Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51043 | Essenser de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/essenser-de-sant-andreu | <p>DDAA. (2005). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XI-XII | Exposat al MDC Solsona amb el núm 583. | <p>Encenser de forma esfèrica amb tres cadenetes enganxades per fil-ferro d'uns15 cm. abans d'arribar al braser que el sostenen i estan penjades de la part superior que presenta tres braços habituals, una mica corvats.El braser és de base anular. La meitat superior presenta calats que combinen formes quadrades, rectangulars i de creu. Medeix uns 11 x 11 cm amb un total de 92 cm. És de bronze.</p> | 08099-145 | Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Plaça del palau núm.1. 25280 (Solsona) | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51043-foto-08099-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51043-foto-08099-145-3.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Objecte litúrgic procedent de Sant Andreu de Gréixer.Presenta forts paral·lels amb altres essencers exposats al museu com ara el de Pampe (Solsonès). És tracta d'una important peça d'orfebreria romànica | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 51076 | Llegenda del castell dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dels-moros | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de guardiola' Els castells catalans. Vol V</p> | XIX | <p>Feia temps que els moros assetjaven el castell de Guardiola i els cristians, que hi havien estat tancats, no sabien com desempallegar-se'n. El capità tingué una pensada. Al castell hi havia una mula molt guita, que ventava guitzes a tothom qui passava per la seva vora. La idea va ser de posar l'animal ben ple de coets i focs petadors que IIancessin bones guspires i raigs de foc, i enviar-lo, un vespre, muntanya avall cap el camp dels moros. Una nit, quan major era la quietud, engegà la bestiola vers el campament sarraí. Els moros, presos de fort pànic, van fugir a la desbandada'.</p> | 08099-178 | Castell de Guardiola | 42.2154600,1.8686100 | 406617 | 4674318 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta guita es podria haver inspirat amb la guita o mulassa de la Patum de Berga. | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 51078 | Batalla a l'aiguabarreig del Bastareny i Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/batalla-a-laiguabarreig-del-bastareny-i-llobregat | Coneguda a través de la memòria oral. | <p>L'aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat va ser testimoni de mortal i sagnant lluita durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). Tal com expliquen els documents, quan els partidaris de França van veure partir els berguedans, els van atacar a la confluència del Llobregat i Bastareny, tot donant pas a una mortífera lluita, cos a cos, en la qual molts, tant berguedans com francesos, hi van deixar la pell'.</p> | 08099-180 | A l'aiguabarreig del Bastareny i el Llobregat. | 42.2302700,1.8790800 | 407503 | 4675952 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 51080 | Llegenda de la troballa de la Verge de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-verge-de-rocasanca | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAMÓS, PARE(1653). Jardin de Mara plantado en el principado de Catalunya. Edició facsimil</p> | XIII-XVI | <p>La troballa de la verge va ser feta per un pastor que va notar com un bou de la seva ramada estava agenollat al peu de la roca anomenada Sança. Allí dalt trobà la imatge sota una savina. Volgueren traslladar-la a l'església parroquial de Gréixer, però una i altre vegada desapareixia i tornaven a trobar-la al mateix lloc on finalment van entendre el missatge diví. Alçaren la capella en aquest indret on durant segles ha estat venerada la verge de Roca Sança</p> | 08099-182 | A la capella de Rocasança situada a la casa de l'Hospitalet | 42.3062500,1.8755100 | 407320 | 4684392 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 51081 | Llegenda de l'Hostal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-cremat | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Llegenda recollida per Francesc Caballè i Cantalapiedra. | <p>De l'hostal cremat que estava situat entre Gréixer i l'Hospitalet de Rocasança s'explica que el van cremar els habitants de les cases properes en assabentar-se que la gent que feia nit a l'hostal ja no en sortia. Diuen que familiars d'un traginer desaparegut a l'hostal es van presentar tot girant tota la casa per si trobaven algun objecte personal i l'únic que van trobar va ser un dit humà. La brama es va escampar arreu. Els hostalers robaven els traginers i marxants que feien nit a l'hostal i, després d'assassinar-los, els féien desaparèixer. Qui sap, diuen si els cremaven o en feien butifarres. La resposta, com deiem va ser la crema de l'hostal. Avui tant sols en resta com a record la font mig colgada per la vegetació al costat de la carretera de Bagà a Coll de Pal.</p> | 08099-183 | A l'Hostal Cremat. | 42.2888400,1.8557100 | 405662 | 4682481 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 51082 | Cançó de la font del Faig de Mestre Elisard Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-font-del-faig-de-mestre-elisard-sala | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Cançó recollida per l'Associació Medieval de Bagà i per Francesc Caballè i Cantalapiedra | <p>Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja ha alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet es pur fresquet. Canta, canta rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del faig.</p> | 08099-184 | A la font del Faig | 42.2934700,1.8044400 | 401442 | 4683053 | 1944 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51082-foto-08099-184-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mestre Elisard Sala | L'antic hostal de la font del faig era situat uns metres per dessota de l'actual refugi de Sant Jordi. Actualment només en resten algunes parets de l'antiga casa corresponents amb el mur d tramuntana i el de llevant amb algunes obertures i aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 51083 | Llegenda de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marc | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | <p>Un butlletí del centre excursionista de Catalunya i datat de 1887 de Vicenç Plantada i Fonolleda esmenta una llegenda referent a Sant Marc i que li van explicar la gent de Brocà durant la seva estada. ' Un dia St March's trobava a la capella de Santa Cecilia de Riu-Tort: li devia convenir esser prompte á la seva capella, donchs que ab una gambada va pujar als Castellassos que encara la roca guarda lo clot. També's conta que un dia falta lo calze de Santa Cecília esmentada:lo trobaren a Aussege: un lo comprà i tornà dita sufragània de Brocà'</p> | 08099-185 | A la muntanya de Sant Marc. | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51083-foto-08099-185-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Llegenda facilitada per Anna Cassals i Fernandez de l'Associació de Torre de Guaita | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 51084 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-0 | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies als veïns de Guardiola i Brocà.. | <p>Segons Ramon Viladés era costum en temps passats de que quant hi havia alguna pesta els fidels de les parròquies anessin en processó a venerar el sant perquè els deslliurés de les malalties, pestes o malalties. Normalment es feia signar un document per l'alcalde que feia complir que es portés a terme cada any. Segons l'autor, els aplecs de Sant Marc de Cal Bassacs, Montclar, Falgars foren conseqüència de les plagues de llagosta. En el cas de Sant Marc no queda clar que tingués el mateix origen tot i que apuntem a que si. L'aplec de Brocà va començar a aparèixer a la dècada dels quaranta després de la guerra civil i l'aplec es va celebrar fins els anys seixanta. La causa es deu a que el rector era molt gran i li costava molt pujar a Sant Marc. A més a Brocà hi havia poques cases habitades. Va ser en aquest moment que es traslladà a la parròquia de Sant Martí de Brocà molt més a prop. La tradició era que cada família de Brocà el dia abans de la vigília encenia una foguera davant de la capella de Sant Martí. La primera família que ho feia era la de castell per correspondre a la de més amunt i acte seguit ho feien la resta de familiars de les cases habitades en línia recta perquè es venguessin des del fons de la vall. A banda i banda de la capella de n'encenien dos més que corresponien amb els de les primeres. Cada any hi havia tres famílies que s'encarregaven d'encendre els focs , però l'encesa la feien els de castell per ser la més propera a Sant Marc. Acte seguit cada família encenia una foguera davant de casa seva. Dues famílies més s'encarregaven de recollir el blat Abans de la guerra a les famílies més pobres es donava un pa de 5 Kg. Al dia següent les famílies es trobaven a Sant Martí i pujaven a Sant Marc on celebraven l'eucaristia, es nomenava el prior i a la sortida en beneïen el pa i cantaven els goigs de sant Marc, avui perduts. Des d'allà el capellà beneïa el terme de Brocà per allunyar-los de les tempestes i les males collites (comunidor). Acte seguit es feia un dinar de germanor que cadascú preparava a casa seva. En acabat el prior que s'havia nomenat passava la bacina i les almoines que donaven al capellà. La festa continuava amb cançons i jocs per la mainada fins a fer-se fosc on tothom tornava a casa seva. La gent de les contrades deien que la festa de Sant Marc era una de les més importants. Avui dia la festa es continua celebrant. En record de les antigues fogueres, els veïns de Guardiola el dia abans pugen a Sant Marc, encenen una foguera que es veu des de tota la vall i fan un ressopó. L'endemà es celebra l'aplec a l'església de Sant Martí on es fa una eucaristia i en acabat es beneeix i reparteix el panet. Aquest e paga cadascuna de les famílies que habita o habitava a Brocà per ordre d'importància i sempre n'hi ha un que s'encarrega de preparar un dinar.</p> | 08099-186 | A Sant Marc de Brocà | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa que es manté viva encara ara i el dia 25 d'abril on hi assisteixen multitud de veïns de la vall, tant de Guardiola com Bagà i naturalment de Brocà i Gavarrós. La informació de l'aplec actual ha estat facilitada per l'Ajuntament de Guardiola i la família Corominas Majoral. | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 51085 | Aplec de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-greixer | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies a Mª Gràcia Ponça, propietària d'una part de la finca de Gréixer. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que va recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de Sant Andreu és encapçalat per la família Ponça i el de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada.</p> | 08099-187 | Al lloc de Gréixer | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 51103 | Aplec de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-gavarros | XX | Es manté viu gràcies als propietaris i masovers de les finques de Gavarrós. | <p>Aplec de Sant Genís de Gavarrós que es celebra el dia 25 d'agost. Aquesta festa s'havia perdut com tants altres aplecs i celebracions de Guardiola i ha estat recuperat gràcies als veïns i residents de Gavarrós des de fa uns quants anys. Consisteix en celebrar una eucaristia i a continuació fer un àpat que acostuma a ser un dinar a l'era de Cal Cabanes. Amb la venda dels tiquets del dinar, s'obté un donatiu que es destina a consolidar l'església de Sant Genís. Gràcies a aquesta aportació popular el temple i el lloc de Gavarrós es mantenen vius. Després del dinar es fa ball a l'era de cal Cabanes.</p> | 08099-205 | Al lloc de Gavarrós | 42.2810900,1.9153900 | 410571 | 4681556 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51103-foto-08099-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51103-foto-08099-205-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 51110 | Fons d'imatges de Guardiola de Berguedà a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-guardiola-de-bergueda-a-larxiu-municipal | XX i XXI | A l'arxiu municipal classificat i guardat en carpetes. | <p>Fons d'imatges conservat a l'Ajuntament de Guardiola on es mostren imatges antigues de Guardiola, de l'arribada del tren, del carrilet, de la vida quotidiana, de les fàbriques de ciment, de les festes populars, de la construcció del municipi i de paisatges i paratges de l'entorn. Compta amb més d'un miler de fotografies i clixés que van des de principi de segle fins a l'actualitat. Les darreres ja són en format digital de les festes, trobades, aplecs</p> | 08099-212 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça de l'Ajuntament núm. 01. 08694 (Guardiola de Berguedà | 42.2331500,1.8792100 | 407518 | 4676271 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es guarda a l'arxiu municipal de l'Ajuntament i constitueix un important fons fotogràfic i d'imatges que els veïns han anat cedint a mida que han passat els anys. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 51122 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-1 | <p>www.wikipèdia, enciclopedia lliure.</p> | <p>Riu que neix al terme municipal de Castellar de N'Hug a les populars 'Fonts del Llobregat' i desemboca al Mar Mediterrani. Al seu pas pel terme municipal de Guardiola de Berguedà rep les aigües de diferents conques que conformen diferents valls. Per una banda tindríem la conca del Gavarrós, amb els torrents de Gavarrós, Pardinella, Coll de Pal, de la Coma, del clot del Forn, de l'home mort, per l'altre i al centre del municipi just en ple nucli poblacional rep les aigües del riu Bastareny, un important afluent del Llobregat que a banda de rebre les aigües de la conca de Gréixer, també ho fa de les aigües d'altres torrents com és el cas del torrent de la Muga, el torrent de Murcarols, el torrent de les Faves i dem prat de Rei i sobretot la Dou del Bastareny que forma un naixement similar al del Llobregat. El mateix riu és alimentat pel 'Bullidor de Sant Esteve' pertanyent al mateix aqüífer que la Dou, el torrent del Puig, el torrent del Forat alimentat pel torrent d'Escriu, el torrent de Galigan i el 'bullidor de la Llet'. Els darrers torrents que alimenten el Bastareny abans de rebre les aigües de la conca de Gréixer serien els torrentons, el torrent del Puig, el torrent dels Trulls i finalment el torrent del Casot. Després de passar la vila de Bagà el Bastareny rep les aigües menys cabaloses de la zona de Brocà amb el torrent de Paller o dels Banyadors, el torrent de Mullapà, el torrent del Mig, el de la Paelleta, el torrent de Clarà i finalment el torrent dels Bacs. Poc abans d'abandonar el municipi el riu rep les aigües de la conca del Saldes amb el torrent de la Boïga a sota de Mas dePei, el torrent de Bosoms, i el torrent de Vallcebre, entre altres. Les seves aigües principalment cabaloses van ser aprofitades per a construir rescloses per fer funcionar fàbriques com seria el cas de la cimentera de 'la colònia Pujol i Tomàs', canalitzar-les per a fer moure centrals hidroelèctriques de gran capacitat com és el cas de la central del Collet o fins hi tot transportar-les en nuclis més allunyats com és el cas del canal industrial de Berga. El riu també ha estat des de sempre un pas per a facilitar les comunicacions. Així doncs les valls de les diferents conques hidrogràfiques han estat vies de pas de camins rals (camí de Berga a Bagà que seguia el curs del Llobregat), el camí de Gavarrós, el de col de Jou i coll de Pendís. L'arribada del ferrocarril propicia que els vells camins fossin substituïts per les vies del ferrocarril que a banda de transportar passatger transportaven el ciment del collet i de l'aslant de Castellar de N'Hug i també el carbó de la conca minera de Fígols. Darrerament i degut a l'abandó del ferrocarril (carrilet) la moderna C-16 i el E.09 de Barcelona a Tolosa han facilitat les comunicacions amb Europa gràcies a la construcció del túnel del Cadí que comunica el Berguedà amb la Cerdanya i França i és el portal d'entrada i la principal via d'accés a les estacions d'esquí del Pirineu més oriental. En quant a l'ecologia hi ha un predomini a de les aus aquàtiques com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el corb marí gros. En quan a espècies aquàtiques en cal destacar les truites comunes, la bagra comuna, el barb comú i la carpa.</p> | 08099-224 | Creua el municipi per la banda est limitant amb Castellar de n'Hug i també pel sud amb Cercs | 42.2279900,1.8772600 | 407349 | 4675700 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51122-foto-08099-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu que ha estat molt emprat al llarg de la història per a l'aprofitament de les seves aigües per a fer funcionar fàbriques tèxtils i produir energia hidroelèctrica. És un dels principals rius del vessant mediterrani català juntament amb Ter i el Fluvià. A l'alçada de Manresa rep les aigües del Cardener i de l'Anoia. A l'alçada de Cercs hi ha l'únic embassament de la seva conca que és el de la Baells | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 51124 | Conca de Gréixer al vessant sud del Moixeró i del Serrat Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-de-greixer-al-vessant-sud-del-moixero-i-del-serrat-gran | <p>Conca hidrogràfica del riu Gréixer que està formada per un costat pel riu de l'Hospitalet que bé alimentat pel torrent de la Mena amb naixement a la font homònima sota la Tosa d'Alp a més de 2400 mts d'alçada, el torrent del Serrat Gran amb naixement a la carena del serrat homònim i el torrent del 'salt d'aigua' que neix al vessant sud dels plans de Coma floriu i el mateix de Coma floriu. Tots ells neixen en unes roques a tocar de la cresta de les 'Pales de Coma floriu' i fomen la riera de l'Hospitalet a l'alçada de l'Hospitalet. A mida que descendeix i s'aproxima a l'hospital va rebent les aigües d'altres torrents com el de les 'Gralles' que prové de sota el Claper, de la 'Miquela' ambdós a la serra del Moixeró i també del 'Clot de l'Infern 'que prové dels Orris al T.M de Bagà. A mida que va descendint aigües avall i a l'alçada de Milleres rep les aigües del torrent de les Rovires que prové del pla de la Gavarra i de la font del Ciré a Bagà, A Gréixer se li ajunten les aigües que provenen del torrent de la 'Canal de la Serp' sota el cim del Penyes Altes, del torrent de la 'Font bona' que neix a la font i coll de Cabrera i el torrent de la Mena de l'Or. Finalment i a prop del pont de Sant Nazari el riu de Gréixer rep les aigües del torrent; el del Carrer d'en Torb que separa la solana Massena amb la Roca Tallada i el pas de la Mona ja al T.M de Bagà i del Bac de Diví a damunt de Rigoreixer. Finalment desemboca les seves aigües al Bastareny a l'alçada de la central hidroelèctrica del Pendís i del Càmping Bastareny a Bagà.</p> | 08099-226 | A la vall de Gréixer i Hospitalet | 42.2968500,1.8717700 | 406998 | 4683352 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 51125 | Conca hidrogràfica de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-hidrografica-de-gavarros | <p>Conca alimentada pel torrent de Coll de Pal que, neix als plans de Coma floriu al T.M. de Bagà i les seves aigües provinents de les neu a acumulades en els períodes hivernals descendeixen pel vessant sud del Puigllançada pel torrent homònim i que separa les muntanyes i els Rocs de Canells amb el cim del Puigllançada (TM. De Bagà). Un altre torrent que alimenta la mateixa conca és el torrent de 'la balma roja' que neix a les 'fontetes de Pardinella' sota mateix del cim del Puigllançada i que rep el seu nom perquè passa pel costat de la roca roja. Ambdós afluents i dos més que provenen del Clot del Forn de l'anomenada 'font del Pastor' i del torrent de la Boixeda que neix sota els prats de canells formen aquest riu. Tots junts conformen el riu de Gavarrós molt a prop del nucli de l'església. El riu va descendint i a l'alçada de la casa de l'Estret rep les aigües del torrent de Pardinella que s'alimenta del torrent de l'home mort que neix sota el 'Les roques de Rus', el de 'Pardinella' i finalment el de l'obaga fosca i també del torrent de la 'Coma ' que neix a sota la collada grossa de Sant Marc. Tots junts formen el 'Riu Tort' caracteritzat per les aigües 'tortes' i que desemboca al Llobregat a l'alçada de la casa de l'Espelt. Aquesta conca esta caracteritzada per un seguit de valls que accedeixen a les zones de pastura d'alta muntanya i que foren utilitzades per a l'hàbitat en època medieval</p> | 08099-227 | A la vall de Gavarrós | 42.2616700,1.9257000 | 411394 | 4679388 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 51130 | Paratge de la font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-del-faig | <p>CABALLÉ, CANTALAPIEDRA, F (2009). Les empremtes del camí ral. Associació Medieval de Bagà. Bagà. Www.parcnaturalcadimoixero.cat</p> | Convertida en abeurador per al bestiar i canalitzada per abastir el proper refugi de Sant Jordi | <p>Paratge de gran bellesa situat al vessant sud del Coll del Pendís, al costat del torrent homònim i sota les obagues de Galigan i del Solà de la Font del Faig prop dels colls de Cabrera i del roc d'en Filatus. Correspon amb una zona de planells on hi ha la cruïlla del PR.125 i també del GR.107 o camí dels Bons Homes. A escassos metres hi ha el conegut refugi de Sant Jordi de la CEC. La zona de la font del faig rep el seu nom a un enorme faig que hi havia darrere l'antiga casa i hostal situada a uns 100 metres al sud-oest de l'actual refugi. La font, és una a floració càrstica i natural al costat del torrent del Pendís en una zona obaga i ombrívola que surt dins d'una balma argilosa i la seva aigua forma unes mulleres als camps de sota. Està canalitzada per abastir el Refugi de Sant Jordi i s'empra com a abeurador per al bestiar</p> | 08099-232 | Al lloc de la Font del Faig | 42.2934500,1.8044100 | 401440 | 4683051 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51130-foto-08099-232-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font convertida en mulleres i que denominà el lloc. Va ser inspirada pel mestre Elisard Sala en la seva canço. Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet és pur, fresquet. Canta, canta, rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del Faig! | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 51131 | Font de l'Obert de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobert-de-broca | La font s'asseca en temporades estiuenques i actualment ha estat canalitzada per a omplir una bassa utilitzada per a la prevenció dels incendis forestals. | <p>Font situada en una obaga al costat del torrent de Sant Marc prop de la casa de Cercuneda i delimitada per la serra homònima i el coll de Joncar. Aquesta font actualment està pràcticament seca i canalitzada. Des de sempre ha estat utilitzada pels habitants de la casa de Cercuneda degut a la seva proximitat. Segons ens comenta J.Arocas que va ser resident de Cercuneda havien d'anar a buscar l'agua en aquest indret ja que la casa no en tenia. Actualment està canalitzada per aprofitar la seva aigua per omplir les basses conta incendis</p> | 08099-233 | Al lloc de Cercuneda | 42.2619600,1.8910100 | 408533 | 4679457 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En ús | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 51133 | Font del Panxut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-panxut | <p>www.guardiolade berguedà.cat</p> | En ús. | <p>Zona d 'esbarjo i recreativa d'una popular font de Guardiola que disposa de zones de pícnic, graelles, taules i bancs. Des de fa poc ha estat habilitada i restaurada i s'hi accedeix a través d'una passarel·la damunt del Llobregat des de la zona poliesportiva i piscines municipals</p> | 08099-235 | Al nucli de Guardiola | 42.2315300,1.8833400 | 407856 | 4676087 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51133-foto-08099-235-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arranjada i rehabilitada recentment | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 51136 | Col·lecció de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-0 | XX-XXI | Estan penjats i exposats al públic. | <p>Conjunt de quadres exposats del concurs de pintura ràpida que es celebra per la festa Major de Guardiola de Berguedà cada any. Es tracta d'un conjunt d'una vintena de quadres premiats que es custodien a l'Ajuntament i que representen diferents temes i paisatges de la població i del municipi. Els quadres estan penjats a les dependències de l'Ajuntament de Guardiola.</p> | 08099-238 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Diversos pintors | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 51144 | Aplec de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-rocasanca | <p>VILADÉS, LLORENS,RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Es manté gràcies a l'associació dels Amics dels Monuments de la vall del Bastareny i als veïns del municipi de Guardiola i Bagà. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que bé recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada</p> | 08099-246 | Al lloc de l'Hospitalet | 42.2983200,1.8714800 | 406976 | 4683516 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 50916 | Mina de petroli de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-petroli-de-riutort | <p>MARTÍNEZ RIUS,A.(1985) Geotop 148. Mines de Petroli de Riutort. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.</p> <p>ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.</p> <p> </p> | 1905 | Mina museïtzada des del 2004 i visitable els caps de setmana i festius amb un règim de visites guiades. Per a la seva visita cal adreçar-se a la web. www.dinapat.com. | <p>És una de les poques mines d'on s'extreien margues bituminoses, per destil·lar-ne petroli, i es troba en un bon estat de conservació. La boca de la mina està situada a la vall de Gavarrós, i s'hi accedeix després de recórrer 1.500 m per una pista que surt del PK 4 de la carretera B-402. L'explotació aprofitava les margues del cuisià (eocè inferior), aquí anomenades formació Amències, i formen part de la potent sèrie eocena del mantell de Cadí. Aquestes margues i margo calcàries noduloses, dipositades en talussos continentals, contenen una gran abundància de matèria orgànica transformada i són una excel·lent roca mare de petroli. La mina es va explotar principalment durant el primer decenni del segle XX, quan a l'entrada de la vall de Gavarrós hi havia una estació de ferrocarril i a tota la vall hi havia una intensa activitat minera amb pedreres i forns de calç. El material es tractava inicialment a Bagà, a l'indret que es coneix com a 'Petrolífera' fins que va començar a funcionar la fàbrica de petroli de Riutort, situada davant de la mina, on encara se'n poden veure algunes restes. Es calcula que en aquella època la mina donava feina a una vintena de persones de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet.</p> | 08099-18 | Poc abans d'arribar a la casa de l'Estret al costat del riu de Gavarrós | <p>A finals del segle XIX els industrials catalans, en adonar-se de les limitacions del país a l'hora d'obtenir recursos energètics, van dipositar les seves esperances en l'explotació del jaciments de carbó catalans i, de manera més puntual, en l'obtenció de petroli a partir del tractament de diferents tipus de roques. Ja des de principis del segle XX es coneixia l'existència de sol·licituds per l'explotació de margues bituminoses a la zona de Riutort. Van ser els francesos Jules León Clavier i Gosselet i Philippe Petit Brice qui, a través de la seva companyia, Compañia Minera de Riutort, creada al 1906, van iniciar la construcció i explotació de la mina. Degut a la nacionalitat dels nous propietaris, des de llavors la mina de petroli de Riutort es va conèixer amb el nom de la 'mina dels francesos'. En els 340 metres de la Mina de Petroli de Riutort, entre la galeria principal, la transversal i la secundaria, i durant els 10 anys que va estar en funcionament (1906 - 1916) es van extreure aproximadament unes 3500 tones de margues bituminoses, que donaven una mitjana que no superava els 70 litres de petroli per tona. En un inici, el petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que afloraven a l'exterior, però posteriorment, i per tal de treure'n més rendiment, les margues bituminoses eren buscades a través d'un sistema de galeries. El material s'extreia de la mina, amb unes vagonetes de tracció animal per una via de 600 mm d'amplada, per ser assecat i extreure'n així tota l'aigua i la humitat que pogués contenir. És llavors quan s'introduïa el producte resultant en uns forns giratoris que destil·laven la matèria primera i el convertien en un oli bituminós de baixa qualitat, usat fonamentalment per a l'enllumenat de les làmpades de petroli o querosè, pel greixatge o per l'asfaltat dels carrers. La dificultat que representava la destil·lació del mineral extret, per la seva posterior conversió en betum de baixa qualitat, i el poc ús que se'n donava, van provocar que al cap de poc temps d'iniciar l'explotació, s'hagués d'aturar l'activitat extractiva. El procés de restauració de la bocamina i part dels 340 metres de galeries, converteixen aquesta mina en un recurs visitable que permet veure les diferents capes de margues i calcàries, i com brolla el petroli sentint la característica olor dels hidrocarburs.</p> | 42.2520600,1.9214400 | 411029 | 4678326 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50916-foto-08099-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50916-foto-08099-18-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2025-08-08 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A nivell geològic l'objectiu de la mina de Riutort era l'explotació de les margues de la formació Armàncies. Aquestes margues són d'edat Cuisià superior i formen part de la sèrie eocena de més de 4.000 m de potència del mantell del Cadí. La formació Armàncies són margues i margo calcàries noduloses amb nombrosos plecs de tipus gravitacionals, dipositades en un ambient de talús continental. Estan situades per damunt de la Fm. Corones i per sota de la Fm. Campdevànol i poden tenir una potència al voltant dels 1.000 m. La unitat inferior es caracteritza per tenir una gran abundància de matèria orgànica amorfa i algal, la qual cosa la fa una de les millors roques mares del Pirineu. Les anàlisis geoquímiques ens donen un TOC alt i amb una diferència entre l'extracte total i hidrocarburs no gaire excessiva. El gràfic d'Epiteli mostra que la roca mare en superfície es troba en el límit inferior de la finestra de petroli i predomina la matèria orgànica de tipus II. La comparació d'aquestes anàlisis amb les de la roca mare del solc de Tarragona, mostren el gran potencial de la roca mare de la formació Armàncies. La sèrie eocena del mantell del Cadí correspon a la conca d'avantpaís que es formà durant l'emplaçament del mantell inferior del Pedraforca (format per materials, principalment, del Cretaci superior i una sèrie reduïda de l'Eocè inferior). Un cop el mantell inferior del Pedraforca quedà fossilitzat per sediments del Lutecià inferior del mantell del Cadí, la deformació compressiva es traslladà cap a l'avantpaís, formant el mantell del Cadí, el qual es desplaçà vers el sud formant la conca de l'Ebre, on s'hi dipositaren, predominantment, els sediments de l'Eocè superior i l'Oligocè. Es troba dins el terme del Paratge d'interès Natural massís del Pedraforca. | 122 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 51102 | Monument als Minaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-minaires-0 | <p>ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | <p>Monument o placa que commemora als minaires que moriren en l'accident de les mines de Cercs el 1975. Com que Guardiola era municipi miner es va decidir de fer un monument als minaires el 2004.</p> | 08099-204 | Plaça de l'Ajuntament davant de l'Hostal nou. Núm. 3. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Accident que va succeir per una explosió de grisú el 3 de novembre de 1975 en la mina de lignit anomenada 'Consolació', que tenia galeries que arribaven fins a 1000 metres de fondària. Hi van morir 30 miners (25 d'ells a l'acte) i cinc ferits molt greus. Va ser l'accident miner més greu a Espanya succeït en els 50 anys anteriors. 6000 persones acudiren als funerals dels miners Les mines de carbó de Fígols eren propietat de l'empresa 'Carbones de Berga S.A.'. En l'acte de processament judicial que es va fer el 1976 van acusar a quatre càrrecs directius de l'empresa; el director de la mina, dos enginyers i un facultatiu de mines com a culpables de l'accident ja que es va considerar (fora de tot dubte) una incidència en el circuit de ventilació de la mina.</p> | 42.2335200,1.8790700 | 407507 | 4676312 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 50922 | Falcó pelegrí (Falconis Pelegrinus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falco-pelegri-falconis-pelegrinus | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Falcó_pelegrí</p> | <p>Au rapinyaire protegida i localitzada a les vessants suds d eles roques de la serra del Moixeró. Es tracta d'un dels falcons més grans que medeix entre 39 i 50 centímetres de llargada amb uns 25-110 centímetres d'envergadura quant desplega les ales i amb un pes de 910 a 1300 grams. Les femelles són més grans La part superior del cap i damunt dels ulls és de color gris pissarra. Damunt del cap, les galtes i una franja ample a la zona ocular són de color negre. El pit és blanc, rogenc i tacat de negre. El bec és gris blavenc amb la punta verdosa, i les potes d'un color groc molt viu. Està considerada com una nau migratòria, el falcó pelegrí viu en hàbitats rocallosos, al costat de roques i en punts elevats. Es caracteritza per no fer niu sinó cavitats o forats ja oberts per altres aus o esquerdes naturals. Es reprodueix entre els mesos de març i abril i pon entre uns 2 a 4 ous que coven entre uns 30 dies. Al cap de 45 dies de vida els polls inicien el vol. Aquesta espècies d'au pot viure uns 15 anys.</p> | 08099-24 | A les roques i crestes de la serra del Moixeró | <p>Al llarg de la història ha estat molt emprat per a la caça la falconeria. A l'edat mitjana es va utilitzar com a au missatgera.</p> | 42.2995600,1.8218300 | 402885 | 4683709 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50922-foto-08099-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50922-foto-08099-24-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El falcó pelegrí es troba a les roques del vessant sud del Moixeró i de la Tossa d'Alp tot i que també sol freqüentar la cara nord del Cadí. És visible en tot el territori del Parc Natural del Cadí Moixeró. S'alimenta de peixos, coloms i fins hi tot ànecs. Es caracteritza per caçar-los llençant-se en picat des de gran altura. És considerada la criatura més veloç de tot el planeta ja que pot superar els 300 Km per hora quant es tira en picat. Com a principal característica cal destacar que s'utilitza en els aeroports de Barcelona per espantar altres aus i evitar que els avions s'estavellin. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 51056 | Casa de Masaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-masaners | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186.C.A. TORRES (1905). Pirineu català. El Bergadà. De Bagà a Castellar de n'Hug per dalt de les serres de Brocà, de la Pardinella y de Rus. P.135-139.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 321 i vol III. P. 106, AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XII-XVIIII | La casa està completament arruïnada. Els coberts es mantenen dempeus perquè s'utilitzen com a quadres per al bestiar en cas de mal temps i se n'han repassat les bigues i la teulada. | <p>Conjunt arquitectònic format per l'antiga casa de Masaners, les pallisses i annexes situats al lloc de Massaners al costat del riu de Gavarrós prop de la confluència amb el torrent del clot del forn i sota del coll del vent. El trobem a la riba dreta. La casa està mig enrunada però encara es pot endevinar la seva antiga tipologia. Corresponia amb una construcció molt senzilla de planta més aviat quadrada amb dos cossos formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud-est. En quant a la distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues obertures adintellades a nivell de planta baixa alternades per una espitllera que coincideixen amb una finestra i una balconera a nivell del primer pis i una darrera finestra a sota teulada. La façana lateral està mig enrunada, però encara s'hi endevina el volum del forn de pa. La coberta, avui desapareguda hauria estat a dues vessants sostinguda per cavalls i llates de fusta. L'aparell de l'edifici és a base de filades de pedra rogenca mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades regulars. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades i els muntants de les diferents obertures. L'interior està cobert de vegetació i de runa i només es pot accedir ala planta baixa ja que s'utilitza com a coberts i quadra. A escassos metres al sud-est de la casa hi ha una altre construcció que s'utilitza com a pallissa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada ceràmica d'un sol vessant i sostinguda per cavalls i llates de fusta. La façana està orientada a migdia i està composta per tres grans eixides separades per pilars de pedra i maçoneria i amb un forjat o trespol de fusta al mig. Les parets que el formen són amb aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i fragments de maó i teula a trenca junt i disposats en filades irregulars. S'utilitza com a cobert agrícola. Prop de la casa hi ha altres construccions mig enrunades que haurien pertangut a coberts i annexos.</p> | 08099-158 | Al lloc de Masaners, sota el camp del Pujol. | <p>Als documents del monestir de Sant Llorenç el 983 hi apareix un alou que Argemir i la seva muller Teodèsen donen al monestir amb unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca' (document 28). Del primer i segons les afrontacions sabem que correspondria al lloc referit: 'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca et III in terra todevare vel suos eres, et III in vinea Torelo. Cum ipsa vinea ipso torcurario. Et ipsa terrada afrontat in ipsa eira, et de alia in via et III in orto Bebite et de IIII in casa Matresinna' Aquestes afrontacions, malgrat que les vinyes no les tinguem situades amb exactitud pensem que estarien a la zona especificada entre l'Estret i la casa de Maçaners. De fet les terres de Sant Genís serien les del nord, el riu correspondria amb el riu Gavarrós i la roca i Vila-seca es situarien a la banda oriental dominant la vall (roca gavarret). Finalment Vilaseca en serien les terres de més a l'est, actualment en terme de la Pobla de Lillet. Cal a dir que la casa està prop del clot del Saborell. Les altres terres es situarien en una altre zona propera a Masaners 'Matresinna' i ipsa via (camí ral de Gavarrós). Posteriorment els mateixos Argemior i Teodosen en el documehts 34 fan donació d'unes terres a Saborell que limiten amb la casa esmentada de Masaners 'in paendico ville Gavarreto, in loco vociato Sobolel. Et afrontat ipsa hec omnia de I parte i pla vel in Vila Seca, de Iivel de IIIin ipsa aqua qui discurrit in Rivo-Torto, de III vero parte in Paier vel in Macana' Aquesta 'Maçana 'podria al·ludir-se al lloc que fem referència. Posteriorment al cadastre de Gavarrós i datat de 1729 tornarà a aparèixer la casa de Masaners com a una possessió dels Cabanas i al 1853 i 1878 tornarà a sortir referenciada. C.A Torres en el seu llibre de Pirineu Català ens parla de la casa de Masaners com un lloc molt pintoresc : '... 2h, 15 minuts. Massanes, casa de molt bell tirat pitoresch junt a la corrent del Riutort'</p> | 42.2764000,1.9209600 | 411024 | 4681029 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51056-foto-08099-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51056-foto-08099-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51056-foto-08099-158-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que la casa estigui en un procés total de ruïna, encara conserva bona part de l'alçada originària de les parets de la façana principal i les laterals podent-ne diferenciar les diverses fases constructives. S'identifica a la banda sud-oest un volum originari de planta quadrangular amb aparell de carreus de pedra més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. Aquest tipus d'aparell més regular es conserva a nivell de la planta baixa, ja que al primer pis és més irregulars i amb fàbrica de maçoneria amb fragments de teula i maó a trenca junt. El cos afegit a la banda nord-est presenta un aparell molt irregular de filades de pedra, unides amb un morter de calç molt pobre i col·locada en filades irregulars. La part més antiga correspondria amb el volum quadrangular descrit i es dataria possiblement a l'època medieval. Els afegits i sobre a alçats serien de moments posteriors i vinculats a l'època moderna. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50915 | Antiga mina de barita del Coll de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-mina-de-barita-del-coll-de-cabrera | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/visiteu/antiga mina de la barita de la bòfia. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | Es conserva la bocamina mig colgada de pedra i runa. | <p>Al sud del massís del Moixeró, sota el coll de Cabrera, hi trobem les restes d'una antiga explotació de barita abandonada. En aquesta mina s'explotava un dipòsit de baritina que havia ocupat les cavitats paleocàrstiques desenvolupades en les calcàries devonianes. Aquests nivells calcaris van emergir del mar en diverses ocasions durant el carbonífer inferior, de forma que s'hi van produir diversos processos de carstificació i posterior dolomitització. El carst estava saturat en aigua rica en sulfats que, al trobar-se amb fluids carregats de bari, van produir la precipitació de la barita. Entre les calcàries dolomítiques i els dipòsits de barita, s'hi van desenvolupar unes aureoles de ferrodolomita i petits cristalls de sulfurs de coure, principalment atzurita, malaquita, calcopirita i coures grisos. En alguns punts podem observar mineralitzacions bretxoides de barita, envoltades de cristalls de calcita i dolomita, amb punts de color verd degut a l'alteració dels coures grisos. La barita o baritina, és un mineral format per sulfat de Bari, SO4Ba, i té una densitat considerable, 4,48. Tot i que pur és incolor, gairebé sempre el trobem de color blanc o gris degut a les impureses. Avui dia aquesta mina està pràcticament desapareguda però malgrat es conegui com a barita. En realitat es volia extreure coure.</p> | 08099-17 | Al coll de Cabrera | <p>Antiga mina que va ser explotada a mitjans del segle XX per extreure coure. Es va explotar al 1941 durant 7 mesos. Es van foradar entre uns 8 a 9 metres i no hi van trobar res. Va ser abandonada. Van treballar-hi 4 persones i la concessió era de CARBONES DE BERGA S.A. Va tenir un curt període de vida i va ser abandonada de seguida.</p> | 42.2943200,1.8220700 | 402897 | 4683127 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50915-foto-08099-17-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta mina presenta unes característiques similars a la mina que es coneix com a 'mina de la barita de Bagà' i situada a prop del coll de la Bòfia de Canells i llindant amb el Tm. Municipal de Guardiola per la zona de Rocs i plans de Canells. El topònim proper de la Mena d'or, podria fer al·lusió en algun aflorament natural de coure que al brillar denominaria el topònim d'or. Podria tenir relació amb la mena de manganès del Niu de l'Aliga (TM de Bagà) i explotada des d'antic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 51134 | Búnquer del carrer Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-carrer-comerc | <p>Informació oral facilitada per Boris i Axel Lapuerta i Coll</p> | XX | En desús i abandonat. | <p>Refugi que es feia servir per la guerra civil a les persones que vivien al carrer comerç. No coneixem altres llocs de Guardiola amb aquestes característiques. Inicialment els veïns del carrer Comerç s'amagaven als camps de sant Miquel situats al seu damunt però s'havien de desplaçar i això els feia vulnerables que els poguessin veure o fossin víctima de bombardejos. La troballa d'aquesta quadra a la casa de 'Cal Iglesias' va fomentar que s'habilités aquest àmbit com a tal i així disminuïr el perill. La casa de 'cal Iglesias' era una casa de dos pisos que mirava al camí ral en una de les zones més apartades del nucli i mig amagades pel bosc. L'accés al carrer principal era a peu pla i a sota hi havia el soterrani abandonat que comunicava als horts. Era una antiga cort de porcs i carboneres reutilitzada com a tal. Els habitants de Guardiola comenten que s'hi estaven amb mantes i matalassos. No s'hi va anar gaire però les poques vegades que es va utilitzar va acollir a gairebé tota la població de Guardiola.</p> | 08099-236 | Al carrer comerç a la casa de 'Cal iglesias' S/N. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Antiga quadra i carbonera de la casa de 'Cal Iglesias' emprada temporalment com a refugi anti aèri.</p> | 42.2305100,1.8769100 | 407324 | 4675981 | 1939 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51134-foto-08099-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51134-foto-08099-236-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Informació facilitada per Boris i Axel Lapuerta i Coll | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 51030 | Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-climent-de-vallcebre-o-de-la-torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.ViGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978) .Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà Artestudi.Barcelona, 1978: DDAA (1982). ' Església de Sant Climent de Vallcebre o Sant Climent de la Torre de Foix' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XI-XII | Restaurat recentment per SPAL. Se n'han consolidat les parets, cosit les fissures i se n'ha refet la volta esfondrada en formigó i s'ha cobert amb teula ceràmica | <p>Es tracta d'un edifici que malgrat estigui en un avançat estat de ruïna manté els trets característics de l'arquitectura romànica. Consta d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i amb una finestra de doble esqueixada orientada a llevant. Aprofitant el gruix dels murs s'obren un seguit de capelles o arcosolis coronats en arc de mig punt i amb restes pictòriques. La porta d'entrada emmarcada per dos arcs cecs està presidida per un esvelt campanar de cadireta de dos ulls que ocupa l'amplada de la nau i li configura un aspecte molt característic. Conserva traces de la volta de canó que hauria cobert la nau així com algunes lloses de la seva coberta. Segons l'aparell dels seus murs a base de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades més aviat regulars permet datar aquest temple a mitjans del segle XI. A la capçalera hi ha un fris decoratiu en dent de serra sota el ràfec de la teulada. Conserva restes del mobiliari litúrgic amb algunes capelles amb restes d'altars de guix i decoració pictòrica de tipus neoclàssic i també el retaule major. A la paret de migdia es conserva l'antiga porta d'entrada composta per un arc de mig i muntants de pedra, avui cegada.</p> | 08099-132 | Al lloc de la Torre de Foix | <p>Antigament se l'anomenava Sant Climent de Vallcebre, ja que el terme torre de Foix es va afegir al segle XIV quant els senyors de Foix construïren la casa forta que hi ha al costat. Les referències més antigues que tenim són de l'any 983 coincidint amb la consagració del monestir de Sant Llorenç on passa a formar part del seu domini. Consta que l'any 1004 Guifré comte de Cerdanya i Oliva, abat de Ripoll donaren al monestir de Sant Llorenç, 18 masos situats al terme de Sant Climent Segons Serra i Vilaró, d'aquesta església en conservem el trasllat de l'acta de consagració feta l'any 1042 per l'arquebisbe de Narbona, l'abat de Sant Llorenç i el comte de Cerdanya amb les afrontacions del seu terme el qual limitava amb el riu Llobregat i la via Berguedana a l'est, al sud amb el riu Eina ( actual riera de saldes) i a l'oest amb el 'grau de marvà i el riu de Ralp' coincidint amb l'estret de Vallcebre. En aquesta consagració s'esmenta que s'hi trobaren les relíquies de santa Maria, i els vestit de Sant Climent, Sant Vicenç i Sant Marçal que van ser consagrats en un altar pel bisbe Eriball d'Urgell i l'arquebisbe de Narbona. El lloc i l'església de Sant Climent de Vallcebre devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, car l'any 1062 l'arxiprevere Ramon va fer donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d'un alou, situat al comtat de Berga, a Vallcebre, dins els límits del castell esmentat. Aquesta propietat de dimensions bastant grans, limitava a l'est amb el Jou i amb terres de Sant Llorenç, al sud amb la parròquia de Sant Salvador de la Vedella i el Llobregat. a l'Oest amb la Serra d'Ensija i , al nord, amb un Monte Cazuan, de difícil localització. El domini de les terres de Vallcebre juntament amb les de Fumanya i Vilosiu va ser motiu de litigis entre els senyors de Berga i el monestir de Sant Llorenç prop Bagàl seu domini degut a la posició estratègica. Aquests afers acabaren amb una sentència del comte reconeixent la propietat del monestir. Al segle XIV aquesta església esdevé una sufragània de la parròquia de Sant Julià i santa Maria i coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix. Al segle XVII i XVIII degué patir algunes transformacions i possiblement va ser abandonada al segle XIX. Avui dia ha estat consolidada</p> | 42.2090500,1.8579800 | 405730 | 4673618 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51030-foto-08099-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51030-foto-08099-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51030-foto-08099-132-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici que esta essent objecte de restauracions per part de SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) essent consolidat amb cura on se n'ha tornat a refer l'antiga volta amb ciment armat per diferenciar la part de pedra i cobert la teulada amb teula ceràmica. Se n'han cosit les esquerdes i tapat les fissures de manera que avui dia està fora de perill d'esfondrament. Arran dels treballs de restauració se n'han sanejat els paraments i hi podem apreciar diferents fases constructives. Així a la façana sud i nord es pot veure una primera fàbrica propera a la capçalera amb aparell de carreuons que sembla correspondre a una obra del segle XI i la part de més a ponent amb l'antiga porta d'entrada coronada per un arc adovellat de mig punt i un pilar adossat que sembla pertànyer a la fàbrica consagrada al 1140. Finalment la part de ponent està molt retocada amb decoració a la façana mitjançant dos arcs cecs ens faria pensar en un hipotètic campanar de torre situat als peus de la nau que quedaria reemplaçat per l'esvelta espadanya actual a mitjans del segle XVIII. De l'església en procedeix una pica baptismal, exposada avui a Sant Llorenç i encara visible en algunes fotografies de mitjans dels anys setanta. Va ser extreta per Mn. Enric Bartrina. | 93|96|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51003 | Pica baptismal de Sant Climent de la Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-climent-de-la-torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56 . SANTANDREU i SOLER; M. DOLORS ( 1997). 'Vallcebre a l'Edat Mitjana' a Erol.núm. 56 p-.17-19. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989), Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol III. p-185</p> | XI-XII | A l'interior de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i exposada juntament amb les peces descrites a la fitxa núm. 104. | <p>Es tracta d'un bloc de pedra calcària tallat d'una única peça i buidat al seu interior. Té un diàmetre d'uns 1'5 metres amb uns 25 centímetres de gruix i els encaixos per la coberta de fusta a la part superior. No té cap mena de decoració i recolza damunt d'un peu. Tot el bloc està picat d'una sola peça amb acabat de punxó i amb les marques del cisell ben visibles. Al fons hi ha un orifici per on s'escolava l'aigua emprada per al baptisme que era per immersió.</p> | 08099-105 | Monestir de Sant Llorenç. A l'interior de l'església a la planta baixa de la nau nord | <p>Antigament se l'anomenava Sant Climent de Vallcebre, ja que el terme torre de Foix es va afegir al segle XIV quant els senyors de Foix construïren la casa forta que hi ha al costat. Les referències més antigues que tenim són de l'any 983 coincidint amb la consagració del monestir de Sant Llorenç que passa a formar part del seu domini. Consta que l'any 1004 Guifré comte de Cerdanya i Oliva, abat de Ripoll donaren al monestir de Sant Llorenç, 18 masos situats al terme de Sant Climent . Segons Serra i Vilaró, d'aquesta església en conservem el trasllat de l'acta de consagració feta l'any 1042 per l'arquebisbe de Narbona, l'abat de Sant Llorenç i el comte de Cerdanya amb les afrontacions del seu terme el qual limitava amb el riu Llobregat i la via Berguedana a l'est, al sud amb el riu Eina ( actual riera de Saldes) i a l'oest amb el 'grau de marvà i el riu de Railp' coincidint amb l'estret de Vallcebre. En aquesta consagració s'esmenta que s'hi trobaren les relíquies de santa Maria, i els vestit de Sant Climent, Sant Vicenç i Sant Marçal que van ser consagrats en un altar pel bisbe Eriball d'Urgell i l'arquebisbe de Narbona. El lloc i l'església de Sant Climent de Vallcebre devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, car l'any 1062 l'arxiprevere Ramon va fer donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d'un alou, situat al comtat de Berga, a Vallcebre, dins els límits del castell esmentat. Aquesta propietat de dimensions bastant grans, limitava a l'est amb el Jou i amb terres de Sant Llorenç, al sud amb la parròquia de Sant Salvador de la Vedella i el Llobregat. a l'Oest amb la Serra d'Ensija i , al nord, amb un Monte Cazuan, de difícil localització. El domini de les terres de Vallcebre juntament amb les de Fumanya i Vilosiu va ser motiu de litigis entre els senyors de Berga i el monestir de Sant Llorenç prop Baga pel seu domini degut a la posició estratègica. Aquests afers acabaren amb una sentència del comte reconeixent la propietat del monestir. Al segle XIV aquesta església esdevé una sufragània de la parròquia de Sant Julià i santa Maria i coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix. Al segle XVII i XVIII degué patir algunes transformacions i possiblement va ser abandonada al segle XIX. Avui dia es conserva en ruïnes. En aquest moment era sufragània de Sant Llorenç, juntament amb Sant Julià de Cerdanyola.</p> | 42.2351500,1.8749600 | 407170 | 4676498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51003-foto-08099-105-2.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes piques eren recipients per contenir l'aigua del baptisme. La seva profunditat era per representar el ritus de la immersió que recordava el bany sagrat de Sant Joan baptista al riu Jordà, la neteja i purificació. Aquest ritus es va començar a iniciar en època constantiniana i les restes més antigues de piles emprades per al bateig per immerssió les trobem a les catacumbes de Roma. Posteriorment i en època paleocristiana i tardo antiga es van construir baptisteris on hi havia piscines profundes que contenien aquesta aigua. De baptisteris en coneixem a Terrassa o a Barcelona. A partir de l'edat mitjana aquest fenomen va ser generalitzat arreu del territori i la major part de les esglésies contenien aquest recipient a la part externa per a fer batejar els que no ho havien fet abans que entressin a l'església. Aquest seria el cas de Sant Climent de la Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre que contenia aquesta pica. Al segles XIV algunes de les piles van ser recobertes per un cimbori de fusta i a partir del segle XV el baptisme per immersió va ser suprimit i les piles van ser més petites. La pica de Sant Climent va ser traslladada al 1983 per Mn. Enric Bartrina , rector de la parròquia de Sant Llorenç per evitar que fos saquejada ja que en aquesta església li mancava la coberta. Està datada de mitjans del segle XI | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51140 | Material arqueològic procedent del castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-castell-de-guardiola | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya GUARDIA, JORDI (2014) 'les excavacions al castell de Guardiola de Berguedà. Actes de les II jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central. Vic- 13-15 de desembre de 2012 Generalitat de Catalunya .SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XII-XVI | Custodiat al museu Comarcal de Berga i també a l'Associació de Torre de Guaita. | <p>Conjunt de material ceràmic procedent del castell de Guardiola en fase d'estudi i dipositat de forma provisional al museu comarcal de Berga. Es conserven un conjunt de caixes amb material que va des del segle XI amb fragments de vores d'olla i olleta de ceràmica gris medieval, ceràmica decorada en verd i manganès dels segles XIII i XIV amb fragments de vores de plat i escudella, ceràmica blava dels tallers valencians de Paterna i de Barcelona amb vores de servidores, escudelles, plats, talladors i en menor mesura ceràmica valenciana decorada en Reflex metàl·lic. L majoria de les peces corresponen amb la ceràmica 'pisa esmaltada' però també hi ha un bon nombre de ceràmica vidriada de l'anomenada 'terra verda' o ceràmica vidriada dels segles XIV amb formes com ara setrills, olles, pitxers, poals i ceràmica comuna de vidriat plumbífer utilitzada per a la cuina de les llars. Corresponen amb formes de plat d'ala, olles, pitxers, gerres. En menor ,mesura també hi ha peces de l'obra aspra' o ceràmica comuna així com monedes de l'era comtal i reial i sivelles de bronze i fins hi tot una figureta en forma de cabra d'ivori.</p> | 08099-242 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir . Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga . Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Material dipositat en part al Museu Comarcal de Berga de forma provisional i una altre part a l'Associació de Torre de Guaita que el té com a dipòsit provisional i que s'exposa temporalment al monestir de Sant Llorenç | 93|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51012 | Castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guardiola-0 | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Invantari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XI-XV | El conjunt s'està recuperant gràcies a la tasca desinteressada dels membres de l'Associació 'Torre de Guaita' que vetlla per a l'estudi i conservació de les restes. | <p>Conjunt arqueològic i arquitectònic de l'antic castell de Guardiola de Berguedà situat en un turó que domina la riera de Saldes i el Llobregat en forma de península i que denominà el municipi. El conjunt està distribuït en diferents recintes que engloben les restes de la torre mestra a la part més elevada i també les restes d'un vilatge medieval i de l'església de Sant Esteve, documentada en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç el 983. El tres recintes corresponen amb el recinte Sobirà on hi ha la torre mestra, un segon recinte flanquejat per torres circulars i un tercer recinte a la part més baixa on hi hauria el poblat. La torre mestra es situa a la part més elevada, té una planta quadrada amb dos o tres nivells els quals haurien estat separades per forjats de fusta i sostinguts per arcs diafragmàtics de pedra tosca de cronología més tardana. La porta es situaria a tramuntana on encara es pot observar el marxapeu i part dels brancals . A banda i banda hi hauria un seguit d'espitlleres defensives. L'aparell de la construcció és de carreuons de pedra, disposats en filades més aviat regulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada.. Per les restes visibles aquesta torre hauria tingut una alçada de dues plantes i un terrats superior, avui del tot desaparegut. El paviment seria de terra piconada i morter de calç damunt de les afloracions de la roca natural. També s'hi pot endevinar les restes d'una escala per pujar a la planta superior amb tres graons de pedra. Annex a la torre hi hauria altres edificacions les quals estan pendents d'excavació i desenruna ment. En un nivell més baix i estenent-se al llarg del turó pel sector de migdia i sobretot el de tramuntana hi ha un segon recinte de muralles d'uns 1'5 metres d'amplada i flanquejat per dues torres de planta circular. S'hi pot accedir des de la part interna amb la seva base atalussada i espitlleres a l'alçada del primer pis. L'aparell d'aquestes construccions és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i dispodades en filades més aviat regulars. D'aquestes dues torres la més septentrional està en més mal estat que la del seu costat oposat que conté les traces d'una porta. A l'extrem sud-est del recinte hi ha l'entrada al conjunt militar en forma de passadís i i dues pores amb una rampa de graons de pedra i còdols de riu per salvar el desnivell. En resta un dels muntants de la primera porta amb el marxapeu recolzat damunt de la roca mare i format per dues lloses de pedra. La segona porta es situaria més a l'interior. S'hi endevinen les restes d'un àmbit rectangular de funcionalitat incerta. Adossant-se a la muralla per la banda interior hi hauria un seguit d'habitacions de les que se n'han pogut delimitar els seus tancaments i formades per petites habitacions rectangulars que de ben segur haurien reunit les funcions d'estables, quadres i graners per a la 'host·. Totes aquestes construccionsestarien construïdes amb un aparell de pedra irregular, units amb un morter de calç molt pobre. Finalment i a la part baixa del turó hi hauria un tercer recinte tancat darrere d'una muralla més prima i en el que hi hauria tot un nucli d'habitatges d'una sola planta amb un o dos àmbits interiors i amb murs irregulars. Pensem que la primitiva església de Sant Esteve del castell de Guardiola es situaria en aquest punt. De totes les restes hom pensa que les restes més antigues serien al clos sobirà coincidint amb la part més alta i datades amb una cronologia de mitjans del segle XI. El recinte jussà amb les torres circulars que el flanquegen seria més aviat una obra de mitjans del segle XIV i potser també el XV coincidint amb les reformes del rei de la Corona d'Aragó. D'un mateix moment serien també les reformes de l'interior de la torre mestra.</p> | 08099-114 | Al Collet d'Eina | <p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir. Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga. Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p> | 42.2155400,1.8686600 | 406621 | 4674327 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51012-foto-08099-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51012-foto-08099-114-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt fins fa uns anys estava cobert de vegetació i runa. Actualment i gràcies a l'Associació de 'Torre de Guaita' s'està posant al descobert a través d'un seguit d'activitats encarades a la seva recuperació i sota el títol 'redescobrim el castell de Guardiola'. Entre elles cal destacar-ne especialment les diferents campanyes d'excavació que s'organitzen cada estiu mitjançant un camp de treball per a joves. Gràcies a aquestes tasques el conjunt es va netejant, excavant i alhora consolidant per tal de poder protegir les restes i garantir-ne la seva conservació. Recentment l'Ajuntament de Guardiola ha adquirit el conjunt gràcies a una cessió dels terrenys i s'està treballant en un projecte o pla director del conjunt així com també un conveni de col·laboració entre l'associació de la Torre de Guaita i l'Ajuntament de Guardiola. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 51036 | Sant Salvador del Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-del-jou | <p>COROMINAS I CAMP, R; COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'El far, Sant Ciprià de Fígols i Sant Salvador del Jou' a Erol. Núm. 21. SERRA I ROTÉS, ROSA (1990).'Restes de l'església de Sant salvador del Jou'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XI-XXI | Completament reconstruïda en estil neoromànic. | <p>Antiga església de Sant Salvador del Jou, possiblement l'antiga de Sant Ciprià esmentada per Joan Serra i Vilaró. Actualment aquest edifici està completament reconstruït. L'any 1990 Rosa Serra i també els germans Corominas i Camp en van poder fer unes descripcions que tot seguit anotem' Petita església romànica orientada a llevant que conserva poques filades del que fou una nau rectangular amb absis semicircular i la porta a migdia. Els carreus estan força ben treballats, disposats en filades a contra junt, obra segurament del s. XII'. Els germans corominas la van descobrir i la van netejar el 1985 dibuixant-ne la planta. L'aparell era de carreuons de pedra ben treballats i escairats. Posteriorment i a la dècada dels noranta la capella va ser reconstruïda i coberta en estil neo-romànic i es van pintar al seu interior uns murals d'inspiració romànica.</p> | 08099-138 | Al lloc del Jou | <p>Aquesta antiga església va ser confosa amb l'església de Sant Ciprià de Fígols ja que les afrontacions coincidien. S'esmenta al1322 un home de Fígols va vendre el mas Soldevila de la parròquia de Sant Ciprià. Aquesta parròquia els germans Coromines la situen a la colònia de Sant Corneli ja que unes prospeccions de lignit i datades del 1783 esmenten un sondeig a l'ermita de Sant Corneli i Sant Ciprià al lloc esmentat. Inicialment hipotetitzaven que aquesta església fos sant salvador però un document del 1443 hi ha la deixa d'un testador que esmenta Sant salvador del Jou. Després de l'edat mitjan aquesta església degué quedar enrunada i oblidada</p> | 42.1955200,1.8635600 | 406171 | 4672110 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51036-foto-08099-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51036-foto-08099-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arran de les obres de reconstrucció, els vestigis de l'antiga capella medieval van quedar integrats a la moderna construcció d'estil neo-romànic sense diferenciar l'obra antiga de l'obra moderna. | 98|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50953 | Casa dels masovers i coberts de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-masovers-i-coberts-de-vilella | <p>CASCANTE I TORRELLA, PERE (2016). 'Bagà una vila amb un ric passat medieval'. El Mon Medieval. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p.485-491. VILADÉS LLORENS, RAMÓN (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Ambit de Recerques del Berguedà. p-42-49. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XV-XVI | La coberta es manté amb filtracions i vies d'aigua. | <p>Edifici adossat a la part nord-oest de la casa de Vilella tancant l'era de la casa per la banda de tramuntana. Es tracta d'una construcció molt rellevant ja que conserva a la part de més a l'est la tècnica constructiva de 'l'entramat i la tapia' molt escassa al principat català llevat d'exemples a Bagà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Castellbò i zones de la Cerdanya. Es tracta d'una construcció formada per una planta baixa amb aparell de maçoneria, una planta primera amb aparell d'entramat i tàpia basat en un sistema constructiu de bigues de fusta i tapia. La tàpia va ser un sistema molt emprat des de l'antiguitat . A la part central s'obre una finestra separada de quarterons separada per bigues de fusta en forma de creu. Presenta porticons interiors en fusta simulant motius emplafonats. La darrera planta hi ha una obertura de les mateixes característiques. La part interna acull a la planta baixa les quadres, la sala amb el forn i la llar de foc al pis principal i els assecadors a la darrera planta. És un sistema datat de mitjans del segle XV i principi del XVI.</p> | 08099-55 | Al recinte de la casa de Viella tancant l'era per la banda nord | <p>Aquesta casa hauria pertangut a la cavalleria dels Vilacorba. Els Vila corba foren uns importants cavallers feudataris dels Pinós i també dels Mataplana. El fill de Sibil·la (Guillem de Vilacorba) era conegut com Tomas de ça vila,o de ça vall. Les famíles dels Ça Vall i Vila corba es van barrejant de manera que Serra Vilaró no dona a entendre si és una única casa que rep diversos noms o en són dues. Nosaltres apuntem a dues cases diferents atès que en uns documents de 1352 i 1374 apareix una tal 'Berengarius de Valle dominus de Vilacorba et domus de Valle'. El segon correspondria a 'Alamanda de Vallespirans domina domorum de Valle et de Vila Corba' per tant queda clar que en són dues cases diferents. Les dues cases van apareixent al llarg de la baixa edat mitjana. A destacar que al 1356 al fill de Guillem i Sibil·la i de nom Tomàs va rebre en feu pel baró de Pinós, els masos de Cardonavedra, Saguer i Millars dins els delmes de Brocà. Aquests tres masos no han pogut esser identificats tot i que podrien correspondre a les ruïnes del mas medieval que hi ha dessota a Cal Companyó o també en alguna de les cases del terme de Brocà i que no estan identificades amb les que surten en els documents de Sant Llorenç prop Bagà. Millars es podria relacionar amb Mijaus però no deixa de ser una hipòtesi. Cap al 1438 s'esmenta un tal Joan Covilla senyor de les cavalleries de Çavall i de Vilacorba i més endavant una altre cavalleria pertanyent als dominis dels Mataplana a la que també es van emparentar i que se la coneixia com a Vilaseca. A partir del 1701 el feu de vilacorba passaven a formar part del marquès de Marimon. Al segle XVIII la casa ja apaerix amb el topònim de Vilella ja que al cadastre de Brocà de 1756 s'ementa el seu topònim i documents posteriors tamnbé. A mitjans del segle XVIII els vilella posseïn part del terme de Brocà i erigiren l'ajuntament de Brocà a la casa de Cal Galló. Es va convertir en una de les cases més importants de Brocà juntament amb Rotllant. Va ser abandonada a mitjans dels anys seixanta i avui dia està en un avançat estat de ruïna.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50953-foto-08099-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50953-foto-08099-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50953-foto-08099-55-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La tàpia (barreja d'argila vermellosa, reble, guix) es col·locava en uns motlles que es coneixien com a tapieres (mena d'encofrats) on col·locaven aquest material en estat pastós que una vegada assecat s'extreia la fusta de la tapiera i quedava el pany construït. Aquesta tècnica emprada en la majoria de construccions civils, religioses i militars, en el cas de les cases es reforçava en bigues verticals formant una paret entramada. A vegades hi havia travessers inclinats i a vegades tan sols eren les bigues verticals. Les obertures també tenien els emmarcaments de les mateixes característiques. Aquest tipus d'arquitectura, molt pròpia de les zones occitanes des d'on en deu rebre la major part d'influència és molt escassa a Catalunya i se'n conserven nombrosos exemples al casc antic de Bagà (Cal Agutzil, cal Cortielles, cases de cal Mas, cal Cavalleria)però també a Puigcerdà i sobretot a la vall de Castellbò on la petja occitana ve ser evident. En el cas de Vilella la influència els hauria vingut per les proximitats a Bagà i la seva relació amb els Pinós. | 95|93 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50957 | Cal Cosí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cosi | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.489.AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIV-XIX | La coberta de las pallissa i de la casa s'ha anat repassant ja que la casa està habitada i es va mantenint | <p>Conjunt arquitectònic compost per la casa de Cal Cosí, les pallisses i l'era de batre el gra i situat a pocs metres a l'est de l'anterior casa de Vilalta. La casa pròpiament dita correspon a una simple construcció de dos cossos compostos per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada es sitúa a la banda de ponent i està composta per una obertura amb els muntants de pedra i llinda de fusta. Adossada a migdia hi ha un cos afegit amb coberta a un sol vessant que correspon a l'antiga eixida de la casa. L'aparell constructiu de la planta baixa és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades mes aviat regulars amb les cantonades ben definides. Les plantes superiors tenen un aparell de tapia amb argila de color vermellós i les parts superiors refetes amb maó per tal de sobrealçar les cobertes i generar un espai de golfa. L'aparell de les eixides orientades a migdia és de maó ceràmic i de factura molt tardana. La porta d'entrada comunica amb un espai destinat a estables que ocupa les dues crugies de la casa separades per pilars de pedra que tenen la funció de sostenir el sostre d'embigat. Encara es conserven les antigues menjadores, els pessebres i el paviment de còdols de riu .En un costat hi ha l'escala que puja al pis principal de la casa i composta per graons de pedra. El primer pis està format per la sala principal de la casa que conserva al costat est la campana de la xemeneia de la llar de foc amb els clemàstecs, trespeus i ferros de la llar. La sala conserva encara mobiliari com ara una pastera, un banc escó i també alguna arca de nuvi de factura molt simple. Al costat sud s'alça l'espai de l'antiga eixida ocupat en part per dues habitacions modernes amb parament de totxo. A tramuntana es conserva la cuina amb la seva campana i la boca del forn de pa realitzada en pera picada i de mida quadrangular. L'altre cambra correspon amb un rebost i una habitació sense cap mena d'interès. La coberta és de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb un voladís a migdia. L'àmbit ocupat per les pallisses es situa a ponent de la casa mirant a l'era i està composta per una estructura rectangular amb aparell de maçoneria a la planta baixa i estructura de pilars de pedra que sostenen les eixides de fusta i la coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. L'era està pavimentada amb cairons ceràmics de 15 x 15 cm i també lloses.</p> | 08099-59 | Al nucli de Brocà al costat de Cal Vilalta i al sud de la 'Costa Freda' | <p>Aquesta casa malgrat que se la coneix amb el nom de Cal Cosí, correspon a un edifici més antic ja que l'aparell constructiu de la seva fàbrica i tipologia ens recorda molt la casa del Vilar i també algunes cases del barri de Reboll. Malauradament no hem pogut identificar el seu nom originari tot i que la documentació cadastral del 1759 esmenta la casa del Puig i la casa de Cal Ponet al cuartel est. Tampoc queda clar si correspondria amb els masos que el donzell Bernat de Vila corba posseïa en feu pel Baró de Pinós a Brocà i que correspondrien a Cardonavedra, Saguer i Millars. Tanmateix podria correspondre amb un d'aquests masos però tampoc queda clar.</p> | 42.2517200,1.8945600 | 408811 | 4678317 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50957-foto-08099-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50957-foto-08099-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50957-foto-08099-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa malgrat que se la coneix amb el nom de Cal Cosí, correspon amb un edifici més antic ja que l'aparell constructiu de la seva fàbrica denoten una construcció de mitjans del segle XIV. La casa manté encara els trets característics de l'arquitectura popular de les masies catalanes i correspon a un clar exemple digne de ser conservat. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50942 | Bocamina del Colletà o Masdepei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-del-colleta-o-masdepei | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | La boca mina està soterrada i només es poden veure les restes de la barraca de les eines i del terrer. | <p>Bocamina que es situa a escassos metres de la corba de la carretera de Masdepei. Conserva la bocamina sepultada i també restes de la barraca de les eines de planta rectangular i realitzada amb un aparell de maçoneria de pedra mal treballada, unida amb ciment. La coberta ha desaparegut.</p> | 08099-44 | Sota la casa de Masdepei i al costat de la carretera de Vallcebre en una revolt | <p>Aquesta mina es va explotar del 1936 al 1938. Pere Freixa i els germans Josep i Lluis Perarnau i Pons i un senyor anomenat Vicenç de Berga en van ser els concessionaris. L'explotació va ser feta en temps de la guerra per aprofitar l'ajuda de la Generalitat republicana per proveir la industria de guerra i evitar l'allistament. Va fracassar per la troballa d'una falla en la roca. Era una mina de carbó.</p> | 42.2202000,1.8479400 | 404918 | 4674868 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50942-foto-08099-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50942-foto-08099-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 50940 | Mina d'Urruti o del Xerric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-durruti-o-del-xerric | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Conserva restes del carregador amb la rampa i els accessos. La boca mina ha desparagut però s'endevina el lloc. | <p>Actualment aquesta mina conserva l'entrada de la boca mina i part de la canal de la sortida del material amb el camí d'accés i el carregador dels camions. La boca mina està coberta de vegetació. El carregador i el canal està construït amb formigó armat damunt una construcció de pedra i ciment. El camí que hi accedeix té alguns ponts construïts també en pedra i ciment.</p> | 08099-42 | Damunt de la corba de les mosqueres a la Ctra. De Saldes | <p>Aquesta mina que es va explotar entre 1937 i 1939 la va posar en funcionament un home que es coneixia com a 'xerric' pertanyent al sindicat anarquista de la CNT, d'aquí el nom de 'la mina d'Urrutri'. El xerric va obrir la galeria juntament amb altres minaires per proveir de mineral en temps de La Generalitat republicana. Va resultar ser un fracàs i l'extracció del carbó no va ser productiva.</p> | 42.2195900,1.8543500 | 405446 | 4674793 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 51037 | El Far del Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-far-del-jou | <p>COROMINAS I CAMP, R; COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'El far, Sant Ciprià de Fígols i Sant Salvador del Jou' a Erol. Núm. 21</p> | XI-XXI | Reconstruïda i sobrealçada. | <p>Restes d'una antiga torre de defensa o 'far' avui reconstruïda en dos pisos. Els germans Corominas el 1984 en fer l'estudi de la desapareguda casa de 'l'hostal del Far' van descobrir l'ermita de Sant Salvador i les restes de la torre homònima al seu costat. Ells en van identificar un parell de filades de pedra més aviat ben treballades i unides amb argamassa de calç i amb una cara vista. Recentment aquesta construcció ha estat sobrealçada juntament amb la veïna capella en dues plantes sense respectar massa les restes originàries.</p> | 08099-139 | Al lloc del Jou | <p>Aquesta torre d'origen alt medieval va ser descoberta pels germans Corominas i Camp el 1984 quan estaven fent un estudi del desaparegut hostal 'd'alfar' a la cruïlla amb la carretera de Malanyeu a la dreta del Llobregat. El topònim d'alfar en aquest antic hostal fortificat derivava de la torre o far que segons els autors era uns 400 mts més amunt al capdamunt del cingle del Jou i al costat de les ruïnes de la capella. Segons els autors, aquesta torre era un punt de vigilància intermedi entre el castell de Guardiola i també el baix Berguedà. Posteriorment i arran del seu abandonament aquest topònim seria traslladat a la casa 'del far' situada a l'encreuament del riu Malanyeu en un lloc que a més de fer d'hostal, es cobraven tributs i impòsits de barra per estar situada al costat de l'antic camí ral de Berga a Bagà.</p> | 42.1954200,1.8636100 | 406175 | 4672099 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Descoberta el 1984 pels germans Corominas, va ser reconstruïda, juntament amb la veïna capella durant la dècada dels noranta de manera que avui dia és molt dificil identificar el que restava de la fàbrica original | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50997 | Basilíca paleocristiana de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basilica-paleocristiana-de-sant-llorenc | <p>LÓPEZ MULLOR, A., (1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona p- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P- 339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona p-472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.p- 47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona.p- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona.p- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona.p- 455-484</p> | VII-VIII | Fins l'abril de 2016 es conservava visible a l'entrada del monestir, però la darrera campanya efectuada el 2016 van decidir de cobrir les restes amb geo tèxtil i rebliment indefinit. | <p>L'església associada és un petit edifici de planta rectangular situat a l'antic hort de migdia, orientat d'est a oest, i dotat de tres naus. N'hem recuperat les traces durant les campanyes dels anys 2000 i 2002: restes d'un absis lleugerament ultrapassat i les cambres quadrades laterals inscrites en una capçalera tripartida rectangular, gairebé la meitat meridional del mur de tancament de la nau de migdia i també l'empremta deixada en el terreny natural pel mur lateral de la nau de tramuntana, absolutament arrasat en una fase posterior.</p> | 08099-99 | Monestir de Sant Llorenç | <p>Aquestes esglésies de capçalera tripartida i recta, formada pel sanctuarium amb l'altar al centre i dues cambres laterals, generalment funeràries, sense que l'espai central absidal sobresurti de la façana de llevant de l'edifici, són freqüents a Síria, on probablement s'originen, i a l'Àfrica del Nord. Paral·lels més propers els tenim a la basílica de Son Bou (Menorca),i a la primera església de Santa Margarida de Martorell (Baix Llobregat), per ara sense data concreta, tot i que s'hi han recuperat monedes d'època constantiniana, que circulen fins ben entrat el segle VI, i que està associada a una necròpolis annexa dels segles VI i VII. López, Caixal (2008)</p> | 42.2347900,1.8752700 | 407195 | 4676458 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-3.jpg | Física | Visigot|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes esglésies de capçalera tripartida i recta, formada pel sanctuarium amb l'altar al centre i dues cambres laterals, generalment funeràries, sense que l'espai central absidal sobresurti de la façana de llevant de l'edifici, són freqüents a Síria, on probablement s'originen, i a l'Àfrica del Nord. Paral·lels més propers els tenim a la basílica de Son Bou (Menorca),Vinculada a aquestes estructures tan escadusseres hem documentat una necròpolis d'inhumació. S'hi van excavar 17 sepultures, agrupades en fileres enfront de la façana de llevant de l'església, orientades d'est a oest, amb el cap de l'inhumat a ponent i, majoritàriament, amb uns trets tipològics similars: 13 eren tombes en caixa de còdols disposats en sec o caixa de lloses de planta rectangular i coberta de lloses disposades planes. En 5 d'aquests casos es va documentar un traçat antropomorf de la capçalera, realitzat amb còdols o llosetes falcades en posició vertical, i en altres 2 es reconeixia un llit de lloses planes al fons. Pel que fa a la resta, 3 de les sepultures tenien un perfil rectangular o trapezial amb els cantons arrodonits i retallades a la roca tosca o aprofitant diàclasis del terreny natural, i una darrera, la més destacada, és un sarcòfag antropomorf construït a base de blocs de pedra i morter, coberta de lloses de pedra segellades amb morter de calç, i situat a tocar de l'eix de la capçalera ultrapassada. Tota la necròpolis excavada presentava unes característiques formals i una disposició topogràfica —la ubicació de les tombes delimitant el perímetre exterior de l'edifici religiós és molt il·lustrativa— que permeten fixar el seu ús entre els segles VII i VIII, datació que esdevé un terminus ante quem pel primer temple bastit a la plana de Sant Llorenç i que no desdiu, com hem vist, de les cronologies atorgades a aquesta mena d'edificis. | 87|84 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50911 | Capbreu de 1688 del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-1688-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>FORNS DE RIVERA, C. (2009). Catàleg de Pergamins de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya,. P.257 (Arxius i Documents; 4. Eines de Recerca)</p> | XVII | Pergamí amb un format de 100 x 50 amb pèrdues de tinta i de la base de suport | <p>A l'arxiu comarcal de la Cerdanya hi ha el resum d'un capbreu de les terres del monestir de Sant Llorenç prop Bagà als llocs de Sanavastre, Das i Baltarga. Es tracta d'un document que data del 1688 i fa al·lusió al mateix monestir en temps que depenia del priorat de Sant Pau del Camp de Barcelona.</p> | 08099-13 | Passeig 10 d'abril, 2, 2n, 17520 (Puigcerdà) | <p>Arxiu creat al 30 de gener de 1984, actualment forma part de la xarxa d'arxius de la Generalitat de Catalunya i inaugurat a la sèu actual l'any 1989. Conté un total de 960 metres lineals d'arxiu amb documentació que es remunta des del segle XIII. L'arxiu comarcal de la Cerdanya acull un bona part del fons municipal de Puigcerdà. Durant més de vint anys ha tingut al capdavant la figura de l'historiador local i arxiver; Sebastià Bosom i Isern el qual l'ha dinamitzat i donat a conèixer fins a l'actualitat. Entre el seu fons hi consta fons de l'arxiu del departament d'agricultura de la Generalitat de Catalunya, fons de l'administració local de la mancomunitat de la Cerdanya, del sindicat de terra de la Cerdanya, de l'ajuntament de Puigcerdà, de Musser, de Ger, de Lles, de Montellà i Martinet, de Villalobent i de Víllec i Estana. També hi ha documentació de l'administració perifèrica de l'estat, fons de l'administració reial i senyorial destacant-ne la vegueria de la Cerdanya, el corregiment de Puigcerdà, de la cúria i batllia de Llívia i Bellver de Cerdanya, de Ribes, de Ripoll, Camprodon i Sant Joan de les Abadesses, la procuració reial del comtat de Cerdanya, del jutjat reial i ordinari de Puigcerdà i Ripoll, cúries i senyorius laiques. També hi ha un apartat dedicat als fons notarials, al fons judicials, fons registrals i d'institucions i un apartat dedicat a les comunitats religioses. És en aquest apartat i en concret el que va dirigit a cúries i entitats religioses que hom troba el pergamí referent a sant Llorenç prop Bagà. L'arxiu altres fons d'associacions, administracions, fons comercials i d'empreses, fons patrimonials, fons personals, col·leccions i fons de complement.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1688 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 50992 | Cal Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pontarro | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004) 'La pagesia i l'època preindustrial' a Erol. Suplement 3.COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. Documentació original (escriptures de compra venda de la finca cedides per Joan Casals Boixader de 'Cal Guardiola').</p> | XVI-XVIII | La coberta i les parets estan en un estat de conservació bastant precari ja que s'utilitza com a magatzem. | <p>Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular situat al costat del Canal que alimentaria el molí i la farga de Sant Llorenç amb accés des del passatge de la farga i també a l'era del darrere de la casa Duaner. Esta format per una estructura simple de planta baixa i golfes amb teulada d'un únic vessant orientada a l'oest i sostinguda per cavalls i llates de fusta. L'aparell de les seves façanes és de tàpia de color vermellós i també maçoneria a les parts baixes. La porta d'accés es situa a ponent juntament amb dues petites obertures o finestres amb llinda de fusta. Existeix una tercera obertura damunt del canal. Les cantonades són de pedra picada i actualment està deshabitada.</p> | 08099-94 | Passatge de la Farga S/N al costat del canal de la Farga i tancant l'era de Casa Duaner | <p>D'aquesta casa de la qual el seu topònim li prové del pont que salvava les aigües del canal del molí i farga en tenim molt poca documentació tot i que hom pensa que l'origen aniria relacionat amb la construcció del barri de la Farga. Aquest barri es degué començar a construir poc després del sisme del 1428 que assolà bona part del cenobi de Sant Llorenç i també dels antics molins que hi havia sota el cingle i posteriorment va caldre construir un nou molí a l'emplaçament actual. Aquest fet deuria provocar la instal·lació d'un petit nucli de cases al seu voltant; que donaria origen al barri. Aquestes cases no deurien diferir massa de 'cal pontarró' amb aparell de tapia i amb una única planta i coberta. La importància del barri es va produir a mitjans del segle XVIII amb la construcció de la farga d'Elias Ripoll annexa a l'antic molí tenint mancomunat el salt i la bassa o peixera. En les escriptures del 1800 i pertanyents a la finca de Cal Guardiola que comprèn també la casa Duaner s'hi esmenen els coberts i les cases de 'cal arrendatari', 'cal masover' o cal 'pontarró' i que podrien fer al·lusió al mateix edifici.</p> | 42.2345800,1.8774300 | 407373 | 4676432 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50992-foto-08099-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50992-foto-08099-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50992-foto-08099-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un edifici que per la tècnica constructiva i els materials emprats seria un dels més antics del barri de la Farga i potser també de Guardiola. El topònim pontarró li prové del petit pont d'un sol ull que salvaria les aigües del canal de la farga abans que fos soterrat. Actualment el pont està sepultat sota de l'actual carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51089 | Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-0 | <p>Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà de 1856</p> | XVII-XVIII | Cobert de runa i vegetació. Conserva amb força alçada la paret nord i l'est. La paret sud i la oest estan pràcticament aterrades. | <p>Restes d'una casa i dels coberts de factura similar a la casa de Cal Po. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, orientada a sud amb les restes de la casa, l'era i els coberts mig enrunat i cobert de vegetació. Per les restes que encara s'endevinen sabem que la casa de Cal Marià presentava una planta rectangular i estava composta de planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal que s'orientava a sud on també hi havia la porta. Encara roman dempeus la paret nord i part de la sud amb restes d'una obertura a la planta primera. L'aparell és de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç amb fragments de teula i maó a trencajunts i les obertures en llinda de fusta. Annex a la casa hi ha encara les restes d'algun cobert</p> | 08099-191 | A l'esquerra del torrent de Gavarrós | <p>De la casa no en tenim gaires referències documentals. Sabem que al 1759 ja existia la casa de cal Marià a través del fons cadastral conservat a l'arxiu de Guardiola. En aquest moment era una masoveria que pertanyia a la casa de l'Estret. Al document de 1856 i conservat en un full solt de l'arxiu de Guardiola, s'esmenta la casa de Cal Marià a la partida de Gavarrós, juntament amb l'Estret, la caseta, el molí de Masaners i el Prat Terrer.</p> | 42.2596100,1.9250800 | 411340 | 4679160 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51089-foto-08099-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51089-foto-08099-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51089-foto-08099-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Casacnte i Torrella | Aquesta casa juntament amb la casa de cal Po i la casa Freda corresponíem amb construccions molt senzilles i moltes vegades eren masoveries de cases més grans com es pot donar el cas que pertanyien a la casa de l'Estret i també de l'Espelt. Semblen construccions de mitjans del segle XVII i XVIII. Al voltant de la casa s'hi endevinen restes de murs de feixa de conreus i també in mur que envolta les estructures de la casa i corresponent amb la paret de l'era | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51050 | Cal Po | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-po | <p>Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i de runa. | <p>Restes d'una antiga casa i la seva pallissa annexa situades en una petita esplanada a l'esquerra del torrent de Gavarrós i en un indret que queda delimitat per la serra del Pany. Les restes de les edificacions, avui en un estat avançat de ruïna, estan compostes per la casa de 'Cal Po' i els coberts annexos. La casa és de planta quadrada, orientada a migdia i d'estructura simple de dues habitacions amb aparell de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç. Únicament té en pedra picada les cantonades. La paret nord conserva encara alguna resta del mur tester. Annex a la casa hi han restes de coberts de planta quadrada i amb un aparell molt irregular de maçoneria. La casa està en una zona de prats molt propera al llit del riu i del que en desviaven l'aigua per regar els horts. Està coberta de runa i vegetació i amagada a la part sud-est del camp.</p> | 08099-152 | Al costat del Riutort | <p>De la casa no en tenim gaires referències documentals. Sabem que al 1759 ja existia la casa de cal Po a través del fons cadastral conservat a l'arxiu de Guardiola. En aquest moment pertanyia a la casa de l'Estret. Al document de 1856 i conservat en un full solt de l'arxiu municipal de Guardiola de Berguedà ni tant sols surt referenciada entenent que era una masoveria o una casa de petites dimensions que va ser abandonada al cap de poc.</p> | 42.2576100,1.9255100 | 411373 | 4678938 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51050-foto-08099-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51050-foto-08099-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51050-foto-08099-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla correspondre a les ruïnes d'una casa de petites dimensions de planta quadrada i composta de planta baixa i potser un primer pis | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51067 | Creu de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-coma | <p>Informació facilitada per Pere Berenguer i Cuyas</p> | XVII-XVIII | Ben conservada. És un lloc estimat pels habitants de Gavarrós. | <p>Creu de forja sitada en una roca que queda a la vista de la casa de Cabanes i també del comunidor i el cementiri de Sant Genís de Gavarrós a la banda est a sota uns plans de Cabanes i al costat del corriol de la Creueta. Es tracta d'una creu llatina de ferro forjat molt simple i amb els braços acabats en punta damunt d'una roca. Sembla que aquesta creu és d'època moderna</p> | 08099-169 | A l'est del nucli de Gavarrós | <p>De la creu en procedeix una llegenda que en marca el seu orígen. Segons diuen els habitants de Gavarrós hi havia un pastor que cada dia reposava a sota la roca on s'alça la creu després de deixar els remats als propers prats de Cabanes, del Testarro i de Casa Freda. La llegenda diu que hi passava llargues estones on hi feia grans migdiades. Un bon dia Déu el va castigar per no encuidar-se prou del bestiar provocant una esllavissada que acabà amb la seva vida. Des d'aquell dia els pastors de la muntanya de Gavarrós el van recordar i damunt d'aquesta roca hi van alçar la creu de la Coma.</p> | 42.2806900,1.9202200 | 410969 | 4681506 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51067-foto-08099-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51067-foto-08099-169-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La creu està realitzada en ferro forjat amb els dos braços units per la tècnica de l'enclavillat. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50912 | Fons del monestir de Sant Llorenç conservat a l'Arxiu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-montserrat | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona.SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.</p> | X-XVII | En bon estat dins de la biblioteca de l'abadia de Montserrat. | <p>Al monestir de Montserrat es conserven dos pergamins que fan al·lusió al monestir de Sant Llorenç quan va pertànyer al priorat de Sant Pau del Camp que era administrat pel mateix monestir de Montserrat. Es tracta de les diferents visites de la congregació claustral benedictina i sobretot l'acta de consagració de Sant Llorenç del 983 i de la dotació de Sant Miquel de 984. Altres documents serien de les donacions del monestir de Sant Llorenç del 1031. es tracta d'un important fons que va ser estudiat per Bolòs i Pagès. En total hi ha uns 40 pergamins.</p> | 08099-14 | C/Abadia de Monserrat S/N. 08199 (Monistrol de Monserrat) | <p>Des de la seva fundació, al segle XI, el monestir de Montserrat ha comptat amb un escriptori i una biblioteca necessaris per a la pregària i per a la lectura espiritual. Actualment, la biblioteca conte obres manuscrites i incunables, tant de la biblioteca anterior al 1811, destruïda durant les guerres napoleòniques, com de la biblioteca actual, formada a partir de mitjan del segle XIX i, sobretot, durant la primera meitat del segle XX.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50912-foto-08099-14-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La documentació ha estat estudiada per Jordi Bolòs i Masclans en la seva tesi doctoral sobre el monestir de Sant Llorenç. | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 50947 | Forn de guix a la zona del Berenador (obaga de cal Companyó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-a-la-zona-del-berenador-obaga-de-cal-companyo | XIX | Cobert de vegetació i amb la volta esfondrada. | <p>Es tracta d'un forn de guix compost per dues estructures a diferents nivells i situades a l'obaga de 'Cal Companyó' que es troba a la riba esquerra del Llobregat. El primer element està format per una estructura de planta quadrada i d'uns 3 metres d'alçada aprofitant el desnivell d'un marge del terreny i amb un aparell de maçoneria de còdols de riu i pedra picada a les cantonades. La segona estructura i situada a uns 50 metres per sobre de la primera té unes mides més grans que l'anterior i formada per un element de planta circular d'uns 4 metres d'alçada amb les parets construïdes amb un aparell de reble i maó cuit i amb una obertura a la part frontal amb els muntants i arc rebaixat realitzats amb maó cuit. Exteriorment té una planta quadrada amb les cantonades fetes amb aparell de pedra picada llevat de la cantonada est que és amb maó com a testimoni d'alguna reforma més moderna. A la part superior es conserven els arrencaments de la volta de maó. Sembla que al costat hauria existit una estructura similar i amb les mateixes mides ja que s'endevinen entre la vegetació les restes de les seves parets i també de la part interior. Està molt apropa d'unes mulleres on aflora aigua i en una zona molt obaga que no hi toca mai el sol.</p> | 08099-49 | A l'obaga de Cal Companyó a la riba esquerra del Llobregat | <p>Desconeixem completament les dades històriques referents a aquesta estructura que deuria produïr calç.</p> | 42.2369200,1.9046200 | 409620 | 4676663 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tot i que hem interpretat aquesta estructura com un forn de calç o de guix, no es descarta que aprofités un element més antic i amb una funció molt diferent; en aquest cas per emmagatzemar glaç, ja que la seva planta, la posició geogràfica en un lloc molt fred i també la proximitat al riu fa pensar en un antic pou de gel reconvertit en forn de calç | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 51066 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-2 | <p>SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. P.292 i 320. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVI-XVIII | La casa està en bon estat perquè s'utilitza com a refugi de pastors. El cobert i la pallissa tenen la coberta mig esfondrada i amb algunes jàsseres caigudes. L'era està coberta de vegetació. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de 'la creueta', l'era de batre el gra i les pallisses situades a sota del 'pla del Testarro' i damunt del camp del vilar en el vessant sud-oest de la muntanya. La casa pròpiament dita es situa a llevant. Està formada per una planta rectangular de dos cossos amb una única planta baixa i coberta a dues vessants. El carener és perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. La porta d'entrada es troba a l'est mirant a l'era de batre el gra i al seu costat hi ha una petita finestra. L'aparell és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades i unides amb argamassa de calç, disposades en filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i muntants de les obertures. L'interior s'utilitza com a refugi de pastors. No hi ha cap element de rellevància. Davant de la casa hi ha l'era de batre el gra amb un planta rectangular i sostinguda per murs de contenció. Al costat dret i mirant a sud hi ha un cos rectangular orientat d'est a oest i format per un pis i sota teulada amb una àmplia eixida a la façana partida per un pilar de maçoneria que alhora sosté la coberta. Aquesta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i sostinguda per bigues amb els caps treballats amb motius simples. Està dividida en dues plantes mitjançant forjats de fusta. Està en avançat estat de ruïna malgrat s'usi com a cobert per al bestiar</p> | 08099-168 | Al lloc de la Creueta a sota del pla del Testarro | <p>Desconeixem l'origen d'aquest mas que com hem comentat a l'apartat de observacions correspon al típic mas que Serra i Vilaró descriu i que podria correspondre a l'edat mitjana. Possiblement aquesta casa situada a cavall dels nuclis de Gavarrós i Pardinella abraçava tota l'àrea que els cònsols de Bagà delimitaren com a pastura de bestiar en un document de 1308. Posteriorment i en el cadastre de Gavarrós de 1729 ens apareix com a masoveria de Cabanes i en documents posteriors s'hi continua fent esment com a casa censada (AMG 1878 i 1881).</p> | 42.2797900,1.9256200 | 411413 | 4681401 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | La tipologia i distribució de la casa coincideix amb les descripcions que Serra i Vuilaró ens fa dels masos de la Baronia de Pinós el segle XIV. Segons Serra 'L'alberg d'un mas no diferiria gaire de qualsevol de les pobres masoveries que hom pot visitar actualment per aquelles muntanyes, Rebost per exemple. Un mas important tindria un alberg, la planta del qual midaria uns vuit metres en quadre, amb baixos i pis sota teulada. La planta baixa dividida en quatre parts: la primera, l'entrada, amb les eines de conreu i els guarniments de les atzembles i bestiar; davant la porta, una escala de fusta que conduïa al pis superior; al costat de l'entrada, l'estable; davant de la porta d'entrada la cuina amb llar i fogons fets de pedretes; al costat de la cuina el rebost i el celler. El pis superior estava també dividit en quatre quartos; tres dels quals servien per dormir i l'altre per al graner'. Al costat de l'alberg hi havia una casa petita pel forn i una altre pels porcs i una molt gran per al bestiar. Aquesta era gran de perímetre però de parets baixes amb una part coberta de faisó per a les cases i l'altre amb rames' Ja veiem que aquesta descripció coincideix molt amb la majoria de les cases de Gavarrós a banda de la creueta. Masaners, Casa Freda, la casetaserien altres exemples a citar | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51098 | Casa Vella de Cabanes o cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-cabanes-o-cal-pla | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'Conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMG full solt.</p> | XIV-XVIII | Cobert de vegetació i de runa. | <p>Ruïnes d'una construcció de petites dimensions i de planta rectangular situada damunt de la casa de Cabanes i a l'oest de la rectoria. Conserva únicament la planta inferior i restes de les parets oest i nord amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. No conserva gairebé cap traça d'obertures. Le poques parets que es mantenen dempeus tenen restes de revestiment intern de color vermellós i els forjats han desaparegut completament.</p> | 08099-200 | Al nucli de Gavarrós | <p>Desconeixem l'origen de les restes d'aquesta casa que alguns també n'han anomenat casa del Pla o casa en vila com a confusió de les restes esmentades a la fitxa núm. 165.Possiblement l'origen de la casa seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genís. En el cadastre de Gavarrós de 1729 apareix com a una finca vinculada als Cabanes i posteriorment en els documents de 1756, 1778 i 1780 ens surt referenciada al terme de Sant Genís de Gavarrós i amb el nom de 'notaria'.</p> | 42.2809000,1.9142300 | 410475 | 4681536 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51098-foto-08099-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51098-foto-08099-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51098-foto-08099-200-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Resulta molt difícil establir de quin moment cronològic pertanyen aquestes restes atès el seu avançat estat de ruïna i les poques restes conservades. Tot i així podrien tenir un origen medieval amb modificacions posteriors. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51065 | Casa Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-freda | <p>SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. P. 320. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVI-XVIII | Malgrat que la casa encara està dempeus té alguns esvorancs a la coberta. S'utilitza com a refugi de pastors en cas de mal temps. | <p>Construcció situada a notable alçada a sota dels camps de 'la Marge' al costat dret del torrent de Coll de Pal i per damunt del nucli de Gavarrós S'hi arriba per la pista que puja a plans de Canells. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de dos cossos amb una planta baixa i un primer pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud on s'hi obre la porta d'accés. En quant a la distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una planta baixa organitzada per la porta d'entrada i una finestra al costat esquerra i dues finestres rectangulars al primer pis descentrades respecte les obertures de la planta baixa. L'aparell de la façana és molt uniforme a base de filades de pedra mal treballades i escairades i unides amb argamassa de calç formant filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i els muntants i llinda de la finestra de la planta baixa. La resta d'obertures són amb llinda de fusta. Cal destacar la presència de tres pedres de mida quadrangular a l'oest de la finestra de la planta baixa i també d'un sobreeixidor format per una llosa de pedra amb un canaló al centre i relacionats amb la pica aiguamans del seu interior. Damunt la porta d'entrada s'endevina la data de 1681. La resta de façanes són completament cegues amb el mateix aparell constructiu que la façana principal. Al costat de ponent hi ha adossat un volum quadrangular construït amb aparell de maçoneria que correspon al forn de pa. L'interior de la planta baixa està dividit en dues crugies separades per un mur mitger i en el que s'hi obre la porta de comunicació coronada per una llinda de fusta. Una de les cambres correspon amb la cuina i sala d'estar amb la pica encastada al mur sud formant una fornícula amb sengles prestatges. Al mur oest hi ha la campana de la llar de foc de mida rectangular i amb el paviment de lloses adossat a la paret del fons on s'obre la boca del forn de pa. Està composta per dues pedres ben treballades i escairades que fan la funció de sostenir-ne dues més col·locades de cantó formant una obertura apuntada. La volta del forn és també de pedres de mida petita, unides amb argamassa de calç i col·locades de cantó amb la tècnica de 'plec de llibre'. Encara hi ha restes del banc. Escó i de part del mobiliari. Una escala adossada al mur mitger comunica amb la planta segona, distribuïda també en dues crugies i amb els paviments de fusta. S'hi observen encara algunes divisions internes fetes amb aparell de tàpia i maó cuit. Està en mal estat. Al costat de llevant hi ha una esplanada amb restes de les antigues quadres i pallisses.</p> | 08099-167 | Al lloc de Casa Freda | <p>Desconeixem la història d'aquesta casa que ens apareix referenciada al cadastre de Gavarrós de 1729 i també en documents posteriors. Pensem que el camí que hi passa substitueix l'antic camí ramader que pujava a Coll de Pal pel port de Gavarrós. Aquest port és molt esmentat per temes relacionats amb les pastures. Així Serra i Vilaró troba un esment del 1308 sobre un establiment dels homes de Pardinella i Gavarrós per pasturar les terres que van des dels dos llocs esmentats fins ' al camí que passa pel coll de Guardiola i va fins el torrent del forn i des del torrent del Forn puja al coll de Rubiol i puja fins a Dez Puig i al mateix coll dez Puig i fins de les roques de Canals i des de l'última roca de Canals a la serra d'Alba Terra fins el coll de Comafranch i fins la Coma Llansada i fins la Font Freda i cap de la Congesta'. Aquests límits abraçareien tota la zona de damunt de Gavarrós fins als cims de les muntanyes. Els límits marcats coincideixen i abracen la casa freda malgrat que aquesta no surti per enlloc. El seu topònim podria anar relacionat amb l'alçada que es troba a més de 1400 m.</p> | 42.2858400,1.9141300 | 410474 | 4682084 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51065-foto-08099-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51065-foto-08099-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51065-foto-08099-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | La casa presenta un aparell molt unitàri, fet que ens permet suposar que va ser construïda en una única fase cap el 1600 segons es pot identificar damunt de la llinda de la porta i també per la tècnica constructiva. El topònim de 'casa freda' li vé per ser la casa de Gavarrós situada a més altitud (1555 mts.) Els coberts van despaarèixer per un allau que hi va haver als anys '50. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51035 | Casa del Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-jou | <p>SERRA i ROTÉS, ROSA (1990). 'casa del Jou'. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XVIII-XX | Reformada completament i integrada en una explotació turística. | <p>L'antiga casa del Jou situada en un altiplà damunt del Llobregat a sota deld cingles de Vallcebre avui és un modern complex turístic i hoteler. L'antiga casa que segons Rosa Serra la va poder documentar abans de que fos reformada estava composta de la següent manera: 'Masia d'estructura clàssica coberta a dues aigües amb teula àrab iel carener perpendicular a la façana de llevant on es concentren les obertures, petites finestres quadrades amb llindes de fusta. Està organitzat en planta baixa i dos pisos superiors. El parament és de carreus de pedra molt irregulars sense arrebossar. Adossat a la masia trobem un altre edifici de majors dimensions. És de planta rectangular, cobert a una sola vessant amb tres grans arcs de mig punt que es fa servir com a quadres pel bestiar i pallissa' Aquest edifici a mitjans dels anys'90 va patir una gran transformació en la seva volumetria afegint-hi un gran cos a la banda est cobert a dues vessants i integrant els antics arcs de la pallissa a la moderna estructura. La casa principal també va patir una gran transformació ampliant-ne el seu volum a la banda sud i afegint-hi finestres en arc de mig punt.</p> | 08099-137 | Al lloc del Jou | <p>Documentada al s. XVIII la masia era jurisdicció dels senyors Foix Solanell, propietaris de la veïna casa de la torre de Foix. Prop de la masia hi ha les restes d'una església romànica dedicada a Sant Salvador</p> | 42.1949400,1.8582700 | 405733 | 4672051 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51035-foto-08099-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51035-foto-08099-137-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'antiga casa, embeguda per les modernes instal·lacions hoteleres i turístiques només va mantenir les arcades de la pallissa i part de la casa principal que va ser ampliada. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 51016 | Central hidroelèctrica del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-del-collet | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions.SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16.SERRA ROTÉS, ROSA (1989). 'Molí del Pont vell' Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural. SERRA ROTÉS, ROSA ; SELLÉS RUSINYOL, CARME (1990). Molí del pont vell. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica. SERRA i ROTÉS, ROSA (2015). 'La generación de electricidad en la cuenca minera de Berga. La hidroelectricidad y la generación térmica a lo largo de cien años(1911.2011)'. La electrificación y el territorio. Historia y futuro'.</p> | XX | Encara està en funcionament. | <p>Construcció de planta retangular coberta amb teulada d'un sol vessant amb teula àrab i el carener paral·lel a la façana. Està estructurat en una sola planta d'alçada. El parament és de carreus de pedra irregulars sense treballar, de grans dimensions en la seva majoria i units amb morter. Presenta un segon cos mes alt i construït amb maó ceràmic amb coberta a dues vessants i cinc finestres més petites construïdes també amb maó i coronades per arc rebaixat. Està situat sobre d'una corrent d'aigua, així la seva part baixa dibuixa un arc escarcer de grans dimensions. Les obertures estan disposades de forma simètrica, totes elles arcs escarcers fets amb maó, idèntics entre ells, donant un aspecte molt homogeni al conjunt. Es tracta d'una construcció que reuneix les característques propies de l'arquitectura industrial.</p> | 08099-118 | A l'altre costat del pont vell de Guardiola. | <p>Durant l'era de la industrialització del segle XIX i principi del segle XX a Guardiola s'hi crearen importants factories com seria el cas de la colònia Thomas Pujol que adquiriria la finca del Collet i la transformà en un nucli de referència per l'alt Berguedà ja que anava destinada a l'explotació de la fusta emprada per la construcció de les mines. Arran de la construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia ferroviària de Manresa a Berga i de Berga a Guardiola. La construcció del canal industrial afavorí la portada d'aigua i l'ús gratuït de les factories tèxtils situades a Berga i al Llobregat. Aquesta gran obra va ser realitzada per Marcel·lí Boixader. En tot aquest procés l'explotació del carbó de l'alt Llobregat a mans de l'enginyer J.E. Olano i Loizaga va decidir de construir una central hidroelèctrica que pogués abastir l'electrificació de tota la conca minera, ja que el projecte de convertir el gas pobre en electricitat només va poder afavorir l'electrificació de la 'mina Esteve' de Fígols. Aquest va ser un dels motius que J.E. Olano i Loizaga el 1906 tingués la concessió per aprofitar l'aigua del Llobregat al punt de confluència amb el Bastareny. El problema venia a ser que Pere Thomas i Pujol tenia la concessió per una captació d'aigües més amunt del Collet ja que des d'aquest punt i en direcció a Berga ja no hi havia salts d'aigua lliures per aprofitar-los i els que hi havia eren a mans dels Boixader. Això va fer que Pere Pujol i Thomas adquirís un salt prop de l'aiguabarreig amb el Bastareny per nodrir una fàbrica tèxtil que no s'arribà mai a construir. El cas és que no sabem com i perquè va vendre aquest Salt a un tal Josep Portabella i Cots de Manresa i al que posteriorment va vendre-ho a J.E de Olano i Loizaga. El projecte de construcció de la nova central va ser aprovat el 1910. Paral·lel a la seva construcció es van construir les línies d'electricitat que abastiren la conca de Cercs i els seus serveis. La central produïa 3000 volts d'electricitat que quan arribava a les mines es transformava en energia subalterna. La instal·lació de la central comportà la construcció de dues preses; una al Bastareny a sota de l'església i una de segona al Llobregat on hi havia la captació d'un canal de 712 metres que unia un riu amb l'altre i d'aquest segon en partia un altre canal de 2033 metres de longitud que tenia un aqüeducte que salvava les aigües del torren de l'Albelló a la zona del Collet i que arribava fins a la central. En aquest punt el canal finalitzava i en baixava una tuberia que feia moure una turbina del tipus 'Francis' i amb una capacitat de 680 CV. D'aquesta manera J.E de Olano es va assegurar l'abastiment d'electricitat a les mines de Cercs. Aquesta central va electrificar la conca minera de Cercs fins a la construcció de la central tèrmica. Des d'aleshores continua produint electricitat i actua com a reforç de les altres centrals. És propietat d'Endesa</p> | 42.2149400,1.8694700 | 406687 | 4674260 | 1910 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51016-foto-08099-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51016-foto-08099-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | J.E. Olano i Loizaga | Malgrat que a l'invenari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya surti amb el nom de 'molí del pont vell', en realitat correspon amb una central hidroelèctrica atès que el molí estava situat un centrenar de metres aigües amunt. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 51017 | Rescloses i canal de la central hidroelèctrica del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rescloses-i-canal-de-la-central-hidroelectrica-del-collet | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions.SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16.SERRA ROTÉS, ROSA (1989). 'Molí del Pont vell' Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural. SERRA ROTÉS, ROSA ; SELLÉS RUSINYOL, CARME (1990). El molí del Pont vell. Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya.Museu de la Ciència i la tècnica.SERRA i ROTÉS, ROSA (2015). 'La generación de electricidad en la cuenca minera de Berga. La hidroelectricidad y la generación térmica a lo largo de cien años(1911.2011)'. La electrificación y el territorio. Historia y futuro'.</p> | XX | Encara en funcionament. | <p>Conjunt de rescloses situades al Llobregat i també al Bastareny. Es tracta de conduccions de diferents períodes i sobreposades les unes amb les altres. La primera reclosa es situa a sota les cases noves del collet i està construïda amb fàbrica de maçoneria. D'aquí aquesta canal que en gradua el seu cabal d'aigua per mitjà d'una caseta de comportes arriba a la central. Sembla que aquesta primera conducció es a fer el 1898 sota la mà de Thomas Pujol i uns metres per damunt seu hi ha la nova conducció construïda per J.E. Olano de Loizaga el 1910 Aquest nou canal presenta dues rescloses; una primera al Bastareny a sota de l'església i prop de l'aiguabarreig amb el Llobregat. Aquesta primera resclosa conserva la caseta de control de les aigües amb aparell maó i coberta amb teulada a un sol vessant. D'aquí en discorre un canal de 750 metres de longitud amb uns 2'5 metres d'ample que en canalitza l'aigua fins a una segona resclosa molt més gran i situada al Llobregat. Aquesta segona resclosa també hi té una caseta de control del cabal de les aigües i la canalitza amb un segon canal de 2033 m que conduïa l'aigua fins a la central homònima. Cal destacar que el canal quant crea la depressió del torrent l'Aballol, darrere de les cases noves del Collet ho fa en forma d'un aqüeducte elevat de cinc arcades amb aparell de pedra mal treballada i també de maó. Actualment està reforçat en formigó.</p> | 08099-119 | Al riu Bastareny prop l'aiguabarreig amb el Llobregat i damunt del Lobregat | <p>Durant l'era de la industrialització del segle XIX i principi del segle XX a Guardiola s'hi crearen importants factories com seria el cas de la colònia Thomas Pujol que adquiriria la finca del Collet i la transformà en un nucli de referència per l'alt Berguedà ja que anava destinada a l'explotació de la fusta emprada per la construcció de les mines. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet es va emprendre la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia ferroviària de Manresa a Berga i de Berga i Guardiola. El canal va afavorir la portada d'aigua i l'ús gratuït de les factories tèxtils situades a Berga i al Llobregat. Aquesta gran obra va ser realitzada per Marcel·lí Boixader. En tot aquest procés l'explotació del carbó de l'alt Llobregat a mans de l'enginyer J.E. Olano i Loizaga va decidir de construir una central hidroelèctrica que pogués abastar l'electrificació de tota la conca minera, ja que el projecte de convertir el gas pobre en electricitat només va poder afavorir l'electrificació de la 'mina Esteve' de Fígols. Aquest va ser un dels motius que J.E. Olano i Loizaga el 1906 tingués la concessió per aprofitar l'aigua del Llobregat al punt de confluència amb el Bastareny. El problema venia a ser que Pere Thomas i Pujol tenia la concessió per una captació d'aigües més amunt del Collet ja que des d'aquest indret i en direcció a Berga ja no hi havia salts d'aigua lliures per aprofitar-los i els que hi havia eren a mans dels Boixader. Això va fer que Pere Pujol i Thomas adquirís un salt prop de l'aiguabarreig amb el Bastareny per nodrir una fàbrica tèxtil que no s'arribà mai a construir. El cas és que no sabem com i perquè va vendre aquest Salt a un tal Josep Portabella i Cots de Manresa i al que posteriorment va vendre-ho a J.E de Olano i Loizaga. El projecte de construcció de la nova central va ser aprovat el 1910. Paral·lel a la seva construcció es van construir les línies d'electricitat que abastiren la conca de Cercs i els seus serveis. La central produïa 3000 volts d'electricitat que quan arribava a les mines es transformava en energia subalterna. La instal·lació de la central comportà la construcció de dues preses; una al Bastareny a sota de l'església i una de segona al Llobregat on hi havia la captació d'un canal de 712 metres que unia un riu amb l'altre i d'aquest segon en partia un altre canal de 2033 metres de longitud que tenia un aqüeducte que salvava les aigües del torren de l'Albellol a la zona del Collet i que arribava fins a la central. En aquest punt el canal finalitzava i en baixava una tuberia que feia moure una turbina del tipus 'Francis' i amb una capacitat de 680 CV. D'aquesta manera J.E de Olano es va assegurar l'abastiment d'electricitat a les mines de Cercs. Aquesta central va electrificar la conca minera de Cercs fins a la construcció de la central tèrmica. Des d'aleshores continua produint electricitat i actua com a reforç de les altres centrals. És propietat d'Endesa</p> | 42.2298700,1.8810400 | 407664 | 4675905 | 1910 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51017-foto-08099-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51017-foto-08099-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | J.E. Olano i Loizaga | Es tracta d'una important obra d'enginyeria hidràulica que es manté en molt bon estat i encara està en funcionament. Ja hem comentat que sota de les cases noves del Collet hi ha les restes de l'antiga resclosa amb la caseta d'aigües i el primer canal que va ser suprimit per l'actual | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 51129 | Casa de la font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-font-del-faig | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (2009). Les empremptes del camí ral de Bagà. Associació medieval de Bagà. C.A. TORRES (1905) 'Pirineu català'. Vol V. El Bergadà. P.305 i 320.FÍGULS; C (2016). 'Hostal de la font del Faig' a antics hostals del camí ral. https://hostals.blogspot.com JOLÍS, A (1950). Alto Bergadà y Cardener p. 97, 104 i 192. DDAA (1988). Bagà capital històrica de l'alt Berguedà. Ajuntament de la vila de Bagà</p> | XVIII-XX | Abandonada completament després que fos construït el refugi Sant Jordi. | <p>Ruïnes de l'antic hostal de la font del Faig que es va construir al costat mateix de la font homònima que es trobava al seu costat. Actualment es conserva el mur tester de la façana oest, part de la façana de migdia i de llevant. També s'endevinen algunes parets de les antigues pallisses construïdes amb un aparell de maçoneria i reble de pedra del país mal treballada i escairada, unides amb argamassa de calç formant filades irregulars i fragments de teula i maons a trenca-junt. Encara es poden veure els encaixos per als forats de les bigues de fusta dels diferents nivells. La porta d'entrada principal i les obertures han desaparegut i en el seu lloc han deixat uns grans esvorancs. Gràcies a fotografies que la propietat de la finca ens ha cedit sabem que es tractava d'una construcció de planta quadrada formada per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a l'est. La porta d'entrada estava resolta en arc rebaixat, al seu damunt hi havia la planta principal on s'hi obria una finestra i una balconera amb bastiments de fusta i a sota teulada coincidint amb el nivell de golfa s'ho obrien dues finestres més també de fusta. La façana del nord era completament cega i la resta de façanes tenien obertures menors. L'aparell era arrebossat amb un enlluït de calç. Davant seu i projectant-se a llevant hi havia un cos rectangular format per planta baixa i un pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest cos era destinat a quadres i pallissa. S'hi obria una porta d'entrada amb els bastiments de fusta i dues finestres a nivell del primer pis. Com la resta de l'edifici estava enlluït amb argamassa de calç. Tot el conjunt estava encimbellat dalt d'un petit turó que dominava la vall.</p> | 08099-231 | Al paratge de la font del Faig | <p>Edifici del segle XVIII i del que no en tenim notícies anteriors. La majoria de documentació que hem pogut consultar data dels darrers temps que funcionà com a hostal gràcies a les notes dels diferents viatgers i també pel padró d'habitants que ens ha cedit la propietat de la finca (Mª Gràcia Ponça) i que es remunta des del 1880 i ens arriba fins el 1920. Els primers habitants que es tenen comptabilitzats són Joan Picas Burniol, José i Josefa Picas Sañas i Rosa Picas Sardà. Els darrers serien Martí Puig Fornell casat amb Angela Cardona Ponsa i els seus fills, Martí, Fernando, Angela i Montserrat Puig Cardona. Referent a les notes dels viatgers tenim que al 1898Arthur Osona en descriu el següent: ' ls guies s'asseuen a la vora del camí y encenen els cigarros. D'aquest lloch ne diuen el Forat, sens dubte perquè una de les pedres que formen el reclòs és foradada. Empaquetada la màquina, continuem pujant seguint les gerigonces del camí. A les vuit arribem a la Font del Faig. Els guies fermen el bestiar y nosaltres entrem a la casa a encarregar que'ns arreglin esmorzar. L'amo'ns conta que quan les coses anaven bé aquella casa estava molt ben assortida de tot y que aquell era un dels camins de més tranzit pera anar y venir de la Cerdanya. Una vegada hi tingué allotjats més de 40 traginers y molt bestiar durant tres dies, a causa de les neus que interceptaren el camí'. Posteriorment el 1899 el mateix autor el torna a citar en una descripció del camí del Pendís. Quant Cèsar August Torres descriu en el seu llibre de 'Pirineu Català' el 1905 esmenta que l'hostal ja és abandonat. '1905. 3h15 de Bagà. Font del Faig, 1490 m.alt. Hostal que es tingue d'abandonar per efecte dels repetits aiguats, aixis com l'antich cami ral de ferradura. De la casa no'n queden mes que les parets'. Amb tot les darreres famílies censades són de 1920 cosa que ens dona a suposar que l'hostal era abandonat però la casa continuava essent habitada .Cap el 1925 i 1930 es projecta la pista que va de Gréixer a Escriu i arriba a la font del Faig. a carretera començada a pic i pala els anys 1925-30, 'per iniciativa del propietari de la finca de Grèixer, amb el fi d'arrivar més cómodament fins a l'antic Hostal de la Font del Faig i, de pas treure'n un rendiment: desemboscar i beneficiar-se de l'extracció de la fusta i, de retruc donar feina a tota una colla de baganesos' El motiu era el d'explotar les mines del coll de Cabrera que segons esmenten només es van explotar uns 10 metres. Cap el 1950 Agustí Jolis esmenta que hi va haver diversos intents d'ocupació de la casa, però que van resultar tots fallits.'1950. Hostal abandonado. A pesar de haber estado habitado de nuevo en varias ocasiones, no ha logrado establecerse ninguna familia'. Capel 1950 la delegació Catalana de la federació espanyola de muntanyisme habilità l'antiga casa com a refugi per a excursionistes. Vegeu citació 'L'enrunada casa de la font del Faig feia també de refugi muntanyenc. La font neix a pocs metres de la casa, sota la petita bauma. Es tracta d'un punt de partida per a noves caminades vers al Moixeró o cap el Pedraforca'-El 1961la mateixa federació publica la notícia que el refugi romandrà habitat per un guarda, però el 29 d'octubre la Federació espanyola inaugura l'actual refugi Sant Jordi que reemplaça l'antic refugi de la font del faig que queda abnadonat el 1970. Des d'aleshores s'ha deteriorat moltíssim fins al punt que només en romanen unes quantes parets.</p> | 42.2934600,1.8043800 | 401437 | 4683052 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51129-foto-08099-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51129-foto-08099-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51129-foto-08099-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa havia estat un antic hostal a partir del segle XVIII, tot i que la tenim referenciada d'abans. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/