Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50510 | Barraca de pedra seca 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-17 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 9294) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-51 | Prop de cal Nano | 41.6761900,1.7913700 | 399397 | 4614531 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50511 | Barraca de pedra seca 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-18 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 9295) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-52 | Prop de cal Nano | 41.6748900,1.7919200 | 399441 | 4614386 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50511-foto-08098-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50512 | Barraca de pedra seca 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-19 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3302) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-53 | Prop de la Guíxola | 41.6728300,1.7870200 | 399030 | 4614163 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50513 | Barraca de pedra seca 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-20 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3301) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-54 | Al pla del Brunet | 41.6701700,1.7870500 | 399028 | 4613867 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50514 | Barraca de pedra seca 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-21 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3300) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-55 | 41.6696100,1.7835500 | 398736 | 4613809 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 50515 | Barraca de pedra seca 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-22 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3299) | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-56 | 41.6676800,1.7819400 | 398599 | 4613597 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 50516 | Barraca de pedra seca 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-23 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10414) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-57 | A la serra de Gallcanta | 41.6892700,1.7374600 | 394931 | 4616047 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50517 | Barraca de pedra seca 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-24 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10410) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-58 | A la serra de Gallcanta | 41.6857800,1.7369400 | 394882 | 4615660 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50518 | Barraca de pedra seca 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-25 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10409) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-59 | Prop del mas Orpina | 41.6796400,1.7468800 | 395700 | 4614967 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50519 | Barraca de pedra seca 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-26 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. VIVES TEIXIDÓ (codi 10411) | XIX-XX | Sostre esfondrat | Barraca de pedra seca de planta rectangular, de 2,20 x 2,50 m. El gruix de les parets és de 50 cm. Hi ha una finestra i un armari. La porta estava situada en un angle de la construcció, però els enderrocs l'han tapada. | 08098-60 | A la serra de Gallcanta, prop de la masia del Rauric | 41.6993700,1.7551500 | 396420 | 4617147 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50520 | Barraca de pedra seca 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-27 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Ignasi SIVILLÀ LLOBET(codi 8742) | XIX-XX | Esfondrament exterior important | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular. | 08098-61 | A la serra de Barquets | 41.7045100,1.7664600 | 397369 | 4617704 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50521 | Barraca de pedra seca 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-28 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7994) | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-62 | Al Racó del Martí, prop de cal Casanoves | 41.6952500,1.7593400 | 396762 | 4616685 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50522 | Barraca de pedra seca 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-29 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7995) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-63 | Al Racó del Martí, prop de cal Casanoves | 41.6939900,1.7599000 | 396806 | 4616544 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50523 | Barraca de pedra seca 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-30 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7993) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-64 | Als Camps del Manel, prop de cal Casanoves | 41.6936400,1.7620300 | 396983 | 4616503 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50524 | Barraca de pedra seca 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-31 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7999) | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té una espitllera. | 08098-65 | Prop de cal Casanoves | 41.6918600,1.7550500 | 396399 | 4616313 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50525 | Barraca de pedra seca 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-32 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7998) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i una fornícula. | 08098-66 | A l'oest del camp del Xacó, prop del mas Coll | 41.6891600,1.7553700 | 396422 | 4616013 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50526 | Barraca de pedra seca 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-33 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 8000) | XIX-XX | Esfondrament exterior important | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-67 | Prop del mas Coll | 41.6869400,1.7569000 | 396545 | 4615765 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50527 | Barraca de pedra seca 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-34 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7992) | XIX-XX | Sostre esfondrat | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té una espitllera. Té el dintell tort i un forat al sostre. | 08098-68 | Al camp del Pau | 41.6901300,1.7680700 | 397480 | 4616106 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50527-foto-08098-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50528 | Barraca de pedra seca 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-35 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7991) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un ràfec de pedres planes rematant la coberta. | 08098-69 | Als camps de Pladesanç | 41.6905700,1.7726500 | 397862 | 4616149 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50528-foto-08098-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50529 | Barraca de pedra seca 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-36 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9539) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó a l'interior. | 08098-70 | Als camps de Pladesanç | 41.6904700,1.7744100 | 398008 | 4616136 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50530 | Barraca de pedra seca 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-37 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9997) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i un conjunt verticla de cocó-fornícula. Té un ràfec de pedres planes que rematen la coberta. | 08098-71 | A la Vinya de la Teresa, prop de la Plana | 41.6872800,1.7651400 | 397232 | 4615793 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50530-foto-08098-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50531 | Barraca de pedra seca 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-38 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9996) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i dues espitlleres, així com un ràfec de pedres planes que rematen la coberta. | 08098-72 | A la Vinya de la Teresa, prop de la Plana | 41.6870200,1.7662200 | 397321 | 4615763 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50532 | Barraca de pedra seca 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-39 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 7990) | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra seca adossada a un marge. És de planta de ferradura i la porta té una llinda plana. | 08098-73 | 41.6871100,1.7722100 | 397820 | 4615766 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50533 | Barraca de pedra seca 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-40 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume PLANS MAESTRA (codi 5476) | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra de planta circular, amb porta rectangular amb llinda plana. La pedra de la llinda de la porta d'entrada està partida. | 08098-74 | Prop del nucli urbà de Sant Salvador de Guardiola | 41.6839400,1.7679700 | 397462 | 4615419 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50534 | Barraca de pedra seca 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-41 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume PLANS MAESTRA (codi 5477) | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra de planta quadrada adossada a un marge, amb porta rectangular amb llinda plana. | 08098-75 | Prop del nucli urbà de Sant Salvador de Guardiola | 41.6846100,1.7683800 | 397497 | 4615493 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50535 | Barraca de pedra seca 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-42 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9540). | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un ràfec de pedres a la coberta i tres espitlleres molt juntes a la paret nord. | 08098-76 | Prop del nucli urbà de Sant Salvador de Guardiola, al raval del camí de la Llum | 41.6844200,1.7716900 | 397772 | 4615467 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50536 | Barraca de pedra seca 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-43 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 10670). | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-77 | Prop de la casa de la Peça | 41.7090200,1.7871100 | 399094 | 4618181 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50536-foto-08098-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50537 | Barraca de pedra seca 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-44 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Ignasi SIVILLÀ LLOBET (codi 8743). | XIX-XX | Petit esfondrament exterior | Barraca de pedra seca de planta de ferradura. Aprofita un graó de pedra natural i té sostre amb vigues de fusta. | 08098-78 | Prop del poble de Salelles | 41.7002500,1.7823200 | 398682 | 4617212 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50537-foto-08098-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50538 | Barraca de pedra seca 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-45 | GUÀRDIA, Jordi. (2004). Memòria de l'excavació arqueològica realitzada en dues barraques de vinya (elements 8 i 10), en la zona de la variant de la carretera C-37 Igualada-Manresa, Tram II Castellfollit del Boix-Sant Salvador de Guardiola). Mem. Núm. 4972 PIERA, Marc. (2006). Control tècnic del desmuntatge, trasllat i restitució d'una barraca de vinya (element 10) documentada en el nou traçat de la C-37. Sant Salvador de Guardiola, Bages. Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume PLANS MAESTRA (codi 6085). | XXI | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Les mides són: 2 m a l'interior, amb murs d'un metre de gruix. Està feta amb blocs irregulars de pedra seca. L'alçada màxima és de 2,20 m. Té una porta de 1.40m d'alçada per 0.60m d'amplada. Al seu interior presenta un parell d'obertures cegues a mode de fresqueres. La coberta està formada per vàries filades de lloses de pedra planes. Per sobre d'aquestes lloses hi ha una petita capa de terra per impermeabilitzar la construcció. | 08098-79 | Parc del carrer Dr. Trueta, al polígon industrial de Salelles | Aquesta barraca va ser documentada en els treballs de seguiment arqueològic amb motiu de les obres de la carretera C-37 de Manresa a Igualada l'any 2004. Posteriorment es decidí desmuntar-la i traslladar-la a la seva ubicació actual. Es va identificar com a element 10. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Jordi Guàrdia i Marc Piera Teixidó. La reconstrucció de la barraca va anar a càrrec de Jordi Torras. | 41.6990400,1.7929300 | 399563 | 4617066 | 2002 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50539 | Barraca de pedra seca 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-46 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 10678). | XIX-XX | Barraca composta de dues estances independents: la de l'esquerra rectangular i l'altre quadrada amb una fonícula i una espitllera. Té restes d'un ràfec de pedres planes volades a la coberta de l'estança esquerra. | 08098-80 | Prop del polígon industrial Salelles II | 41.6965600,1.7945400 | 399693 | 4616788 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50540 | Barraca de pedra seca 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-47 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Andreu CAMPS (codi 10724). | XIX-XX | El sostre i el portal estan enderrocats i sols queda 1,20 m d'alçada de parets. | Barraca de pedra seca de planta circular semi-enderrocada. Té una fornícula. | 08098-81 | Prop del polígon industrial Salelles II | 41.6966100,1.7950000 | 399731 | 4616793 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50540-foto-08098-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50541 | Barraca de pedra seca 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-48 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 10679). | XIX-XX | Sostre esfondrat | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta rectangular de llinda plana. Al lateral esquerra té adossat un porxo amb bigues de fusta i cobert amb lloses de pedra i terra. | 08098-82 | Prop del polígon industrial Salelles II | 41.6966000,1.7959600 | 399811 | 4616791 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50542 | Barraca de pedra seca 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-49 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 10677). | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té una espitllera. Exteriorment té un ràfec de pedres planes volades i restes d'una paret adossada al lateral esquerra, que bé podia ser un paravent o un contrafort per reforçar la paret. | 08098-83 | Al Camp Gran del Genovès, prop del polígon industrial Salelles II | 41.6961800,1.7968900 | 399888 | 4616744 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50542-foto-08098-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50543 | Barraca de pedra seca 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-50 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume PLANS MAESTRA (codi 5832). | XIX-XX | Sostre esfondrat | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-84 | Prop del polígon industrial Salelles II | 41.6912300,1.7878500 | 399128 | 4616205 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50543-foto-08098-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50544 | Creu de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-salelles | <p>Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. Anònim. La Creu de Salellas (díptic). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 119-121. SARRET ARBÓS, Joaquim (1913). 'Les creus de pedra del terme de Manresa', Butlletí del Centre excursionista de la Comarca de Bages, núm. 60, 61,62 (març-agost, 1913), p. 354-356. VILA, Pere (2011). El compromiso secreto, p. 41-48.</p> | XV-XX | <p>Creu de terme situada al costat de la carretera d'Igualada, a la frontera dels termes municipals de Sant Salvador de Guardiola i Manresa. Consta d'un sòcol de planta circular amb tres graons. Sobre aquest s'assenta la creu formada per una base (de planta quadrada que a la part superior es torna octogonal) més fust i capitell octogonals amb una creu llatina al capdamunt, tot de pedra. Els tres graons de la base són antics, possiblement de la creu gòtica originària, mentre que la columna i creu actuals va ser col·locades l'any 1947, tal com indica una inscripció a la base: 'Sta. MISION 9-2-1947'. Abans hi havia una creu de ferro. El geobiòleg Pere VILA (2011: 46-48) en una obra de difusió força coneguda que és una autobiografia novel·lada posa aquest lloc com a exemple de creus de terme que es troben en emplaçaments tel·lúrics potents, indicant un encreuament de dos corrents importants que, segons ell, tenen una amplada considerable (de 6,80 i 6,20 m respectivament) i que segueixen les direccions dels dos camins existents.</p> | 08098-85 | <p>Tot i que no s'ha trobat esmentada en documents antics, l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós creu que era una de les fites que separava el terme jurisdiccional del veguer de Manresa respecte al senyor de Salelles, que era el paborde de Manresa. La creu podria indicar també el límit de la quadra autònoma de Salelles. Antigament, El territori de la parròquia de Salelles pertanyia a Manresa per bé que com una quadra autònoma, però entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Probablement aquest va ser el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si va ser en aquest moment o una mica més endavant; concretament el 1592 quan després del Concili de Trento foren suprimides les canòniques regulars catalanes i la jurisdicció de Salelles va passar a la Corona. Les creus de terme marcaven els nous límits de la ciutat. Així doncs, aquesta creu indicava el límit de la parròquia (abans que al segle XIX fos ampliada) i també del municipi de Salelles, ja com a entitat independent. Entre 1833 i 1840, amb la nova organització municipal, Salelles s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola, però la creu continua sent una fita de l'actual terme municipal. Per aquest indret hi passava el camí ral de Manresa a Igualada, el qual es dirigia vers la sagrera de Salelles, però no sembla que en aquest punt hi hagués cap cruïlla de camins. La creu antiga, possiblement gòtica, es va perdre i només se n'ha conservat el sòcol amb graons. Més tard hi hagué una creu de ferro. SARRET i ARBÓS (1913: 354) fa una interessant descripció de la creu a principis de segle XX: 's'axeca sobre dugues graus, que representen molta antiguitat, al ensemps que la columna y el capitell en el que hi ha esculpides en ses quatre cares les imatges de Sant Sadurní, patró del terme, y les de Sant Maurici, Sant Fruitós y Santa Agnés, patrons de Manresa, rodejades de fullatjes, notablement treballades. La creu devia trencarse a discurs dels anys, y fou substituida per una de ferro, modèrna y molt senzilla'. Segons Sarret i Arbós, la columna i el capitell podrien ser obra del segle XV. Sobre la creu de ferro hi ha referida una llegenda, que recull Marià Vallès, sobre uns lladregots que, després d'haver fet un robatori a Salelles, un d'ells es va enfilar a la creu, tot bevent i renegant. La creu va cedir i va caure a terra. Es provocà una tempesta amb trons que s'emportà els lladregots i ningú els tornà a veure. Fins que un matí la gent va veure com n'hi havia un a terra, i la creu quedà sense braços; és per això la creu que hi havia era de ferro. L'any 1947 s'hi van col·locar la columna i la creu actuals, de pedra, tal com es llegeix en una inscripció. Segons la Geobiologia, la majoria de creus de terme són indicadores d'encreuaments d'aigües subterrànies. Aquesta creu apareix esmentada en el relat novel·lat del geobiòleg d'Igualada Pere VILA (2011: 45-48).</p> | 41.7034700,1.7949600 | 399739 | 4617555 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50544-foto-08098-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50544-foto-08098-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50544-foto-08098-85-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 50545 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-3 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 081). | XIX-XX | Casa de pagès de planta rectangular amb coberts adossats al costat sud que configuren un espai tancat en forma trapezial. L'habitatge té coberta a dues aigües i consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal i el portal estan encarats a migdia i donen a un pati. Les parets són arrebossades i presenten pocs elements destacables. A la façana de ponent hi ha un petit balcó i una gran porta d'accés al pati de la casa, per on entraven els carros. Al costat de llevant hi ha una terrassa fruit d'una remodelació recent i un tancat amb un jardí. A l'interior, la planta baixa conserva les voltes de pedra del que havia estat el celler. El cobert de migdia és actualment un garatge però antigament havia servit per aixoplugar els carros, quan la casa feia funcions d'hostal. | 08098-86 | Raval de Coll d'Arbós | Pere Moncunill va ser qui va construir aquesta casa l'any 1821, segons consta a les escriptures, i el seu nom originari era cal Casetà. Com la resta de cases de pagès del sector de Coll d'Arboç, l'establiment es va fer en terres del mas Enric de la Serra, i fins fa poc encara pagaven un cens anual en espècies per cap d'any. Entorn de 1980 aquestes cases van fer una redempció conjunta dels censos per poder accedir plenament a la propietat. La casa havia fet funcions d'hostal, per bé que sense servei de pernoctacions. L'altre hostal de la carretera de can Maçana en terme de Sant Salvador de Guardiola era el del Brunet. Quan passaven les diligències feien els canvis de cavalls a l'hostal de can Maçana i, deien, que des d'allà els animals tornaven sols fins a cal Teixidor. Més endavant hi solien fer parada els transportistes de les agències, que deixaven els carros en el cobert de grans dimensions al costat del pati. Més endavant, cap a la segona meitat del segle XX, encara hi feien parada els pastors de la transhumància entre el Berguedà i Vilafranca. La família dels propietaris va passar per diverses generacions sense descendència masculina i els casaments de les pubilles van fer que s'anés canviant el nom. A la primera meitat del segle XX va entrar com a pubill Esteve Cots, el qual treballava amb un teler. D'aquí els noms de cal Cots i de cal Teixidor amb els quals s'ha conegut la casa. | 41.6797700,1.7875600 | 399086 | 4614933 | 1821 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50545-foto-08098-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50545-foto-08098-86-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Notícies orals facilitades per Pilar Parrot | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50546 | Cal Francisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francisquet | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 034). | XIX-XX | Casa de pagès situada al cim d'un turonet juntament amb dues cases més: cal Tonet Farré (que hi està adossada) i, una mica més enllà, ca la Dolores. La casa ha conservat força bé la tipologia originària, ja que en els darrers anys no s'hi han fet modificacions. Està formada per un cos residencial amb diversos coberts al costat de llevant. L'habitatge és de planta rectangular amb coberta a dues aigües, i consta de planta baixa més un pis, tot i que a la part davantera només té una planta. La façana principal, encarada a migdia, es caracteritza per un porxo amb tres arcades més una quarta convertida en finestra. Aquest porxo és un afegit posterior, construït sobre el terreny on antigament transcorria un camí que anava cap a Guardiola. L'interior conserva força bé la tipologia tradicional, especialment a la planta baixa, coberta amb voltes de pedra. Té dues tines cilíndriques que desembocaven al celler i, al costat, hi havia l'estable. Els coberts, de base antiga, han estat lleugerament modificats modernament. | 08098-87 | Raval de Coll d'Arboç | Les escriptures més antigues de la casa daten de l'any 1850, però probablement va construir-se uns anys abans, a principis del segle XIX, com la resta cases de pagès del raval de Coll d'Arboç, les quals van establir-se en terres del mas Enric de la Serra. Fins fa poc encara pagaven un cens anual en espècies, per cap d'any, a aquesta masia. Entorn de 1980 les cases del raval van fer una redempció conjunta d'aquests censos per poder accedir plenament a la propietat. La família dels actuals propietaris, de cognom Llovet, és com a mínim la quarta generació que resideix a la casa. Aquest barri estava emplaçat al costat del camí que es dirigia, d'una banda, cap a Castellgalí i, de l'altra, cap a Guardiola, tot i que molts sectors d'aquest últim tram ja s'han perdut. | 41.6779900,1.7862000 | 398970 | 4614736 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50546-foto-08098-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50546-foto-08098-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50546-foto-08098-87-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al celler es conserva una màquina de trepitjar raïm i altres estris relacionats amb l'elaboració del vi.Notícies orals facilitades pel senyor Francitorra Llovet | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50547 | Cal Tonet Farré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonet-farre | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 085). | XIX-XX | Coberts en estat força precari | Casa de pagès situada al cim d'un turonet juntament amb dues cases més: cal Francisquet (que hi està adossada) i, una mica més enllà, ca la Dolores. Ha conservat força bé la tipologia originària tot i que, pel seu aspecte exterior heterogeni, no ho sembli. Està formada per un cos residencial de planta rectangular que ha estat ampliat a la part de la façana principal amb una terrassa porxada de construcció recent que