Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50911 | Capbreu de 1688 del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-1688-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>FORNS DE RIVERA, C. (2009). Catàleg de Pergamins de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya,. P.257 (Arxius i Documents; 4. Eines de Recerca)</p> | XVII | Pergamí amb un format de 100 x 50 amb pèrdues de tinta i de la base de suport | <p>A l'arxiu comarcal de la Cerdanya hi ha el resum d'un capbreu de les terres del monestir de Sant Llorenç prop Bagà als llocs de Sanavastre, Das i Baltarga. Es tracta d'un document que data del 1688 i fa al·lusió al mateix monestir en temps que depenia del priorat de Sant Pau del Camp de Barcelona.</p> | 08099-13 | Passeig 10 d'abril, 2, 2n, 17520 (Puigcerdà) | <p>Arxiu creat al 30 de gener de 1984, actualment forma part de la xarxa d'arxius de la Generalitat de Catalunya i inaugurat a la sèu actual l'any 1989. Conté un total de 960 metres lineals d'arxiu amb documentació que es remunta des del segle XIII. L'arxiu comarcal de la Cerdanya acull un bona part del fons municipal de Puigcerdà. Durant més de vint anys ha tingut al capdavant la figura de l'historiador local i arxiver; Sebastià Bosom i Isern el qual l'ha dinamitzat i donat a conèixer fins a l'actualitat. Entre el seu fons hi consta fons de l'arxiu del departament d'agricultura de la Generalitat de Catalunya, fons de l'administració local de la mancomunitat de la Cerdanya, del sindicat de terra de la Cerdanya, de l'ajuntament de Puigcerdà, de Musser, de Ger, de Lles, de Montellà i Martinet, de Villalobent i de Víllec i Estana. També hi ha documentació de l'administració perifèrica de l'estat, fons de l'administració reial i senyorial destacant-ne la vegueria de la Cerdanya, el corregiment de Puigcerdà, de la cúria i batllia de Llívia i Bellver de Cerdanya, de Ribes, de Ripoll, Camprodon i Sant Joan de les Abadesses, la procuració reial del comtat de Cerdanya, del jutjat reial i ordinari de Puigcerdà i Ripoll, cúries i senyorius laiques. També hi ha un apartat dedicat als fons notarials, al fons judicials, fons registrals i d'institucions i un apartat dedicat a les comunitats religioses. És en aquest apartat i en concret el que va dirigit a cúries i entitats religioses que hom troba el pergamí referent a sant Llorenç prop Bagà. L'arxiu altres fons d'associacions, administracions, fons comercials i d'empreses, fons patrimonials, fons personals, col·leccions i fons de complement.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1688 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50915 | Antiga mina de barita del Coll de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-mina-de-barita-del-coll-de-cabrera | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/visiteu/antiga mina de la barita de la bòfia. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | Es conserva la bocamina mig colgada de pedra i runa. | <p>Al sud del massís del Moixeró, sota el coll de Cabrera, hi trobem les restes d'una antiga explotació de barita abandonada. En aquesta mina s'explotava un dipòsit de baritina que havia ocupat les cavitats paleocàrstiques desenvolupades en les calcàries devonianes. Aquests nivells calcaris van emergir del mar en diverses ocasions durant el carbonífer inferior, de forma que s'hi van produir diversos processos de carstificació i posterior dolomitització. El carst estava saturat en aigua rica en sulfats que, al trobar-se amb fluids carregats de bari, van produir la precipitació de la barita. Entre les calcàries dolomítiques i els dipòsits de barita, s'hi van desenvolupar unes aureoles de ferrodolomita i petits cristalls de sulfurs de coure, principalment atzurita, malaquita, calcopirita i coures grisos. En alguns punts podem observar mineralitzacions bretxoides de barita, envoltades de cristalls de calcita i dolomita, amb punts de color verd degut a l'alteració dels coures grisos. La barita o baritina, és un mineral format per sulfat de Bari, SO4Ba, i té una densitat considerable, 4,48. Tot i que pur és incolor, gairebé sempre el trobem de color blanc o gris degut a les impureses. Avui dia aquesta mina està pràcticament desapareguda però malgrat es conegui com a barita. En realitat es volia extreure coure.</p> | 08099-17 | Al coll de Cabrera | <p>Antiga mina que va ser explotada a mitjans del segle XX per extreure coure. Es va explotar al 1941 durant 7 mesos. Es van foradar entre uns 8 a 9 metres i no hi van trobar res. Va ser abandonada. Van treballar-hi 4 persones i la concessió era de CARBONES DE BERGA S.A. Va tenir un curt període de vida i va ser abandonada de seguida.</p> | 42.2943200,1.8220700 | 402897 | 4683127 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50915-foto-08099-17-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta mina presenta unes característiques similars a la mina que es coneix com a 'mina de la barita de Bagà' i situada a prop del coll de la Bòfia de Canells i llindant amb el Tm. Municipal de Guardiola per la zona de Rocs i plans de Canells. El topònim proper de la Mena d'or, podria fer al·lusió en algun aflorament natural de coure que al brillar denominaria el topònim d'or. Podria tenir relació amb la mena de manganès del Niu de l'Aliga (TM de Bagà) i explotada des d'antic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50917 | Fageda del Clot d'en Pere (Gréixer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-clot-den-pere-greixer | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi</p> | Es fan treballs de manteniment periòdics del Parc Natural.. | <p>Es tracta de la fageda més septentrional de Catalunya i una de les més importants del Parc Natural del Cadí Moixeró. Està composta per un bosc de faigs amb exemplars destacats i amb un diàmetre remarcable que mostra una certa antiguitat. Té una superfícies que abraça entre unes 20 i 40 hectàrees a la falda del Moixeró i està al costat del camí que ascendeix al coll d'Escriu.</p> | 08099-19 | Al lloc de Gréixer. Prop de la Fontbona | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2878000,1.8368500 | 404105 | 4682386 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50917-foto-08099-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50917-foto-08099-19-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Pere Cascante | Es tracta d'una fageda integrada en el parc natural del Cadí creat al 1983 i protegida amb la mateixa normativa del parc. El topònim del clot d'en Pere deriva del torrent i font homònima situada entre el turó de l'Albiol i el torrent de la mena d'or. Està a escassos metres al nord del nucli de Gréixer. En època de tardor i primavera la seva fulla experimenta una gran varietat cromàtica que li dona una gran bellesa. | 2151 | 5.2 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 50918 | Roques de Gréixer i cim del Penyes Altes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-greixer-i-cim-del-penyes-altes | <p>CORTINA RAMOS,A; GORDI I SERRAT,J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà</p> | Zona integrada en el Parc Natural del Cadí Moixeró i sotrmesa a les normes i directrius de conservació i manteniment del parc natural del Cadí Moixeró. | <p>Vessant sud del Moixeró. Presenta un interès paisatgístic i destacat per la presència de les roques calcaries amb avencs, coves i canals formant un paisatge càrstic i de gran bellesa natural, destacant la canal de la Serp, la canal de Cabrera, la canal de la Miquela i la roca Sança. Es tracta de roques que tenen un important desnivell que oscil·la entre els 1200 i els 2200 metres d'alçada generant un paisatge de gran bellesa natural.</p> | 08099-20 | Cim del Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50918-foto-08099-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50918-foto-08099-20-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Gràcies a la brigada dels serveis de manteniment i de gestió del Parc Natural el paratge es manté en molt bones condicions. La serra del Moixeró impacta per la seva majestuositat, i alçada fent-la visible des de la part baixa del Berguedà. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50919 | Trencalós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencalos | <p>www.parcnaturalcadimouixeró.cat</p> | <p>Au necròfaga alimentada de restes d'animals. Fa en general 1'10 a 1'50 metres de llarg i 2'60 a 2'75 m d'ample i pesa entre 7 i 10 Kg. El dors i la cua són de color gris fosc amb el raquis de les plomes de color blanc. El cap, el coll, el pit i la panxa són de color ataronjat i blanquinós. Té un antifaç i una mena de bigoti que li penja de sota el bec i els ulls estan envoltats d'una membrana vermellosa. S'alimenta d'ossos i restes d'animals morts, sobretot de mides grans. S'empassa els ossos sencers i quan són massa llargs els trenca llençant-los a les roques, d'aquí li prové el seu nom Es localitza al capdamunt dels cingles de la serra del Moixeró on hi nidifica de forma sovint en coves i avencs inaccessibles. La seva femella pon entre 1 i 2 ous durant l'hivern, cova durant dos mesos i només sobreviu un pollet que viu al niu uns quatre mesos. Durant els 2 ó 3 mesos següents les adults l'ensenyaran com sobreviure. Està en perill de desaparició i és una espècie declarada de protecció especial a Catalunya.</p> | 08099-21 | Cingles del Moixeró i del Parc Natural del Cadí Moixeró | <p>El trencalòs és molt escàs a Catalunya, ja que donat el seu hàbitat i la seva alimentació durant el segle XX va patir una forta davallada en la seva població. Actualment és una espècie protegida i té un Pla de Protecció del trencalòs que pretén recuperar-lo a les comarques dels Pirineus i Pre-pirineus.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50919-foto-08099-21-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d'aire calent per elevar-se. Es mou per àrees molt grans que poden fer entre 400 i 1000 quilòmetres quadrats. Li agrada banyar-se en aigües ferruginoses, les quals li donen el color ataronjat del seu cos. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50920 | Falguera (Asplenium Selosii) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falguera-asplenium-selosii | <p>www.parcanturaldelcadimoixero.cat</p> | <p>Espècie de falguera d'interès botànic localitzada a les carenes de la serra del Moixeró i protegida legalment i vulnerable en el catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Es tracta d'una falguera perenne amb rizoma curt i frondes de tres a 2 cm de longitud. N'hi ha a les serres del Callaràs, Serra de Prades, Montgrony, Pedraforca i al Cadí.</p> | 08099-22 | Crestes del Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50920-foto-08099-22-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Declarada espècies protegida i en perill d'extinsió. Viu en fissures de roques calcàries balmes, coves i cngleres de muntanyes dolimítiques. És considerada com una planta d'ús medicinal | 2151 | 5.2 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50921 | Tritó pirinenc (Colotriton Asper) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trito-pirinenc-colotriton-asper | <p>CORTINA RAMOS, A; GORDI I SERRAT,J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà. MONTORI FAURA, A (2008).'El tritó pirinenc'. Picot Negre núm. 11. Juliol 2008</p> | <p>El tritó pirinenc és una espècie de tritó pertanyent a la família dels salamàndrids que actualment es troba amenaçat per la pèrdua d'hàbitat. Viu a les vessants sud i nord dels Pirineus entre els 500 i 2500 metres d'alçada i la seva pervivència va condicionada per la presència de truites Els adults fan entre 10 i 15 cm. de llarg dels que corresponen majoritàriament a la cua quest es caracteritza per ser molt prima. Tenen el dors de color castany i fosc, uniforme i amb alguna taca de color groc. El ventre el té de color groguenc. A diferència d'altres tritons, l'adult no té cresta ni a l'esquena ni a la cua. La larva és de color més clar amb taques més fosques.</p> | 08099-23 | Afluents i rierols del Parc natural del Cadí Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2888400,1.8396400 | 404337 | 4682498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50921-foto-08099-23-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta espècie viu en llocs on l'aigua és neta i cristal·lina, generalment en llocs d'obaga de poca alçada però també en llocs alçats i assolellats. És molt aquàtic tot i que fora del període reproductor es pot trobar fora de l'aigua. Cria a finals de la primavera i principi de l'estiu en llocs d'aigua molt freda. Els ous de la femella medeixen un 5 cm de diàmetre. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50922 | Falcó pelegrí (Falconis Pelegrinus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falco-pelegri-falconis-pelegrinus | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Falcó_pelegrí</p> | <p>Au rapinyaire protegida i localitzada a les vessants suds d eles roques de la serra del Moixeró. Es tracta d'un dels falcons més grans que medeix entre 39 i 50 centímetres de llargada amb uns 25-110 centímetres d'envergadura quant desplega les ales i amb un pes de 910 a 1300 grams. Les femelles són més grans La part superior del cap i damunt dels ulls és de color gris pissarra. Damunt del cap, les galtes i una franja ample a la zona ocular són de color negre. El pit és blanc, rogenc i tacat de negre. El bec és gris blavenc amb la punta verdosa, i les potes d'un color groc molt viu. Està considerada com una nau migratòria, el falcó pelegrí viu en hàbitats rocallosos, al costat de roques i en punts elevats. Es caracteritza per no fer niu sinó cavitats o forats ja oberts per altres aus o esquerdes naturals. Es reprodueix entre els mesos de març i abril i pon entre uns 2 a 4 ous que coven entre uns 30 dies. Al cap de 45 dies de vida els polls inicien el vol. Aquesta espècies d'au pot viure uns 15 anys.</p> | 08099-24 | A les roques i crestes de la serra del Moixeró | <p>Al llarg de la història ha estat molt emprat per a la caça la falconeria. A l'edat mitjana es va utilitzar com a au missatgera.</p> | 42.2995600,1.8218300 | 402885 | 4683709 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50922-foto-08099-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50922-foto-08099-24-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El falcó pelegrí es troba a les roques del vessant sud del Moixeró i de la Tossa d'Alp tot i que també sol freqüentar la cara nord del Cadí. És visible en tot el territori del Parc Natural del Cadí Moixeró. S'alimenta de peixos, coloms i fins hi tot ànecs. Es caracteritza per caçar-los llençant-se en picat des de gran altura. És considerada la criatura més veloç de tot el planeta ja que pot superar els 300 Km per hora quant es tira en picat. Com a principal característica cal destacar que s'utilitza en els aeroports de Barcelona per espantar altres aus i evitar que els avions s'estavellin. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50923 | Perdiu xerra (Perdix Perdix) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perdiu-xerra-perdix-perdix | <p>ttps://ca.wikipedia.org/wiki/Perdiu_Xerra</p> | <p>Es caracteritza per ser una perdiu amb el plomatge de color gris. Medeix uns 30 centímetres de llarg i es caracteritza per tenir un plomatge més marronós i amb les franges no tant contrastades. Les parts inferiors són més clares i el cap de color castany i rogenc. Les potes són de color gris. El seu hàbitat va dels 1000 a 2000 metres d'altitud i es caracteritza per fer un forat a terra on tapa amb herbes seques a prop d'un camí. Entre els mesos d'abril i maig pon entre uns 18 a 20 ous que la femella cova durant uns 24 dies. Al cap de poc els polls abandonen el niu i en dues setmanes ja aprenen a volar. En trobem al vessant sud del Puig llançada damunt de les roques de Gavarrós. Espècie protegida i d'interès europeu.</p> | 08099-25 | Vessant sud del Puigllançada | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2910900,1.9290500 | 411711 | 4682652 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50923-foto-08099-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50923-foto-08099-25-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es nodreix de gra, flors, llavors, insectes d'una manera molt similar a la perdiu roja. Durant els primers dies de vida, els polls de la perdiu xerra només es poden alimentar d'insectes. Es caracteritza per dormir en grup alçant el cap per a vigilar possibles depredadors. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50924 | Boscos de pi negre sobre substracte calcàri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-pi-negre-sobre-substracte-calcari | <p>Hàbitat Corine número 9430 d'interès comunitari de la xarxa natura 2000. Es tracta de boscos de coníferes de pi negre damunt de terrenys calcaris i localitzats a la zona de Rocs de Canells, Gavarrós i zona de xalet de coll de Pal. Zona forestal amb hàbitat de fauna ornitològica de boscos de muntanya mitjana i alta.</p> | 08099-26 | Zona de sota del xalet de Coll de Pal a Rocs de Canells | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2910500,1.9041700 | 409660 | 4682673 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50924-foto-08099-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50924-foto-08099-26-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El bosc de pi negre és un tipus de bosc molt característic dels estatges subalpins. Es caracteritza per pinedes de fulla perenne molt rigida i de 2-3 cm de diàmetre. L'escorça dels arbres és d'un marró tirnat a fosc fet que el permet denominar com a negre. Aquest tipus de bosc est troba des dels 1500 i pot arribar fins als 2000 metres d'alçada. A mida que adquireix alçada el pi és de mida més petita i la seva copa adquireix una forma piramidal per sobreviure les inclemències meteorològiques i els crus hiverns. En aquedst cas la pineda neix damunt substarcte calcàri fet que li configura un caràcter especial. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50925 | Parc Natural del Cadí Moixeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-cadi-moixero | <p>http://parcsnaturals.gencat.cat/cadí</p> | <p>Les dues grans serralades del Cadí i del Moixeró, unides pel coll del Tanca la Porta formen una gran barrera muntanyosa en el punt d'unió del Pirineu i el Prepirineu català. És en aquesta zona on el parc natural del Cadí i Moixeró acull a més d'una gran biodiversitat, llocs de gran bellesa i atractiu especials. Geològicament forma part de la unitat fisiogràfica del Prepirineu català compost per unitats estructurals i mantells de cobriment desplaçats diversos quilòmetres al sud durant la formació de la serralada del Pirineu. Hi ha un predomini de les roques calcàries de diferents períodes geològics que donen lloc a rius, avencs, coves i engorjats de gran bellesa natural i paisatgística. La columna vertebral del parc la configuren els cims del Puig llançada, coll de Pal, Tossa d'ALP, Serra del Moixeró, Colls de Vimboca i Pendís, Serra de la Moixa, pic del Coma bona, de la Costa Cabirolera, de la Canal Baridana seguint una orientació d'est a oest. El punt central és el Coll del Pendís el qual fa de nexe i unió entre les Serres del Moixeró de l'era paleozoica i la del Cadí de l'eocè. El mantell de corriment del Cadí en el seu desplaçament cap al sud va arrossegar una part important del sòcol paleozoic que ja havien patit moviments durant l'era primària. La zona oest del coll del Pendís es caracteritza per un paisatge de roques de l'era paleozoica amb predomini de les calcàries del Devonià formant grans cingleres que alternen amb zones més argiloses i terrenys més suaus. A la base de tot aquest conjunt afloren les restes d'una antiga caldera volcànica reblerta per laves riolítiques del període autunià que va fins al paleozoic i associada amb l'emplaçament de batòlits granítics d'Andorra, Catalunya Nord i Cerdanya. La zona de l'oest del Coll del Pendís, les roques pertanyen al terciari superior.</p> | 08099-27 | Carrer de la Vinya núm 1. 08695 (Bagà) | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50925-foto-08099-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50925-foto-08099-27-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La serra del Cadí està estructurada en una sèrie de capes inclinades principalment al sud que culminen amb un gruix calcari important de l'eocè que formen el relleu de la cara nord. Totes aquestes capes reposen damunt d'un sòcol paleozoic amb relleus més suaus. Al sud del Cadí els materials de l'eocè semblen enfonsar-se sota els materials calcaris de l'era Secundaria pertanyents a la zona del Pedraforca i configurant el paisatge característic de l'Alt Berguedà. A nivell hidrològic destaquen les conques dels rius Segre i Llobregat i la zona del Puig llançada hi ha el torrent de Rus que drena a la conca del Ter. El predomini de roques carbonatades genera un paisatge càrstic de coves i avencs amb les Dolines de la zona de l'est del Cadí, Aqüífers càrstics a la Dou del Bastareny i Fonts del Llobregat, coves com la fou del Bor i avencs a les Gralleres del Pedraforca i del Cadí. A nivell de vegetació trobem l'estatge alpí per damunt dels 2300 mm amb predomini de zones de roca (moixeró i crestes del Cadí) i prats alpins a la zona nord del Moixeró, Puig llançada i Tossa d'Alp, Coma floriu i Pla d'Anyella. L'estatge subalpí (1800-2300) es caracteritza per pinedes de pi negre, especialment a la vessant nord del Cadí i Moixeró destacant la vall de l'Ingla, de Riu, de Pla de Cadí i prat d'aguiló però també del vessant sud a les zones de rocs de Canells, Pla Bagà, la Bòfia. A destacar les avetoses que hi ha a la zona de l'Ingla i nord del coll de Jou. Aquest estatge però es caracteritza per un ampli predominin de boscos de pi roig especialment a la zones de Gréixer, rebost, i sud del coll del Pendís i coll de Vimboca. A l'estatge montà (1300-1800) hi trobem una gran quantitat de fagedes a la zones del Berguedà i avetoses en algun lloc de la Cerdanya. Finalment l'estatge submontà (sota dels 1300) és el paisatge característic de les zones baixes amb rouredes i algunes pinedes de pi roig. A les zones més seques hi ha un predomini dels carrascars. És on s'hi troben la majoria de les restes d'hàbitat. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50940 | Mina d'Urruti o del Xerric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-durruti-o-del-xerric | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Conserva restes del carregador amb la rampa i els accessos. La boca mina ha desparagut però s'endevina el lloc. | <p>Actualment aquesta mina conserva l'entrada de la boca mina i part de la canal de la sortida del material amb el camí d'accés i el carregador dels camions. La boca mina està coberta de vegetació. El carregador i el canal està construït amb formigó armat damunt una construcció de pedra i ciment. El camí que hi accedeix té alguns ponts construïts també en pedra i ciment.</p> | 08099-42 | Damunt de la corba de les mosqueres a la Ctra. De Saldes | <p>Aquesta mina que es va explotar entre 1937 i 1939 la va posar en funcionament un home que es coneixia com a 'xerric' pertanyent al sindicat anarquista de la CNT, d'aquí el nom de 'la mina d'Urrutri'. El xerric va obrir la galeria juntament amb altres minaires per proveir de mineral en temps de La Generalitat republicana. Va resultar ser un fracàs i l'extracció del carbó no va ser productiva.</p> | 42.2195900,1.8543500 | 405446 | 4674793 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 50964 | Muntanya i serra de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-i-serra-de-sant-marc | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni Cultural i Natural</p> | <p>Serra i Muntanya que domina la vall de Brocà i part de la vall del Bastareny. Delimita a l'oest amb la vall de Paller i el Torrent dels Banyadors, a l'est amb la vall de Riutort i Gavarrós, al nord amb la vall de la Coma i al sud amb Brocà. Forma un contrafort muntanyós de geologia calcària i caracteritzat per grans cingles a la vessant sud i pendents més suaus al cantó nord. El cim de Sant Marc amb uns 1610 mts d'altitud està ocupat per prats de pastura i per la capella de Sant Marc, de gran devoció per als habitants de Guardiola i que denomina el lloc. Les roques del vessant sud són molt característiques de la vall i dibuixen un paisatge més aviat agresta. En són de destacar 'la roca llaurada', l'esquerd Foradat, el roc de Claniars. La roca llaurada rep aquest nom popular per la seva fisonomia que ens recorda un roc llaurat degut a l'acció erosiva de l'aigua. La serralada està ocupada majoritàriament per vegetació de pinedes de pi roig i també per algun roure al vessant sud. El seu caràcter càrstic permet la formació de balmes i avencs i també algunes basses com la bassa de tarnes; única reserva d'aigua natural al Parc natural del Cadí Moixeró.</p> | 08099-66 | Dins el Parc Natural del Cadí Moixeró. Domina la vall de Brocà | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2646700,1.8989100 | 409189 | 4679750 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50964-foto-08099-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50964-foto-08099-66-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50965 | Bassa de Tarnes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-tarnes | En períodes estiuencs acostuma a assecar-se. | <p>Es tracta de l'única afloració d'aigua natural que hi ha dins el Parc Natural del Cadí Moixeró i que ens ve formada per la geologia del terreny més aviat càrstic produint per la presència de roques calcàries que són visibles des dels escarpats del vessant sud de la serra. Aquest bassa acostuma a estar sempre plena d'aigua llevat de les temporades de molta sequera que es pot arribar a eixugar. S'alimenta de la sortida d'aigües subterrànies al seu fons</p> | 08099-67 | Al vessant nord de Sant Marc, entre la collada grossa i la muntanya de Sant Marc | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2699700,1.8932400 | 408729 | 4680344 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50965-foto-08099-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50975 | Plans de Rotllant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-rotllant | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 76 i 189</p> | <p>Extensió de prats situats sota de la casa de Rotllant, darrere el Tossal del Comellar i delimitats pel reg de les Eugues a l'est i el torrent del Comellar i el de la Paelleta a l'oest. Es tracta d'una superfície de prats de pastura enmig de boscos de pi roig que tenen molt de nom pels habitants de Bagà i Guardiola de Berguedà. Al mig dels prats hi havia un pi roig centenari que li donava un aspecte molt característic. Va ser tallat fa pocs anys.</p> | 08099-77 | Al lloc dels plans de Rotllant a sobre de Terradelles | <p>La zona dels plans de Rotllant i del vinyet de Rotllant és de denominació moderna. Els documents que fan referència a les donacions de Sant Llorenç prop Bagà (ACA. Monacals d'hisenda. Vol 801. Doc 27 esmenta un vilar d'Osormeu i 'in apendicio de Sancti Martini, vel in ipsa plana qui est subtus vilar de Osormeu'. Ambdues podrien correspondre a la zona referida ja que el primer podria relacionar-se a les restes d'un mas medieval que s'ha trobat a la zona i el segon o 'plana' podria correspondre amb aquests prats ja que les afrontacions pertanyen al terme de Sant Martí de Brocà. Bolòs no sap on situar-lo però nosaltres pensem que seria en aquest lloc.</p> | 42.2471600,1.8803900 | 407636 | 4677825 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50975-foto-08099-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50975-foto-08099-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una zona molt freqüentada pels habitants de Guardiola de Berguedà i de Bagà. Està emprada com a pastura i pertany a la casa homònima. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 51037 | El Far del Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-far-del-jou | <p>COROMINAS I CAMP, R; COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'El far, Sant Ciprià de Fígols i Sant Salvador del Jou' a Erol. Núm. 21</p> | XI-XXI | Reconstruïda i sobrealçada. | <p>Restes d'una antiga torre de defensa o 'far' avui reconstruïda en dos pisos. Els germans Corominas el 1984 en fer l'estudi de la desapareguda casa de 'l'hostal del Far' van descobrir l'ermita de Sant Salvador i les restes de la torre homònima al seu costat. Ells en van identificar un parell de filades de pedra més aviat ben treballades i unides amb argamassa de calç i amb una cara vista. Recentment aquesta construcció ha estat sobrealçada juntament amb la veïna capella en dues plantes sense respectar massa les restes originàries.</p> | 08099-139 | Al lloc del Jou | <p>Aquesta torre d'origen alt medieval va ser descoberta pels germans Corominas i Camp el 1984 quan estaven fent un estudi del desaparegut hostal 'd'alfar' a la cruïlla amb la carretera de Malanyeu a la dreta del Llobregat. El topònim d'alfar en aquest antic hostal fortificat derivava de la torre o far que segons els autors era uns 400 mts més amunt al capdamunt del cingle del Jou i al costat de les ruïnes de la capella. Segons els autors, aquesta torre era un punt de vigilància intermedi entre el castell de Guardiola i també el baix Berguedà. Posteriorment i arran del seu abandonament aquest topònim seria traslladat a la casa 'del far' situada a l'encreuament del riu Malanyeu en un lloc que a més de fer d'hostal, es cobraven tributs i impòsits de barra per estar situada al costat de l'antic camí ral de Berga a Bagà.</p> | 42.1954200,1.8636100 | 406175 | 4672099 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Descoberta el 1984 pels germans Corominas, va ser reconstruïda, juntament amb la veïna capella durant la dècada dels noranta de manera que avui dia és molt dificil identificar el que restava de la fàbrica original | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 51082 | Cançó de la font del Faig de Mestre Elisard Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-font-del-faig-de-mestre-elisard-sala | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Cançó recollida per l'Associació Medieval de Bagà i per Francesc Caballè i Cantalapiedra | <p>Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja ha alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet es pur fresquet. Canta, canta rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del faig.</p> | 08099-184 | A la font del Faig | 42.2934700,1.8044400 | 401442 | 4683053 | 1944 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51082-foto-08099-184-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mestre Elisard Sala | L'antic hostal de la font del faig era situat uns metres per dessota de l'actual refugi de Sant Jordi. Actualment només en resten algunes parets de l'antiga casa corresponents amb el mur d tramuntana i el de llevant amb algunes obertures i aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 51096 | Monument a Lluís Puig i Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-puig-i-garcia | <p>Monument de ferro i forja que homenatja a Lluís Puig i Garcia, fill d'Herminia Garcia Rodríguez (pintora i artista Guardiolenca) i resident a Andorra,. Lluís Puig i Garcia va morir el 20 de gener de 1990 al pont de la Margineda a Andorra. L'escultura representa la silueta del seu fill tocant un instrument</p> | 08099-198 | Plaça de l'Ajuntament davant de l'Hostal Nou. | <p>Hermínia Garcia va néixer a Huelago (Granada), el 6 de març del 1944. Se'n va anar a viure a Catalunya a l'edat de 7 anys i visqué al Berguedà durant 40 anys. Va arribar a Andorra l'any 1991, però no va ser fins a l'any 1995 que començà a pintar per homenatjar el seu fill, que ha estat sempre la seva inspiració. Tot i haver seguit algun curs en escoles d'art del país, això només ha estat ocasional i sempre ha seguit el dictamen del seu cor, més que la tècnica artística. Es per aquest motiu que es considera una autodidacta. Ha experimentat amb la pintura, l'escultura i el gravat. A Andorra ha exposat les seves obres a la Sala d'Exposicions del Govern, a l'ambaixada d'Espanya, al Centre Júlia, al poliesportiu del Pas de la Casa, a l'hotel Roc de Caldes i a la sala d'exposicions del Comú de Canillo. També ha participat en exposicions col·lectives a la sala d'exposicions del Govern i al Centre Cultural de Sant Julià de Lòria. Fora d'Andorra ha exposat algunes de les seves nombroses creacions artístiques a la Sala d'Exposicions LLoveras d'Arenys de Mar i a la Sala de Turisme de Guardiola del Berguedà i al Palau Pinós de Bagà.</p> | 42.2335200,1.8790700 | 407507 | 4676312 | 2002 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51096-foto-08099-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51096-foto-08099-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Herminia Garcia i Rodriguez | Escultura de 3 metres d'alçada en ferro amb una placa commemorativa i al·lusiva del seu fill. Va ser traslladada d'Andorra després que fos cedida pel Govern del Comú Andorrà a Guardiola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 51102 | Monument als Minaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-minaires-0 | <p>ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | <p>Monument o placa que commemora als minaires que moriren en l'accident de les mines de Cercs el 1975. Com que Guardiola era municipi miner es va decidir de fer un monument als minaires el 2004.</p> | 08099-204 | Plaça de l'Ajuntament davant de l'Hostal nou. Núm. 3. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Accident que va succeir per una explosió de grisú el 3 de novembre de 1975 en la mina de lignit anomenada 'Consolació', que tenia galeries que arribaven fins a 1000 metres de fondària. Hi van morir 30 miners (25 d'ells a l'acte) i cinc ferits molt greus. Va ser l'accident miner més greu a Espanya succeït en els 50 anys anteriors. 6000 persones acudiren als funerals dels miners Les mines de carbó de Fígols eren propietat de l'empresa 'Carbones de Berga S.A.'. En l'acte de processament judicial que es va fer el 1976 van acusar a quatre càrrecs directius de l'empresa; el director de la mina, dos enginyers i un facultatiu de mines com a culpables de l'accident ja que es va considerar (fora de tot dubte) una incidència en el circuit de ventilació de la mina.</p> | 42.2335200,1.8790700 | 407507 | 4676312 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 51106 | Pont de cal Cucurull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-cucurull | <p>ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SERRA ROTES, R (2005). El tren de Manresa a Guardiola. Zenobita edicions.</p> | XX | L'ull central del pont ha estat reparat amb formigó pòrtland | <p>Pont de l'antic ferrocarril construit a principi del segle XX per fer passar la línia ferroviària per damunt del Llobregat i situat paral·lel al viaducte de la C-16. al costat de la 'font de la set' o 'font seca'. Consta d'una construcció de caire civil composta per tres arcades de mig punt amb arc de doble rosca de maó ceràmic, que decansen damunt de dues pilastres rectangulars. La caixa principal és de carreus de pedra mal treballats, units amb ciment i filades irregulars. Els pilars trambé són de pedra amb una petita cornisa bisellada on hi recolza cadascun dels ulls del pont. Té una longitud d'uns 45 metres i una amplada d'uns 2 metres. L'ull central del pont ha estat reparada amb obra de formigó armat. A l'estrep nord hi ha el túnel del Canal industrial.</p> | 08099-208 | Al Collet d'Eina prop de la font de la Set | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del textil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet que comportà l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'ferrocarril económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil del Llobregat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga estava situada en una zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del 'collet' fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La companyia minera de Ferrocarril y minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa italiana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficiens per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del Collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de 'La Ribera' on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' . Ambdues línies tenien com a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i poc després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan. El 1979 l'edifici de l'estació va a passar a mans de l'ajuntament de Guardiola que li va donar un ús cultural. Des de 2003 acull una exposició de 150 anys de la posada en funcionament d ela línia de Barcelona a Mataró.</p> | 42.2115300,1.8688200 | 406629 | 4673882 | 1904 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51106-foto-08099-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51106-foto-08099-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest pont va ser escenari d'un descarrilament del ferrocarril a la dècada dels anys seixanta. Arran de la clausura de la línia Olvan-Guardiola el 2 de febrer de 1972, el pont va quedar inutilitzat i des de llavors roman com un testimoni del passat al costat de la carretera C-16. Tot i així es manté en bon estat de conservació | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 51108 | Festa Major de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-llorenc | <p>Com totes les poblacions de Catalunya, Guardiola de Berguedà celebra la seva festa major coincidint amb la vigília dels dies del seu patró que en aquest cas és Sant Llorenç. Amb aquesta festivitat que és el segon cap de setmana del mes d'agost, el poble es vesteix de gala i de Festa. Els darrers anys la festa comença gairebé una setmana abans amb concerts, balls, espectacles per a grans i petits, concurs de truc, de pintura, festes de l'escuma, animació infantil, ball discoteca per als joves, partits de futbol, 24 hores de vespino, curses de natació.... Alguns dels actes coincideixen amb els concerts de música del monestir de Sant Llorenç, les anomenades 'nits musicals' i els actes s'allarguen fins el dia del patró on es celebra una missa popular al monestir de Sant Llorenç i a continuació sardanes a la plaça del monestir. El darrer dia finalitza amb una cantada d'havaneres i repartiment de cremat. Els actes es fan a la plaça de l'Ajuntament a la plaça de l'Església, al monestir de Sant Llorenç i també a les piscines municipals entre altres i a l'envelat que s'habilita per al ball.</p> | 08099-210 | Monestir de Sant Llorenç i Guardiola de Berguedà | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | 42.2331500,1.8792100 | 407518 | 4676271 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51108-foto-08099-210-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa molt popular i de gran ressò a la comarca que es fa al llarg del mes d'agost. Les festes majors dels diversos pobles es celebren entre els mesos d'agost, setembre i primers d'octubre. La pionera és la de Bagà que es fa el primer cap de setmana d'agost coincidint amb Sant Esteve, la segueix Guardiola amb Sant Llorenç i després Vallcebre, Saldes, Gósol, GironellaLa darrera és la de Gisclareny que es fa ja ben entrada la tardor. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 51109 | Festa de la truitada 'les Pasquetes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-truitada-les-pasquetes | <p>La festa de les 'pasqüetes' o de la truitada és molt comú en les poblacions de l'alt Berguedà i especialment Guardiola de Berguedà, peró també a Bagà, Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de Lillet. Es tracta d'una tradició molt arrelada que té el seu orígen amb les caramelles del dia de Pasqua. Durant la cantada que els caramellaires fan en cada lloc de la vila i població; una colla de puvilles i hereus, passen per les cases amb un cistell o cove per recollir ous 'els tradicionals ous de pasqüa' a banda de recollir donatius i habituallar-se amb vi, coca i moscatell. Al acabar la cantada en tots els llocs es recullen els ous i es venen per obtenir un benefici que posteriorment es tornarà a invertir en comprar ous i fer la festa de la truitada al cap de quinze dies. Si bé inicilament la festa es feia pocs dies després o una setmana després de Pasqua, ja que es feien les truites amb els ous que havien recollit en la cantada de caramelles, recentment es mira de fer a primers de maig i per no coincidir amb la resta de municipis que també ho celebren ho fan en dies diferents. La truitada acostuma a fer-se un diumenge a la tarda i va acompanyada de ball popular i d'altres activitats com exposició de pintura i concurs de ball.</p> | 08099-211 | Plaça de l'Ajuntament al barri de l'Hostal nou | <p>Tradició molt arrelada al dilluns de Pasqüa i en la recollida d'ous per fer una truita al cap de vuit dies de celebrar la Pasqua</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51109-foto-08099-211-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa popular que es celebra des de fa una pila d'anys | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 51122 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-1 | <p>www.wikipèdia, enciclopedia lliure.</p> | <p>Riu que neix al terme municipal de Castellar de N'Hug a les populars 'Fonts del Llobregat' i desemboca al Mar Mediterrani. Al seu pas pel terme municipal de Guardiola de Berguedà rep les aigües de diferents conques que conformen diferents valls. Per una banda tindríem la conca del Gavarrós, amb els torrents de Gavarrós, Pardinella, Coll de Pal, de la Coma, del clot del Forn, de l'home mort, per l'altre i al centre del municipi just en ple nucli poblacional rep les aigües del riu Bastareny, un important afluent del Llobregat que a banda de rebre les aigües de la conca de Gréixer, també ho fa de les aigües d'altres torrents com és el cas del torrent de la Muga, el torrent de Murcarols, el torrent de les Faves i dem prat de Rei i sobretot la Dou del Bastareny que forma un naixement similar al del Llobregat. El mateix riu és alimentat pel 'Bullidor de Sant Esteve' pertanyent al mateix aqüífer que la Dou, el torrent del Puig, el torrent del Forat alimentat pel torrent d'Escriu, el torrent de Galigan i el 'bullidor de la Llet'. Els darrers torrents que alimenten el Bastareny abans de rebre les aigües de la conca de Gréixer serien els torrentons, el torrent del Puig, el torrent dels Trulls i finalment el torrent del Casot. Després de passar la vila de Bagà el Bastareny rep les aigües menys cabaloses de la zona de Brocà amb el torrent de Paller o dels Banyadors, el torrent de Mullapà, el torrent del Mig, el de la Paelleta, el torrent de Clarà i finalment el torrent dels Bacs. Poc abans d'abandonar el municipi el riu rep les aigües de la conca del Saldes amb el torrent de la Boïga a sota de Mas dePei, el torrent de Bosoms, i el torrent de Vallcebre, entre altres. Les seves aigües principalment cabaloses van ser aprofitades per a construir rescloses per fer funcionar fàbriques com seria el cas de la cimentera de 'la colònia Pujol i Tomàs', canalitzar-les per a fer moure centrals hidroelèctriques de gran capacitat com és el cas de la central del Collet o fins hi tot transportar-les en nuclis més allunyats com és el cas del canal industrial de Berga. El riu també ha estat des de sempre un pas per a facilitar les comunicacions. Així doncs les valls de les diferents conques hidrogràfiques han estat vies de pas de camins rals (camí de Berga a Bagà que seguia el curs del Llobregat), el camí de Gavarrós, el de col de Jou i coll de Pendís. L'arribada del ferrocarril propicia que els vells camins fossin substituïts per les vies del ferrocarril que a banda de transportar passatger transportaven el ciment del collet i de l'aslant de Castellar de N'Hug i també el carbó de la conca minera de Fígols. Darrerament i degut a l'abandó del ferrocarril (carrilet) la moderna C-16 i el E.09 de Barcelona a Tolosa han facilitat les comunicacions amb Europa gràcies a la construcció del túnel del Cadí que comunica el Berguedà amb la Cerdanya i França i és el portal d'entrada i la principal via d'accés a les estacions d'esquí del Pirineu més oriental. En quant a l'ecologia hi ha un predomini a de les aus aquàtiques com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el corb marí gros. En quan a espècies aquàtiques en cal destacar les truites comunes, la bagra comuna, el barb comú i la carpa.</p> | 08099-224 | Creua el municipi per la banda est limitant amb Castellar de n'Hug i també pel sud amb Cercs | 42.2279900,1.8772600 | 407349 | 4675700 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51122-foto-08099-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu que ha estat molt emprat al llarg de la història per a l'aprofitament de les seves aigües per a fer funcionar fàbriques tèxtils i produir energia hidroelèctrica. És un dels principals rius del vessant mediterrani català juntament amb Ter i el Fluvià. A l'alçada de Manresa rep les aigües del Cardener i de l'Anoia. A l'alçada de Cercs hi ha l'únic embassament de la seva conca que és el de la Baells | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 51124 | Conca de Gréixer al vessant sud del Moixeró i del Serrat Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-de-greixer-al-vessant-sud-del-moixero-i-del-serrat-gran | <p>Conca hidrogràfica del riu Gréixer que està formada per un costat pel riu de l'Hospitalet que bé alimentat pel torrent de la Mena amb naixement a la font homònima sota la Tosa d'Alp a més de 2400 mts d'alçada, el torrent del Serrat Gran amb naixement a la carena del serrat homònim i el torrent del 'salt d'aigua' que neix al vessant sud dels plans de Coma floriu i el mateix de Coma floriu. Tots ells neixen en unes roques a tocar de la cresta de les 'Pales de Coma floriu' i fomen la riera de l'Hospitalet a l'alçada de l'Hospitalet. A mida que descendeix i s'aproxima a l'hospital va rebent les aigües d'altres torrents com el de les 'Gralles' que prové de sota el Claper, de la 'Miquela' ambdós a la serra del Moixeró i també del 'Clot de l'Infern 'que prové dels Orris al T.M de Bagà. A mida que va descendint aigües avall i a l'alçada de Milleres rep les aigües del torrent de les Rovires que prové del pla de la Gavarra i de la font del Ciré a Bagà, A Gréixer se li ajunten les aigües que provenen del torrent de la 'Canal de la Serp' sota el cim del Penyes Altes, del torrent de la 'Font bona' que neix a la font i coll de Cabrera i el torrent de la Mena de l'Or. Finalment i a prop del pont de Sant Nazari el riu de Gréixer rep les aigües del torrent; el del Carrer d'en Torb que separa la solana Massena amb la Roca Tallada i el pas de la Mona ja al T.M de Bagà i del Bac de Diví a damunt de Rigoreixer. Finalment desemboca les seves aigües al Bastareny a l'alçada de la central hidroelèctrica del Pendís i del Càmping Bastareny a Bagà.</p> | 08099-226 | A la vall de Gréixer i Hospitalet | 42.2968500,1.8717700 | 406998 | 4683352 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 51125 | Conca hidrogràfica de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-hidrografica-de-gavarros | <p>Conca alimentada pel torrent de Coll de Pal que, neix als plans de Coma floriu al T.M. de Bagà i les seves aigües provinents de les neu a acumulades en els períodes hivernals descendeixen pel vessant sud del Puigllançada pel torrent homònim i que separa les muntanyes i els Rocs de Canells amb el cim del Puigllançada (TM. De Bagà). Un altre torrent que alimenta la mateixa conca és el torrent de 'la balma roja' que neix a les 'fontetes de Pardinella' sota mateix del cim del Puigllançada i que rep el seu nom perquè passa pel costat de la roca roja. Ambdós afluents i dos més que provenen del Clot del Forn de l'anomenada 'font del Pastor' i del torrent de la Boixeda que neix sota els prats de canells formen aquest riu. Tots junts conformen el riu de Gavarrós molt a prop del nucli de l'església. El riu va descendint i a l'alçada de la casa de l'Estret rep les aigües del torrent de Pardinella que s'alimenta del torrent de l'home mort que neix sota el 'Les roques de Rus', el de 'Pardinella' i finalment el de l'obaga fosca i també del torrent de la 'Coma ' que neix a sota la collada grossa de Sant Marc. Tots junts formen el 'Riu Tort' caracteritzat per les aigües 'tortes' i que desemboca al Llobregat a l'alçada de la casa de l'Espelt. Aquesta conca esta caracteritzada per un seguit de valls que accedeixen a les zones de pastura d'alta muntanya i que foren utilitzades per a l'hàbitat en època medieval</p> | 08099-227 | A la vall de Gavarrós | 42.2616700,1.9257000 | 411394 | 4679388 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 51128 | Caseta dels Carboners de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-dels-carboners-de-greixer | <p>SÀNCHEZ I VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | XX | En desús però en bon estat. | <p>Antiga caseta que acollia als carboners de Gréixer. Es tracta d'una petita construcció que queda a peu pla de la pista que puja a Gréixer. Té una forma rectangular composta per una una única planta amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La porta es situa a la part central i està flanquejada per dues finestres de petites dimensions. L'aparell és de maçoneria i reble amb restes de revestiment de calç a les seves parets.</p> | 08099-230 | Sota el nucli de Gréixer | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal. No obstant i tal com és el cas a la zona de Gréixer hi havia una caseta per allotjar els carboners que tenien les carboneres més a prop del nucli.</p> | 42.2852600,1.8480600 | 405026 | 4682092 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una estructura abandonada. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 51130 | Paratge de la font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-del-faig | <p>CABALLÉ, CANTALAPIEDRA, F (2009). Les empremtes del camí ral. Associació Medieval de Bagà. Bagà. Www.parcnaturalcadimoixero.cat</p> | Convertida en abeurador per al bestiar i canalitzada per abastir el proper refugi de Sant Jordi | <p>Paratge de gran bellesa situat al vessant sud del Coll del Pendís, al costat del torrent homònim i sota les obagues de Galigan i del Solà de la Font del Faig prop dels colls de Cabrera i del roc d'en Filatus. Correspon amb una zona de planells on hi ha la cruïlla del PR.125 i també del GR.107 o camí dels Bons Homes. A escassos metres hi ha el conegut refugi de Sant Jordi de la CEC. La zona de la font del faig rep el seu nom a un enorme faig que hi havia darrere l'antiga casa i hostal situada a uns 100 metres al sud-oest de l'actual refugi. La font, és una a floració càrstica i natural al costat del torrent del Pendís en una zona obaga i ombrívola que surt dins d'una balma argilosa i la seva aigua forma unes mulleres als camps de sota. Està canalitzada per abastir el Refugi de Sant Jordi i s'empra com a abeurador per al bestiar</p> | 08099-232 | Al lloc de la Font del Faig | 42.2934500,1.8044100 | 401440 | 4683051 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51130-foto-08099-232-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font convertida en mulleres i que denominà el lloc. Va ser inspirada pel mestre Elisard Sala en la seva canço. Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet és pur, fresquet. Canta, canta, rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del Faig! | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 51131 | Font de l'Obert de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobert-de-broca | La font s'asseca en temporades estiuenques i actualment ha estat canalitzada per a omplir una bassa utilitzada per a la prevenció dels incendis forestals. | <p>Font situada en una obaga al costat del torrent de Sant Marc prop de la casa de Cercuneda i delimitada per la serra homònima i el coll de Joncar. Aquesta font actualment està pràcticament seca i canalitzada. Des de sempre ha estat utilitzada pels habitants de la casa de Cercuneda degut a la seva proximitat. Segons ens comenta J.Arocas que va ser resident de Cercuneda havien d'anar a buscar l'agua en aquest indret ja que la casa no en tenia. Actualment està canalitzada per aprofitar la seva aigua per omplir les basses conta incendis</p> | 08099-233 | Al lloc de Cercuneda | 42.2619600,1.8910100 | 408533 | 4679457 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En ús | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 51133 | Font del Panxut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-panxut | <p>www.guardiolade berguedà.cat</p> | En ús. | <p>Zona d 'esbarjo i recreativa d'una popular font de Guardiola que disposa de zones de pícnic, graelles, taules i bancs. Des de fa poc ha estat habilitada i restaurada i s'hi accedeix a través d'una passarel·la damunt del Llobregat des de la zona poliesportiva i piscines municipals</p> | 08099-235 | Al nucli de Guardiola | 42.2315300,1.8833400 | 407856 | 4676087 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51133-foto-08099-235-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arranjada i rehabilitada recentment | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 51135 | Locomotores del ferrocarril 'Berga' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locomotores-del-ferrocarril-berga | <p>SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SALMERON I BOSCH , J (1985). El ferrocarrils catalans. Cent anys d'història. Barcelona.DDAA (1984). ' Els camins de ferro' a Erol núm. 9 p.67-69.. www.manuserran.com, mnactec.cat/museual carrer. Informació facilitada per Ignasi Camps i Roca</p> | XIX-XX | Es conserven com a monuments urbans, alguns en mal estat i especialment la núm. 31 que està un funcionament per a trajectes turístics i la núm. 27 que recentment està cedida per l'Ajuntament de Barcelona al museu del ciment del Clot del Moro (antic museu del transport). | <p>Locomotora a Vapor amb el números de sèrie 27, 28, 30, 33 i 34 construïdes en diferents manufactures fabrils europees com ara el núm. 27 i 28 a la 'krauss'(Alemanya), la núm. 30 i la núm. 33 'Nuevo Vulcano' (Barcelona)i la 34 a 'La Maquinista terrestre i Marítima' a Barcelona. Les quatre primeres locomotores van ser comprades el 1883 a la firma alemanya de 'Lokomotivfabrik' i van ser destinades a la línia de Manresa-Berga raó de la qual es van batejar amb el nom de 'Manresa', 'Santpedor', 'Sallent' i 'Berga'. El 1888 la mateixa companyia ferroviària (Tramvia o Ferrocarril Econòmico Manresa-Berga) va encarregar un prototipus nou de locomotora a la firma Alemanya entre els 1887-1890 que va ser denominada com a 'Berga' ja que es va emprar a la línia de Sallent a Berga. L'allargament de la línia Berga-Guardiola, el 1904 va encarregar a la firma catalana de 'Societat Barcelonina de Navegación i Industria' la construcció d'onze locomotores que les van fabricar als tallers de 'Nuevo Vulcano' i de la 'La Maquinista Terrestre i Maritima' . Aquestes onze locomotores es van construïr entre els anys 1902 a 1911. Fins a aquest moment les locomotores anaven numerades amb els núm. 05 a 22 que corresponia amb els anys de fabricació. La fusió de les companyies com ara 'Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya'' , 'la de Ferrocarrils Catalans Centrals' i la de 'Ferrocarril Econòmico de Manresa-Berga' en una de sola amb el nom de Companyia General de Ferrocarrils Catalans S.A per a l'explotació de les línies catalanes, va provocar que les locomotores 'Berga' se'ls afegissin 20 nombres de més. L'explotació de la línia Manresa-Berga-Guardiola va ser mancomunada entre l'antiga companyia del 'Ferrocarril Econòmico' i la del Ferrocarril Central Català'. El 1950 l'estat es fa càrrec de les línies ferroviàries i poc a poc substitueix les antigues locomotores Berga a vapor per locomotores dièsel que provocà que les Berga es destinéssin a treballs més aviat secundaris. Amb el traspàs de competències a l'estat, les locomotores portaran les sigles EFE 'Explotación de Ferrocarriles del Estado' i les inicials M-O de Manresa-Olvan. La darrera locomotora 'Berga' que va funcionar va ser la núm. 34 que va ser llogada per l'empresa de Carbones de Berga per al transport de mercaderies pesants i va restar en ús fins el 1969. Tota la resta foren substituïdes per maquines dièsel i automotors fins a la supressió de les línies. Es tractava de màquines o locomotores amb les característiques de 'Tramvia' amb apagaguspires i carrossat lateral. A partir de 1922 aquests elements es van eliminar però es va mantenir la característica forma de maquina de vapor on aprofitant aquests canvis, se'ls hi incorporà un topall central. El fre va passar a ser d'aire comprimit i per aquest motiu es van col·locar uns dipòsits d'aire damunt de la marquesina. També es van instal·lar els elements necessaris per donar calefacció als cotxes o vagons de passatgers. Aquestes locomotores se'n van posar en servei 16 d'elles en diferents anys que van des del 1890 al 1911 mostrant una certa evolució en cadascuna d'elles. L'amplada del carril era de 1metre, la longitud entre topalls era de 6944 mm, el sistema de tracció era a vapor, pesava 19 tn, amb una potència de 264 Kw, 31 un d'esforç de tracció i amb una caldera de 1500 l de capacitat d'aigua i 1500 kg de carbó.</p> | 08099-237 | Varis llocs | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Precisament va ser arran d ela construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'Ferrocarril Económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil de Cal Pons, Monegal, Soldevila, Rosal, Bassacs, Prat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga que fins aleshores no superava els 5000 habitants estava situada en na zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del Collet fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La Companyia Minera de Ferrocarril y Minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa intailana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficients per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y Minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de La Ribera on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' de Guardiola a Castellar. Aquesta línia es va utilitzar per al transport de mercaderies i també per als passatgers amb parades a Riutort i també la Pobla. Ambdues línies tenien cam a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria d'Olvan a Guardiola. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i un any després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1898-191 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-3.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les locomotores 'Berga' es van fabricar entre el 1898 i 1911 per diferents firmes que enumerem a continuació. Cal destacar que les locomotores núm.27 a 30 foren fabricades entre els anys 1890 i 1896, les primeres per la firma alemanya Krauss i les dues darreres per Nuevo Vulcano de Barcelona el 1901. Amb la fabricació de les locomotores a la firma de 'La Maquinista Terrestre i Maritima' les locomotores reben noms de la línia Manresa-Olvan i Guardiola. Així el 1902 es fabrica la locomotora 'Serchcs' amb el núm31 , el 1902 la de 'Consolación' amb el núm. 32, el mateixa any es fabrica la núm. 33 amb el nom de 'Guardiola' i el núm 34 amb el nom de 'Llobregat', el 1904 es fabrica la núm. 35, 36, 37 i 38 amb els noms de 'La Baells', 'La Pobla', 'Catalunya' i 'Espanya'. Finalment el 1911 es fabriquen la resta de locomotores que van del núm. 39 a 42 i amb els noms de ' Fígols', 'La Pobla', 'Bastareny' i 'Cadí'. Actualment es conserva la núm. 31, en funcionament i cedida pels Amics del Ferrocarril de Catalunya a 'FGC' que s'empra per a ús turístic en la línia de Barcelona-Anoia. Altres locomotores d'aquesta sèrie que encara es conserven són la núm. 27 o 'Balsareny' exposades al museu del ciment del Clot del Moro , la núm. 29 'Navàs' està exposada a Barcelona, la núm. 33 o 'Guardiola' és a Martorell, la núm. 34 o 'Llobregat' és a Navàs, la núm. 37 o 'Catalunya' és a Cornellà de Llobregat i la núm. 41 o 'Bastareny' és a Esparreguera. La resta han desaparegut. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 51136 | Col·lecció de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-0 | XX-XXI | Estan penjats i exposats al públic. | <p>Conjunt de quadres exposats del concurs de pintura ràpida que es celebra per la festa Major de Guardiola de Berguedà cada any. Es tracta d'un conjunt d'una vintena de quadres premiats que es custodien a l'Ajuntament i que representen diferents temes i paisatges de la població i del municipi. Els quadres estan penjats a les dependències de l'Ajuntament de Guardiola.</p> | 08099-238 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Diversos pintors | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 51143 | Mercats de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercats-de-guardiola | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | Estan en període de creixement gràcies a la bona gestió del consistori de Guardiola. | <p>Conjunt de mercats com ara el mercat del bolet, el mercat de Nadal o del Tió o altres fires que es realitzen al llarg de l'any al municipi. De tots ells el que té més tradició i antiguitat és el mercat del bolet que es porta a terme cada tardor en un espai habilitat justament per aquesta finalitat davant de l'antiga estació de Guardiola i que es celebra des de fa més de 15 anys. El punt àlgic del mercat és la 'festa del bolet' on s'hi fan concursos i tasts de tapes de cuina i de vi relacionades amb els bolets, exposicions, tallers i amb el m popular 'esmorzar del boletaire'. Des de fa 5 anys s'hi ha incorporat el concurs de dibuix infantil. Altres fires i mercats que es fan al municipi són el popular mercat de Nadal que enguany ha estat la segona edició amb parades de tions, pessebres i també de productes agro alimentaris propis de la zona com la mel, fruits secs, formatges i embotits. Aquest mercat que té inici el 16 de desembre amb una festa s'allarga fins a les festes nadalenques. Ha estat una iniciativa municipal en col·laboració de l'empresa firàlia. Aquest mercat es fa a la plaça de davant de l'església de la Puríssima. El municipi compta amb altres mercats que es van realitzant al llarg de l'any coincidint amb les festivitats.</p> | 08099-245 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Mercat que es realitza des de fa 15 anys al municipi i que va començar amb l'establiment i venta ambulant d'aquests productes de tardor al costat de la carretera C-16 en el seu pas per Guardiola. Amb la construcció del barri de l'estació i l'enderrocament de les antigues instal·lacions ferroviàries es va urbanitzar al zona amb cases unifamiliars i es va habilitar un espai per a les parades del mercat amb pèrgoles per a col·locar els tendals i zones electrificades.</p> | 42.2309100,1.8781400 | 407426 | 4676024 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51143-foto-08099-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51143-foto-08099-245-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mercats de tradició molt arrelada, especialment el del bolet | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 51144 | Aplec de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-rocasanca | <p>VILADÉS, LLORENS,RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Es manté gràcies a l'associació dels Amics dels Monuments de la vall del Bastareny i als veïns del municipi de Guardiola i Bagà. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que bé recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada</p> | 08099-246 | Al lloc de l'Hospitalet | 42.2983200,1.8714800 | 406976 | 4683516 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50982 | Ca la Consol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-consol | <p>CASES SOLER,QUIM (2004). 'La pagesia a l'època preindustrial'. A Erol. Suplement. 3. p-14</p> | XX | Alguns revestiments de la façana s'han desprès malgrat que els forjats i les cobertes estiguin en bon estat. | <p>Es tracta del primer edifici de pisos que es va construir al nucli de Guardiola de Berguedà i al costat de l'Hostal nou. Correspon amb bloc d'habitatges entre mitgeres i compost per una planta baixa i 3 pisos coberts amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i separats per forjats de fusta. Hi ha un predomini del buit respecte el massís amb les obertures disposades d'una manera rítmica i geomètrica. La porta d'entrada es situa a la part central i hi ha una notable reixa de forja amb la data de 1910 i les inicials de J.A (Joan Amills). A cada costat hi ha dos locals comercials. Aquestes obertures coincideixen amb les balconeres de les plantes superiors amb balcons de barana de forja i sostinguts per permòdols. Sota el ràfec de la teulada hi ha una notable barbacana. Tot l'aparell de la façana està revocat amb estuc i ciment.</p> | 08099-84 | Plaça de l'Ajuntament núm. 4. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La finca va ser erigida al 1910 per Joan Amills i Noguera després de comprar els terrenys a Ramon Planas per edificar-hi la seva residència i fer habitatges de lloguer. Encara avui és d'aquesta propietat.</p> | 42.2336000,1.8789000 | 407493 | 4676321 | 1910 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50982-foto-08099-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50982-foto-08099-84-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Joan Amills | Primer bloc d'habitatges construït a Guardiola de Berguedà i amb trets eclèctics. Presenta similituds amb els blocs de la carretera de Ribes davant de l'Estació i també amb algunes cases del carrer del Raval de la veïna població de Bagà. | 102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 50983 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-guardiola-de-bergueda | <p>BUSQUETS i CASTELLA, J (2003). 'La creació del municipi' a Erol . Suplement 3. p- 28-30.</p> | XX | Recentment se n'ha pintat la façana. | <p>Edifici construït el 1951 per allotjar les dependències de l'ajuntament de Brocà que fins aleshores era a la casa de Cal Galló. Consta d'un edifici de gust eclèctic i format per una planta baixa, dues plantes pis i una teulada. Presenta una disposició de tres portes a la planta baixa que coincideixen amb tres balconeres del pis principal que donen a un balcó amb balustrada de formigó i tres petites finestres a la planta segona. Presenta l'aparell de la façana arrebossat i pintat en color girs clar i vermellós.</p> | 08099-85 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>L'Ajuntament de Brocà a principi de segle XX es va decidir de traslladar al barri de l'Hostal nou que aleshores i després de la demanda de matèria primera produïda per la guerra gran (1914-18) va provocar que els habitants de les masies de Brocà, Gavarrós, Torre de Foix es concentressin en llocs més propers a les cruïlles de camins. Aquest en seria el cas del barri de l'Hostal nou, la Farga, cal Frare i del Collet que havien anat creixent i va caldre la necessitat de erigir al punt més cèntric un lloc per a l'ajuntament que fins aleshores tenia serveis mancomunats dels nuclis de Brocà (que englobava Gréixer, Gavarrós, Torre e Foix i Sant Llorenç) amb el de Sant Julià de Cerdanyola. Al 1936 es va proposar d'unificar els dos ajuntaments en un de sol. Aquesta sessió extraordinària es va produir el 13 de setembre de 1936 i s'hi van reunir d'una part l'ajuntament de Brocà amb Joan Noguera com a alcalde i per l'altra l'ajuntament de Sant Julià presidit per Joan Anfruns i Portell. El 20 de setembre es posaven d'acord i el 27 de setembre del mateix any es va acordar celebrar un referèndum popular que n'aprovà la seva unificació. El nou ajuntament es deia Guardiola de Berga tot i que alguns escrivien també Guardiola de Berguedà o Guardiola de Bagà. Acabada la guerra civil es va mantenir la unificació dels dos municipis que es va mantenir fins a l'actualitat. El canvi de nom de Guardiola de Berga pel de Berguedà va venir promogut a l'era de la transició quant l'alcalde Ignasi Costa va consultar a l'Institut d'Estudis Catalans per sol·licitar quin havia de ser el nom correcte. Al final es denominà 'Guardiola de Berguedà' tal i com publica el DOGC del 1981 que esmenta ' Decret 299/1980 d'11 de setembre que fa referència al canvi de nom del municipi de Guardiola de Berguedà pel seu origen català, que és el de Guardiola de Berguedà'. La segregació de Sant Julià de Cerdanyola es va produir el 1982.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1951 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50983-foto-08099-85-1.jpg | Física | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50985 | Antiga estació del Carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio-del-carrilet | <p>CONTIJOCH, JORDI (2003). Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural.-SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16-22.</p> | XX | Restaurat i destinat als serveis d'Oficina de Turisme i exposició permanent sobre els 100 anys de l'arribada del tren | <p>Edifici de l'antiga estació dels FF.CC i del carrilet que de Guardiola de Berguedà anava a la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro (Castellar de N'Hug). Es tracta d'una construcció característica de l'arquitectura industrial i ferroviària formada per una planta rectangular i dues plantes pis amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Presenta una disposició ordenada i geomètrica de les seves obertures amb un predomini del buit sobre el massís. A les façanes llargues s'hi obren series de 4 obertures de les que les de la planta baixa corresponen a les portes i a la resta de plantes amb finestres coronades totes elles per arcs escarsers. Les façanes laterals tenen dues obertures a cada pis que segueixen el mateix esquema que la resta de les façanes. Tot l'aparell de l'edifici és de pedra llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. Interiorment acull les dependències de l'Oficina de Turisme i també d'una exposició permanent sobre el carrilet i la història dels FF.CC. El seu estat de conservació és excel·lent.</p> | 08099-87 | C/Comerç núm 1.Accés pel carrer de l'Estació. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s' agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet que comportà l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola. La construcció del 'ferrocarril económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil del Llobregat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga estava situada en una zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua desde la resclosa situada a la zona del 'collet' fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881, 'La companyia minera de Ferrocarril y minas de Berga S.A', obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa italiana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficiens per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del Collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de 'La Ribera' on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet'. Ambdues línies tenien com a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i poc després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan. El 1979 l'edifici de l'estació va a passar a mans de l'ajuntament de Guardiola que li va donar un ús cultural. Des de 2003 acull una exposició de 150 anys de la posada en funcionament de la línia de Barcelona a Mataró.</p> | 42.2308900,1.8780400 | 407418 | 4676021 | 1904 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-3.jpg | Física | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que malgrat que artísticament reuneixi les mateixes característiques que la resta d'estacions ferroviàries dels FF.CC (Puig Reig, Cal Marçal, Navàs) té un valor simbòlic i sentimental pels Guardiolencs que l'ha convertit en un dels símbols del poble com a lloc de reunions i trobades. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 50984 | La Puríssima (parròquia de Sant Llorenç) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-purissima-parroquia-de-sant-llorenc | <p>GAVÍN BARCELÓ, JOSEP Mª (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. El Berguedà. p-80. QUESADA, RODRÍGUEZ, ANTONI (2004). ' Nova església parroquial'. Erol. Suplement 3. p-34 i 35. SERRA I ROTÉS, ROSA (1983). Inventari de Patrimoni Arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | Al 1986 i en el programa del'1 % cultural es va construir la nova coberta de teula ceràmica àrab i es van realitzar sistemes de desguàs. Aquesta obra va ser dirigida per Jaume Cuadrenc | <p>Església de tres naus de planta basilical coronada per un absis central flanquejat per dues absidioles. Als peus de l'edifici, a la façana de ponent, trobem una torre campanar de planta quadrada amb coberta a quatre vessants i tes finestres triforades al pis de les campanes. La coberta és a dues vessants amb teula ceràmica àrab damunt estructura de formigó. El parament és de carreus de pedra sorrenca ben treballats i escairats, units amb ciment pòrtland. L'entrada principal es situa a ponent i està composta és un arc de mig punt en degradació amb arquivoltes i columnes amb capitells vegetals i àbac simple. Està emmarcada per un frontis sostingut per permòdols simple. Les façanes laterals estan compostes per un seguit de sis finestres emmarcades per arcs cecs i lesenes. La mateixa disposició es repeteix a la façana principal. Interiorment està completament enguixada i cadascuna de les naus està separada per arcs de mig punt que recolzen damunt de columnes amb capitell floral. Les voltes són de canó i reforçades per arcs torals Tot l'aparell està revestit i decorat amb pintures murals. Aquesta església és exactament igual que l'església del convent dels caputxins de Solsona ja que van ser realitzades pel mateix arquitecte Diocesà Emili Porta dins el mandat del bisbe i cardenal Tarancón. De fet es tracta d'una construcció neoromànica dins d'un moviment historicista fet després de la guerra civil (1936- 1939).</p> | 08099-86 | Al centre del poble i a la Plaça de l'església núm. 1. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La creació del nou municipi de Guardiola de Berguedà fruit de l'arribada del FF.CC i l'establiment d'un nou nucli de cases a l'indret de l'Hostal nou va fomentar que l'antiga parròquia de Sant Llorenç (prop Bagà) quedés molt allunyada i es decidís de construir-ne una de més nova a l'indret actual. El solar escollit era propietat de la companyia Asland S.A, propietat de Felip Bertran i Güell al que cedí el solar de forma gratuïta. L'obra va ser finançada pel 'ministerio de justicia' juntament amb la col·laboració de les empreses de la població i també l'aportació de tómboles, donatius. Al 1956 es va començar la seva construcció que havia de tenir un termini de durada de dos anys. Amb tot les inclemències del temps van doblar el termini d'execució i finalment t el 20 de setembre de 1959, el bisbe de Solsona Dr. Vicente Enrique i Tarancón en va consagrar el nou temple sota l'advocació de la Immaculada Concepció de Maria tot i que se la coneix com a parròquia de Sant Llorenç. Posteriorment i el 1988 es van fer obres d'estintolament i de reforç dels tirants ja que l'edifici patia greus problemes d'estabilitat. Altres obres en serien la instal·lació de la calefacció el 1992, la nova il·luminació exterior el 1996 i el repàs de les seves cobertes i de la rectoria annexa el 2000.</p> | 42.2324600,1.8796700 | 407555 | 4676194 | 1955-59 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50984-foto-08099-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50984-foto-08099-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50984-foto-08099-86-3.jpg | Física | Historicista|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Emili Porta | Església que presenta les mateixes característiques neo romàniques que l'església del convent dels caputxins de Solsona ja que van ser fetes pel mateix arquitecte. | 116|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 50963 | Barraques de vinya dels Camps de Dalt o Plans de Sant Marc (Pla Solà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya-dels-camps-de-dalt-o-plans-de-sant-marc-pla-sola | <p>MARTÍN I VILASECA, F; PREIXENS I LLEVADOT M. (2005) .Les construccions de pedra seca a les terres de Lleida. Pagès editors. AJUNTAMENT DE BAGÀ (2005).El camí de la Serra.</p> | XVIII | Algunes barraques estan mig ensorrades. | <p>Restes de dues barraques de vinya i també d'una tercera a les zones de pla solà i plans de dalt. Es tracta de dues construccions molt simples de planta més aviat circular i oval, construïdes amb lloses de pedra seca i amb la porta d'accés en un costat coronada per una llinda de pedra i cobertes interiorment amb una cúpula també de lloses de pedra, unides en sec. Una de les barraques es trobà a l'extrem sud-est del pla de dalt i l'altre a l'extrem sud-oest prop de Pla-Solà. Aquestes construccions van relacionades amb parets de pedra seca i marges de contenció de terres i vinyes.</p> | 08099-65 | Al plans de dalt, Solà o Sant Marc molt a prop dels marges. | <p>Segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de cultiu més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona 'Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà' ens recorda la importància aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la localització d'aquest tipus de construccions arreu del territori.</p> | 42.2589300,1.8986600 | 409160 | 4679113 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50963-foto-08099-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50963-foto-08099-65-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La construcció de pedra seca va ser molt popular a la Catalunya interior durant segles en les zones on la vinya era abundant. En el cas de Brocà aquestes barraques eren construïdes per guardar-li les eines del camp i aixoplugar els camperols en cas de tempestes i mal temps ja que sovint eren allunyades de la casa on procedien. A la vall de Brocà on la vinya va ser molt estesa gràcies a les condicions del seu clima va poder fomentar la construcció d'aquest tipus de construccions que són més pròpies de zones més càlides com ara el baix Berguedà, Bages o Solsonès. Cal tenir present que a la zona de Bagà i al lloc que es coneix com a 'la Serra' es conserven exemples de construccions molt similars. | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50989 | Pontarró de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-la-farga | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3. p-10-15. . COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya</p> | XVII-XVIII | Integrat al túnel que canalitza el canal de sortida dels carcavans per sostenir la plaça i passeig del Bastareny | <p>Es tracta d'un antic pontarró situat damunt del canal de desguàs del molí-farga i posterior central hidroelèctrica abans d'expulsar les aigües al Bastareny. Es tracta d'una estructura composta per un sol ull en arc de mig punt amb les dovelles de l'arc realitzades amb pedra tosca, unides amb argamassa de calç. La caixa del pont és de maçoneria i còdols de riu. Actualment només és visible la façana d'aigües amunt que mira al canal de desguàs ja que l'altre façana va ser embeguda i aprofitada com a canalització soterrada del passeig del Bastareny. Sembla correspondre a una obra de mitjans del segle XVII o XVIII i lligada amb les obres de construcció de la farga.</p> | 08099-91 | A l'era de la Farga | <p>La història d'aquest petit pont va vinculada segurament amb la construcció de l'antic molí i farga ja que al construir-se els carcabans i el canal de desguàs es va haver d'habilitar un pas per salvar aquest torrent d'un costat a l'altre i accedir a la farga ja que estava situada al costat est del molí. Segons algunes fotografies antigues on es pot observar l'antic molí i farga hi havia un petit camí que unia el molí amb la farga.. Arran de la construcció de la central hidroelèctrica aquest pont va ser embegut pels nous accessos i tan sols es deixà a la vista la façana de damunt el canal de desguàs.</p> | 42.2345100,1.8783000 | 407445 | 4676423 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50989-foto-08099-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50989-foto-08099-91-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es conserva parcialment a sota del passeig del Bastareny. Aquest pontarró es va soterrar quan es va construir la central hidroelèctrica. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51024 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-1 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56</p> | XVIII | Malgrat que la casa segueix habitada, la seva coberta està en mal estat de conservació amb les teules trencades i algunes bigues que caldria suprimir. | <p>La casa del 'Castellot' correspon amb un edifici de planta rectangular composta per una planta baixa i golfes amb coberta de teules a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud on també hi ha la porta d'entrada. La distribució de les obertures en aquesta façana és molt irregular amb un clar predomini del massís respecte el buit. Damunt de la porta d'entrada hi ha una antiga eixida de fusta que ocupava l'amplada de la façana i que estava partida per un pilar de pedra que sosté la biga carenera. Aquesta obertura avui dia està paredada de forma parcial. També hi ha dues petites finestres amb bastiments i llinda de fusta. L'aparell constructiu és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. Únicament són en pedra més ben treballada les cantonades i algun muntant de les obertures. Hi té afegits tot un seguit de cossos corresponents a conillers i galliners amb estructures de fusta. La façana lateral hi ha adossats uns coberts que en dificulten la visualització però que tenen el mateix tipus d'aparell que la façana principal. La façana nord que amagada darrere la roca que denomina el lloc</p> | 08099-126 | A la zona coneguda com 'els Castellots'. | <p>Resulta difícil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podríem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 8 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir al castellot. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre</p> | 42.2222600,1.8471600 | 404857 | 4675097 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51024-foto-08099-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51024-foto-08099-126-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El topònim del castellot que denomina el lloc correspon amb una gran roca que hi ha a la part posterior de la casa i que domina la vall del riu Eina i també els nuclis de Sant Julià de Fréixens (Vallcebre) i de les Llenes (Guardiola de Berguedà). A sota aquesta roca s'hi aprecien algunes estructures amb aparell de pedra que serveixen per terrassar un seguit de camps i horts adjacents a la casa. Ens podrien fer suposar que corresponen amb algun tipus d'estructura defensiva, per ara del tot desconeguda. Prop de la casa hi ha la font homònima | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51027 | Riaup o Rialp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riaup-o-rialp | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XVII-XVIII | Forma part dels equipaments d'un càmping. | <p>Edifici situat a la dreta del torrent de Rialp i al costat de la carretera B-400 que va de Guardiola a Vallcebre al pk.3. Actualment la casa forma part de les instal·lacions del càmping el Berguedà. L'edifici, està molt reformat per als moderns usos presenta una planta quadrangular composta per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Té una disposició de les obertures molt ordenada ja que van ser modificades arran de la transformació que l'immoble va patir al convertir-se en restaurant i edifici de serveis del càmping. L'aparell encara es pot apreciar a base de maçoneria i pedra picada a les cantonades. Interiorment està molt modificat</p> | 08099-129 | Al lloc de Rialp a la dreta del torrent de Bossoms | <p>No hem trobat documentació sobre aquest mas dels que n'atribuiríem un possible origen medieval juntament amb els altres divuit masos que s'esmenten amb la documentació relativa a Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix. Amb tot, nosaltres pensem que les construccions que ens han arribat als nostres dies són d'un període molt tardà. Aquest mas posseïa el molí de Bossoms. Denominà el molí i també la vall</p> | 42.2165500,1.8367500 | 403989 | 4674475 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51027-foto-08099-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51027-foto-08099-129-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Transformat i remodelat completament per als usos turístics del Càmping. Només conserva de la seva obra original el parament extern ja que les obertures van ser obertes molt modernament. La casa posseïa el molí de Bóssoms. Les restes que ens han arribat avui dia no són anteriors al segles XVII o XVIII, amb tot i proper a la casa en uns camps s'han trobat les ruïnes del que podria ser el màs medieval | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51052 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-9 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 78 i 189. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVI-XVIII | La casa ha perdut bona part de la coberta i amenaça en esfondrar-se ja que algunes parets estan cobertes d'heura i vegetació. La pallissa té un estat de conservació similar a la casa. | <p>El que es coneix amb el nom de 'la caseta' correspon amb les ruïnes de la casa i pallissa annexa a sota el collet de les Trevanoses, al costat del riu Gavarrós al clot del Jeroni. La casa es situa al costat de l'antic camí de Gavarrós i està formada per una estructura rectangular composta de planta baixa, pis i golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a sud-oest. La porta principal d'entrada es situa en aquesta façana. En quant a la distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit especialment a les façanes nord i oest. En canvi la façana est i sobretot la sud hi ha dues finestres a nivell del primer pis amb bastiments de fusta que tenen les seves homònimes a nivell de sota teulada. L'aparell és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. Les cantonades són de pedra picada i la part superior és de tapia de color rogenc. La coberta s'ha esfondrat parcialment i malgrat encara hi hagi alguna part que es mantingui dempeus. El conjunt amenaça ruïna. A causa del mal estat no hem pogut accedir al seu interior que presentava perill d'enderroc. Per les converses orals hem pogut saber que a la planta baixa hi havia les quadres i al primer pis la casa amb la sala, la cuina i el forn. Per la part nord hi ha una rampa que condueix a l'era que es situa a la part posterior de la casa i a on hi trobem la pallissa. Està tancada per un petit baluard al que podem accedir per una porta amb bastiments de pedra. Té una planta rectangular i està composta per una planta baixa i un primer pis amb àmplies eixides sostingudes per murs i pilars de maçoneria. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i formant un gran voladís. Es conserva en mal estat ja que els balcons de les eixides han desaparegut i a la coberta li manquen les teules. L'àmbit de l'era està delimitat per la casa, la pallissa i un petit mur de pedra que tanca el conjunt a manera de baluard.</p> | 08099-154 | A la vall de Gavarrós, sota el collet de les Trevenoses | <p>Malgrat que el terme de 'caseta' sigui recent i al·lusiu a caseta de Masaners, el lloc tindria un orígen molt remot ja que surt esmentat en els documents de l'acta de consagarció de Sant Llorenç. En aquest document hi ha un alou donat per Argemir i la seva esposa Teodosen (doc. 28) al monestir amb unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca'. Del primer i segons les afrontacions es podria interpretar amb aquest lloc 'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca et III in terra todevare vel suos eres, et III in vinea Torelo. Cum ipsa vinea ipso torcurario. Et ipsa terrada afrontat in ipsa eira, et de alia in via et III in orto Bebite et de IIII in casa Matresinna' Referent a les afrontacions, malgrat que les vinyes no les tinguem situades amb exactitud pensem que es situaria a la zona referida entre l'Estret i la casa de Maçaners. De fet les terres de Sant Genís serien les del nord, el riu correspondria amb el riu Gavarrós i la roca i Vila-seca es situaria a la banda oriental dominant la vall (roca gavarret) i vilaseca en serien les terres de més a l'est, actualment en terme de la Pobla de Lillet. Cal a dir que la casa està a l'altre costat del clot del Savorell. Per contra la casa de Matresinna es situarien en una zona propera a Masaners 'Matresinna' i ipsa via (camí ral de Gavarrós) i que afronta amb una era (era de la caseta), una via i una altre casa que podria ser la ja citada de Savorell tenint en compte la seva proximitat. Sigui com sigui aquesta casa apreixerà en documents posteriors referents al cadastre de Gavarrós de 1756 i també en documents més tardans com a una masoveria pertanyent de la gran finca de Cabanas la qual encara avui li correspon.</p> | 42.2695700,1.9232400 | 411202 | 4680268 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51052-foto-08099-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51052-foto-08099-154-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'edifici té algunes fases constructives diferents amb aparells i fàbriques diversos i a la part superior s'hi endevinen algunes espitlleres paredades. També hi podem apreciar encaixos o forats de bastida al pany del mur sud. L'edifici reuneix les característiques pròpies de l'arquitectura popular de les zones de muntanya. | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51074 | Elements arquitectònics de la casa de Pardinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-la-casa-de-pardinella | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186, 203. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. CLARET, J; ROCA, A (1982) 'Casa Pardinella'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. 'còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753'</p> | XVI-XIX | Conservats i protegits a l'interior de la casa de Pardinella. Alguns dels mobles es guarden a les golfes i altres encara s'exposen a la sala principal | <p>L'interior de la casa de Pardinella conté elements de notable valor que hem pensat enumerar-los en una fitxa a part. Entre aquests elements cal destacar-ne la porta d'entrada que ha estat ja esmentada a la fitxa anterior amb el porxo que la protegeix format per dues arcades de mig punt de pedra tosca i una interior que la reforça. També s'ha de fer referència a les voltes de canó de tipus encofrat que cobreixen les tres naus o cossos de la planta baixa i de les que la situada a llevant està construïda amb les pedres disposades a plec de llibre. Malgrat també tingui marques de l'encofrat sembla que correspongui en un moment més antic. A la planta primera n'hem de remarcar les alcoves de les diverses habitacions de les quals la situada més a tramuntana és doble, mentre que la de l'ala de llevant és simple. Del mobiliari se n'ha de destacar les tres calaixeres i escriptoris amb incrustacions de boix i marqueteria, així com la taula principal amb les 'potes de lira'. La casa també té alguna caixa de nuvi i també de núvia, llits de 'monja' de ferro forjat i també 'olotins' un bressol de fusta de boix i brasers d'aramA la cambra on hi ha el forn de pa hi trobem encara els trespeus, els clemàstecs de ferro forjat, les olles d'aram, objectes d'ús agrícola i les pales per coure el pa. Està en un bon estat de conservació.</p> | 08099-176 | Pardinella | <p>L'origen de la casa de Pardinella l'hauríem de buscar en els documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà recollits per Bolòs i Pagès en el seu llibre sobre el monestir. De fet trobem els documents 20 i 63 (ACA monacals) que fan referència exclusiva en aquest lloc. El primer document correspon a la donació d'una tal Arguèsen al monestir de Sant Llorenç en remei de l'anima del seu fill Astar i corresponent a una peça de terra de la vall de Brocà a la vila de Perdinella el 18 d'abril de 964 'pecias II de terras qui ella advenit per comparacions, et sunt in comitatum Cerdaniense, in valle Bucuranense, ubi vocant in ipsa villa de Perdinella' El document esmenta que afrontava amb una terra que ja era de Sant Llorenç (potser la roca) amb una via pública (el camí de la roca a Pardinella) i amb unes terres incultes o terres de ningú. El document 63 data de 1018 i fa referència a la donació que un tal Sunyer fa en un alou i una peça de terra a les rodalies de Gavarrós i a la vil·la de Pardinella al monestir de Sant Llorenç'casas, casalibus, curtis, cortalibus, ortis, ortalibus, terras cultas vel incultas, arboribus, pomiferis vel inpomiferis, silvis, garricis, pratis, pascuis, omnia et in omnibus'. També esmenta la donació d'una casa i un hort que les afronta amb ' ipsos torrents', 'in terra de lobato', 'coma de Dafran' i una peça de terra 'In camp Dalt' o camp de dalt que afronta 'in terra Odrig', 'in terra sunier' i 'in riba'. La primera podria pertànyer a la casa actual ja que està entre dos torrents;el de l'Home mort i l'homònim de Pardinella. La peça de terra podria ser al pla d'Erols situat a més altura i al mateix terme de Pardinella. Per tant i tenint en compte aquestes dades documentals el lloc de Pardinella ja era habitat des del segle X com un vilatge. El lloc torna a sortir esmentat el 1057 amb la donació d'una casa amb dues sesterades de terra a Pardinella 'casa una cum sasterads duas de terra, est in comitatu Cerdaniense, in vale Buchuranense, in locum quem vocant Perdinella vel ad ipsa Perera...' Dins de l'arxiu de la Pobla de Lillet conservat a l'arxiu de la Corona d'Aragó i recollit per Joan Serra i Vilaró en la seva obra de les baronies hi ha un manual sobre la subhasta del mas de Pardinella al 1350. En els documents de la baronia de Bagà el lloc és esmentat sovint en temes relacionats amb les pastures. Així el 1370 trobem una notícia sobre els homes de Gavarrós i Pardinella que havien de donar una part proporcional al senyor dels peus i espatlles de les bèsties que caçaven. Segons Serra la cria del bestiar i de la llana generava disputes als veïns dels diferents pobles. Aquest seria el cas de la disputa entre els veïns de Bagà, Gavarrós i Pardinella per a la pastura del bestiar al port de Gavarrós establint uns límits que abraçarien tot la zona sud del Puig Llançada. Des dels Clot del Forn, a Rocs de Canells, Coll de Pal, Puigllançada i Pardinella. De Pardinella en seria la franquesa dels homes que donaren les cuixes i espatlles dels moltons al senyor establint-se el 'dret de cuixa'. La casa de Pardinella sempre va estar lligada a la ramaderia i la transhumància degut a la seva proximitat a les zones de pastura. La documentació posterior a l'Edat mitjana ha estat consultada gràcies a les escriptures que ens ha cedir la família Guixé de la casa Pardinella. En cal destacar un document de Transacció i concòrdia entre el duc d'Alba i Marquès d'Aytona, senyors de la baronia de Pinós i Josep Pujol i Pardinella pel terme de la finca i Rodalia del 'manso Pardinella y Pla d'Arols poseido por Jose Pujol Pardinella, payés de Gavarrós. Aquest terme va ser traçat i poc després el 1779 es van dividir les herbes de la muntanya de Gavarrós entre els Pardinella que tenien el terme esmentat i els Cabanes que es quedaren amb la part de la muntanya comuna de Gavarrós i que havia pertangut als barons de Pinós i que abraçaria la zona de Clot del Forn, Rocs de Canells i mig Puigllançada.</p> | 42.2772000,1.9409200 | 412671 | 4681097 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51074-foto-08099-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51074-foto-08099-176-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 51076 | Llegenda del castell dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dels-moros | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de guardiola' Els castells catalans. Vol V</p> | XIX | <p>Feia temps que els moros assetjaven el castell de Guardiola i els cristians, que hi havien estat tancats, no sabien com desempallegar-se'n. El capità tingué una pensada. Al castell hi havia una mula molt guita, que ventava guitzes a tothom qui passava per la seva vora. La idea va ser de posar l'animal ben ple de coets i focs petadors que IIancessin bones guspires i raigs de foc, i enviar-lo, un vespre, muntanya avall cap el camp dels moros. Una nit, quan major era la quietud, engegà la bestiola vers el campament sarraí. Els moros, presos de fort pànic, van fugir a la desbandada'.</p> | 08099-178 | Castell de Guardiola | 42.2154600,1.8686100 | 406617 | 4674318 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta guita es podria haver inspirat amb la guita o mulassa de la Patum de Berga. | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 51077 | Llegenda de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-greixer | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Informació inèdita cedida per Gràcia Ponça.</p> | XIX | Llegenda que es coneix a través d'alguns habitants de Gréixer. | <p>Es conta que el llogarret de Gréixer pertanyia a un senyor de la petita noblesa que era conegut pel seu mal geni i la seva afició a la caça. Un dia, mentre es trobava voltant pels boscos que s'estenien pels peus del Moixeró, va sentir la campana de l'església de Sant Andreu, cridant als feligresos dels encontorns a l'ofici religiós. Aviat, el temple es va fer petit de la gentada que assistí a missa. Feia estona que havia començat quan es presentà el senyor de Gréixer fet una fúria. Considerava una falta de respecte que el celebrant comencés la celebració religiosa sense la seva presència. Sense dir ni una paraula, prengué la ballesta i apuntant a la finestra de l'absis va disparar a l'interior. La fletxa va tocar de ple al capellà, just en el moment que aquest alçava la sagrada forma. Ferit de mort, va caure estès al mig del petit altar davant de la incredulitat i l'horror dels veïns. El senyor de Gréixer, horroritzat va fugir cames ajudeu-me boscos endins, ben bé al fons de la vall, fins que es va perdre entre les muntanyes. En memòria d'aquell succés, algú va tapiar la finestra per on havia entrat la fletxa perduda. Ningú sabia què se n'havia fet del senyor de Gréixer. Altre cop, la llegenda afirma que no va deixar mai de córrer, sense descans. Cada cert temps, l'ànima en pena d'aquell mal home passa rebent com el llamp davant de l'església, maleint la seva sort.</p> | 08099-179 | Al lloc de Gréixer | <p>El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí, una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al 983 s'hi fa esment i en un document del 949 el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. 'Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·'. Aquest referència va ser localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801 i publicat a les baronies de Pinós i Mataplana. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol'. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrere l'estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens apareix citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d'un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d'un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi ha al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la vaga de Millarès, cal tinent o molí. . També apareix esmentat sovint a la documentació baganesa. Per una banda de 1346 en data un inventari fet en una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes i quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Baga a com també de Gréixer. Deu anys més tard s'esmenta 'adobar lo pont de Greixa' relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 el lloc de Gréixer juntament amb Millarès, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos de Millarès, Greixa, Escriu i Hospitalet i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases coincidint en un període de bonança. Gràcies a la documentació facilitada per Mª Gracia Ponça, propietària de cal Josepó, sabem que a la Casa Gran per exemple entre el 1878 i 1928 hi van habitar una colla de famílies abans que fos adquirida pels Ponça els quals en foren rics propietaris que compren la finca de Gréixer que incloïa Escriu i la Font de Faig per a l'explotació ramadera i de la fusta.</p> | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51077-foto-08099-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51077-foto-08099-179-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 51078 | Batalla a l'aiguabarreig del Bastareny i Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/batalla-a-laiguabarreig-del-bastareny-i-llobregat | Coneguda a través de la memòria oral. | <p>L'aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat va ser testimoni de mortal i sagnant lluita durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). Tal com expliquen els documents, quan els partidaris de França van veure partir els berguedans, els van atacar a la confluència del Llobregat i Bastareny, tot donant pas a una mortífera lluita, cos a cos, en la qual molts, tant berguedans com francesos, hi van deixar la pell'.</p> | 08099-180 | A l'aiguabarreig del Bastareny i el Llobregat. | 42.2302700,1.8790800 | 407503 | 4675952 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 51081 | Llegenda de l'Hostal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-cremat | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Llegenda recollida per Francesc Caballè i Cantalapiedra. | <p>De l'hostal cremat que estava situat entre Gréixer i l'Hospitalet de Rocasança s'explica que el van cremar els habitants de les cases properes en assabentar-se que la gent que feia nit a l'hostal ja no en sortia. Diuen que familiars d'un traginer desaparegut a l'hostal es van presentar tot girant tota la casa per si trobaven algun objecte personal i l'únic que van trobar va ser un dit humà. La brama es va escampar arreu. Els hostalers robaven els traginers i marxants que feien nit a l'hostal i, després d'assassinar-los, els féien desaparèixer. Qui sap, diuen si els cremaven o en feien butifarres. La resposta, com deiem va ser la crema de l'hostal. Avui tant sols en resta com a record la font mig colgada per la vegetació al costat de la carretera de Bagà a Coll de Pal.</p> | 08099-183 | A l'Hostal Cremat. | 42.2888400,1.8557100 | 405662 | 4682481 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 51083 | Llegenda de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marc | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | <p>Un butlletí del centre excursionista de Catalunya i datat de 1887 de Vicenç Plantada i Fonolleda esmenta una llegenda referent a Sant Marc i que li van explicar la gent de Brocà durant la seva estada. ' Un dia St March's trobava a la capella de Santa Cecilia de Riu-Tort: li devia convenir esser prompte á la seva capella, donchs que ab una gambada va pujar als Castellassos que encara la roca guarda lo clot. També's conta que un dia falta lo calze de Santa Cecília esmentada:lo trobaren a Aussege: un lo comprà i tornà dita sufragània de Brocà'</p> | 08099-185 | A la muntanya de Sant Marc. | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51083-foto-08099-185-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Llegenda facilitada per Anna Cassals i Fernandez de l'Associació de Torre de Guaita | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 51084 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-0 | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies als veïns de Guardiola i Brocà.. | <p>Segons Ramon Viladés era costum en temps passats de que quant hi havia alguna pesta els fidels de les parròquies anessin en processó a venerar el sant perquè els deslliurés de les malalties, pestes o malalties. Normalment es feia signar un document per l'alcalde que feia complir que es portés a terme cada any. Segons l'autor, els aplecs de Sant Marc de Cal Bassacs, Montclar, Falgars foren conseqüència de les plagues de llagosta. En el cas de Sant Marc no queda clar que tingués el mateix origen tot i que apuntem a que si. L'aplec de Brocà va començar a aparèixer a la dècada dels quaranta després de la guerra civil i l'aplec es va celebrar fins els anys seixanta. La causa es deu a que el rector era molt gran i li costava molt pujar a Sant Marc. A més a Brocà hi havia poques cases habitades. Va ser en aquest moment que es traslladà a la parròquia de Sant Martí de Brocà molt més a prop. La tradició era que cada família de Brocà el dia abans de la vigília encenia una foguera davant de la capella de Sant Martí. La primera família que ho feia era la de castell per correspondre a la de més amunt i acte seguit ho feien la resta de familiars de les cases habitades en línia recta perquè es venguessin des del fons de la vall. A banda i banda de la capella de n'encenien dos més que corresponien amb els de les primeres. Cada any hi havia tres famílies que s'encarregaven d'encendre els focs , però l'encesa la feien els de castell per ser la més propera a Sant Marc. Acte seguit cada família encenia una foguera davant de casa seva. Dues famílies més s'encarregaven de recollir el blat Abans de la guerra a les famílies més pobres es donava un pa de 5 Kg. Al dia següent les famílies es trobaven a Sant Martí i pujaven a Sant Marc on celebraven l'eucaristia, es nomenava el prior i a la sortida en beneïen el pa i cantaven els goigs de sant Marc, avui perduts. Des d'allà el capellà beneïa el terme de Brocà per allunyar-los de les tempestes i les males collites (comunidor). Acte seguit es feia un dinar de germanor que cadascú preparava a casa seva. En acabat el prior que s'havia nomenat passava la bacina i les almoines que donaven al capellà. La festa continuava amb cançons i jocs per la mainada fins a fer-se fosc on tothom tornava a casa seva. La gent de les contrades deien que la festa de Sant Marc era una de les més importants. Avui dia la festa es continua celebrant. En record de les antigues fogueres, els veïns de Guardiola el dia abans pugen a Sant Marc, encenen una foguera que es veu des de tota la vall i fan un ressopó. L'endemà es celebra l'aplec a l'església de Sant Martí on es fa una eucaristia i en acabat es beneeix i reparteix el panet. Aquest e paga cadascuna de les famílies que habita o habitava a Brocà per ordre d'importància i sempre n'hi ha un que s'encarrega de preparar un dinar.</p> | 08099-186 | A Sant Marc de Brocà | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa que es manté viva encara ara i el dia 25 d'abril on hi assisteixen multitud de veïns de la vall, tant de Guardiola com Bagà i naturalment de Brocà i Gavarrós. La informació de l'aplec actual ha estat facilitada per l'Ajuntament de Guardiola i la família Corominas Majoral. | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 51085 | Aplec de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-greixer | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies a Mª Gràcia Ponça, propietària d'una part de la finca de Gréixer. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que va recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de Sant Andreu és encapçalat per la família Ponça i el de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada.</p> | 08099-187 | Al lloc de Gréixer | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/