Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50561 | Creu d'Enric de la Torre 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-denric-de-la-torre-2 | XIX-XX | Estat molt fràgil de la columna. La peça superior comença a torçar-se i perilla de caure. | Creu de terme situada vora el camí que va de l'Enric de la Torre a la carretera de can Maçana, molt a prop d'aquest mas (uns 150 m al sud-est). Concretament, en un petit replà terrassat prop de l'encreuament amb un altre camí. Està formada per una base feta amb dos graons de planta quadrada més un tercer circular. Sobre aquest s'alça una columna quadrilobul·lada molt prima, formada per dues peces. A la part superior té un capitell d'ordre jònic i una creu paté de ferro. Sembla tractar-se d'una creu recent, possiblement situada al lloc on n'hi havia una d'anterior, i el fust de la columna bé podria ser aprofitat d'una antiga creu gòtica. | 08098-102 | Prop del mas Enric de la Torre | 41.6514900,1.7386700 | 394971 | 4611851 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50561-foto-08098-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50561-foto-08098-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50562 | Creu d'Enric de la Torre 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-denric-de-la-torre-1 | XIX-XX | Recentment esfondrada i mutilada | Restes d'una antiga creu de terme situada a l'esplanada que dóna accés a la masia Enric de la Torre, vora el camí. Se'n conserva la base, de planta quadrada, sobre la qual s'assenta un pedestal cilíndric, que sembla aprofitat d'un corró. Al damunt resta una part del fust de la columna, de secció més o menys quadrada. Tots els elements són de pedra. La part superior, amb una creu també de pedra, es va esfondrar pels volts de 1990. Uns 150 metres en direcció sud-est hi ha una altra creu de terme. | 08098-103 | Mas Enric de la Torre | 41.6520100,1.7377500 | 394895 | 4611910 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50562-foto-08098-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50563 | Cal Tet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tet-1 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 082). | XVIII-XX | Murs amb esquerdes, teulada en mal estat. | Casa de petites dimensions, adossada a cal Ruan, que forma part del nucli del Parrot. És de planta irregular, amb un cos davanter afegit sobre un cos originari de planta rectangular. Consta de semisoterrani, planta baixa i golfes. Es tracta d'una construcció íntegrament de pedra que ha conservat exteriorment la volumetria i tipologia originàries. La façana principal és senzilla, amb una porta emmarcada amb llinda i brancals de pedra. La casa té poques finestres i, en general, petites i emmarcades amb pedra picada i ampit. A l'extrem nord té un singular cos amb els costat arrodonits i un petit cobert adossat. L'espai situat davant l'entrada és obra moderna: està pavimentat i té un garatge a la part inferior, amb un gran portal rematat amb arc escarser. | 08098-104 | Raval del Parrot (nucli) | El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. Tradicionalment cal Tet es considera una de les cases més antigues del raval, però no se'n tenen notícies històriques concretes. | 41.6676100,1.7736000 | 397905 | 4613599 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50563-foto-08098-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50563-foto-08098-104-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment utilitzada com a magatzem | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50564 | Cal Ruan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ruan | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 076). | XVIII-XX | Casa adossada a cal Tet que forma part del nucli del Parrot. Probablement és d'origen antic com la resta del barri (segle XVIII) però ha estat molt modificada exteriorment, de manera que ha perdut totalment la fesomia tradicional. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a ponent. Consta de planta baixa i un pis, amb una planta semisoterrani de més a la part posterior, ja que la casa està emplaçada en un terreny amb desnivell. Les parets exteriors són arrebossades i pintades de blanc, amb la major part d'obertures fetes de nou. La porta d'entrada principal, també moderna, es troba a dins d'un reclau cobert. Al costat de migdia hi ha dues terrasses, fruit també de remodelacions recents. En aquesta part també hi trobem la porta d'accés als baixos. Al sud té un cobert aïllat, força antic, construït amb murs de pedra, llindes i bigues de fusta i encanyissat sota la teulada. | 08098-105 | Raval del Parrot (nucli) | El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. No coneixem cap dada històrica concreta d'aquesta casa. | 41.6675600,1.7736400 | 397908 | 4613593 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50564-foto-08098-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50564-foto-08098-105-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50565 | Cal Devesà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-devesa | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 025). | XVIII-XX | Coberts en estat precari, entorn precari i envaït per la vegetació. | Casa adossada a cal Colomer que forma part del nucli del Parrot i que ha conservat força integrament la tipologia constructiva tradicional. És de planta rectangular amb coberts adossats a la cara de ponent, els quals donen al carreró per on passava l'antic camí. La casa consta de planta baixa, un pis i golfes, amb coberta a dues aigües i la façana principal encarada al nord. Aquí hi trobem el portal d'entrada, format per brancals de pedra i una llinda de fusta, així com una finestra amb ampit i brancals que té una inscripció a la llinda. Els murs són de pedra i arrebossats. El cobert de ponent té un porxo amb embigat de fusta a l'interior del qual hi ha una premsa. A tocar d'aquest cobert encara es conserva una tina. Per la part de llevant la casa disposa d'un ampli pati, actualment cobert per la vegetació. | 08098-106 | Raval del Parrot (nucli) | El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. Segons la inscripció d'una finestra, amb la data 1770, sembla tractar-se d'una de les cases més antigues del barri. | 41.6676600,1.7737800 | 397920 | 4613604 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50565-foto-08098-106-1.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la finestra nord: 1770. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50566 | Cal Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colomer | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 018). | XVIII-XX | Teulada i tancaments en mal estat, entorn molt abandonat i precari. | Casa adossada a cal Devesà que forma part del nucli del Parrot i que ha conservat parcialment la seva tipologia tradicional. És de planta rectangular amb un cos més petit adossat a migdia. Està construïda en un terreny amb pendent, de manera que la part posterior té més alçada. La coberta és a dues aigües, i consta de planta baixa més un pis. La construcció originària és de pedra però més recentment ha estat sobrealçada amb parets de totxana. A la façana lateral encarada a migdia hi ha els accessos: la porta d'entrada als baixos, constituïda per brancals de pedra i llinda de fusta, es troba sota una terrasseta i, al seu damunt, hi ha la porta d'accés a l'habitatge, junt a una finestra emmarcada per llinda i brancals de pedra. Una de les parts més interessants és la façana de ponent, on hi trobem dues tines cilíndriques, amb restes de l'escala d'accés i una rampa que donen al carreró per on passava l'antic camí. A la façana posterior, a llevant, té un cobert més modern, construït amb totxana, que dona a un pati posterior. | 08098-107 | Raval del Parrot (nucli) | El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. No tenim cap notícia històrica concreta d'aquesta casa, que devia construir-se a finals del segle XVIII, com la majoria de cases del barri. | 41.6675800,1.7738200 | 397923 | 4613595 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50566-foto-08098-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50566-foto-08098-107-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50567 | Cal Vilomara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilomara | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 092). | XVIII-XX | Casa adossada a cal Valentinet que forma part del nucli del Parrot i que ha conservat parcialment la seva tipologia tradicional, especialment per la part posterior que dóna a l'antic caminet. És de planta irregular, amb un cos principal quadrat que en té dos de més petits adossats a llevant i a ponent. El cos principal consta de semisoterrani, planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. La part alta de la casa ha estat sobrealçada amb totxana, i la façana principal, que dóna a la carretera, també ha estat força modificada, de manera que ha perdut l'aspecte tradicional. Actualment té una terrassa i un cobert de totxo, els murs són encimentats i les obertures modernes. El cos adossat a la façana de llevant té un porxo fet amb volta de canó de pedra per sota del qual passa l'antic camí dels Sagraments, tal com l'anomenen les persones més grans del raval. En aquesta part es conserva una porta i una obertura amb barana de ferro, les dues emmarcades amb brancals i llindes de pedra. La casa disposa d'un hort i un cobert de totxana aïllat al nord. | 08098-108 | Raval del Parrot (nucli) | El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. No tenim cap notícia històrica concreta d'aquesta casa, que devia construir-se a finals del segle XVIII, entorn del 1771 segons indica una inscripció. | 41.6672800,1.7738900 | 397928 | 4613562 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50567-foto-08098-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50567-foto-08098-108-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50568 | Cal Corralé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corrale | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 021). | XVIII-XX | Casa que forma part del nucli del Parrot i que ha conservat molt bé la seva tipologia tradicional. És de planta irregular, amb teulada a dues aigües, i té la particularitat d'estar connectada mitjançant un pas elevat amb baranes a una pallissa que es troba al nord. El cos residencial, edificat sobre un terreny amb desnivell, disposa de sotans, planta baixa i golfes. La façana principal es troba a ponent. Té un portal fet amb brancals i llinda de pedra picada i, al cotat, s'entreveu una porta similar, actualment tapiada. En general les obertures són petites, amb brancals i llindes de pedra, excepte algunes que tenen la llinda de fusta. A la façana posterior, a llevant, té un cobert modern fet de totxana amb un terrat a la part superior, accessible des de les golfes. Aquest part dona a un ampli pati amb hort. Un element interessant és la pallissa: una construcció de pedra que a la part alta mostra una galeria amb dos pilars de maó que sostenen la teulada, a una sola vessant. | 08098-109 | Raval del Parrot (nucli) | El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. Entre els iniciadors del barri del Parrot hi havia tres germans del Brunet. Un dels germans va construir aquesta casa, possiblement entorn del 1797, segons indica una inscripció. | 41.6673300,1.7739800 | 397936 | 4613567 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50568-foto-08098-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50568-foto-08098-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50568-foto-08098-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra: 1797. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50569 | Cal Valentinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valentinet | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 088). | XVIII-XIX | Casa adossada a cal Vilomara que forma part del nucli del Parrot i que exteriorment ha conservat força integrament la seva tipologia tradicional. És una construcció de pedra, de planta irregular, amb un cos principal quadrat que té adossats cossos auxiliars a migdia. Disposa de planta baixa i dos pisos, i la coberta és a dos vessants. El portal d'entrada, amb brancals i llinda de pedra picada, dóna a la façana de migdia, i es troba flanquejada per un porxo i un cobert de maó. La façana de llevant conserva una altra porta, actualment tapiada, emmarcada amb brancals i llinda de pedra. | 08098-110 | Raval del Parrot (nucli) | El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. No tenim cap notícia històrica concreta d'aquesta casa, que devia construir-se a finals del segle XVIII, possiblement entorn del 1771 segons indica una inscripció. | 41.6672100,1.7738800 | 397927 | 4613554 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50569-foto-08098-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50569-foto-08098-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50569-foto-08098-110-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la porta posterior: 1771 | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50570 | Ca l'Antònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantonia | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 001). | XIX | Casa adossada a cal Valentinet que forma part del nucli del Parrot. Es tracta d'una construcció de l'any 1850. Per tant, més moderna i amb un estil pròxim a les construccions fabrils que contracta amb la resta de cases del barri, més antigues i de tipus popular. Tot i que la seva planta és lleugerament trapezial, l'estructuració de l'edifici és perfectament regular i simètrica. La façana principal dóna a migdia i té una porta central i tres finestres simètriques a la part superior, amb una petita obertura de ventilació sota la teulada. La façana lateral dóna a la carretera i té dues sèries de tres finestres disposades regularment, les del nivell superior més grans. Tots els murs són arrebossats. La casa consta d'una planta semisoterrada més planta baixa. Pel costat de llevant, entre aquesta casa i la de cal Valentinet, hi ha dos porxos amb embigat de fusta. A migdia, a l'altre costat del carreró, té una construcció recent adossada a cal Bacrisa amb cobert fet de totxana on hi ha el garatge més un tram porxat que serveix de llenyer. | 08098-111 | Raval del Parrot (nucli) | El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. Aquesta casa la van construir el 1850 els propietaris de la casa veïna de cal Valentinet. | 41.6671900,1.7737200 | 397914 | 4613552 | 1850 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50570-foto-08098-111-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50571 | Cal Bacrisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacrisa | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 002). | XIX-XX | Casa situada al raval del Parrot que exteriorment ha conservat de manera força íntegra la seva tipologia tradicional. És de planta rectangular, amb coberta a dos vessants, i té adossat al costat nord un cobert pertanyent a la casa veïna de ca l'Antònia. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal dóna a la carretera i ha estat restaurada deixant-la a pedra vista. Té una porta emmarcada amb brancals i llinda de pedra, un petit balcó just a sobre i una altra finestra antiga, mentre que la resta d'obertures són modernes. Antigament tenia una altra porta, avui tapiada, que era la de 'les persones', mentre que la porta actual era la del bestiar. A l'extrem nord hi ha encara una tercera porta, que correspon a un tram de la casa afegit posteriorment. La resta de murs són de pedra i arrebossats. Adossada al costat de llevant hi ha una terrassa de nova construcció, amb un garatge a sota. L'interior de la casa conserva les voltes de pedra a la planta baixa. | 08098-112 | Raval del Parrot (nucli) | Segons la inscripció d'una llinda aquesta casa podria ser una construcció de l'any 1855, una mica posterior a la majoria de cases del barri. Els seus propietaris antics eren la família Calsina. Entorn de 1995 la casa va ser restaurada pel seu anterior propietari. Fins no fa gaire pel costat de migdia la casa tenia un porxo que va ser desmuntat per fer més ample el pas que hi ha en aquesta zona. | 41.6670100,1.7738000 | 397920 | 4613532 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50571-foto-08098-112-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una de les portes: 1855Té una creu de ferro a la teulada procedent d'una antiga creu de terme.Notícies orals facilitades per Laura Bozzo. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50572 | Creu de cal Bacrisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cal-bacrisa | XIX-XX | Creu de ferro situada a la teulada de la casa de cal Bacrisa, al raval de Parrot, que procedeix d'una antiga creu de terme de la zona. Es tracta d'una creu llatina simple, amb les puntes dels braços lleugerament eixamplades. | 08098-113 | Cal Bacrisa (raval del Parrot) | 41.6670500,1.7737800 | 397919 | 4613536 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50572-foto-08098-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Notícies orals facilitades per Laura Bozzo | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50573 | Cal Silló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sillo | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 079). | XIX-XX | Petita casa de pagès que forma part del nucli del Parrot. Es tracta d'una construcció molt senzilla però que ha conservat molt bé la seva tipologia originària. És de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, i té un cobert adossat a ponent. Disposa de planta baixa i un pis. Els murs són de pedra semiarrebossats. La porta d'entrada, molt senzilla, es troba a la façana de migdia. Té molt poques finestres i petites. La façana posterior també és molt sòbria, amb una porta secundària amb llinda de pedra i fusta més dues finestres disposades irregularment, fetes amb llindes i brancals de pedra. També és visible una antiga finestra tapiada. Per l'extrem nord té adossades les cases de cal Vicenç i ca l'Escursell. | 08098-114 | Raval del Parrot (nucli) | No tenim cap notícia històrica concreta d'aquesta casa, que devia construir-se a finals del segle XVIII o començament del XIX. | 41.6667100,1.7742500 | 397957 | 4613498 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50573-foto-08098-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50573-foto-08098-114-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50574 | Set Rengs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/set-rengs | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 73, 74 CAPDEVILA i PLANS, Jaume. Breu recull històric del mas de Set Rengs (treball inèdit conservat al mas) Oriol CARCELLER; Alexandre Gabulovschi; Eric SALLARÈS (2011). Anàlisi complert de la masia Set-Rengs de Sant Salvador de Guardiola des de l'any 1254 fins a l'actualitat. Treball de recerca d'institut. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 073). | XIII-XX | Masia de grans dimensions que ha conservat molt integrament la tipologia tradicional. El conjunt està format per un cos residencial, l'antiga pallissa, un cobert aïllat situat al nord més altres instal·lacions de construcció recent, ja que la masia continua funcionant com una explotació agro-pecuària. El cos residencial és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs exteriors estan arrebossats i pintats de blanc. La façana principal, encarada al sud-oest, té com a element característic un porxo-galeria de quatre arcades en dos nivells, al qual els anys quaranta s'hi va afegir una peculiar balconada formada per quatre semicercles. La part més antiga de la casa es troba més a l'interior, on hi ha la primitiva façana i el portal, format per llinda i brancals de pedra. Segons una inscripció, és una obra del 1778. El portal dóna pas a un espai interior dividit en tres cambres cobertes amb voltes fetes de maó i reforçades amb una mena d'arcs torals. Es tracta d'una tipologia de volta que sembla característica d'aquesta zona, ja que també es troba en altres masies properes. Ja al segle XIX el cos es va allargar per la banda nord amb la construcció d'un habitatge per als masovers: una construcció senzilla i lleugerament més baixa (de planta baixa i un pis), amb dos balcons a la façana. En aquest sector encara es conserven diverses tines, que segurament eren anteriors. La masoveria ha estat rehabilitada i actualment acull estadants de turisme rural. Per la part posterior la casa té una llarga filera de coberts adossats. Davant de la façana principal s'estén una bonica era enrajolada i, a l'altra banda, l'antiga pallissa: una construcció amb coberta d'un sol vessant que conserva també dues tines cilíndriques al seu interior. Al nord, trobem un altre cobert força gran que sembla una mica posterior, amb coberta a dos vessants. Prop de la masia hi ha un pou i també la popular font de Set Rengs. | 08098-115 | Sector de ponent del terme | En època medieval aquest mas es coneixia amb el nom de Cendrens (1254), Cenrrents (1297), Cendrents (1300), Senrens (1543), Senrrenchs (1657), Setrenchs (1773) i finalment en la forma actual de Set Rengs. Es tracta de diferents variants d'un mot d'origen gascó aranès que fa referència a una tela de malla que servia per cobrir la bugada. L'any 1328 Jaume i Romeu de Cendrens fan homenatge de fidelitat al seu senyor Raimon de Mioceny, ciutadà de Manresa. El cens establert són un parell de perdius i 10 sous més cinc per la redempció personal (CAPDEVILA, 2006: 73). Al segle XVI hi ha documentats membres de la família 'Senrens' a Sant Salvador de Guardiola (CAPDEVILA, 1997: 20-21). Ja al segle XVIII (1764) el propietari era Miquel Sarró Fadrí, un torcedor de seda de Barcelona. Entorn de 1878 el propietari era Francisco Pons Soler. Posteriorment va passar a Miquel Vila Boix i després al 'Comte de Ser'. Durant la Guerra Civil Sant Salvador de Guardiola va acollir refugiats republicans que van ocupar diferents masos: cal Miralda, can Batlle, Comasua, el Brunet i Set Rengs. Concretament, en aquest últim s'hi van establir dos matrimonis de Sevilla que van habitar a la masoveria. Antigament la masia havia tingut un oratori, situat en una cambra de la mateixa casa, que estava ornamentat amb un petit retaule neoclàssic, probablement del segle XIX. La imatge central, dedicada a la Mare de Déu del Roser, es va fer malbé durant la Guerra Civil i actualment només se'n conserva l'estructura. Entorn de 1940 Josep Lluch Ballbé (avi de l'actual propietari) va adquirir el mas. Era un industrial de Terrassa que tenia tres filles. Posteriorment, una de les filles (Neus Lluch) es va casar amb el fill dels masovers (Josep Sellarès). | 41.6736100,1.7415700 | 395248 | 4614303 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50574-foto-08098-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50574-foto-08098-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50574-foto-08098-115-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 1778Inscripció a les golfes: 1774Informació oral facilitada per M. Àngels Altimiras | 98|85|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50575 | Font de Set Rengs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-set-rengs | Font situada vora la masia de Set Rengs, a uns 70 metres baixant per un corriol que surt de la casa i s'endinsa en una fondalada. La font queda sota una petita cavitat de la roca natural per sobre de la qual passa també el camí, vora una petita cinglera i al costat d'un torrent que desemboca a la riera de Castellfollit del Boix. L'indret, envoltat de vegetació frondosa, ha estat arranjat ja des d'antic amb uns bancs de pedra i uns graons per accedir a la font. Més avall hi ha un altre brollador i, al costat, una taula rodona de pedra. | 08098-116 | Masia de Set Rengs | 41.6730800,1.7411400 | 395211 | 4614245 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50575-foto-08098-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50575-foto-08098-116-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50576 | Pou de Set Rengs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-set-rengs | Pou d'aigua situat en un camp a uns 150 en direcció nord-oest de la masia de Set Rengs. El brocal és una construcció de pedra, amb coberta també de pedra rematada amb una mena de pinacle. Té una obertura rectangular. A l'interior el pou està revestit amb pedra a la part alta i no és gaire profund. | 08098-117 | Masia de Set Rengs | 41.6741700,1.7399500 | 395114 | 4614368 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50576-foto-08098-117-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50577 | Cal Pinyot Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pinyot-vell | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 66, 82. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 095). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 111-112. | XIII-XX | Masia de dimensions modestes que és la més antiga de la zona i dóna nom a la urbanització anomenada el Pinyot. L'edificació ha estat força transformada en les obres recents. Tot i que conserva els volums generals, les façanes han estat arrebossades amb ciment i la major part d'obertures han estat refetes. També s'ha construït una terrassa amb baranes d'obra calada i sostinguda sobre pilars que formen una mena de porxo a la façana principal. El cos residencial és de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Consta de planta baixa, un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, conserva l'antic portal sota el porxo, fet amb brancals i arc adovellat. L'interior de la casa està totalment reformat, però conserva tres tines a la planta baixa. A la façana de ponent es conserva també una rampa que conduïa a una altra de les tines. El celler era antigament a la part posterior. Al sud-oest hi ha un cobert independent que era l'antiga pallissa i graner. En una de les cambres el seu propietari hi conserva una col·lecció d'objectes antics i tradicionals que, si li demanen, ensenya als visitants. | 08098-118 | Urbanització del Pinyot, parròquia de Salelles | A l'època medieval aquest mas es coneixia amb el nom de Vyastrello. El 1280 Pau de Guardiola, castlà del castell de Guardiola, estableix la meitat d'aquest mas, que el tenia com a alou lliure, a Guillem, fill de Bernadí de Guàrdia amb la condició de rebre un cens en diner i en espècies el dia de Nadal. L'any 1265 hi ha documentat un tal Berengarius de Vyastrello (CAPDEVILA, 2006: 66, 82). En època moderna és conegut amb el nom del Pinyot i constitueix una de les masies tradicionals de la parròquia de Salelles. El seu moment més expansiu sembla força reculat, segons indiquen les inscripcions dels anys 1617 i 1618. En canvi no va experimentar el gran creixement d'altres masos en els segles XVIII i XIX. Sembla que en algun moment el mas pertanyia a la casa de cal Tatgé, de Salelles. A principis del segle XX el propietari era Maurici Perramon, pertanyent a la família d'industrials manresans que van impulsar la cinteria Perramon i, més tard, Ausa. Entorn de 1965 els Perramon van crear també una fàbrica de perfumeria anomenada 'Eva Española' en una emplaçament molt proper al mas. Els masovers eren la família Barturó, que es dedicaven a transportar llenya amb un carro per abastir els forns de pa de Manresa. Entorn de 1980 la família dels masovers va adquirir la propietat, i pels volts de 1990 van realitzar les reformes a la casa. L'actual propietari és un paleta especialitzat en la rehabilitació d'edificis antics. En aquest moment es van eliminar diversos coberts a la zona on ara hi ha el porxo. A la dècada de 1970 en les antigues terres del mas s'hi va establir la urbanització anomenada el Pinyot. | 41.6873400,1.7911600 | 399397 | 4615769 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50577-foto-08098-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50577-foto-08098-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50577-foto-08098-118-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una dovella del portal amb grafia atípica, possiblement: 1617.Inscripció en un graó de l'escala interior provinent d'una antiga llinda: 1618.Prop de la masia hi ha un pou de 9 metres.Informació oral facilitada per Josep Barturó Feiné i Josep Fargas Codina. | 94|119|85|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50579 | Figuera del Pinyot Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-pinyot-vell | Figuera molt antiga i de grans dimensions emplaçada al pati de cal Pinyot Vell. Segons el seu propietari, el 1963 l'arbre tenia quatre troncs però amb la gran nevada que hi va haver aquell any tots van morir excepte el més vell, que va rebrotar i encara és viu. Actualment, a més de la vella soca, la figuera té dos troncs més, que són posteriors a aquesta data. | 08098-120 | Masia del Pinyot Vell | 41.6872100,1.7911200 | 399394 | 4615754 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50579-foto-08098-120-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 50580 | Cal Canudas (raval del Parrot) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canudas-raval-del-parrot | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 011). | XVIII-XX | Casa aïllada que forma part del nucli del Parrot. Ha estat força reformada, de manera que de la casa originària pràcticament només se'n conserven els volums. Les façanes són arrebossades amb ciment i la majoria de les obertures han estat refetes. L'habitatge és de planta rectangular, amb teulada a dues aigües. Consta d'una planta semisoterrània i dos pisos. A la façana de migdia hi ha una terrassa i la porta d'accés al primer pis, totalment moderna. A la façana de ponent hi ha una balconada i diverses finestres, també modernes. Adossat a la cantonada sud-oest hi ha un porxo amb bigues de fusta i, a continuació, un cobert que s'utilitza com a garatge. Al costat de llevant hi ha un hort. | 08098-121 | Raval del Parrot (nucli) | El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. Pel que fa a cal Canudas en particular, té una inscripció de l'any 1741 que ens podria indicar que aquesta casa és anterior a la resta d'habitatges del barri. Tanmateix, es tracta d'una dada aïllada que s'hauria de contrastar millor per poder-ho afirmar amb seguretat. L'aspecte actual de la casa no sembla corroborar aquesta hipòtesi. | 41.6666700,1.7743900 | 397969 | 4613494 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50580-foto-08098-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50580-foto-08098-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50580-foto-08098-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció: 1741. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50581 | Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldeperes | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, P. 133. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, P. 28-29. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 089). | XIII-XX | En greu procés de ruïna. S'esfondren els sostres i la teulada. | Masia de dimensions considerables emplaçada en un petit promontori envoltat per camps. El conjunt conserva molt integrament la tipologia originària, per bé que actualment resta abandonat i en procés de ruïna. Consta d'un cos residencial principal, un altre de construcció més recent adossat a llevant, coberts a banda i banda així com una altra gran cobert a l'altra banda d'un pati que queda tancat formant un barri. L'habitatge principal és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Consta de planta baixa, un pis i golfes. Els murs són de pedra i semi-arrebossats. Es tracta d'una construcció força homogènia, possiblement construït en una sola fase entorn de l'any 1615, segons la inscripció del portal. La façana principal dóna a migdia i consta d'un portal adovellat més finestres, emmarcades amb brancals i llindes de pedra, que han estat disposades de manera simètrica. A la part superior de llevant té una galeria que connecta amb les golfes. L'interior està dividit en tres crugies. La central amb sostre de bigues i les laterals amb voltes escarseres de maó que estan reforçades amb una mena d'arcs torals. Es tracta d'una tipologia de volta que sembla característica d'aquesta zona, ja que també es troba en altres masies properes, com Set Rengs. Una escala dóna accés a l'antic celler semisoterrani, cobert amb volta de pedra i que encara conserva grans bótes de fusta. Una tina interior de la casa desemboca en aquest celler. El cos adossat a llevant és una construcció lleugerament més baixa, de principis del segle XIX (segons una inscripció). A la planta baixa conserva una interessant estructura feta amb voltes i pilars de maó. Més a llevant hi ha un altre cobert amb dues tines cilíndriques que, com totes les de la casa, tenen la particularitat de ser molt grans, en aquest cas amb 10 metres de fondària. Per la banda de ponent hi ha un altre cobert adossat que conserva una antiga tina i restes d'una premsa. A la part baixa té un gran cisterna de planta rectangular enrajolada amb cairons i coberta amb volta de maó. El cobert de migdia, que incloïa l'antiga pallissa i altres dependències de treball, és una gran construcció amb coberta a doble vessant que actualment es troba en molt mal estat. En diferents punts es conserva maquinària agropecuària actualment obsoleta. | 08098-122 | Zona de ponent del terme | Aquest mas apareix documentat als segles XIII i XIV amb el nom de Val de Peres o Vayl de Peres (CAPDEVILA, 2006: 133). A principis del segle XVII l'hereu era Maties Valldeperes. El 1623 la seva filla Margarida es casà amb Antoni JoanAndreu, sastre de Manresa. En aquesta època sembla que es va bastir el cos principal de la masia, que conserva una inscripció del 1615. Anys més tard, l'heretat va passar a mans de l'Hospital de Sant Andreu de Manresa (CAPDEVILA, 1997: 28-29). Als segles XVIII i XIX la masia va continuar un procés expansiu que és visible en la construcció del cos adossat i diversos coberts que engrandiren considerablement el conjunt. | 41.6513400,1.7104400 | 392620 | 4611869 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50581-foto-08098-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50581-foto-08098-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50581-foto-08098-122-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la dovella central del portal, amb un anagrama IHS i les inicials MS: 1615.Inscripció al portal lateral: 1806.Uns 50 metres al nord-oest hi ha un pou enmig d'un camp.Camí d'accés tallat al pas de vehicles. | 94|85|98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50582 | Pou de Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-valldeperes | Pou d'aigua situat enmig d'un camp, uns 50 metres al nord-oest de la masia de Valldeperes. El brocal és una construcció de pedra, de planta circular i coberta amb teules. Té una obertura rectangular amb una porta de fusta. A l'interior el forat del pou, revestit amb pedra, té una profunditat considerable. | 08098-123 | Masia de Valldeperes | 41.6515800,1.7097800 | 392565 | 4611897 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50582-foto-08098-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50582-foto-08098-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50583 | Pou de l'Enric de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lenric-de-la-torre | XIX-XX | Porta, coberta i altres parts en estat fràgil. | Pou d'aigua proper a l'Enric de la Torre, situat uns 250 metres seguint el camí des de la masia cap a l'est i després al sud. El brocal és una construcció de maó, de planta quadrada i coberta amb teules. Té una obertura amb una porta de fusta. A l'interior conserva la roda de la corriola. El forat del pou, que és revestit a la part alta amb maó i més avall amb pedra, té una profunditat considerable. Al costat esquerre té una pica de pedra per abocar-hi l'aigua, que surt a través d'un broc que desemboca en una altra pica de pedra situada a l'exterior. La construcció en maó del brocal sembla obra del final del segle XIX o principis del XX, però possiblement el pou és anterior. | 08098-124 | Masia Enric de la Torre | 41.6520800,1.7396200 | 395051 | 4611915 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50583-foto-08098-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50583-foto-08098-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50583-foto-08098-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El pou es troba a uns 250 metres de la masia de l'Enric de la Torre. | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50584 | Mas Comasua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-comasua | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 41, 57, 58,72, 73, 86, 135. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 020). | XIII-XX | Masia de grans dimensions situada en un petit altiplà a la vora de la carretera d'Igualada, que anteriorment era camí ral. Forma una conjunt que inclou un cos residencial amb un porxo adossat, així com un bon nombre de coberts, adossats i també aïllats. El cos residencial, molt gran, és de planta irregular, amb teulat a dues aigües excepte a l'extrem sud-oest, on té un cos adossat amb coberta d'un sol vessant. Consta de planta baixa i primer pis, on hi ha l'habitatge. La casa està situada en un terreny amb desnivell i, per la part posterior, té encara una planta inferior. Per això aquest mur de ponent té un contrafort. La façana principal es troba al nord-est, on hi ha dues portes d'entrada. El portal més gran presenta un arc de pedra adovellat. En aquesta façana hi ha també dos balcons. Al costat de llevant disposa d'una terrassa al primer pis que ressegueix la línia irregular d'aquest mur. La construcció és majoritàriament de pedra, actualment amb arrebossat de ciment a l'exterior. Adossat al costat nord-est de la casa hi ha una gran porxada amb dues arcades de maó que semblen fruit d'una remodelació força moderna. Aquest cos forma angle recte amb la casa i configura un pati o barri al qual s'hi accedeix per un portal amb arc adovellat que tanca el recinte. Al costat nord té un gran cobert adossat en el qual hi ha tines, una premsa i altres dependències de treball. Separat de la masia uns 40 metres al nord, trobem un cobert força antic amb dues tines cilíndriques. A l'angle nord-est hi ha un altre cobert, també antic, mentre que el que trobem a l'est és força més modern. A llevant de la casa s'hi ha acondicionat un jardí amb piscina. | 08098-125 | Sector de ponent del terme | En època medieval el nom del mas era Cumbasua i després va derivar a la forma actual: Comasua. Els senyors alodials eren la família manresana Andreu, que tenien diversos masos a Guardiola. El 1283 Romeu Andreu estableix el mas a Guillem Pasqual amb el pacte que hi faci estada continuada al llarg de sis anys. Entre els censos que haurà de pagar s'especifica que hi ha els drets dels aglans i totes les oliveres. El 1293 (un cop transcorreguts els sis anys pactats amb Guillem Pasqual) es documenten nous estadants al mas: Romeu Andreu el dóna en possessió a Bernat de Cumbasua. El 1316 Bernat de Cumbasua és mort i el seu fill Guillem liquida part d'un deute que havia contret son pare (CAPDEVILA, 2006: 72-73). L'any 1325 Guillem de Comasua ven el mas al seu germà Bernat, i en aquest moment es realitza un inventari de tots els béns de la propietat, del qual es dedueix que produïa una quantitat de vi important. El 1329 el mateix Guillem va vendre a un habitant de Manresa una tina, probablement en una ubicació allunyada del mas. Entre d'altres béns de l'inventari apareixen dues truges, tres porcs blancs, 40 ovelles i 28 porcs i cabres, un ase, un pollí, una tina, una follatòria... (CAPDEVILA, 2006: 57-58, 135). D'altra banda, sabem que l'any 1346 una tal Saurina, la darrera donada de La desapareguda església de Santa Margarida, era filla de Guillem de Comasua (CAPDEVILA, 2006: 41). En canvi, en el fogatge de 1553 ja hi consta un resident amb un altre cognom: Salvador Canyelles (CAPDEVILA, 2006: 86). Als segles XVIII i XIX el mas va prosperar i s'engrandí, tal com ho demostren les construccions conservades, però no en tenim més notícies fins a l'actualitat, en què serveix com a segona residència. | 41.6628300,1.7349900 | 394683 | 4613115 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50584-foto-08098-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50584-foto-08098-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50584-foto-08098-125-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Camí d'accés tallat a la circulació de vehicles. | 85|98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50585 | Pont del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cementiri-0 | PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). | XIX-XX | Pont del camí que va de Guardiola al raval del Parrot i que enllaça amb la carretera de can Maçana. Es tracta d'un pont de pedra format per un sol arc de punt rodó que serveix per travessar el torrent dels Colomers, uns 500 metres abans d'arribar al Parrot. La seva amplada considerable, de 4,40 metres, indica que fou dissenyat per possibilitar el pas de carruatges. La llargada és d'uns 16 metres. L'obra és una construcció de caire popular que no té res a veure amb els ponts de les dues carreteres properes. L'aparell constructiu és força irregular, i només les dovelles que perfilen l'arc i els carreus de la volta tenen una disposició més acurada. La dovella central del costat nord té la següent inscripció: 'AJUNTAMENT DE GUARDIOLA. 1830'. A la part superior té actualment una barana metàl·lica moderna i el paviment asfaltat. | 08098-126 | Prop del raval del Parrot | El camí del Parrot és un dels camins antics de la contrada. És possible que antigament la carretera de can Maçana es bifurqués del camí ral d'Igualada al poble de Guardiola i seguís aquest camí f¡ns on ara hi ha l'hostal del Brunet. El sorgiment del raval del Parrot entorn de 1770 suggereix que, en aquesta època, era un camí ben consolidat. Segons la inscripció en una dovella, el pont fou construït l'any 1830 per l'Ajuntament de Guardiola, possiblement sobre un pas anterior, ja fos gual o palanca. Cal dir que entre 1804 i 1835 la carretera de can Maçana es transformà en el primer camí carreter del Bages. Això no obstant, els ponts d'aquesta carretera no es van construir fins el 1914. Anteriorment els torrents i rieres es salvaven mitjançant guals. El camí del Parrot, amb aquest pont apte per a carruatges, permetia accedir des del poble de Guardiola a l'esmentada carretera de can Maçana i, a través del Bruc, connectava amb la carretera reial de Madrid a Barcelona. | 41.6710400,1.7702200 | 397629 | 4613984 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50585-foto-08098-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50585-foto-08098-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50585-foto-08098-126-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50586 | L'Hort de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhort-de-la-riera | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 037). | XIX-XX | Antiga masia que ha estat reconstruïda pels volts de 1997 seguint la tipologia i els materials tradicionals, ja que es trobava en semi-ruïna. És una construcció de dimensions mitjanes que consta d'un cos residencial, de planta irregular, amb amplis coberts adossats al nord i a ponent, els quals actualment acullen estances dedicades al turisme rural. La coberta adopta el perfil d'una masia de planta basilical, amb la part central més alta. Aquest perfil ja és el que tenia la casa abans que fos reconstruïda. La casa consta de planta baixa més un pis i golfes. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La façana principal, encarada a migdia, té un poral rematat amb arc escarser fet de maó. Aquesta i les altres façanes conserven majoritàriament les obertures originàries, emmarcades també amb maó. L'interior ha estat remodelat pràcticament en la seva totalitat, però encara conserva algunes tines. Els cossos adossats són en la seva major part obra moderna, amb les obertures que segueixen el model de les antigues. Al costat de ponent el cos adossat adopta la forma d'un porxo amb un balcó a la planta superior. Al costat nord-oest s'aixeca aïllat un altre cobert modern fet de pedra. L'entorn de la casa està habilitat amb un jardí i altres elements de lleure. | 08098-127 | Prop del Pinyot | Aquest mas, que antigament era conegut amb el nom de l'Hort de la Riera i, més recentment, com a Casa Nova, fou construït per l'Enric de la Serra en terres de la seva propietat. Per la tipologia de la part que s'ha conservat no sembla una construcció gaire antiga, probablement del segle XIX. El nom Hort de la Riera es deu al fet que la casa tenia una zona d'horta vora la riera de Guardiola, que passa molt a prop. Aquests horts eren regats mitjançant un canal que tenia el punt de captació a la resclosa que hi havia al Gorg de Biarritz i que conduïa l'aigua en direcció a aquesta zona. Per la part que es pot veure, al seu inici, es tracta d'una obra hidràulica considerable i preparada per a un cabal d'aigua important. Malauradament, de seguida el canal queda cobert per una espessa vegetació que fa molt difícil poder explorar la zona. Segons notícies orals, aquest canal regava els horts d'aquesta casa i, una mica més enllà, prop del meandre que fa la riera, uns altres horts de l'Enric de la Serra. A l'altre costat del meandre hi havia una sínia (avui desapareguda) també de l'Enric de la Serra. A final de segle XX la masia es trobava en estat de ruïna: havia caigut la teulada i les parets es conservaven a unes alçades desiguals. Pels volts de 1997 l'actual propietària va fer-la reconstruir per tal d'adequar-la com a primera residència i també amb funcions de turisme rural. En aquesta intervenció es van aixecar la part de murs que s'havien esfondrat i es van obrar cossos nous allà on hi havia coberts. | 41.6909100,1.7966700 | 399861 | 4616159 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50586-foto-08098-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50586-foto-08098-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50586-foto-08098-127-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una feixa sota la casa es conserva un pou d'aigua.Informació oral facilitada per Chelo López i per Josep Barturó, paleta que va fer les obres de reconstrucció. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50587 | Cal Codorniu o cal Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codorniu-o-cal-pujol | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 25, 82, 132. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 016). | XX | Casa de dimensions mitjanes edificada enmig del camp a la dècada de 1930 amb una tipologia perfectament homogènia. Consta de l'habitatge principal més una masoveria adossada a la part posterior. L'habitatge és de planta rectangular, amb teulada a dos vessants. Consta de semisotans, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal, que mira a llevant, té una composició perfectament simètrica que s'inspira en l'estil d'una masia tradicional. Al centre té un portal adovellat i, a ambdós costats, dos nivells de finestres fetes amb brancals i llindes de pedra. Al damunt del portal destaca un finestral amb un ampit sortint i rematat amb arc conopial. Les parets exteriors són arrebossades. Darrera la casa, al costat de ponent, trobem adossada l'antiga masoveria: un construcció més senzilla, només de planta baixa. Aïllat, pel costat de migdia, s'ha conservat un cobert on hi havia les tines. Davant la casa, pel sector nord i est, hi ha un jardí, molt ben cuidat, amb avets, xiprers i pins ornamentals. Cap a ponent hi ha un gran cobert que correspon a una granja moderna. | 08098-128 | Sector ponentí del terme | Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 132), en aquest indret hi havia hagut un mas d'origen medieval que s'anomenava Cavardones o mas Gavadons. L'any 1261 l'hereu d'aquest mas va signar un pacte amb el castlà del castell de Guardiola en relació a uns deutes (CAPDEVILA, 2006: 25, 82). Tanmateix, no està localitzat el lloc concret on estava situat aquest mas. La casa actual és una construcció ex novo i enlloc no s'hi entreveuen restes d'una possible construcció anterior. Concretament, cal Codorniu es va edificar durant els anys de la Guerra Civil, per Lluís Codorniu. La presència d'unes antigues tines indica que, als seus inicis, la casa s'havia dedicat al conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Els Codorniu van vendre la casa a un tal Pujol, i aquest a l'avi dels actuals propietaris, Josep Costa Pallerolas (propietari d'un forn de pa a Manresa, a la Carretera de Cardona). | 41.6563600,1.7356900 | 394730 | 4612395 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50587-foto-08098-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50587-foto-08098-128-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50588 | Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanoves | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 132. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 014). | XVIII-XX | Masia abandonada, en la fase inicial del procés de ruïna. Part de la coberta ha començat a cedir. | Masia de dimensions modestes emplaçada sobre un promontori envoltat per camps que ha estat reforçat amb un important mur de contenció. Precisament la seva bona situació, al capdamunt d'aquest turonet, és l'aspecte més remarcable del conjunt, ja que la casa en si és una construcció molt senzilla. Està formada per un cos residencial, de planta rectangular i coberta a dues aigües, més una superfície important ocupada per coberts. L'habitatge ha conservat en bona mesura la seva tipologia originària, però presenta pocs elements d'interès, en part degut al seu estat actual d'abandonament i també per l'arrebossat de ciment força groller que actualment cobreix alguns dels murs i en desdibuixa la fesomia tradicional. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal , encarada a migdia, té dues portes de les quals s'entreveuen els brancals de pedra picada i diverses finestres distribuïdes irregularment. Davant la façana queden restes d'una era enrajolada. Els murs són fets de maçoneria i en bona part també de tova. Al costat de ponent la casa té adossats diferents cossos de treball que ocupen una superfície considerable i que inclouen un bon nombre de tines. Es tracta de construccions antigues que conserven finestres emmarcades amb pedra picada. Enmig d'aquest sector s'hi ha començat a bastir una construcció moderna de totxo que resta inacabada. Al nord hi ha una altra gran cobert, aïllat, que correspon a l'antiga pallissa. Conserva diversos murs de pedra però ha estat ampliada amb obra de totxana. Al costat sud hi ha un altre cobert aïllat, més petit. A la part de llevant es conserva un mur de contenció molt sòlid que sustenta l'esplanada on s'assenta la casa, en una posició elevada. | 08098-129 | Sector nord del terme | Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 132), en època medieval aquest mas s'anomenava Casis Noves. No en tenim més notícies fins el final del segle XVIII o principis del XIX, quan era propietat de la família March Soler, que també tenien el mas Torre del Padró, a Salelles (posteriorment conegut com a Torre Oms). Al segle XX els propietaris eren els descendents de la mateixa família, aleshores Oms. L'any 1923 hi va entrar com a masover l'avi de Josep Cots. La família Cots va habitar el mas fins els volts de 1980. L'any 1928 l'aleshores propietari Josep Oms i Rovís va fer construir una sínia prop del mas que encara es conserva. Entorn de 1940 es va connectar la sínia amb la casa a través d'un tub. Era una sínia de tracció animal, ja que a la casa fins molt endavant no hi va arribar l'electricitat, i va funcionar fins a la dècada de 1970. Posteriorment s'hi va instal·lar una bomba elèctrica i va continuar encara uns anys més. Durant tot aquest temps a la casa pràcticament no s'hi van fer obres. Més recentment, la masia ha passat a un propietari alemany que va iniciar una nova construcció a la zona de les tines amb la intenció d'adequar habitacions per a turisme rural, però aquestes obres han quedat paralitzades. | 41.6969500,1.7631600 | 397082 | 4616869 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50588-foto-08098-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50588-foto-08098-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50588-foto-08098-129-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Cots i per Josep M. Oms Cornet. | 94|85|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50589 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-1 | XX | Creu de pedra construïda amb motiu d'una Santa Missió de l'any 1954 i emplaçada al nucli urbà de Sant Salvador de Guardiola. S'assenta sobre un bloc de pedra, diferenciat de la resta, que l'aïlla del paviment. Al damunt, la creu consta d'un sòcol de planta quadrada, una base cúbica i, a la part superior, una creu llatina de secció quadrada. En una de les cares del bloc cúbic s'hi pot llegir la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ 14-XI-1954'. | 08098-130 | Avinguda de la Generalitat, cruïlla amb carrer de la Creu (nucli urbà de Guardiola) | Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Durant les dècades de 1940 i 1950 van tenir una important revifada i se'n van fer a moltes poblacions. | 41.6806100,1.7671600 | 397389 | 4615050 | 1954 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50589-foto-08098-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50590 | Cal Barnaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barnaus | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 004). | XIX-XX | Casa de pagès que forma part del raval conegut com les Casetes de la Riera. El cos originari, de dimensions modestes, ha conservat exteriorment la tipologia originària. És de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, i consta de planta baixa més un pis. La façana, encarada a migdia, és actualment a pedra vista. Té un portal emmarcat amb brancals de pedra picada i rematat amb arc escarser, així com algunes finestres també amb brancals i ampits de pedra. A la dècada de 1950 la casa es va allargar amb nous cossos a banda i banda. Al sud-oest continua l'habitatge; al costat nord-est té adossat un cos amb una àmplia terrassa sota la qual hi ha un cobert i garatge. De manera aïllada, al costat sud-oest, s'ha construït modernament un nou habitatge de tres plantes: la casa nova de cal Barnaus. | 08098-131 | Carrer de la Llum, núm. 25 (nucli urbà de Guardiola) | A començament del segle XIX va sorgir un petit raval format per tres cases que estaven a la vora de l'antic camí ral de Manresa a Igualada, el qual passava per aquest indret abans que el 1920 s'habilités la carretera moderna, desviada uns metres. Eren conegudes com les Casetes de la Riera (ca l'Isidre, cal Barnaus i la Caseta de la Riera) i es trobaven fora de les terres del mas Calvet, que tenien com a límit precisament la riera de Guardiola. L'avi dels actuals propietaris, Ramon Barnaus, era masover del Calvet i va establir-se en aquesta casa que havia estat heretada per un parent de la família. La casa tenia una tina i celler, i una construcció aïllada amb corrals al sud-oest. Entorn de la dècada de 1950 la casa s'allargà pel costat de llevant, en dues fases, i més tard també per ponent. Els antics corrals es transformaren en una vivenda per al fill. | 41.6850200,1.7734500 | 397920 | 4615532 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50590-foto-08098-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50590-foto-08098-131-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Assumpció Torrades. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50591 | Ca l'Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lisidre-1 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 041). | XIX-XX | Casa de pagès que forma part del raval conegut com les Casetes de la Riera i que ha conservat en bona part la tipologia originària. El cos residencial és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Disposa de planta baixa i primer pis, i els murs exteriors són arrebossats. La porta d'entrada es troba a la façana que dóna al sud-est. Just sobre el portal hi ha un petit balcó. Pels costats nord i est la casa té adossats uns amplis coberts amb murs pràcticament sense obertures que donen al carrer i ofereixen al conjunt un aspecte de clos tancat. Paral·lels a la casa pel costat sud-est hi ha diversos coberts antics de pedra i totxo, actualment en desús. Per accedir al recinte es fa per un pati empedrat situat al sud-oest. | 08098-132 | Carrer de la Llum, núm. 21 (nucli urbà de Guardiola) | A començament del segle XIX va sorgir un petit raval format per tres cases que estaven a la vora de l'antic camí ral de Manresa a Igualada, el qual passava per aquest indret abans que el 1920 s'habilités la carretera moderna, desviada uns metres. Eren conegudes com les Casetes de la Riera (ca l'Isidre, cal Barnaus i la Caseta de la Riera) i es trobaven fora de les terres del mas Calvet, que tenien com a límit precisament la riera de Guardiola. | 41.6847600,1.7731100 | 397891 | 4615504 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50591-foto-08098-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50591-foto-08098-132-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50592 | Caseta de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-la-riera | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 015). | XIX-XX | Casa de pagès que forma part del raval conegut com les Casetes de la Riera i que ha conservat en bona part la tipologia originària. Està formada per un cos residencial de planta quadrada, amb coberta a dues aigües. Consta de planta baixa i dos pisos; el segon aixecat posteriorment amb totxana. El portal d'entrada es troba a la façana nord, que està arrebossada amb ciment. Està format per brancals de pedra a banda i banda i rematat amb una llinda feta amb dos blocs de pedra que formen un arc. Les finestres del primer pis també conserven les llindes i brancals de pedra. Al seu entorn la casa té diversos coberts construïts en diferents èpoques. Els de llevant forment una llarga filera i són bàsicament construccions antigues de pedra. Als costats sud i oest trobem altres coberts. En el pati davant del portal hi ha un antic pou que avui només s'utilitza com a reg. | 08098-133 | Carrer de la Llum, núm. 27 (nucli urbà de Guardiola) | A començament del segle XIX va sorgir un petit raval format per tres cases que estaven a la vora de l'antic camí ral de Manresa a Igualada, el qual passava per aquest indret abans que el 1920 s'habilités la carretera moderna, desviada uns metres. Eren conegudes com les Casetes de la Riera (ca l'Isidre, cal Barnaus i la Caseta de la Riera) i es trobaven fora de les terres del mas Calvet, que tenien com a límit precisament la riera de Guardiola. Aquesta és la més moderna de les tres cases, ja que fou construïda l'any 1875 per Pep Vila (inicials PV), tal com consta en la inscripció del portal. | 41.6851100,1.7739200 | 397959 | 4615541 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50592-foto-08098-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50592-foto-08098-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50592-foto-08098-133-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: PV 1875 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50593 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-13 | XIX-XXI | Arxiu conservat a les dependències de l'Ajuntament que inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. L'any 2002 va ser organitzat per tècnics de la Diputació de Barcelona. El 2015 han sol·licitat a la Diputació l'actualització del fons i un cop fet, l'arxiu podrà formar part del programa de gestió i manteniment d'arxius locals impulsat per aquesta institució. Actualment ocupa una sala de dimensions petites que es troba ja al límit d'estar saturada. Seguint la classificació pròpia de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents apartats: 1. Administració general ( inclou les actes dels plens de l'Ajuntament des del 1870), 2. Hisenda (inclou pressupostos municipals des del 1847, llibres d'actes d'arqueig des del 1879, amillaraments des del 1871, contribució rústica i pecuària des de 1850 o contribució industrial des de 1882), 3. Proveïments (inclou contractació d'aigües des de 1926), 4. Beneficència i assistència social, 5. Sanitat, 6. Obres i urbanisme, 7. Seguretat pública (inclou guardes jurats des de 1888), 8. Servei militar (amb documentació de quintes des del 1845), 9. Població (inclou padrons des de 1860), 10. Eleccions (des de 1889), 11. Ensenyament, 12. Cultura, 13 Serveis agropecuaris i medi ambient, 14 Col·leccions factícies. Així doncs, la documentació conservada és força moderna, a partir de mitjan segle XIX: la documentació sobre quintes de l'any 1845 és la més antiga. | 08098-134 | Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola: carrer de Dalt, núm. 19 | Sembla ser que a la dècada de 1980 es va destruir documentació de l'Arxiu municipal. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50594 | Cal Xaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaix | XIX-XX | Casa situada al nucli urbà de Guardiola, representativa d'un tipus d'edificació popular pròpia del segle XIX, la qual ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris. Es tracta d'un edifici aïllat, amb un taller adossat a la part posterior, possiblement obra de mitjan segle XX. La casa consta de planta baixa més dos pisos, amb coberta a dues aigües. La façana principal, encarada al carrer de la Creu, té una composició més o menys simètrica; amb té tres portes a la planta baixa (la central lleugerament més gran) i, als dos pisos, sèries de dues finestres laterals amb balcó central. La façana nord té portal, balcó al primer pis i finestra al segon. Al costat sud la casa té un ampli pati amb un cobert de pedra on hi ha un safareig. | 08098-135 | Carrer de la Creu, núm. 4 (nucli urbà de Guardiola) | No tenim notícies sobre l'origen d'aquesta casa però pel fet d'estar emplaçada en un lloc força estratègic, en un 'cap de roc' al costat del camí d'Igualada, podria ser originària del segle XVIII, per bé que la construcció actual és més tardana, probablement de mitjan segle XIX. Durant una de les guerres carlines del segle XIX hi visqué un agutzil del poble que els liberals van segrestar i posteriorment van deixar en llibertat en el terme municipal del Bruc. Gràcies a això, va testificar en un judici a favor del cabdill republicà, però això no va evitar que l'acabessin executant, segons consta en el llibre sagramental corresponent de l'arxiu parroquial del Bruc. Fins a la dècada de 1980 la casa tenia un hort amb un pou molt profund al costat de la riera de Masats, prop del camp de futbol: l'hort del Xaix. En aquest indret hi ha un interessant jaciment de fòssils. Segons sembla, en aquesta casa es conserva una corneta que possiblement pertanyia al sometent de Guardiola. | 41.6805700,1.7669400 | 397371 | 4615046 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50594-foto-08098-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50594-foto-08098-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50595 | Capella de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-margarida | <p>CAPDEVILA, Jaume (2001). 'Santa Margarida de can Servitja (avui can Batlle). Sant Salvador de Guardiola. Sant Jaume de l'Erm de Vallhonesta. Sant Vicenç de Castellet. Dues capelles rurals del segle XIII'. Quaderns de la Guíxola, núm. 9 (abril de 2001), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 38-42.</p> | XIII | Jaciment molt espoliat i arrasat en el qual pràcticament no s'observen restes en superficie. | <p>Petit turó on hi ha dues barraques de pedra seca que, molt probablement, és l'indret on en època medieval i moderna hi havia una capella dedicada a santa Margarida, la qual avui es troba totalment desapareguda. La capella estava situada dins l'heredat del mas Servitge (actualment cal Batlle). Aquest turó es troba uns 500 m al sud del mas en direcció a migdia, en un lloc que els veïns de la zona ja coneixien amb el nom de Santa Margarida. Actualment el cim del turonet, de forma arrodonida i d'uns 30 metres de diàmetre, presenta una superfície lleugerament irregular i, en el seu contorn, hi trobem restes d'un mur de contenció. Aquests són els únics indicis de possibles estructures pertanyents a l'antiga capella. Molt probablement, bona part de la pedra es va utilitzar per bastir les dues barraques que es troben a una vora del turó. D'altra banda, segons afirmacions dels veïns, al segle XIX alguns dels millors carreus van servir per aixecar un mas proper, el qual avui es troba en ruïna. Cal dir també que, segons els veïns, en aquest indret van aparèixer restes humanes que correspondrien a l'antic fossar de la capella, i Marc Sellarès hi va trobar una moneda de Carles III així com una destral de pedra polimentada. Totes aquestes troballes indicarien que ens trobem en un lloc d'assentament ocupat des d'èpoques antigues. Sobre l'estructura de la capella tan sols sabem, per fonts documentals, que al seu interior tenia un altar dedicat a sant Valentí i un altre a santa Margarida. Prop del turó hi passava el camí antic que anava cap a Rajadell, passant per cal Batlle i la masia de Rauric.</p> | 08098-136 | Entre cal Batlle i la Botiguera | <p>La capella de Santa Margarida, que ja era construïda el 1285, va ser residència de diverses donades que es troben documentades al llarg dels segles XIII i XIV: Berengaria, filla de Talló (1285), Maria de Fogars (1308), Berenguera, filla de Guillem de Serra (1321), Saurina, filla de Guillem de Comasua (1346). El santuari devia gaudir de força devoció a nivell local, a jutjar per les nombroses deixes i llegats testamentaris que va rebre des d'èpoques reculades i fins al segle XVII. En un llegat de l'any 1654 de Valentí Seravija, hereu del mas Montgròs, queda clar que la capella era propietat del mas Servitge: 'deix i llegue a la capella de Santa Margarida que és del hereu del mas Seravija de dit terme de Guardiola' (CAPDEVILA, 2006: 42).</p> | 41.6868100,1.7607500 | 396866 | 4615746 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50595-foto-08098-136-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50596 | Cal Joan del Cotolíu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-del-cotoliu | XIX-XX | Casa situada al nucli urbà de Guardiola, representativa d'un tipus de construcció popular feta amb maó pròpia del final del segle XIX i començament del XX, la qual ha conservat molt integrament la tipologia i volums originaris. És un edifici pràcticament independent, adossat només per la part posterior a una altra casa. Té una planta irregular, formada per dos cossos de diferents alçades: el més septentrional consta de planta semi-soterrània, planta baixa i pis. El cos de migdia només té planta baixa i un pis, ja que es troba a la part més alta d'un terreny amb pendent. La part més baixa dels murs és feta amb pedra, però la resta és obrada integrament amb el tipus de maó característic d'aquesta època, més gran que l'actual. Les parts altes dels dos cossos són una obra més moderna, feta amb totxo. La casa té un accés a la planta inferior per la façana que dona al carrer, mentre que els accessos a les plantes superiors es fa per una façana lateral mitjançant una porta a la planta baixa i una escala que condueix al primer pis. Exteriorment, la construcció no presenta altres elements remarcables. Per la banda sud-oest les façanes han estat més modificades, amb l'obertura de finestres modernes. En aquesta part té un cobert adossat, fet de pedra i maó. | 08098-137 | Carrer Igualada, s/n (nucli urbà de Guardiola) | 41.6794300,1.7659300 | 397285 | 4614920 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50596-foto-08098-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50596-foto-08098-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50597 | Cal Joan Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-xaco | XIX-XX | Casa situada al nucli urbà de Guardiola, representativa d'un tipus de construcció popular pròpia del segle XIX que combina la pedra i el maó. Es tracta d'una edificació entre mitgeres, molt estreta, formada per un cos més alt junt a un cos davanter força petit alineat amb el carrer. Malgrat la petitesa de la façana principal, aquesta presenta una composició elegant. Sobre el mur actualment a pedra vista hi destaquen les obertures emmarcardes amb maó: un portal rematat amb arc escarser i una finestreta minúscula a planta baixa, i una galeria formada per dues obertures també amb arc escarser al primer pis. Modernament, s'hi han afegit les baranes dels balcons, que arrenquen d'un petit voladís de maó. A l'interior es conserva una volta de pedra i una menjadora. L'interior s'ha restaurat tal com era antigament. A la planta baixa conserva una volta de pedra i la menjadora de la mula, així com una escala estreta de pedra. El celler està obert a la roca mare i té alguns forats, possiblement de barrinades. | 08098-138 | Carrer Igualada, núm. 16 (nucli urbà de Guardiola) | Segons fonts orals i documentals, l'any 1850 va néixer l'hereu de cal Xacó, Anton Sellarès Vila, el qual va tenir tres o quatre germans més d'una altra mare. A cadascun els hi va donar una casa: Cal Valentí Xacó (ara ca la Tereseta, al raval del Sellarès), cal Jepet Xacó (ara cal Jepet) i cal Joan Xacó. D'aquesta última, a cal Cabanes en deien 'ca la Padrina'. | 41.6794900,1.7657600 | 397271 | 4614927 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50598 | Ca la Pepeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pepeta | XIX | Recentment reformada. | Casa situada al nucli urbà de Guardiola, representativa d'un tipus de construcció popular pròpia del segle XIX, la qual ha conservat molt integrament la tipologia i el volum originaris. Es tracta d'una edificació adossada només per una façana lateral a una altra casa, cal Joan Xacó. És de planta rectangular, amb coberta a tres aigües, i consta de planta baixa més dos pisos. La composició de les façanes és molt regular. La principal té dos balcons en cadascun dels dos pisos, perfectament alineats, mentre que la façana lateral té quatre finestres a la planta baixa, tres balcons al primer pis i quatre finestres, més petites, al pis superior. Totes perfectament alineades. Els murs són actualment a pedra vista, i les obertures estan emmarcades majoritàriament amb maó, tot i que alguna té llinda i brancals de pedra. A la part inferior aquesta façana té un talús amb funcions de contrafort, ja que en aquest sector el terreny fa desnivell. Al costat nord té un petit cos adossat i, més enllà, uns coberts que es troben actualment en estat de ruïna. L'edifici, però, ha estat reformat recentment i presenta un aspecte molt endreçat. | 08098-139 | Carrer Igualada, núm. 18 (nucli urbà de Guardiola) | 41.6794500,1.7657100 | 397267 | 4614923 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50598-foto-08098-139-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50599 | Cal Jaume de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-de-la-caseta | XVIII-XX | Aspecte exterior desendreçat, fruit de successives modificacions. | Casa de pagès situada al nucli urbà de Guardiola, representativa d'un tipus de construcció popular pròpia dels segles XVIII-XIX, la qual ha conservat només parcialment la tipologia i els volums originaris. Es tracta d'una casa aïllada, situada als afores del carrer Igualada. És de planta irregular, fruit de successives ampliacions, les darreres força modernes. Consta de d'un nivell semisoterrani, planta baixa i golfes. Els dos cossos de la part de llevant són els que millor han conservat la tipologia antiga. La façana principal, però, té una estructura força irregular i amb pocs elements remarcables. S'accedeix al primer pis mitjançant una escala amb una terrasseta moderna. Els murs són arrebossats, i tenen poques obertures i de distribució irregular. Alguna ha conservat els brancals de pedra picada. Pel costat de ponent la casa ha estat àmpliament reformada amb obra moderna feta amb totxo. En aquest sector té una terrassa, i una altra a migdia, on hi trobem patis i horts. En diferents punts es conserven tines: unes sis en total. | 08098-140 | Carrer Igualada, núm. 28 (nucli urbà de Guardiola) | La família dels propietaris tenien el cognom Vila, però diversos membres, començant pels besavis, es deien Jaume de nom. Sembla que d'aquí vindria el sobrenom popular. Segons tradició oral, durant la Guerra del Francès l'exèrcit napoleònic va incendiar la casa. Cal dir que l'any 1811 en una expedició de càstig l'Exèrcit napoleònic havia incendiat la ciutat de Manresa. | 41.6790800,1.7654400 | 397244 | 4614882 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50599-foto-08098-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50599-foto-08098-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50599-foto-08098-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal. 17[95?]A l'hort conserva un pou de l'any 1929, segons una inscripció.Informació oral facilitada per Inés Rabassa. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50600 | Llinda de la casa del carrer Igualada, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-del-carrer-igualada-12 | XVIII | Llinda de pedra amb inscripció que es conserva com a testimoni a la façana de la casa del carrer Igualada, núm. 12. Està situada entre la porta d'entrada i el garatge d'aquesta casa totalment reformada. La llinda, de forma rectangular, té inscrit l'any 1777 amb les xifres intercalades a banda i banda d'una creu central, que té insinuada a la seva base la forma del mont Calvari. L'edifici va ser reformat l'any 1968, segons consta en una inscripció feta sobre el ciment de la façana. | 08098-141 | Carrer Igualada, núm. 12 (nucli urbà de Guardiola) | 41.6795100,1.7659200 | 397284 | 4614929 | 1777 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50600-foto-08098-141-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50601 | Ca l'Estevet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestevet | XIX-XX | Casa situada al nucli urbà de Guardiola, representativa d'un tipus de construcció popular pròpia del segle XIX, la qual ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. Es tracta d'una edificació adossada entre mitgeres només per la façana nord-est, ja que l'altra cara dóna a un passatge estret. Consta d'un cos de planta gairebé quadrada, molt regular, que té adossat un cos més petit i irregular a la part posterior, configurant una forma de L. El cos principal té planta baixa més dos pisos (el superior molt baix), amb coberta a dues aigües. La façana que està alineada al carrer presenta una composició força regular. El mur és actualment arrebossat, i a la planta baixa té dos portals que donen accés als baixos. A l'alçada del primer pis té dos balcons; un emmarcat amb brancals i rematat amb arc. A les golfes té tres obertures petites. L'accés als pisos es fa per la part posterior que dóna al carreró. En la intersecció dels dos cossos hi ha diverses portes i escales, amb una terrasseta intermèdia, que condueixen a dos habitatges separats. En aquesta part la façana ha estat emblanquinada. | 08098-142 | Carrer d'Igualada, núm. 1 (nucli urbà de Guardiola) | Es tracta d'una edificació característica del segle XIX. Podria molt ben ser que hagués estat construïda l'any 1823, tal com indica una inscripció del balcó, de lectura dubtosa, però. Ja al segle XX, als baixos de la casa, i en part també a les plantes superiors, hi havia instal·lat un petit escorxador, al qual s'hi accedia pel portal lateral. | 41.6795000,1.7660600 | 397296 | 4614928 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50601-foto-08098-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50601-foto-08098-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50601-foto-08098-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la dovella d'un dels balcons: [1823?] | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50605 | La Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cooperativa-0 | Anònim (2015). L'escola (1880-1990): un segle de records. Reculls de la Guíxola, núm. 3. Cercle Cultural La Guíxola. Sant Salvador de Guardiola. | XX | Edifici de planta allargassada situat al carrer de la Creu que ha estat històricament un dels locals emblemàtics de Guardiola, ja que va ser la seu d'una cooperativa de pagesos, després cambra agrària i també sala de ball. Està constituït per dos cossos adossats: el primer de planta rectangular (més al nord), i el segon de planta quadrada, més petit i d'alçada lleugerament inferior. El primer consta de planta baixa més un pis superior. Es tracta d'una edificació de tipus fabril, arquitectònicament molt senzilla i que no compta amb elements d'especial rellevància. Les façanes són actualment arrebossades. Per la part que dóna al carrer, tenen un petit sòcol a la part inferior i diferents portals i finestres de disposició irregular, les quals han estat renovades. L'interior també ha estat completament remodelat. | 08098-146 | Carrer de la Creu, núms. 3-5 (nucli urbà de Guardiola) | Entorn de 1917 a Guardiola es va fundar una cooperativa de pagesos i es construí un local per a la seva seu, que és el cos sud d'aquest edifici. Més endavant, un grup d'accionistes van constituir una associació recreativa i van construir l'edifici adossat que hi ha al costat nord, el qual funcionava com a sala de ball i teatre. Segons sembla, Simó Cots ('Simon Xineu') va ser un dels impulsors i era el principal accionista. Cal dir que a l'altre costat del carrer hi havia una altre local de ball (La Sala), que agrupava els sectors conservadors del poble, mentre que el nou espai al costat de la Cooperativa agrupava els sectors més populars i progressistes. L'any 1936, amb l'adveniment de la Guerra Civil, la Cooperativa es transformà en sindicat agrari i, després de la guerra, passà a ser la Cambra Agrària local. Sembla que en algun moment s'hi hostatjaren presos republicans que eren obligats a treballar en la reconstrucció de la carretera d'Igualada que havia quedat malmesa per la guerra. A partir de la dècada de 1950 Josep Cots Roca en va ser president durant molts anys. Pel que fa a la sala de ball, després de la guerra durant un període va acollir l'escola (1939-1949), a l'espera que es pogués rehabilitar l'edifici dels Estudis Vells, que havia quedat malmès. Durant un temps també s'hi van instal·lar alguns telers de la fàbrica de gases. Cap al final del període franquista, als anys setanta, les cambres agràries es van anar buidant de continguts, i aleshores els seus responsables decidiren crear novament una Cooperativa de pagesos, que va tenir una trentena de socis fundadors. Moltes de les accions es van repartir fins i tot amb gent que no eren pagesos. De manera progressiva, les funcions i els béns de la cambra es van anar traspassant a la nova cooperativa. Més tard, la Cooperativa va adquirir la resta de l'edifici, i els locals es van llogar per a diferents usos: botiga, taller, perruqueria... | 41.6803900,1.7670200 | 397377 | 4615026 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50605-foto-08098-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50605-foto-08098-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Cots Roca | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50606 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-5 | Anònim (2015). L'escola (1880-1990): un segle de records. Reculls de la Guíxola, núm. 3. Cercle Cultural La Guíxola. Sant Salvador de Guardiola. | XX | Edifici situat al carrer de la Creu que és l'element arquitectònicament més rellevant del nucli urbà de Guardiola, amb un estil que es pot considerar dins del cànon modernista. Està format per dos cossos de planta rectangular acoblats en forma de L. Ambdós tenen planta baixa, on hi ha els espais amplis del local, més un pis superior. Les dues façanes visibles des del carrer (est i nord) presenten una composició característica d'un modernisme de repertori, caracteritzat per grans obertures de formes corbes ressaltades amb un emmarcament de maons pintats de vermell que contrasten amb l'arrebossat de color crema de les parets. La façana principal presenta dos eixos de simetria. A l'extrem dret hi ha un ampli portal rematat amb un arc escarser que sobrepassa l'obertura de la porta configurant dues finestres laterals. La part superior, que funciona com a finestral per on entra la llum, conserva una interessant reixa de ferro forjat. Aquesta és la part frontal del cos lateral, i està rematada amb un frontó esglaonat. La resta de la façana té un sòcol vermell i tres finestrals disposats simètricament, el central més llarg, dividit en set obertures i rematat amb un ampli arc escarser. La façana lateral nord, visible a través del pati d'una casa veïna, segueix la mateixa pauta, amb un finestral ampli, en aquest cas dividit amb cinc obertures, més una porta actualment tapiada i una altra finestra situada a l'extrem dret. Els murs de les façanes posteriors tenen diverses finestres, però ja sense emmarcament ni decoració. L'interior ha sofert diverses remodelacions al llarg del temps. Actualment l'edifici acull una sala amb escenari, bar i altres sales diàfanes que no presenten elements d'especial interès. | 08098-147 | Carrer de la Creu, Núm. 8 (nucli urbà de Guardiola) | Aquest edifici s'inaugurà l'any 1912 com a sala de ball, i substituí l'antic Casino La Unió (situat a l'actual carrer Pesarrodona). Era un local més elegant, amb una estètica pròxima al modernisme llavors imperant entre els ambients de la burgesia, i agrupava els sectors més aviat conservadors del poble, a diferència de l'altre local de ball, situat a l'altre costat del carrer i adossat a la Cooperativa de pagesos, que agrupava els sectors populars i progressistes. A l'inici de la Guerra Civil es decidí transformar l'edifici en escola, funció que va fer entre els anys 1936 i 1938. Aleshores s'enderroquen les cases de la part posterior (cal Valent, cal Mestre i ca la Teresa) per fer-hi el pati escolar, i l'espai interior va quedar compartimentat mitjançant envans. L'edifici va ser incautat i, després de la Guerra, va passar a propietat del bisbat. Amb diferents llogaters, el local va tornar a fer funcions de cafè i de sala de ball. Com a cafè va funcionar fins a la dècada de 1980. Al final d'aquests anys va acollir provisionalment les dependències de l'Ajuntament a l'espera que s'acabessin les obres d'un nou edifici consistorial. El 1982 hi ha un projecte de remodelació firmat per l'arquitecte Josep M. Sarrate. Després va adquirir-ne la concessió un nou responsable que hi va instal·lar un restaurant i, més tard, també hi va portar a terme espectacles eròtics. Entre els anys 1987-88 va acollir el local de la primera emissora de ràdio de Guardiola, impulsada per un grup de joves. Finalment, després que el restaurant tanqués, s'hi va realitzar una remodelació important i l'any 2014 s'inaugurava com a equipament municipal amb un escenari i espais polivalents. El 2016 ha començat a funcionar un bar. | 41.6803000,1.7666900 | 397350 | 4615016 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50606-foto-08098-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50606-foto-08098-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50606-foto-08098-147-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50607 | Estudis Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estudis-vells | Anònim (2015). L'escola (1880-1990): un segle de records. Reculls de la Guíxola, núm. 3. Cercle Cultural La Guíxola. Sant Salvador de Guardiola. | XIX-XX | Exterior i coberta bo. Interior del primer pis en estat precari, pendent de rehabilitació. | Edifici emblemàtic en la memòria popular perquè durant un temps va acollir un casino amb sala de ball i l'escola. Es tracta d'una construcció que destaca dins el nucli urbà de Guardiola per les seves dimensions. La planta és irregular, i està formada per dos cossos adossats de la mateixa amplada: un al sud, més petit, i un altre al nord. El primer consta de planta baixa més dos pisos, i el segon de planta baixa i un sol pis, però de sostre molt alt, el qual havia acollit la sala de ball. La façana principal, alineada al carrer Pesarrodona, és actualment a pedra vista. El cos nord té una composició simètrica: a la planta baixa consta d'un portal amb una finestra a banda i banda. El primer pis té un balcó amb tres portals i, al damunt de cada portal, un òcul. Totes les obertures són rematades amb arc escarser i emmarcades amb maó. Pel que fa al cos més petit de migdia, que era destinat a habitatges, la façana presenta una composició també simètrica, amb un portal a la planta baixa, al primer pis un balcó central i finestra a banda i banda, més dos balcons al pis superior. La façana lateral de migdia també té portal, finestres i un balcó, i la façana nord presenta una sèrie amb dos finestrals i una porta més baixa que dóna accés a la planta superior. S'hi accedeix mitjançant una rampa que, a sota, té un petita cambra feta de totxo. Per la façana posterior l'edifici té adossat un cobert que té una cambra soterrània coberta amb volta de maó i que, probablement, data de la fase inicial de l'edifici. L'interior ha estat remodelat excepte l'ampli espai del primer pis del cos nord, on encara es conserva el palco de fusta on seia l'orquestra en l'època en què funcionava com a sala de ball. | 08098-148 | Carrer Josep Pesarrodona, núm. 7 (nucli urbà de Guardiola) | Per la seva tipologia constructiva, aquest edifici es pot considerar una construcció del segle XIX. En algun document apareix com a antiga 'casa-fàbrica', fet que explicaria les seves dimensions més grans que les d'una casa comuna, però no disposem de més notícies sobre aquest possible taller o fàbrica. Al final del segle XIX pertanyia a Rosa Trullàs Oller, que havia heretat l'immoble del seu avi. Aquesta dona, assessorada pel seu segon marit, va impulsar la transformació de l'edifici, en el qual hi va instal·lar una sala de ball al primer pis i un cafè a la planta baixa L'encarregat de gestionar aquest local de lleure era el Casino la Unió (La Unión Guardiolense), que agrupava el sector més conservador del poble, format pels grans propietaris. L'any 1912 s'inaugurà un altre local de ball (La Sala) i sembla que en aquest moment l'antic Casino va quedar en desús. Aleshores es decidí instal·lar-hi l'escola, que anteriorment estava ubicada a la casa núm. 1 del carrer de Dalt (actualment La Caixa) i havia quedat petita. L'àmplia estança del primer pis, partida per un envà en dues meitats, acollia l'aula de les nenes (al nord) i la dels nens (al sud), mentre que als pisos del cos adjacent hi vivia el mestre. Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 l'escola es trasllada a La Sala mentre que en aquest edifici s'hi van instal·lar unes cavalleries. Al final de la Guerra havia quedat malmès i es tardà un temps en rehabilitar-lo. Entre 1940 i 1959 torna a acollir l'escola. Amb posterioritat a aquest any el local del primer pis va quedar en desús, mentre que els baixos han acollit diferents establiments: botigues, barberia... En el local on actualment hi ha una botiga d'animals hi havia hagut la presó del poble i, a principis del segle XX, hi solien tancar indigents i borratxos que causaven algun disturbi. Expliquen que la canalla del poble els anaven a burxar tirant-los-hi coses. També hi hagué la primera peixateria del poble i, entorn de 1930-34, una perruqueria regentada per Jaume Sellarès, de cal Cabanes. Els habitatges que es troben a sobre van ser llogats a famílies. Actualment, els baixos acullen les oficines de correus. | 41.6800400,1.7662400 | 397312 | 4614988 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50607-foto-08098-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50607-foto-08098-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Assumpció Cots. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50608 | Cal Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-giralt | XIX-XX | Casa de pagès que forma part del nucli urbà de Guardiola, situada en un petit promontori al costat del carrer de la Llum. Està formada per un cos residencial més un cobert aïllat al costat de llevant. Antigament eren dues cases: cal Giralt i ca la Rosa. Aquesta última, més petita, era la que està situada a la part final. El cos residencial té una planta irregular, fruit de successives ampliacions i de l'afegit de coberts adossats, sobretot a ponent. Consta de planta semi-soterrània més dos pisos. La construcció ha conservat els volums originaris, però amb importants modificacions modernes, sobretot a les façanes davanteres. La façana principal, encarada a llevant, s'ha remodelat amb una entrada nova i s'han refet les finestres. Els murs són actualment arrebossats. La part posterior conserva millor la fesomia tradicional. En aquest sector hi trobem uns interessants murs de pedra seca que reforcen un terreny en desnivell. La construcció aïllada del cobert és feta amb murs de pedra a la base i sobrealçada amb maó. | 08098-149 | Avinguda de la Generalitat (nucli urbà de Guardiola) | Probablement es tracta d'una construcció originària del segle XIX, o potser una mica anterior. Al costat de la casa hi passava l'antic camí ral de Manresa a Igualada, que continuava per l'actual carrer de la Llum en direcció a les Casetes de la Riera. Cal Cabanes ha quedat com un únic testimoni d'habitatge tradicional en aquesta zona on comença el nucli urbà de Guardiola. | 41.6807500,1.7672900 | 397400 | 4615065 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50608-foto-08098-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50608-foto-08098-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50608-foto-08098-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50609 | Cal Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabanes | XVIII-XX | Antiga casa de pagès que forma part del nucli urbà de Guardiola situada, junt amb altres del mateix estil, al carrer de Dalt. Es tracta d'una construcció aïllada, envoltada d'un pati enjardinat, que ha conservat força bé la tipologia tradicional. Està formada per dos cossos de planta quadrada als quals modernament s'hi ha adossat un taller al costat est. El cos de llevant sembla correspondre originàriament a una altra casa per bé que, des de fa molts anys, s'ha utilitzat com a corral. La casa consta de planta baixa més un pis i golfes. Els murs són actualment a pedra vista. La façana principal, encarada al carrer, és diferent en cadascun dels dos cossos. El principal presenta diferents obertures emmarcades amb brancals i llindes de pedra, i parcialment també amb maó. Modernament s'hi ha habilitat una escala que dóna accés directe al primer pis. El cos de llevant té una galeria d'arcs al pis superior i altres obertures més petites al nivell inferior. L'interior de la casa conserva voltes de maó a la part del celler i una tina cilíndrica. A la part posterior la façana es troba més modificada, amb l'afegit de balcons i galeries. Té un cobert posterior adossat i un altre al lateral, que conserva la premsa de la casa amb el seu tòrcol. Al pati hi ha una mostra d'objectes tradicionals, com ara premses o pedres de molí, els quals són de procedències diverses. | 08098-150 | Carrer de Dalt, núm. 42 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Segons documents conservats per la família, el 1772 Isidre Cabanes, procedent de Salelles, va construir la casa. Els propietaris actuals són els seus descendents. | 41.6778600,1.7659200 | 397282 | 4614746 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50609-foto-08098-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50609-foto-08098-150-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del primer pis: 1741 (es tracta d'una llinda que no és originària de la casa).Informació oral facilitada per Assumpció Cots. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50610 | Cal Pujolar Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujolar-vell | XIX-XX | Casa de pagès que, fins no fa gaire, quedava als afores del nucli urbà de Guardiola, la qual ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris. És una construcció aïllada, ara situada a un extrem d'una illa de cases, de planta rectangular i amb un petit cobert adossat al costat de ponent. Consta de planta baixa més dos pisos (que actualment acullen dos habitatges independents). La coberta és a dues aigües. Els murs són de pedra, sense vestigis d'haver estat arrebossats. La façana principal, encarada a migdia destaca per la galeria que té al segon pis, formada per dos arcs i emmarcada amb maó. Dos dels maons del pilar tenen uns curiosos gravats amb motius geomètrics, probablement una originalitat del forner. A la part inferior hi ha un petit portal d'accés a la casa, emmarcat amb llinda i brancals de pedra, i algunes finestres de petites dimensions. La resta de façanes tenen diverses obertures de distribució irregular, algunes emmarcades amb pedra i d'altres amb maó. Crida l'atenció una petita porta, actualment tapiada, situada al mur de llevant i que donava accés als baixos. Al seu costat hi ha un petit cos adossat on encara s'hi conserva el forn de pa. La part superior ha estat lleugerament sobrealçada en unes obres recents. A l'interior, excepte al segon pis, remodelat, es conserva pràcticament l'estructura originària. La planta baixa consta de dues crugies, cobertes amb sengles voltes de pedra. A l'esquerra hi havia el celler amb dues tines, que s'han conservat en estat desigual. | 08098-151 | Carrer de la Moreneta, núm. 29 (nucli urbà de Guardiola) | Tal com indica la inscripció de la porta, aquesta casa és probablement una construcció de l'any 1844. Es tractava d'una heretat lleugerament separada del nucli urbà de Guardiola, que abastava amplis terrenys al seu voltant. Originàriament era conegut com a mas Joan. A principis de segle XX Esteve Mercadal Monconill, avi de les actuals propietàries, va adquirir la casa. Pagès nascut a la casa de cal Teixidor (al raval de Coll d'Arbós), era un home emprenedor que també feia de prestamista. Fruit d'aquesta activitat li van pervenir les cases de cal Pujolar Vell i de cal Pujolar Nou, aquesta una mica més avall. Esteve Mercadal també va fer construir la nau on l'any 1922 es va instal·lar l`única fàbrica tèxtil del municipi, molt a prop de casa seva. Des d'aquesta època els seus descendents han continuat habitant la casa. El pare de les actuals propietàries va transformar les antigues golfes en un segon pis. Fa uns anys, es portà a terme la urbanització d'aquest sector del poble en terrenys de cal Pujolar Vell. Els carrers de la Moreneta, de la Indústria i el passatge Fàbrica són, doncs, molt recents. Antigament al costat de la casa hi passava un caminet que continuava recte cap a cal Pujolar Nou, però per la seva façana de ponent. | 41.6812900,1.7689900 | 397543 | 4615123 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50610-foto-08098-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50610-foto-08098-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50610-foto-08098-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 1844.A pocs metres, a l'altre costat del carrer de la Moreneta, es conserva el pou de la casa.Informació oral facilitada per Elvira Cots Mercadal. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50611 | Cal Pujolar Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujolar-nou | XIX-XX | Recentment rehabilitada | Petita casa de pagès que, fins no fa gaire, quedava als afores del nucli urbà de Guardiola. Una construcció senzilla però que ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris. Es tracta d'una construcció aïllada, que ara ocupa una part d'una illa de cases. Té planta quadrada, i consta de planta baixa més un pis, amb coberta a dues aigües. Els murs són actualment a pedra vista. La façana principal està encarada a migdia. Consta d'un senzill portal, dues finestres i un balcó al primer pis. Totes les obertures són emmarcades amb maó, però una finestra i el balcó tenen llinda de fusta. La resta de façanes tenen diverses obertures de distribució irregular, totes emmarcades amb maó: finestres, un balcó i diversos portals més grans, possiblement per a l'entrada de carruatges. | 08098-152 | Carrer de la Indústria, s/n (nucli urbà de Guardiola) | Per la seva tipologia aquesta casa és probablement una construcció del segle XIX. A principis de segle XX Esteve Mercadal Monconill, avi de les actuals propietàries de cal Pujolar Vell, va adquirir la casa. Pagès nascut a la casa de cal Teixidor (al raval de Coll d'Arbós), era un home emprenedor que també feia de prestamista. Fruit d'aquesta activitat li van pervenir les cases de cal Pujolar Vell i de cal Pujolar Nou. Esteve Mercadal també va fer construir la nau on l'any 1922 es va instal·lar l`única fàbrica tèxtil del municipi, molt a prop de casa seva. La casa ha continuat com a propietat dels descendents d'Esteve Mercadal i habitada per llogaters fins que, entorn de 2010, fou venuda als actuals propietaris, que l'han rehabilitada. Fa uns anys, es portà a terme la urbanització d'aquest sector del poble en terrenys de cal Pujolar Vell. Els carrers de la Moreneta, de la Indústria i el passatge Fàbrica són, doncs, molt recents. Antigament al costat de ponent de la casa hi passava un caminet que venia recte de cal Pujolar Vell. | 41.6817000,1.7691800 | 397559 | 4615168 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50611-foto-08098-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50611-foto-08098-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50612 | Imatge de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-marc | <p>[CAPDEVILA PLANS, Jaume] (1996). 'La campana del segle XVII' i 'Retaule barroc del segle XVII'. Quaderns de la Guíxola, núm.3 (abril de 1996), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola.</p> | XVII | <p>Escultura de fusta daurada i policromada que representa sant Marc. Actualment està situada a la tercera capella lateral del costat de l'epístola, però originàriament formava part (juntament amb la imatge de sant Valentí, també conservada) de l'antic retaule barroc que presidia l'altar abans de la Guerra Civil. Sobre un pedestal amb dues motllures s'aixeca la figura del sant, que sosté una ploma a la mà dreta i l'evangeli a l'esquerra. Als seus peus hi trobem la figura del lleó que simbolitza aquest evangelista. El pedestal de fusta motllurat i daurat distingeix aquesta imatge, juntament amb la de sant Valentí, de la resta d'imatges que es conserven a l'església i que són anteriors a la Guerra Civil, però probablement ja del segle XIX. En canvi, la tipologia d'aquest pedestal de fusta s'emmotlla a les característiques d'un retaule barroc de principis del segle XVII. Sant Marc és el segon patró de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, mentre que sant Valentí és el tercer.</p> | 08098-153 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | <p>L'església de Sant Salvador de Guardiola, construïda a mitjan segle XVII i consagrada l'any 1640, tenia un retaule barroc d'autor desconegut del qual se'n coneix una fotografia parcial feta abans de la seva destrucció el 1936 (CAPDEVILA, 1996). Per la seva tipologia (especialment pel tipus de columna en forma de balustrada) es pot datar a mitjan segle XVII. D'aquest retaule només se n'han conservat les imatges de sant Marc i sant Valentí.</p> | 41.6729500,1.7647900 | 397180 | 4614202 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50612-foto-08098-153-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50613 | Imatge de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-valenti | <p>[CAPDEVILA PLANS, Jaume] (1996). 'La campana del segle XVII' i 'Retaule barroc del segle XVII'. Quaderns de la Guíxola, núm.3 (abril de 1996), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola.</p> | XVII | <p>Escultura de fusta daurada i policromada, i abillada amb vestimentes de roba, que representa sant Valentí. Actualment està situada a la tercera capella lateral del costat de l'epístola, però originàriament formava part (juntament amb la imatge de sant Marc, també conservada) de l'antic retaule barroc que presidia l'altar abans de la Guerra Civil. Sobre un pedestal amb dues motllures s'aixeca la figura del sant, que sosté el bàcul de bisbe amb la mà dreta i un llibre obert amb l'esquerra. Porta la mitra al cap i va abillat amb la vestimenta pròpia d'un bisbe. El pedestal de fusta motllurat i daurat distingeix aquesta imatge, juntament amb la de sant Marc, de la resta d'imatges que es conserven a l'església i que són anteriors a la Guerra Civil, però probablement ja del segle XIX. En canvi, la tipologia d'aquest pedestal de fusta s'emmotlla a les característiques d'un retaule barroc de principis del segle XVII. Sant Valentí és el tercer patró de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, mentre que sant Marc és el segon.</p> | 08098-154 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | <p>L'església de Sant Salvador de Guardiola, construïda a mitjan segle XVII i consagrada l'any 1640, tenia un retaule barroc d'autor desconegut del qual se'n coneix una fotografia parcial feta abans de la seva destrucció el 1936 (CAPDEVILA, 1996). Per la seva tipologia (especialment pel tipus de columna en forma de balustrada) es pot datar a mitjan segle XVII. D'aquest retaule només se n'han conservat les imatges de sant Marc i sant Valentí.</p> | 41.6729500,1.7647900 | 397180 | 4614202 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50613-foto-08098-154-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50614 | Pica baptismal de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-parroquial-de-sant-salvador-de-guardiola | XVII-XVIII | <p>Pica baptismal de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, situada a la primera capella lateral del costat de l'epístola. Es tracta d'una peça de marbre de color ocre-ataronjat, que consta d'una base amb un gravat, un fust estriat de secció circular i el receptacle de la pica a la part superior, també estriat exteriorment. Està tapada per una coberta metàl·lica daurada coronada amb una creu.</p> | 08098-155 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | <p>L'actual església parroquial de Sant Salvador de Guardiola fou construïda a mitjan segle XVII i consagrada l'any 1640.</p> | 41.6729500,1.7647900 | 397180 | 4614202 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.