Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
50624 Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-salvador-de-guardiola Anònim (2015). L'escola (1880-1990): un segle de records. Reculls de la Guíxola, núm. 3. Cercle Cultural La Guíxola. Sant Salvador de Guardiola. XX Edifici construït l'any 1960 com a escola pública, i àmpliament reformat en anys posteriors, que actualment acull l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola. El conjunt és format per un cos central, de planta rectangular, amb diversos cossos de planta irregular a llevant i un cos rectangular a ponent (l'antiga casa dels mestres i actualment biblioteca), més un pati a migdia. El cos central només té planta baixa i és cobert amb teulada a un sol vessant, mentre que els annexos de ponent, situats en un terreny amb desnivell, tenen una planta inferior que acull magatzems municipals i altres dependències. L'edifici conserva ben clarament el seu caràcter d'arquitectura escolar, sense cap element especialment remarcable. A l'interior, les antigues aules s'han reconvertit en despatxos municipals. Exteriorment, les façanes principals que donen al pati combinen l'obra de maó vist amb grans finestrals. La part de llevant, obrada en forma de diferents cossos zigzaguejants, també presenta grans finestrals i persianes. 08098-165 Carrer de Dalt, núm. 19 (nucli urbà de Guardiola) Aquest edifici s'inaugurà l'any 1960 com a nova seu de les Escoles públiques. Als seus inicis, constava de dos espais separats: un per als nens i un altre per a les nenes. El conjunt també tenia dos habitatges per als mestres (actual Biblioteca i local de l'associació La Guíxola). Ara és la seu de l'Ajuntament, però fins arribar a aquesta situació el consistori guardiolenc ha passat per molt diverses ubicacions. Es desconeix on era la seu del consistori en bona part del segle XIX i amb anterioritat. Ja al final d'aquesta centúria i durant bona part del segle XX va estar emplaçat als baixos de l'edifici núm. 15-17 del carrer de la Creu. També hi havia hagut dependències municipals a la casa del davant (núm. 16). L'edifici núm. 15-17 va acollir l'Ajuntament fins a mitjan de la dècada de 1970, quan es traslladà a les Escoles perquè en aquesta època el nombre d'alumnes havia disminuït molt. L'ajuntament ocupava l'ala esquerra de l'edifici. Al final de la dècada de 1980 diverses campanyes per promocionar la Guarderia i l'Escola, juntament amb l'increment dels habitants de les urbanitzacions, van fer que l'Escola tornés a guanyar volum. Aleshores es decidí construir un edifici nou per a l'Ajuntament, en una cantonada del carrer de la Creu. Mentre l'edifici no estava acabat l'Ajuntament es trasllada provisionalment a l'edifici de La Sala durant un període breu, fins que el 1987 s'inaugurava la nova seu. Així mateix, entre 1991 i 1992 s'aprofità per fer obres d'ampliació i millora a l'Escola. Finalment, l'any 2009 s'inaugurava un nou edifici molt més ampli per a l'escola, i des d'aquest moment les antigues escoles tornen a acollir les dependències de l'Ajuntament. El projecte arquitectònic va anar a càrrec de Jaume Espinal Farré. 41.6789500,1.7665800 397338 4614866 1960 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50624-foto-08098-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50624-foto-08098-165-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Jaume Espinal Farré (arquitecte) 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50752 Altar amb grafits de Sant Pere del Brunet https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-amb-grafits-de-sant-pere-del-brunet ALAVEDRA, Salvador (1979). Les ares d'altar de Sant Pere de Terrassa-Ègara. Vol. II. Inventari de les ares, Terrassa, p. 61-64. BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p.482. X-XI Actualment els grafits es troben molt erosionats i pràcticament no són visibles. Altar de l'església preromànica i romànica del Brunet que té uns interessants grafits amb lletra dels segles X o XI. La peça consta d'un tenant format per un bloc de pedra tallat, amb arestes vives, damunt del qual hi ha la llosa de l'altar, de pedra calcària de poca gruixària, polida només en una de les cares i amb els cantons rectes. Les seves mides són: 119 cm de llarg per 120 d'ample i 8 de gruix. L'altar no té cap ornamentació. Només hi ha un rebaix per al reconditori (forat per guardar-hi relíquies) fet possiblement al segle XVIII o XIX. Tot i que durant molts anys l'altar va estar adossat a mà dreta del mur d'entrada, actualment torna a ser al seu lloc originari, a l'interior de l'absis. Els grafits, molt malmesos, pràcticament no són visibles. Es troben al costat dret del sacerdot. La seva transcripció és força dificultosa i ha donat peu a diverses interpretacions. Segons A. M. Mundó la primera inscripció, que es troba entre el solc de l'arça sacra i el costat lateral de mà dreta, es podria transcriure de la següent manera: '...REDUS', 'GUILELMO', 'SACER', ... '(G)OMBAUDUS',... Hi ha qui s'inclina a pensar, seguint el parer de S. Alavedra, que es tracta d'un conjunt de signatures similars a les que sovint figuren a les ares paleocristianes o romàniques. Així, la llegenda s'hauria d'interpretar en el sentit que el sacerdot Guillem, juntament amb els seus companys o parents, van voler deixar constància d'alguna commemoració important, potser una nova consagració de l'església. L'altra inscripció es troba al costat mateix de la pedra, bé que en una posició invertida en relació amb les anteriors. La transcripció podria ser: 'BERNARDUS SACER'. És a dir, Bernat sacerd(dot). En la mateixa línia que abans apuntàvem, possiblement es tractaria de la signatura d'un sacerdot que va intervenir en un acte commemoratiu, tal vegada un dels testimonis o oficiants de la solemnitat. 08098-283 Església de Sant Pere del Brunet, a la masia del Brunet L'any 1035 la capella apareix esmentada amb el nom de Sant Pere del castell de Guardiola. Els anys 1282 i 1334 apareix com Sant Pere de Serra. El 1306 l'hereu del mas adjacent manifesta que es diu Guillermus Johannis de Santi Petro de Ça Serra. Sucessivament, els membres de la família acompanyaran sempre el nom propi amb l'afegit Johannis. Per tant, sembla que Johannis fa referència al nom del mas mentre que el lloc era conegut amb el nom de sa Serra. El 1607 la família Brunet va comprar la propietat, però no serà fins al segle XVIII que mas i església passen a denominar-se del Brunet. La presència de senyals d'incendi entre l'obra preromànica i la romànica fa pensar a Xavier SITJAS (1977: 112) que la ràtzia del cabdill musulmà Abd al-Malik, que l'any 1002 va arribar fins a la ciutat de Manresa, hi va produir destrosses que van motivar obres per renovar la coberta, aixecant-hi la volta de canó. Al voltant de l'any 1030 un seguit de llegats o almoines van propiciar la restauració de l'església. Sant Pere de Serra va estar sota el domini del monestir de Santa Maria de Montserrat (que posseïa altres béns al terme) amb anterioritat a l'any 1249: una concòrdia firmada aquest any entre el castlà de Guardiola i el prior del monestir ho deixa clar (CAPDEVILA, 1997: 3). Al segle XVII Maties Brunet, que l'any 1607 havia adquirit l'heretat, va fer obres per arranjar la capella, deixant-la en condicions per celebrar-hi culte (CAPDEVILA, 1997: 4). L'any 1620 va obrir un nou portal que facilitava l'accés des de la masia, ja que en una concòrdia de l'any 1618 s'havia manat enrajolar la capella i tapiar el portal que donava directament a la casa del Brunet. Uns anys més tard, en una visita feta pel bisbe Antoni Pasqual l'any 1685, es confirma que aquesta capella depenia de la parroquial de Sant Salvador de Guardiola, i molt probablement ho va ser des del principi. A la dècada de 1950 la part de l'absis estava habilitada com a sagristia. Un altar obstruïa el pas per l'arc triomfal i l'accés a aquesta part es feia per una porta lateral. Entorn de 1958 els mateixos propietaris del Brunet van realitzar una restauració de l'església, que va consistir bàsicament en refer la teulada i consolidar l'estructura. Més recentment s'hi han practicat altres intervencions. En una d'elles es va desenterrar una sitja de grans proporcions (de 2,53 m de fons) davant mateix del santuari, que servia per guardar-hi el gra. 41.6671900,1.7887600 399166 4613534 08098 Sant Salvador de Guardiola Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50752-foto-08098-283-2.jpg Legal i física Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 85 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50716 Alzina de cal Nano https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-nano Alzina centenària, de grans dimensions, situada vora la casa de pagès de cal Nano, en una petita esplanada al costat de llevant. L'alzina es troba en un entorn boscós amb predomini de pins i amb algunes alzines. 08098-257 A la casa de pagès de cal Nano (sector de Coll d'Arboç) 41.6760600,1.7944800 399656 4614513 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50716-foto-08098-257-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50656 Alzina del Parrot de la Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-parrot-de-la-riera Alzina centenària, de grans dimensions, situada en un bosquet que es coneix popularment com l'Estenedor, molt a prop de la casa de la Fassina però en terres del mas Parrot de la Riera. Algunes branques de l'alzina han estat podades i, no fa gaires anys, va quedar lleugerament afectada per un dels incendis forestals. Segons sembla, aquest bosquet s'utilitzava tradicionalment com a lloc per anar-hi a estendre la roba. Es troba situat al costat del que havia estat camí ral de Manresa a Igualada, molt a prop també de la riera de Guardiola. 08098-197 Bosquet de l'Estenedor (prop de la Fassina i el mas Parrot de la Riera) 41.6785500,1.7626400 397010 4614827 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50656-foto-08098-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50656-foto-08098-197-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Simbòlic 2021-05-26 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50467 Aqüeducte del Pou de Glaç https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-pou-de-glac-0 AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 31. SERRA SELLARÈS, Francesc (2013). L'Oller del Mas. Dels orígens als nostres dies. Manresa, p. 148. XVIII-XIX En ruïna, amb restes constructives escampades vora la riera. Restes de l'aqüeducte que formava part del rec que subministrava aigua al pou de glaç de la riera de Guardiola. Procedia de la zona coneguda com la Llosa, uns 500 m aigües amunt. Es troba al costat mateix del pou, en un indret obac als peus de la serra del Talló. El rec venia de la banda nord, però no és visible fins uns 200 metres de distància de l'aqüeducte, el qual salva el desnivell provocat pel pas de la riera de Guardiola. Estava format per tres o quatre arcs, però actualment només se'n conserven restes d'algunes pilastres. Concretament, al costat nord de la riera hi ha el mur que donava inici a l'aqüeducte, en el qual s'insinua l'arrencada del primer arc. Aquest mur té una amplada de 1,40 m, però s'observa clarament que en un principi era més prim i posteriorment va ser eixamplat. La part superior, on hi havia el caixer o conducte per on discorria l'aigua, no s'ha conservat. Més endavant, al mig de la riera, hi ha les restes dels dos pilars següents. En l'estat actual de la riera no queda clar si hi havia un tercer pilar abans d'arribar a l'altra costat de la riera. Els dos pilars conservats tenen una planta més o menys triangular i l'aparell és fet amb pedra i lligada amb morter. Sembla que al final del seu traçat l'aqüeducte feia un gir cap a la dreta per desembocar al costat del pou, al lloc on hi ha les restes d'una construcció que devia ser una bassa. Aquí és on l'aigua quedava estancada i es glaçava per, després, poder-la trossejar i introduir al pou. En diferents punts de la riba esquerra són ben visibles restes de carreus escampats i fins i tot un fragment d'arc força sencer. 08098-8 Riera de Guardiola, vora el pou de glaç El pou de glaç podria ser obre del segle XVIII, i el més probable és que fos construït pels propietaris del mas Oller, força proper però situat ja en terme de Manresa. El 1783 aquest mas tenia dos pous de glaç, segons consta en un inventari i era, segons sembla, un dels masos que produïa més glaç de la comarca. Cal suposar que l'aqüeducte i el rec és fet al mateix moment que el pou. La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però la zona més propera al pou es va poder salvar i conserva una àrea boscosa d'un gran interès botànic. L'aqüeducte es conservava dempeus fins l'any 2000, quan el fort aiguat que també va afectar Montserrat es va endur bona part de l'obra. 41.6892300,1.8087500 400864 4615958 08098 Sant Salvador de Guardiola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50467-foto-08098-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50467-foto-08098-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50467-foto-08098-8-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Zona de difícil accés, amb grans cingleres de forts desnivells, sobretot per la banda sud. 94|98|119 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50593 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-13 XIX-XXI Arxiu conservat a les dependències de l'Ajuntament que inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. L'any 2002 va ser organitzat per tècnics de la Diputació de Barcelona. El 2015 han sol·licitat a la Diputació l'actualització del fons i un cop fet, l'arxiu podrà formar part del programa de gestió i manteniment d'arxius locals impulsat per aquesta institució. Actualment ocupa una sala de dimensions petites que es troba ja al límit d'estar saturada. Seguint la classificació pròpia de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents apartats: 1. Administració general ( inclou les actes dels plens de l'Ajuntament des del 1870), 2. Hisenda (inclou pressupostos municipals des del 1847, llibres d'actes d'arqueig des del 1879, amillaraments des del 1871, contribució rústica i pecuària des de 1850 o contribució industrial des de 1882), 3. Proveïments (inclou contractació d'aigües des de 1926), 4. Beneficència i assistència social, 5. Sanitat, 6. Obres i urbanisme, 7. Seguretat pública (inclou guardes jurats des de 1888), 8. Servei militar (amb documentació de quintes des del 1845), 9. Població (inclou padrons des de 1860), 10. Eleccions (des de 1889), 11. Ensenyament, 12. Cultura, 13 Serveis agropecuaris i medi ambient, 14 Col·leccions factícies. Així doncs, la documentació conservada és força moderna, a partir de mitjan segle XIX: la documentació sobre quintes de l'any 1845 és la més antiga. 08098-134 Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola: carrer de Dalt, núm. 19 Sembla ser que a la dècada de 1980 es va destruir documentació de l'Arxiu municipal. 41.6789500,1.7665800 397338 4614866 08098 Sant Salvador de Guardiola Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50893 Arxiu parroquial de Salelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-salelles Anònim (1918). 'La parroquia de Salellas y su Fiesta Mayor', Revista Ilustrada Jorba, núm. 114. Manresa. Desembre 1918. P. 95. MEDINA CAÑELLAS, Immaculada (1992). Salelles, un desconegut del Bages (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal del Bages). TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). XVI-XXI Arxiu de la parròquia de Salelles, conservat a l'edifici de la Rectoria, que consta d'un volum reduït de documentació, ja que ha patit diverses destruccions. Pel que fa a sagramentals, es conserva un llibre de baptismes, casaments i defuncions (1582 - 1600), un llibre de confirmacions (a partir de 1919), un llibre supletori de baptismes (a partir de 1914), un llibre supletori de matrimonis (a partir de 1940), un llibre original de defuncions (a partir de 1939), un llibre original de baptismes (a partir de 1939) i els llibres posteriors i més recents corresponents als sagramentals. També es conserven dos llibres de la confraria del Roser (segle XIX), dues caixes amb documentació diversa de l'antic govern municipal i ajuntament de Salelles (1600-1840), una consueta del segle XIX, una consueta de rector Brunet (1818) i un altre llibre de consuetes (principi del segle XX). També es conserven documents d'una visita pastoral de 1940. 08098-434 Plaça de Salelles El lloc de Salelles, situat dins l'antic terme de Manresa, és esmentat per primera vegada l'any 961 en documents de Sant Benet de Bages, concretament en una afrontació de la Vallformosa. L'església apareix citada el 1053, i amb la categoria de parròquia es troba documentada entre el 1025 i el 1050, i confirmada en una relació de parròquies anterior al 1154. A l'entorn de l'església es documenten el cementiri (1119) i una sagrera (1131). L'església formava part de la dotació de la Seu de Manresa, i el paborde d'aquesta canònica en tenia el patronatge i era qui nomenava els rectors. En l'aspecte civil existeix una certa confusió. Antoni Pladevall sosté que era una quadra autònoma i estava sota el domini reial; o sigui que era el veguer del Bages el que hi exercia la jurisdicció plena. Tanmateix, sense desmentir aquesta autonomia com a quadra, en un treball de Marc Torras sobre la pabordia de la Seu de Manresa queda clar que el paborde exercia com a senyor jurisdiccional i tenia a les seves ordres un batlle a Salelles, que a principis del segle XIV era Felip Prat (TORRAS, 2015). A part de la Seu de Manresa, el monestir de Santa Cecília de Montserrat des del segle X tenia possessions també a la parròquia de Salelles, cedides per diversos fidels. Entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat de Manresa va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Aquest va ser també el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si fou en aquest moment o una mica més endavant. Un altre moment important és a finals del segle XVI. El 1582, després del Concili de Trento, la Seu de Manresa va perdre la facultat de nomenar els rectors de Salelles, que va passar al bisbe de Vic juntament amb la facultat de cobrar la part dels delmes i primícies. El 1592 el papa Climent VIII suprimí les canòniques regulars catalanes i, segons alguns autors han suggerit, aleshores la jurisdicció de Salelles podria haver passat a la Corona definitivament (GÓMEZ, 1988: 422). En tot cas, aquest podria ser un nou punt d'inflexió en què es confirmés la independència municipal de Salelles. De fet, els pocs documents que es conserven pertanyents a l'arxiu municipal de Salelles comencen entorn del 1600. Com a mínim des del segle XIV Salelles comptava amb un batlle i dos jurats que exercien la jurisdicció civil immediata, cosa que va perdurar fins a principis del segle XIX. Els rectors de Salelles, però, no residien a la parròquia, sinó que tenien la seva casa a Manresa. L'any 1692 els feligresos van exigir que el capellà, en aquell moment Andreu Bertran, anés a viure a la parròquia, però el rector, al seu torn, argumentava que els feligresos tenien l'obligació de satisfer la còngrua per assegurar el seu manteniment. Aquest any les parts van arribar a un acord de bones intencions, però que no va arribar a fer-se efectiu. Sembla que la casa rectoral es trobava en mal estat i no era habitable. El 1729 la disputa per la còngrua es va revifar i el rector, aleshores Francesc Casadesús, va guanyar un plet, però això tampoc serví de res. L'any 1734 Francesc Farreras determinà cedir al rector la casa contigua al temple que s'anomenava Casa de l'Obra o de la Lluminària amb la condició que el rector l'habités. La casa, però, s'havia de reconstruir i, enmig de diversos plets pels drets de la parròquia que havien d'assegurar el manteniment de l'habitatge, la qüestió de la casa rectoral va quedar encallada fins a principis del segle XIX. Es va fer efectiva el 1826, quan s'hi instal·là el rector. Tot i això, la casa es trobava en mal estat fins que a mitjan segle XIX el rector Llogari Torruella hi va fer obres: va afegir-hi la meitat sud, per la qual cosa es va cobrir l'absis romànic amb un de totxo. També s'hi construí una cisterna (TORROELLA, 1859). (Continua a Observacions) 41.7017800,1.7860200 398992 4617378 08098 Sant Salvador de Guardiola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50893-foto-08098-434-1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana (Continuació Història). En la seva 'història de la parròquia de Salellas', mossèn Llogari TORRUELLA (1859: 24-35) elabora el rectorologi que comença l'any 1390, amb Berenguer Llovet (Berengario Lupeti) i continua ininterrompudament fins mitjan segle XIX. Segons consta en el document de nomenament del primer rector conegut, B. Lupeti, l'església de Salelles posseïa unes terres des de molt antic anomenades les Guitardes. L'any 1396, s'establiren en emfiteusi a favor de Guillem Gomà, del mas Gomà (avui Tatjé, a Salelles) i es canviaren els tractes (FARGAS, 2012: 24). Més endavant, al s. XVII, quan la família Tatjé va ocupar aquest mas els tractes es van refer. Els s.XVI-XVII són els de més esplendor de la parròquia. A inicis del s.XVII es va construir la capella del Roser, i el 1621 es signava el contracte per construir el retaule que l'havia d'ornar. Aquest moment s'aprofità per reestructurar l'església. També en aquest moment es van portar a terme les principals obres a l'església: reformes a la nau i capelles laterals. L'any 1756 un decret del bisbe de Vic ordenava la unió de la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada a la de Salelles, fet que va motivar un plet pel desacord dels de Vilatorrada, que finalment van aconseguir que el decret fos anul·lat, el 1799, i mantenir així la condició de parròquia independent. Més endavant, amb motiu de la reorganització parroquial de mitjan segle XIX la parròquia veïna de Vallformosa va ser suprimida i agregada a Salelles, però l'arranjament no es va fer efectiu fins el 1877. Aquest any la parròquia de Salelles era classificada com a parròquia rural del primera classe, i se li van agregar diverses cases de la de Manresa. El nombre de feligresos es va triplicar, incorporant-hi masos com les Ferreres, el Suanya, l'Oller o el mas i raval Bon Plantat. Amb aquesta nova divisió parroquial (vigent actualment) la meitat de la parròquia pertany al municipi de Sant Salvador de Guardiola i l'altra meitat a Manresa. Salelles va perdre la seva independència com a municipi l'any 1840. Amb la nova organització municipal iniciada uns anys abans, el 1833, el poble s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola. Cal dir que, en absència d'un ens administratiu fort, la parròquia de Salelles ha exercit tradicionalment la funció d'aglutinar un nucli rural amb identitat pròpia, i va impulsar diverses iniciatives d'interès comunitari: el 1879 la parròquia posava en funcionament l'ensenyament gratuït per a nens i nenes dins de la Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís i Santa Filomena, el 1879 s'inaugurava un nou cementiri, finançat per subscripció parroquial. En aquesta època també existia un Montepio de socors mutus emparat per la parròquia, i el 1918 es va crear el Sindicat Agrícol Catòlic, embrió del futur Celler Cooperatiu de Salelles, fundat el 1926.Pel que fa a l'arxiu parroquial, cal dir que l'any 1811 aquest es va veure afectat per l'incendi que l'Exèrcit napoleònic va perpetrar sobre la ciutat de Manresa. Entre les cases afectades hi havia la del rector de Salelles, on guardava l'arxiu de la parròquia. Es diu que en el moment de l'incendi el rector portava a sobre dos llibres de la confraria del Roser, per això s'han pogut conservar. Durant la Guerra Civil de 1936 també es van destruir alguns llibres i documents de l'arxiu. Actualment l'arxiu es troba en procés de classificació. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50732 Arxiu parroquial de Sant Salvador de Guardiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-salvador-de-guardiola <p>http://www.abev.net/default.htm</p> XVI-XXI <p>Arxiu de la parròquia de Sant Salvador de Guardiola, conservat actualment a l'Arxiu Episcopal de Vic, amb el codi 2.68. Consta de 38 unitats documentals en paper, volums i lligalls. Concretament, consta dels següents documents: 5 llibres de baptismes (1600 - 1896), 6 llibres de confirmacions (1711 - 2001), 4 llibres de matrimonis (1599 - 1912), 5 llibres de defuncions (1599 - 1947), un lligall sobre temes diversos sacramentals (1788 - 1891), un volum de misses, aniversaris i celebracions (1960 - 1962), un volum d'administració de l'obra (1583 - 1892), un llibre de visites pastorals (1771 - 2007), un lligall d'inventaris parroquials (1903 - 1933), 2 volums de llevadors de rendes i llibres de comptabilitat (1729 - 1779), 5 unitats sobre confraries (del Roser i altres) així com d'administracions (1606 - 1960), un lligall amb temes diversos d'administració (1561 - 1896), 2 lligalls de manuals notarials (1556 - 1871), un volum de testaments (1554 - 1713), i 2 lligalls amb documents diversos notarials (1532 - 1867). A la parròquia es conserven els llibres de baptismes, matrimonis i defuncions posteriors a les dates esmentades.</p> 08098-273 Arxiu Episcopal de Vic (carrer Santa Maria, núm. 1; 08500 - Vic) <p>La primera església de Sant Salvador de Guardiola es trobava en una altra ubicació, més a prop de l'antic castell de Guardiola. A mig camí en l'ascens al turó on aquest estava assentat, i on actualment hi ha el mas Miralda. Al segle X hi ha notícies d'un prevere de nom Ennegó que molt probablement residia al castell de Guardiola i tenia cura de la seva capella. L'església de Sant Salvador de Guardiola com a tal, situada als peus del castell, és documentada per primera vegada el 1038. Des del 1111 se'n coneix la condició de parròquia, amb el nom de Sant Salvador del castell de Guardiola, al comtat de Manresa. Aquest any hi consta un tal Ot com a prevere del castell. Dels segles XIII i XIV en coneixem algunes notícies disperses: el 1279 el rector era Pere de Puig (procedent del mas Puig d'Escuder). El 1284 el rector era Joahnnis (fill del mas Joan, actualment Brunet) i sabem que el senyor del castell havia donat a la parroquial el drets anomenats 'exitus et pueribus' i de tasca i fruits de la terra, els quals constituïen una de les fonts d'ingressos de la parròquia. Al final del segle XIII i principi del XIV el rector era Pere Pasqual, el qual manifesta ser pare de Jaume Pasqual. Per tant, és possible que es tractés d'un prevere concubinari. Entorn de 1330 es registra com a rector Raimon de Mata. El 1336 consta com a rector Galindo de Monte Curvo (originari de Montcorbau, Vall d'Aran). El 1344 el rector sembla que era Guillem Galdí. El 1345 Berenguer de Vilaseca fa estada a l'església parroquial sense ser-ne rector. El 1380 el rector és Bernat d'Eclesiolis. Les notícies continuen sent molt escasses fins al segle XVII. A partir d'aquest moment es troben més notícies de rectors, ecònoms o vicaris, tot i que no són suficients per elaborar un rectorologi pròpiament dit (CAPDEVILA, 1999: 73). L'any 1640 el culte es trasllada a un nou temple que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a l'actual nucli urbà. Probablement es va triar el lloc on hi havia la rectoria, ja que per construir la nova església s'hagué de desmantellar un 'casalot'. A partir d'aquest moment les notícies es refereixen a la nova església i l'antiga queda fora de culte. Anteriorment (a les darreries del segle XVI o principi del XVII) es construí una església d'estil gòtic al costat de la parroquial romànica, per a la qual s'utilitzà la pedra d'un mur lateral de l'antiga. En aquest moment l'església romànica es trobava en molt mal estat, fins al punt que ja no s'hi podia fer la litúrgia i s'optà per utilitzar la nova església d'estil gòtic. L'any 1632 es registren unes despeses importants que podrien correspondre a les obres de la nova església. Aquesta va adquirir l'advocació de Santa Maria de Gràcia, ja que va conservar la imatge romànica dedicada a aquesta Mare de Déu. L'any 1861, segons l'informe d'una visita pastoral, la capella de Gràcia es trobava en estat ruïnós i s'hi prohibeix dir missa. Antigament el mobiliari litúrgic de la capella incloïa també una pintura de gran interès: el famós retaule de la Transfiguració del Senyor, la més antiga de les obres documentades del pintor Lluís Borrassà, de l'any 1404. Aquest políptic fou venut per la família Miralda (propietaris de la capella de Gràcia) a l'arquitecte i historiador de l'art Alexandre Soler i March a la dècada de 1920. Actualment pertany a la col·lecció Muñoz, de Barcelona, després d'haver estat exposat una llarga temporada al Museu d'Art de Catalunya. Entorn de la dècada de 1970 l'estudiós del romànic Xavier Sitjes va fer una excavació a l'església romànica a fi de deduir-ne la planta. (Continua a Observacions)</p> 41.6789500,1.7665800 397338 4614866 08098 Sant Salvador de Guardiola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50732-foto-08098-273-1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació oral facilitada per Marc Sellarès. (Continuació Història) L'any 1640, doncs, el culte es trasllada al temple actual, que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a la zona on hi havia la majoria de masos (en aquesta època encara tots dispersos), probablement en el lloc on hi havia la rectoria. L'impulsor de l'obra fou el rector Miquel Pujades, que va comptar amb l'ajuda d'una comissió formada per ell, el batlle, dos jurats del govern municipal i dos propietaris de masos benestants. La traça o projecte de l'obra s'encarregà a l'escultor manresà Joan Generes, que en el contracte consta com a 'fuster'. En l'obra hi va participar un encarregat de proveir i transportar la pedra necessària, que s'havia d'extreure de la finca del mas Miralda i per la qual es desmantellà un 'casalot' arruïnat, possiblement la rectoria vella, i el mestre de cases Jaume Roca amb els seus fills. Devien començar l'any 1639 i tres anys més tard, el 29 de setembre de 1642, s'inaugurava la nova església. El preu estipulat van ser 300 lliures, però probablement hi hagué despeses sobreafegides, les quals van motivar l'endeutament de la parròquia. Immediatament després es construí al costat de l'església una nova casa rectoral que, segons es dedueix de la llinda del portal, el 1643 ja era enllestida (CAPDEVILA, 1999). La parròquia tenia tres confraries: dedicades a Sant Salvador (titular de l'església), Sant Isidre (documentada a mitjan segle XVII) i el Roser. D'aquesta última és l'única de la qual se n'ha conservat un llibre. Va néixer l'any 1606 i el 1614 va ser refundada i confirmada, iniciant de nou el llibre de registre. La confraria del Roser era regida per dos administradors i diversos 'capitans'. Cal dir que també a principis del segle XVII es construí la capella del Roser a la parroquial de Salelles. L'any 1616 hi ha constància que a l'església parroquial s'hi va col·locar una nova campana (CAPDEVILA, 1996: 3). L'església tenia un retaule barroc del segle XVII, d'autor desconegut, del qual se'n coneix una fotografia parcial feta abans de la seva destrucció el 1936 (CAPDEVILA, 1996). D'aquest retaule només se n'han conservat les imatges de sant Marc i sant Valentí. Al darrer quart del segle XIX es feren obres a la sagristia i s'aixecà la capella del Santíssim, que el 1896 ja era acabada. Des de finals del segle XIX els mossens al front de la parròquia han estat els següents. 1892: Antonio Pujals (regent); 1894: Mn. Josep Colomer (ecònom); 1899: Mn. Ramon Manubens (rector); 1921: Mn. Josep Sanfeliu (rector durant 13 anys); 1924: Mn. Gaspar Verdaguer i Colomer; 1928: Mn. Josep Grifé (nou ecònom); 1935: Mn. Melcior Rovira (rector, morí assassinat el 1936); 1948: Mn. Vicenç Mussach; 1948: Mn. Josep Feu Sala (ecònom); 1948: Mn. Francesc Xavier Falgueres (rector); 1955: Mn. Lluís Toneu (rector fins 1958); 1958: Mn. Jaume Tuneu Blancafort (rector fins 1997); 1997: Mn. Amat Berenguer; 2001: Mn. Celestí Durich; 2005: Mn. Amat Berenguer; 2006: Mn. Josep Morros. L'any 1999 es va inaugurar una remodelació general que es va fer a tot el conjunt: els murs interiors es van deixar a pedra vista, es van fer importants obres a l'interior de la rectoria i s'adequà l'enjardinament exterior. El fons documental de la parròquia va ser custodiat a les dependències de la rectoria i, durant la Guerra Civil, fou un dels pocs del Bages que s'aconseguí salvar. Segons la versió més fiable, l'agost de 1936 ja hi havia una pila de llibres a punt per cremar quan un avi de la masia del Brunet els va carregar i els va amagar a cal Teixidor. L'any 2007 va ingressar a l'Arxiu Episcopal de Vic l'any 2007. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50745 Ball de Cascavells https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-0 Anònim (2013). Un segle de caramelles a Sant Salvador de Guardiola. Reculls de la Guíxola, núm. 1. Cercle Cultural La Guíxola. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), pp. 53-57. VENDRELL, Isidro (1949). 'Las caramellas y su origen'. Salellas, núm. 17. Any XIV. Abril 1949. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 232. XIX-XX Actualment no es balla Els balls amb cascavells es troben molt estesos a Catalunya, però cal diferenciar-los dels balls de cascavells, en els quals aquest instrument adquireix un protagonisme especial. A l'àrea de la Catalunya central (compresa per les comarques del Bages, Solsonès, Berguedà, la Segarra, la Noguera i el Vallès Occidental) hi trobem ben arrelat un ball de cascavells amb característiques pròpies, en el qual hi té un paper molt destacat el so dels cascavells penjant dels camalls que es fan picar amb força, especialment a la primera de les parts. A Sant Salvador de Guardiola i Salelles aquest ball estava molt vinculat a les Caramelles i, com en molts altres llocs del Bages, solia interpretar-se en el context d'aquesta festa, malgrat que des de la dècada de 1950 s'ha deixat de fer. Els últims anys que es va ballar van anar vinculats a un popular acordionista de Guardiola:Cristòfol Parrot. La melodia que es tocava era la mateixa que la de Castellfollit del Boix, tot i que en algunes fonts s'esmenta que la versió era la de l'Ametlla de Merola. Els balladors es posaven uns camals amb cascavells ben guarnits i ajustats, que feien sonar amb força seguint el ritme de la música i les evolucions del ball. Per ballar-lo es formaven quadrenes o grups de quatre. Es necessitaven un mínim de dotze camillaires o balladors, tot i que podien arribar a ser una vintena o vint-i-quatre. Originàriament era ballat només per homes joves. Curiosament, l'última vegada que s'interpretà aquest ball va coincidir amb la primera vegada que les noies hi van prendre part, entorn de 1955. 08098-355 Guardiola i Salelles Al poble de Salelles la tradició de les caramelles està molt arrelada, possiblement des de molt antic. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria, entre les quals sembla que també a Salelles. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). Per tant, sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents en aquesta part del Bages al final del segle XVI. Però no tenim més notícies concretes d'aquest ball al municipi de Sant Salvador de Guardiola fins al segle XX. A la dècada de 1940 al poble de Guardiola el responsable era Ramon Almuzara, el qual va introduir el ball de cascavells, que ja estava mig oblidat, mentre que Cristòfol Parrot feia els acompanyaments musicals amb el seu acordió. Durant aquests anys el ball va estar molt vinculat al popular acordionista de Guardiola Cristòfol Parrot, que va estar en actiu entorn de 1940 i 50. Va ser entorn d'aquesta última dècada que el ball es va deixar de fer. A partir de 1978 la tradició de les caramelles es va reprendre després d'uns anys d'inactivitat. En aquest moment es va recuperar una vegada més el ball de cascavells. Tanmateix, el que es balla en l'actualitat és una barreja de ball de bastons i de cascavells. En altres pobles del Bages, com ara Súria, Avinyó, Cardona, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Sallent, Fals, Navàs o Sant Mateu de Bages, hi ha colles que mantenen la tradició del ball de cascavells. 41.6789500,1.7665800 397338 4614866 08098 Sant Salvador de Guardiola Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50715 Balma i viver de cal Nano https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-viver-de-cal-nano Mur exterior en estat precari. Balma obrada amb un mur que conté al seu interior un dipòsit o viver d'aigua. Es troba en una petita cinglera sota el camí que condueix a la masia de Vilomara. Als peus de la cinglera hi passa el torrent de Vilomara i, més enllà, s'estén un camp de conreu. La balma és tancada per un mur de pedra que, a l'extrem oest, té una precària obertura d'accés. L'interior conté un dipòsit de planta rectangular que, en la part baixa, ha estat encimentat però que, en alguns punts, deixa entreveure un mur de revestiment de pedra. Aquesta cisterna a bassa subterrània té una certa profunditat i sembla que l'aigua hi neix. Actualment del dipòsit en surt un tub de plàstic cap amunt. Es tracta d'una infraestructura singular de la qual desconeixem l'època i quin ús concret tenia. L'obra actual possiblement és moderna però l'aprofitament d'aquest punt amb aflorament d'aigua podria ser antic. 08098-256 Prop de cal Nano, al sector de Coll d'Arboç. 41.6772200,1.7936800 399591 4614642 08098 Sant Salvador de Guardiola Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50715-foto-08098-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50715-foto-08098-256-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50494 Barraca de pedra seca 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4072) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta lleugerament el·líptica amb porta rectangular amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. 08098-35 Prop de Comasua 41.6636000,1.7282800 394125 4613208 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana En una de les pedres interiors de la porta d'entrada hi ha escrita la data 1942 i un dibuix d'un vehicle i un personatge. No se sap si aquesta data pot correspondre a la data de construcció o és una afegit posterior. 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50503 Barraca de pedra seca 10 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-10 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3295) XIX-XX Petit enderroc exterior Barraca de pedra seca de planta quadrada amb porta rectangular de llinda plana. 08098-44 Prop de l'Escurcell 41.6584900,1.7885700 399137 4612569 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50504 Barraca de pedra seca 11 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-11 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3296) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-45 Prop de l'Escurcell 41.6578100,1.7885500 399134 4612493 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50505 Barraca de pedra seca 12 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-12 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3292) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-46 A l'Escurcell 41.6579400,1.7822300 398608 4612515 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50506 Barraca de pedra seca 13 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-13 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3293) XIX-XX Petit enderroc exterior Barraca de pedra seca de planta irregular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-47 A l'Escurcell 41.6574300,1.7831500 398684 4612457 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50507 Barraca de pedra seca 14 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-14 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3290) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-48 Prop de l'Escurcell 41.6560900,1.7773800 398201 4612315 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50508 Barraca de pedra seca 15 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-15 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3291) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-49 Prop de l'Escurcell 41.6554800,1.7798700 398408 4612245 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50509 Barraca de pedra seca 16 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-16 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3303) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta quadrada amb porta rectangular de llinda plana. 08098-50 A Coll d'Arboç 41.6769700,1.7840600 398790 4614626 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50510 Barraca de pedra seca 17 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-17 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 9294) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-51 Prop de cal Nano 41.6761900,1.7913700 399397 4614531 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50511 Barraca de pedra seca 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-18 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 9295) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-52 Prop de cal Nano 41.6748900,1.7919200 399441 4614386 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50511-foto-08098-52-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50512 Barraca de pedra seca 19 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-19 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3302) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-53 Prop de la Guíxola 41.6728300,1.7870200 399030 4614163 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50495 Barraca de pedra seca 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-2 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4075) XIX-XX Petit enderroc exterior Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular amb llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. 08098-36 Prop de Codorniu 41.6594700,1.7369100 394837 4612739 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50513 Barraca de pedra seca 20 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-20 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3301) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-54 Al pla del Brunet 41.6701700,1.7870500 399028 4613867 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50514 Barraca de pedra seca 21 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-21 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3300) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-55 41.6696100,1.7835500 398736 4613809 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50515 Barraca de pedra seca 22 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-22 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3299) Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-56 41.6676800,1.7819400 398599 4613597 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50516 Barraca de pedra seca 23 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-23 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10414) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-57 A la serra de Gallcanta 41.6892700,1.7374600 394931 4616047 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50517 Barraca de pedra seca 24 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-24 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10410) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-58 A la serra de Gallcanta 41.6857800,1.7369400 394882 4615660 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50518 Barraca de pedra seca 25 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-25 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10409) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-59 Prop del mas Orpina 41.6796400,1.7468800 395700 4614967 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50519 Barraca de pedra seca 26 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-26 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10411) XIX-XX Sostre esfondrat Barraca de pedra seca de planta rectangular, de 2,20 x 2,50 m. El gruix de les parets és de 50 cm. Hi ha una finestra i un armari. La porta estava situada en un angle de la construcció, però els enderrocs l'han tapada. 08098-60 A la serra de Gallcanta, prop de la masia del Rauric 41.6993700,1.7551500 396420 4617147 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50520 Barraca de pedra seca 27 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-27 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Ignasi SIVILLÀ LLOBET(codi 8742) XIX-XX Esfondrament exterior important Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular. 08098-61 A la serra de Barquets 41.7045100,1.7664600 397369 4617704 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50521 Barraca de pedra seca 28 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-28 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7994) XIX-XX Petit esfondrament exterior Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-62 Al Racó del Martí, prop de cal Casanoves 41.6952500,1.7593400 396762 4616685 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50522 Barraca de pedra seca 29 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-29 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7995) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-63 Al Racó del Martí, prop de cal Casanoves 41.6939900,1.7599000 396806 4616544 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50496 Barraca de pedra seca 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-3 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4073) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta lleugerament el·líptica amb porta rectangular amb llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. 08098-37 Prop de Codorniu 41.6597500,1.7395200 395055 4612767 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50523 Barraca de pedra seca 30 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-30 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7993) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-64 Als Camps del Manel, prop de cal Casanoves 41.6936400,1.7620300 396983 4616503 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50524 Barraca de pedra seca 31 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-31 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7999) XIX-XX Petit esfondrament exterior Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té una espitllera. 08098-65 Prop de cal Casanoves 41.6918600,1.7550500 396399 4616313 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50525 Barraca de pedra seca 32 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-32 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7998) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i una fornícula. 08098-66 A l'oest del camp del Xacó, prop del mas Coll 41.6891600,1.7553700 396422 4616013 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50526 Barraca de pedra seca 33 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-33 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 8000) XIX-XX Esfondrament exterior important Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-67 Prop del mas Coll 41.6869400,1.7569000 396545 4615765 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50527 Barraca de pedra seca 34 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-34 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7992) XIX-XX Sostre esfondrat Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té una espitllera. Té el dintell tort i un forat al sostre. 08098-68 Al camp del Pau 41.6901300,1.7680700 397480 4616106 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50527-foto-08098-68-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50528 Barraca de pedra seca 35 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-35 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7991) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un ràfec de pedres planes rematant la coberta. 08098-69 Als camps de Pladesanç 41.6905700,1.7726500 397862 4616149 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50528-foto-08098-69-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50529 Barraca de pedra seca 36 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-36 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9539) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta irregular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó a l'interior. 08098-70 Als camps de Pladesanç 41.6904700,1.7744100 398008 4616136 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50530 Barraca de pedra seca 37 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-37 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9997) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i un conjunt verticla de cocó-fornícula. Té un ràfec de pedres planes que rematen la coberta. 08098-71 A la Vinya de la Teresa, prop de la Plana 41.6872800,1.7651400 397232 4615793 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50530-foto-08098-71-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50531 Barraca de pedra seca 38 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-38 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9996) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i dues espitlleres, així com un ràfec de pedres planes que rematen la coberta. 08098-72 A la Vinya de la Teresa, prop de la Plana 41.6870200,1.7662200 397321 4615763 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50532 Barraca de pedra seca 39 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-39 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7990) XIX-XX Petit esfondrament exterior Barraca de pedra seca adossada a un marge. És de planta de ferradura i la porta té una llinda plana. 08098-73 41.6871100,1.7722100 397820 4615766 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50497 Barraca de pedra seca 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-4 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4074) XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. 08098-38 Prop de Codorniu 41.6572600,1.7372700 394863 4612493 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50533 Barraca de pedra seca 40 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-40 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume PLANS MAESTRA (codi 5476) XIX-XX Petit esfondrament exterior Barraca de pedra de planta circular, amb porta rectangular amb llinda plana. La pedra de la llinda de la porta d'entrada està partida. 08098-74 Prop del nucli urbà de Sant Salvador de Guardiola 41.6839400,1.7679700 397462 4615419 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50534 Barraca de pedra seca 41 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-41 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume PLANS MAESTRA (codi 5477) XIX-XX Petit esfondrament exterior Barraca de pedra de planta quadrada adossada a un marge, amb porta rectangular amb llinda plana. 08098-75 Prop del nucli urbà de Sant Salvador de Guardiola 41.6846100,1.7683800 397497 4615493 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50535 Barraca de pedra seca 42 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-42 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9540). XIX-XX Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un ràfec de pedres a la coberta i tres espitlleres molt juntes a la paret nord. 08098-76 Prop del nucli urbà de Sant Salvador de Guardiola, al raval del camí de la Llum 41.6844200,1.7716900 397772 4615467 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50536 Barraca de pedra seca 43 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-43 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 10670). XIX-XX Petit esfondrament exterior Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. 08098-77 Prop de la casa de la Peça 41.7090200,1.7871100 399094 4618181 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50536-foto-08098-77-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50537 Barraca de pedra seca 44 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-44 Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Ignasi SIVILLÀ LLOBET (codi 8743). XIX-XX Petit esfondrament exterior Barraca de pedra seca de planta de ferradura. Aprofita un graó de pedra natural i té sostre amb vigues de fusta. 08098-78 Prop del poble de Salelles 41.7002500,1.7823200 398682 4617212 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50537-foto-08098-78-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
50538 Barraca de pedra seca 45 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-45 GUÀRDIA, Jordi. (2004). Memòria de l'excavació arqueològica realitzada en dues barraques de vinya (elements 8 i 10), en la zona de la variant de la carretera C-37 Igualada-Manresa, Tram II Castellfollit del Boix-Sant Salvador de Guardiola). Mem. Núm. 4972 PIERA, Marc. (2006). Control tècnic del desmuntatge, trasllat i restitució d'una barraca de vinya (element 10) documentada en el nou traçat de la C-37. Sant Salvador de Guardiola, Bages. Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume PLANS MAESTRA (codi 6085). XXI Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Les mides són: 2 m a l'interior, amb murs d'un metre de gruix. Està feta amb blocs irregulars de pedra seca. L'alçada màxima és de 2,20 m. Té una porta de 1.40m d'alçada per 0.60m d'amplada. Al seu interior presenta un parell d'obertures cegues a mode de fresqueres. La coberta està formada per vàries filades de lloses de pedra planes. Per sobre d'aquestes lloses hi ha una petita capa de terra per impermeabilitzar la construcció. 08098-79 Parc del carrer Dr. Trueta, al polígon industrial de Salelles Aquesta barraca va ser documentada en els treballs de seguiment arqueològic amb motiu de les obres de la carretera C-37 de Manresa a Igualada l'any 2004. Posteriorment es decidí desmuntar-la i traslladar-la a la seva ubicació actual. Es va identificar com a element 10. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Jordi Guàrdia i Marc Piera Teixidó. La reconstrucció de la barraca va anar a càrrec de Jordi Torras. 41.6990400,1.7929300 399563 4617066 2002 08098 Sant Salvador de Guardiola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Pública Ornamental 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/