebia donacions i queda clar que era de propietat del mas. Per exemple, l'any 1654: 'deix i llegue a la capella de Santa Margarida que és del hereu del mas Seravija de dit terme de Guardiola, la qual està construïda dins la heretat de dit mas Seravija' (CAPDEVILA, 2006: 42). El nom del mas va tornar a canviar a partir del segle XVIII, quan el propietari de la casa es va convertir en el batlle del poble i es va començar a anomenar Can Batlle. En aquests últims segles ha estat un dels masos més pròspers del terme, tal com posen en evidència les dimensions de la construcció. Al llarg del segle XVIII bona part de les cases que van configurar el nucli urbà de Guardiola, sobretot al carrer de la Creu, pertanyien a can Batlle. Segons uns gravats que s'observen a les llindes de la masia, l'any 1815 es van fer obres importants a la casa, tal vegada la façana principal. Segons notícies orals, en aquesta època el propietari era un home de cal Valentinet, de Sant Salvador de Guardiola i el masover era Josep Sellarès Barba (de Set Rengs). Entorn de 1950 Josep Gallart Folch va adquirir la masia, juntament amb la de Montgròs i, una mica després, el mas Coll. Procedia d'una família d'indians de la Bisbal d'Empordà establerts a Barcelona, on també eren propietaris del Palau de les Heures. Josep Gallart va ocupar un alt càrrec a la companyia d'automòbils Hispano-Suiza i era també col·leccionista de pintura. Segons indica una inscripció, Josep Gallart va reconstruir la masia el 1950 i li va donar un aire més senyorial. També va construir de nova planta el tancament del recinte per l'ala nord-est. Al cap de poc els Gallart van vendre la finca als Riera, de Manresa, i aquests a la família Rosell, propietaris de Piensos Ganador, de Manresa. Més recentment, la casa fou venuda als actuals propietaris.</p> | 41.6917400,1.7616000 | 396944 | 4616292 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50725-foto-08098-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50725-foto-08098-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50725-foto-08098-266-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda a la façana principal: 'Julia BO[?]villa a fet fe la obra lo any 1815'. Inscripció en una llinda a la façana principal: 'José Gallart. Reconstruido 1950'. Inscripció en una llinda a la façana principal: 'Julia BO[?]villa a fet fe la obra lo any 1815'. Situat en zona d'expectativa arqueològica. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50595 | Capella de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-margarida | <p>CAPDEVILA, Jaume (2001). 'Santa Margarida de can Servitja (avui can Batlle). Sant Salvador de Guardiola. Sant Jaume de l'Erm de Vallhonesta. Sant Vicenç de Castellet. Dues capelles rurals del segle XIII'. Quaderns de la Guíxola, núm. 9 (abril de 2001), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 38-42.</p> | XIII | Jaciment molt espoliat i arrasat en el qual pràcticament no s'observen restes en superficie. | <p>Petit turó on hi ha dues barraques de pedra seca que, molt probablement, és l'indret on en època medieval i moderna hi havia una capella dedicada a santa Margarida, la qual avui es troba totalment desapareguda. La capella estava situada dins l'heredat del mas Servitge (actualment cal Batlle). Aquest turó es troba uns 500 m al sud del mas en direcció a migdia, en un lloc que els veïns de la zona ja coneixien amb el nom de Santa Margarida. Actualment el cim del turonet, de forma arrodonida i d'uns 30 metres de diàmetre, presenta una superfície lleugerament irregular i, en el seu contorn, hi trobem restes d'un mur de contenció. Aquests són els únics indicis de possibles estructures pertanyents a l'antiga capella. Molt probablement, bona part de la pedra es va utilitzar per bastir les dues barraques que es troben a una vora del turó. D'altra banda, segons afirmacions dels veïns, al segle XIX alguns dels millors carreus van servir per aixecar un mas proper, el qual avui es troba en ruïna. Cal dir també que, segons els veïns, en aquest indret van aparèixer restes humanes que correspondrien a l'antic fossar de la capella, i Marc Sellarès hi va trobar una moneda de Carles III així com una destral de pedra polimentada. Totes aquestes troballes indicarien que ens trobem en un lloc d'assentament ocupat des d'èpoques antigues. Sobre l'estructura de la capella tan sols sabem, per fonts documentals, que al seu interior tenia un altar dedicat a sant Valentí i un altre a santa Margarida. Prop del turó hi passava el camí antic que anava cap a Rajadell, passant per cal Batlle i la masia de Rauric.</p> | 08098-136 | Entre cal Batlle i la Botiguera | <p>La capella de Santa Margarida, que ja era construïda el 1285, va ser residència de diverses donades que es troben documentades al llarg dels segles XIII i XIV: Berengaria, filla de Talló (1285), Maria de Fogars (1308), Berenguera, filla de Guillem de Serra (1321), Saurina, filla de Guillem de Comasua (1346). El santuari devia gaudir de força devoció a nivell local, a jutjar per les nombroses deixes i llegats testamentaris que va rebre des d'èpoques reculades i fins al segle XVII. En un llegat de l'any 1654 de Valentí Seravija, hereu del mas Montgròs, queda clar que la capella era propietat del mas Servitge: 'deix i llegue a la capella de Santa Margarida que és del hereu del mas Seravija de dit terme de Guardiola' (CAPDEVILA, 2006: 42).</p> | 41.6868100,1.7607500 | 396866 | 4615746 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50595-foto-08098-136-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50614 | Pica baptismal de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-parroquial-de-sant-salvador-de-guardiola | XVII-XVIII | <p>Pica baptismal de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, situada a la primera capella lateral del costat de l'epístola. Es tracta d'una peça de marbre de color ocre-ataronjat, que consta d'una base amb un gravat, un fust estriat de secció circular i el receptacle de la pica a la part superior, també estriat exteriorment. Està tapada per una coberta metàl·lica daurada coronada amb una creu.</p> | 08098-155 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | <p>L'actual església parroquial de Sant Salvador de Guardiola fou construïda a mitjan segle XVII i consagrada l'any 1640.</p> | 41.6729500,1.7647900 | 397180 | 4614202 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50493 | Retaule del Roser de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-salelles | <p>Anònim (1918). 'La parroquia de Salellas y su Fiesta Mayor', Revista Ilustrada Jorba, núm. 114. Manresa. Desembre 1918. P. 94-95 BOSCH BALLBONA, Joan (1990). Els tallers d'escultura al Bages del segle XVII. Caixa de Manresa, Obra Cultural, Manresa. BOSCH BALLBONA, Joan; PIÑERO, Jordi; et alii (2007). El retaule del Roser de Salelles. Sant Salvador de Guardiola (Bages). Associació per al Museu Comarcal de Manresa, Col·lecció Quaderns d'Estudi del MCM, núm. 2. BOSCH BALLBONA, Joan (2008). 'Conflictes de propietat en els museus. La funció dels museus a debat', Q. Creació artística + patrimoni cultural, núm. 13, Associació per al Museu Comarcal de Manresa (desembre, 2008), p. 5-7. CAPDEVILA, Jaume (2001). 'Salelles, confraria del Roser'. Quaderns de la Guíxola, núm. 10 (octubre de 2001), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 190-191. SERRA, Ramon (2008). 'Salelles reclama el retaule. Entrevista a Mn. López', Q. Creació artística + patrimoni cultural, núm. 13, Associació per al Museu Comarcal de Manresa (desembre, 2008), p. 11.</p> | XVII | Restaurat al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, els anys anteriors al 2007. | <p>Retaule de la capella del Roser de l'església parroquial de Salelles retornat l'any 2016 al seu emplaçament originari, després d'haver format part durant vuitanta anys de la col·lecció del Museu Comarcal de Manresa. Es tracta d'una obra de petites dimensions, de fusta tallada i policromada, una de les mostres primerenques del conjunt de retaules barrocs que s'han conservat al Bages. Amb una estructura marcadament plana i estàtica, pot considerar-se encara una obra de tradició renaixentista o plateresca. S'estructura en tres nivells: un pedestal, un cos central amb predel·la i tres carrers al damunt (els laterals amb tres pisos) i, finalment, un cos superior o àtic, separat per un entaulament, del qual només es conserven dues escenes de les tres que tenia. La temàtica és la característica del cicle del Roser, i compta amb les següents escenes: a la predel·la, Corona d'Espines, Flagel·lació, Anunciació, Camí del Calvari i Oració a l'Hort, més la imatge de la Mare de Déu del Roser, col·locada en una fornícula; al cos central, Ascensió, Presentació al Temple, Visitació, Resurrecció, Pentecosta, Jesús entre els doctors i Adoració dels pastors; i al cos superior, Assumpció, Crucifixió i Coronació. A més de les escenes figurades, es conserven també les columnes (del tipus balustrada i amb capitells corintis), el bancal i el guardapols del retaule. Les parts que manquen, i que en el muntatge actual han estat substituïdes per elements de fusta, són l'entaulament, l'escena superior de l'àtic, que corresponia a la crucifixió, i la imatge central que anava a la fornícula. En substitució s'hi ha col·locat una imatge de la Mare de Déu, flanquejada per sant Domingo de Guzmán i santa Caterina de Siena, que són obres modernes, posteriors a la Guerra Civil. Els treballs d'escultura del retaule van anar a càrrec d'Antoni Vidal (pare) i Miquel Vidal (fill), que són els artesans que figuren al contracte. Però segons Joan BOSCH (2007: 25) també hi va participar Joan Grau. Antoni Vidal és el més limitat tècnicament, i se li atribueix l'escena de la Resurrecció. A Miquel Vidal se li atribueixen les escenes de l'anunciació, l'oració, la flagel·lació, la corona d'espines i la pujada al Calvari. Miquel elabora unes escenes més acurades i unes anatomies més convincents. Joan Grau, malgrat que en aquest moment es troba als inicis de la seva carrera, és l'escultor més dotat i el responsable de les escenes d'un major naturalisme. Se li atribueixen les escenes de la Visitació, Presentació al temple, Ascensió, Adoració dels pastors, Jesús entre els doctors, Pentecosta, Assumpció, Crucifixió i Coronació.</p> | 08098-34 | Església parroquial de Sant Sadurní de Salelles | <p>El retaule del Roser de Salelles és interessant perquè constitueix una de les mostres més primerenques de l'anomenada escola manresana d'escultura barroca o de l'època del barroc. A principis del segle XVII l'església de Salelles s'amplià i s'hi construí una capella del Roser. L'any 1621 es va encarregar un retaule per la nova capella a Antoni i Miquel Vidal, pare i fill, escultors de Mallorca que s'havien establert a Manresa. Sembla que els Vidal van subcontractar part de la feina a Joan Grau, un jove escultor que llavors s'acabava d'instal·lar a la ciutat (BOSCH, 2007) i que acabaria esdevenint un dels principals exponents de l'escultura manresana d'aquest període. Del daurador no se'n té notícia. Segons es desprèn del contracte, a la parròquia existia una confraria del Roser, de la qual el rector n'era el prior i que tenia diversos administradors. El retaule es va conservar a Salelles fins l'any 1936 quan, per tal de preservar-lo de l'imminent saqueig motivat per la guerra, l'Equip de Salvament del Patrimoni de Manresa, encapçalat per Lluís Rubiralta, amb l'ajuda de l'alcade pedani, militant d'ERC, va desmuntar-lo i traslladar-lo a aquesta ciutat, on passà a integrar-se als fons del Museu. Anys més tard, després que les diferents parts del retaule fossin restaurades al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, el 2007 el Museu Comarcal de Manresa inaugurava un nou muntatge d'aquestes peces en una de les sales d'art barroc, alhora que es publicava un llibre monogràfic dedicat al retaule (BOSCH et alii, 2007). Aquests fets, però, van desencadenar una intensa polèmica, que va arribar fins i tot als mitjans de comunicació de nivell català, ja que la parròquia de Salelles i els veïns del poble van impulsar una campanya per reclamar el retorn del retaule (SERRA, 2008; BOSCH, 2008). Després d'un procés judicial que va enfrontar l'associació Pro Retaule de Salelles i l'Ajuntament de Manresa, el 2015 una sentència determinava que el retaule és propietat de la parròquia i que calia restituir-lo al seu lloc originari. El retaule va passar pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat i s'instal·là de nou a la capella del Roser de l'església de Salelles. Enmig d'una gran cobertura mediàtica, el 9 d'abril de 2016 se'n va fer la inauguració. Cal dir que, fins ara, es tracta d'un dels pocs casos en tot l'Estat en què un objecte que ha estat exposat en un museu retorna al seu emplaçament originari.</p> | 41.7018100,1.7859000 | 398982 | 4617381 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50493-foto-08098-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50493-foto-08098-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50493-foto-08098-34-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Escultura: Antoni Vidal (pare); Miquel Vidal (fill); Joan Grau (atribuït) | Al Museu Comarcal de Manresa les peces d'aquest retaules corresponien als següents números d'inventari: MCM 1078-1081, MCM 4221-4226, MCM 4228-4230 i MCM 4232-4233. El bé es BCIN (decret 474/1962 del Ministeri d'Educació Nacional), ja que pertanyia al Museu de Manresa. Però la GC ha incoat expedient especific per declarar-lo BCIN (Res. CLT/2553/2016 de 3 de novembre. DOGC num. 7249 17.11.16) | 96|94 | 52 | 2.2 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 50488 | Beneir una branca d'arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beneir-una-branca-darc | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 78. | XIX-XX | A Salelles el dia de sant Pere Màrtir (29 d'abril) es beneïa una branca d'arç i se'n posava un brot sobre les barraques de les vinyes per guardar-les de pedregades. | 08098-29 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50478 | Joc de Cap o Punta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-cap-o-punta | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 69-70. | XX | A principis de segle XX, segons una àvia de Salelles, les nenes del poble, a més de jugar a saltar corda o fins i tot a patacons, practicaven un joc menys conegut en el qual hi intervenien la decisió, l'enginy i la capacitat d'observació del contrincant. La xiqueta més decidida solia prendre la iniciativa i deia: '...cabellera en porto'. La companya que acceptava el repte contestava: 'entro!' La primera es posava una sèrie d'agulles de cap al palmell de la mà, tancava i preguntava: 'endevina quants en porto'. L'altra jugadora responia un, dos, tres... o els que fos. De nou l'apostant, tot assenyalant la mà tancada, requeria que la companya es decidís: 'cap o punta?' Si ho encertava, es feia amb les agulles de la companya; si no, li calia lliurar a l'altra la diferència. Si no disposaven d'agulles de cap comptaven amb una variant, que consistia en prescindir de la pregunta de 'cap o punta' i fer la partida amb pinyons. | 08098-19 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50744 | Caramelles de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-guardiola | Anònim (2013). Un segle de caramelles a Sant Salvador de Guardiola. Reculls de la Guíxola, núm. 1. Cercle Cultural La Guíxola. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 204. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), pp. 52-57. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2007). 'El Roser: un culte ric i divers d'arrels ancestrals'. El retaule del Roser de Salelles. Sant Salvador de Guardiola (Bages). Associació per al Museu Comarcal de Manresa. P. 31-42. VENDRELL, Isidro (1949). 'Las caramellas y su origen'. Salellas, núm. 17. Any XIV. Abril 1949. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 232. | XX-XXI | Al municipi de Sant Salvador de Guardiola la tradició de les caramelles es troba molt arrelada. Tot i que probablement les de Salelles són més conegudes, també se'n canten al poble de Guardiola. El diumenge de Pasqua al matí un grup de caramellaires fa les tradicionals cantades per diferents indrets del poble: comencen pel barri de les Casetes de la Riera, continuen pel raval del Sellarès, les instal·lacions d'Ampans a la finca de l'Urpina, cal Nen i l'Església. Acaben amb una cantada i ballada al mig del poble. Actualment el ball que es fa és una barreja de ball de bastons i cascavells. La coral anomenada Petits Rossinyols, formada pels més petits, també pren part en la festa. Abans, els caramellaires sortien a cantar el Dissabte de Glòria, i el recorregut per les masies i ravals de l'entorn començava per cal Miralda i seguia en direcció a ca l'Esteve, passant per moltes de les masies i ravals del poble. La ronda durava tota la tarda, la nit i el matí del diumenge, que començaven anant a la missa primera, que era a les 8. Després seguien per la resta del poble i acabaven al centre, amb un ball amenitzat per l'acordió. | 08098-354 | Poble de Sant Salvador de Guardiola | Al poble de Guardiola hi ha documentats grups de caramelles des de principis de segle XX. Aleshores hi havia dues colles de caramellaires, formades per nois de 20 a 30 anys, amb gran rivalitat entre elles. A la dècada de 1940 el responsable era Ramon Almuzara, el qual va introduir el ball de cascavells, que ja estava mig oblidat, mentre que Cristòfol Parrot feia els acompanyaments musicals amb el seu acordió. Per anunciar l'arribada dels caramellaires a les masies i ravals aquests duien un estri semblant a un trabuc que omplien de pólvora i feien petar. A mitjan de la dècada de 1940 a la colla dels nois s'hi va afegir la dels nens, acompanyats pel mossèn del poble i per l'acordionista, que en aquells anys era Miquel Castelló (el 'Ferrer Nou'). En aquesta època les colles que feien el recorregut duien un ruc amb unes sàrries per carregar-hi els ous i altres menges que recollien de les cases pairals en senyal d'agraïment. A mitjan de la dècada de 1950, amb l'arribada de mossèn Lluís Toneu, les nenes es van afegir a les colles. Després d'una aturada d'uns quants anys, la tradició de les Caramelles a Guardiola es va reprendre a partir del 1978. En aquesta època es va recuperar una vegada més el ball de cascavells, que feia molts anys que no es ballava. En l'actualitat, el que es balla és una barreja de ball de bastons i de cascavells. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50744-foto-08098-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50744-foto-08098-354-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50484 | Llegendes de bruixes a Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-bruixes-a-guardiola | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. | Algunes fonts orals donen notícia d'episodis de bruixeria ocorreguts a Sant Salvador de Guardiola. Una besàvia d'una casa dels afores de Guardiola contava que hi va haver uns anys que pedregava molt i les collites quedaven malmeses, cosa que provocava el malestar de la població. Va arribar un dia que una dona, possiblement bruixa, va advertir una veïna que el rector del poble era el responsable d'aquesta desgràcia, i que només ella tenia a mà el remei a aquesta calamitat. A tal efecte calia que li lliuressin una certa quantitat de diners i ella s'encarregaria de resoldre el cas. La dona va dir que en arribar la festa del panet (per sant Marc) el pobre mossèn moriria de sobte mentre celebraria la missa i, amb la seva mort, desapareixerien per sempre més les fatals pedregades. Segons sembla, el mossèn no va morir, però en canvi les pedregades s'acabaren per si soles. Altres fonts orals parlen de certa casa del poble on cada nit les bruixes destorbaven la tranquil·litat de la família tot planant i voletejant arran de la teulada i la xemeneia. Aquestes tradicions orals han estat recollides per Jaume Capdevila Plans l'octubre de 1995. Segons la tradició, el lloc de trobada de les bruixes de Guardiola era l'indret anomenat Escodines de Comasua, aigües avall del pont de Comasua a la riera de Guardiola. Allà les bruixes solien rentar la roba i feien les seves trifulgues. | 08098-25 | Guardiola, Escodines de Comasua | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50484-foto-08098-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50484-foto-08098-25-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50752 | Altar amb grafits de Sant Pere del Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-amb-grafits-de-sant-pere-del-brunet | ALAVEDRA, Salvador (1979). Les ares d'altar de Sant Pere de Terrassa-Ègara. Vol. II. Inventari de les ares, Terrassa, p. 61-64. BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p.482. | X-XI | Actualment els grafits es troben molt erosionats i pràcticament no són visibles. | Altar de l'església preromànica i romànica del Brunet que té uns interessants grafits amb lletra dels segles X o XI. La peça consta d'un tenant format per un bloc de pedra tallat, amb arestes vives, damunt del qual hi ha la llosa de l'altar, de pedra calcària de poca gruixària, polida només en una de les cares i amb els cantons rectes. Les seves mides són: 119 cm de llarg per 120 d'ample i 8 de gruix. L'altar no té cap ornamentació. Només hi ha un rebaix per al reconditori (forat per guardar-hi relíquies) fet possiblement al segle XVIII o XIX. Tot i que durant molts anys l'altar va estar adossat a mà dreta del mur d'entrada, actualment torna a ser al seu lloc originari, a l'interior de l'absis. Els grafits, molt malmesos, pràcticament no són visibles. Es troben al costat dret del sacerdot. La seva transcripció és força dificultosa i ha donat peu a diverses interpretacions. Segons A. M. Mundó la primera inscripció, que es troba entre el solc de l'arça sacra i el costat lateral de mà dreta, es podria transcriure de la següent manera: '...REDUS', 'GUILELMO', 'SACER', ... '(G)OMBAUDUS',... Hi ha qui s'inclina a pensar, seguint el parer de S. Alavedra, que es tracta d'un conjunt de signatures similars a les que sovint figuren a les ares paleocristianes o romàniques. Així, la llegenda s'hauria d'interpretar en el sentit que el sacerdot Guillem, juntament amb els seus companys o parents, van voler deixar constància d'alguna commemoració important, potser una nova consagració de l'església. L'altra inscripció es troba al costat mateix de la pedra, bé que en una posició invertida en relació amb les anteriors. La transcripció podria ser: 'BERNARDUS SACER'. És a dir, Bernat sacerd(dot). En la mateixa línia que abans apuntàvem, possiblement es tractaria de la signatura d'un sacerdot que va intervenir en un acte commemoratiu, tal vegada un dels testimonis o oficiants de la solemnitat. | 08098-283 | Església de Sant Pere del Brunet, a la masia del Brunet | L'any 1035 la capella apareix esmentada amb el nom de Sant Pere del castell de Guardiola. Els anys 1282 i 1334 apareix com Sant Pere de Serra. El 1306 l'hereu del mas adjacent manifesta que es diu Guillermus Johannis de Santi Petro de Ça Serra. Sucessivament, els membres de la família acompanyaran sempre el nom propi amb l'afegit Johannis. Per tant, sembla que Johannis fa referència al nom del mas mentre que el lloc era conegut amb el nom de sa Serra. El 1607 la família Brunet va comprar la propietat, però no serà fins al segle XVIII que mas i església passen a denominar-se del Brunet. La presència de senyals d'incendi entre l'obra preromànica i la romànica fa pensar a Xavier SITJAS (1977: 112) que la ràtzia del cabdill musulmà Abd al-Malik, que l'any 1002 va arribar fins a la ciutat de Manresa, hi va produir destrosses que van motivar obres per renovar la coberta, aixecant-hi la volta de canó. Al voltant de l'any 1030 un seguit de llegats o almoines van propiciar la restauració de l'església. Sant Pere de Serra va estar sota el domini del monestir de Santa Maria de Montserrat (que posseïa altres béns al terme) amb anterioritat a l'any 1249: una concòrdia firmada aquest any entre el castlà de Guardiola i el prior del monestir ho deixa clar (CAPDEVILA, 1997: 3). Al segle XVII Maties Brunet, que l'any 1607 havia adquirit l'heretat, va fer obres per arranjar la capella, deixant-la en condicions per celebrar-hi culte (CAPDEVILA, 1997: 4). L'any 1620 va obrir un nou portal que facilitava l'accés des de la masia, ja que en una concòrdia de l'any 1618 s'havia manat enrajolar la capella i tapiar el portal que donava directament a la casa del Brunet. Uns anys més tard, en una visita feta pel bisbe Antoni Pasqual l'any 1685, es confirma que aquesta capella depenia de la parroquial de Sant Salvador de Guardiola, i molt probablement ho va ser des del principi. A la dècada de 1950 la part de l'absis estava habilitada com a sagristia. Un altar obstruïa el pas per l'arc triomfal i l'accés a aquesta part es feia per una porta lateral. Entorn de 1958 els mateixos propietaris del Brunet van realitzar una restauració de l'església, que va consistir bàsicament en refer la teulada i consolidar l'estructura. Més recentment s'hi han practicat altres intervencions. En una d'elles es va desenterrar una sitja de grans proporcions (de 2,53 m de fons) davant mateix del santuari, que servia per guardar-hi el gra. | 41.6671900,1.7887600 | 399166 | 4613534 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50752-foto-08098-283-2.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50656 | Alzina del Parrot de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-parrot-de-la-riera | Alzina centenària, de grans dimensions, situada en un bosquet que es coneix popularment com l'Estenedor, molt a prop de la casa de la Fassina però en terres del mas Parrot de la Riera. Algunes branques de l'alzina han estat podades i, no fa gaires anys, va quedar lleugerament afectada per un dels incendis forestals. Segons sembla, aquest bosquet s'utilitzava tradicionalment com a lloc per anar-hi a estendre la roba. Es troba situat al costat del que havia estat camí ral de Manresa a Igualada, molt a prop també de la riera de Guardiola. | 08098-197 | Bosquet de l'Estenedor (prop de la Fassina i el mas Parrot de la Riera) | 41.6785500,1.7626400 | 397010 | 4614827 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50656-foto-08098-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50656-foto-08098-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 50716 | Alzina de cal Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-nano | Alzina centenària, de grans dimensions, situada vora la casa de pagès de cal Nano, en una petita esplanada al costat de llevant. L'alzina es troba en un entorn boscós amb predomini de pins i amb algunes alzines. | 08098-257 | A la casa de pagès de cal Nano (sector de Coll d'Arboç) | 41.6760600,1.7944800 | 399656 | 4614513 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50716-foto-08098-257-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 50884 | Camí ral d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-digualada | CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1991). 'Transports i comunicació', a Història de la ciutat de Manresa (1900-1950). Caixa d'Estalvis de Manresa, vol. I., p. 181-204. GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, pp.14-19. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). TORRAS RIBÉ, Josep M. (1991). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona, Rafael Dalmau Editor. | X-XX | En la seva major part desaparegut i transformat en carretera. | Antic camí ral que s'ha conservat físicament molt bé en un petit tram proper al poble de Salelles ja que, en la resta del seu itinerari, va ser destruït en el moment de construir-se la carretera moderna (1916-1920). Sortint de Manresa, el camí enfilava pel lloc conegut com Coll Manresa (actualment la Bellavista), passava pel mas del Xup, on travessava la riera de Rajadell i entrava a l'actual terme de Sant Salvador de Guardiola per la creu de Salelles. El tram següent difereix de l'itinerari de la carretera, ja que el camí es desviava per entrar al poble de Salelles. Des d'aquí descendia fins a trobar la riera de Guardiola al punt on abans hi havia la caseta dels peons caminers i actualment un magatzem del servei de manteniment de carreteres de la Diputació, just al costat del pont. Des de Salelles fins al pont és el tram millor conservat. En aquest punt hi havia el trencall on es desviava el camí o la carretera de can Maçana, amb un itinerari més meridional. Pel que fa al camí ral d'Igualada, a partir d'aquí torna a coincidir pràcticament amb la carretera vella. Ens ho confirma un mapa força detallat que s'ha conservat del terme de Sant Salvador de Guardiola de l'any 1918. El camí continuava pel costat de ponent de la riera de Guardiola i la creuava a la resclosa que hi ha passada la casa del Calvet per dirigir-se cap al poble de Guardiola, que travessava pel carrer d'Igualada. A la sortida de la població hi havia l'anomenat 'Hostal vell' i el camí continuava per un itinerari semblant al de la carretera: per la casa de Comasua i pel coll de Gosèn cap a Maians, i després per Òdena fins Igualada. És probable que, antigament, passats uns quilòmetres de Guardiola, a l'alçada de Comasua, el camí tingués un recorregut més alt i cap a ponent, ja que en el mapa de 1818 hi consta en aquest lloc la 'carena del camino viejo'. El tram millor conservat és el que va de Salelles (trencant a l'esquerra just abans de cal Víctor) fins a la riera de Guardiola, el qual ha mantingut perfectament la traça d'un camí carreter, tot i que actualment molt abandonat. En aquest sector té una amplada d'uns dos metres i discorre normalment per un esvoranc reforçat amb marges de pedra seca. En l'estat actual deu tractar-se d'una adequació feta al segle XIX per convertir-lo en camí carreter, ja que anteriorment era un camí de bast. La marrada que fa el camí passant per Salelles és una mica estranya, però es pot entendre tenint en compte el pes històric i l'antiguitat d'aquesta població, que ja està documentada l'any 1009. | 08098-425 | Salelles, Guardiola i sector nord-oest del terme municipal | El camí de Manresa a Igualada és molt antic i hi ha indicis per creure que té un origen romà. La primera referència documental és força reculada: l'any 978 es fa esment d'un gual a la riera de Cornet, poc més avall de la font del Calvet (GASOL, 1984: 16), i al segle XI n'hi ha altres esments. En època medieval i moderna era un dels camins rals del Bages, amb un itinerari més occidental que l'anomenat camí de Montserrat, que més tard va ser conegut com a carretera de can Maçana. Al principi del segle XIX, amb la transformació d'aquesta via en la primera carretera apta per al trànsit de carruatges al Bages, la carretera de can Maçana va guanyar protagonisme i es convertí en la principal comunicació amb Barcelona, mentre que l'antic camí ral d'Igualada va esdevenir una via molt secundària (PIÑERO, 2013). No és fins a principis del segle XX que el camí ral d'Igualada es transforma en una carretera moderna (l'actual C-37 z). En un principi es va adequar el tram entre Igualada i Maians. L'acabament per connectar amb Sant Salvador de Guardiola i amb la carretera de can Maçana no es va activar fins l'any 1916. Cal situar també en aquest moment, doncs, la construcció dels ponts. El 1920, amb la carretera acabada, s'inaugurà la línia de transport regular en autobús per part de la companyia Hispano-Igualadina. Entorn de 1936 s'hi van fer obres de millora. Pel que fa al tram de Salelles, en algun moment entre finals del segle XIX i començament del XX (possiblement el 1914, quan es van construir els ponts de la carretera de can Maçana) es devia obrir el traçat totalment rectilini que transcorre per l'actual benzinera i polígon industrial, el qual ja apareix en el mapa de 1918. | 41.6996100,1.7856100 | 398955 | 4617138 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50884-foto-08098-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50884-foto-08098-425-2.jpg | Inexistent | Modern|Romà|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|83|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50472 | Hostal del Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-brunet | GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, p.14-19. OLIVERAS SAMITIER, Josep (1985). Desenvolupament industrial i evolució urbana a Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, cap. 2.4 'Les comunicacions', p. 48-53. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). | XIX | Estructures fràgils i sense teulada, en perill d'esfondrament. | Antic hostal de la carretera de can Maçana, actualment en ruïnes però que ha conservat bé la tipologia constructiva originària. Està situat a la cruïlla d'aquesta carretera amb el camí que va al Parrot. És una edificació aïllada, de planta quadrada i amb restes d'una coberta a doble vessant que era més llarga per ponent. A grans trets, sembla correspondre a una sola fase constructiva (probablement del segle XVIII o principi del XIX) amb uns pocs afegitons molt més moderns. L'obra és força senzilla, amb murs fets de maçoneria semi-arrebossats i, en diversos punts, continuats amb tova a la part alta. Es tracta d'un edifici d'obra popular amb pocs elements rellevants. La façana principal mira a ponent i té un portal amb arc escarser, actualment semi-derruït. El mur de ponent té tres petites finestres amb llindes i brancals de pedra, i a l'angle nord-est hi ha un arc força gran que podria haver estat una obertura d'accés posterior. L'espai interior es divideix en tres naus (la central, com a mínim, de dues plantes). Les dues naus de llevant possiblement acollien l'habitatge i hostatgeria, mentre que la de ponent devia fer funcions de quadra o cavallerisses, tot i que no en quedin rastres visibles. Al seu extrem (al costat nord-oest,) té adossat un petit cos que servia com a pallissa, on s'hi devia guardar el farratge per als animals. En un moment força recent (a la segona meitat del segle XX) l'edifici es va acondicionar per a la càrrega i descàrrega, amb un moll de formigó per a camions i altres estructures a l'interior de l'estança. | 08098-13 | Aquest era l'hostal més important de la carretera de can Maçana, junt amb el que hi havia a can Maçana. Construïda sobre l'antic camí de Montserrat, documentat ja al segle XVII, la moderna carretera de can Maçana, que anava de Manresa al Bruc i permetia enllaçar amb la carretera reial, va ser el primer camí carreter del Bages i es convertí en la principal via de comunicació amb Barcelona, substituint l'antic camí ral de Coll de Davi. L'obra es va dur a terme entre els anys 1804 i 1835, amb un traçat que és pràcticament el mateix que l'actual. L'any 1873 aquesta carretera es va declarar provincial, ja que els municipis afectats tenien serioses dificultats per fer front a les constants obres de manteniment que requeria. És probable que en un principi el camí de can Maçana seguís des de Manresa el mateix itinerari que el cami ral d'Igualada i se'n bifurqués al poble de Guardiola, tot enfilant en direcció sud-est potser pel camí de can Miralda (cal recordar que aquesta masia era l'antic castell de Guardiola) o potser pel camí que passa pel raval de cal Parrot i va a parar a l'antic Hostalet del Brunet. A principis del segle XIX, en habilitar-se el camí carreter, es devia projectar un traçat nou més o menys similar a l'actual, passant per l'Hostalet del Brunet (PIÑERO, 2013). L'edifici de l'hostal el va fer construir Jaume Llobet, propietari del mas Parrot de la Carretera, a principis del segle XIX, i l'any 1833 obtenia el permís oficial per tenir hostal i taverna ; és a dir, incloent pernoctacions i àpats. En el document on es concedeix el permís (conservat al mas) Jaume Llobet declara que posseeix una casa 'capaz para comodidad de pasageros y arrieros con sus caballerías y a propósito mesón y taberna a un mismo tiempo, y de mucho interés al público por la particular circunstancia de que cuando en tiempos lluviosos vienen las rieras de Cornet y Rajadell no queda otro punto a los pasageros y arrieros que la dicha casa para quedar detenidos y acomodados hasta poder vadear las dichas rieras.' En una memòria inclosa en el mateix document es calcula que el trànsit diari és de 'dos o tres i algun carro', i es declara que la casa té quatre 'aposentos', sala i cuina, més una quadra que mesura 75 pams de llarg i 21 d'ample, així com un corral per a la col·locació de carros unit a la mateixa casa de 75 per 25 pams. Jaume Llobet també declara que els terrenys són seus per haver-los adquirit dels seus majors i la casa per haver-la fet edificar. La propietat està subjecte al domini directe del Sr. Joaquím Grases Cortés i Dalmau, de Barcelona, i té un cens anual de 6 diners. El dret a tenir hostal s'aprova amb una entrada de 200 reals i un cens anual de 20 reals. A poca distància hi havia un altre hostal: el de Coll d'Arboç (actualment cal Teixidor), aquest sense pernoctacions. Ja fora del terme, hi havia l'hostal de can Maçana, construït l'any 1802. L'Hostal del Brunet va continuar fent funcions d'hostal fins la Guerra Civil de 1936, quan fou enderrocat. Posteriorment es va construir la pallissa, que entorn de 1969 va incendiar-se. Els anys següents una empresa de Manresa va utilitzar la casa com a magatzem i va habilitar-hi un moll per a camions. | 41.6658100,1.7795100 | 398394 | 4613392 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50472-foto-08098-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50472-foto-08098-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50472-foto-08098-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la façana principal es conserven uns curiosos plafons publicitaris de rajola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50774 | Cal Punces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-punces | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 42, 49, 50, 55, 56, 57, 72, 78, 81, 159. | XIII-XVIII | En estat de ruïna | Antic mas d'origen medieval, actualment en estat de ruïna. Es troba situat a l'extem d'un altiplà, vora un barranc sota el qual s'estén una àmplia fondalada per on passa la riera de Castellfollit del Boix, en un lloc on conflueixen altres torrents que han de salvar uns desnivells considerables, cosa que provoca diversos salts d'aigua. En època medieval s'aprofitaven per fer anar un molí; per això aquest indret i el mas eren coneguts amb el nom de Salt o Sallent. De la casa se'n conserven els murs perimetrals, en algun tram puntual fins a una alçada considerable, però en general molt arrasats. Són murs fets de maçoneria, amb pedres cantoneres als angles. Les restes conservades indiquen l'existència d'una casa de dimensions modestes de la qual no se'n pot distingir cap element concret, llevat d'una tina cilíndrica que es troba situada a l'angle nord-oest, junt a un cobert. | 08098-305 | Prop de Set Rengs | Es tracta d'un dels indrets del terme documentats des de més antic. Al segle X Ennegó, prevere del castell de Guardiola, va fer donació al monestir de Sant Benet de Bages de l'alou situat en aquest lloc (entre la riera de Cornet i Gallcanta), el qual es composava per cases, corrals, hort i un molí amb la seva resclosa, entre d'altres elements. L'estat actual de la zona entorn de la riera, poblada per una espessa vegetació, fa molt difícil explorar-la per tal d'identificar possibles vestigis d'aquest molí, del qual no en coneixem cap vestigi material. A l'entorn del segle XIII el mas era conegut amb el nom de Saliente, Salent o Salt. El 1279 hi residia Berenguer Calvet, que sol·licità un préstec a Jucefo Baroni, jueu de Manresa. El 1256 Bernat i Sància, de la família Guardiola, van vendre al prior del monestir de Montserrat diversos masos, així com els drets de què gaudien sobre el mas Salt. També Guillem de Guardiola va lliurar al monestir la propietat del mas (CAPDEVILA, 2006: 78). Una mica més endavant, referent als anys 1315 i 1317, J. CAPDEVILA (2006: 72) aporta més dades sobre el mas, les quals són una mica contradictòries ja que s'hi entrecreuen diferents propietaris i senyors: Pere de Rocha, Bernat Calvet o Guillem Antic de Turri. No coneixem notícies més recents d'aquest mas. A jutjar per l'estat de les ruïnes, però, devia continuar almenys fins al segle XIX. La tina conservada podria ser d'aquesta època. | 41.6713300,1.7385200 | 394990 | 4614054 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50774-foto-08098-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50774-foto-08098-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50774-foto-08098-305-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mas no inclòs al Catàleg de masies. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50794 | Mas Poaló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-poalo | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p 21, 155. | XIII-XIX | En ruïnes | Antic mas d'origen medieval, avui en ruïnes, situat al cim d'un turonet. Es conserva el mur de ponent de la casa fins a una alçada d'uns tres metres i, molt més parcialment, la resta de murs perimetrals al nivell de fonamentació. Això permet deduir l'existència d'una casa de planta rectangular de petites dimensions. No han quedat vestigis de l'entrada ni de cap altre element identificable. El mur que es manté dempeus és fet de maçoneria, amb una base de petits carreus, i amb pedres cantoneres més o menys escairades. Conserva restes d'arrebossat i una petita finestreta en forma d'espitllera. Al nord-est del perímetre s'aixeca encara un cobert de pedra que es manté força sencer. Tenia la teulada a un sol vessant i, per les seves característiques, podria tractar-se d'un aprofitament posterior. A l'entorn de la casa s'hi observen restes diverses de possibles estructures en ruïna. | 08098-325 | Entre la riera de Guardiola i can Miralda | Aquest mas està documentat al segle XIII amb el nom de Poalor. Formava part (juntament amb el mas Eixartell i el mas Patorelles) de les terres dominicals; és a dir, les que el senyor del castell de Guardiola es reservava per a la seva explotació directa. L'any 1296 Ferran de Poalor manifesta que resideix a dit mas. El conjunt d'aquestes terres dominicals passà a mans privades a les darreries del segle XVI, incloses les ruïnes del castell i els tres masos. Considerem que Jaume Capdevila errava en la ubicació d'aquest mas. Segons ell CAPDEVILA (2006: 21, 77) hi havia un senderol que encara es conserva, que conduïa al castell passant pels masos Pastorelles i ca la Gepa, però no ens sembla que passés també pel mas Poaló, que es troba més allunyat. No coneixem notícies posteriors d'aquest mas que, per les restes conservades, devia continuar ocupat com a mínim fins el segle XIX. | 41.6673500,1.7498100 | 395924 | 4613598 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50794-foto-08098-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50794-foto-08098-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50794-foto-08098-325-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest mas no està inclòs en el Catàleg de masies. | 94|85|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50473 | Masia del Rauric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-rauric | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 19, 20, 44, 82, 160. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 098). | XI-XIX | Mas en ruïnes | Antic mas d'origen medieval, de dimensions molt modestes i actualment en ruïna. Es troba emplaçat en un petit altiplà que té a la seva esquena el turó de la Melera, dins la serra de Gallcanta i, al davant, una excepcional vista sobre Montserrat. El conjunt adopta una planta rectangular de forma molt allargassada, amb l'habitatge a la part de llevant i uns coberts amb tines més moderns adossats al costat de ponent. Crida l'atenció les dimensions sorprenentment reduïdes del cos residencial en una mas que ja es troba documentat al segle XI. Aquesta part de la construcció, de planta més o menys rectangular, es troba pràcticament tota derruïda, amb les pedres escampades per terra. Els murs són de pedra amb les cantoneres escairades i té algun afegit de maó més modern. L'habitatge devia tenir planta baixa més un pis, i té adossades a la part posterior dues tines cilíndriques, les boixes de les quals donen a sengles cambres cobertes amb volta de pedra. Els coberts de ponent, que acullen instal·lacions relacionades amb l'elaboració del vi, són força més moderns, possiblement de final del segle XVIII o del XIX. Aquesta part de la construcció s'assenta sobre un terreny amb desnivell, amb dues tines a la part posterior, on cadascuna té una rampa o escala d'accés. A la part davantera hi trobem coberts més baixos on hi ha les boixes i que segurament acollien les instal·lacions del vi. L'estança situada més a la dreta possiblement corresponia a un corral, ja que té un dipòsit subterrani on hi devien anar a parar els fems. | 08098-14 | Serra de Gallcanta | En època medieval aquest mas era conegut amb el nom de Collbaix, en les seves diverses formes: colbas, Coibàs, Collebassio degut a la seva proximitat amb el turó que al segle XI era anomenat d'aquesta manera i que no s'ha de confondre amb l'emblemàtica muntanya situada a Sant Joan de Vilatorrada que té el mateix nom. El mas ja apareix esmentat en el document de l'any 1078 que descriu el terme de la ciutat de Manresa, i es troba per tant al límit entre aquest terme i el del castell de Guardiola. El 1272 residia al mas un tal Berenguer de Collbaix. Al segle XIV hi continua la família amb el nom Collbaix, i el 1325 Guillem, fill del mas Collbaix, es traslladà a la torre de la Guíxola, que defensava la part de llevant del terme. (CAPDEVILA, 2006: 19, 20). L'any 1324 una filla d'aquest mas, Guillerma de Collbaix, va signar un document per entrar com a monja al monestir de Sant Cristòfol de Manresa, avui desaparegut però que estava situat on actualment hi ha la Torre de Santa Caterina (CAPDEVILA, 2006: 44). Posteriorment, el mas va adoptar el nom de la masia o la masia del Rauric. | 41.7000100,1.7507300 | 396053 | 4617223 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50473-foto-08098-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50473-foto-08098-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50473-foto-08098-14-3.jpg | Legal | Popular|Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|85|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50802 | Mas a la zona la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-a-la-zona-la-devesa | XVIII-XIX | En ruïnes | Antic mas de dimensions mitjanes actualment en ruïnes. Es troba a la falda d'un petit serrat, prop de la vall d'una rasa que desemboca al torrent de la Font del Boix. La casa conserva bona part dels murs perimetrals fins a una alçada d'uns tres metres. Per les restes conservades es pot deduir que el cos residencial era de planta rectangular i disposava de planta baixa més un pis i golfes. El portal principal, situat a la façana de migdia, encara és visible emmarcat amb grossos carreus. Per les restes de murs interiors i exteriors, la construcció sembla fruit de diverses fases. A la part de darrera la casa té adossada una tina cilíndrica i, pel costat est, queden restes d'un altre cos adossat. A pocs metres es conserva també un interessant cobert adossat a la roca. L'entorn és ple d'enderrocs que semblen força recents. | 08098-333 | Sector sud del terme, prop de la Font del Boix | No hem pogut relacionar aquestes ruïnes amb cap nom de mas conegut. En el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya aquesta casa apareix amb el nom de La Devesa. Això no obstant, ja hi ha dos masos amb aquest nom (Devesa de Dalt i la Devesa de Baix) que es troben en una ubicació propera, dins de l'actual urbanització de ca l'Esteve. Per això considerem dubtós que existís un tercer mas amb aquest nom, i més tenint en compte que ningú de la zona ens n'ha pogut donar referència. Per les característiques arquitectòniques, podria tractar-se d'un mas antic, tal vegada d'origen medieval i ampliat posteriorment en diferents fases. L'estat de les ruïnes indiquen que devia ser habitat fins una època relativament recent, tal vegada ja entrat el segle XX. | 41.6449600,1.7449300 | 395481 | 4611119 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50802-foto-08098-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50802-foto-08098-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50802-foto-08098-333-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest mas no consta al Catàleg de masies.Tota aquesta zona va ser afectada per l'incendi forestal d'Òdena, el juliol de 2015. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50554 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-1 | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 21, 37, 156. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 100). | XIII-XIX | Mas en ruïnes | Antic mas en ruïnes també conegut amb els noms de ca la Pobra i, potser, mas Xartell. Se'n conserven parcialment els quatre murs exteriors del cos residencial. En canvi, no queda pràcticament rastre d'altres construccions o coberts que devia tenir. Es tracta d'una construcció de planta rectangular que tenia coberta a dues aigües. Els murs són de maçoneria, amb les cantoneres fetes amb blocs escairats. Constava de planta baixa més un pis i probablement golfes. A l'interior conserva traces dels revoltons de maó que sustentaven el primer pis, i també restes de dos murs interiors que devien subdividir l'espai en tres cambres. Segons notícies orals, la planta baixa tenia un forn de pa, una tina, celler i rebost. Els murs exteriors es conserven fins a una alçada desigual, en alguns trams fins al nivell de la teulada. En cap d'ells no s'hi aprecia l'obertura de la porta, però sí dues finestres força grans, rematades interiorment amb una llinda de pedra i exteriorment amb arcs escarsers fets amb pedres a plec de llibre. Les dues finestres van ser posteriorment tapiades i, tal vegada, també havien servit com a prestatgeries interiors. | 08098-95 | Raval del Parrot | Jaume CAPDEVILA (2006: 21, 37, 156) ha trobat documentat un mas al segle XIII que tenia els noms d'Eixartell o Exarcel·lo i l'ha identificat amb la casa més coneguda com el Casalot o ca la Pobra. Considerem que aquesta atribució és incorrecta. En primer lloc perquè la tipologia constructiva d'aquest mas sembla força recent (segles XVIII-XIX). En segon lloc perquè l'actual casa Masats, molt propera, antigament s'havia anomenat Xartell. Així doncs, amb gairebé tota probabilitat el mas Eixartell o Exarcel·lo és el posterior mas Soler i, més endavant, mas Masats. Sobre aquesta casa no en tenim cap notícia històrica, llevat del fet que s'havia anomenat ca la Pobra o el Casalot. | 41.6635400,1.7710400 | 397685 | 4613150 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50554-foto-08098-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50554-foto-08098-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50554-foto-08098-95-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Accés: camí que surt del cementiri de Sant Salvador de Guardiola en direcció sud uns 2 km. En arribar al torrent dels colomers cal atravessar uns camps en direcció est. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50648 | Molí de Miralda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-miralda | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 054). CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 21. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. | XII-XX | Entorn desdendreça i totalment cobert per la vegetació, especialment la bassa. | Antic molí fariner situat al peu de la riera de Guardiola, al costat de l'antic camí ral de Manresa a Igualada, en un indret molt humit on hi neix l'aigua en diversos punts, entre d'altres al mateix lloc on hi ha la bassa del molí. L'habitatge és una construcció de planta rectangular amb coberta a dues aigües. Té planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és encarada al nord, ja que és per aquest costat per on passava el camí ral, als peus de la casa. Consta d'un portal coronat amb arc escarser fet amb dovelles i, al primer pis, dues finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Damunt del portal encara queden restes d'un rètol que anunciava la fàbrica d'alcohol, ja que durant un temps la casa va tenir aquesta funció. La façana de ponent conserva també diverses finestres emmarcades amb pedra picada. El cos principal ha estat allargat cap a ponent, on hi havia el celler, i cap a llevant. El cobert de llevant ha estat reconstruït recentment a causa d'un incendi que va patir la casa. A l'interior no s'ha conservat cap element relacionat amb la mola ni amb les instal·lacions del molí. Sí que es conserven les instal·lacions del carcabà, a un nivell subterrani sota la casa, però actualment estan tapiades i no són visibles. Darrera la casa hi ha la bassa del molí, que adopta una planta més o menys triangular i mesura uns 25 per 14 metres, amb una fondària d'uns 4 m. Tot el sector es troba totalment cobert per la vegetació, però s'hi endevina perfectament una obra de molt bona qualitat,feta amb grossos carreus disposats en filades regulars, i amb uns murs gruixuts (de 1,5 m a la part més ampla). Actualment en un angle d'aquesta infraestructura, dins de la mateix bassa, hi ha una segona bassa més petita encara plena d'aigua. És en aquest punt on hi ha una surgència natural d'aigua provinent de la capa freàtica. Al mur de llevant hi ha un forat que servia per fer el buidatge de la bassa i, a la part alta, un sobreeixidor. De la bassa en surt un petit rec en direcció a llevant, que abasteix d'aigua els horts d'aquest sector. La resclosa del molí es troba uns 800 m riera amunt, en el saltant d'aigua que hi ha al gual per on travessa el camí de l'Urpina. Del rec del molí se'n conserven alguns trams. | 08098-189 | Raval del Parrot de la Riera | Aquest és un dels dos molins fariners que hi havia al terme de Guardiola, probablement el més antic. Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 21) a l'època medieval entre els béns dominicals pertanyents al castell de Guardiola (és a dir, reservats a l'explotació directa per part del senyor) hi havia un molí fariner situat al peu de la riera de Guardiola. No tenim més detalls ni referències documentals al respecte, però és segur que es tracta del Molí de Miralda. A principis del segle XVI la família Miralda, propietària del mas construït a les antigues dependències del castell, va adquirir les terres i propietats dominicals i, per tant, el molí. Als segles XVII-XVIII les instal·lacions del molí es devien ampliar i reforçar. La tipologia de la bassa, de grans dimensions, correspon a aquesta època, i la inscripció del portal (1766) podria indicar que en aquest moment també es van fer reformes importants i ampliacions a la casa. Tanmateix, segons el cadastre de 1780 l'únic molí fariner del terme era el del Calvet que, a més, era l'única activitat industrial registrada (GÓMEZ, 1988: 424). No sabem, per tant, fins quan va continuar fent funcions de molí. En època més recent, probablement al segle XIX o principis del XX, les instal·lacions es van reconvertir en una fàbrica d'alcohol de cremar. Encara queden restes de la pintura d'un rètol que ho anuncia sobre la porta d'entrada. Més recentment encara, la casa va estar llogada a diferents estadants. Entorn de 1967 s'hi van establir els actuals propietaris, que van comprar l'immoble als Miralda. En aquests anys l'interior de la casa encara tenia un forat que arribava fins al sostre, amb la teulada oberta, al lloc on antigament hi havia la caldera de la fàbrica d'alcohol. D'aquestes instal·lacions es conserven encara uns dipòsits de formigó. | 41.6762900,1.7602800 | 396810 | 4614578 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50648-foto-08098-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50648-foto-08098-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50648-foto-08098-189-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a les dovelles del portal: 1766.Informació oral facilitada per Francisco López. | 98|85|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50714 | Caseta de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-lesglesia | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 099). | XIX-XX | Antiga casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat els volums i, molt parcialment, la tipologia originària. Es troba emplaçada darrera l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, ja als afores del poble. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, el qual té adossat un cos allargat per la banda posterior que acaba formant un pati tancat. La construcció s'assenta sobre un terreny amb desnivell, i consta d'una planta semisoterrània més planta baixa. Els murs exteriors són actualment arrebossats i pintats, i les diferents obertures no presenten elements d'especial interès. Els accessos a la casa es troben a la façana lateral de nord-est, amb dos portals que permeten entrar a la planta semisoterrània i una escala que dóna accés al pis. A la façana sud-est s'hi ha afegit modernament una terrassa sostinguda sobre pilars que ocupa tot el llarg de la casa. | 08098-255 | Vora l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola | Aquesta casa, més coneguda antigament com Caseta del Miralda, era propietat d'aquest mas. | 41.6726000,1.7643900 | 397146 | 4614164 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50714-foto-08098-255-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50711 | Cal Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besora | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 006). | XIX-XX | Casa molt reconstruïda però actualment en bon estat de conservació. | Antiga casa de pagès de petites dimensions, situada als afores de Sant Salvador de Guardiola, la qual es troba totalment reconstruïda però ha conservat algunes parts de l'obra originària. Actualment és un habitatge de planta en forma de L, d'una sola planta i amb coberta a dues aigües. De l'antiga casa de pagès se n'han conservat els murs de pedra dell costats sud i oest. Originàriament, però, la casa era més petita. En la reconstrucció aquests murs es van allargar per ambdós costats, i les obertures es van refer. A l'interior encara es conserva un arc corresponent a un antic accés. | 08098-252 | Afores de Sant Salvador de Guardiola, al sector sud | Es tracta d'una casa de pagès construïda probablement al segle XIX, en terres de cal Batlle. Al segle XX l'habitava la família Vila i encara pagaven un cens al mas originari. A mitjan segle XX aquesta família va marxar i la casa va restar abandonada. Entorn de 1965 el pare de l'actual propietari va comprar tota la finca de cal Batlle, incloent-hi cal Besora. Pels volts de 1995 s'hi van fer les obres de rehabilitació. En aquell moment la casa es trobava en ruïna però conservava les parets d'una construcció quadrada a quatre vents. Tenia dues plantes i, a la part superior, hi havia les habitacions. | 41.6838200,1.7661300 | 397309 | 4615407 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50711-foto-08098-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50711-foto-08098-252-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Cots. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50630 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-1 | XVIII-XX | Antiga casa de pagès que forma part del nucli urbà de Guardiola i que ha conservat força bé la tipologia i el volum originaris. Està situada al carrer de Dalt, junt amb altres cases del mateix estil. Es tracta d'una construcció adossada només pel costat sud-oest a la casa veïna (cal Pujolar) i envoltada per un pati enjardinat i horts a la part posterior. És de planta més o menys quadrada, i consta de planta baixa més dos pisos, amb coberta a dues aigües. La façana principal, actualment a pedra vista, destaca per un altíssim porxo sostingut per dos pilars de pedra. Aquest porxo ja existia però en la recent rehabilitació els pilars es van refer de nou i foren lleugerament sobrealçats. Conserva un portal a planta baixa i un altre al primer pis (al qual s'hi accedeix mitjançant una escala exterior). Els dos emmarcats amb llindes i brancals de pedra, igual que alguna de les finestres que es troben en aquest sector, mentre que d'altres han estat renovades. La resta de façanes són també a pedra vista. En una d'elles s'hi pot veure una gran premsa, que no és originària de la casa. | 08098-171 | Carrer de Dalt, núm. 46 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Ja al segle XX, la casa pertanyia a un oncle de cal Miralda. Després la va comprar Ricard Oliva Masats, de Manresa, però la va tenir pocs anys. Entorn de 1970 la família Pujolar, que residia a la casa veïna de cal Pujolar, va comprar la casa i la va remodelar per deixar-la tal com és ara. | 41.6776500,1.7657200 | 397265 | 4614723 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50630-foto-08098-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50630-foto-08098-171-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Ramon Pujolar Sellerès. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50633 | Cal Trenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trenca | XIX-XX | Antiga casa de pagès que forma part del nucli urbà de Guardiola i que ha conservat parcialment la tipologia i els volums originaris, tot i que exteriorment es troba força remodelada. Està situada al carrer de Dalt, junt amb altres cases del mateix estil. Originàriament era la mateixa casa que cal Pujolar, adossada a la seva dreta, i posteriorment l'immoble es va dividir. Per la seva esquerra hi trobem un estret passatge. La casa consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. La façana principal s'ha modificat amb l'afegit d'un cos de moderna construcció fet de maó on hi ha el garatge i, al damunt, una terrassa. Actualment totes les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Al segon pis té dos balcons. La resta de murs tenen diferents finestres disposades irregularment, sense elements d'especial interès. A la part posterior té coberts moderns fets de totxo. | 08098-174 | Carrer de Dalt, núm. 39 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. A principis del segle XX Pepita Cos i Joan Pujolar Sagués, pare de l'actual propietari de cal Pujolar, van comprar la casa als propietaris del Parrot de la Riera. Llavors la van partir i la part del costat nord-est se la van quedar els Pujolar. | 41.6775300,1.7655700 | 397252 | 4614710 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50633-foto-08098-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50633-foto-08098-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50631 | Cal Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujolar | XIX-XX | Antiga casa de pagès que forma part del nucli urbà de Guardiola i que han conservat parcialment la tipologia i els volums originaris, tot i que exteriorment es troba força remodelada. Està situada al carrer de Dalt, junt amb altres cases del mateix estil. Originàriament era la mateixa casa que cal Trenca, adossada a la seva esquerra, i posteriorment l'immoble es va dividir. Per la dreta està adossada a cal Tomàs. La casa consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. La façana principal s'ha modificat amb l'afegit d'un petit cos amb una terrasseta, en el qual hi ha la porta d'entrada a la casa i la porta del garatge. Actualment la façana està arrebossada i pintada de blanc, i la resta d'obertures són també noves. A la façana posterior conserva un cobert fet de maó, que dóna a una tina. A l'interior de la casa els baixos conserven dues voltes de pedra. | 08098-172 | Carrer de Dalt, núm. 48 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Segons una inscripció conservada en una antiga porta de fusta de la casa, antigament hi vivia un tal Rafael Costa. A principis del segle XX Joan Pujolar Sagués, pare de l'actual propietari, va comprar la casa als propietaris del Parrot de la Riera. Llavors la van partir i la part del costat sud-oest (actualment cal Trenca) se la va quedar Pepita Cos. Entorn de 1950 hi van construir el cos davanter amb terrasseta. Pels volts de 1970 la família Pujolar va comprar la casa veïna de la dreta: cal Tomàs. | 41.6775900,1.7656300 | 397257 | 4614716 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50631-foto-08098-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50631-foto-08098-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50631-foto-08098-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una antiga porta de fusta conservada a la casa: Rafael Costa.Informació oral facilitada per Ramon Pujolar Sellerès. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50609 | Cal Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabanes | XVIII-XX | Antiga casa de pagès que forma part del nucli urbà de Guardiola situada, junt amb altres del mateix estil, al carrer de Dalt. Es tracta d'una construcció aïllada, envoltada d'un pati enjardinat, que ha conservat força bé la tipologia tradicional. Està formada per dos cossos de planta quadrada als quals modernament s'hi ha adossat un taller al costat est. El cos de llevant sembla correspondre originàriament a una altra casa per bé que, des de fa molts anys, s'ha utilitzat com a corral. La casa consta de planta baixa més un pis i golfes. Els murs són actualment a pedra vista. La façana principal, encarada al carrer, és diferent en cadascun dels dos cossos. El principal presenta diferents obertures emmarcades amb brancals i llindes de pedra, i parcialment també amb maó. Modernament s'hi ha habilitat una escala que dóna accés directe al primer pis. El cos de llevant té una galeria d'arcs al pis superior i altres obertures més petites al nivell inferior. L'interior de la casa conserva voltes de maó a la part del celler i una tina cilíndrica. A la part posterior la façana es troba més modificada, amb l'afegit de balcons i galeries. Té un cobert posterior adossat i un altre al lateral, que conserva la premsa de la casa amb el seu tòrcol. Al pati hi ha una mostra d'objectes tradicionals, com ara premses o pedres de molí, els quals són de procedències diverses. | 08098-150 | Carrer de Dalt, núm. 42 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Segons documents conservats per la família, el 1772 Isidre Cabanes, procedent de Salelles, va construir la casa. Els propietaris actuals són els seus descendents. | 41.6778600,1.7659200 | 397282 | 4614746 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50609-foto-08098-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50609-foto-08098-150-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del primer pis: 1741 (es tracta d'una llinda que no és originària de la casa).Informació oral facilitada per Assumpció Cots. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50635 | Cal Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nen | XIX-XX | Antiga casa de pagès que forma part del nucli urbà de Guardiola, situada en el raval del carrer de Dalt, que agrupa altres cases del mateix estil. Es tracta d'una construcció aïllada, envoltada d'un pati enjardinat, que ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. Està formada per un cos de planta rectangular lleugerament irregular, amb planta baixa més un pis i golfes. Té coberta a dues aigües. El cos originari era més estret i curt. Cap a final del segle XIX o començament del XX s'amplià pel costat de migdia amb una galeria formada per dos arcs amb barana i dos arcs més petits fent cantonada. La façana principal, encarada a llevant, és actualment a pedra vista. Té un portal amb llinda i brancals de pedra, i la resta d'obertures, incloent-hi un balcó, són emmarcades amb maó. La façana nord, també a pedra vista, no té cap obertura. Per la part posterior la casa ha estat allargada ja molt recentment amb un garatge a la planta baixa i habitacions a la part superior. Aquest nou tram té els murs arrebossats. En aquesta part es conserven dues tines. | 08098-176 | Carrer de Dalt, núm. 62 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Per la seva tipologia i per analogia amb les cases veïnes aquest edifici podria ser una construcció del segle XIX. El besavi dels actuals propietaris, Francesc Sellarès, va néixer l'any 1875 ja en aquesta casa. Els seus successors mantenen el cognom Sellerès i continuen habitant-la. El sobrenom de cal Nen no saben d'on pot venir. | 41.6770700,1.7650000 | 397204 | 4614659 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50635-foto-08098-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50635-foto-08098-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50635-foto-08098-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Sellarès Llobet. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50704 | Cal Mitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mitja | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 053). | XIX-XX | Antiga casa de pagès que forma part del raval del Sellarès, la qual ha conservat els volums i, molt parcialment, la tipologia originària. El cos resdencial és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Consta d'una planta semisoterrània i dos pisos. La façana principal originàriament era al costat de llevant, ja que antigament el camí passava per aquest costat de la casa. Sobre l'antic portal d'entrada té un petit balcó. Actualment els murs són arrebossats amb ciment, cosa que desdibuixa la fesomia tradicional de la casa. A l'extrem sud-est hi ha una terrassa sobre un porxo. A l'interior es conserva el celler, amb volta de maó. La casa conserva una tina cilíndrica i en tenia una altra que va quedar coberta en habilitar-se l'actual camí. Al jardí té una cisterna amb brocal de maó que recull les aigües pluvials. | 08098-245 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. La família que va habitar aquesta casa durant molts anys eren els Oller. A la dècada de 1970 la casa es va sobrealçar i s'hi afegí el pis superior. | 41.6821400,1.7583000 | 396654 | 4615230 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50704-foto-08098-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50704-foto-08098-245-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50702 | Casa Romero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-romero | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 075). | XIX-XX | Antiga casa de pagès que forma part del raval del Sellarès, la qual ha conservat els volums i, molt parcialment, la tipologia originària. El cos residencial és de planta quadrada, amb coberta a dues aigües, i té coberts adossats a ponent i a llevant. Consta de planta baixa més dos pisos. Totes les façanes de la casa han estat remodelades: s'han arrebossat i pintat de blanc, i les obertures s'han fet de nou, de manera que la construcció tradicional pràcticament no és visible exteriorment. En el jardí que hi ha davant la façana, uns metres al sud, es conserva una bassa, actualment amb els murs encimentats, que recollia l'aigua de la pluja que baixava del turó situat a ponent mitjançant un sistema de recs. | 08098-243 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Antigament aquesta casa era coneguda com a cal Rei de Dalt, mentre que la casa de cal Rei es troba uns metres més avall, en el mateix raval. Entorn de la dècada de 1960 és propietat de la família Romero. | 41.6813300,1.7570000 | 396545 | 4615142 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50702-foto-08098-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50702-foto-08098-243-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50703 | Cal Culell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-culell | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 022). | XIX-XX | Antiga casa de pagès que forma part del raval del Sellarès, la qual ha conservat els volums i, molt parcialment, la tipologia originària. El cos residencial és de planta quadrada, amb coberta a dues aigües, i té un cos adossat al costat de llevant. La façana principal, encarada al costat sud-est, no té elements d'especial rellevància. Totes les façanes del cos principal, actualment arrebossades i pintades de blanc, conserven les obertures originàries, mentre que el cos adossat té unes característiques constructives més modernes. Al costat de ponent es conserva una antiga cisterna, avui coberta de terra. Al costat sud-est té un jardi que conserva un antic cobert de pedra. | 08098-244 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Sembla que aquesta casa és originària del 1850. Antigament es coneixia com cal Llebre (encara consta així en un plànol del 1918); posteriorment passà a denominar-se cal Bodegues i actualment és cal Culell. | 41.6814300,1.7572800 | 396568 | 4615153 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50703-foto-08098-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50703-foto-08098-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50703-foto-08098-244-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50556 | Parrot de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parrot-de-la-carretera | OLIVER, Xènia; PEÑARANDA, Judit (2012). Història de ca l'Escorsell. Treball de recerca de 2n de Batxillerat. Institut Pius Font i Quer, Manresa. BERRYSAR, S.L.; Diputació de Barcelona (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 057). | XVIII-XX | Exterior de la casa una mica deteriorat | Antiga casa de pagès que ha donat nom a tot el raval d'aquesta zona, situada al costat del camí que comunica el poble de Guardiola amb la carretera de can Maçana. Es tracta d'una casa senzilla i de dimensions modestes, feta amb pedra i tàpia, però que ha conservat força bé la tipologia originària. L'habitatge consisteix en un cos de planta rectangular, amb un cobert a la part de llevant que li dona una forma de L. Té planta baixa, un pis i golfes, amb coberta a dues aigües. La façana principal, encarada a migdia, és molt sòbria. Hi trobem un portal amb llinda de fusta que dóna accés a la planta baixa, diverses finestres de petites dimensions i un segon portal, més modern, per accedir a la planta superior. Antigament els habitants de la casa havien d'utilitzar una escala vertical i entraven al pis per un forat amb trapa. La planta baixa conserva al seu interior les voltes de pedra. En l'antic celler hi queda l'espai que ocupaven dues tines, mentre que una tercera tina està adossada a la part posterior de la casa, junt a una terrasseta. El cobert de llevant havia estat la pallissa i acollia també la instal·lació de la premsa. Actualment el recinte té un cobert més gran a la part sud que serveix com a garatge, junt amb una casa de nova construcció. Anteriorment en aquest sector hi havia les corts. A l'angle sud-est hi ha un tancat amb una porta reixada que data de l'any 1928. | 08098-97 | Raval del Parrot | Aquesta és la casa més antiga del lloc i la que dóna nom al raval del Parrot. Aquest cognom és d'origen francès, i podria relacionar-se amb la immigració occitana del segle XVII. Molt possiblement la casa és originària del segle XVII o principis del XVIII. Els anys 1770-1771 a les terres del mas s'hi va originar el raval conegut amb el nom del Parrot. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera. Concretament, el propietari del mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. Les terres estaven subjectes a la senyoria de la comtessa Maria Isabel Dalmau. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies als propietaris del mas, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. Un altre edificació en terres del mas Parrot és l'antic hostal del Brunet, al peu de la carretera de can Maçana. En un document conservat a la casa el 1833 s'autoritza a Jaume Llobet, aleshores propietari, a tenir-hi hostal i taverna. Llobet declara que ell mateix va fer construir aquest edifici, i la concessió s'aprova amb una entrada de 200 reals i un cens anual de 20 reals. Un altre establiment en terres del mas Parrot és la casa de ca la Maria, veïna de l'Hostal. Els actuals propietaris del Parrot de la Carretera encara mantenen el cognom Llobet. Pels volts de 1973 van construir el nou habitatge on actualment resideixen. | 41.6653900,1.7760500 | 398105 | 4613350 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50556-foto-08098-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50556-foto-08098-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50556-foto-08098-97-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50731 | Ca la Marcelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcelina-0 | XVIII-XX | Restes de la casa antiga mal conservades i malmeses. | Antiga casa de pagès situada en un petit raval al final del carrer de Dalt, de la qual exteriorment no han quedat gairebé vestigis de la construcció originària, però que conserva algunes parts interessants a l'interior. Es tracta d'una construcció adossada per ponent a una altra casa de nova construcció. La casa és de planta irregular i consta de quatre nivells. Exteriorment el mur originari és visible en part pel costat sud-oest i per la part posterior, mentre que per la façana sud-est la casa ha estat eixamplada. En el que antigament era un mur exterior (avui dins de la casa) es conserva una finestra que els antics estadants anomenaven 'de festejar'. Segons diuen, la noia de la casa hi rebia els possibles pretendents, que s'havien de quedar a fora i en una posició més baixa. Al nivell semisoterrani la casa conserva el celler, amb les seves bótes i un forn de pa. També es conserva l'antiga porta principal de la casa, amb una llinda de pedra que té gravades unes tisores de sastre. | 08098-272 | Carrer Rosa d'Abril (nucli urbà de Guardiola) | Aquest petit raval, situat al final del carrer de Dalt i prop de l'anomenat 'Camí Missader' estava format per tres cases: ca la Marcelina (actualment molt reformada), cal Serra i cal Jepet. Ca la Marcelina té una inscripció del 1786 i és la més antiga de totes. La de cal Jepet té una inscripció de 1821. Possiblement, les altres dues, que són molt similars, tinguin el seu origen en aquest moment de principis del segle XIX. Igual que les cases del raval del carrer de Dalt, aquestes també estaven situades dins la propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat del camí era de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Segons sembla, les tisores de la llinda identificaven l'ofici d'un antic sastre que devia ser el que va construir la casa el 1786. En una altra inscripció apareix el nom d'un tal Angel(?) Puig, el qual es diu que 'féu fer la present obra' i que podria correspondre a aquest sastre. Les bigues del celler estan socarrades i, segons tradició oral, es deu al fet que durant les guerres napoleòniques els francesos van incendiar la casa, igual que van fer amb altres de l'entorn. Els habitants de la casa eren la família Vila, almenys des de tres generacions enrere. Josep Vila Seubas era el pare del darrer propietari. El sobrenom de la casa ve d'una iaia que es deia Marcelina. Segons expliquen, era molt coneguda perquè ajudava a tothom que podia. Durant la Guerra Civil en aquesta casa s'hi va instal·lar un destacament de soldats del bàndol franquista. | 41.6765300,1.7642800 | 397143 | 4614600 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50731-foto-08098-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50731-foto-08098-272-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda amb tisores gravades al soterrani: 1786.Restes d'una antiga llinda amb inscripcions: '[ANGEL] PUIG FEU FER LA PRESENT OBRA'.Informació oral facilitada per Olímpia Martínez. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50637 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-1 | XIX-XX | Antiga casa de pagès situada en un petit raval al final del carrer de Dalt, la qual ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris, malgrat les últimes reformes obrades a la façana davantera. Es tracta d'una construcció aïllada, amb un cos residencial de planta quadrada que té adossats un bon nombre de coberts al costat de ponent i a la part posterior de llevant. El cos residencial originari consta de planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a dues aigües. La primitiva façana, encarada a migdia, ha quedat totalment coberta per un nou cos de dues plantes, fet amb maó, per on s'accedeix actualment a l'habitatge. Només a les façanes dels costats est i nord es pot veure la tipologia constructiva originària, amb murs a pedra vista que han conservat dues finestres amb llinda i brancals de pedra. Al costat de llevant la casa es va ampliar amb un petit cos de dues plantes, que conserva les obertures emmarcades amb maó. El conjunt té alguns cobert antics, fets de pedra, entre els quals es conserva una tina, i d'altres de més moderns a la part posterior, que ocupen una bona superfície. Davant de la casa els seus propietaris mantenen una bonica zona enjardinada amb hort. | 08098-178 | Carrer Rosa d'Abril (nucli urbà de Guardiola) | Aquest petit raval, situat al final del carrer de Dalt i prop de l'anomenat 'Camí Missader' estava format per tres cases: ca la Marcelina (actualment molt reformada), cal Serra i cal Jepet. Ca la Marcelina té una inscripció del segle XVIII i és la més antiga de totes. La de cal Jepet té una inscripció de 1821. Possiblement, aquestes dues, que són molt similars, tinguin el seu origen en aquest moment de principis del segle XIX. Ho corrobora el fet que l'estructura i distribució de cal Jepet és molt similar a la de cal Serra. Igual que les cases del raval del carrer de Dalt, aquestes també estaven situades dins la propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat del camí era de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. El sobrenom de la casa ve de cal Jepet Xacó, un personatge originari de cal Xacó, al raval del Sellarès. Antigament també havia pertangut a Josep Altimira. L'avi de l'actual propietària era Francesc Sellarès, i a ell la casa li va arribar per herència. | 41.6765800,1.7636700 | 397092 | 4614607 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50637-foto-08098-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50637-foto-08098-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50637-foto-08098-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda amb la inscripció 'ANY MDCCCXXI'. Originàriament era al portal d'entrada i després de les recents reformes es traslladà a la façana de llevant.Informació oral facilitada per Ramon Burés. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50636 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-2 | XIX-XX | Antiga casa de pagès situada en un petit raval al final del carrer de Dalt, la qual ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris. Es tracta d'una construcció aïllada, amb un cos residencial de planta quadrada que té adossat un cos més baix a ponent i, més a ponent i al nord, una bona superfície de coberts. Consta de planta baixa més dos pisos, amb coberta a dues aigües. El cos originari és estret i alt. Actualment els murs són arrebossats amb ciment. La façana principal té un portal senzill i la resta d'obertures, al primer i segon pis, conserven llinda i/o brancals de pedra. El cos de ponent té un altre portal d'accés als coberts. El mur de llevant conserva també dues finestres amb brancals de pedra. A la part posterior tenia una tina, de la qual se'n conserva els graons d'accés. Actualment té adossat un gran cobert modern fet de totxo. | 08098-177 | Carrer Rosa d'Abril, núm. 3 (nucli urbà de Guardiola) | Aquest petit raval, situat al final del carrer de Dalt i prop de l'anomenat 'Camí Missader' estava format per tres cases: ca la Marcelina (actualment molt reformada), cal Serra i cal Jepet. Ca la Marcelina té una inscripció del segle XVIII i és la més antiga de totes. La de cal Jepet té una inscripció de 1821. Possiblement, aquestes dues, que són molt similars, tinguin el seu origen en aquest moment de principis del segle XIX. Ho corrobora el fet que l'estructura i distribució de cal Jepet és molt similar a la de cal Serra. Igual que les cases del raval del carrer de Dalt, aquestes també estaven situades dins la propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat del camí era de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Anteriorment la casa era coneguda amb el sobrenom de cal Josepet Parrot, que n'havia estat el propietari. Francisco Serra, avi de l'actual propietària, era nascut a Castellfollit del Boxi. A principis del segle XX els amos de la casa se'l van afillar i li van transmetre la propietat, i els seus descendents hi ha continuat vivint. D'aquí ve el sobrenom de can Serra. | 41.6766000,1.7638900 | 397111 | 4614609 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50636-foto-08098-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50636-foto-08098-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50636-foto-08098-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Teresa Serra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50701 | Cal Trenca (raval del Sellarès) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trenca-raval-del-sellares | XIX-XX | La casa actual es troba en bon estat; de l'antiga pràcticament no se'n conserven restes. | Antiga casa del pagès que forma part del raval del Sellarès, actualment reformada per complet de manera que només es conserven alguns murs de la casa originària. La construcció actual és una edificació tipus xalet, amb planta baixa més dos pisos. A la planta baixa són visibles part dels baixos de pedra de l'antiga casa, de la qual es conserva un forn de pa i, al jardí, la premsa. | 08098-242 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. La família Pesarrodona ha habitat aquesta casa des del principi. L'actual propietari és Josep Pesarrodona, ciclista que va guanyar la Volta a Espanya l'any 1976. En aquesta època es van fer les primeres reformes de la casa, que més endavant es van ampliar. | 41.6816100,1.7574900 | 396586 | 4615172 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50701-foto-08098-242-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isabel Orano. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50628 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-0 | GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 426. | XX | Habitatge i part de les naus en estat precari. | Antiga fàbrica tèxtil de Sant Salvador de Guardiola, formada per tres naus de planta rectangular que inclouen l'habitatge que ocupava el director de la fàbrica. Es tracta d'un edifici representatiu de l'arquitectura fabril de principis i mitjans del segle XX, sense elements d'especial rellevància. La nau més antiga és la que es troba al nord: una construcció d'una sola planta amb coberta a dues aigües que a la façana lateral conserva uns típics finestrals dobles, protegits exteriorment per reixes de ferro. Entorn de 1948 el conjunt s'amplià amb dues naus noves, lleugerament més llargues i altes. El conjunt es va tancar amb una capçalera a llevant, formada per una façana de maó que unifica les tres naus. A l'angle nord-oest la casa del director s'aixeca en part sobre la primera nau, amb un pis damunt seu, i també amb un cos adossat de tres plantes que sobresurt. Es tracta d'un habitatge característic dels anys quaranta o cinquanta, amb una tribuna en voladís que té un petit terrat al damunt. Una part de l'habitatge va ser reconstruït després de patir un incendi. La façana principal, a ponent, és formada per la casa, la primera nau, que conserva el portal originari amb un finestral a banda i banda, més les dues naus següents, amb grans portals metàl·lics moderns. Al davant té un pati més o menys enjardinat i, en un costat, un pou d'aigua. Segons sembla, es tracta d'un pou força profund però que no va arribar a trobar aigua. | 08098-169 | Carrer de la Indústria, s/n (nucli urbà de Guardiola) | A principis del segle XX l'arribada de l'energia elèctrica va permetre que molts pobles que fins aleshores havien quedat al marge del procés d'industrialització perquè estaven lluny dels principals cursos fluvials poguessin acollir les primeres fàbriques. Esteve Mercadal Monconill, el propietari de la casa anomenada cal Pujolar Vell, situada a l'actual carrer de la Moreneta, era un home emprenedor que feia de pagès i també de prestamista. Segons fonts orals, ell va fer construir la primera nau de la fàbrica en terrenys de la seva heretat, molt a prop de la casa. L'industrial Sr. Balleset hi va instal·lar una fàbrica de teixits, que va obrir l'any 1922 i va funcionar fins el 1935. Després de la Guerra Civil l'industrial Miquel Blàvia Pallarès va recuperar les instal·lacions, reconvertides en fàbrica de gases. Entorn de 1948 el recinte es va ampliar amb les dues noves naus situades al sud. Fins que no van estar enllestides durant un temps van funcionar alguns telers de la fàbrica a l'edifici de la Cooperativa. Els anys cinquanta i seixanta van ser el període àlgid. La fàbrica tenia 44 telers i donava ocupació a un bon nombre de dones, que treballaven en dos torns. Moltes eren noies immigrants vingudes amb les seva famílies d'Andalusia, i algunes es van casar amb joves del poble. El propietari de la fàbrica s'encarregava de trobar cases al poble perquè s'establissin aquestes famílies nouvingudes. La fàbrica va tancar les portes entorn de la dècada de 1980. Actualment una part de les naus acull magatzems municipals, mentre que l'habitatge resta abandonat. | 41.6809600,1.7703200 | 397653 | 4615085 | 1922 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50628-foto-08098-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50628-foto-08098-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Valentí Alsina i per Elvira Cots Mercadal. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 50641 | Cal Bonastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonastre | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 39, 74, 87. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 007). | XIII-XX | En estat de semi-ruïna. | Antiga masia de dimensions mitjanes que ha conservat bé la tipologia tradicional, malgrat que actualment es troba en estat d'abandonament i en semi-ruïna. Està situada en un petit altiplà amb excel·lents vistes. El conjunt és format pel cos residencial originari més un seguit de coberts adossats al costat nord-est. La façana principal de la casa, encarada al sud-est, encara resta dreta. Té un portal amb un bonic arc rebaixat emmarcat amb dovelles. Com a materials constructius, la pedra es combina amb la tàpia i la tova, i també amb el maó. Del cos residencial pràcticament només en restes els murs exteriors, en general fins a l'alçada de la teulada. L'habitatge constava de planta baixa més uns pis, i possiblement a la part posterior tenia també un nivell semi-soterrani. En general aquest cos sembla una construcció força antiga i sense gaires ampliacions. Adossada a la part posterior té una construcció semi-circular que correspon a una tina. Possiblement és la més antiga de la casa. Davant la façana hi ha restes d'un cobert que avui queda enfonsat i pràcticament derruït; era l'antic estable. Els coberts del sector nord-est es troben davant d'una esplanada que devia servir d'era. El primer, força gran, és la pallissa. Adossada a la dreta hi ha cos quadrat corresponent a una tina i, més a la dreta, una altra construcció adossada amb dues tines més. Les boixes de les tines es troben a la part davantera, mentre que a la part posterior es conserva una rampa d'accés per on es descarregava el raïm. | 08098-182 | Sector occidental del terme | En època medieval aquest mas, que ja apareix en documents del segle XIII, era conegut amb el nom de Fogars. A principis del segle XIV el senyor alodial era Pere de Rocha, ciutadà de Manresa, que tenia altres béns a Guardiola. L'any 1301 l'hereu del mas, Pere, paga al seu senyor una redempció consistent en 40 sous perquè la seva germana Romia pugui abandonar el mas per anar a viure a casa del seu futur marit, al poblet de la Guàrdia (terme del Bruc). Pocs anys més tard, el 1317, Peret de Fogars, fill de l'anterior Pere, fa acte de vassallatge al senyor Pere de Roca en el moment que deuria prendre possessió del mas per la mort del seu pare (CAPDEVILA, 2006: 74). També a principis del segle XIV, hi ha documentada una deadonada que residia a la desapareguda església de Santa Margarida. Es deia Maria de Fogars i era la mare de d'un tal Ponç. L'any 1352 vivien al mas Guillem i Pere de Fogars, germans (CAPDEVILA, 2006: 39, 87). Durant l'època moderna i contemporània ben segur que el mas va continuar habitat i va participar de l'apogeu de la vinya, tal com ho demostren les tines conservades, però no en tenim cap notícia concreta. La masia es conservava dempeus fins que va quedar afectada per l'incendi forestal de l'any 1986 i, posteriorment, el procés de destrucció s'ha accelerat. | 41.6464000,1.7204000 | 393441 | 4611308 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50641-foto-08098-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50641-foto-08098-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50641-foto-08098-182-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Molt a prop hi ha un forn d'obra o teuleria que devia pertànyer a la masia.Camí d'accés tallat mitjançant una cadena.L'edificació es troba en zona d'expectativa arqueològica, motiu pel qual requerirà d'un informe preceptiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a dur a terme obres de reforma, reconstrucció i/o projectes de canvi d'ús que afectin al subsòl o a les estructures conservades.Informació oral facilitada per Carles Garcia. | 98|85|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50728 | Els Colomers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-colomers | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 8-9. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Sant Pere de Serra. Mas Joan Morera Brunet'. Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 3 CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 57, 67, 78, 79, 80, 81, 108. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 019). | XIII-XX | Antiga masia de dimensions mitjanes que ha estat substancialment transformada i sembla que, en bona part, reconstruïda. Actualment presenta uns acabats exteriors d'un estil homogeni, fruit d'una restauració recent. Està formada per dos cossos centrals que configuren una planta en forma de L. El primer cos, situat a migdia, és de planta baixa i primer pis, amb coberta a dues aigües. El material de la façana és llosa de pedra com a aplacat. Les finestres, que presenten un estil unificat a tot el conjunt, solen ser acabades amb punt rodó i emmarcades amb maó. Les de la planta baixa, però, tenen llinda de fusta. La part alta de la façana està envoltada per una cornisa feta de maó, i la façana lateral té un porxo amb pilars també de maó. En la façana que és menys visible, encarada a ponent, l'obra és més senzilla o no ha estat tan reformada. Aquí la part superior ha estat arrebossada i pintada. El segon cos, situat al nord, és igualment de planta baixa i un pis, però la coberta és a un sol vessant. Les finestres, rematades amb punt rodó i emmarcades amb maó, segueixen el mateix estil que en l'altre cos. Davant la casa hi ha un cobert de totxana vista i un dipòsit de recollida d'aigües de pluja. | 08098-269 | Urbanització de ca l'Esteve | Al segle XIII tenim notícies del mas Colomer, i sabem que anterioritat s'havia anomenat Devesa. Aquest mas va estar sota el domini del monestir de Santa Maria de Montserrat almenys als segles XIII i XIV, i probablement abans. El monestir, que posseïa altres béns al terme, tenia el domini del mas amb anterioritat a l'any 1249: una concòrdia firmada aquest any entre el castlà de Guardiola i el prior del monestir ho deixa clar (CAPDEVILA, 1997: 3). En època medieval aquest mas apareix amb el nom llatinitzat de Columbaris. L'any 1315 l'hereu Guillem del mas Colomers amb motiu d'un préstec pactat amb Astruc de Ripoll, jueu de Manresa, dóna com a penyora dues bótes de vi, una tina i un dipòsit per follar el raïm. Sabem que el 1280 la senyoria continuava pertanyent al monestir de Montserrat, igual que altres masos de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 78, 79), i encara continuava sota el seu domini el 1346, quan el prior de Montserrat, mitjançant el seu procurador Berenguer de Supbalcio (de Sobrebalç) li reclama a Guillem de Colomers el pagament de diversos censos que ascendeixen a 500 sous. El 1314 Guillem de Colomers també devia a Pere de Rocha 150 sous en concepte de censos i agrers. Més endavant, al segle XVI, hi ha notícies sobre el mas Colomer però no queda clar si es refereix a l'actual mas Colomer o al mas Devesa, ja que habitants amb el cognom Devesa van ocupar els dos. Concretament, hi ha documentat com a resident al mas Colomer (que sembla que posteriorment es dirà Devesa) Arnau Davesa, procedent del lloc de Batrot, de França. El seu fill és Joan Davesa, i la filla d'aquest és Marianna, que el 1619 es casa amb Francesc Camprobí, de Salelles (CAPDEVILA, 1997: 8). Durant la Guerra del Francès a Marganell van matar un avi d'aquesta casa. És difícil precisar quines parts d'aquesta antiga masia es conserven en la construcció actual, ja que aquesta és fruit d'una remodelació o reconstrucció força general que es va fer pels promotors de la urbanització de ca l'Esteve, ja a la segona meitat del segle XX. Tot i això, la casa conserva una inscripció de l'any 1688. Des de fa uns anys pertany a una organització anomenada Institut Gnòstic d'Antropologia | 41.6561400,1.7681900 | 397436 | 4612332 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50728-foto-08098-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50728-foto-08098-269-2.jpg | Legal | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda amb inscripció: 1688.Informació oral facilitada per Marc Sellarès. | 94|85|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50586 | L'Hort de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhort-de-la-riera | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 037). | XIX-XX | Antiga masia que ha estat reconstruïda pels volts de 1997 seguint la tipologia i els materials tradicionals, ja que es trobava en semi-ruïna. És una construcció de dimensions mitjanes que consta d'un cos residencial, de planta irregular, amb amplis coberts adossats al nord i a ponent, els quals actualment acullen estances dedicades al turisme rural. La coberta adopta el perfil d'una masia de planta basilical, amb la part central més alta. Aquest perfil ja és el que tenia la casa abans que fos reconstruïda. La casa consta de planta baixa més un pis i golfes. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La façana principal, encarada a migdia, té un poral rematat amb arc escarser fet de maó. Aquesta i les altres façanes conserven majoritàriament les obertures originàries, emmarcades també amb maó. L'interior ha estat remodelat pràcticament en la seva totalitat, però encara conserva algunes tines. Els cossos adossats són en la seva major part obra moderna, amb les obertures que segueixen el model de les antigues. Al costat de ponent el cos adossat adopta la forma d'un porxo amb un balcó a la planta superior. Al costat nord-oest s'aixeca aïllat un altre cobert modern fet de pedra. L'entorn de la casa està habilitat amb un jardí i altres elements de lleure. | 08098-127 | Prop del Pinyot | Aquest mas, que antigament era conegut amb el nom de l'Hort de la Riera i, més recentment, com a Casa Nova, fou construït per l'Enric de la Serra en terres de la seva propietat. Per la tipologia de la part que s'ha conservat no sembla una construcció gaire antiga, probablement del segle XIX. El nom Hort de la Riera es deu al fet que la casa tenia una zona d'horta vora la riera de Guardiola, que passa molt a prop. Aquests horts eren regats mitjançant un canal que tenia el punt de captació a la resclosa que hi havia al Gorg de Biarritz i que conduïa l'aigua en direcció a aquesta zona. Per la part que es pot veure, al seu inici, es tracta d'una obra hidràulica considerable i preparada per a un cabal d'aigua important. Malauradament, de seguida el canal queda cobert per una espessa vegetació que fa molt difícil poder explorar la zona. Segons notícies orals, aquest canal regava els horts d'aquesta casa i, una mica més enllà, prop del meandre que fa la riera, uns altres horts de l'Enric de la Serra. A l'altre costat del meandre hi havia una sínia (avui desapareguda) també de l'Enric de la Serra. A final de segle XX la masia es trobava en estat de ruïna: havia caigut la teulada i les parets es conservaven a unes alçades desiguals. Pels volts de 1997 l'actual propietària va fer-la reconstruir per tal d'adequar-la com a primera residència i també amb funcions de turisme rural. En aquesta intervenció es van aixecar la part de murs que s'havien esfondrat i es van obrar cossos nous allà on hi havia coberts. | 41.6909100,1.7966700 | 399861 | 4616159 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50586-foto-08098-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50586-foto-08098-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50586-foto-08098-127-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una feixa sota la casa es conserva un pou d'aigua.Informació oral facilitada per Chelo López i per Josep Barturó, paleta que va fer les obres de reconstrucció. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50620 | El Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-calvet | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 164. FERRER, Llorenç (1982). 'Genealogia de la família Soler i March. Aspectes sòcio-econòmics'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 33-37. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. | XVIII-XX | Edifici: bo. Entorn precari, en el context de la urbanització del Calvet, sobretot al sector de la Font del Calvet. | Antiga masia, que havia estat de les més importants del municipi, actualment transformada en equipament sòcio-sanitari. Es troba emplaçada enmig de la urbanització que porta el seu nom. La casa té al seu voltant un recinte murallat amb un ampli pati enjardinat, i consta actualment d'un cos de planta rectangular amb annexos de nova construcció als costats nord i oest. Antigament, però, la masia era més gran i tenia un altre cos residencial així com coberts al costat de llevant, ocupant part del jardí. L'edifici actual conserva el volum d'un dels cossos de la masia, possiblement el més antic. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. Les façanes han estat arrebossades i la majoria d'obertures s'han refet, de manera que l'aspecte tradicional de la construcció pràcticament ha desaparegut. L'actual façana principal, que dóna al pati, té adossat un cos porxat. L'obra de nova construcció del costat nord s'assenta sobre les restes de murs antics deixats a pedra vista, mentre que el cos de ponent és tot obra nova. L'interior de l'edifici ha estat totalment remodelat. Des d'un punt de vista patrimonial, la part més interessant és la muralla que encercla tot el conjunt formant un gran recinte tancat de planta rectangular. Està formada per un mur de pedra que queda flanquejat a cadascun dels quatre angles per unes torretes quadrades que sobresurten lleugerament en alçada, sense cap més obertura exterior que alguna espitllera. Tot plegat dóna al conjunt un aspecte de fortalesa, sobretot a la part de ponent on la construcció s'assenta sobre una cinglera sota la qual hi ha la font del Calvet. A l'angle nord-oest la muralla té un portal amb una bonica reixa de ferro forjat de l'any 1882. L'entorn immediat conserva alguns elements d'interès relacionats amb l'antiga masia. Al costat sud hi havia un viver d'aigua que formava un petit embassament. Possiblement aquesta aigua contribuïa d'alguna manera al funcionament del molí fariner que hi havia prop de la masia. Actualment aquesta zona és un terreny erm i abandonat. Al costat nord de la masia hi havia una bassa circular amb una barana al capdamunt, la qual era alimentada mitjançant un ariet i proporcionava aigua per a regar horts. Es conserva part del mur d'aquesta bassa al carrer de Pau Casals (uns 100 m al nord de la casa). Un dels racons més interessants és darrera la casa, sota el cingle on hi ha la font del Calvet i diversos camins d'accés a la masia, un dels quals es dirigia vers un pont particular de la masia sobre la riera de Guardiola. Abans hi havia una altra font del Calvet, més petita, la qual fou destruïda. | 08098-161 | Carrer Pau Casals, s/n (urbanització el Calvet) | Fins ara el mas del Calvet no s'ha pogut relacionar amb cap dels noms de masos que estan documentats en època medieval. Al segle XVIII sí que apareix ja com a masia del Calvet, i era una de les importants. Des de principis d'aquest segle era propietat de la família Soler, blanquers de Manresa que tenien la casa principal al carrer Galceran Andreu i a Sant Salvador de Guardiola posseïen també el mas Graells. A mitjan segle XVIII el mas Calvet tenia una capacitat de 160 càrgues de vi, una oficina d'aiguardent i un molí fariner. Durant aquest segle els hereus van ser Joan Baptista Soler, Josep Soler Vilomara i Joan Baptista Soler Soler. Aquest últim era comerciant i industrial, i va morir el 1810, encara posseïdor dels dos masos (FERRER, 1982: 33-36). Uns anys després els Soler s'emparentarien amb els March, donant lloc a una de les famílies manresanes més notables en la qual hi trobem representants il·lustres com el polític i historiador Leonci Soler i March. En el cadastre de 1780 encara hi consta el molí fariner del mas Calvet, que és l'única activitat industrial registrada al municipi. Segons es pot apreciar en una fotografia antiga, al segle XIX la masia es devia ampliar amb un nou cos residencial. Llavors la casa tenia una capella, adossada al costat nord. A principis de segle XX continuava en poder dels Soler. Concretament, Leonci Soler i March va engrandir la finca comprant una part dels terrenys de cal Pinyot Vell (FARGAS, 2012: 164). Aquesta va ser una època d'esplendor i sembla que s'hi feien grans festes. Segons sembla, també s'hi feien reunions de sectors tradicionalistes i carlins. L'any 1906, segons consta en una fotografia, es va construir el pont que travessava la riera del Calvet i continuava per un camí particular que anava a parar a la font del Calvet, sota la masia. Aquest pont fou destruït per la riuada de l'any 2000. Leonci Soler i March va morir l'any 1932. Durant la Guerra Civil foren assassinats alguns membres de la família dels masovers d'aquesta masia. El següent propietari fou el fill de Leonci: Lluís Soler i Terol, doctor en medicina, dret i també dramaturg. Sembla ser que el seu fill va intentar ingressar-lo en una institució psiquiàtrica. Morí l'any 1958. Una mica abans, entorn de 1954, Narcís Torrentó, un gran propietari de Viver i Serrateix, va comprar el Graell i el Calvet. A la dècada de 1970 les dues finques es van vendre i la nova propietat va promoure, de manera il·legal, la gran urbanització anomenada del Calvet. A la dècada de 1990 es portà a terme la rehabilitació de la masia, que es trobava en estat de semi-ruïna. Des d'aleshores acull un centre de dia, CAP i casal cívic. | 41.6867200,1.7806200 | 398519 | 4615712 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50620-foto-08098-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50620-foto-08098-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50620-foto-08098-161-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Reixa del portal nord-oest: 1882.Informació oral facilitada per Josep Barturó i Assumpció Cots. | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50491 | Sínia del Pont de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-pont-de-sant-salvador-de-guardiola | XIX-XX | Part mecànica conservada força integrament. Part constructiva en semi-ruïna i envaïda per la vegetació. | Antiga sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, la qual ha conservat tot el seu mecanisme. Es troba emplaçada vora la riba de la riera de Guardiola, i devia servir per al rec dels camps adjacents, ara de secà. Es tracta d'una construcció de planta més o menys rectangular, feta de pedra i actualment semi-derruïda. Al costat nord conserva les restes de la barraca on voltava l'animal, mentre que al costat sud hi ha el pou i mina per on es captava l'aigua. Es tracta d'un pou de planta oval revestit de pedra amb un túnel a la part inferior per on entra l'aigua de la riera. El mecanisme de la sínia es conserva gairebé íntegrament. A la part de la barraca hi trobem l'arbre o eix de la roda horitzontal, fixat a una biga de ferro, i el braçol on anava fermat l'animal. Mitjançant un engranatge, la roda horitzontal connecta amb una roda vertical que fa girar una cadena que baixa al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l'aigua per l'interior d'un tub de ferro, de manera que l'aigua sortia expulsada per una boca lateral. En aquesta part s'hi ha fet obra amb totxana, la qual cosa indicaria que la sínia devia funcionar ben bé fins a la segona meitat del segle XX. La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, que també era activada amb tracció animal. Més endavant es va imposar la sínia de pistons, activada mitjançant bieles. | 08098-32 | Prop del Pont del Calvet | El mecanisme d'aquesta sínia correspondria a la segona meitat del segle XIX o començament del XX.. | 41.6867700,1.7734200 | 397920 | 4615726 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50491-foto-08098-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50491-foto-08098-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50491-foto-08098-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50789 | Sínia del Tatjé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-tatje | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 68-69. | XIX-XX | Part de superfície arrasada; part subterrània ben conservada. | Antiga sínia de tracció animal, situada a la ribera dreta de la riera de Guardiola, la qual conserva molt bé l'estructura subterrània, mentre que la part constructiva de superfície se la va endur la riuada de l'any 2000. Sobre el terreny actualment només és visible un forat rectangular, corresponent al pou per on es captava l'aigua. Aquest forat dóna pas a una gran mina subterrània coberta amb volta de pedra. Es tracta d'una mina que fa funcions de bassa, de planta rectangular. Té unes dimensions de 5 per 8 metres i una profunditat d'uns 4 metres. A la mina hi neix aigua però a la part final, a la dreta, té un petit forat que probablement és l'inici d'una conducció per captar aigua també de la riera, que es troba a uns 20 metres. Al damunt mateix de la mina s'aixecava una construcció que cobria la sínia, de la qual no en queda res. Segons informació del propietari, aquí hi havia la plataforma circular on donava voltes l'animal. La rotació feia moure l'arbre o eix vertical i, mitjançant un engranatge, el moviment rotatori horitzontal es transformava en moviment rotatori vertical, el qual feia girar una cadena que baixava al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l'aigua per l'interior d'un tub. D'aquí sortia canalitzada cap als diferents horts que hi havia en aquesta zona. Damunt del mecanisme de la sínia s'aixecava una construcció de dues plantes que, a la part superior, servia com a estatge per al pagès. La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, que també era activada amb tracció animal. Més endavant es va imposar la sínia de pistons, activada mitjançant bieles. | 08098-320 | Vora la riera de Guardiola, prop del pont de Salelles | Aquesta sínia la van fer construir els amos de cal Tatjé (una de les principals cases del nucli de Salelles) en uns terrenys que es coneixien com la Furanca, els quals havien pertangut al mas del Pinyot Vell. Probablement va ser l'any 1886, segons constava a la inscripció d'una llinda que hi havia a la porta d'entrada del cobert. Aquesta peça de terra, a partir d'aleshores anomenada la sínia dels Tatjé, no va arribar a escripturar-se mai en favor d'aquesta família. A finals del segle XIX totes les terres dels Tatjé foren adquirides per Josep Balaguer, propietari del mas Suanya. Entorn de 1924 els propietaris de cal Quico van començar a treballar aquests horts, primer com a parcers i l'any 1942 van comprar els terrenys. Des d'aleshores la família Fargas de cal Quico va tenir cura del funcionament i del manteniment de la sínia. Valentí Fargas (pare de l'actual propietari) va rebaixar el subsòl de la mina per tal d'incrementar la captació de les aigües freàtiques i, cap a finals del segle XX, encara es van fer obres a la caseta. La sínia de sang, amb el mecanisme de taps, va funcionar fins els anys seixanta. Entorn de 1967 s'hi va instal·lar una bomba mecànica amb motor de benzina, que va funcionar fins la dècada de 1970 aproximadament. El fort aiguat del 10 de juny de l'any 2000 es va emportar tota la construcció de superfície de la sínia, que fins aleshores es conservava pràcticament intacta. El mateix va succeir amb dues sínies més que es troben molt properes, riera avall. Actualment, part del mecanisme de la sínia, inclòs l'arbre, es conserva al jardí de cal Quico. Els propietaris tenen previst un projecte per arranjar la zona de la sínia i el seu entorn. | 41.6937600,1.7839000 | 398803 | 4616490 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50789-foto-08098-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50789-foto-08098-320-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Fèlix Fargas Morera. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50790 | Sínia de la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-casa-gran | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 13. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 28, 99. | XVII-XX | Part de superfície destruïda. Totalment coberta per vegetació. | Antiga sínia de tracció animal, situada a la ribera esquerra de la riera de Guardiola, la qual conserva l'estructura subterrània, mentre que la part constructiva de superfície se la va endur la riuada de l'any 2000. Actualment l'espai que ocupava la construcció, enmig d'uns horts, es troba totalment envaït per la vegetació. S'entreveu tan sols el forat rectangular corresponent al pou per on es captava l'aigua. La tipologia d'aquesta sínia és molt semblant a dues sínies més que hi ha molt properes: la del Tatjé i la de la Torre de l'Oms. En base a això, cal suposar que el forat del pou dóna pas a una gran mina subterrània, coberta amb volta de pedra, la qual captava l'aigua de la capa freàtica i, probablement, també l'aigua de la riera, que es troba a només 10 metres. Seguint el mateix esquema de les sínies properes, al damunt de la mina hi hauria la plataforma circular on donava voltes l'animal. La rotació feia moure l'arbre o eix vertical i, mitjançant un engranatge, el moviment rotatori horitzontal es transformava en moviment rotatori vertical, el qual feia girar una cadena que baixava al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l'aigua per l'interior d'un tub de ferro. D'aquí sortia canalitzada cap als diferents horts que hi havia en aquesta zona. La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, que també era activada amb tracció animal. Més endavant es va imposar la sínia de pistons, activada mitjançant bieles. | 08098-321 | Vora la riera de Guardiola, prop del pont de Salelles | Aquesta sínia la van fer construir els amos de la Casa Gran (una de les principals cases del nucli de Salelles) i, segons notícies orals, ja es troba documentada al segle XVII o principi del XVIII. Per tant, és la més antiga de la zona. Com moltes altres, al principi era una sínia de catúfols, també moguda per tracció animal. Possiblement a principis del segle XX es substituí el mecanisme pel d'una sínia de taps. A finals del segle XX la sínia encara funcionava mitjançant una bomba amb motor de benzina. El fort aiguat del 10 de juny de l'any 2000 es va emportar tota la construcció de superfície de la sínia. El mateix va succeir amb les dues sínies més que es troben molt properes. La Casa Gran era coneguda antigament com a mas Balç. Segons un document del 1497 Jaume Graell consta com a resident al mas Balç, que més endavant serà conegut com a Casa Gran i posteriorment amb el nom de la família 'Graell de Salelles'. Al segle XVIII era propietat de la família Calcina, ciutadans honrats de Manresa. Al segle XIX formava part, igual que el mas Corrons (actualment la Volta), del patrimoni dels Argullol, una de les famílies propietàries més acabalades de Manresa. Entre els dos masos els Argullol tenien 475,3 quarteres de terra al terme, i 46 peces de terra cedides a parceria. La casa gran tenia adossada una petita caseta anomenada la Torre del Lleó que es trobava al mig de la plaça. Sembla ser que era com un estatge o casa de l'amo, i tenia diversos caps de lleó esculpits de pedra. Algunes d'aquestes figures encara es conserva en cases de Salelles. Aquesta casa fou enderrocada a finals del segle XIX, però les seves restes encara eren visibles els anys 1940. Els descendents de la família Argullol va continuar posseint la casa fins que la van adquirir els actuals propietaris. | 41.6957200,1.7867200 | 399041 | 4616704 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50790-foto-08098-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50790-foto-08098-321-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Rosa Fargas Codina i Josep Fargas Codina. | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.