Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50615 | Púlpit de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pulpit-de-lesglesia-parroquial-de-sant-salvador-de-guardiola | XVII-XVIII | Púlpit de fusta de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola. És un dels pocs elements de la part del mobiliari de l'església que s'han conservat de la destrucció soferta durant la Guerra Civil. Està situat en un tram de mur que separa dues capelles laterals del costat de l'evangeli i s'hi accedeix per una escala interior. Consisteix en una estructura de fusta força simple, de secció semi-circular, amb motllures a la vora i també a la base, que adopta una forma cònica invertida. El pivot de la base s'assenta sobre una curiosa mènsula de pedra esculpida en forma de rostre humà, el qual mostra uns dents serrats en senyal de força. | 08098-156 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | L'actual església parroquial de Sant Salvador de Guardiola fou construïda a mitjan segle XVII i consagrada l'any 1640. És difícil determinar la data concreta d'aquest element. | 41.6729500,1.7647900 | 397180 | 4614202 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50615-foto-08098-156-2.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50616 | Rellotge de sol de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-parroquial-de-sant-salvador-de-guardiola | Web Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans (http://www.gnomonica.cat/bd_res.CFM). Ref. 2277. | XVII | Rellotge de sol situat a l'angle sud-oest de la façana de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola. Està format per dos carreus fets amb un tipus de pedra diferent. En el carreu superior simplement hi trobem la inscripció: 'AÑI'. En el carreu inferior, d'un color més blanquinós, hi ha les marques horàries del rellotge i el ferro del punter. A la part inferior shi pot llegir '1640', que és la mateixa data que consta al portal de l'església. Pel constat exterior la forma d'aquest carreu és irregular. Això junt amb el fet que és un tipus de pedra diferent podria indicar que aquest bloc va ser reaprofitat d'un altre emplaçament. | 08098-157 | Façana de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | L'actual església parroquial de Sant Salvador de Guardiola fou construïda a mitjan segle XVII i consagrada l'any 1640, la mateixa data que consta al rellotge. | 41.6728300,1.7647600 | 397177 | 4614189 | 1640 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50616-foto-08098-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50616-foto-08098-157-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50617 | Rectoria de l'església de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lesglesia-de-sant-salvador-de-guardiola | Autors diversos (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció guies, núm. 4. Manresa, p. 229. BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi; (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 478. [CAPDEVILA PLANS, Jaume] (1996). 'La campana del segle XVII' i 'Retaule barroc del segle XVII'. Quaderns de la Guíxola, núm.3 (abril de 1996), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1999). 'Sant Salvador de Guardiola, parroquial del segle XVII'. Quaderns de la Guíxola, núm. 8 (abril de 1999), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 426-427. | XVII-XIX | Edifici de la rectoria de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, adossada al costat de llevant de l'església. Es tracta d'una construcció austera, en la línia de la mateixa església, que exteriorment ha conservat la tipologia i els volums originaris. És de planta rectangular amb un petit cos més modern, probablement del segle XIX, adossat a llevant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. A la façana principal, paral·lela a la de l'església, té un portal rematat amb un arc escarser adovellat i, al damunt, un balcó emmarcat amb llinda i brancals. L'únic element ornamental és el gravat de la llinda del balcó, on hi llegim la següent inscripció: 'RE-MICHAEL- 1643 - PUYADES'. La resta d'obertures de la façana han estat modificades modernament. A la façana posterior hi ha diverses finestres de distribució irregular, alguna emmarcada amb brancals i llinda de pedra. La façana de llevant disposa de cinc finestres de distribució més simètrica i emmarcades amb maó, situades al pis superior, i una altra a la planta baixa. Les parets llueixen actualment un arrebossat més modern que el de l'església, amb les pedres cantoneres a la vista. L'interior de l'edifici va ser totalment remodelat entorn de 1999, junt amb la resta del conjunt i l'entorn, que es va enjardinar. En un vidre del portal d'entrada, així com també a l'interior, es conserven pintures fetes recentment. | 08098-158 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola (Plaça de l'Església, s/n). | La primera església de Sant Salvador de Guardiola es trobava en una altra ubicació, més a prop de l'antic castell de Guardiola. A mig camí en l'ascens al turó on aquest estava assentat, i on actualment hi ha el mas Miralda. Al segle X hi ha notícies d'un prevere de nom Ennegó que molt probablement residia al castell de Guardiola i tenia cura de la seva capella. L'església de Sant Salvador de Guardiola com a tal, situada als peus del castell, és documentada per primera vegada el 1038. Des del 1111 se'n coneix la condició de parròquia, amb el nom de Sant Salvador del castell de Guardiola, al comtat de Manresa. Aquest any hi consta un tal Ot com a prevere del castell. Dels segles XIII i XIV en coneixem algunes notícies disperses: el 1279 el rector era Pere de Puig (procedent del mas Puig d'Escuder). El 1284 el rector era Joahnnis (fill del mas Joan, actualment Brunet) i sabem que el senyor del castell havia donat a la parroquial el drets anomenats 'exitus et pueribus' i de tasca i fruits de la terra, els quals constituïen una de les fonts d'ingressos de la parròquia. Al final del segle XIII i principi del XIV el rector era Pere Pasqual, el qual manifesta ser pare de Jaume Pasqual. Per tant, és possible que es tractés d'un prevere concubinari. Entorn de 1330 es registra com a rector Raimon de Mata. El 1336 consta com a rector Galindo de Monte Curvo (originari de Montcorbau, Vall d'Aran). El 1344 el rector sembla que era Guillem Galdí. El 1345 Berenguer de Vilaseca fa estada a l'església parroquial sense ser-ne rector. El 1380 el rector és Bernat d'Eclesiolis. Les notícies continuen sent molt escasses fins al segle XVII. A partir d'aquest moment es troben més notícies de rectors, ecònoms o vicaris, tot i que no són suficients per elaborar un rectorologi pròpiament dit (CAPDEVILA, 1999: 73). L'any 1640 el culte es trasllada a un nou temple que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a l'actual nucli urbà. Probablement es va triar el lloc on hi havia la rectoria, ja que per construir la nova església s'hagué de desmantellar un 'casalot'. A partir d'aquest moment les notícies es refereixen a la nova església i l'antiga queda fora de culte. Anteriorment (a les darreries del segle XVI o principi del XVII) es construí una església d'estil gòtic al costat de la parroquial romànica, per a la qual s'utilitzà la pedra d'un mur lateral de l'antiga. En aquest moment l'església romànica es trobava en molt mal estat, fins al punt que ja no s'hi podia fer la litúrgia i s'optà per utilitzar la nova església d'estil gòtic. L'any 1632 es registren unes despeses importants que podrien correspondre a les obres de la nova església. Aquesta va adquirir l'advocació de Santa Maria de Gràcia, ja que va conservar la imatge romànica dedicada a aquesta Mare de Déu. L'any 1861, segons l'informe d'una visita pastoral, la capella de Gràcia es trobava en estat ruïnós i s'hi prohibeix dir missa. Antigament el mobiliari litúrgic de la capella incloïa també una pintura de gran interès: el famós retaule de la Transfiguració del Senyor, la més antiga de les obres documentades del pintor Lluís Borrassà, de l'any 1404. Aquest políptic fou venut per la família Miralda (propietaris de la capella de Gràcia) a l'arquitecte i historiador de l'art Alexandre Soler i March a la dècada de 1920. Actualment pertany a la col·lecció Muñoz, de Barcelona, després d'haver estat exposat una llarga temporada al Museu d'Art de Catalunya. Entorn de la dècada de 1970 l'estudiós del romànic Xavier Sitjes va fer una excavació a l'església romànica a fi de deduir-ne la planta. (Continua a Observacions) | 41.6729500,1.7649800 | 397196 | 4614202 | 1643 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50617-foto-08098-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50617-foto-08098-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50617-foto-08098-158-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Rajola a la façana amb la inscripció: 'Cuartel de Medio Dia'. Aquest tipus de rajola es troba en altres cases i se'n desconeix el significat, però tal vegada podria fer referència a algun tipus de compartimentació del terme en districtes.(Continuació Història): L'any 1640, doncs, el culte es trasllada al temple actual, que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a la zona on hi havia la majoria de masos (en aquesta època encara tots dispersos), probablement en el lloc on hi havia la rectoria. L'impulsor de l'obra fou el rector Miquel Pujades, que va comptar amb l'ajuda d'una comissió formada per ell, el batlle, dos jurats del govern municipal i dos propietaris de masos benestants. La traça o projecte de l'obra s'encarregà a l'escultor manresà Joan Generes, que en el contracte consta com a 'fuster'. En l'obra hi va participar un encarregat de proveir i transportar la pedra necessària, que s'havia d'extreure de la finca del mas Miralda i per la qual es desmantellà un 'casalot' arruïnat, possiblement la rectoria vella, i el mestre de cases Jaume Roca amb els seus fills. Devien començar l'any 1639 i tres anys més tard, el 29 de setembre de 1642, s'inaugurava la nova església. El preu estipulat van ser 300 lliures, però probablement hi hagué despeses sobreafegides, les quals van motivar l'endeutament de la parròquia. Immediatament després es construí al costat de l'església una nova casa rectoral que, segons es dedueix de la llinda del portal, el 1643 ja era enllestida (CAPDEVILA, 1999).La parròquia tenia tres confraries: dedicades a Sant Salvador (titular de l'església), Sant Isidre (documentada a mitjan segle XVII) i el Roser. D'aquesta última és l'única de la qual se n'ha conservat un llibre. Va néixer l'any 1606 i el 1614 va ser refundada i confirmada, iniciant de nou el llibre de registre. La confraria del Roser era regida per dos administradors i diversos 'capitans'. Cal dir que també a principis del segle XVII es construí la capella del Roser a la parroquial de Salelles.L'any 1616 hi ha constància que a l'església parroquial s'hi va col·locar una nova campana (CAPDEVILA, 1996: 3). L'església tenia un retaule barroc del segle XVII, d'autor desconegut, del qual se'n coneix una fotografia parcial feta abans de la seva destrucció el 1936 (CAPDEVILA, 1996). D'aquest retaule només se n'han conservat les imatges de sant Marc i sant Valentí. Al darrer quart del segle XIX es feren obres a la sagristia i s'aixecà la capella del Santíssim, que el 1896 ja era acabada.Des de finals del segle XIX els mossens al front de la parròquia han estat els següents. 1892: Antonio Pujals (regent); 1894: Mn. Josep Colomer (ecònom); 1899: Mn. Ramon Manubens (rector); 1921: Mn. Josep Sanfeliu (rector durant 13 anys); 1924: Mn. Gaspar Verdaguer i Colomer; 1928: Mn. Josep Grifé (nou ecònom); 1935: Mn. Melcior Rovira (rector, morí assassinat el 1936); 1948: Mn. Vicenç Mussach; 1948: Mn. Josep Feu Sala (ecònom); 1948: Mn. Francesc Xavier Falgueres (rector); 1955: Mn. Lluís Toneu (rector fins 1958); 1958: Mn. Jaume Tuneu Blancafort (rector fins 1997); 1997: Mn. Amat Berenguer; 2001: Mn. Celestí Durich; 2005: Mn. Amat Berenguer; 2006: Mn. Josep Morros. L'any 1999 es va inaugurar una remodelació general que es va fer a tot el conjunt: els murs interiors es van deixar a pedra vista, es van fer importants obres a l'interior de la rectoria i s'adequà l'enjardinament exterior. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50618 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-0 | Anònim (2014). Festivitat de Sant Marc i repartiment del Panellet. Sant Salvador de Guardiola. Reculls de la Guíxola, núm. 2. Cercle Cultural la Guíxola. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 204-205 CAPDEVILA, Jaume (2001). 'La Festa del Panellet'. Ressò, núm. 16. Juny 2001. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 78. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola / Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), pp. 15-16, 21-22 SUADES, Jordi (1991). 'La festa del panellet a Vallhonesta', Dovella, núm. 37. Manresa (aril 1991), pp. 14-15. | XVII-XVIII | Petit promontori rocós amb una creu, situat uns 60 metres al nord de l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, que és el lloc on tradicionalment es fa el ritual de beneir el terme. L'indret es troba al costat d'un carrer, i actualment ha quedat envoltat per les cases d'un terreny urbanitzat. Una petita rampa feta de pedra permet accedir al damunt d'un rocam de conglomerat, on hi ha un senzill altar de pedra amb una creu de ferro. Està perfectament orientada en l'eix est/oest. El petit replà del pedró és delimitat per dues baranes d'obra. L'indret queda sota el turó de cal Miralda (l'antic castell) però manté una posició elevada, amb una bona panoràmica sobre el territori de l'entorn, especialment vers el pla de Bages. El ritual de benedicció del terme que s'hi fa per Sant Marc (entorn del 25 d'abril) forma part de la popular Festa del Panellet. Antigament durant el ritual de benedicció el capellà llegia un evangeli en cadascuna de les quatre direccions dels punts cardinals i feia la corresponent benedicció amb el salpàs. Actualment només es llegeix un evangeli i, en acabat, es fa la benedicció dels panets i del vi. | 08098-159 | L'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola es va traslladar a aquest indret l'any 1640. Ignorem si en aquesta data (o fins i tot abans) el ritual de beneir el terme ja es feia en aquest 'pedró'. La benedicció del terme és un ritual de reminiscències paganes en el qual els feligresos rendien culte al territori del seu entorn i el beneïen per protegir-lo de qualsevol contratemps. A Sant Salvador de Guardiola el dia 25 d'abril, per Sant Marc, es celebra la Festa del Panellet que, des de temps immemorials, va associada també a la benedicció del terme des del pedró. I és que l'origen de la celebració de Sant Marc cal cercar-lo en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. Segons el refranyer: per Sant Jordi espiga d'ordi, per Sant Marc espiga de blat, o bé Sant Marc guardeu-nos del blat. Una tradició afirma que, en un temps del passat, les llagostes i altres plagues del camp eren molt més grosses que ara, destruïen els conreus i mataven les persones. Sant Marc les va reduir a la mida actual i els va fer perdre la força. En agraïment, foren instituïdes tres processons, popularment anomenades lledànies, que tenien per objecte la protecció dels fruits de la terra (AMADES, 1990: 308). Les processons donaven la volta per tot el terme i cada una tenia un significat diferent: la primera preservar les herbes, la segona els grans i cereals, i la tercera els fruits de la vinya. Des d'aquesta perspectiva, les dues tradicions ( la protecció del terme i el repartiment de panellets) estan vinculades segons una lògica clara i coherent: protegir els camps, d'on surt el blat amb el qual s'elabora el pa, que és la base de l'alimentació. Així, el repartiment de panellets s'ha d'entendre com un ritual enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament en molts pobles es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s'oferia als pobres. En alguns llocs era tradició guardar el panet tot l'any; això volia dir que no s'havien passat privacions. A Guardiola una part del panellet es guardava en un calaix perquè de pa no en faltés mai. També el guardaven per quan hi havia temporals. Llavors el posaven junt amb un ciri del Monument, l'encenien i resaven una oració. Algunes famílies el guardaven fins el dinar de Festa Major i llavors se'l repartien a trossets per tota la família i se'l menjaven dient aquesta oració: 'Aquest pa beneït em menjo/ no me'l meno ni per fam ni per deler/ si la mort em ve sobtada/ que em valgui de sagrament'. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la mala estrugança. A la Maçana de Rajadell se'ls atribuïa la gràcia de guarir de dolor de febres, de quartanes i d'afavorir els parts, i a molts indrets del pla de Bages era costum posar-los dins de canons de canya i penjar-los pels arbres, en la creença que els preservaven de tota mena de danys (AMADES,1990: 310). A Guardiola també en donaven als gossos, cavalls i altre bestiar, i en posaven un trosset junt amb una branqueta d'arç beneït el dia de Sant Pere Màrtir a les vores de les vinyes, en un lloc una mica elevat, per protegir de les pedregades. | 41.6735200,1.7645500 | 397161 | 4614266 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50618-foto-08098-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50618-foto-08098-159-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50619 | Resclosa i rec del molí del Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-del-calvet | FERRER, Llorenç (1982). 'Genealogia de la família Soler i March. Aspectes sòcio-econòmics'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 33-37. GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, p.14-19. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. | XVIII | Resclosa i molí molt parcialment conservats. Entorn abandonat i envaït per la vegetació. | Reclosa i rec, que són els únics elements que s'han conservat, i encara parcialment, de l'antic molí fariner del Calvet. La resclosa estava situada al lloc conegut precisament amb aquest mateix nom, al costat del pont de la carretera que travessa la riera de Guardiola. Era per aquest indret per on l'antic camí ral de Manresa a Igualada travessava també la riera, mitjançant un gual, que ja està documentat l'any 978. L'actual resclosa, però, és una obra probablement de principis del segle XX. Es tracta d'una presa de gran envergadura que es va fer per millorar la captació d'aigua per al molí. Fa uns 40 m de llarg, té una forma el·líptica i està feta amb carreus de pedra, que a la base adopten una forma atalussada. Actualment està reforçada amb formigó a la part superior. Tot aquest sector es troba actualment molt alterat, ja que acull també diverses infraestructures del col·lector d'aigües. L'antiga resclosa del molí devia estar situada a un nivell més baix, possiblement a la llera de roca que es troba sota l'actual resclosa, al punt on es veuen quatre forats circulars que podrien correspondre a punts de suport d'una resclosa de fusta, de la qual no n'ha quedat cap més rastre. El punt de captació i l'inici del rec, situats a la riba dreta de la riera, també s'han perdut totalment, ja que en tota aquesta zona hi ha hagut importants remocions de terra. Més endavant, l'entorn es troba totalment cobert per la vegetació i és de molt difícil accés. Tan sols hem pogut documentar el rec en un tram que comença uns 350 m aigües avall, (coordenades UTM: 398358 / 4615653). En aquest punt s'hi poden veure dos grans blocs de roca de travertí amb un curiós relleu de tipus càrstic. Rere aquestes roques el rec es conserva i és ben visible en un tram força curt. Discorre per la part alta d'una cinglera, on es conserva una estructura de pedra de força qualitat, sustentada amb dos arcs a la base. Més endavant, el rec novament es perd i torna a ser visible a uns 50 m, on resta un petit muret de contenció. Just al punt on baixa una fondalada humida que devia aportar més aigua al rec. Cal dir que al costat sud de la masia hi havia un viver d'aigua que formava un petit embassament. Segons informació oral, entre aquest torrent i l'antic pont del camí del Calvet hi havia l'edifici del molí. Segons sembla, fa un temps encara era visible una de les moles. Actualment l'indret es troba totalment cobert per la vegetació i no n'hem pogut localitzar cap rastre visible. | 08098-160 | Entre 'la Resclosa' i la masia del Calvet | L'any 978 ja hi ha documentat un gual del camí d'Igualada a la riera de Cornet, poc més avall de la font del Calvet (GASOL, 1984: 16) el qual, molt probablement, es correspon amb l'indret on hi ha la resclosa, que ja devia ser un lloc de pas molt antic. A mitjan segle XVIII ja consta l'existència d'un molí fariner al mas del Calvet (FERRER, 1982: 33-37). Segons el cadastre de 1780, aquest molí era l'única activitat industrial registrada al municipi (GÓMEZ, 1988: 424). Aquest i el que hi havia al raval del Sellarès són els dos únics molins fariners que tenim documentats a Sant Salvador de Guardiola. Durant moltes generacions, la família encarregada de fer funcionar el molí es deia Valldoreig. Probablement a inicis del segle XX es va construir l'actual resclosa que, pel que sembla deduir-se d'un mapa, el 1918 encara no estava feta. La nova resclosa, de gran envergadura, optimitzava la captació d'aigua per al molí i el feia més productiu. En els darrers anys el procés de destrucció del rec i el molí ha fet que gairebé se'n perdés el rastre. Fa uns anys, quan es van fer les obres del col·lector es van alterar els terrenys a la zona de la resclosa i es devia destruir el punt de captació i l'ínici del rec, dels quals no en queda cap rastre. | 41.6861700,1.7786900 | 398358 | 4615654 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50619-foto-08098-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50619-foto-08098-160-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50620 | El Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-calvet | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 164. FERRER, Llorenç (1982). 'Genealogia de la família Soler i March. Aspectes sòcio-econòmics'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 33-37. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. | XVIII-XX | Edifici: bo. Entorn precari, en el context de la urbanització del Calvet, sobretot al sector de la Font del Calvet. | Antiga masia, que havia estat de les més importants del municipi, actualment transformada en equipament sòcio-sanitari. Es troba emplaçada enmig de la urbanització que porta el seu nom. La casa té al seu voltant un recinte murallat amb un ampli pati enjardinat, i consta actualment d'un cos de planta rectangular amb annexos de nova construcció als costats nord i oest. Antigament, però, la masia era més gran i tenia un altre cos residencial així com coberts al costat de llevant, ocupant part del jardí. L'edifici actual conserva el volum d'un dels cossos de la masia, possiblement el més antic. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. Les façanes han estat arrebossades i la majoria d'obertures s'han refet, de manera que l'aspecte tradicional de la construcció pràcticament ha desaparegut. L'actual façana principal, que dóna al pati, té adossat un cos porxat. L'obra de nova construcció del costat nord s'assenta sobre les restes de murs antics deixats a pedra vista, mentre que el cos de ponent és tot obra nova. L'interior de l'edifici ha estat totalment remodelat. Des d'un punt de vista patrimonial, la part més interessant és la muralla que encercla tot el conjunt formant un gran recinte tancat de planta rectangular. Està formada per un mur de pedra que queda flanquejat a cadascun dels quatre angles per unes torretes quadrades que sobresurten lleugerament en alçada, sense cap més obertura exterior que alguna espitllera. Tot plegat dóna al conjunt un aspecte de fortalesa, sobretot a la part de ponent on la construcció s'assenta sobre una cinglera sota la qual hi ha la font del Calvet. A l'angle nord-oest la muralla té un portal amb una bonica reixa de ferro forjat de l'any 1882. L'entorn immediat conserva alguns elements d'interès relacionats amb l'antiga masia. Al costat sud hi havia un viver d'aigua que formava un petit embassament. Possiblement aquesta aigua contribuïa d'alguna manera al funcionament del molí fariner que hi havia prop de la masia. Actualment aquesta zona és un terreny erm i abandonat. Al costat nord de la masia hi havia una bassa circular amb una barana al capdamunt, la qual era alimentada mitjançant un ariet i proporcionava aigua per a regar horts. Es conserva part del mur d'aquesta bassa al carrer de Pau Casals (uns 100 m al nord de la casa). Un dels racons més interessants és darrera la casa, sota el cingle on hi ha la font del Calvet i diversos camins d'accés a la masia, un dels quals es dirigia vers un pont particular de la masia sobre la riera de Guardiola. Abans hi havia una altra font del Calvet, més petita, la qual fou destruïda. | 08098-161 | Carrer Pau Casals, s/n (urbanització el Calvet) | Fins ara el mas del Calvet no s'ha pogut relacionar amb cap dels noms de masos que estan documentats en època medieval. Al segle XVIII sí que apareix ja com a masia del Calvet, i era una de les importants. Des de principis d'aquest segle era propietat de la família Soler, blanquers de Manresa que tenien la casa principal al carrer Galceran Andreu i a Sant Salvador de Guardiola posseïen també el mas Graells. A mitjan segle XVIII el mas Calvet tenia una capacitat de 160 càrgues de vi, una oficina d'aiguardent i un molí fariner. Durant aquest segle els hereus van ser Joan Baptista Soler, Josep Soler Vilomara i Joan Baptista Soler Soler. Aquest últim era comerciant i industrial, i va morir el 1810, encara posseïdor dels dos masos (FERRER, 1982: 33-36). Uns anys després els Soler s'emparentarien amb els March, donant lloc a una de les famílies manresanes més notables en la qual hi trobem representants il·lustres com el polític i historiador Leonci Soler i March. En el cadastre de 1780 encara hi consta el molí fariner del mas Calvet, que és l'única activitat industrial registrada al municipi. Segons es pot apreciar en una fotografia antiga, al segle XIX la masia es devia ampliar amb un nou cos residencial. Llavors la casa tenia una capella, adossada al costat nord. A principis de segle XX continuava en poder dels Soler. Concretament, Leonci Soler i March va engrandir la finca comprant una part dels terrenys de cal Pinyot Vell (FARGAS, 2012: 164). Aquesta va ser una època d'esplendor i sembla que s'hi feien grans festes. Segons sembla, també s'hi feien reunions de sectors tradicionalistes i carlins. L'any 1906, segons consta en una fotografia, es va construir el pont que travessava la riera del Calvet i continuava per un camí particular que anava a parar a la font del Calvet, sota la masia. Aquest pont fou destruït per la riuada de l'any 2000. Leonci Soler i March va morir l'any 1932. Durant la Guerra Civil foren assassinats alguns membres de la família dels masovers d'aquesta masia. El següent propietari fou el fill de Leonci: Lluís Soler i Terol, doctor en medicina, dret i també dramaturg. Sembla ser que el seu fill va intentar ingressar-lo en una institució psiquiàtrica. Morí l'any 1958. Una mica abans, entorn de 1954, Narcís Torrentó, un gran propietari de Viver i Serrateix, va comprar el Graell i el Calvet. A la dècada de 1970 les dues finques es van vendre i la nova propietat va promoure, de manera il·legal, la gran urbanització anomenada del Calvet. A la dècada de 1990 es portà a terme la rehabilitació de la masia, que es trobava en estat de semi-ruïna. Des d'aleshores acull un centre de dia, CAP i casal cívic. | 41.6867200,1.7806200 | 398519 | 4615712 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50620-foto-08098-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50620-foto-08098-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50620-foto-08098-161-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Reixa del portal nord-oest: 1882.Informació oral facilitada per Josep Barturó i Assumpció Cots. | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50621 | Font del Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-calvet | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 146-148. | Entorn precari i abandonat. | Font situada rere la muralla que encercla l'antiga masia del Calvet, en una obaga sota un petit cingle de tavertins antics que es troba al límit de la urbanització del mateix nom. La font té un cabalós brollador d'aigua subterrània. El raig més important no és on hi ha la font, sinó que forma una cascada amagada darrera dos grans blocs de pedra tosca o travertí de més de 200 m3 cadascun que, caiguts de més amunt, ara reposen sobre el llit de la riera. D'altra banda, damunt de l'altiplà on hi ha la masia, a la banda sud antigament hi havia un viver d'aigua que formava un petit embassament. Possiblement aquesta aigua contribuïa d'alguna manera al funcionament del molí fariner que hi havia prop de la masia. Prop del viver hi havia una altra font més petita, que ja no existeix. Actualment aquesta zona és un terreny erm i abandonat. Al costat de la font hi ha actualment les instal·lacions d'un dipòsit d'aigua que li donen un aspecte desendreçat, però l'entorn més general és format per un interessantíssim bosc de ribera, amb un ambient humit ple de molses, falzies, fenàs de bosc... I també retalls de bosc vell de roures i aurons negres, així com una plataneda ombrívola, on creixen com a plantes subespontànies el plàtan fals, el llorer, l'avellaner i el til·ler de fulla gran. Per aquest sector hi passen dos antics camins que comunicaven la masia: un que baixa cap a la riera de Guardiola i que la travessava mitjançant un pont que es va esfondrar en l'aiguat de l'any 2000. L'altre segueix en direcció sud | 08098-162 | Urbanització del Calvet | La Font del Calvet era de les més populars i concorregudes. A la dècada de 1930 els dies festius la gent feia cua per agafar un bon lloc. Sembla que fins i tot venien gent amb autobusos des de Manresa, que també anaven a la font del Cucut. Antigament tenia una bóta i el raig d'aigua queia dins d'una portadora de pedra. En fer-se les obres per la urbanització del Calvet la persona encarregada de la instal·lació d'aigües se la va emportar per col·locar-la al jardí de casa seva, a Igualada. També hi havia uns bancs de pedra, que actualment són al bar la Gavina, a la mateixa urbanització del Calvet. | 41.6867300,1.7804100 | 398502 | 4615714 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50621-foto-08098-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50621-foto-08098-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Barturó. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50622 | Pont del Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-calvet | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 164. FERRER, Llorenç (1982). 'Genealogia de la família Soler i March. Aspectes sòcio-econòmics'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 33-37. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. | XX | En ruïna, pràcticament desaparegut. | Restes d'un antic pont que travessava la riera de Guardiola de camí cap a la masia del Calvet, situada a uns 100 m. Actualment en queden uns pocs vestigis just a l'inici d'un meandre i al costat també d'una corba de la carretera vella d'Igualada (C-37 z). El pont es mantenia dempeus fins l'any 2000, quan una riuada se'l va emportar. Segons les fotografies antigues, era un pont estret (no apte per a carruatges) format per dos arcs i amb una barana de ferro a la part superior. Avui en resten tan sols els fonaments del primer arc, situats al terreny en pendent vora la riera. S'hi poden veure uns poques filades d'un mur de maçoneria lligat amb morter, de 1,20 m d'amplada. A l'altre costat de la riera, entremig de la vegetació, queden restes d'un mur corresponent a la continuació del pont. Molt a prop, en aquesta riba dreta de la riera, hi havia el molí del Calvet, del qual actualment no se'n veu cap rastre. Aquest pont enllaçava amb l'antic camí ral de Manresa a Igualada, que tenia un recorregut similar a l'actual carretera. Entorn de 1920 aquest camí s'havia transformat ja en la carretera moderna. La zona al voltant de la riera i el camí fins la masia del Calvet es troben en un entorn de vegetació de ribera d'un gran interès. | 08098-163 | Fins ara el mas del Calvet no s'ha pogut relacionar amb cap dels noms de masos que estan documentats en època medieval. Al segle XVIII sí que apareix ja com a masia del Calvet, i era una de les importants. Des de principis d'aquest segle era propietat de la família Soler, blanquers de Manresa que tenien la casa principal al carrer Galceran Andreu i a Sant Salvador de Guardiola posseïen també el mas Graells. A mitjan segle XVIII el mas Calvet tenia una capacitat de 160 càrgues de vi, una oficina d'aiguardent i un molí fariner. Durant aquest segle els hereus van ser Joan Baptista Soler, Josep Soler Vilomara i Joan Baptista Soler Soler. Aquest últim era comerciant i industrial, i va morir el 1810, encara posseïdor dels dos masos (FERRER, 1982: 33-36). Uns anys després els Soler s'emparentarien amb els March, donant lloc a una de les famílies manresanes més notables en la qual hi trobem representants il·lustres com el polític i historiador Leonci Soler i March. En el cadastre de 1780 encara hi consta el molí fariner del mas Calvet, que és l'única activitat industrial registrada al municipi. Segons es pot apreciar en una fotografia antiga, al segle XIX la masia es devia ampliar amb un nou cos residencial. Llavors la casa tenia una capella, adossada al costat nord. A principis de segle XX continuava en poder dels Soler. Concretament, Leonci Soler i March va engrandir la finca comprant una part dels terrenys de cal Pinyot Vell (FARGAS, 2012: 164). Aquesta va ser una època d'esplendor i sembla que s'hi feien grans festes. Segons sembla, també s'hi feien reunions de sectors tradicionalistes i carlins. L'any 1906, segons consta en una fotografia, es va construir el pont que travessava la riera del Calvet i continuava per un camí particular que anava a parar a la font del Calvet, sota la masia. Aquest pont fou destruït per la riuada de l'any 2000. Leonci Soler i March va morir l'any 1932. Durant la Guerra Civil foren assassinats alguns membres de la família dels masovers d'aquesta masia. El següent propietari fou el fill de Leonci: Lluís Soler i Terol, doctor en medicina, dret i també dramaturg. Sembla ser que el seu fill va intentar ingressar-lo en una institució psiquiàtrica. Morí l'any 1958. Una mica abans, entorn de 1954, Narcís Torrentó, un gran propietari de Viver i Serrateix, va comprar el Graell i el Calvet. A la dècada de 1970 les dues finques es van vendre i la nova propietat va promoure, de manera il·legal, la gran urbanització anomenada del Calvet. A la dècada de 1990 es portà a terme la rehabilitació de la masia, que es trobava en estat de semi-ruïna. Des d'aleshores acull un centre de dia, CAP i casal cívic. | 41.6865300,1.7794300 | 398420 | 4615693 | 1906 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50622-foto-08098-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50622-foto-08098-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50623 | Entorn de la Font del Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-font-del-calvet | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 146-148. | La zona de la Resclosa es troba en bon estat. La resta està abandonada i envaïda per la vegetació. | L'entorn de la Font del Calvet, en el context de la conca de la riera de Guardiola en el seu tram entre la masia del Calvet i la zona coneguda com la Resclosa, constitueix un entorn humit amb una interessant vegetació de ribera. És un lloc que tenia una important tradició de fer-hi aplecs i fontades, i s'hi conserven antics camins i diversos elements patrimonials vinculats amb la masia i amb l'aprofitament hidràulic de la riera. La proximitat d'aquest espai verge i feréstec amb la precària urbanització del Calvet augmenta encara més el seu valor natural i patrimonial. La Font és situada rere la muralla que encercla l'antiga masia del Calvet, en una obaga sota un petit cingle de travertins antics que es troba al límit de la urbanització. La font té un cabalós brollador d'aigua subterrània, però el raig més important no és on hi ha la font, sinó que forma una cascada amagada darrera dos grans blocs de pedra tosca o travertí de més de 200 m3 cadascun que, caiguts de més amunt, ara reposen sobre el llit de la riera. A l'entorn de la font hi trobem un interessantíssim bosc de ribera, amb un ambient humit ple de molses, falzies, fenàs de bosc... I també retalls de bosc vell de roures i aurons negres, així com una plataneda ombrívola, on creixen com a plantes subespontànies el plàtan fals, el llorer, l'avellaner i el til·ler de fulla gran. De l'indret de la font parteixen dos camins antics, avui abandonats, que comunicaven la masia: un que baixa cap a la riera de Guardiola i que la travessava mitjançant un pont construït l'any 1906 que es va esfondrar en l'aiguat de l'any 2000. L'altre segueix en direcció sud. Així mateix, vora la riba dreta de la riera, al costat dels dos blocs de travertí caiguts, queden interessants vestigis del rec d'un molí fariner que hi havia vora la masia del Calvet, probablement a prop de la font. Avui tota aquesta zona es troba envaïda per la vegetació i és difícil identificar bona part del traçat del rec. Precisament a l'indret on hi havia la resclosa del molí, al costat de l'actual pont de la carretera, hi ha una esplanada força espaiosa amb una petita àrea de picnic que és un altre dels punts tradicionals de lleure, just al costat d'un gran toll d'aigua embassada de la riera. Una part, però, ha estat força alterat, ja que acull també diverses infraestructures del col·lector d'aigües. | 08098-164 | Urbanització del Calvet | 41.6863300,1.7787500 | 398363 | 4615671 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50623-foto-08098-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50623-foto-08098-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50624 | Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-salvador-de-guardiola | Anònim (2015). L'escola (1880-1990): un segle de records. Reculls de la Guíxola, núm. 3. Cercle Cultural La Guíxola. Sant Salvador de Guardiola. | XX | Edifici construït l'any 1960 com a escola pública, i àmpliament reformat en anys posteriors, que actualment acull l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola. El conjunt és format per un cos central, de planta rectangular, amb diversos cossos de planta irregular a llevant i un cos rectangular a ponent (l'antiga casa dels mestres i actualment biblioteca), més un pati a migdia. El cos central només té planta baixa i és cobert amb teulada a un sol vessant, mentre que els annexos de ponent, situats en un terreny amb desnivell, tenen una planta inferior que acull magatzems municipals i altres dependències. L'edifici conserva ben clarament el seu caràcter d'arquitectura escolar, sense cap element especialment remarcable. A l'interior, les antigues aules s'han reconvertit en despatxos municipals. Exteriorment, les façanes principals que donen al pati combinen l'obra de maó vist amb grans finestrals. La part de llevant, obrada en forma de diferents cossos zigzaguejants, també presenta grans finestrals i persianes. | 08098-165 | Carrer de Dalt, núm. 19 (nucli urbà de Guardiola) | Aquest edifici s'inaugurà l'any 1960 com a nova seu de les Escoles públiques. Als seus inicis, constava de dos espais separats: un per als nens i un altre per a les nenes. El conjunt també tenia dos habitatges per als mestres (actual Biblioteca i local de l'associació La Guíxola). Ara és la seu de l'Ajuntament, però fins arribar a aquesta situació el consistori guardiolenc ha passat per molt diverses ubicacions. Es desconeix on era la seu del consistori en bona part del segle XIX i amb anterioritat. Ja al final d'aquesta centúria i durant bona part del segle XX va estar emplaçat als baixos de l'edifici núm. 15-17 del carrer de la Creu. També hi havia hagut dependències municipals a la casa del davant (núm. 16). L'edifici núm. 15-17 va acollir l'Ajuntament fins a mitjan de la dècada de 1970, quan es traslladà a les Escoles perquè en aquesta època el nombre d'alumnes havia disminuït molt. L'ajuntament ocupava l'ala esquerra de l'edifici. Al final de la dècada de 1980 diverses campanyes per promocionar la Guarderia i l'Escola, juntament amb l'increment dels habitants de les urbanitzacions, van fer que l'Escola tornés a guanyar volum. Aleshores es decidí construir un edifici nou per a l'Ajuntament, en una cantonada del carrer de la Creu. Mentre l'edifici no estava acabat l'Ajuntament es trasllada provisionalment a l'edifici de La Sala durant un període breu, fins que el 1987 s'inaugurava la nova seu. Així mateix, entre 1991 i 1992 s'aprofità per fer obres d'ampliació i millora a l'Escola. Finalment, l'any 2009 s'inaugurava un nou edifici molt més ampli per a l'escola, i des d'aquest moment les antigues escoles tornen a acollir les dependències de l'Ajuntament. El projecte arquitectònic va anar a càrrec de Jaume Espinal Farré. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 1960 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50624-foto-08098-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50624-foto-08098-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jaume Espinal Farré (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50625 | Cal Cairot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cairot | XIX-XX | Casa de pagès situada al nucli urbà de Guardiola, a un extrem del carrer de Dalt, la qual ha conservat la tipologia i els volums originaris. El cos residencial inicial s'ha anat ampliant amb una diversitat de cossos adossats per gairebé tots els costats, de manera que actualment ha quedat un conjunt amb un bon nombre de construccions de distribució complexa i de diferents estils. El cos inicial és de planta rectangular i consta de planta baixa més dos pisos. Antigament s'entrava per la part dels estables. De l'antiga façana principal en queda un portal rematat amb arc escarser fet de maons i pràcticament tapat per un terrat modern. Actualment l'entrada es fa pel que abans era la façana posterior, que ha estat ampliada amb un nou cos que sobresurt i un porxo. A la planta baixa la casa conserva tres cambres cobertes amb voltes de maó. La del costat de ponent acollia el celler, que tenia diverses tines petites per encabir diferents tipus de vins. També hi ha tres tines més grans, cilíndriques. Actualment, bona part de les façanes són de pedra i arrebossades. La casa té un pati davanter i un de posterior. | 08098-166 | Carrer de Dalt, núm. 64 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Des de fa unes cinc generacions la família Vila ha habitat aquesta casa. Segons tradició oral, el sobrenom de la casa ve del fet que antigament els seus propietaris eren fabricants de toves i després de cairons. | 41.6771400,1.7647400 | 397182 | 4614667 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50625-foto-08098-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50625-foto-08098-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Jaume Soler Vila. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50626 | Cal Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valldeperes | XIX-XX | Casa de pagès força gran que ha conservat la tipologia i els volums originaris. Està situada en un terreny del carrer de Dalt que queda relativament separat del nucli urbà. És una construcció aïllada, formada per un cos de planta rectangular amb un cobert al front i un pati interior. El cos principal acull l'habitatge al costat oest, mentre que a l'est tenia una tina i els corrals. Aquestes estances es van ampliar fa uns anys per continuar l'habitatge en la seva part superior, de manera que actualment presenta l'aspecte d'un cos uniforme. La façana principal, encarada a migdia, té la porta i finestres senzilles. L'obertura de la dreta servia per descarregar el raïm i abocar-lo a la tina que hi ha a l'interior. La casa està edificada en un terreny amb desnivell, de manera que té planta baixa i un pis i, per la part posterior, una planta de més semisoterrània, en la qual hi havia el celler, que tenia nou bótes. La façana posterior és actualment uniforme, amb un arrebossat de diferents colors, com la resta de murs, i té diferents nivells d'obertures disposades regularment. Les del costat de llevant força modernes. El conjunt queda tancat amb un cos amb terradet a ponent i, al costat, el portal que tanca el pati on hi havia l'era. A l'altre costat, hi ha un cobert força gran, reconstruït modernament en part sobre murs antics de pedra. S'hi conserva una ventadora antiga i altres eines tradicionals del camp, així com un carro. | 08098-167 | Carrer de Dalt, núm. 11 (nucli urbà de Guardiola) | Per la seva tipologia constructiva la casa sembla originària del segle XIX. A finals d'aquesta centúria Salvador Enric Costa era masover a Valldeperes, un mas situat a l'extrem occidental del terme de Sant Salvador de Guardiola. Allà hi tenia moltes vinyes, però després de la crisi de la fil·loxera va decidir traslladar-se al poble i, pels volts de 1894, va comprar aquesta casa. D'aquí ve el motiu de cal Valldeperes. L'anterior propietari era un tal Pastoret. Salvador Enric no tenia fills, i posteriorment va entrar a la casa Maria Parrot Gorgues, procedent del mas Brunet. Casada amb Marià Alsina Sellerès, és la mare dels actuals propietaris. | 41.6790800,1.7665600 | 397337 | 4614881 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50626-foto-08098-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50626-foto-08098-167-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50627 | Cal Ramonet Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-vila | XIX-XX | Casa situada al nucli urbà de Guardiola, representativa d'un tipus de construcció popular pròpia del segle XIX, la qual ha conservat força bé la tipologia i el volum originaris. És una edificació estreta situada entre mitgeres, de planta irregular. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, alineada al carrer de Dalt, és actualment a pedra vista. Té un petit pati davanter. La porta és moderna però les finestres conserven la forma originària, amb emmarcaments fets amb maó. La façana posterior és encimentada i presenta diferents obertures de distribució irregular, una de les quals conserva un ampit de pedra. | 08098-168 | Carrer de Dalt, núm. 6 (nucli urbà de Guardiola) | 41.6796600,1.7663200 | 397318 | 4614945 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50627-foto-08098-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50627-foto-08098-168-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50628 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-0 | GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 426. | XX | Habitatge i part de les naus en estat precari. | Antiga fàbrica tèxtil de Sant Salvador de Guardiola, formada per tres naus de planta rectangular que inclouen l'habitatge que ocupava el director de la fàbrica. Es tracta d'un edifici representatiu de l'arquitectura fabril de principis i mitjans del segle XX, sense elements d'especial rellevància. La nau més antiga és la que es troba al nord: una construcció d'una sola planta amb coberta a dues aigües que a la façana lateral conserva uns típics finestrals dobles, protegits exteriorment per reixes de ferro. Entorn de 1948 el conjunt s'amplià amb dues naus noves, lleugerament més llargues i altes. El conjunt es va tancar amb una capçalera a llevant, formada per una façana de maó que unifica les tres naus. A l'angle nord-oest la casa del director s'aixeca en part sobre la primera nau, amb un pis damunt seu, i també amb un cos adossat de tres plantes que sobresurt. Es tracta d'un habitatge característic dels anys quaranta o cinquanta, amb una tribuna en voladís que té un petit terrat al damunt. Una part de l'habitatge va ser reconstruït després de patir un incendi. La façana principal, a ponent, és formada per la casa, la primera nau, que conserva el portal originari amb un finestral a banda i banda, més les dues naus següents, amb grans portals metàl·lics moderns. Al davant té un pati més o menys enjardinat i, en un costat, un pou d'aigua. Segons sembla, es tracta d'un pou força profund però que no va arribar a trobar aigua. | 08098-169 | Carrer de la Indústria, s/n (nucli urbà de Guardiola) | A principis del segle XX l'arribada de l'energia elèctrica va permetre que molts pobles que fins aleshores havien quedat al marge del procés d'industrialització perquè estaven lluny dels principals cursos fluvials poguessin acollir les primeres fàbriques. Esteve Mercadal Monconill, el propietari de la casa anomenada cal Pujolar Vell, situada a l'actual carrer de la Moreneta, era un home emprenedor que feia de pagès i també de prestamista. Segons fonts orals, ell va fer construir la primera nau de la fàbrica en terrenys de la seva heretat, molt a prop de la casa. L'industrial Sr. Balleset hi va instal·lar una fàbrica de teixits, que va obrir l'any 1922 i va funcionar fins el 1935. Després de la Guerra Civil l'industrial Miquel Blàvia Pallarès va recuperar les instal·lacions, reconvertides en fàbrica de gases. Entorn de 1948 el recinte es va ampliar amb les dues noves naus situades al sud. Fins que no van estar enllestides durant un temps van funcionar alguns telers de la fàbrica a l'edifici de la Cooperativa. Els anys cinquanta i seixanta van ser el període àlgid. La fàbrica tenia 44 telers i donava ocupació a un bon nombre de dones, que treballaven en dos torns. Moltes eren noies immigrants vingudes amb les seva famílies d'Andalusia, i algunes es van casar amb joves del poble. El propietari de la fàbrica s'encarregava de trobar cases al poble perquè s'establissin aquestes famílies nouvingudes. La fàbrica va tancar les portes entorn de la dècada de 1980. Actualment una part de les naus acull magatzems municipals, mentre que l'habitatge resta abandonat. | 41.6809600,1.7703200 | 397653 | 4615085 | 1922 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50628-foto-08098-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50628-foto-08098-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Valentí Alsina i per Elvira Cots Mercadal. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 50629 | Pou de cal Pujolar Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-pujolar-vell | XVIII-XIX | Pou d'aigua de la casa de cal Pujolar Vell, que es troba actualment situat en un descampat a l'altra banda del carrer de la Moreneta, on hi ha la casa. El brocal del pou es troba enfonsat en un terreny en pendent. És una estructura cilíndrica arrebossada amb ciment. Té una coberta de forma cònica i una porta amb porticó de fusta. Al pati de la Fàbrica, situada a un centenar de metres, hi ha un pou similar però molt més profund. Segons sembla, en aquest nou pou de la fàbrica no hi van trobar aigua, mentre que en el de la casa sempre n'hi havia. | 08098-170 | Carrer de la Moreneta (nucli urbà de Guardiola) | 41.6809800,1.7693100 | 397569 | 4615088 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50629-foto-08098-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50629-foto-08098-170-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50630 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-1 | XVIII-XX | Antiga casa de pagès que forma part del nucli urbà de Guardiola i que ha conservat força bé la tipologia i el volum originaris. Està situada al carrer de Dalt, junt amb altres cases del mateix estil. Es tracta d'una construcció adossada només pel costat sud-oest a la casa veïna (cal Pujolar) i envoltada per un pati enjardinat i horts a la part posterior. És de planta més o menys quadrada, i consta de planta baixa més dos pisos, amb coberta a dues aigües. La façana principal, actualment a pedra vista, destaca per un altíssim porxo sostingut per dos pilars de pedra. Aquest porxo ja existia però en la recent rehabilitació els pilars es van refer de nou i foren lleugerament sobrealçats. Conserva un portal a planta baixa i un altre al primer pis (al qual s'hi accedeix mitjançant una escala exterior). Els dos emmarcats amb llindes i brancals de pedra, igual que alguna de les finestres que es troben en aquest sector, mentre que d'altres han estat renovades. La resta de façanes són també a pedra vista. En una d'elles s'hi pot veure una gran premsa, que no és originària de la casa. | 08098-171 | Carrer de Dalt, núm. 46 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Ja al segle XX, la casa pertanyia a un oncle de cal Miralda. Després la va comprar Ricard Oliva Masats, de Manresa, però la va tenir pocs anys. Entorn de 1970 la família Pujolar, que residia a la casa veïna de cal Pujolar, va comprar la casa i la va remodelar per deixar-la tal com és ara. | 41.6776500,1.7657200 | 397265 | 4614723 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50630-foto-08098-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50630-foto-08098-171-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Ramon Pujolar Sellerès. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50631 | Cal Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujolar | XIX-XX | Antiga casa de pagès que forma part del nucli urbà de Guardiola i que han conservat parcialment la tipologia i els volums originaris, tot i que exteriorment es troba força remodelada. Està situada al carrer de Dalt, junt amb altres cases del mateix estil. Originàriament era la mateixa casa que cal Trenca, adossada a la seva esquerra, i posteriorment l'immoble es va dividir. Per la dreta està adossada a cal Tomàs. La casa consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. La façana principal s'ha modificat amb l'afegit d'un petit cos amb una terrasseta, en el qual hi ha la porta d'entrada a la casa i la porta del garatge. Actualment la façana està arrebossada i pintada de blanc, i la resta d'obertures són també noves. A la façana posterior conserva un cobert fet de maó, que dóna a una tina. A l'interior de la casa els baixos conserven dues voltes de pedra. | 08098-172 | Carrer de Dalt, núm. 48 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Segons una inscripció conservada en una antiga porta de fusta de la casa, antigament hi vivia un tal Rafael Costa. A principis del segle XX Joan Pujolar Sagués, pare de l'actual propietari, va comprar la casa als propietaris del Parrot de la Riera. Llavors la van partir i la part del costat sud-oest (actualment cal Trenca) se la va quedar Pepita Cos. Entorn de 1950 hi van construir el cos davanter amb terrasseta. Pels volts de 1970 la família Pujolar va comprar la casa veïna de la dreta: cal Tomàs. | 41.6775900,1.7656300 | 397257 | 4614716 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50631-foto-08098-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50631-foto-08098-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50631-foto-08098-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una antiga porta de fusta conservada a la casa: Rafael Costa.Informació oral facilitada per Ramon Pujolar Sellerès. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50632 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet-2 | Anònim (2014). Festivitat de Sant Marc i repartiment del Panellet. Sant Salvador de Guardiola. Reculls de la Guíxola, núm. 2. Cercle Cultural la Guíxola. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 204-205. CAPDEVILA, Jaume (2001). 'La Festa del Panellet'. Ressò, núm. 16. Juny 2001. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola p. 44. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola / Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 15-16. SUADES, Jordi (1991). 'La festa del panellet a Vallhonesta', Dovella, núm. 37. Manresa (aril 1991), p. 14-15. | XX | S'han simplificat alguns elements tradicionals de la festa. | Aquesta festa tradicional és la més representativa de Sant Salvador de Guardiola, i es troba molt arrelada també en altres pobles del Bages. Es celebra en honor de Sant Marc, que té la seva festivitat el 25 d'abril, tot i que actualment la celebració s'ha traslladat al primer diumenge després d'aquesta data. S'anomena festa del panellet perquè, després de la missa, s'entrega un panet beneït a tots els assistents. Actualment el format de la festa ha quedat força reduït en comparació amb el que es feia tot just fa uns anys. Comença amb una missa solemne i cantada, amb la participació del cor parroquial. A continuació els assistents es desplacen fins el pedró, situat molt a prop de l'església. Allà es procedeix a la benedicció del terme. Antigament el capellà llegia un evangeli en cadascuna de les quatre direccions dels punts cardinals i feia la benedicció amb el salpàs. Actualment només es llegeix un evangeli. En acabat, es fa la benedicció dels panets i del vi. Els panets es deixen a la zona del pedró i, al final, es reparteixen entre els assistents junt amb el vi. Abans, però, té lloc la part més lúdica de la trobada. Al jardí que hi ha vora l'església solen haver-hi diverses parades i es fa la rifa d'un xai per sufragar les despeses de la parròquia. A dia d'avui, aquesta festa continua sent molt popular, i tradicionalment constitueix un motiu de retrobament amb els guardiolencs que resideixen fora del terme. Antigament, la celebració tenia molts més elements, alguns dels quals han anat variant al llarg dels anys. Segons un programa de la dècada de 1930, abans de la distribució del panet es feia una audició de sardanes. A la tarda es feia un ball, amb sorteig d'una 'toia' (un regal) i el típic ball de la Postal. A la nit tenia lloc una serenata al davant de l'Ajuntament i, a continuació, ball de nit. Tradicionalment, eren els grans propietaris del poble, com els de can Batlle, l'Urpina, cal Miralda, el Brunet o ca l'Esteve, els que pagaven el pa i el vi, fins que a la dècada de 1960 se'n va fer càrrec l'Ajuntament. L'ofici era concelebrat per set o vuit capellans dels pobles veïns o amics del rector, i abans d'acabar es cantaven els Goigs de Sant Marc. La benedicció dels panets i del vi es feia dins la cerimònia de la missa, fins que a la dècada de 1970 s'ajuntà amb la benedicció del terme al pedró. A la tarda hi havia ball a la Sala, i alguns anys també s'havia fet ball de nit. A partir dels anys 1960 la festa va passar-se a celebrar el diumenge següent al dia 25 d'abril per facilitar l'assistència de molts vilatans que treballaven fora. Encara no fa gaires anys, la celebració començava a la vigília, amb un repic general de campanes al vespre que anunciava l'arribada imminent de la festa. El dia abans també es feia un cercavila, berenar per als nens i ball de nit per als grans. L'endemà tenia lloc una missa matinal a les cinc. Per fer el desplaçament fins el pedró s'organitzava un seguici processional, amb assistència de les autoritats i presència de l'estendard de la congregació de les Filles de Maria i les banderes del Roser i sant Isidre. El recorregut consistia a circumdar l'església pels seus quatre costats; simbolitzant així els quatre punts cardinals. Després de la benedicció, els panets es donaven primer als pobres captaires, que estaven discretament apartats de la resta de la gent. En la part final, més festiva, es feia la subhasta de la garlanda: una coca grossa amb un forat al mig. N'hi havia una per cada confraria, i els administradors eren els responsables d'engrescar la puja per poder recaptar el màxim de diners per sufragar la festa. Des dels anys 80 en lloc d'aquesta subhasta es fa el sorteig d'un xai. | 08098-173 | Església parroquial de Sant Salvador de Guardiola | Com a antecedent d'aquesta festa podem esmentar el pa de les ànimes, que consistia en l'oferiment que es feia en les misses dels difunts d'un pa que solia dur-se dintre d'un cistellet, juntament amb candeles i diners. Aquesta tradició està documentada a la parroquial de Sant Salvador de Guardiola l'any 1612 i a la de Salelles el 1614 (CAPDEVILA, 1997: 44; 2001). Ja de manera més concreta, com a festa del panellet, està documentada des del 1912. L'origen d'aquesta tradició cal cercar-lo en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. Segons el refranyer: per Sant Jordi espiga d'ordi, per Sant Marc espiga de blat, o bé Sant Marc guardeu-nos del blat. Una tradició afirma que, en un temps del passat, les llagostes i altres plagues del camp eren molt més grosses que ara, destruïen els conreus i mataven les persones. Sant Marc les va reduir a la mida actual i els va fer perdre la força. En agraïment, foren instituïdes tres processons, popularment anomenades lledànies, que tenien per objecte la protecció dels fruits de la terra (AMADES, 1990: 308). Les processons donaven la volta per tot el terme i cada una tenia un significat diferent: la primera preservar les herbes, la segona els grans i cereals, i la tercera els fruits de la vinya. Segons Joan AMADES (1990: 309), la pagesia de Montserrat tenia una especial predilecció per sant Marc com a advocat i patró del blat, i per la seva festivitat voltaven els camps cantant la següent estrofa: 'Gloriós sant Marc, / guardeu-me aquest camp de blat / i feu que estigui salvat / fins a l'hora d'ésser segat.' Des d'aquesta perspectiva, les dues tradicions ( la protecció del terme i el repartiment de panellets) estan vinculades segons una lògica clara i coherent: protegir els camps, d'on surt el blat amb el qual s'elabora el pa, que és la base de l'alimentació. Així, el repartiment de panellets s'ha d'entendre com un ritual enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament en molts pobles es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s'oferia als pobres. En alguns llocs era tradició guardar el panet tot l'any; això volia dir que no s'havien passat privacions. A Guardiola una part del panellet es guardava en un calaix perquè de pa no en faltés mai. També el guardaven per quan hi havia temporals. Llavors el posaven junt amb un ciri del Monument, l'encenien i resaven una oració. Algunes famílies el guardaven fins el dinar de Festa Major i llavors se'l repartien a trossets per tota la família i se'l menjaven dient aquesta oració: 'Aquest pa beneït em menjo/ no me'l meno ni per fam ni per deler/ si la mort em ve sobtada/ que em valgui de sagrament'. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la mala estrugança. A la Maçana (en el terme veí de Rajadell) se'ls atribuïa la gràcia de guarir de dolor de febres, de quartanes i d'afavorir els parts, i a molts indrets del pla de Bages era costum posar-los dins de canons de canya i penjar-los pels arbres, en la creença que els preservaven de tota mena de danys (AMADES,1990: 310). A Sant Salvador de Guardiola també en donaven als gossos, cavalls i altre bestiar, i en posaven un trosset junt amb una branqueta d'arç beneït el dia de Sant Pere Màrtir a les vores de les vinyes, en un lloc una mica elevat, per protegir de les pedregades. | 41.6729500,1.7647900 | 397180 | 4614202 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50632-foto-08098-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50632-foto-08098-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La tradició del panellet s'ha conservat en altres pobles, especialment de l'àrea propera a Sant Salvador de Guardiola al sud-est del Bages; per exemple a Rajadell, Marganell, Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet o Mura. Es celebrava sempre en aquesta època, ja fos el 25 d'abril, per sant Marc, o el 8 de maig, per Sant Miquel. En aquest segon cas, la figura de l'arcàngel Miquel té una vinculació també òbvia amb els temes de protecció. Aquest dia en molts pobles el sacerdot no s'apartava en cap moment del comunidor. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50633 | Cal Trenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trenca | XIX-XX | Antiga casa de pagès que forma part del nucli urbà de Guardiola i que ha conservat parcialment la tipologia i els volums originaris, tot i que exteriorment es troba força remodelada. Està situada al carrer de Dalt, junt amb altres cases del mateix estil. Originàriament era la mateixa casa que cal Pujolar, adossada a la seva dreta, i posteriorment l'immoble es va dividir. Per la seva esquerra hi trobem un estret passatge. La casa consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. La façana principal s'ha modificat amb l'afegit d'un cos de moderna construcció fet de maó on hi ha el garatge i, al damunt, una terrassa. Actualment totes les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Al segon pis té dos balcons. La resta de murs tenen diferents finestres disposades irregularment, sense elements d'especial interès. A la part posterior té coberts moderns fets de totxo. | 08098-174 | Carrer de Dalt, núm. 39 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. A principis del segle XX Pepita Cos i Joan Pujolar Sagués, pare de l'actual propietari de cal Pujolar, van comprar la casa als propietaris del Parrot de la Riera. Llavors la van partir i la part del costat nord-est se la van quedar els Pujolar. | 41.6775300,1.7655700 | 397252 | 4614710 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50633-foto-08098-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50633-foto-08098-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50634 | Casa del Carrer Dalt, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dalt-36 | XVIII-XX | Façana posterior en estat precari. | Casa que forma part del nucli urbà de Guardiola i ha conservat, parcialment, la tipologia i els volums originaris, tot i que per la part davantera es troba molt remodelada. És una casa entre mitgeres, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Està situada en un terreny amb desnivell, de manera que la part davantera només té una planta i a la part posterior hi trobem, a més, un nivell semisoterrani i unes golfes. La façana principal està encimentada i només té una petita porta, sense cap interès. La façana posterior, en canvi, és a pedra vista i ha conservat les característiques tradicionals. S'hi pot veure una finestra emmarcada amb llinda i brancals de pedra, una altra amb llinda de fusta i brancals de pedra i encara una altra actualment tapiada amb maó. La part baixa ha estat remodelada i s'hi ha afegit un cos modern adossat a l'angle nord-oest. | 08098-175 | Carrer de Dalt, núm. 36 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. La majoria de cases antigues d'aquest carrer, però, es troben una mica més amunt, separades per un petit tram sense construir. Aquesta forma part més aviat del que és el nucli pròpiament de Guardiola. Per la seva tipologia constructiva podria datar-se a finals del segle XVIII o al XIX. | 41.6788200,1.7663900 | 397322 | 4614852 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50634-foto-08098-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50634-foto-08098-175-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50635 | Cal Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nen | XIX-XX | Antiga casa de pagès que forma part del nucli urbà de Guardiola, situada en el raval del carrer de Dalt, que agrupa altres cases del mateix estil. Es tracta d'una construcció aïllada, envoltada d'un pati enjardinat, que ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. Està formada per un cos de planta rectangular lleugerament irregular, amb planta baixa més un pis i golfes. Té coberta a dues aigües. El cos originari era més estret i curt. Cap a final del segle XIX o començament del XX s'amplià pel costat de migdia amb una galeria formada per dos arcs amb barana i dos arcs més petits fent cantonada. La façana principal, encarada a llevant, és actualment a pedra vista. Té un portal amb llinda i brancals de pedra, i la resta d'obertures, incloent-hi un balcó, són emmarcades amb maó. La façana nord, també a pedra vista, no té cap obertura. Per la part posterior la casa ha estat allargada ja molt recentment amb un garatge a la planta baixa i habitacions a la part superior. Aquest nou tram té els murs arrebossats. En aquesta part es conserven dues tines. | 08098-176 | Carrer de Dalt, núm. 62 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Per la seva tipologia i per analogia amb les cases veïnes aquest edifici podria ser una construcció del segle XIX. El besavi dels actuals propietaris, Francesc Sellarès, va néixer l'any 1875 ja en aquesta casa. Els seus successors mantenen el cognom Sellerès i continuen habitant-la. El sobrenom de cal Nen no saben d'on pot venir. | 41.6770700,1.7650000 | 397204 | 4614659 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50635-foto-08098-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50635-foto-08098-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50635-foto-08098-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Sellarès Llobet. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50636 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-2 | XIX-XX | Antiga casa de pagès situada en un petit raval al final del carrer de Dalt, la qual ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris. Es tracta d'una construcció aïllada, amb un cos residencial de planta quadrada que té adossat un cos més baix a ponent i, més a ponent i al nord, una bona superfície de coberts. Consta de planta baixa més dos pisos, amb coberta a dues aigües. El cos originari és estret i alt. Actualment els murs són arrebossats amb ciment. La façana principal té un portal senzill i la resta d'obertures, al primer i segon pis, conserven llinda i/o brancals de pedra. El cos de ponent té un altre portal d'accés als coberts. El mur de llevant conserva també dues finestres amb brancals de pedra. A la part posterior tenia una tina, de la qual se'n conserva els graons d'accés. Actualment té adossat un gran cobert modern fet de totxo. | 08098-177 | Carrer Rosa d'Abril, núm. 3 (nucli urbà de Guardiola) | Aquest petit raval, situat al final del carrer de Dalt i prop de l'anomenat 'Camí Missader' estava format per tres cases: ca la Marcelina (actualment molt reformada), cal Serra i cal Jepet. Ca la Marcelina té una inscripció del segle XVIII i és la més antiga de totes. La de cal Jepet té una inscripció de 1821. Possiblement, aquestes dues, que són molt similars, tinguin el seu origen en aquest moment de principis del segle XIX. Ho corrobora el fet que l'estructura i distribució de cal Jepet és molt similar a la de cal Serra. Igual que les cases del raval del carrer de Dalt, aquestes també estaven situades dins la propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat del camí era de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Anteriorment la casa era coneguda amb el sobrenom de cal Josepet Parrot, que n'havia estat el propietari. Francisco Serra, avi de l'actual propietària, era nascut a Castellfollit del Boxi. A principis del segle XX els amos de la casa se'l van afillar i li van transmetre la propietat, i els seus descendents hi ha continuat vivint. D'aquí ve el sobrenom de can Serra. | 41.6766000,1.7638900 | 397111 | 4614609 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50636-foto-08098-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50636-foto-08098-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50636-foto-08098-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Teresa Serra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50637 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-1 | XIX-XX | Antiga casa de pagès situada en un petit raval al final del carrer de Dalt, la qual ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris, malgrat les últimes reformes obrades a la façana davantera. Es tracta d'una construcció aïllada, amb un cos residencial de planta quadrada que té adossats un bon nombre de coberts al costat de ponent i a la part posterior de llevant. El cos residencial originari consta de planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a dues aigües. La primitiva façana, encarada a migdia, ha quedat totalment coberta per un nou cos de dues plantes, fet amb maó, per on s'accedeix actualment a l'habitatge. Només a les façanes dels costats est i nord es pot veure la tipologia constructiva originària, amb murs a pedra vista que han conservat dues finestres amb llinda i brancals de pedra. Al costat de llevant la casa es va ampliar amb un petit cos de dues plantes, que conserva les obertures emmarcades amb maó. El conjunt té alguns cobert antics, fets de pedra, entre els quals es conserva una tina, i d'altres de més moderns a la part posterior, que ocupen una bona superfície. Davant de la casa els seus propietaris mantenen una bonica zona enjardinada amb hort. | 08098-178 | Carrer Rosa d'Abril (nucli urbà de Guardiola) | Aquest petit raval, situat al final del carrer de Dalt i prop de l'anomenat 'Camí Missader' estava format per tres cases: ca la Marcelina (actualment molt reformada), cal Serra i cal Jepet. Ca la Marcelina té una inscripció del segle XVIII i és la més antiga de totes. La de cal Jepet té una inscripció de 1821. Possiblement, aquestes dues, que són molt similars, tinguin el seu origen en aquest moment de principis del segle XIX. Ho corrobora el fet que l'estructura i distribució de cal Jepet és molt similar a la de cal Serra. Igual que les cases del raval del carrer de Dalt, aquestes també estaven situades dins la propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat del camí era de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. El sobrenom de la casa ve de cal Jepet Xacó, un personatge originari de cal Xacó, al raval del Sellarès. Antigament també havia pertangut a Josep Altimira. L'avi de l'actual propietària era Francesc Sellarès, i a ell la casa li va arribar per herència. | 41.6765800,1.7636700 | 397092 | 4614607 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50637-foto-08098-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50637-foto-08098-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50637-foto-08098-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda amb la inscripció 'ANY MDCCCXXI'. Originàriament era al portal d'entrada i després de les recents reformes es traslladà a la façana de llevant.Informació oral facilitada per Ramon Burés. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50638 | Forn del Pont de Comasua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-pont-de-comasua | XVIII-XIX | El forn es conserva força integrament, tot i que li falta la teulada. Es troba envaït per la vegetació i fins i tot hi ha crescut un pi a l'interior. | Forn d'obra o teuleria situat enmig del bosc, prop de la masia de Comasua, el qual es conserva força integrament. Segueix la tipologia característica dels forns d'obra. És a dir: una construcció de pedra de planta quadrada (d'uns 5 per 5 metres a la base), emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, composta per un arc extern i un doble arc més intern que forma part del revestiment interior. A la part superior es conserva la cambra de cocció pràcticament sencera. Els murs tenen un revestiment interior fet de maó i consta d'una porta a la part posterior. Li falta la coberta. Al costat del forn hi ha una barraca de pedra seca de planta circular (barraca 57) que devia servir com a construcció auxiliar per als treballadors del forn. | 08098-179 | Prop de la masia i del pont de Comasua. | 41.6641600,1.7429000 | 395343 | 4613253 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50638-foto-08098-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50638-foto-08098-179-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50639 | Cingle de l'Hort del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-de-lhort-del-rei | Cinglera despresa, indret envaït per la vegetació. | Possible lloc d'enterrament situat al peu d'una petita cinglera. Actualment en aquest indret hi trobem dos blocs de roca de conglomerat que s'han desprès de la part superior del cingle, situat a l'extrem d'un camp (l'Hort del Rei). Segons notícies orals, a l'espai que hi ha entre les dues roques i la paret del cingle un pagès hi va recollir un bon nombre d'ossos. Actualment es troba cobert de vegetació. Entorn de 1970 els dos blocs de roca es van desprendre del cingle. Aleshores Josep Morales, un pagès de la zona actualment ja difunt, va afirmar haver trobat en aquest lloc diversos ossos que, segons ell, corresponien a restes humanes. Entorn de l'any 2000 Jaume Capdevila i Marc Sellarès van fer una inspecció de l'indret i hi van poder recollir alguns fragments d'ossos indeterminats. Per les característiques de l'indret és possible pensar en algun tipus d'enterrament semblant a les balmes sepulcrals de l'època del megalitisme. Amb les poques dades disponibles, però, es tracta d'una pura hipòtesi que caldria confirmar. | 08098-180 | Prop de cal Rei, al raval del Sellarès. | 41.6881000,1.7528400 | 396209 | 4615899 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50639-foto-08098-180-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès Cots. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50640 | Forn de cal Bonastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-cal-bonastre | XVIII-XIX | Meitat superior de la construcció esfondrada i coberta per la vegetació. | Forn d'obra o teuleria situat al costat del camí que va cap a l'antiga masia de cal Bonastre. Segueix la tipologia característica dels forns d'obra, tot i que la part superior es troba força deteriorada. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada (de 4 per 4 metres a la part superior), emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, composta per un arc extern (fet amb maó) i un arc intern més petit, també de maó i situat sota el terreny natural. A la part superior es conserva molt parcialment la cambra de cocció. Es troba mig esfondrada i coberta de vegetació, però encara s'hi endevina una porta en un mur lateral. Els murs d'aquesta part tenen un revestiment interior fet de maó. Probablement el forn pertanyia a la masia de cal Bonastre, la qual té una bona part d'obra feta amb maó. | 08098-181 | Prop de la masia de cal Bonastre, al sector occidental del terme. | Per la seva tipologia aquest forn podria datar-se al segle XVIII o XIX aproximadament. | 41.6467400,1.7198400 | 393395 | 4611347 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50640-foto-08098-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50640-foto-08098-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50640-foto-08098-181-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Camí d'accés tallat mitjançant cadena. | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50641 | Cal Bonastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonastre | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 39, 74, 87. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 007). | XIII-XX | En estat de semi-ruïna. | Antiga masia de dimensions mitjanes que ha conservat bé la tipologia tradicional, malgrat que actualment es troba en estat d'abandonament i en semi-ruïna. Està situada en un petit altiplà amb excel·lents vistes. El conjunt és format pel cos residencial originari més un seguit de coberts adossats al costat nord-est. La façana principal de la casa, encarada al sud-est, encara resta dreta. Té un portal amb un bonic arc rebaixat emmarcat amb dovelles. Com a materials constructius, la pedra es combina amb la tàpia i la tova, i també amb el maó. Del cos residencial pràcticament només en restes els murs exteriors, en general fins a l'alçada de la teulada. L'habitatge constava de planta baixa més uns pis, i possiblement a la part posterior tenia també un nivell semi-soterrani. En general aquest cos sembla una construcció força antiga i sense gaires ampliacions. Adossada a la part posterior té una construcció semi-circular que correspon a una tina. Possiblement és la més antiga de la casa. Davant la façana hi ha restes d'un cobert que avui queda enfonsat i pràcticament derruït; era l'antic estable. Els coberts del sector nord-est es troben davant d'una esplanada que devia servir d'era. El primer, força gran, és la pallissa. Adossada a la dreta hi ha cos quadrat corresponent a una tina i, més a la dreta, una altra construcció adossada amb dues tines més. Les boixes de les tines es troben a la part davantera, mentre que a la part posterior es conserva una rampa d'accés per on es descarregava el raïm. | 08098-182 | Sector occidental del terme | En època medieval aquest mas, que ja apareix en documents del segle XIII, era conegut amb el nom de Fogars. A principis del segle XIV el senyor alodial era Pere de Rocha, ciutadà de Manresa, que tenia altres béns a Guardiola. L'any 1301 l'hereu del mas, Pere, paga al seu senyor una redempció consistent en 40 sous perquè la seva germana Romia pugui abandonar el mas per anar a viure a casa del seu futur marit, al poblet de la Guàrdia (terme del Bruc). Pocs anys més tard, el 1317, Peret de Fogars, fill de l'anterior Pere, fa acte de vassallatge al senyor Pere de Roca en el moment que deuria prendre possessió del mas per la mort del seu pare (CAPDEVILA, 2006: 74). També a principis del segle XIV, hi ha documentada una deadonada que residia a la desapareguda església de Santa Margarida. Es deia Maria de Fogars i era la mare de d'un tal Ponç. L'any 1352 vivien al mas Guillem i Pere de Fogars, germans (CAPDEVILA, 2006: 39, 87). Durant l'època moderna i contemporània ben segur que el mas va continuar habitat i va participar de l'apogeu de la vinya, tal com ho demostren les tines conservades, però no en tenim cap notícia concreta. La masia es conservava dempeus fins que va quedar afectada per l'incendi forestal de l'any 1986 i, posteriorment, el procés de destrucció s'ha accelerat. | 41.6464000,1.7204000 | 393441 | 4611308 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50641-foto-08098-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50641-foto-08098-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50641-foto-08098-182-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Molt a prop hi ha un forn d'obra o teuleria que devia pertànyer a la masia.Camí d'accés tallat mitjançant una cadena.L'edificació es troba en zona d'expectativa arqueològica, motiu pel qual requerirà d'un informe preceptiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a dur a terme obres de reforma, reconstrucció i/o projectes de canvi d'ús que afectin al subsòl o a les estructures conservades.Informació oral facilitada per Carles Garcia. | 98|85|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50642 | Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 070). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. Consta d'un cos residencial amb un petit cos més baix adossat a llevant i un cobert adossat a ponent (de construcció moderna) L'habitatge és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos i coberta a dues aigües. Actualment els murs són a pedra vista, però a la part baixa encara es conserven restes de l'arrebossat. La façana principal, encarada al sud-est, té un porxo de fusta de construcció moderna, tot i que antigament ja n'hi havia un de similar sobre dos pilars de maó. Sota el porxo hi ha el portal, rematat amb una senzilla llinda de fusta. La façana té una distribució regular de finestres (una a cada costat del portal i tres a cadascun dels pisos) les quals estan emmarcades amb maó i, algunes, tenen llinda de fusta. A la façana lateral s'hi ha obert algunes finestres noves, i a la façana posterior es conserven les originàries, de distribució més irregular. Rere la casa es conserva una antiga cisterna, reformada l'any 1940 segons una inscripció. Antigament aquesta petita cisterna estava coberta sota terra, ja que el nivell del sòl en aquesta part era més alt. La casa no conserva coberts antics ni rastre de cap tina. L'interior continua mantenint les característiques tradicionals, per exemple l'embigat de fusta. L'entorn de la casa es troba actualment enjardinat i amb diversos horts situats a un nivell inferior. | 08098-183 | Sector occidental del terme | Segons consta en el Registre de la Propietat, aquesta casa fou construïda l'any 1858 per un tal Ramon Gall. Era fill de la masia de cal Gall, propera però ja en terme de Castellfollit del Boix. En terres d'aquest mas l'hereu va cedir unes vinyes i terrenys per construir la casa. Ja a la segona meitat del segle XX, la casa va passar per diferents propietaris fins que entorn del 2003 la va comprar Carles Garcia, l'actual propietari, i posteriorment va portar-hi a terme importants reformes. | 41.6503300,1.7223500 | 393610 | 4611742 | 1858 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50642-foto-08098-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50642-foto-08098-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50642-foto-08098-183-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Camí d'accés restringit per una cadena.Informació oral facilitada per Carles Garcia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50643 | Forn de la Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-font-nova | XVIII-XIX | Part superior semi-derruïda, envaït per la vegetació. | Forn d'obra o teuleria situat al costat de la carretera vella d'Igualada (C-37 z), molt a prop de la Font Nova i de la casa de l'Hostal Vell. Segueix la tipologia característica dels forns d'obra tradicionals, tot i que la part superior es troba parcialment derruïda. És una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda a l'interior per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Entremig de la vegetació, al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, que està composta per tres arcs successius externs i dos arcs interns i més petits. Sembla com si aquesta façana tingués un mur originari, que ha quedat intern, i un mur més extern tal vegada fet com a reparació o reforç del primer. Tots els arcs són fets de maó. A la part superior es conserva parcialment la cambra de cocció, a la qual li falta algun mur que s'ha esfondrat. Tot el forn es troba totalment envaït per la vegetació. | 08098-184 | Per la seva tipologia aquest forn podria datar-se als segles XVIII o XIX aproximadament. Es troba dins de la finca de cal Miralda, i va estar en funcionament fins mitjan de segle XX. | 41.6753300,1.7578300 | 396604 | 4614475 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50643-foto-08098-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50643-foto-08098-184-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50644 | Font, mina i sínia de Masats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-mina-i-sinia-de-masats | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 21, 37, 156. MASACHS ALAVEDRA, Valentí (1979). Els Masachs o Masats al Bages -un llinatge sense història. Manresa. MENÉNDEZ, F. Xavier (2015). Expedient de declaració de Font, mina i sínia de Masats (Sant Salvador de Guardiola, el Bages) com a Bé Cultural d'Interès Local. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (treball inèdit). Web ajuntament Sant Salvador de Guardiola. Inclou el power point 'Fonts de Sant Salvador de Guardiola' (Inventari): http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/fonts/F.pdf | XVIII-XX | Estructura molt malmesa i amb perill greu de ruïna, sostres que amenacen esfondrament, vegetació que envaeix bona part de les estructures. | Conjunt d'infraestructures d'aprofitament hidràulic obrades al lloc on originàriament hi havia una mina d'aigua i una font, al costat del torrent de Masats. D'una banda, el torrent ha estat canalitzat per aprofitar les seves aigües més aviat escasses per al reg. De manera independent, l'aigua que neix a la mina, sempre força més abundant, s'aprofitava també per regar els horts que es van anar creant a banda i banda, sobretot a llevant. El conjunt és format per dues construccions adossades que adopten una forma molt allargassada: la primera (al sud) conté una barraca i un dipòsit que emmagatzema l'aigua que neix del subsòl en aquest punt, la segona (al nord) acull la maquinària de la sínia. Arran mateix de les construccions, pel costat de llevant, discorre la llera del torrent i, en paral·lel, un petit corriol. La primera construcció, feta amb maçoneria irregular de bona qualitat, és de planta rectangular i es troba totalment excavada dins el marge i sota un camp de conreu més elevat que hi ha al costat de ponent. Això fa que l'única part visible exteriorment sigui el llarg mur del costat de llevant, en el qual només hi trobem una finestra tapiada i una porta elevada respecte a la llera de la riera. La porta dóna accés a l'interior d'una barraca coberta amb falsa cúpula, la qual funciona com una galeria prèvia d'accés a la mina. La mina o dipòsit es troba a la dreta. Entremig hi ha un espai d'accés cobert amb arc. Pel que fa al dipòsit, té unes dimensions d'almenys 4 per 4 metres, i una fondària també d'uns 4 metres. Està cobert amb una espectacular volta de canó, i en general està sempre ple d'aigua. La segona construcció és una caseta més recent feta de maó i pedra. Per accedir-hi hi ha una espectacular passera de pedra feta amb dues grans lloses. Sota d'aquesta plataforma discorre la llera del torrent, que està folrat amb pedra i conserva unes estructures de canalització difícils d'interpretar però que tal vegada podrien ser força antigues. Abans, en aquest sector hi havia una petita bassa que acumulava l'aigua provinent de la sínia a través d'un canal que, de fet, era pròpiament la font. Sembla que una mica més enllà, en direcció nord, hi havia un safareig. Aquesta construcció és més estreta que l'anterior i està situada a un nivell superior, ja que una part del dipòsit d'aigua queda sota la sínia perquè aquesta la pugui bombar. Malgrat que en estat força precari, s'hi conserva el mecanisme habitual d'una sínia mecànica amb dues bieles o pistons. Fora la caseta, en un espai circular que antigament estava cobert per una teulada, hi ha la barra vertical o arbre. Aquí és on donava voltes l'animal (un ase o un ruc). L'arbre està fixat a una biga de fusta de roure i, a la part superior, té una roda horitzontal que connecta mitjançant un eix amb el mecanisme situat a l'interior de la caseta. Aquí una roda vertical està connectada a dues bieles que funcionaven com una bomba doble, amb sengles tubs per on es bombava l'aigua del dipòsit cap a una pica de pedra per on sortia canalitzada a través d'un forat de la caseta. També hi ha un balancí: l'estructura de ferro que penjava de la perxa i servia per fermar l'animal. Des de la caseta, l'aigua de la sínia no desguassava al torrent, sinó que era canalitzada cap a un rec. El punt de captació del rec s'ha perdut, però una vintena de metres més avall se'n conserven els vestigis, en direcció nord i en paral·lel al torrent. Aquest canal regava els horts que hi havia més avall, especialment entre el mateix rec i el torrent. Més a l'est es conserva també un gran mur fet amb carreus, oblicu, que era un mur de contenció per aguantar una feixa de conreu. D'altra banda, l'aigua de la sínia també regava el camp del costat oest, situat a una cota superior, almenys durant els anys cinquanta del segle XX, i ho feia a través de la canalització que sortia del forat de la caseta. | 08098-185 | Prop del Casalot i del mas Masats | Desconeixem els usos que, probablement des d'antic, devia tenir aquesta mina d'aigua i font, i que segurament ja devien estar relacionats amb l'aprofitament per al reg agrícola. És lògic suposar, però, que abans de la sínia de pistons n'hi havia una de catúfols, també moguda amb tracció animal, tal com succeeix en altres sínies que es troben al terme de Sant Salvador de Guardiola. Molt probablement aquest indret es trobava en terres del mas Masats, situat a uns 160 metres. El fet que la mina i la font hagin estat batejades amb aquest nom fa pensar amb una vinculació històrica amb aquesta casa. Es tracta d'un mas d'origen medieval que, amb tota probabilitat, es correspon amb l'antic mas Eixartell o Exarcel·lo, el qual al segle XIII formava part de les terres dominicals (juntament amb el mas Poalor i el mas Pastorelles); és a dir, que el senyor del castell de Guardiola se'ls reservava per a la seva explotació directa. El 1268 el tenia el castlà Guillem de Guardiola, però retornà a mans de la senyoria a finals del segle XVI (CAPDEVILA, 2006: 21, 37, 156). Aquest factor podria ajudar a explicar l'origen d'una infraestructura certament complexa, que tal vegada hauria estat promoguda pel mateix senyor, tot i que de moment no podem aportar cap notícia concreta al respecte. Durant època moderna i contemporània cal Masats continua sent un dels principals masos del terme. De les construccions conservades, la barraca i la mina són indubtablement força antigues, però no és possible precisar-ne una data concreta. Al final del segle XIX o començament del XX s'hi devia construir la caseta de maó per instal·lar-hi la sínia actual. El mecanisme i la construcció són d'aquesta època. La infraestructura va quedar en desús durant un temps, fins que a principis de la dècada de 1950 Pere Aznar, propietari de la finca de can Masats, la va posar novament en funcionament i va estar en actiu fins el 1957 aproximadament. Aznar va fer-hi algunes reformes: va substituir els mecanismes de fusta i ferro que connecten amb la roda i el rodet, va fer obres dins la caseta per reforçar la bomba, va recuperar la canalització de sortida de l'aigua i va fer una nova canalització d'uralita en direcció al camp superior des del forat de sortida. També va construir el rec per conduir l'aigua cap als horts, a més de reforçar les feixes i marges. | 41.6624700,1.7720400 | 397767 | 4613030 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50644-foto-08098-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50644-foto-08098-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50644-foto-08098-185-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Està senyalitzat amb un element informatiu dins la ruta Fonts de l'Obaga.Informació oral facilitada per Pere Aznar (de cal Masats).Element inclòs al catàleg de béns a protegir del POUM (P18). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50645 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-2 | XVIII-XX | Parts de l'edifici es troben semi-derruïdes. | Casa situada al nucli urbà de Guardiola, representativa d'un tipus de construcció popular pròpia del segles XVIII-XIX, la qual ha conservat parcialment la tipologia i els volums originaris. Es tracta d'una edificació que no està adossada actualment a cap altra casa. Està formada per dos cossos, tos dos de planta irregular, un més al nord i l'altre al sud. El cos de migdia consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant. L'entrada és per la façana oest, però es troba força modificada per un cos adossat en forma de terrassa. Els murs són de pedra i arrebossats, però les obertures han estat majoritàriament remodelades. El cos situat al nord conserva els murs a pedra vista. És més alt i té planta baixa i dos pisos. La part de ponent ha estat remodelada recentment i s'hi ha fet noves obertures. La part de llevant es troba pràcticament derruïda i només conserva l'inici del mur, amb dos portals fets amb sengles arcs de pedra. La casa conserva dues tines. | 08098-186 | Carrer Marcet, núm. 9 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer Marcet és la continuació natural del carrer de la Creu que, més amunt, es transformava en l'anomenat Camí Missader. Per tant, aquesta zona és part del nucli originari del poble de Guardiola, que va començar a formar-se al final del segle XVIII. Antigament, la casa era propietat de la família Baró, i d'aquí ve el seu sobrenom. Entorn de 1985 la van comprar els actuals propietaris. | 41.6790700,1.7661700 | 397304 | 4614880 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50645-foto-08098-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50645-foto-08098-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50645-foto-08098-186-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50646 | Tina de ca l'Almusara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ca-lalmusara | XIX | Cobert situat al nucli urbà de Guardiola que conserva una tina al seu interior. Pertanyia a la casa que es troba a la seva dreta, ca l'Almusara, la qual ha estat totalment reconstruïda. Consta de dos petits cossos adossats fets amb murs de maçoneria i amb coberta a una vessant. A la façana davantera, alineada amb el carrer, cadascun dels cossos té una porta, i la de l'esquerra una altra obertura al seu damunt. Per aquesta banda és per on s'entrava el raïm per abocar-lo a la tina. La boixa de la tina desembocava a la part posterior, més baixa ja que la construcció es troba en un terreny amb pendent. La façana posterior té una altra porta, amb llinda de fusta, així com diverses finestres. Actualment la construcció forma part d'una zona enjardinada amb piscina. | 08098-187 | Carrer Marcet, s/n (nucli urbà de Guardiola) | 41.6789100,1.7661600 | 397303 | 4614862 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50646-foto-08098-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50646-foto-08098-187-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50647 | Resclosa i rec de l'Hort de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-lhort-de-la-riera | XIX-XX | Gairebé tot el rec cobert per la vegetació. | Vestigis d'una obra de canalització que proporcionava aigua per a regar els horts de la casa anomenada Hort de la Riera (altrament coneguda com la Casa Nova) i també del mas Enric de la Serra. Se'n conserven restes de la resclosa i l'inici del rec. La resclosa estava situada al gorg de Biarritz, un dels més coneguts de la riera de Guardiola. A la seva riba dreta, en el darrer desnivell al tram final d'aquest espectacular gorg, hi trobem indicis d'una resclosa. Concretament, diversos forats de secció quadrada excavats a la roca de la riera, els quals devien encabir els pals d'una resclosa de fusta. Cal dir que una mica més amunt la roca d'aquest gorg està plena d'alineaments de forats la funció dels quals ens és desconeguda, però que no semblen tenir una relació directa amb el canal ni amb la resclosa. Aquests forats són rodons, mentre que els de la resclosa són quadrats. Tot i això, no podem descartar que formessin part d'algun altre tipus d'infraestructura relacionada amb l'aprofitament de la riera. Al costat de la resclosa comença un ampli canal, protegit en aquest primer tram per un sòlid mur de pedra en la seva part exterior. Es tracta d'un canal amb capacitat per un bon cabal d'aigua. Al cap de pocs metres, però, s'endinsa en una zona d'espessa vegetació, cosa que fa molt difícil explorar la zona. El canal continua per la falda del congost en direcció sud-est fins arribar a sota de la casa de l'Hort de la Riera, i arribava encara més avall per regar altres horts a la zona on la riera de Guardiola forma un estret meandre. | 08098-188 | Gorg del Biarriz fins el meandre de la riera de Guardiola | El mas que posteriorment s'ha conegut com la Casa Nova antigament es deia l'Hort de la Riera. Fou construït per l'Enric de la Serra en terres de la seva propietat. Per la tipologia de la part que s'ha conservat no sembla una construcció gaire antiga, probablement del segle XIX. El nom Hort de la Riera es deu al fet que la casa tenia una zona d'horta vora la riera de Guardiola, que passa molt a prop. Aquests horts eren regats mitjançant un canal que tenia el punt de captació a la resclosa que hi havia al Gorg de Biarritz i que conduïa l'aigua en direcció a aquesta zona. Per la part que es pot veure, al seu inici, es tracta d'una obra hidràulica considerable i preparada per a un cabal d'aigua important. Segons notícies orals, aquest canal regava els horts d'aquesta casa i, una mica més enllà, prop del meandre que fa la riera, uns altres horts de l'Enric de la Serra. A l'altre costat del meandre hi havia una sínia (avui desapareguda) també de l'Enric de la Serra. Aquest mas era un dels més importants del terme, i probablement això explica l'envergadura d'aquesta infraestructura que, per les seves característiques, podria ser una obra del segle XIX. | 41.6925500,1.7963200 | 399835 | 4616341 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50647-foto-08098-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50647-foto-08098-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Barturó (del Pinyot Vell). | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50648 | Molí de Miralda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-miralda | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 054). CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 21. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. | XII-XX | Entorn desdendreça i totalment cobert per la vegetació, especialment la bassa. | Antic molí fariner situat al peu de la riera de Guardiola, al costat de l'antic camí ral de Manresa a Igualada, en un indret molt humit on hi neix l'aigua en diversos punts, entre d'altres al mateix lloc on hi ha la bassa del molí. L'habitatge és una construcció de planta rectangular amb coberta a dues aigües. Té planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és encarada al nord, ja que és per aquest costat per on passava el camí ral, als peus de la casa. Consta d'un portal coronat amb arc escarser fet amb dovelles i, al primer pis, dues finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Damunt del portal encara queden restes d'un rètol que anunciava la fàbrica d'alcohol, ja que durant un temps la casa va tenir aquesta funció. La façana de ponent conserva també diverses finestres emmarcades amb pedra picada. El cos principal ha estat allargat cap a ponent, on hi havia el celler, i cap a llevant. El cobert de llevant ha estat reconstruït recentment a causa d'un incendi que va patir la casa. A l'interior no s'ha conservat cap element relacionat amb la mola ni amb les instal·lacions del molí. Sí que es conserven les instal·lacions del carcabà, a un nivell subterrani sota la casa, però actualment estan tapiades i no són visibles. Darrera la casa hi ha la bassa del molí, que adopta una planta més o menys triangular i mesura uns 25 per 14 metres, amb una fondària d'uns 4 m. Tot el sector es troba totalment cobert per la vegetació, però s'hi endevina perfectament una obra de molt bona qualitat,feta amb grossos carreus disposats en filades regulars, i amb uns murs gruixuts (de 1,5 m a la part més ampla). Actualment en un angle d'aquesta infraestructura, dins de la mateix bassa, hi ha una segona bassa més petita encara plena d'aigua. És en aquest punt on hi ha una surgència natural d'aigua provinent de la capa freàtica. Al mur de llevant hi ha un forat que servia per fer el buidatge de la bassa i, a la part alta, un sobreeixidor. De la bassa en surt un petit rec en direcció a llevant, que abasteix d'aigua els horts d'aquest sector. La resclosa del molí es troba uns 800 m riera amunt, en el saltant d'aigua que hi ha al gual per on travessa el camí de l'Urpina. Del rec del molí se'n conserven alguns trams. | 08098-189 | Raval del Parrot de la Riera | Aquest és un dels dos molins fariners que hi havia al terme de Guardiola, probablement el més antic. Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 21) a l'època medieval entre els béns dominicals pertanyents al castell de Guardiola (és a dir, reservats a l'explotació directa per part del senyor) hi havia un molí fariner situat al peu de la riera de Guardiola. No tenim més detalls ni referències documentals al respecte, però és segur que es tracta del Molí de Miralda. A principis del segle XVI la família Miralda, propietària del mas construït a les antigues dependències del castell, va adquirir les terres i propietats dominicals i, per tant, el molí. Als segles XVII-XVIII les instal·lacions del molí es devien ampliar i reforçar. La tipologia de la bassa, de grans dimensions, correspon a aquesta època, i la inscripció del portal (1766) podria indicar que en aquest moment també es van fer reformes importants i ampliacions a la casa. Tanmateix, segons el cadastre de 1780 l'únic molí fariner del terme era el del Calvet que, a més, era l'única activitat industrial registrada (GÓMEZ, 1988: 424). No sabem, per tant, fins quan va continuar fent funcions de molí. En època més recent, probablement al segle XIX o principis del XX, les instal·lacions es van reconvertir en una fàbrica d'alcohol de cremar. Encara queden restes de la pintura d'un rètol que ho anuncia sobre la porta d'entrada. Més recentment encara, la casa va estar llogada a diferents estadants. Entorn de 1967 s'hi van establir els actuals propietaris, que van comprar l'immoble als Miralda. En aquests anys l'interior de la casa encara tenia un forat que arribava fins al sostre, amb la teulada oberta, al lloc on antigament hi havia la caldera de la fàbrica d'alcohol. D'aquestes instal·lacions es conserven encara uns dipòsits de formigó. | 41.6762900,1.7602800 | 396810 | 4614578 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50648-foto-08098-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50648-foto-08098-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50648-foto-08098-189-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a les dovelles del portal: 1766.Informació oral facilitada per Francisco López. | 98|85|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50649 | Resclosa i rec del Molí de Miralda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-de-miralda | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 21. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. | XII-XIX | Bona part del conjunt destruït; trams coberts per la vegetació. | Vestigis de la resclosa i rec de l'antic molí fariner de Miralda, situats al marge dret de la riera de Guardiola. La resclosa era situada en un codina on la riera fa un petit saltant d'aigua, just al lloc per on el camí de l'Urpina travessa la riera mitjançant un gual, que actualment s'ha reforçat amb una aparatosa plataforma de ciment, molt a prop també del pas de la carretera nova d'Igualada (C-37). Pràcticament no s'han conservat vestigis de la resclosa, a excepció d'uns forats que podrien indicar el lloc on es fixaven els pals de fusta. Són al costat esquerre de la codina, vora el gual, i consisteixen en una filera més o menys recte de forats circulars excavats a la roca. Tanmateix, aquests indicis no són gaire clars i no es pot descartar que la resclosa fos uns metres més amunt. Pel que fa al rec, actualment comença a ser visible uns 10 m abans que el camí de l'Urpina arribi a la carretera antiga (C-37z). Es tracta d'un petit canal d'aproximadament un metre d'ample excavat al sòl natural. Al cap de pocs metres el rec havia de salvar el pas d'un torrent i ho feia mitjançant un petit aqüeducte d'un sol arc, del qual en queden restes al costat nord (UTM: 396292; 4614186). Concretament, una construcció de pedra on encara és visible l'arrencada de l'arc. A continuació el rec discorre uns 60 m paral·lel a l'actual carretera, construïda sobre l'antic camí ral de Manresa a Igualada. Després el rec ha quedat destruït sota el tal·lús de la carretera i, més endavant, es fa difícil seguir-ne el rastre ja que tot el sector es troba cobert de vegetació. El rec torna a fer-se visible a la zona on hi ha la casa de la Font Nova. Concretament, rere el cobert que hi ha al costat nord del camí. Aquí tornem a trobar un petit canal excavat al sòl natural, vorejat per un canyissar. Uns 35 m passada la casa, el rec travessa el camí per un túnel subterrani i continua en paral·lel a l'antic camí ral, concretament pel costat sud, en un traçat pràcticament rectilini fins que desemboca a la bassa del molí de Miralda. En aquest últim tram el rec, força estret, ha estat reforçat amb una canalera artificial i té un mur de pedra seca per contenir el desnivell del terreny. Des de la resclosa fins al molí el rec recorre una distància d'uns 800 metres. | 08098-190 | Raval del Parrot de la Riera | **ídem molí | 41.6759800,1.7593300 | 396730 | 4614545 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50649-foto-08098-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50649-foto-08098-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50649-foto-08098-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Xavier Sallent. | 98|85|119|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50650 | La Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-nova | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 033). | XVIII-XX | Casa de pagès situada prop de la Font Nova, que ha conservat parcialment la tipologia constructiva tradicional. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb coberta a dues vessants, al qual s'hi han adossat dependències al costat de llevant i d'altres, ja més modernes, a ponent. Consta de planta baixa, que és ocupada per l'habitatge i, al costat sud, també un nivell semisoterrani, que antigament eren les corts i que conserven el sostre de volta. Es tracta d'una construcció feta amb murs de pedra, que no són visibles a la façana principal, que es troba encara al sud i ha estat totalment reformada, de manera que no conserva elements antics. Aquesta façana té al davant un pati encimentat que dóna a la carretera. Adossat al nord de la casa hi ha un cobert amb parets de totxo. Sota el cobert hi trobem un antic dipòsit d'aigua que s'alimenta de la capa freàtica amb sostre de volta de canó feta de totxo. A l'altre costat del camí hi ha un cobert independent força gran però de construcció molt recent. | 08098-191 | Raval del Parrot de la Riera | Antigament aquesta casa era anomenada can Xinou (encara consta així en un mapa de l'any 1818). Estava situada al peu del camí ral de Manresa a Igualada, que discorria per la part posterior de la casa i continuava en direcció al Molí, l'Hostal, etc. Segons sembla, en els estables de la casa es donava servei als passavolants i cavallerisses que transitaven pel camí ral de d'Igualada, que passava per davant de la casa. | 41.6758200,1.7585400 | 396664 | 4614528 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50650-foto-08098-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50650-foto-08098-191-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Uns 70 m a l'oest té una interessant bassa per regar els horts. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50651 | Bassa de la Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-font-nova | XVIII-XX | Bassa pertanyent a la casa anomenada Font Nova (antigament cal Xinou), que es troba situada uns 70 m a l'oest de la mateixa, a la riba de la riera de Guardiola. En aquest sector, actualment conegut com la Font Nova i que tradicionalment s'anomenava del Molí, hi ha diferents punts amb vivers o surgències naturals d'aigua, com ara al mateix molí. La bassa de cal Xinou aprofita una d'aquestes surgències naturals per emmagatzemar aigua que servia per regar els horts d'aquesta zona. Està formada per una estructura de planta irregular, que conté l'aigua al seu interior i que es troba enfonsada respecte al nivell del terreny. Al seu interior té una estructura de pedra més alta i, al damunt, una caseta de maó. Aquest mur més alt forma un segon dipòsit d'aigua a l'interior del primer, però els dos estan comunicats per una comporta. La caseta superior de maó podria ser posterior. ***Probablement a dintre hi havia una bomba que captava l'aigua de la bassa a través d'un tub i l'elevava uns metres més amunt, on hi ha un altre dipòsit (construït amb maó i arrebossat amb ciment). Aquest dipòsit, que també s'alimentava amb aigua provinent de la Font Nova, servia per regar els horts que es trobaven a una cota més alta. És probable que el dipòsit interior de la bassa, amb la comporta tancada, servís per pujar el nivell de l'aigua de manera natural abans que s'hi instal·lés una bomba mecànica. Per l'altre costat dels horts que ocupen aquesta terrassa de la riera discorre el rec que conduïa l'aigua de la riera cap a la bassa del Molí de Miralda, situat una mica més avall. | 08098-192 | Raval del Parrot de la Riera | Antigament aquesta casa era anomenada can Xinou (encara consta així en un mapa de l'any 1818). Estava situada al peu del camí ral de Manresa a Igualada, que discorria per la part posterior de la casa i continuava en direcció al Molí, l'Hostal, etc. Segons sembla, en els estables de la casa es donava servei als passavolants i cavallerisses que transitaven pel camí ral de d'Igualada, que passava per davant de la casa. | 41.6755800,1.7577500 | 396598 | 4614503 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50651-foto-08098-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50651-foto-08098-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50651-foto-08098-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50652 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-2 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 032). FERRER ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 19, Manresa, p. 150-151. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 424. Documents de l'arxiu familiar. | XVIII-XX | Parts de l'edifici en estat precari | Casa de pagès que havia estat una de les primeres fassines o fàbriques d'aiguardent que hi va haver al Bages. Es tracta d'una construcció força irregular i atípica, tal vegada a causa del seu ús originari, que consta de dos cossos adossats, els quals estan emplaçats en un terreny amb pendent. Sembla que antigament formaven dues cases separades. Podria ser que una fos destinada a la fassina mentre que l'altra acollís un habitatge. La casa de l'esquerra, actual residència dels propietaris, és de planta rectangular, coberta en part per una terrassa i la resta amb teulada a una sola vessant. Consta de plata baixa i un pis, més una planta semisoterrània on hi ha l'antic celler. L'edificació de la dreta es troba adossada a l'anterior i, segons la tradició oral, s'anomenava 'casa del Tomàs' (possiblement referida a Tomàs Fàbregas, inciador de la fassina). Té una estructura exteriorment més regular, amb planta gairebé quadrada i coberta a dues vessants. Aquesta construcció consta també de tres plantes. A la part davantera té una tina situada sota una mena de galeria. La resta de la planta baixa conserva les instal·lacions d'un antic habitatge. La façana principal de les dues edificacions és molt senzilla i no presenta elements d'especial interès. La façana posterior també és força irregular. Les parts inferiors són fetes de pedra i conserven alguna espitllera, mentre que a la part alta han estat sobrealçades en ambdues cases amb obra feta de maó. Adossat al costat de migdia hi ha un cobert que acull les instal·lacions d'una altra tina i una premsa. Per la part posterior té una curiosa estructura oberta en forma de galeria semisoterrada on hi ha els galliners. L'interior de la casa conserva força integrament les característiques tradicionals, especialment al celler, distribuït en diferents cambres semisoterrades i en diferents nivells. S'hi conserva un interessant pou i les voltes de pedra. Els cellers de les dues cases estaven separats per un mur però comunicats mitjançant una porta. La casa no ha conservat, però, cap element relacionat amb la instal·lació de l'antiga fassina. El camí que passa per davant de la casa era l'antic camí ral de Manresa a Igualada, que venia del Molí de Miralda, l'Hostal i, més avall, es dirigia vers el poble de Guardiola. | 08098-193 | Raval del Parrot de la Riera | La casa més antiga d'aquest raval proper a la riera de Guardiola és la del molí, que és d'origen medieval. L'Hostal està document a l'any 1705 al registre de l'Ajuntament, mentre que l'edifici de la fassina devia construir-se una mica posteriorment, en el mateix segle XVIII. S'edificà en terres del mas Parrot de la Riera. Entorn de 1750 va començar a funcionar una fàbrica o oficina d'aiguardent en aquesta casa, que es compta entre les més antigues. L'impulsor era Tomàs Fàbregas, sabater i negociant de Manresa. Això és el que es dedueix d'un document de l'any 1773 en el qual l'antic responsable retorna els drets que tenia sobre la fàbrica al Parrot de la Riera i aquest, al seu torn, els cedeix de nou a dos germans de cognom Barjau, blanquers de Manresa. Poc després, el 1780 es constitueix una societat mercantil dedicada exclusivament al negoci de l'aiguardent que és la primera d'aquestes característiques que està documentada a Manresa. La formen Josep Regordosa (pagès de Sant Salvador de Guardiola) i els dos germans Barjau. Aquesta societat té instal·lada dues olles (alambins) i tines amb capacitat per a 900 cargues en terrenys al mas Parrot (FERRER, 1998: 151). A més, exportava l'aiguardent per mar a través d'un vaixell que, des del port de Vilanova, feia la ruta de les Amèriques passant per Cadis. Aquesta no era l'única fassina del terme de Guardiola. L'any 1760 també hi havia la de Francesc Miralda, que produïa 23 roves d'aiguardent, i el 1815 la de Josep Puig (propietari del mas Brunet), que en produïa 640 (GÓMEZ, 1988: 424). Segons tradició oral, durant la Guerra napoleònica els francesos van cremar la fassina, probablement quan voltaven per la zona en una operació de càstig contra la ciutat de Manresa. A la casa encara es conserven un bon nombre de bigues socarrades. L'any 1815 Marià Altimires, procedent de la casa veïna de La Botiguera, va comprar la Fassina, que en aquest moment encara es dedicava a la producció d'aiguardent. Entorn de 1830, després de la pèrdua de les colònies americanes, la fassina va deixar de funcionar i la casa va reorientar la seva activitat cap a l'elaboració de vi. Des de 1815 la propietat s'ha conservat en mans de la família Altimiras, i durant la segona meitat del segle XIX se la denomina Casa Altimires. El 1876 la família va haver de fer front a una hipoteca que va quedar liquidada el 1898 a canvi d'unes terres. Durant el segle XX va continuar el treball intensiu de la vinya i l'elaboració del vi. Encara l'avi dels actuals propietaris, de cognoms Sallent Altimiras, va dedicar-s'hi fins a la dècada de 1970. | 41.6775900,1.7628300 | 397024 | 4614720 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50652-foto-08098-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50652-foto-08098-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50652-foto-08098-193-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50653 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-3 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 038). | XVIII-XX | Casa de pagès de dimensions força grans que, en el seu origen, havia estat hostal. Exteriorment ha conservat molt bé la tipologia i els volums constructius originaris. Es tracta d'una edificació que segueix una distribució regular, aparentment obrada en una sola fase constructiva, almenys en la part davantera. La casa és de planta gairebé quadrada, amb coberta a dues aigües. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal té una distribució perfectament simètrica. Consta d'un portal central, rematat amb arc escarser, i les diverses obertures es distribueixen segons tres eixos que corresponen a tres crugies, amb tres balcons al primer pis. Les obertures són emmarcades amb maó excepte al pis superior, on es combina el maó amb la pedra. Els murs són de maçoneria, amb carreus bens escairats a les cantoneres. A les façanes laterals les obertures són més irregulars, algunes emmarcades amb maó i d'altres amb llinda i brancals de pedra. Al costat de ponent s'hi ha obrat recentment una capelleta encastada a la paret amb un plafó de la Moreneta. La part posterior de la casa s'ha allargat recentment amb obra nova feta de pedra que imita l'antiga, i s'hi ha acondicionat unes terrasses amb jardí. Adossat al costat de llevant hi ha una petita construcció amb un pou. Al costat de ponent els antics coberts s'han substituït per una construcció de pedra acabada amb una terrassa. A la planta baixa de l'edifici hi havia els estables, però no s'ha conservat cap element especialment rellevant vinculat amb l'existència de l'hostal. | 08098-194 | Raval del Parrot de la Riera | La casa més antiga d'aquest raval proper a la riera de Guardiola és la del molí, que és d'origen medieval. L'Hostal està document a l'any 1705 al registre de l'Ajuntament, mentre que l'edifici de la fassina devia construir-se una mica posteriorment, en el mateix segle XVIII. No és del tot segur que la construcció del 1705 sigui l'actual, ja que la tipologia constructiva de la façana, amb les obertures emmarcades amb maó, semblaria indicar una obra del segle XIX. No es pot descartar que en aquesta època la casa es refés de nou, ja que sembla feta d'una sola peça. Igual que el Molí, l'Hostal s'edificà en terres del mas Miralda, successor del castell de Guardiola i beneficiari dels seus béns dominicals. Als peus de la casa hi passa el que havia estat l'antic camí ral de Manresa a Igualada. Venia del Molí i continuava cap a la Fassina i, després, vers el poble de Guardiola. A l'indret de l'hostal hi confluïen dos camins. Un que, un cop travessada la riera, es dirigia cap a la casa de can Puig i un altre que anava al raval del Sellarès. Tal com el seu nom indica, originàriament la casa havia fet funcions d'hostal. Era l'únic hostal del terme de Guardiola que hi havia en el camí ral d'Igualada, mentre que en el camí de can Maçana n'hi havia dos: L'Hostalet del Brunet i el de Coll d'Arboç (actualment cal Teixidor). No sabem fins quan la casa va fer funcions d'hostal. En època més recent, l'edifici estava dividit en dues vivendes i hi vivien dues famílies. Els actuals propietaris la van adquirir entorn de l'any 2000 i la van rehabilitar. | 41.6765300,1.7620500 | 396957 | 4614603 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50653-foto-08098-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50653-foto-08098-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50653-foto-08098-194-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50655 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova | Entorn desendreçat i precari. | Font situada actualment al costat sud de la carretera vella d'Igualada (c-37 z). Consisteix en un senzill brollador en un marge de pedra seca que aboca l'aigua en una pica de ciment. Al costat hi ha un cobert amb el sostre d'uralita. La font està senyalitzada amb un pal informatiu, ja que forma part d'un dels itineraris senyalitzats que recorren les diverses fonts del municipi. Per aprofitar aquestes surgències naturals d'aigua, es van bastir molins des de l'edat mitjana. A la Font Nova n'hi va haver un. | 08098-196 | Raval del Parrot de la Riera | El topònim de 'Font Nova' és molt recent, ja que antigament aquest indret era conegut com la Font del Molí. Es tracta d'un sector proper a la riera de Guardiola on hi ha diversos punts amb vivers o surgències naturals d'aigua, com ara en el mateix lloc on, des de l'edat mitjana, hi havia un molí. Uns anys enrere al costat de la font hi havia una caseta que servia com a 'merendero' i tenia molt anomenada. | 41.6755100,1.7583000 | 396644 | 4614494 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50655-foto-08098-196-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50656 | Alzina del Parrot de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-parrot-de-la-riera | Alzina centenària, de grans dimensions, situada en un bosquet que es coneix popularment com l'Estenedor, molt a prop de la casa de la Fassina però en terres del mas Parrot de la Riera. Algunes branques de l'alzina han estat podades i, no fa gaires anys, va quedar lleugerament afectada per un dels incendis forestals. Segons sembla, aquest bosquet s'utilitzava tradicionalment com a lloc per anar-hi a estendre la roba. Es troba situat al costat del que havia estat camí ral de Manresa a Igualada, molt a prop també de la riera de Guardiola. | 08098-197 | Bosquet de l'Estenedor (prop de la Fassina i el mas Parrot de la Riera) | 41.6785500,1.7626400 | 397010 | 4614827 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50656-foto-08098-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50656-foto-08098-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 50657 | Cal Mas Ferrer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-ferrer-vell | XVIII-XX | Casa de pagès que forma part del nucli urbà de Guardiola situada, junt amb altres del mateix estil, al carrer de Dalt. Es tracta d'una construcció aïllada, emplaçada en un petit promontori a la part més alta del carrer. La casa ha conservat més o menys els volums originaris, tot i que exteriorment es troba força modificada. Està formada per un cos residencial de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Consta d'una planta semisoterrània, plata baixa i golfes. Per la part exterior no conserva elements d'especial interès: els murs han estat arrebossats amb ciment i les obertures són pràcticament totes fetes de nou. Té un petit cos adossat al costat sud i diversos coberts a la part posterior. | 08098-198 | Carrer de Dalt, núm. 60 (nucli urbà de Guardiola) | El carrer de Dalt és part d'un antic camí anomenat 'Camí Missader' de la carena dels set forats'. Es tracta d'un camí d'origen medieval que comunicava el que posteriorment seria el nucli de Guardiola amb l'església del castell. A finals del segle XVIII s'hi edificaren un seguit de cases de pagès de característiques similars. Totes es troben al costat dret del camí, que era propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat era propietat de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Segons documents conservats a la casa, cal Mas Ferrer Vell es va construir el 1770 i podria ser la primera del conjunt, emplaçada a dalt d'un turonet que domina la zona. | 41.6773600,1.7653700 | 397235 | 4614691 | 1770 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50657-foto-08098-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50657-foto-08098-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50657-foto-08098-198-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50658 | Pou del carrer Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-igualada | XIX-XX | Pou d'aigua situat en una cantonada del carrer Igualada, vora la casa de cal Jaume de la Caseta, al final del carrer. El brocal és de planta circular, fet de maó i arrebossat, i té una coberta de teules. Té una obertura davantera tancada amb una porta. Es tracta d'un pou particular que no és propietat de cap casa d'aquest sector. | 08098-199 | Carrer Igualada, prop de cal Jaume de la Caseta (nucli urbà de Guardiola) | 41.6791900,1.7656000 | 397257 | 4614894 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50658-foto-08098-199-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50660 | Viver del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-del-moli | XIX-XX | Part dels murs del viver estan semi-esfondrats. Vegetació invasiva. | Viver o punt de surgència natural d'aigua que s'utilitza per regar uns horts propers al Molí de Miralda. Es troba en un entorn proper a la riera de Guardiola on hi ha d'altres afloraments naturals d'aigua, com el que hi ha a la mateixa bassa del molí. El viver es troba en un esvoranc d'un marge, al costat de la carretera vella d'Igualada (C-37 z), i ha estat reforçat internament amb un mur de pedra. L'aigua del viver és canalitzada a través d'un túnel sota la carretera i desemboca a l'altre costat en un petit dipòsit o restallador, fet de pedra i maó. Des d'aquí es distribueix cap als horts que hi ha en aquesta zona, entre el Molí de Miralda i la casa de la Font Nova. A una cota lleugerament inferior a aquests horts discorre el rec que portava l'aigua de la riera cap a la bassa del Molí de Miralda. | 08098-201 | Carretera vella d'Igualada (C-37 z), al km. 85,1. | 41.6756800,1.7599100 | 396778 | 4614511 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50660-foto-08098-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50660-foto-08098-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50660-foto-08098-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50661 | Cal Picons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-picons | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 062). | XVIII-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes, situada en una terrassa vora la riera de Guardiola. Ha conservat força integrament la tipologia i els volums originaris. Està formada per un cos residencial de planta quadrada que té adossat un cos més estret al costat nord. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, és a pedra vista, igual que la resta de murs de la casa. Té un portal rematat amb arc escarser, sobre el qual hi ha un porxo modern, fet de maó i ciment, pel qual s'accedeix directament al primer pis. La resta d'obertures estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Al costat de ponent la casa té un altre porxo, més gran, fet amb arcs de maó i el sostre de bigues. Per sota d'aquest hi passava antigament el camí que venia del raval del Sellarès i travessava la riera cap a l'Hostal, que es troba a l'altra banda. Al costat de llevant hi ha un petit cos adossat amb dues tines quadrades. Al voltant dels porxos s'hi ha adequat un pati enjardinat. | 08098-202 | Raval del Sellarès | Per la tipologia constructiva, aquesta casa sembla una construcció feta a les acaballes del segle XVIII i possiblement completada al XIX i XX.. | 41.6769400,1.7615900 | 396920 | 4614649 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50661-foto-08098-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50661-foto-08098-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50661-foto-08098-202-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50662 | Parrot de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parrot-de-la-riera | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 058). | XVII-XX | Masia de petites dimensions que ha conservat força íntegrament la tipologia i els volums originaris. Consta d'un cos residencial de planta rectangular molt allargada, més dos coberts, a banda i banda, que formen un clos tancat o barri. La construcció principal va començar a edificar-se pel costat de llevant, on es conserva una inscripció amb data de 1767, i progressivament s'allargà cap a ponent. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada cap a migdia, presenta una distribució de les obertures força regular, amb una sèrie de balcons al primer pis i finestres més petites a les golfes. El mur és arrebossat. Modernament s'hi ha adossat un pati amb una escala que permet accedir directament al primer pis, però que cobreix en bona part la vista frontal de la casa. En la resta de murs la casa té en general poques obertures, algunes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'interior el celler conserva les voltes de pedra i una interessant llar de foc. El conjunt té diverses tines: dues al costat de llevant i una altra en un cobert de ponent que està adossat a la casa, i que adopta una curiosa forma arrodonida per la part exterior. Adossat a aquest hi ha el cobert que tanca el clos per l'est, i que ha estat reconstruït modernament conservant parcialment alguns murs de pedra. En aquesta zona es conserva part d'una altra tina. El pati queda tancat per una construcció de dimensions considerables a llevant, que havia estat una granja moderna. | 08098-203 | Raval del Sellarès | No tenim notícies sobre els orígens d'aquesta masia que, segons indica la inscripció d'una de les llindes, ja existia l'any 1764. Tanmateix, havia de ser anterior, ja que en les seves terres s'hi va establir, per exemple, la casa de la Fassina entorn de 1750 o potser abans. Per tant, el mas Parrot podria ser originari del segle XVII. És en aquest moment quan hi va haver la immigració occitana, i el cognom Parrot és d'origen francès i s'ha relacionat amb aquest episodi. Al terme de Guardiola també trobem aquest cognom al mas Parrot de la Carretera, on després sorgiria el raval del Parrot. Segons indiquen dues inscripcions en llindes, al segle XIX la casa es va engrandir i allargar. La família Parrot han estat els propietaris d'aquest mas, cal suposar que des del seu origen i de manera ininterrompuda fins a l'actualitat. El cognom, però, es perd en les dues últimes generacions. El pare de la família actual encara es diu Parrot de segon cognom. | 41.6781800,1.7610800 | 396879 | 4614787 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50662-foto-08098-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50662-foto-08098-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50662-foto-08098-203-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal de llevant: 1764.Inscripció a les llindes a la façana principal: 1800, 1866.Fa uns anys els propietaris de la masia van donar al Museu de la Ciència i la Tècnica (a Terrassa) la maquinària d'una sínia que hi havia als peus de la riera i que propulsava l'aigua cap a la casa. Recentment, una riuada es va endur les restes constructives que quedaven d'aquesta sínia.A la casa es conserva també una bomba de mitjan segle XX que antigament propulsava l'aigua de la font del Parrot cap al poble. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50663 | Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 043). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que forma part del raval del Sellarès. Consta d'una cos residencial de planta gairebé quadrada, amb coberta a dues aigües, més un cobert força allargat a ponent que dóna al conjunt una forma de L, oberta ves una petita esplanada. L'habitatge ha conservat els volums originaris, tot i que ha estat lleugerament sobrealçada a la part de les golfes, però les obertures i la teulada han estat renovades, de manera que en bona part ha perdut l'aspecte tradicional. Disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia, no presenta elements d'especial interès. Igual que la resta de murs ha estat arrebossada i pintada d'un color clar. Entre el cobert de ponent i la façana s'hi ha habilitat un pati amb escales exteriors per on s'accedeix directament al primer pis. El cobert ha conservat algunes parts de pedra, especialment a la banda davantera, però ha estat àmpliament reformat i modificat modernament. En el conjunt es conserven dues tines, actualment tapiades. A llevant de l'esplanada hi ha una construcció de grans dimensions corresponent a una antiga granja. | 08098-204 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Tal com indica la inscripció d'una llinda, cal Jaume fou construïda l'any 1851. Segons notícies orals, els propietaris de cal Jaume eren la família Servitja. El marit de l'actual propietària encara es deia Francisco Servitja. La casa s'havia dedicat de manera intensa a la producció de vi. Uns anys enrere va adquirir la casa veïna de ca la Pepa, que van utilitzar com a magatzem de la granja de conills que es va construir pels volts de la dècada de 1970. | 41.6836500,1.7580200 | 396633 | 4615398 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50663-foto-08098-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50663-foto-08098-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50663-foto-08098-204-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la porta: 1851.Informació oral facilitada per Eugènia Vila Guerrero. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50664 | Ca la Pepa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pepa-0 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 096). | XIX-XX | Casa molt moficada quan es va transformar en magatzem. | Casa de pagès de petites dimensions ubicada al raval del Sellarès, la qual ha estat substancialment modificada amb una ampliació d'obra feta de maó per tal de convertir-la en un magatzem auxiliar de la granja que té al costat. Aquesta intervenció ha alterat els volums originaris de la casa, tot i que la part antiga, obrada amb pedra, es distingeix perfectament de la nova. Pel que es pot deduir, era una caseta de planta quadrada amb coberta a dues aigües (la coberta actual, també a dues aigües, té una orientació inversa a l'originària). Disposava de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, era molt senzilla, amb un portal rectangular (que ha estat construït de nou), diverses finestres i un balcó. Algunes d'aquestes obertures són emmarcades amb llindes, i una conserva un interessant ampit de pedra treballada. Es conserven els murs de pedra (arrebossats a la manera tradicional, amb calç) dels costats est i nord, que tenen molt poques obertures i petites. La resta és obra de maó força grollera, que ha ampliat el cos per la banda de llevant fins gairebé adossar-lo a la granja. A l'interior la casa té un celler ben conservat, amb volta de maó. Conserva una tina. | 08098-205 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Tal com indica la inscripció d'una llinda, ca la Pepa fou construïda l'any 1849, dos anys abans que cal Jaume. Uns anys enrere, els propietaris de la casa veïna de cal Jaume la van comprar per transformar-la en un magatzem auxiliar de la granja de conills, que es va construir pels volts de la dècada de 1970. | 41.6839900,1.7580100 | 396633 | 4615436 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50664-foto-08098-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50664-foto-08098-205-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó: 1849.Informació oral facilitada per Eugènia Vila Guerrero. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50665 | Ca l'Iscle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-liscle | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 040). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada al raval del Sellarès, la qual ha conservat molt parcialment els volums i les característiques constructives tradicionals. Està formada per un cos residencial més diversos coberts adossats a llevant. L'habitatge és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, i consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encara al sud-est, ha estat força modificada recentment amb un arrebossat de la part alta i la reconstrucció de totes les obertures, excepte el portal d'entrada, que conserva la llinda i els brancals de pedra. Originàriament el cos era més estret. Al costat de ponent hi havia una cisterna que recollia l'aigua de la pluja, que actualment ha quedat integrada a la casa. També es conserva una tina, que ha estat tapiada. Actualment l'entrada habitual és per la façana de ponent, el lloc on anteriorment hi havia el femer. Els coberts del costat de llevant han estat també molt modificats modernament. | 08098-206 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Tal com indica la inscripció d'una llinda, ca l'Iscle es devia construir entorn del 1877. La família que l'habitava eren els Vila, originaris de la masia de l'Urpina. Un dels ancestres era Iscle Vila, i d'aquí ve el sobrenom de la casa. Més tard, l'avi dels actuals propietaris ja es deia Joan Trullàs. Entorn de 1980 es van portar a terme les obres de rehabilitació. | 41.6827300,1.7578900 | 396621 | 4615296 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50665-foto-08098-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50665-foto-08098-206-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la porta: 1877. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50666 | Cal Ton Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-gros | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 084). | XIX-XX | Casa de pagès que forma part del raval del Sellarès, emplaçada en un petit promontori. Originàriament eren tres cases separades, les qual han quedat integrades en una mateixa propietat: cal Ton Gros és la més gran i la que continua habitada, ca l'Agustí (al sud-est) ha estat transformada en un magatzem, i cal Cest (al costat sud-oest) es troba actualment en ruïnes. Cal Ton Gros està format per un cos residencial de planta rectangular, amb petits cossos adossats a ambdós costats. La coberta és a dues aigües, i consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal és encarada al sud-est i té adossat enmig una construcció, que havia estat el galliner, amb un pati superior que permet l'accés al primer pis. Com la resta de murs, aquesta façana ha estat arrebossada amb ciment i la majoria d'obertures s'han fet de nou. Adossat al costat sud-oest hi ha un petit cos annex amb una galeria formada per quatre arcs, i a la cantonada nord-est hi ha un petit porxo. Tot l'entorn al voltant del pati ha estat força transformat, amb estructures de ciment, baranes i una rampa d'accés. Pel que fa a ca l'Agustí, se'n conserva la part baixa dels quatre murs, que han estat sobrealçats amb obra de maó per tal de convertir la construcció en un magatzem. De cal Cest en resten alguns murs perimetrals, fins a una alçada d'un metre aproximadament. El costat de llevant de tot el conjunt és ocupat per una granja moderna de dimensions considerables. | 08098-207 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. No disposem de cap notícia sobre l'origen concret d'aquestes tres cases que, almenys en els darrers anys, ha estat propietat de la família Cubells. L'avi dels actuals propietaris es deia Climent Cubells. | 41.6829900,1.7566700 | 396520 | 4615327 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50666-foto-08098-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50666-foto-08098-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50666-foto-08098-207-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.