Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50465 | Vall de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 143-150. | Alguns trams estan força afectats per urbanitzacions o pel pas de carreteres. | Espai natural no protegit, però que està inclòs en la Guia d'espais d'interès natural del Bages (AADD, 1997: 143). La conca d'aquesta riera es pot dividir en dues parts ben diferenciades. En el primer tram (des del naixement de la riera fins a poc més de mig quilòmetre aigües avall del pont de Salelles) la riera discorre per una vall de vessants poc inclinats i coberts de vegetació. El segon tram (a partir del punt esmentat fins a la seva desembocadura al riu Cardener) la riera s'encaixona i en un tram curt descriu un seguit de meandres pronunciats, flanquejats per cingles rocallosos. Aquest canvi té una base geològica, ja que la zona suau correspon bàsicament a material sedimentari d'origen eocènic continental, de colors vermellosos propis de la formació d'Artés (conglomerats, margues i gresos), mentre que la zona de relleu abrupte és formada per sediments eocènics d'origen marí, de colors grisencs, més compactes i difícils d'erosionar (calcàries, fossilíferes, margues, gresos i conglomerats). El tram final, més amunt de Cornet (ja en terme de Castellgalí) és una fondalada feréstega i solitària d'una bellesa paisatgística espectacular. En aquest segon tram s'hi succeeixen petites cascades que cauen sobre gorgs relativament profunds, entre els quals destaquen el de Biarritz o de la casa Nova i el de l'Oller, mentre que l'espectacular Gorg Salt queda ja fora del terme. Altres indrets destacats d'interès geològic són el meandre que hi ha uns 300 m aigües avall de la Casa Nova, el qual forma una mena de península allargada, i l'espectacular codina d'unes tres hectàrees de superfície anomenada la Llosa. La major part de la zona és coberta per boscos on predomina el pi blanc. També hi ha pinasses en alguns racons obacs i roures, que estan en franca expansió, mentre que a la zona més pròxima a l'aigua hi trobem la característica vegetació de ribera. A les brolles s'hi pot trobar bruc d'hivern, l'arboç i, sobretot, l'auró negre. Aquest últim és un arbust localment molt abundant a gran part del Bages, el qual forma alguns bosquets probablement únics a Catalunya. Pel que fa a la fauna, al tram final de la riera, de la Llosa en avall, abunden els crancs de riu americans i no són rars els bernats pescaires que vénen a capturar-los. També s'hi ha detectat la presència de l'agró roig, un ocell poc freqüent al Bages, i del duc, que niua al capdamunt d'alguna de les cingleres més alteroses. Des del punt de vista geològic, cal destacar també la presència d'abundants fòssils en el segon tram de la vall, corresponent a l'Eocè marí. | 08098-6 | Riera de Guardiola | A partir de la dècada de 1970 les urbanitzacions van ocupar una gran part del territori al sector est del terme municipal. Aquest augment de la població va fer que una riera netíssima, amb gorgs on molta gent s'hi banyava, es tornés francament bruta des dels abocaments de Sant Salvador de Guardiola en avall. Fa uns anys va entrar en funcionament la depuradora d'aigües residuals, situada una mica més avall del pont de Salelles. Aquesta àrea també ha estat força afectada pels incendis forestals. El d'octubre de 1980 va afectar gairebé totes les clapes de bosc baix situades al nord de la carretera d'Igualada (C-37) amb l'excepció d'un petit retall a la zona de la Penyora, el qual va cremar el juliol del 1986 junt amb extenses àrees situades al sud de la carretera. | 41.6865800,1.7755400 | 398096 | 4615703 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50465-foto-08098-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50465-foto-08098-6-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50468 | Rec del Pou de Glaç de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-pou-de-glac-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 31. SERRA SELLARÈS, Francesc (2013). L'Oller del Mas. Dels orígens als nostres dies. Manresa, p. 148. | XVIII-XIX | Rec perdut en alguns trams, envaït per la vegetació. El punt de captació es troba actualment cobert per una vegetació que pot pertorbar la conservació de les estructures. Seria interessant desbrossar-ho i netejar-ho. | Rec que subministrava aigua al pou de glaç de la riera de Guardiola. El punt de captació es troba uns 500 m més amunt de la riera, just passada la gran codina coneguda com la Llosa, en el punt on es recullen les aigües d'un torrent que baixa, al nord, de la zona de la Solana del Genovès. L'aigua d'aquest torrent estava canalitzada a la part final de la desembocadura, amb un petit tram excavat a la roca que, mitjançant una comporta, permetia desviar el cabal cap al rec o bé desguassar a la riera. En el primer tram el rec és força estret (uns 40 cms.) i discorre per la paret d'una balcera, delimitat a la part externa per un petit mur de pedra. Continua en direcció sud, sempre per la riba esquerra de la riera, passant pel gorg de l'Oller. Més endavant el rec s'eixampla, excavat al sòl natural fins a una amplada d'uns dos metres. Uns 200 metres abans d'arribar al pou se'n perd el rastre a causa de les alteracions que ha sofert el terreny. El rec continuava per una trajectòria en diagonal que es retroba amb la riera després que aquesta faci un gir cap a l'est, just al punt on hi ha un aqüeducte, actualment en ruïna, per on travessava la riera. A l'altre costat, el rec desembocava a tocar del pou de glaç, en un lloc on queden restes del que devia ser una bassa on l'aigua quedava estancada i es congelava per, després, poder ser trossejada i introduïda al pou. Abans del punt d'inici del rec, en una rasa paral·lela al torrent principal que baixa de la Solana del Genovès, ja en terme municipal de Manresa (UTM ETRS 59: 400485; 4616505) hi ha una barraca al costat d'una esplanada amb restes d'estructures que conserven canalitzacions o dipòsits de funció desconeguda però que semblen relacionades amb la captació o l'aprofitament d'aigües del torrent, el qual més avall serà canalitzat cap al rec. | 08098-9 | Riera de Guardiola | El pou de glaç podria ser obre del segle XVIII, i el més probable és que fos construït pels propietaris del mas Oller, força proper però situat ja en terme de Manresa. El 1783 aquest mas tenia dos pous de glaç, segons consta en un inventari i era, segons sembla, un dels masos que produïa més glaç de la comarca. Cal suposar que l'aqüeducte i el rec és fet al mateix moment que el pou. La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però la zona més propera al pou es va poder salvar i conserva una àrea boscosa d'un gran interès botànic. L'aqüeducte es conservava dempeus fins l'any 2000, quan el fort aiguat que també va afectar Montserrat es va endur bona part de l'obra. | 41.6926400,1.8052200 | 400576 | 4616341 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50468-foto-08098-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50468-foto-08098-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50468-foto-08098-9-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Zona de difícil accés, amb grans cingleres de forts desnivells. | 94|119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50479 | Llegenda dels lladregots i la Creu de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-lladregots-i-la-creu-de-salelles | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. SARRET ARBÓS, Joaquim (1913). 'Les creus de pedra del terme de Manresa', Butlletí del Centre excursionista de la Comarca de Bages, núm. 60, 61,62 (març-agost, 1913), p. 354-356. | Llegenda referida a la Creu de Salelles que recull l'erudit manresà Marià Vallès i que apareix publicada al butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Tracta d'uns lladregots que, després d'haver fet un robatori a Salelles, un d'ells s'enfila a la creu, tot bevent i renegant. La creu cedeix, cau a terra i li esclafa el cap. Tot seguit es provoca una tempesta amb trons que s'emporta els lladregots i ningú no els torna a veure. Fins que un matí la gent de Salelles veu que n'hi ha un a terra. La creu s'ha quedat sense braços. És per això que la creu que aleshores hi havia (la que hi ha actualment és una altra) era de ferro. L'autor de l'article al butlletí del CECB és Joaquim SARRET i ARBÓS (1913), que diu 'd'aquesta creu s'hi conta l'hermosa llegenda que la reproduim d'en Marián Vallés'. La llegenda apareix en vers, i és del tot evident que fou el mateix Marià Vallès (el qual, a més d'advocat, arxiver i empresari, va ser també poeta de la Renaixença) qui li donà aquest format i en féu una recreació literària. La reproduïm literalment: Tots ells manta al còll / trabuc a la drèta, / la daga al costat / y ‘l crim en la testa, / uns quants lladregots / tornant de Salelles, / al pèu de la creu / partien la prèsa. Un d'ells, el mès gran, / contá la moneda, / s'alsá y del sarró / tragué la botella. / -Companys: -els digué,- / ¡beguèm, y a fer fèyna, / que Deu, mentres tant / fará centinella!- / Y al cim de la creu / s'enfila ab llestèsa. / Allá, escamarlat, / traguèja y renega: / la grèsca que hi mòu, / fa espant y ferèsa... / -¡Ni Cristo es tant alt!- / cridá, y tots se'n rèyen!... / De sopte, la creu / sos brassos de pedra / cedèx, recruxint, / y cauen a tèrra, / batent y esclafant / el cap de l'heretje. La vòlta del cèl / abans riallera, / fa por, retronant, / de núvols rublèrta. / Gemecs que fa 'l mon, / rompent la tempesta, / ressònen sovint / per valls y congestes, / y ‘l vent udolant / als lladres s'emmèna. Tant lluny se'ls ne du, / tant lluny, que la tèrra / may mès n'ha vist cap, / ni rastre, ni mèna. Tan sòls un matí / la gent de Salelles / vegé còm la creu, / ab brassos de pedra, / tenia pe ‘l còll / a un d'ells allá a terra. Sens brassos restá, / mes sempre ben ferma!... Si un dia hi passèu / anant a Salelles, / veurèulos d'acer, / mès alts de lo que eren, / unint y abrassant / el cèl ab la tèrra. | 08098-20 | Creu de Salelles | Tot i que no s'ha trobat esmentada en documents antics, l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós creu que era una de les fites que separava el terme jurisdiccional del veguer de Manresa respecte al senyor de Salelles, que era el paborde de Manresa. La creu podria indicar també el límit de la quadra autònoma de Salelles. Antigament, El territori de la parròquia de Salelles pertanyia a Manresa per bé que com una quadra autònoma, però entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Probablement aquest va ser el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si va ser en aquest moment o una mica més endavant; concretament el 1592 quan després del Concili de Trento foren suprimides les canòniques regulars catalanes i la jurisdicció de Salelles va passar a la Corona. Les creus de terme marcaven els nous límits de la ciutat. Així doncs, aquesta creu indicava el límit de la parròquia (abans que al segle XIX fos ampliada) i també del municipi de Salelles, ja com a entitat independent. Entre 1833 i 1840, amb la nova organització municipal, Salelles s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola, però la creu continua sent una fita de l'actual terme municipal. Per aquest indret hi passava el camí ral de Manresa a Igualada, el qual es dirigia vers la sagrera de Salelles, però no sembla que en aquest punt hi hagués cap cruïlla de camins. La creu antiga, possiblement gòtica, es va perdre i només se n'ha conservat el sòcol i els graons. Més tard hi hagué una creu de ferro. Sarret i Arbós fa una interessant descripció de la creu a principis de segle XX: 's'axeca sobre dugues graus, que representen molta antiguitat, al ensemps que la columna y el capitell en el que hi ha esculpides en ses quatre cares les imatges de Sant Sadurní, patró del terme, y les de Sant Maurici, Sant Fruitós y Santa Agnés, patrons de Manresa, rodejades de fullatjes, notablement treballades. La creu devia trencarse a discurs dels anys, y fou substituida per una de ferro, modèrna y molt senzilla'. Segons Sarret i Arbós, la columna i el capitell podrien ser obra del segle XV. És a la creu de ferro que es refereix la llegenda recollida per Marià Vallès. L'any 1947 s'hi van col·locar la columna i la creu actuals, de pedra, tal com es llegeix en una inscripció. | 41.7034800,1.7949600 | 399739 | 4617556 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50480 | Relats de serps i dones que alleten | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relats-de-serps-i-dones-que-alleten | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. J.G. (1928). 'Folklore Comarcal. III supersticions', Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 125 (desembre, 1928), pp. 250-252. | En un article del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages de l'any 1928 es recullen diverses tradicions orals relacionades amb la creença popular molt generalitzada que les serps, normalment serps blanques, persegueixen les dones que alleten amb la finalitat de beure la llet quan dormen, o fins i tot que les fan adormir per aconseguir el seu fi. Segons el saber popular, les dones tenen una relació especial amb les dones, mentre que els llangardaixos la tindrien amb els homes. Un dels orígens d'aquest tema es pot remuntar al mateix relat bíblic de la temptació de la serp a Eva en l'expulsió del Paradís. Així mateix, com és conegut, les dones remeieres utilitzaven la pell de serp en moltes de les seves receptes. Recollim tres d'aquests relats referits a casos de Sant Salvador de Guardiola, els dos primers de l'esmentat butlletí del CECB (J.G., 1928: 251) i el tercer recollit més recentment per Jaume Capdevila Plans l'octubre de 1995. En el primer cas es tracta d'una àvia d'una masia del terme que solia contar que quan cridava la filla gran dues o tres vegades en tornar de l'hort se li apareixia una serp que li plantava cara i li feia llengotes. Una vegada que la serp va perseguir-la, amb grans bufecs, la gent de la casa hi acudí als crits d'auxili i van matar la serp. El segon diu que hi havia certa masia de Salelles en la qual els mossos tenien el costum d'anar a fer la migdiada en una alzina propera. Aprofitant la fresca, la dona de la casa també hi solia anar a alletar el seu fill, però vet aquí que amb pocs dies l'infant va quedar decandit fins al punt que pensaven que es moriria. Un dia al vespre van veure com, per una obertura que deixava la porta tancada del carrer, hi entrava una serp. En voler-la matar, la serp va escapar-se pel mateix forat i, com que era fosc, no pogueren perseguir-la perquè es va endinsar en el bosc. Pocs dies després els homes de la masoveria, com de costum, van anar a fer migdiada sota l'alzina. Quan estaven adormits un d'ells va sentir una forta estreta al coll i, en voler-se deslliurar del lligam que l'oprimia, va notar que era una serp que se li havia entortolligat. Amb una rebatuda, afluixant i tibant, va poder arrencar-se la serp i, ajudat pel seu pare, va matar-la. Després d'això, al cap de pocs dies la criatura va tornar a posar-se bona i grassa. La seva mare va assegurar que feia pocs dies que ella també havia quedat adormida sota l'alzina i que, en despertar-se, va sentir una fressa entre la fullaraca. Ja en aquell moment va creure que era la serp la que l'havia fet adormir i que li xuclava la llet. L'autor de l'article afirma que 'd'aquest cas puc assegurar que vaig veure el jove masover amb el coll embolicat de resultes de l'apretada de la serp i de l'estrebada a l'arrencar-la. Després m'ensenyaren la serp morta, que la salaren per remei i amb aquesta ocasió em varen explicar el què acabo de transcriure (J.G., 1928: 252)'. El tercer relat arriba de la veu d'una persona entrada en anys a qui la seva mare li explicava, quan ell era petit, que una serp que rondava per l'indret feia adormir una mare que alletava un infant. Mentre dormia, la serp li xuclava la llet i el pobre menut s'acontentava tot xuclant la cua de la serp que aquesta li acostava, sense que aconseguís apaivagar la gana. En aquest cas no sabem com va acabar la història, molt probablement la mort de la serp (GUÍXOLA, 1995). | 08098-21 | Indeterminat | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 50481 | Serps que mamen de les ovelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serps-que-mamen-de-les-ovelles | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. J.G. (1928). 'Folklore Comarcal. III supersticions', Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 125 (desembre, 1928), p. 252. | XIX | En un article del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages de l'any 1928 on es recullen diverses tradicions orals relacionades amb serps i l'alletament de les dones s'hi inclou un relat similar que, en aquest cas, té com a 'víctimes' les ovelles d'un ramat. Diu així: 'En l'any 1902, en el pla de roques de l'hostal de Coll d'Arbós de Guardiola, hi havia parat un remat molt gros que venia de pasturar per la muntanya. Un dels pastors havia tallat la llengua a una serp blanca de set pams i li treia el greix que portava, que per cert en tenia molt. En preguntar-li on l'havia morta i què en volia fer de la llengua i del greix, va respondre: la serp l'he morta allà quan mamava d'una ovella, que em va senyalar, i feia dies que seguia el remat: el greix el guardo per remei de molts mals i la llengua servei per a penjar-la al coll de les criatures que mamen i amb això no els costa de treure el dentat. La llengua de la serp les dones me la paguen a cinc pessetes i així és que val la pena que la guardi. En acabar aquest enraonament, continuà la conversa sobre diferents casos que havia vist com les serps bevien la llet de les ovelles, cabres i fins de les vaques (J.G., 1928: 252)'. És interessant constatar com, a començaments de segle XX, aquestes tradicions relacionades amb serps són plenament vigents, com també ho són els múltiples usos remeiers que es donava a les diferents parts d'aquest rèptil. | 08098-22 | Pla de les Roques de l'hostal de Coll d'Arboç | 41.6775500,1.7873400 | 399064 | 4614686 | 1902 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50482 | Llegendes de l'ocellot negre i el gat escaldufat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-locellot-negre-i-el-gat-escaldufat | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. | Una àvia de Sant Salvador de Guardiola solia explicar al seu nét dues llegendes que són variants d'un mateix tema. La primera diu que hi havia una masia en la qual, quan es feia el capvespre i el bestiar gros tornava al corral, ja fos cavall, ase, mula, bou o vaca, solia aparèixer un gros ocellot negre, que es llençava amb força i violència contra el cap del bestiar escollit, causant-li la mort. Un dia l'hereu, molest per la paüra i per la pèrdua econòmica que això representava, va decidir restar a l'aguait. En aparèixer l'ocellot, l'home d'una escopetada el va deixar estès. I vet aquí que l'endemà, veient que el vellet del mas no apareixia per la cuina, van anar a cercar-lo i el van trobar amb el cos ple de perdigons i difunt. La segona llegenda diu que en una masoveria succeïa sovint que un gat negre rondava per la cuina a l'hora de preparar l'àpat, i al primer descuit desapareixia el tall que precisament anava destinat a la jove de la casa. Un dia, la noia fastiguejada que fos sempre a ella a qui toqués el rebre, decidí vigilar atentament el gat. De sobte, amb la llestesa pròpia d'aquests animals, el felí es va emportar de nou el millor tall, però la noia d'una revolada va prendre una paella plena d'oli bullent i la va estampar a l'esquena del pobre animal, que va deixar el tall i va fugir tot bufant i gemegant per les cremades de l'oli bullent. L'endemà al matí, en veure que la sogra de la jove no es llevava, van anar a la seva cambra i la van trobar amb tot el cos escaldufat i ple de butllofes com si li haguessin passat per la paella. Un element interessant d'aquests relats són els simbolismes dels animals. En el primer, l'ocell negre com a missatger o representant de la mort. En el segon, el gat, també negre, que sol associar-se a les bruixes. També hi veiem reflectit el principi de la màgia per simpatia, segons el qual allò similar produeix o actua sobre allò similar. En el primer cas la perdigonada té el seu efecte no en l'ocell, sinó en allò que és anàleg o que representa: l'home vell, associat a la mort. En el segon relat la paella amb oli bullent provoca les cremades no al gat, sinó a allò que representa: la sogra, una bruixa...? Les llegendes va ser recollides per Jaume Capdevila Plans el desembre de 1995. | 08098-23 | Sant Salvador de Guardiola | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50483 | La caldera de la masia del Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caldera-de-la-masia-del-valldeperes | ESTRUCH SUBIRANA, Maria (2003). 'De l'infern al cel, passant pel purgatori i visitant les bruixes (la toponímia esotèrica del Bages)', Dovella, núm. 82 (hivern, 2003), Manresa, p.26. http://mariaestruch.blogspot.com.es/2009/01/de-linfern-al-cel-passant-pel-purgatori.html | Segons s'explica, a la masia de Valldeperes hi havia una mosso que tenia poders i això va provocar algun episodi de màgia. Feien bullir la calderada, que no bullia mai, per més llenya que posessin a la fogaina, fins que el mosso deia que bulliria, i llavors fugia tota l'aigua del recipient. | 08098-24 | Masia de Valldeperes | 41.6513300,1.7104400 | 392620 | 4611868 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 50484 | Llegendes de bruixes a Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-bruixes-a-guardiola | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. | Algunes fonts orals donen notícia d'episodis de bruixeria ocorreguts a Sant Salvador de Guardiola. Una besàvia d'una casa dels afores de Guardiola contava que hi va haver uns anys que pedregava molt i les collites quedaven malmeses, cosa que provocava el malestar de la població. Va arribar un dia que una dona, possiblement bruixa, va advertir una veïna que el rector del poble era el responsable d'aquesta desgràcia, i que només ella tenia a mà el remei a aquesta calamitat. A tal efecte calia que li lliuressin una certa quantitat de diners i ella s'encarregaria de resoldre el cas. La dona va dir que en arribar la festa del panet (per sant Marc) el pobre mossèn moriria de sobte mentre celebraria la missa i, amb la seva mort, desapareixerien per sempre més les fatals pedregades. Segons sembla, el mossèn no va morir, però en canvi les pedregades s'acabaren per si soles. Altres fonts orals parlen de certa casa del poble on cada nit les bruixes destorbaven la tranquil·litat de la família tot planant i voletejant arran de la teulada i la xemeneia. Aquestes tradicions orals han estat recollides per Jaume Capdevila Plans l'octubre de 1995. Segons la tradició, el lloc de trobada de les bruixes de Guardiola era l'indret anomenat Escodines de Comasua, aigües avall del pont de Comasua a la riera de Guardiola. Allà les bruixes solien rentar la roba i feien les seves trifulgues. | 08098-25 | Guardiola, Escodines de Comasua | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50484-foto-08098-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50484-foto-08098-25-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50485 | Dites populars sobre el temps a Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-sobre-el-temps-a-salelles | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 77, 79, 80, 82, 88, 89. | XIX-XX | Les dites i refranys sobre aspectes meteorològics, especialment en relació amb els treballs del camp, es compten entre les més generalitzades arreu. En el llibre 'Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles', de Fèlix Fargas i Morera, hi trobem les següents dites sobre aspectes del temps circumscrites a aquesta zona: En relació als camps dels plans de Salelles, es deia que si des de les carenes de Castellfollit del Boix 'per Nadal els sembrats no es veuen verdejar, mala anyada hi haurà'. Quan el tren encara anava amb màquines de carbó es deia que si se sentia abans d'entrar al túnel, pel cantó de Manresa, era senyal de pluja; si se sentia a la sortida del túnel, pel cantó de Calaf, era senyal de vent. Si les roques de Montserrat porten caperó (és a dir, si tenen boira) a la tarda hi haurà un canvi de temps. A Salelles la marinada arriba des de les roques de Montserrat, més o menys del dret de Santa Cecília i, a l'estiu, sol arribar a primeres hores de la tarda. No és molt forta, però és fresca i humida. Quan fa molta calor a l'estiu els pagesos solen dir: 'Bé, a la tarda ja arribarà la marinada'. A Salelles el 'vent de la fam' també l'anomenen vent del Camp de Tarragona o marinada borda. És un vent fort i sec que bufa del cantó d'Igualada i crema les plantes, principalment els sembrats. Fa la seva presència a les rodalies d'abril, maig i començament de juny. Els pagesos el consideren un dels vents més dolents per al camp; d'aquí ve el nom molt generalitzat de vent de la fam. També es deia que si hi ha un temporal de muntanya cap al cantó de Núria al cap de tres dies ja el tenim aquí. | 08098-26 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50490 | El forat de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-de-lolla | ALSINA, Valentí (1997). 'El forat de l'olla'. Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. | XIX-XX | Segons una història transmesa de pares a fills, durant una de les guerres carlines que van tenir lloc al segle XIX un senyor adinerat de Manresa, esporuguit per l'arribada de les tropes i davant la possibilitat que li robessin els diners, va decidir enterrar-los al bosc. Va escollir el bosc d'en Torres, avui conegut com bosc de Pladesants; concretament un indret molt amagat, en un altiplà que hi ha amunt del torrent de la Por, a mà esquerra. A les nits de lluna plena va anar picant al damunt d'una pedra pinyolenca tova fins que hi va fer un forat en forma d'olla, ample de la base i més estret al coll, on hi va enterrar el tresor dins d'una gerra. També va fer un planell on descrivia el lloc i el va amagar. Però vet aquí que l'acabalat manresà va morir a conseqüència de la guerra i el tresor va quedar amagat. Un dia, un masover del mas Casanoves que s'havia assegut sobre l'olla un munt de vegades mentre els gossos anaven caçant pels voltants, es va trobar el mapa que descrivia amb pèls i senyals el lloc on es trobava el tresor. Es diu que a partir d'aleshores els caçadors i boscaires que rondaven per aquell llogarret van veure sempre més el forat en forma d'olla, però sense la gerra. Encara avui es conserva aquest forat gràcies a que fa carena. Prop del forat s'hi fan força llenegues, i algunes persones grans quan anaven a buscar bolets per aquest indret deien que anaven a 'visitar l'olla'. | 08098-31 | Bosc de Pladesants | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50491 | Sínia del Pont de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-pont-de-sant-salvador-de-guardiola | XIX-XX | Part mecànica conservada força integrament. Part constructiva en semi-ruïna i envaïda per la vegetació. | Antiga sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, la qual ha conservat tot el seu mecanisme. Es troba emplaçada vora la riba de la riera de Guardiola, i devia servir per al rec dels camps adjacents, ara de secà. Es tracta d'una construcció de planta més o menys rectangular, feta de pedra i actualment semi-derruïda. Al costat nord conserva les restes de la barraca on voltava l'animal, mentre que al costat sud hi ha el pou i mina per on es captava l'aigua. Es tracta d'un pou de planta oval revestit de pedra amb un túnel a la part inferior per on entra l'aigua de la riera. El mecanisme de la sínia es conserva gairebé íntegrament. A la part de la barraca hi trobem l'arbre o eix de la roda horitzontal, fixat a una biga de ferro, i el braçol on anava fermat l'animal. Mitjançant un engranatge, la roda horitzontal connecta amb una roda vertical que fa girar una cadena que baixa al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l'aigua per l'interior d'un tub de ferro, de manera que l'aigua sortia expulsada per una boca lateral. En aquesta part s'hi ha fet obra amb totxana, la qual cosa indicaria que la sínia devia funcionar ben bé fins a la segona meitat del segle XX. La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, que també era activada amb tracció animal. Més endavant es va imposar la sínia de pistons, activada mitjançant bieles. | 08098-32 | Prop del Pont del Calvet | El mecanisme d'aquesta sínia correspondria a la segona meitat del segle XIX o començament del XX.. | 41.6867700,1.7734200 | 397920 | 4615726 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50491-foto-08098-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50491-foto-08098-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50491-foto-08098-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50492 | Creu de Collsantpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-collsantpere | <p>FERRER, Llorenç; BENET, Albert (1990). Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, p. 346.</p> | XX | Pintades que embruten la làpida. | <p>Creu dedicada a la memòria dels assassinats en aquest lloc, membres de l'Ajuntament d'Artés, l'any 1936 durant la Guerra Civil. Està situada a un costat de la carretera de can Maçana, al lloc conegut com Collsantpere. Sobre la roca s'aixeca un sòcol o pedestal de pedra de forma cúbica amb una creu al damunt. A la part frontal té una làpida de pedra blanca amb la següent inscripció: '<em>En memoria de los doce mártires vecinos de Artés cruelmente inmolados en este lugar el dia 8 Septiembre del año 1936 por la turba revolucionaria. RIP</em>'.</p> | 08098-33 | <p>La nit del 7 al 8 de setembre de 1936 foren assassinats per part del bàndol republicà dotze artesencs a la carretera de can Maçana. Erens els membres de l'Ajuntament, i els seus noms són: Ramon Bou Canudas, Lorenzo Grau Camprubí, Francisco Oliveras Berdajín, Josep Pedragosa Arnaus, Ramon Puig Oliveras, Valentí Rojas Moncunill, Valentí Sallent Alegre, Marcel·lí Sallent Moré, Carlos Sebarroja Quatrecases, Eduardo Sobrevals Berenguer, Joan Soler Feixas i Joan Viñas Rius. Segons sembla, un d'ells va quedar malferit i va poder sobreviure gràcies a l'ajuda oferida pels habitants de la casa pròxima de cal Teixidor.</p> | 41.6747700,1.7845600 | 398828 | 4614381 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50492-foto-08098-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50503 | Barraca de pedra seca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-10 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3295) | XIX-XX | Petit enderroc exterior | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-44 | Prop de l'Escurcell | 41.6584900,1.7885700 | 399137 | 4612569 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50506 | Barraca de pedra seca 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-13 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3293) | XIX-XX | Petit enderroc exterior | Barraca de pedra seca de planta irregular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-47 | A l'Escurcell | 41.6574300,1.7831500 | 398684 | 4612457 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50519 | Barraca de pedra seca 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-26 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10411) | XIX-XX | Sostre esfondrat | Barraca de pedra seca de planta rectangular, de 2,20 x 2,50 m. El gruix de les parets és de 50 cm. Hi ha una finestra i un armari. La porta estava situada en un angle de la construcció, però els enderrocs l'han tapada. | 08098-60 | A la serra de Gallcanta, prop de la masia del Rauric | 41.6993700,1.7551500 | 396420 | 4617147 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50521 | Barraca de pedra seca 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-28 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7994) | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-62 | Al Racó del Martí, prop de cal Casanoves | 41.6952500,1.7593400 | 396762 | 4616685 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50524 | Barraca de pedra seca 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-31 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7999) | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té una espitllera. | 08098-65 | Prop de cal Casanoves | 41.6918600,1.7550500 | 396399 | 4616313 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50526 | Barraca de pedra seca 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-33 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 8000) | XIX-XX | Esfondrament exterior important | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-67 | Prop del mas Coll | 41.6869400,1.7569000 | 396545 | 4615765 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50527 | Barraca de pedra seca 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-34 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7992) | XIX-XX | Sostre esfondrat | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té una espitllera. Té el dintell tort i un forat al sostre. | 08098-68 | Al camp del Pau | 41.6901300,1.7680700 | 397480 | 4616106 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50527-foto-08098-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50532 | Barraca de pedra seca 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-39 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7990) | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra seca adossada a un marge. És de planta de ferradura i la porta té una llinda plana. | 08098-73 | 41.6871100,1.7722100 | 397820 | 4615766 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 50533 | Barraca de pedra seca 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-40 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume PLANS MAESTRA (codi 5476) | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra de planta circular, amb porta rectangular amb llinda plana. La pedra de la llinda de la porta d'entrada està partida. | 08098-74 | Prop del nucli urbà de Sant Salvador de Guardiola | 41.6839400,1.7679700 | 397462 | 4615419 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50534 | Barraca de pedra seca 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-41 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume PLANS MAESTRA (codi 5477) | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra de planta quadrada adossada a un marge, amb porta rectangular amb llinda plana. | 08098-75 | Prop del nucli urbà de Sant Salvador de Guardiola | 41.6846100,1.7683800 | 397497 | 4615493 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50536 | Barraca de pedra seca 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-43 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 10670). | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-77 | Prop de la casa de la Peça | 41.7090200,1.7871100 | 399094 | 4618181 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50536-foto-08098-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50537 | Barraca de pedra seca 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-44 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Ignasi SIVILLÀ LLOBET (codi 8743). | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra seca de planta de ferradura. Aprofita un graó de pedra natural i té sostre amb vigues de fusta. | 08098-78 | Prop del poble de Salelles | 41.7002500,1.7823200 | 398682 | 4617212 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50537-foto-08098-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50543 | Barraca de pedra seca 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-50 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume PLANS MAESTRA (codi 5832). | XIX-XX | Sostre esfondrat | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-84 | Prop del polígon industrial Salelles II | 41.6912300,1.7878500 | 399128 | 4616205 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50543-foto-08098-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50547 | Cal Tonet Farré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonet-farre | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 085). | XIX-XX | Coberts en estat força precari | Casa de pagès situada al cim d'un turonet juntament amb dues cases més: cal Francisquet (que hi està adossada) i, una mica més enllà, ca la Dolores. Ha conservat força bé la tipologia originària tot i que, pel seu aspecte exterior heterogeni, no ho sembli. Està formada per un cos residencial de planta rectangular que ha estat ampliat a la part de la façana principal amb una terrassa porxada de construcció recent que contrasta amb la resta. La coberta és a dues aigües, i consta de planta baixa més un pis. Els murs són de pedra i tenen algunes finestres petites, emmarcades amb maó. Al costat de ponent i a la part posterior té diversos coberts, que són d'origen antic però han estat força modificats modernament i presenten una barreja de materials que li acaben de donar un aspecte poc integrat. | 08098-88 | Raval de Coll d'Arboç | Casa construïda al segle XIX, probablement a principis d'aquesta centúria com la resta del raval de Coll d'Arboç. L'establiment era en terres del mas Enric de la Serra, i fins fa poc encara pagaven un cens anual en espècies, per cap d'any, a aquesta masia. Entorn de 1980 les cases del raval van fer una redempció conjunta dels censos per poder accedir plenament a la propietat. Aquest barri estava emplaçat al costat del camí que es dirigia, d'una banda, cap a Castellgalí i, de l'altra, cap a Guardiola, tot i que molts sectors d'aquest últim tram ja s'han perdut. Antigament el camí passava pel terreny on actualment hi ha el porxo d'entrada. | 41.6779700,1.7860700 | 398959 | 4614734 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50547-foto-08098-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50547-foto-08098-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50547-foto-08098-88-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50551 | Cal Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nano | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 132. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 056). | XIX-XX | Teulades i coberts en estat precari. | Petita masia o casa de pagès aïllada que ha conservat força íntegrament la tipologia originària. És de planta quadrada amb coberta a dues aigües. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Els murs són de maçoneria, amb pedres cantoneres més o menys escairades. La façana principal està encarada a migdia i consta d'un portal amb llinda i brancals més quatre finestres de mides i disposició irregular, també emmarcades amb llinda i brancals. A la resta de murs les finestres són escasses i de la mateixa tipologia. A l'interior la planta baixa conserva les voltes de pedra. La casa compta amb dos coberts: un de construcció bàsicament moderna, fet amb totxana i maó, que està adossat a ponent, i un altre més gran, fet de pedra, que es troba aïllat a la part de llevant. Aquest havia estat corral i conserva una cisterna. | 08098-92 | Raval de Coll d'Arboç | Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 132) en època medieval aquest mas era anomenat Bullonis. La següent notícia és la inscripció que consta en una llinda de la casa (1808). En aquesta època s'hi devien fer obres importants, ja que la construcció és força homogènia i té pocs afegits. Tal com indica la inscripció de la llinda, en aquest moment el nom de la casa era mas Alba. A mitjans del segle XX sembla que s'hi van fer obres per adequar els coberts. | 41.6765500,1.7943100 | 399643 | 4614567 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50551-foto-08098-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50551-foto-08098-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50551-foto-08098-92-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra de la façana: '1808 MAS ALBA'. | 119|94|85|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50556 | Parrot de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parrot-de-la-carretera | OLIVER, Xènia; PEÑARANDA, Judit (2012). Història de ca l'Escorsell. Treball de recerca de 2n de Batxillerat. Institut Pius Font i Quer, Manresa. BERRYSAR, S.L.; Diputació de Barcelona (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 057). | XVIII-XX | Exterior de la casa una mica deteriorat | Antiga casa de pagès que ha donat nom a tot el raval d'aquesta zona, situada al costat del camí que comunica el poble de Guardiola amb la carretera de can Maçana. Es tracta d'una casa senzilla i de dimensions modestes, feta amb pedra i tàpia, però que ha conservat força bé la tipologia originària. L'habitatge consisteix en un cos de planta rectangular, amb un cobert a la part de llevant que li dona una forma de L. Té planta baixa, un pis i golfes, amb coberta a dues aigües. La façana principal, encarada a migdia, és molt sòbria. Hi trobem un portal amb llinda de fusta que dóna accés a la planta baixa, diverses finestres de petites dimensions i un segon portal, més modern, per accedir a la planta superior. Antigament els habitants de la casa havien d'utilitzar una escala vertical i entraven al pis per un forat amb trapa. La planta baixa conserva al seu interior les voltes de pedra. En l'antic celler hi queda l'espai que ocupaven dues tines, mentre que una tercera tina està adossada a la part posterior de la casa, junt a una terrasseta. El cobert de llevant havia estat la pallissa i acollia també la instal·lació de la premsa. Actualment el recinte té un cobert més gran a la part sud que serveix com a garatge, junt amb una casa de nova construcció. Anteriorment en aquest sector hi havia les corts. A l'angle sud-est hi ha un tancat amb una porta reixada que data de l'any 1928. | 08098-97 | Raval del Parrot | Aquesta és la casa més antiga del lloc i la que dóna nom al raval del Parrot. Aquest cognom és d'origen francès, i podria relacionar-se amb la immigració occitana del segle XVII. Molt possiblement la casa és originària del segle XVII o principis del XVIII. Els anys 1770-1771 a les terres del mas s'hi va originar el raval conegut amb el nom del Parrot. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera. Concretament, el propietari del mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. Les terres estaven subjectes a la senyoria de la comtessa Maria Isabel Dalmau. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies als propietaris del mas, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. Un altre edificació en terres del mas Parrot és l'antic hostal del Brunet, al peu de la carretera de can Maçana. En un document conservat a la casa el 1833 s'autoritza a Jaume Llobet, aleshores propietari, a tenir-hi hostal i taverna. Llobet declara que ell mateix va fer construir aquest edifici, i la concessió s'aprova amb una entrada de 200 reals i un cens anual de 20 reals. Un altre establiment en terres del mas Parrot és la casa de ca la Maria, veïna de l'Hostal. Els actuals propietaris del Parrot de la Carretera encara mantenen el cognom Llobet. Pels volts de 1973 van construir el nou habitatge on actualment resideixen. | 41.6653900,1.7760500 | 398105 | 4613350 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50556-foto-08098-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50556-foto-08098-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50556-foto-08098-97-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50560 | Mas Enric de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-enric-de-la-torre | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Capítols matrimonials, donacions i deixes de fe, creences, últimes voluntats, contractes agrícoles, contractes forestals, testaments'. Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 10-12. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 17, 18, 24, 25, 26, 27, 28, 57, 73, 76, 154. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 029). | XIII-XIX | Alguns coberts adossats es troben en situació precària. | Masia de grans dimensions formada per un cos originari de planta gairebé quadrada més un cos adossat de forma allargassada que li dóna una forma de L. Està situada a l'extrem d'un altiplà, en la part rocosa de ponent on comença el descens vers el torrent de la Font del Boix. L'habitatge originari consta de planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Els murs són de maçoneria i en alguna part de tàpia, arrebossats i amb carreus escairats a les cantoneres. La façana principal, encarada a migdia, té un portal d'entrada constituït per brancals de pedra i rematat amb arc escarser. Just sobre aquest portal hi ha un balcó i, a la dreta, un altre portal que donava accés a les corts. La casa té poques finestres, però les més antigues conserven els brancals i la llinda de pedra L'interior conserva força bé la tipologia tradicional, amb el terra enllosat, sostre fet de bigues de fusta i, entre d'altres elements, un forn de pa. Al segle XIX, segons consta en una inscripció, va construir-se el cos allargassat que es troba adossat a la façana principal i que té com a element destacat una torre de planta quadrada al seu extrem sud. Cal dir, però, que aquesta torre és una construcció moderna (del segle XIX) perfectament integrada dins aquest nou cos i amb una funció més aviat decorativa o simbòlica. Ni tan sols té una base de fonamentació pròpia, sinó que pràcticament consisteix en un sobrealçat , amb dos pisos per damunt. El fet que, en aquesta part, l'edificació s'assenti sobre la roca en pendent li dóna una alçada considerable. Tota aquesta part d'obra nova és molt homogènia: consta de tres plantes amb una sèrie d'obertures disposades regularment en els dos pisos superiors, les quals estan emmarcades amb maó i, algunes, tenen baranes de ferro. Per la façana de ponent algunes d'aquestes obertures han estat tapiades. A l'angle nord-oest la casa té diversos coberts adossats, alguns dels quals es troben mig esfondrats; la majoria corresponen a tines, i han estat fetes en diferents èpoques. En total n'hi ha unes vuit. D'altra banda, hi ha dos petits coberts independents als angles nord-est i sud-est respectivament. Antigament, els propietaris habitaven el primer pis, mentre que els masovers ocupaven les golfes, i posteriorment es van traslladar a la planta baixa del cos nou. La masia es troba voltada de diversos tancats per cavalls, ja que l'actual masover és ferrador. | 08098-101 | Extrem de ponent del terme | Segons l'antic propietari, Manel Fortuny, l'enclavament proper a aquest mas que hem denominat Torre medieval i mas Antic podria atribuir-se a l'època ibèrica. Segons ell en aquest indret s'hi va recuperar material arqueològic d'aquesta època. En època feudal aquesta guaita formava part del sistema de defensa del castell de Guardiola, que incloïa dues torres complementàries. Aquesta defensava el costat de ponent del terme, mentre que hi havia una torre similar a l'heredat del mas Puig de l'Escuder que defensava el costat de llevant i que s'anomenava la Guíxola, la qual es trobava molt probablement en el mateix emplaçament que la torre de la Guíxola actual, tot i que la torre que avui es pot veure és una construcció del segle XIX. La torre de la Guíxola apareix documentada molt probablement al segle X i més clarament a partir del segle XIII. La torre de ponent, que apareix en els documents com a Turri o Antic de Turri (terme referit a un mas) està documentada també a partir del segle XIII, però semblaria lògic suposar que les dues tenien un origen més antic, i van originar-se en el moment en què es bastí l'estructura de defensa feudal, entre els segles X-XI. Cada torre controlava una de les dues vies principals d'accés cap a les terres de frontera, en direcció sud-est: la torre de llevant es trobava a la vora del que més endavant es coneixerà com a camí de can Maçana, mentre que la torre de ponent és relativament propera al camí ral d'Igualada. La funció de vigilància militar que feien els responsables d'aquestes torres es convertí en hereditària, i les famílies van entrar a formar part de la petita noblesa local (CAPDEVILA, 2006: 17). Jaume CAPDEVILA (2006: 17) pensava que la torre medieval podia estar emplaçada a l'actual mas Enric de la Torre, però la localització de restes arqueològiques clares en aquest turó proper ens permet afirmar que es tracta de dues ubicacions separades. Així, en algun moment, la torre de guaita va esdevenir un petit mas però, per manca d'espai al cim del turó, l'habitatge principal es degué traslladar a un terreny més planer, que és el de l'actual masia Enric de la Torre, tot i que es va mantenir l'assentament primitiu. Per tant, sembla clar que, entorn d'aquesta torre de ponent, s'han de diferenciar dos masos i possiblement dues famílies. El mas Antich o Antich de Turri correspondria al que es trobava junt a la torre. Estava sota el domini de l'acabalat manresà Pere de Roca i hi residia la família Antich, que tenien la condició de cavallers o homes d'armes. L'any 1315 hi ha documentat Guillem Antich, el qual dóna a la seva germana Elissenda el mas Salent (CAPDEVILA, 2006: 57). Una mica més endavant, hi trobem Jaume Antich, hereu del mas. El seu fill era probablement Pere Antich, el qual va ser alliberat de l'homenatge de servitud envers el seu senyor, Pere de Roca. El 1343 un altre membre de la família, Arnal Antic, nascut al mas Pla de la parròquia de Manresa, es casa amb Elissenda i passà a residir al mas, potser per la defunció de l'anterior hereu, Jaume (CAPDEVILA, 2006: 76). (Continua a Observacions) | 41.6520800,1.7373900 | 394865 | 4611918 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50560-foto-08098-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50560-foto-08098-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50560-foto-08098-101-3.jpg | Legal | Medieval|Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció amb una data entorn del 1800 en una finestra del cos nou, actualment il·legible.Inscripció a la premsa: any 1875Algunes pedres de les noves construccions procedeixen del jaciment arqueològic de la Torre medieval i mas Antic, així com també del derruït mas Vilalta.Continuació Història: D'altra banda, hi ha el mas Enric de la Torre, descendent de l'anterior però en una nova ubicació. De fet, la denominació Enric de la Torre sembla una derivació d'Antic de la Torre, passant per la fórmula intermèdia 'Anrrich de la Torre'. Al seu torn, el terme Antic sembla una clara al·lusió al fet que existia un mas anterior, amb una torre. La confusió és més gran pel fet que el nou mas Enric de la Torre també està dotat amb una construcció en forma de torre, tot i que es tracta clarament d'una obra del segle XIX. A principis del segle XIV hi ha documentada una altra família, de cognom Turri, que Jaume Capdevila identifica amb el mas Antic de la Torre. Però aquí tenim el dubte de si no caldria referir-la al nou mas Enric de la Torre. Així, el 1297 el castlà cedía a Pere de Turri la batllia; és a dir, l'administració general del feu de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 24, 26, 28), i el 1308 el seu fill Galdó es va casar amb Constança, filla del castlà de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 27). Queda clar, per tant, que els Turri mantenien estrets lligams de parentiu amb els estaments més alts del terme i van aconseguir fins i tot una posició més rellevant que els Antich.Del mas Enric de la Torre no en coneixem pràcticament cap notícia documental. Al segle XVII l'habitava Joan Henrich, casat amb Esperança. Se'n coneix el matrimoni d'un fill: Valentí Henrich casat el 1615 amb Elisabet Mestre, i Caterina, casada el 1608 amb Antoni Camprobí. Probablement tenien vincles familiars amb membres cognominats Enrich, documentats a Salelles uns anys abans (CAPDEVILA, 1997: 10-12). El cos residencial originari sembla una construcció força antiga. El nou mas Enric de la Torre acabà per consolidar una àmplia propietat i esdevingué una de les principals heretats del terme. Probablement la casa fou ampliada al llarg dels segles XVII i XVIII, en un moment de prosperitat que va prolongar-se al segle XIX, quan s'amplià amb el cos allargassat de grans dimensions rematat amb la torre, el qual devia acollir estances per un bon nombre de mossos, que hi treballaven en el moment d'apogeu de la vinya.Ja al segle XX, els propietaris del mas Enric de la Torre són la família Fortuny, de Manresa. Pels volts de 1990 Manel Fortuny va fer alguna excavació a l'indret on hi havia l'antiga torre i va recuperar material força abundant i d'interès. Entre d'altres objectes, ceràmica decorada en verd i manganès, un crani i alguns materials que tal vegada podrien correspondre a època ibèrica. Així mateix, prop de l'Enric de la Torre es va trobar una espasa i una baina. En aquest moment el jaciment conservava més integrament alguns dels murs, especialment els que semblen correspondre al recinte murallat. En la intervenció que hi va fer, el propietari van reconstruir alguns dels murs i, més tard, van ser desmuntats per utilitzar les pedres en noves edificacions del mas. En una estança del mas es guardava una col·lecció força completa d'objectes recuperats en les excavacions i també d'altres procedències. També hi havia fotografies. A la mort de Manel Fortuny, aquesta col·lecció (o almenys una part) es va vendre a un antiquari.Cal dir que, a l'heretat del mas Enric de la Torre, hi havia encara un altre mas, de nom Vilalta. Creiem que correspon a unes ruïnes que hi ha prop de la torre medieval. Així ens ho fa pensar el topònim molt proper del turó de Vilalta. En època medieval un dels fills d'aquest mas tenia l'ofici de ferrer, feina que sembla transferida de generació en generació (CAPDEVILA, 2006: 18, 73). | 85|119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50561 | Creu d'Enric de la Torre 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-denric-de-la-torre-2 | XIX-XX | Estat molt fràgil de la columna. La peça superior comença a torçar-se i perilla de caure. | Creu de terme situada vora el camí que va de l'Enric de la Torre a la carretera de can Maçana, molt a prop d'aquest mas (uns 150 m al sud-est). Concretament, en un petit replà terrassat prop de l'encreuament amb un altre camí. Està formada per una base feta amb dos graons de planta quadrada més un tercer circular. Sobre aquest s'alça una columna quadrilobul·lada molt prima, formada per dues peces. A la part superior té un capitell d'ordre jònic i una creu paté de ferro. Sembla tractar-se d'una creu recent, possiblement situada al lloc on n'hi havia una d'anterior, i el fust de la columna bé podria ser aprofitat d'una antiga creu gòtica. | 08098-102 | Prop del mas Enric de la Torre | 41.6514900,1.7386700 | 394971 | 4611851 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50561-foto-08098-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50561-foto-08098-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50563 | Cal Tet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tet-1 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 082). | XVIII-XX | Murs amb esquerdes, teulada en mal estat. | Casa de petites dimensions, adossada a cal Ruan, que forma part del nucli del Parrot. És de planta irregular, amb un cos davanter afegit sobre un cos originari de planta rectangular. Consta de semisoterrani, planta baixa i golfes. Es tracta d'una construcció íntegrament de pedra que ha conservat exteriorment la volumetria i tipologia originàries. La façana principal és senzilla, amb una porta emmarcada amb llinda i brancals de pedra. La casa té poques finestres i, en general, petites i emmarcades amb pedra picada i ampit. A l'extrem nord té un singular cos amb els costat arrodonits i un petit cobert adossat. L'espai situat davant l'entrada és obra moderna: està pavimentat i té un garatge a la part inferior, amb un gran portal rematat amb arc escarser. | 08098-104 | Raval del Parrot (nucli) | El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. Tradicionalment cal Tet es considera una de les cases més antigues del raval, però no se'n tenen notícies històriques concretes. | 41.6676100,1.7736000 | 397905 | 4613599 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50563-foto-08098-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50563-foto-08098-104-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment utilitzada com a magatzem | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50565 | Cal Devesà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-devesa | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 025). | XVIII-XX | Coberts en estat precari, entorn precari i envaït per la vegetació. | Casa adossada a cal Colomer que forma part del nucli del Parrot i que ha conservat força integrament la tipologia constructiva tradicional. És de planta rectangular amb coberts adossats a la cara de ponent, els quals donen al carreró per on passava l'antic camí. La casa consta de planta baixa, un pis i golfes, amb coberta a dues aigües i la façana principal encarada al nord. Aquí hi trobem el portal d'entrada, format per brancals de pedra i una llinda de fusta, així com una finestra amb ampit i brancals que té una inscripció a la llinda. Els murs són de pedra i arrebossats. El cobert de ponent té un porxo amb embigat de fusta a l'interior del qual hi ha una premsa. A tocar d'aquest cobert encara es conserva una tina. Per la part de llevant la casa disposa d'un ampli pati, actualment cobert per la vegetació. | 08098-106 | Raval del Parrot (nucli) | El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. Segons la inscripció d'una finestra, amb la data 1770, sembla tractar-se d'una de les cases més antigues del barri. | 41.6676600,1.7737800 | 397920 | 4613604 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50565-foto-08098-106-1.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la finestra nord: 1770. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50566 | Cal Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colomer | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 018). | XVIII-XX | Teulada i tancaments en mal estat, entorn molt abandonat i precari. | Casa adossada a cal Devesà que forma part del nucli del Parrot i que ha conservat parcialment la seva tipologia tradicional. És de planta rectangular amb un cos més petit adossat a migdia. Està construïda en un terreny amb pendent, de manera que la part posterior té més alçada. La coberta és a dues aigües, i consta de planta baixa més un pis. La construcció originària és de pedra però més recentment ha estat sobrealçada amb parets de totxana. A la façana lateral encarada a migdia hi ha els accessos: la porta d'entrada als baixos, constituïda per brancals de pedra i llinda de fusta, es troba sota una terrasseta i, al seu damunt, hi ha la porta d'accés a l'habitatge, junt a una finestra emmarcada per llinda i brancals de pedra. Una de les parts més interessants és la façana de ponent, on hi trobem dues tines cilíndriques, amb restes de l'escala d'accés i una rampa que donen al carreró per on passava l'antic camí. A la façana posterior, a llevant, té un cobert més modern, construït amb totxana, que dona a un pati posterior. | 08098-107 | Raval del Parrot (nucli) | El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. No tenim cap notícia històrica concreta d'aquesta casa, que devia construir-se a finals del segle XVIII, com la majoria de cases del barri. | 41.6675800,1.7738200 | 397923 | 4613595 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50566-foto-08098-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50566-foto-08098-107-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50583 | Pou de l'Enric de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lenric-de-la-torre | XIX-XX | Porta, coberta i altres parts en estat fràgil. | Pou d'aigua proper a l'Enric de la Torre, situat uns 250 metres seguint el camí des de la masia cap a l'est i després al sud. El brocal és una construcció de maó, de planta quadrada i coberta amb teules. Té una obertura amb una porta de fusta. A l'interior conserva la roda de la corriola. El forat del pou, que és revestit a la part alta amb maó i més avall amb pedra, té una profunditat considerable. Al costat esquerre té una pica de pedra per abocar-hi l'aigua, que surt a través d'un broc que desemboca en una altra pica de pedra situada a l'exterior. La construcció en maó del brocal sembla obra del final del segle XIX o principis del XX, però possiblement el pou és anterior. | 08098-124 | Masia Enric de la Torre | 41.6520800,1.7396200 | 395051 | 4611915 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50583-foto-08098-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50583-foto-08098-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50583-foto-08098-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El pou es troba a uns 250 metres de la masia de l'Enric de la Torre. | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50599 | Cal Jaume de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-de-la-caseta | XVIII-XX | Aspecte exterior desendreçat, fruit de successives modificacions. | Casa de pagès situada al nucli urbà de Guardiola, representativa d'un tipus de construcció popular pròpia dels segles XVIII-XIX, la qual ha conservat només parcialment la tipologia i els volums originaris. Es tracta d'una casa aïllada, situada als afores del carrer Igualada. És de planta irregular, fruit de successives ampliacions, les darreres força modernes. Consta de d'un nivell semisoterrani, planta baixa i golfes. Els dos cossos de la part de llevant són els que millor han conservat la tipologia antiga. La façana principal, però, té una estructura força irregular i amb pocs elements remarcables. S'accedeix al primer pis mitjançant una escala amb una terrasseta moderna. Els murs són arrebossats, i tenen poques obertures i de distribució irregular. Alguna ha conservat els brancals de pedra picada. Pel costat de ponent la casa ha estat àmpliament reformada amb obra moderna feta amb totxo. En aquest sector té una terrassa, i una altra a migdia, on hi trobem patis i horts. En diferents punts es conserven tines: unes sis en total. | 08098-140 | Carrer Igualada, núm. 28 (nucli urbà de Guardiola) | La família dels propietaris tenien el cognom Vila, però diversos membres, començant pels besavis, es deien Jaume de nom. Sembla que d'aquí vindria el sobrenom popular. Segons tradició oral, durant la Guerra del Francès l'exèrcit napoleònic va incendiar la casa. Cal dir que l'any 1811 en una expedició de càstig l'Exèrcit napoleònic havia incendiat la ciutat de Manresa. | 41.6790800,1.7654400 | 397244 | 4614882 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50599-foto-08098-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50599-foto-08098-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50599-foto-08098-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal. 17[95?]A l'hort conserva un pou de l'any 1929, segons una inscripció.Informació oral facilitada per Inés Rabassa. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50607 | Estudis Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estudis-vells | Anònim (2015). L'escola (1880-1990): un segle de records. Reculls de la Guíxola, núm. 3. Cercle Cultural La Guíxola. Sant Salvador de Guardiola. | XIX-XX | Exterior i coberta bo. Interior del primer pis en estat precari, pendent de rehabilitació. | Edifici emblemàtic en la memòria popular perquè durant un temps va acollir un casino amb sala de ball i l'escola. Es tracta d'una construcció que destaca dins el nucli urbà de Guardiola per les seves dimensions. La planta és irregular, i està formada per dos cossos adossats de la mateixa amplada: un al sud, més petit, i un altre al nord. El primer consta de planta baixa més dos pisos, i el segon de planta baixa i un sol pis, però de sostre molt alt, el qual havia acollit la sala de ball. La façana principal, alineada al carrer Pesarrodona, és actualment a pedra vista. El cos nord té una composició simètrica: a la planta baixa consta d'un portal amb una finestra a banda i banda. El primer pis té un balcó amb tres portals i, al damunt de cada portal, un òcul. Totes les obertures són rematades amb arc escarser i emmarcades amb maó. Pel que fa al cos més petit de migdia, que era destinat a habitatges, la façana presenta una composició també simètrica, amb un portal a la planta baixa, al primer pis un balcó central i finestra a banda i banda, més dos balcons al pis superior. La façana lateral de migdia també té portal, finestres i un balcó, i la façana nord presenta una sèrie amb dos finestrals i una porta més baixa que dóna accés a la planta superior. S'hi accedeix mitjançant una rampa que, a sota, té un petita cambra feta de totxo. Per la façana posterior l'edifici té adossat un cobert que té una cambra soterrània coberta amb volta de maó i que, probablement, data de la fase inicial de l'edifici. L'interior ha estat remodelat excepte l'ampli espai del primer pis del cos nord, on encara es conserva el palco de fusta on seia l'orquestra en l'època en què funcionava com a sala de ball. | 08098-148 | Carrer Josep Pesarrodona, núm. 7 (nucli urbà de Guardiola) | Per la seva tipologia constructiva, aquest edifici es pot considerar una construcció del segle XIX. En algun document apareix com a antiga 'casa-fàbrica', fet que explicaria les seves dimensions més grans que les d'una casa comuna, però no disposem de més notícies sobre aquest possible taller o fàbrica. Al final del segle XIX pertanyia a Rosa Trullàs Oller, que havia heretat l'immoble del seu avi. Aquesta dona, assessorada pel seu segon marit, va impulsar la transformació de l'edifici, en el qual hi va instal·lar una sala de ball al primer pis i un cafè a la planta baixa L'encarregat de gestionar aquest local de lleure era el Casino la Unió (La Unión Guardiolense), que agrupava el sector més conservador del poble, format pels grans propietaris. L'any 1912 s'inaugurà un altre local de ball (La Sala) i sembla que en aquest moment l'antic Casino va quedar en desús. Aleshores es decidí instal·lar-hi l'escola, que anteriorment estava ubicada a la casa núm. 1 del carrer de Dalt (actualment La Caixa) i havia quedat petita. L'àmplia estança del primer pis, partida per un envà en dues meitats, acollia l'aula de les nenes (al nord) i la dels nens (al sud), mentre que als pisos del cos adjacent hi vivia el mestre. Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 l'escola es trasllada a La Sala mentre que en aquest edifici s'hi van instal·lar unes cavalleries. Al final de la Guerra havia quedat malmès i es tardà un temps en rehabilitar-lo. Entre 1940 i 1959 torna a acollir l'escola. Amb posterioritat a aquest any el local del primer pis va quedar en desús, mentre que els baixos han acollit diferents establiments: botigues, barberia... En el local on actualment hi ha una botiga d'animals hi havia hagut la presó del poble i, a principis del segle XX, hi solien tancar indigents i borratxos que causaven algun disturbi. Expliquen que la canalla del poble els anaven a burxar tirant-los-hi coses. També hi hagué la primera peixateria del poble i, entorn de 1930-34, una perruqueria regentada per Jaume Sellarès, de cal Cabanes. Els habitatges que es troben a sobre van ser llogats a famílies. Actualment, els baixos acullen les oficines de correus. | 41.6800400,1.7662400 | 397312 | 4614988 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50607-foto-08098-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50607-foto-08098-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Assumpció Cots. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50620 | El Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-calvet | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 164. FERRER, Llorenç (1982). 'Genealogia de la família Soler i March. Aspectes sòcio-econòmics'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 33-37. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. | XVIII-XX | Edifici: bo. Entorn precari, en el context de la urbanització del Calvet, sobretot al sector de la Font del Calvet. | Antiga masia, que havia estat de les més importants del municipi, actualment transformada en equipament sòcio-sanitari. Es troba emplaçada enmig de la urbanització que porta el seu nom. La casa té al seu voltant un recinte murallat amb un ampli pati enjardinat, i consta actualment d'un cos de planta rectangular amb annexos de nova construcció als costats nord i oest. Antigament, però, la masia era més gran i tenia un altre cos residencial així com coberts al costat de llevant, ocupant part del jardí. L'edifici actual conserva el volum d'un dels cossos de la masia, possiblement el més antic. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. Les façanes han estat arrebossades i la majoria d'obertures s'han refet, de manera que l'aspecte tradicional de la construcció pràcticament ha desaparegut. L'actual façana principal, que dóna al pati, té adossat un cos porxat. L'obra de nova construcció del costat nord s'assenta sobre les restes de murs antics deixats a pedra vista, mentre que el cos de ponent és tot obra nova. L'interior de l'edifici ha estat totalment remodelat. Des d'un punt de vista patrimonial, la part més interessant és la muralla que encercla tot el conjunt formant un gran recinte tancat de planta rectangular. Està formada per un mur de pedra que queda flanquejat a cadascun dels quatre angles per unes torretes quadrades que sobresurten lleugerament en alçada, sense cap més obertura exterior que alguna espitllera. Tot plegat dóna al conjunt un aspecte de fortalesa, sobretot a la part de ponent on la construcció s'assenta sobre una cinglera sota la qual hi ha la font del Calvet. A l'angle nord-oest la muralla té un portal amb una bonica reixa de ferro forjat de l'any 1882. L'entorn immediat conserva alguns elements d'interès relacionats amb l'antiga masia. Al costat sud hi havia un viver d'aigua que formava un petit embassament. Possiblement aquesta aigua contribuïa d'alguna manera al funcionament del molí fariner que hi havia prop de la masia. Actualment aquesta zona és un terreny erm i abandonat. Al costat nord de la masia hi havia una bassa circular amb una barana al capdamunt, la qual era alimentada mitjançant un ariet i proporcionava aigua per a regar horts. Es conserva part del mur d'aquesta bassa al carrer de Pau Casals (uns 100 m al nord de la casa). Un dels racons més interessants és darrera la casa, sota el cingle on hi ha la font del Calvet i diversos camins d'accés a la masia, un dels quals es dirigia vers un pont particular de la masia sobre la riera de Guardiola. Abans hi havia una altra font del Calvet, més petita, la qual fou destruïda. | 08098-161 | Carrer Pau Casals, s/n (urbanització el Calvet) | Fins ara el mas del Calvet no s'ha pogut relacionar amb cap dels noms de masos que estan documentats en època medieval. Al segle XVIII sí que apareix ja com a masia del Calvet, i era una de les importants. Des de principis d'aquest segle era propietat de la família Soler, blanquers de Manresa que tenien la casa principal al carrer Galceran Andreu i a Sant Salvador de Guardiola posseïen també el mas Graells. A mitjan segle XVIII el mas Calvet tenia una capacitat de 160 càrgues de vi, una oficina d'aiguardent i un molí fariner. Durant aquest segle els hereus van ser Joan Baptista Soler, Josep Soler Vilomara i Joan Baptista Soler Soler. Aquest últim era comerciant i industrial, i va morir el 1810, encara posseïdor dels dos masos (FERRER, 1982: 33-36). Uns anys després els Soler s'emparentarien amb els March, donant lloc a una de les famílies manresanes més notables en la qual hi trobem representants il·lustres com el polític i historiador Leonci Soler i March. En el cadastre de 1780 encara hi consta el molí fariner del mas Calvet, que és l'única activitat industrial registrada al municipi. Segons es pot apreciar en una fotografia antiga, al segle XIX la masia es devia ampliar amb un nou cos residencial. Llavors la casa tenia una capella, adossada al costat nord. A principis de segle XX continuava en poder dels Soler. Concretament, Leonci Soler i March va engrandir la finca comprant una part dels terrenys de cal Pinyot Vell (FARGAS, 2012: 164). Aquesta va ser una època d'esplendor i sembla que s'hi feien grans festes. Segons sembla, també s'hi feien reunions de sectors tradicionalistes i carlins. L'any 1906, segons consta en una fotografia, es va construir el pont que travessava la riera del Calvet i continuava per un camí particular que anava a parar a la font del Calvet, sota la masia. Aquest pont fou destruït per la riuada de l'any 2000. Leonci Soler i March va morir l'any 1932. Durant la Guerra Civil foren assassinats alguns membres de la família dels masovers d'aquesta masia. El següent propietari fou el fill de Leonci: Lluís Soler i Terol, doctor en medicina, dret i també dramaturg. Sembla ser que el seu fill va intentar ingressar-lo en una institució psiquiàtrica. Morí l'any 1958. Una mica abans, entorn de 1954, Narcís Torrentó, un gran propietari de Viver i Serrateix, va comprar el Graell i el Calvet. A la dècada de 1970 les dues finques es van vendre i la nova propietat va promoure, de manera il·legal, la gran urbanització anomenada del Calvet. A la dècada de 1990 es portà a terme la rehabilitació de la masia, que es trobava en estat de semi-ruïna. Des d'aleshores acull un centre de dia, CAP i casal cívic. | 41.6867200,1.7806200 | 398519 | 4615712 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50620-foto-08098-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50620-foto-08098-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50620-foto-08098-161-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Reixa del portal nord-oest: 1882.Informació oral facilitada per Josep Barturó i Assumpció Cots. | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50621 | Font del Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-calvet | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 146-148. | Entorn precari i abandonat. | Font situada rere la muralla que encercla l'antiga masia del Calvet, en una obaga sota un petit cingle de tavertins antics que es troba al límit de la urbanització del mateix nom. La font té un cabalós brollador d'aigua subterrània. El raig més important no és on hi ha la font, sinó que forma una cascada amagada darrera dos grans blocs de pedra tosca o travertí de més de 200 m3 cadascun que, caiguts de més amunt, ara reposen sobre el llit de la riera. D'altra banda, damunt de l'altiplà on hi ha la masia, a la banda sud antigament hi havia un viver d'aigua que formava un petit embassament. Possiblement aquesta aigua contribuïa d'alguna manera al funcionament del molí fariner que hi havia prop de la masia. Prop del viver hi havia una altra font més petita, que ja no existeix. Actualment aquesta zona és un terreny erm i abandonat. Al costat de la font hi ha actualment les instal·lacions d'un dipòsit d'aigua que li donen un aspecte desendreçat, però l'entorn més general és format per un interessantíssim bosc de ribera, amb un ambient humit ple de molses, falzies, fenàs de bosc... I també retalls de bosc vell de roures i aurons negres, així com una plataneda ombrívola, on creixen com a plantes subespontànies el plàtan fals, el llorer, l'avellaner i el til·ler de fulla gran. Per aquest sector hi passen dos antics camins que comunicaven la masia: un que baixa cap a la riera de Guardiola i que la travessava mitjançant un pont que es va esfondrar en l'aiguat de l'any 2000. L'altre segueix en direcció sud | 08098-162 | Urbanització del Calvet | La Font del Calvet era de les més populars i concorregudes. A la dècada de 1930 els dies festius la gent feia cua per agafar un bon lloc. Sembla que fins i tot venien gent amb autobusos des de Manresa, que també anaven a la font del Cucut. Antigament tenia una bóta i el raig d'aigua queia dins d'una portadora de pedra. En fer-se les obres per la urbanització del Calvet la persona encarregada de la instal·lació d'aigües se la va emportar per col·locar-la al jardí de casa seva, a Igualada. També hi havia uns bancs de pedra, que actualment són al bar la Gavina, a la mateixa urbanització del Calvet. | 41.6867300,1.7804100 | 398502 | 4615714 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50621-foto-08098-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50621-foto-08098-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Barturó. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50623 | Entorn de la Font del Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-font-del-calvet | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 146-148. | La zona de la Resclosa es troba en bon estat. La resta està abandonada i envaïda per la vegetació. | L'entorn de la Font del Calvet, en el context de la conca de la riera de Guardiola en el seu tram entre la masia del Calvet i la zona coneguda com la Resclosa, constitueix un entorn humit amb una interessant vegetació de ribera. És un lloc que tenia una important tradició de fer-hi aplecs i fontades, i s'hi conserven antics camins i diversos elements patrimonials vinculats amb la masia i amb l'aprofitament hidràulic de la riera. La proximitat d'aquest espai verge i feréstec amb la precària urbanització del Calvet augmenta encara més el seu valor natural i patrimonial. La Font és situada rere la muralla que encercla l'antiga masia del Calvet, en una obaga sota un petit cingle de travertins antics que es troba al límit de la urbanització. La font té un cabalós brollador d'aigua subterrània, però el raig més important no és on hi ha la font, sinó que forma una cascada amagada darrera dos grans blocs de pedra tosca o travertí de més de 200 m3 cadascun que, caiguts de més amunt, ara reposen sobre el llit de la riera. A l'entorn de la font hi trobem un interessantíssim bosc de ribera, amb un ambient humit ple de molses, falzies, fenàs de bosc... I també retalls de bosc vell de roures i aurons negres, així com una plataneda ombrívola, on creixen com a plantes subespontànies el plàtan fals, el llorer, l'avellaner i el til·ler de fulla gran. De l'indret de la font parteixen dos camins antics, avui abandonats, que comunicaven la masia: un que baixa cap a la riera de Guardiola i que la travessava mitjançant un pont construït l'any 1906 que es va esfondrar en l'aiguat de l'any 2000. L'altre segueix en direcció sud. Així mateix, vora la riba dreta de la riera, al costat dels dos blocs de travertí caiguts, queden interessants vestigis del rec d'un molí fariner que hi havia vora la masia del Calvet, probablement a prop de la font. Avui tota aquesta zona es troba envaïda per la vegetació i és difícil identificar bona part del traçat del rec. Precisament a l'indret on hi havia la resclosa del molí, al costat de l'actual pont de la carretera, hi ha una esplanada força espaiosa amb una petita àrea de picnic que és un altre dels punts tradicionals de lleure, just al costat d'un gran toll d'aigua embassada de la riera. Una part, però, ha estat força alterat, ja que acull també diverses infraestructures del col·lector d'aigües. | 08098-164 | Urbanització del Calvet | 41.6863300,1.7787500 | 398363 | 4615671 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50623-foto-08098-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50623-foto-08098-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50628 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-0 | GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 426. | XX | Habitatge i part de les naus en estat precari. | Antiga fàbrica tèxtil de Sant Salvador de Guardiola, formada per tres naus de planta rectangular que inclouen l'habitatge que ocupava el director de la fàbrica. Es tracta d'un edifici representatiu de l'arquitectura fabril de principis i mitjans del segle XX, sense elements d'especial rellevància. La nau més antiga és la que es troba al nord: una construcció d'una sola planta amb coberta a dues aigües que a la façana lateral conserva uns típics finestrals dobles, protegits exteriorment per reixes de ferro. Entorn de 1948 el conjunt s'amplià amb dues naus noves, lleugerament més llargues i altes. El conjunt es va tancar amb una capçalera a llevant, formada per una façana de maó que unifica les tres naus. A l'angle nord-oest la casa del director s'aixeca en part sobre la primera nau, amb un pis damunt seu, i també amb un cos adossat de tres plantes que sobresurt. Es tracta d'un habitatge característic dels anys quaranta o cinquanta, amb una tribuna en voladís que té un petit terrat al damunt. Una part de l'habitatge va ser reconstruït després de patir un incendi. La façana principal, a ponent, és formada per la casa, la primera nau, que conserva el portal originari amb un finestral a banda i banda, més les dues naus següents, amb grans portals metàl·lics moderns. Al davant té un pati més o menys enjardinat i, en un costat, un pou d'aigua. Segons sembla, es tracta d'un pou força profund però que no va arribar a trobar aigua. | 08098-169 | Carrer de la Indústria, s/n (nucli urbà de Guardiola) | A principis del segle XX l'arribada de l'energia elèctrica va permetre que molts pobles que fins aleshores havien quedat al marge del procés d'industrialització perquè estaven lluny dels principals cursos fluvials poguessin acollir les primeres fàbriques. Esteve Mercadal Monconill, el propietari de la casa anomenada cal Pujolar Vell, situada a l'actual carrer de la Moreneta, era un home emprenedor que feia de pagès i també de prestamista. Segons fonts orals, ell va fer construir la primera nau de la fàbrica en terrenys de la seva heretat, molt a prop de la casa. L'industrial Sr. Balleset hi va instal·lar una fàbrica de teixits, que va obrir l'any 1922 i va funcionar fins el 1935. Després de la Guerra Civil l'industrial Miquel Blàvia Pallarès va recuperar les instal·lacions, reconvertides en fàbrica de gases. Entorn de 1948 el recinte es va ampliar amb les dues noves naus situades al sud. Fins que no van estar enllestides durant un temps van funcionar alguns telers de la fàbrica a l'edifici de la Cooperativa. Els anys cinquanta i seixanta van ser el període àlgid. La fàbrica tenia 44 telers i donava ocupació a un bon nombre de dones, que treballaven en dos torns. Moltes eren noies immigrants vingudes amb les seva famílies d'Andalusia, i algunes es van casar amb joves del poble. El propietari de la fàbrica s'encarregava de trobar cases al poble perquè s'establissin aquestes famílies nouvingudes. La fàbrica va tancar les portes entorn de la dècada de 1980. Actualment una part de les naus acull magatzems municipals, mentre que l'habitatge resta abandonat. | 41.6809600,1.7703200 | 397653 | 4615085 | 1922 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50628-foto-08098-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50628-foto-08098-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Valentí Alsina i per Elvira Cots Mercadal. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50632 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet-2 | Anònim (2014). Festivitat de Sant Marc i repartiment del Panellet. Sant Salvador de Guardiola. Reculls de la Guíxola, núm. 2. Cercle Cultural la Guíxola. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 204-205. CAPDEVILA, Jaume (2001). 'La Festa del Panellet'. Ressò, núm. 16. Juny 2001. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola p. 44. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola / Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 15-16. SUADES, Jordi (1991). 'La festa del panellet a Vallhonesta', Dovella, núm. 37. Manresa (aril 1991), p. 14-15. | XX | S'han simplificat alguns elements tradicionals de la festa. | Aquesta festa tradicional és la més representativa de Sant Salvador de Guardiola, i es troba molt arrelada també en altres pobles del Bages. Es celebra en honor de Sant Marc, que té la seva festivitat el 25 d'abril, tot i que actualment la celebració s'ha traslladat al primer diumenge després d'aquesta data. S'anomena festa del panellet perquè, després de la missa, s'entrega un panet beneït a tots els assistents. Actualment el format de la festa ha quedat força reduït en comparació amb el que es feia tot just fa uns anys. Comença amb una missa solemne i cantada, amb la participació del cor parroquial. A continuació els assistents es desplacen fins el pedró, situat molt a prop de l'església. Allà es procedeix a la benedicció del terme. Antigament el capellà llegia un evangeli en cadascuna de les quatre direccions dels punts cardinals i feia la benedicció amb el salpàs. Actualment només es llegeix un evangeli. En acabat, es fa la benedicció dels panets i del vi. Els panets es deixen a la zona del pedró i, al final, es reparteixen entre els assistents junt amb el vi. Abans, però, té lloc la part més lúdica de la trobada. Al jardí que hi ha vora l'església solen haver-hi diverses parades i es fa la rifa d'un xai per sufragar les despeses de la parròquia. A dia d'avui, aquesta festa continua sent molt popular, i tradicionalment constitueix un motiu de retrobament amb els guardiolencs que resideixen fora del terme. Antigament, la celebració tenia molts més elements, alguns dels quals han anat variant al llarg dels anys. Segons un programa de la dècada de 1930, abans de la distribució del panet es feia una audició de sardanes. A la tarda es feia un ball, amb sorteig d'una 'toia' (un regal) i el típic ball de la Postal. A la nit tenia lloc una serenata al davant de l'Ajuntament i, a continuació, ball de nit. Tradicionalment, eren els grans propietaris del poble, com els de can Batlle, l'Urpina, cal Miralda, el Brunet o ca l'Esteve, els que pagaven el pa i el vi, fins que a la dècada de 1960 se'n va fer càrrec l'Ajuntament. L'ofici era concelebrat per set o vuit capellans dels pobles veïns o amics del rector, i abans d'acabar es cantaven els Goigs de Sant Marc. La benedicció dels panets i del vi es feia dins la cerimònia de la missa, fins que a la dècada de 1970 s'ajuntà amb la benedicció del terme al pedró. A la tarda hi havia ball a la Sala, i alguns anys també s'havia fet ball de nit. A partir dels anys 1960 la festa va passar-se a celebrar el diumenge següent al dia 25 d'abril per facilitar l'assistència de molts vilatans que treballaven fora. Encara no fa gaires anys, la celebració començava a la vigília, amb un repic general de campanes al vespre que anunciava l'arribada imminent de la festa. El dia abans també es feia un cercavila, berenar per als nens i ball de nit per als grans. L'endemà tenia lloc una missa matinal a les cinc. Per fer el desplaçament fins el pedró s'organitzava un seguici processional, amb assistència de les autoritats i presència de l'estendard de la congregació de les Filles de Maria i les banderes del Roser i sant Isidre. El recorregut consistia a circumdar l'església pels seus quatre costats; simbolitzant així els quatre punts cardinals. Després de la benedicció, els panets es donaven primer als pobres captaires, que estaven discretament apartats de la resta de la gent. En la part final, més festiva, es feia la subhasta de la garlanda: una coca grossa amb un forat al mig. N'hi havia una per cada confraria, i els administradors eren els responsables d'engrescar la puja per poder recaptar el màxim de diners per sufragar la festa. Des dels anys 80 en lloc d'aquesta subhasta es fa el sorteig d'un xai. | 08098-173 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola | Com a antecedent d'aquesta festa podem esmentar el pa de les ànimes, que consistia en l'oferiment que es feia en les misses dels difunts d'un pa que solia dur-se dintre d'un cistellet, juntament amb candeles i diners. Aquesta tradició està documentada a la parroquial de Sant Salvador de Guardiola l'any 1612 i a la de Salelles el 1614 (CAPDEVILA, 1997: 44; 2001). Ja de manera més concreta, com a festa del panellet, està documentada des del 1912. L'origen d'aquesta tradició cal cercar-lo en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. Segons el refranyer: per Sant Jordi espiga d'ordi, per Sant Marc espiga de blat, o bé Sant Marc guardeu-nos del blat. Una tradició afirma que, en un temps del passat, les llagostes i altres plagues del camp eren molt més grosses que ara, destruïen els conreus i mataven les persones. Sant Marc les va reduir a la mida actual i els va fer perdre la força. En agraïment, foren instituïdes tres processons, popularment anomenades lledànies, que tenien per objecte la protecció dels fruits de la terra (AMADES, 1990: 308). Les processons donaven la volta per tot el terme i cada una tenia un significat diferent: la primera preservar les herbes, la segona els grans i cereals, i la tercera els fruits de la vinya. Segons Joan AMADES (1990: 309), la pagesia de Montserrat tenia una especial predilecció per sant Marc com a advocat i patró del blat, i per la seva festivitat voltaven els camps cantant la següent estrofa: 'Gloriós sant Marc, / guardeu-me aquest camp de blat / i feu que estigui salvat / fins a l'hora d'ésser segat.' Des d'aquesta perspectiva, les dues tradicions ( la protecció del terme i el repartiment de panellets) estan vinculades segons una lògica clara i coherent: protegir els camps, d'on surt el blat amb el qual s'elabora el pa, que és la base de l'alimentació. Així, el repartiment de panellets s'ha d'entendre com un ritual enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament en molts pobles es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s'oferia als pobres. En alguns llocs era tradició guardar el panet tot l'any; això volia dir que no s'havien passat privacions. A Guardiola una part del panellet es guardava en un calaix perquè de pa no en faltés mai. També el guardaven per quan hi havia temporals. Llavors el posaven junt amb un ciri del Monument, l'encenien i resaven una oració. Algunes famílies el guardaven fins el dinar de Festa Major i llavors se'l repartien a trossets per tota la família i se'l menjaven dient aquesta oració: 'Aquest pa beneït em menjo/ no me'l meno ni per fam ni per deler/ si la mort em ve sobtada/ que em valgui de sagrament'. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la mala estrugança. A la Maçana (en el terme veí de Rajadell) se'ls atribuïa la gràcia de guarir de dolor de febres, de quartanes i d'afavorir els parts, i a molts indrets del pla de Bages era costum posar-los dins de canons de canya i penjar-los pels arbres, en la creença que els preservaven de tota mena de danys (AMADES,1990: 310). A Sant Salvador de Guardiola també en donaven als gossos, cavalls i altre bestiar, i en posaven un trosset junt amb una branqueta d'arç beneït el dia de Sant Pere Màrtir a les vores de les vinyes, en un lloc una mica elevat, per protegir de les pedregades. | 41.6729500,1.7647900 | 397180 | 4614202 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50632-foto-08098-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50632-foto-08098-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La tradició del panellet s'ha conservat en altres pobles, especialment de l'àrea propera a Sant Salvador de Guardiola al sud-est del Bages; per exemple a Rajadell, Marganell, Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet o Mura. Es celebrava sempre en aquesta època, ja fos el 25 d'abril, per sant Marc, o el 8 de maig, per Sant Miquel. En aquest segon cas, la figura de l'arcàngel Miquel té una vinculació també òbvia amb els temes de protecció. Aquest dia en molts pobles el sacerdot no s'apartava en cap moment del comunidor. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50634 | Casa del Carrer Dalt, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dalt-36 | XVIII-XX | Façana posterior en estat precari. | Casa que forma part del nucli urbà de Guardiola i ha conservat, parcialment, la tipologia i els volums originaris, tot i que per la part davantera es troba molt remodelada. És una casa entre mitgeres, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Està situada en un terreny amb desnivell, de manera que la part davantera només té una planta i a la part posterior hi trobem, a més, un nivell semisoterrani i unes golfes. La façana principal està encimentada i només té una petita porta, sense cap interès. La façana posterior, en canvi, és a pedra vista i ha conservat les característiques tradicionals. S'hi pot veure una finestra emmarcada amb llinda i brancals de pedra, una altra amb llinda de fusta i brancals de pedra i encara una altra actualment tapiada amb maó. La part baixa ha estat remodelada i s'hi ha afegit un cos modern adossat a l'angle nord-oest. | 08098-175 | Carrer de Dalt, núm. 36 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. La majoria de cases antigues d'aquest carrer, però, es troben una mica més amunt, separades per un petit tram sense construir. Aquesta forma part més aviat del que és el nucli pròpiament de Guardiola. Per la seva tipologia constructiva podria datar-se a finals del segle XVIII o al XIX. | 41.6788200,1.7663900 | 397322 | 4614852 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50634-foto-08098-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50634-foto-08098-175-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50638 | Forn del Pont de Comasua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-pont-de-comasua | XVIII-XIX | El forn es conserva força integrament, tot i que li falta la teulada. Es troba envaït per la vegetació i fins i tot hi ha crescut un pi a l'interior. | Forn d'obra o teuleria situat enmig del bosc, prop de la masia de Comasua, el qual es conserva força integrament. Segueix la tipologia característica dels forns d'obra. És a dir: una construcció de pedra de planta quadrada (d'uns 5 per 5 metres a la base), emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, composta per un arc extern i un doble arc més intern que forma part del revestiment interior. A la part superior es conserva la cambra de cocció pràcticament sencera. Els murs tenen un revestiment interior fet de maó i consta d'una porta a la part posterior. Li falta la coberta. Al costat del forn hi ha una barraca de pedra seca de planta circular (barraca 57) que devia servir com a construcció auxiliar per als treballadors del forn. | 08098-179 | Prop de la masia i del pont de Comasua. | 41.6641600,1.7429000 | 395343 | 4613253 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50638-foto-08098-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50638-foto-08098-179-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50639 | Cingle de l'Hort del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-de-lhort-del-rei | Cinglera despresa, indret envaït per la vegetació. | Possible lloc d'enterrament situat al peu d'una petita cinglera. Actualment en aquest indret hi trobem dos blocs de roca de conglomerat que s'han desprès de la part superior del cingle, situat a l'extrem d'un camp (l'Hort del Rei). Segons notícies orals, a l'espai que hi ha entre les dues roques i la paret del cingle un pagès hi va recollir un bon nombre d'ossos. Actualment es troba cobert de vegetació. Entorn de 1970 els dos blocs de roca es van desprendre del cingle. Aleshores Josep Morales, un pagès de la zona actualment ja difunt, va afirmar haver trobat en aquest lloc diversos ossos que, segons ell, corresponien a restes humanes. Entorn de l'any 2000 Jaume Capdevila i Marc Sellarès van fer una inspecció de l'indret i hi van poder recollir alguns fragments d'ossos indeterminats. Per les característiques de l'indret és possible pensar en algun tipus d'enterrament semblant a les balmes sepulcrals de l'època del megalitisme. Amb les poques dades disponibles, però, es tracta d'una pura hipòtesi que caldria confirmar. | 08098-180 | Prop de cal Rei, al raval del Sellarès. | 41.6881000,1.7528400 | 396209 | 4615899 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50639-foto-08098-180-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès Cots. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50645 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-2 | XVIII-XX | Parts de l'edifici es troben semi-derruïdes. | Casa situada al nucli urbà de Guardiola, representativa d'un tipus de construcció popular pròpia del segles XVIII-XIX, la qual ha conservat parcialment la tipologia i els volums originaris. Es tracta d'una edificació que no està adossada actualment a cap altra casa. Està formada per dos cossos, tos dos de planta irregular, un més al nord i l'altre al sud. El cos de migdia consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant. L'entrada és per la façana oest, però es troba força modificada per un cos adossat en forma de terrassa. Els murs són de pedra i arrebossats, però les obertures han estat majoritàriament remodelades. El cos situat al nord conserva els murs a pedra vista. És més alt i té planta baixa i dos pisos. La part de ponent ha estat remodelada recentment i s'hi ha fet noves obertures. La part de llevant es troba pràcticament derruïda i només conserva l'inici del mur, amb dos portals fets amb sengles arcs de pedra. La casa conserva dues tines. | 08098-186 | Carrer Marcet, núm. 9 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer Marcet és la continuació natural del carrer de la Creu que, més amunt, es transformava en l'anomenat Camí Missader. Per tant, aquesta zona és part del nucli originari del poble de Guardiola, que va començar a formar-se al final del segle XVIII. Antigament, la casa era propietat de la família Baró, i d'aquí ve el seu sobrenom. Entorn de 1985 la van comprar els actuals propietaris. | 41.6790700,1.7661700 | 397304 | 4614880 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50645-foto-08098-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50645-foto-08098-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50645-foto-08098-186-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50648 | Molí de Miralda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-miralda | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 054). CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 21. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. | XII-XX | Entorn desdendreça i totalment cobert per la vegetació, especialment la bassa. | Antic molí fariner situat al peu de la riera de Guardiola, al costat de l'antic camí ral de Manresa a Igualada, en un indret molt humit on hi neix l'aigua en diversos punts, entre d'altres al mateix lloc on hi ha la bassa del molí. L'habitatge és una construcció de planta rectangular amb coberta a dues aigües. Té planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és encarada al nord, ja que és per aquest costat per on passava el camí ral, als peus de la casa. Consta d'un portal coronat amb arc escarser fet amb dovelles i, al primer pis, dues finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Damunt del portal encara queden restes d'un rètol que anunciava la fàbrica d'alcohol, ja que durant un temps la casa va tenir aquesta funció. La façana de ponent conserva també diverses finestres emmarcades amb pedra picada. El cos principal ha estat allargat cap a ponent, on hi havia el celler, i cap a llevant. El cobert de llevant ha estat reconstruït recentment a causa d'un incendi que va patir la casa. A l'interior no s'ha conservat cap element relacionat amb la mola ni amb les instal·lacions del molí. Sí que es conserven les instal·lacions del carcabà, a un nivell subterrani sota la casa, però actualment estan tapiades i no són visibles. Darrera la casa hi ha la bassa del molí, que adopta una planta més o menys triangular i mesura uns 25 per 14 metres, amb una fondària d'uns 4 m. Tot el sector es troba totalment cobert per la vegetació, però s'hi endevina perfectament una obra de molt bona qualitat,feta amb grossos carreus disposats en filades regulars, i amb uns murs gruixuts (de 1,5 m a la part més ampla). Actualment en un angle d'aquesta infraestructura, dins de la mateix bassa, hi ha una segona bassa més petita encara plena d'aigua. És en aquest punt on hi ha una surgència natural d'aigua provinent de la capa freàtica. Al mur de llevant hi ha un forat que servia per fer el buidatge de la bassa i, a la part alta, un sobreeixidor. De la bassa en surt un petit rec en direcció a llevant, que abasteix d'aigua els horts d'aquest sector. La resclosa del molí es troba uns 800 m riera amunt, en el saltant d'aigua que hi ha al gual per on travessa el camí de l'Urpina. Del rec del molí se'n conserven alguns trams. | 08098-189 | Raval del Parrot de la Riera | Aquest és un dels dos molins fariners que hi havia al terme de Guardiola, probablement el més antic. Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 21) a l'època medieval entre els béns dominicals pertanyents al castell de Guardiola (és a dir, reservats a l'explotació directa per part del senyor) hi havia un molí fariner situat al peu de la riera de Guardiola. No tenim més detalls ni referències documentals al respecte, però és segur que es tracta del Molí de Miralda. A principis del segle XVI la família Miralda, propietària del mas construït a les antigues dependències del castell, va adquirir les terres i propietats dominicals i, per tant, el molí. Als segles XVII-XVIII les instal·lacions del molí es devien ampliar i reforçar. La tipologia de la bassa, de grans dimensions, correspon a aquesta època, i la inscripció del portal (1766) podria indicar que en aquest moment també es van fer reformes importants i ampliacions a la casa. Tanmateix, segons el cadastre de 1780 l'únic molí fariner del terme era el del Calvet que, a més, era l'única activitat industrial registrada (GÓMEZ, 1988: 424). No sabem, per tant, fins quan va continuar fent funcions de molí. En època més recent, probablement al segle XIX o principis del XX, les instal·lacions es van reconvertir en una fàbrica d'alcohol de cremar. Encara queden restes de la pintura d'un rètol que ho anuncia sobre la porta d'entrada. Més recentment encara, la casa va estar llogada a diferents estadants. Entorn de 1967 s'hi van establir els actuals propietaris, que van comprar l'immoble als Miralda. En aquests anys l'interior de la casa encara tenia un forat que arribava fins al sostre, amb la teulada oberta, al lloc on antigament hi havia la caldera de la fàbrica d'alcohol. D'aquestes instal·lacions es conserven encara uns dipòsits de formigó. | 41.6762900,1.7602800 | 396810 | 4614578 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50648-foto-08098-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50648-foto-08098-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50648-foto-08098-189-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a les dovelles del portal: 1766.Informació oral facilitada per Francisco López. | 98|85|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50652 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-2 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 032). FERRER ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 19, Manresa, p. 150-151. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. Documents de l'arxiu familiar. | XVIII-XX | Parts de l'edifici en estat precari | Casa de pagès que havia estat una de les primeres fassines o fàbriques d'aiguardent que hi va haver al Bages. Es tracta d'una construcció força irregular i atípica, tal vegada a causa del seu ús originari, que consta de dos cossos adossats, els quals estan emplaçats en un terreny amb pendent. Sembla que antigament formaven dues cases separades. Podria ser que una fos destinada a la fassina mentre que l'altra acollís un habitatge. La casa de l'esquerra, actual residència dels propietaris, és de planta rectangular, coberta en part per una terrassa i la resta amb teulada a una sola vessant. Consta de plata baixa i un pis, més una planta semisoterrània on hi ha l'antic celler. L'edificació de la dreta es troba adossada a l'anterior i, segons la tradició oral, s'anomenava 'casa del Tomàs' (possiblement referida a Tomàs Fàbregas, inciador de la fassina). Té una estructura exteriorment més regular, amb planta gairebé quadrada i coberta a dues vessants. Aquesta construcció consta també de tres plantes. A la part davantera té una tina situada sota una mena de galeria. La resta de la planta baixa conserva les instal·lacions d'un antic habitatge. La façana principal de les dues edificacions és molt senzilla i no presenta elements d'especial interès. La façana posterior també és força irregular. Les parts inferiors són fetes de pedra i conserven alguna espitllera, mentre que a la part alta han estat sobrealçades en ambdues cases amb obra feta de maó. Adossat al costat de migdia hi ha un cobert que acull les instal·lacions d'una altra tina i una premsa. Per la part posterior té una curiosa estructura oberta en forma de galeria semisoterrada on hi ha els galliners. L'interior de la casa conserva força integrament les característiques tradicionals, especialment al celler, distribuït en diferents cambres semisoterrades i en diferents nivells. S'hi conserva un interessant pou i les voltes de pedra. Els cellers de les dues cases estaven separats per un mur però comunicats mitjançant una porta. La casa no ha conservat, però, cap element relacionat amb la instal·lació de l'antiga fassina. El camí que passa per davant de la casa era l'antic camí ral de Manresa a Igualada, que venia del Molí de Miralda, l'Hostal i, més avall, es dirigia vers el poble de Guardiola. | 08098-193 | Raval del Parrot de la Riera | La casa més antiga d'aquest raval proper a la riera de Guardiola és la del molí, que és d'origen medieval. L'Hostal està document a l'any 1705 al registre de l'Ajuntament, mentre que l'edifici de la fassina devia construir-se una mica posteriorment, en el mateix segle XVIII. S'edificà en terres del mas Parrot de la Riera. Entorn de 1750 va començar a funcionar una fàbrica o oficina d'aiguardent en aquesta casa, que es compta entre les més antigues. L'impulsor era Tomàs Fàbregas, sabater i negociant de Manresa. Això és el que es dedueix d'un document de l'any 1773 en el qual l'antic responsable retorna els drets que tenia sobre la fàbrica al Parrot de la Riera i aquest, al seu torn, els cedeix de nou a dos germans de cognom Barjau, blanquers de Manresa. Poc després, el 1780 es constitueix una societat mercantil dedicada exclusivament al negoci de l'aiguardent que és la primera d'aquestes característiques que està documentada a Manresa. La formen Josep Regordosa (pagès de Sant Salvador de Guardiola) i els dos germans Barjau. Aquesta societat té instal·lada dues olles (alambins) i tines amb capacitat per a 900 cargues en terrenys al mas Parrot (FERRER, 1998: 151). A més, exportava l'aiguardent per mar a través d'un vaixell que, des del port de Vilanova, feia la ruta de les Amèriques passant per Cadis. Aquesta no era l'única fassina del terme de Guardiola. L'any 1760 també hi havia la de Francesc Miralda, que produïa 23 roves d'aiguardent, i el 1815 la de Josep Puig (propietari del mas Brunet), que en produïa 640 (GÓMEZ, 1988: 424). Segons tradició oral, durant la Guerra napoleònica els francesos van cremar la fassina, probablement quan voltaven per la zona en una operació de càstig contra la ciutat de Manresa. A la casa encara es conserven un bon nombre de bigues socarrades. L'any 1815 Marià Altimires, procedent de la casa veïna de La Botiguera, va comprar la Fassina, que en aquest moment encara es dedicava a la producció d'aiguardent. Entorn de 1830, després de la pèrdua de les colònies americanes, la fassina va deixar de funcionar i la casa va reorientar la seva activitat cap a l'elaboració de vi. Des de 1815 la propietat s'ha conservat en mans de la família Altimiras, i durant la segona meitat del segle XIX se la denomina Casa Altimires. El 1876 la família va haver de fer front a una hipoteca que va quedar liquidada el 1898 a canvi d'unes terres. Durant el segle XX va continuar el treball intensiu de la vinya i l'elaboració del vi. Encara l'avi dels actuals propietaris, de cognoms Sallent Altimiras, va dedicar-s'hi fins a la dècada de 1970. | 41.6775900,1.7628300 | 397024 | 4614720 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50652-foto-08098-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50652-foto-08098-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50652-foto-08098-193-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50655 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova | Entorn desendreçat i precari. | Font situada actualment al costat sud de la carretera vella d'Igualada (c-37 z). Consisteix en un senzill brollador en un marge de pedra seca que aboca l'aigua en una pica de ciment. Al costat hi ha un cobert amb el sostre d'uralita. La font està senyalitzada amb un pal informatiu, ja que forma part d'un dels itineraris senyalitzats que recorren les diverses fonts del municipi. Per aprofitar aquestes surgències naturals d'aigua, es van bastir molins des de l'edat mitjana. A la Font Nova n'hi va haver un. | 08098-196 | Raval del Parrot de la Riera | El topònim de 'Font Nova' és molt recent, ja que antigament aquest indret era conegut com la Font del Molí. Es tracta d'un sector proper a la riera de Guardiola on hi ha diversos punts amb vivers o surgències naturals d'aigua, com ara en el mateix lloc on, des de l'edat mitjana, hi havia un molí. Uns anys enrere al costat de la font hi havia una caseta que servia com a 'merendero' i tenia molt anomenada. | 41.6755100,1.7583000 | 396644 | 4614494 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50655-foto-08098-196-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50660 | Viver del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-del-moli | XIX-XX | Part dels murs del viver estan semi-esfondrats. Vegetació invasiva. | Viver o punt de surgència natural d'aigua que s'utilitza per regar uns horts propers al Molí de Miralda. Es troba en un entorn proper a la riera de Guardiola on hi ha d'altres afloraments naturals d'aigua, com el que hi ha a la mateixa bassa del molí. El viver es troba en un esvoranc d'un marge, al costat de la carretera vella d'Igualada (C-37 z), i ha estat reforçat internament amb un mur de pedra. L'aigua del viver és canalitzada a través d'un túnel sota la carretera i desemboca a l'altre costat en un petit dipòsit o restallador, fet de pedra i maó. Des d'aquí es distribueix cap als horts que hi ha en aquesta zona, entre el Molí de Miralda i la casa de la Font Nova. A una cota lleugerament inferior a aquests horts discorre el rec que portava l'aigua de la riera cap a la bassa del Molí de Miralda. | 08098-201 | Carretera vella d'Igualada (C-37 z), al km. 85,1. | 41.6756800,1.7599100 | 396778 | 4614511 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50660-foto-08098-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50660-foto-08098-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50660-foto-08098-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50664 | Ca la Pepa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pepa-0 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 096). | XIX-XX | Casa molt moficada quan es va transformar en magatzem. | Casa de pagès de petites dimensions ubicada al raval del Sellarès, la qual ha estat substancialment modificada amb una ampliació d'obra feta de maó per tal de convertir-la en un magatzem auxiliar de la granja que té al costat. Aquesta intervenció ha alterat els volums originaris de la casa, tot i que la part antiga, obrada amb pedra, es distingeix perfectament de la nova. Pel que es pot deduir, era una caseta de planta quadrada amb coberta a dues aigües (la coberta actual, també a dues aigües, té una orientació inversa a l'originària). Disposava de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, era molt senzilla, amb un portal rectangular (que ha estat construït de nou), diverses finestres i un balcó. Algunes d'aquestes obertures són emmarcades amb llindes, i una conserva un interessant ampit de pedra treballada. Es conserven els murs de pedra (arrebossats a la manera tradicional, amb calç) dels costats est i nord, que tenen molt poques obertures i petites. La resta és obra de maó força grollera, que ha ampliat el cos per la banda de llevant fins gairebé adossar-lo a la granja. A l'interior la casa té un celler ben conservat, amb volta de maó. Conserva una tina. | 08098-205 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Tal com indica la inscripció d'una llinda, ca la Pepa fou construïda l'any 1849, dos anys abans que cal Jaume. Uns anys enrere, els propietaris de la casa veïna de cal Jaume la van comprar per transformar-la en un magatzem auxiliar de la granja de conills, que es va construir pels volts de la dècada de 1970. | 41.6839900,1.7580100 | 396633 | 4615436 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50664-foto-08098-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50664-foto-08098-205-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó: 1849.Informació oral facilitada per Eugènia Vila Guerrero. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml