Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50950 | Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilella-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.68, 72,485-491. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XII-XVIII | L'eixida de la façana sud està esfondrada i la coberta, tot i que encara conserva una gran part amenaça en caure. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa pairal de Vilella, la capella de Santa Eulàlia, la casa dels masovers, els coberts i l 'era. El conjunt es situa al vessant sud de la serra de Vilella que delimita la casa de Cal Companyó amb la casa de l'Espelt en uns plans que es coneixen com a 'plans de Vilella'. La casa pairal té la clàssica estructura de masia de tres cossos formada per una planta baixa, una planta pis i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est i amb la porta d'entrada situada al mateix indret. La façana principal presenta un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada està formada per un arc adovellat i de mig punt amb les dovelles d'uns 50 cm realitzades en pedra picada sorrenca, unida amb argamassa de calç ben treballada amb esplandit interior i llinda de fusta a la part interna. Al costat dret hi ha una espitllera defensiva. Damunt seu hi ha una interessant finestra en forma de creu coronada per llinda de pedra i porticons interiors. Aquesta finestra té les barretes emmarca vidres esculpides amb motius en escacat de clara influència gòtica-renaixentista. Al costat sud hi ha una finestra de reduïdes dimensions. La distribució de la planta sota coberta és molt similar a la planta principal amb una finestra també quarterada damunt la seva homònima i una obertura a sud. Cal destacar -ne els 5 orificis sota el ràfec de la coberta destinats a colomars. L'aparell de la façana és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb filades mes aviat irregulars. Les parts superiors són amb aparell de maçoneria i també de tàpia de to rogenc. S'hi evidencien diferents afegits o recreixements cap a sud coincidents amb les diferents rugies de la casa. La façana de la banda sud és la que està més mal conservada ja que està pràcticament enderrocada però que podem reconstruir fàcilment per les restes conservades encara in-situ i també per les descripcions dels seus darrers masovers. Estava composta per dues arcades de mig punt a la planta baixa i una planta principal i un sotacobert a formats per grans eixides de fusta amb barana de barrots de fusta i sostingudes per pilars de pedra i maçoneria. La coberta a dues vessants es projectava formant un gran voladís o barbacana donant-li una imatge molt característica. Avui dia es conserven les arcades de la planta baixa i alguns dels pilars que haurien sostingut l'eixida del pis principal i del sota coberta.La façana de ponent i de tramuntana presenten un predomini del massís respecte el buit amb algunes obertures coincidents amb les estances i quadres de la planta baixa; alcoves i sala principal del pis primer i graners de sota coberta. També s'hi poden observar diferents fases constructives en el seu aparell o fàbrica que corresponen amb els engrandiments descrits a la façana principal i sobretot, la presència d'una estructura quadrangular a l'angle nord-oest de la casa coincidint amb l'espai de la capella. Està realitzat amb una fàbrica constructiva molt regular de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades regulars. Les cantonades són en pedra picada i s'hi poden identificar algunes espitlleres defensives al pis primer i sota teulada; avui dia paredades. Sembla correspondre amb l'estructura d'una antiga torre defensiva. Medieval. També es conserva el volum circular del pou que hi ha darrere de la casa.</p> | 08099-52 | Als plans de Vilella al costat de la serra homònima que la separa amb Cal Companyó | <p>La casa de Vilella presenta un a gran quantitat de reformes i modificacions corresponents amb les diverses ampliacions. Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de la fundació del monestir.Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten al 893 i 894 quant es parla de la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Baga Aquest suburbi segons els documents de sant Llorenç i recollits per Mn. Serra i Vilaró i Jordi Bolòs (docs 48 i 64. ACA monacals d'hisenda vol 801) esmenten la donació d'un alou al lloc de Vilella 'vilare' que afronta amb la serra de Clarà, el rius Bastareny, i Bagà. Bolòs i Vilaró apunten que correspon amb el mas referit ja que si bé la serra de Clarà o el riu Bastareny coincideixen amb les afrontacions de la casa, no entenem perquè s'esmenta el nucli de Bagà que dista a 8 Km al nord. Un altre document parla de la donació d'un alou a Vilella amb la casa i l'hort que afronta amb una cort, un horrit i també amb unes vinyes. donant a entendre que està en un llogarret que delimita amb una via i també amb un clos. Finalment Bolòs descriu un altre pergamí (núm. 64) quant un tal Guillem dona a Sant Llorenç prop Bagà un alou situat a les rodalies de Bagà en un indret conegut com a Vilella. Sens dubte aquest Vilella que apareix documentat als pergamins de Sant Llorenç no correspon ni amb afrontacions ni tampoc amb descripcions amb la casa de Vilella. Pensem que aquest Vilella seria dins l'actual centre històric de la vila de Bagà fundat al 1234 aprofitant un vilatge més antic; . R. Viladés en el seu llibre de les muralles de Bagà al segle XIV cita el pont de Vilella i la torre de Vilella prop dels carrers que hem esmentat és queaquesta casa hauria pertangut a la cavalleria dels Vila corba. Els vila corba foren uns importants cavallers feudataris dels Pinós i també dels Mataplana. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomas de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba i dels que ja n'hme parlat (Vegeu FITXA 01) A destacar que al 1356 al fill de Guillem i Sibil·la i de nom Tomàs va rebre en feu pel baró de Pinós, els masos de Cardonavedra, Saguer i Millars dins els delmes de Brocà. Aquests tres masos no han pogut esseridentificats tot i que podrien correspondre a les ruïnes del mas medieval que hi ha dessota a Cal Companyó o també en alguna de les cases del terme de Brocà i que no estan identificades amb les que surten en els documents de Sant Llorenç. Millars es podria relacionar amb Mijaus però no deixa de ser una hipòtesi.. Al 1412 tenim un mas de 'la tor de Vila corba, o torre de Vila corba fet pels procuradors i paborde de Santa Maria de Lillet i de nom Joan Vilella. Aquest podria ser el canvi de toponímia i denominació del mas 'torre de vila corba' a Vilella.Al segle XVIII la casa ja apareix amb el topònim de Vilella ja que al cadastre de Brocà de 1756 s'esmenta el seu topònim i documents posteriors també. A mitjans del segle XVIII els Vilella posseint part del terme de Brocà i erigiren l'ajuntament de Brocà a la casa de Cal Galló. Es va convertir en una de les cases més importants de Brocà juntament amb Rotllant i també de la vall del Bastareny.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una casa molt interessant que conserva les restes d'una estructura quadrangular a l'extrem nord-oest i que possiblement haurien estat les restes d'una antiga torre defensiva a la que s'hi hauria tingut accés per la porta paredada que hi ha a la planta baixa i que presenta un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats. A aquesta torre se li deuria afegir a mitjans del segle XV un cos més senyorial que correspondria amb la part on hi ha la porta d'entrada. L'estructura que tanca l'espai d l'era a la banda de tramuntana i amb aparell d'entramat i tàpia semblaria correspondre en aquest mateix període ja que les finestres d'influència gòtic renaixement serien d'aquest moment. Damunt de la llinda de fusta de la porta d'entrada hi ha la data de 1637 que també es troba incisa en la paret de la caixa d'escala juntament amb unes rosetes. | 94|95|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50921 | Tritó pirinenc (Colotriton Asper) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trito-pirinenc-colotriton-asper | <p>CORTINA RAMOS, A; GORDI I SERRAT,J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà. MONTORI FAURA, A (2008).'El tritó pirinenc'. Picot Negre núm. 11. Juliol 2008</p> | <p>El tritó pirinenc és una espècie de tritó pertanyent a la família dels salamàndrids que actualment es troba amenaçat per la pèrdua d'hàbitat. Viu a les vessants sud i nord dels Pirineus entre els 500 i 2500 metres d'alçada i la seva pervivència va condicionada per la presència de truites Els adults fan entre 10 i 15 cm. de llarg dels que corresponen majoritàriament a la cua quest es caracteritza per ser molt prima. Tenen el dors de color castany i fosc, uniforme i amb alguna taca de color groc. El ventre el té de color groguenc. A diferència d'altres tritons, l'adult no té cresta ni a l'esquena ni a la cua. La larva és de color més clar amb taques més fosques.</p> | 08099-23 | Afluents i rierols del Parc natural del Cadí Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2888400,1.8396400 | 404337 | 4682498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50921-foto-08099-23-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta espècie viu en llocs on l'aigua és neta i cristal·lina, generalment en llocs d'obaga de poca alçada però també en llocs alçats i assolellats. És molt aquàtic tot i que fora del període reproductor es pot trobar fora de l'aigua. Cria a finals de la primavera i principi de l'estiu en llocs d'aigua molt freda. Els ous de la femella medeixen un 5 cm de diàmetre. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50919 | Trencalós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencalos | <p>www.parcnaturalcadimouixeró.cat</p> | <p>Au necròfaga alimentada de restes d'animals. Fa en general 1'10 a 1'50 metres de llarg i 2'60 a 2'75 m d'ample i pesa entre 7 i 10 Kg. El dors i la cua són de color gris fosc amb el raquis de les plomes de color blanc. El cap, el coll, el pit i la panxa són de color ataronjat i blanquinós. Té un antifaç i una mena de bigoti que li penja de sota el bec i els ulls estan envoltats d'una membrana vermellosa. S'alimenta d'ossos i restes d'animals morts, sobretot de mides grans. S'empassa els ossos sencers i quan són massa llargs els trenca llençant-los a les roques, d'aquí li prové el seu nom Es localitza al capdamunt dels cingles de la serra del Moixeró on hi nidifica de forma sovint en coves i avencs inaccessibles. La seva femella pon entre 1 i 2 ous durant l'hivern, cova durant dos mesos i només sobreviu un pollet que viu al niu uns quatre mesos. Durant els 2 ó 3 mesos següents les adults l'ensenyaran com sobreviure. Està en perill de desaparició i és una espècie declarada de protecció especial a Catalunya.</p> | 08099-21 | Cingles del Moixeró i del Parc Natural del Cadí Moixeró | <p>El trencalòs és molt escàs a Catalunya, ja que donat el seu hàbitat i la seva alimentació durant el segle XX va patir una forta davallada en la seva població. Actualment és una espècie protegida i té un Pla de Protecció del trencalòs que pretén recuperar-lo a les comarques dels Pirineus i Pre-pirineus.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50919-foto-08099-21-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d'aire calent per elevar-se. Es mou per àrees molt grans que poden fer entre 400 i 1000 quilòmetres quadrats. Li agrada banyar-se en aigües ferruginoses, les quals li donen el color ataronjat del seu cos. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 51028 | Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. COROMINAS I CAMP, RAMON i COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'La Torre de Foix' a L'erol núm.21 Berga, tardor 1987. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i Vol. III. SERRA I ROTÉS, ROSA (1990), 'La torre de Foix'. Invenatari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XIV-XV | Els propietaris n'han tingut molta cura i interès en mantenir-la en el seu estat original donada la seva importància com a monument i n'han refet la seva coberta. | <p>Conjunt arquitectònic assentat en un altiplà a la dreta del Llobregat damunt d'uns cingles denominats com a 'cingles de la torre'. Està compost per l'antic mas fortificat amb la seva torre homònima i un seguit de coberts i pallisses annexos. El mas correspon amb una interessant construcció gòtica que consta de dues parts ben diferenciades: una torre de planta rectangular amb planta baixa i tres pisos superiors coberts a un únic vessant i el mas pròpiament dit. Inicialment aquestes estructures estaven separades i integrades dins un mateix recinte fortificat que amb el temps foren integrats en un sol edifici de tipus clàssic de tres cossos amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. La torre es situa a l'extrem sud-est del conjunt. Té una planta quadrada amb la base atalussada i tres plantes pis, comunicats internament per una escala de caragol. La coberta de la planta baixa i també del primer pis és en volta de canó i la resta és amb forjats de fusta que descansen damunt de permòdols de pedra. La darrera planta ha estat escapçada i integrada a la moderna masia. Hi ha un clar predomini del massís respecte el buit atès que es tracta d'una construcció fortificada. Només hi trobem una obertures en arc de mig punt a la planta tercera que correspon amb la fàbrica original ja que la porta oberta a la planta baixa i la finestra del primer pis corresponen amb obres molt tardanes. També s'hi observen diferents espitlleres en sèrie de dues al segon i tercer pis i una darrera per arma de foc a la planta baixa. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra calcària, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. Les cantonades són de pedra picada i conserva restes d'encintat decoratiu simulant carreus de pedra Annex a la torre hi ha el cos del mas i del que se n'aprecia clarament la part medieval amb una planta rectangular composta per una planta baixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. Aquest cos actualment està embegut pel d'una moderna masia de tipus clàssic que l'uneix amb el cos o volum de la torre. L'accés es situa a la banda est i està formada per un arc adovellat en pedra picada Al primer pis s'hi obren tres finestres coronades en arc de mig punt de les quals les dues de tramuntana corresponen amb la fàbrica original i estan alternades per sengles espitlleres defensives. Aquesta disposició d'obertures també es repeteix a la façana nord amb sèries de tres finestres en arc i espitlleres. A tocar de la cantonada est hi ha unes mènsules que haurien sostingut un cos quadrat possiblement una latrina. A la façana est hi ha annexionat el cos quadrat del forn de pa. També s'hi observen a nivell del segon pis les obertures d'arc de mig punt, encara que en aquesta façana estan més alterades. Finalment la façana sud és la que té més modificacions ja que correspon amb l'ampliació de la casa en època moderna En cal destacar la presencia d'un arc rebaixat a nivell de la planta primera que coincideix amb una eixida descoberta. L'aparell de les façanes que conserven restes de l'antic mas medieval són amb un aparell de carreus de pedra més aviat mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. Les cantonades són en pedra picada. La part afegida en època moderna és amb aparell de maçoneria. L'interior del mas està distribuït en tres cossos que corresponen amb tres crugies i de les que tant sols la que hi ha a tramuntana coincideix amb la planta de l'antic mas medieval.</p> | 08099-130 | Al lloc de la Torre de Foix dominant el Llobregat. | <p>El mas de Sant Climent possiblement ja existia al segle X coincidint amb les donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç que segons ens esmenten en la seva acta de consagració i havia divuit masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt' De tots aquest masos,un d'ells podria ser la torre. Poc després i en l'acta de consagració de la veïna església de Sant Climent no s'esmenta enlloc la torre ni el mas. El topònim de la torre 'ça torre' es comença a utilitzar a partir del 1317 quan es documenta l'església de Sant Vicenç de ça torre. Aquest 'ça torre' podria referir-se a aquesta construcció car els documents esmenten l'advocació de Sant Vicenç juntament amb la de Sant Climent tenint en compte que el document de 1140 cita els dos altars. Aquesta hipòtesi lligaria també amb el testament d'Estefania Isarna de 1197 la qual i malgrat faci al·lusió a Sant Julià i Santa Maria de Vallcebre esmenta una donació que ens fa pensar en la localització d'aquest mas. '.Relinquo a Pere ipsa honore , quem habet a ipsa torre ea sub parroquia de ipso regale in anteo et ego Bernat et Pere' Aquesta referència podria ser al·lusiva a la torre. Posteriorment aquest mas.degué ser profundament reformat al segle XIV iXV quant passà a mans de la família de Foix que també residia Bagà. De fet el mas és esmentat a partir de 1457 quant l'abat de sant Llorenç aprova la compra que fa Joan Pere de Foix, Batlle de la vila de Bagà i procurador general de la baronia de Pinós per aquesta casa. La seva adquisició pels senyors de Foix, molt lligats a la família de Pinós recau en un motiu estratègic de dominar unes terres que eren molt conflictives entre els senyors de la zona per al control del camí de Berga a Bagà. Els Foix tingueren un fort prestigi dins la baronia ja que a banda de ser procuradors i batlles també van ser promotors d'obres de certa importància com podia ser l'hospital i van ser enterrats a l'església de Sant Esteve de Bagà. Posteriorment els Foix s'emparentaren amb els Solanell, cognom que s'ha mantingut fins que la casa ser comprada per Carbons de Berga.</p> | 42.2094800,1.8587600 | 405795 | 4673665 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51028-foto-08099-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51028-foto-08099-130-3.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta notable construcció reuneix les característiques pròpies d'un mas torre fortificat de l'època medieval i el converteix en un dels edificis més singulars del municipi de Guardiola i un dels més importants de la comarca del Berguedà. Ramon Corominas i Camp, en el seu article publicat a l'Erol en fa una hipòtesi i un dibuix axonomètric restituïu. Segons ell l'aparença originària seria d'una torre quadrada de planta baixa i tres pisos amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i també per un cos rectangular destinat a 'domus' o mas medieval compost per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La comunicació amb la torre es faria per una passarel·la de fusta oberta al primer pis que permetria el refugi dels seus senyors en cas de setge a la torre esmentada, motiu del que la torre tindria tots els serveis bàsics per acollir-hi la família nobiliària en cas d'atac. La torre i el mas estarien tancats per un recinte rectangular que tindria les mateixes dimensions que la masia existent i amb accés des de la part posterior mitjançant una rampa sostinguda per un arc o volta de pedra. Aquesta rampa conduiria en una mena de pati d'armes que coincidiria amb la crugia central de la casa i en el que s'accediria a la 'domus' per un portal adovellat. La tipologia constructiva de la casa i també dels elements decoratius ens permet datar aquest edifici de mitjans del segle XIV i principi del segle XV. Paral·lels propers els trobaríem en alguns elements del Palau dels Pinós de Bagà, la casa dels Solanell de la plaça Galceran de Pinós de Bagà a la que corresponia en una mateixa família, la casa Agutzil a Bagà i el mas de la torre de Faia a Gisclareny el qual hauria tingut una fisonomia similar a la Torre de Foix. | 93 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 50928 | Teuleria vella de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-vella-de-cal-companyo | <p>ALTIMIRAS, J ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. GIRABAL, J (2007). Aprofitament dels materials geològics. 3.3. Els forns de calç. Camp d'aprenentatge del Bages. XTEC. Calders. LOSADA MAYORAL, J; NAVARRO PAU, J (2011). Teuleries i Forns de Calç. Restes etnològiques del nostre passat recent 2. Centre d'Estudis de Gavà. PUJOL i VILASECA, J (2007). 'De la teuleria a la bòbila' Erol núm. 92. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XVIII-XIX | La part de la graella no l'hem pogut documentar atès que es troba coberta de vegetació tot i que pensem que seria de terra cuita amb orificis circulars similar al forn de Pericas al TM de Puig reig i restaurat en motiu de les obres de desdoblament de la C-16. | <p>Forn de teules situat en un revolt al costat de la carretera que va a la Pobla de Lillet, ens uns marges a la riba esquerra del riu Llobregat. Es tracta d'una estructura de planta quadrada d'uns 2'5 metres d'amplada per uns 4 metres d'alçada que aprofita el desnivell del terreny natural. Presenta dues parts ben diferenciades; el forn i la graella. La part inferior o forn conserva dues entrades o fornals compostes per dos arcs rebaixats de pedra de riu i un de més gran que engloba els altres dos realitzat amb maó cuit com a ampliació de la boca del forn. La part interna conserva restes dels arcs d'argila i maó que haurien sostingut la graella i l'espai de càrrega situat al seu damunt. La part superior o espai de cocció conserva encara les parets perimetrals i les cantonades de pedra picada, malgrat que les parts altes i la xemeneia hagin desaparegut. La canalització de l'aigua que es connectaria a la font de 'Cal Companyó' ha desaparegut pel pas de l'actual carretera B-402. Tot l'aparell de la construcció és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i algunes parts com ara l'arc de l'eixamplament de la boca del forn són en maó cuit. Es tracta d'un element força ben conservat.</p> | 08099-30 | Al costat de la carretera de La Pobla de Lillet, sota de la boïga de Núria | <p>No hem pogut conèixer gaire documentació d'aquest forn. Tot i així l'estructura correspon a un element de la fi del segle XVIII i principi del segle XIX i va funcionar fins a la posada en funcionament de la 'teuleria nova' a mitjans dels anys 40. Es conserven algunes llibretes de comptes que especifiquen el nombre de feixines que es cremaven al dia i les quantitats, així com el nombre de persones que hi treballaven. Hi van arribar a treballar fins a quatre persones. Es produïen teules, maons i també era forn de calç. La presència d'aquest tipus de forn es deu a la geologia de Guardiola amb gran part de pedra calcària bituminoses i betes de guix o 'keupper' que són ideals per a la fabricació de guix, ciment i calç.</p> | 42.2374000,1.8997800 | 409221 | 4676721 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50928-foto-08099-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50928-foto-08099-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons alguna fotografia antiga conservada i també per la memòria oral, la conducció d'aigua que provenia de la font de Cal Companyó i de la zona dels 'guixassos' al seu pas de damunt la carretera (antiga via del carrilet) es salvava mitjançant un arc de maó vist. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50946 | Teuleria Nova de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-nova-de-cal-companyo | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i l´época pre industrial' a Erol. Suplement. 3. GIRABAL, JOAN (2007). Aprofitament dels materials geològics. 3.3. Els forns de calç. Camp d'aprenentatge del Bages. XTEC. Calders. LOSADA MAYORAL, JESÚS; NAVARRO PAU JESÚS (2011). Teuleries i Forns de Calç. Restes etnològiques del nostre passat recent 2. Centre d'Estudis de Gavà. . PUJOL i VILASECA; JOAN (2007). 'De la teuleria a la bòbila' Erol núm. 92. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XX | Únicament es conserva la bassa de decantació i restes de l'espai de cocció buidat al terreny natural. Uns metres més al sud es pot veure encara el lloc on arrencaven l'argila o matèria primera. | <p>Restes d'una teuleria o bòbila que funcionava de manera diferent a les altres teuleries. Conserva les basses de decantació de l'aigua compostes per recipients lliscats de formigó i l'espai de cocció format per un espai rectangular amb restes de la part baixa de les parets laterals amb murs i obra de maçoneria i les conduccions de sortida de fums buidades a l'argila natural. La xemeneia d'obra ha desaparegut com també ho ha fet l'àmbit de treball</p> | 08099-48 | Als camps de les Planes a sota dels Guixassos | <p>No hem pogut conèixer gaire documentació d'aquest forn. Tot i així la memòria oral comenta que es va posar en funcionament quant es va abandonat la 'teuleria vella' a mitjans dels anys 40 fins als anys 70 i 80 quant va deixar de ser abandonada. Estava prop de la carretera (antiga via fèrria) i al costat d'un curs d'aigua per a facilitar la seva fabricació i transport d'ús industrial. La presència d'aquest tipus de forn es deu a la geologia de Guardiola amb abundant pedra calcària, margues bituminoses i betes de guix o 'keuper' que són ideals per a la fabricació de guix, ciment i calç. En aquest cas es produïen teules, maons i guix amb un ús industrial i amb un sistema completament diferent al de la teuleria vella.</p> | 42.2388100,1.9024300 | 409442 | 4676875 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50946-foto-08099-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50946-foto-08099-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta teuleria que funcionava d'una manera diferent a les teuleries de les fitxes 30 i 47 estava compost d'un sistema d'inducció basat en estancar l'aigua d'un curs d'aigua en basses i desviar-la a l'àmbit de cocció. Aquest espai estava format per un àmbit rebaixat al terreny o argila natural amb les parets perimetrals de terra cuita i l'apilament de la càrrega de teules i maons al voltant d'un foc central que era el punt principal de la cuita. La coberta es feia amb la mateixa càrrega com si es tractés de d'una carbonera. Es deixava que actués un temps fins a la cuita definitiva. Aquest sistema estava pensat per a grans quantitats de tipus industrials. En un costat lateral hi havia dues conduccions que s'unificaven en un de sol i que actuaven com a sortida de fums i xemeneia situada en una cota més alta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51034 | Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soldevila-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XIII-XVIII | Els coberts i pallisses han estat reconstruïts de forma fidel i curosa. La casa principal està completament enrunada. | <p>Conjunt arquitectònic format per les restes de l'antic mas de Soldevila amb els seus coberts i era annexos en uns plans més elevats al sud-est de la Torre de Foix i sota els cingles de Vallcebre. El mas pròpiament dit i avui completament enrunat es situava a la part més alta del conjunt. Presentava una planta més aviat quadrada amb una orientació sud-est i la façana principal mirant a l'oest. En una zona més alta hi havia l'era de batre. Les parets sud i nord presenten un millor estat que la resta de parets que han estat enderrocades i només se n'aprecien els fonaments. Entre les restes que hi ha visibles en cal destacar la boca del forn i una obertura coronada en arc de mig punt amb les dovelles col·locades a sardinell que comunicava amb les corts dels porcs. La resta d'estructures de la casa principal estan cobertes de vegetació i de runa. L'aparell visible de les parts conservades és de carreus de pedra més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. Les cantonades són en pedra picada i encara hom hi pot observar les restes d'alguna llinda de fusta. A la banda sud-oest i en una cota més baixa hi ha un cos d'edifici de planta rectangular disposat formant terrassa natural i construït amb aparell de maçoneria de pedra treballada i escairada i amb dues grans obertures a la façana separades per un pilar central que sosté la coberta. La teulada és a dues vessants de teula ceràmica damunt una estructura de formigó a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Aquest cos s'utilitza com a pallissa. A la banda nord-oest de la casa principal hi ha un altre cos d'edifici rectangular que ha estat refet recentment i que s'organitza també en terrasses. La part més propera a la casa presenta una estructura rectangular amb alguns angles arrodonits i amb un aparell de maçoneria d pedra mal treballada, unida amb argamassa de calç i disposada en filades irregulars. Té un accés mitjançant una porta coronada en arc rebaixat amb les dovelles de pedra tosca al mig de l'angle corbat. Aquesta porta dona pas a un àmbit que havia estat antigament cobert amb una volta de canó rebaixada i construïda en pedra tosca; els arrencaments de la qual s'han conservat. Damunt aquesta volta hi recolzen les parets d'aquest cos i també uns pilars quadrats que suporten la coberta, avui de bigues de formigó, que segueix la mateixa disposició que la original amb un únic vessant orientat a sud-est. Aquest cos s'empra com a explotació ramadera i ha estat reconstruït d'una manera fidel respectant tots els elements i volumetria originals</p> | 08099-136 | Al sud-est de la Torre de Foix. | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acte de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre. Posteriorment aquest mas el tenim esmentat en un document referent a la Vedella on al 1322 un home de Fígols va vendre el mas Soldevila de la parròquia de Sant Ciprià. Podria tractar-se d'un altre mas amb el mateix nom. El cas és que aquest mas degué continuar actiu després de la pesta ja que les reformes de l'època moderna són ben presents i sembla ser que es va mantenir habitat fins ben entrat el segle XX. Quant es va abandonar i la casa es va enrunar perque en vengueren les seves teules</p> | 42.2073600,1.8543900 | 405431 | 4673435 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51034-foto-08099-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51034-foto-08099-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51034-foto-08099-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els coberts han estat reconstruïts de manera curosa respectant l'antiga tipologia i distribució originals, S'han rejuntat les parets antigues i les parts que s'han reconstruït, de nou ho han fet amb diferenciació. Consta que el paviment de la cambra coberta amb volta era de lloses de pedra i còdols de riu. Per no malmetre'l es van cobrir amb geo tèxtil i al seu damunt es va fer una solera de formigó que respecta la pavimentació antiga situada uns 20 cm. Per sota de la cota actual. Tot aquest conjunt arquitectònic queda delimitat per les parets de l'era que tanca el recinte a manera de baluard. Prop de la casa hi ha una bassa, a avui seca emprada pel regadiu i que s'omplia mitjançant l'aigua d'un pou. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51045 | Santa Maria de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-rocasanca | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAMÓS, PARE. Jardin de Mara plantado en el principado de Catalunya. Edició facsimil 1653. VIGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà.Artestudi.Barcelona, PLADEVALL i FONT, ANTONI (1985). Catalunya romànica. El Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana Barcelona. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). 'Santa Maria de Roca sança'. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol III</p> | XII-XIIII | Embeguda per la moderna casa es troba perfectament restaurada al seu interior i cuidada. | <p>L'antiga capella de Santa Maria de Roca-Sança bé denominada per la llegenda de la troballa de la Mare de Déu sota una gran roca santa 'sancta'. Correspon amb un senzill edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular i amb la porta oberta a la banda de migdia coronada per una llinda de pedra damunt de dos permòdols i arc de mig punt amb esplandit intern i pollegueres. Damunt de la coberta hi ha un petit campanar de cadireta d'un sol ull amb aparell de maçoneria que en substitueix un de més antic integrat dins el gruix del mur. L'interior està cobert amb una volta de canó de perfil apuntat i està il·luminada per una finestra d'una sola esqueixada oberta al mur de l'absis coronada a la part externa per un únic bloc monolític. S'hi venera una talla que reprodueix la romànica destruïda per la guerra civil. L'aparell és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades molt regulars. Damunt de la porta hi ha un interessant cor de fusta amb la barana de barrots tornejats i passamà bisellat. L'església es manté ofegada a l'interior de la masia de l'Hospitalet la qual aprofita les ruïnes d'un antic hospital medieval erigit en aquest indret per a aixoplugar els viatjants que es dirigien a Cerdanya pel coll de Jou. La capella és particular i tant sols s'obre una vegada a l'any coincidint amb l'aplec de Santa Maria de Roca Sança.</p> | 08099-147 | Al lloc de l'Hospitalet a la falda del Moixeró al costat del clot de la Miquela. | <p>L'edifici que rep el nom de la Roca Santa, es situa uns metres més avall de la gran roca que hi ha al costat del camí de coll de Jou i on la llegenda explica que s'hi va trobar la verge. L'església està documentada al llarg de l'edat mitjana com a capella de l'hospital dels peregrins que es dirigien a Cerdanya passant pel coll de Jou. L'hospital és documentat des del 1279 i l'església, des del s. XIII, quan era regida per un rector amb alguns servents que captaven per l'església i s'encarregaven dels malalts i dels vianants. Tenim un document de 1289 quant un tal P Companyó clergue i rector d'aquesta església, reelegí un soci seu com a participant de l'hospital que li fos fidel i no cometés cap frau en la recaptació de les almoines. Al llarg de la baixa edat mitjana són nombroses les donacions que es fan en aquest hospital fins el any 1349 . Des d'aleshores l'hospital va ser abandonat convertit en masia. La seva capella va passar a ser una sufragània de Guardiola.</p> | 42.2983200,1.8714800 | 406976 | 4683516 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51045-foto-08099-147-3.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-06-02 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per la fàbrica constructiva sembla corresponder amb un edifici de mitjans del segle XII i principi del segle XIII que va quedar embegut per l'obra de l'hospital medieval a mitjans del segle XIV. La talla de fusta és una rèplica de l'original de 1954 que va desaparèixer en motiu de la guerra civil | 92 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 51036 | Sant Salvador del Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-del-jou | <p>COROMINAS I CAMP, R; COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'El far, Sant Ciprià de Fígols i Sant Salvador del Jou' a Erol. Núm. 21. SERRA I ROTÉS, ROSA (1990).'Restes de l'església de Sant salvador del Jou'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XI-XXI | Completament reconstruïda en estil neoromànic. | <p>Antiga església de Sant Salvador del Jou, possiblement l'antiga de Sant Ciprià esmentada per Joan Serra i Vilaró. Actualment aquest edifici està completament reconstruït. L'any 1990 Rosa Serra i també els germans Corominas i Camp en van poder fer unes descripcions que tot seguit anotem' Petita església romànica orientada a llevant que conserva poques filades del que fou una nau rectangular amb absis semicircular i la porta a migdia. Els carreus estan força ben treballats, disposats en filades a contra junt, obra segurament del s. XII'. Els germans corominas la van descobrir i la van netejar el 1985 dibuixant-ne la planta. L'aparell era de carreuons de pedra ben treballats i escairats. Posteriorment i a la dècada dels noranta la capella va ser reconstruïda i coberta en estil neo-romànic i es van pintar al seu interior uns murals d'inspiració romànica.</p> | 08099-138 | Al lloc del Jou | <p>Aquesta antiga església va ser confosa amb l'església de Sant Ciprià de Fígols ja que les afrontacions coincidien. S'esmenta al1322 un home de Fígols va vendre el mas Soldevila de la parròquia de Sant Ciprià. Aquesta parròquia els germans Coromines la situen a la colònia de Sant Corneli ja que unes prospeccions de lignit i datades del 1783 esmenten un sondeig a l'ermita de Sant Corneli i Sant Ciprià al lloc esmentat. Inicialment hipotetitzaven que aquesta església fos sant salvador però un document del 1443 hi ha la deixa d'un testador que esmenta Sant salvador del Jou. Després de l'edat mitjan aquesta església degué quedar enrunada i oblidada</p> | 42.1955200,1.8635600 | 406171 | 4672110 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51036-foto-08099-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51036-foto-08099-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arran de les obres de reconstrucció, els vestigis de l'antiga capella medieval van quedar integrats a la moderna construcció d'estil neo-romànic sense diferenciar l'obra antiga de l'obra moderna. | 98|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51005 | Sant Miquel de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-sant-llorenc | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. BOLÒS i MASCLANS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT., 6. Barcelona, 1995. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre III. P-93 i 94</p> | X-XIV | Sepultat darrere el cementiri en un turonet que sembla ser artificial ja que amaga restes de pedres. | <p>Tan sols a uns escassos 500 metres al sud del monestir i darrere l'emplaçament de l'actual cementiri de Guardiola hi ha el solar de l'antiga església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà. Actualment no en podem observar cap resta visible d'aquesta antiga església, malgrat que darrere del mateix cementiri hi ha un turonet que domina la vall del Bastareny i també l'aiguabarreig amb el riu Llobregat i part de la vall de Lillet. Aquest petit altiplà que acaba amb una forma corba està cobert de vegetació i s'hi poden observar traces d'alguns murs de pedra així com algun esvoranc on s'hi han trobat ossos segons comenten alguns veïns de Guardiola. Aquest lloc que porta el topònim de Sant Miquel podria correspondre amb el solar de l'antiga església de Sant Miquel.</p> | 08099-107 | Darrere del cementiri de Guardiola | <p>Segons Bolòs i Pagès la primera referència de Sant Miquel és del 955 quan Dac i la seva muller Ermòvia donaren a la casa de Sant Llorenç (domum) una vinya situada al pla de Bages que pertanyia a Sant Miquel, Sant Pere i Santa Maria. Bolòs posa en dubte si aquesta triple denominació correspondria a tres edificis diferents tal i com succeiria amb la veïna donació de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Pelai. Sobre aquesta darrera Bolós interpretra que correspondria amb Sant Esteve de Guardiola, situada dins del castell i avui desapareguda. Per contra nosaltres pensem que es referiria a tres esglésies diferents situades a vall del Bastareny i corresponents a Bagà. En canvi les que fan referència a Sant Miquel serien al·lusives a tres altars dins un mateix lloc. Posteriorment i al 983 coincidint amb l'acta de Sant Llorenç prop Bagà es torna a nombrar aquesta triple advocació i les terres que se li confirmaren que correspondrien amb el 'ipso vilaro, ipso bago et ipsas Lenas' De tots ells el vilar i les Llenes serien a Guardiola de Berguedà i el darrer de 'Bago' es referiria al bac extremer del veí municipi de Bagà. L'acta de consagració de Sant Miquel, avui perduda va ser recollida per Mn Serra i Vilaró i publicada en el seu llibre de 'les Baronies de Pinós i Mataplana'. Aquest document ens defineix el terme de Sant Miquel i amb les següents afrontacions: 'a parte orientis ad insula Revinda,et transit ad quer::: ran et pervenit subtus villa de Cardona vetere usque in ipso puio ante Scti Laurentii supra flumen Bastasindae, et inde vadit ad ipso Salt de Gangalel, sive in Turricella et descendit in praedicto flumine Bastasindae, ab Occidente in superculium de monte clavera, et descendit per ipsa Coma, usque in flumine Esna, et transit in valleMunuarios, et sic vadit usque ad ipso Quergros, a meridie in rio::: et ascendit ad ipsa Rocha de Folia de Oliba, et pervenit per ipsum Fiscum usque in valle oriola, in loco ubi dicitur Ortale, vel in ipsu gradu de Figueres et sic venit per ipsa coma usque in ipso torrente de :::in ipso Quer de Oreieag, a parte aquilionis in ipso bag. Et ascendit in ipsa coma de Quer vel in ipso de Quer' Molts dels topònims ens han desaparegut, però per les afrontacions podem deduïr que el terme començava a la muntanya de Quer (Bagà) i arribava al riu Eina amb la vall dels molins (vall del riu Eina). La Turricella prop del Bastareny es podria relacionar amb Tarradellas. De fet Francesc Caballé en el seu llibre del camí ral fa aquesta deducció que nosaltres confirmem tenint en compte la presència d'una torre medieval a Tarradellas. Finalment el mas de Cardona vedra el relaciona amb el mas de Vilella de Brocà, tot i que no acaba de confirmar-ho ja que no queda prou clar atès que el document el situa davant de Sant Llorenç però a l'altre banda del Bastareny. El document acaba demanant que l'església tingui un fort lligam amb el monestir de Sant Llorenç. Per documentació posterior sabem que Reboll i Tarradellas pertanyia a aquesta parròquia. Pensem que les funcions de parròquia es van mantenir fins la baixa edat mitjana i que el terratrèmol de 1428 acabà amb la seva vida ja que des d'aleshores mai més haurà estat anomenada</p> | 42.2322200,1.8760000 | 407252 | 4676171 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51005-foto-08099-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51005-foto-08099-107-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mn. Serra i Vilaró esmenta 'L'església de Sant Miquel de Sant Llorenç de Bagà, com més endavant fou nomenada estava situada a uns cinc-cents metres, cap al migdia, del mateix monestir de Sant Llorenç. Encara he vist les seves ruïnes. Aquests anys Mossèn Jeroni Roca ha construït el cementiri en el mateix lloc de l'emplaçament d'aquest temple mil·lenari'. Bolòs i Pagès, el 1986 afirmen haver-ne vist ruïnes d'alguna paret a la banda est. | 91 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50970 | Sant Martí de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-broca | <p>ROTÉS SERRA , R; CLARET J, ROCA, A (2003) Inventari de patrimoni arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Direcció General de Patrimoni Cultural. DDAA. Restaurar o reconstruir. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments, Memòria SPAL 2002-2012. Vol 1. MESTRE i GODES, J; JOAN-AlBERT ADELL(1999). El Prepirineu. Barcelona: Racc. SERRA ROTES, R; BERNDICH. A; ROTA, M (1991). Guia d'art del Bergueda. Consell Comarcal del Berguedà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. El Berguedà. P-81. CASCANTE I TORRELLA, P (2014). Itineraris pel patrimoni medieval edificat al Parc natural del Cadí Moixeró. Parc Natural del Cadí Moixeró (inèdit).</p> | XI-XVIII | Restaurada recentment pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | <p>Es tracta d'un interessant exemplar de l'arquitectura romànica d'influències llombardes conservada a la vall. Constà d'una nau única coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per arcs torals i capçada a llevant per un absis semicircular amb coberta semi esfèrica. El temple és il·luminat per dues finestres de doble esqueixada a l'absis i un d'esqueixada simple al mur sud situada al mur tester. La porta principal s'obre a migdia i és d'estil neoclàssic amb la data de 1833 damunt d'un edicle coronat per un frontó. Existeix una segona porta oberta al mur de ponent que presenta traces de tenir un arc de ferradura i que podria correspondre amb un dels elements més antics de l'església Tant a migdia com a tramuntana s'hi obren dues capelles de factura tardana, una de les quals, la nord servi de suport a un campanar de torre esfondrat a mitjans del segle XX i visible en algunes fotografies del fons salvany i també de l'arxiu fotogràfic de l'SPAL. El paviment és de lloses de pedra i maons ceràmics. S'hi accedeix per una escala oberta a sud també de pedra. La coberta, actualment restaurada és de llosa de llicorella és a dues vessants amb els extrems de la nau coronats per sengles testeres. A la façana sud hi ha dos importants contraforts (el de més aponent va servir de suport i paret de la rectoria) que deurien ser construïts després dels terratrèmols de 1428. La decoració es centra a la conca absidal i està formada per arquets cecs repartits en series de dos mitjançant petites lesenes que arranquen damunt de les obertures. Corona aquesta façana un campanaret d'espadanya d'un sol ull. L'interior està completament desprovist de decoració i deixa a la vista l'aparell i fàbrica constructiva. Està en un excel·lent estat de conservació</p> | 08099-72 | Al nucli de Brocà a sota de cal Galló | <p>Indret esmentat al segle IX com a alou depenent del monestir de Ripoll i del qual es denominarà la vall. Amb la fundació de l'abadia de Sant Llorenç prop Bagà , el lloc passà a formar part dels seus bens i de ben segur que l'església ja des d'un principi tingué les funcions de parroquial d'un nucli disseminat . Consagrada al 1081o 1151 sense saber del cert la data exacta ja que no hem pogut accedir a les seves fonts. va pertànyer a la diòcesi d'Urgell, acta que va ser confirmada al 1312. la seva esplendor anà vinculada amb el monestir veí i fins ben entrat el segle XX mantingué aquestes funcions. Amb la construcció d'una església al recent lloc de Guardiola de Berguedà perdé tota la seva importància. Durant l'era moderna s'hi efectuaren reformes i s'hi construïren capelles i un campanar de torre a la nau de tramuntana Recentment ha estat restaurada per SPAL Resta tancada al públic i s'obre als fidels per la diada de Sant Marc. Les claus són a la rectoria de Guardiola de Berguedà i també a l'Ajuntament.</p> | 42.2522500,1.8914100 | 408552 | 4678379 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50970-foto-08099-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50970-foto-08099-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50970-foto-08099-72-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-08-10 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'església va ser restaurada els anys '60 per Camil Pallàs i el 2006 per SPAL on es van portar a terme actuacions a la coberta principal i també a l'absis amb seguiment arqueològic. Aquesta església va ser incorporada al 'SPAL programa Berguedà' que permet l'obertura i visita al públic dels monuments que la Diputació de Barcelona ha restaurat a la comarca del Berguedà. | 93|94|99|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51060 | Sant Genís de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-gavarros | <p>BASTARDES, JORDI; VIGUÉ, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Artestudi. Barcelona. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. vol III. 216. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). Esglesía de Sant Genís de Gavarrós. Invantari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XI-XIX | El 2008 es van fer obres de remodelació a la coberta, parets i sobretot el campanar. L'església sempre ha estat cuidada pels habitants de Gavarrós. | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós correspon amb un edifici format per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular en el qual s'hi obre una finestra de doble esqueixada coronada per un arc de mig punt en doble rosca de pedra tosca. En cal destacar el ràfec de sota la coberta format per un doble fris de dent de serra també en pedra tosca. La coberta, avui dia de teules en substitueix una de més antiga de lloses, encara visible sota la teulada existent. La porta d'entrada s'obre al mur de ponent i correspon amb una obra moderna formada per un arc adovellat de mig punt de pedra rogenca amb la data de 1765 incisa a la seva clau damunt una creu llatina. La porta original es situava a migdia i avui dia forma part de l'entrada a l'escala del campanar. El campanar és de torre amb coberta piramidal als quatre vents i obertures per a les campanes al darrer pis coronades per arcs de mig. Aquest campanar en substitueix un de més antic de cadireta, parcialment visible al mur de ponent. En cal destacar el ràfec de sota teulada amb dues filades de maó col·locats de cantó i pintats en color blanc. Adossat a migdia i també a tramuntana hi ha dos cossos coberts amb teulada a dues vessants que corresponen amb les capelles que s'afegiren en època moderna. En un d'ells hi ha una pedra amb la data de 1822 corresponent en la seva realització. Aquestes dues capelles emmascaren part de la capçalera. L'aparell constructiu és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars, llevat de les capelles i campanar que la fàbrica és de maçoneria i filades de pedra disposades de forma més aviat irregulars. Adossat al mur de tramuntana hi ha una escala sostinguda per un arc de pedra de perfil rebaixat que accedeix a la coberta. Aquesta escala ha estat refeta després de la restauració. L'interior de l'església està cobert amb una volta de canó de perfil apuntat i reforçada per tres arcs torals que arrenquen de damunt de pilastres revestides de guix. Està il·luminada per l'ull de bou obert al mur tester i la finestra de la capçalera. L'aparell no és visible ja que està completament revestit per un estuc pintat que simula un carreuat i localitzat sota una capa pictòrica de color blau. A ponent i damunt la porta d'entrada hi ha el cor sostingut per bigues de fusta tornejades amb els acabats en forma de cap de biga i tapa-junts que sostenen els taulons. La barana és amb barrots de fusta de secció quadrangular. Les capelles annexes estan cobertes amb voltes de canó amb restes d'enguixat. Tal i com s'ha dit l'església té la volta enguixada i conserva encara la cornisa de guix amb motius neoclàssics. El paviment és de maons ceràmics de 15 x 15 cm i a tocar de l'arc triomfal hi ha encara els suports de les antigues llànties en ferro forjat i simulant caps de drac i de serp molt simples. Al costat esquerre de l'entrada hi ha l'edicle per a la pica baptismal. Tot el conjunt està tancat pel clos del cementiri delimitat per un mur de pedra seca amb acabat a 'sardinell' i en el que hi ha encara ara algunes esteles.</p> | 08099-162 | Al nucli de Gavarrós damunt de la rectoria i de la casa Cabanes. | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós figura documentada amb l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà , mentre que el seu castell ho fa a partir de l'any 1255 com a possessió de la família de Pinós. Consta que a l'any 1280 Galceran de Pinós dona a Jaume Molins el castell de la roca de gavarret amb la condició que custodiés aquest castell i també la roca. Al llarg del segle XIII el castell és esmentat entre els diferents membres que el custodiaven i pel que fa a la parròquia de Sant Genís no apareix documentada fins l'any 1288 quant un tal Bernat de Gósol venia amb un Ribalta de Bagà tots els beneficis obtinguts de la parròquia de sant Genís de Gavarrós. A partir d'aquests moments l'església i la rectoria apareixen cada vegada més sovint en els documents davant la preocupació dels barons de pinós en tenir la zona habitada. El pas de Gavarrós i en conseqüència el castell i el nucli, eren una altre via que permetia accedir a la Cerdanya passant el coll de Pal, a banda dels passos del pendís i de Coll de Jou. Els senyors que el controlaven hi mostraven certa preocupació L'església de Sant Genís va passar a ser una sufragània de Brocà i actualment es manté en bon estat gràcies a la restauració feta l'any 2008.</p> | 42.2811100,1.9154500 | 410576 | 4681558 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51060-foto-08099-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51060-foto-08099-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51060-foto-08099-162-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que en un origen estava format per una sola nau amb coberta de canó apuntada i reforçada per arcs torals i capçada per un absis semicircular orientat a llevant decorat en un fris doble de dent de serra i en el que s'obria a la part central una finestra de doble esqueixada en pedra tosca. Sembla ser que la coberta va ser afegida més tardanament ja que l'aparell i fàbrica constructiva de l'absis i part de la nau correspon amb el 'primer romànic' amb influències llombardes i posteriorment es va afegir la volta de canó de perfil apuntat. Sembla que la coberta originària de la nau era amb encavallades de fusta. A mitjans del segle XVII i XVIII se li afegiren les capelles laterals, es suprimí l'antiga porta per l'existent amb data de 1766 per la construcció del campanar de torre a la façana oest. Les darreres reformes degueren consistir en el sobre alçament de la coberta per utilitzar-la com a reliquiaris i possiblement també l'allargament de 1822 del cos sud. Va ser saquejada i destruïda per la guerra civil i avui dia no conserva cap element dels eu antic mobiliari litúrgic. | 99|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51030 | Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-climent-de-vallcebre-o-de-la-torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.ViGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978) .Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà Artestudi.Barcelona, 1978: DDAA (1982). ' Església de Sant Climent de Vallcebre o Sant Climent de la Torre de Foix' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XI-XII | Restaurat recentment per SPAL. Se n'han consolidat les parets, cosit les fissures i se n'ha refet la volta esfondrada en formigó i s'ha cobert amb teula ceràmica | <p>Es tracta d'un edifici que malgrat estigui en un avançat estat de ruïna manté els trets característics de l'arquitectura romànica. Consta d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i amb una finestra de doble esqueixada orientada a llevant. Aprofitant el gruix dels murs s'obren un seguit de capelles o arcosolis coronats en arc de mig punt i amb restes pictòriques. La porta d'entrada emmarcada per dos arcs cecs està presidida per un esvelt campanar de cadireta de dos ulls que ocupa l'amplada de la nau i li configura un aspecte molt característic. Conserva traces de la volta de canó que hauria cobert la nau així com algunes lloses de la seva coberta. Segons l'aparell dels seus murs a base de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades més aviat regulars permet datar aquest temple a mitjans del segle XI. A la capçalera hi ha un fris decoratiu en dent de serra sota el ràfec de la teulada. Conserva restes del mobiliari litúrgic amb algunes capelles amb restes d'altars de guix i decoració pictòrica de tipus neoclàssic i també el retaule major. A la paret de migdia es conserva l'antiga porta d'entrada composta per un arc de mig i muntants de pedra, avui cegada.</p> | 08099-132 | Al lloc de la Torre de Foix | <p>Antigament se l'anomenava Sant Climent de Vallcebre, ja que el terme torre de Foix es va afegir al segle XIV quant els senyors de Foix construïren la casa forta que hi ha al costat. Les referències més antigues que tenim són de l'any 983 coincidint amb la consagració del monestir de Sant Llorenç on passa a formar part del seu domini. Consta que l'any 1004 Guifré comte de Cerdanya i Oliva, abat de Ripoll donaren al monestir de Sant Llorenç, 18 masos situats al terme de Sant Climent Segons Serra i Vilaró, d'aquesta església en conservem el trasllat de l'acta de consagració feta l'any 1042 per l'arquebisbe de Narbona, l'abat de Sant Llorenç i el comte de Cerdanya amb les afrontacions del seu terme el qual limitava amb el riu Llobregat i la via Berguedana a l'est, al sud amb el riu Eina ( actual riera de saldes) i a l'oest amb el 'grau de marvà i el riu de Ralp' coincidint amb l'estret de Vallcebre. En aquesta consagració s'esmenta que s'hi trobaren les relíquies de santa Maria, i els vestit de Sant Climent, Sant Vicenç i Sant Marçal que van ser consagrats en un altar pel bisbe Eriball d'Urgell i l'arquebisbe de Narbona. El lloc i l'església de Sant Climent de Vallcebre devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, car l'any 1062 l'arxiprevere Ramon va fer donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d'un alou, situat al comtat de Berga, a Vallcebre, dins els límits del castell esmentat. Aquesta propietat de dimensions bastant grans, limitava a l'est amb el Jou i amb terres de Sant Llorenç, al sud amb la parròquia de Sant Salvador de la Vedella i el Llobregat. a l'Oest amb la Serra d'Ensija i , al nord, amb un Monte Cazuan, de difícil localització. El domini de les terres de Vallcebre juntament amb les de Fumanya i Vilosiu va ser motiu de litigis entre els senyors de Berga i el monestir de Sant Llorenç prop Bagàl seu domini degut a la posició estratègica. Aquests afers acabaren amb una sentència del comte reconeixent la propietat del monestir. Al segle XIV aquesta església esdevé una sufragània de la parròquia de Sant Julià i santa Maria i coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix. Al segle XVII i XVIII degué patir algunes transformacions i possiblement va ser abandonada al segle XIX. Avui dia ha estat consolidada</p> | 42.2090500,1.8579800 | 405730 | 4673618 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51030-foto-08099-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51030-foto-08099-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51030-foto-08099-132-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici que esta essent objecte de restauracions per part de SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) essent consolidat amb cura on se n'ha tornat a refer l'antiga volta amb ciment armat per diferenciar la part de pedra i cobert la teulada amb teula ceràmica. Se n'han cosit les esquerdes i tapat les fissures de manera que avui dia està fora de perill d'esfondrament. Arran dels treballs de restauració se n'han sanejat els paraments i hi podem apreciar diferents fases constructives. Així a la façana sud i nord es pot veure una primera fàbrica propera a la capçalera amb aparell de carreuons que sembla correspondre a una obra del segle XI i la part de més a ponent amb l'antiga porta d'entrada coronada per un arc adovellat de mig punt i un pilar adossat que sembla pertànyer a la fàbrica consagrada al 1140. Finalment la part de ponent està molt retocada amb decoració a la façana mitjançant dos arcs cecs ens faria pensar en un hipotètic campanar de torre situat als peus de la nau que quedaria reemplaçat per l'esvelta espadanya actual a mitjans del segle XVIII. De l'església en procedeix una pica baptismal, exposada avui a Sant Llorenç i encara visible en algunes fotografies de mitjans dels anys setanta. Va ser extreta per Mn. Enric Bartrina. | 93|96|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51042 | Sant Andreu de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-greixer | <p>ROCA , A; CLARET, JOSEP (1982). 'Sant Andreu de Gréixer'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.VIGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978) Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi. Barcelona,</p> | XII-XIII | Restaurada el 1957 es manté ne molt bon estat i s'hi celebra culte el dia de l'aplec. | <p>Es tracta d'una construcció d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular i coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada. Està il·luminada per tres finestres de doble esqueixada ; una oberta a l'absis, una altre a la façana de ponent i una darrera al mur de la nau. La porta, formada per un arc adovellat de pedra picada està oberta al mur de tramuntana i presenta un campanar de cadireta de dos ulls damunt la façana de ponent.. La seva fàbrica constructiva és amb un aparell de carreus de pedra rogenca ben treballades i escairades unides amb argamassa de calç i disposades en filades horitzontals. La volta està construïda amb llosetes disposades a 'plec de llibre'. Interiorment l'església està desposseïda del seu mobiliari litúrgic llevat de la pica d'aigua beneïda que es situa al costat de la porta. La coberta de la nau és de teula ceràmica i la de l'absis en llosa, però el ràfec del sota teulada testimonia que antigament hauria estat coberta tota ella en llosa. De la capella en procedeix un encenser que es guarda al museu diocesà de Solsona. Es conserva en bon estat ja que va ser restaurada l'any 1957. És particular</p> | 08099-144 | Al lloc de Gréixer damunt d'un turó | <p>El lloc de Gréixer figura documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell l'any 871. Aquesta església en destaca pel fet que un dels seus preveres; Daguí passà a ser abat de Ripoll , motiu que la vinculà amb les rendes d'aquest monestir fins ben entrada l'època moderna . Des de sempre va actuar com a parròquia del nucli de Gréixer i al llarg de la baixa edat mitjana figura sovint documentada amb algunes deixes testamentàries. El 1377 el rector va obtenir el consentiment de l'abat de Ripoll per a vendre o arrendar la rectoria. Al segle XIV s'inicià un plet entre els parroquians del terme i l'abat a causa dels carnalatges i primícies de llana que els habitants de Gréixer es negaven a pagar. Amb l'abandó de la veïna capella de Sant Nazari passà a tenir un altar en honor a aquest sant. Ja al segle XVIII passà a ser una sufragània de Sant Miquel de Turbians i avui dia pertany a la parròquia de Sant Esteve de Bagà. Es conserva en un bon estat ja que va ser restaurada l'any 1957. S'hi celebra missa una vegada a l'any per l'aplec de Sant Andreu.</p> | 42.2846100,1.8490600 | 405107 | 4682018 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51042-foto-08099-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51042-foto-08099-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51042-foto-08099-144-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que ha estat restaurat recentment. Sembla correspondre amb una construcció de mitjans del segle XII i principi del segle XIII per la presència de la volta de canó apuntada. A fora al cementiri encara hi ha una creu de forja del pedró | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51048 | Ruïnes d'un vilatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-vilatge | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17, el Berguedà. p-82. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol. II i III.</p> | XI-XIII | Cobert de vegetació i de bosc. | <p>Restes arqueològiques d'un primitiu vilatge o mas alt medieval situades en un serrat al costat del mas homònim damunt d'uns plans de l'obaga de Millarès i davant de Gréixer. Les restes s'organitzen en diversos nivells o terrassa ments dins una zona boscosa. Estan compostes per un seguit d'habitacions rectangulars, separades per murs de pedra seca d'uns 60 centímetres de gruix i disposades seguint el relleu del terreny. Semblen correspondre a les restes del vilatge de Millarès i de la capella de Santa Eulàlia de Millarès que Gavin esmenta en el seu inventari de masies. Les restes estan cobertes de vegetació i enderroc de les mateixes ruïnes, tota vegada que s'utilitzen com a tancats per als ramats de bestiar.</p> | 08099-150 | En un serrat al nord-est de la casa de Millarès | <p>El lloc de Millarès ens apareix documentat en els papers de l'arxiu de Bagà que va ser recollit per Mossèn Serra i Vilaró en el seu llibre de les baronies de Pinós i Mataplana. El lloc el trobem esmentat per primera vegada el 1234 quan es configura el termenat de Bagà, al mateix moment que es cita Gréixer i Hospitalet. La casa i el lloc surten esmentats el 1315 al parlar de les 'borses'. Serra Vilaró no defineix que voldria dir amb la borsa que apareix esmentat en un document ' Borzam bocatam d'en Rossa del lloc Millarès, parrochia de Sant Andreu de Gréixer'. Posteriors documents parlen del mas en temps de guerra i remença. Així sabem que el 1360, Bernat Galceran de Pinós, vescomte d'Illa i Canet redimí a Pere Sunyer per 12 florins, de l'hospital de Rocasança i a tota la seva mole (multitud de familiars)i béns perpètuament perquè pogués habitar al mas Millarès i qualsevol altre mentre estigués dins els seus dominis i li atorga els mateixos drets'. En un moment més tardà i del 1666 el lloc de Milleres surt citat juntament amb Gréixer, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Francesc Caballé comenta que li havien explicat que en aquest lloc en temps de l'abat Daguí s'hi havia d'edificar un gran monestir que al final no es va erigir i es va fer a Ripoll.</p> | 42.2870300,1.8640200 | 406344 | 4682270 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51048-foto-08099-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51048-foto-08099-150-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Restes alt medievals d'un mas o d'un vilatge ja que s'estenen per tot el turó en diverses terrasses | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51033 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-3 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XI-XIII | Cobert de vegetació i rouredes, Les restes estan perdudes enmig del bosc. | <p>Restes d'un mas medieval situat entre la casa de Soldevila i el Jou. Es localitzen al darrer revolt abans d'arribar-hi en uns planells a sota de la carretera després de creuar unes mulleres. Les restes estan orientades a sud-est. Com la resta de casos es tracta d'estructures de planta rectangular i disposades en terrasses artificial aprofitant les vessants de dos carenes o serrats. Normalment es troben en un extrem. Les construccions estan delimitades per murs de pedra d'uns 60 cm. D'ample, unides en sec. Les cantonades són en pedra més ben treballada i de mides més grossses. Conserva en alguns casos dues filades de pedra. L'interior de les estructures està cobert de vegetació però s'endevinen arreu petites habitacions i munts de pedres. Sembla que aquest mas presentava unes dimensions més grans a la resta d'edificis estudiats amb dues o més cambre i coberts per al bestiar.</p> | 08099-135 | A prop de Soldevila | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) s'esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre</p> | 42.2001500,1.8597500 | 405863 | 4672628 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51033-foto-08099-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51033-foto-08099-135-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una estructura d'origen possiblement alt-medieval que queda amagada darrere la vegetació i dels arbres. Aquestes construccions es situaven als vessants dels serrats, orientats a migdia i en forma terrassada. Corresponien amb habitatges molt simples compostos per dues o més habitacions en funció de la importància del lloc. Solien tenir una planta baixa amb parets de pedra i tapia i la casa tenia dues habitacions; una per la llar i l'altre com a dormitori. Les corts i quadres per al bestiar solien estar en coberts annexos. Segurament va quedar abandonat amb la pesta negra igual que el mas anterior. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51032 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-2 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XI-XIV | Cobert de vegetació i de bosc. | <p>Restes arqueològiques d'un mas d'origen medieval situat ens una zona boscosa del damunt de la Torre de Foix entre dues carenes que separen la casa de Soldevila amb la de Caselles i prop d'un indret que els mapes topogràfics hi esmenten 'el mas verd'. Com la resta d'exemples esmentats es tracta de les restes d'una construcció de planta rectangular orientada a migdia i delimitada per murs de pedra d'uns 50 a 60 centímetres d'ample units en sec. Queda amagat entre la vegetació en un cap de carena i disposat en forma de terrasses. Al voltant d'ell s'hi aprecien altres restes d'estructures.</p> | 08099-134 | Damunt de la torre de Foix en una zona propera a la casa de Soldevila | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i també a la consagració de Sant Llorenç (983) s'esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre</p> | 42.2092600,1.8549000 | 405476 | 4673645 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51032-foto-08099-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51032-foto-08099-134-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una estructura d'origen possiblement alt-medieval que queda amagada darrere la vegetació i dels arbres. Aquestes construccions es situaven als vessants dels serrats, orientats a migdia i en forma terrassada i corresponien amb habitatges molt simplesde dues o més habitacions en funció de la importància del lloc. Solien tenir una planta baixa amb parets de pedra i tapia i hi tenien dues cambres; una per la llar i l'altre com a dormitori. Les corts i quadres per al bestiar solien estar en coberts annexos. Segurament va quedar abandonat amb la pesta negra igual que el mas anterior. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51031 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-1 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XI-XII | Estan en una zona boscosa molt a prop d'una esllavissada produïda per les explotacions mineres i en cas de fortes pluges pot desaparèixer. | <p>Es tracta de les ruïnes d'un antic mas d'origen medieval localitzat en uns boscos de sota de la torre de Foix i prop d'una esllavissada de damunt de les mines del Collet. Actualment les restes estan embegudes per una zona boscosa. Consten d'una estructura rectangular orientada en sentit est-oest amb una o dues habitacions separades per murs de pedra d'uns 60 centímetres d'amplada. L'aparell dels murs és de pedra, unida amb argamassa de calç i en sec. Es tracta del típic mas d'època medieval format per una sola planta i amb dues habitacions i coberts per al bestiar. Aquets tipus de mas presenta moltes relacions amb altres masos del municipi.</p> | 08099-133 | En uns camps de sota la Torre de Foix. | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre.</p> | 42.2106100,1.8618100 | 406049 | 4673787 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51031-foto-08099-133-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Màs d'orígen alt-medieval i similar als descrits a les fitxes (02,60,108) entre d'altres. Aquest mas tindria una disposició similatr als masos de Vilosiu excavats per J. Bolós i M. Riu i també a Sant Sadurni de Rotgers | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50976 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 76 i 189.</p> | XI | Cobert de vegetació i enmig del bosc. | <p>Restes arqueològiques d'un mas medieval situades a la part superior dels plans de Rotllant, orientades en un petit turó arrecerades de les inclemències del temps i mirant a la casa de Rotllant. Aquestes restes, situades dins una zona boscosa aprofiten un terrassament del terreny. Encara es pot endevinar una estructura rectangular amb dues cambres separades per murs amb aparell de pedra. Es conserva cobert de vegetació i del bosc.</p> | 08099-78 | A la part alta dels plans de Rotllant. | <p>La zona dels plans de Rotllant i del vinyet de Rotllant és de denominació moderna. Els documents que fan referència a les donacions de Sant Llorenç prop Bagà (ACA. Monacals d'hisenda. Vol 801. Doc 27,esmenta un vilar d'Osormeu i 'in apendicio de Sancti Martini, vel in ipsa plana qui est subtus vilar de Osormeu'. Ambdues podrien correspondre a la zona referida ja que el primer podria relacionar-se a les restes d'aquest mas medieval que es descriu en aquesta fitxa i el segon o 'plana' podria correspondre amb aquests prats ja que les afrontacions pertanyen al terme de Sant Martí de Brocà. Bolòs no sap on situar-lo però nosaltres pensem que seria en aquest lloc. Aquest mas en els documents més moderns com ara el cadastre de Brocà i posteriors ja no apareix esmentat entenent-se que va ser abandonat amb la pesta i crisi baix medieval.</p> | 42.2470800,1.8793800 | 407552 | 4677818 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50976-foto-08099-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50976-foto-08099-78-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mas de provable origen alt medieval. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50900 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas | <p>BOLÓS i MASCLANS, J; PAGÈS. M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Barcelona. Artestudi. P-76.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. I i II. ACA. Bagà. Monacals d'Hisenda. Vol. 801</p> | XI-XV | Recentment s'hi ha practicat una neteja de la zona ja que està molt a prop d'una zona d'acampada | <p>A escassos metres de la casa de Cal Companyó i prop d'un prat emprat com a terreny d'acampada (Coma de Cal Companyó) hi ha les ruïnes d'aquest mas de difícil identificació. Es tracta de les ruïnes d'una estructura de planta més aviat rectangular amb una orientació de sud a nord i realitzada amb murs de 60 cm d'ample amb aparell de carreus de pedra, units amb argila. Conserva tant sols una única filada. Sembla que aquesta construcció hauria tingut com a mínim tres cossos més ja que cap a la banda sud s'estenen altres construccions. Cal destacar la presència d'una mena de recipient rectangular adossat a la part interna de la paret de tramuntana i delimitada per pedres ben treballades. Aquest element de difícil identificació l'hauríem de relacionar amb algun tipus de premsa , o trull ja que al costat de la casa s'ha pogut trobar un contrapès de premsa. Tot l'àmbit està cobert de vegetació i també de runa, però, tot i així les estructures es poden identificar de forma clara.</p> | 08099-2 | Sota cal Companyó al costat d' una zona d'acampada prop de la coneguda 'font de cal Companyó' | <p>Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de l'acta de consagració del monestir. Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten a través de la documentació del monestir de Sant Llorenç i la veïna parròquia de Sant Miquel de Sant Llorenç. Segons els autors aquesta vall no sols incorporava la vall del Bastareny 'rivo Bastanside' sino que s'estenia a l'est incorporant també part de la vall de Lillet amb les zones de Gavarrós i Pardinella i a l'oest amb les zones de Gréixer i al sud fins a la riera de Saldes o riu d'Eina amb els vilatges de Les Llenes. La documentació del monestir (docs ACA monacals d'hisenda. Vol 801, 100 r) segons Bolós s'esmenta la donació d'una vinya prop de Sant Martí de Brocà i sota el vilar 'd'Osorneu'. Aquest vilar de dificil identificació o bé es podria relacionar amb aquest mas o bé amb la zona de Rotllan. Aquest vilar 'd'Osorneu' torna a aparèixer en un altre document. Aquesta vegada dins el mateix volum 801 i pàg 954. (ACA monacals d'Hisenda. Vol. 801, 954) on comenta que un tal Guifrè dona a Sant Llorenç. Una peça de terra i dues vinyes amb llurs arbres a la vall de Brocà i al vilar d'Osorneu al lloc de Delapart i Derano. No sabem doncs on seria aquest mas ni aquesta vinya tot i que hom creu que serien al lloc esmentat. Documentació posterior pertanyent a la vila de Bagà i les seves baronies no ens esmenta en cap moment aquest lloc, donant a entendre que o bé hauria canviat la seva denominació o tanmateix hauria desaparegut. Sembla que l'abandó d'aquest mas i molts altres que hem pogut documentar en aquest treball es produí al llarg de la baixa edat mitjana arran de la cris baix medieval, la fi del règim feudal i la pesta negra (1348) que significà una pèrdua de les zones rurals i un aflorament de les zones urbanes. En el cas de la vall de Brocà aquest despoblament es fa ben eficaç ja que moltes de les masies que subsisteixen i sobreviuen la pesta canvien de nom a l'era moderna. A tall d'exemple la propera casa de Cal Companyó (antiga casa de la vall) al cadastre de Brocà del 1729-1740 esmenta ja el nom de Cal Companyó que ens arribarà fins als nostres dies.</p> | 42.2411000,1.8998300 | 409231 | 4677132 | 2017 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50900-foto-08099-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50900-foto-08099-2-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest màs sembla correspondre en un màs d'orígen medieval similar als conservats a Vilosiu (TM. De Cercs) i altres llocs de la comarca del Berguedà. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50973 | Rotllant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllant | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 108, 111, 401; AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. SERRA I ROTÉS, R; CLARET, J (1983).Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció general de patrimoni cultural.</p> | XV-XVIII | Conserva part de la coberta esfondrada i amb esvorancs. Els coberts resten coberts de forma parcial. | <p>Conjunt arquitectònic de Rotllant situat damunt des plans de Rotllant a sota del nucli de Brocà i en un vessant assolellat al costat del torrent de la Picassa. El conjunt està format per la casa pairal, els coberts, les pallisses i també els edificis annexos tancats per un baluard de pedra a manera de recinte. La casa pairal correspon als exemples de les masies de tipus 'clàssic' de tres cossos i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes, cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada es situa en aquest mateix costat formada per un arc adovellat de mig punt i amb àmplies dovelles construïdes en pedra picada, unida amb argamassa de calç i ben ajustades. La clau de l'arc ha estat alterada per la conversió de la finestra del primer pis en porta o balconera. Té un esplandit intern coronat per un arc rebaixat amb les pedres disposades a sardinell i restes de les pollegueres. A banda i banda de la porta hi ha dues petites finestres o espitlleres amb els muntants i llinda de pedra picada i esplandit interior. Damunt de la porta hi ha una finestra allindada en pedra que ha estat reconvertida en porta i al costat de ponent hi ha una finestra de mides més petites i també amb fàbrica de pedra. A la planta segona hi ha dos armaris de paret buidats al gruix del mur. L'aparell de la façana és de maçoneria i filades de pedra ben treballades i escairades disposades en filades regulars i unides amb argamassa de calç. Les cantonades, bastiments i arcades són en pedra picada i les parts superiors són amb obra de tapia i entramat de fusta. Aquesta façana ha estat molt alterada ja que posteriorment se li va afegir un cos a migdia realitzat amb eixides i balcons de fusta i sostinguts per pilars de pedra que suportaven també la coberta. Aquest cos es manté de forma parcial ja que si bé encara es conserven els pilars i la teulada, ha perdut les divisions i forjats interiors. A l'extrem sud-est hi ha un volum prismàtic al que s'hi adossen les eixides de fusta i compost per una planta baixa i dos pisos amb obertures adintellades i aparell de pedra picada, avui cegades. La seva fàbrica constructiva es molt similar a la façana principal interpretant-lo d'un mateix horitzó cronològic. La façana de llevant és la que mira a l'era principal i presenta un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren tres petites obertures rectangulars amb els bastiments de pedra picada que coincideixen a la planta principal amb tres obertures de diferent mida i de les que en cal destacar la del mig amb fàbrica de pedra. La resta són amb els bastiments i llinda de fusta i maó. Damunt seu i coincidint amb la segona planta hi ha tres finestres més de diferent mida i finalment a les golfes hi ha dues obertures rectangulars bessones i també els orificis dels colomars. Aquesta façana està protagonitzada pel pinyó de la coberta rematat per un ràfec de tres filades de maó pla i teula girada. L'aparell és de maçoneria i tapia de color rogenc a les parts superiors i filades de pedra disposades de forma aleatòria i unides amb argamassa de calç. Conserva traces d'haver estat revestida per un enlluït de calç. S'hi evidencien els diferents nivells de la teulada i un mateix aparell constructiu en tota la seva part inferior. La façana nord hi ha un predomini del massís respecte el buit destacant-ne dues obertures al primer pis, una de les quals, conserva una notable reixa de forja amb els espàrrecs simulant pinyes i de factura similar a les de la rectoria vella de Bagà. L'aparell està revestit per una capa d'heura però és molt similar a la resta de façanes descrites excepte la part de ponent que és molt diferent ja que correspon amb una part afegida en posterioritat i destinada al forn de pa. La darrera façana està orientada a ponent i té una distribució irregular de les obertures a diferent alçada.</p> | 08099-75 | Casa de Rotllant situada damunt dels Plans de Rotllant. | <p>La casa de Rotllant va correspondre a una de les cases més grans del terme de Brocà. Ens és molt dificil identificar l'origen d'aquesta ja que no apareix esmentada amb aquest nom en els documents de Sant Llorenç prop Bagà ni tampoc en els documents medievals de les baronies de Pinós. El cognom Rotllant surt a l'edat mitjana en els documents del cenobi de Sant Llorenç nombrant alguns dels priors i monjos cambrers que tenia però és sobretot a l'època moderna quan s'utilitza amb més freqüència. En jun fogatge del 1533 apareixen com a vassalls dels Pinós i all 1718 hi ha esment d'un tal Esteve Rotllant, regidor de la vila de Bagà que protagonitza diversos fets relacionats amb les baronies i al 1756 Josep Rotllant, serrador de la vila de Bagà se li encarregaren les fustes de l'altar de Santa Teresa del Santuari de Paller o dels Banyadors. És possible que aquest mas es denominés d'una altre manera. La presència d'elements amb certa entitat (torre adossada l'extrem sud-oest, porta adovellada, escala de pedra i reixes de forja) denoten un aspecte 'senyorial' a l'edifici i no es descarta que correspongués a alguna de les cavalleries esmentades a les fitxes 52 o 57 i pertanyents als senyors de Brocà o als Santa Eulàlia. Al cadastre de 1759 i conservat a l'arxiu municipal de Guardiola mostra la gran quantitat que terres que posseïn els Rotllant tant a Brocà com a Gavarrós. A l'inventari de les cases de Brocà i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta la casa de Rotllant a la partida de Brocà juntament amb les altres de Clarà, Companyó, Vilella, cal Blau, Hostalnou. Finalment al document solt de cal Galló Rotllant surt al 'cuartel oeste' juntament amb Serradet, la rectoria, Galló, Clarà i les cases de la partida de Gréixer. Va ser abandonada no fa masses anys i des de llavors s'empra com a explotació agrícola i ramadera.</p> | 42.2502200,1.8867400 | 408164 | 4678158 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un notable edifici que té una gran quantitat de cossos i afegits fruit de l'evolució del temps i dels continus usos que ha tingut. Amb tot es pot endevinar l'estructura originària de la casa que dataria del segle XVI, aproximadament amb una estructura rectangular de tres crugies amb una torre defensiva adossada a l'extrem sud-est que amb les reformes posteriors va quedar escapçada i embeguda pels cossos i annexes posteriors. Aquesta estructura tindria certes similituds amb la masia del 'Rourell' de la Quar (Berguedà), o la cortada dels Llucs de Merlès. | 94|95|119|93 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50918 | Roques de Gréixer i cim del Penyes Altes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-greixer-i-cim-del-penyes-altes | <p>CORTINA RAMOS,A; GORDI I SERRAT,J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà</p> | Zona integrada en el Parc Natural del Cadí Moixeró i sotrmesa a les normes i directrius de conservació i manteniment del parc natural del Cadí Moixeró. | <p>Vessant sud del Moixeró. Presenta un interès paisatgístic i destacat per la presència de les roques calcaries amb avencs, coves i canals formant un paisatge càrstic i de gran bellesa natural, destacant la canal de la Serp, la canal de Cabrera, la canal de la Miquela i la roca Sança. Es tracta de roques que tenen un important desnivell que oscil·la entre els 1200 i els 2200 metres d'alçada generant un paisatge de gran bellesa natural.</p> | 08099-20 | Cim del Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.3062400,1.8422600 | 404579 | 4684428 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50918-foto-08099-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50918-foto-08099-20-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Gràcies a la brigada dels serveis de manteniment i de gestió del Parc Natural el paratge es manté en molt bones condicions. La serra del Moixeró impacta per la seva majestuositat, i alçada fent-la visible des de la part baixa del Berguedà. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51122 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-1 | <p>www.wikipèdia, enciclopedia lliure.</p> | <p>Riu que neix al terme municipal de Castellar de N'Hug a les populars 'Fonts del Llobregat' i desemboca al Mar Mediterrani. Al seu pas pel terme municipal de Guardiola de Berguedà rep les aigües de diferents conques que conformen diferents valls. Per una banda tindríem la conca del Gavarrós, amb els torrents de Gavarrós, Pardinella, Coll de Pal, de la Coma, del clot del Forn, de l'home mort, per l'altre i al centre del municipi just en ple nucli poblacional rep les aigües del riu Bastareny, un important afluent del Llobregat que a banda de rebre les aigües de la conca de Gréixer, també ho fa de les aigües d'altres torrents com és el cas del torrent de la Muga, el torrent de Murcarols, el torrent de les Faves i dem prat de Rei i sobretot la Dou del Bastareny que forma un naixement similar al del Llobregat. El mateix riu és alimentat pel 'Bullidor de Sant Esteve' pertanyent al mateix aqüífer que la Dou, el torrent del Puig, el torrent del Forat alimentat pel torrent d'Escriu, el torrent de Galigan i el 'bullidor de la Llet'. Els darrers torrents que alimenten el Bastareny abans de rebre les aigües de la conca de Gréixer serien els torrentons, el torrent del Puig, el torrent dels Trulls i finalment el torrent del Casot. Després de passar la vila de Bagà el Bastareny rep les aigües menys cabaloses de la zona de Brocà amb el torrent de Paller o dels Banyadors, el torrent de Mullapà, el torrent del Mig, el de la Paelleta, el torrent de Clarà i finalment el torrent dels Bacs. Poc abans d'abandonar el municipi el riu rep les aigües de la conca del Saldes amb el torrent de la Boïga a sota de Mas dePei, el torrent de Bosoms, i el torrent de Vallcebre, entre altres. Les seves aigües principalment cabaloses van ser aprofitades per a construir rescloses per fer funcionar fàbriques com seria el cas de la cimentera de 'la colònia Pujol i Tomàs', canalitzar-les per a fer moure centrals hidroelèctriques de gran capacitat com és el cas de la central del Collet o fins hi tot transportar-les en nuclis més allunyats com és el cas del canal industrial de Berga. El riu també ha estat des de sempre un pas per a facilitar les comunicacions. Així doncs les valls de les diferents conques hidrogràfiques han estat vies de pas de camins rals (camí de Berga a Bagà que seguia el curs del Llobregat), el camí de Gavarrós, el de col de Jou i coll de Pendís. L'arribada del ferrocarril propicia que els vells camins fossin substituïts per les vies del ferrocarril que a banda de transportar passatger transportaven el ciment del collet i de l'aslant de Castellar de N'Hug i també el carbó de la conca minera de Fígols. Darrerament i degut a l'abandó del ferrocarril (carrilet) la moderna C-16 i el E.09 de Barcelona a Tolosa han facilitat les comunicacions amb Europa gràcies a la construcció del túnel del Cadí que comunica el Berguedà amb la Cerdanya i França i és el portal d'entrada i la principal via d'accés a les estacions d'esquí del Pirineu més oriental. En quant a l'ecologia hi ha un predomini a de les aus aquàtiques com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el corb marí gros. En quan a espècies aquàtiques en cal destacar les truites comunes, la bagra comuna, el barb comú i la carpa.</p> | 08099-224 | Creua el municipi per la banda est limitant amb Castellar de n'Hug i també pel sud amb Cercs | 42.2279900,1.8772600 | 407349 | 4675700 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51122-foto-08099-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu que ha estat molt emprat al llarg de la història per a l'aprofitament de les seves aigües per a fer funcionar fàbriques tèxtils i produir energia hidroelèctrica. És un dels principals rius del vessant mediterrani català juntament amb Ter i el Fluvià. A l'alçada de Manresa rep les aigües del Cardener i de l'Anoia. A l'alçada de Cercs hi ha l'únic embassament de la seva conca que és el de la Baells | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 50913 | Riolites de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riolites-de-greixer | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural. www.parcsnaturals.gencat.cat/cat/cadiMartí, Joan. Geozona 140 Riolites de Gréixer. Generalitat de Catalunya, 2007.</p> | <p>Les anomenades riolites de Gréixer, que s'estenen des dels voltants de les cases de Gréixer fins al coll de Pi i al vessant nord de la serra de la Moixa, constitueixen les restes d'una antiga colada volcànica que assoleix fins a 400 m de gruix. Es caracteritzen pel seu color vermellós, amb algunes franges d'alteració verdosa, i una estructura bandejada, a gran i petita escala, formada a causa de l'estructura de flux durant el seu emplaçament i a l'alternança mineral, conseqüència del refredament diferencial en vertical. La riolita és una roca volcànica de colors diversos gris clar, verd, roig o rosat (en funció de la presència o no de diversos metalls) constituïda principalment per quars, feldspats i miques (principalment biotita), de textura porfírica, és a dir formada per grans cristalls (fenocristalls) en una matriu de gra fi o vítria, que mostra una estructura fluïdal i bandejada. Són roques de gran resistència i duresa, formades a partir del refredament d'una lava de composició granítica. Els minerals accessoris són òxids de ferro i titani, apatita i zircó.</p> | 08099-15 | damunt de les roques de sobre Gréixer | <p>El seu origen es troba en la fase tardi-herciniana. Durant aquest període, entre l'estefanià i l'autunià (carbonífer superior-permià inferior) l'activitat volcànica està lligada a un cicle encara compressiu, i l'activitat sedimentària coexisteix amb efusions de caràcter calco-alcalí (d'est a oest: riolites, dacites i andesites) i amb la formació de subconques d'enfonsament. Les riolites estan lligades a aquesta activitat volcànica, amb efusions de composició calcoalcalina, que durant el permià es van estendre per tot el vessant sud del Pirineu. La causa de la gran potència de riolites és que, durant l'autunià (permià inferior), es van produir una sèrie d'erupcions ignimbrítiques que van generar tot de dipòsits piroclàstics com els de Castellar de n'Hug, formant una caldera volcànica d'esfondrament d'uns 14 km de diàmetre, que es va reomplir de laves riolítiques.</p> | 42.2913400,1.8486100 | 405080 | 4682766 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50913-foto-08099-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50913-foto-08099-15-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 51027 | Riaup o Rialp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riaup-o-rialp | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XVII-XVIII | Forma part dels equipaments d'un càmping. | <p>Edifici situat a la dreta del torrent de Rialp i al costat de la carretera B-400 que va de Guardiola a Vallcebre al pk.3. Actualment la casa forma part de les instal·lacions del càmping el Berguedà. L'edifici, està molt reformat per als moderns usos presenta una planta quadrangular composta per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Té una disposició de les obertures molt ordenada ja que van ser modificades arran de la transformació que l'immoble va patir al convertir-se en restaurant i edifici de serveis del càmping. L'aparell encara es pot apreciar a base de maçoneria i pedra picada a les cantonades. Interiorment està molt modificat</p> | 08099-129 | Al lloc de Rialp a la dreta del torrent de Bossoms | <p>No hem trobat documentació sobre aquest mas dels que n'atribuiríem un possible origen medieval juntament amb els altres divuit masos que s'esmenten amb la documentació relativa a Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix. Amb tot, nosaltres pensem que les construccions que ens han arribat als nostres dies són d'un període molt tardà. Aquest mas posseïa el molí de Bossoms. Denominà el molí i també la vall</p> | 42.2165500,1.8367500 | 403989 | 4674475 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51027-foto-08099-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51027-foto-08099-129-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Transformat i remodelat completament per als usos turístics del Càmping. Només conserva de la seva obra original el parament extern ja que les obertures van ser obertes molt modernament. La casa posseïa el molí de Bóssoms. Les restes que ens han arribat avui dia no són anteriors al segles XVII o XVIII, amb tot i proper a la casa en uns camps s'han trobat les ruïnes del que podria ser el màs medieval | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51000 | Restes del cementiri dels monjos i altres dependències | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-cementiri-dels-monjos-i-altres-dependencies | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | XI-XIV | Malgrat que estiguin en una zona enjardinada dins del recinte monàstic de Sant Llorenç estan a la intempèrie i abast dels agents climatològics. | <p>A l'entorn del claustre s'articulaven una sèrie de dependències monacals. A ponent, hem identificat un edifici de dos pisos que probablement allotjaria, a la planta baixa el celler o la cuina, i a la planta pis, potser, la casa de l'abat, espai que apareix esmentat a les fonts documentals en una ubicació topogràfica similar. Aquesta doble cota d'ús es va aconseguir amb la construcció d'un mur en direcció nord-sud que facilita l'aterrasament d'aquest sector del monestir. A partir d'aquell moment, cap al 1030-1050, l'àrea de necròpolis es concentra a ponent d'aquest parament. Suposem que el refetor estaria situat a migdia del claustre, i que a llevant quedarien l'antiga sala de l'hospital i el dormitori, dins del que anomenem genèricament sales monàstiquesA migdia de l'església i situat al nord del mur que tanca les dependències monàstiques i la capçalera hi ha un espai que es va destinar a cementiri dels monjos. Es tracta d'un àmbit rectangular en el que s'hi conserven un seguit de tombes en forma de cista excavades al terreny o sòl natural i delimitades per un 'cenotafi'. Mena de lauda sepulcral en forma d'estela o sarcòfag tronco-piramidal que identifica l'enterrament o inhumació per damunt de la superfície. En el decurs dels treballs arqueològics es van poder indentificar set enterraments orientats en sentit est-oest. Estaven delimitats per 'cenotafis'; un d'ells com a base de suport en un dels contraforts de l'església monàstica i dues esteles de pedra col·locades de forma vertical. Entre les restes dels difunts i d'aixovar s'hi va trobar un croat de plata del rei Jaume II de i amb una cronologia de mitjans del segle XIV. Es va interpetar com a cementiri dels monjos amb una cronologia que oscil·lava entre els segles XI i XIV</p> | 08099-102 | Al lloc de Sant Llorenç al costat de l'església | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2350000,1.8750000 | 407173 | 4676481 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51000-foto-08099-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51000-foto-08099-102-3.jpg | Física | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta tradició d'identificar els enterraments amb aquesta mena de monòlits o esteles es remunta en època clàssica i baix imperial. Es tracta de la necròpoli de la plaça de Vila Madrid de Barcelona amb tombes identificades per 'cuppae' o cenotafis similars al localitzats a Sant Llorenç. | 92 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51141 | Restes de barraques de pastors a Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraques-de-pastors-a-cabrera | <p>SÀNCHEZ I VICENS, j (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | XIII-XX | Estan abandonats i perduts enmig del bosc. | <p>Barraca situada a las camps del Moixeró i a la zona de Cabrera. Aquestes barraques van associades a altres espais com ara les zones de carboneig a les parts baixes i fondalades més obagues de les valls amb una important coberta vegetal, la zona de conreu que oscil·la entre els 1180 i 1275 metres d'alçada i compostes per feixes grans limitades per murs de pedra seca, alguns prop de mulleres atès que s'irrigaven amb petits canals i la zona d'hàbitat de 1275 a 1475 on el conreu va disminuïnt, el pendent augmenta i s'han d'habilitar estructures que aprofitin el desnivell del terreny . Es tracta de construccions molt senzilles que medeix uns 2'5 metres x 3 metres aproximadament amb uns murs d'uns 40 cm. Tenn una sola porta i segurament la coberta hauria estat de branques o llosa a un sol vessant. Aquestes barraques poden aprofitar el pendent del terreny</p> | 08099-243 | A sota el coll de Cabrera | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal.</p> | 42.2948500,1.8475500 | 404998 | 4683157 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51141-foto-08099-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51141-foto-08099-243-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51146 | Restes de barraques de pastors a Balma Roja de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraques-de-pastors-a-balma-roja-de-gavarros | <p>SÀNCHEZ I VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | XII-XX | Es continua utilitzant com a refugi de pastors en èpoques de mal temps. | <p>Ruïnes d'una barraca de pastors a Roca Roja a la zona de Gavarrós. Aprofita la balma de la Roca Roja per assentar-hi les seves parets que només conserven la part frontal. Correspon a simples construccions de pedra seca i morter de calç amb restes d'alguna obertura en llinda de fusta. Els murs són d'uns 40 centímetres d'amplada i normalment aprofiten el desnivell del terreny.</p> | 08099-248 | A sota de la roca roja de Gavarrós | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal. El cas de la Blama Roja era situada en una zona de molta altitud i a l'abast de tempeses molt violentes en els periodes estivals. Continua sent lloc de refugi dels pastors i fins hi tot dels ramats.</p> | 42.2881400,1.9332300 | 412052 | 4682320 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51145 | Restes de barraca de pastors a Canal de la Serp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraca-de-pastors-a-canal-de-la-serp | <p>SÀNCHEZ VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12.</p> | XII-XX | Es conserven els murs que la delimiten per la banda de fora mig enderrocats. | <p>Barraca situada a la canal de la Serp que enllaça Gréixer amb el coll de Moixeró per una zona molt abrupte de cingles i canals molt escarpats. Aquestes barraques van associades a altres espais com ara les zones de carboneig a les parts baixes i fondalades més obagues de les valls amb una important coberta vegetal, la zona de conreu que oscil·la entre els 1180 i 1275 metres d'alçada i compostes per feixes grans limitades per murs de pedra seca, alguns prop de mulleres atès que s'irrigaven amb petits canals i la zona d'hàbitat de 1275 a 1475 on el conreu va disminuït, el pendent augmenta i s'han d'habilitar estructures que aprofitin el desnivell del terreny . Es tracta d'una construcció molt senzilla que medeix uns 2'5 metres x 3 metres aproximadament amb uns murs d'uns 40 cm que aprofiten part d'una balma natural i que conserva únicament part de la paret de tancament sud on hi havia la porta d'entrada.</p> | 08099-247 | A prop de la Canal de la Serp | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal.</p> | 42.2966000,1.8417700 | 404524 | 4683358 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51145-foto-08099-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51145-foto-08099-247-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51017 | Rescloses i canal de la central hidroelèctrica del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rescloses-i-canal-de-la-central-hidroelectrica-del-collet | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions.SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16.SERRA ROTÉS, ROSA (1989). 'Molí del Pont vell' Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural. SERRA ROTÉS, ROSA ; SELLÉS RUSINYOL, CARME (1990). El molí del Pont vell. Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya.Museu de la Ciència i la tècnica.SERRA i ROTÉS, ROSA (2015). 'La generación de electricidad en la cuenca minera de Berga. La hidroelectricidad y la generación térmica a lo largo de cien años(1911.2011)'. La electrificación y el territorio. Historia y futuro'.</p> | XX | Encara en funcionament. | <p>Conjunt de rescloses situades al Llobregat i també al Bastareny. Es tracta de conduccions de diferents períodes i sobreposades les unes amb les altres. La primera reclosa es situa a sota les cases noves del collet i està construïda amb fàbrica de maçoneria. D'aquí aquesta canal que en gradua el seu cabal d'aigua per mitjà d'una caseta de comportes arriba a la central. Sembla que aquesta primera conducció es a fer el 1898 sota la mà de Thomas Pujol i uns metres per damunt seu hi ha la nova conducció construïda per J.E. Olano de Loizaga el 1910 Aquest nou canal presenta dues rescloses; una primera al Bastareny a sota de l'església i prop de l'aiguabarreig amb el Llobregat. Aquesta primera resclosa conserva la caseta de control de les aigües amb aparell maó i coberta amb teulada a un sol vessant. D'aquí en discorre un canal de 750 metres de longitud amb uns 2'5 metres d'ample que en canalitza l'aigua fins a una segona resclosa molt més gran i situada al Llobregat. Aquesta segona resclosa també hi té una caseta de control del cabal de les aigües i la canalitza amb un segon canal de 2033 m que conduïa l'aigua fins a la central homònima. Cal destacar que el canal quant crea la depressió del torrent l'Aballol, darrere de les cases noves del Collet ho fa en forma d'un aqüeducte elevat de cinc arcades amb aparell de pedra mal treballada i també de maó. Actualment està reforçat en formigó.</p> | 08099-119 | Al riu Bastareny prop l'aiguabarreig amb el Llobregat i damunt del Lobregat | <p>Durant l'era de la industrialització del segle XIX i principi del segle XX a Guardiola s'hi crearen importants factories com seria el cas de la colònia Thomas Pujol que adquiriria la finca del Collet i la transformà en un nucli de referència per l'alt Berguedà ja que anava destinada a l'explotació de la fusta emprada per la construcció de les mines. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet es va emprendre la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia ferroviària de Manresa a Berga i de Berga i Guardiola. El canal va afavorir la portada d'aigua i l'ús gratuït de les factories tèxtils situades a Berga i al Llobregat. Aquesta gran obra va ser realitzada per Marcel·lí Boixader. En tot aquest procés l'explotació del carbó de l'alt Llobregat a mans de l'enginyer J.E. Olano i Loizaga va decidir de construir una central hidroelèctrica que pogués abastar l'electrificació de tota la conca minera, ja que el projecte de convertir el gas pobre en electricitat només va poder afavorir l'electrificació de la 'mina Esteve' de Fígols. Aquest va ser un dels motius que J.E. Olano i Loizaga el 1906 tingués la concessió per aprofitar l'aigua del Llobregat al punt de confluència amb el Bastareny. El problema venia a ser que Pere Thomas i Pujol tenia la concessió per una captació d'aigües més amunt del Collet ja que des d'aquest indret i en direcció a Berga ja no hi havia salts d'aigua lliures per aprofitar-los i els que hi havia eren a mans dels Boixader. Això va fer que Pere Pujol i Thomas adquirís un salt prop de l'aiguabarreig amb el Bastareny per nodrir una fàbrica tèxtil que no s'arribà mai a construir. El cas és que no sabem com i perquè va vendre aquest Salt a un tal Josep Portabella i Cots de Manresa i al que posteriorment va vendre-ho a J.E de Olano i Loizaga. El projecte de construcció de la nova central va ser aprovat el 1910. Paral·lel a la seva construcció es van construir les línies d'electricitat que abastiren la conca de Cercs i els seus serveis. La central produïa 3000 volts d'electricitat que quan arribava a les mines es transformava en energia subalterna. La instal·lació de la central comportà la construcció de dues preses; una al Bastareny a sota de l'església i una de segona al Llobregat on hi havia la captació d'un canal de 712 metres que unia un riu amb l'altre i d'aquest segon en partia un altre canal de 2033 metres de longitud que tenia un aqüeducte que salvava les aigües del torren de l'Albellol a la zona del Collet i que arribava fins a la central. En aquest punt el canal finalitzava i en baixava una tuberia que feia moure una turbina del tipus 'Francis' i amb una capacitat de 680 CV. D'aquesta manera J.E de Olano es va assegurar l'abastiment d'electricitat a les mines de Cercs. Aquesta central va electrificar la conca minera de Cercs fins a la construcció de la central tèrmica. Des d'aleshores continua produint electricitat i actua com a reforç de les altres centrals. És propietat d'Endesa</p> | 42.2298700,1.8810400 | 407664 | 4675905 | 1910 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51017-foto-08099-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51017-foto-08099-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | J.E. Olano i Loizaga | Es tracta d'una important obra d'enginyeria hidràulica que es manté en molt bon estat i encara està en funcionament. Ja hem comentat que sota de les cases noves del Collet hi ha les restes de l'antiga resclosa amb la caseta d'aigües i el primer canal que va ser suprimit per l'actual | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 51018 | Resclosa i canal industrial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-industrial-de-berga | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions.NOGUERA; JOSEP ( 1990). La ciutat de Berga en temps del canal industrial. Àmbit de Recerques del Berguedà SERRA, ROTÉS,ROSA; SELLÉS, RUSINYOL,CARME (1997). 'El canal industrial de Berga'. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.</p> | XX | Encara es manté en funcionament. | <p>Es tracta d'una resclosa de gran superfície que abraça tota la llera del riu Llobregat aigües avall del pont vell de Guardiola i sota de la central del Collet. Aquesta resclosa està construïda amb aparell de maçoneria i pedra i d'ella en surt la captació del canal industrial de Berga que té una longitud de 20'05 Km. D'aquests 25 Km un 65% discorren a cel obert i la resta és en túnels o foradades també ponts i aqüeductes dels que en cal destacar el de la riera de Peguera. Presenta una amplada de 3 metres i una profunditat de 15 metres amb 18 salts i 34 túnels i 7 clavegueres de desguàs. Es va construir per abastir la fàbrica del Canal i també la fàbrica de llums i la de 'carburos Metàl·licos'. El desnivell total del canal és de 195 metres i produïa una potència de 5202 CV</p> | 08099-120 | Al Collet d'Eina | <p>L'any 1897 Andreu Ros, instal·là una petita filatura de cotó moguda per la força hidràulica que provenia de la riera de Metge. Va ser una de les primeres factories de Catalunya que va funcionar amb energia hidràulica. Posteriorment i en plena era de la industrialització al voltant del riu Llobregat es van anar instal·lant colònies i factories de la industria tèxtil que aprofitaven l'energia hidràulica. La creació de la fàbrica del Canal, la fàbrica de llums i la de carburos metàl·licos a la mateixa ciutat de Berga feia necessària el seu abastiment mitjançant energia hidràulica. Atès que la ciutat de Berga es situa en una zona allunyada al curs del Llobregat i en una cota més alta feia impossible la utilització de l'energia del riu. Per fer moure els telers de les fàbriques esmentades, Marcel·lí Boixader el 1898 va projectar un canal industrial que tenia la seva captació a la zona del Collet d'Eina i que amb un recorregut de poc més de 20 quilòmetres arribava a la ciutat de Berga. Després d'un llarg temps amb aturades a l'obra el 1 de juliol de 1899 arribava l'aigua a Berga. Aquest fet va fer que Marcel·lí Boixader fos fill il·lustre de Berga i en conseqüència a aquest afer es va posar una placa en el seu nom. El canal va nodrir les fàbriques de Berga fins a l'arribada de l'electricitat. Encara avui està en funcionament</p> | 42.2143000,1.8696700 | 406703 | 4674189 | 1885 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51018-foto-08099-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51018-foto-08099-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Marcel·lí Boixader | Encara es manté en funcionament i correspon amb una important obra d'infraestructura hidràulica que marca el procés d'industrialització del Berguedà. Al costat de la resclosa hi ha la 'caseta del canal', una construcció rectangular d'una sola planta i construïda amb maons i pedra i amb coberta a dues vessants de teula ceràmica que servia per controlar i regular l'aigua. Al costat de la resclosa hi ha un sobreeixidor que controlava el cabal de l'aigua i l'expulsava al riu en cas de fortes avingudes o aiguats. El tram de canal que discorre pel municipi de Guardiola té dos túnels i un petit pont sobre el torrent del Jou | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 50994 | Resclosa i canal de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-farga | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASAS SOLER, QUIM (2006). ' Les fargues al Berguedà' a Erol. Núm. 91 p-35-42. CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA I VILARÓ, Joan (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol II. P-403. Documentació original (escriptures de compra venda de la finca cedides per Joan Casals Boixader de 'Cal Guardiola')</p> | XVIII-XX | Encara es manté en ús. | <p>Resclosa i canal de l'antic molí i farga de Sant Llorenç reconvertida en central hidroelèctrica. La resclosa està construïda amb estructura de pedra, unida amb morter de calç damunt del llit de Bastareny i segons l'aparell constructiu va ser completament remodelada en les obres de reforma de la central de 'la Farga' el 1915 quan Esteve Casademont la va comprar per electrificar la seva fàbrica de teixits. La reclosa dona pas al canal que alimenta la central (antic molí i farga de Guardiola) encara en ús i amb diverses reparacions.</p> | 08099-96 | Al sud del del barri de Reboll al peu del Bastareny. | <p>La notícia més antiga es remuntaria al 1549 quan els germans Joan Mas i Andreu Pellicer, fargaires de la vila de Bagà, firmen un conveni amb l'abat de Sant Miquel de Cuixa per anar buscar meners d'òxid als termes d'Oms i Riu de Cerdanya a la veïna Cerdanya. Quim Casas, en el seu article sobre 'La farga al Berguedà' i publicat a la revista 'Erol' el 2006 interpreta que es tractaria de la farga de Sant Llorenç ja que a la vila i terme de Bagà no s'hi ha trobat cap referència de cap farga i el monestir de Sant Llorenç és deia Sant Llorenç prop Bagà o Sant Llorenç de Bagà, motiu que faria pensar en possibles confusions. Amb tot no deixa de ser una hipòtesi ja que no es troba cap més referència fins a mitjans del segle XVIII. Segons Serra i Vilaró, les primeres notícies sobre la construcció d'una Farga comencen a mitjans del segle XVIII quant un tal Josep Elias i Grau de Ripoll vol edificar una farga al Puig de l'obaga però la proximitat amb la captació de la peixera dels molins de la vila de Bagà que s'emprava per beure, va fer que els cònsols de la vila s'hi oposessin i el 1723 hi enviessin un 'serrador' per certificar que aquesta farga no estigués feta. Posteriorment i al 1726, els cònsols de la vila es dirigiren al governador de Berga per tal que s'interposessin amb aquesta farga. 'pretensió de voler alguns subjectes per fabricar farga de ferro a detriment i perjudici de la vila'. No sabem si aquesta farga es va arribar a construir. Tot i així el 1752 s'esmenta la 'farga dels Hostalets' i 'la farga de Sant Llorenç'. Aquesta darrera després d'un seguit de plets i querelles Josep Elias n'és el propietari i el 1770 obté el dret de l'explotació de l'aigua del Bastareny . Hom suposa que el topònim de la farga dels 'Hostalets' derivaria de l'hostal que hi hauria annex a ella Documentació posterior la denominen també com a farga de Bagà. Aquesta documentació, facilitada per la propietat correspon amb les escriptures de compra-venda des del 1814 fins a l'actualitat. Al 1814 el Sr. 'Joaquim Mas, propietari de la farga de la vila de Bagà li va traspassar al seu fill Joaquim Mas i tensa fins el 1832 on la farga, li van ser hipotecats primer a Joan Ripoll i Capdevila i posteriorment a Josep Mas i Quinquer. Al 1840 perd l'ús i explotació de la farga passant-la a mans Rafael Maneja i Titós, administrador de l'immoble per part dels germans Pedrals de Bagà i hereus de Joan Ripoll i Capdevila. En aquest moment es fa un informe sobre el mal estat de la farga esmentant: 'se ha metido dentro del local del martinete de la referida fragua ha dado curso al agua y movimiento al martillo por medio de la barra con que se abre y cierra aquella y enseguida ha pasado a la pieza de la fragua y carboneras, se ha paseado por todo aquel local habiendo tocado con sus manos el martillo grandíssimo instrumento que se ha hallado en ella sin haber podido abrir ni cerrar el riego del agua por estar descompuesto bastante derrotado todo el edificio y tejados y caidas las paredes de las carboneras por la parte de poniente'. Els Meneja van ser propietaris de la farga fins el 1903. Aquesta farga va funcionar a ple rendiment fins a mitjans del segle XIX. El 1903 Ramon Boixader adquireix les instal·lacions i remodela l'antic molí fariner en fàbrica de ciment que funciona fins el 1915. Entre les peces que s'hi van fabricar hi havia romanes, ostiaris i altres objectes que porten el nom de 'Baga'. Al segle XIX l'ús de la farga donava prioritat al molí que mancomunaven el mateix salt. El 1915 Esteve Casademont de la societat comercial Torras-Esteva, Sociedad anònima domiciliada a la vila de Guardiola i representat per Isidre Boix i Vall honesta compra les velles instal·lacions del molí i farga per emprar-los a l'ús de la fàbrica de teixits.</p> | 42.2386000,1.8739600 | 407093 | 4676882 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50994-foto-08099-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50994-foto-08099-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50994-foto-08099-96-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'antiga resclosa del molí i farga avui dia no en resta cap element visible ja que va ser profundament reformada el 1915 per la conversió de les antigues instal·lacions en central hidroelèctrica i també després dels aiguats del 1982 on va caldre reformar-la completament de nou. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51023 | Resclosa del canal de la fàbrica de ciment Pujol i Thomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-canal-de-la-fabrica-de-ciment-pujol-i-thomas | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS,ROSA (2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS, ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'.</p> | XX | Encara en funcionament. | <p>Resclosa de captació d'aigües i canal de conducció de la fàbrica de ciment Pujol i Thomas, avui 'Cementos collet S.A'. La resclosa situada uns 250 m. aigües amunt de la colònia i fàbrica del Collet està construïda en ciment i pedra. La presa té una alçada de 18'60 metres i el canal de 2'5 metres d'ample i una longitud de 250 m. alimenta encara avui dia la fàbrica de ciment.</p> | 08099-125 | Al nord de la colònia Pujol i Thomas | <p>Segons Mn. Enric Bartrina, el 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover, Mn. Ramon i Casals, arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el Collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Segons la revista publicada per Raül de Mir, la colònia subministrava diàriament 5 tones de rull i barres de fustes emprades per als piquets de les galeries mineres. També va construir una fàbrica de ciment que era accionada amb la força motriu de l'aigua i que produïa unes deu tones diàries de ciment. Aquesta fàbrica va propiciar la construcció de la resclosa damunt del Saldes. El salt de 18,60 m . Els 500 litres d'aigua per segon produïen uns de 120 a 130 CV de força en temps d'estiatge segons R. de Mir. L'arribada del ferrocarril va augmentar-ne la seva capacitat i es va convertir en un referent. D'aquest moment en seria també la construcció d'una teuleria i de les cases noves amb un pont que salvava el Llobregat a la zona del Collet. També es va eixamplar l'antiga casa pairal del Collet i la casa dels Fangassos. La revista Pirineus i publicada per Raül de Mir especifica el següent. ' la finca, avui veritable colònia està emplaçada en l'antiga baronia de Guardiola quals terres envolten l'antic castell que les domina i essent objecte d'activa explotació. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. El document és molt extens i fa una descripció molt detallada del conjunt enumerant-ne la fàbrica, les cases dels obrers, la teuleria, el forn de calç, la resclosa, la casa pairal...La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, a la família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Actualment hi ha instal·lada la factoria de Cementos Collet que aprofita les antigues instal·lacions per produir ciment marfil 'Cementos Collet S.A'. La resclosa i la concessió de l'aigua encara estan en ús.</p> | 42.2198800,1.8593600 | 405860 | 4674819 | 1878 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51023-foto-08099-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51023-foto-08099-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Pujol i Thomas | Va ser construïda juntament amb la colònia per a nodrir la fàbrica de ciment i encara avui està en ús | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 50993 | Reboll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reboll | <p>CASAS i SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i l'època pre industrial' a Erol Suplement. 3. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2016). Breu referència al nucli de Terradelles. Inèdit. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius. LLibre III. Centre d'estudis baganesos. VILADÉS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV-XVIII | Algunes de les edificacions han estat restaurades per a segona residència però encara n'hi ha una que està pendent de remodelació amb la coberta que li manquen algunes teules i les parets amb alguns despreniments. | <p>Conjunt arquitectònic que continua al veí terme municipal de Bagà amb les cases de 'Cal Llibori' i 'Cal Secundino' i compost per sis cases de reduïdes dimensions a la riba dreta del riu Bastareny, al costat de l'antic pont de Tarradellas, dit de Sant Llorenç o de les dues sòrors i davant de l'esmentat nucli de Tarradellas. D'aquestes sis edificacions; tres d'elles que corresponen a la casa i coberts de 'Ventaiola' estan molt reformades pels usos de residència i casa de pagès. En canvi les tres restants mantenen unes notables característiques arquitectòniques. Es tracta de tres petites edificacions situades a la dreta del torrent de Reboll que separa els termes municipals de Guardiola i Bagà que mantenen la mateixa tipologia i composició a partir d'estructures rectangulars compostes per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant. Les portes d'entrada es situen a la planta baixa i estan coronades per llindes de fusta. Les finestres es situen al primer pis i són de petites dimensions amb els brancals i llinda també de fusta. Les parets són de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç a la planta baixa i estructura de tapia de color vermellós amb les cantonades de pedra als pisos superiors. Algunes d'elles hi tenen adossades a llevant, unes eixides amb balcons de barana de fusta sostingudes per pilars de pedra que els hi donen un aspecte molt característic. No hem pogut accedir als seus interiors ja que corresponen a segones residències.</p> | 08099-95 | Al lloc de Reboll al costat del Bastareny | <p>La història del nucli de Reboll va estretament lligada i vinculada amb els veïns barris de Tarradellas i del pont de Sant Llorenç situats al terme municipal de Bagà. La referència més antiga sobre aquest barri la tenim esmentada en les documents del monestir de sant Llorenç (ACA. Monacals. Bagà) quant al 1278 s'esmenta l'abat Berenguer II tenia certes disputes amb la parròquia de Sant Esteve de Bagà pels masos i terres de Vilella, reboll, Paller i Santes Creus. També trobem notícies indirectes del barri quan el 1324 fan acte de presència amb l'abat de Sant Llorenç un tal Pere Teixidor de Reboll i Ramon de Reboll per la confirmació d'uns impostos procedents d'un mas del monestir. El barri de Reboll ens és documentat en el moment que es fixa el terme de Bagà esmentant les seves afrontacions ' casa de Reboll i de aquí al pont de las dues sorts'. Posteriorment les notícies ens aniran estretament lligades amb el nucli de Tarradellas ,el pont de Sant Llorenç i també amb la construcció de les muralles de Bagà. Sobre aquestes darreres ens cal esmentar l'esment sobre unes obres de fortificació. 'Item fo acort general que aportas hom les tapieres lo disapte apres en les planes de reboll per fer arqueres, los quals porta lo mul d'en Bernat Auger ab les balestes de la vila, dona li de port'. La raó d'aquestes obres era la lluita dels homes de la baronia i la sots vegueria de Berga per que s'havien violat els usatges de Barcelona. El fet que es fortifiqués aquesta zona era la situació estratègica al voltant del pont de Sant Llorenç (pont de Terradelles), indret de pas i d'imposició d'impostos i escenari de lluites i atacs per assolir el control. A més a més s'hi té documentada la 'Torre d'en Pinosa' possible torre vella de Cal Frare i localitzada al barri de Tarradellas. Altres referències a Reboll es trobaríem en les persones que intervingueren en els jornals de construcció de les muralles de Bagà el 1358.</p> | 42.2384400,1.8736400 | 407066 | 4676865 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50993-foto-08099-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50993-foto-08099-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50993-foto-08099-95-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest conjunt arquitectònic manté en bon estat l'estructura arquitectònica de les cases de l'època baix medieval i moderna de la zona. La seva distribució és molt similar a les veïnes cases del 'Vilar', Cavallera, caseta del Pontarró i del nucli de Bagà. | 94|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 50972 | Portada de l'església de Sant Martí de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portada-de-lesglesia-de-sant-marti-de-broca | <p>CASCANTE I TORRELLA, P (2014). Itineraris pel patrimoni medieval edificat al Parc natural del Cadí Moixeró. Parc Natural del Cadí Moixeró (inèdit). ROTÉS SERRA , R; CLARET J, ROCA, A (2003) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Direcció general de Patrimoni Cultural. DDAA. Restaurar o reconstruir. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments, Memòria SPAL 2002-2012. Vol 1. MESTRE i GODES, J; JOAN-AlBERT ADELL(1999). El Prepirineu. Barcelona: Racc. SERRA ROTES, R; BERNADICH. A; ROTA, M (1991). Guia d'art del Bergueda. Consell Comarcal del Berguedà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. El Berguedà. P-81.</p> | XVIII-XIX | Restaurada recentment pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | <p>Porta d'entrada i principal a l'església de Sant Martí de Brocà. Es tracta d'una porta d'arc de mig punt realitzada en pedra picada i emmarcada per un entaulament de tipus clàssic sostinguda per pilastres en orde toscà i rematades per un frontó triangular on a la part central s'hi obre una fornícula clàssica per allotjar una imatge avui desapareguda. A sota del frontó hi ha la data de 1833 corresponent a la seva realització. Tot l'aparell està realitzat en pedra sorrenca ben treballada i escairada i unida amb argamassa de calç Sota del frontó es conserven restes d'enlluït o estuc.</p> | 08099-74 | Al nucli de Brocà. | <p>L'església va ser restaurada els anys '60 per Camil Pallàs i el 2006 per SPAL on es van portar a terme actuacions a la coberta principal i també a l'absis amb seguiment arqueològic. Aquesta església va ser incorporada al 'SPAL programa Berguedà' que permet l'obertura i visita al públic dels monuments que la Diputació de Barcelona ha restaurat a la comarca del Berguedà.</p> | 42.2522500,1.8914100 | 408552 | 4678379 | 1833 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50972-foto-08099-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50972-foto-08099-74-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Porta neoclàssica de factura i realització molt similar a la d'entrada al monestir de Sant Llorenç prop Bagà i datada del 1761segons hi consta a la porta. Malgrat que aquestes dues actuacions corresponguin a etapes diferents la similitud en la seva realització palesen una continuïtat en el temps de les formes i tècniques constructives de l'època barroca | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 50989 | Pontarró de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-la-farga | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3. p-10-15. . COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya</p> | XVII-XVIII | Integrat al túnel que canalitza el canal de sortida dels carcavans per sostenir la plaça i passeig del Bastareny | <p>Es tracta d'un antic pontarró situat damunt del canal de desguàs del molí-farga i posterior central hidroelèctrica abans d'expulsar les aigües al Bastareny. Es tracta d'una estructura composta per un sol ull en arc de mig punt amb les dovelles de l'arc realitzades amb pedra tosca, unides amb argamassa de calç. La caixa del pont és de maçoneria i còdols de riu. Actualment només és visible la façana d'aigües amunt que mira al canal de desguàs ja que l'altre façana va ser embeguda i aprofitada com a canalització soterrada del passeig del Bastareny. Sembla correspondre a una obra de mitjans del segle XVII o XVIII i lligada amb les obres de construcció de la farga.</p> | 08099-91 | A l'era de la Farga | <p>La història d'aquest petit pont va vinculada segurament amb la construcció de l'antic molí i farga ja que al construir-se els carcabans i el canal de desguàs es va haver d'habilitar un pas per salvar aquest torrent d'un costat a l'altre i accedir a la farga ja que estava situada al costat est del molí. Segons algunes fotografies antigues on es pot observar l'antic molí i farga hi havia un petit camí que unia el molí amb la farga.. Arran de la construcció de la central hidroelèctrica aquest pont va ser embegut pels nous accessos i tan sols es deixà a la vista la façana de damunt el canal de desguàs.</p> | 42.2345100,1.8783000 | 407445 | 4676423 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50989-foto-08099-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50989-foto-08099-91-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es conserva parcialment a sota del passeig del Bastareny. Aquest pontarró es va soterrar quan es va construir la central hidroelèctrica. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51010 | Pont Vell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-guardiola | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic' a Erol. Suplement núm. 3. PLADEVALL I FONT, ANTONI (1985). Catalunya romànica. Vol. XII. El Berguedà. ROCA; CLARET, J (1982). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</p> | XI-XIX | La part superior de les baranes ha estat modificat i l'estrep més proper a la carretera parcialment paredat. | <p>El pont constitueix una de les millors construccions d'aquestes característiques que es conserva a la comarca del Berguedà. Correspon amb un interessant exemplar d'arquitectura civil composta per mitjà de tres arcades; dues de menors de mig punt a la riba dreta i una de central lleugerament apuntada que està flanquejada a dues bandes i en una considerable alçada per dues petites obertures de mig punt. La funció d'aquestes obertures era bàsicament de facilitar el pas del cabal dels rius en casos d'avingudes i evitar que el pont en fos un obstacle pel curs fluvial. Un exemple similar es pot trobar als ponts de Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Merlès... El tallamars es troba aigües amunt i les baranes , així com el paviment són reformes molt tardanes l'aparell constructiu és de petits carreuons de mida mitjana ben tallats a cops de martell i amb l'intent de crear un arc de doble rosca de lloses extradossades al voltant de l'arcada de la riba dreta fet que ens fa pensar en una obra romànica de finals del segle XI o principi del segle XII. Medeix 31'10 de llarg i uns 3'25 m. d'ample. Actualment l'edifici presenta algunes parts malmeses com és el cas de l'intradós dels arcs laterals dels estreps de l'esquerra a tocar del marge. En aquest sector l'argamassa de calç que uneix algunes pedres ha patit alguns despreniments i amenaça en caure. També hi ha algues fissures i esquerdes a la part central que en fan perillar l'estabilitat. La part superior ha estat molt reparada pel seu ús continuat al llarg del temps i l'estrep de la riba dreta està cobert per una acumulació de runa que en dificulta la seva visió íntegra i cobreix en part un dels seus arcs així com el tallamars més occidental.</p> | 08099-112 | Damunt del Llobregat. | <p>Tot i que d'aquesta construcció no en conservem prou documentació molt possiblement va ser construït per salvar les aigües del Llobregat i millorar el traçat de l'antic camí ral que des de la ciutat de Berga es dirigia a la Cerdanya passant per la vila de Bagà. A més per l'emplaçament i la situació que ocupa, fa pensar que funcionà com a zona de 'pagus' o peatge per a les mercaderies que es dirigien a la Cerdanya, Bagà, Lillet..., ja que es troba protegit dalt d'un turó per la Guardia de Guardiola. Aquest fet provocà que fos un lloc molt disputat entre els senyors de la zona; principalment els abats de Sant Llorenç i els barons de Pinós. Damunt seu hi passava al camí ral de Berga a Bagà.</p> | 42.2151400,1.8694300 | 406684 | 4674282 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51010-foto-08099-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51010-foto-08099-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51010-foto-08099-112-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pont medieval que aparentment recorda la fàbrica constructiva del pont d'Alfar del veí municipi de Cercs però amb reparacions modernes a la part superior i al nivell de baranes | 94|92 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51041 | Pont de Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-nazari | <p>SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. TOUS I CASALS; JOAN (1978). 'Pont de Sant Nazari'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XIV-XVIII | Està fora d'ús però en bon estat de conservació. | <p>Senzilla construcció d'un sol ull construït amb carreus de pedra picada mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i disposada en filades més aviat irregulars. Aquest pont és característic pel color vermellós de la seva pedra. Ha estat eixamplat pel pas del trànsit rodat conservant la caixa medieval. Recolza damunt la roca mare en un indret que sobresurten unes llenques damunt la llera. Es conserva mig cobert de vegetació i denomina a la capella que hi va haver en aquest lloc a l'edat mitjana. La capella conserva algunes ruïnes de difícil identificació i mig cobertes de vegetació damunt del turó que domina la vall.</p> | 08099-143 | Damunt del torrent de la Fontbona. | <p>El pont de Sant Nazari podria anar relacionat amb el pont que hi havia 'davant de Greixa' i que al 1356 els cònsols de Bagà van fer adobar. També el podriem associar amb les obres d'adobar el camí davant de Sant Nazari datades de l'any 1335. El topònim cognomina a la capella de Sant Nazari que era situada damunt del turó que domina la vall i de la qual avui encara conserva el nom. Esmentada en un testament de 1255 es citen les dues esglésies de Greixa ( sant Nazar i Sant Andreu) .La darrera notícia és de l'any 1343. Des d'aleshores l'edifici es degué abandonar i el seu altar va ser traslladat a l'església de Sant Andreu ja que en un testament de l'any 1427 s'esmenta l'altar de sant Nazari a l'església parroquial de Sant Andreu.</p> | 42.2817400,1.8483700 | 405046 | 4681700 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51041-foto-08099-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51041-foto-08099-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51041-foto-08099-143-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El pont té algun eixamplament des d'aigües avall per suportar el transit motoritzat. Recolza damunt de la roca natural que en aquest punt presenta algunes llenques més sortides. Sembla correspondre amb una obra popular de mitjans del segle XIV. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51039 | Pont de cal Tinent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-tinent | <p>TOUS i CASALS, JOAN (1978). 'Pont de cal tinent'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XII-XIV | <p>Es tracta d'un pont d'un sol ull damunt el riu de Gréixer. Està compost per un arc de mig punt amb aparell de carreuons de pedra picada, units amb argamassa de calç i disposat en filades més aviat regulars a trenca junt. Recolza damunt de la roca natural en un punt que el riu Gréixer experimenta força desnivell. Mirant aigües amunt a l'estrep de la riba esquerra hi ha un arc de descàrrega de perfil rebaixat que descansa damunt de la roca o codinera. Sembla correspondre amb una obra de fàbrica romànica medieval amb reparacions modernes ja que va haver de ser eixamplat per al pas del trànsit rodat. Actualment serveix de pas per al Gr.107.</p> | 08099-141 | Damunt del riu Gréixer al costat de cal Tinent | <p>No conservem cap document referent a aquesta obra d'enginyeria medieval. Malgrat tot la tipologia i tècnica constructiva ens peremt situar-lo a l'època romànica ja que servia de suport al camí ral de Cerdanya que passava pels colls de Jou i coll del Pendís. Els documents de Bagà esmenten constantment reformes en aquest camí per mantenir-lo transitable ja que es tractava d'una via de comunicació molt important. Aquest pont vas er eixamplat a mitjans del segle XX i en el 1908 l'aigua va arribar al nivell de baranes.</p> | 42.2790000,1.8500900 | 405184 | 4681394 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51039-foto-08099-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51039-foto-08099-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51039-foto-08099-141-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La fàbrica medieval originària sembla correspondre al segle XI o XII tenint en compte que hi passava el camí de Cerdanya pels passos de Jou i del Pendís. Al segle XX es va eixamplar per al trànsit de vehicles rodats. El seu aparell recorda el del pont de l'Alfar a Cercs o el pont vell de Guardiola. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51106 | Pont de cal Cucurull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-cucurull | <p>ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SERRA ROTES, R (2005). El tren de Manresa a Guardiola. Zenobita edicions.</p> | XX | L'ull central del pont ha estat reparat amb formigó pòrtland | <p>Pont de l'antic ferrocarril construit a principi del segle XX per fer passar la línia ferroviària per damunt del Llobregat i situat paral·lel al viaducte de la C-16. al costat de la 'font de la set' o 'font seca'. Consta d'una construcció de caire civil composta per tres arcades de mig punt amb arc de doble rosca de maó ceràmic, que decansen damunt de dues pilastres rectangulars. La caixa principal és de carreus de pedra mal treballats, units amb ciment i filades irregulars. Els pilars trambé són de pedra amb una petita cornisa bisellada on hi recolza cadascun dels ulls del pont. Té una longitud d'uns 45 metres i una amplada d'uns 2 metres. L'ull central del pont ha estat reparada amb obra de formigó armat. A l'estrep nord hi ha el túnel del Canal industrial.</p> | 08099-208 | Al Collet d'Eina prop de la font de la Set | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del textil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet que comportà l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'ferrocarril económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil del Llobregat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga estava situada en una zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del 'collet' fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La companyia minera de Ferrocarril y minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa italiana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficiens per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del Collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de 'La Ribera' on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' . Ambdues línies tenien com a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i poc després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan. El 1979 l'edifici de l'estació va a passar a mans de l'ajuntament de Guardiola que li va donar un ús cultural. Des de 2003 acull una exposició de 150 anys de la posada en funcionament d ela línia de Barcelona a Mataró.</p> | 42.2115300,1.8688200 | 406629 | 4673882 | 1904 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51106-foto-08099-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51106-foto-08099-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest pont va ser escenari d'un descarrilament del ferrocarril a la dècada dels anys seixanta. Arran de la clausura de la línia Olvan-Guardiola el 2 de febrer de 1972, el pont va quedar inutilitzat i des de llavors roman com un testimoni del passat al costat de la carretera C-16. Tot i així es manté en bon estat de conservació | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51011 | Pont damunt la riera de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-damunt-la-riera-de-saldes | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic' a Erol. Suplement núm. 3.ROCA ; CLARET, J (1982). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV o XV | Ha perdut el nivell de baranes, tot i que es manté en bon estat. Actualment està fora d'ús i es situa a sota del pont de la B-400. | <p>Es tracta d'una construcció d'un sol ull que salva les aigües de la riera de Saldes a sota del castell de Guardiola. L'arc té una llum considerable i està construït amb un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb una tipologia que recorda molt les construccions gòtiques de la baronia de Pinós com l'església de Sant Esteve de Bagà, el pont de la vila, el pont de Terradelles o de Sant Llorenç, el pont de l'estret de Malgrau o bé el pont dit de 'la senyora' al pas del camí ral de Berga a Bagà a l'alçada del torrent de la Garganta a la Consolació (TM. Cercs). La fàbrica constructiva és de carreus de pedra petita mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. L'estrep de la riba dreta arrenca d'un pilar construït amb carreus encoixinats ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades regulars amb unes dimensions més grans que la resta de l'aparell constructiu, motiu que ens fa suposar que correspon a un moment més antic que la resta ja que la diferència d'aparell és notable La part superior i coincidint amb el nivell de baranes ha estat sobrealçat amb una obra de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposat en filades molt irregulars. S'endevina encara la forma 'd'esquena d'ase' característica dels ponts medievals a l'estrep oriental i occidental mirant des d'aigües amunt amb una cota de paviment molt més baixa que la que ens ha arribat fins als nostres dies. Si bé l'arrencament de l'arc de l'estrep esquerra descansa damunt de la roca mare, el seu cohetàni ho fa damunt de la pilastra esmentada unes línes més amunt caracteritzada per tenir una fàbrica constructiva molt diferent i unes dimensions més amples que la fàbrica del pont. En aquest punt i quasi a tocar al marge de la dreta l'aparell i fàbrica constructiva del pont està més mal conservat i fins hi tot té alguns esvorancs i despreniments de pedres que en fan perillar la seva estabilitat. Pensem que aquest esvoranc pugui haver estat ocasionat per l'enderrocament d'un segon arc o ull del pont de descàrrega.</p> | 08099-113 | Al Collet d'Eina damunt de la riera de Saldes | <p>No en coneixem masses notícies sobre aquest pont les quals de ben segur anirien molt vinculades amb les del veí castell de Guardiola i els passatges i impòsits de barra esmentats en els diferents documents. El pont va ser crucial en el control i domini de l'alt Berguedà per part del monestir de Sant Llorenç ja que controlava la zona i també el castell el qual va ser molt disputat a l'edat Mitjana, especialment pels Pinós.L'importància ve donada que des del castell es podia tenir el control de la vall del Llobregat, del Bastareny, de Saldes, Gisclareny, etc. Aquest factor explicaria els nombrosos conflictes bèl·lics que els Pinós van establir amb l'abat de Sant Llorenç aconseguint únicament el control de la zona durant un espai de temps molt breu que no va superar els dos anys.Segons sembla és possible que aquest pont fos restaurat a mitjans del segle XIV de la mateixa que també ho van ser la resta de ponts de la baronia de Pinós, ja que tant per la fàbrica constructiva com també el traç de les pedres recorda molt les obres construïdes amb material de la pedrera de Bagà. Aquest podria ser el cas del pont de la vila (antic pont de Sant Esteve), el pont de Sant Llorenç, de Terradellas o de les dues sors, el pont de 'la senyora' a Cercs o el pont de l'estret de Malgrau (grau de Palau) també a Bagà.</p> | 42.2157700,1.8674300 | 406520 | 4674354 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51011-foto-08099-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51011-foto-08099-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51011-foto-08099-113-3.jpg | Legal | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pont que presenta forces paral·lels en la tècnica constructiva amb el pont de Tarradellas de Bagà, el del Pont de la Vila o de Sant Esteve també a Bagà, el pont de la Senyora a Cercs i també alguns arcs i voltes de cases senyorials, palaus i esglésies de la baronia de Pinós datats dels segles XIV i XV | 119|93 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51072 | Poblat de la Roca Gavarret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-la-roca-gavarret | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 78 i 189. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.</p> | XII-XIII | Perdut enmig del bosc i completament cobert de vegetació. | <p>Restes d'un poblat situat al vessant sud de la Roca on s'alça el castell de la Roca Gavarret i situat dins el seu recinte fortificat. Les restes medievals estan situades mirant al riu de Gavarrós entre els dos turons on hi trobem les restes del castell. Per una banda el turó on hi ha les restes de la 'sala' i situat al nord mirant al coll de Trevanoses i de l'altre la 'roca dels moros' on hi ha la cisterna i el clos sobirà. Entre les dues torres hi ha una falla natural que continua pel solà de Sant Marc i el coll de Montdern amb els llocs de la Rabassa i la Rabasseta. El poblat es disposa en terrasses artificials que van descendint al riu de Gavarrós. Arreu s'endevinen les restes dels antics habitatges formats per estructures rectangulars amb una o dues habitacions separades per murs de pedra d'uns 60 centímetres d'ample i formats per blocs irregulars, units amb argila de calç i pedres. S'identifiquen un nombre important d'habitatges dins un clos emmurallat i també una zona de diverses feixes de les vinyes i camps de conreu.</p> | 08099-174 | Dins el recinte del castell de Gavarrós | <p>La història del castell de la roca de Gavarraet malgrat que la seva importància sigui en temps de les baronies de Pinós, pensem que el lloc ja existiria d'abans. De fet i en els documents de Sant Llorenç quant s'esmenten les donacions fetes per Argemir i la seva esposa Teodosen (doc. 28) al monestir parlen d'unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca'.'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca'. La citació de la roca podria correspondre de ban segur al lloc on hi ha el castell. El terme del castell i del vinyet es va crear el 1255 ' Galceran de Pinós va instituir en el vinyet de Gavarrós i de la-Roca i sos termes manant que ningú ni el seu bestiar entrés en la vinya d'altri sense permís ni a l'hivern ni a l'estiu' Aquest document parla del vinyet juntament amb la Roca que es situaria a la depressió de sota el vilatge fins al torrent de Gavarrós. Segons Serra i Vilaró posseïa terres a Gavarrós R. De Biure on nomenà un batlle que havia de residir a la 'sala de la Roca'. Aquest topònim ens dona una clara idea que correspondrien amb les restes de la 'domus' localitzades al turó més proper al coll de Trevanoses. La fortalesa de la Roca va ser donada el 1280 a un tal Jaume Molins 'Rocham fortitudem Roche de Gavarret' perque en custodiés la fortalesa i se li va obligar a residir-hi nit i dia i tenir-hi un home i una dona perquè el guardessin i el defensessin i a canvi en percebrien els rèdits. El mateix 1288 Galceran de Pinós i la seva esposa Berenguera donaren el castell al seu batlle R. De Ginebret, 'castrum nostrum sivem Rocham de Gavarreto' per tal que el custodiés. Novament el 1291 se li torna a fer lliurament de la batllia per dos anys més. El 1295 la fortalesa coneguda com a 'rupe sive forcia' va ser lliurada al procurador de les baronies R. De Vallespirans que l'arrendà per un any juntament amb la parròquia de Sant Genís i nomenà R. De Ginebret guardià del castell. El 1347 Galceran de Pinós imposa algunes multes als habitants del castell per no haver volgut fer-hi guardià ' qüestió posada davant lo noble en P. Galceran de Pinós que molts eren dins lo terme del castell de Gavarret que no volia fer guaita. El dit noble vol e diu e mana que tot hom qui tinga foch o tinga sa cabalia per si matex e haya muller, faça guayta qui privilegi ho franquea no'h aye e encara faá tota altra servitut qye toch a la comunitat'. A més tenim una afrontació molt clara 'Item vol i mana lo dit senyor que pus tot lo poble conex que la carrera de Perdinella sia mester e ncessaria a tuyt comunament que sia presa e adobada e si prenen res de negú que sia satisfeyt a conexensa de prohomens del dit castell'. Aquesta afrontació de la carrera de Paredinella és de facil interpretació ja que el castell domina l'antic camí que anava pel coll de les Trevanoses cap a la vila de Pardinella homònima. La carrera era el tram de camí que quedava separat de la zona de camps i vinyes per murs de pedra seca. Segons un fogatjament de 1381 al castell de Gaverret hi havia onze focs (onze cases o llars). Els senyors de Pinós sempre mostraran interès en aquest castell per estar situat en un lloc molt estratègic de la vall de Gavarrós, vall de Brocà Coll de Pal, Pardinella i estar en mig d'importants camins d'accés a les pastures de la zona d'Erols i Pardinella. A mitjans del segle XIV i XV les notícies són tant escadusseres fins que arriben a desaparèixer. Entenem que aquest lloc queda abandonat ja que no apareix esmentat a l'època moderna en cap moment.</p> | 42.2688900,1.9273200 | 411538 | 4680188 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51072-foto-08099-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51072-foto-08099-174-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest poblat situat disn els murs del castell de la Roca de Gavarrós va tenir una certa importància en temps de les baronies de Pinós. La seva disposició ens recorda al poblat de les llenes, al jaciment del vilar o al poblat de Millares. És d'orígen alt medieval | 85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 50975 | Plans de Rotllant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-rotllant | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 76 i 189</p> | <p>Extensió de prats situats sota de la casa de Rotllant, darrere el Tossal del Comellar i delimitats pel reg de les Eugues a l'est i el torrent del Comellar i el de la Paelleta a l'oest. Es tracta d'una superfície de prats de pastura enmig de boscos de pi roig que tenen molt de nom pels habitants de Bagà i Guardiola de Berguedà. Al mig dels prats hi havia un pi roig centenari que li donava un aspecte molt característic. Va ser tallat fa pocs anys.</p> | 08099-77 | Al lloc dels plans de Rotllant a sobre de Terradelles | <p>La zona dels plans de Rotllant i del vinyet de Rotllant és de denominació moderna. Els documents que fan referència a les donacions de Sant Llorenç prop Bagà (ACA. Monacals d'hisenda. Vol 801. Doc 27 esmenta un vilar d'Osormeu i 'in apendicio de Sancti Martini, vel in ipsa plana qui est subtus vilar de Osormeu'. Ambdues podrien correspondre a la zona referida ja que el primer podria relacionar-se a les restes d'un mas medieval que s'ha trobat a la zona i el segon o 'plana' podria correspondre amb aquests prats ja que les afrontacions pertanyen al terme de Sant Martí de Brocà. Bolòs no sap on situar-lo però nosaltres pensem que seria en aquest lloc.</p> | 42.2471600,1.8803900 | 407636 | 4677825 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50975-foto-08099-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50975-foto-08099-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una zona molt freqüentada pels habitants de Guardiola de Berguedà i de Bagà. Està emprada com a pastura i pertany a la casa homònima. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 51070 | Pla de l'Arca Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-larca-vell | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVI-XX | Casa que conserva la seva estructura originària tot i que ha estat molt modificada pels moderns usos i utilitzacions. | <p>L'antiga casa del 'pla del arca vell' es situen uns 200 metres a sota de la casa de Pla del Arca nou mirant a sud i darrere de la muntanya de Sant Marc i de la collada Grossa. Es tracta d'una senzilla construcció de planta rectangular de dues crugies i formada per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. La porta d'entrada es situa a la façana de llevant. De la vella construcció només es conserva la planta baixa i part del primer pis ja que han estat embegudes per una moderna construcció. De la planta baixa cal destacar-ne les dues arcades de mig punt construïdes amb dovelles mal desbastades i picades i unides amb argamassa de calç. Al damunt seu s'obre una balconera moderna amb un balcó de baranes de ferro sostingut per bigues de ciment i revoltó ceràmic. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats, col·locats en filades irregulars unides amb argamassa de calç. Únicament són en pedra més ben picada les cantonades. La resta de façanes han estat arrebossades en ciment i n'és molt difícil observar-ne el seu aparell constructiu. No hem pogut accedir al seu interior.</p> | 08099-172 | Darrere de Sant Marc, al pla homònim i sota la collada Grossa. | <p>El lloc no ens apareix esmentat ni en l'acta de consagració de Sant Llorenç ni en la dotació de Sant Miquel. Per contra si que ens apareix en el document de 1357 de l'arxiu de Bagà i referent al dret de parceria dels homes de Brocà i de Gavarrós esmentant un seguit de límits. 'Que els homes de Gavarrós poguessin pasturar i fer jagudes en temps en la parròquia de Brocà dintre dels límits següents In Loco Plan Russola,et loco vocato cap de Canal de Hubert, et in loco vocato Les Travesses'. El pla de Russola es podria referir al pla del Arca, ja que tal i com hem comentat en la fitxa 170 es marquen uns límits que abracen la cara sud i la cara nord de la muntanya de Sant Marc. Posteriorment la casa del pla del arca ens apareix esmentada al cadastre de Gavarrós del 1756 i altres documents més tardans com ara el full solt on hi ha una enumeració de les cases de Brocà i Gavarrós i citant el pla del arca damunt de la Coma</p> | 42.2717200,1.9036300 | 409588 | 4680528 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51070-foto-08099-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51070-foto-08099-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51070-foto-08099-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una construcció que ha estat molt reformada ja que ha estat embeguda per construccions més modernes i només es conserva part de la façana i de la planta baixa. Corresponia amb construcció molt senzilla de planta rectangular i formada per una planta baixa i un primer pis. La casa està habitada i s'empra com a explotació ramadera. Consta la llegenda que el topònim de 'pla de l'arca' deriva del camí de retorn dels bons homes o albigesos que després de la caiguda de Montsegur el 1244 buscaven un lloc de refugi aïllat enmig de les muntanyes i al costat d'un antic camí ramader. El terme 'arca' vindria de l'arca que enterraren per amagar els seus antics documents. Aquesta llegenda o història no n'hem trobat cap referència escrita que en parli tot i que podria molt ben ser tenint en compte que la vall de Bagà i del Bastareny, Gósol, Josa i Berga foren lloc de refugi dels bons homes i en tenim notícies a través dels documents de la baronia de Pinós i també pels judicis inquisitorials. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51069 | Pla de l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-larca | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVI | Integrades com a restes arqueològiques visibles a l'interior de la moderna casa del Pla. | <p>Restes arqueològiques de l'antiga casa del 'pla del Arca' situades a l'interior de la moderna edificació. Es tracta d'un seguit de murs orientats de nord a sud i d'estat a oest que han estat integrats com a restes arqueològiques visibles al menjador de la casa amb un sistema de passarel·les de fusta i vidre. Es tracta de dos murs de 2'5 metres d'alçada construïdes amb aparell de maçoneria de carreus de pedra picada, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. Aquests murs tenen una amplada d'uns 100 m i corresponen amb les restes d'una antiga construcció</p> | 08099-171 | Al pla de l'Arca | <p>El lloc no ens apareix esmentat ni en l'acta de consagració de Sant Llorenç ni en la dotació de Sant Miquel. Per contra si que ens apareix en el document de 1357 de l'arxiu de Bagà i referent al dret de parceria dels homes de Brocà i de Gavarrós esmentant un seguit de límits. 'Que els homes de Gavarrós poguessin pasturar i fer jagudes en temps en la parròquia de Brocà dintre dels límits següents In Loco Plan Russola,et loco vocato cap de Canal de Hubert, et in loco vocato Les Travesses'. El pla de Russola es podria referir al pla del Arca, ja que tal i com hem comentat en la fitxa 170 es marquen uns límits que abracen la cara sud i la cara nord de la muntanya de Sant Marc. Posteriorment la casa del pla del arca ens apareix esmentada al cadastre de Gavarrós del 1756 i altres documents més tardans com ara el full solt on hi ha una enumeració de les cases de Brocà i Gavarrós i citant el pla del arca damunt de la Coma</p> | 42.2721000,1.9045000 | 409660 | 4680569 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51069-foto-08099-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51069-foto-08099-171-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'estructures de dificil identificació i de dificil cronologia tot i que suposem que serien de mitjans del segle XVI o principi del segle XVII. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51003 | Pica baptismal de Sant Climent de la Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-climent-de-la-torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56 . SANTANDREU i SOLER; M. DOLORS ( 1997). 'Vallcebre a l'Edat Mitjana' a Erol.núm. 56 p-.17-19. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989), Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol III. p-185</p> | XI-XII | A l'interior de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i exposada juntament amb les peces descrites a la fitxa núm. 104. | <p>Es tracta d'un bloc de pedra calcària tallat d'una única peça i buidat al seu interior. Té un diàmetre d'uns 1'5 metres amb uns 25 centímetres de gruix i els encaixos per la coberta de fusta a la part superior. No té cap mena de decoració i recolza damunt d'un peu. Tot el bloc està picat d'una sola peça amb acabat de punxó i amb les marques del cisell ben visibles. Al fons hi ha un orifici per on s'escolava l'aigua emprada per al baptisme que era per immersió.</p> | 08099-105 | Monestir de Sant Llorenç. A l'interior de l'església a la planta baixa de la nau nord | <p>Antigament se l'anomenava Sant Climent de Vallcebre, ja que el terme torre de Foix es va afegir al segle XIV quant els senyors de Foix construïren la casa forta que hi ha al costat. Les referències més antigues que tenim són de l'any 983 coincidint amb la consagració del monestir de Sant Llorenç que passa a formar part del seu domini. Consta que l'any 1004 Guifré comte de Cerdanya i Oliva, abat de Ripoll donaren al monestir de Sant Llorenç, 18 masos situats al terme de Sant Climent . Segons Serra i Vilaró, d'aquesta església en conservem el trasllat de l'acta de consagració feta l'any 1042 per l'arquebisbe de Narbona, l'abat de Sant Llorenç i el comte de Cerdanya amb les afrontacions del seu terme el qual limitava amb el riu Llobregat i la via Berguedana a l'est, al sud amb el riu Eina ( actual riera de Saldes) i a l'oest amb el 'grau de marvà i el riu de Railp' coincidint amb l'estret de Vallcebre. En aquesta consagració s'esmenta que s'hi trobaren les relíquies de santa Maria, i els vestit de Sant Climent, Sant Vicenç i Sant Marçal que van ser consagrats en un altar pel bisbe Eriball d'Urgell i l'arquebisbe de Narbona. El lloc i l'església de Sant Climent de Vallcebre devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, car l'any 1062 l'arxiprevere Ramon va fer donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d'un alou, situat al comtat de Berga, a Vallcebre, dins els límits del castell esmentat. Aquesta propietat de dimensions bastant grans, limitava a l'est amb el Jou i amb terres de Sant Llorenç, al sud amb la parròquia de Sant Salvador de la Vedella i el Llobregat. a l'Oest amb la Serra d'Ensija i , al nord, amb un Monte Cazuan, de difícil localització. El domini de les terres de Vallcebre juntament amb les de Fumanya i Vilosiu va ser motiu de litigis entre els senyors de Berga i el monestir de Sant Llorenç prop Baga pel seu domini degut a la posició estratègica. Aquests afers acabaren amb una sentència del comte reconeixent la propietat del monestir. Al segle XIV aquesta església esdevé una sufragània de la parròquia de Sant Julià i santa Maria i coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix. Al segle XVII i XVIII degué patir algunes transformacions i possiblement va ser abandonada al segle XIX. Avui dia es conserva en ruïnes. En aquest moment era sufragània de Sant Llorenç, juntament amb Sant Julià de Cerdanyola.</p> | 42.2351500,1.8749600 | 407170 | 4676498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51003-foto-08099-105-2.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes piques eren recipients per contenir l'aigua del baptisme. La seva profunditat era per representar el ritus de la immersió que recordava el bany sagrat de Sant Joan baptista al riu Jordà, la neteja i purificació. Aquest ritus es va començar a iniciar en època constantiniana i les restes més antigues de piles emprades per al bateig per immerssió les trobem a les catacumbes de Roma. Posteriorment i en època paleocristiana i tardo antiga es van construir baptisteris on hi havia piscines profundes que contenien aquesta aigua. De baptisteris en coneixem a Terrassa o a Barcelona. A partir de l'edat mitjana aquest fenomen va ser generalitzat arreu del territori i la major part de les esglésies contenien aquest recipient a la part externa per a fer batejar els que no ho havien fet abans que entressin a l'església. Aquest seria el cas de Sant Climent de la Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre que contenia aquesta pica. Al segles XIV algunes de les piles van ser recobertes per un cimbori de fusta i a partir del segle XV el baptisme per immersió va ser suprimit i les piles van ser més petites. La pica de Sant Climent va ser traslladada al 1983 per Mn. Enric Bartrina , rector de la parròquia de Sant Llorenç per evitar que fos saquejada ja que en aquesta església li mancava la coberta. Està datada de mitjans del segle XI | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51097 | Pessebre vivent del barri Bastereny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-del-barri-bastereny | XX | Es manté viu gràcies als veïns del barri Bastareny. | <p>Pessebre vivent que es fa a Guardiola per les festes nadalenques des de fa 35 anys. Està organitzat per l'associació de veïns del Barri Bastereny i es celebra el dia 5 de gener de cada any. El lloc escollit és la plaça i l'esmentat barri. És un pessebre d'una associació de veíns que a banda d'organitzar el pessebre també organitza una festa de barri cada estiu. Té molta afluència ja que hi participen també veïns de Guardiola. El pessebre es fa a la plaça del barri .</p> | 08099-199 | Al barri Bastareny de Guardiola | <p>Pessebre que s'organitza des de fa més de 35 pels veïns del barri del Bastareny i també de Guardiola.</p> | 42.2361200,1.8758400 | 407244 | 4676605 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51097-foto-08099-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51097-foto-08099-199-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 50923 | Perdiu xerra (Perdix Perdix) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perdiu-xerra-perdix-perdix | <p>ttps://ca.wikipedia.org/wiki/Perdiu_Xerra</p> | <p>Es caracteritza per ser una perdiu amb el plomatge de color gris. Medeix uns 30 centímetres de llarg i es caracteritza per tenir un plomatge més marronós i amb les franges no tant contrastades. Les parts inferiors són més clares i el cap de color castany i rogenc. Les potes són de color gris. El seu hàbitat va dels 1000 a 2000 metres d'altitud i es caracteritza per fer un forat a terra on tapa amb herbes seques a prop d'un camí. Entre els mesos d'abril i maig pon entre uns 18 a 20 ous que la femella cova durant uns 24 dies. Al cap de poc els polls abandonen el niu i en dues setmanes ja aprenen a volar. En trobem al vessant sud del Puig llançada damunt de les roques de Gavarrós. Espècie protegida i d'interès europeu.</p> | 08099-25 | Vessant sud del Puigllançada | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2910900,1.9290500 | 411711 | 4682652 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50923-foto-08099-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50923-foto-08099-25-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es nodreix de gra, flors, llavors, insectes d'una manera molt similar a la perdiu roja. Durant els primers dies de vida, els polls de la perdiu xerra només es poden alimentar d'insectes. Es caracteritza per dormir en grup alçant el cap per a vigilar possibles depredadors. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 50925 | Parc Natural del Cadí Moixeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-cadi-moixero | <p>http://parcsnaturals.gencat.cat/cadí</p> | <p>Les dues grans serralades del Cadí i del Moixeró, unides pel coll del Tanca la Porta formen una gran barrera muntanyosa en el punt d'unió del Pirineu i el Prepirineu català. És en aquesta zona on el parc natural del Cadí i Moixeró acull a més d'una gran biodiversitat, llocs de gran bellesa i atractiu especials. Geològicament forma part de la unitat fisiogràfica del Prepirineu català compost per unitats estructurals i mantells de cobriment desplaçats diversos quilòmetres al sud durant la formació de la serralada del Pirineu. Hi ha un predomini de les roques calcàries de diferents períodes geològics que donen lloc a rius, avencs, coves i engorjats de gran bellesa natural i paisatgística. La columna vertebral del parc la configuren els cims del Puig llançada, coll de Pal, Tossa d'ALP, Serra del Moixeró, Colls de Vimboca i Pendís, Serra de la Moixa, pic del Coma bona, de la Costa Cabirolera, de la Canal Baridana seguint una orientació d'est a oest. El punt central és el Coll del Pendís el qual fa de nexe i unió entre les Serres del Moixeró de l'era paleozoica i la del Cadí de l'eocè. El mantell de corriment del Cadí en el seu desplaçament cap al sud va arrossegar una part important del sòcol paleozoic que ja havien patit moviments durant l'era primària. La zona oest del coll del Pendís es caracteritza per un paisatge de roques de l'era paleozoica amb predomini de les calcàries del Devonià formant grans cingleres que alternen amb zones més argiloses i terrenys més suaus. A la base de tot aquest conjunt afloren les restes d'una antiga caldera volcànica reblerta per laves riolítiques del període autunià que va fins al paleozoic i associada amb l'emplaçament de batòlits granítics d'Andorra, Catalunya Nord i Cerdanya. La zona de l'oest del Coll del Pendís, les roques pertanyen al terciari superior.</p> | 08099-27 | Carrer de la Vinya núm 1. 08695 (Bagà) | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya d'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50925-foto-08099-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50925-foto-08099-27-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La serra del Cadí està estructurada en una sèrie de capes inclinades principalment al sud que culminen amb un gruix calcari important de l'eocè que formen el relleu de la cara nord. Totes aquestes capes reposen damunt d'un sòcol paleozoic amb relleus més suaus. Al sud del Cadí els materials de l'eocè semblen enfonsar-se sota els materials calcaris de l'era Secundaria pertanyents a la zona del Pedraforca i configurant el paisatge característic de l'Alt Berguedà. A nivell hidrològic destaquen les conques dels rius Segre i Llobregat i la zona del Puig llançada hi ha el torrent de Rus que drena a la conca del Ter. El predomini de roques carbonatades genera un paisatge càrstic de coves i avencs amb les Dolines de la zona de l'est del Cadí, Aqüífers càrstics a la Dou del Bastareny i Fonts del Llobregat, coves com la fou del Bor i avencs a les Gralleres del Pedraforca i del Cadí. A nivell de vegetació trobem l'estatge alpí per damunt dels 2300 mm amb predomini de zones de roca (moixeró i crestes del Cadí) i prats alpins a la zona nord del Moixeró, Puig llançada i Tossa d'Alp, Coma floriu i Pla d'Anyella. L'estatge subalpí (1800-2300) es caracteritza per pinedes de pi negre, especialment a la vessant nord del Cadí i Moixeró destacant la vall de l'Ingla, de Riu, de Pla de Cadí i prat d'aguiló però també del vessant sud a les zones de rocs de Canells, Pla Bagà, la Bòfia. A destacar les avetoses que hi ha a la zona de l'Ingla i nord del coll de Jou. Aquest estatge però es caracteritza per un ampli predominin de boscos de pi roig especialment a la zones de Gréixer, rebost, i sud del coll del Pendís i coll de Vimboca. A l'estatge montà (1300-1800) hi trobem una gran quantitat de fagedes a la zones del Berguedà i avetoses en algun lloc de la Cerdanya. Finalment l'estatge submontà (sota dels 1300) és el paisatge característic de les zones baixes amb rouredes i algunes pinedes de pi roig. A les zones més seques hi ha un predomini dels carrascars. És on s'hi troben la majoria de les restes d'hàbitat. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 51130 | Paratge de la font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-del-faig | <p>CABALLÉ, CANTALAPIEDRA, F (2009). Les empremtes del camí ral. Associació Medieval de Bagà. Bagà. Www.parcnaturalcadimoixero.cat</p> | Convertida en abeurador per al bestiar i canalitzada per abastir el proper refugi de Sant Jordi | <p>Paratge de gran bellesa situat al vessant sud del Coll del Pendís, al costat del torrent homònim i sota les obagues de Galigan i del Solà de la Font del Faig prop dels colls de Cabrera i del roc d'en Filatus. Correspon amb una zona de planells on hi ha la cruïlla del PR.125 i també del GR.107 o camí dels Bons Homes. A escassos metres hi ha el conegut refugi de Sant Jordi de la CEC. La zona de la font del faig rep el seu nom a un enorme faig que hi havia darrere l'antiga casa i hostal situada a uns 100 metres al sud-oest de l'actual refugi. La font, és una a floració càrstica i natural al costat del torrent del Pendís en una zona obaga i ombrívola que surt dins d'una balma argilosa i la seva aigua forma unes mulleres als camps de sota. Està canalitzada per abastir el Refugi de Sant Jordi i s'empra com a abeurador per al bestiar</p> | 08099-232 | Al lloc de la Font del Faig | 42.2934500,1.8044100 | 401440 | 4683051 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51130-foto-08099-232-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font convertida en mulleres i que denominà el lloc. Va ser inspirada pel mestre Elisard Sala en la seva canço. Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet és pur, fresquet. Canta, canta, rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del Faig! | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc