Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
50460 | Gorg del Biarritz o de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-biarritz-o-de-la-casa-nova | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Gorg de la riera de Guardiola situat a prop de la Casa Nova, en un indret on la vall és força ampla i suau, amb una interessant vegetació de ribera i enmig d'un paratge de gran bellesa que, durant molts anys, ha estat un dels indrets emblemàtics de Sant Salvador de Guardiola. El curs de la riera discorre per una gran codina de roca grisosa amb tres desnivells esglaonats que adopten forma el·líptica, en els quals s'hi succeeixen petites cascades que cauen sobre tolls relativament profunds. Fruit de l'erosió de l'aigua, la roca de la llera adopta unes formes arrodonides i capritxoses. En una petita esplanada aterrassada del costat de llevant encara s'hi poden veure les restes del que havia estat un 'merendero' molt concorregut fins a la dècada de 1970, amb bancs de pedra, una xemeneia de barbacoa i les restes d'una font, avui seca. Uns 25 metres al nord hi ha una barraca derruïda que a l'interior conserva una curiosa comuna que utilitzaven els banyistes. Una altra barraca interessant es troba al marge esquerre de la riera. En aquest cas la construcció té només dues parets i aprofita com a sostre la roca de la cinglera. A ambdós costats de la llera són ben visibles uns interessants forats excavats a la roca. Tots són circulars i amiden uns 15 cms. De diàmetre, amb una profunditat variable de fins a 30 cm. Estan disposats més o menys en dobles fileres força llargues, d'uns 10 metres. Al costat de ponent les fileres són encara més llargues però irregulars. Forats de característiques similars són molt habituals en altres punts de la riera (per exemple a les Escodines de Comasua o al Gorg de l'Oller) però desconeixem quina és la funció que tenien. Probablement servien per encastar-hi pals que devien conformar algun tipus d'infraestructura relacionada amb l'aprofitament de la riera. És possible que els forats més propers al curs de l'aigua sostinguessin una palanca per facilitar el pas, però la resta de forats no sembla que s'avinguin amb aquesta funció. Una altra possibilitat és que sostinguessin una resclosa de fusta, però la disposició força irregular del conjunt fa difícil de pensar-ho. I més, tenint en compte que és al tram final del gorg, a la dreta del darrer desnivell, on hi ha ben identificades les estructures d'inici del canal que regava els horts de la Casa Nova i de l'Enric de la Serra. Efectivament, en aquest punt hi trobem diversos forats quadrats (a diferència dels anteriors, que són rodons) que sostenien la resclosa i possibilitaven l'inici del rec, protegit en aquest primer tram per un sòlid mur de pedra. | 08098-1 | Riera de Guardiola | Les aigües de la riera de Guardiola van ser aprofitades per a usos de treball des de temps antics. Concretament en aquest gorg hi trobem uns forats a la roca de funció desconeguda i també l'inici d'un ampli i cabalós canal que servia per regar els horts de la casa denominada L'Hort de la Riera (o Casa Nova) i també els horts de l'Enric de la Serra. Probablement es tracta d'una obra del segle XIX. Més recentment, aquest gorg era un dels llocs més concorreguts on la gent anava a banyar-s'hi, i a la dècada de 1960 s'hi va habilitar el 'merendero' fins que, uns anys més tard, la urbanització del Calvet va ocupar gran part del territori proper i va provocar la contaminació d'una aigua que fins aleshores era netíssima. Fa uns anys ha entrat en funcionament la depuradora d'aigües residuals, situada aigües amunt del gorg. | 41.6929400,1.7962900 | 399833 | 4616385 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
50461 | Gorg de l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-loller | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Gorg de la riera de Guardiola en un bonic paratge, al fons d'una vall relativament estreta. En el segon tram, més abrupte, d'aquest curs fluvial al seu pas pel terme municipal es succeeixen petites cascades i gorgs. En aquest punt la riera s'eixampla, flanquejada per un rocam de forma el·líptica, amb un petit desnivell que provoca un saltant d'aigua i, a continuació, es forma un toll força ample i cabalós. Pel costat de llevant, a la riba esquerra, transcorre el rec que subministra aigua al pou de glaç, situat uns 400 metres aigües avall. El rec està excavat a la terra, però en aquest sector no és gaire visible. | 08098-2 | Riera de Guardiola | 41.6921600,1.8060500 | 400644 | 4616287 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50461-foto-08098-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50461-foto-08098-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50462 | La Llosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llosa | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Espectacular codina formada per una superfície de roca calcària fossilífera d'unes tres hectàrees, situada al costat dret la riera de Guardiola, més avall de l'estret meandre. Es tracta d'una gran roca calcària solcada per nombroses esquerdes paral·leles on hi neix l'aigua i hi creix la vegetació; concretament joncs, boixos i falsos alardens. L'erosió de les esquerdes o diaclasses ha anat formant uns esvorancs considerables. El rocam acaba amb un petit desnivell a l'extrem est per on la riera fa un salt d'aigua amb un toll posterior. Prop d'aquest punt la riera recull les aigües d'un torrent que baixa del sector de la Solana del Genovès, al nord. La desembocadura d'aquest torrent ha estat canalitzada amb un tram excavat a la roca i és el punt de captació d'un rec que discorre per la riba esquerra, el qual subministrava aigua al pou de glaç de la riera de Guardiola, situat uns 500 metres aigües avall. | 08098-3 | Riera de Guardiola | 41.6917000,1.8035400 | 400434 | 4616238 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50462-foto-08098-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50462-foto-08098-3-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50463 | Meandre de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Meandre molt pronunciat que fa la riera de Guardiola en un dels paratges més verges i de més gran bellesa, passats uns 300 metres del gorg de Biarritz i abans de la Llosa i del gorg de l'Oller, molt a prop de la Casa Nova i del Pinyot. La geologia d'aquesta zona, al tram final del curs de la riera, determina un relleu abrupte, format per sediments eocènics d'origen marí, de colors grisencs, compactes i difícils d'erosionar (calcàries, fossilíferes, margues, gresos i conglomerats). Això fa que la riera s'encaixoni i descrigui un seguit de meandres, flanquejats per cingles rocallosos. El meandre està encaixat entre les roques i envolta una mena de 'península' allargada d'uns 200 metres de longitud i una amplada de tan sols 90 metres en el seu 'istme'. El curs de la riera és flanquejat per una interessant vegetació de ribera i, un cop fet el gir, el tram sud discorre sobre una ampla i llarga codina. | 08098-4 | Riera de Guardiola | 41.6887700,1.7975200 | 399929 | 4615920 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50463-foto-08098-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50463-foto-08098-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50464 | Boscos de l'Obaga de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-lobaga-de-lotzet | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. | Àrea boscosa, situada a l'entorn d'on hi ha el pou de glaç, que es compta entre els llocs del Bages on la vegetació primitiva està més ben conservada. En aquest punt la riera de Guardiola forma uns espectaculars espadats rocosos. La zona més interessant és a l'obaga de l'Otzet, al vessant nord-oest de la serra de l'Otzet, que abasta una extensió considerable, d'unes 25 ha pel cap baix, amb bosc de roures i aurons negres majoritàriament. Val a dir que l'auró negre és un arbre o arbust molt abundant a gran part del Bages, el qual forma alguns bosquets probablement únics a Catalunya. D'especial interès és la zona més propera al pou de glaç, ja que no es va cremar en l'incendi de 1986 i constitueix una veritable joia per als botànics: al sotabosc hi trobem arbustos com els boixos, marfulls i galzerans. I també altres espècies més rares, com l'arbre moixera del pastor (Sorbus torminalis) o l'arbust espantallops (Colutea arborescens). | 08098-5 | Serra de l'Otzet | La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però des d'aleshores els arbustos i els arbres han rebrotat amb força. La part no cremada, precisament la més propera al pou de glaç, és la que ha conservat les característiques botàniques més interessants. | 41.6887300,1.8089100 | 400877 | 4615903 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es tracta d'una zona de difícil accés a causa de l'important desnivell entre la carena de la serra de l'Otzet i la riera de Guardiola. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
50466 | Pou de glaç de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 31. SERRA SELLARÈS, Francesc (2013). L'Oller del Mas. Dels orígens als nostres dies. Manresa, p. 148. | XVIII-XIX | Pou de glaç situat en el punt d'intersecció entre els termes municipals de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Manresa, el qual conserva restes d'un aqüeducte que proporcionava aigua a través d'un rec. El pou està situat en un indret força obac, als peus de la serra del Talló, a la paret d'una gran cinglera que puja des de la llera de la riera, de manera que la paret nord del pou queda al descobert i visible. Té una estructura circular, amb una obertura superior de forma rectangular situada al capdamunt de la coberta feta amb volta semi-esfèrica. L'accés és per la part posterior, on té un curiós túnel soterrat que condueix a una finestra situada a una alçada de 3,60 m respecte al fons. Les mesures d'aquest pou són força originals, ja que gairebé té la mateixa alçada que amplada: aproximadament uns 7 metres. El pou té associada una interessant infraestructura hidràulica consistent en un rec, que té l'origen a la zona coneguda com la Llosa, i que conduïa l'aigua al llarg d'uns 500 m tot travessant al final la riera de Guardiola mitjançant un aqüeducte que hi havia al costat del pou, actualment força arruïnat. L'aigua que provenia del rec desembocava en una estructura adjacent al pou, de la qual solament queden pedres escampades i amuntegades. En aquest punt hi devia haver una bassa on l'aigua quedava estancada i es glaçava per, després, poder-la trossejar i introduir-la al pou. Tal vegada també acollia algun tipus de barraca per aixoplugar el personal que hi treballava. Cal dir que relativament a prop, a la veïna riera de Rajadell, hi ha un altre pou de glaç, aquest en terme de Manresa. El pou de Guardiola es trobava a prop del camí de bast que anava de Manresa a Montserrat pel serrat del Talló, la vall d'Artigas i el Turó de la Calzina, cosa que fa pensar que el seu mercat principal era la ciutat de Manresa. | 08098-7 | Riera de Guardiola, prop de la serra de l'Otzet | Aquest pou podria ser obre del segle XVIII. Fou construït pels amos del mas Oller, propietaris del terreny, que es troba força proper però situat ja en terme de Manresa. El 1783 aquest mas tenia dos pous de glaç, segons consta en un inventari i era, segons sembla, un dels masos que produïa més glaç de la comarca. La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però la zona més propera al pou es va poder salvar i conserva una àrea boscosa d'un gran interès botànic. L'aqüeducte es conservava dempeus fins l'any 2000, quan el fort aiguat que també va afectar Montserrat es va endur bona part de l'obra. | 41.6890500,1.8087800 | 400866 | 4615938 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50466-foto-08098-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50466-foto-08098-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50466-foto-08098-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Zona de difícil accés, amb grans cingleres de forts desnivells, sobretot per la banda sud. | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
50469 | Pont de ca l'Isidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lisidro | CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1991). 'Transports i comunicació', a Història de la ciutat de Manresa (1900-1950). Caixa d'Estalvis de Manresa, vol. I., p. 181-204. GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, p.14-19. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). TORRAS RIBÉ, Josep M. (1991). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona, Rafael Dalmau Editor. | XX | Pont de la carretera vella d'Igualada (C-37 Z) sobre la riera de Guardiola, situat poc després del Km 87 d'aquesta via, vora la urbanització del Calvet. La tipologia constructiva és la mateixa que els altres ponts de la zona, tant els de la carretera de can Maçana com els de la carretera d'Igualada, ja que tots van ser construïts a la mateixa època (el 1916 els primers i el 1920 els segons). El pont té una llargària d'uns 40 m i consta de tres arcs escarsers, amb les voltes formigonades. Els dos pilars són de planta oval i estan rematats amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus disposats en filades més o menys horitzontals. La part superior ha estat eixamplada posteriorment per fer la carretera més ampla, encabir-hi un voral per a vianants i baranes metàl·liques. El pont està situat a la vora d'una esplanada adequada com a zona de pícnic al costat de la riera. | 08098-10 | Urbanització del Calvet. | El camí de Manresa a Igualada és molt antic i hi ha indicis per creure que té un origen romà. La primera referència documental és força reculada: l'any 978 es fa esment d'un gual a la riera de Cornet, poc més avall de la font del Calvet (GASOL, 1984: 16), i al segle XI n'hi ha altres esments. En època medieval i moderna era un dels camins rals del Bages, amb un itinerari més occidental que l'anomenat camí de Montserrat, que més tard va ser conegut com a carretera de can Maçana. Al principi del segle XIX, amb la transformació d'aquesta via en la primera carretera apta per al trànsit de carruatges al Bages, la carretera de can Maçana va guanyar protagonisme i es convertí en la principal comunicació amb Barcelona, mentre que l'antic camí ral d'Igualada va esdevenir una via molt secundària (PIÑERO, 2013). L'itinerari era el següent: sortint de Manresa, el camí enfilava pel lloc conegut com Coll Manresa (actualment la Bellavista), passava pel mas del Xup, on travessava la riera de Rajadell i entrava a l'actual terme de Sant Salvador de Guardiola per la creu de Salelles. Passava pel poble de Salelles i descendia fins a trobar la riera de Guardiola, vora l'actual pont. A partir d'aquí tornava a coincidir pràcticament amb el traçat de la carretera. Continuava pel costat de ponent de la riera de Guardiola i la creuava a la resclosa que hi ha passada la casa del Calvet per dirigir-se cap al poble de Guardiola, que travessava pel carrer d'Igualada. Continuava per la casa de Comasua i pel coll de Gosèn cap a Maians, i després per Òdena fins Igualada. No és fins a principis del segle XX que el camí ral d'Igualada es transforma en una carretera moderna (l'actual C-37). En un principi es va adequar el tram entre Igualada i Maians. L'acabament per connectar amb Sant Salvador de Guardiola i amb la carretera de can Maçana no es va activar fins l'any 1916. Cal situar en aquest moment, doncs, la construcció dels ponts. El 1920, amb la carretera acabada, s'inaugurà la línia de transport regular en autobús per part de la companyia Hispano-Igualadina. | 41.6865800,1.7741700 | 397982 | 4615704 | 1919-20 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50469-foto-08098-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
50470 | Pont de Comasua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-comasua | CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1991). 'Transports i comunicació', a Història de la ciutat de Manresa (1900-1950). Caixa d'Estalvis de Manresa, vol. I., p. 181-204. GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, p.14-19. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). TORRAS RIBÉ, Josep M. (1991). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona, Rafael Dalmau Editor. | XX | Pont de la carretera vella d'Igualada (C-37 Z) sobre la riera de Guardiola, situat al km 83,5 d'aquesta via, més o menys un km al N-E de la masia que té el mateix nom. Té unes dimensions mitjanes i consta d'un sol arc, sostingut per dues bases d'uns 8 metres d'amplada a banda i banda de la riera. L'aparell és fet amb grossos carreus disposats en filades més o menys horitzontals que formen els dos llenços d'angles arrodonits. L'arc és escarser i està reforçat amb una capa de formigó. La part superior ha estat eixamplada posteriorment per fer la carretera més ampla, encabir-hi un voral per a vianants i baranes de formigó. El pont està situat en un interessant paratge on la llera de la riera forma una gran codina, coneguda com les Escodines de Comasua. Adossada a la base del costat de llevant conserva restes d'una petita estructura de pedra i maó lligada amb argamassa. Té uns 4 metres de llarg i la part superior plana. No sembla que es tracti d'un pont o palanca anterior, ja que l'estructura s'entrega al pilar del pont i, per tant, és posterior. Tal vegada fos alguna mena d'instal·lació relacionada amb la riera o el pas d'un camí, malgrat que no es pot descartar del tot que correspongui a un primitiu pont, més estret. | 08098-11 | El camí de Manresa a Igualada és molt antic i hi ha indicis per creure que té un origen romà. La primera referència documental és força reculada: l'any 978 es fa esment d'un gual a la riera de Cornet, poc més avall de la font del Calvet (GASOL, 1984: 16), i al segle XI n'hi ha altres esments. En època medieval i moderna era un dels camins rals del Bages, amb un itinerari més occidental que l'anomenat camí de Montserrat, que més tard va ser conegut com a carretera de can Maçana. Al principi del segle XIX, amb la transformació d'aquesta via en la primera carretera apta per al trànsit de carruatges al Bages, la carretera de can Maçana va guanyar protagonisme i es convertí en la principal comunicació amb Barcelona, mentre que l'antic camí ral d'Igualada va esdevenir una via molt secundària (PIÑERO, 2013). L'itinerari era el següent: sortint de Manresa, el camí enfilava pel lloc conegut com Coll Manresa (actualment la Bellavista), passava pel mas del Xup, on travessava la riera de Rajadell i entrava a l'actual terme de Sant Salvador de Guardiola per la creu de Salelles. Passava pel poble de Salelles i descendia fins a trobar la riera de Guardiola, vora l'actual pont. A partir d'aquí tornava a coincidir pràcticament amb el traçat de la carretera. Continuava pel costat de ponent de la riera de Guardiola i la creuava a la resclosa que hi ha passada la casa del Calvet per dirigir-se cap al poble de Guardiola, que travessava pel carrer d'Igualada. Continuava per la casa de Comasua i pel coll de Gosèn cap a Maians, i després per Òdena fins Igualada. No és fins a principis del segle XX que el camí ral d'Igualada es transforma en una carretera moderna (l'actual C-37). En un principi es va adequar el tram entre Igualada i Maians. L'acabament per connectar amb Sant Salvador de Guardiola i amb la carretera de can Maçana no es va activar fins l'any 1916. Cal situar en aquest moment, doncs, la construcció dels ponts. El 1920, amb la carretera acabada, s'inaugurà la línia de transport regular en autobús per part de la companyia Hispano-Igualadina. | 41.6672500,1.7435000 | 395398 | 4613595 | 1919-20 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50470-foto-08098-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50470-foto-08098-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
50471 | Pont de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-salelles | GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, p.14-19. OLIVERAS SAMITIER, Josep (1985). Desenvolupament industrial i evolució urbana a Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, cap. 2.4 'Les comunicacions', p. 48-53. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). TORRAS RIBÉ, Josep M. (1991). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona, Rafael Dalmau Editor. | XX | Pont de la carretera de can Maçana (BP-1101) sobre la riera de Guardiola, situat poc després del Km 13 d'aquesta via, prop del nucli de Salelles i de la urbanització del Genovès. La tipologia constructiva és la mateixa que els altres ponts de la zona, tant els de la carretera de can Maçana com els de la carretera d'Igualada, ja que tots van ser construïts a la mateixa època (el 1916 els primers i el 1920 els segons). El pont té una llargària d'uns 35 m i consta de tres arcs escarsers, amb les voltes formigonades. Els dos pilars són de planta oval i estan rematats amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus d'obra poligonal. A la part superior s'hi ha afegit modernament una barana metàl·lica. Abans que es construís el pont l'any 1916 en aquest mateix punt hi havia un gual per on es travessava la riera, del qual no en queda cap rastre. Al costat del pont hi ha un magatzem del servei de manteniment de carreteres de la Diputació de Barcelona, just al lloc on fins no fa gaire hi havia l'antiga caseta dels peons caminers. | 08098-12 | L'anomenat camí de Montserrat, amb un itinerari més meridional que el camí ral de Manresa a Igualada, es pot considerar l'antecedent de la carretera de Can Maçana. Està documentat ja al segle XVII, però el seu traçat era molt dificultós i accidentat, i tenia fama de ser un dels pitjors camins, cosa que va motivar múltiples queixes. Al segle XVIII, quan es van impulsar una xarxa de carreteres reials a tot Espanya, i molt especialment la de Madrid a Barcelona (actual A-2), es van fer importants obres de millora en aquest camí, que sovint utilitzaven els visitants il·lustres per accedir al santuari montserratí des de la banda de l'Anoia. La moderna carretera de can Maçana, que anava de Manresa al Bruc i permetia enllaçar amb la carretera reial, va ser el primer camí carreter del Bages i es convertí en la principal via de comunicació amb Barcelona, substituint l'antic camí ral de Coll de Davi. L'obra es va dur a terme entre els anys 1804 i 1835, amb un traçat que és pràcticament el mateix que l'actual. L'any 1873 aquesta carretera es va declarar provincial, ja que els municipis afectats tenien serioses dificultats per fer front a les constants obres de manteniment que comportava. Uns anys abans, el 1863 ja s'havien nomenat uns peons caminers encarregats de manera permanent del seu manteniment. Fins no fa gaires anys encara es conservava una caseta destinada als peons caminers just al trencall entre les dues carreteres. Al principi la carretera no tenia cap pont, i els cursos fluvials es passaven mitjançant guals. Segons conta en un projecte de la Diputació sobre 'puentes para suprimir los vados de las rieras de Guardiola y Rajadell', l'any 1914 es van construir els ponts sobre ambdues rieres: el de Salelles i el del Xup, ja en terme de Manresa (PIÑERO, 2013: 22). Pel que fa a l'itinerari del camí, és probable que inicialment passés pel poble de Guardiola i aquí es separés del camí d'Igualada, enfilant en direcció sud-est, potser pel camí de can Miralda o potser pel camí que passa pel raval de cal Parrot i va a parar a l'antic Hostalet del Brunet, i d'aquí seguiria cap al Bruc per un traçat similar a l'actual. A principis del segle XIX, en habilitar-se el camí carreter, es devia projectar un traçat nou més o menys similar a l'actual, passant per l'Hostalet del Brunet (una construcció d'aquesta època), per l'hostal de can Pinyot i cap al lloc on hi ha el pont de Salelles. Aquí el camí s'ajuntava amb el d'Igualada i enfilaria cap al poble de Salelles. En algun moment entre finals del segle XIX i començament del XX (possiblement el 1914, quan es van construir els ponts) es devia obrir el traçat totalment rectilini que transcorre per l'actual benzinera i polígon industrial, el qual ja apareix en el mapa de 1918. | 41.6956900,1.7886100 | 399198 | 4616699 | 1914 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50471-foto-08098-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50471-foto-08098-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
50475 | Festa Major de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-salvador-de-guardiola | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells cotums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 6-14. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 205. | XIX-XXI | La Festa Major de Sant Salvador de Guardiola es celebra actualment el primer diumenge d'agost, en les proximitats de la diada de la Transfiguració del Senyor (6 d'agost), coneguda popularment com el Sant Salvador, patró de la parròquia. El mateix 6 d'agost es celebra la missa amb cant dels Goigs a Sant Salvador. Els actes comencen el divendres i duren tres o quatre dies. El programa consisteix en un pregó i una diversitat d'actes que sol incloure sardanes, havaneres i sardinada popular, balls de nit, teatre, futbol, tornejos de bitlla catalana, petanca i altres activitats esportives, concurs d'andròmines, i concert. | 08098-16 | Sant Salvador de Guardiola | A principis de segle XX l'escenari principal de la festa era la plaça de la Creu i el carrer Igualada, que s'engalanaven amb una il·luminació 'a la veneciana'; és a dir, amb fanalets de paper i serpentines multicolors. Els actes més habituals eren revetlles, serenates, concerts, sardanes i altres activitats de caràcter lúdic. Segons un programa de l'any 1904, la Festa Major constava dels següents actes: La vigília es feia un repic de campanes per anunciar la festa i, a les 8 del vespre, passada de torxes portades pels nois del poble. Els joves s'aplegaven a la plaça de la Creu a fi de començar la passada. Les torxes , preparades prèviament, es posaven a la venda a preus assequibles. Se solien fer amb la brancada d'un matoll anomenat atxa barrejada amb trunyella, de manera que la combinació produïa una flama vistosa. Els joves feien giravoltar les atxes tot formant figures diverses en la foscor. El dia de la festivitat es celebrava missa solemne, cantada i amb acompanyament d'orquestra, i s'acabava entonant els Goigs de Sant Salvador. A les 12 començava a la Casa rectoral una acapta o 'Llevant de Taula' per sufragar les despeses de la festa. Se n'encarregaven les noies del poble, sota l'empara de la confraria de les Filles de Maria. Era el moment que tothom es reunia al voltant d'una taula amb la companyia del seus familiars. Les noies, vestides amb les seves millors gales, passaven casa per casa i recollien les donacions del cap de casa. A la tarda es cantava el rosari. El darrer dia de la festa es feia una fontada, organitzada pel jovent del poble. Sembla que normalment es feia a la font del Cu-cut, tot i que el 1904 es va canviar per la Font del Pastor (al mas Brunet). La festa es completava amb algun acte de caire recreatiu. El 1904 va consistir en una actuació del prestidigitador manresà Josep Bosch. El programa deixa clar que aquest espectacle està basat en 'les lleis físiques naturals que en res afectes a la religió catòlica'. En els dos dies següents es celebraven sengles misses i processó de cap de mes. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50475-foto-08098-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50475-foto-08098-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
50493 | Retaule del Roser de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-salelles | <p>Anònim (1918). 'La parroquia de Salellas y su Fiesta Mayor', Revista Ilustrada Jorba, núm. 114. Manresa. Desembre 1918. P. 94-95 BOSCH BALLBONA, Joan (1990). Els tallers d'escultura al Bages del segle XVII. Caixa de Manresa, Obra Cultural, Manresa. BOSCH BALLBONA, Joan; PIÑERO, Jordi; et alii (2007). El retaule del Roser de Salelles. Sant Salvador de Guardiola (Bages). Associació per al Museu Comarcal de Manresa, Col·lecció Quaderns d'Estudi del MCM, núm. 2. BOSCH BALLBONA, Joan (2008). 'Conflictes de propietat en els museus. La funció dels museus a debat', Q. Creació artística + patrimoni cultural, núm. 13, Associació per al Museu Comarcal de Manresa (desembre, 2008), p. 5-7. CAPDEVILA, Jaume (2001). 'Salelles, confraria del Roser'. Quaderns de la Guíxola, núm. 10 (octubre de 2001), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 190-191. SERRA, Ramon (2008). 'Salelles reclama el retaule. Entrevista a Mn. López', Q. Creació artística + patrimoni cultural, núm. 13, Associació per al Museu Comarcal de Manresa (desembre, 2008), p. 11.</p> | XVII | Restaurat al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, els anys anteriors al 2007. | <p>Retaule de la capella del Roser de l'església parroquial de Salelles retornat l'any 2016 al seu emplaçament originari, després d'haver format part durant vuitanta anys de la col·lecció del Museu Comarcal de Manresa. Es tracta d'una obra de petites dimensions, de fusta tallada i policromada, una de les mostres primerenques del conjunt de retaules barrocs que s'han conservat al Bages. Amb una estructura marcadament plana i estàtica, pot considerar-se encara una obra de tradició renaixentista o plateresca. S'estructura en tres nivells: un pedestal, un cos central amb predel·la i tres carrers al damunt (els laterals amb tres pisos) i, finalment, un cos superior o àtic, separat per un entaulament, del qual només es conserven dues escenes de les tres que tenia. La temàtica és la característica del cicle del Roser, i compta amb les següents escenes: a la predel·la, Corona d'Espines, Flagel·lació, Anunciació, Camí del Calvari i Oració a l'Hort, més la imatge de la Mare de Déu del Roser, col·locada en una fornícula; al cos central, Ascensió, Presentació al Temple, Visitació, Resurrecció, Pentecosta, Jesús entre els doctors i Adoració dels pastors; i al cos superior, Assumpció, Crucifixió i Coronació. A més de les escenes figurades, es conserven també les columnes (del tipus balustrada i amb capitells corintis), el bancal i el guardapols del retaule. Les parts que manquen, i que en el muntatge actual han estat substituïdes per elements de fusta, són l'entaulament, l'escena superior de l'àtic, que corresponia a la crucifixió, i la imatge central que anava a la fornícula. En substitució s'hi ha col·locat una imatge de la Mare de Déu, flanquejada per sant Domingo de Guzmán i santa Caterina de Siena, que són obres modernes, posteriors a la Guerra Civil. Els treballs d'escultura del retaule van anar a càrrec d'Antoni Vidal (pare) i Miquel Vidal (fill), que són els artesans que figuren al contracte. Però segons Joan BOSCH (2007: 25) també hi va participar Joan Grau. Antoni Vidal és el més limitat tècnicament, i se li atribueix l'escena de la Resurrecció. A Miquel Vidal se li atribueixen les escenes de l'anunciació, l'oració, la flagel·lació, la corona d'espines i la pujada al Calvari. Miquel elabora unes escenes més acurades i unes anatomies més convincents. Joan Grau, malgrat que en aquest moment es troba als inicis de la seva carrera, és l'escultor més dotat i el responsable de les escenes d'un major naturalisme. Se li atribueixen les escenes de la Visitació, Presentació al temple, Ascensió, Adoració dels pastors, Jesús entre els doctors, Pentecosta, Assumpció, Crucifixió i Coronació.</p> | 08098-34 | Església parroquial de Sant Sadurní de Salelles | <p>El retaule del Roser de Salelles és interessant perquè constitueix una de les mostres més primerenques de l'anomenada escola manresana d'escultura barroca o de l'època del barroc. A principis del segle XVII l'església de Salelles s'amplià i s'hi construí una capella del Roser. L'any 1621 es va encarregar un retaule per la nova capella a Antoni i Miquel Vidal, pare i fill, escultors de Mallorca que s'havien establert a Manresa. Sembla que els Vidal van subcontractar part de la feina a Joan Grau, un jove escultor que llavors s'acabava d'instal·lar a la ciutat (BOSCH, 2007) i que acabaria esdevenint un dels principals exponents de l'escultura manresana d'aquest període. Del daurador no se'n té notícia. Segons es desprèn del contracte, a la parròquia existia una confraria del Roser, de la qual el rector n'era el prior i que tenia diversos administradors. El retaule es va conservar a Salelles fins l'any 1936 quan, per tal de preservar-lo de l'imminent saqueig motivat per la guerra, l'Equip de Salvament del Patrimoni de Manresa, encapçalat per Lluís Rubiralta, amb l'ajuda de l'alcade pedani, militant d'ERC, va desmuntar-lo i traslladar-lo a aquesta ciutat, on passà a integrar-se als fons del Museu. Anys més tard, després que les diferents parts del retaule fossin restaurades al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, el 2007 el Museu Comarcal de Manresa inaugurava un nou muntatge d'aquestes peces en una de les sales d'art barroc, alhora que es publicava un llibre monogràfic dedicat al retaule (BOSCH et alii, 2007). Aquests fets, però, van desencadenar una intensa polèmica, que va arribar fins i tot als mitjans de comunicació de nivell català, ja que la parròquia de Salelles i els veïns del poble van impulsar una campanya per reclamar el retorn del retaule (SERRA, 2008; BOSCH, 2008). Després d'un procés judicial que va enfrontar l'associació Pro Retaule de Salelles i l'Ajuntament de Manresa, el 2015 una sentència determinava que el retaule és propietat de la parròquia i que calia restituir-lo al seu lloc originari. El retaule va passar pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat i s'instal·là de nou a la capella del Roser de l'església de Salelles. Enmig d'una gran cobertura mediàtica, el 9 d'abril de 2016 se'n va fer la inauguració. Cal dir que, fins ara, es tracta d'un dels pocs casos en tot l'Estat en què un objecte que ha estat exposat en un museu retorna al seu emplaçament originari.</p> | 41.7018100,1.7859000 | 398982 | 4617381 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50493-foto-08098-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50493-foto-08098-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50493-foto-08098-34-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Escultura: Antoni Vidal (pare); Miquel Vidal (fill); Joan Grau (atribuït) | Al Museu Comarcal de Manresa les peces d'aquest retaules corresponien als següents números d'inventari: MCM 1078-1081, MCM 4221-4226, MCM 4228-4230 i MCM 4232-4233. El bé es BCIN (decret 474/1962 del Ministeri d'Educació Nacional), ja que pertanyia al Museu de Manresa. Però la GC ha incoat expedient especific per declarar-lo BCIN (Res. CLT/2553/2016 de 3 de novembre. DOGC num. 7249 17.11.16) | 96|94 | 52 | 2.2 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
50494 | Barraca de pedra seca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4072) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta lleugerament el·líptica amb porta rectangular amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-35 | Prop de Comasua | 41.6636000,1.7282800 | 394125 | 4613208 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una de les pedres interiors de la porta d'entrada hi ha escrita la data 1942 i un dibuix d'un vehicle i un personatge. No se sap si aquesta data pot correspondre a la data de construcció o és una afegit posterior. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
50495 | Barraca de pedra seca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-2 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4075) | XIX-XX | Petit enderroc exterior | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular amb llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-36 | Prop de Codorniu | 41.6594700,1.7369100 | 394837 | 4612739 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
50496 | Barraca de pedra seca 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-3 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4073) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta lleugerament el·líptica amb porta rectangular amb llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-37 | Prop de Codorniu | 41.6597500,1.7395200 | 395055 | 4612767 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50497 | Barraca de pedra seca 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-4 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4074) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-38 | Prop de Codorniu | 41.6572600,1.7372700 | 394863 | 4612493 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50498 | Barraca de pedra seca 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-5 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4076) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i una espitllera. | 08098-39 | Prop de l'Enric de la Torre | 41.6549700,1.7389600 | 395000 | 4612237 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50499 | Barraca de pedra seca 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-6 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4077) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-40 | Prop de la Devesa | 41.6492300,1.7426100 | 395295 | 4611595 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50500 | Barraca de pedra seca 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-7 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3297) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. Té restes del voladís. | 08098-41 | Prop de l'Escurcell | 41.6611200,1.7788700 | 398333 | 4612872 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50500-foto-08098-41-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
50501 | Barraca de pedra seca 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-8 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3298) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. Té restes del voladís. | 08098-42 | Prop de l'Escurcell | 41.6606700,1.7814800 | 398550 | 4612819 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50502 | Barraca de pedra seca 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-9 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3294) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. Té ràfec de pedres a la coberta. | 08098-43 | Prop de l'Escurcell | 41.6605800,1.7888900 | 399167 | 4612800 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50504 | Barraca de pedra seca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-11 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3296) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-45 | Prop de l'Escurcell | 41.6578100,1.7885500 | 399134 | 4612493 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50505 | Barraca de pedra seca 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-12 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3292) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-46 | A l'Escurcell | 41.6579400,1.7822300 | 398608 | 4612515 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50507 | Barraca de pedra seca 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-14 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3290) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-48 | Prop de l'Escurcell | 41.6560900,1.7773800 | 398201 | 4612315 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50508 | Barraca de pedra seca 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-15 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3291) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-49 | Prop de l'Escurcell | 41.6554800,1.7798700 | 398408 | 4612245 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50509 | Barraca de pedra seca 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-16 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3303) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-50 | A Coll d'Arboç | 41.6769700,1.7840600 | 398790 | 4614626 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50510 | Barraca de pedra seca 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-17 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 9294) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-51 | Prop de cal Nano | 41.6761900,1.7913700 | 399397 | 4614531 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50511 | Barraca de pedra seca 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-18 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 9295) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-52 | Prop de cal Nano | 41.6748900,1.7919200 | 399441 | 4614386 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50511-foto-08098-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
50512 | Barraca de pedra seca 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-19 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3302) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-53 | Prop de la Guíxola | 41.6728300,1.7870200 | 399030 | 4614163 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50513 | Barraca de pedra seca 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-20 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3301) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-54 | Al pla del Brunet | 41.6701700,1.7870500 | 399028 | 4613867 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50514 | Barraca de pedra seca 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-21 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3300) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-55 | 41.6696100,1.7835500 | 398736 | 4613809 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
50515 | Barraca de pedra seca 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-22 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3299) | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-56 | 41.6676800,1.7819400 | 398599 | 4613597 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||||
50516 | Barraca de pedra seca 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-23 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10414) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-57 | A la serra de Gallcanta | 41.6892700,1.7374600 | 394931 | 4616047 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50517 | Barraca de pedra seca 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-24 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10410) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-58 | A la serra de Gallcanta | 41.6857800,1.7369400 | 394882 | 4615660 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50518 | Barraca de pedra seca 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-25 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10409) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-59 | Prop del mas Orpina | 41.6796400,1.7468800 | 395700 | 4614967 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50522 | Barraca de pedra seca 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-29 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7995) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-63 | Al Racó del Martí, prop de cal Casanoves | 41.6939900,1.7599000 | 396806 | 4616544 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50523 | Barraca de pedra seca 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-30 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7993) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-64 | Als Camps del Manel, prop de cal Casanoves | 41.6936400,1.7620300 | 396983 | 4616503 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50525 | Barraca de pedra seca 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-32 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7998) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i una fornícula. | 08098-66 | A l'oest del camp del Xacó, prop del mas Coll | 41.6891600,1.7553700 | 396422 | 4616013 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50528 | Barraca de pedra seca 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-35 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7991) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un ràfec de pedres planes rematant la coberta. | 08098-69 | Als camps de Pladesanç | 41.6905700,1.7726500 | 397862 | 4616149 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50528-foto-08098-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
50529 | Barraca de pedra seca 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-36 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9539) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó a l'interior. | 08098-70 | Als camps de Pladesanç | 41.6904700,1.7744100 | 398008 | 4616136 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50530 | Barraca de pedra seca 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-37 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9997) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i un conjunt verticla de cocó-fornícula. Té un ràfec de pedres planes que rematen la coberta. | 08098-71 | A la Vinya de la Teresa, prop de la Plana | 41.6872800,1.7651400 | 397232 | 4615793 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50530-foto-08098-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
50531 | Barraca de pedra seca 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-38 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9996) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i dues espitlleres, així com un ràfec de pedres planes que rematen la coberta. | 08098-72 | A la Vinya de la Teresa, prop de la Plana | 41.6870200,1.7662200 | 397321 | 4615763 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50535 | Barraca de pedra seca 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-42 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9540). | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un ràfec de pedres a la coberta i tres espitlleres molt juntes a la paret nord. | 08098-76 | Prop del nucli urbà de Sant Salvador de Guardiola, al raval del camí de la Llum | 41.6844200,1.7716900 | 397772 | 4615467 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50538 | Barraca de pedra seca 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-45 | GUÀRDIA, Jordi. (2004). Memòria de l'excavació arqueològica realitzada en dues barraques de vinya (elements 8 i 10), en la zona de la variant de la carretera C-37 Igualada-Manresa, Tram II Castellfollit del Boix-Sant Salvador de Guardiola). Mem. Núm. 4972 PIERA, Marc. (2006). Control tècnic del desmuntatge, trasllat i restitució d'una barraca de vinya (element 10) documentada en el nou traçat de la C-37. Sant Salvador de Guardiola, Bages. Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume PLANS MAESTRA (codi 6085). | XXI | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Les mides són: 2 m a l'interior, amb murs d'un metre de gruix. Està feta amb blocs irregulars de pedra seca. L'alçada màxima és de 2,20 m. Té una porta de 1.40m d'alçada per 0.60m d'amplada. Al seu interior presenta un parell d'obertures cegues a mode de fresqueres. La coberta està formada per vàries filades de lloses de pedra planes. Per sobre d'aquestes lloses hi ha una petita capa de terra per impermeabilitzar la construcció. | 08098-79 | Parc del carrer Dr. Trueta, al polígon industrial de Salelles | Aquesta barraca va ser documentada en els treballs de seguiment arqueològic amb motiu de les obres de la carretera C-37 de Manresa a Igualada l'any 2004. Posteriorment es decidí desmuntar-la i traslladar-la a la seva ubicació actual. Es va identificar com a element 10. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Jordi Guàrdia i Marc Piera Teixidó. La reconstrucció de la barraca va anar a càrrec de Jordi Torras. | 41.6990400,1.7929300 | 399563 | 4617066 | 2002 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
50539 | Barraca de pedra seca 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-46 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 10678). | XIX-XX | Barraca composta de dues estances independents: la de l'esquerra rectangular i l'altre quadrada amb una fonícula i una espitllera. Té restes d'un ràfec de pedres planes volades a la coberta de l'estança esquerra. | 08098-80 | Prop del polígon industrial Salelles II | 41.6965600,1.7945400 | 399693 | 4616788 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
50542 | Barraca de pedra seca 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-49 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 10677). | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té una espitllera. Exteriorment té un ràfec de pedres planes volades i restes d'una paret adossada al lateral esquerra, que bé podia ser un paravent o un contrafort per reforçar la paret. | 08098-83 | Al Camp Gran del Genovès, prop del polígon industrial Salelles II | 41.6961800,1.7968900 | 399888 | 4616744 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50542-foto-08098-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
50544 | Creu de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-salelles | <p>Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. Anònim. La Creu de Salellas (díptic). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 119-121. SARRET ARBÓS, Joaquim (1913). 'Les creus de pedra del terme de Manresa', Butlletí del Centre excursionista de la Comarca de Bages, núm. 60, 61,62 (març-agost, 1913), p. 354-356. VILA, Pere (2011). El compromiso secreto, p. 41-48.</p> | XV-XX | <p>Creu de terme situada al costat de la carretera d'Igualada, a la frontera dels termes municipals de Sant Salvador de Guardiola i Manresa. Consta d'un sòcol de planta circular amb tres graons. Sobre aquest s'assenta la creu formada per una base (de planta quadrada que a la part superior es torna octogonal) més fust i capitell octogonals amb una creu llatina al capdamunt, tot de pedra. Els tres graons de la base són antics, possiblement de la creu gòtica originària, mentre que la columna i creu actuals va ser col·locades l'any 1947, tal com indica una inscripció a la base: 'Sta. MISION 9-2-1947'. Abans hi havia una creu de ferro. El geobiòleg Pere VILA (2011: 46-48) en una obra de difusió força coneguda que és una autobiografia novel·lada posa aquest lloc com a exemple de creus de terme que es troben en emplaçaments tel·lúrics potents, indicant un encreuament de dos corrents importants que, segons ell, tenen una amplada considerable (de 6,80 i 6,20 m respectivament) i que segueixen les direccions dels dos camins existents.</p> | 08098-85 | <p>Tot i que no s'ha trobat esmentada en documents antics, l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós creu que era una de les fites que separava el terme jurisdiccional del veguer de Manresa respecte al senyor de Salelles, que era el paborde de Manresa. La creu podria indicar també el límit de la quadra autònoma de Salelles. Antigament, El territori de la parròquia de Salelles pertanyia a Manresa per bé que com una quadra autònoma, però entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Probablement aquest va ser el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si va ser en aquest moment o una mica més endavant; concretament el 1592 quan després del Concili de Trento foren suprimides les canòniques regulars catalanes i la jurisdicció de Salelles va passar a la Corona. Les creus de terme marcaven els nous límits de la ciutat. Així doncs, aquesta creu indicava el límit de la parròquia (abans que al segle XIX fos ampliada) i també del municipi de Salelles, ja com a entitat independent. Entre 1833 i 1840, amb la nova organització municipal, Salelles s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola, però la creu continua sent una fita de l'actual terme municipal. Per aquest indret hi passava el camí ral de Manresa a Igualada, el qual es dirigia vers la sagrera de Salelles, però no sembla que en aquest punt hi hagués cap cruïlla de camins. La creu antiga, possiblement gòtica, es va perdre i només se n'ha conservat el sòcol amb graons. Més tard hi hagué una creu de ferro. SARRET i ARBÓS (1913: 354) fa una interessant descripció de la creu a principis de segle XX: 's'axeca sobre dugues graus, que representen molta antiguitat, al ensemps que la columna y el capitell en el que hi ha esculpides en ses quatre cares les imatges de Sant Sadurní, patró del terme, y les de Sant Maurici, Sant Fruitós y Santa Agnés, patrons de Manresa, rodejades de fullatjes, notablement treballades. La creu devia trencarse a discurs dels anys, y fou substituida per una de ferro, modèrna y molt senzilla'. Segons Sarret i Arbós, la columna i el capitell podrien ser obra del segle XV. Sobre la creu de ferro hi ha referida una llegenda, que recull Marià Vallès, sobre uns lladregots que, després d'haver fet un robatori a Salelles, un d'ells es va enfilar a la creu, tot bevent i renegant. La creu va cedir i va caure a terra. Es provocà una tempesta amb trons que s'emportà els lladregots i ningú els tornà a veure. Fins que un matí la gent va veure com n'hi havia un a terra, i la creu quedà sense braços; és per això la creu que hi havia era de ferro. L'any 1947 s'hi van col·locar la columna i la creu actuals, de pedra, tal com es llegeix en una inscripció. Segons la Geobiologia, la majoria de creus de terme són indicadores d'encreuaments d'aigües subterrànies. Aquesta creu apareix esmentada en el relat novel·lat del geobiòleg d'Igualada Pere VILA (2011: 45-48).</p> | 41.7034700,1.7949600 | 399739 | 4617555 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50544-foto-08098-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50544-foto-08098-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50544-foto-08098-85-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
50545 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-3 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 081). | XIX-XX | Casa de pagès de planta rectangular amb coberts adossats al costat sud que configuren un espai tancat en forma trapezial. L'habitatge té coberta a dues aigües i consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal i el portal estan encarats a migdia i donen a un pati. Les parets són arrebossades i presenten pocs elements destacables. A la façana de ponent hi ha un petit balcó i una gran porta d'accés al pati de la casa, per on entraven els carros. Al costat de llevant hi ha una terrassa fruit d'una remodelació recent i un tancat amb un jardí. A l'interior, la planta baixa conserva les voltes de pedra del que havia estat el celler. El cobert de migdia és actualment un garatge però antigament havia servit per aixoplugar els carros, quan la casa feia funcions d'hostal. | 08098-86 | Raval de Coll d'Arbós | Pere Moncunill va ser qui va construir aquesta casa l'any 1821, segons consta a les escriptures, i el seu nom originari era cal Casetà. Com la resta de cases de pagès del sector de Coll d'Arboç, l'establiment es va fer en terres del mas Enric de la Serra, i fins fa poc encara pagaven un cens anual en espècies per cap d'any. Entorn de 1980 aquestes cases van fer una redempció conjunta dels censos per poder accedir plenament a la propietat. La casa havia fet funcions d'hostal, per bé que sense servei de pernoctacions. L'altre hostal de la carretera de can Maçana en terme de Sant Salvador de Guardiola era el del Brunet. Quan passaven les diligències feien els canvis de cavalls a l'hostal de can Maçana i, deien, que des d'allà els animals tornaven sols fins a cal Teixidor. Més endavant hi solien fer parada els transportistes de les agències, que deixaven els carros en el cobert de grans dimensions al costat del pati. Més endavant, cap a la segona meitat del segle XX, encara hi feien parada els pastors de la transhumància entre el Berguedà i Vilafranca. La família dels propietaris va passar per diverses generacions sense descendència masculina i els casaments de les pubilles van fer que s'anés canviant el nom. A la primera meitat del segle XX va entrar com a pubill Esteve Cots, el qual treballava amb un teler. D'aquí els noms de cal Cots i de cal Teixidor amb els quals s'ha conegut la casa. | 41.6797700,1.7875600 | 399086 | 4614933 | 1821 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50545-foto-08098-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50545-foto-08098-86-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Notícies orals facilitades per Pilar Parrot | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
50546 | Cal Francisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francisquet | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 034). | XIX-XX | Casa de pagès situada al cim d'un turonet juntament amb dues cases més: cal Tonet Farré (que hi està adossada) i, una mica més enllà, ca la Dolores. La casa ha conservat força bé la tipologia originària, ja que en els darrers anys no s'hi han fet modificacions. Està formada per un cos residencial amb diversos coberts al costat de llevant. L'habitatge és de planta rectangular amb coberta a dues aigües, i consta de planta baixa més un pis, tot i que a la part davantera només té una planta. La façana principal, encarada a migdia, es caracteritza per un porxo amb tres arcades més una quarta convertida en finestra. Aquest porxo és un afegit posterior, construït sobre el terreny on antigament transcorria un camí que anava cap a Guardiola. L'interior conserva força bé la tipologia tradicional, especialment a la planta baixa, coberta amb voltes de pedra. Té dues tines cilíndriques que desembocaven al celler i, al costat, hi havia l'estable. Els coberts, de base antiga, han estat lleugerament modificats modernament. | 08098-87 | Raval de Coll d'Arboç | Les escriptures més antigues de la casa daten de l'any 1850, però probablement va construir-se uns anys abans, a principis del segle XIX, com la resta cases de pagès del raval de Coll d'Arboç, les quals van establir-se en terres del mas Enric de la Serra. Fins fa poc encara pagaven un cens anual en espècies, per cap d'any, a aquesta masia. Entorn de 1980 les cases del raval van fer una redempció conjunta d'aquests censos per poder accedir plenament a la propietat. La família dels actuals propietaris, de cognom Llovet, és com a mínim la quarta generació que resideix a la casa. Aquest barri estava emplaçat al costat del camí que es dirigia, d'una banda, cap a Castellgalí i, de l'altra, cap a Guardiola, tot i que molts sectors d'aquest últim tram ja s'han perdut. | 41.6779900,1.7862000 | 398970 | 4614736 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50546-foto-08098-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50546-foto-08098-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50546-foto-08098-87-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al celler es conserva una màquina de trepitjar raïm i altres estris relacionats amb l'elaboració del vi.Notícies orals facilitades pel senyor Francitorra Llovet | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
50548 | Ca la Dolores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-dolores | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 026). | XIX-XX | Restaurada pels volts de 1981 | Casa de pagès situada al cim d'un turonet juntament amb dues cases més: cal Francisquet i cal Tonet Farré. Està formada per un cos residencial de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, i ha conservat força bé la tipologia originària. Consta d'una planta baixa semi-soterrada més dos pisos. La façana principal està encarada a migdia i té tres portes a diferents alçades, les quals estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són actualment a pedra vista i, per la banda de ponent, sembla que la construcció es va allargar en una fase posterior. Una terrassa davantera dóna accés al primer pis. Per la part posterior el mur està semi-arrebossat i presenta petites finestres amb llindes i brancals, mentre que la façana de ponent té un petit balcó. A la planta baixa hi havia el celler, cobert amb volta de maó, on hi desemboquen dues tines cilíndriques. Té un cobert de pedra adossat al costat de llevant i un altre de separat a la part posterior. | 08098-89 | Raval de Coll d'Arboç | Segons sembla, abans la casa tenia una llinda amb l'any 1773. Podria ser, doncs, una construcció del final del segle XVIII o de principis del XIX. Com la resta de cases del raval de Coll d'Arboç, l'establiment es va fer en terres del mas Enric de la Serra, i fins fa poc encara pagaven un cens anual en espècies, per cap d'any, a aquesta masia. Entorn de 1980 les cases del raval van fer una redempció conjunta dels censos per poder accedir plenament a la propietat. El fet que la façana principal tingui tres portes podria indicar que inicialment estava compartimentada en tres habitatges. Anteriorment, la família que l'habitava es cognominava Graell, i la casa era coneguda com a cal Padrí del Graell. El nom de ca la Dolores fa referència a una filla dels Graell. L'avi de l'actual propietari, Isidre Llobet Baraldés, va entrar a la casa com a pubill. Entorn de 1981 es va aixecar la casa de nova construcció que està situada al al sud-oest, i també es portà a terme una rehabilitació de la casa antiga, deixant la façana principal a pedra vista. Aquest barri estava emplaçat al costat del camí que es dirigia, d'una banda, cap a Castellgalí i, de l'altra, cap a Guardiola, tot i que molts sectors d'aquest últim tram ja s'han perdut. | 41.6780100,1.7855000 | 398912 | 4614740 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50548-foto-08098-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50548-foto-08098-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50548-foto-08098-89-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Notícies orals facilitades per Isidre Llobet Sellarès | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
50549 | Casa Isidro Parrot o ca la Iaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-isidro-parrot-o-ca-la-iaia | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 042). | XIX-XX | Casa de pagès, més coneguda actualment pel sobrenom de ca la Iaia, que està situada al peu de la carretera de can Maçana. El conjunt, que ha conservat la seva fesomia originària, està format per un cos residencial de planta rectangular, amb coberta a dues vessants més diversos coberts. Consta de planta baixa, on actualment hi ha un restaurant, més un pis i golfes. La façana principal, que mira a ponent, té dues finestres amb balustres i un petit balcó. Les parets exteriors estan arrebossades i pintades. L'interior conserva les voltes de pedra del que havia estat el celler i les corts, on hi ha emplaçats els menjadors del restaurant.Conserva una tina cilíndrica. Al costat sud hi ha l'antic femer i, adossats a la part de llevant, l'antiga pallissa, que ha estat sobrealçada i actualment és un garatge. A l'angle nord-oest hi ha una petita terrassa de construcció moderna. | 08098-90 | Raval de Coll d'Arboç | Els actuals propietaris són la cinquena generació de la família que habita la casa. La va fundar Isidre Llovet, que procedia de la casa de cal Parranxo, prop del Flequer, en terme de Castellgalí. Devia ser a principis del segle XIX, tot i que les primeres escriptures conservades són de l'any 1850. ***confirmar: Com la resta del raval de Coll d'Arboç, l'establiment era en terres del mas Enric de la Serra, i fins fa poc encara pagaven un cens anual en espècies, per cap d'any, a aquesta masia. Entorn de 1980 les cases del raval van fer una redempció conjunta dels censos per poder accedir plenament a la propietat. Àngela Llovet Gorgues, àvia de l'actual propietària, feia de cuinera al restaurant El Casinet, prop del barri del Xup, i l'any 1969 decidí iniciar l'establiment que aleshores tenia el nom oficial de 'Bar merendero Coll de Arboç'. D'aquí ve el sobrenom d'aquest popular restaurant conegut com 'Ca la Iaia'. L'any 1947 es van fer obres per sobrealçar la casa i fer-hi unes golfes. | 41.6779100,1.7875600 | 399083 | 4614726 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50549-foto-08098-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50549-foto-08098-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50549-foto-08098-90-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per M. Àngels Vila Alsina | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.