Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50913 | Riolites de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riolites-de-greixer | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural. www.parcsnaturals.gencat.cat/cat/cadiMartí, Joan. Geozona 140 Riolites de Gréixer. Generalitat de Catalunya, 2007.</p> | <p>Les anomenades riolites de Gréixer, que s'estenen des dels voltants de les cases de Gréixer fins al coll de Pi i al vessant nord de la serra de la Moixa, constitueixen les restes d'una antiga colada volcànica que assoleix fins a 400 m de gruix. Es caracteritzen pel seu color vermellós, amb algunes franges d'alteració verdosa, i una estructura bandejada, a gran i petita escala, formada a causa de l'estructura de flux durant el seu emplaçament i a l'alternança mineral, conseqüència del refredament diferencial en vertical. La riolita és una roca volcànica de colors diversos gris clar, verd, roig o rosat (en funció de la presència o no de diversos metalls) constituïda principalment per quars, feldspats i miques (principalment biotita), de textura porfírica, és a dir formada per grans cristalls (fenocristalls) en una matriu de gra fi o vítria, que mostra una estructura fluïdal i bandejada. Són roques de gran resistència i duresa, formades a partir del refredament d'una lava de composició granítica. Els minerals accessoris són òxids de ferro i titani, apatita i zircó.</p> | 08099-15 | damunt de les roques de sobre Gréixer | <p>El seu origen es troba en la fase tardi-herciniana. Durant aquest període, entre l'estefanià i l'autunià (carbonífer superior-permià inferior) l'activitat volcànica està lligada a un cicle encara compressiu, i l'activitat sedimentària coexisteix amb efusions de caràcter calco-alcalí (d'est a oest: riolites, dacites i andesites) i amb la formació de subconques d'enfonsament. Les riolites estan lligades a aquesta activitat volcànica, amb efusions de composició calcoalcalina, que durant el permià es van estendre per tot el vessant sud del Pirineu. La causa de la gran potència de riolites és que, durant l'autunià (permià inferior), es van produir una sèrie d'erupcions ignimbrítiques que van generar tot de dipòsits piroclàstics com els de Castellar de n'Hug, formant una caldera volcànica d'esfondrament d'uns 14 km de diàmetre, que es va reomplir de laves riolítiques.</p> | 42.2913400,1.8486100 | 405080 | 4682766 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50913-foto-08099-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50913-foto-08099-15-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50914 | Guixos i argiles del triàsic superior (Keuper) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixos-i-argiles-del-triasic-superior-keuper | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural.www.parcsnaturals.gencat.cat/formacions/guixosi argilesdel triàsicsuperior/cadi.MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA, J. (1995).- Itinerari geològic-mineralògic pel Berguedà. Apunts EUPM, 78 pag. Barcelona.MATA PERELLÓ, JM. (2007). Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per les comarques del Berguedà i de la Cerdanya: des de Guardiola de Berguedà a Coll de Pal i a la Tossa d´Alp Inèdit. 7 pag. Manresa</p> | <p>Conjunt de roques argiloses i guixos que es troben prop de la llera del Llobregat i que tenen algunes floracions en zones molt concretes com pot ser el cas de la part de darrere de la fàbrica tèxtil, en un turó denominat com a Sant Marçal (turó de Cavallera) i també a la zona dels Guixassos a cavall de la casa de Cal Companyó i Vilella. Es caracteritzen per ser importants floracions de guixos de color blanquinós que li dona uns tons molt característics. Els llocs on afloren corresponen a barrancs i llocs on hi ha hagut extracció del mineral.</p> | 08099-16 | Darrere de la fàbrica textil de Guardiola de Berguedà | <p>Les roques del triàsic superior al parc natural i el seu entorn són de l'anomenada fàcies Keuper, representades per argiles virolades amb intercalacions de guixos i cristalls bipiramidals de quars, translúcids o acolorits per òxids de ferro dipositades en antigues llacunes litorals, anomenats jacints de Compostela. L'edat aproximada d'aquestes roques és d'uns 210-220 milions d'anys. El fet de constituir el principal element de desenganxament dels mantells de corriment, fa que aquestes roques les veiem sempre molt deformades, i situades a la base dels massissos prepirinencs. També són importants en relació a les aigües subterrànies, al tractar-se de roques impermeables. Com que els massissos situats al damunt solen ser calcaris que desenvolupen aqüífers càrstics, per on l'aigua hi circula lliurement, en el moment que l'aigua arriba al límit amb el Keuper es veu obligada a sortir a la superfície formant fonts i surgències a la vora de les valls esmentades. La font del Panxut en seria un bon exemple.</p> | 42.2347600,1.8804600 | 407623 | 4676449 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50914-foto-08099-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50914-foto-08099-16-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes roques argiloses i guixenques tenen una gran importància pel seu comportament plàstic i per la seva actuació com a lubricant en els desplaçaments dels mantells de corriment de tot el Prepirineu, incloent les muntanyes del parc natural. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50915 | Antiga mina de barita del Coll de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-mina-de-barita-del-coll-de-cabrera | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/visiteu/antiga mina de la barita de la bòfia. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | Es conserva la bocamina mig colgada de pedra i runa. | <p>Al sud del massís del Moixeró, sota el coll de Cabrera, hi trobem les restes d'una antiga explotació de barita abandonada. En aquesta mina s'explotava un dipòsit de baritina que havia ocupat les cavitats paleocàrstiques desenvolupades en les calcàries devonianes. Aquests nivells calcaris van emergir del mar en diverses ocasions durant el carbonífer inferior, de forma que s'hi van produir diversos processos de carstificació i posterior dolomitització. El carst estava saturat en aigua rica en sulfats que, al trobar-se amb fluids carregats de bari, van produir la precipitació de la barita. Entre les calcàries dolomítiques i els dipòsits de barita, s'hi van desenvolupar unes aureoles de ferrodolomita i petits cristalls de sulfurs de coure, principalment atzurita, malaquita, calcopirita i coures grisos. En alguns punts podem observar mineralitzacions bretxoides de barita, envoltades de cristalls de calcita i dolomita, amb punts de color verd degut a l'alteració dels coures grisos. La barita o baritina, és un mineral format per sulfat de Bari, SO4Ba, i té una densitat considerable, 4,48. Tot i que pur és incolor, gairebé sempre el trobem de color blanc o gris degut a les impureses. Avui dia aquesta mina està pràcticament desapareguda però malgrat es conegui com a barita. En realitat es volia extreure coure.</p> | 08099-17 | Al coll de Cabrera | <p>Antiga mina que va ser explotada a mitjans del segle XX per extreure coure. Es va explotar al 1941 durant 7 mesos. Es van foradar entre uns 8 a 9 metres i no hi van trobar res. Va ser abandonada. Van treballar-hi 4 persones i la concessió era de CARBONES DE BERGA S.A. Va tenir un curt període de vida i va ser abandonada de seguida.</p> | 42.2943200,1.8220700 | 402897 | 4683127 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50915-foto-08099-17-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta mina presenta unes característiques similars a la mina que es coneix com a 'mina de la barita de Bagà' i situada a prop del coll de la Bòfia de Canells i llindant amb el Tm. Municipal de Guardiola per la zona de Rocs i plans de Canells. El topònim proper de la Mena d'or, podria fer al·lusió en algun aflorament natural de coure que al brillar denominaria el topònim d'or. Podria tenir relació amb la mena de manganès del Niu de l'Aliga (TM de Bagà) i explotada des d'antic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50917 | Fageda del Clot d'en Pere (Gréixer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-clot-den-pere-greixer | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi</p> | Es fan treballs de manteniment periòdics del Parc Natural.. | <p>Es tracta de la fageda més septentrional de Catalunya i una de les més importants del Parc Natural del Cadí Moixeró. Està composta per un bosc de faigs amb exemplars destacats i amb un diàmetre remarcable que mostra una certa antiguitat. Té una superfícies que abraça entre unes 20 i 40 hectàrees a la falda del Moixeró i està al costat del camí que ascendeix al coll d'Escriu.</p> | 08099-19 | Al lloc de Gréixer. Prop de la Fontbona | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2878000,1.8368500 | 404105 | 4682386 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50917-foto-08099-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50917-foto-08099-19-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Pere Cascante | Es tracta d'una fageda integrada en el parc natural del Cadí creat al 1983 i protegida amb la mateixa normativa del parc. El topònim del clot d'en Pere deriva del torrent i font homònima situada entre el turó de l'Albiol i el torrent de la mena d'or. Està a escassos metres al nord del nucli de Gréixer. En època de tardor i primavera la seva fulla experimenta una gran varietat cromàtica que li dona una gran bellesa. | 2151 | 5.2 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50918 | Roques de Gréixer i cim del Penyes Altes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-greixer-i-cim-del-penyes-altes | <p>CORTINA RAMOS,A; GORDI I SERRAT,J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà</p> | Zona integrada en el Parc Natural del Cadí Moixeró i sotrmesa a les normes i directrius de conservació i manteniment del parc natural del Cadí Moixeró. | <p>Vessant sud del Moixeró. Presenta un interès paisatgístic i destacat per la presència de les roques calcaries amb avencs, coves i canals formant un paisatge càrstic i de gran bellesa natural, destacant la canal de la Serp, la canal de Cabrera, la canal de la Miquela i la roca Sança. Es tracta de roques que tenen un important desnivell que oscil·la entre els 1200 i els 2200 metres d'alçada generant un paisatge de gran bellesa natural.</p> | 08099-20 | Cim del Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50918-foto-08099-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50918-foto-08099-20-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Gràcies a la brigada dels serveis de manteniment i de gestió del Parc Natural el paratge es manté en molt bones condicions. La serra del Moixeró impacta per la seva majestuositat, i alçada fent-la visible des de la part baixa del Berguedà. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50919 | Trencalós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencalos | <p>www.parcnaturalcadimouixeró.cat</p> | <p>Au necròfaga alimentada de restes d'animals. Fa en general 1'10 a 1'50 metres de llarg i 2'60 a 2'75 m d'ample i pesa entre 7 i 10 Kg. El dors i la cua són de color gris fosc amb el raquis de les plomes de color blanc. El cap, el coll, el pit i la panxa són de color ataronjat i blanquinós. Té un antifaç i una mena de bigoti que li penja de sota el bec i els ulls estan envoltats d'una membrana vermellosa. S'alimenta d'ossos i restes d'animals morts, sobretot de mides grans. S'empassa els ossos sencers i quan són massa llargs els trenca llençant-los a les roques, d'aquí li prové el seu nom Es localitza al capdamunt dels cingles de la serra del Moixeró on hi nidifica de forma sovint en coves i avencs inaccessibles. La seva femella pon entre 1 i 2 ous durant l'hivern, cova durant dos mesos i només sobreviu un pollet que viu al niu uns quatre mesos. Durant els 2 ó 3 mesos següents les adults l'ensenyaran com sobreviure. Està en perill de desaparició i és una espècie declarada de protecció especial a Catalunya.</p> | 08099-21 | Cingles del Moixeró i del Parc Natural del Cadí Moixeró | <p>El trencalòs és molt escàs a Catalunya, ja que donat el seu hàbitat i la seva alimentació durant el segle XX va patir una forta davallada en la seva població. Actualment és una espècie protegida i té un Pla de Protecció del trencalòs que pretén recuperar-lo a les comarques dels Pirineus i Pre-pirineus.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50919-foto-08099-21-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d'aire calent per elevar-se. Es mou per àrees molt grans que poden fer entre 400 i 1000 quilòmetres quadrats. Li agrada banyar-se en aigües ferruginoses, les quals li donen el color ataronjat del seu cos. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50920 | Falguera (Asplenium Selosii) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falguera-asplenium-selosii | <p>www.parcanturaldelcadimoixero.cat</p> | <p>Espècie de falguera d'interès botànic localitzada a les carenes de la serra del Moixeró i protegida legalment i vulnerable en el catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Es tracta d'una falguera perenne amb rizoma curt i frondes de tres a 2 cm de longitud. N'hi ha a les serres del Callaràs, Serra de Prades, Montgrony, Pedraforca i al Cadí.</p> | 08099-22 | Crestes del Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50920-foto-08099-22-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Declarada espècies protegida i en perill d'extinsió. Viu en fissures de roques calcàries balmes, coves i cngleres de muntanyes dolimítiques. És considerada com una planta d'ús medicinal | 2151 | 5.2 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50921 | Tritó pirinenc (Colotriton Asper) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trito-pirinenc-colotriton-asper | <p>CORTINA RAMOS, A; GORDI I SERRAT,J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà. MONTORI FAURA, A (2008).'El tritó pirinenc'. Picot Negre núm. 11. Juliol 2008</p> | <p>El tritó pirinenc és una espècie de tritó pertanyent a la família dels salamàndrids que actualment es troba amenaçat per la pèrdua d'hàbitat. Viu a les vessants sud i nord dels Pirineus entre els 500 i 2500 metres d'alçada i la seva pervivència va condicionada per la presència de truites Els adults fan entre 10 i 15 cm. de llarg dels que corresponen majoritàriament a la cua quest es caracteritza per ser molt prima. Tenen el dors de color castany i fosc, uniforme i amb alguna taca de color groc. El ventre el té de color groguenc. A diferència d'altres tritons, l'adult no té cresta ni a l'esquena ni a la cua. La larva és de color més clar amb taques més fosques.</p> | 08099-23 | Afluents i rierols del Parc natural del Cadí Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2888400,1.8396400 | 404337 | 4682498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50921-foto-08099-23-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta espècie viu en llocs on l'aigua és neta i cristal·lina, generalment en llocs d'obaga de poca alçada però també en llocs alçats i assolellats. És molt aquàtic tot i que fora del període reproductor es pot trobar fora de l'aigua. Cria a finals de la primavera i principi de l'estiu en llocs d'aigua molt freda. Els ous de la femella medeixen un 5 cm de diàmetre. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50922 | Falcó pelegrí (Falconis Pelegrinus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falco-pelegri-falconis-pelegrinus | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Falcó_pelegrí</p> | <p>Au rapinyaire protegida i localitzada a les vessants suds d eles roques de la serra del Moixeró. Es tracta d'un dels falcons més grans que medeix entre 39 i 50 centímetres de llargada amb uns 25-110 centímetres d'envergadura quant desplega les ales i amb un pes de 910 a 1300 grams. Les femelles són més grans La part superior del cap i damunt dels ulls és de color gris pissarra. Damunt del cap, les galtes i una franja ample a la zona ocular són de color negre. El pit és blanc, rogenc i tacat de negre. El bec és gris blavenc amb la punta verdosa, i les potes d'un color groc molt viu. Està considerada com una nau migratòria, el falcó pelegrí viu en hàbitats rocallosos, al costat de roques i en punts elevats. Es caracteritza per no fer niu sinó cavitats o forats ja oberts per altres aus o esquerdes naturals. Es reprodueix entre els mesos de març i abril i pon entre uns 2 a 4 ous que coven entre uns 30 dies. Al cap de 45 dies de vida els polls inicien el vol. Aquesta espècies d'au pot viure uns 15 anys.</p> | 08099-24 | A les roques i crestes de la serra del Moixeró | <p>Al llarg de la història ha estat molt emprat per a la caça la falconeria. A l'edat mitjana es va utilitzar com a au missatgera.</p> | 42.2995600,1.8218300 | 402885 | 4683709 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50922-foto-08099-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50922-foto-08099-24-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El falcó pelegrí es troba a les roques del vessant sud del Moixeró i de la Tossa d'Alp tot i que també sol freqüentar la cara nord del Cadí. És visible en tot el territori del Parc Natural del Cadí Moixeró. S'alimenta de peixos, coloms i fins hi tot ànecs. Es caracteritza per caçar-los llençant-se en picat des de gran altura. És considerada la criatura més veloç de tot el planeta ja que pot superar els 300 Km per hora quant es tira en picat. Com a principal característica cal destacar que s'utilitza en els aeroports de Barcelona per espantar altres aus i evitar que els avions s'estavellin. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50923 | Perdiu xerra (Perdix Perdix) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perdiu-xerra-perdix-perdix | <p>ttps://ca.wikipedia.org/wiki/Perdiu_Xerra</p> | <p>Es caracteritza per ser una perdiu amb el plomatge de color gris. Medeix uns 30 centímetres de llarg i es caracteritza per tenir un plomatge més marronós i amb les franges no tant contrastades. Les parts inferiors són més clares i el cap de color castany i rogenc. Les potes són de color gris. El seu hàbitat va dels 1000 a 2000 metres d'altitud i es caracteritza per fer un forat a terra on tapa amb herbes seques a prop d'un camí. Entre els mesos d'abril i maig pon entre uns 18 a 20 ous que la femella cova durant uns 24 dies. Al cap de poc els polls abandonen el niu i en dues setmanes ja aprenen a volar. En trobem al vessant sud del Puig llançada damunt de les roques de Gavarrós. Espècie protegida i d'interès europeu.</p> | 08099-25 | Vessant sud del Puigllançada | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2910900,1.9290500 | 411711 | 4682652 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50923-foto-08099-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50923-foto-08099-25-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es nodreix de gra, flors, llavors, insectes d'una manera molt similar a la perdiu roja. Durant els primers dies de vida, els polls de la perdiu xerra només es poden alimentar d'insectes. Es caracteritza per dormir en grup alçant el cap per a vigilar possibles depredadors. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50924 | Boscos de pi negre sobre substracte calcàri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-pi-negre-sobre-substracte-calcari | <p>Hàbitat Corine número 9430 d'interès comunitari de la xarxa natura 2000. Es tracta de boscos de coníferes de pi negre damunt de terrenys calcaris i localitzats a la zona de Rocs de Canells, Gavarrós i zona de xalet de coll de Pal. Zona forestal amb hàbitat de fauna ornitològica de boscos de muntanya mitjana i alta.</p> | 08099-26 | Zona de sota del xalet de Coll de Pal a Rocs de Canells | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2910500,1.9041700 | 409660 | 4682673 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50924-foto-08099-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50924-foto-08099-26-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El bosc de pi negre és un tipus de bosc molt característic dels estatges subalpins. Es caracteritza per pinedes de fulla perenne molt rigida i de 2-3 cm de diàmetre. L'escorça dels arbres és d'un marró tirnat a fosc fet que el permet denominar com a negre. Aquest tipus de bosc est troba des dels 1500 i pot arribar fins als 2000 metres d'alçada. A mida que adquireix alçada el pi és de mida més petita i la seva copa adquireix una forma piramidal per sobreviure les inclemències meteorològiques i els crus hiverns. En aquedst cas la pineda neix damunt substarcte calcàri fet que li configura un caràcter especial. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50925 | Parc Natural del Cadí Moixeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-cadi-moixero | <p>http://parcsnaturals.gencat.cat/cadí</p> | <p>Les dues grans serralades del Cadí i del Moixeró, unides pel coll del Tanca la Porta formen una gran barrera muntanyosa en el punt d'unió del Pirineu i el Prepirineu català. És en aquesta zona on el parc natural del Cadí i Moixeró acull a més d'una gran biodiversitat, llocs de gran bellesa i atractiu especials. Geològicament forma part de la unitat fisiogràfica del Prepirineu català compost per unitats estructurals i mantells de cobriment desplaçats diversos quilòmetres al sud durant la formació de la serralada del Pirineu. Hi ha un predomini de les roques calcàries de diferents períodes geològics que donen lloc a rius, avencs, coves i engorjats de gran bellesa natural i paisatgística. La columna vertebral del parc la configuren els cims del Puig llançada, coll de Pal, Tossa d'ALP, Serra del Moixeró, Colls de Vimboca i Pendís, Serra de la Moixa, pic del Coma bona, de la Costa Cabirolera, de la Canal Baridana seguint una orientació d'est a oest. El punt central és el Coll del Pendís el qual fa de nexe i unió entre les Serres del Moixeró de l'era paleozoica i la del Cadí de l'eocè. El mantell de corriment del Cadí en el seu desplaçament cap al sud va arrossegar una part important del sòcol paleozoic que ja havien patit moviments durant l'era primària. La zona oest del coll del Pendís es caracteritza per un paisatge de roques de l'era paleozoica amb predomini de les calcàries del Devonià formant grans cingleres que alternen amb zones més argiloses i terrenys més suaus. A la base de tot aquest conjunt afloren les restes d'una antiga caldera volcànica reblerta per laves riolítiques del període autunià que va fins al paleozoic i associada amb l'emplaçament de batòlits granítics d'Andorra, Catalunya Nord i Cerdanya. La zona de l'oest del Coll del Pendís, les roques pertanyen al terciari superior.</p> | 08099-27 | Carrer de la Vinya núm 1. 08695 (Bagà) | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50925-foto-08099-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50925-foto-08099-27-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La serra del Cadí està estructurada en una sèrie de capes inclinades principalment al sud que culminen amb un gruix calcari important de l'eocè que formen el relleu de la cara nord. Totes aquestes capes reposen damunt d'un sòcol paleozoic amb relleus més suaus. Al sud del Cadí els materials de l'eocè semblen enfonsar-se sota els materials calcaris de l'era Secundaria pertanyents a la zona del Pedraforca i configurant el paisatge característic de l'Alt Berguedà. A nivell hidrològic destaquen les conques dels rius Segre i Llobregat i la zona del Puig llançada hi ha el torrent de Rus que drena a la conca del Ter. El predomini de roques carbonatades genera un paisatge càrstic de coves i avencs amb les Dolines de la zona de l'est del Cadí, Aqüífers càrstics a la Dou del Bastareny i Fonts del Llobregat, coves com la fou del Bor i avencs a les Gralleres del Pedraforca i del Cadí. A nivell de vegetació trobem l'estatge alpí per damunt dels 2300 mm amb predomini de zones de roca (moixeró i crestes del Cadí) i prats alpins a la zona nord del Moixeró, Puig llançada i Tossa d'Alp, Coma floriu i Pla d'Anyella. L'estatge subalpí (1800-2300) es caracteritza per pinedes de pi negre, especialment a la vessant nord del Cadí i Moixeró destacant la vall de l'Ingla, de Riu, de Pla de Cadí i prat d'aguiló però també del vessant sud a les zones de rocs de Canells, Pla Bagà, la Bòfia. A destacar les avetoses que hi ha a la zona de l'Ingla i nord del coll de Jou. Aquest estatge però es caracteritza per un ampli predominin de boscos de pi roig especialment a la zones de Gréixer, rebost, i sud del coll del Pendís i coll de Vimboca. A l'estatge montà (1300-1800) hi trobem una gran quantitat de fagedes a la zones del Berguedà i avetoses en algun lloc de la Cerdanya. Finalment l'estatge submontà (sota dels 1300) és el paisatge característic de les zones baixes amb rouredes i algunes pinedes de pi roig. A les zones més seques hi ha un predomini dels carrascars. És on s'hi troben la majoria de les restes d'hàbitat. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50958 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-5 | <p>BOLÓS MASCLANS;J; PAGÈS,M. (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.489. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | Està cobert de vegetació i runa. | <p>La denominada casa del Puig està situada a uns 200 mts al nord de Cal Vilalta i Cal Cosí. Es tracta de les ruïnes disseminades d'un mas d'origen medieval. Es tracta de les restes d'una estructura orientada a sud, que aprofita el pendent del terreny natural i també algunes llenques de la roca natural per assentar-hi les parets de tancament de la casa. Té una planta més aviat quadrangular amb mur d'uns 60 cm d'ample de pedra mal treballada i escairada, unides amb argamassa de calç i argila i disposada en filades més aviat aleatòries. Encara s'endevinen algunes parts en pedra picada que podríem mostrar algunes de les seves arestes o cantonades.</p> | 08099-60 | Al nucli de Broca damunt de Cal Cosi i Cal Vilalta | <p>La documentació més antiga ens vincula directament amb la vallis 'hucharanensis' i amb alguns dels masos, terres i vinhes que es donen com a alou al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.es cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç i la veïna parròquia de Sant Miquel de Sant Llorenç. Segons Bolòs i Pagès aquesta vall no sols incorporava la vall del Bastareny 'rivo Bastanside' sinó que s'estenia a l'est incorporant també part de la vall de Lillet amb les zones de Gavarrós i Pardinella i a l'oest amb les zones de Gréixer i al sud fins a la riera de Saldes o riu d'Eina amb els vilatges de Les Llenes. La documentació del monestir (docs ACA monacals d'hisenda. Vol 801, 100 r) segons Bolòs esmenta la donació d'una vinya prop de Sant Martí de Brocà i sota el vilar 'd'Osorneu'. Aquest vilar de difícil identificació o bé es podria relacionar amb aquest mas o bé amb la zona de Rotllant. Aquest vilar 'd'Osorneu' torna a aparèixer en un altre document. Aquesta vegada dins el mateix volum 801 i pàg 954. (ACA monacals d'Hisenda. Vol. 801, 954) on comenta que un tal Guifré dona a Sant Llorenç. Una peça de terra i dues vinyes amb llurs arbres a la vall de Brocà i al vilar d'Osorneu al lloc de Del apart i Derano. No sabem doncs on seria aquest mas ni aquesta vinya tot i que hom creu que serien al lloc esmentat. Documentació posterior pertanyent a la vila de Bagà i les seves baronies no ens esmenta en cap moment aquest lloc, donant a entendre que o bé hauria canviat la seva denominació o tanmateix hauria desaparegut. Sembla que l'abandó d'aquest mas i molts altres que hem pogut documentar en aquest treball es produí al llarg de la baixa edat mitjana arran de la crisi baix medieval. Serra i Vilaró en la seva obra de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' esmenta el topònim del 'Puig' en un document de 1198 relacionat amb els Vila corba i no vinculat a la parròquia de Sant Martí del Puig de l'obaga (Gisclareny).En aquesta referència Guillem de Vila corba i la seva muller Ermes senda empenyoren a Santa Maria de Lillet, els censos, honors usatges que posseeixen de 'la villa de Puig' que és parròquia de St Pere de d'Odceie'. No queda clar a quina parròquia es refereix però podria donar-se la possibilitat que fos al lloc sobre dit atès que els Vila Corba posseïen bona part del feu de Brocà. En els documents més tardans com ara el cadastre de Brocà i posteriors esmenta la casa del 'puig 'i la casa de cal Ponet al cuartel este posant en dubte si és realment aquesta casa o és 'Cal Cosí'.</p> | 42.2530100,1.8945300 | 408811 | 4678460 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt està cobert de vegetació i resulta dificil poder interpretar la planta i demensions d'aquesta antiga construcció. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50964 | Muntanya i serra de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-i-serra-de-sant-marc | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni Cultural i Natural</p> | <p>Serra i Muntanya que domina la vall de Brocà i part de la vall del Bastareny. Delimita a l'oest amb la vall de Paller i el Torrent dels Banyadors, a l'est amb la vall de Riutort i Gavarrós, al nord amb la vall de la Coma i al sud amb Brocà. Forma un contrafort muntanyós de geologia calcària i caracteritzat per grans cingles a la vessant sud i pendents més suaus al cantó nord. El cim de Sant Marc amb uns 1610 mts d'altitud està ocupat per prats de pastura i per la capella de Sant Marc, de gran devoció per als habitants de Guardiola i que denomina el lloc. Les roques del vessant sud són molt característiques de la vall i dibuixen un paisatge més aviat agresta. En són de destacar 'la roca llaurada', l'esquerd Foradat, el roc de Claniars. La roca llaurada rep aquest nom popular per la seva fisonomia que ens recorda un roc llaurat degut a l'acció erosiva de l'aigua. La serralada està ocupada majoritàriament per vegetació de pinedes de pi roig i també per algun roure al vessant sud. El seu caràcter càrstic permet la formació de balmes i avencs i també algunes basses com la bassa de tarnes; única reserva d'aigua natural al Parc natural del Cadí Moixeró.</p> | 08099-66 | Dins el Parc Natural del Cadí Moixeró. Domina la vall de Brocà | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2646700,1.8989100 | 409189 | 4679750 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50964-foto-08099-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50964-foto-08099-66-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50965 | Bassa de Tarnes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-tarnes | En períodes estiuencs acostuma a assecar-se. | <p>Es tracta de l'única afloració d'aigua natural que hi ha dins el Parc Natural del Cadí Moixeró i que ens ve formada per la geologia del terreny més aviat càrstic produint per la presència de roques calcàries que són visibles des dels escarpats del vessant sud de la serra. Aquest bassa acostuma a estar sempre plena d'aigua llevat de les temporades de molta sequera que es pot arribar a eixugar. S'alimenta de la sortida d'aigües subterrànies al seu fons</p> | 08099-67 | Al vessant nord de Sant Marc, entre la collada grossa i la muntanya de Sant Marc | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2699700,1.8932400 | 408729 | 4680344 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50965-foto-08099-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50975 | Plans de Rotllant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-rotllant | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 76 i 189</p> | <p>Extensió de prats situats sota de la casa de Rotllant, darrere el Tossal del Comellar i delimitats pel reg de les Eugues a l'est i el torrent del Comellar i el de la Paelleta a l'oest. Es tracta d'una superfície de prats de pastura enmig de boscos de pi roig que tenen molt de nom pels habitants de Bagà i Guardiola de Berguedà. Al mig dels prats hi havia un pi roig centenari que li donava un aspecte molt característic. Va ser tallat fa pocs anys.</p> | 08099-77 | Al lloc dels plans de Rotllant a sobre de Terradelles | <p>La zona dels plans de Rotllant i del vinyet de Rotllant és de denominació moderna. Els documents que fan referència a les donacions de Sant Llorenç prop Bagà (ACA. Monacals d'hisenda. Vol 801. Doc 27 esmenta un vilar d'Osormeu i 'in apendicio de Sancti Martini, vel in ipsa plana qui est subtus vilar de Osormeu'. Ambdues podrien correspondre a la zona referida ja que el primer podria relacionar-se a les restes d'un mas medieval que s'ha trobat a la zona i el segon o 'plana' podria correspondre amb aquests prats ja que les afrontacions pertanyen al terme de Sant Martí de Brocà. Bolòs no sap on situar-lo però nosaltres pensem que seria en aquest lloc.</p> | 42.2471600,1.8803900 | 407636 | 4677825 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50975-foto-08099-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50975-foto-08099-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una zona molt freqüentada pels habitants de Guardiola de Berguedà i de Bagà. Està emprada com a pastura i pertany a la casa homònima. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 51078 | Batalla a l'aiguabarreig del Bastareny i Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/batalla-a-laiguabarreig-del-bastareny-i-llobregat | Coneguda a través de la memòria oral. | <p>L'aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat va ser testimoni de mortal i sagnant lluita durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). Tal com expliquen els documents, quan els partidaris de França van veure partir els berguedans, els van atacar a la confluència del Llobregat i Bastareny, tot donant pas a una mortífera lluita, cos a cos, en la qual molts, tant berguedans com francesos, hi van deixar la pell'.</p> | 08099-180 | A l'aiguabarreig del Bastareny i el Llobregat. | 42.2302700,1.8790800 | 407503 | 4675952 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 51081 | Llegenda de l'Hostal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-cremat | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Llegenda recollida per Francesc Caballè i Cantalapiedra. | <p>De l'hostal cremat que estava situat entre Gréixer i l'Hospitalet de Rocasança s'explica que el van cremar els habitants de les cases properes en assabentar-se que la gent que feia nit a l'hostal ja no en sortia. Diuen que familiars d'un traginer desaparegut a l'hostal es van presentar tot girant tota la casa per si trobaven algun objecte personal i l'únic que van trobar va ser un dit humà. La brama es va escampar arreu. Els hostalers robaven els traginers i marxants que feien nit a l'hostal i, després d'assassinar-los, els féien desaparèixer. Qui sap, diuen si els cremaven o en feien butifarres. La resposta, com deiem va ser la crema de l'hostal. Avui tant sols en resta com a record la font mig colgada per la vegetació al costat de la carretera de Bagà a Coll de Pal.</p> | 08099-183 | A l'Hostal Cremat. | 42.2888400,1.8557100 | 405662 | 4682481 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51082 | Cançó de la font del Faig de Mestre Elisard Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-font-del-faig-de-mestre-elisard-sala | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Cançó recollida per l'Associació Medieval de Bagà i per Francesc Caballè i Cantalapiedra | <p>Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja ha alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet es pur fresquet. Canta, canta rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del faig.</p> | 08099-184 | A la font del Faig | 42.2934700,1.8044400 | 401442 | 4683053 | 1944 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51082-foto-08099-184-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mestre Elisard Sala | L'antic hostal de la font del faig era situat uns metres per dessota de l'actual refugi de Sant Jordi. Actualment només en resten algunes parets de l'antiga casa corresponents amb el mur d tramuntana i el de llevant amb algunes obertures i aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 51096 | Monument a Lluís Puig i Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-puig-i-garcia | <p>Monument de ferro i forja que homenatja a Lluís Puig i Garcia, fill d'Herminia Garcia Rodríguez (pintora i artista Guardiolenca) i resident a Andorra,. Lluís Puig i Garcia va morir el 20 de gener de 1990 al pont de la Margineda a Andorra. L'escultura representa la silueta del seu fill tocant un instrument</p> | 08099-198 | Plaça de l'Ajuntament davant de l'Hostal Nou. | <p>Hermínia Garcia va néixer a Huelago (Granada), el 6 de març del 1944. Se'n va anar a viure a Catalunya a l'edat de 7 anys i visqué al Berguedà durant 40 anys. Va arribar a Andorra l'any 1991, però no va ser fins a l'any 1995 que començà a pintar per homenatjar el seu fill, que ha estat sempre la seva inspiració. Tot i haver seguit algun curs en escoles d'art del país, això només ha estat ocasional i sempre ha seguit el dictamen del seu cor, més que la tècnica artística. Es per aquest motiu que es considera una autodidacta. Ha experimentat amb la pintura, l'escultura i el gravat. A Andorra ha exposat les seves obres a la Sala d'Exposicions del Govern, a l'ambaixada d'Espanya, al Centre Júlia, al poliesportiu del Pas de la Casa, a l'hotel Roc de Caldes i a la sala d'exposicions del Comú de Canillo. També ha participat en exposicions col·lectives a la sala d'exposicions del Govern i al Centre Cultural de Sant Julià de Lòria. Fora d'Andorra ha exposat algunes de les seves nombroses creacions artístiques a la Sala d'Exposicions LLoveras d'Arenys de Mar i a la Sala de Turisme de Guardiola del Berguedà i al Palau Pinós de Bagà.</p> | 42.2335200,1.8790700 | 407507 | 4676312 | 2002 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51096-foto-08099-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51096-foto-08099-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Herminia Garcia i Rodriguez | Escultura de 3 metres d'alçada en ferro amb una placa commemorativa i al·lusiva del seu fill. Va ser traslladada d'Andorra després que fos cedida pel Govern del Comú Andorrà a Guardiola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51102 | Monument als Minaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-minaires-0 | <p>ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | <p>Monument o placa que commemora als minaires que moriren en l'accident de les mines de Cercs el 1975. Com que Guardiola era municipi miner es va decidir de fer un monument als minaires el 2004.</p> | 08099-204 | Plaça de l'Ajuntament davant de l'Hostal nou. Núm. 3. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Accident que va succeir per una explosió de grisú el 3 de novembre de 1975 en la mina de lignit anomenada 'Consolació', que tenia galeries que arribaven fins a 1000 metres de fondària. Hi van morir 30 miners (25 d'ells a l'acte) i cinc ferits molt greus. Va ser l'accident miner més greu a Espanya succeït en els 50 anys anteriors. 6000 persones acudiren als funerals dels miners Les mines de carbó de Fígols eren propietat de l'empresa 'Carbones de Berga S.A.'. En l'acte de processament judicial que es va fer el 1976 van acusar a quatre càrrecs directius de l'empresa; el director de la mina, dos enginyers i un facultatiu de mines com a culpables de l'accident ja que es va considerar (fora de tot dubte) una incidència en el circuit de ventilació de la mina.</p> | 42.2335200,1.8790700 | 407507 | 4676312 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 51107 | Nits musicals de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-musicals-de-sant-llorenc | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | Es manté viu gràcies a l'Associació de les Nits Musicals de Sant Llorenç i al consistori de Guardiola. | <p>Sèrie de concerts que es celebren el darrer dissabte del mes de juliol i els dos primers de l'agost coincidint amb la Festa de Major. Es tracta de concerts de música clàssica, antiga, música medieval, barroca o moderna que fa més de 53 anys que es celebren al monestir de Sant Llorenç. El comitè organitzador està format per diversos membres de Guardiola, entre ells l'Ajuntament de Guardiola. L'objectiu de les nits és el de potenciar el monestir de Sant Llorenç com a espai cultural de concerts de música aprofitant la seva bona acústica aconseguida tant abans com després de la restauració de 1982 i 2008. Aquest festival es considera el segon festival de música més antic de Catalunya després del 'festival de la porta ferrada de Sant Feliu de Guíxols'. Han actuat grups i orquestres de gran nom com és el cas de la 'Polifònica de Puig-reig' entre altres. Recentment i des de fa una pila d'anys Guardiola de Berguedà participa al FEMAP (festival de Musica antiga del Pirineu). Un dels concerts que es celebra per aquest festival coincideix amb les 'nits musicals' i és organitzat pel mateix FEMAP amb col·laboració municipal.</p> | 08099-209 | Monestir de Sant Llorenç | <p>Fa tot just uns 53 anys i veient la potencialitat cultural que tenia el monestir de Sant Llorenç després d'iniciar les obres de restauració d'aquest important monument, alguns guardiolencs inquiets per promoure la cultura, es van proposar de fer alguns concerts de música aprofitant la bellesa i acústica del lloc. La idea va venir inspirada pels 'festivals des músiques aux chateaux françaises' com era el de Foix o Carcassonne. Veient que aquesta idea que els francesos feien en els seus monuments van creure que podria funcionar en un lloc tant emblemàtic i alhora tant desconegut com era el monestir de Sant Llorenç. Amb l'ajuda i col·laboració de Mn. Enric Bartrina i d'una colla de veïns de Guardiola van decidir d'iniciar el festival de les nits musicals. Els actes van coincidir amb el 'mil·lenari del monestir ' on a banda de celebrar els concerts es va editar el llibre de 'Sant Llorenç prop Bagà' de Bolòs i Pagès. Des d'aleshores i fins l'actualitat el festival s'ha anat celebrant any rere any de forma ininterrompuda convertint-se en un festival de referència.</p> | 42.2350900,1.8750800 | 407180 | 4676491 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51107-foto-08099-209-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un festival que va néixer per iniciativa popular i que any rere any s'ha anat consolidant esdevenint un referent pel Berguedà i Catalunya. | 119 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51108 | Festa Major de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-llorenc | <p>Com totes les poblacions de Catalunya, Guardiola de Berguedà celebra la seva festa major coincidint amb la vigília dels dies del seu patró que en aquest cas és Sant Llorenç. Amb aquesta festivitat que és el segon cap de setmana del mes d'agost, el poble es vesteix de gala i de Festa. Els darrers anys la festa comença gairebé una setmana abans amb concerts, balls, espectacles per a grans i petits, concurs de truc, de pintura, festes de l'escuma, animació infantil, ball discoteca per als joves, partits de futbol, 24 hores de vespino, curses de natació.... Alguns dels actes coincideixen amb els concerts de música del monestir de Sant Llorenç, les anomenades 'nits musicals' i els actes s'allarguen fins el dia del patró on es celebra una missa popular al monestir de Sant Llorenç i a continuació sardanes a la plaça del monestir. El darrer dia finalitza amb una cantada d'havaneres i repartiment de cremat. Els actes es fan a la plaça de l'Ajuntament a la plaça de l'Església, al monestir de Sant Llorenç i també a les piscines municipals entre altres i a l'envelat que s'habilita per al ball.</p> | 08099-210 | Monestir de Sant Llorenç i Guardiola de Berguedà | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | 42.2331500,1.8792100 | 407518 | 4676271 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51108-foto-08099-210-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa molt popular i de gran ressò a la comarca que es fa al llarg del mes d'agost. Les festes majors dels diversos pobles es celebren entre els mesos d'agost, setembre i primers d'octubre. La pionera és la de Bagà que es fa el primer cap de setmana d'agost coincidint amb Sant Esteve, la segueix Guardiola amb Sant Llorenç i després Vallcebre, Saldes, Gósol, GironellaLa darrera és la de Gisclareny que es fa ja ben entrada la tardor. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 51109 | Festa de la truitada 'les Pasquetes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-truitada-les-pasquetes | <p>La festa de les 'pasqüetes' o de la truitada és molt comú en les poblacions de l'alt Berguedà i especialment Guardiola de Berguedà, peró també a Bagà, Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de Lillet. Es tracta d'una tradició molt arrelada que té el seu orígen amb les caramelles del dia de Pasqua. Durant la cantada que els caramellaires fan en cada lloc de la vila i població; una colla de puvilles i hereus, passen per les cases amb un cistell o cove per recollir ous 'els tradicionals ous de pasqüa' a banda de recollir donatius i habituallar-se amb vi, coca i moscatell. Al acabar la cantada en tots els llocs es recullen els ous i es venen per obtenir un benefici que posteriorment es tornarà a invertir en comprar ous i fer la festa de la truitada al cap de quinze dies. Si bé inicilament la festa es feia pocs dies després o una setmana després de Pasqua, ja que es feien les truites amb els ous que havien recollit en la cantada de caramelles, recentment es mira de fer a primers de maig i per no coincidir amb la resta de municipis que també ho celebren ho fan en dies diferents. La truitada acostuma a fer-se un diumenge a la tarda i va acompanyada de ball popular i d'altres activitats com exposició de pintura i concurs de ball.</p> | 08099-211 | Plaça de l'Ajuntament al barri de l'Hostal nou | <p>Tradició molt arrelada al dilluns de Pasqüa i en la recollida d'ous per fer una truita al cap de vuit dies de celebrar la Pasqua</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51109-foto-08099-211-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa popular que es celebra des de fa una pila d'anys | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 51121 | Monument a la Penya Blaugrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-penya-blaugrana | <p>Monòlit o pedra on hi ha una placa que commemora una XVIII trobada comarcal de penyes blaugranes i el XXIV aniversari de Joan Casals més conegut com a 'Avi del Barça' i resident de Guardiola i propietari del restaurant 'El recó de l'avi' i de 'casa Duaner'. En aquest acte que es va fer el 19 d'octubre del 2008 hi van assistir membres d'altres penyes del Bages, Anoia, Lluçanès i Cerdanya. La placa commemorativa és de llautó i medeix uns 4 cm d'ample x 20 d'alt. Està enganxada en un bloc de pedra en forma de monòlit</p> | 08099-223 | Al nucli de Guardiola | <p>Placa que commemora el 24 è aniversari de 'l'avi del Barça' o de Joan Casals i també la XVIII trobada comarcal de penyes blaugranes. Es va col·locar el 2008</p> | 42.2315800,1.8790100 | 407499 | 4676097 | 2008 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51121-foto-08099-223-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51122 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-1 | <p>www.wikipèdia, enciclopedia lliure.</p> | <p>Riu que neix al terme municipal de Castellar de N'Hug a les populars 'Fonts del Llobregat' i desemboca al Mar Mediterrani. Al seu pas pel terme municipal de Guardiola de Berguedà rep les aigües de diferents conques que conformen diferents valls. Per una banda tindríem la conca del Gavarrós, amb els torrents de Gavarrós, Pardinella, Coll de Pal, de la Coma, del clot del Forn, de l'home mort, per l'altre i al centre del municipi just en ple nucli poblacional rep les aigües del riu Bastareny, un important afluent del Llobregat que a banda de rebre les aigües de la conca de Gréixer, també ho fa de les aigües d'altres torrents com és el cas del torrent de la Muga, el torrent de Murcarols, el torrent de les Faves i dem prat de Rei i sobretot la Dou del Bastareny que forma un naixement similar al del Llobregat. El mateix riu és alimentat pel 'Bullidor de Sant Esteve' pertanyent al mateix aqüífer que la Dou, el torrent del Puig, el torrent del Forat alimentat pel torrent d'Escriu, el torrent de Galigan i el 'bullidor de la Llet'. Els darrers torrents que alimenten el Bastareny abans de rebre les aigües de la conca de Gréixer serien els torrentons, el torrent del Puig, el torrent dels Trulls i finalment el torrent del Casot. Després de passar la vila de Bagà el Bastareny rep les aigües menys cabaloses de la zona de Brocà amb el torrent de Paller o dels Banyadors, el torrent de Mullapà, el torrent del Mig, el de la Paelleta, el torrent de Clarà i finalment el torrent dels Bacs. Poc abans d'abandonar el municipi el riu rep les aigües de la conca del Saldes amb el torrent de la Boïga a sota de Mas dePei, el torrent de Bosoms, i el torrent de Vallcebre, entre altres. Les seves aigües principalment cabaloses van ser aprofitades per a construir rescloses per fer funcionar fàbriques com seria el cas de la cimentera de 'la colònia Pujol i Tomàs', canalitzar-les per a fer moure centrals hidroelèctriques de gran capacitat com és el cas de la central del Collet o fins hi tot transportar-les en nuclis més allunyats com és el cas del canal industrial de Berga. El riu també ha estat des de sempre un pas per a facilitar les comunicacions. Així doncs les valls de les diferents conques hidrogràfiques han estat vies de pas de camins rals (camí de Berga a Bagà que seguia el curs del Llobregat), el camí de Gavarrós, el de col de Jou i coll de Pendís. L'arribada del ferrocarril propicia que els vells camins fossin substituïts per les vies del ferrocarril que a banda de transportar passatger transportaven el ciment del collet i de l'aslant de Castellar de N'Hug i també el carbó de la conca minera de Fígols. Darrerament i degut a l'abandó del ferrocarril (carrilet) la moderna C-16 i el E.09 de Barcelona a Tolosa han facilitat les comunicacions amb Europa gràcies a la construcció del túnel del Cadí que comunica el Berguedà amb la Cerdanya i França i és el portal d'entrada i la principal via d'accés a les estacions d'esquí del Pirineu més oriental. En quant a l'ecologia hi ha un predomini a de les aus aquàtiques com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el corb marí gros. En quan a espècies aquàtiques en cal destacar les truites comunes, la bagra comuna, el barb comú i la carpa.</p> | 08099-224 | Creua el municipi per la banda est limitant amb Castellar de n'Hug i també pel sud amb Cercs | 42.2279900,1.8772600 | 407349 | 4675700 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51122-foto-08099-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu que ha estat molt emprat al llarg de la història per a l'aprofitament de les seves aigües per a fer funcionar fàbriques tèxtils i produir energia hidroelèctrica. És un dels principals rius del vessant mediterrani català juntament amb Ter i el Fluvià. A l'alçada de Manresa rep les aigües del Cardener i de l'Anoia. A l'alçada de Cercs hi ha l'únic embassament de la seva conca que és el de la Baells | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 51124 | Conca de Gréixer al vessant sud del Moixeró i del Serrat Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-de-greixer-al-vessant-sud-del-moixero-i-del-serrat-gran | <p>Conca hidrogràfica del riu Gréixer que està formada per un costat pel riu de l'Hospitalet que bé alimentat pel torrent de la Mena amb naixement a la font homònima sota la Tosa d'Alp a més de 2400 mts d'alçada, el torrent del Serrat Gran amb naixement a la carena del serrat homònim i el torrent del 'salt d'aigua' que neix al vessant sud dels plans de Coma floriu i el mateix de Coma floriu. Tots ells neixen en unes roques a tocar de la cresta de les 'Pales de Coma floriu' i fomen la riera de l'Hospitalet a l'alçada de l'Hospitalet. A mida que descendeix i s'aproxima a l'hospital va rebent les aigües d'altres torrents com el de les 'Gralles' que prové de sota el Claper, de la 'Miquela' ambdós a la serra del Moixeró i també del 'Clot de l'Infern 'que prové dels Orris al T.M de Bagà. A mida que va descendint aigües avall i a l'alçada de Milleres rep les aigües del torrent de les Rovires que prové del pla de la Gavarra i de la font del Ciré a Bagà, A Gréixer se li ajunten les aigües que provenen del torrent de la 'Canal de la Serp' sota el cim del Penyes Altes, del torrent de la 'Font bona' que neix a la font i coll de Cabrera i el torrent de la Mena de l'Or. Finalment i a prop del pont de Sant Nazari el riu de Gréixer rep les aigües del torrent; el del Carrer d'en Torb que separa la solana Massena amb la Roca Tallada i el pas de la Mona ja al T.M de Bagà i del Bac de Diví a damunt de Rigoreixer. Finalment desemboca les seves aigües al Bastareny a l'alçada de la central hidroelèctrica del Pendís i del Càmping Bastareny a Bagà.</p> | 08099-226 | A la vall de Gréixer i Hospitalet | 42.2968500,1.8717700 | 406998 | 4683352 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 51125 | Conca hidrogràfica de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-hidrografica-de-gavarros | <p>Conca alimentada pel torrent de Coll de Pal que, neix als plans de Coma floriu al T.M. de Bagà i les seves aigües provinents de les neu a acumulades en els períodes hivernals descendeixen pel vessant sud del Puigllançada pel torrent homònim i que separa les muntanyes i els Rocs de Canells amb el cim del Puigllançada (TM. De Bagà). Un altre torrent que alimenta la mateixa conca és el torrent de 'la balma roja' que neix a les 'fontetes de Pardinella' sota mateix del cim del Puigllançada i que rep el seu nom perquè passa pel costat de la roca roja. Ambdós afluents i dos més que provenen del Clot del Forn de l'anomenada 'font del Pastor' i del torrent de la Boixeda que neix sota els prats de canells formen aquest riu. Tots junts conformen el riu de Gavarrós molt a prop del nucli de l'església. El riu va descendint i a l'alçada de la casa de l'Estret rep les aigües del torrent de Pardinella que s'alimenta del torrent de l'home mort que neix sota el 'Les roques de Rus', el de 'Pardinella' i finalment el de l'obaga fosca i també del torrent de la 'Coma ' que neix a sota la collada grossa de Sant Marc. Tots junts formen el 'Riu Tort' caracteritzat per les aigües 'tortes' i que desemboca al Llobregat a l'alçada de la casa de l'Espelt. Aquesta conca esta caracteritzada per un seguit de valls que accedeixen a les zones de pastura d'alta muntanya i que foren utilitzades per a l'hàbitat en època medieval</p> | 08099-227 | A la vall de Gavarrós | 42.2616700,1.9257000 | 411394 | 4679388 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 51130 | Paratge de la font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-del-faig | <p>CABALLÉ, CANTALAPIEDRA, F (2009). Les empremtes del camí ral. Associació Medieval de Bagà. Bagà. Www.parcnaturalcadimoixero.cat</p> | Convertida en abeurador per al bestiar i canalitzada per abastir el proper refugi de Sant Jordi | <p>Paratge de gran bellesa situat al vessant sud del Coll del Pendís, al costat del torrent homònim i sota les obagues de Galigan i del Solà de la Font del Faig prop dels colls de Cabrera i del roc d'en Filatus. Correspon amb una zona de planells on hi ha la cruïlla del PR.125 i també del GR.107 o camí dels Bons Homes. A escassos metres hi ha el conegut refugi de Sant Jordi de la CEC. La zona de la font del faig rep el seu nom a un enorme faig que hi havia darrere l'antiga casa i hostal situada a uns 100 metres al sud-oest de l'actual refugi. La font, és una a floració càrstica i natural al costat del torrent del Pendís en una zona obaga i ombrívola que surt dins d'una balma argilosa i la seva aigua forma unes mulleres als camps de sota. Està canalitzada per abastir el Refugi de Sant Jordi i s'empra com a abeurador per al bestiar</p> | 08099-232 | Al lloc de la Font del Faig | 42.2934500,1.8044100 | 401440 | 4683051 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51130-foto-08099-232-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font convertida en mulleres i que denominà el lloc. Va ser inspirada pel mestre Elisard Sala en la seva canço. Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet és pur, fresquet. Canta, canta, rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del Faig! | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 51131 | Font de l'Obert de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobert-de-broca | La font s'asseca en temporades estiuenques i actualment ha estat canalitzada per a omplir una bassa utilitzada per a la prevenció dels incendis forestals. | <p>Font situada en una obaga al costat del torrent de Sant Marc prop de la casa de Cercuneda i delimitada per la serra homònima i el coll de Joncar. Aquesta font actualment està pràcticament seca i canalitzada. Des de sempre ha estat utilitzada pels habitants de la casa de Cercuneda degut a la seva proximitat. Segons ens comenta J.Arocas que va ser resident de Cercuneda havien d'anar a buscar l'agua en aquest indret ja que la casa no en tenia. Actualment està canalitzada per aprofitar la seva aigua per omplir les basses conta incendis</p> | 08099-233 | Al lloc de Cercuneda | 42.2619600,1.8910100 | 408533 | 4679457 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En ús | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 51133 | Font del Panxut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-panxut | <p>www.guardiolade berguedà.cat</p> | En ús. | <p>Zona d 'esbarjo i recreativa d'una popular font de Guardiola que disposa de zones de pícnic, graelles, taules i bancs. Des de fa poc ha estat habilitada i restaurada i s'hi accedeix a través d'una passarel·la damunt del Llobregat des de la zona poliesportiva i piscines municipals</p> | 08099-235 | Al nucli de Guardiola | 42.2315300,1.8833400 | 407856 | 4676087 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51133-foto-08099-235-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arranjada i rehabilitada recentment | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 51143 | Mercats de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercats-de-guardiola | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | Estan en període de creixement gràcies a la bona gestió del consistori de Guardiola. | <p>Conjunt de mercats com ara el mercat del bolet, el mercat de Nadal o del Tió o altres fires que es realitzen al llarg de l'any al municipi. De tots ells el que té més tradició i antiguitat és el mercat del bolet que es porta a terme cada tardor en un espai habilitat justament per aquesta finalitat davant de l'antiga estació de Guardiola i que es celebra des de fa més de 15 anys. El punt àlgic del mercat és la 'festa del bolet' on s'hi fan concursos i tasts de tapes de cuina i de vi relacionades amb els bolets, exposicions, tallers i amb el m popular 'esmorzar del boletaire'. Des de fa 5 anys s'hi ha incorporat el concurs de dibuix infantil. Altres fires i mercats que es fan al municipi són el popular mercat de Nadal que enguany ha estat la segona edició amb parades de tions, pessebres i també de productes agro alimentaris propis de la zona com la mel, fruits secs, formatges i embotits. Aquest mercat que té inici el 16 de desembre amb una festa s'allarga fins a les festes nadalenques. Ha estat una iniciativa municipal en col·laboració de l'empresa firàlia. Aquest mercat es fa a la plaça de davant de l'església de la Puríssima. El municipi compta amb altres mercats que es van realitzant al llarg de l'any coincidint amb les festivitats.</p> | 08099-245 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Mercat que es realitza des de fa 15 anys al municipi i que va començar amb l'establiment i venta ambulant d'aquests productes de tardor al costat de la carretera C-16 en el seu pas per Guardiola. Amb la construcció del barri de l'estació i l'enderrocament de les antigues instal·lacions ferroviàries es va urbanitzar al zona amb cases unifamiliars i es va habilitar un espai per a les parades del mercat amb pèrgoles per a col·locar els tendals i zones electrificades.</p> | 42.2309100,1.8781400 | 407426 | 4676024 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51143-foto-08099-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51143-foto-08099-245-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mercats de tradició molt arrelada, especialment el del bolet | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50916 | Mina de petroli de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-petroli-de-riutort | <p>MARTÍNEZ RIUS,A.(1985) Geotop 148. Mines de Petroli de Riutort. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.</p> <p>ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.</p> <p> </p> | 1905 | Mina museïtzada des del 2004 i visitable els caps de setmana i festius amb un règim de visites guiades. Per a la seva visita cal adreçar-se a la web. www.dinapat.com. | <p>És una de les poques mines d'on s'extreien margues bituminoses, per destil·lar-ne petroli, i es troba en un bon estat de conservació. La boca de la mina està situada a la vall de Gavarrós, i s'hi accedeix després de recórrer 1.500 m per una pista que surt del PK 4 de la carretera B-402. L'explotació aprofitava les margues del cuisià (eocè inferior), aquí anomenades formació Amències, i formen part de la potent sèrie eocena del mantell de Cadí. Aquestes margues i margo calcàries noduloses, dipositades en talussos continentals, contenen una gran abundància de matèria orgànica transformada i són una excel·lent roca mare de petroli. La mina es va explotar principalment durant el primer decenni del segle XX, quan a l'entrada de la vall de Gavarrós hi havia una estació de ferrocarril i a tota la vall hi havia una intensa activitat minera amb pedreres i forns de calç. El material es tractava inicialment a Bagà, a l'indret que es coneix com a 'Petrolífera' fins que va començar a funcionar la fàbrica de petroli de Riutort, situada davant de la mina, on encara se'n poden veure algunes restes. Es calcula que en aquella època la mina donava feina a una vintena de persones de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet.</p> | 08099-18 | Poc abans d'arribar a la casa de l'Estret al costat del riu de Gavarrós | <p>A finals del segle XIX els industrials catalans, en adonar-se de les limitacions del país a l'hora d'obtenir recursos energètics, van dipositar les seves esperances en l'explotació del jaciments de carbó catalans i, de manera més puntual, en l'obtenció de petroli a partir del tractament de diferents tipus de roques. Ja des de principis del segle XX es coneixia l'existència de sol·licituds per l'explotació de margues bituminoses a la zona de Riutort. Van ser els francesos Jules León Clavier i Gosselet i Philippe Petit Brice qui, a través de la seva companyia, Compañia Minera de Riutort, creada al 1906, van iniciar la construcció i explotació de la mina. Degut a la nacionalitat dels nous propietaris, des de llavors la mina de petroli de Riutort es va conèixer amb el nom de la 'mina dels francesos'. En els 340 metres de la Mina de Petroli de Riutort, entre la galeria principal, la transversal i la secundaria, i durant els 10 anys que va estar en funcionament (1906 - 1916) es van extreure aproximadament unes 3500 tones de margues bituminoses, que donaven una mitjana que no superava els 70 litres de petroli per tona. En un inici, el petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que afloraven a l'exterior, però posteriorment, i per tal de treure'n més rendiment, les margues bituminoses eren buscades a través d'un sistema de galeries. El material s'extreia de la mina, amb unes vagonetes de tracció animal per una via de 600 mm d'amplada, per ser assecat i extreure'n així tota l'aigua i la humitat que pogués contenir. És llavors quan s'introduïa el producte resultant en uns forns giratoris que destil·laven la matèria primera i el convertien en un oli bituminós de baixa qualitat, usat fonamentalment per a l'enllumenat de les làmpades de petroli o querosè, pel greixatge o per l'asfaltat dels carrers. La dificultat que representava la destil·lació del mineral extret, per la seva posterior conversió en betum de baixa qualitat, i el poc ús que se'n donava, van provocar que al cap de poc temps d'iniciar l'explotació, s'hagués d'aturar l'activitat extractiva. El procés de restauració de la bocamina i part dels 340 metres de galeries, converteixen aquesta mina en un recurs visitable que permet veure les diferents capes de margues i calcàries, i com brolla el petroli sentint la característica olor dels hidrocarburs.</p> | 42.2520600,1.9214400 | 411029 | 4678326 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50916-foto-08099-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50916-foto-08099-18-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2025-08-08 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A nivell geològic l'objectiu de la mina de Riutort era l'explotació de les margues de la formació Armàncies. Aquestes margues són d'edat Cuisià superior i formen part de la sèrie eocena de més de 4.000 m de potència del mantell del Cadí. La formació Armàncies són margues i margo calcàries noduloses amb nombrosos plecs de tipus gravitacionals, dipositades en un ambient de talús continental. Estan situades per damunt de la Fm. Corones i per sota de la Fm. Campdevànol i poden tenir una potència al voltant dels 1.000 m. La unitat inferior es caracteritza per tenir una gran abundància de matèria orgànica amorfa i algal, la qual cosa la fa una de les millors roques mares del Pirineu. Les anàlisis geoquímiques ens donen un TOC alt i amb una diferència entre l'extracte total i hidrocarburs no gaire excessiva. El gràfic d'Epiteli mostra que la roca mare en superfície es troba en el límit inferior de la finestra de petroli i predomina la matèria orgànica de tipus II. La comparació d'aquestes anàlisis amb les de la roca mare del solc de Tarragona, mostren el gran potencial de la roca mare de la formació Armàncies. La sèrie eocena del mantell del Cadí correspon a la conca d'avantpaís que es formà durant l'emplaçament del mantell inferior del Pedraforca (format per materials, principalment, del Cretaci superior i una sèrie reduïda de l'Eocè inferior). Un cop el mantell inferior del Pedraforca quedà fossilitzat per sediments del Lutecià inferior del mantell del Cadí, la deformació compressiva es traslladà cap a l'avantpaís, formant el mantell del Cadí, el qual es desplaçà vers el sud formant la conca de l'Ebre, on s'hi dipositaren, predominantment, els sediments de l'Eocè superior i l'Oligocè. Es troba dins el terme del Paratge d'interès Natural massís del Pedraforca. | 122 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 51095 | Mural del túnel del Cadí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-tunel-del-cadi | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | 198 | Restaurat recentment. | <p>Mosaic d'uns 44 metres quadrats que està format per 64.000 peces de 2,5 centímetres. Representa la boca sud del túnel del Cadí, inaugurat el 29 d'octubre de 1984. El túnel del Cadí està al terme municipal de Guardiola de Berguedà a damunt de Gréixer. Es tracta d'una important via de comunicació que significà l'enllaç de l'alt Berguedà amb les comarques de la Cerdanya, Andorra i França. La seva construcció va coincidir amb la crisi del sector tèxtil i de la mineria i significà un brot d'esperança a noves comunicacions i activitats econòmiques. Actualment és un important eix viari per on hi passa la C-16 i la E-9. Un important eix europeu que enllaça Barcelona amb París per la banda dels Pirineus i Tolosa de Llenguadoc. El túnel té una longitud de 5026 metres, amb dos carrils de circulació i una zona central de seguretat de dos metres. Està dotat de modernes tecnologies de control i seguretat i el fan un dels més segurs d'Europa. La boca sud està a 1175 metres d'alçada. Travessa el Moixeró per sota del Penyes Altes. El mural va ser realitzat pocs anys després</p> | 08099-197 | Ctra de Bagà al trencall del carrer de la Industria | <p>El mural va ser elaborat durant el curs escolar 1988-1989 amb l'ajuda dels professors i els guardiolencs; Joan Arocas (pintor) i Joan Ribera. (fotògraf), i homenatja la inauguració del túnel del Cadí. Al seu costat s'hi va construir una font i un banc</p> | 42.2340300,1.8788600 | 407490 | 4676369 | 1988 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51095-foto-08099-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51095-foto-08099-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Alumnes del CEIP Sant Llorenç | Els accessos que passen pels municipis de Guardiola, Bagà, Bellver de Cerdanya, Das i Urus són de la concessió de Tabasa S.A que també engloba els túnels de Vallvidrera a Barcelona. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 50998 | Església del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12. BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88. LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484.</p> | IX-XXI | Perfectament restaurada, dignificada i amb un servei de visites guiades a banda d'oferir diversos actes culturals | <p>Conjunt arquitectònic compost per l'església monàstica amb el sota tribuna o cripta, les restes del claustre i de les dependències monacals i les restes arqueològiques del cementiri dels monjos i d'altres estructures monàstiques situades al pla de Sant Llorenç al costat de la font homònima i en un altiplà a la dreta del Bastareny dominant les poblacions de Guardiola i també de Bagà. De la basílica original de Sant Llorenç, consagrada l'any 983, només resten dempeus fins a una altura considerable els murs de la meitat occidental, que ha continuat tenint la funció de temple fins als nostres dies. A la banda oriental, les excavacions realitzades pel Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona han anat posant al descobert les ruïnes de l'altra meitat de l'antic edifici. Tant a la paret de migdia com a la part baixa de la de tramuntana hi ha pilastres que al costat sud romanen amagades darrera dels contraforts. S'ha de remarcar que a ponent de l'edifici, hi ha les ruïnes de la capçalera. Consisteixen en dues absidioles d'estil romànic, arrasades un xic més amunt de la banqueta ornamental, una de les quals, la de migdia, encara presenta l'arrencament de les lesenes. A la façana sud té tres contraforts i a tramuntana hi ha una altra porta . A ponent hi ha un quart accés. Totes aquestes portes són molt similars, acabades en arc de mig punt i amb timpà recolzat sobre una llinda. Tanmateix, la que havia estat entrada principal de l'església es troba completament arrasada. L'edifici utilitzat fins el 1984 com a església era molt més petit que el temple medieval primitiu i s'hi accedia per ponent per una porta oberta al 17gi amb una aparell de carreuons, tallats i col·locats desigualment, segons els trams i altres amb aparell de maçoneria. Abans dels treballs de restauració, l'interior del temple actual s'articulava en dos pisos de tres naus cadascun. La planta alta s'utilitzava per al culte, i la inferior rebia el nom de cripta. L'accés a aquest darrer nivell es realitzava mitjançant la porta central de la façana sud, a la qual s'arribava després de baixar quatre graons. Tots aquests àmbits estaven coberts amb volta de canó del tipus encofrat i van ser desmuntades en la restauració de 1982-1988 i es van recuperar les dimensions i les estructures medievals. L'aula central, que correspon a la part baixa de la tribuna, es disposa en tres crugies coronades per sengles voltes d'aresta, les quals recolzen en arcs laterals de mig punt, força rabassudes i no exactament centrades amb les cobertes. Aquests elements inclouen a l'interior arcs torals que ajuden a sostenir el pes de les voltes. Les parets exteriors de la tribuna, que donen a les naus laterals, presenten semi columnes col·locades no gaire simètricament en relació a les pilastres de dins, però sí força ben acarades a uns altres elements de mida i forma iguals, integrats en les parets laterals de la fàbrica. El sobre tribuna correspondria amb l'àmbit que s'emprava com a església i està cobert amb una volta de canó apuntada i reforçada per dos arcs faixons. La nau nord difereix de les altres dues per tenir cobertes per aresta d'estructura clàssica. El tancament occidental de les nau col·laterals hi ha sengles arcs de mig punt, tapiats, la llum dels quals gairebé coincideix amb l'amplària de la nau i que, en el seu moment, havien estat les embocadures de les absidioles occidentals. L'església està il·luminada al mur sud per tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt situades a una bona alçada.S'ha de remarcar que, a ponent de l'edifici, hi ha les ruïnes de la capçalera. Durant les obres de restauració de l'any 2004-2008 es van recuperar part dels volums originaris de l'església amb materials i composicions completament diferents per marcar la diferenciació de les diferents fases cronològiques del conjunt monumental.</p> | 08099-100 | Al lloc de Sant Llorenç al costat de la font | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent imporants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Greixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consgaració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada. Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratremols de 1426 i 1428 acabà amb una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2351500,1.8751200 | 407183 | 4676498 | 2008 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-foto-08099-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-foto-08099-100-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-50998-foto-08099-100-2.jpg | Física | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Restauració dAntoni Gonzàlez Moreno i equip tècnic de SPAL | La concepció original de la planta d'aquesta església està emparentada amb el tipus de gran basílica carolíngia : edifici de tres naus i planta rectangular amb coberta de lloses sostinguda per una armadura de fusta que descansava sobre columnes centrals. En el cas de Sant Llorenç, l'occidentalització del santuari va fer que l'obertura de la porta principal s'efectués al bell mig de la façana de llevant. Al llarg del darrer terç del segle X es va construir un temple de grans dimensions, de planta rectangular, 33 metres de llargària per 18 metres d'amplària, seguint la tradició de les basíliques clàssiques. Aquest edifici, consagrat el 983, i potser enllestit del tot als primers anys del segle XI, estava interiorment subdividit en tres naus, la major de doble amplada que les col·laterals, que distribuïen l'espai mitjançant columnates. Suposem que la coberta, bastant més baixa que l'actual, era de lloses, sostinguda per encavallades de fusta, que descansaven en les columnes centrals i en unes semi columnes solidàries de la fàbrica que encara es poden veure a les parets laterals de l'església i a les dues testeres. D'aquests elements de càrrega, eliminats a la meitat occidental del temple amb motiu de la construcció, el segle XII, de la tribuna, només n'hem trobat un de molt arrasat al costat de llevant de l'església. De tota manera, la solidesa i la dimensió de les semi columnes que perviuen a l'interior de les façanes de ponent i de llevant, permeten imaginar la magnitud de l'espai intern de la basílica. Les tres naus devien presentar una alçada molt similar, aixoplugades per una única coberta de dues vessants, Es tracta d'un model molt característic d'estructura basilical, que es generalitza a partir de finals del segle X a imitació de l'església de Sant Pere de Cuny. . D'altra banda, la porta principal de l'església s'obria al bell mig de la façana de llevant. L'occidentalització del santuari no pot atribuir-se només a motivacions topogràfiques concretes de l'indret geogràfic o als trets singulars de la tipologia de l'edifici, sinó que sovint respon a la voluntat dels constructors. En aquest cas són evidents les influències de l'arquitectura carolíngia, en la qual, seguint l'orientació de l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem o de la basílica de Sant Pere de Roma, alguns temples bastien els seus santuaris a ponent. Aquesta tradició d'occidentalitzar la capçalera del temple és fruit de l'afany de la classe dirigent carolíngia d'imitar els models arquitectònics de la Roma de Constantí, i va comportar que algunes esglésies alcessin les capçaleres a ponent, a imatge de les grans basíliques romanes del segle IV.A part de la porta principal, hi havia altres accessos secundaris, tots molt similars, distribuïts tres a la façana de migdia i dos més a tramuntana. De les cinc portes laterals, tres es conserven en molt bon estat, mentre que les altres dues, tant la situada més a ponent de la façana septentrional com la que ocupa el terç de llevant del parament meridional, han patit directament les transformacions estructurals efectuades al llarg dels segles i han perdut l'arc de descàrrega i la llinda. La tipologia de les portes descrites s'adiu perfectament amb la cronologia atribuïda a la construcció de la basílica, cap al darrer terç del segle X. La construcció de la nova basílica va comportar l'abandonament de la capella de la fase anterior i el desplaçament del lloc considerat com a terra sagrada per a la inhumació dels monjos i de les persones que depenien de la comunitat. En un moment no gaire allunyat de les es va afegir un pòrtic a la façana de llevant de l'església. | 91|92|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 50997 | Basilíca paleocristiana de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basilica-paleocristiana-de-sant-llorenc | <p>LÓPEZ MULLOR, A., (1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona p- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P- 339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona p-472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.p- 47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona.p- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona.p- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona.p- 455-484</p> | VII-VIII | Fins l'abril de 2016 es conservava visible a l'entrada del monestir, però la darrera campanya efectuada el 2016 van decidir de cobrir les restes amb geo tèxtil i rebliment indefinit. | <p>L'església associada és un petit edifici de planta rectangular situat a l'antic hort de migdia, orientat d'est a oest, i dotat de tres naus. N'hem recuperat les traces durant les campanyes dels anys 2000 i 2002: restes d'un absis lleugerament ultrapassat i les cambres quadrades laterals inscrites en una capçalera tripartida rectangular, gairebé la meitat meridional del mur de tancament de la nau de migdia i també l'empremta deixada en el terreny natural pel mur lateral de la nau de tramuntana, absolutament arrasat en una fase posterior.</p> | 08099-99 | Monestir de Sant Llorenç | <p>Aquestes esglésies de capçalera tripartida i recta, formada pel sanctuarium amb l'altar al centre i dues cambres laterals, generalment funeràries, sense que l'espai central absidal sobresurti de la façana de llevant de l'edifici, són freqüents a Síria, on probablement s'originen, i a l'Àfrica del Nord. Paral·lels més propers els tenim a la basílica de Son Bou (Menorca),i a la primera església de Santa Margarida de Martorell (Baix Llobregat), per ara sense data concreta, tot i que s'hi han recuperat monedes d'època constantiniana, que circulen fins ben entrat el segle VI, i que està associada a una necròpolis annexa dels segles VI i VII. López, Caixal (2008)</p> | 42.2347900,1.8752700 | 407195 | 4676458 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-3.jpg | Física | Visigot|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes esglésies de capçalera tripartida i recta, formada pel sanctuarium amb l'altar al centre i dues cambres laterals, generalment funeràries, sense que l'espai central absidal sobresurti de la façana de llevant de l'edifici, són freqüents a Síria, on probablement s'originen, i a l'Àfrica del Nord. Paral·lels més propers els tenim a la basílica de Son Bou (Menorca),Vinculada a aquestes estructures tan escadusseres hem documentat una necròpolis d'inhumació. S'hi van excavar 17 sepultures, agrupades en fileres enfront de la façana de llevant de l'església, orientades d'est a oest, amb el cap de l'inhumat a ponent i, majoritàriament, amb uns trets tipològics similars: 13 eren tombes en caixa de còdols disposats en sec o caixa de lloses de planta rectangular i coberta de lloses disposades planes. En 5 d'aquests casos es va documentar un traçat antropomorf de la capçalera, realitzat amb còdols o llosetes falcades en posició vertical, i en altres 2 es reconeixia un llit de lloses planes al fons. Pel que fa a la resta, 3 de les sepultures tenien un perfil rectangular o trapezial amb els cantons arrodonits i retallades a la roca tosca o aprofitant diàclasis del terreny natural, i una darrera, la més destacada, és un sarcòfag antropomorf construït a base de blocs de pedra i morter, coberta de lloses de pedra segellades amb morter de calç, i situat a tocar de l'eix de la capçalera ultrapassada. Tota la necròpolis excavada presentava unes característiques formals i una disposició topogràfica —la ubicació de les tombes delimitant el perímetre exterior de l'edifici religiós és molt il·lustrativa— que permeten fixar el seu ús entre els segles VII i VIII, datació que esdevé un terminus ante quem pel primer temple bastit a la plana de Sant Llorenç i que no desdiu, com hem vist, de les cronologies atorgades a aquesta mena d'edificis. | 87|84 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50996 | Eremitoris de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitoris-de-sant-llorenc | <p>GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. p.21-24LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitrectònic Local de la Diputació de Barcelona.</p> | VIII-IX | Estan coberts de vegetació. Caldria desbrossar-los, netejar-los, habilitar-ne un accés més còmode i obrir-los al públic per correspondre a espais insòlits, poc comuns i lligats amb el monestir de Sant Llorenç. | <p>Malgrat que Manuel Riu enumeri fins a vuit coves o ermitoris al penya-segat de Sant Llorenç prop Bagà, actualment només en podem identificar-ne dos d'ells accessibles des dels horts de sota del monestir i també de la part alta de la cinglera. Es tracta de dues cavitats naturals obertes a la pedra tosca i, aprofitades per a l'ocupació humana com a lloc de retir i espiritualitat. Estan a escassos metres l'un de l'altre i hi tenen algunes estructures construïdes. La primera d'elles es situa a l'extrem de més a migdia. Presenta un accés estret i amb un pendent pronunciat. L'interior és de reduïdes dimensions amb unes escales excavades a la roca natural i amb una fornícula tallada a la roca per col·locar-hi algun objecte de devoció cristiana. L'altre eremitori i situat més a tramuntana prop del camí ral i dels molins hi té excavades, unes cavitats quadrades i circulars buidades a la roca amb funcions de colomar i està tancat per un mur de maçoneria on hi ha obertes unes espitlleres amb els muntants de pedra tosca. Aquesta segona estructura es conserva en més bon estat, malgrat sigui més petita. A prop d'aquestes estructures s'endevinen algunes balmes mig colgades de terra i runa que mostren traces d'haver estat ocupades.</p> | 08099-98 | A la part superior del penya-segat que hi ha sota del Monestir. | <p>Extret de David Galí. L'eremitisme com a moviment religiós que defenia la vida solitària, dedicada al culte i a la meditació, va sorgir a l'Alt Egipte en el decurs del segle III i va estendre's per l'occident durant el segle IV gràcies a la propagació que en va fer Atanasi d'Alexandria i Basili de Cesarea. A la península ibèrica aquest moviment es va estendre entre els segles IV i V ja que el concili de Toledo ja en fa referència. El primer cas conegut d'eremitisme a la península ibèrica el trobaríem a la necròpoli d'Ercavica a Cuenca i dataria del segle V. Al principat català els eremitoris més antics els trobem a Martorell i a la muntanya de Montserrat. Datarien de mitjans del segle VIII. D'aquest moment i fins a mitjans del segle X coincidint amb la implantació de la marca hispànica hi va haver un gran nombre de comunitats eremites caracteritzades totes elles per llocs insòlits, aïllats i mig amagats ja que l'objectiu era el de fonamentar la pregària, el retir i la solitud. Moltes d'aquestes comunitats donaren origen a molts dels cenobis coneguts. Al Berguedà en tenim alguns exemples ben palesos a Serrateix, a Sant marc de Cal Bassacs, a Sant Salvador de la Vedella i en aquest cas a Sant Llorenç prop Bagà. Es té un cas conegut a Gréixer i del que Manel Riu en va fer al·lusió en un article però també els trobem a grans monestirs com Sant Pere de Rodes, Sant Miquel de Cuixa, Sant Martí del Canigó A Sant Llorenç prop Bagà la referència més antiga del monestir i datada del 898 'ad domum Sancti Laurenti quid est in valle Vuzuranense ad abbato Senaldo et fratres'. Aquesta referència esmenta ja l'existència d'un monestir a Sant Llorenç. Els treballs arqueològics pràcticats a l'hort de migdia o hort dels masovers van localitzar una estructura o petita basílica amb la seva necròpoli datada de mitjans del segle VIII o IX vinculada en aquest establiment religiós. Hom creu que amb la construcció de les primeres dependències del cenobi benedictí situat prop del penya-segat (aula de llevant datada del segle X) aquestes coves haurien funcionat com a lloc de retir d'alguns monjos que buscaven fer una vida més ermitana (retirs quaresmals, penitència). Suposem que es deurien mantenir en ús fins al terratrèmol de 1428. segles IV i V −al concili de Toledo de l'any 400 ja s'hi va fer referència−, i un dels primers exemples d'eremitori hispànic, el de la necròpolis d'Ercavica (Cañaveruelas, Cuenca), data d'aquesta mateixa època, el segle V.</p> | 42.2348200,1.8756600 | 407227 | 4676460 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-3.jpg | Física | Pre-romànic|Visigot | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests ermitoris serien les restes més antigues de l'antic cenobi de Sant Llorenç que donarien lloc a la gran abadia de Sant Llorenç que s'edificà damunt seu. | 91|87 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51001 | Finestra decorada amb relleus pre-romànics de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-decorada-amb-relleus-pre-romanics-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | VIII-IX | Aixoplugats a sota de la coberta de la galeria sud del claustre i integrats en el denominat 'altar de la pau' a l'interior de l'església actual | <p>Es tracta d'una finestra que actualment hi té incisos alguns relleus escultòrics tant a la part externa com a la interna. Aquesta finestra presenta una forma amb uns muntants de pedra picada i coronada per un arc de mig punt. Que emmarquen un segon arc coronat per un bloc monolític i els muntants de pedra. En els muntants de la part externa hi ha representada a l'esquerra la figura molt tosca d'un bust femení que hom l'ha atribuït a la figura de Eva. A la part dreta hi ha el símbol del doble infinit ( cadenes o entrellaçat de dues voltes incises i al seu damunt dues rosetes de sis pètals inscrites dins de cercles. A la cara interna el doble infinit (entrellaçat de tres voltes)es fa patent a la dreta i a l' esquerra, amb dues voltes juntament amb rosetes i altres motius arcaics.</p> | 08099-103 | Al Monestir de Sant Llorenç | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2350400,1.8752000 | 407190 | 4676485 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51001-foto-08099-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51001-foto-08099-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51001-foto-08099-103-3.jpg | Física | Pre-romànic|Visigot | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests motius de tipologia molt arcaica podrien procedir de les restes de la primitiva església de sant Llorenç i datada de mitjans del segle VIII o principi del segle IX. Aquests relleus abans de la restauració actual estaven situats en una finestra que hi havia a la façana oest al costat de la porta d'entrada a l'església per la banda de llevant. Amb la restauració del 2004-2008 aquests relleus van ser desplaçats i muntats en la mateixa posició que es trobaven però en una de les parets laterals que s'afegiren a l'est de l'antic tancament de l'església al damunt de les restes arqueològiques del temple destruït el 1428. La finalitat era recuperar la seva volumetria d'abans del sisme. Estan protegides sota la coberta del claustre. Per la paret interna estan integrades en el denominat 'altar i finestra de la pau' generant un espectacle de llum i color que simula els vitralls de les catedrals modernes en un concepte de ressorgiment de 'Sant Llorenç'. Segons R. Lacuesta (historiadora de SPAL), aquests elements petris presenten un cert simbolisme. Així l'entrellaçat de dues voltes en forma de vuit representa l'espiral del cel i la cadena fa al·lusió al Caduceu de Mercuri i també el lligam entre el cel i la terra, de comunicació. El rostre d ela figura representat al muntant esquerra està buidada al fons i presenta les passes i els braços cap a un costat malgrat que la cara sigui en posició frontal amb un barret troncocònic. Aquest personatge es tapa amb la mà esquerra el baix ventre i també els pits amb la mà dreta. Se l'ha relacionat amb les figures d'Adam i Eva expulsats del paradís o també amb un penitent. | 91|87 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51004 | Material arqueològic dipositat al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-dipositat-al-museu-comarcal-de-berga | <p>LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona</p> | VIIII-XIX | Estan inventariades en les respectives memòries d'intervenció arqueològica, però manca fer-ne el catàleg. | <p>Al fons de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues cotxeres de la caserna i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. En el cas del municipi de Guardiola de Berguedà s'ha pogut recollir el material procedent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà de les campanyes de2008 així com algunes peces de les campanyes anteriors. Aquest material està recollit en una sèrie de caixes i està pendent de catalogació malgrat es coneixin els inventaris que s'han lliurat en les memòries d'intervenció arqueològica. Es tracta de peces de ceràmica que van des del segle VIIII, la més antiga al segle XX. En cal destacar un elevat nombre d'olles de ceràmica de cocció reduïda dels tallers i forns de Casa en Ponç i també locals, així com fragments de ceràmica pisa decorada en blau Barcelona i de Paterna, ceràmica decorada en verd i manganès, reflex metàl·lic i també les típiques vaixelles de ceràmica blava catalana. Cal destacar-ne algunes monedes de cronologia medieval i a altres de més tardanes. També hi ha els fragments d'estuc o enlluït de calç amb decoració pictòrica i procedents de l'antiga església visigòtica o paleocristiana localitzada a l'hort dels masovers. A banda de les peces de Sant Llorenç també hi ha un molí de mà procedent de Vilalta (Brocà) i algunes mostres de material arqueològic de les recents campanyes arqueològiques que es porten a terme al castell de Guardiola sota la mà de l'Associació de la Torre de Guaita</p> | 08099-106 | Museu Comarcal de Berga. Pla de l'Alemany S/N. 08600 (Berga) | <p>Es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i de protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i de la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i es constituí amb col·leccions de caràcter i procedència molt diversos: les col·leccions d'arqueologia provenen d'excavacions fetes a la comarca durant els anys seixanta i setanta per la mà dels arqueòlegs Josep Carreras i Alberto del Castillo entre altres.Els fons de geologia i paleontologia procedeixen de donacions particulars, els d'etnologia i oficis són el resultat de diferents adquisicions i donacions, i la col·lecció de material de la festa de la Patum és d'origen municipal. El Museu està configurat entorn de cinc àmbits generals: el medi natural; història: les bases per a la industrialització, industrialització: el tèxtil; industrialització: mineria del carbó, i el Berguedà: bressol de cultura. Algunes de les peces estan exposades al carrer dels angels núm. 7 dins un centre d'interpretació que es titula. Espai Berga i que en cal destacar les peces procedents de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Pedret, la Maixerina o 'Berguedana' i algunes armes de foc. També hi ha un espai dedicat al castell de Berga. La resta d'objectes i de peces són el magatzem o dipòsit situat al pla de l'Alemany. El museu de Berga està inscrit en el registre de Museus de Catalunya amb el número R 17-10-1995 / DOGC 3-11-1995. El museu conté també altres seccions com l'espai de natura, la col·lecció del circ o la casa de la Patum</p> | 42.2331900,1.8792100 | 407518 | 4676276 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al dipòsit de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues casernes i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. Entre els jaciments cal destacar-ne la canal dels Avellaner, al cova de Can Maurí, la Font del Ros, el Serrats dels tres Hereus, les restes trobades en les obres de construcció de la variant de la Valldan, el material dels forns de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Sant Pere de Graudescales i també de les intervencions arqueològiques realitzades per SPAL (servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) a Sant Quirze de Pedret, Sant Pere de Madrona, Sant Sadurní de Rotgers, Santa Eulàlia de Gironella, Santa Maria de Merlès, Pont de Pedret). Finalment es recull el material arqueològic procedent de Sant Pere de Casserres i de l'accés est a Casserres | 94|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50944 | Contrapès de premsa de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-cal-companyo | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.70-80. RAMON I JAUME COROMINAS I CAMP ( 2017). Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estrudis del Bages.</p> | X-XII | <p>Es tracta d'una pedra d'uns 40 cm d'alt per uns 90 de llarg i uns 270 kg de pes amb una forma trapezoïdal que a la part superior i central hi ha un orifici o encaix formant una mena de rombe amb els angles arrodonits i amb uns 30cm de llarg per un 15 cm d'ample. N'hi ha una de similar a la zona del Vilà dins al mateix terme municipal de Guardiola, a la casa de 'la talaia' a prop de Terradelles (Bagà) a la casa de la Creu de l'Om de Bagà, a Sant Sebastià (Bagà) al Puig (Gisclareny), a la Vinya Vella (Bagà) i també a la zona del Bac Extremer (Bagà). Altres exemples s'han trobat a Avià, Montmajor, Viver i Serrateix, Navès i pla del Bages. Es tracta de pedres emprades per a fer contrapès en el premsatge del vi.</p> | 08099-46 | Al costat de la casa de cal Companyó. | <p>Segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan ideal el cultiu del vi i provoca que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de cultiu més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona 'Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà' ens recorda la importància d'aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la localització d'aquest tipus de pedres arreu del territori.</p> | 42.2440400,1.8970800 | 409008 | 4677461 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50944-foto-08099-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50944-foto-08099-46-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest tipus de contrapès de premsa segons els germans Corominas i Camp presenta una certa evolució al llarg del temps i si bé en un principi eren de la forma que s'ha descrit en aquesta fitxa (Tipus A) aniran evolucionant esdevenint unes formes més aviat cilíndriques (Tipus C). La finalitat del forat era suportar el cargol de la premsa que a continuació sostenia una gran biga de fusta i en l'altre extrem hi havia el recipient per a l'obtenció del vi. El cargol de la premsa 'torcularius' tal i com es coneixia a l'època romana anava encaixat a la pedra del contrapès que s'accionava mitjançant una manivela que controlava el premsatge del raïm. Aquest tipus de premsa va ser molt estès al llarg de l'alta edat mitjana i posa en èmfasi la importància del vi a la vall del Bastareny. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50999 | Claustre i dependències monàstiques de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-i-dependencies-monastiques-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12. BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88. LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | X-XIV | Perfectament restaurats i integrats en el nou edifici bastit per SPAL entre el 2004 i 2008. El claustre es conservava de manera parcial i es va marcar el seu antic perímetre així com també es va procedir a la seva cobertura amb una teulada d'acer galvanitzat, flotant. | <p>A migdia de la basílica, el terreny presenta un desnivell a l'altura del segon contrafort. Està assenyalat per un mur de contenció fet de carreus units amb morter de calç i d'una alçària mitjana propera als 3 m. Aquesta paret delimita una terrassa superior que, tot fent una suau pendent, arriba a la cota de les absidioles i la capçalera carrada, i una d'inferior on hi ha un conjunt de dependències monacals que arriben gairebé a tocar dels penya-segats que delimiten el conjunt monàstic pel cantó de llevant. A tramuntana, en canvi, el desnivell es salva amb un pendent, que unifica la cota de la porta d'entrada amb la de la capçalera Al sud est de l'església s'aixecava l'edifici de l'antiga casa de colònies edificat damunt de restes anteriors. Al seu antic solar, ara són perfectament visibles les ruïnes d'una part important del monestir, corresponents al claustre, situat al bell mig, i a un edifici amb diferents usos, de planta rectangular i molt allargat que es troba a la banda de llevant. Pel que fa a l'edifici monàstic, val a dir que només es conservava al nivell de la planta baixa, tot i que és segur que tenia un pis, com ho palesen les ruïnes d'una escala de pedra per accedir-hi, que es va localitzar al nord-est del claustre. En resten dempeus els dos terços septentrionals, que constituïen la planta baixa de la casa de colònies, mentre que el terç de migdia es va descobrir durant el decurs de les campanyes arqueològiques. La fàbrica de l'edifici monàstic està formada pels característics carreus utilitzats al conjunt de Sant Llorenç i està lligada amb morter de calç i estava dividit internament mitjançant dues crugies separades per arcs a diafragma que es van afegir al final del segle XV. A la paret nord d'aquesta gran sala monàstica hi ha una porta de grans dimensions, acabada en arc de mig punt de doble rosca exterior. Està flanquejada per sengles finestres geminades, que van arribar fins a nosaltres paredades i en un estat molt precari de conservació, i que van ser refetes l'any 2002. La porta de comunicació amb l'ala de llevant del claustre és molt similar a les ressenyades a l'església: amb arc de mig punt i timpà recolzats en una llinda. A la façana sud de l'edifici hi ha un altre accés més senzill de factura romànica i arc de doble rosca, desaparegut al cantó exterior. A l'extrem nord oest es conserva una finestra d'esqueixada única, brancals formats per carreus ben treballats i amb la tarja superior de fusta. El més interessant d'aquesta obertura, solidària de la fàbrica original de l'edifici, és que va restar inutilitzada pel llenç que va allargar cap a llevant la façana de migdia del temple. A la façana oriental d'aquesta antiga construcció monacal s'obren quatre finestres, tres de les quals es troben arrenglerades, acaben en arc de mig punt i tenen doble esqueixada; la inferior, en canvi, és més allargassada i té una sola esqueixada. Un dels arcs diafragmàtics s'hi adossa. Pel que fa al claustre, ara resten al descobert i perfectament identificades les quatre ales que el configuraven originalment, encara que la seva conservació és molt desigual. Així, com que quedaven amagades al dessota de les estructures modernes, els costats de tramuntana i llevant han arribat als nostres dies en més bon estat. Hi són visibles les portes que comunicaven els flancs septentrional i oriental amb el verger del claustre. Es tracta d'obertures acabades en arcs de mig punt un xic rebaixats formats per dovelles estretes, força allargades, amb brancals de peces més aviat grosses i paraments de carreus mitjans treballats amb no gaire cura, posats en filades regulars i units amb morter de calç. Aquesta fàbrica, senzilla però molt compacta, sembla que havia portat un enlluït molt pobre, també a base de calç Una de les finestres que hi ha obertes al mur permetia il·luminar el racó de claustre que acollia l'escala d'accés al pis superior de l'edifici.</p> | 08099-101 | Al lloc de Sant Llorenç | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2349300,1.8752800 | 407196 | 4676473 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-3.jpg | Física | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Gràcies als treballs d'intervenció arqueològica portats a terme al cenobi de Sant Llorenç s'han pogut deduir una sèrie d'horitzons cronològics i evolutius de tot el conjunt. La segona fase edilícia del conjunt, de cap a final del segle IX o de la primera meitat del segle X, s'associa a la construcció de la sala de llevant anomenada en publicacions anteriors sala B, sala de l'hospital o sala dels monjos, i no es pot separar d'un fet històric crucial per a la vida futura de la comunitat: la protecció institucional i el suport econòmic que li va oferir la casa comtal de Cerdanya-Besalú. Aquesta nova situació va alterar de manera fonamental l'evolució del petit cenobi i és de suposar que va contribuir decisivament a l'abandó, per part dels monjos eremites, de les coves que ocupaven al penya-segat i al trasllat al nou edifici, un àmbit de planta rectangular molt allargassada, orientat de nord a sud i paral·lel als eremitoris. Durant aquesta etapa, la cel·la hauria acollit un grapat de funcions pròpies de la vida monàstica: hospital, sala comuna, refetor, dormitori...La fàbrica d'aquesta gran sala rectangular està formada per carreuons tallats i col·locats desigualment segons els trams i units amb morter de calç. Val a dir que només es conserva al nivell de la planta baixa, tot i que és segur que en una moment posterior tenia una planta pis, com ho palesen les ruïnes d'una escala de pedra per accedir-hi, que es va localitzar. A la façana oriental de l'edifici hi ha un accés força senzill de factura romànica i arc de doble rosca, reformat per fora. A l'extrem nord oest es conserva una finestra d'esqueixada única, brancals formats per carreus ben treballats i amb la tarja superior de fusta. Aquesta obertura va restar inutilitzada pel llenç que va allargar cap a llevant la façana de migdia del temple consagrat el 983. A la façana oriental d'aquesta antiga construcció monacal s'obren quatre finestres, tres de les quals les més altes es troben arrenglerades, acaben en arc de mig punt i tenen doble esqueixada; la inferior, en canvi, és més allargassada i té una sola esqueixada. La façana de tramuntana presenta una porta de grans dimensions, acabada en un arc de mig punt de doble rosca exterior, i flanquejada per finestres geminades. La primera de les nombroses transformacions que va patir el monestir, cal situar-la cap al segon quart del segle XI i correspon a la construcció del claustre. El model teòric de monestir a l'Europa Occidental es basteix a partir del moment en què s'adopta una tipologia arquitectònica concreta, basada en l'ordenació dels espais interiors a l'entorn d'un pati porticat o claustre. Aquest espai esdevé, alhora, generador de dependències i element articulador del complex monàstic, una mena de centre vertebrador al voltant del qual es disposen les diferents parts del conjunt. Aquesta reforma, és producte de la cultura carolíngia i és en aquest context, i en el tombant dels segles VIII i IX, que es defineix i es sistematitza per arreu. A les terres de la Catalunya Vella, l'adopció del model claustral de clara influència carolíngia va transformar el monestir en un complex de caràcter centralitzat, rígidament configurat i articulat a l'entorn del claustre, molt diferent de les formes monàstiques precedents i més adient amb el nou caràcter d'enclavament feudal. Els claustres més antics, els dels primers anys del segle XI, es caracteritzen per una gran senzillesa constructiva i estructural. Estan formats per arcs sobre pilars feixucs i paraments robustos i austers, opacs, sense gaires elements decoratius, amb murs perforats adaptats a les irregularitats del terreny natural o als condicionaments estructurals preexistents. | 92|91 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51002 | Elements arquitectònics del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>LACUESTA CONTRERAS; RAQUEL (2008). 'L'art al monestir. Abans i ara' a Erol núm. 99. p- 29-33.SUREDA BERNÀ; Mª JOSÉ (2008). ' Un hipotètic camí de Sant Jaume. Els elements arquitectònic i litúrgics del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i la seva possible relació amb la iconografia i culte dels jacobeus' a Erol núm. 99 P.35-37.DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p-455-484</p> | X-XIV | Alguns dels elements petris estan exposats al públic en un espai de dins l'església i altres fragments estan dipositats en un magatzem del monestir. | <p>Conjunt d'objectes localitzats en les diverses excavacions arqueològiques portades a terme al monestir de Sant Llorenç i exposades en vitrines a la part baixa de la nau nord de l'antiga església. Es tracta d'un conjunt d'elements petris com ara fusts de columnes, muntants de pedra, restes de capitells mensuliformes, impostes decorades amb motius en 'escacat', els dos tenants de l'antiga ara d'altar d'època per romànica, restes de capitells de guix, capitells troncocònics de pedra tosca procedents del claustre, un àbac del monestir i també una imposta amb la representació figurada. Entre els capitells que s'hi representen hi ha un escut pertanyent a l'abat Villalba de Sant Joan de les Abadesses i altres fragments de guix destacant-ne una imposta on s'hi representen les pinyes dels Pinós i dels que alguns en foren abats del monestir al segle XV. Segons Mª José Sureda els elements en escacat van relacionats amb el camí de Sant Jaume i les seves influències.</p> | 08099-104 | Monestir de Sant Llorenç. | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2351500,1.8751200 | 407183 | 4676498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51002-foto-08099-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51002-foto-08099-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51002-foto-08099-104-3.jpg | Física | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una petita mostra dels elements recuperats en les diverses campanyes d'excavació entre els anys 1984 a 2008. En el magatzem del monestir es conserven altres fragments com ara restes d'un finestral romànic desmuntat, una lauda sepulcral, una llinda de les portes del monestir, fragments de tambor, de fusts i també de capitells mensuliformes així com un altre cenotafi en pedra tosca molt mal conservat. Aquests elements es van documentar de forma exhaustiva en les seves campanyes d'excavació però es va creure convenient no exposar-los. | 92|91 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 51005 | Sant Miquel de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-sant-llorenc | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. BOLÒS i MASCLANS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT., 6. Barcelona, 1995. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre III. P-93 i 94</p> | X-XIV | Sepultat darrere el cementiri en un turonet que sembla ser artificial ja que amaga restes de pedres. | <p>Tan sols a uns escassos 500 metres al sud del monestir i darrere l'emplaçament de l'actual cementiri de Guardiola hi ha el solar de l'antiga església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà. Actualment no en podem observar cap resta visible d'aquesta antiga església, malgrat que darrere del mateix cementiri hi ha un turonet que domina la vall del Bastareny i també l'aiguabarreig amb el riu Llobregat i part de la vall de Lillet. Aquest petit altiplà que acaba amb una forma corba està cobert de vegetació i s'hi poden observar traces d'alguns murs de pedra així com algun esvoranc on s'hi han trobat ossos segons comenten alguns veïns de Guardiola. Aquest lloc que porta el topònim de Sant Miquel podria correspondre amb el solar de l'antiga església de Sant Miquel.</p> | 08099-107 | Darrere del cementiri de Guardiola | <p>Segons Bolòs i Pagès la primera referència de Sant Miquel és del 955 quan Dac i la seva muller Ermòvia donaren a la casa de Sant Llorenç (domum) una vinya situada al pla de Bages que pertanyia a Sant Miquel, Sant Pere i Santa Maria. Bolòs posa en dubte si aquesta triple denominació correspondria a tres edificis diferents tal i com succeiria amb la veïna donació de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Pelai. Sobre aquesta darrera Bolós interpretra que correspondria amb Sant Esteve de Guardiola, situada dins del castell i avui desapareguda. Per contra nosaltres pensem que es referiria a tres esglésies diferents situades a vall del Bastareny i corresponents a Bagà. En canvi les que fan referència a Sant Miquel serien al·lusives a tres altars dins un mateix lloc. Posteriorment i al 983 coincidint amb l'acta de Sant Llorenç prop Bagà es torna a nombrar aquesta triple advocació i les terres que se li confirmaren que correspondrien amb el 'ipso vilaro, ipso bago et ipsas Lenas' De tots ells el vilar i les Llenes serien a Guardiola de Berguedà i el darrer de 'Bago' es referiria al bac extremer del veí municipi de Bagà. L'acta de consagració de Sant Miquel, avui perduda va ser recollida per Mn Serra i Vilaró i publicada en el seu llibre de 'les Baronies de Pinós i Mataplana'. Aquest document ens defineix el terme de Sant Miquel i amb les següents afrontacions: 'a parte orientis ad insula Revinda,et transit ad quer::: ran et pervenit subtus villa de Cardona vetere usque in ipso puio ante Scti Laurentii supra flumen Bastasindae, et inde vadit ad ipso Salt de Gangalel, sive in Turricella et descendit in praedicto flumine Bastasindae, ab Occidente in superculium de monte clavera, et descendit per ipsa Coma, usque in flumine Esna, et transit in valleMunuarios, et sic vadit usque ad ipso Quergros, a meridie in rio::: et ascendit ad ipsa Rocha de Folia de Oliba, et pervenit per ipsum Fiscum usque in valle oriola, in loco ubi dicitur Ortale, vel in ipsu gradu de Figueres et sic venit per ipsa coma usque in ipso torrente de :::in ipso Quer de Oreieag, a parte aquilionis in ipso bag. Et ascendit in ipsa coma de Quer vel in ipso de Quer' Molts dels topònims ens han desaparegut, però per les afrontacions podem deduïr que el terme començava a la muntanya de Quer (Bagà) i arribava al riu Eina amb la vall dels molins (vall del riu Eina). La Turricella prop del Bastareny es podria relacionar amb Tarradellas. De fet Francesc Caballé en el seu llibre del camí ral fa aquesta deducció que nosaltres confirmem tenint en compte la presència d'una torre medieval a Tarradellas. Finalment el mas de Cardona vedra el relaciona amb el mas de Vilella de Brocà, tot i que no acaba de confirmar-ho ja que no queda prou clar atès que el document el situa davant de Sant Llorenç però a l'altre banda del Bastareny. El document acaba demanant que l'església tingui un fort lligam amb el monestir de Sant Llorenç. Per documentació posterior sabem que Reboll i Tarradellas pertanyia a aquesta parròquia. Pensem que les funcions de parròquia es van mantenir fins la baixa edat mitjana i que el terratrèmol de 1428 acabà amb la seva vida ja que des d'aleshores mai més haurà estat anomenada</p> | 42.2322200,1.8760000 | 407252 | 4676171 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51005-foto-08099-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51005-foto-08099-107-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mn. Serra i Vilaró esmenta 'L'església de Sant Miquel de Sant Llorenç de Bagà, com més endavant fou nomenada estava situada a uns cinc-cents metres, cap al migdia, del mateix monestir de Sant Llorenç. Encara he vist les seves ruïnes. Aquests anys Mossèn Jeroni Roca ha construït el cementiri en el mateix lloc de l'emplaçament d'aquest temple mil·lenari'. Bolòs i Pagès, el 1986 afirmen haver-ne vist ruïnes d'alguna paret a la banda est. | 91 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51009 | Les Llenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-llenes | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)p.910-916. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | X-XIV | Arruïnat i cobert de vegetació d'arbusts i de bosc | <p>Conjunt arqueològic de l'antic vilar i mas de les Llenes. Es troba en un serrat que domina la vall d'Eina i també el collet homònim, prop de l'aiguabarreig del riu Saldes amb el Llobregat i davant el castell de Guardiola. Aquest vilar d'origen alt medieval avui es troba amagat entre la vegetació d'un bosc d'alzines i de roures. Amb tot encara s'endevinen bona part de les restes de les antigues cases disposades de forma terrassada en sentit sud-est i delimitades per murs de pedra, units en sec i construïts amb blocs de pedra no massa ben treballats La zona, és de difícil accés i fa molt difícil de precisar quina hauria estat l'extensió que haurien abraçat les restes d'aquest important vilatge. Amb tot arreu de la zona des del anomenat 'Coll de Llenes' del camí que va de Sant Llorenç a Torre de Foix fins a trobar una pista abandonada amb vistes a la vall de Saldes i en una zona ocupada per planells s'hi endevinen restes d'estructures i acumulacions de pedra que fan pensar també amb les restes arqueològiques d'aquest antic vilatge</p> | 08099-111 | Al lloc de les Llenes, damunt d'un turó | <p>L'indret de les Llenes tal i com s'ha vist a la fitxa 107 i referent a l'antiga església de Sant Miquel apareix documentat en l'acta de dotació d'aquesta església (984) i en la que se li confirmen unes terres, uns masos i unes vinyes ' Suorum alaudes, cum suas decimas et primicias et oblitationes fidelium et villas eorum. Id est, ipso Vilare et ipso Bago et ipsas Lenas, cum fines et terminus eorum' .Amb tot Bolós i Pagès van trobar un document a biblioteca de la Universitat de Barcelona datat del segle XIV i corresponent a una còpia d'un de més antic i datat del 962. Es tracta d'una donació que fa el comte Sunifred de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà de dos alous; un situat a Malanyeu en un lloc conegut amb el nom de 'Sonos' i un altre a les Llenes. Sobre aquest darrer n'esmenta les seves afrontacions que serien vall de l'Oriola (vall de l'alvallol), camí de Sant Llorenç o camí ral de Berga a Bagà, la vallis munaria o vall d'Eina i Turbias que seria Turbians a Gisclareny. Bartrina esmenta que una de les possessions de la vila de Llnes era la 'roca' que es podria referir al castell de Guardiola. Aquest en podria ser l'origen d'aquest castell. Posteriorment l'indret de Llenes ens apareix lligat estretament amb el castell de Guardiola i també amb el monestir .Pensem que al crear-se la batllia de Guardiola i els senyors del mateix nom, les possessions de les Llenes passaren a mans dels senyors de Pere i Berenguera de Guardiola. Amb la seva mort cediren en testament les possessions a la seva filla Agnès que decidí donar el lloc de les Llenes juntament amb molts altres masos, terres i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el 1281 a canvi que aquest darrer la mantenia vestint-la, alimentant-la i curant-la en cas de malaltia. 'Et etiam totum integrum mansum meum, quem habeo et habere debeo, apud locum de Lenes, cum onmibus terris, pocessionibus, iuribus et pertinentiis suis'. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica i de control. L'obectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació estratègica i de control i també per combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà vilment el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós per 'ratione et ocasione castri de Guardiola'. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la corona a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat per al monestir però que aquest es reservà tot el dret dels impostos, demes i primícies, la meitat de les penes pecuniàries provinents de causes civils de lluïsmes, remencesi altres emoluments; la de les millores que es fessin en molins, forns, mercats, lleuda, peatge, i altres coses dels dits llocs de Guardiola i Llenes anant a càrrec del rei, el cost de les obres que volgués i degués fer al castell. Ambdues parts havien de nomenar batlle i aquest havia de ser reconegut pel rei i pel monestir. El 1371 l'abat de Jaume ça Prous va vendre el castell de Guardiola i el lloc de Llenes amb els seus termes, cavallers, sous, senyors feudaris al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. El 1364 havia passat a mans de Berga .El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions, entre elles les Llenes estaven a mans dels Pinós segons el títol que es contempla. Al nomenar Bernat Galceran de Pinós, vescomte d'Illa i Canet. Amb tot el castell va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. A partir de l'era moderna el lloc de Llenes ja no apareix esmentat enlloc amb la qual cosa ja no degué ser important i es va decidir abandonar.</p> | 42.2234600,1.8624600 | 406121 | 4675214 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51009-foto-08099-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51009-foto-08099-111-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La zona es troba coberta de vegetació i fa difícil de determinar quin hauria estat el seu antic perímetre. Tot i així el jaciment abraçaria tota una zona de planells i de boscos entre el que es denomina 'coll de les Llenes' fins al cap del serrat, orientat en sentit sud-est. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50912 | Fons del monestir de Sant Llorenç conservat a l'Arxiu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-montserrat | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona.SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.</p> | X-XVII | En bon estat dins de la biblioteca de l'abadia de Montserrat. | <p>Al monestir de Montserrat es conserven dos pergamins que fan al·lusió al monestir de Sant Llorenç quan va pertànyer al priorat de Sant Pau del Camp que era administrat pel mateix monestir de Montserrat. Es tracta de les diferents visites de la congregació claustral benedictina i sobretot l'acta de consagració de Sant Llorenç del 983 i de la dotació de Sant Miquel de 984. Altres documents serien de les donacions del monestir de Sant Llorenç del 1031. es tracta d'un important fons que va ser estudiat per Bolòs i Pagès. En total hi ha uns 40 pergamins.</p> | 08099-14 | C/Abadia de Monserrat S/N. 08199 (Monistrol de Monserrat) | <p>Des de la seva fundació, al segle XI, el monestir de Montserrat ha comptat amb un escriptori i una biblioteca necessaris per a la pregària i per a la lectura espiritual. Actualment, la biblioteca conte obres manuscrites i incunables, tant de la biblioteca anterior al 1811, destruïda durant les guerres napoleòniques, com de la biblioteca actual, formada a partir de mitjan del segle XIX i, sobretot, durant la primera meitat del segle XX.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50912-foto-08099-14-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La documentació ha estat estudiada per Jordi Bolòs i Masclans en la seva tesi doctoral sobre el monestir de Sant Llorenç. | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51132 | Font de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | X-XXI | <p>Popular font que hi ha al costat del monestir de Sant Llorenç aprofitant l'aigua de l'antic aqüífer que nodria el monestir. La font de cronologia provablement medieval de de sempre ha estat un lloc de trobades i reunions. Per les característiques sembla que és una font de 'mina' que capta les aigües subterrànies. Aquesta aigua va ser motiu de l'establiment del cenobi al seu costat cap el 898 i des de sempre ha estat emprada per abastir-lo. En època medieval i gràcies als treballs de les diferents campanyes arqueològiques han podat al descobert diverses canalitzacions que procedien de la font i que alimentaven diverses dependències del monestir com ara la casa de l'abat, el claustre o la 'sala dels monjos'. L'aqüífer de Sant Llorenç actualment abasteix també el municipi de Guardiola.</p> | 08099-234 | Al monestir de Sant Llorenç | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2347000,1.8751600 | 407186 | 4676448 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51132-foto-08099-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51132-foto-08099-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51132-foto-08099-234-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En funcionament i lloc molt preuat pels guardiolencs | 94|85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50976 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 76 i 189.</p> | XI | Cobert de vegetació i enmig del bosc. | <p>Restes arqueològiques d'un mas medieval situades a la part superior dels plans de Rotllant, orientades en un petit turó arrecerades de les inclemències del temps i mirant a la casa de Rotllant. Aquestes restes, situades dins una zona boscosa aprofiten un terrassament del terreny. Encara es pot endevinar una estructura rectangular amb dues cambres separades per murs amb aparell de pedra. Es conserva cobert de vegetació i del bosc.</p> | 08099-78 | A la part alta dels plans de Rotllant. | <p>La zona dels plans de Rotllant i del vinyet de Rotllant és de denominació moderna. Els documents que fan referència a les donacions de Sant Llorenç prop Bagà (ACA. Monacals d'hisenda. Vol 801. Doc 27,esmenta un vilar d'Osormeu i 'in apendicio de Sancti Martini, vel in ipsa plana qui est subtus vilar de Osormeu'. Ambdues podrien correspondre a la zona referida ja que el primer podria relacionar-se a les restes d'aquest mas medieval que es descriu en aquesta fitxa i el segon o 'plana' podria correspondre amb aquests prats ja que les afrontacions pertanyen al terme de Sant Martí de Brocà. Bolòs no sap on situar-lo però nosaltres pensem que seria en aquest lloc. Aquest mas en els documents més moderns com ara el cadastre de Brocà i posteriors ja no apareix esmentat entenent-se que va ser abandonat amb la pesta i crisi baix medieval.</p> | 42.2470800,1.8793800 | 407552 | 4677818 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50976-foto-08099-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50976-foto-08099-78-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mas de provable origen alt medieval. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51061 | Parament romànic de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parament-romanic-de-sant-genis | <p>ASTARDES, JORDI; VIGUÉ, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Artestudi. Barcelona. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. vol III. 216. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). Esglesía de Sant Genís de Gavarrós. Invantari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XI | Restaurat i rejuntat el 2008 gràcies als veïns de Gavarrós | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós encara conserva bona part de l'antic aparell romànic, especialment al mur sud, nord i sobretot la capçalera que ja hem comentat que estava formada per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i teulada de llosa. Al centre s'hi obre una finestra de doble esqueixada coronada per un arc de doble rosca en pedra tosca i un fris sota la teulada format per dues filades de 'dent de serra'. A la façana sud s'hi obre l'antiga porta d'entrada avui utilitzada per accedir al campanar i substituïda el segle XVIII per a l'existent. Està formada per un arc adovellat de carreuons de pedra picada ben treballada, unida amb argamassa de calç i esplandit intern coronat també per un arc de mig punt adovellat. Conserva restes de les pollegueres i també del marxapeu format per dues lloses de pedra. La fàbrica constructiva és de carreuons de pedra picada, units amb argamassa de calç i disposades en filades més aviat regulars. Damunt de la façana de ponent s'endevina encara la traça del campanar d'espadanya i per sota de la coberta de teules existent el ràfec de la primitiva teulada de lloses.</p> | 08099-163 | Al nucli de Gavarrós damunt de la rectoria i de Cabanes | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós figura documentada amb l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà , mentre que el seu castell ho fa a partir de l'any 1255 com a possessió de la família de Pinós. Consta que a l'any 1280 Galceran de Pinós dona a Jaume Molins el castell d ela roca de gavarret amb la condició que custodiés aquest castell i també la roca. Al llarg del segle XIII el castell figura esmentat entre els diferenst membres que el custodiaven i pel que fa a la parròquia de Sant genís no apareix documentada fins l'any 1288 quant un tal Bernat de Gòsol venia a un tal Ribalt de Bagà tots els beneficis obtinguts de la parroquia de sant genís de Gavarrós. A partir d'aquests moments l'església i la rectoria apareixen cada vegada més sovint en els documents davant la preocupació dels barons de pinós en tenir la zona habitada. El pas de Gavarrós i en conseqüència el castell i el nucli, eren una altre via que permetia accedir a la Cerdanya passant epl coll de Pal, a banda dels passos del pendís i de Coll de Jou. Els senyors que el controlaven hi mostraven certa preocupació L'església de Sant genís va passar a ser una sufragania de Brocà i actualment es manté en bon estat gràcies a la restauaració feta l'any 2008.</p> | 42.2807900,1.9145900 | 410505 | 4681523 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51061-foto-08099-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51061-foto-08099-163-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'origen primitiu d'aquesta església esmentada ja a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà (983) correspondria amb una fàbrica del segl XI de nau única amb coberta de fusta i absis semicircular que posteriorment als segles XIII es cobrí amb volta de canó de perfil apuntat i reforçada per arcs torals amb coberta de lloses de pedra i als segles, XVII, XVIII i XIX se li anaren afegint cossos i annexos fins a l'actualitat. | 92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51003 | Pica baptismal de Sant Climent de la Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-climent-de-la-torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56 . SANTANDREU i SOLER; M. DOLORS ( 1997). 'Vallcebre a l'Edat Mitjana' a Erol.núm. 56 p-.17-19. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989), Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol III. p-185</p> | XI-XII | A l'interior de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i exposada juntament amb les peces descrites a la fitxa núm. 104. | <p>Es tracta d'un bloc de pedra calcària tallat d'una única peça i buidat al seu interior. Té un diàmetre d'uns 1'5 metres amb uns 25 centímetres de gruix i els encaixos per la coberta de fusta a la part superior. No té cap mena de decoració i recolza damunt d'un peu. Tot el bloc està picat d'una sola peça amb acabat de punxó i amb les marques del cisell ben visibles. Al fons hi ha un orifici per on s'escolava l'aigua emprada per al baptisme que era per immersió.</p> | 08099-105 | Monestir de Sant Llorenç. A l'interior de l'església a la planta baixa de la nau nord | <p>Antigament se l'anomenava Sant Climent de Vallcebre, ja que el terme torre de Foix es va afegir al segle XIV quant els senyors de Foix construïren la casa forta que hi ha al costat. Les referències més antigues que tenim són de l'any 983 coincidint amb la consagració del monestir de Sant Llorenç que passa a formar part del seu domini. Consta que l'any 1004 Guifré comte de Cerdanya i Oliva, abat de Ripoll donaren al monestir de Sant Llorenç, 18 masos situats al terme de Sant Climent . Segons Serra i Vilaró, d'aquesta església en conservem el trasllat de l'acta de consagració feta l'any 1042 per l'arquebisbe de Narbona, l'abat de Sant Llorenç i el comte de Cerdanya amb les afrontacions del seu terme el qual limitava amb el riu Llobregat i la via Berguedana a l'est, al sud amb el riu Eina ( actual riera de Saldes) i a l'oest amb el 'grau de marvà i el riu de Railp' coincidint amb l'estret de Vallcebre. En aquesta consagració s'esmenta que s'hi trobaren les relíquies de santa Maria, i els vestit de Sant Climent, Sant Vicenç i Sant Marçal que van ser consagrats en un altar pel bisbe Eriball d'Urgell i l'arquebisbe de Narbona. El lloc i l'església de Sant Climent de Vallcebre devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, car l'any 1062 l'arxiprevere Ramon va fer donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d'un alou, situat al comtat de Berga, a Vallcebre, dins els límits del castell esmentat. Aquesta propietat de dimensions bastant grans, limitava a l'est amb el Jou i amb terres de Sant Llorenç, al sud amb la parròquia de Sant Salvador de la Vedella i el Llobregat. a l'Oest amb la Serra d'Ensija i , al nord, amb un Monte Cazuan, de difícil localització. El domini de les terres de Vallcebre juntament amb les de Fumanya i Vilosiu va ser motiu de litigis entre els senyors de Berga i el monestir de Sant Llorenç prop Baga pel seu domini degut a la posició estratègica. Aquests afers acabaren amb una sentència del comte reconeixent la propietat del monestir. Al segle XIV aquesta església esdevé una sufragània de la parròquia de Sant Julià i santa Maria i coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix. Al segle XVII i XVIII degué patir algunes transformacions i possiblement va ser abandonada al segle XIX. Avui dia es conserva en ruïnes. En aquest moment era sufragània de Sant Llorenç, juntament amb Sant Julià de Cerdanyola.</p> | 42.2351500,1.8749600 | 407170 | 4676498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51003-foto-08099-105-2.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes piques eren recipients per contenir l'aigua del baptisme. La seva profunditat era per representar el ritus de la immersió que recordava el bany sagrat de Sant Joan baptista al riu Jordà, la neteja i purificació. Aquest ritus es va començar a iniciar en època constantiniana i les restes més antigues de piles emprades per al bateig per immerssió les trobem a les catacumbes de Roma. Posteriorment i en època paleocristiana i tardo antiga es van construir baptisteris on hi havia piscines profundes que contenien aquesta aigua. De baptisteris en coneixem a Terrassa o a Barcelona. A partir de l'edat mitjana aquest fenomen va ser generalitzat arreu del territori i la major part de les esglésies contenien aquest recipient a la part externa per a fer batejar els que no ho havien fet abans que entressin a l'església. Aquest seria el cas de Sant Climent de la Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre que contenia aquesta pica. Al segles XIV algunes de les piles van ser recobertes per un cimbori de fusta i a partir del segle XV el baptisme per immersió va ser suprimit i les piles van ser més petites. La pica de Sant Climent va ser traslladada al 1983 per Mn. Enric Bartrina , rector de la parròquia de Sant Llorenç per evitar que fos saquejada ja que en aquesta església li mancava la coberta. Està datada de mitjans del segle XI | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51006 | Jaciment del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-vilar | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. BOLÒS i MASCLANS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT., 6. Barcelona, 1995. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II. P. 73 i Llibre III. p-93 i 94</p> | XI-XII | Les restes visibles estan cobertes de vegetació i arbres i altres restes han desaparegut en formalitzar els camps propers a la casa. Arreu s'endevinen acumulacions de pedra que podrien correspondre amb les restes d'aquests antics habitatges | <p>Restes arqueològiques d'un mas d'origen medieval i situades a l'encreuament de la pista que de Guardiola de Berguedà condueix a la casa del vilar coincidint amb sender local de Guardiola a Torre de Foix. Les restes arqueològiques es situen en una petita zona boscosa delimitada per la pista i també pels camps. Es tracta de les estructures o de les habitacions d'un mas medieval on encara s'hi poden endevinar algunes parets dels seus límits i divisions. Es tracta de murs d'un 60 centímetres d'amplada amb aparell de pedra, unida amb argila i amb orientacions diverses en sentit est-oest i nord a sud. Tot l'espai està cobert per vegetació i resulta un xic dificil endevinar-ne la seva antiga distribució.</p> | 08099-108 | A l'encreuament de la pista que va a la casa del Vilar | <p>L'indret conegut com el 'Vilar' ens apareix documentar en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç datat de l'any 984 a través d'unes confirmacions d'un seguit d'alous ' id est, ipso villare et ipso Bago et ipsas Lenas, cum fines et terminos eorum'. Aquesta noticia ens és suficientment clara per interpretar que l'indret del 'villaro' correspondria amb les restes descrites en aquesta fitxa juntament amb les de les Llenes i del Bac. Amb la configuració del terme de la veïna casa de Bagà també s'esmenta el Vilar com a afrontació '...ab la coma de Vilar, i de aquí baxa al coll de la Sala totayguavessants fins a un torrent que pasa al costat de la casa de Raboll' No en trobem cap més referència en els documents posteriors a l'esmentat entenent que aquest mas i aquesta zona degueren continuar habitats fins a la fi de l'edat mitjana on foren abandonats que arran de la crisi i el terratrèmol de 1428.</p> | 42.2321900,1.8711000 | 406847 | 4676173 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51006-foto-08099-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51006-foto-08099-108-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al voltant d'aquestes restes hi ha una zona de camps que envolten la casa del 'Vilar' on també s'hi han pogut trobar restes d'estructures i de cases en llocs propers. Possiblement seria un habitat o vilatge medieval que tindria una extensió considerable. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml