Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50924 | Boscos de pi negre sobre substracte calcàri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-pi-negre-sobre-substracte-calcari | <p>Hàbitat Corine número 9430 d'interès comunitari de la xarxa natura 2000. Es tracta de boscos de coníferes de pi negre damunt de terrenys calcaris i localitzats a la zona de Rocs de Canells, Gavarrós i zona de xalet de coll de Pal. Zona forestal amb hàbitat de fauna ornitològica de boscos de muntanya mitjana i alta.</p> | 08099-26 | Zona de sota del xalet de Coll de Pal a Rocs de Canells | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2910500,1.9041700 | 409660 | 4682673 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50924-foto-08099-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50924-foto-08099-26-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El bosc de pi negre és un tipus de bosc molt característic dels estatges subalpins. Es caracteritza per pinedes de fulla perenne molt rigida i de 2-3 cm de diàmetre. L'escorça dels arbres és d'un marró tirnat a fosc fet que el permet denominar com a negre. Aquest tipus de bosc est troba des dels 1500 i pot arribar fins als 2000 metres d'alçada. A mida que adquireix alçada el pi és de mida més petita i la seva copa adquireix una forma piramidal per sobreviure les inclemències meteorològiques i els crus hiverns. En aquedst cas la pineda neix damunt substarcte calcàri fet que li configura un caràcter especial. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50947 | Forn de guix a la zona del Berenador (obaga de cal Companyó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-a-la-zona-del-berenador-obaga-de-cal-companyo | XIX | Cobert de vegetació i amb la volta esfondrada. | <p>Es tracta d'un forn de guix compost per dues estructures a diferents nivells i situades a l'obaga de 'Cal Companyó' que es troba a la riba esquerra del Llobregat. El primer element està format per una estructura de planta quadrada i d'uns 3 metres d'alçada aprofitant el desnivell d'un marge del terreny i amb un aparell de maçoneria de còdols de riu i pedra picada a les cantonades. La segona estructura i situada a uns 50 metres per sobre de la primera té unes mides més grans que l'anterior i formada per un element de planta circular d'uns 4 metres d'alçada amb les parets construïdes amb un aparell de reble i maó cuit i amb una obertura a la part frontal amb els muntants i arc rebaixat realitzats amb maó cuit. Exteriorment té una planta quadrada amb les cantonades fetes amb aparell de pedra picada llevat de la cantonada est que és amb maó com a testimoni d'alguna reforma més moderna. A la part superior es conserven els arrencaments de la volta de maó. Sembla que al costat hauria existit una estructura similar i amb les mateixes mides ja que s'endevinen entre la vegetació les restes de les seves parets i també de la part interior. Està molt apropa d'unes mulleres on aflora aigua i en una zona molt obaga que no hi toca mai el sol.</p> | 08099-49 | A l'obaga de Cal Companyó a la riba esquerra del Llobregat | <p>Desconeixem completament les dades històriques referents a aquesta estructura que deuria produïr calç.</p> | 42.2369200,1.9046200 | 409620 | 4676663 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tot i que hem interpretat aquesta estructura com un forn de calç o de guix, no es descarta que aprofités un element més antic i amb una funció molt diferent; en aquest cas per emmagatzemar glaç, ja que la seva planta, la posició geogràfica en un lloc molt fred i també la proximitat al riu fa pensar en un antic pou de gel reconvertit en forn de calç | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50965 | Bassa de Tarnes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-tarnes | En períodes estiuencs acostuma a assecar-se. | <p>Es tracta de l'única afloració d'aigua natural que hi ha dins el Parc Natural del Cadí Moixeró i que ens ve formada per la geologia del terreny més aviat càrstic produint per la presència de roques calcàries que són visibles des dels escarpats del vessant sud de la serra. Aquest bassa acostuma a estar sempre plena d'aigua llevat de les temporades de molta sequera que es pot arribar a eixugar. S'alimenta de la sortida d'aigües subterrànies al seu fons</p> | 08099-67 | Al vessant nord de Sant Marc, entre la collada grossa i la muntanya de Sant Marc | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2699700,1.8932400 | 408729 | 4680344 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50965-foto-08099-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50980 | Cal Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blau | XVII-XX | Se n'ha refet la coberta i les façanes han estat restaurades. | <p>Es tracta d'un antic mas pertanyent a la partida de Brocà situat molt a prop de l'actual nucli urbà de Guardiola de Berguedà sota de les piscines municipals. Actualment aquest mas ha estat reconvertit en bloc per habitatges residencials. Consta d'un edifici de planta rectangular de dos cossos amb una planta baixa, dues plantes pis i golfes amb coberta de teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'est. Malgrat que estigui molt alterada pels usos posteriors encara conserva la planta baixa amb aparell de maçoneria i pedra picada a les cantonades. Les plantes primera i segona estan molt modificades i presenten la fàbrica amb arrebossats de ciment pòrtland. A la part posterior s'endevina encara el volum del forn de pa reconvertit en latrines. No hem pogut accedir a l'interior de l'immoble.</p> | 08099-82 | Al nucli de Guardiola prop de les piscines. | <p>Edifici documentat a partir del segle XVIII i pertanynet al nucli de Brocà. A l'edat mitjana no hi ha cap esment a aquesta casa ni en els documents del monestir de Sant Llorenç i parròquia homònima ni tampoc en els documents de Bagà. Al cadastre de 1756 de Brocà no hi ha esment d'aquesta casa. Només ens apareix citada al document de 1856 amb enumeració de les cases de Brocà juntament amb Hostalnou, Martinet, Caballera, cal Vilella, Les Planas. Finalment en el document solt de cal Galló també hi ha esment d'aquesta casa al cuartel sur, juntament amb la casa de baix, Vilalta, Companyó, Segarulla, Casanova de Companyó, Hostalnou, Caballera i la casanova de Rotllan. Actualment encara està habitada.</p> | 42.2313100,1.8815700 | 407710 | 4676064 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50980-foto-08099-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50980-foto-08099-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50980-foto-08099-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici molt reformat i modificat per a usos d'habitatge. Va quedar molt afectat pels aiguats del 1982 on se n'emportà una part. Posteriorment va ser restaurat amb la fisonomia actual. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51078 | Batalla a l'aiguabarreig del Bastareny i Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/batalla-a-laiguabarreig-del-bastareny-i-llobregat | Coneguda a través de la memòria oral. | <p>L'aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat va ser testimoni de mortal i sagnant lluita durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). Tal com expliquen els documents, quan els partidaris de França van veure partir els berguedans, els van atacar a la confluència del Llobregat i Bastareny, tot donant pas a una mortífera lluita, cos a cos, en la qual molts, tant berguedans com francesos, hi van deixar la pell'.</p> | 08099-180 | A l'aiguabarreig del Bastareny i el Llobregat. | 42.2302700,1.8790800 | 407503 | 4675952 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 51096 | Monument a Lluís Puig i Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-puig-i-garcia | <p>Monument de ferro i forja que homenatja a Lluís Puig i Garcia, fill d'Herminia Garcia Rodríguez (pintora i artista Guardiolenca) i resident a Andorra,. Lluís Puig i Garcia va morir el 20 de gener de 1990 al pont de la Margineda a Andorra. L'escultura representa la silueta del seu fill tocant un instrument</p> | 08099-198 | Plaça de l'Ajuntament davant de l'Hostal Nou. | <p>Hermínia Garcia va néixer a Huelago (Granada), el 6 de març del 1944. Se'n va anar a viure a Catalunya a l'edat de 7 anys i visqué al Berguedà durant 40 anys. Va arribar a Andorra l'any 1991, però no va ser fins a l'any 1995 que començà a pintar per homenatjar el seu fill, que ha estat sempre la seva inspiració. Tot i haver seguit algun curs en escoles d'art del país, això només ha estat ocasional i sempre ha seguit el dictamen del seu cor, més que la tècnica artística. Es per aquest motiu que es considera una autodidacta. Ha experimentat amb la pintura, l'escultura i el gravat. A Andorra ha exposat les seves obres a la Sala d'Exposicions del Govern, a l'ambaixada d'Espanya, al Centre Júlia, al poliesportiu del Pas de la Casa, a l'hotel Roc de Caldes i a la sala d'exposicions del Comú de Canillo. També ha participat en exposicions col·lectives a la sala d'exposicions del Govern i al Centre Cultural de Sant Julià de Lòria. Fora d'Andorra ha exposat algunes de les seves nombroses creacions artístiques a la Sala d'Exposicions LLoveras d'Arenys de Mar i a la Sala de Turisme de Guardiola del Berguedà i al Palau Pinós de Bagà.</p> | 42.2335200,1.8790700 | 407507 | 4676312 | 2002 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51096-foto-08099-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51096-foto-08099-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Herminia Garcia i Rodriguez | Escultura de 3 metres d'alçada en ferro amb una placa commemorativa i al·lusiva del seu fill. Va ser traslladada d'Andorra després que fos cedida pel Govern del Comú Andorrà a Guardiola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51097 | Pessebre vivent del barri Bastereny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-del-barri-bastereny | XX | Es manté viu gràcies als veïns del barri Bastareny. | <p>Pessebre vivent que es fa a Guardiola per les festes nadalenques des de fa 35 anys. Està organitzat per l'associació de veïns del Barri Bastereny i es celebra el dia 5 de gener de cada any. El lloc escollit és la plaça i l'esmentat barri. És un pessebre d'una associació de veíns que a banda d'organitzar el pessebre també organitza una festa de barri cada estiu. Té molta afluència ja que hi participen també veïns de Guardiola. El pessebre es fa a la plaça del barri .</p> | 08099-199 | Al barri Bastareny de Guardiola | <p>Pessebre que s'organitza des de fa més de 35 pels veïns del barri del Bastareny i també de Guardiola.</p> | 42.2361200,1.8758400 | 407244 | 4676605 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51097-foto-08099-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51097-foto-08099-199-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51103 | Aplec de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-gavarros | XX | Es manté viu gràcies als propietaris i masovers de les finques de Gavarrós. | <p>Aplec de Sant Genís de Gavarrós que es celebra el dia 25 d'agost. Aquesta festa s'havia perdut com tants altres aplecs i celebracions de Guardiola i ha estat recuperat gràcies als veïns i residents de Gavarrós des de fa uns quants anys. Consisteix en celebrar una eucaristia i a continuació fer un àpat que acostuma a ser un dinar a l'era de Cal Cabanes. Amb la venda dels tiquets del dinar, s'obté un donatiu que es destina a consolidar l'església de Sant Genís. Gràcies a aquesta aportació popular el temple i el lloc de Gavarrós es mantenen vius. Després del dinar es fa ball a l'era de cal Cabanes.</p> | 08099-205 | Al lloc de Gavarrós | 42.2810900,1.9153900 | 410571 | 4681556 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51103-foto-08099-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51103-foto-08099-205-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51108 | Festa Major de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-llorenc | <p>Com totes les poblacions de Catalunya, Guardiola de Berguedà celebra la seva festa major coincidint amb la vigília dels dies del seu patró que en aquest cas és Sant Llorenç. Amb aquesta festivitat que és el segon cap de setmana del mes d'agost, el poble es vesteix de gala i de Festa. Els darrers anys la festa comença gairebé una setmana abans amb concerts, balls, espectacles per a grans i petits, concurs de truc, de pintura, festes de l'escuma, animació infantil, ball discoteca per als joves, partits de futbol, 24 hores de vespino, curses de natació.... Alguns dels actes coincideixen amb els concerts de música del monestir de Sant Llorenç, les anomenades 'nits musicals' i els actes s'allarguen fins el dia del patró on es celebra una missa popular al monestir de Sant Llorenç i a continuació sardanes a la plaça del monestir. El darrer dia finalitza amb una cantada d'havaneres i repartiment de cremat. Els actes es fan a la plaça de l'Ajuntament a la plaça de l'Església, al monestir de Sant Llorenç i també a les piscines municipals entre altres i a l'envelat que s'habilita per al ball.</p> | 08099-210 | Monestir de Sant Llorenç i Guardiola de Berguedà | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | 42.2331500,1.8792100 | 407518 | 4676271 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51108-foto-08099-210-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa molt popular i de gran ressò a la comarca que es fa al llarg del mes d'agost. Les festes majors dels diversos pobles es celebren entre els mesos d'agost, setembre i primers d'octubre. La pionera és la de Bagà que es fa el primer cap de setmana d'agost coincidint amb Sant Esteve, la segueix Guardiola amb Sant Llorenç i després Vallcebre, Saldes, Gósol, GironellaLa darrera és la de Gisclareny que es fa ja ben entrada la tardor. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 51109 | Festa de la truitada 'les Pasquetes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-truitada-les-pasquetes | <p>La festa de les 'pasqüetes' o de la truitada és molt comú en les poblacions de l'alt Berguedà i especialment Guardiola de Berguedà, peró també a Bagà, Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de Lillet. Es tracta d'una tradició molt arrelada que té el seu orígen amb les caramelles del dia de Pasqua. Durant la cantada que els caramellaires fan en cada lloc de la vila i població; una colla de puvilles i hereus, passen per les cases amb un cistell o cove per recollir ous 'els tradicionals ous de pasqüa' a banda de recollir donatius i habituallar-se amb vi, coca i moscatell. Al acabar la cantada en tots els llocs es recullen els ous i es venen per obtenir un benefici que posteriorment es tornarà a invertir en comprar ous i fer la festa de la truitada al cap de quinze dies. Si bé inicilament la festa es feia pocs dies després o una setmana després de Pasqua, ja que es feien les truites amb els ous que havien recollit en la cantada de caramelles, recentment es mira de fer a primers de maig i per no coincidir amb la resta de municipis que també ho celebren ho fan en dies diferents. La truitada acostuma a fer-se un diumenge a la tarda i va acompanyada de ball popular i d'altres activitats com exposició de pintura i concurs de ball.</p> | 08099-211 | Plaça de l'Ajuntament al barri de l'Hostal nou | <p>Tradició molt arrelada al dilluns de Pasqüa i en la recollida d'ous per fer una truita al cap de vuit dies de celebrar la Pasqua</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51109-foto-08099-211-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa popular que es celebra des de fa una pila d'anys | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 51110 | Fons d'imatges de Guardiola de Berguedà a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-guardiola-de-bergueda-a-larxiu-municipal | XX i XXI | A l'arxiu municipal classificat i guardat en carpetes. | <p>Fons d'imatges conservat a l'Ajuntament de Guardiola on es mostren imatges antigues de Guardiola, de l'arribada del tren, del carrilet, de la vida quotidiana, de les fàbriques de ciment, de les festes populars, de la construcció del municipi i de paisatges i paratges de l'entorn. Compta amb més d'un miler de fotografies i clixés que van des de principi de segle fins a l'actualitat. Les darreres ja són en format digital de les festes, trobades, aplecs</p> | 08099-212 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça de l'Ajuntament núm. 01. 08694 (Guardiola de Berguedà | 42.2331500,1.8792100 | 407518 | 4676271 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es guarda a l'arxiu municipal de l'Ajuntament i constitueix un important fons fotogràfic i d'imatges que els veïns han anat cedint a mida que han passat els anys. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51121 | Monument a la Penya Blaugrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-penya-blaugrana | <p>Monòlit o pedra on hi ha una placa que commemora una XVIII trobada comarcal de penyes blaugranes i el XXIV aniversari de Joan Casals més conegut com a 'Avi del Barça' i resident de Guardiola i propietari del restaurant 'El recó de l'avi' i de 'casa Duaner'. En aquest acte que es va fer el 19 d'octubre del 2008 hi van assistir membres d'altres penyes del Bages, Anoia, Lluçanès i Cerdanya. La placa commemorativa és de llautó i medeix uns 4 cm d'ample x 20 d'alt. Està enganxada en un bloc de pedra en forma de monòlit</p> | 08099-223 | Al nucli de Guardiola | <p>Placa que commemora el 24 è aniversari de 'l'avi del Barça' o de Joan Casals i també la XVIII trobada comarcal de penyes blaugranes. Es va col·locar el 2008</p> | 42.2315800,1.8790100 | 407499 | 4676097 | 2008 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51121-foto-08099-223-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51123 | Estanyet de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estanyet-de-greixer | XX | Està en desús però es manté en bon estat. | <p>Estanyet artificial situat prop de la 'Font bona' de Gréixer i al costat de la pista que ascendeix a Escriu i la Font del Faig prop del 'Clot d'en Pere'. Es tracta d'un estany de titularitat privada encabit amb dues parets de pedra al torrent de la Font bona i amb una resclosa també atalussada a la part frontal. Es situa a 1135 mts d'alçada a la vessant sud del Moixeró i del Penyes-Altes que es troba envoltat per un bosc mixt de fajos de fula caduca i pinedes de pi roig. Es tracta d'un indret de gran bellesa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró, especialment a les tardors i primaveres on el verd de les seves fulles forma un cromatisme amb la vegetació de l'entorn. És habitat d'espècies amfíbies i rèptils entre elles el tritó Pirinenc i la salamandra.</p> | 08099-225 | Prop del nucli de Gréixer | <p>Estanyol construït a principi de segle XX per la família Ponça per abastir d'aigua als conreus i nucli de Gréixer. També es va emprar per a produir electricitat gràcies a una petita central transformadora que acollia un petit generador que fabricava electricitat per a l'autoconsum.