Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51044 | Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/greixer | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Informació inèdita cedida per Gràcia Ponça. | XIV-XVIII | Perfectament restaurades pels seus propietaris seguint els criteris i l'estil del lloc que hom el considera com un paratge de gran bellesa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró. | Nucli compost per diferents masies; dues d'elles de grans proporcions ja que haurien format part de l'antic caseriu de Gréixer. Es tracta de diferents construccions de pedra rogenca amb coberta a dues vessants, àmplies balconades i eixides de fusta sota teulada. Destaquen per tenir un gran voladís en la seva coberta, fet que li dona uns trets molt característics. Avui dia és una finca particular. Algunes de les cases conserven algunes voltes de perfil apuntat i també algun arc. La casa principal correspon amb 'la casa gran', però també hi ha la casa de cal Josepó, la rectoria, les quadres, una darrera edificació annexa a les quadres i les ruïnes d'una quarta coneguda com 'Ca la Pastora'. La casa gran es compon d'un edifici de planta rectangular compost de planta baixa, un primer pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica, sostinguda per cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia formant un gran voladís o barbacana. La façana es distribueix amb un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada es situa en un costat i està coronada per una llinda de fusta amb un arc de descàrrega disposat a sardinell. Al seu costat hi ha una perita obertura. Aquesta disposició es manté a la planta principal amb dues balconeres de fusta amb sengles balcons; un d'ells amb continuïtat a la façana de ponent i també dues petites finestres a nivell de golfa. La balconera de la banda oest reemplaça una antiga obertura de dimensions més grosses. L'aparell és de maçoneria de pedra rogenca mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i disposada en filades irregulars. Algunes parts estan arrebossades. A la façana de llevant hi ha adossat un cos o porxo de dues plantes amb barana de pedra que descansa damunt una mena d'arc angular a l'angle nord-est formant una original estructura arquitectònica. Aquest cos està cobert amb teulada a un sol vessant i sembla correspondre amb una obra molt tardana. A la façana oest també hi ha un clar predomini del massís respecte el buit amb petites finestres a la planta baixa, un gran balcó de fusta que continua de la balconera de la façana principal i dues petites finestres a nivells de golfa. Cal destacar-ne dues llosetes que surten de la façana emprades com a teieres i també el picaporta de l'entrada que és de forja amb motius decoratius. La coberta també genera una gran barbacana en forma de voladís de fusta. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. A la façana nord hi ha adossat un cos allargassat d'una sola planta que s'empra com a quadra. No hem pogut accedir al seu interior. La casa de 'Cal Josepó' es situa a l'oest de la casa gran i consisteix la segona casa de més importància del nucli de Gréixer. Darrere la casa i en sentit est-oest hi ha les pallisses. | 08099-146 | Al lloc de Gréixer | El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí, una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al 983 s'hi fa esment i en un document del 949 el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. 'Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·'. Aquest referència va ser localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801 i publicat a les baronies de Pinós i Mataplana. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol'. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrere l'estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens apareix citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d'un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d'un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi ha al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la vaga de Millarès, cal tinent o molí. . També apareix esmentat sovint a la documentació baganesa. Per una banda de 1346 en data un inventari fet en una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes i quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Baga a com també de Gréixer. Deu anys més tard s'esmenta 'adobar lo pont de Greixa' relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 el lloc de Gréixer juntament amb Millarès, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos de Millarès, Greixa, Escriu i Hospitalet i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases coincidint en un període de bonança. Gràcies a la documentació facilitada per Mª Gracia Ponça, propietària de cal Josepó, sabem que a la Casa Gran per exemple entre el 1878 i 1928 hi van habitar una colla de famílies abans que fos adquirida pels Ponça els quals en foren rics propietaris que compren la finca de Gréixer que incloïa Escriu i la Font de Faig per a l'explotació ramadera i de la fusta. | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51044-foto-08099-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51044-foto-08099-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51044-foto-08099-146-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt està perfectament restaurat, conservat i harmonitzat amb l'entorn. A la casa Gran i cal Josepó s'hi evidencien els elements originaris a la banda nord amb estructures de planta quadrada compostes per planta baixa i dues plantes pis ai amb aparell regular de pedra picada ben desbastada. Aquestes construccions de provable origen medieval van ser ampliades i engrandides al segle XVIII amb grans cossos orientats a migdia i amb galeries i balcons de fusta aixoplugades per grans voladissos. Aquestes construccions reuneixen les característiques arquitectòniques de les masies de muntanya tant de la zona de Brocà amb la casa de Cal Companyó o la de Rotllant i Vilella coma Gavarrós. La casa gran presenta una disposició arquitectònica en la seva façana que ens recorda molt a l'edifici del Palau de Bagà ja que corresponen al mateix període. Pel que fa ala rectoria i les quadres ja són edificacions més modernes damunt d'una base més antiga. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51122 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-1 | <p>www.wikipèdia, enciclopedia lliure.</p> | <p>Riu que neix al terme municipal de Castellar de N'Hug a les populars 'Fonts del Llobregat' i desemboca al Mar Mediterrani. Al seu pas pel terme municipal de Guardiola de Berguedà rep les aigües de diferents conques que conformen diferents valls. Per una banda tindríem la conca del Gavarrós, amb els torrents de Gavarrós, Pardinella, Coll de Pal, de la Coma, del clot del Forn, de l'home mort, per l'altre i al centre del municipi just en ple nucli poblacional rep les aigües del riu Bastareny, un important afluent del Llobregat que a banda de rebre les aigües de la conca de Gréixer, també ho fa de les aigües d'altres torrents com és el cas del torrent de la Muga, el torrent de Murcarols, el torrent de les Faves i dem prat de Rei i sobretot la Dou del Bastareny que forma un naixement similar al del Llobregat. El mateix riu és alimentat pel 'Bullidor de Sant Esteve' pertanyent al mateix aqüífer que la Dou, el torrent del Puig, el torrent del Forat alimentat pel torrent d'Escriu, el torrent de Galigan i el 'bullidor de la Llet'. Els darrers torrents que alimenten el Bastareny abans de rebre les aigües de la conca de Gréixer serien els torrentons, el torrent del Puig, el torrent dels Trulls i finalment el torrent del Casot. Després de passar la vila de Bagà el Bastareny rep les aigües menys cabaloses de la zona de Brocà amb el torrent de Paller o dels Banyadors, el torrent de Mullapà, el torrent del Mig, el de la Paelleta, el torrent de Clarà i finalment el torrent dels Bacs. Poc abans d'abandonar el municipi el riu rep les aigües de la conca del Saldes amb el torrent de la Boïga a sota de Mas dePei, el torrent de Bosoms, i el torrent de Vallcebre, entre altres. Les seves aigües principalment cabaloses van ser aprofitades per a construir rescloses per fer funcionar fàbriques com seria el cas de la cimentera de 'la colònia Pujol i Tomàs', canalitzar-les per a fer moure centrals hidroelèctriques de gran capacitat com és el cas de la central del Collet o fins hi tot transportar-les en nuclis més allunyats com és el cas del canal industrial de Berga. El riu també ha estat des de sempre un pas per a facilitar les comunicacions. Així doncs les valls de les diferents conques hidrogràfiques han estat vies de pas de camins rals (camí de Berga a Bagà que seguia el curs del Llobregat), el camí de Gavarrós, el de col de Jou i coll de Pendís. L'arribada del ferrocarril propicia que els vells camins fossin substituïts per les vies del ferrocarril que a banda de transportar passatger transportaven el ciment del collet i de l'aslant de Castellar de N'Hug i també el carbó de la conca minera de Fígols. Darrerament i degut a l'abandó del ferrocarril (carrilet) la moderna C-16 i el E.09 de Barcelona a Tolosa han facilitat les comunicacions amb Europa gràcies a la construcció del túnel del Cadí que comunica el Berguedà amb la Cerdanya i França i és el portal d'entrada i la principal via d'accés a les estacions d'esquí del Pirineu més oriental. En quant a l'ecologia hi ha un predomini a de les aus aquàtiques com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el corb marí gros. En quan a espècies aquàtiques en cal destacar les truites comunes, la bagra comuna, el barb comú i la carpa.</p> | 08099-224 | Creua el municipi per la banda est limitant amb Castellar de n'Hug i també pel sud amb Cercs | 42.2279900,1.8772600 | 407349 | 4675700 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51122-foto-08099-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu que ha estat molt emprat al llarg de la història per a l'aprofitament de les seves aigües per a fer funcionar fàbriques tèxtils i produir energia hidroelèctrica. És un dels principals rius del vessant mediterrani català juntament amb Ter i el Fluvià. A l'alçada de Manresa rep les aigües del Cardener i de l'Anoia. A l'alçada de Cercs hi ha l'únic embassament de la seva conca que és el de la Baells | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||||
| 50917 | Fageda del Clot d'en Pere (Gréixer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-clot-den-pere-greixer | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi</p> | Es fan treballs de manteniment periòdics del Parc Natural.. | <p>Es tracta de la fageda més septentrional de Catalunya i una de les més importants del Parc Natural del Cadí Moixeró. Està composta per un bosc de faigs amb exemplars destacats i amb un diàmetre remarcable que mostra una certa antiguitat. Té una superfícies que abraça entre unes 20 i 40 hectàrees a la falda del Moixeró i està al costat del camí que ascendeix al coll d'Escriu.</p> | 08099-19 | Al lloc de Gréixer. Prop de la Fontbona | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2878000,1.8368500 | 404105 | 4682386 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50917-foto-08099-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50917-foto-08099-19-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Pere Cascante | Es tracta d'una fageda integrada en el parc natural del Cadí creat al 1983 i protegida amb la mateixa normativa del parc. El topònim del clot d'en Pere deriva del torrent i font homònima situada entre el turó de l'Albiol i el torrent de la mena d'or. Està a escassos metres al nord del nucli de Gréixer. En època de tardor i primavera la seva fulla experimenta una gran varietat cromàtica que li dona una gran bellesa. | 2151 | 5.2 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||
| 50915 | Antiga mina de barita del Coll de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-mina-de-barita-del-coll-de-cabrera | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/visiteu/antiga mina de la barita de la bòfia. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | Es conserva la bocamina mig colgada de pedra i runa. | <p>Al sud del massís del Moixeró, sota el coll de Cabrera, hi trobem les restes d'una antiga explotació de barita abandonada. En aquesta mina s'explotava un dipòsit de baritina que havia ocupat les cavitats paleocàrstiques desenvolupades en les calcàries devonianes. Aquests nivells calcaris van emergir del mar en diverses ocasions durant el carbonífer inferior, de forma que s'hi van produir diversos processos de carstificació i posterior dolomitització. El carst estava saturat en aigua rica en sulfats que, al trobar-se amb fluids carregats de bari, van produir la precipitació de la barita. Entre les calcàries dolomítiques i els dipòsits de barita, s'hi van desenvolupar unes aureoles de ferrodolomita i petits cristalls de sulfurs de coure, principalment atzurita, malaquita, calcopirita i coures grisos. En alguns punts podem observar mineralitzacions bretxoides de barita, envoltades de cristalls de calcita i dolomita, amb punts de color verd degut a l'alteració dels coures grisos. La barita o baritina, és un mineral format per sulfat de Bari, SO4Ba, i té una densitat considerable, 4,48. Tot i que pur és incolor, gairebé sempre el trobem de color blanc o gris degut a les impureses. Avui dia aquesta mina està pràcticament desapareguda però malgrat es conegui com a barita. En realitat es volia extreure coure.</p> | 08099-17 | Al coll de Cabrera | <p>Antiga mina que va ser explotada a mitjans del segle XX per extreure coure. Es va explotar al 1941 durant 7 mesos. Es van foradar entre uns 8 a 9 metres i no hi van trobar res. Va ser abandonada. Van treballar-hi 4 persones i la concessió era de CARBONES DE BERGA S.A. Va tenir un curt període de vida i va ser abandonada de seguida.</p> | 42.2943200,1.8220700 | 402897 | 4683127 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50915-foto-08099-17-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta mina presenta unes característiques similars a la mina que es coneix com a 'mina de la barita de Bagà' i situada a prop del coll de la Bòfia de Canells i llindant amb el Tm. Municipal de Guardiola per la zona de Rocs i plans de Canells. El topònim proper de la Mena d'or, podria fer al·lusió en algun aflorament natural de coure que al brillar denominaria el topònim d'or. Podria tenir relació amb la mena de manganès del Niu de l'Aliga (TM de Bagà) i explotada des d'antic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 50919 | Trencalós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencalos | <p>www.parcnaturalcadimouixeró.cat</p> | <p>Au necròfaga alimentada de restes d'animals. Fa en general 1'10 a 1'50 metres de llarg i 2'60 a 2'75 m d'ample i pesa entre 7 i 10 Kg. El dors i la cua són de color gris fosc amb el raquis de les plomes de color blanc. El cap, el coll, el pit i la panxa són de color ataronjat i blanquinós. Té un antifaç i una mena de bigoti que li penja de sota el bec i els ulls estan envoltats d'una membrana vermellosa. S'alimenta d'ossos i restes d'animals morts, sobretot de mides grans. S'empassa els ossos sencers i quan són massa llargs els trenca llençant-los a les roques, d'aquí li prové el seu nom Es localitza al capdamunt dels cingles de la serra del Moixeró on hi nidifica de forma sovint en coves i avencs inaccessibles. La seva femella pon entre 1 i 2 ous durant l'hivern, cova durant dos mesos i només sobreviu un pollet que viu al niu uns quatre mesos. Durant els 2 ó 3 mesos següents les adults l'ensenyaran com sobreviure. Està en perill de desaparició i és una espècie declarada de protecció especial a Catalunya.</p> | 08099-21 | Cingles del Moixeró i del Parc Natural del Cadí Moixeró | <p>El trencalòs és molt escàs a Catalunya, ja que donat el seu hàbitat i la seva alimentació durant el segle XX va patir una forta davallada en la seva població. Actualment és una espècie protegida i té un Pla de Protecció del trencalòs que pretén recuperar-lo a les comarques dels Pirineus i Pre-pirineus.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50919-foto-08099-21-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d'aire calent per elevar-se. Es mou per àrees molt grans que poden fer entre 400 i 1000 quilòmetres quadrats. Li agrada banyar-se en aigües ferruginoses, les quals li donen el color ataronjat del seu cos. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||
| 50920 | Falguera (Asplenium Selosii) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falguera-asplenium-selosii | <p>www.parcanturaldelcadimoixero.cat</p> | <p>Espècie de falguera d'interès botànic localitzada a les carenes de la serra del Moixeró i protegida legalment i vulnerable en el catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Es tracta d'una falguera perenne amb rizoma curt i frondes de tres a 2 cm de longitud. N'hi ha a les serres del Callaràs, Serra de Prades, Montgrony, Pedraforca i al Cadí.</p> | 08099-22 | Crestes del Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50920-foto-08099-22-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Declarada espècies protegida i en perill d'extinsió. Viu en fissures de roques calcàries balmes, coves i cngleres de muntanyes dolimítiques. És considerada com una planta d'ús medicinal | 2151 | 5.2 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51095 | Mural del túnel del Cadí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-tunel-del-cadi | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | 198 | Restaurat recentment. | <p>Mosaic d'uns 44 metres quadrats que està format per 64.000 peces de 2,5 centímetres. Representa la boca sud del túnel del Cadí, inaugurat el 29 d'octubre de 1984. El túnel del Cadí està al terme municipal de Guardiola de Berguedà a damunt de Gréixer. Es tracta d'una important via de comunicació que significà l'enllaç de l'alt Berguedà amb les comarques de la Cerdanya, Andorra i França. La seva construcció va coincidir amb la crisi del sector tèxtil i de la mineria i significà un brot d'esperança a noves comunicacions i activitats econòmiques. Actualment és un important eix viari per on hi passa la C-16 i la E-9. Un important eix europeu que enllaça Barcelona amb París per la banda dels Pirineus i Tolosa de Llenguadoc. El túnel té una longitud de 5026 metres, amb dos carrils de circulació i una zona central de seguretat de dos metres. Està dotat de modernes tecnologies de control i seguretat i el fan un dels més segurs d'Europa. La boca sud està a 1175 metres d'alçada. Travessa el Moixeró per sota del Penyes Altes. El mural va ser realitzat pocs anys després</p> | 08099-197 | Ctra de Bagà al trencall del carrer de la Industria | <p>El mural va ser elaborat durant el curs escolar 1988-1989 amb l'ajuda dels professors i els guardiolencs; Joan Arocas (pintor) i Joan Ribera. (fotògraf), i homenatja la inauguració del túnel del Cadí. Al seu costat s'hi va construir una font i un banc</p> | 42.2340300,1.8788600 | 407490 | 4676369 | 1988 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51095-foto-08099-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51095-foto-08099-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Alumnes del CEIP Sant Llorenç | Els accessos que passen pels municipis de Guardiola, Bagà, Bellver de Cerdanya, Das i Urus són de la concessió de Tabasa S.A que també engloba els túnels de Vallvidrera a Barcelona. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||
| 51107 | Nits musicals de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-musicals-de-sant-llorenc | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | Es manté viu gràcies a l'Associació de les Nits Musicals de Sant Llorenç i al consistori de Guardiola. | <p>Sèrie de concerts que es celebren el darrer dissabte del mes de juliol i els dos primers de l'agost coincidint amb la Festa de Major. Es tracta de concerts de música clàssica, antiga, música medieval, barroca o moderna que fa més de 53 anys que es celebren al monestir de Sant Llorenç. El comitè organitzador està format per diversos membres de Guardiola, entre ells l'Ajuntament de Guardiola. L'objectiu de les nits és el de potenciar el monestir de Sant Llorenç com a espai cultural de concerts de música aprofitant la seva bona acústica aconseguida tant abans com després de la restauració de 1982 i 2008. Aquest festival es considera el segon festival de música més antic de Catalunya després del 'festival de la porta ferrada de Sant Feliu de Guíxols'. Han actuat grups i orquestres de gran nom com és el cas de la 'Polifònica de Puig-reig' entre altres. Recentment i des de fa una pila d'anys Guardiola de Berguedà participa al FEMAP (festival de Musica antiga del Pirineu). Un dels concerts que es celebra per aquest festival coincideix amb les 'nits musicals' i és organitzat pel mateix FEMAP amb col·laboració municipal.</p> | 08099-209 | Monestir de Sant Llorenç | <p>Fa tot just uns 53 anys i veient la potencialitat cultural que tenia el monestir de Sant Llorenç després d'iniciar les obres de restauració d'aquest important monument, alguns guardiolencs inquiets per promoure la cultura, es van proposar de fer alguns concerts de música aprofitant la bellesa i acústica del lloc. La idea va venir inspirada pels 'festivals des músiques aux chateaux françaises' com era el de Foix o Carcassonne. Veient que aquesta idea que els francesos feien en els seus monuments van creure que podria funcionar en un lloc tant emblemàtic i alhora tant desconegut com era el monestir de Sant Llorenç. Amb l'ajuda i col·laboració de Mn. Enric Bartrina i d'una colla de veïns de Guardiola van decidir d'iniciar el festival de les nits musicals. Els actes van coincidir amb el 'mil·lenari del monestir ' on a banda de celebrar els concerts es va editar el llibre de 'Sant Llorenç prop Bagà' de Bolòs i Pagès. Des d'aleshores i fins l'actualitat el festival s'ha anat celebrant any rere any de forma ininterrompuda convertint-se en un festival de referència.</p> | 42.2350900,1.8750800 | 407180 | 4676491 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51107-foto-08099-209-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un festival que va néixer per iniciativa popular i que any rere any s'ha anat consolidant esdevenint un referent pel Berguedà i Catalunya. | 119 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 51143 | Mercats de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercats-de-guardiola | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | Estan en període de creixement gràcies a la bona gestió del consistori de Guardiola. | <p>Conjunt de mercats com ara el mercat del bolet, el mercat de Nadal o del Tió o altres fires que es realitzen al llarg de l'any al municipi. De tots ells el que té més tradició i antiguitat és el mercat del bolet que es porta a terme cada tardor en un espai habilitat justament per aquesta finalitat davant de l'antiga estació de Guardiola i que es celebra des de fa més de 15 anys. El punt àlgic del mercat és la 'festa del bolet' on s'hi fan concursos i tasts de tapes de cuina i de vi relacionades amb els bolets, exposicions, tallers i amb el m popular 'esmorzar del boletaire'. Des de fa 5 anys s'hi ha incorporat el concurs de dibuix infantil. Altres fires i mercats que es fan al municipi són el popular mercat de Nadal que enguany ha estat la segona edició amb parades de tions, pessebres i també de productes agro alimentaris propis de la zona com la mel, fruits secs, formatges i embotits. Aquest mercat que té inici el 16 de desembre amb una festa s'allarga fins a les festes nadalenques. Ha estat una iniciativa municipal en col·laboració de l'empresa firàlia. Aquest mercat es fa a la plaça de davant de l'església de la Puríssima. El municipi compta amb altres mercats que es van realitzant al llarg de l'any coincidint amb les festivitats.</p> | 08099-245 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Mercat que es realitza des de fa 15 anys al municipi i que va començar amb l'establiment i venta ambulant d'aquests productes de tardor al costat de la carretera C-16 en el seu pas per Guardiola. Amb la construcció del barri de l'estació i l'enderrocament de les antigues instal·lacions ferroviàries es va urbanitzar al zona amb cases unifamiliars i es va habilitar un espai per a les parades del mercat amb pèrgoles per a col·locar els tendals i zones electrificades.</p> | 42.2309100,1.8781400 | 407426 | 4676024 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51143-foto-08099-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51143-foto-08099-245-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mercats de tradició molt arrelada, especialment el del bolet | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 51133 | Font del Panxut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-panxut | <p>www.guardiolade berguedà.cat</p> | En ús. | <p>Zona d 'esbarjo i recreativa d'una popular font de Guardiola que disposa de zones de pícnic, graelles, taules i bancs. Des de fa poc ha estat habilitada i restaurada i s'hi accedeix a través d'una passarel·la damunt del Llobregat des de la zona poliesportiva i piscines municipals</p> | 08099-235 | Al nucli de Guardiola | 42.2315300,1.8833400 | 407856 | 4676087 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51133-foto-08099-235-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arranjada i rehabilitada recentment | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||
| 50923 | Perdiu xerra (Perdix Perdix) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perdiu-xerra-perdix-perdix | <p>ttps://ca.wikipedia.org/wiki/Perdiu_Xerra</p> | <p>Es caracteritza per ser una perdiu amb el plomatge de color gris. Medeix uns 30 centímetres de llarg i es caracteritza per tenir un plomatge més marronós i amb les franges no tant contrastades. Les parts inferiors són més clares i el cap de color castany i rogenc. Les potes són de color gris. El seu hàbitat va dels 1000 a 2000 metres d'altitud i es caracteritza per fer un forat a terra on tapa amb herbes seques a prop d'un camí. Entre els mesos d'abril i maig pon entre uns 18 a 20 ous que la femella cova durant uns 24 dies. Al cap de poc els polls abandonen el niu i en dues setmanes ja aprenen a volar. En trobem al vessant sud del Puig llançada damunt de les roques de Gavarrós. Espècie protegida i d'interès europeu.</p> | 08099-25 | Vessant sud del Puigllançada | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2910900,1.9290500 | 411711 | 4682652 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50923-foto-08099-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50923-foto-08099-25-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es nodreix de gra, flors, llavors, insectes d'una manera molt similar a la perdiu roja. Durant els primers dies de vida, els polls de la perdiu xerra només es poden alimentar d'insectes. Es caracteritza per dormir en grup alçant el cap per a vigilar possibles depredadors. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||
| 50929 | Fons d'imatges de Guardiola de Berguedà conservat a SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-guardiola-de-bergueda-conservat-a-spal | <p>https://www.diba.cat/web/directori/servei-de-patrimoni-arquitectonic-local</p> | XX | Ordenades en clixé i amb totes les mesures de conservació i seguretat. | <p>Antic fons del Servei de catalogació i conservació dels monuments històrics de la Diputació de Barcelona. De Guardiola hi ha 7 fotografies de la població de principi de segle XX, de Sant Llorenç prop Bagà hi ha 6 plànols, 51 fotografies de l'exterior i 19 de l'interior de l'època de Camil Pallàs. De Sant Andreu de Gréixer hi ha 4 fotografies i de Sant Martí de Brocà unes 53 corresponents a l'interior i exterior quant encara hi havia el campanar i de la restauració del mateix Camil Pallàs. Finalment hi ha 5 fotografies de Millarès. També hi ha un important arxiu documental de plànols i fotografies de les restauracions que recentment ha fet el Servei de Patrimoni a Sant Llorenç prop Bagà, Sant Martí de Brocà i també Sant Climent de la Torre de Foix.</p> | 08099-31 | Edifici del rellotge P.B. Carrer comte Urgell núm. 187. 08036 (Barcelona) | <p>Es tracta d'un arxiu amb un contingut documental únic i especialitzat en matèria de restauració arquitectònica, on el seu abast cronològic, la varietat de suports i les tipologies documentals, fan que es qualifiqui com un dels més importants en aquesta matèria. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona, dins la seva tasca restauradora de monuments, que ha dut a terme des de l'any 1915, ha anat generant una sèrie de documentació en diferents suports i tipologies que formen part de la Unitat d'Arxiu Documental encarregada del seu tractament, custòdia i conservació. A aquesta documentació s'hi han anat afegint, al llarg del temps, altres documents de diferent procedència, per mitjà d'adquisicions i donatius. El contacte directe i diari amb la documentació ens ha permès arribar a la conclusió que el que es podria considerar en un principi un fons unitari (Fons de l'SPAL) ha esdevingut un conjunt de fons interrelacionats. Per això, ha estat del tot imprescindible establir un Quadre de Classificació de Fons per poder treballar amb rigor arxivístic en el conjunt de la documentació. L'especialització temàtica suposa un dels grans valors de l'Arxiu Fotogràfic, i juntament amb el seu ampli abast temporal, el fa únic i singular. Com hem destacat, la creació i creixement de l'Arxiu estan estretament vinculats a l'activitat restauradora del Servei. N'és alhora testimoni i document per a intervencions futures, resultant un instrument indispensable per al desenvolupament de les pròpies competències del Servei, així com una referència de consulta obligada en qualsevol aproximació al patrimoni arquitectònic o a d'altres matèries artístiques i constructives relacionades que conformen l'Arxiu.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1906 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50929-foto-08099-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50929-foto-08099-31-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important fons que conté fotografies del fons antic i de les restauracions portades a terme a Guardiola des de que es va crear el Servei. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||
| 50922 | Falcó pelegrí (Falconis Pelegrinus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falco-pelegri-falconis-pelegrinus | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Falcó_pelegrí</p> | <p>Au rapinyaire protegida i localitzada a les vessants suds d eles roques de la serra del Moixeró. Es tracta d'un dels falcons més grans que medeix entre 39 i 50 centímetres de llargada amb uns 25-110 centímetres d'envergadura quant desplega les ales i amb un pes de 910 a 1300 grams. Les femelles són més grans La part superior del cap i damunt dels ulls és de color gris pissarra. Damunt del cap, les galtes i una franja ample a la zona ocular són de color negre. El pit és blanc, rogenc i tacat de negre. El bec és gris blavenc amb la punta verdosa, i les potes d'un color groc molt viu. Està considerada com una nau migratòria, el falcó pelegrí viu en hàbitats rocallosos, al costat de roques i en punts elevats. Es caracteritza per no fer niu sinó cavitats o forats ja oberts per altres aus o esquerdes naturals. Es reprodueix entre els mesos de març i abril i pon entre uns 2 a 4 ous que coven entre uns 30 dies. Al cap de 45 dies de vida els polls inicien el vol. Aquesta espècies d'au pot viure uns 15 anys.</p> | 08099-24 | A les roques i crestes de la serra del Moixeró | <p>Al llarg de la història ha estat molt emprat per a la caça la falconeria. A l'edat mitjana es va utilitzar com a au missatgera.</p> | 42.2995600,1.8218300 | 402885 | 4683709 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50922-foto-08099-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50922-foto-08099-24-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El falcó pelegrí es troba a les roques del vessant sud del Moixeró i de la Tossa d'Alp tot i que també sol freqüentar la cara nord del Cadí. És visible en tot el territori del Parc Natural del Cadí Moixeró. S'alimenta de peixos, coloms i fins hi tot ànecs. Es caracteritza per caçar-los llençant-se en picat des de gran altura. És considerada la criatura més veloç de tot el planeta ja que pot superar els 300 Km per hora quant es tira en picat. Com a principal característica cal destacar que s'utilitza en els aeroports de Barcelona per espantar altres aus i evitar que els avions s'estavellin. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||
| 50925 | Parc Natural del Cadí Moixeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-cadi-moixero | <p>http://parcsnaturals.gencat.cat/cadí</p> | <p>Les dues grans serralades del Cadí i del Moixeró, unides pel coll del Tanca la Porta formen una gran barrera muntanyosa en el punt d'unió del Pirineu i el Prepirineu català. És en aquesta zona on el parc natural del Cadí i Moixeró acull a més d'una gran biodiversitat, llocs de gran bellesa i atractiu especials. Geològicament forma part de la unitat fisiogràfica del Prepirineu català compost per unitats estructurals i mantells de cobriment desplaçats diversos quilòmetres al sud durant la formació de la serralada del Pirineu. Hi ha un predomini de les roques calcàries de diferents períodes geològics que donen lloc a rius, avencs, coves i engorjats de gran bellesa natural i paisatgística. La columna vertebral del parc la configuren els cims del Puig llançada, coll de Pal, Tossa d'ALP, Serra del Moixeró, Colls de Vimboca i Pendís, Serra de la Moixa, pic del Coma bona, de la Costa Cabirolera, de la Canal Baridana seguint una orientació d'est a oest. El punt central és el Coll del Pendís el qual fa de nexe i unió entre les Serres del Moixeró de l'era paleozoica i la del Cadí de l'eocè. El mantell de corriment del Cadí en el seu desplaçament cap al sud va arrossegar una part important del sòcol paleozoic que ja havien patit moviments durant l'era primària. La zona oest del coll del Pendís es caracteritza per un paisatge de roques de l'era paleozoica amb predomini de les calcàries del Devonià formant grans cingleres que alternen amb zones més argiloses i terrenys més suaus. A la base de tot aquest conjunt afloren les restes d'una antiga caldera volcànica reblerta per laves riolítiques del període autunià que va fins al paleozoic i associada amb l'emplaçament de batòlits granítics d'Andorra, Catalunya Nord i Cerdanya. La zona de l'oest del Coll del Pendís, les roques pertanyen al terciari superior.</p> | 08099-27 | Carrer de la Vinya núm 1. 08695 (Bagà) | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50925-foto-08099-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50925-foto-08099-27-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La serra del Cadí està estructurada en una sèrie de capes inclinades principalment al sud que culminen amb un gruix calcari important de l'eocè que formen el relleu de la cara nord. Totes aquestes capes reposen damunt d'un sòcol paleozoic amb relleus més suaus. Al sud del Cadí els materials de l'eocè semblen enfonsar-se sota els materials calcaris de l'era Secundaria pertanyents a la zona del Pedraforca i configurant el paisatge característic de l'Alt Berguedà. A nivell hidrològic destaquen les conques dels rius Segre i Llobregat i la zona del Puig llançada hi ha el torrent de Rus que drena a la conca del Ter. El predomini de roques carbonatades genera un paisatge càrstic de coves i avencs amb les Dolines de la zona de l'est del Cadí, Aqüífers càrstics a la Dou del Bastareny i Fonts del Llobregat, coves com la fou del Bor i avencs a les Gralleres del Pedraforca i del Cadí. A nivell de vegetació trobem l'estatge alpí per damunt dels 2300 mm amb predomini de zones de roca (moixeró i crestes del Cadí) i prats alpins a la zona nord del Moixeró, Puig llançada i Tossa d'Alp, Coma floriu i Pla d'Anyella. L'estatge subalpí (1800-2300) es caracteritza per pinedes de pi negre, especialment a la vessant nord del Cadí i Moixeró destacant la vall de l'Ingla, de Riu, de Pla de Cadí i prat d'aguiló però també del vessant sud a les zones de rocs de Canells, Pla Bagà, la Bòfia. A destacar les avetoses que hi ha a la zona de l'Ingla i nord del coll de Jou. Aquest estatge però es caracteritza per un ampli predominin de boscos de pi roig especialment a la zones de Gréixer, rebost, i sud del coll del Pendís i coll de Vimboca. A l'estatge montà (1300-1800) hi trobem una gran quantitat de fagedes a la zones del Berguedà i avetoses en algun lloc de la Cerdanya. Finalment l'estatge submontà (sota dels 1300) és el paisatge característic de les zones baixes amb rouredes i algunes pinedes de pi roig. A les zones més seques hi ha un predomini dels carrascars. És on s'hi troben la majoria de les restes d'hàbitat. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51083 | Llegenda de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marc | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | <p>Un butlletí del centre excursionista de Catalunya i datat de 1887 de Vicenç Plantada i Fonolleda esmenta una llegenda referent a Sant Marc i que li van explicar la gent de Brocà durant la seva estada. ' Un dia St March's trobava a la capella de Santa Cecilia de Riu-Tort: li devia convenir esser prompte á la seva capella, donchs que ab una gambada va pujar als Castellassos que encara la roca guarda lo clot. També's conta que un dia falta lo calze de Santa Cecília esmentada:lo trobaren a Aussege: un lo comprà i tornà dita sufragània de Brocà'</p> | 08099-185 | A la muntanya de Sant Marc. | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51083-foto-08099-185-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Llegenda facilitada per Anna Cassals i Fernandez de l'Associació de Torre de Guaita | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 51084 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-0 | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies als veïns de Guardiola i Brocà.. | <p>Segons Ramon Viladés era costum en temps passats de que quant hi havia alguna pesta els fidels de les parròquies anessin en processó a venerar el sant perquè els deslliurés de les malalties, pestes o malalties. Normalment es feia signar un document per l'alcalde que feia complir que es portés a terme cada any. Segons l'autor, els aplecs de Sant Marc de Cal Bassacs, Montclar, Falgars foren conseqüència de les plagues de llagosta. En el cas de Sant Marc no queda clar que tingués el mateix origen tot i que apuntem a que si. L'aplec de Brocà va començar a aparèixer a la dècada dels quaranta després de la guerra civil i l'aplec es va celebrar fins els anys seixanta. La causa es deu a que el rector era molt gran i li costava molt pujar a Sant Marc. A més a Brocà hi havia poques cases habitades. Va ser en aquest moment que es traslladà a la parròquia de Sant Martí de Brocà molt més a prop. La tradició era que cada família de Brocà el dia abans de la vigília encenia una foguera davant de la capella de Sant Martí. La primera família que ho feia era la de castell per correspondre a la de més amunt i acte seguit ho feien la resta de familiars de les cases habitades en línia recta perquè es venguessin des del fons de la vall. A banda i banda de la capella de n'encenien dos més que corresponien amb els de les primeres. Cada any hi havia tres famílies que s'encarregaven d'encendre els focs , però l'encesa la feien els de castell per ser la més propera a Sant Marc. Acte seguit cada família encenia una foguera davant de casa seva. Dues famílies més s'encarregaven de recollir el blat Abans de la guerra a les famílies més pobres es donava un pa de 5 Kg. Al dia següent les famílies es trobaven a Sant Martí i pujaven a Sant Marc on celebraven l'eucaristia, es nomenava el prior i a la sortida en beneïen el pa i cantaven els goigs de sant Marc, avui perduts. Des d'allà el capellà beneïa el terme de Brocà per allunyar-los de les tempestes i les males collites (comunidor). Acte seguit es feia un dinar de germanor que cadascú preparava a casa seva. En acabat el prior que s'havia nomenat passava la bacina i les almoines que donaven al capellà. La festa continuava amb cançons i jocs per la mainada fins a fer-se fosc on tothom tornava a casa seva. La gent de les contrades deien que la festa de Sant Marc era una de les més importants. Avui dia la festa es continua celebrant. En record de les antigues fogueres, els veïns de Guardiola el dia abans pugen a Sant Marc, encenen una foguera que es veu des de tota la vall i fan un ressopó. L'endemà es celebra l'aplec a l'església de Sant Martí on es fa una eucaristia i en acabat es beneeix i reparteix el panet. Aquest e paga cadascuna de les famílies que habita o habitava a Brocà per ordre d'importància i sempre n'hi ha un que s'encarrega de preparar un dinar.</p> | 08099-186 | A Sant Marc de Brocà | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa que es manté viva encara ara i el dia 25 d'abril on hi assisteixen multitud de veïns de la vall, tant de Guardiola com Bagà i naturalment de Brocà i Gavarrós. La informació de l'aplec actual ha estat facilitada per l'Ajuntament de Guardiola i la família Corominas Majoral. | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 51085 | Aplec de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-greixer | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies a Mª Gràcia Ponça, propietària d'una part de la finca de Gréixer. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que va recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de Sant Andreu és encapçalat per la família Ponça i el de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada.</p> | 08099-187 | Al lloc de Gréixer | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 51144 | Aplec de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-rocasanca | <p>VILADÉS, LLORENS,RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Es manté gràcies a l'associació dels Amics dels Monuments de la vall del Bastareny i als veïns del municipi de Guardiola i Bagà. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que bé recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada</p> | 08099-246 | Al lloc de l'Hospitalet | 42.2983200,1.8714800 | 406976 | 4683516 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||||
| 51039 | Pont de cal Tinent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-tinent | <p>TOUS i CASALS, JOAN (1978). 'Pont de cal tinent'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XII-XIV | <p>Es tracta d'un pont d'un sol ull damunt el riu de Gréixer. Està compost per un arc de mig punt amb aparell de carreuons de pedra picada, units amb argamassa de calç i disposat en filades més aviat regulars a trenca junt. Recolza damunt de la roca natural en un punt que el riu Gréixer experimenta força desnivell. Mirant aigües amunt a l'estrep de la riba esquerra hi ha un arc de descàrrega de perfil rebaixat que descansa damunt de la roca o codinera. Sembla correspondre amb una obra de fàbrica romànica medieval amb reparacions modernes ja que va haver de ser eixamplat per al pas del trànsit rodat. Actualment serveix de pas per al Gr.107.</p> | 08099-141 | Damunt del riu Gréixer al costat de cal Tinent | <p>No conservem cap document referent a aquesta obra d'enginyeria medieval. Malgrat tot la tipologia i tècnica constructiva ens peremt situar-lo a l'època romànica ja que servia de suport al camí ral de Cerdanya que passava pels colls de Jou i coll del Pendís. Els documents de Bagà esmenten constantment reformes en aquest camí per mantenir-lo transitable ja que es tractava d'una via de comunicació molt important. Aquest pont vas er eixamplat a mitjans del segle XX i en el 1908 l'aigua va arribar al nivell de baranes.</p> | 42.2790000,1.8500900 | 405184 | 4681394 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51039-foto-08099-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51039-foto-08099-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51039-foto-08099-141-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La fàbrica medieval originària sembla correspondre al segle XI o XII tenint en compte que hi passava el camí de Cerdanya pels passos de Jou i del Pendís. Al segle XX es va eixamplar per al trànsit de vehicles rodats. El seu aparell recorda el del pont de l'Alfar a Cercs o el pont vell de Guardiola. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 50930 | Mina del Coll de Joncar (font de l'Avenc) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-coll-de-joncar-font-de-lavenc | <p>TORRES, C.A (1903). Pirineu Català.El bergadà. Les valls altes del LLobregat. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASAS SOLER, QUIM (2006). 'Les fargues del Berguedà' a Erol. Núm.91. P.35-42. Informació inèdita cedida per Joaquim Casas.</p> | XIX-XX | Practicament desapareguda ja que només es conserven restes de les estructures dels forns perdudes enmig del bosc. | <p>Entre el coll de Joncar i la serra de Clarà hi ha un clot que es denomina popularment 'el clot del Petroli'. En aquest clot hi ha un torrent i una obaga (obaga del Petroli) que rep aquest pseudònim perquè prop de la font del Joncar hi ha un aflorament de les margues bituminoses i hom pensa que va ser en aquest indret on en van decidir extreure el petroli. Pel que fa als forns es situen més amunt i prop del Coll de Joncar. Estan construïts prop d'un aflorament de pedra calcària i damunt de parets de pedra seca o margues. Es conserven en mal estat i mig sepultats per la terra i les esllavissades.</p> | 08099-32 | A sota del coll de Joncar i damunt del clot del Petroli. | <p>Hi ha la concessió de 4 bocamines al 1917 i 1919. Actualment està practicament despareguda. Hi ha tres etapes d'explotació, però els forns de destilació que hi havia davant del Bocamina són anteriors al segle XIX perque C.A Torres esmenta les ruïnes d'aquests forns en el seu llibre del 'Pirineu Català'. També comenta que la la gent de Brocà li expliquen que les llums de les llànties es feien amb peroli de les roques bituminoses. 'Dels criaders de petroli que posseeixen se n'han fet extraccions havent-se cremat en algunes cases del poble. En el clot anomenat del Petroli hi existeixen encara restos d'una fàbrica que s'hi havia montat per a l'explotació d'aquell mineral'. La segona explotació és de la mateixa companyia minera de Riutort i decideixen explotar aquesta mina del coll de Joncar. Ho exploten de 1911 a 1912 però sembla ser que no era rendible ja que va tenir pocs anys de vida. La tercera explotació és entre els anys 1917 i 1919, quant quatre Berguedans exploten la mina i la dstilació es fa a Bagà a l'edifici de la Petrolífera. Al 1948 aquesta concessió estava en funcionament i es posa en venda (document original). Les bocamines van ser batejades com a mina de San Martin. Sembla ser que al 1948 la mina es va vendre.</p> | 42.2616900,1.8820300 | 407792 | 4679437 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50930-foto-08099-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50930-foto-08099-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla ser que l'explotació del petroli en aquest sector de Guardiola seria anterior a principi del segle XX. I que s'explotaria ja a mitjans del segle XIX o abans. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51145 | Restes de barraca de pastors a Canal de la Serp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraca-de-pastors-a-canal-de-la-serp | <p>SÀNCHEZ VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12.</p> | XII-XX | Es conserven els murs que la delimiten per la banda de fora mig enderrocats. | <p>Barraca situada a la canal de la Serp que enllaça Gréixer amb el coll de Moixeró per una zona molt abrupte de cingles i canals molt escarpats. Aquestes barraques van associades a altres espais com ara les zones de carboneig a les parts baixes i fondalades més obagues de les valls amb una important coberta vegetal, la zona de conreu que oscil·la entre els 1180 i 1275 metres d'alçada i compostes per feixes grans limitades per murs de pedra seca, alguns prop de mulleres atès que s'irrigaven amb petits canals i la zona d'hàbitat de 1275 a 1475 on el conreu va disminuït, el pendent augmenta i s'han d'habilitar estructures que aprofitin el desnivell del terreny . Es tracta d'una construcció molt senzilla que medeix uns 2'5 metres x 3 metres aproximadament amb uns murs d'uns 40 cm que aprofiten part d'una balma natural i que conserva únicament part de la paret de tancament sud on hi havia la porta d'entrada.</p> | 08099-247 | A prop de la Canal de la Serp | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal.</p> | 42.2966000,1.8417700 | 404524 | 4683358 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51145-foto-08099-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51145-foto-08099-247-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51141 | Restes de barraques de pastors a Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraques-de-pastors-a-cabrera | <p>SÀNCHEZ I VICENS, j (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | XIII-XX | Estan abandonats i perduts enmig del bosc. | <p>Barraca situada a las camps del Moixeró i a la zona de Cabrera. Aquestes barraques van associades a altres espais com ara les zones de carboneig a les parts baixes i fondalades més obagues de les valls amb una important coberta vegetal, la zona de conreu que oscil·la entre els 1180 i 1275 metres d'alçada i compostes per feixes grans limitades per murs de pedra seca, alguns prop de mulleres atès que s'irrigaven amb petits canals i la zona d'hàbitat de 1275 a 1475 on el conreu va disminuïnt, el pendent augmenta i s'han d'habilitar estructures que aprofitin el desnivell del terreny . Es tracta de construccions molt senzilles que medeix uns 2'5 metres x 3 metres aproximadament amb uns murs d'uns 40 cm. Tenn una sola porta i segurament la coberta hauria estat de branques o llosa a un sol vessant. Aquestes barraques poden aprofitar el pendent del terreny</p> | 08099-243 | A sota el coll de Cabrera | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal.</p> | 42.2948500,1.8475500 | 404998 | 4683157 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51141-foto-08099-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51141-foto-08099-243-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 51128 | Caseta dels Carboners de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-dels-carboners-de-greixer | <p>SÀNCHEZ I VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | XX | En desús però en bon estat. | <p>Antiga caseta que acollia als carboners de Gréixer. Es tracta d'una petita construcció que queda a peu pla de la pista que puja a Gréixer. Té una forma rectangular composta per una una única planta amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La porta es situa a la part central i està flanquejada per dues finestres de petites dimensions. L'aparell és de maçoneria i reble amb restes de revestiment de calç a les seves parets.</p> | 08099-230 | Sota el nucli de Gréixer | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal. No obstant i tal com és el cas a la zona de Gréixer hi havia una caseta per allotjar els carboners que tenien les carboneres més a prop del nucli.</p> | 42.2852600,1.8480600 | 405026 | 4682092 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una estructura abandonada. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||
| 51146 | Restes de barraques de pastors a Balma Roja de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraques-de-pastors-a-balma-roja-de-gavarros | <p>SÀNCHEZ I VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | XII-XX | Es continua utilitzant com a refugi de pastors en èpoques de mal temps. | <p>Ruïnes d'una barraca de pastors a Roca Roja a la zona de Gavarrós. Aprofita la balma de la Roca Roja per assentar-hi les seves parets que només conserven la part frontal. Correspon a simples construccions de pedra seca i morter de calç amb restes d'alguna obertura en llinda de fusta. Els murs són d'uns 40 centímetres d'amplada i normalment aprofiten el desnivell del terreny.</p> | 08099-248 | A sota de la roca roja de Gavarrós | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal. El cas de la Blama Roja era situada en una zona de molta altitud i a l'abast de tempeses molt violentes en els periodes estivals. Continua sent lloc de refugi dels pastors i fins hi tot dels ramats.</p> | 42.2881400,1.9332300 | 412052 | 4682320 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 51135 | Locomotores del ferrocarril 'Berga' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locomotores-del-ferrocarril-berga | <p>SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SALMERON I BOSCH , J (1985). El ferrocarrils catalans. Cent anys d'història. Barcelona.DDAA (1984). ' Els camins de ferro' a Erol núm. 9 p.67-69.. www.manuserran.com, mnactec.cat/museual carrer. Informació facilitada per Ignasi Camps i Roca</p> | XIX-XX | Es conserven com a monuments urbans, alguns en mal estat i especialment la núm. 31 que està un funcionament per a trajectes turístics i la núm. 27 que recentment està cedida per l'Ajuntament de Barcelona al museu del ciment del Clot del Moro (antic museu del transport). | <p>Locomotora a Vapor amb el números de sèrie 27, 28, 30, 33 i 34 construïdes en diferents manufactures fabrils europees com ara el núm. 27 i 28 a la 'krauss'(Alemanya), la núm. 30 i la núm. 33 'Nuevo Vulcano' (Barcelona)i la 34 a 'La Maquinista terrestre i Marítima' a Barcelona. Les quatre primeres locomotores van ser comprades el 1883 a la firma alemanya de 'Lokomotivfabrik' i van ser destinades a la línia de Manresa-Berga raó de la qual es van batejar amb el nom de 'Manresa', 'Santpedor', 'Sallent' i 'Berga'. El 1888 la mateixa companyia ferroviària (Tramvia o Ferrocarril Econòmico Manresa-Berga) va encarregar un prototipus nou de locomotora a la firma Alemanya entre els 1887-1890 que va ser denominada com a 'Berga' ja que es va emprar a la línia de Sallent a Berga. L'allargament de la línia Berga-Guardiola, el 1904 va encarregar a la firma catalana de 'Societat Barcelonina de Navegación i Industria' la construcció d'onze locomotores que les van fabricar als tallers de 'Nuevo Vulcano' i de la 'La Maquinista Terrestre i Maritima' . Aquestes onze locomotores es van construïr entre els anys 1902 a 1911. Fins a aquest moment les locomotores anaven numerades amb els núm. 05 a 22 que corresponia amb els anys de fabricació. La fusió de les companyies com ara 'Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya'' , 'la de Ferrocarrils Catalans Centrals' i la de 'Ferrocarril Econòmico de Manresa-Berga' en una de sola amb el nom de Companyia General de Ferrocarrils Catalans S.A per a l'explotació de les línies catalanes, va provocar que les locomotores 'Berga' se'ls afegissin 20 nombres de més. L'explotació de la línia Manresa-Berga-Guardiola va ser mancomunada entre l'antiga companyia del 'Ferrocarril Econòmico' i la del Ferrocarril Central Català'. El 1950 l'estat es fa càrrec de les línies ferroviàries i poc a poc substitueix les antigues locomotores Berga a vapor per locomotores dièsel que provocà que les Berga es destinéssin a treballs més aviat secundaris. Amb el traspàs de competències a l'estat, les locomotores portaran les sigles EFE 'Explotación de Ferrocarriles del Estado' i les inicials M-O de Manresa-Olvan. La darrera locomotora 'Berga' que va funcionar va ser la núm. 34 que va ser llogada per l'empresa de Carbones de Berga per al transport de mercaderies pesants i va restar en ús fins el 1969. Tota la resta foren substituïdes per maquines dièsel i automotors fins a la supressió de les línies. Es tractava de màquines o locomotores amb les característiques de 'Tramvia' amb apagaguspires i carrossat lateral. A partir de 1922 aquests elements es van eliminar però es va mantenir la característica forma de maquina de vapor on aprofitant aquests canvis, se'ls hi incorporà un topall central. El fre va passar a ser d'aire comprimit i per aquest motiu es van col·locar uns dipòsits d'aire damunt de la marquesina. També es van instal·lar els elements necessaris per donar calefacció als cotxes o vagons de passatgers. Aquestes locomotores se'n van posar en servei 16 d'elles en diferents anys que van des del 1890 al 1911 mostrant una certa evolució en cadascuna d'elles. L'amplada del carril era de 1metre, la longitud entre topalls era de 6944 mm, el sistema de tracció era a vapor, pesava 19 tn, amb una potència de 264 Kw, 31 un d'esforç de tracció i amb una caldera de 1500 l de capacitat d'aigua i 1500 kg de carbó.</p> | 08099-237 | Varis llocs | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Precisament va ser arran d ela construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'Ferrocarril Económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil de Cal Pons, Monegal, Soldevila, Rosal, Bassacs, Prat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga que fins aleshores no superava els 5000 habitants estava situada en na zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del Collet fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La Companyia Minera de Ferrocarril y Minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa intailana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficients per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y Minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de La Ribera on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' de Guardiola a Castellar. Aquesta línia es va utilitzar per al transport de mercaderies i també per als passatgers amb parades a Riutort i també la Pobla. Ambdues línies tenien cam a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria d'Olvan a Guardiola. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i un any després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1898-191 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-3.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les locomotores 'Berga' es van fabricar entre el 1898 i 1911 per diferents firmes que enumerem a continuació. Cal destacar que les locomotores núm.27 a 30 foren fabricades entre els anys 1890 i 1896, les primeres per la firma alemanya Krauss i les dues darreres per Nuevo Vulcano de Barcelona el 1901. Amb la fabricació de les locomotores a la firma de 'La Maquinista Terrestre i Maritima' les locomotores reben noms de la línia Manresa-Olvan i Guardiola. Així el 1902 es fabrica la locomotora 'Serchcs' amb el núm31 , el 1902 la de 'Consolación' amb el núm. 32, el mateixa any es fabrica la núm. 33 amb el nom de 'Guardiola' i el núm 34 amb el nom de 'Llobregat', el 1904 es fabrica la núm. 35, 36, 37 i 38 amb els noms de 'La Baells', 'La Pobla', 'Catalunya' i 'Espanya'. Finalment el 1911 es fabriquen la resta de locomotores que van del núm. 39 a 42 i amb els noms de ' Fígols', 'La Pobla', 'Bastareny' i 'Cadí'. Actualment es conserva la núm. 31, en funcionament i cedida pels Amics del Ferrocarril de Catalunya a 'FGC' que s'empra per a ús turístic en la línia de Barcelona-Anoia. Altres locomotores d'aquesta sèrie que encara es conserven són la núm. 27 o 'Balsareny' exposades al museu del ciment del Clot del Moro , la núm. 29 'Navàs' està exposada a Barcelona, la núm. 33 o 'Guardiola' és a Martorell, la núm. 34 o 'Llobregat' és a Navàs, la núm. 37 o 'Catalunya' és a Cornellà de Llobregat i la núm. 41 o 'Bastareny' és a Esparreguera. La resta han desaparegut. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 50910 | Fons del monestir de Sant Llorenç conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> | XI-XVIII | Alguns dels pergamins més aviat clars presenten taques, rebrecs i pèrdues del suport. Altres estan en més bon estat | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva l'antic arxiu de Bagà que incorpora tota la documentació referent a les baronies de Pinós de Mataplana i també del monestir de Sant Llorenç prop Bagà que està recollit en un mateix fons. En total es conserven un bon nombre de volums dins de les carpetes a la secció de Monacals de Bagà. També cal destacar el volum 801 dins el mateix arxiu de Bagà a la secció de Monacals d'Hisenda que és on es troba la majoria de documentació referent al monestir de Sant Llorenç prop Bagà</p> | 08099-12 | Carrer Almogàvers núm. 77. 08018 (Barcelona) | <p>L'Arxiu de la vila de Bagà i de les terres que formaven part de les baronies de Pinós i Mataplana fins el 1753 es conservaven en una cambra que hi havia a l'església parroquial de Sant Esteve. Aquest arxiu es va salvar de les flames arran de l'incendi que en destruí bona part del seu mobiliari litúrgic. Le carlinades i posteriors guerres en van contribuir al seu deteriorament fins que a principi del segle XIX Mossèn Serra i Vilaró i durant la seva estada a Bagà en va donar constància de la seva importància i al 1908 l'Institut d'Estudis Catalans en va encarregar un primer inventari que es va veure enriquit al 1930 quan es va publicar el primer volum de les Baronies de Pinós. Amb l'esclat de la guerra civil (1936) i veient la imminent pèrdua de l'arxiu, Agustí Duran i Sampere n'encarregà el seu trasllat a Barcelona on es podria acollir al servei de protecció organitzat pel govern català amb seu a la casa de l'Ardiaca. Una altre part va anar a la Santa Cova de Manresa i una darrera part es va traslladar a la població de Viladrau. Al acabar la guerra, la part conservada a La Santa Cova de Manresa es va traslladar a Pedralbes. El 'Servicio de Recuperación Documental' va iniciar la tasca de recollir el fons, agrupar-lo i conservar-lo a L'arxiu de la Corona d'Aragó on no va ser reclamat per l'Ajuntament de la vila de Bagà, tot i que va iniciar algunes tasques de recuperació. Actualment el fons es conserva al mateix arxiu que ha canviat dues vegades de seu. Primerament estava al palau del lloctinent o del Virrei i actualment està al carrer dels Almogàvers núm. 77. El fons de Bagà és el fons local més extens i més ben conservat que hi ha en aquest arxiu estatal.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50910-foto-08099-12-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mossèn Serra i Vilaró va transcriure una bona part dels documents del monestir al volum que ell anomenà CCX i que ara ja s'ha perdut. Aquest volum segons Bolòs i Masclans era una obra manuscrita de 'fra Pau Perelló' de principi del segle XIX que era la còpia d'un llibre 'Especulo dels actes del monestir de Sant Llorens prop Bagà'. Aquesta documentació es conserva gràcies a l'edició de Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol III, ja que tal i com s'ha comentat, s'ha perdut. | 94 | 56 | 3.2 | 1773 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||
| 50907 | Fons documental de Brocà i de Gavarrós a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-broca-i-de-gavarros-a-larxiu-municipal | <p>SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol I.</p> | XVIII-XX | La part de Cal Galló amenaça en desaparèixer. | <p>Dins l'arxiu municipal de Guardiola es conserven dos documents molt rellevants. El primer d'ells correspon amb el cadastre de Gavarrós de l'any 1729 amb una delimitació de les terres de les diferents finques de Josep Pujol i Pagès Margineda Pujol, Josep Roca Pujol, Joan Rotllant, Joan Serra, Josep Espelt, Isidro Subirana, Joan de Cabanes, Pere Pou, Francesc de Cabanes i Pagès, Josep Vilella, Pere Pla, Dr. Peix, la Iglesia, Marques d'Alba i Aitona. També hi ha una enumeració de les cases del municipi, dels delmes i impostos, una descripció de les diferents terres amb un registre de les hipoteques, dels caps de bestiar i dels censos. Aquest document és d'una importància cabdal ja que permet conèixer la vida de Gavarrós durant el segle XVIII. Presenta unes dimensions de mig foli i té cap un centenar de pàgines. L'altre document és el cadastre i el fons de Brocà conservat en el mateix arxiu de Guardiola de Berguedà. El fons més antic va dels anys 1729 a 1740. Es tracta d'un llibre amb unes dimensions de mig foli i un total de 130 pàgines. Està dividit en cadastre, les afrontacions de les diferents cases de Rotllan, Vilella, Vilalta, Companyó, Comians, Joanó, la Rectoria, Pedrals, Cavallera, la Casa de Dalt, Serradet, l'Espet i Castell (pàgines 1 a 125) i de la pàgina 125 a 130 la relació de les diferents cases que es troben existents dins al poble de Sant Martí de Brocà i que estan situades en qualsevol de les finques esmentades unes línies més amunt. A banda d'aquest fons més antic n'hi ha un de més modern dels anys 1840 a 1857 amb diferents volums carpetes relacionades amb hisenda, amillarament, caps de bestiar i terres i censos dels anys 1897 a 1930. Hi ha un total de 20 carpetes definitives que contenen la totalitat del fons</p> | 08099-9 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Plaça Municipal núm. 3. CP 08694. (Guardiola de Berguedà) | <p>Indret esmentat al segle IX al 840 com a alou depenent del monestir de Ripoll i del qual es denominarà la Vall .Es coneixia com a 'vallis bucharanensis' referint-se a la vall de Brocà o del Bastareny. Amb la fundació de l'abadia de Sant Llorenç prop Bagà, el lloc passà a formar part dels seus béns. Al segle XIII apareix la cavalleria dels Brocà (Brocano) feudatària als barons de Pinós. Sembla que d'aquesta nissaga en procedirien els cavallers de Lluarters, Bernat, Pere i Guillem Ramon de Santaeulària (cavallers de confiança del baró de Pinós). El casal dels Brocà a mitjans del segle XIV posseïen una de les torres de Bagà (torre de Vilella o de Brocà). La dinastia dels Brocà va ser comprada a principi del segle XV per Pere Galceran de Pinós. A mitjans del segle XVIII es crea el municipi de Brocà que fins a aleshores era independent respecte el veí de Gavarrós que es va agregar a Brocà durant el segle XIX i des d'aleshores i fins la creació del municipi de Guardiola de Berguedà el fons es va custodiar a la casa de 'Cal Galló' propietat dels Vilella.</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'antic arxiu de Brocà estava situat a l'antic ajuntament de Brocà que fins el 1936 (data que es crea el municipi de Guardiola de Berguedà) estava situat a la casa de Cal Galló que fins aleshores i des de el segle XVIII havia estat l'ajuntament i de Brocà-Gavarrós i també les escoles públiques. Dins de la mateixa casa es conserva encara dins de calaixeres i també en fulls solts pendents de classificació, part de l'arxiu municipal que va des dels anys 1840 a 1930 amb capítols de censos, amillaraments, quintes, juntes electorals, comptabilitat i registre de les diferents cases. Aquesta part de l'arxiu té un elevat perill de desaparició ja que es troba a la segona planta de Cal Galló a l'abast del públic, desordenat, dispers i sota els efectes de la humitat, dels rosegadors, xilòfags i altres éssers corrosius. No hi ha cap garantia de conservació. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51069 | Pla de l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-larca | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVI | Integrades com a restes arqueològiques visibles a l'interior de la moderna casa del Pla. | <p>Restes arqueològiques de l'antiga casa del 'pla del Arca' situades a l'interior de la moderna edificació. Es tracta d'un seguit de murs orientats de nord a sud i d'estat a oest que han estat integrats com a restes arqueològiques visibles al menjador de la casa amb un sistema de passarel·les de fusta i vidre. Es tracta de dos murs de 2'5 metres d'alçada construïdes amb aparell de maçoneria de carreus de pedra picada, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. Aquests murs tenen una amplada d'uns 100 m i corresponen amb les restes d'una antiga construcció</p> | 08099-171 | Al pla de l'Arca | <p>El lloc no ens apareix esmentat ni en l'acta de consagració de Sant Llorenç ni en la dotació de Sant Miquel. Per contra si que ens apareix en el document de 1357 de l'arxiu de Bagà i referent al dret de parceria dels homes de Brocà i de Gavarrós esmentant un seguit de límits. 'Que els homes de Gavarrós poguessin pasturar i fer jagudes en temps en la parròquia de Brocà dintre dels límits següents In Loco Plan Russola,et loco vocato cap de Canal de Hubert, et in loco vocato Les Travesses'. El pla de Russola es podria referir al pla del Arca, ja que tal i com hem comentat en la fitxa 170 es marquen uns límits que abracen la cara sud i la cara nord de la muntanya de Sant Marc. Posteriorment la casa del pla del arca ens apareix esmentada al cadastre de Gavarrós del 1756 i altres documents més tardans com ara el full solt on hi ha una enumeració de les cases de Brocà i Gavarrós i citant el pla del arca damunt de la Coma</p> | 42.2721000,1.9045000 | 409660 | 4680569 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51069-foto-08099-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51069-foto-08099-171-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'estructures de dificil identificació i de dificil cronologia tot i que suposem que serien de mitjans del segle XVI o principi del segle XVII. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51070 | Pla de l'Arca Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-larca-vell | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVI-XX | Casa que conserva la seva estructura originària tot i que ha estat molt modificada pels moderns usos i utilitzacions. | <p>L'antiga casa del 'pla del arca vell' es situen uns 200 metres a sota de la casa de Pla del Arca nou mirant a sud i darrere de la muntanya de Sant Marc i de la collada Grossa. Es tracta d'una senzilla construcció de planta rectangular de dues crugies i formada per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. La porta d'entrada es situa a la façana de llevant. De la vella construcció només es conserva la planta baixa i part del primer pis ja que han estat embegudes per una moderna construcció. De la planta baixa cal destacar-ne les dues arcades de mig punt construïdes amb dovelles mal desbastades i picades i unides amb argamassa de calç. Al damunt seu s'obre una balconera moderna amb un balcó de baranes de ferro sostingut per bigues de ciment i revoltó ceràmic. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats, col·locats en filades irregulars unides amb argamassa de calç. Únicament són en pedra més ben picada les cantonades. La resta de façanes han estat arrebossades en ciment i n'és molt difícil observar-ne el seu aparell constructiu. No hem pogut accedir al seu interior.</p> | 08099-172 | Darrere de Sant Marc, al pla homònim i sota la collada Grossa. | <p>El lloc no ens apareix esmentat ni en l'acta de consagració de Sant Llorenç ni en la dotació de Sant Miquel. Per contra si que ens apareix en el document de 1357 de l'arxiu de Bagà i referent al dret de parceria dels homes de Brocà i de Gavarrós esmentant un seguit de límits. 'Que els homes de Gavarrós poguessin pasturar i fer jagudes en temps en la parròquia de Brocà dintre dels límits següents In Loco Plan Russola,et loco vocato cap de Canal de Hubert, et in loco vocato Les Travesses'. El pla de Russola es podria referir al pla del Arca, ja que tal i com hem comentat en la fitxa 170 es marquen uns límits que abracen la cara sud i la cara nord de la muntanya de Sant Marc. Posteriorment la casa del pla del arca ens apareix esmentada al cadastre de Gavarrós del 1756 i altres documents més tardans com ara el full solt on hi ha una enumeració de les cases de Brocà i Gavarrós i citant el pla del arca damunt de la Coma</p> | 42.2717200,1.9036300 | 409588 | 4680528 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51070-foto-08099-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51070-foto-08099-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51070-foto-08099-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una construcció que ha estat molt reformada ja que ha estat embeguda per construccions més modernes i només es conserva part de la façana i de la planta baixa. Corresponia amb construcció molt senzilla de planta rectangular i formada per una planta baixa i un primer pis. La casa està habitada i s'empra com a explotació ramadera. Consta la llegenda que el topònim de 'pla de l'arca' deriva del camí de retorn dels bons homes o albigesos que després de la caiguda de Montsegur el 1244 buscaven un lloc de refugi aïllat enmig de les muntanyes i al costat d'un antic camí ramader. El terme 'arca' vindria de l'arca que enterraren per amagar els seus antics documents. Aquesta llegenda o història no n'hem trobat cap referència escrita que en parli tot i que podria molt ben ser tenint en compte que la vall de Bagà i del Bastareny, Gósol, Josa i Berga foren lloc de refugi dels bons homes i en tenim notícies a través dels documents de la baronia de Pinós i també pels judicis inquisitorials. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 50973 | Rotllant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllant | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 108, 111, 401; AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. SERRA I ROTÉS, R; CLARET, J (1983).Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció general de patrimoni cultural.</p> | XV-XVIII | Conserva part de la coberta esfondrada i amb esvorancs. Els coberts resten coberts de forma parcial. | <p>Conjunt arquitectònic de Rotllant situat damunt des plans de Rotllant a sota del nucli de Brocà i en un vessant assolellat al costat del torrent de la Picassa. El conjunt està format per la casa pairal, els coberts, les pallisses i també els edificis annexos tancats per un baluard de pedra a manera de recinte. La casa pairal correspon als exemples de les masies de tipus 'clàssic' de tres cossos i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes, cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada es situa en aquest mateix costat formada per un arc adovellat de mig punt i amb àmplies dovelles construïdes en pedra picada, unida amb argamassa de calç i ben ajustades. La clau de l'arc ha estat alterada per la conversió de la finestra del primer pis en porta o balconera. Té un esplandit intern coronat per un arc rebaixat amb les pedres disposades a sardinell i restes de les pollegueres. A banda i banda de la porta hi ha dues petites finestres o espitlleres amb els muntants i llinda de pedra picada i esplandit interior. Damunt de la porta hi ha una finestra allindada en pedra que ha estat reconvertida en porta i al costat de ponent hi ha una finestra de mides més petites i també amb fàbrica de pedra. A la planta segona hi ha dos armaris de paret buidats al gruix del mur. L'aparell de la façana és de maçoneria i filades de pedra ben treballades i escairades disposades en filades regulars i unides amb argamassa de calç. Les cantonades, bastiments i arcades són en pedra picada i les parts superiors són amb obra de tapia i entramat de fusta. Aquesta façana ha estat molt alterada ja que posteriorment se li va afegir un cos a migdia realitzat amb eixides i balcons de fusta i sostinguts per pilars de pedra que suportaven també la coberta. Aquest cos es manté de forma parcial ja que si bé encara es conserven els pilars i la teulada, ha perdut les divisions i forjats interiors. A l'extrem sud-est hi ha un volum prismàtic al que s'hi adossen les eixides de fusta i compost per una planta baixa i dos pisos amb obertures adintellades i aparell de pedra picada, avui cegades. La seva fàbrica constructiva es molt similar a la façana principal interpretant-lo d'un mateix horitzó cronològic. La façana de llevant és la que mira a l'era principal i presenta un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren tres petites obertures rectangulars amb els bastiments de pedra picada que coincideixen a la planta principal amb tres obertures de diferent mida i de les que en cal destacar la del mig amb fàbrica de pedra. La resta són amb els bastiments i llinda de fusta i maó. Damunt seu i coincidint amb la segona planta hi ha tres finestres més de diferent mida i finalment a les golfes hi ha dues obertures rectangulars bessones i també els orificis dels colomars. Aquesta façana està protagonitzada pel pinyó de la coberta rematat per un ràfec de tres filades de maó pla i teula girada. L'aparell és de maçoneria i tapia de color rogenc a les parts superiors i filades de pedra disposades de forma aleatòria i unides amb argamassa de calç. Conserva traces d'haver estat revestida per un enlluït de calç. S'hi evidencien els diferents nivells de la teulada i un mateix aparell constructiu en tota la seva part inferior. La façana nord hi ha un predomini del massís respecte el buit destacant-ne dues obertures al primer pis, una de les quals, conserva una notable reixa de forja amb els espàrrecs simulant pinyes i de factura similar a les de la rectoria vella de Bagà. L'aparell està revestit per una capa d'heura però és molt similar a la resta de façanes descrites excepte la part de ponent que és molt diferent ja que correspon amb una part afegida en posterioritat i destinada al forn de pa. La darrera façana està orientada a ponent i té una distribució irregular de les obertures a diferent alçada.</p> | 08099-75 | Casa de Rotllant situada damunt dels Plans de Rotllant. | <p>La casa de Rotllant va correspondre a una de les cases més grans del terme de Brocà. Ens és molt dificil identificar l'origen d'aquesta ja que no apareix esmentada amb aquest nom en els documents de Sant Llorenç prop Bagà ni tampoc en els documents medievals de les baronies de Pinós. El cognom Rotllant surt a l'edat mitjana en els documents del cenobi de Sant Llorenç nombrant alguns dels priors i monjos cambrers que tenia però és sobretot a l'època moderna quan s'utilitza amb més freqüència. En jun fogatge del 1533 apareixen com a vassalls dels Pinós i all 1718 hi ha esment d'un tal Esteve Rotllant, regidor de la vila de Bagà que protagonitza diversos fets relacionats amb les baronies i al 1756 Josep Rotllant, serrador de la vila de Bagà se li encarregaren les fustes de l'altar de Santa Teresa del Santuari de Paller o dels Banyadors. És possible que aquest mas es denominés d'una altre manera. La presència d'elements amb certa entitat (torre adossada l'extrem sud-oest, porta adovellada, escala de pedra i reixes de forja) denoten un aspecte 'senyorial' a l'edifici i no es descarta que correspongués a alguna de les cavalleries esmentades a les fitxes 52 o 57 i pertanyents als senyors de Brocà o als Santa Eulàlia. Al cadastre de 1759 i conservat a l'arxiu municipal de Guardiola mostra la gran quantitat que terres que posseïn els Rotllant tant a Brocà com a Gavarrós. A l'inventari de les cases de Brocà i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta la casa de Rotllant a la partida de Brocà juntament amb les altres de Clarà, Companyó, Vilella, cal Blau, Hostalnou. Finalment al document solt de cal Galló Rotllant surt al 'cuartel oeste' juntament amb Serradet, la rectoria, Galló, Clarà i les cases de la partida de Gréixer. Va ser abandonada no fa masses anys i des de llavors s'empra com a explotació agrícola i ramadera.</p> | 42.2502200,1.8867400 | 408164 | 4678158 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un notable edifici que té una gran quantitat de cossos i afegits fruit de l'evolució del temps i dels continus usos que ha tingut. Amb tot es pot endevinar l'estructura originària de la casa que dataria del segle XVI, aproximadament amb una estructura rectangular de tres crugies amb una torre defensiva adossada a l'extrem sud-est que amb les reformes posteriors va quedar escapçada i embeguda pels cossos i annexes posteriors. Aquesta estructura tindria certes similituds amb la masia del 'Rourell' de la Quar (Berguedà), o la cortada dels Llucs de Merlès. | 94|95|119|93 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 50959 | Casa Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-subirana | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II i III. C.adastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIII-XVIII | Només conserva la paret oest de la casa ja que la resta està completament esfondrat. L'espai de l'era i de les corts i pallisses es manté en més bon estat, malgrat hagi perdut les cobertes. | <p>Ruïnes d'un edifici i dels seus coberts en un plans de sota la denominada 'Costa Freda' i delimitada a l'est per la serra de la Tosca i a l'oest per la serra de Vilella. Aquesta casa es troba en una petita esplanada a la vessant oest de la serra de Sant Marc a cavall dels nuclis de Brocà i Gavarrós. Les ruïnes es componen de l'antiga casa de Sobirana, l'era i les pallisses. Tot el conjunt està assentat damunt d'una terrassa artificial que està sostinguda per murs de pedra. La casa pròpiament dita, avui completament arruïnada es situa a l'extrem oest del conjunt. Només es conserva en alçat la paret de tancament oest i part de la paret nord. Tot i així s'endevina que s'hauria tractat d'una construcció composta per una planta baixa, un primer pis i un sota coberta amb teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant mirant a l'era. Pel que resta encara a la part baixa hi hauria hagut les quadres amb el pou o cisterna d'aigua i el forn de pa que encara en podem endevinar la seva boca. Al pis primer hi hauria hagut l'estatge i a sota teulada les golfes i pallisses. Segons els paraments que resten dempeus es pot identificar encara la seva fàbrica constructiva a partir de filades de pedra del país mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç o disposades en filades irregulars i aleatòries amb un predomini del massís respecte del buit. Conserva dues obertures a diferent nivell, algunes d'elles amb reixa. La part sud hi ha un cos afegit amb aparell de maçoneria i tapia de color rogenc. Separat uns metres a l'est hi ha l'edifici de les pallisses de forma rectangular allargassada amb una orientació nord sud i amb la façana orientada a l'oest mirant cap a l'era. Presenta una disposició d'arcades a la planta baixa amb aparell de pedra i arc de maó cuit i una planta primera amb un seguit de pilars que haurien sostingut les bigues de la coberta i formant grans obertures o eixides per a la pallissa. L'aparell també és de maçoneria i reble amb filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i els brancals de les diferents obertures. Pel que fa a l'espai de l'era queda trencat a tramuntana per un mur que uneix la casa i la pallissa i al sud una petita pedrís de pedra. Darrere de la casa hi ha la bassa i els safareigs.</p> | 08099-61 | A sota de la costa Freda prop de la carena de la Serra de la Tosca | <p>El topònim de Sobirana no es coneix fins a l'època moderna. Amb tot pensem que el nom antic de la casa era el de 'margineda'. El nom de mas margineda ja ens apareix en un document de 1151 quant Berenguer, Pere Folch i els seus fills vengueren els masos de castell i Marginada al monestir de Sant Llorenç. Les afrontacions d'aquest mas situat a la mateixa alçada que castell podria relacionar-se amb aquest lloc ja que es situa al límit més oriental de Brocà limitant amb el Riutort 'sive in ipsa parròquia in loco nominato Kadtel et Margenada et habet afrontationes de prima in Rivo Torto;de secunda in Eccleriola; de tertia in Rosa;de quarta in flumine Lubricato' Tot i així i en un document del 1653 publicat per Mn Serra i Vilaró esmenta un tal 'Jaume Subirana' com a persona escollida per un càrrec de les baronies. No sabem si aquest Jaume Sobirana procediria d ela casa esmentada. Els documents conservats a l'arxiu municipal de Guardiola en el cadastre de Brocà de 1756 esmenta el nom de 'Isidro Subirana' referent a la casa. Altres documents més tardans comenten el nom sobirana pertanyent a la partida de Brocà i propietat de Ramon Cunill. El darrer document i trobat en un full solt de Cal Galló, la casa de Subirana pertanyia al cuartel este juntament amb la de Capellania, Ponent, Mitjaus, les Planes, Casanova de Vilella i Vilella. Cal tenir present que és probable que a l'època medieval aquesta casa s'identifiqués amb el mas margineda esmentat per la documentació de les Baronies de Pinós i que posteriorment i a l'època moderna canviés de nom. Aquesta hipòtesi desmentiria la seva denominació de sobirana , com a casa alta. També cal esmentar que arran d' algunes obres i moviments de terra produïts de forma fortuïta a l voltant de la casa, s'hi han pogut trobar restes de ceràmica d'època ibèrica i també les restes d'un molí de mà realitzat en pedra i conservat al fons arqueològic del museu de Berga</p> | 42.2525700,1.9051400 | 409685 | 4678400 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa malgrat el seu estat avançat de ruïna respon les característiques bàsiques de les cases de pagès de les zones de muntanya amb les seves corts, pallisses i estructures annexes compostes per pilars de pedra que sostenen les estructures de fusta i de les cobertes. En el pany que encara resta dempeus es poden evidenciar dues fases constructives ben diferents que ens posen de manifest els recreixements i engrandiments de la casa i dels seus annexes. La part de les corts i pallisses presenta reformes del segle XIX, per la disposició arquitectònica dels seus arcs en maó vist | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 50957 | Cal Cosí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cosi | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.489.AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIV-XIX | La coberta de las pallissa i de la casa s'ha anat repassant ja que la casa està habitada i es va mantenint | <p>Conjunt arquitectònic compost per la casa de Cal Cosí, les pallisses i l'era de batre el gra i situat a pocs metres a l'est de l'anterior casa de Vilalta. La casa pròpiament dita correspon a una simple construcció de dos cossos compostos per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada es sitúa a la banda de ponent i està composta per una obertura amb els muntants de pedra i llinda de fusta. Adossada a migdia hi ha un cos afegit amb coberta a un sol vessant que correspon a l'antiga eixida de la casa. L'aparell constructiu de la planta baixa és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades mes aviat regulars amb les cantonades ben definides. Les plantes superiors tenen un aparell de tapia amb argila de color vermellós i les parts superiors refetes amb maó per tal de sobrealçar les cobertes i generar un espai de golfa. L'aparell de les eixides orientades a migdia és de maó ceràmic i de factura molt tardana. La porta d'entrada comunica amb un espai destinat a estables que ocupa les dues crugies de la casa separades per pilars de pedra que tenen la funció de sostenir el sostre d'embigat. Encara es conserven les antigues menjadores, els pessebres i el paviment de còdols de riu .En un costat hi ha l'escala que puja al pis principal de la casa i composta per graons de pedra. El primer pis està format per la sala principal de la casa que conserva al costat est la campana de la xemeneia de la llar de foc amb els clemàstecs, trespeus i ferros de la llar. La sala conserva encara mobiliari com ara una pastera, un banc escó i també alguna arca de nuvi de factura molt simple. Al costat sud s'alça l'espai de l'antiga eixida ocupat en part per dues habitacions modernes amb parament de totxo. A tramuntana es conserva la cuina amb la seva campana i la boca del forn de pa realitzada en pera picada i de mida quadrangular. L'altre cambra correspon amb un rebost i una habitació sense cap mena d'interès. La coberta és de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb un voladís a migdia. L'àmbit ocupat per les pallisses es situa a ponent de la casa mirant a l'era i està composta per una estructura rectangular amb aparell de maçoneria a la planta baixa i estructura de pilars de pedra que sostenen les eixides de fusta i la coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. L'era està pavimentada amb cairons ceràmics de 15 x 15 cm i també lloses.</p> | 08099-59 | Al nucli de Brocà al costat de Cal Vilalta i al sud de la 'Costa Freda' | <p>Aquesta casa malgrat que se la coneix amb el nom de Cal Cosí, correspon a un edifici més antic ja que l'aparell constructiu de la seva fàbrica i tipologia ens recorda molt la casa del Vilar i també algunes cases del barri de Reboll. Malauradament no hem pogut identificar el seu nom originari tot i que la documentació cadastral del 1759 esmenta la casa del Puig i la casa de Cal Ponet al cuartel est. Tampoc queda clar si correspondria amb els masos que el donzell Bernat de Vila corba posseïa en feu pel Baró de Pinós a Brocà i que correspondrien a Cardonavedra, Saguer i Millars. Tanmateix podria correspondre amb un d'aquests masos però tampoc queda clar.</p> | 42.2517200,1.8945600 | 408811 | 4678317 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50957-foto-08099-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50957-foto-08099-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50957-foto-08099-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa malgrat que se la coneix amb el nom de Cal Cosí, correspon amb un edifici més antic ja que l'aparell constructiu de la seva fàbrica denoten una construcció de mitjans del segle XIV. La casa manté encara els trets característics de l'arquitectura popular de les masies catalanes i correspon a un clar exemple digne de ser conservat. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 50955 | Cal Vilalta i cal Serradet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilalta-i-cal-serradet | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.378-384. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIV-XIX | Manquen les cobertes i les parts superiors de les parets perimetrals. Les eixides i balconades de la façana sud han desaparegut i de les quatre arcades que hi hauria hagut tant sols en conservem dues de senceres. | <p>Es tracta de les ruïnes de dos grans edificis; un al costat de l'altre orientats en el vessant sud de la serra de Costa freda i prop del torrent de Brocà que separa aquestes cases amb la parròquia i el cementiri de Sant Martí de Brocà. El conjunt arquitectònic està compost per les dues cases i també per les pallisses i l'era que es situen al nord en una cota més elevada ja que aprofita un desnivell del terreny. La casa de Cal Vilalta pròpiament dita presenta una planta més aviat allargada formant la clàssica masia de tres cossos i formada per una planta baixa, una planta pis i un sota teulada amb coberta, avui esfondrada però que encara s'endevina que hauria tingut dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. L'era de batre s'hauria situat a tramuntana i hauria estat sostinguda per murs de contenció. La porta d'entrada a la casa s'hauria situat al nivell del primer pis mirant a l'esmentada era. Una de les característiques de la casa hauria estat el conjunt d'arcs de mig punt que hi havia a la planta baixa i que haurien sostingut les eixides del primer ois i sota teulada. En total hi havia un conjunt de quatre arcades de les que avui dia tan sols en conserven dues de senceres, ja que les altres dues han estat enderrocades. Darrere de les arcades hi hauria hagut les quadres de la casa amb restes de trapes al sostre per llençar menjar al bestiar i també el forn de pa, la boca del qual encara es pot observar a la paret oest. Al fons de la planta i situat en un espai que es posa sota de l'era i fora dels límits de la casa, existeix una cambra coberta amb volta de canó disposada a plec de llibre que recolza damunt d'unes parets construïdes amb un aparell de pedra ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i formant filades regulars. Aquesta cambra té restes del paviment i de la porta d'entrada amb els muntants i part del marxapeu d'entrada en una cota molt més baixa. A la planta primera encara es conserven restes de la sala amb les parets enguixades i coberta amb sostre de bigues de fusta que recolzen damunt de permòdols també de fusta simulant cares humanes molt deteriorades. A la banda sud es conserven restes d'un arc rebaixat pertanyent a una de les alcoves. Segons la memòria oral, en aquesta planta hi hauria hagut la porta d'entrada a la casa, encara visible, la sala principal, les cuines i les habitacions familiars. La planta segona ha desaparegut completament i tant sols es pot endevinar la seva alçada a la paret de tancament est. Tot l'aparell de la casa és de reble, maçoneria i tapia de color vermellós que li dona un to molt característic. Només és en pedra picada el marc d'algunes obertures i parets cantoneres. La casa de 'Cal serradet'és a continuació de Cal Vilalta per la banda oest. Es tracta d'una construcció quadrangular composta per una planta baixa i dues plantes pis i construïda amb un aparell de pedra picada ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i amb les cantonades ben definides. Presenta obertures a diferents nivells i de diferents tipus, però en cal destacar la presència d'espitlleres a la planta baixa i també al primer pis. Aquests elements, juntament amb la seva planta i posició geogràfica de la casa ens fan pensar que la casa de cal Serradet hauria estat vinculada amb alguna domus, o casa forta. Pel que fa a les pallisses es situen a la banda nord a continuació de l'era i tenen una planta rectangular allargassada amb aparell de maçoneria i també tapia de color vermellós. La seva façana hauria estat formada per grans eixides de fusta sostinguda per una sèrie de 4 pilars de pedra que haurien suportat els cavalls de l'embigat de fusta. La coberta hauria estat a un sol vessant.</p> | 08099-57 | Al sud de la serra de la 'Costa Freda' i prop del torrent de Brocà a l'est del nucli homònim | <p>Joan Serra i Vilaró en el seu Llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana documenta a la parròquia de Brocà l'existència de tres cavalleries (Els Vila corba, els ça-vall i els senyors de Brocà i de Santa Eulàlia). Sobre els dos primers ja n'hem parlat a les fitxes de Cal Companyó i de Vilella. En canvi els Brocà i Santa Eulàlia tot i que hom els situa a la casa de 'Castell', després d'analitzar aquesta finca no hi hem pogut evidenciar cap mostra de fortificació i ni tan sols cap resta de paret que presenti un aparell medieval. Per contra a Cal Vilalta i Serradet hem pogut documentar elements d'estructures defensives que ajudades a la seva situació geogràfica on es domina la vall del Bastareny, el collet d'Eina, Torre de Foix, part de la vall de Lillet i fins hi tot el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i la vila de Bagà, ens fan plantejar la hipòtesi de situar el castell de Brocà en aquest lloc. La família dels Brocà . Segons Serra i Vilaró era la cavalleria més propera a la vila de Bagà per la banda de sol ixent. El cavaller més antic és Ramon de Brocà datat de 1257. La filla de Ramon; Gaucelma va heretar el casal dels seus pares a Brocà on van continuar habitant-hi. La seva filla Berenguera es va casar amb el cavaller Ramon de Lluarteres i van heretar el feu de Brocà. Aquest mateix cavaller posseïa una torre de Bagà. Aquesta torre podria ser la denominada 'torre de Brocà' emplaçada al costat del casal dels mateixos Brocà i situada molt possiblement a Cal Peu Curt. Els Lluarteres no van tenir successió i van passar el seu domini al cavaller de Santa Eulàlia que van continuar amb la saga dels Brocà. Sobre aquesta família també en cal destacar la donació que en van fer al 1327 on van entregar per 5 anys a un home de Bagà la torre que tenien a Bagà i dues cases annexes per fer-hi continua residència i reparar desperfectes donant a entendre que aquests cavallers habitaven a Brocà i la casa de Bagà la van haver d'arrendar. El casal dels Brocà va ser venut als barons de Pinós juntament amb altres masos de Brocà a mitjans del segle XV. Després de la pesta negre aquest mas ja se coneix com a Vilalta i al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les cases de Rotllant, Companyó, Vilalta. Al 1856 la casa de Vilalta pertanyia a la mateixa partida que les cases de Castell, Joanó, Caseta de Joanó, Subirana, el Puig, Serradet, Rectoria, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella (Galló). El darrer document conservat al full solt de Cal Galló pertanyia al cuartel sur juntament amb la Casa de Baix, Companyó, Sagarulla, Casanova de Companyó, Cal Blau, Hostal nou, Caballera i la Casanova de Rotllant.</p> | 42.2513700,1.8937100 | 408741 | 4678279 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La planta quadrangular de la casa de Cal serradet amb les restes de les espitlleres defensives a diferent nivell, la construcció subterrània de l'interior de cal Vilalta coberta amb volta de canó i la posició geogràfica de la casa respecte a tota la vall del Bastareny, ens fan relacionar aquesta construcció amb alguna fortificació o castell, tanmateix el castell de Brocà que erròniament hauríem situat a la casa de 'castell' i de la que no es conserva cap vestigi defensiu. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 50974 | Elements arquitectònics de Rotllant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-rotllant | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 108, 111, 401; AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. SERRA I ROTÉS, R; CLARET, J (1983). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural.</p> | XV-XVII | Aquestes obertures estan en un estat de conservació regular ja que el dovellatge de la porta d'entrada ha estat alterat per la conversió de la finestra del primer pis en porta de comunicació amb les eixides del sector de migdia. | <p>Elements arquitectònics que formen part de la masia de Rotllant. Es tracta de la porta d'entrada o principal formada per un arc adovellat de mig punt amb les dovelles realitzades en pedra picada ben treballades i escairades i unides amb argamassa de calç d'un 1 metre de llarg. Presenta esplandit intern i arc rebaixat construït amb la tècnica de sardinell, També conserva les restes de les pollegueres. Les finestres es situen a la banda de migdia i llevant. Es situen a la planta principal i estan compostes per estructures amb bastiment i llinda de pedra sorrenca. Cal destacar que la que es situa damunt de la porta d'entrada té unes dimensions més grans. També en cal destacar a la paret de ponent la notable reixa de forja que protegeix una de les finestres del primer pis amb els espàrrecs simulant pinyes. Aquest tipus de reixa està datada de finals de l'etapa gòtica i en trobem un paral·lel molt igual a la finestra de l'antiga rectoria de Bagà amb la mateixa disposició i cronologia. Cal remarcar que aquest edifici de Bagà, avui desaparegut, va ser construït al segle XV per un rector i prevere que procedia de la família dels Pinós.</p> | 08099-76 | Casa de Rotllant damunt dels plans de Rotllant | <p>La casa de Rotllant va correspondre amb una de les cases més grans del terme de Brocà. Ens és molt dificil identificar l'origen d'aquesta casa que no apareix esmentada amb aquest nom en els documents de Sant Llorenç prop Bagà ni tampoc en els documents medievals de les baronies de Pinós. El cognom Rotllant surt a l'edat mitjana en els documents del cenobi de Sant Llorenç nombrant alguns dels priors i monjos cambrers que tenia però és sobretot és a l'època moderna quan s'utilitza en més freqüència. En un fogatge del 1533 apareixen com a vassalls dels Pinós i all 1718 hi ha esment d'un tal Esteve Rotllant, regidor de la vila de Bagà que protagonitza diversos fets relacionats amb les baronies i al 1756 Josep Rotllant, serrador de la vila de Bagà se li encarregaren les fustes de l'altar de Santa Teresa del Santuari de Paller o dels Banyadors . És possible que aquest mas es denominés d'una altre manera. La presència d'elements amb certa entitat (torre adossada l'extrem sud-oest, porta adovellada, escala de pedra i reixes de forja) denoten un aspecte 'senyorial' a l'edifici i no es descarta que correspongués a alguna de les cavalleries pertanyents als senyors de Brocà o als Santa Eulàlia. Al cadastre de 1759 i conservat a l'arxiu municipal de Guardiola mostra la gran quantitat que terres que posseïn els Rotllant tant a Brocà com a Gavarrós. A l'inventari de les cases de Brocà i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta la casa de Rotllant a la partida de Brocà juntament amb les altres de Clarà, Companyó, Vilella, cal Blau, Hostalnou Finalment al document solt de cal Galló Rotllant surt al 'cuartel oeste' juntament amb Serradet, la rectoria, Galló, Clarà i les cases de la partida de Gréixer. Va ser abandonada no fa masses anys i des de llavors s'empra com a explotació agrícola i ramadera.</p> | 42.2502200,1.8867400 | 408164 | 4678158 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50974-foto-08099-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50974-foto-08099-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50974-foto-08099-76-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests elements permeten datar aquest edifici a cavall dels segles XVI i XVII i mostrant certs paral·els amb algunes reixes de forja de la vila de Bagà i també d'alguns castells de la Segarra. | 95|93 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51035 | Casa del Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-jou | <p>SERRA i ROTÉS, ROSA (1990). 'casa del Jou'. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XVIII-XX | Reformada completament i integrada en una explotació turística. | <p>L'antiga casa del Jou situada en un altiplà damunt del Llobregat a sota deld cingles de Vallcebre avui és un modern complex turístic i hoteler. L'antiga casa que segons Rosa Serra la va poder documentar abans de que fos reformada estava composta de la següent manera: 'Masia d'estructura clàssica coberta a dues aigües amb teula àrab iel carener perpendicular a la façana de llevant on es concentren les obertures, petites finestres quadrades amb llindes de fusta. Està organitzat en planta baixa i dos pisos superiors. El parament és de carreus de pedra molt irregulars sense arrebossar. Adossat a la masia trobem un altre edifici de majors dimensions. És de planta rectangular, cobert a una sola vessant amb tres grans arcs de mig punt que es fa servir com a quadres pel bestiar i pallissa' Aquest edifici a mitjans dels anys'90 va patir una gran transformació en la seva volumetria afegint-hi un gran cos a la banda est cobert a dues vessants i integrant els antics arcs de la pallissa a la moderna estructura. La casa principal també va patir una gran transformació ampliant-ne el seu volum a la banda sud i afegint-hi finestres en arc de mig punt.</p> | 08099-137 | Al lloc del Jou | <p>Documentada al s. XVIII la masia era jurisdicció dels senyors Foix Solanell, propietaris de la veïna casa de la torre de Foix. Prop de la masia hi ha les restes d'una església romànica dedicada a Sant Salvador</p> | 42.1949400,1.8582700 | 405733 | 4672051 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51035-foto-08099-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51035-foto-08099-137-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'antiga casa, embeguda per les modernes instal·lacions hoteleres i turístiques només va mantenir les arcades de la pallissa i part de la casa principal que va ser ampliada. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51066 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-2 | <p>SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. P.292 i 320. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVI-XVIII | La casa està en bon estat perquè s'utilitza com a refugi de pastors. El cobert i la pallissa tenen la coberta mig esfondrada i amb algunes jàsseres caigudes. L'era està coberta de vegetació. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de 'la creueta', l'era de batre el gra i les pallisses situades a sota del 'pla del Testarro' i damunt del camp del vilar en el vessant sud-oest de la muntanya. La casa pròpiament dita es situa a llevant. Està formada per una planta rectangular de dos cossos amb una única planta baixa i coberta a dues vessants. El carener és perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. La porta d'entrada es troba a l'est mirant a l'era de batre el gra i al seu costat hi ha una petita finestra. L'aparell és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades i unides amb argamassa de calç, disposades en filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i muntants de les obertures. L'interior s'utilitza com a refugi de pastors. No hi ha cap element de rellevància. Davant de la casa hi ha l'era de batre el gra amb un planta rectangular i sostinguda per murs de contenció. Al costat dret i mirant a sud hi ha un cos rectangular orientat d'est a oest i format per un pis i sota teulada amb una àmplia eixida a la façana partida per un pilar de maçoneria que alhora sosté la coberta. Aquesta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i sostinguda per bigues amb els caps treballats amb motius simples. Està dividida en dues plantes mitjançant forjats de fusta. Està en avançat estat de ruïna malgrat s'usi com a cobert per al bestiar</p> | 08099-168 | Al lloc de la Creueta a sota del pla del Testarro | <p>Desconeixem l'origen d'aquest mas que com hem comentat a l'apartat de observacions correspon al típic mas que Serra i Vilaró descriu i que podria correspondre a l'edat mitjana. Possiblement aquesta casa situada a cavall dels nuclis de Gavarrós i Pardinella abraçava tota l'àrea que els cònsols de Bagà delimitaren com a pastura de bestiar en un document de 1308. Posteriorment i en el cadastre de Gavarrós de 1729 ens apareix com a masoveria de Cabanes i en documents posteriors s'hi continua fent esment com a casa censada (AMG 1878 i 1881).</p> | 42.2797900,1.9256200 | 411413 | 4681401 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | La tipologia i distribució de la casa coincideix amb les descripcions que Serra i Vuilaró ens fa dels masos de la Baronia de Pinós el segle XIV. Segons Serra 'L'alberg d'un mas no diferiria gaire de qualsevol de les pobres masoveries que hom pot visitar actualment per aquelles muntanyes, Rebost per exemple. Un mas important tindria un alberg, la planta del qual midaria uns vuit metres en quadre, amb baixos i pis sota teulada. La planta baixa dividida en quatre parts: la primera, l'entrada, amb les eines de conreu i els guarniments de les atzembles i bestiar; davant la porta, una escala de fusta que conduïa al pis superior; al costat de l'entrada, l'estable; davant de la porta d'entrada la cuina amb llar i fogons fets de pedretes; al costat de la cuina el rebost i el celler. El pis superior estava també dividit en quatre quartos; tres dels quals servien per dormir i l'altre per al graner'. Al costat de l'alberg hi havia una casa petita pel forn i una altre pels porcs i una molt gran per al bestiar. Aquesta era gran de perímetre però de parets baixes amb una part coberta de faisó per a les cases i l'altre amb rames' Ja veiem que aquesta descripció coincideix molt amb la majoria de les cases de Gavarrós a banda de la creueta. Masaners, Casa Freda, la casetaserien altres exemples a citar | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51065 | Casa Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-freda | <p>SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. P. 320. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVI-XVIII | Malgrat que la casa encara està dempeus té alguns esvorancs a la coberta. S'utilitza com a refugi de pastors en cas de mal temps. | <p>Construcció situada a notable alçada a sota dels camps de 'la Marge' al costat dret del torrent de Coll de Pal i per damunt del nucli de Gavarrós S'hi arriba per la pista que puja a plans de Canells. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de dos cossos amb una planta baixa i un primer pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud on s'hi obre la porta d'accés. En quant a la distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una planta baixa organitzada per la porta d'entrada i una finestra al costat esquerra i dues finestres rectangulars al primer pis descentrades respecte les obertures de la planta baixa. L'aparell de la façana és molt uniforme a base de filades de pedra mal treballades i escairades i unides amb argamassa de calç formant filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i els muntants i llinda de la finestra de la planta baixa. La resta d'obertures són amb llinda de fusta. Cal destacar la presència de tres pedres de mida quadrangular a l'oest de la finestra de la planta baixa i també d'un sobreeixidor format per una llosa de pedra amb un canaló al centre i relacionats amb la pica aiguamans del seu interior. Damunt la porta d'entrada s'endevina la data de 1681. La resta de façanes són completament cegues amb el mateix aparell constructiu que la façana principal. Al costat de ponent hi ha adossat un volum quadrangular construït amb aparell de maçoneria que correspon al forn de pa. L'interior de la planta baixa està dividit en dues crugies separades per un mur mitger i en el que s'hi obre la porta de comunicació coronada per una llinda de fusta. Una de les cambres correspon amb la cuina i sala d'estar amb la pica encastada al mur sud formant una fornícula amb sengles prestatges. Al mur oest hi ha la campana de la llar de foc de mida rectangular i amb el paviment de lloses adossat a la paret del fons on s'obre la boca del forn de pa. Està composta per dues pedres ben treballades i escairades que fan la funció de sostenir-ne dues més col·locades de cantó formant una obertura apuntada. La volta del forn és també de pedres de mida petita, unides amb argamassa de calç i col·locades de cantó amb la tècnica de 'plec de llibre'. Encara hi ha restes del banc. Escó i de part del mobiliari. Una escala adossada al mur mitger comunica amb la planta segona, distribuïda també en dues crugies i amb els paviments de fusta. S'hi observen encara algunes divisions internes fetes amb aparell de tàpia i maó cuit. Està en mal estat. Al costat de llevant hi ha una esplanada amb restes de les antigues quadres i pallisses.</p> | 08099-167 | Al lloc de Casa Freda | <p>Desconeixem la història d'aquesta casa que ens apareix referenciada al cadastre de Gavarrós de 1729 i també en documents posteriors. Pensem que el camí que hi passa substitueix l'antic camí ramader que pujava a Coll de Pal pel port de Gavarrós. Aquest port és molt esmentat per temes relacionats amb les pastures. Així Serra i Vilaró troba un esment del 1308 sobre un establiment dels homes de Pardinella i Gavarrós per pasturar les terres que van des dels dos llocs esmentats fins ' al camí que passa pel coll de Guardiola i va fins el torrent del forn i des del torrent del Forn puja al coll de Rubiol i puja fins a Dez Puig i al mateix coll dez Puig i fins de les roques de Canals i des de l'última roca de Canals a la serra d'Alba Terra fins el coll de Comafranch i fins la Coma Llansada i fins la Font Freda i cap de la Congesta'. Aquests límits abraçareien tota la zona de damunt de Gavarrós fins als cims de les muntanyes. Els límits marcats coincideixen i abracen la casa freda malgrat que aquesta no surti per enlloc. El seu topònim podria anar relacionat amb l'alçada que es troba a més de 1400 m.</p> | 42.2858400,1.9141300 | 410474 | 4682084 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51065-foto-08099-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51065-foto-08099-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51065-foto-08099-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | La casa presenta un aparell molt unitàri, fet que ens permet suposar que va ser construïda en una única fase cap el 1600 segons es pot identificar damunt de la llinda de la porta i també per la tècnica constructiva. El topònim de 'casa freda' li vé per ser la casa de Gavarrós situada a més altitud (1555 mts.) Els coberts van despaarèixer per un allau que hi va haver als anys '50. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51041 | Pont de Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-nazari | <p>SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. TOUS I CASALS; JOAN (1978). 'Pont de Sant Nazari'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XIV-XVIII | Està fora d'ús però en bon estat de conservació. | <p>Senzilla construcció d'un sol ull construït amb carreus de pedra picada mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i disposada en filades més aviat irregulars. Aquest pont és característic pel color vermellós de la seva pedra. Ha estat eixamplat pel pas del trànsit rodat conservant la caixa medieval. Recolza damunt la roca mare en un indret que sobresurten unes llenques damunt la llera. Es conserva mig cobert de vegetació i denomina a la capella que hi va haver en aquest lloc a l'edat mitjana. La capella conserva algunes ruïnes de difícil identificació i mig cobertes de vegetació damunt del turó que domina la vall.</p> | 08099-143 | Damunt del torrent de la Fontbona. | <p>El pont de Sant Nazari podria anar relacionat amb el pont que hi havia 'davant de Greixa' i que al 1356 els cònsols de Bagà van fer adobar. També el podriem associar amb les obres d'adobar el camí davant de Sant Nazari datades de l'any 1335. El topònim cognomina a la capella de Sant Nazari que era situada damunt del turó que domina la vall i de la qual avui encara conserva el nom. Esmentada en un testament de 1255 es citen les dues esglésies de Greixa ( sant Nazar i Sant Andreu) .La darrera notícia és de l'any 1343. Des d'aleshores l'edifici es degué abandonar i el seu altar va ser traslladat a l'església de Sant Andreu ja que en un testament de l'any 1427 s'esmenta l'altar de sant Nazari a l'església parroquial de Sant Andreu.</p> | 42.2817400,1.8483700 | 405046 | 4681700 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51041-foto-08099-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51041-foto-08099-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51041-foto-08099-143-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El pont té algun eixamplament des d'aigües avall per suportar el transit motoritzat. Recolza damunt de la roca natural que en aquest punt presenta algunes llenques més sortides. Sembla correspondre amb una obra popular de mitjans del segle XIV. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 50906 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-guardiola-de-bergueda | <p>RUMBO i SOLER, A. (2005). Fons de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat, www.guardioladebergueda.net</p> | XVIIII-XX | <p>L'arxiu municipal de Guardiola conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història (fons de Brocà, Gavarrós, Guardiola i part de Sant Julià de Cerdanyola que fins el 1993 va pertànyer a Guardiola de Berguedà). Entre la documentació conservada a l'arxiu cal destacar-ne el fons de l'administració local de l'ajuntament de Guardiola de Berguedà, el fons de l'antic municipi de Brocà dels anys 1729 a 1943; fons públics no municipals com ara el Registre del jutjat de pau dels anys 1878 a 2005 i fons privats diversos. Entre aquests cal destacar-ne la Cambra agrària local, la germandat de llauradors i ramaders i el sindicat agrícola dels anys 1939 a 1968; l'arxiu de L'Associació de Defensa Forestal dels anys 1992 a 2001; la Delegació local de les FET i les JONS del 1939 a 1977; l'agrupació Coral Mixta dels anys 1952 a 1982, l'arxiu de l'agrupació excursionista de ·Les Cabretes de l'any 1993; del club de futbol de Guardiola dels anys 1940 a 1962, el fons de la parròquia dels anys 1954 a 1958; el de la Mútua de Previsión de las Entidades Sindicaes Autónomas de l'any 1955 i el fons de L'Associación de Cabezas de Família del Movimiento nacional dels anys 1965 a 1969.</p> | 08099-8 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça Municipal núm. 3. CP 08694. (Guardiola de Berguedà) | <p>L'ajuntament de Guardiola de Berguedà es la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Guardiola de Berguedà. Aquest municipi es va crear el 1936 per l'agregació del municipi de Brocà i Sant Julià de Cerdanyola que es va disgregar de Guardiola el 1993. La documentació municipal ha estat conservada a les dependències de l'Ajuntament i els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual. No es té constància de cap documentació arxivística específica ni tampoc cap instrument de documentació sistemàtic fins que l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona hi va portar a terme entre el mes de febrer de 1995 i març de 1998 un recull i classificació de l'arxiu municipal. L'adhesió de l'ajuntament a la xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona durant el 2004 ha permès que l'arxiu es mantingui i s'actualitzi sistemàticament.</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cal destacar-ne també un fons fotogràfic cedit per nombrosos habitants de Guardiola que s'ha de classificar. El fons Municipal està format per administració general del mateix ajuntament (òrgans col·lectius de govern, comissions de govern, comissió de governació, comissions informatives, organitzacions supramunicipals, alcaldia, secretaria, regidories, serveis jurídics, personal, correspondència, participació ciutadana i protocol). També hi ha un apartat dedicat a Hisenda que inclou la descripció, el patrimoni, la intervenció, tresoreria, fiscalitat, juntes i comissions, pòsit, taula de canvi i emissió de Moneda, un de proveïments que inclou el proveïment de productes per al consum de la població, les aigües, fonts i safareigs, mercats i fires, atenció a al consumidor, escorxador, delegació local de proveïments, transport públic i juntes i comissions municipals. Hi ha un apartat de Serveis Socials amb els centres assistencials, cooperació i solidaritat, atenció als refugiats i víctimes de guerra, assistència social, actuacions en contra de l'atur laboral i orientacions professionals i les juntes i comissions, patronat i junta local de Reformes Socials. El capítol de sanitat engloba el cementiri i els serveis funeraris, les epidèmies i contagis, inspecció sanitària i laboratori municipal, personal facultatiu del cos mèdic, centres sanitaris municipals, Farmàcies, l'Ambulància, Serveis veterinaris, neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids, juntes i comissions municipals. En quant a obres i urbanisme hi ha l'apartat de planejament, de gestió urbanística i informació, d'obres d'infraestructura, d'immobles municipals, de la brigada municipal i les obres, de vialitat, de les obres de particulars i de serveis, d'habitatges de promoció municipal, de disciplina urbanística i de les juntes i comissions. Hi ha un apartat de la Seguretat Pública, dels Serveis militars com ara els allotjaments militars, les quintes i allistaments els béns subjectes a requisa militar i les juntes i comissions; de Població amb els Censos, el Padró, immigració, estrangeria, registre civil electoral, junta del cens de la població; de les eleccions (municipals, jutge de pau, diputats provincials, Parlament de Catalunya, Corts Generals, Parlament Europeu, ces electoral, referèndums i plebiscits; un capítol dedicat a ensenyament (infantil, primari, secundari, règim especial, d'adults, educació especial, ajuts i beques, cens escolar), un altre de l'àmbit de la cultura (festes populars i festa major, activitats i iniciatives culturals, centres culturals municipals, patrimoni historio-artístic i natural, relacions amb les entitats culturals, normalització lingüística, esports, joventut, promoció turística, juntes si comissions municipals de la cultura. Finalment el darrer bloc correspon amb els serveis agropecuaris i del Medi Ambient amb els censos i estadístiques agrícoles i ramaderes, danys provocats a l'agricultura, plagues i foment i millora del regatge, foment forestal, aprofitament de les aigües, Medi ambient, representativa agropecuària i juntes i comissions locals. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 50970 | Sant Martí de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-broca | <p>ROTÉS SERRA , R; CLARET J, ROCA, A (2003) Inventari de patrimoni arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Direcció General de Patrimoni Cultural. DDAA. Restaurar o reconstruir. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments, Memòria SPAL 2002-2012. Vol 1. MESTRE i GODES, J; JOAN-AlBERT ADELL(1999). El Prepirineu. Barcelona: Racc. SERRA ROTES, R; BERNDICH. A; ROTA, M (1991). Guia d'art del Bergueda. Consell Comarcal del Berguedà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. El Berguedà. P-81. CASCANTE I TORRELLA, P (2014). Itineraris pel patrimoni medieval edificat al Parc natural del Cadí Moixeró. Parc Natural del Cadí Moixeró (inèdit).</p> | XI-XVIII | Restaurada recentment pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | <p>Es tracta d'un interessant exemplar de l'arquitectura romànica d'influències llombardes conservada a la vall. Constà d'una nau única coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per arcs torals i capçada a llevant per un absis semicircular amb coberta semi esfèrica. El temple és il·luminat per dues finestres de doble esqueixada a l'absis i un d'esqueixada simple al mur sud situada al mur tester. La porta principal s'obre a migdia i és d'estil neoclàssic amb la data de 1833 damunt d'un edicle coronat per un frontó. Existeix una segona porta oberta al mur de ponent que presenta traces de tenir un arc de ferradura i que podria correspondre amb un dels elements més antics de l'església Tant a migdia com a tramuntana s'hi obren dues capelles de factura tardana, una de les quals, la nord servi de suport a un campanar de torre esfondrat a mitjans del segle XX i visible en algunes fotografies del fons salvany i també de l'arxiu fotogràfic de l'SPAL. El paviment és de lloses de pedra i maons ceràmics. S'hi accedeix per una escala oberta a sud també de pedra. La coberta, actualment restaurada és de llosa de llicorella és a dues vessants amb els extrems de la nau coronats per sengles testeres. A la façana sud hi ha dos importants contraforts (el de més aponent va servir de suport i paret de la rectoria) que deurien ser construïts després dels terratrèmols de 1428. La decoració es centra a la conca absidal i està formada per arquets cecs repartits en series de dos mitjançant petites lesenes que arranquen damunt de les obertures. Corona aquesta façana un campanaret d'espadanya d'un sol ull. L'interior està completament desprovist de decoració i deixa a la vista l'aparell i fàbrica constructiva. Està en un excel·lent estat de conservació</p> | 08099-72 | Al nucli de Brocà a sota de cal Galló | <p>Indret esmentat al segle IX com a alou depenent del monestir de Ripoll i del qual es denominarà la vall. Amb la fundació de l'abadia de Sant Llorenç prop Bagà , el lloc passà a formar part dels seus bens i de ben segur que l'església ja des d'un principi tingué les funcions de parroquial d'un nucli disseminat . Consagrada al 1081o 1151 sense saber del cert la data exacta ja que no hem pogut accedir a les seves fonts. va pertànyer a la diòcesi d'Urgell, acta que va ser confirmada al 1312. la seva esplendor anà vinculada amb el monestir veí i fins ben entrat el segle XX mantingué aquestes funcions. Amb la construcció d'una església al recent lloc de Guardiola de Berguedà perdé tota la seva importància. Durant l'era moderna s'hi efectuaren reformes i s'hi construïren capelles i un campanar de torre a la nau de tramuntana Recentment ha estat restaurada per SPAL Resta tancada al públic i s'obre als fidels per la diada de Sant Marc. Les claus són a la rectoria de Guardiola de Berguedà i també a l'Ajuntament.</p> | 42.2522500,1.8914100 | 408552 | 4678379 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50970-foto-08099-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50970-foto-08099-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50970-foto-08099-72-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-08-10 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'església va ser restaurada els anys '60 per Camil Pallàs i el 2006 per SPAL on es van portar a terme actuacions a la coberta principal i també a l'absis amb seguiment arqueològic. Aquesta església va ser incorporada al 'SPAL programa Berguedà' que permet l'obertura i visita al públic dels monuments que la Diputació de Barcelona ha restaurat a la comarca del Berguedà. | 93|94|99|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51042 | Sant Andreu de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-greixer | <p>ROCA , A; CLARET, JOSEP (1982). 'Sant Andreu de Gréixer'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.VIGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978) Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi. Barcelona,</p> | XII-XIII | Restaurada el 1957 es manté ne molt bon estat i s'hi celebra culte el dia de l'aplec. | <p>Es tracta d'una construcció d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular i coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada. Està il·luminada per tres finestres de doble esqueixada ; una oberta a l'absis, una altre a la façana de ponent i una darrera al mur de la nau. La porta, formada per un arc adovellat de pedra picada està oberta al mur de tramuntana i presenta un campanar de cadireta de dos ulls damunt la façana de ponent.. La seva fàbrica constructiva és amb un aparell de carreus de pedra rogenca ben treballades i escairades unides amb argamassa de calç i disposades en filades horitzontals. La volta està construïda amb llosetes disposades a 'plec de llibre'. Interiorment l'església està desposseïda del seu mobiliari litúrgic llevat de la pica d'aigua beneïda que es situa al costat de la porta. La coberta de la nau és de teula ceràmica i la de l'absis en llosa, però el ràfec del sota teulada testimonia que antigament hauria estat coberta tota ella en llosa. De la capella en procedeix un encenser que es guarda al museu diocesà de Solsona. Es conserva en bon estat ja que va ser restaurada l'any 1957. És particular</p> | 08099-144 | Al lloc de Gréixer damunt d'un turó | <p>El lloc de Gréixer figura documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell l'any 871. Aquesta església en destaca pel fet que un dels seus preveres; Daguí passà a ser abat de Ripoll , motiu que la vinculà amb les rendes d'aquest monestir fins ben entrada l'època moderna . Des de sempre va actuar com a parròquia del nucli de Gréixer i al llarg de la baixa edat mitjana figura sovint documentada amb algunes deixes testamentàries. El 1377 el rector va obtenir el consentiment de l'abat de Ripoll per a vendre o arrendar la rectoria. Al segle XIV s'inicià un plet entre els parroquians del terme i l'abat a causa dels carnalatges i primícies de llana que els habitants de Gréixer es negaven a pagar. Amb l'abandó de la veïna capella de Sant Nazari passà a tenir un altar en honor a aquest sant. Ja al segle XVIII passà a ser una sufragània de Sant Miquel de Turbians i avui dia pertany a la parròquia de Sant Esteve de Bagà. Es conserva en un bon estat ja que va ser restaurada l'any 1957. S'hi celebra missa una vegada a l'any per l'aplec de Sant Andreu.</p> | 42.2846100,1.8490600 | 405107 | 4682018 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51042-foto-08099-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51042-foto-08099-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51042-foto-08099-144-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que ha estat restaurat recentment. Sembla correspondre amb una construcció de mitjans del segle XII i principi del segle XIII per la presència de la volta de canó apuntada. A fora al cementiri encara hi ha una creu de forja del pedró | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51102 | Monument als Minaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-minaires-0 | <p>ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | <p>Monument o placa que commemora als minaires que moriren en l'accident de les mines de Cercs el 1975. Com que Guardiola era municipi miner es va decidir de fer un monument als minaires el 2004.</p> | 08099-204 | Plaça de l'Ajuntament davant de l'Hostal nou. Núm. 3. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Accident que va succeir per una explosió de grisú el 3 de novembre de 1975 en la mina de lignit anomenada 'Consolació', que tenia galeries que arribaven fins a 1000 metres de fondària. Hi van morir 30 miners (25 d'ells a l'acte) i cinc ferits molt greus. Va ser l'accident miner més greu a Espanya succeït en els 50 anys anteriors. 6000 persones acudiren als funerals dels miners Les mines de carbó de Fígols eren propietat de l'empresa 'Carbones de Berga S.A.'. En l'acte de processament judicial que es va fer el 1976 van acusar a quatre càrrecs directius de l'empresa; el director de la mina, dos enginyers i un facultatiu de mines com a culpables de l'accident ja que es va considerar (fora de tot dubte) una incidència en el circuit de ventilació de la mina.</p> | 42.2335200,1.8790700 | 407507 | 4676312 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||
| 51126 | Cal Josepó de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-josepo-de-greixer | <p>OLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADES LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Padró d'habitants de Gréixer (Inèdit). Facilitat per Maria Gracia Ponça.</p> | XIV.-XX | Perfectament conservada per la seva propietat que n'hi té molta cura. | <p>Cal Josepó es situa a l'oest de la casa Gran i consisteix la segona casa de més importància del nucli de Gréixer. Està estructurada amb una forma rectangular composta per una planta baixa, un primer pis i golfes amb coberta de teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira també a migdia formant un gran voladís. Tal i com succeïa amb la casa Gran té un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada es situa a migdia i està composta per una obertura coronada amb llinda de fusta amb la data de 1756 damunt de la porta d'entrada. Al seu costat de hi ha una finestra o espitllera amb una notable reixa en forma de llangardaix de forja. Al damunt seu hi han dues balconeres amb barana de fusta que es coincideixen amb dues obertures més a nivell de golfa les quals comuniquen amb una àmplia balconada de fusta que ocupa tota l'amplada de la façana i que queda aixoplugada pel voladís de la coberta. Encara s'endevina una tercera obertura a sota la coberta, avui paredada i alterada per les modificacions de la teulada. Pel que fa l'aparell constructiu d'aquesta façana és amb obra de maçoneria de pedra rogenca mal treballada i escairada i amb les cantonades i bastiments de les obertures en pedra picada. La part superior i coincident amb el balcó està estucada amb un enlluït blanquinós. La façana oest hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una balconera a nivell de la planta primera i tres petites obertures situades a tramuntana i una al damunt de l'altra. Hi té adossat un cos rectangular cobert amb volta de canó amb les dovelles disposades a plec de llibre i emprat com a magatzem. L'aparell de la façana presenta dues fases constructives diferents; una primera situada a ponent i format per un aparell més aviat regular de carreus de pedra rogenca, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars i un altre que correspon amb l'annex de migdia de fàbrica més irregular. Les façanes nord i est estan molt alterades car en aquesta darrera també s'hi evidencien dues fases constructives diferents. L'interior de la casa està estructurat amb dues crugies separades per pilars de pedra que sostenen la resta de la casa amb coberta d'embigat de fusta que recolza damunt dels pilars. Aquesta planta s'utilitza com a magatzem i algunes de les bigues encara estan pintades amb 'blauet'. El sòl és de lloses de pedra. En un extrem hi ha l'escala de pedra que ascendeix a la planta primera. Està ocupada en gran part per la sala principal on a la paret de ponent hi ha la campana de la llar de foc, el banc escó i la boca del forn de pa encastats a la paret de tramuntana. El sostre és de bigues de fusta tornejada i motllurades amb tapajunts. Als costats de ponent hi ha la cuina i dos dormitoris amb coberta d'embigat. La planta segona està ocupada per un escriptori i dues habitacions més.</p> | 08099-228 | Al nucli de Gréixer | <p>El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç el 983. En coneixem un document del 949 que el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. Aquest referència localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801. Afrontava amb Coma de Calls, figuera i amb un lloc dit la Portella. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal Tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrera l'estret de Malgrau. Coneixem un fogatge de 1385 el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi han al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la obaga de Millares, Cal tinent o molí. També ens surt referenciat el 1346 quan es fa un inventari d'una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Bagà com també de Gréixer. En aquest cas s'hi esmenta 'en una casa de Greixa hi havia els següents mobles: '3 flaçades e miya de borra, 3 flaçades holdanes de lans, II sobrelits de pels, VII lansols. II saclits, I matalaç, II capçals, I horeyler, XVIII medexes d'estam filat ab sa lana més no és filada, I porch, I borassa, III holes de coure, III paeles, II paroles, IV loces, I coç d'aram, III esperes, III foroyles, IIII cobertors, III asts per fer pochs, I resora, III morters de fust, II servidoras de fust, I tornel de ferr, III box, II pereyls de teosres, I cresol, III canades, I morter de perea, I pitxer de terra, III ferrades, II sedaç, V cabaç entre grans e pochs, III ferres de foch, II tailadors grans e VI pochs, I vinagrera, una ampola ab son calquer, unes cardes, unes pintes de epntinar la lana, I torn de lana a filar, I caldera, I escon, III taules, III banchs, I archa, II pasteres, la una cubertrada, I taulel, III cetrils, III caxes longues, III scryns, III caxetes poques, una espà, II botes, II pitxers de terra pochs, IIII escudeles de terra, VI esqueles, I esclapó, una escala , una huylera, I crivel, I càvech, II exades, II destarls, I maça de ferr. I jubet, I gonella vermella d'home, altra gonella de blanquet, una gramaya blava ab caperó, I calces blanques, I balesta, II pereyls de somals, II venigers, I tina, IIII vexels,I foladora, I ase, I somera ab lurs basts, I servidora de fusta pintada, V pels ab lana, I jou, II falç, I belendram, I lança i escut, una podedera, I exol, II draps de forn, Unes thovayles, IIII thovaylons, una conqua de fust, una soga d'espart, V braç de ayls, uns clamascles, unes mols de fust, I quintal de lana surça i diners i grans' L'inventari malgrat no diferenciï les cambres i llocs de la casa, podem endevinar quins atuells pertanyen a cada cambra. El fet de nombrar, escuts, esperons, llances i capell ens fa pensar en la casa d'un noble o cavaller que hi va residir. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases. El padró d'habitants de cal Josepó que ens ha cedit Gracia Ponça podem veure que es documenten famílies des de 1878 fins el 1916 amb una residència ininterrompuda. És a partir d'aquest moment que és adquirida per la família Ponça, la qual encara avui n'és la propietària de la casa.</p> | 42.2852200,1.8486700 | 405076 | 4682086 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51126-foto-08099-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51126-foto-08099-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51126-foto-08099-228-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa ha estat molt alterada per les contínues reformes dels seus propietaris per a residir-hi. La reforma més destacable és la que hi va portar a terme la família Ponça el 1920 on la va distribuir de nou conservant algunes peces del seu antic mobiliari així com la campana de la llar de foc i habilitant nous espais. Externament encara es poden observar els elements originaris a la banda nord amb estructures de planta quadrada compostes per planta baixa i dues plantes pis ai amb aparell regular de pedra picada ben desbastada. Aquestes construccions de provable origen medieval van ser ampliades i engrandides al segle XVIII amb grans cossos orientats a migdia i amb estructures de fusta aixoplugades per grans voladissos. Aquestes estructures reuneixen les característiques arquitectòniques de les masies de muntanya tant de la zona de Brocà amb la casa de Cal Companyó o la de Rotllant i Vilella coma Gavarrós. En el cas de Cal Josepó; la casa era més petita i tenia una planta quadrada amb dues plantes pis i amb un aparell molt regular de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades horitzontals amb les cantonades de pedra picada. Les finestres haurien estat espitlleres de petites dimensions i de mida més aviat petita. La façana principal presenta les traces d0una obertura a sota teulada mig paredada que ens dona a entendre que hauria estat més alta que l'actual i amb un nivell de golfa. Tanmateix l'inventari que publica Serra a les Baronies de Pinós podria correspondre o bé a Cal Josepó o bé a la casa Gran. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51087 | Casa de camp del Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-camp-del-mill | <p>OLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 185.CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Investigació als seus arxius.Vol II. P. 292</p> | XIV-XVIII | Edifici completament arruïnat i cobert de vegetació. Amb tot encara conserva les seves parets en alçada amb restes dels pendents de la coberta, malgrat ja s'hagi esfondrat. Les estructures del forn i de l'era encara es poden veure en bon estat ja que conserven encara les seves voltes. | <p>Restes de l'antiga casa del 'Camp del Mill' situada a sota de Pardinella i del Prat Terrer en els camps homònims i delimitada pel torrent de l'Home Mort i el de Pardinella. La casa, avui, en ruïnes, té una planta més aviat quadrangular amb dues crugies i composta per una planta baixa i un primer pis. Hi manca la coberta però s'endevina encara per la forma del mur tester, que hauria tingut dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orientava a l'est. També es pot identificar l'antiga porta coronada per una llinda de fusta i una finestra de petites dimensions al costat nord. L'aparell és de carreus de pedra vermella mal treballats i picats, units amb argamassa de calç i fragments de llosa a trenca-junt. Les cantonades són de pedra picada. De l'interior s'endevina el mur que dividia les dues crugies internes orientat de nord a sud i també l'escala per pujar al primer pis, encastada a la paret est i amb els graons de pedra picada. També es poden observar alguns dels encaixos per a les bigues del sostre. Fora de l'àmbit de la casa es pot delimitar l'espai de l'era amb una forma oval, orientada a migdia i amb algunes construccions annexes en un estat avançat de ruïna. Entre aquestes en cal destacar un cos quadrat on hi ha dos forns de pa superposats, un damunt de l'altre. El forn més baix i amb la boca oberta a cara sud està formada per una obertura quadrangular amb els muntants i la llinda de pedra de color vermellós. El forn més alt té la boca oberta a nord i presenta les mateixes característiques que el de sota seu. La volta està construïda amb pedres o carreuons quadrangulars, col·locades a plec de llibre i unides amb morter de calç. Sembla que correspon a una obra molt primigènia.</p> | 08099-189 | Al lloc del camp del Mill a sota mateix del Prat Terrer. | <p>La casa de Camp del Mill no ens apareix documentada en cap referència documental. Tot i així en les donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el 959, s'esmenta al document 14 (Aca Monacals. Bagà. Perg.16) unes terres a sota Pardinella al loc dit 'la plana' i delimitada per les 'aigues que corren'. A la fitxa anterior hem esmentat que podria ser al·lusiva a 'Prat Terrer', però de fet la delimitació de les 'aigües que corren' seria més propi del Camp del Mill ja que també és una plana i en aquest cas està delimitada per dos torrents (el de l'Home mort i el de Pardinella). En el cas de Prat Terrer nomé hi havia un sol torrent malgrat que el de Pardinella sigui molt proper. Els documents posteriors la casa de Camp del Mill no apareix i al 1756 va passar a formar part del terme de la finca de Pardinella. Entenem que fins aleshores aquesta terra era primerament del monestir de Sant Llorenç i després de la Baronia de Pinós. També surt referenciada quant es delimita el terme de la casa de Pardinella.</p> | 42.2742800,1.9352100 | 412196 | 4680779 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51087-foto-08099-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51087-foto-08099-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51087-foto-08099-189-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les restes de la casa de Camp del Mill reuneixen les característiques pròpies de les cases de Gavarrós com ara la Casafreda, Masaners, la Creueta o la Caseta. Segons Serra i Vilaró aquest tipus de casa no diferiria molt del típic màs de l'época medieval i esmentat segons els inventaris dels arxius de Bagà i de la Pobla. La casa de Camp del Mill sabem que al segle XVIII va ser inclosa a les terres de Pardinella, ja que en la definició del seu terme hi surt esmentada. Actulament pertany a la família Guixé. De la casa en va procedir el 'Gil Casas' o Gil de Castell. Reconegut cantautor de cançons que Francesc Caballè i Cantalapiedra les va recollir en un CD denominat 'La sargantana de dues cues' i publicat per l'Associació Medieval de Bagà. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 50916 | Mina de petroli de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-petroli-de-riutort | <p>MARTÍNEZ RIUS,A.(1985) Geotop 148. Mines de Petroli de Riutort. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.</p> <p>ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.</p> <p> </p> | 1905 | Mina museïtzada des del 2004 i visitable els caps de setmana i festius amb un règim de visites guiades. Per a la seva visita cal adreçar-se a la web. www.dinapat.com. | <p>És una de les poques mines d'on s'extreien margues bituminoses, per destil·lar-ne petroli, i es troba en un bon estat de conservació. La boca de la mina està situada a la vall de Gavarrós, i s'hi accedeix després de recórrer 1.500 m per una pista que surt del PK 4 de la carretera B-402. L'explotació aprofitava les margues del cuisià (eocè inferior), aquí anomenades formació Amències, i formen part de la potent sèrie eocena del mantell de Cadí. Aquestes margues i margo calcàries noduloses, dipositades en talussos continentals, contenen una gran abundància de matèria orgànica transformada i són una excel·lent roca mare de petroli. La mina es va explotar principalment durant el primer decenni del segle XX, quan a l'entrada de la vall de Gavarrós hi havia una estació de ferrocarril i a tota la vall hi havia una intensa activitat minera amb pedreres i forns de calç. El material es tractava inicialment a Bagà, a l'indret que es coneix com a 'Petrolífera' fins que va començar a funcionar la fàbrica de petroli de Riutort, situada davant de la mina, on encara se'n poden veure algunes restes. Es calcula que en aquella època la mina donava feina a una vintena de persones de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet.</p> | 08099-18 | Poc abans d'arribar a la casa de l'Estret al costat del riu de Gavarrós | <p>A finals del segle XIX els industrials catalans, en adonar-se de les limitacions del país a l'hora d'obtenir recursos energètics, van dipositar les seves esperances en l'explotació del jaciments de carbó catalans i, de manera més puntual, en l'obtenció de petroli a partir del tractament de diferents tipus de roques. Ja des de principis del segle XX es coneixia l'existència de sol·licituds per l'explotació de margues bituminoses a la zona de Riutort. Van ser els francesos Jules León Clavier i Gosselet i Philippe Petit Brice qui, a través de la seva companyia, Compañia Minera de Riutort, creada al 1906, van iniciar la construcció i explotació de la mina. Degut a la nacionalitat dels nous propietaris, des de llavors la mina de petroli de Riutort es va conèixer amb el nom de la 'mina dels francesos'. En els 340 metres de la Mina de Petroli de Riutort, entre la galeria principal, la transversal i la secundaria, i durant els 10 anys que va estar en funcionament (1906 - 1916) es van extreure aproximadament unes 3500 tones de margues bituminoses, que donaven una mitjana que no superava els 70 litres de petroli per tona. En un inici, el petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que afloraven a l'exterior, però posteriorment, i per tal de treure'n més rendiment, les margues bituminoses eren buscades a través d'un sistema de galeries. El material s'extreia de la mina, amb unes vagonetes de tracció animal per una via de 600 mm d'amplada, per ser assecat i extreure'n així tota l'aigua i la humitat que pogués contenir. És llavors quan s'introduïa el producte resultant en uns forns giratoris que destil·laven la matèria primera i el convertien en un oli bituminós de baixa qualitat, usat fonamentalment per a l'enllumenat de les làmpades de petroli o querosè, pel greixatge o per l'asfaltat dels carrers. La dificultat que representava la destil·lació del mineral extret, per la seva posterior conversió en betum de baixa qualitat, i el poc ús que se'n donava, van provocar que al cap de poc temps d'iniciar l'explotació, s'hagués d'aturar l'activitat extractiva. El procés de restauració de la bocamina i part dels 340 metres de galeries, converteixen aquesta mina en un recurs visitable que permet veure les diferents capes de margues i calcàries, i com brolla el petroli sentint la característica olor dels hidrocarburs.</p> | 42.2520600,1.9214400 | 411029 | 4678326 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50916-foto-08099-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50916-foto-08099-18-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2025-08-08 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A nivell geològic l'objectiu de la mina de Riutort era l'explotació de les margues de la formació Armàncies. Aquestes margues són d'edat Cuisià superior i formen part de la sèrie eocena de més de 4.000 m de potència del mantell del Cadí. La formació Armàncies són margues i margo calcàries noduloses amb nombrosos plecs de tipus gravitacionals, dipositades en un ambient de talús continental. Estan situades per damunt de la Fm. Corones i per sota de la Fm. Campdevànol i poden tenir una potència al voltant dels 1.000 m. La unitat inferior es caracteritza per tenir una gran abundància de matèria orgànica amorfa i algal, la qual cosa la fa una de les millors roques mares del Pirineu. Les anàlisis geoquímiques ens donen un TOC alt i amb una diferència entre l'extracte total i hidrocarburs no gaire excessiva. El gràfic d'Epiteli mostra que la roca mare en superfície es troba en el límit inferior de la finestra de petroli i predomina la matèria orgànica de tipus II. La comparació d'aquestes anàlisis amb les de la roca mare del solc de Tarragona, mostren el gran potencial de la roca mare de la formació Armàncies. La sèrie eocena del mantell del Cadí correspon a la conca d'avantpaís que es formà durant l'emplaçament del mantell inferior del Pedraforca (format per materials, principalment, del Cretaci superior i una sèrie reduïda de l'Eocè inferior). Un cop el mantell inferior del Pedraforca quedà fossilitzat per sediments del Lutecià inferior del mantell del Cadí, la deformació compressiva es traslladà cap a l'avantpaís, formant el mantell del Cadí, el qual es desplaçà vers el sud formant la conca de l'Ebre, on s'hi dipositaren, predominantment, els sediments de l'Eocè superior i l'Oligocè. Es troba dins el terme del Paratge d'interès Natural massís del Pedraforca. | 122 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||
| 50963 | Barraques de vinya dels Camps de Dalt o Plans de Sant Marc (Pla Solà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya-dels-camps-de-dalt-o-plans-de-sant-marc-pla-sola | <p>MARTÍN I VILASECA, F; PREIXENS I LLEVADOT M. (2005) .Les construccions de pedra seca a les terres de Lleida. Pagès editors. AJUNTAMENT DE BAGÀ (2005).El camí de la Serra.</p> | XVIII | Algunes barraques estan mig ensorrades. | <p>Restes de dues barraques de vinya i també d'una tercera a les zones de pla solà i plans de dalt. Es tracta de dues construccions molt simples de planta més aviat circular i oval, construïdes amb lloses de pedra seca i amb la porta d'accés en un costat coronada per una llinda de pedra i cobertes interiorment amb una cúpula també de lloses de pedra, unides en sec. Una de les barraques es trobà a l'extrem sud-est del pla de dalt i l'altre a l'extrem sud-oest prop de Pla-Solà. Aquestes construccions van relacionades amb parets de pedra seca i marges de contenció de terres i vinyes.</p> | 08099-65 | Al plans de dalt, Solà o Sant Marc molt a prop dels marges. | <p>Segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de cultiu més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona 'Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà' ens recorda la importància aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la localització d'aquest tipus de construccions arreu del territori.</p> | 42.2589300,1.8986600 | 409160 | 4679113 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50963-foto-08099-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50963-foto-08099-65-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La construcció de pedra seca va ser molt popular a la Catalunya interior durant segles en les zones on la vinya era abundant. En el cas de Brocà aquestes barraques eren construïdes per guardar-li les eines del camp i aixoplugar els camperols en cas de tempestes i mal temps ja que sovint eren allunyades de la casa on procedien. A la vall de Brocà on la vinya va ser molt estesa gràcies a les condicions del seu clima va poder fomentar la construcció d'aquest tipus de construccions que són més pròpies de zones més càlides com ara el baix Berguedà, Bages o Solsonès. Cal tenir present que a la zona de Bagà i al lloc que es coneix com a 'la Serra' es conserven exemples de construccions molt similars. | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51119 | Murs de pedra seca de Brocà, Cercuneda, Clarà i Solà de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-broca-cercuneda-clara-i-sola-de-sant-marc | <p>MARTÍN I VILASECA, F; PREIXENS I LLEVADOT M. (2005) .Les construccions de pedra seca a les terres de Lleida. Pagès editors. AJUNTAMENT DE BAGÀ (2005).El camí de la Serra.</p> | XVIII-XIX | Hi ha zones que els murs ja s'han perdut i altres que es conserven mig coberts de vegetació i esbarzers. Alguns dels murs com els propers a Sant Martí, Rotllant, Companyó, Castell i Cal Cosí encara reuneixen la seva antiga funció originària. | <p>Conjunt de murs d'obra de pedra seca que hi ha a la zona de Brocà prop de les cases de Sant Martí de Brocà, Rotllant, Castell, Cercuneda, Clarà i Cal Companyó. Es tracta d'un seguit de murs de terrassament i anivellament dels diferents camps realitzats amb pedres de diferents mides i unides en sec amb la tècnica de 'paret de pedra seca' que també és comú en les barraques de vinya. Alguns dels murs conserven molta alçada, altres estan mig enrunats però en conjunt formen les característiques feixes de conreu de vinya i també cereal. Aquestes parets n'hi ha a les parts més baixes delimitant camps de dimensions més grans que a mida que van guanyant alçada es van reduint amb parcel·les més petites i amb murs de major alçada. Sovint aquests murs serveixen per delimitar també camins formant les característiques 'carreres' i moltes vegades estan acabats amb la tècnica del ·sardinell' caracteritzada per els acabats amb lloses col·locades de forma vertical. També es poden observar aquests murs a la vall de la Coma i a les zones altes de Gavarrós.</p> | 08099-221 | A la solana de Sant Marc i Brocà prop de les cases de Brocà, Castell, cercuneda | <p>La construcció de pedra seca va ser molt popular a la Catalunya interior durant segles en les zones on la vinya era abundant. En el cas de Brocà les barraques eren construïdes per guardar-li les eines del camp i aixoplugar els camperols en cas de tempestes i mal temps ja que sovint eren allunyades de la casa on procedien i els murs per a construir terrasses i feixes de conreu. A la vall de Brocà on la vinya va ser molt estesa gràcies a les condicions del seu clima va poder fomentar la construcció d'aquest tipus de construccions que són més pròpies de zones més càlides com ara el baix Berguedà, Bages o Solsonès. Cal tenir present que a la zona de Bagà i al lloc que es coneix com a 'la Serra' es conserven exemples de construccions molt similars. segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de producte més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona 'Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà' ens recorda la importància aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la gran quantitats d'estructures que hi anaven relacionades.</p> | 42.2494000,1.8952000 | 408861 | 4678058 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51119-foto-08099-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51119-foto-08099-221-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Murs de pedra que segueixen la tradicional tècnica de la 'pedra seca' i que han configurat el paisatge del país i de la zona. Avui dia estan en desús i moltes parets ja s'han enderrocat. | 119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51004 | Material arqueològic dipositat al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-dipositat-al-museu-comarcal-de-berga | <p>LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona</p> | VIIII-XIX | Estan inventariades en les respectives memòries d'intervenció arqueològica, però manca fer-ne el catàleg. | <p>Al fons de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues cotxeres de la caserna i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. En el cas del municipi de Guardiola de Berguedà s'ha pogut recollir el material procedent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà de les campanyes de2008 així com algunes peces de les campanyes anteriors. Aquest material està recollit en una sèrie de caixes i està pendent de catalogació malgrat es coneixin els inventaris que s'han lliurat en les memòries d'intervenció arqueològica. Es tracta de peces de ceràmica que van des del segle VIIII, la més antiga al segle XX. En cal destacar un elevat nombre d'olles de ceràmica de cocció reduïda dels tallers i forns de Casa en Ponç i també locals, així com fragments de ceràmica pisa decorada en blau Barcelona i de Paterna, ceràmica decorada en verd i manganès, reflex metàl·lic i també les típiques vaixelles de ceràmica blava catalana. Cal destacar-ne algunes monedes de cronologia medieval i a altres de més tardanes. També hi ha els fragments d'estuc o enlluït de calç amb decoració pictòrica i procedents de l'antiga església visigòtica o paleocristiana localitzada a l'hort dels masovers. A banda de les peces de Sant Llorenç també hi ha un molí de mà procedent de Vilalta (Brocà) i algunes mostres de material arqueològic de les recents campanyes arqueològiques que es porten a terme al castell de Guardiola sota la mà de l'Associació de la Torre de Guaita</p> | 08099-106 | Museu Comarcal de Berga. Pla de l'Alemany S/N. 08600 (Berga) | <p>Es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i de protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i de la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i es constituí amb col·leccions de caràcter i procedència molt diversos: les col·leccions d'arqueologia provenen d'excavacions fetes a la comarca durant els anys seixanta i setanta per la mà dels arqueòlegs Josep Carreras i Alberto del Castillo entre altres.Els fons de geologia i paleontologia procedeixen de donacions particulars, els d'etnologia i oficis són el resultat de diferents adquisicions i donacions, i la col·lecció de material de la festa de la Patum és d'origen municipal. El Museu està configurat entorn de cinc àmbits generals: el medi natural; història: les bases per a la industrialització, industrialització: el tèxtil; industrialització: mineria del carbó, i el Berguedà: bressol de cultura. Algunes de les peces estan exposades al carrer dels angels núm. 7 dins un centre d'interpretació que es titula. Espai Berga i que en cal destacar les peces procedents de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Pedret, la Maixerina o 'Berguedana' i algunes armes de foc. També hi ha un espai dedicat al castell de Berga. La resta d'objectes i de peces són el magatzem o dipòsit situat al pla de l'Alemany. El museu de Berga està inscrit en el registre de Museus de Catalunya amb el número R 17-10-1995 / DOGC 3-11-1995. El museu conté també altres seccions com l'espai de natura, la col·lecció del circ o la casa de la Patum</p> | 42.2331900,1.8792100 | 407518 | 4676276 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al dipòsit de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues casernes i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. Entre els jaciments cal destacar-ne la canal dels Avellaner, al cova de Can Maurí, la Font del Ros, el Serrats dels tres Hereus, les restes trobades en les obres de construcció de la variant de la Valldan, el material dels forns de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Sant Pere de Graudescales i també de les intervencions arqueològiques realitzades per SPAL (servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) a Sant Quirze de Pedret, Sant Pere de Madrona, Sant Sadurní de Rotgers, Santa Eulàlia de Gironella, Santa Maria de Merlès, Pont de Pedret). Finalment es recull el material arqueològic procedent de Sant Pere de Casserres i de l'accés est a Casserres | 94|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 50997 | Basilíca paleocristiana de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basilica-paleocristiana-de-sant-llorenc | <p>LÓPEZ MULLOR, A., (1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona p- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P- 339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona p-472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.p- 47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona.p- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona.p- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona.p- 455-484</p> | VII-VIII | Fins l'abril de 2016 es conservava visible a l'entrada del monestir, però la darrera campanya efectuada el 2016 van decidir de cobrir les restes amb geo tèxtil i rebliment indefinit. | <p>L'església associada és un petit edifici de planta rectangular situat a l'antic hort de migdia, orientat d'est a oest, i dotat de tres naus. N'hem recuperat les traces durant les campanyes dels anys 2000 i 2002: restes d'un absis lleugerament ultrapassat i les cambres quadrades laterals inscrites en una capçalera tripartida rectangular, gairebé la meitat meridional del mur de tancament de la nau de migdia i també l'empremta deixada en el terreny natural pel mur lateral de la nau de tramuntana, absolutament arrasat en una fase posterior.</p> | 08099-99 | Monestir de Sant Llorenç | <p>Aquestes esglésies de capçalera tripartida i recta, formada pel sanctuarium amb l'altar al centre i dues cambres laterals, generalment funeràries, sense que l'espai central absidal sobresurti de la façana de llevant de l'edifici, són freqüents a Síria, on probablement s'originen, i a l'Àfrica del Nord. Paral·lels més propers els tenim a la basílica de Son Bou (Menorca),i a la primera església de Santa Margarida de Martorell (Baix Llobregat), per ara sense data concreta, tot i que s'hi han recuperat monedes d'època constantiniana, que circulen fins ben entrat el segle VI, i que està associada a una necròpolis annexa dels segles VI i VII. López, Caixal (2008)</p> | 42.2347900,1.8752700 | 407195 | 4676458 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-3.jpg | Física | Visigot|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes esglésies de capçalera tripartida i recta, formada pel sanctuarium amb l'altar al centre i dues cambres laterals, generalment funeràries, sense que l'espai central absidal sobresurti de la façana de llevant de l'edifici, són freqüents a Síria, on probablement s'originen, i a l'Àfrica del Nord. Paral·lels més propers els tenim a la basílica de Son Bou (Menorca),Vinculada a aquestes estructures tan escadusseres hem documentat una necròpolis d'inhumació. S'hi van excavar 17 sepultures, agrupades en fileres enfront de la façana de llevant de l'església, orientades d'est a oest, amb el cap de l'inhumat a ponent i, majoritàriament, amb uns trets tipològics similars: 13 eren tombes en caixa de còdols disposats en sec o caixa de lloses de planta rectangular i coberta de lloses disposades planes. En 5 d'aquests casos es va documentar un traçat antropomorf de la capçalera, realitzat amb còdols o llosetes falcades en posició vertical, i en altres 2 es reconeixia un llit de lloses planes al fons. Pel que fa a la resta, 3 de les sepultures tenien un perfil rectangular o trapezial amb els cantons arrodonits i retallades a la roca tosca o aprofitant diàclasis del terreny natural, i una darrera, la més destacada, és un sarcòfag antropomorf construït a base de blocs de pedra i morter, coberta de lloses de pedra segellades amb morter de calç, i situat a tocar de l'eix de la capçalera ultrapassada. Tota la necròpolis excavada presentava unes característiques formals i una disposició topogràfica —la ubicació de les tombes delimitant el perímetre exterior de l'edifici religiós és molt il·lustrativa— que permeten fixar el seu ús entre els segles VII i VIII, datació que esdevé un terminus ante quem pel primer temple bastit a la plana de Sant Llorenç i que no desdiu, com hem vist, de les cronologies atorgades a aquesta mena d'edificis. | 87|84 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 51142 | Clau de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-sant-llorenc | <p>LÓPEZ MULLOR, A., (1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Barcelona, 1989. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona, 1991: 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid 1987. Madrid, 1987: 339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona, 1995: 24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, 1999: 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona, 2000: 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2002: 47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona, 2003: 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria, 2004: 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona, 2007: 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona. 455-484</p> | XVIII | Està en ús per obrir la porta de l'Església de Sant Llorenç. Amb la restauració de 2008 es va decidir de recuperar-la després d'estar un temps en desús ja que s'hi accedia per un altre costat i amb una clau completament diferent. | <p>Clau de la porta de l'església del monestir. Es tracta d'una clau d'uns 15 cm de llarg x 5 cm d'ample (incloent l'anella de l'extrem superior) i realitzada en ferro forjat. En un extrem hi ha l'anella oval per on s'hi passava la mà per poder girar. La part principal és de secció circular i a la part inferior hi té una sèrie de tres dents que obren la porta. A la part central que va unida l'anella amb el tronc hi ha un petit espai on hi ha l'incisió d'una creu ornamental. Es tracta d'una clau que procedeix de la porta de l'església que es va obrir en el moment de construir la façana de llevant de l'església i vinculada amb una reforma del segle XVIII (1761) .La clau és la original i avui està en funcionament</p> | 08099-244 | Al monestir de Sant Llorenç | <p>El segle XVIII, tal i com passa al segle anterior, ens manquen les visites dels primers anys d'aquest segle. Sols disposem de les visites pastorals dels anys 1789, 1792 i 1796. En aquest cas, els documents deixen entreveure que des de darreries de la centúria anterior es devien haver anat realitzant diverses obres al monestir. Probablement, aquesta circumstància s'hagi de relacionar amb la revifalla econòmica que va experimentar el conjunt del Principat en aquells anys, i que degué comportar majors recursos per al cenobi. Aquest fet ha estat corroborat en el decurs de les investigacions arqueològiques, que mostren que, cap el 1760, es va fer una gran ordenació del conjunt, quedant soterrades la majoria de les construccions medievals, llevat d'una part de l'església. La imatge que ofereix la primera d'aquestes visites és la d'un temple amb diversos altars i una ornamentació correcta. Tot i això, encara es fa esment de la necessitat de fer noves obres en un edifici destinat a la residència del prior. La visita va ser feta per Joaquim de Parrella i de Rialp, abat del monestir de Camprodon, com a representant de la Congregació Claustral, qui, després d'haver visitat tots els monestirs de la congregació, va arribar aquell any a Sant Llorenç, on va ser rebut per fra Damià Serra, monjo i rector d'aquella parròquia, juntament amb dos acòlits. L'informe continuava amb la petició del monjo que el traslladessin a Sant Pau del Camp, per a la qual cosa argumentava que a la seva edat avançada se li havia d'afegir el fet d'haver de suportar unes dures condicions per complir amb el seu deure pastoral: 'el rigor de los fríos, hielos, y escarchas de aquella montaña, y lo escabroso dela situación de la sufragánea que sirve', circumstàncies que havien debilitat la seva complexió ja fràgil. Tot i que la petició va ser considerada justa pel visitador, no sembla que el trasllat fos immediat, ja que en la visita següent, de l'any 1792, encara s'esmenta el mateix monjo residint a Sant Llorenç. El progressiu deteriorament de la salut i l'edat encara més avançada de fra Damià Serra explicarien que el culte al monestir es trobés en aquell moment desatès i mancat d'ornaments i hàbits sacerdotals en bon estat. L'any 1796, al monestir ja hi habitava un nou monjo, fra Pau Perelló, que feia les funcions de rector. Aquesta circumstància va proporcionar una nova vida al lloc i es van fer diverses obres al llarg d'aquells anys, principalment a la casa prioral i també a l'església. El 3 d'octubre, fra Joaquim de Parrella i de Rialp va arribar a Sant Llorenç per a una visita de dos dies. Acompanyat d'un vicari i del rector, el visitador va entrar seguint el ritual acostumat, per passar posteriorment a inspeccionar les fonts baptismals i els diferents altars així com la sagristia amb tots els seus ornaments. Segons pròpies paraules: 'En todas partes hallamos a impulsos del zelo del actual senyor prior aquel aseo y limpieza que se debe a las cosas destinadas al sagrado culto. En acabat va passar a la biblioteca del prior que, segons queda consignat, era força important. Les obres fetes a l'església van ser motiu d'elogi per part del visitador: Igualmente quedamos muy satisfechos al ver las muchas y costosas obras que acaba de hacer, e irá continuando en su casa prioral, las que a un tiempo la aseguran y embellecen, y las considerables ventajosas mejoras que tiene proyectadas y que va á emprender desde luego en la iglesia y por último los desvelos y trabajos que emplea en el aumento de las rentas de este priorato, haviendo procurado adquirir de todas las escrivanias y archivos circunvecinos quantas noticias pueden conducir a tan importante fin'. Aquestes millores de la casa prioral i l'església coincideixen amb els resultats obtinguts dels treballs arqueològics que han confirmat una nova reforma del temple que va significar la reconstrucció definitiva del tram oest de la nau nord que li va donar l'aparença actual.</p> | 42.2347900,1.8752700 | 407195 | 4676458 | 1769 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51142-foto-08099-244-2.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.