Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50931 | Bocamina de sota la fàbrica del ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-de-sota-la-fabrica-del-ciment | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.</p> | XX | Uutilitzada com a zona d'abocament de runa. | <p>Antiga explotació d'extracció de carbó en galeria i piquets de fusta, avui desapareguda sota el terrer de Valldeperas. Aquesta mina estava quasi a a tocar lo cota del riu Saldes.</p> | 08099-33 | Situada a sota de la fàbrica de 'Cementos collet S.A' | <p>Mina que va ser explotada des dels anys 1944 al 1949. Al 1949 la mina perd rendibilitat i les barrinades provoquen certa inestabilitat a la fàbrica del ciment ja que trontollava i en feia perillar la seva integritat i decideixen clausurar-la. La va explotar una concessió anomenada de Carbones Guardiola S.L amb Llorenç Escriu i Fulgenci Benítez com a capdavanters i posteriorment i s'hi afegeix Bartolom, Casas, propietari de Cementos Collet S.A. Va tenir un curt període de vida.</p> | 42.2167300,1.8669700 | 406484 | 4674461 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50931-foto-08099-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50931-foto-08099-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Només es pot visualitzar l'antiga escombrera | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50996 | Eremitoris de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitoris-de-sant-llorenc | <p>GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. p.21-24LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitrectònic Local de la Diputació de Barcelona.</p> | VIII-IX | Estan coberts de vegetació. Caldria desbrossar-los, netejar-los, habilitar-ne un accés més còmode i obrir-los al públic per correspondre a espais insòlits, poc comuns i lligats amb el monestir de Sant Llorenç. | <p>Malgrat que Manuel Riu enumeri fins a vuit coves o ermitoris al penya-segat de Sant Llorenç prop Bagà, actualment només en podem identificar-ne dos d'ells accessibles des dels horts de sota del monestir i també de la part alta de la cinglera. Es tracta de dues cavitats naturals obertes a la pedra tosca i, aprofitades per a l'ocupació humana com a lloc de retir i espiritualitat. Estan a escassos metres l'un de l'altre i hi tenen algunes estructures construïdes. La primera d'elles es situa a l'extrem de més a migdia. Presenta un accés estret i amb un pendent pronunciat. L'interior és de reduïdes dimensions amb unes escales excavades a la roca natural i amb una fornícula tallada a la roca per col·locar-hi algun objecte de devoció cristiana. L'altre eremitori i situat més a tramuntana prop del camí ral i dels molins hi té excavades, unes cavitats quadrades i circulars buidades a la roca amb funcions de colomar i està tancat per un mur de maçoneria on hi ha obertes unes espitlleres amb els muntants de pedra tosca. Aquesta segona estructura es conserva en més bon estat, malgrat sigui més petita. A prop d'aquestes estructures s'endevinen algunes balmes mig colgades de terra i runa que mostren traces d'haver estat ocupades.</p> | 08099-98 | A la part superior del penya-segat que hi ha sota del Monestir. | <p>Extret de David Galí. L'eremitisme com a moviment religiós que defenia la vida solitària, dedicada al culte i a la meditació, va sorgir a l'Alt Egipte en el decurs del segle III i va estendre's per l'occident durant el segle IV gràcies a la propagació que en va fer Atanasi d'Alexandria i Basili de Cesarea. A la península ibèrica aquest moviment es va estendre entre els segles IV i V ja que el concili de Toledo ja en fa referència. El primer cas conegut d'eremitisme a la península ibèrica el trobaríem a la necròpoli d'Ercavica a Cuenca i dataria del segle V. Al principat català els eremitoris més antics els trobem a Martorell i a la muntanya de Montserrat. Datarien de mitjans del segle VIII. D'aquest moment i fins a mitjans del segle X coincidint amb la implantació de la marca hispànica hi va haver un gran nombre de comunitats eremites caracteritzades totes elles per llocs insòlits, aïllats i mig amagats ja que l'objectiu era el de fonamentar la pregària, el retir i la solitud. Moltes d'aquestes comunitats donaren origen a molts dels cenobis coneguts. Al Berguedà en tenim alguns exemples ben palesos a Serrateix, a Sant marc de Cal Bassacs, a Sant Salvador de la Vedella i en aquest cas a Sant Llorenç prop Bagà. Es té un cas conegut a Gréixer i del que Manel Riu en va fer al·lusió en un article però també els trobem a grans monestirs com Sant Pere de Rodes, Sant Miquel de Cuixa, Sant Martí del Canigó A Sant Llorenç prop Bagà la referència més antiga del monestir i datada del 898 'ad domum Sancti Laurenti quid est in valle Vuzuranense ad abbato Senaldo et fratres'. Aquesta referència esmenta ja l'existència d'un monestir a Sant Llorenç. Els treballs arqueològics pràcticats a l'hort de migdia o hort dels masovers van localitzar una estructura o petita basílica amb la seva necròpoli datada de mitjans del segle VIII o IX vinculada en aquest establiment religiós. Hom creu que amb la construcció de les primeres dependències del cenobi benedictí situat prop del penya-segat (aula de llevant datada del segle X) aquestes coves haurien funcionat com a lloc de retir d'alguns monjos que buscaven fer una vida més ermitana (retirs quaresmals, penitència). Suposem que es deurien mantenir en ús fins al terratrèmol de 1428. segles IV i V −al concili de Toledo de l'any 400 ja s'hi va fer referència−, i un dels primers exemples d'eremitori hispànic, el de la necròpolis d'Ercavica (Cañaveruelas, Cuenca), data d'aquesta mateixa època, el segle V.</p> | 42.2348200,1.8756600 | 407227 | 4676460 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-3.jpg | Física | Pre-romànic|Visigot | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests ermitoris serien les restes més antigues de l'antic cenobi de Sant Llorenç que donarien lloc a la gran abadia de Sant Llorenç que s'edificà damunt seu. | 91|87 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51031 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-1 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XI-XII | Estan en una zona boscosa molt a prop d'una esllavissada produïda per les explotacions mineres i en cas de fortes pluges pot desaparèixer. | <p>Es tracta de les ruïnes d'un antic mas d'origen medieval localitzat en uns boscos de sota de la torre de Foix i prop d'una esllavissada de damunt de les mines del Collet. Actualment les restes estan embegudes per una zona boscosa. Consten d'una estructura rectangular orientada en sentit est-oest amb una o dues habitacions separades per murs de pedra d'uns 60 centímetres d'amplada. L'aparell dels murs és de pedra, unida amb argamassa de calç i en sec. Es tracta del típic mas d'època medieval format per una sola planta i amb dues habitacions i coberts per al bestiar. Aquets tipus de mas presenta moltes relacions amb altres masos del municipi.</p> | 08099-133 | En uns camps de sota la Torre de Foix. | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre.</p> | 42.2106100,1.8618100 | 406049 | 4673787 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51031-foto-08099-133-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Màs d'orígen alt-medieval i similar als descrits a les fitxes (02,60,108) entre d'altres. Aquest mas tindria una disposició similatr als masos de Vilosiu excavats per J. Bolós i M. Riu i també a Sant Sadurni de Rotgers | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51053 | Castell de la Roca Gavarret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roca-gavarret | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 78 i 189. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I P. 401-403 i Vol II.</p> | XI-XIV | Amagat i perdut entre la vegetació dels arbres. Va ser descobert de forma espontània per arqueòlegs del Berguedà no fa masses anys. | <p>Ruïnes d'una important fortalesa situades a llevant de l'estret de Gavarrós dominant també la vall de Pardinella, de Vila-seca i de la Coma. Les restes estan emplaçades en dos turons o crestes que hi ha i abracen un perímetre força extens. Les restes que el conformen i situades en dos turons , un més alt que l'altra estan separades per un clot hi ha les ruïnes del castell sobirà, interpretat com a 'castell dels moros' , 'la domus' o castell de baix i les restes del vilatge medieval del castell de la Roca Gavarret, encerclat per un recinte de muralles. Les restes de la primera estructura i situa en un petit turó i malgrat estiguin cobertes de runa i vegetació s'endevina encara una estructura de planta rectangular delimitada per murs de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb restes de blocs de pedra tosca encastats a les parets laterals que posen en evidència les restes de cobertes suportades mitjançant arcs a diafragma. També s'hi poden apreciar restes de forats o encaixos per a les bigues i de les divisions internes amb murs de menor entitat. Els murs perimetrals tindrien un gruix d'uns 100 cm. Aquesta primera estructura estaria tancada darrere un recinte de muralla construït amb blocs de pedra irregulars i de mides diverses. Al sud hi hauria una petita vall o depressió orientada a la vall de Gavarrós i davant del clot del Saborell amb restes d'edificacions disposades en terrasses artificials i tancades darrere un segon recinte de muralles que en part aprofitaria com a defensa natural la mateixa roca que en aquest indret experimenta una important falla. Aquestes estructures estan situades al peu d'una roca més elevada i escarpada denominada 'castell dels Moros' i situada a la part de més a migdia. Damunt seu s'alcen les ruïnes d'una altre torre (castell sobirà) delimitat per murs de pedra que ressegueixen l'orografia del turó i amb una cisterna rectangular coberta amb una volta de canó de perfil apuntat. L'aparell és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. La volta conservada de forma parcial té les dovelles col·locades a plec de llibre. Les restes del castell sobirà estan molt enrunades però es conserven en bon estat.</p> | 08099-155 | Damunt de la caseta dominant la vall. | <p>La història del castell de la roca de Gavarret malgrat que la seva importància sigui en temps de les baronies de Pinós, pensem que el lloc ja existiria d'abans. De fet i en els documents de Sant Llorenç quant s'esmenten les donacions fetes per Argemir i la seva esposa Teodosen (doc. 28) al monestir parlen d'unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca'.'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca'. La citació de la roca podria correspondre de ban segur al lloc on hi ha el castell. El terme del castell i del vinyet es va crear el 1255 ' Galceran de Pinós va instituir en el vinyet de Gavarrós i de la-Roca i sos termes manant que ningú ni el seu bestiar entrés en la vinya d'altri sense permís ni a l'hivern ni a l'estiu' Aquest document parla del vinyet juntament amb la Roca que es situaria a la depressió de sota el vilatge fins al torrent de Gavarrós. Segons Serra i Vilaró posseïa terres a Gavarrós R. De Biure on nomenà un batlle que havia de residir a la 'sala de la Roca'. Aquest topònim ens dona una clara idea que correspondrien amb les restes de la 'domus' localitzades al turó més proper al coll de Trevanoses. La fortalesa de la Roca va ser donada el 1280 a un tal Jaume Molins 'Rocham fortitudem Roche de Gavarret' perque en custodiés la fortalesa i se li va obligar a residir-hi nit i dia i tenir-hi un home i una dona perquè el guardessin i el defensessin i a canvi en percebrien els rèdits. El mateix 1288 Galceran de Pinós i la seva esposa Berenguera donaren el castell al seu batlle R. De Ginebret, 'castrum nostrum sivem Rocham de Gavarreto' per tal que el custodiés. Novament el 1291 se li torna a fer lliurament de la batllia per dos anys més. El 1295 la fortalesa coneguda com a 'rupe sive forcia' va ser lliurada al procurador de les baronies R. De Vallespirans que l'arrendà per un any juntament amb la parròquia de Sant Genís i nomenà R. De Ginebret guardià del castell. El 1347 Galceran de Pinós imposa algunes multes als habitants del castell per no haver volgut fer-hi guardià ' qüestió posada davant lo noble en P. Galceran de Pinós que molts eren dins lo terme del castell de Gavarret que no volia fer guaita. El dit noble vol e diu e mana que tot hom qui tinga foch o tinga sa cabalia per si matex e haya muller, faça guayta qui privilegi ho franquea no'h aye e encara faá tota altra servitut qye toch a la comunitat'. A més tenim una afrontació molt clara 'Item vol i mana lo dit senyor que pus tot lo poble conex que la carrera de Perdinella sia mester e ncessaria a tuyt comunament que sia presa e adobada e si prenen res de negú que sia satisfeyt a conexensa de prohomens del dit castell'. Aquesta afrontació de la carrera de Paredinella és de facil interpretació ja que el castell domina l'antic camí que anava pel coll de les Trevanoses cap a la vila de Pardinella homònima. La carrera era el tram de camí que quedava separat de la zona de camps i vinyes per murs de pedra seca. Segons un fogatjament de 1381 al castell de Gaverret hi havia onze focs (onze cases o llars). Els senyors de Pinós sempre mostraran interès en aquest castell per estar situat en un lloc molt estratègic de la vall de Gavarrós, vall de Brocà Coll de Pal, Pardinella i estar en mig d'importants camins d'accés a les pastures de la zona d'Erols i Pardinella. A mitjans del segle XIV i XV les notícies són tant escadusseres fins que arriben a desaparèixer. Entenem que aquest lloc queda abandonat ja que no apareix esmentat a l'època moderna en cap moment.</p> | 42.2661100,1.9253300 | 411370 | 4679882 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51053-foto-08099-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51053-foto-08099-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51053-foto-08099-155-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important conjunt medieval que denominaria la vall de Gavarrós i que tindria un paper fonamental en temps dels Pinós. El castell englobaria dos recintes; el sobirà, el jussà i també una zona ocupada per un vilatge o poblat. | 92|93|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 51072 | Poblat de la Roca Gavarret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-la-roca-gavarret | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 78 i 189. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.</p> | XII-XIII | Perdut enmig del bosc i completament cobert de vegetació. | <p>Restes d'un poblat situat al vessant sud de la Roca on s'alça el castell de la Roca Gavarret i situat dins el seu recinte fortificat. Les restes medievals estan situades mirant al riu de Gavarrós entre els dos turons on hi trobem les restes del castell. Per una banda el turó on hi ha les restes de la 'sala' i situat al nord mirant al coll de Trevanoses i de l'altre la 'roca dels moros' on hi ha la cisterna i el clos sobirà. Entre les dues torres hi ha una falla natural que continua pel solà de Sant Marc i el coll de Montdern amb els llocs de la Rabassa i la Rabasseta. El poblat es disposa en terrasses artificials que van descendint al riu de Gavarrós. Arreu s'endevinen les restes dels antics habitatges formats per estructures rectangulars amb una o dues habitacions separades per murs de pedra d'uns 60 centímetres d'ample i formats per blocs irregulars, units amb argila de calç i pedres. S'identifiquen un nombre important d'habitatges dins un clos emmurallat i també una zona de diverses feixes de les vinyes i camps de conreu.</p> | 08099-174 | Dins el recinte del castell de Gavarrós | <p>La història del castell de la roca de Gavarraet malgrat que la seva importància sigui en temps de les baronies de Pinós, pensem que el lloc ja existiria d'abans. De fet i en els documents de Sant Llorenç quant s'esmenten les donacions fetes per Argemir i la seva esposa Teodosen (doc. 28) al monestir parlen d'unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca'.'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca'. La citació de la roca podria correspondre de ban segur al lloc on hi ha el castell. El terme del castell i del vinyet es va crear el 1255 ' Galceran de Pinós va instituir en el vinyet de Gavarrós i de la-Roca i sos termes manant que ningú ni el seu bestiar entrés en la vinya d'altri sense permís ni a l'hivern ni a l'estiu' Aquest document parla del vinyet juntament amb la Roca que es situaria a la depressió de sota el vilatge fins al torrent de Gavarrós. Segons Serra i Vilaró posseïa terres a Gavarrós R. De Biure on nomenà un batlle que havia de residir a la 'sala de la Roca'. Aquest topònim ens dona una clara idea que correspondrien amb les restes de la 'domus' localitzades al turó més proper al coll de Trevanoses. La fortalesa de la Roca va ser donada el 1280 a un tal Jaume Molins 'Rocham fortitudem Roche de Gavarret' perque en custodiés la fortalesa i se li va obligar a residir-hi nit i dia i tenir-hi un home i una dona perquè el guardessin i el defensessin i a canvi en percebrien els rèdits. El mateix 1288 Galceran de Pinós i la seva esposa Berenguera donaren el castell al seu batlle R. De Ginebret, 'castrum nostrum sivem Rocham de Gavarreto' per tal que el custodiés. Novament el 1291 se li torna a fer lliurament de la batllia per dos anys més. El 1295 la fortalesa coneguda com a 'rupe sive forcia' va ser lliurada al procurador de les baronies R. De Vallespirans que l'arrendà per un any juntament amb la parròquia de Sant Genís i nomenà R. De Ginebret guardià del castell. El 1347 Galceran de Pinós imposa algunes multes als habitants del castell per no haver volgut fer-hi guardià ' qüestió posada davant lo noble en P. Galceran de Pinós que molts eren dins lo terme del castell de Gavarret que no volia fer guaita. El dit noble vol e diu e mana que tot hom qui tinga foch o tinga sa cabalia per si matex e haya muller, faça guayta qui privilegi ho franquea no'h aye e encara faá tota altra servitut qye toch a la comunitat'. A més tenim una afrontació molt clara 'Item vol i mana lo dit senyor que pus tot lo poble conex que la carrera de Perdinella sia mester e ncessaria a tuyt comunament que sia presa e adobada e si prenen res de negú que sia satisfeyt a conexensa de prohomens del dit castell'. Aquesta afrontació de la carrera de Paredinella és de facil interpretació ja que el castell domina l'antic camí que anava pel coll de les Trevanoses cap a la vila de Pardinella homònima. La carrera era el tram de camí que quedava separat de la zona de camps i vinyes per murs de pedra seca. Segons un fogatjament de 1381 al castell de Gaverret hi havia onze focs (onze cases o llars). Els senyors de Pinós sempre mostraran interès en aquest castell per estar situat en un lloc molt estratègic de la vall de Gavarrós, vall de Brocà Coll de Pal, Pardinella i estar en mig d'importants camins d'accés a les pastures de la zona d'Erols i Pardinella. A mitjans del segle XIV i XV les notícies són tant escadusseres fins que arriben a desaparèixer. Entenem que aquest lloc queda abandonat ja que no apareix esmentat a l'època moderna en cap moment.</p> | 42.2688900,1.9273200 | 411538 | 4680188 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51072-foto-08099-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51072-foto-08099-174-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest poblat situat disn els murs del castell de la Roca de Gavarrós va tenir una certa importància en temps de les baronies de Pinós. La seva disposició ens recorda al poblat de les llenes, al jaciment del vilar o al poblat de Millares. És d'orígen alt medieval | 85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 50899 | Cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-companyo | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p.485-491.</p> | XI-XIX | La coberta està en bastant mal estat amb algunes llates podrides i teules trencades. | <p>Conjunt de construccions compostes per la masia de cal Companyó amb l'era de batre el gra, els coberts i les pallisses reconvertits en hostal i refugi. La casa correspon amb una masia de tipus clàssic de tres cossos formada per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb coberta de dues vessants de teula ceràmica i, amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. En totes les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit. La façana principal està distribuïda amb la porta d'entrada a la part central coronada per un arc rebaixat de maons disposats a 'sardinell'. Damunt seu hi ha dues balconeres i sota coberta dues obertures més. Cal destacar el voladís que genera la coberta. Adossat a migdia hi ha afegit un altre cos on s'hi obre un arc de mig punt a la planta baixa i una finestra damunt seu. Tot l'aparell és de maçoneria llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en pedra picada. La façana de llevant presenta uns trets molt similars a la façana principal destacant-ne a la part de més a tramuntana els forats dels colomars. S'hi obren tan sols tres obertures que corresponen amb algunes habitacions i també amb la cuina. L'aparell és de maçoneria i també tapia. Finalment la façana de tramuntana és la que té uns trets més interessants ja que s'hi endevina la presència d'una estructura quadrangular construïda amb un aparell de pedra i filades d'opus spicatum. Aquesta fàbrica constructiva es concentra tan sols a la planta baixa ja que a partir de la planta primera l'aparell és de tapia i maçoneria. En aquesta façana tant sols s'hi poden observar dues obertures que es corresponen amb la sala principal i les golfes. Cal destacar-ne la presència d'una sèrie de 5 espitlleres defensives a la planta baixa. La darrera façana està orientada a ponent i té la mateixa disposició que la façana anterior i coincideixen amb l'estructura rectangular esmentada. A partir de la planta primera, l'aparell canvia i és més irregular amb fragments de maçoneria i també de tapia. S'hi obren diverses obertures a diferents nivells sense cap mena d'interès arquitectònic. A l'interior hi trobem dues cambres a ponent destinades a quadra i darrere del vestíbul hi ha un pany de paret amb un aparell similar a la resta de paraments medievals. S'hi obre una porta d' arc adovellat en pedra picada amb esplandit interior i pollegueres que dona pas a dues naus paral·leles dividides per tres crugies i cobertes per arcs en ogiva amb una orientació est-oest. A la planta principal hi trobem una gran sala que ocupa tota la llargada de la casa amb paviment de cairons ceràmics i sostre de bigues i revoltó de guix. Al fons hi ha la pica per a l'aiguamans i en el costat de tramuntana hi trobem una armari per a les prestatgeries i també la fornícula de la capella de la sala. Està il·lumina per la balconera i una finestra amb festejadors a tramuntana. A banda i banda, s'hi obren diferents portes que comuniquen amb altres cambres. A l'est hi trobem dues habitacions i la cuina amb la campana de la llar de foc i la boca del forn de pa en pedra picada. A ponent de la sala principal hi ha tres cambres més de les que en cal destacar la dels sud ja que manté les característiques de la 'sala i l'alcova' d'arc lobulat de tipologia barroca. Les golfes s'articulen amb dues cambres més i la pallissa que deixa veure l'estructura de les bigues del sostre i també de l'encanyissat. Davant de la façana principal de la casa s'hi obre l'espai de l'era tancada per un baluard que delimita el recinte i on s'hi troba la porta d'entrada delimitada per pilars i les antigues pallisses i corts, avui molt reformades.</p> | 08099-1 | A la masia de cal Companyó situada en uns planells sota la serra de Sant Marc. | <p>Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucaranensis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten a través de la documentació que va vinculada a la vila de Bagà, i en que al 893 i 894 s'esmenta la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Bagà. Entenem que la vila de Bagà no era més que un alou dependent del mateix Brocà. Posteriorment i cap al el 1005, 1006 i 1018 trobem noves dades que ens serveixen per interpretar que Brocà, si bé va quedar integrat en els béns de Sant Llorenç, en principi tenia almenys dos nuclis agregats que foren Bagà i Vilella, emplaçat segurament a escassos metres del primer Els documents de l'any 1005 i 1006 ens esmenten que a Vilella hi havia varies cases, un orri, una cort amb altres terres entre les quals afrontava amb el camí ral i també amb la vila de Bagà. Una vegada constituïda la baronia de Pinós i la carta de franqueses de la vila de Bagà; la documentació de l'arxiu de Bagà que ha estat recopilada per Mn. Serra i Vilaró en la seva obra de Baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius publicada al 1989 en tres volums, ens parla dels senyors de Ça Vall o ça vila, Vila corba i el Santa Eulàlia, totes tres, cavalleries de Brocà de les que hem pogut identificar-ne les seves cases. Segons la documentació escrita, pensem que la casa de Cal Companyó correspondria amb la primitiva 'casa de la vall' o de 'ça vall', mentre que les properes de Vilella serien el mas comes de Vila corba i la darrera de Vilalta correspondria amb la casa dels Brocà. Sobre la primera i a la que en faria al·lusió Cal Companyó està documentat per primera vegada el 1159 quant un tal Berenguer de Vila corba dona al monestir de Lillet , una peça de vinya situada a la vall de Lillet al terme de Vila corba i prop dels masos de Planelles, Noguera, Comellas i Prat de Sarga. Posteriorment un membre de la mateixa família (Guillem) es casa per segona vegada amb una tal Sibil·la de Vall que posseïen part del delme 'blat vi i carnalatge i altres coses delmables de Broca on tenien Batlle' Sibil·la era hereva de la casa de la vall o de 'Ça vall'. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomàs de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba es van barrejant de manera que Serra Vilaró no dona a entendre si és una única casa que rep diversos noms o en són dues. Nosaltres apuntem a dues cases diferents atès que en uns documents de 1352 i 1374 apareix una tal 'Berengarius de Valle dominus de Vila corba et domus de Valle'. El segon correspondria a 'Alamanda de Vallespirans domina domorum de Valle et de Vila Corba' per tant queda clar que en són dues cases diferents. Les dues cases van apareixent esmentades al llarg de la baixa edat mitjana. Així al 1438 s'esmenta un tal Joan Covilla senyor de les cavalleries de Çavall i de Vila corba i més endavant una altre cavalleria pertanyent als dominis dels Mataplana a la que també es van emparentar i que se la coneixia com a Vilaseca. A partir del 1701 el feu de Vila corba passà a formar part del marquès de Marimon. El nom de Cal Companyó ens comença a aparèixer a partir de 1757 i sempre més de la coneixerà per aquest nom. Documents com ara el cadastre de Brocà de 1726 i posteriors hi apareixerà el nom de Cal Companyó.</p> | 42.2439700,1.8968000 | 408985 | 4677454 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50899-foto-08099-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50899-foto-08099-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50899-foto-08099-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa correspon amb un edifici d' importants característiques arquitectòniques, bàsicament de l'època medieval, però també de l'època moderna que mereix un estudi i atenció especials, sobretot la planta baixa de la casa ja que guarda importants restes d'una antiga sala o 'domus' medieval. | 85|92|93|94|119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50900 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas | <p>BOLÓS i MASCLANS, J; PAGÈS. M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Barcelona. Artestudi. P-76.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. I i II. ACA. Bagà. Monacals d'Hisenda. Vol. 801</p> | XI-XV | Recentment s'hi ha practicat una neteja de la zona ja que està molt a prop d'una zona d'acampada | <p>A escassos metres de la casa de Cal Companyó i prop d'un prat emprat com a terreny d'acampada (Coma de Cal Companyó) hi ha les ruïnes d'aquest mas de difícil identificació. Es tracta de les ruïnes d'una estructura de planta més aviat rectangular amb una orientació de sud a nord i realitzada amb murs de 60 cm d'ample amb aparell de carreus de pedra, units amb argila. Conserva tant sols una única filada. Sembla que aquesta construcció hauria tingut com a mínim tres cossos més ja que cap a la banda sud s'estenen altres construccions. Cal destacar la presència d'una mena de recipient rectangular adossat a la part interna de la paret de tramuntana i delimitada per pedres ben treballades. Aquest element de difícil identificació l'hauríem de relacionar amb algun tipus de premsa , o trull ja que al costat de la casa s'ha pogut trobar un contrapès de premsa. Tot l'àmbit està cobert de vegetació i també de runa, però, tot i així les estructures es poden identificar de forma clara.</p> | 08099-2 | Sota cal Companyó al costat d' una zona d'acampada prop de la coneguda 'font de cal Companyó' | <p>Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de l'acta de consagració del monestir. Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten a través de la documentació del monestir de Sant Llorenç i la veïna parròquia de Sant Miquel de Sant Llorenç. Segons els autors aquesta vall no sols incorporava la vall del Bastareny 'rivo Bastanside' sino que s'estenia a l'est incorporant també part de la vall de Lillet amb les zones de Gavarrós i Pardinella i a l'oest amb les zones de Gréixer i al sud fins a la riera de Saldes o riu d'Eina amb els vilatges de Les Llenes. La documentació del monestir (docs ACA monacals d'hisenda. Vol 801, 100 r) segons Bolós s'esmenta la donació d'una vinya prop de Sant Martí de Brocà i sota el vilar 'd'Osorneu'. Aquest vilar de dificil identificació o bé es podria relacionar amb aquest mas o bé amb la zona de Rotllan. Aquest vilar 'd'Osorneu' torna a aparèixer en un altre document. Aquesta vegada dins el mateix volum 801 i pàg 954. (ACA monacals d'Hisenda. Vol. 801, 954) on comenta que un tal Guifrè dona a Sant Llorenç. Una peça de terra i dues vinyes amb llurs arbres a la vall de Brocà i al vilar d'Osorneu al lloc de Delapart i Derano. No sabem doncs on seria aquest mas ni aquesta vinya tot i que hom creu que serien al lloc esmentat. Documentació posterior pertanyent a la vila de Bagà i les seves baronies no ens esmenta en cap moment aquest lloc, donant a entendre que o bé hauria canviat la seva denominació o tanmateix hauria desaparegut. Sembla que l'abandó d'aquest mas i molts altres que hem pogut documentar en aquest treball es produí al llarg de la baixa edat mitjana arran de la cris baix medieval, la fi del règim feudal i la pesta negra (1348) que significà una pèrdua de les zones rurals i un aflorament de les zones urbanes. En el cas de la vall de Brocà aquest despoblament es fa ben eficaç ja que moltes de les masies que subsisteixen i sobreviuen la pesta canvien de nom a l'era moderna. A tall d'exemple la propera casa de Cal Companyó (antiga casa de la vall) al cadastre de Brocà del 1729-1740 esmenta ja el nom de Cal Companyó que ens arribarà fins als nostres dies.</p> | 42.2411000,1.8998300 | 409231 | 4677132 | 2017 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50900-foto-08099-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50900-foto-08099-2-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest màs sembla correspondre en un màs d'orígen medieval similar als conservats a Vilosiu (TM. De Cercs) i altres llocs de la comarca del Berguedà. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50910 | Fons del monestir de Sant Llorenç conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> | XI-XVIII | Alguns dels pergamins més aviat clars presenten taques, rebrecs i pèrdues del suport. Altres estan en més bon estat | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva l'antic arxiu de Bagà que incorpora tota la documentació referent a les baronies de Pinós de Mataplana i també del monestir de Sant Llorenç prop Bagà que està recollit en un mateix fons. En total es conserven un bon nombre de volums dins de les carpetes a la secció de Monacals de Bagà. També cal destacar el volum 801 dins el mateix arxiu de Bagà a la secció de Monacals d'Hisenda que és on es troba la majoria de documentació referent al monestir de Sant Llorenç prop Bagà</p> | 08099-12 | Carrer Almogàvers núm. 77. 08018 (Barcelona) | <p>L'Arxiu de la vila de Bagà i de les terres que formaven part de les baronies de Pinós i Mataplana fins el 1753 es conservaven en una cambra que hi havia a l'església parroquial de Sant Esteve. Aquest arxiu es va salvar de les flames arran de l'incendi que en destruí bona part del seu mobiliari litúrgic. Le carlinades i posteriors guerres en van contribuir al seu deteriorament fins que a principi del segle XIX Mossèn Serra i Vilaró i durant la seva estada a Bagà en va donar constància de la seva importància i al 1908 l'Institut d'Estudis Catalans en va encarregar un primer inventari que es va veure enriquit al 1930 quan es va publicar el primer volum de les Baronies de Pinós. Amb l'esclat de la guerra civil (1936) i veient la imminent pèrdua de l'arxiu, Agustí Duran i Sampere n'encarregà el seu trasllat a Barcelona on es podria acollir al servei de protecció organitzat pel govern català amb seu a la casa de l'Ardiaca. Una altre part va anar a la Santa Cova de Manresa i una darrera part es va traslladar a la població de Viladrau. Al acabar la guerra, la part conservada a La Santa Cova de Manresa es va traslladar a Pedralbes. El 'Servicio de Recuperación Documental' va iniciar la tasca de recollir el fons, agrupar-lo i conservar-lo a L'arxiu de la Corona d'Aragó on no va ser reclamat per l'Ajuntament de la vila de Bagà, tot i que va iniciar algunes tasques de recuperació. Actualment el fons es conserva al mateix arxiu que ha canviat dues vegades de seu. Primerament estava al palau del lloctinent o del Virrei i actualment està al carrer dels Almogàvers núm. 77. El fons de Bagà és el fons local més extens i més ben conservat que hi ha en aquest arxiu estatal.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50910-foto-08099-12-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mossèn Serra i Vilaró va transcriure una bona part dels documents del monestir al volum que ell anomenà CCX i que ara ja s'ha perdut. Aquest volum segons Bolòs i Masclans era una obra manuscrita de 'fra Pau Perelló' de principi del segle XIX que era la còpia d'un llibre 'Especulo dels actes del monestir de Sant Llorens prop Bagà'. Aquesta documentació es conserva gràcies a l'edició de Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol III, ja que tal i com s'ha comentat, s'ha perdut. | 94 | 56 | 3.2 | 1773 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 50913 | Riolites de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riolites-de-greixer | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural. www.parcsnaturals.gencat.cat/cat/cadiMartí, Joan. Geozona 140 Riolites de Gréixer. Generalitat de Catalunya, 2007.</p> | <p>Les anomenades riolites de Gréixer, que s'estenen des dels voltants de les cases de Gréixer fins al coll de Pi i al vessant nord de la serra de la Moixa, constitueixen les restes d'una antiga colada volcànica que assoleix fins a 400 m de gruix. Es caracteritzen pel seu color vermellós, amb algunes franges d'alteració verdosa, i una estructura bandejada, a gran i petita escala, formada a causa de l'estructura de flux durant el seu emplaçament i a l'alternança mineral, conseqüència del refredament diferencial en vertical. La riolita és una roca volcànica de colors diversos gris clar, verd, roig o rosat (en funció de la presència o no de diversos metalls) constituïda principalment per quars, feldspats i miques (principalment biotita), de textura porfírica, és a dir formada per grans cristalls (fenocristalls) en una matriu de gra fi o vítria, que mostra una estructura fluïdal i bandejada. Són roques de gran resistència i duresa, formades a partir del refredament d'una lava de composició granítica. Els minerals accessoris són òxids de ferro i titani, apatita i zircó.</p> | 08099-15 | damunt de les roques de sobre Gréixer | <p>El seu origen es troba en la fase tardi-herciniana. Durant aquest període, entre l'estefanià i l'autunià (carbonífer superior-permià inferior) l'activitat volcànica està lligada a un cicle encara compressiu, i l'activitat sedimentària coexisteix amb efusions de caràcter calco-alcalí (d'est a oest: riolites, dacites i andesites) i amb la formació de subconques d'enfonsament. Les riolites estan lligades a aquesta activitat volcànica, amb efusions de composició calcoalcalina, que durant el permià es van estendre per tot el vessant sud del Pirineu. La causa de la gran potència de riolites és que, durant l'autunià (permià inferior), es van produir una sèrie d'erupcions ignimbrítiques que van generar tot de dipòsits piroclàstics com els de Castellar de n'Hug, formant una caldera volcànica d'esfondrament d'uns 14 km de diàmetre, que es va reomplir de laves riolítiques.</p> | 42.2913400,1.8486100 | 405080 | 4682766 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50913-foto-08099-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50913-foto-08099-15-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50914 | Guixos i argiles del triàsic superior (Keuper) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixos-i-argiles-del-triasic-superior-keuper | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural.www.parcsnaturals.gencat.cat/formacions/guixosi argilesdel triàsicsuperior/cadi.MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA, J. (1995).- Itinerari geològic-mineralògic pel Berguedà. Apunts EUPM, 78 pag. Barcelona.MATA PERELLÓ, JM. (2007). Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per les comarques del Berguedà i de la Cerdanya: des de Guardiola de Berguedà a Coll de Pal i a la Tossa d´Alp Inèdit. 7 pag. Manresa</p> | <p>Conjunt de roques argiloses i guixos que es troben prop de la llera del Llobregat i que tenen algunes floracions en zones molt concretes com pot ser el cas de la part de darrere de la fàbrica tèxtil, en un turó denominat com a Sant Marçal (turó de Cavallera) i també a la zona dels Guixassos a cavall de la casa de Cal Companyó i Vilella. Es caracteritzen per ser importants floracions de guixos de color blanquinós que li dona uns tons molt característics. Els llocs on afloren corresponen a barrancs i llocs on hi ha hagut extracció del mineral.</p> | 08099-16 | Darrere de la fàbrica textil de Guardiola de Berguedà | <p>Les roques del triàsic superior al parc natural i el seu entorn són de l'anomenada fàcies Keuper, representades per argiles virolades amb intercalacions de guixos i cristalls bipiramidals de quars, translúcids o acolorits per òxids de ferro dipositades en antigues llacunes litorals, anomenats jacints de Compostela. L'edat aproximada d'aquestes roques és d'uns 210-220 milions d'anys. El fet de constituir el principal element de desenganxament dels mantells de corriment, fa que aquestes roques les veiem sempre molt deformades, i situades a la base dels massissos prepirinencs. També són importants en relació a les aigües subterrànies, al tractar-se de roques impermeables. Com que els massissos situats al damunt solen ser calcaris que desenvolupen aqüífers càrstics, per on l'aigua hi circula lliurement, en el moment que l'aigua arriba al límit amb el Keuper es veu obligada a sortir a la superfície formant fonts i surgències a la vora de les valls esmentades. La font del Panxut en seria un bon exemple.</p> | 42.2347600,1.8804600 | 407623 | 4676449 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50914-foto-08099-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50914-foto-08099-16-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes roques argiloses i guixenques tenen una gran importància pel seu comportament plàstic i per la seva actuació com a lubricant en els desplaçaments dels mantells de corriment de tot el Prepirineu, incloent les muntanyes del parc natural. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50915 | Antiga mina de barita del Coll de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-mina-de-barita-del-coll-de-cabrera | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/visiteu/antiga mina de la barita de la bòfia. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | Es conserva la bocamina mig colgada de pedra i runa. | <p>Al sud del massís del Moixeró, sota el coll de Cabrera, hi trobem les restes d'una antiga explotació de barita abandonada. En aquesta mina s'explotava un dipòsit de baritina que havia ocupat les cavitats paleocàrstiques desenvolupades en les calcàries devonianes. Aquests nivells calcaris van emergir del mar en diverses ocasions durant el carbonífer inferior, de forma que s'hi van produir diversos processos de carstificació i posterior dolomitització. El carst estava saturat en aigua rica en sulfats que, al trobar-se amb fluids carregats de bari, van produir la precipitació de la barita. Entre les calcàries dolomítiques i els dipòsits de barita, s'hi van desenvolupar unes aureoles de ferrodolomita i petits cristalls de sulfurs de coure, principalment atzurita, malaquita, calcopirita i coures grisos. En alguns punts podem observar mineralitzacions bretxoides de barita, envoltades de cristalls de calcita i dolomita, amb punts de color verd degut a l'alteració dels coures grisos. La barita o baritina, és un mineral format per sulfat de Bari, SO4Ba, i té una densitat considerable, 4,48. Tot i que pur és incolor, gairebé sempre el trobem de color blanc o gris degut a les impureses. Avui dia aquesta mina està pràcticament desapareguda però malgrat es conegui com a barita. En realitat es volia extreure coure.</p> | 08099-17 | Al coll de Cabrera | <p>Antiga mina que va ser explotada a mitjans del segle XX per extreure coure. Es va explotar al 1941 durant 7 mesos. Es van foradar entre uns 8 a 9 metres i no hi van trobar res. Va ser abandonada. Van treballar-hi 4 persones i la concessió era de CARBONES DE BERGA S.A. Va tenir un curt període de vida i va ser abandonada de seguida.</p> | 42.2943200,1.8220700 | 402897 | 4683127 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50915-foto-08099-17-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta mina presenta unes característiques similars a la mina que es coneix com a 'mina de la barita de Bagà' i situada a prop del coll de la Bòfia de Canells i llindant amb el Tm. Municipal de Guardiola per la zona de Rocs i plans de Canells. El topònim proper de la Mena d'or, podria fer al·lusió en algun aflorament natural de coure que al brillar denominaria el topònim d'or. Podria tenir relació amb la mena de manganès del Niu de l'Aliga (TM de Bagà) i explotada des d'antic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50916 | Mina de petroli de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-petroli-de-riutort | <p>MARTÍNEZ RIUS,A.(1985) Geotop 148. Mines de Petroli de Riutort. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.</p> <p>ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.</p> <p> </p> | 1905 | Mina museïtzada des del 2004 i visitable els caps de setmana i festius amb un règim de visites guiades. Per a la seva visita cal adreçar-se a la web. www.dinapat.com. | <p>És una de les poques mines d'on s'extreien margues bituminoses, per destil·lar-ne petroli, i es troba en un bon estat de conservació. La boca de la mina està situada a la vall de Gavarrós, i s'hi accedeix després de recórrer 1.500 m per una pista que surt del PK 4 de la carretera B-402. L'explotació aprofitava les margues del cuisià (eocè inferior), aquí anomenades formació Amències, i formen part de la potent sèrie eocena del mantell de Cadí. Aquestes margues i margo calcàries noduloses, dipositades en talussos continentals, contenen una gran abundància de matèria orgànica transformada i són una excel·lent roca mare de petroli. La mina es va explotar principalment durant el primer decenni del segle XX, quan a l'entrada de la vall de Gavarrós hi havia una estació de ferrocarril i a tota la vall hi havia una intensa activitat minera amb pedreres i forns de calç. El material es tractava inicialment a Bagà, a l'indret que es coneix com a 'Petrolífera' fins que va començar a funcionar la fàbrica de petroli de Riutort, situada davant de la mina, on encara se'n poden veure algunes restes. Es calcula que en aquella època la mina donava feina a una vintena de persones de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet.</p> | 08099-18 | Poc abans d'arribar a la casa de l'Estret al costat del riu de Gavarrós | <p>A finals del segle XIX els industrials catalans, en adonar-se de les limitacions del país a l'hora d'obtenir recursos energètics, van dipositar les seves esperances en l'explotació del jaciments de carbó catalans i, de manera més puntual, en l'obtenció de petroli a partir del tractament de diferents tipus de roques. Ja des de principis del segle XX es coneixia l'existència de sol·licituds per l'explotació de margues bituminoses a la zona de Riutort. Van ser els francesos Jules León Clavier i Gosselet i Philippe Petit Brice qui, a través de la seva companyia, Compañia Minera de Riutort, creada al 1906, van iniciar la construcció i explotació de la mina. Degut a la nacionalitat dels nous propietaris, des de llavors la mina de petroli de Riutort es va conèixer amb el nom de la 'mina dels francesos'. En els 340 metres de la Mina de Petroli de Riutort, entre la galeria principal, la transversal i la secundaria, i durant els 10 anys que va estar en funcionament (1906 - 1916) es van extreure aproximadament unes 3500 tones de margues bituminoses, que donaven una mitjana que no superava els 70 litres de petroli per tona. En un inici, el petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que afloraven a l'exterior, però posteriorment, i per tal de treure'n més rendiment, les margues bituminoses eren buscades a través d'un sistema de galeries. El material s'extreia de la mina, amb unes vagonetes de tracció animal per una via de 600 mm d'amplada, per ser assecat i extreure'n així tota l'aigua i la humitat que pogués contenir. És llavors quan s'introduïa el producte resultant en uns forns giratoris que destil·laven la matèria primera i el convertien en un oli bituminós de baixa qualitat, usat fonamentalment per a l'enllumenat de les làmpades de petroli o querosè, pel greixatge o per l'asfaltat dels carrers. La dificultat que representava la destil·lació del mineral extret, per la seva posterior conversió en betum de baixa qualitat, i el poc ús que se'n donava, van provocar que al cap de poc temps d'iniciar l'explotació, s'hagués d'aturar l'activitat extractiva. El procés de restauració de la bocamina i part dels 340 metres de galeries, converteixen aquesta mina en un recurs visitable que permet veure les diferents capes de margues i calcàries, i com brolla el petroli sentint la característica olor dels hidrocarburs.</p> | 42.2520600,1.9214400 | 411029 | 4678326 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50916-foto-08099-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50916-foto-08099-18-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2025-08-08 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A nivell geològic l'objectiu de la mina de Riutort era l'explotació de les margues de la formació Armàncies. Aquestes margues són d'edat Cuisià superior i formen part de la sèrie eocena de més de 4.000 m de potència del mantell del Cadí. La formació Armàncies són margues i margo calcàries noduloses amb nombrosos plecs de tipus gravitacionals, dipositades en un ambient de talús continental. Estan situades per damunt de la Fm. Corones i per sota de la Fm. Campdevànol i poden tenir una potència al voltant dels 1.000 m. La unitat inferior es caracteritza per tenir una gran abundància de matèria orgànica amorfa i algal, la qual cosa la fa una de les millors roques mares del Pirineu. Les anàlisis geoquímiques ens donen un TOC alt i amb una diferència entre l'extracte total i hidrocarburs no gaire excessiva. El gràfic d'Epiteli mostra que la roca mare en superfície es troba en el límit inferior de la finestra de petroli i predomina la matèria orgànica de tipus II. La comparació d'aquestes anàlisis amb les de la roca mare del solc de Tarragona, mostren el gran potencial de la roca mare de la formació Armàncies. La sèrie eocena del mantell del Cadí correspon a la conca d'avantpaís que es formà durant l'emplaçament del mantell inferior del Pedraforca (format per materials, principalment, del Cretaci superior i una sèrie reduïda de l'Eocè inferior). Un cop el mantell inferior del Pedraforca quedà fossilitzat per sediments del Lutecià inferior del mantell del Cadí, la deformació compressiva es traslladà cap a l'avantpaís, formant el mantell del Cadí, el qual es desplaçà vers el sud formant la conca de l'Ebre, on s'hi dipositaren, predominantment, els sediments de l'Eocè superior i l'Oligocè. Es troba dins el terme del Paratge d'interès Natural massís del Pedraforca. | 122 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 50917 | Fageda del Clot d'en Pere (Gréixer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-clot-den-pere-greixer | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi</p> | Es fan treballs de manteniment periòdics del Parc Natural.. | <p>Es tracta de la fageda més septentrional de Catalunya i una de les més importants del Parc Natural del Cadí Moixeró. Està composta per un bosc de faigs amb exemplars destacats i amb un diàmetre remarcable que mostra una certa antiguitat. Té una superfícies que abraça entre unes 20 i 40 hectàrees a la falda del Moixeró i està al costat del camí que ascendeix al coll d'Escriu.</p> | 08099-19 | Al lloc de Gréixer. Prop de la Fontbona | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2878000,1.8368500 | 404105 | 4682386 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50917-foto-08099-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50917-foto-08099-19-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Pere Cascante | Es tracta d'una fageda integrada en el parc natural del Cadí creat al 1983 i protegida amb la mateixa normativa del parc. El topònim del clot d'en Pere deriva del torrent i font homònima situada entre el turó de l'Albiol i el torrent de la mena d'or. Està a escassos metres al nord del nucli de Gréixer. En època de tardor i primavera la seva fulla experimenta una gran varietat cromàtica que li dona una gran bellesa. | 2151 | 5.2 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50918 | Roques de Gréixer i cim del Penyes Altes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-greixer-i-cim-del-penyes-altes | <p>CORTINA RAMOS,A; GORDI I SERRAT,J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà</p> | Zona integrada en el Parc Natural del Cadí Moixeró i sotrmesa a les normes i directrius de conservació i manteniment del parc natural del Cadí Moixeró. | <p>Vessant sud del Moixeró. Presenta un interès paisatgístic i destacat per la presència de les roques calcaries amb avencs, coves i canals formant un paisatge càrstic i de gran bellesa natural, destacant la canal de la Serp, la canal de Cabrera, la canal de la Miquela i la roca Sança. Es tracta de roques que tenen un important desnivell que oscil·la entre els 1200 i els 2200 metres d'alçada generant un paisatge de gran bellesa natural.</p> | 08099-20 | Cim del Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50918-foto-08099-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50918-foto-08099-20-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Gràcies a la brigada dels serveis de manteniment i de gestió del Parc Natural el paratge es manté en molt bones condicions. La serra del Moixeró impacta per la seva majestuositat, i alçada fent-la visible des de la part baixa del Berguedà. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 50924 | Boscos de pi negre sobre substracte calcàri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-pi-negre-sobre-substracte-calcari | <p>Hàbitat Corine número 9430 d'interès comunitari de la xarxa natura 2000. Es tracta de boscos de coníferes de pi negre damunt de terrenys calcaris i localitzats a la zona de Rocs de Canells, Gavarrós i zona de xalet de coll de Pal. Zona forestal amb hàbitat de fauna ornitològica de boscos de muntanya mitjana i alta.</p> | 08099-26 | Zona de sota del xalet de Coll de Pal a Rocs de Canells | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2910500,1.9041700 | 409660 | 4682673 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50924-foto-08099-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50924-foto-08099-26-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El bosc de pi negre és un tipus de bosc molt característic dels estatges subalpins. Es caracteritza per pinedes de fulla perenne molt rigida i de 2-3 cm de diàmetre. L'escorça dels arbres és d'un marró tirnat a fosc fet que el permet denominar com a negre. Aquest tipus de bosc est troba des dels 1500 i pot arribar fins als 2000 metres d'alçada. A mida que adquireix alçada el pi és de mida més petita i la seva copa adquireix una forma piramidal per sobreviure les inclemències meteorològiques i els crus hiverns. En aquedst cas la pineda neix damunt substarcte calcàri fet que li configura un caràcter especial. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50926 | Casanova de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-cal-companyo | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVIII | Pràcticament desapareguda. | <p>Ruïnes d'un mas que es coneixia amb aquesta denominació. Actualment només en resten algunes cantonades i la base dels seus murs realitzats amb aparell de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb morter de calç molt pobre. Malgrat les escasses restes encara es pot endevinar que es tractava d'un edifici de planta quadrada encarat a migdia i amb unes mides de 4'5 x 4'5 metres. Actualment està coberta de vegetació i s'ha obert un camí a prop ja que hi passa una línia d'alta tensió.</p> | 08099-28 | A sota els plans de Cal Companyó | <p>No en conservem gaires referències sobre aquesta casa tot i que pensem que és d'origen molt recent. Sabem a través de les escriptures i registre de la propietat que pertany a la finca de Cal Companyó. Un inventari publicat al 1856 i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta aquesta Casanova de Cal Companyó. Per contra el cadastre de 1756 no s'hi fa esment. Un inventari trobat en un full solt de l'arxiu municipal de Brocà a Cal Galló també enumera aquesta casa que formava part de 'Cuartel Sur' juntament amb la casa de baix, Vilalta, Companyó, Sagarulla, cal Blau, Hostal nou, Caballera , Casanova de Companyó i Casanova de Rotllan. Al costat hi figura un nombre 7 que equival a la distància en Km de cadascuna de les cases. Sembla ser que la casa es va abandonar a mitjans del segle XX.</p> | 42.2378400,1.8949800 | 408826 | 4676775 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50926-foto-08099-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50926-foto-08099-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50927 | Elements arquitectònics de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-cal-companyo | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p.485-491. DDAA (2003). L'art del Gòtic a Catalunya. Vol III. Dels Palaus a les Masies. Barcelona. Enciclopèdia Catalana</p> | XI-XIV | Alguns arcs han desparegut. | <p>La planta baixa de la casa de Cal Companyó conserva els vestigis d'una construcció quadrada que es correspon amb les restes d'una sala o domus d'època alt medieval. Es tracta d'una construcció realitzada amb un aparell regular de carreus de pedra, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars alternades per filades de 'opus spicatum'. A la part més baixa es visualitzen en cadascuna de les façanes una sèrie de 5 espitlleres de tipus defensiu. Les cantonades són en pedra picada ben treballada. La porta situada a la façana de migdia està composta per una obertura coronada per un arc adovellat amb les dovelles de pedra picada i esplandit interior amb llinda de fusta. Encara es conserven els encaixos de les antigues portes o 'pollegueres'. El marxapeu és de dues pedres ben treballades i el paviment està fet amb còdols de riu col·locats de cantó. L'interior d'aquest àmbit es divideix en dues naus paral·leles separades per arcs en ogiva i també rebaixats. Cadascuna de les naus està distribuïda en tres crugies separades per arcs de pedra apuntats amb fàbrica de pedra que s'adossen a les parets est oest de la 'domus'. La comunicació amb les diferents naus es practica mitjançant uns arcs rebaixats menors, també de pedra que s'obren entre crugia i crugia. Els arcs apuntats sostenen un sostre de bigues de fusta i s'orienten de l'est cap oest. La planta superior, està molt reformada llevat d'algunes parts baixes que són amb aparell de tàpia. La resta de paraments serien de l'època moderna. Des de l'exterior es poden observar les façanes nord i oest, mentre que la sud i la est s'ha d'accedir des de l'interior de l'immoble.</p> | 08099-29 | A l'interior de Cal Companyó. | <p>Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. Les referències documentals més antigues de Brocà les coneixem a través de la documentació que va vinculada a la vila de Bagà, i en que al 893 i 894 s'esmenta la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Bagà. Entenem que la vila de Bagà no era més que un alou dependent del mateix Brocà. Posteriorment i cap al el 1005, 1006 i 1018 trobem noves dades que ens serveixen per interpretar que Brocà, si bé va quedar integrat en els béns de Sant Llorenç, en principi tenia almenys dos nuclis agregats que foren Bagà i Vilella, emplaçat segurament a escassos metres del primer Els documents de l'any 1005 i 1006 ens confirmen que a Vilella hi havia varies cases, un orri, una cort amb altres terres entre les quals afrontava amb el camí ral i també amb la vila de Bagà. Una vegada constituïda la baronia de Pinós i la carta de franqueses de la vila de Bagà, la documentació de l'arxiu de Bagà i recopilada per Mn. Serra i Vilaró en la seva obra de Baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius publicada al 1989 en tres volums ens parls dels senyors de Ça Vall o ça vila, Vila corba i el Santa Eulàlia, totes tres cavalleries de Brocà de les que hem pogut identificar-ne les seves cases. Pensem i segons la documentació que la casa de Cal Companyó correspondria amb la primitiva 'casa de la vall' o de 'ça vall', mentre que les properes de Vilella serien el mas comes de Vila corba i la darrera de Vilalta correspondria amb la casa dels Brocà. Sobre la primera i a la que en faria al·lusió Cal Companyó està documentat per primera vegada el 1159 quant un tal Berenguer de Vila corba dona al monestir de Lillet, una peça de vinya situada a la vall de Lillet al terme de Vila corba i prop dels masos de Planelles, Noguera, Comellas i Prat de Sarga. Posteriorment un membre de la mateixa família (Guillem) es casà per segona vegada amb una tal Sibil·la de Vall que posseïen part del delme 'blat vi i carnalatge i altres coses delmables de Broca quan tenien Batlle' Sibil·la era hereva de la casa de la vall o de 'Ça vall'. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomas de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba es van barrejant de manera que Serra Vilaró no dona a entendre si és una única casa que rep diversos noms o en són dues. Nosaltres apuntem a dues cases diferents atès que en uns documents de 1352 i 1374 apareix una tal 'Berengarius de Valle dominus de Vilacorba et domus de Valle'. El segon correspondria a 'Alamanda de Vallespirans domina domorum de Valle et de Vila Corba' per tant queda clar que en són dues cases diferents. Les dues cases van apareixent esmentades al llarg de la baixa edat mitjana. Així al 1438 s'esmenta un tal Joan Covilla senyor de les cavalleries de Çavall i de Vila corba i més endavant una altre cavalleria pertanyent als dominis dels Mataplana a la que també es van emparentar i que se la coneixia com a Vilaseca. A partir del 1701 el feu de vila corba passaven a formar part del marquès de Marimon. És en el moment de 1757 quant ja apareix la toponímia de Cal Companyó a la que se la coneixerà sempre més per aquest nom.</p> | 42.2439700,1.8968000 | 408985 | 4677454 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50927-foto-08099-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50927-foto-08099-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50927-foto-08099-29-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'aparell en espina de peix també és localitzat en algun altre mas de Brocà com ara el de Clarà i en moltes esglésies i fortificacions medievals; té una cronologia de mitjans del segle X i XI. Aquest fet posa en èmfasi l'antigor i importància de l'edifici. Pel que fa a la disposició interna d'arcs en ogiva que sostenen els sostres d'embigat i l'alternança i comunicació amb arcs rebaixats, una solució que s'utilitza en època del gòtic i s'empra per a la cobertura de grans sales d'àmbits civils. A tall d'exemple moltes de les sales nobles de castells, palaus, masies i altres edificis d'ús civil com és el cas de Llotges o adoberies es cobreixen amb aquest tipus de sistema. La presència d'arcs apuntats permet cobrir grans àmbits i generar espais diàfans que permetin la comunicació i la circulació interna sense gaires obstacles, tota vegada que actuen com a contraforts interiors. Com a paral·lels a cases fortes amb espitlleres caldria citar el mas la Sala de Castellnou del Bages, o el mas de Vilalta de Sant Mateu de Bages. | 93|92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50928 | Teuleria vella de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-vella-de-cal-companyo | <p>ALTIMIRAS, J ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. GIRABAL, J (2007). Aprofitament dels materials geològics. 3.3. Els forns de calç. Camp d'aprenentatge del Bages. XTEC. Calders. LOSADA MAYORAL, J; NAVARRO PAU, J (2011). Teuleries i Forns de Calç. Restes etnològiques del nostre passat recent 2. Centre d'Estudis de Gavà. PUJOL i VILASECA, J (2007). 'De la teuleria a la bòbila' Erol núm. 92. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XVIII-XIX | La part de la graella no l'hem pogut documentar atès que es troba coberta de vegetació tot i que pensem que seria de terra cuita amb orificis circulars similar al forn de Pericas al TM de Puig reig i restaurat en motiu de les obres de desdoblament de la C-16. | <p>Forn de teules situat en un revolt al costat de la carretera que va a la Pobla de Lillet, ens uns marges a la riba esquerra del riu Llobregat. Es tracta d'una estructura de planta quadrada d'uns 2'5 metres d'amplada per uns 4 metres d'alçada que aprofita el desnivell del terreny natural. Presenta dues parts ben diferenciades; el forn i la graella. La part inferior o forn conserva dues entrades o fornals compostes per dos arcs rebaixats de pedra de riu i un de més gran que engloba els altres dos realitzat amb maó cuit com a ampliació de la boca del forn. La part interna conserva restes dels arcs d'argila i maó que haurien sostingut la graella i l'espai de càrrega situat al seu damunt. La part superior o espai de cocció conserva encara les parets perimetrals i les cantonades de pedra picada, malgrat que les parts altes i la xemeneia hagin desaparegut. La canalització de l'aigua que es connectaria a la font de 'Cal Companyó' ha desaparegut pel pas de l'actual carretera B-402. Tot l'aparell de la construcció és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i algunes parts com ara l'arc de l'eixamplament de la boca del forn són en maó cuit. Es tracta d'un element força ben conservat.</p> | 08099-30 | Al costat de la carretera de La Pobla de Lillet, sota de la boïga de Núria | <p>No hem pogut conèixer gaire documentació d'aquest forn. Tot i així l'estructura correspon a un element de la fi del segle XVIII i principi del segle XIX i va funcionar fins a la posada en funcionament de la 'teuleria nova' a mitjans dels anys 40. Es conserven algunes llibretes de comptes que especifiquen el nombre de feixines que es cremaven al dia i les quantitats, així com el nombre de persones que hi treballaven. Hi van arribar a treballar fins a quatre persones. Es produïen teules, maons i també era forn de calç. La presència d'aquest tipus de forn es deu a la geologia de Guardiola amb gran part de pedra calcària bituminoses i betes de guix o 'keupper' que són ideals per a la fabricació de guix, ciment i calç.</p> | 42.2374000,1.8997800 | 409221 | 4676721 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50928-foto-08099-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50928-foto-08099-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons alguna fotografia antiga conservada i també per la memòria oral, la conducció d'aigua que provenia de la font de Cal Companyó i de la zona dels 'guixassos' al seu pas de damunt la carretera (antiga via del carrilet) es salvava mitjançant un arc de maó vist. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50929 | Fons d'imatges de Guardiola de Berguedà conservat a SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-guardiola-de-bergueda-conservat-a-spal | <p>https://www.diba.cat/web/directori/servei-de-patrimoni-arquitectonic-local</p> | XX | Ordenades en clixé i amb totes les mesures de conservació i seguretat. | <p>Antic fons del Servei de catalogació i conservació dels monuments històrics de la Diputació de Barcelona. De Guardiola hi ha 7 fotografies de la població de principi de segle XX, de Sant Llorenç prop Bagà hi ha 6 plànols, 51 fotografies de l'exterior i 19 de l'interior de l'època de Camil Pallàs. De Sant Andreu de Gréixer hi ha 4 fotografies i de Sant Martí de Brocà unes 53 corresponents a l'interior i exterior quant encara hi havia el campanar i de la restauració del mateix Camil Pallàs. Finalment hi ha 5 fotografies de Millarès. També hi ha un important arxiu documental de plànols i fotografies de les restauracions que recentment ha fet el Servei de Patrimoni a Sant Llorenç prop Bagà, Sant Martí de Brocà i també Sant Climent de la Torre de Foix.</p> | 08099-31 | Edifici del rellotge P.B. Carrer comte Urgell núm. 187. 08036 (Barcelona) | <p>Es tracta d'un arxiu amb un contingut documental únic i especialitzat en matèria de restauració arquitectònica, on el seu abast cronològic, la varietat de suports i les tipologies documentals, fan que es qualifiqui com un dels més importants en aquesta matèria. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona, dins la seva tasca restauradora de monuments, que ha dut a terme des de l'any 1915, ha anat generant una sèrie de documentació en diferents suports i tipologies que formen part de la Unitat d'Arxiu Documental encarregada del seu tractament, custòdia i conservació. A aquesta documentació s'hi han anat afegint, al llarg del temps, altres documents de diferent procedència, per mitjà d'adquisicions i donatius. El contacte directe i diari amb la documentació ens ha permès arribar a la conclusió que el que es podria considerar en un principi un fons unitari (Fons de l'SPAL) ha esdevingut un conjunt de fons interrelacionats. Per això, ha estat del tot imprescindible establir un Quadre de Classificació de Fons per poder treballar amb rigor arxivístic en el conjunt de la documentació. L'especialització temàtica suposa un dels grans valors de l'Arxiu Fotogràfic, i juntament amb el seu ampli abast temporal, el fa únic i singular. Com hem destacat, la creació i creixement de l'Arxiu estan estretament vinculats a l'activitat restauradora del Servei. N'és alhora testimoni i document per a intervencions futures, resultant un instrument indispensable per al desenvolupament de les pròpies competències del Servei, així com una referència de consulta obligada en qualsevol aproximació al patrimoni arquitectònic o a d'altres matèries artístiques i constructives relacionades que conformen l'Arxiu.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1906 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50929-foto-08099-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50929-foto-08099-31-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important fons que conté fotografies del fons antic i de les restauracions portades a terme a Guardiola des de que es va crear el Servei. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50930 | Mina del Coll de Joncar (font de l'Avenc) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-coll-de-joncar-font-de-lavenc | <p>TORRES, C.A (1903). Pirineu Català.El bergadà. Les valls altes del LLobregat. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASAS SOLER, QUIM (2006). 'Les fargues del Berguedà' a Erol. Núm.91. P.35-42. Informació inèdita cedida per Joaquim Casas.</p> | XIX-XX | Practicament desapareguda ja que només es conserven restes de les estructures dels forns perdudes enmig del bosc. | <p>Entre el coll de Joncar i la serra de Clarà hi ha un clot que es denomina popularment 'el clot del Petroli'. En aquest clot hi ha un torrent i una obaga (obaga del Petroli) que rep aquest pseudònim perquè prop de la font del Joncar hi ha un aflorament de les margues bituminoses i hom pensa que va ser en aquest indret on en van decidir extreure el petroli. Pel que fa als forns es situen més amunt i prop del Coll de Joncar. Estan construïts prop d'un aflorament de pedra calcària i damunt de parets de pedra seca o margues. Es conserven en mal estat i mig sepultats per la terra i les esllavissades.</p> | 08099-32 | A sota del coll de Joncar i damunt del clot del Petroli. | <p>Hi ha la concessió de 4 bocamines al 1917 i 1919. Actualment està practicament despareguda. Hi ha tres etapes d'explotació, però els forns de destilació que hi havia davant del Bocamina són anteriors al segle XIX perque C.A Torres esmenta les ruïnes d'aquests forns en el seu llibre del 'Pirineu Català'. També comenta que la la gent de Brocà li expliquen que les llums de les llànties es feien amb peroli de les roques bituminoses. 'Dels criaders de petroli que posseeixen se n'han fet extraccions havent-se cremat en algunes cases del poble. En el clot anomenat del Petroli hi existeixen encara restos d'una fàbrica que s'hi havia montat per a l'explotació d'aquell mineral'. La segona explotació és de la mateixa companyia minera de Riutort i decideixen explotar aquesta mina del coll de Joncar. Ho exploten de 1911 a 1912 però sembla ser que no era rendible ja que va tenir pocs anys de vida. La tercera explotació és entre els anys 1917 i 1919, quant quatre Berguedans exploten la mina i la dstilació es fa a Bagà a l'edifici de la Petrolífera. Al 1948 aquesta concessió estava en funcionament i es posa en venda (document original). Les bocamines van ser batejades com a mina de San Martin. Sembla ser que al 1948 la mina es va vendre.</p> | 42.2616900,1.8820300 | 407792 | 4679437 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50930-foto-08099-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50930-foto-08099-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla ser que l'explotació del petroli en aquest sector de Guardiola seria anterior a principi del segle XX. I que s'explotaria ja a mitjans del segle XIX o abans. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50932 | Foradada de Sota el Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-de-sota-el-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Coberta de runa. | <p>Actualment la bocamina està cobeta per la runa de l'escombrera de la mateixa explotació de Cementos Collet i altres abocaments que s'hi han aportat. Està molt a prop del riu. Aquesta foradada s'observava en fotografies antigues que s'han conservat.</p> | 08099-34 | Al Collet d'Eina | <p>La família Pere Pujol Thomas des del 1896 van tenir la concessió de l'indret ja que eren els propietaris del lloc i posteriorment passa a un tal Pere Escofet. Acabada la guerra civil, la societat de Cementos Collet de Bartolome Casas i Luis de Olano, fill de Jose Enrique de Olano i Loizaga la van explotar fins el 1950 on la mina es va comunicar amb les explotacions mineres del Collet i passà a mans de la concessió de CARBONES de BERGA i COLLET S.A. Aquesta concessió es va fundar al 1948. A partir d'aleshores es converteix en galeria de serveis (sortida d'aigua) que es deixa d'utilitzar quan les mines del collet tanquen. En un inici era una mina de pedra i no de carbó raó de la qual s'hi afegeix la fabrica del ciment.</p> | 42.2166700,1.8686600 | 406623 | 4674453 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50932-foto-08099-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50932-foto-08099-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50933 | Mina vella del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vella-del-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Embeguda per l'explotacó de Carbones del Collet. | <p>Despareguda ja que es va amortitzar per a construir els edificis i un taller de les mines del Collet i actualment no en queda res llevat d'un tros de mur. N'hem pogut localitzat la seva situació gràcies a Josep Oriola.</p> | 08099-35 | A la dreta de la riera de la Torre de Foix a l'alçada de les mines del Collet | <p>Explotació oberta des del 1940 al 195. La concessió de CARBONES DE BERGA S.A, la va explotar fins a 1948 quan va passar a ser una filial de Carbones del Collet S:A i la va convertir en galeria d'extracció.</p> | 42.2146800,1.8650400 | 406321 | 4674236 | 1940-51 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50933-foto-08099-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50933-foto-08099-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50934 | Bocamines Noves del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamines-noves-del-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga. SERRA I ROTÉS, R; RUSSINYOL, SELLÉS, C (1997). Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica de Catalunya.</p> | XX | Mig enderrocat. Es conserva la boca mina i restes de l'edifici del ventilador. | <p>Es tracta de dues boca mines, encara existents que conserven bona part de l'antiga infraestructura minera. Es conserva la boca mina de formigó, la de la dreta i la de l'esquerra. En una d'elles hi ha encara restes del ventilador i de la maquinària auxiliar necessària per a la mina</p> | 08099-36 | A la dreta del torrent de la Torre de Foix prop de la mina vella del Collet | <p>La boca mina de la dreta es va explotar des de 1951 fins 1973 i després es va convertir en galeria de serveis que connectava amb la mina de la Consolació de Cercs. Va arribar a tenir uns 12 km. A partir de 1973 va deixar de ser indret d'extracció i fins al 1981 es va utilitzar com a entrada de material. De1981 fins al 1983 es va utilitzar com a galeria de ventilació. La boca mina esquerra es va explotar des del 1951 al 1983 i va funcionar com a galeria de serveis fins al 1973. De la mateixa manera que la boca mina dreta, des de 1973 al 1983 es va emprar com a entrada de material per comunicar amb la consolació de Cercs. Al 1983 s'hi va instal·lar un funicular GMT (telesella) a la Consolació de Fígols fet que comportà que el material deixés d'entrar per la zona del Collet. Va donar vida a moltes famílies ja que va tenir un llarg període d'extracció.</p> | 42.2149300,1.8656500 | 406372 | 4674263 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50934-foto-08099-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50934-foto-08099-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Quant es va portar a terme l'inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya s'esmenta que encara hi havia bona part de les antigues instal·lacions mineres 'El conjunt miner del Collet S.A, està format per un conjunt d'edificis esfondrats i molt malmesos que acollien les oficines, tallers, magatzems, dutxes i llampares de l'Empresa, construïts al costat de les mines de carbó, a la dreta del torrent de Foix, a l'indret del Collet'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50935 | Carregador del Collet i telefèric de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carregador-del-collet-i-teleferic-de-vallcebre | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Només es conserva una pilona sensera dins el túnel de damunt de la fàbrica de ciment i basaments d'altres a Masdepei. | <p>Antiga zona de descarregador del carbó i arribada del cable del telefèric que baixava de Vallcebre per carregar el carbó al tren que venia de Berga. Del cable o telefèric encara es conserva damunt de la fàbrica de ciments i sota de les 'Llenes' un túnel amb una torre de fusta de l'antiga instal·lació. La torre conserva les rodes i engranatges per al cablejat de les vagonetes. A la sortida del túnel, excavat expressament per aquest mitjà hi ha encara les bases de formigó que suportaven altres torres o pilones, a avui desaparegudes. Al llarg del seu antic traçat es conserven restes d'altres fonaments, també de formigó, especialment a Masdepei.</p> | 08099-37 | El carregador era a les cases noves del Collet. El telefèric baixava de Vallcebre per Masdepei. | <p>La precarietat o manca de les vies de comunicació i de vehicles de finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, feien impossible el transport del carbó des de moltes de les mines de l'Alt Berguedà fins els centres de consum. En diverses ocasions aquest fet va impedir l'explotació d'algunes d'aquestes mines. Les empreses amb més capacitat econòmica van construir diversos trens i telefèrics que transportaven el carbó des de les seves corresponents mines fins les estacions de tren més properes, a Cercs o al Collet. En alguns casos aquests mitjans de transport van ser grans obres d'enginyeria d'aquella època. Els telefèrics estaven formats per un cable d'acer, pel que es desplaçaven unes petites vagonetes penjades. Els trens circulaven per vies col·locades a terra. Per salvar pendents molt pronunciades es construïen plans inclinats. En aquests es subjectava els trens amb un cable perquè no s'escapessin costes avall. Aquest telefèric tenia una longitud de 6.789 m i transportava el carbó de les mines de Vallcebre fins a l'estació de descarrega del Collet. Va funcionar des de 1942 fins els anys seixanta, tot i que estava prohibit també hi viatjaven empleats ja que així s'estalviaven una llarga caminada.</p> | 42.2194400,1.8709100 | 406813 | 4674758 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50935-foto-08099-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50935-foto-08099-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es conserven imatges i explicacions orals que han permès identificar aquests elements. El telefèric encara conserva dues pilones a dins d'un túnel per damunt de la colònia Pujol i Tomàs i dues pilastres de formigó a Masdepei. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50936 | Bocamina del Casalot o mina la Fuente | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-del-casalot-o-mina-la-fuente | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33.COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Practicament desapareguda. | <p>Restes d'una mina avui quasi desapareguda i situada damunt de la mina vella del Collet. Ha estat identificada per les explicacions i informació facilitada per Josep Oriola. La boca mina està completament coberta de vegetació i només s'identifica part del terrer i el forat per on extreien el material.</p> | 08099-38 | Damunt de la mina vella del Collet i la Torre de Foix | <p>Explotació extreta d'un plànol de 1923 pertanyent a Carbones de Berga i actualment desapareguda. Per damunt de la mateixa el mateix plànol esmenta la 'mina Lafuente'. El topònim de 'Casalot' ens podria fer pensar en l'existència d'una antiga casa avui desapareguda o inexistent. Va ser una explotació de carbó però no en coneixem més dades.</p> | 42.2133400,1.8623500 | 406097 | 4674090 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50936-foto-08099-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50938 | Bocamina de la Fai, de la Torre o del Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-de-la-fai-de-la-torre-o-del-boter | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.</p> | XX | Sense ús. | <p>Actualment només es visualitza enmig del bosc l'esvoranc on hi hauria hagut l'entrada o boca mina amb restes de l'escombrera. Una part d'aquesta explotació va ser destruïda per les explotacions a cel-obert.</p> | 08099-40 | Sota de la Torre de Foix. Damunt de la mina on cementos collet explota la pedra pel ciment | <p>Explotada de 1937 a 1945. Durant la guerra civil la van obrir Josep Calmet i Julià Roure veïns de Guardiola. Aquestes mines van ser obertes per la guerra per evitar els allistaments i la Generalitat subvencionava el carbó dels particulars. Posteriorment va ser reutilitzada per Carbones de Berga S.A la qual la va continuar explotant i la va comunicar amb la mina vella del Collet el 1941. Va ser abandonada en aquest moment.</p> | 42.2121900,1.8633000 | 406174 | 4673961 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50938-foto-08099-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cssacante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50940 | Mina d'Urruti o del Xerric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-durruti-o-del-xerric | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Conserva restes del carregador amb la rampa i els accessos. La boca mina ha desparagut però s'endevina el lloc. | <p>Actualment aquesta mina conserva l'entrada de la boca mina i part de la canal de la sortida del material amb el camí d'accés i el carregador dels camions. La boca mina està coberta de vegetació. El carregador i el canal està construït amb formigó armat damunt una construcció de pedra i ciment. El camí que hi accedeix té alguns ponts construïts també en pedra i ciment.</p> | 08099-42 | Damunt de la corba de les mosqueres a la Ctra. De Saldes | <p>Aquesta mina que es va explotar entre 1937 i 1939 la va posar en funcionament un home que es coneixia com a 'xerric' pertanyent al sindicat anarquista de la CNT, d'aquí el nom de 'la mina d'Urrutri'. El xerric va obrir la galeria juntament amb altres minaires per proveir de mineral en temps de La Generalitat republicana. Va resultar ser un fracàs i l'extracció del carbó no va ser productiva.</p> | 42.2195900,1.8543500 | 405446 | 4674793 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50941 | Bocamina del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-del-castellot | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Suplement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga</p> | XX | Boca mina mig sepultada i coberta de runa. Encara es pot veure la seva escombrera i l'abocador. | <p>Aquesta boca mina es conserva sota de la carretera. Manté els accessos prop de la font, el terrer i dipòsit de material amb l'entrada a la boca mina mig esfondrada i amb restes dels piquets de fusta.</p> | 08099-43 | Davant de la casa del Castellot | <p>Mina explotada de 1939 al 1953. Es va començar a explotar acabada la guerra civil quan Bartolomé Casas i Sala de Cementos Collet i Lluís de Olano Barandiaran van començar a extreure carbó sota la direccció del Sr. Comellas, enginyer de Carbons de Berga. Malgrat que només tenia 100 mts de galeria, sempre hi va treballar molta gent ja que generalment eren xicots que ho feien passar per servei militar i evitar els allistaments al front.</p> | 42.2212800,1.8474100 | 404876 | 4674988 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50941-foto-08099-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons la memòria oral coneixem que en aquesta explotació quant corrien els rumors d'una inspecció de l'estat, baixaven 2 camions de Vallcebre i els abocaven davant de la bocamina per simular que hi havia extracció de carbó i evitar així el servei militar. Ha estat documentada gràcies a Josep Oriola. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50942 | Bocamina del Colletà o Masdepei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-del-colleta-o-masdepei | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | La boca mina està soterrada i només es poden veure les restes de la barraca de les eines i del terrer. | <p>Bocamina que es situa a escassos metres de la corba de la carretera de Masdepei. Conserva la bocamina sepultada i també restes de la barraca de les eines de planta rectangular i realitzada amb un aparell de maçoneria de pedra mal treballada, unida amb ciment. La coberta ha desaparegut.</p> | 08099-44 | Sota la casa de Masdepei i al costat de la carretera de Vallcebre en una revolt | <p>Aquesta mina es va explotar del 1936 al 1938. Pere Freixa i els germans Josep i Lluis Perarnau i Pons i un senyor anomenat Vicenç de Berga en van ser els concessionaris. L'explotació va ser feta en temps de la guerra per aprofitar l'ajuda de la Generalitat republicana per proveir la industria de guerra i evitar l'allistament. Va fracassar per la troballa d'una falla en la roca. Era una mina de carbó.</p> | 42.2202000,1.8479400 | 404918 | 4674868 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50942-foto-08099-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50942-foto-08099-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50943 | Mina d'aigua del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-del-vilar | <p>Font oral extreta de Quim Casas.</p> | XX | Colgada per la runa. Hem identificat el lloc gràcies als seus propietaris. | <p>Restes d'una mina d'aigua a la casa del Vilar. Es tracta de l'única mina d'aigua que hi ha al terme municipal de Guardiola de Berguedà. La construcció està realitzada amb maó ceràmic i morter de pòrtland.</p> | 08099-45 | Al Bac extremer a pocs metres de la corba del Tossal | <p>Joan Amills als anys 1970 va obrir aquesta boca mina d'uns 100 metres per tal d'obrir a dins un pou per captar l'aigua i extreure-la per al regadiu de la seva explotació agrícola. El projecte va resultar fallit i no van poder extreure aigua. Actualment encara hi ha restes de la boca mina mig sepultada de terra i esllavissada.</p> | 42.2325000,1.8680500 | 406596 | 4676211 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50943-foto-08099-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Família Amills | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50944 | Contrapès de premsa de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-cal-companyo | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.70-80. RAMON I JAUME COROMINAS I CAMP ( 2017). Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estrudis del Bages.</p> | X-XII | <p>Es tracta d'una pedra d'uns 40 cm d'alt per uns 90 de llarg i uns 270 kg de pes amb una forma trapezoïdal que a la part superior i central hi ha un orifici o encaix formant una mena de rombe amb els angles arrodonits i amb uns 30cm de llarg per un 15 cm d'ample. N'hi ha una de similar a la zona del Vilà dins al mateix terme municipal de Guardiola, a la casa de 'la talaia' a prop de Terradelles (Bagà) a la casa de la Creu de l'Om de Bagà, a Sant Sebastià (Bagà) al Puig (Gisclareny), a la Vinya Vella (Bagà) i també a la zona del Bac Extremer (Bagà). Altres exemples s'han trobat a Avià, Montmajor, Viver i Serrateix, Navès i pla del Bages. Es tracta de pedres emprades per a fer contrapès en el premsatge del vi.</p> | 08099-46 | Al costat de la casa de cal Companyó. | <p>Segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan ideal el cultiu del vi i provoca que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de cultiu més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona 'Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà' ens recorda la importància d'aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la localització d'aquest tipus de pedres arreu del territori.</p> | 42.2440400,1.8970800 | 409008 | 4677461 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50944-foto-08099-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50944-foto-08099-46-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest tipus de contrapès de premsa segons els germans Corominas i Camp presenta una certa evolució al llarg del temps i si bé en un principi eren de la forma que s'ha descrit en aquesta fitxa (Tipus A) aniran evolucionant esdevenint unes formes més aviat cilíndriques (Tipus C). La finalitat del forat era suportar el cargol de la premsa que a continuació sostenia una gran biga de fusta i en l'altre extrem hi havia el recipient per a l'obtenció del vi. El cargol de la premsa 'torcularius' tal i com es coneixia a l'època romana anava encaixat a la pedra del contrapès que s'accionava mitjançant una manivela que controlava el premsatge del raïm. Aquest tipus de premsa va ser molt estès al llarg de l'alta edat mitjana i posa en èmfasi la importància del vi a la vall del Bastareny. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50945 | Forn de calç de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-companyo | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i l´época pre industrial' a Erol. Suplement. 3. Generalitat de Catalunya (2005) Memòria de la intervenció arqueològica al forn de Pericas (2005). Inèdit.</p> | XVIII-XIX | La part superior i la graella estan coberts de vegetació. | <p>Es tracta de les restes d'un forn o teuleria de factura similar al descrit a la fitxa 30 (teuleria vella de Cal Companyó). Com el cas anterior es situa prop d'un barranc i mulleres que baixen de la zona dels Guixassos i que reben el nom de 'reg de la teuleria'. Consta d'una estructura quadrangular d'uns 3 metres d'amplada i uns 5 metres d'alçada i amb dues parts ben diferenciades. La part inferior o espai del forn està compost per la fornal construïda amb una volta de canó de perfil rebaixat amb les dovelles de la volta disposades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç. Hi té obert un seguit d'orificis per a fer les funcions de graella. Aquesta part es trobaria juntament amb l'àmbit de càrrega a la part superior del forn, avui coberta de vegetació i en desús. L'aparell de la seva fàbrica és de maçoneria llevat de les dovelles de l'arc de la fornal que són en pedra picada.</p> | 08099-47 | Al costat del trencall de la pista que accedeix a Cal Companyó | <p>No hem pogut conèixer gaire documentació d'aquest forn. Tot i així la memòria oral comenta que és de la fi del segle XVIII o principi del segle XIX i va funcionar fins a la posada en funcionament de la 'teuleria nova' a mitjans dels anys 40. Conservem alguns llibretes de comptes que especifiquen el nombre de fornades que es feien i les quantitats, així com el nombre de persones que hi treballaven. Hi van arribar a treballar fins a quatre persones. Es produïen teules, maons i també era forn de calç. La presència d'aquest tipus de forn es deu a la geologia de Guardiola formada per pedra calcària margues bituminoses i betes de guix o 'keupper' que són ideals per a la fabricació de guix, ciment i calç.</p> | 42.2373200,1.8967400 | 408970 | 4676715 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50945-foto-08099-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50945-foto-08099-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La part superior o espai de càrrega amb la graella no es conserven ja que estan coberts de vegetació i runa que en dificulten la seva visualització tot i que pensem que es conserven en bons estat. Segons altres paral·lels consultats, aquesta graella estaria composta per orificis circulars i quadrangulars damunt un sòl de terra piconada. La xemeneia ha desaparegut. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50946 | Teuleria Nova de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-nova-de-cal-companyo | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i l´época pre industrial' a Erol. Suplement. 3. GIRABAL, JOAN (2007). Aprofitament dels materials geològics. 3.3. Els forns de calç. Camp d'aprenentatge del Bages. XTEC. Calders. LOSADA MAYORAL, JESÚS; NAVARRO PAU JESÚS (2011). Teuleries i Forns de Calç. Restes etnològiques del nostre passat recent 2. Centre d'Estudis de Gavà. . PUJOL i VILASECA; JOAN (2007). 'De la teuleria a la bòbila' Erol núm. 92. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XX | Únicament es conserva la bassa de decantació i restes de l'espai de cocció buidat al terreny natural. Uns metres més al sud es pot veure encara el lloc on arrencaven l'argila o matèria primera. | <p>Restes d'una teuleria o bòbila que funcionava de manera diferent a les altres teuleries. Conserva les basses de decantació de l'aigua compostes per recipients lliscats de formigó i l'espai de cocció format per un espai rectangular amb restes de la part baixa de les parets laterals amb murs i obra de maçoneria i les conduccions de sortida de fums buidades a l'argila natural. La xemeneia d'obra ha desaparegut com també ho ha fet l'àmbit de treball</p> | 08099-48 | Als camps de les Planes a sota dels Guixassos | <p>No hem pogut conèixer gaire documentació d'aquest forn. Tot i així la memòria oral comenta que es va posar en funcionament quant es va abandonat la 'teuleria vella' a mitjans dels anys 40 fins als anys 70 i 80 quant va deixar de ser abandonada. Estava prop de la carretera (antiga via fèrria) i al costat d'un curs d'aigua per a facilitar la seva fabricació i transport d'ús industrial. La presència d'aquest tipus de forn es deu a la geologia de Guardiola amb abundant pedra calcària, margues bituminoses i betes de guix o 'keuper' que són ideals per a la fabricació de guix, ciment i calç. En aquest cas es produïen teules, maons i guix amb un ús industrial i amb un sistema completament diferent al de la teuleria vella.</p> | 42.2388100,1.9024300 | 409442 | 4676875 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50946-foto-08099-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50946-foto-08099-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta teuleria que funcionava d'una manera diferent a les teuleries de les fitxes 30 i 47 estava compost d'un sistema d'inducció basat en estancar l'aigua d'un curs d'aigua en basses i desviar-la a l'àmbit de cocció. Aquest espai estava format per un àmbit rebaixat al terreny o argila natural amb les parets perimetrals de terra cuita i l'apilament de la càrrega de teules i maons al voltant d'un foc central que era el punt principal de la cuita. La coberta es feia amb la mateixa càrrega com si es tractés de d'una carbonera. Es deixava que actués un temps fins a la cuita definitiva. Aquest sistema estava pensat per a grans quantitats de tipus industrials. En un costat lateral hi havia dues conduccions que s'unificaven en un de sol i que actuaven com a sortida de fums i xemeneia situada en una cota més alta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50947 | Forn de guix a la zona del Berenador (obaga de cal Companyó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-a-la-zona-del-berenador-obaga-de-cal-companyo | XIX | Cobert de vegetació i amb la volta esfondrada. | <p>Es tracta d'un forn de guix compost per dues estructures a diferents nivells i situades a l'obaga de 'Cal Companyó' que es troba a la riba esquerra del Llobregat. El primer element està format per una estructura de planta quadrada i d'uns 3 metres d'alçada aprofitant el desnivell d'un marge del terreny i amb un aparell de maçoneria de còdols de riu i pedra picada a les cantonades. La segona estructura i situada a uns 50 metres per sobre de la primera té unes mides més grans que l'anterior i formada per un element de planta circular d'uns 4 metres d'alçada amb les parets construïdes amb un aparell de reble i maó cuit i amb una obertura a la part frontal amb els muntants i arc rebaixat realitzats amb maó cuit. Exteriorment té una planta quadrada amb les cantonades fetes amb aparell de pedra picada llevat de la cantonada est que és amb maó com a testimoni d'alguna reforma més moderna. A la part superior es conserven els arrencaments de la volta de maó. Sembla que al costat hauria existit una estructura similar i amb les mateixes mides ja que s'endevinen entre la vegetació les restes de les seves parets i també de la part interior. Està molt apropa d'unes mulleres on aflora aigua i en una zona molt obaga que no hi toca mai el sol.</p> | 08099-49 | A l'obaga de Cal Companyó a la riba esquerra del Llobregat | <p>Desconeixem completament les dades històriques referents a aquesta estructura que deuria produïr calç.</p> | 42.2369200,1.9046200 | 409620 | 4676663 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tot i que hem interpretat aquesta estructura com un forn de calç o de guix, no es descarta que aprofités un element més antic i amb una funció molt diferent; en aquest cas per emmagatzemar glaç, ja que la seva planta, la posició geogràfica en un lloc molt fred i també la proximitat al riu fa pensar en un antic pou de gel reconvertit en forn de calç | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50948 | Casanova de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-vilella | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIX | Se n'ha refet la teulada amb bigues de formigó i teula ceràmica. | <p>Es tracta d'una masia molt simple de dos cossos amb un annex a llevant i composta per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb coberta de teula ceràmica damunt de llates i cavalls de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Presenta una façana on hi ha un predomini del massís respecte el buit amb la porta d'entrada situada al costat est i coronada per un arc rebaixat de maó vist. A l'altre costat s'obre una finestra amb llinda de fusta. Aquesta disposició es repeteix a la planta primera amb dues obertures allindades i també al sota coberta. L'aparell d'aquesta façana és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i argila formant filades molt irregulars. Les façanes oest i nord gairebé no tenen cap obertura llevat d'una petita finestra a la paret nord i les restes de l'arc o boca de l'antic forn de pa situat a la façana de ponent i que avui ha desaparegut. Cal destacar-ne el voladís o barbacana de la coberta que li dona una imatge molt característica. A llevant hi ha un annex o cobert afegit que està cobert amb una teulada d'un únic vessant de teula ceràmica àrab. Aquest, afegit que hauria estat relacionat amb la pallissa, avui s'empra com a garatge.</p> | 08099-50 | A sota els plans de Vilella i al costat dels Guixassos | <p>Poques dades tenim sobre aquesta casa. L'inventari de 1852 i conservat a l'arxiu Comarcal del Berguedà esmenta les partides de les cases de Brocà i cita la casa de Vilella (casa vella) però enlloc parla de la casanova. Per contra un inventari més tardà i de data desconeguda localitzat en un full solt de l'arxiu municipal conservat a Cal Galló esmenta al 'cuartel este' la Casanova a sota de l'esmentada de Vilella i interpretant-ho com a la mateixa casa. Es tracta d'una construcció molt senzilla que no mostra etapes evolutives sinó que presenta una fàbrica unitària i d'un sol moment constructiu.</p> | 42.2395200,1.9060900 | 409745 | 4676950 | 1842 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50948-foto-08099-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50948-foto-08099-50-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A la façana principal i situada entre les obertures de la planta sota teulada hi ha la data de 1852 corresponent amb la data de construcció d'aquesta casa. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50949 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-4 | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII | Només es conserva la pallissa. | <p>Conjunt de construccions compostes per la casa principal i les pallisses i del que tant sols es conserva la pallissa ja que la casa està enderrocada. Es tractava d'una estructura de dos cossos amb una planta baixa, un pis i un sota coberta amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i amb un voladís o barbacana de fusta. Hi havia un predomini del massís respecte el buit llevat de la darrera planta on hi havia una important eixida La porta d'entrada principal s'obria en aquesta mateixa façana i estava formada per un estructura adintellada en fusta darrere d'un porxo de dues arcades. Al pis principal hi havia una sèrie de tres finestres i una eixida de fusta a sota teulada amb una balconada a la part central i la barana amb barrots de fusta. L'aparell era de carreus de pedra mal treballats i escairats formant filades irregulars i també tàpia a les parts més altes amb argila d'un color vermellós. Les façanes laterals presentaven un seguit d'obertures que no s'han conservat. A la façana de migdia i mirant cap a ponent s'alça el cobert o pallissa format per una estructura de planta rectangular d'una única planta i un sota coberta amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant. La coberta està sostinguda per les parets dels costats curts construïdes amb fàbrica de maçoneria irregular llevat de les cantonades i pilars de pedra a la façana principal que sostenen les bigues de la coberta i també la planta altell on s'obren tres obertures d'rac de mig punt amb maó ceràmic,la central més gran que les altres. La coberta és de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Aquesta pallissa està mirant a l'era de la casa la qual conserva restes de la pavimentació de cairons ceràmics. Encara podem endevinar la boca del forn de pa i restes de les arcades que hi hauria hagut a la planta baixa.</p> | 08099-51 | Damunt dels camps de les Planes i sota del bosc de Vilella | <p>La documentació esmentada de la casa ens apareix al 1756 en el cadastre de Brocà cita la casa de les Planes en la mateixa partida que Vilella i l'Espelt que es trobava dins el mateix municipi i que ara correspon a la Pobla de Lillet. Totes tres finques pertanyien a la parròquia de Sant Martí de Brocà. Posteriorment i a l'inventari o llistat de les cases de Brocà es torna a fer referència la finca de les Planes juntament amb Vilella, Caballera, l'Espelt, Mijaus i cal Blau. Finalment el darrer document consultat i corresponent en un full solt de Cal Galló també la situa en el 'cuartel este' juntament amb la de capellans, Subirana, Ponet, Mijaus, Casanova i Vilella. La casa es va abandonar a mitjans dels anys 40 i avui dia està pràcticament arruïnada.</p> | 42.2397800,1.9121300 | 410244 | 4676972 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa està pràcticament ensorrada i només es conseva la pallissa que s'empra per a funcions agrícoles. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50950 | Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilella-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.68, 72,485-491. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XII-XVIII | L'eixida de la façana sud està esfondrada i la coberta, tot i que encara conserva una gran part amenaça en caure. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa pairal de Vilella, la capella de Santa Eulàlia, la casa dels masovers, els coberts i l 'era. El conjunt es situa al vessant sud de la serra de Vilella que delimita la casa de Cal Companyó amb la casa de l'Espelt en uns plans que es coneixen com a 'plans de Vilella'. La casa pairal té la clàssica estructura de masia de tres cossos formada per una planta baixa, una planta pis i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est i amb la porta d'entrada situada al mateix indret. La façana principal presenta un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada està formada per un arc adovellat i de mig punt amb les dovelles d'uns 50 cm realitzades en pedra picada sorrenca, unida amb argamassa de calç ben treballada amb esplandit interior i llinda de fusta a la part interna. Al costat dret hi ha una espitllera defensiva. Damunt seu hi ha una interessant finestra en forma de creu coronada per llinda de pedra i porticons interiors. Aquesta finestra té les barretes emmarca vidres esculpides amb motius en escacat de clara influència gòtica-renaixentista. Al costat sud hi ha una finestra de reduïdes dimensions. La distribució de la planta sota coberta és molt similar a la planta principal amb una finestra també quarterada damunt la seva homònima i una obertura a sud. Cal destacar -ne els 5 orificis sota el ràfec de la coberta destinats a colomars. L'aparell de la façana és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb filades mes aviat irregulars. Les parts superiors són amb aparell de maçoneria i també de tàpia de to rogenc. S'hi evidencien diferents afegits o recreixements cap a sud coincidents amb les diferents rugies de la casa. La façana de la banda sud és la que està més mal conservada ja que està pràcticament enderrocada però que podem reconstruir fàcilment per les restes conservades encara in-situ i també per les descripcions dels seus darrers masovers. Estava composta per dues arcades de mig punt a la planta baixa i una planta principal i un sotacobert a formats per grans eixides de fusta amb barana de barrots de fusta i sostingudes per pilars de pedra i maçoneria. La coberta a dues vessants es projectava formant un gran voladís o barbacana donant-li una imatge molt característica. Avui dia es conserven les arcades de la planta baixa i alguns dels pilars que haurien sostingut l'eixida del pis principal i del sota coberta.La façana de ponent i de tramuntana presenten un predomini del massís respecte el buit amb algunes obertures coincidents amb les estances i quadres de la planta baixa; alcoves i sala principal del pis primer i graners de sota coberta. També s'hi poden observar diferents fases constructives en el seu aparell o fàbrica que corresponen amb els engrandiments descrits a la façana principal i sobretot, la presència d'una estructura quadrangular a l'angle nord-oest de la casa coincidint amb l'espai de la capella. Està realitzat amb una fàbrica constructiva molt regular de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades regulars. Les cantonades són en pedra picada i s'hi poden identificar algunes espitlleres defensives al pis primer i sota teulada; avui dia paredades. Sembla correspondre amb l'estructura d'una antiga torre defensiva. Medieval. També es conserva el volum circular del pou que hi ha darrere de la casa.</p> | 08099-52 | Als plans de Vilella al costat de la serra homònima que la separa amb Cal Companyó | <p>La casa de Vilella presenta un a gran quantitat de reformes i modificacions corresponents amb les diverses ampliacions. Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de la fundació del monestir.Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten al 893 i 894 quant es parla de la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Baga Aquest suburbi segons els documents de sant Llorenç i recollits per Mn. Serra i Vilaró i Jordi Bolòs (docs 48 i 64. ACA monacals d'hisenda vol 801) esmenten la donació d'un alou al lloc de Vilella 'vilare' que afronta amb la serra de Clarà, el rius Bastareny, i Bagà. Bolòs i Vilaró apunten que correspon amb el mas referit ja que si bé la serra de Clarà o el riu Bastareny coincideixen amb les afrontacions de la casa, no entenem perquè s'esmenta el nucli de Bagà que dista a 8 Km al nord. Un altre document parla de la donació d'un alou a Vilella amb la casa i l'hort que afronta amb una cort, un horrit i també amb unes vinyes. donant a entendre que està en un llogarret que delimita amb una via i també amb un clos. Finalment Bolòs descriu un altre pergamí (núm. 64) quant un tal Guillem dona a Sant Llorenç prop Bagà un alou situat a les rodalies de Bagà en un indret conegut com a Vilella. Sens dubte aquest Vilella que apareix documentat als pergamins de Sant Llorenç no correspon ni amb afrontacions ni tampoc amb descripcions amb la casa de Vilella. Pensem que aquest Vilella seria dins l'actual centre històric de la vila de Bagà fundat al 1234 aprofitant un vilatge més antic; . R. Viladés en el seu llibre de les muralles de Bagà al segle XIV cita el pont de Vilella i la torre de Vilella prop dels carrers que hem esmentat és queaquesta casa hauria pertangut a la cavalleria dels Vila corba. Els vila corba foren uns importants cavallers feudataris dels Pinós i també dels Mataplana. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomas de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba i dels que ja n'hme parlat (Vegeu FITXA 01) A destacar que al 1356 al fill de Guillem i Sibil·la i de nom Tomàs va rebre en feu pel baró de Pinós, els masos de Cardonavedra, Saguer i Millars dins els delmes de Brocà. Aquests tres masos no han pogut esseridentificats tot i que podrien correspondre a les ruïnes del mas medieval que hi ha dessota a Cal Companyó o també en alguna de les cases del terme de Brocà i que no estan identificades amb les que surten en els documents de Sant Llorenç. Millars es podria relacionar amb Mijaus però no deixa de ser una hipòtesi.. Al 1412 tenim un mas de 'la tor de Vila corba, o torre de Vila corba fet pels procuradors i paborde de Santa Maria de Lillet i de nom Joan Vilella. Aquest podria ser el canvi de toponímia i denominació del mas 'torre de vila corba' a Vilella.Al segle XVIII la casa ja apareix amb el topònim de Vilella ja que al cadastre de Brocà de 1756 s'esmenta el seu topònim i documents posteriors també. A mitjans del segle XVIII els Vilella posseint part del terme de Brocà i erigiren l'ajuntament de Brocà a la casa de Cal Galló. Es va convertir en una de les cases més importants de Brocà juntament amb Rotllant i també de la vall del Bastareny.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una casa molt interessant que conserva les restes d'una estructura quadrangular a l'extrem nord-oest i que possiblement haurien estat les restes d'una antiga torre defensiva a la que s'hi hauria tingut accés per la porta paredada que hi ha a la planta baixa i que presenta un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats. A aquesta torre se li deuria afegir a mitjans del segle XV un cos més senyorial que correspondria amb la part on hi ha la porta d'entrada. L'estructura que tanca l'espai d l'era a la banda de tramuntana i amb aparell d'entramat i tàpia semblaria correspondre en aquest mateix període ja que les finestres d'influència gòtic renaixement serien d'aquest moment. Damunt de la llinda de fusta de la porta d'entrada hi ha la data de 1637 que també es troba incisa en la paret de la caixa d'escala juntament amb unes rosetes. | 94|95|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50951 | Elements arquitectònics de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-vilella | <p>CASCANTE I TORRELLA, PERE (2017) . Estudi històric i arquitectònic de la casa de Vilalta de Sant Mateu de Bages (Inèdit). LACUESTA I CONTRERAS, R (2008) .Els emmotllats de guix. Els sostres del campanar de Sant Sebastià dels Gorgs'. Quaderns científics i tècnics i restauració monumenta. Assaig i recerca. Monogràfics Avinyonet del Penedès, Barcelona, Cardona, Muntanyola, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç de Savall, Súria. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. P-145-197. Barcelona. HERRADA VILÀ. J; REGÀS IGLESIAS F; ADAM VIDAL ,F (2013). La tradició artesanal del guix emmotllat a la vall de Lord. Unicum.nº13.SITGES I MOLINS, X. (1999) 'Guixeries ornamentals i tardo gòtiques i renaixentistes al Bages'. Dovella.</p> | XV-XVI | L'escut de la porta està molt deteriorat. Els elements de guix es conserven en bon estat. | <p>A la façana de la casa de Vilella hi ha una porta adovellada en arc de mig punt amb les dovelles de pedra sorrenca ben treballades, ajustades i unides amb morter de calç. A la clau de la dovella hi ha les restes d'un escut no identificat. La cara interna té un esplandit i una biga de fusta amb la data de 1617 corresponent amb alguna de les reformes. El marxapeu és a base de dos graons de pedra molt gastats pel pas del temps. Conserva restes dels encaixos per a les pollegueres. Aquesta mateixa data la trobem incisa a la caixa de l'escala juntament amb unes rosetes similars a les que hi ha a la planta principal de la Torre de Foix i també en algunes cases del nucli antic de Bagà (Cal Peu Curt, Cal Agutzil). És un element molt comú en l'arquitectura popular medieval i moderna i simbolitza protecció. Damunt de la porta hi ha una finestra d'influència gòtic-renaixement amb els muntants i llinda realitzats amb la mateixa pedra que la porta principal i dividida en dos quarterons a la part superior separats per una biga de fusta amb motius escacats i geomètrics que formen els quarterons superiors. Les fulles de la finestra i dels porticons interiors són en fusta i representen motius cassetonats. Ambdós elements (porta i finestra) corresponen a estructures solidaries en un mateix període constructiu que segons l'estil de la porta (àmplies dovelles ben treballades i ajustades), com també de la finestra amb traces de caire renaixentista amb paral·lels a les finestres dels palaus de Concavella (Segarra), castell d'Olius (Solsonès), Castellmeià (Segarra) que daten de la fi del segle XV i principi del XVI. La decoració de la biga que separa els quarters de fusta té similituds amb la biga de la xemeneia de la Torre de Foix (Guardiola) amb cal Agutzil de Bagà i també amb la biga de la llar de foc de la casa del Puig (Gisclareny). Tots els elements s'emmarquen en una mateixa cronologia. A la part interna de la casa en caldria destacar també la coberta de bigues de fusta simulant un enteixinat de la sala principal, la finestra o gelosia que simula traceries gòtiques en guix emmotllat i el cap de biga també amb revestiment de guix emmotllat que simula una cara humana. Tots aquests element són d'un mateix període. Altres elements com arcs de la planta baixa i finestres amb reixes en forma de llangardaix serien també destacables.</p> | 08099-53 | Vilella | <p>La casa de Vilella presenta un a gran quantitat de reformes i modificacions corresponents amb les diverses ampliacions. Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de la fundació del monestir. Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten al 893 i 894 quant es parla de la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Baga Aquest suburbi segons els documents de sant Llorenç i recollits per Mn. Serra i Vilaró i Jordi Bolòs (docs 48 i 64. ACA monacals d'hisenda vol 801) esmenten la donació d'un alou al lloc de Vilella 'vilare' que afronta amb la serra de Clarà, el rius Bastareny, i Bagà. Bolòs i Vilaró apunten que correspon amb el mas referit ja que si bé la serra de Clarà o el riu Bastareny coincideixen amb les afrontacions de la casa, no entenem perquè s'esmenta el nucli de Bagà que dista a 8 Km al nord. Un altre document parla de la donació d'un alou a Vilella amb la casa i l'hort que afronta amb una cort, un horrit i també amb unes vinyes. donant a entendre que està en un llogarret que delimita amb una via i també amb un clos. Finalment Bolòs descriu un altre pergamí (núm. 64) quant un tal Guillem dona a Sant Llorenç prop Bagà un alou situat a les rodalies de Bagà en un indret conegut com a Vilella. Sens dubte aquest Vilella que apareix documentat als pergamins de Sant Llorenç no correspon ni amb afrontacions ni tampoc amb descripcions amb la casa de Vilella. Pensem que aquest Vilella seria dins l'actual centre històric de la vila de Bagà fundat al 1234 aprofitant un vilatge més antic. R. Viladés en el seu llibre de les muralles de Bagà al segle XIV cita el pont de Vilella i la torre de Vilella prop dels carrers que hem esmentat és queaquesta casa hauria pertangut a la cavalleria dels Vila corba. Els vila corba foren uns importants cavallers feudataris dels Pinós i també dels Mataplana. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomas de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba i dels que ja n'hme parlat (Vegeu FITXA 01) A destacar que al 1356 al fill de Guillem i Sibil·la i de nom Tomàs va rebre en feu pel baró de Pinós, els masos de Cardonavedra, Saguer i Millars dins els delmes de Brocà. Aquests tres masos no han pogut esseridentificats tot i que podrien correspondre a les ruïnes del mas medieval que hi ha dessota a Cal Companyó o també en alguna de les cases del terme de Brocà i que no estan identificades amb les que surten en els documents de Sant Llorenç. Millars es podria relacionar amb Mijaus però no deixa de ser una hipòtesi.. Al 1412 tenim un mas de 'la tor de Vila corba, o torre de Vila corba fet pels procuradors i paborde de Santa Maria de Lillet i de nom Joan Vilella. Aquest podria ser el canvi de toponímia i denominació del mas 'torre de vila corba' a Vilella. Al segle XVIII la casa ja apareix amb el topònim de Vilella ja que al cadastre de Brocà de 1756 s'esmenta el seu topònim i documents posteriors també. A mitjans del segle XVIII els Vilella posseint part del terme de Brocà i erigiren l'ajuntament de Brocà a la casa de Cal Galló. Es va convertir en una de les cases més importants de Brocà juntament amb Rotllant i també de la vall del Bastareny ja que posseïa la masia del Puig de l'obaga i Munnell, al terme municipal de Gisclareny.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50951-foto-08099-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50951-foto-08099-53-3.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La realització d'elements de guix emmotllat depenia de la proximitat a les pedreres de guix o guixeres; matèria primera necessària per a la seva elaboració i també als forns de calç. No és d'estranyar doncs que en podem trobem molts exemples a la Vall de Lord i Sant Llorenç de Morunys on les guixeres de 'Guixers' eren molt utilitzades ja des d'època molt remota. Altres exemples els trobem a zones properes a Montserrat on a la zona del Bruc i Sallent (Cabrianes) hi ha constància de guixeries i forns de calç i també a les zones altes del Berguedà com seria el nostre cas amb exemples conservats a Bagà, Guardiola i Gisclareny. Altres llocs ja més llunyans es deuria fer per imitació, moda o interès dels propietaris. La base de la seva preparació constituïa en confeccionar un motlle de fusta de pi, principalment pi negre, fàcil de confeccionar i resistent al procés corrosiu del guix i ben allisada per evitar bombaments i fissures. A continuació s'esculpia el motiu decoratiu que es volia representar en el motlle, en negatiu i després s'aplicava una capa molt fina d'escaiola i cola de conill per a que quedés ben subjectat per mitjà d'una brotxa o pinzell. Una vegada estava fet el motlle es feia una segona capa de subjecció amb greix per evitar que el guix no quedés enganxat i es pogués aplicar al seu lloc de destí. Acte seguit es col·locava als entrebigats dels sostres, s'hi aplicava la capa de guix necessària i després es col·locava cap per avall subjectat per falques i puntals per tal que quedés adherit. Una vegada sec, s'extreia i s'omplia l'entrebigat amb morter i guix i es continuava amb el procés. Lacuesta ens afirma que aquest model també es feia amb argila, però sembla que aquest no és el cas. A Catalunya es va fer més aviat ús del guix. Els exemples més antics d'aquest tipus de decoració els podem trobar en algunes localitats catalanes, especialment principalment a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) però i també a les comarques de l'Anoia, Bages, Alt Penedès, Gironès, Pla de l'Estany, Berguedà. Els exemples conservats a Vilella palesen la importància d'aquest tipus de tasca en les zones altes del Berguedà aprofitant la proximitat de les guixeres. | 95 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50952 | Capella de Santa Eulàlia de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eulalia-de-vilella | <p>GAVIN, JOSEP Mª.(1985). Inventari d'esglésies. Vol 17. Berguedà. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVIIII | Presenta humitats al sostre ja que la coberta de la casa està en molt mal estat i amenaça ruïna. | <p>Capella familiar de la casa de Vilella i dedicada a Santa Eulàlia. Es situa a la planta primera de la casa a l'espai que coincidiria amb el volum d'una antiga torre defensiva medieval. S'hi accedeix des de l'interior de la casa a través d'una porta oberta al costat de la cuina. Es tracta d'una construcció de planta rectangular coberta amb volta de canó i orientada d'est a oest sense absis. Està il·luminada per un òcul obert a la façana de ponent. La volta de maó ceràmic està revestida de guix amb motllures esculpides que simulen cornises de tipus clàssic. A la paret del fons hi ha un retaule de guix neoclàssic de tres carrers i dos nivells superposats de columnes d'orde toscà separades per entaulaments i frisos de tipus clàssic. A la part central i en dos nivells diferents hi ha les fornícules en forma de petxines per hostatjar les imatges religioses, avui desaparegudes. A la part superior i al centre del frontó hi ha l'anagrama de Maria enmig d'un raig solar. Els coronaments de cadascun dels carrers és amb florons de guix. Sembla correspondre amb una obra unitària del segle XVIII. El paviment és de maons ceràmics i a la paret de ponent encara es conserva el banc familiar amb les potes i passamà de fusta tornejada.</p> | 08099-54 | Vilella | <p>La masia de Vilella es va convertir en una important pairalia de la vall de Brocà juntament amb les veïnes de Rotllant i possiblememt també Vilalta i Companyó. Apareix al cadastre de Brocà del 1729 com una masia que tenia un gran nombre de propietats a la vall i també de terres. No és d'estranyar que aquesta casa a mitjans del segle XVIII decidí tenir com moltes altres cases pairals de la comarca, una capella familiar pròpia com seria el cas de la casa de Pardinella. A l'inventari de cases de 1856 que es conserva a l'Arxiu Comarcal del Berguedà hi figura aquesta casa junatment amb les Planes, Rectoria, Castell, Caseta de Castell, Joanó, Sobirana, Casa de Dalt, Casa de baix. Vilalta, Serradet , Casa de fora i el Puig. Hom pensa que aquesta casa de cal Vilella seria la de cal Galló, atès que les partides no coincideixen i a la casa de cal Galló hi ha damunt de la porta les inicials de Vilella. Per contra en un full solt conservat a cal Galló esmenta la casa de Vilella al cuartel este juntamemt amb Capella, Sobirana, Ponet, Mitjans, Planas, Casanova (Vilella) i Vilella.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50952-foto-08099-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50952-foto-08099-54-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La capella està dins d'un àmbit més antic utilitzat com a possible torre de defensa. Per a la seva construcció es va paredar la primitiva porta d'entrada amb una volta de canó rebaixada i aparell de maçoneria. | 99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50953 | Casa dels masovers i coberts de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-masovers-i-coberts-de-vilella | <p>CASCANTE I TORRELLA, PERE (2016). 'Bagà una vila amb un ric passat medieval'. El Mon Medieval. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p.485-491. VILADÉS LLORENS, RAMÓN (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Ambit de Recerques del Berguedà. p-42-49. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XV-XVI | La coberta es manté amb filtracions i vies d'aigua. | <p>Edifici adossat a la part nord-oest de la casa de Vilella tancant l'era de la casa per la banda de tramuntana. Es tracta d'una construcció molt rellevant ja que conserva a la part de més a l'est la tècnica constructiva de 'l'entramat i la tapia' molt escassa al principat català llevat d'exemples a Bagà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Castellbò i zones de la Cerdanya. Es tracta d'una construcció formada per una planta baixa amb aparell de maçoneria, una planta primera amb aparell d'entramat i tàpia basat en un sistema constructiu de bigues de fusta i tapia. La tàpia va ser un sistema molt emprat des de l'antiguitat . A la part central s'obre una finestra separada de quarterons separada per bigues de fusta en forma de creu. Presenta porticons interiors en fusta simulant motius emplafonats. La darrera planta hi ha una obertura de les mateixes característiques. La part interna acull a la planta baixa les quadres, la sala amb el forn i la llar de foc al pis principal i els assecadors a la darrera planta. És un sistema datat de mitjans del segle XV i principi del XVI.</p> | 08099-55 | Al recinte de la casa de Viella tancant l'era per la banda nord | <p>Aquesta casa hauria pertangut a la cavalleria dels Vilacorba. Els Vila corba foren uns importants cavallers feudataris dels Pinós i també dels Mataplana. El fill de Sibil·la (Guillem de Vilacorba) era conegut com Tomas de ça vila,o de ça vall. Les famíles dels Ça Vall i Vila corba es van barrejant de manera que Serra Vilaró no dona a entendre si és una única casa que rep diversos noms o en són dues. Nosaltres apuntem a dues cases diferents atès que en uns documents de 1352 i 1374 apareix una tal 'Berengarius de Valle dominus de Vilacorba et domus de Valle'. El segon correspondria a 'Alamanda de Vallespirans domina domorum de Valle et de Vila Corba' per tant queda clar que en són dues cases diferents. Les dues cases van apareixent al llarg de la baixa edat mitjana. A destacar que al 1356 al fill de Guillem i Sibil·la i de nom Tomàs va rebre en feu pel baró de Pinós, els masos de Cardonavedra, Saguer i Millars dins els delmes de Brocà. Aquests tres masos no han pogut esser identificats tot i que podrien correspondre a les ruïnes del mas medieval que hi ha dessota a Cal Companyó o també en alguna de les cases del terme de Brocà i que no estan identificades amb les que surten en els documents de Sant Llorenç prop Bagà. Millars es podria relacionar amb Mijaus però no deixa de ser una hipòtesi. Cap al 1438 s'esmenta un tal Joan Covilla senyor de les cavalleries de Çavall i de Vilacorba i més endavant una altre cavalleria pertanyent als dominis dels Mataplana a la que també es van emparentar i que se la coneixia com a Vilaseca. A partir del 1701 el feu de vilacorba passaven a formar part del marquès de Marimon. Al segle XVIII la casa ja apaerix amb el topònim de Vilella ja que al cadastre de Brocà de 1756 s'ementa el seu topònim i documents posteriors tamnbé. A mitjans del segle XVIII els vilella posseïn part del terme de Brocà i erigiren l'ajuntament de Brocà a la casa de Cal Galló. Es va convertir en una de les cases més importants de Brocà juntament amb Rotllant. Va ser abandonada a mitjans dels anys seixanta i avui dia està en un avançat estat de ruïna.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50953-foto-08099-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50953-foto-08099-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50953-foto-08099-55-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La tàpia (barreja d'argila vermellosa, reble, guix) es col·locava en uns motlles que es coneixien com a tapieres (mena d'encofrats) on col·locaven aquest material en estat pastós que una vegada assecat s'extreia la fusta de la tapiera i quedava el pany construït. Aquesta tècnica emprada en la majoria de construccions civils, religioses i militars, en el cas de les cases es reforçava en bigues verticals formant una paret entramada. A vegades hi havia travessers inclinats i a vegades tan sols eren les bigues verticals. Les obertures també tenien els emmarcaments de les mateixes característiques. Aquest tipus d'arquitectura, molt pròpia de les zones occitanes des d'on en deu rebre la major part d'influència és molt escassa a Catalunya i se'n conserven nombrosos exemples al casc antic de Bagà (Cal Agutzil, cal Cortielles, cases de cal Mas, cal Cavalleria)però també a Puigcerdà i sobretot a la vall de Castellbò on la petja occitana ve ser evident. En el cas de Vilella la influència els hauria vingut per les proximitats a Bagà i la seva relació amb els Pinós. | 95|93 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50954 | Casa de la Segarulla o Segarulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-segarulla-o-segarulls | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVIII | Es conserven part de les parets perimetrals amb certa alçada però amenaça ruïna ja que està cobert de vegetació. | <p>Ruïnes de l'antiga casa de 'Segarulla' i dels seus coberts annexos. Actualment només en resten dempeus les parets de la banda nord i oest amb aparell de maçoneria i reble i les cantonades en pedra picada. Pel que s'intueix encara ara, la masia hauria estat encarada a sud i hauria estat composta per una planta més aviat rectangular de dos cossos formada per una planta baixa, una planta pis i un sota coberta. La teulada hauria estat a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. No sembla pas que hagués tingut elements remarcables. Annex a la banda sud hi hauria hagut els coberts o pallisses construïts amb un aparell de reble i maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb un morter de calç de color rogenc molt pobre i amb façana a la cara sud amb gran eixides de fusta sostingudes per pilars de pedra. La coberta hauria estat a un sol vessant</p> | 08099-56 | Damunt de Cal Companyó en uns planells orientats a sud i a escassos metres de la casa | <p>La documentació de la casa ens apareix al 1756 en el cadastre de Brocà quant esmenta la casa de Segarulls com a masoveria de Rotllant. Documents posteriors i datats de 1856 aquesta finca pertanyia a la parròquia de Sant Martí de Brocà. Posteriorment i a l'inventari o llistat de les cases de Brocà es torna a esmentar la finca de Segarulls juntament amb Martinet, cal Blau, caballera, Casanova de Cal Companyó, Vilella, les Planas, Cal Companyó i Casanova de Cal Companyó. Finalment el darrer document consultat i corresponent al full solt de Cal Galló també la situa en el 'cuartel sur' juntament amb la casa de baix, Vilalta, Companyó, Sagarulla, Casanova de Companyó, cal Blau, Hostal nou, Caballera i Casanova de Rotllant. La casa es va abandonar a mitjans dels anys 40 i avui dia està pràcticament arruïnada</p> | 42.2452200,1.8948000 | 408822 | 4677595 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50954-foto-08099-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50954-foto-08099-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50954-foto-08099-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per les característiques tipològiques no sembla pas que aquesta masia sigui anterior al 1700. Tot i així al cadastre de Brocà de 1756 ja la cita com una possessió de Vilella i en documents posteriors de 1856 es continua citant. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50955 | Cal Vilalta i cal Serradet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilalta-i-cal-serradet | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.378-384. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIV-XIX | Manquen les cobertes i les parts superiors de les parets perimetrals. Les eixides i balconades de la façana sud han desaparegut i de les quatre arcades que hi hauria hagut tant sols en conservem dues de senceres. | <p>Es tracta de les ruïnes de dos grans edificis; un al costat de l'altre orientats en el vessant sud de la serra de Costa freda i prop del torrent de Brocà que separa aquestes cases amb la parròquia i el cementiri de Sant Martí de Brocà. El conjunt arquitectònic està compost per les dues cases i també per les pallisses i l'era que es situen al nord en una cota més elevada ja que aprofita un desnivell del terreny. La casa de Cal Vilalta pròpiament dita presenta una planta més aviat allargada formant la clàssica masia de tres cossos i formada per una planta baixa, una planta pis i un sota teulada amb coberta, avui esfondrada però que encara s'endevina que hauria tingut dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. L'era de batre s'hauria situat a tramuntana i hauria estat sostinguda per murs de contenció. La porta d'entrada a la casa s'hauria situat al nivell del primer pis mirant a l'esmentada era. Una de les característiques de la casa hauria estat el conjunt d'arcs de mig punt que hi havia a la planta baixa i que haurien sostingut les eixides del primer ois i sota teulada. En total hi havia un conjunt de quatre arcades de les que avui dia tan sols en conserven dues de senceres, ja que les altres dues han estat enderrocades. Darrere de les arcades hi hauria hagut les quadres de la casa amb restes de trapes al sostre per llençar menjar al bestiar i també el forn de pa, la boca del qual encara es pot observar a la paret oest. Al fons de la planta i situat en un espai que es posa sota de l'era i fora dels límits de la casa, existeix una cambra coberta amb volta de canó disposada a plec de llibre que recolza damunt d'unes parets construïdes amb un aparell de pedra ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i formant filades regulars. Aquesta cambra té restes del paviment i de la porta d'entrada amb els muntants i part del marxapeu d'entrada en una cota molt més baixa. A la planta primera encara es conserven restes de la sala amb les parets enguixades i coberta amb sostre de bigues de fusta que recolzen damunt de permòdols també de fusta simulant cares humanes molt deteriorades. A la banda sud es conserven restes d'un arc rebaixat pertanyent a una de les alcoves. Segons la memòria oral, en aquesta planta hi hauria hagut la porta d'entrada a la casa, encara visible, la sala principal, les cuines i les habitacions familiars. La planta segona ha desaparegut completament i tant sols es pot endevinar la seva alçada a la paret de tancament est. Tot l'aparell de la casa és de reble, maçoneria i tapia de color vermellós que li dona un to molt característic. Només és en pedra picada el marc d'algunes obertures i parets cantoneres. La casa de 'Cal serradet'és a continuació de Cal Vilalta per la banda oest. Es tracta d'una construcció quadrangular composta per una planta baixa i dues plantes pis i construïda amb un aparell de pedra picada ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i amb les cantonades ben definides. Presenta obertures a diferents nivells i de diferents tipus, però en cal destacar la presència d'espitlleres a la planta baixa i també al primer pis. Aquests elements, juntament amb la seva planta i posició geogràfica de la casa ens fan pensar que la casa de cal Serradet hauria estat vinculada amb alguna domus, o casa forta. Pel que fa a les pallisses es situen a la banda nord a continuació de l'era i tenen una planta rectangular allargassada amb aparell de maçoneria i també tapia de color vermellós. La seva façana hauria estat formada per grans eixides de fusta sostinguda per una sèrie de 4 pilars de pedra que haurien suportat els cavalls de l'embigat de fusta. La coberta hauria estat a un sol vessant.</p> | 08099-57 | Al sud de la serra de la 'Costa Freda' i prop del torrent de Brocà a l'est del nucli homònim | <p>Joan Serra i Vilaró en el seu Llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana documenta a la parròquia de Brocà l'existència de tres cavalleries (Els Vila corba, els ça-vall i els senyors de Brocà i de Santa Eulàlia). Sobre els dos primers ja n'hem parlat a les fitxes de Cal Companyó i de Vilella. En canvi els Brocà i Santa Eulàlia tot i que hom els situa a la casa de 'Castell', després d'analitzar aquesta finca no hi hem pogut evidenciar cap mostra de fortificació i ni tan sols cap resta de paret que presenti un aparell medieval. Per contra a Cal Vilalta i Serradet hem pogut documentar elements d'estructures defensives que ajudades a la seva situació geogràfica on es domina la vall del Bastareny, el collet d'Eina, Torre de Foix, part de la vall de Lillet i fins hi tot el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i la vila de Bagà, ens fan plantejar la hipòtesi de situar el castell de Brocà en aquest lloc. La família dels Brocà . Segons Serra i Vilaró era la cavalleria més propera a la vila de Bagà per la banda de sol ixent. El cavaller més antic és Ramon de Brocà datat de 1257. La filla de Ramon; Gaucelma va heretar el casal dels seus pares a Brocà on van continuar habitant-hi. La seva filla Berenguera es va casar amb el cavaller Ramon de Lluarteres i van heretar el feu de Brocà. Aquest mateix cavaller posseïa una torre de Bagà. Aquesta torre podria ser la denominada 'torre de Brocà' emplaçada al costat del casal dels mateixos Brocà i situada molt possiblement a Cal Peu Curt. Els Lluarteres no van tenir successió i van passar el seu domini al cavaller de Santa Eulàlia que van continuar amb la saga dels Brocà. Sobre aquesta família també en cal destacar la donació que en van fer al 1327 on van entregar per 5 anys a un home de Bagà la torre que tenien a Bagà i dues cases annexes per fer-hi continua residència i reparar desperfectes donant a entendre que aquests cavallers habitaven a Brocà i la casa de Bagà la van haver d'arrendar. El casal dels Brocà va ser venut als barons de Pinós juntament amb altres masos de Brocà a mitjans del segle XV. Després de la pesta negre aquest mas ja se coneix com a Vilalta i al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les cases de Rotllant, Companyó, Vilalta. Al 1856 la casa de Vilalta pertanyia a la mateixa partida que les cases de Castell, Joanó, Caseta de Joanó, Subirana, el Puig, Serradet, Rectoria, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella (Galló). El darrer document conservat al full solt de Cal Galló pertanyia al cuartel sur juntament amb la Casa de Baix, Companyó, Sagarulla, Casanova de Companyó, Cal Blau, Hostal nou, Caballera i la Casanova de Rotllant.</p> | 42.2513700,1.8937100 | 408741 | 4678279 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La planta quadrangular de la casa de Cal serradet amb les restes de les espitlleres defensives a diferent nivell, la construcció subterrània de l'interior de cal Vilalta coberta amb volta de canó i la posició geogràfica de la casa respecte a tota la vall del Bastareny, ens fan relacionar aquesta construcció amb alguna fortificació o castell, tanmateix el castell de Brocà que erròniament hauríem situat a la casa de 'castell' i de la que no es conserva cap vestigi defensiu. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50956 | Cambra amb volta de canó de cal Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambra-amb-volta-de-cano-de-cal-vilalta | <p>CABALLÈ, CANTALAPIEDRA, FRANCESC (2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CASCANTE TORRELLA, PERE (2010). Estudi històric i arquitectònic del Palau dels Pinós de Bagà. Memòria dels treballs de restauració del castell de Palau de Bagà. Institut Català del Sol (inèdit). SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> | XII-XIII | La cambra amb volta es manté en bon estat, malgrat estigui coberta de runa i vegetació. | <p>En un espai semisoterrat que es posa per sota de l'era de Cal Vilalta es conserva una cambra coberta amb volta de canó. Es tracta d'un espai d'uns 3 metres d'ample per 4 metres llarg, cobert amb volta de canó amb les dovelles col·locades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç i orientada d'est a oest. Les parets que la sustenten estan construïdes amb un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. La porta oberta a ponent, actualment està mig paredada però encara conserva els muntants de pedra picada, part del marxapeu de la porta d'entrada. Cal destacar la presència d'una obertura situada a la paret de migdia, avui dia tapiada amb els muntants i llinda de pedra. Actualment aquest espai està mig cobert de runa i la cota de circulació original està 1 metre per sota de l'actual. S'hi accedeix per un esvoranc obert sota la porta d'entrada de la casa de Cal Vilalta i els seus límits sobrepassen els de la casa de Vilalta. Sens dubte es tracta d'una construcció d'origen medieval.</p> | 08099-58 | Sota l'era de Cal Vilalta en un àmbit soterrat | <p>Joan Serra i Vilaró en el seu Llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana, esmenta la presència de tres cavalleries a Brocà (Els Vila corba, els Ça-vall, els senyors de Brocà i de Santa Eulàlia). Sobre els dos primers ja n'hem parlat a les fitxes que hi anaven relacionades de Cal Companyó i de Vilella. En canvi els Brocà i Santa Eulàlia tot i que hom els situa a la casa de Castell, després d'analitzar aquesta finca no s'ha pogut evidenciar cap mostra de fortificació i ni tan sols cap resta de paret que presenti un aparell medieval. Per contra a Cal Vilalta i Serradet hem pogut documentar elements d'estructures defensives que ajudades a la seva situació geogràfica on es domina la vall del Bastareny, el collet d'Eina, Torre de Foix, part de la vall de Lillet i fins hi tot el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i la vila de Bagà, que fan plantejar la hipòtesi de situar el castell de Brocà en aquest lloc. La família dels Brocà .segons Serra i Vilaró era la cavalleria més propera a la vila de Bagà per la banda de sol ixent. El cavaller més antic és Ramon de Brocà datat de 1257. La filla de Ramon; Gaucelma va heretar el casal dels seus pares a Brocà on van continuar habitant-hi. La seva filla Berenguera es va casar amb el cavaller Ramon de Lluarteres i van heretar el feu de Brocà. Aquest mateix cavaller posseïa una torre de Bagà que podria ser la denominada 'torre de Brocà' situada al casal dels mateixos Brocà i emplaçada molt possiblement a 'Cal Peu Curt'. Els Lluarteres no van tenir successió i van passar el seu domini al cavaller de Santa Eulàlia que van continuar amb la saga dels Brocà. Sobre aquesta família també en cal destacar la donació que en van fer al 1327 on van entregar per 5 anys a un home de Bagà la torre que tenien a Bagà i dues cases annexes per fer-hi continua residència i reparar desperfectes donant a entendre que aquests cavallers habitaven a Brocà i la casa de Bagà la van haver d'arrendar. El casal dels Brocà va ser venut als barons de Pinós juntament amb altres masos de Brocà a mitjans del segle XV. Després de la pesta negre aquest mas ja sel coneix com a Vilalta i al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les cases de Rotllant, Companyó, Vilalta.</p> | 42.2513700,1.8937100 | 408741 | 4678279 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50956-foto-08099-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50956-foto-08099-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50956-foto-08099-58-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta estructura, juntament amb altres fragments de paret de la casa de cal Vilalta i també amb la veïna de cal Serradet ens permeten plantejar la hipòtesi que correspon amb una antiga domus, castell o casal fortificat. Mentre que la tipologia i tècnica constructiva de la cambra subterrània ens recorda molt a les voltes romàniques d'algunes esglésies, palaus i cases fortes (palau dels Pinós de Bagà), voltes de la sota tribuna de Sant Llorenç, voltes del castell de Saldes, plantejant la hipòtesi d'una construcció de mitjans del segle XII o fins hi tot de principis del segle XIII, la resta de paraments i la possible torre de Cal Serradet serien construccions més pròpies del segle XIV o fins hi tot del segle XV. Recordaria les construccions de la torre de Faia (Gisclareny) o el mateix palau de Bagà. Cal tenir present que el fet que la finestra que s'obre al costat est ens planteja la possibilitat i existència d'altres cambres similars en aquest espai. Pensem i tal com hem esmentat a la fitxa anterior que aquestes construccions anirien relacionades amb l'antic castell dels Brocà. | 93|92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50957 | Cal Cosí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cosi | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.489.AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIV-XIX | La coberta de las pallissa i de la casa s'ha anat repassant ja que la casa està habitada i es va mantenint | <p>Conjunt arquitectònic compost per la casa de Cal Cosí, les pallisses i l'era de batre el gra i situat a pocs metres a l'est de l'anterior casa de Vilalta. La casa pròpiament dita correspon a una simple construcció de dos cossos compostos per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada es sitúa a la banda de ponent i està composta per una obertura amb els muntants de pedra i llinda de fusta. Adossada a migdia hi ha un cos afegit amb coberta a un sol vessant que correspon a l'antiga eixida de la casa. L'aparell constructiu de la planta baixa és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades mes aviat regulars amb les cantonades ben definides. Les plantes superiors tenen un aparell de tapia amb argila de color vermellós i les parts superiors refetes amb maó per tal de sobrealçar les cobertes i generar un espai de golfa. L'aparell de les eixides orientades a migdia és de maó ceràmic i de factura molt tardana. La porta d'entrada comunica amb un espai destinat a estables que ocupa les dues crugies de la casa separades per pilars de pedra que tenen la funció de sostenir el sostre d'embigat. Encara es conserven les antigues menjadores, els pessebres i el paviment de còdols de riu .En un costat hi ha l'escala que puja al pis principal de la casa i composta per graons de pedra. El primer pis està format per la sala principal de la casa que conserva al costat est la campana de la xemeneia de la llar de foc amb els clemàstecs, trespeus i ferros de la llar. La sala conserva encara mobiliari com ara una pastera, un banc escó i també alguna arca de nuvi de factura molt simple. Al costat sud s'alça l'espai de l'antiga eixida ocupat en part per dues habitacions modernes amb parament de totxo. A tramuntana es conserva la cuina amb la seva campana i la boca del forn de pa realitzada en pera picada i de mida quadrangular. L'altre cambra correspon amb un rebost i una habitació sense cap mena d'interès. La coberta és de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb un voladís a migdia. L'àmbit ocupat per les pallisses es situa a ponent de la casa mirant a l'era i està composta per una estructura rectangular amb aparell de maçoneria a la planta baixa i estructura de pilars de pedra que sostenen les eixides de fusta i la coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. L'era està pavimentada amb cairons ceràmics de 15 x 15 cm i també lloses.</p> | 08099-59 | Al nucli de Brocà al costat de Cal Vilalta i al sud de la 'Costa Freda' | <p>Aquesta casa malgrat que se la coneix amb el nom de Cal Cosí, correspon a un edifici més antic ja que l'aparell constructiu de la seva fàbrica i tipologia ens recorda molt la casa del Vilar i també algunes cases del barri de Reboll. Malauradament no hem pogut identificar el seu nom originari tot i que la documentació cadastral del 1759 esmenta la casa del Puig i la casa de Cal Ponet al cuartel est. Tampoc queda clar si correspondria amb els masos que el donzell Bernat de Vila corba posseïa en feu pel Baró de Pinós a Brocà i que correspondrien a Cardonavedra, Saguer i Millars. Tanmateix podria correspondre amb un d'aquests masos però tampoc queda clar.</p> | 42.2517200,1.8945600 | 408811 | 4678317 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50957-foto-08099-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50957-foto-08099-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50957-foto-08099-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa malgrat que se la coneix amb el nom de Cal Cosí, correspon amb un edifici més antic ja que l'aparell constructiu de la seva fàbrica denoten una construcció de mitjans del segle XIV. La casa manté encara els trets característics de l'arquitectura popular de les masies catalanes i correspon a un clar exemple digne de ser conservat. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50958 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-5 | <p>BOLÓS MASCLANS;J; PAGÈS,M. (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.489. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | Està cobert de vegetació i runa. | <p>La denominada casa del Puig està situada a uns 200 mts al nord de Cal Vilalta i Cal Cosí. Es tracta de les ruïnes disseminades d'un mas d'origen medieval. Es tracta de les restes d'una estructura orientada a sud, que aprofita el pendent del terreny natural i també algunes llenques de la roca natural per assentar-hi les parets de tancament de la casa. Té una planta més aviat quadrangular amb mur d'uns 60 cm d'ample de pedra mal treballada i escairada, unides amb argamassa de calç i argila i disposada en filades més aviat aleatòries. Encara s'endevinen algunes parts en pedra picada que podríem mostrar algunes de les seves arestes o cantonades.</p> | 08099-60 | Al nucli de Broca damunt de Cal Cosi i Cal Vilalta | <p>La documentació més antiga ens vincula directament amb la vallis 'hucharanensis' i amb alguns dels masos, terres i vinhes que es donen com a alou al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.es cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç i la veïna parròquia de Sant Miquel de Sant Llorenç. Segons Bolòs i Pagès aquesta vall no sols incorporava la vall del Bastareny 'rivo Bastanside' sinó que s'estenia a l'est incorporant també part de la vall de Lillet amb les zones de Gavarrós i Pardinella i a l'oest amb les zones de Gréixer i al sud fins a la riera de Saldes o riu d'Eina amb els vilatges de Les Llenes. La documentació del monestir (docs ACA monacals d'hisenda. Vol 801, 100 r) segons Bolòs esmenta la donació d'una vinya prop de Sant Martí de Brocà i sota el vilar 'd'Osorneu'. Aquest vilar de difícil identificació o bé es podria relacionar amb aquest mas o bé amb la zona de Rotllant. Aquest vilar 'd'Osorneu' torna a aparèixer en un altre document. Aquesta vegada dins el mateix volum 801 i pàg 954. (ACA monacals d'Hisenda. Vol. 801, 954) on comenta que un tal Guifré dona a Sant Llorenç. Una peça de terra i dues vinyes amb llurs arbres a la vall de Brocà i al vilar d'Osorneu al lloc de Del apart i Derano. No sabem doncs on seria aquest mas ni aquesta vinya tot i que hom creu que serien al lloc esmentat. Documentació posterior pertanyent a la vila de Bagà i les seves baronies no ens esmenta en cap moment aquest lloc, donant a entendre que o bé hauria canviat la seva denominació o tanmateix hauria desaparegut. Sembla que l'abandó d'aquest mas i molts altres que hem pogut documentar en aquest treball es produí al llarg de la baixa edat mitjana arran de la crisi baix medieval. Serra i Vilaró en la seva obra de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' esmenta el topònim del 'Puig' en un document de 1198 relacionat amb els Vila corba i no vinculat a la parròquia de Sant Martí del Puig de l'obaga (Gisclareny).En aquesta referència Guillem de Vila corba i la seva muller Ermes senda empenyoren a Santa Maria de Lillet, els censos, honors usatges que posseeixen de 'la villa de Puig' que és parròquia de St Pere de d'Odceie'. No queda clar a quina parròquia es refereix però podria donar-se la possibilitat que fos al lloc sobre dit atès que els Vila Corba posseïen bona part del feu de Brocà. En els documents més tardans com ara el cadastre de Brocà i posteriors esmenta la casa del 'puig 'i la casa de cal Ponet al cuartel este posant en dubte si és realment aquesta casa o és 'Cal Cosí'.</p> | 42.2530100,1.8945300 | 408811 | 4678460 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt està cobert de vegetació i resulta dificil poder interpretar la planta i demensions d'aquesta antiga construcció. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 50959 | Casa Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-subirana | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II i III. C.adastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIII-XVIII | Només conserva la paret oest de la casa ja que la resta està completament esfondrat. L'espai de l'era i de les corts i pallisses es manté en més bon estat, malgrat hagi perdut les cobertes. | <p>Ruïnes d'un edifici i dels seus coberts en un plans de sota la denominada 'Costa Freda' i delimitada a l'est per la serra de la Tosca i a l'oest per la serra de Vilella. Aquesta casa es troba en una petita esplanada a la vessant oest de la serra de Sant Marc a cavall dels nuclis de Brocà i Gavarrós. Les ruïnes es componen de l'antiga casa de Sobirana, l'era i les pallisses. Tot el conjunt està assentat damunt d'una terrassa artificial que està sostinguda per murs de pedra. La casa pròpiament dita, avui completament arruïnada es situa a l'extrem oest del conjunt. Només es conserva en alçat la paret de tancament oest i part de la paret nord. Tot i així s'endevina que s'hauria tractat d'una construcció composta per una planta baixa, un primer pis i un sota coberta amb teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant mirant a l'era. Pel que resta encara a la part baixa hi hauria hagut les quadres amb el pou o cisterna d'aigua i el forn de pa que encara en podem endevinar la seva boca. Al pis primer hi hauria hagut l'estatge i a sota teulada les golfes i pallisses. Segons els paraments que resten dempeus es pot identificar encara la seva fàbrica constructiva a partir de filades de pedra del país mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç o disposades en filades irregulars i aleatòries amb un predomini del massís respecte del buit. Conserva dues obertures a diferent nivell, algunes d'elles amb reixa. La part sud hi ha un cos afegit amb aparell de maçoneria i tapia de color rogenc. Separat uns metres a l'est hi ha l'edifici de les pallisses de forma rectangular allargassada amb una orientació nord sud i amb la façana orientada a l'oest mirant cap a l'era. Presenta una disposició d'arcades a la planta baixa amb aparell de pedra i arc de maó cuit i una planta primera amb un seguit de pilars que haurien sostingut les bigues de la coberta i formant grans obertures o eixides per a la pallissa. L'aparell també és de maçoneria i reble amb filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i els brancals de les diferents obertures. Pel que fa a l'espai de l'era queda trencat a tramuntana per un mur que uneix la casa i la pallissa i al sud una petita pedrís de pedra. Darrere de la casa hi ha la bassa i els safareigs.</p> | 08099-61 | A sota de la costa Freda prop de la carena de la Serra de la Tosca | <p>El topònim de Sobirana no es coneix fins a l'època moderna. Amb tot pensem que el nom antic de la casa era el de 'margineda'. El nom de mas margineda ja ens apareix en un document de 1151 quant Berenguer, Pere Folch i els seus fills vengueren els masos de castell i Marginada al monestir de Sant Llorenç. Les afrontacions d'aquest mas situat a la mateixa alçada que castell podria relacionar-se amb aquest lloc ja que es situa al límit més oriental de Brocà limitant amb el Riutort 'sive in ipsa parròquia in loco nominato Kadtel et Margenada et habet afrontationes de prima in Rivo Torto;de secunda in Eccleriola; de tertia in Rosa;de quarta in flumine Lubricato' Tot i així i en un document del 1653 publicat per Mn Serra i Vilaró esmenta un tal 'Jaume Subirana' com a persona escollida per un càrrec de les baronies. No sabem si aquest Jaume Sobirana procediria d ela casa esmentada. Els documents conservats a l'arxiu municipal de Guardiola en el cadastre de Brocà de 1756 esmenta el nom de 'Isidro Subirana' referent a la casa. Altres documents més tardans comenten el nom sobirana pertanyent a la partida de Brocà i propietat de Ramon Cunill. El darrer document i trobat en un full solt de Cal Galló, la casa de Subirana pertanyia al cuartel este juntament amb la de Capellania, Ponent, Mitjaus, les Planes, Casanova de Vilella i Vilella. Cal tenir present que és probable que a l'època medieval aquesta casa s'identifiqués amb el mas margineda esmentat per la documentació de les Baronies de Pinós i que posteriorment i a l'època moderna canviés de nom. Aquesta hipòtesi desmentiria la seva denominació de sobirana , com a casa alta. També cal esmentar que arran d' algunes obres i moviments de terra produïts de forma fortuïta a l voltant de la casa, s'hi han pogut trobar restes de ceràmica d'època ibèrica i també les restes d'un molí de mà realitzat en pedra i conservat al fons arqueològic del museu de Berga</p> | 42.2525700,1.9051400 | 409685 | 4678400 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa malgrat el seu estat avançat de ruïna respon les característiques bàsiques de les cases de pagès de les zones de muntanya amb les seves corts, pallisses i estructures annexes compostes per pilars de pedra que sostenen les estructures de fusta i de les cobertes. En el pany que encara resta dempeus es poden evidenciar dues fases constructives ben diferents que ens posen de manifest els recreixements i engrandiments de la casa i dels seus annexes. La part de les corts i pallisses presenta reformes del segle XIX, per la disposició arquitectònica dels seus arcs en maó vist | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50960 | Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.202. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p. 93,378-384. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà. SERRA i ROTÉS, R (2007). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XIV-XIX | Malgrat que la casa es conservi en bon estat, part de les cobertes de les pallisses han estat esfondrades. | <p>El conjunt arquitectònic de 'castell' està compost per la casa pròpiament dita, l'era, els coberts i les pallisses annexes. Tot el conjunt es situa en uns planells que miren a migdia damunt de la denominada 'Costa Freda' i sota de la 'Devesa Grossa' i plans de Sant Marc o 'plans de dalt'. La casa té una planta més aviat rectangular de dos cossos i formada per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia i sostinguda per cavalls i llates de fusta. En quant a la disposició de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una major concentració de les obertures a la banda de migdia i sobretot a l'angle sud-est on hi ha tres nivells d'eixides superposades, separades per bigues de fusta. Aquesta façana és on s'obre la porta d'entrada coronada per una llinda de fusta amb els muntants de pedra i sota de l'àmbit de les eixides. També hi ha dues petites obertures rectangulars que coincideixen amb dues balconeres de la planta primera i dues obertures a sota teulada. L'aparell constructiu és molt uniforme a base de filades de pedra, mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. No s'hi evidencia cap fase de reforma i ampliació amb la qual cosa s'interpreta que aquesta construcció va ser bastida en un únic moment constructiu. La façana de llevant mira a l'era i hi té adossat a tramuntana el cos de les pallisses. Tant sols hi han tres finestres col·locades una a damunt de l'altra. L'aparell és de maçoneria de filades molt irregulars i de factura similar a les descrites a la façana anterior. La cantonada sud-oest ha estat refeta amb aparell de maons. Finalment les façanes oest i nord hi ha un nombre molt reduït d'obertures i en cal destacar l'estructura circular del forn de pa a nivell del primer pis i també alguna espitllera defensiva a la façana de ponent. En estar edificada damunt d'un desnivell del terreny natural; el primer pis de la façana sud coincideix amb la planta baixa de la façana nord. La coberta és de teula ceràmica damunt una estructura de cavalls i llates. Adossat a la banda de llevant hi han les quadres i les pallisses compostes per una estructura rectangular allargassada orientada en sentit est-oest, dividida en tres crugies i composta per grans obertures o eixides de fusta que estan sostingudes per pilars de pedra. La resta de paraments són amb estructura d'aparell de maçoneria a base de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç de color rogenc i disposades en filades irregulars. La coberta ha estat parcialment esfondrada i tant sols es conserva la crugia oest. És d'un únic vessant i amb teula ceràmica àrab. Tot el conjunt de la casa, l'era i les pallisses està assentat damunt d'una terrassa artificial sostinguda per murs de pedra i còdols de riu mal treballats i escairats i arcs de descàrrega. Tot el conjunt recolza damunt de la roca natural.</p> | 08099-62 | Damunt de Costa Freda i sota de Pla de Solà en els plans de Castell | <p>El lloc de castell segons un pergamí de Sant Llorenç prop Bagà (ACA. monacals d'hisenda. Vol 801) esmenta que un tal Sesman i la seva muller donen al monestir de sant Llorenç, un alou que 'tenien en lo comptat de Cerdanya , en la vall de Bagà, en lo lloc dit castell'. Per tant aquest alou seria com la resta d'alous donats al monestir de sant Llorenç i propers a castell (Cercuneda, Clarà, Delapart). Joan Serra i Vilaró en el seu Llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana esmenta la presència de tres cavalleries a Brocà (Els Vila corba, els Ça-vall, els senyors de Brocà i de Santa Eulàlia). Els Brocà i Santa Eulàlia tot i que hom els situa a la casa de 'Castell', després d'analitzar aquesta finca no hi hem pogut evidenciar cap mostra de fortificació i ni tan sols cap resta de paret que presenti un aparell medieval. Per contra a Cal Vilalta i Serradet s'han documentat elements d'estructures defensives, que junt amb la seva situació geogràfica ens fan plantejar la hipòtesi de situar el castell de Brocà en aquest lloc a més tenim un document datat de 1129 que esmenta que un dels primers senyors de Pinós (Miró Riculf ) i la seva esposa na Estefabia retornen al monestir de Sant Llorenç tot el que li havien pres entre ells el mas de Margineda (Sobirana ?), Castell, Boixeda, Cercuneda i altres situats a Brocà. La família dels Brocà, segons Serra i Vilaró era la cavalleria més propera a la vila de Bagà per la banda de sol ixent. El cavaller més antic és Ramon de Brocà datat de 1257. La filla de Ramon; Gaucelma va heretar el casal dels seus pares a Brocà on van continuar habitant-hi. La seva filla Berenguera es va casar amb el cavaller Ramon de Lluarteres i van heretar el feu de Brocà. Aquest mateix cavaller posseïa una torre de Bagà. Aquesta torre podria ser la denominada 'torre de Brocà' situada al casal dels mateixos Brocà i situada a Cal Peu Curt. Els Lluarteres no van tenir successió i van passar el seu domini al cavaller de Santa Eulàlia que van continuar amb la saga dels Brocà. Sobre aquesta família també en cal destacar la donació que en van fer al 1327 van entregar per 5 anys a un home de Bagà la torre que tenien a Bagà i dues cases annexes per fer-hi continua residència i reparar desperfectes donant a entendre que aquests cavallers habitaven a Brocà i la casa de Bagà la van haver d'arrendar. El casal dels Brocà va ser venut als barons de Pinós juntament amb altres masos de Brocà a mitjans del segle XV . Després de la pesta negre aquest mas es coneix com a castell i al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les cases de Rotllant, Companyó, Vilalta, Joanó. Cal destacar que sempre mes se la coneixerà així però després d'haver analitzat i visitat in-situ les seves restes, l'aparell constructiu i la tipologia no són anteriors als segles XIV o XV.</p> | 42.2559100,1.9020900 | 409438 | 4678774 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50960-foto-08099-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50960-foto-08099-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50960-foto-08099-62-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La denominació d'aquesta casa com a 'castell' ha fet interpretar en molts historiadors que correspon amb el castell de Brocà. De fet l'emplaçament enlairat i dominat part de la vall del Bastareny, del collet d'Eina i també de l'obaga de Gisclareny i part de la vall del Riutort, idoni per al control i vigilància per aquest tipus d'estructura defensiva. Tot i així ni l'aparell constructiu de la casa ni les restes conservades al seu voltant, ens fan pensar en l'existència d'un castell en aquest lloc. En aquest emplaçament si que hi hem evidenciat estructures defensives i de certa entitat que plantegen suposar l'existència del castell de Brocà al lloc referit. De la casa en prové 'el Gil de Castell o Gil Casas', un persona que té editat en llibres i gravacions en CD rom històries i cançons del costumari popular de les cases de Brocà. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 1772 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 50961 | Caseta de Castell i cal Joanó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-castell-i-cal-joano | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII-XVIII | La casa de Joanó ha perdut part de la coberta i també dels forjats interiors. La caseta de castell manté la coberta en un estat deficient. | <p>Les dues construccions de Cal Joanó i de la 'caseta de castell' es situen una terrassa que hi ha sota la casa de castell. La primera està situada a l'extrem sud-est i la segona està annexionada a la mateixa casa de castell. La casa de Joanó, avui parcialment esfondrada presenta una estructura rectangular composta per una planta baixa, un primer pis i un sota teulada. La coberta ha desaparegut però s'endevina encara la seva forma de dues vessants paral·leles a la façana principal orientada a migdia. L'aparell és de maçoneria i pedra picada a les cantonades, ampits i bastiments de les obertures i també de tàpia de color vermellós a les parts superiors. L'interior al que s'accedeix per una porta oberta a la façana sud i composta per muntants de pedra i llinda de fusta, està cobert de malesa i vegetació però es pot endevinar encara part de la seva disposició amb les quadres a la planta inferior i l'habitatge al pis principal amb la cuina, la llar de foc i el forn. Sembla que es tractava d'una masoveria de Castell. La denominada caseta de castell es situat a la banda de ponent de la mateixa finca de castell adossant-se als murs que la contenen i composta per una estructura quadrangular amb aparell de maçoneria i pedra picada a les cantonades. Presenta una disposició de planta baixa i primer pis amb coberta de teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La teulada està orientada a llevant. Ambdues construccions correspondrien en les masoveries de Castell.</p> | 08099-63 | A sota de la casa de 'Castell' | <p>Les casetes de Joanó i castell ens apareixen esmentades en els documents del segle XVIII. A l'inventari de les cases de Brocà del 1856 ens apareix aquesta casa juntament amb les veïnes casa de dalt, castell, Rotllant, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella, Sobirana... en el full solt de cal Galló les casetes de castell i de cal Joanó apareixen al cuartel Norte juntament amb Cerconeda, capella de Sant Marc i les cases de la zona de Gavarrós i Gréixer atès que al 1800 Brocà comprenia els nuclis de Gréixer, Gavarrós i Sant Llorenç (Guardiola).</p> | 42.2557500,1.9026100 | 409481 | 4678755 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per l'aparell i fàbrica constructiva d'aquestes edificacions no semblen ser anteriors al segle XVI i XVII i possiblement relacionades amb masoveries de la mateixa finca de castell ja que la toponímia de 'caseta de castell' ens permet de relacionar-la en els annexos de la mateixa casa. Corresponen a construccions molt senzilles i d'arquitectura popular. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50962 | Casa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-dalt | <p>AMGB.Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII-XIX | En avançat estat de ruïna i coberta de vegetació. Tan sols en resten dempeus les parets oest, sud i nord. | <p>Restes de l'antiga casa de dalt formada per la casa pròpiament dita i els coberts en uns marges a sota dels camps de Sant Marc o camps de dalt, la devesa grossa i a escassos metres de castell. Les restes estan erigides aprofitant un desnivell del terreny. Malgrat que la construcció estigui en un avançat estat de ruïna i només es conservin les parets oest i part de la sud es pot endevinar que corresponia amb una construcció de planta rectangular i de factura simple composta per una planta baixa, un pis i un sota teulada amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada encara es pot endevinar el seu emplaçament, avui substituït per un gros esvoranc a la paret. L'aparell és de carreus de pedra, mal treballats i escairats, disposats en filades aleatòries i irregulars i unides amb argila i calç molt pobre de color rogenc. Ha perdut els sostres, els forjats interiors i la paret est. Pel que fa als coberts i pallisses en podem endevinar uns escassos vestigis a la part est amb algunes parets construïdes amb aparell de maçoneria. Tot el conjunt està en avançat estat de ruïna i cobert de vegetació.</p> | 08099-64 | Sota la devesa Grossa i camps de Dalt a sobre de Castell. | <p>La casa de dalts ens apareix esmentades en els documents del segle XVIII com una de les cases més elevades del nucli de Brocà. A l'inventari de les cases de Brocà del 1856 ens apareix aquesta casa juntament amb les veïnes de Joanó, caseta de castell, castell, Rotllant, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella, Sobirana... en el full solt de cal Galló la casa de dalt apareix al cuartel Norte juntament amb Cerconeda, capella de Sant Marc, castell, joanó i caseta de castell i les cases de la zona de Gavarrós i Gréixer atès que al 1800 Brocà comprenia els nuclis de Gréixer, Gavarrós i Sant Llorenç (Guardiola). Sembla que va ser abandonada a principi del segle XX i sempre va anar vinculada amb la veïna de castell.</p> | 42.2571200,1.9030900 | 409523 | 4678907 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50962-foto-08099-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50962-foto-08099-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50962-foto-08099-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per les dimensions de les restes, fa pensar que corresponia amb una edificació de mides més aviat petites i similars a les de Sagarulla, Joanó, caseta de castell i casa de baix. La tipologia i aparell constructiu ens vinculen aquesta construcció amb una obra del 1700. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50963 | Barraques de vinya dels Camps de Dalt o Plans de Sant Marc (Pla Solà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya-dels-camps-de-dalt-o-plans-de-sant-marc-pla-sola | <p>MARTÍN I VILASECA, F; PREIXENS I LLEVADOT M. (2005) .Les construccions de pedra seca a les terres de Lleida. Pagès editors. AJUNTAMENT DE BAGÀ (2005).El camí de la Serra.</p> | XVIII | Algunes barraques estan mig ensorrades. | <p>Restes de dues barraques de vinya i també d'una tercera a les zones de pla solà i plans de dalt. Es tracta de dues construccions molt simples de planta més aviat circular i oval, construïdes amb lloses de pedra seca i amb la porta d'accés en un costat coronada per una llinda de pedra i cobertes interiorment amb una cúpula també de lloses de pedra, unides en sec. Una de les barraques es trobà a l'extrem sud-est del pla de dalt i l'altre a l'extrem sud-oest prop de Pla-Solà. Aquestes construccions van relacionades amb parets de pedra seca i marges de contenció de terres i vinyes.</p> | 08099-65 | Al plans de dalt, Solà o Sant Marc molt a prop dels marges. | <p>Segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de cultiu més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona 'Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà' ens recorda la importància aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la localització d'aquest tipus de construccions arreu del territori.</p> | 42.2589300,1.8986600 | 409160 | 4679113 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50963-foto-08099-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50963-foto-08099-65-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La construcció de pedra seca va ser molt popular a la Catalunya interior durant segles en les zones on la vinya era abundant. En el cas de Brocà aquestes barraques eren construïdes per guardar-li les eines del camp i aixoplugar els camperols en cas de tempestes i mal temps ja que sovint eren allunyades de la casa on procedien. A la vall de Brocà on la vinya va ser molt estesa gràcies a les condicions del seu clima va poder fomentar la construcció d'aquest tipus de construccions que són més pròpies de zones més càlides com ara el baix Berguedà, Bages o Solsonès. Cal tenir present que a la zona de Bagà i al lloc que es coneix com a 'la Serra' es conserven exemples de construccions molt similars. | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.