</p> | 42.2888700,1.8397900 | 404349 | 4682502 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51123-foto-08099-225-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Indret de gran bellesa i protegit dins del Parc Natural del Cadí Moixeró | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51124 | Conca de Gréixer al vessant sud del Moixeró i del Serrat Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-de-greixer-al-vessant-sud-del-moixero-i-del-serrat-gran | <p>Conca hidrogràfica del riu Gréixer que està formada per un costat pel riu de l'Hospitalet que bé alimentat pel torrent de la Mena amb naixement a la font homònima sota la Tosa d'Alp a més de 2400 mts d'alçada, el torrent del Serrat Gran amb naixement a la carena del serrat homònim i el torrent del 'salt d'aigua' que neix al vessant sud dels plans de Coma floriu i el mateix de Coma floriu. Tots ells neixen en unes roques a tocar de la cresta de les 'Pales de Coma floriu' i fomen la riera de l'Hospitalet a l'alçada de l'Hospitalet. A mida que descendeix i s'aproxima a l'hospital va rebent les aigües d'altres torrents com el de les 'Gralles' que prové de sota el Claper, de la 'Miquela' ambdós a la serra del Moixeró i també del 'Clot de l'Infern 'que prové dels Orris al T.M de Bagà. A mida que va descendint aigües avall i a l'alçada de Milleres rep les aigües del torrent de les Rovires que prové del pla de la Gavarra i de la font del Ciré a Bagà, A Gréixer se li ajunten les aigües que provenen del torrent de la 'Canal de la Serp' sota el cim del Penyes Altes, del torrent de la 'Font bona' que neix a la font i coll de Cabrera i el torrent de la Mena de l'Or. Finalment i a prop del pont de Sant Nazari el riu de Gréixer rep les aigües del torrent; el del Carrer d'en Torb que separa la solana Massena amb la Roca Tallada i el pas de la Mona ja al T.M de Bagà i del Bac de Diví a damunt de Rigoreixer. Finalment desemboca les seves aigües al Bastareny a l'alçada de la central hidroelèctrica del Pendís i del Càmping Bastareny a Bagà.</p> | 08099-226 | A la vall de Gréixer i Hospitalet | 42.2968500,1.8717700 | 406998 | 4683352 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 51125 | Conca hidrogràfica de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-hidrografica-de-gavarros | <p>Conca alimentada pel torrent de Coll de Pal que, neix als plans de Coma floriu al T.M. de Bagà i les seves aigües provinents de les neu a acumulades en els períodes hivernals descendeixen pel vessant sud del Puigllançada pel torrent homònim i que separa les muntanyes i els Rocs de Canells amb el cim del Puigllançada (TM. De Bagà). Un altre torrent que alimenta la mateixa conca és el torrent de 'la balma roja' que neix a les 'fontetes de Pardinella' sota mateix del cim del Puigllançada i que rep el seu nom perquè passa pel costat de la roca roja. Ambdós afluents i dos més que provenen del Clot del Forn de l'anomenada 'font del Pastor' i del torrent de la Boixeda que neix sota els prats de canells formen aquest riu. Tots junts conformen el riu de Gavarrós molt a prop del nucli de l'església. El riu va descendint i a l'alçada de la casa de l'Estret rep les aigües del torrent de Pardinella que s'alimenta del torrent de l'home mort que neix sota el 'Les roques de Rus', el de 'Pardinella' i finalment el de l'obaga fosca i també del torrent de la 'Coma ' que neix a sota la collada grossa de Sant Marc. Tots junts formen el 'Riu Tort' caracteritzat per les aigües 'tortes' i que desemboca al Llobregat a l'alçada de la casa de l'Espelt. Aquesta conca esta caracteritzada per un seguit de valls que accedeixen a les zones de pastura d'alta muntanya i que foren utilitzades per a l'hàbitat en època medieval</p> | 08099-227 | A la vall de Gavarrós | 42.2616700,1.9257000 | 411394 | 4679388 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 51131 | Font de l'Obert de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobert-de-broca | La font s'asseca en temporades estiuenques i actualment ha estat canalitzada per a omplir una bassa utilitzada per a la prevenció dels incendis forestals. | <p>Font situada en una obaga al costat del torrent de Sant Marc prop de la casa de Cercuneda i delimitada per la serra homònima i el coll de Joncar. Aquesta font actualment està pràcticament seca i canalitzada. Des de sempre ha estat utilitzada pels habitants de la casa de Cercuneda degut a la seva proximitat. Segons ens comenta J.Arocas que va ser resident de Cercuneda havien d'anar a buscar l'agua en aquest indret ja que la casa no en tenia. Actualment està canalitzada per aprofitar la seva aigua per omplir les basses conta incendis</p> | 08099-233 | Al lloc de Cercuneda | 42.2619600,1.8910100 | 408533 | 4679457 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En ús | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 51136 | Col·lecció de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-0 | XX-XXI | Estan penjats i exposats al públic. | <p>Conjunt de quadres exposats del concurs de pintura ràpida que es celebra per la festa Major de Guardiola de Berguedà cada any. Es tracta d'un conjunt d'una vintena de quadres premiats que es custodien a l'Ajuntament i que representen diferents temes i paisatges de la població i del municipi. Els quadres estan penjats a les dependències de l'Ajuntament de Guardiola.</p> | 08099-238 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Diversos pintors | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 51049 | Casa d'Escriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-descriu | <p>ABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17, el Berguedà. P-82. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II i III. Informació inèdita facilitada per Gracia Ponça</p> | XIV-XVIII | Se n'han refet les cobertes i rejuntat les façanes. La casa està fora de perill després d'haver estat molt de temps abandonada. | <p>Restes de l'antiga casa d'Escriu que presenta una planta mes aviat quadrangular orientada a sud-est i composta per una planta baixa, un primer pis i golfa amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i construït amb cavalls i llates. Té una disposició de les obertures amb un clar predomini del massís respecte el buit. La porta és allindada en fusta i hi té al seu damunt una finestra de grans dimensions. A la façana lateral n'hi ha una altre a sota el nivell de la coberta. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb algunes parets, especialment la cantonada sud-est que és amb un aparell molt acurat de carreus de pedra ben treballats i escairats, i units amb argamassa de calç. Adossat a la banda sud-est s'hi endevinen alguns coberts i annexos mig enderrocats compostos pèr constrccions de planta rectangular allargassada i orientades en sentit nord-sud i est-oest i cobertes amb teulada a un sol vessant amb teulada, avui esfondrada de llates i cavalls de fusta i grans eixides abertes a la part interna. Tanquen l'era de batre el gra que mira damunt del torrent dels empedrats damunt de murs de contenció. La casa ha estat refeta recentment i no hem pogut accedir al seu interior.</p> | 08099-151 | A la zona d'Escriu damunt dels empedrats | <p>Els documents de Baga i recollits per Mn. Serra i Vilaró ens parlen del mas i l'església de Santa Eulàlia d'Escariu que deuria ser a prop de la casa. Al 1279 Ramon d'Escriu era comendatari de la casa del temple de Pericas o mas dels homs i al 1300 el mateix Ramon d'Escriu ostentava el càrrec de batlle de Bagà on donà ordres als llocs de Saldes, Gavarrós i Gósol per tal d'estar a l'aguait davant d'un possible atac enemic. L'església de santa Eulàlia va ser arrendada el 1326 al clergue de Pere d'Escriu obligant-lo a fer-ne contínua residència. El 1756 un altre Ramon d'Escriu, ferrer participava en la restauració de les portes de l'església de Sant Esteve de Bagà. El 1800 Antoni Picas masover de la casa d'Escriu baixà a viure tot fent de fuster. Encara avui se'ls coneix com el fuster d'Escriu. La propietat va passar a mans de la família Ponça el 1930.</p> | 42.2868100,1.8171800 | 402482 | 4682299 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51049-foto-08099-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51049-foto-08099-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51049-foto-08099-151-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Presenta indiciïs de fàbriques més antigues de l'època medieval en les cantonades de la façana sud i est. També en una zona propera als coberts hem pogut identificar els vestigis d'una construcció en forma de corba que es podria interpretar com a les restes de l'antiga capella d'Escriu. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50902 | Fons documental de Guardiola de Berguedà a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (altra documentació) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-guardiola-de-bergueda-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-altra-documentacio | <p>ACBR. Comptadoria d'Hipoteques de Berga anys 1768-1862. Registre de la Propietat de Berga. Anys 1862-1810</p> | XVIII-XX | Aquest registre es conserva amb un gran nombre de volums | <p>A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el Registro de Hipotecas del partido de Berga del 1848. El tom 106 datat de 1846 fa al·lusió a Gavarrós i Guardiola a les pàgines 101-126, el tom 107 i datat de 1845 fa al·lusió a la parròquia de Gréixer (Greixa) a les pàgines 1 a 14, el tom 119 i datat de 1845 fa referència a la parròquia de Sant Llorenç prop Bagà a les pàgines 1-24, el volum 124 a les pàgines 1 a 7 fa referència a la Torre de Foix, datat pels volts del 1845; el volum 134 fa al·lusió a Brocà a les pàgines 81-84, el volum 135 sobre els arrendaments de Guardiola i el 137 a la pàgina 61 fa referència a Guardiola. A banda d'aquesta documentació hi ha el fons fotogràfic de Joan Ribera i Fornells de 1955 a 2004 amb unes 29000 diapositives i 14500 negatius. Es tracta d'un fons cedit per la mateixa família on hi ha nombroses fotografies de Guardiola en els anys que ell va viure aportant una valuosa documentació gràfica</p> | 08099-4 | Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | <p>L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50902-foto-08099-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50902-foto-08099-4-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51075 | Capella de Sant Josep de Pardinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep-de-pardinella | <p>ADCS. 'documents de la curia'. Inèdit. CLARET, J; ROCA, A (1982) 'Casa Pardinella'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17, el Berguedà. P-82</p> | XVIII | Capella restaurada i mantinguda en un excel·lent estat de conservació. | <p>Capella de Sant Josep de Pardinella situada a la part posterior de la casa homònima a tocar de la cantonada nord-est. Té una planta rectangular allargassada i orientada en sentit est oest amb la capçalera situada a llevant i la porta d'entrada a ponent. La coberta és a dues vessants de teula ceràmica i el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. La porta, oberta a l'oest està formada per una obertura en arc rebaixat i coronada per un bloc monolític de pedra rogenca i amb les inicials de 'any 1762' que correspondria al moment de la seva construcció. Damunt seu hi ha un òcul circular i a sobre de la testera de ponent un ràfec amb acabat de dues filades de teula girada i maó pla i també un campanar de cadireta i d'un sol ull. L'aparell de les seves façanes és de maçoneria de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locada en filades irregulars. Únicament són en pedra picada els bastiments de les obertures i les cantonades. La teulada ha estat sobrealçada. L'interior està cobert amb una volta de llunetes i forma tres crugies amb sengles arcs torals que arrenquen d'una cornisa de guix. El paviment és de maons ceràmics de 15 x 15 centímetres. Damunt de la porta d'entrada hi ha un cor de fusta amb la barana i el passamà treballats i a sota seu hi ha una pica beneitera tallada en un sol bloc de pedra calcària i amb decoració externa formant motius molt simples. El presbiteri és salvat mitjançant dos graons de pedra i delimitat per una petita . Darrere de l'altra hi ha una petita sagristia a la que s'hi accedeix per dues portes emplafonades i pintades en color blau amb motius florals damunt un fons blanc. L'armari dels objectes litúrgics també és emplafonat i pintat en color verd i vermell. Es troba en un excel·lent estat de conservació.</p> | 08099-177 | A la part posterior de la casa de Pardinella al terme de Gavarrós | <p>La capella va ser construïda al 1762 com a capella familiar dels Pardinella coincidint en el moment de més expansió i importància de la finca. Amb tot i gràcies a alguns documents consultats a la cúria diocesana i a l'arxiu diocesà de Solsona sabem que el bisbat els va concedir alguns permisos per celebrar-hi missa el 1817 'En vista de las letras ejercidas por el M.Sr. Don Gil Esteve Gobernador eclesiastico capitular de la Diocesis de Solsona en 23 de junio de 1847 por las cuales se les concede a don Francisco Pujol y Pardinella y a su familia permiso para hacer celebración de la santa misa en la capilla de su propiedad sita en la parroquia de Gavarrós'. La carta va ser signada el 1894 i és el resultat d'un seguit de peticions del propietari de la finca per celebrar-hi missa diària. Encara avui és la capella familiar i malgrat que no s'hi faci missa continuada està en culte. Aquesta capella va ser inventariada per Josep Mª Gavin a l'inventari de les esglésies amb el núm. 160</p> | 42.2773400,1.9410700 | 412683 | 4681113 | 1762 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51075-foto-08099-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51075-foto-08099-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51075-foto-08099-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta capella d'ús familiar continua funcionant com a panteó familiar i hi trobem encara ara algunes tombes a la sagristia. Està comunicada amb l'interior de la casa i sembla que va ser erigida en posterioritat a la finca ja que pareda unes arcades de pedra amb la data de 1724 del cos nord-est de la casa. La capella encara està en culte i conté restes del mobiliari litúrgic com ara els armaris per guardar els objectes de les celebracions, el banc de la família realitzat en boix i amb el respatller massís. | 119|99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50928 | Teuleria vella de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-vella-de-cal-companyo | <p>ALTIMIRAS, J ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. GIRABAL, J (2007). Aprofitament dels materials geològics. 3.3. Els forns de calç. Camp d'aprenentatge del Bages. XTEC. Calders. LOSADA MAYORAL, J; NAVARRO PAU, J (2011). Teuleries i Forns de Calç. Restes etnològiques del nostre passat recent 2. Centre d'Estudis de Gavà. PUJOL i VILASECA, J (2007). 'De la teuleria a la bòbila' Erol núm. 92. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XVIII-XIX | La part de la graella no l'hem pogut documentar atès que es troba coberta de vegetació tot i que pensem que seria de terra cuita amb orificis circulars similar al forn de Pericas al TM de Puig reig i restaurat en motiu de les obres de desdoblament de la C-16. | <p>Forn de teules situat en un revolt al costat de la carretera que va a la Pobla de Lillet, ens uns marges a la riba esquerra del riu Llobregat. Es tracta d'una estructura de planta quadrada d'uns 2'5 metres d'amplada per uns 4 metres d'alçada que aprofita el desnivell del terreny natural. Presenta dues parts ben diferenciades; el forn i la graella. La part inferior o forn conserva dues entrades o fornals compostes per dos arcs rebaixats de pedra de riu i un de més gran que engloba els altres dos realitzat amb maó cuit com a ampliació de la boca del forn. La part interna conserva restes dels arcs d'argila i maó que haurien sostingut la graella i l'espai de càrrega situat al seu damunt. La part superior o espai de cocció conserva encara les parets perimetrals i les cantonades de pedra picada, malgrat que les parts altes i la xemeneia hagin desaparegut. La canalització de l'aigua que es connectaria a la font de 'Cal Companyó' ha desaparegut pel pas de l'actual carretera B-402. Tot l'aparell de la construcció és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i algunes parts com ara l'arc de l'eixamplament de la boca del forn són en maó cuit. Es tracta d'un element força ben conservat.</p> | 08099-30 | Al costat de la carretera de La Pobla de Lillet, sota de la boïga de Núria | <p>No hem pogut conèixer gaire documentació d'aquest forn. Tot i així l'estructura correspon a un element de la fi del segle XVIII i principi del segle XIX i va funcionar fins a la posada en funcionament de la 'teuleria nova' a mitjans dels anys 40. Es conserven algunes llibretes de comptes que especifiquen el nombre de feixines que es cremaven al dia i les quantitats, així com el nombre de persones que hi treballaven. Hi van arribar a treballar fins a quatre persones. Es produïen teules, maons i també era forn de calç. La presència d'aquest tipus de forn es deu a la geologia de Guardiola amb gran part de pedra calcària bituminoses i betes de guix o 'keupper' que són ideals per a la fabricació de guix, ciment i calç.</p> | 42.2374000,1.8997800 | 409221 | 4676721 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50928-foto-08099-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50928-foto-08099-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons alguna fotografia antiga conservada i també per la memòria oral, la conducció d'aigua que provenia de la font de Cal Companyó i de la zona dels 'guixassos' al seu pas de damunt la carretera (antiga via del carrilet) es salvava mitjançant un arc de maó vist. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50986 | Molí de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-farga | <p>ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASAS SOLER, QUIM (2006). 