Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50868 | Pla de Sanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-sanc | ARCOS, Roser. 'L'evolució d'un mas medieval al Pla de Sanç, Sant Salvador de Guardiola (El Bages)'. III congres d'arqueologia medieval i Moderna. Sabadell, 2006. p.689 - 694. CAPDEVILA PLANS, Jaume (2004). '1282 - Plano de Sanç - 2004. Masia del terme de Guardiola de Bages'. Quaderns de la Guíxola, núm. 12 (gener de 2004), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 56, 68, 80, 81, 109, 144. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). | IV-XIX | Desaparegut per la construcció de la carretera. | Vestigis d'un antic mas medieval construït sobre un jaciment previ d'època romana o visigòtica, els quals es trobaven dins el traçat de la nova carretera de l'Eix Diagonal (C-37) i que foren excavats i desmantellats en el procés de construcció de la mateixa. El mas estava situat dalt d'un turonet, en una zona de barrancs. Molt a prop hi passa també la carretera vella de Manresa a Igualada que, en aquest sector, tenia el mateix traçat que l'antic camí ral i, molt probablement, també d'un anterior camí d'època romana que comunicaria el pla de Bages i l'Anoia (PIÑERO, 2013: 17). Abans de ser excavat tot el conjunt d'estructures es trobaven ja molt arrasades. Els treballs arqueològics van permetre identificar quatre fases d'ocupació del jaciment. La primera correspon a l'època antiga, i consisteix en un conjunt d'estructures retallades en el subsòl geològic que inclouen vuit sitges repartides en quatre àmbits. Les sitges eren de forma globular i fons còncau, i es presentaven també força arrasades. No es va poder establir el moment de realització d'aquestes estructures, que foren amortitzades en un únic nivell de colmatació amb material ceràmic dels segles IV-VIII. Per tant, aquesta primera fase d'ocupació s'ha de situar en un moment anterior, i probablement correspon a una vil·la romana o visigòtica. La segona fase és d'època medieval (segles X-XIII), moment en què es construí el mas, del qual en quedaven nou murs, organitzats en quatre àmbits diferenciats, els quals delimitaven un espai total de 150 metres quadrats. La planimetria de l'edifici que es va poder dibuixar era, però, incompleta degut a la desaparició d'estructures al llarg dels anys per les tasques de conreu i el reaprofitament de la pedra. Tot i això, es pot intuir com seria el seu tancament. Els murs eren fets amb pedres poc escairades, lligades amb fang i aixecades amb la tècnica de l'encofrat perdut. La tercera fase correspon a l'abandonament del mas, entorn del segle XIV. A partir d'aquest moment no hi ha registre de cap material arqueològic fins un estrat del segles XIX-XX (quarta fase), en el qual es documenta una petita construcció incompleta de caràcter rural vinculada al moment d'expansió de la vinya. Fora de context, es va localitzar un gran bloc de pedra quadrangular amb dues concavitats a la part superior, d'ús indeterminat. Mesura 0,80 m d'ample per 1,67 m d'alçada. Aquest element fou traslladat i actualment es troba en una zona enjardinada al poble de Guardiola (Avinguda de la Generalitat). | 08098-409 | Uns 200 m al sud-oest del lloc on es va excavar el jaciment hi ha el mas conegut amb el nom de Pladesans. Jaume CAPDEVILA (2004: 3) considera que les restes excavades podrien ser el primitiu mas. Tanmateix, no hi ha cap evidència que ho confirmi, llevat de la simple proximitat. En realitat, el més probable és que es tracti de dos masos diferents. El mas Pla de Sanç està documentat des del segle XIII i considerem que aquestes notícies es refereixen al mas que encara es conserva dempeus. Pel que fa al jaciment, es localitzà l'any 2003, durant les obres de seguiment de la nova carretera C-37 entre Manresa i Igualada. En un primer moment es va localitzar un gran bloc de pedra amb dues incisions fetes a mà, de probable ús productiu, així com una alineació de pedres que semblaven correspondre a un mur. Seguidament s'hi van realitzar dues intervencions arqueològiques de caràcter preventiu, la primera dirigida per Roser Arcos i la segona per Jordi Guàrdia, de l'empresa Arqueociència. L'any 2004 es procedí al desmantellament de les restes del jaciment. | 41.6904500,1.7771500 | 398236 | 4616131 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50868-foto-08098-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50868-foto-08098-409-2.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|85|83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50869 | Font i mina de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-mina-de-besora | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/FONT%20I%20MINA%20DE%20BESORA.pdf | Obaga totalment coberta per la vegetació que en difuculta l'accés. | Font situada en un coster obac, prop de la riera de Guardiola, enmig d'un terreny totalment cobert per la vegetació i de difícil accés. En aquest indret hi ha una font i, molt a prop, una mina d'aigua coberta amb una petita barraca de pedra. La font té un cabal alt. | 08098-410 | Obaga del Besora, prop de cal Besora | 41.6855100,1.7676500 | 397438 | 4615593 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50870 | Font de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torruella | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/TORRUELLA.pdf | Zona totalment coberta per la vegetació i de difícil accés. | Font situada al marge del torrent de Torruella abans d'arribar a can Roca, en una zona coberta per una espessa vegetació de ribera i de difícil accés. | 08098-411 | Al torrent de Torruella | 41.6629300,1.7488500 | 395837 | 4613109 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades aproximatives, font no localitzada. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50871 | Font de la Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tosca-0 | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/TOSCA.pdf | Zona totalment coberta per la vegetació i de difícil accés. | Font situada prop d'un torrent que, al cap d'uns metres, desemboca a la riera de Guardiola, enmig d'un coster obac cobert per la vegetació. Es troba en un racó interessant, format per una petita balma. L'aigua neix de la roca i discorre per un regueró natural sobre la mateixa pedra. Té un cabal mitjà. | 08098-412 | Prop de la riera de Guardiola, a l'alçada de Comasua | 41.6604000,1.7360000 | 394763 | 4612844 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50871-foto-08098-412-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50872 | Font del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llop | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/DEL%20LLOP.pdf | Entorn boscós sense cuidar i de difícil accés. | Font situada en un dels torrents que conflueixen en el torrent de la Fessona, en una zona boscosa de difícil accés. La font, coberta per una petit reforç de pedra, actualment no té cabal. | 08098-413 | Al torrent de la Fessona, prop del collet dels Quatre termes | 41.7029400,1.7591000 | 396754 | 4617539 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades aproximatives | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50873 | Font i mina de can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-mina-de-can-batlle | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/CAN%20BATLLE.pdf | XIX-XX | Font i mina que forma part d'una infraestructura de regatge d'una antiga zona d'horta, uns 150 metres a l'oest de la masia de can Batlle. Estan situades en una petita vall formada per un torrent que desemboca al torrent del Montgròs, al lloc anomenat Clot del Pau. El torrent discorre pel costat de ponent de la vall, mentre que el terreny de cultiu es troba terrassat amb diferents marges de pedra seca. A la part central de la vall hi trobem una barraca que conté un pou. Més avall, una mina subterrània reforçada per una estructura de maó i coberta amb volta que capta les aigües freàtiques i, al costat, la pica de pedra corresponent a la font, actualment seca. Una mica més avall trobem una caseta de pedra on hi devia haver una bomba que impulsava l'aigua per regar els horts, més avall. Adossada a la caseta hi ha dues basses, una de les quals habilitada com a safareig. ***És possible que la mina vagi més enllà i comuniqui amb la masia??? | 08098-414 | Prop de can Batlle | 41.6921000,1.7596800 | 396785 | 4616334 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50873-foto-08098-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50873-foto-08098-414-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50874 | Barraca de pedra seca 90 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-90 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, parcilament adossada al terreny, amb porta rectangular de llinda. La coberta és amb falsa cúpula de pedra, protegida amb un túmul de terra. | 08098-415 | 41.6712300,1.7490900 | 395870 | 4614030 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 50875 | Camí Missader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-missader | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1999). 'Sant Salvador de Guardiola, parroquial del segle XVII'. Quaderns de la Guíxola, núm. 8 (abril de 1999), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 9, 11. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 15.. | X-XIX | Ha perdut les característiques originàries | Camí d'origen medieval que conduïa a l'església parroquial i al castell de Guardiola. Sortia de la carena de la Creu dels Set Forats, que és el nucli originari del poble de Guardiola. El punt central era la plaça on hi havia la Creu dels Set Forats. L'indret era una cruïlla entre el camí ral de Manresa a Igualada i un altre que anava cap a Castellgalí (per l'est) i cap a Rajadell (per l'oest). Aquest últim passava per can Batlle i pel lloc medieval de Cirera, a Rajadell. La creu, que era un dels signes identitaris de la població, a principis del segle XX es va arrambar per facilitar la circulació dels primers autobusos i, finalment, durant la dècada de 1930 es va perdre. El camí seguia la carena, més o menys pels actuals carrers de Dalt i de l'Església, i continuava cap a la primitiva església parroquial i cap al turó on hi havia el castell. En aquest últim tram d'ascens cap al castell és on la traça de l'antic camí es conserva més bé. L'antic itinerari devia ser el mateix, per bé que amb els corresponents canvis que l'han transformat en pista apta per a vehicles. La gent anomenava aquest camí 'missader' perquè portava 'cap a missa'. De manera semblant, als ravals del Parrot i al sector de les Fonts Joanes (Cal Quico) hi havia uns camins coneguts popularment com a 'camí dels Sagraments' perquè també conduïen a les parròquies respectives | 08098-416 | Carrer de Dalt i carrer de l'Església | El Camí Missader ja està documentat en època medieval i la carena de la Creu dels Set Forats ja és anomenada així al segle XVIII. A finals del segle XVII i, sobretot, durant tot el XVIII a l'indret de la creu hi va sorgir el primer nucli urbà de Guardiola. El 1773 hi havia les següents cases: Regordosa, Trullàs, Roca, Trullàs (Jaume), Masferrer, Brunet i Pujolar (CAPDEVILA, 1999: 11). | 41.6718800,1.7637300 | 397090 | 4614085 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50875-foto-08098-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50875-foto-08098-416-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|85|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50876 | Tradicions sobre l'acordionista Cristòfol Parrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicions-sobre-lacordionista-cristofol-parrot | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 54-57. | XX | L'acordionista Cristòfol Parrot és un personatge molt recordat a Sant Salvador de Guardiola i convertit gairebé en llegenda. Amenitzava festes de tot tipus i, sobretot, les tradicionals caramelles, amb el seu ball de cascavells. El seu nom era Cristòfol Parrot Gorgas, però era conegut pel sobrenom de Cristòfol de l'Enric (de la Serra), d'on era masover. Es diu que, cap al tard, solia tocar des del terrat de l'Enric. Una de les anècdotes que s'expliquen és que, si el vent venia a favor, la música del seu acordió se sentia des de Salelles, i fins i tot des del mas Oller o el Brunet. Va néixer l'any 1899 i era el tercer de cinc germans. Home de complexió robusta, no deixava mai la boina ni el caliquenyo. Tot i que li hauria agradat, no va poder estudiar música, sinó que tocava d'oïda. Al primer quart de segle XX hi havia força gent que tocava l'acordió. Un tal 'Quinto' li va donar algunes orientacions. Es conserva un dels seus acordions diatònics, el segon que va tenir, comprat després de la Guerra Civil: és un acordió italià de la marca 'Paolo Soprani' i el té el seu nebot, Valentí Alsina Parrot, que viu a Manresa. | 08098-417 | Sant Salvador de Guardiola | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50877 | Les Escodines de Comasua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escodines-de-comasua | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. ESTRUCH SUBIRANA, Maria (2003). 'De l'infern al cel, passant pel purgatori i visitant les bruixes (la toponímia esotèrica del Bages)', Dovella, núm. 82 (hivern, 2003), Manresa, p.26. http://mariaestruch.blogspot.com.es/2009/01/de-linfern-al-cel-passant-pel-purgatori.html | XIX-XX | Tradició poc recordada | Segons es diu, les bruixes de Guardiola solien trobar-se per fer la bugada i altres trifulgues a l'indret anomenat Escodines de Comasua, que és una llenca de pedra amb tres tolls d'aigua situada a la llera de la riera de Guardiola, just després del pont de Comasua. És interessant assenyalar, tal com fa Maria ESTRUCH (2003: 28 ) en el seu article sobre toponímia esotèrica al Bages, que prop del pont de Comasua hi ha l'obaga del Purgatori i, prop de la masia de Comasua, un turó anomenat també del Purgatori. I una mica més amunt trobem també el torrent de l'Infern, que separa els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. | 08098-418 | Prop de la masia de Comasua | 41.6676500,1.7436000 | 395407 | 4613639 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50877-foto-08098-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50877-foto-08098-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50879 | Llinda de ca la Marcelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-la-marcelina | XVIII | Una caixa de la instal·lació elèctrica forada parcialment la llinda. | Llinda de pedra d'un antic portal de la casa de ca la Marcelina, situada en un petit raval al final del carrer de Dalt. És de forma rectangular i consta d'un gravat central on, emmarcat en una orla, hi ha escrit l'any 1786. Al costat dret d'aquesta inscripció hi ha gravada la figura d'unes tisores, probablement en al·lusió a l'ofici de sastre de qui va construir la casa. El portal, amb brancals fets de carreus, està situat a la planta semi-soterrània i antigament constituïa l'accés principal a la casa. | 08098-420 | Ca la Marcelina (Carrer Rosa d'Abril) | Aquest petit raval, situat al final del carrer de Dalt i prop de l'anomenat 'Camí Missader' estava format per tres cases: ca la Marcelina (actualment molt reformada), cal Serra i cal Jepet. Ca la Marcelina té una inscripció del 1786 i és la més antiga de totes. La de cal Jepet té una inscripció de 1821. Possiblement, les altres dues, que són molt similars, tinguin el seu origen en aquest moment de principis del segle XIX. Igual que les cases del raval del carrer de Dalt, aquestes també estaven situades dins la propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat del camí era de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Segons sembla, les tisores de la llinda identificaven l'ofici d'un antic sastre que devia ser el que va construir la casa el 1786. En una altra inscripció apareix el nom d'un tal Angel(?) Puig, el qual es diu que 'féu fer la present obra' i que podria correspondre a aquest sastre. Les bigues del celler estan socarrades i, segons tradició oral, es deu al fet que durant les guerres napoleòniques els francesos van incendiar la casa, igual que van fer amb altres de l'entorn. Els habitants de la casa eren la família Vila, almenys des de tres generacions enrere. Josep Vila Seubas era el pare del darrer propietari. El sobrenom de la casa ve d'una iaia que es deia Marcelina. Segons expliquen, era molt coneguda perquè ajudava a tothom que podia. Durant la Guerra Civil en aquesta casa s'hi va instal·lar un destacament de soldats del bàndol franquista. | 41.6765300,1.7642800 | 397143 | 4614600 | 1786 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50879-foto-08098-420-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la casa es conserven restes d'una antiga llinda amb inscripcions: '[ANGEL] PUIG FEU FER LA PRESENT OBRA'.Informació oral facilitada per Olímpia Martínez. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50880 | Font del carrer Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-manresa | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/CARRER%20MANRESA.pdf | XX | Font que ha quedat integrada en un carrer de la urbanització del Calvet, però que antigament es trobava al costat d'un camí que passava per aquesta zona, entre camps. Actualment la font està encastada al mur de la tanca exterior d'una casa, i consta d'un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una pica feta de còdols. El cabal de la font és baix. | 08098-421 | Carrer Manresa, 1 | 41.6855800,1.7775300 | 398260 | 4615589 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50880-foto-08098-421-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50881 | Font de la Plaça de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-salelles | XX | Font situada a la plaça de Salelles l'any 1994, que consisteix en una llosa de pedra vertical amb l'escut de Salelles gravat i una pica de pedra que té al seu interior una receptacle més petit. L'aigua raja d'un brollador metàl·lic amb polsador encastat a la llosa. El relleu és obra de l'escultor Esteve Pujol Chamorro, i reprodueix un escut de Salelles no oficial, dissenyat als volts de 1945 per Florenci Freixes. A la part central aquest emblema incorpora l'escut de Manresa (amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi), al costat esquerre hi ha unes espigues i, a la dreta, una mitra i bàcul de bisbe. Sobre les quatre barres hi ha el símbol de la muntanya de Montserrat i, a la part superior, la silueta de l'església de Salelles. | 08098-422 | Plaça de Salelles | 41.7016300,1.7859100 | 398983 | 4617361 | 1994 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50881-foto-08098-422-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Firma en un angle de la llosa: E. Pujol, 1994. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50883 | Poble de Salelles (antiga sagrera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble-de-salelles-antiga-sagrera | Anònim (1927). 'Salellas', Indústria i Comerç, revista de propaganda, núm. 8 (3r trimestre), Manresa, p. 9-11. BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p.480. BENET, Albert (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, P. 455. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núms. 012, 013, 035, 078, 080, 093). FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 - 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa. GASOL, Josep M. (1981). 'Sant Salvador de Guardiola'' Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 2: 'El Bages, el Berguedà i el Solsonès'. Barcelona, Enciclopèdia Catalana S.A., p. 120. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 420, 422, 427. MEDINA CAÑELLAS, Immaculada (1992). Salelles, un desconegut del Bages (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal del Bages). PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). PLADEVALL, Antoni. Salelles (treball inèdit). SARRET ARBÓS, Joaquim (1924). Historia religiosa de Manresa. Esglésies i convents, a Monumenta Historica Civitatis Minorisae, vol. IV. Manresa, p. 288-289. TORRAS SERRA, Marc (2015). 'El segon volum del llibre del paborde de la Seu (1312-1320', Dovella, núm. 117. Manresa (Tardor-Hivern 2015), p. 28. http://www. Salelles.cat/Historia/parroquia.html | X-XXI | Petit nucli urbà que té el seu origen en una sagrera medieval. El poble de Salelles ha mantingut de manera molt notable la seva forma i fesomia tradicional, fins el punt que es pot considerar un dels exemples modèlics de sagrera que es conserven al Bages, juntament amb el cas de Sant Fruitós de Bages. El recinte de l'antiga sagrera es pot deduir perfectament a partir de la forma de les cases. La majoria s'han ampliat lleugerament i han donat peu a passatges porxats sota voltes. Actualment hi ha només quatre cases que es troben dintre de l'antic recinte de la sagrera: la Casa Gran, cal Tatjé, cal Genovès i la Volta, a més de l'església, la rectoria i l'antic casal Santmartí. Les actuals, però, són fruit de successives absorcions de les cases veïnes, de manera que s'han acabat constituint aquests quatre grans casals o quatre masos que formen el nucli del poble. Ja més recentment, al segle XVIII, es van edificar de nova construcció, a tocar del poble però fora de l'antic recinte, dues cases més: la Casablanca i cal Sastre. L'antiga muralla de la sagrera, formada pels murs exteriors de les cases, encara és perfectament visible en algunes façanes. Es caracteritza per un tipus de parament sòlid i compacte, fet amb carreus de tamany mitjà o petit més o menys escairats, pràcticament sense obertures (excepte les que s'hi ha obert recentment) i amb tendència a un cert atal·lussament a la part inferior. En trobem mostres a la façana sud de la Casa Gran, a les façanes sud de cal Tatjé i també oest (sota el passatge amb volta), a les façanes est i sud de cal Genovès (en una d'elles s'hi conserven dues espitlleres) i a la façana nord de la Volta (tot i que en aquest cas el tipus de parament és menys indicatiu). En diversos casos (la Volta, cal Tatjé, cal Genovès) el parament exterior de la muralla ha quedat tancat a l'interior de passatges coberts amb volta que van permetre a les cases ampliar-se exteriorment i guanyar espai bo i respectant els passos exteriors de l'antic recinte murat. L'entrada a l'interior de la Sagrera es devia fer pel costat de llevant mitjançant el carrer actualment anomenat el Carrerot, el qual condueix a la plaça central, que antigament era més petita, ja que era ocupada per una casa (la Casa dels Lleons) enderrocada a les darreries del segle XIX. Aquest accés comunicava per llevant amb el camí ral de Manresa a Igualada, que venia més o menys per on passa actualment la pista asfaltada. Aquest camí devia sortir del poble per l'angle sud-oest i continuava en direcció a Guardiola. Concretament, passava prop de cal Víctor, on seguia vers la riera de Guardiola, al costat del pont. Els dos passatges amb volta, alguns dels quals tenen forma de portals, ja hem dit que són posteriors, probablement dels segles XVII-XVIII, i permetien vorejar la sagrera sense acabar d'entrar-hi. | 08098-424 | Salelles | En documentació molt antiga (segle X) ja apareix esmentat el 'lloc de Salelles'. Aquesta terminologia denota que no es tracta d'un mas, sinó d'un nucli amb una certa entitat i tradició.De fet, l'etimologia del topònim, que deriva del germanisme 'Sal·la', referit a un gran i poderós mas, referma la hipòtesi d'un origen anterior a la sagrera, possiblement en forma d'una vil·la. Fins ara, però, no hem pogut demostrar l'origen romà d'aquest lloc, que considerem força probable, igual com succeeix amb el nucli de Guardiola. El lloc de Salelles, situat dins l'antic terme de Manresa, és esmentat per primera vegada l'any 961 en documents de Sant Benet de Bages, concretament en una afrontació de la Vallformosa. L'església apareix citada el 1053, i amb la categoria de parròquia es troba documentada entre el 1025 i el 1050, i confirmada en una relació de parròquies anterior al 1154. A l'entorn de l'església es documenten el cementiri (1119) i una sagrera (1131). L'església formava part de la dotació de la Seu de Manresa, i el paborde d'aquesta canònica en tenia el patronatge i era qui nomenava els rectors. En l'aspecte civil existeix una certa confusió. Antoni Pladevall sosté que era una quadra autònoma i estava sota el domini reial; o sigui que era el veguer del Bages el que hi exercia la jurisdicció plena. Tanmateix, sense desmentir aquesta autonomia com a quadra, en un treball de Marc Torras sobre el paborde de la Seu de Manresa queda clar que el paborde exercia com a senyor jurisdiccional i tenia a les seves ordres un batlle a Salelles, que a principis del segle XIV era Felip Prat (TORRAS, 2015). A part de la Seu de Manresa, des del segle X el monestir de Santa Cecília de Montserrat tenia possessions també a la parròquia de Salelles, cedides per diversos fidels. El lloc de Salelles estava situat al costat de l'antic camí, probablement d'origen romà, que comunicava Manresa amb Igualada (PIÑERO, 2013). En la documentació del segle XI aquest camí apareix com a 'carretera que va a Salelles' (any 1009). Albert BENET (1985: 455) considera que el camí continuaria cap a Sant Salvador de Guardiola i, potser, cap a Òdena. Des de l'any 1131 apareix esmentada explícitament una sagrera al voltant de l'església. La seva forma no devia ser gaire diferent de la que té el poble actual: un petit conjunt tancat en un clos que formen les façanes de les mateixes cases i que es pot considerar la imatge característica del que van ser les sagreres medievals. L'antiga sagrera incloïa el cementiri i devia tenir un o dos portals. Entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat de Manresa va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Aquest va ser també el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si fou en aquest moment o una mica més endavant. Un altre moment rellevant és a finals del segle XVI. El 1582, després del Concili de Trento, la Seu de Manresa va perdre la facultat de nomenar els rectors de Salelles, que va passar al bisbe de Vic juntament amb la facultat de cobrar la part dels delmes i primícies. El 1592 el papa Climent VIII suprimí les canòniques regulars catalanes i, segons alguns autors han suggerit, aleshores la jurisdicció de Salelles podria haver passat a la Corona definitivament (GÓMEZ, 1988: 422). En tot cas, aquest podria ser un nou punt d'inflexió en què es confirmés la independència municipal de Salelles. De fet, els pocs documents que ens han arribat pertanyents a l'arxiu municipal de Salelles (i actualment conservats a l'Arxiu parroquial) comencen entorn del 1600. Com a mínim des del segle XIV Salelles comptava amb un batlle i dos jurats que exercien la jurisdicció civil immediata, cosa que va perdurar fins a principis del segle XIX. (Continua a Observacions) | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50883-foto-08098-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50883-foto-08098-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50883-foto-08098-424-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació Història)Pel que fa a la demografia, sembla que el petit nucli de Salelles va gaudir d'una certa puixança als segles finals de l'edat mitjana, quan era més gran que el nucli de Guardiola. Al segle XIV tenia 8 focs, i al fogatge de 1515 hi consten 17 focs laics. Al segle XVI el poble de Salelles arriba al seu màxim d'habitants. El 1553 tenia 16 cases, comptant-hi els masos dispersos, mentre que el 1686 eren 12. A partir del segle XVII s'inicia una pèrdua progressiva de població. En els cens de 1718 Salelles tenia 87 habitants, mentre que en el de 1787 en tenia 49. En els censos posteriors els habitants de Salelles ja no es diferencien dels de Sant Salvador de Guardiola. El 1849 sabem que tenia 42 habitants, i el 1869 tenia 9 cases habitades.Salelles va perdre la seva independència com a municipi l'any 1840. Amb la nova organització municipal iniciada uns anys abans, el 1833, el poble s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola. Cal dir que, en absència d'un ens administratiu fort, la parròquia de Salelles ha exercit tradicionalment la funció d'aglutinar un nucli rural amb identitat pròpia, i va impulsar diverses iniciatives d'interès comunitari: el 1879 la parròquia posava en funcionament l'ensenyament gratuït per a nens i nenes dins de la Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís i Santa Filomena, el 1879 s'inaugurava un nou cementiri, finançat per subscripció parroquial. En aquesta època també existia un Montepio de socors mutus emparat per la parròquia, i el 1918 es va crear el Sindicat Agrícol Catòlic, embrió del futur Celler Cooperatiu de Salelles, fundat el 1926.Un episodi important fou la compra col·lectiva, a principis de segle XX, per part d'un bon grapat de pagesos de les terres que treballaven, que formaven part d'una finca antigament coneguda amb el nom de les Guitardes i que havia pertangut a la parròquia. El comprador de la finca de les Guitardes fou Josep Balaguer Martí, del mas Suanya, ja en terme de Manresa. Altres parts de la finca les van comprar els amos del mas Calvet i de l'Enric de la Serra. L'any 1922 la família Balaguer, poc interessada en aquestes terres, tenia intenció de vendre-les i ja tenia emparaulat un comprador. En aquell moment Lluís Codina Arnau (avi dels actuals propietaris de cal Lluís) se'n va assabentar i es posà en contacte immediatament amb l'apoderat de la venda, que era Joan Farreras Permanyer (de la masia de les Farreres). Després d'unes llargues i complexes negociacions, Lluís Codina com a representant dels pagesos de Salelles, va aconseguir arribar a un acord col·lectiu mitjançant el qual els parcers que treballaven les diferents parcel·les van poder accedir a la propietat. En els anys posteriors molts d'ells van construir-hi petites casetes que actualment formen part del veïnat dispers de Salelles. | 98|94|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50884 | Camí ral d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-digualada | CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1991). 'Transports i comunicació', a Història de la ciutat de Manresa (1900-1950). Caixa d'Estalvis de Manresa, vol. I., p. 181-204. GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, pp.14-19. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). TORRAS RIBÉ, Josep M. (1991). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona, Rafael Dalmau Editor. | X-XX | En la seva major part desaparegut i transformat en carretera. | Antic camí ral que s'ha conservat físicament molt bé en un petit tram proper al poble de Salelles ja que, en la resta del seu itinerari, va ser destruït en el moment de construir-se la carretera moderna (1916-1920). Sortint de Manresa, el camí enfilava pel lloc conegut com Coll Manresa (actualment la Bellavista), passava pel mas del Xup, on travessava la riera de Rajadell i entrava a l'actual terme de Sant Salvador de Guardiola per la creu de Salelles. El tram següent difereix de l'itinerari de la carretera, ja que el camí es desviava per entrar al poble de Salelles. Des d'aquí descendia fins a trobar la riera de Guardiola al punt on abans hi havia la caseta dels peons caminers i actualment un magatzem del servei de manteniment de carreteres de la Diputació, just al costat del pont. Des de Salelles fins al pont és el tram millor conservat. En aquest punt hi havia el trencall on es desviava el camí o la carretera de can Maçana, amb un itinerari més meridional. Pel que fa al camí ral d'Igualada, a partir d'aquí torna a coincidir pràcticament amb la carretera vella. Ens ho confirma un mapa força detallat que s'ha conservat del terme de Sant Salvador de Guardiola de l'any 1918. El camí continuava pel costat de ponent de la riera de Guardiola i la creuava a la resclosa que hi ha passada la casa del Calvet per dirigir-se cap al poble de Guardiola, que travessava pel carrer d'Igualada. A la sortida de la població hi havia l'anomenat 'Hostal vell' i el camí continuava per un itinerari semblant al de la carretera: per la casa de Comasua i pel coll de Gosèn cap a Maians, i després per Òdena fins Igualada. És probable que, antigament, passats uns quilòmetres de Guardiola, a l'alçada de Comasua, el camí tingués un recorregut més alt i cap a ponent, ja que en el mapa de 1818 hi consta en aquest lloc la 'carena del camino viejo'. El tram millor conservat és el que va de Salelles (trencant a l'esquerra just abans de cal Víctor) fins a la riera de Guardiola, el qual ha mantingut perfectament la traça d'un camí carreter, tot i que actualment molt abandonat. En aquest sector té una amplada d'uns dos metres i discorre normalment per un esvoranc reforçat amb marges de pedra seca. En l'estat actual deu tractar-se d'una adequació feta al segle XIX per convertir-lo en camí carreter, ja que anteriorment era un camí de bast. La marrada que fa el camí passant per Salelles és una mica estranya, però es pot entendre tenint en compte el pes històric i l'antiguitat d'aquesta població, que ja està documentada l'any 1009. | 08098-425 | Salelles, Guardiola i sector nord-oest del terme municipal | El camí de Manresa a Igualada és molt antic i hi ha indicis per creure que té un origen romà. La primera referència documental és força reculada: l'any 978 es fa esment d'un gual a la riera de Cornet, poc més avall de la font del Calvet (GASOL, 1984: 16), i al segle XI n'hi ha altres esments. En època medieval i moderna era un dels camins rals del Bages, amb un itinerari més occidental que l'anomenat camí de Montserrat, que més tard va ser conegut com a carretera de can Maçana. Al principi del segle XIX, amb la transformació d'aquesta via en la primera carretera apta per al trànsit de carruatges al Bages, la carretera de can Maçana va guanyar protagonisme i es convertí en la principal comunicació amb Barcelona, mentre que l'antic camí ral d'Igualada va esdevenir una via molt secundària (PIÑERO, 2013). No és fins a principis del segle XX que el camí ral d'Igualada es transforma en una carretera moderna (l'actual C-37 z). En un principi es va adequar el tram entre Igualada i Maians. L'acabament per connectar amb Sant Salvador de Guardiola i amb la carretera de can Maçana no es va activar fins l'any 1916. Cal situar també en aquest moment, doncs, la construcció dels ponts. El 1920, amb la carretera acabada, s'inaugurà la línia de transport regular en autobús per part de la companyia Hispano-Igualadina. Entorn de 1936 s'hi van fer obres de millora. Pel que fa al tram de Salelles, en algun moment entre finals del segle XIX i començament del XX (possiblement el 1914, quan es van construir els ponts de la carretera de can Maçana) es devia obrir el traçat totalment rectilini que transcorre per l'actual benzinera i polígon industrial, el qual ja apareix en el mapa de 1918. | 41.6996100,1.7856100 | 398955 | 4617138 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50884-foto-08098-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50884-foto-08098-425-2.jpg | Inexistent | Modern|Romà|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|83|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50885 | Església parroquial de Sant Sadurní de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-sadurni-de-salelles | Anònim (1927). 'Salellas', Indústria i Comerç, revista de propaganda, núm. 8 (3r trimestre), Manresa, p. 9-11. Anònim (1949). 'El altar de San Saturnino (Florones de nuestra historia)'. Salellas, revista cultural. Any XIV, núm. 24 (novembre 1949). Autors diversos (2007). El retaule del Roser de Salelles. Sant Salvador de Guardiola (Bages). Associació per al Museu Comarcal de Manresa, Col·lecció Quaderns d'Estudi del MCM, núm. 2. BARRAL ALTET, Xavier; BENET CLARÀ, Albert; CASANOVAS ROMEU, Àngels; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre; VIGUÉ, Jordi (1984). 'Sant Salvador de Guardiola', Catalunya romànica, vol. XI: 'El Bages', Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p.480. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Capítols matrimonials, donacions i deixes de fe, creences, últimes voluntats, contractes agrícoles, contractes forestals, testaments'. Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 44. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 24, 78-93, 155-161. FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 - 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa. GASOL, Josep M. (1981). 'Sant Salvador de Guardiola', Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 2: 'El Bages, el Berguedà i el Solsonès'. Barcelona, Enciclopèdia Catalana S.A., p. 120. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 427. MEDINA CAÑELLAS, Immaculada (1992). Salelles, un desconegut del Bages (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal del Bages). PLADEVALL, Antoni. Salelles (treball inèdit). SARRET ARBÓS, Joaquim (1924). Historia religiosa de Manresa. Esglésies i convents, a Monumenta Historica Civitatis Minorisae, vol. IV. Manresa, p. 288-289. TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). Http://www. Salelles.cat/Historia/parroquia.html | XI-XVII | Església romànica (obra del segle XI) amb ampliacions dels segles XVI i XVII que van consistir en la refecció de parts de la nau, la construcció de capelles laterals i l'aixecament d'una capella dedicada al Roser. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, de dimensions modestes, amb l'absis orientat cap a llevant. Pels dos extrems l'església ha quedat adossada a altres construccions: a llevant l'edifici de la rectoria ha absorbit l'absis i, a ponent, ha quedat adossada a dependències de la casa veïna de la Volta. Exteriorment, és una construcció austera, pràcticament sense decoració. En el seu origen el portal es trobava a la façana de ponent, però al segle XVII, coincidint amb la construcció de la capella del Roser, l'edifici es va reestructurar i s'habilità l'actual portal situat a la façana de migdia, que dóna a la plaça del poble. Es tracta d'un portal emmarcat amb grans blocs de pedra i amb una llinda que presenta una fornícula amb la figura, molt erosionada, de Sant Sadurní, titular de la parròquia. També té gravada la data de 1626. Al costat de la porta es conserva una de les dues mènsules que suportaven un antic ossari gòtic de la família del mas Torra. Aquesta façana té una finestra de doble esqueixada força gran. A la façana de ponent hi trobem el campanar d'espadanya romànic, format per dos arcs amb les corresponents campanes. Aquesta obra originària es pot veure després que els anys 1980 es desmuntés un campanar de torre que s'havia construït probablement als segles XIII-XIV. En general, l'aparell exterior de l'edifici és obrat amb filades força irregulars de carreus petits, a excepció del mur nord que, a la part inferior, presenta unes característiques diferenciades i de major qualitat. Aquest tram disposa d'un basament i unes quantes filades al seu damunt fetes amb carreus de majors dimensions, alguns molt erosionats, cosa que denota la seva antiguitat. No descartem que aquesta part pugui correspondre a una construcció anterior a la romànica. De dins de la rectoria estant, és visible l'exterior de l'absis, fet amb un aparell també força regular i decorat amb faixes llombardes. Per la cara nord, la capella del Roser forma un cos de planta quadrada que sobresurt. Al seu interior l'església consta d'una sola nau, coberta amb la volta de canó romànica (actualment revestida de guix) i capçada per l'absis també romànic. A ponent la nau disposa d'un petit cor, obrat a la segona meitat del segle XIX i sustentat sobre una volta de rajola. Als murs laterals, actualment a pedra vista, hi trobem dues capelles molt simples, una a cada banda, que consisteixen en una simple arcada gairebé sense profunditat. A la part esquerre o de l'epístola, en canvi, s'obre, molt més espaiosa, la capella del Roser. És de planta quadrada i coberta amb una volta de creueria de formes molt suaus, amb dues claus de volta que llueixen temes relacionats amb el Roser. Des del 2016 aquesta capella torna a acollir el seu retaule barroc originari, dedicat al tema del Roser. Entre d'altres elements d'interès, a l'interior de l'església hi ha els diferents bancs amb els noms de les antigues famílies de Salelles, restes d'una pintura mural dels segles XVII-XVIII que probablement representa a Sant Sadurní, una pila baptismal, situada a l'esquerra i, a la dreta, una antiga pica d'oli. En diversos punts de les capelles laterals s'hi poden veure imatges modernes (posteriors a la Guerra Civil) que representen, per exemple, Sant Isidre o Sant Antoni Abat. També es conserven les banderes de les confraries de la Mare de Déu del Roser (blanca), de Sant Sadurní (vermella) i de Sant Isidre (verda). | 08098-426 | Salelles | El lloc de Salelles, situat dins l'antic terme de Manresa, és esmentat per primera vegada l'any 961 en documents de Sant Benet de Bages, concretament en una afrontació de la Vallformosa. L'església apareix citada el 1053, i amb la categoria de parròquia es troba documentada entre el 1025 i el 1050, i confirmada en una relació de parròquies anterior al 1154. A l'entorn de l'església es documenten el cementiri (1119) i una sagrera (1131). L'església formava part de la dotació de la Seu de Manresa, i el paborde d'aquesta canònica en tenia el patronatge i era qui nomenava els rectors. En l'aspecte civil existeix una certa confusió. Antoni Pladevall sosté que era una quadra autònoma i estava sota el domini reial; o sigui que era el veguer del Bages el que hi exercia la jurisdicció plena. Tanmateix, sense desmentir aquesta autonomia com a quadra, en un treball de Marc Torras sobre la pabordia de la Seu de Manresa queda clar que el paborde exercia com a senyor jurisdiccional i tenia a les seves ordres un batlle a Salelles, que a principis del segle XIV era Felip Prat (TORRAS, 2015). A part de la Seu de Manresa, el monestir de Santa Cecília de Montserrat des del segle X tenia possessions també a la parròquia de Salelles, cedides per diversos fidels. Entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat de Manresa va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Aquest va ser també el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si fou en aquest moment o una mica més endavant. Un altre moment important és a finals del segle XVI. El 1582, després del Concili de Trento, la Seu de Manresa va perdre la facultat de nomenar els rectors de Salelles, que va passar al bisbe de Vic juntament amb la facultat de cobrar la part dels delmes i primícies. El 1592 el papa Climent VIII suprimí les canòniques regulars catalanes i, segons alguns autors han suggerit, aleshores la jurisdicció de Salelles podria haver passat a la Corona definitivament (GÓMEZ, 1988: 422). En tot cas, aquest podria ser un nou punt d'inflexió en què es confirmés la independència municipal de Salelles. De fet, els pocs documents que es conserven pertanyents a l'arxiu municipal de Salelles comencen entorn del 1600. Com a mínim des del segle XIV Salelles comptava amb un batlle i dos jurats que exercien la jurisdicció civil immediata, cosa que va perdurar fins a principis del segle XIX. Els rectors de Salelles, però, no residien a la parròquia, sinó que tenien la seva casa a Manresa. L'any 1692 els feligresos van exigir que el capellà, en aquell moment Andreu Bertran, anés a viure a la parròquia, però el rector, al seu torn, argumentava que els feligresos tenien l'obligació de satisfer la còngrua per assegurar el seu manteniment. Aquest any les parts van arribar a un acord de bones intencions, però que no va arribar a fer-se efectiu. Sembla que la casa rectoral es trobava en mal estat i no era habitable. El 1729 la disputa per la còngrua es va revifar i el rector, aleshores Francesc Casadesús, va guanyar un plet, però això tampoc serví de res. L'any 1734 Francesc Farreras determinà cedir al rector la casa contigua al temple que s'anomenava Casa de l'Obra o de la Lluminària amb la condició que el rector l'habités. La casa, però, s'havia de reconstruir i, enmig de diversos plets pels drets de la parròquia que havien d'assegurar el manteniment de l'habitatge, la qüestió de la casa rectoral va quedar encallada fins a principis del segle XIX. Es va fer efectiva el 1826, quan s'hi instal·là el rector. Tot i això, la casa es trobava en mal estat fins que a mitjan segle XIX el rector Llogari Torruella hi va fer obres: va afegir-hi la meitat sud, per la qual cosa es va cobrir l'absis romànic amb un de totxo. També s'hi construí una cisterna (TORROELLA, 1859). (Continua a Observacions) | 41.7017400,1.7859000 | 398982 | 4617374 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50885-foto-08098-426-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50885-foto-08098-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50885-foto-08098-426-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 1626.Al camí que voreja Salelles (per l'angle nord-oest) es conserva un bloc de pedra que podria correspondre a la part lateral del sarcòfag gòtic que es situava al costat del portal de l'església. Era el sarcòfag de la família del mas Torra.Informació oral facilitada per Mn. Manel López i per Rosa Fargas Codina.(Continuació Història) En la seva 'història de la parròquia de Salellas', mossèn Llogari TORRUELLA (1859: 24-35) elabora el rectorologi. Aquest comença l'any 1390, amb Berenguer Llovet (Berengario Lupeti) i continua fins mitjan s.XIX. Segons consta en el document de nomenament del primer rector conegut, B. Lupeti, l'església posseïa unes terres des de molt antic anomenades les Guitardes. El 1396 s'establiren en emfiteusi a favor de Guillem Gomà, del mas Gomà (avui Tatjé, a Salelles) i es canviaren els tractes (FARGAS, 2012: 24). Més endavant, al s.XVII, quan la família Tatjé va ocupar aquest mas els tractes es van refer. Els s. XVI-XVII són els de més esplendor. Als inicis del s.XVII es va construir la capella del Roser, i el 1621 es signava el contracte per construir el retaule (veure fixa corresponent). Segons es desprèn del contracte, a la parròquia existia una confraria del Roser. Aquest moment s'aprofità per reestructurar l'església, mitjançant un acord amb la casa veïna de la Volta, que va permetre construir la capella en terrenys seus. D'aquesta manera el portal romànic originari, situat a ponent, s'anul·lava i en aquest lloc s'hi van fer unes tines de la casa de la Volta. Poc després, es construïa l'actual portal, situat a migdia, que té gravada la data de 1626. També en aquest moment es van portar a terme les principals obres a l'església: reformes a la nau i capelles laterals. L'any 1756 un decret del bisbe de Vic ordenava la unió de la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada a la de Salelles, pero fou anul·lat el 1799. Més endavant, la parròquia veïna de Vallformosa va ser suprimida i agregada a Salelles. Al 1877 a la parròquia de Salelles se li van agregar diverses cases de la de Manresa i el nombre de feligresos es va triplicar. Amb aquesta nova divisió parroquial (vigent actualment) la meitat de la parròquia pertany al municipi de Sant Salvador de Guardiola i l'altra meitat a Manresa. Pel que fa a la demografia, sembla que Salelles va gaudir d'una certa puixança a finals de l'edat mitjana, quan era més gran que Guardiola. Al s.XIV tenia 8 focs, i al fogatge de 1515 hi consten 17 focs laics. Al s.XVI Salelles arriba al seu màxim d'habitants. El 1553 tenia 16 cases, comptant-hi els masos dispersos, mentre que el 1686 eren 12. A partir del s.XVII s'inicia una pèrdua progressiva de població. En els cens de 1718 Salelles tenia 87 habitants, mentre que en el de 1787 en tenia 49. En els censos posteriors els habitants de Salelles no es diferencien dels de Guardiola. El 1849 sabem que tenia 42 habitants, i el 1869 tenia 9 cases habitades.Salelles va perdre la seva independència com a municipi l'any 1840. Amb la nova organització municipal iniciada uns anys abans, el 1833, el poble s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola. Des de llavors la parròquia de Salelles ha exercit tradicionalment la funció d'aglutinar un nucli rural amb identitat i activitat pròpia. El 1879 la parròquia posava en funcionament l'ensenyament gratuït i s'inaugurava un nou cementiri. En aquesta època també existia un Montepio de socors mutus emparat per la parròquia, i el 1918 es va crear el Sindicat Agrícol Catòlic, embrió del futur Celler Cooperatiu de Salelles, fundat el 1926. L'any 1867 es construí un nou altar major, el qual fou destruït el 1936 durant la Guerra Civil. En aquest mateix any, es va traslladar el retaule del Roser a Manresa. Els anys 1983-84 es va restituir la imatge originària del campanar d'espadanya romànic, tot enderrocant la torre que hi estava adossada. El 2005, les obres de reforma que es van fer a la rectoria van incloure la restauració de l'absis romànic. | 85|94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50886 | Casal Santmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-santmarti | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Sant Pere de Serra. Mas Joan Morera Brunet'. Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, P- 16-19. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 071). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 78-83. TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). | XVIII-XX | Casa que ha estat tradicionalment propietat de la parròquia de Salelles, adossada a llevant de la rectoria, i que actualment, molt modificada, acull el casal cultural del poble. Es tracta d'un casal originari del segle XVIII però que a la segona meitat del segle XX fou parcialment enderrocat i reconstruït. Està format bàsicament per dos cossos amb diversos coberts adossats als costats de llevant i nord que només tenen una planta. La façana principal, que dóna a l'anomenat Carrerot, és una construcció que ha estat substancialment reformada molt recentment. Consta de planta baixa més dos pisos. L'obra és feta de pedra i té diferents obertures força regulars emmarcades amb maó. | 08098-427 | El Carrerot (nucli de Salelles) | L'anomenat casal Santmartí fou aixecat entorn de 1730 sobre el que havia estat un hort del mas Torra del Padró. El nom de Santmartí prové de la família que el construí. Probablement l'impulsor fou Geroni Santmartí, del qual se'n coneixen documents relatius als matrimoni de tres fills seus. Valentí, Gertrudis i Josep. Devia ser una família modesta, a jutjar per les Condicions econòmiques que s'estableixen en els capítols matrimonials (CAPDEVILA, 1997: 16-10). Segons una tradició oral relatada per una descendent de la família Santmartí (Àngela Santmartí), l'origen d'aquesta nissaga prové d'una parella de nois que van fugir de la Maternitat de Barcelona i, caminant, van arribar fins a Salelles. El mossèn els va acollir i els hauria autoritzat a construir la casa. Després de la família Santmartí van habitar la casa altres famílies. Entorn de 1950 ja feia temps que era desocupada quan la part sud de l'habitatge fou enderrocada perquè sobresortia excessivament i obligava a fer una corba molt pronunciada a l'entrada del poble per aquesta banda. Ja més recentment el casal va ser objecte d'una important restauració i reconstrucció, i el 1998 s'inaugurava com a casal cultural i local social del poble de Salelles. | 41.7017700,1.7862200 | 399009 | 4617377 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50886-foto-08098-427-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del cobert est: 1734.Inscripció en una llinda de la façana: 1995.Informació oral facilitada per Rosa Fargas Codina. | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50887 | Rectoria de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-salelles | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Sant Pere de Serra. Mas Joan Morera Brunet·'. Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, P- 16-19. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 071). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 78-83. TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). | XVII-XIX | Edifici que es troba adossat d'una banda a l'església i, de l'altra, al casal Santmartí. Es tracta d'una construcció força alta, construïda al segle XIX i força regular, que consta de planta baixa i dos pisos pel costat sud, on hi ha la façana principal que dóna a la plaça. La composició de la façana és força simètrica i compta amb tres obertures al primer pis, la central amb balcó, i una galeria amb tres finestres arquejades al pis superior. Els murs són actualment a pedra vista i les obertures emmarcades amb maó. La façana posterior, en canvi, és més alta i disposa d'una planta més. Aquí les obertures, també molt regulars, són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'interior de la planta baixa hi podem veure la part exterior de l'absis de l'església, recentment restaurat. També es conserva un portal d'arc rebaixat del segle XVIII, que corresponia a l'antiga façana de la casa coneguda amb el nom de la Lluminària, prrecedent de l'edifici actual. | 08098-428 | Plaça de Salelles | La casa adjacent a l'església s'anomenava antigament Casa de l'Obra o de la Lluminària i encara se'n conserva l'antic portal, del segle XVIII, a l'interior del vestíbul. Més tard aquesta casa fou reconstruïda per acollir la rectoria. Antigament la casa rectoral de Salelles es trobava en mal estat i no era habitable. Per això els rectors no residien a la parròquia sinó que tenien la seva casa a Manresa. L'any 1692 els feligresos van exigir que el capellà, en aquell moment Andreu Bertran, anés a viure a la parròquia, però el rector, al seu torn, argumentava que els feligresos tenien l'obligació de satisfer la còngrua per assegurar el seu manteniment. Aquest any les parts van arribar a un acord de bones intencions, però que no va arribar a fer-se efectiu. El 1729 la disputa per la còngrua es va revifar i el rector, aleshores Francesc Casadesús, va guanyar un plet, però això tampoc serví de res. L'any 1734 Francesc Farreras determinà cedir al rector la casa contigua al temple que s'anomenava Casa de l'Obra o de la Lluminària' amb la condició que el rector l'habités. La casa, però, s'havia de reconstruir i, enmig de diversos plets pels drets de la parròquia que havien d'assegurar el manteniment de l'habitatge, la qüestió de la casa rectoral va quedar encallada fins a principis del segle XIX. Es va fer efectiva el 1826, quan s'hi instal·là el rector. Tot i això, la casa es trobava en mal estat fins que a mitjan segle XIX el rector Llogari Torruella hi va fer obres: va afegir-hi la meitat sud, per la qual cosa fou cobert l'absis romànic amb un de nou, obrat de totxo. També s'hi construí una cisterna (TORROELLA, 1959). L'any 2005 s'hi van fer obres de restauració. Aleshores es va remodelar l'entrada i es restituí l'absis romànic. | 41.7017800,1.7860200 | 398992 | 4617378 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50887-foto-08098-428-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50887-foto-08098-428-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la façana principal s'hi pot veure encastada una curiosa pedra amb una creu gravada.Informació oral facilitada per Rosa Fargas Codina | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50888 | Barraca de pedra seca 91 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-91 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Conserva el sostre de falsa cúpula. | 08098-429 | Prop de Comasua | 41.6604500,1.7345200 | 394640 | 4612851 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50888-foto-08098-429-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50889 | Barraca de pedra seca 92 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-92 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda. Conserva el sostre de falsa cúpula. | 08098-430 | Prop de Comasua | 41.6618800,1.7378500 | 394919 | 4613006 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50889-foto-08098-430-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50890 | Barraca de pedra seca 93 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-93 | XIX-XX | Molt derruïda. | Restes d'una barraca de pedra seca molt derruïda. Era de planta circular. | 08098-431 | Prop de Comasua | 41.6625200,1.7390400 | 395019 | 4613075 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50890-foto-08098-431-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50890-foto-08098-431-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50891 | Forn de la Font de la Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-font-de-la-tosca | XVIII-XIX | Parcialment derruït, sobretot a la part superior i davantera. | Forn d'obra o teuleria situat vora la riera de Guardiola, molt a prop de la font de la Tosca. Té unes dimensions mitjanes (4 per 4 metres aproximadament a la part superior) i segueix la tipologia característica dels forns d'obra tradicionals, tot i que la part superior i davantera es troba parcialment derruïda. És una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada i dividida en dos compartiments, cadascun amb una boca diferent. En aquesta part és on s'hi introduïa la llenya. La paret davantera del forn es troba força derruïda, però encara són ben visibles les dues boques de la fogaina, fetes amb arcs de maó. A la part superior es conserva parcialment la cambra de cocció, a la qual li falta parts dels murs, que s'han esfondrat. | 08098-432 | Prop de Comasua i de la font de la Tosca | No coneixem notícies històriques d'aquest forn, que està situat en terrenys de la masia de Comasua. Per la seva tipologia podria datar-se als segles XVIII o XIX aproximadament. | 41.6608200,1.7361500 | 394776 | 4612890 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50891-foto-08098-432-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50891-foto-08098-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50891-foto-08098-432-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50892 | Tines de Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-montgros | XVIII | Part dels murs en estat precari, cambra annexa semiderruïda. Construcció envaïda per la vegetació. | Conjunt de dues tines isolades enmig del bosc, al punt on comença el torrent de les Fonts, vora el camí que va a la masia de Montgròs. Es tracta d'una construcció que segueix la tipologia habitual: emplaçada en un terreny amb desnivell, de manera que per una part es podia accedir directament a dalt de les tines i abocar-hi el raïm. La construcció és de planta rectangular, amb els murs de maçoneria. No s'ha conservat cap tipus de coberta. A l'interior hi trobem dues tines cilíndriques, revestides amb morter i sense cairons. A la part posterior hi ha semiderruïda la cambra auxiliar on es feien els treballs relacionats amb l'elaboració del vi. Aquí desembocaven les boixes de les tines que, en l'estat actual, no són visibles. | 08098-433 | Prop de la masia de Montgròs | No coneixem notícies històriques concretes d'aquestes tines, que es troben relativament properes a la masia de Montgròs, però actualment en propietat de l'Urpina. La tipologia de les tines, sense revestiment de cairons, correspon a una datació força antiga, probablement del segle XVIII o començament del XIX. | 41.6854900,1.7370100 | 394888 | 4615628 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50892-foto-08098-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50892-foto-08098-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50892-foto-08098-433-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50893 | Arxiu parroquial de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-salelles | Anònim (1918). 'La parroquia de Salellas y su Fiesta Mayor', Revista Ilustrada Jorba, núm. 114. Manresa. Desembre 1918. P. 95. MEDINA CAÑELLAS, Immaculada (1992). Salelles, un desconegut del Bages (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal del Bages). TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). | XVI-XXI | Arxiu de la parròquia de Salelles, conservat a l'edifici de la Rectoria, que consta d'un volum reduït de documentació, ja que ha patit diverses destruccions. Pel que fa a sagramentals, es conserva un llibre de baptismes, casaments i defuncions (1582 - 1600), un llibre de confirmacions (a partir de 1919), un llibre supletori de baptismes (a partir de 1914), un llibre supletori de matrimonis (a partir de 1940), un llibre original de defuncions (a partir de 1939), un llibre original de baptismes (a partir de 1939) i els llibres posteriors i més recents corresponents als sagramentals. També es conserven dos llibres de la confraria del Roser (segle XIX), dues caixes amb documentació diversa de l'antic govern municipal i ajuntament de Salelles (1600-1840), una consueta del segle XIX, una consueta de rector Brunet (1818) i un altre llibre de consuetes (principi del segle XX). També es conserven documents d'una visita pastoral de 1940. | 08098-434 | Plaça de Salelles | El lloc de Salelles, situat dins l'antic terme de Manresa, és esmentat per primera vegada l'any 961 en documents de Sant Benet de Bages, concretament en una afrontació de la Vallformosa. L'església apareix citada el 1053, i amb la categoria de parròquia es troba documentada entre el 1025 i el 1050, i confirmada en una relació de parròquies anterior al 1154. A l'entorn de l'església es documenten el cementiri (1119) i una sagrera (1131). L'església formava part de la dotació de la Seu de Manresa, i el paborde d'aquesta canònica en tenia el patronatge i era qui nomenava els rectors. En l'aspecte civil existeix una certa confusió. Antoni Pladevall sosté que era una quadra autònoma i estava sota el domini reial; o sigui que era el veguer del Bages el que hi exercia la jurisdicció plena. Tanmateix, sense desmentir aquesta autonomia com a quadra, en un treball de Marc Torras sobre la pabordia de la Seu de Manresa queda clar que el paborde exercia com a senyor jurisdiccional i tenia a les seves ordres un batlle a Salelles, que a principis del segle XIV era Felip Prat (TORRAS, 2015). A part de la Seu de Manresa, el monestir de Santa Cecília de Montserrat des del segle X tenia possessions també a la parròquia de Salelles, cedides per diversos fidels. Entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat de Manresa va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Aquest va ser també el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si fou en aquest moment o una mica més endavant. Un altre moment important és a finals del segle XVI. El 1582, després del Concili de Trento, la Seu de Manresa va perdre la facultat de nomenar els rectors de Salelles, que va passar al bisbe de Vic juntament amb la facultat de cobrar la part dels delmes i primícies. El 1592 el papa Climent VIII suprimí les canòniques regulars catalanes i, segons alguns autors han suggerit, aleshores la jurisdicció de Salelles podria haver passat a la Corona definitivament (GÓMEZ, 1988: 422). En tot cas, aquest podria ser un nou punt d'inflexió en què es confirmés la independència municipal de Salelles. De fet, els pocs documents que es conserven pertanyents a l'arxiu municipal de Salelles comencen entorn del 1600. Com a mínim des del segle XIV Salelles comptava amb un batlle i dos jurats que exercien la jurisdicció civil immediata, cosa que va perdurar fins a principis del segle XIX. Els rectors de Salelles, però, no residien a la parròquia, sinó que tenien la seva casa a Manresa. L'any 1692 els feligresos van exigir que el capellà, en aquell moment Andreu Bertran, anés a viure a la parròquia, però el rector, al seu torn, argumentava que els feligresos tenien l'obligació de satisfer la còngrua per assegurar el seu manteniment. Aquest any les parts van arribar a un acord de bones intencions, però que no va arribar a fer-se efectiu. Sembla que la casa rectoral es trobava en mal estat i no era habitable. El 1729 la disputa per la còngrua es va revifar i el rector, aleshores Francesc Casadesús, va guanyar un plet, però això tampoc serví de res. L'any 1734 Francesc Farreras determinà cedir al rector la casa contigua al temple que s'anomenava Casa de l'Obra o de la Lluminària amb la condició que el rector l'habités. La casa, però, s'havia de reconstruir i, enmig de diversos plets pels drets de la parròquia que havien d'assegurar el manteniment de l'habitatge, la qüestió de la casa rectoral va quedar encallada fins a principis del segle XIX. Es va fer efectiva el 1826, quan s'hi instal·là el rector. Tot i això, la casa es trobava en mal estat fins que a mitjan segle XIX el rector Llogari Torruella hi va fer obres: va afegir-hi la meitat sud, per la qual cosa es va cobrir l'absis romànic amb un de totxo. També s'hi construí una cisterna (TORROELLA, 1859). (Continua a Observacions) | 41.7017800,1.7860200 | 398992 | 4617378 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50893-foto-08098-434-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació Història). En la seva 'història de la parròquia de Salellas', mossèn Llogari TORRUELLA (1859: 24-35) elabora el rectorologi que comença l'any 1390, amb Berenguer Llovet (Berengario Lupeti) i continua ininterrompudament fins mitjan segle XIX. Segons consta en el document de nomenament del primer rector conegut, B. Lupeti, l'església de Salelles posseïa unes terres des de molt antic anomenades les Guitardes. L'any 1396, s'establiren en emfiteusi a favor de Guillem Gomà, del mas Gomà (avui Tatjé, a Salelles) i es canviaren els tractes (FARGAS, 2012: 24). Més endavant, al s. XVII, quan la família Tatjé va ocupar aquest mas els tractes es van refer. Els s.XVI-XVII són els de més esplendor de la parròquia. A inicis del s.XVII es va construir la capella del Roser, i el 1621 es signava el contracte per construir el retaule que l'havia d'ornar. Aquest moment s'aprofità per reestructurar l'església. També en aquest moment es van portar a terme les principals obres a l'església: reformes a la nau i capelles laterals. L'any 1756 un decret del bisbe de Vic ordenava la unió de la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada a la de Salelles, fet que va motivar un plet pel desacord dels de Vilatorrada, que finalment van aconseguir que el decret fos anul·lat, el 1799, i mantenir així la condició de parròquia independent. Més endavant, amb motiu de la reorganització parroquial de mitjan segle XIX la parròquia veïna de Vallformosa va ser suprimida i agregada a Salelles, però l'arranjament no es va fer efectiu fins el 1877. Aquest any la parròquia de Salelles era classificada com a parròquia rural del primera classe, i se li van agregar diverses cases de la de Manresa. El nombre de feligresos es va triplicar, incorporant-hi masos com les Ferreres, el Suanya, l'Oller o el mas i raval Bon Plantat. Amb aquesta nova divisió parroquial (vigent actualment) la meitat de la parròquia pertany al municipi de Sant Salvador de Guardiola i l'altra meitat a Manresa. Salelles va perdre la seva independència com a municipi l'any 1840. Amb la nova organització municipal iniciada uns anys abans, el 1833, el poble s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola. Cal dir que, en absència d'un ens administratiu fort, la parròquia de Salelles ha exercit tradicionalment la funció d'aglutinar un nucli rural amb identitat pròpia, i va impulsar diverses iniciatives d'interès comunitari: el 1879 la parròquia posava en funcionament l'ensenyament gratuït per a nens i nenes dins de la Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís i Santa Filomena, el 1879 s'inaugurava un nou cementiri, finançat per subscripció parroquial. En aquesta època també existia un Montepio de socors mutus emparat per la parròquia, i el 1918 es va crear el Sindicat Agrícol Catòlic, embrió del futur Celler Cooperatiu de Salelles, fundat el 1926.Pel que fa a l'arxiu parroquial, cal dir que l'any 1811 aquest es va veure afectat per l'incendi que l'Exèrcit napoleònic va perpetrar sobre la ciutat de Manresa. Entre les cases afectades hi havia la del rector de Salelles, on guardava l'arxiu de la parròquia. Es diu que en el moment de l'incendi el rector portava a sobre dos llibres de la confraria del Roser, per això s'han pogut conservar. Durant la Guerra Civil de 1936 també es van destruir alguns llibres i documents de l'arxiu. Actualment l'arxiu es troba en procés de classificació. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50895 | L'Enric de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenric-de-la-serra | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 027). CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 75, 82. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia. FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 - 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa, p. 5. | XIII-XX | Masia de dimensions considerables que, històricament, ha estat la principal del sector est de la parròquia de Salelles. És d'origen medieval i ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. El conjunt és format per un cos residencial principal més un segon habitatge, més petit i construït a principis del segle XX, així com diversos coberts a la zona est. Des de la dècada de 1980 en aquesta part est s'hi van habilitar instal·lacions per a cavalls. La masia originària ocupava la part nord-est del cos residencial. Se'n conserva un portal adovellat, encarat a llevant, que dóna accés a un rebedor que conserva unes immenses bigues de fusta. Al nord d'aquesta cambra hi havia l'antic celler i, en diversos punts, hi trobem antigues tines. Posteriorment, ja al segle XIX, la casa s'amplià considerablement per la banda de migdia, que es va convertir en el nou habitatge per als propietaris, mentre que la part antiga quedava per als masovers. També en aquest moment l'edificació s'amplià cap a ponent i es construí un nou celler, més ampli o ordenat, format per 8 tines quadrades que probablement eren utilitzades pels parcers que conreaven vinyes del mas. Actualment el cos residencial principal és una construcció de planta més o menys rectangular, amb coberta a doble vessant i rematada a la part central amb una torre quadrangular, corresponent també a l'ampliació del segle XIX. La casa disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, actualment encarada a migdia, té una composició força regular que unificar el conjunt, amb unes característiques arquitectòniques propies del segle XIX. La part esquerre consta d'un seguit d'obertures que, al primer pis, adopten forma de balcó i estan rematades amb arcs escarsers gairebé horitzontals, mentre que a la planta baixa té dos portal i alguna finestra, també acabades amb arcs. Totes les obertures estan emmarcades amb maó. A la part dreta hi trobem una galeria, situada al pis superior, amb tres arcs de punt rodó més dos de laterals, també emmarcats amb maó. A aquesta galeria hi donen dues portes que corresponen a l'anterior façana, del segle XVII. Una d'elles, amb una interessant llinda amb gravats, donava accés al que probablement havia estat l'oratori de la casa.El mur de la façana principal és fet de maçoneria, actualment a pedra vista i, a la part superior, disposa d'un seguit d'obertures de ventilació fetes amb ceràmica. La part posterior de la casa té parts dels murs arrebossades i pintades. A la façana nord, que conserva restes de l'arrebossat antic, és on s'aprecien millor les característiques constructives del segle XVIII o anteriors, amb diverses finestres amb llinda i brancals de pedra. A la façana oest trobem un altre portal, amb llinda de pedra i datada al 1724. Donava accés a un espai que, segons sembla, estava adequat com un petit hostal, amb una pica i diferents dormitoris. Possiblement donava hospedatge als transeünts de l'antic camí de Castellgalí. A tocar de la façana posterior, per la part nord, es conserva una interessant cisterna soterrada i feta amb volta de pedra, la qual recollia les aigües de la pluja. La caseta nova (construïda a principis de segle XX com a habitatge per a la segona esposa del propietari) és una construcció de planta rectangular que disposa de planta baixa més un pis i golfes. Més recentment ha estat allargada amb nous cossos pel costat de ponent. Es tracta d'una construcció de característiques arquitectòniques similars a la façana principal de la masia: amb murs de maçoneria i una sèrie d'obertures regulars (finestres o balcons) emmarcades amb maó. La façana posterior, una mica més irregular, té diverses obertures força grans que permeten accedir a tres tines que hi ha a l'interior. | 08098-436 | Sector est del terme municipal | Aquest mas estava situat vora el camí tradicional, probablement d'origen molt antic, que anava de Guardiola a Castellgalí. A més, la seva ubicació coincidia amb el punt divisori dels antics termes de Salelles, Guardiola i Castellgalí. Per això a l'interior d'una sala de la casa hi havia una fita amb la partició dels tres termes. En època medieval aquest mas era conegut amb el nom de Sa Serra, després Antic de la Serra i posteriorment va derivar en la forma 'Enric de la Serra'. Sabem que l'any 1268 hi habitava un tal 'Gº de Sa Serra' (CAPDEVILA, 2006: 82), mentre que el 1322 ho feia Berenguer de Serra, i el senyor alodial era P. Andreu, de Manresa. El primer reconeixia un deute o empenyorament de 200 sous amb el seu senyor (CAPDEVILA, 2006: 75). Al segle XVIII la família que l'habitava eren els Puig i Enrich, que conreaven la terra directament. Però al segle XIX Domingo Puig ja vivia a Manresa i tenia 134,5 quarteres i 17 parcel·les cedides a rabassa morta. Era, doncs, un dels principals masos de la parròquia de Salelles. Entre finals del segle XVIII i principis del XIX a les terres del mas, que tenien una gran extensió, els propietaris van facilitar diversos establiments al sector de Coll d'Arbós perquè s'hi construïssin un seguit de casetes, situades a la zona d'encreuament entre el camí de can Maçana i el camí de Castellgalí. Entre aquestes hi trobem ca la Dolores, cal Tonet Ferrer, cal Francisquet, cal Teixidor o la casa Isidro Parrot (ca la Iaia). Els habitants d'aquestes noves cases eren parcers que conreaven vinyes del mas i pagaven també un cens anual per les cases al propietari de l'Enric de la Torre. A principis del segle XX el propietari del mas, que exercia com a advocat a Manresa i era propietari també d'un casal a la plaça de la Reforma en aquesta ciutat, va separar-se de la seva esposa per conviure amb una minyona, amb la qual es va acabar casant en segones núpcies. Va tenir fills amb les dues dones, però els fills de la segona esposa es van quedar amb la propietat del mas. En aquesta època el propietari va fer construir el nou habitatge on residia la segona muller. Posteriorment, després de certs conflictes pels drets successoris, va comprar la finca l'actual propietari, Josep Pla, entorn de 1980. En aquest moment els habitants de les casetes de Coll d'Arbós van aconseguir un acord col·lectiu per redimir els censos i poder accedir a la plena propietat. Ja a principis del segle XX a l'Enric de la Serra hi havia dues famílies de masovers: els Barturó (que més endavant van traslladar-se ca cal Pinyot Vell) i els parrot (entre ells el popular acordionista Cristòfol Parrot, que solia tocar des de la terrassa de la casa). | 41.6839700,1.8046900 | 400518 | 4615379 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50895-foto-08098-436-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50895-foto-08098-436-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50895-foto-08098-436-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Sílvia Pla. | 119|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50896 | Forn de l'Enric de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-lenric-de-la-serra | XVIII-XIX | Semiderruït | Forn d'obra o teuleria situat dins la propietat de la masia de l'Enric de la Serra, concretament uns 200 m en direcció N/N-W de la casa, en una zona actualment boscosa. Segueix la tipologia característica dels forns d'obra, tot i que la part superior es troba força esfondrada i la part inferior ha quedat en bona part soterrada. El forn, de dimensions força reduïdes, és una construcció de planta quadrada (d'uns tres metres), emplaçada en un terreny amb pendent. El parament dels murs,de pedra, és força irregular i té nombrosos fragments de teula i maó encastats. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada on s'hi introduïa la llenya. El mur davanter conserva la boca de la fogaina en forma d'arc, però actualment no és visible ja que ha quedat soterrada. A la part superior es conserva molt parcialment la cambra de cocció, amb murs que no passen gairebé del mig metre d'alçada. Prop del forn hi ha dos indrets dels quals s'extreia l'argila, amb rebaixos considerables de terra. L'esplanada que hi ha propera, situada al nord, devia servir com a lloc de treball i encara s'hi poden trobar teules i material abundant de rebuig. | 08098-437 | Prop de la masia de l'Enric de la Serra | Aquest mas estava situat vora el camí tradicional, probablement d'origen molt antic, que anava de Guardiola a Castellgalí. A més, la seva ubicació coincidia amb el punt divisori dels antics termes de Salelles, Guardiola i Castellgalí. Per això a l'interior d'una sala de la casa hi havia una fita amb la partició dels tres termes. En època medieval aquest mas era conegut amb el nom de Sa Serra, després Antic de la Serra i posteriorment va derivar en la forma 'Enric de la Serra'. Sabem que l'any 1268 hi habitava un tal 'Gº de Sa Serra' (CAPDEVILA, 2006: 82), mentre que el 1322 ho feia Berenguer de Serra, i el senyor alodial era P. Andreu, de Manresa. El primer reconeixia un deute o empenyorament de 200 sous amb el seu senyor (CAPDEVILA, 2006: 75). Al segle XVIII la família que l'habitava eren els Puig i Enrich, que conreaven la terra directament. Però al segle XIX Domingo Puig ja vivia a Manresa i tenia 134,5 quarteres i 17 parcel·les cedides a rabassa morta. Era, doncs, un dels principals masos de la parròquia de Salelles. Entre finals del segle XVIII i principis del XIX a les terres del mas, que tenien una gran extensió, els propietaris van facilitar diversos establiments al sector de Coll d'Arbós perquè s'hi construïssin un seguit de casetes, situades a la zona d'encreuament entre el camí de can Maçana i el camí de Castellgalí. Entre aquestes hi trobem ca la Dolores, cal Tonet Ferrer, cal Francisquet, cal Teixidor o la casa Isidro Parrot (ca la Iaia). Els habitants d'aquestes noves cases eren parcers que conreaven vinyes del mas i pagaven també un cens anual per les cases al propietari de l'Enric de la Torre. A principis del segle XX el propietari del mas, que exercia com a advocat a Manresa i era propietari també d'un casal a la plaça de la Reforma en aquesta ciutat, va separar-se de la seva esposa per conviure amb una minyona, amb la qual es va acabar casant en segones núpcies. Va tenir fills amb les dues dones, però els fills de la segona esposa es van quedar amb la propietat del mas. En aquesta època el propietari va fer construir el nou habitatge on residia la segona muller. Posteriorment, després de certs conflictes pels drets successoris, va comprar la finca l'actual propietari, Josep Pla, entorn de 1980. En aquest moment els habitants de les casetes de Coll d'Arbós van aconseguir un acord col·lectiu per redimir els censos i poder accedir a la plena propietat. Ja a principis del segle XX a l'Enric de la Serra hi havia dues famílies de masovers: els Barturó (que més endavant van traslladar-se ca cal Pinyot Vell) i els parrot (entre ells el popular acordionista Cristòfol Parrot, que solia tocar des de la terrassa de la casa). | 41.6857500,1.8032600 | 400402 | 4615578 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50896-foto-08098-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50896-foto-08098-437-2.jpg | Física | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50897 | Llinda de l'oratori de l'Enric de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-loratori-de-lenric-de-la-serra | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 027). CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 75, 82. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia. FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 - 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa, p. 5. | XVII | Llinda de pedra que forma part d'una porta situada a la masia de l'Enric de la Serra, concretament a la façana sud que dóna a una galeria. És de forma rectangular i, a la part inferio, té unes motllures que emmarquen la porta. La llinda conté un interessant gravat amb els següents elements: la data 1615, l'acrònim 'IHS' amb una creu i, just al damunt, un curiós gravat amb les figures del Sol i la Lluna. Molt probablement aquesta era la porta per on s'accedia a l'oratori de la masia, del qual no n'ha quedat cap vestigi. | 08098-438 | A la Masia Enric de la Serra | Aquest mas estava situat vora el camí tradicional, probablement d'origen molt antic, que anava de Guardiola a Castellgalí. A més, la seva ubicació coincidia amb el punt divisori dels antics termes de Salelles, Guardiola i Castellgalí. Per això a l'interior d'una sala de la casa hi havia una fita amb la partició dels tres termes. En època medieval aquest mas era conegut amb el nom de Sa Serra, després Antic de la Serra i posteriorment va derivar en la forma 'Enric de la Serra'. Sabem que l'any 1268 hi habitava un tal 'Gº de Sa Serra' (CAPDEVILA, 2006: 82), mentre que el 1322 ho feia Berenguer de Serra, i el senyor alodial era P. Andreu, de Manresa. El primer reconeixia un deute o empenyorament de 200 sous amb el seu senyor (CAPDEVILA, 2006: 75). Al segle XVIII la família que l'habitava eren els Puig i Enrich, que conreaven la terra directament. Però al segle XIX Domingo Puig ja vivia a Manresa i tenia 134,5 quarteres i 17 parcel·les cedides a rabassa morta. Era, doncs, un dels principals masos de la parròquia de Salelles. Entre finals del segle XVIII i principis del XIX a les terres del mas, que tenien una gran extensió, els propietaris van facilitar diversos establiments al sector de Coll d'Arbós perquè s'hi construïssin un seguit de casetes, situades a la zona d'encreuament entre el camí de can Maçana i el camí de Castellgalí. Entre aquestes hi trobem ca la Dolores, cal Tonet Ferrer, cal Francisquet, cal Teixidor o la casa Isidro Parrot (ca la Iaia). Els habitants d'aquestes noves cases eren parcers que conreaven vinyes del mas i pagaven també un cens anual per les cases al propietari de l'Enric de la Torre. A principis del segle XX el propietari del mas, que exercia com a advocat a Manresa i era propietari també d'un casal a la plaça de la Reforma en aquesta ciutat, va separar-se de la seva esposa per conviure amb una minyona, amb la qual es va acabar casant en segones núpcies. Va tenir fills amb les dues dones, però els fills de la segona esposa es van quedar amb la propietat del mas. En aquesta època el propietari va fer construir el nou habitatge on residia la segona muller. Posteriorment, després de certs conflictes pels drets successoris, va comprar la finca l'actual propietari, Josep Pla, entorn de 1980. En aquest moment els habitants de les casetes de Coll d'Arbós van aconseguir un acord col·lectiu per redimir els censos i poder accedir a la plena propietat. Ja a principis del segle XX a l'Enric de la Serra hi havia dues famílies de masovers: els Barturó (que més endavant van traslladar-se ca cal Pinyot Vell) i els parrot (entre ells el popular acordionista Cristòfol Parrot, que solia tocar des de la terrassa de la casa). | 41.6839700,1.8046900 | 400518 | 4615379 | 1615 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50897-foto-08098-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50897-foto-08098-438-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50898 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-1 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 072). | XIX-XX | Parcialment derruïda | Casa de pagès de dimensions mitjanes que forma part del raval del Sellarès, la qual ha conservat força bé els volums i la tipologia originàries. En realitat està formada per dues cases adossades. La més gran és cal Rei, de planta rectangular i orientada d'oest a est. La més petita, adossada al mur nord de la primera tot formant angle recte, és cal Magí. Cal Rei és una construcció força gran. Consta d'una planta semisoterrània més dos pisos. La façana principal és encarada a migdia i conserva un portal rematat amb arc escarser i, als nivells superior, un seguit d'obertures de distribució força regular. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. Cal Magí és de dimensions més reduïdes i consta de dues plantes. La façana principal era encarada a ponent. Els murs d'aquesta construcció són a pedra vista i conserven les diferents obertures emmarcades amb pedra treballada. Per la part de llevant la casa s'ha esfondrat parcialment. A l'angle nord-est és visible una estructura adossada coberta amb cúpula de maons, probablement un forn de pa. El conjunt es completa amb dos coberts de recent construcció al costat sud. | 08098-439 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Tal com indica la inscripció d'una llinda, cal Rei seria originària de l'any 1851. La família que hi vivia tenia per cognom Viladrusa. A l'altre costat del veïnat, l'habitatge conegut avui com casa Romero, era abans cal Rei de Dalt. L'any 2001 la casa de cal Rei es trobava en mal estat i els seus propietaris van construir una casa nova, uns 100 m al sud. | 41.6845100,1.7597500 | 396779 | 4615492 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50898-foto-08098-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50898-foto-08098-439-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50898-foto-08098-439-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.