contrasta amb la resta. La coberta és a dues aigües, i consta de planta baixa més un pis. Els murs són de pedra i tenen algunes finestres petites, emmarcades amb maó. Al costat de ponent i a la part posterior té diversos coberts, que són d'origen antic però han estat força modificats modernament i presenten una barreja de materials que li acaben de donar un aspecte poc integrat. | 08098-88 | Raval de Coll d'Arboç | Casa construïda al segle XIX, probablement a principis d'aquesta centúria com la resta del raval de Coll d'Arboç. L'establiment era en terres del mas Enric de la Serra, i fins fa poc encara pagaven un cens anual en espècies, per cap d'any, a aquesta masia. Entorn de 1980 les cases del raval van fer una redempció conjunta dels censos per poder accedir plenament a la propietat. Aquest barri estava emplaçat al costat del camí que es dirigia, d'una banda, cap a Castellgalí i, de l'altra, cap a Guardiola, tot i que molts sectors d'aquest últim tram ja s'han perdut. Antigament el camí passava pel terreny on actualment hi ha el porxo d'entrada. | 41.6779700,1.7860700 | 398959 | 4614734 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50547-foto-08098-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50547-foto-08098-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50547-foto-08098-88-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50548 | Ca la Dolores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-dolores | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 026). | XIX-XX | Restaurada pels volts de 1981 | Casa de pagès situada al cim d'un turonet juntament amb dues cases més: cal Francisquet i cal Tonet Farré. Està formada per un cos residencial de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, i ha conservat força bé la tipologia originària. Consta d'una planta baixa semi-soterrada més dos pisos. La façana principal està encarada a migdia i té tres portes a diferents alçades, les quals estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són actualment a pedra vista i, per la banda de ponent, sembla que la construcció es va allargar en una fase posterior. Una terrassa davantera dóna accés al primer pis. Per la part posterior el mur està semi-arrebossat i presenta petites finestres amb llindes i brancals, mentre que la façana de ponent té un petit balcó. A la planta baixa hi havia el celler, cobert amb volta de maó, on hi desemboquen dues tines cilíndriques. Té un cobert de pedra adossat al costat de llevant i un altre de separat a la part posterior. | 08098-89 | Raval de Coll d'Arboç | Segons sembla, abans la casa tenia una llinda amb l'any 1773. Podria ser, doncs, una construcció del final del segle XVIII o de principis del XIX. Com la resta de cases del raval de Coll d'Arboç, l'establiment es va fer en terres del mas Enric de la Serra, i fins fa poc encara pagaven un cens anual en espècies, per cap d'any, a aquesta masia. Entorn de 1980 les cases del raval van fer una redempció conjunta dels censos per poder accedir plenament a la propietat. El fet que la façana principal tingui tres portes podria indicar que inicialment estava compartimentada en tres habitatges. Anteriorment, la família que l'habitava es cognominava Graell, i la casa era coneguda com a cal Padrí del Graell. El nom de ca la Dolores fa referència a una filla dels Graell. L'avi de l'actual propietari, Isidre Llobet Baraldés, va entrar a la casa com a pubill. Entorn de 1981 es va aixecar la casa de nova construcció que està situada al al sud-oest, i també es portà a terme una rehabilitació de la casa antiga, deixant la façana principal a pedra vista. Aquest barri estava emplaçat al costat del camí que es dirigia, d'una banda, cap a Castellgalí i, de l'altra, cap a Guardiola, tot i que molts sectors d'aquest últim tram ja s'han perdut. | 41.6780100,1.7855000 | 398912 | 4614740 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50548-foto-08098-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50548-foto-08098-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50548-foto-08098-89-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Notícies orals facilitades per Isidre Llobet Sellarès | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50549 | Casa Isidro Parrot o ca la Iaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-isidro-parrot-o-ca-la-iaia | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 042). | XIX-XX | Casa de pagès, més coneguda actualment pel sobrenom de ca la Iaia, que està situada al peu de la carretera de can Maçana. El conjunt, que ha conservat la seva fesomia originària, està format per un cos residencial de planta rectangular, amb coberta a dues vessants més diversos coberts. Consta de planta baixa, on actualment hi ha un restaurant, més un pis i golfes. La façana principal, que mira a ponent, té dues finestres amb balustres i un petit balcó. Les parets exteriors estan arrebossades i pintades. L'interior conserva les voltes de pedra del que havia estat el celler i les corts, on hi ha emplaçats els menjadors del restaurant.Conserva una tina cilíndrica. Al costat sud hi ha l'antic femer i, adossats a la part de llevant, l'antiga pallissa, que ha estat sobrealçada i actualment és un garatge. A l'angle nord-oest hi ha una petita terrassa de construcció moderna. | 08098-90 | Raval de Coll d'Arboç | Els actuals propietaris són la cinquena generació de la família que habita la casa. La va fundar Isidre Llovet, que procedia de la casa de cal Parranxo, prop del Flequer, en terme de Castellgalí. Devia ser a principis del segle XIX, tot i que les primeres escriptures conservades són de l'any 1850. ***confirmar: Com la resta del raval de Coll d'Arboç, l'establiment era en terres del mas Enric de la Serra, i fins fa poc encara pagaven un cens anual en espècies, per cap d'any, a aquesta masia. Entorn de 1980 les cases del raval van fer una redempció conjunta dels censos per poder accedir plenament a la propietat. Àngela Llovet Gorgues, àvia de l'actual propietària, feia de cuinera al restaurant El Casinet, prop del barri del Xup, i l'any 1969 decidí iniciar l'establiment que aleshores tenia el nom oficial de 'Bar merendero Coll de Arboç'. D'aquí ve el sobrenom d'aquest popular restaurant conegut com 'Ca la Iaia'. L'any 1947 es van fer obres per sobrealçar la casa i fer-hi unes golfes. | 41.6779100,1.7875600 | 399083 | 4614726 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50549-foto-08098-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50549-foto-08098-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50549-foto-08098-90-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per M. Àngels Vila Alsina | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50550 | Cal Pinyot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pinyot-0 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 063). | XIX-XX | Casa de pagès aïllada que gairebé queda tapada pels coberts que l'envolten. El cos residencial és de planta rectangular i amb coberta a dues aigües. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una construcció senzilla, sense elements exteriors destacables. Els murs són arrebossats, i la porta d'entrada a l'habitatge, que es troba al primer pis, dóna a migdia i s'hi accedeix pujant a una terrassa. La part més antiga és la que es troba a l'angle nord-est, i el portal primitiu ha quedat integrat en un mur interior. Antigament s'accedia al primer pis per una escala vertical que es posava i es treia. En èpoques successives la casa es va anar ampliant cap al sud i cap a l'oest, i també es va sobrealçar amb obra feta majoritàriament de maó. A l'interior la planta baixa conserva les voltes de pedra del celler i l'estable, i també dues tines. Té un cobert adossat al costat sud-oest, on hi havia les corts, amb base de pedra però fonamentalment sobrealçat amb totxo. A l'angle nord-oest té un petit cobert on hi havia la premsa, fet a l'any 1927. A migdia té dos coberts més, fets de totxana, que s'utilitzen com a taller de filatura. Van construir-se a la segona meitat del segle XX al lloc on hi havia altres coberts més antics. | 08098-91 | Raval de Coll d'Arboç | Casa construïda probablement a principis del segle XIX, com la resta de les que hi ha al raval de Coll d'Arboç. L'establiment era en terres del mas Enric de la Serra, i fins fa poc encara pagaven un cens anual en espècies, per cap d'any, a aquesta masia. Entorn de 1980 les cases del raval van fer una redempció conjunta dels censos per poder accedir plenament a la propietat. Com a mínim l'avi dels actuals propietaris, de nom Joan Moncunill, ja va néixer a la casa. | 41.6792600,1.7861700 | 398969 | 4614878 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50550-foto-08098-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50550-foto-08098-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50550-foto-08098-91-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció: 1927 a l'antic cobert de la premsa (N-W).Informació oral facilitada per Jordi Moncunill | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50551 | Cal Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nano | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 132. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 056). | XIX-XX | Teulades i coberts en estat precari. | Petita masia o casa de pagès aïllada que ha conservat força íntegrament la tipologia originària. És de planta quadrada amb coberta a dues aigües. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Els murs són de maçoneria, amb pedres cantoneres més o menys escairades. La façana principal està encarada a migdia i consta d'un portal amb llinda i brancals més quatre finestres de mides i disposició irregular, també emmarcades amb llinda i brancals. A la resta de murs les finestres són escasses i de la mateixa tipologia. A l'interior la planta baixa conserva les voltes de pedra. La casa compta amb dos coberts: un de construcció bàsicament moderna, fet amb totxana i maó, que està adossat a ponent, i un altre més gran, fet de pedra, que es troba aïllat a la part de llevant. Aquest havia estat corral i conserva una cisterna. | 08098-92 | Raval de Coll d'Arboç | Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 132) en època medieval aquest mas era anomenat Bullonis. La següent notícia és la inscripció que consta en una llinda de la casa (1808). En aquesta època s'hi devien fer obres importants, ja que la construcció és força homogènia i té pocs afegits. Tal com indica la inscripció de la llinda, en aquest moment el nom de la casa era mas Alba. A mitjans del segle XX sembla que s'hi van fer obres per adequar els coberts. | 41.6765500,1.7943100 | 399643 | 4614567 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50551-foto-08098-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50551-foto-08098-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50551-foto-08098-92-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra de la façana: '1808 MAS ALBA'. | 119|94|85|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50552 | Casa Masats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-masats | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 21, 37, 156. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 421. MASACHS ALAVEDRA, Valentí (1979). Els Masachs o Masats al Bages -un llinatge sense història. Manresa. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 049). | XV-XIX | Masia en ruïnes | Masia de grans dimensions que es troba en estat ruïnós. Constava de dos cossos adossats més diversos coberts al nord-est que conformaven un petit pati tancat. La part residencial era formada per dos grans cossos rectangulars adossats, cadascun amb coberta a dues aigües. El cos nord, que encara es manté dempeus, és probablement el més antic. Està format per dues crugies amb sengles voltes de pedra a la planta baixa i, al damunt, un pis i golfes. En aquesta part hi havia el celler, on encara es poden veure dues bótes de fusta. També es conserva un forn de pa. El cos situat al sud tenia una planta més i, a la façana de migdia, presentava una interessant galeria amb dos nivells d'arcades, actualment esfondrada i només reconstruïble a partir de les fotos antigues. Tot i això, aquest cos conserva encara una espectacular volta de canó de pedra. En la seva època d'esplendor la casa havia arribat a tenir 14 habitacions i dos menjadors: el dels senyors i el dels mossos. A la façana de ponent hi trobem un dels portals d'entrada, constituït per brancals i llinda de pedra picada. Al costat hi ha una bassa excavada al terra. Al nord-est queden part dels coberts de treball: la pallissa i, més amunt, una construcció aïllada amb dues tines i un petit celler on encara hi ha una ventadora. Al celler de la casa hi ha dues tines més. Entre ambdues instal·lacions vinícoles encara hi passa un canonada subterrània que servia per transvasar el most. Recentment, a un extrem de l'era els propietaris hi ha aixecat un monument commemoratiu de les diverses branques del llinatge dels Masats. | 08098-93 | Raval del Parrot | Jaume CAPDEVILA (2006: 21, 37, 156) ha trobat documentat un mas al segle XIII que tenia els noms d'Eixartell o Exarcel·lo. Formava part de les terres dominicals (juntament amb el mas Poalor i el mas Pastorelles); és a dir, que el senyor del castell de Guardiola es reservava per a la seva explotació directa. El 1268 el tenia el castlà Guillem de Guardiola, però retornà a mans de la senyoria a finals del segle XVI. Malgrat que Capdevila feia la identificació d'aquest mas amb el que s'ha conegut posteriorment com a Casalot o ca la Pobra, considerem que això és incorrecte. En primer lloc perquè la tipologia constructiva d'aquest mas sembla força recent (segles XVIII-XIX). En segon lloc perquè l'actual casa Masats, molt propera, antigament s'havia anomenat Xartell. Així doncs, amb gairebé tota probabilitat el mas Eixartell o Exarcel·lo és el posterior mas Masats. En escriptures conservades a la casa, aquest mas està documentat l'any 1417. Tal com hem dit, antigament es deia Xartell i després Soler. L'any 1723 Josep Masachs, habitant de Salelles, va comprar el mas per 400 lliures a Ramon Miralda. El catedràdic de Geologia Valentí Masachs Alavedra recull en una publicació la història d'aquest llinatge i de la casa pairal. Els Masachs o Masats, probablement procedents del centre o del migdia de França, ja es troben documentats a Catalunya, concretament al Ripollès, a partir del segle XV. Des d'un mas que hi ha a les Lloses (terme de Llaiés, prop de Ripoll) Josep Masachs havia emigrat a Salelles, casat amb Francesca Moreta, i amb el mas que va comprar, anomenat a partir d'aleshores Masach o Masats, inicià aquesta nova nissaga que encara perdura. El 1775 Jaume Miralda va reclamar l'heretat al·legant que els tractes fets amb el seu pare havien estat abusius, però el fet és que en anys successius els Masachs continuen en possessió del mas. Josep va deixar cinc fills. L'hereu fou Francesc Massags Moreta, que es casà amb Maria Puig Enric (1742). Van tenir almenys 14 fills. Francesc va liquidar el deute contret per la compra del mas. El seu hereu fou Manuel Mesachs Puig, casat amb Agnès Gamisans Vilomara (1778). Van tenir 13 fills. El seu hereu fou Pere Màrtir Masats Gamisans, casat amb Maria Serra (1810). Van tenir vuit fills. En aquest punt la família devia haver prosperat, ja que tenien una casa llogada a Manresa i Pere va arribar a ser regidor de l'Ajuntament de Guardiola, probablement com a liberal. El pròxim hereu va ser Pere Masats Serra, casat amb Teresa Costa Prat (1840). Van tenir 12 fills. El seu hereu va ser Pere Masats Costa, casat amb Àngela Bach Alsina (1872). Van tenir tres fills. Pere tenia una casa a Guardiola, a la plaça de la Creu, i va habilitar una fassina a la finca (al mas o a la casa). El següent hereu va ser Anaclet Masats Bach, casat amb Montserrat Elías Ollé (1895), que van tenir almenys tres fills. Anaclet va viure un temps a Barcelona, on feia de corredor de comerç. Pels volts de 1920 va marxar a Cuba, i el 1933 torna a ser a Guardiola. Durant la Guerra Civil el mas va ser ocupat per les forces republicanes. El 1936 Anaclet, junt amb el seu hereu Josep, van ser assassinats al Calvet. Sembla que el motiu fou una revenja per una disputa entre conductors d'autobusos (els Masats eren propietaris de la línia d'autobusos de dretes, mentre que hi havia una línea d'esquerres gestionada pels de Cal Peret). Per altres circumstàncies quatre dels fills també van morir, i el mas passà a mans dels masovers, iniciant així un període de decadència. Procedent de Guantánamo, a Cuba, la vídua de l'hereu Josep Masats Elias, s'establí a la localitat aragonesa de Casp, on va morir. La seva filla, Àngela Masats Roca, casada amb Pere Aznar, de Casp, va tornar al mas Masats i, junt amb el seu marit, han reemprès l'administració de l'heretat. L'any 1981 la masia presentava un greu perill d'esfondrament i els propietaris van passar a residir a una casa nova que acabaven de construir, prop de l'antiga. | 41.6608400,1.7716700 | 397733 | 4612850 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50552-foto-08098-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50552-foto-08098-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50552-foto-08098-93-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra de la façana nord (actualment tapada per l'heura): 1921Notícies orals facilitades per Pere Aznar Gargallo i Àngels Masats Roca. Des de l'any 1956 els Masats han celebrat periòdicament uns aplecs familiars on es retroben les diverses branques a la casa pairal. | 98|94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50553 | Monument al llinatge dels Masats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-llinatge-dels-masats | GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 421. MASACHS ALAVEDRA, Valentí (1979). Els Masachs o Masats al Bages -un llinatge sense història. Manresa. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 049). | XX | Monument commemoratiu dedicat a les diferents branques del llinatge dels Masats que es troba emplaçat a l'era de la casa pairal amb el mateix nom. Consta d'una base o pedestal de pedra de planta semi-circular sobre el qual s'aixeca una mena d'estela en forma d'estrella irregular revestida amb lloses de pedra. A la part frontal té encastades quatre plaques amb quatre escuts heràldics de llinatges medievals corresponents als cognoms 'Masachs, Masach, Masat i Massat'. A la part inferior té una làpida amb la següent inscripció: '4-10-1987. Constructor Pere Aznar Gargallo'. | 08098-94 | A la casa Masats (a l'era) | La Casa Masats és un mas d'origen medieval amb una llarga història. Des de l'any 1956 els Masats han celebrat periòdicament uns aplecs familiars on es retroben les diverses branques a la casa pairal. El present monument va ser construït per Pere Aznar Gargallo amb motiu d'una de les trobades, l'any 1987. | 41.6611200,1.7720800 | 397768 | 4612880 | 1987 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Pere Aznar Gargallo (constructor) | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50554 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-1 | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 21, 37, 156. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 100). | XIII-XIX | Mas en ruïnes | Antic mas en ruïnes també conegut amb els noms de ca la Pobra i, potser, mas Xartell. Se'n conserven parcialment els quatre murs exteriors del cos residencial. En canvi, no queda pràcticament rastre d'altres construccions o coberts que devia tenir. Es tracta d'una construcció de planta rectangular que tenia coberta a dues aigües. Els murs són de maçoneria, amb les cantoneres fetes amb blocs escairats. Constava de planta baixa més un pis i probablement golfes. A l'interior conserva traces dels revoltons de maó que sustentaven el primer pis, i també restes de dos murs interiors que devien subdividir l'espai en tres cambres. Segons notícies orals, la planta baixa tenia un forn de pa, una tina, celler i rebost. Els murs exteriors es conserven fins a una alçada desigual, en alguns trams fins al nivell de la teulada. En cap d'ells no s'hi aprecia l'obertura de la porta, però sí dues finestres força grans, rematades interiorment amb una llinda de pedra i exteriorment amb arcs escarsers fets amb pedres a plec de llibre. Les dues finestres van ser posteriorment tapiades i, tal vegada, també havien servit com a prestatgeries interiors. | 08098-95 | Raval del Parrot | Jaume CAPDEVILA (2006: 21, 37, 156) ha trobat documentat un mas al segle XIII que tenia els noms d'Eixartell o Exarcel·lo i l'ha identificat amb la casa més coneguda com el Casalot o ca la Pobra. Considerem que aquesta atribució és incorrecta. En primer lloc perquè la tipologia constructiva d'aquest mas sembla força recent (segles XVIII-XIX). En segon lloc perquè l'actual casa Masats, molt propera, antigament s'havia anomenat Xartell. Així doncs, amb gairebé tota probabilitat el mas Eixartell o Exarcel·lo és el posterior mas Soler i, més endavant, mas Masats. Sobre aquesta casa no en tenim cap notícia històrica, llevat del fet que s'havia anomenat ca la Pobra o el Casalot. | 41.6635400,1.7710400 | 397685 | 4613150 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50554-foto-08098-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50554-foto-08098-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50554-foto-08098-95-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Accés: camí que surt del cementiri de Sant Salvador de Guardiola en direcció sud uns 2 km. En arribar al torrent dels colomers cal atravessar uns camps en direcció est. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50555 | Cal Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pasqual | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, P. 133. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 059). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans, i amb un bon nombre de coberts adossats, que ha conservat, sobretot exteriorment, la tipologia originària. L'habitatge era de planta rectangular però s'hi han adossat uns cossos al darrere. La coberta és a dues aigües i consta de planta baixa i dos pisos. Els murs són de pedra i arrebossats. A la façana principal, encarada a migdia, hi trobem un portal senzill i una porta lateral més gran que dóna accés als antics estables. També té dos petits balcons, un dels quals convertit en terrassa. La casa està dividida interiorment en tres crugies, cadascuna sostinguda a la planta baixa per una volta de pedra. Antigament tenia una tina. Adossats al voltant de la casa, des del nord i cap a llevant, hi ha diversos coberts de pedra i totxo, en general antics però que han estat reformats i rehabilitats. A la part posterior aquests coberts delimiten un pati. Finalment, al sud hi ha un altre cobert, aïllat, a l'altra banda d'un passatge per on, fins no fa gaire, hi passava el camí. | 08098-96 | Raval de Coll d'Arboç | Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 133) aquest mas apareix documentat en època medieval amb el nom de Paschalonis. No sabem fins a quin punt aquesta correlació és correcta ja que com a mínim a partir del segle XIX aquesta casa constava com un establiment en terres del mas Enric de la Serra i pagava, com la resta com la resta de cases d'aquest sector construïdes a principis del segle XIX, un cens anual en espècies per cap d'any a aquesta masia. Entorn de 1980 les cases del raval van fer una redempció conjunta dels censos per poder accedir plenament a la propietat. Com a mínim l'àvia dels actuals propietaris ja va néixer a la casa. Durant la Guerra Civil de 1936 van matar el propietari i el masover. | 41.6797900,1.7883300 | 399150 | 4614934 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50555-foto-08098-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50555-foto-08098-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50555-foto-08098-96-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 50556 | Parrot de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parrot-de-la-carretera | OLIVER, Xènia; PEÑARANDA, Judit (2012). Història de ca l'Escorsell. Treball de recerca de 2n de Batxillerat. Institut Pius Font i Quer, Manresa. BERRYSAR, S.L.; Diputació de Barcelona (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 057). | XVIII-XX | Exterior de la casa una mica deteriorat | Antiga casa de pagès que ha donat nom a tot el raval d'aquesta zona, situada al costat del camí que comunica el poble de Guardiola amb la carretera de can Maçana. Es tracta d'una casa senzilla i de dimensions modestes, feta amb pedra i tàpia, però que ha conservat força bé la tipologia originària. L'habitatge consisteix en un cos de planta rectangular, amb un cobert a la part de llevant que li dona una forma de L. Té planta baixa, un pis i golfes, amb coberta a dues aigües. La façana principal, encarada a migdia, és molt sòbria. Hi trobem un portal amb llinda de fusta que dóna accés a la planta baixa, diverses finestres de petites dimensions i un segon portal, més modern, per accedir a la planta superior. Antigament els habitants de la casa havien d'utilitzar una escala vertical i entraven al pis per un forat amb trapa. La planta baixa conserva al seu interior les voltes de pedra. En l'antic celler hi queda l'espai que ocupaven dues tines, mentre que una tercera tina està adossada a la part posterior de la casa, junt a una terrasseta. El cobert de llevant havia estat la pallissa i acollia també la instal·lació de la premsa. Actualment el recinte té un cobert més gran a la part sud que serveix com a garatge, junt amb una casa de nova construcció. Anteriorment en aquest sector hi havia les corts. A l'angle sud-est hi ha un tancat amb una porta reixada que data de l'any 1928. | 08098-97 | Raval del Parrot | Aquesta és la casa més antiga del lloc i la que dóna nom al raval del Parrot. Aquest cognom és d'origen francès, i podria relacionar-se amb la immigració occitana del segle XVII. Molt possiblement la casa és originària del segle XVII o principis del XVIII. Els anys 1770-1771 a les terres del mas s'hi va originar el raval conegut amb el nom del Parrot. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera. Concretament, el propietari del mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. Les terres estaven subjectes a la senyoria de la comtessa Maria Isabel Dalmau. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies als propietaris del mas, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. Un altre edificació en terres del mas Parrot és l'antic hostal del Brunet, al peu de la carretera de can Maçana. En un document conservat a la casa el 1833 s'autoritza a Jaume Llobet, aleshores propietari, a tenir-hi hostal i taverna. Llobet declara que ell mateix va fer construir aquest edifici, i la concessió s'aprova amb una entrada de 200 reals i un cens anual de 20 reals. Un altre establiment en terres del mas Parrot és la casa de ca la Maria, veïna de l'Hostal. Els actuals propietaris del Parrot de la Carretera encara mantenen el cognom Llobet. Pels volts de 1973 van construir el nou habitatge on actualment resideixen. | 41.6653900,1.7760500 | 398105 | 4613350 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50556-foto-08098-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50556-foto-08098-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50556-foto-08098-97-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50557 | Les Tines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tines | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 20-22. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 79. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 083). | XIII-XX | Masia en procés de ruïna | Masia de dimensions mitjanes actualment en procés de ruïna. Es troba molt ben emplaçada en un altiplà amb excel·lents vistes a Montserrat. És un mas d'origen medieval, però l'aspecte actual correspon bàsicament a una remodelació i ampliació que s'hi va fer probablement a principis del segle XX. Es tracta d'una construcció de planta rectangular molt allargassada, formada per tres cossos, els dels dos extrems lleugerament més alts, com si fossin torres. Consta de planta baixa més i un pis, amb coberta a doble vessant, que en bona part s'ha esfondrat. Encarada a migdia, l'àmplia façana principal té un pati un pati davanter tancat amb una reixa de ferro forjat i amb un portal, probablement dels anys 1930. La base del mur de la façana, així com algunes petites finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra, semblen antics. Posteriorment s'hi van obrir noves finestres i tres balconets al pis superior. A la planta baixa hi havia el celler, on encara es conserven restes d'alguna bóta de fusta i una tina. El cos més occidental i el central es troben interiorment esfondrats, mentre que el cos oriental, de construcció més recent, encara conserva les estances d'un habitatge probablement de començaments de segle XX. En aquest cos hi ha una galeria. A la part posterior, entremig de la vegetació que cobreix la façana, s'hi entreveuen diverses portes i finestres emmarcades amb pedra o maó. El conjunt té coberts adossats a la part de llevant i un altre cobert aïllat a ponent, al costat d'una gran bassa excavada al terreny. | 08098-98 | Raval del Parrot | Segons J. CAPDEVILA (2006: 79), en època medieval aquest mas era conegut amb el nom de Vitalis. L'any 1282 Pere Vilardell, pagès de Marganell, compra el mas Vitalis a Guillem Vidal, i el castlà de Guardiola li redimeix el pagament del dret de 'tasca' però li imposa la condició que abans d'un any ha de tenir un home fent residència continuada al mas. Al segle XIX i/o principis del XX el mas va ser àmpliament remodelat. Sembla que a la dècada de 1930 s'hi van fer obres importants, tal com sembla indicar una inscripció poc clara que es troba als pilars del portal que dóna accés al pati. Ja entrat el segle XX, els propietaris eren de Barcelona i el mas va ser habitat per uns masovers fins els volts de 1970. A partir d'aleshores va quedar abandonat i en procés de ruïna. | 41.6588500,1.7844200 | 398792 | 4612614 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50557-foto-08098-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50557-foto-08098-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50557-foto-08098-98-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Als pilars del portal al pati davanter sembla endevinar-s'hi la inscripció d'una data: 'Año 1933'?Accés restringit amb cadenes als camins. | 85|98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50558 | Ca la Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-maria | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 047). | XVIII-XIX | Casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada prop de la carretera de can Maçana, vora l'hostal del Brunet. La construcció ha conservat molt íntegrament la seva tipologia originària, pràcticament sense modificacions modernes a l'exterior. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfes. A ponent té adossat un cobert que és fruit d'una primera ampliació feta l'any 1813, amb una petita terrassa adjacent A l'angle sud-est té una altre petit cobert. La façana principal és actualment a pedra vista. Té un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra, un petit balcó i diverses finestres. També és visible una antiga finestra amb llinda de fusta que ha estat tapiada. La façana posterior conserva restes de l'arrebossat. Té una finestra antiga i tres de més modernes al nivell de les golfes, les quals semblen producte d'un sobrealçat de l'edifici. L'interior conserva les voltes de pedra a la planta baixa, amb un celler que encara té bótes de fusta. Les plantes dels pisos han estat rehabilitats recentment. Al costat de la casa hi ha una interessant bassa de planta oval feta amb murs de pedra en un entorn molt ben acondicionat amb marges de pedra seca. Davant de l'entrada es conserva una bonica era de roca natural. | 08098-99 | Raval del Parrot | Aquesta casa es va construir en terrenys del mas Parrot de la Carretera, en la mateixa època en què es va originar el raval del Parrot, una mica més avall. Tal com indiquen les inscripcions de les llindes, el cos principal fou construït l'any 1774 i el cobert adossat poc després, el 1813. Molt a prop hi havia l'hostal del Brunet, construït a principis del segle XIX, on feien parada els carruatges que circulaven per la carretera de can Maçana cap a Barcelona. | 41.6661600,1.7790100 | 398353 | 4613432 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50558-foto-08098-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50558-foto-08098-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50558-foto-08098-99-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la porta principal: 1774.Dovell del portal del cobert: 1813. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50560 | Mas Enric de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-enric-de-la-torre | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Capítols matrimonials, donacions i deixes de fe, creences, últimes voluntats, contractes agrícoles, contractes forestals, testaments'. Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 10-12. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 17, 18, 24, 25, 26, 27, 28, 57, 73, 76, 154. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 029). | XIII-XIX | Alguns coberts adossats es troben en situació precària. | Masia de grans dimensions formada per un cos originari de planta gairebé quadrada més un cos adossat de forma allargassada que li dóna una forma de L. Està situada a l'extrem d'un altiplà, en la part rocosa de ponent on comença el descens vers el torrent de la Font del Boix. L'habitatge originari consta de planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Els murs són de maçoneria i en alguna part de tàpia, arrebossats i amb carreus escairats a les cantoneres. La façana principal, encarada a migdia, té un portal d'entrada constituït per brancals de pedra i rematat amb arc escarser. Just sobre aquest portal hi ha un balcó i, a la dreta, un altre portal que donava accés a les corts. La casa té poques finestres, però les més antigues conserven els brancals i la llinda de pedra L'interior conserva força bé la tipologia tradicional, amb el terra enllosat, sostre fet de bigues de fusta i, entre d'altres elements, un forn de pa. Al segle XIX, segons consta en una inscripció, va construir-se el cos allargassat que es troba adossat a la façana principal i que té com a element destacat una torre de planta quadrada al seu extrem sud. Cal dir, però, que aquesta torre és una construcció moderna (del segle XIX) perfectament integrada dins aquest nou cos i amb una funció més aviat decorativa o simbòlica. Ni tan sols té una base de fonamentació pròpia, sinó que pràcticament consisteix en un sobrealçat , amb dos pisos per damunt. El fet que, en aquesta part, l'edificació s'assenti sobre la roca en pendent li dóna una alçada considerable. Tota aquesta part d'obra nova és molt homogènia: consta de tres plantes amb una sèrie d'obertures disposades regularment en els dos pisos superiors, les quals estan emmarcades amb maó i, algunes, tenen baranes de ferro. Per la façana de ponent algunes d'aquestes obertures han estat tapiades. A l'angle nord-oest la casa té diversos coberts adossats, alguns dels quals es troben mig esfondrats; la majoria corresponen a tines, i han estat fetes en diferents èpoques. En total n'hi ha unes vuit. D'altra banda, hi ha dos petits coberts independents als angles nord-est i sud-est respectivament. Antigament, els propietaris habitaven el primer pis, mentre que els masovers ocupaven les golfes, i posteriorment es van traslladar a la planta baixa del cos nou. La masia es troba voltada de diversos tancats per cavalls, ja que l'actual masover és ferrador. | 08098-101 | Extrem de ponent del terme | Segons l'antic propietari, Manel Fortuny, l'enclavament proper a aquest mas que hem denominat Torre medieval i mas Antic podria atribuir-se a l'època ibèrica. Segons ell en aquest indret s'hi va recuperar material arqueològic d'aquesta època. En època feudal aquesta guaita formava part del sistema de defensa del castell de Guardiola, que incloïa dues torres complementàries. Aquesta defensava el costat de ponent del terme, mentre que hi havia una torre similar a l'heredat del mas Puig de l'Escuder que defensava el costat de llevant i que s'anomenava la Guíxola, la qual es trobava molt probablement en el mateix emplaçament que la torre de la Guíxola actual, tot i que la torre que avui es pot veure és una construcció del segle XIX. La torre de la Guíxola apareix documentada molt probablement al segle X i més clarament a partir del segle XIII. La torre de ponent, que apareix en els documents com a Turri o Antic de Turri (terme referit a un mas) està documentada també a partir del segle XIII, però semblaria lògic suposar que les dues tenien un origen més antic, i van originar-se en el moment en què es bastí l'estructura de defensa feudal, entre els segles X-XI. Cada torre controlava una de les dues vies principals d'accés cap a les terres de frontera, en direcció sud-est: la torre de llevant es trobava a la vora del que més endavant es coneixerà com a camí de can Maçana, mentre que la torre de ponent és relativament propera al camí ral d'Igualada. La funció de vigilància militar que feien els responsables d'aquestes torres es convertí en hereditària, i les famílies van entrar a formar part de la petita noblesa local (CAPDEVILA, 2006: 17). Jaume CAPDEVILA (2006: 17) pensava que la torre medieval podia estar emplaçada a l'actual mas Enric de la Torre, però la localització de restes arqueològiques clares en aquest turó proper ens permet afirmar que es tracta de dues ubicacions separades. Així, en algun moment, la torre de guaita va esdevenir un petit mas però, per manca d'espai al cim del turó, l'habitatge principal es degué traslladar a un terreny més planer, que és el de l'actual masia Enric de la Torre, tot i que es va mantenir l'assentament primitiu. Per tant, sembla clar que, entorn d'aquesta torre de ponent, s'han de diferenciar dos masos i possiblement dues famílies. El mas Antich o Antich de Turri correspondria al que es trobava junt a la torre. Estava sota el domini de l'acabalat manresà Pere de Roca i hi residia la família Antich, que tenien la condició de cavallers o homes d'armes. L'any 1315 hi ha documentat Guillem Antich, el qual dóna a la seva germana Elissenda el mas Salent (CAPDEVILA, 2006: 57). Una mica més endavant, hi trobem Jaume Antich, hereu del mas. El seu fill era probablement Pere Antich, el qual va ser alliberat de l'homenatge de servitud envers el seu senyor, Pere de Roca. El 1343 un altre membre de la família, Arnal Antic, nascut al mas Pla de la parròquia de Manresa, es casa amb Elissenda i passà a residir al mas, potser per la defunció de l'anterior hereu, Jaume (CAPDEVILA, 2006: 76). (Continua a Observacions) | 41.6520800,1.7373900 | 394865 | 4611918 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50560-foto-08098-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50560-foto-08098-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50560-foto-08098-101-3.jpg | Legal | Medieval|Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció amb una data entorn del 1800 en una finestra del cos nou, actualment il·legible.Inscripció a la premsa: any 1875Algunes pedres de les noves construccions procedeixen del jaciment arqueològic de la Torre medieval i mas Antic, així com també del derruït mas Vilalta.Continuació Història: D'altra banda, hi ha el mas Enric de la Torre, descendent de l'anterior però en una nova ubicació. De fet, la denominació Enric de la Torre sembla una derivació d'Antic de la Torre, passant per la fórmula intermèdia 'Anrrich de la Torre'. Al seu torn, el terme Antic sembla una clara al·lusió al fet que existia un mas anterior, amb una torre. La confusió és més gran pel fet que el nou mas Enric de la Torre també està dotat amb una construcció en forma de torre, tot i que es tracta clarament d'una obra del segle XIX. A principis del segle XIV hi ha documentada una altra família, de cognom Turri, que Jaume Capdevila identifica amb el mas Antic de la Torre. Però aquí tenim el dubte de si no caldria referir-la al nou mas Enric de la Torre. Així, el 1297 el castlà cedía a Pere de Turri la batllia; és a dir, l'administració general del feu de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 24, 26, 28), i el 1308 el seu fill Galdó es va casar amb Constança, filla del castlà de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 27). Queda clar, per tant, que els Turri mantenien estrets lligams de parentiu amb els estaments més alts del terme i van aconseguir fins i tot una posició més rellevant que els Antich.Del mas Enric de la Torre no en coneixem pràcticament cap notícia documental. Al segle XVII l'habitava Joan Henrich, casat amb Esperança. Se'n coneix el matrimoni d'un fill: Valentí Henrich casat el 1615 amb Elisabet Mestre, i Caterina, casada el 1608 amb Antoni Camprobí. Probablement tenien vincles familiars amb membres cognominats Enrich, documentats a Salelles uns anys abans (CAPDEVILA, 1997: 10-12). El cos residencial originari sembla una construcció força antiga. El nou mas Enric de la Torre acabà per consolidar una àmplia propietat i esdevingué una de les principals heretats del terme. Probablement la casa fou ampliada al llarg dels segles XVII i XVIII, en un moment de prosperitat que va prolongar-se al segle XIX, quan s'amplià amb el cos allargassat de grans dimensions rematat amb la torre, el qual devia acollir estances per un bon nombre de mossos, que hi treballaven en el moment d'apogeu de la vinya.Ja al segle XX, els propietaris del mas Enric de la Torre són la família Fortuny, de Manresa. Pels volts de 1990 Manel Fortuny va fer alguna excavació a l'indret on hi havia l'antiga torre i va recuperar material força abundant i d'interès. Entre d'altres objectes, ceràmica decorada en verd i manganès, un crani i alguns materials que tal vegada podrien correspondre a època ibèrica. Així mateix, prop de l'Enric de la Torre es va trobar una espasa i una baina. En aquest moment el jaciment conservava més integrament alguns dels murs, especialment els que semblen correspondre al recinte murallat. En la intervenció que hi va fer, el propietari van reconstruir alguns dels murs i, més tard, van ser desmuntats per utilitzar les pedres en noves edificacions del mas. En una estança del mas es guardava una col·lecció força completa d'objectes recuperats en les excavacions i també d'altres procedències. També hi havia fotografies. A la mort de Manel Fortuny, aquesta col·lecció (o almenys una part) es va vendre a un antiquari.Cal dir que, a l'heretat del mas Enric de la Torre, hi havia encara un altre mas, de nom Vilalta. Creiem que correspon a unes ruïnes que hi ha prop de la torre medieval. Així ens ho fa pensar el topònim molt proper del turó de Vilalta. En època medieval un dels fills d'aquest mas tenia l'ofici de ferrer, feina que sembla transferida de generació en generació (CAPDEVILA, 2006: 18, 73). | 85|119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.