'Les fargues del Berguedà' a Erol. Núm.91. P.35-42 CASCANTE TORRELLA, PERE (2012). Estudi històric i arquitectònic de l'edifici industrial de la Baganense de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. CULELL . COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. Documentació original (escriptures de compra venda de la finca cedides per Joan Casals Boixader de 'Cal Guardiola'). SERRA I VILARÓ, Joan (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol II. P-40</p> | XVII-XX | El molí està embegut i transformat per la moderna central. L'antiga sala de moles ha estat desmuntada per situar-hi l'escala d'accés als pisos superiors amb tot manté encara en bon estat l'edifici del casal moliner, el canal i part de la bassa amb el cup i el catau. La farga que era annexa només conserva escassos fragments de parets aprofitats com a murs dels horts annexos i també una estructura rectangular adossada al molí | <p>Antiga farga de Bagà o de Sant Llorenç, datada de mitjans del segle XVIII (1770) i situada a l'emplaçament d'un antic molí fariner. Aquest edifici, reconvertit en part amb central hidroelèctrica estava situat a la dreta del Bastareny, sota el monestir de Sant Llorenç prop de l'aiguabarreig amb el Llobregat. De l'antic edifici avui dia es pot veure de manera parcial la façana amb la porta d'entrada composta per dues obertures coronades per una única llinda de fusta amb els muntants i ampits de pedra picada i dues obertures del pis superior. L'aparell és de carreus de pedra picada mal treballada ie escairada, unides amb argamassa de calç i filades irregulars. La resta de les obertures estan molt modificades per la conversió en central hidroelèctrica. Encara es conserva el salt d'aigua i el canal sobrealçat per als usos de la central. La captació era prop del barri de Reboll. El canal està construït amb obra de maçoneria i morter de calç amb revestiment hidràulic a la part interna. Té una longitud d'uns 500 m. i una amplada d'1'5 m. Encara conserva la bassa de forma triangular amb el cup, avui fora d'ús i parcialment paredat ja que es va transformar en central. L'edifici del casal moliner, avui embegut per les estructures de la central, és de planta rectangular i compost per una planta baixa i dos pisos. Segons fotografies antigues de principi de segle XX sabem que en aquest edifici hauria tingut dues finestres a cada planta i hauria estat cobert amb teulada a un sol vessant. L'aparell de les seves façanes era de maçoneria amb filades de pedra, unides amb argamassa de calç i disposades de forma irregular i amb les cantonades i bastiments de les obertures en pedra picada. El carcabà era a la part inferior i estava compost per dues arcades de mig punt amb les dovelles realitzades amb pedra de riu. Arran de les obres de reforma de la central aquesta façana i els carcabans van quedar integrats de forma parcial pel modern edifici que se li adossà a la part sud aprofitant el canal de desguàs. L'antic cup va ser anul·lat i substituït per la moderna turbina que es situà uns metres més al sud. La sala de moles va ser desmuntada.</p> | 08099-88 | Plaça de La Farga 09. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La notícia més antiga es remuntaria al 1549 quan els germans Joan Mas i Andreu Pellicer, fargaires de la vila de Bagà, firmen un conveni amb l'abat de Sant Miquel de Cuixa per anar buscar menes d'òxid als termes d'Oms i Riu de Cerdanya a la veïna Cerdanya. Quim Casas, en el seu article sobre 'La farga al Berguedà' i publicat a la revista 'Erol' el 2006 interpreta que es tractaria de la farga de Sant Llorenç ja que a la vila i terme de Bagà no s'hi ha trobat cap referència de cap farga i el monestir de Sant Llorenç es deia Sant Llorenç prop Bagà o Sant Llorenç de Bagà, motiu que faria pensar en possibles confusions. Amb tot no deixa de ser una hipòtesi ja que no es troba cap més referència fins a mitjans del segle XVIII. Segons Serra i Vilaró, les primeres notícies sobre la construcción d'una Farga comencen a mitjans del segle XVIII quant un tal Josep Elias i Grau de Ripoll vol edificar una farga al Puig de l'obaga però la proximitat amb la captació de la peixera dels molins de la vila de Bagà que s'emprava per beure, va fer que els cònsols de la vila s'hi oposessin i el 1723 hi enviessin un 'serrador' per certificar que aquesta farga no estigués feta. Posteriorment i al 1726, els cònsols de la vila es dirigiren al governador de Berga per tal que s'interposessin amb aquesta farga. 'pretensió de voler alguns subjectes per fabricar farga de ferro a detriment i perjudici de la vila'. No sabem si aquesta farga es va arribar a construir. Tot i així el 1752 s'esmenta la 'farga dels Hostalets' i 'la farga de Sant Llorenç'.A'questa darrera després d'un seguit de plets i querelles Josep Elias n'és el propietari i el 1770 obté el dret de l'explotació de l'aigua del Bastareny. Hom suposa que el topònim de la farga dels 'Hostalets' derivaria de l'hostal que hi hauria annex a ella Documentació posterior la denominen també com a farga de Bagà. Aquesta documentació, facilitada per la propietat correspon amb les escriptures de compra-venda des del 1814 fins a l'actualitat. Al 1814 el Sr. Joaquim Mas, propietari de la farga de la vila de Bagà li va traspassar al seu fill Joaquim Mas i tensa fins el 1832 on la farga, li van ser hipotecats primer a Joan Ripoll i Capdevila i posteriorment a Josep Mas i Quinquer. Al 1840 perd lús i explotació de la farga passant-la a mans Rafael Maneja i Titós, administrador de l'immoble per part dels germans Pedrals de Bagà i hereus de Joan Ripoll i Capdevila. En aquest moment es fa un informe sobre el mal estat de la farga esmentant: 'se ha metido dentro del local del martinete de la referida fragua ha dado curso al agua y movimiento al martillo por medio de la barra con que se abre y cierra aquella y enseguida ha pasado a la pieza de la fragua y carboneras, se ha paseado por todo aquel local habiendo tocado con sus manos el martillo grandíssimo instrumento que se ha hallado en ella sin haber podido abrir ni cerrar el riego del agua por estar descompuesto bastante derrotado todo el edificio y tejados y caidas las paredes de las carboneras por la parte de poniente'. Els Meneja van ser propietaris de la farga fins el 1903. Aquesta farga va funcionar a ple rendiment fins a mitjans del segle XIX. El 1903 Ramon Boixader adquireix les instal·lacions i remodela l'antic molí fariner en fàbrica de ciment que funciona fins el 1915. Entre les peces que s'hi van fabricar hi havia romanes, ostiaris i altres objectes que porten el nom de 'Baga'. Al segle XIX l'ús de la farga donava prioritat al molí que mancomunaven el mateix salt. El 1915 Esteve Casademont de la societat 'comercial Torras-Esteva, Sociedad anònima domiciliada a la vila de Guardiola i representat per Isidre Boix i Vall honesta compra les velles instal·lacions del molí i farga per emprar-los a l'ús d ela fàbrica de teixits.</p> | 42.2345300,1.8778300 | 407406 | 4676426 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50986-foto-08099-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50986-foto-08099-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50986-foto-08099-88-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'edifici de l'antic casal moliner es conserva fora d'ús al darrere de la central hidroelèctrica i només és visible la meitat de la seva façana principal i part de les façanes posteriors. L'antiga farga estava adossada a la part est de l'antic molí i aprofitava el mateix salt per a moure el martinet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50926 | Casanova de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-cal-companyo | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVIII | Pràcticament desapareguda. | <p>Ruïnes d'un mas que es coneixia amb aquesta denominació. Actualment només en resten algunes cantonades i la base dels seus murs realitzats amb aparell de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb morter de calç molt pobre. Malgrat les escasses restes encara es pot endevinar que es tractava d'un edifici de planta quadrada encarat a migdia i amb unes mides de 4'5 x 4'5 metres. Actualment està coberta de vegetació i s'ha obert un camí a prop ja que hi passa una línia d'alta tensió.</p> | 08099-28 | A sota els plans de Cal Companyó | <p>No en conservem gaires referències sobre aquesta casa tot i que pensem que és d'origen molt recent. Sabem a través de les escriptures i registre de la propietat que pertany a la finca de Cal Companyó. Un inventari publicat al 1856 i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta aquesta Casanova de Cal Companyó. Per contra el cadastre de 1756 no s'hi fa esment. Un inventari trobat en un full solt de l'arxiu municipal de Brocà a Cal Galló també enumera aquesta casa que formava part de 'Cuartel Sur' juntament amb la casa de baix, Vilalta, Companyó, Sagarulla, cal Blau, Hostal nou, Caballera , Casanova de Companyó i Casanova de Rotllan. Al costat hi figura un nombre 7 que equival a la distància en Km de cadascuna de les cases. Sembla ser que la casa es va abandonar a mitjans del segle XX.</p> | 42.2378400,1.8949800 | 408826 | 4676775 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50926-foto-08099-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50926-foto-08099-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50948 | Casanova de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-vilella | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIX | Se n'ha refet la teulada amb bigues de formigó i teula ceràmica. | <p>Es tracta d'una masia molt simple de dos cossos amb un annex a llevant i composta per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb coberta de teula ceràmica damunt de llates i cavalls de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Presenta una façana on hi ha un predomini del massís respecte el buit amb la porta d'entrada situada al costat est i coronada per un arc rebaixat de maó vist. A l'altre costat s'obre una finestra amb llinda de fusta. Aquesta disposició es repeteix a la planta primera amb dues obertures allindades i també al sota coberta. L'aparell d'aquesta façana és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i argila formant filades molt irregulars. Les façanes oest i nord gairebé no tenen cap obertura llevat d'una petita finestra a la paret nord i les restes de l'arc o boca de l'antic forn de pa situat a la façana de ponent i que avui ha desaparegut. Cal destacar-ne el voladís o barbacana de la coberta que li dona una imatge molt característica. A llevant hi ha un annex o cobert afegit que està cobert amb una teulada d'un únic vessant de teula ceràmica àrab. Aquest, afegit que hauria estat relacionat amb la pallissa, avui s'empra com a garatge.</p> | 08099-50 | A sota els plans de Vilella i al costat dels Guixassos | <p>Poques dades tenim sobre aquesta casa. L'inventari de 1852 i conservat a l'arxiu Comarcal del Berguedà esmenta les partides de les cases de Brocà i cita la casa de Vilella (casa vella) però enlloc parla de la casanova. Per contra un inventari més tardà i de data desconeguda localitzat en un full solt de l'arxiu municipal conservat a Cal Galló esmenta al 'cuartel este' la Casanova a sota de l'esmentada de Vilella i interpretant-ho com a la mateixa casa. Es tracta d'una construcció molt senzilla que no mostra etapes evolutives sinó que presenta una fàbrica unitària i d'un sol moment constructiu.</p> | 42.2395200,1.9060900 | 409745 | 4676950 | 1842 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50948-foto-08099-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50948-foto-08099-50-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A la façana principal i situada entre les obertures de la planta sota teulada hi ha la data de 1852 corresponent amb la data de construcció d'aquesta casa. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50949 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-4 | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII | Només es conserva la pallissa. | <p>Conjunt de construccions compostes per la casa principal i les pallisses i del que tant sols es conserva la pallissa ja que la casa està enderrocada. Es tractava d'una estructura de dos cossos amb una planta baixa, un pis i un sota coberta amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i amb un voladís o barbacana de fusta. Hi havia un predomini del massís respecte el buit llevat de la darrera planta on hi havia una important eixida La porta d'entrada principal s'obria en aquesta mateixa façana i estava formada per un estructura adintellada en fusta darrere d'un porxo de dues arcades. Al pis principal hi havia una sèrie de tres finestres i una eixida de fusta a sota teulada amb una balconada a la part central i la barana amb barrots de fusta. L'aparell era de carreus de pedra mal treballats i escairats formant filades irregulars i també tàpia a les parts més altes amb argila d'un color vermellós. Les façanes laterals presentaven un seguit d'obertures que no s'han conservat. A la façana de migdia i mirant cap a ponent s'alça el cobert o pallissa format per una estructura de planta rectangular d'una única planta i un sota coberta amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant. La coberta està sostinguda per les parets dels costats curts construïdes amb fàbrica de maçoneria irregular llevat de les cantonades i pilars de pedra a la façana principal que sostenen les bigues de la coberta i també la planta altell on s'obren tres obertures d'rac de mig punt amb maó ceràmic,la central més gran que les altres. La coberta és de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Aquesta pallissa està mirant a l'era de la casa la qual conserva restes de la pavimentació de cairons ceràmics. Encara podem endevinar la boca del forn de pa i restes de les arcades que hi hauria hagut a la planta baixa.</p> | 08099-51 | Damunt dels camps de les Planes i sota del bosc de Vilella | <p>La documentació esmentada de la casa ens apareix al 1756 en el cadastre de Brocà cita la casa de les Planes en la mateixa partida que Vilella i l'Espelt que es trobava dins el mateix municipi i que ara correspon a la Pobla de Lillet. Totes tres finques pertanyien a la parròquia de Sant Martí de Brocà. Posteriorment i a l'inventari o llistat de les cases de Brocà es torna a fer referència la finca de les Planes juntament amb Vilella, Caballera, l'Espelt, Mijaus i cal Blau. Finalment el darrer document consultat i corresponent en un full solt de Cal Galló també la situa en el 'cuartel este' juntament amb la de capellans, Subirana, Ponet, Mijaus, Casanova i Vilella. La casa es va abandonar a mitjans dels anys 40 i avui dia està pràcticament arruïnada.</p> | 42.2397800,1.9121300 | 410244 | 4676972 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa està pràcticament ensorrada i només es conseva la pallissa que s'empra per a funcions agrícoles. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50954 | Casa de la Segarulla o Segarulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-segarulla-o-segarulls | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVIII | Es conserven part de les parets perimetrals amb certa alçada però amenaça ruïna ja que està cobert de vegetació. | <p>Ruïnes de l'antiga casa de 'Segarulla' i dels seus coberts annexos. Actualment només en resten dempeus les parets de la banda nord i oest amb aparell de maçoneria i reble i les cantonades en pedra picada. Pel que s'intueix encara ara, la masia hauria estat encarada a sud i hauria estat composta per una planta més aviat rectangular de dos cossos formada per una planta baixa, una planta pis i un sota coberta. La teulada hauria estat a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. No sembla pas que hagués tingut elements remarcables. Annex a la banda sud hi hauria hagut els coberts o pallisses construïts amb un aparell de reble i maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb un morter de calç de color rogenc molt pobre i amb façana a la cara sud amb gran eixides de fusta sostingudes per pilars de pedra. La coberta hauria estat a un sol vessant</p> | 08099-56 | Damunt de Cal Companyó en uns planells orientats a sud i a escassos metres de la casa | <p>La documentació de la casa ens apareix al 1756 en el cadastre de Brocà quant esmenta la casa de Segarulls com a masoveria de Rotllant. Documents posteriors i datats de 1856 aquesta finca pertanyia a la parròquia de Sant Martí de Brocà. Posteriorment i a l'inventari o llistat de les cases de Brocà es torna a esmentar la finca de Segarulls juntament amb Martinet, cal Blau, caballera, Casanova de Cal Companyó, Vilella, les Planas, Cal Companyó i Casanova de Cal Companyó. Finalment el darrer document consultat i corresponent al full solt de Cal Galló també la situa en el 'cuartel sur' juntament amb la casa de baix, Vilalta, Companyó, Sagarulla, Casanova de Companyó, cal Blau, Hostal nou, Caballera i Casanova de Rotllant. La casa es va abandonar a mitjans dels anys 40 i avui dia està pràcticament arruïnada</p> | 42.2452200,1.8948000 | 408822 | 4677595 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50954-foto-08099-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50954-foto-08099-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50954-foto-08099-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per les característiques tipològiques no sembla pas que aquesta masia sigui anterior al 1700. Tot i així al cadastre de Brocà de 1756 ja la cita com una possessió de Vilella i en documents posteriors de 1856 es continua citant. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50961 | Caseta de Castell i cal Joanó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-castell-i-cal-joano | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII-XVIII | La casa de Joanó ha perdut part de la coberta i també dels forjats interiors. La caseta de castell manté la coberta en un estat deficient. | <p>Les dues construccions de Cal Joanó i de la 'caseta de castell' es situen una terrassa que hi ha sota la casa de castell. La primera està situada a l'extrem sud-est i la segona està annexionada a la mateixa casa de castell. La casa de Joanó, avui parcialment esfondrada presenta una estructura rectangular composta per una planta baixa, un primer pis i un sota teulada. La coberta ha desaparegut però s'endevina encara la seva forma de dues vessants paral·leles a la façana principal orientada a migdia. L'aparell és de maçoneria i pedra picada a les cantonades, ampits i bastiments de les obertures i també de tàpia de color vermellós a les parts superiors. L'interior al que s'accedeix per una porta oberta a la façana sud i composta per muntants de pedra i llinda de fusta, està cobert de malesa i vegetació però es pot endevinar encara part de la seva disposició amb les quadres a la planta inferior i l'habitatge al pis principal amb la cuina, la llar de foc i el forn. Sembla que es tractava d'una masoveria de Castell. La denominada caseta de castell es situat a la banda de ponent de la mateixa finca de castell adossant-se als murs que la contenen i composta per una estructura quadrangular amb aparell de maçoneria i pedra picada a les cantonades. Presenta una disposició de planta baixa i primer pis amb coberta de teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La teulada està orientada a llevant. Ambdues construccions correspondrien en les masoveries de Castell.</p> | 08099-63 | A sota de la casa de 'Castell' | <p>Les casetes de Joanó i castell ens apareixen esmentades en els documents del segle XVIII. A l'inventari de les cases de Brocà del 1856 ens apareix aquesta casa juntament amb les veïnes casa de dalt, castell, Rotllant, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella, Sobirana... en el full solt de cal Galló les casetes de castell i de cal Joanó apareixen al cuartel Norte juntament amb Cerconeda, capella de Sant Marc i les cases de la zona de Gavarrós i Gréixer atès que al 1800 Brocà comprenia els nuclis de Gréixer, Gavarrós i Sant Llorenç (Guardiola).</p> | 42.2557500,1.9026100 | 409481 | 4678755 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per l'aparell i fàbrica constructiva d'aquestes edificacions no semblen ser anteriors al segle XVI i XVII i possiblement relacionades amb masoveries de la mateixa finca de castell ja que la toponímia de 'caseta de castell' ens permet de relacionar-la en els annexos de la mateixa casa. Corresponen a construccions molt senzilles i d'arquitectura popular. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50962 | Casa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-dalt | <p>AMGB.Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII-XIX | En avançat estat de ruïna i coberta de vegetació. Tan sols en resten dempeus les parets oest, sud i nord. | <p>Restes de l'antiga casa de dalt formada per la casa pròpiament dita i els coberts en uns marges a sota dels camps de Sant Marc o camps de dalt, la devesa grossa i a escassos metres de castell. Les restes estan erigides aprofitant un desnivell del terreny. Malgrat que la construcció estigui en un avançat estat de ruïna i només es conservin les parets oest i part de la sud es pot endevinar que corresponia amb una construcció de planta rectangular i de factura simple composta per una planta baixa, un pis i un sota teulada amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada encara es pot endevinar el seu emplaçament, avui substituït per un gros esvoranc a la paret. L'aparell és de carreus de pedra, mal treballats i escairats, disposats en filades aleatòries i irregulars i unides amb argila i calç molt pobre de color rogenc. Ha perdut els sostres, els forjats interiors i la paret est. Pel que fa als coberts i pallisses en podem endevinar uns escassos vestigis a la part est amb algunes parets construïdes amb aparell de maçoneria. Tot el conjunt està en avançat estat de ruïna i cobert de vegetació.</p> | 08099-64 | Sota la devesa Grossa i camps de Dalt a sobre de Castell. | <p>La casa de dalts ens apareix esmentades en els documents del segle XVIII com una de les cases més elevades del nucli de Brocà. A l'inventari de les cases de Brocà del 1856 ens apareix aquesta casa juntament amb les veïnes de Joanó, caseta de castell, castell, Rotllant, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella, Sobirana... en el full solt de cal Galló la casa de dalt apareix al cuartel Norte juntament amb Cerconeda, capella de Sant Marc, castell, joanó i caseta de castell i les cases de la zona de Gavarrós i Gréixer atès que al 1800 Brocà comprenia els nuclis de Gréixer, Gavarrós i Sant Llorenç (Guardiola). Sembla que va ser abandonada a principi del segle XX i sempre va anar vinculada amb la veïna de castell.</p> | 42.2571200,1.9030900 | 409523 | 4678907 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50962-foto-08099-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50962-foto-08099-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50962-foto-08099-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per les dimensions de les restes, fa pensar que corresponia amb una edificació de mides més aviat petites i similars a les de Sagarulla, Joanó, caseta de castell i casa de baix. La tipologia i aparell constructiu ens vinculen aquesta construcció amb una obra del 1700. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51106 | Pont de cal Cucurull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-cucurull | <p>ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SERRA ROTES, R (2005). El tren de Manresa a Guardiola. Zenobita edicions.</p> | XX | L'ull central del pont ha estat reparat amb formigó pòrtland | <p>Pont de l'antic ferrocarril construit a principi del segle XX per fer passar la línia ferroviària per damunt del Llobregat i situat paral·lel al viaducte de la C-16. al costat de la 'font de la set' o 'font seca'. Consta d'una construcció de caire civil composta per tres arcades de mig punt amb arc de doble rosca de maó ceràmic, que decansen damunt de dues pilastres rectangulars. La caixa principal és de carreus de pedra mal treballats, units amb ciment i filades irregulars. Els pilars trambé són de pedra amb una petita cornisa bisellada on hi recolza cadascun dels ulls del pont. Té una longitud d'uns 45 metres i una amplada d'uns 2 metres. L'ull central del pont ha estat reparada amb obra de formigó armat. A l'estrep nord hi ha el túnel del Canal industrial.</p> | 08099-208 | Al Collet d'Eina prop de la font de la Set | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del textil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet que comportà l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'ferrocarril económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil del Llobregat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga estava situada en una zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del 'collet' fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La companyia minera de Ferrocarril y minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa italiana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficiens per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del Collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de 'La Ribera' on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' . Ambdues línies tenien com a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i poc després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan. El 1979 l'edifici de l'estació va a passar a mans de l'ajuntament de Guardiola que li va donar un ús cultural. Des de 2003 acull una exposició de 150 anys de la posada en funcionament d ela línia de Barcelona a Mataró.</p> | 42.2115300,1.8688200 | 406629 | 4673882 | 1904 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51106-foto-08099-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51106-foto-08099-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest pont va ser escenari d'un descarrilament del ferrocarril a la dècada dels anys seixanta. Arran de la clausura de la línia Olvan-Guardiola el 2 de febrer de 1972, el pont va quedar inutilitzat i des de llavors roman com un testimoni del passat al costat de la carretera C-16. Tot i així es manté en bon estat de conservació | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51061 | Parament romànic de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parament-romanic-de-sant-genis | <p>ASTARDES, JORDI; VIGUÉ, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Artestudi. Barcelona. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. vol III. 216. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). Esglesía de Sant Genís de Gavarrós. Invantari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XI | Restaurat i rejuntat el 2008 gràcies als veïns de Gavarrós | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós encara conserva bona part de l'antic aparell romànic, especialment al mur sud, nord i sobretot la capçalera que ja hem comentat que estava formada per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i teulada de llosa. Al centre s'hi obre una finestra de doble esqueixada coronada per un arc de doble rosca en pedra tosca i un fris sota la teulada format per dues filades de 'dent de serra'. A la façana sud s'hi obre l'antiga porta d'entrada avui utilitzada per accedir al campanar i substituïda el segle XVIII per a l'existent. Està formada per un arc adovellat de carreuons de pedra picada ben treballada, unida amb argamassa de calç i esplandit intern coronat també per un arc de mig punt adovellat. Conserva restes de les pollegueres i també del marxapeu format per dues lloses de pedra. La fàbrica constructiva és de carreuons de pedra picada, units amb argamassa de calç i disposades en filades més aviat regulars. Damunt de la façana de ponent s'endevina encara la traça del campanar d'espadanya i per sota de la coberta de teules existent el ràfec de la primitiva teulada de lloses.</p> | 08099-163 | Al nucli de Gavarrós damunt de la rectoria i de Cabanes | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós figura documentada amb l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà , mentre que el seu castell ho fa a partir de l'any 1255 com a possessió de la família de Pinós. Consta que a l'any 1280 Galceran de Pinós dona a Jaume Molins el castell d ela roca de gavarret amb la condició que custodiés aquest castell i també la roca. Al llarg del segle XIII el castell figura esmentat entre els diferenst membres que el custodiaven i pel que fa a la parròquia de Sant genís no apareix documentada fins l'any 1288 quant un tal Bernat de Gòsol venia a un tal Ribalt de Bagà tots els beneficis obtinguts de la parroquia de sant genís de Gavarrós. A partir d'aquests moments l'església i la rectoria apareixen cada vegada més sovint en els documents davant la preocupació dels barons de pinós en tenir la zona habitada. El pas de Gavarrós i en conseqüència el castell i el nucli, eren una altre via que permetia accedir a la Cerdanya passant epl coll de Pal, a banda dels passos del pendís i de Coll de Jou. Els senyors que el controlaven hi mostraven certa preocupació L'església de Sant genís va passar a ser una sufragania de Brocà i actualment es manté en bon estat gràcies a la restauaració feta l'any 2008.</p> | 42.2807900,1.9145900 | 410505 | 4681523 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51061-foto-08099-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51061-foto-08099-163-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'origen primitiu d'aquesta església esmentada ja a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà (983) correspondria amb una fàbrica del segl XI de nau única amb coberta de fusta i absis semicircular que posteriorment als segles XIII es cobrí amb volta de canó de perfil apuntat i reforçada per arcs torals amb coberta de lloses de pedra i als segles, XVII, XVIII i XIX se li anaren afegint cossos i annexos fins a l'actualitat. | 92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51111 | Camí ral de Berga a Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-berga-a-baga | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastareny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1993). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 . C.A TORRES.(1905) Pirineu Català. El Bergadà. 'De Berga a Bagà per l'antich camí de Ferradura'. P.88-98. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II. P. 143-154.</p> | XI-XIX | Alguns trams s'han perdut i altres es conserven de manera parcial. | <p>El camí de Berga es conserva en nombrosos trams des de la central del Collet fins al límit sud del municipi tocant amb la Nou. Es pot resseguir completament en un tram de més de 2 Km amb restes d'empedrat de còdols i murs de contenció. A la zona del Collet el camí s'ha perdut però creuava pel pont vell de Guardiola per sota del castell i passava per la riba dreta del Llobregat seguint el traçat de l'actual C-16. A Guardiola el camí passava per Cal Frare i Reboll fins a creuar el Bastareny per damunt del pont de les dues sors o pont de Tarradellas a Bagà. Aquest camí travessava el nucli de Bagà amb les entrades i sortides a la vila formant carreteres entre els camps, i enfilava cap als passos de Coll de Jou i coll del Pendís seguint la traça del riu Gréixer. El tram de la central del Collet conserva l'empedrat original i els murs de contenció. Passa per la llera dreta del Llobregat i es dirigia fins a l'hostal de l'Alfar seguint en part el traçat de la actual C-16. Aquest tram es conserva en uns 2 Km aproximadament.</p> | 08099-213 | Al Collet d'Eina | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer. De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius ies construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Dels ponts es fa esment d'una palanca a 'Mescles aygues' per arreglar-la. El mescles aigües correspondria a l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat . Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava pels vials i. solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. D'impostos també hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal. Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten referenciats en documents de transacció escriptures, notarials. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1903 i esmenta. No obstant l'antic camí de ferradura , corrent mig enlairat, a mig cayent de serra, sovint per timbes amagades per l'espessor del bosch, endinzat en la fosca arbreda encara més ferestega i pintoresch. Ab la construcció de la nova carretera s'ha destralejat a demés gran part de l'hermosa boscuria que acabarà de desaparèixer al explotar el nou camí de ferro havent-se desmerescut molt el conjunt de sa enèrgica bellesa. 3 K d'alfar, pont nou de tres arcades de 18 m el central y 9 ls dels costats aon conflueix l'antic camí de ferradura. Pontarró sobre el canal de la llum (3 m). Pont d'un arch de 15 metres sobre el Saldes. 4 h i 5 ' ints aiguabarreig del Llobregat amb el Saldes que porta aigua de ses fonts de la serra d'en Cija, Pedraforca i Gresolet. Sota el pont en avall una hermosa resclosa y presa d'aigua del canal de Berga que forma un molt bell saltant. Pont de Guardiola de 663 metres d'alt. Antiga obra gòtica de pedra. Al davant del pont hi ha l'hostal i el molí, lloc en extrem pintoresch. A la dreta del riu hi queden enlairades les ruïnes de l'antich castell de Guardiola. 720 m. alt dalt d'un turó'. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació.</p> | 42.2148300,1.8696600 | 406703 | 4674247 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51111-foto-08099-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51111-foto-08099-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51111-foto-08099-213-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cscante i Torrella | Camí que ha estat embegut per la C-16 en alguns trams propers a l'Alfar i també pel canal industrial de Berga. El tram que va de la central del Collet en direcció sud és el que es conserva millor amb uns 2 Km de longitud. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51113 | Camí de Coll de Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-coll-de-jou | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastareny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1993). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 . C.A TORRES.(1905) Pirineu Català. El Bergadà. 'De Berga a Bagà per l'antich camí de Ferradura'. P.88-98. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II. p. 143-154.</p> | XI-XVIII | Alguns trams estan embeguts per la BV-4024 i altes pel Pr.126. | <p>Antic camí ral de Cerdanya passant pel coll de Jou. El camí sortiria de Bagà per la Creu de l'om riu Gréixer, estret de Malgrau on creuaria pel pont homònim i passaria pel costat de la pedrera de l'església de Bagà a la zona de l'estret de Malgrau o grau de Palau. A continuació seguiria pel molí de Gréixer, Cal Tinent on travessaria el riu Gréixer i arribaria al pont de Sant Nazari. Allí hi tindríem una bifurcació que aniria al coll de Pendís per Gréixer. El camí principal seguiria per sota de Millarès arribaria a l'Hospitalet de Rocasança i ascendiria planejant fins el Claper. D'aquest indret començaria una forta pujada que el camí aniria fent continus revolts per ascendirà a Rocasança i posteriorment al Coll de Jou i Altar del Mila. Aquest tram de Rocasança a Coll de Jou és el que conserva restes de l'antic empedrat de còdols de riu, units amb argamassa de calç i murs de contenció amb trenca aigües. Aquests trams ens donen més la idea de com hauria estat aquest antic camí de ferradura i bast. Altres trams serien a la zona de Cal Tinent vell i a l'estret de Malgrau. Ja en el terme de Bagà; el tram que va de Bagà a la Creu de l'Om conserva en bon estat part de l'antic empedrat i els murs que delimiten les carreres i conreus.</p> | 08099-215 | De Gréixer a Coll de Jou | <p>En el cas de Gavarrós s'esmenta el port de Gavarrós que també corresponia a un pas per passar a Cerdanya. Aquest, però era més important per al bestiar i la transhumància. Aquests camins secundaris surten als documents del monestir als llocs de les Llenes, Perdinella (camí o carrera de Gavarrós), Brocà, Gréixer i Vilella. Tal i com s'ha dit en temps de la baronia de Pinós, la documentació d'aquests camins és freqüent i nombrosa atès que corresponien a importants vies que calia mantenir en condicions. El manteniment dels ponts i camins anava a càrrec dels barons de Pinós però també hi havia altres universitats com la de Berga i Puigcerdà que s'encarregaven d'aquests afers. Hi ha esment que el 30 de juliol de 1335, dos homes de Berga es comprometeren amb els cònsols de Bagà, adobar pel preu de 47 ells des de la data de Tots sants el camí de l'escala de Gréixer. Es tracta de l'ampliació del camí amb una cana de Montpellier que era la mida estàndard d'un camí. Aquesta zona deuria ser molt vulnerable a les destruccions degut a les fortes avingudes i el pas enmig d'un estret (estret de Malgrau o grau de Palau). També es fa esment d'una palanca a 'Mescles aigües' per arreglar-la. Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten referenciats en documents de transacció escriptures, notarials. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1903 i esmenta que aquests camins encara s'utilitzaven. Ell ens ho descriu en l'itinerari de Bagà a Castellar de N'Hug '2 h ' 5 minuts molí de Gavarrós, 1008 mts molt pintoresc en lloc amagat i molt deliciós. Les riuades el posen sovint en perill quan l'aigua agombojada en moles tormentoses s'abraça desbordada en l'engorjat que no la pot arribar a engolir.El Riutort, corre normalment tot fresós entre grans còdols blanchs amagat i sovint entre l'arbreda. 2h, 15 minuts. Massanés, casa de molt bell tirat pitoresch junt a la corrent del Riutort.Se deixa el riu pèr emprendre forta pujada entre el bosc. Tal com va sacendint s'ofereix més i més grandiosa la conca del riutort. Tancada en son cim per Comabella, el Coll del Pal i el Puigllançada. El poblet de Gavarrós se destaca enlairat al bell mig de la clotada en el grup de la muntanya avançada que separa la coma del Forn de la del Coll de Pal qua ajuntant-se al dessota formen el Riutort 2 h i 30 ' Collet Roig de Muntdern. De 1325 d'alt en la serra divisòria de les aigües del Riutort i de la Pardinella, hermós panorama de muntanyes tant dret al costat de la vall de Gavarrós com per l'indret del Llobregat y termes distants. S'ovira entre plans conreuats i prats verdosos la grossa casa de Pardinella. El camí corre enlaitrat pel devallant de la serra. 2 h'35 Prat Terrer kolt ben herbat. 2 h' 40 clot de Muntdern. S'atravessa el torrent. 2 h 45 minuts font de l'home mort. El camí puja sobtadament. 2 hores 50 La Pardinella. Gran casa de pagès molt ben orientada amb amplies i assolellades galeries. Té capella adjunta b capellà beneficiat. Està situada en un altipla conreuat ornat d'herba i arbres ombrejants. 2 hores 55 Coll Roig'. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació. La construcció de la BV. 4024 de Bagà a Coll de Pal va malmetre el camí de Gréixer a les zones de Rigoreixer, estret de malgrau i Hospitalet. L'obertura de pistes forestals cap a la font del Faig i Escriu per extreure la fusta va destruir part del camí de Coll de Pendís. Avui dia aquests camins es conserven en trams i són utilitzats per al pas de senders de gran recorregut (Gr.107, gr.4, gr.4.2 ) i altres de menors com el Pr.126, pr,125 i senders locals.</p> | 42.3114500,1.8714400 | 406992 | 4684974 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51113-foto-08099-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51113-foto-08099-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51113-foto-08099-215-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascantte i Torrella | Camí embegut a la part baixa des de la Creu de l'Om a Gréixer i Hospitalet per la BV.4024 de Bagà a Coll de Pal deixant alguns trams sencers a Riu Gréixer i a la creu de l'Om. El tram de l'Hospitalet a Coll de Jou es conserva bé ja que s'empra com a sender del Parc Natural del Cadí Moixeró o Pr.126 de l'Hospitalet a Riu de Cerdanya. Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que es conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. Tot i que a les acaballes del segle VIII ja es van començar a perfilar alguns nuclis de l'alt Berguedà, no és fins després de la revolta d'Aissó del 826 i 827 que es fa més ràpida la repoblació que es consolida en època de Guifré el Pelós. Amb tot no serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç que unifica les antigues comunitats de Sant Sebastià de Sull, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, els vilatges, els molins, masos i alous així com les recents terres i vinyes que s'estan formalitzant. Precisament és en la consagració de Sant Llorenç el 983 i la dotació de Sant Miquel que s'esmenten ja els camins, especialment els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i Pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer posant èmfasi a 'in via qui pergit a Portella' (ACA monacals. Doc.8). De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que enllaçava amb la vall del Segre i el coll de la Perxa. Precisament serà a mitjans del segle XII quant es bastiran hospitals als colls més importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i cursos fluvials es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats en els documents de Bagà fent-hi continues reformes. La via del Llobregat ens apareixerà també esmentada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós i la de La Pobla de Lillet a Castellars de N'Hug. Aquestes vies secundàries servien per enllaçar nuclis habitats i també alous. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51114 | Camí de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-gavarros | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastareny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1993). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 . C.A TORRES.(1905) Pirineu Català. El Bergadà. 'De Berga a Bagà per l'antich camí de Ferradura'. P.88-98. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II. p. 143-154.</p> | XI-XIX | Alguns trams han desaparegut per la pista actual de Gavarrós. | <p>Camí que del pont de l'Espelt (Terme de la Pobla de Lillet) pujaria a Gavarrós i ascendiria a Pardinella, castell de la Roca de Gavarret, Erols i Coll de Pal. Aquest camí seguiria paral·lel el Riutort fins a l'alçada de l'Estret. En tot aquest tram el camí ha estat substituït per la pista actual. Una vegada a la casa de l'Estret trobaríem una bifurcació d'un sender que pujaria a la Coma i Pla de l'Arca i potser també al Saborell seguint la carena de Sant Marc (actual GR.4.2). El camí principal pujaria fins a la caseta on hi trobaríem l'encreuament del camí que pujaria al castell de la 'Roca de Gavarret' seguint el collet de les Trevanoses i també el mas de les Trevanoses. En aquest tram el camí es pot resseguir ja que encara es conserva algun pas amb un 'grau' i l'antic empedrat amb restes dels còdols de riu i algun trenca aigua fins arribar a Prat Terrer i Pardinella on encara es pot resseguir la seva traça. El camí principal seguiria des de la Caseta per sota de la pista actual passant pel molí de Massaners, pujaria a la serradora i Casa de Masaners i arribaria a Sant Genís per continuar pujant cap a Casa freda i arribar als rocs de Canells i les pastures de Coll de Pal. Aquest tram de la caseta a Masaners encara es pot resseguir enmig de bosc amb part del traçat del camí empedrat i els murs de contenció de pedra seca i fins hi tot trenca aigües. Prop del molí de masaners s'endevinen encara les traces o estrep d'un pontarró que accediria al molí.</p> | 08099-216 | De l'Espelt a Gavarrós | <p>En el cas de Gavarrós s'esmenta el port de Gavarrós que també corresponia a un pas per passar a Cerdanya. Aquest, però era més important per al bestiar i la transhumància. Aquests camins secundaris surten als documents del monestir als llocs de les Llenes, Perdinella (camí o carrera de Gavarrós), Brocà, Gréixer i Vilella. Tal i com s'ha dit en temps de la baronia de Pinós, la documentació d'aquests camins és freqüent i nombrosa atès que corresponien a importants vies que calia mantenir en condicions. Del camí de coll de jou s'esmenta el 1356 'esmerçaren força diners en adobar algunes parets del terter de Coll de Jou' i el 1454 'feren adobar el camí de Grau de Palau'. Els ponts també hi surten esmentats sovint. El manteniment dels ponts i camins anava a càrrec dels barons de Pinós però també hi havia altres universitats com la de Berga i Puigcerdà que s'encarregaven d'aquests afers. Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava els camins. Solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. També n'hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal 'e aquest passatge s'entén, ço és saber primerament per tots els termes de Gavaret e de Bagà, e de saldes e Gósol'. Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten referenciats en documents de transacció escriptures, notarials. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1903 i esmenta que aquests camins encara s'utilitzaven. Ell ens ho descriu en l'itinerari de Bagà a Castellar de N'Hug '2 h ' 5 minuts molí de Gavarrós, 1008 mts molt pintoresc en lloc amagat i molt deliciós. Les riuades el posen sovint en perill quan l'aigua agombojada en moles tormentoses s'abraça desbordada en l'engorjat que no la pot arribar a engolir.El Riutort, corre normalment tot fresós entre grans còdols blanchs amagat i sovint entre l'arbreda. 2h, 15 minuts. Massanés, casa de molt bell tirat pitoresch junt a la corrent del Riutort.Se deixa el riu pèr emprendre forta pujada entre el bosc. Tal com va sacendint s'ofereix més i més grandiosa la conca del riutort. Tancada en son cim per Comabella, el Coll del Pal i el Puigllançada. El poblet de Gavarrós se destaca enlairat al bell mig de la clotada en el grup de la muntanya avançada que separa la coma del Forn de la del Coll de Pal qua ajuntant-se al dessota formen el Riutort 2 h i 30 ' Collet Roig de Muntdern. De 1325 d'alt en la serra divisòria de les aigües del Riutort i de la Pardinella, hermós panorama de muntanyes tant dret al costat de la vall de Gavarrós com per l'indret del Llobregat y termes distants. S'ovira entre plans conreuats i prats verdosos la grossa casa de Pardinella. El camí corre enlaitrat pel devallant de la serra. 2 h'35 Prat Terrer kolt ben herbat. 2 h' 40 clot de Muntdern. S'atravessa el torrent. 2 h 45 minuts font de l'home mort. El camí puja sobtadament. 2 hores 50 La Pardinella. Gran casa de pagès molt ben orientada amb amplies i assolellades galeries. Té capella adjunta b capellà beneficiat. Està situada en un altipla conreuat ornat d'herba i arbres ombrejants. 2 hores 55 Coll Roig'. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació. La construcció de la BV. 4024 de Bagà a Coll de Pal va malmetre el camí de Gréixer a les zones de Rigoreixer, estret de malgrau i Hospitalet. L'obertura de pistes forestals cap a la font del Faig i Escriu per extreure la fusta va destruir part del camí de Coll de Pendís. Avui dia aquests camins es conserven en trams i són utilitzats per al pas de senders de gran recorregut (Gr.107, gr.4, gr.4.2 ) i altres de menors com el Pr.126, pr,125 i senders locals.</p> | 42.2702600,1.9227200 | 411160 | 4680345 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51114-foto-08099-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51114-foto-08099-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51114-foto-08099-216-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí que malgrat estigui embegut per l'actual pista de Gavarrós conserva el tram original de la Caseta a Masaners. El ramal que puja a Pardinella es conserva en el traçat que va de la Caseta a Prat Terrer, amb alguns trams perduts enmig de la malesa i del bosc. Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. Tot i que a les acaballes del segle VIII ja es van començar a perfilar alguns nuclis de l'alt Berguedà, no és fins després de la revolta d'Aissó del 826 i 827 que es fa més ràpida la repoblació que es consolida en època de Guifré el Pelós. Amb tot no serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç que unifica les antigues comunitats de Sant Sebastià de Sull, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, els vilatges, els molins, masos i alous així com les recents terres i vinyes que s'estan formalitzant. Precisament és en la consagració de Sant Llorenç el 983 i la dotació de Sant Miquel que s'esmenten ja els camins, especialment els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i Pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer posant èmfasi a 'in via qui pergit a Portella' (ACA monacals. Doc.8). De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que enllaçava amb la vall del Segre i el coll de la Perxa. Precisament serà a mitjans del segle XII quant es bastiran hospitals als colls més importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i cursos fluvials es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats en els documents de Bagà fent-hi continues reformes. La via del Llobregat ens apareixerà també esmentada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós i la de La Pobla de Lillet a Castellars de N'Hug. Aquestes vies secundàries servien per enllaçar nuclis habitats i també alous. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51101 | Camins rals de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-rals-de-guardiola-de-bergueda | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120.BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Vol II. P. 143-154.</p> | XI-XX | Alguns trams conservats són del Collet fins al límit del terme, el tram de Coll de Jou, alguns trams damunt de Gréixer. El camí de Sant Llorenç es manté en bon estat i el de Gavarrós i Brocà també | <p>Camins rals de Guardiola que comunicaven el municipi. El camí de Berga es conserva en nombrosos trams des de la central del Collet fins al límit sud del municipi tocant amb la Nou. Es pot resseguir completament en un tram de més de 2 Km amb restes d'empedrat de còdols i murs de contenció. A la zona del collet el camí s'ha perdut però creuava pel pont vell de Guardiola per sota del castell i passava per la riba dreta del Llobregat seguint el traçat de l'actual C-16. A Guardiola el camí passava per Cal Frare i Reboll fins a creuar el Bastareny per damunt del pont de les dues sors o pont de Tarradellas a Bagà. Aquest camí passava dins del nucli de Bagà amb les entrades i sortides a la vila formant carreteres entre els camps i enfilava cap als passos de Coll de Jou i coll del pendís seguint la traça del riu Gréixer. Passat l'estret de Malgrat el camí anava creuant el riu pels pont de 'Malgrau' a Bagà, cal Tinent i pont de Sant Nazari a Gréixer. En aquest punt el camí tenia una bifurcació. El que anava a Gréixer i pujava al coll d'Escriu i font del faig per creuar el coll del Pendís (actual gr.107) i el que anava seguint el riu Hospitalet passant per sota Millarès amb ramals per anar a Millarès i a Hospitalet. Un cop aquí ascendia cap a Roca Sança, altar del mila i Coll de Jou. En aquest tram entre Roca Sança i coll de Jou es conserven trams encara Empedrats. Un altre camí important és el que de Cal Frare pujava a Sant Llorenç per l'obaga amb trams empedrats amb còdols de riu i trencaaigües i d'aquí es dirigia al Vilar i Llenes. De Guardiola en sortia el camí que anava a Brocà i a Sant marc amb trams empedrats i restes de Carreres a Brocà. De Brocà sortia el camí de la Pobla passant per Cavallera, Cal Companyó iVilella. Passada la casa de L'espelt el camí creuava el Riutort per un pont medieval a l'alçada del molí de l'Espelt per continuar a la Pobla de Lillet. En aquest indret hi havia un ramal que pujava a Gavarrós i clot del Forn. Aquest camí encara es pot resseguir una part. De la Caseta en pujava el camí de la Roca Gavarret i Pardinella passant pel collet e Trevanoses que enfilava a pla d'Erols Erols i Rus. També en sortia el camí de Gavarrós per Masaners i ascendia cap al clot del Forn i coll de Pal. Altres camins secundaris eren de l'Estret a la Coma, pla de l'Arca i coll del vent. A Brocà hi havia camins que comunicaven amb les diverses cases i sant Marc. Finalment el camí de Saldes sortia del Collet d'Eina i pujava cap a Maçaners pel costat de la riera de Saldes per sota els Castellots i torrent de Riaup on hi havia una bifurcació per anar a Riaup, torre de Foix i el Jou</p> | 08099-203 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Greixer. De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós la de La Pobla de Lillet. Aquestes vies servien per enllaçar nuclis habitats, alous. En el cas de Gavarrós s'esmenta el port de Gavarrós que també corresponia a un pas per passar a Cerdanya. Aquest, però era més important per al bestiar i la transhumància.. En temps de la baronia de Pinós, la documentació d'aquests camins és freqüent i nombrosa . Del camí de coll de jou se sap que el 1356 en volien arreglar el 'tarter' i el 1454 'feren adobar el camí de Grau de Palau'. Es tractava de trams complexos on les 'tarteres' eren les parts altes del camí situades a més de 1600 metres d'alçada on la neu i el glaç el malmetien. De fet en aquests llocs s'hi esmenta el verb 'apel·lar' o treure la neu. Per a les tasques de manteniment hi havia els obrers o 'terrallons'. Els ponts també apareixen esmentats sovint. A tall d'exemple ens surt esmentat el pont de Greixa. Es referiria o bé al de Cal Tinent o el de Sant Nazari. El manteniment dels ponts i camins anava a càrrec dels barons de Pinós però també hi havia altres universitats com la de Berga ' el 30 de juliol de 1335, dos homes de Berga es comprometeren amb els cònsols de Bagà, adobar pel preu de 47 lliures des de la data de Tots sants el camí de Es tracta de l'ampliació del camí amb una cana de Montpeller que era la mida estàndard d'un camí. També trobem documents de la universitat de Puigcerdà per adobar el camí de l'escala de Gréixer. Aquesta zona deuria ser molt vulnerable a les destruccions degut a les fortes avingudes i el pas enmig d'un estret (estret de Malgrau o grau de Palau). Dels ponts es fa esment d'una palanca a 'Mescles aygues' per arreglar-la. El mescles aigües correspondria a l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat . Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava pels vials i. solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. D'impostos també hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten esmentats indirectament en documents de transacció escriptures, notarials. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1905.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51101-foto-08099-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51101-foto-08099-203-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51055 | Molí de Masaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-masaners | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186.BOLÓS MASCALNS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. C.A. TORRES (1905). Pirineu català. El Bergadà. De Bagà a Castellar de n'Hug per dalt de les serres de Brocà, de la Pardinella y de Rus. P.135-139</p> | XIII-XVIII | La resclosa ha desaparegut, però conserva encara els encaixos de les bigues excavats a les roques del riu Gavarrós. Per contra la resta d'elements incloent les moles encara es conserven in situ fent que, malgrat la seva ruïna sigui un dels edificis d'aquestes característiques més ben conservats al municipi de Guardiola. | <p>Restes d'un antic molí medieval situat a la llera dreta del riu de Gavarrós en un indret conegut com a 'clot del Jeroni' sota el clot del Savorell. El conjunt hidràulic està format per les restes de la resclosa, el canal, la bassa, el cup i el casal moliner amb el carcabà i la sala de moles que encara conserva les moles i part de la maquinària in situ. De la resclosa o peixera es conserva el seu antic emplaçament, uns metres aigües amunt amb els encaixos de les bigues excavats a la roca i amb una planta circular. El canal està construït amb aparell de maçoneria de pedra, unida amb argamassa de calç i disposada en filades més aviat irregulars, Té una longitud d'uns 150 metres i amb un pendent suau arriba a la bassa, on l'aigua queia pel cub que feia moure el rodet i la maquinària del molí. Aquesta bassa té una forma oval amb la paret més propera al molí construïda amb carreus de pedra picada ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i formant filades més aviat regulars. Encara hi ha restes del vessador. El cub o pou té una alçada considerable i és de planta quadrada. Es situa a la part posterior del molí i connecta amb el carcabà o cacau. Aquesta és a la part més baixa del casal moliner i està construït amb una volta de canó de pedres i còdols de riu disposats a 'plec de llibre' i units amb argamassa de calç. Encara hi podem veure les traces del canal per on baixava l'aigua del cup i també de la barra de ferro engegador. Per contra el rodet i l'arbre o eix de fusta vertical que feia moure les moles amb la força de l'aigua ha desaparegut i en els seu lloc hi ha un orifici circular. La sala da moles és de planta quadrada i malgrat que hagi perdut el sostre i les cobertes encara conserva in situ la mola sotana i la mola 'volandera' amb la nadilla i el collferro. L'edifici conserva les parets principals amb un aparell de lloses de pedra rogenca disposades de forma més aviat regular, unides amb argamassa de calç i formant filades. Conserva la porta d'entrada amb muntants de pedra i llinda de fusta i una finestra damunt el carcabà amb bastiments de fusta. La coberta ha desaparegut completament. Al voltant de l'edifici s'hi endevinen restes d'estructures adossades com ara uns colomars a la banda de ponent i els estreps o arrencades d'un pont que salvaria les aigües del Gavarrós i comunicaria el molí i el clot del Savorell amb el camí ral de Gavarrós.</p> | 08099-157 | Al clot del Jeroni sota de Saborell. | <p>Malgrat que el molí no ens apareix esmentat en les donacions de Sant Llorenç, si que ens hi esmenten les afrontacions de llocs propers tal i com s'ha esmentat a les fitxes 154 i 156. El topònim de 'Masaners ' ens surt en diverses donacions que Argemir i la seva esposa Teodosen fan al monestir de Sant Llorenç. Ens referim als documents 28 i 34 que parlen de diverses afrontacions que esmenten el lloc de Matresinna. El primer parla d'un alou a 'Querols' i Vilaseca i del que hem situat a la fitxa 170 i el segon a Saborell que es situa damunt del molí i que les afrontacions coincideixen 'in apendico de villa Gavarreto in loco vocitato Saborel. Et afrontati psa hec omnia de I parte in Pal vel in villa Seca, de II vel de III in ipsa aquo qui discurrit in Rivo torto, de III vero in Paier vel in Macana'. El document 34 parla de Matresinna referint-se a Massana o Massaners 'Et ipsa terrada afrontat ipsa eira, et alia in via, et de IIIin orto Bebite et de III in casa Matresinna'. Bolós i Pagès en els seu llibre comenten que el 1031 hi havia dins el domini de Sant Llorenç, un molí a riutort que podria ser el de l'Espelt en terme de la Pobla i un a Saborell. Aquest darrer es podria referir a 'aquo qui discurrit in rivo torto'. Posteriorment i al 1106 en temps de l'abat Guillem trobem una carta on estableix l'alou de Savorell 'Sobolell'. En aquest establiment que coincideix en l'època més floreixen del monestir parla d'un forner, un moliner. ' et ipsum alaudem quod habemus in gavarred in loco nominato Sobolel vel in Vilaseca'Aymani i Domingo i Bolòs coincideixen en interpretar que el moliner feia referència a aquest alou car es troben en un mateix document. Amb tot no queda massa especificat No n'hem trobat més referències a l'arxiu de Bagà. Al cadastre de Gavarrós de 1729 s'esmenta el molí de Masaners i al full solt de les cases de Brocà també de 1853 torna a aparèixer interpretant-se que es mantenia en funcionament. Ja ben entrat al segle XX, C.A. Torres l'esmenta com un lloc molt pintoresc '...2 h ' 5 minuts molí de Gavarrós, 1008 mts molt pintoresc en lloc amagat i molt deliciós. Les riuades el posen sovint en perill quan l'aigua agombojada en moles tormentoses s'abraça desbordada en l'engorjat que no la pot arribar a engolir.El Riutort, corre normalment tot fresós entre grans còdols blanchs amagat i sovint entre l'arbreda. 2h, 15 minuts'.</p> | 42.2718800,1.9220000 | 411103 | 4680526 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51055-foto-08099-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51055-foto-08099-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51055-foto-08099-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que el conjunt estigui en un procés completament de ruïna encara conserva els principals elements que formaven un molí hidràulic i que permeten entendre el seu funcionament. Es tracta d'un molí del tipus 'c' o tipus 3 segons Jordi Bolòs i Josep Nuet accionat mitjançant la força d'un cub o pou. Aquest tipus de mecanisme que resulta ser una evolució del molí de rampa (molí pirinenc) o molí de rampa amb bassa es va començar a emprar a partir de mitjans del segle XIII en la majoria de molins fariners. Al municipi de Guardiola els diversos molins analitzats són de molins de cub llevat del primer molí de Sant Llorenç que correspon al sistema més antic. Exemples de molins del tipus 'b' a Guardiola no en tindríem cap exemple. L'exemple més proper correspondria als molins de la vila de Bagà, datats de mitjans del segle XIII. A la façana del casal moliner encara es pot veure la traça del molí més antic amb una planta quadrada compost per dues plantes incloent el carcabà i cobert amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest tipus de fisonomia recorda molt els molins pirinencs de la vall d'Ordino a Andorra, Canillo o Encamp. Posteriorment va ser ampliat amb altres cossos i afegits. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51117 | Camí de Gréixer a Coll de Pendís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-greixer-a-coll-de-pendis | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP (1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 . .FÍGULS; C (2016). 'Hostal de la font del Faig' a antics hostals del camí ral. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.Vol II. p. 143-154.</p> | XI-XX | Embegut per la pista que actualment puja a la Font del Faig i Escriu. El seu traçat és aprofitat pel GR.107. | <p>Antic camí ral que de Gréixer ascendia al coll del Pendís. Aquest antic camí en conservem alguns petits trams, però la majoria d'ells han estat substituïts i suprimits per la pista actual que puja a Escriu i també a la font del Faig. El seu traçat es pot resseguir des del pont de Sant Nazari, pujant al nucli de Gréixer i a continuació es s'arribava a la font Bona. Seguia la fondalada del clot d'en Pere, pujava fins a la collada d'Escriu i seguia cap a la casa homònima que havia fet les funcions d'hostal. D'allí es continuava fins a la Font del Faig i ascendia pel coll del Pendís. Actualment en romanen uns pocs trams amb l'empedrat original de còdols de riu disposats de cantó per evitar el lliscament del bestiar i alguns trenca aigües molt a prop del coll del Pendís. En aquest tram s'ha pogut conservar gràcies al fet que la pista forestal que es va obrir el 1920 només arribava a la font del Faig deixant el darrer tram per construir. Gràcies a això s'ha pogut conservar. Actualment aquest camí s'utilitza com a GR.107 o camí dels Bons Homes de Queralt a Montsegur.</p> | 08099-219 | De Gréixer a Coll de Pendís passant per Escriu | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa.A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats. La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Dels ponts es fa esment d'una palanca a 'Mescles aygues' per arreglar-la. El mescles aigües correspondria a l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat . Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava pels vials i. Solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. D'impostos també hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal. Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten referenciats en documents de transacció escriptures, notarials. Aquest camí el trobem descrit per excursionistes com ara Cèsar August Torres i altres caminants. C.A Torres i també altres caminants com ara Arthur Osona afirmen 'Els guies s'asseuen a la vora del camí y encenen els cigarros. D'aquest lloch ne diuen el Forat, sens dubte perquè una de les pedres que formen el reclòs és foradada. Empaquetada la màquina, continuem pujant seguint les gerigonces del camí. A les vuit arribem a la Font del Faig. Els guies fermen el bestiar y nosaltres entrem a la casa a encarregar que'ns arreglin esmorzar. L'amo'ns conta que quan les coses anaven bé aquella casa estava molt ben assortida de tot y que aquell era un dels camins de més tranzit pera anar y venir de la Cerdanya. Una vegada hi tingué allotjats més de 40 traginers y molt bestiar durant tres dies, a causa de les neus que interceptaren el camí. La capa de núvols s'ha anat aprimant y comença a sortir el sol. A les nou montem a cavall: encara falta mitja hora pera arribar a Coll de Pandís, que està a 1,766 metres sobre'l nivell del mar. El camí és poch fresat y está mig esborrat per les aigües dels darrers dies. Tot fent esses arribem al coll.' C.A Torres en el seu llibre de Pirineu Català afirma ' 'Font del Faig (desde Bagà). Sota l'Hostal se deixa a l'esquerra el camí de Puigcerdà y's pren un dolent corriol que ratlla de travers la montanya, tot enlairant-se.'</p> | 42.2973900,1.7972400 | 400855 | 4683496 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51117-foto-08099-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51117-foto-08099-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51117-foto-08099-219-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Havia estat un important via de pas des de sempre. La hipòtesi que alguns han afirmat que el camí del Pendís sortia per les cases de l'Hostalet i del veïnat del Forat (Terme municipal de Gisclareny) i pujava pel torrent homònim per la zona dels Empedrats ,és una hipòtesi poc fiable atès que la zona dels Empedrats resultava ser una zona que patia fortes avingudes del torrent del forat en temporades plujoses que en malmetia greument l'antic camí. Val adir que aquesta zona és un engorjat molt abrupte on el camí per ascendir a la 'font d'esctriu' ha de superar un fort desnivell. Sembla ser que aquest traçat es va emprar com a camí ral secundari en temps molt més moderns, ja que encara hi ha alguns trams amb empedrat i també un pont. Tot i així el camí originari passava per la zona que descrivim. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51118 | Camí del Collet a Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-collet-a-vallcebre | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP (1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 . .FÍGULS; C (2016). 'Hostal de la font del Faig' a antics hostals del camí ral. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.Vol II. p. 143-154.</p> | XII-XX | Embegut per la B.402 del Collet a Gósol i per la pista que puja a Sant Julià de Freixens. | <p>Restes de l'antic camí ral de Saldes que partia del Collet. Es conserva de manera fragmentària i parcial ja que ha estat embegut per la B-402 en el seu tram inicial. Hom pensa que aquest camí que partia des del camí principal de Berga a Bagà seguia paral·lel a la riera de Saldes travessant pel pont de Saldes i pujaria per la riba esquerra passant per sota de la casa del Castellot la qual possiblement seria una torre de vigilància. A continuació arribaria fins a 'Grallera' i creuaria la riera prop del molí de Bosoms prop de l'actual passarel·la o pont que hi ha. En aquest punt es bifurcaria i una part aniria per la riera de Bosoms, molí homònim i seguiria cap a Bosoms, Soldevila, Masdepei i Torre de Foix. Aquest camí en aquest tram de Bosoms a Soldevila encara es pot endevinar part del seu antic traçat enmig del bosc i parts de pastura que seguia les corbes de nivell amb un pendent més aviat suau. Del pont damunt de la riera de Bosoms en sortiria un altre sender que ascendia fins a Sant Julià de Fréixens ja a Vallcebre. Aquest segon tram també hem pogut endevinar alguna part del seu antic traçat i dels murs que el contenien. Es conserva força perdut ja que ha estat embegut en part per l'actual sender i pista forestal.</p> | 08099-220 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça de l'Ajuntament núm. 01. 08694 (Guardiola de Berguedà | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer . De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Dels ponts es fa esment d'una palanca a 'Mescles aygues' per arreglar-la. El mescles aigües correspondria a l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat . Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava pels vials i. Solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. D'impostos també hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1905. Aquests camins encara s'utilitzaven. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació. La construcció de la BV. 4024 de Bagà a Coll de Pal va malmetre el camí de Gréixer a les zones de Rigoreixer, estret de malgrau i Hospitalet. L'obertura de pistes forestals cap a la font del Faig i Escriu per extreure la fusta va destruir part del camí de Coll de Pendís. Avui dia aquests camins es conserven en trams i són utilitzats per al pas de senders de gran recorregut (Gr.107, Gr.4, Gr.4.2 ) i altres de menors com el Pr.126, Pr,125 i senders locals.</p> | 42.2207200,1.8356100 | 403901 | 4674939 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51118-foto-08099-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51118-foto-08099-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51118-foto-08099-220-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Antic camí de ferradura que es conserva en bastant mal estat ja que només es deixen endevinar alguns petits trams prop de Bosoms i del Collet. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51100 | Molí de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-greixer | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186.BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.</p> | XII-XIX | Arruïnat, cobert de vegetació i amb les parts superiors esfondrades | <p>Restes d'un antic molí fariner situat a l'esquerra del riu de Gréixer i situat una mica més amunt de l'estret de Malgrau i a sota de Cal Tinent. Del conjunt arquitectònic es conserven restes de l'antic canal, de la bassa d'arribada, del cup i del casal moliner. Aquest edifici està parcialment enderrocat però tot i així i segons el que e pot identificar i també per fotografies antigues sabem que estava compost per una planta quadrangular amb una planta soterrada, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. La planta soterrani està ocupada pels cacaus, formats per dues obertures en arc rebaixat amb còdols de riu. Al seu damunt es conserva una finestra allindada en fusta. A l'interior conserva un fragment de mola. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades molt irregulars amb les cantonades i dovelles dels arcs en pedra mal desbastada. A la part posterior hi havia dues basses molt allargassades i també del rec que tenia la resclosa prop de Cal Tinent. L El conjunt està completament arruïnat i cobert de vegetació.</p> | 08099-202 | A sota de Cal Tinent vell. | <p>El molí és esmentat en un document del 949 quant Rodolf, bisbe d'Urgell dona al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un mas amb un molí, quatre peces de terra i dues vinyes al comtat de Cerdanya al riu Gréixer. Afrontava amb la coma de Calls, torrent de Pujol i altres límits que desconeixem. El document va ser recollit per Serra i Vilaró ja que l'original s'ha perdut. Posteriorment el 1031 el molí està dins els dominis del monestir. Cap a mitjans del segle XIII i XIV el molí surt esmentat als documents de la vila de Bagà i relacionats amb els Pinós. Així el 1433 una riuada es va emportar la resclosa i cap aigua i va haver de ser reconstruït. El molí es va mantenir en ús fins el segle XIX.</p> | 42.2772100,1.8500800 | 405180 | 4681195 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51100-foto-08099-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51100-foto-08099-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51100-foto-08099-202-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | De l'aparell constructiu del molí s'evidencien dues fases constructives molt clares. Una primera de planta quadrangular i composta pe runa únic carcabà i un primer pis que segueix els esquemes clàssics de molí pirinenc i un annex a llevant més modern. Del molí en procedeix una mola situada a la casa de la 'Creu de l'Om' a Bagà en pedra rogenca i amb un arbre al mig que l'ha acabat esberlant per la meitat. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50903 | Fons documental a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | XVII-XX | S'ha pogut conservar perque eren documents de la curia diocesana que havien estat custodiats a la catedral de Santa Maria de Solsona | <p>A l'arxiu diocesà de Solsona es conserven alguns documents de la cúria que pertanyen a les diferents parròquies de Guardiola; entre elles les de Sant Genís de Gavarrós, Gréixer i Sant Llorenç prop Bagà. Sobre el primer hi ha alguns documents referents a l'autorització per a fer missa a Pardinella, sobre el segon es conserven alguns llibres d'òbits i baptismes, el tercer hi ha documents autoritzant el lloguer de la casa rectoral i de darrer en cal destacar l'arrendament i la gestió de l'aigua pública del monestir de Sant Llorenç.</p> | 08099-5 | Arxiu diocesà de Solsona. Palau Episcopal 25280 (Solsona) | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50903-foto-08099-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50903-foto-08099-5-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'arxiu parroquial de Guardiola va ser cremat durant la guerra civil de 1936 amb la qual cosa la documentació de les parròquies de Brocà, Gavarrós, Sant Climent de la Torre de Foix, Gréixer i Sant Llorenç ha desaparegut completament llevat dels documents que es conserven a l'arxiu de la Corona d'Aragó i la documentació descrita en aquesta fitxa. | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50904 | Fons Parroquial de Sant Andreu de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-andreu-de-greixer | <p>BARTRINA, E (2000). Inventari dels arxius parroquials del bisbat de Solsona. Bisbat de Solsona (inèdit).</p> | XV-XX | <p>A la rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Bagà es conserva part de l'arxiu de la sufragània de Sant Andreu de Gréixer, incorporada a la parròquia de Sant Esteve de Bagà el 1896. Entre els llibres que hi ha cal destacar-ne diversos documents notarials amb coberta de pell, llibres de comptes del 1602 al 1619 amb coberta de pell, 9 volums de llibres sagramentals de baptismes del 1533 a 1953, 3 volums de llibres de matrimonis de 1797 a 1968, 6 volums d'òbits del 1800 a 1976 i 1 volum de les confirmacions de 1941 a 1972. També hi ha 7 volums de llibres de comptes i obres de 1897 a 1967, 14 volums d'aniversaris i misses de 1941 a 1980, 7 volums de confraries i associacions de 1811 a 1980 i 11 volums d'altre tipus de documentació que va dels anys 1410 a 1980. Finalment hi ha un volum dedicat als testaments que també van de 1810 a 1986</p> | 08099-6 | Parròquia de Sant Esteve de Bagà. Plaça de Mn.Serra i Vilaró núm. 1. 08695 (Bagà) | <p>El lloc de Gréixer figura documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell l'any 871. Aquesta església en destaca pel fet que un dels seus preveres, Daguí, passà a ser abat de Ripoll, motiu que la vinculà amb les rendes d'aquest monestir fins ben entrada l'època moderna. Des de sempre va actuar com a parròquia del nucli de Gréixer i al llarg de la baixa edat mitjana apareix sovint documentada. Amb l'abandó de la veïna capella de Sant Nazari passà a tenir un altar en honor a aquest sant. Ja al segle XVIII passà a ser una sufragània de Sant Miquel de Turbians i avui dia pertany a la parròquia de Sant Esteve de Bagà.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50904-foto-08099-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50904-foto-08099-6-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva una altre part important d'aquest arxiu que es va dipositar al mateix moment que es va lliurar la documentació de la Baronia de Pinós. Entre els diferents documents esmentats en cal destacar 10 volums de llibres sagramentals de baptismes que van dels anys 1583 a 1849, 2 volums dedicats als matrimonis dels anys 1621 a 1761, 6 volums d'òbits dels anys 1647 a 1851 i 1 volum de confirmacions dels anys 1636 a 1858. També cal destacar-ne els 10 volums dels llibres de comptes i obres, 25 volums d'aniversaris i misses dels anys 1554 a 1909, 19 volums de confraries i associacions dels anys 1642 a 1909 i 10 volums d'altre tipus de documentació dels anys 1466 a 1865. Finalment cal destacar-ne els 9 volums de testaments dels anys 1846 a 1902 i els 66 volums de la comunitat de preveres. Dintre de tota aquesta documentació que correspon a l'arxiu de la parròquia de Sant Esteve de Bagà hi ha un volum dede llibres sagramentals dels anys 1897 a 1930 que correspon a Sant Andreu de Gréixer | 94 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50905 | Fons Parroquial de Sant Genís de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-genis-de-gavarros | <p>BARTRINA, E (2000). Inventari dels arxius parroquials del bisbat de Solsona. Bisbat de Solsona (inèdit)</p> | XVIII-XX | Es conserva en els armaris i arxius de la rectoria de la parròquia. | <p>L'antiga parròquia de Sant Genís de Gavarrós, actualment és una sufragània de la parròquia de la Pobla de Lillet. El seu arxiu parroquial està compost per 6 volums de llibres sagramentals de baptismes dels anys 1834 a 1940, 4 volums de matrimonis dels anys 1750 a 1930, 2 volums dels òbits dels anys 1851 a 1930, 3 volums de confirmacions dels anys 1750 a 1980 i 2 volums de compliment pasqual dels anys 1898 a 1966. referent a l'administració parroquial hi ha un volum dedicat als llibres de comptes i d'obres dels anys 1941 a 1957, 1 volum dels aniversaris i misses dels anys 1950 a 1955, 1 volum de confraries i associacions del 1773 a 1911 i 10 volums d'altre tipus de documentació del segle XVIII a l'actualitat.</p> | 08099-7 | Parròquia de la Pobla de Lillet. C/Dr. Cisneros núm. 5. CP. 08696 ( La Pobla de Lillet) | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós figura documentada amb l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà , mentre que el seu castell ho fa a partir de l'any 1255 com a possessió de la família de Pinós. Consta que a l'any 1280 Galceran de Pinós dona a Jaume Molins el castell de la roca de Gavarret amb la condició que custodiés aquest castell i també la roca. Al llarg del segle XIII el castell és esmentat entre els diferents membres que el custodiaven i pel que fa a la parròquia de Sant Genís no apareix documentada fins l'any 1288 quant un tal Bernat de Gósol venia amb un Ribalta de Bagà tots els beneficis obtinguts de la parròquia de sant Genís de Gavarrós. A partir d'aquests moments l'església i la rectoria apareixen cada vegada més sovint en els documents davant la preocupació dels barons de Pinós per tenir la zona habitada. El pas de Gavarrós i en conseqüència el castell i el nucli era una altre via que permetia accedir a la Cerdanya passant pel coll de Pal, a banda dels passos del Pendís i de coll de Jou. Els senyors que el controlaven hi mostraven certa preocupació. L'església de Sant Genís va passar a ser una sufragània de Brocà i actualment correspon a la parròquia de la Pobla de Lillet.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50905-foto-08099-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50905-foto-08099-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50905-foto-08099-7-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arxiu conservat amb la documentació de la parròquia de la Pobla de Lillet. | 98|94 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51140 | Material arqueològic procedent del castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-castell-de-guardiola | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya GUARDIA, JORDI (2014) 'les excavacions al castell de Guardiola de Berguedà. Actes de les II jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central. Vic- 13-15 de desembre de 2012 Generalitat de Catalunya .SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XII-XVI | Custodiat al museu Comarcal de Berga i també a l'Associació de Torre de Guaita. | <p>Conjunt de material ceràmic procedent del castell de Guardiola en fase d'estudi i dipositat de forma provisional al museu comarcal de Berga. Es conserven un conjunt de caixes amb material que va des del segle XI amb fragments de vores d'olla i olleta de ceràmica gris medieval, ceràmica decorada en verd i manganès dels segles XIII i XIV amb fragments de vores de plat i escudella, ceràmica blava dels tallers valencians de Paterna i de Barcelona amb vores de servidores, escudelles, plats, talladors i en menor mesura ceràmica valenciana decorada en Reflex metàl·lic. L majoria de les peces corresponen amb la ceràmica 'pisa esmaltada' però també hi ha un bon nombre de ceràmica vidriada de l'anomenada 'terra verda' o ceràmica vidriada dels segles XIV amb formes com ara setrills, olles, pitxers, poals i ceràmica comuna de vidriat plumbífer utilitzada per a la cuina de les llars. Corresponen amb formes de plat d'ala, olles, pitxers, gerres. En menor ,mesura també hi ha peces de l'obra aspra' o ceràmica comuna així com monedes de l'era comtal i reial i sivelles de bronze i fins hi tot una figureta en forma de cabra d'ivori.</p> | 08099-242 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir . Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga . Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Material dipositat en part al Museu Comarcal de Berga de forma provisional i una altre part a l'Associació de Torre de Guaita que el té com a dipòsit provisional i que s'exposa temporalment al monestir de Sant Llorenç | 93|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51009 | Les Llenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-llenes | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)p.910-916. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | X-XIV | Arruïnat i cobert de vegetació d'arbusts i de bosc | <p>Conjunt arqueològic de l'antic vilar i mas de les Llenes. Es troba en un serrat que domina la vall d'Eina i també el collet homònim, prop de l'aiguabarreig del riu Saldes amb el Llobregat i davant el castell de Guardiola. Aquest vilar d'origen alt medieval avui es troba amagat entre la vegetació d'un bosc d'alzines i de roures. Amb tot encara s'endevinen bona part de les restes de les antigues cases disposades de forma terrassada en sentit sud-est i delimitades per murs de pedra, units en sec i construïts amb blocs de pedra no massa ben treballats La zona, és de difícil accés i fa molt difícil de precisar quina hauria estat l'extensió que haurien abraçat les restes d'aquest important vilatge. Amb tot arreu de la zona des del anomenat 'Coll de Llenes' del camí que va de Sant Llorenç a Torre de Foix fins a trobar una pista abandonada amb vistes a la vall de Saldes i en una zona ocupada per planells s'hi endevinen restes d'estructures i acumulacions de pedra que fan pensar també amb les restes arqueològiques d'aquest antic vilatge</p> | 08099-111 | Al lloc de les Llenes, damunt d'un turó | <p>L'indret de les Llenes tal i com s'ha vist a la fitxa 107 i referent a l'antiga església de Sant Miquel apareix documentat en l'acta de dotació d'aquesta església (984) i en la que se li confirmen unes terres, uns masos i unes vinyes ' Suorum alaudes, cum suas decimas et primicias et oblitationes fidelium et villas eorum. Id est, ipso Vilare et ipso Bago et ipsas Lenas, cum fines et terminus eorum' .Amb tot Bolós i Pagès van trobar un document a biblioteca de la Universitat de Barcelona datat del segle XIV i corresponent a una còpia d'un de més antic i datat del 962. Es tracta d'una donació que fa el comte Sunifred de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà de dos alous; un situat a Malanyeu en un lloc conegut amb el nom de 'Sonos' i un altre a les Llenes. Sobre aquest darrer n'esmenta les seves afrontacions que serien vall de l'Oriola (vall de l'alvallol), camí de Sant Llorenç o camí ral de Berga a Bagà, la vallis munaria o vall d'Eina i Turbias que seria Turbians a Gisclareny. Bartrina esmenta que una de les possessions de la vila de Llnes era la 'roca' que es podria referir al castell de Guardiola. Aquest en podria ser l'origen d'aquest castell. Posteriorment l'indret de Llenes ens apareix lligat estretament amb el castell de Guardiola i també amb el monestir .Pensem que al crear-se la batllia de Guardiola i els senyors del mateix nom, les possessions de les Llenes passaren a mans dels senyors de Pere i Berenguera de Guardiola. Amb la seva mort cediren en testament les possessions a la seva filla Agnès que decidí donar el lloc de les Llenes juntament amb molts altres masos, terres i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el 1281 a canvi que aquest darrer la mantenia vestint-la, alimentant-la i curant-la en cas de malaltia. 'Et etiam totum integrum mansum meum, quem habeo et habere debeo, apud locum de Lenes, cum onmibus terris, pocessionibus, iuribus et pertinentiis suis'. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica i de control. L'obectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació estratègica i de control i també per combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà vilment el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós per 'ratione et ocasione castri de Guardiola'. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la corona a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat per al monestir però que aquest es reservà tot el dret dels impostos, demes i primícies, la meitat de les penes pecuniàries provinents de causes civils de lluïsmes, remencesi altres emoluments; la de les millores que es fessin en molins, forns, mercats, lleuda, peatge, i altres coses dels dits llocs de Guardiola i Llenes anant a càrrec del rei, el cost de les obres que volgués i degués fer al castell. Ambdues parts havien de nomenar batlle i aquest havia de ser reconegut pel rei i pel monestir. El 1371 l'abat de Jaume ça Prous va vendre el castell de Guardiola i el lloc de Llenes amb els seus termes, cavallers, sous, senyors feudaris al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. El 1364 havia passat a mans de Berga .El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions, entre elles les Llenes estaven a mans dels Pinós segons el títol que es contempla. Al nomenar Bernat Galceran de Pinós, vescomte d'Illa i Canet. Amb tot el castell va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. A partir de l'era moderna el lloc de Llenes ja no apareix esmentat enlloc amb la qual cosa ja no degué ser important i es va decidir abandonar.</p> | 42.2234600,1.8624600 | 406121 | 4675214 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51009-foto-08099-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51009-foto-08099-111-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La zona es troba coberta de vegetació i fa difícil de determinar quin hauria estat el seu antic perímetre. Tot i així el jaciment abraçaria tota una zona de planells i de boscos entre el que es denomina 'coll de les Llenes' fins al cap del serrat, orientat en sentit sud-est. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51012 | Castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guardiola-0 | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Invantari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XI-XV | El conjunt s'està recuperant gràcies a la tasca desinteressada dels membres de l'Associació 'Torre de Guaita' que vetlla per a l'estudi i conservació de les restes. | <p>Conjunt arqueològic i arquitectònic de l'antic castell de Guardiola de Berguedà situat en un turó que domina la riera de Saldes i el Llobregat en forma de península i que denominà el municipi. El conjunt està distribuït en diferents recintes que engloben les restes de la torre mestra a la part més elevada i també les restes d'un vilatge medieval i de l'església de Sant Esteve, documentada en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç el 983. El tres recintes corresponen amb el recinte Sobirà on hi ha la torre mestra, un segon recinte flanquejat per torres circulars i un tercer recinte a la part més baixa on hi hauria el poblat. La torre mestra es situa a la part més elevada, té una planta quadrada amb dos o tres nivells els quals haurien estat separades per forjats de fusta i sostinguts per arcs diafragmàtics de pedra tosca de cronología més tardana. La porta es situaria a tramuntana on encara es pot observar el marxapeu i part dels brancals . A banda i banda hi hauria un seguit d'espitlleres defensives. L'aparell de la construcció és de carreuons de pedra, disposats en filades més aviat regulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada.. Per les restes visibles aquesta torre hauria tingut una alçada de dues plantes i un terrats superior, avui del tot desaparegut. El paviment seria de terra piconada i morter de calç damunt de les afloracions de la roca natural. També s'hi pot endevinar les restes d'una escala per pujar a la planta superior amb tres graons de pedra. Annex a la torre hi hauria altres edificacions les quals estan pendents d'excavació i desenruna ment. En un nivell més baix i estenent-se al llarg del turó pel sector de migdia i sobretot el de tramuntana hi ha un segon recinte de muralles d'uns 1'5 metres d'amplada i flanquejat per dues torres de planta circular. S'hi pot accedir des de la part interna amb la seva base atalussada i espitlleres a l'alçada del primer pis. L'aparell d'aquestes construccions és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i dispodades en filades més aviat regulars. D'aquestes dues torres la més septentrional està en més mal estat que la del seu costat oposat que conté les traces d'una porta. A l'extrem sud-est del recinte hi ha l'entrada al conjunt militar en forma de passadís i i dues pores amb una rampa de graons de pedra i còdols de riu per salvar el desnivell. En resta un dels muntants de la primera porta amb el marxapeu recolzat damunt de la roca mare i format per dues lloses de pedra. La segona porta es situaria més a l'interior. S'hi endevinen les restes d'un àmbit rectangular de funcionalitat incerta. Adossant-se a la muralla per la banda interior hi hauria un seguit d'habitacions de les que se n'han pogut delimitar els seus tancaments i formades per petites habitacions rectangulars que de ben segur haurien reunit les funcions d'estables, quadres i graners per a la 'host·. Totes aquestes construccionsestarien construïdes amb un aparell de pedra irregular, units amb un morter de calç molt pobre. Finalment i a la part baixa del turó hi hauria un tercer recinte tancat darrere d'una muralla més prima i en el que hi hauria tot un nucli d'habitatges d'una sola planta amb un o dos àmbits interiors i amb murs irregulars. Pensem que la primitiva església de Sant Esteve del castell de Guardiola es situaria en aquest punt. De totes les restes hom pensa que les restes més antigues serien al clos sobirà coincidint amb la part més alta i datades amb una cronologia de mitjans del segle XI. El recinte jussà amb les torres circulars que el flanquegen seria més aviat una obra de mitjans del segle XIV i potser també el XV coincidint amb les reformes del rei de la Corona d'Aragó. D'un mateix moment serien també les reformes de l'interior de la torre mestra.</p> | 08099-114 | Al Collet d'Eina | <p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir. Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga. Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p> | 42.2155400,1.8686600 | 406621 | 4674327 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51012-foto-08099-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51012-foto-08099-114-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt fins fa uns anys estava cobert de vegetació i runa. Actualment i gràcies a l'Associació de 'Torre de Guaita' s'està posant al descobert a través d'un seguit d'activitats encarades a la seva recuperació i sota el títol 'redescobrim el castell de Guardiola'. Entre elles cal destacar-ne especialment les diferents campanyes d'excavació que s'organitzen cada estiu mitjançant un camp de treball per a joves. Gràcies a aquestes tasques el conjunt es va netejant, excavant i alhora consolidant per tal de poder protegir les restes i garantir-ne la seva conservació. Recentment l'Ajuntament de Guardiola ha adquirit el conjunt gràcies a una cessió dels terrenys i s'està treballant en un projecte o pla director del conjunt així com també un conveni de col·laboració entre l'associació de la Torre de Guaita i l'Ajuntament de Guardiola. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 51026 | Molí de Bossoms o Riaup | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-bossoms-o-riaup | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XI-XVIII | Fora d'ús, en ruïnes i cobert de vegetació amb la resclosa desapareguda i part del casal moliner esfondrat. | <p>Restes de l'antic Molí de Bóssoms o de Riaup situat a la dreta de la riera homònima. Actualment del vell edifici es conserven restes del casal moliner, el cup, la bassa i part del canal. La paret de damunt la llera del riu i també la resclosa han desaparegut degut a les fortes avingudes que el riu pateix en temps de tardor i primavera. Del casal moliner es conserven les parets est, oest, sud i part de la nord, malgrat que aquesta darrera i al estar molt a prop del riu s'ha esfondrat i damunt de la llera on hi ha fragments de paret sencers. L'aparell és de carreus de pedra, mal treballats i escairats units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i alguns dels bastiments de les obertures que es troben dispersos damunt la llera. Està disposat de forma terrassada al marge dret del torrent i conserva encara amb força alçada les parets est i oest mig cobertes de vegetació. El carcabà està molt sepultat per la runa del mateix edifici i no es pot apreciar. Tampoc hi podem veure cap rastre de moles. A la part nord hi ha el cup amb una alçada de quatre metres i de planta quadrada. Darrere seu encara hi ha la bassa amb la paret de fons construïda amb aparell de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i amb un orifici o sobreeixidor. El canal encara es pot endevinar que segueix uns metres més amunt fins a trobar la llera del riu. No hi ha cap rastre de la peixera.</p> | 08099-128 | Al costat del riu de Bóssoms | <p>La història del molí de Riaup o de Bóssom es remuntaria possiblement a l'edat mitjana. La documentació referent a la consagració de Sant Llorenç esmenta un seguit d'alous amb les seves afrontacions. Entre elles hauríem de destacar les afrontacions del vilatge de Llenes que esmenta 'Vall de l'Oriola, camí de Sant Llorenç o camí ral de Bagà i vallis moniarias, entre d'altres que traduït seria 'la vall dels molins' i que correspondria amb la vall del riu Eina i els seus afluents. El terme de Riaup ens apareix lligat a la parròquia de Sant Climent de Vallcebre ja que en la seva acta de consagració i datada de 1040 fa esment de les afrontacions del seu terme 'a parte orientis in flumine lubricato, t transit usque in via Bergitanne, in cirie a flumine Esna contra occidentem in Rivo Rialp, usque in grado Marva..' Entenem doncs que amb aquestes dues referències tindríem localitzat aquest molí que denominaria a la vall i que posteriorment passaria a denominar-se molí de Bossoms.</p> | 42.2180200,1.8330100 | 403683 | 4674642 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51026-foto-08099-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51026-foto-08099-128-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que malgrat el seu avançat estat de ruïna, encara en podem observar la disposició de molí de cup. Per la disposició de les parets del casal moliner, interpretem que hauria estat cobert amb teulada d'un sol vessant. La resclosa o peixera deuria ser de fusta, doncs no hem pogut evidenciar cap resta ni encaix, mlagrat en coneixem el lloc exacte. El que si que hi hem pogut trobar són unes grans pedres que possiblement haurien estat utilitzades per encaixar--hi una presa de fusta | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51076 | Llegenda del castell dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dels-moros | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de guardiola' Els castells catalans. Vol V</p> | XIX | <p>Feia temps que els moros assetjaven el castell de Guardiola i els cristians, que hi havien estat tancats, no sabien com desempallegar-se'n. El capità tingué una pensada. Al castell hi havia una mula molt guita, que ventava guitzes a tothom qui passava per la seva vora. La idea va ser de posar l'animal ben ple de coets i focs petadors que IIancessin bones guspires i raigs de foc, i enviar-lo, un vespre, muntanya avall cap el camp dels moros. Una nit, quan major era la quietud, engegà la bestiola vers el campament sarraí. Els moros, presos de fort pànic, van fugir a la desbandada'.</p> | 08099-178 | Castell de Guardiola | 42.2154600,1.8686100 | 406617 | 4674318 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta guita es podria haver inspirat amb la guita o mulassa de la Patum de Berga. | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51014 | Hostal de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-guardiola | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. CASALS, ANNA; CASALS, NÚRIA; FERRER, GERARD (2008). 'Processos judicials al castell de Guardiola en època moderna'. Erol núm. 98. CASCANTE TORRELLA,PERE (2009). Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de Sant Pere de Casserres (Berguedà). Generalitat de Catalunya. Dep. de Cultura i Mitjans de Comunicació. Inèdit. FIGOLS COMPANY, CARLES (2016). Antics hostals del camí ral. Escriptures de la compra i venda de la finca de Cal Guardiola cedides per la família Boixader i Casals. .</p> | XV-XIX | En ruïnes i cobert de vegetació. Va quedar molt afectat per la construcció de la carretera C.1411 a principi del segle XX. | <p>Restes de l'antic hostal de Guardiola situades sota un revolt de l'antiga C-1411 davant del molí homònim situat a sota del castell i molt a prop del camí ral. Avui dia aquesta construcció està completament arruïnada ja que va ser enderrocada i expropiada en motiu de les obres de construcció de la carretera el 1897, juntament amb la casa de 'Cal Guardiola'. La finca comprenia l'hostal, el molí, dues cases i dos camps. Les restes que avui romanen del vell hostal corresponen amb les antigues quadres i cavallerisses i les restes d'un altre edifici annex a la banda oest: Les quadres d'una única planta es situen en una cota superior i tenen una forma rectangular amb dues obertures per a les cotxeres dels animals a migdia i coberta (avui desapareguda) amb teules damunt de cavalls i llates de fusta i a un sol vessant. L'aparell és de maçoneria i reble amb les llindes de les obertures en fusta. Al seu costat i tocant al marge que s'ha esllavissat per la llera del riu, hi ha les ruïnes d'un edifici amb més entitat de planta quadrada i amb dos pisos. La coberta està esfondrada però s'endevina que hauria estat a un sol vessant. S'hi poden apreciar algunes obertures a diferent nivell de les que en cal destacar una porta a ponent coronada per una llinda de fusta. Tot l'edifici està cobert per vegetació i també runa.</p> | 08099-116 | Al Collet d'Eina | <p>La documentació més antiga de l'hostal de Guardiola es remunta al segle XV en un document relacionat amb el priorat nenedictí de Sant Pere de Casserres proper al mas dels Porxos de Casserres. En aquest document 'un tal Damià Serra, veí de l'hostal de Guardiola, bisbat d'Urgell va vendre a Bernat de Pinós fill i procurador de Francesc de Pinós, senyor de la baronia de Peguera i del castell i de tota la batllia; el mas de Sant Pere; situat a la parròquia de Casserres'. Sen's dubte és la referència més antiga d'aquest hostal. Posteriorment el 1557 ens torna a aparèixer l'hostal de Guardiola com a possessió de la vila de Berga.' stabliment fet per los señors consellers de la vila de Berga y los Abat de St. Llorens prop Bagà a Lluis Amill de guardiola de la casa les ores pati y de la fexa afi effecte de fer molina serradora o molí a cens de deu sous pagadors per tots sants'. Altres documents al que es fa referència daten de 1621 sobre judicis d'escorcoll de la finca i que ens descriuen en molt detall l'hostal i les seves possessions, entre elles el molí de Guardiola. ' Dins la casa de dits amills que scituada dins dita baronia de guardiola tal com ual soch trobat seleuriet alt a la sala com ala entrada noypres trobat bens mobles alguns, una sorrada de fusta ab cercols de ferro y tennia dotsena de escudellas de melua y una dotsena de plats de terra per de melua y tambe un cofre de fusta de alba ab sa tencadera sens clau y te una taula gran ab dos bancs de fusta y sen dins de una cambra de dita sala un llit de compre y de colga de fusta y una flasada de pel mol husada y em dues sales una desi y altre desus so de alba y tambe un escon y la cuina y tenin un altre cambra una pastera de nogue y ten dita casa ab dos ponts una molina serradora y un moli fariner devan dita casa sue dalla llobregat ab sos rrec necesaris ab totes ses terres honors y pas se horts entrades y exides drets y pertmes has de aquellas y tenin los conreus sembrats y les herbas de guardiola y llenas que tenen comprades dels senyors consellers de berga ab los sembrats que en dit conrreus y tenen y qual sevol altres bens aci mobles com inmobles que se fa pro fer de dit amills'. Altres fonts consultades en documents de l'arxiu comarcal de Berga i datades de 1660 i 1661 ens fan esment de l'hostal i també del molí. Al 1749 tenim un nou establiment de Francesc Amills 'Facultad de valerse de la agua del rio Llobregat y de la ribera de Serdañola para el curso del molino arinero y molina de cerrar tablas que posehe en el dicho termino de Guardiola a la orilla del rio Llobregat y delante de su propia casa'. Altres referències ja indirectes són en documents posteriors a aquesta data. També en els' arxius de la família Pujol i Thomas de la finca de Cal Guardiola s'hi esmenta el molí. A través de les escriptures originals de la finca de 1897'linda a orient amb el riu Llobregat a migdia amb el pont de Guardiola i altres punts que abans eren terres del'Ajuntrament de Berga'. La família Pujol i Thomas volia posseïr totes les propietats del Collet i encetà un pleit amb Ramon Boixader , amo de la finca de cal Guardiola reclamant-li la propietat del molí i de l'hostal de Guardiola amb les seves terres al·legant que eren dins la seva propietat. El 1897 l'amo de cal Guardiola li ven quatre finques que posseeix al collet, dues cases i dos camps. Amb la construcció de la carretera actual expropiaren els terrenys de la finca i casa de Cal Guardiola. Ramon Boixader amb els diners obtinguts va comprar a Manel Maneja la farga de Sant Llorenç. Les darreres referències que esmenten el lloc les trobem amb Pasqual Madoz i també amb Cèsar August Torres.</p> | 42.2157400,1.8699600 | 406729 | 4674348 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51014-foto-08099-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51014-foto-08099-116-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al voltant de l'antic hostal hi ha les ruïnes d'altres construccions i també els pilars o estreps de la palanca o passarel·la que servia per passar a l'altre costat del riu on hi havia el molí de Guardiola i altres edificacions. Aquestes darreres que han estat comentades a la fitxa 115 estan mig colgades per les esllavissades produïdes per la construcció del canal de la central del Collet i també pels abocaments de terra de les extraccions mineres del Collet. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51020 | Casa pairal del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-del-collet | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS, ROSA(2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS,ROSA (1990). 'L'antic hostal del collet d'Eina'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i ROTÉS,ROSA i SELLÉS ROSINYOL;C (1997) 'Cementos Collet'. Invantari de Ptarimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la ciència i tècnica de Catalunya.</p> | XVIII-XX | La part del restaurant i corresponent amb la fàbrica més moderna es manté en més o menys bon estat. Per contra la part que mira al riu i corresponent amb la casa del segle XVIII amenaça ruïna amb els forjats caiguts, part de la coberta despresa i importants esquerdes que en fan perillar la seva estabilitat i amenaça en esfondrar-se. | <p>Antiga casa pairal del Collet d'Eina. Es situa a la zona del collet, al nord del castell de Guardiola i prop de la riera del Saldes. Es tracta d'una construcció de mida més aviat rectangular amb una orientació a sud-est i amb diversos cossos i afegits. L'edifici presenta una estructura clàssica de masia de tres cossos i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'est . La coberta és de teula ceràmica damunt de cavalls i llates. Com hem dit la façana principal està situada a l'est mirant a la carretera. Hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una porta d'arc de mig punt d'entrada i dies finestres a banda i banda, cinc obertures a la planta primera de les quals, les tres del mig corresponen amb balconeres amb barana de forja i les altres dues amb finestres simples. A nivell de golfa hi han 5 ulls de bou. Tot l'aparell de l'edifici està revestit per una capa d'estuc enlluït i pintura de color blanc, La façana del sud hi ha una altre porta (antiga porta d'entrada) formada per muntants de pedra i coronament en arc de maons col·locats a sardinell. Al pis principal hi ha 4 balconeres amb els seus corresponents balcons també en arc rebaixat de maons i al pis de sota teulada hi han dues finestres i dues balconeres. A nivell de les golfes hi ha una finestra acabada en arc també de maons ceràmics i a l'extrem oest hi ha una eixida. L'aparell és de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i els muntants d'algunes obertures. S'hi evidencien varies reformes i canvis de fàbrica constructiva. La façana de ponent hi ha un predomini del buit respecte el massís amb dues portes amb bastiments i arc de maons a la planta baixa i quatre finestres de la mateixa composició a nivell de planta primera. L'interior, en avançat estat de ruïna, està dividit en forjats de fusta sostingits per bigues i revoltó de guix. La porta de la façana sud dona accés a un vestíbul amb el paviment de llosa i una escala de pedra condueix a la planta principal que està ocupada per una gran sala que coincideix amb la crugia central de la casa i amb una disposició de les bigues en sentit nord-sud. El paviment és de maons ceràmics i també taulons de fusta. Conserva restes de la decoració pictòrica i també de la capelleta familiar. A banda i banda hi ha diverses habitacions en molt mal estat. La planta segona té una disposició semblant a l'anterior amb els forjats pràcticament caiguts. Cal destacar la caixa d'escala acabada en forma de torre i amb coberta de 4 vessants que li dona una imatge molt característica a l'edifici. L'ala de la banda est està ocupada per les dependències del restaurant i braseria del 'Collet' i el primer pis per les oficines.</p> | 08099-122 | Al collet d'Eina darrere del castell. | <p>El 1611 els consellers de Berga concedeixen de fer boïga en els boscos de la baronia de Guardiola i les quals arrenden amb un tal Pere Amills tal i com hem vist quan parlàvem del molí i de l'hostal de Guardiola. Amb tot la finca no es va edificar fins el 1764 i va costar unes 2000 lliures de moneda barcelonesa i a la que se li va encarregar l'obra amb un tal Francesc Comas de Sallent. Des d'aleshores la casa disposava d'un arrendatari que s'encarregava del manteniment de la finca i el que lliurava una part proporcional a la vila de Berga. El 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover Mn. Ramon i Casals arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Quant pere Pujol adquireix la finca aquesta estava molt deteriorada, doncs els documents consultats esmenten que la casa estava en ruïnes i que Pere Pujol i Thomas va engrandir i embellir per a instal·lar-hi la seva casa pairal . D'aquest moment en correspondrien els annexos i les façanes de la banda est i potser l'ampliació del cos afegit a ponent. Els documents de les memòries de R. Mir especifiquen:'. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, a la família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Actualment hi ha instal·lat un reconegut restaurant propietat de la família Freixa</p> | 42.2164300,1.8679500 | 406564 | 4674427 | 1764 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51020-foto-08099-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51020-foto-08099-122-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Francesc Comas de Sallent | A l'edifici s'hi observen diverses fases constructives com a testimoni de les seves ampliacions. De la construcció original que hauria tingut la façana orientada a sud en conservaríem el cos central. Pel que encara es pot endevinar interpretem que correspondria amb una masia de dos cossos amb dues plantes i aparell de carreus de pedra més aviat regulars. A mitjans del segle XIX la casa es va ampliar convertint-se amb una masia clàssica de tres cossos i configurant la façana est amb la fisonomia que ha arribat avui dia. La darrera ampliació es deuria procedir al 1878 en temps de Pere Pujol i Thomas i encara una darrera reforma la trobaríem a mitjans del segle XX amb la façana que mira a la carretera | 96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 51022 | Els Fangassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fangassos | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS,ROSA (2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS, ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'.</p> | XVIII-XX | Manca la coberta de bona part de l'edifici que fa temps que està deshabitat i se n'han esfondrat els forjats. | <p>Es tracta d'un edifici molt remodelat que es situa al pla homònim a cavall de les cases noves del Collet i el nucli de la Ribera de Guardiola de Berguedà. L'immoble presenta una planta més aviat rectangular orientat en sentit nord-sud i composta per una planta baixa, dos pisos amb coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'est. Aquesta està formada per un cos annex de dues plantes i golfes amb el carener perpendicular. Presenta una distribució del buit respecte el massís amb grans finestrals oberts a llevant i dues finestretes a nivell de golfa. Aquest cos de factura molt recent està construït amb aparell de maó i enlluït. La resta de la finca és amb fàbrica de maçoneria i les bastiments de les obertures en fusta</p> | 08099-124 | Al pla del mateix nom i al costat de l'estació de Servei Cadí. | <p>La història de la finca ens va lligada a la del castell, l'antiga casa de Cal Guardiola, l'hostal del collet i la colònia Pujol i Thomas ja que estaven incloses dins la mateixa finca. La datació més antiga es remunta en el moment que Pere Pujol i Thomas adquireix la finca de Cal Guardiola en la que hi esmenta el següent: 'En 1881 estan en Pere Pujol i Thomas estant present a dos quarts d'onze del matí en les propietats del Collet d'Eina i Fangassos del districte municipal de Sant Julià de Cerdanyola. L'agutzil del Jutjat de primera instància de Berga ha manat a tothom que sortís fora de les cases i terres per entrant-hi Pere Pujol '. Sembla que la casa dels Fangasos ja existia abans que fos adquirida pels Pujol. Pensem que els anteriors propietaris (Francesc Amills i Ramon Boixader) ja posseïen aquesta finca atès que els documents d'aquest període la citen. Quan Pere Pujol adquireix la finca esmenta que ja estava en ruïna 'El casal del collet d'Eina i la dels Fangassos amenaçaven completa runa'</p> | 42.2243100,1.8729200 | 406986 | 4675296 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51022-foto-08099-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51022-foto-08099-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51022-foto-08099-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El topònim dels 'Fangassos' deriva de la bassa i dels aiguamolls que hi ha a la part posterior de la casa atès que ens trobem en una zona molt propera al Llobregat, fàcilment inundable i molt humida. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51023 | Resclosa del canal de la fàbrica de ciment Pujol i Thomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-canal-de-la-fabrica-de-ciment-pujol-i-thomas | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS,ROSA (2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS, ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'.</p> | XX | Encara en funcionament. | <p>Resclosa de captació d'aigües i canal de conducció de la fàbrica de ciment Pujol i Thomas, avui 'Cementos collet S.A'. La resclosa situada uns 250 m. aigües amunt de la colònia i fàbrica del Collet està construïda en ciment i pedra. La presa té una alçada de 18'60 metres i el canal de 2'5 metres d'ample i una longitud de 250 m. alimenta encara avui dia la fàbrica de ciment.</p> | 08099-125 | Al nord de la colònia Pujol i Thomas | <p>Segons Mn. Enric Bartrina, el 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover, Mn. Ramon i Casals, arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el Collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Segons la revista publicada per Raül de Mir, la colònia subministrava diàriament 5 tones de rull i barres de fustes emprades per als piquets de les galeries mineres. També va construir una fàbrica de ciment que era accionada amb la força motriu de l'aigua i que produïa unes deu tones diàries de ciment. Aquesta fàbrica va propiciar la construcció de la resclosa damunt del Saldes. El salt de 18,60 m . Els 500 litres d'aigua per segon produïen uns de 120 a 130 CV de força en temps d'estiatge segons R. de Mir. L'arribada del ferrocarril va augmentar-ne la seva capacitat i es va convertir en un referent. D'aquest moment en seria també la construcció d'una teuleria i de les cases noves amb un pont que salvava el Llobregat a la zona del Collet. També es va eixamplar l'antiga casa pairal del Collet i la casa dels Fangassos. La revista Pirineus i publicada per Raül de Mir especifica el següent. ' la finca, avui veritable colònia està emplaçada en l'antiga baronia de Guardiola quals terres envolten l'antic castell que les domina i essent objecte d'activa explotació. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. El document és molt extens i fa una descripció molt detallada del conjunt enumerant-ne la fàbrica, les cases dels obrers, la teuleria, el forn de calç, la resclosa, la casa pairal...La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, a la família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Actualment hi ha instal·lada la factoria de Cementos Collet que aprofita les antigues instal·lacions per produir ciment marfil 'Cementos Collet S.A'. La resclosa i la concessió de l'aigua encara estan en ús.</p> | 42.2198800,1.8593600 | 405860 | 4674819 | 1878 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51023-foto-08099-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51023-foto-08099-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Pujol i Thomas | Va ser construïda juntament amb la colònia per a nodrir la fàbrica de ciment i encara avui està en ús | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/